<doc id="388348" title="Pire Pau" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="150000">
Pire Pau (Selon de Provena, 1554 - 1615) fou un escriptor provenal, oncle no carnal de Los Belaud de la Belaudira. El 1575 es va establir a Marsella, on es va fer amic de Miquu Tronc. Treball com a registrador de les gabelles del port i don suport primer Carles Calsaulx i desprs Lluis d Ais, tot i que desprs va obtenir el favor del nou president del parlament marsells, du Vair. 

La seva obra es troba en dos reculls La Barbouillado (1595), editada per Belaud, i Autounado, conservada manuscrita en l obra de Tronc. La seva obra s mirall fidel de la seva societat, amb influencia de Francesco Petrarca. Tamb va editar obres de Robert Ruffi i de Joan de Nstra Dama. 

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388349" title="Lotari d'Hochstaden" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="150001">
Lotari d'Hochstaden (nascut (?) - mort al 1194 a Roma) fou prncep-bisbe del Principat de Lieja, comte de Dalhem  i canceller del Sacre Imperi Romanogermnic.

Lotari era el fill d' Ot d'Are-Hochstaden i d'Adelaide d'Hochstaden, i   el germ de Teoderic d'Hochstaden, un adepte dels Hohenstaufer. Va ser prebost de la collegiata de Sant Cassi i Florenci a Bonn i deg a Lieja. Desprs de la mort de l'arquebisbe de Colnia Felip I d'Heinsberg el captol va eligir-lo com a arquebisbe. Els comtes de Berg van oposar-se i proposar Bruno III de Berg.

Al 1192, desprs de l'assassinat d'Albert de Lovaina, l'emperador Enric VI va anomenar-lo canceller i prncep-bisbe de Lieja. Ja va ser candidat al 1191 desprs de la mort de Ral de Zhringen com a candidat de l'emperador, contra Albert de Lovaina, el candidat del papa que va obtenir el support de Celest III durant la querella de l'investidura. Segons certes fonts, Lotari hauria participat a l'organitzaci de l'assassinat d'Albert de Lovaina i el papa va anatematitzar-lo. Lotari va viatjar a Roma per a obtenir el perd, que noms va obtenir en refusar al 1193 al carrec de prncep-bisbe. 

El 1194 va morir a Roma en tornar-hi a per a obtenir l'absoluci completa.

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388350" title="Paco Ignacio Taibo I" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="150002">
Francisco Ignacio Taibo Lavilla Gonzlez Nava Surez Vich Manjn, ms conegut com a Paco Ignacio Taibo I (Gijn, 1924   Ciutat de Mxic, 2008) fou un prolfic escriptor i periodista mexic en llengua castellana.

Taibo va nixer el 19 de juliol de 1924 a la ciutat asturiana de Gijn. Va ser el pare de l'escriptor Paco Ignacio Taibo II i del productor de cinema Carlos Taibo. Fou el director i fundador de la secci cultural d'El Universal, el peridic mexic ms antic. El 13 de novembre de 2008 va morir a l'edat de 83 anys a Ciutat de Mxic degut a una pneumnia.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388351" title="Augir Galhard" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="150003">
Augier Galhard (Rabastens, Llenguadoc, 1530 - Bearn, 1592) fou un escriptor occit. Llenguadoci albigs, es presenta com a constructor de carros, toca el viol i fa estudis eclesistics que abandona, el 1561 segueix Franois de Lherm, ric burgs que lluita amb els protestants i el 1567 participa a l atac a Chartres amb el vescomte de Montclar. S estableix a Montalban i intenta compondre poesia per a Enric IV de Navarra, per el 1575 torna a fer de soldat. 

El 1579 esciru Obras, per li prohibeixen l'escrit i es passa al partit catlic d Enric II; el 1581 les autoritats de Montalban li prohibeixen el Libre gras, per el 1583 aconsegueix publicar a Pars Lo banquet i Toutos las obras d Augier Galhard. Aix li fa guanyar l ajut de Sallusti de Bartas i s estableix a la cort de Pau, on hi escriur un Apocalipsi  en francs, Amors prodigiosas (bilnge) i Cinqu Llibre (1593). s un poeta popular i poc culte, bo en occit i maldestre i francs, a les seves obres en francs els personatges pidolaires parlen occit.

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388352" title="Operaci Pallassada" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="150004">


L'Operaci Pallassada (Operation Slapstick) va formar par de la invasi aliada d'Itlia durant la Segona Guerra Mundial el 9 de setembre de 1943.

L'operaci consist en el desembarcament martim de la 1a Divisi Aerotransportada britnica a Trent, una important base naval. Com que el govern itali s'havia rendit el dia abans i a la zona hi quedaven molt poques tropes alemanyes, les tropes van desembarcar directament al port des de naus de guerra enlloc de portar a terme un assalt amfibi. La resistncia va ser escassa i la ciutat i els ports van ser capturats de manera gaireb immediata amb unes escasses baixes.

El Cinqu Exrcit Americ tamb va desembarcar a Salerno el mateix dia. Prviament, tropes aliades havien ocupat el "tal" d'Itlia a l'Operaci Ciutat de la Badia.

 Veure tamb .
 Campanya d'Itlia;

Enllaos externs .
Royal Engineers Museum Enginyers Reials i Segona Guerra Mundial (Campanya d'Itlia);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388354" title="Jos Carlos Tabares" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="150005">


Jos Carlos Tabares (San Gustavo, Argentina, 25 de juny de 1978) s un futbolista en actiu que juga com a davanter. Des del mercat d'ivern de la temporada 2005/06 jug al CD Castelln i s el mxim golejador de l'equip des de la seva tornada a la Segona divisi.

Altres mrits.
1 Trofeu Planelles (millor jugador del CD Castelln): temporada 2005/06.
1 Trofeu Basilio (mxim golejador del CD Castelln): temporada 2007/08.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388357" title="Beit She'an" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="150006">



 (hebreu             ; arab:       , Baysan, Bayt  n o      , , Beisan o Bisan) s una ciutat d'Israel al districte del Nord a la uni de les valls del Jord amb el Jezrael. Es centre del Consell Regional de la Vall de Beit She'an. Est a uns 30 km al sud de llac Tiberades.

Histria .

El seu nom derivaria del cananeu i voldria dir "Casa de la tranquil litat". Per la seva histria antiga vegeu: Escitpolis

Era possessi dels bizantins com imperi hereu de Roma i encara es conserven restes d'esglsies, el nimfeu, banys i altres. Els bizantins foren derrotats all prop per les forces del califa Umar, que van ocupar la ciutat dirigides per Khalid ibn al-Walid (634). Els rabs s'hi van establir el 636 i la van rebatejar pel seu nom original Beit Shean reconvertit a Baysan. Fou part del djund d'Urdunn. Va entrar en decadncia i va arribar al seu punt ms baix al segle VIII, segurament desprs del terratrmol del 749.

Els croats la van conquerir sense lluita el 1099, i va esdevenir una baronia del regne de Jerusalem per la seu episcopal va passar a Nazaret. Hi van establir una fortalesa que van anomenat Belvoir o Beauvoir vers el 1140, situada a uns 15 km al nord de la moderna ciutat. En foren expulsats el 1187 per Salad. Aquesta zona es modernament un parc nacional.

Durant el domini mameluc la ciutat es va refer i va esdevenir la principal del districte de Damasc i una estaci postal de les creades per Baibars I. Tamb es va convertir en centre productor de canya de sucre. Una incursi dels croats el 1217 va saquejar la ciutat per no la van ocupar de manera permanent. El 1260 els mongols foren derrotats no gaire lluny a Ayn Djalut. 

Sota els otomans va perdre la importncia regional i no ers va recuperar fins la construcci del ferrocarril Haifa-Damasc al segle XX. AL segle XIX era un lloc frtil amb fora aigua per on el sistema de propietat de la terra otom no permetia el desenvolupament.

Fou excavada el 1921-1923 per la Universitat de Pennsilvnia i van trobar objectes cananeus molts dels quals sn al Museu Rockefeller a Jerusalem i altres a Filadlfia. Es van excavar fins a 18 capes corresponents a les successives poques de la ciutat. El 1934 Lawrence d'Arbia la assenyalava com a ciutat purament rab. Des de 1936 fou centre dels atacs rabs als jueus de Palestina.. Un contraatac jueu a la ciutat va matar a molts civils.

Segons les estadstiques britniques vivien a la ciutat 5.080 musulmans rab, i ms de 400 cristians. El 1945 el districte tenia 16.660 musulmans, 7590 jueus i 680 cristians. El pla de partici de 1947 va cedir el territori al estat d'Israel


El 1948 van esclatar xocs entre milcies bedunes i jueves. . Els jueus van conquerir la vila el dia abans del final del mandat britnic. Sis mil rabs foren expulsats de la ciutat i posats a la frontera amb Jordnia o Sria i la seva propietat confiscada. Els cristians foren recol locats a Nazaret. Les cases foren demolides a partir de juny per desprs es va aturar per establir-hi emigrants . Un camp de refugiats nord africans va ser tamb l'embri del desenvolupament de la moderna ciutat. El 1999 Beit Shean fou declarada ciutat. La poblaci el 2007 eren 16000 habitants. el 99,5 % dels quals eren jueus, amb 8,200 mascles i 8.100 femelles.

Bibliografia.
 Yoram Tsafrir i Gideon Foerster: "Urbanism at Scythopolis-Bet Shean in the Fourth to Seventh Centuries", Dumbarton Oaks Papers. Dumbarton Oaks Research Library and Collection. Numero 51, 1997. pp. 85 146.
 Yoram Tsafrir i Gideon Foerster: "Bet Shean Excavation Project   1988/1989", Excavations and Surveys in Israel 1989/1990. Volum 9. Israel Antiquities Authority. Numeros 94-95. Jerusalem 1989/1990, pp. 120-128.
 Yoram Tsafrir i Gideon Foerster: "The Dating of the 'Earthquake of the Sabbatical Year of 749 C. E.' in Palestine", Bulletin of the School of Oriental and African Studies of London. Vol. LV, Part 2. Londres 1992, pp. 231 235.
 Yoram Tsafrir i Gideon Foerster: "From Scythopolis to Bais n: Changes in the perception of the city of Bet Shean during the Byzantine and Arab Eras", Cathedra. Yad Izhak Ben-Zvi. Jerusalem, Juliol 1992 (en Hebreu).
 Gideon Foerster i Yoram Tsafrir: " Nysa-Scythopolis   A New Inscription and the Titles of the City on its Coins", The Israel Numismatic Journal. Vol. 9, 1986 7, pp. 53 58.

Referncies.


Enllaos externs.

Mapa de Scythopolis Ministeri d'Afers Exterior d'Israel;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388359" title="Emilio Nsue Lpez" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="150007">


Emilio Nsue Lpez (Palma de Mallorca, 30 de setembre de 1989) s un futbolista que juga com a davanter centre, segona punta o incls mitjapunta. Va formar-se a la pedrera del Real Mallorca i ha anat promocionant fins al primer equip. L'estiu de 2008, davant les poques oportunitats de jugar a Primera divisi, va marxar cedit al CD Castelln per una temporada. 

Malgrat tindre ascendncia equatoguineana, Emilio Nsue ha estat internacional amb les categaries inferiors de la selecci espanyola, proclamnt-se campi d'Europa sub-19 a ustria el 2007.

Palmars.
 1 Eurocopa sub-19: 2007.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388362" title="Cant de Pau-Sud" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="150008">

El cant de Pau-Sud s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau i compta amb 5 municipis. 

Municipis.

Aressy;
Assat;
Bizanos;
Meillon;
Pau (una part).

Histria.


Notes.


Enllaos externs.
Mapa del cant a la pgina de la Prefectura

Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388364" title="Cant de Pontacq" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="150009">

El cant de Pontacq s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau i compta amb 12 municipis. 

Municipis.

Barzun;
Espoey;
Ger;
Gomer;
Hours;
Labatmale;
Limendous;
Livron;
Lourenties;
Lucgarier;
Pontacq;
Soumoulou.

Histria.


 Notes .


Enllaos externs.
Mapa del cant a la pgina de la Prefectura

Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388365" title="Cant de Salies-de-Barn" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="150010">

El cant de Salies-de-Barn s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau i compta amb 12 municipis. 

Municipis.

Auterrive;
Bellocq;
Brenx;
Carresse-Cassaber;
Castagnde;
Ezkoze;
Labastide-Villefranche;
Lahontan;
Lren;
Saint-Dos;
Saint-P-de-Lren;
Salies-de-Barn.

Histria.


Notes.


Enllaos externs.
 Mapa del cant a la pgina de la Prefectura;

Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388366" title="Pol Bueso Parads" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="150011">


Pol Bueso Parads (Moncofa, 27 d'abril de 1985) s un futbolista en actiu que juga en la posici de defensa central o tamb en la de lateral esquerr. Actualment juga en el CD Castelln.

Trajectria.
Desprs de fer-se jugador a El Bovalar, Pol Bueso va tindre oportunitats en el primer equip del Castell al llarg de la temporada 2007/08. Amb la destituci de Pep Mor i l'arribada del mercat invernal, Pol fou cedit al Ceuta, de Segona divisi B. L'equip nordafric es classific per al playoff d'ascens, per Pol no tingu massa protagonisme. Des de la temporada segent forma part de la primera plantilla.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388367" title="Cant de Thze" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="150012">

El cant de Thze s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau i compta amb 19 municipis. 

Municipis.

Argelos;
Astis;
Aubin;
Auga;
Auriac;
Bournos;
Carrre;
Claracq;
Doumy;
Garlde-Mondebat;
Lalonquette;
Lasclaveries;
Lme;
Miossens-Lanusse;
Navailles-Angos;
Pouliacq;
Svignacq;
Thze;
Viven.

Histria.


Notes.


Enllaos externs.
Mapa del cant a la pgina de la prefectura

Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388372" title="Harvey Milk" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="150013">

Harvey Bernard Milk (22 de maig de 1930   27 de novembre de 1978) va ser un poltic dels Estats Units i el primer home obertament gai a ser triat per exercir un crrec pblic a Califrnia, com a membre del San Francisco Board of Supervisors, la legislatura de la ciutat i el comtat de San Francisco. Milk va nixer i va crixer a Nova York, on va acceptar la seva homosexualitat sent adolescent, per va mantenir les seves relacions sexuals en secret i amb discreci fins a convertir-se en adult. La seva experincia en la contracultura de la dcada de 1960 li va permetre abandonar molts dels seus punts de vista conservadors sobre la llibertat individual i l'expressi de la sexualitat. 

Milk es va traslladar a San Francisco el 1972 i va obrir una botiga de cmeres de fotos. Encara que era molt inquiet, va treballar en diferents professions i canviava de casa freqentment, finalment es va assentar en el districte de Castro, un venat que estava sofrint una immigraci massiva d'homes i dones homosexuals. Es va veure impulsat a presentar-se a supervisor de la ciutat el 1973, encara que hi va haver una certa resistncia de l'establishment poltic gai existent. La seva campanya va ser comparada amb el teatre: era descarat, directe, animat i extravagant, la qual cosa li va fer guanyar l'atenci dels mitjans de comunicaci i vots, encara que no els suficients per a ser triat. Va fer campanya de nou en les dues eleccions segents, anomenant-se a si mateix com l' Alcalde del carrer Castro. Els votants van ser suficients per a permetre-li presentar-se tamb a l'Assemblea Estatal de Califrnia. Aprofitant la seva creixent popularitat, va dirigir el moviment poltic gai en feroces batalles contra les iniciatives antigais.
Milk va ser elegit supervisor el 1977 desprs d'una reorganitzaci del procediment electoral: els representants deSan Francisco van passar a ser votats i escollits per districtes, i no en l'mbit de tota la ciutat. Milk va estar onze mesos en el lloc de supervisor municipal i va promoure una ordenana sobre els drets dels gais a San Francisco. 
El 27 de novembre de 1978, Milk i l'alcalde George Moscone van ser assassinats per Donen White, un altre supervisor de la ciutat que havia dimitit recentment i volia recuperar el seu lloc, decisi que estava en mans de l'alcalde. 
Tant l'elecci de Milk com els successos que van seguir el seu assassinat van demostrar una liberalitzaci de les actituds ciutadanes i conflictes poltics entre el govern de la ciutat i una fora policial conservadora. 
Milk s'ha convertit en una icona a San Francisco i en un mrtir pels drets dels gais, segons el professor Peter Novak, de la Universitat de San Francisco. Mentre que les classes poltiques dirigents de la ciutat insistien que els gais havien de collaborar amb els poltics liberals i contenir-se en la lluita pels seus objectius, Milk animava obertament els gais a emprar el seu creixent poder a la ciutat i a donar-se suport entre si. El seu objectiu era donar esperana als pries gais a tot en pas. El 2002 va ser considerat el funcionari LGBT ms fams i l'actitud obertament gai del qual hagi estat ms significativa, mai escollit als Estats Units. L'escriptor John Cloud va assenyalar la seva influncia, Desprs de desafiar la classe governant de San Francisco el 1977 per convertir-se en un membre del panel de supervisors, moltes persones  hetero i homosexuals  van haver d'ajustar-se a una nova realitat que ell encarnava: que els gais podien dur una vida honesta i d'xit..



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388373" title="Vittorio Brambilla" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="150014">
 Vittorio Brambilla  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 11 de novembre del 1937 a Monza, Itlia i  va morir d'un atac de cor el 26 de maig del 2001 a Lesmo, prop de Mil, Itlia. 


 A la F1 .

Vittorio Brambilla va debutar a la tercera cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 30 de mar del 1974 el Gran Premi d'e Sud-frica al circuit de Kyalami.

Va participar a 79 curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en set temporades consecutives (1974-1980) aconseguint una  victria (ustria'75 i assolint un total de 15.5 punts pel campionat del mn de pilots.

 Resultats a la Frmula 1 .


* La mitat de punts perqu la cursa finalitzava abans del que estava previst.



 Resum .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388376" title="Stridsvagn 103" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="150015">

El Stridsvagn 103 (Strv 103), o S-Tank, s un tanc de Sucia. s conegut pel seu disseny de torreta poc convencional. El resultat va ser un molt baix perfil de disseny amb mfasi en la defensa i l'augment de nivell de protecci de la tripulaci. Stridsvagn 103 va formar una part important de les forces armades de Sucia durant els anys 1970, 1980 i part dels anys 90, per des de llavors s'han retirat de servei en favor dels Leopard 2.

El disseny de la torreta s'ha de destacar que va ser construt per a combatre en terreny suec en un hipottic atac sovitic.

Vegeu tamb.
Llista de tancs;
Forces armades sueques;



 Enllaos externs.
  Society S-tank - Freningen stridsvagn S - Web oficial;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388384" title="Baysonghor" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="150016">


Ghiyath al-Din Baysonghor, prncep timrida fill de Shahrukh;
Baysonghor Mirza, princep timurida net d'Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur;
Baysonghor ibn Yakub, emir dels ak koyunlu (1490-1492);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388385" title="Scarus forsteni" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="150017">

Scarus forsteni  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 55 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'Illa Christmas fins a Pitcairn.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bleeker, P. 1861. Iets over de geslachten der Scaroden en hunne Indisch-archipelagische soorten. Versl. Akad. Amsterdam, v. 12: 228-244. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388387" title="Leopard 2" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="150018">


El Leopard 2 s un carro de combat alemany fabricat per l'empresa Krauss-Maffei-Wegmann i que va ser desenvolupat al comenament dels anys 1970. Va entrar en servei per primera vegada en 1979, reemplaant al Leopard 1 en la seva funci de tanc principal de combat en la Bundeswehr (Forces armades d'Alemanya). Les seves diferents versions estan en servei  a Alemanya i altres onze pasos europeus principalment.

 Desenvolupament .

El disseny del Leopard 2 va comenar com conseqncia del projecte  conjunt entre Estats Units i Alemanya MBT-70 de Krauss-Maffei, amb el treball de desenvolupament procedent de la dcada de 1970, el disseny va ser seleccionat de 17 prototips en 1974. El disseny seria conegut com Leopard 2, i l'original es convertiria retroactivamente en el Leopard 1. Utilitzava com arma principal un can de 120 mm de Rheinmetall, el blindaje inicial era d'acer perforat (per no com sovint s'ha afirmat, de Chobham), i altres noves caracterstiques. Va tenir especial xit a Europa, que el fabricant va comenar a cridar-ho com Euro Leopard. Va ser triat per les forces armades de Sussa a la fi dels anys 1980 contra l'AMX-56 Leclerc francs i el nord-americ M1 Abrams. Encara que Frana, Itlia i Regne Unit tenen els seus propis tancs de combat, pasos ms petits han adoptat al Leopard 2.

Fins i tot mentre que el Leopard 1 entrava en servei en 1965, un nou Leopard amb el can de 120 mm Rheinmetall L44 estava sent considerat per a mantenir la distncia amb els nous dissenys sovitics, per va ser cancellat a favor de supertanque MBT-70. El projecte del MBT-70 era revolucionari, per desprs sobrepassar els costos, Alemanya es va retirar en 1969.

El nou projecte va donar lloc a 17 prototips, del com un va ser triat en 1974 per a la seva producci. El tanc estava molt ms ben blindat que el disseny anterior, i incloa una torreta de major grandria i aspecte de bloc a causa de l's de blindatge d'acer perforat i el dipsit intern de municin en la part del darrere.

El 1976, els Estats Units van mostrar el seu inters, i diverses torretes de proves van ser construdes seguint els estndards nord-americans, una amb un can L7A3 de 105 mm i un sistema de control de tret Hughes; una segona amb el mateix sistema de tret per amb la possibilitat de canviar el can pel disseny de Rheinmetall de 120 mm; i dues torretes ms amb el sistema de tret Hughes-Krupp Atlas Elektronik EMES 13, una amb el can L7 i un altre amb el de 120 mm.

Els prototips, denominats Leopard AV van arribar a Estats Units a la fi d'agost de 1976, i es van realitzar proves entre el Leopard 2 i el XM1 (nom del prototip del M1 Abrams) fins a desembre. Els informes deien que ambds tancs eren similars en potncia de foc i mobilitat, per que el XM1 era superior en protecci. Actualment es coneix que aix noms s cert en impactes de crrega hueca; contra impactes cintics el Leopard 2 est el doble de protegit que el M1 original (650 mm enfront de 350 mm). A ms, el can de 120 mm de Rheinmetall va demostrar ser superior al de 105 mm en diverses proves d'artillera de la OTAN.

Hi ha dues lnies de desenvolupament principals del tanc, els models originals fins al Leopard 2A4 amb la part frontal de la torreta en vertical, i una lnia millorada, a partir del Leopard 2A5, amb la torreta modificada en forma de tasc i un altre nombre de millores.

 Producci .

Al setembre de 1977, el ministeri de defensa alemany va decidir comenar els plans de producci de 1.800 Leopard 2, que serien lliurats en cinc lots. El principal contractista va ser Krauss-Maffei, per Machinenbau Kiel (MaK) actualment Rheinmetall de Kiel seria el major subcontractista. Els lliuraments van comenar en 1979, i en 1982 el primer lot es va completar amb 380 Leopard 2 (209 per Krauss-Maffei, nombre de xasss 10001 a 10210; i 171 per MaK, nombre de xasss 20001 a 20172). Els ltims 80 tenien un nou sistema de visi nocturna termal i que van ser adaptats als models anteriors.

El primer client per a exportaci van ser els Pasos Baixos que van rebre 445 entre 1981 i 1986; 114 d'aquests van ser venuts ms tard a ustria i 52 a Noruega. Sucia va comprar 280 Leopards, 160 dels primers models denominats Stridsvagn 121(Leopard 2A4), i la resta del model Stridsvagn 122 (Leopard 2A5). Espanya va llogar 108 del model 2A4 que finalment va comprar abans de produir amb llicncia 219 del model 2A6 (Leopardo 2I). Sussa va comprar 380 entre 1987 i 1993. Altres pasos tamb utilitzen algun model de Leopard 2 incloent Polnia, Dinamarca, Finlndia, Grcia, Turquia i Xile. Alemanya t aproximadament 2.125 de diverses versions. El tanc va ser provat per Regne Unit en els anys 1980, que finalment es van decidir pel Challenger 2.

 Caracterstiques .

 Armament .


Tots els models presenten sistemes de control de foc digitals amb telmetros lser, el can principal estabilizado i una ametralladora coaxial i sistemes de visi termals per a l'artillero. Pot conduir sota aigua fins a una profunditat de 4 metres usant un esnorquel i sobrepassar obstacles verticals d'un metre d'altura. Posseeix aix mateix 8 lanzafumigenos en cada costat de la torreta, s a dir 16 en total, que tamb poden ser emprats com llanadors de magranes de fragmentacin.

 Blindaje i defenses .

 Mecnica .


Duu el motor disel MTU 873 Ca 501 de 1.500 cv de 12 cilindres en V de 47,6 L (47.600 cm) a 1500 hp i 2600 rpm refrigerado per aigua. Treballa en conjunt amb la transmissi Renk HSWL 354 hidrocintico planetari amb quatre marxes avanci i dues cap a endarrere. Proporcionant en carretera 72 km/h, camp a travs 50 km/h i a reversa 31 km/h. Tot el conjunt t un pes de 61.200 kg.

 Variants .

 Leopard 2 .
El Leopard 2 propi, de vegades denominat A0 per a diferenciar-ho de les versions posteriors, va anar la primera versi de la srie de fabricaci. Van ser fabricats un total de 380 vehicles d'aquesta versi, entre octubre de 1979 fins a mar de 1982, 209 per Krauss-Maffei i 171 per MaK. 

L'equipament bsic consistia en un elctric-hidrulic WNA-H22, una computadora de control de tret, un telmetre lser, un sensor de vent, un telescopi de propsit general EMES 15, un periscopi panormic PERI R17, la mira de torreta FERO Z18, sobre el sostre de la torreta aix com un set d'examen del tanc controlat per computadora RPP 1-8. 200 d'aquests vehicles disposaven d'un enriquecedor de llum nocturna (PZB 200) en comptes d'un dispositiu d'imatges trmiques. Dos chass van servir com vehicles d'entrenament.

 Leopard 2A1 .
En el segon lot de Leopard 2 fabricats es va incloure la installaci del sistema de visi termal per a l'artillero i un nombre de modificacions de menor importncia, i va ser designat com Leopard 2A1. D'un total de 450 vehicles, 248 van ser fets per Krauss-Maffei i 202 per MaK. Els lliuraments d'aquest model 2A1 van comenar al mar de 1982 i van acabar al novembre de 1983. Els dos canvis ms notables van ser la modificaci del portamuniciones, que va passar a ser idntic al del M1 Abrams d'Estats Units i el rediseo dels filtres de combustible per a reduir el temps d'omplert.

En un tercer lot de 300 Leopard 2, 165 construts per Krauss-Maffei i 135 per MaK entre novembre de 1983 i novembre de 1984, es van incloure alguns canvis menors que posteriorment es van afegir en els anteriors 2A1.

 Leopard 2A2 .
El programa de desenvolupament de la versi A2 va comenar en 1984 i va acabar en 1987.

Aquesta designaci va ser donada als vehicles actualitzats del primer lot de Leopard 2, dutes al model estandar del segon i tercer lot. Aquesta modernitzaci va reemplaar gradualmente en el primer lot a les mires originals PZB 200 amb mires trmiques per als EMES 15 a mesura que es trobessin disponibles. Ms encara, l'actualitzaci incloc l'acondicionament de tapes d'obertura i segellat dels tancs de combustible que es trobaven en la part davantera del casc per a permetre un reabastecimiento de combustible per separat, aix com l'addici d'una placa deflectora per al periscopio i una placa de cobertura mes llarga per a protegir el sistema de protecci NBQ. (Nuclear biolgic qumic) Finalment, se li va proporcionar al tanc cables nous per a remolc de 5 metres amb posicions diferents. El programa es va iniciar en 1984 i va finalitzar en 1987; el tercer, cambra i cinqu lots van ser produts dintre d'aquest perode amb les mateixes caracterstiques. El primer lot modernitzat pot ser reconegut per la placa circular que cobreix el forat on es trobava el sensor de vent creuat per al sistema de control de foc, que va ser retirat. 

 Leopard 2A3 .
El quart lot de 300 Leopard 2 va ser lliurat entre desembre de 1984 i desembre de 1985; 165 per Krauss-Maffei i 135 per MaK. El principal canvi va ser l'addici dels sistemes de rdio digitals SEM80/90 (que s'inclourien en els Leopard 1 en aquest moment), i les portillas de recarrega de municin que van ser tancades. Fins i tot amb aquests canvis menors, el nou lot es va denominar Leopard 2A3.

 Leopard 2A4 .


La versi ms estesa dels Leopard 2, el model Leopard 2A4, incloa canvis substancials, incloent un sistema de supressi de foc i explosions, un control de foc totalment digital capa de manejar els nous tipus de municin i una nova torreta amb blindaje de titani/tungst. En una prova alemanya en el qual es va disparar a un 2A4, que encara tenia el blindaje anterior, amb un T-80, el tanc sovitic noms aconseguia penetrar en el seu blindaje en distncies menors de 1,2 km.

Entre desembre de 1985 i mar de 1987 es va lliurar 370 Leopard 2; 190 per Krauss-Maffei (nombre de xasss 10789 a 10979) i 180 per MaK (nombre de xasss 20645 a 20825). Encara que noms cinc lots van ser demanats originalmente, un altre lot de 150 vehicles; 83 per Krauss-Maffei i 67 per MaK van ser demanats en 1987.

Un altre lot de 100 vehicles; 55 per Krauss-Maffei (nombre de xasss 11063 a 11117) i 45 per MaK (nombre de xasss 20893 a 20937) van ser lliurats entre maig de 1989 i l'abril de 1990. Un petit lot de 75 Leopard 2; 41 per Krauss-Maffei i 34 per MaK van ser lliurats en 1992.

Els antics models van ser millorats a l'estndard del 2A4. Sucia va rebre 160 en lloguer a l'espera dels 120 Leopard 2 que havien demanat. El Leopard 2A4 va ser designat Strv121 en l'exrcit suec. Finlndia va comprar 124 Leopard 2A4, Polnia 128 Leopard 2A4, Dinamarca 51 Leopard 2A4, Grcia 183 Leopard 2A4, Xile 140 Leopard 2A4 i Turquia 298 Leopard 2A4 tots de les reserves de l'exrcit alemany.

 Leopard 2A5 .

El Leopard A5 va introduir un blindaje frontal en forma de tasc en la torreta allargant els blindajes laterals. La posici de visi del comandant es va traslladar darrere del seu escotilla. En control de la torreta era completament elctric. En una prova en el qual un Leopard 2A5 disparava a un altre, noms un de cada vuit impactes en la torreta aconseguia el blindaje principal.

 Leopard 2A6 .

La nova versi Leopard 2A6 incloa el can de 120 mm Rheinmetall L55 i altres canvis. Aquest can podia destruir un T-80O a una distncia de 4 km. Al mar de 2003, l'exrcit grec va fer un demanat de 170 Leopard 2 HEL, per a ser lliurats entre 2006 i 2009.

 Leopardo 2E .



El Leopard 2E es tracta d'un derivat del Leopard 2A6 amb major protecci, desenvolupat conjuntament per indstries d'Espanya i Alemanya. El programa va ser desenvolupat dintre d'un marc colaborativo decidit en 1995, entre els Ministeris de Defensa d'ambds pasos, en el qual s'incloa tamb la cessi d's per un perode de cinc anys de 108 Leopard 2A4 de l'exrcit alemany a l'exrcit espanyol. El 24 de gener de 2006 es va fer pblic en el BOE (Butllet Oficial de l'Estat)  que els Leopard 2A4 havien estat adquirits per un import de 15.124.014 euros.

En 1998, el govern espanyol va arribar a un acord per a contractar 219 carros de combat Leopard 2I, 16 vehicles de recuperaci Leopard 2ER (Bfalo) i 4 vehicles d'entrenament. El contractista principal va ser Santa Brbara Sistemas, i el pressupost era de 1.939,4 milions d'euros, incloent tamb ajuda logstica integrada, cursos d'aprenentatge per a instructors i enginyers i simuladors de conducci, manteniment, torreta i de puntera. Els lliuraments del primer lot va comenar en l'any 2004 i conclour en 2008.

 Altres variants .



 Leopard 2A6EX: versi ms blindada de l'A6 per a l'exportaci.
 Leopard 2A5EX: versi ms blindada de l'A5 per a l'exportaci.
 Leopard 2A4CHL: versi del Leopard 2 A4, utilitzat per Xile.
 Leopard 2(S): Strv 122 utilitzat per l'exrcit suec, basat en el 2A5EX.
 Pz 87: versi del Leopard 2A4 utilitzat per Sussa.
 Leopard 2 PSO (Peace Supporting Operations): versi urbana de combat.
 Pionierpanzer 3 Kodiak: versi sussa per a enginyers.
 Bergepanzer BPz3 Buffel: vehicle de recuperaci blindat.
 Panzerschnellbrcke 2: vehicle blindat llanaponts.
 Brckenlegefahrzeug: vehicle blindat llanaponts (Leguan).
 Fahrschulpanzer: vehicle de prctiques.

 Operadors .

;
 L'Exrcit alemany ha operat alrrededor de 2.350 Leopard 2 de totes les versions. Desprs de finalitzar la Guerra Freda, un gran nombre d'ells van ser posats en inventari per a la seva venda a altres pasos. En l'actualitat, Alemanya disposa de 408 Leopard 2 en servei. Est planejat que continun en servei 395 Leopard 2 en 2012.;

;
 L'Exrcit austrac va adquirir 114 dels Leopard 2A4 excedentes de l'inventari neerlands. ;

 Canad;
 Les Forces canadenques van adquirir 20 Leopard 2A6M a Alemanya en l'estiu de 2007 per a reforar el paper de Canad en  la missi d'Afganistan, van ser lliurats a l'agost de 2007 i designats Leopard 2A6M CA desprs de ser actualitzats per KMW,
 Les Forces canadenques van planejar adquirir 100 Leopard 2 als Pasos Baixos (40 Leopard 2A4M, 40 2A6NL i 20 vehicles de suporti en 2007.
 Tamb van ser adquirits 15 Leopard 2A4 ms a Alemanya com a reserva.

;
 L'Exrcit Xil va adquirir 140 dels Leopard 2A4 de l'inventari alemany en el 2007, d'ells hi ha 132 en servei i 8 de reserva.;

 Dinamarca;
 L'Exrcit dans va adquirir 52 Leopard 2A4 procedents de l'inventari alemany i 51 els va millorar a la versi 2A5DK (equivalent al Leopard 2A6 excepte el can L55).;


;
 L'Exrcit de Terra d'Espanya opera 327 Leopard 2; 108 Leopard 2A4 que van ser adquirits de l'inventari alemany en 1995 i 219 Leopardo 2I (versi millorada del Leopard 2A6) ms 16 Leopard 2ER de recuperaci fabricats a Espanya sota llicncia per Santa Brbara Sistemas, encarregats en 1998 i lliurats entre 2004 i 2008.;

 Finlndia;
 L'Exrcit finlands opera 124 Leopard 2A4 comprats dels excedentes de l'inventari alemany. 20 d'ells van ser convertits en vehicles llana-ponts i vehicles d'enginyers.;

;
 L'Exrcit grec opera 366 Leopard 2; 196 Leopard 2A4 comprats de l'inventari alemany i 170 Leopard 2A6 HEL (versi del Leopard 2A6EX) encarregats al mar de 2003 i lliurats entre 2006 i 2009.

;
 L'Exrcit noruec opera 52 Leopard 2A4 comprats als Pasos Baixos, designats Leopard A4NO. Posteriorment aquests van ser actualitzats al model Leopard 2A5 estndard.

;
 L'Exrcit Reial dels Pasos Baixos ha operat 445 Leopard 2 NL fins a 1993, data en la qual va iniciar el pla de reducci dels seus carros de combat a causa de la fi de la Guerra Freda. 115 van ser venuts a ustria i 52 a Noruega. Els restants van ser actualitzats a la versi 2A5, el primer d'ells va entrar en servei al maig 1997. 180 dels Leopard 2A5 van ser actualitzats a la versi 2A6 a partir de febrer de 2003. Desprs de vendre a Canad 100 Leopard 2 (20 Leopard 2A6 i 80 Leopard 2A4), ms 37 Leopard 2A6 a Portugal fa que actualment quedin en estat operatiu uns 110 Leopard 2A6 en els Pasos Baixos, mentre que els restants, A4 o A5, seran modificats per a diverses fins com llana-ponts, etc.

;
 Les Forces de Terra Poloneses operen 128 Leopard 2A4 comprats de l'inventari alemany.

;
 L'Exrcit portugus ha adquirit 37 Leopard 2A6 de l'inventari neerlands al setembre de 2007 per a la Brigada Mecanitzada Santa Margarida.;

 Singapur;
 L'Exrcit de Singapur ha adquirit 66 Leopard 2A4 de l'inventari alemany i van ser encarregats 30 ms per a reserva.There may be a follow-on order for 36 habiti 2A4s.

;
 L'Exrcit suec ha operat 280 Leopard 2; 120 Leopard 2S (Strv 122) nous i 160 Leopard 2A4 (Strv 121) comprats de l'inventari alemany. Noms els 120 Strv 122 continuen en servei actiu.

;
 L'Exrcit sus opera 380 Leopard 2A4 designats Pz 87; 35 d'ells van ser comprats a Alemanya i els restants van ser fabricats localmente sota llicncia.

;
 L'Exrcit turc opera 298 Leopard 2A4 comprats de l'inventari alemany.

 Vegeu tamb .

 Krauss-Maffei;
 Carro de combat;
 Blindatge;
 Leopard 2E;
 M1 Abrams;
 Challenger 2;
 T-90;
 Merkava;
 AMX-56 Leclerc;


 Referncies .


 Enllaos externs .


 En angls .
Pgina oficial;
Histria i versions del Leopard 2 a "The Armor Site";
Army Technology - Leopard 2 Main Battle Tank;
Army Vehicles. DK Leopard 2A5;
Army Vehicles. DK Leopard 2A4;
Military Periscope - Leopard 2 main battle tank;
Video del Leopard2 A6 de la KMW;

 En castell .
Tanc de batalla Leopard 2;
Tanc alemany Leopard 2;
Infografia. Leopard 2A4. El caador nocturn;
Tancs i Blindats: Histria del carro de combat;

 En alemany .
Kampfpanzer LEOPARD 2 (BW);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388388" title="Scarus frenatus" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="150019">

Scarus frenatus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 47 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a les Illes de la Lnia, el sud del Jap i Austrlia Occidental. Absent de les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde, B. G. E. 1802. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 4: i-xliv + 1-728, Pl. 1-16. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388391" title="Ghiyath al-Din Baysonghor" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="150020">
Ghiyath al-Din Baysonghor (mort 1433) fou un prncep timrida, fill de Shahrukh i net de Tamerl. Fou protector de les arts i dibuixant i va finanar la copia de manuscrits. Va fundar una notable biblioteca amb un equip dedicat a l'estudi.

El 1417 fou nomenat pel seu pare com a gran jutge de la cort; el 1420, a la mort de Kara Yusuf, fou nomenat governador de Tabriz i l'Azerbaidjan i el octubre de 1431 governador d'Astarabad. Els astrlegs li havien anunciat que no viure ms de 40 anys i va portar una vida de disbauxa. Va morir el 20 de desembre de 1433 als 36 anys.

 Bibliografia .
Cl. Huart, Calligraphes et miniaturistes


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388394" title="Baysunkur" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="150021">



Baisunkur o Baisonghor fou el nom de tres prnceps:

Ghiyath al-Din Baysunkur, prncep timrida fill de Shahrukh;
Baysunkur Mirza, princep timurida net d'Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur;
Baysunkur ibn Yakub, emir dels ak koyunlu (1490-1492);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388396" title="Club Bsquet Breda" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="150022">


El Club de Bsquet Breda va nixer l'any 2006 com a entitat, per la prctica d'aquest esport s'ha mantingut al llarg del temps a travs de l'AMPA del CEIP Montseny i a les lligues escolars del Consell Comarcal de la Selva. Els partits i els entrenaments es fan al Poliesportiu Municipal de Breda.

El club compta amb els equips segents:
Jnior (federat) ;
Infantil (federat);
Infantil (Consell Comarcal);
Alevins (Consell Comarcal);
Escoleta;

Histria.

L'nima del bsquet al poble de Breda en els ltims temps sempre ha estat en Xavi Guitrrez, actual president del club. Xavi va arribar procedent de Badalona a un poble on l'hoquei patins i el futbol eren esports predominants, i grcies al seu esfor i al seu treball avui dia es pot dir que Breda compta amb una estructura esportiva per la prctica de l'esport de la cistella.

L'equip d'Infantils va aconseguir guanyar la liga del Consell Comarcal de la Selva a la temporada 2007-2008 i va obtenir el billet per jugar la Final del Jocs Escolars de Catalunya disputada al mes de maig a la Seu d'Urgell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388397" title="Baysonghor Mirza" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="150023">
Baysonghor Mirza (1477/1478-1499) fou un prncep timrida, net d'Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur. Era fill de Sultan Mahmud, sult de Samarcanda (1494-1495) encara que algunes versions el fan nebot d'aquest i fill de Sultan Ahmad (germ de Sultan Mahmud) de Samarcanda (1469-1494).

Va rebre el govern de Bukhar en vida del seu pare. A la mort del pare (30 de desembre de 1494/27 de gener de 1495) fou cridat a Samarcanda. Va lluitar pel tron amb el seu germ Sultan Masud (1495-1499) i en fou desposset temporalment per un altre germ, Ali Mirza (novembre de 1497). Va poder recuperar el poder sobre el seu germ Masud amb ajut del beg de Khusraw Shah, per el va perdre  al ser trat per Khusraw.

Va morir el 17 d'agost de 1499. Samarcanda en poder d'Ali, va caure en mans de Shibani Khan (1500) i definitivament a les del seu cos Baber (1501).

 Bibliografia .
L. Bouvat, L'empire mongol (2e phase).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388399" title="Serrat dels Teixons" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="150024">

El Serrat dels Teixons s una muntanya de 1.057 metres que es troba al municipi de la Quar a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388400" title="Tossal de Canemars" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="150025">

El Tossal de Canemars s una muntanya de 1.003 metres que es troba al municipi de la Quar a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388405" title="Baysunkur ibn Yakub" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="150026">
Baysunkur ibn Yakub fou emir dels Ak Koyunlu.

Era fill de Yakub i net d'Uzun Hasan. Va succeir al seu pare el 1490/1491 quan noms tenia 8 anys, sota tutela de Khalil Beg Mawsellu, per fou expulsat de la seva capital, Tabriz, el maig de 1492 pel seu cos Rustam ibn Maksud ibn Uzun Hasan que tenia el suport de les tribus pornaks i qadjars dirigides per Ibrahim ibn Dana Khalil Bayandur (conegut per Ayba Sultan). Els partidaris de Baysunkur van provar de recuperar el poder per el jover prncep fou assassinat el 1493.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388409" title="Serrat Voltor" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="150027">

El Serrat Voltor s una muntanya de 2.281 metres que es troba entre els municipis de Fgols, Saldes i Vallcebre a la comarca del Bergued.

s un dels principals cims de la Serra d'Ensija.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 280087001).

Rutes.
Una de les possibles rutes s la que prov del refugi Delgado beda.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388412" title="Temporada 2001-02 de l'NBA" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="150028">

La temporada 2001-02 de l'NBA fou la 56 en la histria de l'NBA. Los Angeles Lakers fou el campi per tercer any consecutiu desprs de guanyar a New Jersey Nets per 4-0.

 Aspectes ms rellevants .
Els Grizzlies deixaren Vancouver (British Columbia) per anar a Memphis (Tennessee). La seva primera temporada la jugaren al pavell The Pyramid.
Els Hornets disputaren la seva darrera campanya a Charlotte abans de traslladar-se a New Orleans.
 San Antonio Spurs jug per ltima temporada els seus partits com a local a l'Alamodome.
 L'All-Star Game se celebr al First Union Center de Philadelphia (Pennsylvania). Kobe Bryant guany el seu primer MVP del partit en la seva terra natal. L'Oest guany a l'Est per 135 a 120.
 Abans de comenar la temporada, Michael Jordan, en aquells moments copropietari de Washington Wizards, anunci el seu segon retorn com a jugador de l'NBA, aquest cop amb els Wizards.
 Dallas Mavericks jug el seu primer partit en el seu nou pavell, l'American Airlines Center, a ms d'estrenar logo i equipament.
 Fou la darrera campanya en la que tant l'NBC com a la TBS televisaren partits de l'NBA.
 Els equips incorporaren a les samarretes la bandera dels Estats Units i un lla en honor a les vctimes dels atemptats de l'11 de setembre de 2001. Toronto Raptors utilitz la bandera americana i la canadenca.
 Els Raptors encadenaren una ratxa negativa de 17 de 18 partits perduts, amb un balan de 30-38. De manera sorprenent, en els darrers 14 partits de la temporada regular en guanyaren 12 i acabaren amb un 42-40 que els va permetre d'entrar en els playoffs.
 New Jersey Nets, que mai havia guanyat 50 partits en una temporada i, com a mxim,  havien superat la primera ronda de playoffs, guanyaren 52 partits i arribaren a les finals.
 Amb els Nets a les finals, Denver Nuggets es convertiria en l'nic equip procedent de l'ABA que no havien arribat a les finals.
 El 14 de febrer de 2002, Jayson Williams, ex-jugador de l'NBA i All-Star, fou acusat d'assassinat del seu xofer de limusina. Per aquest motiu fou acomiadat de l'NBC, on treballava.

 Classificacions .
 Conferncia Est .


 Conferncia Oest .


* V: victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques .


 Premis .
 MVP de la temporada;
  Tim Duncan (San Antonio Spurs);

 Millor defensor;
  Ben Wallace (Detroit Pistons);

 Rookie de l'any;
  Pau Gasol (Memphis Grizzlies);

 Millor sis home;
  Corliss Williamson (Detroit Pistons);

 Jugador amb millor progressi;
  Jermaine O'Neal (Indiana Pacers);

 Entrenador de l'any;
  Rick Carlisle (Detroit Pistons);

 Primer quintet de la temporada;
F - Tim Duncan, San Antonio Spurs;
F - Tracy McGrady, Orlando Magic;
C - Shaquille O'Neal, Los Angeles Lakers;
G - Kobe Bryant, Los Angeles Lakers;
G - Jason Kidd, New Jersey Nets;

Segon quintet de la temporada;
F - Kevin Garnett, Minnesota Timberwolves;
F - Chris Webber, Sacramento Kings;
C - Dirk Nowitzki, Dallas Mavericks;
G - Gary Payton, Seattle Supersonics;
G - Allen Iverson, Philadelphia 76ers;

Tercer quintet de la temporada;
F - Ben Wallace, Detroit Pistons;
F - Jermaine O'Neal, Indiana Pacers;
C - Dikembe Mutombo, Philadelphia 76ers;
G - Paul Pierce, Boston Celtics;
G - Steve Nash, Dallas Mavericks;

Primer quintet defensiu;
Tim Duncan, San Antonio Spurs;
Kevin Garnett, Minnesota Timberwolves;
Ben Wallace, Detroit Pistons;
Gary Payton, Seattle Supersonics;
Jason Kidd, New Jersey Nets;

Segon quintet defensiu;
Bruce Bowen, San Antonio Spurs;
Clifford Robinson, Detroit Pistons;
Dikembe Mutombo, Philadelphia 76ers;
Kobe Bryant, Los Angeles Lakers;
Doug Christie, Sacramento Kings;

Primer quintet de rookies;
Pau Gasol, Memphis Grizzlies;
Shane Battier, Memphis Grizzlies;
Jason Richardson, Golden State Warriors;
Tony Parker, San Antonio Spurs;
Andrei Kirilenko, Utah Jazz;

Segon quintet de rookies;
Jamaal Tinsley, Indiana Pacers;
Richard Jefferson, New Jersey Nets;
Eddie Griffin, Houston Rockets;
Zeljko Rebraca, Detroit Pistons;
Vladimir Radmanovic, Seattle Supersonics;
Joe Johnson, Boston Celtics/Phoenix Suns;

 Vegeu tamb .
 Draft de l'NBA del 2001;
 All-Star Weekend de l'NBA 2002;
 Playoffs de l'NBA del 2002;
 Finals de l'NBA del 2002;




 
 



 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388413" title="Serrat del Moll" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="150029">

El Serrat del Moll s una muntanya de 1.178 metres que es troba entre els municipis de Borred al Bergued i les Llosses al Ripolls.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388414" title="Adriano Fabiano Rossato" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="150030">

Adriano Fabiano Rossato (nascut el 27 d'agost de 1977 a Vila Velha, Esprito Santo) s un futbolista brasiler que juga actualment al Mlaga CF.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388416" title="Otto Bach" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="150031">
Otto Bach (Viena, 9 de febrer de 1833   Waltersdorf, Baixa ustria, 3 de juliol de 1893) fou un compositor i director austrac.

Estudi a Viena amb Simn Sechtem, i ms tard a Berln i Leipzig, abans de 1868 fou el successor de  Hans Racket com a director artstic assistent del Mozarteum Dommusikverein.
Set anys abans es va enfrontar per aquest lloc amb Anton Bruckner i no el guany. Desprs hi torn i ja amb ms experincia com a candidat, i el 1 de juliol de 1868 l'assol. A primers d'abril de 1880 i en virtut de la imminent adquisici del Cercle per la Fundation International Mozarteum renunci com a director artstic i es trasllada a Viena. 

A ms de la seva feina per el Mozarteum, Bach tamb va ser mestre de capella de la taula de canons a Salzburg. 

Com a compositor en llur estada a Salzburg, Bach assol xits amb llurs quatre simfonies i cinc peres,  i sobretot amb Leonore (1874).

Era germ del bar Alexander Freiherr von Bach, ex ministre d'interior austrac (1849-1859). 

Se li deuen les obres:
Medea;
Els Argonautes (1870);
Sardanpalo i Leonor (1874), que no arribaren a representar-se;
Quatre simfonies;
Un Rquiem;
Misses;
Corals;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388417" title="Fernando Miguel Fernndez Escribano" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="150032">

Fernando Miguel Fernndez Escribano (nascut el 2 de juny de 1979 a Mlaga) s un futbolista que juga actualment al Mlaga CF.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388422" title="Serrat de la Miranda" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="150033">
El Serrat de la Miranda s una serra situada al municipi de Viver i Serrateix (Bergued), amb una elevaci mxima de 745,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388423" title="Salvador Ballesta Vialco" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="150034">

Salvador Ballesta Vialco (nascut el 22 de maig de 1975 a Saragossa) s un futbolista que juga actualment al Mlaga CF.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388424" title="Serrat de Navel" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="150035">
El Serrat de Navel s una serra situada als municipis de Montmajor i Viver i Serrateix (Bergued), amb una elevaci mxima de 666,5 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388428" title="Serrat de les Comes (Santa Maria de Merls)" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="150036">

El Serrat de les Comes s una muntanya de 758 metres que es troba al municipi de Santa Maria de Merls a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388430" title="Khilperic I" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="150037">


Khilperic I (vers 539-Chelles, 584), un dels fills del rei dels francs Clotari I i d'Aragunda, va regnar com a rei merovingi de Nustria, des del 561 fins a la seva mort.

Tot i ser el fill ms petit dels quatre que estaven vius a la mort de Clotari I, Khilperic va demostrar ms ambici que cap dels altres quan, just desprs de que arribessin notcies de la mort del seu pare el 561 va confiscar el tresor reial de Berny i va marxar cap a Pars amb la intenci de prendere possessi de tot el regne.

Els seus germans, per, no li permetren acomplir els seus desitjos i seguint els costums francs els quatre fills es repartiren l'herncia. Les ciutats de Soissons, Amiens, Arras, Cambrai, Throuanne, Tournai i Bolonya van ser assignades a Khilperic, conformant l'antic regne de Soissons.  El germ gran Caribert I va rebre el regne de Nustria amb capital a Pars, Guntram reb Borgonya amb capital a Orleans i Sigebert I el regne d'Austrsia.

Amb la mort de Caribert el 567 el seu territori augment quan els germans es van repartir el seu regne, deixant Pars com a ciutat compartida.

Les relacions amb Sigebert i Austrsia van ser sempre conflictives. Poc desprs de l'establiment del seu regne ja va entrar-hi en guerra, en la que va ser derrotat i vei com Sigebert marxava fins Soissons i feia presoner el seu fill gran Teudebert. A la mort de Caribert la guerra torn a esclatar un altre cop. Khilperic va afanyar-se a envar les noves terres de Sigebert, per va tornar a ser derrotat. Ms endavant es va aliar amb Guntram contra Sigebert (573), per Guntram va canviar de bndol i fou venut una tercera vegada.

Quan Sigebert es va casar amb Brunilda, filla del rei visigot d'Hispania (Atanagild), Khilperic va voler per a ell un matrimoni comparable. Aleshores ja havia repudiat la seva primera esposa, Audovera, i havia pres com a concubina una serventa anomenada Fredegunda. Khilperic va desentendre's de Feregunda i es va casar amb la germana de Brunilda, Galaswintha. Per aviat es va cansar de la seva nova esposa i va recuperar les seves amants. Poc desprs de la mort del rei Atanagild, un mat Galaswintha va apareixer estrangulada al llit, i dies desprs Khilperic es casava amb Fredegunda.

Aquest assassinat va ser la causa de noves i cruentes guerres entre Khilperic i Sigebert. Mica en mica Sigebert va anar guanyant terreny obligant a Khilperic a retirar-se i reagrupar-se, per quan estava a punt de capturar-lo, Sigebert va morir assassinat a mans de dos assassins enviats per Fredegunda. Aleshores Khilperic pogu recuperar els territoris que havia perdut contra Austrsia i pass a combatre Guntram, l'nic germ que li quedava i protector de l'esposa i el fill de Sigebert.

Va morir assassinat el setembre del 584, quan un grup d'homes el va apunyalar tornant de caera cap a la seva vila reial a Chelles.

Khiperic era detestat pel bisbe i historiador Gregori de Tours, que el va definir com el Ner i l'Herodes del seu temps. L'enemistat tenia els seus orgens en la conquesta de Tours en la disputa amb Austrsia i la confiscaci de propietats eclesistiques, aix com per les guerres que mantingu amb els seus dos germans Sigebert i Guntram, ben valorats per Gregori.

 Vegeu tamb .

Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388431" title="Serra de Sant Joan (Santa Maria de Merls)" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="150038">
La Serra de Sant Joan s una serra situada al municipi de Santa Maria de Merls (Bergued), amb una elevaci mxima de 713,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388434" title="Serra de Sant Joan" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="150039">

Geografia:
 Serra de Sant Joan: serra del municipi de Coll de Narg (Alt Urgell).
 Serra de Sant Joan: serra del municipi de Collbat (Baix Llobregat).
 Serra de Sant Joan: serra del municipi de Santa Maria de Merls (Bergued).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388440" title="Bayt Djibrin" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="150040">
Bayt Djibrin (         ) (variants Bayt Djibrin, Beit Jibrin, Bayt Djibril, Bait Jibrin i altres) fou una vila palestina a 13 km al nord-oest d'Hebron. La poblaci era el 1945 de 2.430 habitants. 

 Histria .
Els primers habitants foren cananeus. Al Antic Testament la vila es anomenada Marisa o Maresha i fou destruda pels parts el 40 aC (les excavacions han posat a la llum aquesta ciutat). Els horites que la poblaven, atacats pels edomites, s'havien refugiat en coves i la paraula "Ciutat dels homes de les coves" en hebreu es va deformar a Eleutheropolis que li va donar l'emperador Septimi Sever quan li va conferir el ius italicum (any 200). Sota domini rom, Flavi Josep l'esmenta com a Begabri i Claudi Ptolemeu com Betograbi, el mateix nom que apareix a la Taula de Peutinger. Fou declarada colnia romana i esdevingu un centre administratiu amb el nom d'Eleutherpolis; el nom indgena era Beth Gebrim, que al llarg dels segles apareix com a Bethgobelin o Gibelin.

Per la histria antiga vegeu Eleutherpolis.

Conquerida vers el 634 per Amr ibn al-As i fou cap d'un districte al djund militar de Palestina i estaci comercial en la ruta cap a Jerusalem i Gaza. Segons el monjo Esteve de Mar Saba, fou destruda el 796 en el marc de lluites intertribals rabs, per es va poder recuperar.

El croats la van conquerir i destruir el 1099 i el 1134 hi van construir una fortalesa (Gibelin) que fou posada en mans dels cavallers Hospitalaris, que tenia per objecte controlar expedicions musulmanes principalment vingudes d'Ascal. El 1187 fou reconquerida per Salad i el castell destrut. La ciutat fou retornada als croats el 1191 i fou possessi d'Enric II de Xampanya en feu del regne de Jersualem. Fou conquerida pels aibides el 1244. Sota els mamelucs (desprs de 1283) va continuar sent una fortalesa depenent directament del naib de Gaza a la marca costera de la provncia de Damasc. El 1516 va passar als otomans i fou part de la nahiya (subdistricte) d'Hebron a la liwa de Gaza; el 1552 el castell croat fou reconstrut. Al segle XIX va estar sota control de la famlia al-Azza, que es van voler rebellar contra la Sublim Porta i no va voler pagar les taxes el 1840; aliats al clan Amr d'Hebron van lluitar contra els otomans (1840-1846) per l'afer va acabar amb la captura del xeic Muslim al-Azza i el cap dels Amr, i altres lders locals que foren exiliats durant uns deu anys. El 1855 la zona d'Hebron, incloent Bayt Djibrin, tornava a estar revoltada i el paix del sandjak de Jerusalem, Kibrishli Mehmed Kamil Pasha va atacar la zona (juliol de 1855) i va derrotar al rebels ordenant als xeics presentar-se al seu campament i amb la mediaci britnica (el cnsol James Finn) es va acabar la lluita i els xeics van fer jurament de fidelitat al paix. Uns anys desprs Muslim al-Azza fou acusat de traci i portat a Xipre on fou executat (abans del 1864). La ciutat va perdre importncia al llarg del segle degut a les guerres, les epidmies i els atacs de beduins, i al comenament del segle XX era noms un llogaret de menys de mil habitants.

Fou ocupada pels britnics el 1917. Sota mandat britnic (1920) fou centre d'un subdistricte del districte d'Hebron. La poblaci era totalment rab. Al pla de partici de 1947 va quedar dins els territoris rabs per fou ocupada pels israelians el 1948 i els seus habitants van fugir cap a l'est. El 1949 s'hi va establir el kibbutz de Beit Guvrin.



 Bibliografia .
G. Le Strange, Palestine under the Moslem, Londres 1890.



 Enllaos externs .
 The Imaginary Village per  Sandy Tolan i Melissa Robbins;
Testimoni;
Demolicions;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388441" title="Roca Roja (Sant Juli de Cerdanyola)" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="150041">

La Roca Roja s una muntanya de 1.052 metres que es troba al municipi de Sant Juli de Cerdanyola a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388443" title="Hlder Miguel do Rosrio" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="150042">

Hlder Miguel do Rosrio, conegut futbolsticament com Hlder Rosrio (nascut el 9 de mar de 1980 a Lisboa), s un futbolista portugus que juga actualment al Mlaga CF.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388446" title="El Puig (Sant Juli de Cerdanyola)" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="150043">

El Puig s una muntanya de 1.102 metres que es troba al municipi de Sant Juli de Cerdanyola a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388448" title="Roques del Berlinga" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="150044">

Les Roques del Berlinga s una muntanya de 1.088 metres que es troba al municipi de Sant Jaume de Frontany a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388450" title="Bayth al-Fakih" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="150045">


Bayt al-Faqih o Beit al-Faqih (arcaic Betelfaguy i Buthfoukie; rab                Bayt al-Faq h) s una ciutat de la governaci d'Al Hudaydah al Iemen a la ruta de peregrins  a la Tihama, entre Al-Hudaydah I Taizz A 50 km al sud de la primera i 150 al sud-oest de Sana. T una poblaci de 41.652 habitants (2005). El seu nom vol dir "La casa del jurista". Se l'anomena tamb Bayt al-Fakih al-Saghir per distingir-la de Bayt al-Fakih al-Kabir situada ms al nord, prop de Badjil. Agafa el seu nom del jurista al-Fakih ibn Udayl. Es la capital del districte del mateix nom amb quatre subdistrictes o nahiya: Nahiyat Lidjan, Nahiyat al-Husayniya, Nahiyat Bani Said i Nahihat Bayt al-Fakih (dins la liwa d'al-Hudaydha).

La vila devia sorgir a la mort del jurista el 1291. La seva tomba era considerada un lloc on es produen miracles. Al segle XVII fou centre cafeter. Els britnics hi volien installar una factoria el 1659. Al segle XVIII va entrar en decadncia. Centre de la tribu Zaranik, ferotgement independent i amb 10000 guerrers, va refusar durant molt de temps acceptar cap autoritat. El 1914 la tribu va cobrar dret de pas a la infanteria otomana. Encara el 1947 va destruir un exrcit del imam enviat a sotmetre la tribu i nova acabar del tot sotmesa fins el temps de la Repblica als anys setanta.

Enllaos externs .
"Hodeidah" informaci de Bayt Al-Faqih ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388451" title="Creu Malosa" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="150046">

La Creu Malosa s una muntanya de 1.383 metres que es troba al municipi de Sant Jaume de Frontany a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388452" title="Plein air" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="150047">

Plein air (ple aire) s una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1890 i actualment exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

Exhibida a l'Exposici General de Belles Arts de Barcelona del 1891, Casas havia pintat aquesta obra l'any abans a Pars. Ja hi s conformat l'estil d'aquesta etapa del pintor, amb llums molt tamisades y tnues que reflecteixen, tanmateix, la immediatesa de la pintura a ple aire i figures ben delimitades per evanescents. All que ms destaca en el quadre, amb el qual Casas va obtenir el primer xit significatiu a Barcelona, s la seva complexa composici espacial: els tres termes de profunditat estan assenyalats per la lnia trencada que uneix la cadira buida a primer pla, la figura femenina que seu arran del vetllador i la masculina al fons. Com en Degas, l'enquadrament acusa clares influncies de la fotografia, i el motiu, amb la relaci no explicada entre els dos personatges, resulta embolcallat en un halo misteris i potic, molt del gust d'una certa pintura final de segle a la qual Casas no fou estrany.

Plein air s una de les pintures ms paradigmtiques de Casas i una de les que millor illustra el canvi que aquest artista i Rusiol van introduir a la pintura catalana de finals del segle XIX. Encara que Casas va utilitzar, quant al tema, alguns elements de l'impressionisme -recordem en aquest sentit La absenta 1876 de Degas, La prune 1878 de Manet o Bevedora 1889 de Toulouse-Lautrec, les protagonistes del qual sn dones al costat de la taula d'un bar en actitud absent-, la seva pintura d'aquell moment est en la lnia de la pintura naturalista francesa. Tamb cal destacar que es tracta d'una escena que transcorre a l'aire lliure i que incorpora el paisatge urb com a tel de fons. La composici d'aquesta escena fuga es resol d'una forma atrevida ja que els elements del quadre semblen ultrapassar els lmits de la prpia tela i el color est tractat gaireb monocromticament en una harmonia de grisos que emboliquen l'escena d'una certa boirina que difumina els contorns. 

s lgic, doncs, que aquest tipus de pintures, que a ms plantegen una instantnia fuga l'argument de la qual ha de decidir la imaginaci de l'espectador, entrs en conflicte amb el gust artstic que llavors imperava a Barcelona. Per aix no va impedir, afortunadament, que Plein air, que junt amb Interior i examen de conscincia formava part de la Primera Exposici General de Belles Arts de Barcelona, celebrada el 1891, s'adquirs amb destinaci a l'incipient Museu Municipal d'aquesta ciutat, inaugurat el mes de gener d'aquell mateix any.

Referncies.

Faerna Garca-Bermejo, Jos Mara. Ramon Casas. Barcelona, 1997. Ed. Polgrafa ISBN 84-343-0843-6;
Doate, Merc; Mendoza, Cristina: Ramon Casas. El pintor del modernismo. MNAC. 2001. ISBN 84-8043-077-X;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388454" title="Jos Juan Luque Jimnez" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="150048">

Jos Juan Luque Jimnez (nascut el 16 d'octubre de 1977 a Cantillana, Sevilla) s un futbolista que juga actualment al Mlaga CF. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388456" title="Sergio Paulo Barbosa Valente" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="150049">

Sergio Paulo Barbosa Valente, conegut futbolsticament com Duda (nascut el 27 de juny de 1980 a Porto), s un futbolista portugus que juga actualment al Mlaga CF, cedit pel Sevilla FC.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388460" title="Scarus fuscocaudalis" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="150050">

Scarus fuscocaudalis  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Ryukyu, les Filipines i Guam.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Randall, J. E. & R. F. Myers 2000. Scarus fuscocaudalis, a new species of parrotfish (Perciformes: Labroidei: Scaridae) from the western Pacific. Micronesica v. 32 (no. 2): 221-228. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388461" title="La Creu de la Carbassa" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="150051">

La Creu de la Carbassa s una muntanya de 648 metres que es troba al municipi de Sags a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388462" title="Scarus fuscopurpureus" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="150052">

Scarus fuscopurpureus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig i Somlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Klunzinger, C. B. 1871. Synopsis der Fische des Rothen Meeres. II. Theil. Verh. K.-K. Zool.-Bot. Ges. Wien v. 21: 441-688. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388463" title="Serrat de la Roqueta" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="150053">

El Serrat de la Roqueta s una muntanya de 718 metres que es troba al municipi de Sags a la comarca del Bergued.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 284095001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388464" title="Manuel Gaspar Haro" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="150054">

Manuel Gaspar Haro (nascut el 3 de febrer de 1981 a Mlaga) s un futbolista que juga actualment al Mlaga CF.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388466" title="Serra de Gisclareny" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="150055">
La Serra de Gisclareny s una serra situada al municipi de Gisclareny (Bergued), amb una elevaci mxima de 1.547,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388467" title="Ignacio Prez Santamara" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="150056">

Ignacio Prez Santamara, conegut futbolsticament com Nacho (nascut el 24 de juny de 1980 a Mlaga), s un futbolista que juga actualment al Mlaga CF, cedit pel Getafe CF.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388468" title="RS-485" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="150057">
RS-485 tamb conegut com a EIA-485, s un protocol de comunicacions en bus de la capa fisica del Model OSI

 Altres busos .

RS-232;
USB;
PCI;
FireWire;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388469" title="Turbians" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="150058">

El Turbians s una muntanya de 1.519 metres que es troba entre els municipis de Bag i Gisclareny a la comarca del Bergued.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 281085001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388471" title="Scarus ghobban" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="150059">

Scarus ghobban  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i Sud-frica fins al sud del Jap, Nova Galles del Sud (Austrlia) i les Seychelles; des del Golf de Califrnia fins a Equador; i, tamb, al Mediterrani oriental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Forsskl, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descr. Animalium: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388472" title="Teatre Nou (1840-1848)" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="150060">
 
El Teatre Nou fou una sala de Barcelona oberta el 1843 i desapareguda el 1848 al lloc de l'actual Plaa Reial. Va ocupar el terreny de l'antic convent dels caputxins, per la qual cosa tamb s conegut com a Teatre Nou dels Caputxins o Teatre dels Caputxins, amb entrada pel carrer de Ferran.

No se l'ha de confondre amb el Teatre Nou que va funcionar al Parallel des del 1901.

Va ser un dels primers teatres oberts a la ciutat en acabar el monopoli que tenia el Teatre de la Santa Creu i, durant els anys que va funcionar, en va ser un seris rival. Program, sobretot, funcions d'pera italiana entre 1844 i 1846. Va tancar dos anys desprs, el 1848.

Histria.

Precedents.
En sser desamortitzat el convent dels caputxins, el 1836, el municipi pens de fer-hi una gran plaa. No obstant aix, hi hagu tamb la idea de destinar l'espai a un equipament pblic per al lleure, ja que el Teatre de la Santa Creu tenia una capacitat limitada. Es destin l'edifici, mentre no s'hi feien obres, a teatre, amb el nom de Teatre Animat o dels Caputxins.

El 1841 es convoc un concurs per a construir-hi un teatre per a... 4.000 persones! S'hi presentaren dos projectes: de Josep Oriol Mestres i Francesc Daniel i Molina, per qued desert. Degut a l'inters d'una societat particular, l'Ajuntament decid d'arrendar el solar mentre no es prenia una soluci definitiva.

El Teatre Nou.
La societat particular va encarregar-se de condicionar part de l'edifici com a teatre, amb el comproms explcit que noms funcionaria durant tres anys, desprs del qual tornaria a mans del municipi. Condicionat rpidament, tenia capacitat per a 1.600 persones. Era un teatre a la italiana, en forma de ferradura allargada, amb platea, tres pisos de llotges i un quart pis amb graderia.

El 16 d'abril de 1843 va inaugurar-se el teatre, que va comenar fent obres de teatre de text en castell. L'1 de juny de 1844 va iniciar la seva temporada amb una pera nova a la ciutat: Pia de' Tolomei de Gaetano Donizetti, comenant la rivalitat amb el Teatre de la Santa Creu, l'nic que fins llavors havia fet peres a Barcelona, que noms acabaria el 1846 quan, l'1 d'abril, s'hi fes l'ltima pera, tamb de Donizetti: La figlia del reggimento. A la premsa de l'poca es poden trobar referncia a aquesta rivalitat amb l'apellatiu Cruzados y Capuchinos.

El director musical era Joan Baptista Dalmau. En aquests dos anys, van oferir-s'hi peres italianes, sobretot de Donizetti. Aix, la temporada 1844-1845 va tenir Il barbiere di Siviglia de Rossini i sis peres de Donizetti: Lucia di Lammermoor, Belisario i Roberto Devereux, ja conegudes, i les estrenes de Pia de' Tolomei, La figlia del reggimento (amb gran xit i 29 funcions) i Betly, o la capana svizzera. A ms, va haver-hi 18 concerts (acadmies) i dues tonadillas. 

El 1845 es va estrenar a Barcelona l'pera de Giuseppe Verdi Ernani, amb 36 funcions, i es va oferir I lombardi, estrenada feia poc al Teatre de la Santa Creu. Aquest any, el 1845, hi ofer alguns concerts Franz Liszt, amb arranjaments pianstics d'peres i obres prpies.

L'ltima temporada, 1845-1846, va veure peres de Valentino Fioravanti, Pacini, Rossi i set peres de Donizetti, entre les quals l'estrena a la ciutat de Maria de Rudenz. A ms, va estrenar-s'hi, per primer cop a Barcelona, l'nica pera francesa que es va donar al Teatre Nou: Robert le diable de Giacomo Meyerbeer.

La construcci del Liceu, el 1847, va fer que l'Ajuntament reconsiders el seu projecte d'edificar un nou teatre i torns a la proposta inicial de fer-hi una plaa. El 10 de juny de 1848 va comenar l'enderrocament del convent per a fer-hi una plaa, la Plaa Reial.

Bibliografia.

RADIGALES, Jaume. Els orgens del Gran Teatre del Liceu (1837-1847). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998.
RUBERT DE VENTS, Maria. Places porxades de Catalunya. Barcelona: UPC, 2006. "Plaa Reial", p. 51-57.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388473" title="Nabil Baha" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="150061">

Nabil Baha (nascut el 12 d'octubre de 1981 a Remiremont, Frana) s un futbolista marroqu que juga actualment al Mlaga CF.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388474" title="Pedr de les Rates" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="150062">

El Pedr de les Rates s una muntanya de 1.447 metres que es troba al municipi de Castellar de n'Hug a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388475" title="Tur de Coma Calent" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="150063">

El Tur de Coma Calent s una muntanya de 1.483 metres que es troba al municipi de Castellar de n'Hug a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388480" title="Scarus globiceps" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="150064">

Scarus globiceps  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 27 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia, les Illes de la Societat, les Illes Ryukyu i el sud de la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388481" title="RS-232" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="150065">
El RS-232 o Electronic Industries Alliance RS-232C es un bus de distancies curtes que designa una norma per l'intercanvi en serie de dades binaries entre un equip terminal de dades i un DCE (Data Communication Equipment), tot i que existeixen altres situacions on pot ser utilitzat.


 Altres busos .

RS-485;
USB;
PCI;
FireWire;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388483" title="Scarus gracilis" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="150066">

Scarus gracilis  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Steindachner, F. 1869. Eine Abhandlung ber neue oder seltene Fische des Wiener-Museums. Anz. Akad. Wiss. Wien v. 6 (no. 16): 125-126. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388486" title="Giorgio Bassani" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="150067">
Giorgio Bassani, novellista i poeta itali (Bolonya , 4 de mar del 1916   Roma, 13 d abril del  2000.

Biografia.
Giorgio Bassani va nixer a Bolonya el 4 de mar de 1916. Per s la ciutat de Ferrara la que est lligada a la seva existncia, ciutat on va passar la seva infantesa i la seva joventut. El 1939, surt llorejat de la Facultat de Lletres de Bolonya. Per Bassani s d'origen jueu i, vctima de les lleis racials de 1938, s obligat a publicar el 1940 el seu primer llibre Una citt di pianura  sota el pseudnim de Giacomo Marchi. Militant antifeixista, ser empresonat el 1943.

Al final de la Segona Guerra mundial, marxa cap a Roma on s'iniciar al cinema com a guionista i tamb com actor. S'apunta en aquesta poca al Partit Socialista Itali (ser escollit regidor pel PSI el 1962 i s hi quedar fins el 1966, data en la qual s'adhereix al Partit Republic Itali). s tamb a partir d'aquesta poca que la seva producci literria ser ms important, en els anys 1950 i 1960. Algunes de les seves obres van rebre premis literaris i van ser adaptades al cinema. Aquestes obres van ser reunides sota el cicle de la novella de Ferrara Il Romanzo di Ferrara. Giorgio Bassani va ser tamb professor d'histria a l Acadmia nacional d'art dramtic, periodista i vicepresident de la RAI (1964-1966).

 Principals obres .
1. Cicle La novella de Ferrara  (Il Romanzo di Ferrara) (6 ttols)

 Cinque storie ferraresi (Cinc histries ferrareses, 1956), premi Strega;
 Gli Occhiali d'oro (Les ulleres d'or, 1958), portada al cinema el 1987 per Giuliano Montaldo.
 Il Giardino dei Finzi-Contini (El Jard dels Finzi-Contini, 1962), Premi Viareggio. L'obra ms traduda de Bassani, portada al cinema el 1971 per Vittorio De Sica.
 Dietro la porta (Darrera la porta, 1964);
 L'Airone (L agr, 1968), Premi Campiello;
 L'Odore del fieno (L'olor del fenc, 1972);

2. Altres ttols
 Storie dei poveri amanti e altri versi (1945);
 La Passeggiata prima di cena (1953);
 Gli Ultimi anni di Clelia Trotti (1955), Premi Veillon;

 In gran segreto (1978);
 In rima e senza (reuneix tota la poesia editada anteriorment, 1982),
 Di l dal cuore (assaig, 1984);

Traduccions al catal.





 Enllaos externs .
 El lloc de la fundaci Bassani;
  Un retrat en la revista Transfuge ;
  Una entrevista a  Bassani  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388487" title="Scarus guacamaia" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="150068">

Scarus guacamaia  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total i els 20 kg de pes.

Alimentaci.

Menja les algues que cobreixen el corall i el fons dels esculls de corall.

Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda, Florida (Estats Units) i les Bahames fins a l'Argentina. Absent del nord del Golf de Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. 1829. Le Rgne Animal, distribu d'aprs son organisation, pour servir de base  l'histoire naturelle des animaux et d'introduction  l'anatomie compare. Edition 2. Rgne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Mumby, P.J., Edwards, A.J., Arias-Gonzlez, J.E., Lindeman, K.C., Blackwell, P.G., Gall, A., Gorczynska, M.I., Harborne, A.R., Pescod, C.L., Renken, H., Wabnitz, C.C.C. i Llewellyn, G. (2004) Mangroves enhance the biomass of coral reef fish communities in the Caribbean. Nature, 427: 533 - 536.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97. ;
 Streelman, J.T., Alfaro, M., Westneat, M.W., Bellwood, D.R. i Karls, S.A. (2002) Evolutionary history of the parrotfishes: biogeography, ecomorphology, and comparative diversity. Evolution, 56 (5): 961 - 971.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 ARKive ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388488" title="Roca dels Coloms" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="150069">

La Roca dels Coloms s una muntanya de 916 metres que es troba al municipi del Castell de l'Areny a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388489" title="Bayt Ras" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="150070">
Bayt Ras s una vila de Jordnia, a 3 km al nord d'Irbid, al districte d'Adjlun, prop de les runes de l'antiga Capitlies (Capitolias), una de les ciutats de la Decpolis. s esmentada als Itineraris junt amb les venes Dera (Adhriat), Abila (Tell Abil) i Gadara (Umm Kays). Fou una ciutat nabatea que va guanyar importncia sota domini rom obtenint l'autonomia el 97 o 98, sota Traj. Fou un bisbat bizant a la provncia de la Palestina Segona.

Fou ocupada per Shurahbil ibn Hasan vers el 634 i integrada al djund d'Urdunn. El seu vi fou fams durant segles i encara l'esmenta Yakut al segle XIII. Yazid II hi va tenir una residncia on va viure amb la seva favorita Hababa. Desprs del domini marwnida va entrar en decadncia progressiva, cada vegada ms rapida, i va acabar prcticament abandonada. 

Les seves runes no han estat estudiades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388493" title="Cap dels Rocs" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="150071">

El Cap dels Rocs s una muntanya de 1.396 metres que es troba al municipi del Castell de l'Areny a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388496" title="Scarus hoefleri" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="150072">

Scarus hoefleri  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mauritnia fins al Congo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Steindachner, F. 1881. Beitrge zur Kenntniss der Meeresfische Afrikas's (und Beschreibung einer neuen Sargus-Art von den Galapagos-Inseln). Anz. Akad. Wiss. Wien v. 18 (no. 16): 157-160. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388499" title="Cingles de Sant Salvador" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="150073">
Els Cingles de Sant Salvador s una serra situada al municipi de l'Espunyola (Bergued).
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388500" title="Scarus hypselopterus" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="150074">

Scarus hypselopterus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 31 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Moluques (Indonsia), les Filipines, les Illes Ryukyu i Palau.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bleeker, P. 1853. Diagnostische beschrijvingen van nieuwe of weinig bekende vischsoorten van Batavia. Tiental I-VI. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 4: 451-516. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388501" title="El jard dels Finzi-Contini" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="150075">
El Jard dels Finzi-Contini (Il Giardino dei Finzi-Contini) s una novella de Giorgio Bassani publicada el 1962. s la crnica de les relacions entre el narrador i els nens de la famlia Finzi-Contini des de la pujada al poder de Mussolini fins al comenament de la Segona Guerra Mundial.
L'adaptaci al cinema per Vittorio de Sica va suposar l s d'or al millor film del Festival Internacional de Cinema de Berln de 1971. 

Antecedents.
 El Jard dels Finzi-Contini s considerat la millor de la srie de novelles que Bassani va fer sobre les vides de jueus italians a la ciutat italiana de Ferrara. Encara que la novella se centra en les relacions entre els principals personatges, l'ombra del feixisme, especialment les lleis racials que restringien la participaci dels jueus en societat italiana, planen sobre els esdeveniments de la novella.

Argument.

La novella comena amb un prleg breu el 1957 en el qual el narrador, un jueu itali, descriu una visita al cementiri de Ferrara on roman el mausoleu familiar Finzi-Contini, buit amb dues excepcions: un nen jove, Guido, que moria de malaltia abans que naixs l narrador; i Alberto, el fill del Finzi-Continis i amic del narrador, que moria e cncer  abans de la deportaci massiva que enviava la resta de la famlia a un camp de concentraci a Alemanya. En aquest punt, el narrador revela que cap del Finzi-Continis va sobreviure.

La primera part del llibre cobreix les experincies d'infantesa del narrador, descrivint els diversos cercles socials de la poblaci jueva local i el misteri al voltant dels nens Finzi-Contini, Alberto i Micl, que van ser escolaritzats separadament dels altres nens jueus i que noms apareixien a l'escola principal per als exmens anuals. El narrador va suspendre la seva prova de matemtiques en aquell any particular, la primera vegada que va suspendre qualsevol dels exmens anuals exigits per a la promoci, i marxa amb la seva bicicleta lluny de la reacci del seu pare. Va a parar a les parets de la mansi del Finzi-Continis, on t una conversa amb Micl, la filla del Finzi-Continis. El narrador es convidat per Micl a entrar al jard. Es disculpa per la seguretat de la seva bicicleta. Ella li mostra un amagatall segur, per mentre amaga la seva bicicleta bada contempant Micl - i perd la possibilitat de veure el jard fins a uns anys desprs.

Les altres dues parts del llibre cobreixen els anys en qu els nens acaben se sortir de la universitat. Les lleis racials han restringit la seva possibilitat de freqentar els cristians ferraresos, i tamb el narrador. Alberto, Micl, i uns quants adolescents jueus formen un club de tennis informal, jugant unes quantes vegades a la setmana al jard dels Finzi-Continis Durant aquestes visites, el narrador i Micl comencen una relaci, per l'actitud de Micl cap al narrador varia i la relaci lentament va morint.

La secci final del llibre cobreix el lent pansiment de la implicaci del narrador en el club de tennis, els seus intents vans de reprendre la relaci amb Micl, i la seva final marxa de Ferrara.

Adaptaci de la pellcula.

L adaptaci de Vittorio de Sica el 1971 la protagonitza Lino Capolicchio com Giorgio (el narrador). Va guanyar l Oscar a la millor pellcula de parla no anglesa i va ser nominat pel  Oscar al millor gui adaptat. Va guanyar l s d Or al Festival Internacional de Cinema de Berln.

Referncia del llibre en catal.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388504" title="Tossal de la Roca del Mill" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="150076">

El Tossal de la Roca del Mill s una muntanya de 721 metres que es troba al municipi de l'Espunyola a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388513" title="Roca de les Sitges" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="150077">

La Roca de les Sitges s una muntanya de 752 metres que es troba al municipi de Montclar a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388514" title="Scarus iseri" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="150078">

 Scarus iseri s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda, Florida, les Bahames i el nord-est del Golf de Mxic fins al nord de Sud-amrica, incloent-hi el Carib.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bloch, M. E. 1789. Charactere und Beschreibung des Geschlechts der Papageyfische, Callyodon. Abh. Bhm. Ges. v. 4: 242-248, Pls. 1-3. ;
 Bhlke, J.E. i C.C.G. Chaplin, 1993. Fishes of the Bahamas and adjacent tropical waters. 2nd edition. University of Texas Press, Austin, Texas, Estats Units. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388515" title="Serrat de Cal Pags" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="150079">

El Serrat de Cal Pags s una muntanya de 754 metres que es troba al municipi de Montclar a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388516" title="Serrat de la Casa Gran" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="150080">

El Serrat de la Casa Gran s una muntanya de 759 metres que es troba al municipi de Montclar a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388521" title="Die Blechtrommel" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="150081">
 Die Blechtrommel  (El timbal de llauna) s una pellcula franco-alemanya-polonesa de Volker Schlndorff, adaptaci de la novella homnima de Gnter Grass i estrenada el 1979. 
La novella de Gnter Grass es divideix en dues parts : la primera, que s la que ha fet servir Schlndorff per a la seva adaptaci cinematogrfica, posa en escena un petit noi, Oskar, que es nega a crixer sota el nazisme. La segona part va des de la fi de la Segona Guerra Mundial fins l anunci de la mort de Stalin el 1953 ; Oskar ha decidit reprendre el seu creixement, per no es pot realitzar harmoniosament : es converteix en un nan vagament monstrus.

Argument.
La histria del Tambor s contada com un llarg monleg, del qual el narrador no s altre que el mateix heroi, Oskar Matzerath, un personatge ben estrany. Dotat d'una intelligncia innata fora del com, rep en regal, per al seu tercer aniversari cap a finals dels anys 1920, un tambor de llauna lacada en vermell i blanc. Aquell dia, decideix no arribar mai al mn dels adults i deixar de crixer. Conservar aix sobre el mn una mirada de nen implacable i inflexible. Negant totes les convenincies socials i esperances, se serveix del seu tambor per provar el mn i per prendre la mesura de l humor ambient. Aix, paralitzat en el seu cos de nen de tres anys, el seu tambor permanentment clavat al seu coll, el narrador conta de forma pica i molt negre la seva travessia dels anys 1930, de la Segona Guerra mundial i de la revitalitzaci econmica que va seguir.

Repartiment.
David Bennent : Oskar Matzerath;
Mario Adorf : Alfred Matzerath;
Angela Winkler : Agnes Matzerath;
Katharina Thalbach : Maria Matzerath;
Daniel Olbrychski : Jan Bronski;
Tina Engel : Anna Koljaiczek (jove);
Berta Drews : Anna Koljaiczek (gran);
Roland Teubner : Joseph Koljaiczek;
Tadeusz Kunikowski : Oncle Vinzenz;
Andra Ferrol : Lina Greff;
Heinz Bennent : Greff;
Ilse Pag : Gretchen Scheffler;
Werner Rehm : Scheffler;
Kte Jaenicke : La Mare Truczinski;
Otto Sander : Meyn;
Charles Aznavour : Sigismund Markus;

 Premis i nominacions .

 Premis .
1979 : Palma d'Or del Festival Internacional de Cinema de Cannes ;
1980 : Oscar a la millor pellcula de parla no anglesa;

1980 : Bodil a la categoria Bodil del millor film europeu ;

 Nominacions . 

1980 : Csar al millor film estranger.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 El tambor de hojalata, a DeCine21;
Criterion Collection, assaig de Eric Rentschler;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388526" title="Sunset Boulevard (pellcula)" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="150082">
Sunset Boulevard s una pellcula estatunidenca de cinema negre estrenada el 1950 que cont elements de drama, terror i humor negre dirigida i gui de Billy Wilder.
Argument.

Joe Gillis, un guionista vingut a menys a Hollywood visitar al seu cap a la Paramount amb un nou gui. La cosa no prospera i Gillis es queda sense el seu contracte. Els pinxos d'un concessionari el persegueixen perqu pagui el seu deute amb un cotxe i en la fugida punxa una roda i entra en una mansi abandonada. Gillis guarda el seu cotxe i quan intenta entrar a la desgavellada mansi, el majordom, Max von Mayerling li demana que passi, que la senyora l'est esperant.
La senyora s Norma Desmond, antiga estrella del cinema mut i ara oblidada. Desmond insta a Gillis que llegeixi un gui que ella ha escrit basat en "Salom".

Desmond li ofereix una enorme quantitat de diners per aix, ja que pensa que rellanar la seva carrera. Desmond obliga a Joe a quedar-se a la seva mansi i progressivament es va enamorant d'ell. Li compra roba cara i li regala magnifiques coses. Per Joe est enamorat de Betty Schaefer, una correctora de guions de la Paramount i que t un xicot abomenat Artie. Desmond va a la Paramount per parlar amb Cecil B. De Mille, sobre el seu projecte de "Salom", que rebutja per ser molt dolent el gui.

A partir d'aqu, la bogeria de Desmond anir augmentant fins al punt de matar Joe Gillis quan aquest li explica que vol marxar de casa seva. Norma, en estat de xoc desprs de matar el seu amor, s portada a la pres, per abans la fan creure que est rodant una pellcula perqu baixi fins als cotxes de policia.

 Repartiment .

 William Holden : Joe Gillis;
 Gloria Swanson : Norma Desmond;
 Erich von Stroheim : Max von Mayerling;
 Nancy Olson : Betty Schaefer;
 Fred Clark : Sheldrake;
 Lloyd Gough : Morino;
 Jack Webb : Artie Green;
 Franklyn Farnum : El de la funerria;
 En els seus propis papers : Cecil B. DeMille, Hedda Hopper, Buster Keaton, Anna Q. Nilsson, H.B. Warner, Ray Evans, Jay Livingston;

 Premis i nominacions .


 Premis .
 Oscar a la millor direcci artstica  per  Hans Dreier;
 Oscar a la millor banda sonora per Franz Waxman ;
 Oscar al millor gui original per Charles Brackett, Billy Wilder i D. M. Marshman JR.

 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or al millor director per Billy Wilder;
 Globus d'Or a la millor actriu dramtica per Gloria Swanson;
 Globus d'Or a la millor banda sonora original per Franz Waxman;

Wilder i Brackett van guanyar el Writer's Guild of America pel seu gui.

 Nominacions . 
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor director  per  Billy Wilder;
 Oscar a la millor actriu per Gloria Swanson;
 Oscar al millor actor per William Holden;
 Oscar al millor actor secundari  per Erich Von Stronheim;
 Oscar a la millor actriu secundria per Nancy Olson.


Adaptaci Musical.
Andrew Lloyd Webber a la producci, Christopher Hampton en el gui i Don Black en la msica, van estrenat el 1993 a Londres l'adaptaci de la pellcula al musical. Un any desprs, va arribar a Broadway amb Glenn Close al paper de Norma Desmond. El musical es va representar simultaniament a Londres amb Patti Lupone com a Desmond i a Broadway amb Glen Close.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Cop d'ull a la pellcula de Billy Wilder;
 Movie Review Query Engine - Enllaos de l'poca de Sunset Boulevard;
 Senses of Cinema Biografia de Billy Wilder ;
 Lloc de Gloria Swanson;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388528" title="Scarus koputea" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="150083">

Scarus koputea  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 31 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Marqueses.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & J. H. Choat. 1980. Two new parrotfishes of the genus Scarus from the central and South Pacific, with further examples of sexual dichromatism. Zool. J. Linn. Soc. v. 70 (nm. 4): 383-419, 8 col. pls. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388529" title="Puig Sec (Castellar del Riu)" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="150084">

El Puig Sec s una muntanya de 1.295 metres que es troba al municipi de Castellar del Riu a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388530" title="Scarus longipinnis" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="150085">

Scarus longipinnis  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de la Gran Barrera de Corall fins a Pitcairn.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Randall, J. E. & J. H. Choat. 1980. Two new parrotfishes of the genus Scarus from the central and South Pacific, with further examples of sexual dichromatism. Zool. J. Linn. Soc. v. 70 (nm. 4): 383-419, 8 col. pls. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388531" title="Retrat d'Elisa Casas" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="150086">

Retrat d'Elisa Casas s una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1889 i actualment pertany a una collecci privada.

 Retrat d'Elisa Casas s una obra que l'artista va donar a conixer en una exposici de la Sala Pars el desembre de 1889 i que un any desprs va seleccionar per figurar en el Salon de Pars, on havia exposat anteriorment dues teles tan destacades com Autoretrat i Entrada a la plaa de braus de Madrid. Com s lgic. Casas participava en les grans exposicions amb les seves millors obres; per aquesta mateixa ra va tornar a exposar aquesta obra a Pars en l'Exposici Universal de 1900. El quadre va merixer elogis dels crtics d'art que valoraven els estudis del natural i reconeixien que Casas havia perfeccionat el seu estil. No van faltar algunes veus discrepants que criticaven la utilitzaci de gammes de colors freds, que consideraven ms prpies dels pintors nrdics. Aquesta obra pot considerar-se una de les millors obres del primer perode de la seva carrera i, en definitiva, del conjunt de la seva producci.

Un any desprs de pintar el retrat de cos sencer de la seva germana ms gran, Casas va fer, prcticament amb el mateix format, aquest quadre en el que representa la seva germana Elisa. A diferncia de l'altre, en el qual la figura es retalla sobre un fons negre, en aquest el pintor va situar a la seva germana al pati posterior de la casa familiar del carrer Nou de sant Francesc de Barcelona, que va servir tamb d'escenari a obres posteriors. Encara que va pintar Elisa en diferents ocasions, destaquen principalment els tres magnfics retrats de dimensions similars que corresponen a tres moments de la vida de la retratada: el que ens ocupa, quan Elisa era encara soltera, el que va pintar sis anys desprs, ja casada i, per ltim, el que va realitzar el 1903, poc temps desprs de la mort del seu marit, en el que la retratada vesteix de dol rigors.

D'aquestes tres teles. la que comentem s l'nica pintada a l'aire lliure. Per realitzar aquesta obra Casas va pintar prviament uns estudis preparatoris: un oli de petites dimensions (24 x 14,5 cm) en el qual tant la figura com els elements del fons apareixen molt esbossats i un dibuix al carb molt ms elaborat. Tamb poden considerar-se estudis per a aquesta obra les pintures realitzades en aquesta mateixa poca en les quals representa alguns racons de la terrassa de casa seva, en els quals apareixen els grans tests que serveixen de fons a aquesta obra.

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina: Ramon Casas. El pintor del modernismo. MNAC. 2001. ISBN 84-8043-077-X;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388533" title="Bayyumiyya" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="150087">
Bayyumiyya fou una confraria egipcia fundada per Ali ibn Hidjazi ibn Muhammad al Bayyumi al Shafii.

El fundador va nixer ver 1696 i va morir al Caire el 1769. Abans de fundar la confraria fou membre de les dels Ahmadiyya i els Khalwatiyya. La confraria es dirigia a les classes ms pobre i baixes de la societat i fins i tot als saltejadors de camins.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388535" title="Scarus niger" nonfiltered="90" processed="89" dbindex="150089">

Scarus niger  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a Sodwana Bay (Sud-frica), les Illes de la Societat, les Illes Ryukyu, Austrlia Occidental i el sud de la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Forsskl, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descr. Animalium: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388537" title="Scarus obishime" nonfiltered="91" processed="90" dbindex="150090">

Scarus obishime  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Jap.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & J. L. Earle. 1993. Scarus obishime, a new parrotfish (Perciformes: Scaridae) from the Ogasawara Islands. Jpn. J. Ichthyol. v. 39 (nm. 4): 287-293. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388538" title="Scarus oviceps" nonfiltered="92" processed="91" dbindex="150091">

Scarus oviceps  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Maurici fins a les Illes de la Lnia, les Tuamotu, les Illes Ryukyu i la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388539" title="Scarus ovifrons" nonfiltered="93" processed="92" dbindex="150092">

 Scarus ovifrons s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 78 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Jap i Taiwan.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tquio, . 437 p. (text)  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Temminck, C. J. & H. Schlegel. 1846. Pisces, Fauna Japonica Parts 10-14: 173-269. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388541" title="Scarus perrico" nonfiltered="94" processed="93" dbindex="150093">

 Scarus perrico s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 76 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf de Califrnia fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jordan, D. S. & C. H. Gilbert. 1882. Descriptions of thirty-three new species of fishes from Mazatlan, Mexico. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 4 (nm. 237): 338-365. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Thomson, D.A., 1987. Reef fishes of the Sea of Cortez. The rocky-shore fishes of the Gulf of California. The University of Arizona Press, Tucson, Arizona, Estats Units. 302 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388542" title="Scarus persicus" nonfiltered="95" processed="94" dbindex="150094">

Scarus persicus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total i els 1.500 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf Prsic fins al sud d'Oman.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bruce, R.W. i J.E. Randall, 1984. Scaridae. In W. Fischer and G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. (Western Indian Ocean fishing area 51). volume 3. pag. FAO, Roma, Itlia.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & R. W. Bruce. 1983. The parrotfishes of the subfamily Scarinae of the western Indian Ocean with descriptions of three new species. Ichthyol. Bull. J. L. B. Smith Inst. Ichthyol. Nm. 47: 1-39, col. Pls. 1-6. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388544" title="Scarus prasiognathos" nonfiltered="96" processed="95" dbindex="150095">

Scarus prasiognathos  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Maldives fins Papua Nova Guinea, les Illes Ryukyu, les Filipines i Palau.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. i J.H. Choat, 1980. Two new parrotfishes of the genus Scarus from the Central and South Pacific, with further examples of sexual dichromatism. Zool. J. Linn. Soc. 70:383-419.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388546" title="Maxime Mermoz" nonfiltered="97" processed="96" dbindex="150096">
Maxime Mermoz, nascut el 28 de juliol de 1986 a pinal, s un jugador de rugbi a 15 francs que evoluciona al lloc de centre al pit de l'EUA USAP (1,80 m per a 90 kg).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388547" title="Scarus psittacus" nonfiltered="98" processed="97" dbindex="150097">

 Scarus psittacus s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a Sodwana Bay (Sud-frica), les Hawaii, les Illes Marqueses, les Tuamotu, el sud del Jap i Shark Bay (Austrlia Occidental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Forsskl, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descr. Animalium: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388548" title="El Tossal (Castellar del Riu)" nonfiltered="99" processed="98" dbindex="150098">

El  Tossal s una muntanya de 1.552 metres que es troba entre els municipis de Castellar del Riu al Bergued i Guixers al Solsons.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388549" title="Rocaterana" nonfiltered="100" processed="99" dbindex="150099">

La Rocaterana s una muntanya de 1.382 metres que es troba entre els municipis de Capolat i Castellar del Riu a la comarca del Bergued.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388551" title="Bal du Moulin de la Galette" nonfiltered="101" processed="100" dbindex="150100">

Bal du Moulin de la Galette s una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas entre 1890-1891 i actualment exposada al Museu del Cau Ferrat de Sitges.

La tercera estada de Casas a Pars, que va iniciar a l'hivern de 1890, una vegada clausurada la primera exposici que, juntament amb Rusiol i Claras, va celebrar a la Sala Pars, i que va prolongar fins a 1892, va resultar molt fructfera tant per la quantitat com per la qualitat de les obres que va produir durant aquell perode. Bona prova d'aix s el fet que noms l'any 1891 va presentar tres obres en l'Exposici de Belles Arts de Barcelona; dos en l'Exposici Internacional d'Art de Berln; una en el Salon des Beaux-Arts de Pars; vuit en el Salon des Indpendants d'aquesta mateixa ciutat i vint-i-vuit a la Segona Exposici Rusiol, Cases, Clarass que es va celebrar a la Sala Pars el novembre d'aquell mateix any. Entre aquestes pintures, la majoria realitzada a Pars, figuraven tres de les seves obres mestres: Plein air, Retrat d'Erik Satie i aquesta obra. 

L'any 1900 es va celebrar en la Sala Pars una important exposici individual de Casas, organitzada per Miquel Utrillo, director del setmanari Pel i Ploma i amic personal del pintor, que va reunir el millor de l'artista. L'obra que ens ocupa no solament va formar part de la mostra esmentada sin que va ocupar el lloc ms destacat de l'exposici.

Quant al tema, s interessant constatar que aix com Renoir i Toulouse-Lautrec en les teles que van pintar el 1876 i 1889, respectivament, van captar aquesta mateixa escena en un moment bullicis, Casas, en canvi, va optar per donar una imatge trista i srdida del lloc, en captar una mplia panormica de la sala en penombra, amb tan sols dues figures ballant i altres en primer terme en actitud indiferent. D'alguna manera, Casas, amb una paleta freda, monocroma i amb predomini del clarobscur, va adoptar en aquesta tela una visi pessimista, ms en la lnia de les obres que en aquell temps pintava el seu company Rusiol. 

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina: Ramon Casas. El pintor del modernismo. MNAC. 2001. ISBN 84-8043-077-X;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388552" title="El Talaiador" nonfiltered="102" processed="101" dbindex="150101">

El Talaiador s una muntanya de 1.323 metres que es troba al municipi de Capolat a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388553" title="Scarus quoyi" nonfiltered="103" processed="102" dbindex="150102">

Scarus quoyi  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'ndia fins a Vanuatu, les Illes Ryukyu, Nova Calednia i Palau (Micronsia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier]], G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Second Ed. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388554" title="Cap dels Plans" nonfiltered="104" processed="103" dbindex="150103">

El Cap dels Plans s una muntanya de 1.384 metres que es troba al municipi de Capolat a la comarca del Bergued.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 278093001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388557" title="Puig Gertell" nonfiltered="105" processed="104" dbindex="150104">

El Puig Gertell s una muntanya de 1.388 metres que es troba entre els municipis de Capolat al Bergued i Navs al Solsons.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388558" title="Scarus rivulatus" nonfiltered="106" processed="105" dbindex="150105">

Scarus rivulatus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Tailndia fins a Nova Calednia, les Illes Ryukyu, Nova Galles del Sud (Austrlia) i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. i J.H. Choat, 1980. Two new parrotfishes of the genus Scarus from the Central and South Pacific, with further examples of sexual dichromatism. Zool. J. Linn. Soc. 70:383-419.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388560" title="Cingles de Taravil" nonfiltered="107" processed="106" dbindex="150106">
Els Cingles de Taravil s una serra situada als municipis de Capolat i Montmajor a l'Alt Urgell i de Navs al Solsons, amb una elevaci mxima de 1.388,0 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388561" title="Scarus rubroviolaceus" nonfiltered="108" processed="107" dbindex="150107">

 Scarus rubroviolaceus s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a Durban (Sud-frica), les Tuamotu, les Illes Ryukyu, les Hawaii, Shark Bay (Austrlia Occidental) i el sud de la Gran Barrera de Corall. Tamb al Pacfic oriental (des del Golf de Califrnia fins a les Illes Galpagos).
 Referncies .

Bibliografia.
 Bleeker, P. 1847. Pharyngognathorum Siluroideorumque species novae Javanenses. Natuur. Geneesk. Arch. Neerl.-Ind. v. 4 (nm. 2): 155-169. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388564" title="Puig Cubell (Vilada)" nonfiltered="109" processed="108" dbindex="150108">

El Puig Cubell s una muntanya de 1.073 metres que es troba al municipi de Vilada a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388565" title="Sobrepuny" nonfiltered="110" processed="109" dbindex="150109">

El Sobrepuny s una muntanya de 1.653 metres que es troba entre els municipis de Castell de l'Areny, la Nou de Bergued i Vilada a la comarca del Bergued.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388569" title="Serrat de Picamill" nonfiltered="111" processed="110" dbindex="150110">

El Serrat de Picamill s una muntanya de 1.415 metres que es troba al municipi de la Nou de Bergued a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388570" title="Scarus russelii" nonfiltered="112" processed="111" dbindex="150111">

Scarus russelii  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 51 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental, Madagascar, les Seychelles i Maurici fins a Sri Lanka i la costa sud de l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bruce, R.W. i J.E. Randall, 1984. Scaridae. A W. Fischer and G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. (Western Indian Ocean fishing area 51). volume 3. pag. FAO, Roma, Itlia. ;
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388571" title="Tastans" nonfiltered="113" processed="112" dbindex="150112">
El Tastans s una serra situada als municipis de la Nou de Bergued i Vilada (Bergued), amb una elevaci mxima de 1.347,4 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388574" title="Serrat de la Vila (Olvan)" nonfiltered="114" processed="113" dbindex="150113">


El Serrat de la Vila s una muntanya de 686 metres que es troba al municipi d'Olvan a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388576" title="Serrat de la Vila (Santa Maria d'Ol)" nonfiltered="115" processed="114" dbindex="150114">

El Serrat de la Vila s una serra situada al municipi de Santa Maria d'Ol (Bergued), amb una elevaci mxima de 871,3 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388577" title="Scarus scaber" nonfiltered="116" processed="115" dbindex="150115">

Scarus scaber  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 37 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica) i a algunes illes de l'oest de l'ndic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith and P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388578" title="Scarus schlegeli" nonfiltered="117" processed="116" dbindex="150116">

Scarus schlegeli  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'est de l'ndic (Illa Christmas) i des de les Illes Moluques (Indonsia) fins a les Tuamotu, les Illes Ryukyu i la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bleeker, P. 1861. Iets over de geslachten der Scaroden en hunne Indisch-archipelagische soorten. Versl. Akad. Amsterdam, Pasos Baixos, v. 12: 228-244. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388579" title="Puigcogull" nonfiltered="118" processed="117" dbindex="150117">

El Puigcogull s una muntanya de 618 metres que es troba al municipi d'Olvan a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388580" title="Mac OS X 10.2" nonfiltered="119" processed="118" dbindex="150118">
Mac OS X 10.2, s la nova versi del sistema operatiu de Apple, que t ms de 150 noves caracterstiques i aplicacions. Entre elles, un nou programa de correu electrnic "Mail" dissenyat per a eliminar el correu escombraries; el programa de missatgeria instantnia "iChat"; la nova tecnologia de reconeixement d'escriptura "Inkwell"; una Agenda o fitxer d'adreces extensiu a tot el sistema; QuickTime 6 amb suport MPEG-4; Accs Universal i Finder millorats; Sherlock 3 amb integraci de Serveis Internet; i la revolucionria tecnologia de xarxa Rendezvous. Mac US X v10.2 est ja disponible a Espanya al preu de 161 euros (IVA incls).














      
                                                                                                                                 Creat per jaco
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388581" title="Scarus spinus" nonfiltered="120" processed="119" dbindex="150119">

Scarus spinus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Illa Christmas i des de les Filipines fins a Samoa, les Illes Ryukyu i el sud de la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kner, R. 1868. ber neue Fische aus dem Museum der Herren Johann Csar Godeffroy & Sohn in Hamburg. (IV. Folge). Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien v. 58 (nms. 1-2): 26-31. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388582" title="Au Moulin de la Galette" nonfiltered="121" processed="120" dbindex="150120">

Au Moulin de la Galette s una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1892 a Pars i actualment exposada al Museu de Montserrat de Montserrat.

Els cafs sn un deis motius favorits de la pintura que es desenvolupa a Pars els ltims anys del segle XIX. Es tractava d'una temtica lleument escandalosa, que presentava ambients i personatges poc recomanables: una dona sola en un caf bevent i fumant era una imatge inequvoca per al pblic de l'poca. Casas recorda de bell nou Manet, tant en la iconografia com en la integraci en un sol pla de l'espai de la figura i el fons esbossat del local, com en l'espai d'el bar del Folies-Bergre. Per al quadre va posar Madeleine de Boisguillaume, que tamb fou model de Toulouse-Lautrec i per aix se'l coneix tamb per la Madeleine.

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina: Ramon Casas. El pintor del modernismo. MNAC. 2001. ISBN 84-8043-077-X;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388583" title="Puigllebrs" nonfiltered="122" processed="121" dbindex="150121">

El Puigllebrs s una muntanya de 779 metres que es troba al municipi d'Olvan a la comarca del Bergued.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388587" title="Roca de l'Ametlla" nonfiltered="123" processed="122" dbindex="150122">

La Roca de l'Ametlla s una muntanya de 757 metres que es troba al municipi d'Olvan a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388589" title="Scarus taeniopterus" nonfiltered="124" processed="123" dbindex="150123">

Scarus taeniopterus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda, el sud de Florida i les Bahames fins al Brasil, incloent-hi el Carib.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Bory de Saint-Vincent, J. B. G. M. 1822-1831. accounts. In: Dictionnaire Classique d'Histoire Naturelle. Vols. 1-17. Dict. Classique, 1822-31. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units, 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388593" title="Baz Bahadur" nonfiltered="125" processed="124" dbindex="150124">
Baz Bahadur fou rei de Malwa abans de la conquesta mogul.

Era fill de Shudja Khan i parent de Shir Shah Sur. Quan aquest va conquerir Malwa va nomenar governador al pare (1554) que va morir al cap de molt poc (1555) i llavors Baz Bahadur va assassinar al seu germ Dawlat Khan (governador d'Ujjain) i es va fer proclamar sult. Amb poc temps va posar la major part de Malwa sota el seu domini efectiu i va expulsar al seu germ petit Mustafa Khan a fugir del seu govern a Raisin i Bhilsa.

El 1560 un exrcit mogul sota comandament d'Adham Khan es va dirigir a la zona i Baz Bahadur va haver d'abandonar la seva capital Mandu.  Pir Muhammad va substituir a Adham Khan per fou derrotat per Baz Bahadur (1561), pero reforos moguls arribats el 1562 el van forar a fugir cap als turons de Gondwana. Des de all va fer alguns atacs guerrillers per finalment el 1570 es va sotmetre a Akbar el Gran i va rebre un mansab de 2000.

Va morir no molt de temps desprs en data desconeguda, i probablement fou enterrat a Agra.

La seva fama principal deriva dels seus afers amorosos amb la seva concubina Rupmati, a la que va composar cants i poesies. Un estil de pintura apassionada de l'ndia central rep el seu nom.

 Bibliografia .
L. White King, History and coinage of Malwa, Londres 1903.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388595" title="LGV Mediterrani" nonfiltered="126" processed="125" dbindex="150125">



La LGV Mediterrani (LGV Mditerrane en francs) forma part de la xarxa francesa de ferrocarrils de gran velocitat, TGV. Aproximdament t una longitud de 250 km que entr en servei al juny del 2001. Circula entre Saint-Marcel-ls-Valence i Marsella, i connecta les regions de Provence-Alpes-Cte d'Azur i Llenguadoc-Rossell via LGV Roine-Alps.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388596" title="LGV Nord" nonfiltered="127" processed="126" dbindex="150126">



La LGV Nord forma part de la xarxa francesa de ferrocarrils de gran velocitat, TGV. T una longitud de 333 km i connecta Pars amb la frontera belga i l'Eurotnel via Lille.

Pot arribar a una velocitat mxima de 300 km/h. La lnia ha suposat un acurtament dels temps de viatges de Pars a Lille, de Gran Bretanya al Benelux i cap al sud-oest de Frana per la seva connexi amb la LGV Interconnexi Est.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388597" title="LGV Sud-Est" nonfiltered="128" processed="127" dbindex="150127">




La LGV Sud-Est forma part de la xarxa francesa de ferrocarrils de gran velocitat, TGV, que enllaa Pars i Li. La secci Saint-Florentin i Sathonay fou inaugurada el 22 de setembre de 1981.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388598" title="Scarus tricolor" nonfiltered="129" processed="128" dbindex="150128">

Scarus tricolor  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 26,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica), Madagascar, les Seychelles, Maurici, les Maldives, la Polinsia Francesa, Tonga i Pitcairn.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bleeker, P. 1847. Pharyngognathorum Siluroideorumque species novae Javanenses. Natuur. Geneesk. Arch. Neerl.-Ind. v. 4 (nm. 2): 155-169. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. i J.H. Choat, 1980. Two new parrotfishes of the genus Scarus from the Central and South Pacific, with further examples of sexual dichromatism. Zool. J. Linn. Soc. 70:383-419.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388601" title="Bazukiyyun" nonfiltered="130" processed="129" dbindex="150129">
Bazukiyyun (Pakuzi) foren una tribu kurda establerta entre Prsia i Turquia.

Estava dividida en la branca Khalid Beklu, establerta a les regions de Khnis, Malazgird i Mush,  i una segona branca establerta a Bidlis.

La primera branca fou fundada per Hysayn Ali Bek. El 1499 un descendent d'aquest va donar suport als safvides per desprs la tribu es va fer independent i es va aliar al sult otom Selim I (1512 a 1520), per aviat fou capturat pels perses i executat. La famlia va conservar el poder tribal i uns anys desprs va emigrar i es va unir a la tribu dels Donboli i va reconixer la sobirania otomana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388603" title="Be?" nonfiltered="131" processed="130" dbindex="150130">
Be  fou el nom donat pels otomans a la ciutat de Viena. Deriva d'una paraula hongaresa que vol dir perifria i probablement remunta a una paraula cumana i petxenega, o una paraula var, amb el mateix significat de barris perifrics. Ewliya Celebi diu que va visitar Be  el 1665 per en la seva descripci, junt amb coses exactes, tamb n'inclou algunes d'absurdes. 

El nom Be  va aparixer als atles otomans fins al segle XIX quan fou substitut pel nom Viyana, que s'ha conservat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388606" title="Interior a l'aire lliure" nonfiltered="132" processed="131" dbindex="150131">

Interior a l'aire lliure s una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1892 a Barcelona i que actualment pertany a la Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza.

El pintor va situar l'escena en la part posterior del domicili familiar, situat en aquell moment al carrer Nou de sant Francesc, al casc antic de Barcelona. En aquest mateix escenari havia representat uns quants anys abans la seva germana Elisa. En aquesta ocasi l'artista, que generalment tant en els seus interiors com a les obres pintades a l'aire lliure solia incloure una sola figura, va representar la seva germana Montserrat i el seu cunyat Eduardo Nieto prenent caf en una plcida sobretaula. A l'encert de la composici s'uneix un tractament excepcional de la llum i del color. Les gammes cromtiques estan sviament harmonitzades sota el reflex de la llum de primera hora de la tarda que resplendeix al fons del pati, mentre que les figures queden en la suau penombra que proporcionen les persianes.

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina: Ramon Casas. El pintor del modernismo. MNAC. 2001. ISBN 84-8043-077-X;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388610" title="Canal de Kiel" nonfiltered="133" processed="132" dbindex="150132">

El canal de Kiel, amb alemany Nord-Ostsee-Kanal, es un canal artificial que comunica el mar Bltic amb el mar del Nord. Aquest canal travessa  la pennsula Jutlndia, en el territori de Schleswig-Holstein, estat federal d'Alemanya. El canal va de la mar del Nord, amb la ciutat alemanya a la mar Brunsbttel, a l'estuari de l'Elba, fins a la mar bltica, a la ciutat alemanya de Kiel, passat pel nord d'Hamburg. Pel mar del Nord tamb hi ha un altre canal que hi comunica que es el canal de Holtenau. Aquest canal fa 45 metres d'amplada, 14 metres de profunditat i 89 quilmetres de llarg. Donant tota la volta a la pennsula es recrren 519 quilmetres.

Histria.
La primera connexi entre el mar Bltic i el mar del Nord va ser acabada a l'any 1784. Aquest canal era el canal de Eider a la vora del riu Eider

Al juny del 1887 va comenar a construir-se el canal actual. Les obres van comenar  El 20 de juny de 1895 es va donar l'obra per acabada i va quedar oberta pel kiser Guillem II de Prssia. La construcci del canal va durar vuit anys i hi van treballar 9.000 obrers. 

Desprs de la Primera Guerra Mundial, amb el Tractat de Versalles i va quedar obert els vaixells de mercaderies i de guerra de totes les nacions en pau amb Alemanya. Adolf Hitler va trencar els estatuts internacionals durant la Segona Guerra Mundial entre el 1936 i el 1945. Desprs va quedar el canal est obert a totes les embarcacions.

Vegeu tamb.
   Pgina oficial;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388615" title="Beglerbegi" nonfiltered="134" processed="133" dbindex="150133">
Beglerbegi o Beylerbeyi fou un ttol turc equivalent a bei (bey o beg) de beis (beys o begs), i assimilat a comandant de comandants.

Inicialment sota els seljcides designava al cap de l'exrcit (tamb malik al-umara); sota els ilkhnides designava al cap dels quatre umara al-ulus. A l'Horda d'Or l'utilitzaven tots els umara al-ulus. Els mamelucs el donaven segurament al atabak al-asakir.

Els otomans el van donar inicialment a un comandant en cap; el primer fou Lala Shahin en temps de Murat I, desprs de la conquesta d'Adrianpolis. El va succeir en el crrec Timurtash que fou nomenat beylerbeyi d'Anatlia quan Baiazet I va fer la campanya de Valquia contra Mircea el Gran. Musa I va nomenar un beylerbeyi. Sota Mehmet I els beylerbeys eren dos, amb un govern territorial: una a Rumlia i un a Anatlia. El crrec va continuar existint com a govern general de les dos parts del imperi amb autoritat sobre els sandjakbegis (governadors de subprovncies) i els sipahis o senyors feudals. Al augmentar les provncies el nombre de beylerbeyis va augmentar i al final del segle XVI eren uns 40; el de Rumlia era preferent en el protocol. Sota Mehmet II el ttol va acabar sent merament honorfic i donat sovint als governadors provincials o als funcionaris amb grau de wazirs que eren nomenats per una provncia amb autoritat sobre les venes. Les funcions dels primers beylerbeyis eren importants, dirigint un diwan provincial propi i fent nomenaments que tot i que havien de ser ratificats ho eren sempre, per progressivament es va limitar la seva autoritat als nomenaments menys importants. Al segle XVIII el ttol de beylerbeyi va caure en dess substitut pel de wali, excepte els governadors d'Anadolu i Rumlia. Com a ttol es va comenar a utilitzar la denominaci de mir-i miran o mirmiran (equivalent persa) o amir al-umara (equivalent rab) que fou donat de vegades als governadors dels sandjaks. La reorganitzaci provincial del 1864 va comportar l'establiment oficial del ttol de wali pels governadors de provncia. Va subsistir el ttol honorfic de Rumeli beglerbegisi.

Sota els safvides el crrec de beglerbegi fou donat a una de les quatre classes de governadors provincials.

 Bibliografia .
H.A.R. Gibb i H. Bowen, Islamic Society and the West, Oxford 1950.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388621" title="Joaqun Fernndez Santom" nonfiltered="135" processed="134" dbindex="150134">


Joaqun Fernndez Santom (Vigo, 17 de maig de 1933 - Vigo, 20 d'octubre de 1988) fou un antic futbolista i gerent esportiu. Era ms conegut pel se malnom: Quinocho. Tant la seva carrera esportiva com la posterior tasca de despatx la realitz fonamentalment en dos club: el Celta de Vigo i el CD Castelln.

Trajectria.
Quinocho va comenar a jugar a futbol com a extrem dret en el Casablanca, un club de barri de Vigo. Amb 19 anys va comenar a entrenar-se amb el Celta, equip que llavors portava prop d'una dcada a la Primera divisi. Fou llavors quan l'eentrnador Yayo el reconvert a la posici de defensa lateral. Excepte una breu cessi de tres mesos al Racing de Ferrol, Quinocho defens la samarreta celest al llarg de nou temporades, vivint el final d'una poca mab el descens a Segona divisi la temporada 1958/59.

En 1963 fitx lliure pel Castell, de Tercera divisi. Malgrat comptar ja amb un edat avanada (30 anys), Quinocho va romandre cinc campanyes al club orellut. A les tres primeres guany el seu grup de Tercera, per no fou fins la tercera on super la promoci i ascend a Segona. Desprs d'aconseguir la permanncia, el defensa gallec es lesion de gravetat la temporada 1967/68. Aquell fet provoc la seva retirada el mateix any que el club tornava a la divisi de bronze.

No obstant aix, el president Emilio Fabregat incorpor a Quinocho a la seva directiva com a gerent. Aquells temps foren els ms gloriosos esportivament des de la dcada dels 40, arribant el Castell des de Tercera divisi fins a la Primera i a la final de la Copa del Generalssim.

Un cop el Castell baix a Segona, Quinocho va tornar a la seva casa per continuar realitzan les mateixes tasques de gerent. Al llarg de 14 campanyes el Celta va viure una de les etapes ms irregulars, amb 6 ascensos i els mateixos descensos, ballant des de la Primera a la Segona divisi B. A ms a ms, Quinocho va participar en l'organitzaci del Mundial de futbol de 1982, que tingu en Balaidos una de les seves seus. 

Precisament a les oficines del seu club va trobar la mort el 20 d'octubre de 1988. Uns atracadors es trobaren amb la resistncia de Quinocho, que era preparant el desplaament de l'equip a San Sebasti. La situaci es complic i el gerent acab rebent una punyala que li va costar la vida. El seu soterrament fou multitudinari a Vigo, celebrant-se a Castell igualment una misa pel seu comiat.

Altres mrits.
Com a jugador.
1 ascens a Segona divisi: 1965/66 amb el CD Castelln.

Com a gerent.
1 cop finalista de la Copa del Rei: 1973 amb el CD Castelln.
6 ascensos a Primera divisi: 1971/72 amb el CD Castelln i 1975/76, 1977/78, 1981/82, 1984/85 i 1986/87 amb el Celta de Vigo.
1 ascens a Segona divisi: 1980/81 amb el Celta de Vigo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388622" title="Persistncia visual" nonfiltered="136" processed="135" dbindex="150135">

La persistncia visual o retiniana s un concepte vinculat a les caracterstiques del SVH (sistema visual hum); aquest explica que les imatges que visualitzem es mantinguin unes fraccions de segon desprs de que hagi desaparegut l'excitaci. 

La resposta va lligada a la brillantor de l emissor i la freqncia (en cas d'elements que mostrin imatges per unitat de temps). Quan l'excitaci s lenta el SVH s capa de discernir les diferents excitacions i assimilar que la llum del projector s'apaga i s encn alternativament. Si incrementem la freqncia d'excitaci arribar un punt en que percebem una sensaci d'il luminaci uniforme. Aquest s un fenomen que s'ha de tenir molt present a l'hora d'implementar dispositius de reproducci (TV, cinema, projectors...). 
Els  culpables  de que aix ocorri sn els cons i bastons situats a la fvea i proximitats d aquesta.




Llei de Ferry-Porter.

Hi ha un ample marge de freqncies des de l absoluta evidncia de parpelleig fins a la sensaci de continutat. Aquest fenomen s coneix amb el terme angls  flicker . La freqncia a la que les imatges es fonen i desapareix el parpelleig l anomenem freqncia crtica de flicker i, com ja hem apuntat, depn del nivell d il luminaci de la pantalla. s una dependncia de tipus logartmic i es coneix com a llei de Ferry-Porter:



B= nivell de brillantor de la pantalla mesurat en foot-lambert.

Es considera que la freqncia llindar o crtica s de l ordre de 40 Hz (un tant ms baixa a un cinema per exemple on les condicions d il luminaci s adeqen al visionat ). No obstant aix,  aquesta freqncia podr variar entre els 60Hz (forta il luminaci dirna) fins a 4 Hz (il luminaci nocturna i visi fotpica). 
Aix s explica grcies a la naturalesa dels cons i bastons. Els primers (cons) capten les imatges en entorns d alta il luminaci i ho fan amb una resposta fora elevada. Per contra, els bastons sn molt ms sensibles, d aqu que s encarreguin de captar en entorns d il luminaci precria. Ara b, necessiten molt ms temps per excitar-se i tornar a la situaci inicial de reps (fins a 0,25 segons).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388631" title="Abans del bany" nonfiltered="137" processed="136" dbindex="150136">

Abans del bany s una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1894 a Barcelona i que actualment s'exposa al Museu de Montserrat de Montserrat.

La delicadesa amb qu Casas representa determinades obres de carcter intimista, habituals en la seva obra a partir de 1893, es posa de manifest molt especialment en les escenes de toilette. No es tractava d'un tema innovador, ja que alguns pintors francesos, com per exemple Degas, havien representat aquest assumpte de manera insuperable. La visi de Casas era menys atrevida i menys sensual que la d'altres pintors coetanis, potser perqu el nostre artista coneixia les limitacions que, per raons d'ordre moral, imposava el mercat artstic catal. Aix doncs, Casas opta per donar una visi ms idealitzada de la realitat, intentant potenciar la bellesa de les escenes ms anodines de la vida quotidiana. En aquest sentit, no hi ha dubte que obres com la que ens ocupa mostren la seva capacitat per envoltar la realitat d'un halo misteris, a partir d'una atmsfera que embolica i integra tots els elements diferents de l'escena. Tanmateix, l'atractiva figura de la dona desvestint-se adquireix una dimensi especial no solament pel blanc intens de la seva roba sin tamb per l'aurola de llum que entra tamisada a travs de la persiana i que embolica el seu rostre i el seu clatell.

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina: Ramon Casas. El pintor del modernismo. MNAC. 2001. ISBN 84-8043-077-X;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388632" title="Queixal del seny" nonfiltered="138" processed="137" dbindex="150137">
Els queixals del judici o del seny sn el tercer molar, que apareix usualment a les edats entre 16 i 20 anys, encara que poden aparixer a edats ms primerenques o molt ms endavant, i fins i tot no aparixer mai. Existeixen quatre queixals cordals, una per cada quadrant bucal, i se situen en l'ltima posici de la lnia de la dentadura, al fons de la boca. 

La seva exodoncia es realitza en els casos en els quals donen sintomatologa (dolor greu o agut, infeccions de repetici, cries en els segons molares per dolenta higiene, etc) o es troba algun signe radiolgic patolgic (algun quist o erosi d'arrels d'altres peces). Altra indicaci habitual s en el cas de realitzaci de tractaments ortodnticos, amb la finalitat de prevenir la recidiva (si b s una indicaci molt discutible). Alguns autors propugnen la exodoncia dels cordals asintomtiques amb fins preventives. 

El professional millor qualificat per a valorar la necessitat de la exodoncia i realitzar-la s el Cirurgi Oral i Maxilofacial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388634" title="Sistema de control" nonfiltered="139" processed="138" dbindex="150138">
Un sistema de control, sn els processos industrials, es tracta d'una "entitat" (persona o mquina) que pot actucar sobre ell; variant-ne els parmetres corresponents segons unes variables d'entrada, que poden ser constants al llarg del procs o no. 

Per exemple, ho podria fer regulant vlvules, motors, resistncies escalfadores, etc.

Una primera classificaci de sistemes de control podria ser si s basat en control hum o automtic.

Una altra classificaci fonamental s si es tracta d'un sistema de control de lla obert (l'acci del control s independent de la sortida o l'estat del procs); o de lla tancat, en qu el control avalua peridicament diferents parmetres del procs i en funci de si aquests sn els desitjats actua d'una manera o altra. D'un sistema de control en lla tancat tamb se'n diu "amb realimentaci".

 Vegeu tamb .

 Controladors PID;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388639" title="Begtegnida" nonfiltered="140" processed="139" dbindex="150139">
Begtegnida fou una nissaga senyorial que va governar l'alta Mesopotmia durant un segle. El seu centre era Irbil per va governar tamb temporalment a Harran, Mossul i Sindjar.

La va fundar Zayn al-Din Ali Ku uk ibn Begtegin, amir (oficial militar) turcman, lloctinent de Zengi que va rebre del seu senyor el govern dels territoris entre el Gran Zab i el pas dels kurds Humaydites (a Takrit) i Hekkarites (a Shahrazur), amb seu a Irbil. Va exercir tamb el govern de Mossul desprs del 1145, i uns anys desprs (desprs del 1150) el de Sindjar i Harran. Abans de morir el 1168 va retornar tots els seus feus a Kutb al-Din a canvi de ser confirmat com a governador hereditari d'Irbil.

El va succeir el seu fill Muzaffar al-Din Gokburi (o Gkburi) que fou enderrocat immediatament pel governador d'Irbil, Kaymaz, que va portar al tron al seu germ petit Zayn al-Din Yusuf. Kaymaz va rebre ms tard el govern de Mossul i Gokburi va rebre el govern d'Harran en compensaci a la  prdua d'Irbil.

El 1190 va morir el seu germ Yusuf  i Gokburi va obtenir la investidura d'Irbil de Salad. Desprs de la mort de Salad (1193) ja no es va considerar vassall de ning ms que del califa. Va governar a Irbil fins a la seva mort el 1233. No va deixar fill i va llegar el seu principat al Califa que efectivament van ocupar Irbil. 

 Llista d'emirs .

Zayn al-Din Ali Ku uk ibn Begtegin vers 1127-1168;
Zayn al-Din Yusuf (fill) 1168-1190;
Muzaffar al-Din Gokburi 1190-1233;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388640" title="Zayn al-Din Ali Ku?uk ibn Begtegin" nonfiltered="141" processed="140" dbindex="150140">
Zayn al-Din Ali Ku uk ibn Begtegin, fou un amir (oficial militar) turcman, lloctinent de Zengi, i fundador de la dinastia Begtegnida.

Segurament desprs de les campanyes de Zengi a territori kurd li va confiar el govern dels territoris entre el Gran Zab i el pas dels kurds Humaydites (a Takrit) i Hekkarites (a Shahrazur), amb seu a Irbil. El 1145 Zengi li va donar el govern de Mossul, desprs de la revolta a aquesta ciutat del prncep seljcida Alp Arslan. Va servir lleialment a Zengi i al seus dos successors a Mossul, Sayf al-Din (1146-1149) i Kutb al-Din (1149-1170), i fins a la seva caiguda en desgracia, al visir Djamal al-Din Isfahani. Kutb al-Din li va cedir Harran i Sindjar (Harran en compensaci per la prdua d'Homs que un dels seus germans havia hagut de cedir a Nur al-Din, oncle de Kutb al-Din i prncep d'Alep). 

Abans de morir el 1168 va retornar tots els seus feus a Kutb al-Din a canvi de ser confirmat com a governador hereditari d'Irbil. El va succeir el seu fill Zayn al-Din Yusuf ibn Ali.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388650" title="Garrot vil (quadre)" nonfiltered="142" processed="141" dbindex="150141">

Garrot vil s una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1894 a Barcelona i que actualment s'exposa al Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid.

Durant els anys 1893-1894 Casas s'havia anat centrat en el retrat, en els interiors amb figures femenines i en el nu. La representaci de multitud, que en la dcada anterior havia donat dues obres tan importants com Entrada a la plaa de braus de Madrid, Les regates i alguna altra obra de temtica taurina, havia quedat relegada de la seva producci ms recent. La execuci pblica d'un reu, que va tenir lloc a Barcelona el 1893 i que va convocar a una multitud de tafaners, va servir a l'artista per plasmar una crnica de la Barcelona del seu temps. Casas, com s habitual en les seves pintures d'aquestes caracterstiques, va reproduir amb gran exactitud una escena de gran duresa, per evitant la denncia social i limitant-se ms aviat a plasmar una instantnia fotogrfica.

Casas inaugura amb aquesta obra la seva srie de quadres de crnica social. Segons sembla, el pintor va reflectir l'execuci d'Aniceto Peinador -un jove de dinou anys ajusticiat al 1893 a la pres del carrer Amlia a Barcelona- fugint tant del patetisme de les escenes de gnere com en la retrica solemnitat dels quadres d'histria. Des de feia trenta anys no s'havia executat ning a Barcelona pel procediment del garrot vil, i, en canvi, en tres anys consecutius van tenir lloc les execucions pbliques de Isidor Mompart, Aniceto Peinador i Santiago Salvador, acusats els dos primers d'assassinat i el tercer, de l'atemptat del Liceu que va costar la vida a vint persones. De l'expectaci que van produir aquestes execucions entre els barcelonins van donar compte els diaris i especialment les fotografies de l'poca, que mostren a la gent amuntegada al voltant del patbul al pati d'Els Corders, al costat del mur de la Pres Vella, que estava situada a prop de la ronda de Sant Pau. 

El punt de vista elevat s el d'un testimoni, sense eliminar detalls com l'arbre en primer terme que interromp la visi de l'escena -dificultant fins i tot la del patbul- i actua com referncia espacial. Amb objectivitat, Casas descriu el carcter del succs pblic de l'execuci, sense centrar-se en cap protagonista concret -ni tan sols en la vctima, noms visible entre el botx i els confessors- i deixant que l'espectador passegi la seva vista com podria fer-ho un testimoni presencial.

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina: Ramon Casas. El pintor del modernismo. MNAC. 2001. ISBN 84-8043-077-X;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388651" title="Cantaperdiu" nonfiltered="143" processed="142" dbindex="150142">

El Cantaperdiu s una muntanya de 497 metres que es troba al municipi de Sanaja a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388652" title="Creu de Condomines" nonfiltered="144" processed="143" dbindex="150143">

La Creu de Condomines s una muntanya de 531 metres que es troba entre els municipis de Guissona i Torrefeta i Florejacs a la comarca de la Segarra.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 268105001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388653" title="Muzaffar al-Din Gokburi" nonfiltered="145" processed="144" dbindex="150144">
Muzaffar al-Din Gokburi (o Gkburi) fou emir begtegnida d'Irbil. 

Era hereu del seu pare Zayn al-Din Ali Ku uk ibn Begtegin, per a la mort d'aquest a Harran el 1168, el amir governador d'Irbil, Kaymaz, va portar al tron al seu germ petit Zayn al-Din Yusuf. Kaymaz va rebre ms tard el govern de Mossul i Gokburi va rebre el govern d'Harran en compensaci a la  prdua d'Irbil; va donar suport a Salad, amb el que va participar a les campanyes de Sria i Palestina, i que li va cedir Edessa i Samosata.

El 1190 va morir el seu germ Yusuf quan Gokburi estava amb un exrcit preparat per participar a la campanya contra els croats a Acre, i llavors va cedir a Salad, per a benefici del seu nebot Taki al-Din Umar d'Hammath (1178-1191), les seves possessions al Diyar Mudar a canvi de la investidura d' Irbil per Salad actuant com a sobir de fets dels zengites. Dues filles seves es van casar amb prnceps zengites.

Va conservar Irbil durant 44 anys lunars (1190-1133). Segons les seves monedes, desprs de la mort de Salad ja no es va considerar vassall de ning ms que del califa al quer va llegar el seu principat quan va morir sense fills amb 81 anys. Forces del califa van ocupar efectivament Irbil.

La seva obra de govern est associada a nombroses fundacions de caritat, madrasses, khankahs, hospitals ,hospicis, obres publiques pels peregrins, rescat de presoners i altres. Va establir la festa del Mawlid. Va tenir com a visir a Mustawfi al-Irbili, historiador de la ciutat. Irbil, que era una ciutat cristiana, es va islamitzar parcialment en el seu govern. La seva poltica fiscal fou com a contrapartida, fora dura. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388654" title="El Collet Alt" nonfiltered="146" processed="145" dbindex="150145">
El Collet Alt s una serra situada al municipi de Tor (Segarra), amb una elevaci mxima de 605,7 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388655" title="Termes de Cluny" nonfiltered="147" processed="146" dbindex="150146">


Les Termes de Cluny (en francs Thermes de Cluny) sn unes antigues termes romanes de Pars. Tenen una superfcie de diverses hectrees i comprenen una vasta palestra al sud, dedicada als jocs de pilota, i els banys, construcci sobre tres nivells d'una superfcie d'aproximadament una hectrea. El complex termal s'estenia des de l'actual Boulevard Saint-Germain fins a la Rue des coles i est englobat en el Muse national du Moyen ge.

Histria.
Les termes van ser construdes al final del segle II o al comenament del segle III pels romans a Lutetia Parisiorum, a la riba esquerra del Sena. S'ha cregut molt de temps que havien estat vinculades a la corporaci dels nautes parisencs (els barquers), per aquesta hiptesi s'ha abandonat finalment per manca de proves.

Al segle XIV, els abats de Cluny construeixen el seu palau a les runes de les antigues termes, de les quals una part de les sales els serveixen de pallers. Desprs construeixen el palau actual, entre 1485 i 1510.

El 1810, la ciutat de Pars decideix establir un museu de les antiguitats al frigidari i aclareix les termes d'una part de les construccions que s'hi recolzen. El 1844, cedeix les termes a l'Estat, que les associa al Museu de Cluny.

Els edificis.


Pla de conjunt.
Al sud, l'accs a la palestra es feia per un prtic que hauria protegit les botigues que donen al carrer.

Les termes implicaven una part sud construda sobre hipocausts i una part nord sense calefacci. Uns passadissos laterals dirigien els banyistes des de la palestra fins als vestidors.

Circuit balneari dels banyistes.
El circuit comena pel frigidari, que cont una piscina de poca profunditat (aproximadament 60cm). La seva volta d'aresta, d'una alada de 14m, s feta de ma. El terra s de marbre, guarnit de mosaics. Resten als murs algunes plaques d'una decoraci negra.

Desprs el banyista passava a una sala tbia (tepidari) i, finalment, a una sala amb basses d'aigua calenta (caldari).

Altres construccions.
A la part nord, el centre de la faana l'ocupava una font monumental; envoltant les termes hi havia unes galeries o prtics, de les quals la del nord era ocupada per dos gimnasos.

El subsl.
El soterrani de l'edifici s compost per un conjunt de cellers i de galeries amb volta fetes amb petits cdols i bastides amb morter. s constitut de cambres de servei reservades al personal. S'hi pot veure la conducci que permetia el buidatge de la piscina del frigidari.

Circuit de l'aigua.
L'aigua era dirigida per l'aqeducte d'Arcueil des d'una font al sud de Pars.

L'evacuaci de les aiges usades es feia per una claveguera que envoltava les termes i es llanava dins un collector general situat sota l'actual Boulevard Saint-Michel.

Notes i referncies.


Bibliografia.
 Les thermes en Gaule romaine, dins Les dossiers d'Archologia, nm. 323. ;

Vegeu tamb.

 Termes romanes;
 Lutetia Parisiorum;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388657" title="Begum" nonfiltered="148" processed="147" dbindex="150147">
Begum (Begam, Bigim) s el femen de Beg o Bey (Bei).

Fou utilitzat especialment a l'ndia en el perode mogul, quan el portaren les princeses reials. El ttol comportava una srie de beneficis i una pensi. Conservaven el ttol fins i tot desprs de morir el pare o el marit. 

La costum de portar el ttol per part de les dones de la noblesa es va mantenir a les famlies musulmanes de l'ndia fins el 1947. Al Pakistan desprs del 1947 totes les dones casades sn anomenades begam excepte les ms pobres i es equivalent al occidental senyora (madam, mistress).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388660" title="Nalhs" nonfiltered="149" processed="148" dbindex="150148">


Nailloux (en occit Nalhs) s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388661" title="Calmont (Alta Garona)" nonfiltered="150" processed="149" dbindex="150149">


Calmont (en occit Calmont) s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388662" title="Montrab" nonfiltered="151" processed="150" dbindex="150150">


Montrab (en occit Montrab) s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388663" title="Bektashiyya" nonfiltered="152" processed="151" dbindex="150151">
La Bektashiyya fou una orde de dervixos turca fundada per Hadjdji Bektash Wali, la primera biografia del qual fou escrita al segle XV, i s en part llegendria; hauria viscut al segle XIII a l'Anatlia (sia Menor) i tenia origen al Khurasan; probablement fou deixeble de Baba Ishak (revoltat el 1240).

Portaven una gorra blanca de quatre plecs simbolitzant les quatre portes  de coneixement i les quatre classes de persones; tamb pot tenir 12 plecs pels dotze imams. 

Es va estendre per Anatlia i Rumlia amb grups al Caire i Bagdad. La orde fou dissolta el 1925 com totes les ordes religioses de Turquia. Modernament existeixen encara a Albnia i a Turquia (s'estimava que eren uns 30000 el 1952).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388664" title="Pechbonnieu" nonfiltered="153" processed="152" dbindex="150152">


Pechbonnieu (en occit Pechbonnieu) s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388666" title="Frigidari" nonfiltered="154" processed="153" dbindex="150153">



A l'antiga Roma, el frigidari (en llat frigidarium, de frigidus, 'fred') s la part de les termes on es poden prendre els banys d'aigua freda.

Per tal que tingus un mxim de frescor, els arquitectes el construen en general al costat nord de les termes, amb un mnim d'obertures sobre l'exterior per garantir-ne la illuminaci i evitar l'acumulaci de calor solar.

El frigidari podia tenir una forma rodona (com a les Termes Estabianes de Pompeia) o, ms sovint, rectangular, amb una o diverses basses (piscinae) d'aigua fresca.

Els frigidaris ms grans del mn rom sn els de les termes de Caracalla (58 x 24 m) i de les Diocleci, a la ciutat de Roma.

Vegeu tamb.
 Tepidari, part de les termes on es poden prendre els banys tebis.
 Caldari, part de les termes on es poden prendre els banys calents.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388667" title="Cant de Bonifacio" nonfiltered="155" processed="154" dbindex="150154">

El Cant de Bonifacio s un divisi administrativa francesa situat al departament de Crsega del Sud i la regi de Crsega.

 Geografia .
El cant s'organitza al voltant de Bonifacio dins el districte de Sartne. la seva altitud varia entre 0 m i 340 m (Bonifacio).

 Administraci .



 Composici .


 Demografia .


 Enllaos externs .
 El cant de Bonifacio al web de l'Insee;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388669" title="Verfulh" nonfiltered="156" processed="155" dbindex="150155">


Verfeil (en occit Verfulh) s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388671" title="Gragnague" nonfiltered="157" processed="156" dbindex="150156">


Gragnague (en occit Gragnague) s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388672" title="Beleyn" nonfiltered="158" processed="157" dbindex="150157">
Els Beleyn o Bilen sn un grup de tribus d'Eritrea, pastors i agricultors, que viuen a la part sud de la provncia de  on es van establir el segle XVI procedents d'Etipia. Ells mateixos s'anomenen Bogos. Les dos tribus principals sn els Bait Tarke i el Bait Tawke.

El seu nombre es calculava a meitat del segle XX en uns 30.000 i avui dia prop dels cent mil. El 70% sn cristians, i un 20% musulmans, per van ser musulmans durant el domini egipci (1860-1877). Parlen la llengua blin o bilin del grup agaw de llenges cuixtiques. La major part dels cristians entenen el tigrinya i la major part dels musulmans el tigr; els joves parlen tamb rab. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388675" title="Vilafranca de Lauragus" nonfiltered="159" processed="158" dbindex="150158">


Vilafranca de Lauragus (en occit; en francs Villefranche-de-Lauragais) s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388676" title="Figari" nonfiltered="160" processed="159" dbindex="150159">

Figari (en cors Figari) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2006 tenia 1117 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Ugo Francescu Peretti della Rocca, escriptor i militar cors.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388677" title="Tepidari" nonfiltered="161" processed="160" dbindex="150160">


A l'antiga Roma, el tepidari (en llat tepidarium, de tepidus, 'tebi') s la part de les termes on es poden prendre els banys tebis.

En l'organitzaci dels banys antics, el tepidari s el pas intermedi entre el frigidari i el caldari; constitueix, aix, el seds necessari entre les zones calentes i les zones fresques de l'establiment termal.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388678" title="Beligh Ismail" nonfiltered="162" processed="161" dbindex="150161">
Beligh Ismail (mort 1729) fou un poeta otom de Brusa. 

Era imam com el seu pare i va servir en oficis menors de la ciutat de Brusa excepte un breu crrec a un tribunal a Tokat. Va escriure un diwan de poesia que no ha estat publicat. Tamb va escriure biografies  de sultans, prnceps, wazirs otomans, notables de Brusa, poetes, savis, msics, metges i altres personatges rellevants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388679" title="Mirepoix-sur-Tarn" nonfiltered="163" processed="162" dbindex="150162">


Mirepoix-sur-Tarn (en occit Mirepoix-sur-Tarn) s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388681" title="Beligh Mehmed Emin" nonfiltered="164" processed="163" dbindex="150163">
Beligh Mehmed Emin (mort 1760) fou un poeta otom de Yenishehir. 

Era un ulema i va servir com a cadi a algunes ciutats del Balcans.  Va morir a Eski Zaghra. El seu diwan fou publicat a Istanbul el 1842; la seva poesia s de qualitat mitjana, per algunes mostren un bon grau descriptiu. La seva obra principal, en quatre tardji band, descriu els artesans turcs i els seus oficis d'una manera molt viva i descriptiva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388683" title="Cant de Figari" nonfiltered="165" processed="164" dbindex="150164">

El Cant de Figari s un divisi administrativa francesa situat al departament de Crsega del Sud i la regi de Crsega.

 Geografia .
El cant s'organitza al voltant de Figari dins el districte de Sartne. la seva altitud varia entre 0 m i 1.366 m (Figari).

 Administraci .



 Composici .


 Demografia .


 Enllaos externs .
 El cant de Figari al web de l'Insee;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388692" title="Caldari" nonfiltered="166" processed="165" dbindex="150165">


A l'antiga Roma, el caldari (en llat caldarium o calidarium, de caldus o calidus, 'calent') s la part de les termes on es poden prendre els banys calents.

El caldari podia tenir una forma rodona o rectangular, amb una o diverses basses (piscinae) d'aigua calenta, o banyeres individuals. Els arquitectes el construen en general del costat sud o sud-oest de les termes, per aprofitar l'aportaci de calor natural del sol.

Als banys ms antics, uns senzills brasers collocats al caldari hi procuraven l'escalfor. Els romans van generalitzar un sistema de calefacci pel terra, l'hipocaust. El terra del caldari era format d'una capa de bet, la suspensura, que descansava damunt pilastres fetes de maons sobre un espai buit destinat a la circulaci de l'aire calent. Aquest sistema de calefacci podia ser completat per canonades de terracota (tubuli) a les parets, que feien pujar l'aire calent que provenia de l'hipocaust.

Durant les recerques arqueolgiques, la presncia d'aquests elements de terracota (les pilastres de ma de suport o els tubs) permet identificar un caldari, i per tant les termes.

La temperatura atesa en un caldari es considera per deducci: la temperatura dels hammams moderns s de l'ordre de 35C i la d'una sauna pot atnyer els 70C. Se sap que els romans havien de calar sandlies de sola de fusta per circular per un caldari sense cremar-se. Certs autors estimen, doncs, la temperatura atesa en un caldari, en 50/55C.

Vegeu tamb.

 Tepidari, part de les termes on es poden prendre els banys tebis.
 Frigidari, part de les termes on es poden prendre els banys freds.

Galeria.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388695" title="Apolaffar" nonfiltered="167" processed="166" dbindex="150166">
Apolaffar (Abu Djafar) fou un emir musulm de Trent.

Noms es conegut per les fonts llatines. El 843 es va posar al servei del llombard Siconulf de Salern (germ del assassinat prncep Sicard de Benevent) contra el seu rival el princep de Benevent Radelchis I (839-851), per aviat es va enemistar amb el seu cap, i es va posar al servei de Radelchis i va morir a la defensa de Benevent contra Siconulf. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388697" title="Mas y Mas S.A." nonfiltered="168" processed="167" dbindex="150167">

Mas y Mas S.A. s una empresa de supermercats del Pas Valenci. La companyia t una forta presncia a la Marina Alta - 21 botigues - i tingu la seua primera botiga a Pedreguer, on actualment compta amb tres locals. Actualment t supermercats a Valncia i a moltes comarques del Pas Valenci, com la Plana, l'Horta, la Ribera, la Safor, i a totes les comarques de la provncia d'Alacant a ms de tenir-ne a les provncies espanyoles d'Astries, Crdova, Jan i la ciutat de Lle.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Plana web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388700" title="Scarus trispinosus" nonfiltered="169" processed="168" dbindex="150168">

Scarus trispinosus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moura, R.L., J.L. de Figueiredo i I. Sazima, 2001. A new parrotfish (Scaridae) from Brazil, and revalidation of Sparisoma amplum (Ranzani, 1842), Sparisoma frondosum (Agassiz, 1831), Sparisoma axillare (Steindachner, 1878) and Scarus trispinosus Valenciennes, 1840. Bull. Mar. Sci. 68(3):505-524.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388702" title="Monacia-d'Aullne" nonfiltered="170" processed="169" dbindex="150169">

Monacia-d'Aullne (en cors Munacia d'Audd) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 396 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388703" title="Massar" nonfiltered="171" processed="170" dbindex="150170">
Massar (Abu Mashar) fou emir musulm de Trent, probable successor de Apolaffar.

Com Apolaffar va estar al servei del prncep de Benevent Radelchis I, en guerra contra el seu rival Siconulf de Salern, lluita en la que les dues parts buscaven l'ajut de bandes mercenries generalment musulmanes. Fou trat pel seu senyor quan aquest va arribar a un acord amb el seu rival. Massar fou arrestat per sorpresa i degollat amb la seva gent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388705" title="Scarus vetula" nonfiltered="172" processed="171" dbindex="150171">

Scarus vetula  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 61 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda, Florida i les Bahames fins al nord de Sud-amrica, incloent-hi el Carib.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Bloch, M. E. & J. G. Schneider. 1801. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. Systema Ichthyol.: i-lx + 1-584, Pls. 1-110. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388708" title="Pianotolli-Caldarello" nonfiltered="173" processed="172" dbindex="150172">

Pianotolli-Caldarello (en cors Pianottuli  Caldareddu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 729 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388709" title="Scarus viridifucatus" nonfiltered="174" processed="173" dbindex="150173">

Scarus viridifucatus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental, Madagascar, les Seychelles, Maldives, Tailndia (Phuket) i Indonsia (Bali i Sulawesi).
 Referncies .

Bibliografia.
 Bruce, R.W. i J.E. Randall, 1984. Scaridae. A W. Fischer i G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. (Western Indian Ocean fishing area 51). volume 3. pag. FAO, Roma, Itlia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, J. L. B. 1956. The parrot fishes of the family Callyodontidae of the western Indian Ocean. Ichthyol. Bull. J. L. B. Smith Inst. Ichthyol. Nm. 1: 1-23, Pls. 41-45. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388713" title="Sawdan" nonfiltered="175" processed="174" dbindex="150174">
Sawdan fou emir musulm de Bari.

Va pujar al poder en una data propera al 857 succeint a Mufarrag ibn Sallam, assassinat. En una data incerta entre 857 i 860 va atacar Benevent una o mes vegades per no la va poder ocupar. El 860 el prncep Adelchis de Benevent va atacar Bari on fou rebutjat i va haver de signar una treva i pagar un tribut. El 864 va obtenir la confirmaci com emir per part del califa abbssida. El monjo francs Bernard va poder creuar el seu domini vers 865 i va obtenir un salva conducte per anar a Egipte i Terra Santa.

Sawdan va embellir Bari amb una mesquita, palaus i obres publiques. El 866 va patir una greu derrota davant del emperador i el 871 Bari fou conquerida pels imperials. Sawdan en fou el tercer i darrer emir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388714" title="Scarus xanthopleura" nonfiltered="176" processed="175" dbindex="150175">

 Scarus xanthopleura s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 52 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Ryukyu, Indonsia (Sulawesi), Palau i les Illes Marshall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bleeker, P. 1853. Diagnostische beschrijvingen van nieuwe of weinig bekende vischsoorten van Batavia. Tiental I-VI. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 4: 451-516. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Second Ed. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388716" title="Sotta" nonfiltered="177" processed="176" dbindex="150176">

Sotta (en cors Sotta) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 808 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .

Joseph Comiti, poltic.
Ghjuan-Andria Culioli, poeta.
Gabriel Xavier Culioli, escriptor;
Ghjuvanni Luciani de Cuvo, lingista, poeta i periodista ;
Jacques Rocca Serra, poltic;
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388717" title="Simfonia espanyola" nonfiltered="178" processed="177" dbindex="150177">
La Simfonia Espanyola en re menor, Op. 21, s una obra concertant per a viol i orquestra d'douard Lalo.

En uni amb Camille Saint-Sans, inici douard Lalo aquella renovaci francesa que donaria tants fruits musicals en els ltims decennis del segle XIX. Lalo va neixer a Lille el 27 de gener de 1823 i mor a Pars el 22 d'abril de 1892. Descendia d'una famlia espanyola que s'havia assentat en terres flamenques en el segle XVI, i es va desviure per la msica, que havia comenat a estudiar com a art en segon terme.

Fou notable violinista; toc la viola en el fams Quartet Armingaud-Jacquard, fundat el 1855 per difondre el repertori germnic; com a compositor inici la seva carrera amb obres violinistiques, a les que seguirien altres ms ambicioses.

Mentre per el gran pblic francs. Lalo s autor de l pera Le roi d'Ys, pels assidus oients de msica simfnica i de cambra s, a ms, l autor del Trio en la, de concerts per a piano, per a viol i per a violoncel; de la Simfonia espanyola, per a viol i orquestra, i de la Fantasia noruega, per a la mateixa combinaci instrumental; d'una Rapsdia noruega per a orquestra, de la Simfonia en sol menor, i de Suites orquestrals sobre el seu ballet Naumouna, sense contar les seves nombroses melodies i lieder.

Unit al violinista Pablo Sarasate per amistat profunda, va escriure per a ell el Concert per a viol, op. 20, que el gran violinista navarrs interpret el 8 de febrer de 1874 en els concerts del Chtelet. I al mateix Sarasate li dedic Lalo la Simfonia espanyola. Guarda tamb relaci amb Espanya i amb l'art espanyol, la seva Guitare per a viol i piano, op. 28, composta l'any 1882. Poden semblar ms simfniques o ms plenes de color  diu un comentarista- altres composicions posteriors, com Espaa, d'Emmanuel Chabrier, el Caprici espanyol, de Nikolai Rimski-Krsakov, i la Rapsdia espanyola de Maurice Ravel. Malgrat aix, s'apreciar degudament la vlua de la Simfonia espanyola, de Lalo si es t en compte l'poca en que es va compondre i que el seu autor, en traar-la, es propos realitzar unes melodies populars.

 Moviments .
Allegro non troppo; Nmero ple de passi vehement i de fogositat encesa. Est en tonalitat de re menor i agafa gran desenvolupament. Unis dels instruments de corda, els quals ofereixen una frase musical que els timbals tenen cura de marcar. El viol canta sobre el fons orquestral, i presenta embrionriament un tema el qual desenvolupament adquirir plenitud en el final. El tutti, oposant-se al solista, recull el primer motiu. Canta el viol un altra motiu recolzat pels pizzicati de la corda. El metall interv amb vida prpia. Es recull la sonoritat i l instrument solista exposa una idea seductora mentre l acompanya la corda amb sordina perqu destaqui ms la insinuada melodia cantable. Desprs reapareix la primera idea, per no repetida literalment, sin variada, la obligada re-exposici dels dos temes principals amb nous desenvolupaments.
Scherzando; es caracteritza per la seva extremada vivacitat. Una tornada de seguidilla, tocat en pizzicati per la corda, serveix de ritornello. Es revesteix de llangor i de grcia un tema cantat pel viol, mentre la corda de l orquestra sost una nota pedal, i les flautes i obos introdueixen ornamentacions. Desprs del desenvolupament subsegent, reapareixer la melodia inicial vestint-se amb sonoritats plenes de llangor.
Intermezzo; En la menor i en comps de 2 per 4, l inicia el metall brillant a l unis; corda i fusta continuen la frase. Ben aviat el solista canta una melodia sentimental vers un ritme format per un tresillo i dues corxeres. Brilla la virtusitat en un altra tema en 6 per 8, i en reaparixer en el viol solista l idea principal, la sost una orquestra recollida.
Andante; En re menor i comps de 3 per 4. desprs d una introducci d estil elevat en els instruments de vent, recita el solista un tema melangis que concilia el bon gust amb la virtuositat i el qual color fa pensar ms en Escandinavia que en Espanya. En ser repetida, s associa el timbre del clarinet.
Rond final; En re major i 6 per 8. Numero riquisim per l amplitud en el desenvolupament i la habilitat en el dileg instrumental. Ritmes obstinats; varietat de matisos; tema viu i alegre del rond; jocs sonors a diverses altures, i de sobte, com contrast, una esllanguida malaguenya. El tema del rond reapareix, desprs de la prodigalitat en els virtuosismes; i ha ecos suaus a crrec de la fusta; les arpes posen una nota de color, i la cadncia final contribueix a realar d aquesta obra seudo-espanyola.

 Bibliografia .
Las mejores simfonias, d'Ediciones Daimon;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388718" title="Scarus zelindae" nonfiltered="179" processed="178" dbindex="150178">

Scarus zelindae  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 33,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moura, R. L. de, J. L. de Figueiredo & I. Sazima: A new parrotfish (Scaridae) from Brazil, and revalidation of Sparisoma amplum (Ranzani, 1842), Sparisoma frondosum (Agassiz, 1831), Sparisom axillare (Steindachner, 1878) and Scarus trispinosus Valenciennes, 1840. Bull. Mar. Sci. v. 68 (nm. 3): 505-524. Any 2001.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388721" title="Scarus zufar" nonfiltered="180" processed="179" dbindex="150179">

Scarus zufar  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Oman.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 Catalogue of Life ;
 Animal Diversity Web ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388722" title="Mufarrag ibn Sallam" nonfiltered="181" processed="180" dbindex="150180">
Mufarrag ibn Sallam fou emir musulm de Bari.

Noms s esmentat per les fonts llatines. Es desconeix la seva relaci amb el primer emir, Kafun, al que va succeir vers el 850. Mufarrag va enviar una petici al califa abbssida i al governador d'Egipte per ser reconegut com a val governant Bari i Aplia en nom del Califat, per de moment no va obtenir resposta. Va ampliar el territori musulm a Aplia.

Va morir assassinat vers el 857 i el va succeir Sawdan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388723" title="Cant d'Olmeto" nonfiltered="182" processed="181" dbindex="150181">

El Cant d'Olmeto s un divisi administrativa francesa situat al departament de Crsega del Sud i la regi de Crsega.

 Geografia .
El cant s'organitza al voltant d'Olmeto dins el districte de Sartne. la seva altitud varia entre 0 m i 1.055 m (Olmeto).

 Administraci .



 Composici .


 Demografia .


 Enllaos externs .
 El cant d'Olmeto al web de l'Insee;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388726" title="Kalfun" nonfiltered="183" processed="182" dbindex="150182">
Kalfun (o Khalfun) fou el primer emir de Bari. Era probablement un berber.

Sembla que era un servidor, fins i tot potser un antic esclau aglbida. El 847 dirigia l'expedici que va conquerir Bari (que ja havia estat conquerit breument al final del 840 o comenament del 841 per una expedici anterior que no s'hi havia pogut mantenir). La seva conquesta depenia nominalment d'Ifriquiya per en la practica fou un sobir independent. El seu govern fou breu i el va succeir Mufarrag ibn Sallam.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388728" title="Arbellara" nonfiltered="184" processed="183" dbindex="150183">

Arbellara (en cors Arbiddara) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2007 tenia 152 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388729" title="Chlorurus atrilunula" nonfiltered="185" processed="184" dbindex="150184">

Chlorurus atrilunula  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Kenya fins a Sud-frica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Bruce, R.W. i J.E. Randall, 1984. Scaridae. A W. Fischer i G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. (Western Indian Ocean fishing area 51). volume 3. pag. FAO, Roma, Itlia.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. & R.W. Bruce 1983: The parrotfishes of the subfamily Scarinae of the western Indian Ocean with descriptions of three new species. Ichthyological Bulletin of the J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, 47: 1-39, col. Pls. 1-6. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388730" title="Eaunes" nonfiltered="186" processed="185" dbindex="150185">


Eaunes s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388731" title="Herran" nonfiltered="187" processed="186" dbindex="150186">


Herran s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388732" title="Chlorurus bleekeri" nonfiltered="188" processed="187" dbindex="150187">

Chlorurus bleekeri  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 49 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Moluques (Indonsia) fins a les Illes Marshall, la Gran Barrera de Corall i Vanuatu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Weber, M. & L.F. de Beaufort 1940: The fishes of the Indo-Australian Archipelago. VIII. Percomorphi (continued). Cirrhitoidea, Labriformes, Pomacentriformes. E. J. Brill, Leiden. 8: i-xv + 1-508. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388733" title="Issus (Alta Garona)" nonfiltered="189" processed="188" dbindex="150188">


Issus s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388734" title="Fozzano" nonfiltered="190" processed="189" dbindex="150189">

Fozzano (en cors Fuzz) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 195 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388736" title="Ball de tarda" nonfiltered="191" processed="190" dbindex="150190">

Ball de tarda s una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1896 a Barcelona i que actualment pertany a la Collecci Cercle del Liceu de Barcelona.

Casas planteja de nou un tema de crnica social en el que apareixen un nombre considerable de figures, encara que en aquesta ocasi no es tracta prpiament d'una multitud com a Les regates, Garrot vil o Embarcament de tropes, pintada el mateix any, sin que aqu l'artista detalla les figures, donant-los un carcter ms anecdtic. Aquest conjunt de pintures, que al costat d'obres posteriors com La crrega i Corpus, Sortida de la process de l'esglsia de Santa Maria, que formen una srie excepcional dins de la trajectria del pintor, i mostren la seva facilitat per passar d'un tema a un altre i utilitzar formats reduts o de grans dimensions, aconseguint sempre un efecte diferent.

Aquesta seria la primera pintura de Casas que va formar part de la collecci del Cercle del Liceu, entitat que uns anys desprs li encarregaria la decoraci d'una de les seves sales, l'anomenat Sal del fumador, per a qui l'artista va realitzar entre 1901 i 1902 dotze plafons de temes relacionats amb la msica, i que el 1907 li va adquirir La Sargantain, obra mestra del pintor. 

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina: Ramon Casas. El pintor del modernismo. MNAC. 2001. ISBN 84-8043-077-X;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388737" title="Odars" nonfiltered="192" processed="191" dbindex="150191">


Odars s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388738" title="Chlorurus bowersi" nonfiltered="193" processed="192" dbindex="150192">

Chlorurus bowersi  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Filipines, Java (Indonsia), les Illes Ryukyu i Palau.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Second Ed. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Snyder, J.O. 1909: Descriptions of new genera and species of fishes from Japan and the Riu Kiu Islands. Proceedings of the United States National Museum, 36(1688): 597-610. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388740" title="Urau" nonfiltered="194" processed="193" dbindex="150193">


Urau s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388742" title="Benavert" nonfiltered="195" processed="194" dbindex="150194">
Benavert (Benaveth) fou un cap musulm, que va dirigir la resistncia contra la ocupaci dels normands a Siclia oriental del 1072 al 1086. No s esmentat per cap font musulm noms per els historiador itali Malaterra. El seu nom rab era sens dubte Ibn Abbad i era l'ancestre del Muhammad ibn Abbad que va dirigir la darrera rebelli dels musulmans sicilians contra l'emperador Frederic II (1197-1250) i que va acabar amb la seva execuci el 1222 i deportaci dels musulmans a Lucera.

Va succeir (1071 o 1072)  com emir de Siracusa al kalbita Muhammed ibn Ibrahim (Ibn ath-Thumna) que havia governat del 1053 al 1071(1072 (o segons algunes fonts fins vers el 1064). El 1075 va derrotar al fill del comte Roger de Siclia prop de Catnia; el 1081 va ocupar Catnia. El 1085 va atacar Calbria. El 1082 fou assetjar per Roger a Siracusa que era la seva capital. Per aixecar el setge va lliurar una decisiva batalla naval al port en la qual va resultar mort el 25 de maig de 1086. La seva mort va suposar el final de l'emirat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388743" title="Chlorurus capistratoides" nonfiltered="196" processed="195" dbindex="150195">

Chlorurus capistratoides  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Maldives i a Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R., 1994. A phylogenetic study of the parrotfishes family Scaridae (Pisces: Labroidei), with a revision of genera. Rec. Aust. Mus. Suppl. 20:1-86.  ;
 Bleeker, P. 1847: Pharyngognathorum Siluroideorumque species novae Javanenses. Natuur-en Geneeskundig Archif voor Neerlandsch Indi, 4(2): 155-169. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388744" title="Ausseing" nonfiltered="197" processed="196" dbindex="150196">


Ausseing s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388746" title="Escoulis" nonfiltered="198" processed="197" dbindex="150197">


Escoulis s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388748" title="Propriano" nonfiltered="199" processed="198" dbindex="150198">

Propriano (en cors Prupi) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 3.166 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388750" title="Chlorurus cyanescens" nonfiltered="200" processed="199" dbindex="150199">

Chlorurus cyanescens  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a KwaZulu-Natal (Sud-frica), Zanzbar (Tanznia), Madagascar i Maurici.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Bruce, R.W. i J.E. Randall, 1984. Scaridae. A W. Fischer i G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. (Western Indian Ocean fishing area 51). volume 3. pag. FAO, Roma, Itlia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes 1840: Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388752" title="Miquel Pards i Roure" nonfiltered="201" processed="200" dbindex="150200">
Miquel Pards i Roure (Verges, Baix Empord, 1818 - Barcelona, 1872) fou un teric musical que ajud a establir la coreografia de la sardana llarga, per a la qual cosa recopil, sembla, les normes ja establertes. 

S establ, de molt jove, a Torroella de Montgr. Va fer tamb de marxant de fires i mercats.
Tenia la dria de la dansa i no li costava gaire deixar, a vegades, el negoci per anar a una o altra festa, fins i tot acompanyat de la seva filla: era un excellent ballador.

Traslladat a Barcelona, en enviduar, la vida irregular va malmetre la seva salut i l any 1872 moria a l Hospital de la Santa Creu. No se n coneix cap retrat. 
  
El 1850 va escriure un Mtodo per apendre de ballar sardanes llargues, i se sap que la segona edici d aquest fou editat a la Bisbal el 1875.

Referncies.

La Sardana Collecci Som i serem, pag. 166.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388754" title="Santa-Maria-Figaniella" nonfiltered="202" processed="201" dbindex="150201">

Santa-Maria-Figaniella (en cors Santa Maria  Figaniedda) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 72 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388759" title="Viggianello" nonfiltered="203" processed="202" dbindex="150202">

Viggianello (en cors Vighjaneddu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 417 habitants.

 Demografia .

 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388763" title="Olmeto" nonfiltered="204" processed="203" dbindex="150203">

Olmeto (en cors Ulmetu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 1.115 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388772" title="Edmond Simeoni" nonfiltered="205" processed="204" dbindex="150204">
Edmond Simeoni (Corte, Alta Crsega, 6 d'agost de 1934) s un metge i poltit nacionalista cors.

s considerat com a un dels pares del nacionalisme cors amb el seu germ Max Simeoni. Milita en l'autonomisme cors, ms que no pas en l'independeintisme, que no considera viable econmicament a causa de la poca poblaci de l'illa. Tamb ha condemnat l's de la violncia poltica.  

Amb el seu germ va fundar el juliol de 1970 Acci Regionalista Corsa (ARC), rebatejada el 1973 Acci per la Renaixena Corsa

Ambds van protagonitzar el 21 d'agost de 1975 els fets d'Aleria, primera acci violenta i espectacular del moviment autonomista, quan amb 12 homes armats amb fusells de cacera va ocupar una cava vitcola d'un important empresari local d'origen pied-noir, per protestar contra l'amenaa d'arruinar centenar de petits viticultors. Aix provoc l'assalt policial (1.200 efectius) amb vehicles blindats, per ordre del ministre d'interior Michel Poniatowski, aprovada pel primer ministre Jacques Chirac, i que provoc dos morts i un ferit. Per aquests fets fou condemnat a 5 anys de pres, per fou alliberat sota paraula el 1977.

A les eleccions territorials per a l'Assemblea de Crsega fou escollit conseller territorial com a cap de la llista Unione Naziunale, que va obtenir el 17,34 % dels vots. Actualment s president de l'associaci Corsica Diaspora et Amis de la Corse.

s pare de Gilles Simeoni, un dels quatre advocats d'Yvan Colonna arran del procs de l'assassinat del prefecte Claude rignac i candidat nacionalista moderat a Bastia a les eleccions legislatives de 2007 i a les municipals de 2008.

 Enllaos externs .
 En libertad el lder corso Edmond Simeoni a El Pas, 14-1-1977;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388778" title="Manuel Valls (alcalde d'vry)" nonfiltered="206" processed="205" dbindex="150205">
Manuel Valls (Barcelona, 13 d'agost de 1962), s un poltic francs. s membre del Partit socialista francs (PS) i ha estat escollit alcalde d'vry i diputat de la primera circumscripci de l'Essonne.

 Biografia .

Nascut a Barcelona, el 1962, Manuel s un dels pocs poltics francesos que ha adquirit la nacionalitat francesa per naturalitzaci. 

El seu pare, Xavier Valls (Horta, Barcelona, 18 de setembre de 1923 - Barcelona, 17 de setembre de 2006), artista pintor casat amb una sussa italfona, Luisangela, va emigrar a Frana a finals dels anys 40. Xavier Valls pertany al corrent de la jove pintura de l'escola de Pars.

Manuel va estudiar Histria a la Universitat Pars 1 on es va sumar a les xarxes de Michel Rocard. s pare divorciat de 4 fills, viu amb la violinista Anne Gravoin, primer premi de viol i de msica de cambra del Conservatori de Pars.

Entre 1983 i 1986 va estar vinculat a Robert Chapuis, diputat de l'Ardche. El 1988 va succeir a Henri Kaminska al capdavant del Partit Socialista d'Argenteuil-Bezons. Als 24 anys va ser escollit al Consell regional d'Ile-de-France, d'on va arribar a ser-ne el primer vicepresident. Va esdevenir secretari nacional de comunicaci del Partit Socialista Francs i tamb primer secretari de la federaci de Val d'Oise. Desprs es va encarregar de la comunicaci i de la premsa al gabinet de Lionel Jospin.

Al mar de 2001 va ser escollit alcalde vry (Essonne) i al juny de 2002 diputat per la circumscripci de l'Essonne per a la legislatura 2002-2007. L'any 2007 va ser reelegit amb el 60,12% dels vots. A partir d'aquell moment va advocar per una refundaci del Partit Socialista i un canvi de nom. El 2007 hauria refusat formar part del govern d'"obertura" de Nicolas Sarkozy. El 2008 va ser reelegit alcalde d'vry.

 Obres .

 Les habits neufs de la gauche, ditions Robert Laffont, 2006;
 La lacit en face, dileg amb Virginie Malabard, ditions Descle de Brouwer, 2005;
 Pour en finir avec le vieux socialisme... et tre enfin de gauche, dileg amb Claude Askolovitch, Robert Laffont, 2008;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Le blog de Manuel Valls ;
 Fitxa a l'Assemble Nationale ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388779" title="Unione Naziunale" nonfiltered="207" processed="206" dbindex="150206">
Unione Naziunale s una coalici de moviments nacionalistes corsos. Tamb s el nom d'un grup amb representaci a l'Assemblea de Crsega. Entre els seus membres s'hi troben els dirigents nacionalistes Edmond Simeoni i Jean-Guy Talamoni. Es considera representativa de tots els nacionalistes, i a les eleccions territorials de 2004 va obtenir el 17,34 % dels vots. Est formada pels grups:
 Partit de la Naci Corsa;
 Corsica Nazione;
 Presenza Naziunale;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388783" title="Carmen Electra" nonfiltered="208" processed="207" dbindex="150207">

Tara Leigh Patrick (nascuda el 20 d'abril de 1972), coneguda professionalment amb el nom de Carmen Electra, s una actriu, model, celebritat i sex symbol estatunidenca. Va donar-se a conixer en aparixer en la revista Playboy i va aconseguir la fama mundialment pel seu paper a la srie de televisi Baywatch. A partir de la seva intervenci en la pellcula Scary Movie, ha continuat tenint papers importants en les successives seqeles que han aparegut d'aquesta pardia.





 Biografia .

Tara Leigh Patrick va nixer a Cincinnati, filla de Patricia, cantant, i Harry Patrick, dedicat a l'entreteniment i guitarrista, s la petita de cinc germans. T avantpassats irlandesos, alemanys i cherokees. A l'edat de nou anys va inscriure's a l'escola de interpretaci School of Creative and Performing Acts de Cincinnati. Posteriorment es va graduar a Princeton High School de Sharonville. L'any 1998 va ser fatal per la seva famlia, ja que van morir la seva mare per un tumor cerebral i la seva germana gran Debbie per un infart miocardac.

Ha tingut diverses relacions amb altres celebritats, sobretot del mn de la msica. Entre elles destaquen les relacions amb els msics Prince i B-Real de Cypress Hill. La relaci amb aquest ltim es va fer pblica quan la parella va assistir al programa The Howard Stern Show on ell va declarar que havia pagat els implants de pit. Finalment es va casar amb l'excntrica estrella de l'NBA, Dennis Rodman, amb qui va estar casada durant un any aproximadament. La cerimnia es va dur a terme a la Little Chapel of the Flowers a Las Vegas el 1998. Posteriorment va tenir un breu affaire amb Tommy Lee, ex-marit de Pamela Anderson, actriu amb qui havia treballat a la srie Baywatch.

El 22 de novembre de 2003, Electra es va casar amb Dave Navarro, guitarrista del grup Red Hot Chili Peppers. De la cerimnia es va realitzar el reality show anomenat Til Death Do Us Part: Carmen & Dave, que es va emetre per la MTV. A mitjans de l'any 2006 es va anunciar la seva separaci i el 20 de febrer de 2007 es va confirmar el divorci. Actualment est relacionada amb el guitarrista de Korn, Rob Patterson.

Carmen Electra va organitzar una recaptaci de fons per la fundaci Head to Hollywood, organitzaci sense nim de lucre que ofereix el seu suport als supervivents de tumors cerebrals. Tamb participa en les organitzacions Elevate Hope per recolzar nens abandonats o que ha patit abusos, i en Hollyrod Foundation que ofereix suport emocional, fsic i mdic per malalties degeneratives com el Parkinson.

Durant la seva carrera ha aparegut en nombroses llistes de famoses "sexys", com per exemple, en la posici 59 de la revista Stuff el 2002, en la 18ena de FHM el 2005 o la 28ena de Maxim del 2007.


 Carrera .

Patrick va comenar la seva carrera professional l'any 1990 com a ballarina al parc d'atraccions Kings Island de Mason (Ohio), en l'espectacle "It's Magic". L'any 1992 es va traslladar a Califrnia i all va conixer al msic Prince en una audici per un grup de rap femen. Aquest la va convncer per utilitzar el nom artstic Carmen Electra i gravar un lbum en solitari. Poc desprs va signar un contracte amb la discogrfica de Prince, anomenada Paisley Park Records i va comenar la seva curta carrera de cantant.

Posteriorment va comenar a aparixer en diversos programes televisius i el 1996 es va produir la seva primera aparici nua en la revista ertica Playboy. El seu fsic complia perfectament amb l'estereotip de bellesa que es buscava a la srie de televisi Baywatch, i desprs d'alguna aparici espordica, va entrar a formar part de l'equip d'actors durant els anys 1997 i 1998. Aquest paper la va catapultar a la fama mundial i l'any 2003 tamb va aparixer en la pellcula que es va realitzar sobre la srie, .

Degut a la popularitat aconseguida, va tornar a aparixer a la revista Playboy en quatre ocasions ms: juny de 1998, desembre de 2000, abril de 2003 i l'edici de l'aniversari del gener 2009; i va aconseguir diversos papers en pellcules. Tot i aix, en el mn del cinema, bsicament s'ha dedicat a realitzar papers principals en stires. El ms important va ser Scary Movie (2000), pellcula que parodia el terror juvenil i humor negre, i que es va estrenar quan aquest gnere estava triomfant a les cartelleres de tot el mn. Degut a l'xit obtingut per la pellcula, posteriorment es van realitzar diverses seqeles que parodiaven qualsevol esdeveniment important relacionat amb el cinema, la televisi, la msica o personatges famosos. Entre elles va participar en Scary Movie 4, Epic Movie, Date Movie i Meet the Spartans. Posteriorment tamb treballar en el remake del 2004 de la pellcula Starksy & Hutch, amb la qual va aconseguir el premi menor de millor pet dels guardons MTV Movie Awards. L'any 2005 va aparixer en un captol de la famosa srie de televisi House, MD interpretant a una golfista lesionada i a una pagesa lesionada, en una fantasia del protagonista de la srie, el Dr. House. El 2008 va treballar en el doblatge del videojoc Leisure Suit Larry: Box Office Bust, nova seqela de la saga Leisure Suit Larry.

Grcies a la seva popularitat ha llanat diversos productes al mercat relacionats amb el ball. Per exemple, una collecci de DVD sobre exercicis d'aerbic (Carmen Electra Aerobic Striptease) on es combinen els moviments d'striptease amb el treball cardiovascular o un kit que inclou una barra per aprendre a fer striptease. Tamb ha aparegut en diversos anuncis publicitaris com la revista Maxim o la cadena de restaurants de menjar mexic Taco Bell.


 Treballs .

 Discografia .
 Carmen Electra (1993);

 Filmografia .



 Televisi .




 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc oficial Carmen Electra;
 ;
 ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388790" title="Glaudi Brueis" nonfiltered="209" processed="208" dbindex="150208">
Glaudi Brueis fou un escriptor en occit, nascut a Ais de Provena el 1570. De famlia benestant, era fill d un dirigent de la Lliga catlica a la Provena,  tamb fou parlamentari i actiu polticament. Autor del Jardin dei Musas provenalas (1628), publicat a Ais de Provena. El 1622 public un poema a l entrada de Llus XIII de Frana a Ais, i tamb 65 canons, tres ballets (amb elogi de l alcoholisme, les marcolfes i la follia universal), i sis comdies (Comdia a onze Personatges i dues Comdias a st Personatges). 

Tamb va compondre Ordonanas de Carametrant, Arenga sur la mrt de Caramentrant i Rescntre de chambrieras, peces breus d estil groller, farses nodrides d elements italians infludes de Georges Rabelais i d Aristfanes que ms tard influir en Molire.  

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388793" title="Francs de Cortte" nonfiltered="210" processed="209" dbindex="150209">
Francs de Cortte (Agen, 1586 - 1667) fou un escriptor occit. Era senyor de Cambes i de Prades, famlia magistrats d Agen. Estudi al Collegi d Agen, fou patge del vescomte d Aubeterre i fou soldat d'Adrien de Montluc, a qui acompanyaria fins el setge d Hondarribia i la presa de Salses el 1639. 

Els seus fills publicaren la seva obra el 1648: Sancho Pano al Palais del Duc, farsa comdia, Ramounet, ou lo pasan agenez tournat de la guerro i La Miramoundo, intrigues en el medi rural (escrita vers el 1620-25) que ms tard influrien en Jean Racine. Utilitza a les seves obres l esquema dels amors intervinguts per passions exteriors i estableix cadenes d amors impossibles amb forces intrigues amb to trgic, si b sn comdies. Fa un bon s de la llengua occitana, per els models que usa sn francesos. 

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388795" title="Chlorurus enneacanthus" nonfiltered="211" processed="210" dbindex="150210">

Chlorurus enneacanthus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Moambic, Maurici, Maldives i Reuni.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde, B.G.E. 1802: Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. 4: i-xliv + 1-728, Pl. 1-16. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388796" title="Cascada bioqumica" nonfiltered="212" processed="211" dbindex="150211">
Una cascada bioqumica s una srie de reaccions qumiques en qu el productes d'una reacci actuen com a substrat en les segents reaccions. Hi ha diverses reaccions en cascada bioqumiques importants, incloent-hi les cascades enzimtiques, com ara la cascada coagulativa i el sistema del complement, aix com les cascades de transducci de senyal, que fan que potencials elctrics viatgin a travs dels nervis fins el cervell, on sn interpretats com a senyals en casos com ara la vista o l'olfacte.

Les cascades enzimtiques es caracteritzen perqu el producte de la reacci actua no com a producte sin com a catalitzador de la segent reacci. s a dir cada reacci produeix una activaci d'un proenzim (inactiu) a una forma enzimtica (activa) mitjanant un canvi covalent sovint protelisi o fosforilaci. Aix produeix una amplificaci del senyal, pel que a cada pas la rapidesa de la reacci global s major reduint el temps de la resposta fisiolgica efectiva. s important en aquests casos la presncia d'una potent regulaci enzimtica que inhibeixi la cascada en el punt final de la reacci per tal d'evitar l'excs de producte que podria conduir a una impossibilitat de retorn a l'inici de la cascada i que d'altra manera podria produir efectes fisiolgics indesitjats (p.ex.: trombosi en el cas de la cascada de la coagulaci).

Vegeu tamb.
 Zimogen;
 Allosterisme;

Bibliografia.
 Bioqumica. Mathews & van Holde. 2a Ed. McGraw Hill - Interamericana. 1996 ISBN 84-486-0213-7;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388797" title="Ramon Casas i Pere Romeu en un tndem" nonfiltered="213" processed="212" dbindex="150212">

Ramon Casas i Pere Romeu en un tndem s una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1897 a Barcelona i que actualment exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

Aquesta pintura va decorar les parets de Els Quatre Gats, centre de reuni dels modernistes, des de la seva obertura el 1897 fins al canvi de segle, i que era regentat per Pere Romeu. L'obra estava a la paret principal, sobre la llarga taula al voltant de la qual s'asseien Casas i Rusiol i, al costat d'ells, una srie de joves artistes que iniciaven la seva carrera i que en pocs anys passarien a ocupar els primers llocs de l'art del nostre pas -com Nonell, Mir, Canals o Manolo, entre altres-, o a liderar el canvi que es produiria pocs anys desprs en l'art europeu, -com Picasso-. Per a tots ells aquesta pintura va haver de ser una imatge molt ms familiar que la que el 1900 la va substituir i que representa als mateixos personatges conduint un autombil, ja que en aquell moment s'havia produt ja la desbandada dels contertulians joves cap a Pars. Pel que sembla, la substituci de la pintura amb Romeu i Casas en un tndem per la qual els representa en un cotxe es va produir amb motiu del canvi de segle per considerar que l'autombil era un vehicle ms propi del segle XX.

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina: Ramon Casas. El pintor del modernismo. MNAC. 2001. ISBN 84-8043-077-X;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388800" title="Antitoxina" nonfiltered="214" processed="213" dbindex="150213">
Una antitoxina s un antics capa de neutralitzar una toxina especfica. Les antitoxines sn produdes per certs animals, plantes i bacteris. Tot i que sn particularment eficients a l'hora de neutralitzar toxines, tamb poden matar bacteris i altres microorganismes. Les antitoxines sn produdes dins dels organismes, per se les pot injectar en altres organismes, incloent-hi els humans. Aquest procs implica injectar a un animal una quantitat segura d'una determinada toxina. Aleshores, el cos de l'animal produeix l'antitoxina necessria per neutralitzar la toxina. Desprs, es treu sang de l'animal. Quan s'obt l'antitoxina d'aquesta sang, s purificada i injectada en un hum o un altre animal, induint una immunitat passiva. Per a evitar la malaltia del srum, el millor sovint s utilitzar antitoxines generades per la mateixa espcie (per exemple, utilitzar antitoxines humanes per a tractar humans).

Vegeu tamb.
Vacunaci;
Jim (cavall);
Antisrum;

 Enllaos externs .
 http://www.medterms.com/script/main/art.asp?articlekey=2289;

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388802" title="Lnia de defensa d'Amsterdam" nonfiltered="215" processed="214" dbindex="150214">


El lloc del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO conegut com la lnia de defensa d'Amsterdam (en holands anomenat Stellingen van Amsterdam) s una anella de 135 km de llarg de fortificacions al voltant d' Amsterdam, composta de 42 fortaleses,i es troba entre 10 a 15 quilmetres del centre, les terres baixes que poden ser fcilment inundades en temps de guerra. La inundaci va ser dissenyada per donar una profunditat d'uns 30 cm, de forma que fos insuficient per a les embarcacions moures. Tots els edificis dins el radi d'un km de la lnia havia de ser de fusta, per tal que puguin ser cremats i eliminades les obstruccions. 

El Stellingen van Amsterdam va ser construt entre 1880 i 1920. La invenci de l'avi i el tanc va fer que els forts fossin obsolets gaireb tan aviat com foren acabats. Moltes de les fortificacions ara estan sota el control dels ajuntaments i el departament de la natura, i pot ser visitat.El dia dels Monuments,el segon dissabte de setembre, s el dia ideal per visitar-ho amb l'entrada gratuta.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388803" title="Dead Clade Walking" nonfiltered="216" processed="215" dbindex="150215">
L'expressi Dead Clade Walking (en angls, "Clade Mort que Camina") es refereix al fet que alguns clades (grups) d'organismes que sobreviuen a una extinci en massa o b s'extingeixen uns quants milions d'anys desprs d'aquesta extinci o b no aconsegueixen recuperar-se en termes de quantitat i de diversitat.

L'expressi fou encunyada per David Jablonski el 2002 com a referncia a la pellcula Dead Man Walking, el ttol de la qual est basada en una expressi tpica de l'argot de pres dels Estats Units que es refereix a l'ltima caminada d'un presoner condemnat vers la cambra d'execuci.

Jablonski descobr que el ritme d'extinci dels invertebrats marins era significativament ms alt en l'estatge segent a una extinci en massa que en els estatges precedents (un estatge faunal s una subdivisi d'una poca geolgica, que sol durar entre dos i deu milions d'anys). La seva anlisi es concentr en els molluscs marins, car representen el grup ms abundant de fssils i per tant tenen una menor probabilitat d'induir errors de mostratge. Jablonski sugger que dues explicacions possibles mereixien un estudi ms detallat:
Els medis fsics de la post-extinci diferien dels medis pre-extinci en maneres que resultaven desavantatjoses pels dead clades walking.
Els ecosistemes que apareixien desprs de la recuperaci d'una extinci en massa podrien haver estat menys favorables pels dead clades walking.;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388804" title="Bertrand Larada" nonfiltered="217" processed="216" dbindex="150216">
Bertrand Larada (Montrejau, 1581 - 1608) fou un escriptor occit. Fill d una famlia gascona que ocupava crrecs consulars, estudi a Tolosa de Llenguadoc, on va aprendre lleis a casa d un procurador, i hi fou deixeble de Pierre Ronsard i amic de Pire Godolin.

s autor de Margalide Gascoue (1604), compost amb gran cura i temtica barroca Meslanges (1604), La Muse Piranese i La Muse Gascoue (1607), infludes per Pire Pau i Los Belaud de la Belaudira. Escriu en forma gascona central i ortografia francesa, influt per Sallusti de Bartas. Desprs deix d escriure en gasc i el 1610 fou coronat als Consistori del Gai Saber per un cant reial en francs. 

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388809" title="Anselme Gatan Desmarest" nonfiltered="218" processed="217" dbindex="150217">


Anselme Gatan Desmarest (1784 - 4 de juny del 1838) fou un zoleg i autor francs. Era fill de Nicolas Desmarest.

Desmarest public Histoire Naturelle des Tangaras, des Manakins et des Todiers (1805), Considrations gnrales sur la classe des crustacs (1825), Mammalogie ou description des espces des Mammifres. Paris: Veuve Agasse(1820), i Dictionnaire des Sciences Naturelles (1816-30, amb Andr Marie Constant Dumril). El seu fill Eugne Anselme Sbastien Lon Desmarest (1816-1889) tamb fou zoleg.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388812" title="Espermaceti" nonfiltered="219" processed="218" dbindex="150218">

El blanc de balena, la cera de catxalot o l'espermaceti (del grec sperma, "llavor"; i cetus, "balena") s una cera present a les cavitats encefliques del catxalot (Physeter macrocephalus). L'espermaceti s extret de l'oli d'esperma per cristallitzaci a 6 C, sent tractat amb pressi i una soluci qumica d'lcali custic. L'espermaceti forma cristalls blancs brillants que tenen un tacte dur per olis, i que manquen de gust o olor, cosa que en fa un ingredient til en cosmtica, el treball de cuir i la producci de lubricants. Aquesta substncia tamb fou utilitzada per la fabricaci d'espelmes d'un valor fotomtric estndard, en el cobriment de teixits, i com a excipient farmacutic, especialment en cerats i ungents.

 Propietats .
L'espermaceti s insoluble en aigua, molt poc soluble en alcohol fred, per fcil de dissoldre en ter, cloroform, disulfur de carboni i alcohol bullent. L'espermaceti consisteix principalment en cetil palmitat (ster d'alcohol cetil i cid palmtic), C15H31COO-C16H33.

Una alternativa botnica a l'espermaceti s un derivat de l'oli de jojoba, els sters de jojoba, C19H41COO-C20H41, una cera slida que s molt similar qumicament i fsica a l'espermaceti, i que pot ser utilitzada per gran part dels mateixos usos. Els sters d'alcohol cetil i d'oli de jojoba sn utilitzats com a substituts de l'espermaceti.

 Processament de l'espermaceti .
El blanc de balena era recollectat durant la caa de balenes, i era considerat un recurs valus pels caadors degut a l'alt preu a qu es podia vendre. El cap del catxalot era pujat a bord o enganxat al costat del vaixell, on els caadors obrien un forat al crani. Aleshores, recollien la cera de catxalot amb una galleda, o entraven dins el forat i recollien el fluid manualment. Una vegada recollit l'espermaceti, era emmagatzemat en barrils pel viatge de tornada. Una balena gran podia contenir fins a tres tones d'espermaceti.

 Referncies.
 David R. Carrier, Stephen M. Deban i Jason Otterstrom, The face that sank the Essex: potential function of the spermaceti organ in aggression, Journal of Experimental Biology '205:1755 1763, 2002.
 ;

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388813" title="Memento" nonfiltered="220" processed="219" dbindex="150219">


Memento s un thriller psicolgic escrit i dirigit per  Christopher Nolan, segons el relat Memento Mori del seu germ Jonathan.

El protagonista n's Guy Pearce, que interpreta el paper de Leonard Shelby, un antic investigador de fraus d'assegurances que cerca l'home que creu va violar i assassinar la seva dona en un robatori a casa seva. Leonard pateix amnsia antergrada, a causa d'un greu traumatisme craneal provocat durant l'atac a la seva dona, que fa que el seu cervell sigui incapa d'emmagatzemar records nous. Per poder sortir-se'n utilitza un sistema de notes, fotografies i tatuatges per a enregistrar informaci sobre ell mateix i sobre els altres, incloent l'assass de la seva dona. L'ajuden en la seva investigaci Teddy (Joe Pantoliano) and Natalie (Carrie-Anne Moss), en cap dels quals pot confiar.

 Argument .

Memento s la histria de Leonard, que va patir un trauma cerebral que li va causar amnsia antergrada. Leonard s incapa d'emmagatzemar nous records, tanmateix, posseeix memria sensorial i recorda com realitzar les accions quotidianes. Per "recordar" els esdeveniments de la seva vida crea un sistema usant fotos instantnies per tenir un registre de la gent amb la qual es relaciona, on s'allotja i altres elements bsics per al desenvolupament de la seva vida. A ms de les fotografies, tamb pren notes i es tatua pistes de l'assass de la seva esposa, de vegades massa ambiges. Leonard busca venjar-se de l'home que va violar i va assassinar la seva dona, i que el va provocar la seva malaltia, alhora que se sent culpable per no haver cregut en Sammy, un altre personatge que va patir el seu mateix problema.

Els temes principals de la pellcula sn la naturalesa de la memria, la identitat, el temps, el record inconnex, la realitat, la manipulaci i la revenja.

 La histria en ordre cronolgic .
Cronolgicament parlant la histria comena amb Leonard en una habitaci de motel. Mant una conversa telefnica amb un interlocutor desconegut a qui compta la histria de Sammy Jankis. Leonard era un investigador de frau d'assegurances i un de casos era el d'un home anomenat Sammy Jankis que sofria amnsia antergrada. Leonard va investigar el cas de Jankis i va determinar que la seva malaltia no era fsica, sino psicolgica, i per tant exempta de qualsevol cobertura d'assegurana.

Segons Leonard, l'esposa de Jankis, diabtica, tamb va creure que la malaltia del seu marit era psicolgica i que podria ajudar-lo a deslliurar-se d'ella. La Sra. Jankis cada vegada es va anar exasperant ms amb la conducta del seu marit fins que va decidir prendre una decisi drstica. Li va demanar al seu marit repetides vegades que li subministrs la seva injecci d'insulina, esperant que el seu marit fos capa de superar la seva condici. Sammy, incapa de recordar els seus actes desprs de passats uns quants minuts, va continuar punxant la seva dona, assumint tranquillament que era l'"hora de la injecci". 

La dona va entrar en coma i va morir d'hipoglicmia severa i Sammy no podia entendre qu havia passat amb la seva dona, desesperant-se quan aquesta es desmaia.

Segons la histria de Leonard al telfon, una nit, un violador va entrar a casa de Leonard, va violar la seva esposa i desprs la va assassinar. Leonard va despertar i va lluitar contra un home emmascarat. Entretant un altre assaltant el pren per sorpresa. Un cop al cap li va provocar amnsia antergrada, quedant clar que la seva malaltia s neuropsicolgica a conseqncia del cop. s a dir, la causa dels seus problemes de conducta, per la prdua de la memria de records nous, s resultat que el cop va afectar al cervell, en especfic, el lbul temporal.

Poc desprs Leonard suposadament va conixer a Teddy, que segons les seves prpies paraules va ser assignat per investigar la mort de l'esposa de Leonard.  Tamb segons Teddy, ell i Leonard van formar equip per trobar l'assass de la seva esposa: Un home anomenat John G.


Passa una quantitat de temps indeterminada i Teddy troba Leonard al motel on est allotjat. Els dos van a un magatzem abandonat on Leonard mata a un home anomenat Jimmy Grants pensant que ell s l'assass de la seva esposa. Desprs agafa la roba de Jimmy i ms tard el seu cotxe. Durant un dileg amb Teddy, Leonard descobreix que ha estat manipulat per matar un home que Teddy volia mort. En aquest moment Teddy revela que Leonard s el verdader assass de la seva esposa via sobredosi d'insulina. Segons el relat de Teddy, Sammy era en realitat un farsant que no tenia esposa. A ms afegeix que l'esposa de Leonard va sobreviure a la violaci, que era ella la que necessitava les injeccions d'insulina i que va ser Leonard el que involuntriament va matar a la seva esposa. 

Segons Teddy, Leonard ja havia matat el verdader segon assaltant. Teddy afirma que inicialment va sentir pena per Leonard i li va permetre consumar la revenja sobre l'home que va violar la seva esposa, que segons Teddy va ser Jimmy; en ltima instncia, Leonard el va assassinar nicament a causa de les instigacions de Teddy. Abans que Leonard pugui oblidar el que Teddy acaba de revelar-lo (s a dir, que ja ha matat l'assass de la seva esposa) escriu " No et creguis les seves mentides" a la foto Polaroid de Teddy; tant si Teddy est mentint com si no, Leonard decideix no escoltar-lo.

Aquesta revelaci destaca la crucial ambigitat de la pellcula: O Leonard est mentint-se a si mateix tot el temps, inventant-se a Jankis i la seva amnsia per amagar una horrible veritat, o b s Teddy el que est mentint a Leonard. 

Leonard decideix finalment matar a Teddy (la seva segent nota s tatuar-se la matrcula de "John G. " -en realitat la matrcula de Teddy al seu cos). Leonard conclou que tot el mn s'enganya i que l'nica diferncia s que ell est (momentniament) assabentat del seu autoengany. Quan arriba a la botiga de tatuatges ja ho ha oblidat tot, llegeix la nota i entra a fer-se un nou tatuatge. (Aquesta s el final de la pellcula, per la histria continua).

Ms endavant Leonard es guia errniament per una nota de la xicota de Jimmy Grant, Natalie. Ell va al bar on ella treballa i li parla sobre la seva malaltia. Una vegada que ella comprova que no est mentint inicia un pla per fer que Leonard es desfaci d'un home anomenat Dodd.

Leonard s enganyat per perseguir Dodd; tanmateix Dodd el troba primer, creient que Leonard t els diners de Jimmy Grants, que s al seu torn el xicot de Natalie. En cert moment de la persecuci Leonard s'oblida que Dodd est intentant matar-lo i desprs de ser disparat (una altra vegada) corre cap a l'habitaci del motel de Dodd, on li para una emboscada. Quan Dodd torna, Leonard l'emmordassa i el tanca a l'armari. Aviat oblida per qu ho ha fet i li entra el pnic. Truca Teddy i decideixen posar Dodd en un cotxe, amb el qual aparentment surt de la ciutat.
Leonard Shelby, el personaje principal, es interpretado por Guy Pearce. 
Quan Natalie escolta que s'ha encarregat de Dodd, demana un amic que descobreixi a qui pertany la matrcula que porta tatuada. Leonard descobreix que s la matrcula del cotxe de Teddy. El verdader nom de Teddy s John Edward Gammel (com John G). Leonard porta a Teddy al magatzem abandonat on havia matat Jimmy Grants feia pocs dies, agafa una pistola, li dispara i fa una fotografia del seu cadver.

 Personatges .

 Leonard Shelby .
Leonard Shelby, el personatge principal, s interpretat per Guy Pearce. Desprs de l'assassinat i violaci de la seva esposa sofreix de amnsia antergrada. Usa notes, fotografies i tatuatges per substituir la memria que li falta. Registra pistes per trobar l'assass de la seva dona perqu espera obtenir revenja. Tanmateix, la pellcula tamb planteja la possibilitat que ja ho ha fet, per sense poder recordar-ho. Arriba fins i tot a destruir la possible evidncia. 

 Leonard Shelby, el personatge principal, s interpretat per Guy Pearce. Desprs de l'assassinat i violaci de la seva emmanilla sofreix de amnsia antergrada. Usa notis, fotografies i tatuatges per substituir la memria que li falta. Registra pistes per trobar l'assass de la seva dna perqu espera obtenir revenja 

Qualsevol fet anterior a l'escena inicial de l'habitaci de motel, la investigaci de Sammy Jankis i la violaci i assassinat de la seva dona, sn coneguts pel pblic noms mitjanant la narraci del propi Leonard. s un exemple clssic de narrador no fiable. 

Tanmateix, la pellcula tamb planteja la possibilitat que ja ho ha fet, per sense poder recordar-ho. Arriba fins i tot a destruir la possible evidncia.

 Teddy .
El personatge de Teddy est interpretat per Joe Pantoliano. A travs de la pellcula, les accions de Teddy posen en qesti la seva credibilitat. Encara que actua com si fos amic de Leonard, utilitza la seva malaltia en el seu profit. Malgrat que mai no intenta fer mal a Leonard fsicament, utilitza molts trucs psicolgics per manipular-lo. Afirma haver ajudat inicialment Leonard a perseguir el verdader responsable. Posteriorment, Leonard va decidir cremar la foto Polaroid on es mostra aquest fet.

 Natalie .
Natalie est interpretada per Carrie-Anne Moss. Es fa amiga de Leonard i el manipula per deslliurar-se de Dodd, un home que pretn recuperar un gran munt de diners, sense quedar aclarit sobre qui creu ell que ha de recaure la responsabilitat. La seva relaci amb Leonard, s tanmateix la ms complexa de la pellcula. En qualsevol cas, desprs que Leonard l'ajudi a deslliurar-se de Dodd, ella l'ajuda a trobar l'home que Leonard pensa que va matar la seva esposa. s aqu on la pellcula usa una estratagema cap als espectadors, ja que igual com Leonard no pot recordar els esdeveniments recents, per pot recordar coses que han ocorregut en un passat ms lluny, els espectadors tendeixen a recordar Natalie en el seu aspecte ms vicis i manipulador (ja que aquestes escenes sn mostrades ms tard a la pellcula, per primerament en l'ordre cronolgic de la seva relaci amb Leonard), mentre que els records de la seva simpatia i ajuda final tendeixen a desdibuixar-se de la memria del pblic.

 Sammy Jankis .
Sammy s interpretat per Stephen Tobolowsky. Abans de l'accident Sammy era un dels clients de la companyia d'assegurances on treballava Leonard i sofria d'amnsia antergrada. Leonard va concloure, de manera errnia, que la malaltia de Sammy era exclusivament d'ndole psicolgica de demncia mental i no podia ser coberta per l'assegurana en no ser provocada fsicament. La malaltia de Sammy i la negativa de la seva esposa a creure en ella li causen la mort. La revelaci de Teddy al final de la pellcula qestiona la validesa dels records de Leonard respecte a la mort de l'esposa de Sammy, o fins i tot sobre si realment Sammy tenia una esposa o fins i tot una amnsia.

Sammy Jankis seria un personatge real, per Leonard no s'adona de quan parla d'ell, en realitat est projectant la seva prpia histria a Sammy. En un fragment de la pellcula on Sammy s assegut en una asil psiquitric, un home passa per davant d'ell i quan amb prou feines ha passat podem veure Leonard assegut all en lloc de Sammy durant menys d'un segon.



 Sra. Jankis .
El personatge de la Sra Jankis est interpretat per Harriet Sansom Harris. Mor d'una sobredosi d'insulina desprs de manipular el seu marit perqu li administri diverses vegades la seva injecci. Va poder fer aix esperant que el seu marit es recupers de la seva malaltia o potser perqu estava poc disposada a viure amb la nova condici del seu marit. Tanmateix, Teddy revela, pel que sembla verament, que Sammy no tenia esposa i que en tot cas els records de Leonard respecte a la Sra. Jankis fan referncia a la seva prpia esposa. La pellcula mai no especifica clarament quina s la realitat.

 Burt .
Burt s interpretat per Mark Boone Junior. s un empleat del motel on Leonard roman la major part de la pellcula. s imparcial i mancat de motius per manipular Leonard. s molt sociable i agrada entaular conversa amb Leonard, per en diverses ocasions el fa repetir l'explicaci de la seva falta de memria, encara que acaba demanant disculpes. Aquest personatge no ofereix gaire informaci i es podria pensar que a tota hora s honest. En cert moment que Leonard li agraeix la seva sinceritat, Burt agrega "de tota manera no ho recordar"  i el propi Leonard li diu que "porta la sinceritat massa lluny". Tanmateix, almenys diu una mentida o veritat a mitges. Leonard abandona l'hotel i marxa a la trobada de Jimmy per matar-lo, desprs s persuadit per Teddy i s'allotja novament al mateix hotel. En aquesta segona ocasi Burt li lloga una habitaci al tercer pis per allunyar-lo, ja que el negoci no marxa b i la condici de Leonard el fa estrany.  
Desprs passa que Leonard arriba a l'hotel sense claus i Burt el condueix a l'habitaci que primerament li havia llogat (al primer pis), s en aquell moment que Leonard pregunta a Burt a quantes habitacions ha estat llogant i aquest respon que "dos... fins ara". Tanmateix quan Leonard pregunta quant temps el porta llogat li diu "un parell de dies" que s realment el temps que porta llogat al tercer pis, de manera que no li va dir quant de temps en total portava a l'hotel.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388815" title="Pierre Boitard" nonfiltered="221" processed="220" dbindex="150220">

Pierre Boitard (1789   1859) fou un botnic i geleg francs. A ms de descriure i classificar el diable de Tasmnia, s clebre per la seva obra de ficci d'histria natural Paris avant les hommes ("Pars abans dels homes"), publicada pstumament el 1861, i que descrivia un avantpassat prehistric dels humans que vivia a la regi de Pars. 

Enllaos externs.
 Stephen Trussel, "Pars abans dels homes";


 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388818" title="Lesi molecular" nonfiltered="222" processed="221" dbindex="150221">
Una lesi molecular s un dany a l'estructura d'una molcula que resulta en la reducci o l'absncia de les funcions normals, o, en casos rars, l'adquisici d'una nova funci. Concerneix les molcules biolgiques com ara l'ADN, els enzims i les protenes. Les lesions de l'ADN consisteixen en trencaments en l'hlix alfa, mentre que les lesions de les protenes consisteixen tant en enllaos trencats com en un plegament defectus de la cadena d'aminocids.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388821" title="Abies pinsapo" nonfiltered="223" processed="222" dbindex="150222">


Abies pinsapo, el pinsap , s una espcie arbria del gnere Abies, pertanyent a la famlia Pinaceae i de distribuci molt restringida. Est emparentat amb altres espcies d'avets de distribuci mediterrnia.

 Localitzaci .

Les avetoses naturals d'aquesta espcie (denominats pinsapars) nicament es localitzen en determinats punts de la Regi muntanyenca de Ronda, Espanya, enclavada en l'extrem occidental de la serralada Btica (provncies de Mlaga i Cadis), en la Serra de Santa Cruz, Orcajo, (provncia de Saragossa), i en el Rif marroqu, encara que alguns autors consideren a l'avet marroqu una espcie diferent (A. maroccana). 

La major part dels pinsapars espanyols es troben en rees protegides sota alguna figura legal: Parc Natural de la Sierra de las Nieves i Paratge Natural dels Reals de Sierra Bermeja, en la provncia de Mlaga, i Parc Natural Sierra de Grazalema en la provncia de Cadis.

 Descripci . 

s un arbre robust, de fins a 30 metres d'alada, de copa piramidal (encara que la seva forma varia depenent de l'edat i de les adversitats sofertes per l'arbre), que presenta accules curtes, de 10 a 15 mm, gruixudes i rgides, d'pex agut, disposades helicodalment, el que dna a les branquetes l'aspecte d'un raspall per a tubs. Aquesta morfologia i disposici de les accules faciliten una menor evapotranspiraci i permet a aquesta espcie una certa resistncia enfront de la sequera estival, tpica de l'mbit mediterrani. Les pinyes sn cilndriques i, com en les altres espcies del gnere, se situen en la part superior de la copa. Estan formades per escates caduques que es desarticulen de l'eix llenys (raquis) en la tardor del primer any, alliberant les llavors alades.

 Hbitat . 

Els boscos peninsulars d'aquesta espcie es troben entre 1000-1700 metres d'altura. Sn formacions pures o barrejades en menor mesura amb Roure valenci (Quercus faginea), Aur negre (Acer monspessulanum i Acer granatense) o pins (Pinus halepensis i P. pinaster). El pinsap requereix unes condicions de temperatura no molt extremes, amb estius frescos i hiverns freds, amb elevades precipitacions a la primavera i boires freqents a la tardor i primavera, i una certa humitat estival, podent-se classificar aquest clima com submediterrni de muntanya humit. Els pinsapars es desenvolupen amb tot la seva esplendor en les zones d'obaga, no faltant als solells, encara que en aquest cas sn boscos ms esclarissats. Aquesta espcie s indiferent al substrat, creixent tant en sls calcaris com de peridotites.

 Usos i conservaci .

Els pinsapars tenen un elevat valor paisatgstic i cientfic. Malgrat la protecci que gaudeixen aquests boscos, encara sn molts els perills que els amenacen: incendis provocats, projectes urbanstics, erosi, falta de regeneraci per sobrepastoreig, excs de visitants incontrolats, etc. El pinsap va ser descrit per a la cincia pel botnic sus Edmund Boissier, en la seva obra Voyage botanique dans le Midi de l Espagne (Viatge botnic pel sud d'Espanya), 1838 .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388822" title="Oliver Perry Hay" nonfiltered="224" processed="223" dbindex="150223">

Oliver Perry Hay (22 de maig del 1846   2 de novembre del 1930) fou un professor i paleontleg estatunidenc. El 1912 reb el crrec de soci d'investigaci a l'Institut Carnegie, i se li don espai de treball al Museu Nacional dels Estats Units. All dugu a terme molta feina amb les colleccions de paleontologia dels vertebrats del museu. Public moltes obres sobre les tortugues fssils i els mamfers del Plistoc. Els catlegs que compil foren una gran contribuci a l'enregistrament del coneixement existent aleshores i esdevingueren referncies estndard. Les seves obres d'entre el 1911 i el 1930 estan emmagatzemades a la Smithsonian Institution.  

Llista parcial d'obres.




Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388826" title="Malaltia de tumors facials del diable de Tasmnia" nonfiltered="225" processed="224" dbindex="150224">

La malaltia de tumors facials del diable de Tasmnia s un cncer parasitari transmissible que afecta els diables de Tasmnia. El primer "cas oficial" fou descrit el 1995 a Austrlia.

Al llarg de la dcada segent, la malaltia devast els diables salvatges de Tasmnia, i les estimacions del seu declivi van des d'un 20% fins a un 50% de la poblaci de diables, a ms del 65% del territori de l'estat. Les poblacions altament denses afectades pateixen una mortalitat de fins al 100% en 12-18 mesos. La malaltia s'ha concentrat principalment a la meitat oriental de Tasmnia.

Els signes visibles de la malaltia comencen amb lesions i bonys al voltant de la boca. Aquests smptomes es desenvolupen en tumors cancerosos que poden estendre's de la cara a la resta del cos. Els tumors interfereixen amb l'alimentaci, i l'animal malalt pot morir-se de fam.

Caracterstiques.
Utilitzant cultius de teixits cancerosos per a estudiar la malaltia, els investigadors han identificat el cncer com a un tumor neuroendocr, i totes les cllules canceroses tenen un rearranjament cromosmic idntic. Inicialment es pens que un virus era la causa de la malaltia, per no es trob cap prova d'aquest virus en les cllules. Tamb es valor la possibilitat que es degus a toxines ambientals. Tanmateix, la idea que les cllules canceroses en si sn un agent infeccis result ser correcta; la malaltia es transmet per mossegades, alimentaci del mateix materal, i aparellaments agressius. La confirmaci final d'aix vingu quan l'investigadora Anne-Maree Pearse i collaboradors descobriren que un animal infectat tenia una anormalitat cromosmica a les cllules no tumorals que no existia a les cllules tumorals, cosa que demostrava que les cllules tumorals no podrien descendir de les cllules prpies de l'animal. Pearse creu que aix podria resultar ser vital per la supervivncia dels diables. Des del juny del 2005 s'han trobat tres femelles que sn parcialment resistents a la malaltia.

Ms investigacions de la Universitat de Sydney han mostrat que aquest cncer facial infeccis podria ser capa d'escampar-se degut a la diversitat gentica tan baixa dels gens immunitaris dels diables (MHC classe I i II.) Els mateixos gens tamb es troben als tumors, de manera que el sistema immunitari no reconeix les cllules tumorals com a alienes. Hi ha com a mnim nou soques diferents del cncer, cosa que demostra que est evolucionant i que podria esdevenir ms virulent. Les soques tamb podrien complicar els intents de desenvolupar una vacuna, i la mutaci del cncer tamb implica que podria estendre's a altres espcies properes, com ara els gats marsupials.

Les cllules dels diables de Tasmnia tenen catorze cromosomes, mentre que les cllules tumorals en tenen tretze. Les cllules del cncer tenen unes anomalies del cariotip semblants a les del sarcoma de Sticker (CTVT), un cncer can que s'estn d'un gos a l'altre per contacte fsic.

Esfor de conservaci.
En resposta a l'impacte de la malaltia sobre les poblacions de diables de Tasmnia, s'han portat quaranta-set diables a parcs naturals del continent australi en un intent de preservar la diversitat gentica de l'espcie. La pennsula de Tasman est sent considerada com una possible "rea neta", controlant l'nic i estret punt d'accs amb barreres fsiques. El Ministeri d'Indstries Primries i Aigua de Tasmnia est experimentant amb el sacrifici d'animals infectats, amb alguns indicis d'xit.

Vegeu tamb.
Sarcoma de Sticker   un cncer transmissible d'alloempelt similar;
Cllules HeLa   un llinatge immortal de cllules utilitzat en la investigaci biomdica;

Referncies.


Enllaos externs.
Web de Save the Tasmanian Devil ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388829" title="Dmer de timina" nonfiltered="226" processed="225" dbindex="150225">
Un dmer de timina s la uni covalent de dos residus de timina adjacents dins d'una molcula d'ADN, sovint catalitzat per la radiaci ultraviolada o substncies qumiques mutgenes. s un exemple d'un tipus de danys a l'ADN ms general conegut com a dmers de pirimidina, que, com el seu nom suggereix, poden crear-se entre qualsevol parell adjacent de bases pirimidniques (C, T, U) (com ara entre dues citosines o una citosina i un uracil). Els enzims de reparaci per excisi i el sistema de reparaci de l'ADN sovint poden reconixer i reparar aquest tipus de danys pel gran nus que provoquen en l'ADN. En molts organismes (excloent els mamfers placentaris com ara els humans) les ADN fotoliases poden reparar els danys directament per mitja de la fragmentaci del dmer.

Els dmers de timina no reparats o mal reparats i les mutacions que en resulten poden contribuir al desenvolupament de cncers de pell.

Vegeu tamb.
 Reparaci per excisi de nucletids;
 Dmer de pirimidina  (Dmer de ciclobutil);

Enllaos externs.
Anlisi dels anticossos dels dmers de timina;

Referncies.
 Essen LO, Klar T. (2006). Light-driven DNA repair by photolyases. Cell Mol Life Sci 63 (11), 1266-77.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388830" title="Jos Ferraz Penelas" nonfiltered="227" processed="226" dbindex="150226">
Jos Ferraz Penelas fou un advocat, propietari i poltic valenci. Fou alcalde de Valncia de 1915 a 1916 i diputat a Corts Espanyoles pel districte de Xelva a les llistes del Partit Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1918, 1919 i 1920.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388835" title="Rafael Marn Lzaro" nonfiltered="228" processed="227" dbindex="150227">
Rafael Marn Lzaro (Utiel, 1878 - Madrid, 1945) fou un poltic i advocat valenci. Estudi als escolapis de Valncia i dret a la Universitat de Valncia, tot doctorant-se a la Universitat de Madrid. Exerc el dret a Madrid i a Valncia, especialitzat en legislaci mercantil; form part de la Congregaci Mariana de Valncia i el 1900 particip en el Congrs Internacional d'Estudiants Catlics. S'afili al sector confessional catlic del Partit Conservador. Fou escollit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1914, i durant aquella legislatura fou governador del Banc Exterior d'Espanya, Director General de l'Administraci Local i Subsecretari del Ministeri de Grcia i Justcia.

A les eleccions generals espanyoles de 1920 fou escollit novament diputat per Requena i destac per defensar el paper dels responsables del desastre d'Annual en el debat de l'expedient Picasso. Durant la Segona Repblica Espanyola fou membre d'Acci Catlica i fou escollit diputat per la CEDA per la provncia de Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1936. Quan esclat la guerra civil espanyola hagu de fugir de Madrid i al seva casa fou saquejada.

 Obres .
 La doctrina de Santo Toms de Aquino en la ciencia del derecho del siglo XII y en la de nuestros das;
 Los ideales del Movimiento Catlico Universitario ;
 La Ciencia y la Educacin popular;
 La economa agraria y el capitalismo ;
 Las escuelas econmicas del siglo XX ;
 El divorcio;
 La familia cristiana segn la Enciclica Divinis Redemptoris;
 Las rdenes religiosas y la reforma de la ley de Asociaciones;
 El duelo;
 Supresin de la enseanza religiosa en las escuelas;

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388839" title="Hexactinllid" nonfiltered="229" processed="228" dbindex="150228">

Els hexactinllids (Hexactinellidae) sn esponges amb un esquelet compost de quatre o sis espcules silciques, sovint anomenades "esponges de vidre".

Vista general.
Els hexactinllids sn sovint classificats dins la classe Hexactinellida, una de les que formen el flum dels porfers. Tanmateix, alguns investigadors les consideren prou diferents com per merixer el seu propi flum, Symplasma.

Els hexactinllids sn relativament rars i viuen principalment a profunditats importants, tot i que l'espcie Oopsacas minuta ha estat descoberta en aiges someres. Hi ha grans diferncies entre els hexactinllids i la resta d'esponges. Sovint sn animals en forma de tassa, amb resistents esquelets interns formats d'espcules fusionades. La majoria dels seus teixits corporals sn sincicis, o regions extenses de citoplasma multinucleat. Els seus fssils sn bastant comuns en comparaci amb els dels demospongis, per es creu que aix es deu, almenys en part, al fet que les seves espcules sn ms resistents que l'espongina i es fossilitzen millor. A diferncia d'altres esponges, no sn capaos de contraure's.

Una capacitat que s que tenen s un sistema nic per a conduir rpidament impulsos elctrics al llarg del cos, fent que sigui possible per ells respondre rpidament a estmuls externs. Els hexactinllids com ara la regadora de Filipines tenen una mata de fibres, que s'estn cap enfora com una corona invertida, a la base del seu esquelet. Aquestes fibres mesuren entre 50 i 175 millmetres de llarg i tenen aproximadament el gruix d'un cabell hum. Funcionen com fibres ptiques que sn sorprenentment similars a les que s'utilitzen en les xarxes de telecomunicacions actuals i que fins i tot podrien ser ms tils que les versions artificials. Les fibres biolgiques de l'esponga condueixen la llum d'una manera preciosa quan estan illuminades, i utilitzen els mateixos principis ptics que utilitzen els dissenyadors moderns per a dissenyar fibres ptiques industrials.


Tot i que no tenen la transparncia ultra-alta que cal per les xarxes de comunicaci, tenen altres avantatges; a diferncia de les fibres comercials, s possible lligar-les en nusos forts sense que s'esquerdin ni es trenquin. Un altre avantatge s el fet que aquestes fibres biolgiques sn produdes per deposici qumica a la temperatura de l'aigua marina. Actualment, les fibres ptiques humanes noms poden ser produdes amb un fort d'altes temperatures i un equipament car. Els hexactinllids ms primitius coneguts daten del Cambri molt primerenc o el Neoproterozoic tard. 

Aquestes criatures tamb sn els organismes ms longeus de tots, vivint fins a 15.000 anys segons l'AnAge Database.

Aquestes esponges formen coralls davant la costa de la Colmbia Britnica i l'estat de Washington, que sn estudiats dins del marc del Sponge Reef Project.

 Referncies .


Enllaos externs.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388840" title="Rafael Martnez Agull y Juez Sarmiento" nonfiltered="230" processed="229" dbindex="150229">
Rafael Martnez Agull y Juez Sarmiento (1886 - ? ) fou un advocat, aristcrata i poltic valenci, marqus de Vivel, fill de Rafael Martnez Agull y Lpez Vergs. Es llicenci en dret i treball com a advocat fiscal substitut de l'Audincia Provincial de Madrid. Alhora es va afiliar al Partit Conservador, influt per Marcelo Azcrraga Palmero, i fou escollit diputat a Corts Espanyoles pel districte d'Albaida a les eleccions generals espanyoles de 1914 i pel de Xtiva a les eleccions generals espanyoles de 1920.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388842" title="Jos Montesinos Checa" nonfiltered="231" processed="230" dbindex="150230">
Jos Montesinos Checa (Valncia, 11 Octubre de 1869 - 22 de Febrero de 1947) fou un advocat i poltic valenci. El 1892 es llicenci en dret per la Universitat de Valncia i el 1897 exerc com a jutge de districte a Valncia. Tamb collabor a Las Provincias. S'afili al Partit Conservador, inicialment al sector de Francisco Silvela, amb el que fou regidor de l'ajuntament de Valncia el 1899 i alcalde de Valncia el 1900-1903. Desprs s'adscriv al sector d'Antoni Maura, amb el que fou diputat a Corts Espanyoles pel districte d'Alzira a les eleccions generals espanyoles de 1907 i 1914. Posteriorment es va adscriure al sector de Juan de la Cierva y Peafiel, amb el que fou novament escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1918, 1919 i 1920, i quan aquest fou nomenat ministre el 1919, el va fer subsecretari d'hisenda. 

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;


 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388843" title="Elefant de guerra" nonfiltered="232" processed="231" dbindex="150231">

Els elefants de guerra foren elefants utilitzats al llarg de la histria militar de l'edat antiga. Criats a la natura, noms els mascles anaven a la guerra, car eren ms forts i rpids, i tamb perqu la relaci amigable amb les femelles noms era possible durant l'poca d'aparellament. Els elefants utilitzats eren de l'espcie asitica (Elephas maximus) i d'una subespcie extingida (Loxodonta africana pharaoensis) de l'elefant afric.

Els animals eren entrenats perqu no tinguessin por dels combats intensos. Tenien ullals afilats i portaven un punyal a la trompa. Els animals tamb portaven anelles de bronze a les potes per a evitar que els tallessin els tendons. Foren molt utilitzats pels exrcits indis, cartaginesos i perses.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388847" title="Demospongi" nonfiltered="233" processed="232" dbindex="150232">


Els demospongis (Demospongiae) sn la classe ms gran del flum dels porfers. Els seus "esquelets" es componen d'espcules fets de fibres de la protena espongina, el mineral silici, o ambds. Contenen el 90% de totes les espcies d'esponges de mar i la seva estructura s predominantment del tipus leucnid.

Aquesta classe comprn molts ordres diversos, incloent-hi totes les esponges grans. La majoria sn animals marins, per alguns viuen en medis d'aigua dola. Algunes espcies tenen una coloraci brillant, i la seva forma corporal s molt variada. Es reprodueixen tant sexualment com asexualment.

 Classificaci .
Hooper i Van Soest donen la segent classificaci en ordres dels demospongis:

 Subclasse Homoscleromorpha ;
 Homosclerophorida ;
 Subclasse Tetractinomorpha;
 Astrophorida ;
 Chondrosida ;
 Hadromerida ;
 Lithistida ;
 Spirophorida ;
 Subclasse Ceractinomorpha ;
 Agelasida ;
 Dendroceratida ;
 Dictyoceratida ;
 Halichondrida ;
 Halisarcida ;
 Haplosclerida ;
 Poecilosclerida ;
 Verongida ;
 Verticillitida ;

Tanmateix, les proves moleculars indiquen que els homoscleromorfs podrien no pertnyer a aquesta classe i que altres classificacions podrien necessitar una revisi.

 Referncies .
  ;
  ;
Barnes, R.S.K. i cols. (2001). The Invertebrates: A Synthesis. Oxford: Blackwell Science. ISBN 0-632-04761-5;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388851" title="Federico Loygorri Vives" nonfiltered="234" processed="233" dbindex="150233">
Federico Loygorri Vives (Valncia, 1881 - ?) fou un militar i poltic valenci, bar de Benidoleig per matrimoni el 1919. Fill d'un contralmirall de l'Armada Espanyola, fou tamb militar de carrera, primer capit de cavalleria i desprs coronel. Particip en la repressi segent als fets de la Setmana Trgica de 1909. El 1913 fou nomenat conseller de la Caixa d'rfans de Guerra. Adscrit al Partit Conservador, sector ciervista, fou escollit diputat a Corts per Gandia a les eleccions generals espanyoles de 1918, 1919 i 1920.

El 1931, un cop proclamada la Segona Repblica Espanyola, fou donat de baixa de l'exrcit per la Llei Azaa. Quan esclat la guerra civil espanyola fou tancat a la pres de San Antn i desprs a la d'Alcal-Meco, d'on fou alliberat el 22 de novembre de 1938. D'ac escap des de Valncia a Gnova i pel mar de 1939 s'incorpor a l'exrcit franquista. Fou traslladat a Tetun fins que el setembre de 1941 fou nomenat Jutge Eventual de la Tercera Regi Militar i President del Consell de Guerra Permanent nm 2 de Valncia; el 15 d'octubre de 1942 fou traslladat a Madrid. Els seus judicis es caracteritzaren per la manca de garanties jurdiques i fou qui sign la pena de mort del dirigent de CNT Joan Peir.

 Referncies .
 Manuel Girona i Rubio Una miliciana en la columna de hierro: Mara"la jabalina" Editat per Universitat de Valncia, 2007 ISBN 8437066565, 9788437066561, (p. 125-130);
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388856" title="Espcie introduda" nonfiltered="235" processed="234" dbindex="150234">
Una espcie introduda, espcie fornia o espcie extica s una espcie d'organismes no nadiua del lloc o zona en qu se la considera introduda, i que ha estat transportada accidentalment o expressa a una nova localitzaci per les activitats humanes. Les espcies introdudes poden danyar o no l'ecosistema en qu han estat introdudes. Si una espcie resulta perjudicial, produint canvis importants en la composici, estructura o processos dels ecosistemes naturals o seminaturals, posant en perill la diversitat biolgica nadiua /en diversitat d'espcies, de poblacions o d'ecosistemes), aleshores se la qualifica d'espcie invasora.



Vegeu tamb.
 Biodiversitat;
 Espcie invasora;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388860" title="Ernesto Ibez Rizo" nonfiltered="236" processed="235" dbindex="150235">
Ernesto Ibez Rizo (Castell de la Plana, 1875 - Algesires, 1944) fou un advocat i poltic valenci. Es llicenci en dret el 1898, collabor a El Correo de Valencia i fou deg del Collegi Oficial d'Advocats de Valncia. S'afili al Partit Liberal de la m de Jos Canalejas, amb el qual fou alcalde de Valncia entre febrer de 1910 i agost de 1911, perode durant el qual va fer construir el Mercat Central i la seu del Banc de Valncia. 

Fou escollit diputat a Corts Espanyoles pel districte de Gandia a les eleccions generals espanyoles de 1916 i per Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1920 desprs que fos anullada la candidatura de Luis Garca Guijarro. Fou tamb cnsol de Portugal a Valncia.


 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;


 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388861" title="Fragmentaci de l'hbitat" nonfiltered="237" processed="236" dbindex="150236">
La fragmentaci d'hbitat s un procs d'alteraci del medi ambient important per l'evoluci i la biologia de la conservaci. Com el seu nom indica, descriu l'aparici de discontinuitats (fragmentacions) en el medi ambient d'un organisme (el seu hbitat). La fragmentaci d'hbitat pot ser causada per processos geolgics, que modifiquen lentament la configuraci del medi ambient fsic; o per activitats humanes, com per exemple la conversi de terres, que poden alterar el medi ambient d'una forma molt ms rpida a l'escala temporal. Es considera que els processos geolgics fragmentadors d'hbitats sn una de les principals causes d'especiaci, a l'inrevs de les activitats humanes, que estarien implicades en l'extinci de moltes espcies.

La fragmentaci d'hbitat s sovint causada pels humans, que retiren la vegetaci nadiua per a installar zones agrcoles, zones rurals o zones urbanes. Aleshores, els hbitats que antigament formaven una unitat ara han quedat separats en fragments allats. Desprs d'una neteja intensiva del terreny, els fragments d'hbitat tendeixen a quedar com illes allades entre si per camins, carreteres, pastures, etc.

La fragmentaci de l'hbitat pot comportar sis processos diferents:

Una reducci en la superfcie total de l'hbitat;
Un augment de la quantitat de lmits;
Una disminuci de la quantitat d'hbitats interiors;
L'allament d'un fragment d'hbitat de la resta;
El trencament d'un sector de l'hbitat en subsectors ms petits;
Una disminuci de la mida mitjana dels sectors d'un hbitat.

Vegeu tamb.
Destrucci d'hbitat;

Enllaos externs.
GLOBIO;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388864" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="238" processed="237" dbindex="150237">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es disput una competici de futbol en categoria masculina. La competici tingu lloc entre els dies 26 d'agost i el 10 de setembre de 1960 a l'Estadi Olmpic de Roma i altres seus italianes.

Comits participants.
Participaren un total de 235 futbolistes de 16 comits nacionals diferents:

 (18);
 (19);
 Bulgria (19);
 (19);
 (19);
 (19);
 (19);
 (19);

 (19);
 (19);
 (19);
 Repblica rab Unida (17);
 Xina (19);
 (19);
 (17);
 Iugoslvia (18);


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.
Grup A;




----

----

----

----

----


Grup B;




----

----

----

----

----


Grup C;




----

----

----

----

----


Grup D;




----

----

----

----

----


Semifinals.

----


Tercer lloc.


Final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Futbol 1960;
  Arxiu de la RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388868" title="Virus de transcripci inversa" nonfiltered="239" processed="238" dbindex="150238">
Un virus de transcripci inversa s qualsevol virus que es replica per mitj de la transcripci inversa, s a dir, la formaci d'ADN a partir d'una plantilla en ARN. Els virus del grup VI i el grup VII cauen en aquesta categoria. El grup VI cont virus ARN monocatenaris que utilitzen un intermedi d'ADN per a replicar-se, mentre que el grup VII cont virus ADN bicatenaris que utilitzen un intermedi d'ARN en la replicaci del genoma.

Grup VI.
Tot els membres del grup VI utilitzen una versi vrica de la transcriptasa inversa, una ADN polimerasa ARN-dependent per a produir ADN a partir del genoma virinic inicial. Aquest ADN sol ser integrat al genoma de l'hoste, com en el cas dels retrovirus i pseudovirus, on s replicat i transcrit per l'hoste.

El grup VI inclou:
Famlia Metaviridae;
Famlia Pseudoviridae;
Famlia Retroviridae - Retroviruses, p.e. VIH;

Grup VII.
Les dues famlies del grup VII tenen genomes d'ADN contingudes dins de les partcules vriques invasores. El genoma d'ADN s transcrit tant en ARNm, que s utilitzat com a transcripci en la sntesi proteica, com en ARN pregenmic, que s utilitzat com a plantilla durant la replicaci del genoma. La transcriptasa inversa codificada pel virus utilitza l'ARN pregenmic com a plantilla per la creaci d'ADN genmic.

El grup VII inclou:
Famlia Hepadnaviridae   p.e. virus de l'hepatitis B;
Famlia Caulimoviridae   p.e. virus del mosaic de la coliflor;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388870" title="Penetraci (virus)" nonfiltered="240" processed="239" dbindex="150239">
La penetraci s la primera etapa d'infecci en el cicle vric, quan el virus entra en contacte amb la cllula hoste i hi introdueix material vric. Els passos principals de la penetraci sn presentants ms avall. Malgrat la variaci entre els virus, els aspectes generals sn bastant similars. Tanmateix, els aspectes especfics sn variats.

 Reduir la proximitat cellular .
Un virus que flota dins un espai tancat amb cllules hostes potencials es troba davant un gran obstacle, la termodinmica de la difusi. Com que els objectes amb una crrega neutra no s'aglomeren de manera natural, el virus ha de trobar una manera d'acostar-se a una cllula hoste. Ho fa per mitj d'una "uni"   o "absorci"   amb una cllula susceptible; una cllula que presenti un receptor al qual es pugui unir el virus. Els receptors de l'embolcall vric es connecten eficientment a receptors complementaris de la membrana cellular. Aquesta uni fa que les dues membranes romanguin a prop l'una de l'altra, afavorint la interacci entre les protenes de la seva superfcie. Aquest tamb s el primer requisit que cal satisfer abans que una cllula pugui ser infectada. El compliment d'aquest requisit fa la cllula susceptible. Els virus que presenten aquest comportament inclouen molts virus amb embolcall com ara el VIH, el virus de l'herpes simple, o la grip.

Aquesta idea bsica s'estn als virus que manquen d'embolcall. Exemples ben estudiats sn els virus que infecten els bacteris, coneguts com a bacterifags o simplement fags. Tenen unes cues llargues que es poden unir als receptors de la superfcie del bacteri.

 Penetraci .
Vista general.

 Adhesi o absorci vrica: Receptors de l'embolcall vric es connecten a receptors complementaris de la membrana cellular.
 Fusi amb la membrana o estat d'hemifusi: La membrana cellular s punxada i es connecta encara ms amb l'embolcall vric, que es desplega.
 Formaci d'un porus d'entrada formation: S'estableix una obertura per a estabilitzar una obertura per la qual puguin entrar les partcules vriques.
 Penetraci vrica: La cpsida o el genoma del virus s injectat dins del citoplasma de la cllula hoste.

Penetraci per fusi amb la membrana.
El virus ha d'entrar dins la cllula, que est coberta per una bicapa de fosfolpids, la barrera natural d'una cllula davant del mn exterior. El procs pel qual se supera aquesta barrera s variat. L'exemple ms conegut s per fusi amb la membrana. En aquest cas, receptors del virus s'uneixen a receptors de la superfcie cellular, i pot haver-hi receptors que comencin a perforar la membrana cellular o a fusionar-se amb la cllula hoste, desprs del qual es desplega l'embolcall vric. Bsicament, l'embolcall vric es fon amb la membrana cellular, alliberant el seu contingut dins la cllula. Evidentment, aix noms pot passar amb virus que tinguin un embolcall. En sn exemples el VIH, el virus de l'herpes simple o la grip.

Entrada per endocitosi.

Un altre exemple s la provocaci de l'endocitosi d'una cllula, en qu el virus enganya la cllula perqu es pensi que el virus no s ms que un nutrient o un producte inofensiu. Una cllula recull recursos del seu medi de forma natural, i una de les maneres en qu ho fa s enganxant els productes a receptors de la superfcie i absorbint-los dins seu. Una vegada dins la cllula i dins del vacol que l'ha absorbit, el virus ha d'escapar-se del vacol per a accedir al citoplasma. En sn exemples el poliovirus, el virus de l'hepatitis C i el virus de la febre aftosa.

Entrada per injecci de gens.
Un tercer exemple ms especfic s quan el virus simplement s'enganxa a la superfcie cellular mitjanant receptors de la cllula, i noms hi injecta els seus gens, mentre que la resta del virus roman a la superfcie. Aix noms s possible en virus en qu noms calen els gens per a infectar una cllula (majoritriament virus ARN monocatenaris de sentit positiu), i est limitat als virus que posen en prctica aquest mtode. L'exemple ms ben estudiat sn els bacterifags.

Conseqncies .
Un cop el virus es troba dins d'una cllula, inicia la formaci de protenes (o b per si sol, o b utilitzant l'hoste) per a aconseguir el control total de la cllula hoste, si n's capa. Els mecanismes de control inclouen l'eliminaci de les defenses cellulars intrnseques, de la senyalitzaci cellular i de la transcripci i traducci de la cllula hoste. Sovint sn aquests efectes citotxics els que causen el declivi i la mort d'una cllula infectada per un virus.

Una cllula s susceptible a un virus si aquest s capa de penetrar-hi. Desprs de la introducci de la partcula vrica, el desempaquetament del seu contingut (protenes vriques del tegument i el genoma vric en forma d'algun cid nucleic) t lloc com a preparaci per la segent fase de la infecci per virus: la replicaci vrica.

 Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388872" title="Pere Ramon Sacosta" nonfiltered="241" processed="240" dbindex="150240">
Pere Ramon Sacosta (? - Roma, 1467) fou un cavaller catal de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. Va accedir a la castellania d'Amposta el 1446 desprs de la mort de l'antic castell Joan de Vilagut. El 1461 fou ascendit a gran mestre de l'orde i intent conservar en les seves mans la castellania, en contra de l'opini del rei Joan II d'Arag, que volia collocar en aquest crrec el seu fidel Bernat Hug de Rocabert. Davant d'aquestes pressions, Sacosta va convocar captol general de l'orde a Roma el 1466 per tal que el papa li dons suport, per en el transcurs d'aquesta reuni va morir i fou enterrat a Roma. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388873" title="Juan Bautista Valldecabres Rodrigo" nonfiltered="242" processed="241" dbindex="150241">
Juan Bautista Valldecabres Rodrigo (Quart de Poblet, 1861 - Valncia, 1936 ) fou un empresari i poltic valenci. Era un dels principals propietaris de terres de l'Horta valenciana, president d'Electro Hidrulica del Turia SA i militant del Partit Conservador. Fou president de la Diputaci de Valncia i diputat pel districte de Torrent de l'Horta a les eleccions generals espanyoles de 1914, 1918, 1919 i 1920, i senador el 1916 i el 1923. 

Durant aquests anys exerc nombrosos crrecs, com el de president de la Cambra de la Propietat Urbana, conseller de la Junta d'Obres del Port, i soci protector de l'Associaci de la Premsa de Valncia. El 1935 ingress a la Dreta Regional Valenciana. Quan esclat la guerra civil espanyola va restar a Valncia, malgrat que l'aconsellaren tornar a Quart, i fou assassinat el 26 d'agost de 1936 amb Enrique Trnor Despujols amb Conrado Daz Martnez.

 Enllaos externs .
 Expedient del Senat;
 Sobre la seva mort a la guerra;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Assassinats a Valncia l'agost de 1936;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388876" title="Bender" nonfiltered="243" processed="242" dbindex="150242">


Bender o Bendery, tamb Tighina,  s una ciutat de Moldvia a la riba dreta del Dnister, actualment part de la repblica de Transnstria. Forma una municipalitat junt amb les viles o llogarets de la rodalia, per la municipalitat sense la ciutat pertany a Moldvia. Bender es troba a la zona desmilitaritzada establerta al final de la guerra de Transnstria. El control teric el t la Comissi Conjunta de Control per l'administraci la t Transnstria; Moldova i Transnstria tenen petits contingents policials a la ciutat. La seva poblaci s de 97.000 habitants (2004) distributs en 25,5% romanesos, 42% russos, 17,5% ucranesos i 15 % altres.

 Nom de la ciutat .

Apareix esmentada per primer cop el 1408 com a            (Tyagyanakacha) en un document antic eslau; en documents romanesos apareix com a Tighina i en els turcs com a Bender (el primer document una moneda de Mengli Giray datada el 1499/1500). Bender fou el nom que va portar sota el domini otom que va durar del 1538 al 1812, i tamb sota Rssia (1812-1828 com a Tighina, 1828-1917 com a Bender). La ciutat com a Tighina feia part del principat de Moldvia. Va portar el nom de Tighina del 1917 al 1944 recuperant el de Bender durant l'administraci sovitica (1940-1941). Sora la Uni Sovitica fou part de la Repblica Socialista Sovitica Moldava i portava el nom de         (Bender) en moldau i el de        (Bendery) en rus. El 1991 el nom de Bender fou declarat oficial.  .. Transnstria l'anomena       /Bender,       /Bendery, i       /Bendery en moldau, rus i ucrans. 

Histria.

Pertanyia als trtars per vers el 1400 va quedar en mans del principat de Moldvia. Es esmentada per primer cop en una concessi comercial als mercaders de Lviv feta pel voivoda Alexandre el 1408. Era el principal lloc fronterer amb els trtars de Crimea .. Els trtars van tractar de recuperar-la i Ulug Muhammad la va atacar el 1428 i Iminek Mirza el 1476.  Una fortalesa hi fou construda al segle XV.



El 1484 fou ocupada (junt amb Kavshan i Tombasar) pels trtars de Crimea amb l'ajut dels otomans. El nom de Bender derivava del persa Bandar, que vol dir port. Es va reconstruir la fortalesa sota supervisi de l'arquitecte Koji Mimar Sinan. El 1538 Solim el Magnfic va envair Moldvia i va formar el sandjak de Ak Kirman (Akkerman) amb la incorporaci de la Bessarbia meridional i va fer construir una nova fortalesa. Vers el 1570 fou seu d'un sandjak que desprs fou unit al eyalat d'z quan es va formar. El kadi de Bender tenia 40 nahiya (subdistrictes) . El 1709 Carles XII de Sucia s'hi va refugiar (3 d'agost de 1709) desprs de ser derrotat a Poltava i va combatre contra el hetman cossac Ivan Mazepa i contra els turcs que el volien com hostatge. Va sortir de la ciutat el 17 de febrer de 1713. El 1768 fou refugi de Potocki. 

Va ser ocupada pels russos durant les guerres amb Turquia el 27 de setembre de 1770, el 1789 i el 8 de novembre de 1806. Finalment el Tractat de Bucarest els hi va adjudicar el 29 de maig de 1812 junt amb Bessarbia. Fou part del govern d'aquesta regi fins el 1917. Desprs va ser part de la Repblica Democrtica Moldava (1917-1918) i de Romania  (1918-1940 i 1941-1944). El 28 de juny de 1940, per l'acord amb Alemanya, Bessarbia i nord de Bukovina van passar a la Uni Sovitica desprs d'un ultimtum. El juliol de 1941 els romanesos la van recuperar; les forces sovitiques van entrar altre cop a la ciutat l'agost de 1944. Durant l'administraci sovitica fou una de les quatre ciutats de la repblica amb administraci separada no incloses en cap districte. El 1992 fou un dels principals teatres de combats entre els nacionalistes russos i moldaus. Al final fou posada sota la Comissi de Control Conjunta de la zona desmilitaritzada, per l'administraci de la ciutat va quedar en mans de Transnstria i la de la rodalia incloent Varni a (al nord) de Moldava.

Personatges.



Dos grans visirs otomans anomenats Benderli Ali Pasha (28 de mar de 1821 a 30  d'abril de 1821) i Benderli Selim Sirri Pasha (1771-1831, gran visir del 14 de setembre de 1824 al 24 d'octubre de 1828);
Lev Simonovich Berg, zoleg i gegraf jueu sovitic;
Tamara Buciuceanu, actriu romanesa;
Emil Constantinescu, ex president de Romania;
Iuliu Filippovitch Edlis, escriptor i dramaturg;
Evgenii Konstantinovitch Fiodorov, geofsic rus;
Jerzy Neyman, analista d'estadstica polons;
Michael Postan, economista i historiador britnic;
Anna Pavlovna Tanskaia, cantant;
Constantin Andronic, artista;

Referncies.


 Enllaos externs .
Portal de la ciutat;
Mapa;
Bender, informaci de viatge;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388878" title="Temporada 2002-03 de l'NBA" nonfiltered="244" processed="243" dbindex="150243">

La temporada 2002-03 de l'NBA fou la 57 en la histria de l'NBA. Los Angeles Lakers fou el campi desprs de guanyar a New Jersey Nets per 4-2.

 Aspectes ms rellevants .
 Els Hornets es traslladaren de Charlotte (North Carolina) a New Orleans (Louisiana). Disputaren el seu primer partit en el New Orleans Arena.
 San Antonio Spurs jug per primera vegada en el seu nou pavell, el SBC Center (actualment conegut com a AT&T Center).
 Seria la darrera temporada en la que Houston Rockets celebr els seus partits en el Compaq Center (antigament, The Summit).
 Michael Jordan anunci la seva tercera i ltima retirada. El seu darrer partit fou el 16 d'abril de 2003 a Filadlfia.
 L'All-Star Game es jug en el Philips Arena de Atlanta (Georgia). L'Oest guany, desprs de dues prrrogues, per 155-145; Kevin Garnett fou el MVP del partit i va ser el darrer All-Star disputat per Jordan.
 Per primer cop, dos equips procedents de l'extinta ABA es veien les cares en les finals: New Jersey Nets contra San Antonio Spurs.
 Una nova regla de repetici s'aplica per a ajudar als rbitres a determinar jugades finals.
 L'NBA canvia el format dels playoffs de sries, i passa a ser del millor a cinc partits, al millor de set.
 Foren les finals amb menys audincia televisiva, menys que les de 1981.
 El 7 de gener de 2003, Kobe Bryant anot 45 punts davant Seattle Sonics. Bryant transform nou triples consecutius i un total de 12, batent el rcord de ms triples anotats en un partit.

 Classificacions .
 Conferncia Est .

 Conferncia Oest .


* V: victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques .


 Premis .
 MVP de la temporada;
  Tim Duncan (San Antonio Spurs);

 Millor defensor;
  Ben Wallace (Detroit Pistons);

 Rookie de l'any;
  Amare Stoudemire (Phoenix Suns);

 Millor sis home;
  Bobby Jackson (Sacramento Kings);

 Jugador amb millor progressi;
  Gilbert Arenas (Golden State Warriors);

 Entrenador de l'any;
  Gregg Popovich (San Antonio Spurs);

 Primer quintet de la temporada;
F - Kevin Garnett, Minnesota Timberwolves;
F - Tim Duncan, San Antonio Spurs;
C - Shaquille O'Neal, Los Angeles Lakers;
G - Kobe Bryant, Los Angeles Lakers;
G - Tracy McGrady, Orlando Magic;

Segon quintet de la temporada;
F - Dirk Nowitzki, Dallas Mavericks;
F - Chris Webber, Sacramento Kings;
C - Ben Wallace, Detroit Pistons;
G - Jason Kidd, New Jersey Nets;
G - Allen Iverson, Philadelphia 76ers;

Tercer quintet de la temporada;
F - Paul Pierce, Boston Celtics;
F - Jamal Mashburn, New Orleans Hornets;
F - Jermaine O'Neal, Indiana Pacers;
G - Stephon Marbury, Phoenix Suns;
G - Steve Nash, Dallas Mavericks;

Primer quintet defensiu;
F - Tim Duncan, San Antonio Spurs;
F - Kevin Garnett, Minnesota Timberwolves;
C - Ben Wallace, Detroit Pistons;
G - Doug Christie, Sacramento Kings;
G - Kobe Bryant, Los Angeles Lakers;

Segon quintet defensiu;
F - Ron Artest, Indiana Pacers;
F - Bruce Bowen, San Antonio Spurs;
C - Shaquille O'Neal, Los Angeles Lakers;
G - Jason Kidd, New Jersey Nets;
G - Eric Snow, Philadelphia 76ers;

Primer quintet de rookies;
Yao Ming, Houston Rockets;
Amare Stoudemire, Phoenix Suns;
Drew Gooden, Orlando Magic;
Caron Butler, Miami Heat;
Nen Hilario, Denver Nuggets;

Segon quintet de rookies;
G - Emanuel Ginobili, San Antonio Spurs;
G - Gordan Giricek, Orlando Magic;
F - Carels Boozer, Cleveland Cavaliers;
G - Jay Williams, Chicago Bulls;
G - J.R. Bremer, Boston Celtics;

 Vegeu tamb .
 Draft de l'NBA del 2002;
 All-Star Weekend de l'NBA 2003;
 Playoffs de l'NBA del 2003;
 Finals de l'NBA del 2003;




 
 




 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388880" title="Lmur de cua anellada" nonfiltered="245" processed="244" dbindex="150244">

El lmur de cua anellada (Lemur catta) s un gran primat estrepsir; s el lmur ms conegut degut a la seva llarga cua amb anells blancs i negres. Pertany als lemrids, una de les quatre famlies de lmurs. s l'nic membre del gnere Lemur. Com tots els lmurs, s endmic de l'illa de Madagascar. s conegut localment com a Hira (en malgaix) o Maki (en francs i malgaix), i viu en boscos de galeria i matollars de les regions meridionals de l'illa. s omnvor i tamb s el lmur ms terrestre de tots. s un animal dirn, cosa que significa que noms s actiu durant el dia.

El lmur de cua anellada s altament social, vivint en grups de fins a trenta individus. Tamb s matriarcal, un tret com dels lmurs per rar en els altres primats. Per a conservar la calor i reforar els lligams socials, els grups s'arrauleixen junts, formant una "bola de lmurs". El lmur de cua anellada tamb pren el sol, assegut amb el pelatge blanc vers el sol. Com altres lmurs, aquesta espcie confia molt en el seu sentit de l'olfacte, i marca el territori amb glndules odorferes. Els mascles presenten un comportament nic de marcatge olors anomenat marcatge amb esperons, i participen en lluites pudents impregnant-se la cua amb la seva olor i fent-la olorar als rivals.

Sent un dels primats ms vocals, el lmur de cua anellada utilitza moltes vocalitzacions, incloent-hi crides de cohesi del grup o crides d'alarma.  Tot i que manca d'un cervell gran (en proporci als primats simiformes), els experiments han demostrat que el lmur de cua anellada pot organitzar seqncies, comprendre operacions aritmtiques i triar les eines adequades segons les seves qualitats funcionals.

Tot i ser llistat com a "gaireb amenaat" per la Llista Vermella de la IUCN i malgrat que sofreix de destrucci de l'hbitat, el lmur de cua anellada es reprodueix fcilment en captivitat i s el lmur ms habitual en zoolgics d'arreu del mn, amb ms de 2.000 exemplars. Sol viure entre setze i dinou anys en estat salvatge i fins a 27 en captivitat.

Etimologia.
El nom Lemur fou triat pels primers bilegs que els estudiaren perqu les crides d'algunes espcies elusives de lmur els recordaven els crits dels esperits dels morts, o lemures, de la mitologia romana. El nom especfic, catta, es deu a la semblana entre els roncs que emet el lmur de cua anellada i els del gat domstic.

Histria evolutiva.
Tots els fssils de mamfers de Madagascar daten de temps recents. Aix doncs, no se sap gaire sobre l'evoluci del lmur de cua anellada, i encara menys de l'infraordre dels lemuriformes, que comprn la totalitat de la populaci endmica de primats de l'illa. Tanmateix, les proves cromosmiques i moleculars suggereixen que els lmurs estan ms relacionats entre ells que amb la resta de primats estrepsirins. Per tal que passs aix, es creu que una minscula poblaci ancestral arrib a Madagascar per mitj d'un nic esdeveniment de navegaci entre fa vuitanta i cinquanta milions d'anys. La radiaci evolutiva i l'especiaci posteriors crearen la diversitat de lmurs malgaixos d'avui en dia. Es creu que, entre les espcies de la subfamlia dels lemurins, el lmur de cua anellada s la ms propera als lmurs del gnere Hapalemur, que podria ser un grup germ de la famlia dels lemrids.

Classificaci taxonmica.
El gnere Lemur noms cont una espcie, el lmur de cua anellada.

 Famlia Lemuridae;
 Subfamlia Lemurinae;
 Gnere Lemur: lmur de cua anellada;
 Gnere Eulemur;
 Gnere Varecia;
 Subfamlia Hapalemurinae;
 Gnere Hapalemur;
 Gnere Prolemur;

Canvis en la taxonomia.
El lmur de cua anellada comparteix moltes semblances amb els altres membres de la subfamlia dels lemurins, i el seu esquelet s gaireb indistingible del dels lmurs marrons.  Per aquests motius, el lmur de cua anellada, els lmurs marrons i els lmurs de collar eren antigament agrupats al gnere Lemur. Tanmateix, els lmurs de collar foren reclassificats dins el gnere Varecia el 1962, i degut a semblances entre el lmur de cua anellada i els lmurs del bamb, especialment quant a les proves moleculars i semblances en les glndules odorferes, els lmurs marrons foren moguts al gnere Eulemur el 1988. Actualment el gnere Lemur s monotpic, car noms inclou el lmur de cua anellada. Tot i que no totes les autoritats hi estan d'acord, la majoria de la comunitat primatolgica afavoreix actualment aquesta classificaci.

Anatomia i fisiologia.

Un lmur de cua anellada adult pot assolir una llargada corporal d'entre 39 i 46 centmetres i un pes d'entre 2,3 i 3,5 quilograms. El lmur t una constituci esvelta i una cara estreta, que recorda a un musell vulp. Com tots els lmurs, t unes potes posteriors ms grans que les anteriors. Les femelles tenen dos parells de glndules mamries, per noms un s funcional.

Tant els mascles com les femelles presenten glndules odorferes mancades de pl. Ambds sexes tenen glndules sebcies i apocrines a la regi genital, aix com glndules antebraquials situades a la superfcie interior de l'avantbra, a prop del canell. Tanmateix, noms el mascle t una espina crnia que se sobreposa a aquesta glndula odorfera. Els mascles tamb tenen glndules braquials a la superfcie axillar de les espatlles.

El tret caracterstic del lmur de cua anellada, una llarga cua peluda, t un patr de ratlles transversals de color alternativament blanc i negre, amb entre tretze i quinze ratlles de cada color, i que sempre s'acaba amb una punta negra. La cua s ms llarga que el cos, arribant a mesurar fins a 64 centmetres de llarg. La cua no s prnsil, i noms s'utilitza per a mantenir l'equilibri, comunicar-se i fonamentar la cohesi del grup.

El pelatge s dens. El pelatge ventral (del pit) i el coll s de color blanc o crema, mentre que el pelatge dorsal (de l'esquena) va del gris a un marr rosat. La coroneta s d'un gris fosc, mentre que les orelles i les galtes sn blanques. El musell s d'un gris fosc i el nas s negre, mentre que els ulls estan envoltats de taques negres en forma de lluna.

La pell negra s visible al nas, els genitals, els palmells i les soles de les potes. El lmur de cua anellada comparteix diverses adaptacions amb la resta de lmurs. Els seus dits tenen coixinets, sn esvelts i semidestres, amb ungles planes semblants a les dels humans. S'empolaina oralment llepant-se i rascant-se amb les dents amb les seves dents canines i incisives inferiors procumbents i estretes, cosa que rep el nom de dental]. Finalment, t una urpa d'empolainament al segon dit de cada pota posterior, especialitzada per l'empolainament, i ms concretament per a rastellar el pl al qual no arriben la boca i la pinta dental.

Els ulls poden ser d'un groc llampant o taronges. A diferncia de la majoria de primats dirns, per com tots els estrepsirins, el lmur de cua anellada t un tapetum lucidum, una capa reflectant situada darrere la retina que millora la visi nocturna.



Ecologia.
El lmur de cua anellada s dirn i semiterrestre. s l'espcie de lmur ms terrestre, romanent un ter del temps al terra. Tanmateix, continua sent considerablement arborcola, passant un 23% del temps a la canopea mitjana, un 25% a la canopea superior, un 6% a la capa emergent i un 13% entre petits matolls. Els grups es desplacen per terra el 70% del temps.

La mida, l'mbit de distribuci i la densitat de poblaci dels grups varien segons la regi i l'abundncia d'aliments. Els grups solen compondre's d'entre sis i vint-i-cinc animals, tot i que s'han observat grups amb ms de trenta exemplars. En mitjana, contenen entre tretze i quinze exemplars. El territori de cada grup varia entre sis i trenta-cinc hectrees. Els grups de lmurs de cua anellada defensen el seu territori, per sovint els territoris se solapen. Quan es troben dos grups, les trobades solen ser agonstiques o hostils. Un grup sol ocupar la mateixa part del seu mbit de distribuci durant tres o quatre dies abans de moure's. Quan es desplaa, la distncia mitjana recorreguda s d'un quilmetre. La densitat de poblaci va des de 100 exemplars per km2 en boscos secs fins a 250-600 exemplars per km2 en boscos de galeria i boscos secundaris.

El lmur de cua anellada t predadors tant nadius com introduts. Els predadors nadius inclouen la fossa (Cryptoprocta ferox), l'arpella esparverenca de Madagascar (Polyboroides radiatus), l'aligot de Madagascar (Buteo brachypterus) i la boa de Madagascar (Boa madagascariensis). Els predadors introduts inclouen la civeta petita de l'ndia (Viverricula indica), el gat domstic i el gos domstic.

Distribuci geogrfica i hbitat.

El lmur de cua anellada, endmic del sud i el sud-oest de Madagascar, s'aventura ms a les zones altes que els altres lmurs. Viu en boscos caducifolis, matollars secs, montanes, boscos humits i boscos de galeria (boscos situats a les ribes de rius). Prefereix notablement els boscos de galeria, per gran part d'ells han estat eliminats de Madagascar per a crear pastures pel bestiar. Depenent de l'indret, les temperatures del seu mbit de distribuci poden variar entre 7C i 48C.

Aquesta espcie arriba tan a l'est com Tlanaro, al nord fins a Belo sur Tsiribihina, al llarg de la costa occidental i terra endins vers les muntanyes d'Andrngitra, a la meseta sud-oriental. Se la pot veure a la Reserva de Berenty, el Parc Nacional d'Andohahela, el Parc Nacional d'Isalo i el Parc Nacional de Zombiste-Vohibasia.

Relacions simptriques.
Les segents espcies de lmur sn simptriques amb el lmur de cua anellada, cosa que significa que sn espcies relacionades que es troben dins el seu mbit de distribuci:

 Sifaca de Verreaux (Propithecus verreauxi);
 Lmur mostela (Lepilemur ruficaudatus);
 Lmur de peus blancs (Lepilemur leucopus);
 Lmur bru de front vermell (Eulemur rufus);
 Lmur nan gros (Cheirogaleus major);
 Lmur nan de cua gruixuda (Cheirogaleus medius);
 Ai-ai (Daubentonia madagascariensis);
 Lmur gris (Hapalemur griseus);

A l'oest de Madagascar, lmurs de cua anellada i lmur bru de front vermell han estat estudiat ensems. El lmur de cua anellada passa ms temps al terra que el lmur bru de front vermell. Tot i que les dietes de les dues espcies s'assemblen, mengen en proporcions diferents, car el lmur de cua anellada t una dieta ms variada.

Comportament.
Dieta.
El lmur de cua anellada s un omnvor oportunista que s'alimenta principalment de fruits i fulles, particularment les del tamarinde(Tamarindus indica), que els nadius coneixen com a kily. Si est disponible, el tamarinde forma fins a un 50% de la seva dieta, especialment durant la seca estaci hivernal. El lmur de cua anellada menja fins a trenta-sis espcies vegetals diferents, i la seva dieta inclou flors, herbes, escora i resina. Se l'ha observat menjant fusta en descomposici, terra, teranyines, capolls d'insectes, artrpodes (aranyes, centpeus, cigales i salta-martins) i petits vertebrats (ocells i camaleons). Durant l'estaci seca esdev ms oportunista.

Sistemes socials.
Els grups sn classificats com a multimascles/multifemeles, amb una matrilnia com a grup central. Com en molts lmurs, les femelles dominen socialment els mascles en la majoria de casos, com ara la prioritat a l'hora de menjar. El domini s'imposa amb empentes, persecucions, immobilitzacions, agafades i mossegades. Les femelles joves no hereten el rang de la seva mare i els mascles joves deixen el grup a entre tres i cinc anys d'edat.  Els dos sexes tenen una jerarquia de domini separada; les femelles tenen una jerarquia distinta mentre que el rang dels mascles est relacionat amb l'edat. Cada grup t entre un i tres mascles adults centrals de rang alt, que interactuen amb les femelles ms que la resta de mascles i que lideren la marxa del grup juntament amb les femelles de rang alt. Els mascles acabats d'arribar, els mascles vells o els mascles adults joven que encara no han deixat el seu grup natal sovint tenen un rang inferior. Romanent a la perifria del grup, tendeixen a quedar marginats de l'activitat del grup.

En els mascles, els canvis de l'estructura social poden ser estacionals. Durant els sis mesos que van de desembre a maig, alguns mascles migren entre grups. Els mascles establerts migren cada 3,5 anys, tot i que els mascles joves poden migrar cada 1,4 anys. Es produeix la fissi del grup quan el grup esdev massa gran i els recursos escassegen.


Els matins, el lmur de cua anellada pren el sol per a escalfar-se. Es posa de cara al sol, assegut en el que sovint s descrit com una postura d'"adoraci del Sol" o posici del lotus. Tanmateix, s'asseu amb les cames esteses cap enfora, no amb les cames creuades, i sovint es recolza en branques properes. Prendre el sol s sovint una activitat en grup, particularment durant els matins freds. De nit, es formen diversos grups per dormir, els individus dels quals s'arrauleixen ben a prop els uns dels altres per a mantenir la calor. Un grup de lmurs de cua anellada acurrucats rep el nom de "bola de lmurs".

Tot i ser quadrpede, el lmur de cua anellada es pot posar dret i mantenir-se sobre les potes posteriors, sovint com a signe d'agressivitat. Quan s amenaat, el lmur de cua anellada pot saltar enlaire i atacar amb les seves curtes ungles i els afilats ullals superiors, en un comportament anomenat "lluita amb salts". Aix s extremament rar fora de la temporada d'aparellament, quan les tensions estan altes i la competici per les parelles s intensa. Altres comportaments agressius inclouen una mirada amenaant, utilitzada per a intimidar o per a comenar una baralla, i un gest de submissi que consisteix en tirar els llavis cap endins.

En ocasions es produeixen disputes frontereres amb grups rivals, i la responsabilitat de defensar el territori del grup recau sobre la femella dominant. Els enfrontaments agonstics inclouen mirades, llanar-se cap endavant, i a vegades agressions fsiques, i s'acaben amb la retirada dels membres del grup cal al centre del seu territori.

Referncies.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388882" title="Teatre de Montsi" nonfiltered="246" processed="245" dbindex="150245">
Teatre construt a l'antic convent de Montsi, a Barcelona, que va funcionar entre 1837 i 1845. S'hi van representar obres de text i peres. Va ser gestionat pel Liceo Filodramtico de Montesin i va ser l'immediat precedent del Gran Teatre del Liceu.

 Histria .

Els anys trenta dels segle XIX, amb les guerres carlines, van veure proliferar milcies locals que tenien com a missi el manteniment de l'ordre pblic i els principis constitucionals. A Barcelona, el batall nmero 8 de la Milicia Nacional, comandat per Manuel Gibert Sans, va decidir de fer balls a la seva caserna, ubicada a l'antic convent de Montsi (al carrer de Montsi, vora el Portal de l'ngel), per tal de recaptar fons per a mantenir-se. L'xit dels balls va portar a decidir d'oferir-hi tamb espectacles teatrals, de caire amateur. Per fer-ho, es van constituir com a societat, amb el nom de Sociedad Dramtica de Aficionados.

Es va condicionar un espai del convent com a teatre, capa per a unes 600 persones, que va rebre el nom de Teatre de Montsi i es va inaugurar el 21 d'agost de 1837 amb la comdia de Ventura de la Vega El marido de mi mujer, seguida d'un ball i un sainet. La supressi del batall, la tardor de 1837, no va afectar la marxa del teatre ni de la societat, que continuaren en funcionament, aquesta amb el nou nom de Liceu Filharmnic Dramtic Barcelons, ms conegut com a Liceu de Montsi.

De mica en mica, la programaci es va anar orientat cap a la msica. El gener de 1838 es va crear una instituci dedicada a l'ensenyament de la msica i les arts teatrals --que s l'origen del Conservatori Superior de Msica del Liceu. El director va ser-ne el msic Mari Obiols.

El 3 de febrer de 1838 va tenir lloc la primera representaci d'pera: Norma de Vincenzo Bellini, amb cantants aficionats, estudiants i alguns professionals. A partir de llavors, les representacions d'pera van continuar. El repertori va ser bsicament itali, amb predomini de les obres de Gaetano Donizetti i Saverio Mercadante, i algunes de Bellini, Rossini i l'estrena a Barcelona de Zampa de Ferdinand Hrold.

El Teatre de la Santa Creu va voler acabar amb la naixent competncia, per Gibert va aconseguir de la reina regent la cessi del convent al Liceu, a ms del perms per a afegir al nom de l'entitat el de la reina: Liceu Dramtic Filharmnico de S. M. Isabel II, el mateix 1838.

Les funcions es van anar professionalitzant i el teatre va veure, a ms d'obres ja conegudes a la ciutat, estrenes d'peres que no s'hi havien donat.

El 1843, l'Ajuntament va estar a punt de desposseir l'entitat de la propietat del convent, per tal de donar-lo a un altre batall de la milcia. Des de llavors, hom va pensar de trobar un nou terreny on bastir un teatre major i de propietat del Liceu. Joaquim de Gispert, un dels socis, va promoure la compra dels terrenys de l'antic convent dels trinitaris, a la Rambla, que van ser adjudicats a perpetutat al Liceu per una reial ordre de mar de 1844. 

Mentrestant, les monges exclaustrades van obtenir la restituci del convent a l'orde i van tornar a installar-s'hi. El 8 de setembre de 1845 s'hi donaren les ltimes funcions teatrals.

La societat del Liceu, ja havia fet el projecte de construcci del teatre i se n'havien comenat les obres: el 1847, s'inauguraria el nou Gran Teatre del Liceu.

 Histria artstica .

Dirigit per Obiols, el teatre se centr en els autors de ms xit del moment: Donizetti i Mercadante, a ms d'altres com Rossini o Bellini. A banda del repertori habitual i ja conegut, es van programar algunes peres que mai no s'havien fet a Barcelona, avanant-se al rival Teatre de la Santa Creu. Aquestes van ser:

 1838: Il conte di Essex de Saverio Mercadante;
 1839-1840: Il giuramento i Ugero il danese de Mercadante, Marino Faliero i Gemma di Vergy de Donizetti i Zampa de Ferdinand-Louis Hrold;
 1840-1841: Otto mesi in due ore (o Gli esiliati in Siberia) de Donizetti, La testa di bronzo de Mercadante;

Vegeu tamb.
 Gran Teatre del Liceu,  per a la histria posterior de l'entitat al nou teatre. ;


 Bibliografia .

ALIER, Roger. Historia del Gran Teatro del Liceo. Barcelona: La Vanguardia, 1983, p. 20-30.
ALIER, Roger. L'pera. Barcelona: Dopesa, 1979, p. 73-76.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388891" title="Volta a Luxemburg" nonfiltered="247" processed="246" dbindex="150246">
La Volta a Luxemburg (Tour de Luxembourg) s una cursa ciclista per etapes que es disputa anualment a  Luxemburg . La primera edici es va disputar el 1935, i des d aquell moment s ha disputat ininterrompudament fins a l actualitat, amb l excepci de l edici de 1944 per culpa de la Segona Guerra Mundial. 
Des del 2005 t la categora 2.HC segons l UCI i actualmente es disputa durant el mes de juny.
Palmars per any.



Palmars per pas.


Enllaos externs.
 Web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388893" title="Puivert" nonfiltered="248" processed="247" dbindex="150247">


Puivert , en occitan Pugverd, s una comuna occitana, situada al departament de l'Aude i la regi del Llenguadoc-Rossell. Es troba a una distncia de 60 quilmetres al sud de Carcassona i a 45 quilmetres a l'est de Foix. Puivert s una de les aturades dins l'anomenada Ruta dels castells ctars, ja que va ser lloc d'insidncia ctara durant el segle XII i XIII.

Histria.
Els Congost, senyors del castell, eren tamb creients dels preceptes predicats pels Bons Homes. La seva fe els va fer perdre les possessions de Puivert el 1210, durant la croada albigesa, a favor dels barons francesos.

Fins el segle XIV, el poble de Puivert era format per algunes cases allades pel territori, properes al castell de Puivert. Desprs de la croada albigesa, Puivert y el Quercorb es van convertir en Terra Privilegiada i els seus habitants van ser dispensats de certs tributs fiscals reials a canvio de servir i de vigilar el castell, que passa a formar part de la lnia de fortaleses de frontera enfront de la Corona d'Arag. Aquesta situaci es mantingu fins la Revoluci Francesa, quan els senyors de la regi, la famlia de Roux, van ser despossets.

El 1790, desprs de la divisi de Frana en comunes, el territori i la comunitat de Lescale sn annexats a la comuna de Puivert amb l'estatus d'aldea. 

Durant la Segona Guerra Mundial Puivert s incendiat pels alemanys a causa de la connexi dels seus habitants amb la Resistncia; El poble no ser reconstrut fins un cop acabada la guerra.

Geografia.
La localitat es troba situada als contraforts dels Pirineus, a les ribes del Blau i prop de Mirapeis.


Demografia.



Llocs d'inters.
 Castell de Puivert.
 Llac;
 Eglsia;
 Museu del Quercorb (arts, tradicions i instruments de msica medievals);

Enllaos externs.

 Puivert a la pgina de l'Institut Gographique National ;
 Museu del Quercorb   ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388897" title="Es Carritx" nonfiltered="249" processed="248" dbindex="150248">







Es Carritx, s una poblaci que pertany al municipi de Felanitx, a Mallorca.

 Situaci i Histria .
Es carritx s un poblet de carcter rural situat en un lloc privilegiat de difcil geografia que en pot ser s el que li dna l'encant, entre la carretera que conecta la costa amb l'interior. No s ms que un nucli urb on destaca la seva gran esglsia que recorda estils arquitectnics del segle passat enrevoltada de cases. I moltes cases de gran bellesa pels voltants del poble. Molts d'estrangers hi vnen aqu per quedar-s'hi definitivament.

T les festes de Sant Antoni el dia 17 de gener. Es troba entre Cas Concos i Calonge. Comen essent una antiga possesi anomenada es carritxo vell. L'Esglsia de Sant Antoni s del 1665. s d'una sola nau i capelles laterals. La majoria de cases estan escampades per foravila.

 Bibliografia .
 Carritx, Es: "I Centenari de l'Esglsia d'es Carritx" (Felanitx 1992);

 Enllaos externs .
 Es Carritx a Google Maps;
 Es Carritx al web de Felanitx;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388901" title="Luis Lacasa Navarro" nonfiltered="250" processed="249" dbindex="150249">
Luis Lacasa Navarro (Ribadesella, 1899 - Moscou, 1966) fou un arquitecte i urbanista espanyol.

Titulat per l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Madrid el 1921, va ampliar estudis d'urbanisme a Alemanya. Va ser un dels introductors del moviment racionalista a Espanya i se li considera membre de l'anomenada Generaci del 25. 

Va participar en concursos i va guanyar entre d'altres: el concurs per a erigir l'Hospital Provincial de Toledo (1926-1931), i el concurs per a construir l'Institut Nacional de Fsica i Qumica de la Fundaci Rockefeller (lEdifici Rockefeller, 1927-1932), ambds al costat de Manuel Snchez Arcas.

En la Residncia d'Estudiantes es va fer amic d'Alberto Snchez, de Federico Garca Lorca, de Luis Buuel i d'altres. Va construir el nou edifici per a la Residncia d'Estudiants en la Ciutat Universitria de Madrid (1928-1932), que desprs de la guerra civil es va repartir entre els Collegis Majors Jimnez de Cisneros i Antonio de Nebrija, i va realitzar, juntament amb Josep Llus Sert, el Pavell d'Espanya en la Exposici de Pars de 1937. 

A l'acabar la guerra es va veure obligat a exiliar-se i va marxar a Moscou, on va viure fins a la seva mort. Solament va tornar A Espanya en un curt viatge el 1960. Lacasa va ser un dels tres arquitectes que va ser sancionat pel Collegi d'Arquitectes de Madrid.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388904" title="Temporada 2003-04 de l'NBA" nonfiltered="251" processed="250" dbindex="150250">

La temporada 2003-04 de l'NBA fou la 58 en la histria de l'NBA. Detroit Pistons fou el campi desprs de guanyar a Los Angeles Lakers per 4-1.

 Aspectes ms rellevants .
 Fou la ltima temporada de la Divisi Oest Mitj de l'NBA i Minnesota Timberwolves en seria el darrer Campi. com que l'any segent es canviaria el format d'ambdues conferncies, augmentant el nombre de divisions a 3.
 Houston Rockets jug per primera vegada en el seu nou pavell, el Toyota Center.
 L'All-Star Game es disput en l'Staples Center de Los Angeles, California, amb victria per 136-132 de l'Oest. Shaquille O'Neal fou nomenat MVP del partit.
 Houston Rockets, Denver Nuggets i Cleveland Cavaliers estrenaren un nou uniforme.
 Abans de comenar la temporada, Karl Malone i Gary Payton accediren a una rebaixa dels seus salaris per a poder fitxar pels Lakers, compartint vestuari amb Kobe Bryant i Shaquille O'Neal. L'objetiu d'ambds veterans jugadors d'aconseguir un anell fracass, ja que van perdre les finals davant Detroit Pistons per 4-1.
 El "gran trio" dels Timberwolves  Kevin Garnett, Latrell Sprewell i Sam Cassell  meravell l'NBA, per van ser eliminats pels Lakers en les finals de la conferncia. Era el primer cop que els Timberwolves passaven de la primera ronda de playoffs.
 Fou una de les pitjors temporades en quant a anotaci. Molts equips registraren les seves pitjors marques en diverses categories d'anotaci.
 LeBron James (1 elecci, Cleveland), Carmelo Anthony (3 elecci, Denver), Chris Bosh (4 elecci, Toronto) i Dwyane Wade (5 elecci, Miami), i altres, formaren un dels millores drafts de la histria. Anthony i Wade lideraren els seus equips i arribaren als playoffs. James guany el premi a rookie de l'any.
 Desprs de set temporades negatives, Memphis Grizzlies aconsegu un balance de 50-32 i s'assegur la seva primera participaci en els playoffs. Tamb fou la seva darrera campanya al Pyramid Arena.

 Classificacions .
 Conferncia Est .


 Conferncia Oest .


* V: victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques .


 Premis .
 MVP de la temporada;
  Kevin Garnett (Minnesota Timberwolves);

 Millor defensor;
  Ron Artest (Indiana Pacers);

 Rookie de l'any;
  LeBron James (Cleveland Cavaliers);

 Millor sis home;
  Antawn Jamison (Dallas Mavericks);

 Jugador amb millor progressi;
  Zach Randolph (Portland Trail Blazers);

 Entrenador de l'any;
  Hubie Brown (Memphis Grizzlies);

 Primer quintet de la temporada;
A - Kevin Garnett, Minnesota Timberwolves;
A - Tim Duncan, San Antonio Spurs;
P - Shaquille O'Neal, Los Angeles Lakers;
B - Kobe Bryant, Los Angeles Lakers;
B - Jason Kidd, New Jersey Nets;

Segon quintet de la temporada;
A - Jermaine O'Neal, Indiana Pacers;
A - Peja Stojakovic, Sacramento Kings;
P - Ben Wallace, Detroit Pistons;
B - Sam Cassell, Minnesota Timberwolves;
B - Tracy McGrady, Orlando Magic;

Tercer quintet de la temporada;
A - Ron Artest, Indiana Pacers;
A - Dirk Nowitzki, Dallas Mavericks;
P - Yao Ming, Houston Rockets;
B - Baron Davis, New Orleans Hornets;
B - Michael Redd, Milwaukee Bucks;

Primer quintet defensiu;
A - Ron Artest, Indiana Pacers;
A - Kevin Garnett, Minnesota Timberwolves;
P - Ben Wallace, Detroit Pistons;
B - Bruce Bowen, San Antonio Spurs;
B - Kobe Bryant, Los Angeles Lakers;

Segon quintet defensiu;
A - Andrei Kirilenko, Utah Jazz;
A - Tim Duncan, San Antonio Spurs;
P - Theo Ratliff, Portland Trail Blazers;
B - Doug Christie, Sacramento Kings;
B - Jason Kidd, New Jersey Nets;

Primer quintet de rookies;
LeBron James, Cleveland Cavaliers;
Carmelo Anthony, Denver Nuggets;
Dwyane Wade, Miami Heat;
Chris Bosh, Toronto Raptors;
Kirk Hinrich, Chicago Bulls;

Segon quintet de rookies;
Josh Howard, Dallas Mavericks;
T.J. Ford, Milwaukee Bucks;
Udonis Haslem, Miami Heat;
Jarvis Hayes, Washington Wizards;
Marquis Daniels, Dallas Mavericks;

 Vegeu tamb .
 Draft de l'NBA del 2003;
 All-Star Weekend de l'NBA 2004;
 Playoffs de l'NBA del 2004;
 Finals de l'NBA del 2004;



 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388910" title="Hipoptam nan" nonfiltered="252" processed="251" dbindex="150251">

L'hipoptam nan (Choeropsis liberiensis) s un gran mamfer originari dels boscos i aiguamolls d'frica occidental (el seu nom especfic significa "de Libria", car s en aquest pas que viu la immensa majoria). L'hipoptam nan s solitari i nocturn. s una de les dues niques espcies vivents de la famlia dels hipopotmids; l'altra s el seu cos molt ms gran, l'hipoptam com.

Referncies.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388915" title="Lnia evolutiva de Magikarp" nonfiltered="253" processed="252" dbindex="150252">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Magikarp i Gyarados.

Magikarp.

Magikarp s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua. Evoluciona en Gyarados.





Gyarados.

Gyarados s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i volador. Evoluciona de Magikarp.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388920" title="Bengasi" nonfiltered="254" processed="253" dbindex="150253">

Bengasi, Bengasi o Benghazi (rab        Bin  z , turc: Bingazi, ) s la segona ciutat de Lbia i principal ciutat de Cirenaica. s tamb una municipalitat. La poblaci s de 660.147 (2004) que puja a 950.000 amb les rodalies. La ciutat disposa d'un aeroport internacional de nom Benina.

Histria.
 
Fou fundada al segle V aC i anomenada Hesprides  o Hesperis ("Euesprides" o Euhespride, data tradicional el 446 aC). Sota els Ptolemeus fou refundada amb el nom de "Berenice" el  249 aC) en honor de Berenice filla del rei Magas de Cirene i esposa de Ptolemeu III Evergetes. Sota els romans va esdevenir el principal centre de la Cirenaica, per va comenar a decaure al segle III i al segle VII era noms un llogaret. Sota els rabs va portar el nom Barnik, derivat de Berenice.

El segle XV tripolitans de Zliten i Misrata van emigrar a la zona i van fer sorgir la nova ciutat. El seu nom actual deriva del sant i benefactor "Sidi Ghazi", mort el 1450 (Ben Ghazi vol dir "Fills de Ghazi"). A un portol al segle XVI apareix com Marza ibn Ghazi. El 1858 i 1874 va patir plagues de pesta bubnica. El 1897 s'hi van establir turcs de Creta, jueus de Tripolitana i altres emigrants i va passar de 5000 a 15000 habitants incloent un mil italians i maltesos i 2500 jueus. Quan els italians van desembarcar el 1911 tenia 19000 habitants i era capital d'un wilayat otom i desprs ho fou de la provncia oriental de la colnia de Lbia. L'establiment de vies ferries desprs de 1931 la va comunicar amb Soluk (al sud a 56 km) i amb al-Mardj (a l'est a 108 km). El 1938 tenia 66.800 habitants dels que 22.000 eren italians i el seu port era el ms actiu del territori. Bombardejada pels aliats el 1942, els italians la van abandonar (1943). El 1951 fou residncia del rei de la uni federal de Lbia i capital de Cirenaica. El 1954 tenia 63.000 habitants, quasi tots musulmans. Va patir un atac aeri americ el 15 d'abril de 1986, en revenja per un suposat finanament libi del terrorisme.

Galeria d'imatges .


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Universitat de Garyounis;
 Libya lifts 'HIV medics' sentence, i Lbia executar als metges del SIDA;
 Uzu, Homepage del hotel;
 Lexicorient.com's article sobre Benghazi;
 Compuserve.com's "Benghazi; a Beautiful Libyan City" article;
 WorldStatesmen.com's Governants de Cirenaica.;
 Hostkingdom.net's Governants de Cirenaica.;
 Historia de Cyrenaica;
 Dynamic map de Encarta Online de la regi de Bengasi;
 Google Maps ;
 UPI Archives -Atacs aeris a Lbia;
 Pluja;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388922" title="Berber (desambiguaci)" nonfiltered="255" processed="254" dbindex="150254">


Berbers, poble;
Llengua berber;
Territori tribal de Berber;
Provncia de Berber;
Berber (ciutat);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388924" title="Territori tribal de Berber" nonfiltered="256" processed="255" dbindex="150255">
El Territori tribal de Berber fou el nom donat al pas dels Mirafab (o Mayrafab) al Sudan. El Mirafab eren una tribu arabfona que pretenia ser parenta del Djaliyin i s'estenia als dos costats del Nil  per les terres de la cinquena cascada del Nil a Atbara. 

El Mirafab estaven governat per un makk, que era nomenat pel sult funj de Sennar del que era vassall, dins de la famlia dirigent del Timsah. El makk havia de pagar cada quatre o cinc anys un tribut en or, cavalls o camells. Als segles XVIII i XIX la part meridional del seu territori formava un regne separat vassall anomenat Ras al-Wadi, governat per un membre de la famlia Timsah. El territori de Berber era de transit pel comer amb Dongola per el segle XIX la ruta va esdevenir massa perillosa i es va deixar d'utilitzar; la principal amenaa eren els atacs de beges i bisharins. Fins aleshores els drets de pas de les caravanes cap al sud eren el principal ingrs dels makk (les que venien del sud cap al nord estaven exemptes de pagament). El darrer makk fou Nasr al-Din, expulsat del tron, que va demanar l'ajut al virrei d'Egipte Muhammad Ali. Les tropes egpcies van ocupar el pas el 5 de mar de 1821.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388930" title="Provncia de Berber" nonfiltered="257" processed="256" dbindex="150256">
La provncia de Berber fou una provncia egipcia al Sudan, formada pel territori tribal de Berber o dels Mirafab i altres territoris. S'estenia de Hadjar al-Asal a 16 graus 24 minuts de latitut nord, fins a Abu Hamad i Kurti, al sud, i incloa els deserta adjacents i els seus nmades. La capital era al-Mikhayrif o el-Mekheyr.

La provncia va comenar a rutllar quan es va ocupar el territori tribal (21 de mar de 1821) i es van sotmetre els beges (beja) en temps de Muhammad Ali, el que va permetre obrir una ruta comercial cap a Suakin. Els seus governadors foren egipcis i el darrer fou el notable abbadita Husayn Pasha Khalifa; estava comenant a lluitar contra els mahdistes el 1884 quan Gordon fou nomenat governador general del Sudan i va arribar a la zona (febrer de 1884). L'abril de 1884 el Mahdi va encarregar a Muhammad al-Khayr Abd Allah Khudjali de fer la guerra santa a la provncia de Berber. La capital provincial fou conquerida i Gordon va quedar allat a Khartum. Sota el Mahdi la provncia fou administrada per un governador militar amb una guarnici establerta a Berber, a poca distancia al nord de la capital provncial. La guerra va comportar una aturada del comer per no total. El darrer governador militar, Muhammad al-Zaki Uthman va haver d'evacuar Berber (ciutat) que fou ocupada pels angloegipcis el setembre de 1897.

La provncia fou reorganitzada amb una lmits ms reduts que anteriorment, i ms tard fou fusionada amb les provncies de Dongola i Halfa per formar la Provncia del Nord. La capital fou transferida a al-Damir el 1905.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388931" title="Berber (ciutat)" nonfiltered="258" processed="257" dbindex="150257">
Berber s una ciutat del Sudan, a l'estat del Nil, que fou capital del territori tribal de Berber i desprs de la provncia de Berber.

Inicialment la capital de la regi era Gooz (Kuz al-Funj) per aquesta estava en decadncia el 1814 i la capital havia passat a Ankheyre ms al nord, ciutat desconeguda que probablement s una mala transcripci d'al-Mikhayrif (o el-Mekheyr). Aqu van establir el seu quarter els mahdistes; la vila de Berber va sorgir una mica ms al nord, a l'emplaament del campament mahdista. Va perdre importncia desprs del 1897 i la capital fou transferida a al-Damir el 1905.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388936" title="Ratol marsupial de Ningbing" nonfiltered="259" processed="258" dbindex="150258">

El ratol marsupial de Ningbing (Pseudantechinus ningbing) s una petita espcie de marsupial carnvor originari del nord-oest d'Austrlia. s com a la regi de Kimberley d'Austrlia Occidental i al Territori del Nord.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388941" title="Manuel Clares Garca" nonfiltered="260" processed="259" dbindex="150259">


Manuel Clares Garca (Madrid, 23 de febrer de 1948) s un antic futbolista que destac principalment a la dcada dels 70. Va jugar a la Primera divisi amb el CD Castelln, FC Barcelona i Rayo Vallecano. Tamb va arribar a ser internacional absolut amb Espanya en una nica ocasi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388942" title="Legionella" nonfiltered="261" processed="260" dbindex="150260">

Legionella s un eubacteri Gram negatiu, incloent-hi l'espcie causant de la legionellosi o la malaltia dels legionaris, Legionella pneumophila.

Legionella s com en molts ambients amb com a mnim 50 espcies i 70 serogrups identificats. Les cadenes laterals de la paret cellular sn les responsables de l'especificitat d'antigen somtic d'aquests organismes. La composici qumica d'aquestes cadenes laterals els dos respecte a components aix com acord del diferent ensucra determina la natura dels determinants d'antigen somtic o d'O, que sn mitj essencial de serologia que classifica molts bacteris Gram negatius.

Legionella adquiria el seu nom desprs del brot de juliol de 1976 entre els assistents una convenci de la Legi Americana a Filadlfia. La malaltia misteriosa afect a 221 persones, provocant 34 morts. En aquell any del bicentenari, es feu publicitat d'una pandmia entre els veterans de guerra dels EUA i es gener una alerta nacional. El 18 de gener de 1977 l'agent causal fou identificat com un bacteri prviament desconegut, posteriorment anomenat Legionella.

 Detecci i allament .
Legionella s tradicionalment detectat per cultiu en placa en agar d'extracte tamponat de llevat de carb (BCYE). Legionellae exigeix la presncia de cistena per multiplicar-se i per aix no es desenvolupa en medis de cultiu d'agar sang comuns utilitzats per a laboratori basat recomptes de viables totals o in situ displides. Els procediments comuns de laboratori per a l'allament de Legionella en aigua  concentrar els bacteris (per centrifugaci i/o filtraci a travs de filtres de 0,2 micrmetres) abans d'inoculaci a un agar d'extracte de llevat de carb que cont antibitics (p. ex. vancomicim polimixina ciclohexamida de glicina, GVPC) per suprimir altra flora a la mostra. La calor o el tractament d'cid tamb s'utilitzen per reduir la interferncia d'altres microbis a la mostra.

Desprs del cultiu durant 10 dies, les colnies sospitoses es confirmen com Legionellae si arriben a agradar a BCYE que cont cistena, per no a agar sense cistena afegit. Les tcniques immunolgiques sn comunament utilitzades per establir l'espcie i/o serogrups de bacteris presents a la mostra.

Estan emergint noves tcniques per a la descoberta rpida de Legionella en mostres d'aigua incloent-hi l's de reacci en cadena de la polimerasa (PCR)i assaigs rpids immunolgics. Aquestes tecnologies poden tpicament proporcionar resultats molt ms rpids.

 Patognesi .
Legionella pot viure dins d'amebes en ambients naturals. Les espcies de Legionella sn agents causals de la malaltia dels legionaris en humans i la forma menor, febre de Pontiac. La transmissi de Legionella s mitjanant la inhalaci d'aerosols que contenen petites gotes amb els bacteris. Les fonts comunes inclouen torres de refrigeraci, sistemes domstics d'aigua calenta, fonts, i disseminators similars que donen copets a un subministrament d'aigua pblic. Les fonts naturals de Legionella inclouen basses d'aigua dola i cales. La transmissi persona a persona de Legionella no ha estat demonstrada.

Una vegada dins d'un hoste, la incubaci pot prendre fins a dues setmanes. Els smptomes inicials sn similars a la grip, incloent-hi febre, calfreds i tos seca. Els estadis avanats de la malaltia provoquen problemes amb el tracte gastrointestinal i el sistema nervis i condueixen a diarrea i nusea. Tamb poden presentar uns altres smptomes avanats de pneumnia.

Tanmateix, la malaltia generalment no causa problemes sanitaris greus a la majoria dels individus sans i noms sol causar smptomes greus en aquells amb un sistema immunitari comproms i especialment en gent d'edat avanada. Consegentment, es busca activament en els sistemes d'aigua d'hospitals i cases d'assistncia. Als Estats Units, la malaltia afecta entre 8.000 i 18.000 individus a l'any.

Biologia molecular.
Amb l'aplicaci de modernes tcniques biolgiques i de gentica molecular, els mecanismes utilitzats per Legionella per multiplicar-se dins de macrfags s'estan comenant a resoldre. Les cascades reguladores especfiques que governen la diferenciaci aix com la regulaci dels gens s'estan estudiant. Les seqncies genmiques de quatre soques de L. pneumophila ja han esta resoltes i s'han publicat i ara s possible investigar el genoma sencer amb mtodes moleculars moderns. Els estudis moleculars estan contribuint als camps d'investigaci clnica, diagnosi, tractament, epidemiologia i prevenci de la malaltia.

 Control de les fonts .
Les fonts comunes de legionella inclouen torres de refrigeraci utilitzades en sistemes de refrigeraci industrials aix com en grans sistemes d'aire condicionat centrals, sistemes d'aigua calents domstics, fonts, i altres sistemes similars que utilitzen subministrament d'aigua pblics. Les fonts naturals inclouen basses d'aigua dol i cales.

La investigaci recent al Journal of Infectious Diseases proporcionen evidncia que Legionella pneumophila, l'agent causatiu de malaltia dels legionaris, pugui viatjar aerotransportada com a mnim 6 km de la seva font. Prviament es creia que la transmissi del bacteri es restringia a distncies molt ms curtes. Un equip de cientfics francesos revisava els detalls d'una epidmia de malaltia dels legionaris que tenia lloc a Pas-de-Calais al nord de Frana entre el 2003 i el 2004. Hi havia 86 casos confirmats durant el brot i 18 morts. La font d'infecci fou una torre de refrigeraci en una planta petroqumica i una anlisi d'aquells afectava en el brot revelat com el qual algunes persones infectades vivien lluny a uns 6-7 km de la planta.

Uns quants pasos europeus han establerts un grup de treball conegut com European Working Group for Legionella Infections (EWGLI)  per a compartir coneixement i experincies sobre el control de fonts potencials de legionella. Aquest grup ha publicat directrius sobre les accions per ser considerats que limiten el nombre d'unitats formadores de colnies (ufc) (bacteris vius que es poden multiplicar) de legionella per litre.



La temperatura afecta la supervivncia de legionella de la segent manera:

 70 a 80 C - Rang desinfectant.
 A 66 C - Legionella mor en 2 minuts.
 A 60 C - Legionella mor en 32 minuts.
 A 55 C  - Legionella mor en 5 o 6 hores;
 50 a 55 C - Legionella pot sobreviure, per no multiplicar-se.
 20 a 50 C - Legionella rang de multiplicaci. ;
 35 a 46 C - Rang de multiplicaci ptim. ;
 Sota dels 20 C - Legionella pot sobreviure, per no multiplicar-se i resta inactiu.


El control del desenvolupament de legionella pot ser dut a terme per: 
 Tractament qumic:
 Curt terme - Cl2, ha de ser repetit cada 3 a 5 setmanes, factors de corrosi.
 Llarg terme - ClO2, pren fins a 17 mesos per a la saturaci de sistema;
 Tractament no qumic.
 El terme curt - Xoc trmic (s'ha de repetir cada 3 a 5 setmanes).
 Llarg terme - Ionitzaci d'argent/coure de tipus industrial (Ionitzaci);

 Torres de refrigeraci .
Moltes agncies governamentals, els fabricants de torre de refrigeraci i les organitzacions de comer industrials han desenvolupat disseny i directrius de manteniment per evitar o controlar el creixement de Legionella en torres de refrigeraci.

Referncies.


  Vegi-hi tamb .
 Biocida;
 Nosocomial;

Enllaos externs .
 Informaci dels CDC sobre la legionellosi data d'accs 27/11/2008;
 European Working Group for Legionella Infections ;
 Imatge;
 Imatge;

 Directrius de manteniment .
 Centers for Disease Control and Prevention - Procediment per a la neteja de torres de refrigeraci i equips relacionats (pg. 239 - 249)  ;
 Cooling Technology Institute - Legionellosis. Guideline: Best Practices for Control of Legionella  ;
 California Energy Commission - Guies per als programes de manteniment per a torres de refrigeraci "humides" i hibrides en plantes de producci elctrica  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388945" title="Josep Vandells i Sol" nonfiltered="262" processed="261" dbindex="150261">
Josep A. Vandells i Sol ( en la premsa catalana utilitz el pseudnim de Metrius) (Figueres, 1899 - Ithaca, Nova York, 1950 va ser un economista i demgraf

Es llicenci a la facultat de dret de Barcelona el 1921 i posteriorment ampli estudis d'estadstica i d'economia a l'estranger. L'any 1936 s'exili havent abans ocupat diversos crrecs oficials com el de cap del Servei Central d'Estadstica (1934-19363) de la Generalitat de Catalunya.

Va publicar en francs La richesse et le revenue de la Pninsule Ibrique (1935), primer clcul seguint els moderns mtodes estadstics de la renda de l'estat espanyol.

En catal va publicar uns estudis demogrfics molt polmics (amb exposicions polticament conservadores) anomenats Catalunya, poble decadent (1935) i La immigraci a Catalunya (1935), on es centrava en els aspectes de la baixa natalitat de Catalunya i l'evoluci de la immigraci rebuda (s citat crticament per Francesc Candel)

Fundador i secretari general de la Societat Catalana d'Eugensia (1935). 

Una vegada exiliat resid primer a Veneuela on collabor amb el govern d'aquell pas per a organitzar-ne l'estadstica oficial i l'ensenyament.

El 1944 se n'an als EUA on fou, membre de la Catholic Economie Association, i el 1945 torn a Veneuela. Treball tamb a Puerto Rico i Xile.

Fou elegit president del Centre Catal de Caracas.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388949" title="Mike Myers" nonfiltered="263" processed="262" dbindex="150262">

Michael John Myers (n. 25 de maig de 1963) s un actor, guionista, productor de cinema i comediant britnic-canadenc. Ha actuat a Saturday Night Live (1988-1995), Wayne's World, en les tres pellcules d' Austin Powers i ha prestat la seva veu en la srie de pellcules d'Shrek.

 Filmografia .
Wide Awake Club (1983);
John and Yoko: A Love Story (1985);
It's Only Rock and Roll (1987);
Saturday Night Live (1988-1995);
Elvis Stories (1989);
Wayne's World (1991);
So I Married An Axe Murderer (1993);
Wayne's World 2 (1993);
Austin Powers: Misteris agent internacional (1997);
54 (1998);
Austin Powers: L'espia que em va empaitar (1999);
Mystery, Alaska (1999);
Shrek (2001);
Austin Powers en Membre d'Or (2002);
El Gat (2003);
Shrek 2 (2004);
Shrek Tercer (2007);
The Love Guru (2008);
Shrek 4 (prevista) (2010);

 Vegeu tamb .
Tia Carrere;
Dana Carvey;
Chris Farley;
Kurt Fuller;
Heather Graham;
Elizabeth Hurley;
Rob Lowe;
Eddie Murphy;
Lee Tergesen;
Michael York;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388951" title="Curnia Nou" nonfiltered="264" processed="263" dbindex="150263">

Curnia Nou s un poblat talaitic de Menorca. Rep el seu nom de la finca agrcola dins la qual s'ubica.

 Situaci i extensi .
El conjunt arqueolgic de Curnia Nou est situat al nord del km. 2 5 de la carretera de Ma-Sant Climent, entre l actual polgon industrial i la carretera de l aeroport. Les seves coordenades U.T.M. sn 650,600 / 4415,550.

S aixeca sobre un roquissar de calcoarenites terciries, conegudes popularment amb el nom de mars de Curnia, que freqentment ha estat objecte d explotaci per a l elaboraci de cantons per a la construcci.

El lloc ocupat, a grans trets, s estn entre dues parcelles, on es distingeixen, en una rea d uns 840 m quadrats, les restes d'una srie de construccions diferents. 

 Descripci .
L'element ms significatiu d'aquest jaciment s un gran talaiot troncocnic, construt amb grans pedres de forma ms o menys aplanada. S'hi observa, a la part superior del costat sud, una gran escala monumental. A aquest edifici s'hi adosen, per els costats sud i oest, dues construccions de faana lleugerament cncava, que recorden, per la forma externa de la seva planta, als recintes de Taula.

Un poc ms cap a l'est s'hi drea un altre talaiot, ms petit, travessat de banda a banda per un corredor i que, segons sembla, s'adossa a una murada preexistent. Al costat d'aquest talaiot hi ha dues grans cisternes intercomunicades, excavades a la roca, que semblen ser tamb d'poca talaitica.

A part d'aquests dos talaiots, el jaciment compta tamb amb dues coves funerries artificials, que correspondrien potser al primer moment d'ocupaci de l'indret.

Durant els anys 2007 i 2008 un equip d'arquelegs vinculats al Museu de Menorca ha treballat en aquest jaciment.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388953" title="A Ceremony of Carols" nonfiltered="265" processed="264" dbindex="150264">
Una cerimnia de nadales (A Ceremony of Carols, op. 28) s una composici de Benjamin Britten per a cor d'infants, veus solistes i arpa. Consisteix en onze moviments, els textos dels quals provenen de "The English Galaxy of Shorter Poems" de Gerald Bullett. El text s en angls mitj.

Altres compositors es serviren posteriorment d'alguns d'aquests textos, particularment "Adam lay ybounden" o "Deo Gracias" de Boris Ord.

Britten escrigu aquesta obra el 1942 durant un viatge per mar dels Estats Units a Anglaterra. L'escrigu al mateix temps que el seu Himne a santa Ceclia i estilsticament s molt semblant. Concebudes originalment com una srie de canons sense relaci, les unific ms tard en una sola obra processional i de recs.



Moviments.
1."Procession"

2. "Wolcum Yole!"

3. "There is no Rose"

4a. "That yonge child"

4b. "Balulalow"

5. "As dew in Aprille"

6. "This little Babe"

7. "Interlude" (solo d'arpa)

8. "In Freezing Winter Night"

9. "Spring Carol"

10. "Deo Gracias"

11. "Recession"

Referncies.
 Carpenter, Humphrey. Benjamin Britten: a biography (London: Faber, 1992) ISBN 0571143245;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388954" title="Xarxa de molins de Kinderdijk-Elshout" nonfiltered="266" processed="265" dbindex="150265">


Kinderdijk s un poble dels Pasos Baixos, en part, al municipi Nieuw-Lekkerland, en part, al municipi de alblasserdam, a la provncia d'Holanda Meridional, uns 15 km al est de Rotterdam. 

Kinderdijk est situat en un polder en la confluncia dels rius Noord i Lek. Per drenar el polder, un sistema de 19 molins de vent es va construir al voltant de 1740. Aquest grup de molins s la major concentraci dels antics molins de vent dels Pasos Baixos. 

Els molins de Kinderdijk sn un dels ms coneguts llocs d'inters turstic d'Holanda. Estan inscrits a la llista de la UNESCO de llocs del Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1997.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388955" title="Roserar" nonfiltered="267" processed="266" dbindex="150266">


Un roserar s un jard, o sovint una part molt important d'un jard, on hi ha plantats principalment rosers. Per a certs autors, conv distingir el  roserar , en tant que collecci botnica, del  jard de roses , de vocaci ornamental.

Enllaos externs.



 Web del roserar de Val-de-Marne;
 Web del roserar de Saverne;
 La Bonne Maison, collecci de roses antigues;
  Europa-Rosarium a Sangerhausen (Alemanya);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388958" title="John C. Caldwell" nonfiltered="268" processed="267" dbindex="150267">
John C. Caldwell (Austrlia, 1928) s un demgraf.

Ha estat professor de demografia i sociologia a la Universitat de Canberra i  president de la Uni Internacional per a l'Estudi Cientfic de la Poblaci (IUSSP). 

Ha analitzat la demografia de l'frica i d'altres continents.

En el seu llibre de 1980 Mass Education as a Determinant of the Timming of the Fertility Decline (L'educaci de masses com a determinant del moment del declivi de la fertilitat) exposa la tesi respecte a que en el mn agrari tradicional la rpida entrada en el mn laboral dels fills s un dels factors que expliquen l'alta fecunditat, mentre que el desenvolupament i l'escolaritzaci generalitzada fan dels fills objectes d'inversi neta i, per tant, fan baixar la fecunditat. 

John C. Caldwell, en altres obres dna un a explicaci al fracs de les poltiques de control de natalitat en els pasos menys desenvolupats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388959" title="Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta" nonfiltered="269" processed="268" dbindex="150268">


L'Institut d'Estduis Comarcals de la Marina Alta s una entitat cultural que va ser creada l'any 1985, desprs de la celebraci de dos Congressos d'Estudis sobre la comarca, en els quals va quedar palesa la necessitat que els investigadors i estudiosos de la Marina Alta, aix com el pblic en general, tingueren un espai d'encontre on trobar tot tipus de treballs o d'informaci cultural de i sobre aquesta comarca.
Amb aquesta finalitat es reuniren unes quantes persones interessades en el projecte i ben prompte va ser tota una realitat aquell inters d'aplegar els estudiosos sobre temes de la Marina Alta.
Hui l'IECMA el formen ms de 450 socis de la comarca i de fora d'ella, molts d'ells simpatitzants que participen de les nostres activitats i reben les nostres publicacions. Alguns Ajuntaments de la comarca, l'Institut de Cultura "Juan Gil-Albert" de la Diputaci d'Alacant i altres entitats collaboren en el nostre projecte, mitjanant subvencions i ajuts.
L'IECMA forma part de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, de la qual s membre fundador, de la Federaci de Centres d'Estudis del Pas Valenci i de la Xarxa de Centres de les Comarques Centrals Valencianes.
Al 1992 naix dins de l'Institut el Grup de Rell, important aplec d'artistes plstics que dinamitzen el mn de l'art actual des de la Marina Alta,  aconseguint aix donar una dimensi totalment nova a les manifestacions artstiques que es fan a la comarca i que arriben, amb afany universalista, a diversos llocs del Pas.

Al 2000 es crea el Collectiu d'Estudis Martims que aplega un bon nombre d'interessats en mantenir el patrimoni relacionat amb les activitats  martimes dels pobles costaners de la comarca. La restauraci de barques tradicionals, cursos de vela, el coneixements dels costums i tradicions dels homes i de les dones de la mar sn algunes de les activitats que s'hi organitzen.   

Objectius.
 Impulsar els estudis i investigacions de tipus local o comarcal de la Marina Alta;
 Agrupar els estudiosos i investigadors que vulguen dedicar els seus treballs a la comarca.
 Defensar el patrimoni natural i l'histricoartstic dels pobles de la Marina Alta.
 Agrupar les persones dedicades a la Literatura i Arts plstiques.
 Fer, en definitiva, un esfor diari perqu la cultura no siga un privilegi d'uns quants, entenent per cultura tant el patrimoni de la nostra literatura i les aportacions a la cincia i als mitjans d'expressi artstica, com tamb qualsevol aspecte de la rica cultura popular i tradicional de la comarca.

Activitats que realitza l'IECMA

 Publicaci de les revistes Aguaits i L'Aiguadol. ;
 Publicaci de llibres i monografies de temes comarcals.
 Celebraci de Congressos i Jornades d'Estudis sobre diversos temes relacionats amb la comarca.
 Collaboraci amb la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana per tal d'intercanviar experincies de tipus cultural.
 Collaboraci amb entitats cviques i culturals de la Marina Alta i d'altres comarques en la realitazaci de diverses activitats.
 Exposicions d'arts plstiques, mitjanant el Grup de Rell, aix com altres activitats artstiques a pobles de la comarca i fora d'ella.
 Collaboraci amb l'Institut de Cultura "Juan Gil-Albert" i Ajuntaments de la Comarca en edicions, exposicions, muntatges culturals, etc.
 Intercanvi de publicacions amb altres entitats culturals; les publicacions rebudes entren a formar part del patrimoni de l'Institut i poden ser consultades pels seus socis.

L'Institut d'Estudis Comarcals ofereix als Ajuntaments i entitats culturals de la comarca la seua collaboraci en la seua tasca de crear i investigar sobre la nostra cultura i divulgar-la entre tots.

Enllaos externs.
 Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388962" title="Ansley Johnson Coale" nonfiltered="270" processed="269" dbindex="150269">
Ansley Johnson Coale (Baltimore 1917 - 2002) va ser un destacat demgraf nordameric. 

Professor de demografia a la Universitat de Princeton des del 1947 va escriure ms de 125 llibres i articles referents a diversos temes de demografia.

De 1977 a 1981 va ser president de la Uni Internacional per a l'estudi cientfic de la poblaci (IUSSP)

Establ diversos models demogrfics i ndexs de fecunditat que permeten aprofundir en l'anlisi demogrfica histrica de les poblacions.


Est influenciat pel corrent anomenat transici demogrfica.

Obra destacada.

 Population Growth and Economic Development in Low-Income Countries (1958), en collaboraci amb Edgar Hoover. ;
 Regional Model Life Tables and Stable Populations (1966), en collaboraci amb Paul Demeny. ;
 The Population of the Soviet Union (1946);
 The Decline of Fertility in Europe from the French Revolution to World War II (1970) ;
  A General Model for Analyzing the Effect of Nuptiality on Fertility (1982).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388970" title="Verset" nonfiltered="271" processed="270" dbindex="150270">


Els versets o versicles sn cadascuna de les breus divisions dels captols de certs llibres, com la Bblia i l'Alcor. Tamb es dna aquest nom a una composici breu per a orgue i a un tipus de text litrgic breu.

Els versets a la Bblia.

Les versions clssiques de la Bblia contenen 31.102 versets, dels quals 23.145 sn a l'Antic Testament i 7.957, al Nou Testament.

El nombre de versets pot variar segons les edicions i segons la manera en qu es divideixen alguns salms i si inclouen les dedicatries.

La subdivisi del text de la Bblia en captols i versets, aix com la puntuaci, no s original, sin que es va introduir a partir de l'edat mitjana. La divisi en captols s obra de Stephen Langton, que el 1214 la va aplicar a la Vulgata, i la divisi en versicles s de Sante Pagnini (1527) per a l'Antic Testament i de Robert Stefano (1551) per al Nou Testament, unes divisions acceptades pels jueus.

Els versets de l'Alcor.
Contrriament al que passa amb la Bblia, la divisi de l'Alcor en captols (anomenats sures) i en versets (ayat) s original. La paraula ayat ('signe', 'prodigi') no s noms un terme tipogrfic, sin que subratlla la idea que cada verset s una revelaci divina.

Notes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388976" title="Alfred Sauvy" nonfiltered="272" processed="271" dbindex="150271">
Alfred Sauvy (Vilanova de Ra, Rossell, 1898 - Pars, 30 d'octubre de 1990 va ser un demgraf i economista de la Catalunya Nord. Va ser qui va crear el concepte de Tercer mn el 1952

Nascut en una famlia de propietaris agrcoles establerts al Rossell, el seu avi, tamb anomenat Alfred Sauvy, va ser conseller general dels Pirineus Orientals i el seu altre avi va ser el coronel Tisseyre (1838-1937) comandant del XVII cos de l'exrcit francs. Va ser movilitzat per actuar en la Primera Guerra Mundial.

Estudi a Montpeller i s'establ a Pars, on dirig lInstitut National d'tudes Dmographiques (1945-62) i dirig la revista "Population". 

Deixeble de Maurice Halbwachs, s'adher a les tesis natalistes d'Adolphe Landry.

Particip en la poltica econmica del govern de Frana

Obres destacades.


 Richesse et population (1944);
 Bien-tre et population (1945);
 Thorie gnrale de la population (1952-54);
 Rgion Languedoc-Roussillon. conomie et population (1957) ;
 De Malthus  Mao-Ts-Tung (1958);
 Malthus et les deux Marx (1963);
 Le socialisme en libert (1970);
 Croissance zro (1973);
 lments de dmographie (1977);
 Le travail noir et l'conomie de demain (1984);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388977" title="Llevant (geografia)" nonfiltered="273" processed="272" dbindex="150272">

El Llevant s un terme de geografia que fa referncia a l'orient d'un pas o regi. A Mallorca el Llevant s una comarca amb capital a Manacor, tot i que no t cap reconeixement oficial. A l'Estat Espanyol s'empra el terme per a referir-se al Pas Valenci i Mrcia, i en ocasions inclou les provnices de Conca i Albacete. Una visi ms general hi inclou Granada, Almeria i la costa catalana. Durant el franquisme el seu s era com, per a l'actualitat pateix una decaiguda en favor als moderns noms de les autonomies. Quan cal parlar del llevant de la pennsula ibrica, sinmims emprats sn "el mediterrani" o "costa mediterrnia" tot i que pateixen d'una certa imprecisi. Avui en dia encara s utilitzat per ALSA i Renfe que designa Levante com la regi entre Catalunya i Andalusia. Per altra banda, dna nom al peridic valenci en llengua castellana, Levante-EMV, que es distribueix pel Pas Valenci. De la mateixa manera, fins fa poc hom parlava -sobretot en espanyol - dels llevantins com a sinnim dels valencians i ocasionalment els murcians; avui en dia el seu s s testimonial, en part grcies a campanyes d'entitats valencianistes que rebutjaven aquest nom desnaturalitzat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388980" title="Uni Internacional per a l'Estudi Cientfic de la Poblaci" nonfiltered="274" processed="273" dbindex="150273">
La Uni Internacional per a l'Estudi Cientfic de la Poblaci (The International Union for the Scientific Study of Population) (IUSSP) s una associaci professional internacional dedicada als estudis sobre demografia

Va ser fundada el 1928 per tal de promoure els estudis cientfics de demografia i poblaci.

Va ser reconstituda el 1947. 

La xarxa de treball de la IUSSP inclou uns 2.000 membres de tot el mn.

El principal objectiu d'aquesta associaci s estendre i estimular l'inters per la demografia entre les persones, els governs i les organitzacions estatals i internacionals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388987" title="Parc Natural de Mondrag" nonfiltered="275" processed="274" dbindex="150274">
El Parc natural de Mondrag es troba al sudest de l'illa de Mallorca, al municipi de Santany. Amb una formaci de penya-segats i vegetaci de pi, garriga i cultiu tradicional s un dels parcs ms visitats de l'illa.

Galeria d'imatges.


Enllaos externs.

 Mca-hotels.com;
 Rutes culturals ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388990" title="Museu de Menorca" nonfiltered="276" processed="275" dbindex="150275">

El Museu de Menorca es una instituci pblica dedicada a la recerca i la difusi dins l'mbit de la Prehistria i la Histria de Menorca. 

 Ubicaci i contingut.
El Museu est ubicat a l Avinguda del Doctor Gurdia, s/n, a Ma.

El seu muntatge expositiu fa un recorregut per la histria de l'illa a travs de les restes materials, la cartografia i les obres d art. Al primer pis s'explica la Prehistria i l'Edat Antiga, al segon pis, des de l'Edat Mitjana al segle XX. El fons del Museu est format per peces provinents de les colleccions de l'anterior museu i d'excavacions arqueolgiques realitzades durant els ltims anys, aix com de dipsits i donacions de particulars i de diverses entitats.

El Museu de Menorca ha impulsat una important tasca d investigaci, centrada sobretot en la prehistria de l illa.

 Histria de la collecci .
El primer precedent de l'actual Museu de Menorca s el Museo Municipal de Mahn que va ser inaugurat el 4 de novembre de 1889, a l'antic edifici del Principal de Gurdia, davant l'Ajuntament mateix. El seu promotor va ser Joan Segu Rodrguez i els seus fons inicials es van formar amb donacions de particulars.

El 1906 els seus fons van passar al Museu de l'Ateneu, fins al 1944, en qu es van integrar al recentment fundat Museo Provincial de Bellas Artes, organitzat per Flix Merino i M. Llusa Serra. El nou museu es va ubicar al palau de Can Mercadal, Seu de la Casa de Cultura i avui biblioteca pblica.

L'any 1975, amb el nom de Museu de Menorca, s'integra a la xarxa del Patronato Nacional de Museos. Per l'edifici amenaa runa i es tanca al pblic.

L'any 1980 s'accepta la donaci a l'Estat d'un immoble de l'Ajuntament de Ma, l'antic convent dels franciscans, com a seu definitiva del Museu. El 1984 se'n va traspassar la gesti a la Comunitat Autnoma de les Illes Balears. L'any 1986 una part de l'edifici rehabilitat comena a funcionar.

 Histria de l'edifici .
L'actual seu del Museu de Menorca s l'antic convent francisc de Jess. Els seus orgens daten del segle XV; per, d'aquesta poca, no en queden vestigis arquitectnics. L'edifici que ens ha arribat va ser construda entre els segles XVII i XVIII, amb reformes a comenament del XIX. El Museu li ha dedicat l'exposici d'una de les ales de la segona planta del claustre, on s'hi pot contemplar, entre d'altres objectes, una interessant collecci de rajola catalana policromada de temtica religiosa, del segle XVIII.

Els franciscans van haver de deixar el convent el 1835, amb la desamortitzaci eclesistica de Juan lvarez Mendizbal. De llavors en l'edifici ha estat Escola Nutica, Biblioteca Pblica, Institut de Batxillerat i Llar d'Infncia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388991" title="Rodeo" nonfiltered="277" processed="276" dbindex="150276">

El rodeo s un esport estatunidenc tradicional amb influncies de la histria dels vaquers mexicans i canadencs. Consisteix a muntar a pl poltres salvatges o caps de bestiar bovins braus (com jnecs i toros) i realitzar diversos exercicis, com tirar el lla,  rejonear , etc.

 Descripci i histria .
L'estil ms difs s el nord-americ a causa de la influncia d'aquest pas, per t diferents variants. 

La capital del rodeo a Mxic s l'estat de Chihuahua, del qual prov l'abillament del vaquer que desprs seria adoptat pels estatunidencs.

S'estima que el rodeo s seguit per al voltant de 30 milions d'aficionats, que assisteixen a grans festivals realitzats principalment a l'oest dels Estats Units. El rodeo es va originar com a extensi de les vides quotidianes dels vaquers americans; el bestiar que qualificaven i el muntar a cavall i l'entrenament de cavalls bucking joves van fer una progressi natural a la competici entre els vaquers.

Els espanyols que van colonitzar el nord de la Nova Espanya que incloa Texas, Nou Mxic, Califrnia i el nord de l'actual Mxic, van portar gran nombre de caps de bestiar per poblar les vastes planes. 

Desprs que aquell extens territori mexic va passar a formar parteix dels Estats Units, molts immigrants angloamericans i irlandesos es van establir als nous territoris incorporant-se rpidament a les activitats vaqueres dels texans.

El terme "rodeo", del vocable castell "ruedo", va comenar a utilitzar-se als Estats Units a partir del territori pres a Mxic el segle XIX.

El "jaripeo", que va donar origen al rodeo i a la festa dels charros, data del Mxic de principis del segle XIX i fins i tot de l'poca de la Colnia Espanyola, a partir de feines que els vaquers i domadors de cavalls realitzaven en corrals i ruedos.
El jaripeo com esport es practica en pobles i barris de ciutats en espais improvisats a diferncia del ruedo estil estatunidenc (que tamb s practicada a Mxic) i de la charrera. 

Es pot esmentar que a Xile tenen com  a esport nacional el rodeo xil. Esport que s practicat per personatges equivalents als vaquers, anomenats huasos; per que s practicat amb caracterstiques diferents a qu presenta el rodeo del nord del continent.

 Proves de rodeo .
 Cavall amb muntura .

Aquesta prova s la ms clssica d'un rodeo. Consisteix en que un genet ha de romandre assegut durant 8 segons sobre un cavall bronc agitat i donant tombs. El vaquer utilitza una cadira de muntar amb estreps i una regna trenada de 2 metres de llarg. s la prova ms popular i la que ms sintonia t a en la televisi. 

 Fer caure el vedell .

En aquesta prova el genet ha d'intentar fer caure un vedell amb un pes aproximat de tres a cinc vegades el pes del concursant. Amb el seu "arreador" cavalcant parallelament al vedell assegura que corri en lnia recta.

 Lla doble .

El lla doble s l'nic esdeveniment del rodeo on dos vaquers concursen com  a parella. El "marmessor" llaa les banyes del vedell i cavalca a l'esquerra. Llavors el "talonero" comena a treballar, llaant les dues potes posteriors del vedell. La parella que aconsegueixi llaar les dues potes posteriors del vedell s la vencedora.

 Cavall amb Pretal . 
Un genet que realitza la sort de Bronco amb Pretal es colloca d'un salt a la meitat del llom d'un cavall bronc de 545 quilos, que es troba saltant i trepitjant agitadament i violentament, i intenta romandre assegut sobre ell per un perode de 8 segons, amb l'ajuda de cadira, regnes o estreps. La seva nica agafadora sn les cordes de pell i cuir que es colloquen al voltant del cavall.

 Lla Senzill .

El vaquer ha "d'atrapar" el seu vedell amb un lla, abaixar-se del cavall i crrer cap al vedell, tirar a l'animal de 140 kg al terra, ajuntar tres potes del vedell i amarrar-les amb una corda de 2 metres i llanar les seves mans cap a dalt en acabar la seva carrera.

 Barrileras . 
Les curses de barrileras mostren l'agilitat i velocitat del cavall, aix com l'habilitat i control del genet. El cavall i el genet corren al voltant d'un dels barrils collocats en forma de trvol, iniciant i acabant en la mateixa lnia. L'han de realitzar en el menor temps possible, a ms si es fa caure una barrilera es descompta temps. En aquesta prova generalment hi participen dones.

 Munta de Toro .
Aquesta prova s molt popular i alhora s una de les ms perilloses. El genet entrellaa una corda plana al voltant del seu guant per ajudar-lo a sostenir-se en l'animal. El genet ha de romandre sobre l'animal per un lmit de temps. Sn mltiples les fractures que pot tenir un genet amb una mala caiguda.

 Crtiques .
Aquest esport s criticat per alguns grups que defensen els drets dels animals. 

 Vegeu tamb .
Tauromquia;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388992" title="Cinema policac" nonfiltered="278" processed="277" dbindex="150277">
El cinema policac s un gnere cinematogrfic que posa en escena generalment la resoluci d'una investigaci per un policia o un detectiu. L'argument t generalment una estructura senzilla, amb introducci, desenvolupament i desenlla. Normalment al comenament s'ofereix a l'espectador els antecedents d'un greu crim, acabant aquesta part quan efectivament es comet aquest acte criminal. 

El nus de la histria passa a ser la dura lluita dels estaments policials, normalment a crrec d'un dur i experimentat policia, contra els qui han coms el delicte. 

Finalitza tradicionalment amb la detenci, o tamb molt sovint amb la mort de qui va violar la llei. 

Aquest gnere est ntimament lligat per tema i moltes vegades esttica amb el cinema negre.

Exemples de pellcules policiaques.

1968 Le clan des siciliens;
1971 The French Connection;
1972 El padr;
1975 Brannigan;
1985 L honor dels Prizzi;
1986 Blue Velvet;
1987 Els intocables d'Elliot Ness;
1993 A Bronx Tale;
2007 American Gangster;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388993" title="In The Name Of The Father" nonfiltered="279" processed="278" dbindex="150278">
 In The Name Of  The Father  (En el nom del pare) s una  pellcula irlandeso-britnica de  Jim Sheridan, estrenada el 1994.  

s una histria basada en fets reals. Aquesta pellcula compromesa, que retrata la crnica d'un error de la justcia, s una de les ms destacades de la carrera de Jim Sheridan. Va rebre el s d'Or en el Festival Internacional de Cinema de Berln
el 1994 i va ser nomenat set vegades per l Oscar. In The Name Of  The Father   s una crtica virulenta i intransigent del sistema judicial britnic arran dels atemptats de l  IRA en la dcada de 1970. La pellcula reuneix Daniel Day-Lewis interpretant el paper de Gerry Conlon, Pete Postlethwaite en el paper del pare, Giuseppe Conlon, i Emma Thompson en el paper de l'advocada Gareth Peirce.

 Argument .

Belfast, 1974. A l atur, Gerry Conlon viu de petits furts. Un dia, volent escapar d un control, crida involuntriament l atenci dels soldats britnics a prop d'un amagatall de l'IRA. Enutjats, els terroristes amenacen amb mutilar-lo. Gerry marxa cap a Londres amb el seu amic Paul, i s installa a cas d un parell de hippies. Per la nit del 5 d'octubre de 1974, a Guilford, un suburbi de Londres, mentre que Paul i Gerry roben una prostituta, dos pubs freqentats per soldats sn el blanc d'un atemptat. Resultat: cinc morts. La poblaci est en estat de xoc. A la policia li calen culpables perqu l'Estat i els ciutadans volen resultats rpids. I aviat, Paul i Gerry sn detinguts arran d'una denncia. Gerry s interrogat per la policia a Londres que l acusa d'instigar els atacs terroristes a Guildford a compte de l'IRA. Gerry es sotms a tortura fsica i moral. Els interrogatoris no acaben. Les mateixes preguntes es repeteixen i Gerry que dona la mateixa resposta. Sota la pressi de la policia, Gerry signa la confessi sota tortura, que implica, no noms Paul Hill, el seu amic de la infncia, sin el parell de hippys - els quatre sn anomenats els Quatre de Guildford - i diversos membres de la seva famlia incls el seu propi pare.
El drama en el qual la famlia s enfonsa contrasta amb el fet que cap dels policies en qesti en aquest cas ha estat condemnat. I que els autors de l atemptat sn encara a la pres sense haver estat jutjats. 
 
Anlisi .  
 In The Name Of  The Father   s una immersi en l infern irlands a travs d'un personatge trencat per la injustcia. 
Interrogatoris, inculpaci de la famlia en ple, condicions d empresonament (pare i fill a la mateixa cella a la mateixa pres que el veritable culpable), desenlla feli que es produeix en un cop de sort fortut. El director s embolica en les relacions pare-fill. Pel que fa a la interpretaci dels actors, la de Daniel Day-Lewis, va ser acollida amb satisfacci per la professi pel seu paper de Gerry Conlon (va ser nominat a l Oscar per aquest paper). Aguanta tota la pellcula sobre les seves espatlles, sense oblidar-se del secundaris. Peter Postlewaite (Giuseppe) fa una interpretaci emotiva i Emma Thompson exerceix perfectament el paper d'una advocada implicada, que no para per descobrir la veritat, per no esmentar l'inspector interpretat per Corine Redgrave, que busca tapar per tots els mitjans, el seu "excessiu zel".

 Repartiment .
Daniel Day-Lewis : Gerry Conlon ;
Pete Postlethwaite : Giuseppe Conlon;
Emma Thompson : Gareth Peirce;
Beatie Edney : Carole Richardson;
John Lynch : Paul Hill;
Corin Redgrave : Robert Dixon;
Mark Sheppard : Paddy Armstrong;
Marie Jones : Sarah Conlon;
Joe McPartland : Charlie Burke;
Jonathan Ryan : el governador escocs ;

 Premis i nominacions .
 Premis .
 Festival Internacional de Cinema de Berln: Os d'or ;
 Premi David di Donatello Millor pellcula estrangera  ;

Nominacions. 
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor actor per Daniel Day-Lewis ;
 Oscar al millor actor secundari  per Pete Postlethwaite ;
 Oscar a la millor actriu secundria  per Emma Thompson ;
 Oscar al millor director  per  Jim Sheridan;
 Oscar al millor muntatge per Gerry Hambling ;
 Oscar al millor gui adaptat per Terry George   i Jim Sheridan;


Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388995" title="Joachim von Ribbentrop" nonfiltered="280" processed="279" dbindex="150279">


Ulrich Friedrich Wilhelm Joachim von Ribbentrop (Wesel, 30 d'abril de 1893   Nuremberg, 16 d'octubre de 1946) va ser ministre d'afers exteriors d'Alemanya des de 1938 a 1945, va ser condemnat a morir a la forca pels judicis de Nuremberg.

Els detalls de la seva vida i actuaci poltica sn molt coneguts pel fet que public una autobiografia.

Durant la Primera Guerra Mundial lluit com a hssar als fronts de l'Est i l'Oest i guany la Creu de Ferro. Ms endavant actu dins la missi militar alemanya a Turquia.

Emigr al Canad i havent tornat a Alemanya conegu a Hitler el 1928 i s'un a ell l'any 1932 quan s'afili al partit nazi. Actu com a conseller del Fhrer en afers estrangers a la pujada al poder dels nazis el 1933.

Sembla ser que per a compensar la seva relativa tardana en fer-se membre del partit nacionalsocialista va esdevenir pblicament un furis antisemita.

El 1935 va negociar l'acord britanicoalemany, que permet el rearmament naval alemany. El 1936 va signar amb el Jap, el Pacte Antikomintern contrari a l'expansionisme del comunisme sovitic. Amb Itlia sign el Pacte d'Acer (1938)el mateix any pass ser ministre d'afers estrangers.

El seu major xit va ser la signatura del pacte de no agressi entre Alemanya i la URSS conegut com Pacte Molotov-Ribbentrop. 


El temps en qu Ribbentrop va actuar com a ministre d'afers estrangers es pot dividir en tres perodes. En el primer de 1938 a 1939, va tractar de persuadir altres estats d'aliniar-se amb Alemanya en vistes a la guerra. En el segon, de 1939 a 1943, els seus esforos van anar dirigits a convncer als altres estats a entrar a la guerra junt a Alemanya o com a mnim a mantenir una neutralitat progermnica. La fase final, de 1943 a 1945, va intentar mantenir al costat d'Alemanya als pasos aliats seus. Durant aquestes fases Ribbentrop es va trobar sovint amb els lders i alts diplomtics d'Itlia, Jap, Romania, Espanya, Bulgria, i Hongria. 

Durant la guerra la seva influncia va declinar ja que els afers estrangers i per tant el seu ministeri van perdre pes.

Els darrers dies de la guerra va ser capturat prop d'Hamburg. En el seu empresonament arran del posterior judici seguia mostrant adhesi a Hitler i el nazisme. Va ser considerat culpable de tots els crrecs sobre els que se l'acusava i penjat a la forca.


Enllaos externs.

  The Trial of German Major War Criminals.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388997" title="Cardo" nonfiltered="281" processed="280" dbindex="150280">

El cardo (nom llat) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanstic ortogonal, s a dir subdividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.

El terme, de fet, s'utilitzava per indicar una delimitaci en sentit nord-sud en la centuriaci romana, s a dir la divisi del territori d'una colnia en lots que s'assignaven als colons individualment. L'orientaci segons els punts cardinals, per, podia ser modificada per tal de configurar la centuriaci al llarg d'una gran via de comunicaci preexistent o b un element geogrfic important, com per exemple el curs d'un riu. Amb la mateixa orientaci de la centuriaci, doncs, es configurava tamb la subdivisi de la ciutat en illes de cases (insulae).

L'eix principal de la centuriaci i de l'urbanisme ciutad era el cardo maximus, que s'encreuava en angle recte amb el decumanus maximus, l'eix principal que anava en direcci est-oest. Al punt de trobada del cardo i del decumanus principals quasi sempre hi havia el frum, la plaa major de la ciutat.

Aquests carrers tamb s'anomenaven aix en l'mbit dels campaments romans o castra, a la intersecci dels quals, per, no hi havia el frum, sin el pretori (praetorium), s a dir la tenda del comandant. De fet, d'alguns campaments importants situats en posicions estratgiques han nascut algunes de les principals ciutats europees, com ara Viena o Tor; a Catalunya n's un exemple Sant Cugat del Valls, derivat del Castrum Octavianum rom.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389001" title="Jay Allen" nonfiltered="282" processed="281" dbindex="150281">

Jay Allen (nascut a Seattle, EUA, el 7 de juliol de 1900 i mort el 24 de desembre de 1972) va ser un periodista nord-americ. Com a corresponsal de diversos mitjans nord-americans, es va especialitzar com a periodista de guerra en Europa i va informar de diversos conflictes, com la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial.  Associaci per a la recuperaci de la memria histrica. Textos de Paul Preston i Francisco Espinosa.  

 Corresponsal a Europa . 

Fill d'un advocat de Portland, Allen es va graduar com periodista a la Universitat de Harvard. En 1924 va substituir Ernest Hemingway-a qui li unia una gran amistat-com a corresponsal a Pars de Chicago Tribune, i des d'on va informar, fins 1934 , Sobre els esdeveniments en Frana, Blgica, Espanya, Itlia, ustria, Alemanya, Polnia i els Balcans.  

 Trasllat a Espanya . 

En 1934 es va traslladar a Espanya, amb la intenci de realitzar un estudi sobre la Reforma Agrria al sud del pas i Extremadura (on va passar diversos mesos) , I informar sobre els esdeveniments que s'estaven produint, com la Revoluci d'Astries de 1934. Precisament va ser detingut per un article per al Chicago Daily News (des d'on tamb informava el seu collega i amic John T. Whitaker) Narrant la repressi que es va produir desprs dels successos de Astries.  

 Guerra civil . 

Es trobava en Torremolinos quan es va produir la sublevaci militar del 18 de juliol conta la II Repblica espanyola. Durant el conflicte, va aconseguir entrevistar a Franco, en Tetuan, el 27 de juliol segent. Arran de l'entrevista, Allen va publicar un article amb la segent conversa: 

Allen: "Durant quant temps es perllongar la situaci ara que el cop ha fracassat?"  Franco: "No pot haver cap acord, cap treva. Salvar a Espanya del marxisme a qualsevol preu" Allen: "Significa aix que haur de fusell a mitja Espanya?"  Franco: "He dit a qualsevol preu " 

Tamb va aconseguir l'ltima entrevista que se li va realitzar a Jos Antonio Primo de Rivera, el 3 d'octubre de 1936, a la pres de Alacant, on va ser afusellat. 

Per l'article de major impacte signat per Allen el va enviar des Elvas (Portugal), on es va allotjar desprs de ser testimoni de la massacre de Badajoz, la brutal repressi perpetrada per l'Ban Nacional contra la poblaci de Badajoz desprs de l'ocupaci de la ciutat. El Chicago Tribune va publicar aquest article, titulat "Espero que hem conprengueu of 4000 at Badajoz, City of Horrors"(Matana de 4.000 a Badajoz, ciutat dels horrors) el 30 d'agost de 1936, crnica considerada una de les ms importants de la histria del periodisme de guerra. 

Desprs d'alguns treballs per al New York Times, Jay Allen va tornar a Estats Units, on, influenciat pels successos que havia estat testimoni, es va dedicar a buscar ajuda per a la Repblica, arribant a entrevitarse amb el Secretari d'Estat Cordell Hull i el Secretari d'Interior Harold L. Ickes. 

 Segona Guerra Mundial . 

En 1940 tornar a Europa, concretament a la Frana ocupada pels nazi s com a corresponsal de la Agncia NANA (National American News Agency), on tamb es va dedicar a coordinar un comit que ajudava als intellectual s i artista s francesos a escapar del pas. A causa d'aquestes activitats, i de la seva acusaci com a agent britnic, va ser detingut per la Gestapo en 1941, i empresonat a Chalon-sur-Sane i desprs a Dijon , Encara que va ser alliberat aquell mateix any en un intercanvi de presoners. El 8 de novembre de 1942 va acompanyar, integrant el Departament de Guerra Psicolgica del Exrcit dels Estats Units, el desembarcament aliat al nord de frica.  

 Retorn a Estats Units i mort . 

Desprs de les seves experincies a Europa, Allen va entrar en una profunda depressi, i l'ambient d'anti comunisme que impera als Estats Units durant la Guerra Freda va acabar obligat a abandonar la vida pblica, patint a ms, diversos  vessaments cerebrals. Vctima d'un d'ells va morir, el desembre de 1972. 

El treball de Jay Allen s tot un referent i, juntament amb altres corresponsals a la Guerra Civil Espanyola, va ser pioner del periodisme de guerra.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Memoria Histrica: Un periodista bien informado ;
 Cervantes Virtual: Periodistas de guerra en Espaa ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389002" title="Decumanus" nonfiltered="283" processed="282" dbindex="150282">

El decumanus (nom llat) era, en la planificaci urbanstica romana, un carrer orientat en direcci est-oest en un campament militar (castrum) o en una colnia.

El principal d'aquests carrers s'anomenava decumanus maximus, el qual s'encreuava perpendicularment amb el cardo maximus, l altra gran artria urbana. Habitualment, a la intersecci entre aquests dos carrers principals es trobava el frum, o plaa major de la ciutat. El decumanus, a ms a ms, unia dues de les portes del campament: la Pretria (la ms propera a l'enemic) i la Decumana.

Per exemple, a l'antiga Brcino (l'actual Barcelona), el decumanus maximus comenava a la porta de la muralla que hi ha a la plaa Nova, vora la catedral, l'nica de les portes romanes que queden a la ciutat.

La paraula llatina decumanus t l'origen en la lnia traada pels ugurs d'est a oest quan interpretaven els auspicis dels dus.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389004" title="Maxwell Taylor" nonfiltered="284" processed="283" dbindex="150283">


El General Maxwell Davenport Taylor (26 d'agost de 1901   19 d'abril de 1987) va ser un militar i diplomtic estatunidenc de mitjans del segle XX.

 Biografia .
Taylor va nixer a Keytesville, Missouri, i es gradu a l'Acadmia Militar dels Estats Units al 1922.

 Segona Guerra Mundial .
L'ascens de Taylor als mxims graons del govern dels Estats Units van comenar sota la tutela del General Matthew B. Ridgway a la 82a Divisi Aerotransportada, quan Ridgwayt comand la divisi durant les primeres etapes de la Segona Guerra Mundial. Al 1943, les habilitats lingstiques i diplomtiques de Taylor el portaren fins a Roma en missi secreta per coordinar el salt de la 82 aerotransportada amb l'exrcit itali. El General Eisenhower posteriorment afirmaria que "els riscos que corria eren majors que els que li hagus demanat a qualsevol altre agent o emissari durant la guerra". A milers de kilmetres darrera les lnies del front, Taylor estava obligat per les lleis de la guerra a portar el seu uniforme militar americ, i aix si el capturaven no podria ser afusellat com a espia. Es va reunir amb el nou Primer Ministre itali, el Mariscal Pietro Badoglio. El salt sobre Roma per capturar la ciutat va ser anullat al darrer instant, quan Taylor se n'adon que era massa tard: les forces alemanyes s'estaven movent per cobrir les zones de llanament previstes. Els avions de transport ja estaven a l'aire quan el missatge de Taylor cancell el salt, evitant una missi sucida. Tots aquests esforos darrera les lnies enemigues van fer que Taylor fos advertit als mxims nivells del comandament aliat.

Desprs de les campanyes a la Mediterrnia, Taylor va ser nomenat comandant de la 101a Divisi Aerotransportada, que s'estava entrenant a Anglaterra, desprs de que el primer comandant de la 101, Major General Bill Lee, pats un atac de cor.

Taylor salt sobre Normandia el 6 de juny de 1944. Va ser el primer general Aliat en arribar a Frana durant el Dia-D. Comand la 101 durant tota la resta de la guerra, per es perd la seva batalla ms famosa durant el conflicte, la Batalla de Bastogne durant la Batalla de les Ardenes, doncs estava assistint a una conferncia d'estat major als Estats Units. (temporalment, el comandament de la divisi caigu en mans del seu comandant d'artilleria, Brig. Gen. Anthony McAuliffe). Alguns dels paracaigudistes mostrarien el seu resentiment cap a Taylor pel seu retard; i aquest anomen la defensa de Bastogne com el millor moment de la 101a Divisi Aerotransportada durant la guerra, i afirm que la seva absncia va ser una de les seves decepcions ms grans de tota la guerra.

 Desprs de la Segona Guerra Mundial .
Entre 1945 i 1949 Taylor va ser Superintendent de West Point. Al 1947 va fer l'esborrany de la primera publicaci oficial de Codi d'Honor, amb l'inici de la publicaci de  Cadet Honor Code  a West Point. Posteriorment va ser comandant de les tropes aliades a Berln entre 1949 i 1951.

Al 1953 va ser enviat a la Guerra de Corea. Entre 1955 i 1959 va ser Cap de l'Estat Major de l'Exrcit dels Estats Units, succeint en el crrec al seu antic mentor, Matthew B. Ridgway. Durant el perode com a Cap d'Estat Major, Tayler intent guiar el servei cap a l'poca de l'armament nuclear a travs de la reestructuraci de la divisi d'infanteria. Els observadors com el Coronel David Hackworth va escriure que l'esfor destrip el paper de la companyia i dels oficials de camp, mostrant-se inadaptable a les dinmiques del combat a Vietnam.

Al 1957, el President Eisenhower orden a Taylor desplegar 1.000 homes de la 101a Divisi Aerotransportada a Little Rock (Arkansas) perqu es despleguessin a la Central High School durant la Crisi de Little Rock.

Com a Cap de l'Estat Major, Taylor no va reprimir les seves crtiques cap a l'Administraci Eisenhower i la seva poltica de defensa Nova Imatge, que veia massa depenent de l'armament nuclear i negligent cap a les forces convencionals, apart de mostrar-se crtic cap al sistema inadequat de la Junta de Caps d'Estat Major. Frustrat amb l'administraci, el General Taylor es retir del servei actiu al juliol de 1959. va fer una campanya pblica en contra de la Nova Imatge, culminant amb la publicaci d'un llibre molt crtic, de ttol "La trompeta incerta", al gener de 1960.

 Retorn al Servei Actiu .
A la campanya presidencial de 1960, el candidat demcrata John Kennedy va mostrar-se crtic amb la poltica defensiva d'Eisenhower i proposava una resposta flexible a la poltica internacional, d'acord amb les tesis exposades per Taylor al seu llibre. Desprs del fracs de la Invasi de Baha de Cochinos, Kennedy, que creia que la Junta de Caps d'Estat Major havia fracassat en la tasca de proporcionar-li un consell militar satisfactori, nomen a Taylor per encapalar un comit per investigar el fracs de la invasi.

Tant el President Kennedy com el seu germ, el Fiscal General Robert F. Kennedy, sentien un gran apreci cap a Taylor, a qui veien com un home d'una integritat, sinceritat, intelligncia i diplomcia inqestionable. El Grup d'Estudi de Cuba es trob durant 6 setmanes entre abril i maig de 1961 per fer una "autpsia" dels desastrosos fets al voltant de la Invasi de la Bahia dels Porcs. Durant el transcurs del seu treball conjunt, Taylot tamb desenvolup un profund apreci i un afecte personal cap a Bob Kennedy, una amistat que noms finalitzaria amb l'assassinat de Kennedy al 1968 (Bob Kennedy anomenaria a un dels seus fills Matthew Maxwell Taylor Kennedy, sent conegut simplement per "Max")

Poc desprs de concloure la investigaci, els sentiments dels Kennedy cap a Taylor, aix com la manca de confiana de Kennedy cap a la Junta de Caps d'Estat Major va fer que John Kennedy torns a cridar a Taylor pel servei actiu i destinar-lo al crrec recent creat de "Representat militar del President". La seva relaci personal amb el President i el seu lliure accs a la Casa Blanca van convertir efectivament en el principal conseller militar del President, deixant arraconada la Junta de Caps d'Estat Major. L'1 d'octubre de 1962, Kennedy finalitz aquesta situaci incmoda nomenat a Taylor President de la Junta de Caps de Estat Major, crrec que ocuparia fins a 1964.

 La Guerra de Vietnam .
Taylor tingu una importncia vital durant les primeres setmanes i mesos de la Guerra de Vietnam. Si b en un inici el President Kennedy li havia dit que la independncia del Vietnam del Sud descansa en la gent i el govern d'aquell pas, Taylor recoman ben aviat que s'enviessin 8.000 tropes de combat americanes a la regi. Desprs de exposar el seu informe davant el Govern i dels Caps d'Estat Major, Taylor va haver de reflexar la decisi d'enviar soldats al Vietnam: No recordo ning que estigus totalment en contra, llevat d'un home, i era el President. El President no volia convences que era la decisi correcta. Realment, la convicci personal del President era que les tropes de terra dels Estats Units no hi havia d'anar.

 Segon retir .
Es retir novament i esdevingu Ambaixador dels Estats Units al Vietnam del Sud; va ser Conseller Especial del President i President del Gabinet de Consellers d'Intelligncia Extrangera (1965-69) i President de l'Institud dels Anlisis de Defensa (1966-69)

El General Taylor va morir a Washington DC el 19 d'abril de 1987, vctima de la malaltia de Lou Gehrig. Est enterrat al Cementiri Nacional d'Arlington.

El General Taylor ha estat interpretat per Paul Maxwell a Un pont massa lluny, per Bill Smitrovich  a Tretze dies i per David Andrews a la srie de televisi Band of Brothers (episodi 10)

 Condecoracions .
 Creu del Servei Distingit;
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit amb una Fulla de Roure;
 Estrella de Plata amb una Fulla de Roure;
 Legi del Mrit;
 Estrella de Bronze;
 Cor Porpra;
 Citaci Presidencial d'Unitat;
 Medalla de la Victria a la I Guerra Mundial;
 Medalla del Servei de Defensa Americana;
 Medalla de la Campanya Americana;
 Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj;
 Medalla de la Victria a la II Guerra Mundial;
 Medalla de l'Exrcit del Servei d'Ocupaci;
 Medalla del Servei a Corea;
 Medalla del Servei de les Nacions Unides a Corea;
 Medalla del Servei a la Defensa Nacional;
 Comandant de la Legi d'Honor (Frana);
 Creu de Guerra (Frana);
 Orde de Guillem (Pasos Baixos) ;
 Orde de la Corona (Blgica);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389006" title="Ctode" nonfiltered="285" processed="284" dbindex="150284">

El ctode s un elctrode en un dispositiu elctric que pot ser el positiu o el negatiu d'un dispositiu electroqumic on hi ha un procs de reducci

La paraula ctode prov del grec         (kathodos: cam de descens) i va ser utilitzada per primera vegada el 1834 per William Whewell, desprs de consultar els treballs de Faraday.   

Dna crregues negatives (anions) i en rep de positives (cations)en els dispositius que tenen a l'interior un medi no metllic (com un gas, per exemple)

Per tant, en els dispositius alimentats per una font de tensi exterior, pel ctode entren els electrons del circuit exterior cap a l'interior del dispositiu, i, per aix, s l'elctrode negatiu.

En canvi, el ctode s l'elctrode positiu en els generadors electroqumics, piles o acumuladors. 

En un dode el ctode s el terminal negatiu.

L'node s l'elctrode en el qual el corrent elctric flueix en l'altre sentit (cap al dispositiu).


Enllaos externs.
The Cathode Ray Tube site;
How to define anode and cathode;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389013" title="Senyals de deflexi" nonfiltered="286" processed="285" dbindex="150285">
Els senyals de deflexi sn els que s apliquen a les bobines de deflexi del feix del tub de raigs catdics.

L amplitud d aquestes senyals varia entre uns valors mxims i mnims corresponents als corrents que s han d aplicar a les bobines de desviaci per posicionar el feix als extrems de la pantalla.
Exactament, l amplitud ha de variar de manera que el senyal d escombrat horitzontal ha de produir un canvi de nivell des del seu valor mnim al mxim cada cop que hi ha un salt de lnia. I el senyal d escombrat vertical  ha de variar linealment del seu valor mxim al mnim durant l exploraci de camp i reinicialitzar-se  al seu valor mxim cada cop que comena un nou camp.
Per l estndard de televisi europeu, PAL, la freqncia d escombrat horitzonta s de 15625Hz, mentre que la d escombrat vertical s de 50HZ.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389016" title="Pus parla catal Du li'n d Glria" nonfiltered="287" processed="286" dbindex="150286">
Pus parla catal Du li'n d Glria s una frase, en catal antic, que figura impresa en l'obra de l'historiador Jeroni Pujades del segle XVII per que s anterior.

Es tracta d'una de les moltes vindicacions (aquesta vegada acrtica) de la llengua catalana durant l'poca de la decadncia literria.

L'escriptor Joan Fuster la va transformar en una versi ms laica: Si parla catal vejam qu diu i en aquesta segona forma s'ha emprat algunes vegades.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389018" title="Museu de Mallorca" nonfiltered="288" processed="287" dbindex="150287">

El Museu de Mallorca s un museu amb una exposici permanent sobre histria i art de Mallorca i amb una part dedicada a exposicions temporals.

Es troba situat al palau dels Comtes d'Aiamans, popularment conegut com Ca la Gran Cristiana, al barri antic de Palma.

Enllaos externs.
 Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389020" title="nima (estructura)" nonfiltered="289" processed="288" dbindex="150288">

S'anomena nima la part fonamental d'una estructura o un cos sobre la qual carreguen els esforos les parts exteriors.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389024" title="nima (desambiguaci)" nonfiltered="290" processed="289" dbindex="150289">


 nima: en religi i filosofia, element immaterial dipositari de l'esperit.
 nima (estructura): en llenguatge popular, nucli de materials resistents que suporta una estructura.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389025" title="Jos Mariano Salas" nonfiltered="291" processed="290" dbindex="150290">

Jos Mariano de Salas (n. l'11 de maig de 1797 a la ciutat de Mxic; m. el 24 de desembre de 1867 a la ciutat de Mxic) fou un general i poltic mexic. En dues ocasions, el 1846 i el 1859, fou president inter de Mxic. Tamb fou membre del triumvirat executiu del Segon Imperi Mexic que convid a Maximili d'Habsburg al tron del pas. 

Salas entr a l'exrcit reialista el 1813 en la lluita contra els insurgents independentistes. El 1821, com la majoria dels reialistes, s'afegiren al Pla d'Iguala que consum la independncia de Mxic. Fou defensor del govern del primer president, Guadalupe Victoria en la revolta de 1827. Combat les tropes espanyoles el 1829. Fou promogut a lloctinent coronel el 1832. Dirig una de les forces en la batalla de l'lamo de Texas. El 1844 fou exiliat pel seu suport a Antonio Lpez de Santa Anna. 

El 4 d'agost de 1846 s'aixec en armes contra el general Mariano Paredes que havia donat la presidncia temporal a Nicols Bravo per lluitar contra altres rebels. Salas proclam el restabliment del federalisme. Fou president fins el 23 de desembre de 1846. Durant el seu mandat restabl la constituci federal de 1824 i convoc un nou Congrs. Increment el nombre de soldats de l'exrcit i recapt diners per la imminent Guerra amb els Estats Units. El desembre torn el poder a Santa Anna, com a president i Valentn Gmez Faras com a vicepresident.  

El 1847, Sales fou promogut a general de divisi de l'exrcit. Lluita contra els nord-americans en la guerra, i fou presoner de guerra en la Batalla de Contreras el 20 d'agost de 1847. Desprs de la signatura del Tractat de Guadalupe-Hidalgo, fou designat el comandant militar i governador de l'estat de Quertaro. 

Fou president inter per segona ocasi durant la Guerra de Reforma, del 21 de gener de 1859 al 2 de febrer del mateix any, mentre esperava el retorn del president Miguel Miramn. Miramn i Salas advocaven per la causa conservadora. Com a comandant de la guarnici de la ciutat de Mxic l'1 de juny de 1863 form part del Poder Executiu del Govern Conservador durant la Guerra de Reforma. El Poder Executiu es dissolgu el 21 de juny de 1863 quan es form la Regncia de l'Imperi, integrada per ell i tamb pel general Juan Nepomuceno i el arquebisbe Antonio de Labastida, sota la protecci de l'exrcit francs (del 21 de juny de 1863 al 12 de juny de 1864). La Regncia envi representants mexicans a Maximili d'Habsburg per oferir-li el tron de Mxic. Maximili puj al tron el 12 de juny de 1864. Benito Jurez, fora de la ciutat de Mxic, s'opos a reconixer la monarquia, i romangu com a president constitucional de Mxic durant el Segon Imperi, fins el 1867, quan les forces republicanes deposaren l'emperador. El 1867 mor a la ciutat de Mxic. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389036" title="Pedro Mara Anaya" nonfiltered="292" processed="291" dbindex="150291">
Pedro Bernardino Mara de Anaya (16 de juny de 1794 - 21 de maig de 1854) fou president inter de Mxic en dues ocasions el 1857 i el 1848. Tingu un paper molt important en la Guerra Estats Units - Mxic.

Anaya nasqu el 16 de juny de 1794 a San Mateo de Huichapan, un petit poble de l'actual estat d'Hidalgo. Els seus pares, Pedro Jos Anaya y Maldonado i Mara Antonia de lvarez eren immigrants espanyols. Comen la seva carrera militara l'Exrcit Reialista el 1810. El 1821, tanmateix, s'un a l'exrcit insurgent. 

El 1847 desprs de la victria nord-americana en la Batalla de Contreras, els batallons mexicans foren atacats en el convent de Santa Mara de Churubsco, en all que es coneix com la Batalla de Churubusco. Les forces mexicanes estaven encapalades per Anaya. El general nord-americ Twiggs el deman les municions desprs de la fi de la batalla, i Anaya respongu "si en tingus, de municions, vost no seria aqu". En aquesta batalla tamb particip el Batall de Sant Patrici irlands al costat de les forces mexicanes. En finalitzar la invasi nord-americana, ocup la presidncia per segona ocasi del 8 de novembre de 1847 al 8 de gener de 1848. Renunci al crrec ja que per signar la pau, els Estats Units demanaven grans porcions de territori mexic, la qual cosa obtingueren en el Tractat de Guadalupe-Hidalgo. 

Posteriorment, quan Mariano Arista fou president, Anaya fou designat Ministre de Guerra i Marina. Mor d'una pulmonia sobtada el 1854. En l'actualitat, en honor seu i de la seva defensa en la Batalla de Churubusco, una estaci del metre de la ciutat de Mxic porta el seu nom. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389042" title="Process del Corpus de Xtiva" nonfiltered="293" processed="292" dbindex="150292">
La Process del Corpus de Xtiva s una process cvica i religiosa que t lloc el dia del Corpus i en la qual es mesclen elements religiosos amb elements pagans representats per xiquets i xiquetes que ballen les diferents danses al so de tabalet i dolaina.
La de Xtiva s una de les ms antigues del Pas Valenci. Tamb est present a Valncia, per els balls i msiques no sn iguals. A altres poblacions de l'antiga Governaci de Xtiva tamb se celebra.

Elements.
Hi participen els segents elements, la majoria amb la seua prpia dansa: Gegants, castellers, Nanos, El Paloteig, Els llauradors, Els Zingars, Els Cavallets, Els Arquets, Els Pastorets, Els turcs, La Magrana, La Moma, Carro de l'Enram, Creu Alada, Pblic i acompanyants, xiquets i xiquetes del combregat, Els Apstols, L'Agelo Colomet, El Drac-Dimoni, L'Arca de l'Aliana, El Rei David i Betsab, Melquiadec, Abraham, Les Herones, El Ramot, La Trilogia, Els Evangelistes, Els Cirialots i autoritats civils i eclesistiques.

Itinerari i llocs de dansada.
Els llocs habituals de dansada sn: La Plaa de la Seu, Carrer Corretgeria, Plaa de Santa Tecla, Plaa de la Bassa, Carrer dels Hostals, Carrer Sant Francesc, Carrer Montcada, Portal del Lle, Plaa de la Trinitat, Carrer de l'ngel, Plaa de la Consolaci, Plaa Benlloch, Plaa de Sant Pere, Carrer Segurana i Plaa de la Seu. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389043" title="Lnia evolutiva d'Eevee" nonfiltered="294" processed="293" dbindex="150293">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Eevee, Vaporeon, Jolteon, Flareon, Espeon, Umbreon, Leafeon i Glaceon.

Eevee.

Eevee ( bui al Jap i Evoli a Frana i Alemanya) s un Pokmon, una personatge fictici de la franqucia del mateix nom, es d'evoluci especial. s un dels Pokmon ms curiosos, ja que el seu ADN inestable pot provocar que evolucioni en tres tipus de Pokmon des de la primera generaci, fent servir tipus de pedres. Aquests sn:

Vaporeon amb la pedra Aigua.
Jolteon amb la pedra Tro.
Flareon amb la pedra Foc.

A ms, si no evoluciona amb una pedra, t dues evolucions opcionals des de la segona generaci (Pokmon Or, Plata i Cristall), que poden ser Espeon i Umbreon, mitjanant felicitat. Els els jocs on no evolucionen sn a Pokemon Vermell, Blau i Groc de Game Boy i els seus 'remakes' de Game Boy Advance, tot i que en aquests ltims es poden obtenir mitjanant intercanvi amb  una altra versi mitjanant el cable Link. Als jocs de Gamecube Pokmon Colosseum sn Pokmon d'inici i a Pokmon XD n'Eevee pot evolucionar en aquests dos amb uns objectes, Sun Dust (Pols solar) o Moon Dust (Pols llunar).

I, a ms, encara evoluciona en dues noves, des de Pokmon Diamant i Perla: Leafeon i Glaceon.

Aquesta capacitat de canviar a altres Pokmon explica a ms el seu nom: "Eevee" procedeix precisament d'evoluci; a les Beta testing dels primers jocs s'anomenava Eon. Totes les evolucions acaben amb aquesta  paraula . 

Als videojocs.

Eevee s disponible a: Pokmon Blau i Vermell, Pokmon Groc i Pokmon VerdFulla i VermellFoc. El jugador se'l troba a la Mansi Turquesa, dins d'una Pokball.

Movimients que aprn per nivell.



Vaporeon.

Vaporeon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona d'Eevee.





Jolteon.

Jolteon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric i evoluciona d'Eevee.





Flareon.

Flareon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i evoluciona d'Eevee.





Espeon.

Espeon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i evoluciona d'Eevee.





Umbreon.

Umbreon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus sinistre i evoluciona d'Eevee.





Leafeon.

Leafeon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta. Evoluciona d'Eevee.





Glaceon.

Glaceon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus gel. Evoluciona d'Eevee.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;
;
;
;
;
;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389045" title="Hipocaust" nonfiltered="295" processed="294" dbindex="150294">

Un hipocaust (del llat hypocaustum, i aquest del grec            hypkauston) s una cambra subterrnia utilitzada per escalfar la cambra de sobre, emprada a l'poca romana, sobretot a les termes.

Aquest tipus de construcci ja era conegut pels grecs del segle IV aC; precisament el mot deriva del grec     hyp, 'sota', i      kao, 'cremar'. Se n'han trobat vestigis a Olmpia que daten del segle I aC. Per sn els romans els que el van perfeccionar per al seu s intensiu en el caldari de les termes. Se'n troben tamb a les cases particulars benestants.

Descripci.
L'hipocaust era alimentat per una gran caldera, el praefurnium, situada fora, la qual produa aire calent que s'enviava per canalitzacions fins a aquesta cambra subterrnia, recoberta de lloses que descansaven sobre petites pilastres de maons. En general l'alada del buit creat per a la circulaci de l'aire calent era d'aproximadament uns 40 a 60 cm. Es considera que la temperatura obtinguda en aquestes cambres no devia superar els 30C.


A les termes, per obtenir ms calor, s'integraven igualment dins els murs uns tubs de terracota (tubuli), que evacuaven el fum de les calderes (integrades a l'edifici) i l'aire calent que circulava per l'hipocaust.

Desprs dels romans.
Els hipocausts es van continuar usant a l'rea mediterrnia fins a ben b l'edat mitjana i tamb al califat omeia, si b els enginyers i inventors musulmans el van acabar substituint al segle XII per un sistema de calefacci central en qu l'escalfor s'escampava per canonades subterrnies des de la sala de les calderes. 

La gloria, una derivaci de l'hipocaust, es va fer servir a Castella fins a l'arribada de la calefacci moderna. En aquest sistema, quan el combustible (especialment fusta) ha estat redut a cendra, es tanca l'entrada d'aire de manera que es conservi l'aire calent i les brases vagin fent una combusti lenta.

Vegeu tamb.
Ondol, el sistema core de calefacci tradicional subterrnia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389046" title="Cant de Levie" nonfiltered="296" processed="295" dbindex="150295">

El Cant de Levie s un divisi administrativa francesa situat al departament de Crsega del Sud i la regi de Crsega.

 Geografia .
El cant s'organitza al voltant de Levie dins el districte de Sartne. la seva altitud varia entre 0 m i 1.480 m (Zonza).

 Administraci .



 Composici .


 Demografia .


 Enllaos externs .
 El cant de Levie al web de l'Insee;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389052" title="Northrop YF-17" nonfiltered="297" processed="296" dbindex="150296">


El Northrop YF-17 (amb el sobrenom no oficial de "Cobra") va ser un prototipus de caa lleuger dissenyat per al programa d'avaluaci tecnolgica Lightweight Fighter (LWF) de la USAF. El LWF va ser creat degut a que avions com el F-15 Eagle eren massa grans i cars per dur a terme algunes tasques de combat. El YF-17 va ser la culminaci d'una llarga producci de dissenys de Nortrop, comenant amb el N-102 Fang el 1956 i continuant amb la famlia del F-5.

Tot i que va perdre la competici en el programa LWF contra l'F-16, l'YF-17 fou seleccionat per a la nova especificaci VFAX. Amb unes dimensions ms grans, el F/A-18 Hornet va ser elegit posteriorment per la U.S.Navy i l'U.S.Marine Corps per subsituir l'A-7 Corsair II i l'F-4 Phantom II, i complementar l'F-14 Tomcat que era ms car. Aquest disseny de caa petit i lleuger va evolucionar fins el F/A-18E/F Super Hornet, que t unes dimensions similars al F-15 original. El Super Hornet ha substitut l'F-14 en l'inventori de l'U.S. Navy, i duu a terme totes les tasques dels avions de combat de la Marina d'atac a caces, tancs i guerra electrnica.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389054" title="Carbini" nonfiltered="298" processed="297" dbindex="150297">

Carbini (en cors Carbini) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2004 tenia 101 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389058" title="Temporada 1900-01 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="299" processed="298" dbindex="150298">
La temporada 1900-01 del Campionat de Catalunya de futbol fou la primera edici de la competici. Fou disputada la temporada 1900-01 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

El desembre de 1900, Alfons Macaya, president de l'Hispnia, ofereix un trofeu per a ser disputat en format de lliga entre els diferents clubs que s'havien format al pas. El campionat s'anomen Copa Macaya, oficialment acceptat com el primer Campionat de Catalunya. Fou el primer campionat futbolstic disputat a la pennsula Ibrica.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

El Club Espanyol de Football i la Deportiva Santanach abandonaren la competici. Curiosament, l'Espanyol es retir a mitja temporada en protesta pel favoritisme envers l'Hispnia soferta pel Barcelona. La primera visita d'un club barcelon a Tarragona la disput l'Espanyol el 10 de febrer de 1901, guanyant per 0 a 2. Es produren grans golejades com el 0-13 i el 14-0 del Bara al Franco-Espanyol i 0-18 al Tarragona.
De vegades un club no es presentava a jugar amb un altre. En aquest cas, els punts en joc sn atorgats al club si presentat per no se li comptabilitzen gols.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: Hispnia AC;
 Classificats per Campionat d'Espanya: No existia encara aquesta competici;
 Descensos: No hi havia descensos reglamentats;
 Ascensos: No hi havia ascensos reglamentats;

 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389060" title="San-Gavino-di-Carbini" nonfiltered="300" processed="299" dbindex="150299">

San-Gavino-di-Carbini (en cors San Gavinu di Carbini) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 738 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges .
 Jean Nicoli, heroi de la resistncia contra el feixisme.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389062" title="Temporada 1901-02 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="301" processed="300" dbindex="150300">
La temporada 1901-02 del Campionat de Catalunya de futbol fou la segona edici de la competici. Fou disputada la temporada 1901-02 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

De la mateixa forma que la primera edici, va rebre la denominaci de Copa Macaya. Hi van participar cinc equips, tots ells de Barcelona.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona ;
 Classificats per Campionat d'Espanya: Tots els clubs van ser convidats a la Copa d Espanya de 1902, per noms el FC Barcelona i l'Espanyol acceptaren;
 Descensos: No hi havia descensos reglamentats;
 Ascensos: No hi havia ascensos reglamentats;

 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389065" title="Reproductor autnom" nonfiltered="302" processed="301" dbindex="150301">
Un reproductor autnom (en angls, stand-alone player) s una aplicaci capa de funcionar i reproduir els fitxers per als quals est preparat sense necessitat d'installar res ms que la mateixa aplicaci.

Aquest tipus de reproductors sn especialment buscats per a fitxers tipus QuickTime, Flash o per a reproduir DVD.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389066" title="Zonza" nonfiltered="303" processed="302" dbindex="150302">

Zonza (en cors Zonza) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 1.802 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389071" title="Temporada 1902-03 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="304" processed="303" dbindex="150303">
La temporada 1902-03 del Campionat de Catalunya de futbol fou la tercera i quarta edici de la competici. Fou disputada la temporada 1902-03 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

Aquesta temporada es disputaren dos campionats, la tercera edici de la Copa Macaya i una competici anomenada Copa Barcelona.

 Copa Macaya .
 Classificaci final .


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Partit pel campionat: 


Tots els clubs participants foren de Barcelona. FC Barcelona i Universitari SC abandonaren la competici. El Barcelona va perdre dos punts per haver alineat un jugador irregularment. Com a reacci abandon la competici, essent anullats els seus resultats.

Aquesta fou la darrera edici de la Copa Macaya. El 22 de novembre de 1903 s'organitz un torneig per atorgar la copa Macaya en propietat entre els tres campions, Hispnia, Barcelona i Espanyol. Com que l'Hispnia s'havia dissolt i l'Espanyol havia guanyat tots els partits de la temporada al Barcelona el trofeu se l'emport l'Espanyol en propietat.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: Club Espanyol de Football;
 Classificats per Campionat d'Espanya: Club Espanyol de Football ;
 Descensos: No hi havia descensos reglamentats;
 Ascensos: No hi havia ascensos reglamentats;

 Copa Barcelona .
Desprs de diverses polmiques sorgides durant la celebraci de la Copa Macaya, que acabaren amb l'abandonament del FC Barcelona de la competici, aquest club decideix organitzar una nova competici oberta als diferents clubs de la ciutat i que reb el nom de Copa Barcelona. Aquesta competici s oficialment acceptat com a Campionat de Catalunya.

 Classificaci final .


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Tots els clubs participants foren de Barcelona. X SC, FC Catalnia i Universitari SC abandonaren la competici. Alguns partits no es disputaren per els punts foren atorgats a algun dels clubs.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: El campionat no fou classificatori pel campionat d'Espanya;
 Descensos: No hi havia descensos reglamentats;
 Ascensos: No hi havia ascensos reglamentats;

 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389074" title="Temporada 1903-04 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="305" processed="304" dbindex="150304">
La temporada 1903-04 del Campionat de Catalunya de futbol fou la cinquena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1903-04 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

Desprs de l'experincia de la Copa Macaya i la Copa Barcelona, el 1903 l'Associaci de Clubs de Barcelona crea aquesta nova competici que esdevindr la competici futbolstica ms important d'Espanya (fins l'establiment de la Lliga Espanyola) i amb gran tradici a Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Tots els clubs eren de Barcelona. L'Ibria abandon la competici. Partit de desempat per la segona posici:
 FC Internacional - Catal SC: 4-0;

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: Club Espanyol de Football;
 Classificats per Campionat d'Espanya: Club Espanyol de Football;
 Descensos: No hi havia descensos reglamentats;
 Ascensos: No hi havia ascensos reglamentats;

 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389075" title="Levie" nonfiltered="306" processed="305" dbindex="150305">

Levie (en cors Livia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 696 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Paulu-Battistu Halter, pilot de rallis.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389077" title="Fabas (Alta Garona)" nonfiltered="307" processed="306" dbindex="150306">

Fabas s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389081" title="Gagnac-sur-Garonne" nonfiltered="308" processed="307" dbindex="150307">

Gagnac-sur-Garonne s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389086" title="Cant de Porto-Vecchio" nonfiltered="309" processed="308" dbindex="150308">

El Cant de Porto-Vecchio s un divisi administrativa francesa situat al departament de Crsega del Sud i la regi de Crsega.

 Geografia .
El cant s'organitza al voltant de Porto-Vecchio dins el districte de Sartne. la seva altitud varia entre 0 m i 1.480 m (Conca).

 Administraci .



 Composici .


 Demografia .


 Enllaos externs .
 El cant de Porto-Vecchio al web de l'Insee;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389087" title="Maestrat (desambiguaci)" nonfiltered="310" processed="309" dbindex="150309">

Maestrat (histric), una zona geogrfica d'una extensi discutida que rau al sud dels Ports de Tortosa-Beseit, entre l'Arag i el Pas Valenci.
Maestrat aragons, una comarca aragonesa.
Maestrat (Pas Valenci) una histrica comarca valenciana, avui en dia dividida entre quatre comarques: L'Alt Maestrat, el Baix Maestrat, l'Alcalatn i la Plana Alta.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389090" title="Beemster" nonfiltered="311" processed="310" dbindex="150310">


Beemster s un municipi dels Pasos Baixos, a la provncia de Holanda Septentrional. Aix mateix, el Beemster s el primer plder dels Pasos Baixos que va ser recuperada d'un llac, l'aigua s'extreu dels llacs pels molins de vent. El plder de Beemster s'assec durant el perode 1609 a 1612. S'ha conservat intacte el seu paisatge ben ordenat de camps, carreteres, canals, dics i assentaments, planificats de conformitat amb els principis clssics del Renaixement. Una xarxa de canals parallels a la xarxa de carreteres al Beemster. Les xarxes es compensen: els grans canals d'alimentaci es compensen amb aproximadament un quilmetre de les grans carreteres.

Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

 Criteri (i): El plder de Beemster s una obra mestra de planificaci creativa,en la qual els ideals de l'Antiguitat i el Renaixement s'han aplicat al disseny d'un paisatge regenerat. ;

Criteri (ii): L'innovador i intellectualment imaginatiu paisatge del plder de Beemster ha tingut un profund i durador impacte en la recuperaci de projectes  tant a Europa com fora.

Criteri (iv): La creaci del plder de Beemster polder marca un important pas endavant en la interrelaci entre la humanitat i l'aigua en un perode crucial de la societat i l'expansi de l'economia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389091" title="Izaut-de-l'Htel" nonfiltered="312" processed="311" dbindex="150311">


Izaut-de-l'Htel s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389093" title="Jurvielle" nonfiltered="313" processed="312" dbindex="150312">


Jurvielle s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389095" title="Labarthe-Inard" nonfiltered="314" processed="313" dbindex="150313">


Labarthe-Inard s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389098" title="Conca (Crsega)" nonfiltered="315" processed="314" dbindex="150314">

Conca (en cors Conca) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 770 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389100" title="Lecci" nonfiltered="316" processed="315" dbindex="150315">

Lecci (en cors Lecci) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2005 tenia 1.010 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389105" title="Sari-Solenzara" nonfiltered="317" processed="316" dbindex="150316">

Sari-Solenzara (en cors Sari  Sulinzara) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2005 tenia 1.102 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389109" title="Cant de Petreto-Bicchisano" nonfiltered="318" processed="317" dbindex="150317">

El Cant de Petreto-Bicchisano s un divisi administrativa francesa situat al departament de Crsega del Sud i la regi de Crsega.

 Geografia .
El cant s'organitza al voltant de Petreto-Bicchisano dins el districte de Sartne. la seva altitud varia entre 0 m (Sollacaro) i 1.480 m (Olivese).

 Administraci .



 Composici .


 Demografia .


 Enllaos externs .
 El cant de Petreto-Bicchisano al web de l'Insee;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389114" title="Efecte bloc" nonfiltered="319" processed="318" dbindex="150318">
Introducci.
L efecte bloc o efecte de bloc est directament relacionat amb la codificaci d imatges. La divisi de la imatge en blocs i el tractament independent de cada bloc fa visible la separaci entre els mateixos en la imatge recuperada. 




Causes.
El procs de codificaci d'imatges fixes es compon de tres fases:

 Transformaci.
 Quantificaci.
 Codificaci.


El procs de transformaci s encarrega de canviar el domini de la imatge per tal d eliminar redundncia espacial. Transformades tpiques sn la Transformada de Fourier, la Transformada KTL, Haar Transform o la Transformada discreta del cosinus (DCT). Aquesta ltima s la emprada per la norma MPEG, degut a que la DCT noms t part real, redueix a la meitat el nombre de coeficients necessaris (respecte la Transformada de Fourier) i sempre s aplica la mateixa transformaci (no depn del senyal).
Per tal de reduir la complexitat de la transformaci i tenint en compte que les imatges sn redundants en zones localitzades, la imatge original es divideix en blocs. La mida d un bloc no pot disminuir indefinidament. A mesura que la imatge es divideix en blocs ms petits, la transformaci explota menys la correlaci entre pxels i augmenta la correlaci entre blocs vens tot i que aquesta correlaci no s aprofita, degut a que cada bloc es codifica independentment. Aquest comportament limita la mida del bloc. 8x8 pxels s la mida ms utilitzada.



La transformaci de cada un d aquests blocs  a partir de la imatge base de la DCT genera (per cada bloc) una matriu de 64 coeficients. El resultat de la DCT s, normalment, un nombre petit de coeficients de valor considerable (degut a que el bloc generalment s un senyal de baixa freqncia). La resta de coeficients sn zero o de valor molt petit. 
El primer dels coeficients indica la component continua, que representa la intensitat mitja del bloc, i l ltim dona la component de freqncia espacial ms elevada. 
Com ms uniforme sigui el bloc menor ser el nombre de coeficients representatius. Aix doncs, el cas ms favorable s el d un bloc totalment uniforme, ja que noms tindr un coeficient no nul corresponent a la component de continua.



Aprofitant que la DCT t la propietat de concentrar l energia del bloc sobre uns quants coeficients situats a la part superior esquerra, i tenint en compte les particularitats psicofisiolgiques de la vista humana (menor sensibilitat de l ull a freqncies espacials elevades) per tal de reduir el nombre de coeficients a enviar, es pot efectuar una discriminaci per llindar. Els valors per sota d aquest llindar es posen a zero ja que es consideren poc o res importants. Depenent del llindar escollit i de la quantificaci posterior aplicada, la prdua d informaci ser major o menor incidint aix sobre la qualitat de la imatge i el seu efecte bloc.

Aix doncs, l s de la subdivisi de la imatge en blocs queda justificada amb la contrapartida de l aparici de l efecte bloc a la imatge recuperada. 

Solucions.

La investigaci de metodologies per a la reducci del efecte de blocs ha cridat molt l'atenci des de la dcada dels 80 quan van aparixer tcniques com el mtode de superposici i el mtode de filtratge, que comparteixen com a principal avantatge la simplicitat de clcul. En la dcada dels 90 van aparixer altres tcniques com el mtode de mnims quadrats o algoritme de LMS (Least-Mean-Square) amb filtres d'alta freqncia per a recuperar les imatges originals.

La tcnica de filtratge consisteix en determinar automticament la quantitat d'energia del bloc aix com la seva distribuci i preservant al mxim els detalls, realitzar una transformaci per a suavitzar les discontinutats entre blocs vens. D'aquesta manera, els filtres processaran pitjor les seqncies a cmera lenta mentre que aconseguiran un efecte millor de suavitzat en el cas de moviments rpids.





H.261, H.263, H.264, DivX, XviD utilitzen algun tipus de mtode de filtratge per a suavitzar l'efecte de blocs, com el Deblocking filter en H.264/MPEG-4 AVC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389115" title="D.F. Wouda" nonfiltered="320" processed="319" dbindex="150319">


L'estaci de bombament D.F. Woudagemaal als Pasos Baixos, s actualment l'estaci de vapor de bombament ms gran en funcionament del mn. El 7 d'octubre de 1920 la reina Guillermina I va obrir l'estaci de bombament que s'utilitza per bombar aigua en excs de Frsia. 

El 1967, desprs de 47 anys funcionant amb carb, les calderes van ser reconstrudes per passar a funcionar amb petroli. 

Des de 1998, l'estaci de bombament D.F. Woudagemaal s'ha incls per la UNESCO al Patrimoni de la Humanitat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389118" title="Argiusta-Moriccio" nonfiltered="321" processed="320" dbindex="150320">

Argiusta-Moriccio (en cors Arghjusta  Muricciu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2005 tenia 84 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389120" title="?Partit de futbol per a filsofs" nonfiltered="322" processed="321" dbindex="150321">
 El Partit de futbol per a filsofs s una pea curta del grup cmic britnic Monty Python.  Originalment, va destacar en el segon episodi de Monty Python's Fliegender Zirkus i en Monty Python Live at the Hollywood Bowl deu anys desprs.  Representa un partit de futbol a l'Estadi Olmpic de Munic durant els Jocs Olmpics d'estiu de 1972, entre filsofs alemanys i grecs,  que inclou Plat, Scrates i Aristtil a l'equip grec, i Martin Heidegger, Karl Marx i Friedrich Nietzsche amb els alemanys.

En comptes de jugar, els filsofs competien per pensar mentre que caminen en cercles al camp. Confonia Franz Beckenbauer, el noms futbolista genu (i un  inclusi sorprenent  a l'equip alemany, segons el comentari), una miqueta.

 Desenvolupament del partit.
 Neitzsche rep una targeta groga per mala conducta per dir que Confuci  no t lliure albir .  Diu Confuci,  El nom va a llibre .

Scrates marca l'nic gol del partit al minut 89, un cop de cap en planxa desprs d'un centre creuat d'Arquimedes,  que rep la idea d'usar la pilota desprs de cridar,  Eureka!   Els alemanys disputen la decisi; Hegel argeix que  la realitat s simplement res ms que un adjunt a priori d'tica no-naturalista ; Kant mant via l'imperatiu categric que ontolgicament noms existeix en la imaginaci, i Marx ( amb materialisme apropiat)  declara que era fora de joc (cosa que era veritat).

Detalls del partit.




Trivialitats.
 Wittgenstein era, naturalment, austrac.
 Arquimedes era fsic i matemtic, per no filsof.
Es descriu la presncia de Beckenbauer com a sorpresa. Beckenbauer no s filsof, sin futbolista de veritat.
 El narrador esmenta que el equip alemany havia batut  el fams trio de centrecampistes d'Anglaterra, Bentham, Locke i Hobbes a la semifinal . Tamb, el narrador esmenta que l'equip alemany havia rebut molta cobertura a la premsa a causa de  problemes d'equip .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389131" title="Casalabriva" nonfiltered="323" processed="322" dbindex="150322">

Casalabriva (en cors Casalabriva) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2006 tenia 187 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389140" title="Mtodo per apendre de ballar sardanes llargues" nonfiltered="324" processed="323" dbindex="150323">
El Mtodo per apendre de ballar sardanes llargues, o simplement el Mtodo, es pot considerar com l'acta de naixena de la sardana. La sardana llarga s'anava constituint seguint un procs evolutiu a partir de la sardana curta. La msica adquiria ms volada. Les tirades, tant de curts com de llargs, eren ms extenses i els compositors podien expressar ms mplies melodies. Els balladors, per la seva banda, trobaven un major allicient en una dansa de ms durada. Ara, per, la sardana requeria una altra atenci: el compte i el repartiment esdevenia ms complicat. D'aqu que se'n fes necessria l'ordenaci, que va fixar per escrit el dansaire Miquel Pards.

El Mtodo per aprendrer a ballar sardanes llarges rubricava, per la redacci rstica per precisa de Pards, el naixement oficial de la sardana. Aquest primer document escrit, a ms d'establir les normes amb qu s'havia de ballar, afirmava la presncia definitiva de la sardana moderna. Era la inscripci de la seva naixena. Per aix es considera la data de la seva publicaci com la de l'aparici d'aquesta dansa.

El ttol diu: Las Sardanas Llargas de'l renombrat Miquel Pardas. Explicasi i reglas del dit ball i, afegeix, curiosament, en la mateixa portada: Obra trobada per casualitat la qual s'ha imprs tal com l'original de l'autor.

En la introducci  Explicasi- l'autor justifica el seu objectiu: ...me ha mogut a publicar lo present que redueix  algunas reglas comunas a cualsebols Sardanas llargas, peraque los que se dedican  ballarlas pguian purtarlas ab tota seguretat, sens temor de quedar feos devant de la inmensa concurrencia que avuy dia corona nostres plasas. I acaba amb l'afirmaci que Aquesta instrucci no solament serveix per apendrer  ballar Sardanas llargas als Ampurdanesos, si que tamb per los Selvatans.

Referncies.
La sardana, pg. 54, de Josep Maria Mas i Solench, Collecci Som i serem. ISBN 8439323328.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389148" title="Nstor Maci" nonfiltered="325" processed="324" dbindex="150324">
Nstor Maci (Barcelona, 1961) es defineix a ell mateix com a grafista, illustrador, humorista i creador de passatemps.

Com a grafista ha dissenyat cobertes i interiors de llibres i revistes, cartules i interiors de CD interactiu, fulletons, cartells, ... Tamb ha creat la imatge corporativa de diverses institucions i empreses.

Com a illustrador ha dibuixat milers d'imatges per a llibres, cartells, revistes... Des d'infografies d'aspecte punter per a llibres de divulgaci fins a illustracions infantils per a passatemps, passant per illustraci cientfica, acudits de premsa peridica, o cobertes de llibres i revistes.

Com a humorista ha treballat fent acudits per a La Vanguardia, ECO, RACC Club, El Web Negre, i altres publicacions ms especialitzades.

I com a creador de passatemps ha realitzat passatemps per a publicacions d'all ms diverses: El Peridico, Lecturas, Sport, RACC Club, El Temps,...

A ms, tamb ha realitzat diverses exposicions:

Grafista de El Burladero. 10 anys de premsa satrica a La Vanguardia (2004) ;
Trazos, un siglo de ilustracin y buen humor en Mundo Deportivo (2006);
Muntaola, l'art de viure, l'art de riure (2007)-comissariada juntament amb Jaume Capdevila;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389151" title="Nana (manga)" nonfiltered="326" processed="325" dbindex="150325">
Nana (  ) s un manga d'Ai Yazawa que tracta de la histria de dues noies, anomenades Nana totes dues, que, sense conixer-se, un dia es troben i, per atzar, comencen a conviure.

El manga t actualment 20 volums editats al Jap, per l'obra encara no ha estat finalitzada. De la srie, se n'han fet diverses adaptacions: una srie d'anime de 47 captols (ms tres especials resum), dues pellcules d'imatge real i fins i tot un videojoc. Com que el cmic original no s finalitzat encara, s probable que se'n facin ms adaptacions un cop l'autora l'haur enllestida.

Argument.

La Nana Komatsu s una noia de vint anys riallera, despreocupada, molt viva i sentimental, que decideix abandonar el poble per mudar-se a la capital del pas, Tquio. El tren duu retard i durant el viatge coneix una noia l'esttica de la qual l'atreu: s la Nana saki, una cantant d'un modest grup de punk. El contrast entre les dues Nanes s fora clar i totes dues sembla que connecten de seguida. En arribar a la ciutat totes dues se separen, per, per casualitat, es retroben a l'endem i esdevenen companyes de pis. A partir d'aqu, aprofundeixen la relaci i acaben tenint un vincle molt fort que les uneix. La srie relata la relaci d'aquestes dues noies, a travs de les seves inquietuds: el seu passat, els seus xicots, com se'n surten vivint, i una passi comuna: els Blast (Black Stones), el grup del qual la Nana saki n's la solista principal i del qual la Nana Komatsu n'esdev seguidora incondicional.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389152" title="Moca-Croce" nonfiltered="327" processed="326" dbindex="150326">

Moca-Croce (en cors Mac  Croci) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 221 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389158" title="Olivese" nonfiltered="328" processed="327" dbindex="150327">

Olivese (en cors Livesi) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2007 tenia 266 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389160" title="Pseudantechinus roryi" nonfiltered="329" processed="328" dbindex="150328">

Pseudantechinus roryi s una espcie recentment descrita de petits marsupials carnvors que viuen en afloraments a Austrlia Occidental. No se sap res del seu comportament, per s'assumeix que s semblant al dels altres membres del gnere Pseudantechinus.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389163" title="Sollacaro" nonfiltered="330" processed="329" dbindex="150329">

Sollacaro (en cors Suddacar) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 326 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389166" title="Ratol marsupial de Woolley" nonfiltered="331" processed="330" dbindex="150330">

El ratol marsupial de Woolley (Pseudantechinus woolleyae) s una espcie de petit marsupial carnvor que pertany a la famlia dels dasirids. Viu a l'estat australi d'Austrlia Occidental, especialment a les regions de Pilbara, Ashburton i Murchison.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389172" title="Petreto-Bicchisano" nonfiltered="332" processed="331" dbindex="150331">

Petreto-Bicchisano (en cors Pitretu  Bicchisgi) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2004 tenia 549 habitants.

 Demografia .


 Administraci .



 Personatges illustres .

 Ren Tomasini (1919-1983) poltic;
 Paulin Colonna d'Istria (1905-1982) militar;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389180" title="Alnus" nonfiltered="333" processed="332" dbindex="150332">

Alnus s un gnere d'arbre de l'ordre de les fagals. Comprn unes 30 espcies, algunes fora grans, natives de la zona temperada nord i dels Andes a Sudamrica. 

Les fulles d'aquestes plantes caduciflies sn alternes, simples i serrades (vegeu Tipus de fulles). Les flors tenen forma d'aments, els masculins allargats i els femenins ms curts, tots dos a la mateixa planta.

Llista d'espcies.
Alnus acuminata;
Alnus adscendens;
Alnus alnobetula;
Alnus arguta;
Alnus borealis;
Alnus cecropiaefolia;
Alnus cremastogyne;
Alnus cordata;
Alnus cordifolia;
Alnus crispa;
Alnus densiflora ;
Alnus fauriei;
Alnus ferdinandi;
Alnus firma;
Alnus firmifolia;
Alnus formosana;
Alnus fructicosa;
Alnus gaudinii;
Alnus glabrata;
Alnus glutinosa, conegut com a vern.
Alnus henryi ;
Alnus hirsuta;
Alnus incana;
Alnus inokumai;
Alnus japonica;
Alnus jorullensis;
Alnus julianiformis;
Alnus kamtschatica;
Alnus kefersteinii;
Alnus koreana;
Alnus latissima ;
Alnus mandshurica;
Alnus maritima;
Alnus matsumurae;
Alnus maximowiczii;
Alnus mayrii;
Alnus menzelii;
Alnus mollis;

Alnus multinervis;
Alnus nepalensis;
Alnus noveboracensis;
Alnus nitida;
Alnus oblongifolia;
Alnus oregana;
Alnus orientalis;
Alnus pendula;
Alnus pringlei;
Alnus rhombifolia;
Alnus rubra;
Alnus rugosa;
Alnus serrulata;
Alnus serrulatoides;
Alnus sibirica;
Alnus sieboldiana;
Alnus sinuata;
Alnus sitchensis;
Alnus spaethii;
Alnus subcordata;
Alnus tenuifolia;
Alnus tinctoria;
Alnus trabeculosa;
Alnus undulata;
Alnus viridis;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389181" title="Lnia evolutiva de Porygon" nonfiltered="334" processed="333" dbindex="150333">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Porygon, Porygon2 i Porygon-Z.

Porygon.

Porygon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona en Porygon2.





Porygon2.

Porygon2 s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona de Porygon. Evoluciona en Porygon-Z.





Porygon-Z.

Porygon-Z s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona de Porygon2.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389182" title="Zoza" nonfiltered="335" processed="334" dbindex="150334">

Zoza (en cors Zozza) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 51 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389183" title="La Creu (Brunyola)" nonfiltered="336" processed="335" dbindex="150335">

La Creu s una muntanya de 296 metres que es troba al municipi de Brunyola a la comarca de la Selva.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389184" title="Tur de Castellvell" nonfiltered="337" processed="336" dbindex="150336">

El Tur de Castellvell s una muntanya de 308 metres que es troba al municipi de Brunyola a la comarca de la Selva.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389185" title="Dumbo" nonfiltered="338" processed="337" dbindex="150337">




Dumbo s una pellcula musical animada dirigida per Ben Sharpsteen el 1941. Va ser produda per Walt Disney  el quart llargmetratge animat de Walt Disney Pictures. Est basada en el llibre dels escriptors austracs Helen Aberson i Harold Perl.

El personatge principal s Jumbo Jr, un elefant antropomrfic que s cruelment anomenat com Dumbo (en angls,dumbs un terme despectiu per referir-se a els mut s, encara que en la versi en castell, diuen que "Dumbo" vol dir "Tonto"). s ridiculitzat pels seus grandsimas orella s, encara que descobreix que pot volar usant com ala s. El seu nic amic s el ratol Timoteo, parodiant l'estereotipat terror dels elefants cap als rosegadors. Dumbova ser un exercici deliberat de simplicitat i economia per a l'estudi Disney, actualment es considera com un clssic de l'animaci.

 Argument .

Les cigonyas arriben, com tots els anys, fins a un pintoresc circ per repartir els nad sa les seves respectives mares. La senyora Jumbo, una elefant, descobreix que el seu petit t unes orelles enormes; totes les seves companyes es riuen del seu nad, per la senyora Jumbo el defensa sempre, fins al punt de ser tancada per enfrontar-se a tot aquell que es mofe del seu rebroten. El petit Dumbo, maltractat i ridiculitzat per tots els seus companys, noms compta amb l'ajuda d'un minscul ratol anomenat Timoteo, que decideix fer-ne una estrella del circ.

 Fitxa tcnica . 
Director: Ben Sharpsteen ;
Supervisor de seqncies: Otto England ;
Directors de Seqncia: Norman Ferguson, Samuel Armstrong, Wilfred Jackson, Bill Roberts i Jack Kinney ;
Gui: Joe Grant & Dick Huemer, basat en un llibre de Helen Aberson i Harold Perl ;
 Desenvolupament de la histria: Aurelius Battaglia, Bill Peet, Joe Rinaldi, Webb Smith i George Stalling ;
Concepci grfica ;
 Concepci de personatges: John P. Miller, Martin Provenson, Jhon Walbridge, James Bodrero, Maurice Noble i Elmer Plummer ;
 Direcci Artistica: Herb Ryman, Ken O'Connor, Terrell Stapp, Don Dna Gradi, Al Zinner, Ernest Nordli, Dick Kelsey i Charles Payzant ;
 Decorats: Claude Cloats, Al Dempster, John Hench, Gerald Nevius, Ray Lockrem i Joe Stahley ;
Animaci ;
 Supervisi de l'animaci: Ward Kimball, Vladimir "Bill" Tytla, Fred Moore, John Lounsbery, Art Babbitt i Wolfgang Reitherman ;
 Animadors: Hugh Fraser, Harvey Toombs, Milt Neil, Hicks Lokey, Howard Swift, Don Towsley, Les Clark, Claude Smith, Berny Wolf, Jack Campbell, Walt Kelly, Don Patterson, Cy Young, Ray Patterson, Grant Simmons, Josh Meador, Bill Shull i Art Palmer ;
Banda sonora ;
 Msica: Oliver Wallace i Frank Churchill ;
 Lletres: Ned Washington ;
 Orquestraci: Edward Plumb ;

 Doblatge . 
El primer doblatge en espanyol (1942) va estar a crrec de l'argent Luis Csar Amadori. Es va gravar en els estudi de Argentina Sono Film de Buenos Aires. Aquest doblatge s'ha pogut trobar en les tres primeres edicions en vdeo editades per Filmayer a Espanya. 
Desprs es va canviar al doblatge de Mxic. 

Veus del doblatge argent: 

 Sr Cigonya: Miguel Gmez Bao ;
 Elefant Giddles: Blanca de Castejn ;
 Timoteo: Pablo bastonets ;
 Noi 1: Semillita ;
 Noi 2: Cielito ;

El segon doblatge en espanyol (1969) va estar a crrec del mexic Edmundo Santos. Es va gravar en els estudis de Enregistraments i doblatges internacionals, SA de Mxic. Aquest doblatge s el que s'usa i distribueix a tots els pasos de parla hispana en l'actualitat. 

 Narrador: Jos Manuel Rosano ;
 Mestre de cerimnies: Alberto Gavira ;
 Sr Cigonya: Luis Manuel Pelayo ;
 Elefant Major: Carmen Donado ;
 Elefant Figdity: Maria Santander ;
 Elefant Prissy: Maruja Sen ;
 Elefant Giggles: Amparo Garrido ;
 Timoteo: Luis Bayardo ;
 Pallasso # 1: Luis Manuel Pelayo ;
 Pallasso # 2: Juan Domingo Mndez ;
 Pallasso # 3: Francisco Colmenero ;
 Cuervo Jim: Florencio Castell ;
 Cuervo Regordete: Francisco Colmenero ;

 Premis i nominacions . 
 1942 - Nominaci al Oscar a millor can (Baby Mine). ;
 1942 - Guanyadora d'un Oscar a millor Banda Sonora. ;
 1947 - Premi a la millor pel lcula d'animaci al Festival de Cannes. ;

 Banda Sonora . 
 Main Title (01:47) ;
 Look Out For Mister Stork (02:16) ;
 Loading The Train / Casey Jnior / Stork On A Cloud / Straight From Heaven / Mother And Baby (04:58) ;
 Song Of The Rustabouts (02:38) ;
 Circus Parade (01:28) ;
 Bathtime / Hide And Seek (01:31) ;
 Ain't That The Funniest Thing / Berserk / Dumbo Shunned / A Mouse! / Dumbo And Timothy (03:23) ;
 The Pyramid Of Pachyderms (01:58) ;
 No Longer An Elephant / Dumbo's Sadness / A Visit In The Night / Baby Mine (03:34) ;
 Clown Song (01:00) ;
 Hiccups / Firewater / Bubbles / Did You See That? / Pink Elephants On Parade (06:07) ;
 Up A Tree / The Fall / Timothy's Theory (01:32) ;
 When I See An Elephant Fly (01:48) ;
 You Ought To Be Ashamed (01:10) ;
 The Flight Test / When I See An Elephant Fly (Reprise) (00:57) ;
 Save My Child / The Threshold Of Success / Dumbo's Triumph / Making History / Finale (02:14) ;
 Spread Your Wing (Demo Recording) (01:08) ;

 Canons . 
 Look Out for Mr Stork (The sportsmen) ;
 Casey Jnior (The sportsmen) ;
 Song of the Roustabouts (The King's Men) ;
 Baby Mine (Betty Noyes) ;
 The Clown Song (Billy Bletcher, Eddie Holden and Billy Sheets) ;
 Pink Elephants on Parade (The sportsmen) ;
 When I see an Elephant Fly (Cliff Edwards and the Hall Johnson Choir) ;
 When I see an Elephant Fly (Reprise);

 Curiositats . 
 La pel lcula "Dumbo" va guanyar un Oscar en la categoria de millor banda sonora i va ser nominada en la categoria de millor can amb "Baby Mine". ;
 En 1947 va rebre el premi de millor disseny artstic en el Festival de Cannes. ;
 Amb noms 64 minuts, "Dumbo" s l'especial animat de Disney ms breu desprs de "Salutacions Amics". ;
 Viniendo desprs de dues pel lcules molt costoses com ho van ser "Fantasia" i "Pinotxo" l'any anterior, "Dumbo" va ser fet per noms 812.000 dolares. Amb tan baix cost, la pel lcula assoliment uns beneficis molt ben acollida per l'estudi.  ;
 Amb el nom de "Timothy T. Mouse "(Timoteo) en els crdits, el ratol mai s mencionat pel seu nom a la pel lcula original. No obstant aix, al final de la pel lcula la seva signatura pot ser llegida sobre un contracte en una fotografia del peridic.  ;
 El nom del circ, vist en un senyal quan el tren deixa les oficines centrals de l'hivern, s "WDP Circus" (Walt Disney Productions Circus).  ;
 Mentre tractar de confortar a Dumbo, Timoteo diu: "Moltes persones amb orelles grans sn famoses!". Aquesta s una broma de Walt Disney, que tenia les orelles grans a dir veritat. Tamb, d'acord amb l'historiador d'animaci John Canemaker en un comentari per al llanament en DVD el 2001, en les entrevistes de 1941 el van reconixer com una referncia graciosa l'actor Clark Gable.  A Espanya la frase s, "Les orelles grans sn un signe d'intel ligncia!".  ;
 En un primer moment el petit i orejudo paquidermo s'havia d'anomenar "Jumbo Jr", com el seu pare absent; per les malvades companyes de vag, i per culpa de les seves grans orelles, decideixen anomenar "Dumbo". Joc de paraules amb "Dumb" (ximple en Angls) i "Jumbo", una cosa s apreciable en la seva versi en angls i en la version Hispanoamericana. ;
 s un dels pocs clssics d'animaci de Disney sense un malvat ben definit. Encara que els ms considerats com dolents sn els "Elefants Roses" i el "Mestre de Cerimnies" (veure: villana de Disney). ;
 L'nic dileg de la Sra Jumbo s quan al vag del tren pronuncia el seu nom real: "Jumbo, Jumbo fill".  ;
 Molts dels artistes que van treballar en la seqncia dels "Elefants rosats" eren els artistes ms joves en l'estudi, que es va reunir en el piquet del 28 de maig de 1941 i serien el nucli de United Productions of America , l'estudi d'animaci ms influent dels finals dels 50. ;
 A la seqncia dels "Elefants rosats " es retrata Dumbo i Timoteo borratxos i tenint al lucinacions. La seqncia va ser la primera incursi del surrealisme en una estructura de relat tradicional de Disney. La seqncia viola totes les regles que els animadors de Disney havien viscut durant la dcada anterior per crear una animaci. "Fantasia", en ser una continuaci de seqncies musicals no es pot considerar un relat.
 Els corbs en ser doblats en espanyol, van adquirir accents de diferents pasos de parla hispana, com el antill, el mexic i l'andals ajitanado del cap dels corbs. En angls en canvi, els accents originals eren de afroamericans i per aix la seva semblana a famosos personatges del mn del jazz. ;
 Quan la pel lcula grey poupon va ser estrenada, hi havia la preocupaci que l'exposici del pblic a llargs perodes de colors brillants afects la seva salut, i els colors brillants eren essencials per reflectir l'esperit del circ. Per posar remei a aix, Disney va alternar les seqncies dels colors brillants amb altres d'un to ms fosc, per donar temps al pblic a recuperar. ;

 Dumbo a la resta del mn . 
 Dates d'estrenes mundials . 
: 8 d'abril de 1952 ;
: 24 de desembre de 1941 ;
: 4 de juny de 1942 ;
: 22 de maig de 1953 ;
: 25 d'abril de 1947 ;
: 17 de novembre de 1941 ;
: 31 de mar de 1942 ;
: 25 de juny de 1948 ;
 (Madrid): 25 de setembre de 1944 ;
 (Barcelona): 14 de desembre de 1944 ;
 23 d'octubre de 1941 ;
: 28 de setembre de 1955 ;
: 1 d'octubre de 1948 ;
: 25 d'octubre de 1947 ;
: 19 d'agost de 1948 ;
: 2 d'octubre de 1948 ;
: 13 de mar de 1954 ;
: 14 d'octubre de 1986 ;
: 14 de maig de 1968 ;
: 9 de juliol de 1942 ;
: 26 de desembre de 1947 ;
: 25 d'abril de 1947 ;
: 23 d'octubre de 1949 ;
: 27 de gener de 1944 ;
: 8 de febrer de 1942 ;
: 16 de setembre de 1946 ;

 Ttol en diferents idiomes . 
 Alemany:Dumbo, der Fliegende Elefant ;
 Angls:Dumbo, the flying elephant ;
 Xins:   (Significa "petit elefant volador") ;
 Dans:Dumbo, donin Flyvende Elefant ;
 Espanyol:Dumbo ;
 Esperanto:Dumbo, l'fluganta elefant ;
 Fins:Dumbo - Lentv Elefantti ;
 Francs:Dumbo, l'lphant volant ;
 Grec modern:                     ;
 Hebreu:     ;
 Itali:Dumbo, l'Elefant Volant ;
 Japons:   (Dumbo) ;
 Holands:Dombes ;
 Noruec:Dumbo, donin Flyvende Elefants ;
 Polons:Dumbo ;
 Portugus:Dumbo, o Elefant Volant ;
 Rus:      ;
 Serbi:D mbo ;
 Suec:Dumbo(Reeditat comDumbo - donin flygande elefants) ;

Nota: A la majoria de pasos se la coneix simplement per Dumbo. 

 Referncies . 


 Enllaos externs .
 Fitxa de la pellcula a IMDB ;
 Web oficial del DVD de Dumbo ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389188" title="Paul-Joseph Caitucoli" nonfiltered="339" processed="338" dbindex="150338">
Paul-Jo Caitucoli s un poltic cors. s conseller general del cant de Petreto-Bicchisano des de mar de 2008 per la llista unitria PNC-Chjama Naziunale. Des d'aleshores ha esdevingut el primer nacionalista de la histria de Crsega a obtenir seient al Consell General 

Va obtenir la seva victria a la segona volta amb el 45,33% dels sufragis, amb ms de 200 vots ms que el segon.

Enlla extern.
 Bloc de Paul-Jo Caitucoli;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389193" title="Jove decadent" nonfiltered="340" processed="339" dbindex="150339">

Jove decadent s una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1899 a Pars i que actualment exposada al Museu de Montserrat de Montserrat.

Aquesta obra marca el retrobament amb les obres parisenques i, a diferncia de les que va realitzar durant la seva estada al Moulin de la Galette, en aquest nou perode representa a dones elegants i cosmopolites.

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina: Ramon Casas. El pintor del modernismo. MNAC. 2001. ISBN 84-8043-077-X;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389195" title="Esqueis de la Burra" nonfiltered="341" processed="340" dbindex="150340">

Esqueis de la Burra s una muntanya de 771 metres que es troba al municipi de Riells i Viabrea a la comarca de la Selva.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389197" title="Puig Arbo (Riells i Viabrea)" nonfiltered="342" processed="341" dbindex="150341">

El Puig Arbo s una muntanya de 1.079 metres que es troba al municipi de Riells i Viabrea a la comarca de la Selva.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389199" title="Hoste (biologia)" nonfiltered="343" processed="342" dbindex="150342">
En biologia, un hoste s un organisme que alberga un parsit, que s un soci mutualista o comensalista, proveint-li generalment protecci i aliment.

Exemples: una cllula pot ser l'hoste d'un virus, un llegum pot ser l'hoste d'un bacteri nitrificant til, un animal pot ser l'hoste d'un cuc parsit, com ara un nematode.

En el cas del parasitisme, l'organisme albergat pot provocar efectes nefastos per l'hoste. L'hoste s'ha d'adaptar per a no trobar-se amb el parsit (per exemple, modificant el seu comportament). Si la trobada t lloc, l'hoste s'ha d'adaptar per a eliminar el parsit (immunitat).

Un hoste primari o hoste definitiu s l'hoste en qu el parsit assoleix la maduresa; un hoste secundari o hoste intermediari s l'hoste que noms alberga el parsit durant un curt perode de transici. En el cas dels tripanosomes, que provoquen la malaltia de la son, els humans sn els hostes primaris, mentre que les mosques tse-tse sn els hostes secundaris.

 Vegeu tamb .
 Simbiosi;
 Comensalisme;
 Parasitisme;
 Interacci biolgica;
 Vector;

 Refernciees .
  Centers for Disease Control and Prevention (2004). The Influenza (Flu) Viruses:Transmission of Influenza Viruses from Animals to People. Consultat el 26-02-2005.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389203" title="Jssera" nonfiltered="344" processed="343" dbindex="150343">

(variants: jssena, jssina Valncia, jassa ). f.

En construcci tradicional, biga molt grossa situada horitzontalment entre dues parets d'una construcci, travessant pel mig un espai sense columnes, i que suporta bigues ms fines sobre les quals descansa un sostre.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389206" title="Front d'Alliberament Nacional de Crsega" nonfiltered="345" processed="344" dbindex="150344">
Front d'Alliberament Nacional de Crsega (cors Fronte di Liberazione Naziunale di Corsica, FLNC) s un grup armat que es proclama nacionalista cors i que exigeix la independncia total de Crsega. Les seves sigles sn un homenatge al Front d'Alliberament Nacional algeri.

 Naixement .
El FLNC fou creat el 4 de maig del 1976, desprs d una nuit bleue (incendis i estralls), de la uni dels grups anteriors Fronte Paisanu Corsu de Liberazione (FPLC) i  Ghjustizia Paolina. L'endem van donar una roda de premsa clandestina al Convent de Sant'Antonio de Casabianca, el mateix lloc on Pascal Paoli va proclamar la independncia de la Repblica de Crsega el 14 de juliol de 1755. Aspirava a una coalici interclassista unida pel dret a l autodeterminaci i el pas del complex turstic a mans corses. Adopt el marxisme-leninisme i aspiren a la completa independncia de Crsega, si cal amb l s de la propaganda armada i finanant-se amb l anomenat impost revolucionari.  Els seus objectius es poden resumir en:
 Reconeixement dels drets del poble cors.
 Destrucci dels instruments del colonialisme francs.
 Instauraci d un poder nacional cors popular i democrtic.
 Reforma agrria.
 Independncia per a Crsega.

El seu primer cap fou l exlegionari Ghjuvan-Paolo Roesch fins a la seva detenci el 1979. Editen el diari U Rebellu (El rebel) i popularitzaran el lema A Populu fattu bisogna  marchja.  Parallelament, crearen A Riscossa, comit de suport als presos del grup, i l organitzaci fenemina Donne Corse. Tamb disposaven d un codi amb els periodistes locals per autentificar els resultats i per advertir les vctimes del torn de pagar l impost revolucionari.

El setembre del 1976 vol un Boeing 707 estacionat a la pista de l aeroport de Campo de l Oro desprs d una manifestaci en que ocuparen la pista central de l aeroport. El 1978 va fer 378 plasticatges, per cap d ells caus ferits, principalment a les residncies d estiu dels terratinents, com l espectacular mansi del segle XIX del Castell de Fornali. Per en total es van fer 480 atemptats tant del FLNC com de FRANCIA. Convidaren a la premsa a sopar al castell minuts abans de la destrucci.  Tamb posaren bombes al repetidor de televisi de Bastia i a l edifici del Club Mediterrane.   El gener del 1978 van atemptar contra la base aria de l'OTAN a Solenzara, per tal d atacar  l imperialisme occidental que oprimeix els pobles lliures i als estats progressistes de la Mediterrnia , ja que servia com a base d agressi contra l OAP, al FROLINAT i al Polisario.  D aquesta manera, el 1979 augmentaren l aliniament internacional amb el tercer mn i posaren 329 bombes, a edificis oficials parisencs (Ministeri de Finances, Palau de Justcia) i a bancs tant parisencs com de l illa, ja que eren considerats com a pilars de la colonitzaci.
 Expansi del grup .
A finals del 1980 havien estat jutjats 119 militants corsos, dels que 52 restarien en llibertat provisional, 27 reberen condemnes de pres llargues, i 34 restaven encara a la pres pendents de judici. Per les condemnes a pres imposades a Pars no van minvar la violncia del grup tant a Crsega com a Nia.  El 1980 van segrestar i van posar 463 bombes, entre elles a l Htel de Ville de Pars.  

El 2 d abril del 1981 el FLNC provoc l explosi d un artefacte a un avi a l aeroport d Ajaccio 10 minuts desprs de l aterratge de l avi del president francs Valry Giscard d'Estaing, tot provocant un mort i vuit ferits; poc desprs decretaren una treva unilateral i iniciaren un dileg,  a l espera dels resultats de les noves elecions presidencials, ja que Franois Mittrrand havia proms amnistia per als presos corsos.  Alhora, decidiren potenciar l acci poltica de masses, amb la creaci tant de la Cuncolta di i Cumitati Naziunalisti (CCN) considerat el bra poltic del FLNC, de caire assembleari com a expressi dels moviments nacionalistes de base i que reivindica la independncia; el Sindicatu i Travagliadori Corsi (STC), que aquell any obt el 17 % dels vots a les eleccions sindicals corses (el segon sindicat ms votat a l illa) i tindr certa fora en els sectors turstic i comercial, i l Assoziu di I Parenti Corsi, que obtingueren 10 representants als consells escolars el 1984 i passarien a 140 el 1988.  

El 4 d agost de 1981 Mittrrand decret una amnistia parcial per a cent presos corsos, que repetir el 12 de mar del 1982. Alhora, es redactar i aprovar un estatut particular per a Crsega. El 21 d agost del 1982 el FLNC dna per acabada la treva i comet un total de 800 atemptats en el que resta d any, un d ells, el 31 de desembre, l ametrallament del veterinari francs de Corte Jean-Paul Lafay, molt antinacionalista que es nega a pagar l  impost revolucionari . El 1983 provocar 300 atemptats, i seran detinguts 145 militants el 1983 i 219 ms el 1984. El 17 de juny del 1983 desaparegu el nacionalista Guidu Orsoni, un dels dirigents del FLNC a Porto Vecchio, i n'acusaren les forces parapolicials. El 9 d agost uns 2.000 nacionalistes li reteren homenatge en una mena d enterrament a Vero, amb membres del FLNC encaputxats que dispararen salves, mentre el FLNC executava a Mimco el 13 de setembre al representant francs a l Alta Crsega, Pierre-Jean Massimi.

El gener del 1984 un militant del FLNC, Stefanu Cardi, mor en esclatar-li la bomba que manipulava, i durant el seu enterrament es van viure forts moments de tensi entre policies i nacionalistes que volien retre-li honors militars, i poc desprs un comando del FLNC dirigit per Pantaleon Alessandri penetr a la pres d Ajaccio i assassin dos dels detinguts per la mort d Orsoni, J.M. Leccia i Salvatore Contini. El 1985 va cometre 392 atemptats i 522 el 1986. El 16 de juny del 1987 van reivindicar l'assassinat de l'antinacionalista J. P. Lafay, tot i que desprs es van desdir.

 La Primera Assemblea de 1988 .
El gener del 1988 celebr la seva I Assemblea, en la qual denunciava els criteris d inscripci electoral1 i exigeix mesures contra el clanisme i el caciquisme, repetir les eleccions, llibertat per als presos, la retirada de les forces repressives i es pronuncien per una societat de caire socialista i sexualment igualatria (per tots els militants coneguts sn homes). Aquests punts foren exposats en una roda de premsa el 8 de mar. Alhora mataren un gendarme a Ajaccio, i el 22 d abril un cotxe bomba contra una furgoneta policial provoc cinc ferits. El 31 de maig oferirien, per, un nou alto el foc. A Riscossa afirmava que el 1988 havia 50 presos poltics corsos en 15 presons fora de l illa, d ells el 70 % en presons d alta seguretat, allats i amb la prohibici d escriure o rebre correspondncia en cors, de relacionar-se amb els altres presos, traslladats de centre cada quatre mesos, i sotmesos a mals  tractes i vexacions.

A finals del 1988 es va  celebrar una trobada secreta entre el ministre d interior Pierre Joxe i dirigents del FLNC en qu s acord que a canvi d una treva indefinida es dictaria una amnistia per als presos de l organitzaci.  Aix, el 4 de gener del 1989 el FLNC treu un comunicat on afirma mantenir la treva i que noms la voluntat poltica clarament expressada i aplicada podr resoldre la qesti corsa.  El 6 de febrer foren alliberats Carlo Pieri, un dels responsables militars del grup, i tres militants ms. Tanmateix, durant el 1989 el FLNC realitzaria 21 atemptats, i pel setembre un dels membres de l organitzaci, Petru Peqquoli, funda el grup dissident Accolta Naziunale Corsa (ANC), que es fa fortaal Nord, de la qual es formaria un nou grup armat dissident, Resistenza.

 Escissions i extensi de la violncia .
L'escissi entre A Cuncolta Naziunalista (ACN) i el Moviment per l'Autodeterminaci (MPA) l'octubre de 1990 provoc tamb una escissi en el grup. Els seguidors de l'ACN s'anomenaria FLNC-Canal Histric i els del MPA FLNC-Canal Habitual, que durant molts anys s'enfrontarien entre ells. El 1991 es calculava que el FLNC havia coms ms de 6.000 atemptats des de la seva aparici.

 Vegeu tamb .

Llista de les accions atribudes o reivindicades pel FLNC;
FLNC del 22 d'octubre;
Ghjuvent Paolina;
FLNC UC;
Ghjuvent Indipendentista;
FLNC-Canal Habitual;
FLNC-Canal Histric;
Accolta Naziunale Corsa;
A Cuncolta Naziunalista;
Resistenza;
FLNC del 5 de maig;
Corsica Nazione;
Jornades Internacionals de Corte;
Sindicat dels Treballadors Corsos (STC);
Presenza Naziunale;

 Referncies .
 Paul Arrighi (1973)  Histoire de la Corse PUF  Col. Que sais je, Pars;
 Ghjacumu Thiers, Aureli Argem i Roca; Jordi Baeres Dossier Crsega Altres Nacions nm 6  1984;
 Xos M. Nez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Sntesis,  Col. Historia Universal Contempornea, 26  Madrid.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389208" title="Consistori de Tolosa" nonfiltered="346" processed="345" dbindex="150345">
Consistori de Tolosa, Sobregaya Companyia dels Set Trobadors o Jocs Florals de Tolosa  fou un certamen literari institut a Tolosa de Llenguadoc l'any 1323 i que es va celebrar fins al 1484, on concorrien tamb trobadors i poetes catalans.

Al segle XIV les diferncies entre la llengua provenal i el catal eren superiors a les semblances, i el provenal reservat a la poesia era una llengua gaireb morta. Aix, doncs, la creaci del Consistori de Tolosa (1323), format per premiar poesies escrites en provenal, em d'interpretar-la com un gest nostlgic. Tanmateix, la seva persistncia es deu, en bona part, a l'activa participaci de poetes catalans. El fet de continuar ancorats en aquesta tradici signific un fre a l'avan de la poesia catalana. 

La subjecci a la llengua i, a la vegada, a la vella temtica trobadoresca, produ una poesia arcaica, gens original i absolutament artificiosa a la qual, per, es van sotmetre la majoria de poetes catalans fins ben entrat el segle XV.

L'altra caracterstica de la poesia d'aquesta poca ve donada pel mateix fet d'escriure en una llengua apresa: la catalanitzaci en ser una constant. La fontica i la morfologia de les poesies s bsicament provenal, per la base sintctica s catalana. Aquesta duplicitat transparenta una crisis que es manifesta en les mltiples vacillacions que hom hi aprecia.

Pel que fa a la temtica, en mentenir-la intacta, la poesia degener en la repetici incessant d'una srie de tpics sense cap connexi amb la realitat. L'amor corts va romandre com un apriorisme amb un contigut cada cop menys precs, el vassallatge ja no equivalia a la seva significaci trobadoresca, la mort per amor no passava de ser una decleraci galant i la dama era gaireb una excusa per versificar.

En aquest context l'nica cosa valorable en un poema era la seva perfecci formal, segons els models imposats pel Consistori de Tolosa.

D'aquest conjunt d'autors destaquen Andreu Febrer i , sobretot, Jordi de Sant Jordi, que significa ja un punt de felxi entre l'antiguitat lrica trobadoresca i la lrica ja poru deseixida d'aquestes influncies prpia dels altres grans poetes catalans del segle XV, Ausis March i Ros Corella.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389210" title="Cresta neural" nonfiltered="347" processed="346" dbindex="150346">

La cresta neural, un component transitori de l'ectoderma, est localitzada entre el tub neural i l'epidermis d'un embri durant la formaci del tub neural. Les cllules de la cresta neural emigren rpidament durant -o immediatament desprs- la neurulaci, un esdeveniment embriolgic marcat pel tancament de la cresta neural.

S'ha referit com la quarta capa germinativa, degut a la seva gran importncia. La cresta neural pot donar lloc a neurones i cllules glias del sistema nervis autnom (SNA); alguns elements del sistema esqueltic, tendons i mscul llis; condrcits, ostecits, melancits, cllules cromafin i cllules de suport i productores d'hormones en certs rgans.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389212" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="348" processed="347" dbindex="150347">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es disputaren 14 proves de gimnstica, vuit en categoria masculina i sis en categoria femenina. La competici es disput entre els dies 5 i 10 de setembre de 1960 a la palestra de les Termes de Caracalla.

Participaren 254 gimnastes, 130 homes i 124 dones, de 20 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1960;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389216" title="Erecci" nonfiltered="349" processed="348" dbindex="150348">
L'erecci del penis, el cltoris o els mugrons s el seu estat engrandit i ferm. Depn d'una complexa interacci de factors psicolgics, neurals, vasculars i endocrins. La capacitat de mantenir un estat d'erecci s la clau del sistema reproductor i moltes formes de vida no podrien reproduir-se de manera natural sense aquesta capacitat.

Erecci del penis. 

L'erecci t lloc quan dues estructures tubulars que s'estenen al llarg del penis, els cossos cavernosos del penis s'inflen amb sang venosa. Aix pot ser el resultat de qualsevol d'entre una srie d'estmuls fisiolgics, coneguts com a excitaci sexual. El cos esponjs s una estructura tubular nica situada sota els cossos cavernosos, que cont la uretra, a travs de la qual passen l'orina i el semen durant la micci i l'ejaculaci, respectivament. Aquest cos tamb pot inflar-se lleugerament amb sang, per menys que els cossos cavernosos. Quan un mascle ja ha ejaculat durant un acte sexual o la masturbaci, la seva erecci sol acabar-se, per aix pot prendre temps depenent de la llargada i el gruix del penis.

L'erecci penil sol ser el resultat d'una estimulaci sexual de l'excitaci sexual, per tamb pot tenir lloc si la bufeta urinria est plena. En alguns mascles, l'erecci pot tenir lloc espontniament a qualsevol moment del dia; rep el nom de tumefacci penil nocturna quan t lloc durant la son REM.

Una erecci resulta en una tumefacci, un enduriment i un augment de la mida del penis, permetent el coit. L'escrot tamb pot tensar-se durant una erecci. No totes les activitats sexuals requereixen una erecci.



Control autnom.
Quan hi ha una estimulaci mecnica, l'erecci s iniciada per la divisi parasimptica del sistema nervis autnom (SNA), amb una participaci mnima del sistema nervis central. Les branques parasimptiques s'estenen des del plexe sacre cap a les artries que reguen el teixit erctil; quan sn estimulades, aquestes branques nervioses comencen a alliberar xid ntric, un agent vasodilatador, a les artries objectiu. Les artries es dilaten, omplint el cos esponjs i els cavernosos amb sang. L'erecci desapareix quan es posa fi a l'estimulaci parasimptica; l'estimulaci de referncia de la divisi simptica de l'SNA causa una constricci de les artries penils, forant la sortida de la sang del teixit erctil.
L'escora cerebral pot iniciar l'erecci en l'absncia d'estimulaci mecnica directa (en resposta a estmuls visuals, auditius, olfactius, imaginaris o tctils), actuant a travs de centres erctils de les regions lumbar i sacra de la medulla espinal. L'escora pot suprimir l'erecci fins i tot en presncia d'estimulaci mecnica, igual que ho poden fer altres factors psicolgics, emocionals i ambientals.

El terme oposat s destumefacci.

Forma i mida.
Un penis erecte pot prendre una varietat de formes i angles diferents, que van des d'un tub recte a un angle de 45-90 a una corbatura cap a l'esquerra o la dreta, cap amunt o cap avall. Un penis molt corbat, una condici coneguda com a malaltia de Peyronie, s identificada per una corba tancada al penis erecte. Aix pot causar efectes fsics i fisiolgics en l'individu afectat, que podrien incloure una disfunci erctil o dolor durant l'erecci. Els tractaments inclouen medicaci oral (com ara amb vitamina E) o cirurgia, que gaireb sempre s reservada com a ltim recurs.

En general, la mida d'un penis erecte roman fixa a partir de la vida post-pubescent. Se'n pot augmentar la mida per cirurgia, tot i que l'allargament del penis s controvertit, i segons un estudi la majoria d'homes no queden satisfets amb el resultat.

Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389219" title="Iridiscncia" nonfiltered="350" processed="349" dbindex="150349">
La iridescncia s un fenomen ptic caracteritzat com la propietat de certes superfcies en les quals el to de la llum varia d'acord a l'angle des del qual s'observa la superfcie, com en les taques d'oli, les bombolles de sab i les ales d'una papallona. 

La iridescncia s causada per mltiples reflexions de la llum en mltiples superfcies semitransparents, on els subseqents canvis de fase i interferncia de les reflexions modulen la llum incident per l'amplificaci o atenuaci de les diferents freqncies.

La paraula iris t el seu origen en la paraula grega Iris (Iri*s), que significa llum, i era el nom de la deessa Iris en la mitologia grega, qui s la personificaci de la llum i actuava com deessa del sol.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389221" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="351" processed="350" dbindex="150350">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es disputaren set proves d'halteroflia, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren el dia 7 de setembre de 1960 al Palazzetto dello sport de la ciutat de Roma.

Participeren un total de 172 halters de 53 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1960;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389223" title="Retrat de les senyoretes N.N." nonfiltered="352" processed="351" dbindex="150351">

Retrat de les senyoretes N.N. s una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1890 a Barcelona i que actualment pertany a una collecci privada.

El 18 d'octubre de 1890 es va inaugurar a la Sala Pars de Barcelona una exposici que suposaria l'inici de la renovaci pictrica catalana. Casas i Rusiol presentaven un nombre important d'obres de la seva producci ms recent, que van suscitar una considerable controvrsia entre els partidaris i detractors. Tanmateix, els crtics d'art van elogiar unnimement els retrats de Casas i van coincidir a destacar el Retrat de les senyoretes N.N., tant per l'elegncia i per l'expressi de les dues figures, com pel realisme de l'ambient. 

La Vanguardia del dia anterior de la inauguraci considerava realment bonic el retrat de les seves dues cosines ngels i Antonia, passejant del bra per un jard  on no se sap si admirar ms la manera com estan collocades les figures o la diafanitat del medi en les quals es mouen

Antnia Espaa Puig i ngels Puig Espaa, les dues joves retratades per Casas en aquesta tela, eren cosines del pintor. Segons sembla, el ttol que en aquell moment es va donar a aquesta obra, Retrat de les senyoretes N.N., es va deure al fet que les joves van preferir mantenir-se en un discret anonimat. Les dues figures destaquen tant per la precisi gaireb fotogrfica dels seus rostres com, i molt especialment, per la valenta utilitzaci de l'intens blanc dels vestits, matisats en rosa i blau respectivament, colors que amb major intensitat apliquen als llaos que llueixen les retratades. Aix mateix l'artista va integrar a les figures en un exuberant entorn ocupat per uns grans testos amb plantes i flors que no solament aconsegueixen un ajustat contrapunt a les retratades sin que permeten a l'artista mostrar la seva extraordinria habilitat. 

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina: Ramon Casas. El pintor del modernismo. MNAC. 2001. ISBN 84-8043-077-X;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389229" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="353" processed="352" dbindex="150352">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es realitzaren cinc proves d'hpica: doma clssica, concurs complet i salts, tant en categoria individual com per equips. La competici es desenvolup entre els dies 5 i 10 de setembre de 1960 a l'Estadi Olmpic de Roma, als jardins de la Villa Borghese i a la poblaci de Rocca di Papa.

Participaren un total de 159 genets, entre ells 8 dones, de 29 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hpica 1960;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389233" title="Ghjuvent Paolina" nonfiltered="354" processed="353" dbindex="150354">
Ghjuvent Paolina s un sindicat d'estudiants nacionalistes corsos. Fundat en 1992 per estudiants de la Cunsulta di i Studienti Corsi, agrupa estudiants de la Universitat de Crsega Pascal-Paoli. La seva creaci s resultat d'una ingerncia del moviment nacionalista en ambdues universitats i, en particular, en el quadre d'elecci del president de la universitat, Antoine-Franois Bernardini. s polticament independent del moviment nacionalista cors, un cert nombre dels seus militants van crear Rinnovu.
 
 Enllaos externs . 
 Web del sindicat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389235" title="Nebulosa de l'Ull de Gat" nonfiltered="355" processed="354" dbindex="150355">

La nebulosa de l'Ull de Gat (NGC 6543) s una nebulosa planetria de la constellaci de Drag. Estructuralment s una de les nebuloses ms complexes que es coneixen, i les observacions de gran resoluci del Telescopi Espacial Hubble hi han revelat nusos, raigs de material i marcades estructures en forma d'arc.

Fou descoberta el 15 de febrer de 1786 per l'astrnom alemany William Herschel i fou la primera nebulosa l'espectre de la qual fou investigat per primer cop, un treball dut a terme per l'astrnom afeccionat William Huggins l'any 1864.

La intricada estructura que posseeix podria estar causada per materials ejectats per una binria que acompanya l'estrella central, per fins ara no existeix cap prova directa que demostri que tingui aquest company. Els clculs d'abundncia dels elements qumics de la nebulosa tamb presenten discrepncies importants entre les mesures obtingudes en dos mtodes diferents, la causa de les quals s incerta.

 Informaci general .

NGC 6543 s una nebulosa planetria molt estudiada. s relativament brillant, amb una magnitud aparent de 8,1 i tamb amb una alta brillantor superficial. Est situada a les coordenades d'ascensi recta 17h 58,6m i de declinaci +6638'. La seva alta declinaci permet observar-la ms fcilment des de l'hemisferi nord en el qual es concentra histricament el major nombre de grans telescopis. NGC 6543 se situa gaireb exactament al pol nord de l'eclptica.

Mentre que la nebulosa interior ms brillant t un mida relativament reduda d'uns vint segons d'arc de dimetre, posseeix un halo extens amb material ejectat de l'estrella central durant l'etapa de gegant vermella. L'halo s'estn uns 386 segons d'arc (6,4 minuts d'arc).

Les observacions mostren que el cos principal de la nebulosa t una densitat d'unes 5.000 partcules/cm3 i una temperatura de 8.000 K. L'halo exterior es troba a una temperatura lleugerament superior als 15.000 K i una densitat molt inferior.

L'estrella central d'NGC 6543 s una estrella de tipus espectral O amb una temperatura a la fotosfera de 80.000 K. La seva brillantor s aproximadament 10.000 vegades ms lluminosa que el Sol amb un radi de 0,65 vegades el radi solar. Diverses anlisis espectroscpiques mostren que l'estrella perd massa rpidament per un fort vent estellar a un ritme de 3,210 7 masses solars per any   20 trilions de tones per segon. La velocitat d'aquest vent de partcules s de 1.900 km/s. Els clculs i models terics indiquen que l'estrella central posseeix actualment una massa similar a la del Sol, per els clculs de la seva evoluci terica indiquen una massa inicial de cinc masses solars.

 Observacions .
 Observacions infraroges .
Les observacions de la longitud d'ones infraroges del NGC 6543 mostren la presncia de pols estellar i gas a baixa temperatura. Es creu que la pols es form a les ltimes fases de la vida de l'estrella progenitora. Aquesta pols absorbeix llum de l'estrella central remetent l'energia en longituds infraroges. L'espectre d'emissi infraroja permet deduir temperatures de 70 K.

Les emissions infraroges revelen la presncia de material no ionitzat com l'hidrogen molecular (H2). En moltes nebuloses planetries l'emissi molecular s ms gran a distncies superiors de l'estrella, on el material deixa d'estar ionitzat. En el cas de NGC 6543, l'emissi d'hidrogen s ms intensa en el lmit interior de l'halo exterior. Aix es possiblement degut a les ones de xoc que exciten l'H2 a mesura que impacten a diferents velocitats contra l'halo.

 Observacions ptiques i ultraviolades .

NGC 6543 ha estat observada extensament en ultraviolat i en les longituds d'ona del visible. Les observacions espectroscpiques en aquestes longituds d'ona permeten determinar les abundncies de diferents espcies qumica, aix com intricades estructures de nebulosa. 

La imatge en fals color del HST ressalta les regions d'alta i de baixa concentraci d'ions. Es feren tres imatges en filtres que allaven la llum emesa pels ions d'hidrogen a 656,3 nm, el nitrogen ionitzat a 658,4 nm i l'oxigen doblement ionitzat a 500,7 nm. Les imatges foren combinades en canals vermell, verd i blau respectivament. La imatge revela dos capes de material menys ionitzat als lmits de la nebulosa.

 Observacions per raigs X .

L'observatori de raigs X Chandra ha revelat la presncia de gas extremadament calent al voltant de NGC 6543. Es creu que el gas calent es produt per la violenta interacci entre el vent estellar i el material expulsat anteriorment. Aquesta interacci ha buidat en gran mesura l'interior de la nebulosa, deixant un espai menys dens en forma de bombolla.

Les observacions de Chandra han revelat tamb una font puntual d'intensos raigs X en la posici de l'estrella. Aquesta no hauria d'emetre tan intensament en aquesta longitud d'ona, per la qual cosa l'elevat flux de raigs X resulta una misteri. Una possibilitat interessant s que els raigs X podrien ser produts per un hipottic disc d'acreci al voltant del sistema binari.

 Distncia .
Les distncies entre les nebuloses planetries no sn tan fcils d'identificar com en el cas d'algunes estrelles. Molts dels mtodes utilitzats per estimar aquestes distncies es basen en hiptesis generals que poden ser inadequades per l'objecte especfic que s'estudia. 

Recentment, les observacions d'una major precisi realitzades amb telescopis com el Hubble han perms millorar aquestes estimacions. Totes les nebuloses planetries s'expandeixen, de manera que les observacions d'un mateix objecte al llarg de diferents anys amb un suficient resoluci angular permeten mesurar el ritme de creixement de la nebulosa sobre el cel. Aquesta expansi es normalment molt petita, d'uns pocs millisegons d'arc per any o menys. Els mtodes espectroscpics permeten calcular la velocitat d'expansi d'una nebulosa planetria a partir de l'efecte Doppler. Per tant, comparant l'expansi angular amb la velocitat d'expansi mesurada per l'efecte Doppler es pot calcular la distncia a la nebulosa.

En el cas d'NGC 6543, les observacions del telescopi espacial Hubble al llarg de diversos anys han perms estimar el seu ritme d'expansi en 10 millisegons d'arc per any amb velocitats d'expansi al llarg de la lnia de visi de 16,4 km/s. Combinant ambds resultats resulta una distncia entre la Terra i la nebulosa d'Ull de Gat de 1.000 parsecs.

 Edat .
El ritme d'expansi angular de la nebulosa es pot utilitzar pera estimar-ne l'edat. Si el ritme d'expansi ha estat constant, per a aconseguir un dimetre de 20 segons d'arc a un ritme de 10 millisegons d'arcs per any, la nebulosa s'hauria format fa uns 1.000  260 anys. Aquesta edat podria ser superior, car el material ejectat podria haver-se desplaat a una velocitat superior en etapes anteriors de la seva evoluci, alentit-se ms tard per la seva interacci amb el medi interestellar.

 Composici qumica .

Igual que gran part dels objectes astronmics, NGC 6543 est formada majoritriament per hidrogen i heli, juntament amb elements pesants presents noms en quantitats petites. La composici exacta pot ser estudiada mitjanant l'anlisi espectroscpic de la llum procedent de la nebulosa. Les abundncies s'expressen generalment relatives a l'hidrogen perqu s l'element ms abundant. 

Diversos estudis indiquen que la proporci d'heli en comparaci amb la d'hidrogen a la nebulosa d'Ull de Gat s de 0,12, el carboni i el nitrogen tenen una abundncia de 310 4 i l'oxigen t una abundncia de 710 4. Aquests valors sn habituals a les nebuloses planetries que tenen concentracions de carboni, nitrogen i oxigen ms abundants que una estrella com el Sol, a causa dels efectes de la nucleosntesi que enriqueix l'atmosfera estellar en elements pesants, que sn desprs expulsats formant la nebulosa planetria.

Una anlisi ms detallada mostra que la nebulosa cont tamb una petita quantitat de material altament enriquit amb elements pesants.

 Cinemtica i morfologia de la nebulosa .
NGC 6543 s una nebulosa de gran complexitat estructural. Els mecanismes capaos de modelar totes les seves formes no es comprenen amb claredat. La porci interior ms brillant est causada per la interacci del vent estellar amb el material expulsat durant la formaci de la nebulosa. En aquest procs s'emeten gran quantitat de raigs X. El vent estellar buida de manera heterognia  l'interior de la nebulosa.

Com que l'estrella central presenta senyals de poder ser un sistema binari, la interacci entre ambdues estrelles contribueixi tamb a modelar les estructures interiors de la nebulosa. En aquest cas, podria existir un disc d'acreci amb material fluint d'una estrella a l'altra i amb fenmens d'ejecci per les regions polars de l'estrella expulsant material. Aquest raigs d'ejecci estarien sotmesos a moviments de precessi que podrien contribuir a formar les estructures en forma de filament presents en la nebulosa.

Ms enll de la nebulosa interior, l'halo exterior envolta el sistema en una srie d'anells concntrics formats en etapes anteriors de la formaci de la nebulosa planetria, quan l'estrella interior estava a la branca asimpttica de les gegants vermelles del diagrama de Hertzsprung-Russell. Els anells estan uniformement distributs, de manera que tan sols hi hauria un nic mecanisme responsable de la seva formaci a intervals regulars. Encara ms enll es pot apreciar un halo de material ms tnue.

Enllaos externs.

 Chandra X-Ray Observatory Photo Album: NGC 6543 (Cat's Eye Nebula);
 NASA APOD - October 31, 1999: The Cat's Eye Nebula;
 Hubble Probes the Complex History of a Dying Star - article sobre la Nebulosa de l'Ull de Gat a la pgina HubbleSite.;
Cat's Eye Nebula Release at ESA/Hubble;
Cat's Eye Nebula images at ESA/Hubble;

 Referncies .







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389239" title="Cunsulta di i Studienti Corsi" nonfiltered="356" processed="355" dbindex="150356">
Cunsulta di i Studienti Corsi (CSC)  s el ms antic sindicat estudiantil cors. D'ideologia nacionalista corsa, fou creat el 1974 per estudiants corsos a Nia. La seva primera reivindicaci fou la reobertura de la  Universitat de Corte (Universit di Corti), reivindicaci que van obtenir el 1981.

En els anys 1990 va patir una escissi en el seu si. D'ella el 1992 sorgiria Ghjuvent Paolina, i el 1999 una nova escissi provocar el naixement de la Ghjuvent Indipendentista. Reivindica un nacionalisme tolerant, respectus i democrtic. Advoca per la defensa dels interessos dels estudiants i la promoci de la Universitat de Corti (Universit di Corti). s el sindicat majoritari dels estudiants corsos, juntament amb  Ghjuvent Paolina. 

 Enllaos externs .
 Web de la Cunsulta di i Studienti Corsi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389242" title="Ghjuvent Indipendentista" nonfiltered="357" processed="356" dbindex="150357">
Ghjuvent Indipendentista (GI) s un sindicat estudiantil fundat en 1999 en la Universitat de Crsega com a escissi de la Cunsulta di i Studienti Corsi. La seva creaci parteix d'un supsit: els joves corsos no disposen d'una estructura permanent per a inscriure's en la lluita independentista. Els sindicats corsos s'inscriuen en un rol exclusivament universitari i no poden respondre a les aspiracions de la joventut corsa. Reclamen el reconeixement de la naci corsa i la lluita contra la dominaci colonial.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389247" title="Diego Martn Veloz" nonfiltered="358" processed="357" dbindex="150358">
Diego Martn Vloz, (Manzanillo, (Cuba), 1876, Salamanca, 12 de mar de 1938) fou un poltic espanyol.

Amb disset anys es va allistar en l'exercit per a lluitar en la Guerra de Cuba tractant d'impedir la independncia de la illa. Va rebre nombroses condecoracions per marx de Cuba desprs de la independncia. A Espanya continu amb la seva carrera militar al Marroc i desprs a Madrid. Desprs d'abandonar l'exrcit decid installar-se a la provncia de Salamanca per a dedicar-se a diversos negocis. En 1915 adquir una finca a Villaverde de Guarea, i en 1917 s'inicia en la poltica, presentant-se a la Diputaci Provincial de Salamanca, per va decidir retirar-se. A les eleccions generals espanyoles de 1919 fou escollit diputat a Corts per Salamanca pel Partit Agrari, una escissi del Partit Conservador. Fou escollit novament diputat a per Salamanca a les eleccions generals espanyoles de 1920 i per Pearanda de Bracamonte a les de 1923. 

Fou nomenat President Honorari de la Lliga d'Agricultors, fill Predilecte de l'Armua (15 d'abril de 1923) i de Salamanca (6 de gener de 1921). El 5 de maig de 1922 va ser nomenat president del Casino de Salamanca, per als deu dies deix el crrec. En 1923 va fundar a Pearanda el peridic La Voz de Castilla, des del qual ser un dels principals suports de la premsa cap als conservadors. Durant aquests anys el seu carcter li va causar tamb enemistats i enfrontaments com la que va mantenir al Congrs dels Diputats amb Indalecio Prieto. Aquest caracter violent juntament amb la seva mala relaci amb Unamuno sn els factors ms coneguts de la seva vida. 

Durant la Segona Repblica Espanyola va tractar de continuar amb la seva vida poltica com monrquic, per sense xit. Amb l'inici de la guerra civil fou nomenat President de la Diputaci Provincial de Salamanca el 28 de juliol de 1936, per fou cessat l'1 d'agost de 1936. Durant aquest breu perode la seva actuaci va ser contradictria; pblicament buscava voluntaris per al front i se li atribueix la proposta d'usar la Forest de la Orbada per a dipositar els cossos dels afusellats, per tamb va ajudar a passar la frontera a persones que corrien perill. Prcticament retirat de la vida poltica, va morir el 12 de mar de 1938. El seu cos Alejandro Martn Esteban va escriure en 1955, un relat sobre la seva famlia que aporta multitud de dades sobre Diego Martn Vloz, el llibre es titula Memorias y recuerdos.

 Referncies .
 Extret de Wikisalamanca (amb llicncia GFDL).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389249" title="La Voz de Castilla" nonfiltered="359" processed="358" dbindex="150359">
La Voz de Castilla fou un diari creat en Burgos en 1910. Des del 16 d'abril de 1916, el diari va aparixer amb el subttol de rgan defensor del regionalisme castell, que va conservar fins al seu ltim nombre. Va deixar de publicar-se el 24 d'abril de 1921. 
Historia. 
La seva seu estava en la calli Lan Calvo, 3, al centre de la ciutat de Burgos i s'imprimia a la impremta de Marcelino Miguel. Entre 1910 i abril de 1916, el subttol va ser diari independent del mat. El dia 16 d'abril de 1916 apareixia amb el titular El regionalisme ha triomfat per la voluntat del poble. A partir de la dcada de 1940, un nou diari del mateix nom va ser l'rgan oficial del Movimiento Nacional en la provncia del rgim de Franco. Aquest diari es va editar del 1 de setembre de 1945 al 24 de gener de 1976.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389251" title="Antoni Arderiu i Pascual" nonfiltered="360" processed="359" dbindex="150360">
Antoni Arderiu i Pascual (Manresa, 1892 - Barcelona 1966) fou un advocat, poltic i empresari catal. Era fill de Pere Arderiu i Brugus, cap del Partit Conservador a Manresa. Es llicenci en dret per la Universitat de Barcelona. Fou escollit diputat per la Lliga Regionalista pel districte de Manresa a les eleccions generals espanyoles de 1919. El 1921 va fundar a Manresa l'empresa Manufactures de la Pell (Pielsa) amb Llus Plana i Roca i Jaume Castells i Lastortras, que proporcionava pells per a fabricar soles de sabata. Tamb fou membre de la Reial Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya i deg del Illustre Collegi d'Advocats de Manresa de 1934 a 1966.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Histria de Manresa;
 Web de l'ICAM;
 Detalls biogrfics;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389254" title="Paternariat" nonfiltered="361" processed="360" dbindex="150361">
El paternariat s un concepte de l'administraci.

s la collaboraci voluntria i estable entre dos o ms organitzacions pbliques i privades per a desenvolupar productes o serveis compartint els riscos, els costs i els beneficis. s a dir, la cooperaci entre el sector pblic i l'empresa, per una lgica de beneficis per intercanvi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389258" title="Sant Quint (desambiguaci)" nonfiltered="362" processed="361" dbindex="150362">

 Hagiografia .
 Sant Quint, mrtir del segle III. La seva onomstica es celebra el 31 d'octubre.
 Sant Quint, mrtir, venerat a Meaux, la festa del cual s el  4 d'octubre.
 
 Toponmia .
 Catalunya .
 Poblacions .
 Sant Quint de Mediona, municipi de l'Alt Peneds;
 Sant Quint de Montclar, enclavament del municipi de Montclar, a la comarca del Bergued.
 Sant Quint de Puig-rodon, entitat de poblaci de Campdevnol, al Ripolls.
 Sant Quint de Travil ( o Taravil),  entitat de poblaci del municipi de Capolat, al Bergued;
 Geografia fsica .
 Torrent de Lleu - Riera de Sant Quint, riera del Solsons, al municipi d'Odn;
 Tur de Sant Quint, al venat de Plans (Cardona), al municipi de Cardona, a la comarca del Bages.
 Esglsies de Catalunya .
 Capella de Sant Quint (Castellbisbal), al municipi de Castellbisbal, al Baix Llobregat.
 Ermita de Sant Quint de Cambrils, situada a Cambrils de Montanya, al municipi d'Odn, al Solsons.
 Ermita de Sant Quint de Sant Esteve d'en Bas, antiga parrquia del municipi de la Vall d'en Bas, a la Garrotxa.
 Portugal .
 Santo Quintino, fracci del municipi portugus de Sobral de Monte Agrao.
Igreja de Sao Quintino, esglsia histrica portuguesa, declarada patrimoni nacional.
 Frana .
 Municipis .
 court-Saint-Quentin, al departament de Pas-de-Calais, a la regi de Nord-Pas-de-Calais.
 Lattre-Saint-Quentin, al departament de Pas-de-Calais, a la regi de Nord-Pas-de-Calais.
 Le Fay-Saint-Quentin, al departament de l'Oise, a la regi de la Picardia.
 Marcillac-Saint-Quentin, al departament de la Dordonya, a l'Aquitnia.
 Saint-Quentin, ciutat de l'Aisne, a la regi de la Picardia. s capital d'una sots-prefectura.
 Saint-Quentin-au-Bosc , al Departament de Sena Martim, regi de l'Alta Normandia.
 Saint-Quentin-de-Baron, al Departament de Gironda, regi de l'Aquitnia.
 Saint-Quentin-de-Blavou, al Departament de l'Orne, regi de la Baixa Normandia.
 Saint-Quentin-de-Caplong, al Departament de Gironda, regi de l'Aquitnia.
 Saint-Quentin-de-Chalais, al Departament de Charente, regi de Poitou-Charentes;
 Saint-Quentin-des-Illes, al Departament de l'Eure, a la regi de l'Alta Normandia.
 Saint-Quentin-des-Prs, al Departament de l'Oise, a la regi de la Picardia.
 Saint-Quentin-du-Dropt, departament de l'Olt i Garona, a la regi de l'Aquitnia.
 Saint-Quentin-en-Mauges, al departament de Maine i Loira, a la regi del Pas del Loira.
 Saint-Quentin-en-Tourmont, departament de Somme, a la regi de la Picardia.
 Saint-Quentin-en-Yvelines, al departament de les Yvelines, a la regi de l'Illa de Frana).
 Saint-Quentin-Fallavier, al departament de l'Isra, a la regi de Roine-Alps.
 Saint-Quentin-la-Chabanne, al departament de la Corresa a la regi del Llemos.
 Saint-Quentin-la-Motte-Croix-al-Bailly, al departament de Somme, a la regi de la Picardia.
 Saint-Quentin-la-Poterie, al departament de Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell.
 Saint-Quentin-la-Tour, al departament de l'Arija, a la regi del Migdia-Pirineus.
 Saint-Quentin-le-Petit, al departament de les Ardenes, a la regi de la Xampanya-Ardenes.
 Saint-Quentin-ls-Beaurepaire, al departament de Maine i Loira, a la regi del Pas del Loira.
 Saint-Quentin-les-Chardonnets, al departamet de l'Orne, a la regi de la Baixa Normandia.
 Saint-Quentin-les-Marais, al departament de Marne, a la regi de la Xampanya-Ardenes.
 Saint-Quentin-le-Verger, al departament de Marne, a la regi de la Xampanya-Ardenes.
 Saint-Quentin-sur-Charente, al department de la Charente, a la regi de Poitou-Charentes.
 Saint-Quentin-sur-Coole, al departament de Marne, a la regi de la Xampanya-Ardenes.
 Saint-Quentin-sur-Indrois, al departament de Indre i Loira, a la regi de Centre.
 Saint-Quentin-sur-Isre, al departament de l'Isra, a la regi de Roine-Alps.
 Saint-Quentin-sur-Nohain, al departament de Nivre, a la regi de la Borgonya.
 Saint-Quentin-sur-Sauxillanges, a la departament de Pui Domat, a la regi de l'Alvrnia.
 Soumont-Saint-Quentin, al departament de Calvados, a la regi de la Baixa Normandia.
 Municipis antics .
 Saint-Quentin (Dordonya), a Dordonya (regi de l'Aquitnia),ara integrat al municipi de Marcillac-Saint-Quentin.
 Saint-Quentin (Sarthe), a Sarthe (Pas del Loira, actualment integrat al municipi de Saint-Maixent;
 Geografia fsica .
 Canal de Saint-Quentin, canal que ajunta els rius Oise, Somme i l'Escaut.
 Estany de Saint-Quentin, a Saint-Quentin-en-Yvelines.
 Mont Saint-Quentin, que domina la ciutat de Metz.
 Mont Saint-Quentin (Aisne), lloc que fou teatre de la Batalla del Mont Saint-Quentin.
 Edificis religiosos .
 Baslica de Sant Quint, a Saint-Quentin, a l'Aisne.
 Esglsia fortificada de Sant Quint, a Scy-Chazelles, en la que roman enterrat Robert Schuman.
 Esglsia de Sant Quinti, a Tournai.
 Esglsia de Sant Quinti, de Tolosa, destruda a la Revoluci Francesa.
 Altres .
 Dudon de Saint-Quentin, cronista normand del S. XI.
 Batalla de Sant Quint (desambiguaci).
 Saint-Quentin Basket-Ball, club professional de bsquet de la ciutat de Saint-Quentin.
 Olympique de Saint-Quentin, club de futbol de la ciutat homnima.
 Blgica .
 Lennik-Saint-Quentin (en Holands, Sint-Kwintens-Lennik, una secci del Municipi belga de Lennik, a la provncia de Brabant flamenc.
 Canad .
 Sant Quint (Nova Brunsvic);
 Illa de Sant Quint, illa del riu de Sant Maurici, a Trois-Rivires.
 Estats Units .
 Pres Estatal de San Quentin, a la ciutat de San Rafael, California. s la pres ms antiga de l'Estat de Califrnia.
 Quentin, Pennsylvania.
 Filipines .
 San Quintn, Abra;
 San Quintn, Pangasinan;
 Mxic .
 San Quintn (Baixa Califrnia), a l'estat de la Baixa Califrnia.
 San Quintn, Chiapas, a l'estat de Chiapas.
 Xile .
 Glacera San Quintn.

 Cultura .
 Sant Quint (Lloyd Bacon), s una pellcula estatunidenca de Lloyd Bacon, el 1937.
 Sant Quint (Gordon Douglas), s una pellcula estatunidenca de Gordon Douglas, del 1946;
 Decididos de Quintino, Aliados de Quintino i Aliana de Quintino, gremis de carnaval extingits.

 Vegeu tamb .
Quint (desambiguaci);
Quentin (desambiguaci);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389259" title="Toms Bellpuig" nonfiltered="363" processed="362" dbindex="150363">
Toms Bellpuig i Joy  (Barcelona, 1860   Barcelona, 1936), poeta i sacerdot. 

 Biografia.

Toms Bellpuig i Joy va nixer a Barcelona l any 1876. Va quedar orfe quan era molt jove i va traslladar-se a Tortosa a viure amb el seu oncle. All ingresa al Seminari Dioces, que llavors era al carrer Montcada, i comena a escriure les seues primeres poesies. L'any 1900 es llicencia a Valncia en Sagrada Teologia i s ordenat prevere. L'any segent ja apareix com a professor de llat i d'humanitats al Seminari de Tortosa. El 1906 va ser nomenat consiliari de la Congregaci de Sant Llus, i posteriorment regent de la parrquia de Santa Brbara i capell del monestir de Santa Clara de Tortosa. 

El 1909 coneix Joan Baptista Many a la tornada de la seua estada a Roma i entaulen una gran amistat. El 1919 funden la Lliga Espiritual de la Mare de Du de la Cinta i Bellpuig n's elegit viceconsiliari. L'any 1920, l'expulsen com a professor del Seminari, al mateix temps que mossn Many i dos professors ms, i l'any segent es dissol la Lliga. A partir d'aqu no se'n sap gaire cosa.

El 1936 era adscrit a Tortosa, capell del monestir de Santa Clara i formava part del clergat parroquial del Sant Crist del Sagrari de la Seu. Tamb era consiliari del grup Oliver de Boteller, de Tortosa, creat el 20 d octubre de 1935, de la Federaci de Joves Cristians de Catalunya. Per tal d'escapar de la persecuci de qu eren objecte, el dia 15 d'agost d'este any, Bellpuig i Many es traslladen de Tortosa a Barcelona per refugiar-se. A finals de setembre el detenen quan anava a la Conselleria d'Ordre Pblic de la Generalitat a buscar un salconduit per a traslladar-se a Vic. Es creu que va ser assassinat a primers d'octubre, precisament per declarar la seua condici de sacerdot.
 
En record seu, un carrer de Tortosa porta el seu nom. Segons sembla, tamb s'han fet trmits per a la seua beatificaci.

 Obra literria.

Toms Bellpuig va ser un escriptor prolfic. Les principals caracterstiques de la seua obra literria sn el predomini de la temtica religiosa, l s de la llengua catalana i la voluntat de promoure lligades totes dues coses. Tot i que destac sobretot com a poeta, va conrear tamb el teatre i la novella, i va collaborar en molts peridics i revistes de Tortosa i de Barcelona. 

La seua obra potica es decanta per la poesia religiosa, sobretot de tema eucarstic, amb clares influncies de Jacint Verdaguer i Miquel Costa i Llobera. A ms dels nombrosos poemes dispersos, en publica dos llibres: Composicions eucarstiques (Barcelona, 1922) i Composicions eucarstiques. (Segona srie) (Tortosa, 1926). 

Per altra banda, tamb s autor de la lletra de diversos goigs, que promouen la devoci popular, i tamb novenes. De goigs, en coneixem almenys tres: a) Goigs en honor de la Mare de Du de la Cinta (1932); b) Goigs de la Mare-de-Du de l'Aldea venerada al Terme de Tortosa (s. d.), i c) Goigs a llaor de la Mare-de-Du de Montserrat, venerada dels tortosins al seu nou Santuari de l'avinguda de Mig-Cam (1933). De novenes, en coneixem dos: a) la que publica a Lo Beat Francesc Gil de Federic. Vida i martiri. Novena - Goigs (1919); i b) Novena a Madona Santa Mara de la Rpita venerada dins la Clausura de les Monges Sanjoanistes de Tortosa (1922). 

Com a dramaturg s autor de quatre drames religiosos sobre vides de sants mrtirs: a) El Triunfo de la Virginidad. Melodrama sacro en un acto (Tortosa, 1905 i 1915), traduda tamb al catal: La Virginitat triomfant. Drama sacre musical en un acte i en vers (Barcelona, 1935); b) Sang tortosina. Drama histric en un prleg, dos actes y un epleg (Tortosa,  1915); c) Soldats de Crist. Episodi trgic en un acte i en vers (Tortosa, 1924), i d) El Mrtir de l'Eucaristia. Drama en dos actes per a nois (Barcelona, 1926). 

Tamb va escriure per entregues una novella asctica no gaire reeixida: Or a les brases. Novella asctica (Barcelona, 1933).

 Altres obres.

Entre els escrits no literaris, predominen les publicacions que sn fruit de la seua tasca docent: un manual abreujat de retrica, Retrica compendiada (Tortosa, 1904); la traducci al catal de l epistolari de Sant Cebri, Epistolari (Barcelona, 1929-1931); i un llibre de divulgaci sobre els primers bisbes de l Esglsia, Els Sants pares (Barcelona, 1927). 

D'altra banda, tamb va participar activament en campanyes a favor de l s del catal en l mbit eclesistic. A ms d'escriure articles que defensen la predicaci en catal o l elocuci catalanitzada del llat, va publicar la versi catalana de Primeras nociones de la Doctrina Cristiana segn el texto de S. S. el Papa Po X. Aumentadas con las preguntas ms importantes para preparar los nios de Primera Comunin (Tortosa, 1925), i segurament, tamb, del Catecisme curt. Primera part del compendi de la Doctrina Cristiana. Manat per S. S. lo Papa Pio X a les dicesis de la provincia romana (Barcelona, 1912). 

Una de les obres ms conegudes de Bellpuig, malgrat no haver-lo firmat mai, s el resum d'ortografia catalana L'art d'escriure b, del qual se'n van publicar cinc edicions: 1a ed. (1908?), 2a ed. (Tortosa, 1913), 3a ed. (Gandesa 1922), 4a ed. (Tortosa, 1930), 5a ed. (Tortosa, 1934). 

Destaca tamb com a collaborador del Diccionari catal-valenci-balear d'Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll. 


 Bibliografia.

 ARAGONS, SALVAT, Albert. El parlar de Freginals al Diccionari catal-valenci-balear. Una aportaci de Toms Bellpuig, beCEroLes. Lletres de llengua i literatura, 3. Alcanar, 2008.

 ALBERT, Santiago. Diccionari biogrfic. Albert editor, Barcelona, 1966-1970. 4 v.

 BAYERRI I BERTOMEU, Enrique. El Gran poeta tortosino de lo ideal: semblanza de Mosn Toms Bellpuig (+1936) , a Programa Oficial de las Fiestas Mayores en honor a Ntra. Sra. de la Cinta, 1 a 10 de Septiembre de 1945. Tortosa, 1945. a part: Imp. y Lib. de Alguer y Baiges, Tortosa, 1946. ;

 CORTS, Ramon; GALTS, Joan; MANENT, Albert (dir.). Diccionari d'histria eclesistica de Catalunya. Generalitat de Catalunya-Claret, Barcelona, 1998-2001. 3 v.

 MANY, Joan B.  El poeta de Tortosa, a Programa Oficial de las Fiestas Mayores en honor a Ntra. Sra. de la Cinta, 1 a 10 de Septiembre de 1945. Tortosa, 1945. ;

 Martirologi de la Federaci de Joves Cristians de Catalunya. Federaci de Cristians de Catalunya, Editorial La Formiga d Or, Barcelona, 1992.

 MIRAVALL, Ramon. En el cinquantenari d'un afusellament. Toms Bellpuig, el sacerdot i poeta, La Veu del Baix Ebre  (9 de gener de 1987), p. 8-9.

 Enllaos externs.

 Toms Bellpuig a Beab;

 SUBIRATS, Emigdi. Mn. Toms Bellpuig, Llibresebrencs.org;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389261" title="Ribera del Xquer" nonfiltered="364" processed="363" dbindex="150364">
La Ribera del Xquer o senzillament la Ribera s una comarca natural que agrupa les actuals comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa al Pas Valenci. s una gran plana creada pel pas del riu Xquer que corre de la mar mediterrnia fins a les muntanyes de la Canal de Navarrs, i de l'Horta de Valncia fins a la serra de les Agulles i la Valldigna. No formava part de la comarcalitzaci d'Emili Bet del 1934, per apareix en la de Bernard Cabrer i Maria Jos Ribera al 1979 amb el nom d'Alzira, actual capital de la Ribera Alta.

Vegeu tamb.
Cuina de la Ribera;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389268" title="Illa Stewart" nonfiltered="365" processed="364" dbindex="150365">


L'Illa Stewart  o Rakiura (en maor) s la tercera illa en extensi de Nova Zelanda. 

S'ubica a 30 km al sud de l'Illa del Sud separada per l'estret Foveaux

Noms hi viuen uns 400 habitants en una sola poblaci anomenada Oban.

El Capit Cook, el 1770, va ser el primer en descobrir-la per va creure que es tractava d'una part de l'Illa del Sud i va ser William W. Stewart , el 1809, qui la va identificar com una illa.


Geografia.

L'illa t una superfcie de 1.746 km. El punt ms alt s'anomena Mount Anglem i arriba als 979 metres d'alada. Al voltant de la costa hi ha tres illes principals (Illa Ruapuke,Illa Codfish i Illa Anchorage) a ms de nombrosos illots

 Fauna .
Nombroses colnies d'ocells prosperen degut a l'aillament i baixa poblaci de l'illa entre ells destaquen els pingins i els albatros. Tamb hi ha una gran poblaci de crvols de cua blanca (introduts) que sn objecte de caa.

 Aspiraci a la independncia poltica .
Els residents a l'illa han fet diverses accions tendents a l'independncia (com l'emissi de segells) per no han estat atesos. 

 Enllaos externs .

 Stewart Island Promotion Association;
 Rakiura National Park;
 Stewart Island News;
 Stewart Island Flights;
 Stewart Island Ferry Services;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389270" title="Richard Florida" nonfiltered="366" processed="365" dbindex="150366">


Richard Florida (Newark, Nova Jersey, 1957)  s un expert nord-americ en geografia i creixement econmic.

s professor de teoria econmica i social al Martin Prosperity Institute del Rotman School of Management de la Universitat de Toronto.

s el creador dels conceptes classe creativa, mega-regions i regions d'aprenentatge, que li han donat gran prestigi internacional.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389273" title="La crrega" nonfiltered="367" processed="366" dbindex="150367">

La crrega s una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1899 a Barcelona i que actualment s'exposa al Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid.

Exposat el 1903 al Salon du Champ de Mars, el ttol fa allusi a una vaga a Barcelona al febrer de 1902, encara que la crtica actual estima que Casas el va pintar el 1899, i, molt probablement, fou el quadre que no va tenir temps de presentar a l'Exposici Universal de Pars del 1900. El 1904 va obtenir la Primera Medalla a l'Exposici Nacional de Madrid, sancionant definitivament l'auge de la fama de l'artista. Casas insisteix en la idea de donar alternativa moderna als quadres d'histria, recorrent a un format de grans dimensions. A diferncia de Garrot vil, el pintor opta aqu per centrar dramticament el conflicte en el gurdia civil a cavall que atropella un manifestant; tots dos, tanmateix, no ocupen pas el centre de la composici, sin que, des de l'extrem dret, sn el punt de partida d'un espai panormic que es desplega en ventall cap a l'esquerra, traduint expressivament el moviment de la multitud espaordida que fuig dels sabres policacs; al centre, un gran espai buit completa la temperatura dramtica i remata una composici inslita per a un quadre d'aquest tipus.

Una vegada ms, Casas adapta amb una facilitat sorprenent la seva tcnica solta, de taques contrastades i llum difuminada, a un format inusual. El 1909 en va fer una versi reduda, amb el gurdia civil a peu, que es conserva en una collecci americana.

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina: Ramon Casas. El pintor del modernismo. MNAC. 2001. ISBN 84-8043-077-X;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389274" title="Taula (construcci talaitica)" nonfiltered="368" processed="367" dbindex="150368">

Una taula s un tipus de construcci tpica i exclusiva de la cultura talaitica de l'illa de Menorca. El terme taula fa referncia, en sentit estricte, a l'element central d'un tipus d'edifici conegut com a recinte de taula, construt amb pedres de grans dimensions. Aquests edificis tenen una planta en forma de ferradura, amb la part frontal lleugerament cncava i l'accs situat al centre d'aquesta faana, que sol estar orientada al sud. L'absis presenta normalment una srie de pilars monoltics adossats a la paret, disposats de forma radial. La taula prpiament dita, que constitueix l'element central de l'estructura, est formada per dues grans lloses de pedra de forma rectangular, posades una sobre l'altra formant una espcie de T gegantina.

Els recintes de taula estan presents a la majoria dels poblats talaitics menorquins, per (al contrari del que passa amb els talaiots) sempre apareix un nic recinte a cada assentament.

Els recintes de taula recorden, per la forma de la seva planta, a alguns edificis religiosos del perode talaitic de Mallorca. Malgrat tot, els edificis mallorquins mai no presenten l'element central que dona nom als recintes de taula menorquins. s possible que un dels motius d'aquesta diferncia siguin les diferents caracterstiques geolgiques d'ambdues illes: a Mallorca sn rares les formacions calcries en capes que van permetre als talaitics menorquins extreure les grans lloses de pedra usades en la construcci d'aquests edificis.

 Hiptesis sobre la seva forma original  . 

Un dels temes no resolts entorn a aquest tipus d'edificis s el de la seva forma original. Segons alguns autors, els recintes de taula serien edificis coberts, de manera que la taula funcionaria (sense obviar el seu carcter simblic) com un pilar central que aguantaria una coberta construda, possiblement, amb bigues de fusta i altres elements vegetals coberts de terra.

D'acord amb altres teories, els recintes de taula serien estructures descobertes, de manera que la taula tindria una funci exclusivament simblica.

 Hiptesis sobre la seva funci .

Una de les primeres teories que es van proposar per explicar la funci de les taules fou la de la seva utilitzaci per descarnar cadvers. D'acord amb aquesta proposta, els difunts es dipositarien al capdamunt de la taula, per tal que els ocells i els insectes devoressin els teixits tous del cadver. Un cop que noms queds l'esquelet, aquest es dipositaria a les coves funerries o altres indrets d'inhumaci. 

Aquesta teoria est, avui dia, totalment descartada, per una manca absoluta de proves que la recolzin.

Tots els autors estan d'acord, actualment, a l'hora d'atribuir a les taules una funci religiosa. A l'interior d'alguns dels recintes s'han trobat evidncies de focs mantinguts durant molt de temps; i al del poblat de Torre d'en Galms s'hi va recuperar una estatueta de bronze que representa a Imhotep, arribada possiblement a travs del comer pnic.

 Hiptesis sobre el seu origen i cronologia .

Les excavacions fetes en aquest tipus d'edificis no han perms obtenir dades definitives pel que fa al seu moment de construcci.

Segons alguns autors, els recintes de taula es van comenar a construir durant la primera meitat del primer milleni aC. Altres investigadors relacionen l'origen d'aquests edificis amb els temples de l'illa de Malta, i proposen una cronologia de segona meitat del II milleni aC.

 Poblats talaitics amb recinte de taula .

Alfurinet, Algaiarens, Bellaventura, Biniac Vell, Binicrodell Nou, Binimaimut, Binimass, Binisafullet, Cavalleria, Cotaina, Es Tudons, La Beltrana, Sa Torreta de Tramuntana, Sant Agust Vell, Son Anglad, Son Bernard, Son Catlar, Son Olivaret Nou, Son Rotger, Talat de Dalt, Torralba d'en Salort, Torralbenc Vell, Torre d'en Galms, Torrellafuda, Torrellis, Torretrencada, Torrevella d en Lozano, Trepuc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389275" title="Eugensia" nonfiltered="369" processed="368" dbindex="150369">

Eugensia s una filosofia social basada en els coneixements de la gentica que t com objecte l'estudi teric i prctic dels mitjans per a aprofundir fer crixer i perfeccionar fsicament als individus humans.

La paraula prov del grec i significa ben nascut o bona reproducci

El pare de l'eugensia moderna va ser Francis Galton (cos de Charles Darwin), el qual, en els seus treballs de 1874 i 1887, va reemplaar la selecci natural que per una selecci artificial que afavorir la reproducci dels individus pertanyents a les lites i obstacularitzar la dels no aptes. 

Abans d'ell ja Thomas Malthus, argumentava que els pobres no sn iguals als ms privlegiats ja que no tindrien les virtuts morals de la prudncia, capacitat de previsi, disciplina i racionalitat que caracteritzen la classe mitjana per la qual cosa arribava a la conclusi que la causa de la pobresa era la fertilitat elevada.

Tamb es troben precedents en l'obra La Repblica de Plat.

A Catalunya un destacat eugenista va ser Josep Vandells i Sol
  
Els objectius que cerca l'eugensia han variat des de la creaci de persones ms sanes i intelligents, l'estalvi de recursos econmics de la societat i l'alleujament del sofriment hum.

Els mitjans proposats per als fins eugensics han passat de l'antiga selecci artificial a les modernes tcniques de diagnstic prenatal, l'exploraci fetal, l'orientaci gentica, el control de natalitat la fecundaci in vitro i l'enginyeria gentica. 

Els contraris a l'eugensia argumenten que s una prctica immoral i basada en una pseudocincia. 

Historicament, l'eugensia ha estat usada com a justificaci per les discriminacions coercitives i les violacions dels drets humans promogudes per l'estat, com l' esterilitzaci forosa de persones amb defectes gentics, l'assessinat institucional i en alguns casos, el genocidi de races considerades inferiors. 

Les prctiques eugensiques dutes a terme durant el nazisme van portar a l'estigmatitzaci de l'eugensia clssica portada a terme per molts estats de forma oficial  



 Enllaos externs .


 Del llibre Pasin por el ADN: genes, genomas y sociedad de James D. Watson;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389277" title="Biblioteca Comunale Ariostea" nonfiltered="370" processed="369" dbindex="150370">



La Biblioteca Comunale Ariostea es troba en el Palazzo Paradiso de Ferrara a la via de les Cincies 17. 
s coneguda sobretot perqu a l'interior est situada la tomba de Ludovico Ariosto i perqu Paracels s hi va graduar. 

 Palazzo Paradiso . 
El Palazzo Paradiso va ser construt el 1391 com a palau de delizia dels Este i va ser decorat amb frescos de la vida a la cort. El 1567, el palau va ser llogat pel magistrat de Savi, el qual va traslladar totes les facultats de la universitat. Al segle XVII com a resultat de una intervenci de Giovan Battista Aleotti es va construir la torre del rellotge i el portal de marbre i la construcci va assumir la seva actual aparena.

El 1753, el palau es va convertir en la seu de la Biblioteca Pblica,  desprs dedicada a Ludovico Ariosto. El 1801, va ser traslladat al seu interior la tomba monumental d Ariosto. L 'Universitat de Ferrara es va traslladar el 1963, mentre que la biblioteca encara es troba aqu. 

Al seu interior tamb hi ha un teatre d anatomia del segle XVIII i un interessant quadre d'honor del mateix perode.

La biblioteca.
La biblioteca cont una srie de llibres antics i manuscrits, incunables, codis miniatura, relquies d'Ariosto i d altres escriptors. Cont al voltant de 650 diferents edicions de les obres de Ariosto entre els quals algunes de l'poca.

Enllaos externs.
Una pgina sobre el palau i la biblioteca;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389283" title="Tur Gros de Can Planes" nonfiltered="371" processed="370" dbindex="150371">

El Tur Gros de Can Planes s una muntanya de 252 metres que es troba al municipi de Fogars de la Selva a la comarca de la Selva.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389285" title="Besermians" nonfiltered="372" processed="371" dbindex="150372">
Besermians (Besermyans) tamb anomenats trtars de Glazov, sn un petit grup tnic proper dels udmurts o votiacs. El seu origen s incert i podrien ser finesos turquitzats o antics blgars del Kama que haurien patit la influencia dels udmurts.

Al cens de 1926 eren 10.035, dels que 9.195 vivien als districtes de Balezino i Yukamenskoie a Udmrtia i la resta a a la regi de Kirov. Al segle XVII es van convertir al cristianisme, per van conservar part de la tradici musulmana. Desprs de la llibertat religiosa de 1905 la major part van esdevenir altre cop musulmans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389287" title="Tur Gros de Terra Negra" nonfiltered="373" processed="372" dbindex="150373">

El Tur Gros de Terra Negra s una muntanya de 273 metres que es troba entre els municipis de Tordera al Maresme i Fogars de la Selva a la Selva.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389289" title="Tur de Can Sim" nonfiltered="374" processed="373" dbindex="150374">

El Tur de Can Sim s una muntanya de 106 metres que es troba al municipi de Fogars de la Selva a la comarca de la Selva.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 301109001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389290" title="Beshike" nonfiltered="375" processed="374" dbindex="150375">
Beshike o Besike s una badia de la costa occidental de l'sia Menor en front de l'illa de Tnedos a 23 al sud de Kum Kale. Al seu interior estava situada la Troia clssica entre els caps Kum Burnu i Beshik Burnu.

Les flotes britnica i francesa van ser a Beshike el juny de 1853 poc abans de l'esclat de la guerra de Crimea. Els britnics hi van enviar la seva flota el 1876 i el 1878.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389291" title="La Sargantain" nonfiltered="376" processed="375" dbindex="150376">

La Sargantain s una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1907 a Barcelona i que actualment s'exposa a la collecci del Cercle del Liceu de Barcelona.

Cap al 1905, Casas va conixer una jove de 18 anys, de procedncia modesta, amb la qual va establir l'nica relaci sentimental estable que se li coneix i amb la qu acabaria casant-se el 1922. L'atracci que en els inicis de la relaci va haver de sentir el pintor per aquesta jove, anomenada Jlia Peraire, queda superbament reflectida a l'obra que comentem, sens dubte la pintura ms sensual de tota la seva trajectria artstica. 

Amb el canvi de segle i especialment desprs de l'xit rotund que va collir Casas amb la seva exposici individual celebrada a la Sala Pars el 1900, la seva producci es va centrar preferentment al retrat, gnere amb qu havia debutat en el llavors ja lluny Salon des Champs-lyses de Pars de 1883 i que conrearia la resta de la seva vida. Els retrats d'aquest llarg perode continuen evidenciant l'especial dotaci d'aquest artista, tant per a representar els trets fisonmics del personatge en qesti, que en la majoria dels casos eren dones de la burgesia catalana, com la seva facilitat per captar l'atmosfera. Alhora, a La Sargantain es manifesten de nou tamb els seus extraordinaris dots de colorista en el valent tractament del groc intens del vestit que insinuantment es recull a la falda de la noia.

Tanmateix, en aquell temps, el modernisme arribava a la seva fi i, en conseqncia, aquells artistes que, com Casas, l'havien liderat passaven a la rereguarda de l'art catal. La nova situaci del pintor en el panorama artstic catal es va acusar lgicament a la seva obra, que sovint pateix d'un cert convencionalisme.

El quadre va obtenir el premi que concedia el Cercle del Liceu en un certamen internacional, fet que comportava que la pea passs a formar part de l'entitat esmentada.

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina: Ramon Casas. El pintor del modernismo. MNAC. 2001. ISBN 84-8043-077-X;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389294" title="Salvador Abascal" nonfiltered="377" processed="376" dbindex="150377">
Salvador Abascal (1910 2000) va ser un poltic mexic considerat com d'extrema dreta i representant del sinarquisme.

Nascut dins una famlia terratinent, en part va ser educat en un seminari.

De ben jove va simpatitzar amb la Guerra dels Cristeros va pertanyer a una gran varietat d'organitzacions contrarevolucionries catliques durant la dcada de 1930. El 1937 s'afili a l'Uni Sinarquista Nacional la qual el 1940 estava en el seu apogeu ja que tenia mig mili de membres. Acusat de Nazisme pels seus oponents, ell oficialment denunci aquest sistema, tanmateix va ser notable el seu antisemitisme.

El 1941 va fundar una comuna sinarquista (que no va tenir xit) a la Baixa Califrnia.

Expulsat el 1944 del sinarquisme, hi retorn a partir de 1947. Per a l'any 1955 es va considerar la presentaci de la seva candidatura com a president de la Repblica mexicana per ell no ho va acceptar.

Referncies.
 Philip Rees, Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389298" title="Dansa rodona" nonfiltered="378" processed="377" dbindex="150378">
La dansa rodona apareix en els primers testimonis grfics de danses de les terres mediterrnies, en representacions de balls en les quals els balladors es donen les mans i mouen els peus b en forma lineal o en forma de rodona: sn els etruscos o els ibers o altres pobles antics els que ens han llegat relleus, escultures, pintures o cermiques que ho confirmen. La primera descripci escrita, per, s la que ens dna Homer en la seva Illada:

Dansaven fadrins i fadrines formosos, les mans dels uns agafades a les dels altres...Amb els peus entrenats, de vegades es movien amb un qui-sap-la llestesa, com quan un terrissaire, bo i assegut, aplicant la m al torn, prova de fer-lo crrer...Al voltant de l atractvola dansa hi havia molta gent que s hi adelitava.

Tamb Plutarc parla d un cor circular de minyons i Xenofont d una dansa en rotllana. D aqu s ha derivat l opini que la dansa en forma de rotllana s d origen grec i que aquests ens la varen llegar quan arribaren  les nostres costes. Ella seria el nucli del qual es derivaria la sardana. No manquen autors, com Josep Pella i Forgas, que veuen encara orgens anteriors, o Sebasti Bartrina, que, en una ponncia presentada a l Associaci Espanyola d Orientalistes, escrivia: Les narracions de danses en rotllana...corresponen de ple a la cultura anatlica, com tamb, s conegut que els modes musicals bizant i grec vnen d Anatlia. Conclou finalment que de fet, el poble ibric de les costes dels pasos catalans conegu danses rtmiques afins  l sardana.

Referncies.

Josep Maria Mas i Solench, La sardana, pag. 38, Collecci Som i serem.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389302" title="Besni" nonfiltered="379" processed="378" dbindex="150379">
Besni (edat mirjana Behesni, del sirac Bet Hesna) s una ciutat de Turquia a la provncia d'Adiyaman, a 44 km a l'oest de la ciutat d'Adiyaman. s capalera d'un districte amb una poblaci de 36.000 habitant i una superfcie de 133 km2.

Era el centre d'una srie de fortaleses que vigilaven les valls superiors dels afluents de l'Eufrates i les conques al nord d'Ayntab. La vila principal de la regi era la fortalesa d'Hadath la Roja. Besni va sorgir desprs de la ruina d'Hadath al segle X i fins llavors depenia de Kaysun i aquesta de Marash.

Al segle XI fou part del principat armeni de Filaretos i Kogh Vasil i desprs del comtat d'Edessa. Fou disputada entre el zengites  i els aibides i desprs entre aquestos i els seljcides de Rum (segle XII) i aquestos darrers la van dominar al segle XIII inclosa dins el districte de Marash. Els mongols la van cedir al regne de la Petita Armnia, per aviat fou conquerida pels mamelucs abans del final del segle XIII. Al final del segle XIV va passar als turcmans de Dhu l-Kadr. Vers 1401 fou saquejada per Tamerl i va tornar pocs desprs a mans dels mamelucs fins el 1516 quan fou ocupada pels otomans. 

Sota aquestos va perdre tota la seva importncia. El 1955 tenia 10.500 habitants.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389304" title="Narcs de Carreras i Guiteras" nonfiltered="380" processed="379" dbindex="150380">
Narcs de Carreras i Guiteras (La Bisbal d'Empord, 1905   Barcelona, 1991) fou un poltic i advocat catal.

Milit a la Lliga Catalana i fou collaborador de Francesc Camb fins al 1939. Posteriorment fou president del Futbol Club Barcelona (1968-1969) i de La Caixa de Pensions (1972-1980), regidor de l'Ajuntament de Barcelona i procurador en Corts (1967-1971). 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389305" title="Tur de Sant Corneli" nonfiltered="381" processed="380" dbindex="150381">

El Tur de Sant Corneli s una muntanya de 185 metres que es troba al municipi de Fogars de la Selva a la comarca de la Selva.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389310" title="Beyshehir" nonfiltered="382" processed="381" dbindex="150382">
Beyshehir o Bey ehir (tamb Beyshehri o Bey ehri)  s una ciutat de Turquia a la provncia de Konya a la regi d'Anatlia Central. s capalera d'un districte. Es troba a la costa sud del llac Beyshehir . La poblaci el 2000 era de 41.312 habitants, i el districte de 118.144 habitants. 

Histria.

L'existncia de restes hitites no lluny de la ciutat proven el domini hitita a la regi. En poca clssica era part de Psdia i probablement correspondria a l'antiga Karalla o Karllia ja que el llac era conegut com Karalis. Per com que existeix un llogaret de nom Kirilli a la riba nord-est, no s pot assegurar, doncs Karalla s esmentada com a part de Pamfilia si be a la vora del llac, que abans devia ser ms gran.

La ciutat actual fou fundada pel sult seljcida Ala al-Din I (1219-1237) com a Viranshehir (Ciutat Desolada); el 1300 va passar als beyliks d'Hamid que li van donar el nom de Suleymanshehir i la van haver de defensar contra Karaman. Com a residncia dels Afshrfides va prendre el nom de Beyshehri. El 1381 Beyshehir i altres viles foren comprades pel sult Murat I a Kemal al-Din Husayn d'Hamid el 1381. Desprs de la batalla d'Ankara el juliol de 1402 va passar a mans de Karaman per els otomans la van reconquerir sota Mehmet I (1413-1421) i definitivament el 1443.

El 1935 tenia 2.620 habitants.

Nota.


References.
 Informaci de Bey ehir;


External links.

 Lloc oficial del districte;
 Lloc oficial de la municipalitat ;
 Bey ehir Gl Gazetesi Diari local;
 Bey ehir Fotos;
 Bey ehir PFotos;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389311" title="Compositors de sardanes rossellonesos" nonfiltered="383" processed="382" dbindex="150383">
Al Rossell la presncia de la cobla s ben palesa des de l edat mitjana, i ha anat experimentant diverses transformacions amb el pas del temps. La cobla servia, per, per  danses tradicionals i ballables de les diverses poques. La sardana no s introdueix definitivament fins al final del segle XIX o el comenament del XX. 

Primerament la sardana va ser reconeguda al Rossell per cobles catalanes que actuaven als pobles d aquelles contrades, provinents del Pirineu en. No fou fins ms tard que les sardanes comenaren a figurar en els repertoris de les cobles rosselloneses, generalment limitades a sis o vuit msics, grcies a arranjaments realitzats per elements de la mateixa cobla. Per aix, el nombre de compositors de la nostra dansa s ms aviat escs.

No s fins als anys cinquanta del segle XX que la sardana adquireix ms popularitat, i va en increment fins avui. A partir dels anys seixanta comencen a aparixer alguns compositors apreciables sota l empenta de Max Havart, msic, compositor i professor de l Escola Nacional de Msica de Perpiny, que ha compost peces per a cobla i sardanes molt apreciables.

Deixem, doncs, constncia d alguns noms ja acreditats o que estan en cam d esdevenir ben importants: Miquel Gurgui, Josep Vidalou, Carles Lafont, Amat Candille, Pere Morer i Miquel Pars entre d altres. 

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389314" title="Amin al-Husayni" nonfiltered="384" processed="383" dbindex="150384">

Mohammad Amin al-Husayni (, transliterat tamb com al-Husseini, (1895/1897 -1974), va ser un poltic nacionalista palestini durant el mandat britnic de Palestina, considerat com d'extrema dreta.

De 1921 a 1948, va ser el Gran Mufti de Jerusalem, i va tenir un paper clau en la resistncia al sionisme.  

Ja des del 1920, es va oposar al'immigraci de jueus a Palestina. El 1937 va ser forat pels britnics a abandonar Palestina i va buscar refugi al Lban, Iraq, Itlia i finalment a l'Alemanya nazi on es va reunir amb Adolf Hitler el 1941. Va demanar a Alemanya que s'oposs a l'establiment d'un estat nacional dels jueus a Palestina. Durant la guerra de Palestina de 1948 es va oposar tant al plan de partici de l'ONU com a les ambicions del rei Abdullah I d'expandir Jordnia a travs d'incorporar territori palestini.

Els historiadors debaten si la seva ferrenya oposici al sionisme era deguda al seu nacionalisme, a l'antisemitisme o auna combinaci d'ambdues corrents. 


Enllaos externs.

HUSSEINI, HAJ AMIN (1895-1974) at passia.org (with photos)*Islamic Fascists?;
Mufti's Biography at the Jewish Virtual Library;
A biographical sketch of Haj Amin al-Husseini, Michal Gado, at "Omedia";
Hajj Amin al-Husseini: the Mufti of Jerusalem (United States Holocaust Memorial Museum);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389316" title="Giorgio Almirante" nonfiltered="385" processed="384" dbindex="150385">
Giorgio Almirante (1914 - 1988) va ser un poltic itali considerat com d'extrema dreta, fundador i lder del Moviment Social Itali.

Va estudiar amb Giovanni Gentile, un prominent filsof prefeixista. Es va llicenciar en literatura el 1937.

Almirante va ajudar a organitzar la Repblica Social Italiana (o de Salo) essent cap de gabinet del ministeri de cultura.

A partir de 1969 es va mostrar com a moderat eliminant els smbols feixistes i acceptant la democrcia parlamentria per sense condemnar l'poca feixista.

Es va beneficiar ,de les acusacions delictives, tres vegades grcies a la seva immunitat parlamentria.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389318" title="Max Amann" nonfiltered="386" processed="385" dbindex="150386">

Max Amann (1891 - 1957) va ser un poltic, periodista i militar nazi amb el crrec honorari de SS-Obergruppenfhrer, 

Va ser el sergent de Hitler durant la Primera Guerra Mundial.

Fou president del Partit Nazi des de 1922.

Va convncer Hitler que canvis el nom del seu llibre titulat inicialment Quatre anys i mig de lluita contra les mentides, l'estupidesa i la covardia al ttol definitiu Mein Kampf. 

Durant el Tercer Reich va esdevenir el ms gran editor de diaris d'Alemanya per expropiaci forada i tancament dels diaris no prou adictes a Hitler.  

Arrestat, desprs de la Segona Guerra Mundial, per les tropes aliades va ser condemnat a 10 anys de treballs forats per fou alliberat el 1953.

Mor a la provesa ja que va perdre les seves propietats i el seu dret a una pensi.

Referncies.

Hale, Oron. J, The Captive Press in the Third Reich, Princeton, 1964















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389324" title="Willemstad" nonfiltered="387" processed="386" dbindex="150387">


Willemstad s la capital territorial de les Antilles Neerlandeses, a l'illa de Curaao, l'1 de gener de 2008 t una poblaci de 140.796 habitants. El nucli histric de la ciutat consta de dues parts: Punda i Otrobanda. Estan separats per la badia de Santa Anna, una entrada que condueix al gran port natural denominat Schottegat. 

Punda es va establir el 1634, quan els holandesos capturaren l'illa d'Espanya. El nom original de Punda originalment va ser del holands punt. Otrobanda, que va ser fundada el 1707, s la nova secci de la ciutat i es considera el centre cultural de Willemstad. El seu nom originari del Papiamento significa "l'altra banda". Punda i Otrobanda estan connectats pel pont Reina Emma, un llarg pont de pontons. El centre de la ciudad de Willemstad compta amb un conjunt d'arquitectura colonial que es veu influenciada pels estil holands. El centre de la ciutat, amb la seva peculiar i hermosa arquitectura de port d'entrada, s'ha convertit en un patrimoni mundial de la UNESCO.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389327" title="Gaston Armand Amaudruz" nonfiltered="388" processed="387" dbindex="150388">
Gaston-Armand "Guy" Amaudruz (Lausana, 1920) s un poltic neofeixista sus.

Inicialment va recolzar el moviment neofeixista sus d'Arthur Fonjallaz. A partir de 1951 va formar el Partit Paneuropeu Nacionalista que va portar al ms radical Nou Ordre Europeu aquest grup propugnava un nou eix Roma-Berln per a lluitar contra el capitalisme i el comunisme. 

Els anys 2.000 i 2.003 Amaudruz va ser sentenciat a pres per negar l'Holocaust.

Bibliografia.
 Philip Rees, Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890;
 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389334" title="Fitna" nonfiltered="389" processed="388" dbindex="150389">





La fitna fou una guerra civil pel tron del califat de Crdova que es desencaden a principis del Segle XI entre els rabs, partidaris del califa Hixem II, els berbers que donaven suport a Sulaiman al-Mustain, i els successors d'Almansor, que donaven suport al fill d'aquest, Muhmmad II al-Mahd. 

Antecedents.

En la primavera del 713 Abd-al-Aziz ibn Mussa firmava un pacte de capitulaci amb Teodomir que reconeixia la sobirania islmica i passava administrar un ampli territori que abastava les conques dels rius Segura i Vinalop, la futura kura de Tudmir, amb el seu centre a Oriola. Aquest s el punt de partida de la islamitzaci del Xarq al-Andalus, per la costa mediterrnia ibrica. El 773, Abderramn I proclama l'Emirat de Crdova, independitzant polticament als musulmans d'Al-Andalus i finalment Abd al-Rahman III s'autoproclam califa, cap poltic i religis dels musulmans i successor de Mahoma, basant-se en quatre fets: ser descendent del Profeta (branca omeia), haver liquidat les revoltes internes, frenar les ambicions dels nuclis cristians del nord peninsular i la creaci del Califat fatimita en Egipte oposat als califes abbssides de Bagdad.

El califat de Crdova acab en el 1009 amb la fitna (guerra civil) pel tron que es desencaden entre els rabs, partidaris de l'ltim califa legtim Hixem II, els berbers que donaven suport a Sulayman al-Mustan, i els amirites, successors de l'hayib Almansor, que donaven suport al fill d'aquest, Muhammad ben Hisham al-Mahdi. 

La Fitna.
rabs contra amirites (1008-1009).
Abd al-Rahman ben Muhammad Sanxuelo, hadjib del califa Hixem II, estava poc dotat pel comandament per va obligar al califa a nomenar-lo com hereu a la corona el novembre del 1008, guanyant-se l'oposici popular per les seves tendncies berberfiles. A l'hivern, contra tota lgica, va decidir sortir en expedici contra el regne de Lle, i l'oposici instigada per Muhammad ben Hisham al-Mahdi, oncle del califa, va organitzar una revolta amb suport del grup conegut com els meruanesos o marwanesos mentre el partit dels esclavons donava suport a Sanxuelo. Els rebels van obligar a Hixem II a abdicar proclamant califa a Muhammad ben Hisham al-Mahdi i es van apoderar de Madinat al-Zahra a finals del 1008 o principis del 1009. 

Sanxuelo encara disposava de l'exrcit i finalment va decidir retornar a la capital per recuperar el poder, per de cam les seves forces el van abandonar i fou capturat prop de la ciutat per emissaris del nou califa, que el van matar el 3 de mar del 1009.

Amirites contra berbers (1009-1013).
Els berbers liderats per Sulayman al-Mustan es van oposar a Muhmmad II al-Mahd i els dos pretendents al califat es van dirigir a Burgos per demanar suport a San I Garcia de Castella, que finalment es va decidir per Sulayman a canvi de de la cessi immediata de territoris a la frontera del Duero (San Esteban, Clunia, Osma i Gorma), i la promesa de noves cessions (Castrobon, Meconia i Berlanga) i passant per Madina Salim van derrotar a l'exrcit de Wadih, governador d'Al-Tagr Al-Awsat (marca mitja) a la batalla d'Al-Qulaiya, per continuar en cam a Qurtuba. Muhammad va reforar les defenses de la capital i va dirigir-se a l'encontre amb un exrcit heterogeni amb molts reclutes sense formaci militar, sent derrotat a la batalla de Qantish el 5 de novembre del 1009, i els berbers liderats per Sulayman al-Mustan van entrar a Qurtuba deposant a Muhmmad II al-Mahd, que va fugir a Tulaytula, on va seguir actuant com a Califa. 

El 1010, Muhmmad II al-Mahd va rebre el suport de Wadih, que va anar a Tulaytula amb un exrcit cristi de deu mil homes reclutat per Ramon Borrell, comte de Barcelona, Ermengol I, comte d'Urgell, i Hug I d'Empries. La coalici va derrotar a Sulaiman a la batalla d'Aqbat al-Bakr i Muhammad II va recuperar Crdova, tot i que Sulaiman al-Mustain va contraatacar a la Batalla del riu Guadiaro, on va morir Ermengol I. 

Muhammad II fou finalment assassinat pels homes de Wadih, que va reposar a Hixem II, i la ciutat s saquejada perqu Hixem no pot pagar als mercenaris catalans. Per evitar que San I Garcia referms la seva aliana amb Sulaiman, Wadih li va concedir importants places fortes, que es van unir als territoris que el Comtat de Castella havia pres al Regne de Lle durant la minoria d'edad d'Alfons V de Lle. 

Els amazighs, desprs de sotmetre Jayyan, Malaqa i al-Yazira al-Jadr  finalment arriben a Qurtuba i la bloquejen el novembre de 1010, i Wadih acaba fugint per s interceptat i mort el 1011. La guerra va acabar quan Sulaiman al-Mustain va fer asassinar Hixem II el 1013 al capitular Qurtuba, i va repartir les provncies d'Al-ndalus i el Magrib entre els seus fidels, orgen de les futures taifes. Oficialment el califat segu existint fins a l'any 1031, en qu fou abolit, la qual cosa don lloc a la fragmentaci de l'estat omeia.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389344" title="Arthur Axmann" nonfiltered="391" processed="389" dbindex="150391">
Artur Axmann (1913-1996) va ser el lder de les Joventuts Hitlerianes des de 1940 fins el final de la Segona Guerra Mundial.

El 1932 va ser cridat a ser dirigent (Reichsleiter) del Partit Nazi o NSDAP) amb la tasca de reorganitzar les cllules de les Joventuts Hitlerianes. Va perdre un bra en el front el 1941.
 
Durant les darreres setmanes de la guerra en la Batalla de Berln, comand unitats composades principalment per nens i adolescents sense entrenament militar que en la seva majoria moriren.  

El1944, Axmann va ser condecorat amb l'Ordre Alemana mxima distinci possible individualment que podia concedir el Partit Nazi.

Va ser un dels presents en el bnker de Hitler abans que aquest es suicids.  Axmann escap junt amb Martin Bormann i Ludwig Stumpfegger. 

Axmann va ser arrestat el desembre de 1945 quan es va descobrir un moviment nazi clandest que ell havia preparat. Jutjat a Nuremberg va ser condemnat a 3 anys de pres. Durant el judici va dir que havia sentit el tret de Hitler en suicidar-se.
 


Bibliography.
 Artur Axmann: "Das kann doch nicht das Ende sein." Hitlers letzter Reichsjugendfhrer erinnert sich. Koblenz: Bublies, 1995. ISBN 3-926584-33-5;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389348" title="Lnia evolutiva d'Omanyte" nonfiltered="392" processed="390" dbindex="150392">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Omanyte i Omastar.

Omanyte.

Omanyte s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i aigua. Evoluciona en Omastar.





Omastar.

Omastar s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i aigua. Evoluciona d'Omanyte.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389349" title="Lnia evolutiva de Kabuto" nonfiltered="393" processed="391" dbindex="150393">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Kabuto i Kabutops.

Kabuto.

Kabuto s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i aigua. Evoluciona en Kabutops.





Kabutops.

Kabutops s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i aigua. Evoluciona de Kabuto.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389351" title="Herbert Backe" nonfiltered="394" processed="392" dbindex="150394">

Herbert Backe (Batumi, Gergia, 1896   1947) va ser un poltic i criminal de guerra alemany.

Va collaborar en el Tercer Reich com a ministre d'alimentaci (el 1942) i ministre d'agricultura (el 1944).

Durant la Segona Guerra Mundial  Alfred Rosenberg va proposar Backe com administrador de del Reichskommissar d'Ucrana.

Va ser un dels organitzadors del Pla de la Fam destinat a fer morir de gana a milions d'eslaus per tal d'assegurar el subministre d'aliments a l'exrcit i el poble alemanys.

Capturat, desprs de la guerra, pels aliats va ser jutjat a Nuremberg per es va sucidar penjant-se a la seva cella.

Enllaos externs.
 Photo & Brief Bio;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389353" title="Jacques Bainville" nonfiltered="395" processed="393" dbindex="150395">
Jacques Bainville (1879 - 1936) va ser un historiador i periodista francs. Monrquic incondicional i lder del partit dret Action Franaise.

Nascut a Vincennes. Seguidor de Charles Maurras, va fundar Action Franaise. 

Destacava per la seva germanofbia Remarcava l'importncia (per a Frana) de la debilitat alemanya i propugnava el retorn a la situaci anterior a la Guerra Franco-Prussiana. 

La seva obra  Les Consquences politiques de la paix (Conseqncies Poltiques de la Pau, 1920), on tractava de contestar el punt de vista de John Maynard Keynes' sobre el Tractat de Versailles, va ser tradut a l'alemany durant el nazisme i presentat com l'evidncia tenia com a missi la destrucci d'Alemanya. 

Bainville va ser nominat per ocupar un seient a l'Acadmie franaise el 1936, per no el va ocupar ja que mor poc desprs. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389354" title="Diada del Soldat Catal" nonfiltered="396" processed="394" dbindex="150396">
El 26 de gener, Diada del Soldat Catal, es commemora la victria de les tropes catalanes enfront les del rei Felip IV a la coneguda batalla de Montjuc l'any 1641. Tamb coincideix amb l'ametrallament i mort del militant de Terra Lliure, Mart Marc, l'any 1979, per part de la policia espanyola, i amb l'entrada de les tropes feixistes espanyoles a Barcelona l'any 1939.

 Enllaos externs .

 La Diada del Soldat Catal a Rac Catal;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389356" title="Lszl Baky" nonfiltered="397" processed="395" dbindex="150397">
Lszl Baky (1898 - 1946) va ser un lder del moviment nazi a Hongria durant la Segona Guerra Mundial.

Nascut a Budapest, militar de carrera, destacant per la seva violncia contrarevolucionria va arribar a capitanejar la gendarmeria del seu pas. Membre d'alguns grups d'extrema dreta va deixar la gendarmeria el 1938 per a afiliar-se al Partit Nacional Socialista Hongars.

Va ser escollit diputat el 1939 passant a formar part del grup nazi del parlament hongars. Proper a l'Alemanya nazi form part d'una coalici pro-Nazi.

Desprs de la invasi i ocupaci nazi d'Hongria (mar de 1944), Baky va ser ascendit a secretari d'estat del ministeri d'interior sota Andor Jaross i particip entusisticament a la deportaci dels jueus del pas cap als camps d'extermini.   

Abandon el pas el 1945 per va ser arrestat a ustria i retornat a Budapest on va ser executat per crims contra l'estat el 1946. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389357" title="Problema de Monty Hall" nonfiltered="398" processed="396" dbindex="150398">

El problema de Monty Hall s un trencaclosques de probabilitat basat en el programa de televisi americ Let's Make a Deal (Fem un tracte, en catal). El nom ve del presentador del programa, Monty Hall. El problema tamb s'anomena la paradoxa de Monty Hall.

Una explicaci coneguda del problema va ser publicada a la revista Parade:
Suposa que ara ests a un programa, i et deixen triar tres portes: Darrere una, hi ha un cotxe; darrere de les altres, cabres. Tries una porta, per exemple, la nmero 1, i el presentador, que sap qu hi ha darrere les portes, obre una altra porta, per exemple, la 3, que t una cabra. Desprs et diu: "Vols canviar a la 2?" Hi surts guanyant canviant el que havies triat? (Whitaker 1990)

Com que no hi ha manera de saber quina de les dues portes no obertes s la guanyadora, la majoria de la gent creu que cada porta t les mateixes probabilitats i conclou que canviar de porta no importa. Per aquesta conclusi s incorrecta: de fet si el jugador canvia la probabilitat de guanyar passa d'1/3 a 2/3. Canviar no dna cap avantatge si el jugador tria inicialment la porta guanyadora, el que t una probabilitat d'1/3. Triar inicialment la porta incorrecta t una probabilitat de 2/3; quan es revela l'altra porta incorrecta, canviar suposa guanyar. Aix, la probabilitat de guanyar quan es canvia de porta s de 2/3.

Quan la soluci del problema va aparixer a la revista Parade, aproximadament 10.000 lectors, incloent uns 1.000 amb doctorat, van escriure a la revista dient que la resposta era incorrecta. Molta part de la controvrsia fou perqu la versi de la revista del problema s tcnicament ambigua  ja que hi ha aspectes que el presentador no explica, com que ha d'obrir una porta i ha d'oferir al concursant si vol canviar de porta.

El problema estndard de Monty Hall s matemticament equivalent al problema dels tres presoners i els dos estan relacionats amb la paradoxa de la caixa de Bertrand.

El problema.
Steve Selvin va enviar una carta a l' American Statistician el 1975 descrivint un problema basat en el programa Let's Make a Deal (Selvin 1975a). En una carta subseqent el va anomenar "el Problema de Monty Hall" (Selvin 1975b). El problema s matemticament equivalent (Morgan et al., 1991) al problema dels tres presoners descrit a la columna Mathematical Games de Martin Gardner el 1959 (Gardner 1959a). 

El problema de Monty Hall de Selvin va ser replantejat en la seva coneguda carta a la columna Ask Marilyn de Marilyn vos Savant a la revista Parade:
Suposa que ara ests a un programa, i et deixen triar tres portes: Darrere una, hi ha un cotxe; darrere de les altres, cabres. Tries una porta, per exemple, la nmero 1, i el presentador, que sap qu hi ha darrere les portes, obre una altra porta, per exemple, la 3, que t una cabra. Desprs et diu: "Vols canviar a la 2?" Hi surts guanyant canviant el que havies triat? (Whitaker 1990)

Hi ha diverses ambigitats en aquesta forma del problema: no est clar si el presentador obre una altra porta, o que sempre ofereix canviar de porta, o que mai obrir una porta revelant el cotxe (Mueser and Granberg 1999). L'anlisi estndard del problema suposa que sempre obrir una porta en qu hi hagi una cabra, sempre oferir canviar, i obrir una de les dues portes restants a l'atzar si el jugador inicialment tria el cotxe (Barbeau 2000:87). Aqu hi ha una fitxa ms exacta del problema:
Suposa que ests en un programa, i et donen l'oportunitat de triar tres portes. Darrere d'una hi ha un cotxe; darrere de les altres, cabres. El cotxe i les cabres es van collocar a l'atzar abans de l'inici del programa. Les regles del joc sn les segents: Desprs que tris una porta, la porta romandr tancada tota l'estona. El presentador, Monty Hall, que sap qu hi ha darrere les portes, obre una de les dues restants, i la porta que obre t una cabre al darrere. Si a les dues restants hi ha cabres, en triar una a l'atzar. Desprs que obri una porta amb una cabra, et preguntar si vols quedar-te amb la que havies triat abans o canviar a la que queda. Per exemple, tries la 1 i t'obre la 3, que t una cabra. Desprs et diu "Vols canviar a la porta 2?" Hi surts guanyant canviant? (Krauss and Wang 2003:10)

El jugador no ha de triar inicialment la porta 1 (qualsevol de les  3), que el prestador n'obre una diferent revelant una cabra (no necessriament la 3) i que dna al jugador una segona oportunitat de triar entre les dues portes restants.

Referncies.

Adams, Cecil (1990)."On 'Let's Make a Deal,' you pick Door #1. Monty opens Door #2 no prize. Do you stay with Door #1 or switch to #3?", The Straight Dope, (November 2, 1990). Retrieved July 25, 2005.;
Bapeswara Rao, V. V. and Rao, M. Bhaskara (1992). "A three-door game show and some of its variants". The Mathematical Scientist 17(2): 89 94.;
Barbeau, Edward (1993). "Fallacies, Flaws, and Flimflam: The problem of the Car and Goats". The College Mathematics Journal 24(2): 149-154. ;
Barbeau, Edward (2000). Mathematical Fallacies, Flaws and Flimflam. The Mathematical Association of America. ISBN 0-8838-5529-1.;

Chun, Young H. (1991). "Game Show Problem," OR/MS Today 18(3): 9.;
D'Ariano, G.M et al. (2002). "The Quantum Monty Hall Problem" (PDF). Los Alamos National Laboratory, (February 21, 2002). Retrieved January 15, 2007.;

Falk, Ruma (1992). "A closer look at the probabilities of the notorius three prisoners," Cognition 43: 197 223.;
Flitney, Adrian P. and Abbott, Derek (2002).  "Quantum version of the Monty Hall problem," Physical Review A, 65, Art. No. 062318, 2002.;
Fox, Craig R. and Levav, Jonathan (2004). "Partition-Edit-Count: Naive Extensional Reasoning in Judgment of Conditional Probability," Journal of Experimental Psychology: General 133(4): 626-642.;
Gardner, Martin (1959a). "Mathematical Games" column, Scientific American, October 1959, pp. 180 182. Reprinted in The Second Scientific American Book of Mathematical Puzzles and Diversions.;
Gardner, Martin (1959b). "Mathematical Games" column, Scientific American, November 1959, p. 188.;
Gill, Jeff (2002). Bayesian Methods, pp. 8 10. CRC Press. ISBN 1-5848-8288-3.;
Gillman, Leonard (1992). "The Car and the Goats," American Mathematical Monthly 99: 3 7.;
Granberg, Donald (1996). "To Switch or Not to Switch". Appendix to vos Savant, Marilyn, The Power of Logical Thinking. St. Martin's Press. ISBN 0-612-30463-3.;
Granberg, Donald and Brown, Thad A. (1999). "The Monty Hall Dilemma," Personality and Social Psychology Bulletin 21(7): 711-729.;
;
Hall, Monty (1975). The Monty Hall Problem. LetsMakeADeal.com. Includes May 12, 1975 letter to Steve Selvin. Retrieved January 15, 2007.;
Krauss, Stefan and Wang, X. T. (2003). "The Psychology of the Monty Hall Problem: Discovering Psychological Mechanisms for Solving a Tenacious Brain Teaser," Journal of Experimental Psychology: General 132(1). Retrieved from http://www.usd.edu/~xtwang/Papers/MontyHallPaper.pdf March 30, 2008.;
;
Martin, Phillip (1989). "The Monty Hall Trap", Bridge Today, May June 1989. Reprinted in Granovetter, Pamela and Matthew, ed. (1993), For Experts Only, Granovetter Books.;
Morgan, J. P., Chaganty, N. R., Dahiya, R. C., & Doviak, M. J. (1991). "Let's make a deal: The player's dilemma," American Statistician 45: 284-287.;
Mueser, Peter R. and Granberg, Donald (May 1999). "The Monty Hall Dilemma Revisited: Understanding the Interaction of Problem Definition and Decision Making", University of Missouri Working Paper 99-06. Retrieved July 5, 2005.;
Nalebuff, Barry (1987). "Puzzles: Choose a Curtain, Duel-ity, Two Point Conversions, and More," Journal of Economic Perspectives 1(2): 157-163 (Autumn, 1987).;
Selvin, Steve (1975a). "A problem in probability" (letter to the editor). American Statistician 29(1): 67 (February 1975).;
Selvin, Steve (1975b). "On the Monty Hall problem" (letter to the editor). American Statistician 29(3): 134 (August 1975).;
Stibel, Jeffrey, Dror, Itiel, & Ben-Zeev, Talia (2008). "The Collapsing Choice Theory: Dissociating Choice and Judgment in Decision Making," Theory and Decision.  Full paper can be found at http://users.ecs.soton.ac.uk/id/TD%20choice%20and%20judgment.pdf.;
Tierney, John (1991). "Behind Monty Hall's Doors: Puzzle, Debate and Answer?", The New York Times, 1991-07-21. Retrieved on 2008-01-18.;
Tierney, John (2008). "And Behind Door No. 1, a Fatal Flaw", The New York Times, 2008-04-08. Retrieved on 2008-04-08.;
vos Savant, Marilyn (1990). "Ask Marilyn" column, Parade Magazine p. 16 (9 September 1990).;
;
vos Savant, Marilyn (2006). "Ask Marilyn" column, Parade Magazine p. 6 (26 November 2006).;

Whitaker, Craig F. (1990). . "Ask Marilyn" column, Parade Magazine p. 16 (9 September 1990).;



Enllaos externs.


 El problema de Monty Hall a letsmakeadeal.com;
 The Game Show Problem   la pregunta original i les respostes a la web de Marilyn vos Savant.
 "Monty Hall Paradox" per Matthew R. McDougal.(simulaci);
 El problema de Monty Hall al The New York Times (simulaci);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389359" title="Autoretrat vestit de flamenc" nonfiltered="400" processed="397" dbindex="150400">

Autoretrat vestit de flamenc s una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1883 a Pars i que actualment s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

Ramon Casas tenia noms 17 anys quan va pintar aquest autoretrat en el qual ja posava en evidncia els seus dots per al gnere del retrat. Anteriorment havia pintat els dels seus avis i pares, i aquell mateix any va realitzar el dels seus cosins Joaquim Casas i Miquel Carb, aix com dos autoretrats de bust, de dimensions bastant redudes, uns dels quals es considera un estudi preparatori d'aquest. Curiosament, Casas va elegir per plasmar la seva prpia imatge un vestit curt de torero amb pantal gris, molt cenyit de malucs, i chaquetilla negra curta, amb l'nica nota de color d'una faixa vermella a la cintura. 

 Les caracterstiques formals de l'autoretrat de Casas, amb una figura retallada sobre fons negre i focus de llum intensa dirigida al rostre, reflecteixen l'influx del seu mestre a Pars, Carolus-Duran, i, a travs d'aquest, del de Velzquez, especialment en el tractament de la llum i del color. 

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina: Ramon Casas. El pintor del modernismo. MNAC. 2001. ISBN 84-8043-077-X;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389364" title="Sa Mesquida" nonfiltered="401" processed="398" dbindex="150401">
Sa Mesquida s un nucli tradicional de Ma, situat a la costa nord d'aquest municipi. Segons el padr, hi habiten unes 70 persones, encara que sn moltes ms les que ho fan durant la temporada d'estiu.


Des dels penya-segats que envolten sa Mesquida es dominen belles panormiques de la platja, que, flanquejada pes Pa Gros i sa punta de sa Creueta, es divideix en s arenal Gran i s arenal Petit. Als anys 50 del segle passat, ja hi existien una trentena de casetes ocupades majoritriament per poblaci autctona. La urbanitzaci ha crescut, les cases s han reformat, per el conjunt conserva l ambient pesquer i de colnia estiuenca d antany, amb una entitat i caracterstiques prpies. Alguns residents hi viuen tot l any, i tamb tenen associaci de vens i festes a l estiu.

 Histria .
A la platja de sa Mesquida van desembarcar les tropes francoespanyoles per conquerir l illa als anglesos, l any 1781. Per aquest motiu, va ser un dels llocs elegits pels britnics per aixecar una de les torres costaneres de defensa que van construir per tal d evitar noves incursions. Edificada sobre un roquissar, que separa s Arenal Gran de sa Raconada, la torre s ala devers 15 metres sobre el nivell de la mar. De planta circular i forma troncocnica, conserva la data de 1799 a la seva clau de volta.
 
Catalogada per l'Ajuntament de Ma com a platja amb vigilncia mitjana.

Font.
 Ajuntament de Ma;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389368" title="Maurice Bardche" nonfiltered="402" processed="399" dbindex="150402">
Maurice Bardche ( 1907 - 1998) va ser un assagista, crtic d'art i literat francs i un dels exponents del neofeixisme europeu.

Va nixer a Dun-sur-Auron dins d'una famlia modesta. Present a Espanya durant la guerra civil espanyola va deixar escrita una histria sobre aquest tema recolzant els revoltats, mostrant-se en contra de la democrcia paralitzant i fascinat per Jos Antonio Primo de Rivera.
 
Bardche comen a escriure en el diari feixista Je suis partout el 1938.  
 
Fortament influt per l'intelectual nacionalista Maurice Barrs i pel lder de la monrquica Action franaise, Charles Maurras va donar suport al govern collaboracionista de Vichy 

Desprs de la segona guerra mundial va ser breument arrestat com a collaboracionista per rpidament fou alliberat, tanmateix se l'imped seguir exercint de professor. En canvi el seu cunyat Robert Brasillach va ser executat.
 
El 1948 escriv Nuremberg ou la Terre Promise, on atacava el Judicis de Nuremberg i tamb s un de les primeres mostres de negacionisme de l'Holocaust opinava que els gasos s'empraven noms per a desinfectar. Aquest llibre fou censurat i al seu autor li cost una condemna d'any de pres que no compl grcies a un indult del president Ren Coty . 

Arran de la seva mort, Jean-Marie Le Pen el consider un profeta de la renaixena europea 


Enllaos externs.
 Holocaust denial Interview with Deborah Lipstadt;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389373" title="Maurice Barrs" nonfiltered="403" processed="400" dbindex="150403">


Maurice Barrs (1862 - 1923) va ser un poltic, novellista i periodista francs antisemita. 

Nascut a Charmes, Vosges.  Estudi dret a Pars on entr en contacte amb el cenacle de Leconte de Lisle i amb el simbolisme.

Arran de l'Affaire Dreyfus evolucion des de postures socialistes cap a la dreta i form part dels contraris a Dreyfus. Acus a Alfred Dreyfus de ser culpable degut al seu judaisme i escriv diversos panflets antisemites. 

Desenvolup una teoria prxima al nacionalisme romntic. S'opos a la teoria de Jean-Jacques Rousseau respecte al Contracte social, Barrs considerava la Naci (que usava per reemplaar al Poble) com historicament fonamentada i que no necessitava una "voluntat general" per establir-se, en aix contrastava amb la definici de Naci d' Ernest Renan.

El 1906, va ser escollit tant per l'Acadmie franaise com pel Parlament francs com a diputat pel departament del Sena. 

Ferm partidari de la Union sacredurant la Primera Guerra Mundial. Barrs va tenir molta influncia sobre els escriptors francesos i tamb entre els monrquics tot i que ell no ho era.

 

Algunes obres.
Sous l'il des barbares (1888);
Un Homme libre (1889);
Le Jardin de Brnice (1891);
L'Ennemi des lois (1892);
Du sang, de la volupt, de la mort (1893);
Scnes et doctrines du nationalisme (1902);
Les Amitis franaises (1903);
Ce que j'ai vu  Rennes (1904);
Au service de l'Allemagne (1905);
Le Voyage de Sparte (1906). ;

 Enllaos externs .
;
Barrs' Speeches at the Acadmie Franaise ;
Letters between Barrs and Anna de Noailles (audio) ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389375" title="Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="404" processed="401" dbindex="150404">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es realitz una competici en hoquei sobre herba en categoria masculina entre els dies 26 d'agost i 9 de setembre de 1960 a lStadio dei Marmi i al Veldrom Olmpic de Roma.

L'equip del Pakistan aconsegu la seva primera medalla d'or en aquesta competici derrotant a l'ndia en la final, equip que fins al moment havia encadenat sis ors olmpics consecutius.

Comits participants.
Participaren un total de 236 jugadors d'hoqui de 16 comits nacionals diferents:


;
;
;
;

 Espanya;
;
;
;

;
;
;
;

;
;
;
;


Resum de medalles.


Resultats.
Primera ronda.
Grup A;

----

----

----

----

----

Taula;

ndia passa a quarts de final, per la seva banda Nova Zelanda i els Pasos Baixos juguen un partit per determinar la segona posici del grup.


Nova Zelanda es classifica per quarts de final.
 
Grup B;

----

----

----

----

----

Taula;

Pakistan es classifica per a quarts de final, per la seva banda Austrlia i Polnia juguen un partit per determinar la segona posici del grup.


Austrlia es classifica per quarts de final.

Grup C;

----

----

----

----

----

Taula;

Kenya i Alemanya passen a quarts de final.

Grup D;

----

----

----

----

----

Taula;

Espanya i el Regne Unit es classifiquen per a quarts de final.

Ronda final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hoquei sobre herba 1960;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389380" title="Tretze dies (pellcula)" nonfiltered="405" processed="402" dbindex="150405">


Tretze dies (angles: Thirteen Days) s una pellcula histrica, realitzada l'any 2000 i dirigida per Roger Donaldson, sobre la Crisi dels mssils de Cuba de 1962, vist des de la perspectiva dels lders poltics estatunidencs.

La major part de les escenes tenen lloc a la Casa Blanca, focalitzant sobre el procs de presa de decisions del President John F. Kennedy i el seu germ Robert davant la cpula militar dels Estats Units, que proposen envair Cuba com a resposta a la installaci de mssils sovitics a l'illa caribenya. La major part de la pellcula no tracta tant sobre la Guerra Freda com sobre el conflicte entre les autoritats civils i militats sobre quina s l'estratgia correcta a seguir. La pellcula est estructurada perqu seguir l'acci a travs dels ulls del conseller especial de la Casa Blanca Kenny O'Donnell.

Si b la pellcula porta el mateix ttol que el llibre Tretze Dies, de Robert F. Kennedy, de fet est basat en The Kennedy Tapes - Inside the White House During the Cuban Missile Crisis, d'Ernest May i de Philip Zelikow.

Repartiment .
Kevin Costner com Kenneth "Kenny" O'Donnell;
Bruce Greenwood com el President John F. Kennedy;
Stephanie Romanov com la Primera Dama Jacqueline Kennedy;
Steven Culp com el Fiscal General Robert F. Kennedy;
Dylan Baker com el Secretari de Defensa Robert McNamara;
Bill Smitrovich com el President de la Junta de Caps d'Estat Major Gen. Maxwell Taylor;
Frank Wood com el Conseller de Seguretat Nacional McGeorge Bundy;
Ed Lauter com el Director Adjunt de la CIA Lt. Gen. Marshall Carter;
Kevin Conway com el Cap de l'Estat Major de l'USAF Gen. Curtis LeMay;
Tim Kelleher com Ted Sorensen;
Len Cariou com Dean Acheson;
Brick Mason com Bryce Mason;

Veure tamb.
 Crisi dels mssils de Cuba;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389394" title="Gustavo Dodt Barroso" nonfiltered="406" processed="403" dbindex="150406">
Gustavo Dodt Barroso (1888 - 1957 va ser un poltic i escriptor brasiler associat a l'Integralisme del Brasil.

La seva mare era d'origen alemany i ell va nixer a Fortaleza. En principi es va relacionar amb el socialisme per a partir de llicenciar-se en Dret (el 1910) s'orient a posicions dretanes.

El 1933, Barroso s'afili al partit Integralista que tenia caracterstiques feixistes. Ell aviat esdevingu el cap de la facci extrema pro-nazi notable pel seu antisemitisme.

Sempre armat amb una pistola va ser considerat com a perills pel propi partit integralista.

Desprs de la formaci de l'Estado Novo amb la dictadura de Getlio Vargas (1938-1945), Barroso va passar a ser enviat com ambaixador a Uruguai i Per.

Va traduir els Protocols dels Savis de Si al portugus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389399" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="407" processed="404" dbindex="150407">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es disputaren 16 proves de lluita, totes elles en categoria masculina. Es realitzaren vuit proves en lluita lliure i vuit proves ms en lluita grecoromana entre els dies 28 d'agost i 6 de setembre de 1960 a la Baslica de Maxenci de la ciutat de Roma.

Participaren 324 lluitadors de 46 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Lluita grecoromana.


Lluita lliure.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Lluita 1960;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389401" title="Max Iglesias" nonfiltered="408" processed="405" dbindex="150408">


Max Iglesias (Madrid, Espanya, 9 de febrer de 2008) s un actor espanyol.

Actualment, treballa en el paper de Cabano en la srie d'Antena 3 Fsica o Qumica que s'emet des  de febrer de 2008. 
Ha intervingut en sries com Amar en tiempos revueltos, Hospital Central, Cuntame cmo pas i actualment en Fsica o Qumica.

 Pellicules .
8 Citas;
La pistola de mi hermano;
After;
Mentiras y Gordas;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389410" title="Georges Hbert" nonfiltered="409" processed="406" dbindex="150409">
Georges Hbert (Pars, 27 d'abril de 1875 -   Tourgville, 2 d'agost de 1957) va ser un instructor d'educaci fsica francs promotor d'un nou mtode d'entrenament, el Mtode Natural d'entrenament o Hbertism, contrari a la gimnstica sueca. Com a oficial de l'Armada Francesa abans de la Primera Guerra Mundial, Hbert va ser assignat al llogaret de St. Pierre en Martinique. En 1902 va haver una catastrfica erupci volcnica i Hbert heroicament va coordinar la fugida i rescat d'al voltant de set-centes persones. Aquesta experincia va tenir un profund efecte en ell, i va reforar la seua creena que l'habilitat atltica ha de ser combinada amb coratge i altruisme. Ell va desenvolupar aquest mtode en el seu propi refrany, "Etre fort pour tre utile" - "Ser fort per a ser til." Hbert havia viatjat per tot el mn i estava impressionat pel desenvolupament fsic i les habilitats dels moviments dels indgenes africans i d'altres regions: Els seus cossos eren esplndids, flexibles, exactes, hbils, resistents i, no obstant aix, no havien tingut entrenament gimnstics sin les seues vides en la naturalesa. 

Bibliografia de Georges Hbert.
 L'ducation physique ou l'entranement complet par la mthode naturelle, Librairie Vuibert, Paris, 1912;
La Culture Virile et les Devoirs Physiques de L'Officier Combattant, Libairie Vuilbert, Paris, 1913;
 Le Sport contre l ducation physique, Librairie Vuibert, Paris, 1946, 4e dition (1e dition. 1925);
L'ducation physique et morale par la mthode naturelle. Tome I. Expos doctrinal et Principes directeurs de travail, nombreuses illustrations, Librairie Vuibert, Paris, 1941-1942;
L'ducation physique virile et morale par la mthode naturelle. Tome II. Technique des Exercices. Technologie. Marche. Course. Saut. , Librairie Vuibert, Paris, 1942, 643 pp.
L'ducation physique virile et morale par la mthode naturelle. Tome III. Technique des exercices. Fascicule 1. Quadrupdie., Librairie Vuibert, Paris, 1943, 244 pp.
L'ducation physique virile et morale par la mthode naturelle. Tome III. Technique des exercices. Fascicule 2. Grimper., Librairie Vuibert, Paris, 1943, 244 pp.
 Marche et Sauts, 1942;
 Grimper, 1943;
 Equilibrisme, 1946;

Enllaos externs.
 Georges Hbert;
 "L'Hbertisme, une autre ide du sport";
 Jean-Philippe Dumas: Aux origines de la  mthode naturelle : Georges Hbert et l enseignement de l ducation physique dans la Marine franaise, Revue Internationale d'Histoire Militaire, No. 83;
 Australia Parkourpedia, with youTube-Link.;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389414" title="Adam Jezierski" nonfiltered="410" processed="407" dbindex="150410">

Adam Jezierski (Varsvia, 11 de juliol de 1990) s un actor polons.

 Biografia .
Actualment treballa en el paper de Gorka en la srie Fsica o Qumica d'Antena 3. Tamb ha intervingut en altres sries com ara Hospital Central, Cuestin de sexo i Cuntame cmo pas.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389419" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="411" processed="408" dbindex="150411">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es disputaren 15 proves de nataci, vuit en categoria masculina i set en categoria femenina. La competici es desenvolup al Centre Aqutic de Roma entre els dies 26 d'agost i el 3 de setembre de 1960.

Participaren un total de 380 nedadors, entre ells 144 dones, de 45 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Nataci 1960;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389431" title="Sortida de la process del Corpus de l'esglsia de Santa Maria" nonfiltered="412" processed="409" dbindex="150412">

Sortida de la process del Corpus de l'esglsia de Santa Maria s una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1907 a Barcelona i que actualment s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

El 1896, una bomba anarquista va esclatar a mitja process del Corpus Christi, que havia sortit de l'esglsia barcelonina de Santa Maria del Mar, va matar a dotze persones i va sembar el pnic a la ciutat. El fet forma part del turbulent panorama social de la Catalunya del tombant de segle, dominat per atemptats anarquistes com aquest o el que havia tingut lloc al Liceu quatre anys abans. 

Aquesta vegada, Casas elegeix el moment de la sortida de la process de l'esglsia, abans del seu pas pel carrer de Canvis Nou, on es produ l'atemptat. Com a Garrot vil, l'escena est enquadrada de dalt estant i el pintor es recrea en el joc cromtic i festiu dels estendards, els domassos dels balcons i els vels de les nenes vestides de Primera Comuni que acompanyen la process, alludint aix de forma ellptica al caos i la desesperaci que es produir poc desprs i de que les seves vctimes sn ignorants. La tcnica, molt solta, de pinzellades rpides i poc carregades de matria, s prpia de quadres de petit format, per resulta molt ms difcil d'aplicar en una tela de les dimensions d'aquesta. Casas aplica, una vegada ms, amb una gran audcia, els recursos de la pintura moderna a un genere que hi semblava vedat.

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina: Ramon Casas. El pintor del modernismo. MNAC. 2001. ISBN 84-8043-077-X;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389433" title="Temporada 1904-05 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="413" processed="410" dbindex="150413">
La temporada 1904-05 del Campionat de Catalunya de futbol fou la sisena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1904-05 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Tots els clubs eren de Barcelona.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: Quan es va disputar el Campionat d'Espanya el Campionat de Catalunya encara no havia finalitzat i cap club catal hi particip;
 Descensos: No hi havia descensos reglamentats;
 Ascensos: No hi havia ascensos reglamentats;

 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389435" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="414" processed="411" dbindex="150414">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es disputaren dues proves de pentatl modern en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 26 i 31 d'agost de 1960.

Aquest esport combina proves de tir (competici de tir de 10 metres de distncia), esgrima (competici d'espasa), nataci (200 metres lliures), hpica (concurs de salts d'obstacles) i cros.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Pentatl modern 1960;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389437" title="Bhakkar" nonfiltered="415" processed="412" dbindex="150415">


Bhakkar (Panjab), ciutat del Panjab (Pakistan);
Bhakkar (Sind), fortalesa al Sind (Pakistan);
Bhakkar, nom antic de la moderna ciutat de Sukkur, al Sind;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389438" title="Sant Quint (Nova Brunsvic)" nonfiltered="416" processed="413" dbindex="150416">

Sant Quint (en francs, Saint-Quentin) s una ciutat canadenca del Comtat de Restigouche, a la provncia de Nova Brunsvic. Est situada als Apalatxes, a 50 kilmetres a l'oest del Mont Carleton, el punt ms elevat de la provncia.

La majoria dels seus 2.280 residents (2001) sn francfons.

 Histria .
L'orgen de Saint-Quentin est lligat a la construcci, al 1897, de la lnia de ferrocarril entre Campbellton i St-Lonard, dues ciutats al nord-oest de la provncia. El primer poblador fou Simon Gallant i la seva famlia, que s'hi van assentar al 1909.

Al mateix temps, les autoritats es comenaven a preocupar per l'emigraci de famlies quevequeses als Estats Units i a l'oest del Canad, cosa que provocava una despoblaci. Monsenyor Joseph Arthur Melanson (Anderson Siding), missionari de la parrquia de Saint-Quentin, proclam un programa de colonitzaci, animat per les bones terres agrcoles i la nova lnia de ferrocarril.

Al 1910 es va comenar a construir la vila de Anderson Siding (nom originari de Saint-Quentin). Al 1911, la primra capella; al 1912 l'oficina de correus, al 1913 la primera escola i al 1918 la primera esglsia. Al 1919 la vila es pass a anomenar "Saint-Quentin" en commemoracio de la victria canadenca durant la Batalla del Somme (a la Ciutat de Saint-Quentin a la Primera Guerra Mundial. Ja al 1947, es va construir l'Hospital, Hotel-Dieu-Saint-Joseph.

Saint-Quentin fou incorporat com a districte al 1947 i com a village al 1966. Al 1992 fou proclamada "ciutat".

 Indstria i economia .
La principal indstria de Sant-Quentin s la forestal. Aquesta dna feina a ms de 600 treballadors.
L'agricultura s la segent en importncia. Aix com la ramaderia. Hi ha producci de ovelles i porcs, aix com de patates i cereals. Hi ha mltiples granges. 
La tercera producci s la de mermelades i xarops d'aurons, de la cual hi ha plantacions.

 Turisme .
Festival Western.
Desde 1984, Saint-Quentin s l'hoste del Festival Western. Es celebra a mitjans de juliol. s el principal Festival Western de Nova Brunsvic. Inclou rodeo, desfilada, focs artificials, activitats infantils, ... . El seu principal event s el "Pow-Pow", un mercat de msics i performers al principal carrer de la ciutat.

Estaci de tren antiga.
Al 2005, es reconstru l'estaci de tren, utilitzada com oficina de turisme i oficina de la cambra de comer. La ruta del tren ha estat transformada en carril bici i de passeig.

Altres esdeveniments i activitats.
 El Festival de l'rable. Fira desdicada a les mermelades i confitures, iniciat al 204. Es fa a la primavera.
 El Carnestoltes. Al febrer. Incorpora activiats hivernals.
 Tamb s popular el camp de golf i el lloguer de motos de neu.

 Referncies .
Ville de/Town of Saint-Quentin, de Pier-Luc i Tommy Castonguay

 Enllaos externs .
 Lloc web de la ciutat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389439" title="Piragisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="417" processed="414" dbindex="150417">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es disputaren set proves de piragisme, 5 en categoria masculina i 2 en categoria femenina. La competici es realitz entre els dies 27 i 30 d'agost de 1960 al Llac Albano, prop de Castel Gandolfo.

Es reduren tres proves de la competici masculina i s'afeg una a la competici femenina. Participaren 173 regatistes, entre ells 28 dones, de 24 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Piragisme 1960;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389446" title="Bhakkar (Sind)" nonfiltered="418" processed="415" dbindex="150418">
Bakkhar s una fortalesa del Pakistan a la provncia del Sind, situada en un illot del riu Indus i podria ser la Sogdi d'Alexandre el Gran. La ciutat del mateix nom es trobava al costat de la fortalesa i modernament va agafar el nom de Purana Sukkur (Vella Sukkur) i actualment Sukkur.

Va agafar importncia al segle VIII quan el riu va canviar el seu curs i va provocar l'abandonament d'Aror la capital del Sind. Al temps de la conquesta del Sind pels rabs (710/711) dirigits pel jove Muhammad ibn Kasim al-Thafaki, era un establiment que es deia Bahrur. Llavors fou fortificada i va esdevenir una fortalesa hind important que finalment fou ocupada per l'rab Abu Turab (mort el 787).

El nom de Bhakkar apareix per primer cop el 1026 quan fou conquerida per Abd al-Razzak, wazir de Mahmud de Gazni. El 1227 hi fou assetjat Nasir al-Din Kubadja, governador d'Uchh, per les forces de Shams al-Din Iletmish, i quan va provar de fugir es va ofegar al riu. El 1297 fou atacada pels mongols que foren rebutjats per Nusrat Khan, governador per compte de Ala al-Din Muhammad Khaldji (1294-1316). Fou considerada en els segles segents la clau del Sind meridional i va canviar diverses vegades de mans, i va tenir un paper destacat en les campanyes al Sind de Muhammad ibn Tughluk i el seu nebot Firuz Tughluk.

Humayun hi va acampar en la seva fugida pel desert del Sind cap a Kandahar. Shah Beg  ex prncep de Kandahar i ara senyor de Thatta, la va visitar personalment, en va expulsar als sayyid locals i la va entregar als caps del seu exrcit (que van utilitzar els materials de les runes d'Aror per construir les seves cases) i va nomenar (vers 1524) governador de la fortalesa de Bhakkar a Mir Mahmud Kokaltash que hi va restar una 50 anys ja que el 1574 apareix confirmat en el crrec per l'emperador Akbar. El 1554 s'hi va lliurar una batalla entre Kokaltash, que pretenia el poder al Sind, i Mirza Isa Khan Tarkhan el nou senyor de Thatta (on la dinastia Tarkhan va substituir als seus parents de la dinastia Arghun en aquest any). Per un acord Kokaltash va restar com a sobir al Sind superior amb capital a Bhakkar. El 1567 els sayyids locals van reforar la fortalesa per temor a un atac de la tribu dels dharidja. 

El 1736 va passar a Nur Muhammad Kalhora i els seus descendents la van perdre davant els afgans que al seu torn en foren expulsat per Mir Rustan Khan de Khayrpur (Khairpur) el 1809. Llavors fou possessi dels Talpurs fins el 1833 quan foren derrotats per Shah Shudja, emir de Kandahar, i els Talpur van haver de renunciar al Sind.  El 1839 va passar als britnics quan van conquerir el Sind. El 1901 es va formar el districte de Sukkur (separat de Shikarpur) del que fou part. Va romandre en poder britnic fins el 1947. Els britnics van construir una gran presa (la principal del Indus) el que va desenvolupar la zona. El 1947 va quedar dins el Pakistan.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389451" title="Temporada 1905-06 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="419" processed="416" dbindex="150419">
La temporada 1905-06 del Campionat de Catalunya de futbol fou la setena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1905-06 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Tots els clubs eren de Barcelona. El CE Joventut abandon la competici. Molts jugadors de l'Espanyol marxaren a l'estranger a estudiar, unint-se la resta a l'X, abandonant l'Espanyol la competici. L'Internacional desaparegu en acabar la temporada.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: X Sporting Club;
 Classificats per Campionat d'Espanya: X Sporting Club, per renunci a participar-hi;
 Descensos: No hi havia descensos reglamentats;
 Ascensos: No hi havia ascensos reglamentats;

 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389453" title="Bhatti" nonfiltered="420" processed="417" dbindex="150420">
Bhatti (tamb Bhati) s un clan rajput que habita entre Jaisalmer i el Panjab occidental. 

Segon la tradici els Jadons de Jaisalmer foren portats del Zabulistan cap a Rajputana i Panjab i la branca que es va quedar a Rajputana ava agafar el nom de bhati. Rawal Jaisal Singh que va fundar la ciutat de Jaisalmer el 1156 pertanyia a aquest clan.

 Biografia . 
India Office Library, History of the Rathors and Bhattis of Rajputana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389458" title="Temporada 1906-07 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="421" processed="418" dbindex="150421">
La temporada 1906-07 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vuitena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1906-07 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Tots els clubs eren de Barcelona. El darrer partit entre l'X i el Barcelona no fou vlid. L'X guanyava per 3 a 2 quan un penal dubts provoc l'empat. L'rbitre, per, canvi de parer i anul l el penal. Desprs de diverses setmanes de discussions l'Associaci decid organitzar un partit de desempat per decidir el campi:


 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: X Sporting Club;
 Classificats per Campionat d'Espanya: X Sporting Club, per renunci a participar-hi;
 Descensos: No hi havia descensos reglamentats;
 Ascensos: No hi havia ascensos reglamentats;

 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389459" title="Missatge del dia de la Sardana" nonfiltered="422" processed="419" dbindex="150422">
El Missatge del Dia Universal de la Sardana, un compendi d'aplecs o, com va escriure Josep Mainar, L'Aplec dels Aplecs, que cada any organitza l'Obra del Ballet Popular, s una comunicaci pblica, de sentit ideolgic, sobre aquesta dansa, redactada per una personalitat destacada en l'mbit literari, cientfic, cultural o poltic. Aquestes comunicacions, que hom va decidir anomenar Missatges, es pronuncien a la Ciutat Pubilla.

Aquests Missatges es varen iniciar el 24 d'abril de l'any 1960, a Girona. De llavors en, any rere any, s'han anat elaborant  nous Missatges que han estat acollits amb emoci pel mn sardanista, alguns dels quals han merescut una destacada repercussi pel seu contingut i pel personatge que l'ha ems.

Els Missatges donen fe de l'alta consideraci que mereix la nostra dansa. Personalitats dels camps ms diversos, nacionals o foranes, s'han manifestat amb elogi: Albert Schweitzer, Premi Nobel de la Pau de 1953, en el Missatge que adreava als dansaires el 1962, els saludava aix: Teniu tota la ra de conservar el vostre poble, en els temps moderns, les seves danses airoses i l'ideal de la dansa encarnat en la sardana. I el gran msic Pau Casals, l'any 1968, acabava el seu Missatge amb unes frases lapidries: Musicalment la sardana constitueix (...) un dels patrimonis ms importants de la nostra cultura. Una sardana ballada en una plaa de qualsevol poble s un homenatge vivent de Catalunya a un dels seus compositors. 

Per no fer la llista exhaustiva, podrem citar el de Josep Carner, Vctor Catal, o el bisbe Pere Casaldliga, des de la selva amaznica, entre la quarantena llarga de Missatges donats a conixer fins avui.

Vegeu tamb.

Vegeu llista de personatges que han escrit el missatge a Ciutat Pubilla de la Sardana. ;

Referncies.

La Sardana de Josep Maria Mas i Solench, Collecci Som i serem.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389461" title="Biban" nonfiltered="423" processed="420" dbindex="150423">
Biban (rab          El-Bibane, Les Portes) sn uns congosts de l'Atlas del Tell, a Algria. Els turc els anomenaren Damir Kapa (Portes de Ferro), nom que els francesos van conservar fins el 1962; el principal congost s Bab al-Kabir (Gran Porta) creuat pel uadi Chebba  i la via frria d'Alger a Constantina. A uns 3,5 km a l'est hi ha el Bab al-Saghir (Petita Porta) creuada pel uadi Buktun.

El 28 d'octubre de 1839 una columna francesa de 8000 homes dirigits pel mariscal Vale, governador d'Algria el va poder creuar desprs de pagar el tribut habitual als muntanyesos (que si no cobraven atacaven als que passaven).Abd el-Kader ho va considerar una violaci del tractat.

Per extensi el nom de Biban es dona a la cadena de muntanyes que tanquen les Portes de ferro. Aquestes muntanyes estan poblades d'rabs a l'oest i de cabilencs al centre i est; la part oriental marca el lmit de la llengua amaziga.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389462" title="Bidar" nonfiltered="424" processed="421" dbindex="150424">


Districte de Bidar, districte de l'estat de Karnataka, ndia;
Bidar (ciutat), ciutat de l'ndia a l'estat de Karnataka;
Sultanat de Bidar;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389463" title="Illa de Sant Quint" nonfiltered="425" processed="422" dbindex="150425">
L'illa de Sant Quint (en francs, le Saint-Quentin) s una illa situada a la confluncia del riu Saint Maurice i el riu Saint-Laurent, a la ciutat de Trois-rivires, a la provncia de Qubec. 
El nom es deu al jutge Quentin Moral, comerciant de pells i un dels primers concessionaris de la illa. L'illa es mant com un centre d'activitats. El sant patr de la illa es Sant Quint.

 Histria .
Al principi fou poblat per una tribu algonquina que hi conreava blat de moro (blat d'inde en argot quebequs).  El 7 d'octubre de 1535, Jacques Cartier va plantar una creu sobre l'illa fet que proclamava la sobirania francesa d'aquest territori. Al cap de cent anys, el pare Paul LeJeune descobr unes runes d'una palissada amerndia i d'algunes vessanes on els Amerindis cultivaven el blat de moro.

 El 2 de juny de 1647, el governador de Montmagny va permetre a Franois Marguerie, Jean Vron de Grandmesnil i Claude David netejar l'illa, que es pass a dir illa Grandmesnil. Per Vron de Grandmesnil va morir poc desprs i l'illa va ser anomenada durant un temps : illa de la Trinitat. Al comenament dels anys 1660, Franois Marguerie obtingu l'illa aquesta va ser rebatejada definitivament "illa Saint-Quentin". El mitj natural de l'illa Saint-Quentin va continuar sent quasi igual, prcticament inutilitzada al segle XVIII i fins a la fi del segle XIX. 

A partir dels anys 1930, l'aspecte recreatiu de l'illa va agafar importncia, l'illa que pertanyia en aquell temps als Quebec Savings and Trust Company Limited aix com a la Canada Power and Paper Corporation tingu una oferta de compra de la Ciutat al 1933. Per va caldre esperar al 3 de novembre de 1947 perqu el terreny fos propietat de la ciutat. Mentrestant, va servir de camp d'entrenement per a la Marina reial canadenca. A partir de 1950 s'hi anaren posant serveis.

El parc i la platja de l'illa Saint-Quentin van ser oficialment inaugurats el 24 de juny de 1962, en presncia de 5 000 persones, any en qu es van comptar ms de 100 000 visitants.  A l'illa s'hi ha installat un port esportiu, un carril bici, un sender d'interpretaci, una pista de patinatge i un cmping. Alguns activitat i Festivals es desenvolupen anualment sobre l'illa.

 Festes i esdeveniments .
 Simposi de pintura.
 Cinema de l'Illa. A l'aire lliure.
 La Festa de la Platja.
 La Platja "Beach Club";
 Festa Familiar de l'Illa de Sant-Quentin;
 Cursa de canoes.
 La festa dels colors.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389464" title="Temporada 1907-08 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="426" processed="423" dbindex="150426">
La temporada 1907-08 del Campionat de Catalunya de futbol fou la novena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1907-08 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Tots els clubs eren de Barcelona. El Galeno, considerat continuador de l'Universitari, estava format per estudiants de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i tenia el terreny darrera de l'Hospital Clnic. Es retir de la competici.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: X Sporting Club;
 Classificats per Campionat d'Espanya: X Sporting Club, per renunci a participar-hi;
 Descensos: No hi havia descensos reglamentats;
 Ascensos: No hi havia ascensos reglamentats;

 Segona Categoria .
Es va organitzar un campionat de segona categoria, anomenat campionat de jniors (el de primera s'anomenava de sniors), amb els segents participants: Salut SC, Sabadell, Catalnia, Central, Catalunya i Numncia. 

La Salut SC es proclam campi.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389465" title="Font de Cabres" nonfiltered="427" processed="424" dbindex="150427">
La Font de Cabres s una font localitzada a la Serra d'Espad, dintre del terme de Nules per molt a prop del de la Vilavella i situat a uns 400 metres d'altitud sobre el nivell del mar. s la font amb menys mineralitzaci dbil de tota la provncia de Castell i molt estimada per els pobles de la Plana i de l'Espad. A ms, la font est dintre del Parc Natural de la Serra d'Espad envoltat d'una gran vegetaci i gran poder autcton. Al estar a una altura considerable, des dels voltants es pot contemplar una gran vista de tota la Plana de Castell i tots els seus voltants i serres de l'interior de la provncia. 

La pista i el sender est prou concurrit perqu t un prou fcil accs que es fa sobretot amb bicicleta o a peu, normalment. Tamb cal senyalar que la Font s un punt de partida per a senderistes i exursionistes que van fins al Puntal que est uns 200 metres ms alt que la font des d'on es contemplen unes vistes magnfics de la provncia de Castell i tamb la de Valncia.

Vegeu tamb.
Serra d'Espad;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389473" title="Temporada 1908-09 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="428" processed="425" dbindex="150428">
La temporada 1908-09 del Campionat de Catalunya de futbol fou la desena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1908-09 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Tots els clubs eren de Barcelona. Alguns partits no es van disputar o el resultat no es coneix. Aquesta temporada va veure l'aparici de nou del CD Espanyol, que incorpor als jugadors de l'X SC que havien guanyat tres campionats de Catalunya consecutius, i que, en conseqncia, desaparegu.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona;
 Descensos: No hi havia descensos reglamentats;
 Ascensos: No hi havia ascensos reglamentats;

 Segona Categoria .
Es va organitzar un campionat de segona categoria, anomenat campionat de jniors, en el que es proclam campi el FC Central. 

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389475" title="Sultanat de Bidar" nonfiltered="429" processed="426" dbindex="150429">
El sultanat de Bidar fou un estat de l'ndia que va existir entre 1492 i 1619.

Bidar, identificada amb l'antiga Vidharba, va pertnyer als Chalukya de Kalyan (segles X a XII) i desprs als kakatiyes de Warangal als que el 1332 la va conquerir Ulugh Khan que desprs va agafar el nom de Muhammad ibn Tughluk. No en va gaudir gaires anys i el 1347 el governador fou derrotat per un amir-i sadah (comandant de 100 pobles) de nom Zafar Khan que va esdevenir el primer sobir de la dinastia Bahmnida amb el nom d'Ala al-Din Hasan Bahman Shah.

Sota els bahmnides fou una de les quatre capitals provincials. La seva provncia portava el mateix nom que la capital. El vuit rei bahmnida Firuz Shah va traslladar la capital de Gulbarga a Bidar. A la mort del wazir bahmnida Mahmud Gawan (1481) la dinastia va entrar en decadncia mentre va ascendir  el poder del ministre (kotwal) Kasim Barid que va fundar la dinastia bardida o baridshhida. 

A partir del 1492, mort el visir Malik Hasan Nizam al-Mulk, Kasim Barid va agafar el crrec de primer ministre i des de llavors cal considerar establert el sultanat barishdida de Bidar, si be nominalment el poder es va exercir a travs de reis bahmnides titelles fins vers el 1545. Va intentar lluitar contra els vassalls bahmnides que s'havien fet virtualment independents a Bidjapur, Ahmanadgar i Golconda. Va morir a la seva capital Bidar el 1504 i va tenir com a successor al seu fill Amir Barid sota el qual el darrer sult bahmnida Kalim Allah va fugir (1527) i Amir Barid va esdevenir sobir de fecto sense ttol.

Es va haver d'enfrontar a Adil Shah de Bidjapur que va arribar a ocupar Bidar desprs d'expulsar a Amir, que ms tard la va recuperar; desprs de que Bidjapur ocups tamb les fortaleses de Kandahar i Lalyani, Amir Barid va intentar establir la sobirania sobre petits vassalls, per va fracassar; va morir el 1543 i el va succeir Ali Barid que fou el primer que va agafar el ttol de shah (xa = rei), potser a la mort de Kalim Allah, per utilitzava generalment el de malik.

El 1619 Bidar fou ocupat per Ibrahim Adil Shah de Bidjapur. El 1656 va passar al Imperi Mogul i el 1724 als dominis del Nizam al-Mulk (governador del Dcan, desprs nizam d'Hayderabad).

Llista de sultans i reis .

 Kasim Barid I 1489 - 1504;
 Amir Barid I 1504 - 1543 (fill);
 Ali Barid I 1543 - 1579 (fill);
 Ibrahim Barid 1579 - 1587 (fill);
 Kasim Barid II 1587 - 1591 (germ);
 Ali Barid II 1591 (fill);
 Amir Barid II 1591 - 1600;
 Ali Barid III 1600 - 1619;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389481" title="Bidjapur" nonfiltered="430" processed="427" dbindex="150430">


Llocs de l'ndia, escrit com Bidjapur o Bijapur

Bidjapur (Karnataka);
Sultanat de Bidjapur;
Districte de Bidjapur;
Bidjapur (Chhattisgarh);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389483" title="Bijapur" nonfiltered="431" processed="428" dbindex="150431">


Llocs de l'ndia, escrit com Bijapur o Bidjapur

Bijapur (Karnataka);
Sultanat de Bijapur;
Districte de Bijapur;
Bijapur (Chhattisgarh);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389487" title="Saint-Quentin-au-Bosc" nonfiltered="432" processed="429" dbindex="150432">


Saint-Quentin-au-Bosc s un municipi francs situat al departament de Sena Martim, a la regi de l'Alta Normandia.
Est situat al Cant d'Envermeu, dins el districte de Dieppe. La seva superfcie es de 3,5 km2.

 Histria .
 s mencionat per primera vegada al 1240, "Sancti Quentini" 
Va dependre del priorat d'Envermeu, i fou propietat de l'abadia de Bec, des de 1141.
El castell fou construt al S. XVII per la famlia de Caquerdy i provet d'una capella construda desprs de la Revoluci per l'abat de Caqueray, de Saint-Quentin, canonge de Verdun.

 Economia .
Pastures, cereals, bovins.

 Demografia .
1962 - 142 habitants
1975 - 142 habitants
1990 - 101 habitants
1999 - 88 habitants

 Patrimoni i turisme .
 Castell del Segle XVII.
 Esglsia del Segle XIX, que reempla l'antiga, que fou derrumbada al 1811.
 Festa patronal: 10 d'agost.

 Enllaos externs .
Estadstiques del municipi 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389492" title="L'odalisca (Fortuny, 1861)" nonfiltered="433" processed="430" dbindex="150433">

L'odalisca s una pintura a l'oli realitzada per Mari Fortuny el 1861 a Roma i que actualment s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

La beca de pensionat de pintura, obtinguda per Fortuny l'any 1857, va comportar l'obligaci de realitzar, durant el temps d'estada a Roma, una srie d'obres que l'artista estava obligat a enviar la Diputaci Provincial de Barcelona. El comproms contret consistia en el lliurament de diverses composicions, fonamentalment estudis acadmics de figures dibuixades, una cpia d'un quadre d'autor clssic i una composici a l'oli de la seva invenci sobre assumpte de la histria general de Catalunya. En cap cas no es dedueix de la documentaci conservada que L'odalisca figurs entre la relaci d'encrrecs de pensionat, i tanmateix la pintura, datada a Roma el 1861, va passar a convertir-se en la primera obra enviada a la Diputaci, el 14 de febrer de 1862, acompanyada d'una carta del pintor.

Sembla clar que Fortuny va alterar, segons la seva convenincia, la temtica fixada per la corporaci provincial. Indubtablement, en aquest canvi va influir decisivament la primera visita al nord del Marroc, realitzada el 1860.

La composici de Fortuny mostra elements de coincidncia amb la popular La gran odalisca de Jean-Auguste-Dominique Ingres, pintada a Roma el 1814, i sobretot amb l'obra Dona adormida pintada per Eduardo Rosales tamb a la capital italiana l'any 1859.

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina; Qulez, Francesc Maria: Fortuny. MNAC. 2004. ISBN 84-8043-129-6;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389500" title="Saint-Quentin-la-Poterie" nonfiltered="434" processed="431" dbindex="150434">
Saint-Quentin-la-Poterie s una commune franaise (municipi francs), que forma part del cant d'Uzs, al Districte de Gard. Est al Departament homnim, dins la regi del Languedoc-Roussillon.

Els seus habitants s'anomenen Saint-Quentinois.

El seu nom s degut a la important activitat ceramstica (es va donar per diferenciar-lo de les altres 31 localitats franceses que es diuen Saint-Quentin).

 Geografia .
La seva situaci es a 44 02  46  Nord 4 26  30  Est .
Est entre 82 i 272 metres per damunt del nivell del mar.
El municipi t 24,06 km2 i al 1999 tenia 2 731 habitants. La seva densitat de poblaci era de 113 habitants per km2.

Saint-Quentin-la-Poteria s un petit poble pintoresc. Hi ha un gran nombre de terrissers i hi va nixer l'inventor del formig armat.

 Histria .
Al municipi hi ha l'abri de Valorghes, a on hi ha restes prehistriques, de l'epipaleoltic.

 Demografia .
1962 - 1 349 habitants
1975 - 1 510 habitants
1990 - 2 290 habitants
1999 - 2 731 habitants

 Patrimoni, turisme i activitats .
 Antiga fbrica restaurada al 2004.
 Mercat setmanal els divendres.
 Cermiques tradicionals;
 Senderisme;
 Circuits de BTT;
 Parc Arqueolgic;
 Festival Europeu de la Jove Cermica "Terralha". Al juliol. ;
 Festival "Amour d'accordon", al maig.

Personalitats lligades al municipi.
 Joseph Monier (1823-1906), nadiu, inventor del formig armat.
 Nicolas Navarro (1985), actor, compositor, intrprete.
 Nicole Bouyala, escriptor.

 Enllaos externs .
 http://www.saintquentinlapoterie.fr;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389501" title="Sultanat de Bijapur" nonfiltered="435" processed="432" dbindex="150435">
El sultanat de Bijapur fou un estat de l'ndia que va existir del 1489 al 1686.

Bijapur fou seu dels reis Yadava del 1190 al 1294. En aquest darrer any fou conquerida per Ala al-Din Khaldji per compte del seu oncle Djalal al-Din Khaldji de Delhi. A la meitat del segle segent va caure en mans d'un amir-i sadah (comandant de 100 pobles) de nom Zafar Khan que va esdevenir el primer sobir de la dinastia Bahmnida amb el nom d'Ala al-Din Hasan Bahman Shah. 

A la mort del wazir bahmnida Mahmud Gawan (1481) la dinastia va entrar en decadncia. Yusuf Adil Khan que era esclau de Mahmud Gawan fou nomenat governador de la provncia de Dawlatabad i el 1489 va fer pronunciar per primer cop la khutba en el seu nom, ara canviat a Yusuf Adil Shah, del que la dinastia es va dir adilshhida; es va crear tamb una nova genealogia: era fill del sold otom Murat II que fou salvat per la seva mare de la mort ordenada per Mehmet II; fou enviat a Sava amb un mercader que el va criar i desprs posat al servei de Mahmud Gawan. Fou el primer governant musulm que va introduir les doctrines xites a l'ndia. Va construir la ciutadella de Bijapur (que va donar nom al regne) i va lluitar contra els altres reis del Dcan i el rei hind de Vijayanagar; els portuguesos van arribar en aquest temps i es van apoderar de Goa. Ali Adil Shah I (1558-1580) va construir les muralles de Bijapur i altres edificis, un aqeducte i diverses obre d'utilitat pblica.

La histria segent est plena de guerres contra Bidar, Ahmadnagar, Golconda, i Vijayanagar; el 1564 els quatre estats musulmans es van colligar contra el regne hind (Vijayanagar) i el van derrotar a Talikot. El seu mxim poder va arribar amb Ibrahim II que va arribar al tron com a menor sota la regncia de Chand Bibi, i que va regnar durant 47 anys. 

En el regnat segent Sivadji o Siwadji, el cap maratha fill de Shahdij Bhonsle (un petit funcionari de Bijapur) es va crear el seu regne. Els enfrontaments amb els mogul van comenar el 1636 i el sobir es va haver de declarar vassall. Deu anys desprs el sultanat de Bijapur fou  atacat per Sivadji (1646-1648) ocupant diverses places fortes i llocs importants. El 1656 a la mort de Muhammad, Djahan Shah no va acceptar al seu successor Ali, i va enviar a Aurangzeb a envair el pas i va assetjar Bijapur; la malaltia de Djahan Shah va aturar les operacions i va fer aixecar el setge, per el 1659 el peshwa mahrata Siwadji va reprendre les hostilitats. El 1672 va pujar al tron un menor, Sikandar i el regne va ser ocupat progressivament per mahrates i mogols; el 1686 la capital fou conquerida per Aurangzeb. El darrer rei va morir captiu el 1700. 

Sultans de Bijapur.

Yusuf Adil Shah (1489-1510);
Ismail Adil Shah (1510-1534);
Mallu Adil Shah (1534);
Ibrahim Adil Shah I (1534-1558);
Ali Adil Shah I (1558-1580);
Ibrahim Adil Shah II (1580-1627);
Muhammad Adil Shah (1627-1657) ;
Ali Adil Shah II (1657-1672);
Sikandar Adil Shah (1672-1686);

Referncies.

 Devare, T. N. A short history of Persian literature; at the Bahmani, the Adilshahi, and the Qutbshahi courts.  Poona:  S. Devare, 1961.
Cambridge History of India;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389502" title="Saint-Quentin-des-Prs" nonfiltered="436" processed="433" dbindex="150436">
Saint-Quentin-des-Prs s una comuna francesa (municipi), situat al cant de Songeons, al districte de Beauvais. Est al departamentd'Oise, a la Regi de la Picardia.


 Geografia .
El municipi t 10,8 km2 i est entre 92 i 206 metres per damunt del nivell del mar. La seva situaci geogrfica s 49 31  16  Nord, 1 45  18  Est. Forma part de la Comunitat de municipies de la Picardia Verda. Al 1999 tenia 262 habitants.

El municipi t cinc aldees: Mothois, Hyancourt, Beaulvrier bas, Beaulvrier haut i quennes. 

Est situat al vall de l'Ept, a 3 km de Gournay-en-Bray, pel que es beneficia del seu dinamisme.

 Histria .
El municipi es form al 1826 per la uni de Saint-Quentin i Mothois.
Beaulevrier, avui en dia, simple cap municipal, fou una senyoria que al S. VII esdeven marquesat, del qual formava part l'actual Saint-Quentin.
Pass a formar part del Comtat de Gournay-en-Bray.

 Demografia .
1962 - 230 habitants
1975 - 171 habitants
1990 - 244 habitants
1999 - 262 habitants

 Patrimoni i turisme .
 Capella de Mothois. En procs de restauraci. Cont una Verge amb Infant del S. XII.
 Esglsia de Santa Clotilda, del S. XVII.
 Ajuntament. Situat a l'antic presbiteri del S. XVIII.
 Safareig.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389503" title="Castell de Castro" nonfiltered="437" processed="434" dbindex="150437">
El Castell de Castro forma part de la Serra d Espad, i el seu emplaament es troba aturonat al cim del mateix nom a 787 metres sobre el nivell del mar, i domina un camp visual impressionant que abasta des de les Agulles de Santa gueda a Benicssim fins al Cap de Cullera, des de Penyagolosa fins els Columbrets. Est siutat entre els termes de Fondeguilla, Eslida i Xvar.

El castell s penjat sobre dos barrancs profunds; a l est el de Castro, per on puja la sendera d accs des de les aljames al lloc fortificat i, a l oest, el de l Horteta. Tots dos gaudeixen d abundants fonts: la de la Penyeta, la del Forcall, de la Figuera... Al nord i al sud, el castell domina la dorsal, el cim dels dos barrancs anteriors, el del coll de Boix, cap a la part septentrional, i les Penyes de Moixell, Dens i Cantallops vers el sud.

Histria.

L origen del Castell cal buscar-lo als segles immediatament precedents a l era cristiana. La fortificaci seria una torre de guaita romana o pnica, depenent del castell de Sagunt. Les restes actuals pertanyen a la civilitzaci islmica.

La seua posici tan estratgica ens permet endevinar avui com de difcil, per no dir impossible, podria esdevenir la seua conquesta. Conta una llegenda que fa molts anys, desprs bastants dies de setge al castell i davant la impossibilitat de conquerir-lo, els assetjadors, una nit ben fosca, collocaren astutament ciris encesos a les banyes d un ramat de cabres i les encaminaren pedregals amunt fins arribar a dalt. Els del castell, bocabadats per l espectacle de tantes llums, cregueren que l enemic havia rebut grans contingents d ajuda i abandonaren a corre-cuita la fortificaci tots esglatiats. Fou aix com els assetjadors es feren amb el control del castell. Aquesta histria poc creble, en veritat, ens demostra palesament la inexpugnabilitat de qu frua el castell de Castro.

La defensa del castell aprofita totalment l accidentada orografia. Aix a la part de ponent la construcci s assenta damunt els abruptes penyots, fent impossible l accs a la fortalesa des de fora. La part de llevant t tres sistemes defensius diferents. El primer obstacle s una cinglera, de difcil superaci. La segona defensa s una muralla compacta de construcci de tapial, que tanca l albacar. Als vrtexs d aquesta construcci trobem dues torres. A l extrem meridional la torre s quadrada i defensava l entrada que pujava des de Cantallops. A la part septentrional la torre era rodona i enllaava aquesta vessant de llevant amb el perllongament de la muralla cap al nord. Aquest extrem nord de la muralla tamb era presidit per una torre quadrangular. Entre aquestes dues torres ltimes tenim l entrada a l albacar des del Coll de Boix. El tercer sistema defensiu era una gran muralla de ms de 65 metres de longitud que separava l albacar del castell prpiament dit. Al seu interior s accedia per una entrada no massa gran acabada en una mena d arc de ferradura.

Al castell, que ocupa una superfcie al voltant dels 2000 m2, podem diferenciar clarament dues parts. El primer espai, anomenat albacar, per la documentaci de l poca, es troba a llevant, penjat sobre el barranc de Castro, i es tractaria d un refugi fortificat en cas de perill per a la poblaci dels dos poblets que depenien de la seua jurisdicci: l aljama de Castro i el rafal de Benissabd. El segon, el prpiament castell, es subdivideix alhora en dues parts: una, la part ms baixa, a qu s accedia per les portes del castell, formada per grans roques, molt irregular, on encara queden restes d habitacles, i on trobem dues roques amb vuit senyals gravats cadascuna que els vells interpreten com a vuit victries del castell; i l altra, la part ms alta, la celoquia, de l rab Saluqya, d uns 400 m2, on hi eren les dependncies prpies del castell, habitatges, cellers, cisternes..., tot presidit per una majestuosa torre de l Homenatge ,  enderrocada al juliol de 1938, durant la guerra espanyola , sobre el barranc de l Horteta.

Al castell li corresponia un ample terme, una vall que portava el mateix nom, i a ms existien dos llogarets sota la seua jurisdicci: l alqueria de Castro i el raval de Benissabd.

Pierre Guichard, en parlar de la civilitzaci islmica al Pas Valenci diu que "el grup hum format pels habitants del castrum i del seu terme, que els documents cristians designen amb el nom d aljama, sembla haver constitut una slida unitat humana i administrativa. L aljama apareix solidria en les capitulacions signades amb el monarca i es mant en l organitzaci poltico-administrativa i sobretot fiscal del nou Regne de Valncia. La documentaci contempornia evidencia clarament que la conquesta recobr, conserv o dissoci conjunts coherents relativament autnoms que tenien com a marc els termes dels antics castra musulmans". 1 Tots aquest vestigis sn suficients per a fer-se una idea de la importncia que tenia el castell en aquella civilitzaci.

Malgrat que a la Crnica d En Jaume I apareixen diferenciats i independents els dos castells de Castro i Alfndec, no seria forasenyat pensar que l alqueria d Alfndec, durant la civilitzaci islmica fos un llogaret depenent del castell de Castro o de la Vall d Uix, i molt al final, aconseguiria una certa autonomia, que el faria capitular davant Jaume I, independentment de tots dos. Aquesta idea tamb ve justificada pel fet que l any 1277, quan el rei Pere II el Gran, conced la Carta Pobla, no en conced dues, sin una de sola per als dos, i que a partir d aquests anys formar part de la Vall d Uix, amb terme diferent, encara que no independent.

Vegeu tamb.
Serra d'Espad;
Fondeguilla;
Eslida;
Xvar;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389506" title="L'odalisca (Fortuny, 1862)" nonfiltered="438" processed="435" dbindex="150438">

L'odalisca s una pintura a l'oli realitzada per Mari Fortuny el 1862 a Roma i que actualment pertany a una collecci privada.

Una de les temtiques favorites durant l'estada de Fortuny a Roma seran les odalisques, esclaves del sult, els bonics cossos nus de les quals descansen dibuixades en perspectives postures sobre divans coberts de luxoses teles. Amb elles evocava els assumptes marroquins que tant admirava i feia progressos al mateix temps amb el dibuix acadmic, sense oblidar les referncies orientals dels mestres francesos, encapalats per Delacroix. Totes aquestes raons seran vlides al jove Fortuny per elaborar una sensual srie on la llum ocupa un paper destacat per accentuar les perlades carns de les dones i ressaltar la volumetria i el moviment. 

Al fons d'aquesta composici advertim un espai tpicament oriental amb rajoles decorades amb llaceries i un mirall on es reflecteix un arc de ferradura apuntat i l'esquena de la jove. L'exquisit dibuix, la pinzellada rpida i precisa i el detallisme seran elements propis de l'estil del pintor, aportant un atractiu clarobscur en aquesta imatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389509" title="Bibendum" nonfiltered="439" processed="436" dbindex="150439">
Bibendum (Bib) s la mascota de l'empresa francesa de pneumtics Michelin. La seva primera aparici publicitria fou l'any 1898. A ms a ms, el seu disseny s'ha anat modernitzant i afinant a travs dels anys, sense deixar mai d'esdevenir l'emblema de la companyia.

 Orgen .

El seu orgen es deu a una complimentaci d'idees, per una banda, l'any 1893, Andr Michelin llana en una conferncia al Collegi d'Enginyers Civils de Pars la frase que esdevindria el lema de la companyia: "els pneumtics es beuen els obstcles". Per altre banda,l'any 1894, a l'Exposici Univeral de Li, douard Michelin li coment al seu germ Andr, tot observant una pila de pneumtics, que si la pila tingus peus i cames semblaria una persona. Cal recordar que en Bibendum s en realitat una pila de pneumtics.

Per altre banda, el 1897, l'illustrador Marius Rosillon, ms conegut com O'Galop, present als germans Michelin diferents projectes publicitris entre els que es troba el d'un esbs per a una cerveseria en el que es podia observar un bavars aixecant una copa sota el lema "Nunc est bibendum", s a dir, "i ara bebem". Andr Michelin, tot recordant la seva frase "els pneumtics es beuen els obstcles", va relacionar Bibendum amb bevedor d'obstcles i la figura del bavars amb la de la pla de pneumtics de l'Exposici Universal de Li que va mencionar el seu germ. El disseny de la mascota es feu al propi O'Galop. 

Grcies a aquest tres fets, el lema d'Andr Michelin, l'apreciaci de la semblana d'una pila de pneumtics amb una persona d'douard Michelin i al cartell de la cerveseria amb el lema "Nunc est bibendum" d'O'Galop, naixia el 1898 la mascota de Michelin, Bibendum.

Aquell primer cartell mostrava en Bibendum, un imponent personatge fet de pneumtics, en un bnquet tot sostenint una copa plena de claus i vidres tot brindant dient "Nunc est bibendum", s a dir,l'equivalent a "Salut, el pneumtic es traga els obstacles". Rpidament el nom i el personatge es fan famosos.

Enllaos externs.
Apartat d'en Bibendum a la web oficial de Michelin;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389510" title="DPCM" nonfiltered="440" processed="437" dbindex="150440">
DPCM (de l angls  Differential Pulse Code Modulation ) s un codificador de forma d ona que parteix de la base del PCM per que afegeix algunes funcionalitats basades en la predicci de les mostres del senyal. Es parteix d un senyal analgic (continu en el temps) el qual es vol codificar. El primer pas a realitzar s el procs de mostratge (prendre el valor del senyal cada cert perode regular de temps). Amb aix s aconsegueix un senyal discret en el temps (compost per tota una srie de mostres equiespaiades). El segent pas s la quantificaci: es preestableixen uns nivells (amplituds) i (2 opcions):
	 1 s agafa el valor de dues mostres consecutives, es resta el valor de la primera menys la segona, es quantifica el resultat i finalment es codifica, o b;
	 2 es fa la predicci d una mostra a partir de les mostres anteriors i es calcula la diferncia entre el valor de la mostra actual real i la predicci (el resultat s l error de predicci), es quantifica l error i es codifica.
Aplicant un d aquests dos processos s elimina la redundncia del senyal a curt termini i s aconsegueixen factors de compressi de l ordre de 4 (la mida del fitxer es divideix per 4). El motiu pel qual es redueix la mida del fitxer s perqu com que es fa la diferncia entre dues mostres, el resultat ser un valor petit i fins i tot proper a zero i, per tant, en codificaci es necessitaran menys bits. En resum, es pot dir que la potncia del senyal  diferncia  s molt ms petita que la del senyal discret original. 
A continuaci es presenten els diagrames del codificador i descodificador de les dues versions comentades:

 Opci 1 (diferncia entre dues mostres consecutives) .

Versi 1



El codificador fa la funci de diferenciador (tamb anomenat derivador), mentre que el descodificador actua com un acumulador (tamb integrador)
El quantificador (Q) redueix el nombre de bits mentre que el quantificador invers () recupera el nombre de bits original del senyal discret inicial.


Versi 2 

Incorporaci del descodificador a dins del propi codificador



 Opci 2 (predicci de la mostra actual) .

Incorporaci d un predictor lineal







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389513" title="El marroqu" nonfiltered="441" processed="438" dbindex="150441">

El marroqu s una aquarella realitzada per Mari Fortuny el 1869 a Roma i que s'exposa al Museu del Prado de Madrid des del 1904.

L'aquarella formava part del grup d'obres de Fortuny propietat de Ramn de Errazu. Encara que correspon a un perode anterior a l'estada del pintor a Granada, la factura de l'obra prefigura algunes de les caracterstiques estilstiques, fonamentalment la brillant lluminositat que irradia, perceptibles en les composicions posteriors a l'any 1870. Malgrat tractar-se d'un motiu de temtica orientalista, la presncia allada de la figura del marroqu que recolza l'esquena al mur d'una tpia troba precedents significatius en algunes de les aquarelles de l'autor. La soluci compositiva consistent a retallar la figura retratada sobre una superfcie mural, utilitzada a tall de tel de fons que serveix per tancar la composici, s un recurs instrumental aix mateix incorporat en l'aquarella Frare captant, tamb al Museu del Prado. 

 L'esplndid dibuix i l'acurada qualitat dels teixits, mostrant-nos els detalls, contrasten amb la paret, obtinguda a base de llargs tocs del pinzell, resultant una obra de contrasts que definiran tamb la prpia vida de l'artista.

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina; Qulez, Francesc Maria: Fortuny. MNAC. 2004. ISBN 84-8043-129-6;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389514" title="Josep Albags i Ventura" nonfiltered="442" processed="439" dbindex="150442">
Josep Albags i Ventura (Vimbod, 1877 - Barcelona, 1964) fou un mestre i pedagog catal.

Biografia.
Estudi Magisteri a Barcelona. Obtingu el seu primer dest com a mestre a Pla de Cabra (avui Pla de Santa Maria), passant desprs per Sant Lloren Savall, Vic i Manresa, on arrib el 1915. Fou nomenat Habilitat dels partits de Manresa i Berga.

La seva escola era modlica i excell per l'aven del seu sistema pedaggic (1915-1931). El 1931 es trasllad a la planta baixa de l'ala esquerra de l'Institut.

El mestre Albags particip activament de la vida cultural manresana. Membre de la Comissi de Cultura de l'Ajuntament; professor de Llengua Catalana; delegat de l Associaci Protectora de l Ensenyana Catalana; promotor de la famosa "Escola d Estiu"; president dels Amics de la Cultura Popular, associaci de Mestres Nacionals del partit de Manresa; president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages (1931-1934); collaborador de l'Orfe Manres; fundador i president de l'entitat esperantista Bela Espero i introductor a Manresa de l'esperanto.

El 1934 marx de Manresa per anar a dirigir el Grup Escolar "Pi i Margall" de Barcelona, sollicitat pel Patronat Escolar de Barcelona.

Fou represaliat desprs de la Guerra. Un cop rehabilitat, fou director d un grup escolar a Barcelona fins l any 1948 que es jubil.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389515" title="Etxmiadzin" nonfiltered="443" processed="440" dbindex="150443">


Etchmiadzin, tamb Echmiatsin, Echmiadzin, Ejmiatsin (armeni:         ) s el centre espiritual d'Armnia i la seu de la Catholics de tots els armenis, el cap de la Santa Esglsia Apostlica Armnia. s la ciutat ms poblada a la provncia de Armavir, a uns 20 km a l'oest d'Erevan. El cens de 1989 comptava amb 61000 habitants Etchmiadzin, que ha disminut considerablement en el cens de 2001: 56.388 , i un estimaci de 52.757 el 2008. 

La ciutat es va originar com Vardkesavan o Vardgesavan al 3r o 4t segle AC. rei Vagharsh (117-140) havia canviat el nom a Vagharshapat (armeni:           ), que encara persisteix en la denominaci oficial de la ciutat. Diverses dcades ms tard la ciutat es va convertir en la capital d'Armnia i continua sent el pas ms important de la ciutat fins al segle IV. 

El llarg dels segles la ciutat ha donat diversos altres noms, entre ells: AVAN Vardgesi, Artemed, Iejmiatsin, Kaynepolis, Kayrak'aghak ', Norak'aghak', Uch'k'ilisa, kilise, i Valeroktista.

Catedral i Complex d'Etxmiadzin.

Histricament, el punt focal de la ciutat s la Catedral de Etchmiadzin, la ms antiga en el mn. Originalment fou construt per Sant Gregori l'Illuminat com una baslica abovedada el anys 301-303, quan Armnia va ser l'nic pas del mn la religi de l'estat de les quals va ser el cristianisme. 

D'acord amb el segle V de calendari armeni, Sant Gregori va tenir una visi de Crist descendint del cel i colpejar la terra amb un martell d'or per demostrar que la catedral hauria de ser construda.Per tant, el patriarca de l'esglsia va donar a la ciutat i el nou nom de Echmiadzin, que pot ser tradut com "el lloc on l'unignit descendeix". 

El 480, Vahan Mamikonian, el governador rom d'Armnia, va ordenar a la baslica en runes a ser substituda per una nova esglsia cruciforme. 

El 618, la cpula de fusta es va substituir per una de pedra, descansant sobre quatre grans pilars lligats a les parets exteriors de les galeries. Aquesta va ser l'esglsia com ho s avui en dia. 

Murals a l'interior i extravagant rotondes sobre dels absis va aparixer a principis de segle XVIII. Un campanar a tres nivells va ser construt mig segle abans. 

La catedral es vanaglria de la major collecci de manuscrits medievals armenis, per aquests van ser lliurats recentment a  Matenadaran. 

Immediatament a l'oest de la catedral hi ha la Porta de Sant Tiridates, la que porta a la imponent palau patriarcal.Al nord-est, amb edificis tant dins com fora del recinte, hi ha l'Acadmia Espiritual.Al nord de la catedral hi han diversos Khachkars. 

La Catedral de Etchmiadzin figura entre el Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Altres esglsies.

A banda de la catedral d'Etxmiadzin, la ciutat de Etxmiadzin cont dues molt importants i molt antigues esglsies: 

L'esglsia de Sant Gaianes, que es distingeix per les seves harmonioses proporcions. Va ser construda al 630 en Etchmiadzin Catholicos per Esdras. El disseny es mant sense canvis malgrat l'ampliaci parcial en el segle XVII amb la renovaci de la cpula i d'alguns sostres. ;

L'esglsia de Sant Hripsime va ser construt el 618 i sobreviu bsicament sense canvis. Es considera com una de les ms antigues esglsies supervivents a Armnia, i s coneguda per la seva fina arquitectura armnia de l'poca clssica, que va influir en moltes altres esglsies armnies. ;
Prop d'all, a pocs quilmetres de distncia s tamb el lloc arqueolgic de la Catedral de Zvartnots fams pel seu disseny nic. L'esglsia fou construda entre 643 i 652 pel Catholicos Nerses III (amb el sobrenom el constructor). Zvartnots va ser una majestuosa catedral dedicada a Sant Jordi en el lloc en qu una reuni entre el rei Trdat III i Gregori l'Illuminat es suposa que va tindre lloc. 
A l'any 930 l'esglsia va ser arrunat per un terratrmol, i va romandre enterrat fins al seu redescobriment a principis del segle XX. El lloc va ser excavat entre 1900 i 1907, el descobriment dels fonaments de la catedral, aix com les restes del palau Catholicos i un celler. L'interior de la fresc ha decorat l'esglsia la forma d'una creu grega amb tres naus, mentre que l'exterior va ser un polgon de 32 cares que sembla circular a partir d'una distncia. 

Les esglsies de Sant Gaianes, Sant Hrispsime i el lloc arqueolgic de Zvartnots, sn, igual que la Catedral d'Etchmiadzin, entre els llocs del Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Enllaos externs.

Echmiadzin at TACentral.com;
St Etchmiadzin at Armenica.org;
Official Website of the Mother See of Holy Etchmiadzin;
UNESCO World Heritage Site profile;
The Holy City of Etchmiadzin - article by the Armenian Enlightenment Chronicle;
Details and illustrations;
Surp Echmiadzin and other Churches in Vagharshapat;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389516" title="Jeff Smith" nonfiltered="444" processed="441" dbindex="150444">

Jeff Smith (1960, McKees Rocks, Pennsilvnia) s un comicaire estatunidenc.

La seva obra ms coneguda s la srie Bone, publicada per ell mateix. Actualment treballa en la seva nova srie, RASL.

A ms, ha treballat d'animador per a la Disney. Ja des de la seva infantesa, va mostrar gran inters pel mn del cmic. Durant la seva estncia a la Universitat d'Ohio, va dibuixar una srie de tires cmiques amb el ttol de Thorn, que es convertirien en la gnesi de la seva srie Bone.

Enllaos externs.
Pgina oficial de Bone;
Ressenya a La Crcel de Papel;
Ressenya per Ricardo Trivio a La Tormenta en un vaso ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389519" title="Michelin" nonfiltered="445" processed="442" dbindex="150445">

Michelin, oficialment Manufacture Franaise des Pneumatiques Michelin, s, principalment, un fabricant de pneumtics francs fundat l'any 1889 a Clermont-Ferrand (Frana).

Actualment esta considerat, junt amb Bridgestone, el fabricant de pneumtics ms important del mn. A ms a ms, Michelin participa en diverses categories d'automobilisme, principalment al Campionat del mn de motociclisme i en la Frmula 1.

La mascota de la companyia s en Bibendum, un personatge de color blanc format per una pila de pneumtics. La forma abultada d'aquesta simptica mascota ha derivat a l'anomenament de michelins als excesos de carn al voltant de la cintura de les persones.

A data de 2007, Michelin poseeix el record del pneumtic ms gran fabricat, es tracta dels pneumtics 59/80R63 amb els que s'equipa el bolquet gegant de Caterpillar model 797B, utilitzat en excavaci minera. Cada pneumtic pesa 5 tones, t 4 metres i mig de dimetre i 1,48 metres d'amplada, amb una pressi d'inflat de 6,5 bar, amb un cost al mercat de 30.000 euros.

Com activitat secundria, Michelin realitza edicions de guies turstiques, guies gastronmiques i mapes de carreteres, essent la ms venguda la coneguda Guia Michelin, a la venda des de l'any 1900. Recentment s'ha introdut en el mercat del programari d'ajuda a la conducci mitjanant GPS i confecci automtica de rutes per carretera a travs de la web.

 Breu histria .

El 28 de maig de 1889 es crea oficialment la societat mercantil Michelin, amb douard Michelin com primer gerent, secundat pel seu germ Andr, fent-se crrec de l'empresa de material agrcola fundada pel seu avi, Aristide Barbier, i el seu cos. Quan els germans Michelin arriben a l'empresa, la producci de la mateixa es basa en la producci de la pastilla de fre anomenada The Silent.

Grcies a la visita a la fbrica d'un ciclista per proveir-se del necessari per reparar una punxada, douard Michelin comena a rumiar en la idea d'un pneumtic reparable amb facilitat. L'any 1891 douard patenta el seu nou pneumtic per bicicleta, popularitzat pel ciclista Charles Thry a la carrera Paris-Brest-Paris, on fou el primer i nic competidor en utilitzar-lo, conquerint la prova i el favor del pblic. Un any ms tard ms de 10.000 ciclistes usaran pneumtics Michelin.

La primera incursi en el mn del autombil ser l'any 1895, quan Michelin llenar un pneumtic semblant al de la bicicleta, enfront de les rodes massisses de l'poca. L'xit del nou pneumtic a la proba Paris-Bordeus-Paris llenar novament a Michelin a l'estrellat. Desprs de l'experincia de la carrera Paris-Bordeus-Paris, les victries dels autombils equipats amb Michelin es succeeixen rpidament: Paris-Marsella-Paris (1896), Marsella-Nia (1897), Paris-Amsterdam-Paris (1898), el Tour de Frana automobilstic (1899), Paris-Tolosa-Paris (1900), Paris-Berln (1901), Paris-Viena (1902) i Paris-Madrid (1903).

Des de aleshores, els pneumtics Michelin es convertiren en un referent pels autombils, esdevenint una de les principals marques productores i innovadores, implantant-se rpidament per tota Europa i Nord-Amrica, tot ampliant horitzons en els avions, maquinria agrcola, maquinria pesada i tramvies.

 Enllaos externs .
 Web oficial a l'Estat espanyol;
 Web oficial corporativa;
 Web oficial esportiva;
 Via Michelin;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389520" title="Cant de Tallano-Scopamne" nonfiltered="446" processed="443" dbindex="150446">

El Cant de Tallano-Scopamne s un divisi administrativa francesa situat al departament de Crsega del Sud i la regi de Crsega.

 Administraci .



 Composici .


 Demografia .


 Enllaos externs .
 El cant de Tallano-Scopamne al web de l'Insee;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389522" title="William James Sidis" nonfiltered="447" processed="444" dbindex="150447">


William James Sidis (1 d'abril de 1898 - 17 de juliol de 1944) era un nen prodigi americ. Seria un dels majors genis de les matemtiques. Va ser en principi clebre per la seva precocitat i desprs per la seva excentricitat. Va abandonar completament les matemtiques al final de la seva vida, escrivint sobre altres afers sota pseudnims. Amb un Q.I. de ms de 225, s considerat com una de les persones ms intelligents que mai ha existit.

Biografia.
Parentiu i educaci (1898-1909).

William James Sidis va nixer de pares jueus emigrants de Rssia l'1 d'abril de 1898 a New York. El seu pare, Boris Sidis, havia emigrat el 1887 per escapar a la persecuci poltica. La seva mare, Sarah Mandelbaum i la seva famlia fuigien la violncia antisemita de 1889. Sarah sovintejava la Universitat de Bston i fou diplomada per l'escola de medicina el 1897. Boris va obtenir el seu diploma a la universitat d'Harvard, i hi va ensenyar psicologia. Era psiquiatra, i va publicar molts llibres i articles, obrint la via a la psicopatologia. Boris era poliglot i el seu fill William ho va ser tamb de molt jove.

Podia llegir el New York Times a l'edat de 18 mesos, i als vuit anys coneixia 8 idiomes (llat, grec, francs, rus, alemany, hebreu, turc, i armeni) i n'invent un, al que va anomenar Vendergood als 7 anys.

Va morir el 17 de juliol de 1944 als 46 anys.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389523" title="Ferdinand de Lesseps" nonfiltered="448" processed="445" dbindex="150448">
Ferdinand de Lesseps, duc de Suez i comte de Lesseps (Versalles, 19 de novembre de 1805   La Chnaie prs Guilly, Indre, 7 de desembre de 1894) va ser un diplomtic i empresari francs.

La seva famlia, d origen escocs establerta a Gascunya a finals del segle XIV, es dedicava tradicionalment a la diplomcia. De ben menut va viure a Roma, on el seu pare estava destinat. De retorn a Frana, va fer els estudis a Pars i a Amiens i s especialitz en diplomcia comercial. Amb noms vint anys, va comenar la seva carrera com a vicecnsol a Lisboa i la continu a Tunis, on es disting en missions especials derivades de l ocupaci francesa d Algria. El 1832 fou nomenat vicecnsol a Alexandria, l'any segent al Caire i desprs torn a Alexandria, ara promogut a cnsol. A Egipte comen a imaginar la magna obra d obrir el canal de Suez, i a tal fi establ els primers contactes poltics i financers. L'any 1839 s tralladat a Rotterdam i tot seguit a Mlaga.

El 1842 s nomenat cnsol de Frana a Barcelona, on restar sis anys. A la ciutat hi havia aldarulls a causa de la poltica fiscal del govern i d'una lleva forada, i el 3 de desembre d'aquell any Barcelona fou bombardejada des del castell de Montjuc per ordre del regent, el general Espartero, i fou brutalment ocupada per l exrcit. Hi hagu nombroses vctimes. Lesseps organitz l'assistncia a la colnia francesa, per quan s'adon de la magnitud del desastre la fu extensiva a tothom que ho necessits. Tot valent-se de la seva condici de diplomtic, s'entrevist amb els caps de les forces repressores i aconsegu que s aturessin els bombardejos, que fossin aliberats nombrosos detinguts i que s'esmortes la multa que hom pensava imposar a la ciutat. Aquestes actuacions motivaren que anys desprs Barcelona dediqus a Ferdinand de Lesseps una de les places ms grans i emblemtiques.

L'any 1848 fou ascendit a ambaixador i fou destinat primer a Madrid i poc desprs a Roma, durant l'efmera Repubblica Romana. Tanmateix l'elecci com a president de Louis Bonaparte (el futur emperador Napole III) canvi les directrius poltiques franceses i el poder dels Estats Pontificis fou restitut al papa beat Pius IX. Lesseps, per discrepncies amb aquesta poltica, dimit i abandon la carrera diplomtica.

El 1854 un amic que havia fet al Caire, Said Paix, fou nomenat virrei d Egipte per l'Imperi Otom, i l encoratj a reprendre la vella idea de perforar el canal de Suez. Li fou atorgada una concessi oficial, i ell contract dos enginyers francesos el projecte dels quals fou sotms, esmenat i finalment i aprovat per una comissi internacional. Amb el patrocini dels governs francs i egipci que en subscrigueren una bona part, aconsegu un capital de dos-cents milions de francs i fund i presid la Compagnie Universelle du Canal Maritime de Suez, la qual treball en l obra durant deu anys.

El canal fou inaugurat el 1869. Lesseps, immensament ric, fou ennoblit (hom afeg un ducat al seu comtat familiar) i reb tot tipus d'homenatges i guardons tant a Frana com a tot Europa. Pens immediatament en altres grans empreses, com ara la perforaci d'un tnel sota el canal de la Mnega, una xarxa ferroviria que connects tota l'sia i una lnia de l'Atlntic a l'ndic a travs del desert del Shara. Tanmateix l nica obra que aconsegu endegar fou la perforaci del canal de Panam, per la seva companyia exhaur el capital abans que comencessin els treballs.

A conseqncia d'aix l'any 1893 fou processat per fallida fraudulenta, trfic d influncies i desviaci de fons, i el condemnaren a cinc anys de pres. La sentncia estava en procs d apellaci quan, l'any segent, ell mor.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389524" title="Claude Makll Sinda" nonfiltered="449" processed="446" dbindex="150449">

Claude Makll Sinda (Kinshasa, 18 de febrer de 1973) s un futbolista professional francs. Juga com a migcampista defensiu al Paris St. Germain. Ha estat internacional amb la selecci francesa.


Palmars.

Nantes.
 Lliga francesa (1995);

Real Madrid.
 Lliga espanyola (2001, 2003);
 Supercopa espanyola (2001, 2003);
 Lliga de Campions (2002);
 Supercopa d'Europa (2002);
 Copa Intercontinental (2002);

Chelsea.
 Lliga anglesa (2005, 2006);
 Copa de la Lliga anglesa (2005, 2007);
 Supercopa anglesa (2005);
 Copa anglesa (2007);

Referncies.


Enllaos externs.

Estadstiques del jugador   FootballDatabase.com ;
Perfil del jugador   BBC Sport ;
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389527" title="Altagne" nonfiltered="450" processed="447" dbindex="150450">

Altagne (en cors Altaghj) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 41 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389530" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="451" processed="448" dbindex="150451">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es disputaren set proves de rem, totes elles en categoria masculina. La competici tingu lloc entre els dies 30 d'agost i el 3 de setembre de 1960 al Llac Albano, prop de Castel Gandolfo.

Participaren un total de 409 remers de 33 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Rem 1960;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389541" title="Dinar a l'Alhambra" nonfiltered="452" processed="449" dbindex="150452">

Dinar a l'Alhambra s una pintura a l'oli realitzada per Mari Fortuny el 1872 a Granada i que actualment pertany a una collecci privada.


Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina; Qulez, Francesc Maria: Fortuny. MNAC. 2004. ISBN 84-8043-129-6;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389544" title="Aullne" nonfiltered="453" processed="450" dbindex="150453">

Aullne (en cors Audd) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2004 tenia 183 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Sinucello della Rocca, jutge de Cinarca.
 Lucie Dolne, cantant ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389547" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="454" processed="451" dbindex="150454">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es disputaren quatre proves de salts, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es desenvolup entre els dies 26 d'agost i el 2 de setembre de 1960 al Centre Aqutic de Roma.

Participaren un total de 74 saltadors, 49 homes i 25 dones, de 24 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Salts 1960;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389550" title="Cargiaca" nonfiltered="455" processed="452" dbindex="150455">

Cargiaca (en cors Carghjaca) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 49 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389558" title="Loreto-di-Tallano" nonfiltered="456" processed="453" dbindex="150456">

Loreto-di-Tallano (en cors Laretu di Tadd) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 35 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389560" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="457" processed="454" dbindex="150457">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es disputaren sis proves de tir olmpic, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 3 i 10 de setembre de 1960 al Centre de tir rei Umbert I.

Participaren un total de 313 tiradors de 59 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir 1960;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389562" title="Mela (Crsega)" nonfiltered="458" processed="455" dbindex="150458">

Mela (en cors Mela) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 40 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389563" title="Xarxa de freqncia nica" nonfiltered="459" processed="456" dbindex="150459">


La Xarxa de Freqncia nica (SFN o Single Frequency Network) s un tipus de radiodifusi on diferents transmissors emeten la mateixa senyal en el mateix canal de freqncia. 
                          
Anlogament amb els sistemes de radiodifusi de FM i la AM, els sistemes de radiodifusi digital tamb poden operar d aquesta manera. 

La Televisi Digital Terrestre (TDT o DVB-T) fa servir aquest concepte per tal d'aconseguir un millor aprofitament de l'espectre en les bandes de televisi en comparaci amb el que es feia servir en televisi analgica, que era Xarxa de freqncia mltiple (MFN o Multiple Frequency Network).

Funcionament bsic.

Imaginem que estem amb un receptor de TDT als lmits de cobertura de un transmissor. La situaci ms habitual que ens podem trobar s que el receptor capturi senyals procedents d altres transmissors prxims que emetin el mateix programa en el mateix canal.

Encara que sincronitzem els transmissors, les senyals procedents de cada un d ells ens arribaran amb diferents retards. A ms a ms no es poden interpretar com a senyals d eco, ja que totes elles tenen la mateixa modulaci.  

Les senyals dels transmissors ms llunyans poden arribar amb un retard major del perms per l interval de guarda. Evidentment, com ms lluny est, ms interfereix. Malgrat aix, la interferncia produda per la prpia xarxa de freqncia nica degut a transmissors llunyans pot mantenir-se dins d uns marges suficientment petits com per no pertorbar massa la senyal. Grcies a aix, la potncia total rebuda pot veure s incrementada en les localitzacions que estiguin a mig cam entre diferents transmissors.  

Existeix la possibilitat de cobrir les zones buides mitjanant estacions de poca potncia utilitzant la mateixa freqncia. Aquests repetidors poden ser actius amb guany o passius, per aix la possibilitat de que quedi una zona d ombra (sense cobertura) s molt baixa.  

s necessari comentar que si els continguts dels programes sn diferents, les xarxes de freqncia nica ja no sn tils i es produir interferncia. 

Quan un canal de televisi vol emetre diferents continguts en diferents parts del territori recorre a les xarxes de freqncia mltiple a travs de les desconnexions.

Avantatges.

 Menor potncia de transmissi degut al guany intern. ;
 Alta probabilitat de localitzaci. ;
 Facilitat d oferir cobertura a les zones d ombra amb la reutilitzaci de freqncies.

Desavantatges.

 La xarxa no es pot dividir. ;
 No es poden fer servir certs canals prohibits. ;
 s necessria una sincronitzaci entre els emissors.

Descripci tcnica.

Els esquemes de les xarxes de freqncia nica sn d alguna manera anlegs als sistemes de comunicaci sense cables tals com la telefonia mbil o els sistemes Wifi. Se ls sol anomenar sistemes que transmeten amb macrodiversitat, amb CDMA  soft handoff  o xarxes de freqncia nica dinmica.

La transmissi amb xarxes de freqncia nica es pot considerar com una forma de propagaci multicam. Els receptors reben els ecos de la mateixa senyal, de manera que poden formar interferncia constructiva o destructiva que poden produir esvaments o  fading . Aquesta problemtica s especialment sensible en les comunicacions de banda ampla i les comunicacions digitals d alta velocitat ja que els esvaments sn selectius en freqncia. Tamb cal tenir en compte el que s anomena Interferncia Intersimblica (ISI) degut als ecos. Tan els esvaments com la ISI poden solucionar-se amb esquemes de diversitat i filtres equalitzadors.

En radiodifusi digital de banda ampla, la cancellaci de les interferncies resulta ms simple grcies als mtodes de modulaci OFDM o COFDM. OFDM fa servir un gran nombre de moduladors de poc ample de banda enlloc de un sol modulador amb un gran ample de banda. Cada modulador t el seu propi subcanal i la seva prpia subportadora. Grcies a aix es pot introduir un interval de guarda entre smbols que desprs ens permetr eliminar la Interferncia Intersimblica. Encara que els esvaments siguin selectius en freqncia, el podem considerar pla ja que les subportadores que utilitzem sn molt ms estretes (banda estreta). En aquest context s introdueixen els filtres equalitzadors i addicionalment el sistema de correcci d errors FEC (Forward Error Correction) per si la majoria de subportadores es veuen afectades pels esvaments i es veu compromesa la desmodulaci de forma correcta.

La modulaci OFDM s usat en la televisi digital terrestre (TDT) i en molts altres sistemes de radiodifusi digital com el DAB, el HD Radio o el T-DMB. Tots ells fan servir les xarxes de freqncia nica.

Existeixen diverses alternatives a la modulaci OFDM que utilitzen les xarxes de freqncia nica i cancellen les interferncies amb altres mtodes:

Receptors Rake en CDMA;

Canals MIMO (Ex: Arrays amb antenes en fase);

Modulacions amb una sola portadora amb combinaci amb intervals de guarda i equalitzaci en el domini freqencial. ;

En les xarxes de freqncia nica, els transmissors i els receptors normalment estan sincronitzats amb els altres mitjanant GPS o una senyal emesa per la estaci base principal o un rellotge de referncia. 

Per sincronitzar els transmissors, la informaci de sincronitzaci resulta introduda per un adaptador de SFN. Aquests adaptadors introdueixen la informaci de sincronitzaci en l stream de transport de MPEG-2. Depenen del estndard que s usi, tenim:

Paquets MIP (en DVB-T i DVB-H);

Paquets SIP (en l estndard xins DTMB);

Paquets SHIP (en DVB-SH);

Fonts.
http://www.asenmac.com/tvdigital2/sfn.htm;

http://www.video-over-ip-gateway.com/Publications/MFN-and-SFN-over-IP.html;

http://oriol.joor.net/Temes/TDT/LaTDTaCatalunya.pdf;

http://www.coettc.com/varios/formacion_jornades_06-Lleida-PonenciaPatriciaRemiro.pdf;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389568" title="Olmiccia" nonfiltered="460" processed="457" dbindex="150460">

Olmiccia (en cors Ulmiccia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 82 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389573" title="Quenza" nonfiltered="461" processed="458" dbindex="150461">

Quenza (en cors Quenza) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 240 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389576" title="Hidroquer" nonfiltered="462" processed="459" dbindex="150462">

Els hidroquerins (Hydrochoerinae) sn una subfamlia de cvids que cont dos gneres vivents, Hydrochoerus (el capibara) i Kerodon. A ms, una srie de gneres extingits relacionats amb el capibara tamb es classifiquen dins aquesta subfamlia. La taxonomia dels hidroquerins resulta confusa pel fet que, fins fa poc, el capibara i els seus parents extingits eren classificats dins la seva prpia famlia, la dels hidroqurids. Estudis filogentics moleculars recents indiquen una estreta relaci entre Hydrochoerus i Kerodon, recolzant la classificaci d'ambds gneres en una subfamlia dels cvids.  Les classificacions paleontolgiques encara no han implementat aquesta nova taxonomia, i continuen utilitzant Hydrochoeridae per tots els capibares, mentre que utilitzen Hydrochoerinae pel capibara vivent i els seus parents fssils ms propers, com ara Neochoerus. La taxonomia dels hidroquerins fssils tamb est en un estat de flux. En els ultims anys s'ha redut substancialment la diversitat d'hidroquerins fssilsAix es deu principalment al fet que les seves dents molars varien molt de forma al llarg de la vida d'un individu. En un cas concret, el material que antigament era classificat en quatre gneres i set espcies diferents basant-se en diferncies en la forma dels molars ara es creu que representa exemplars d'edats diferents d'una nica espcie, Cardiatherium paranense.

Bibliografia.
Deschamps, C.M., A.I. Olivares, E.C. Vieytes i M.G. Vucetich. 2007. Ontogeny i diversity of the oldest capybaras (Rodentia: Hydrochoeridae; late Miocene of Argentina). Journal of Vertebrate Paleontology 27(3):683-692.
McKenna, Malcolm C., i Bell, Susan K. 1997. Classification of Mammals Above the Species Level. Columbia University Press, New York, 631 pp. ISBN 0-231-11013-8;
Prado, J.L., E. Cerdeo, i S. Roig-Juent. 1998. The giant rodent Chapalmatherium from the Pliocene of Argentina: New remains i taxonomic remarks on the Family Hydrochoeridae. Journal of Vertebrate Paleontology 18(4):788-798.
Rowe, D. L. i R. L. Honeycutt. 2002. Phylogenetic relationships, ecological correlates, i molecular evolution within the Cavioidea (Mammalia, Rodentia). Molecular Biology i Evolution, 19:263-277.
Vucetich, M.G., C.M. Deschamps, A.I. Olivares, i M.T. Dozo. 2005. Capybaras, size, shape, i time: A model kit. Acta Palaeontologica Polonica 50(2):259-272. ;
Woods, C. A. i C. W. Kilpatrick. 2005. Infraorder Hystricognathi. Pp 1538-1600 in Mammal Species of the World A Taxonomic i Geographic Reference (D. E. Wilson i D. M. Reeder eds.). Baltimore, Johns Hopkins University Press.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389579" title="Metabolisme hum del ferro" nonfiltered="463" processed="460" dbindex="150463">
El metabolisme hum del ferro s el conjunt de reaccions qumiques que, en els humans, transforma el ferro incls en la dieta en una forma en qu pugui ser aprofitat pel cos. Una dieta equilibrada aporta entre 10 i 20 mg de ferro al dia, que es pot trobar tant en forma inorgnica com orgnica. El ferro orgnic sn les sals frriques o Fe (III) i les sals ferroses o Fe (II), mentre que el ferro orgnic s el que est contingut als grups hemo.

 Ferro inorgnic .
A l'estmac, part de les sals frriques sn redudes a ferroses degut al baix pH gstric i a l'acci de la vitamina C, que afavoreix aquesta reacci. De l'estmac, el ferro ingerit passa al duod, on les sals frriques sn transformades en sals ferroses pels enzims DcytB, que sn ferroreductases. Cal convertir tot el ferro inorgnic en Fe (II) ja que l'intest prim s incapa d'absorbir les sals ferroses per no les frriques. El Fe (II) entra a l'entercit mitjanant la protena transportadora DMT1, encarregada tamb del transport d'altres materials com ara el zinc, el coure i el cobalt. De tot el ferro inorgnic ingerit a la dieta, noms se n'absorbeix aproximadament el 2%.

 Ferro orgnic .
Els grups hemo sn incorporats a l'interior de la cllula mitjanant una proteina transportadora. Dins de l'entercit, el grup hemo s destrut i el Fe (II) que cont s alliberat.

 Via comuna .
Dins del medi intracellular de l'entercit, el Fe (II) pot seguir dos camins diferents depenent de si est unit o no a la ferritina, una protena intracellular d'emmagatzemament. El Fe (II) que s'uneix a la ferritina queda emmagatzemat dins la cllula i s expulsat amb els excrements quan l'entercit es descama, i per tant no arriba a ser absorbit per l'organisme. El Fe (II) que no s'hi uneix s oxidat a Fe (III) per una protena de la membrana basolateral, l'hefaestina. Aquest Fe (III) s expulsat al lquid intersticial per la protena de transport ferroportina, i all s lligat per la transferrina.

 Regulaci .
L'hepcidina s una hormona heptica que inhibeix l'expressi de la ferroportina i la DMT1, amb la qual cosa evita l'absorci de ferro, tant inorgnic com orgnic.

 Transtorns associats .
L'absorci intestinal de ferro no supera la quantitat d'1 mg per dia, de manera que la seva eficincia oscilla entre noms el 5% i el 10%. La capacitat del ferro de donar i acceptar protons el fa susceptible de generar radicals lliures d'oxigen en reaccionar amb aquest element. Els radicals lliures sn altament perjudicials per les molcules orgniques; entre els ms importants hi ha l'ani superxid ( O2-) i el radical hidroxil ( OH-), que poden formar-se en les reaccions segents:

Fe+2 + O2   Fe+3 +  O2-

Fe+2 + H2O2   Fe+3 + OH- +  OH-

Aix explica la funci de l'eficincia reduda de l'absorci intestinal del ferro; es tracta d'una regulaci biolgica de la seva concentraci a l'organisme. L'hemocromatosi s una malaltia produda per l'augment patolgic de l'absorci del ferro. Un excs de ferro pot danyar el pncrees i causar diabetis o fins i tot acumular-se al fetge i provocar cirrosi.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389582" title="Jos Manuel de la Pea y Pea" nonfiltered="464" processed="461" dbindex="150464">
Jos Manuel de la Pea y Pea (n. a la ciutat de Mxic el 10 de mar de 1789; m. a la ciutat de Mxic el 2 de gener de 1850) fou un poltic i jurista mexic, i president inter del pas del 26 de setembre de 1847 al 13 de novembre de 1847 i del 8 de gener de 1848 al 3 de juny de 1848.

Fou estudiant del Seminari Conciliar. Es gradu en jurisprudncia civil i eclesistica el 1811, com amb les millores notes. El 1813 fou designat fidecomissari del govern de la ciutat de Mxic. El 23 de febrer de 1820 la corona espanyola l'envi a l'Audincia de Quito, una posici que no assum ja que Mxic s'independitz l'any segent. El 10 d'abril de 1822 treball com a advocat pblic. El 21 d'octubre de 1822, l'emperador Augstn de Iturbide el design ministre plenipotenciari a Colmbia, per tampoc no assum aquest crrec, ja que l'Imperi Mexic caigu el mateix any. Desprs de la promulgaci de la constituci federal de Mxic, fou designat jutge de la Suprema Cort de Justcia de Mxic, posici que ocup fins la seva mort, llevat de dues ocasions breus.

El 22 d'abril de 1837 fou designat Ministre de l'Interior, i el 15 de novembre de 1838 fou designat membre del Suprem Poder Consrvador. Fou tamb professor de lleis de la Universitat Nacional de Mxic, president de l'Acadmia de Jurisprudncia i rector del Collegi d'Advocats. El 4 de desembre de 1841 fou designar per editar el Codi Civil. El 3 d'octubre de 1843 fou designat senador de la Repblica; hi fou reelegit el 19 de novembre de 1845. El mateix any, tamb fou designat Ministre d'Afers Exteriors i Interiors. 

El 1847, ats el caos governamental causat per l'ocupaci nord-americana, Pea y Pea assum la presidncia interina, a la qual tenia dret d'assumir com a president de la Suprema Cort de Justcia. La seu de la presidncia era aleshores a la ciutat de Santiago de Quertaro. Ocup aquesta posici del 26 de setembre al 13 de novembre de 1847. Desprs, fou designat president del 8 de gener al 3 de juny de 1848. Durant aquest mandat, se sign el Tractat de Guadalupe-Hidalgo, que don fi a la Guerra Estats Units - Mxic. Mxic reconeixia la independncia de Texas, renunciava a les regions disputades d'aquell estat i a ms era obligat a cedir els territoris de l'Alta Califrnia i Santa Fe de Nou Mxic, per una compensaci de 15 milions de pesos. El Tractat s'enfront a una forta oposici al Congrs, reunit a Quertaro, per considerant l'estat del pas i la incapacitat de continuar la guerra, el Congrs el ratific el 13 de maig de 1848. Amb la conclusi del Tractat, Pea y Pea renunci a la presidncia i retorn a la seva posici a la Suprema Cort de Justcia. El Congrs design Jos Joaqun de Herrera com a successor. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389583" title="Mathurin Jacques Brisson" nonfiltered="465" processed="462" dbindex="150465">


Mathurin Jacques Brisson (30 d'abril del 1723   23 de juny del 1806) fou un zoleg i filsof natural francs.

Brisson nasqu a Fontenay-le-Comte. Pass la primera part de la seva vida estudiant histria natural; les seves obres publicades en aquest camp inclouen Le Rgne animal (1756) i Ornithologie (1760). El 1759 esdevingu membre de l'Acadmia Francesa de les Cincies.

Desprs de la mort de Ren Antoine Ferchault de Raumur, de qui era ajudant, abandon la histria natural, i esdevingu professor de filosofia natural primer a Navarra i desprs a Pars. La seva obra ms important en aquest departament fou Pesanteur Spcifique des Corps (1787), per publica diversos altres llibres sobre temes de la fsica, que tingueren una gran reputaci durant un temps.

Mor Croissy, a prop de Pars.

Obres.
 Regnum animale in classes IX distributum sive Synopsis methodica. Haak, Pars, Leiden 1756 62.
 Ornithologia sive Synopsis methodica sistens avium divisionem in ordines, sectiones, genera, species, ipsarumque varietates. Bauche, Pars, Leiden 1760 63.
 Supplementum Ornithologi sive Citationes, descriptionesque antea omiss & species de novo adject, ad suaquaque genera redact. Pars 1760.
 Lettres de deux Espagnols sur les manufactures. Vergera 1769.
 Dictionnaire raisonn de physique. Thou, Pars 1781 1800.
 Observations sur les nouvelles dcouvertes arostatiques. Lamy, Pars 1784.
 Pesanteur spcifique des corps. Pars 1787.
 Trait lmentaire ou Principes de physique. Moutard & Bossange, Pars 1789 1803.
 Trattato elementare ovvero Principi di fisica. Grazioli, Florenz 1791.
 Die spezifischen Gewichte der Krper. Leipzig 1795.
 Suplemento al Diccionario universal de fsica. Cano, Madrid 1796 1802.
 Principes lmentaires de l'histoire naturelle et chymique des substances minrales. Pars 1797.
 Anfangsgrnde der Naturgeschichte und Chemie der Mineralien. Magncia1799.
 Instruction sur les nouveaux poids et mesures. Pars 1799.
 Elmens ou Principes physico-chymiques. Bossange, Pars 1800.
 Elements of the natural history and chymical analysis of mineral substances. Ritchie, Walker, Vernor & Hood, Londres 1800.
 Tratado elemental o principios de fsica. Madrid 1803/04.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389587" title="Serra-di-Scopamne" nonfiltered="466" processed="463" dbindex="150467">

Serra-di-Scopamne (en cors Sarra di Scupam) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 120 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389588" title="Abstract factory" nonfiltered="467" processed="464" dbindex="150468">
El patr de disseny Abstract factory permet crear diferents famlies d'objectes.

Estructura.
El diagrama de classes s el segent:



En Lepus3 (llagenda):


 Codis d'exemple.

 Java .


La sortida del programa hauria de ser "I'm a WinButton" o "I'm a OSXButton" depenent del tipus de factoria usat. Tingueu en compte que l'aplicaci no t ni idea de quin tipus de GUIFactory es dna, o fins i tot quin tipus de bot que genera la fbrica.

 C++ .


---------------------------------------


 Enllaos externs .
Abstract Factory ;
Abstract Factory ;
Abstract Factory on the Net Objectives Repository ;
Jt J2EE Pattern Oriented Framework ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389591" title="Sorbollano" nonfiltered="468" processed="465" dbindex="150469">

Sorbollano (en cors Surbudd) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 69 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389593" title="Mariano Arista" nonfiltered="469" processed="466" dbindex="150470">
Mariano Arista (n. a San Luis Potos el 26 de juliol de 1802. m. a l'alta mar, a bord del vaixell angls Tagus en cam de Lisboa a Frana el 7 d'agost de 1855. Fou president de Mxic de 1851 a 1853 i veter de guerra. 

Originalment Arista fou oficial de l'Exrcit Reialista. Desprs de la independncia de Mxic, Arista fou part del gabinet d'Antonio Lpez de Santa Anna. El 1846 reb el comandament de l'Exrcit del Nord enviat a fer fora els invasors nord-americans que havien ingressat al territori que disputaven. Aquesta batalla fou la catalitzadora de la Guerra Estats Units - Mxic. Arista fou comandant de les tropes mexicanes durant la Batalla de Palo Alto i la Batalla de Resaca de la Palma. Les seves accions militars han estat debatudes pels historiadors. Considerat un militar valent, Arista era republic, membre de la facci liberal, i per tant, enemic natural de l'equip conservador amb el qual treballava. En les batalles, Arista havia de lidiar amb les divisions poltiques internes del seu equip. Desprs de la Resaca de la Palma, el govern mexic destitu Arista, culpat de les derrotes. En fou absolt, per Arista no torn a participar activament en la guerra.   

El 1851 Arista succe Jos Joaqun de Herrera com a president. Durant el seu mandat prov d'estabilitzar el pressupost de la naci. Atesa la resistncia conservadora contra el seu govern, renunci a la presidncia i s'exili el 1853. Mor en cam cap a Frana des de Lisboa el 1855. Les seves restes foren tornades a Mxic, i la facci liberal l'anomen heroi nacional. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389595" title="El venedor de tapissos" nonfiltered="470" processed="467" dbindex="150471">

El venedor de tapissos s una aquarella realitzada per Mari Fortuny el 1870 a Pars i que actualment s'exposa al Museu de Montserrat de Montserrat.

Aquesta aquarella, que per les seves caracterstiques sembla una pintura a l'oli, va donar com a resultat una de les seves obres mestres, representa un tema de gran atractiu per als pintors orientalistes pel seu exotisme i color. Fortuny, que havia tractat ja aquest assumpte anteriorment, va pintar aquesta nova versi ms ambiciosa utilitzant les mateixes figures que a Mercader de tapissos.

La pintura est impregnada de la illuminaci del nord d'frica que tant va impressionar a l'artista i el va integrar especialment al mn marroqu, grcies a la seva guia Ferrachi que li va ensenyar rab i el va vestir amb una gellaba per allunyar-lo dels circuits turstics. Aix, els temes elegits pel pintor sn sempre allusius a la vida quotidiana, mostrant-nos els carrers, els encantadors de serps, els cafs o el venedor que aqu observem, en una botiga del mercat de Tnger exhibint la seva mercaderia a dos possibles compradors mentre un soldat berber armat amb la seva espingarda contempla l'escena. Les gelosies que cobreixen la botiga mentre est tancada, ara s'adornen amb catifes, mostrant Fortuny el detall ms recndit malgrat la tcnica emprada i del redut format. 

El dibuix ser el principal artfex d'aquest tipus de treballs on la minuciositat i el preciosisme assoleixen cotes extremes, emprant colors molt vius i una illuminaci potent, digna del nord de l'frica que l'apropar a l'Impressionisme.

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina; Qulez, Francesc Maria: Fortuny. MNAC. 2004. ISBN 84-8043-129-6;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389601" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="471" processed="468" dbindex="150472">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es disputaren cinc proves de vela. La competici es realitz entre els dies 29 d'agost i el 7 de setembre de 1960 a la costa de la ciutat de Npols.

Participaren un total de 289 regatistes, entre ells una nica dona, de 46 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir 1960;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389604" title="Llista de rutes del Metro de Nova York" nonfiltered="472" processed="469" dbindex="150473">
Serveis actuals.
Des del 28 de maig de 2005, el Metro de Nova York t 26 rutes. La taula de ms abaix s un llistat de les rutes, totes les lnies per les que passa i les terminals.

Periodes de temps.



Els periodes de temps sn els segents:
(1) hores punta   de 6:30 am a 9:30 am i de 3:30 pm a 8:00 pm, dilluns-divendres.
(1a) hores punta direcci zona d'alta demanda (direcci Manhattan al mat, ms enll de Manhattan a la tarda).
(1b) hores punta no direcci a zona d'alta demanda;
(2) migdia   de 9:30 am a 3:30 pm, dilluns-divendres.
(2a) migdia direcci zona d'alta demanda.
(2b) migdia no direcci a zona d'alta demanda.
(3) tardes   8:00 pm a 12:00 am, dilluns-divendres.
(3a) tarda d'hora   de 8:00 pm a 9:30 pm.
(3b) tarda direcci zona d'alta demanda.
(3c) tarda d'hora direcci zona d'alta demanda   8:00 pm a 9:30 pm.
(4) caps de setmana   06:30 am a 12:00 am, dissabte i diumenge.
(5) tard nit   12:00 am a 06:30 am, cada dia.
(5a) entre setmana tard nit (i.e., matins de dimarts a dissabte);
(5b) noms direcci sud.
(5c) noms direcci nord.


Llistat de rutes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389605" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="473" processed="470" dbindex="150474">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es disput una prova de waterpolo en categoria masculina. La competici es realitz entre el 25 d'agost i el 3 de setembre de 1960 al Centre Aqutic de Roma.

Comits participants.
Participaren un total de 150 jugadors de 16 comits nacionals diferents:


;
;
;
;
;
;
;
;

;
 Iugoslvia;
;
;
 Repblica rab Unida;
 Romania;
 Sud-frica;
;


Resum de medalles.


Resultats.
Primera fase.
Grup A;




Grup B;




Grup C;




Grup D;




Semifinals.
Es mantingueren els punts dels equips que ja s'haguessin enfrentat anteriorment i es disputaren nicament els que encara no ho havien fet entre ells dins el mateix grup.

Grup 1;




Grup 2;




Fase Final.
Es mantingueren els punts dels equips que ja s'haguessin enfrentat anteriorment i es disputaren nicament els que encara no ho havien fet entre ells dins el mateix grup.






Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Waterpolo 1960;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389606" title="Sainte-Lucie-de-Tallano" nonfiltered="474" processed="471" dbindex="150475">

Sainte-Lucie-de-Tallano (en cors Santa Lucia di Tall) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 392 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389609" title="Zrubia" nonfiltered="475" processed="472" dbindex="150476">

Zrubia (en cors Zirubia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 29 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389610" title="Miles Dempsey" nonfiltered="476" processed="473" dbindex="150477">



El General Sir Miles Christopher Dempsey GBE KCB DSO MC (15 de desembre de 1896   5 de juny de 1969) va ser un militar britnic durant la Segona Guerra Mundial. Va ser el comandant del Segon Exrcit britnic durant el Desembarcament de Normandia.

 Biografia .
Miles Dempsey era descendent directe dels O'Dempseys de Clanmalier, una famlia aristocrtica Galica que podia retrocedir en els seus avantpassats fins al Gran Rei d'Irlanda al segle II dC. Els seus avantpassats van abandonar Irlanda desprs de les confiscacions del segle XVII.

El pare era A.F. Dempsey de Hoylake, Cheshire. Al 1948 es cas amb Viola, la filla menor del Capit Percy O'Reilly de Colamber, Comptat de Westmeath, Irlanda. Dempsey va ser educat a la Shrewsbury School i a la Reial Acadmia Militar de Sandhurst

 I Guerra Mundial i Perode d'Entreguerres .
Desprs de graduar-se a la Reial Acadmia Militar de Sandhurst el 17 de febrer de 1915, s'incorpor al Reial Regiment de Berkhire (Princesa Charlotte de Gales). Serv al Front Occidental durant la I Guerra Mundial a Frana i Blgica, sent ferit i rebent la Creu Militar per valentia i una menci als despatxos 

Desprs de la guerra segu al seu regiment, i entre 1918 i 1921 va estar destinat a Mesopotmia, per tornar al Regne Unit i assistir a l'Acadmia d'Estat Major. El 39 d'agost de 1923 va ser nomenat Oficial de Companyia de Cadets a l'Acadmia de Sandhurst, i entre 1932 i 1934 exerc com a capit d'Estat Major a l'Oficina de Guerra de Londres.

Al 1934 va ser destinat com a Major de brigada a la 5a Brigada d'Infanteria, i entre 1936-37 torn al seu antic Reial Regiment de Berkhire per comandat el 1r batall. Entre maig de 1937 i gener de 1938 va servir com a Oficial de 2n Grau a l'Estat Major General de les Forces de Defensa a Sud-frica.

 Segona Guerra Mundial .
A l'inici de la Segona Guerra Mundial, Dempsey havia assolit el rang de Tinent coronel i comandava la 13a Brigada d'Infanteria del Cos Expedicionari Britnic a Frana. A l'igual que la resta d'unitats aliades, la seva brigada va haver de retrocedir fins a Dunkerque, on form part de la reraguarda per a l'evacuaci. Per la seva tasca durant l'evacuaci, Dempsey va rebre l'Orde del Servei Distingit.

El 19 de juliol de 1940 va ser destinat a l'Estat Major General del VII Cos, que seria reformat com a I Cos Canadenc. Al juny de 1941 passaria a comandar la 46a Divisi d'Infanteria (North Midland and West Riding); i a l'octubre seria destinat a la 42a Divisi d'Infanteria (East Lancashire), que un mes desprs seria reformada i redesignada com a 42a Divisi Blindada.

Al desembre de 1942 va ser promogut a tinent general, comandant el XIII Cos dins de l'estructura del 8 Exrcit, durant la Campanya del nord d'frica. A continuaci collabor en la planificaci de la invasi de Siclia, comandant l'assalt sobre Siclia al juliol de 1943. Posteriorment, Dempsey tamb participaria en la invasi d'Itlia a travs de l'Estret de Messina, a on les seves tropes avanarien uns 500km al nord abans d'enllaar amb les tropes americanes a Salerno.



Al nord d'frica, Siclia i Itlia, Dempsey adquir reputaci per la seva mestria en les operacions combinades. Aix va fer que Bernard Montgomery, el seu cap al nord d'frica i a Siclia, el tris per comandar el Segon Exrcit al gener de 1944. El Segon Exrcit era la principal fora britnica (tot i que tamb incloa tropes canadenques i poloneses) que participaria al Desembarcament de Normandia, aconseguint notables xits a les platges Gold, Juno i Sword.

Els assalts de les platges van ser seguits per una difcil batalla durant la qual les tropes anglo-canadenques van haver d'enfrontar-se a una decidida defensa alemanya, estavellant-se principalment a Caen. El Segon Exrcit aconsegu realitzar un avan rpid pel nord de Frana, dirigint-se cap a Blgica, alliberant Brusselles i Anvers al setembre de 1944. Desprs del desgast ocasionat al XXX Cos durant l'Operaci Market Garden, el 2n Exrcit passaria la resta de 1944 explotant el sortent creat a les lnies alemanyes entre els rius Mosa i Rin als Pasos Baixos. A mitjans de gener de 1945, els Cossos XII i VIII van llanar l'Operaci Blackcock, preparant el salt final sobre el Rin. El riu finalment va ser travessat el 23 de mar de 1945 i, al maig, els homes de Dempsey van capturar les ciutats de Bremen, Hamburg i Kiel.

Miles Dempsey va ser considerat un oficial altament competent. Va tenir un control molt efectiu sobre el II Exrcit sense haver d'ocupar els titulars dels diaris. El 9 d'agost de 1945 va ser nomenat Comandant en Cap del XIV Exrcit a Singapur i Malisia. 

 Postguerra .
Al 1946, Dempsey va ser nomenat Comandant en Cap a l'Orient Mitj, i entre 1946 i 1947 ocup el crrec de Aide de Camp General del Rei. Finalment es retir de l'Exrcit Britnic al juliol de 1947, ocupant diversos crrecs honorfics, aix com diversos crrecs directius a l'empresa privada.

Miles Dempsey va morir a Yattendon, Berkshire al 1969, amb 72 anys d'edat.

 Carrera .
 Dates de promoci .
 Tinent de 2 - 17/02/1915 ;
 Tinent - 08/08/1915;
 Capit (en funcions) - 28/07/1916-22/08/1916; 30/11/1916-08/02/1917; 20/07/1917-15/07/1918; 24/07/1918-19/05/1921;
 Capit - 20/05/1921;
 Major - 22/09/1932;
 Tinent Coronel - 11/02/1938;
 Coronel - 11/08/1941, antiguitat 11/02/1941;
 Brigadier - 20/11/1939-19/05/1940;
 Major General - 15/06/1942-11/12/1943 (nomenament definitiu 27/04/1944);
 Tinent General (en funcions) - 12/12/1942-01/01/1945;
 Tinent General   02/01/1945;
 General (en funcions) - 28/06/1946-13/10/1946;
 General   14/10/1946 (retirat el 22/08/1947);

 Condecoracions .
 Gran Creu de l'Orde Britnic   2/1/1956;
 Cavaller Comandant de l'Orde Britnic   5/7/1945 (Nord-oest d'Europa);
 Comandant de l'Orde del Bany   26/6/1944 (Normandia);
 Company de l'Orde del Bany   14/10/1943 (Siclia);
 Orde del Servei Distingit   11/7/1940;
 Creu Militar   3/6/1919;
 4 Mencions als Despatxos   28/12/1918, 26/07/1940, 09/08/1945, 04/04/1946;
 Estrella de 1914-15;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20;
 Medalla de la Victria 1914-1918;
 Medalla del Servei General amb barra "Nord-oest de Prsia";
 Estrella de 1939-45;
 Estrella d'frica;
 Estrella d'Itlia;
 Estrella de Frana i Alemanya;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Legi del Mrit (Estats Units)   12/4/1945;
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit (Estats Units)   16/1/1948;
 Gran Oficial de l'Orde de Leopold amb Palma (Blgica)   16/1/1948;
 Creu de Guerra 1940 amb Palma (Blgica)   16/1/1948;
 Gran Oficial de l'Orde d'Orange-Nassau amb Espases (Pasos Baixos)   20/1/1947;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389611" title="Wilhelm Canaris" nonfiltered="477" processed="474" dbindex="150478">

Wilhelm Franz Canaris (1887 - 1945) va ser un almirall alemany cap de lAbwehr, el servei d'inteligncia militar i membre de la resistncia alemanya al nazisme.

Va nixer a Aplerbeck, prop de Dortmund.Fins 1938 Canaris va creure que la seva famlia estava relacionada amb l'almirall i poltic grec  Constantine Kanaris, cosa que el va influir en la seva decisi d'unirse a la Marina per en realitat era descendent d'una famlia italiana anomenada Canarisi.

El 1905, Canaris entr a la Marina imperial germnica i all va servir al seu pas durant la Primera Guerra Mundial 

Desprs de l'arribada al poder d'Adolf Hitler el 1933, Canaris va ser nomenat cap del servei d'inteligncia militar. Durant el perode 1935-1936 va establir contactes a Espanya per tal d'organitzar-hi la xarxa d'espionatge alemany ja que parlava perfectament castell. Va ser decisiu per a que Alemanya intervingus en la guerra civil al costat de Francisco Franco ja que el mateix Hitler dubtava d'involucrar-se en aquesta aventura. 

Des de 1938 s'adon que els plans de Hitler portarien a Alemanya a un desastre i secretament conspir contra el Fhrer. Tract d'obstaculitzar els intents de Hitler d'absorbir Txecoslovquia i avis a Franco que no permets el pas dels alemanys per Espanya amb el propsit de capturar Gibraltar. D'acord amb fonts escrites, la postura de Franco sobre aquest tema va ser estudiada i dictada per Canaris, d'altra banda els britnics obriren un compte a Suissa amb una suma important destinada a Franco i els seus generals per a assegurar que Espanya es mantindria neutral. 

Va estar involucrat en tres complots per assassinar Hitler, dos d'ells abans de la guera (1938 i 1939) i l'altre el de 20 de juliol de 1944. Entr en contacte amb els serveis secrets britnics (M16)

Durant la Segona Guerra mundial, Canaris visit el front i aconsegu proves dels crims de guerra i de l'actuaci criminal de la SS i els Einsatzgruppen

Canaris intervingu en salvar a moltes vctimes del rgim nazi incloent un gran nombre de jueus.

L'evidncia era que Canaris era un agent doble i les sospites sobre ell de Heinrich Himmler van fer que Hitler el destitus reemplaant-lo per Walter Schellenberg i desprs va ser posat sota arrest domiciliari. 

Hitler el va mantenir viu un cert temps pensant en possibles acords amb els britnics per en veure que aquests acords no serien factibles va enviar Canaris a un tribunal militar que el va condemnar a mort essent executat el 9 d'abril de 1945 al camp de concentraci de Flossenbrg.

L'any 1954 es va rodar la pellcula Canaris inspirada en la seva biografia.
 



 Enllaos externs .
 Wilhelm Canaris, A Photo Chronology;
 Canaris.dk, a website devoted to Canaris.
 Admiral Wilhelm Canaris at jewishvirtuallibrary.org.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389613" title="Gas Natural" nonfiltered="478" processed="475" dbindex="150479">


Gas Natural SDG, S.A., () s una empresa energtica que opera principalment a Espanya per tamb a altres com Itlia, Mxic, Colmbia, Argentina, Puerto Rico i Marroc. El seu mxim inters es distribuir gas natural a Espanya, Itlia i Sud-Amrica, la generaci i comercialitzaci d'electricitat al nou mercat elctric espanyol, liberalitzat recentment.

Gas Natural t aproximadament 10.000.000 clients i 6.700 empleats, el 50% treballen a Espanya. La seu central es troba situada a Barcelona.

Els seus mxims accionistes sn La Caixa i la petroliera Repsol-YPF.

Tot i que l'actual empresa esta fundada el 1991 els seus orgens es remunten a Catalana de gas fundada el 1843.


L'edifici de la nova seu a Barcelona va ser projectat per Enric Miralles i Benedetta Tagliabue i es va inaugurar l'any 2008. s un edifici format per una torre, un cos horitzontal en un gran volads i un altre cos de quatre plantes annex, tots ells amb faanes de vidre.

Enllaos externs.

Web oficial de Gas Natural;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389615" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="479" processed="476" dbindex="150480">

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1964, oficialment anomenats Jocs Olmpics de la XVIII Olimpada, es van celebrar a la ciutat de Tquio (Jap) entre els dies 10 i 24 d'octubre de 1964. En aquests Jocs hi van participar 5.151 esportistes (4.473 homes i 678 dones) de 93 comits nacionals competint en 19 esports i 163 especialitats.

Antecedents.
La ciutat de Tquio havia estat escollida per a la realitzaci dels Jocs Olmpics d'estiu de 1940, si b aquesta ciutat fou reemplaada per Hlsinki (Finlndia) a l'inici de la Segona Guerra Sinojaponesa l'any 1937 (finalment aquests Jocs serien cancellats per l'esclat de la Segona Guerra Mundial a Europa).

El 26 de maig de 1959 en la 55a Sessi Plenria del Comit Olmpic Internacional (COI), reunida a la ciutat de Mnic (Alemanya), fou escollida la ciutat de Tquio com a organitzadora dels Jocs Olmpics d'estiu de 1964 per davant de:



Comits participants.

En aquests Jocs participaren un total de 94 comits nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els comits d'Algria, Camerun, Congo, Madagascar, Mali, Monglia, Nepal, Nger, Repblica Dominicana, Rhodsia del Nord (actual Zmbia), Senegal, Tanganyika (actual Tanznia) i el Txad.

Lbia, si b fou inicialment inclosa com a participant, fou expulsada dels Jocs abans d'iniciar-se la competici; aix mateix fou exclosa de la competici Sud-frica a conseqncia de l'aplicaci del rgim de l'apartheid. Els atletes de la Repblica Democrtica Alemanya i la Repblica Federal Alemanya novament competiren sota una mateixa bandera.

Deixaren de participar en els Jocs la Federaci de les ndies Occidentals, si b dos dels seus membres integrants (Jamaica i Trinitat i Tobago) participaren sota la seva prpia bandera; Fidji, Hait, Indonsia, Malta, San Marino, Surinam i Sudan, i en aquesta edici els esportistes de Singapur competiren sota la bandera de Malisia. Retornaren, aix mateix, a la competici Bolvia, Costa d'Ivori i Costa Rica. 


  Afganistan;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Bahames;
 ;
 ;
  Birmnia;
 ;
 ;
  Bulgria;
 ;
  Camerun;
  Canad;
  Ceilan;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Espanya;
 ;
  Etipia;
 ;
 ;
 ;
  Ghana;
  Grcia;

  Guyana Britnica;
  Hong Kong;
 ;
 ;
  Iran;
  Iraq;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Iugoslvia;
 ;
 ;
  Kenya;
 ;
 ;
  Lbia;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Puerto Rico;
 ;
  Repblica rab Unida;
 ;
 ;
  Repblica de Xina;
  Rhodsia;
  Rhodsia del Nord;
  Romania;
 ;
 ;
 ;
  Tanganyika;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Uganda;
 ;
 ;
 ;
  Vietnam;
 ;


Esports disputats.
En aquests Jocs Olmpics es diputaren 163 proves de 19 esports diferents:




Fets destacats.


 El govern va aprovar un crdit de 1.800 milions de dlars per a l'acondicionament de la ciutat de Tquio per al desenvolupament dels Jocs Olmpics. Aquesta ciutat es va transformar radicalment en aquella poca: obrers organitzats en quatre torns ininterromputs van construir la majoria d'installacions esportives i van modernitzar la ciutat. La inversi total dels jocs s'estima entorn als 3.000 milions de dlars. ;
 Aquests foren els primers Jocs Olmpics televisats en color i transmesos en directe per satllit a Nord Amrica i Europa. Els nous avanos tecnolgics es deixaren veure en els jocs grcies a la utilitzaci de la cmara lenta i del registre dels temps exactes mitjanant la utilitzaci d'ordinadors.
 Yoshinori Sakai fou el responsable d'encendre el pebeter olmpic en la cerimnia d'obertura dels Jocs. Sakai va nixer el 6 d'agost de 1945 a la ciutat d'Hiroshima, el mateix dia en que fou llanada la bomba atmica d'Hiroshima.
 El judo i el voleibol, esports molts populars al Jap, foren introduits al programa olmpic de forma permanent. Aix mateix s'introdu la prova femenina de pentatl en les proves atltiques.
 La gimnasta sovitica Larissa Latynina aconsegu les seves ltimes sis medalles olmpiques en la seva tercera participaci en uns jocs, aconseguint ser l'esportista ms premiada de la histria amb un total de 18 medalles olmpiques.
 L'australiana Dawn Fraser aconsegu vncer, per tercer cop consecutiu, la prova final dels 100 metres lliures en nataci, un fet que tamb aconsegu el sovitic Vyacheslav Ivanov en la prova d'scull individual de rem.
 L'etop Abebe Bikila es convert en el primer esportista en revalidar el ttol de la marat.
 L'atleta nord-americ Billy Mills, especialista de distncies curtes, va sorprendre a l'aconseguir la victria en la prova de 10000 metres llisos. Fins al moment s l'nica victria d'un esportista nord-americ en aquesta prova.
 Bob Hayes aconsegu guanyar el ttol dels 100 metres llisos amb un temps de 10.0 segons, igualant el rcord mundial. Durant la realitzaci de les semifinals d'aquesta prova realitz un temps de 9.9 segons, per no fou reconegut com a temps reals per culpa del vent.

Medaller.

Deu nacions amb ms medalles en els Jocs Olmpics de 1964. Pas amfitri ressaltat.



Vegeu tamb.

 Comit Olmpic Internacional;
 Jocs Olmpics;

 Enllaos externs .
  Jocs Olmpics de Tquio de 1964;
  www.sports-reference.com - Tquio 1964;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389621" title="FLNC del 5 de maig" nonfiltered="480" processed="477" dbindex="150481">
FLNC del 5 de maig s un moviment poltic nacionalista cors, hereu del FLNC-Canal Habitual, creat el 1997, que es fund dins el nou FLNC a finals de 1999 amb divers moviments dins del FLNC-Canal Histric.

Alguns membres del FLNC del 5 de maig continuaren realitzant atemptats sota el nom de Clandestinu i van ajudar Yvan Colonna en la seva acci. Segons algunes fonts, les accions de Clandestinu sn fetes per provar als antics membres del FLNC-Canal Histori que sn prou motivats per a unir-se al FLNC UC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389622" title="FLNC UC" nonfiltered="481" processed="478" dbindex="150482">
El FLNC-Uni dels Combatents s un moviment independentista cors sortit del FLNC. El FLNC-UC s fams per la relaci propera de Charles Pieri. Est relacionat amb el partit A Cuncolta Naziunalista i amb el grup Resistenza Corsa. Reagrupa hereus del FLNC-Canal Histric i als vells del FLNC-Canal Habitual, mentre que el FLNC del 22 d'octubre reuneix principalment a hereus al FLNC-Canal Habitual. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389625" title="FLNC-Canal Histric" nonfiltered="482" processed="479" dbindex="150483">
FLNC-Canal Histric fou un moviment poltic nacionalista cors, que va emprendre el cam de la lluita armada clandestina. Fou fundat el 1990-1991 per elements radical del FLNC. El seu aliat poltic s A Cuncolta Naziunalista.

Els anys 1990 foren fora violents degut a la lluita fratricida que mantingueren amb el FLNC-Canal Habitual.

El 1998, la radicalitzaci d'A Cuncolta Naziunalista en A Cuncolta Independentista, provoc l'escissi de Franois Santoni qui cre Presenza Naziunale. Santoni fou alhora el fundador del grup armat Armata Corsa que aparegu el 1999.

EL FLNC-Canal Histric anunci el 23 de desembre de 1999 una fussi amb el FLNC del 5 de maig, Fronte Ribellu i el grup Clandestinu per tal de refundar el FLNC i declarar una treva.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389627" title="Primer ministre de Bulgria" nonfiltered="483" processed="480" dbindex="150484">

El Primer Ministre de la Repblica de Bulgria s el cap de govern d'aquest pas. Actualment i des del 17 d'agost de 2005 s Sergei Stanishev (BSP)

Caps de govern de Bulgria (des de 1879).
Principat de Bulgria (1878-1908).

Caps del Consell de Ministres.



Regne de Bulgria (1908-1946).

Caps del Consell de Ministres.


Repblica Popular de Bulgria (1946-1990).



Caps del Consell de Ministres.



Repblica de Bulgria (des de 1990).

Caps del Consell de Ministres.



Primers Ministres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389630" title="Franois Santoni" nonfiltered="484" processed="481" dbindex="150485">
Franois Santoni (Ajaccio, 6 de juny de 1960   Monacia-d'Aullne, 17 d'agost de 2001), fou un poltic cors.

El 1978 es va unir al Front d'Alliberament Nacional de Crsega, del que el 1982 fou responsable militar del sector Gravone, una vall propera a Ajaccio. De dia treballava com a mestre, i de nit dirigia un grup d'uns trenta homes.



Fou arrestat el 1985 i condemnat a 8 anys de pres acusat d'atacs contra l'Estat Major de l'Exrcit i una vila de vacances del Commissariat de l'Energia Atmica. Fou internat a Fleury-Mrogis on hi trob per primer cop Jean-Michel Rossi, amb el que va mantenir una gran amistat.

Desprs de ser traslladat a diferents presons, Santoni fou alliberat a Nimes el maig de 1989 i amnistiat l'agost segent. Aleshores esdevingu assistent parlamentari de Max Simeoni, diputat europeu escollit a la llista d'Els Verds. Durant el mandat de Max Simeoni, Santoni fou el gerent oficial del CGFA i responsable de l'empresa de transports de cabals Bastia Securita.

El 1992 fou encarregat pel FLNC-Canal Histric per a emprendre negociacions amb l'Estat francs. El mateix any esdevingu company de Marie-Hlne Mattei, advocada de Bastia encarregada de defensar miliants nacionalistes.

El 1996 va trencar amb Marcel Lorenzoni, un altre militant histric, que li recriminava les discussions amb el poder. 

El gener de 1996 fou escollit secretari nacional de la Cuncolta, i fou acusat a finals d'any d'un intent d'atamptat contra el propietari del golf de Sperone. La seva companya tamb fou empresonada per aquest afer. Fou alliberat el novembre de 1998.

Trenc amb el FLNC desprs de l'assassinat del prefecte Erignac. Aleshores va fundar Armata Corsa. Fou assassinat a trets el 17 d'agost de 2001 en un casament Monacia-d'Aullne.


Dins el seu lbum Boucan d'enfer, Renaud li dedic la can Corsic'armes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389632" title="Jean-Michel Rossi" nonfiltered="485" processed="482" dbindex="150486">
Jean-Michel Rossi s un nacionalista cors i un dels fundadors del FLNC. Militant histric del nacionalisme cors, la seva dedicaci total i exclusiva per la causa corsa ser una constant i li costar la vida. 

Politleg i titular d'una llicencatura de dret, Jean-Michel Rossi ha estat molts anys redactor en cap d'U Ribombu, des del qual dedic esforos a informar sobre els moviments d'alliberament nacional d'arreu del mn.  Va passar nou anys a la pres, durant els quals es va llicenciar en histria i en sociologia.  

Fou excarcerat per darrer cop el 1997. Havia estat acusat de nombrosos atemptats a l'Alta Crsega. Detingut novament a Pars, fou posat en llibertat sota control judicial el setembre de 1998. 

Amb el seu amic Franois Santoni va escriure el 2000 Pour solde de tout compte, un llibre d'entrevistes amb el peridista Guy Benhamou. En aquest llibre ambds denunciaren la deriva mafiosa de llurs antics companys d'armes i demostrant que la solucci del conflicte cors passa per l'aband de la violncia.

 Assassinat .

Jean-Michel Rossi fou assassinat l'agost de 2000, amb el seu guardaespatlles Jean-Claude Fratacci, per cinc homes al bar La Piscine a L'le-Rousse. Jean-Pierre Martelli, l'amo del bar, fou assassinat el 13 de desembre de 2001.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389634" title="U Ribombu" nonfiltered="486" processed="483" dbindex="150487">
U Ribombu s una revista corsa editada en francs i cors, fundada el 1974 a Nia per estudiants corsos del sindicat Cunsulta di i Studienti Corsi (CSC). Des d'aleshores U Ribombu ha esdevingut l'rgan de premsa del moviment nacionalista cors que defensa el concepte de Lluita d'Alliberament Nacional. Posteriorment ha estat setmanari del grup A Cuncolta Naziunalista, i actualment  s un mensual del seu grup hereu, Corsica Nazione Indipendente. s d'obedincia independentista i tracta de l'actualitat a Crsega i arreu del mn.

 
 Enlla extern .
 Web oficial d'U Ribombu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389636" title="FLNC del 22 d'octubre" nonfiltered="487" processed="484" dbindex="150488">
FLNC del 22 d'octubre s un grup successor del FLNC. Fou creat el 22 d'octubre de 2002, s rival del FLNC UC i ha condemnat la seva treva del 14 de novembre de 2003 i la uni dels diferents moviments nacionalistes en vista a les eleccions territorials de mar de 2004.

El FLNC del 22 d'octubre s lligat a Corsica Viva.

El FLNC del 22 d'octubre s'ha beneficiat de la dinmica engegada pels seus oponents, en particular el  FLNC UC, prxim a Charles Pieri, actualment empresonat. Mai  ha declarat cap treva pels atemptats i s'ha mostrat hostil a la   poltica de m estesa  vis--vis dels crrecs electes corsos i a la poltica d'uni amb els autonomistes. El manteniment d'aquesta lnia dura li ha assegurat el suport dels partidaris de la   "radicalitzaci de cara a l'Estat".






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389638" title="Juan Bautista Ceballos" nonfiltered="488" processed="485" dbindex="150489">
Juan Bautista Ceballos (n. el 13 de maig de 1811 a Durango, Nova Biscaia en l'actualitat l'estat de Durango m. el 20 d'agost de 1859 a Pars, Frana), fou president inter de Mxic del 6 de gener al 8 de febrer de 1853. Ceballos era un liberal moderat. 

La famlia Ceballos es trasllad de Durango a Valladolid (en l'actualitat Morelia) quan ell era molt petit. Hi estudi lleis al Collegi de San Nicols el 1835, on conegu Melchor Ocampo i Santos Degollado. El 1842 i el 1851 fou electe diputat del Congrs de la Uni de Mxic. 

Del maig de 1852 al gener de 1853 fou president de la Suprema Cort de Justcia de Mxic, posici que el permet assumir el crrec de president inter quan el president en funcions, Mariano Arista, fou deposat pels conservadors el 6 de gener de 1853. Poc desprs d'assumir el crrec, deman al congrs poders extraordinaris. No obstant aix, el Congrs s'opos a moltes de les seves iniciatives, per la qual cosa Ceballos el dissolgu militarment el 19 de gener, i convoc una convenci constitucional. El Congrs continu reunint-se a una casa privada i design Juan Mjica y Osorio com a president, per aquest no accept. La guarnici de la ciutat de Mxic, sota el comandament de Manuel Robles Pezuela intervingu, destitu Ceballos i design com a president Manuel Mara Lombardini. 

Ceballos retorn a la Suprema Cort de Justcia. El 1856 fou elegit com diputat de Michoacn i Colima en el Congrs Constituent que promulg la segona constituci federal. Poc desprs marx cap a Europa. Mor a Pars el 1859. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389639" title="Corsica Viva" nonfiltered="489" processed="486" dbindex="150490">
Corsica Viva s un grup poltic nacionalista cors, format per antics membres del Moviment per l'Autodeterminaci (MPA), branca poltica del FLNC-Canal Habitual. Corsica Viva ha estat aliat poltic del FLNC del 5 de maig, per actualmenet Corsica Viva s lligat al FLNC del 22 d'octubre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389640" title="Supercopa d'Europa de futbol 2004" nonfiltered="490" processed="487" dbindex="150491">
La Supercopa d'Europa 2004 es va disputar el 27 d'agost de 2004 i enfrontava el Valncia CF  i el FC Porto en l Estadi Louis II (Mnaco).

El Valncia CF va disputar el partit com campi de la Copa de la UEFA 2003-2004 desprs de vncer en la final al Olympique de Marseille. El FC Porto ho va fer com campi de la Lliga de Campions de la UEFA 2003-04 guanyant en la final a l AS Monaco FC.

Com curiositat, els dos entrenadors que van guanyar els respectius ttols, ja no estaven en els equips. Rafael Bentez era nou entrenador del Liverpool FC i Jose Mourinho que s'havia anat a entrenar al Chelsea FC. El Valncia CF va guanyar el partit 2 1.


Detalls del partit.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389642" title="Manuel Mara Lombardini" nonfiltered="491" processed="488" dbindex="150492">
El general Manuel Apolinario Jos Mara Ignacio Lombardini de la Torre (n. a la ciutat de Mxic el 23 de juliol de 1802; m. a la ciutat de Mxic el 2 de desembre de 1853) fou un militar i poltic mexic, president inter de Mxic del 8 de febrer al 20 d'abril de 1853. 

Inici la seva carrera militar dins l'Exrcit Reialista el 1814. Desprs de la independncia de Mxic, es retir temporalment de la vida militar. El 1836 particip en la guerra d'independncia de Texas, on fou promogut a lloctinent coronel, i en la Guerra dels Pastissos de 1838 contra els francesos. El 1847, durant la invasi nord-americana, particip en la Batalla de La Angostura. El 1847 fou designat comandant militar de l'estat de Quertaro, i el 1849 comandant cap major de l'exrcit. 

El 1853 form part de la revolta de Jalisco contra el president Mariano Arista. Juan Bautista Ceballos ocup la presidncia interina, i desprs, atesa l'oposici dels conservadors, transfer els poders a Lombardini, com a president provisional. En funcions, Lombardini millor les carreteres de la ciutat de Mxic a Veracruz i Acapulco i regul la navegaci dels vaixells del Llac de Chalco. Fund l'Escola d'Enginyeria de l'Acadmia de San Carlos. El 20 d'abril de 1853, Antonio Lpez de Santa Anna retorn de l'exili a Jamaica i ocup de bell nou la presidncia. Santa Anna design Lombardini com a comandant de la guarnici de la ciutat de Mxic. Mor poc desprs, el desembre del mateix any. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389649" title="Capacitats fsiques" nonfiltered="492" processed="489" dbindex="150493">
Les capacitats fsiques bsiques sn condicions internes de cada organisme, que es milloren per mitj de entrenament o preparaci fsica, i permeten realitzar activitats motrius, ja siguen quotidianes o esportives, i les veem a continuaci:
la flexibilitat: capacitat d'extensi mxima d'un moviment en una articulaci determinada. A diferncia de la resta de qualitats fsiques, aquesta capacitat es va perdent des que es naix. ;
la fora: capacitat neuromuscular de superar una resistncia externa o interna grcies a la contracci muscular. ;
la velocitat: capacitat de realitzar accions motrius en el mnim temps possible. ;
la resistncia: capacitat fsica i psquica de suportar la fatiga enfront d'esforos relativament perllongats i/o assolir una recuperaci rpida desprs d'aquest esfor. El desenvolupament de la resistncia permet oposar-se al cansament.

Aquestes qualitats fsiques estan desenvolupades de forma diversa en cada persona d'acord amb l'esfor que ha de realitzar diriament o en la seua activitat esportiva. En conjunt determinen la condici fsica d'un individu.

En "coordinaci" en el seu sentit ms general, la coordinaci consisteix en l'acci de coordinar, s a dir, disposar un conjunt de coses o accions de forma ordenada, amb vista a un objectiu com. Segons alguns autors, la coordinaci s "l'acte de gestionar les interdependncies entre activitats". 

Veure tamb. 
Condici fsica ;
Habilitat ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389650" title="Condici fsica" nonfiltered="493" processed="490" dbindex="150494">
Condici fsica Part de la condici total del ser hum que comprn molts components. Cadascun dels quals especfics en la naturalesa. Son: Fora, Flexibilitat, Resisitncia i Velocitat; a ms de les qualitats motrius.

Est ntimament relacionada amb les capacitats fsiques que tota persona posseeix; de fet, l'estat individual de cadascuna de les capacitats fsiques determinen, en conjunt, la condici fsica d'un individu; encara que colloquialment se la coneix amb el terme "estar en forma". 

Per a millorar la condici fisica fa falta entrenar les capacitats fsiques. Quan s'entrena de manera raonable, es poden millorar les debilitats fsiques, duent a l'harmonitzaci de la condici fsica, aix com tamb a una disminuci del temps necessari per a la recuperaci del desgast fsic. 

Aix mateix, la condici fsica pot ser amidada mitjanant proves que qualifiquen i categoritzen el nivell de les nostres capacitats fsiques.

 Veja's tamb . 
 Test de Cooper ;
 Capacitats fsiques ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389651" title="Martn Carrera" nonfiltered="494" processed="491" dbindex="150495">
Martn Carrera Sabat (n. a Puebla el 20 de desembre de 1806; m. a la ciutat de Mxic el 22 d'abril de 1871) fou un poltic i militar de Mxic, i president inter de Mxic per vint-i-nou dies el 1855. 

Des de molt petit s'incorpor a l'Exrcit Reialista espanyol contra els insurgents independentistes. S'adher al Pla d'Iguala, amb el qual es reialistes i els insurgents s'unien per proclamar la independncia de Mxic. Ocup diversos crrecs militars durant les primeres dcades de la nova naci. Public el 1831 un manual militar: Uso y prcticas de maniobra de artillera ligera de montaa. Fou general de divisi el 1853. Polticament, era conservador. Fou membre de la Junta Nacional Legislativa de 1843 i senador el 1844 i 1845. Combat contra en la Guerra Estats Units - Mxic el 1847. Fou governador del Districte Federal Mexic de 1853 a 1855, any en qu triomf la Revoluci d'Ayutla que depos el dictador Antonio Lpez de Santa Anna de la seva ltima gesti presidencial. Rmulo Daz de la Vega, comandant militar de la plaa de la ciutat de Mxic, reun una junta perqu el designara president, per aquesta design Carrera Sabat. Durant el seu breu mandat, prov de ser conciliador i prudent com a conservador.  

Carrera Sabat no tenia cap ambici poltica. En ser designat president, volgu renunciar al crrec, per la junta apell al seu patriotisme i accept. Prov de conciliar els interessos dels conservadors que encara no es responien de la fugida de Santa Anna i els liberals, que esperaven fora de la capital; per ambdues faccions s'oposaren al dileg, el desconegueren, per la qual cosa Carrera Sabat renunci. Mor a la ciutat de Mxic el 22 d'abril de 1871. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389653" title="Rmulo Daz de la Vega" nonfiltered="495" processed="492" dbindex="150497">
Rmulo Daz de la Vega (n. a la ciutat de Mxic el 23 de maig de 1800; m. a Puebla de Zaragoza, Puebla, el 3 d'octubre de 1877, fou un militar mexic conservador i centralista. Combat contra els francesos durant la Guerra dels Pastissos i contra els estatunidencs durant la invasi nord-americana el 1846 i 1847. Fou empresonat i enviat als Estats Units; retorn desprs de la signatura del Tractat de Guadalupe-Hidalgo i ocup la comandncia de diversos departaments del pas. 

Sense ser elegit ni designat, ocup la presidncia de Mxic per vint-i-dos dies. A causa de la buida de poder creada per la renncia de Martn Carrera Sabat, Daz de la Vega assum la responsabilitat presidencial. Noms mantingu l'ordre i respect els ministres que havia anomenat Carrera Sabat, en esperar el general Juan lvarez Hurtado que fou elegit com a president de Mxic. Aquest, que viatjava cap a la ciutat de Mxic, s'atur a Cuernavaca i el deman que l'entregus el comandament militar de la ciutat de Mxic, la qual cosa fu immediatament.

El 1859 el president Miguel Miramn el design governador del Districte Federal. Fou part de la Junta de Notables que eleg Maximili d'Habsburg com a emperador de Mxic el 1863. El 1864 fou designat prefecte de l'Imperi a Jalisco. Desprs de la caiguda de l'imperi i la restauraci de la repblica, es retir a Puebla on mor el 1877.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389654" title="Juan lvarez Hurtado" nonfiltered="496" processed="493" dbindex="150498">
Juan Nepomuceno Mara Alvarez Hurtado (n. a Atoyac, Guerrero el 27 de gener de 1790; m. a La Providncia, Guerrero, el 21 d'agost de 1867) fou general i president inter de Mxic el 1855. Particip en totes les guerres principals de Mxic: la guerra d'independncia, la Guerra dels Pastissos, la Guerra Estats Units - Mxic, la Guerra de Reforma i la guerra contra la Intervenci Francesa. Fou un reformador liberal, republic i federalista, lder de la revoluci del Pla d'Ayutla que depos el dictador Antonio Lpez de Santa Anna i que fou l'inici del perode de la histria de Mxic conegut com "La Reforma". 

El 14 de novembre de 1855, lvarez entr a la ciutat de Mxic per assumir oficialment la presidncia de Mxic. La seva administraci fou breu per brillant. Ignacio Comonfort fou el Ministre de Guerra, Melchor Ocampo, Ministre d'Afers Exteriors, Guillermo Prieto, Ministre de la Tresoreria, i Benito Jurez, Ministre de Justcia. Durant els seixanta-vuit dies del seu govern, adopt dues poltiques que canviaren el dest de Mxic: convoc un Congrs Constituent que escriuria la constituci federal de 1857 i abol els furs o privilegis eclesistics i militars, aquesta ltima coneguda com la "Ley Jurez". 

lvarez, que provenia de les rees rurals del sud, no s'adapt a la vida urbana de la ciutat de Mxic. Aviat tingu que afrontar conflictes entre els membres del seu gabinet. Per raons de salut, lvarez hagu de renunciar a la presidncia, i Ignacio Comonfort, un altre liberal, assum la presidncia. lvarez continu participant en la poltica, en suport dels ideals liberals i republicans. Particip activament en la Guerra de Reforma amb Benito Jurez. El 1861, el Congrs de la Uni el declar Benemrito de la Patria. 

Durant la Intervenci Francesa que dugu a l'establiment de la monarquia, lvarez continu com a comandant de la Divisi del Sud, en oposici a l'imperi i donant el seu suport a la causa republicana de Benito Jurez, que desconegu Maximili I de Mxic. lvarez mor el 21 d'agost de 1867, poc desprs del triomf de les forces republicanes sobre l'imperi. El 25 de desembre de 1922, les seves restes foren traslladades amb honors a la Rotonda dels Homes Illustres de la ciutat de Mxic. Dues municipalitats de l'estat de Guerrero porten el seu cognom en honor seu (Atoyac de lvarez i Chilapa de lvarez), aix com l'aeroport internacional d'Acapulco.

Referncies.

  Garca Puron, Manuel (1984). Mxico y sus gobernantes, Vol. 2. Mexico City: Joaqun Porra.
  Orozco Linares, Fernando (1985). Gobernantes de Mxico. Mexico City: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0260-5.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389655" title="Ignacio Comonfort" nonfiltered="497" processed="494" dbindex="150499">
Jos Ignacio Gregorio Comonfort de los Ros (n. a Amozoc, Puebla el 12 de mar de 1812; m. a Chimacuero, Guanajuato el 13 de novembre de 1863) fou un militar i poltic liberal mexic, i president de Mxic de 1855 a 1858. 

Fill d'un immigrant francs, Comonfort nasqu a Puebla el 1812. A causa de les dificultats econmiques de la seva famlia, Comonfort hagu d'abandonar els seus estudis de dret al Collegi Carolino (en l'actualitat la Universitat Autnoma de Puebla). El 1832 s'enllist en l'exrcit d'Antonio Lpez de Santa Anna per lluitar contra el govern dictatorial d'Anastasio Bustamante. Fou anomenat comandant militar de Tlapa, de l'actual estat de Guerrero. Fou diputat del Congrs de 1842 a 1846. Combat a la vall de Mxic en la Guerra Estats Units - Mxic el 1847. Fou elegit com a diputat del Congrs de bell nou el 1848, i senador. El 1853 fou designat administrador de la Duana d'Acapulco. 

Al costat de Juan lvarez Hurtado, Comonfort encapal la revoluci contra el govern dictatorial de Santa Anna en una campanya del sud, i resist el setge d'Acapulco. Desprs marx cap als Estats Units on aconsegu recursos per continuar la guerra. Santa Anna, que veia que la revoluci s'estenia per tot el pas, renunci a la presidncia i abandon el pas el 9 d'agost de 1855. L'octubre del mateix any, lvarez Hurtado assum la presidncia i design Comonfort com a Ministre de Guerra. lvarez renunci a la presidncia, i Comonfrot fou designat president inter. 

La seva administraci fou el preludi de la Guerra de Reforma. El 5 de febrer de 1857 es promulg la nova constituci federal, i altres lleis liberals, que incloen disposicions que separaven l'Esglsia de l'Estat i en reduen els privilegis, entre les quals, l'expropiaci de les "terres mortes" terres productives per sense ser utilitzades i en mans de l'Esglsia i la llibertat religiosa. L'Esglsia amena amb l'excomuni a totes les persones que juressin la constituci, la qual cosa havien de fer tots els funcionaris pblics. 

Comonfort, que es considerava moderat, volia organitzar un gabinet mixt, de liberal i de conservador, la qual cosa es torn en una caixa de Pandora. Amb la pressi de l'Esglsia i l'amenaa d'un cop d'Esat, Comonfort s'adher al Pla de Tacubaya que desconeixia la mateixa constituci que ell havia aprovat, provocant aix l'oposici dels constitucionalistes liberals. Els conservadors, encapalats pel general conservador Flix Zuloaga, demanaren la destituci dels president, i prengueren el control de la capital sense disparar cap tret. La situaci era molt inestable; Comonfort deman poders extraordinaris, i Zuloaga deman la destituci de Comonfort. Comonfort prov de retenir la presidncia, i tornar a la constituci. Alliber Benito Jurez i altres membres del seu gabinet que havien estat empresonats quan es desconegu la constituci. Deu dies desprs, tanmateix, renunci i s'exili als Estats Units. La Guerra de Reforma, una guerra civil entre els liberals i conservadors, ja havia comenat. 

Benito Jurez, com a president de la Suprema Cort de Justcia de Mxic, i en renunciar Comonfort, assum la presidncia de Mxic, segons les estipulacions de la constituci. Ja que la capital era ocupada per Zuloaga, Jurez dirig el seu govern des d'altres regions del pas. Els conservadors i el clergat, tanmateix, desconegueren Jurez, i designaren Zuloaga com a president. Aix doncs, durant la Guerra de Reforma, hi hagu dos presidents en funcions a Mxic, un de liberal i itinerant, que desconeixia el cop d'Estat que revocava la constituci, i un de conservador, amb el suport del clergat. Aquesta guerra civil culmin el 1861, amb la victria liberal. 

El 1863, quan els conservadors prengueren el poder de bell nou, Jurez accept l'oferiment de Comonfort d'incorporar-se a la defensa del pas davant la imminent invasi francesa, i Comonfort retorn a Mxic de l'exili. Comonfort havia de protegir Santiago de Quertaro, per un dia, de cam cap a Celaya fou atacat per bandits pagats pels conservadors i mort el 13 de novembre de 1863. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389658" title="Sebastin Lerdo de Tejada" nonfiltered="498" processed="495" dbindex="150501">
Sebastin Lerdo de Tejada y Corral (n. a Xalapa, Veracruz el 24 d'abril de 1823; m. al 21 d'abril de 1889 a la ciutat de Nova York) fou jurista i president de Mxic de 1872 a 1876. 

Lerdo de Tejada nasqu a la ciutat de Xalapa, Veracruz, fill d'una famlia criolla. Desprs d'estudiar teologia per cin anys al Seminari Palafoxi de Puebla de los ngeles, reb les ordres menors, per decid no exercir el sacerdoci. El 1851, es gradu com a avocat al Collegi de San Idelfonso de la ciutat de Mxic, una de les institucions superiors ms reconegudes, la qual dirig quan tenia noms vint-i-nou anys. 

El 1855 fou advocat de la Suprema Cort de Justcia de Mxic. Fou conegut com a lder liberal i partidari del president Benito Jurez. El 1857 fou designat Ministre d'Afers Exteriors per tres mesos durant la presidncia d'Ignacio Comonfort, i president de la Cambra de Diputats el 1861. 

Durant la Intervenci Francesa a Mxic i el regnat de Maximili d'Habsburg com a emperador de Mxic, Lerdo de Tejada desconegu l'imperi i romangu lleial al president Benito Jurez i als republicans, i particip activament en la resistncia nacional. El govern republic hagu d'abandonar la capital el 31 de maig de 1863. El 12 de setembre de 1863, quan el govern republic itinerant es trobava a San Luis Potos, Lerdo de Tejada fou designat Ministre d'Afers Exteriors, Interiors i de Justcia; crrecs que conserv fins el 1871, 1868 i 1863 respectivament. Durant el Segon Imperi Mexic, Lerdo de Tejada fou l'aliat i confident ms proper del president Jurez. El 8 de novembre de 1865 sign el decret que estenia el mandat de Jurez fins que s'acabs la guerra contra l'imperi. 

Amb el triomf de la Repblica el 1865, Lerdo de Tejada, continu amb els seus crrecs de Ministre, i a ms fou diputat i president de la Suprema Cort de Justcia de Mxic tot alhora. El 1871, es present com a candidat a la presidncia, per Jurez result reelegit, i Lerdo de Tejada retorn a la Suprema Cort. En morir Jurez, el 1872, assum la presidncia com l'establia la constituci de Mxic. Durant la seva administraci inaugur el ferrocarril de la ciutat de Mxic al Port de Veracruz aix com diversos instituts cientfics, i en general, millor l'economia del pas. El setembre de 1873 introdu les Lleis de Reforma dins la constituci. 

Fou reelegit el 1876, per, Porfirio Daz es revolt en armes amb el lema de "Sufragi Efectiu No Reelecci" i prengu el poder de govern. Jos Mara Iglesias, president de la Suprema Cort de Justcia, en virtut del que estipulava la constituci, reclam la presidncia i s'opos a reconixer Daz, per el seu mandat no fou reconegut. Lerdo de Tejada s'exili als Estats Units. Mor a la ciutat de Nova York el 21 d'abril de 1889. El segle segent les seves restes foren traslladades a la Rotonda dels Homes Illustres de la ciutat de Mxic.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389660" title="Toni Mora Nuez" nonfiltered="499" processed="496" dbindex="150503">


Toni Mora Nuez, de 37 anys, nascut a Cornell de Llobregat i ve de Pallej. Al 1995 va sser elegit com a delegat de personal a una petita empresa del sector de rentatge de vehicles. Ms tard va passar per una gran empresa del sector del metall, una pime i com a autnom depenent a una del sector qumic del Valls Occidental. Form part del grup impulsor d'Acci Jove - Joves de CCOO al Baix Llobregat i fou elegit secretari general del sindicat agroalimentari de CCOO Baix Llobregat el 1999. Des d'abril de 2005 ha estat secretari de Poltica Social i Immigraci de la Uni territorial del sindicat.

Va ser elegit secretari General de la Uni Comarcal de CCOO del Baix Llobregat dins del 6 Congrs que CCOO va celebrar els dies 6 i 7 de novembre de 2008 a Gav, amb el suport del 99% dels delegats i que va destacar pel nivell de les intervencions i per l'ample suport a les lnies de treball.

 Enllaos externs .
Web de CCOO del Baix Llobregat






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389661" title="Galeazzo Ciano" nonfiltered="500" processed="497" dbindex="150504">
Gian Galeazzo Ciano, Comte de Cortellazzo i Buccari ( 1903   1944), va ser el ministre d'afers estrangers de Mussolini i cunyat seu.

Va nixer a Livorno. Fill de l'almirall Costanzo Ciano, heroi de la Marina italiana durant la Primera Guerra Mundial i fundador del partit feixista itali.

El 1930 escas amb Elda la filla de Mussolini i aviat marx a Shangai on va ser cnsul d'Itlia desprs d'uns anys va tornar a Itlia i va ser designat ministre de propaganda.  

Ciano va participar en la invasi italiana d'Etipia(1935-36). Desprs d'aix va ser nomenat ministre d'afers estrangers(1936). Desprs de 1939 es va desencisar del nazisme alemany i ja en vistes a la invasi aliada de Siclia pugn per la sortida d'Ita`lia del conflicte blic. Aleshores Mussolini el destitu i l'anomen ambaixador davant la Santa Seu. El 24 de juliol de 1943 es reun el Gran Consell Feixista on va guanyar la votaci sobre que el rei d'Itlia recupers el poder i el perds Mussolini (el vot de Ciano va ser a favor de la resoluci). Poc desprs Mussolini va ser arrestat i marx al nord a regir la Repblica Social Italiana (estat titella d'Alemanya).   

Ciano, havent estat destitut del seu crrec pel nou govern busc refugi a Alemanya per els agents nazis el van retornar a la Repblica Social Italiana on va ser arrestat per traci. L'onze de gener de 1944 Ciano va ser executat pels feixistes.

Ciano va escriure uns Diaris de 1939 a 1943 on es recullen les seves relacions amb Mussolini i altres dirigents. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389665" title="Antoine Faur" nonfiltered="501" processed="498" dbindex="150505">

Antoine Faur (Li, 10 de gener de 1869 - ?? ) va ser un ciclista francs que fou professional en el perode anterior a la Primera Guerra Mundial. De la seva carrera esportiva es coneixen ben poques coses, sols que va prendre part en quatre edicions del Tour de Frana, en qu guany una etapa el 1904. s el pare del tamb ciclista Benot Faur.

 Palmars .
1904;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;

Resultats al Tour de Frana.
1904. Abandona (4a etapa). Vencedor d'una etapa;
1907. Abandona (2a etapa);
1909. 37 de la classificaci general;
1912. Abandona (4a etapa);

Enllaos externs.
Resultats al Tour de Frana ;
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389667" title="Anton Drexler" nonfiltered="502" processed="499" dbindex="150506">
Anton Drexler (1884 - 1942) va ser un lder poltic dels primers temps del nazisme.

Va nixer a Munich, obrer, s'un al Partit de la Ptria durant la Primera Guerra Mundial. Posteriorment (1919) junt amb el periodista Karl Harrer i altres fund el Partit dels Treballadors Alemanys (DAP). A aquest partt s'uniria Hitler i segons ell mateix va escriure a "Mein Kampf", Drexler l'influ molt en la seva orientaci poltica. A instncies de Hitler el partit canviaria el seu nom (1920) pel de Partit nacionalsocialista ((Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei) o NSDAP). 

Hitler el 1921 va desplaar Drexler i aquest va abandonar el partit nazi el 1923 per hi torn el 1933 rebent la distinci del partit nazi coneguda com Orde de Sang. Tanmateix va deixar de tenir cap tipus depoder real.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389673" title="Bonnie i Clyde" nonfiltered="503" processed="500" dbindex="150507">
 Bonnie i Clyde  (Bonnie and Clyde) s una pellcula estatunidenca estrenada el 1967. La pellcula narra la vida de dos atracadors, Bonnie Parker i Clyde Barrow, que s'enamoren i recorren mitja Amrica deixant darrere seu un rastre de morts i delictes, portant de cap la policia estatunidenca.

 Argument .

Clyde Barrow (Warren Beatty), un atracador de bancs de poca monta, ha sortit de pres. En plena depressi dels anys 1930 torna a assaltar bancs. Coneix Bonnie Parker (Faye Dunaway), una noia de poble que s avorreix i l'acompanya. Junts protagonitzen una escalada d'atracaments i crims cada vegada ms brutals, deixant en les seves fugides darrere seu una estela de violncia i de sang.

 Repartiment .
Clyde Barrow : Warren Beatty;
Bonnie Parker : Faye Dunaway  ;
Buck Barrow : Gene Hackman;
Blanche : Estelle Parsons;
C. W. Moss : Michael J. Pollard;
Frank Hamer : Denver Pyle;
Ivan Moss : Dub Taylor ;
Velma Davis : Evans Evans;
Eugene Grizzard : Gene Wilder;

 Premis i nominacions .

 Premis .
1968
 Oscar a la millor actriu secundria  per  Estelle Parsons;
 Oscar a la millor fotografia per Burnett Guffey.

 Nominacions . 
1968
 Oscar al millor actor per Warren Beatty ;
 Oscar al millor actor secundari  per Gene Hackman ;
 Oscar al millor actor secundari  per Michael J. Pollard ;
 Oscar a la millor actriu per Faye Dunaway ;
 Oscar al millor vestuari per Theadora Van Runkle ;
 Oscar al millor director  per Arthur Penn ;
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor gui original per David Newman  i Robert Benton;
 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or al millor actor dramtic per Warren Beatty ;
 Globus d'Or a la millor actriu dramtica per Faye Dunaway ;
 Globus d'Or al millor director per Arthur Penn ;
 Globus d'Or al millor gui per Robert Benton  i David Newman ;
 Globus d'Or al millor actor secundari per Michael J. Pollard ;


 Al voltant de la pellcula .
Un clssic del gnere d'atracaments de bancs, ambientat a l'poca entre les dues guerres. El protagonisme de l'autombil com a mitj per fugir d'una poblaci a l'altra constitueix un aven de les futures road movies, les pellcules l'acci que es desenvolupen a la carretera.

La relaci sentimental entre els protagonistes s un altre element diferencial respecte a les habituals pellcules d'atracadors. Va ser el film que va llanar a Faye Dunaway a la fama. Va guanyar dos Oscar i va ser nominada a altres vuit.
Influncia.
Alguns crtics citen Gun Crazy  de  Joseph H. Lewis, una pellcula negra de 1950 sobre una  parella que roba bancs, com la influncia essencial a Bonnie i Clyde. Quaranta anys desprs de la seva estrena, Bonnie i Clyde s'ha citat com a influncia essencial a pellcules tan dispars com Grup salvatge, El Padr, Reservoir Dogs i The Departed.
 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389678" title="Georges Sorel" nonfiltered="504" processed="501" dbindex="150508">

Georges Eugne Sorel (1847 - 1922) va ser un filsof i sindicalista revolucionari francs.

Va nixer a Cherbourg, enginyer, va ser partidari de Dreyfuss.

Sorel influ en els sindicalistes nacionalistes italians com Vilfredo Pareto i Benedetto Croce que a la seva vegada van ser l'origen del feixisme itali.

Abans de abraar el marxisme ortodox havia estat monrquic i tradicionalista i de fet en la seva obra continu en part exposant punt de vista conservadors i es pot considerar un marxista molt heterodox criticant o refusant aspectes com el materialisme histric i l'internacionalisme proletari a ms de no considerar una veritat cientfica al pensament de Marx. 

Sorel es mostr favorable a l' anarco-colectivisme de Bakunin. Com Proudhon, va veure el socialisme en primer lloc com una qesti moral. Molt influenciat per Henri Bergson i les seves crtiques tant al materialisme cientfic com a l'obra de Nietzsche. 


Sorel era un marxista voluntarista i no creia que la revoluci fos inevitable sin que recolzava l'acci directa i les vagues, boicots i sabotatges. Per a Sorel era molt important presentar un mite per tal que les masses entressin en una acci concertada i aquesta idea va ser portada a terme pel feixisme de principi de segle XX. 

Pensava, seguint la tradici francesa jacobina, que noms a travs de la fora es podien canviar les situacions. Llo Charles Maurras, Action Franaise, Lenin i Mussolini per l'atac que feien a la democrcia burgesa. 

A Sorel se'l pot considerar com d'idees dretanes o esquerranes i fins i tot en la seva opci per les vagues revolucionries han influt en l'anarcosindicalisme.


Obres.
 Contribution  l'tude profane de la Bible (Paris, 1889);
 Le Procs de Socrate, Examen critique des thses socratiques (Paris: Alcan, 1889);
 Questions de morale (Paris, 1900);
 La Ruine du monde antique: Conception matrialiste de l'histoire (Paris, 1902);
 Introduction  l'conomie moderne (Paris, 1903);
 La crise de la pense catholique (Paris, 1903);
 Le Systme historique de Renan (Paris, 1905-1906);
 Les proccupations mtaphysiques des physiciens modernes (Paris, 1907);
 La Dcomposition du Marxisme (Paris, 1908); translation as The Decomposition of Marxism by Irving Louis Horowitz in his Radicalism and the Revolt against Reason; The Social Theories of Georges Sorel (Humanities Press, 1961; Southern Illinois University Press, 1968).
 Les illusions du progrs (1908); Translated as The Illusions of Progress by John and Charlotte Stanley with a foreword by Robert A. Nisbet and an introduction by John Stanley (University of California Press, 1969, ISBN 0-520-02256-4);
 Rflexions sur la violence (1908); translated as Reflections on Violence first authorised translation by T. E. Hulme (B. W. Huebsch, 1914; P. Smith, 1941; AMS Press, 1975, ISBN 0-404-56165-9); in an unabridged republication with an introduction by Edward A. Shils, translated by T.E. Hulme and J. Roth (The Free Press, 1950; Dover Publications, 2004, ISBN 0-486-43707-8, pbk.); edited by Jeremy Jennings (Cambridge University Press, 1999, ISBN 0-521-55117-X, hb);
 La rvolution dreyfusienne (Paris, 1909);
 Matriaux d'une thorie du proltariat (Paris, 1919);
 De l'utilit du pragmatisme (Paris, 1921);
 Lettres  Paul Delesalle 1914-1921 (Paris, 1947);
 D'Aristotle  Marx (L'Ancienne et la nouvelle mtaphysique) (Paris: Marcel Rivire, 1935);
 From Georges Sorel: Essays in Socialism and Philosophy edited with an introduction by John L. Stanley, translated by John and Charlotte Stanley (Oxford University Press, 1976, ISBN 0-19-501715-3; Transaction Books, 1987, ISBN 0-88738-654-7, pbk.).
 From Georges Sorel: Volume 2, Hermeneutics and the Sciences edited by John L. Stanley, translated by John and Charlotte Stanley (Transaction Publishers, 1990, ISBN 0-88738-304-1).
 Commitment and Change: Georges Sorel and the idea of revolution essay and translations by Richard Vernon (University of Toronto Press, 1978, ISBN 0-8020-5400-5);
 Social foundations of contemporary economics translated with an introduction by John L. Stanley from Insegnamenti sociali dell'economia contemporanea (Transaction Books, 1984, ISBN 0-87855-482-3, cloth);


Enllaos externs.
 Georges Eugne Sorel, 1847-1922;
 Cahiers Georges Sorel-Mil neuf cent. Revue d'histoire intellectuelle;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389679" title="Daniel Auteuil" nonfiltered="505" processed="502" dbindex="150509">

Daniel Auteuil s un actor de teatre, actor i director de cinema francs nascut el 24 de gener de 1950 a Alger. Va ser company de les actrius Anne Jousset, Emmanuelle Bart i Marianne Denicourt. Casat des del 22 de juliol de 2006 amb la cirurgiana plstica corsa Aude Ambroggi.

 Biografia .
Daniel Auteuil va crixer a Aviny on els seus pares, Henri i Yvonne, eren cantants lrics d' pera i d'operetes.

Freqentar els teatres on actuaven els seus pares, les gires -sobretot amb l' pera Garnier el predisposen a abraar una carrera artstica. 

El 1967,  tot just tenia 17 anys, desprs d'haver freqentat entre altres el Liceu Philippe de Girard a Avignon, s'orienta naturalment cap a l'opereta i el teatre i segueix els cursos d'art dramtic del Curs Florent a Pars. Malgrat diverses temptatives, mai no ser adms al CNSAD.

El 1970, fa els seus comenaments al Teatre nacional popular (a Early Morning) desprs interpreta el 1972 i 1973 a la comdia musical americana Godspell al costat, sobretot, de Armande Alta. Company al teatre de Edwige Feuillre (La folle de Chaillot)  i Maria Pacme (Apprends-moi, Cline), es destapa al costat de Franois Prier a Coup de chapeau que li val el premi Grard Philipe 1979, atorgat al millor jove actor de l'any.

Interpreta aleshores Le garon d'appartement,  que Grard Lauzier adaptar al cinema el 1982 sota el ttol T'empches tout le monde de dormir. 

El 1975, Grard Pirs li ofereix el seu primer paper al cinema a L'Agression al costat de Catherine Deneuve i Jean-Louis Trintignant.

Per s amb la seva interpretaci d'un alumne d'institut poc estudis en Les Sous-dous  el 1980 quan accedeix a la notorietat i es guanya un estatus d'actor de primera lnia.

El 1981, t una filla, Aurora, amb l'actriu Anne Jousset. 

El 1986, coneix la consagraci i obt el Csar al millor actor als Csar 1987 grcies a la seva interpretaci del paper d'Ugolin a Manon les sources de Claude Berri adaptaci de l'obra de Marcel Pagnol, al costat d'Yves Montand i Emmanuelle Bart. Es casa amb Emmanuelle Bart al final del rodatge i comparteix 11 anys de la seva vida amb ella. Tenen una filla, Nelly, el 1992 (referncia a l'ltima pellcula de Claude Sautet "Nelly i Senyor Arnaud" en el qual Emmanuelle Bart interpreta Nelly).
Es casa amb Aude Ambroggi a l'edat de 56 anys a Porto-Vecchio a Crsega tenint per testimonis el cantant Dave i els seus amics. 

 Filmografia .
 Cinma .
 1974 : L'Agression de Grard Pirs : Le fianc de Natacha;
 1975 : Attention les yeux ! de Grard Pirs : Alex;
 1977 : La Nuit de Saint-Germain-des-Prs de Bob Swaim : Rmy;
 1977 : Monsieur Papa de Philippe Monnier : Dd;
 1977 : L'Amour viol de Yannick Bellon : Daniel;
 1978 : Les hros n'ont pas froid aux oreilles de Charles Nms : Jean-Bernard Morel;
 1979 : Rien ne va plus de Jean-Michel Ribes ;
 1979 :  nous deux de Claude Lelouch';
 1979 : Bte mais disciplin de Claude Zidi : Alain;
 1979 : Les Sous-dous de Claude Zidi : Bbel;
 1980 : La Banquire de Francis Girod : Duclaux;
 1980 : Clara et les chics types de Jacques Monnet : Mickey;
 1981 : Les Hommes prfrent les grosses de Jean-Marie Poir : Jean-Yves;
 1981 : Les Sous-dous en vacances de Claude Zidi : Bbel;
 1981 : T'empches tout le monde de dormir de Grard Lauzier : Yves;
 1982 : Pour 100 briques t'as plus rien... de Edouard Molinaro : Sam;
 1982 : Que les gros salaires lvent le doigt! de Denys Granier-Deferre : Jean-Baptiste Lumet;
 1982 : L'Indic de Serge Leroy : Bertrand;
 1983 : P'tit con de Grard Lauzier : Jeannot;
 1983 : Les Fauves de Jean-Louis Daniel : Christopher 'Berg' Bergham;
 1984 : L'Arbalte de Sergio Gobbi : inspecteur Vincent;
 1984 : Palace d'douard Molinaro : Lucien Morland;
 1984 : L'Amour en douce d'douard Molinaro : Marc Delmas;
 1985 : Jean de Florette de Claude Berri : Ugolin;
 1985 : Manon des sources de Claude Berri : Ugolin;
 1986 : Le Paltoquet de Michel Deville : le journaliste;
 1987 : Quelques jours avec moi de Claude Sautet : Martial Pasquier;
 1988 : Romuald et Juliette de Coline Serreau : Romuald Blindet;
 1990 : Lacenaire de Francis Girod : Pierre-Franois Lacenaire;
 1991 : Ma vie est un enfer de Josiane Balasko : Abargadon;
 1991 : Un cur en hiver de Claude Sautet : Stphane;
 1992 : Ma saison prfre de Andr Tchin : Antoine;
 1993 : La Reine Margot de Patrice Chreau : Henri de Navarre;
 1994 : La Sparation de Christian Vincent : Pierre;
 1995 : Une femme franaise de Rgis Wargnier : Louis;
 1995 : Les cent i una nits (Les Cent et une nuits) d'Agns Varda ;
 1995 : Les Voleurs de Andr Tchin : Alex;
 1995 : Passage  l'acte de Francis Girod : Antoine Rivire;
 1996 : El vuit dia (Le huitime jour) de Jaco Van Dormael : Harry;
 1996 : Lucie Aubrac de Claude Berri : Raymond;
 1996 : Sostiene Pereira  de Roberto Faenza : Dr. Cardoso;
 1997 : Le Bossu de Philippe de Broca : Lagardre/Le bossu;
 1999 : The Lost Son de Chris Menges : Xavier Lombard;
 1998 : Mauvaise Passe de Michel Blanc : Pierre;
 1998 : La Fille sur le pont de Patrice Leconte : Gabor;
 1999 : La Veuve de Saint-Pierre de Patrice Leconte : Jean;
 1999 : Le Placard de Francis Veber : Franois Pignon;
 2000 : Sade de Benot Jacquot : Marquis de Sade;
 2001 : La Folie des hommes de Renzo Martinelli : Alberico Biadene;
 2002 : L'Adversaire de Nicole Garcia : Jean-Marc Faure;
 2003 : Petites coupures de Pascal Bonitzer : Bruno;
 2003 : Rencontre avec le dragon de Hlne Angel : Guillaume de Montauban;
 2003 : Aprs vous de Pierre Salvadori : Antoine Letoux;
 2004 : Nos amis les flics de Bob Swaim : Toussaint;
 2004 : 36 Quai des Orfvres d'Olivier Marchal : Lo Vrinks : Lo Vrinks;
 2004 : Le Prix du dsir de Roberto Ando : Daniel;
 2005 : L'un reste, l'autre part de Claude Berri : Daniel;
 2005 : Cach de Michael Haneke : Georges Laurent;
 2005 : Peindre ou faire l'amour d'Arnaud i Jean-Marie Larrieu : William Lasserre;
 2006 : La doublure de Francis Veber : Pierre Levasseur;
 2006 : L'Entente Cordiale de Vincent de Brus : Jean-Pierre Moindrau;
 2006 : Mon meilleur ami de Patrice Leconte : Franois Coste;
 2007 : L'Invit de Laurent Bouhnik : Grard;
 2007 : Dialogue avec mon jardinier de Jean Becker : Dupinceau;
 2007 : Le Deuxime Souffle d'Alain Corneau : Gustave 'Gu' Minda;
 2008 : MR 73 d'Olivier Marchal : Schneider;
 2008 : 15 ans et demi de Thomas Sorriaux i Franois Desagnat : Philippe Le Tallec ;
 2008 : La Personne aux deux personnes de Nicolas & Bruno : Jean-Christian Ranu ;
 2009 : Je l'aimais de Zabou Breitman;
2009 : Montespan d'Antoine de Caunes;

 Televisi .
 1974 : Les Fargeot de Patrick Saglio;
 1976 : Les Mystres de Loudun de Grard Vergez;
 1977 : L'Enlvement du rgent - Le chevalier d'Harmental de Grard Vergez;
 1977 : L'Affaire des poisons de Grard Vergez;
 1977 : Rendez-vous en noir de Claude Grinberg;
 1980 : Au thtre ce soir : Bataille de dames de Scribe i Ernest Legouv;
 1981 : S.A.R.L. ou socit amoureuse  responsabilit limite de Christian-Jaque;
 1981 : Le Calvaire d'un jeune homme impeccable de Victor Vicas;
 1982 : Emmenez-moi au thtre: Apprends-moi Cline d'Alain Boudet;
 2002 : Un jour dans la vie du cinma franais (documental);

 Teatre .
 1970 : Early morning d'Edward Bond, ne Georges Wilson, Thtre National Populaire;
 1972 : Godspell de John Michael Tebelak, posada en escena per Nina Faso, Thtre de la Porte Saint-Martin;
 1974 : Le Premier d'Isral Horovitz, posada en escena per Michel Fagadau, Thtre de Poche Montparnasse;
 1975 : La Caverne d'Adullam de Jean-Jacques Varoujan, posada en escena per tienne Bierry, Thtre de Poche Montparnasse;
 1976 : Apprends-moi Cline de Maria Pacme, posada en escena per Grard Vergez, Thtre des Nouveauts;
 1976 : Charlie Brown, Thtre de la Gat-Montparnasse;
 1978 : Les Chemins de fer, Thtre de la Ville;
 1979 : Coup de chapeau de Bernard Slade, posada en escena per Pierre Mondy, Thtre de la Michodire;
 1980 : Le Garon d'appartement de Grard Lauzier, posada en escena per Daniel Auteuil, Thtre Marigny;
 1986 : L'Amuse gueule de Grard Lauzier, posada en escena per Pierre Mondy, Thtre du Palais-Royal;
 1988 : La Double Inconstance de Marivaux, posada en escena per Bernard Murat, Thtre de l'Atelier, Festival d'Anjou;
 1989 : Le Palais de crystal d'Andr Gunthert, posada en escena per Andr Gunthert, Thtre de Nice;
 1990 : Les Fourberies de Scapin de Molire, posada en escena per Jean-Pierre Vincent, Cor d'Honor Festival d'Avignon, Thtre des Amandiers;
 1992 : Un homme press de Bernard Chartreux, posada en escena per Jean-Pierre Vincent, Thtre des Amandiers;
 1993 : Woyzeck de Georg Bchner, posada en escena per Jean-Pierre Vincent, Thtre de Nimes, Thtre du Rond-Point;
 1999 : La Chambre bleue d'Arthur Schnitzler, posada en escena per Bernard Murat, Thtre Antoine;
 2003 : Il a fait l'idiot  la chapelle de Daniel Auteuil, posada en escena per Daniel Auteuil, lectura, Thtre Marigny;
 2008 : L'cole des femmes de Molire, posada en escena per Jean-Pierre Vincent, Thtre de l'Odon;

 Premis i nominacions .

 Premis .
cinema;
 Csar 1987 : Csar al millor actor per Jean de Florette ;
 Csar 2000 : Csar al millor actor per La fille sur le pont ;
 Bafta millor actor en un paper secundari 1987 per Jean de Florette;
 Premi d'interpretaci masculina al Festival Internacional de Cinema de Vencia 1994 per Un cur en hiver;
 Premi d'interpretaci masculina al Festival Internacional de Cinema de Cannes 1996 per El vuit dia;
 Premi del cinema europeu 2005 : millor actor a Cach de Michael Haneke;

 Nominacions . 
 Csar 1989 : Csar al millor actor per Quelques jours avec moi;
 Csar 1991 : Csar al millor actor per Lacenaire;
 Csar 1993 : Csar al millor actor  per Un cur en hiver ;
 Csar 1994 : Csar al millor actor per Ma saison prfre;
 Csar 1995 : Csar al millor actor per La Sparation;
 Csar 1997 : Csar al millor actor per El vuit dia;
 Csar 1998 : Csar al millor actor per Le Bossu;
 Csar 2003 : Csar al millor actor per L'Adversaire;
 Csar 2004 : Csar al millor actor per Aprs vous;
 Csar 2005 : Csar al millor actor per 36 quai des orfvres;


Enllaos externs.
Daniel Auteuil a IMDB;
 Les seves canons;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389684" title="Francis Galton" nonfiltered="506" processed="503" dbindex="150510">

Sir Francis Galton ( 1822   1911), va ser un explorador i cientfic angls multidisciplinar i creador de l'eugensia moderna (cos de Charles Darwin).

Autodidacta. Rebutj la teoria biolgica de la pangnesi. En matemtica destac en establir o ampliar els conceptes estadstics de la lnia de regressi, distribuci normal i la correlaci. 

Galton pens d'aplicar la selecci artificial a l'sser hum per a millorar la raa amb finalitats eugensiques. 




 Enlaos externs .

 Web del Laboratorio Galton  ;
 Biografa y Bibliografa Laboratori virtual del Max Planck Institute for the History of Science;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389686" title="Raymond Decorte" nonfiltered="507" processed="504" dbindex="150511">

Raymond Decorte (Waarschoot, 17 de mar de 1898   Waarschoot, 30 de mar de 1972) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1924 i 1934. Els seus xits esportius ms destacats foren les dues victries d'etapa aconseguides al Tour de Frana de 1927. 

 Palmars .
1927;
 1r a la Pars - Rennes;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana ;
1928;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1931;
 1r a Kruishoutem ;
1933;
 1r a Stad Kortrijk;

Resultats al Tour de Frana .
1925. Abandona (4a etapa);
1926. Abandona (14a etapa);
1927. 11 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1928. 24 de la classificaci general;
1929. Abandona (7a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389687" title="Vell nu al sol" nonfiltered="508" processed="505" dbindex="150512">

 Vell nu al sol s una pintura a l'oli realitzada per Mari Fortuny el 1870 a Granada i que actualment s'exposa al Museu del Prado de Madrid.

Quan Fortuny va visitar per primera vegada el Museu del Prado el 1860 va sentir una profunda admiraci per Velzquez, Goya i Ribera, sent aquest ltim qui ms influeix en aquesta  imatge d'una figura envellida, especialment per la decadncia de la pell i els msculs, com feia en els seus sants el mestre de Xtiva. L'anci s'ubica en primer pla, retalla la seva figura davant d'un fons fosc per accentuar els contrasts, banyat per un potent focus de llum solar amb qu l'home se sent feli, gaudint del moment com s'aprecia al seu rostre, molt expressiu. Al tors i els braos trobem el pas de l'edat, accentuant el naturalisme de la figura. Les pinzellades emprades per l'artista sn rpides i precises, sense renunciar a alguns detalls, especialment en el rostre, on l'anci ens transmet el seu esperit com si d'un retrat es tracts. 

Amb aquests treballs, Fortuny s'anticipa a la pintura de Sorolla. 

Referncies.

Doate, Merc; Mendoza, Cristina; Qulez, Francesc Maria: Fortuny. MNAC. 2004. ISBN 84-8043-129-6;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389688" title="Energia (desambiguaci)" nonfiltered="509" processed="506" dbindex="150513">


En fsica:

 Energia: Magnitud fsica capa de fer un treball.
 Energia cintica: Energia que cont un cos en moviment.
 Energia d'activaci: Energia necessria per iniciar un procs qumic.
 Energia d'ionitzaci: Energia necessria per arrencar un electr d'un tom o molcula.
 Energia de desintegraci: Energia neta emesa durant un procs de desintegraci radioactiva.
 Energia de Fermi: Energia del nivell ms alt ocupat per un sistema quntic a temperatura zero.
 Energia electromagntica: Vegeu energia radiant.
 Energia fosca: Energia hipottica postulada per explicar l'expansi de l'univers.
 Energia de Hartree: Unitat d'energia del sistema d'unitats atmiques];
 Energia de Gibbs: Expressi matemtica que representa la condici d'equilibri i d'espontanetat per una reacci qumica.
 Energia del buit: Energia de fons existent en l'espai fins i tot en absncia de matria.
 Energia del punt zero: En mecnica quntica, energia ms baixa que pot tenir un sistema fsic.
 Energia mecnica: Conjunt d'energia cintica i potencial d'un sistema mecnic.
 Energia nuclear: Energia que produeixen les reaccions nuclears.
 Energia potencial: Energia que ha emmagatzemat un sistema fsic.
 Energia radiant: Energia continguda a les ones electromagntiques.
 Energia trmica: Vegeu calor.

En socioeconomia i tecnologia:

 Energia (societat): Utilitzaci de l'energia com a recurs.
 Energia alternativa: Energia procedent de fonts alternatives a les convencionals.
 Energia de les ones: s l'energia transportada per le onades.
 Energia fssil: Vegeu combustible fssil.
 Energia elica: Energia produda pel vent.
 Energia elica marina: Aprofitament de la fora del vent amb generadors ubicats dins dels mar.
 Energia elctrica: Vegeu electricitat.
 Energia geotrmica: Energia obtinguda de la calor produda a l'interior de la Terra.
 Energia hidrulica: Es recull a les centrals hidroelctriques.
 Energia renovable: Energia procedent de fonts naturals regenerables.
 Energia no renovable: Font d'energia que un cop consumida no es podr o ser molt costs i difcil de regenerar.
 Energia solar: Energia radiada pel Sol.
 Energia termosolar: s de sol per produir aigua calenta de baixa temperatura per a s domstic sanitari i calefacci.
 Energia solar fotovoltaica: s de sol per produir electricitat per efecte fotoelctric.
 Energia solar termoelctrica: s de sol per produir electricitat segons un cicle termodinmic convencional.



En d'altres mbits:

 Energia (coet): Coet de la Uni sovitica.
 Energa (Argentina): Localitat de la provncia de Buenos Aires a l'Argentina.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389689" title="A las armas!" nonfiltered="510" processed="507" dbindex="150514">

A las armas! (A les armes!, originalment en castell) s la vint-i-dosena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1974.

Argument.
L'armament de la TIA ha quedat molt antiquat. Es decideix renovar-lo i comprar els ltims avenos en tecnologia armamentstica. La missi d'en Mortadello i d'en Filem ser revisar-les i experimentar-ne el seu s, amb fatdiques conseqncies per a ells i els que els envolten.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389691" title="Marcel Huot" nonfiltered="511" processed="508" dbindex="150515">

Marcel Huot (Epernay, 9 de setembre de 1896   Pantin, 23 d'abril de 1954) va ser un ciclistafrancs que fou professional entre 1921 i 1931. El seu xit esportiu ms destacat s una victria d'etapa al Tour de Frana de 1928. 

 Palmars .
1922;
 1r al Circuit des Monts du Roannais;
1928;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1923. 10 de la classificaci general;
1924. Abandona (8a etapa);
1926. Abandona (10a etapa);
1927. Abandona (9a etapa);
1928. 9 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1929. Abandona (14a etapa);
1930. Abandona (14a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389692" title="Pilar dels Nautes" nonfiltered="512" processed="509" dbindex="150516">
El pilar dels nautes s una columna monumental gallo-romana erigida en honor de Jpiter pels nautes parisencs de Lutetia Parisiorum.






Histria.

Els nautes eren una confraria d'armadors mariners que navegaven pels rius i rius de la Gllia. S'ha de tractar d'armadors o de comerciants bastant benestants, ja que s en llurs rangs que les altres confraries navegants escollien habitualment els seus patrons.

El pilar dels nautes ha estat restaurat per les fundacions de la catedral Notre-Dame de Pars el 1711. s exposat a la sala del frigidari de les termes de Cluny.

Descripci.

Els blocs que componen el pilar estan guarnits de baix relleus representant diverses escenes, aix com divinitats galles i romanes.

Notes i referncies.

Bernard Jacomin - Le Pilier des Nautes de Lutce - Yvelindition - mar 2006.

Vegeu tamb.


 Termes de Cluny;

Enllaos externs.

 Pilar dels Nautes a la web de Pars;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389693" title="Batalla de Qantish" nonfiltered="513" processed="510" dbindex="150517">





La batalla d'Aqbat al-Bakr s una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Crdova a la mort d'Abd al-Malik, el fill i successor d'Almansor.

Antecedents.
Abd al-Rahman ben Muhammad, hadjib del califa Hixem II va decidir sortir en expedici contra el regne de Lle, i l'oposici instigada per Muhammad ben Hisham al-Mahdi va organitzar una revolta obligant a Hixem II a abdicar proclamant califa a Muhammad ben Hisham al-Mahdi i es van apoderar de Madinat al-Zahra a finals del 1008 o principis del 1009. Sanxuelo encara disposava de l'exrcit i finalment va decidir retornar a la capital per recuperar el poder, per de cam les seves forces el van abandonar i fou capturat prop de la ciutat per emissaris del nou califa, que el van matar el 3 de mar del 1009.

Els berbers liderats per Sulayman al-Mustan es van oposar a Muhmmad II al-Mahd i els dos pretendents al califat es van dirigir a Burgos per demanar suport a San I Garcia de Castella, que finalment es va decidir per Sulayman a canvi de de la cessi immediata de territoris a la frontera del Duero (San Esteban, Clunia, Osma i Gorma), i la promesa de noves cessions (Castrobon, Meconia i Berlanga) i passant per Madina Salim (l'actual Medinaceli) van derrotar a l'exrcit de Wadih, governador d'Al-Tagr Al-Awsat (marca mitja) a la batalla d'Al-Qulaiya, per continuar en cam a Qurtuba. 

La batalla.
Muhmmad II al-Mahd va reforar les defenses de la capital i va dirigir-se a l'encontre amb un exrcit heterogeni amb molts reclutes sense formaci militar, sent derrotat a Jabal Qantish (l'actual Jabalquinto) el 5 de novembre de 1009 perdent ms de deu mil homes, morts o ofegats en la fugida a l'intentar creuar el Guadalquivir. Els 600 genets de San I Garcia de Castella van tenir un protagonisme decisiu en la victria de Sulaymn.

Conseqncies.
Els berbers liderats per Sulayman al-Mustan van entrar a Qurtuba deposant a Muhmmad II al-Mahd, que va fugir a Tulaytula, on va seguir actuant com a Califa.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389695" title="Energia (societat)" nonfiltered="514" processed="511" dbindex="150518">



La utilitzaci de l' energia ha estat un element fonamental per al desenvolupament de les societats humanes, l'aprofitament de diferents formes d'energia ha ajudat l'home a controlar i modificar el medi ambient. La gesti de l'energia s un aspecte inevitable i cabdal per a qualsevol societat que vulgui funcionar. Al mn industrialitzat el desenvolupament de l'aprofitament dels recursos energtics ha esdevingut essencial per al funcionament de l'agricultura, el transport, la gesti dels residus, les tecnologies de la informaci o les telecomunicacions. L'increment de la utilitzaci d'energia des de la Revoluci Industrial ha comportat l'aparici de problemes seriosos com la contaminaci i l'escalfament global que avui dia sn un perill que amenaa el futur del nostre mn.

Fora del context de la cincia el mot energia s'utilitza com a sinnim de recurs energtic i sovint per a referir-se a substncies com els combustibles, els productes derivats del petroli o l'electricitat. Les citades sn fonts d'energia fcilment utilitzables i poden ser transformades de manera senzilla en altres formes d'energia que poden ser utilitzades per a propsits especfics. El principi fonamental de la fsica que postula la conservaci de l'energia (l'energia no es crea ni es destrueix, noms es transforma) s vlid per als recursos energtics que aprofita l'home, per malauradament un cop l'energia es transforma en certes formes, com pot ser la calor, la possibilitat de reutilitzar-la esdev molt limitada, fins el punt que hom considera que l'energia ha estat gastada o consumida.

Exploraci i recerca.
Els cientfic se n'han adonat de que els recursos energtics coneguts no seran suficients en un futur, i per tant s necessari explorar altres vies, que inclouen tant la prospecci de nous jaciments de gas i petroli a nous territoris com la recerca de nous mtodes per a produir energia. Mentre uns cientfics s'ocupen d'investigar les possibilitats de la fusi freda, alguns estats inverteixen a l'exploraci de l'espai ats que les missions espacials de llarga durada requereixen disposar de fonts d'energia compactes, ats que la gran quantitat de combustible de tipus qumic que seria necessari transportar ho faria inviable. Per a missions fora del Sistema Solar ser necessari disposar d'una font d'energia compacta d'origen nuclear, en forma de reactor nuclear o de generador termoelctric per radioistops. Tamb s'ha proposat investigar les possibilitats de l'anihilaci de la matria per a aquest propsit, tot i que encara no es coneix cap mtode capa de produir una quantitat significativa d'antimatria i tampoc se sap com emmagatzemar-la, tanmateix serien vies alternatives per emmagatzemar energia, no per generar-la. Un altre camp d'investigaci s l'emmagatzemament de l'energia a travs de la fotosntesi artificial, un procs que est sent activament investigat per tal de convertir el dixid de carboni en combustible til, una via diferent de la biomassa i sense intervenci de les plantes. Per la fotosntesi artificial tampoc s una nova font d'energia, es tracta d'una nova aplicaci de l'energia solar que utilitza l'energia del Sol directament en processos qumics.

Tipus d'energia.

Els elements que  hi ha a la natura  i poden ser transformats en energia, com ara el Sol, l'aigua , el vent, el carb, el petroli, i el gas s'anomenen fonts d'energia. s a dir les fonts d'energia sn els recursos dels quals pots obtenir-se energia per produir calor, llum,  moviment etc.

Segons la seva naturalesa, les fonts d'energia es poden classificar en :

Primries:Sn les que es troben a la natura: vent, aigua, Sol, llenya, carb, petroli etc..
Secundries: Sn les que s'obtenen a partir de fonts primries: electricitat, benzina, etc.

Tamb podem classificar les energies segons les reserves disponibles de la font d'energia que utilitza i de la capacitat de regeneraci que tenen:

 Renovables : Quan la font d'energia que utilitzen es regenera  en un perode curt i de les quals hi ha unes reserves illimitades, un exemple sn l'energia solar que t com  a font d'energia el  Sol, o l'energia elica que utilitza com a recurs energtic la velocitat del vent. Sn energies renovables la solar, la elica, la geotrmica, la mareomotriu, etc..
No renovables: Sn les que provenen de fonts d'energia que trobem a la Terra en quantitat limitada i, per tant, sn exhauribles.  Com a fonts d'energia no renovable tenim:
 d' origen fssil: petroli, gas natural i el carb  i;
 d' origen mineral: l'urani.


Vegeu tamb.
 Energia alternativa;
 Energia renovable;
 Font d'energia;
 Hiptesi Gaia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389696" title="Cartab" nonfiltered="515" processed="512" dbindex="150519">

Un cartab s un tipus d'escaire fet servir tamb com a instrument de mesura o traat que t forma de triangle rectangle issceles, o sigui que t els seus dos catets iguals. Aix vol dir que un angle s de 90 i els altres dos de 45.

 Evoluci i actualitat .
Tradicionalment la manufactura dels cartabons es feina de fusta. A l'actualitat, degut als progressos assolits per la indstria del plstic i els mtodes moderns de fabricaci, permeten fer cartabons lleugers i amb portaangles en el seu interior en ser transparents. D'aquesta forma, els preus han baixat fins al lmit que fa possible la utilitzaci d'aquests instruments pels estudiants de dibuix.

 Vegeu tamb .
 Escaire;
 Comps;
 Regle graduat;
 Transportador;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389697" title="Hotel Princess Barcelona" nonfiltered="516" processed="513" dbindex="150520">


L'Hotel Princess Barcelona s un gratacel de la zona de Diagonal Mar, al districte de Sant Mart de Barcelona. Acabat l'any 2004 t 26 plantes i s'eleva 109 metres. A la 23a planta hi t un bar i un restaurant oberts al pblic.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389706" title="Henri Puppo" nonfiltered="517" processed="514" dbindex="150521">

Henri Puppo (Le Tignet, 5 de febrer de 1913) va ser un ciclista d'origen itali, per nacionalitzat francs el 13 de mar de 1937, que fou professional entre 1934 i 1938 i el 1942. El seu xit esportiu ms destacat s una victria d'etapa al Tour de Frana de 1937. 

 Palmars .
1934;
 1r als Boucles de Sospel ;
 Vencedor d'una etapa a la Nia-Tol-Nia;
1935;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
1936;
 1r als Boucles de Sospel ;
 1r a Montpellier ;
 Vencedor d'una etapa a la Nia-Tol-Nia;
1937;
 1r al Circuit dels Alps ;
 1r al GP de Frjus ;
 1r a la Nia-Tol-Nia i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1938;
 Vencedor d'una etapa a la Nia-Tol-Nia;

Resultats al Tour de Frana.
1937. 21 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389707" title="Chlorurus genazonatus" nonfiltered="518" processed="515" dbindex="150522">

Chlorurus genazonatus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 31 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig i al Golf d'Aden.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. & R.W. Bruce 1983: The parrotfishes of the subfamily Scarinae of the western Indian Ocean with descriptions of three new species. Ichthyological Bulletin of the J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, 47: 1-39, col. Pls. 1-6. ;
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Randall, J.E., 1986. Red Sea reef fishes. Londres, Immel Publishing. 192 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389708" title="Chlorurus gibbus" nonfiltered="519" processed="516" dbindex="150523">

 Chlorurus gibbus s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97. ;
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Rppell, W.P.E.S. 1828-1830: Atlas zu der Reise im nrdlichen Africa. Fische des Rothen Meeres. Frankfurt-am-Main. Atlas zu der Reise im nrdlichen Africa. 1-141 + 3 pp., col. Pls. 1-35. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389711" title="Chlorurus frontalis" nonfiltered="520" processed="517" dbindex="150524">

Chlorurus frontalis  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Ryukyu fins a les Illes de la Lnia i la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Cuvier, G. & A. Valenciennes 1840: Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389712" title="Chlorurus japanensis" nonfiltered="521" processed="518" dbindex="150525">

Chlorurus japanensis  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 31 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Ryukyu fins a Austrlia i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Bloch, M.E. 1789: Charactere und Beschreibung des Geschlechts der Papageyfische, Callyodon. Abhandlungen der Bhmischen Gesellschaft der Wissenschaften, 4: 242-248, Pls. 1-3. el 1789. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. I J.H. Choat, 1980. Two new parrotfishes of the genus Scarus from the Central and South Pacific, with further examples of sexual dichromatism. Zool. J. Linn. Soc. 70:383-419.  ;
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389714" title="L'absenta" nonfiltered="522" processed="519" dbindex="150526">

 L'absenta (en francs, L'Absinthe) s una pintura a l'oli realitzada per Edgar Degas el 1876 i que actualment s'exposa al Museu d'Orsay de Pars.

s una de les obres ms famoses de Degas, en la seva poca objecte de discussi, que presenta a dos parroquians amb la mirada vaga en el caf de la Nouvelle-Athnes>, de Pars. La copa de davant de la dona cont absenta (recognoscible pel seu color verd plid), un licor fort molt popular en aquell temps, pera tamb considerat com molt perjudicial. Degas va elegir com model a l'actriu Ellen Andre i al pintor Marcellin Desboutin, ambds amics seus. Les figures, que ocupen el costat dret del quadre, estan descentrades, una decisi magistral que produeix la sensaci que han estat captades per la mirada casual d'un observador de passada. 

El conjunt ens presenta d'una forma igual de convincent una imatge de la vida real -el dest desafortunat de dues persones qualsevol- que va escandalitzar els crtics ms conservadors, convenuts que l'art havia de tractar temes ms elevats. L'obra fou treta a subhasta a Londres el 1892, per va ser rebuda amb desinters i adjudicat a un preu ms aviat baix. L'any segent fou exposada, tamb a Londres, i va rebre severes crtiques. Tanmateix, alguns crtics foren ms perspicaos: D.S. MacColl, un dels primers partidaris britnics de l'impressionisme, el va descriure com un quadre d'una fora insuperable, capa d'exercir una atracci magntica.

Referncies.
Degas. Grandes maestros de la pintura. 2001, Barcelona. Ediciones Altaya ISBN 84-487-0576-9;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389717" title="Chlorurus microrhinos" nonfiltered="523" processed="520" dbindex="150527">

 Chlorurus microrhinos s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bali i les Filipines fins a les Illes de la Lnia, Pitcairn i les Illes Ryukyu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Bleeker, P. 1854: Specis piscium bataviensium novae vel minus cognitae. Natuurkundig Tijdschrift voor Nederlandsch Indi, 6: 191-202. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. I J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389719" title="Chlorurus oedema" nonfiltered="524" processed="521" dbindex="150528">

Chlorurus oedema  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 42 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Sri Lanka fins a les Filipines i les Illes Ryukyu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tquio, Jap. 437 p. (text)  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya. ;
 Snyder, J.O. 1909: Descriptions of new genera and species of fishes from Japan and the Riu Kiu Islands. Proceedings of the United States National Museum, 36(1688): 597-610.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389720" title="Chlorurus perspicillatus" nonfiltered="525" processed="522" dbindex="150529">

Chlorurus perspicillatus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1985. Guide to Hawaiian reef fishes. Harrowood Books, Newtown Square, PA 19073, Estats Units. 74 p.  ;
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Steindachner, F. 1879: ber einige neue und seltene Fischarten aus den zoologischen Museen zu Wien, Stuttgart und Warschau. Anzeiger der Akademie der Wissenschaften in Wien, 16(4): 29-34. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389722" title="Elfode" nonfiltered="526" processed="523" dbindex="150530">

L'elfode (Elaphodus cephalophus) s un parent proper del muntac. Viuen una mica ms al nord en una mplia zona del centre de la Xina i el nord-est de l'ndia i Birmnia. Es limita als hbitats de boscos de muntanya fins als 4500 m sobre el nivell del mar, fent difcil el seu estudi.
Encara que pateixi la prdua d'hbitats, no es considera en perill d'extinci. Per ser un crvol s petit, mesura uns 50-70 cm, encara que s ms gran que els muntacs (excepte el muntjac gegant, que tamb viu a altes altituds). T petites banyes i com les espcies afins, els mascles tenen ullals curts. Es camufla molt b, l'element ms destacat s un floc de cabell negre sobre el front. El crvol de copet, t una cua blanca, igual que el crvol de cua blanca, i la utilitza pel senyal d'alerta de depredadors, de manera similar a la com ho fa el crvol de cua blanca.


Referncies.
;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389723" title="Chlorurus rhakoura" nonfiltered="527" processed="524" dbindex="150531">

Chlorurus rhakoura  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 44,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Randall, J.E. i R.C. Anderson, 1997. Chlorurus rhakoura, a new species of parrotfish (Perciformes: Labroidei: Scaridae) from Sri Lanka. J. South Asian Nat. Hist. 2(2):155-164.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389725" title="Chlorurus sordidus" nonfiltered="528" processed="525" dbindex="150532">

Chlorurus sordidus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica), les Hawaii, les Illes de la Lnia, les Illes Ryukyu i Nova Galles del Sud (Austrlia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Forsskl, P. 1775: Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit. Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descriptiones animalium quae in itinere ad Maris Australis terras per annos 1772 1773 et 1774 suscepto: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389727" title="Estadi Olmpic de Tquio" nonfiltered="529" processed="526" dbindex="150533">


L'Estadi Olmpic de Tquio, tamb anomenat Estadi Nacional del Jap, (en japons:           ; transliteraci: Kokuritsu Kasumigaoka Rikujo Kyogijo), s l'estadi olmpic que es constru a la ciutat de Tquio en motiu de la realitzaci dels Jocs Asitics de 1958.

Construcci.
L'edifici fou projectat per l'arquitecte Kenz  Tange en motiu de la realitzaci l'any 1958 dels Jocs Asitics d'aquell any a la ciutat de Tquio. La realitzaci d'aquells Jocs, i posteriorment dels Jocs Olmpics d'estiu de 1964, significaren el resorgiment japons desprs de la Segona Guerra Mundial.

Esdeveniments.
A ms d'aquests dos esdeveniments a l'estadi s'hi ha celebrat el Campionat del Mn d'atletisme de l'any 1991, i entre el 1980 i el 1999 fou la seu permanent de la Copa Intercontinental de futbol.

Enllaos externs.
  Portal de l'Estadi Olmpic de Tquio;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389731" title="Vallmanya (desambiguaci)" nonfiltered="530" processed="527" dbindex="150534">

Vallmanya s un municipi del Conflent.
Vallmanya s un mas pertanyent al municipi de Sant Pere de Vilamajor al Valls Occidental.
Vallmanya s una entitat de poblaci del municipi de Pins al Solsons.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389732" title="Retrat de la famlia Bellelli" nonfiltered="531" processed="528" dbindex="150535">

 Retrat de la famlia Bellelli s una pintura a l'oli realitzada per Edgar Degas entre 1858-1862 i que actualment s'exposa al Museu d'Orsay de Pars.

En aquest imposant retrat de famlia apareix la tia de Degas, Laura, amb el seu marit, el bar Gennaro Bellelli, i les seves dues filles. Laura est esperant el tercer fill, per el seu estat
queda ocult pel vestit negre que porta la dona en senyal de dol per la recent mort del seu pare (l'avi de Degas), el retrat del qual es veu a la seva esquena.

Degas va comenar a esbossar el quadre quan era hoste de la seva tia a Florncia, el 1858, i a Itlia va realitzar nombrosos esbossos preparatoris, per el quadre el va pintar quan va tornar a Pars, el 1859.

Era l'obra ms ambiciosa que havia emprs fins al moment; les figures sn gaireb de mida natural i ei quadre no mostra cap vacillaci. La composici es caracteritza per una fora i un rigor que reflecteixen l'admiraci del pintor per l'art renaixentista itali, per tamb per Ingres (que havia realitzat importants retrats a Itlia). Alhora. l'obra transpira instantanetat i originalitat, i abunda en connotacions personals: les poses sn inusuals
i es percep una atmosfera de tensi ja que el matrimoni de la seva tia no era feli.

Referncies.
Degas. Grandes maestros de la pintura. 2001, Barcelona. Ediciones Altaya ISBN 84-487-0576-9;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389733" title="Bidlis" nonfiltered="532" processed="529" dbindex="150536">


Bidlis (o Bitlis; kurd: Bils o Bedls; rab Badlis; armeni: Baghaghesh, i ms tard Baghesh o Pagish) s una ciutat de Turquia, capital de la provncia de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura. Formada per barris separats pel riu i units per pont de pedra, molt pintoresca per de clima dur. La vall de Bitlis s la nica ruta que travessa les muntanyes del Taure per la conca de Van fins al Diyar Bakr i les planes de la Djazira. Per aquesta ruta van passar Xenofont i els deu mil i els governants de Bidlis van cobrar des de molt antic drets de pas i van dominar la plana de Mush. T una poblaci de 65.169 habitants.

 Histria .

No se sap qui la va fundar per la llegenda diu que fou un capit d'Alexandre el Gran de nom Lis, que tenia l'encrrec de construir una fortalesa que no es pogus conquerir. Una vegada construir Lis va negar l'accs a Alexandre que la va assetjar i no la va poder conquerir. Lis llavors va explicar al rei que havia actuat aix per demostrar que havia complert les ordes i fou perdonat i la vila va rebre el seu nom. 

Fou un lloc important a la histria d'Armnia dins de l'Altzniq o Arzanene i el Taron. Mush fou conquerida pels rabs el 641 per no se sap si Bidlis tamb fou conquerida aquell any. Els historiadors rabs parlen de Iyad ibn Ghanm, governador del califa Umar a la Djazira, que va sotmetre Arzan, va anar a Bidlis i desprs a Akhlat on el patriarca va acceptar un tractat de pau, i llavors el patriarca de Bidlis el va seguir i va fer tamb un tractat. Per el domini rab no fou durador i la ciutat va tornar als bizantins. En temps de Muawiya I (661-680) fou sotmesa altre cop, per es va perdre a la seva mort, fins al temps d'Abd al-Malik ben Marwan (685 705) en que fou dominada altre cop i inclosa a la provncia de Djazira. Era possessi feudal dels Mamikonian per vers el 750 els Bagratuni ja havien desposset a aquestos del Bznuniq (amb Khelat o Akhlat) i del Taron (amb Mush i Bidlis). Despoblada la regi fou repoblada pel vali Musa ben Zorara fundador de la dinastia d'emirs d'Arzen (Arzan o Arzanene, armeni Altzniq)

Sota els abbssides va pertnyer a les dinasties dels emirs d'Arzen (813-898) que van estar vinculats a la dinastia armnia per enllaos matrimonials i sovint per vassallatge; a les lluites que van esclatar vers el 813 per la successi del Califat, el capitost local, Musa ben Zorara es va constituir en una fora autnoma amb el ttol d emir, per generalment va guardar fidelitat al ostikan d Armnia, si be en alguns moments fou independent durant els perodes turbulents. D un passatge poc clar d un historiador podria deduir-se que Musa estava casat amb una filla o neta d Ashot I Msaker, prncep d Armnia. Vers el 867 Ashot I el gran, gran prncep d'Armnia es va apoderar de part de l'Arzanene (emirat d'Arzen) en direcci al Tigris i l'any segent fou el prncep de Mardastan el que va ocupar la part oriental a l'emir Abul Makhra ben Musa ben Zorara. Fou desprs possessi dels emirs qaysites de Malazgerd.

Al segle X el rei armeni de Vaspurakan (rab Basfurdjan) va rebutjar el domini rab i es va posar sota protecci de Bizanci que al seu torn havia recuperat la conca de l'Eufrates, i Bidlis i Akhlat van esdevenir viles de frontera. El 897 l emir de Diyar Bakr, Ahmed ben Isa ben Shaikh, de la dinastia Shaybnida, cridat pels feudals de Vaspurakan, va atacar l emir d Arzen Abul Makhra ben Musa ben Zorara (que era lleial al rei d Armnia) i el principat de Taron, en mans d una branca dels Bagrtides. Ahmed va annexar Taron, l emirat d Arzen, i les muntanyes de Khoit i Sasun (que abans havien estat de Taron per ara pertanyien a Abul Makhra) el 898.

La influncia dels shaybnides (Xaibnides) de Diyar Bakr es va esvair rapidament per confiscaci del califa; els hamdnides, com a governadors quasi permanents del Diyar Bakr desprs del 905, els van substituir. Vers el 940 els hamdnides Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan i Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan ven estar per la zona durant la seva expedici contra Armnia i en aquest temps van fer una expedici a la regi els ikshdides d'Egipte. El 942 els que van atacar foren els bizantins, per Bidlis va restar en mans dels hamdnides i durant el seu domini s'hi van establir grups dels Bakr ben Wail.

Segons les fonts armenies, Hamdum, un capitost rab, antic general del califa al-Muti (946-974), es va revoltar contra aquest, i amb les seves forces es va apoderar del Altzniq i Amida (Diyarbakir) per fou mort pel rei d'Armnia (el 973 Hamdan encara dominava a Amida o Diyar Bakr). Es possible que sigui una confusi amb l'emir Hamdnida de Mossul Nasir al-Dawla (929-968) o d'Alep, Saif al-Dawla (947-967), si be cap d'ells va morir en lluita contra els armenis. El 963 una germana d'Hamdun de la que no se sap el nom, governava la regi i va seguir aix uns deu anys, desprs dels quals ja no es tenen ms notcies. En algun moment va passar als marwnides, i sota aquestos hi van arribar els kurds, especialment els humaydites (dels que els Banu Marwan eren un clan).

El 1047 van comenar a arribar els turcmans. El 1084 el governador seljcida de Diyar Bakr, Fakhr al-Dawla Muhammad ibn Djuhayr, va acabar amb els marwnides i va entregar les seves terres i fortaleses a amirs turcmans. Bidlis va correspondre a Muhammad ibn Dilma  o Dimla  que va fundar una dinastia (Dilmcides o Dimlcides) que va governar Bidlis fins el 1192 en que va caure en mans de l'amir d'Akhlat. Vers el 1106 o poc desprs l'amir Tughan Arslan de Bidlis i Arzen, que era vassall dels ortquides, va arribar a ocupar Dwin. 

El 1207 Akhlat i Bidlis van caure en mans dels aibides que van installar a la regi molts grups kurds. El 1229 el khwarizmshah Djalal al-Din Manguberti va devastar Akhlat per Bidlis i Van no devien patir els seus atacs perqu s'assenyala un perode de prosperitat, especialment Bidlis esmentada com a centre cultural. El 1233 la poblaci fou massacrada pel general mongol Tchormaghan per es devia recuperar; al cap d'uns anys va passar a domini d'Hulagu, el Il-khan mongol de Prsia (abans de 1258); el ilkhnides la van dominar fins desprs del 1335.

Llavors va esdevenir el centre d'un emirat kurd de la tribu ruzheki que va installar una dinastia que va subsistir amb nombroses vicissituds fins al segle XIX (1847), supeditat normalment als poder superior que exercien hegemonia a la zona: djalayrides, timrides, kara koyunlu, ak koyunlu, safvides i otomans. Kara Yusuf, emir dels kara koyunlu, amb l'ajut del emir ruzhquida de Bidlis, Shams al-Din, va aconseguir derrotar el governador timrida de Van i Hakkari, Izz al-Din Shir i al governador Doladai d'Altzniq o Awnik, i va recuperar les seves antigues possessions entrant a Kars, Ani i gran part d'Armnia. L'emir Sharaf Khan dels ruzhquides (part final del segle XVI) es considerava descendent dels aibides; el seu net Abdal Khan en canvi, va dir a Ewliya Celebi, en la seva visita el 1665, que era descendent dels abbssides. En aquest moment l'emir cobrava el badj o dret de pas a les caravanes, i tenia el dret de cobrar el kharadj (impost de la terra) a la plana de Mush per concessi feta durant el regnat del sult Murat IV (1623-1640); a canvi havia de mantenir una gurdia a la ciutadella que havia de pagar directament; el governador otom del kol (divisi administrativa) de Van cobrava el impost de la djizya que pagaven els rabs i jacobites de la ciutat; unes 70 tribus obeen a l'emir o khan; la meitat de la ciutadella l'ocupava el palau d'Abdal Khan i la resta l'ocupaven unes 300 cases, que s'ajuntaven a les 5000 que hi havia als barris exteriors; la mesquita principal era la Sharafiyya (construda per Sharaf Khan); segons Tavernier l'emir podia reunir de 20 a 25 mil cavallers; la poblaci estava formada per kurds i armenis en majoria; el khan o emir enviava al pujar al tron un tribut a la Porta. El 1724 el khan o emir kurd de Bidlis, Muhammad Abid fou enviat per l'otom Abd Allah Pasha Koprl a conquerir Marand que pertanyia als safvides; la resistncia persa es va concentrar a la ciutat de Zunuz a uns 15 km, i al castell de Diza. Els perses foren derrotats en una gran batalla prop de Marand pels genssers el maig de 1725 i Diza fou ocupada i destruda.

Abbas Mirza, prncep qadjar de Prsia, va fer campanya a Kurdistan a les comarques de Bitlis i Mush (1822) per finalment es va signar la pau d'Erzerum que va restaurar les fronteres turcoperses del 1639. El 1847 els otomans van deposar al darrer emir i van establir el seu domini directe.

Llavors fou un kada del sandjak de Mush dins del wilayat d'Erzurum; desprs de la guerra russoturca de 1877-1878, va esdevenir un wilayat dividit en 4 sandjaks (Bitlis, Siirt, Mush i Gen ) amb prop de 30.000 km2 i 400.000 habitants. Segons Cuinet el sandjak de Bitlis tenia 5500 km2 i 108000 habitants dels que 70000 eren musulmans i 33000 armenis (a ms de 4000 jacobites i 1000 yazidis) per les estadstiques oficials indiquen per 1892/1893 una poblaci pel sandjak de 77.000 habitants (46000 musulmans). El 1898 Lynch estimava que la ciutat de Bitlis tenia uns 33.000 habitants (23000 kurds i la resta armenis i 200 jacobites); poc desprs una estimaci russa assenyala 5100 cases, 3000 dels kurds, 550 dels turcs, i 1500 a armenis.

El 1915 els turcs i kurds, dirigits per Jevdet Bey Pasha, van matar uns 15000 armenis a Bitlis i rodalies . El febrer de 1916 les forces russes van iniciar una ofensiva cap a Mush i Bitlis, i la nit del 2 al 3 de mar van poder ocupar la ciutat fent un miler de presoners; els turcs es van retirar cap a Siirt. L'agost els turcs van iniciar una ofensiva contra Bitlis i Mush i, fortament pressionat, el general Nazarbekov va evacuar la ciutat el dia 5 d'agost, i desprs Mush i Tatvan, cap a Akhlat. Poc desprs (setembre) els turcs van trobar molta resistncia i van comenar a retrocedir, abandonant Mush i Tatvan, que els russos van recuperar per sense prou homes per recuperar Bidlis, i les operacions es van aturar al hivern. La revoluci el 1917 va fer impossibles noves lluites a la zona. Les matances dels armenis combinat amb l'ocupaci russa van arrunar la industria local. El 1927 la poblaci de la ciutat era de noms 9050 habitants i el 1950 de 11.152 habitants.

Sota domini de la repblica turca cadascun dels sandjaks de la wilaya, va esdevenir una wilaya separada. El 1929 Bitlis fou erigida en kada (districte) del wilayat de Mush, per el 1936 va recuperar la seva condici de wilaya dividit en cinc kada: Bitlis, Tatvan, Akhlat (Ahlat), Mukti i Hizan. Ms tard es van afegir els de Groymak i Adilcevaz.

 Nota .


 Bibliografia .
H. F. B. Lynch, Armenia, Traves and Studies (1898), Londres 1901.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389737" title="Chlorurus strongylocephalus" nonfiltered="533" processed="530" dbindex="150537">

Chlorurus strongylocephalus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins al sud-oest d'Indonsia i el Mar d'Andaman.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R., 1994. A phylogenetic study of the parrotfishes family Scaridae (Pisces: Labroidei), with a revision of genera. Rec. Aust. Mus. Suppl. 20:1-86.  ;
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Bleeker, P. 1854: Specierum piscium javanensium novarum vel minus cognitarum diagnoses adumbratae. Natuurkundig Tijdschrift voor Nederlandsch Indi, 7: 415-448. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389739" title="Coma (matemtiques)" nonfiltered="534" processed="531" dbindex="150538">
La coma separa el nombre enter del seu nombre decimal, s a dir, la porci que falta per completar una unitat de la xifra (en base deu). s un signe grfic que en el mn anglosax se substitueix per un punt (per aix apareix aix a la calculadora), mentre que a l'mbit mediterrani es tendeix a reservar els punts per separar els milers. 

La coma ve d'una barra vertical que s'usava al Renaixement per distingit les unitats dels decimals, barra que a l'Edat Mitjana es collocava horitzontalment a sobre de les xifres (aquesta posici a sobre de la lnia resultava incmoda per a la impremta, i per aquest motiu es va procedir al canvi).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389741" title="Chlorurus troschelii" nonfiltered="535" processed="532" dbindex="150539">

 Chlorurus troschelii s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 34,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia i Tailndia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R., 1994. A phylogenetic study of the parrotfishes family Scaridae (Pisces: Labroidei), with a revision of genera. Rec. Aust. Mus. Suppl. 20:1-86.  ;
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Bleeker, P. 1853: Diagnostische beschrijvingen van nieuwe of weinig bekende vischsoorten van Batavia. Tiental I-VI. Natuurkundig Tijdschrift voor Nederlandsch Indi, 4: 451-516. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389749" title="Idris Bidlisi" nonfiltered="536" processed="533" dbindex="150540">
Idris Bidlisi (nom complert Mawlana Hakim al-Din Idris ibn Mawlana Husam al-Din Ali al-Bidlisi), fou un historiador otom, d'origen kurd. El 1501 va fugir a territori otom i se li va encarregar escriure una histria dels otomans en persa, que va completar en 30 mesos, per que no va agradar per una suposada indulgencia amb els perses. A la campanya de Caldiran va guanyar al prnceps kurds sunnites a la causa otomana.

La seva histria porta el ttol de Hasht bihisht (vuit Paradisos, es a dir la histria de vuit sultans de Osman I a Baiazet II). Va escriure tamb alguna poesia.

 Bibliografia .
M. Skr, Das Hest Bihist des Idris Bitlisi, 1931.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389750" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="537" processed="534" dbindex="150541">
El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1964 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre els dies 10 i 24 d'octubre de 1964 a la ciutat de Tquio (Jap).

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.





Vegeu tamb.
  Comit Olmpic Internacional - Medaller Tquio 1964;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389752" title="Concepte 3R" nonfiltered="538" processed="535" dbindex="150542">

De l'angls writer, read i aritmetic, fa referncia a aquells conceptes de matemtiques i llengua en el que la intervenci directe del mestre o professor t un paper destacable en la construcci de les rees instrumentals.

No fa referncia explcita a les classes magistrals, no obstant, la introducci dels nous conceptes per tal d'accelerar el procs d'aprenentatge hi t un factor important el paper transmissor del mestre.

Sn conceptes que es van introduint en un procs lent i en funci del nivell de l'alumne o grup d'alumnes i de la seva possibilitat d'assimilaci.
No forma part de les 3R la seva sistematitzaci, que s'ha de dur a terme en altres sistemes metodolgics com el treball sistemtic o el Mtode cooperatiu a l'escola, que ajudaran ms a donar sentit al que el mestre explica i a fer-ne un s prctic del llenguatge i les matemtiques que per s soles no tindrien ra de ser.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389755" title="C-1412b" nonfiltered="539" processed="536" dbindex="150543">
La C-1412b s una carretera comarcal que comena a la C-14, en terme de Ponts, a la comarca de la Noguera, i mena a Tremp, capital de la comarca del Pallars Juss. T un recorregut de 60 quilmetres.

Histricament, s un tram de l'antiga carretera C-1412, actualment dividida en diverses carreteres: la C-1412a, de Ponts a la N-II en el terme de Jorba, a l'Anoia, la C-1412b, la C-1412az (tram vell per l'interior de Calaf de l'actual C-1412a), i la C-1412bz (tram vell per l'interior d'Isona, Conques i Figuerola d'Orcau de l'actual C-1412b).

Travessa els termes municipals de Ponts, la Baronia de Rialb, Artesa de Segre, Isona i Conca Dell i Tremp.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389757" title="Grifols" nonfiltered="540" processed="537" dbindex="150544">

Grifols () s un provedor de productes derivats de la sang. La companyia tamb subministra aparells, instruments i reactius per a laboratoris d'anlisis clniques.

Productes Principals.
	
Grifols s un important provedor mundial d'immunoglobulines intravenoses (IVIG), albmina, Factor VIII, plasma i altres productes derivats.

Operacions principals.
El 2007, l'empresa tenia una capacitat de 3,6 milions de litres per any de fraccionament de la sang. Dividits en dues plantes, una a Parets del Valls  (2,1 milions de litres per any) i una altre a Los Angeles (1,5 milions de litres, per es va ampliar a 2,2 milions de litres). Als Estats Units l'empresa s propietria de 77 unitats de plasmafresi, on es recull al voltant de 2 milions de litres de plasma a l'any.
 
Grifols es cotitza a la Borsa de Madrid des del 2006. Va passar a formar del IBEX-35 des del gener de 2008.

Histria . 
Grifols va ser fundada el 1940 a Barcelona pel Dr. J.A. Grfols Roig, hematleg i cientfic, com a centre d'investigacions clniques i biolgiques per desenvolupar reactius i productes teraputics. L'empresa va presentar el seu producte lquid IVIG en el mercat europeu a mitjans del decenni dels 90. El 2003, Grifols va adquirir la companyia "Alpha Therapeutic" amb seu a Los Angeles, com la base de la seva expansi a Amrica.

 Referncies . 
http://www.grifols.es/web/presskit/documento_5575.pdf;


Enllaos externs.
Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389760" title="Sharaf Khan Bidlisi" nonfiltered="541" processed="538" dbindex="150545">
Sharaf Khan Bidlisi (o Sharaf al-Din Khan Bidlisi) fou un historiador irani d'tnia kurda, fill de l'amir de Bidlis Shams al-Din Khan.

Va nixer a Kararhrud prop de Qom el 25 de febrer de 1543 mentre el seu pare estava exiliat i sota protecci de Tahmasp I (1524-1576). Va rebre el ttol d' amir dels kurds amb noms 12 anys i el va tenir durant tres anys. El 1568 va participar a la campanya de Gilan contra el darrer prncep kiydida el khan Ahmad Khan (1536-1611) revoltat contra els safvides. El 1576 Ismail II el va nomenar governar de la provncia de Nakhdjvan i Shirwan amb ttol d' amir al-umara dels kurds. Els turcs van envair la regi sota Murat III (1578) i Sharaf es va unir als invasors dirigits per Khusraw Pasha i fou restaurat al tron dels seus ancestres com emir a Bidlis. Va abdicar el 1596/1597 a favor del seu fill Shams al-Din Khan i llavors es va dedicar a acabar la historia dels kurds en persa amb el ttol de Sharaf-nama en 15 captols. La data de la seva mort es desconeguda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389761" title="Bihafrid ibn Farwardin" nonfiltered="542" processed="539" dbindex="150546">
Bihafrid ibn Farwardin fou un agitador religis irani que al final del perode omeia, el 747, es va presentar al Khurasan (desprs d'estar set anys a la Xina) i es va declarar com a nou profeta a Khawaf al districte de Nishapur, agrupant a nombrosos partidaris.

Fou assassinat junt amb els seus adeptes per orde 'Abu Muslim el 749. Les seves doctrines sn similars al zoroastrisme per amb diverses normes derivades del islam com la prohibici del vi, prohibici de menjar animals no sacrificats de la manera ritual, prohibici dels matrimonis consanguinis, abolici de la zamzama, prescripci de set oracions diries de cara al sol, i d'una almoina legal, que sembla que volien regenerar els zoroastrisme per un comproms amb el islam.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389764" title="Supercopa d'Europa de futbol 1980" nonfiltered="543" processed="540" dbindex="150547">
La Supercopa d'Europa 1980 es va disputar a doble partit entre el campi de la Recopa 1979-1980 i el campi de la Copa d Europa 1979-1980. Aquests eren el Valncia CF i el Nottingham Forest. Una dada important de recordar s que el ttol de Supercopa d'Europa no ho havia aconseguit cap equip espanyol encara. 

Partit d anada.
El partit d'anada es va disputar el 25 d'octubre de 1980 en l'estadi City Ground (Nottingham) propietat de l'equip angls. El resultat final va ser 2-1 a favor de l'equip local.

 Detalls del partit .





Partit de tornada.
El partit de tornada es va jugar en l'Estadi Luis Casanova (Valncia) el 17 de desembre de 1980.
El resultat final del partit va ser de 1-0 en el marcador. El Valncia CF es proclamava campi de la Supercopa d'Europa a causa del valor doble dels gols en camp contrari.

 Detalls del partit .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389766" title="Bihkubadh" nonfiltered="544" processed="541" dbindex="150548">
Bihkubadh fou el nom de tres districtes de l'Iraq en poca abbssida, totes a la branca occidental de l'Eufrates (moderna branca d'al-Hilla).  El nom vol dir "Bones terres de Kobad" o "Bondad de Kobad" i es referix al rei sassnida Kobad I (488-497).

Els tres districtes (Bihkubadh Superior, Bihkubadh  Mitj i Baix Bihkubadh) eren al sud a tocar del districte de Kufa i de la Batiha i juntes s'anomenaven Bihkubadhat. Al districte del Bihkubadh Superior, dividit en sis dubdistrictes (tassudj), hi havia les runes de Babilnia entre d'altres. El districte de Bihkubadh Mitj estava dividit en 4 subdistrictes i el Baix Bihkubadh en 5 subdistrictes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389767" title="Bihruz Amir" nonfiltered="545" processed="542" dbindex="150549">
Bihruz Amir (mort 1577) fou khan de Donboli. Era fill d'Amir Rustam.

Fou un fidel aliat dels safvides de Prsia i va participar a la guerra entre el xa Tahmasp I i Sultan Sulayman al-Kanuni (1538). Va restar cinquanta anys al poder com amir, i va morir l'any 1577 quan tenia uns 90 anys d'edat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389769" title="Escola Tecla Sala" nonfiltered="546" processed="543" dbindex="150550">
L'escola Tecla Sala pertany a la Fundaci d'escoles parroquials i es troba  L'Hospitalet de Llobregat. Com a tal, defineix la identitat i l estil educatiu del centre, i en t la responsabilitat ltima davant la societat, l administraci educativa, els pares d alumnes, el professorat i el personal d administraci i serveis. El representant oficial de la instituci titular s el President del Patronat de la Fundaci per a les Escoles Parroquials.

Principis orientadors.
Afavorir el desenvolupament mxim, personal i intellectual, dels alumnes en funci de les seves capacitats.
Educar en la dimensi cristiana i oferir a Jess com a model de conducta i valors, tot potenciant una actitud crtica i fonamentada del fet religis.
L'educaci integral no s noms una formaci en coneixements, sin que cal potenciar d'altres valors humans bsics que s'expressin en actuacions concretes.
Promoure una educaci personalitzada que fomenti iniciativa i creativitat.
Ajudar l alumne a desenvolupar-se perfectament en la societat catalana actual i futura.

Descripci del centre.
El Collegi Tecla Sala abraa tots els nivells escolars que van de l'Educaci Infantil (3 anys) fins al Batxillerat, s a dir, Infantil de 2n cicle, Primria, ESO i Batxillerat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389770" title="Bihruz Khan" nonfiltered="547" processed="544" dbindex="150551">
Bihruz Khan fou khan dels Donboli a l'Azerbaidjan. Era fill de Bender Khan. Fou conegut com Sulayman Khan al-Thani.

Va ser fidels als  perses safvides i quan el sult otom Murat IV va atacar l'Azerbaidjan es va distingir lluitant al costat de les forces del xa persa Safi I (1629 - 1642). Va morir el 1041 de l'hgira (equivalent als anys 1631/1632).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389771" title="Sant Pere d'Aranss" nonfiltered="548" processed="545" dbindex="150552">

Sant Pere d'Aranss s una esglsia romnica del terme d'Aranss, actualment englobat en el de Gavet de la Conca.

Est situada en el poble d'Aranss, i est dedicada a Sant Pere apstol. T encara la categoria de parrquia, per est menada pel mateix rector de Vilamitjana, que resideix a la rectoria de Tremp.


En una visita pastoral del 1314, els delegats de l'Arquebisbe de Tarragona visiten l'esglsia de Sant Pere d'Arens, i ja a partir d'aquell moment s esmentada en diverses actes episcopals: 1391, 1526, 1758...

s un edifici d'una sola nau, molt alterada al llarg dels temps. De l'estructura romnica, noms sn visibles restes a la faana meridional, com un seguit d'arcuacions llombardes, cegues, sota el rfec de la nau. L'aparell visible s de carreus ben escairats, disposats de forma molt regular en filades uniformes. Les arcuacions sn fetes amb carreus ms petits, tamb ben tallats, i amb petites mnsules.

Es tracta d'una obra de la segona meitat del segle XI, i per la seva factura recorda molt la propera esglsia de Santa Maria de Llimiana.


 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa, "Sant Pere d'Aranss", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389775" title="Kamal al-Din Bihzad" nonfiltered="549" processed="546" dbindex="150553">


Kamal al-Din Bihzad  (nascut entre 1450 i 1460- mort vers 1535) fou el ms important dels miniaturistes perses.

Fou el cap dels tallers reials a Herat i Tabriz al final del perode timrida i inici del perode safvida. Va viure a Herat on va treballar habitualment sota els timrides, per anar a Tabriz sota els safvides. Era orfe i fou criat pel gran pintor Mirak Naqqash i va tenir tamb la protecci de Mir Ali Shir Nava'i; per el seu gran patr fou el sult timrida Husayn Baykara (1469-1506). Al comenament del segle XVI fou contractat per Ismail I. Va morir i fou enterrat a Tabriz.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389777" title="Bidlisi" nonfiltered="550" processed="547" dbindex="150554">


Onomstica:
Sharaf Khan Bidlisi, historiador kurd i emir de Bidlis;
Idris Bidlisi, historiador kurd;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389780" title="Sant Fruits d'Aranss" nonfiltered="551" processed="548" dbindex="150555">

Sant Fruits d'Aranss s una esglsia romnica del terme d'Aranss, actualment englobat en el de Gavet de la Conca.

Est situada uns 500 metres a ponent i lleugerament al nord del poble d'Aranss. Ha constat sempre com a capella de la parrquia de Sant Pere d'Aranss, per se'n tenen molt poques notcies: una visita pastoral del 1758 i un pla parroquial del 1904.

s un edifici d'una sola nau, molt senzill. Est coberta amb una volta de can semicircular, i t un sol absis, a llevant, obert a la nau per un arc presbiteral. Presenta dues niques obertures: la porta, a la faana de ponent, amb arc de mig punt fet de dovelles, i una finestra rectangular petita, tamb a ponent.


El temple ha estat molt alterat al llarg del temps. La porta original sembla que era a migdia, on hi ha restes d'uns encaixos potser d'un porxo.

L'aparell s del segle XI, fet de carreus irregulars per ben escairats i ben disposats en filades no del tot regulars. Evidencia una construcci molt rstega, per.

L'estat en qu es troba al tombant dels anys 2008 i 2009 s deplorable: la humitat ha afectat greument volta del temple, i amenaa runa si no s'hi fa una intervenci urgent.




 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa, "Sant Pere d'Aranss", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies,8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389791" title="Barranc de Guixers" nonfiltered="552" processed="549" dbindex="150556">

El barranc de Guixers s un afluent per la dreta del barranc del Llanet, el qual, pel seu costat, s afluent del riu de Conques.

S'origina dins del terme de Llimiana, en el seu enclavament dels Obacs de Llimiana, a llevant de la casa de Menal, a 605 m. alt. Es forma per l'adjunci de dos barrancs: el de Menal, que ve de la Serra dels Obacs, al sud-oest, i el del Roi, que ve del sud fent una volta cap a llevant.

S'aboca en el barranc del Llanet a 493 m. alt, desprs de rebre d'altres barrancs ms curts, entre els quals destaca el de Torrentguixers, que ve de l'interior del terme d'Aranss.

T uns 2 quilmetres de longitud, i discorre pel terme de Llimiana en un origen, i fa de termenal entre els de Gavet de la Conca, antigament el d'Aranss i Isona i Conca Dell, antigament de Conques.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389793" title="Bekaa" nonfiltered="553" processed="550" dbindex="150557">


Bekaa (Baka o Beka, plural Bika) s una plana o vall allargada al Lban, d'una altura mitjana de 1000 metres que s'estn entre les cadenes muntanyoses del Lban i l'Anti Liban. Fou el territori que els grecs van anomenar inicialment Koil Syria (Sria Buida, Celesria), que desprs es va donar al Lban i Palestina. Est regada parcialment per l'Orontes i pel Litani. El clima converteix el territori en una estepa semi rida per on hi ha fora fonts i oasis, i fins i tot alguna depressi pantanosa. La seva poblaci es musulmana i de majoria xita especialment al nord; hi ha algunes ciutats critianes com Zahle, i els drusos viuen al sud de la regi.

Ja fou un graner durant el domini rom. Sota els rabs fou un dels districtes ms rics del djund de Damasc i desprs de tota la provncia. Els omeies van tenir una residncia a Ayn al-Djarr; la capital sota els mamelucs era Karak Nuh, i la vila principal moderna es Zahl. La ciutat ms important histricament es Baalbek, que va perdre la seva importncia sota els mamelucs; sota els otomans Baalbek fou una nihaya o sub provncia, i la Bekaa en conjunt estava formada per dues provncies (wilaya): Bika al-Balabakki i Bika al-Azizi.

Modernament la Bekaa forma la governaci de la Bekaa al Lban, pais al que aporta el 40% de les terres de cultiu, i la seva capital es Zahl, ciutat de majoria cristiana. Anjar a la part oriental de la plana es de majoria armnia. Ciutat cristiana es tamb l'antiga capital libanesa Dayr al-Ahmar.

Vegeu Governaci de la Bekaa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389794" title="Jacobo Sanz Ovejero" nonfiltered="554" processed="551" dbindex="150558">

Jacobo Sanz Ovejero (nascut el 10 de juliol de 1983 a Valladolid) s un futbolista que juga actualment al Getafe CF, cedit pel Real Valladolid.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389796" title="Governaci de la Bekaa" nonfiltered="555" processed="552" dbindex="150559">
La governaci de la Bekaa (       ) s una de les divisions administratives del Lban. La capital es Zahle o Zahl. la superfcie es de 4429 km2 i la poblaci s d'uns 471.209 habitants (2004). Ocupa un ter del pas del que s la principal zona agrcola.

Est dividida en cinc districtes:

Hermel (nord-oest);
Baalbek (nord-est, nord i nord de la part central);
Zahle (sud de la part central);
Rashaya (sud-est);
Bekaa Occidental (sud-oest), capital Joub Jannine.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389797" title="Cant d'Alto-di-Casaconi" nonfiltered="556" processed="553" dbindex="150560">

El cant d'Alto-di-Casaconi s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.


 Administraci .


 
 Composici .
 


 Dmografia .


  
 Enllaos externs .
 El cant d'Alto-di-Casaconi al web de l'Insee;
 pla del cant d'Alto-di-Casaconi a Mapquest;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389800" title="Bilad-i Thalatha" nonfiltered="557" processed="554" dbindex="150561">
Bilad-i Thalatha (Les Tres Viles) s una denominaci administrativa otomana per indicar conjuntament a Eyyub, Galata i Uskudar, s a dir les tres zones urbanes incorporades a la ciutat d'Istanbul. Cadascuna d'aquestes tenia el seu cadi (kadi) independent del cadi d'Istanbul (per de menys rang).

Les tres viles tenien autonomia judicial des de el comenament de l'poca otomana. Tamb gaudien de autonomia policial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389801" title="Canal de Meckel" nonfiltered="558" processed="555" dbindex="150562">
El canal de Meckel (conegut tamb com a fossa de Meckel, forat de Meckel o foramen de Meckel) s una obertura situada a la superfcie medial (interior) del maxillar inferior, que exposa el cartlag de Meckel.

Els mamfers euteris moderns no tenen canal de Meckel, per s que estava present en euteris primitius com Eomaia scansoria.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389804" title="Barranc de Torrentguixers" nonfiltered="559" processed="556" dbindex="150563">

El barranc de Guixers s un afluent per la dreta del barranc del Llanet, el qual, pel seu costat, s afluent del riu de Conques.

S'origina dins del terme d'Aranss, ara de Gavet de la Conca, en el lloc anomenat Tros de Tol, al Clot de Sant Pere, a uns 840 m. alt. Travessa el sector sud-est de les Masies d'Aranss, i davalla cap al nord-est per anar a abocar-se en el Barranc de Guixers a 543 m. alt.

Fa uns 2 quilmetres de llargria, i discorre gaireb tot pel terme d'Aranss (Gavet de la Conca, llevat del darrer tram, de menys de mig quilmetre, en qu entra en el terme de Conques (Isona i Conca Dell).


 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;

]]


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389811" title="Cartlag de Meckel" nonfiltered="560" processed="557" dbindex="150564">
El cartlag de Meckel s el cos cartilagins a partir del qual evolucion el maxillar inferior dels vertebrats. Originalment, era l'inferior dels dos cartlags que suportaven el primer arc branquial en els peixos primitius. Poc a poc esdevingu ms llarg i fort, i adquir msculs capaos de tancar la mandbula en desenvolupament.

En els peixos antics i els condrictis (peixos cartilaginosos com ara els taurons, que no sn primitius en cap sentit de la paraula), el cartlag de Meckel continu sent el component principal del maxillar inferior. Tanmateix, en les formes adultes dels ostectis (peixos ossis) i els seus descendents (amfibis, rptils, ocells i mamfers), el cartlag qued cobert d'os - tot i que en els seus embrions, la mandbula es desenvolupa inicialment com a cartlag de Meckel. En tots els tetrpodes, el cartlag s'ossifica parcialment a la vora posterior de la mandbula, esdevenint l'os articular, que forma part de l'articulaci mandibular en tots els tetrpodes tret dels mamfers.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389815" title="Sant Miquel de la Vall" nonfiltered="561" processed="558" dbindex="150565">

Sant Miquel de la Vall, de vegades anomenat Sant Miquel de la Vall Juss, pel que s'explica a l'apartat d'histria, s un poble de l'antic terme d'Aranss, actualment incls en el terme municipal de Gavet de la Conca. Tot i que de forma ms freqent apareix com a poble del terme d'Aranss, a darreries del segle XIX i principis del XX fou a l'inrevs: el municipi s'anomenava Sant Miquel de la Vall, amb capitalitat de districte en aquest poble, i Aranss hi apareixia com a agregat.


L'origen d'aquesta identitat diferenciada amb Aranss, per comuna entre els tres pobles de la vall s que ja a l'edat mitjana havien tingut una personalitat jurdica comuna, anomenada Vall de Barcedana, amb capitalitat a Sant Miquel de la Vall, segurament hereva de la jurisdicci territorial heretada del castell. Durant els anys de l'edat moderna, tamb tingueren universitat prpia (nom que rebia aleshores el que ara coneixem com a municipi.

Forma unitat geogrfica amb Sant Mart de Barcedana, molt proper, i Sant Cristfol de la Vall, a ponent de la mateixa vall, una mica ms allunyat. El barranc de les Moles, afluent del de Barcedana s el que articula la vall on es troben els tres pobles.

 Etimologia .
Tractant-se d'un topnim descriptiu, a primera vista no sembla difcil d'explicar: el poble advocat a Sant Miquel de la vall. Cal, per, aclarir un parell de coses: Sant Miquel s un sant al qual estan dedicats majoritriament les capelles dels castells medievals. Per tant, tot ens fa pensar de seguida en el Castell Juss, que hi havia en el lloc on ara es troba el poble.

D'altra banda, la vall s anomenada aix, sense cap altre nom que adjectivi la vall. Es tracta, per tant, de la vall per antonomsia, en un sector muntanys i de valls tancades. La Serra de la Vall de Llimiana i la Serra dels Obacs formen al voltant d'aquesta vall un circ de muntanyes que fan que la vall del barranc de les Moles destaqui paisatgsticament per damunt de la vall principal del lloc, des del punt de vista estrictament geogrfic: la vall prpiament dita de Barcedana. D'aquesta manera, la vall del barranc de les Moles passa a ser part integral de la vall de Barcedana, fins al punt que un dels seus pobles duu aquest topnim en el nom, malgrat no ser al costat mateix del barranc aix anomenat.

 Geografia .
 El terme .
L'annex de Sant Miquel de la Vall del terme d'Aranss s format per una srie de petites valls de barrancs afluents del barranc de Barcedana, que constitueixen prcticament tota la capalera d'aquest barranc. La part de la capalera que no hi pertany s del terme de Llimiana, i s tot el vassant nord del Montsec de Rbies, que en aquest lloc marca un fort pends cap al Barcedana, que discorre als seus peus. Aix, la vall del Barcedana queda molt ms oberta pel costat nord, el de Sant Miquel de la Vall, davant del pends pronunciat del vessant septentrional del Montsec.

El barranc de Barcedana neix a l'antic terme de Sant Salvador de Tol, entre Mata-solana i l'Hostal Roig. Actualment, doncs, la capalera sencera s dins del terme de Gavet de la Conca. Al cap de poc tros, el Barcedana entra ja dins de les valls de Sant Miquel de la Vall: de primer, la dels barrancs de la Plana i Ros, desprs el barranc dels Solans, la Llau de la Coma i el barranc de la Masia del Bep. Finalment, el barranc de les Moles, que s la vall ms extensa i poblada, on es troben els tres pobles: Sant Miquel de la Vall, Sant Mart de Barcedana i Sant Cristfol de la Vall.

El lmit sud d'aquest annex est format pels peus del pends del Montsec, a la riba esquerra del Barcedana. Corre parallel a aquest barranc des de prop de la Cova Negra de Mata-solana fins a prop de l'ermita de Sant Miquel, al peu de la Serra de Carboneres, on arrenca el cam per pujar a Sant Salvador del Bosc. Des d'aquest lloc, el termenal, amb Llimiana, baixa a travessar el Barcedana, segueix un tros cap al nord la llera del barranc de les Moles, emprn pel torrent dels Hortals tamb cap al nord, deixant just a llevant del lmit el poble de Sant Cristfol de la Vall, i s'enfila fins a la Serra de la Vall de Llimiana.

El termenal trenca ara cap a llevant, fins que troba el capdamunt del Serrat del Canonge, on comena el lmit amb la part principal del terme d'Aranss. Segueix cap a llevant aquesta serra, fins a assolir el cim del Capolat d'Aranss, de 1.138 m. alt. En aquest lloc troba el lmit amb els Obacs de Llimiana, del terme de Llimiana, que s tota la Serra dels Obacs, fins els Tossalets, de 1.141 m. alt. El termenal fa la volta per llevant als Tossalets, i, de dret cap al sud, segueix un antic cam ramader per anar a trobar el lloc, prop de la Cova Negra de Mata-solana, on hem comenat aquesta descripci.

Al sector sud de la vall principal hi ha unes quantes masies, sense que constitueixin cap entitat de poblaci: el Corral de Claverol, la Masia de la Colomera, el Corral de Miranda, la Masia de l'Agust, el Mas de Quiquet, la Masia de Giness (actualment en runes), la del Peret i les de Gassol i de Maaners (tamb en runes totes dues), al sud-oest, i les masies del Bep, i del Tonera, al sud-oest.

Finalment, tota la part nord est constituda per la vall en forma de circ on hi ha els tres pobles, amb algunes masies al voltant de cadascun d'ells.

 Nuclis de poblaci .
Sn tres els nuclis de poblaci d'aquesta vall: Sant Miquel de la Vall, Sant Mart de Barcedana i Sant Cristfol de la Vall. Sn a prop, sobretot els dos primers, i cadascun d'ells t el seu article propi.

A part d'ells i de les masies esmentades anteriorment, noms cal destacar l'antic poble de Sant Miquel de la Vall, situat al Castell de Sant Miquel de la Vall, que cont les runes del poble sobir de Sant Miquel de la Vall, amb l'esglsia parroquial de Santa Maria del Castell Sobir, i l'ermita de Sant Gervs. Tamb cal esmentar les runes d'una altra esglsia: la de Sant Als, i els esments documentals a d'altres esglsies de les quals no es t cap notcia del seu emplaament: Sant Privat, Sant Serni de Castellet i Santa Ceclia de Barcedana.

 Histria .
Sant Miquel de la Vall t el seu origen en el Castell de Sant Miquel de la Vall, tamb anomenat Castell Sobir. Com molts altres pobles de la comarca, neix del trasllat a terres ms avinents de la poblaci formada a reds del castell. En aquest cas, el poble es forma en un pends del vessant sud-oest del lloc on s el castell, separat d'ell per un torrent.

L'historiador Ignasi M. Puig i Ferrat, malauradament traspassat molt jove, va identificar aquest poble amb Sancti Michaelis de Casis, documentat el 996 en un document del monestir de Gerri de la Sal, al qual pertanyia.

De fet, originalment el poble era al mateix castell, i ha estat posat al descobert en les diferents campanyes arqueolgiques desenvolupades els anys 1978, 1979 i 1980; a part del castell prpiament dit, anomenat Castell Sobir davant del Castell Juss que era on s l'actual poble de Sant Miquel de la Vall, hi van ser trobades les restes de l'esglsia parroquial de santa Maria, la plaa de l'esglsia, amb el traat de les cases que la formaven (entre elles la que possiblement fou casa rectoral), diverses cases, un carrer, el forn de cal i el conjunt de fortificacions del recite. Tot aquest conjunt, retingut en la memria collectiva de la vall, era conegut com els Vilots.

Amb el pas del temps, el que havia estat Castell Juss del mateix complex acoll el desplaament de la poblaci, i aix es forma un Sant Miquel de la Vall Juss que va anar esdevenint el centre de poblaci ms important de la vall. Parallelament, un tercer recinte fortificat del mateix castell, l'anomenat Castellet, don pas al poble de Sant Mart de Barcedana.

Sant Miquel de la Vall, doncs, nasqu del Castellet Juss, tamb documentat com a Sant Miquel de la Vall Juss. El poble acoll l'esglsia parroquial de la vall, tamb anomenada Sant Miquel de la Vall, en part romnica. Aquesta esglsia, com la d'Aranss, conserva la categoria parroquial, per no t rector propi. Atenen la parrquia els rectors in solidum de Gavet, residents tots dos a la rectoria de Tremp.


Tot i no ser un poble mai gaire gros, durant uns quants anys, a l'entorn del 1900, fou cap de districte municipal, que incloa Aranss, com ja ha quedat dit anteriorment. No se'n tenen gaires dades numriques, del poble de Sant Miquel de la Vall sol, totes molt recents; ens mostren un progressiu descens de la poblaci: 41 habitants el 1970, 39 el 1980, i 35 el 2006.

Sant Miquel de la Vall havia tingut escoles pbliques, de nois i de noies, per ja fa anys que foren tancades, i avui dia els infants del poble, i dels dos pobles vens, van a l'escola a Tremp.

 Activitat econmica .
Tradicionalment, l'activitat econmica de la vall de Sant Miquel de la Vall era l'habitual dels pobles pallaresos: collita de cereals, oli, una mica de vinya i pastures per al bestiar, cosa que feia fora abundant, antigament, els ramats ovins i bovins. El bosc tamb era una activitat econmica destacable. A principis del segle XX consten a la vall dos trulls, o molins d'oli, i un de farina.

En l'actualitat, com a tot el Pallars Juss, l'economia ha conservat el conreu del blat i algun altre cereal en els llocs on s possible, i la ramaderia s'ha girat ms cap a la porcina.

 Festes i tradicions .
La Festa Major de Sant Miquel de la Vall no s ja en motiu de la festa patronal de Sant Miquel. En els darrers anys s'ha celebrat el darrer diumenge d'agost, primer, i el darrer de setembre, posteriorment.

La data de sant Miquel Arcngel es dedicava a la fira de l'Hostal Roig, una gran fira de bestiar que coincidia amb el pas dels ramats de la muntanya, on s'estaven els mesos d'estiu, a la plana, per tal de passar l'hivern. Era una fira molt important, on es trobaven prcticament totes les poblacions de la zona del Montsec. Complementava la fira de Sant Miquel la pujada a Sant Salvador del Bosc, el Sant del Bosc, amb una process on se solien complir moltes prometences fetes durant tot l'any, pel cam que hi puja, conegut com a Cam de les Cent Corbes.

Una altra diada assenyalada era la de sant Mart, per no pas per la vena poblaci de Sant Mart de Barcedana, sin perqu les dones de Sant Miquel de la Vall, que havien estat criant perdius per tal de vendre-les aquest dia, baixaven a la Fira de Sant Mart de Vilanova de Mei, on eren famoses les perdiuaires de Sant Miquel de la Vall.

L'ermita de sant Gervs era l'escenari d'una altra de les celebracions de la vall: l'Aplec de sant Gervs reunia molta gent, sobretot dels tres pobles de la vall. S'hi pujava (mitja horeta de cam per un cam costerut), se celebrava una process des del proper castell, es benea el terme, se celebrava la missa de precepte i s'hi cantaven els goigs dels sants Gervs i Prots. Actualment s'ha afegit a la festa un dinar popular.

 Serveis turstics .
No hi ha cap establiment per al turisme a Sant Miquel de la Vall. S que n'hi ha dos, casa Jaumet i casa Roca, al ve poble de Sant Mart de Barcedana. Es tracta de dues cases d'allotjament rural.

 Comunicacions .
No hi ha cap carretera de la xarxa primria o secundria que passi per Sant Miquel de la Vall. Ara b, una carretera local asfaltada surt de Llimiana cap a llevant i mena a Sant Cristfol de la Vall primer (2 km.), desprs a Sant Mart de Barcedana (1,5 km. ms), des d'on en surt una altra que mena en poc tros a Sant Miquel de la Vall (1 km.).

De Sant Mart de Barcedana, la pista o carretera continua cap al sud-est, i mena a Mata-solana i l'Hostal Roig, on entronca amb la carretera L-913, inacabada carretera que havia d'enllaar Vilanova de Mei amb Llimiana.

De prop de Mata-solana arrenca tamb una pista parallela al barranc de Barcedana que recorre els peus del vessant septentrional del Montsec de Rbies i mena fins a ran mateix del Pant dels Terradets, a la carretera LV-9121.

D'altres pistes menen al Castell de Sant Miquel de la Vall, Sant Gervs i Aranss, per no sempre estan en prou bon estat per circular-hi.

L'nic mitj de transport pblic que passa pels tres pobles de la vall s el trasport escolar organitzat pel Consell Comarcal del Pallars Juss, que duu els nois d'aquests pobles a l'escola a Tremp.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT alia. "Castell Juss de Sant Miquel de la Vall", "Sant Miquel de la Vall", "Sant Mart de Barcedana", "Sant Privat", "Sant Serni de Castellet", "Santa Ceclia de Barcedana", "Castell Sobir de Sant Miquel de la Vall", "Santa Maria del Castell Sobir" i "Sant Gervs del Castell Sobir", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Sant Miquel de la Vall", a Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 BERTRAN I CUDERS, Josep. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss, Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Aranss", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Hiperenciclopdia catalana en lnia;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Allotjament rural a Sant Mart de Barcedana;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389819" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="562" processed="559" dbindex="150566">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es disputaren 36 proves atltiques, 24 en categoria masculina i 12 en categoria femenina. Les proves es realitzaren a l'Estadi Olmpic de Tquio entre els dies 14 i 21 d'octubre de 1964.

En aquesta edici s'introduren dues noves proves en categoria femeina: els 400 metres llisos i el pentatl. Participaren un total de 1018 atletes, 728 homes i 236 dones, de 80 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Atletisme 1964;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389821" title="Sant Cristfol de la Vall" nonfiltered="563" processed="560" dbindex="150567">

Sant Cristfol de la Vall, de vegades anomenat Sant Cristfol de Llimiana, s un poble de l'antic terme d'Aranss, actualment incls en el terme municipal de Gavet de la Conca.

Forma unitat geogrfica amb Sant Mart de Barcedana i Sant Miquel de la Vall, a llevant de la mateixa vall. El barranc de les Moles, afluent del de Barcedana s el que articula la vall on es troben els tres pobles.


Sant Cristfol de la Vall t esglsia, dedicada a sant Cristfol, que dna nom al poble. Fou primer sufragnia de Santa Maria de Llimiana (almenys des del segle XV), i desprs del 1904 fou unida a Sant Miquel de la Vall. L'esglsia tenia origen romnic, tot i que en el temple actual no se'n reconeix res. Documentada des del 930 en documents de Santa Maria de Gerri de la Sal, apareix en diversos documents episcopals fins el moment actual.

Aquestes esglsies no tenen rector propi. Atenen la parrquia de Sant Miquel de la Vall i les seves sufragnies els rectors in solidum de Gavet, residents tots dos a la rectoria de Tremp.

Amb una poblaci molt semblant a la dels altres dos pobles de la vall, Sant Cristfol t actualment 15 habitants; el 1970 en tenia 27, i el 1981, 29.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Sant Miquel de la Vall", a Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Cristfol de la Vall o de Llimiana", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss, Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Aranss", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Hiperenciclopdia catalana en lnia;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389822" title="Mario Gutirrez Cotelo" nonfiltered="564" processed="561" dbindex="150568">

Mario Gutirrez Cotelo (nascut el 10 de febrer de 1975 a Langreo, Astries) s un futbolista que juga actualment al Getafe CF.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389823" title="Bilal ibn Djarir al-Muhammadi" nonfiltered="565" processed="562" dbindex="150569">
Abu l-Nada Bilal ibn Djarir al-Muhammadi fou governador zuryida d'Aden i visir de Taizz.

El prncep zuryida Saba ibn Abi l-Suud el va nomenar governador d'Aden quan va esclatar la guerra contra el seu cos i cosobir, el masdida Ali ibn Abi l-Gharat, que governava Aden (1136-1138). A la mort de Saba (1139) el va succeir el seu fill al-Aazz ibn Saba que estava gels de Bilal i va intentar fer-lo matar, per va morir abans d'aconseguir-ho (1140). Mentre Bilal havia fugit a Taizz fugint d'un germ, i llavors va proclamar all sobir a un fill de Saba, Muhammad ibn Saba al-Muazzam, per damunt dels fills d'al-Aazz; el nou sobir es va casar amb la filla de Bilal. En recompensa va rebre el ttol de visir de Taizz, crrec que va ocupar fins a la seva mort entre 1151 i 1153. Tamb va rebre del califa fatimita el lakab honorfic dal-Shaykh al-said al-muwaffak al-sadid. 

Dos dels seus fills el van succeir al crrec desprs de la seva mort i fins el 1173 (conquesta aibida).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389826" title="Rutilius Taurus Aemilianus Palladius" nonfiltered="566" processed="563" dbindex="150570">
Rutilius Taurus Aemilianus Palladius o Rutilio Tauro Emiliano Paladio, tamb anomenat simplement Paladio o Palladio, fou un escriptor i agrnom rom del segle IV. No se coneixen els detalls de sa vida. No obstant, part de la seua obra ha aplegat fins els nostres temps.

Palladius s molt conegut pel seu llibre sobre agricultura Opus agriculturae (a voltes conegut com De Re Rustica).

Per llegir ms.
 Palladius (edited by Robert H. Rodgers) Opus Agriculturae, De Veterinaria Medicina, De Insitione. 1975. ISBN 3-598-71573-0;
 Robert H. Rodgers. An Introduction to Palladius. University of London, Institute of Classical Studies, Bulletin Supplement 35. London, 1975.

Enllaos externs.
Full Latin text of Opus agriculturae;
Early English translation of Palladius;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389828" title="Serra d'Esparreguera" nonfiltered="567" processed="564" dbindex="150571">

La Serra d'Esparreguera s una serra situada al nord de la provncia de Castell entre els termes de La Torre d'en Besora i Culla a l'Alt Maestrat. La seua cima ms alta s de Esparreguera (nom que li dona a la Serra) i que culmina als 1.087 metres d'altitud, junt amb el Morral Blanc de 1.060 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Destaca la seua altitud ja que s'encontra en un pla i sobresortix una gran muntanya en mig d'ell.

Vegeu tamb.
Culla;
La Torre d'en Besora;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389833" title="Quraix" nonfiltered="568" processed="565" dbindex="150572">
Quraix o Curaix (en rab:     ; transliteraci: Quray; en turc: Kurey . Altres transliteracions inclouen: Quraish, Quresh, Quraysh, Koreish o Coreish.) era la tribu dominant a la Meca quan va sorgir l'islam, els membres de la qual s'encarregaven de la protecci de la Ka'ba. Era la tribu a la qual pertanyia el profeta Muhmmad per tamb la que va liderar l'oposici inicial a la religi islmica. Els quraixites foren la classe dominant a Al-ndalus.

Referncies.


Enllaos externs.
 Muhmmad;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389834" title="Saba Potica" nonfiltered="569" processed="566" dbindex="150573">
Saba Potica fou una revista especialitzada en poesia, fundada l'any 1980 per l'escriptor i traductor Miquel-Llus Muntan, que la va dirigir. Amb seu a Esplugues de Llobregat, va arribar a treure trenta nmeros, i a les seves pgines van publicar un bon nombre de poetes en llengua catalana, dels ms novells als ms consagrats. Incloa, aix mateix, traduccions d'altres llenges, notcia de novetats, crtica de llibres i entrevistes. El darrer nmero va aparixer el mes de maig de 1992.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389838" title="Sparisoma amplum" nonfiltered="570" processed="567" dbindex="150574">

Sparisoma amplum  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 39 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moura, R.L., J.L. de Figueiredo i I. Sazima, 2001. A new parrotfish (Scaridae) from Brazil, and revalidation of Sparisoma amplum (Ranzani, 1842), Sparisoma frondosum (Agassiz, 1831), Sparisoma axillare (Steindachner, 1878) and Scarus trispinosus Valenciennes, 1840. Bull. Mar. Sci. 68(3):505-524.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389839" title="Sant Mart de Barcedana" nonfiltered="571" processed="568" dbindex="150575">

Sant Mart de Barcedana s un poble de l'antic terme d'Aranss, actualment incls en el terme municipal de Gavet de la Conca.

Forma unitat geogrfica amb Sant Miquel de la Vall, molt proper, i Sant Cristfol de la Vall, a ponent de la mateixa vall, una mica ms allunyat. El barranc de les Moles, afluent del de Barcedana s el que articula la vall on es troben els tres pobles.

Els seus orgens, cal cercar-los en el tercer recinte fortificat del complex del castell de Sant Miquel de la Vall: el Castellet, tamb anomenat Castellet de Llimiana o Castell de Castellet de Llimiana. Al seu reds sorg el poble. D'aquest castellet, no en queden restes conegudes, tot i que la casa Roca t elements constructius que fan pensar en aquest castellet desaparegut.


Com Sant Miquel de la Vall i Sant Cristfol de la Vall, Sant Mart de Barcedana pertangu al monestir de Gerri de la Sal fins al segle XIII, i pass posteriorment a ser possessi de Santa Maria de Mei.

Malgrat estar dedicat a sant Mart, aquest poble no t esglsia; noms hi ha una capella particular a la casa Roca, actualment convertida en allotjament rural compartit amb la famlia que hi viu, dedicada a sant Francesc d'Asss. L'esglsia de Sant Mart de Barcedana est mpliament documentada des del 930 fins el 1170 en documents de Gerri de la Sal.

Fou parrquia, en aquells anys en qu es t constncia de la seva existncia, i desprs pass a formar part de la parrquia de Santa Maria de Llimiana. Actualment aquesta parrquia s menada pel rector de Palau de Noguera, resident a la rectoria de Tremp. Ara per ara, per, no es conserva ni tan sols la memria del seu emplaament exacte.

Tot i estar situat en lloc ms planer i ben comunicat, Sant Mart de Barcedana t, actualment i histrica, menys poblaci que Sant Miquel de la Vall. El 1981 hi constaven 27 habitants, que sn 30 el 2006.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Sant Miquel de la Vall", a Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 BERTRAN I CUDERS, Josep. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Castell de Castellet de Llimiana" i "Sant Mart de Barcedana", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss, Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Aranss", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Hiperenciclopdia catalana en lnia;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Allotjament rural a Sant Mart de Barcedana;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389841" title="Bigorno" nonfiltered="572" processed="569" dbindex="150576">

Bigorno (en cors Bigornu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 78 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389844" title="Campile" nonfiltered="573" processed="570" dbindex="150577">

Campile (en cors Campile) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2005 tenia 197 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389852" title="Temporada 2004-05 de l'NBA" nonfiltered="574" processed="571" dbindex="150578">

La temporada 2004-05 de l'NBA fou la 59 en la histria de l'NBA. Comen el 2 de novembre de 2004 i finalitz el 20 d'abril de 2005. San Antonio Spurs fou el campi desprs de guanyar a Detroit Pistons per 4-3.

 Aspectes ms rellevants .
 Charlotte Bobcats debut aquesta temporada i es convert en el trent equip de l'NBA. La seva primera campanya la jugaren en el Charlotte Coliseum.
 Es modific el format de les divisions, i s'ampliaren a 6 divisions de 5 equips cada una.
 L'All-Star Game es jug el 22 de febrer de 2006 en el Pepsi Center de Denver, Colorado. L'Est guany per 125 a 115. Allen Iverson fou nomenat MVP del partit per segona vegada en la seva carrera.
 Quentin Richardson guany el concurs de triples, Steve Nash el Skills Challenge, i Diana Taurasi, Dan Majerle i Shawn Marion el Shooting Stars, sent tots de Phoenix Suns. Amare Stoudemire particip en el concurs de mates, per no pogu completar l'xit dels Suns.
 A l'estiu, Shaquille O'Neal fou traspassat a Miami Heat degut a l'enfrontament i les disputes que existien amb Kobe Bryant. Phil Jackson tamb deix la banqueta dels Lakers, sent substitut per Rudy Tomjanovich; l'equip quedaria fora dels playoffs per cinquena vegada en la seva histria.
 Memphis Grizzlies disput els seus partits en el nou FedExForum.
 El 13 de mar de 2005, Donyell Marshall de Toronto Raptors anot 12 triples davant Philadelphia 76ers, igualant la marca de Kobe Bryant de ms triples anotats en un partit. Marshall ho aconsegu amb 19 intents, mentre que Bryant en va fer un de menys.
 El 19 de novembre de 2004, en el The Palace of Auburn Hills, es produ una batalla campal entre jugadors de Indiana Pacers i Detroit Pistons, i espectadors; faltaven 45,9 segons per al final del partit. Les sancions foren dures i la de Ron Artest, amb 73 partits de cstig, fou la ms llarga de la histria de l'NBA.
 Chicago Bulls es classific per als playoffs, fet que no succea des de 1998. Desprs de comenar la temporada amb un balan negatiu de 0-9, canvi la ratxa. La seva plantilla, amb Ben Gordon, Eddy Curry, Kirk Hinrich i Luol Deng, era de les ms joves de la histria.
 Washington Wizards aconsegu entrar en els playoffs per primer cop des que canvi el seu nom de Bullets pel de Wizards, a la temporada 1997-98.

 Classificacions .


* V: victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

 Estadstiques .


 Premis .
 MVP de la temporada;
  Steve Nash (Phoenix Suns);

 Millor defensor;
  Ben Wallace (Detroit Pistons);

 Rookie de l'any;
  Emeka Okafor (Charlotte Bobcats);

 Millor sis home;
  Ben Gordon (Chicago Bulls);

 Jugador amb millor progressi;
  Bobby Simmons (Los Angeles Clippers);

 Entrenador de l'any;
  Mike D'Antoni (Phoenix Suns);

 Primer quintet de la temporada;
F - Tim Duncan, San Antonio Spurs;
F - Dirk Nowitzki, Dallas Mavericks;
C - Shaquille O'Neal, Miami Heat;
G - Allen Iverson, Philadelphia 76ers;
G - Steve Nash, Phoenix Suns;

Segon quintet de la temporada;
F - LeBron James, Cleveland Cavaliers;
F - Kevin Garnett, Minnesota Timberwolves;
C - Amare Stoudemire, Phoenix Suns;
G - Dwyane Wade, Miami Heat;
G - Ray Allen, Seattle Supersonics;

Tercer quintet de la temporada;
F - Tracy McGrady, Houston Rockets;
F - Shawn Marion, Phoenix Suns;
C - Ben Wallace, Detroit Pistons;
G - Kobe Bryant, Los Angeles Lakers;
G - Gilbert Arenas, Washington Wizards;

Primer quintet defensiu;
C - Ben Wallace, Detroit Pistons;
F - Kevin Garnett, Minnesota Timberwolves;
G - Bruce Bowen, San Antonio Spurs;
F - Tim Duncan, San Antonio Spurs;
G - Larry Hughes, Washington Wizards;

Segon quintet defensiu;
F - Tayshaun Prince, Detroit Pistons;
C - Marcus Camby, Denver Nuggets;
G - Chauncey Billups, Detroit Pistons;
F - Andrei Kirilenko, Utah Jazz;
G - Jason Kidd, New Jersey Nets;
G - Dwyane Wade, Miami Heat;

Primer quintet de rookies;
Emeka Okafor, Charlotte Bobcats;
Dwight Howard, Orlando Magic;
Ben Gordon, Chicago Bulls;
Andre Iguodala, Philadelphia 76ers;
Luol Deng, Chicago Bulls;

Segon quintet de rookies;
Nenad Krstic, New Jersey Nets;
Marvin Williams, Atlanta Hawks;
Josh Childress, Atlanta Hawks;
Jameer Nelson, Orlando Magic;
Al Jefferson, Boston Celtics;

 Vegeu tamb .
 Draft de l'NBA del 2004;
 All-Star Weekend de l'NBA 2005;
 Playoffs de l'NBA del 2005;
 Finals de l'NBA del 2005;



 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389853" title="Campitello" nonfiltered="575" processed="572" dbindex="150579">

Campitello (en cors Campitellu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 103 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389855" title="Bsquet als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="576" processed="573" dbindex="150580">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es disput una competici de bsquet en categoria masculina. La prova es realitz entre els dies 11 i 23 d'octubre de 1964.

Comits participants.
Participaren un total de 189 jugadors de 16 comits nacionals diferents.


;
;
 Canad;
;

;
;
;
;

  Iugoslvia;
;
;
;

;
 Puerto Rico ;
;
;


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Ronda preliminar.
Els equips sn situats en dos grups de 8, jugant set partits entre els membres del grup. Sn atorgats 2 punts per victria i 1 punt per derrota. 
Grup A;




 Polnia derrota Hongria 56-53;
 Puerto Rico derrota Mxic  73-55;
 Uni Sovitica derrota Hongria 84-42;
 Jap derrota Canad 58-37 ;
 Uni Sovitica derrota Puerto Rico 82-63;
 Jap derrota Hongria 58-41 ;
 Itlia derrota Canad 66-54;
 Mxic derrota Polnia 71-70;
 Mxic derrota Canad 78-68;
 Itlia derrota Hongria 77-73;
 Uni Sovitica derrota Jap 72-59;
 Itlia derrota Mxic 85-80;
 Puerto Rico derrota Polnia 66-60;
 Jap derrota Itlia 72-68 ;

 Hongria derrota Mxic 69-61;
 Uni Sovitica derrota Polnia 74-65;
 Puerto Rico derrota Canad 88-69;
 Puerto Rico derrota Hongria 74-59;
 Polnia derrota Canad 74-69;
 Mxic derrota Jap 64-62 ;
 Uni Sovitica derrota Itlia 76-67;
 Puerto Rico derrota Jap 65-55;
 Uni Sovitica derrota Canad 87-52;
 Itlia derrota Puerto Rico 74-64;
 Polnia derrota Jap 81-57;
 Uni Sovitica derrota Mxic 87-76;
 Hongria derrota Canad 70-59 ;
 Polnia derrota Itlia 61-58;


Group B;




 Finlndia derrota Corea del Sud 80-72;
 Uruguai derrota Finlndia 73-55 ;
 Iugoslvia derrota Austrlia 74-70;
 Brasil derrota Corea del Sud 92-65 ;
 Estats Units derrota Uruguai 83-28;
 Iugoslvia derrota Per 73-64;
 Brasil derrota Finlndia 61-54;
 Austrlia derrota Corea del Sud 65-58;
 Finlndia derrota Austrlia 61-59;
 Per derrota Corea del Sud 84-57;
 Brasil derrota Uruguai 80-68;
 Per derrota Brasil 58-50;
 Estats Units derrota Iugoslvia 69-61;
 Iugoslvia derrota Corea del Sud 99-66;

 Finlndia derrota Per 63-59;
 Estats Units derrota Brasil 86-53;
 Uruguai derrota Austrlia 58-57;
 Estats Units derrota Corea del Sud 116-50;
 Iugoslvia derrota Finlndia 74-45;
 Brasil derrota Austrlia 69-57;
 Uruguai derrota Per 69-59;
 Iugoslvia derrota Uruguai 84-71;
 Estats Units derrota Austrlia 78-45;
 Uruguai derrota Corea del Sud 105-64;
 Brasil derrota Iugoslvia 68-64;
 Estats Units derrota Finlndia 77-51;
 Austrlia derrota Per 81-62;
 Estats Units derrota Per 60-45;


Semifinals.
Els dos primers equips de cada grup juguen la semifinal que determinar els quatre primers llocs, jugant el vencedor de cada grup amb el segon de l altre. El tercer i quart de la ronda preliminar juguen encreuats amb els de l altre grup per determinar els llocs del cinqu al vuit, i aix successivament.



Finals.
El vencedor de cada parell de semifinals s enfronta amb el perdedor de l altre semifinal del seu grup.



Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Bsquet 1964;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389859" title="Canavaggia" nonfiltered="577" processed="574" dbindex="150581">

Canavaggia (en cors Canavaghja) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 98 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389865" title="Prleg" nonfiltered="578" processed="575" dbindex="150582">
Un prleg (pres del llat prol gus i del grec        s) s un escrit, normalment un tipus d'assaig, que precedeix el cos d'una obra escrita. Pot tenir moltes funcions, estant les ms habituals la de servir de intruducci a l'obra o a l'autor, o fins i tot al contexte (histric, cientfic, etc.) on va ser escrita. Normalment no formen part imprescidible de l'obra, encara que tamb hi ha exemples d'obres que comenen al prleg.

Els prlegs, normalment, sn escrits pel mateix autor de l'obra (o fins i tot per un familiar), pel seu editor o per un estudis de l'autor.

Com gnere literari que hi s, els prlegs tamb es presten a servir de ferramenta per a la creaci literria. Exemples coneguts sn els prlegs a llibres inexistents escrits per Borges i per Calvino.

Enllaos externs.
Borges: las esttica y tica del prlogo. Assaig de Begonya Saez Tajafuerce a la pgina de la Universidad Complutense de Madrid.

Bibliografia.
Diccionari catal-valenci-balear: Prleg.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389866" title="Ratol marsupial tropical" nonfiltered="579" processed="576" dbindex="150583">

El ratol marsupial tropical (Antechinus adustus) s una espcie de petit marsupial carnvor, relacionat estretament amb el ratol marsupial de Stuart (Antechinus stuartii).

Viu en una petita rea de bosc tropical, des de Paluma fins al mont Spurgeon, al nord-est de Queensland (Austrlia). Es diferencia del ratol marsupial de Stuart, amb el qual era classificat antigament dins una mateixa espcie, pel seu pelatge ms llarg i fosc. Comparteix l'inusual comportament d'aparellament de molts dels seus parents, en qu poc desprs de la temporada de reproducci moren tots els mascles a causa d'una malaltia relacionada amb l'estrs.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389868" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="580" processed="577" dbindex="150584">

En els Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es realitzaren 10 proves de boxa, totes elles en categoria masculina. La competici es dugu a terme al Palau de Gel Korekuen de la ciutat de Tquio entre els dies 11 i 23 d'octubre de 1964.

En la competici de boxa participaren un total de 269 boxadors de 56 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Boxa 1964;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389869" title="Crocicchia" nonfiltered="581" processed="578" dbindex="150585">

Crocicchia (en cors A Crucichja) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 50 habitants. Forma part de la comarca tradicional corsa (pieve) de Castagniccia.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389874" title="Castagniccia" nonfiltered="582" processed="579" dbindex="150586">

La Castagniccia (prononciat ta, com "cach'tagni tchia" o "cach'tagni tcha" a, ]) s una regi de Crsega situada al centre-est de l'illa. Pren el seu nom del castanyer, castagnu en cors, arbre omnipresent a la regi. Fora boscosa i rica en aigua, tot i que muntanyosa i de difcil accs, en el segle XIX va tenir la densitat de poblaci ms alta de Crsega. La seva economia es basava en la cultura de la castanya, que salv nombrosos corsos de la fam.  

La Castagniccia est situe au Centre-Est de la Corse. Rgion montagneuse, El seu punt culminant s el San Petrone (1.767 m). Dotada d'una terra frtil i rica en cabals d'aigua, verda i boscosa, que contrasta amb altres regions ms pobres i seques.  

Els seus lmits sn els rius Golu a l'oest i al nord, Tavignanu al sud, a l'est la planura oriental i el mar Tirr.

 Geografia .
La Castagniccia est formada pels pievi segents :
 Alisgiani (Alesani);
 Ampugnani;
 Boziu;
 Campuloru;
 Casccuni (Casacconi);
 Casinca;
 Mercuriu (pieve histric, ms tard unit a Boziu);
 Muriani;
 Orezza;
 A Rogna (en part : marge esquerre de Tavignanu);
 Rustinu;
 A Serra;
 Tlcini (en part);
 Tavagna;
 Vallerustie;
 Verde;

 Galeria d'imatges .


 Enllaos externs .
Sindicat d'Iniciativa de la Castagniccia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389875" title="Glndula salival" nonfiltered="583" processed="580" dbindex="150587">
Les glndules salivals secreten la saliva, la qual cont enzims que duen a terme la fase inicial de la digesti de l aliment.

Glndules salivals majors.

Formen unitats anatmiques perfectament distingibles i es situen fora de la cavitat oral. El seu parnquima est dividit en lbuls i lobels per mitj de septes de teixit connectiu. Sn glndules tbulo-acinars i per tant tenen dues zones: secretora i excretora. La zona secretora pot ser serosa, mucinosa o seromucosa, i pot tenir cllules mioepitelials que ajuden a impulsar la secreci cap als conductes. La zona excretora s activa, ja que modifica la saliva que passa pels primers conductes: conductes intercallars > estriats > intralobelars. Desprs vnen els conductes interlobelars > lobulars > terminals que sn els que desemboquen a la cavitat oral. Secreten saliva en resposta a estmuls.

Glndula partida. Secreci serosa. s la ms voluminosa, i es situa sota el conducte auditiu extern, davant l apfisi mastoide i estiloide, i darrera la branca ascendent de la mandbula (a les galtes). El seu conducte excretor, anomenat conducte de Stenon, travessa el mscul buccinador per a desembocar a la mucosa oral a l alada del primer o segon molar. El nervi facial penetra en l espessor de la glndula partida i s hi ramifica en el seu interior. Est envoltada per una aponeurosi anomenada cella parotdia.
Glndula submandibular. Seromucosa. Per la seva mida mitjana s la que forma major quantitat de saliva (60%). Les cllules seroses es posen com envoltant les mucoses. Les glndules seroses sn basfiles i les mucinoses sn eosinfiles. Es situa a la porci lateral de la regi suprahiodal just per sota de l angle de la mandbula. El seu conducte excretor, conducte de Warthon, desemboca a ambds costats del fre lingual. T la cella submandibular i es relaciona amb els vasos facials, nervi hipogls i nervi lingual. ;
Glndula sublingual. Mucosa. s la ms petita i es situa al terra de la boca, per sota la mucosa del solc alveololingual. El seu conducte excretor, conducte de Bartholin, finalitza a ambds costats del fre lingual per fora del conducte de Warthon.

Glndules salivals menors.
Sn glndules microscpiques seromucoses, mucinoses o seroses que produeixen el 5% de la saliva. Es situen disperses per tota la mucosa oral, com ara llavis, parets, llengua i paladar. Secreten saliva contnuament.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389878" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="584" processed="581" dbindex="150588">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es realitzaren 7 proves de ciclisme, totes elles en categoria masculina. Aquestes proves es dividiren en dues de ciclisme en ruta, formades per una contrarellotge individual i una contrarellotge per equips, i en cinc proves de ciclisme en pista. 

La competici es realitz entre els dies 14 i 20 d'octubre de 1964 al Pac Olmpic Komazawa situat a la poblaci de Setagaya per les proves en ruta, i al Veldrom d'Hachi ji pel que fa a les proves en pista. En aquesta edici s'introdu la persecuci individual i participaren un total de 303 ciclistes de 40 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Ciclisma en ruta.


Ciclisma en pista.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Ciclisme 1964;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389881" title="Amanita ocreata" nonfiltered="585" processed="582" dbindex="150589">

Amanita ocreata s una espcie de fong basidiomicet verins, una de les moltes que formen el gnere Amanita. s present al nord-est pacfic i la provncia florstica de Califrnia, a Nord-amrica, i s'associa amb els roures. Els grans cossos fructificants (els bolets) solen aparixer a la primavera; el pileus pot ser blanc o ocre i sovint desenvolupa un centre marrons, mentre que l'estpit, l'anell, la lamella i la volva sn tots blancs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389885" title="Lento" nonfiltered="586" processed="583" dbindex="150590">

Lento (en cors Lentu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 91 habitants.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389886" title="Riu Montlle" nonfiltered="587" processed="584" dbindex="150591">


El riu Montlle naix en terres aragoneses, en concret en la poblaci de Puertomingalvo a la comarca Gdar-Javalambre. El riu naix a ms de 1.300 metres d'altitud i s'uneix a prop dels 1.000 metres amb la Rambla de la Vdua entre els termes municipals de Culla i Benafigos. Fa de frontera amb les terres d'Arag i el Pas Valenci en els termes municipals de Puertomingalvo-Vistabella del Maestrat i Mosquerola-Vistabella del Maestrat. El riu no sol portar aigua en tot l'any, per com ocorre en molts rius de la provncia, solen portar-ne en els mesos que ms plou, com per exemple, a la tardor o en els mesos de primavera, tot i que tamb sol dur-ne quan hi han fortes nevades. El riu fa un espectacular can a prop de la desembocadura entre Culla i Benafigos i sol passar desapercebut per els visitants i turistes que van a la zona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389889" title="El gronxador" nonfiltered="588" processed="585" dbindex="150592">

  El gronxador s una pintura a l'oli realitzada per Auguste Renoir el 1876 i que actualment s'exposa al Museu d'Orsay de Pars.

Un home d'esquena s'adrea a una jove dona dempeus sobre un gronxador, sota els ulls d'una nena i d'un segon home recolzat contra el tronc d'un arbre. Renoir ens dna la impressi de descobrir una conversa: fixa, com en una instantnia fotogrfica, el joc de les mirades que convergeixen cap a l'home d'esquena. La jove dona desvia la mirada, com destorbada. A aquest quartet del primer pla, respon el grup dels cinc personatges al pla de darrere, que Renoir ha esbossat rpidament en poques pinzellades.

El gronxador ofereix molts punts en com al Bal du moulin de la galette. Els dos han estat executats parallelament durant l'estiu de 1876. Els models del gronxador, Edmond, el germ d'August Renoir, el pintor Robert Goeneutte i Jeanne, una jove de Montmartre, figuren entre els ballarins del Ball. Una mateixa atmosfera de despreocupaci impregna els dos quadres. Com en el Ball, Renoir ha buscat sobretot traduir els efectes del sol que illuminen l'escena, filtrats pels fullatges, en particular sobre la roba i el terra. Aix va desagradar particularment als crtics de l'exposici impressionista de 1877. No obstant aix, el quadre va trobar un comprador: es tracta de Gustave Caillebotte, que igualment va comprar Bal du moulin de la galette.

Enllaos externs.

Fitxa al Museu d'Orsay;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389890" title="Cadernera americana" nonfiltered="589" processed="586" dbindex="150593">

La cadernera americana (Carduelis tristis) s un ocell nord-americ de la famlia dels fringllids. s un ocell migratori, que s'estn del sud del Canad fins a Carolina del Nord durant la temporada d'aparellament, i des de just al sud de la frontera canadenca amb els Estats Units fins a Mxic durant l'hivern.

La cadernera americana s l'nic membre de la seva subfamlia que experimenta una muda completa, i presenta dimorfisme sexual en la seva coloraci; el mascle s d'un color groc vibrant a l'estiu i de color oliva a l'hivern, mentre que la femella t un color marr grogs mat que noms esdev una mica ms clar durant l'estiu. El mascle utilitza un plomatge ben colorit durant la temporada d'aparellament per a atraure una parella.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389891" title="Temporada 1909-10 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="590" processed="587" dbindex="150594">
La temporada 1909-10 del Campionat de Catalunya de futbol fou l'onzena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1909-10 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Tots els clubs eren de Barcelona. Molts encontres de la segona volta no es jugaren, al ser el Barcelona, ja, el virtual campi. El Galeno canvi el seu nom pel d'Universitari SC.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona;
 Descensos: No hi havia descensos reglamentats;
 Ascensos: No hi havia ascensos reglamentats;

 Segona Categoria .
Es va organitzar un campionat de segona categoria, anomenat campionat de jniors, amb la participaci dels segents equips: Europa, Catalunya, Olmpic, Provenal, Sabadell, Numncia, Aurora, Andreuenc i Catalonia. 

El FC Numncia es proclam campi de la competici.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389893" title="Monte" nonfiltered="591" processed="588" dbindex="150595">

Monte (en cors U Monte) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 444 habitants.

 Demografia .

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389898" title="Olmo" nonfiltered="592" processed="589" dbindex="150596">

Olmo (en cors L'Olmu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 168 habitants.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389900" title="Sparisoma atomarium" nonfiltered="593" processed="590" dbindex="150597">

Sparisoma atomarium  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda, el sud de Florida (Estats Units) i les Bahames fins al nord de Sud-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya. ;
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389901" title="Ulises Dumont" nonfiltered="594" processed="591" dbindex="150598">


Ulises Dumont (Buenos Aires, 7 d'abril de 1937   Buenos Aires, 29 de novembre de 2008), va ser un prolfic actor argent, figura de primer ordre del cine del seu pas. Va treballar sota la direcci dels ms importants cineastes de l'Argentina, actuant tant en comdies com en drames.

Tamb va ser actor de teatre, i va actuar en obres de directors tamb molt importants al seu pas.

Filmografia.
Horizontal/Vertical (2008);
Tus ojos cuando llueven (2008);
Yo la recuerdo ahora (2007);
Ese mismo loco afn (2007);
peso, 1 dlar (2006);
Prxima salida (2004);
Un mundo menos peor (2004);
Diarios de motocicleta (2004);
Conversaciones con mam (2004);
Rosas rojas... rojas (2003);
La esperanza (2003);
Sueos atmicos (2003);
Rosarigasinos (2001);
Los das de la vida (2000);
Una historia de tango (corto - 2000);
Ciudad sin luz (1999);
El mar de Lucas (1999);
El astillero (1999);
Cerca de la frontera (1999);
Slo gente (1999);
El mismo amor, la misma lluvia (1999);
Yepeto (1999);
El viento se llev lo que (1998);
Doa Brbara (1998);
Sus ojos se cerraron (1998);
Zapallares (corto - 1998);
El Che (1997);
El paseo de Maltecci (corto - 1997);
Historias clandestinas en La Habana (1996);
Polica corrupto (1996);
Juntos, in any way (corto - 1996);
El cndor de oro (1995);
El censor (1995);
Fotos del alma (1995);
Historias de amor, de locura y de muerte (1994);
Sin opcin (1994);
Bar de mala muerte (corto - 1993);
Al filo de la ley (1992);
La redada (1991);
Le roi de Patagonie (telefilm - 1990);
Billetes, billetes... (1988);
Bajo otro sol (1988);
Gracias por los servicios prestados (1988);
Sur (1987);
El ao del conejo (1987);
Con la misma bronca (inconclusa - 1987);
La pelcula del rey (1986);
Te amo (1986);
De halcones y palomas (indita - 1986);
Contacto ninja en la Argentina (indita - 1986);
Cuarteles de invierno (1984);
La Rosales (1984);
Los chicos de la guerra (1984);
El hombre que gan la razn (no estrenada comercialment - 1984);
No habr ms penas ni olvido (1983);
Los enemigos (1983);
La invitacin (1982);
ltimos das de la vctima (1982);
El hombre del subsuelo (1981);
Tiempo de revancha (1981);
Los crpulas (1981);
Las vacaciones del amor (1981);
Sentimental (1980);
Este loco amor loco (1979);
La fiesta de todos (1978);
La parte del len (1978);
Nunca dejes de empujar, Antonio (mediometraje - 1978);
El casamiento de Laucha (1977);
Crecer de golpe (1976);
Quiero besarlo Seor! (1973);
Autocine mon amour (1972);
Estoy hecho un demonio (1972);
La gran ruta (1971);
Dos quijotes sobre ruedas (1964);

Enllaos externs.
Nota sobre el falleciment de l'actor a l'agncia TELAM.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389904" title="Ortiporio" nonfiltered="595" processed="592" dbindex="150599">

Ortiporio (en cors Ortiporiu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 113 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389907" title="Sparisoma aurofrenatum" nonfiltered="596" processed="593" dbindex="150600">

 Sparisoma aurofrenatum s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 28 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda, Florida i les Bahames fins a l'Amrica Central i Brasil, incloent-hi el Carib.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston. 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389911" title="Penta-Acquatella" nonfiltered="597" processed="594" dbindex="150601">

Penta-Acquatella (en cors A Penta  Acquatella) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 40 habitants.

 Demografia .


 Administraci .



 Personatges illustres .
Patrizia Gattaceca, cantant;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389912" title="Sparisoma axillare" nonfiltered="598" processed="595" dbindex="150602">

 Sparisoma axillare s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 37 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moura, R.L., J.L. de Figueiredo i I. Sazima, 2001. A new parrotfish (Scaridae) from Brazil, and revalidation of Sparisoma amplum (Ranzani, 1842), Sparisoma frondosum (Agassiz, 1831), Sparisoma axillare (Steindachner, 1878) and Scarus trispinosus Valenciennes, 1840. Bull. Mar. Sci. 68(3):505-524.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Steindachner, F. 1878. Ichthyologische Beitrge. VI. i-x.. Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien v. 77 (1. Abth.): 379-392, Pls. 1-3. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389914" title="Pennsilvani" nonfiltered="599" processed="596" dbindex="150603">
El Pennsilvani s una poca geolgica del perode Carbonfer, que comen fa 318,1  1,3 milions d'anys i s'acab fa 299  0,8 millones de aos. Igual que passa amb la majoria d'altres perodes geolgics, els estrat de roca que defineixen el perode estan ben identificats, per la data exacta de l'inici i el final sn incertes per alguns milions d'anys. El Pennsilvani port el nom de l'estat de Pennsilvnia, on les roques d'aquesta antiguitat estan molt esteses.

A Nord-amrica, on els primers estrats del Carbonfer sn principalment calcries marines, el pennsilvani s considerat una poca geolgic ple. A Europa, el Mississippi i el Pennsilvani sn ms o menys continus als dipsits continentals de terres baixes i s'agrupen en el perode Carbonfer. Al Pennsilvani ja estaven presents totes les classes modernes de fongs.

Referncies.


Vegeu tamb.
Mississipi;
Carbonfer;
Taula dels temps geolgics;

Enllaos externs.
Paleomapes del mn en aquest perode geolgic ;
Informaci sobre l'estratigrafia, les localitats, la tectnica i la vida del Carbonfer ;
El Pennsilvani a Palaeos;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389917" title="Mercat (Alacant)" nonfiltered="600" processed="597" dbindex="150604">

Mercat s un barri de la ciutat d'Alacant a l'Alacant (Valncia). Limita al nord en el barri de Campoamor; al este con el barrio de Sant Antoni; al sur, separado por la Avinguda d'Alfons el Sabi, amb el barri del Centre; al sudest amb el barri de Eixample-Diputaci; i al noroest amb el barri de Sant Blas-Santo Domingo. En este barri, como el seu nom indica, se troba el Mercat Central. Segons el cens de 2006, compta amb 9.403 habitants (4.314 homes i 5.089 dones).

 Referncies . 
 Poblacin por barrios y Callejero, en la pgina de l'Ajuntament d'Alacant.


Vegeu: Llista de barris d'Alacant




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389918" title="Prunelli-di-Casacconi" nonfiltered="601" processed="598" dbindex="150605">

Prunelli-di-Casacconi (en cors I Prunelli di Casacconi) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 162 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


 Personatges illustres .
 Michel Orso, cantant i compositor;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389921" title="Junko Tabei" nonfiltered="602" processed="599" dbindex="150606">
Junko Tabei (23 de maig de 1939) s una muntanyenca japonesa que es va convertir en la primera dona que va arribar al cim de l'Everest el 16 de maig de 1975. 

Tabei va nixer en la Prefectura de Fukushima el 1939. Es va enamorar del muntanyisme quan, a l'edat de 10 anys, va ascendir el Nasu, un volc al nord de Tquio amb un professor. Aquesta experincia va canviar la seva vida per a sempre. Es va graduar en la "Universitat per a Dones Showa" en Literatura Anglesa on es va unir al Club de Muntanya de la Universitat i va fundar el "Club de Muntanya per a Dones: Jap" el 1969. 

Tamb va gaudir del muntanyisme amb el seu marit amb qui va pujar al Mont Fuji i algunes de les muntanyes ms altes de Jap. Tamb va escalar el Cervino o Matterhorn, dels Alps Sussos. El 1972, Tabei era coneguda com una de les millors escaladores de Jap. 

El diari japons Yomiuri Shimbun i la Televisi Japonesa van decidir enviar un equip compost noms per dones a Nepal a intentar escalar l'Everest. Quinze dones incls Junko van ser seleccionades per a l'expedici. Desprs d'un dur entrenament, a principis de 1975 van viatjar a Ktmandu on van contractar 9 sherpes locals. 

Junko va fer servir la mateixa ruta que Edmund Hillary i Tenzing Norgay de 1953 per a arribar al cim on va arribar amb el sherpa Ang Tsering, convertint-se en la primera dona que escalava l'Everest. El 1992, Tabei va ser la primera dona que va completar els Set Cims, que engloba les muntanyes ms altes dels set continents. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389923" title="Sparisoma chrysopterum" nonfiltered="603" processed="600" dbindex="150607">

Sparisoma chrysopterum  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 46 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud de Florida i les Bahames fins al Brasil, incloent-hi el Carib.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bloch, M. E. & J. G. Schneider. 1801. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. Systema Ichthyol.: i-lx + 1-584, Pls. 1-110. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston. 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389925" title="Juan Carlos Ramis Jimnez" nonfiltered="604" processed="601" dbindex="150608">
Juan Carlos Ramis Jimnez s un dibuixant d'historietes nascut a Chantada, Provncia de Lugo en 1962.

Gran aficionat i colleccionista dels cmics de l'Editorial Bruguera, Ramis va treballar per a les revistes d'Edicions B Mortadelo, Zipi y Zape (posteriorment Super Mortadelo i Super Zipi y Zape) i TBO.

Va ser un dels artistes ms prolfics de la casa als anys 80 i 90, creant els personatges dAlfalfo Romeo i Sporty per a la capalera Mortadelo; Los Xunguis, junt a Joaqun Cera per a Zipi y Zape i herentant la secci El rollo del da a TBO, creada per Vzquez.

Amb el tancament de les revistes d'historieta, Ramis continuaria, com a guionista i colorista de Cera, publicant els Xunguis, a ms de collaborar amb el projecte per ressuscitar els personatges d'Escobar, Zipi i Zape.

Vegeu tamb.

 Joaqun Cera;

Enllaos externs.

Ramis a Lambiek.net ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389926" title="Scolca" nonfiltered="605" processed="602" dbindex="150609">

Scolca (en cors Scolca) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 62 habitants.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389929" title="Immunitat cellular" nonfiltered="606" processed="603" dbindex="150610">
La immunitat cellular s una resposta immunitria que no implica anticossos ni el sistema del complement, sin l'activaci de macrfags, cllules NK, limfcits T citotxics antigen-especfics, i l'alliberament de diverses citocines en resposta a un antigen. Histricament, el sistema immunitari se separava en dues parts: la immunitat humoral, en la qual la funci protectora de la immunitzaci es podia trobar a l'humor (fluid corporal extracellular o srum) i la immunitat cellular, en la qual la funci protectora de la immunitzaci estava associada a les cllules. Els limfcits CD4 o collaboradors ofereixen protecci contra diferents patgens.

La immunitat cellular protegeix el cos per mitj de:

l'activaci de limfcits T citotxics antigen-especfics que sn capaos de produir apoptosi en les cllules somtiques que presentin eptops d'antgens aliens a la superfcie, com ara cllules infectades per virus, clules amb bacteris intracellulars, i cllules canceroses que presentin antgens tumorals;
l'activaci de macrfags i cllules NK, permetent-los destruir patgens intracellulars; i;
l'estimulaci de cllules perqu secretin una varietat de citocines que influeixen en la funci d'altres cllules implicades en la resposta immunitaria adaptativa i immunitria.

La immunitat cellular actua principalment contra microbis que sobreviuen en fagcits i microbis que infecten cllules no fagcites. s especialment eficient a l'hora d'eliminar cllules infectades per virus, per tamb participa en la defensa contra fongs, protozous, cncer i bacteris intracellulars. Tamb juga un paper principal en el refs de trasplantament.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389935" title="Volpajola" nonfiltered="607" processed="604" dbindex="150611">

Volpajola (en cors A Vulpaiola) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 366 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389937" title="Josep Oliu i Creus" nonfiltered="608" processed="605" dbindex="150612">
Josep Oliu i Creus (Sabadell, 1940) s un empresari catal, fill de Joan Oliu i Pich i actual president executiu del Banc Sabadell.

Biografia.
Va estudiar Cincies Econmiques en la Universitat de Barcelona i es va doctorar en economia en la Universitat de Minessotta. Des de 1990 ha ocupat diversos crrecs directius a l'entitat financera, com el de conseller(1990-1995), conseller director general (1991-1999) i el de president, des de 1999 i fins a l'actualitat (2008).

Altres crrecs.
Josep Oliu tamb s president de la Fundaci d'Estudis d'Economia Aplicada i de la Fundaci Banco Herrero, vicepresident del Crculo de Economia i membre del patronat de la Fundaci Prncep d'Astries. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389938" title="Sparisoma cretense" nonfiltered="609" processed="606" dbindex="150613">

Sparisoma cretense  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Portugal (incloent-hi les Aores i Madeira) fins a les Canries i Senegal. Tamb a la Mediterrnia (ms com a les costes orientals i meridionals).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Randall, J.E., 1990. Scaridae. p. 883-887. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post and L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisbon; SEI, Pars; i UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389940" title="Cant de Bastia-1" nonfiltered="611" processed="607" dbindex="150615">

El cant de Bastia-1 s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Geografia .
Aquest cant s constitut per una part de la vila de Bastia. La seva altitud va de 0 a 963 metres.

 Administraci .



 
 Composici .
 

(1) fracci de municipi
Enllaos externs .

 El cant de Bastia-1 al web de l'Insee;
 pla del cant de Bastia-1 a Mapquest;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389941" title="Sparisoma frondosum" nonfiltered="612" processed="608" dbindex="150616">

Sparisoma frondosum  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 34,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moura, R.L., J.L. de Figueiredo i I. Sazima, 2001. A new parrotfish (Scaridae) from Brazil, and revalidation of Sparisoma amplum (Ranzani, 1842), Sparisoma frondosum (Agassiz, 1831), Sparisoma axillare (Steindachner, 1878) and Scarus trispinosus Valenciennes, 1840. Bull. Mar. Sci. 68(3):505-524.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Spix, J. B. von & L. Agassiz. 1829-1831. Selecta genera et species piscium quos in itinere per Brasiliam annos MDCCCXVII-MDCCCXX jussu et auspiciis Maximiliani Josephi I.... colleget et pingendso curavit Dr J. B. de Spix.... Monachii. Selecta Piscium Brasiliam: Part 1: i-xvi + i-ii + 1-82, Pls. 1-48;, Part 2: 83-138, Pls. 49-101. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389942" title="Pptid antimicrobi" nonfiltered="613" processed="609" dbindex="150617">
Els pptids antimicrobians sn protenes d'origen natural que tenen propietats antibitiques, generalment constituts per entre 12 i 50 aminocids. Aquests pptids sn fabricats com a mitj de defensa contra les malalties produdes per diversos microorganismes. Sn actius contra els bacteris tant grampositius com gramnegatius, fongs i virus. N'existeix una gran quantitat, aix com una gran quantitat de fonts; se'n poden trobar en plantes, insectes i mamfers.

Classificaci.
Aquests pptids inclouen dos o ms residus carregats positivament. Les diferents possibilitats d'estructura secundria que presenten els pptids antimicrobians sn les segents:

els que presenten una hlix alfa;
els que presenten una fulla beta atribuda a la presncia de dos o ms enllaos disulfur;
els que presenten una estructura de tipus loop degut a la presncia d'un enlla disulfur senzill i/o cilitzaci de la cadena peptdica; i;
els que presenten una estructura estesa.

 Per mtode de sntesi.
Pptid de sntesi ribosmica;
Pptid de sntesi no ribosmica;

 Per origen .
Mamfers;
Amfibis;
Insectes;
Plantes;
Virus;
Bacteris;

 Enllaos externs.
Cationic peptides: A new hope ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389947" title="Infinit ms u" nonfiltered="614" processed="610" dbindex="150618">
En la cultura popular infantil, l'infinit ms u s una frase amb relaci a l'infinit com a nombre ms gran. La idea s que no hauria d'existir un nombre tan gran. Un exemple:

Nen: Jo sc millor que tu!;
Nena: Doncs jo et doblo!;
Nen: Et triplico!;
Nena: Sc un mili de vegades millor que tu!;
Nen: Jo infinites vegades ms que tu!;
Nena: Doncs, jo infinites vegades ms una!;

No obstant, en matemtiques podria tenir significat.

 (+infty) + x = +infty ,, per tant  (+infty) + 1 = +infty ,

Vegeu tamb.

Conte infantil amb infinit ms u;
Shulman, Polly (December 1995). "Infinity Plus One, and Other Surreal Numbers" (Infinit ms u i altres nombres surreals). Discover 16 (12). ;
Tall, David (2001). "A child thinking about infinity" (Un nen que pensa en l'infinit) . Journal of Mathematical Behavior 20 (1): 7 19. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389950" title="Cant de Bastia-2" nonfiltered="615" processed="611" dbindex="150619">

El cant de Bastia-2 s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega. Est format pel barri U Fangu de Bastia

 Administraci .



 
 Composici .
 

(1) fracci de municipi

 Enllaos extens .
 pla del cant de Bastia-2 a Mapquest;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389951" title="Sparisoma griseorubrum" nonfiltered="616" processed="612" dbindex="150620">

 Sparisoma griseorubrum s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Veneuela.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cervign, F. 1982. Los peces marinos de Venezuela. Complemento V. Fundacion Cientifica Los Roques, Caracas-Venezuela. Peces Venezuela. V.: 1-15. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389953" title="Almod de Xtiva" nonfiltered="617" processed="613" dbindex="150621">
El Museu Municipal de l'Almod de Xtiva s el principal museu de la ciutat i un dels ms destacats del Pas Valenci. Es troba al carrer Corretgeria, al centre de la ciutat antiga.

 Edificis .
Actualment el museu ocupa dos edificis, l'Almod i l'antic Pes Reial:

 L'Almod prpiament dit, s un edifici renaixentista, construt per acord dels jurats entre 1545 i 1548. Aquest nou almod substitua l'anterior, concedit per Jaume II en 1327. T una planta trapezoidal, amb una faana encara gtica, mentre que l'interior est format per un pati claustral renaixentista de columnes jniques, amb tres arcs de mig punt als costats majors i un en els menors. ;
La planta baixa estava destinada a les transaccions de blat i la superior com a magatzem, funci que es va mantindre fins a principis del s. XX.

 L'antic Pes Reial,situat al costat de l'Almod, tamb fou destinat a aquesta funci. Fou modificat en 1754 per l'arquitecte Fra Albert Pina per a la seua transformaci en la Llotja de la Farina i Pes del Carb. En 1818 l'edifici va tornar a ser reformat segons els plnols de Juan Bautista de la Corte, per a que servira de Duana de Mercaderies. Una vegada ms, i desprs d'haver sigut utilitzat com a escoles, el 1928 el Banc d'Espanya el compra per a la seua seu. Aquesta entitat li encarrega a Luis Menndez Pidal la seua reforma, resultat d'aquesta s el recreixement d'un tercer pis i el seu carcter eclctic o purista  allunyat de les tipologies autctones. Conserva la portada neoclssica amb l'escut de la ciutat.

 Histria del museu .

El Museu de l'Almod va ser creat per l'Ajuntament en l any 1917 i reconegut dos anys ms tard per l Estat mitjanant un Reial Decret que el conceptuava d'utilitat pblica.  Posteriorment, en 1962, les seues colleccions van ser declarades Bns d'Inters Cultural.
Els fons fundacionals del nou museu van quedar constituts pels objectes arqueolgics existents a la Casa de la Ciutat, quadres i els mobles antics arreplegats en diversos edificis municipals i restes dels edificis que s'enderrocaven.

Poc a poc les colleccions anaren ampliant-se, grcies a la intervenci d'Elas Tormo, que en aquella poca era ministre d'Instrucci Pblica, van ser adquirits el retaule de la Transfiguraci i la taula de Sant Nicolau i Sant Dions, i en l any 1924 el mateix Tormo va firmar el depsit de tres llenos de Ribera. Tamb Attilio Bruschetti, va fer diverses donacions i va costejar les obres de condicionament. Els anys qu Carlos Sarthou va estar a crrec del museu (els anys quaranta sobertot) destaquen per l'ampliaci de la collecci.

Posteriorment, el museu va patir una llarga decadncia, de la qual va eixir en el 1986, arran de la restauraci i ampliaci de les seues installacions, dissenyada per Giorgio Grassi i Manuel Portaceli.

En els ltims anys les seues colleccions s'han incrementat considerablement grcies a donatius, adquisicions i dipsits, aix com a l's del Servei d'Arqueologia.

 Colleccions .


Al Museu hi han dues seccions:

Secci arqueolgica:
De les peces destacables est un cap mascul d'poca ibrica del segle IV AC i objectes de cermica; d'poca romana, inscripcions funerries i fragments d'escultures de marbre dels segles II-III. Hi ha tamb restes de la catedral visigtica de Sant Feliu.
Per l'apartat ms nombrs s l'islmic, del qual cal destacar la famosa Pica del segle XI, els arcs d'un Bany rab, els arcs i el teginat del palau de Pinohermoso, construt en l'poca almohade, dues lpides funerries, i atuells, cermiques de diverses tipologies i tcniques.

El museu posseeix tamb una bona collecci numismtica amb exemplars ibrics, romans i medievals, joguets islmics i fragments d'objectes d's quotidi apareguts en les excavacions.

Secci de Belles Arts:
L'apartat de pintura comena amb el retaule de la Transfiguraci i la taula de Sant Nicolau i Sant Dions. Prou ms tardanes sn tres taules de Cristbal Lloren. El segle XVII est representat per tres obres de Josep de Ribera, l'Espanyoleto, natural de Xtiva, i per un magnfic dipsit del Museu del Prado composat per pintura espanyola, italiana, francesa i flamenca. Destaquen originals de Luca Giordano, Carducho, Orrente, Palomino i Mazo, aix com obres de l'escola o taller de Rubens, Rembrandt, Teniers, Brueghel, Murillo, Velzquez, Ribera i Carreo. Altres obres importants sn: el fams retrat de Felip V, que est penjat boca per avall per ser el monarca que va decretar l'incendi de la Ciutat, aix com el de Ferran VII realitzat per Vicente Lpez. Tamb, els Capritxos i Disbarats de Goya i obres originals de Benlliure, Rusiol, Prez Contel i d'altres artistes contemporanis. Sn de gran inters la Creu del Cam de Valncia, segle XIV, i les restes de la Capella del papa Calixt III d'estil gtic flamger.

Quant a les arts sumpturies, el museu exposa dos cdexs miniats renaixentistes, mobles barrocs i rococ, orfebreria, teixits, brodats i panells cermics dels segles XVIII i XIX.


 Referncies .
 Text del B.I.C incoat per la Conselleria de Cultura 1;

 Text de la pgina del Museu de l'Ajuntament de Xtiva 2;


 Enllaos externs .
 Pgina de Manuel Portaceli, amb informaci sobre la rehabilitaci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389954" title="Manuel Snchez Arcas" nonfiltered="618" processed="614" dbindex="150622">
Manuel Snchez Arcas (Madrid, 1897 - Berln, 1970) va ser un arquitecte i urbanista espanyol. Va obtenir el ttol en la Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Madrid el 1921. Va ampliar estudis a Londres i va treballar amb Secundino Zuazo. 

Va guanyar el concurs per a erigir l'Hospital Provincial de Toledo (1926-1931), i el concurs per a construir l'Institut Nacional de Fsica i Qumica de la Fundaci Rockefeller (l'anomenat "Edifici Rockefeller", 1927-1932), ambds al costat de Luis Lacasa. 

Entre 1932 i 1936 va projectar i va realitzar el Pavell de Govern, la Central Trmica i l' Hospital Clnic de la Ciutat Universitria de Madrid, aquestes en collaboraci amb l'enginyer Eduardo Torroja, amb qui tamb va collaborar en el Mercat d'Abastaments d'Algesires (1933-35). Entre els dos, van fundar l'Institut Tcnic de la Construcci i Edificaci (actualment Institut Eduardo Torroja). 

Ambds van rebre el Premi Nacional d'Arquitectura de 1932 pel projecte de la Central Trmica de la Ciutat Universitria. Desprs de la guerra civil espanyola va haver de marxar a l'exili a Rssia i Polnia on va treballar en els projectes de reconstrucci de Varsvia. Posteriorment es va traslladar a Berln, en la Repblica Democrtica Alemanya, on va morir. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389956" title="Eixample-Diputaci" nonfiltered="619" processed="615" dbindex="150623">

Eixample-Diputaci s una barri d'Alacant a l'Alacant (Valncia). Limita en el seu vrtex nord amb el barri de Sant Blas-Santo Domingo; a l'est, separat per les avingudes de General Marv, Federico Soto i Doctor Gadea, amb los barris de Mercat i el Centre; i al oest, separat por les avingudes de Salamanca y scar Espl, amb els barris de Alipark i Benala. Al sud, separat per les avingudes de Eusebio Sempere i Doctor Ramn y Cajal, se troba el Port d'Alacant.

D'acord amb la llista de carrers i la llista de barris de la pgina del Ajuntaments, el Port i la Platja del Postiguet se inclouen dins d'este barri, ja que estas rees manquen d'habitants i no afecten des del punt de vista estadstic. Aplicant aquesta ampliaci, el barri d'Eixample Diputaci tamb limita amb els barris de Barri Vell - Santa Creu, Raval Roig i Vistahermosa per l'este; Polgon del Baver per l'oest; i el Mar Mediterrani per el sud.

Segons el cens de 2006, compte amb una poblaci de 17.213 habitants (7.819 homes i 9.394 dones), que ho converteixen en el segon barri ms habitat d'Alacant, noms superat per Carolines Altes. 

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389957" title="Lldria marina" nonfiltered="620" processed="616" dbindex="150624">

La lldria marina (Enhydra lutris) s un mamfer mar originari de les costes del nord i l'est de l'oce Pacfic septentrional. Els adults solen pesar entre 14 i 15 kg, cosa que els converteix en els membres ms pesants de la famlia dels mustlids, per uns dels mamfers marins ms petits. A difernia de la majoria de mamfers marins, el mtode principal d'allament trmic de la lldria marina s un pelatge excepcionalment esps, el ms dens del regne animal. Tot i que pot desplaar-se per terra, la lldria marina s capa de viure exclusivament a l'oce.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389960" title="Sparisoma radians" nonfiltered="621" processed="617" dbindex="150625">

Sparisoma radians  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda, Florida, les Bahames i l'est del Golf de Mxic fins a Santa Catarina (Brasil), incloent-hi l'Amrica Central.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389961" title="Cant de Bastia-3" nonfiltered="622" processed="618" dbindex="150626">

El cant de Bastia-3 s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega. Comprn el districte de Turette de Bastia.

 Administraci .



 
 Composici .
 

(1) fracci de municipi

Enllaos externs .
 pla del cant de Bastia-3 a Mapquest;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389962" title="Mercat d'Abastaments d'Algesires" nonfiltered="623" processed="619" dbindex="150627">
 
El Mercat d'Abastaments d'Algesires, tamb anomenat Mercat Enginyer Torroja s un edifici racionalista, obra d'Eduardo Torroja Miret i executat per l'arquitecte Manuel Snchez Arcas construt el 1935 en la Plaa La nostra Senyora del Palmell  d'Algesires. Declarat B d'Inters Cultural per la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia com exemple d'arquitectura moderna. 

s un espai octogonal cobert amb una cpula laminar de 47,80 metres de dimetre, 44,10 metres de rdio de curvatura i noms 9 cm d'espessor, perforada per una claraboia de 10 metres de dimetre, que descansa tota ella sobre 8 pilars perifrics cenyits per un cintur octogonal amb setze rodons de 30 millmetres, atreviment que desprs repetiria Torroja en les viseres de l' Hipdrom de la Zarzuela de Madrid. Obra avantguardista, funcional i difana, amb escassims detalls decoratius en portes i pilars, s una  de les fites de l'arquitectura espanyola del segle XX. La cpula va ser durant 30 anys, fins a 1965,la ms gran del mn. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389964" title="Sparisoma rubripinne" nonfiltered="624" processed="620" dbindex="150628">

 Sparisoma rubripinne s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 47,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental (des de Massachusetts -Estats Units- i Bermuda fins a Rio de Janeiro -Brasil-, incloent-hi el Carib per absent al Golf de Mxic) i a l'Atlntic oriental (des de Senegal fins al Golf de Guinea).
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Randall, J.E., 1990. Scaridae. p. 883-887. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post and L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisbon; SEI, Pars; i UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389965" title="Al-Farazdaq" nonfiltered="625" processed="621" dbindex="150629">
Hammam ibn Ghalib Abu Firas, (rab:                        ) ms conegut com al-Farazdaq (rab:        o tros de massa) (641? - 728 o 730) va ser un poeta rab.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389966" title="Nus gordi" nonfiltered="626" processed="622" dbindex="150630">

L expressi nus gordi procedix d una llegenda segons la qual un llaurador de Grdion (actual Anatlia) anomenat Gordias portava els seus bous lligats al jou amb unes cordes nugades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les. Aquest home va complir un auguri que promulgava el fet de que el futur rei de Frgia vindria per la Porta de l Est acompanyat d un corb que es posaria en el seu carro. Segons les tradicions, qui aconseguira deslligar el nus gordi podria conquerir Orient.

Quan Alexandre el Gran (356 323 aC) es dirigia a conquerir l'Imperi Persa, en el 333 aC, desprs de creuar l'Hellespont, va conquerir Frgia, on es va enfrontar al dilema de deslligar el nus. Va solucionar el problema tallant el nus amb la seua espasa. Aqueixa nit va haver-hi una tempesta de llamps, simbolitzant, segons Alexandre, que Zeus estava d acord amb la soluci, i va dir: s el mateix tallar-lo que deslligar-lo. Efectivament, Alexandre va conquerir Orient.

Per aix s utilitza l expressi complicat com un nus gordi per a referir-se a una situaci o fet de difcil soluci o desenlla, en especial quan aquesta situaci noms admet solucions creatives o prpies del pensament lateral.
      
Tamb se sol utilitzar l'expressi nus gordi per a referir-se a l essncia d una qesti, de per si de difcil comprensi, de tal manera que, deslligant el nus, s a dir, descobrint l essncia del problema, podrem revelar totes les seues implicacions.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389967" title="Museu Comarcal de la Garrotxa" nonfiltered="627" processed="623" dbindex="150631">
El Museu Comarcal de la Garrotxa s un museu d'art situat a la ciutat d'Olot especialitzat en pintura catalana i ms concretament en els integrants de l'escola d'Olot i els seus seguidors. Es poden veure quadres d'alguns pintors destacats com per exemple Ramon Casas, Xavier Nogus, Leonci Quera i Ramon Amadeu; aix com tamb es poden veure obres dels escultors Miquel Blay i Josep Clar i una collecci de cartells modernistes. Forma part del conjunt del Museu Nacional d'Art de Catalunya






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389969" title="Sparisoma strigatum" nonfiltered="628" processed="624" dbindex="150632">

 Sparisoma strigatum s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'illa de Santa Helena.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R., 1994. A phylogenetic study of the parrotfishes family Scaridae (Pisces: Labroidei), with a revision of genera. Rec. Aust. Mus. Suppl. 20:1-86.  ;
 Gnther, A. 1862. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Acanthopterygii, Pharyngognathi and Anacanthini in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 4: i-xxi + 1-534. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389972" title="Sparisoma tuiupiranga" nonfiltered="629" processed="625" dbindex="150633">

Sparisoma tuiupiranga  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Brasil (des de l'estat de Bahia fins al de Santa Caterina).
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Gasparini, J. L., J.-C. Joyeux & S. R. Floeter. 2003. Sparisoma tuiupiranga, a new species of parrotfish (Perciformes: Labroidei: Scaridae) from Brazil, with comments on the evolution of the genus. Zootaxa, Nm. 384: 1-14. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389974" title="Sparisoma viride" nonfiltered="630" processed="626" dbindex="150634">

 Sparisoma viride s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 64 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud de Florida, Bermuda i les Bahames fins al Brasil, incloent-hi el Carib.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Bonnaterre, J. P. 1788. Tableau encyclopdique et mthodique des trois rgnes de la nature... Ichthyologie. Pars. Tabl. Encyclop. Mthod. Ichthyol.: i-lvi + 1-215, Pls. A-B + 1-100. ;
 Cervign, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Mrquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodriguez, 1992. Fichas FAO de identificacin de especies para los fines de la pesca. Gua de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur Amrica. FAO, Roma, Itlia. 513 p. Preparado con el financiamento de la Comisin de Comunidades Europeas y de NORAD.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389975" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="631" processed="627" dbindex="150635">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es realitzaren vuit proves d'esgrima, sis d'elles en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es realitz entre els dies 13 i 23 d'octubre de 1964 en installacions de la Universitat de Waseda de la ciutat japonesa.

Participaren 258 esgrimistes, 202 homes i 56 dones, de 30 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Esgrima 1964;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389987" title="Maria Teresa Ocaa i Gom" nonfiltered="632" processed="628" dbindex="150636">
Maria Teresa Ocaa i Gom s l'actual directora del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Biografia.
Es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i el 1978 va obtenir el ttol de curator tcnica de museus. Des del 1983 i durant 23 anys va dirigir el Museu Picasso de Barcelona, ampliant les relacions d'aquest amb museus d'arreu del mn i ampliant la superfcie del mateix, actualment d'uns 10.000 metres quadrats. Tamb ha organitzat diverses exposicions d'art arreu de Barcelona. Est especialitzada en art modern, especialment segles XIX i XX i ha escrit diverses obres divulgatives. Durant diversos anys fou jurat del Premi Prncep d'Astries i el 2004 va rebre el ttol de Cavaller de la Ordre Francesa de les arts i les lletres.

Ocaa va presentar la seva candidatura per a dirigir el MNAC, i va ser escollida per un jurat format per experts de tot el mn, com Neil McGregor, director del British Museum o Manel Borja-Villel, entre d'altres.]. Actualment tamb s membre de la Junta de Museus de Catalunya.

Obra publicada.
 1995- El Museo de Picasso de Barcelona. Everest de Ediciones y Distribucion, S.L. ISBN:9788424139414;
 Picasso : la formacin de un genio, 1890-1904 : dibujos del Museu Picasso de Barcelona.ISBN 84-7782-463-0;
 2003- Picasso and Caricature: From Satier to stylistic distortion.ISBN: 9780853318880 ;
Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389988" title="Calotomus carolinus" nonfiltered="633" processed="629" dbindex="150637">

Calotomus carolinus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 54 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes Galpagos i les Illes Revillagigedo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Bruce, R.W. i J.E. Randall, 1985. A revision of the Indo-West Pacific parrotfish genera Calotomus and Leptoscarus (Scaridae: Sparisomatinae). Indo-Pacific Fishes (5):32 p.  ;
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389993" title="Calotomus japonicus" nonfiltered="634" processed="630" dbindex="150638">

 Calotomus japonicus s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 39 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud del Jap i a les costes continentals asitiques properes.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Bruce, R.W. i J.E. Randall, 1985. A revision of the Indo-West Pacific parrotfish genera Calotomus and Leptoscarus (Scaridae: Sparisomatinae). Indo-Pacific Fishes (5):32 p.  ;
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="389994" title="Currculum educatiu" nonfiltered="635" processed="631" dbindex="150639">
El currculum educatiu (del llati currere, "cursa") s el conjunt de continguts i habilitats que s'ensenyen en un programa educatiu, usualment d'educaci formal. Els sabers i actituds que no hi figuren de manera explcita per que tamb es transmeten a l'ensenyament formen el currculum ocult, en contraposici a l'oficial. A l'escola obligatria aquest currculum t uns mnims fixats per l'administraci, que donen lloc a ttols reconeguts. La resta d'aprenentatges els decideix la instituci educativa corresponent.

El currculum cont un llistat d'objectius o elements que han de ser apresos pels estudiants i que fixen el pla d'estudis corresponent, amb possibles itineraris o optativitat i uns mnims compartits. Els elements poden pertnyer als conceptes, als procediments, als valors, a les dades o a qualsevol idea i conducta que es consideri susceptible de ser ensenyada. Les crtiques al currculum se centren precisament en la selecci dels elements centrals, sigui pel nivell de dificultat o pels prejudicis que guien la seva configuraci (per exemple etnocentrisme). 

Addicionalment, el currculum pot incloure recomanacions sobre didctica o gradaci de continguts, per exemple segons l'edat dels estudiants o el curs on es trobin, de forma que l'accs al coneixement sigui gradual i en creixent abstracci i complexitat.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390001" title="As d'Or" nonfiltered="636" processed="632" dbindex="150640">
As d'Or s el premi ms prestigis de Frana per als jocs ideats en el darrer any. Prov de la fusi de dos guardons anteriors, un anomenat tamb As d'Or i l'altre Joc de l'ann.

Llista dels jocs premiats.
Les primeres edicions rebien el nom de Super As d'Or
1988: Supergang;
1989: Abalone;
1990: Tutankhamen;
1992: Quarto;
1993: Pipeline;
1994: Pusher;
1995: Condottire;
1996: ;
1997: Gang of Four;
1998: Zatre;
2000: Kahuna;
2001: Blokus;
2002: Bakari;

A partir d'aquesta edici es va modificar el nom del premi
2003: Alhambra;
2005: Ticket to ride;
2006: Time's up;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390006" title="Calotomus spinidens" nonfiltered="637" processed="633" dbindex="150641">

Calotomus spinidens  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Kenya fins a Delagoa Bay (Moambic), les Illes Marshall i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Bruce, R.W. i J. E. Randall, 1985. A revision of the Indo-West Pacific parrotfish genera Calotomus and Leptoscarus (Scaridae: Sparisomatinae). Indo-Pacific Fishes (5):32 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Quoy, J. R. C. & J. P. Gaimard. 1824-1825. Description des Poissons. Chapter IX. In: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde...excut sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les annes 1817, 1818, 1819 et 1820. Pars. Voyage Uranie, Zool.: 192-401 in 1824; 329-616 in 1825, Atlas pls. 43-65. ;
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390007" title="Cant de Bastia-4" nonfiltered="638" processed="634" dbindex="150642">

El cant de Bastia-4 s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega. Comprn el districte de Cimballo de Bastia.

 Administraci .



 
 Composici .
 

(1) fracci de municipi

 Enllaos externs .
 pla del cant de Bastia-4 a Mapquest;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390011" title="Calotomus viridescens" nonfiltered="639" processed="635" dbindex="150643">

 Calotomus viridescens s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 21 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig (des del Golf d'Aqaba fins a la costa d'Etipia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Bruce, R.W. i J. E. Randall, 1985. A revision of the Indo-West Pacific parrotfish genera Calotomus and Leptoscarus (Scaridae: Sparisomatinae). Indo-Pacific Fishes (5):32 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Rppell, W. P. E. S. 1835-1838. Neue Wirbelthiere zu der Fauna von Abyssinien gehrig. Fische des Rothen Meeres. Frankfurt-am-Main. 1-148, Pls. 1-33. Pls. 1-7; 1836:29-52, Pls. 8-14; 1837:53-80, Pls. 15-21; 1838:81-148, Pls. 22-33.. Fische Rothen Meeres 1835-38. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390012" title="Llista de presidents de Mxic" nonfiltered="640" processed="636" dbindex="150644">
Des de la creaci de la federaci mexicana fins al 2008 cinquanta-vuit persones han ostentat el crrec de president de Mxic sense prendre a compte els tres presidents conservadors durant la Guerra de Reforma, desconeguts pel president constitucional, per itinerant, Benito Jurez; ni tampoc Gabriel Valencia que va ostentar el crrec tres dies, per no s reconegut per tots els historiadors, ni Jos Mara Iglesias, que va reclamar la presidncia quan Sebastin Lerdo de Tejada fou destitut per les forces revolucionries de Porfirio Daz, per uns mesos abans d'exiliar-se. 

Primera Repblica Federal.
Desprs de la caiguda del Primer Imperi Mexic, encapalat per Agust I de Mxic, el govern provisional va estar encapalat per un triumvirat, fins a la promulgaci de la Constituci de 1824. Aquesta constituci emulava el sistema electoral nord-americ, establia un collegi electoral en qu el candidat havia de guanyar el vot collegial i no pas el vot proporcional. La constituci establia una uni de estats autnoms units en una federaci. 

1824 1829: Guadalupe Victoria;
1829 1829: Vicente Guerrero;
1829 1829: Jos Mara Bocanegra;
1829 1829: Pedro Vlez;
1830 1832: Anastasio Bustamante;
1832 1832: Melchor Mzquiz;
1832 1833: Manuel Gmez Pedraza;
1833 1833: Valentn Gmez Faras;
1833 1835: Antonio Lpez de Santa Anna;

Primera Repblica Central.

Amb l'arribada dels conservadors al poder, es va establir el sistema centralista a Mxic, abolint la federaci. Els estats es van convertir en departaments o provncies els governadors de les quals eren assignats pel president de la Repblica. No es va promulgar cap constituci, sin una srie de lleis anomenades les "Set Lleis". Amb la dissoluci de la federaci, Texas i Yucatn, van declarar-ne la independncia. 

1835 1836: Miguel Barragn;
1836 1837: Jos Justo Corro;
1837 1839: Anastasio Bustamante ;
1839 1839: Antonio Lpez de Santa Anna;
1839 1839: Nicols Bravo;
1839 1841: Anastasio Bustamante ;
1841 1841: Francisco Javier Echeverra;

Rgim anticonstitucional.
1841 1842: Antonio Lpez de Santa Anna;

Segona Repblica Central.
Desprs del breu perode dictatorial de Lpez de Santa Anna, es van promulgar les Bases Orgniques de la Repblica. Es confirmava el govern centralista. 

1842 1843: Nicols Bravo;
1843 1843: Antonio Lpez de Santa Anna;
1843 1844: Valentn Canalizo;
1844 1844: Antonio Lpez de Santa Anna;
1844 1844: Valentn Canalizo;
1844 1845: Jos Joaqun de Herrera;
1846 1846: Mariano Paredes y Arrillaga;
1846 1846: Nicols Bravo;

Segona Repblica Federal.
Es va restablir la federaci mexicana. El 1846 comena el conflicte bllic amb els Estats Units. Diversos presidents interins van ser designats quan el president en funcions havia d'encapalar les forces militars de defensa. La Repblica de Yucatn es va reincorporar a la federaci desprs de la Guerra Estats Units-Mxic. 

1846 1846: Jos Mariano Salas;
1846 1847: Valentn Gmez Faras;
1847 1847: Antonio Lpez de Santa Anna;
1847 1847: Pedro Mara Anaya;
1847 1847: Jos Manuel de la Pea y Pea;
1847 1848: Pedro Mara Anaya;
1847 1848: Jos Manuel de la Pea y Pea;
1848 1851: Jos Joaqun de Herrera;
1851 1853: Mariano Arista;
1853 1853: Juan Bautista Ceballos;

Rgim transitori d'excepci.
El president Juan Bautista Ceballos va dissoldre les cmeres del Congrs de la Uni el 19 de gener de 1853 i va convocar un nou congrs, que no es va reunir, ja que les forces conservadores proclamaren com a president inter Manuel Mara Lombardini. Als pocs mesos Anotnio Lpez de Santa Anna va retornar de l'exili i va ser elegit com a president per una vegada ms. Santa Anna va rebre el mandat de reorganitzar la Repblica i d'elaborar una nova constituci. Dos dies desprs que prengus el poder, Santa Anna va expedir les Bases per a l'Administraci de la Repblica, establint un rgim transitori d'excepci, que en la prctica fou un rgim dictatorial. 

1853 1853: Manuel Mara Lombardini;
1853 1855: Antonio Lpez de Santa Anna;

Tercera Repblica Federal.
Es va formar el Pla d'Ayutla per acabar amb la dictadura el 1854. Santa Anna va renunciar el 1855. Es va formar un Congrs Constituent que promulgaria una nova constituci federal el 1857. 

1855 1855: Martn Carrera Sabat;
1855 1855: Rmulo Daz de la Vega;
1855 1855: Juan lvarez Hurtado;
1855 1857: Ignacio Comonfort;

Guerra de Reforma.
 Les lleis dels liberals i la constituci federal, i les diferncies entre conservadors i liberals van produir una guerra civil coneguda com la Guerra de Reforma.  En ser deposat Ignacio Comonfort, Benito Jurez assum la presidncia constitucional de Mxic, per va haver de fugir de la capital, en mans dels conservadors. Els segents presidents conservadors van governar des de la ciutat de Mxic:

1858 1858: Flix Mara Zuloaga;
1858 1859: Manuel Robles Pezuela;
1859 1860: Miguel Miramn;

Benito Jurez, sense reconixer el govern conservador, va continuar exercint com a president, per itinerant, durant la Guerra de Reforma. Les forces liberals van guanyar les forces conservadores el 1861, i Jurez retorn a la capital. 

1858 1863: Benito Jurez;

Segon Imperi.

Amb els conservadors en el poder de bell nou el 1863 es va conformar una monarquia parlamentria. Maximili d'Habsburg va ser coronat emperador de Mxic de 1864-1867. Benito Jurez va fugir cap al nord, i des de Chihuahua va formar un govern d'oposici a la monarquia. Encara que Europa va reconixer el govern monrquic, els Estats Units van reconixer oficialment al govern republic de Benito Jurez.

Repblica Restaurada.

La Tercera Repblica Federal va ser restaurada, sota la constituci de 1857.

1867 1872: Benito Jurez;
1872 1876: Sebastin Lerdo de Tejada;
1876 1880: Porfirio Daz;
1880 1884: Manuel del Refugio Gonzlez Flores;
1884 1911: Porfirio Daz;

Comenament de la Revoluci Mexicana

1911 1911: Francisco Len de la Barra;
1911 1913: Francisco Madero;
18 de febrer, 1913 18 de febrer, 1913: Pedro Lascurin Paredes (president inter per menys d'una hora, desprs de l'assassinat de Madero, organitzat per Victoriano Huerta, amb el suport de l'ambaixador nord-americ);
18 de febrer, 1913 14 de juliol, 1914: Victoriano Huerta;
15 de juliol, 1914 agost, 1914: Francisco S. Carvajal;
1914 1915: Eulalio Gutirrez;
1915 1915: Roque Gonzlez Garza;
1915 1915: Francisco Lagos Chzaro;
1915 1917: Venustiano Carranza;

Perode Post-Revolucionari o la Quarta Repblica Federal.

Amb la promulgaci de la Constituci de 1917, es va confirmar el federalisme mexic. Aquest perode representaria la Quarta Repblica Federal, encara que s ms conegut com a Perode Constitucionalista o Perode Post-Revolucionari. Des del 1930 totes les transicions presidencials han estat pacfiques.

1917  1920: Venustiano Carranza;
1920: Adolfo de la Huerta;
1920 1924: lvaro Obregn;
1924 1928: Plutarco Elas Calles;
1928 1930: Emilio Portes Gil;
1930 1932: Pascual Ortiz Rubio;
1932 1934: Abelardo L. Rodrguez;
1934 1940: Lzaro Crdenas del Ro;
1940 1946: Manuel vila Camacho;
1946 1952: Miguel Alemn;
1952 1958 Adolfo Ruiz Cortines;
1958 1964: Adolfo Lpez Mateos;
1964 1970: Gustavo Daz Ordaz;
1970 1976: Luis Echeverra;
1976 1982: Jos Lpez Portillo;
1982 1988: Miguel de la Madrid;
1988 1994: Carlos Salinas de Gortari;
1994 2000: Ernesto Zedillo;
2000 2006: Vicente Fox;
2006 2012: Felipe Caldern;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390014" title="Cant de Bastia-5" nonfiltered="641" processed="637" dbindex="150645">

El cant de Bastia-5 s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega. Comprn el districte de Lupino de Bastia.

 Administraci .



 
 Composici .
 

(1) fracci de municipi

 Enllaos externs .
 pla del cant de Bastia-5 a Mapquest;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390015" title="Calotomus zonarchus" nonfiltered="642" processed="638" dbindex="150646">

Calotomus zonarchus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 33 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Bruce, R.W. i J. E. Randall, 1985. A revision of the Indo-West Pacific parrotfish genera Calotomus and Leptoscarus (Scaridae: Sparisomatinae). Indo-Pacific Fishes (5):32 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jenkins, O. P. 1903. Report on collections of fishes made in the Hawaiian Islands, with descriptions of new species. Bull. U. S. Fish Comm. v. 22 : 415-511, Pls. 1-4. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390016" title="La gare Saint-Lazare" nonfiltered="643" processed="639" dbindex="150647">

  La gare Saint-Lazare s una pintura a l'oli realitzada per Claude Monet el 1877 i que actualment s'exposa al Museu d'Orsay de Pars.

 Quan Monet pinta aquest quadre, Monet acaba de deixar Argenteuil per installar-se a Pars. Desprs de diversos anys passats pintant la campanya, s'interessa pels paisatges urbans. En el moment en qu els crtics Duranty i Zola animen els artistes a pintar el seu temps, Monet intenta diversificar la seva inspiraci i vol ser considerat, a semblana de Manet, Degas i Caillebotte com un pintor de la vida moderna.

Enllaos externs.

Fitxa al Museu d'Orsay;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390019" title="Currificaci" nonfiltered="644" processed="640" dbindex="150648">
En tecnologies de la informaci currificar s una tcnica, inventada per Moses Schnfinkel i Gottlob Frege, i de manera independent per Haskell Curry, que consisteix en transformar una funci amb ms d'un parmetre en una composici de funcions que incorporen progressivament, d'un en un, els parmetres de partida.

f (a b c)= ((f a) b) c

A partir d'una expressi podem obtenir una funci si escapcem el darrer parmetre.

Per exemple (3+) s una funci obtinguda retallant el segon terme d'una suma.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390022" title="Cant de Bastia-6" nonfiltered="645" processed="641" dbindex="150649">

El cant de Bastia-6 s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega. Comprn el districte de Montesoro de Bastia i el municipi de Furiani.

 Administraci .



 
 Composici .
 

(1) fracci de municipi 

Enllaos externs .
 El cant de Bastia-6 al web de l'Insee;
 pla del cant de Bastia-6 a Mapquest;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390028" title="Junta de Museus de Catalunya" nonfiltered="646" processed="642" dbindex="150650">
La Junta de Museus de Catalunya s un organisme depenent de la Generalitat de Catalunya, situat al Palau Moja, al Carrer Portaferrissa nmero 1 de Barcelona. La seves funcions principals, segons el DOGC nmero 5146 sn, entre d'altres, aprovar les propostes de nomenament dels directors i els administradors dels museus nacionals i elevar-les al Govern, estudiar les posibels creacions de nous museus nacionals, establir criteris de coordinaci de poltica musestica i fomentar les relacions entre els museus catalans i la resta.

Histria.
La primera Junta Municipal de Museus i Belles Arts fou creada el 1902. En aquella poca, el seu president era l'alcalde de Barcelona i era formada per represententants de la societat civil i artstica de la ciutat. Uns anys ms tard, el 1907 la junta es va transformar en Junta de Museus de Barcelona, afegint-se en la organitzaci la diputaci.

Govern.
 President: Jos Montilla i Aguilera;
 Vicepresidents: Eduard Carbonell i Esteller i Joan Manuel Tresserras i Gaju.
 Vocals: Maria Teresa Ocaa i Gom, directora del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Eusebi Casanelles i Rahola, director del Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya, Xavier Llovera i Massana, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Juan Lus Amig i Carbonells i Jacint Codina i Pujols en representaci dels municipis, Josep Maria Gonzlez Labrador i Josep Pont i Sans en representaci de les provncies, ngels Ponsa i Roca i Sergi Peneds i Pastor en representaci de les comarques i Jaume Traserra i Conillera, proposat per la Conferncia Episcopal Tarraconense.
 Vocals membres de la Comissi Executiva: Josep Maria Carret Nadal, director general del Patrimoni Cultural i president de la Comissi Executiva,  Gabriel Alcalde i Gurt, Jordi Bonet i Armengol, Montserrat Maci i Grou, Francesc Xavier Menndez i Pablo, Joaquim Vicente i Ibez, Lloren Prats i Canals, Josep Maria Mart i Bonet, Carlos Durn i Bast, Carles Marf i Riera, Daniel Sol i Llads, Jaume Bernades i Postils.
 Secretari: Jordi Tura i Masnou;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390038" title="Furiani" nonfiltered="647" processed="643" dbindex="150651">

Furiani (en cors Furiani) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2006 tenia 4.829 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390057" title="Consell General de l'Alta Crsega" nonfiltered="648" processed="644" dbindex="150652">

El Consell general de Alta Crsega s l'assemblea deliberant del departament francs de l'Alta Crsega, collectivitat territorial descentralitzada. La seu es troba a Bastia.

 El president .

El president del Consell general de l'Alta Crsega s Paul Giacobbi (PRG) des de 1998.

 Antics presidents : .
 Paul Natali (1992-1998);
 Franois Giacobbi (1976-1982);

 Els Vice-presidents .
 Jean-Jacques Padovani ( Corse Dmocratie ), 1r Vice-president;
 Franois Tiberi ( Socialistes et apparents ), 2n Vice-president;
 Luc-Antoine Marsily ( Dmocrates ), 3r Vice-president;
 Hyacinte Mattei ( Socialistes i Apparents ), 4rt Vice-president ;
 Joseph Castelli ( Corse Dmocratie ), 5 Vice-president;
 Jean-Baptiste Raffalli ( Partit Radical d'Esquerra ), 6 Vice-president;
 Franois Orlandi ( Socialistes i Apparents ), 7 Vice-president;
 Eric Calloni ( Partit Radical d'Esquerra ), 8 Vice-president charg de l Agriculture ;
 Franois Giudici ( Dmocrates ), 9 Vice-president ;

 Els Consellers generals .
El Consell general de l'Alta Crsega comprn 30 consellers generals sorgits  dels 30 cantons de l'Alta Crsega.



El Consell generall compta amb tres consellers non-inscrits.

 Pressupost .
Le Consell general de l'Alta Crsega tenia el 2007 un pressupost de 237 milions d'euros .

 Enllaos externs .
Web del Consell general de l'Alta Crsega;



 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390060" title="Eduard Carbonell i Esteller" nonfiltered="649" processed="645" dbindex="150653">
Eduard Carbonell i Esteller s catedrtic en histria de l'art, especialitzat en patrimoni cultural i museologia, i actual vicepresident de la Junta de Museus de Catalunya. Anteriorment fou director del Museu Nacional d'Art de Catalunya, entre 1994 i 2005. 

Biografia.
Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Complutense de Madrid. Va marxar a itlia per ampliar els estudis i posteriorment es va doctorar en Histria de l'Art per la Universitat de Barcelona.

Durant 16 anys va ser professor de la UAB. s catedrtic d'Histria de l'Art Medieval de la Universitat de Girona i de la UAB. Entre 1988 i 1994 fou Director General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Va participar en la creaci de la llei de museus de 1990 (17/1990).

Publicacions.
 1981- L'ornamentaci a la pintura romnica catalana, vol. I (Tesi Doctoral). Barcelona: Artestudi;
 1997- Les arts del romnic, Tresors medievals del Museu Nacional d'Art de Catalunya. ;
 1999- L'arquitectura religiosa a la Catalunya del segle IX al X, Catalunya a l'poca Carolngia. Art i cultura abans del Romnic ;
 2001- El Mediterrneo y el Arte. De Mahoma a Carlomagno (diversos autors). Jaca Book ;
 2005- Reflexiones en torno a los museos, hoy, article en la Revista del Ministerio de Cultura;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390062" title="Paul Giacobbi" nonfiltered="650" processed="646" dbindex="150654">
Paul Giacobbi s un poltic cors, nascut el 4 de juny de 1957 a Courbevoie (Alts del Sena).

Membre d'una vella famlia radical-socialista, s fill de Franois Giacobbi , qui fou diputat de Crsega i Sots-secretari d'Estat en el anys 50, nt de Paul Joseph Marie Giacobbi  qui fou ministre en la preguerra i en la Quarta Repblica i tamb besnt de Marius Giacobbi  qui tamb fou diputat i senador per Crsega.

Diputat de la segona circumscripci de l'Alta Crsega des de 2002, membre del Partit Radical d'Esquerra, fou reelegit el 17 de juny de 2007. Forma part del grup socialista, radical i ciutad.


Mandats.
 14/03/1983 - 19/03/1989 : alcalde de Venaco (Alta Crsega);
 17/03/1986 - 22/03/1992 : membre de l'Assemblea de Crsega;
 20/03/1989 - 18/06/1995 : alcalde de Venaco;
 23/03/1992 - 15/03/1998 : membre de l'Assemblea de Crsega;
 23/03/1992 - 15/03/1998 : conseller executiu de l'Assemblea de Crsega;
 19/06/1995 - 18/03/2001 : alcalde de Venaco;
 27/04/1997 - 22/03/1998 : membre del Consell General de l'Alta Crsega;
 16/03/1998 - 30/06/2002 : membre de l'Assemblea de Crsega;
 29/03/2004 au 08/04/2004 : membre de l'Assemblea de Crsega;

Mandat en curs .
 President del Consell General de l'Alta Crsega (des de 1998).

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390063" title="Ratol marsupial gil" nonfiltered="651" processed="647" dbindex="150655">

El ratol marsupial gil (Antechinus agilis) s una espcie de petit marsupial carnvor de la famlia dels dasirids. s originari d'Austrlia. 

El ratol marsupial gil s gaireb indistinguible del ratol marsupial de Stuart, per s lleugerament ms petit i el seu pelatge t una coloraci ms grisosa. S'alimenta principalment d'invertebrats, incloent-hi escarbats, aranyes i blatodeus, per tamb pot menjar-se petites sargantanes i baies toves. Entra en un estat de torpor en resposta a l'escassetat d'aliment. Com tots els membres del gnere Antechinus, el ratol marsupial gil t una temporada d'aparellament curta i violenta, desprs de la qual moren tots els mascles. Les femelles donen a llum desprs d'una gestaci de 27 dies. Aniua en grups de fins a vint individus.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390067" title="Encaixar patrons" nonfiltered="652" processed="648" dbindex="150656">
En Tecnologies de la informaci, encaixar patrons (en angls:pattern matching) s l'operaci de comprovar si una dada pot ser descomposada a partir de les operacions especificades en una expressi patr, obtenint-ne els components constitutius i assignant-los a les variables especificades al patr, cas de patrons d'expressions algebraiques o obtingudes com a resultat en cas d'expressions regulars en forma de llista de seccions delimitades per parntesis.

Patrons algebraics.

S'utilitzen molt en llenguatges de programaci funcional.

Per exemple, si tenim una dada cadena 'abc' i el patr s x.'c' (x seguit de 'c') la comprovaci tindr xit i s'assignar a la variable x el valor 'ab'.

Normalment se sol especificar una llista de patrons possibles i les accions a prendre en cada cas.

Cas de llistes i llenguatge Haskell:

 []             identifica la llista buida
 (x:xs)       expressa la composici a partir d'un element i una altra llista 


La descomposici per comprovaci de patrons es pot completar amb guardes per especificar accions a fer en subdominis de valors.

 (x:xs) | x<5 ...
        | altrament ...

En llenguatge Scala podem afegir comprovaci de tipus en els patrons

 x:String ...
 x:Int ...

Els valors individuals tamb poden ser especificats com a patrons
 0  ...
 1 ...
 n ...

Expressions regulars.

Els patrons d'expressions regulars permeten descomposar un text i seleccionar subseqncies marcades entre parntesi, obtenint com a resultat la llista de frases dites grups corresponents a les zones delimitades, que poden aplicar-se posteriorment a una substituci afegint un patr de substituci amb 1 
  o $1 $n marcant els llocs on incloure els grups obtinguts.

Hi ha llenguatges que incorporen aquests patrons amb tipus propis com ara Javascript
 rexp = /a(b?c*)d(e?g)h/ ;
 x = tira.replace(rexp, "..$1..$2..") ;

i els que no ho fan els construeixen a partir de cadenes de text i proporcionen biblioteques de rutines especfiques per a aquest propsit.
 rexp = "a(b?c*)d(e?g)h" ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390068" title="Jean-Guy Talamoni" nonfiltered="653" processed="649" dbindex="150657">
Jean-Guy Talamoni (Saumur, Maine i Loira, 6 de maig de 1960), s un poltic cors nacionalista. s militant de Corsica Nazione Indipendente ei president del grup nacionalista a l'Assemblea de Crsega ( Unione Naziunale ). Tamb s conseller municipal de Bastia (Alta Crsega) i membre del Consell de la llengua i de la cultura corsa. Treballa com a advocat i ha publicat nombrosos llibres sobre la poltica i la llengua corsa.  

 Biografia .
La seva mare, lisabeth Talamoni, nascuda Ortega, nasqu el 29 de gener de 1938 al Marroc, d una famlia originria d'Espanya. El seu pare, Antoine, nascut el 30 de maig de 1934 al Marroc, era d'origen cors. L'via Marie-Claire Talamoni, nascuda Alerini, nascuda el 29 d'abril de 1910 a Pietra di Verde (Alta Crsega).  

En els anys 1950, la famlia Talamoni abandon el Marroc i torn a l'illa, per mentre que la resta de la famlia s'install a Crsega, Antoine marx aSaumur amb la seva esposa  Elisabeth, on hi treball com a mestre desprs de lluitar a la guerra d'Algria. All hi naixer el seu fill Jean-Guy. Uns anys desprs del seu naixement, la famlia tornar a Crsega, ja que el pare va obtenir plaa de mestre a Morsiglia (Alta Crsega), mentre la mare treballava en una llibreria del barri de Toga (Bastia).  

Jean-Guy va fer esls estudis primaris i mitjans a Bastia, mentre passava les vacances a e Pietra di Verde. A finals dels anys 60 va particip en les reunions de l'ARC, moviment dirigit per Edmond Simeoni i Max Simeoni, i el 1976 s'afili al sindicat Unione di Liceani Corsi (ULC). Desprs estudi dret a Ais de Provena. El 1985 va tornar a Bastia, on s'examin en llengua i cultura corses i va elaborar una memria a l'examen del DEA sobre proverbis i locucions usades a Pietra. Des del 1988 exercir com a advocat a Bastia, comenant la seva actuaci en el procs de Bordeus de 1988. Alhora, ensenyar a la facultat de dret de la Universitat de Corti.

Acci poltica.
El 1988 fou escollit responsable de la comissi de dret i institucions d'A Cuncolta Naziunalista. El 1992 fou escollit membre de l'Assemblea de Crsega a la llista  Corsica Nazione i el 1993 del consell municipal de Bastia.

El 1994 fou editorialista d'U Ribombu i elegit president del grup Corsica Nazione  l Assemblea de Crsega, i com a tal fou el portantveu de la delegaci nacionalista que va discutir els afers corsos amb  Charles Pasqua, Jean-Louis Debr, Lionel Jospin, Daniel Vaillant i Nicolas Sarkozy. El 1994 tamb fou un dels fundadors del sindicat independent Federazione di i Travagliadori Indipendenti (FTI), 

De mar de 1998 a mar de 1999 encapal la llista Corsica Nazione a les eleccions a l Assemblea de Crsega (17% des vots i 8 escons el 1999, el principal de l'oposici). Des de 1999 fou un dels encoratjadors del procs de Fiumorbu, de reconciliaci entre nacionalistes, que el juliol 1999 el conduir a la signatura del protocol de Migliacciaru.

D'abril de 1999 fins a 2004 fou president de la Comissi d'Afers Euripeus de l'Assemblea de Crsega, i el desembre de 1999 fou un dels patrocinadors del procs de Matignon, iniciat per Lionel Jospin.

El mar de 2001 dirig la llista nacionalista a les eleccions municipals de Bastia, i el juliol pat un intent d'atemptat. El mar de 2004 fou elegit novament membre de l'Assemblea de Crsega amb el grup Unione Naziunale. Un mes ms tard fou arrestat per la policia acusat de collaborar amb terroristes, cosa que provoc greus enfrontaments entre policies i militants nacionalistes. L'abril de 2005 la Cort de Pars demana una condemna de tres anys de pres, per el maig fou posat en llibertat. 

El gener de 2006 va crear el mensual A Nazione, i el febrer fou escollit membre del Cunsigliu di a Lingua  di a Cultura Corsa. 

El procs de 2005.

L'abril de 2004, Jean-Guy Talamoni fou arrestat i transferit a Pars per a ser jutjat, sota l'acusaci d'extorsi de cabals en prejudici de la societat   Nouvelles Frontires  per a finanar el diari nacionalista  U Ribombu . Aix provoc una manifestaci a Bastia amb greus incidents, ra pel que fou deixat en llibertat condicional.   

EL 2005 fou jutjat davant el tribunal correcciolnal de Pars per  Terrorisme : extorsi per violncia, amenaces o a travs de signatura, promesa, secret, diners, valors o bns . El fiscal demana una pena de tres anys de pres, dos d'ells tancat.  

El 18 de gener de 2005, en una conferncia a Ajaccio, la Lliga dels Drets de l'Home dna el seu suport a Jean-Guy Talamoni, constatant que  les condicions d'un procs equitatiu en la forma i en el fons no sn pas garanties . La LDH anunci que  vigilar particularment el desenvolupament del procs  (Crsega-matin 19 de gener de 2005).
El 20 de maig de 2005, la 16na cambra del tribunal correccional de Pars declar Jean-Guy Talamoni  no culpable i declara la fi del procs, precisant que  cap acte personal, sota qualque forma, que hagin pogut considerats fets d'extorsi de diners sn susceptibles de ser imputats a Jean-Guy Talamoni. 
 Obres .

 Ce que nous sommes, ditions DCL/Ramsay (2001).
 Dictionnaire comment des expressions corses, ditions DCL, Ajaccio (2004);
 Libert (entrevistes amb Jacques Renucci), ditions DCL, Ajaccio (2005).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390069" title="Gripau" nonfiltered="654" processed="650" dbindex="150658">

Un gripau, sput, calpet o galpet s un anur caracteritzat per ser gros, tenir una pell berrugosa, especialment a l'esquena, amb freqncia amb substncies de defensa per a l'animal, unes extremitats menudes proporcionalment al cos, i uns costums menys aqutics i lents que els de les granotes.

No es correspon a cap grup taxonmic concret dintre els anurs.

Alguns dels anurs considerats gripaus sn el gripau banyut, el gripau verd, el gripau llevadora, el gripau raucador, el gripau com, el gripau corredor, el gripau gegant (o mar) i el gripau d'esperons.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390071" title="Castell de Sant Miquel de la Vall" nonfiltered="655" processed="651" dbindex="150659">

El Castell de Sant Miquel de la Vall, tamb conegut com Castell Sobir de Sant Miquel de la Vall, o Castell de Sant Gervs s un castell de l'antic terme d'Aranss, en el seu annex de Sant Miquel de la Vall, actualment englobat en el terme municipal de Gavet de la Conca.

Es tracta d'un castell medieval que incloa dins del seu recinte el poble del mateix nom del castell. Est situat en un lloc privilegiat per al control dels diversos passos d'entrada i sortida de la comarca, per la qual cosa a l'edat mitjana tingu una importncia cabdal, cosa que explica el seu volum i la magnitud de les troballes que s'hi han fet.

Ha estat excavat entre 1978 i 1980 per equips d'arquelegs dirigits pel Departament d'Histria Medieval de la Universitat de Barcelona. El jaciment arqueolgic trobat s format per un castell del segle XI, amb una torre mestra i un recinte amb bestorres, i un vilatge abandonat, clos rere una muralla, dins la qual hi havia diversos habitatges de planta rectangular, formats per dues o tres cambres. A l'extrem del jaciment hi ha les restes de l'esglsia romnica de Santa Maria del Castell Sobir.

A l'extrem de llevant de la plataforma que acull tot el jaciment, hi ha les runes del castell, la planta del qual recorda la del castell de Mur. Es conserven bastants trossos dels paraments dels murs, en alades diferents, que mostren un aparell de carreus molt ben escairats i perfectament collocats en filades regulars. Destaca al mig del mur de llevant la torre mestra, o de l'homenatge, aix com tres bestorres.

Al centre i a l'extrem de ponent de la plataforma hi ha el vilatge abandonat, del qual noms es conserven els fonaments i les primeres filades dels murs de les cases, per que han perms unes prospeccions arqueolgiques que han desvetllat una part de la composici del vilatge: restes de la plaa, de carrers, i de diverses cases, entre les quals destaca l'anomenada casa rectoral.

Es calcula en una vintena de famlies, la que visqu en aquest poble, dreat entre el segle XI (moment de la conquesta del territori) i el XIII, poca en qu es degu completar el poble. Fou encara habitat almenys fins al segle XVI, tot i que els pobles de ms avall, ja esmentats, s'anaren formant segurament des del mateix segle XI.

 Bibliografia .
 BOLS, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Edicions 62, 2000 (El Cangur / Diccionaris, 284) ISBN 84-297-4706-0;

 BOLS, Jordi. Els orgens medievals del paisatge catal: L'arqueologia del paisatge com a font per a conixer la histria de Catalunya. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004 (Memries de la Secci Histrico-Arqueolgica, LXIV). ISBN 84-7283-745-9;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 RIU I RIU, Manuel. "Castell Sobir de Sant Miquel de la Vall", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390076" title="Real Sociedad Espaola de Qumica" nonfiltered="656" processed="652" dbindex="150660">
La Real Sociedad Espaola de Qumica s una associaci cientfica sorgida de l'antiga Real Sociedad Espaola de Fsica y Qumica, fundada l'any 1903. L'associaci t com a objectiu principal promoure la millora de l'activitat cientfica, docent i investigadora, aix com la divulgaci dels coneixements en els camps de la qumica i l'enginyeria qumica.

Actualment, l'associaci publica un butllet informatiu peridic per als socis i la revista Anales de la Real Sociedad Espaola de Qumica, i participa en l'organitzaci de les Olimpades Nacionals de Qumica.

Seccions especialitzades.
Adsorci (ADS) 	;
Calorimetria (CAL) 	;
Colodes i interfases (CEI) 	;
Cristalografia i creixement cristal (E3C) 	;
Didctica i historia de la fsica i la qumica (DHFQ) 	;
Electroqumica (ELE) 	;
Fsica atmica i molecular (FAM) 	;
Fsica de l'estat slid (FES) 	;
Fotoqumica (FOT) 	;
Hidrats de carboni (HIC) 	;
Joves investigadors (JIQ) 	;
Nanocincia i materials moleculars (MAM);
Polmers (POL);
Qumica agrcola (QAG);
Qumica de l'estat slid (QES);
Qumica inorgnica (QIN);
Qumica orgnica (QOR);
Qumica organometllica (GEQO);
Qumica de productes naturals (QPN);
Qumica i societat (QSO);
Reologia (REO);
Resonncia magntica nuclear (RMN);
Termodinmica (TER);

Enllaos externs.
Pgina web de l'associaci




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390078" title="Pierre Gallien" nonfiltered="657" processed="653" dbindex="150661">

Pierre Gallien (Pars, 19 d'octubre de 1911) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1935 i 1939. El seu xit esportiu ms destacat fou una etapa al Tour de Frana de 1939.  

  Palmars .
1936;
 1r a la Turul Romaniei;
1939;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta al Marroc;

Resultats al Tour de Frana.
1937. 8 de la classificaci general;
1938. 15 de la classificaci general;
1939. 16 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390080" title="Rafael Vehils i Grau" nonfiltered="658" processed="654" dbindex="150662">
Rafael Vehils i Grau (Barcelona, 1886 - Buenos Aires, 1959) fou un advocat i poltic catal, fill de l'advocat fill de Joaquim M. Vehils i Fuchs. El 1909 es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i poc desprs ingress a la Lliga Regionalista, partit amb el que fou escollit diputat per Castellterol a les eleccions generals espanyoles de 1918 i 1919. Fou membre del Consell Superior d'Economia, del  Consell de Preus i Tarifes, secretari general del Comit Nacional de Comer Exterior i persona de confiana de Francesc Camb quan fou ministre de Foment.

El 1911 va substituir Frederic Rahola i Trmols com a president de la Casa d'Amrica a Barcelona fins 1936. El 1924 es trasllad a Montevideo, on fou director de la companyia de tramvies La Transatlntica fins el 1928. Desprs marx a Buenos Aires, on fou director de la Compaa Hispano-Americana de Electricidad (CHADE) (1931-36). Fou l encarregat de transferir els actius de la CHADE a la  Compaa Argentina de Electricidad , CADE, durant els darrers mesos de 1936, per tal de salvar la propietat davant del rgim de Franco. Posteriorment fundaria l'Editorial Sudamericana amb Victoria Ocampo i Oliverio Girondo, i fou nomenat president de la Institucin Cultural Espaola i de la Cmara Oficial Espaola de Comercio. 

 Obres .
 Los principios sociales de la conferencia de Chapultepec (Montevideo, 1945) ;
 La inmigracin espaola en la Argentina (Buenos Aires, 1947);
 Sentido y modos de la cooperacin intelectual hispano-argentina (1958);

 Enllaos externs .
 Biografia a enciclopedia.cat;
 Rafael Vehils i l aposta americana de Camb;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390081" title="Alphonse Antoine" nonfiltered="659" processed="655" dbindex="150663">

Alphonse Antoine (Corny, 19 d'agost de 1915   Metz, 11 de novembre de 1999) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1935 i 1942 i 1946 i 1948. Durant la seva carrera professional destaca una victria d'etapa al Tour de Frana de 1937. 

 Palmars .
1935 ;
 1r al GP de Lorena;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg;
1936 ;
 1r a Mulhouse ;
 1r a la Nancy - Estrasburg;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg;
1937 ;
 1r al GP de Lorena;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1938 ;
 1r al GP de Lorena;
1939 ;
 1r al GP de Metz ;
 1r al Tour de Doubs ;
1941;
 1r al Tour de Corrze;

Resultats al Tour de Frana.
1936. 27 de la classificaci general;
1937. Abandona (15a etapa). Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars a www.memoire-du-cyclisme.net ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390082" title="Josep Maria Mil i Camps" nonfiltered="660" processed="656" dbindex="150664">
Josep Maria Mil i Camps (Barcelona, 1887 - Esplugues de Llobregat, 1955) fou un poltic i financer catal, fill de Josep Maria Mil i Pi. Llicenciat en dret, el 1917 treball com a assessor de l'Associaci de Banquers de Barcelona i fou escollit diputat pel districte d'Arenys de Mar a les eleccions generals espanyoles de 1919 dins les llistes de la Unin Monrquica Nacional. Collaborador amb la dictadura de Primo de Rivera, fou president de la junta liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya, president de la Diputaci de Barcelona de 1925 a 1930, representant per dret propi a les eleccions de la dictadura de 1927 i membre de la junta directiva de l'Exposici Universal de Barcelona de 1929. Per tot aix el 1926 el rei Alfons XIII el va fer comte del Montseny
 
Quan esclat la guerra civil espanyola fou fet presoner per les autoritats republicanes i internat al vaixell Uruguay, per fou bescanviat per Joan Casanellas i Ibars per mediaci del bisbe d'Urgell. Desprs d'aix es va installar a Burgos. Quan les tropes de Franco entraren a Barcelona el 1939 fou nomenat durant uns mesos president de la Diputaci de Barcelona. Va fer restaurar el Palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges, i va fer edificar la Casa de la Maternitat, l'Escola d'Enginyers i l'Escola Agrcola de Caldes. El seu fill fou Jos Luis Mil i Sagnier, segon comte de Montseny i pare dels presentadors Mercedes Mil Mencos i Lorenzo Mil Mencos.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
  Albert Manent De 1936 a 1975: Estudis sobre la guerra Civil i el franquisme Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390084" title="Georgia O'Keeffe" nonfiltered="661" processed="657" dbindex="150665">
 
Georgia O'Keeffe Leticia (Sun Prairie, Wisconsin, 15 de novembre de 1887 - Santa Fe, Nou Mxic - 6 de mar de 1986). Artista nord-americana. Filla d'Ida Totto O'Keeffe i Francis Calyxtus O'Keeffe, va nixer a Sun Prairie, Wisconsin en una famlia de grangers. 

Va estudiar pintura a l' Institut d'Art de Chicago i en la Lliga d'Estudiantes d'Art a Nova York. Va exercir com a professora a Amarillo, Texas el 1914, i el 1916 a Carolina del Sud. No va sortir dels Estats Units fins que va ser anciana i per aix se li considera la pimera artista purament nord-americana. Mentre estava a Carolina del Sud, un amic seu va mostrar alguns dels seus treballs a Alfred Stieglitz, fotgraf i amo d'una galeria d'art, qui va quedar impressionat pel seu treball. Desprs d'algunes negociacions, O'Keeffe va autoritzar a Stieglitz per exhibir-los. Stieglitz va quedar especialment impressionat per les seves pintures de paisatges de l'Oest americ. 

Ell va viure amb O'Keeffe per un temps quan va regressar a Nova York, per ella va voler viatjar a l'oest i Stieglitz no compartia els seus plans. Durant la seva estada a Nova York, O'Keeffe va conixer als grans modernistes americans, Charles Demuth, Arthur Dove, Marsden Hartley, John Marin, Paul Strand i Edward Steichen. 

O'Keeffe va passar molt temps a Taos, Nou Mxic, i desprs de morir Stieglitz el 1946, es va establir all fins al dia de la seva mort, als 98 anys d'edat. s coneguda principalment pels seus paisatges i pintures de flors del desert. 

Enllaos externs.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390086" title="John Marin" nonfiltered="662" processed="658" dbindex="150666">
John Marin (1870 - 1953). Pintor nord-americ, considerat com un dels acuarelistes ms importants de la seva poca. 

Biografia.
Va nixer a Rutherford, Nova Jersey i de 1899 a 1901 va estudiar en l'Acadmia de Belles Arts de Pensilvania. El 1905 va viatjar a Europa on va viure durant quatre anys. Va estudiar a Pars i va visitar Roma, Londres i Amsterdam. Durant aquest perode va pintar olis, aquarelles i gravats. 

El 1909 va tenir lloc la seva primera exposici d'aquarelles a 291, la galeria de Nova York propietat del fotgraf nord-americ Alfred Steiglitz. 

La contribuci ms important que Marin va aportar a l'aquarella va ser la de fragmentar i subdividir les seves obres en una srie de plnols semicubistes pintats amb una viva diversitat cromtica. La seva obra ms coneguda s la seva abundant srie de marines de Maine, tals com Les illes de Maine (1922, Collecci Phillips, ciutat de Washington). Uns altres dels seus temes principals sn els edificis urbans, com en la seva obra El sud de Manhattan vist des del riu, n 1 (1921, Museu Metropolit d'Art, Nova York) i els paisatges.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390088" title="Pere Guerau Maristany i Oliver" nonfiltered="663" processed="659" dbindex="150667">
Pere Guerau Maristany i Oliver (el Masnou, Maresme, 1863 - Barcelona, 1927) fou un poltic i industrial catal. Es llicenci en cincies exactes, fsica i qumica, i fou membre del Centre Escolar Catalanista (1893-1894), de l'IACSI (1893-1896) i de l'Ateneu Barcelons, per es dedic als negocis d'exportaci de vins a Amrica del Sud, merc la qual va fer una gran fortuna i el 1911 el rei Alfons XIII el cre comte de Lavern. Fou escollit diputat pel districte de Matar com a liberal monrquic a les eleccions generals espanyoles de 1901, 1910 i 1919. Tamb fou president de la Federaci Agrcola Catalano-Balear (1910-1912). s prou reconeguda la seva activitat com a mecenes: fou el fundador del Casino del Masnou i de la ctedra Pere Grau dels Estudis Universitaris Catalans i va donar manuscrits de Jacint Verdaguer a la Biblioteca de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390089" title="Willi Oberbeck" nonfiltered="664" processed="660" dbindex="150668">

Willi Oberbeck (Hagen, 21 de febrer de 1910) va ser un ciclista alemany que fou professional entre 1937 i 1942. El seu xit esportiu ms destacat l'aconsegu al Tour de Frana de 1938, en guanyar una etapa i vestir el maillot groc de lder durant una etapa. 

 Palmars .
1938;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Alemanya;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;

Resultats al Tour de Frana.
1937. Abandona (5a etapa);
1938. Abandona (8a etapa). Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 1 etapa;

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390090" title="Escola de Disseny de Rhode Island" nonfiltered="665" processed="661" dbindex="150669">
L'Escola de Disseny de Rhode Island (RISD, oficialment i en angls Rhode Island School of Design) s una de les principals institucions artstiques dels Estats Units. Coneguda com la Ivy League de les escoles d'art, va ser fundada el 1877 a Providence, Rhode Island, en el venat de College Hill, prop de la Universitat de Brown, amb la qual comparteix part dels seus recursos acadmics, socials i comunitaris. 

Es considera a RISD com una de les millors escoles artstiques d'Estats Units. A travs dels anys, el diari US News ha triat els seus programes de Mster en Belles Arts com el millor del pas; el que ratifica la seva qualitat juntament amb la seva taxa d'admissions (33% en 2007) la ms baixa d'EEUU si exceptuem la de la universitat gratuta Cooper Union de Nova York.

L'escola est composta per aproximadament 350 professors i curadors, i 400 funcionaris. Al voltant de 1.880 pregraduats i 370 postgraduats componen el cos estudiantil, provinent dels propis Estats Units i d'altres 50 pasos. RISD ofereix 16 carreres universitries i 17 programes de Mster; i pertany a la Associaci d'Universitats Independents d'Art i Disseny (AICAD), un consorci de 36 prominents escoles d'ensenyaments artstics als Estats Units. El museu de la universitat, el  RISD Museum, mant prop de 80.000 obres. 

 Alumnes destacats. 
 Francesca Woodman;
 Martha Coolidge (B.F.A. 1968)   Directora de cinema ;
 Walt Simonson (B.F.A. 1972)   Dibuixant i guionista de cmics ;
 Tina Weymouth (B.F.A. 1974)   Membre fundador del grup musical Talking Heads. David Byrne tamb va estudiar a RISD, per no va arribar a graduar-se. ;
 Gus Van Sant (B.F.A. 1975)   Director de cinema ;
 Roz Chast (B.F.A. 1977)   Caricaturista del The New Yorker ;
 Robert Richardson (B.F.A. 1979) - Director de fotografia, guanyador de dos premis scar ;
 Charles Stone III (B.F.A. 1988)   Director de cinema i creador de la famosa campanya comercial  Whassup?  per a la marca de cervesa Budweiser ;
 Jose Clemente Orozco (MFA 1990)   Dissenyador grfic i dibuixant; nt del fams muralista ;
 Shepard Fairey (B.F.A. 1992)   Dissenyador grfic, creador de la campanya Obey Giant ;
 Seth MacFarlane (B.F.A. 1995)   Creador de les sries animades  Family Guy  i  American Doneu!  ;

 Professors destacats. 
 Ootje Oxenaar   Dissenyador grfic, creador dels dissenys de l'antiga moneda holandesa, el flor neerlands ;
 Friedrich St. Florian   arquitecte, dissenyador del Monument Nacional a la Segona Guerra Mundial ;
 Chris Van Allsburg   Illustrador de contes infantils, guanyador de la Medalla Caldecott per The Polar Express;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390092" title="Luis Albert Ballesteros" nonfiltered="666" processed="662" dbindex="150670">
Nascut a Valncia el 1902, al si d'una famlia benestant. Estudia la cerrera d'arquitecte a Madrid, acabant-la el 1928 juntament amb Alfonso Fungairio, Vicente Eced, Luis Moyao Joaqun Labayen.

Encara com a estudiant (1927) participar en el concurs de l'Ateneu Mercantil de Valncia. En aquesta participaci, mostra el seu inters pels corrents de l'arquitectura contempornia, el seu projecte presentava un gran edifici de tipus gratacel, amb faanes envidrades i un dinamisme expressionista a travs de rfecs i sortints.
Tamb en 1927 comenar a collaborar am Alfonso Fungairio (en la Facultat de Medicina per exemple) i buscar un treball estable en l'administraci. Aix obindr les places d'arquitecte provincial de Castell (1928-30), arquitecte municipal d'Alboraia i d'Almssera, fins aconseguir el crrec d'arquitecte de la Comissi Provincial de Serveis Tcnics de la Diputaci de Valncia.

En els seu primers edificis construts a Valncia, trobem unes propostes noucentistes transformades seguint les pautes d'una arquitectura ms moderna, exemples d'a sn l'Edifici Carbajosa o l'Edifici Cnovas. Per Albert s'adaptar al gust de la clientela, mostra d'aix s el seu Edifici Momparler (1930), on el llenguatge predominant s el casticisme.

L'any 1933 ser important per a Luis Albert, des de el seu crrec d'arquitecte provincial de la Diputaci, rebr tres importants: la nova plaa de bous, l'Hospital Provincial i el manicomi de Portaceli, cap d'ells per s'executar.
En el projecte de l'Hospital Provincial de 1933 ser on ms s'aproxime al llenguatge del Moviment Modern. Es tractava d'una srie de pavellons disposats axialment units per passadissos subterranis.Els distints edificis els dissenya amb una planta plenament funcionalista, prenint idees de Le Corbusier.

Albert continuar emprant i aprofundint en el llenguatge de l'arquitectura racionalista en l'Edifici i fbrica Buch (1935), on parla "d'arquitectura cbica", en l'Edifici Zabala i sobretot en el seu Edifici alonso de 1935. Aquest edifici resumeix  la trajectria d'Albert, a l'edifici domina la imatge de gratacel amb una torre formada per la successi de terrasses amb paraments envidrats i s'hi mant cert expressionisme, amb volades prominents (tret que fa pensar en l'arquitecte Erich Mendelsohn o en els gratacels novaiorquesos).

Albert ser l'arquitecte ms innovador de la dcada dels trenta a Valncia i el ms al corrent del que es feia en l'arquitectura moderna. La Guerra Civil provoca la desaparici del seu estudi i el seu deteniment pel seu tarann conservador. Passat el conflicte romandr a la Diputaci, per ja no utilitzar tan profusament el llenguatge modern, sin el nou llenguatge monumental, casts i academicista imposat pel nou rgim. Una mostra d'aix s el Collegi del Loreto (1945) o l'Hospital Provincial. va ser cap provincial dela Reconstrucci de Valncia (1939-1942) i collabor amb la Direcci General de les Regions Devastades. El 1961 ingressar a la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles. Luis albert Ballesteros morir el 1968.

 Obres .

 Edifici Carbajosa Valncia, carrer Xtiva cantonada amb carrer Ribera (1929).

 Edifici Tortosa/Martnez Sala Valncia, carrer Universitat (1931).

 Edifici Cnovas Valncia, carrer Navells (1933).

 Edifici Zabala Valncia, carrer Conca 16, 18 i 20 (1935).

 Edifici i Fbrica Buch Valncia, carrer Quart 114 (1935).

 Edifici Alonso Valncia, carrer Sant Vicent amb carrer Xtiva (1935).

 Edifici Albert Ballesteros Valncia, avinguda de l'Oest 31 (1941-44).

 Collegi de sord-muts (1948).

 Hospital Provincial;


 Referncies .
 LA CIUTAT MODERNA. ARQUITECTURA RACIONALISTA A VALNCIA, Catleg de l'IVAM.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390097" title="Bilbas" nonfiltered="667" processed="663" dbindex="150671">
Bilbas s el nom d'una confederaci tribal kurda.

La formen cinc tribus: els Mangur, els Mamish (o Mamash), els Piran, els Sinn i els Ramk. Els Mangur estab dividits en dos seccions: Mangur Zudi i Mangiur-a-Ruta; els membres de la trib que viuen a la plana, al Iraq, reconeixen l'autoritat dels de muntanya. Tots els grups viuen principalment a Iran, i alguns grups tamb al Iraq. Els Udjak del Iraq sn sovint considerats part dels Bilbas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390098" title="Bolsas y Mercados Espaoles" nonfiltered="668" processed="664" dbindex="150672">
Bolsas y Mercados Espaoles (IBEX 35: BME]) s una societat que integra tots els mercats de valors i sistemes financers a Espanya. 

 Estructura Societria . 
Les principals societats que componen Borses i Mercats Espanyols sn: 
 Borsa de Madrid ;
 Borsa de Barcelona ;
 Borsa de Bilbao ;
 Borsa de Valncia ;
 Latibex ;
 Sociedad de Bolsas, que gestiona i opera el Sistema d'Interconnexi Borsria Espanyol (SIBE). ;
 MEFF AIAF SENAF Holding de Mercados Financieros, S.A, un holding que comprn: ;
 Mercat Oficial de Futurs i Opcions Financers a Espanya (MEFF) ;
 Mercat espanyol de Deute Corporatiu (AIAF) ;
 Plataforma electrnica de negociaci de Deute Pblic (SENAF). ;
 MEFF Clear ;
 Iberclear ;
 BME Consulting, la divisi de consultoria de la companyia. ;
 Mercat Alternatiu Bursatil (MAB) ;
 Infobolsa;

 Forta inversi estrangera. 
El percentatge de participaci dels inversors estrangers en la borsa espanyola va arribar el 2006 al 56,8% del volum de contractaci total del mercat, equivalent a 616.000 milions d'euros, segons dades de l'ltim nmero de la revista "Bolsa", editada per l'empresa.

Sortida a Borsa. 
El 14 de juliol de 2006 Bolsas y Mercados Espaoles va realitzar una Oferta Pblica de Venda d'accions i va comenar a cotitzar en borsa. 

Presidents. 
Antonio Zoido s el president al gener de 2007.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390099" title="Bartomeu Trias i Comas" nonfiltered="669" processed="665" dbindex="150673">
Bartomeu Trias i Comas fou un empresari i poltic catal, pare de Carles Trias Bertran. Fou militant de Comuni Tradicionalista (versi jaumista, amb la que fou escollit diputat pel districte de Vic a les eleccions generals espanyoles de 1918 i 1919.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390100" title="Latibex" nonfiltered="670" processed="666" dbindex="150674">
El Latibex s un mercat borsari per a valors llatinoamericans nascut el 1999 i regulat per la Llei del Mercat de Valors espanyola encara que la seva gesti es comparteix, a travs d'acords de coordinaci, amb les corresponents borses iberoamericanes. Est integrat dins del holding Bolsas y Mercados Espaoles.

Va ser creat per a, d'una banda, permetre als inversors europeus comprar i vendre valors iberoamericans a travs d'un nic mercat, amb uns estndards de seguretat i transparncia homogenis i en una sola divisa, l'euro; i, per l'altre, donar accs a les principals empreses iberoamericanes al mercat europeu de capitals. 

Principals caracterstiques. 
Comparteix la plataforma de negociaci (SIBE) i liquidaci (Iberclear) de la resta dels valors espanyols encara que est connectat als mercats d'origen a travs d'acords de Iberclear amb els dipositaris centrals iberoamericans o a travs d'una entitat d'enlla. Compte com intermediaris amb tots els membres de la borsa espanyola i alguns dels mercats iberoamericans. 

A causa de els baixos nivells de contractaci i per a garantir una mnima liquiditat, compte amb especialistes: intermediaris que es comprometen a oferir preus de compra i venda amb un spread prefixat. 

ndexs. 
Compte amb tres ndexs elaborats amb en collaboraci amb el FTSE: 
 FTSE Latibex All Share, que recull totes les empreses ;
 FTSE Latibex Top, que aglutina als 15 valors ms lquids ;
 FTSE Latibex Brasil, que aglutina als valors brasilers ms lquids;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390101" title="MEFF AIAF SENAF Holding de Mercados Financieros, S.A." nonfiltered="671" processed="667" dbindex="150675">
MEFF AIAF SENAF Holding de Mercados Financieros, S.A, tamb conegut simplement com Mercats Financers, s un holding integrat dintre de Bolsas y Mercados Espaoles format per: 
MEFF ;
AIAF ;
SENAF ;
MEFF Clear ;

La integraci dels tres mercats (MEFF, AIAF, SENAF) i la cmera de liquidaci i compensaci (MEFF Clear) es va produir el 2001 com resposta a les exigncies de la globalitzaci dels mercats, assolint-se aix conjunyir els recursos humans i tecnolgics d'aquestes societats, reduir els costos per als Membres dels mercats, millorar la qualitat del servei i oferir solucions tcniques i informtiques integrades. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390102" title="MEFF" nonfiltered="672" processed="668" dbindex="150676">
El Mercat Oficial de Futurs i Opcions Financers a Espanya (ms conegut com a MEFF) s un mercat organitzat regulat, controlat i supervisat per la CNMV i el Ministeri d'Economia d'Espanya on es negocien diferents derivats financers. 

Els productes negociats sn: 
Futurs i Opcions sobre bons de l'Estat. ;
Futurs i Opcions sobre l'ndex bursatil IBEX-35. ;
Futurs i Opcions sobre accions. ;

Es va crear el 1989. El 2001, es va integrar al costat de AIAF i SENAF en MEFF AIAF SENAF Holding de Mercados Financieros, S.A per a beneficiar-se de sinergies entre els diferents mercats i optimitzar mitjans. Aquest grup est al seu torn integrat en el holding Bolsas y Mercados Espaoles. Per a comprar o vendre contractes s necessari fer-lo a travs d'un intermediari financer. Solament les entitats financeres que compleixen determinats requisits, i amb les quals MEFF t subscrit un contracte, tenen la capacitat de canalitzar i introduir les ordres cursades pels seus clients directament al mercat. 

Enllaos externs. 
 Web Oficial ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390104" title="AIAF" nonfiltered="673" processed="669" dbindex="150677">
AIAF Mercado de Renta Fija S.A. s un mercat organitzat de deute (o renda fixa) en el qual cotitzen i es negocien els actius que les empreses de tipus industrial, les entitats financeres i les Administracions Pbliques Territorials emeten per a captar fons per a finanar la seva activitat. El 2001, es va integrar al costat de MEFF i SENAF en MEFF AIAF SENAF Holding de Mercados Financieros, S.A. per a beneficiar-se de sinergies entre els diferents mercats i optimitzar mitjans. Aquest grup est al seu torn integrat en el holding Bolsas y Mercados Espaoles. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390106" title="Comissi Permanent" nonfiltered="674" processed="670" dbindex="150678">
La Comissi Permanent o la Diputaci Permanent s l'organisme parlamentari d'alguns sistemes de govern que s'encarrega de les tasques i funcions que corresponen al Parlament o al Congrs o a alguna de les seves cambres, quan aquest o aquestes es troben tancades o en recs. La seva composici est dictaminada per la constituci o alguna llei corresponent, i generalment, est integrada per un nombre ms petit de representants. Les prerrogatives de la Comissi Permanent solen ser limitades, i per alguns casos importants, la Comissi Permanent no pot prendre les decisions ans ha de convocar el Parlament o Congrs a sessions extraordinries. 

Vegeu tamb.
 Diputaci Permanent (Espanya);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390107" title="SENAF" nonfiltered="675" processed="671" dbindex="150679">
El Sistema Electrnic de Negociaci d'Actius Financers (SENAF) s la plataforma de negociaci de Lletres, Bons i Obligacions de Deute Pblic espanyola. El sistema va comenar a operar al juny de 1999. El 2001, es va integrar al costat de MEFF i AIAF en MEFF AIAF SENAF Holding de Mercados Financieros, S.A. per a beneficiar-se de sinergies entre els diferents mercats i optimitzar mitjans. Aquest grup est al seu torn integrat en el holding Bolsas y Mercados Espaoles.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390109" title="MEFF Clear" nonfiltered="676" processed="672" dbindex="150680">
MEFF Clear s la cmera de liquidaci de les operacions portades a terme a MEFF. Actua com Cmera de Contrapartida Central (CCP en ings); s a dir, elimina el risc de contrapart actuant com comprador enfront del venedor i com venedor enfront del comprador en totes les operacions que es registren en ella. Es va crear parallelament a la formaci de MEFF el 1989. Est integrada dins de MEFF AIAF SENAF Holding de Mercados Financieros, S.A., que al seu torn s part de el holding Bolsas y Mercados Espaoles.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390110" title="Joan Moles i Ormella" nonfiltered="677" processed="673" dbindex="150681">
Joan Moles i Ormella (Grcia, Barcelona, 1871 - Mxic, 1945) fou un advocat i poltic catal. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona el 1895. Milit successivament en la Uni Republicana, el Centre Nacionalista Republic i de la Uni Federal Nacionalista Republicana, fou regidor de l'ajuntament de Barcelona el 1901 i diputat independent per la Solidaritat Catalana pel districte de Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1907 i 1910 i senador el 1913. Desprs fou deg del Collegi d'Advocats de Barcelona, marmessor de Jacint Verdaguer, i novament diputat a les eleccions de 1918 i 1919. Tamb collabor al diari la Publicitat

Durant la dictadura de Primo de Rivera va fer oposici des del seu bufet, defensant en judici als implicats en el complot de Garraf i els intents de confiscaci del patrimoni familiar de Francesc Maci. Durant la Segona Repblica Espanyola fou nomenat governador civil de Barcelona (1932), alt comissari d'Espanya al Marroc (1933), governador general de Catalunya i president de la Generalitat de Catalunya (del 17 de febrer al 4 de mar de 1936) i Ministre de Governaci del 13 de maig al 18 de juliol de 1936 en el govern de Santiago Casares Quiroga. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Illa (Rossell) i desprs a Mxic, on hi va publicar un estudi sobre Mossn Cinto.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390111" title="Bilecik" nonfiltered="678" processed="674" dbindex="150682">

Bilecik (Bilejik o Biledjik) s una ciutat de Turquia, capital de la provncia de Bilecik i del districte del seu nom, dins de la regi de Mrmara. T una poblaci de 34.105 habitants (2000)

 Histria .

En poca clssica fou coneguda com Agrilion que els romans van convertir en Agrillum que apareix a la Taula de Peutinger. Fou desprs la bizantina          (Belokeme). Est situada a la vora del Kara Su afluent del Sakarya. Conquerida pels otomans segurament el 1302, va formar part ms tard de l'eyalat d'Anadolu i encara ms tard va esdevenir capital d'un sandjak anomenat Ertoghul al wilayat de Khudawendigar (Brusa). La seva economia es basava en seda i la seva economia va patir greument durant la I Guerra Mundial; va ser ocupada pels grecs el 1921 i reconquerida pels turcs la tardor del 1922. La seva poblaci el 1950 era de 4900 habitants. Modernament la seva economia est en part basada en el turisme per les nombroses cases d'poca otomana que hi ha a la ciutat; la ciutat es membre de la European Association of Historic Towns and Regions (EAHTR). i inclou els mausoleus del xeic Edebali, que va tenir un paper destacat en la fundaci de l'Imperi Otom, i del ghazi Orhan. A uns 30 km hi ha la vila de Sogut que fou el primer lloc de Bitnia on Osman I i els seus turcmans es van establir enfront dels bizantins.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390113" title="Bilma" nonfiltered="679" processed="675" dbindex="150683">
Bilma (en tedaga Toge o Tsige) s el nom rab del principal centre del Kawar o Kaouar, un grup d'oasis a mig cam entre Fezzan i el Txad, en territori de Nger. El palmerar s'arrenglera durant 90 km entre Anay al nord i Bilma al sud, en una amplada d'uns 2 km. La seva poblaci actual s d'uns 2500 habitants.

Els rabs van arribar per primer cop al Kawar al segle VII, en una de les expedicions d'Ukba ben Nafi. No obstant els seus habitants van restar pagans fins al segle XIX. La poblaci es negre de pells, d'tnia kanouri o barrejats kanouri i teda (de la barreja han sorgit els guezebida). Eren feudataris del sult tuareg de l'Ar, i darrerament dels teda. La principal activitat es les salines de Kalala a uns 2 km al nord-oest.

Desprs de la independncia del Nger, Bilma va esdevenir seu d'un districte (arrondissement) de 670.000 km2. Fou lloc de dest d'oficials sospitosos durant el rgim de Seyni Kountch i s'hi va construir una pres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390114" title="Binbashi" nonfiltered="680" processed="676" dbindex="150684">
Binbashi (cap de mil) fou un grau militar turc.

Fou utilitzat principalment a l'Imperi Otom, des de el inici sota Orkhan (1328), per va desaparixer al segle XVI per reaparixer al segle XVIII designant un grau de nova creaci i al 1769 hi havia 97 regiments dels anomenats miri askeris, cadascun dirigit per un binbashi; a la reorganitzaci de final del segle es va donar el nom al comandants de batall.

A Prsia fou utilitzat tanmateix com a grau pels safvides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390119" title="Sant Miquel de la Vall (esglsia)" nonfiltered="681" processed="677" dbindex="150685">

Sant Miquel de la Vall s l'esglsia romnica parroquial del poble del mateix nom, de l'antic terme d'Aranss i de l'actual de Gavet de la Conca.


Nascuda possiblement com a capella del Castell Juss de Sant Miquel de la Vall, absorb l'esglsia de Santa Maria del Castell Sobir i tamb la de sant Mart del Castellet, origen de Sant Mart de Barcedana. Aix ho manifesten les visites pastorals del segle XVIII.

s esmentada en el document del 996 que l'historiador Ignasi M. Puig i Ferrat identific amb Sant Miquel de la Vall, on apareixen tamb esmentats els diversos castellons d'aquest complex castell.

 Bibliografia .
 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Miquel de la Vall", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390120" title="Bingol" nonfiltered="682" processed="678" dbindex="150686">


Bingl (en llengua zazaish : olig; en kurd: ewlk; en armeni: Chabakhchour; Bingl vol dir "Mil Llacs") s una ciutat de Turquia, capital de la provncia de Bingl i del districte del mateix nom a la regi d'Anatlia oriental.  Fins el 1950 es va dir abakcur o Capakcur, que vol dir "Aigua turbulenta" en armeni. Esta situada a la rodalia de les muntanyes Bingl Dagh amb glaceres i llacs, dels que deriva el seu nom. La seva poblaci al cens del 2000 era de 68.876 habitants. La majoria dels habitants son zazes. 

Va patir un terratrmol el 1 de maig de 2003 en que van morir unes cent persones.

 Notes .


 Vegeu tamb .
Bingl Dagh, muntanyes;
Bingl Su, riu;
Provncia de Bingl;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390123" title="Juan ngel Albn Leites" nonfiltered="683" processed="679" dbindex="150687">

Juan Angel Albn Leites (nascut el 17 de juliol de 1986 a Salto) s un futbolsita uruguai que juga actualment al Getafe CF.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390124" title="Bingl Dagh" nonfiltered="684" processed="680" dbindex="150688">
Bingl Dagh s un masss muntanyos de Turquia al sud d'Erzurum, que s'estn per les provncies d'Erzurum, Mush i Bingl.

La seva muntanya ms alta s el Demir o Timur Kale (Fortalesa de Ferro), a la part oriental, del qual l'altitud varia considerablement segons les fonts entre 3690 metres i 2977 metres; a la part occidental inclou el Toprak Kale (Fortalesa de Terra) d'altura molt lleugerament inferior al Timur Kale. El masss inclou gran nombre de petits llacs (per aix el nom de Bingl = Mil Llacs). En aquestes muntanyes neixen els rius Araxes (Aras), Tuzla Su (afluent de l'Eufrates), Bingl Su, Gnk Su, Carbughar Su i Khinis Su (els quatre darrers afluents del Murad Su).

En poca clssica les muntanyes foren anomenades com Abos Mons. Els armenis les anomenaven Srmanc (grec          ). El nom rab es desconeix ja que no s indicar per cap gegraf tot i que foren teatre de lluites entre bizantins i hamdnides al segle X, especialment el lloc de Hafdjidj (armeni Havcic), a les fonts de l'Araxes. En aquestes muntanyes vivien els Kizil Bash.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390125" title="Francisco David Sousa Franquelo" nonfiltered="685" processed="681" dbindex="150689">

Francisco David Sousa Franquelo, Sousa (nascut el 3 de febrer de 1980 a Mlaga), s un futbolista que juga actualment al Getafe CF.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390126" title="Lucas Matas Licht" nonfiltered="686" processed="682" dbindex="150690">

Lucas Matas Licht (nascut el 6 d'abril de 1981 a Rosario) s un futbolista argent que juga actualment al Getafe CF.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390128" title="Bir Mauna" nonfiltered="687" processed="683" dbindex="150691">
Bir Mauna fou un antic pou a la ruta entre la Meca i Medina.

s fams per la matana feta all el juliol/agost del 625 quan un grup de predicadors musulmans enviats per Mahoma a la tribu Amir ben Sasaa (a petici del seu xeic Abu  Bara o Abu l-Bara) foren atacats i morts per tres clans de la tribu dels Sulaym dirigits suposadament per Amir ibn al-Tufayl, dissident dels Amir ben Sasaa (probablement noms encoratjats per aquest).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390129" title="Bir Maymun" nonfiltered="688" processed="684" dbindex="150692">
Bir Maymun fou el nom d'uns pous propers a la Meca per de situaci exacta desconeguda. 

Foren repetidament esmentats en temps de Mahoma per desprs van desaparixer de les crniques. Al-Tabari diu que en aquest lloc hi va morir el califa al-Mansur el 775, i sembla indicar que el pou era a la ruta entre la Meca i Iraq, per com que la mort d'al-Mansur tamb es situa al tur al-Hadjun segons un altra font, les indicacions d'al-Tabari no sn segures.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390130" title="Manuel del Moral Fernndez" nonfiltered="689" processed="685" dbindex="150693">

Manuel del Moral Fernndez, Manu del Moral (nascut el 25 de febrer de 1984 a Jan), s un futbolista que juga actualment al Getafe CF.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390133" title="Rafael Lpez Gmez" nonfiltered="690" processed="686" dbindex="150694">

Rafael Lpez Gmez, Rafa (nascut el 9 d'abril de 1985 a Peafiel), s un futbolista que juga actualment al Getafe CF.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390134" title="Lauragus" nonfiltered="691" processed="687" dbindex="150695">
El Lauragus s un territori occit situat al Llenguadoc, comprenent els departaments d'Aude, Arieja, Alta Garona i Tarn).

La poblaci principal s Castlnu d'Arri. 

Geografia.
Situat al sud-est de la ciutat de Tolosa, es tracta d'una gran plana situada entre la Muntanya Negra, el plegament de La Pige i el Cabards. Els seus lmits s'extenen des dels suburbis de l'est de Tolosa fins Fanjaus, passant per Castellnou d'Arri i seguint l'eix central que constitua l'antiga via d'Aquitnia o via d'Agrippa. La plana del Lauragus es tanca per la part oest de l'Aude en un petit coll que representa el punt de divisi entre les aiges que flueixen envers la Mediterrnia i les que es dirigeixen cap a l'Atlntic: el Coll de Naurouze o de Lauragus de 194 m.




Histria.
El Lauragus treu el seu nom del castell de Laurac situat aprop de la vila homnima del sud-est de Castellnou d'Arri. Citat per primer cop el 1070 i de domini comtal desprs de la Croada Albigesa, entr el 1271 dins del domini reial. Erigit per Llus XI en comtat en profit de la famlia de La Tor d Alvernha el 1477, retorn al domini reial pel casament de Caterina de Mdici, comtessa del Lauragus, amb el que ser el futur Henri II l'octubre  de 1533. La reina obtindr la creaci de la senescalia reial el 1553 grcies al desmembrament de la de Tolosa, i Castellnou d'Arri esdevingu llavors la seu d'un presidial.

El seu territori s conegut amb precisi com a circumscripci electoral dels diputats als Estats Generals de 1789. Les reformes administratives i judicials de la Revoluci Francesa van dividir el Lauragus en dos districtes, el de Castellnou d'Arri i el de Vilafranca de Lauragus.

El Lauragus, i particularment la regi de Castellnou d'Arri, Va conixer dos grans perodes de desenvolupament. La primera va estar lligada a la cultura del pastell, planta tinctria que els venedors de Tolosa enviaven arreu d Europa. El Lauragus era conegut llavors com el Pas de Cucanya. Aquest progrs econmic es va desenvolupar a partir del 1515 i es va perllongar fins aproximadament el 1560, quan l'efecte de les guerres de religi i, sobretot, l'arribada de l indi tropical importat d Amrica van esmorteir l'economia del pestell.

El segon perode de gran creixement econmic es va produir el segle XVIII. Aquest cop el desenvolupament es va deure al conreu del blat de moro, importat d Amrica. Aquest nou cereal, dotat de bons rendiments, permet de nodrir la poblaci i redirigir el superhbit de blat que s'expotar llavors, via canal du Midi (1666-1681), vers les regions mediterrnies deficitries. Aquestes exportacions enriquiren als latifundistes i als comerciants de la ciutat de Castellnou d'Arri en particular. L'enriquiment de la regi va arribar al seu apogeu durant el Primer Imperi. Posteriorment, debut a la disminuci del preu del blat, va comenar la decadncia. El Lauragus no es recuper, mitjanant d'altres combinacions de cultius ms dinmics, fins desprs de la Segona Guerra Mundial.

Enllaos externs.

Portal turstic sobre el Lauragus ;

Portal de la comarca del Lauragus ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390135" title="Fiat 2000" nonfiltered="692" processed="688" dbindex="150696">


El FIAT 2000 va ser un tanc pesat itali de la Primera Guerra Mundial. Es considera el model ms modern de l'poca.

Histria.
Durant la 1a Guerra Mundial,  Itlia no presentava unitats blindades a causa de la manca de tancs. La nica soluci fins al moment era crear nous dissenys.

L'ordre de dissenyar i produir el primer tanc itali va estar a crrec de l'empresa d'autombils FIAT al 1916. El prototip del nou tanc es va mostrar davant d'una comissi militar el 21 de juny de 1917; els seus sistemes mecnics estaven complets per la seva superestructura es va afegir posteriorment, mostrant el prototip com una maqueta de fusta amb una torreta cnica oberta i un petit can. No es va acabar la carcassa fins al 1918.

Fonts.
Pignato, Nicola, Storia dei mezzi corazzati, Fratelli Fabbri editori, 1976, pg. 81-88.

 Vegeu tamb .

Tanc;
Histria del tanc;

Enllaos externs.
The Advanced Fiat 2000 Heavy Tank;
History of the Italian Tank Corps;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390136" title="Barri Vell - Santa Creu" nonfiltered="693" processed="689" dbindex="150697">

Barri Vell - Santa Creu en castell conegut com Casco Antiguo-Santa Cruz (ms conegut com barri de Santa Creu o Barri Vell) s un barri de la ciutat d'Alacant a l'Alacant (Valncia). Limita al nord amb el barri de Sant Antoni; al nord-est, i separat pel Carrer de la Serra, amb el barri del Raval Roig; a l'est i al sud amb el barri d'Eixample-Diputaci, a la altura del espig del Port d'Alacant; i al oest, separat per la Rambla de Mndez Nez, con el barri del Centre. En este barri se troba l'Ajuntament d'Alacant. Segons el cens de 2006, compta en 2.919 habitants (1.473 homes i 1.446 dones).

 Referncies . 
 Poblaci per barris i Llista de Carrers, en la pgina del Ajuntament d'Alacant.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390137" title="Flying Elephant" nonfiltered="694" processed="690" dbindex="150698">


El Flying Elephant va ser un disseny de tanc super-pesat, planejat per mai construt pels britnics durant la 1a Guerra Mundial.

Desprs de la ltima demanda per a uns cinquanta Mark I ms en l'abril de 1916, no se sap quants ms se'n van produir. Tot va dependre de l'xit de la nova arma. William Tritton, el co-dissenyador i coproductor del Mark I, va pensar que ja entenia qu demostraria que s la seva debilitat principal.

Referncies.
 John Glanfield. The Devil's Chariots: The Birth & Secret Battles of the First Tanks (2006);
 David Fletcher. British Tanks 1915 19 (2001);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390138" title="Centre (Alacant)" nonfiltered="695" processed="691" dbindex="150699">

Centre s un barri de la ciutat d'Alacant a l'Alacant (Valncia). Limita al nord, separat per l'Avinguda de Alfonso el Savi, amb el barri del Mercat i, en el seu extrem ms oriental, amb el de Sant Antoni; al est, separat per la Rambla de Mndez Nez, amb el barri de Santa Creu; i, delimitant al sud pel Passeig de l'Explanada, i al oest pel carrer Canalejas i l'avinguda Federico Soto, amb el barri de Eixample-Diputaci. Segons el cens de 2006, compta en 5.865 habitants (2.607 homes i 3.258 dones).

 Referncies . 
 Poblaci per barris, en la pgina del Ajuntament d'Alacant.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390141" title="Quatre-centes Vivendes" nonfiltered="696" processed="692" dbindex="150700">

Quatre-centes Vivendes s un barri de la ciutat d'Alacant a l'Alacant (Valncia). Limita al nord con el barri de Joan XXIII; al este con el barri de Garbinet; al sur con el barri de Sidi Ifni-Nou Alacant; i al oest amb el barri de Mare de Du del Carme i parcialment amb el de Mare de Du del Remei. Segons el cens de 2006, compta amb una poblaci de 1.602 habitants (831 homes i 771 dones).

 Referncies . 
 Poblacin por barrios, en la pgina del Ajuntament d'Alacant.
Vegeu: Llista de barris d'Alacant





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390144" title="Campoamor (Alacant)" nonfiltered="697" processed="693" dbindex="150701">

Campoamor s un barri de la ciutat d'Alacant a l'Alacant (Valncia). Limita al nord con los barris de Altozano i Els ngels; a l'est con els barris de Carolines Altes, Carolines Baixes i Sant Antoni; al sur amb el barri del Mercat; i a l'oest amb el Polgon de Sant Blai i el barri de Sant Blai - Sant Domnec. Segons el censo de 2006, compta amb 12.576 habitants (5.980 homes i 6.596 dones).



 Referncies . 
 Poblaci per barris, en la pgina de l'Ajuntament d'Alacant.

Vegeu: Llista de barris d'Alacant





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390147" title="Palau de Belles Arts" nonfiltered="698" processed="694" dbindex="150702">
El Palau de Belles Arts s el centre de cultura de mxima representaci a Mxic. L'edifici, fams per la seva arquitectura dco i nouveau,  les construccions del qual van comenar el 1904, inclou una sala d'pera amb capacitat per a 1.800 persones i una galleria d'art. A ms a ms, inclou diversos murals realitzats per Diego Rivera, Jos Clemente Orozco, David Alfaro Siqueiros, Rufino Tamayo, Roberto Montenegro, Manuel Rodrguez Lozano i Jorge Gonzlez Camarena. El 1987 va ser declarat per la UNESCO monument artstic.

El 1904, el president mexic Porfirio Daz Mori va ordenar la construcci del Teatre Nacional, edifici que es convertiria en el Palau de Belles Arts. El disseny original va ser ideat per l'arquitecte itali Adamo Boari, i s'havia de concloure en quatre anys. Tanmateix hi van haver diverses demores, la ms important, l'esclat de la Revoluci Mexicana el 1910. Boari va abandonar Mxic el 1916, i les obres van ser gaireb suspeses, fins el 1932, data en qu l'arquitecte mexic Federico Mariscal va resumir la construcci, acabant-la el mar de 1934. El Palau va ser inaugurat el 29 de setembre del mateix any.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390148" title="Chen Wu (Tres Regnes)" nonfiltered="699" processed="695" dbindex="150703">


Chen Wu fou un general militar que va servir baix les ordres del Regne de Wu durant l'era de Xina dels Tres Regnes. Chen Wu era fams per tenir una cara que va ser considerada per molts com fera i lletja.

Primer entr sota el servici de Sun Ce a l'edat dels 18 anys. Chen Wu estava ple de valor i sempre lluitava a les lnies del front de batalla. Va ser conegut per la seua amabilitat   Sun Quan estava molt encapritxat amb ell i, sovint, passava prou temps a ca seua. Chen Wu fou mort per les forces de Zhang Liao quan estava tractant de salvar al seu senyor Sun Quan en la Batalla d'Hefei, qui ms tard celebraria personalment el funeral de Chen Wu. Sun Quan tamb orden que la concubina favorita de Chen Wu fora assassinada com a tribut a Chen Wu i va recompensar a la famlia de Chen Wu amb els ingressos fiscals de 200 llars.

En la novella del Roman dels Tres Regnes, Chen Wu va caure en la Batalla d'Hefei, al voltant de 215, mentres lluitava amb el general de Wei, Pang De.

Vegeu tamb.
Tres Regnes;
Personatges dels Tres Regnes;
Registre dels Tres Regnes;
Roman dels Tres Regnes;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390149" title="Dian Wei" nonfiltered="700" processed="696" dbindex="150704">


Dian Wei (?   197) fou guerrer durant la tardana Dinastia Han Oriental i l'era dels Tres Regnes de Xina. Va servir com un guardaespatlles del poders senyor de la guerra, Cao Cao. Fams per la seua enorme fora, Dian Wei va sobresortir en esgrimir dos halberd bessones, cadascuna de les quals es deia que pesaven 40 jin. Va morir defenent l'escapada Cao Ca contra mltiples enemics a la Batalla de Wancheng.

 Biografia . 
 Presentaci .
Dian Wei va nixer al districte Chenliu (  ) a la ciutat de Jiwu (  ), corresponent al sud-oest de l'actual ciutat de Kaifeng a la provncia de Henan.

La seua aparici es descriu com de monstruosa fora sobrehumana. Hi t d'una gran determinaci i s conegut per la seua personalitat cavalleresca.

L'Assassinat de Li Yong .
Dian Wei comena la seua carrera al servei del clan Liu del Districte Xiangyi (l'actual districte de Sui). Aix va portar a una vendetta amb Li Yong de Suiyang (al sud de l'actual ciutat de Shangqiu). Li Yong era un home extremadament prudent i Dian Wei va decidir d'utilitzar un engany per apropar-se a ell. Per acostar-se va anar amb un carro ple d'aviram i de licors. Quan les portes s'obriren per deixar entrar a Dian Wei, este va traure una daga i mat a Li Yong i la seua esposa, sembra el pnic en el mercat que no era molt lluny. Dian Wei de nou prenent un altre carro, i perseguit per un centenar de persones va estar massa a prop de que l'agafaren. Desprs d'haver recorregut uns quatre o cinc li (uns dos quilmetres), Dian Wei se sum als seus companys i atac a els seus perseguidors, per fugir. Aquest xit fa a Dian Wei fams com un heroi cavalleresc.

Servei sota Zhang Miao i Xiahou Dun.
Al voltant de 191-192, Zhang Miao port un exrcit per enfrontar-se al tir Dong Zhuo. Dian Wei es va oferir com a voluntari per a unir-se i s'allista com a soldat sota les ordres del comandant Zhao Chong. Durant una batalla, este es dna compte de l'extraordinria fora de la Dian Wei quan tract d'agitar una bandera que diversos homes no havien pogut subjectat.

Ms tard, Dian Wei es va sumar a l'exrcit Xiahou Dun, un general al servei del senyor de la guerra Cao Cao. En reconeixement dels molts enemics que va matar al camp de batalla, Dian Wei va ser ascendit a comandant (  ).

Batalla de Puyang .
En 194, Cao Cao s'enfronta amb Lu Bu en Puyang i la batalla es torna contra seu. Encara que Cao Cao havia sigut rodejat per les forces enemigues, Dian Wei es planteja d'anar amb unes poques desenes d'homes, tots portaven una doble capa de roba i armadura, portaven els seus escuts i llances (halberds picades). Dian Wei s'afanya en el rescat del flanc occidental, protegint-se d'una pluja de fletxes. I de repent crida als seus homes: "Dir-me quan els enemics siguen deu passos!". Els seus homes cridaren: "Sn a deu passos!". I Dian Wei els crid: "Dir-me quan siguen cinc passsos!". I els seus homes, en pnic, van respondre: "L'enemic est sobre nosaltres!" A aquest punt Dian Wei confisc una dotzena de halberds i s'en va marxar cridant en direcci als soldats enemics de Lu Bu. Els enemics no foren capaos de gastar totes les seues halberds i de mantenir-se dempeus durant la batalla. Cao Cao aconsegu revertir la situaci i Lu Bu va tindre que retirar-se. Cao Cao va prometre a Dian Wei el rang de Tinent (  ) i ho va fer el seu guardaespatlles personal i el va mantindre permanentment al seu costat.

Al servei de Cao Cao.
Durant les batalles que segueixen en les campanyes militars de Cao Cao, Dian Wei regularment mostra la seva destresa, aix com aquells de la brigada d'elit que ha seleccionat personalment i aixina es promou el coronel (  ).

Dian Wei es mou d'un home dedicat a les seves funcions de guardaespatlles i extremadament cautels i no era estrany que preferira dormir en una tenda de campanya a prop de la de Cao Cao en lloc de tornar a ses estances. s tamb un bon bevedor i un bon menjador. Per era difcil d'empassar molt i beure per glops generosos, aix que es pren diversos homes per a qu li proporcionen el seu menjar. Cao Cao ofereix banquets en el seu honor.

Notes.


Referncies.
;
;
;

Vegeu tamb.
Tres Regnes;
Personatges dels Tres Regnes;
Registre dels Tres Regnes;
Roman dels Tres Regnes;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390150" title="Qualitat d'experincia" nonfiltered="701" processed="697" dbindex="150705">
La qualitat d experincia (QoE, Quality of Experience) es defineix com l acceptabilitat global d una aplicaci o servei, tal com es percep subjectivament per l usuari final. Inclou la totalitat d efectes del sistema extrem a extrem (client, terminal, xarxa, serveis d infraestructura ) i pot veure s influda per les expectatives dels usuaris i el context. D aqu que la QoE es mesuri subjectivament i pugui diferir d un usuari a un altre.

Factors objectius i subjectius.



Introducci.



Les mesures objectives de l execuci de serveis tals com la prdua d informaci i el retard contribueixen a la QoE. Aquestes mesures objectives juntament amb components humanes com les emocions, l actitud, la motivaci  determinen l acceptabilitat global de l usuari final. Aquests factors estan organitzats com els relacionats amb la qualitat de servei (QoS, Quality of Service) i aquells que poden ser classificats com a components humanes.

Factors objectius: qualitat de servei.


La qualitat de servei (QoS) es defineix com l efecte col lectiu d execuci que determina el grau de satisfacci d un usuari del servei. Els mecanismes de QoS inclouen qualsevol mecanisme que contribueixi a la millora de l execuci global del sistema i, per tant, a millorar l experincia de l usuari final. Els mecanismes de QoS poden implementar-se a diferents nivells. Per exemple, a nivell de xarxa inclou mecanismes de gesti de trfic tals com la memria (buffering) i la planificaci (scheduling) utilitzats per diferenciar trfics pertanyents a diferents aplicacions.

En referncia a la qualitat del servei tamb hi ha els parmetres de QoS. Similar als mecanismes de QoS poden ser definits pels diferents nivells de la capa OSI. En el nivell de xarxa aquests parmetres solen incloure la tasa de prdua d informaci i el retard.

Factors subjectius: components humanes.


La qualitat d experincia (QoE) es mesurada sovint mitjanant de tests subjectius controlats acuradament en els quals es reprodueixen mostres de vdeo a espectadors, als quals se ls demana que les puntuin en una escala. Les qualificacions assignades per cada espectador sn promitjades per tal d obtenir la puntuaci d opini mitja (MOS, Mean Opinion Score).

El fet que la qualitat d experincia sigui dinmica i que la majoria de factors situacionals siguin no determinstics determina que la QoE hagi de ser mesurada per unitat de temps durant tot el temps de duraci del servei. Per exemple, si un usuari s ha subscrit a un servei d IPTV que ofereix en alta definici un event d importncia i la QoE durants tres quartes parts del temps ha estat molt alta per baixa per l ltima quarta part, la QoE global per part de l usuari ser molt baixa.

Sistemes de mesura.


Un dels sistemes ms utilitzats s el de puntuaci d opini mitja (MOS), el qual es basa en la reproducci d unes mostres (ja siguin de vdeo o de veu) a una srie de persones, les quals les puntuen en una escala del 1 al 5 (sent el 5 la millor puntuaci) en termes de qualitat d experincia. El MOS va ser originriament utilitzat per l ajuda en el disseny, la investigaci i el desenvolupament dels sistemes digitals de telefonia, convertint el senyal de veu analgic en digital i viceversa. El terme MOS s ha convertit en sinnim de QoE per a les trucades de veu.

El MDI (Media Delivery Index) s una nova mesura que pot ajudar al provedor de serveis a monitoritzar tant els serveis d IPTV com de VoIP per la component de la QoE que tenen sota control. Aix doncs, el MDI dna una indicaci sobre la qualitat esperada del vdeo, i, per tant, de la QoE de l usuari, basada en mesures sobre el nivell de xarxa. Les mesures del MDI sn acumulatives a travs de la xarxa i poden ser mesurades des de qualsevol punt entre els provedors de continguts i els receptors de televisi (coneguts com  Set Top Box ). El MDI s tpicament expressat com a dos nombres, el factor de retard (delay factor) i la tasa mitja de prdues (media loss rate). Aquests s utilitzen com a predictors de la qualitat de servei.

Referncies.



Enllaos externs.

IPTV QoE: Understanding and interpreting MDI values;
IneoQuest, Solutions for IP Video Quality;
A Proposed Media Delivery Index (MDI), Internet Engineering Task Force (IETF);
Mean Opinion Score (MOS), A Measure Of Voice Quality;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390152" title="Hesketh Racing" nonfiltered="702" processed="698" dbindex="150706">
Hesketh Racing  va ser un constructor angls de cotxes per competicions automobilstiques que va arribar a disputar curses a la Frmula 1. 



 Histria .

Hesketh Racing va ser fundada per Lord Hesketh i Anthony 'Bubbles' Horsley com una diversi pel primer. Arribaven a les curses amb Rolls Royce, celebraven les seves actuacions amb cava i s'estaven tots en hotels de cinc estrelles, creant una corrent de 'glamour' dins de la F1.

Va construir cotxes cada cop ms evolucionats fins arribar a competir al campionat del mn de la Frmula 1, debutant encara que no com equip oficial a la 1973 en el GP de Mnaco de la m del pilot James Hunt, i ja com equip de F1 a la temporada segent (1974) en el GP de Sud-frica. 

L'escuderia va tenir monoplaces presents en 69 curses de la F1 amb un total de 103 monoplaces, aconseguint una victria (Gran Premi dels Pasos Baixos del 1975) i assolint un 4t lloc com a millor classificaci pelcampionat del mn de constructors (1975).

L'ltim GP disputat va ser el Gran Premi de Blgica del 1978 amb el pilot Derek Daly que no va arribar a qualificar-se per disputar la cursa.

 Palmars a la F1 .

 Curses: 69 (103 cotxes);
 Victries: 1;
 Podis: 9;
 Poles: 0;
 Voltes rpides  0;
 Millor classificaci al mundial de constructors: 4 (1975);
 Punts: 62;


 Enllaos externs .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390156" title="Dong Xi" nonfiltered="703" processed="699" dbindex="150707">

Dong Xi (mort en 215) fou un general militar durant l'era dels Tres Regnes de Xina. Ell provenia del comtat de Yuyao, la comandncia de Kuaiji (l'actual ciutat de Yuyao, a la provncia de Zhejiang). En primer lloc, va entrar a servir a la famlia Sun baix el control de Sun Ce. Dong Xi suposadament tenia una mida de vuit peus d'alada i la seua habilitat de combat superava a la majoria de la gent.

Referncies.
Chen Shou. .

Vegeu tamb.
Tres Regnes;
Personatges dels Tres Regnes;
Registres dels Tres Regnes;
Roman dels Tres Regnes;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390158" title="Huos" nonfiltered="704" processed="700" dbindex="150708">


Huos s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390159" title="La Magdelaine-sur-Tarn" nonfiltered="705" processed="701" dbindex="150709">


La Magdelaine-sur-Tarn s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390160" title="Mailholas" nonfiltered="706" processed="702" dbindex="150710">


Mailholas s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390161" title="Nnigan" nonfiltered="707" processed="703" dbindex="150711">


Nnigan s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390162" title="Ondes" nonfiltered="708" processed="704" dbindex="150712">


Ondes s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390163" title="Palaminy" nonfiltered="709" processed="705" dbindex="150713">


Palaminy s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390164" title="Quint-Fonsegrives" nonfiltered="710" processed="706" dbindex="150714">


Quint-Fonsegrives s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390165" title="Tadeo Gaddi" nonfiltered="711" processed="707" dbindex="150715">
Tadeo Gaddi (Florncia 1300-Florncia 1366) fou un pintor i arquitecte itali del Trecento. s un dels deixebles ms representatius de Giotto. Es diu que va collaborar en el seu taller durant 24 anys. 

Com a arquitecte se li atribueix la construcci del Orsanmichele de Florncia i el Ponte Vecchio.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390166" title="Razecueill" nonfiltered="712" processed="708" dbindex="150716">


Razecueill s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390167" title="Gan Ning" nonfiltered="713" processed="709" dbindex="150717">



G n Nng (175 219/220?) va ser un general militar de Wu Oriental a l'era dels Tres Regnes de la Xina. Va nixer a Linjiang a la Prefectura de Ba i va rebre el mot de X ngb (  ). Va obtenir els ttols de General que oprimeix l'enemic amb ferocitat i Gran Administrador de Xiling durant la seva carrera militar.

Gan Ning va ser dur, per amb franc i fort cap. Fou obert, valers i expert en estratgia. La seua falta de respecte pels bns materials es veia equilibrada pel seu respecte als homens talentosos. Gan Ning fou extravagant i sovint cobria ses parts del seu  equip de viatge en seda, noms de roba tallada, de quan marxava. Va viatjar envoltat de carruatges i corcels, o quan anava per l'aigua, en galeres o vaixells lleugers. Irnicament, odiava la riquesa. Al llarg dels seus anys joves, no feia cas a la cavalleria i, sovint cometia assassinats, en pblic o en secret.

Vegeu tamb.
Tres Regnes;
Personatges dels Tres Regnes;
Registre dels Tres Regnes;
Roman dels Tres Regnes;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390168" title="Sabonnres" nonfiltered="714" processed="710" dbindex="150718">


Sabonnres s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390169" title="Tarabel" nonfiltered="715" processed="711" dbindex="150719">


Tarabel s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390170" title="Teorema d'Euclides" nonfiltered="716" processed="712" dbindex="150720">
 
En aritmtica, el teorema d'Euclides sobre els nombres primers afirma:

El teorema rep el seu nom en honor a Euclides qui va proporcionar la primera demostraci escrita que es coneix d'aquest resultat a la proposici 20 del llibre IX dels elements.

Proposici 20. Hi ha ms nombres primers que qualsevol quantitat proposada de nombres primers.


Hi ha diverses demostracions.

Demostraci d'Euclides.
En els seus Elements, Euclides demostra que de tres nombres primers diferents se'n pot ser dedut un quart. La demostraci es generalitza immediatament a tota enumeraci finita de nombres primers. Dedueix que de nombres primers n'hi ha una quantitat ms gran que tota quantitat finita. L'infinit que s'evidencia en aquesta prova s doncs un "infinit potencial", compatible amb la doctrina aristotlica.

Actualitzada, la seva demostraci es presenta com segueix: suposem que p1,p2,p3,...,pn sigui una llista finita de nombres primers diferents. Si N designa el seu producte, els nombres primers ja enumerats no poden dividir N+1; ara b, tot nombre posseeix un factor primer, per tant existeix un nombre primer que no forma part de la successi donada. El resultat segons el qual tot nombre posseeix un factor primer es demostra en la proposici 20 llibre IX dels Elements, avui en dia es desprn directament del teorema fonamental de l'aritmtica.

L'argumentaci emprada per Euclides permet construir per recurrncia una successi injectiva (pn) de nombres primers: pn es defineix com el factor primer ms petit de .

Com senyala Grald Tenenbaum, la demostraci d'Euclides s massa senzilla per ser efectiva (en el sentit de caracteritzar la abundncia de nombres primers en el conjunt dels nombres naturals, en el sentit de demostrar que n'hi ha infinits s perfectament efectiva). De fet, la construcci mostra que el ensim nombre primer pn s inferior o igual a .

Demostraci d'Euler.

El matemtic sus Leonhard Euler va proposar una altra demostraci. Aquesta demostraci es recolza en el teorema fonamental de l'aritmtica. Si P designa el conjunt dels nombres primers, Euler escriu:
 
S'utilitzen per aix la suma d'una srie geomtrica i el desenvolupament (nic) en factors primers d'un nombre natural (en altres paraules, el teorema fonamental de l'aritmtica). Llavors  la divergncia de la srie harmnica demostra que la suma (de la dreta) tendeix cap a l'infinit: per tant el producte (de l'esquerra) no pot ser finit, hi ha per tnat una infinitat de nombres primers.

 Teorema de la progressi aritmtica de Dirichlet .


El teorema de Dirichlet generalitza el resultat d'Euclides: afirma que hi ha una infinitat de nombres primers de la forma ak + n, on a i n sn enters fixats, primers entre ells. En altres paraules, existeix una infinitat de nombres primers en tota progressi aritmtica.

El teorema d'Euclides correspon en cas particular de a = 1. Existeixen demostracions elementals per a certs casos particulars del teorema de Dirichlet, per la demostraci completa, que s'inspira en la d'Euler per al teorema d'Euclides, es basa en arguments avanats d'anlisi.

Teorema dels nombres primers.

Aquest teorema, conjecturat al comenament del segle IXX i demostrat el 1896, de manera simultnia i independentment per Jacques Hadamard i Charles-Jean de La Vall Pollet, precisa la repartici dels nombres primers. Sigui  la quantitat de nombres primers inferiors a un nombre x, el teorema d'Euclides diu que  tendeix cap a l'infinit quan x creix. El teorema dels nombres primers precisa que la quantitat  tendeix cap a  quan x creix.

Altrament dit, la quantitat de nombres primers s de l'ordre de magnitud de .

La demostraci original fa servir nocions delicades d'anlisi complexa, en particular la Funci zeta de Riemann. Per hi ha demostracions ms elementals.

Notes.


Vegeu tamb.
 Nombre primer;
 Euclides;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390172" title="Valcabrre" nonfiltered="717" processed="713" dbindex="150721">


Valcabrre s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390174" title="Villenouvelle" nonfiltered="718" processed="714" dbindex="150722">


Villenouvelle s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390175" title="El plano de Al-Gusa-No" nonfiltered="719" processed="715" dbindex="150723">

El plano de Al-Gusa-No (El plnol d'Al-Gusa-No, originalment en castell) s la vint-i-tresena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1974.

Argument.
Un estafador moro anomenat Ali-gusa-no va vendre a deu persones un terreny molt assolellat per diversos milions. Ali-gusa-no va firmar el contracte en el mateix plnol del terreny i el va partir en deu parts, una per a cada un dels compradors. El terreny molt assolellat va resultar res el desert de Bab el Sek-Ajo, que no val res. Per ara s'ha descobert que hi ha urani enriquit i que qui poseeixi els deu troos del plnol del terreny es far milionari. L'A.B.U.E.L.A. (Agentes Blicos Ultramarinos Especialistas Los Aberrantes, Agents Bllics Ultramarins Especialistes en Embolics Aberrants) vol aconseguir aquests trossos costi el que costi.

En Mortadello i en Filem n'han de trobar els compradors, protegir-los i reunir els trossos del plnol, per  legalitzar el terreny i que aix els amos puguin aconseguir la seva part del diner. Un dels compradors s en Filem.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390176" title="Caubiac" nonfiltered="720" processed="716" dbindex="150724">


Caubiac s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390177" title="Chaum" nonfiltered="721" processed="717" dbindex="150725">


Chaum s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390179" title="Montgazin" nonfiltered="722" processed="718" dbindex="150726">


Montgazin s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390180" title="Beaupuy (Alta Garona)" nonfiltered="723" processed="719" dbindex="150727">


Beaupuy s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390182" title="Drmil-Lafage" nonfiltered="724" processed="720" dbindex="150728">


Drmil-Lafage s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390183" title="Pin-Balma" nonfiltered="725" processed="721" dbindex="150729">


Pin-Balma s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390185" title="Consorci per al Desenvolupament Econmic de les Illes Balears" nonfiltered="726" processed="722" dbindex="150730">
El Consorci per al Desenvolupament Econmic de les Illes Balears s un consorci (un ens pblic) que depn de la Conselleria de Comer, Indstria i Energia. Va ser creat al 13 de maig del 2000 mitjanant el decret 74/2000 per el vicepresident i conseller d Economia, Comer i Indstria, Pere Sampol Mas i el president Francesc Antich Oliver. Mitjanant el Decret 82/2004, de 23 de setembre, es van fer una srie de modificacions de l'anterior decret (74/2000) sota la direcci del Partit Popular de Balears al Govern de les Illes Balears, essent Josep Juan Cardona conseller de Comer, Indstria i Energia, i Jaume Matas Palou, president del govern. Aix s public al BOIB Num. 135 de dia 28 de setembre de 2004.

Alguns dels seus objectius sn:
 Afavorir la competitivitat, impulsant millores en els processos productius, en la qualitat i en les estratgies de promoci, per tal de reforar les capacitats de negoci i la internacionalitzaci dels sectors preferencials.
 Acompanya les iniciatives sectorials en la promoci dels seus productes a fires i actes de presentaci.
 Promoure Plans Estratgics de Treball per a adequar la capacitat i el potencial de les empreses Balears als reptes de l'Europa del 2007.
 Reforar i ampliar el posicionament empresarial de la indstria en els mercats de referncia.
 Millorar el teixit productiu mitjanant ajuts directes contemplats en els Decrets de Subvencions especfiques a la iniciativa i a la millora contnua de les empreses.
 Actuar d'observatori de l'evoluci de la indstria a les Illes Balears.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Cas CDEIB;

Enllaos externs.
 Web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390189" title="Orto Botanico dell'Universit di Ferrara" nonfiltered="727" processed="723" dbindex="150731">



L'Orto botanico dell'Universit di Ferrara s una instituci del Departament de Biologia i Evoluci de la Facultat de Cincies de la Universitat de Ferrara. 

Est situat en el jard del Palau dels banys turcs, al qual s accedeix pel Corso Porta Mare 2b.

Algunes notes histriques .  
Va ser fundat el 1771 desprs de la concessi a totes les universitats per establir un jard botnic per experiments acadmics, en aquell temps anomenat Jard tranquil. Malgrat que la instituci botnica de l'Orto s posterior a la fundaci de la Universtitat pels Este (1391), l activitat de la facultat de medicina ja funcionava, grcies a la presncia de la cort dels Este : importants figures relacionades amb les cincies mdiques, com ara Berengario da Carpi, Niccol Leoniceno, Giovanni Manardo i Gabriele Falloppio.

La ubicaci del jard abans estava en el pati del Palazzo Paradiso que albergava l'antiga seu de la universitat. 

Des del final del segle XVIII fins al 1919 el jard botnic va ser en diferents llocs fins que va ser traslladat a la via Scandiana, una zona que va resultar no apta per a activitats botniques. En 1925 el jard va situar-se de nou al lloc original, fins que finalment va ser ubicat el 1963, al jard del Palau dels banys turcs. 
Alberga nombroses espcies botniques ja sigui a l'aire lliure, o b en hivernacles.

 Estructura i composici . 
Cont al voltant de 700 especies a l aire lliure (4.500 m2) organitzades en tres secciones principals:

 Lrea sistemtica: especies ordenades per classificaci botnica, amb subseccions per Pteridophyta, Gymnospermae, Angiospermophyta i  Dicotyledon.
 L'rea de plantes tils, dividida en els sectors de lhorta, plantes d s antrpic divers, plantes aromtiques i plantes medicinals.
 L'rea de jardins temtics comprn plantes ornamentals recollides en  petits jardins temtics incloent el jard de roques, l angle ombrvol, el jard mediterrani, el jard angls i el jard japons. ;

El jard botnic tamb inclou tres hivernacles amb una superfcie de 243 m2 i compta amb unes 1.300 espcies tropicals i subtropicals. Durant el perode de temps clid aquestes plantes es mouen a zones fora de l'exposici, arribant a crear una quarta secci de plantes extiques, que inclou falgueres, plantes sensibles,  plantes epfites, plantes carnvores, plantes extiques d oficina, les plantes de les regions tropicals i subtropicals, i les plantes de l extrem Orient. 

A partir del 2004 hi ha una cinquena secci dedicada  la flora protegida que comprn plantes aqutiques, plantes terrestres rares, plantes rares halfiles i brugueres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390193" title="Manuel de Larramendi" nonfiltered="728" processed="724" dbindex="150732">
Manuel de Larramendi o Manuel Garragorri Larramendi (Andoain, Guipscoa, 25 de desembre de 1690 - Azpeitia Guipscoa, 29 de gener de 1766) va ser un escriptor, filleg, folklorista i historiador basc.


Per diferncies amb el seu pare adopt el cognom matern (Larramendi). Als 17 anys ingress en la Companyia de Jess i posteriorment ordenat sacerdot. Va ser nomenat confessor de la vdua de Carles II d'Espanya i exerc uns anys com a professor de gramtica a Salamanca i Valladolid. 


s considerat un dels personatges cabdals en el l'apologia i defensa de l'uscar ( tot i que la seva obra es va publicar noms en castell) influ en els escriptors en basc com Joaqun de Lizarraga, Sebastin Mendiburu i Agustn Kardaberaz.

Va defensar el foralisme del Pas basc fins i tot propugnant-ne l'independncia ja que el veia en perill amb el que havia succet desprs dels decrets de Nova Planta

 Obra .
 De la antigedad y universalidad del Bascuence en Espaa (Salamanca, 1728)(Obra apologtica de la llengua basca).
 El Imposible vencido. Arte de la lengua vascongada (1729) (primera gramtica publicada de la llengua basca).
 Diccionario Trilinge del Castellano, Bascuence, Latin (1745) (intenta traduir tot el diccionari de la Real Academia de la Lengua) .
 Discurso histrico sobre la antigua famosa Cantabria. Question decidida si las provincias de Bizcaya, Guipuzcoa y Alaba estuvieron comprehendidas en la Antigua Cantabria (1736).
 Corografia de la muy noble y muy leal provincia de Guipuzcoa (1754).
 Sobre los fueros de Guipuzcoa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390194" title="Christopher McDonald" nonfiltered="729" processed="725" dbindex="150733">

Christopher McDonald s un actor estatunidenc,  conegut per interpretar personatges pomposos, arrogants i/o infames, com Shooter McGavin a Happy Gilmore o  Tappy Tibbons a Requiem for a Dream.

Biografia.
Vida personal.
McDonald va nixer el 15 de febrer de 1955 a la  Ciutat de Nova York,  fill de Patrcia, una professora i agent immobiliria, i de James McDonald,  educador  
Va crixer a Romulus, Nova York i est llicenciat pel Hobart College a Geneva, Nova York, on era un membre actiu de la Societat Kappa Alpha. McDonald est casat amb Lupe Gidley i sn pares de quatre fills. T cinc germans que sobreviuen desprs de la mort del seu germ ms jove, actor Daniel McDonald (1960 - 2007), que va morir el dia del 52 aniversari de Christopher. s un fan dels Buffalo Bills . 

Carrera.
McDonald ha fet nombrosos papers al cinema i a la de pellcula i televisi, sovint com actor secundari. La seva filmografia inclou Thelma i Louise, Grumpy Old Men, Flubber, The Faculty, The Perfect Storm, House Arrest, Dirty Work, American Pie 5: The Naked Mile, Broken Flowers i Spy Kids 2: Island of Lost Dreams.  El 1994 feia de protagonista en la pellcula Terminal Velocity com a agressiu membre de la de mfia russa al costat de Charlie Sheen.

A la televisi, juntament amb papers a les sries Family Law, North Shore and Veronica's Closet, McDonald tamb ha fet aparicions com a convidat a Cheers, Riptide, Knight Rider, The Sopranos, Home Improvement i Star Trek: The Next Generation com el tinent Richard Castillo.
El seu treball de veu inclou l'agent governamental Kent Mansley en la pellcula de dibuixos animats The Iron Giant. Tamb va posar la veu al pare de Superman a     i posteriorment a un molt ms vell Superman a Batman Beyond. Ha recordat amb gran afecte aquests papers, dient que en gaudia perqu era (i continua sent) admirador de Superman i perqu eren en total contrast amb els papers pels quals s fams. Ha substitut a Burt Reynolds com Boss Hogg a  The Dukes of Hazzard: The Beginning.

Tamb va intervenir en el vdeo musical de Peter Gabriel a la can The Barry Williams Show . Tamb va reemplaar Robert De Niro a Midnight Run ; va interpretar a "Jack Walsh" a tres pellcules de TV : Another Midnight Run, Midnight Runaround, i  Midnight Run for Your Life.

Va interpretar el jugador de beisbol Joe DiMaggio a la srie The Bronx Is Burning.

McDonald ha pogut interpretar una gamma mplia de personatges. A Happy Gilmore,  The Dukes of Hazzard: The Beginning i Dirty Work, McDonald feia de canalla tortus.

 Filmografia .
 1978 : Getting Married, de Steven Hilliard Stern (TV);
 1980 : The Hearse, de George Bowers;
 1981 : Twirl, de Gus Trikonis (TV);
 1982 : Grease 2, de Patricia Birch;
 1984 : Chattanooga Choo Choo, de Bruce Bilson;
 1984 : The Black Room, d'Elly Kenner i Norman Thaddeus Vane;
 1984 : Where the Boys Are '84, de Hy Averback;
 1984 : Breakin , de Joel Silberg;
 1985 : Els nois del costat (The Boys Next Door), de Penelope Spheeris;
 1986 : Triplecross, de David Greene (TV);
 1987 : Outrageous Fortune , d'Arthur Hiller;
 1987 : Eight Is Enough: A Family Reunion, de Harry Harris (TV);
 1988 : Cool Blue, de Mark Mullin et Richard Shepard (vido);
 1988 : Little Girl Lost, de Sharron Miller (TV);
 1988 : Els bojos de l'ambulncia  (Paramedics), de Stuart Margolin;
 1989 : El cel es va equivocar (Chances Are), d'Emile Ardolino;
 1989 : An Eight Is Enough Wedding, de Stan Lathan (TV);
 1990 : Playroom, de Manny Coto;
 1991 : Fatal Exposure, d'Alan Metzger (TV);
 1991 : Red Wind, d'Alan Metzger (TV);
 1991 : Thelma i Louise (Thelma & Louise), de Ridley Scott;
 1991 : Dutch, de Peter Faiman;
 1991 : Walter & Emily, de John Rich (srie TV);
 1992 : Wild Orchid II: Two Shades of Blue, de Zalman King;
 1993 : Cover Story, de Gregg Smith;
 1993 : Conflicte d'interessos (Conflict of Interest), de Gary Davis;
 1993 : Bums, d'Andy Galler;
 1993 : Anyone for Bridge ?, de William Lorton;
 1993 : Telling Secrets , de Marvin J. Chomsky (TV);
 1993 : Benefit of the Doubt, de Jonathan Heap;
 1993 : Banner Times, de Lee Shallat Chemel (TV);
 1993 : Distracci fatal (Fatal Instinct), de Carl Reiner;
 1993 : Grumpy Old Men , de Donald Petrie;
 1994 : Another Midnight Run, de James Frawley (TV);
 1994 : Un lladre de quatre mans (Monkey Trouble), de Franco Amurri;
 1994 : Midnight Runaround, de Frank De Palma (TV);
 1994 : The Road Killers, de Deran Sarafian;
 1994 : Midnight Run for Your Life, de Daniel Sackheim (TV);
 1994 : Terminal Velocity, de Deran Sarafian;
 1994 : Quiz Show, de Robert Redford;
 1995 : My Teacher's Wife, de Bruce Leddy;
 1995 : The Tuskegee Airmen  de Robert Markowitz (TV);
 1995 : Caa legal  (Fair Game), d'Andrew Sipes;
 1996 : Jaded, de Caryn Krooth;
 1996 : Best of the Best 3, de Phillip Rhee;
 1996 : Happy Gilmore, de Dennis Dugan;
 1996 : Unforgettable , de John Dahl;
 1996 : Celtic Pride, de Tom DeCerchio;
 1996 : House Arrest, de Harry Winer;
 1996 : , de Curt Geda, Scott Jeralds, Dan Riba i Bruce W. Timm (TV) (veu);
 1996 : The Rich Man's Wife, d'Amy Holden Jones;
 1997 : Un somriure com el teu  (A Smile Like Yours), de Keith Samples;
 1997 : Leave It to Beaver, d'Andy Cadiff;
 1997 : Into Thin Air: Death on Everest, de Robert Markowitz (TV);
 1997 : Flubber, de Les Mayfield;
 1997 : Innocncia rebel (Lawn Dogs), de John Duigan;
 1997 : Veronica s Closet, de Marta Kauffman i David Crane (srie TV);
 1998 : , d'Eb Lottimer;
 1998 : The Eighteenth Angel, de William Bindley;
 1998 : Dirty Work, de Bob Saget;
 1998 : SLC Punk !, de James Merendino;
 1998 : The Faculty, de Robert Rodrguez;
 1999 : Five Aces, de David Michael O'Neill;
 1999 : The Iron Giant, de Brad Bird (veu);
 1999 : Family Law, d'Ericson Core i Fred Gerber (srie TV);
 1999 : Gideon, de Claudia Hoover;
 2000 : Magicians, de James Merendino;
 2000 : The Skulls, de Rob Cohen;
 2000 : Isn't She Great, d'Andrew Bergman;
 2000 : Takedown , de Joe Chappelle;
 2000 : Rquiem per un somni (Requiem for a Dream), de Darren Aronofsky;
 2000 : The Perfect Storm, de Wolfgang Petersen;
 2001 : The Theory of the Leisure Class, de Gabriel Bologna;
 2001 : 61*, de Billy Crystal (TV);
 2001 : The Man Who Wasn't There de Joel Coen;
 2002 : Speakeasy, de Brendan Murphy;
 2002 : Spy Kids 2 : Island of Lost Dreams , de Robert Rodrguez;
 2002 : Children On Their Birthdays, de Mark Medoff;

 2003 : Grind, de Casey La Scala;
 2004 : Cracking Up, de Mike White (srie TV);
 2005 : The L.A. Riot Spectacular, de Marc Klasfeld;
 2005 : Broken Flowers, de Jim Jarmusch;
 2005 : Rumor Has It..., de Rob Reiner;
 2008 : Superhero Movie  : Lou Landers / Hourglass;
 2008 : Mad Money de Callie Khouri : Bryce Arbogast ;

Referncies.


  Enllaos externs .
 Christopher McDonald a IMDB;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390196" title="Joaqun de Lizarraga" nonfiltered="730" processed="726" dbindex="150734">
Joaqun Lizarraga de Elcano (Pamplona,1748-1835) escriptor en uscar, jesuta, apologista i seguidor de Manuel de Larramendi. 

L'inters principal de la seva obra s de tipus filolgic ja que va escriure en uns dels dialectes bascos (euskalki), l'anomenat Alt navarrs meridional, que actualment s'ha extingit.  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390197" title="Birjand" nonfiltered="731" processed="727" dbindex="150735">

Birjand o Birdjand (Persa:       ) s una ciutat d'Iran, capital de la provncia del Khurasan del Sud i del comtat de Birjand. T una poblaci de 157.848 habitants (cens de 2006). s una ciutat de rapid creixement. Est situada a una vall rida amb dos turons baixos entre els quals hi ha el llit d'un torrent, a 1.490 metres d'altura.

 Histria.

En temps dels aquemnides la regi era poblada pels sagartis. La inscripci de Lakh-Mazar a la vila de Kooch a uns 25 km al sud-est de Birjand aporta una mostra de l'antiguitat de poblament: pictogrames i gravats arscides, sassnides, rabs i perses.. 

La primera cita de la ciutat es tardana; la va fer Yakut Homavi al llibre Mojem Alboldan el 1226, que la descriu com una de les viles ms boniques del Kuhistan, part de la gran provncia del Khurasan. Segurament comenava a despuntar i fins aleshores hauria estat una comunitat rural sense importncia. Segurament la seva prosperitat an lligada a la decadncia de la histrica ciutat de Kain (Qaen) a 90 km al nord, durant el perode safvida. Durant part del segle XII i part del sigle XIII, com moltes fortaleses de la provncia, va estar en mans dels ismalites (que tamb van dominar Kain). Hi va nixer el poeta Nezari, ismalita, mort el 1320.

El clan Alam va regir la regi sota els qadjars, i van gaudir de fet d'autonomia. Rssia i Gran Bretanya van establir consolats a la ciutat al segle XIX. Amir Shokat Ul-Molk Alam, pare d'Asadollah Alam (que fou primer ministre de Prsia), regia encara la provncia al comenament del segle XX. El darrer cap tribal, Shah Sayyid Ali Kazemi, estava emparentat amb els Alam i amb l'emperador Reza Shah Pahlavi. Birjand va esdevenir part de la provncia de Khurasan. El 1946 la poblaci era de 23.488 habitants i l'aigua de la poblaci venia del territori tribal del khanat de Kuh-i Bakran, situat al sud, i de pous excavat a la mateixa poblaci. El cultiu principal era el safr, i tamb les nous. El districte s tamb notable per la qualitat de les seves estores la major part fabricades a la vila de Darakhsh a 80 km al nord-est. A Birjand es fabriquen vestits amb pel de camell. El moviment local per la creaci d'una provncia va donar el seu fruit el 2004 quan Khurasan fou dividit en tres provncies, una de les quals (Khurasan del Sud) va tenir a Birjand com a capital.

 Educaci .

A la ciutat hi tenen seu diverses universitats:

Universitat de Birjand ;
Universitat de Cincies Mdiques de Birjand ;
Universitat Islmica Azad de Birjand ;
Universitat Payame Noor ;
Universitat d'Iran de Industries i Mines;
Universitat de Cincies aplicades i Tecnologia ;

Tamb hi ha diverses acadmies i escoles

 Transport .
La ciutat disposa d'un aeroport i l'autopista anomenada Shahrah.

 Personatges .
Abd al-Ali al-Birjandi, astrnom del segle XVI;
Amir Shokat Ul-Molk Alam, emir de Kain i governador de Kuhistan al final de la dinastia Qadjar;
Asadollah Alam, Primer Ministre d'Iran amb Muhammad Reza Pahlavi;
Hakim Nezari Quhestani, poeta ;
Mohammad Hassan Ganji, gegraf;
Mohammad Ismail Rezvani, historiador ;
Shah Sayyid Ali Kazemi ( 1984 a Birjand) darrer lder tribal a Mood i Birjand vers 1925 ;
Sima Bina, cantant;

 Referncies .


 
 Enllaos externs .
 Tots sobre Birjand;
 Turisme;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390198" title="Agustn Kardaberaz" nonfiltered="732" processed="728" dbindex="150736">
Agustin Kardaberaz o Agustn de Cardaberaz  (Hernani, Guipscoa, 29 de desembre de 1703 - Bolonya, 18 d' octubre de 1770) escriptor en uscar, apologista, professor de la universitat de Bilbao i Oati i jesuta.

 Obra .
 Religiosa .
 Christauaren Vicitza edo orretarako Vide erreza bere amabi Pausoaquin (1744);
 Aita San Ignacioren Egercicioen Gaean Afectoac, beren Egemplo, ta Dotrinaquin: edo Egercicioen II. Partea (1761);
 Aita San Ignacioren Egercicioen III. Partea (1761);
 Aita San Ignacioren Egercicioen Gaean, orien lau asteetaco Meditacio laburrac, edo Egercicioen IV. Partea (1761);
 Ondo iltcen icasteco ta ondo iltcen laguntceco egercicioak (1762);
 Jesus, Maria ta Joseren devocioco Libruchoric atararico devocio batzuc (1763);
 Mezaco Sacrificio ta Comunio Sagraduaren gaeco doctrina;
 Escu liburua, ceinetan arquitcen dira cristau onaren eguneroco egercicioac;
 Amorezco ta Dolorezco Jesu-Christoren Pausuac;
 Ama Veneragarri Josefa sacramentu guciz santuarena ceritzanaren Vicitza eta vertuteac;
 Azpeitico erri chit noblearen gloria paregabeac edo Aita San Ignacioren bicitza laburra;
 Doctrina .
 Christauaren doctrina (1760);
 Retrica .
 Eusqueraren Berri onac (1761);
 Llibres d'apologia .
 Justuen Ispillu Arguia (1764);
 Senar emazte santuak (1766);

 Enllaos externs .
http://zubitegia.armiarma.com/egileak/00366.htm;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390200" title="Edmond Pags" nonfiltered="733" processed="729" dbindex="150737">

Edmond Pags (Boulogne-Billancourt, 2 de maig de 1911 - Dieppe, 18 de febrer de 1987) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1936 i 1946. El seu xit esportiu ms destacat s la victria en una etapa al Tour de Frana de 1939. 

 Palmars .
1939;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1936. 38 de la classificaci general;
1939. 23 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;
Resultats al Tour de Frana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390202" title="Castell de Santa gueda" nonfiltered="734" processed="730" dbindex="150738">

El Castell de Santa gueda s una fortificaci, actualment en estat runs, d'origen musulm que es troba al municipi de Ferreries, a Menorca. Fou l'ltim reducte de la resistncia musulmana quan l'any 1287, el rei Alfons III d'Arag va conquerir l'illa.

Es troba situat al Puig de Santa gueda, de 264 m, que s la tercera muntanya ms alta de Menorca, desprs d'el Toro (357 m) i del Puig de s'Enclusa (274 m). La seva localitzaci no s cntrica respecte de l'illa, sin que es troba a la part nord, a uns 14 Km de Ciutadella.

Enllaos externs.

 Web del Cercle Artstic de Ciutadella;
 El Castell a Menorcaweb;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390203" title="Pnico en el zoo!" nonfiltered="735" processed="731" dbindex="150739">

El plano de Al-Gusa-No (El plnol d'Al-Gusa-No, originalment en castell) s la vint-i-quatrena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1975.

Argument.
Alg est realitzant estranys experiments als animals del zoo de la ciutat. Aquesta persona canvia les caracterstiques dels animals entre si, aconseguint aix criatures amb propietats desbaratades. Grcies a aquest mtode pot fer servir aquests animals per a perpetrar maleses.

En Mortadello i en Filem hauran de descobrir el criminal i evitar que els animals cometin delictes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390205" title="Ratol marsupial bru" nonfiltered="736" processed="732" dbindex="150740">

El ratol marsupial bru (Antechinus bellus) s una espcie de petit marsupial carnvor originari del nord d'Austrlia. s l'nic Antechinus que viu al Territori del Nord, i t un mbit de distribuci fragmentat i redut.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390208" title="Bolbometopon muricatum" nonfiltered="737" processed="733" dbindex="150741">

 Bolbometopon muricatum s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 130 cm de longitud total i els 46 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Samoa, les Illes de la Lnia, la Gran Barrera de Corall i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390211" title="L Meng" nonfiltered="738" processed="734" dbindex="150742">


L Meng (178 - 219) era un oficial de renom sota el comandament de Sun Quan durant el perode dels Tres Regnes perode de Xina. va servir com a comandant general a la invasi de la Provncia de Jing Province que va conduir a la mort de Guan Yu.

Vegeu tamb.
Tres Regnes;
Personatges dels Tres Regnes;
Registres dels Tres Regnes;
Roman dels Tres Regnes;

Referncies.
Chen Shou. .
Luo Guanzhong. .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390213" title="Roberto Saviano" nonfiltered="739" processed="735" dbindex="150743">


Roberto Saviano (Npols, 22 de setembre de 1979) s un periodista i escriptor itali llicenciat en filosofia per la Universitat Frederic II de Npols. Forma part del grup d'investigadors de lObservatori sobre la Camorra i sobre la Illegalitat. Habitualment collabora a l'Espresso. En els seus escrits utilitza tcniques del reportatge i de la narrativa per explicar la realitat econmica i territorial de la Camorra i d'altres formes de crim organitzat. 

Saviano va fer-se conegut mundialment amb la publicaci de Gomorra, on descriu els negocis de la Camorra napolitana. La gran repercussi que va tenir, amb ms d'un milio de cpies venudes, va reobrir a Itlia el debat sobre la Mfia, i va suposar a l'autor amenaces de mort de les families camorristes. Des de l'octubre de 2006 l'escriptor viu amb escorta permanent. El 14 d'octubre de 2008 la premsa, grcies a la informaci d'un penedit, va desvetllar que el clan dels Casalesi tenia previst assassinar-lo en un atemptat que es produiria a l'autopista entre Roma i Npols abans de Nadal. Des d'aleshores, Roberto Saviano viu amagat fora d'Itlia.

Per la seva posici tan ferma s considerat un heroi nacional per importants escriptors i personatges de la cultura de l'alada de Umberto Eco . Dario Fo, Gnter Grass, Desmond Tutu, Jos Saramago i molts d'altres han mostrat la seva solidaritat amb el napolit 


 Llibres .

 Roberto Saviano. Gomorra - viaggio nell'impero economico e nel sogno di dominio della camorra.  Milano:Arnoldo Mondadori Editore, 2006. ISBN 88-04-55450-9. Publicat en catal per l'editorial Empries l'any 2007 amb el nom de Gomorra;
 Roberto Saviano. Il contrario della morte. Milano:Corriere della Sera, 2007. ISBN 88-7606-134-7;


 Cinema .

 Gomorra (2008), del director itali Matteo Garrone. Saviano va collaborar en el gui. La pellcula va guanyar el Gran Premi en el Festival de Cannes de 2008, aix com el premi Citt di Roma   Arcobaleno Latino 2008.


 Enllaos externs .

Entrevistat per Mnica Terribas a La nit al dia;
 Biografia de Roberto Saviano a la seva pgina oficial.
 Entrevista a Saviano al diari El Pas;


 Notes .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390215" title="La collita a Montfoucault" nonfiltered="740" processed="736" dbindex="150744">

  La collita a Montfoucault s una pintura a l'oli realitzada per Camille Pissarro el 1876 i que actualment s'exposa al Museu d'Orsay de Pars.

La collita del blat va interessar a Pissarro pel color groc dels camps. s aquesta una superba mostra de com la pintura de Pissarro avana cap a un major sintetisme, aplicant el color amb ms plenitud i eliminant detalls superflus. Les tonalitats verdes i grogues contrasten per crear un efecte destacable, mentre que al cel es crea un altre contrast entre el blau i el blanc. Les diminutes figures aporten alguna cosa ms de verisme a una composici en la qual l'ombra s malva, com veiem en primer pla. La gran protagonista de tota la producci de Pissarro s la llum, elegint en cada moment la que ms l'atreu per crear imatges inoblidables com el Boulevard Montmartre o El sgol a Pontoise. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390216" title="Joanes Etxeberri de Sara" nonfiltered="741" processed="737" dbindex="150745">
Joanes Etxeberri de Sara o Joanes Etxeberri  (Sara, Lapurdi, 1668 - Azkoitia, Guipscoa, 1749) va ser un escriptor del nord del Pas Basc (Iparralde).

Va estar preocupat per l'analfabetisme de la poblaci basca i va ser un apologista de l'uscar.

 Obres .
 Escuararen hatsapenac: (treball d'apologia de la llengua basca).

 Euscal-herriari eta Euscaldun guztiei escuarazco hatsapenac latin icasteco(gramtica basca per l'aprenentatge del llat);

 Lau-urdiri gomendiozco carta, edo guthuna (1718) (carta);

 Enllaos externs .
  Joanes Etxeberri literaturaren zubitegian;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390217" title="Sant Privat de Barcedana" nonfiltered="742" processed="738" dbindex="150746">

La casa monstica de Sant Privat de Barcedana, sovint esmentada simplement com a Sant Privat, era un monestir situat dins de l'antic terme de Llimiana, que incloa tota la vall de Barcedana, entre Sant Mart de Barcedana i el Montsec. Actualment, per, formaria part del terme municipal de Gavet de la Conca, en el seu antic terme d'Aranss, annex de Sant Miquel de la Vall.

s esmentat des del 930 fins el 1229, en documents de Santa Maria de Gerri de la Sal. Originalment lligat a aquest important monestir pallars, Sant Privat pass a protecci de Guillem de Llord, i en el document on se'n deixa constncia, situa aquesta casa monstica en el terme del Castell Sobir, i sota el Castell de Montllor.

Actualment no es t cap mena de notcia sobre el seu emplaament exacte.

 Bibliografia .
 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Privat", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390221" title="Ratol marsupial de peus grocs" nonfiltered="743" processed="739" dbindex="150747">

El ratol marsupial de peus grocs (Antechinus flavipes), conegut tamb com a Mardo, s un marsupial semblant a una musaranya originari d'Austrlia. T un comportament sexual bastant inusual que comparteix amb els altres membres del seu gnere. Els mascles s'esforcen tan intensament durant l'aparellament que sovint moren d'estrs sexual.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390222" title="Cetoscarus bicolor" nonfiltered="744" processed="740" dbindex="150748">


Cetoscarus bicolor  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a les Tuamotu, les Illes Izu i el sud de la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Rppell, W.P.E.S. 1828-1830: Atlas zu der Reise im nrdlichen Africa. Fische des Rothen Meeres. Frankfurt-am-Main. Atlas zu der Reise im nrdlichen Africa. 1-141 + 3 pp., col. Pls. 1-35. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390224" title="Cryptotomus roseus" nonfiltered="745" processed="741" dbindex="150749">

 Cryptotomus roseus s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda, Florida (Estats Units) i les Bahames fins al Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Cope, E.D. 1871: Contribution to the ichthyology of the Lesser Antilles. Transactions of the American Philosophical Society (New Series), 14 (part 3): 445-483. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390225" title="Sant Serni de Castellet" nonfiltered="746" processed="742" dbindex="150750">

L'esglsia de Sant Serni de Castellet, o Sant Sadurn de Castellet fou en un origen capella del Castellet de Llimiana, l'emplaament del qual es desconeix, i fou lligada ms tard com a sufragnia a la parrquia de Sant Miquel de la Vall.

s esmentada des del 1077 (o abans, car consta en un document del segle XI sense data) fins el 1526, en documents notarials dels comtes de Pallars.

Sembla poc probable l'adscripci d'aquesta esglsia al poble de Sant Mart de Barcedana, que han fet alguns estudiosos, per la qual cosa caldr continuar investigant dades sobre aquesta esglsia.

Actualment no es t cap mena de notcia sobre el seu emplaament exacte.

 Bibliografia .
 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Serni de Castellet", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390228" title="Santa Ceclia de Barcedana" nonfiltered="747" processed="743" dbindex="150751">

L'esglsia de Santa Ceclia de Barcedana fou una esglsia de la vall de Barcedana. El seu emplaament es desconeix, per tot fa pensar que era en algun lloc proper a Sant Mart de Barcedana. s, per tant, dins del terme municipal de Gavet de la Conca, en l'antic terme d'Aranss, dins del seu annex de Sant Miquel de la Vall.

s esmentada des del 930, en documents del monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal.

Actualment no es t cap mena de notcia sobre el seu emplaament exacte.

 Bibliografia .
 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Santa Ceclia de Barcedana", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390231" title="Hipposcarus harid" nonfiltered="748" processed="744" dbindex="150752">

 Hipposcarus harid s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 75 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins al Canal de Moambic, Madagascar, les Seychelles, Sri Lanka i les Maldives.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bruce, R.W. i J.E. Randall, 1984. Scaridae. In W. Fischer and G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. (Western Indian Ocean fishing area 51). volume 3. pag. FAO, Roma, Itlia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390233" title="Pronom reflexiu" nonfiltered="749" processed="745" dbindex="150753">
Un pronom reflexiu s el pronom que fa recaure l'acci del verb sobre el subjecte, com a la frase "En Llus es renta", on l'agent i el receptor de "rentar-se" s la mateixa persona. La majoria de llenges indoeuropees posseeixen aquest tipus de pronoms, que semblen provenir dels primers estadis evolutius de la llengua comuna. El pronom pot mantenir concordana en gnere, nombre i cas amb el subjecte o ser una partcula neutra (com passa en la majoria d'idiomes).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390234" title="Hipposcarus longiceps" nonfiltered="750" processed="746" dbindex="150754">

Hipposcarus longiceps  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'est de l'ndic fins a les Illes de la Lnia, les Tuamotu, les Illes Ryukyu, la Gran Barrera de Corall i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Cuvier, G. & A. Valenciennes 1840: Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390235" title="Duatl" nonfiltered="751" processed="747" dbindex="150755">
El duatl  s una prova multiesportiva, variant del triatl, en qu la primera prova d'aquest, nataci, se substitueix per una cursa a peu. Aix, el duatl es compon d'una cursa a peu de 10 km, una de ciclisme de 40 km, i una altra cursa a peu de 5 km.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390236" title="Pont a Villeneuve-la-Garenne" nonfiltered="752" processed="748" dbindex="150756">

Pont a Villeneuve-la-Garenne s una pintura a l'oli realitzada per Alfred Sisley el 1872 i que actualment s'exposa al Metropolitan Museum of Art de Nova York.

Els ponts moderns que s'acabaven de construir, emblemtics de modernitat, es repeteixen com a motius de les pintures impressionistes dels anys 1870 i 1880. El pont penjat de ferro i pedra a Villeneuve-la-Garenne, construt el 1844 per connectar el poble amb el suburbi de Pars de Saint-Denis, apareix en dues pintures de Sisley del 1872, l'altra versi es troba aquest i una versi al Fogg Art Museum, Cambridge, Massachusetts. L'aplicaci de Sisley de colors separats amb notables pinzellades rectangulars en les reflexions sobre la superfcie de l'aigua sn tpics de les primeres obres impressionistes.

Referncies.

Fitxa al Metropolitan Museum;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390240" title="Gerrit Schulte" nonfiltered="753" processed="749" dbindex="150757">









Gerrit Schulte (Amsterdam, 7 de gener de 1916 - Den Bosch, 26 de febrer de 1992) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1937 i 1960. 

Schulte va destacar, sobretot, en l'especialitat de persecuci de ciclisme en pista, en qu guany 10 vegades el Campionat nacional, dues vegades l'europeu i una el del mn (1948).

En carretera tamb obtingu notables xits, entre ells tres campionats nacionals i una etapa al Tour de Frana de 1938, aix com una tercera posici al Campionat del mn de 1956 a Ballerup.

Tots els anys, el Trofeu Gerrit Schulte s atorgat per la federaci neerlandesa al millor ciclista professional dels Pasos Baixos  

 Palmars .
1937;
 1r a Dussen;
 1r a Hoogerheide;
1938;
 1r al Critrium d'Anvers;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1939;
 1r a Acht van Chaam;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Alemanya;
1940;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci;
 1r als Sis dies d'Anvers (amb Gerrit Boeyen);
1941;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci;
1942;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci;
1943;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci;
1944;
 Campi dels Pasos Baixos en ruta;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci;
 1r a la Ronda de Gouda;
1945;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci;
1946;
 1r als Sis dies de Pars (ambGerrit Boeyen);
1947;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci;
 1r a la Volta a les 6 provncies i vencedor de 2 etapes;
 1r als Sis dies de Gant (amb Gerrit Boeyen);
 1r al GP Stad Sint-Niklaas;
 1r als Sis dies de Brusseles (amb Gerrit Boeyen);
1948;
 Campi del Mn de persecuci;
 Campi dels Pasos Baixos en ruta;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci;
1949;
 Campi d'Europa de la prova de Madison (amn Gerrit Boeyen);
 1r a la Volta als Pasos Baixos i vencedor de 2 etapes;
 1r als Sis dies de Gant (amb Gerrit Boeyen);
 1r als Sis dies d'Anvers (amb Gerrit Boeyen);
1950;
 Campi dels Pasos Baixos en ruta;
 Campi d'Europa de la prova de Madison (amn Gerard Peters);
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci;
 1r als Boucles de la Gartempe;
 1r als Sis dies de Gant (amb Gerard Peters);
 1r als Sis dies de Pars (amb Gerard Peters);
1951;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta als Pasos Baixos;
1952;
 1r a Sas van Gent;
1953;
 Campi dels Pasos Baixos en ruta;
 1r als Sis dies de Pars (amb Gerard Peters);
1954;
 1r als Sis dies de Berlin (amb Gerard Peters, Emile Carrara i Dominique Forlini);
 1r als Sis dies d'Anvers (amb Gerard Peters);
 Vencedor d'una etapa a la Volta als Pasos Baixos;
1955;
 1r als Sis dies de Munic (amb Gerard Peters);
 Vencedor d'una etapa a la Volta als Pasos Baixos;
1956;
 1r als Sis dies de Zuric (amb Kay Werner Nielsen);
 1r als Sis dies de Copenhagen (amb Lucien Gillen);
 Vencedor d'una etapa a la Volta als Pasos Baixos;
1957;
 1r als Sis dies de Zuric (amb Armin von Bren);
1958;
 1r als Sis dies de Berlin (amb Klaus Bugdahl);
1959;
 1r als Sis dies d'Anvers (amb Klaus Bugdahl i Peter Post);
 1r als Sis dies de Brusselles (amb Peter Post);
1960;
 1r als Sis dies d'Anvers (amb Jan Plantaz i Peter Post) ;

Resultats al Tour de Frana.
1938. Abandona (8a etapa). Vencedor d'una etapa;

Referncies.


 Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;
Resultats al web oficial del Tour de Frana de Gerrit Schulte;
Palmars a www.memoire-du-cyclisme.net ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390241" title="Santa Maria del Castell Sobir" nonfiltered="754" processed="750" dbindex="150758">

Santa Maria del Castell Sobir fou l'esglsia parroquial del Castell de Sant Miquel de la Vall Sobir, o Castell Sobir, fins que fou substituda en el carcter d'esglsia parroquial per la de Sant Miquel de la Vall. Est situada, doncs, en el terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme d'Aranss, en el seu annex de Sant Miquel de la Vall. Segons alguns autors (Buron, 1994), estava dedicada a sant Miquel.

Les seves restes es troben a l'extrem de ponent de la plataforma que acull el mateix castell i el vilatge de Sant Miquel de la Vall Sobir, en el recinte inferior d'aquest castell, prop de la muralla de migdia.

Documentada des del 953 en la documentaci de Santa Maria de Gerri de la Sal, juntament amb les esglsies del monestir de Sant Privat, Sant Miquel de la Vall, Sant Mart de Barcedana, Sant Cristfol de la Vall i Santa Ceclia de Barcedana, correspon en realitat a documentaci del segle XI on es falsifica la data. A partir d'aquesta data, se'n tenen esments freqents: 1086, en una donaci de Llimiana i els seus castellons als comtes de Pallars Juss per part del comte d'Urgell Ermengol IV; 1164 en una butlla papal (d'Alexandre III adreada al monestir de Gerri de la Sal; 1279, en una dcima papal adreada al deganat de Tremp; 1314, en una visita pastoral dels delegats de l'Arquebisbe de Tarragona; 1391, en una dcima del bisbat d'Urgell...

A partir del segle XV es produeix una decadncia d'aquesta esglsia, i de tot el Castell Sobir, i el 1526 Santa Maria del Castell Sobir apareix com a sufragnia de Sant Miquel de la Vall, juntament amb Sant Serni de Castellet. El 1758, en una visita pastoral, ni tan sols hi consta; s, en canvi, la capella de Sant Gervs del Castell Sobir i la sufragnia de Sant Mart de Barcedana.

Era una esglsia d'una sola nau, amb un banc de pedra tot al llarg del permetre, llevat de l'absis. A orient, l'absis semicircular, refet al segle XIII. La nau t una llargria de 10,2 m., i una amplada que va de 3,68 a 3,55 m. L'absis marca un radi d'1,5 m. El gruix de les parets quasi arriba al metre: 0,9 m. Tanmateix, l'ampliaci del XIII allarg dos metres la nau, a ms de canviar la porta de migdia a ponent. Les excavacions del 1979 han perms saber que tenia el terra enllosat i una coberta de fusta a doble vessant, amb lloses damunt de les bigues. Es va trobar la biga mestra, cremada, cosa que fa suposar que fou un incendi el que va cloure les activitats d'aquesta esglsia.

Les excavacions esmentades foren molt fructferes, i permeteren treure a la llum pblica molt detalls referits a l'esglsia i al conjunt del vilatge que atenia.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert, CASES I LOSCOS, Maria-Llusa i RIU I RIU, Manuel. "Santa Maria del Castell Sobir", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390243" title="Shahrukh Khan" nonfiltered="755" processed="751" dbindex="150759">

Shahrukh Khan, a vegades escrit Shah Rukh Khan (2 de novembre del 1965), s un actor indi molt popular de Bollywood, aix com un productor de cinema i animador de televisi.

Va comenar la seva carrera a la fi dels anys 80 actuant en diverses sries de televisi. Al cinema va debutar amb Deewana, el 1992, guanyant el premi del "millor principiant" i des d'aleshores ha participat en ms de 70 pellcules, obtenint una gran quantitat d'xits comercials i de crtica. Durant la seva carrera cinematogrfica ja ha guanyat tretze Filmfare Awards (l'equivalent indi dels Oscars), set dels quals com a millor actor.

Mentre que algunes de les seves pellcules ms conegudes, com Dilwale Dulhaniya Le Jayenge, Kuch Kuch Hota Hai, Chak De India o Om Shanti Om, s'han convertit en uns dels xits ms importants de Bollywood, d'altres com Kabhi Khushi Kabhie Gham, Kal Ho Naa Ho, Devdas, Veer-Zaara o Kabhi Alvida Naa Kehna han conquerit a ms el mercat internacional, fent de Shahrukh Khan un dels actors ms reeixits del cinema hindi. 

A partir dels anys 2000 les seves activitats es diversifiquen amb la producci de pellcules, espectacles en directe i presentant programes de televisi. Esdev el propietari fundador de dues companyies de producci, Dreamz Unlimited (1999) i Red Chillies Entertainment (2004), i realitza grans espectacles musicals que exporta arreu del mn; en el darrer, Temptations, hi han participat celebritats com Preity Zinta, Rani Mukerji, Saif Ali Khan, Arjun Rampal o Priyanka Chopra.

El 2007 va ser consagrat Entertainment Business Leader per la CNBC TV aix que pel Times of India; d'altra banda, va ser designat indi de l'any dins de la categoria Espectacle per la NDTV. 

Desprs de la seva entrada al museu de cera de Londres el 2007, Shahrukh Khan va inaugurar l'abril del 2008 la seva esttua al museu Grvin de Pars. El mes de gener del mateix any tamb va ser condecorat Officier de l'Ordre des Arts et des Lettres pel govern francs. 

Biografia.
Shahrukh Khan va nixer de pares musulmans paixtus i t una germana gran anomenada Shehnaz. El seu pare, Taj Mohammed Khan va lluitar per l'alliberament del Peshawar (actual Pakistan). La seva mare, Lateef Fatima era la filla adoptiva del General Shah Nawaz Khan, que formava part de l'Exrcit Nacional Indi a Subash Chandra Bose.

El seu pare es va traslladar a Nova Delhi abans de la partici de l'ndia, i la famlia de la seva mare provenia de Rawalpindi, tamb en l'actual Pakistan. Va estudiar a la Saint Colomba's School, on va destacar en els esports, el teatre i els estudis. Hi va guanyar lEspasa d'Honor, un premi anual atorgat a l'estudiant que encarna millor l'esperit de l'escola. Ms tard va assistir al Hansraj College (1985-1988) per a estudiar economia i desprs es va inscriure a la Jamia Milli Islamia per a obtenir un Mster en Comunicaci de Masses, per no va continuar els estudis tot decantant-se definitivament cap a la carrera d'actor.

Desprs de la mort dels seus pares, Khan es va traslladar a Bombai el 1991, i el  25 d'octubre del mateix any es cas amb Gauri Khan (que s hind). Tenen dos fills: un nen, Aryan (1997) i una nena, Suhana (2000). Segons Sharukh Khan, tot i ser musulm tamb respecta els valors  religiosos de la seva esposa i, a casa, els seus fills segueixen ambdues religions, amb l'Alcor situat al costat dels dus hinds.

Filmografia.
Actor.


Productor.
 Phir Bhi Dil Hai Hindustani (2000);
 Asoka (2001);
 Chalte Chalte (2003);
 Main Hoon Na (2004);
 Kaal (2005);
 Paheli (2005);
 Om Shanti Om (2007);
 Billo Barber (2008);

Notes i referncies.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390245" title="Muse national du Moyen ge" nonfiltered="756" processed="752" dbindex="150760">


El Muse national du Moyen ge (museu nacional de l'Edat Mitjana, en catal), del seu nom oficial muse du Moyen ge   thermes et htel de Cluny, es troba al 5 districte de Pars, al cor del barri llat a la rue del Sommerard.



Est adherit a la Fdration des sites clunisiens ja que els edificis acollien els abats de Cluny d'en el segle XIII. Al final del segle XV, l'edifici fou ampliat per Jacques d'Amboise, abat de Cluny a Borgonya (1485-1510), del qu les armes, "tres pals alternats d'or i de gules" guarneixen les llucanes. El palau s avui el ms antic testimoni a Pars de l'arquitectura entre pati i jard tpic del palau particular parisenc.

Presentaci i histria.



Nacionalitzat durant la Revoluci, el palau dels abats de Cluny s compartit entre diversos propietaris particulars. El 1832, Alexandre Du Sommerard s'hi installa, amb la seva collecci. El 1843, la collecci s recomprada per l'estat, que anomena Edmond du Sommerard primer conservador. El palau s classificat monument histric el 1856, i les termes gallo-romanes datant del segle I sn classificats el 1862.

Sobre una superfcie de 3500 metres quadrats (dels que 2000 metres quadrats sn d'exposici), el museu reuneix 23000 obres i objectes (dels que 2300 sn exposats) datant del perode que s'estn de la Gllia romana fins al segle XVI.

S'hi troba sobretot:

 les termes gallo-romanes, amb el pilar dels Nautes restaurat el 2003.
 escultures gtiques, de pedra o de fusta, datant dels segles XII i XIII, provenint per exemple de la catedral de Notre-Dame de Pars.
 70 tapisseries, entre les qu l'anomenada La Dama i l'unicorn.
 vitralls.
 50 miniatures.
 prop de 300 ivoris (Antiguitat tardana i Edat Mitjana).

El 2005, el museu va acollir 291000 visitants.

Galeria.



Referncies.


Bibliografia.

 A. Erlande-Brandenbourg et alii, Muse national du Moyen ge; Thermes de Cluny, RMN, Paris, 1993.

Enllaos externs.



 Web oficial del Muse national du Moyen ge;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390255" title="Birecik" nonfiltered="757" processed="753" dbindex="150761">
Birecik o Biredjik, localment Biledjik o Bilecik, en dialecte d'Alep Baradjik, que vol dir "Petita Fotalesa" (arameu Birtha que vol dir fortalesa, grec:  Birha, desprs Macedonpolis o Makedonopolis; llat: Birtha; rab; al-B r        ; kurd Brecg; durant les croades Bile) s una ciutat de la provncia de Sanliurfa  a Turquia, a la vora del Eufrates, que a partir d'aquest punt es navegable, desprs d'unes cascades.

Un pont de vaixells existia ja en poca selucida, amb una fortalesa que protegia el pas entre Zeugma a la riba dreta, fins a Birtha, sota els selucides Apamea, a la riba esquerra. El pont va existir fins al segle XV. Birtha depenia inicialment de Zeugma per aquesta va desaparixer mentre Birtha es va mantenir mercs a la seva fortalesa.

El 1099 va quedar en possessi del comtat d'Edessa, per desprs de la conquesta de la capital del comtat el 1144 els croats la van evacuar unc cins anys ms tard, i la van deixar a mans dels bizantins que poc desprs la van perdre davant l'emir ortquida de Mardin. Apareix com a fortalesa i ciutat destacada vers el segle XIII quan era una possessi dels mamelucs contra els mongols. Sota el sult Kaiy Bay la van defensar dels atacs dels Ak Koyunlu d'Uzun Hasan; Kait Bay hi va estar el 1477/1478 i les fortificacions foren reforades el 1482. Hi ha inscripcions rabs del temps dels mamelucs entre 1277 i 1483. El 1516 va caure en mans dels otomans i inclosa al sandjak d'Urfa que era al seu torn part de l'eyalat d'Alep. Els otomans hi van tenir un petit arsenal per la seva flota fluvial de l'Eufrates. Ibrahim Pasha d'Egipte hi va obtenir una victria sobre els turcs fora prop, a Nisibe, el 24 de juny de 1839. La seva poblaci el 1945 era de 10.800 habitants.

References.
William Smith, Dictionary of Greek and Roman Geography, s.v. Birtha;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390262" title="Giacomo Ceruti" nonfiltered="758" processed="754" dbindex="150762">
Giacomo Ceruti (Mil, 1698-1767), ms conegut com Il Pitocchetto fou un pintor itali del segle XVIII.	

Biografia.
Provinent d'una familia de Brescia, la seves primeres obres com a pintor foren la decoraci de la parrquia de Rino di Sonico, alguns retrats de representants de la societat civil de Brescia i la decoraci del Palau de Broletto de la mateixa ciutat. Actualment hi han obres seves al Museu Thyssen-Bornemisza i al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Obres rellevants.
 La bugadera. Pinacoteca Tosio Martinengo;
 Dos captaires (Els dos desgraciats). Pinacoteca Tosio Martinengo. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390268" title="Leptoscarus vaigiensis" nonfiltered="759" processed="755" dbindex="150763">

Leptoscarus vaigiensis  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del nord del Mar Roig i Sud-frica fins a l'Illa de Pasqua, el sud del Jap, Nova Zelanda i Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Bruce, R.W. i J.E. Randall, 1985. A revision of the Indo-West Pacific parrotfish genera Calotomus and Leptoscarus (Scaridae: Sparisomatinae). Indo-Pacific Fishes (5):32 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Quoy, J.R.C. i J.P. Gaimard 1824-1825: Description des Poissons. Chapter IX. In: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde excut sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les annes 1817, 1818, 1819 et 1820. Paris. Description des Poissons. 192-401 in 1824; 329-616 in 1825, Atlas pls. 43-65. ;
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390272" title="Bernard Quennehen" nonfiltered="760" processed="756" dbindex="150764">

Bernard Quennehen (Amiens, 31 de maig de 1930) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1952 i 1955. El seu xit esportiu ms important fou la victria en una etapa del Tour de Frana de 1953. 

 Palmars .
1953;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa al Circuit de les Sis provncies;

Resultats al Tour de Frana.
1953. 64 de la classsificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390284" title="Sant Gervs del Castell Sobir" nonfiltered="761" processed="757" dbindex="150765">

Sant Gervs del Castell Sobir (ms exactament Sant Gervs i Sant Prots del Castell Sobir s una ermita molt poc documentada al llarg de la histria. Malgrat ser clarament d'origen medieval, les primeres notcies que en tenim sn del 1758, en una visita pastoral. En aquell moment se la disputaven els rectors de Sant Miquel de la Vall i de Santa Maria de Llimiana, el segon dels quals era l'administrador en aquell moment.

El 1904 consta com a capella de Sant Miquel de la Vall, tot i que la dependncia administrativa era de l'ajuntament de Llimiana.

s una esglsia d'una sola nau, recentment restaurada en la zona presbiteral, amb capalera d'un sol absis semicircular, unit a la nau mitjanant un estret arc presbiteral. Dos arcosolis possiblement posteriors a la primitiva construcci ocupen el lloc on en altres esglsies hi ha les absidioles que formen una capalera trilobulada. El del sud t volta apuntada; el del nord, s'obre a una capella gtica, coberta amb volta de creueria i acabada amb una petita absidiola rectangular al nord.

La porta s al mur nord (cosa molt poc habitual en poca medieval). Hi ha finestres de doble esqueixada, a l'absis i a ponent, aix com a l'absidiola del nord, i d'altres d'una sola esqueixada: a la mateixa absidiola nord i a l'arcosoli sud. Una finestra cruciforme s'obre a la faana de ponent.

L'aparell s del segle XII i comenaments del XIII, amb carreus ben tallats, escairats i polits, disposats en filades regulars. L'obra gtica de l'absidiola nord, dels segles XIV i XV, est resolta d'una forma molt semblant a l'obra romnica.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Gervs del Castell Sobir", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390293" title="Dona amb lloro" nonfiltered="762" processed="758" dbindex="150766">

Dona amb lloro s una pintura a l'oli realitzada per Gustave Courbet el 1866 i que actualment s'exposa al Metropolitan Museum of Art de Nova York.

Foucart considera aquesta obra com "el ms elaborat i el ms complex dels nus de Courbet". La noia apareix tombada sobre uns llenols blancs que impedeixen parcialment contemplar el seu sexe, en una postura dibuixada en perspectiva que accentua la seva bellesa. El cabell negre despentinat refora l'erotisme de la composici en la qual el fons queda en penombra per contrastar la seva silueta.

L'obra va ser exposada al Sal de 1866 obtenint bastant xit potser per no allunyar-se dels nus acadmics i de l'erotisme idealitzat de la mostra com s'aprecia en el Naixement de Venus de Cabanel o Les Banyistes de Bouguereau.

Referncies.

Fitxa al Metropolitan Museum;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390300" title="Sant Als (Sant Miquel de la Vall)" nonfiltered="763" processed="759" dbindex="150767">

Sant Als fou una esglsia romnica del terme de Sant Miquel de la Vall, annex de l'antic terme d'Aranss, actualment englobat en el de Gavet de la Conca.

Tan sols en queden unes restes que, tanmateix, permeten veure una esglsia d'poca romnica. Aquestes restes sn prop del barranc de Puig Llir.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Aranss", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390303" title="Ratol marsupial de Godman" nonfiltered="764" processed="760" dbindex="150768">

El ratol marsupial de Godman (Antechinus godmani) s una espcie de petit marsupial carnvor originari d'Austrlia. s un dels membres ms rars del seu gnere, i es diferencia de les altres espcies que el componen en el seu color ms rogenc i els ulls petits.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390318" title="Ratol marsupial del Cap York" nonfiltered="765" processed="761" dbindex="150769">

El ratol marsupial del Cap York  (Antechinus leo) s una espcie de petit marsupial carnvor de la famlia dels dasirids. s l'nic mamfer endmic de la pennsula del Cap York, amb un mbit de distribuci limitat als boscos semi-caducifolis de les serralades McIlraith i Iron. Juntament amb el ratol marsupial de Godman, s l'espcie ms rara del seu gnere.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390321" title="Temporada 1910-11 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="766" processed="762" dbindex="150770">
La temporada 1910-11 del Campionat de Catalunya de futbol fou la dotzena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1910-11 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .


Llegenda: J-partits jugats	, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Tots els clubs eren de Barcelona. Alguns dels partits no es van disputar per diversos motius. Per exemple, els jugadors de l'Universitari SC no van disputar els darrers tres partits perqu havien d'estudiar.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona i CD Espanyol (guanyador d'un torneig classificatori);
 Descensos: No hi havia descensos reglamentats;
 Ascensos: No hi havia ascensos reglamentats;

 Segona Categoria .
Es va organitzar un campionat de segona categoria, anomenat campionat de jniors, amb la participaci dels segents equips: Europa, Provenal, Sabadell, Numncia, Andreuenc, Catalonia. Internacional, Hispnia, Continental, Oriental, La Salut, Manresa, Sus, Athletic de Sabadell, lluro, Badalona, Barcelons i Franco-Espaol.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390330" title="Temporada 1911-12 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="767" processed="763" dbindex="150771">
La temporada 1911-12 del Campionat de Catalunya de futbol fou la tretzena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1911-12 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Tots els clubs eren de Barcelona. Els jugadors de l'Universitari SC no van disputar dos partits perqu havien d'estudiar.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: CD Espanyol;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona (organitzador) i FC Espanya (guanyador d'un torneig classificatori);
 Descensos: No hi havia descensos reglamentats;
 Ascensos: No hi havia ascensos reglamentats;

 Segona Categoria .
Es va organitzar un campionat de segona categoria, anomenat campionat de jniors, amb la participaci dels segents equips: Internacional, Athletic de Sabadell, Gimnstic AEP (de l'Ateneu Enciclopdic Popular), Tibidabo, Martinenc, New Catalonia FBC, Catalunya, Sarri, Badalona, FC Stadium, Barcino, Matar FC, Sabadell, Aven de l'Sport, Mercantil, Btulo, Andreuenc, Manresa, Europa i Gimnstic Sportmen's Club

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390332" title="Temporada 1912-13 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="768" processed="764" dbindex="150772">
La temporada 1912-13 del Campionat de Catalunya de futbol fou la catorzena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1912-13 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

Aquesta temporada va viure una escissi al futbol catal. El Barcelona i alguns altres clubs ms petits es separaren de la federaci i crearen la Football Associaci de Catalunya, afiliada a l'associaci dissident de la Federaci Espanyola, la Uni Espanyola de Clubs. Aquesta associaci organitz el seu propi campionat que no arrib a finalitzar per la manca d'inters.

 Primera Categoria .
 Campionat de la F.C.C.F. .
 Classificaci final .


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Tots els clubs eren de Barcelona. El Polo i el Casual foren acceptats a la Primera Categoria.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Espanya;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Espanya, guanyador d'un torneig classificatori, es classific pel campionat de la FEF;
 Descensos: No hi havia descensos reglamentats;
 Ascensos: No hi havia ascensos reglamentats;

 Campionat de la F.A.C. .
 Classificaci final .


Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Per primer cop, des de la primera edici de la Copa Macaya, un club de fora de la ciutat de Barcelona, el Badalona, participa a la mxima categoria d'un campionat catal. Quan noms s'havien disputat quatre partits el campionat fou abandonat i el Barcelona considerat campi.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona, es classific pel campionat de la UEC;

 Segona Categoria .
De la mateixa manera que succe a la primera categoria, es van disputar dos campionats de segona, l'oficial de la FCCF i el dissident de la FAC.

Al campionat de la FCCF, anomenat segona lliga, hi van participar els segents equips: CS Sabadell, Athletic de Sabadell, Stadium, Europa, Andreuenc, Barcino, New-Catalonia, Martinenc, FC Internacional, Btulo i Badalona.

El Centre d'Sports Sabadell es proclam campi en vncer a la final el Barcino per 1 a 0. El Sabadell, a ms, es proclam campi d'Espanya de segona categoria en derrotar el Cardenal Cisneros de Madrid, a la ciutat de Madrid, desprs de cinc partits (quatre empats i la victria final el 27 de maig). Altres fonts situen el FC Internacional com a campi de la segona categoria.

Al campionat de la FAC hi van participar els segents equips: Catalunya, T.B.H. (club que patrocinava Toms Bracons e Hijos), Gimnstic, Sporting, FC Sparta i Sarri.

 Tercera Categoria .
Es va disputar tamb un campionat de tercera categoria, organitzat per la FCCF i anomenat tercera lliga, amb la participaci dels clubs: Argos, Jpiter, Manresa, Gladiator, Terrassa, CD Mercuri i Mercantil.

Es proclam campi el CD Mercuri en vncer a la final el Terrassa per 2 a 0.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390339" title="Eleccions generals espanyoles de 1910" nonfiltered="769" processed="765" dbindex="150773">
Eleccions generals espanyoles de 1910 foren convocades el 8 de maig de 1910, desprs de la crisi del govern conservador d'Antoni Maura a causa de la Setmana Trgica de Barcelona el 1909, sota sufragi universal mascul. En total foren escollits 404 diputats, i el partit ms votat fou el Partit Liberal, dirigit per Jos Canalejas. El partit conservador va restar molt afeblit, i a Navarra es present en coalici amb carlins i integristes. Tamb es present una Conjunci Republicano-Socialista, diriga per l'escriptor canari Benito Prez Galds, que va aplegar en la coalici diversos grups republicans, el PSOE, el Partit Republic Radical i el Partit Republic Democrtic Federal, per no la UFNR, que un cop trencada la Solidaritat Catalana es va presentar en solitari i per primer cop va trencar l'hegemonia de la Lliga Regionalista.

Fou escollit president del Congrs el liberal comte de Romanones, que fou substitut el 1912 per Segismundo Moret y Prendergast, i a la seva mort el 1913 per Miguel Villanueva i president del Senat Eugenio Montero Ros.

El cap de govern fou Jos Canalejas, que fou assassinat el 12 de novembre de 1912. El substitu aleshores el comte de Romanones, qui dimit el 27 d'octubre de 1913 degut a la divisi interna del partit de Manuel Garca Prieto, creador del Partit Liberal Demcrata. Alhora, tamb hi hagu divisi en el Partit Conservador quan Antoni Maura i Juan de la Cierva y Peafiel no acceptaren el lideratge d'Eduardo Dato. Tamb es trenc la Conjunci Republicano-Socialista, malgrat l'xit relatiu obtingut. 
 

 Composici de la Cambra .


 Resultats per circumscripcions .
 Catalunya .
 Barcelona;
 Josep Bertran i Musitu (Lliga Regionalista);
 Francesc Camb i Batlle (Lliga Regionalista) ;
 Manuel Farguell i de Magarola (Lliga Regionalista);
 Llus Ferrer-Vidal i Soler (Lliga Regionalista);
 Bonaventura Maria Plaja i Tapis (Lliga Regionalista);
 Pere Corominas i Montanya ( republic);
 Jaume Cruells i Sallars ( republic);
 Laure Mir i Trepat (republic);
 Rmul Bosch i Alsina (liberal);
 Joan God i Lluci (liberal);
 Josep Griera i Dolcet (liberal);
 Pere Guerau Maristany i Oliver, comte de Lavern (liberal);
 Carles Padrs i Rubio (Liberal)  ;
 Hermenegildo Giner de los Ros (Partit Republic Radical);
 Emiliano Iglesias Ambrosio (Partit Republic Radical);
 Alejandro Lerroux Garca (Partit Republic Radical);
 Toribio Snchez Beltrn de Guevara (Partit Republic Radical);
 Joan Sol i Ortega (republic);
 Joaquim Sagnier i Villavecchia  (Conservador);
 Alfons Sala i Argem, comte d'gara (Unin Monrquica Nacional);
 Llus Vila i Miralles (Conservador);
 Josep Zulueta i Gomis (Partido Reformista);
 Llus Zulueta i Escolano (Partido Reformista);
 Girona;
 Joan Ventosa i Calvell  (Lliga Regionalista);
 Eusebi Bertrand i Serra  (Lliga Regionalista);
 Salvador Albert i Pey (republic);
 Joaquim Salvatella i Gibert (republic);
 Carles Cus i de Miquelet (Liberal)  ;
 Pere Llosas i Badia (Comuni Tradicionalista);
 Dalmau Iglesias i Garcia  (Comuni Tradicionalista);
 Juli Fournier i Cuadros (Conservador);
 Lleida;
 Felip Rods i Baldrich  (Lliga Regionalista);
 Joan Garriga i Mass  (Lliga Regionalista);
 Emili Riu i Periquet (Liberal);
 Josep Matheu i Ferrer (Liberal);
 Francesc Maci i Lluss (nacionalista independent);
 Josep Llari i Areny  (Partido Reformista);
 Pere Mil i Camps (independent);
 Joan Moles i Ormella (republic);
 Tarragona;
 Albert Dasca i Boada (Liberal);
 Salvador de Sam i de Sarriera (Liberal);
 Juli Nougus i Subir (republic);
 Antoni Maria de Veciana i Llari (Conservador)  ;
 Manuel Kindeln y de la Torre (Liberal-Demcrata);
 Joan Caball i Goyeneche (Partido Reformista);
 Jaume Alegret i Vidal (Partit Conservador);
 Jaume Carner i Romeu (republic);
 Josep Nicolau i Sabater  (Unin Monrquica Nacional);
 Ramon Mayner i Socias (republic);
 Illes Balears .
 Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador);
 Antoni Maura i Montaner (Conservador);
 Alexandre Rossell i Pastors (liberal romanonista);
 Cipriano Garijo y Aljama (liberal);
 Antoni Weyler i Santacana (liberal);
 Emilio Hediger y Olivar;
 Joan Pereyra i Morante;
 Juan Valenzuela y Alcarn;
 Frederic Llans i Segu (republic);
 Pas Valenci .
 Alacant;
 Salvador Canals y Vilar  (Conservador);
 Jos Canalejas i Mndez  (Liberal);
 Jos Francos Rodrguez (liberal-demcrata);
 Jos Jorro Miranda  (Conservador);
 Vicente Ruiz Valarino (liberal-demcrata);
 Manuel Ruiz Valarino (liberal-demcrata);
 Trinitario Ruiz Valarino (liberal-demcrata);
 Emilio Daz Moreu Irisarry (Liberal);
 Santiago Reig Aguilar Tablada (Liberal);
 Alejandro Saint Aubin Bonnefon (Liberal);
 Eduardo Vega de Seoane y Echevarra (Liberal-demcrata);
 Baldomero Vega de Seoane y Andrea Prez (Liberal);
 Castell;
 Vicente Cantos Figuerola (liberal-demcrata);
 Juan Navarro Reverter y Gomis (liberal-demcrata);
 Ramn Saiz de Carlos (liberal-demcrata);
 Emilio Santa Cruz Chordi (Partit Republic Radical);
 Antonio de Castro Casaleiz (Conservador);
 Pedro de Govantes y Azcrraga, comte d'Albay (Conservador);
 Manuel Sancho Climent (liberal);
 Valncia;
 Flix Azzati i Descalci (PURA);
 Juan Barral Pastor (republic);
 Jos Igual Torres (republic);
 Ramn de Castro Artacho (Liberal);
 Evaristo Crespo Azorn (Conservador);
 Antonio Lzaro Tensa (Conservador);
 Francisco Trnor Palavicino (Conservador);
 Francisco Escutia Greus (Liberal);
 Jos Estruch Chafer (Liberal);
 Fidel Garca Berlanga (Liberal);
 Eduardo Llagaria Ballester  (Liberal);
 Jos Puig Boronat  (Liberal);
 Gil Roger Vzquez  (Liberal);
 Francisco Rubio Goula  (Liberal);
 Vicente Gimeno Rodrguez Jaen (liberal romanonista);
 Francisco Peris Mencheta (independent);

 Enllaos externs .
 Resultats de les eleccions de 1910;
 Diputats elegits el 1910;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390350" title="Furnarius rufus" nonfiltered="770" processed="766" dbindex="150774">

El Furnarius rufus s un ocell Passeriforme de la famlia Furnariidae de l'est de l'Amrica del Sud. s conegut pel seu caracterstic niu de fang en forma de forn (caracterstica compartida amb moltes espcies d'aquesta famlia). s l'ocell smbol d'Argentina, on s anomenat de hornero (Au de la Ptria, des de 1928).

Habita brolles, pastures, terres agrcoles, i s trobat amb freqncia prxim de nuclis urbans (construint nius sobre lluminries, per exemple).

s endmic del sud-est de Brasil, Bolvia, Paraguai, Uruguai i Argentina septentrional i central (fins al nord de la Patagnia). Posseeix quatre subespcies acceptes.

Noms populars.

 Argentina: hornero, casero o alonsito;
 Brasil: joo-de-barro o forneiro;

Referncies.


 Enllaos externs .

 SOUZA, Franco L. i SANTOS, Cinthia A..Climate and nest opening orientation in Furnarius rufus (Furnariidae). Iheringia, Sr. Zool. . 2007, v. 97, n. 3 30-11-2008, pp. 293-295. Disponible a: Scielo. ISSN 0073-4721. DOI: 10.1590/S0073-47212007000300013.;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390357" title="Palau de les Belles Arts" nonfiltered="771" processed="767" dbindex="150775">

El Palau de les Belles Arts fou un palau de Barcelona. Actualment enderrocat, fou construt amb motiu de l'exposici universal de 1888, a l espai on actualment hi han els jutjats municipals davant del zoolgic. Obra d'August Font, va ser el lloc on es celebr la inauguraci oficial de l'Exposici amb assistncia de la famlia reial. Va ser destinat a exposicions artstiques, concerts i esdeveniments culturals de caire catalanista. Desprs de l'exposici, va continuar obert fins el 1942. L'edifici era de planta rectangular i feia 91x 50 metres.

Aquest edifici va ser la primera seu del Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona, entre 1891 i 1915, collecci que anys ms tard formari part del Museu Nacional d'Art de Catalunya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390368" title="Birge" nonfiltered="772" processed="768" dbindex="150776">
Birge o Birgi (antiga Bergi o Birki) s una vila de Turquia a la vall del Kucuk Menderes, al districte d'demis, provncia d'Ismir. s el lloc de la clssica            a Ldia. Els grecs l'anomenaren              mi ,s tard        . Era un bisbat depenent d'Efes que fou erigit en seu metropolitana en una data entre el 1193 i 1199, per va perdre aquesta condici el 1387 retornant a la dependncia d'Efes. 

El 1304 els catalans de Roger de Flor hi va obtenir una victria sobre els turcs i van saquejar la ciutat, pero quan els catalans van marxar va passar a Aydin i d'aquest emirat als otomans (1391) amb una breu reconquesta d'Aydin (1402-1425). 

Va quedar fora damnada per les lluites entre grecs i turcs de 1921 i 1922. El 1945 tenia 2.150 habitants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390373" title="Birs" nonfiltered="773" processed="769" dbindex="150777">
Birs o Birs Nimrud sn unes runes situades a uns 13 km al sud-oest de la ciutat d'al-Hilla al Iraq. Sn les ms gran runes d'poca babilnia que es conserven i foren considerats encara en temps modern com les runes de la torre de Babel.

En temps dels rabs no consta ja l'existncia de cap ciutat al lloc. Apareixen esmentades com Burs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390377" title="Amon F1" nonfiltered="774" processed="770" dbindex="150778">
Amon Racing  tamb conegut com Chris Amon Racing Team va ser una escuderia neozelandesa de cotxes per competicions automobilstiques que va arribar a disputar curses a la Frmula 1. 



 Histria .

Amon Racing va ser fundada pel pilot neozelands Chris Amon amb un xasss fet per Gordon Fowell. 

Va debutar a la Frmula 1 a la 1974 en el GP d'Espanya de la m del seu fundador, no podent finalitzar la cursa. 

L'escuderia va ser present en 4 curses de la F1 amb un total de 5 monoplaces, no aconseguint finalitzar cap prova i no assolint punts pel campionat de la F1.

L'ltim GP disputat va ser el Gran Premi d'Itlia del 1974.



 Resultats a la F1 .




 Palmars a la F1 .

 Curses: 5;
 Victries: 0;
 Podis: 0;
 Poles: 0;
 Voltes rpides  0;
 Millor classificaci al mundial de constructors: -;
 Punts: 0;


 Enllaos externs .

Equip Amon a la F1 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390390" title="Trojan F1" nonfiltered="775" processed="771" dbindex="150779">
 Trojan Racing  va ser un constructor  britnic de cotxes per competicions automobilstiques que va arribar a disputar curses a la Frmula 1. 



 Histria .

Trojan Racing va ser fundada per Leslie Hounsfield al 1914 a Purley Way, Croydon, Londres i va produir cotxes fins l'any 1964. 

Va debutar a la Frmula 1 a la 1974 en el GP d'Espanya de la m del pilot Tim Schenken, no podent finalitzar la cursa. 

L'escuderia va ser present en 7 curses de la F1 aconseguint finalitzar en desena posici com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat de la F1.

L'ltim GP disputat va ser el Gran Premi d'Itlia del 1974.



 Resultats a la F1 .




 Palmars a la F1 .

 Curses:   7;
 Victries:  0;
 Podis:  0;
 Poles:  0;
 Voltes rpides:   0;
 Millor classificaci al mundial de constructors:   -;
 Punts:   0;


 Enllaos externs .

Histria de l'equip ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390391" title="Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona" nonfiltered="776" processed="772" dbindex="150780">

El Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona fou un museu de la ciutat de Barcelona, ubicat al desaparegut Palau de les Belles Arts. El seu objectiu inicial era compilar les diferents colleccions d'art de l'Ajuntament; i el seu primer president fou Josep Llus Pellicer. La seva collecci fou la base de la futura collecci del Museu Nacional d'Art de Catalunya. 

Histria.
Desprs de la Exposici Universal de 1888, ms concretament el 18 de gener de 1890, es va crear una Comissi Municipal de Conservaci dels edificis del Parc i del Foment dels Museus Municipals. Aquesta comissi va ser la responsable de la creaci del museu.

El museu es va innaugurar el 1891 durant l'ltim mandat de Rius i Taulet com a alcalde de Barcelona. 
Traslado del Museu de la Histria y el Museu de Belles Arts a la nave central del Palau de la Indstria.
El 1896 la collecci es va ubicar al Palau de la Indstria, del mateix Parc de la Ciutadella, per tornar a l'edifici inicial el 1898. El 1907 es repeteix aquest trasllat.

Quan, el 1934, es va innaugurar el Museu d'Art de Catalunya, les obres es van traslladar al Palau Nacional de Montjuc, per quan va esclatar la guerra civil espanyola la collecci fou traslladada a Olot i Darnius.

El 1945, al tornar la collecci a Barcelona, ja no es va dur al Palau Nacional sin que es va installar al Palau de la Ciutadella i es va innaugurar un nou museu, que seria conegut amb el nom de Museu d'Art Modern. Anys ms tard aquest museu tamb seria integrat en un altre, aquest cop el MNAC.

Referncies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390393" title="Al-Biruni" nonfiltered="777" processed="773" dbindex="150781">
Abu l-Rayhan Muhammad ibn Ahmad al-Biruni (de vegades tamb al-Khwarizmi) (Kath, 4 de setembre de 973-Gazni 13 de desembre de 1048) fou un historiador musulm.

Va estudiar a Kath (avui a la Repblica autnoma dels Karakalpaks) fins els 25 anys. Va viatjar a Bukhar on l'emir samnida Mansur II ben Nuh (997-999) fou el seu benefactor; desprs va anar a Gurgan a la coret de l'emir ziyrida Kabus ibn Washmgir que acabava de tornar de l'exili (998) on vers el 1000 va escriure la seva primera obra (tractava del calendari i les eres i problemes matemtics i astronmics), i desprs va anar a Rayy. El 1008 va tornar al seu pas, va servir al khwarizmshah, Abu l-Abbas Mamun ibn Mamun; a la mort del khwarizmshah a mans de les seves tropes revoltades (1016/1017) els gaznvides van ocupar el pas i al-Biruni fou portat a Gazni. A la cort gaznvida fou astrleg i va acompanyar a Mahmud de Gazni en algunes expedicions; llavors va escriure una descripci de la ndia (1030). A Masud I ben Mahmed li va dedicar la seva tercera obra principal el Katib al-Kanum al-Masudi fi l-haya wa-l-nudjum.

Va escriure moltes altres obres, al menys 103 ms 10 que no es van acabar, 12 composades en nom seu per Abu Nasr, 12 composades per Abu Sahl i 1 per Abu Ali al-Hasan ibn Alu al-Djili, es a dir en total 138. La data tradicional de la seva mort la dona al-Ghadanfar, per com que se sap que va viure ms de 80 anys lunars probablement fou dos o tres anys desprs, vers 1050.

Les seves obres principals sn:
 "La cronologia de les antigues nacions" ;
 "Descripci de l'ndia" (en rab                                                  ) ;
 "Sobre els signes que resten de segles passats" (en rabe                                 );
 "El cnon Masudi" (en rab                 ) ;
 "Llibre de instrucci sobre els elements dels art i l'astrologia" (en rab                       ) ;
 "Farmcia" sobre drogues i tractaments mdics.
 "Gemmes" (en rab                         ) sobre geologia, minerals i gemmes;
 "L'astrolabi";
 "Biografies de Mahmud de Ghazni i del seu pare Sebuktegin";
 "Histria de Khawarizm";










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390396" title="Birzal" nonfiltered="778" processed="774" dbindex="150782">
Birzal o Banu Bizal foren una tribu berber del grup zenata establerta al Zab (sud de Msila) al segle X. Msila fou edificada pel califa fatimita justament per vigilar als Banu Birzal. 

La tribu va donar suport a Abu Yazid Makhlad ben Kaydad al-Nukkari, l'home de l'ase; perdonats pel califa, al cap d'un temps van participar a la revolta del governador del Zab, Djafar ibn al-Andalusi (971) per derrotats pels fatimites es van haver de refugiar a la pennsula ibrica on van formar un petit emirat o taifa a Carmona al segle XI, que fou sotms pels abbdides de Sevilla el 1051 o 1067.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390419" title="Museu d'Histria de l'Art de Viena" nonfiltered="779" processed="775" dbindex="150783">
 
El Museu d'Histria de l'Art de Viena, oficialment i en alemany Kunsthistorisches Museum, s un museu situat en el festiu palau de la Ringstrae, coronada amb una cpula octogonal. s un dels primers museus de belles arts i arts decoratives del mn. El terme Kunsthistorisches Museum s'aplica tant a la instituci com al seu edifici principal. 

Es va inaugurar el 1891 al mateix temps que el Naturhistorisches Museum per l'emperador Francesc Josep I d'ustria de l'Imperi austrohongars. Els dos museus tenen exteriors idntics i estan un enfront d'un altre a banda i banda de la Plaa de Maria Teresa. 

Ambds edificis van ser erigits entre 1872 i 1891 d'acord als plnols dissenyats per Gottfried Semper i Karl Freiherr von Hasenauer. Els dos museus de la Ringstrai van ser encarregats per l'Emperador per a trobar un allotjament adequat per a la formidable collecci d'art dels Habsburg i fer-la accessible al gran pblic. 

La faana es va edificar de pedra arenisca. T planta rectangular, i acaba en una cpula de 60 metres d'alt. Est coronat per una esttua colossal d'Atena.

L'interior de l'edifici est luxosament decorat amb marbre, ornamentaci d'estuc, pa d'or, i pintures, fent d'ell una obra d'art per si mateix. Aquest museu alberga la millor collecci mundial de Rubens i el seu cercle, juntament amb la del Museu del Prado, aix com diversos retrats essencials de Velzquez. El grup de pintures de Brueghel el Vell suposa al voltant d'un ter de tota la seva producci.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390423" title="Nicholsina denticulata" nonfiltered="780" processed="776" dbindex="150784">

Nicholsina denticulata  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 32 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf de Califrnia fins a Equador (incloent-hi les Illes Galpagos) i el nord del Per.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R., 1995. Scaridae. Loros, pocochos. p. 1419-1426. A W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guia FAO para Identification de Especies para lo Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itlia.  ;
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Evermann, B.W. & L. Radcliffe 1917: The fishes of the west coast of Peru and the Titicaca Basin. Bulletin of the United States National Museum, 95: i-xi + 1-166, Pls. 1-14. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390424" title="Temporada 1913-14 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="781" processed="777" dbindex="150785">
La temporada 1913-14 del Campionat de Catalunya de futbol fou la quinzena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1913-14 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

Aquesta temporada el futbol catal es torn a unificar en un nic campionat organitzat per la Federaci Catalana de Futbol.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Tots els clubs eren de Barcelona excepte el Badalona. El T.B.H. i el Polo abandonaren la competici. Per primer cop es van regularitzar els ascensos i descensos de categoria, essent el primer club ascendit el Sabadell. Espanyol i Barcelona van quedar empatats en la tercera posici. La federaci decid organitzar un partit de desempat entre ambds clubs, per el Bara es neg a jugar afirmant que tenia millor goal-average. La federaci atorg, per tant, la tercera posici a l'Espanyol.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Espanya;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Espanya;
 Descensos: FC Numncia i Reial Polo JC;
 Ascensos: CS Sabadell;

 Segona Categoria .
Es disput un campionat de segona categoria amb la participaci dels segents equips: 

 Primer grup: Andreuenc, Europa, Martinenc, Jpiter, Argos, Mercantil, Btulo, FC Stadium.
 Segon grup: New Catalnia FBC, Sporting, FC Barcino, Catalunya, Gladiator SC, Mercuri, Pompia, Sarri.
 Grup del Valls: Athletic FC de Sabadell, CS Sabadell, FC Terrassa, Uni Esportiva Terrassa.

El CS Sabadell es proclam campi de segona categoria en derrotar l'Europa per 1 a 0 a la final. El tercer classificat fou el FC Barcino.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390426" title="Eleccions generals espanyoles de 1907" nonfiltered="782" processed="778" dbindex="150786">
Eleccions generals espanyoles de 1907 foren convocades el 21 d'abril de 1907, desprs de la crisi del govern liberal per la dimissi d'Eugenio Montero Ros a causa dels Fets del Cu-Cut! de 1906, sota sufragi universal mascul. En total foren escollits 404 diputats, i el partit ms votat fou el Partit Conservador, dirigit per Antoni Maura. El partit liberal va restar molt afeblit, i endems es present per separat la secci liberal demcrata de Jos Canalejas. 

A Catalunya es present la coalici coneguda com a Solidaritat Catalana, que va assolir un xit sense precedents en aplegar 40 diputats de la Lliga Regionalista (14), Partit Republic Democrtic Federal (6), Uni Republicana (9), Centre Nacionalista Republic (3),  Carlins (6) i independents (2).

Els republicans es presentaren per separat, i a Catalunya el grup antisolidari, dirigit per Lerroux, noms va obtenir un esc.

Fou escollit president del Congrs el conservador Eduardo Dato e Iradier,  i president del Senat Marcelo de Azcrraga.

El cap de govern fou Antoni Maura, qui a causa de la Guerra del Marroc i la durssima repressi dels fets de la Setmana Trgica (amb l'escandalosa condemna a mort de Francesc Ferrer i Gurdia) esdevingu fora impopular i fou destitut l'octubre de 1909.  Fou substitut aleshores pel liberal Segismundo Moret y Prendergast, per no comptava amb el suport del seu propi partit i hagu de dimitir el 9 de febrer de 1910, de manera que es convocaren noves eleccions.  
 

 Composici de la Cambra .


 Resultats per circumscripcions .
 Catalunya .
 Barcelona;
 

 Enllaos externs .
 Resultats de les eleccions de 1907;
 Diputats elegits;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390427" title="Llista de Personatges de Mdico de Familia" nonfiltered="783" processed="779" dbindex="150787">
Article principal:Mdico de Familia
Famlia Martn.
Nacho Martn (Emilio Aragn): Metge de professi. Treballa en un centre de salut. Vidu d'Elena, que va morir en un accident de trnsit. Del seu primer matrimoni t tres fills: Mara, Chechu i Anita. T una relaci amb Irene, amb qui est a punt de casar-se. Poc desprs es casa amb Alicia, germana de la seva primera dona i amb ella t dos fills bessons:Manu i Elena. A l'ltima temporada treballa a la UVI Mbil. Tanta dedicaci a la feina provoca una crisi en el seu matrimoni per ho aconsegueixen superar.
Alicia Soller Moreno (Lydia Bosch): Periodista. Treballa al principi en un diari. Ms endavant treballar a la rdio i a la televisi. s la germana d'Elena, la primera dona de Nacho. Se n'adona de qu sent alguna cosa pel seu cunyat. Est a punt de casar-se amb Sergio, per cancella la boda quan ell la pega. T molt bona relaci amb els seus nebots, sobre tot amb Mara. Nacho se li declara quan est pujant a un avi cap a frica. Quan torna comencen una relaci. Poc desprs es casen i tenen dos fills bessons: Manu i Elena. A l'ltima temporada deixa a Nacho per dedicar massa temps al treball, per finalment torna amb ell.
Manolo Martn (Pedro Pea):Ferroviari jubilat. s vidu i viu amb el seu fill Nacho. Estima molt els seus nets i s'av molt amb Chechu. T una altra filla, Carmen, i un germ a Estats Units. El seu millor amic s Matas: No t molt bona relaci amb la seva consogra Consuelo. Durant la srie arriba a tenir alguna nvia, la professora de piano Maite, per no arriba a tenir cap relaci sria.
Mara Martn Soller (Isabel Aboy): Filla ms gran de Nacho. T molt bona relaci amb la seva tia Alicia. Triga bastant a acceptar a Irene quan surt amb el seu pare. s bona estudiant i no t gaires problemes per aprovar. La seva millor amiga s Ruth. T alguns novios, per el ms important s Roberto "Rulas", un noi conflictiu que li provoca ms d'un enfrentament amb el seu pare.
Chechu Martn Soller (Aarn Guerrero): Segon fill de Nacho. Un poc entremeliat i amb poc inters en els estudis. Noms pensa en jugar amb els seus amics, als videojocs i veure la televisi. Quan arriba a l'adolescncia, les noies comencen a ser la seva principal preocupaci. El seu primer amor va ser Susi i el seu millor amic, Andrs.
Ana Martn Soller "Anita"  (Marieta Bielsa): Filla ms petita del primer matrimoni de Nacho. Quan comena la srie t dos anys i va creixent alhora que comena a parlar. Quan Alicia es casa amb el seu pare, la considera la seva mare. Arriba a tenir cels quan han de nixer els seus germant petits. A meitat de la srie, t una nova companya de jocs: Luisa, la neboda de Juani.
Manuel Martn Soller i Elena Martn Soller (Temporades 6-9): Fills bessons del segon matrimoni de Nacho amb Alicia.
Alberto Fernndez Martn (Ivn Santos): Nebot de Nacho. S'escapa de la seva casa a A Corua quan els seus pares s'estan separant i el volen portat a un internat. La seva maer, Carmen, el deixa quedar-se a viure amb el seu tiu. Al principi va a l'institut i ms endavant es matricula a la Universitat. Tamb treballa amb Alfonso i Poli. Durant una poca freqenta males companyies, fins que una nit tenen un accident en el que un amic seu, Lucas, es queda paralltic. Surt amb diverses noies: Ins, Gema i Ruth, que el deixa quan s'assabenta que l'ha enganyat amb una dona ms gran.
Consuelo Moreno (Gemma Cuervo): Mare de Alicia i via de Mara, Chechu, Anita, Manu i Elena. Li preocupen molt les aparences i quedar b amb les seves amigues. Es divorcia del seu marit, Nicols, quan se n'adona que t una amant des de fa dos anys. Durant un temps surt amb un home, Frutos. Amb el seu consogre Manolo no t molt bona relaci a causa dels diferents carcters que tenen. Se'n va a viure a Marbella, per torna quan se n'adona que est sola i no t cap amiga.
Alfonso Martn (Antonio Valero) (Temporades 4-9): Cos de Nacho, pilot de professi. T problemes d'apnea i acaba deixant de pilotar avions. S'associa amb Poli i obren junts una botiga de revallat de fotos. Ms endavant la substitueixen per una cafeteria. T moltes relacions amb dones. La ms estable s la que t amb Inma. Aquest personatge apareix per ocupar el buit que havia deixat Julio.
Nicols Soller (Carlos Ballesteros) (Temporades 1-3). Era el marit deConsuelo, pare d'Alicia i avi dels nens. Va desaparixer de la srie desprs que la seva dona descobrs que l'enganyava amb una amiga seva i decids divorciar-se.
Carmen Martn (Susi Snchez) i Marcos Fernndez (Juan Gea). Matrimoni divorciat, pares d'Alberto. Vivien a A Corunya per van aparixer en alguns captols de la srie.
 Amics .
Juani Urea (Luisa Martn): Assistenta a la casa dels Martn. Natural de Sanlcar de Barrameda. No t pares, per la seva tieta Paca s com una mare per a ella. Estima molt tota la famlia. T un nvio de tota la vida, Poli, amb qui acaba casant-se. Li toca cuidar una neboda seva, Luisa. A l'ltima temporada l'operen d'un tumor a l'ter, per la qual cosa no pot tenir fills.
Hiplito Moyano "Poli" (Antonio Molero): Nvio de Juani y ms endavant el seu marit. Li costa molt trobar un treball fixe: al principi realitza obres a on li demanen, Ms endavant treballa de vigilant en un aparcament. Desprs s'associa amb Alfonso per obrir una botiga de fotos i ms endavant una cafeteria. Comparteix pis amb Marcial fins que es casa. Acull a casa seva a Luisa, la neboda de Juani. Anima molt a la seva dona quan l'operen d'un tumor i li diuen que no podr tenir fills.
Inma (Isabel Serrano) (Temporades 3-9): Cap d'Alicia i tamb la seva millor amiga, primer a la rdio i ms endavans a la televisi. s una dona de carcter, molt exigent en el treball amb ella mateixa i amb els altres. T una relaci amb Alfonso.
Julio Surez (Francis Lorenzo) (Temporades 1-3): Amic de Nacho de tota la vida. Es passa quasi tot el dia a casa seva. Va amb moltes dones. Al principi treballa venent cotxes i quan perd el treball comena a treballar a l'emissorarde rdio d'Alicia com comerciant de publicitat. Com passa tant temps amb Alicia, se n'adona que sent alguna cosa per ella i quan se li declara i ella el rebutja, decideix anar-se'n a treballar a Mxic i no torna a aparixer ms a la srie. Abans havia tingut un desengany amors amb una antiga amiga, Isabel, que el va deixar quan va saber que estava embarassada de la seva anterior parella, amb qui va decidir tornar.
Matas Poyo (Luis Barbero): Jubilat i millor amic de Manolo. La seva famlia viu a Estats Units i quasi mai els veu. Amb Manolo sempre queda per jugar partides de cartes. Quan es queda sense la seva casa, es trasllada a viure amb Marcial.
Ruth (Paula Ballesteros): Millor amiga, inseparable i confident de Mara, que la coneix de seguida d'arribar nova al barri. Passa molt temps a la casa dels Martn, on s quasi una ms. s filla de pares divorciats i no gaire bona estudiant. S'enamora d'Alberto des del principi i tot i tenir altres novios, finalment el cos de Mara s'enamora d'ella i surten junts una temporada. No obstant aix, quan sap que l'ha enganyat amb una amiga d'Inma ms gran que ell, Laura, Ruth li diu que ja no sent res per ell i el deixa.
Roberto "Rulas" (Miguel ngel Tocado) (Temporades 5-9): Amic d'Alberto. Al principi exerceix una mala influncia per a ell, fins que, per la eva culpa, Lucas t un accident en el que es queda parapljic i tots li donen l'esquena. Ell s'empenedeix del que ha fet i la nica que s'interessa per ell s Mara, amb qui comena a sortir. Els problemes a casa seva (el seu pare t problemes amb el joc) i la oposici de la famlia de Mara (especialment Alberto) a que estiguin junts els fa estar separats durant un temps, per al final tornen a estar junts i la famlia se n'adona que en realitat, s un bon noi.
Lucas (Csar Lucendo). Amic d'Alberto a qui va conixer a travs d'Ins, amb qui anava a la universitat. Es va quedar parapljic com a conseqncia d'un accident de cotxe per una imprudncia de Rulas. Li va costar acceptar la nova situaci, per ho va aconseguir amb l'ajut dels seus amics, en especial de Mara i Alberto, que es va sentir culpable pel que va passar i fins i tot va tornar amb una antiga relaci, Luca.
Luca (Eva Marciel). Antiga nvia de Lucas amb qui es va tornar a trobar poc desprs de tenir l'accident que el va deixat en cadira de rodes. Va ser una gran ajuda per a ell i van tornar a estar junts.
Luisa (Estefana Falcn) (Temporades 7-9): Neboda de Juani, que l'acull a casa seva quan la seva mare se'n va a traballar a l'extranger. Passa molt temps a casa dels Martn i es fa la millor amiga d'Anita. Passa un mal moment quan Juani es posa malalta i s operada, ja que li conten que se n'ha anat a una fria i ella creu que no la tornar a veure, com va passar amb la seva mare.
Andrs (Daniel Luque) (Temporades 3-9). s el fill dels vens dels Martn, germ de Gema i es converteix en el millor amic i company d'aventures de Chechu durant quasi tota la srie.
Susi (Alicia Beisner), David (David Carrillo), Luis (Marcos Cedillo), Ramn (Elio Gonzlez). Alguns dels amics de Chechu, a ms d'Andrs, durant la srie.
Gema (Berta Casals). L'altra filla dels vens i germana d'Andrs. S'encapritxa amb Alberto i aconsegueix fer amb ell el que vol fins que ell enganya a la seva nvia Ins amb Gema i ella el deixa. Mara i, en especial Ruth, no els hi cau b.
Ins (Eva Serrano). Va ser la nvia d'Alberto durant bastant temps fins que la va enganyar amb Gema. Al principi era una noia problemtica, que va tenir anorxia i una agressi sexual. A travs d'ella, Alberto va conixer a Lucas, ja que eren companys a la universitat.
Lorenzo (Carlos Lucas) i Cipriano (Quiliano de la Fuente). Amics de Matas i Manolo i companys en les partides de mus que organitzaven. ;
Clara Nadal (Beln Rueda) (Temporada 5): Fotgrafa, antiga amiga de Nacho. Apareix poc abans que Nacho es casi amb Alicia. Alicia arriba a tenir cels d'ella i a replantejar-se la boda amb Nacho. Es va quan veu que no t cap possibilitat amb Nacho. Passa a ser un personatge de Periodistas.

 Centre de Salut Ballesol .
Gertrudis Yunquera "Gertru"  (Lola Baldrich): Enfermera en el centre de salut de Nacho, de qui s bona amiga i confident. Comparteix pis amb Irene, amb scar i ms endavant amb Marta. T diverses relacions: amb Tente, que est en coma durant un temps i desprs el deixa. Durant uns mesos se'n va a Tanznia a collaborar amb una ONG. Quan torna, comena a sortir amb Ramn, collaborador de la ONG, per ho deixen quan sap que s'ha quedat embarassada com a conseqncia d'una aventura amb un desconegut abans que comencessin a sortir. Ell li ofereix ferse'n crrec del beb i li demana per casar-se, per ella el rebutja. Al final de la srie t una nena.
Marcial Gonzlez (Jorge Roelas): Ocupa la plaa de celador del centre de salut, tot i que al principi de la srie era company d'obres del seu amic i company de pis Poli. Amb ell es va enfadar precisament perqu Poli tamb havia optat a la plaa de celador. Sempre est planejant algun negoci i es distreu amb molta facilitat. Borja sempre l'ha d'estar renyant, per en el fons tots l'estimen molt. Quan Poli es casa amb Juani, Matas se'n va a viure a casa seva. Al principi li agrada Gertru, per ella a ell no. Durant un temps t una nvia, Raquel, que el deixa per un altre. En les ltimes temporades surt amb Eva, la neboda de Borja. Com a companys a la recepci del centre t primer a Paco i despres a Ernesto, aquest ltim viatja amb ell en el cotxe que t un accident que li costa la vida.
Borja Pradera (Jos ngel Egido): Coordinador del centre de salut. s bastant estricte amb els que treballen all, per t bona relaci amb ells i s un bon amic de Nacho. T una malaltia de rony i est bastant temps anant a dilisi, que s quan ngel el substitueix com a coordinador fins que aconsegueix que li facin un transplant. Arriba a tenir problemes amb la seva dona a causa de les infidelitats, tot i que al final aconsegueixen solucionar-ho. Eva, la nvia de Marcial, s la seva neboda.
Irene Acebal (Ana Duato) (Temporades 1-4):Pediatra que conoeix a Nacho en una cita organitzada per Alicia i Julio durant la primera temporada. A la segent s'incorpora al Centre de Salut i comencen una relaci. Quan la desplacen en el treball, va a Almeria a treballar temporalment fins que aprovi la oposici a la plaa. Nacho li demana que es casi amb ell i ella accepta per quan torni. No obstant aix, quan torna sent que alguna cosa ha canviat. Nacho es vol casar immediatament i ella vol fer un mster. Trenquen la relaci i ella se'n va del centre de Salut quan s nomenada coordinador. A ,s, en la seva relaci sempre es va trobar amb la oposici de Mara, tot i que la relaci amb la filla gran de Nacho va canviar quan Irene va tenir un important accident de cotxe.
Paco Daz (Jorge Jernimo) (Temporades 1-8): Bedel del Centre de Salut, company de mostrador de Marcial. s el ms vell i aficcionat al Atletic, partits que sempre comenta amb Nacho. A la penltima temporada es jubila, encara que reapareix posteriorment en el captol del funeral de Marcial, al que assisteix.
 Marta Sena (Mnica Aragn) (Temporades 5-9): Metgessa que comena a fer prctiques en el Ballesol. El seu pare s cardileg i vol que ella es dediqui al mateix, per ella descobreix que la medicina familiar s el que li agrada. Al principi t nvio de sempre, per talla amb ell. Li agrada Luis i t una breu relaci amb ell, per cap dels dos s'atreveix a donar el pas definitiu.
 Luis Fernndez (Antonio Castro) (Temporades 6-9):Pediatra, que s'incorpora al centre desprs d'haver-se divorciat. Al principi, Gertru i Marta lluites per ell. T una aventura amb Marta, per no va a ms, tot i que a l'ltim captol semblen estar molt b.
 scar Sanz(Jos Conde) (Temporades 3-5): Metge homosexual. Durant un temps comparteix pis amb Gertru. Deixa d'aparixer sense donar-se'n gaires explicacions.
 ngel Valverde (Jordi Rebelln) (Temporades 6-9): Coordinador que substitueix a Borja quan est de baixa. T molts problemes amb els metges degut als seus aires de superioritat. Incls s'enfronta amb Nacho per intentar conquistar a Alicia.
 Nuria Caadas(Mapi Galn) (Temporada 9):Metgessa Cap de la UVI 12. T una bona relaci amb Nacho. T un germ drogoaddicte i Nacho l'ajuda quan els seus nebots tenen problemes. s, en part, causant dels problemes entre Nacho i Alicia perqu ella est gelosa del temps que el seu marit passa amb Nuria.
 Laura Mengbar (Paula Sebastin) (Temporades 1-2): Doctora del centre de salut. s divorciada i amb una filla. Quan li demana a Nacho que es faci passar pel seu nvio,davant el seu ex marit, descobreix que li agrada, per no li correspon. Marxa del centre quan est passant un mal moment perqu el seu ex marit li reclama la custdia de la filla.
 Mariano (Juan Polanco). (Temporades 1-2): Doctor que apareixia en les primeres temporades. Va ser acusat d'assetjament sexual a una pacient, tot i que es va demostrar que les acusacions eren falses. Va deixar d'aparixer a la srie sense cap explicaci.
 Ernesto (Alberto Domnguez-Sol). (Temporades 5-9): Cellador amb la sndrome de Down. Tots els companys del centre de salut se l'estimen molt. Va ser el primer actor amb sndrome de Down que va interpretar un paper fixe en una srie de televisi a Espanya.
Altres.
 Paca (Marisa Porcel). Es la tieta de Juani, que arriba del poble a passar una temporada i s'acaba quedant a viure a la casa que la seva neboda comparteix am Poli i Luisa. Li agrada manar i organitzar i arriba a pensar que Manolo sent atracci per ella. Treballa de cuinera a l'Alabama. Poli la veu com a una sogra.
 Raquel (Mariola Fuentes) (Temporades 4-6): Va ser la primera nvia de Marcial a la srie. Era perruquera i, tot i que al principi a Juani no li queia b, es van fer bones amigues. Va deixar a Marcial quan es va enamorar d'un altre home i va marxar amb ell.
 Eva (Paloma Cataln) (Temporades 6-9): La segona i definitiva nvia de Marcial. Era neboda de Borja i es van conixer accidentalment quan Marcial la va confondre amb la noia amb qui s'havia citat mitjanant una agncia matrimonial on va acudir despres de deixar-ho amb Raquel. Va estar treballant de dependenta a la botiga de fotos d'Alfonso i Poli.
 Sergio (Jaime Blanch) (Temporades 1-2): Va ser parella d'Alicia i van estar a punt de casar-se. Ell tenia cels de l'estreta relaci entre ella i el seu cunyal i una nit la va pegar desprs d'haver begut, per la qual cosa ella va tallar la relaci.
 Tente (Jorge Bosch) (Temporades 3-4): Nvio de Gertru durant una temporada. Es va installae a casa seva quan vivia amb Irene, per Gertru es va cansar de la seva desorganitzaci i irresponsabilitat i el va deixar. Poc desprs va patir un accident i com a conseqncia va estar un temps en coma. Desprs va despertar, per la relaci no va anar endavant.
 Ramn (Santiago Nogus) (Temporades 7-9): Va ser el segon pretendent de Gertru. Van estar junts i ell li va demanar per casar-se i fer de pare per al seu fill quan la infermera es va quedar embarassada d'un altre home, per ella no va acceptar i Ramn va aparixer ms tard amb nova parella.
 Vicente (Antonio Gamero) y Marga (Eva Len). (Temporades 1-2) Eren els veins dels Martn en les primeres temporades. Eren molt xafarders i sempre es volien assabentar del que passava a la famlia. Quan van desaparixer, la famlia d'Andrs i Gema van ocupar la seva casa.
 Merche (Julia Torres) (Temporades 3-4): Mare d'Andrs i Gema. Tot i que ells es van mantenir ms temps a la srie, el seu personatge noms va aparixer durant dues temporades, en les que es va fer molt amiga de Juani.
 Ferrn (Ferrn Botifoll).(Temporades 3-4): Primer tcnic de rdio del programa d'Alicia. Va estar dues temporades a la srie, per va ser despatxat quan es va descobrir que robava material de l'emissora perqu tenia problemes amb les drogues.
 Javi (Vicente Martn).(Temporades 4-7): Tcnic de rdio que substitueix a Ferran en el programa d'Alicia.
 Frutos (Toms Sez) (Temporades 4-6): Nvio de Consuelo durant una temporada. La famlia no es fiava d'ell, perqu creien que es volia aprofitar dels diners d'ella i, ms, la diferncia d'edat entre ells era important. Tot i que van seguir endavant, es van acabar separant.
 Isabel (Alejandra Torray) (Temporada 2): Antiga companya d'institut de Nacho i Julio, amb qui  es van tornar a trobar en una reuni amb els antics amics. Va comenar a sortir amb Julio, per el va deixar per tornar amb el seu recent ex-marit quan va saber que esperava un fill seu.
 Benita (Mercedes Aguirre). La mare de Poli. Va aparixer a la srie en diverses ocasions. No s'avenia gaire amb la tia de Juani, Paca.
 Lamata (Vicente Dez). Antic company de collegi de Nacho, el qual no podia veure i, per desgrcia de Nacho, es converteix en el seu nou ve a la temporada 6.
 Pelao (Man). Era el cos de Juani, que va aparixer diverses vegades al llarg de la srie.
 Manoli (Paloma Montero). Amiga de Juani del poble. Van muntar juntes un negoci per al que Juani va deixar una temporada la casa dels Martn. Al final li va demostrar que no era una vertadera amiga i incls va intentar lligarse a Poli.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390428" title="Nicholsina usta" nonfiltered="784" processed="780" dbindex="150788">

Nicholsina usta  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Subespcies.

 Nicholsina usta collettei .  ;
 Nicholsina usta usta . ;

Distribuci geogrfica.
Es troba des de Nova Jersey (Estats Units) i el nord del Golf de Mxic fins al Brasil. Absent de Bermuda, les Bahames i les ndies Occidentals (llevat de les Grans Antilles).
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Scaridae. p. 706-714. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 Catalogue of Life ;
 Discover Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390433" title="Cant de Borgo" nonfiltered="785" processed="781" dbindex="150789">

El cant de Borgo s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant de Borgu dins el districte de Bastia. La seva alria varia de 0 (Biguglia) a 1 151 m (Vignale) amb una alria mitjana de 296 m.

 Administraci .


 
 Composici .
 


 Dmografia .


  
Enllaos externs .
 El cant de Borgo al web de l'Insee;
 pla del cant de Borgo a Mapquest;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390444" title="Beverly Hills, 90210" nonfiltered="786" processed="782" dbindex="150790">

Beverly Hills, 90210 va ser una srie en format de telenovella juvenil emesa des del 4 d'octubre de 1990 al 17 de maig  de 2000 en horari de major audincia  de la cadena FOX dels Estats Units y posteriorment en diverses cadenes al voltant del mn. La srie tractava sobre la vida de un grup d'adolescents que vivien en la luxosa y acomodada comunitat de Beverly Hills, California y anaven a l'escola fictcia de secundria West Beverly Hills High School i desprs a la tamb fictcia California University. El show va ser creat per Darren Star y produit per Aaron Spelling. El "90210" en el titol es refereix a un dels Cdigs postals de la zona (o cdig ZIP).

En un principi els protagonistes principals eren els germans Brandon (interpretat por Jason Priestley) i Brenda Walsh (interpretada per Shannen Doherty), que es van mudar amb els seus pares, Jim i Cindy, de Wayzata, Minnesota, un suburbi de Minneapolis, a Beverly Hills. De tota manera, en passar el temps, aquesta es va enfocar en altres aspectes  de l'actualitat juvenil californiana  tals como violaciones durant cites amoroses, l'alcoholisme,  l'abs de drogues, el sucidi d'adolescents i  l'embars preco, deixant de costat el format inicial. 

La srie es va guanyar popularitat durant l'estiu de 1991, quan FOX va transmetre un especial anomenat  temporada d'estiu , mentre la majoria de les sries estaven durant el descant d'estiu.  En comenar la tardor en els Estats Units, la srie s'havia convertit en una de les ms populars de la cadena FOX. Els seguidors de la srie es van incrementar dramticament i els membres d'elenc, particularment Jason Priestley i Luke Perry, es van convertir en dols juvenils, mentre que les actrius  Shannen Doherty, Jennie Garth i Tori Spelling es van tornar noms molt coneguts a la televisi d'Estats Units.
Actors.


Personatges.
Brandon Walsh (Jason Priestley)(Temporades 1-9): Protagonista inicial de la srie, germ bess de Brenda. Es trasllada a viure amb la seva famlia de Minnesota a Beverly Hills. Molt bon estudiant, s redactor del diari del seu institut i en la universitat. Tamb s President del cos d'estudiants, ja que el seu company que anava a ser president mor i decideix prendre possessi del crrec. Arriba a tenir problemes amb apostes esportives. Al llarg de la srie surt amb moltes noies: Emily, Nikki, Lucinda, Kelly, Susan i Tracy. Est a punt de casar-se amb Kelly per a l'ltim moment suspenen el casament. Se'n va a treballar a Washington desprs d'estar un any treballant en un diari amb Steve.
Brenda Walsh (Shannen Doherty) (Temporades 1-4): Germana bessona de Brandon. Bona noia per de tant en tant es mostra rebel. Comena a sortir amb Dylan, tot i tenir l'oposici dels seus pares. La seva millor amiga s Kelly, per trenquen l'amistat durant un temps quan sap que Dylan la va enganyar amb ella. Est a punt de casar-se amb Stuart a Las Vegas. s detinguda per la policia per assaltar laboratoris d'experimentaci amb animals. La trien per fer una obra de teatre i se'n va a estudiar art dramtic a Londres. No torna a aparixer a la srie, tot i que s esmantat que durant un temps ella i Dylan estan junts a Anglaterra.
Kelly Taylor (Jennie Garth): Millor amiga de Brenda i Donna. Durant l'institut t mala fama d'haver estat amb molts nois. Es relaciona amb: Steve (se'n parla al principi de la srie), Dylan, Brandon, Colin i Matt. La seva mare a l'inici de la srie s alcohlica i cocanmana, i el seu pare quasi mai la visita. T dues germanes: Erin, per part de mare, i Joy, per part de pare. Durant la universitat s portada d'una revista adolescent, pateix cremades serioses en un incendi i entra en una crisi que la fa caure en la secta d'un professor de psicologia. Quan est amb Colin, s'enganxa a la cocana, tot i que aconsegueix superar-ho. Es queda embarassada de Brandon per t un abortament degut a la dificultat de tenir fills degut a endometriosi. s ferida en un tiroteig i perd temporalment la memria. Pateix assetjament sexual per part d'un metge d'un centre on treballa. Est a punt de casar-se amb Brandon. s vctima d'una violaci; mata el violador en defensa prpia i s declarada inocent. Es compromet amb Matt, per finalment torna amb Dylan.
Dylan McKay (Luke Perry) (Temporades 1-6,9-10): Noi conflictiu, durant l'adolescncia viu en un hotel. T una gran fortuna i s co-propietari del Peach Pit. El seu pare est durant un temps a la pres i quan en surt el maten, tot i que Dylan descobreix anys desprs que est viu. La seva mare viu a Hawai i t una germana per part de pare, Erica, la mare de la qual li estafa una gran quantitat de diners a Dylan. T problemes amb l'alcohol i les drogues. Les seves relacions ms importants sn: Brenda, Kelly, Valerie, Antonia i Gina. Es casa amb Antonia, per s assassinada al dia segent. Aix fa que estigui tres anys fora de Beverly Hills. De tornada, cau en les drogues. Al final de la srie torna amb Kelly.
Steve Sanders (Ian Ziering): Millor amic de Brandon i Kelly (desprs de tenir una relaci quan anaven a l'institut). Va ser adoptat per una actriu de televisi, Samantha Sanders, i Rush. Descobreix que la seva mare biolgica va morir i ms endavant Rush li diu que s el seu pare de veritat. T dos germans petits. Tant a l'institut com a la universitat es fica en problemes ms d'una vegada. Pertany a una germandat universitria. Al llarg de la srie surt amb Celeste, Clare, Carly i Janet. A l'ltima temporada es casa amb Janet i tenen una filla, Madeline.
Andrea Zuckerman (Gabrielle Carteris) (Temporades 1-5): Assisteix a l'institut West Beverly, tot i viure en un altre districte. s editora del diari de l'institut i la millor estudiant. Al principi de la srie li agrada Brandon tot i que mai hi arriba a haver res entre ells. A la universitat t relacions amb Dan i Jesse. Es casa amb Jesse i tenen una filla, Hannah. Durant el seu matrimoni amb Jesse, l'enganya amb un home casat, Peter. Se'n va de Beverly Hills per anar-se'n a viure a Yale amb el seu marit. Visita els seus amics alguns cops. En una de les visites els diu que es separa de Jesse.
David Silver (Brian Austin Green): Diskjokey de l'institut. Al principi de la srie la colla no li fa molt cas, per s'hi va integrant poc a poc. T una relaci amb Donna, amb qui talla i torna a sortir diverses vegades. Tamb surt amb: Ariel (amb ella va enganyar Donna), Clare, Valerir, Gina i Camille. Vol ser msic. El primer any d'universitat es fa addicte a les amfetamines. Durant un temps, t por de ser manac-depressiu com la seva mare. A l'ltim episodi es casa amb Donna.
Donna Martin (Tori Spelling): Millor amiga de Brenda i Kelly. Surt amb David diverses vegades. Tamb surt amb Ray, Joe i Noah. A l'institut li diagnostiquen dislxia i est a punt de no graduar-se per beure alcohol en el ball de graduaci. Es mant verge fins que acaba la universitat, que s quan t la seva primera relaci sexual amb David. El seu nvio Ray la maltracta, est a punt de ser violada per un violador del campus i ms endavant la segresta un cmera de l'emissora de televisi de la universitat. Obre una botiga de roba amb Kelly. Poc abans de morir el seu pare descobreix que la seva cosina Gina s en realitat la seva germana. A l'ltim episodi es casa amb David.
Cindy Walsh (Carol Potter) (Temporades 1-5): Mare de Brandon i Brenda, mestressa de casa. Es preocupa molt pels seus fills i en ms d'una ocasi tamb aconsella els seus amics com si fos la seva mare. Se'n va a viure a Honk Kong quan li ofereixen treball a Jim. Posteriorment fa algunes visites: en un Nadal i pel casament de Brandon i Kelly. ;
Jim Walsh (James Eckhouse) (Temporades 1-5): Pare de Brandon i Brenda i marit de Cindy. Es muden de Minnesota a Beverly Hills per una oferta de treball. s administrador. S'encarrega de controlar la fortuna de Dylan, cosa que els fa enfrontar en ms d'una ocasi. Tampoc arriba a veure b la relaci de Dylan amb la seva filla. Quan li ofereixen treball a Honk Kong, ell i Cindy se'n van a viure all. Ms endavant apareix ocasionalment en alguns episodis.
Scott Scanlon (Douglas Emerson) (Temporades 1-2): Amic de David des que eren petits. No s un noi gaire popular a l'institut. Mentre David s'est integrant en el grup, la colla segueix sense fer-li cap cas. Mor quan es dispara accidentalment una pistola, davant de David. La colla enterra una cpsula del temps en memria seva.
Nat Bussichio (Joe E. Tata): Propietari del Peach Pit i t molt bona relaci amb els nois, ja que els considera com de la famlia. De jove va ser actor. Es torna a trobar amb una nvia de quan era jove, Joan, amb qui es casa i t un fill.
Jesse Vasquez (Mark Damon Espinoza) (Temporades 4-5): Cambrer i estudiant de dret que comena a sortir amb Andrea i en poc temps es casen quan ella es queda embarassada. Desprs de nixer Hannah tenen una crisi en el matrimoni que aconsegueixen superar. Se'n va a viure a Yale amb Andrea i ms endavant aquesta anuncia que s'han divorciat.
Clare Arnold (Kathleen Robertson) (Temporades 4-7): Apareix a la srie quan la colla est en el primer any d'universitat i ella est acabant a l'institut. s la filla del rector de la Universitat de California i molt bona estudiant. Al principi li agrada Brandon i el persegueix descaradament tot i que mai aconsegueix res amb ell. Quan comena a anar a la universitat, s'integra a la colla. s la companya de pis de Kelly i Donna, a ms de molt bona amiga. Durant un temps surt amb David i ms endavant t una relaci ms llarga amb Steve. Est a punt d'anar-se'n a viure amb Steve, per tallen quan decideix anar-se'n a viure a Pars amb el seu pare.
Valerie Malone (Tiffani-Amber Thiessen) (Temporades 5-9): s la filla d'uns amics dels Walsh que viuen a Buffalo, amiga de Brandon des de nens. Se'n va a viure a Beverly Hills a ocupar l'habitaci de Brenda desprs del sucidi del seu pare. s ambiciosa i no li importa enganyar o fer mal per aconseguir el que vol. Surt o se'n va al llit amb: Dylan, Steve, Ray, David, Colin i Noah. Ocasionalment fuma marihuana.s l'eterna enemiga de Kelly. De petita el seu pare va abusar d'ella i acaba confessant que realment ella el va matar. Marxa poc desprs de que se'n vagi Brandon i havent fet les paus amb Kelly.
Ray Pruit (Jamie Walters) (Temporades 5-6): En un principi treballa d'obrer a la universitat, per s compositor i vol ser msic. Coneix a Donna i comena a sortir amb ella. s l'estrella que actua quan s'inaugura el Peach Pit After Dark. Enganya a Donna amb Valerie i ms endavant comena a maltractar-la (un cop li trenca un bra desprs de fer-la caure per unes escales). Quan Donna talla amb ell li fa xantatge per que torni. Van a judici i ell acaba rectificant i demanant perd. Se'n va de gira i en alguna ocasi els torna a veure dient que ja ha refet la seva vida.
Carly Reynolds (Hilary Swank) (Temporada 8): Mare soltera que coneix a Steve i comena a sortir amb ell. Treballa de cambrera en el Peach Pit. Marxa de Beverly Hills amb el seu fill Zack per anar-se'n a la seva ciutat, Montata, quan s'assabenta que el seu pare est malalt i l'ha de cuidar.
Noah Hunter (Vincent Young) (Temporades 8-10): Coneix la colla en un viatge que fan a Hawai i de tornada a Los Angeles t una breu relaci amb Valerie i desprs una relaci ms llarga amb Donna. Confessa que anys abans va matar accidentalment a la seva nvia quan conduia begut. La seva famlia t una gran fortuna. Quan s'arruinen, el seu pare es sucida. T problemes amb la beguda.
Janet Sosna (Lindsay Price) (Temporades 8-10): Treballa en el diari que dirigeixen Brandon i Steve. De raa japonesa, els seus pares s'oposen a la seva relaci amb Steve per no ser oriental. Es casa amb Steve i tenen una filla, Madeline.
Matt Durning (Daniel Cosgrove) (Temporades 9-10): Advocat que t una relaci amb Kelly. Est casat amb una dona malalta mental, de qui s'acaba divorciant. Es compromet amb Kelly, per finalment tallen. ;
Gina Kincaid (Vanessa Marcil) (Temporades 9-10): Patinadora professional. Fins la seva aparici a la srie, mai s'havia sentit parlar d'ella. En un principi es presenta com la cosina de Donna i comparteix apartament amb ella i Kelly durant un temps. T gran enveja cap a Donna per haver tingut una vida molt ms acomodada que ella. Surt amb Dylan i amb David. S'assabenta que Donna s en realitat la seva germana. Marxa desprs de la mort sobtada del seu pare, el doctor Martin.
Emily Valentine (Christine Elise) (Temporades 2, 4 y 5): Alumna durant un temps en el West Beverly. Comena a sortir amb Brandon pero ell talla amb ella quan s'assabenta que li va donar xtasi sense el seu consentiment. Durant un temps est en un psiquitric. Dos anys desprs Brandon se la troba a San Francisco. Tornen a sortir per ella se n'ha d'anar a estudiar a Frana. Un any desprs torna per recuperar-lo, per se'n va quan veu que Brandon est amb Kelly.
Nikki Witt (Dana Barron) (Temporada 3): Arriba de San Francisco a Beverly Hills durant un estiu. Est a punt de tenir una relaci amb David mentre Donna est a Pars. Quan comena el curs, es matricula en el West Beverly i surt amb Brandon durant un temps, fins que apareix el seu ex nvio, que la maltracta. Finalment torna a San Francisco.
Stuart Carson (David Gail) (Temporada 4): Comena a sortir amb Brenda per una cita que organitzen els respectius pares. Poc temps desprs ell li demana per casar-se. Estan a punt de contraure matrimoni a Las Vegas. Poc desprs Brenda talla amb ell quan veu que no s com ella s'havia imaginat.
Colin Robbins (Jason Wiles) (Temporada 6): Artista que durant l'estiu coneix a Kelly a Nova York i comencen a sortir junts. Consumeix cocana i acaba arrossegant tamb a Kelly. Quan tallen, comena a sortir amb Valerie, que la coneixia anys abans. s detingut per la policia i declarat culpable per possessi de drogues i conducci temerria. Fuig de la justcia abans d'ingressar a la pres, per al final s detingut i condemnat a anys de pres.
Susan Keats (Emma Caulfield) (Temporada 6): Dirigeix el diari de la Universitat de Califrnia. Quan Brandon comena a treballar amb ella, comencen una relaci. Confessa a Brandon que va tenir un avortament amb la seva anterior parella. Planetges unes vacances junts per tallen quan ella decideix acceptar un treball a Washington.
Antonia Marchette "Toni" (Rebecca Gayheart) (Temporada 6): Filla de l'home que va manar matar el pare de Dylan. Coneix a Dylan quan aquest la utilitza per apropar-se al seu pare. Quan Dylan descobreix que s'ha enamorat realment d'ella, decideix oblidar-se de la venjana i es casa amb ella. Al dia segent del casament, el pare d'aquesta mana matar a Dylan disparant en el cotxe. En canvi qui esta en el cotxe s ella i mor assassinada.
Joe Bradley (Cameron Bancroft) (Temporada 6): Quarterback de la Universitat de California. Comena a sortir amb Donna i s acusat injustament per Ray d'atacar-lo. Li detecten un problema en el cor. Li demana a Donna que se'n vagi amb ell al poble i es casin, per ella no accepta i tallen abans que ell marxi.
Tracy Gaylian (Jill Novick) (Temporada 7): s triada com a presentadora del canal de televisi que Brandon dirigeix a la universitat. Surten junts durant un temps, per Brandon la deixa quan descobreix que segueix enamorat de Kelly. Mesos desprs es troben a Hawai. Est promesa amb un altre noi i li diu que ja no est enfadada amb ell.
Camille Desmond (Josie Davis) (Temporada 10): Periodista que s'associa amb Donna a la boutique. s nvia de David fins que ell la deixa i se n'adona que est enamorat de Donna.
Jackie Taylor (Ann Gillespie): Mare de Kelly. Havia treballat de model i porta diversos matrimonis fracassats. Al principi de la srie s addicta a la cocana i a l'alcohol, per la seva filla li fa comprendre que no pot seguir aix. Un cop recuperada coneix a Mel, el pare de David, amb qui es casa i tenen una filla, Erin. Es divorcien quan s'assabenta que ell li ha estat infidel. Ms endavant tornen per a l'ltima temporada es tornen a separar.
Felice Martin (Katherine Cannon): Mare de Donna. Dona d'alta classe social, conservadora i molt preocupada per les aparences. s molt dominant amb la seva filla, s'oposa a quasi totes les relacions que t. A la segona temporada. Donna la sorprn amb un amant, per aix no suposa cap impediment per salvar el seu matrimoni. Al final de la srie ajuda la seva filla per que torni amb David.
Dr. John Martin (Michael Durrell): Pare de Donna. s cardileg i t molt bona relaci amb la seva filla. T una amblia que el deixa paralitzat durant un temps. Es descobreix que Gina tamb s filla seva per una relaci que va tenir amb la germana de Felice. Mor d'un atac al cor.
Mel Silver (Mattew Laurance): Pare de David, dentista de professi. Es casa amb Jackie i tenen una filla, Erin. Es divorcian poc desprs a causa d'una infidelitat. Ms endavant tornen a estar junts, per a l'ltima temporada es tornen a separar.
Jack McKay (Josh Taylor): Pare de Dylan, va a la pres per estafes i poc desprs de sortir lliure, s assassinat quan li esclata el cotxe. Anys desprs, Dylan descobreix que est viu en un programa de protecci, amb un nom fals. Est casat i t un fill.

Llistat d'episodis.
Veure: Llistat d'episodis de Beverly Hills, 90210

ndex d'audincia.
Als Estats Units:
Temporada 1 (1990 - 1991) - 14,2 milions;
Temporada 2 (1991 - 1992) - 17,6 milions;
Temporada 3 (1992 - 1993) - 18,3 milions;
Temporada 4 (1993 - 1994) - 21,1 milions;
Temporada 5 (1994 - 1995) - 14,6 milions;
Temporada 6 (1995 - 1996) - 12,9 milions;
Temporada 7 (1996 - 1997) - 11,5 milions;
Temporada 8 (1997 - 1998) - 10,4 milions;
Temporada 9 (1998 - 1999) - 9,7 milions;
Temporada 10 (1999 - 2000) - 8,3 milions;
 Detalls de la srie .
 Escenografia .
Al llarg de la srie els llocs que ms apareixen sn els segents:
Ca'n Walsh: s la casa on Brandon i Brenda viuen amb els seus pares des del principi de la srie. Al final de la temporada 4 Brenda se'n va i a la temporada 5 s'installa Valerie a la seva habitaci. Al comenament de la temporada 6, Jim i Cincy se'n van a viure a Honk Kong i Brandon, en lloc de vendre la casa decideix quedar-se-la. Steve es muda a viure all, juntament amb Brandon i Valeris. Quan Brandon se'n va, i poc desprs Valerie tamb abandona (durant la temporada 9), Steve es queda la casa i ofereix a Noah i a Matt les habitacions que han quedat lliures. En les ltimes temporades la casa seguia apareixent tot i que ja no hi hagus cap dels habitants inicials. Al final de la srie s la casa on Steve viu amb Janet i la seva filla Maddy.
L'institut West Beverly (Temporades 1-3): s l'institut on es graduen Brandon, Brenda, Kelly, Dylan, Andrea, Steve, David i Donna. La directora s la senyora Teasley. En temporades posteriors apareix ocasionalment en alguns episodis: s on van a acomiadar a Andrea, i tamb a la reuni que es realitza cinc anys desprs d'acabar all els estudis.
El Peach Pit: s el restaurant in tota la pandilla sempre va a reunir-se i a prendre alguna cosa. L'amo s Nat. Quan aquest pateix un infart, tots l'ajudes, i Dylan compra la meitat del restaurant que era del germ de Nat. Alguns dels protagonistes treballen de cambrers all: al principi de la srie, Brandon, a qui Brenda substitueix en una ocasi; en la temporada 8, Carly tamb aconsegueix un treball all.
La casa de Dylan (Temporades 2-6): s el lloc on Dylan se'n va a viure quan el seu pare s empresonat, i est all fins que mor la seva dons. Des de la seva marxa, no es torna a veure ms.
La casa de la platja (Temporades 4-10): s l'apartament que Kelly, Donna i David lloguen per viure quan comencen la universitat. Desprs de la primera ruptura de Donna i David, ell marxa i Clare passa a ser la companya de pis durant tres anys (temporades 5-7). En acabar la universitat, David viu un temps all amb Donna, mentre Kelly est vivint amb Brandon. A la temporada 9, Kelly torna a l'apartament, on tamb s'installa Gina, fins que Donna la fa fora a l'inici de la temporada 10. En les ltimes temporades diversos personatges arriben a ocupar provisionalment la tercera habitaci: Carly, Janet i tamb Noah.
La Universitat de California (UC) (Temporades 4-7):s el lloc on tota la colla comena a estudiar a la Universitat, per noms es graduen: Brandon, Kelly, Donna, David, Steve, Clare i Valerie. Est dirigida pel Rector Arnold (el pare de Clare), amb qui Brandon comena a tractar des del primer any d'universitat. Brandon, a ms de president del consell d'estudiants (temporada 5), porta el diari juntament amb Susan (temporada 6) i dirigeix l'emissora de televisi (temporada 7);
La residncia del campus (Temporades 4-7): All estan les habitacions on diversos protagonistes resideixen durant els cursos universitaris, entre ells: Andrea (temporada 4), David (temporades 5 i 6), Susan, Joe (temporada 6) i Tracy (temporada 7);
El Peach Pit After Dark (Peach Pit Nocturn) (Temporades 5-10): s el local que est al costat del Peach Pit que els propis amos, juntament amb Steve, decideixen llogar per que sigui un bar amb actuacions musicals per anar a passar l'estona a la nit. Poc abans de la inauguraci Steve t problemes amb la justcia per portar aquest local, i se'n fa crrec el seu pare, que acaba venent la seva part a Valerie. Ms endavant s'associa amb David, que acaba quedant-se'l tot. Quan el negoci s'arruina, Noah se'n fa crrec, pagant el lloguer a Dylan durant molt temps. Al principi, l'estrella que hi actuava era Ray Pruit. Al llarg de les temporades hi passen estrelles reconegudes internacionalment com The Corrs o Christina Aguilera.
La casa de David (Temporades 8-10): Abans d'installar-se David era la casa on vivia Carly amb el seu fill Zack i quan queda buida, David se n'hi va a viure. Durant un temps comparteix pis amb Dylan, fins que aquest se'n va a viure a un hotel. Tamb Noah viu all durant un temps.
El Beverly Beat (Temporades 8-10): s un local buit que Steve reb del seu pare, i juntament amb Brandon decideixen obrir l'edici d'un diari. Ms endavant comena a treballar amb ells Janet. Quan Brandon marxa, Steve i Janet es queden a crrec, dedicant-se a la premsa sensacionalista. Al final de la srie el venen.
La botiga de roba (Temporades 9-10): s el local on Kelly i Donna obren una boutique. Durant un temps Gina hi treballa de dependenta. Ms endavant Kelly deixa la botiga i Donna s'associa amb Camille, per li acaba comprant la seva part. La botiga es troba en un centre on en el pis de dalt est el despatx de Matt, lloc que tamb apareix, que s on al final de la srie Kelly obre un despatx particular.
 Parelles .
Aquesta srie es va caracteritzar per les constants ruptures, reconciliacions i canvis de parella. Les parelles principals que hi va haver cada temporada sn les segents:
Temporada 1: Brenda i Dylan;
Temporada 2: Brenda i Dylan; Brandon i Emily; Donna i David;
Temporada 3: Brenda i Dylan; Donna i David; Brandon i Nikki; Kelly i Dylan; Steve i Celeste;
Temporada 4: Donna i David; Kelly i Dylan; Steve i Celeste; Andrea i Dan; Brandon i Emily; Andrea i Jesse;
Temporada 5: Andrea i Jesse; Brandon i Kelly; Dylan i Valerie; David i Clare; Donna i Ray;
Temporada 6: Donna i Ray; Kelly i Colin; Steve i Clare; David i Valerie; Dylan i Antonia; Brandon i Susan; Donna i Joe; Valerie i Colin;
Temporada 7: Steve i Clare; Brandon i Tracy; Donna i David; Brandon i Kelly;
Temporada 8: Donna i David; Brandon i Kelly; Valerie i Noah; Steve i Carly; Donna i Noah; David i Valerie;
Temporada 9: Donna i Noah; Steve i Janet; Kelly i Matt; Dylan i Gina;
Temporada 10: Donna i Noah; Steve i Janet; Kelly i Matt; Dylan i Gina; David i Gina; David i Camille; Donna i David; Kelly i Dylan;
 Curiositats .
 Personatges i Grups tnics .
Tot i que Los Angeles s el segon punt amb ms immigrants i mescles tniques d'Estats Units, noms hi va haver un capitol on afroamericans tenen participaci directa amb els protagonistes.
La seva proximitat a la zona d'immigrants llatins es va evitar completament, noms podien aparixer com a jardiners o traficants, noms fins l'aparici de Jesse per pressi de grups llatins.
 Aaron Spelling no va poder ser membre del NRA per la seva ascendncia jueva, no obstant aix en les seves produccions preferia treballar amb personatges anglosaxons.

 Argument de la srie .
La marxa de Brenda va ser degut a que l'actriu Shannen Doherty va decidir deixar la srie per problemes amb algunes persones del repart, en especial amb Jennie Garth (Kelly);
L'embars d'Andrea va ser perqu l'actriu (Gabrielle Carteris) estava embarassada en la vida real i aix podia seguir a la srie.

 A la vida real .
Jennie Garth va estar embarassada durant la gravaci de la temporada 7, per en aquest cas, els guionistes van decidir que la Kelly no tindria cap fill. En els primers episodis de la temporada 8 les seves aparicions sn ms reduides.
Brian Austin Green (David) va estar sortint amb Tori Spelling (Donna), Tiffani-Amber Thiessen (Valerie) i Vanessa Marcil (Gina), que tamb van ser nvies seves a la srie.
Tori Spelling (Donna) va ser l'encarregada de portar al seu pare Aaron Spelling (productor) la idea que Shannen Doherty interprets a "Brenda Walsh", ja que era l'ltim paper protagonista que faltava.
En finalitzar la 1 temporada FOX anava a cancellar la srie per baixa audincia, els productors van idear una srie de gires juntament amb els actors per diferents ciutats de EEUU per popularitzar-la mentre la FOX transmetia un especial anomenat "temporada d'estiu", quan la majoria de les sries estaven el l'acostumat descans d'estiu. En comenar la tardor (1991), la srie s'havia convertit en una de les ms populars de la cadena FOX.

 Coincidncies dels actors en altres treballs .
Tori Spelling (Donna), havia intervengut en alguns episodis de Saved by the bell, coincidint amb Tiffani-Amber Thiessen (Valerie).

Brian Austin Green (David) i Tiffani-Amber Thiessen (Valerie) tamb van coincidir en un telefilm.

Tori Spelling (Donna) i Kathleen Robertson (Clare) van tornar a treballar juntes a Scary Movie 2.

Luke Perry (Dylan) i Jason Priestley(Brandon) van intervenir en la serie What I like about you, protagonitzada per Jennie Garth (Kelly);

Emissi a Catalunya.
La srie ha estat doblada al catal amb el ttol de Beverly Hills. Va emetre en la TV3 les primeres temporades durant la primavera-estiu de 2006. A la tardor de 2006 en el canal K3 va comenar la srie des del principi, i es van poder veure totes les temporades fins la tardor de 2007
 Enlaos externs .
 Berverly Hills, 90210 en TV.com;
;
The Beverly Hills 90210 (Directori) ;
Pgina en SOAPnet 90210 ;
Pgina oficial del llenament en DVD;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390452" title="Cims borrascosos (pellcula, 1939)" nonfiltered="787" processed="783" dbindex="150791">
 Cims borrascosos  (Wuthering Heights) s una pellcula nord-americana dirigida per William Wyler i estrenada el 1939. s una adaptaci de la novella del mateix ttol d'Emily Bront.

 Argument .
Els Earnshaws sn terratinents en l'Anglaterra del segle XIX. Un dia el pare arriba a casa des de la ciutat amb un noi que s'anomena Heathcliff (Laurence Olivier). El fill, Hindley (Hugh Williams), el rebutja, per en canvi la seva germana Cathy (Merle Oberon) hi estableix una estreta relaci d'amistat. Desprs de la mort dels pares, els joves sn independents i felios, si b segueix l'enemistat de Hindley envers Heathcliff. Les coses canvien quan Cathy comena a veure a Edgar (David Niven), el fill d'un ric ve.

 Repartiment .
 Merle Oberon : Cathy;
 Laurence Olivier : Heathcliff;
 David Niven : Edgar Linton;
 Flora Robson : Ellen;
 Donald Crisp : Dr Kenneth;
 Geraldine Fitzgerald : Isabella Linton;
 Hugh Williams : Hindley;
 Leo G. Carroll : Joseph;
 Miles Mander : Lockwood ;
 Cecil Kellaway : Earnshaw;

 Premis i nominacions .

 Premis .
1939
 Oscar a la millor fotografia per Gregg Toland;

 Nominacions . 
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor director  per  William Wyler;
 Oscar al millor actor per Laurence Olivier ;
 Oscar a la millor actriu secundria  per Geraldine Fitzgerald;
 Oscar al millor gui adaptat per Charles MacArthur i Ben Hecht;
 Oscar a la millor direcci artstica   per James Basevi;
 Oscar a la millor banda sonora per Alfred Newman]] ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390461" title="Grup salvatge" nonfiltered="788" processed="784" dbindex="150793">
 Grup salvatge   (The Wild Bunch) s una pellcula de Sam Peckinpah, estrenada el 1969.

 Argument .
Disfressats de soldats, Pike Bishop i la seva banda de fugitius busquen apoderar-se de la paga dels obrers del ferrocarril. Per una trampa els s parada per Deke Thornton, un antic company d'armes de Pike.
Per refer-se de la seva errada, Pike i els seus homes s'alien llavors amb un cap mexic, Mapache, per atacar un comboi d'armes de l'exrcit americ.

 Comentari .
Amb Grup salvatge Sam Peckinpah sembla portar el western cap a la sortida. Mentre que al principi es tractava de testimoniar la Histria i els valors que havien constitut els Estats Units (instaurar l'ordre tot rebutjant les fronteres de la colonitzaci, del conreu i de la ramaderia), aquests valors s'han fos, i s la violncia que es tracta de rebutjar ms lluny la representada a la pantalla. Est omnipresent en l'ltim ter de la pellcula (notar el ralent sobre els esquitxos de sang en el moment dels impactes de bales). Fins i tot els nens semblen enganxats per aquesta violncia endmica que colpeix l'univers de Peckinpah : la pellcula s'obre amb una colla de nens que diverteixen amb un escorp lliurat a una colnia de formigues vermelles. Finalment, cremen ells mateixos el seu joc i se'n riuen. Cal veure-hi el pecat original ? (S'ha de remarcar que aquesta escena no era prevista en el gui original. Es tracta d'Emilio Fernndez que anecdticament va contar aquest joc que practicava de nen al seu poble. Sam Peckinpah va decidir incloure aquest joc al comenament de la pellcula ) En qualsevol cas, heus aqu un magistral resum del gui on els mltiples protagonistes, tots moguts per l'esquer del guany o de la venjana, o simplement desorientats en un mn que ja no els tolera, semblen intercanviables : caadors de primes embrutits, soldats americans, bandits sense fe ni llei, soldats mexicans sdics, consellers militars prussians,...la mateixa contant: malvats i irrecuperables, els personatges avancen cap al seu dest lamentable i trgic alhora.
Escorp o formiga vermella, els personatges erren com animals perduts a la seva prpia jungla. D'altra banda, els nens maten amb Peckinpah. L'escena final de la massacre s certament una catarsi per a l'espectador per evoca un cstig bblic, quan ciutats desapareixen sota la clera divina. Thornton, nic supervivent, sembla emergir d'un mal somni.

Sam Peckinpah enterrar el gnere quatre anys ms tard amb el seu western segent, Pat Garrett and Billy The Kid, en el qual les figures llegendries ja no tenen cap fe en un mn en plena transformaci. Paradoxalment, en reutilitzar els ingredients amb xit a la seva pellcula segent, un dels els seus millors i tanmateix desconeguda Bring Me the Head of Alfredo Garcia (1974).
 
 Repartiment .

 William Holden : Pike Bishop;
 Ernest Borgnine : Dutch Engstrom;
 Robert Ryan : Deke Thornton;
 Edmond O'Brien : Freddie Sykes;
 Warren Oates : Lyle Gorch;
 Jaime Snchez : Angel;
 Ben Johnson : Tector Gorch;
 Emilio Fernndez : general Mapache;
 Strother Martin : Coffer;
 L.Q. Jones : T.CAlbert;
 Albert Dekker : Pat Harrigan;
 Bo Hopkins : Crazy Lee;
 Dub Taylor : reverend Wainscoat;
 Paul Harper : Ross;
 Jorge Russek : major Zamorra;

 Nominacions . 
1970 
 Oscar a la millor banda sonora per Jerry Fielding;
 Oscar al millor gui original per Walon Green i Sam Peckinpah.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
  The Wild Bunch a Filmsite.org;
  The Wild Bunch per Roger Ebert ;
  Cop d ull a  The Wild Bunch;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390469" title="Biguglia" nonfiltered="789" processed="785" dbindex="150794">

Biguglia (en cors Biguglia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 5.018 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390481" title="Lucciana" nonfiltered="790" processed="786" dbindex="150795">

Lucciana (en cors Lucciana) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 3.974 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Jean Guidoni, cantant nascut a Tol,  originari de Lucciana.
 El grup Arcusgi ( 1984 ) format per molts originaris del poble ( Dume, Petru ecc...);
 Santa Devota  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390484" title="Temporada 1914-15 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="791" processed="787" dbindex="150796">
La temporada 1914-15 del Campionat de Catalunya de futbol fou la setzena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1914-15 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

El T.B.H. va desaparixer a final de temporada. El Barcelona i l'Espanyol van acabar igualats al capdavant de la classificaci i van haver de desempatar a Terrassa: 


 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: RCD Espanyol;
 Classificats per Campionat d'Espanya: RCD Espanyol;
 Descensos: T.B.H. (desaparegut a final de temporada) i Catal SC;
 Ascensos: Athletic FC de Sabadell;

 Segona Categoria .
Es disput el campionat de segona categoria amb la participaci dels segents clubs:
 Primer grup: Europa, FC Martinenc, Centre de Sports Martinenc, Jpiter, Andreuenc i FC Stadium.
 Segon grup: New Catalnia FBC, Sporting, FC Barcino, Gladiator SC, Tibidabo i Sarri.
 Grup de comarques: FC Terrassa, Athletic FC de Sabadell, Btulo FC de Badalona, Sbart de Vilassar de Dalt, Matar FC, Iluro SC de Matar, Colnia Sed i Colnia Gell.

L'Athletic FC de Sabadell es proclam campi i aconsegu l'ascens de categoria. El segon classificat fou el New Catalnia i el tercer l'Europa.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390485" title="Plaa de Sant Agust" nonfiltered="792" processed="788" dbindex="150797">
La Plaa de Sant Agust s una plaa situada al centre de la ciutat de Valncia, a prop de l'Estaci del Nord i l'Ajuntament de Valncia.

La plaa t una forma de romboide i fita amb els carrers de Xtiva, Guillem de Castro i Sant Vicent Mrtir al sud i els carrers de Sant Vicent Mrtir i Bar de Crcer al nord. La pala s dividida en dos per una andana on se situa quatre parades d'autobus de l'EMT de Valncia, i representa un nexe de comunicaci important.

Elements destacables.
s de destacar l'esglsia de Sant Agust d'estil gtic catal, que dna nom a la plaa. Aquesta plaa, junt amb la plaa d'Alfons el Magnnim, s el punt de partida tradicional per les manifestacions a la ciutat. Al carrer de Xtiva hi ha la FNAC, un gran magatzem.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390488" title="Cotoner" nonfiltered="793" processed="789" dbindex="150798">

El cot (Gossypium) s un gnere format per unes 40 espcies d'arbustos dins la famlia de les Malvaceae, De la planta s'extreu una fibra txtil cellulsica natural que creix al voltant de les llavors. La fibra se sol processar per a obtenir un teixit blanc, suau i transpirable.

Espcies.
 Espcies amb valor comercial;
 Gossypium arboreum L.. s originari de l'ndia i Pakistan. ;
 Gossypium barbadense L. s originari d'Amrica del Sud.
 Gossypium herbaceum L. s originari del sud d'frica i la pennsula d'Arbia.
 Gossypium hirsutum L. s originari d'Amrica Central, Mxic, el Carib i Florida;
 Espcies sense valor comercial;
 Gossypium australe F.Muell. Endmic del nord-oest d'Austrlia;
Gossypium darwinii  Noms es troba a les Illes Galpagos;
 Gossypium sturtianum J.H. Willis Oroginari d'Austrlia.
 Gossypium thurberi Originari d'Arizona i el nord de Mxic.
 Gossypium tomentosum Nutt. Endmic de Hawai.
Gossypium raimondii;

Conreu.
El cot es considera la ms important de les fibres vegetals. S'obt de la llavor de les diferents espcies d'aquesta planta (gnere Gossypium), que es conrea en diferents regions clides de la Terra, des dels Estats Units fins a l' ndia. La llargada i el gruix de la fibra depenen de la seva procedncia.

Se'n conreen diverses espcies del gnere Gossypium (G. hirsutum s la ms estesa mundialment) les espcies difereixen per les llargada de la fibra (ms llarga o ms curta) i per les caracterstiques agronmiques, per el cot sempre necessita un estiu molt clid i molta aigua de pluja o de reg (cot egipci)

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390490" title="Asplenium" nonfiltered="794" processed="790" dbindex="150799">


Asplenium L.  s un gnere amb unes 700 espcies de falgueres, generalment tractat com nic gnere de la famlia de les Aspleniaceae, encara que algunes espcies sn ocasionalment segregades en llurs propis gneres.

Poques espcies d'aquestes falgueres tenen importncia econmica al mercat de l'horticultura. LAsplenium nidus i unes quantes ms parescudes, de la mateixa espcie, es comercialitzen activament. La falguera australiana Asplenium bulbiferum est a vegades disponible a invernacles, i tamb s d'inters Asplenium viviparum, pels seus nombrosos bulbets a la fronda que poden desenvolupar noves plantes; tamb sn comercialitzats Asplenium rhizophyllum, i diverses espcies mexicanes, incloent Asplenium palmeri. Asplenium platyneuron de Nord-amrica s tamb venut als vivers com una planta forta. No obstant aix, moltes d aquestes falgueres sn epiptriques o epiftiques i difcils de cultivar.

Algunes classificacions inclouen a Asplenium dins l'ordre Asplenials.

Les espcies dAsplenium sn aliment de les larves de varis lepidpters incloent a Batrachedra bedelliella, que menja exclusivament Asplenium nidus.



 Taxonomia .



 Enllaos externs .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390491" title="El fantasma de l'pera" nonfiltered="795" processed="791" dbindex="150800">
El fantasma de l'pera (Le Fantme de l'Opra en francs) s una novella de Gastn Leroux, inspirada en la tamb novella Trilby de George du Maurier. Va ser publicada el 1910 i ha estat adaptada nombroses vegades en pellcules i representacions teatrals.

El fantasma de l'pera s una novella gtica que combina romanticisme, terror, misteri y tragdia. La histria tracta d'un home misteris que terroritza l'pera de Paris i vol cridar l'atenci d'una jove cantant a la que estima.

 Argument .

La novella est ambientada en el Pars de mitjans segle XIX, concretament a l'pera Garnier, un edifici luxs i monumental contruit sobre un llac subterrani entre el 1857 i 1874. Els empleats afirmen que l'pera estava encantada per un fantasma misteris que provoca molts accidents. El fantasma de l'opera fa xantatge als dos gerents de l'pera perqu li paguin un sou de 20.000 francs mensuals i li reservin una cabina privada per poder veure els concerts, ja que ell s compositor de moltes de les obres que s'hi representen o fa d'incgnit arranjaments musicals.

Mentrestant, la jove cantant Christine Daae, creu estar inspirada i guiada per un "ngel de la Msica" suposadament enviat pel seu pare mort, que la porta a aconsegueix un xit molt rpid, arribant a substituir la llavors, "Prima Donna" Carlotta, que va haver de ser substituda (dues vegades perqu va caure malalta per una estranya afecci). 


Les coses, per es comencen a torar, quan un amic de la infncia de la Christine, Raoul, vescomte de Chagny es retroba amb ella i se n'enamora. El fantasma se sent gels de la seva relaci i li revela la seva existncia a la Christine, li ensenya les seves estances en uns passadissos secrets sota l'pera i ella descobreix que no s un ngel, sin un geni musical amb una deformaci facial que l'impulsa a allar-se del mn.
El fantasma la deixa anar sota la promesa de que tornar a visitar-lo per prpia voluntat.

La Chistine est dividida entre l'amor que sent per Raoul i l'admiraci que li provoca la msica meravellosa del fantasma.
Per quan descobreix que el fantasma s el responsable dels accidents i assassinats que es donen al teatre,, ella i el Raoul decideixen marxar de Pars i casar-se en secret, fora de l'abast del fantasma.

El fantasma descobreix el seu pla i durant l'interpretaci de la Christine com a Marguerite a l'oper Faust de Charles Gounod, la segresta  en ple escenari i deixa caure un immens canelobre que es troba al teatre, provocant el seu incendi. 
Sota l'pera, en la llar del fantasma t lloc l'ltima confrontaci entre ell, Raoul i Christine.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390496" title="Vignale" nonfiltered="796" processed="792" dbindex="150801">

Vignale (en cors Vignale) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 165 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390499" title="Borgo" nonfiltered="797" processed="793" dbindex="150802">

Borgo (en cors U Borgu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 5.002 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390503" title="Cant de Vescovato" nonfiltered="798" processed="794" dbindex="150803">

El cant de Vescovato s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant de Vescovato dins el districte de Bastia. La seva alria varia de 0 (Castellare-di-Casinca) a 1 218 m amb una alria mitjana de 326 m.

 Administraci .


 
 Composici .
 


 Dmografia .


  
 Enllaos externs .
 El cant de Vescovato al web de l'Insee;
 pla del cant de Vescovato a Mapquest;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390507" title="Asplenium azomanes" nonfiltered="799" processed="795" dbindex="150804">

Asplenium azomanes s una falguera d'origen hbrid de la famlia Aspleniaceae. Fou trobada per primera vegada a la Vall de Sller a la Serra de Tramuntana de l'Illa de Mallorca i descrita al mateix temps per botnics espanyols i alemanys. Aquests darrers li donaren el nom dAsplenium trichomanes ssp. coriaceifolium. Les seves frondes sn coricies com de plstic i el raquis s molt gruixat, de color granat obscur i brillant. Una caracterstica tpica d'aquesta falguera s l'existncia d'una petita aurcula a la base de les pinnes mitjanes i inferiors dirigida cap a l'pex de la lmina amb un o dos sorus al revers. Esporulaci d octubre a mar.

 Hbitat .

Viu entre les pedres de les parets de les marjades i a les encletxes de roques calcries orientades cap al Nord i Nord-oest. Depenent del grau d'exposici al sol, el seu fenotipus canvia molt, fent-se ms coriaci si rep ms llum solar. Durant el mesos ms secs de l'estiu entra en estivaci, deshidratant-se les seves frondes, arribant a semblar mort. Amb les primeres pluges de la tardor les frondes seques es rehidraten i reverdeixen rpidament.

 Distribuci .

La seva poblaci es troba repartida per tres localitats separades pel Mar Mediterrani: les Illes Balears (Mallorca, Eivissa i Formentera), el Sud de la Pennsula Ibrica (Albacete, Jan, Mlaga i Cadis) i el Nord del Marroc (Serralada del Rif i muntanyes de Beni Snassen). 

 Hbrids .

Asplenium x tubalense (Asplenium trichomanes nothosubsp. barreraense): hbrid alotetraploide fruit de l encreuament entre l Asplenium azomanes i l Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens.
Asplenium azomanes X majoricum: hbrid alotetraploide fruit de l encreuament de l Asplenium azomanes i l Asplenium majoricum.
Asplenium trichomanes nothosubsp. malacitense: hbrid hexaploide entre l Asplenium azomanes i l Asplenium trichomanes ssp. inexpectans.

 Referncies .

Asplenium azomanes al Parc Natural Sierra de Grazalema;
Asplenium azomanes al Marroc;
Veure fotos de l Asplenium azomanes;
 "Les falgueres de les Balears", de Guillem Alomar, Edicions Documenta Balear S.L.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390509" title="Castellare-di-Casinca" nonfiltered="800" processed="796" dbindex="150805">

Castellare-di-Casinca (en cors U Castell di Casinca) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 498 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390510" title="Sant Miquel de Castell" nonfiltered="801" processed="797" dbindex="150806">
L'Ermita de Sant Miquel de Castell est situada al terme municipal de la Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa, justament al damunt del poble dels Hostalets d'en Bas. L'edifici s'enlaira a 980 metres, sobre un contrafort del Serrat de Sant Miquel dintre de la serra dels Llancers, a les ltimes estribacions del nordest del masss del Collsacabra. La panormica que s'ofereix des del mirador de l'ermita abasta tota la Vall d'en Bas, Olot i el Pirineu. A una hora de cam a peu cap al sudest es troba el poble de Falgars, el ms alt del municipi. 
L'edifici t un origen romnic relacionat amb el Castell dels vescomtes de Bas.

El primer diumenge d'octubre s'hi celebra l'aplec de Sant Miquel, diada en qu tradicionalment es fa el llanament de la ballesta, antiga tradici en la qual es llana una fletxa penya-segat avall.

Des del 1974 l'edifici est habilitat com a refugi de muntanya amb capacitat per a 20 persones, depenent del GEIEG (Grup Excursionista i Esportiu Giron)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390513" title="Royal Collection" nonfiltered="802" processed="798" dbindex="150807">
 
La Royal Collection del Regne Unit s l'extensa collecci d'obres d'art i objectes decoratius de la Famlia Reial Britnica. La seva propietria formal s la reina Isabel II d'Anglaterra com actual titular de la corona. 

La Royal Collection roman lligada a la corona i a la naci, no es pot vendre ni dividir, i els successius monarques estan obligats a garantir la seva integritat. La Royal Collection s l'ltima gran collecci de la reialesa europea que continua sota propietat formal dels reis. 

Altres colleccions similars, com les d'], Frana i Rssia, van ser nacionalitzades entre els segles XVIII i XX, i es custodien (almenys en part) en museus estatals com el Museu del Prado, el Louvre de Pars i l'Ermitage de Sant Petersburg. 

La collecci real anglesa es desplega per les diverses residncies reals del pas, tant en galeries d'exhibici obertes al pblic com decorant les estades privades que habita la Famlia Real. Els seus nuclis ms valuosos es concentren al Palau de Buckingham, el Castell de Windsor i el palau de Hampton Court. 

Altres peces de la collecci s'exhibeixen prestades de manera ms o menys perllongada en museus pblics del pas, com la National Gallery de Londres i el Victoria and Albert Museum. 

Encara que s difcil posar preu a un conjunt tan extens, alguna font estima el seu valor global en 10.000 milions de lliures esterlines.

Enllaos externs.

Web oficial de la Royal Collection;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390515" title="Lauragais" nonfiltered="803" processed="799" dbindex="150808">


El Lauragais o Lauraguais (en occit Lauragus) s una regi natural del sud-oest de Frana, situada al sud-est de la ciutat de Tolosa.

 Geografia.
El Lauragais es situa a l'extraradi est de Tolosa, fins a Fanjeaux i passa per Castelnaudary al voltant d'un eix central que constitueix la via Aquitnia o via d'Agrippa (que avui dia ocupen el Canal de Midi i la RN113) a cavall de quatre departaments: l'Arieja, l'Aude, l'Alta Garona i el Tarn. Es tracta d'una gran plana situada entre el plegament de La Pige, la Montagne Noire i el Cabards. Aquesta plana s'acaba a la part oest de l'Aude en un petit coll que suposa el canvi d'aigues, del vessant mediterrani i del vessant Atlntic: el seuil de Nauroze a 194 msnm.



 Histria.
El Lauragais s'anomena aix a partir del castell de Laurac, situat prop del poble del mateix nom, al sud-est de Castelnaudary. s citat per primera vegada el 1070. Fou adquirit pel comte de Tolosa Ramon VII desprs de la croada contra els albigesos, i el 1271 va passar a domini del rei francs. El territori era llavors ms o menys fixat. Llus XI el va erigir com a comtat al profit de la famlia de La Tour d'Auvergne el 1477, i va retornar al patrimoni reial pel casament de Caterina de Medici, comtesa del Lauragais, amb el futur Enric II de Frana l'octubre de 1533. La reina va obtenir la creadci de la senescalia reial el 1553 per separaci de la de Tolosa i Castelnaudary va esdevenir seu d'un senescal.


 Enllaos externs .

Portal turstic del Lauragais

Portal del Pays Lauragais

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390518" title="Victoria and Albert Museum" nonfiltered="804" processed="800" dbindex="150809">
 
El Victoria and Albert Museum (sovint abreujat com V&A) s el museu ms gran del mn d'arts decoratives, considerat en si mateixuna obra d'art. Compte amb immensos recursos per als estudiants de disseny ja que cont la collecci nacional d'arts aplicades. 

Es va crear el 1852 amb el nom de South Kensington Museum i va ser rebatejat el 1899 en honor de la regna Victoria i el seu esps, Albert. Es troba a Londres, en el cant entre Cromwell Gardens i la Exhibition Road, a South Kensington, en la zona Oest de Londres. Ocupa un edifici victori. T una superfcie de 45.000 metres quadrats i t 145 galeries. Va sobreviure a la Segona Guerra Mundial amb noms uns danys menors causats per les bombes. 

El museu t una mplia collecci d'arts decoratives europees, hinds, xineses, coreanes, japoneses i islmiques, amb prop de 4 milions d'objectes. En les seves galeries presenta escultura, peces de cristall, joieria, armadures, armes, vestimentes, instruments musicals, cermica, arquitectura, mobles, i moltes altres peces. 

La collecci de pintures i dibuixos cont uns dos mil olis britnics i europeus; aquarelles britniques, al pasts i miniatures, sent el Museu Nacional d'aquestes tcniques. 

Estan representats artistes del Regne Unit del segle XIX, estant molt b representats John Constable i J.M.W. Turner amb olis, aquarelles i dibuixos. 

Grcies al benefactor victori Constantine Alexander Ionides, que va deixar 82 pintures al museu el 1901, s'exposen obres de Botticelli, Tintoretto, Jean-Baptiste Camille Corot, Gustave Courbet, Eugne Delacroix, Edgar Degas, Jean-Franois Millet, Dante Gabriel Rossetti i Edward Burne-Jones. 

Grcies a un prstec de la Royal Collection de la reina Isabel II d'Anglaterra, s'exhibeixen aqu els set cartrons que subsisteixen de Els fets dels Apstols, famosos tapissos de Rafael Sanzio per a la Capella Sixtina. 

En la collecci de miniatures hi ha obres d'autors com Hans Holbein el Jove o Rosalba Carriera. 

En la collecci de dibuixos poden apreciar-se alguns de Albert Drer, Angelica Kauffmann, John Flaxman, Thomas Girtin, Jean Auguste Dominique Ingres, Thomas Rowlandson i Aubrey Beardsley. El museu alberga la Biblioteca Nacional d'Art, el tresor principal de la qual s el Codex Forster, format per notes de Leonardo da Vinci.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390520" title="Thomas Girtin" nonfiltered="805" processed="801" dbindex="150810">
Thomas Girtin (18 de febrer, 1775   9 de novembre, 1802), va ser un pintor i gravador angls, que va tenir un paper destacat en l'establiment de l'aquarella com una forma d'art valuosa. 

Va ser amic de joventut de Joseph Mallord William Turner, amb qui va acolorir lmines a l'aquarella. Els seus primers paisatges sn semblats a les vistes topogrfiques del segle XVIII, per en anys posteriors va desenvolupar un estil romntic ms marcat i espais, que va tenir una gran influncia en la pintura anglesa posterior.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390521" title="Thomas Rowlandson" nonfiltered="806" processed="802" dbindex="150811">
Thomas Rowlandson (juliol de 1756 22 d'abril de 1827) va ser un pintor i caricaturista angls. Neix a Old Jewry (Londres), fill d'un obrer. Al finalitzar l'escola estudia en la Royal Academy. Als 16 anys, se situa a Pars, on viu i estudia, desprs fa freqents viatges pel continent europeu, fent esbossos i prenent nota de la vida i costums de la gent d'altres llocs. El 1775 fa una exhibici de dibuixos titulada "Delilah visiting Samson in Prison" (Dalila visita a Sansn en la pres), i el segent any realitza diversos retrats i paisatges. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390523" title="Elisha Graves Otis" nonfiltered="807" processed="803" dbindex="150812">


Elisha Graves Otis (3 d'agost de 1811 - 7 d'abril de 1861) va ser un inventor de Estats Units d'un dispositiu de seguretat per a elevadors i fabricador d'ascensors. 

Va nixer prop de Halifax, en l'estat de Vermont. En 1852 va inventar un dispositiu de seguretat que possibilitava ascensors molt ms segurs, en evitar la caiguda en cas de trencament del cable de subjecci. 

Otis va comenar a vendre els seus primers ascensors "segurs" en 1853. El seu invent va ser objecte de gran difusi en 1854, en l'exposici del Nova York Crystal Palace, quan Elisha Otis va impressionar a una multitud en ordenar que tallessin l'nica corda que subjectava la plataforma sobre la qual es trobava. La plataforma va caure solament uns pocs centmetres, parant-se de seguida. El nou mtode de seguretat impedia que els ascensors s'estavellessin contra el sl en cas d'accident i va suposar una veritable revoluci per a la indstria. 

El primer ascensor de persones va ser installat a Nova York el 1857. Desprs de la mort d'Elisha en 1861, els seus fills, Xerris i Norton, van continuar la seva activitat en l'empresa Otis Brothers & Co. 

L'invent de Otis augment la confiana pblica en els ascensors que va ser fonamental per al creixement de la construcci de gratacels. La companyia de construcci d'ascensors que va fundar es va convertir en una de les empreses d'ascensors ms grans del mn, des de 1976 est integrada en el conglomerat empresarial que forma United Technologies Corporation. 

Enllaos externs.
  Elisha Otis Induction a Invent Now Hall of Fame ;
  Elisha Otis Article a l'Encyclopaedia Britannica ;
  Elisha Otis de PBS;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390524" title="Diego Medina" nonfiltered="808" processed="804" dbindex="150813">
Diego Medina Garca; Montoro (Crdova), 1866 - ???? 1942. Va ser un advocat i jutge espanyol, president del Tribunal Suprem de la Segona Repblica Espanyola des de 1931 fins el 1936.

Des d'el seu ingrs a la carrera judicial fins el 1923 va ser fiscal a Granada, Sevilla, Barcelona i Madrid. A finals del 1923 s anomenat president de l'Audincia Territorial de Madrid de la que era fiscal des d'uns mesos abans. Durant les seves poques de fiscal a Barcelona (1906-1911 i 1921-1923) va haver de veure els procesos derivats de la conflictivitat social d'aquells moments (Setmana Trgica i pistolerisme, respectivament). Ell va ser, per exemple, qui va iniciar les diligncies per l'assassinat de Salvador Segu o qui va portar l'acusaci contra un dels presumptes assassins de Pau Sabater.

El 1930 s anomenat magistrat del Tribunal Suprem i, el mateix any, president de la seva Sala Civil.
Poc desprs de comenar la guerra civil espanyola, l'agost de 1936, s jubilat foradament per la seva tebiesa en la defensa del republicanisme. No obstant, en acabar la guerra, tornar a ser jutjat pels vencedors, en el consell de guerra (Causa 2198) que es va dur a terme contra els jutges republicans. Malgrat ser absolt, se li obrir expedient de depuraci (febrer de 1940) i ser novament jubilat foradament (juny de 1940).

Malgrat la relevncia del seu crrec en l'estructura de la Segona Repblica espanyola no existeix gaire bibliografia sobre ell: 

Es citat en el llibre Un da en la vida de Jos Castn Tobeas de Antonio Serrano Gonzlez ISBN 8484422119 y la novella de Eduardo Mendoza, La verdad sobre el caso Savolta, est dedicada a ell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390525" title="Museu Lzaro Galdiano" nonfiltered="809" processed="805" dbindex="150814">
 
El Museu Lzaro Galdiano de Madrid, alberga la collecci del mateix nom, d'origen privat, formada amb un inters universal cap a totes les arts i tcniques. 

El conjunt el va reunir don Jos Lzaro Galdiano, qui al morir, el 1947, ho va llegar a Espanya. Desprs de crear-se la Fundaci Lzaro Galdiano i adaptar-se com museu l'antiga residncia del donant (Parc Florit, en el barri de Salamanca de Madrid), la collecci es va presentar al pblic el 27 de gener de 1951. 

Des de llavors el seu prestigi entre els entesos s'ha ests mpliament i els seus fons, encara que no massa populars, es consideren avui indispensables per a estudiar molts aspectes de la Histria de l'Art. Destaca el conjunt de pintures i gravats de Goya, amb peces mundialment conegudes, si b poca gent sap que s'alberguen aqu. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390532" title="Collecci Wallace" nonfiltered="810" processed="806" dbindex="150815">
 
 
La Collecci Wallace (en angls: Wallace Collection) s un museu d'art nacional localitzat a Londres. Va ser fundat a partir de la collecci privada de Sir Richard Wallace, que va ser llegada per la seva vdua el 1897. El museu es va obrir al pblic en 1900, en les dependncies de la Hertford House, a Manchester Square, i all roman, albergada en la seva integritat, fins al dia d'avui. 

Collecci. 
El museu abasta una mplia gamma de belles arts i arts decoratives, des del segle XV fins al XIX. T gaireb 5.000 objectes i destaca sobretot per la qualitat i amplitud de la pintura francesa del segle XVIII, porcellana de Svres i mobiliari francs. Entre els pintors representats es troben: 

Escola francesa: ;
Poussin: "Ball" ;
Antoine Watteau ;
Franois Boucher ;
Jean-Honor Fragonard: El gronxador ;
Nicolas Lancret ;

Escoles flamenca i holandesa: ;
Frans Hals: El cavaller somrient ;
Rembrandt: Autorretrat. ;
Rubens ;
Van Dyck ;
Pieter de Hooch ;
David Teniers el Jove ;
Jan Steen;
Aelbert Cuyp ;

Escola italiana:
Tiziano: "Perseo socorrent a Andrmeda" ;
Canaletto ;
Domenichino ;
Cima da Conegliano ;
Bernardo Daddi ;
Guido Reni ;
Francesco Guardi ;
Salvator Rosa ;

Escola espanyola: ;
Murillo ;
Velzquez: "La dama del ventall", "L'infant Baltasar Carlos" ;

Escola anglesa: ;
Thomas Gainsborough ;
Joshua Reynolds ;

Hi ha tamb un retrat de Robert Dudley, primer Comte de Leicester, en la mateixa sala on est el quadre de Maria, reina d'Esccia. 

Irnicament, la cosina de Maria, Isabel I d'Anglaterra, tenia planejat un casament entre ells, el 1563. A ms de la porcellana de Svres, la hi ha de Meissen, aix com altres objectes d'art. Un dels ms antics data d'abans del segle XIV. Fa pocs anys, es va collocar en el pati de Hertford House un sostre de cristall, per a crear un restaurant. L'entrada s gratuta. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390539" title="Nicolas Lancret" nonfiltered="811" processed="807" dbindex="150816">
 
Nicolas Lancret (1690 - 1743) fou un pintor francs d'estil Rococ, en l'rbita de Watteau. 

Va nixer a Pars i es va formar com a pintor principalment amb Claude Gillot, mestre del tamb francs Antoine Watteau. Lancret va admirar i va imitar l'estil de Watteau de tal manera, que ha estat desqualificat com un simple imitador sense originalitat. No obstant aix, la seva manera de pintar s una mica diferent: perfils ms definits, una pinzellada una mica ms llisa, i un colorit ms viu. 

Va descriure la vida frvola en la cort francesa sota la regncia (1715-1723) de Felip II, duc d'Orleans. Les seves pintures es caracteritzen per presentar als personatges vestits de forma elegant, pels paisatges delicats i per l'atmosfera de plcida alegria. Va pintar prop de 800 quadres. Alguns d'ells sn "Les quatre edats de l'home" (Tate Gallery de Londres), "La lli de msica" i "Les quatre estacions" (ambds en el Museu del Louvre de Pars). 

Una mica abans de 1733 va pintar una coneguda srie d"Els Quatre elements" per al marqus de Beringhen. L'original corresponent a "La Terra" s'exhibeix en el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. 

Del quartet es va publicar poc desprs una srie gravada, en la qual van participar grabadors com Cochin, Nicolas Tardieu i Benoit Audran. Es creu que els gravats van ser encarregats directament per Lancret a dits artistes per a dedicar-se'ls al marqus. 

Entre els seus mltiples retrats d'actors destaquen les quatre pintures que va fer de la ballarina Marie Camargo (1730); la de la Collecci Wallace de Londres s la ms coneguda. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390544" title="Robert Dudley" nonfiltered="812" processed="808" dbindex="150817">
 
Robert Dudley, primer comte de Leicester (24 de juny de 1532 - 4 de setembre de 1588), va ser el favorit de la reina Isabel I d'Anglaterra durant gran part del seu regnat. 

 Biografia . 
Va ser el fill menor de John Dudley, duc de Northumberland, qui va ser condemnat a mort per intentar posar en el tro a Lady Jane Grey. Va estar a la pres juntament amb el seu pare en 1553, encara que va ser indultat per la reina Maria I Tudor, qui li va assignar el crrec de Mestre d'Ordenana o cap de l'estat major. 

Desprs de la mort de la reina, es va adjudicar el favoritisme de la reina Isabel arribant a pensar-se que el seu desig final era casar-se amb la prpia reina, qui, entre altres mostres d'afecte, li va atorgar el ttol de Comte de Leicester el 1564, expressament creat per a ell, ja que no existia fins a aquest moment. 

Malgrat algunes divergncies entre ell i la reina, aquesta el 1585 el va nomenar comandant d'una expedici contra els Pasos Baixos, amb la finalitat de recolzar-los en la seva rebelli contra Espanya. Aquesta campanya no va ser exitosa per Dudley, ja que va haver de regressar a Anglaterra el 1588 a causa de les seves diferncies amb els lders holandesos. 

Reconciliat amb la reina, aquesta el va nomenar lugartinent general de les forces enviades per a resistir a l'Armada espanyola. Va morir poc desprs, el 1588, extingint-se tamb el ttol de comte de Leicester.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390545" title="Loreto-di-Casinca" nonfiltered="813" processed="809" dbindex="150818">

Loreto-di-Casinca (en cors Loretu di Casinca) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 234 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390547" title="Penta-di-Casinca" nonfiltered="814" processed="810" dbindex="150819">

Penta-di-Casinca (en cors A Penta di Casinca) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 2.438 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390550" title="Porri" nonfiltered="815" processed="811" dbindex="150820">

Porri (en cors Porri) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 47 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390551" title="Al-Birzali" nonfiltered="816" processed="812" dbindex="150821">
Alam al-Din al-Kasim ibn Muhammad ibn Yusuf al-Birzali (tamb Ibn al-Birzali) fou un historiador siri nascut a Damasc el febrer/mar de 1267,  descendent del berbers Banu Birzal; el seu besavi s'havia establert a Sria al comenament del segle XIII, procedent de Sevilla.  Va morir a Khulays, al territori sagrat dela Meca el 13 de juny de 1339.

Va escriure una "Histria" (ttol real al-Muktafa) que s'acaba l'any 1335/1336, continuada desprs per altres historiadors. Les seves obres conservades no s'han publicat; una obra de biografies de savis no s'ha conservat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390552" title="Manel Alonso i Catal" nonfiltered="817" processed="813" dbindex="150822">
Manel Alonso i Catal (Puol, 22 d'agost de 1962) s un escriptor, editor i periodista valenci.

Ha participat en la fundaci de les revistes L'Aljamia, XIII Premi dels Escriptors a la Difusi, Lletres Valencianes, aix com de Brosquil edicions desprs d'haver passat per la direcci de diverses editorials com ara Germania Serveis Grfics i 7 i mig editorial de poesia.

s autor de llibres infantils: Bernat i els seus amics (1996), Els cinc enigmes del rei (2000), Caram, quina aventura! (2001), L'arracada de l'oncle de Joan (2003), La Calderona s nostra (2004, Conte contat torna a comenar (2006) i Conta'm un conte (2008). Tamb ha escrit reculls de contes: El carrer dels Bonsais (2000) i novelles: La maledicci del silenci (1992), Escola d'estiu (1994) i En el mar de les Antilles (1998). La seua expressi potica es recull de moment en quatre poemaris: Amb els plnols del record (19949, Oblits, mentides i homenatges (1998), Un gest de la memria (1998), Com una liba (2002) i una antologia: Les hores rehabilitades (2002). A la collecci Els llibres de l'Aljamia ha editat els dietaris Estiu 1987 (2006) i El temps no vol quedar penjat (2008). Part de la seua obra est traduda al castell i al basc.

Premis.

 XXVI Premi Ventura i Gassol: per a una part del llibre Oblits, mentides i homenatges.
 Certamen de Poesia d'Almussafes (1997): per a una part del llibre Oblits, mentides i homenatges.
 VI Premi de Poesia Francesc Bru (1997): per a una part del llibre Oblits, mentides i homenatges.
 VI Premi de Narrativa Francesc Bru (1997): per al conte "Baixant de la Calderona" incls en el llibre Histries a la llum del cresol.
 Segon premi de poesia dels XIII Certamen Literari Ciutat de la Vall d'Uix (1997): per a una part del llibre Oblits, mentides i homenatges.
 Premis Octubre de Poesia de Sant Vicent del Raspeig (1998): Un gest de la memria.
 Premi de Narrativa Benvingut Oliver (1999): El carrer dels Bonsais.
 X Premi Empar de Lanuza de Narrativa Infantil (2000): Caram, quina aventura!.
 Premi Gorgos de Poesia (2001): Com una liba.
 X Premi Samaruc: al millor llibre infantil editat l any anterior.
 XIII Premi de Poesia Paco Moll (2008): Correspondncia de guerra.

La seua obra.

Poesia.

 A tu, del viatger estrany. Edici d'autor, 1986; Quaderns de Rafallel, 1996.
 Envit, antologia de nous escriptors valencians collectiu. Valncia: Universitat de Valncia, 1991.
 Passat festes I. Homenatge a Joan Brossa collectiu. Valncia: La Forest d'Arana, 1993.
 Amb els plnols del record. Alzira: Germania Serveis Grfics, 1994.
 De tenebres collectiu. Alzira: Germania Serveis Grfics, 1994.
 Suc sexual (Recull de textos ertics) collectiu. Argentona: L'Aixernador , 1994.
 Les hores del gaudi col lectiu. Alzira: Germania Serveis Grfics, 1995.
 De la mar col lectiu. Alzira: Germania Serveis Grfics, 1995.
 Del cam col lectiu. Alzira: Germania Serveis Grfics, 1996.
 Poesia Noranta collectiu. Barcelona: Oikos-Tau, 1997.
 Oblits, mentides i homenatges. Alzira: 7 i mig editorial de poesia, 1998.
 Un gest de la memria. Valncia: Edicions de la Vorera, 1999.
 Versos per a Marc col lectiu. Valncia: Tndem Edicions, 1999.
 Poemes d'un segle. Poesia occidental del segle XX collectiu. Carcaixent: Edicions 96, 1999.
 Elogi de la constncia (Divuit anys de poesia a Sagunt, 1982-2000). Sagunt: Fundaci Bancaixa Sagunt, 2000.
 I Mostra de Poesia de Sant Mart collectiu. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2000.
 Poetes de l'Aiguadol collectiu. Pedreguer: Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, 2000.
 Solcs de paraules, antologia de poetes de l'Horta Nord. Rafelbunyol: Agrupaci Cultural Vianants, 2000.
 20 anys de poesia a la Universitat collectiu. Carcaixent: Edicions 96, 2000.
 Poesia 2000 collectiu. Valncia: Edicions de la Vorera, 2001.
 El paisatge seductor. L'horta com a motiu potic collectiu. Puol: Llibres de l'Aljamia, 2001.
 Com una liba. Alacant: Editorial Aguaclara, 2002.
 Les hores rehabilitades (Antologia 1986-2002). Valncia: Brosquil Edicions, 2002.
 Rac de poesia collectiu. Valncia: Brosquil edicions, 2003.
 Vosaltres, les paraules. Vint-i-cinc anys de poesia al Pas Valenci collectiu. Valncia: Editorial Bromera, 2003.
 Jocs florals a Cavanilles collectiu. Valncia: Universitat de Valncia, 2005.
 67 poemes per l'Ovidi collectiu. Valncia: Brosquil edicions, 2008.
 Pont de paraules collectiu. Associaci d'Amics de Joan Valls, 2008.


Novella.

 La maledicci del silenci. Valncia: Camacuc, 1992; Valncia: Brosquil edicions, 2007.
 Escola d'estiu. Alzira: Germania Serveis Grfics, 1994.
 Jo tamb la vaig conixer collectiu. Alzira. Germania Serveis Grfics, 1995.
 En el mar de les Antilles. Barcelona: Oikos-Tau, 1998; Valncia: Brosquil edicions, 2006.


Narrativa breu.

 Lletrasex collectiu. Alzira: Germania Serveis Grfics, 1994.
 Escriure Trrega collectiu. Trrega: Ajuntament de Trrega, 1996.
 Un gramet d'amor a Santa Coloma collectiu. Santa Coloma de Gramanet: Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet, 1996.
 especies en perill d'extinci. La impremta arts grfiques, 1998.
 Microsexe. Antologia de microcontes ertics collectiu. Barcelona: Oikos-Tau, 1998.
 Histories a la llum del cresol collectiu. Valncia: Edicions Cardells, 1998.
 L'idilli de les fries i altres relats collectiu. Quaderns Literaris. Alzira: 7 i mig editorial, 1999.
 Aigua Roja. Crims al balneari collectiu. Valncia: Edicions de la Vorera, 1999.
 El carrer dels Bonsais. Catarroja: Publicacions de l'Ajuntament de Catarroja, 2000.
 Seduccions collectiu. Grupo 10, Librerias de calidad. 2002.


Infantil i juvenil.

 Bernat i els seus amics Alzira: Germanies Serveis Grfics, 1996; Valncia: Brosquil edicions, 2001.
 Els cinc enigmes del rei. Alaqus: Abril-Prodidacta, 2000.
 Caram, quina aventura! Meliana: Ajuntament de Meliana, 2000; Valncia: Brosquil edicions, 2006.
 Deixa't atrapar collectiu. Alzira: 7 i mig editorial, 2000.
 L'arracada de l'oncle Joan. Valncia: Brosquil edicions, 2003.
 La Calderona s nostra. Valncia: Brosquil edicions, 2003.
 Conte contat torna a comenar. Valncia: Brosquil edicions, 2006.
 Conta'm un conte. Valncia: Brosquil, 2008.


Dietaris.

 Estiu 1987. Dietari. Llibres de l'Aljamia, 2005.
 El temps no vol quedar penjat. Dietari. Llibres de l'Aljamia, 2008.


Articles.

 ABAD, Josep Llus: "Certesa i literatura al mn dels Bonsais", La Roda del Temps, nm. 10.
 ALBALAT, Antoni: "En el mar de les Antilles", Levante-Castell, 24 de gener de 1999.
 BEA, Arantxa: "Quatre contes", Levante, 1999.
 BENNASSAR, Sebasti: "Un estrany concepte del que s el gnere negre", Diari de Balears, 1999.
 BENNASSAR, Sebasti: "Essncia de literatura", Diari de Balears, 15 d'octubre de 2000.
 CALLS, Albert: "1998, l'any de la Guerra de Cuba", Cap Gros, 1998.
 COTLLIURE, Victor: "Elogi del minscul", El Temps, 17-23 d'octubre de 2000.
 CUCARELLA, Toni: "En el mar de les Antilles", Noticias 7 das, 20 de mar de 1999.
 DYAKONOVA, Xnia: "El deliri de la confessi", Avui, 19 d'abril de 2006.
 ESCRIV, Maria Josep: "L'afany d'anar ms lluny", Levante, 22 de gener de 1999.
 FARRS, Ernest: "Carn de can", Avui, 1 d'abril de 1999.
 FLUIX, Josep Antoni: "La memria dels nostres orgens", La Roda del Temps, nm. 10.
 GARCIA GRAU, Manel : "Els treballs i els solatges", Suplement de cultura del diari Avui, 23 de gener de 2003.
 GUILLEM, Ramon: "Pels camins de l'absncia", Germania literria, 1995.
 LPEZ, Beatriz: "Un drac a pouet", Lletres Valencianes, nm. 18.
 MAS, Pasqual: "L'escola dels plaers", Levante, 31 de mar de 1995.
 MAS, Pasqual: "Comiat del 98", El Punt, 27 de desembre de 1998.
 MAS, Pasqual: "Manel Alonso i Catal. Un gest de la memria", La Roda del Temps, nm. 9.
 MAS, Pasqual: "Dietari d'un observador", Abalorio, revista de creacin, nm. 28, 2000.
 MEZQUITA, Begonya: "Els fruits de la memria", Lletres Valencianes, nm. 9.
 PEIR, Agust: "Un univers de microcontes", Levante, 6 d'octubre de 2000.
 PENYA, Vicent: "La passi per la literatura", L'Aiguadol, tardor de 1998.
 PENYA, Vicent: "Escenari obert i pati de butaques", El Punt, 5 de novembre de 2000.
 PENYA, Vicent: "Entre el futur i el passat", Lletres Valencianes, nm. 3.
 PREZ, Hermini: "Manel Alonso, amb els plnols del record", Revista Passads, nm 11-12, 1994.
 PREZ, Salvador: "Manel Alonso: La maledicci del silenci", L'Aiguadolc, nm. 18.
 REIG, Paula: "Bernat i els seus amics", 2 Aa, desembre de 1996.
 RODRGUEZ, Tere: "M'apassiona el mn dels lletraferits", El Punt, 16 de juliol de 2000.
 SANABDON, Josep Manuel: "La memria feta literatura", La veu de Benicarl, 10 de setembre de 1999.
 US i MEZQUITA, Vicent: "Microcontes. Manel Alonso publica El carrer dels Bonsais", El Peridico Mediterrneo, 3 de desembre de 2000.
 VENTALL, Eullia: "Conte contat torna a comenar", Faristol, nm. 56, novembre de 2006.
 VIADEL, Francesc: "La maledicci del silenci", Revista Passads, nm 9-10, 1993.

Obres tradudes.

Al castell.

 Escuela de verano d'estiu. Matar : Literatura y Ciencia, S.L., 1995 (Trad. Mnica Maragall).
 Sabanas de fuego de foc collectiu. Dins del llibre Camino de la palabra. Segorb: Fundaci Max Aub, 2000.
 El pendiente del to Juan de l'oncle Joan. Valncia: Brosquil edicions, 2003.
 Bernat y sus amigos i els seus amics. Valncia: Brosquil edicions, 2003.
 Caray, que aventura! quina aventura!. Valncia: Brosquil edicions, 2004.
 Atrapar el viento. Valncia: Brosquil edicions, 2005.
 La gata Perla. Valncia: Brosquil edicions, 2006.
 Cuento contado, cuento empezado contat torna a comenar. Valncia: Brosquil edicions, 2007.
 La Calderona es nuestra Calderona s nostra. Valncia: Brosquil edicions, 2007.

A l'uscar.


 Arraioa hau da hau abentura quina aventura!. Bilbao: Ediciones Mensajero, 2005 (Trad. Mari Eli Ituarte).
 Bernat eta bere legunak i els seus amics. Bilbao: Ediciones Mensajero, 2005 (Trad. Mari Eli Ituarte).
 Zenbait poema. Hegats: Literatur aldizkaria, 29.

 Enllaos externs.
Bloc de Manel ELS PAPERS DE CAN PERLA Textos sobre literatura, msica, fotografia,...
Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390555" title="Profeta Jeremies" nonfiltered="818" processed="814" dbindex="150823">
Jeremies fou un profeta que va viure a finals del segle VII i en les primeries del segle VI a. de J.C. Pertanyia a una famlia sacerdotal d Anathoth i fou cridat per Du a profetitzar sent encara molt jove, l any de 627 a. de JC. durant el regnat de Josies, havent exercit de profeta almenys des d aquest any fins el 585 a. de J.C.

El teatre de llur activitat fou, per algun temps, la seva poblaci nadiua, i per la major part de la seva vida, la ciutat de Jerusalem; desprs de la destrucci d aquesta ciutat, els seus camps d acci foren Masphath i les colnies jueves de la dispersi a Egipte. 

L poca corresponent a la missi de Jeremies fou de grans catstrofes poltiques que canviaren radicalment la fas de l sia Occidental. La runa del Imperi assiri, que es complet el 606 a. de J.C. amb la conquesta de Ninive, indu a Nechao II, rei d Egipte, a donar un cop decisiu al seu antic enemic en l Eufrates: Palestina, per la seva posici topogrfica, havia de sofrir les conseqncies de la lluita entre aquelles dues grans potncies i, en efecte, el poble jueu fou indut a alar-se amb el pas de l exrcit egipci a treves del seu territori.

La temptativa de Josies d oposar-se a l avan d aquestes estols li cost la vida en la batalla de Mageddo (608 a. J.C.). Quatre anys desprs, Nechao, el vencedor de Mageddo, moria a Carchemis, venut per Nabucodonosor, el qual des de llavors fix l esguard vers Jerusalem.  

Els ltims reis que ocuparen el tron de David, els tres fills de Josies (Joacaz, Joaquim i Sedecies) precipitaren la destrucci del regne amb la seva desgraciada poltica exterior i amb llur dbil poltica interior: els dos ltims, malgrat les amonestacions de Jeremies, es deixaren arrossegar per el partit bllic, refusant pagar el tribut que exigia el rei de Babilnia, i a les represlies d aquest segui ben aviat la rebel li.

En la segona gran expedici Jerusalem fou conquerida (586 a. J.C.) i destruda desprs de vuit mesos de setge. Tal s la base histrica de la labor del profeta Jeremies: la seva difcil missi era proclamar, en vespres de la gran catstrofe de Si, el decret de Du vers la destrucci de la ciutat i del temple, i encara qu no assol convertir al poble i evitar d aquesta forma la desgracia que amagava a Jerusalem, malgrat aix les paraules de Du en boca dels seu profeta foren per alguns a manera de martell que trenc llurs cors pel penediment (Jer., XXIII, 29).

A causa de les seves primeres profecies perill la seva vida entre els seus conciutadans d Anathoth, i en traslladar-se d all a Jerusalem, empitjor la situaci, doncs tenia contra si al rei Joaquim, al que havia amenaat per llurs excessos, i el partit de Si, amb la seva supersticiosa confiana en el temple, incit al poble a aixecar-se contra el profeta, mentre el partit favorable a Egipte el malea perqu el profeta condemnava la coalici amb Egipte, i el partit dels patriotes li tiraven en cara llur pessimisme. 

A causa d aquesta animositat en contra d ell, i ja durant el setge de Jerusalem, Jeremies fou condemnat a mort i llenat a una masmorra llotosa, d on el tragu un estranger. Desprs de la destrucci de Jerusalem, el profeta no va marxar al desterrament de Babilnia, sin que va romandre a Canan on continu profetitzant fins que fou arrossegat a Egipte per els jueus que emigraven a aquell pas (Jer., XL-XLIV). 

Segons una tradici mencionada per primera volta per Tertuli (Scorp., VIII), Jeremies mori lapidat a Egipte, de mans dels seus mateixos conciutadans, a causa de llurs prediccions. El martirologi rom commemora llur trnsit l 1 de maig.

En l obra de Jeremies s han de distingir dues parts, a saber: La profecia i Les lamentacions o trenos. La segona  part est desenvolupada en el seu lloc propi.

La profecia de Jeremies o Llibre de les profecies de Jeremies, en la seva forma actual, ofereix dues grans divisions , o sigui des del captol I al XLV i des del XLVI al LI. La primera cont la relaci dels cstigs que amenaaven directament a Jud, mesclada amb narracions d esdeveniments personals i nacionals; la segona cont les amenaces contra les nou nacions paganes, i amonestacions indirectes a Jud perqu no seguis el politeisme i la poltica d aquells pobles.

La disposici del text dels Setanta es diferent de la del text hebreu i la Vulgata; els discursos contra les nacions paganes, que en l hebreu resten continguts en els captols XLVI al LI, en els Setanta i van desprs del XXV, 13, i en la part, en ordre distint. Hi ha aix mateix notable diferncies respecte de la extensi del text del Llibre de Jeremies: el de les Biblies hebrea i llatina s quasi una octava part ms extensa que el dels Setanta. 

Molt s ha discutit i es discuteix encara vers de quin d aquests texts ha servat la forma de l origen; ; el que si s cert, que el contingut dogmtic dels raonaments de Jeremies no es troba afectat per les tal variants del text. 

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390556" title="Bisha" nonfiltered="819" processed="815" dbindex="150824">
Bisha s un uadi i un oasi de la part occidental d'Arbia Saudita; l'oasi ocupa uns 40 km al llarg del uadi del mateix nom que neix a l'est d'Abha a les muntanyes d'Asir i corre en direcci nord uns 650 kms i s'uneix al uadi Ranya per acabar desaiguant al uadi Tathlith i al uadi al-Dawasir.

L'oasi s fams pels seus dtils d'alta qualitat; els beduins crien camells de la raa awarik (que mengen fulla d'arak). Les principals viles sn Nimran i al-Rawshan, la primera un mercat regional i la segona amb la residencia del governador saudita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390558" title="Sorbo-Ocagnano" nonfiltered="820" processed="816" dbindex="150825">

Sorbo-Ocagnano (en cors Sorbu  Occagnanu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 716 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390560" title="Jean-Baptiste-Jules Klagmann" nonfiltered="821" processed="817" dbindex="150826">
Jean-Baptiste-Jules Klagmann (1810-1867) s un escultor decorador francs. Les esttues de la font de l'square Louvois a Pars sn el testimoni ms visible del seu treball per a grans encrrecs pblics al segle XIX.

Formaci.

Alumne de l'escultor neoclssic Etienne-Jules Ramey (1796-1852 a l'escola de les Belles Arts de Pars, Jean-Baptiste-Jules Klagmann s parallelament iniciat a l'art del Renaixement per Jean-Jacques Feuchre (1807-1852) que tamb fou alumne d'Etienne-Jules Ramey i de Jean-Pierre Cortot (1787-1843).

Realitzacions.

Klagmann s'illustra principalment com a escultor-decorador. Treballa sobretot per a la Porta de les Sessions del Senat i els enfustats del seu hemicicle, aix com per a les decoracions de la segona Sala Favart de l'Opra-comique.

Durant els anys 1840, realitza les quatre fonts que representen els quatre rius de Frana per a la font de l'square Louvois concebuda per l'arquitecte Louis Visconti, futur arquitecte del Nou Louvre de Napole III.

En el marc dels encrrecs de Llus Felip I d'esttues de les dones illustres de la histria de Frana per al Jardin du Luxemburg, realitza una esttua de Santa Clotilde.

Es queda a Londres cap a 1851.

Sota el Segon Imperi, participa al taller del Nou Louvre, a les ampliacions del Palais Royal i de la Comdie-Franaise.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390562" title="Castanyer Gros d'en Cuc" nonfiltered="822" processed="818" dbindex="150827">

El castanyer Gros d'en Cuc s un arbre millenari situat a l'indret de Baga d'en Cuc (780 msnm) la poblaci de Cnoves i Samals, a la provncia de Barcelona, i a dins dels lmits del Parc Natural del Montseny.

Considerat per la Generalitat de Catalunya com a arbre monumental, donada la seva importncia com a arbre millenari i per les seves dimensions, i protegit amb l'Ordre de 30 d'agost de 1988 DOGC 1042, 12-09-1988, i amb n d'identificaci 05.06.01.

T una alada de 15 metres

 Dades biomtriques.
 Espcie: Castanea sativa.
 Mides (en metres):
 Alria: 15 m ;
 Volt del can (a 1,3 m): 	11,70 m;
 Capada (dimetre): 	17,5 m;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390570" title="Bisharin" nonfiltered="823" processed="819" dbindex="150828">
Bisharin s una de les principals tribus del poble beja (beges) que ocupen els turons de l'Atbay a la vora de la mar Roja i les ribes del riu Atbara. Esta dividida en dos clans principals: els Umm Ali (a l'Atbay) i els Umm Nadji (a l'Atbay i regi de l' Atbara).

Es van establir al Atbay al segle XV expulsant als Balaw. A la regi del Atbara s'hi van installar per la fora de les armes sota la direcci d'Hamdan Imran vers 1760-1770. Els bisharin d'Atbara van quedar sota domini egipci en temps de Muhammad Ali Pasha pero els de l'Atbay van restar independents. Al segle XIX els dos grups van quedar separats per l'expansi dels Ummarar. Els bisharin d'Atabara van participar a la guerra a favor del Mahdi mentre els altres van restar al marge. Sota el condomini van ser considerats dos grups separats. El 1928 els britnics van decidir nomenar un sol cap (nazir) pels dos grups.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390571" title="Venzolasca" nonfiltered="824" processed="820" dbindex="150829">

Venzolasca (en cors A Venzul) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 1.333 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390572" title="Temporada 1915-16 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="825" processed="821" dbindex="150830">
La temporada 1915-16 del Campionat de Catalunya de futbol fou la dissetena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1915-16 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Primera fase .



La primera categoria va estar formada per 9 clubs. La competici es disput en dues fases. La primera s'enfrontaren tots contra tots en un grup nic. Els sis primers passaren a disputar la lluita pel ttol i els tres darrers la lluita pel descens. Els resultats de la primera fase s'acumularen a la segona. Els dos darrers classificats perderen la categoria i el tercer per la cua disput un partit de promoci amb el campi de segona categoria.

 Fase pel ttol .



 Fase pel descens .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona;
 Descensos: FC Badalona i L'Aven de l'Sport;
 Ascensos: Cap (l'Internacional guanya el play-off al Terrassa);

 Segona Categoria .
El campionat de segona categoria es disput en diversos campionats regionals o comarcals. A la zona de Barcelona hi participaren els equips: Centre de Sports Martinenc, Sarri, Catal SC, Universal FC, CE Europa, Argos FC, CE Jpiter, Agrupaci Deportiva Canig, New Catalonia FBC, Centre de Sports de Sants, FC Martinenc i Andreuenc FC. Altres campionats foren el del Litoral (amb clubs com l'Iluso SC), el del Valls (on fou campi el Terrassa) o el del Baix Llobregat (on fou campi el CD Colnia Sed).

El FC Terrassa guanya el campionat de Catalunya de Segona Categoria en derrotar el CE Europa a la final: 


El setembre del 1916 es disput el partit de promoci d'ascens a la primera categoria entre el campi de Segona, el Terrassa, i l'Internacional, que fou favorable al club del barri de Sants:


 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390576" title="Repblica Social Italiana" nonfiltered="826" processed="822" dbindex="150831">


La Repblica Social Italiana () o Repblica de Sal va ser un estat titella de L'Alemanya Nazi dirigit pel "Duce de la Naci" i "Ministre d'Afers Estrangers" Benito Mussolini.  La RSI va exercir la sobirania oficial en el nord d'Itlia per va ser ampliment dependent de l'exrcit alemany o Wehrmacht per mantenir-ne el control.  L'estat va ser informalment conegut com La Repblica de Sal perqu el Ministeri d'Afers Estrangers estava ubicat a Sal, una petita vila al costat delLlac de Garda. La Repblica Social Italiana va ser la segona i darrera expressi del feixisme en l'estat Itali.

El 1943 Mussolini va ser empresonat per ordre del rei Victor Manuel i el 12 de setembre va sser alliberat pel exrcit alemany i fug al nord d'Itlia on segons les ordres de Hitler va fundar aquest nou estat les finaces del qual depenien enterament dels alemanys. El nou govern prohib el sindicats i les vagues mentre a travs de la propaganda es presentava al feixisme com una ideologia progresista i una economia de socialitzaci. 

El 25 d'abril de 1945 els resistents italians (partisans) derrocarren la RSI. Mussolini fou executat, junt amb la seva amant i diversos membres del seu govern, pels partisans el 28 d'abril

 Llista de ministres de la Repblica Social Italiana .
 Cap d'Estat i Ministre d'Afers estrangers: Benito Mussolini.
 Ministre de Defensa: Rodolfo Graziani.
 Ministres de l'Interior: Guido Buffarini Guidi ; Paolo Zerbino.
 Ministres de Jstcia: Antonino Tringali-Casanova; Pietro Pisenti .
 Ministre de Finances: Domenico Pellegrini Giampietro.
 Ministres d'Indstria: Silvio Gai; Angelo Tarchi .
 Ministre d'Obres Pbliques: Ruggero Romano.
 Ministre de Comunicacions: Augusto Liverani .
 Ministre de Treball: Giuseppe Spinelli .
 Minister d'Educaci Nacional: Carlo Alberto Biggini.
 Ministre de Cultura Popular: Fernando Mezzasoma.
 Ministre d'Agricultura: Edoardo Moroni.
 Lder del Partit Feixista Republic : Alessandro Pavolini.

 Influncia en la postguerra .
Moltes figures poltiques italianes de l'extrema dreta van estar associades d'alguna manera amb la Repblica Social Italiana entre elles  Pino Romualdi, Rodolfo Graziani, Junio Valerio Borghese i Giorgio Almirante.

Pier Paolo Pasolinil'any 1976 va fer una pellicula transgressora alegrica anomenada Sal o le 120 giornate di Sodoma 

Referncies.


 Enllaos externs .
 Axis History Factbook - Italy;
 Comando Supremo;
 Historical flags of Italy;
 War flag of Italian Social Republic;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390578" title="Vescovato" nonfiltered="827" processed="823" dbindex="150832">

Vescovato (en cors U Vescuvatu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 2.316 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Enllaos externs .
 Marcantoniu Ceccaldi, cronista cors.
 Petrantoniu Monteggiani, cronista cors.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390582" title="Arcusgi" nonfiltered="828" processed="824" dbindex="150833">
Arcusgi s un grup musical cors, els membres dels quals sn de les ciutats de Bastia i Lucciana, fundat en 1984. 

L'ARCUSGI s el nom dels petits arcabussos utilitzats en el segle XVIII per l'exrcit de Pascal Paoli, pare de la Naci Corsa.  Aquest nom fou escollit pel grup per a demostrat la seva identitat corsa. s un grup vocal i musical que comen amb una guitarra i quatre cantants, i que ha evolucionat al llarg dels anys, de manera que actualment s format per cinc msics i nou cantants. Aquest nombre ha variat al llarg dels anys. 

Arcusgi es defineixs a si mateix com a grup  poltico-cultural  que milita des de la seva creaci per la defensa de la llengua i de la cultura corses, alhora que tamb es manifesta solidari amb totes les altres minories oprimides i totes els pobles que lluiten per la seva emancipaci i la recuperaci de llurs drets nacionals.

 Discografia .
 1989 - Resistenza                 ;
 1993 - So Elli           ;
 1995 - Scrittori           ;
 1998 - Testimone  l'eternu         ;
 2002 - Compilation des 4 premiers albums       ;
 2002 - In vivu  fianc'a voi...         ;
 2005 - L'arcusgi di Pasquale;
 2008 - voce ribella;

 Enllaos externs .
Web oficial d'Arcusgi;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390586" title="Charles Pieri" nonfiltered="829" processed="825" dbindex="150834">
Charles Pieri (Bastia, 1950) s un militant nacionalista cors, pare de Christophe Pieri. 

De jove fou sindicalista de la CFDT, i a comenament del 1980 fou guanyat pel nacionalisme. A finals dels anys 1990 fou el principal lder del Front d'Alliberament Nacional de Crsega (FLNC) i acab enfrontant-se al seu antic amic Franois Santoni. Pat un atemptat a Bastia l'1 de juliol de 1996. Actualment s considerat com a un desls principals caps del FLNC UC, una de les dues organitzacions clandestines nacionalistes corses.

T amics dins el mn delictiu, com  Francis Mariani, un dels caps de la banda de la Brise de mer.  Fou detingut sota l'acusaci d'haver desviat diners de dues empreses que dirigia, l'Hotel del Golf a Saint-Florent (Crsega), i Corsica Gardiennage Services (CGS), per a finanar la revista U Ribombu i captar militants pel FLNC UC, aix com d'haver passat 100.000 euros al seu compte personal.

El 20 de maig de 2005 fou condemnat a deu anys de pres per   abs de b social i  associaci de malfactors en relaci amb una empresa terrorista. El seu amic Charles Philippe Paoli, 36 anys, ha estat condemnat a set anys de pres en primera instncia. El novembre de 2005 deman una revisi de la pena, que fou reduda a 8 anys.

 Referncies .

 En Corse, le dclin de l'empire de Charles Pieri, Libration, 12 de setembre 2005;
 Le systme Pieri en appel, Libration, 25/11/2005;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390587" title="Xarxa de freqncia mltiple" nonfiltered="830" processed="826" dbindex="150835">
Introducci.

Les xarxes de dades, com les xarxes de comunicaci sense fils, han d escollir entre oferir un servei personalitzat a cada usuari o proveir un servei a un gran nombre de terminals.

Per exemple, la distribuci de contingut multimdia (com la televisi, tan analgica com digital (TDT)) a un gran nombre de subscriptors o usuaris s un problema complicat degut a la limitaci de l espectre de freqncies. Per tant, s un problema important pels operadors de xarxa, els provedors de continguts i els provedors de serveis el fet de distribuir contingut i/o altres serveis d una manera eficient i rpida.

En televisi analgica aquest sistema s el que predomina, per en la TDT s'est passant en molts casos a la Xarxa de freqncia nica degut a les avantatges que comporta aquest pas.

Funcionament.

Les xarxes de freqncia mltiple (MFN o Multiple Frequency Network) s un tipus de xarxa on diferents freqncies (canals de RF o radiofreqncies) sn utilitzats per transmetre contingut audiovisual. Hi ha dos tipus destacats de xarxes de freqncia mltiple, les horitzontals i les verticals.
                              
Les xarxes de freqncies mltiples horitzontals sn aquelles on la distribuci de les senyals transmeses es fa en canals de radiofreqncia diferents en diferents rees. El contingut de la senyal potser el mateix o diferent en els diferents canals de RF. Per exemple Televisi de Catalunya pot fer servir diferents canals de RF a les diferents provncies per aix tenir la possibilitat de fer desconnexions i emetre continguts diferents.

L altre tipus, les xarxes de freqncies mltiples verticals sn les que en cada canal de radiofreqncia sn usats en les diferents rees per transmetre contingut diferent amb el propsit d incrementar la capacitat de la xarxa (per oferir majors continguts al usuari o destinatari final). Per exemple en l rea de Barcelona, cada canal de RF transmetr continguts diferents.

El desplegament de les xarxes de freqncia mltiple ser vertical en algunes rees i horitzontal en d altres. 

En una xarxa de freqncia mltiple vertical tpica, l infraestructura local d operacions (LOI o local operations infraestructure) ha de transmetre diferents senyals sobre mltiples canals de RF en una determinada regi geogrfica. Cada senyal pot contenir un o ms contingut, que poden ser seleccionats pels receptors (en un canal de RF en TDT normalment hi viatgen 4 programes diferents, depenen de la qualitat d'aquests). Les LOI adjacents poden utilitzar el mateix o diferents canals de RF.

Durant l operaci, el receptor podr canviar el canal de RF a petici del usuari. Tamb podr canviar de canal de RF sempre que l adquisici del contingut fos errnia deguda a la mobilitat del receptor, a la seva situaci o altres condicions del canal. La mobilitat del receptor es defineix com al possible canvi d rea de cobertura d un determinat LOI cap a un altre LOI ve. 

Tpicament, el receptor canviar de canal de RF cap a algn que transporti el contingut desitjat per l usuari. En cas que falli, s possible que el contingut es trobi en algun altre canal de RF degut a la proximitat dels diferents LOI s.

Tamb cal destacar que es possible que als diferents canals de RF de cada LOI es puguin introduir gran varietat de contingut addicional (Per exemple el teletext, subttols o contingut interactiu) i que si el receptor, de manera aleatria, selecciona un contingut en un canal de RF d un LOI determinat, s possible que els continguts addicionals no hi siguin presents ja que es pot donar el cas que no tots els LOI els difonguin.

Per tant, seria desitjable aconseguir un sistema que permeti al receptor seleccionar el canal de RF associat al LOI que transporti els mxims continguts addicionals. Aix permetria al usuari una major satisfacci ja que s accediria als continguts addicionals de la forma ms rpida i eficient possible.

Fonts.
http://www.freshpatents.com/Methods-and-apparatus-for-rf-channel-selection-in-a-multi-frequency-network-dt20081023ptan20080261547.php;
http://www.video-over-ip-gateway.com/Publications/MFN-and-SFN-over-IP.html;
http://www.asenmac.com/tvdigital2/sfn.htm;
http://en.wikipedia.org/wiki/Single-frequency_network;
http://oriol.joor.net/Temes/TDT/LaTDTaCatalunya.pdf;
http://www.coettc.com/varios/formacion_jornades_06-Lleida-PonenciaPatriciaRemiro.pdf;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390588" title="Al-Bishr" nonfiltered="831" processed="827" dbindex="150836">
Al-Bishr fou un lloc de Sria oriental descrit com uns turons entre Urd (prop de Palmira) i l'Eufrates, muntanyes modernament anomenades Djabal al-Bishri.

Khalid ibn al-Walid hi va fer campanya el 633. Als turons es va lliurar una batalla el 692/693 entre les tribus rabs dels Sulaym i els Taghlib, coneguda com "Dia d'al-Bishr" punt culminant de les lluites entre ambdues tribus. El cap dels sulaym, al-Djahhaf ibn Hukaym, va sorprendre als taghlib als seus campaments als turons, i en va fer una carnisseria. Aix va desfermar la colera del califa Abd al-Malik ben Marwan i al-Djahhaf va haver de fugir a territori bizant; va tornar ms tard, va pagar una indemnitzaci i va fer la pau amb els taghlib.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390589" title="Asplenium trichomanes ssp. inexpectans" nonfiltered="832" processed="828" dbindex="150837">


Asplenium trichomanes ssp. inexpectans s una petita falguera diploide ( 2n=72 cromossomes ) de la famlia Aspleniaceae. Les seves frondes sn frgils, de tacte suau i de color verd clar sense lluentor, mideixen entre 7 i 12 cms i s caracterstic en elles que acaben en una pinna apical igual o major que les altres pinnes. La lmina s lanceolada amb 10-39 parells de pinnes asimtriques, subquadrangulars o oblongues, a vegades rectangulars. Els sorus sn petits i oblongs en un nombre de 4 a 10 a cada pinna amb l indusi lineal univalve. Les espores sn elipsoidals. Esporulaci durant tot l any. Segons la quantitat de llum que reb t dos fenotipus: en penombra intensa les seves frondes sn llargues amb el raquis de la lmina recte i les pinnes separades entre elles; en un ambient un poc ms llumins les frondes creixen retorudes i aplicades al substrat, amb les pinnes molt juntes com arrufades, en un intent d allunyar-se de la llum. 

 Hbitat .

Viu entre les pedres de les parets de les marjades i a les encletxes de les roques calcries a ambients molt ombrivols i humids, orientats cap al Nord i Nord-oest. No li agrada el sol directe ni la llum excessiva. s clarament helifob.

 Hbrids .

Asplenium trichomanes nothosubsp. lucanum : hbrid triploide entre Asplenium trichomanes ssp. inexpectans y Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens.

Asplenium trichomanes nothosubsp. malacitense : hbrid hexaploide entre Asplenium azomanes i Asplenium trichomanes ssp. inexpectans.

Asplenium x helii nothosubsp. helii : hbrid entre Asplenium petrarchae ssp. petrarchae i Asplenium trichomanes ssp. inexpectans.

Asplenium x artanense : hbrid diploide entre Asplenium sagittatum ( Phyllitis sagittata ) i Asplenium trichomanes ssp. inexpectans.

 Referncies .

 Asplenium trichomanes ssp. inexpectans a Flora Ibrica;
 Veure fotos de l Asplenium trichomanes ssp. inexpectans;
 "Les falgueres de les Balears", de Guillem Alomar, Edicions Documenta Balear S.L.
 "Helechos de la Comunidad Valenciana", Consellera de Medio Ambiente, Generalitat Valenciana.
 "Gua de Helechos de la Pennsula Ibrica y Baleares", de Enrique Salvo Tierra, Ediciones Pirmide, S.A. Madrid.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390590" title="Bishr ibn al-Bara" nonfiltered="833" processed="829" dbindex="150838">
Bishr ibn al-Bara fou un medinenc company de Mahoma, del clan khazrajita dels Banu Salima. Junt amb el seu pare al-Bara ibn Marur fou dels primers conversos. Va combatre a Badr, Uhud, al setge de Medina (Batalla de la Rasa) i a Khaybar (628). Aqu va menjar una cabra enverinada oferta a Mahoma per un jueu que volia venjar alguna ofensa a la seva famlia.

Fou un arquer fams i va tenir controvrsies amb els jueus de Medina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390591" title="Pere Nunyes" nonfiltered="834" processed="830" dbindex="150839">
Pere Nunyes va ser un pintor portugus del renaixement, que es va establir a Barcelona durant els primers anys del segle XVI. Deixeble de Joan de Borgonya, seus sn diversos retaules que actualment es poden trobar al Museu Nacional d'Art de Catalunya, com el Retaule de Sant Eloi de 1528.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390593" title="Hoste" nonfiltered="835" processed="831" dbindex="150840">

 Hoste (biologia).
 Leif Hoste, ciclista belga.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390596" title="Luis de Morales" nonfiltered="836" processed="832" dbindex="150841">
 
Luis de Morales (Badajoz, Extremadura, 1509 - 1586) fou un pintor espanyol d'estil manierista. 

A causa de la fama que va gaudir en vida i a la predilecci per temes religiosos en les seves obres, va ser anomenat El div Morales. Va desenvolupar la seva activitat en un relatiu allament a Extremadura, si b les seves obres es van distribuir per la pennsula. 

En la seva pintura s'observa un allargament de les figures i l's de la tcnica de l'esfumat de Leonardo da Vinci, la qual cosa fa pensar en influncies d'escoles pictriques estrangeres. No obstant aix, a causa de el seu particular estil de representaci la seva obra s fcilment identificable.

 Obres . 
Obres ms importants 
La Verge de l'Ocellet (1546), en l'esglsia de San Agust de Madrid. ;
La Pietat (1560), en la Catedral de Badajoz. ;
Sant Joan de Ribera (1564), en el Museu del Prado. ;
Ecce Homo, en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. ;
La Pietat, en el Museu del Prado. ;
Verge de la llet, en el Museu del Prado. ;

Tamb va realitzar retaules per a la parrquia de Barcarrota i Arroyo de la Luz.

 Enllaos externs .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390598" title="Bernart Etxepare" nonfiltered="837" processed="833" dbindex="150842">

Bernart Etxepare que ell ho escrivia com Bernat Dechepare va ser un escriptor en uscar autor del primer llibre imprs en aquesta llengua Lingu Vasconum Primiti datat el1545.

Va nixer entre 1470 i 1480 a la localitat d'Iparralde de Sarrasketa a la Baixa Navarra (nom oficial francs:Bussunarits-Sarrasquette) . va passar la major part de la seva vida a la localitat de Donibane Lohitzune treballant com a rector i posteriorment coma vicari a l'esglsia de Sant Miquel 

Va viure personalment la conquesta castellana de Navarra (1512). En la seva obra confessa haver estat a la pres a Bearn per els motius no queden clars. 

La data de la seva mort s desconeguda.

Lingu Vasconum Primiti (publicat a Bordeus) s la seva nica obra coneguda s un recull de poemes i l'autor s conscient de ser el seu el primer llibre imprs  escrit en basc.

Enllaos externs.
Online edition of Linguae Vasconum Primitiae.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390599" title="Xarxa ferroviria d'Espanya" nonfiltered="838" processed="834" dbindex="150843">


La Xarxa ferroviria d'Espanya est composta per:
Lnies de via ampla (90% de la xarxa):
Lnies gestionades per Renfe Operadora:
Renfe Rodalies (Cercanas en castell).
Mitjana Distncia Renfe.
Llarga Distncia.

Lnies de via estndard:
Lnies d'alta velocitat, Alta Velocitat Espanyola de Renfe. Serveis de Mitjana i Llarga Distncia;
Lnia Barcelona-Valls de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Lnies de via estreta o mtrica:
Lnies d'Euskotren.
Lnies de Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE).
Lnies de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV).
Lnia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Lnies de metro de diferents amples:
Barcelona;
Bilbao;
Madrid;
Palma;
Valncia;
En construcci:
Metro de Gijn;
Metro de Sevilla;

Lnies de tramvies.
Alacant (TRAM Metropolit d'Alacant);
Barcelona (Trambaix, Trambess i Tramvia Blau);
Bilbao (EuskoTran);
Burgos (Tramvia de Burgos, en projecte);
Cadis (Tramvia de la Bahia de Cadis) (en projecte);
Castell de la Plana (TVRCas, en construcci, Troleybs);
Gandia (en projecte);
Elx (Tramvia d'Elx, en contrucci);
El Astillero (Tramva el Astillero - Sarn, en projecte);
Guadalajara (en projecte);
Granada (Metro lleuger de Granada, en construcci);
Gijn (Metro de Gijn, en contrucci);
Jaen (Tramvia de Jaen, en contrucci);
Jerez (Tramvia de Jerez) (en projecte);
La Corunya (Tramvia de la Corunya i Metro lleuger de la Corunya) (en projecte);
Laredo (Tramvia Laredo-Colindres, en projecte);
Lle (Tramvia de Lle, en contrucci);
Madrid (Metro lleuger de Madrid);
Mlaga (Metro lleuger de Mlaga, en construcci);
Murcia (Tramvia de Mrcia, en projecte L1, L2, L3 i L4);
Parla (VaParla);
Pamplona (Tramvia de Pamplona, en estudi);
Salamanca (Tramvia de Salamanca, en contrucci);
Santa Cruz de Bezana (Cantbria) (Tramvia de Santa Cruz de Bezana, en projecte);
Santa Cruz de Tenerife (Tramvia de Tenerife|MetroTenerife);
Santander (Metro de Santander, en projecte);
Santiago de Compostela (Tramvia de Santiago).
Sevilla (Metro de Sevilla, en construcci);
Sller (Tramvia Sller-Port de Sller).
Toledo (Tramvia de Toledo (en projecte);
Torrelavega (Cantbria) (Tramvia de Torrelavega i Tramvia Torrelavega-Suances, en projecte);
Valncia (Metro de Valencia);
Vlez-Mlaga (Tramvia de Vlez-Mlaga);
Vitria (Tramvia de Vitria, en construcci);
Saragossa (Metro de Saragossa, en construcci);

Operadors.
Actualment el principal operador de la xarxa ferroviria espanyola s Renfe Operadora, empresa propietat del Govern Espanyol, juntament amb Adif que s l'administrador de la infraestructura. Tot i la llei de la liberalitzaci del mercat de ferrocarril, Renfe segueix sent la principal operadora i tan sols s'han taspassat algunes lnies com la Lnia Lleida - la Pobla de Segur. Prximament est previst que es traspassin algunes lnies o serveis de Renfe Operadora als governs de les comunitats autnomes que ho solicitin.

A ms de Renfe Operadora, hi ha altres operadores que gestionen diferents lnies que mai han format part de Renfe Operadora perque no foren nacionalitzades el 1941, com per exemple les lnies de FEVE, FGC, FGV i Euskotren.

 Vegeu tamb .
Ample ferroviari a Espanya;

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390600" title="Sindicat dels Treballadors Corsos" nonfiltered="839" processed="835" dbindex="150844">
Sindicat de Treballadors Corsos (en cors Sindicatu di i travagliadori corsi, STC) s un sindicat creat a Crsega l'1 de maig de 1984, inscrit dins el nacionalisme cors.

Aparegu en un moment de diversificaci del moviment nacionalisme, i durant molts anys el STC ha estat totalment integrat dins el moviment independentista cors. El juny de 1985 va celebrar el seu primer congrs, i el juliol de 1988 el segon, alhora que edita el seu rgan  Avvene - Liberazione suciale. El 1991, per, canvi d'estratgia, guany autonomia i ampli el seu terreny social dins el sector pblic i les petites empreses, en part decebuts per les grans centrals sindicals, de manera que assol una veritable estructura.

A les eleccions sindicals de 2002 va obtenir el 35 % dels vots, desplaant al segon lloc la CGT, que va obtenir el 33 %. Compta amb 5.000 afiliats, i es considera el sindicat millor implantat a Crsega. Alhora, reclama el reconeixement oficial del cors, refusa condemnar la violncia i reclama la reservar empleus a corsos per llei, tot i rebutjar qualsevol connotaci racista o etnicista. Part de les seves aspiracions foren assolides el setembre de 2004 amb un acord amb el SNMC, per tal de reequilibrar les noves contratacions a favor dels insulars,

 Vegeu tamb .
Ghjuvent Indipendentista ;
Ghjuvent Paolina ;
Cunsulta di i Studienti Corsi ;
 Alain Mosconi;
 Sindicatu di i travagliadori di I'insignamentu (STI);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390602" title="Catedral de Badajoz" nonfiltered="840" processed="836" dbindex="150845">

La Catedral de Badajoz (o Catedral de Sant Joan Bautista) est situada en la Plaa d'Espanya, en el centre de Badajoz, a Extremadura. Juntament amb la Catedral de Mrida, s la seu dels arquebisbes extremenys. 

 Histria . 
Desprs de la conquesta cristiana de la ciutat el 1230, va ser nomenat bisbe Fra Pedro Prez. Dos anys desprs, es va plantejar la necessitat de construir una catedral. Es va triar com emplaament el Campo de San Juan, un terreny situat en l'exterior de l'alcazaba. 

El 1276, la catedral va ser consagrada, sota l'advocaci de sant Joan Baptista. Malgrat aix, les obres de l'edifici van continuar fins al segle XV, no quedant completament acabat fins al segle XVIII. 

 Estructura . 
Exteriorment, la Catedral de Badajoz s'assembla a una fortalesa: posseeix forts murs, merlets i una sbria i poderosa torre on es troba el campanar. 
La torre s el seu element exterior ms destacat. T 11 metres d'amplria i 41 metres d'altura, i est dotada de tres cossos i campanar. Encara que la fisonomia actual ens ofereix una nica torre, va haver projectes de construir dos, una a cada costat de la faana principal, per per diversos motius i vicissituds en la histria de la ciutat tan sols va poder ser aixecada la que avui podem contemplar. ;
La Porta de Sant Joan;
La Porta de l'Anyell;
La Porta de Sant Blas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390606" title="Bishr ibn Marwan" nonfiltered="841" processed="837" dbindex="150846">
Abu Marwan Bishr ibn Marwan ibn Al-Hakam fou un prncep omeia fill del califa Marwan I ben al- akam (684 685) i de Kutayya bint Bishr.

Va participar a la batalla de Mardj Rahit (684) on va matar a un dels caps kilbites. Quan son pare va pujar al califat el va seguir a Egipte, territori que havia estat dominat per al-Zubayr el mar/abril del 684, i que Marwan I va sotmetre a la autoritat califal. Va estar llavors al costat del seu germ Abd al-Aziz ben Marwan, governador d'Egipte, per les relacions entre els dons germans es van deteriorar i Bishr va retornar a Sria.

El 690 el seu germ Abd al-Malik ben Marwan, que havia pujat al califat el 685, el va nomenar governador de Kufa i va participar a la campanya contra al-Zubayr i segurament va entrar a Kufa el 692. Aquest any o el 693 Bssora fou reunida al govern de Kufa; el governador de Bssora Khalid ibn Abd Allah ibn Khalid ibn Asid havia estat destitut per la mala direcci de la guerra contra els kharigites i Bishr es va ocupar d'aquesta lluita probablement a partir del 693, deixant a Kufa com a lloctinent a Amr ibn Hurayth al-Makhzumi; pero el seu germ li va ordenar entregar el comandament de les forces militars a al-Muhallab, el que va fer a contracor ja que volia nomenar cap de l'exrcit a Umar ibn Ubayd Allah ibn Mamat. 

Bishr patia una infecci a un ull que es va anar agreujant i li va causar la mort el 694, quan tenia entre 40 i 50 anys. Era considerat un home amable i clement (encara que va fer executar a uns emissaris d'al-Zubayr). Bishr bevia vi i portava una vida de certa disbauxa amb els seus amics; escoltava msica, composava versos i patrocinava poetes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390612" title="Ludovico Carracci" nonfiltered="843" processed="838" dbindex="150848">

Ludovico Caracci (Bolonya 21 de maig de 1555 - 13 de novembre de 1619). Pintor i gravador itali. Va ser el cos dels germans Agostino Carracci i Annibale Carracci. Es va formar al costat de Prospero Fontana, viatjant per Florncia, Parma, Mntua i Vencia. En les seves primeres obres va rebre la influncia de Federico Barocci. s el ms antic de la saga Carraci. 

La seva pintura religiosa tendeix a l'estmul emocional. El 1584 va collaborar al costat dels seus cosins en la decoraci del Palau Fava. La seva presncia en museus espanyols no s molt mplia, si b cal destacar una pintura de gran format, com La presentaci en el temple, en el MNAC de Barcelona (dipsit del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390615" title="Ammodtid" nonfiltered="844" processed="839" dbindex="150849">

Els ammodtids (Ammodytidae) constitueixen una famlia de peixos marins de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Longitud mxima: 30 cm.
 El cos s molt allargat, cilndric i comprimit amb el cap allargat.
 No tenen bufeta natatria.
 L'aleta dorsal, molt llarga, noms presenta radis blans.
 Les escates, quan apareixen, sn petites.
 No tenen dents.
 Lnia lateral aparent i proveda de porus mucosos.
 Nombre de vrtebres: entre 52 i 78.
 Les aletes ventrals, o no hi sn, o sn molt petites i es troben per davant de les pectorals.;

Alimentaci.

Mengen larves i petits crustacis.

Distribuci geogrfica.

Es troben a les aiges fredes o temperades de l'Atlntic nord, del Pacfic nord, de l'ndic i de l'rtic.

Costums.

Moltes espcies d'aquesta famlia neden lliurement per d'altres prefereixen enterrar-se a la sorra.

Gneres i espcies.

 Gnere Ammodytes ;
 Ammodytes americanus ;
 Ammodytes dubius ;
 Ammodytes hexapterus ;
 Ammodytes marinus ;
 Ammodytes personatus ;
 Trencavits (Ammodytes tobianus) ;
 Gnere Ammodytoides ;
 Ammodytoides gilli ;
 Ammodytoides kimurai ;
 Ammodytoides leptus ;
 Ammodytoides pylei ;
 Ammodytoides renniei ;
 Ammodytoides vagus ;
 Gnere Bleekeria ;
 Bleekeria kallolepis ;
 Bleekeria mitsukurii ;
 Bleekeria viridianguilla ;
 Gnere Gymnammodytes ;
 Gymnammodytes capensis ;
 Sonso (Gymnammodytes cicerellus) ;
 Gymnammodytes semisquamatus ;
 Gnere Hyperoplus  ;
 Hyperoplus immaculatus ;
 Hyperoplus lanceolatus ;
 Gnere Lepidammodytes  ;
 Lepidammodytes macrophthalmus ;
 Gnere Protammodytes ;
 Protammodytes brachistos ;
 Protammodytes sarisa ;

 Referncies .


Bibliografia.
 Bean, T.H., 1895, Description of a new species of fish, Bleekeria gilli., Proc. U.S. Nat. Mus., 17:629-630. ;
 Collette , B. B. i Robertson, D. R., 2001, Redescription of Ammodytoides gilli, the tropical eastern Pacific sand lance (Perciformes: Ammodytidae)., Revista de Biologa Tropical, 49(Supplement 1):111-115. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390617" title="Socit d'conomie Mixte pour la Mise en Valeur Agricole de la Corse" nonfiltered="845" processed="840" dbindex="150850">
Societ d'Economie Mixte peur la Mise en Valeur Agricole de la Corse (SOMIVAC) fou creada el 1957 amb l'objectiu d'organitzar grans tasques d'adaptaci i viabilitzaci agrria a la planura oriental de Crsega (plana d'Aleria), desprs de l'erradicaci de la malria amb ajut dels estatunidencs durant la Segona Guerra Mundial. Van fer un fort treball d'electrificaci i irrigaci de 43.000 hectrees conreables.

El seu objectiu aleshores era convertir Crsega en una veritable Califrnia francesa, amb la implantaci de vinyes, ctrics i kiwis. Aix provoc l'arribada a l'illa de nombrosos pied-noirs repatriats d'Algria, als quals els fou concedides el 90 % de les terres a expenses dels autnoms. El producte ms conegut s la clementina corsa.

Vegeu tamb.
 Fets d'Aleria;
 Edmond Simeoni;
 Nacionalisme cors;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390618" title="Prospero Fontana" nonfiltered="846" processed="841" dbindex="150851">
Prospero Fontana (Bolonya 1512 - 1597) va ser un pintor itali, enquadrat en l'ltim Renaixement. Va comenar com deixeble de Inocencio da Imola. Tamb va treballar per a Perin del Vaga en el Palau Doria de Gnova. Va ser un excellent retratista, i com a tal va ser presentat per Michelangelo Buonarroti al papa Juli III, convertint-se en un dels pintors preferits del pontfex. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390622" title="Agostino Carracci" nonfiltered="847" processed="842" dbindex="150852">

Agostino Carracci o Caracci (Bolonya, 16 d'agost de 1557 - Parma, 22 de mar de 1602), pintor i gravador itali.

Seguia com ideal la naturalesa, i va ser el fundador de l'escola que buscava una visi ms particularitzada d'aquesta, tal com l'expressava Caravaggio. Es va formar en l'ambient manierista bolonys, especialment amb l'arquitecte i tallista Domenico Tibaldi. 

Va fer viatges d'estudis a Vencia el 1582, a Parma entre 1586 i 1587, tornant a Vencia entre 1587 i 1589. De 1574 daten les seves intervencions en pintures de: Federico Barocci, Tintoretto, Antonio Campi, Correggio. 

Va collaborar amb els seus parents Ludovico i Annibale en els frescs del Palazzo Fava, realitzats el 1584 i en el Palazzo Magnani, entre 1590 i 1592, d'aquest any s tamb la Comuni de Sant Jeroni, en l'actualitat conservada en la Pinacoteca Nazionale de Bolonya. 

Entre els seus deixebles directes cal fer esment de Francesco Albani i Alessandro Algardi.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390623" title="Fets d'Aleria" nonfiltered="848" processed="843" dbindex="150853">
Els Fets d'Aleria de 21 d'agost de 1975 sn considerada la primera fita del modern nacionalisme cors. 

A comenaments de 1974 l Acci Regionalista Corsa fou criticat a causa de la seva passivitat pels primers grups armats corsos. A finals d'any va convocar un Congrs a Corte amb 8.000 participants, on es decideix elevar el nivell d acci autonomista cap a la  revoluci total , i desprs del qual es crida I Francesi Fora i es decideix passar a l acci directa.  El 21 d agost del 1975 Edmond Simeoni i un escamot armat de 50 membres de l ARC decideixen actuar a cara descoberta, i amb fusells de cacera i dossiers de denncia, ocuparen la cava Depeille d Aleria, per tal de denunciar el frau escandals en l elaboraci del vi i en l adjudicaci de terres als pied-noirs, i alhora exigir mesures agrcoles per als petits pagesos corsos.  El mateix dia sn setjats per 1.250 policies, amb 8 helicpters i 4 blindats; la policia rep ordres de carregar, provocant en quaranta vuit hores la bogeria: el resultat sn dos gendarmes morts i un grapat de policies ferits, aix com un ocupant.  

Edmond Simeoni i Serge Cacciari seran duts a Pars, jutjat i condemnats el 1976 a 5 i 10 anys de pres respectivament, i el govern francs illegalitza l ARC.  El 27 d agost es produeixen manifestacions de protesta a Bastia que provoquen un policia mort i 14 ferits. El 1977, per, Simeoni fou alliberat per bona conducta. Cacciari fou alliberat durant l'amnistia de 1981.

 Referncies .
 Paul Arrighi (1973)  Histoire de la Corse PUF  Col. Que sais je, Pars;
 Ghjacumu Thiers, Aureli Argem i Roca; Jordi Baeres Dossier Crsega Altres Nacions nm 6  1984;
 Xos M. Nez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Sntesis,  Col. Historia Universal Contempornea, 26  Madrid.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390625" title="Bishr ibn al-Walid" nonfiltered="849" processed="844" dbindex="150854">
Bishr ibn al-Walid ibn Abd al-Malik fou un prncep omeia, un dels nombrosos fills del califa al-Walid I, i germ dels califes Yazid III i Ibrahim ben al-Walid.

Va dirigir diverses expedicions militars vers 710-711. El 714 el seu pare el va nomenar emir del peregrinatge. No torna a aparixer a les fonts fins el 743/744 quan es va veure embolicat a la conspiraci contra el seu cos Walid II, dirigida pel seu germ Yazid ibn al-Walid (aquest va tenir el suport de fins a tretze germans seus) que va pujar al tron efmerament com Yazid III.

El 744 era governador de Kinnasrin quan Marwan ben Muhammad, governador d'Armnia i Mesopotmia es va revoltar contra el successor de Yazid III, Ibrahim ben al-Walid. La guarnici kaysita de Kinnasrin es va declarar pel rebel i va entregar Bishr (i al seu germ Masrur) a Marwan, i fou empresonat. Segurament va morir a pres en data desconeguda.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390626" title="Llista de viles dels Pasos Catalans" nonfiltered="850" processed="845" dbindex="150855">

A sota hi ha la llista de viles dels Pasos Catalans, on figuren les poblacions que ostenten aquest ttol.


 L'Alguer .
L'Alguer t reconeguda la categoria de ciutat.

 Catalunya .
 Alta Ribagora .
 El Pont de Suert;
 Vilaller;

 Alt Camp .
 Alcover          ;
 Brfim          ;
 El Pla de Santa Maria;
 El Pont d'Armentera;

 Alt Empord .
 L'Armentera;
 L'Escala;
 La Jonquera;
 Llan;
 Maanet de Cabrenys;
 Peralada;
 El Port de la Selva;
 Roses;
 La Selva de Mar;

 Alt Peneds .
 Sant Pere de Riudebitlles;
 Sant Sadurn d'Anoia;
 Vilafranca del Peneds;

 Alt Urgell .
 Castellb;
 Oliana;
 Organy;
 Peramola;
 El Pla de Sant Tirs;

 Anoia .
 Calaf (a l'Alta Segarra);
 Masquefa;
 Piera;
 Els Prats de Rei (a l'Alta Segarra);

 Bages .
 Arts;
 Cardona;
 Moi (al Moians);
 Monistrol de Montserrat;
 Sallent;
 Santpedor;
 Sria;

 Baixa Cerdanya .
 Bellver de Cerdanya;
 Llvia;
 Montell de Cad;
 Puigcerd;

 Baix Camp .
 L'Aleixar;
 Alforja;
 Les Borges del Camp;
 Mont-roig del Camp;
 Prades;
 Riudecanyes;
 Riudecols;
 Riudoms;
 La Selva del Camp;

 Baix Ebre .
 Aldover;
 Benifallet;
 Tivenys;
 Xerta;

 Baix Empord .
 Begur;
 Calonge;
 Cor;
 Crulles;
 Foix;
 Palafrugell;
 Palams;
 Pals;
 Peratallada;
 Torroella de Montgr;
 Verges;

 Baix Llobregat .
 Abrera;
 Castelldefels;
 Esparreguera;
 Martorell;
 Molins de Rei;
 Olesa de Montserrat;
 El Papiol;
 Sant Boi de Llobregat;

 Baix Peneds .
 L'Arbo;
 La Bisbal del Peneds;
 Lloren del Peneds;
 El Vendrell;

 Barcelons .
 Grcia (integrada a Barcelona);
 Sant Adri de Bess;

 Bergued .
 Casserres;
 Cercs;
 Gironella;
 Gsol;

 Conca de Barber .
 L'Espluga de Francol;
 Montblanc;
 Santa Coloma de Queralt;
 Sarral;
 Vilaverd;
 Vimbod;

 Garraf .
 Cubelles;
 La Geltr;
 Sitges;
 Vilanova de Cubelles;

 Garrigues .
 L'Albi;
 Arbeca;
 L'Espluga Calba;
 La Granadella;
 Juneda;
 Puiggrs;

 Garrotxa .
 Besal;
 Castellfollit de la Roca;
 El Mallol;
 Mieres;
 Sant Feliu de Pallerols;
 Santa Pau;

 Girons .
 Ca de la Selva;
 Llagostera;

 Maresme .
 Arenys de Mar;
 Argentona;
 Caldes d'Estrac (Caldetes);
 Canet de Mar;
 Malgrat de Mar;
 El Masnou;
 Pineda de Mar;
 Premi de Dalt;
 Premi de Mar;
 Sant Andreu de Llavaneres;
 Sant Pol de Mar;
 Tei;
 Tordera;
 Vilassar de Dalt;
 Vilassar de Mar;

 Montsi .
 La Galera;
 Santa Brbara;
 La Snia;
 Ulldecona;

 Noguera .
 ger;
 Albesa;
 Algerri;
 Als de Balaguer;
 Artesa de Segre;
 Camarasa;
 Castell de Farfanya;
 Cubells;
 Menrguens;
 Os de Balaguer;
 Ponts;
 Trmens;
 Tiurana;
 Vilanova de Mei;

 Osona .
 Centelles;
 Manlleu;
 Prats de Lluans (al Lluans);
 Roda de Ter;
 Rupit;
 Sant Hiplit de Voltreg;
 Sant Pere de Torell;
 Taradell;
 Torell;

 Pallars Juss .
 Abella de la Conca;
 Conques;
 Figuerola d'Orcau;
 Gurdia de Noguera;
 Isona;
 Llimiana;
 La Pobla de Segur;
 Sals de Pallars;
 Talarn;
 Vilamitjana;

 Pallars Sobir .
 Alins;
 Esterri d'neu;
 Gerri de la Sal;
 Llavors;
 Rialb;
 Ribera de Cards;
 Sort;
 Trvia;
 Vilamur;

 Pla de l'Estany .
 No n'hi ha cap;

 Pla d'Urgell .
 Bellvs;
 Ivars d'Urgell;
 Linyola;

 Priorat .
 Cornudella de Montsant;
 Falset;
 Gratallops;
 Poboleda;
 Porrera;

 Ribera d'Ebre .
 Asc;
 Benissanet;
 Flix;
 Garcia;
 Ginestar;
 Miravet;
 Mra d'Ebre;
 Mra la Nova;
 Riba-roja d'Ebre;
 Tivissa;
 Vinebre;

 Ripolls .
 Camprodon;
 Ribes de Freser;
 Ripoll;
 Sant Joan de les Abadesses;
 Vallfogona de Ripolls;

 Segarra .
 Granyena de Segarra;
 Guissona;
 Sanaja (a l'Alta Segarra);
 Tor (a l'Alta Segarra);

 Segri .
 Aitona;
 Alguaire;
 Almacelles;
 Almenar;
 Llardecans;
 Maials;
 Sers;
 Torres de Segre;

 Selva .
 Amer;
 Angls;
 Arbcies;
 Blanes;
 Breda;
 Caldes de Malavella;
 Hostalric;
 Lloret de Mar;
 Maanet de la Selva;
 Osor;
 Riudarenes;
 Sant Hilari Sacalm;
 Tossa de Mar;
 Vidreres;

 Solsons .
 Sant Lloren de Morunys;

 Tarragons .
 Altafulla;
 El Catllar;
 Constant;
 El Morell;
 Salou;
 Torredembarra;
 Vespella de Gai;
 Vilallonga del Camp;
 Vila-seca de Solcina;

 Terra Alta .
 Arnes;
 Batea;
 Caseres;
 Corbera d'Ebre;
 La Fatarella;
 Horta de Sant Joan;
 El Pinell de Brai;
 Vilalba dels Arcs;

 Urgell .
 Guimer;
 Els Omells de na Gaia;
 Vilagrassa;

 Valls Occidental .
 Badia del Valls;
 Montcada;
 Ripollet;
 Sant Lloren Savall;
 Sentmenat;

 Valls Oriental .
 Caldes de Montbui;
 Cardedeu;
 Castellterol (al Moians);
 Llinars del Valls;
 Martorelles;
 Mollet del Valls;
 Sant Celoni;
 Santa Maria de Palautordera;
 Sant Feliu de Codines;

 Catalunya del Nord .
 Alta Cerdanya .
 Montllus;

 Capcir .
 No n'hi ha cap;

 Conflent .
 Prada;
 Vilafranca de Conflent;
 Vin;

 Rossell .
 Argelers;
 Canet de Rossell;
 Cotlliure;
 Estagell;
 Illa;
 Portvendres;
 Salses;
 Sant Lloren de la Salanca;

 Vallespir .
 Arles;
 Ceret;
 Prats de Moll;
 Sant Lloren de Cerdans;

 Franja de Ponent .
 Alta Ribagora Occidental .
 Areny de Noguera;
 Benasc;
 Gia;
 Les Pals;

 Baixa Ribagora .
 Benavarri;
 Capella (en zona de parla castellana);
 Estopany;
 Lasquarri;
 Tolba;

 Baix Cinca .
 Mequinensa;
 Said;

 Llitera .
 Albelda;
 Bellver de Cinca (en zona de parla castellana);
 El Campell;
 Esplucs (en zona de parla castellana);
 Sant Esteve de Llitera;
 Sanui;
 Tamarit de Llitera;

 Matarranya .
 Aiguaviva de Bergantes;
 Bellmunt de Mesqu;
 Beseit;
 Calaceit;
 La Canyada de Beric;
 La Codonyera;
 Cretes;
 Favara de Matarranya;
 Fontdespatla;
 Frnols de Matarranya;
 La Freixneda;
 La Ginebrosa;
 Maella;
 Massali;
 Mont-roig de Tastavins;
 Nonasp;
 Pena-roja;
 La Portellada;
 Rfels;
 La Sorollera;
 Torredarques;
 La Torre del Comte;
 La Torre de Vilella;
 Vall-de-roures;

 Illes Balears (i Pitises) .
 Eivissa i Formentera (les Pitises) .
 Santa Eulria del Riu;
 Sant Antoni de Portmany;

 Mallorca.
 Alar;
 Algaida;
 Andratx;
 Art;
 Banyalbufar;
 Binissalem;
 Bunyola;
 Calvi;
 Campanet;
 Campos;
 Capdepera;
 Costitx;
 Dei;
 Esporles;
 Estellencs;
 Fornalutx;
 Lloret de Vistalegre;
 Lloseta;
 Llub;
 Mancor;
 Maria de la Salut;
 Marratx;
 Monturi;
 Muro de Mallorca;
 Petra;
 Sa Pobla;
 Pollena;
 Porreres;
 Puigpunyent;
 Ses Salines (histricament, ses Salines de Santany);
 Santa Eugnia;
 Santa Margalida;
 Santa Maria del Cam;
 Santany;
 Sant Joan de Sineu;
 Sant Lloren des Cardassar;
 Selva;
 Sencelles;
 Sineu;
 Son Cervera;
 Valldemossa;
 Vilafranca de Bonany;

 Menorca .
 Alaior;
 Es Castell;
 Ferreries;
 Es Mercadal;

 Pas Valenci .
 Alacant .
 Agost;
 Mutxamel;
 Sant Joan d'Alacant;
 Sant Vicent del Raspeig;
 La Torre de les Maanes;

 Alcalatn .
 L'Alcora;
 Atzeneta del Maestrat;
 Benafigos;
 Llucena;
 Les Useres;
 Vistabella del Maestrat;
 Xodos;

 Alcoi .
 Banyeres de Mariola;
 Benifallim;
 Ibi;
 Onil;
 Penguila;
 Tibi;

 Alt Maestrat .
 Albocsser;
 Ares del Maestrat;
 Benassal;
 Cat;
 Culla;
 Trig;
 Vilafranca del Maestrat;

 Alt Millars (comarca valenciana de parla castellana) .
 El Castell de Vilamalefa;
 Cirat;
 Cortes d'Arens;
 Fanzara;
 Lludient;
 Montant;
 La Pobla d'Arens;
 Sucaina;
 Vilafermosa;

 Alt Palncia (comarca valenciana de parla castellana) .
 Almedxer;
 Altura;
 Assuvar;
 Begs;
 Castellnou de Sogorb;
 Caudiel;
 Gaibiel;
 Soneixa;
 El Toro;
 Viver;
 Xrica;

 Alt Vinalop (comarca valenciana de parla castellana) .
 Beneixama;
 Biar;
 Saix;

 Baix Maestrat .
 Alcal de Xivert;
 Clig;
 Canet lo Roig;
 Cervera del Maestrat;
 La Jana;
 Rossell;
 La Salzedella;
 Sant Jordi del Maestrat;
 Sant Mateu del Maestrat;
 Traiguera;
 Xert;

 Baix Segura (comarca valenciana de parla castellana) .
 Albatera;
 Almorad;
 Benejsser;
 Catral;
 Guardamar (nica de parla catalana d'aquesta comarca);
 La Majada (o Dolores);
 Rojals;

 Baix Vinalop .
 Crevillent;
 Santa Pola;

 Camp de Morvedre .
 Faura;

 Camp de Tria .
 Benaguasil;
 Btera;
 Olocau de Carraixet;
 La Pobla de Vallbona;
 Riba-roja de Tria;
 Vilamarxant;

 Canal de Navarrs (comarca valenciana de parla castellana) .
 Anna;
 nguera;
 Millars;
 Navarrs;
 Xella;

 Comtat .
 Agres;
 Alcoleja;
 Beniarrs;
 Benilloba;
 Cocentaina;
 Muro del Comtat;
 L'Orxa;
 Planes de la Baronia;

 Costera .
 L'Alcdia de Crespins;
 Canals;
 La Font de la Figuera;
 Moixent;
 Montesa;
 Vallada;

 Foia de Bunyol (comarca valenciana de parla castellana) .
 Bunyol;
 Setaiges;
 Xest;
 Xiva de Bunyol;

 Horta del Nord .
 Albalat dels Sorells;
 Massamagrell;
 Puol;
 El Puig de Santa Maria;

 Horta de l'Oest .
 Alaqus;
 Paterna;
 Quart de Poblet;
 Torrent;

 Horta del Sud .
 Alcsser;
 Catarroja;
 Picassent;
 Silla;

 Marina Alta .
 Benissa;
 Calp;
 Castell de Castells;
 Murla;
 Ondara;
 Orba;
 Pedreguer;
 Pego;
 Sagra;
 Teulada;
 Xbia;

Marina Baixa.
 Altea;
 Benidorm;
 Callosa d'en Sarri;
 Confrides;
 Finestrat;
 Guadalest;
 La Nucia;
 Orxeta;
 Polop;
 Relleu de la Marina;
 Sella;
 Trbena;

 Plana Alta .
 Almassora;
 Bell-lloc del Pla;
 Benicssim;
 Borriol;
 Cabanes de l'Arc;
 Les Coves de Vinrom;
 Orpesa;
 La Serra d'en Galceran;
 Torreblanca;
 Vilafams;
 Vilanova d'Alcolea;

 Plana Baixa .
 Almenara;
 Artana;
 Betx;
 Eslida;
 Moncofa;
 Nules;
 Onda;
 La Vilavella;
 Xilxes;

 Plana d'Utiel (comarca valenciana de parla castellana, tradicionalment unida a Castella) .
 Camporrobles;
 Caudete de las Fuentes;
 Requena;
 Sinarques;
 Venta del Moro;
 Villargordo del Cabriel;

 Ports .
 Castellfort;
 Cinctorres;
 Forcall;
 La Mata de Morella;
 Olocau del Rei;
 Portell de Morella;
 Sorita de Morella;
 Vallibona;

 Rac d'Adems (comarca valenciana de parla castellana) .
 Adems;
 Castellfabib;
 La Pobla de Sant Miquel;
 Vallanca;

 Ribera Alta .
 Alberic;
 L'Alcdia;
 Alginet;
 Benifai;
 Castell de la Ribera;
 Catadau;
 Guadassuar;
 Llombai;
 Massalavs;
 Tors;
 Tous;

 Ribera Baixa .
 Albalat de la Ribera;
 Almussafes;
 Corbera de la Ribera;
 Sollana;

 Serrans (comarca valenciana de parla castellana) .
 Les Alcubles;
 Alpont;
 Andilla;
 Ares d'Alpont;
 La Iessa;
 La Llosa del Bisbe;
 Titaiges;
 Toixa;
 El Villar;
 Xelva;
 Xulella;

 Safor .
 La Font d'en Carrs;
 Vilallonga de la Safor;

 Vall d'Albaida .
 Agullent;
 Aielo de Malferit;
 Blgida;
 Benignim;
 Bocairent;
 Llutxent;
 L'Olleria;
 La Pobla del Duc;
 Quatretonda;

 Vall de Cofrents (comarca valenciana de parla castellana, tradicionalment unida a Castella) .
 Aiora;
 Cofrents;
 Teresa de Cofrents;
 Xalans;
 Xarafull;

 Vinalop Mitj .
 L'Alguenya;
 Asp (de parla castellana);
 Elda (de parla castellana);
 El Fond de les Neus;
 Montfort (de parla castellana);
 Petrer;
 El Pins de Monver;

 Viles occitanes histricament lligades a Catalunya .
 Fenolheda .
 Sant Pau de Fenolhet;
 Sornhan;
 La Tor de Frana;

 Val d'Aran .
 Bossst;
 Canejan;
 Ls;
 Salard;
 Vielha;
 Vilams;

 Referncies .
Enciclopdia Catalana



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390627" title="Daro de Regoyos" nonfiltered="851" processed="846" dbindex="150856">
Daro de Regoyos i Valds (Ribadesella, Astries, 1 de novembre de 1857 - Barcelona, 29 d'octubre de 1913) va ser un pintor espanyol. Fill de l'arquitecte Daro Regoyos Molenillo, es va traslladar en la seva joventut a viure a Madrid. Va entrar en la Acadmia de Belles Arts de San Fernando el 1878. All va ser alumne del belga Carlos de Haes. 

Convidat pels seus amics Enrique Fernndez Arbs i Isaac Albniz i seguint el consell de Carlos de Haes, Regoyos va visitar Brusselles el 1879. Es va matricular en la cole Royale des Beaux-Arts. En anys posteriors (entre 1881 i 1893) va compaginar estades a Blgica amb visites per la geografia espanyola. 

Va participar en la fundaci de diversos cercles artstics com L'Essor o Els XX. Va impulsar exposicions, concerts i tot tipus d'activitats culturals amb l'objectiu de desenvolupar l'art modern a Blgica. El 1883, va acompanyar a diversos collegues en un recorregut per Espanya. Es va installar en el pas l'any segent, on es casaria el 1895, encara que va seguir efectuant mltiples viatges. 

Durant aquest perode de temps, la pintura de Regoyos va evolucionar del naturalisme al pre-simbolisme de la seva srie L'Espanya negra, i finalment, ja en la seva maduresa, es va moure en un estil prxim a l'impressionisme i al puntillisme, anant ms enll que Zuloaga i Joaqun Sorolla. 

En la seva etapa madura, va realitzar abundants paisatges del natural, de localitats de Biscaia i Guipscoa. El seu dibuix pot resultat primari, gaireb naif, en contrast amb un colorit viu de gust internacional, que llavors era majoritriament injuriat a Espanya. 

Existeix una mplia mostra del seu art en el Museu de Belles Arts de Bilbao, el MNAC de Barcelona i la Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza. 

Regoyos va morir a Barcelona, el 29 d'octubre de 1913, afligit d'un cncer. No massa apreciat en vida, desprs de la seva defunci se li va dedicar una exposici-homenatge en la Biblioteca Nacional d'Espanya, a Madrid. 

T carrers en el seu honor a Oviedo, Ribadesella, Bilbao, Irun i Azuqueca de Henares.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390628" title="Mitjana Distncia Renfe" nonfiltered="852" processed="847" dbindex="150857">




Mitjana Distncia Renfe (Media Distancia Renfe en castell) s una unitat de negoci i la denominaci comercial dels serveis de trajectes de mitjana distncia de Renfe Operadora, empresa de ferrocarrils espanyola. Son trens comunment coneguts com Regionals, que comuniquen punts d'una mateixa Comunitat Autnoma o amb la ms propera. Algunes lnies poden atravessar tres comunitats de forma puntual.

Circulen serveis de Mitjana Distncia per tota la Xarxa ferroviria d'Espanya de Renfe excepte trams curts que sn exclusius d'alguna lnia de Renfe Rodalies i per alguns trams de via estndard i el tram de va entre Salamanca i Fuentes de Ooro.

La Xarxa de Mitjana Distncia est dividida en cinc zones, de les quals una est subdividida en tres:




Serveis de Mitjana Distncia existents.
Avant: son trens de mitjana distncia que cobreixen serveis en lnies d'alta velocitat, agafant el relleu de les anteriors llanadores Ave i posteriorment Iris. Es realitzen amb electrotrens de la Srie 104 de Renfe, i est previst que s'utilitzin tamb sries 114 i 121.
Regional: sn serveis que efectuen parada en totes o quasi totes les estacions del trajecte efectuat. Poden estar cadenciats amb serveis de Renfe Rodalies (exemple: Madrid - Segovia o en l'antiga Ca5), denominant-se llavors "Regional cadenciat". En el cas d'aquests serveis s'utilitzen trens del parc de Rodalies (Srie 440 de Renfe o 440R, 446, 447 i trens de dos pisos de 450 i 451). En la resta de regionals, no cadenciats, fan servir trens del parc de Mitjana Distncia, que utilitzen UT elctriques de la srie 432 de Renge en lnies electrificades i unitats disel de la srie 592 i 596 en les no electrificades.
Regional Exprs: sn serveis que efectuen menys parades que els Regionals (mxim 3 parades cada 100 km) i a una velocitat comercial major. En lnies electrificades es fan servir trens de la srie 470 o 440R i en la resta trens de la srie 592 i 592.200.
TRD: tren regional disel, destiants a serveis regionals de qualitat en lnies no electrificades. El seu comfort i velocitat sn superiors al dels dos serveis anteriors, pel que la seva tarifa s lleugerament ms elevada. Aquest servei es realitza de manera exclusiva amb unitats de la srie 594.

Lnies.
Lnies d'Alta Velocidad amb serveis de Mitjana Distncia.
Renfe Avant:
Madrid-Atocha - Ciudad Real - Puertollano: heredada de les llanadores d'Alta Velocitat que funcionaven des de 1992 al obrir-se la LAV Madrid-Sevilla.
Madrid-Toledo: des de 2005.
Sevilla-Crdoba-Mlaga: des de 2008. ;
Barcelona Sants - Camp de Tarragona - Lleida Pirineus: des de 2008.

Lnies A.
Sn les lnies de Mitjana Distncia que uneixen diferents ciutats d'Andalusia i puntualment surten cap a Extremadura o Castella - la Manxa.



Lnies Ca.

Sn lnies que uneixen dieferents ciutats de Catalunya entre si i puntualment amb Arag i el Pas Valenci.

Lnies G.
Sn les lnies de Mitjana Distncia que uneixen diferents ciutats de Galcia i poden sortir puntualment a Castella i Lle. Per elles circulen els segents tipus de trens:



Lnies L.


Uneixen ciutats del llevant ibric: Pas Valenci i Regi de Mrcia entre si i amb algunes de Castella - la Manxa i Arag.

Lnies R.
Sn les lnies que uneixen punts del centre de la pennsula ibrica, dividides en tres grups: A, B i C. Les lnies sn les segents:


Els nmeros de les lnies R no sn sempre consecutius perque algunes lnies que existien s'han tancat i ha desaparegut tal numeraci o b els forats es deuen a canvi de denominacions de lnies al crear els grups de lnies de Llevant, Catalunya, Galcia i Andalusia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390632" title="Charles Gumery" nonfiltered="853" processed="848" dbindex="150858">
Charles-Alphonse-Achille Gumery (1827-1871) s un escultor francs del que diverses obres adornen o han adornat l'pera Garnier, tals com el seu grup del ball que se li havia encarregat en substituci del de Jean-Baptiste Carpeaux.

Tot i que nascut al barri de Vaugirard a Pars, Charles Gumery era originari del poble de Passy, avui incls al 16 districte, on el seu pare, Nicolas, era mestre d'escola. Aquest residia aleshores al carrer de les Aiges, 11, avui desaparegut. Ms tard, el fill de Charles, el pintor Adolphe Gumery, va tornar a installar-se a Passy al mateix carrer, rebatejat rue Raynouard (al 43), a una casa vena d'aquella (al 47) on tamb havia residit Honor de Balzac i on avui hi ha el Muse de la maison de Balzac.

Prix de Rome d'escultura el 1850 i pensionat a la Villa Mdici, Charles Gumery va esdevenir un dels escultors ms considerats del Segon Imperi.

s inhumat al Cementiri de Montmartre on sobre l'estela de la seva sepultura hi ha el seu bust realitzat per l'escultor Jean Gautherin que va ser el seu alumne.

Galeria.



Enllaos externs.


 A Pars, tamb es poden veure d'ell les piques de l'esglsia de la Trinitat  aix com el timp de Notre-Dame de Passy.

 Es poden igualment veure algunes de les seves obres al Muse David d'Angers ;

 Per a ms informacions (en angls) sobre la famlia Gumery, consultar ;

Fonts.

 Arxiu familiar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390633" title="Sant Jeroni (Caravaggio)" nonfiltered="854" processed="849" dbindex="150859">

Sant Jeroni s una pintura a l'oli de Caravaggio pintat entre el 1605 i 1606, i que es conserva al Museu de Montserrat, a Montserrat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390635" title="Piarres Detcheverry" nonfiltered="855" processed="850" dbindex="150860">
Piarres Detcheverry s un escriptor en uscar que va ser el primer en imprimir una obra de carcter tcnic en aquesta llengua el 1677

Es coneixen poques dades de la seva vida, segons La Roncire pertanyia a una famlia d'armadors de Donibane Lohitzune a Iparralde. 

La seva obra es titula Liburu Hau Da Ixasocoa Nabigacionecoa (Llibre de navegaci martima) i va ser imprs a Baiona el 1677. En ell es descriuen amb precisi les rutes marines de navegaci des de les costes del Pas Basc a les de l'illa de Terranova emprades tradicionalment pels pescadors bascos per a la pesca del bacall.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390637" title="Ignacio Zuloaga" nonfiltered="856" processed="851" dbindex="150861">

Ignacio Zuloaga i Zabaleta (1870 - 1945) va ser un pintor basc, un dels ms importants de finals del segle XIX i principis de XX. Va nixer en la localitat guipuscoana d'ibar el 20 de juny de 1870 i va morir a Madrid el 31 d'octubre de 1945). 

Va ser fill del notable damasquinador Plcid Zuloaga. Va treballar de nen en el taller del seu pare on va tenir els primers contactes amb el dibuix i el gravat. La seva formaci escolar es va realitzar amb els jesutes a Frana completant-se a Madrid, Pars i Roma. 

La pintura de Zuloaga va ser de les ms discutides per la cruesa del seu dramatisme. L'expressi d'un realisme entossudit a presentar la crnica de l'poca particularment d'una Castella en certa manera deformada per la literatura del 98. 

Zuloaga va estar vinculat especialment amb Segvia, tant amb la ciutat, on per un perode de quinze anys i fins a 1913 va mantenir un estudi on passava la tardor embardissada en un intens treball el resultat del qual es duia desprs a Pars, com amb la provncia, i especialment amb la vila de Pedraza, en la qual viuria i treballaria en el seu castell, el dels Velasco, que va comprar l'any 1925. 

Va ser un gran afeccionat als toros, tema que va representar en els seus quadres, arribant a sortir al ruedo en alguna ocasi. Hi ha un institut amb el seu nom en la seva ciutat natal, on es pot estudiar el batxillerat i algun cicle. s de destacar el quadre Correguda de toros en Eibar de 1899 s una de les collecions privades del Museu Thyssen-Bornemisza.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390640" title="Joan Brull i Vinyoles" nonfiltered="857" processed="852" dbindex="150862">
Joan Brull i Vinyoles (Barcelona, 1863 - 1912) fou un pintor catal de finals del segle XIX, representant del simbolisme catal juntament amb altres artistes com Adri Gual o Alexandre de Riquer. 
Va cursar estudis a l'Escola de la Llotja i a Pars i va treballar com a crtic d'art en la revista Joventut. Es va relacionar amb diversos grups intellectuals de l'poca, com el dels Quatre Gats, o el Cercle Artstic. Tamb va fer amistat amb Ramon Casas i Santiago Rusiol. 

L'any 1896 va rebre la primera medalla de l'Exposici Internacional de Barcelona grcies a la seva obra Ensomni.

Obra.
Si b en els seus inicis es va dedicar a plasmar el realisme, amb els anys es centr en el simbolisme, representant personatges de la mitologia, en la seva gran part femenins. Tamb s conegut per la quantitat de retrats que va realitzar, la majoria de nens i captaires de la Barcelona de finals de segle.

Obres representatives.
 La tonsura del rei Wamba;
 Ensomni;
 Somni, actualment al MNAC;
 Retrat de Nena, actualment a la Biblioteca Museu Vctor Balaguer;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390643" title="Bernard Gazteluzar" nonfiltered="858" processed="853" dbindex="150863">
Bernard Gazteluzar (Ziburu, Lapurdi 12 de mar de 1619, Pau 15 d'abril de 1701. va ser un escriptor basc jesuta en uscar.

Obres.

Eguia catholicac (Veritats catliques): Poesia didctica.
Salvamendu eternalaren eguiteco necessario direnac (Coses necessries per aconseguir la salvaci eterna).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390644" title="La font" nonfiltered="859" processed="854" dbindex="150864">

La font s una pintura a l'oli realitzada per Gustave Courbet el 1866 i que actualment s'exposa al Metropolitan Museum of Art de Nova York.

Referncies.

Fitxa al Metropolitan Museum;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390646" title="Cementiri de Montmartre" nonfiltered="860" processed="855" dbindex="150865">
El cementiri del Nord, (cimetire du Nord, en francs) de manera comuna anomenat cementiri de Montmartre de resultes de la reestructraci del barri Montmartre entre 1818 i 1824, va ser obert l'1 de gener de 1825. El cementiri de Montmartre es troba a l'avinguda Rachel, 20, al 18 districte. s installat a l'emplaament de les antigues Pedreres de Montmartre, reputades pel seu guix que va ser un guix emprat a la gran escala de la capital.

Fora dels lmits de la capital van ser creats el cementiri de Montmartre al nord, el cementiri del Pre-Lachaise a l'est, el cementiri de Montparnasse al sud i, al cor de la ciutat, el cementiri de Passy.

El cementiri de Montmartre cobreix aproximadament 11 hectrees, s a dir la mateixa superfcie que el cementiri dels Batignolles, el que en fa exquo el tercer cementiri ms vast intra murs desprs del Pre-Lachaise i Montparnasse. Avui el cementiri de Montmartre compta ms de 20000 concessions i 500 persones aproximadament hi sn inhumades cada any.

La tomba de Dalida, amb la seva escultura de mida real i els seus raigs daurats, s la ms visitada i la ms guarnida amb flors del cementiri.



Persones clebres enterrades al cementiri de Montmartre.





 Margaret Kelly (1910-2004), Margaret Kelly Leibovici s la fundadora dels Bluebell Girls del Lido a Pars;
 Laura Junot d'Abrants (1784-1838), memorialista;
 Andr-Marie Ampre (1775-1836), fsic;
 douard Andr (1840-1911), paisatgista;
 Claude Autant-Lara (1901-2000), realitzador de cinema;
 Michel Berger (1947-1992), autor, compositor i cantant;
 Hector Berlioz (1803-1869), compositor;
 Lili Boulanger (1893-1918), compositora;
 Jean-Claude Brialy (1933-2007), actor, comediant i director de teatre;
 Jacques Chambaz (1923-2004), intellectual i dirigent comunista;
 Fred Chichin (1954-2007), msic, cocreador del grup les Rita Mitsouko;
 Henri-Georges Clouzot (1907-1977), realitzador de cinema;
 Dalida (Yolanda-Cristina Gigliotti) 1933-1987, cantant i actriu;
 Jean Daurand (1913-1989), actor;
 Edgar Degas (1834-1917), pintor i escultor;
 Lo Delibes (1836-1891), compositor;
 Marie-Anne Detourbey, comtessa de Loynes (1837-1908);
 Alexandre Dumas (fill) (1824-1895), escriptor;
 Marie Duplessis, nascuda Alphonsine Plessis (1824-1847), cortesana;
 Franois Duprat (1940-1978), home poltic;
 Ponson du Terrail (1829-1871), escriptor;
 Jacques Fabbri (1925-1997), comediant;
 Rene Falconetti (1892-1946), actriu de cinema i comedianta;
 Jean Marie Joseph Farina (1785-1864), fabricant de l'Aigua de Colnia;
 Georges Feydeau (1862-1921), autor dramtic;
 Alain Feydeau (1934- 2008), comediant, escengraf, escriptor;
 Charles de Flahaut (1785-1870), diplomtic i militar;
 Carole Fredericks (1952-2001), cantant;
 Pauline Garcia-Viardot (1821-1910), cantant d'pera, compositora;
 Thophile Gautier (1811-1872), escriptor;
 Edmond de Goncourt (1822-1896), autor, editor, fundador de l'Acadmie Goncourt;
 Jules de Goncourt (1830-1870), autor, editor, germ d'Edmond de Goncourt;
 Amde Gordini (1899-1979), mecnic i pilot preparador d'autombil;
 Sacha Guitry (1885-1957), actor, realitzador de cinema;
 Daniel Halvy (1872-1962), historiador i assagista francs;
 Jacques Halvy (1799-1862), compositor;
 Ludovic Halvy (1834-1908), escriptor i llibretista d'pera francesa;
 Jean Hamburger (1909-1992), metge i escriptor, membre de l'Acadmie franaise;
 Heinrich Heine (1797-1856), poeta;
 Louis Jouvet (1887-1951), actor;
 Marie Pierre Knig (1898-1970), mariscal de Frana;
 Dominique Laffin (1952-1985), actriu;
 Jacques Legras (1924-2006), actor i membre de la tropa dels Branquignols;
 Joachim Lelewel (1786-1861), historiador, numismtic i poltic polons;
 Frdrick Lematre (1800-1876), actor;
 Jean Le Marois (1776-1836), general i diputat;
 Jean Le Poulain (1924-1988), comediant francs;
 Nicolas-Prosper Levasseur (1791-1871), cantant d'pera francesa;
 Francis Lopez (1916-1995), compositor;
 Mary Marquet (1894-1979), actriu francesa d'origen rus;
 August Ricard de Montferrand (1786-1858), arquitecte;
 Gustave Moreau (1826-1898), pintor;
 Sigismond von Neukomm (1778-1858), compositor austrac;
 Louis Niedermeyer (1802-1861), compositor;
 Vaslav Nijinsky (1890-1950), ballar de ballet i coregraf rus d'origen polons.
 Adolphe Nourrit (1802-1839), cantant d'pera;
 Jacques Offenbach (1819-1880), compositor;
 Francisque Poulbot (1879-1946), dibuixant i pintor;
 Olga Preobrajenska (1871-1962), ballarina russa;
 Juliette Rcamier (1777-1849), dona de lletres;
 Jean Rdl (1922-2007), pilot i creador autombil;
 Robert Rollis (1921-2007), comediant francs, membre de la tropa dels Boigs;
 Henri Sauguet (1901-1989), compositor;
 Adolphe Sax (1814-1894), constructor d'instruments de msica, inventor del saxfon;
 Claude Simon (1913-2005), escriptor, premi Nobel de literatura;
 Fernando Sor (1778-1839), compositor i guitarrista;
 Stendhal (Henri Beyle) (1783-1842), escriptor;
 Claude Terrasse (1867-1923), compositor d'opereta;
 Henri Tresca (1814-1885), enginyer mecnic;
 Franois Truffaut (1932-1984), realitzador de cinema;
 Horace Vernet (1789-1863), pintor;
 Alfred de Vigny (1797-1863), escriptor;
 Lucien de Vissec (1872-1953), escriptor;
 Jean-Baptiste Vuillaume (1798-1875), lutier;
 Pierre Waldeck-Rousseau (1846-1904), poltic;
 Louise Weber dita La Goluda (1866-1929), ballarina;
 mile Zola (1840-1902), escriptor (cenotafi, cendres transferides al Pante el 1908);

Enllaos externs.




 El cementiri de Montmartre;
 Fotos del cementiri de Montmartre;

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390649" title="Max Simeoni" nonfiltered="861" processed="856" dbindex="150866">
Max Simeoni (Lozzi, Crsega, 28 d'agost de 1929) s un metge i poltic nacionalista cors, germ d'Edmond Simeoni. Establit a Bastia, va fundar amb el seu germ el 1964 el Comit d'Etudes pour la Dfense et Intrts de la Corse (CEDIC), influt per Robrt Lafont, on reclamen la descentralitzaci administrativa de l'Estat francs. El 1966 CEDIC es va unir a d'altres grups per a fundar el Front Regionalista Cors (FRC), per el 1967 l'abandon per a fundar l'Acci Regionalista Corsa (ARC), que reclama ms gesti de recursos.

Desprs dels fets d'Aleria de 1975, pels que fou empresonat el seu germ, el 1977 transform l'ARC en Uni del Poble Cors (UPC), que el 1979 propos un referndum per l'autodeterminaci de Crsega. Tot i aix, acceptaren el procs autonomista i el 8 d'agost de 1982 fou escollit membre de l'Assemblea de Crsega. El 1988 va promoure la unitat dels diferents partits nacionalistes dins la coalici Unit Naziunalista, i el 1989 fou escollit diputat del Parlament Europeu dins la llista dels Verts-Europe des peuples - Per un avvene corsu - Avenir corse, que es va integrar en el Grup Arc de Sant Mart del Parlament Europeu fins el 1994.

 Vegeu tamb .
 Eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1982;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390651" title="Nitard de Lieja" nonfiltered="862" processed="857" dbindex="150867">
Nitard de Lieja (altres ortografies Nithard, Nithardo, Richard, Rithard) fou prncep-bisbe del principat de Lieja de  1037 al 14 d'agost de 1042. 

Al 1037, a la mort de Reginard, Wazon ja era candidat, per el captol va preferir Nitard, tresorer i nebot de Reginard. El 12 d'agost de 1039, va exaltar els sants Monulf i Gondulf a Maastricht i consacrar-hi la nova esglsia de Servasi.

Va ajudar per a obtenir relques de Lambert de Lieja a Mnster i va assistir al 1040, quan el bisbe Herman I de Mnster va patrocinar l'esglsia berwasserkirche a Lambert de Lieja, el que s un seny de les relacions commercials intensiues entre els dos principats bisbals. Al mateix any, a la mort del comte Arnolf d'Haspengouw, Nithard va trobar Enric III a Ulm per a obtenir al sobirania del comtat d'Haspengouw que des d'aleshores va integrar-se al principat de Liejaedici, 1894-1896, tom  9, pgines 109-111].
Al 1040 va ordenar la construcci d'una capella i d'un castell fortificat a Dinant.

Van sebollir-lo a la catedral de Sant Lambert de Lieja al 1042.

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390653" title="Concurs oposici" nonfiltered="863" processed="858" dbindex="150868">

Concurs oposici (Concurso oposicin, originalment en castell) s la vint-i-cinquena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1975 i el 1989 es va republicar en catal a la collecci Mestres de l'Humor.

Argument.
Els agents de la TIA sn tots molt vells. La TIA vol incrementar la plantilla d'agents mitjanant un concurs d'oposici. En Mortadello i en Filem s'encarregaran d'organitzar el concurs i de posar a prova els aspirants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390654" title="Repblica de Crsega" nonfiltered="864" processed="859" dbindex="150869">

La Repblica de Crsega (cors Nazione di Corsica) fou un estat independent de 1755 a 1769 a l'illa de Crsega, antiga dependncia de la Repblica de Gnova, fins que fou annexada militarment a Frana.   

 Antecents. La revolta de 1729 .
El 1729 esclat a Crsega una revolta dirigida per Carlo Francesco Raffaelli (nomenat generalissimo), Andrea Colonna, Luigi Giafferi (1663-1748), Ghjacintu Paoli (1690-1768), Andria Ceccaldi i el p. Orticoni, amb suport de les classes mitjanes i dels petits clergues.  La  revolta coincid amb la Guerra dels Quaranta Anys, no fou organitzada ni unnime, i esclataria per un incident menor a Bustanico (Bozio) i s expand per la Castagniccia i finalment a tota l illa.  Fou una revolta de muntanyencs que setjaren els establiments del litoral. Com que Gnova no podia dominar el pas, deman ajuda al prncep de Wrtemberg, qui invadiria l illa amb 15.000 soldats.  Alhora, Paoli obtindria el protectorat d Espanya i del Vatic i el 1731 es formaria una Junta Nacional presidida per Paoli i Giafferi, que demanaren ajut Austria.  De resultes d aix, molts emigraren, i un grup d ells s establiria a la Gallura sarda. Raffaelli fou generalissimo del 22 de desembre del 1730 al maig del 1732.

L 11 de maig del 1732 se  signaria la pau de Corte, per la qual es garanteix una amnistia general, readmisi dels rebels i poder efectiu a l oratore i al Consiglio dei Diciotto, remissi de les taxes abusives i creaci d un ordre de nobilitat.  Malgrat que la pau fou garantida per l emperador, el 1735 Austria s empeny en una guerra amb Polnia,  cosa que aprofitaria Giafferi per revoltar-se enarbolant la bandera espanyola, per Orticoni no pogu obtenir-ne a jut.  La Cunsulta de Corti  aprovaria una constituci, redactada per l advocat Salvatore Costa, i el poder rest en una Giunta de sis membres, encapalada per Luca Ornano, Giafferi i Paoli.  

 El regne de Teodor I .
El 12 de mar del 1736 desembarcaria a Aleria l aventurer alemany Theodor von Neuhoff (1694-1756), amb la complicitat de Giafferi i Paoli i suport britnic, qui el 15 d abril del mateix any es proclam sobir i primer rei del Regne de Crsega com a Teodoro I Antonio Stefano.  Giafferi s nomenat marqus i generalssim de l exrcit.  Com a primeres mesures, confiscaren els bns i terres dels genovesos i dels grecs de Paormia, aboleix les duanes internes i estableix la llibertat de cultes.  Paoli i Giafferi esdevingueren primers ministres, i Costa Gran Canceller.  Adopten com a himne nacional Diu vi Salvi Regina, adaptaci de l oraci al cors feta per Salvatore Costa, aix com una constituci  on el poder executiu l exercien tres primats i el legislatiu l Assemblea Popular, i la bandera del cap de moro. 

Els genovesos declararen reu de traci Neuhoff, qui el mateix 1736 marx a l estranger a buscar ajuda i deix en regncia Paoli, Giaffori i Luca d'Ornano.  Gnova intent en va un acord amb els rebels, i per aix el 10 de novembre del 1737 accept el socors francs.  Una tropa comandada per Fleury desembarca a San Firenzu, i intenta constituir un Partit Francs. El comte de Boissieux fou benevolent amb els rebels, per aquests venceren els francesos a Borgo (les Vespri Corsi).  El succe Maillebois, qui el gener del 1740 obtingu la cessi de la consigna de les fortaleses de l illa i obliga a exilar-se Paoli i Giaffori, alhora que obt des del 1739 el suport de Gian Pietro Gaffori (1710-1753), enemic de Neuhoff. Per el maig del 1741 Maillebois torn a Frana, i una nau anglesa portaria Neuhoff a l illa; Gaffori se subleva contra els genovesos mentre Paoli i Giafferi organitzen un regiment de refugiats corsos a Npols per tal de tornar. Neuhoff, per, finalment abandonat pels anglesos, s exil a la Toscana.

Els rebels oferiren la corona de Crsega a Carles Manuel III de Savoia, per el Tractat d Aranjuez de maig del 1745 la cedeix als borbons; pel novembre els anglesos bombardejaren Bastia i intentaren desembarcar a la ciutat, per foren rebutjats pels ciutadans.  Alhora, Gaffori, Matra i Ignazio Venturini organitzaren la Cunsulta d Orezza, que intenta de combatre tant genovesos com francesos amb ajut angls.  El 1746, endems, foren atacats per austriacs i piemontesos, que foren rebutjats pel marqus de Cursay, enviat a l illa pels francesos per tal de reforar el  seu partit. Venturini ser nomenat Cap dels Protectors del 1746 fins el 1751.
 La Repblica de Paoli .
Per la Convenci de San Firenzu del 6 de setembre del 1752, Frana tornaria a la Repblica de Gnova l administraci de Crsega amb la garantia de participaci dels corsos a l administraci.  Ghjuvan Pietru Gaffori (1710-1753), general dels rebels, ocup el govern i intent refer el principat.  Aleshores el comissari genovs, Grimaldi, crid Cursay i Gaffori fou emmetzinat el 3 d octubre del 1753.  Aix provoca un estat d anarquia.  Els corsos residents a Roma planejaren entregar el govern a l orde de Malta, per la Cunsulta de Caccia de 24 d'abril del 1755 proclama que el domini de l illa passa a la representaci nacional; i el 13 de juliol, a la Cunsulta de Casabiana, convocada per Climente Paoli (1715-1793), fill de Ghjacintu, estableix un directori de cinc membres (Carlo Grimaldi, Climente Paoli, Santucci Tomassio i Simone Pietru Frediani), investida de poder i que el 15 de juliol del 1755 ofereix la presidncia al seu germ, Filipu Antoniu Pasquale Paoli (1725-1807), proclamat Generale. La Cunsulta s el Consell Suprem i Paoli, cap de l exrcit. 

Entre els primeres mesures de Paoli, fa redactar una Constituci fora democrtica aleshores, que s aprovaria el mes de novembre, amb una Cunsulta (poder legislatiu) escollida per sufragi universal4, rgan sobir que controla al Generale i que elabora lleis, el pressupost i escull un govern per majoria de dos teros.  Del govern en depenen els Sndics, caps de provncies i magistrats. Tamb t un Consell d Estat de Nou membres.  El govern escull el Generale o president.  Des del punt de vista judicial, el Podestas s el jutge de pau i de delictes menors, i batlle del seu municipi.  Tamb edita el primer diari en llengua corsa, el Ragguagku dell'Isola di Corsica, diari oficial del govern que aparegu del 1762 al 1769.

A les provncies hi havia una Rota civile, molt severa en l arranjament de comptes o venjances (les famoses vindettas corses) i en els delictes de sang, anomenada Ghjustizia Paolina.  Tamb impuls els conreus tradicionals, cre una flota mercant, introdu la patata, foment els pastures, la prospecci minaires i la industrialitzaci del pas.  Influt per Neuhoff, adopt el mateix himne i la bandera, i establ la capital del seu govern a Corte el 1758.  Tamb cre una moneda de plata i bronze, i organitz una milcia prpia amb dos regiments professionals al costat de les milcies populars.  I divid l illa en nou provncies: Corti, Nebbio, Casinca, Balagna, Orezza, Ornano, Cinarca, Vico i Campoloro.

No tothom el va acceptar. Mario Emmanuele Matra (m. 1757) es  va revoltar dos cops, d agost a octubre del 1755 i de gener a mar del 1757, tot proclamant-se general de la naci. Alhora, el14 d agost del 1756 Frana sign el Tractat de Compigne amb Gnova, pel qual els genovesos renuncien a l illa i els francesos ocupen els ports de Calvi, San Firenzu i Ajaccio.  Es retirarien, per, el 1759, ocupats en la Guerra dels Set Anys. 

Una de les coses que Paoli no pogu evitar fou les rivalitats entre les grans famlies corses.  Gnova promogu revoltes a Aleria, Castello, Fium Orbo i la traci dels Abbatucci. El 1761 els senadors anaren a Bastia, per la Cunsulta pos com a condici el reconeixement del govern nacional. Finalment, els darrers partidaris de Gnova foren sotmesos el 1762.  El 1764 mantindria correspondncia amb Rousseau per demanar-li un model de nova constituci, i el 1765 fundaria la primera universitat de Crsega a Corte.

Un cop a cabada la Guerra dels Set Anys, Frana impos a Gnova el segon Tractat de Compigne del 6 d'agost del 1764, pel qual cediren a Frana  durant quatre anys els seus drets sobre Crsega, i obt presidir les places majors i tractar directament amb els corsos la pacificaci del pas. El duc de Choiseul intent una nova mediaci; depos el cap de les tropes franceses, comte de Marbeuf, i negocia directament amb Paoli, qui d antuvi era partidari de la independncia corsa sota la protecci francesa.  Per Choiseul exig com a condici la rendici de les places exigides, cosa a la que Paoli es neg en rod.

Fracassat l acord amb Paoli, els genovesos es retiraren i signaren el Tractat de Versalles del 15 de maig del 1768, pel qual venien definitivament els drets sobre Crsega a Frana a canvi d un subsidi de dos milions de lires i dels bns perduts el 1763.  Aquest tractat, al qual s oposaren Napole Bonaparte, Piemont i Anglaterra, provoc la indignaci dels illustrats francesos com Voltaire, que veien en Paoli l ideal de la llibertat.  La diplomcia francesa, endems, neutraltiz l intervencionisme estranger, encara que Paoli deman en va ajut als britnics.

El 22 de maig del 1768 la Cunsulta de Corti crida a les armes tots els homes disponibles. La noblesa progenovesa, marginada per Paoli, ara esdevindr profrancesa.  El 9 d abril del 1769, finalment, el comte de Vaux, qui substitueix Chambelin, fins aleshores derrotat pels corsos, desembarca a l illa i ven les tropes corses el 8 de maig a Ponte Novo.  El 13 de juny Paoli i els seus partidaris s exilaren a Livorno (Toscana), on reberen suport d intellectuals com Pietro Verri. A l interior, per, encara continuaren alguns resistents guerrillers com l abat Dumenicu Leca Circinellu, a la regi de Guagno, on va jurar que mai es rendiria a Frana, i en Bonelli Zampagline a Bocognano.

 Referncies .
 Paul Arrighi (1973)  Histoire de la Corse PUF  Col. Que sais je, Pars;
 Ghjacumu Thiers, Aureli Argem i Roca; Jordi Baeres Dossier Crsega Altres Nacions nm 6  1984;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390656" title="Grard Larrousse" nonfiltered="865" processed="860" dbindex="150870">
 Grard Larrousse  va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 23 de maig del 1940 a Li, Frana.

Fora de la F1 va guanyar les edicions de les 24 hores de Le Mans dels anys 1973 i 1974.




 A la F1 .

Grard Larrousse va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 12 de maig del 1974 el GP de Blgica al circuit de Nivelles.

Va participar a un total de dues curses puntuables pel campionat de la F1, disputades a la temporada 1974 no aconseguint finalitzar cap cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

Anys desprs seria un dels fundadors de l'escuderia  de F1 Larrousse.


 Resultats a la Frmula 1 .



 
 Resum .



 Enllaos externs .

 Web oficial de Gerard Larrousse ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390657" title="Leo Kinnunen" nonfiltered="866" processed="861" dbindex="150871">
 Leo Kinnunen  va ser un pilot de curses automobilstiques fins que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 5 d'agost del 1943 a Tampere, Finlndia.


 A la F1 .

Leo Kinnunen va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 12 de maig del 1974 el GP de Blgica al circuit de Nivelles.

Va participar a un total de sis curses puntuables pel campionat de la F1, disputades a la temporada 1974 no aconseguint finalitzar cap cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .



 
 Resum .




 Enllaos externs .

 Web oficial de Leo Kinnunen ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390664" title="Universitat de Crsega Pasquale Paoli" nonfiltered="867" processed="862" dbindex="150872">

La Universitat de Crsega Pasquale Paoli s una universitat francesa que allotj ms de quatre mil estudiants des del curs 2005/2006. La seva seu, la mateixa que durant la seva fundaci, es situa a Corte, la ciutat de Pasquale Paoli. Va ser oberta en 1765, durant la Repblica de Crsega. Rousseau, Voltaire, Montesquieu la van visitar. En 1768 va ser tancada, amb el inici de la dominaci francesa a Crsega. 

Durant els anys seixanta fou una de les principals reivindicacions del nacionalisme cors, i desprs de queixes i protestes va reobrir una altra vegada en 1981.
 Organitzaci .
Est dividida en tres campus. El departament d'art (LLASH llenges, lletres, arts i cincies humanes) proposa un diploma professional de tres anys d'estudis de msica tradicional corsa. La Facultat de Cincia i Tcnica proposa tres llicenciatures (mster en francs) relacionades amb el medi ambient i les energies renovables: 
GIL, Gestion Intgre du Littoral ;
IngEco, Ingnierie Ecologique (ingenera ecolgica) ;
SEER, Systmes Energtiques et Energies Renouvelables (sistemes energtics i energia renovable) ;
Els Campus. 
El Palau Nacional, se situa a la Citadella, en el mateix lloc on estava durant la seva primera poca. En aquest edifici es troba: 
El deg ;
El vice deg ;
El secretari general i dels serveis administratius ;

El Campus Camaran, del cognom de l'antic amo del terreny, (ho va vendre perqu es construx el campus). Va ser el primer Campus obert en 1981. Aquest allotja: 
la facultat de Lletres, Llengua, Art o Cincia Humana ;
la facultat de Dret, Cincia Social i Economia ;
la biblioteca universitria ;
els serveis administratius ;
el CROUS ;
la cafeteria universitria ;
El Campus Grossetti on estan situats: 
la facultat de Cincia i tcnica ;
l'Institut Universitari de Tecnologia ;
el departament sanitari;

 Enllaos externs .
web oficial de la Universitat de Crcega Pasquale-Paoli ;
Facultat de cincia i Tcnica;
WCORTE : Associaci dels estudiants de la Universitat Pasquale Paoli;
Associaci dels estudiants del mster SEER;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390672" title="Barranc de Ferruat" nonfiltered="868" processed="863" dbindex="150873">

El barranc de Ferruat s un barranc del terme municipal d'Isona i Conca Dell que s'origina dins de l'antic terme de Benavent de la Conca i va a abocar-se en el torrent del Barril sota mateix del castell de Llord, dins de l'antic terme d'Isona.

Es forma a 1.080 m. alt., a la zona on el Serrat de la Font del Poble es desvia del Serrat de Santa Eullia, al nord del primer i al sud del segon. A partir d'aquest moment segueix cap a ponent, per inflexionant en forma d'arc gradualment cap al nord, sobretot a partir del moment que arriba a l'alada del poble vell de Biscarri.

Finalment, aiguavessa en el Torrent del Barril en el lloc on aquest torrent s tamb anomenat barranc de l'Obac de l'Esglsia, entre Biscarri i el castell de Llord, just a sota del poblat de Castill, a 778 n. alt. T una llargria d'uns 1.700 m., en els quals salva un desnivell de 300 metres.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390679" title="George Uhlenbeck" nonfiltered="869" processed="864" dbindex="150874">
George Eugene Uhlenbeck (6 de desembre de 1900, Batavia, Indies Orientals Holandeses   31 d'octubre de 1988, Boulder_(Colorado)) va ser un fsic teric neerlands-estadounidenc. Va introduir el concepte de l'espn, que postula que els electrons giren sobre un eix, amb Samuel Abraham Goudsmit, pel qual van ser guardonats amb la Medalla Max Planck al 1964. Uhlenbeck tamb va ser premiat amb la Medalla Lorentz al 1970 y el Premi Wolf en Fsica al 1979.

Va ser deixeble del fsic i matemtic austrac Paul Ehrenfest.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390680" title="Francesc de Mox i de Sentmenat" nonfiltered="870" processed="865" dbindex="150875">
Francesc de Mox i de Sentmenat fou un poltic catal, fill de la marquesa de Sant Mori. Vinculat a l'esport catal, fou president del FC Barcelona el 1913-1914 i del Reial Club de Tennis Barcelona de 1911 a 1920, aix com gerent econmic de la revista Stadium. Tamb fou escollit diputat pel districte de Vilademuls (Girona) a les eleccions generals espanyoles de 1919 per la Unin Monrquica Nacional.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390683" title="Racionalisme arquitectnic" nonfiltered="871" processed="866" dbindex="150876">
El racionalisme arquitectnic s una corrent sorgida a Europa desprs de la Primera Guerra Mundial que defensa el funcionalisme dels edificis, l'absncia de decoraci, la ruptura amb els valors histrics i la influncia de la producci industrial.

Els seus precedents ms immediats els podem trobar en arquitectes com Adolf Loos i Otto Wagner entre d'altres.

A Alemanya el racionalisme est representat per Walter Gropius, fundador de la Bauhaus, i el seu co laborador Ludwig Mies van der Rohe. Als Pasos Baixos els integrants del grup De Stijl (L'Estil) defensen aquests postulats, apreciables en obres com la Casa Schrder (1924), obra de Gerrit Rietveld. Independent d'ambds grups, el sus Le Corbusier s altra de les personalidats ms destacades i influents d'aquesta corrent que s'estengu arreu del mn.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390684" title="Josep Llari i Areny" nonfiltered="872" processed="867" dbindex="150877">
Josep Llari i Areny (Estada, Somontano de Barbastre, 1865 - Tremp, 1941) fou un advocat i poltic catal. Fou diputat pel districte de Tremp per la Solidaritat Catalana a les eleccions generals espanyoles de 1907, per la Conjunci Republicano-Socialista a les de 1910, i pel Partido Reformista a les eleccions generals espanyoles de 1914, 1916 1918, i 1919. Fou candidat republic independent a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, per no fou escollit. En acabar la guerra civil espanyola fou jutjat en consell de guerra, per va morir abans de sortir la sentncia.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels diputats;
 Repressi econmica i franquisme: l'actuaci del tribunal de responsabilitats poltiques a la provncia de Lleida Conxita Mir Publicacions de l'Abadia de Montserrat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390687" title="Antoni Albafull i Vidal" nonfiltered="873" processed="868" dbindex="150878">
Antoni Albafull i Vidal fou un advocat i poltic catal. Havia estat cap del Partit Conservador a Tarragona, amb el que fou candidat a les eleccions generals espanyoles de 1907, per fou derrotat pels candidats de la Solidaritat Catalana. Desprs va ingressar a la Lliga Regionalista, amb la que fou diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1916 i per Tarragona a les de 1919.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Els senadors conservadors per Isidre Molas (UAB);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390688" title="Miquel Colom i Cardany" nonfiltered="874" processed="869" dbindex="150879">
Miquel Colom i Cardany (Valls, 1887 - 1936) fou un advocat i poltic catal. Fou diputat pel Partit Conservador (fracci d'Antoni Maura) a les eleccions generals espanyoles de 1919. En esclatar la guerra civil espanyola era regidor de l'ajuntament de Madrid; fou arrestat per milicians del Comit local de Milcies Antifeixistes i assassinat. El 1941 fou declarat fill illustre de Valls.

 Enllaos externs .
 Fills illustres de Valls;
 Arrest de Miquel Colom;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390695" title="Cementiri de Passy" nonfiltered="875" processed="870" dbindex="150880">



El cementiri de Passy (cimetire de Passy, en francs) s un cementiri clebre de Pars, situat a la rue du Commandant Schlsing, 2, al 16 districte.

Al comenament del segle XIX, diversos nous cementiris van reemplaar els antics de Pars. Fora dels lmits de la capital van ser creats el cementiri de Montmartre al nord, el cementiri del Pre-Lachaise, el cementiri de Belleville a l'est, i el cementiri de Montparnasse al sud. Al cor de la ciutat, va ser construt el cementiri de Passy.

Obert el 1820 als barris residencials i comercials elegants de la riba dreta prop de l'avinguda dels Champs-lyses, aquest petit cementiri havia esdevingut el 1874 la necrpoli aristocrtica de Pars. s l'nic cementiri de la ciutat dels que la sala d'espera t calefacci.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, el mur del cementiri de Passy va ser guarnit amb un baix relleu en honor dels soldats. Aquest magnfic cementiri s ombrejat per castanyers i la Torre Eiffel el domina des de la riba oposada del Sena.

Algunes persones clebres que hi sn enterrades.


 Bao-Dai, (1913-1997) 13 i darrer emperador del Vietnam;
 Natalie Clifford Barney, (1876-1972) dona de lletres americana;
 Edmond Barrachin, (1900-1975) poltic francs;
 Jean-Louis Barrault, (1910-1994) actor;
 Louis-Ernest Barrias, (1841-1905) escultor;
 Julia Bartet, (1854-1941) actriu, sobrenomenada la Divine Bartet;
 Marie Bashkirtseff, (1859-1884) pintora;
 Maurice Bellonte, (1896-1984) aviador;
 Tristan Bernard, (1866-1947) escriptor;
 Julie Bienvene, (1860-1950) mariscal Foch;
 douard Bourdet (1887-1945, Autor dramtic francs, administrador de la Comdie-Franaise.
 Francis Bouygues, (1922-1993) fundador del grup de BTP Bouygues;
 Ren Boylesve, (1867-1926) escriptor, acadmic;
 Romaine Brooks, (1766-1842) pintora;
 Emmanuel de Las Cases, (1766-1842) l'autor del Memorial de Sainte-Hlne;
 Natalia Cheremetievskaa, (1880-1952) princesa Romanovskaa-Brassova de Rssia;
 Jean Chiappe (1878-1940) poltic i administrador francs;
 Dieudonn Costes, (1892-1973) aviador;
 Francis de Croisset, (1877-1937) autor dramtic francs;
 Marcel Dassault, (1892-1986) constructor d'avions;
 Claude Debussy, (1862-1918) compositor;
 Diamant-Berger Maurice (Andr Gillois), escriptor, animador rdio, resistent al costat del General De Gaulle;
 Ghislaine Dommanget, (1900-1991) princesa, esposa de Llus II de Mnaco;
 Jean Drucker, (1941-2003) narque (promoci Turgot), pioner de l'audiovisual francs.
 Henri Farman, (1874-1958) pioner de l'aviaci;
 Edgar Faure, (1908-1988) poltic francs, President del Consell;
 Lucie Faure, (1908-1977) dona de lletres, novellista, directora de revista.
 Gabriel Faur, (1845-1924) compositor;
 Herv Faye, (1814-1902) astrnom;
 Fernandel, (1903-1971) actor;
 Emmanuel Frmiet, (1824-1910) escultor;
 Maurice Gamelin, (1872-1958) oficial militar;
 Loulou Gast, (1908 - 1995) compositor francs.
 Rosemonde Grard, (1866-1953) escriptor;
 James Gordon Bennett jnior, (1841-1918) propietari del New York Herald, fundador de lInternational Herald Tribune;
 Virgil Gheorghiu, (1916-1992), escriptor;
 Jean Giraudoux, (1882-1944) escriptor;
 Gabriel Hanotaux, (1853-1944) diplomtic i historiador;
 Paul Hervieu, (1857-1915) escriptor;
 Jacques Ibert, (1890-1962), compositor;
 Charles Luizet, (1903-1947), prefecte de policia de Pars;
 Georges Mandel, (1885-1944) poltic assassinat per la Milcia;
 douard Manet, (1832-1883) pintor;
 Andr Messager, (1853-1929) compositor, director d'orquestra, director de l'pera Garnier;
 Alexandre Millerand, (1859-1943) President de la Repblica francesa;
 Octave Mirbeau, (1848-1917) periodista, crtica d'art;
 Berthe Morisot, (1841-1895) pintor;
 Claude Mulot, (1942-1986) realitzador i guionista;
 Leila Pahlavi, (1970-2001) princesa iraniana;
 Gaston Palewski, (1901-1984) poltic francs;
 Jean Patou, (1887-1936) creador de mode i de perfum;
 Franois Prier (1919-2002) actor;
 Gabrielle Charlotte Rju anomenada Rjane, (1856-1920) actriu;
 Madeleine Renaud, (1900-1994) actriu;
 Marcel Renault, (1872-1903) industrial autombil;
 Georgui Mikhalovitch Romanov, (1910-1931) nebot del tsar Nicolau II de Rssia;
 Andr Siegfried, (1875-1959) escriptor;
 Haroun Tazieff, (1914-1998) vulcanleg;
 Sidney Gilchrist Thomas, (1850-1885) enginyer angls;
 Marie Ventura, actriu, soci de la Comdie-Franaise;
 Rene Vivien, (1877-1909) escriptora i poetissa;
 Louis de Wecker, (1832-1906) oftalmleg;
 Pearl White, (1889-1938) actriu americana;

Galeria.



Fitxer:Mandel-grave.jpg|Georges Mandel
Fitxer:Bashkirtseff-grave.jpg|Marie Bashkirtseff
Fitxer:Pearl-White-grave.jpg|Pearl White



Enllaos externs.



 El cementiri de Passy: celebritats i curiositats;
 Cementiri de Passy a Google Maps;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390699" title="Comandncia" nonfiltered="876" processed="871" dbindex="150881">


La comandncia (  en pinyin: jn) fou un histric nivell administratiu de la Xina. Durant la Dinastia Zhou (c. 1046-256 aC), s un nivell per sota d'un districte ( / ). Qin Shi Huang (221-210 aC r.), qui unific els Estats Guerrers en un gran imperi sper-centralitzat, va invertir la jerarquia i les comandncies passaren a superiors que'ls districtes. Durant la Dinastia Han (CE 202 - 220 aC), la comandncia es va convertir en la unitat bsica de l'administraci governamental local, cada comandncia es dividia en comtats. Quan un subordinat i semi-autnom regne s'aboli, es substitua per un o diverses comandncies directament baix el control del govern central. Les Dinasties Sui (581-618) i Tang (618-907) dinasties aboliren les comandncies i les reemplaaren amb zhou ( ) o prefectures.

Vegeu tamb.
Comandncia Lelang;
Comandncia Daifang;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390700" title="Alcassaba" nonfiltered="877" processed="872" dbindex="150882">


L' alcassaba (de l'rab qasaba,     , 'ciutadella') s un recinte fortificat dins d'una poblaci emmurallada, amb funci de defensa militar.

 Enllaos externs .

 Alcazaba de la Alhambra de Granada;
 La Alcazaba de la Alhambra en Granada;
 Alcazaba de Mlaga;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390706" title="Llista de califes omeies de Crdova" nonfiltered="878" processed="873" dbindex="150883">
Llista dels califes omeies de Qrtuba des que Abd-ar-Rahman III es va proclamar califa en 929 fins a l'abolici del califat en 1031.

 Abd-ar-Rahman III, 929-961;
 Al-Hkam II, 961-976;
 Hixam II, 976-1009;
 Muhmmad II al-Mahd, 1009;
 Sulayman al-Mustan, 1009-1010;
 Hixam II, 1010-1013 (2a vegada);
 Sulayman al-Mustan, 1013-1016 (2a vegada);
 Al ibn Hammud an-Nssir, 1016-1018 (califa hammudita);
 Al-Qssim ibn Hammud al-Mamun, 1018 (califa hammudita);
 Abd-ar-Rahman IV, 1018;
 Al-Qssim ibn Hammud, 1018-1021 (califa hammudita) (2a vegada);
 Yahya I ibn Al, 1021-1023 (califa hammudita);
 Al-Qssim ibn Hammud, 1023 (califa hammudita) (3a vegada);
 Abd-ar-Rahman V, 1023-1024;
 Muhmmad III al-Mustakf, 1024-1025;
 Yahya I ibn Al, 1025-1027 (califa hammudita) (2a vegada);
 Hixam III, 1027-1031;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390710" title="Palau Nacional (Mxic)" nonfiltered="879" processed="874" dbindex="150884">
El Palau Nacional, situat al centre de la ciutat de Mxic, s un palau construt el segle XIV, i que funcionaria com a residncia i oficina del virrei de la Nova Espanya, i posteriorment en la seu oficial dels poders executiu i legislatiu durant el segle XIX. 

Construt sobre les runes del palau de l'emperador asteca Moctezuma II, va servir com a residncia d'Hernn Corts i posteriorment dels virreis de la Nova Espanya. Durant el primer i segon Imperi Mexic, fou conegut com a Palau Imperial. Tot i que ja no s la residncia ni l'oficina del president de Mxic, la qual s'ha traslladat a Los Pinos, el Palau Nacional encara s la seu del Ministeri d'Hisenda. La seu del poder legislatiu, el Congrs de la Uni, en l'actualitat s el Palau de San Lzaro.  El Palau Nacional tamb alberga diverses galleries, jardins, sales i murals de Diego Rivera. A principis del segle XX, el president Porfirio Daz va traslladar al Palau Nacional la campana de l'esglsia del poble de Dolores Hidalgo, Guanajuato que va tocar el mossn Miguel Hidalgo y Costilla la nit del 15 de setembre de 1810 per declarar la independncia de Mxic. Des d'aleshores, cada any, la nit del 15 de setembre, el president en funcions a Mxic toca la campana, intallada a la faana del Palau Nacional, en remembrana de la declaraci d'independncia. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390712" title="Llista d'emirs omeies de Crdova" nonfiltered="880" processed="875" dbindex="150885">
Llista dels emirs omeies de Qrtuba des que Yssuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihr, per consell d'As-Sumayl ibn Htim al-Kilab, va abdicar del ttol d'emir i va reconixer al prncep omeia Abd-ar-Rahman com a nou emir i fins que Abd-ar-Rahman III es va proclamar califa en 929.

 Abd-ar-Rahman I, 756 788;
 Hixam I, 788 796;
 Al-Hkam I, 796 822;
 Abd-ar-Rahman II, 822 852;
 Muhmmad I, 852-886;
 Al-Mndhir, 886-888;
 Abd-Allah, 888 912;
 Abd-ar-Rahman III, 912 961;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390722" title="Mo" nonfiltered="881" processed="876" dbindex="150886">

El concepte mo s un genere del manga i s una definici de certes persones. Una persona moe vindria a ser una persona tendre, innocent, dola, intelligent, amable pero que a vegades pot arribar a ser sapastre i tenir accidents una mica curiosos i menors. Moe significa literalment fluixedat, pero quan es fa servir en el manga es refereix a una persona maca, maldestra, etc... I que t'inspira moltes vegades el voler abraar-la de lo maca que s.

Enllaos externs.
Towards a Cartography of Japanese Anime: Anno Hideaki's >>Evangelion<< - A travs d'una entrevista que tracta d'Evangelion l'article dna llum sobre els orgens del fenomen Moe;
Superflat Cultural Critic Hiroki Azuma Descriu l'esttica Otaku;
Mondo Japan 2004: Nou idioma del mn Otaku "MOE";

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390723" title="Kawaii" nonfiltered="882" processed="877" dbindex="150887">
Kawaii s un adjectiu japons, sense gnere i que es pot otorgar a qualsevol cosa.
S'escriu amb dos kanjis  que significa "tolerable", "passable" o "possible" i  , que s'ignifica "amor". Quan unim els dos kanjis es llegeix "kawaii" i podem trobar altres paraules com "kawayui", "kawairashi", "kawaigaru", "kawaige" que signifiquen: "adorable", "dol", "enamorar-se", "encantar-se" i "l'encant d'un nen innocent".

Amb el pas del temps al Jap es va comenar a fer servir aquest concepte entre els adults i no noms per parlar d'un objecte o un beb. Aquesta paraula es pot trobar en la cultura otaku principalment.

Vegeu tamb.
Moda;
Bellesa;
Moe;
Otaku;
Lolicon;
Pikachu;
Hello Kitty;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390724" title="Dialecte bisca" nonfiltered="883" processed="878" dbindex="150888">

El dialecte bisca (bizkaiera o Bizkaiko euskerea en uscar) o occidental (mendebaldekoa en uscar) s un dialecte(euskalki en uscar) de la llengua basca parlat a Biscaia i a part de Guipscoa i laba. Com el dialecte sulet sn dels ms allunyats del uscar estndard (batua).

La instituci que regula la llengua basca, Euskaltzaindia ha elaborat una norma per al bisca escrit que se centra sobretot en la morfosintaxi 

D'acord amb l'estudi realitzat per Yrizar el 1970 aquest dialecte el parlaven unes 200.000 persones que en els anys 80 ja serien 300.000.

El bisca, malgrat que la llengua oficial (tant a la Comunitat autnoma basca com a Navarra) s el batua, se segueix emprant en perodics, emissions de rdio, televisions locals i en certes obres literries.

Els lmits del dialecte bisca es corresponen amb la tribu prerromana dels caristis. 

Hi va haver un moviment anomenat per Koldo Mitxelena com  hiperbisca (Hiperbizkaiera) en el segle XIX i principis del XX que propugnava diferenciar el mxim possible aquest dialecte de la resta de dialectes bascos i que per tant actuava com a fre de l'estandaritzaci lingstica que finalment es va produir el 1968.

Sabino Arana empr el dialecte bisca en les seves obres i per formar els neologismes per aix avui encara en el Partit Nacionalista Basc hi ha l'Euzkadi Buru Batzar (reuni principal d'Euzkadi) essent Batzar la paraula biscaina per reuni. Tamb el nom de dona "Edurne" deriva de la paraula biscaina per referir-se a la neu "Edur" (Elurr en batua) 
 Literatura .

Les balades recollides per Esteban Garibay (1533-1599) sn els primers testimonis del dialecte bisca. ;
En el segle XIX les obres de Juan Antonio Moguel, Pedro Antonio Aibarroi Txomin Agirre;
En el segle XX Eusebio Erkiaga;


 Fonologia  .

 En moltes paraules la "U" en comptes de la "I" de l'estndard : hUri/hiri, hUrUn/hirin, Ule/ile, Urten/erten/irten, Uger egin/igeri egin, Uzen/izen... ;

 Quan la paraula acaba en a i s'afegeix l'article (a): -a + a > -ea. Neska + a > neskea (noia).

 Les sibilants es redueixen: s,z > s i tz, ts > tz. ;

 En moltes paraules que en els altres dialectes tenen una "E" passen a tenir una "A": bArri vs. berri (nou), andrA vs. andre (senyora).

 K > G: erabaGia vs. erabakia, jaGi vs. jaiki.

 ITZ > ITX (a vegades ITT): (h)aritz > areTX, (h)aitz > aTX, gaitz > gaTX.
 
 IZ > IX: (h)aize > aXe, gaizean > goXean, eleiza > eleXa.

 Vocabulari bisca comparat amb l'estndard .

En general el vocabulari del bisca est ms romanitzat que la resta de dialectes. Sn diferents , entre altres termes, les dels dies de la setmana i la dels mesos de l'any.

 abade: apaiz (abat).
 agorril: abuztu (agost).
 aitite/aittitte/aitxitxe: aitona (avi).
 amaitu/ama(i)txu: bukatu (acabar).
 amama: amona (via).
 amata(t)u: itzali (amagar).
 bagil: ekain (juny).
 baltz: beltz (negre).
 bariku: ostiral (divendres). ;
 baso: mendi (muntanya).
 batzar: bilera (reuni).
 berba: hitz (paraula).
 berakatz: baratxuri (all).
 domeka: igande (diumenge).
 ederto: ederki (magnfic).
 edur: elur (neu).
 eguazten: asteazken (dimecres).
 eguen: ostegun (dijous).
 erdu: etorri (imperatiu) (vine).
 garagarril: uztail (juliol).
 gitxi: gutxi (poc).


 Enllaos externs .
 Web sobre l'euskara dialectal;
 Bizkaiera hiztegitxoa;
 Koldo Zuazo: Los "euskalkis" actuales tienen su origen en la Edad Media;
  Badihardugu Euskara Elkartea. Deba Ibarreko Euskara Elkartea;
  bizkaiera.net;
  labayru.com;
  Bizkaiera hiru.com webgunean;
  Mendebalde Kultur Alkartea;
  Bizkaiera hiztegitxoa;
 Koldo Zuazo, "Euskalkien jatorriaz eta bilakaeraz", Berria 2007-XII-9;
 Bizkaierazko euskalduntzeari buruzko erreportajea ARGIAn (2006-10-1);
 Getxoko bizkaiera ikasleei buruzko erreportajea ARGIAn (2008-04-20);
 Koldo Zuazoren, "Euskara Araban", Uztaro 21. zk;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390725" title="Emigraci blanca" nonfiltered="884" processed="879" dbindex="150889">



L'expressi emigraci blanca, utilitzada sobretot a Frana, el Regne Unit i els EUA, es refereix als emigrants russos que van abandonar el seu pas entre el 1917 i el 1922 arran de la revoluci del 1917 i de la subsegent guerra civil; sovint aquests emigrants eren opositors al nou rgim rus. Els emigrants i la poblaci dels pasos receptors solien fer servir una expressi menys connotada polticament: primera onada d'emigrants (                     ). A la Uni Sovitica, fins al final dels anys vuitanta del segle XX
el terme emigraci blanca (            ) es va fer servir de manera despectiva; des d'aleshores tamb s ms habitual parlar de primera onada d'emigrants.

Molts emigrants blancs formaven part del Moviment Blanc o li donaven suport, tot i que sovint es parla d'emigraci blanca per referir-se a qualsevol persona que va deixar el pas a causa del canvi de rgim; per exemple, els menxevics o els socialistes revolucionaris s'oposaven als bolxevics per no formaven part del Moviment Blanc, i encara hi havia altres emigrants que simplement eren apoltics. En qualsevol cas, el terme se'ls va aplicar a ells i als seus descendents, sempre que tot i viure a l'estranger conservessin la identitat russa, cristiana i ortodoxa. El terme emigrants blancs (             ,                ) es feia servir molt ms a la Uni Sovitica, on tenia una connotaci molt negativa, que no pas entre els emigrants mateixos, que preferien anomenar-se simplement emigrants russos (                 ), o b militars russos emigrats (                         ) si havien format part del Moviment Blanc.

La majoria se'n van anar de Rssia entre el 1917 i el 1920 (les estimacions oscillen entre els nou-cents mil i els dos milions), tot i que alguns van aconseguir marxar als anys vint i trenta o es van haver d'exiliar forats pel govern rus, com en el cas del filsof Ivan Ilyin. Entre els emigrants blancs hi havia gent de tots els orgens tnics i classes socials, des de cosacs, soldats o oficials de l'exrcit fins a empresaris i latifundistes que havien perdut les seves possessions, intellectuals, funcionaris de l'imperi Rus i membres dels governs antibolxevics que s'havien constitut durant la guerra civil. 

Distribuci.
En un primer moment, la majoria d'emigrants van fugir del sud de Rssia i Ucrana cap a Turquia i desprs van passar als pasos eslaus de l'Europa de l'Est, com ara el Regne de Iugoslvia, Bulgria, Txecoslovquia i Polnia. Un gran nombre tamb van fugir cap a Estnia, Letnia, Litunia, Finlndia, Alemanya i Frana. Berln i Pars van veure crixer unes prsperes comunitats d'exiliats.

Molts civils i oficials de l'exrcit que vivien o estaven destinats a Sibria i a l'Orient Lluny rus van anar cap a Xangai] i altres punts de la Xina, l'sia Central, el Turquestan Oriental i el Jap.

Durant i desprs de la Segona Guerra Mundial, molts emigrants russos es van traslladar al Regne Unit, els EUA, el Canad, el Per, el Brasil, l'Argentina i Austrlia.

Inclinacions ideolgiques.
En general, l'emigraci blanca era anticomunista i pensava que la Uni Sovitica i el seu llegat no eren russos. Consideraven que el perode del 1917 al 1991 havia estat un perode d'ocupaci per part del rgim sovitic, internacionalista i anticristi.

Un percentatge significatiu d'emigrants blancs es podrien descriure com a monrquics, tot i que molts van adoptar una actitud no predeterminada (nepredreshentsi), i defensaven que l'estructura poltica de Rssia s'hauria de decidir mitjanant un referndum popular.

Molts emigrants blancs creien que la seva missi mentre visquessin a l'estranger era preservar la cultura russa i la manera de viure d'abans de la revoluci per reintroduir-les quan caigus la URSS.

Alguns exiliats, com el bisbe Joan de Xangai i San Francisco (canonitzat per l'Esglsia ortodoxa russa a l'estranger), van defensar que tenien una missi religiosa. El 1938, el bisbe Joan va dir al Concili de la Dispora:

Als russos a l'estranger se'ls ha concedit la possibilitat de brillar arreu del mn amb la llum de l'ortodxia, i altres pobles, veient les seves bones accions, podran glorificar Nostre Senyor, que s al cel, i obtenir la salvaci per a ells.

Bona part de l'emigraci blanca tamb creia que tenia el deure de combatre activament la dictadura sovitica, i alimentava l'esperana d'alliberar Rssia. Aquesta ideologia la defensava principalment el general Piotr Wrangel, que deia que amb la derrota de l'Exrcit Blanc la batalla per Rssia no s'ha acabat, simplement ha adoptat noves formes.

El capit Vassili Orekhov, veter de l'Exrcit Blanc i editor de Sentry ('Sentinella'), resumia aquesta idea de responsabilitat amb les paraules segents:

Hi haur un moment  creieu-ho , hi ser, en qu la Rssia alliberada ens preguntar a cadasc de nosaltres: "Qu has fet per accelerar el meu ressorgiment?". Fem el que s correcte, que no ens haguem de posar vermells, per estiguem orgullosos de la nostra vida a l'exili. Privats temporalment de la nostra Mare Ptria, conservem tots plegats no noms la nostra fe en la terra, sin tamb el ferm desig d'aconseguir gestes, l'esperit de sacrifici, i la voluntat de crear una famlia unida i ben avinguda de la qual formem part tots els que no abaixarem els braos en la lluita pel seu alliberament.

Organitzacions i activitats.

Els exiliats van crear diverses organitzacions per combatre el rgim sovitic, com ara la Uni Militar Russa, la Fraternitat de la Veritat Russa i la NTS (Aliana Nacional dels Solidaristes Russos), que van ser un clar objetiu de la policia secreta sovitica, que mirava d'infiltrar-s'hi (per exemple, l'operaci TREST i l'operaci Lnia Interna). A ms, durant la Guerra Civil espanyola setanta-cinc veterans de l'Exrcit Blanc van lluitar al bndol feixista.

Alguns emigrants blancs van desenvolupar simpaties sovitiques, per la qual cosa se'ls va conixer amb el nom de patriotes sovitics. Aquests exiliats van crear organitzacions com ara els Mladorossi, monrquics; els eurasiatistes, favorables a una entesa ms estreta entre Europa i Rssia, i els Smenovekhovtsi, antics menxevics, cadets i octubristes que defensaven una certa relaci amb la URSS.

Durant la Segona Guerra Mundial, molts emigrants blancs van collaborar amb el Moviment Rus d'Alliberament. On the other hand, a significant number participated in anti-Nazi movements such as the French resistance. During the war, the white migrs came into contact with former Soviet citizens from German-occupied territories who used the German retreat as an opportunity to flee from the Soviet Union or were in Germany and Austria as POWs and forced labourers and preferred to stay in the West, often referred to as the second wave of emigres (often also called DPs - displaced persons, see Displaced persons camp). This smaller second wave fairly quickly began to assimilate into the White emigre community.

After the war, active anti-Soviet combat was almost exclusively continued by NTS: other organizations either dissolved, or began concentrating exclusively on self-preservation and/or educating the youth. Various youth organizations, such as the Russian scouts in exile became functional in raising children with a background in pre-Soviet Russian culture and heritage.

The white migrs, acting to preserve their church from Soviet influence, formed the Russian Orthodox Church Abroad in 1924. The church continues its existence to this day, acting as both the spiritual and cultural center of the Russian Orthodox community abroad. On May 17th 2007, the Act of Canonical Communion with the Moscow Patriarchate reestablished canonical ties between the Russian Orthodox Church Abroad and the Russian Church of the Moscow Patriarchate, after more than eighty years of separation.

Emigrants notables.

Figures poltiques i militars:

Gran duc Ciril Vladmirovitx Romanov;
Gran duc Nicolau Nikolevitx;
Viktor Txernov;
Anton Denikin;
Aleksandr Gutxkov;
George Ignatieff;
Pavel Miliukov;
Bar Piotr Wrangel;
Piotr Berngardovitx Struve;
Ariadna Tirkova-Williams;

Figures religioses:

Metropolit Anthony (Bloom) de Sourozh;
Georges Florovski;
Mare Maria;
Alexander Schmemann;
Joan de Xangai i San Francisco;
Metropolit Vitali Ustinov;

Historiadors i filsofs:

Nikolai Berdiev;
Sergei Bulgkov;
Ivan Ilyin;
Vladmir Losski;
Dmitri Obolenski;
Michael Rostovtzeff;
Lev Xestov;
George Vernadski;
Nicholas Zernov;

Artistes (actors, escriptors, compositors, msics):
Mark Aldanov;
Andr Andreiev;
Yul Brynner;
Ivan Aleksievitx Bunin;
Alexandra Danlova;
Sergei Diguilev;
Dmitri Nabokov;
Olga Preobrajenska;
Sergei Rachmaninoff;
Vladimir Nabokov;
Ayn Rand;
Anna Pavlova;
Igor Stravinsky;

Cientfics i inventors:
Alexander Procofieff de Seversky;
Igor Sikorsky;
Otto Struve;
Vladimir Zvorykin;

Altres figures:
Alexander Alekhine;
Natalia, Princess Brassova;
Wassily Leontief;
Alexander Obolensky;
Oleg Pantyukhov;
Nicholas V. Riasanovsky;
Boris Skossyreff;
Pitirim Sorokin;
Victor Starffin;
Alexandra Tolstaya;
Marie Vassiltchikov;
Vladimir Yourkevitch;

White Emigre organizations and entities.

Orthodox Church Jurisdictions:
 Russian Orthodox Church Outside Russia (    ,                   );
 Patriarchal Exarchate for Orthodox Parishes of Russian Tradition in Western Europe (                  );
 Orthodox Church in America (   ,           ) - was not entirely founded by White Emigres but includes a significant percentage of White emigre parishes.

Organitzacions militars o semimilitars:
 Russian All Military Union (    );
 The Don Cossack Host;
 The Kuban Cossack Host;
 The Terek Cossack Host;
 The Russian Corps Combatants (                           );
 The Association of Cadets (                                                );

Organitzacions poltiques:

 The National Alliance of Russian Solidarists (   );
 The Congress of Russian Americans;
 The Russian Imperial Union Order (   - );
 The High Monarchist Union (                          );
 The Mladorossi;
 The Russian All National Popular State Movement (     );
 The Union of Battle for the Liberation of the Peoples of Russia (     ) - was founded by the "second wave" emigres but also included many White emigres.

Youth organizations:

 Organization of Russian Young Pathfinders (    );
 National Organization of Russian Scouts (    );
 National Organization of Rangers (or "Knights") (   ,       );
 National Association of Russian Explorers (    );
 Russian Christian Students Movement (    );
 Orthodox Organization of Russian Pathfinders (    );
 Russian Sokol (             );

Charitable organizations: 

 The Tolstoy Foundation;

See also.
 Second wave of Russian emigration;
 Third wave of Russian emigration;

References.
 M.V. Nazarov, The Mission of the Russian Emigration, Moscow: Rodnik, 1994. ISBN 5-86231-172-6;

External links.
 Russia Abroad: A comprehensive guide to Russian Emigration after 1917 Biographical databases. Photoarchive. Research results accompanied by original documents, paper extracts.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390728" title="Sixto Marco Marco" nonfiltered="885" processed="880" dbindex="150890">
Sixto Marco Marco fou un pintor valenci, nascut a Elx (Baix Vinalop) en 1916. Actuava en els camps artstics de la pintura i l'escultura i va ser prou polifactic com artista. Apleg incls a actuar al drama sacre-lric d'origen medieval del Misteri d'Elx, representant la figura de Sant Joan.

En 1956 expos per primera volta a Alacant. L'exposici const de 30 olis tractant principalment escenes del MISTERI. L'art de Sixto va tindre una bona rebuda. I es va internacionalitzar per l'xit, cosa que li va fer viatjar per tota Europa. 

Va morir a l'any 2002. Un Institut de Secundria d'Elx porta el nom de l'artista per retre-li homenatge.

Enllaos externs.
 Pgina Web Oficial de Sixto Marco;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390729" title="Esteban Garibay" nonfiltered="886" processed="881" dbindex="150891">

Esteban Garibay y Zamalloa o Esteban Garibai (1533 - 1600) va ser un escriptor basc.

Va nixer a Arrasate i va estudiar a la Universitat d'Oati i particip en la vida local guipuscoana. Va fixar la seva residncia entre Toledo i Madrid. Intent recuperar la condici de "Regne" per a la provncia de Guipscoa per no ho aconsegu en faltar-li el suport de le Juntes Generals del territori histric. Va ser nomenat cronista de Sa Magestat el 1592. La majoria dels seus treballs els va fer en castell per empr el basc (en dialecte bisca) i va recollir molts refranys, canons i cants fnebres (eresiak).

Obres en castell. 
Los Quarenta Libros del Compendio Historial (1556-1566),publicats per Plantino, a Ambers, 1570-1572).
Origen, discursos e ilustraciones de las dignidades seglares de estos reynos (1596). ;
Letreros e insignias reales de todos los serensimos Reyes de Oviedo, Len y Castilla (1593). ;
Ilustraciones Genealgicas de los Catholicos Reyes de las Espaas;
 
Enllaos externs.
Biografia i estudi de la seva obra;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390732" title="Nu (Renoir)" nonfiltered="887" processed="882" dbindex="150892">

  Nu s una pintura a l'oli realitzada per Auguste Renoir el 1876 i que actualment s'exposa al Museu Puixkin de Moscou. 

El quadre que representa una dona jove i nua s'ha conegut sota ttols diferents: tude, Baigneuse, o Nue. L'artista es recrea en l'encant de la seva model - la seva pell tendra, translcida, les seves corbes voluptuoses, els seus ulls blaus, els seus cabells de seda suaus. Totes aquelles qualitats es rendeixen a travs del color, la seva riquesa inacabable de matisos i ombres subtils, la seva lluminositat i radincia. 

Renoir va sentir profunda admiraci per les figures femenines nues, sent una constant a la seva producci, mostrant en totes elles a l'artista classicista amb influncies de Rubens o Tiziano. No debades aquest tipus d'imatges servir a l'artista per recuperar una forma que anava perdent l'Impressionisme i que ell no desitjava oblidar, potser pel seu aprenentatge com a decorador de porcellanes. Sabem el nom de la model, Anne, que posa en una postura forada, amb el cos cap a dins i el rostre mirant l'espectador. Un bon nombre de teles blanques forma el fons, en sintonia amb la pell daurada de la jove, per qui rellisca la llum. Les lnies del cos demostren l'exquisitat del dibuix de Renoir, creant un sensacional efecte volumtric a la figura.

Enllaos externs.

Fitxa al Museu Puixkin;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390737" title="Boulevard des Capucines a Pars" nonfiltered="888" processed="883" dbindex="150893">

  Boulevard des Capucines a Pars s una pintura a l'oli realitzada per Claude Monet el 1873 i que actualment s'exposa al Museu Puixkin de Moscou.

Aquesta obra es presentava a la primera exposici dels impressionistes a Pars, a l'estudi del seu amic, el fotgraf Nadar. Fou en aquella ocasi en que el grup es va guanyar la seva apellaci de impressionistes grcies al crtic Louis Leroi a partir del ttol del quadre de Monet: Impressi. Sortida de sol.

El paisatge tenia un lloc especial en l'obra dels impressionistes, incloent-hi les vistes urbanes, de les quals en feren un gnere separat. La composici d'aquesta pintura pot semblar capriciosa, per, de fet, est pintada des d'un angle inesperat deliberadament escollit per donar-li un sentit natural. Aquesta estructura escollida per Monet captura molt b el carcter d'un carrer parisenc ple. La conducta s tpicament impressionista: Parts illuminades amb traos de color pur, amb edificis vistos a certa distncia. 

Hi ha una altra versi pintada el mateix any al Nelson-Atkins Museum of Art, Kansas-City.

Enllaos externs.

Fitxa al Museu Puixkin;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390739" title="Biskra" nonfiltered="889" processed="884" dbindex="150894">

Biskra  (rab      ; berber:  Tibeskert) s una ciutat d'Algria, capital de la provncia de Biskra. El 2007 la seva poblaci era de 207.987 habitants. Est situada en un oasi a la vora del uadi Biskra. El seu cultiu principal sn els dtils. T un clima molt suau al hivern (mnima 11 graus)m per calors a l'estiu (33 graus de promig). El palmerar cobreix 1200 hectrees amb ms de 150000 palmeres i milers d'arbre fruiters. Hi ha una antiga fortalesa turca i diversos poblets com Msid, Bab al-Dord, Ras al-Guerria, Sidi Barkat, Medjeniche i Gueddacha, per Biskra s el principal centre. El conjunt de l'oasi es diu Ziban. La poblaci el 1950 era de 52.500 habitants. 

Fou la clssica Vescera un dels fortins romans del limes; no fou ocupat pels bizantins. Apareix esmentada al segle IX com a posici dels aglbides igual que la provncia del Zab que tenia per capital a Tubna. Sota els hammadites era una ciutat autnoma governada per un consell de xeics, amb dos famlies dirigents que es disputaven la preeminncia, els Banu Rumman els Banu Simdi. Al-Bakri en descriu el seu bonic aspecte i prosperitat. A la rodalia vivien berbers Maghrawa i Sadrata, i la ciutat tenia unes muralles. Al segle XII va substituir a Tubna. El Zab fou ocupat pels rabs Atbedj del grup dels Banu Hilal i els Banu Muzni van intentar substituir en la hegemonia als Banu Rumman cosa que van aconseguir al segle XIII amb el suport dels hfsides; Biskra va esdevenir la capital de la regi sud-oest dels dominis hfsides per en la practica la capital d'un emirat independent, on les caravanes del Shara arribaven per portar el seu productes i comprar els productes locals. Al segle XIV els Bau Muzni es van revoltar algunes vegades contra els hfsides i en favor dels emirs de Bugia, de Tlemcen i de Fes. El 1402 l'emir Abu Faris Abd al-Aziz ben Ahmad III  va restablir l'autoritat hfsida sobre Biskra i el darrer Banu Muzni fou fet presoner i substitut per un cadi designar per l'emir hfsida. 

A la virtual caiguda dels hfsides al final del segle XV, els rabs Dawawida es van fer amb el poder local. Els turcs hi van fer dos expedicions, el 1542 dirigida per Hasan Agha, i el 1552 dirigida per Salah Rais, la van dominar i hi van construir un fort. El poder local va quedar en mans de la famlia dels Bu Ukkaz que portaven el ttol de Shaykh al-Arab. Al segle XVIII el bey de Constantina els va oposar una famlia rival, els Banu Gana, i la rivalitat va portar lluites que van buidar la ciutat poblant els petits centres del oasi.

Quan els francesos van desembarcar el 1830 la rivalitat continuava. Farhat ibn Said dels Banu Ukkaz es va aliar a Abd el-Kader per els Banu Gana van donar suport a Frana (1838) just l'endem de la conquesta francesa de Constantina. El duc d'Aumale va entrar a Biskra el 1844 i s'hi va establir una guarnici permanent (1845). Tamb es va construir un fort a l'antiga kasba. Els Banu Gana van quedar com a famlia principal ocupant la major part dels llocs rellevants. El 1938 els Banu Gana i els Banu Ukkaz es van reconciliar. 

Inicialment fou centre d'un cercle administratiu i ms tard incorporada al territori militar de Touggourt. El 1956 es va crear el departament de Batna i Biskra en fou una subprefectura. Va esdevenir capital del departament del seu nom el juny de 1974.

Enllaos externs.
 El primer website de Biskra;
 Website sobre Biskra;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390743" title="Joffre David Guerrn Mndez" nonfiltered="890" processed="885" dbindex="150895">

Joffre David Guerrn Mndez (nascut el 28 d'abril de 1985 a Ambuqui) s un futbolista equatori que juga actualment al Getafe CF.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390746" title="Kepa Blanco Gonzlez" nonfiltered="891" processed="886" dbindex="150896">

Kepa Blanco Gonzlez (nascut el 13 de gener de 1984 a Marbella) s un futbolista que juga actualment al Getafe CF. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390747" title="Vigilncia epidemiolgica" nonfiltered="892" processed="887" dbindex="150897">
La vigilncia epidemiologica s la disciplina cientfica de recollida en continu, anlisi i interpretaci de dades sobre malalties i disseminar les conclusions de les anlisis a organitzacions pertinents. Com a tal, s un element clau en l'epidemiologia i s present en molts sistemes de salut pblica.

La vigilncia pot ser activa o passiva. En la vigilncia passiva no es fa cap esfor especial per tal de trobar esdeveniments de malaltia insospitats. Per contrast, els programes de cribratge sn una classe de vigilncia activa. La vigilncia passiva normalment noms detecta malalties en els que es posen malalts, de tal manera que els hostes sans i en malalties amb perodes d'incubaci llargs es pot mantenir un reservori de la malaltia que resten sense detectar pel sistema de vigilncia.

Sistemes de vigilncia.
Per tal de recopilar la informaci epidemiolgica a cada sistema de salut pblica s'estableixen diversos vies per a obtenir aquesta informaci. 

Malalties de declaraci obligatria.
Les malalties de declaraci obligatria (MDO) sn definides independentment per l'autoritat sanitria corresponent. Clssicament aquestes han estat malalties d'origen infeccis que per la seva severitat o prevalena afecten greument a la poblaci. Aix doncs s legalment exigit als metges que les diagnostiquen declarar-les segons protocols especfics. La definici de cas i la recollida de dades s estandarditzada; i el seu s s merament estadstic, per per tal d'evitar duplicitats en els registres sovint s'hi inclouen dades identificadores per a cada cas i que generalment resten explcitament protegides pel que fa a la seva privacitat als investigadors que tenen accs en l's de les seves atribucions. 

Vigilncia sentinella.
Determinats problemes de salut no requereixen d'una vigilncia especial en tot el territori. Aix doncs en diversos pasos s'han creat xarxes sentinelles. Les dades recollides no sn extrapolables a la poblaci general, per poden servir per a reflectir canvis de tendncia en la incidncia. Aquests sistemes sn econmicament ms barats i poden ser utilitzats com a part de sistemes de vigilncia complexos en pasos desenvolupats o actuar en pasos amb sistemes sanitaris deficients on el manteniment d'un sistema robust de salut pblica no s'hi pot desenvolupar adequadament per problemes econmics o per guerres o desastres naturals que han inutilitzat els sistemes de salut pblica o s'ha impedit la seva creaci, d'en de la descolonitzaci de determinats pasos. Segons la poblaci estudiada o el punt o moment en que es detecten els casos (gatekeeper) es poden classificar en:
 Metges sentinella;
 Successos sentinella;
 Llocs sentinella.

Enllaos externs.
 Eurosurveillance. Pgina web d'abast europeu dedicada a la vigilncia epidemiolgica. Revisat el 1/12/2008 ;
 Epi North Sistema de vetlla epidemiolgica de malalties transmissibles en pasos del nord d'Europa. Revisat el 16/12/2008. ;
 Epi South Instituci "bessona" a EpiNorth, per de ms recent creaci. Revisat el 16/12/2008. ;
 Morbidity and Morbility Weekly Report (MMWR) Pgina web depenent del CDC. Revisat el 1/12/2008 ;
 Criteris i Malalties de declaraci obligatria del Departament de Salut (Generalitat de Catalunya) Revisat el 1/12/2008;
 Butllet Epidemiolgic de Catalunya (BEC) Informaci publicada fins al 2003. Revisat el 1/12/2008;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390751" title="Fabio Testi" nonfiltered="893" processed="888" dbindex="150898">


Fabio Testi (nascut a Peschiera del Garda, Verona, (Itlia). el  2 d'agost de 1941), s un actor itali.

 Biografia .
El 1966 inicia la seva carrera a Il buono, il brutto, il cattivo, clebre film de Sergio Leone.

El 1971 el director Vittorio de Sica el va escollir per fer un petit paper a El jard dels Finzi Contini, pellcula que aconseguiria un Oscar a la millor pellcula de parla no anglesa.

Va interpretar el paper de galant a moltes pellcules compartint escena amb actrius de renom com Ursula Andress, Claudia Cardinale o Romy Schneider o espanyoles com Maribel Verd i Ana Beln.

Durant els anys 1970, Fabio Testi era objecte de la premsa a causa de la seva relaci amb l'estrella internacional Ursula Andress. La relaci va durar tres anys, per va acabar quan Testi va veure que era un amant massa gels. Un altre afer va ser amb Charlotte Rampling per noms es va casar el 1979, amb Lola Navarro, amb qui va tenir tres fills. Un d'ells tamb s actor i es diu com ell, Fabio Testi Jr. Testi va aconseguir fama internacional per una srie de papers inusuals i la decisi ferma de romandre a Itlia. Va decidir treballar amb directors com Milles Deenm, conegut com lEd Wood dels Spaghetti Westerns quan els millors papers estaven disponibles. Fabio Testi va ser triat pel director Andrzej  u awski  a L'important c'est d'aimer (1975), una pellcula que ha adquirit des d'aleshores estatus de culte, i que interpretaven tamb Romy Schneider, Klaus Kinski, Jacques Dutronc i Claude Dauphin. 

 Filmografia .

La morte bussa due volte (1969);
El jard dels Finzi Contini (1970);
Addio, Fratello Crudele (1971);
Cosa avete fatto a Solange? (1972);
Gang War in Naples (1972);
L'important c'est d'aimer (1975);
I Quattro dell'apocalisse (1975);
Il grande racket (1976);
La via della droga (1977);
L'eredit Ferramonti,  (1977);
Amore, piombo e furore (1978);
Manaos,  (1979);
Luca il contrabbandiere (1980);
The Ambassador (1984);
First Action Hero (1994);
El sueo de Tnger  (1985);
Adis pequea (1986);
Iguana (1988);
Torrente 3: El Protector (2005);
La conjura del Escorial (2008);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390752" title="L'ltima projecci" nonfiltered="894" processed="889" dbindex="150899">

 L'ltima projecci (en angls The Last Picture Show) s una pellcula estatunidenca en blanc i negre de Peter Bogdanovich, adaptaci de la novella de Larry McMurtry i  estrenada el 1971.
El gui va ser escrit per Peter Bogdanovich i Larry McMurtry. Va ser el primer xit de Peter Bogdanovich com a director, que fins aleshores era un reputat crtic cinematogrfic.
 Argument .
Dos adolescents d'una petita vila mig fictcia i perduda de Texas (Anarene),  de l'Amrica profunda dels anys 1950, interpretats per Timothy Bottoms i Jeff Bridges, descobreixen la vida, el cinema, el futbol americ, les noies, les petites feines, l'enuig,  etc. Amb un fons de msica de l poca.

 Repartiment .
 Timothy Bottoms: Sonny Crawford;
 Jeff Bridges: Duane Jackson;
 Ben Johnson: Sam the Lion;
 Cybill Shepherd: Jacy Farrow;
 Cloris Leachman: Ruth Popper;
 Ellen Burstyn: Lois Farrow;
 Eileen Brennan: Genevieve;
 Clu Gulager: Abilene;
 Sam Bottoms: Billy;
 Sharon Ullrick: Charlene Duggs;
 Randy Quaid: Lester Marlow;
 Joe Heathcock: Le Sheriff;
 Bill Thurman: Coach Popper;
 Barc Doyle: Joe Bob Blanton;
 Jessie Lee Fulton: Miss Mosey;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390753" title="Bastam" nonfiltered="895" processed="890" dbindex="150900">
Bastam (persa      , tamb Bistam i alguna vegada esmentada com a Bostam), s una ciutat d'Iran al Khurasan a 6 km al nord de Shahrud, en un contrafort de les muntanyes Elburz.

Hauria estat fundada per sassnida Bistam, un militar que fou governador de la regi i pretendent al tron, vers el 590, si be Yakut l'atribueix a Sapor II. Fou ocupada pels rabs dirigits per Suwayd ibn Mukarrin abans d'entrar al Gurgan, per la data exacta en que va passar no es coneix. Durant el califat abbssida fou la segona ciutat de la provncia de Kumis desprs de la capital Damghan. Desprs de la invasi mongola va entrar en decadncia (segle XIII) i Shahrud la va substituir.

Hi ha el mausoleu del clebre sufita Abu Yazid Tayfur ben Isa ben Surushan al-Bistami i les restes d'una antiga ciutadella del segle XII. La mesquita data del segle XVIII amb un minaret fora ms antic.

Enllaos externs.
Capella de Bayazid a ArchNet. ;
Mesquita a ArchNet. ;
Torre de la Tomba a ArchNet. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390754" title="High Noon" nonfiltered="896" processed="891" dbindex="150901">
 High Noon  s una pellcula estatunidenca de  Fred Zinnemann, estrenada el 1952. 
 
Argument.
Acaba de casar-se i s haur de tornar a posar la seva estrella de xerif el mateix vespre. Will Kane s'assabenta de la imminent tornada a ciutat de Frank Miller, un home que ja havia detingut abans i que, condemnat a la forca, havia jurat venjar-se. Miller ha d'arribar en el tren del migdia i tres dels seus cmplices l'esperen. Malgrat les supliques de la seva dona, Kane decideix quedar-se i intenta reclutar homes. Per, per covardia, inters, o amistat cap al bandit, tots el defugen. s doncs sol que haur de lliurar el combat.

Repartiment.
 Gary Cooper : Will Kane;
 Grace Kelly : Amy Fowler Kane;
 Thomas Mitchell : Jonas Henderson;
 Lloyd Bridges : Harvey Pell;
 Katy Jurado : Helen Ramrez;
 Otto Kruger : Percy Mettrick;
 Lon Chaney Jr. : Martin Howe;
 Ian MacDonald : Frank Miller;
 Lee Van Cleef : Jack Colby;
 Henry Morgan :
 Sheb Wooley :

 Al voltant de la pellcula .
 High Noon es desenvolupa aproximadament en temps real, com ho illustren els plans recurrents que ensenyen l'esfera del rellotge del despatx del xrif. L'acci de la pellcula comena en efecte a les 10h40 per acabar poc desprs de migdia, i la duraci de la pellcula s de 85 minuts.
 Pel seu realitzador Fred Zinnemann, High Noon est composta de tres elements visuals recurrents : primer de tot, el pla fix sobre la via frria, que significa l'amenaa esperada. Tamb, el recorregut desesperat del xrif que busca ajuda a tota la ciutat. Finalment, els rellotges, cada vegada ms grans en la imatge i cada vegada ms sovint mostrats a mesura que l'amenaa s'acosta.
 La pellcula s una allegoria del maccarthisme, l'actitud dels habitants de la ciutat est considerada el reflex de la dels professionals del cinema que denunciaven els seus collegues. D'altra banda, Carl Foreman va ser collocat a la llista negra poc desprs de l estrena.
 High Noon constitueix la primera aparici en el cinema de Lee Van Cleef, per el seu paper s mut.
 s tamb el primer gran paper de Grace Kelly.
 El ttol original de la pellcula juga amb el doble sentit de l'expressi high noon . En el sentit literal significa ple migdia, per en sentit figurat designa l hora de la veritat. Desprs de la pellcula,  to be high noon  s'ha convertit en una expressi, que significa estar completament sol amb grans problemes.
 La pellcula Outland  1981), de Peter Hyams, amb Sean Connery, est clarament inspirada en High Noon  de la qual agafa el principi, traslladat a una colnia minera espacial : al mig de l'apatia general, un home es troba sol en un combat injust.
 Per a l historiador de cinema Leonard Maltin, High Noon es desmarca completament dels westerns de l'poca : l'heroi admet tenir por, la pellcula no implica moltes escenes d'acci  i va ser rodada en blanc i negre, rarssim en els westerns del 1952. Altres elements distingeixen aquesta pellcula dels altres westerns : una banda sonora descarnada, una imatge molt sbria, un cel llets. El personatge d'Helen Ramrez (Katy Jurado) no era trivial per a l'poca, ja que es tracta d'una dona de negocis mexicana.

 Premis i nominacions .

 Premis .
1952
 Oscar al millor actor per Gary Cooper;
 Oscar al millor muntatge per Elmo Williams i Harry Gerstad;
 Oscar a la millor banda sonora per Dimitri Tiomkin;
 Oscar a la millor can per Dimitri Tiomkin (msica) i Ned Washington (text);
 Nominacions . 
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor gui original;

 Referncies .


Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Dimitri Tiomkin's High Noon;
 Literatura sobre High Noon;













 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390755" title="Bisutun" nonfiltered="897" processed="892" dbindex="150902">
Bisutun o Behistun, modernament Bistun, s una muntanya a uns 30 km a l'est de Kirmanshah a la carretera entre Bagdad i Hamadan. Els antics autors islmics l'anomenen Baghistan (de l'antic persa bagastana = lloc dels deus) i ms tard Bihistun o Bahistum, del que deriva Bisutun i desprs Bistun.

En aquesta muntanya hi ha gravat el baix relleu de Darios el Gran amb inscripcions cuneformes en tres llenges: persa antic, acadi i elamita. Al costat hi ha un baix relleu del rei part Gotarces, parcialment  esborrat per una inscripci en persa modern. Les escultures gravades van cridar l'atenci dels rabs. Les inscripcions vabn donar la clau per desxifrar les inscripcions cuneformes.

Vegeu tambe: Inscripci de Behistun;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390772" title="Ballarines entre bastidors" nonfiltered="898" processed="893" dbindex="150903">

  Boulevard des Capucines a Pars s una pintura al pastel realitzada per Edgar Degas el 1897 i que actualment s'exposa al Museu Puixkin de Moscou.


Enllaos externs.

Fitxa al Museu Puixkin;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390774" title="Ammodytes americanus" nonfiltered="899" processed="894" dbindex="150904">

Ammodytes americanus  s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 23,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic nord-occidental: des del sud de Delaware fins a la Pennsula del Labrador.
 Referncies .

Bibliografia.
 DeKay, J. E. 1842. Zoology of New-York, or the New-York fauna; comprising detailed descriptions of all the animals hitherto observed within the state of New-York, with brief notices of those occasionally found near its borders, and accompanied by appropriate illustrations. Part IV. Fishes. W. & A. White & J. Visscher, Albany. (part of: Natural History of New York). Zool. New York: i-xv + 1-415, Pls. 1-79. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Nizinski, M.S., B.B. Collette i B.B. Washington, 1990. Separation of two species of sand lances, Ammodytes americanus and A. dubius, in the western North Atlantic. Fish. Bull. 88:241-255.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390779" title="Biyabanak" nonfiltered="900" processed="895" dbindex="150906">
Biyabanak s una zona del desert central d'Iran (Dasht-i Kawir) amb una dotzena d'oasis. La paraula segurament vol dir "petit desert". Els principals oasis sn: Djandak, Farrukhi, Djarmak, Urdib, Iradj, Mihrdjan, Bayazah, Cupanan i Khur (aquesta darrer considerada la capital).

La zona fou dominada i convertida al islam al segle IX. La regi estava poblada pels kufs, muntanyesos emparentats amb els balutxis.

Bibliografia .
Frye, Biyabanak, the Oases of Central Iran, 1960;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390780" title="Ammodytes dubius" nonfiltered="901" processed="896" dbindex="150907">

Ammodytes dubius  s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Grenlndia fins a Carolina del Nord. Tamb a l'Atlntic nord-oriental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reinhardt, J. C. H. 1837. Ichthyologiske bidrag til den Grnlandske fauna contributions to the fauna of Greenland. Indledning, indeholdende tillaeg og forandringer i den fabriciske fortegnelse paa Grnlandske hvirveldyr. Kgl. Danske Vidensk. Selsk. Natur. Math. Afhandl. v. 7: 83-196, Pls. 1-8. ;
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390781" title="Ammodytes hexapterus" nonfiltered="902" processed="897" dbindex="150908">

Ammodytes hexapterus  s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic (des d'Alaska fins al Mar del Jap i el sud de Califrnia) i a l'Atlntic occidental (des del nord del Quebec fins a Carolina del Nord).
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pallas, P. S. 1814. Zoographia Rosso-Asiatica, sistens omnium animalium in extenso Imperio Rossico et adjacentibus maribus observatorum recensionem, domicilia, mores et descriptiones anatomen atque icones plurimorum. 3 vols. . Petropoli. Zool. Rosso-Asiatica v. 3: i-vii + 1-428 + index (I-CXXV), Pls. 1, 13, 14, 15, 20 and 21. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390785" title="Joacaz" nonfiltered="903" processed="898" dbindex="150909">
Joacaz fou un rei de Jud, el quart dels fills de Josies. Aquest mor a Mageddo en la lluita amb Necao II, rei d Egipte, el poble eleg rei a Joacaz (610 a. J.C.). La consagraci de Joacaz no es menciona alguna vegada potser perqu no va succeir amb regularitat al seu pare.

Pel dems, el seu regnat, no fou de l agrat del fara, el qual en passar per segona vegada per Palestina, de retorn  de llur campanya victoriosa amb Sria, crid a Joacaz a Rebla, i una vegada all el feu presoner  i pos en el tron el seu germ Joaquim, germ gran de Joacaz, gravant, a ms, al poble de Jud amb un fort tribut.

Joacaz mor en captiveri desprs de regnar noms tres mesos.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390799" title="Pierrot i Arlequ" nonfiltered="904" processed="899" dbindex="150910">

Pierrot i Arlequ s una pintura a l'oli realitzada per Paul Czanne el 1888 i que actualment s'exposa al Museu Puixkin de Moscou.


Enllaos externs.

Fitxa al Museu Puixkin;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390800" title="Ammodytes marinus" nonfiltered="905" processed="900" dbindex="150911">

Ammodytes marinus  s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic nord-oriental: des de Nova Zembla fins a les Illes Anglonormandes, incloent-hi l'est de Grenlndia, Islndia, el Mar de Barentsz (llevat de la Mar Blanca) i la Mar Bltica (tret de Finlndia i del Golf de Btnia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Raitt, D. S. 1934. A preliminary account of the sandeels of Scottish waters. J. Conseil v. 9: 365-372. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390801" title="Ammodytes personatus" nonfiltered="906" processed="901" dbindex="150912">

Ammodytes personatus  s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic nord-occidental (des del Mar del Jap fins a Hokkaido -Jap-) i al Pacfic nord-oriental (Alaska).
 Referncies .

Bibliografia.
 Girard, C. F. 1856. Contributions to the ichthyology of the western coast of the United States, from specimens in the museum of the Smithsonian Institution. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 8: 131-137. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tquio, Jap. 437 p. (text)  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390802" title="Trencavits" nonfiltered="907" processed="902" dbindex="150913">

El trencavits (Ammodytes tobianus) s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Murmansk fins a la Pennsula Ibrica, incloent-hi Islndia, la Mar Bltica i la Mediterrnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. In W. Fischer, M.L. Bauchot and M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pche. (rev. 1). Mditerrane et mer Noire. Zone de pche 37. Vol. II. Commission des Communauts Europennes and FAO, Roma, Itlia. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390803" title="Vicente Rodrguez Martn" nonfiltered="908" processed="903" dbindex="150914">
Vicente Rodrguez Martn s un arquitecte valenci nascut a Ciutat de Valncia. Es va formar com a professional a Madrid. Ja tornant a la seua ciutat, formaria part de la Diputaci Provincial de Valncia a la Comissi de Monuments.

Es va encarregar del disseny d'alguns pavellons (el de la Diputaci Provincial i el de les Belles Arts) de l'Exposici Regional feta a Ciutat de Valncia. Tamb faria el gran arc a l'entrada de l'Exposici Regional, El Gran Casino, la Gran Pista i la Font Lluminosa.

Dissenyaria tamb l'edifici Olimpia (ara ocupat pel Teatre Olympia) al Carrer Sant Vicent. Tamb los projectes d'edificis del carrer Pacual y Gens, Prez Pujol n10, Don Juan de Austria n32, el de Sorn en cant amb CondeSalvatierra. Tamb altres al carrer Cdiz i la Gran Via de Marqus del Tria. Altres edificis importants foren La Equitativa, la Central Hidroelctrica Espanyola, l'Institut Provincial de Sanitat i las reformes de los edificis del Palau de Justcia  i la Generalitat.

Finalment va morir el 28 de gener de 1933.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390804" title="Ammodytoides gilli" nonfiltered="909" processed="904" dbindex="150915">

Ammodytoides gilli  s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mxic fins a Panam.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bean, T. H. 1895. Description of a new species of fish, Bleekeria gilli. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 17 (nm. 1028): 629-630. ;
 Grove, J.S. i R.J. Lavenberg, 1997. The fishes of the Galpagos Islands. Stanford University Press, Stanford, 863 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390805" title="Retrat del doctor Rey" nonfiltered="910" processed="905" dbindex="150916">

Retrat del Doctor Rey s una pintura a l'oli realitzada per Vincent van Gogh el 1889 i que actualment s'exposa al Museu Puixkin de Moscou.

Com a compatriota i admirador dels grans retratistes holandesos, Rembrandt i Hals, Van Gogh creia que el futur de l'art pictric pertanyia al gnere del retrat. Mentre retratava al doctor Rey de l'hospital d'Arle que en mostrar tanta compassi cap a l'artista malalt, Van Gogh va emfasitzar la seva natura amable i compassiva. Els colors brillants s'han d'interpretar com una expressi de la seva admiraci pel model: Van Gogh sempre interpretava el color simblicament. 


Enllaos externs.

Fitxa al Museu Puixkin;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390806" title="Ammodytoides kimurai" nonfiltered="911" processed="906" dbindex="150917">

Ammodytoides kimurai  s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Ogasawara (Jap).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Ida, H. & J. E. Randall. 1993. Ammodytoides kimurai, a new species of sand lance (Ammodytidae) from the Ogasawara Islands. Jpn. J. Ichthyol. v. 40 (nm. 2): 147-151. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390807" title="Ammodytoides leptus" nonfiltered="912" processed="907" dbindex="150918">

Ammodytoides leptus  s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Pitcairn.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B. B. & J. E. Randall. 2000. Ammodytoides leptus, a new species of sand lance (Teleostei: Ammodytidae) from Pitcairn Island. Proc. Biol. Soc. Wash. v. 113 (nm. 2): 397-400. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390808" title="Ammodytoides pylei" nonfiltered="913" processed="908" dbindex="150919">

 Ammodytoides pylei s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E., H. Ida & J. L. Earle. 1994. Ammodytoides pylei, a new species of sand lance (Ammodytidae) from the Hawaiian Islands. Pac. Sci. v. 48 (nm. 1): 80-89. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390809" title="Ammodytoides renniei" nonfiltered="914" processed="909" dbindex="150920">

Ammodytoides renniei  s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-frica, a les Seychelles i al Pacfic occidental central.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B., 2001. Ammodytidae. Sandlances. p. 3518. A: K.E. Carpenter and V. Niem (eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles.. FAO, Roma, Itlia. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, J. L. B. 1957. Four interesting new fishes from South Africa. S. Afr. J. Sci. v. 53 (nm. 8): 219-222. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390810" title="Ammodytoides vagus" nonfiltered="915" processed="910" dbindex="150921">

Ammodytoides vagus  s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Ida, H., P. Sirimontaporn i S. Monkolprasit, 1994. Comparative morphology of the fishes of the Family Ammodytidae, with a description of two new genera and two new species. Zool. Stud. 33(4):251-277.  ;
 McCulloch, A. R. & E. R. Waite. 1916. Additions to the fish-fauna of Lord Howe Island. Nm. 5. Trans. R. Soc. S. Aust. v. 40: 437-451, Pls. 40-43. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390812" title="Bleekeria kallolepis" nonfiltered="916" processed="911" dbindex="150922">

Bleekeria kallolepis  s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndia i Tailndia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Ida, H., P. Sirimontaporn i S. Monkolprasit, 1994. Comparative morphology of the fishes of the Family Ammodytidae, with a description of two new genera and two new species. Zool. Stud. 33(4):251-277.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390813" title="Europa Press" nonfiltered="917" processed="912" dbindex="150923">
Europa Press s una agncia de notcies fundada el 1957.


rees.
 Europa Press Notcies;
 Europa Press Televisi;
 Europa Press Reportatges;
 Europa Press Comunicaci;
 Europa Press Internet;
 Europa Press Edicions;
 Europa Press.Net;


Enllaos externs.
Europa Press;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390814" title="Gertrude Ederle" nonfiltered="918" processed="913" dbindex="150924">








Gertrude Ederle (1905 - 2003) va ser una nedadora estatunidenca i la primera dona en travessar nedant el Canal de la Mnega. 

De 1921 a 1925 millor 29 marques nacionals i mundials i en els Jocs Olmpics de Pars de 1924 va guanyar tres medalles, una d'or i dues de bronze.

El 6 d'agost de 1926, untada amb greix d'ovella, travess el Canal de la Mnega. Va partir del Cap Gris-Nez a Frana i arrib a la platja de Kingsdown a Anglaterra. Va fer 56 km (la distncia s de 33 km per no va poder anar en lnia recta) i empr 14 hores i 31 minuts.

Referncies.
Historia y Vida n 489















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390815" title="Bleekeria mitsukurii" nonfiltered="919" processed="914" dbindex="150925">

Bleekeria mitsukurii  s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Jap central fins al Mar de la Xina Meridional. Tamb a Indonsia, al nord-oest d'Austrlia i a l'oest de l'ndic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B., 2001. Ammodytidae. Sandlances. p. 3518. A: K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles.. FAO, Roma, Itlia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390818" title="Bodrum" nonfiltered="920" processed="915" dbindex="150926">


Bodrum (antiga Halicarns, turc Halikarnas, grec:              Halicarnassos) s una ciutat de Turquia a la provncia de Mu la a la regi de la mar Egea. s troba a la costa sud de la pennsula de Bodrum, a l'entrada del golf de Gkova, enfront de l'illa de Kos. s un centre turstic. El Mausoleu de Mausol va estar en aquesta ciutat; un castell construt pels cavallers de Rodes es conserva. Fou el lloc de naixement de Herdot (484-420 aC). T una poblaci (cens del 2000) de 32.227 habitants. Disposa d'un aeroport anomenat de Midras-Bodrum.

El districte de Bodrum inclou les municipalitat de  Bodrum, Turgutreis, Ortakent, Trkbk, Yal kavak i Gm lk. El problema principal s la manca d'aigua.

Histria.

Per la histria antiga vegeu Halicarns.

Vers el 1300 la regi fou conquerida pel beg Menteshe i va passar als otomans el 1390; Menteshe fou independent altre cop del 1402 al 1425 per Halicarns havia quedar en mans dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem installats a Rodes en temps del Gran Mestre Filibert de Naillac (1396-1421) probablement el 1402. El sult Mehmet I els va donar perms per construir un castell desprs de que l'anterior a Esmirna havia estat destrut per Tamerl. Llavors la fortalesa i la ciutat a l'entorn fou anomenada Castellum Sancti Petri o Petronium, del que deriva Bodrum (que vol dir volta d'arc o tamb  "vilment", que els turcs van interpretar com una indicaci de la decadncia moral de la ciutat). El 1471-1474 l'almirall veneci Mocenigo va assolar el rere pas de Petronium, dominat pels turcs. La fortalesa fou atacada pels otomans el 1480 (desprs de fracassar en la conquesta de Rodes) per sense xit. Finalment els otomans la van conquerir el 1522 sota Solim el Magnfic, evacuada pels cavallers. Sota l'imperi otom fou part del sandjak de Menteshe dins l'eyalat d'Anatlia. Una batalla naval va tenir lloc davant la ciutat entre venecians i turcs a la guerra del 1645 a 1669 per Ewliya Celebi, que ho explica, no en dona la data exacta.  A la guerra russoturca del 1768 al 1774, va ser bombardejada per la flota russa. Tamb va patir bombardejos a la I Guerra Mundial i la fortalesa va quedar fora malmesa. Quan els italians van ocupar la ciutat el 1919 van restaurar la fortalesa; els italians van sortir de Bodrum el 1920.

El 1864 el sandjak de Menteshe fou unit al nou wilayat d'Aydin o Esmirna i Bodrum va esdevenir un kada (districte). Sota la repblica fou incorporada a la provncia de Mugla. El 1950 tenia 4.800 habitants.

Personatges.

 Herdot, historiador grec;
 Dions d'Halicarns, historiador grec i retric;
 Mausol, rei de Cria;
 Artemsia II, reina de Cria;
 Turgut Reis , almirall i gegraf turc;
 Halikarnas Bal k s , escriptor resident a la ciutat ;
 Zeki Mren, cantant resident a la ciutat ;

 Enllaos externs .
 Municipalitats de Bodrum;
 Turisme a Bodrum;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390821" title="CAMPSA" nonfiltered="921" processed="916" dbindex="150927">


 CAMPSA (Companyia Arrendatria del Monopoli de Petrolis S.A.) va ser una empresa espanyola creada el 1927 grcies a la Llei del Monopoli de Petrolis de 1927. 
La seva funci era administrar la concessi de el monopoli estatal de petrolis, segons el Reial decret Llei del 28 de juny de 1927, promogut pel ministre d'Hisenda durant la Dictadura de Primo de Rivera, Jos Calvo Sotelo.
Originalment una empresa mixta amb participaci minoritria de l'Estat que va guanyar la concessi el 1927, renovada el 1947.

El 1977 l'Estat va assumir el 50% del control del accionariat. 

A causa de les exigncies antimonopolistes imposades per la Comunitat Econmica Europea (actual Uni Europea), la seva xarxa comercial (exclosos els aeroports) va ser dissolta el 1992, i es van distribuir els seus actius entre les diverses petrolieres que en aquell moment operaven en el mercat espanyol en funci de la seva quota de presncia en el mateix: Repsol, Cepsa i BP, principalment.

La marca CAMPSA va passar a incorporar-se a la companyia Repsol com una simple marca comercial d'aquesta empresa, igual que va ocrrer amb la tamb absorbida Petronor. 

Amb els actius romanents del monopoli (logstics) es va constituir la societat Compaia Logstica de Hidrocaburos (CLH).

Repsol t previst que, amb l'objectiu de simplificar la seva imatge corporativa, la marca desaparegui en 2010.


Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390822" title="Boghdan" nonfiltered="922" processed="917" dbindex="150928">
Boghdan o Bogdan fou un antic territori otom (Territori de Bogdan o Boghdan-Ili) que corresponia al principat de Moldvia. Rebia el nom pel fundador del principat, Bogdan, que va establir la independncia de Moldvia el 1359 entre els Carpats i el Dnister (o Turia).

El principat fou atacat per primer cop pels otomans el 1420 amb el setge de Akkerman que no va reeixir. El 1428 a proposta del Khan Ulug Muhammad de l'Horda d'Or, els trtars i els otomans van atacar conjuntament el principat. El khan de Crimea Hadjdji Ghiray es va aliar als otomans contra Moldvia i la flota otomana va atacar Akkerman el 1454. La tardor del 1455 el voivoda Pere Aron es va sotmetre finalment als otomans i va acceptar pagar tribut; els comerciants del principats van rebre la llibertat de comer a tot l'Imperi Otom. El voivoda Esteve el Gran (1457-1504) va tornar a ser vassall de Polnia, va rebutjar un atac de Crimea el 1469 i va contactar amb Hasan dels Ak Koyunlu; va derrotar al beglerbegi de Rumlia el 10 de gener de 1475. Llavors Mehmet II va envair el pas i va destruir la capital Suceava (juliol de 1476). El 1484 en una acci conjunta amb el khan de Crimea, els otomans van ocupar Akkerman i Kili (els crimeans van ocupar Kawshan i Tombasar). Finalment Esteve va haver de reconixer la sobirania otomana (1492) i pagar tribut a la Porta.

Progressivament el control otom es va reforar. Pere IV Raresh fou el primer voivoda nomenat pel sult (1527). La campanya de 1538 va establir la sobirania otomana absoluta i el districte de Budjak fou annexionat a l'Imperi. El 1621 Osman II va conquerir Khotin als polonesos i el va cedir a Boghdan per a cavi va annexionar les regions al nord d'Ismail. El 1711 Dimitri Kantemir es va aliar a Rssia i va reconixer secretament la sobirania del tsar a canvi d'ajut per recuperar el Budjak. Desprs del tractat del Pruth Khotin i la seva regi fins al riu Pruth van ser posats sota autoritat d'un paix otom. 

Desprs de Dimitri Kantenir el 1717, els voivodes foren nomenats exclusivament entre algunes famlies de grecs fanariotes, els Mavrokordati, els Kallimachi i els Ypsilanti. En aquest perode fanariota (1711-1821) el territori de Boghdan va esdevenir virtualment una provncia i els governadors canviats sovint fins el 1802 que sota pressi russa foren nomenats per perodes de 7 anys. El 1775 els austracs van ocupar la part nord-oest coneguda com Bukovina i el 1812 Rssia va annexionar la Bessarbia. Desprs del tractat de Kuchuk Kaynardja (1774) la Rssia fou reconeguda com a potencia protectora de Modvia; desprs del tractat d'Akkerman del 7 d'octubre de 1826 la sobirania otomana sobre el principat va esdevenir merament nominal i la protecci fou reconeguda a Rssia. Els dos principats de Moldvia i Valquia es van unir el 1859, uni que fou reconeguda per l'Imperi Otom el 1 de desembre de 1861.

El tribut del territori de Boghdan era de 2000 ducats sota Pere Aron i 4000 amb Esteve el Gran; amb Pere Raresh era de 10.000; i el 1619 amb el voivoda Gaspar de 40.000 ducats; al segle XVIII eren 65.000 gurush. A ms a ms es pagaven 7000 ducats al khan de Crimea i s'havien de fer donacions (pishkesh) i regals a determinades personalitats.

La noblesa local, els boiars eren inicialment uns camperols rics per al segle XVII van esdevenir grans propietaris i els camperols van quedar reduts a la condici de serfs. Constant Mavrocordatos el 1740 va alliberar als serfs i els boiars llavors es van acostar a Rssia. El 1831, durant la ocupaci russa, el consell dels boiars va rebre el dret d'elegir el voivoda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390823" title="Esport de combat" nonfiltered="923" processed="918" dbindex="150929">
 

Un esport de combat s un esport competitiu de contacte on dos combatents lluiten l'u contra l'altre usant les certes regles de contacte, amb l'objectiu de simular parts del combat cos a cos veritable. El boxa, les arts marciales de competici, les arts marciales mixtes i la esgrimeixi sn els exemples d'esports de combat. 

Les tcniques usades poden ser classificades en tres dominis: copejar, agarri, i s de arma. Algunes regles del joc s'especialitzen en un rea, mentre que uns altres permeten la superposici. 

Esport de combat i art marcial. 
La noci de "esport de combat" s distinta de la d'art marcial, encara que algunes disciplines coincideixen. 

En efecte, una art marcial s per definici una "art de guerra", una disciplina on tot s perms. A causa de la perillositat potencial, l'estudi de l'art marcial s molt definit en general. 

En contrast, un esport de combat sovint possex competicions (d'oposici), les normes destinades, en particular, a garantir la integritat fsica i un rbitre per a fer-les respectar. D'una banda, esport de combat s'allunya el combat real, per per altra banda, permet enfrontar-se a un adversari que t reaccions imprevisibles i permet la bona esportivitat (joc net i el respecte). 

Aquests dos punts de vista sn fonamentalment diferents, per histricament vinculats. En els pasos asitics, l'aprenentatge d'arts marciales s'efectuava per a enfrontar a un atacant. El cos de l'individu es transformava en una veritable arma de guerra i va servir per a oposar-se en cas d'agressi de pobles invasors. Aix, aquesta visi d'una disciplina marcial servia per a defensar la seva vida durant l'poca feudal. 

Ara b, ho vam veure en la fitxa "art marcial", aquestes tcniques marcials es van transmetre en el curs dels anys en tot el mn, i han estat adaptades a les mentalitats de les persones que servien. 

 Llista d'esports de combat . 
Esports de combat olmpics. 
 boxa ;
 esgrimeixi ;
 judo ;
 lluita ;
 taekwondo ;

Altres esports de combat moderns. 
 arnis ;
 arts marciales mixtes (AMM) ;
 bando kick-boxing o lethwei modern, naban o lluita birmana moderna ;
 capoeira ;
 full-contact ;
 jiu-jitsu brasiler ;
 kendo ;
 kick-boxing ;
 muay thai ;
 sambo ;
 sanda ;
 savate ;
 sumo ;

Esports de combat antics. 
 boxa antiga ;
 pankration ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390824" title="Retrat d'Adele Bloch-Bauer I" nonfiltered="924" processed="919" dbindex="150930">

Retrat d'Adele Bloch-Bauer I s una pintura a l'oli realitzada per Gustav Klimt el 1907 i actualment exposada a la Neue Galerie de Nova York.

Aquest quadre  va ser venut per 135 milions de dlars a Ronald Lauder, propietari de la Neue Galerie, el juny de 2006, la qual cosa el va convertir en aquell moment en la pintura ms cara del mn.

Klimt va tardar tres anys per completar aquest quadre, que est fet amb oli, or i plata sobre tela, amb una ornamentaci elaborada i complexa tal com es veu en la resta d'obres del Jugendstil. Klimt va ser membre de la Secessi de Viena, un grup d'artistes que van trencar amb la forma tradicional de pintar. L'obra va ser realitzada a Viena, encarregada per Ferdinand Bloch-Bauer.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390826" title="Joan Tartas" nonfiltered="925" processed="920" dbindex="150931">
Joan Tartas, Juan Tartas, Jean de Tartas o Juan de Tartas va ser un escriptor en uscar sulet.

Es coneixen poques dades de la seva vida probablement va nixer el 1610 i la data de la seva mort s desconeguda. Es tractava d'un clergue que ocup el crrec de canonge de l'esglsia de Donamaria a Oloron-Sainte-Marie i de mossn a Aroue-Ithorots-Olhaby.


Pertany al corrent literari basc de l'Escola de Sara. 

Obres.
Onsa hilceco bidia (1666) "Cam del bon morir". Es tracta de l'obra ms antiga conservada en dialecte sulet. T una prosa gil i una temtica asctica prxima a Axular per menys elaborada  ;
 Arima penitentaren occupatione devotaq (1672) "Ocupacions devotes de l'nima penitent". Reflexions sobre l'oraci cristiana, el dej i l'almoina.

 Enllaos externs .
 Juan Tartas en literaturaren zubitegian;
 Edici facsimil de Onsa hilceco bidia a la biblioteca digital de Sancho el Sabio;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390832" title="Casal del Metge" nonfiltered="926" processed="921" dbindex="150932">
Edifici encarregat pel Sindicat de Metges de Catalunya, el 1930, i projectat pels arquitectes Adolf Florensa i Ferrer i Enric Cat i Cat. Pensat per a seu del Sindicat (amb les seccions de Mutual Mdica de Catalunya i Balears, Cooperativa de Consum, Caixa, etc.), el Collegi de Metges de Barcelona i l'Acadmia de Cincies Mdiques de Catalunya, a ms d'una residncia d'estudiants i una pensi per a metges. Est situat a la Via Laietana, 31, de Barcelona, entre els carrers d'Argenteria i Manresa, s un dels millors exponents de l'arquitectura noucentista. Avui hostatja oficines sindicals.

Edifici de pisos entre medianeres, va comenar a construir-se el gener de 1931. El juliol de 1932 ja hi va tenir lloc la primera assemblea de l'associaci, tot i que l'acte d'inauguraci es va fer el 10 de desembre segent. El seu estil, dins els parmetres conceptuals del noucentisme, fa servir un llenguatge netament classicista de referncies florentines. La faana, simtrica, t un eix vertical central, lleugerament sobresortit. La planta baixa es distingeix de la resta pel seu acabat encoixinat. El pis principal refora la seva jerarquia amb la balconada amb balustres i els frontons que coronen les obertures. Dos nivells ms amunt, centrant la faana, una altra balconada, aquesta amb la barana de forja, introdueix un element d'horitzontalitat. Al nivell superior apareix una galeria de tipus tosc, capada amb un front triangular. A l'interior, cal destacar-hi el pati central, l'escala i la sala d'actes.

Sala d'actes.
La sala d'actes t capacitat per a 320 persones. S'utilitza en actes institucionals i est oberta a actes pblics com concerts, representacions teatrals i conferncies (entre d'altres, hi han parlat ngel Ossorio y Gallardo, Emil Ludwig (1933), Eduard Marquina (1935), Federico Garca Lorca (1933), Daniel Alfaro Siqueiros (1937), etc.). 

Per les seves dimensions i bona acstica, s'hi han dut a terme concerts de cambra o de solistes, alguns de molta anomenada.

Des del 30 de desembre de 1932 s'hi van donar els concerts d'Audicions ntimes de l'Associaci de Msica da Cmera. L'abril de 1936 va ser una de les seus del Congrs Internacional de Musicologia el Festival de la Societat Internacional de Msica Contempornia, i hi va acollir concerts de msica contempornia, amb actuacions de msics com Ernst Krenek (com a pianista, autor i conferenciant, 17 d'abril) i Benjamin Britten (21 d'abril).

Hi han actuat: Gaspar Cassad (abril de 1933 i hi actuar ms vegades), Pau Casals (1935), Emili Pujol (1936), Conxita Badia diversos cops, Merc Plantada, Alcia de Larrocha, Ruggiero Ricci (1998), etc.

Estrenes absolutes a la sala del Casal del Metge.
 1935  Dafnis i Cloe, pera de cambra d'Antoni Marqus (27 de gener);
 1936  Canig, pera d'Antoni Massana i llibret de Josep Carner (en versi de concert);
 1936  Set canons de Pau Casals (30 de gener);
 1936  Sonatina antiga de Manuel Blancafort (abril);
 1944  Comptines IV-VI i Cantar del alma, per a veu de soprano i piano (15 de desembre) de Frederic Mompou;
 1946  Dos melodas sobre text de Juan Ramn Jimnez  de Frederic Mompou (6 de juny);
 1950  Preludi nm. 11 de Frederic Mompou (6 de novembre). ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390836" title="Temporada 1916-17 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="927" processed="922" dbindex="150933">
La temporada 1916-17 del Campionat de Catalunya de futbol fou la divuitena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1916-17 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

La primera categoria va estar formada per 7 equips. La temporada va estar marcada pel fet que el Barcelona va perdre el ttol en favor de l'Espanya per sanci federativa al haver alineat Garchitorena, de nacionalitat argentina, que arrib al club amb documentaci falsa. Fou el fams "Cas Garchitorena". Quatre partits del Bara foren anullats i 3 partits ms no jugats. La categoria es redu a 6 equips, descendint el darrer classificat i disputant la promoci el segon per la cua.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Espanya;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Espanya;
 Descensos: Universitari SC;
 Ascensos: Cap (no es disput la promoci d'ascens);

 Segona Categoria .
Al campionat de segona categoria de Barcelona hi participaren els equips: FC Badalona, Centre de Sports Martinenc, FC Stadium, Catal SC, Universal FC, CE Europa, FC Barcino, CE Jpiter, Agrupaci Deportiva Canig, New Catalonia FBC, Centre de Sports de Sants, FC Martinenc, Andreuenc FC, Iluro SC, FC Terrassa, Colnia Gell, CS Manresa, FC Btulo, FC Santboi, FC Canadiense, Mercantil i Atltic SC de Sants.

El CE Jpiter va guanyar el Campionat de Catalunya de Segona Categoria en derrotar al camp de la Indstria de Barcelona el Manresa desprs de tres partits (0-1, 2-1, 1-0).

Posteriorment es disput una segona fase del Campionat de Catalunya de Segona Categoria amb la participaci dels campions catalans i balears. A Badalona s'enfrontaren el Reus Deportiu (campi de Tarragona) i l'Ateneu Palafrugellenc (campi de Girona). A Sabadell s'enfrontaren CE Jpiter (campi de Barcelona) i l'Alfons XIII (campi de les Balears).




El Reus Deportiu fou desqualificat per haver alineat un jugador que havia jugat a l'Espanyol durant la temporada. L'Alfons XIII de Mallorca va vncer a la final l'Ateneu Palafrugellenc per 3 a 1.


L'Alfons XIII renunci a disputar la promoci enfront el FC Internacional per les dificultats que suposaria disputar el campionat de Catalunya de Primera Categoria la temporada segent.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390837" title="Bohores" nonfiltered="928" processed="923" dbindex="150934">
Els bohores (bohra, Buhra, plural Bohoras) sn una comunitat musulmana de l'ndia occidental, de majoria xita i ismalita, continuadors dels partidaris d'Al-Mustali Abul Qasim Ahmed (1094 1101) al califat fatimita, oposats al seu germ Nazir. El nom bohora vol dir "mercader" i deriva del gujarat vohorvu (comerciar) ja que els primers conversos eren comerciants.

Fins el 1539 el cap de la secta residia al Iemen i els bohores hi anaven en peregrinaci. El 1539 Yusuf ibn Sulayman va emigrar a l'ndia i es va installar a Sidhpur, a l'estat de Maharashtra. A la mort de Dawud ibn Adjab Shah el 1588 es va produir una escissi i els bohores de Gujarat que eren majoria van escollir a Dawud ibn Kutb Shah; per alguns bohores de l'ndia i els del Iemen no el van acceptar i van nomenar a Sulayman que allegava haver estat designat successors per Dawud ibn Adjab Shah. Els dos lders van ser enterrats a Ahmadabad on les seves tombes sn encara objecte de veneraci. Aix va originar els bohores sulaymnides (amb el seu dai al Iemen i un delegat o mansub a Baroda a l'ndia); els bohores dawudites tenen el seu lder a Bombai per la seu oficial s a Surat, i porta el ttol de deorhi.

Altres escissions petites es van produir ms tard originant els bohores Aliyya (1642), i els bohores Nagshies (separats del Aliyya el 1789). Els bohores djafarites (derivats del sant Sayyid Ahmad Djafar Shirazi) es van separar dels dawudites i van esdevenir sunnites vers 1410, arribant a governar Gujarat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390838" title="Sebastian Brant" nonfiltered="929" processed="924" dbindex="150935">

Sebastian Brant (tamb Brandt) (1457 - 10 de maig de 1521), humanista i satric alsaci, va nixer a Estrasburg.

Biografia.
Va estudiar a Basilea, on va obtenir el grau de doctor en dret el 1489, i per algun temps va ensenyar jurisprudncia all. Retornant a Estrasburg, se'l feia sndic de la ciutat, romanent all per la resta de la seva vida.

Inicialment, va atreure atenci en els cercles humanstics per la seva poesia llatina i va editar moltes obres eclesistiques i legals; per s ara noms conegut per la seva famosa stira, Das Narrenschiff (1494), la popularitat i influncia de la qual no es va limitar a Alemanya. Sota la forma d'una allegoria, un vaixell carregat amb ximplets i condut per ximplets se'n va al parads dels ximplets, Narragonia. All, Brant fueteja amb vigor les debilitats i vicis del seu temps. Aqu concep Sant Grobian, del qual imagina que s el sant patr de la gent vulgar i tosca.

Encara que, com la majoria dels humanistes alemanys, va ser essencialment conservador en les seves punts de vista religioses, els ulls de Brant eren oberts als abusos de l'Esglsia, i el Narrenschiff va ser una preparaci ms efica de la Reforma protestant. El Ship of Fools d'Alexander Barclay (1509) s una imitaci lliure del poema alemany, i una versi llatina per Jacobus Locher (1497) noms no era menys popular que l'original alemany.

Els altres obres de Brant, dels quals el principal va ser una versi del Bescheidenheit de Freidank (1508), sn d'inters i importncia inferior.

Literatura de ximplets.

Hi ha tamb una gran quantitat de literatura de ximplets. Nigel de Longchamps, anomenat Wireker, un monjo del Priorat d'Esglsia de Crist, Canterbury, va escrivir un Speculum stultorum (1180?) satric, al qual un monjo ambicis i descontent figurat com l'ase Brunellus, desitjava una cua ms llarga. Brunellus, que havia estat educat a Pars, decideix a trobat un ordre de ximplets, que combinar els bons punts de totes les ordres monstiques existents. Cock Lovell's Bate de Lovell (imprs per Wynkyn de Worde, circa. 1510) s una altra imitaci del Narrenschiff. Cock Lovell s un cuireter fraudulent que es reuneix al voltant d'ell un grup de comerciants murris. Recorren d'una manera sediciosa pels valls i muntanyes de tota l'Anglaterra.

Referncies.


Obres.
 ;
 Stultifera navis (Das Narrenschiff en llat);

Enllaos externs.

 Teatre en un baixell a Tarragona;
 Hlne Trop. Introduccin a Los locos de Valencia de Lope de Vega;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390839" title="Petronor" nonfiltered="930" processed="925" dbindex="150936">

Petronor o Petrleos del Norte S.A. s una empresa petrolfera basca, l'objectiu de la qual s el refinament i comercialitzaci de diferents productes petrolfers, aix com dels seus derivats. Es va fundar a Bilbao (Pas Basc) el 1968.

Les seves installacions es distribuxen dintre dels termes municipals de Muskiz i Abanto-Zierbena. 
En l'actualitat, la seva refineria s la major de Espanya amb una capacitat d'onze milions de tones anuals d'hidrocarburs.
El 2007, Petronor va augmentar el seu benefici un 18%, fins als 295 milions d'euros. 
La xifra d'ingressos va ascendir a 5.585 milions.
 
La participaci del accionariat de Petronor es distribueix en un 85,98% a Repsol YPF i el restant 14,02% a la caixa biscana BBK.

La companyia compta amb una mplia xarxa de gasolineres, distribudes en la seva majoria per les provncies del nord d'Espanya, presencia que els accionistes de la companyia tracten de mantenir i reforar donada la imatge que la companyia t en aquesta rea geogrfica. 
Un dels seus futurs objectius s la installaci a Muskiz (Biscaia) d'una unitat de xoc per la reducci dels fueloils que suposar una inversi de 750 milions d'euros. 

Des del juliol de 2008 , Petronor est presidida per Josu Jon Imaz, doctor en Cincies Qumiques i expresident de el Partit Nacionalista Basc (PNB). Imaz va substituir a Pedro Fernndez Frial que continua com a conseller.

El seu emblema comercial s una P dentada imitant les merlets de el Castell de Muatones, construcci del 1339 que es troba enclavada al costat de la refineria. 


 

L'actual logotip s una adaptaci de l'emblema original ideat per Jos Manuel de Sendagorta - germ del primer president de Petronor-.

Aquesta ensenya va ser emprada tamb per la naviliera Petronor fins al seu cessament d'activitats el 1990 que va ser succeda per la Naviliera del Golf de Biscaia.

El 2008 Petronor va signar un acord amb el Athletic Club de Bilbao per a patrocinar a l'equip bizca mitjanant la inserci de publicitat en la samarreta en canvi de 6 milions d'euros en 3 temporades. Per primera vegada en els 110 anys d'histria de el Athletic Club de Bilbao apareixia el logotip d'una empresa privada a la seva samarreta.


 

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390841" title="Millor jugador del mn en hoquei sobre herba" nonfiltered="931" processed="926" dbindex="150937">
Els de Millor jugador del mn en hoquei sobre herba sn uns ttols que la Federaci Internacional d'Hoquei sobre Herba (FIH) atorga anualment des del 1998. Designen els jugadors que la FIH creu que han estat els millors del mn en quatre classificacions: Millor jugador, millor jugadora, millor jugador promesa i millor jugadora promesa; aquestes dues categories es comenaren a premiar a partir de l'any 2001.

 Millor  jugador .
 1998 - Stephan Veen ;
 1999 - Jay Stacy ;
 2000 - Stephan Veen ;
 2001 - Florian Kunz ;
 2002 - Michael Green ;
 2003 - Teun de Nooijer ;
 2004 - Jamie Dwyer ;
 2005 - Teun de Nooijer ;
 2006 - Teun de Nooijer ;
 2007 - Jamie Dwyer ;
 2008 - Pol Amat i Escud ;

 Millor jugadora .
 1998 - Alyson Annan ;
 1999 - Natascha Keller ;
 2000 - Alyson Annan ;
 2001 - Luciana Aymar ;
 2002 - Cecilia Rognoni ;
 2003 - Mijntje Donners ;
 2004 - Luciana Aymar ;
 2005 - Luciana Aymar ;
 2006 - Minke Booij ;
 2007 - Luciana Aymar ;
 2008 - Luciana Aymar ;

 Millor jugador promesa .
 2001 - Tibor Weissenborn ;
 2002 - Jamie Dwyer ;
 2003 - Grant Schubert ;
 2004 - Santi Freixa ;
 2005 - Robert van der Horst ;
 2006 - Christopher Zeller ;
 2007 - Mark Knowles ;
 2008 - Eddie Ockenden ;

 Millor jugadora promesa .
 2001 - Angie Skirving ;
 2002 - Soledad Garcia ;
 2003 - Maartje Scheepstra ;
 2004 - Soledad Garca ;
 2005 - Maartje Goderie ;
 2006 - Mi Hyun Park ;
 2007 - Maike Stockel ;
 2008 - Maartje Paumen ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390843" title="Sebastian Mendiburu" nonfiltered="932" processed="927" dbindex="150938">
Sebastian Mendiburu (Oiartzun, 1708 - Bolonya, 1782) va ser un escriptor guipusco en uscar
Era jesuta i va passar 30 anys en viatges missioners. Amic de l'escriptor Kardaberaz. Per la seva eloqncia va ser conegut com "Euskal Zizeron" (el Cicer basc)

Obres.
 Jesusen Bihotzaren Devocioa, (1747);
 Otoitz-gaiac, (1759);
 Jesusen amore-nequeei dagozten cembait otoitz gai, (1760);
 Euscaldun onaren biziera, (1762). ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390851" title="El bar del Folies Bergre" nonfiltered="933" processed="928" dbindex="150939">

Un bar als Folies Bergre s una pintura a l'oli realitzada per douard Manet el 1882 i actualment exposada a la Courtauld Institute of Art de Londres.

A la seva ltima obra mestra, Manet va tornar al tema de la vida parisenca contempornia. El Folies Bergre era el caf concert ms fams de l'poca, i l'artista va tractar de representar el millor possible la fascinaci del seu ambient. El quadre va ser realitzat en circumstncies molt difcils, ja que la seva enfermetat estava en una fase molt avanada, va obligar l'artista a pintar gaireb tota l'obra a l'estudi, establert davant un bar simulat. Aquesta s una de les raons per les quals els objectes en primer pla estan pintats amb major precisi que les nebuloses figures del fons. Manet havia contractat com model a una de les noies del Folies, i les sessions llargues i tedioses posant potser puguin justificar la seva expressi buida. La noia es deia Suzon i, per una rara coincidncia, es va convertir ms tard en l'esposa del primer bigraf de Manet.

La dona vestida de blanc s Mry Laurent (1849-1900), el gran amor de Stphane Mallarm. Al costat d'ella, Manet va retratar altres amics seus, companys de moltes nits en blanc.  Les ampolles de xampany del primer pla sn el smbol per excellncia de la vida nocturna parisenca. El Folies Bergre fou inicialment un circ, a dalt a l'esquerra es veuen els peus d'una trapezista. 

 Referncies .
Manet. Grandes Maestros de la Pintura. Ed. Altaya.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390858" title="Juan Antonio Ubillos" nonfiltered="934" processed="929" dbindex="150940">
Juan Antonio Ubillos Galatas (nascut al baserri de Galatas a Amasa, Villabona el 1707 -  Arantzazu 1789 va va ser un escriptor en uscar.
   
Va ingressar en l'orde fransiscana el 1722 i es va graduar en teologia el 1755 en la Universitat d'Alcal de Henares i a partir de aleshores exerc la docncia a Tolosa (Guipscoa) i Arantzazu. Es va relacionar amb el Comte de Peaflorida i els seus colaboradors. Va escriure en un basc ric i fluid on s'observa la preocupaci per la puresa del llenguatge. Sembla que coneixia l'obra del labort Larreguy. Va ser una de les autoritats citades pel Reverend Maria de Azkue per al seu Diccionario Vasco-Espaol-Francs

Obres en basc.
 Cristau doctri berri-ecarlea: (1785) versi en uscar del "Catchisme historique de Fleury" ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390859" title="Bolvadin" nonfiltered="935" processed="930" dbindex="150941">
Bolvadin s una ciutat de Turquia, capalera d'un districte la provncia d'Afyonkarahisar.  La seva poblaci s de 52.398 habitants (cens de l'any 2000); l'any 1955 tenia 12.604 habitants. s la segona ciutat de la provncia desprs d'Afyon (a 45 km a l'est), i es troba en una plana entre les muntanyes Sultanda  i Emirda , a la regi de la mar Egea.

Histria.
Durant el perode rom fou coneguda com Polybotum; sota els bizantins tenia una fortalesa. Va passar als seljcides al segle XII i el 1302 als Ashraf Oghullari, fins el 1325 i desprs va passar a Germiyan. Conquerida per Murat I (1359-1389), els Germiyan-oghlu la van recuperar el 1402 per Murat II la va ocupar definitivament el 1428/1429. Sota Solim el Magnfic (1520-1565) va ser restaurada completament. El 1605 fou ocupada per poc temps pel rebel Uzun Khalil. Els grecs la van ocupar l'any 1921 i hi van establir un arsenal, i fou reconquerida pels turcs l'agost de 1922.

L'1 d'abril de 1958 fou declarada una nahiya, igual que Ishalik, quan ay (Karahisar) va esdevenir un kada. Ms tard va esdevenir per si mateixa un kada (districte).

Enllaos externs .
 Bolvadin ;
 Municipalitat de Bolvadin;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390860" title="Pedro Barrutia" nonfiltered="936" processed="931" dbindex="150942">
Pedro Ignazio Barrutia (Aramaio, laba, 1682 - Arrasate, Guipscoa, 1759) va ser un escriptor en uscar. 
Va nixer a Aramaio, una de les dues localitats alabeses que encara conserven el basc com a llengua materna. Va ser el primer autor d'una obra de teatre (conservada) de la llengua basca.

 Obra .
Gabonetako Ikuskizuna: "Acte per a la Nit de Nadal" ;

 Enllaos externs .
  Pedro Ignazio Barrutia literaturaren zubitegian;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390864" title="Estat de Bombai" nonfiltered="937" processed="932" dbindex="150943">
L'Estat de Bombai fou un estat de l'ndia que va existir fins a la seva partici segons criteris lingstics en els dos estats de Maharashtra i Gujarat (1 de maig de 1960).

Va derivar de l'antiga presidncia de Bombai, una entitat creada sota domini britnic. El 1937 la presidncia va agafar el nom de Provncia de Bombai. L'agost de 1947 amb la independncia, els principats indgenes de Gujarat i Dcan foren incorporats a la provncia que fou reanomenada Estat de Bombai. El 1 de novembre de 1956 es va produir una reorganitzaci administrativa i hi foren incorporats els territoris de llengua marath de Marathwada abans dependents d'Hayderabad, de Vidarbha, abans a Madhya Pradesh, i de Saurashtra i Kut . mentre l'extrem sud, de llengua kannada, fou incorporat a Karnataka. L'estat va conservar el nom per fou anomenat sovint com Maha Dwibhashi Rajya, el "Gran estat bilinge".

Van sorgir moviments per la separaci entre gujaratis i marathis: el Mahagujarat dirigit per Shri Indubhai Yagnik fou el principal a Gujarat. A territori de llengua marath la reclamaci va esdevenir violenta, i el 1 de maig de 1960 es va decidir separar l'estat en dos: Maharashtra i Gujarat.

El ministres en cap de l'estat, tots del Partit del Congrs,  foren:

Bal Gangadhar Kher (1888-1957) 15 d'agost de 1947 a  21 d'abril de 1952         ;
Morarji Desai (1896 - 1995) 21 d'abril de 1952 a 1 de novembre de 1956  ;
Yeshwantrao Balwantrao Chavan  (1913 - 19??)  1 de novembre de 1956 a 1 de maig de 1960  ;

Els governadors foren:

David John Colville bar de Clydesmuir (1894 - 1954) 15 d'agost de 1947 -  6 de gener de 1948  ;
Raja Maharaj Singh (1878 - 1959) 6 de gener de 1948 - 30 de maig de 1952    ;
Sir Girja Shankar Bajpai (1891 - 1954) 30 de maig de 1952 -  5 de desembre de 1954  ;
Mangaldas Mancharam Pakvasa  (1882 - 19??)  5 de desembre de 1954 -  1 de mar de 1955 ;
Harekrushna Mahatab (1899 - 1987) 1 de mar de 1955 - 14 d'octubre de 1956  ;
Mohomedali Currim Chagla (1900 - 1981) 14 d'octubre de 1956 - 10 de desembre de 1956  ;
Sri Prakasa (1890 - 1971) 10 de desembre de 1956 - 1 de maig de 1960  ;

La superfcie de l'estat era de 494.358 km2 i la poblaci de 48.264.622 (estimaci del 1956 segons el cens de 1951). El 1951 parlaven urd a l'estat el 5,5% de la poblaci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390865" title="Comte de Peaflorida" nonfiltered="938" processed="933" dbindex="150944">
Xavier Mara de Munibe i Idiquez, ms conegut com Comte de Peaflorida (Azkoitia, 1723 - Bergara, 1785), va ser un personatge de la Illustraci s un escriptor en castell i en uscar. Va ser el fundador de la Reial Societat Bascongada d'Amics del Pas.

Estudi a Tolosa de Llenguadoc. Torn a Guipscoa el 1746. Va ser Diputat General de la Diputaci Foral de Guipscoa a partir de 1750.

Obra.
 Los aldeanos crticos 1758.
 Ensayo de la Sociedad Bascongada de amigos del pas 1766.
 Gabon-Sariac 1762 (potser en realitat de Larramendi).
 El borracho burlado 1764.(bilingue);
 Comedia famosa  (bilingue);


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390870" title="Juan Antonio Moguel y Urquiza" nonfiltered="939" processed="934" dbindex="150945">
Juan Antonio Moguel Urquiza (1745 - 1804) va ser un sacerdot i escriptor en uscar,la seva novella Peru Abarca es considera la primera escrita en basc.

Nascut a Eibar, Guipscoa. Va ser ordenat sacerdot el 1770 i destinat com a capell a Xemin, barri de Markina. Va ser membre de la  Reial Societat Bascongada d'Amics del Pas  i va mantenir relacions intenses amb l'intelectualitat de la seva poca (Peaflorida, Samaniego, Astarloa, J.M. Aguirre, Humboldt o Vargas Ponce). 

Era l'oncle dels escriptors en basc: Joan Jose i Bizenta Moguel.

 Obres .

 Lingstica . 
"Historia y geografa de Espaa ilustrada por el idioma Vascuence" (1800);

"Cartas y disertaciones de D. Juan Antonio Moguel sobre la lengua vascongada" publicades a Alemanya el 1847 ;

En aquestes obres s'exposa la teoria del bascoiberisme
"Nomenclatura de voces guipuzcoanas, sus correspondientes vizcanas y castellanas, para que el puedan entender ambos dialectos";

"Demostracin prctica de la pureza, fecundidad y elocuencia del idioma Bascuence contra las preocupaciones de varios escritores extraos y contra algunos Bascongados, que slo tienen noticia superficial del idioma patrio"(1802);

 Religi .
Escriv i tradu obres religioses, la primera en el guipusco i les altres dues en dialecte bisca.

"Konfesio eta Komunioko Sakramentuen gaean erakasteak" (1800);
"Konfesio ona" (1803);
"Kristinauaren jakinbidea" (1805);

 Filosofia .
"Pascalen gogamenak" (1899): Escrit en bisca basat en l'obra de Pascal;

 Literatura .
"Alegiak" (1980, 1995): La majoria sn traduccions de les faules d'Esop y Fedre.
"El doctor Peru Abarca, catedrtico de la lengua bascongada en la Universidad de Basarte o Dilogos entre un rstico solitario bascongado y un barbero callejero llamado Maisu Juan" (1802): Considerada la primera novella en euskera, obra capital. Impresa vuitanta anys desprs de ser escrita coneguda com Peru Abarka. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390874" title="Extrapolaci" nonfiltered="940" processed="935" dbindex="150946">
L'extrapolaci s la prolongaci d'una llei o funci fora dels lmits on ha estat determinada. S'empra amb dades experimentals per a arribar a la previsi d'un resultat que no pot sser aconseguit en les condicions experimentals de treball.


En matemtiques, l'extrapolaci s el procs de prolongaci de nous punts de dades fora d'un conjunt discret de punts coneguts. s similar al procs d'interpolaci, que construeix nous punts entre els punts coneguts, per els resultats de l'extrapolaci sn sovint menys significatius, i subjectes a major incertesa.

El mtode d'extrapolaci que s'usi dependr de si les dades sn contnues, peridiques, diferenciables, etc. 

Extrapolaci lineal.

Consisteix a crear una lnia tangent al final del conjunt de dades conegudes i estendre-la ms enll d'aquest. Nomes donar bons resultats quan s'estengui el graf d'una funci aproximadament lineal, o no gaire lluny de les dades conegudes.  

Si els dos punts ms propers al puntt  que volem extrapolar sn  i , l'extrapolaci lineal dna la funci (idntica a la interpolaci lineal si ),
;

Extrapolaci polinmica.

Consisteix a crear una corba polinmica ja sigui amb totes les dades conegudes o b prop del lmit. La corba resultant es pot estendre ms enll del lmit de les dades conegudes. Es fa generalment per mitj de la interpolaci de Lagrange o amb el mtode de les diferncies finites. El polinomi resultant es pot emprar per a extrapolar les dades

Tamb hi ha altres mtodes com l'extrapolaci per cniques.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390875" title="Borku" nonfiltered="941" processed="936" dbindex="150947">
Borku (francs Borkou) s el nom donat pels habitants al territori entre el masss del Tibesti i el de l'Ennedi. Es tracta d'una zona de palmerars i desert. La muntanya Emi Koussi (3415 metres) al sud-est, s considerada la seva porta d'entrada. El territori forma un trapezi amb la base ms gran al sud de 500 km i el nord format per la frontera de Lbia. La superfcie es de 230.000 km2. El clima es desrtic i el calor angoixant als mesos de l'estiu per suau al mesos del hivern. 

Fou poblat pels nmades del Tibesti, els tubu, per mig de diversos clans. Altres grups vinguts de l'Ennedi i del Waddai es van barrejar amb els tubus i van formar el grup Annakkaza; els rabs anomenen a tots els habitants com gorans (derivat d'alcor); la poblaci no es molt important, uns 20000 el 1950. La principal activitat s la pastura, i el territori, apartat de les rutes comercials, va quedar sempre al marge dels esdeveniments poltics. Fins al segle XIX el islam no va substituir al paganisme.

El 1842 els Uled Sliman, fugint dels turcs al Fezzan, es van refugiar al Borku i el van assolar durant 50 anys. El primer europeu que hi va estar fou Gustav Nachtigal el 1871. El 1899 va quedar dins l'esfera d'influncia francesa per acord amb la Gran Bretanya. Despres del 1900 foren els sanusiyya que es replegaven del Kanem i del Manga el que es van instal lar a la zona, especialment a N'Galakka i a Woun (desprs Faya o sota els francesos Faya-Largeau, i modernament altre cop Faya); les zawiyes sanusites, especialment la de Gouro, foren centres de difusi del islam, d'explotaci agrcola, i centres intel lectuals; el 1907 els francesos van respondre a les incursions sanusites ocupant temporalment N'Galakka, un dels principals centres dels atacants; el 1911 es van establir les primeres (i darreres) guarnicions turques, que es van retirar el 1912. El 1913 el territori fou ocupat per Frana i va formar un departament junt amb Ennedi i Tibesti; els departaments van passar a ser regions el 1947 i prefectures el 1960, altre cop departaments 1999, i regions amb departaments el 2002. 

La regi de Borku-Ennedi-Tibesti es coneguda com BET, i fou el nucli principal del Frolinat. El control del govern del Txad a la regi s problemtic.

Bibliografia .
Nachtigal, Sahara et Soudan, 1881.
Pujo, Le Borkou et ses habitants, vie et moeurs, 1939.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390876" title="Clotari II" nonfiltered="942" processed="937" dbindex="150948">

Clotari II (Chlothachar) (Printemps, 584-Chelles, 18 d'octubre del 629), dit el Gran (le Grand) o el Jove (le Jeune), va ser rei merovingi de Nustria i, des del 613 fins a la seva mort, rei de tots els francs.

Biografia.
Fill de Khilperic I i de la seva tercera esposa Feregunda, Clotari encara no havia nascut quan el seu pare va ser assassinat el 584. Feregunda va actuar com a regent fins la seva mort el 597, moment en que Clotari, amb tretze anys, va comenar a governar pel seu compte.

Com a rei, va continuar la guerra de la seva mare amb la reina regent d'Austrsia Bruniquilda, d'origen visigot i germana de la segona esposa de Khilperic que havia estat assassinada, segons els rumors, per la instigaci de Feregunda. L'any 600 perd una important batalla a Dormelles contra els seus cosins Teodoric II de Borgonya i Teodebert II d'Austrsia. Torn ser derrotat a tampes (604), i perd la regi que reb el nom de Dentelin.

Els dos germans, per, van entrar en guerra entre ells. Desprs de la mort del rei Teodebert el 612 i del rei Teodoric II el 613, la noblesa austrasiana va convidar el rei Clotari a liderar una revolta contra la reina Bruniquilda, que havia tornat a prendre la regncia en nom del seu besnet Sigebert II.

Els exrcits de Clotari es van enfrontar amb els de Bruniquilda i Sigebert a Aisne, on encara ms nobles van desertar la vella reina que es va veure obligada a fugir. Els homes de Clotari els van capturar a la riba del llac Neuchtel. Sigebert fou executat, i l'anciana Bruniquilda fou torturada durant tres dies sencers al poltre abans de morir lligada a la cua d'un cavall desbocat.

Aix, el 613, Clotari passava a ser reconegut com a rei nic dels francs; el primer monarca de tots els francs des de Clotari I feia ms de quaranta anys. El 615 va emetre l'Edicte de Pars, una mena de constituci que reservava determinats drets per la noblesa franca i excloa els jueus dels crrecs pblics. El 617 va convertir el crrec de Majordom de Palau en vitalici. A la prctica aquests canvis donaven molt poder a la noblesa, i el poder legislatiu del rei quedava limitat.

L'any 623 va escoltar les demandes d'un rei propi de la noblesa austrasiana i va fer coronar el seu fill Dagobert com a rei d'Austrsia. D'aquesta manera, la unitat franca tornava a dissoldre's i els nobles austrasians recuperaven la seva autonomia.

Clotari II mor l'any 629 desprs de 45 anys al tron, el monarca merovingi que ms anys va regnar. Durant el seu regne la corona va perdre gran part del seu poder, preparant el cam per l'arribada dels "reis mandrosos" i l'ascens dels majordoms de palau.

Famlia.
Avantpassats.


Npcies i descendents.
Primeres npcies: Haldetrude (vers 575-604);
Meroveu (?-vers 604): fou enviat a combatre el majordom de Borgonya, i fou capturat i probablement executat.
Emma: casada l'any 618 amb Eadbald, rei de Kent.
Segones npcies: Bertruda, filla d'un patrici borgonys.
Dagobert I (vers 611-639), rei dels francs.
Terceres npcies: Sikhilde;
Caribert II (vers 608-632), rei d'Aquitnia.

Cronologia dels regnes francs (561-623).

 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390877" title="Calder" nonfiltered="943" processed="938" dbindex="150949">

En msica, un calder s un element de notaci musical que indica que la nota o silenci a qu s'aplica s'ha d'allargar ms enll del que indica els seu valor. La durada va a discreci de l'intrpret o el director. Ocasionalment tamb apareix sobre una barra de comps indicant una pausa de durada indefinida.

El signe s'utilitza des del segle XIV i consisteix en un punt envoltat per un semicercle superior. Habitualment es posa sobre la nota, per pot aparixer a sota invertint el signe.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390878" title="Al caf" nonfiltered="944" processed="939" dbindex="150950">

Al caf s una pintura a l'oli realitzada per douard Manet el 1878 i actualment pertany a una collecci privada. 

L'escena s'ambienta a la Brasserie Reichshoffen del boulevard Rochechouart de Pars. El cavaller amb barret s el gravador Henri Gurard, marit d'Eva Gonzales, model i alumna de Manet. Al seu costat l'actriu Ellen Andre, que havia posat en L'absenta, de Degas. La dona que apareix de perfil ens s desconeguda. A la vidriera s'aprecia el cartell que anuncia l'espectacle dels Hanlon Lees, uns famosos acrbates que actuaven al Folies Bergre.

Als darrers anys de la seva vida, Manet fa un bon nombre d'escenes de cafs i locals nocturns, entesos com els temples de la modernitat. El contacte amb els impressionistes, especialment amb Degas, motiva el canvi en la seva temtica, que pocs anys desprs influir en el postimpressionisme de Toulouse-Lautrec. 

L'artista va realitzar una gran tela sobre el caf concert Reichshoffen, que ms tard seria dividit en dues parts: aquesta que veiem i La cambrera. L'estil difuminat de Manet motiva que avui dia semblin dues obres independents. De nou recorre Manet, com havia fet a La pruna, a situar l'escena en un primerssim pla per convidar a l'espectador a participar-hi. Fins i tot la dona somriu i ens ofereix una cadira. El seu estil mostra la influncia dels joves artistes en emprar una pinzellada rpida, deixant les figures difuminades per crear l'efecte atmosfric d'un local tancat. Malgrat aquesta rapidesa en el toc de pinzell, continua molt interessat pels detalls, com veiem a les gerres de cervesa o als vestits dels models. Les seves tonalitats recorden la primera etapa, ms aviat per la moda dels protagonistes que per l'inters cap als colors foscos. La cortina del fons permet alguna cosa de llum, creant-se un interessant joc d'ombres acolorides.

Referncies.
Los siglos del Arte. El siglo XIX. Ed. Random House Mondadori. ISBN 84-8156-380-3;
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390879" title="Mare de Du de les Esplugues" nonfiltered="945" processed="940" dbindex="150951">

La Mare de Du de les Esplugues s un santuari de l'antic terme de Conques, actualment integrat en el terme municipal d'Isona i Conca Dell. Est situat a l'extrem nord-oriental del Mont de Conques, a migdia i a prop del poble de Sant Rom d'Abella.

El temple actual s obra d'una poca difcil de precisar, atesa l'amalgama de construccions que presenta. Una part del mur nord, sobretot, presenta carreus grossos, regulars, ben tallats i escairats, que podrien correspondre a parets molt antigues reaprofitades a l'edat moderna, en el moment en qu es fu el santuari actual, damunt de la plataforma sota de la qual hi ha les esplugues que donen nom al lloc.

En una d'aquestes esplugues hi ha les restes del santuari antic, que podrien correspondre a un edifici de l'poca romnica.

El santuari actual s d'una sola nau, sense absis exempt, on noms destaca la porta, a ponent, adovellada.






 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390880" title="Zidovudina" nonfiltered="946" processed="941" dbindex="150952">


La zidovudina (FONDA) o azidotimidina (AZT) (tamb anomenat ZDV) s un inhibidor de la transcriptasa inversa (NRTI) usat com a medicament d'antiretroviral. Fou el primer tractament efectiu per al tractament de la infecci per VIH i la SIDA. Tamb s venut sota els noms Retrovir  i Retrovis , i com a ingredient en Combivir  i Trizivir . s un anleg de la timidina.

  Histria .
La zidovudina fou el primer frmac efectiu desprs de l'eclosi de la pandmia de la SIDA. Jerome Horwitz del Barbara Ann Karmanos Cancer Institute i la Wayne State University School of Medicine sintetitz per primera vegada l'AZT el 1964, amb finanament del  National Institutes of Health (NIH). L'AZT estava pensat originalment per tractar el cncer, per fou descartat desprs que results inefica tractant cncer en ratolins.

En febrer de 1985, Samuel Broder, Hiroaki Mitsuya i Robert Yarchoan, tres cientfics del National Cancer Institute (NCI), collaborant amb Janet Rideout i altres cientfics a Burroughs Wellcome (actualment anomenada GlaxoSmithKline), hi comenava a treballar com a medicament contra la SIDA. Desprs de mostrar que aquesta droga era un agent efica en contra del VIH in vitro, l'equip del NCI dirigiren la fase 1 dels assajos clnics sota la evidncia proporcionada que podria augmentar els nivells de CD4 en pacients de SIDA.

Burroughs Wellcome conduren un assaig aleatoritzat controlat per a l'AZT mitjanant el que demostraren que aquest podria prolongar la vida de pacients amb SIDA. Burroughs Wellcome Co. registr com a patent l'AZT el 1985. La Food and Drug Administration (FDA) aprovava el frmac (mitjanant el llavors nou FDA accelerava aprovaci sistema) per a l's contra el VIH, la SIDA, i el complex relacionat amb la SIDA (ARC de l'angls AIDS Related Complex, terme en dess per a descriure les actuals malalties definitries de SIDA) el 20 de mar, de 1987, i llavors com a tractament preventiu el 1990. S'administrava inicialment en dosis molt ms altes que avui, tpicament 400 mg cada quatre hores (fins i tot de nit). Tanmateix, la manca d'alternatives en aquella poca per tractar la SIDA afect la ra de risc/benefici, i la toxicitat del frmac certa era menystingut per tal de controlar les primeres soques incontrolables del VIH. Un dels efectes secundaris de l'AZT inclou l'anmia, una queixa comuna en els primers assajos.

Els rgims de tractament moderns utilitzen tpicament dosis ms baixes (p. ex. 300 mg dos cops al dia). A partir de 1996, l'AZT, com altres frmacs antiretrovirals, s gaireb sempre utilitzat com part de terpia antiretroviral de gran activitat (HAART o TARGA). s a dir, es combina amb unes altres frmacs per evitar la mutaci del VIH.

L'estructura cristallina d'AZT fou aconseguida per Alan Howie (Universitat d'Aberdeen) el 1988. En estat slid l'AZT forma una xarxa de ponts d'hidrogen.

Profilaxi post-exposici.
L'AZT es pot utilitzar en combinaci amb altres medicaments antiretrovirals per reduir substancialment el risc d'infecci per VIH desprs d'una exposici de risc al virus (com una lesi amb agulles que implica el contacte amb fluids sanguinis d'una persona infectada amb VIH). 

L'AZT tamb es recomana com part d'un rgim per evitar transmissi entre la mare i el nad del VIH durant l'embars el part i l'alletament.  Sense tractament, aproximadament un 25% d'infants amb mares portadores del VIH s'infecten amb aquest. L'administraci d'AZT permet reduir aquest risc a aproximadament un 8% en un rgim en tres parts durant l'embars, lliurament i a l'infant durant 6 setmanes desprs del naixement. L's de combinacions apropiades d'antiretrovirals, el part per cesria i evitar l'alletament matern promou una reducci del risc de transmissi perinatal del VIH en un 1-2%.

Efectes secundaris.
Els efectes secundaris comuns d'AZT inclouen nusea, maldecap, canvis en el metabolisme del greix (lipodistrofia) i el descoloriment d'ungles. Altres efectes secundaris severs inclouen anmia i supressi de medulla ssia, que pot ser venut utilitzant tractaments amb eritropoietina o darbepoetina. Aquests efectes secundaris indesitjables sn degudes a la sensibilitat de la  -DNA polymerasa als mitocondris de les cllules. L'AZT actua de forma sinrgica o additiva amb molts agents antivrics com acyclovir i l'interfer; tanmateix, la ribavirina disminueix l'efecte antivric de l'AZT. Les drogues que inhibeixen glucuronidaci heptica, com indometacina, cid acetilsaliclic (Aspirina) i trimetoprim, disminueixen la proporci d'eliminaci i augmenten la toxicitat. 

Resistncia viral.
L'AZT no fa desaparixer la infecci del VIH, de la que encara no es disposa de cap vacuna efectiva, sin que noms retarda la progressi de la malaltia i la replicaci de virus, fins i tot a dosis molt altes. Durant tractament d'AZT prolongat el VIH t l'habilitat per guanyar una resistncia augmentada a AZT de mutaci del transcriptasa inversa. Un study  mostrava que AZT no podrien dificultar la represa de producci de virus, i finalment les cllules tractades amb AZT produen virus tant com les cllules no tractades. Per alentir el desenvolupament de resistncia, els metges generalment recomanen que AZT es doni en combinaci amb un altre inhibidor de la transcriptasa inversa i un antiretroviral d'un altre grup, com els inhibidors de proteasa o un inhibidor de la transcriptasa inversa de tipus no-nuclesid.

Mode d'acci.

Com altres inhibidors de la transcriptasa inversa, l'AZT inhibeix l'acci de la transcripci inversa prpia dels retrovirus, l'enzim que el VIH utilitza per fer una cpia de DNA del seu RNA. La transcripci inversa s necessria per a la producci del DNA de manera doble encallat vric, que s posteriorment empalmat al material gentic d'una cllula de diana (on s'anomena un provirus).

El grup d'azido augmenta la natura lipoflica de l'AZT, permetent-li creuar membranes cellulars fcilment per difusi i aix tamb per creuar la barrera hematoenceflica. Els enzims cellulars converteixen l'AZT en la forma 5'-trifosfat. Els estudis han mostrat que l'acabament de les cadenes d'ADN formades s el factor especfic en l'efecte inhibitori.

La forma trifosfat tamb t una major capacitat inhibir l'ADN polimerasa cellular, que s utilitzat per cllules normals com part de la divisi cellular. 
Tanmateix, AZT en t entre 100 i 300 vegades major afinitat per la transcriptasa inversa del VIH que per l'ADNpol humana per la seva activitat antiviral. 

Un tipus especial d'ADNpol cellular (l'encarregada de replicar l'ADN mitocondrial) s ms sensible a la inhibici per AZT, i aix provoca patologies en teixits rics en mitocondris com en els teixits cardacs i musculars (tamb anomenada miositis).  edition | publisher=Pearson Professional Ltd | year=1995}} 

Problemes de patents.
AZT ha estat l'objectiu d'alguna controvrsia a causa de la natura de la patent process.

El 1991, el  Ciutad Pblic  present un litigi que afirmava que la patent de l'AZT/Zidovudine era invlida. Als EUA la Court of Appeals for the Federal Circuit decid el 1992 a favor de Burroughs Wellcome, el propietari de la patent.  El jutjat sentenci que no era l'aproximaci correcta per avaluar la validesa subjacent de la patent que ja s'estava en litigi en una altra cort.  El 2002, fou presentat un altre litigi sobre la patent per la AIDS Healthcare Foundation.

Tanmateix, la patent expir el 2005 (actualment la patent de l'AZT s de domini pblic), permetent a altres companyies farmacutiques fabricar i comercialitzar AZT genric sense haver de pagar royaltys a GlaxoSmithKline. La FDA ha aprovat des d'aleshores quatre formes genriques d'AZT en venda als EUA.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390882" title="Olympia (Manet)" nonfiltered="947" processed="942" dbindex="150953">

Olympia s una pintura a l'oli realitzada per douard Manet el 1863 i actualment pertany al museu d'Orsay de Pars. 

Desprs del clamor provocat per El dinar campestre, Manet va esperar dos anys abans de sotmetre Olympia al judici del pblic; el quadre va ser acceptat al Sal de 1865, per la reacci general fou encara ms violenta. Una dona gorilla, va comentar amb burla un crtic. La dama de piques sortint del bany, va assenyalar un altre. En realitat, el principi inspirador del quadre era anleg al de El dinar campestre; en aquest cas Manet va prendre com a referncia per a la seva creaci La Venus d'Urbino, de Tici, de la que havia fet una cpia en la seva joventut durant una estada a Florncia, i la va transformar en actual utilitzant com a model Victorine Meurent, que havia posat tamb per a El dinar campestre. Va ser precisament
aquesta transposici moderna el principal motiu d'escndol; els visitants del Sal estaven acostumats a veure nus de divinitats o figures allegriques, per el quadre de Manet era massa realista, i el mateix ttol -Olympia era el nom donat a les prostitutes a les novelles de l'poca- no deixava dubtes sobre la professi de la dona. A ms, darrere del divan una serventa sost un ram de flors, el regal que els clients oferien a les prostitutes d'elevada categoria.

Referncies.
Los siglos del Arte. El siglo XIX. Ed. Random House Mondadori. ISBN 84-8156-380-3;
 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390885" title="Pantalla 3D" nonfiltered="948" processed="943" dbindex="150954">

El principal objectiu d'una pantalla 3D s adquirir escenes del mn real i per tant tridimensionals i poder mostrar-les com a imatges 3D. Per a la visualitzaci final 3D s'utilitzen uns displays anomenats estereoscpics, els quals permeten a l'usuari gaudir de la sensaci 3D sense cap tipus d'ulleres ni complements. Aix doncs, aquest tipus de pantalles presenten un major grau de llibertat en quant al camp de visi que les pantalles convencionals.

 Principis fsics de la visi 3D .
El sistema visual hum s un sistema binocular; s a dir, disposem de dos ulls en els quals, degut a la seva separaci horitzontal, es reben dos imatges d'una mateixa escena amb punts de vista diferents. Mitjanant aquestes dues  vistes  el cervell crea una sensaci espaial. A aquest tipus de visi se l'anomena visi estereoscpica.
En l'estereoscpia intervenen diversos mecanismes. Quan observem objectes molt llunyans, els eixos ptics dels ulls sn parallels. Quan observem un objecte proper, els ulls giren per tal que els eixos ptics estiguin alineats sobre aquest, s a dir, convergeixen. Alhora, es produeix l'acomodament o enfoc per a veure ntidament l'objecte. Al conjunt d'aquest procs se l'anomena fusi.
Un factor que interv directament en aquesta capacitat s la separaci interocular. A major separaci entre els ulls, ms gran s la distncia a la que apreciem l'efecte de relleu. 
A ms, s necessari que la reproducci es dugui a terme seguint una srie de requisits, alguns comuns als continguts 2D i d'altres exclusius de continguts estereoscpics. Pel que fa a una visi 2D cal: una correcta definici, resoluci i evitar el parpelleig de la imatge (aix ltim s'aconsegueix assegurant una freqncia de refresc mnima de 50Hz). Pel que fa a 3D caldria:
 Evitar la sensaci de mareig ;
 L'usuari no ha d'haver de fer un esfor per adaptar-se a la sensaci 3D, sin que aquesta sensaci ha de ser natural;
 La sensaci 3D ha de ser ntida i constant al llarg de totes les figures i especialment als contorns dels objectes;
 El sistema ha de ser el ms independent possible de l'angle de visi de l'usuari;

 Evoluci .
Els pioners en l'estudi de la estereoscopia varen ser Euclides i Leonardo da Vinci, que ja a la seva poca observaren i estudiaren el fenomen de la visi binocular. Per per trobar el primer dispositiu cal remuntar-se a l'any 1838, quan el fsic escocs Sir Charles Wheatstone va construir un aparell amb el qual es podia apreciar el fenomen de la visi estereoscpica.
Ja als anys 50 s'intent l'explotaci comercial de pellcules 3D, per donada la mala qualitat dels continguts no va tenir gaire impacte. Fou als anys 80 quan es van aconseguir resultats ms espectaculars, amb sistemes de gran format de pellcula, com el de l'IMAX, que aconsegueixen imatges d'alta resoluci en grans pantalles. Aix doncs, la imatge tridimensional en moviment no s novetat d'ara, i ja als cines antics es projectaven alguns films tridimensionals que funcionaven emetent dos pellcules diferents, cadascuna amb un tint de diferent color. Al posar-nos unes ulleres d'aquests colors (una a cada ull), cada ull veia una part de la pellcula, deixant  invisible  l'altra, per la qual cosa s'obtenia una visi estereoscpica, donant sensaci de profunditat. Amb l'aven de la tecnologia, la tcnica es va anar perfeccionant, creant sistemes que feien ms o menys el mateix, per millor. Aix, existeixen ulleres amb polaritzaci vertical en un ull i horitzontal en l'altre que obtenen un efecte ms real que amb la polaritzaci per colors. Tanmateix, aquests sistemes no sn cmodes ni prctics, aix que amb l'aparici de noves tcniques s'ha aconseguit obtenir pantalles que transmeten la sensaci de profunditat sense necessitat de cap complement visual.

 Descripci .
Autoestereoscpica, terme que va intrnsecament lligat al concepte de pantalla 3D, fa referncia al fet que la pantalla s capa de transmetre diferent informaci a cada ull, aconseguint aix l'efecte estereoscpic que, alhora, aconseguix l'efecte de profunditat de la imatge. La idea s molt semblant a la de les pantalles que requereixen d'ulleres per veure en tres dimensions. Es tracta d'aconseguir que la pantalla emeti una imatge per l'ull esquerre i una altra pel dret, i aix es realitza mitjanant una barrera de parallatge que interromp el feix de llum selectivament per tal que cada imatge vagi a l'ull que li correspon.

El problema es presenta quan els ulls de l'usuari canvien de posici, s a dir, quan es canvia l'angle de visi. Per evitar aquest efecte algunes companyies que estan investigant sobre aquesta tecnologia opten per fer que noms una posici sigui la correcta per poder apreciar l'efecte tridimensional, mentre que d'altres incorporen un detector de posici dels ulls de l'observador per tal que l'efecte sigui vlid encara que es miri amb un angle respecte a la perpendicular de la pantalla.

Els displays 3D que s'utilitzen per realitzar la representaci dels continguts 3D poden ser dividits segons la tcnica  emprada per dirigir les vistes esquerra i dreta a l'ull apropiat: uns necessiten dispositius ptics a prop dels ulls, i pel contrari, d'altres tenen aquest procs integrat en el mateix display. Aquests darrers, de visi lliure (free-viewing o FTV), sn els anomenats autoestereoscpics. El fet que l'usuari no necessiti incorporar cap element fa que aquests despertin un gran inters.

 Problemtica . 
Una pantalla 3D s un sistema multivisi. Els sistemes multivisi sn reconeguts generalment per proporcionar una reproducci superior de la imatge 3D perqu la imatge visible canvia amb el punt de vista de l'observador en relaci a  la pantalla.
 
Per realar la sensaci de profunditat en imatges estereoscpiques en 3D els enginyers de disseny poden augmentar el nombre de vistes de forma que la imatge pugui veure's des de diverses posicions del cap. Tanmateix, el problema est en qu un augment del nombre de vistes provoca una prdua de resoluci per vista, ja que el nombre de pxels que es poden colocar en una pantalla de cristall lquid sn limitats. Els sistemes multivisi sn reconeguts, generalment, per proporcionar una reproducci superior de la imatge tridimensional, doncs la imatge visible canvia amb el punt de vista de l'observador en relaci amb la pantalla.

Per tal d'exagerar la sensaci de profunditat en imatges estereoscpiques 3D, s possible augmentar el nombre de vistes, de manera que la imatge pugui ser observada des de diverses posicions. Tanmateix, el problema rau en qu un augment del nombre de vistes provoca una prdua de resoluci, donat que el nmero de pxels que es poden collocar en una pantalla de cristall lquid s limitat.

Les pantalles convencionals multivisi utilitzen en general tres lents lenticulars dissenyades per a cobrir una amplada de visi de 62 a 65mm, una distncia equivalent a la separaci promig entre ulls d'una persona. Tanmateix, aquestes pantalles 3D encara presenten alguns problemes relacionats amb els segents aspectes:

Zona de visi: Les imatges a les pantalles 3D comunes dissenyades amb una amplada de visi de 62 a 65 mm poden aparixer incorrectes i resultar incmodes a menys que es vegin de front i des d'una determinada distncia, ja que els ulls poden detectar una imatge 2D en algunes parts de la pantalla. s per aquest motiu que actualment es treballa en optimitzar l'ample de visi tal que es redueixi l'aparici d'imatges 2D i permeti que les imatges 3D puguin visualitzar-se amb un camp de visi ms ampli.

Prdua de resoluci: Per a resoldre el problema de la prdua de resoluci en les pantalles multivisi es pot utilitzar una tecnologia de processament d'imatges anomenada step 3D pixel array (millora de la formaci de pxels 3D), actualment ja provada per algunes companyies. Aquesta tcnica t en compte la sensibilitat de l'ull hum a la prdua de resoluci en la direcci horitzontal.  Al minimitzar la degradaci de la resoluci horitzontal del pxel, es millora la qualitat de la imatge per a oferir als espectadors imatges 3D de major definici i ms vives.

S'ha vist doncs que l'efecte tridimensional presenta encara poca estabilitat (depn de la posici de l'espectador) i la resoluci de la imatge s escassa. La captaci directa de la imatge real amb aquest sistema requeriria un dispositiu multicmera, i aquest s un tema d'investigaci actual.

 Actualitat .

En els darrers temps les indstries cinematogrfica i dels videojocs, per posar un exemple, han vist incrementada la demanda d'imatges 3D que proporcionen un nivell d'emoci superior al que ofereixen les imatges bidimensionals. Les pantalles convencionals de 3D encara no estan a l'alada d'aquesta demanda, degut a les limitacions esmentades en el camp de visi i a la baixa resoluci que ofereixen. 

Actualment ja estan sent introduts els primers models de pantalles 3D en el mercat. Diversos fabricants (Philips, LG, Sharp, ...) estan fent grans avenos en el desenvolupament de monitors 3D que produeixen una visi estereo de forma natural per a l'usuari i compatibles amb 2D. I s que les  pantalles autoestereoscpiques 3D representen un gran repte per al futur de la visualitzaci d'imatges tridimensionals.

 Enllaos externs .

http://individual.utoronto.ca/iizuka/research/cellophane.htm;
http://www.terra.es/tecnologia/articulo/html/tec17096.htm;
http://mrl.nyu.edu/~perlin/demos/autostereo.html;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390896" title="El balc" nonfiltered="949" processed="944" dbindex="150955">

El balc s una pintura a l'oli realitzada per douard Manet el 1863 i actualment pertany al museu d'Orsay de Pars. 

 La crtica de l'poca va subratllar la magistral execuci de les figures del balc que, tanmateix, apareixen gaireb buides de tot contingut emocional, sense cap relaci entre si, i retallades sobre el fons fosc, que elimina tota perspectiva. La noia asseguda i recolzada a la barana, amb la mirada fixa en un punt lluny, s la deixebla i amiga de Manet, Berthe Morisot. 

Referncies.
Los siglos del Arte. El siglo XIX. Ed. Random House Mondadori. ISBN 84-8156-380-3;
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390901" title="Aeromodelisme" nonfiltered="950" processed="945" dbindex="150956">
L aeromodelisme s l art de dissenyar, realitzar i posar en vol mquines o enginyis volants provets o no de motor. Hi ha bsicament tres disciplines: el vol lliure, el vol circular i el vol rdio comandat.

El vol lliure.
Disciplina original de l aeromodelisme, el vol lliure consisteix en realitzar un model que garanteixi vols llargs, sigui en vols d interior o d exterior. En el cas de vol d exterior es tracta d aprofitar al mxim els corrents ascendents d aire (trmiques). El vol lliure es practica amb planejadors purs o amb models provets d un mitj de propulsi que els enlaire i colloca en altitud. El joc consisteix en fer evolucionar els models lliures nicament sa partir de reglatges preestablerts abans del vol. Des de que el planejador s llenat a m, amb un sandow, amb un cabrestant o amb motor, trmic o elctric- els seu vol estar limitat en el temps pels parmetres preestablerts i per la meteorologia. Es tracta aix de ser un bon constructor. 


El vol circular.
En aquesta categoria els models provets de motor (trmic, per norma general) sn controlats i pilotats amb dos cables d acer de llargada determinada i una maneta que permet  accionar a distncia els controls de profunditat del model. L acci de pujar o baixar far evolucionar el model en un volum semiesfric, centrat a sobre del pilot.
Per a aquest tipus de models hi ha tot un seguit de possibilitats:
 L acrobcia que consisteix en fer figures definides inscrites a la semiesfera.
 La velocitat consistent en fer voltes en un temps mnim. Les categories venen definides per la cilindrada del motor.
 El combat que es practica entre dos o ms models provets d unes banderoles. La competici consisteix en tallar la dels adversaris.
 El  Team-racing  o curses que consisteix en evolucionar amb diferents models i realitzar un nombre determinat de voltes en un lapsus de temps mnim, amb una capacitat determinada als dipsits de combustible i reposant en acabar cada dipsit. Es tracta d una modalitat de treball en equip, format per un pilot i un mecnic; el mecnic s encarregar de l'abastiment i la posada en marxa del motor.

El vol radio comandat.
Les possibilitats del vol rdio comandat o rdio controlat fan que sigui la disciplina ms practicada en tot el mn, sobretot desprs de l abaratiment dels equips de control per rdio, imprescindibles en aquesta modalitat.

Els models, muntats i construts pels aeromodelistes, evolucionen grcies a un equip emissor que, com indica el seu nom, emet senyals radioelctrics a un receptor installat en el model. El receptor, per la seva part, envia aquestes ordres als mecanismes ( servos ) que actuen sobre els controls el model, permetent aix al pilot fer evolucionar l aparell segons els seus desitjos.

Aquesta modalitat dona accs a diferents tipus d aeromodels: avions, planejadors, helicpters, etc classificats en una gran quantitat de categories.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390908" title="Cant de l'Alt Nebbio" nonfiltered="951" processed="946" dbindex="150957">

El cant d'Alt Nebbio s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Administraci .




 Composici .
 


 Dmografia .


  
 Enllaos externs .
 El cant de l'Alt Nebbio al web de l'Insee;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390911" title="Keiko Abe" nonfiltered="952" processed="947" dbindex="150958">
Keiko Abe (Tquio, 18 d'abril de 1937) s una compositora japonesa, intrpret especialitzada en la marimba.

Ha estat una figura primordial en el desenvolupament de la marimba, tant en termes d ampliaci de repertori com de tcnica, en col laboraci amb l'empresa Yamaha, desenvolup aquest modern instrument de cinc octaves.

Abe comen a tocar la marimba als 12 anys, desprs d escoltar un grup missioner nord-americ de la Universitat Oral Roberts que tocaven la primera marimba duta al Jap.

Desprs d estudiar composici i percussi en la Universitat Gakugei de Tquio, fa fundar un trio de marimbes, que tocava msica popular, per, aquest projecte es frustr pel limitat abast del conjunt, i el 1962 va entrar en el mn de la msica clssica contempornia.

Tocava la percussi amb l orquestra NHK. Durant aquest perode va tenir el seu propi show a la televisi japonesa, instrua els alumnes de xilofon, aix com un programa a la Radio anomenat  Good Morning Marimba . Tamb va comenar a enregistrar discs amb molt d esperit, portant a terme 13 lbums en un perode de cinc anys.

El 1963 la Yamaha Corporation japonesa feu un concurs perqu els intrprets l ajudessin al disseny d una nova marimba; Keiko Abe va ser elegida per la originalitat i les clares idees el disseny i el so, en particular llur concepte de com la marimba hauria de ser capa de integrar-se en els conjunts, per exemple dels instruments de percussi popular. Les seves idees per assoliren el so desitjat pels dissenyadors de Yamaha, i en el decenni de 1970 va comenar la producci. La nova gamma de marimbes es va estendre, i sobretot les de quatre i cinc octaves, que s ha convertit en l standard  per als solistes. Abe ha estat estretament associada amb Yamaha des de llavors les maces de percussi porten el seu nom.

Les seves composicions, incls, la  Michi ,  Variacions sobre canons dels Infants Japonesos , i,  Somni vers les flors de Cirerer , s han convertit en normes del repertori de la marimba. Tamb est activa sobre la literatura de la marimba, no solament per peces escrites per ella, sin tamb per encarregar obres d altres compositors i encoratjar als joves compositors. S ha afegit almenys 70 composicions en el repertori. La majoria de llurs peces comencen com improvisacions, i ms tard notes famoses.

A ms de composar molt, va fer gires, enregistr programes i va ser professora a la TOHO Gakuen School of Music de Tokio a partir de 1969. Abe va ser la primera dona en entrar a la llista i situar-se al Sal de la Fama el 1993, i el primer intrpret i desenvolupar la tcnica de sis-macets. Entre els seus antics alumnes va tenir la notable percussionista Evelyn Glennie. 

Keiko Abe utilitza quasi sempre el YM-6000 Marimba, fabricat per l empresa Yamaha que sempre l ha recolzat. I les seves composicions sn publicades principalment per l Editorial Xebec Schott Music, del Jap.

Referncies.
J. Michele Edwards. "Keiko Abe", Grove Music Online, ed. L. Macy (data d'accs: 14 febrer 2006), grovemusic.com (accs amb subscripci).

Enllaos externs.
Pgina web de Keiko Abe;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390912" title="Pol Amat i Escud" nonfiltered="953" processed="948" dbindex="150959">
Pol Amat i Escud (Terrassa, 18 de juny del 1978) s un jugador d'hoquei sobre herba catal que va guanyar la medalla de plata en els Jocs Olmpics d'Atlanta-96 i als de Pekn-2008 i que al 2008 va obtenir el ttol de  Millor jugador del mn en hoquei sobre herba. Juga en la posici de davanter centre.

Net d'un dels fundadors del Club Egara i fill d'un fams jugador d'hoquei , va estudiar Administraci d'Empreses i en l'actualitat treballa d'auditor.

Ultra els trofeus internacionals esmentats al Palmars, al llarg de la seva carrera ha estat set vegades campi de la lliga espanyola i ha guanyat cinc vegades la Copa del Rei. Ha estat nominat quatre vegades per al ttol de Millor Jugador del Mn i ha estat membre del WorldHockey All Star Team de la FIH en dues de les tres edicions fetes fins ara (2006 i 2008). El desembre del 2008, la UFEC el nomen "Millor esportista catal de l'any" (conjuntament amb Gemma Mengual i Andrea Fuentes).

 Trajectria .
 Club Egara (1983-2001);
 Reial Club de Polo (2001-2005);
 Club Amsterdam, d'Holanda (2005-2006);
 Reial Club de Polo (2006-2008);
 Club Egara (en l'actualitat, 2008);

Palmars.
Ttols a nivell de selecci.







 Sub-campi Jocs Olmpics Atlanta 1996;
 Tercer classificat "Champions Trophy" Adelaida 1997;
 Guanyador Copa Intercontinental Kuala Lumpur 1997;
 Sub-campi del mn Utrecht 1998;
 9. classificat Jocs Olmpics de Sidney 2000;
 Sub-campi d'Europa Barcelona 2003;
 4t. classificat Jocs Olmpics d'Atenes 2004;
 Campi "Champions Trophy" Lahore 2004;
 Campi d'Europa Leipzig 2005;
 Tercer classificat "Champions Trophy" Chennai 2005;
 Tercer classificat Campionat del mn Mnchengladbach 2006 ;
 Tercer classificat "Champions Trophy" Terrassa 2006;
 Sub-campi d'Europa Manchester 2007;
 Sub-campi Jocs Olmpics Pekn 2008;

 Ttols a nivell de club .
 6 Lligues d'Espanya, 4 Copes del Rei i diversos Campionats de Catalunya amb l'Egara;
 Copa d'Europa del 2004, 1 Campionat de lliga i 1 Copa amb el RC Polo;

 Bibliografia .
 Jordi Sans i David Llorens, coord. Llibre d'Or de l'Esport Catal Barcelona: Uni de Federacions Esportives de Catalunya, 2008;

 Enllaos .
 Resum biogrfic i proclamaci com a Millor Jugador de l'Any;
 Fitxa del COE, que incorrectament l'esmenta com a "Pablo" ;

 Notes .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390916" title="Igualtat social" nonfiltered="954" processed="949" dbindex="150960">
La igualtat social s l'objectiu de buscar una mateixa quantitat de riquesa, de felicitat, de respecte i de igual tracte en la justcia per a totes les persones.

Al mn hi ha moltes desigualtats, degudes a causes histriques, geogrfiques o econmiques, per que s es corregissin, el sistema no funcionaria, ja que si no hi hagus unes diferncies de riquesa, i tothom tingus el mateix nivell econmic, no hi hauria hom que treballs, perqu pensaria que tindria el benestar necessari, i el sistema econmic seria invlid.

Vegeu tamb tamb.
 Desigualtat social;
 Horizontalisme;
 Equitat;
 Llibertat collectiva;
 Distribuci de l'ingrs;
 Dret d'inters pblic;
 Igualtat d'oportunitats;
 Crtica social ;

Informaci d'inters.
Instrumentos de lucha por la igualdad y contra la discriminacin ;
El igualitarismo y la tiles, por Murray Rothbard ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390919" title="La classe de dansa" nonfiltered="955" processed="950" dbindex="150961">

 La classe de dansa s una pintura a l'oli realitzada per Edgar Degas el 1874 i que actualment s'exposa al Museu d'Orsay de Pars.

Potser sigui aquesta l'escena de ballet ms popular de Degas. En ella s'hi recull un dels salons del Teatre de l'pera de Pars, on dirigeix la classe el gran Jules Perrot, qui als seus 64 anys era un dels mestres ms prestigiosos. Al seu voltant gira l'escena que contemplem, formant les ballarines un cercle imperfecte per escoltar els consells i observacions del ja llegendari ballar. En primer pla se situa una jove d'esquenes i una altra pujada al piano, rascant-se l'esquena. Les altres noies es retallen sobre la paret verda i el gran mirall enclavat al ventall d'una porta. Al fons se situen les butaques reservades per a les mares que vigilaven l'actuaci individual de les seves filles, encara que aqu no es reculli cap assaig concret.

Referncies.
Degas. Grandes maestros de la pintura. 2001, Barcelona. Ediciones Altaya ISBN 84-487-0576-9;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390923" title="Lama (Crsega)" nonfiltered="956" processed="951" dbindex="150962">

Lama (en cors Lama) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 130 habitants.

 Demografia .

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390925" title="Assaig del ballet a l'escenari" nonfiltered="957" processed="952" dbindex="150963">

Assaig del ballet a l'escenari s una pintura a l'oli realitzada per Edgar Degas el 1874 i que actualment s'exposa al Museu d'Orsay de Pars.

Degas se situa en un dels laterals de l'escenari del Teatre de l'pera per mostrar-nos un moment de l'assaig, possiblement els instants previs a l'ordre d'inici del director, mentre les ballarines estiren els msculs i escalfen individualment. En aquesta ocasi el pintor ha recorregut a una escena panormica, sense tallar cap dels plans pictrics. Les noies es van succeint en profunditat, distribuint-se ordenadament sobre l'espai. Per no deixar escapar cap detall va haver de realitzar uns vint estudis previs de figures, demostrant els seus desigs de triomfar, no deixant cap element a l'atzar. Seria aquesta l'nica ocasi que Degas emprs la grisalla monocromtica per realitzar una escena. Hi ha qui opina que es tractaria d'una prova per treballar sobre un gravat en fusta per a una revista anglesa, a causa de l'xit que tenien aquestes imatges a Londres.

Referncies.
Degas. Grandes maestros de la pintura. 2001, Barcelona. Ediciones Altaya ISBN 84-487-0576-9;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390932" title="Cementiri del Pre-Lachaise" nonfiltered="958" processed="953" dbindex="150964">



El cementiri del Pre-Lachaise (en francs cimetire du Pre-Lachaise) s el major cementiri de Pars intra-murs i un dels ms clebres del mn. Situat al 20 districte de la ciutat, hi sn enterrades nombroses persones clebres.

Histria.

Un dels set turons de Pars, anomenat Champ-l'vque ja que pertanyia a l'Edat Mitjana al bisbe de Pars, va prendre al segle XII el nom de Mont-aux-Vignes, pels conreus que s'hi feien aleshores. El 1430, un ric comerciant anomenat Rgnault de Wandonne va comprar la finca per fer-hi construir una casa benestant: una follia. s l'origen del nom de l'actual carrer de la Folie-Regnault a l'11 districte.

Dos segles ms tard, els Jesutes adquireixen el terreny per fer-ne un lloc de reps i de convalescncia. La casa acull algunes hores el jove rei Llus XIV que assistia a combats durant la Fronda. Aquest esdeveniment donar al lloc el nom de Mont-Louis. Per el ms illustre ocupant fou Franois d'Aix de La Chaise (1624-1709), anomenat el Pre La Chaise, confessor del rei de Frana Llus XIV, que va exercir una influncia moderadora sobre aquest en la lluita contra el jansenisme. Hi restar de 1675 fins a la seva mort el 1709.

El comte de La Chaise, germ del pare jesuta, va oferir nombroses festes a la finca, el que va contribuir a la seva ampliaci i el seu embelliment. Per el 1762, la Companyia de Jess va ser obligada de cedir el terreny en base a un deute. Al cap dels anys, els jardins van ser deixats a l'abandonament i els propietaris es van succeir, per tornar, el 9 Vents any XI al prefecte del Sena, Nicolas Frochot, per la suma de 180000 francs.


Amb el tancament l'1 de desembre de 1780 del cementiri dels Innocents, en aplicaci tardana de la llei de 1765 prohibint els cementiris a ciutat, a Pars li comenaven a mancar llocs de sepultures. Napole Bonaparte, aleshores cnsol, va decretar que cada ciutad t el dret de ser enterrat sigui quina sigui la seva raa o la seva religi, arreglant el cas dels infidels, dels excomunicats, dels comediants i dels pobres. Al comenament del segle XIX van ser creats diversos nous cementiris fora dels lmits de la capital: el cementiri de Montmartre al nord, el cementiri de l'Est, el cementiri de Montparnasse al sud i, a l'oest de la ciutat, el cementiri de Passy.

El prefecte de Pars va decretar la transformaci de les 17 hectrees de Mont-Louis en el cementiri de l'Est. La concepci del cementiri va ser confiada a l'arquitecte neoclssic Alexandre Thodore Brongniart el 1803. En tant que inspector general en cap de la segona secci dels treballs pblics del departament del Sena i de la ciutat de Pars, Brongniart dissenyar els grans eixos sota la forma, per primera vegada, d'un immens jard a l'anglesa, de passeigs accidentats, amb arbres i plantes d'espcies diverses i vorejades de sepultures esculpides. Projectar monuments funeraris que finalment no en ser realitzat cap, a excepci de la sepultura de la famlia Greffuhle, a l'estil neogtic depurat.

El 21 de maig de 1804 (1r Pradial any XII), el cementiri va ser oficialment obert per a una primera inhumaci: la d'una petita noia de cinc anys, Adlade Paillard de Villeneuve. Era en principi destinat als Parisencs d'un dels quatre districtes de la riba dreta (els 5, 6, 7 i 8 de l'poca), en fossa comuna o en concessi perptua. Per el cementiri no va tindre el favor dels Parisencs, que menyspreaven que se'ls fes enterrar sobre alades, a ms fora de Pars, i en un barri considerat popular i pobre.

El 1804, el Pre-Lachaise no comptava ms que 13 tombes. L'any segent, no n'hi havia ms que 44, desprs 49 el 1806, 62 el 1807 i 833 el 1812. El 1817, per millorar la imatge del cementiri l'ajuntament de Pars organitza la transferncia de les despulles d'Elosa i Abelard, aix com de Molire i La Fontaine. No calia ms: el 1830, s'hi comptaven 33000 tombes. El Pre-Lachaise va conixer en aquesta poca cinc ampliacions: el 1824, 1829, 1832, 1842 i 1850. Aquestes li han perms passar de 17 hectrees i 58 rees (175800m) a 43 hectrees i 93 rees (439300m) per a 70000 tombes, 5300 arbres, un centenar de gats, un gabial d'ocells i dos milions de visites.

Illustres escultors i arquitectes faran d'aquest lloc un veritable museu d'en el segle XIX: entre ells, Guimard, Garnier, Visconti o Paillard. La capella aix com la portada principal d'aleshores (boulevard de Mnilmontant) van ser concebuts per l'arquitecte neoclssic tienne-Hippolyte Godde entre 1823 i 1825. David d'Angers va crear la majoria dels monuments del Quartier des Marchaux d'Empire. s noms al final del segle, el 1894, que van comenar els treballs del columbari i del crematori, en un estil neobizant adaptat per Jean Camille Formig.

Durant la Comuna de Pars, el maig de 1871, el Pre-Lachaise va ser l'escenari d'una veritable guerra civil, degut a la seva localitzaci estratgica sobre el tur. Els Federats van installar llur artilleria al bell mig del cementiri, per van ser rpidament envoltats pels Versaillais de Thiers d'un costat i els alemanys de l'altre. Els 147 supervivents van ser afusellats el 28 de maig de 1871 davant el mur que va prendre aleshores el nom de mur dels Federats, al sud del cementiri.

El 1895 el Monument als morts d'Albert Bartholom comprat per la Ciutat de Pars al sal del Petit-Champ-de-Mars el 1895 s installat al Cementiri del Pre-Lachaise.

Celebritats enterrades.

 Pere Abelard (1079-1142), filsof, (divisi 7);
 Samuel Hahnemann (1755-1843), metge fundador de l'homeopatia.
 Guillaume Apollinaire (1880-1918), poeta (divisi 86);
 Miguel ngel Asturias (1899-1974), escriptor guatemalenc (divisi 10);
 Honor de Balzac (1799-1850), novellista (divisi 48);
 Georges Bizet (1838-1875), compositor (divisi 68);
 Pierre Bourdieu (1930-2002), socileg (divisi 28);
 Maria Callas (1923-1977), cantant d'pera (divisi 87);
 Marcel Camus (1912-1982), realitzador de cinema;
 Jacques-Joseph Champollion (1778-1867), arqueleg francs;
 Jean-Franois Champollion (1790-1832), egiptleg francs (divisi 18);
 Luigi Cherubini (1760-1842), compositor (divisi 11);
 Frdric Chopin (1810-1849), compositor (divisi 11);
 Colette (1873-1954), novellista francesa (divisi 4);
 Auguste Comte (1798-1857), filsof (divisi 17);
 Jean-Baptiste Camille Corot (1796-1875), pintor (divisi 24);
 Rgine Crespin (1927-2007), soprano francesa (divisi 87);
 Alphonse Daudet (1840-1897), escriptor (divisi 26);
 Honor Daumier (1808-1879), caricaturista i pintor (divisi 24);
 Jacques-Louis David (1748-1825), pintor (divisi 56);
 Eugne Delacroix (1798-1863), pintor (divisi 49);
 Isadora Duncan (1877-1927), ballarina nord-americana (divisi 87, columbari, urna 6796);
 Jean de La Fontaine (1621-1695), poeta (divisi 25);
 Georges Mlis (1861-1938), cineasta francs (divisi 64);
 Jules Michelet (1798-1874), historiador (divisi 52);
 Molire (Jean-Baptiste Poquelin) (1622-1673?), dramaturg francs (divisi 25);
 Alfred de Musset (1810-1857), poeta (divisi 4);
 Yves Montand (1921-1991), actor (divisi 44, al costat de Signoret);
 Amedeo Modigliani (1884-1920), pintor i escultor (divisi 96, junt amb Jeanne Hbuterne);
 Jim Morrison (1943-1971), cantant de The Doors (divisi 16);
 Flix Nadar, (1820-1910), fotgraf i pintor (divisi 36);
 Grard de Nerval (1808-1855), poeta (divisi 49);
 Michel Ney (1769-1815), mariscal de l'Imperi (divisi 29);
 Georges Perec (1936-1982), escriptor (divisi 87);
 dith Piaf (1915-1963), cantant (divisi 97);
 Camille Pissarro (1830-1903), pintor (divisi 7);
 Marcel Proust (1871-1922), escriptor (divisi 85);
 Gioacchino Rossini (1792-1868), compositor d'peres (divisi 4);
 Simone Signoret (1921-1985), actriu francesa (divisi 44, al costat de Montand);
 Gertrude Stein (1874-1946), escriptora nord-americana (divisi 94);
 Sully Prudhomme (1839-1907), escriptor (Premi Nobel de Literatura) (divisi 44);
 Gerda Taro (1910-1937), fotgrafa (divisi 97);
 Adolphe Thiers (1797-1877), historiador, periodista (divisi 55);
 Oscar Wilde (1854-1900), escriptor i dramaturg irlands (divisi 89, des de 1950 junt amb Robert Ross);
 Richard Wright (1908-1960), escriptor nord-americ (divisi 87);

Monuments.


A ms a ms de les tombes, el cementiri cont monuments dedicats a una personalitat o a un grup de persones.

 Imre Nagy, Primer secretari del partit comunista hongars el 1956. Monument creat per la Lliga hongaresa dels Drets Humans el 1988, en ocasi del 30 aniversari de la seva execuci.
 Personals municipals de la Ciutat de Pars.
 Un enorme mausoleu, on hi descansa Adolphe Thiers, ha estat realitzat al costat de la capella.

Manifestacions.

A conseqncia de les nombroses personalitats que hi ha enterrades i de la crrega simblica del lloc, el cementiri del Pre-Lachaise ha estat i s encara el lloc de manifestacions i de commemoracions. Aquestes commemoracions sn principalment dels partits socialistes i comunistes i dels francmaons del Grand Orient de France.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, s'hi afegeixen les commemoracions de les vctimes del nazisme, els monuments als morts dels camps de concentraci i d'extermini trobant-se a prop del mur dels federats.

Referncies.


Bibliografia.

 Pascal Payen-Appenzeller et Jean-Claude Debeurme, Promenades hors sentier au Cimetire du Pre Lachaise, Le piton de Paris (Yvelindition) 2005.

Enllaos externs.


 Cementiri del Pre-Lachaise amb la llista de les personalitats inhumades (web de la Ville de Paris);
 Plnol del cementiri del Pre-Lachaise (web de la Ville de Paris);
 Visita virtual del cementiri del Pre-Lachaise;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390934" title="Murato" nonfiltered="959" processed="954" dbindex="150965">

Murato (en cors Muratu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 555 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390935" title="Pietralba" nonfiltered="960" processed="955" dbindex="150966">

Pietralba (en cors Petralba) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 314 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390940" title="Llibreria La Gralla" nonfiltered="961" processed="956" dbindex="150967">

La Gralla s una societat cooperativa de treball situada en ple centre de la ciutat de Granollers (Valls Oriental) dedicada al mn del llibre, la msica i la papereria.

Disposen de seccions de literatura infantil i juvenil, literatura per a adults, assaig, llibre prctic, diccionaris, mtodes d idiomes, literatura en llengua estrangera, llibres de butxaca, guies, mapes i literatura de viatges. 

I tamb ofereixen una secci de msica i productes complementaris al llibre en diferents suports audiovisuals (cd, dvd, cd-rom).

La Gralla va nixer com a llibreria al nmero 9 del carrer Museu l any 1966 amb la voluntat d oferir un tractament professional al comer del llibre i convertir-se en un instrument efica davant les carncies culturals, socials i poltiques d aquell moment, implicant-se en la realitat social i cultural de la ciutat i comarca.

Deu anys ms tard, a banda d aquest primer establiment, La Gralla va obrir un nou local al nmero 50 del carrer Sant Jaume dedicat nicament a la venda de productes de papereria. 

Des d aquest mateix any 1976, amb la voluntat de posar en com els problemes i les inquietuds entre diverses llibreries principalment de comarques, La Gralla va fundar la cooperativa Bestiari destinada a la logstica i serveis, que actualment agrupa diversos establiments d arreu de Catalunya.

L any 1979, les noves possibilitats legals van permetre als treballadors de La Gralla constituir-se com a societat cooperativa de treball i aix ha continuat fins a l actualitat.

L any 1991, la llibreria es va traslladar des del carrer Museu al seu emplaament actual, un nou local molt ms espais al centre histric i comercial de Granollers. 

A finals del 2004 va inaugurar l ampliaci de la seva superficie comercial integrant la papereria dins del mateix edicifi, es va ampliar l espai destinat a llibreria i es va crear l  Espai Gralla  destinat a la celebraci de presentacions literries i exposicions.

Des de desembre del 2002 La Gralla S.C.C.L. participa de la propietat de la llibreria Catalnia de Barcelona.

En collaboraci amb el peridic El 9 Nou i l Associaci Cultural de Granollers convoca el premi literari Jaume Maspons i Safont i el Premi perodstic Gual permanent.


Al llarg de la seva trajectria ha estat guardonada amb els premis:

 Premio Nacional a la difusin del Libro 1988 del Ministerio de Cultura;
 Premi a la promoci del llibre en catal 1992 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya;




Enllaos externs.
 Lloc web de La Gralla;
 Bloc de la Gralla;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390942" title="Bleekeria viridianguilla" nonfiltered="962" processed="957" dbindex="150968">

 Bleekeria viridianguilla s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Hong Kong, a Indonsia i al nord-oest d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B., 2001. Ammodytidae. Sandlances. p. 3518. A: K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles.. FAO, Roma, Itlia. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390944" title="Rosalina Abejo" nonfiltered="963" processed="958" dbindex="150969">
Rosalina Abejo (Tagoloan, Misamis Oriental, Filipines, 13 de juliol de 1922   Fresno, Califrnia, 5 de juny de 1991) fou  una compositora i directora d'orquestra filipina.

Aquesta compositora i directora era monja de l Ordre de la Verge Maria. Estudi composici a les Illes Filipines en la Universitat de la Dona, i el 1977 es mud als Estats Units, on estudi en l Eastman School of Music i en la Universitat Catlica d Amrica. 

Va fer de professora de composici i teoria de la msica en la Universitat de Kansas i al Seminari de Sant Pius de Kentucky. Abans d aix viatj extensament amb la fi de recava fons, i per assistir a conferncies internacionals de la msica.

Abejo va rebre una srie d honors, incls el Premi del Patrimoni de la Cultura de la Repblica (1967), (Filipines), Premi Dia de la Independncia (1973), i ser elegida presidenta de la Fundaci d Arts Escniques de Filipines als Estats Units (1980).

Escriv prop de 25 obres per a orquestra, entre les que si troben el  Concert per a piano Eolias ,  Convent Garden Suite , i  La Conversi del Rei Humabon  (que en realitat s una cantata). La seva msica de cambra inclou les peces de  Quartet per a Cinc Cordes ,  Quintet per a piano ,  Trail Maranaw per a dues Marimbes, piano i Percussions  i  Cordes per la dignitat d un home . Tamb produ msica per a piano sol, operetes, cors, misses  i himnes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390945" title="Pive" nonfiltered="964" processed="959" dbindex="150970">

Pive (en cors A Pieve) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 85 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390948" title="Protammodytes brachistos" nonfiltered="965" processed="960" dbindex="150971">

Protammodytes brachistos  s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Taiwan i les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Ida, H., P. Sirimontaporn i S. Monkolprasit, 1994. Comparative morphology of the fishes of the Family Ammodytidae, with a description of two new genera and two new species. Zool. Stud. 33(4):251-277.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390949" title="Protammodytes sarisa" nonfiltered="966" processed="961" dbindex="150972">

Protammodytes sarisa  s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Illa de Sant Vicent (Petites Antilles).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Ida, H., P. Sirimontaporn i S. Monkolprasit, 1994. Comparative morphology of the fishes of the Family Ammodytidae, with a description of two new genera and two new species. Zool. Stud. 33(4):251-277.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390950" title="Rapale" nonfiltered="967" processed="962" dbindex="150973">

Rapale (en cors Rapale) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 131 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390953" title="Hyperoplus immaculatus" nonfiltered="968" processed="963" dbindex="150974">

Hyperoplus immaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de totes les costes de les Illes Britniques i del Canal de la Mnega fins a la Mar Cantbrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Corbin, P. G. 1950. Ammodytes immaculatus, a new species of sand-eel found in European seas. Nature (Londres) v. 166 (nm. 4221): 525-526. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reay, P.J., 1986. Ammodytidae. p. 945-950. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390954" title="Rutali" nonfiltered="969" processed="964" dbindex="150975">

Rutali (en cors Rutali) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 247 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


 Personatges illustres .
 Andr Maroselli (1893-1970), poltic;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390957" title="Llista de pellcules dirigides per Steven Spielberg" nonfiltered="970" processed="965" dbindex="150976">
Llista de pellcules dirigides per Steven Spielberg (actualitzada a novembre de 2008). No inclou les pellcules en qu Spielberg ha intervingut com a productor, guionista, actor...


Vegeu tamb.
 Filmografia de Steven Spielberg;

Bibliografia.
 Filmografia de Steven Spielberg a imdb.com ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390958" title="Hyperoplus lanceolatus" nonfiltered="971" processed="966" dbindex="150977">

Hyperoplus lanceolatus  s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Spitzbergen fins a Portugal, incloent-hi Islndia i la Mar Bltica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Le Sauvage, E. 1824. Note sur une espce nouvelle de genre Ammodyte. Bulletin de la Socit philomatique, Pars, 1824: 140-141. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Muus, B.J. i P. Dahlstrm, 1974. Collins guide to the sea fishes of Britain and North-Western Europe. Collins, Londres, Gran Bretanya. 244 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390962" title="Sorio" nonfiltered="972" processed="967" dbindex="150978">

Sorio (en cors Soriu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 148 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390966" title="San-Gavino-di-Tenda" nonfiltered="973" processed="968" dbindex="150979">

San-Gavino-di-Tenda (en cors San Gavinu di Tenda) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 56 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390968" title="Pastorets Rock" nonfiltered="974" processed="969" dbindex="150980">
Pastorets Rock s una banda lleidatana que basa el seu repertori en els temes ms coneguts del canoner catal adaptades amb ritmes i arranjaments tpics dels patrons moderns com el funky, l'ska o el rock dur.

 Orgens .

El grup es crea "per accident" a finals de 2001 per a actuar en una festa de correllengua a Barcelona, on faltava alguna banda per omplir cartell. En aquell moment es crea un grup de rock que ofereix un concert "per a sortir del pas" a crrec d'uns amics d'una persona de l'organitzaci del correllengua. Donada la idea de sortir tots vestits de pastorets, el grup es presenta amb un nom curis i divertit: Pastorets Rock. L'actuaci de Pastorets Rock en aquesta festa provoca una acceptaci del pblic totalment inesperada. I el que en un principi havia de ser un grup de rock per a salvar una situaci concreta d'una festa, comena a ser els fonaments de la banda actual. Es comena a polir el repertori i a afegir temes musicals. S'afegeixen al grup membres nous i instruments nous. Es prepara una posada en escena molt festiva i visual. El grup s'acaba consolidant.

Des de llavors comencen a sortir actuacions per la Catalunya central, on comencen a tenir fidels seguidors a les actuacions. El punt d'inflecci s el moment en que actuen a la Festa Major Alternativa de Manresa ja que a partir de llavors s'inicia una srie d'actuacions cada cop ms importants com el cap d'any de Manresa i el Carnaval de Solsona.

Vuit Pastorets msics i cantants, tres Pastoretes a les veus, i l'avi En Perot de Cal Xefla caracteritzats " amb la pell, la samarra", les seves ulleres de sol i els seus instruments... Tot encaixa en directe que s'acosta a les dues hores amb molta fora i una posada en escena atractiva i visual combinant msica, humor i malabars amb foc. 

L'any 2006 signen per la discogrfica PICAP i enregistren el seu primer disc "Bon cop de Rock".


 Nova etapa .
El dia 8 de novembre de 2008, els Pastorets Rock tanquen una etapa per obrir-ne una de nova. El concert de Santa Coloma de Farners va ser l'ltim abans del concert de presentaci del nou disc que se celebrar el dia 28 de novembre a la sala Razzmatazz de Barcelona. El dissabte a les 23:00 hores de la nit, al pavell poliesportiu de la Noria de Santa Coloma de Farners, comenava la 27a festa del Concurs de la Ratafia. El cartell estava format pels grups Annims, Plataform 76, Dijous Paella i Pastorets Rock. El pavell poc a poc es va anar emplenant de gent i l'ambient prometia una gran nit de festa. A ms a ms de ser un concert especial per ser l'ltim d'aquesta etapa, tamb o era perqu el Perot de cal Xefla, a causa d'una malaltia, no va poder estar damunt de l'escenari, cosa que no havia deixat de fer per cap motiu en aquests ltims quatre anys. Els Pastorets Rock pujaven a l'escenari desprs de l'actuaci de Dijous Paella, sobre les 04:00 hores de la matinada i feien el seu show de la mateixa manera que havien fet durant aquests ltims mesos amb una molt bona resposta del pblic de Santa Coloma de Farners. El pblic veuria per ltima vegada en directe alguns temes com la Pastora Caterina, el Bandoler, el Belitre. algunes coreografies, aquell vestuari.
Divendres dia 28 de novembre comena una nova etapa amb la presentaci del nou disc de Pastorets Rock.

 Nou disc: 2 de 10 amb faixa .

Els temes d aquest segon disc de Pastorets Rock sn un recull de canons populars que la banda ja realitzava en els seus directes i encara no havien estat enregistrades, ms unes altres que s han creat expressament per a ampliar repertori i fer-les en els concerts que a partir d ara acompanyaran els Pastorets Rock pels escenaris de Catalunya. Com ja s natural en aquest grup totes les canons populars han passat pel filtre sonor actual convertint-les a temes d estils tan variats com l ska, el reggae, el rock, el hip hop, ...

 Enllaos externs .

 Pastorets Rock;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390971" title="Santo-Pietro-di-Tenda" nonfiltered="975" processed="970" dbindex="150981">

Santo-Pietro-di-Tenda (en cors Santu Petru di Tenda) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 332 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Ghjuvan Petru Lucciardi, escriptor en cors;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390973" title="Urtaca" nonfiltered="976" processed="971" dbindex="150982">

Urtaca (en cors Urtaca) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 172 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390976" title="Nicanor Abelardo" nonfiltered="977" processed="972" dbindex="150983">
Nicanor Abelardo (San Miguel de Mayumo, Bulacan, 7 de febrer de 1893   21 de mar de 1934) fou un compositor filip.

Aquest compositor filip va compondre ms d'un centenar de canons Kundiman, sobretot abans de la Segona Guerra Mundial.

La seva mare pertanyia a una famlia d'artistes de Guagua, (Els Hensons). S'introdu en la msica quan noms tenia cinc anys, el seu pare li enseny solfeig i la mandurria. A l'edat de vuit anys, fou capa de compondre la seva primera obra, un vals titulat  Ang Unang BUKO , que fou dedicat a la seva avia. Als 13 anys, ja tocava en salons i cabarets a Manila. Als 15 anys, an a les escoles del seu barri de San Ildefonso i San Miquel de Bulacan.

Mentre passava tot aix el jove Abelardo prenia cursos de Guy F. Harrison i Robert Schofield en la UP Conservatori de Msica el 1916. El 1924, arrel d'un certificat de mestre de la cincia i la composici rebut el 1921, fou nomenat cap del departament de composici en el Conservatori.

Anys ms tard, dirig una escola per a joves msics, entre llurs alumnes va tenir artistes nacionals com: Antonino Buenaventura, Alfredo Lozano i Lucino Sacramento. En el camp de la composici se'l coneix per la seva redefinici de la kundiman, per el gnere de can d'art-estat. 

Entre llurs obres hi ha Nasaan Ka Irog, Magbalik Ka Hirang i Himutok. Com hem dit en comenar mor el 1934 a l'edat de 41 anys, deixant una prolfica collecci de ms de 140 obres.

T com una gran composici l'himne per la Universitat de les Filipines. A Diliman l'edifici de l'Escola Superior de Msica porta el nom de (Abelardo Hall) en el seu honor.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390977" title="Yacimientos Petrolferos Fiscales Bolivianos" nonfiltered="978" processed="973" dbindex="150984">
Yacimientos Petrolferos Fiscales Bolivianos (YPFB) s una empresa pblica boliviana dedicada a l'exploraci, explotaci, destilaci i venda del petroli i els seus productes derivats, creada el 21 de desembre de 1936.

Parcialment privatitzada i relegada de la producci a partir de 1997, fou refundada l'1 de maig de 2006 pel govern d'Evo Morales amb la nacionalitzaci dels hidrocarburs i conseqentment totes les etapes del procs productiu.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390986" title="Pedro de Avendao" nonfiltered="979" processed="974" dbindex="150985">
Pedro de Avendao va ser un noble basc (guipusco) del segle XV.

Era cap del bndol onyac (de la famlia Oaz) en lluita amb el bndol Gambo (de la famlia Gamboa) capitanejat per Juan Alonso de Mjica.

Enric IV de Castella, l'any 1457, an personalment a Guipscoa per tal d'acabar amb les lluites dels dos bndols enfrontats i per aix orden destruir nombroses cases i el desterrament tant de Pedro de Avendao com de Juan Alonso de Mjica.

El 1470 Pedro de Avendao torn a Guipscoa.

El relat de la derrota de Pedro de Avendao s un dels textos ms antics que es conserven en uscar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390988" title="Alain Orsoni" nonfiltered="980" processed="975" dbindex="150986">
Alain Orsoni fou un poltic cors, dirigent del Moviment per l'Autodeterminaci, sorgit com a escissi dins el moviment independentista cors. El juliol de 2008 fou nomenat president de l'AC Ajaccio.

 Els inicis .

Estudi a Assas, on milit durant un temos al Groupe Union Dfense, grup estudiantil d'extrema dreta. El 1975, per, es va unir amb el seu germ Guy al grup dirigit per Edmond Simeoni qui ocup la cava d'Aleria.

L'agost de 1980 fou arrestat amb sis militants nacionalistes ms acusats de metrallar l'ambaixada d'Iran el 14 de maig, i que provoc 4 ferits. Fou condemnat a 4 anys de pres per la Cort de Seguretat de l'Estat, per fou alliberat el desembre de 1981 desprs d'una vaga de fam. El 2 de mar de 1982 es benefici d'una amnistia. 

El 1983, el seu germ Guy Orsoni fou assassinat : afirmar que no va voler participar en el comando que s'encarreg de les represslies per a donar a l'afer una dimensi essencialment poltica, ja que el FLNC semblava decidit a no participar en una venjana familiar. Desprs d'aquesta acci, fou condemnat el 1984 per Apologia de l'assassinat, amb Lo Battesti.  

 El MPA .

El 1986, fou elegit diputat a l'Assemblea de Crsega a les files del Moviment Cors per l'Autodeterminaci (MCA). EL 1990 protagonitz una escissi, i amb antics membres dirigents del FLNC va fundar el Moviment per l'Autodeterminaci (MPA)

A les eleccions de 1992 es present dins les llistes de Corsica Nazione/MPA, per no va poder ocupar l'esc per una transgressi de les normes de finanment de la campanya electoral.  El MPA es va dissoldre enmig de les guerres internes entre el FLNC-Canal Habitual i el FLNC-Canal Histric.

 Divers .

Empleat de Pefaco, una societat que venia mquines en pasos en desenvolupament, part cap a Amrica Central, Nicaragua, a finals dels anys 1990. Hi far nombroses inversions, per es veur implicar en un afer judicial tot implicant molts dels seus amics, i ell mateix fou objecte d'un procs d'extradici

A la mort del seu antic aliat poltic i amic Michel Moretti, i desprs d'haver-ne estat discretament vicepresident, Alain Orsoni fou nomenat president de l'AC Ajaccio el juliol de 2008.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390989" title="Cementiri des Batignolles" nonfiltered="981" processed="976" dbindex="150987">
El cementiri dels Batignolles (en francs cimetire des Batignolles) s un cementiri parisenc, situat al quartier des Batignolles, al nord-est del 17 districte.

Fou obert el 22 d'agost de 1833.

Cobreix aproximadament 11 hectrees, s a dir la mateixa superfcie que el cementiri de Montmartre, el que en fa exquo el tercer cementiri ms vast  intra murs desprs del Pre-Lachaise i Montparnasse. Comprn 900 arbres (castanyers, aurons) etc.

Entre les 15000 sepultures hi destaquen sobretot les de:

 Andr Breton;
 Paul Verlaine;
 Blaise Cendrars;
 Gaston Calmette;
 ...

Enllaos externs.


 Web de Paris.fr;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390995" title="Gymnammodytes capensis" nonfiltered="982" processed="977" dbindex="150988">

Gymnammodytes capensis  s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des d'Angola fins a Moambic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra, P.C., 1986. Ammodytidae. p. 769-770. In M.M. Smith and P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="390999" title="Athletic Club Ajaccien" nonfiltered="983" processed="978" dbindex="150989">

El Athletic Club Ajaccien (conegut com AC Ajaccio) s un club de futbol francs, de la ciutat d'Ajaccio a Crsega del Sud (Crsega). Va ser fundat en 1910 i juga en la Ligue 2 del futbol francs. 
 Histria . 
L'AC Ajaccio va ser fundat en 1910 per l'equip no es va professionalitzar fins el 1965. El club es va consagrar campi de Crsega el 1920, 1921, 1934, 1939, 1948, 1950, 1955 i 1964 i en la temporada 1967-68 va debutar a la Ligue 1. A ms, l' AC Ajaccio s considerat al costat del Gazlec Ajaccio i el SC Bastia com un dels clubs grans de la illa de Crsega. Des de la temporada 2006-07 juga en Ligue 2. 
 Uniforme . 
 Uniforme titular: Samarreta blanca amb una franja horitzontal rosada en el centre i costats rosats, pantalons blancs, mitjanes blanques. ;
 Uniforme alternatiu: Samarreta negra, pantalons negres, mitjanes negres. ;
 Estadi . 
El Stade Franois-Coty, fundat l'1 de desembre de 1969 i t capacitat per a 10.660 persones. L'estadi va tenir dos altres nom: Parc dels Esports de l'AC Ajaccien i Stade Timizzilo. Es va canviar el nom per l'actual en honor a un alcalde de la ciutat. El club va tenir altre estadi abans de l'actual, el Jean Louis. 
 Dades del club . 
 Temporades en la Ligue 1: 10 ;
 . Temporades en la Ligue 2: -- ;
 Major golejada aconseguida: AC Ajaccio 8 - 2 Aix (1968) ;
 Millor lloc en la lliga: 6 (temporada 70-71) ;
 Pitjor lloc en la lliga: 20 (temporada 72-73) ;
 Mxim golejador: Sansonetti (58 gols en Ligue 1) ;
 Ms partits disputats: Le Lamer (141 partits en Ligue 1) ;

 Entrenadors .



 Torneigs nacionals .

 Ligue 2 (2): 1967, 2002;
 Championnat National (1): 1998;
 Division d'Honneur de Crsega (9): 1920, 1921, 1934, 1939, 1948, 1950, 1955, 1964, 1994;

 Enllaos externs .

  Web oficial  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391000" title="Cementiri de Belleville" nonfiltered="984" processed="979" dbindex="150990">
El cementiri de Belleville (en francs cimetire de Belleville) es troba al quartier de Belleville a la cantonada de la rue de Belleville i la rue du Tlgraphe al 20 districte de Pars.

El cementiri obr les seves portes el 1808. El lloc abans era utilitzat per a experiments de telgraf ptic per Claude Chappe de 1790 a 1798, com ho testimonia la placa a la dreta de l'entrada principal, ja que el cementiri es troba en el punt ms alt de Pars a 128,503m.

La reserva de Belleville, una reserva d'aigua annexa de la ciutat de Pars, est adossada a la part sud del cementiri.

Persones clebres enterrades.

 Fernand Maillet;
 Lon Gaumont;
 Pierre Cochereau;

Enllaos externs.

 Belleville, plana sobre el cementiri a la web de la mairie de Paris.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391003" title="Enf" nonfiltered="985" processed="980" dbindex="150991">

El sonso, el barrinaire o l'enf (Gymnammodytes cicerellus) s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.;
 Cos molt prim, allargat, una mica cilndric i lleugerament comprimit.
 Noms t escames a la part posterior del cos.
 El cap s molt punxegut.
 La lnia lateral es troba molt a prop de la dorsal i t ramificacions.
 La boca s protrctil.
 La mandbula inferior s prominent i no t dents.
 L'aleta dorsal s llarga i ondulada, sense radis durs.
 Les pectorals sn petites.
 Manca d'aletes plviques.
 L'anal s curta i ondulada.
 La caudal s escotada.
 El dors s de color verd fosc amb bandes longitudinals platejades. Els costats i el ventre sn platejats. T una taca blava al cap.
 L'opercle s de color groc.;

Reproducci.

Durant l'hivern i la primavera s'apropa a la costa per desovar. Els ous sn adherits a la sorra. La larva s planctnica.

Alimentaci.

Menja zooplncton.

Hbitat.

s una espcie gregria i bentnica de fons sorrencs, en els quals s'enterra.

Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic oriental i a la Mar Mediterrnia, incloent-hi la Mar Adritica, la Mar Egea, la Mar Negra, Portugal, Senegal, el sud del Marroc, Mauritnia i Angola.

Costums.

Forma bancs a zones costaneres.

Observacions.

Es captura juntament amb el jonquillo, per no t gaire inters comercial.

 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Quro, J.-C., 1990. Ammodytidae. p. 920. A J. C. Quro, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.  ;
 Rafinesque, C. S. 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp.  3-69 blank, Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 blank). Caratteri. Pls. 1-20. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391006" title="Gymnammodytes semisquamatus" nonfiltered="986" processed="981" dbindex="150992">

 Gymnammodytes semisquamatus s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de la costa meridional de Noruega i les Illes Shetland fins a la Pennsula Ibrica, incloent-hi les Illes Britniques i el Mar del Nord per no la Mar Bltica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jourdain, S. 1879. Sur les ammodytes des ctes de la Manche. Rev. Sci. Nat. v. 8 (Ser. 2, v. 1): 203-210, Pl. 2. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Reay, P.J., 1986. Ammodytidae. p. 945-950. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391008" title="Lepidammodytes macrophthalmus" nonfiltered="987" processed="982" dbindex="150993">

 Lepidammodytes macrophthalmus s una espcie de peix de la famlia dels ammodtids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Ida, H., P. Sirimontaporn i S. Monkolprasit, 1994. Comparative morphology of the fishes of the Family Ammodytidae, with a description of two new genera and two new species. Zool. Stud. 33(4):251-277.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391009" title="Cementiri de Charonne" nonfiltered="988" processed="983" dbindex="150994">


El cementiri de Charonne (en francs cimetire de Charonne) que est situat al quartier de Charonne (20 districte de Pars), s encara un dels dos darrers cementiris parisencs amb el del Calvari a contenir una esglsia parroquial.

Aproximadament 650 tombes estan repartides sobre les 41 rees.

Histria.

Envoltant l'esglsia Saint-Germain-de-Charonne, el cementiri de Charonne s certament tan antic com la seva esglsia.

El petit cementiri ha escapat a les disposicions del decret del 12 de juny de 1804 que prohibeix les inhumacions al recinte de les ciutats i viles.

Tombes clebres.

 Quec Magloire, secretari de Robespierre;
 Josette Malraux-Clotis (8 d'abril de 1910 - 12 de novembre de 1944) segona esposa d'Andr Malraux morta atropellada per un tren.
 Gauthier Malraux (05 novembre de 1940-23 maig 1961) i Vincent Malraux (11 mar de 1943 - 23 maig 1961), fills d'Andr Malraux, morts junts en un accident de cotxe.
 Robert Brasillach (1909-1945), periodista collaborador afusellat durant l'alliberament.
 L'actor Pierre Blanchar (1892-1963).
 El novellista Grard Baur (1888-1967).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391010" title="Autoretrat de Pelegr Clav" nonfiltered="989" processed="984" dbindex="150995">

Autoretrat s una pintura a l'oli realitzada per Pelegr Clav el 1835 i que actualment s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

Les primeres obres de Pelegr Clav, com per exemple aquest autoretrat, sn encara netament romntiques, per ms endavant practicaria un retrat ms acadmic, que va procurar-li grans elogis a Mxic, on pinta, a ms, paisatges i grans composicions de tema religis, com la decoraci de la cpula de La Profesa, antiga esglsia dels jesutes (1859-1860).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391013" title="Antoine d'Abbadie" nonfiltered="990" processed="985" dbindex="150996">

Antoine Thomson d' Abbadie (Dubln, 3 de gener de 1810   Pars, 20 de mar de 1897), explorador, gegraf, numismtic i astrnom basc, conegut pels seus viatges a Etipia. Destacat promotor de la llengua basca. 

 Biografia .

De pare basc de Zuberoa i de mare irlandesa.La famlia es trasllad a Frana el 1818.

El 1835 l'Acadmia de les Cincies francesa el va enviar a Brasil per a una expedici cientfica els resultats de la qual es publicaren el 1873 sota el ttol de Observations relatives  la physique du globe faites au Bresil et en Ethiopie. Antoine pass un temps a Algria abans d'anar el 1837 a Etipia.

Torn Frana el 1848.

Els resultats de les seves recerques es publicaren sota el ttol de Geodesie d'Ethiopie i Geographie de l'Ethiopie Recopil tamb diversos vocabularis, com un Dictionnaire de la langue amaria (llengua ahmrica) (Pars, 1881).

Respecte a la cultura basca als 26 anys conegu a Augustin Chaho. S'establ a Aragorri a Hendaia on hi constru un palauet (Castell d'Abbadie) fet per l'arquitecte Eugne Viollet-le-Duc. Va ser un mecenes de publicacions i competicions literries basques fins el punt de ser conegut com "pare dels bascs" i ell mateix va reivindicar el Zazpiak Bat per a Euskalherria. Organitz les festes basques (Euskal jaiak)


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391016" title="Guy Orsoni" nonfiltered="991" processed="986" dbindex="150997">
Guy Orsoni fou un militant cors, germ d'Alain Orsoni. Fou assassinat el 17 de juliol de 1983, i est considerat com a un dels mrtirs del nacionalisme cors.

Guy Orsoni era membre del FLNC i havia estat interpellat a finals dels anys 1970 i la Cort de Seguretat de l'Estat el va condemnar a una pena de pres el maig de 1980.

 Assassinat .

Guy Orsoni fou segrestat per dos delinqents del sud de Crsega. Sembla que els membres de la bande del  Valinco dirigida per Jean Alfonsi Jeannot le Long tenien la intenci de desfer-se del seu oncle Roger Orsoni, aleshores dirigent del FLNC. Guy Orsoni fou fet presoner al lion de Roccapina i fou estabornit i tancat en el maleter de la furgoneta del seu oncle, una Mercedes. Sembla que va morir a l'interior de l'habitatge. 

Els components del grup eren Jean-Marc Leccia, un traficant de drogues que treballava pels Zemour i Salvatore Contini, un sard membre de l Anonima sequestri, la mfia sarda. 

Jean-Marc Leccia va demanar ajut Jean Alfonsi, dit "Jeannot le Long", cap de la banda de  Valinco, qui  amb l'ajut de Henri Rossi, Paul Andrani i Salvatore Contini, van raptar i assassinar Guy Orsoni, el cos del qual no es va trobar pas.

 Represslies .

El 7 de juny de 1984, Pierre Albertini, Bernard Pantalacci i Pantalon Alessandri assassinaren dos dels presumptes culpables (Jean-Marc Leccia i Salvatore Contini) a la Comissaria d'Ajaccio. Tots tres foren condemnats a vuit anys de pres. Georges Moretti i Jean Vesperini, doa militants dwl FLNC de refor, foren condemnats a cinc anys de pres. Alain Orsoni tamb fou condemnat per "apologia d'assassinat".

 Enllaos externs .

  Orsoni a la web d'Unita Nazionale;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391024" title="Luciano Lpez Ferrer" nonfiltered="992" processed="987" dbindex="150999">
Luciano Lpez Ferrer (Valncia, 1869 - Madrid, 1945) fou un advocat i poltic valenci. Es llicenci en dret a la Universitat de Valncia, i el 1898 ingress al cos diplomtic. Fou agregat a les ambaixades del Regne Unit, Portugal i Pasos Baixos, particip en la Conferncia d'Algesires, i fins el 1915 fou consol a Tetuan i l'Havana. El 1918 fou temptat per Francesc Camb per a promoure a Alacant un partit regionalista, per no va reeixir. A les eleccions generals espanyoles de 1919 fou escollit diputat pel districte de Villena a les llistes del Partit Conservador maurista, encara que el 1920 es pass al sector ciervista, i el 1921 fou nomenat secretari general de l'Alt Comissariat Espanyol al Marroc.

El 1930 va promoure la Unin Monrquica Nacional a Alacant, i fou cap dels monrquics de Villena. EL 1931 fou nomenat Alt Comissari Espanyol al Marroc i el 1933 ambaixador a Cuba. Quan esclat la guerra civil espanyola va donar suport als sublevats, i fou enviat per la Falange Espaola a fer propaganda per la seva causa a Gibraltar i Amrica Central. Desprs de la guerra abandon la carrera diplomtica i fou professor de Dret Internacional a l'Escola Diplomtica. 

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391027" title="Salsa de Nadal" nonfiltered="993" processed="988" dbindex="151000">

La salsa de Nadal s una preparaci especial per a Nadal feta a l'Illa d'Eivissa, i un plat distingit entre la cuina eivissenca. s feta a base d ametlles, ous, brou de carn, sucre, espcies i safr, i s un exemple del tret identitari de la cuina catalana, la mixta de dol i salat. s postulat que prov dels rabs. Es pren calenta dins d'una tassa com una mena de guarniment per al cc de bescuit.

Ingredients.
 Un quilo i mig de gra d ametlles.
 Un quilo de sucre.
 Deu ous.
 Safr.
 Canyella.
 Carn variada (porc, bestiar, pollastre, sobrassada, xulla...).
 Dos claus d espcie.
 Pebre.
 Sal.

Se'n fa en gran quantitat i per tal de mantenir-la bona s'ha de bullir cada dos o tres dies. 

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391028" title="Manuel Orts Cano" nonfiltered="994" processed="989" dbindex="151001">
Manuel Orts Cano (Benidorm, 1872 - Algorfa, 1924) fou un poltic valenci. Era un dels principals terratinents valencians, amb terres a Finestrat, Alfs del Pi i Benidorm, cunyat de  Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza, i alcalde de Benidorm pel Partit Conservador el 1899. Pel mateix partit fou diputat provincial de Castell pel districte de Cocentaina-Pego, president de la Diputaci de 1914 a 1916, senador per Alacant el mar de 1918 i diputat pel sector maurista del Partit Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1919 pel districte d'Alacant. 

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391029" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="995" processed="990" dbindex="151002">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es disput una competici de futbol en categoria masculina. La competici tingu lloc entre els dies 11 i 23 d'octubre de 1964 a l'Estadi Olmpic de Tquio i altres seus japoneses.

Comits participants.
Participaren un total de 214 futbolistes de 14 comits nacionals diferents:


;
;
;
;
 Ghana;

 Hongria;
 Iran;
 Iugoslvia;
;
;

;
 Repblica rab Unida;
 Romania;
;

Les seleccions d'Itlia i Corea del Nord estigueren classificiades, per finalment foren eliminades de la competici.;

Seus.
Estadi Olmpic de Tquio (Tquio);
Chichibunomiya Rugby Stadium (Tquio);
Komazawa Stadium (Tquio);
Mitsuzawa Stadium (Yokohama);
 miya Park Soccer Stadium (miya);
Nishikyogoku Athletic Stadium (Kyoto);
Estadi Nagai (Osaka);

Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.
Grup A;




----

----

----

----

----


Grup B;




----

----


Grup C;





----

----

----

----

----



Group D;





----

----


Quarts de final.

----

----

----


Semifinals.

----


Tercer lloc.


Primer lloc.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Futbol 1964;
  Arxiu de la RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391031" title="Manuel Gonzlez-Hontoria y Fernndez Ladreda" nonfiltered="996" processed="991" dbindex="151003">
Manuel Gonzlez-Hontoria y Fernndez Ladreda (Trubia, Oviedo, 1878 - Madrid, 1954) fou un advocat i poltic asturi, fill del brigadier de l'Armada Jos Gonzlez Hontoria. Fou membre del cos diplomtic i particip en la Conferncia d'Algesires de 1904 i en el tractat hispano-francs de 1912. Fou diputat per Alcoi pel sector romanonista del Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1916, 1918 i 1919, on venc el republic Juan Botella Asensi amb suport dels carlins i integristes. A les eleccions generals espanyoles de 1920 es present pel Partit Conservador maurista, per fou venut pel romanonista Joaquim Salvatella i Gibert. Fou ministre d'estat inter uns mesos de 1919, 1921 i 1922, i el 1921 fou nomenat senador vitalici.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391032" title="Conferncia d'Algesires" nonfiltered="997" processed="992" dbindex="151004">
La Conferncia Internacional d'Algesires va tenir lloc en la ciutat andalusa d'Algesires entre el 16 de gener i el 7 d'abril de 1906. L'objectiu de la conferncia va ser solucionar la primera crisi marroquina que enfrontava Frana amb Alemanya. Aquesta crisi havia sorgit el 1904 amb motiu de l'acord que havien subscrit Frana i Espanya, amb el vistiplau de Gran Bretanya, per a delimitar les zones del Marroc sobre les quals ambdues potncies colonials exercirien el seu protectorat. 

Alemanya va mostrar la seva disconformitat amb aquest acord a l'estar tamb interessada en un protectorat propi al Marroc i va iniciar una ofensiva diplomtica que culminaria el 31 de mar de 1905 amb la visita a Tnger de kaiser Guillem II on va anunciar el seu defensa de la independncia marroquina i va exigir la convocatria d'una reuni de les potncies afectades. Durant els treballs preparatoris de la conferncia es van proposar com a seus les ciutats de Tnger i Madrid encara que finalment es va designar com a seu la ciutat d'Algesires, per ser lloc equidistant entre Madrid i Rabat. 

 Nacions participants . 
A les sessions, celebrades en el Sal de Plens de l'Ajuntament de la ciutat, van assistir els ambaixadors de les tretze nacions participants amb el segent detall: * Alemanya, representada pel comte de Tattenbach i pel sr. de Radowitz. 
 Frana, representada pel sr. Rvoil. ;
 Espanya, representada pel Duc d'Almodvar del Ro i pel sr. Prez Caballero. ;
 Marroc, representat per Sidi Mohamed ben Larbi Torres i per Sidi Mohamed el Mokri. ;
 Gran Bretanya, representada per Sir Nicolson. ;
 ustria, representada pels Comtes Redolph de Welzersheimb i Bolesta-Koziebrodzki. ;
 EE. UU., representats pels Srs. White i Gumner. ;
 Blgica, representada pel bar Joostens i pel comte de Buisseret. ;
 Itlia, representada pel marqus Visconti-Venosta i pel sr. Malmusi. ;
 Pasos Baixos, representats pel sr. H. Testa. ;
 Rssia, representada pel conde Cassini i pel sr. de Bacheracht. ;
 Portugal, representada pels Comtes de Tovar i de Marteus-Ferrao. ;
 Sucia, representada pel sr. Sager. ;
 Agenda de la Conferncia . 
A ms del tema principal que va originar la celebraci de la conferncia, es van tractar altres temes com l'assegurar el pagament d'un important prstec que Alemanya havia concedit al Sult del Marroc, Abd al-Aziz, el 1904, la integritat de l'Estat marroqu i diversos assumptes econmics i fiscals sobre aquest territori com van anar la llibertat de comer, la recaptaci d'impostos, la lluita contra el contraban i el control duaner. 

Es van celebrar un total de divuit sessions, a saber els dies 16, 22 i 24 de gener, 1, 7, 10, 13, 14 i 17 de febrer, 3, 8, 10, 26, 27, 29 i 31 de mar i els dies 2 i 7 d'abril. La conferncia es va clausurar aquest ltim dia 7 d'abril de 1906 amb la signatura de el Acta d'Algesires pels participants europeus i el dia 18 de juny va ser signat pel sult del Marroc: desgraciadament els acords no acabarien amb el conflicte ja que aquest es va reproduir en 1911 quan va esclatar la  segona crisi marroquina

 Vegeu tamb .
 Protectorat Espanyol al Marroc;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391036" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="998" processed="993" dbindex="151005">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es disputaren 14 proves de gimnstica, vuit en categoria masculina i sis en categoria femenina. La competici es disput entre els dies 18 i 23 d'octubre de 1964 al Tokyo Metropolitan Gymnasium.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1964;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391039" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 1/2 milla" nonfiltered="999" processed="994" dbindex="151006">

La cursa de la  milla va ser una de les proves de ciclisme en pista que es van disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. s l'nica vegada que s'ha disputat aquesta prova en uns Jocs Olmpics. La prova es va disputar el 2 d'agost de 1904, prenent-hi part 16 ciclistes, tots dels Estats Units. Es desconeix el nom de 2 dels participants. 

Medallistes.


Resultats.

Sries.
Els dos primers classificats de cada srie passa a les semifinals. Es desconeix el nom dels quatre ciclistes que finalitzen en quarta posici a les sries. Amb tot, se sap que dos d'ells sn Joel N. McCrea i Oscar Schwab, per es desconeix en quina de les srie va prendre part. 





Semifinals.
Els dos primers classificats passen a la final. 


Final.



Enllaos externs.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391040" title="Luis Barcala Cervantes" nonfiltered="1000" processed="995" dbindex="151007">
Luis Barcala Cervantes (Madrid, 31 d'octubre de 1863 - Santomera, 10 de juny de 1936) fou un enginyer de camins i poltic espanyols. Treball con a Director General d'Obres Pbliques al Ministeri de Foment d'Espanya i possea nombroses terres al Baix Segura. El 1907 va dirigir el diari La Iberia d'Oriola i s'afili al Partit Liberal. Fou escollit diputat pel districte d'Oriola per la fracci de Manuel Garca Prieto a les eleccions generals espanyoles de 1918, amb suport del grup Solidaridad Oriolana, impulsada per Francesc Camb. Per a les de 1919 fou escollit novament, aquesta vegada dins les llistes del Partit Conservador (ciervista). A les de 1920, per fou derrotat pel conservador Jess Urros Prez.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391041" title="Studium (revista)" nonfiltered="1001" processed="996" dbindex="151008">
Studium va ser una revista mensual que es va publicar el gener i el juny del 1919 per Salvador Dal, quan cursava sis de batxillerat a l'Institut Ramon Muntaner.
 
Dal conjuntament amb els seus amics: Jaume Miravitlles (un poltic prometedor), Joan Xirau (farmacutic i professor), Joan Turr (metge) i Ramon Reig (mestre de pintors) van editar i publicar aquesta revista. Hi havia illustracions, textos potics i una serie dedicada a pintors com Goya, Velzquez o Leonardo de Vinci.

En la biblioteca municipal de Figueres es troben els originals d'aquesta revista ja que per el centenari de Dal es van reeditar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391042" title="Teatre Victria (Barcelona)" nonfiltered="1002" processed="997" dbindex="151009">
El Teatre Victria s un teatre de Barcelona, ubicat a l'Avinguda del Parallel, nmero 65-67 (08004, Barcelona) i fundat el 1905. De propietat privada, des de 1986 est gestionat per Tres per 3, S.A. (3xtr3s), societat participada per les companyies teatrals El Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa. S'hi representen espectacles de "teatre comercial de qualitat", com declararen els socis. 

T una platea (870 persones) i un amfiteatre (354), amb una capacitat total de 1.224 persones. El 7 d'abril de 1992 es va reinaugurar completament reformat amb l'espectacle Flor de nit de Dagoll Dagom. L'escenari t una amplada de boca de 12 m i una superfcie de 230 m2 i 10 m de fondria.

Histria.

Precedents: el Teatre Soriano.
El Victria es va construir al lloc on, des dels primers anys del segle, hi havia el Pabelln Soriano, teatre de pantomima, revista i varietats. Aquest havia estat fundat pels germans Manuel i Ricardo Soriano (que, desprs, dedicat a la poltica, va ser conegut com "l'emperador del Parallel"), que hi van installar una barraca de fira on s'hi feien subhastes de txtils que s'amenitzaven amb espectacles de carrer. Installaren a la faana del barracot un orgue mecnic que atreia molta gent, i s'hi feien actuacions de varietats i circ. 

Davant l'xit, construren un teatre, inaugurat el 22 d'abril de 1905 com a Teatro Pabelln Soriano, popularment anomenat "El Suri". L'edifici havia estat projectat per Andreu Audet i Puig i tenia un aforament de 2.300 places, amb platea (unes 800 placess) i llotges i un pis de graderies (capa per a 1.500), en forma de ferradura. Va ocupar el solar de l'antiga sala de varietats Palacio Triann (on s'havia presentat La Chelito). 

Funcionava com a caf-concert, amb actuacions de varietats i revista (hi actu la troupe de Fred Karno, encara que sense que vingus Charles Chaplin, que llavors hi treballava). El 1910 va sser adquirit per Joan Fradera, que li va canviar el nom pel de Gran Teatre Soriano i el va transformar, des del 4 de gener, en sala de projeccions cinematogrfiques, oferint pellcules de la Path. El canvi d'orientaci no va tenir xit, i el 1914 tornaren a fer-se funcions de teatre. El 1915, Santiago Rusiol hi va estrenar el vodevil El senyor Josep falta la dona. El 1916, els Soriano vengueren el teatre, i el nou propietari va canviar-li el nom, donant-li el de Teatre Victria.

Teatre Victria.
Reformat, va ser inaugurat l'11 d'octubre de 1916 per la companyia de Josep Santpere, amb el vodevil La primera relliscada. Va ser dirigit per Josep Robert i Armando Oliveros. S'hi va estrenar L'auca del senyor Esteve i hi van actuar Margarida Xirgu, Emili Vendrell, Marcos Redondo, etc.

El 1967 va ser reformat per tal d'alinear-ne la faana amb les altres dels nous edificis del carrrer. 

Ha vist bona part de les estrenes dels espectacles musicals de la companyia Dagoll Dagom: El Mikado (1986), Mar i cel (1988), Flor de nit (1992), Historietes (1993), T'odio amor meu (1995), Els pirates (1997), Cacao (2000), Poe (2002), La Perritxola (2003) i Boscos endins (2007).

Entre 1995 i 1999, mentre es reconstrua el teatre incendiat, va ser seu provisional de les temporades d'pera del Gran Teatre del Liceu. Aix, hi tingueren lloc les estrenes a Espanya de l'pera de Benjamin Britten The turn of the screw (1996) i La pauvre matelot de Darius Milhaud (1997), i del ballet Tirant lo Blanc de Leonora Mil (1996).

Estrenes absolutes destacades al teatre.

 1915  El senyor Josep falta la dona, vodevil de Santiago Rusiol (15 de maig) (al Teatre Soriano);
 1917  L'auca del senyor Esteve, comdia de Santiago Rusiol (12 de maig);
 1920  El teln de anuncios, sarsuela de Rafael Milln;
 1930  El cantar del arriero, sarsuela amb msica de Fernando Daz Gils;
 1931  Katiuska, sarsuela de Pablo Sorozbal (27 de gener);
 1935  La malquerida, sarsuela de Rafael Milln, llibret de l'autor sobre l'obra de Jacinto Benavente (14 d'abril);
 1939  La Giralda, sarsuela de Jos Padilla, amb llibret dels germans lvarez Quintero;
 1940  La guapa del carrascal, sarsuela de Francisco Alonso i J. Cabas Quiles, llibret de Carlos Arniches; El pauelo de crespn, sarsuela de Francisco Alonso.
 1948  Galatea, farsa de Josep Maria de Sagarra (15 de desembre).
 1952  El tesoro de Golconda, sarsuela de Rafael Milln;
 1964  Barcelona, ciudad grande, sarsuela de Joan Dotras Vila, llibret de Jos Andrs Prada i Salvador Bonobia;
 1988  Mar i cel, musical de Dagoll Dagom, amb msica d'Albert Guinovart, basada en l'obra d'ngel Guimer.

Referncies.
PERMANYER, Llus. "El Pabelln Soriano, escenario pionero de un mtico Parallel". La vanguardia, (21 de oct. 2007), Vivir, p. 9.

Enllaos externs.
 Lloc web del Teatre Victria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391043" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 1 milla" nonfiltered="1003" processed="998" dbindex="151010">

La cursa de la milla va ser una de les proves de ciclisme en pista que es van disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. s l'nica vegada que s'ha disputat aquesta prova en uns Jocs Olmpics. La prova es va disputar el 5 d'agost de 1904, prenent-hi part 8 ciclistes, tots dels Estats Units.  

Medallistes.


Resultats.

Semifinals.
Els dos primers classificats passen a la final. 

Semifinal 1


DNF: No finalitza la cursa


Semifinal 2



Final.



Enllaos externs.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391045" title="Vicente Lassala Miguel" nonfiltered="1004" processed="999" dbindex="151011">
Vicente Lassala Miguel (  Valncia, 1936) fou un poltic valenci, que fou escollit diputat pel districte de la Xiva de Bunyol pel Partit Conservador, sector ciervista a les eleccions generals espanyoles de 1919. Tamb fou regidor de l'ajuntament de Valncia el 1912. Desprs fou vicepresident de la Junta del Port de Valncia, fundador i comissari de la Fira del Mostrari i president de les Colnies Escolars de les Escoles Pies, i president de la Cambra Agrcola de Valncia. Durant la Segona Repblica Espanyola fou membre de la Dreta Regional Valenciana. Fou assassinat a Valncia el 6 d'agost de 1936.

 Enllaos externs .
 Morts el primer mes de 1936;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391047" title="Eslaus" nonfiltered="1005" processed="1000" dbindex="151012">




]]

Els pobles eslaus sn una branca tnica i lingstica dels pobles indoeuropeus establerta principalment a Europa. Des del principi del segle VI es van expandir des del seu territori original (que se suposa que tamb era a l'Europa de l'Est) per establir-se a la major part dels Balcans, l'Europa de l'Est i l'rea oriental de l'Europa Central. Ms endavant molts tamb es van establir a Sibria i a l'sia Central o van emigrar a altres parts del mn. Avui, vora una tercera part dels europeus sn d'ascendncia eslava.

Els grups tnics i les nacions que avui s'anomenen eslaus sn molt diversos des del punt de vista gentic i cultural, i les relacions entre ells sn molt diferents, des d'un cert sentit de germanor fins al recel mutu.

Els pobles eslaus es classifiquen geogrficament en eslaus occidentals (que inclouen els txecs, els caixubis, els moravians els polonesos, els silesians, els eslovacs i els srabs), els eslaus orientals (que inclouen els bielorussos, els russos, els rutens i els ucranesos), i els eslaus meridionals (que inclouen els macedonis, els montenegrins, els serbis i els eslovens). Per a una llista ms detallada, consulteu l'apartat Subdivisions etnoculturals.

Genticament, per, un estudi recent del cromosoma Y indica que noms hi ha dos grups de pobles eslaus: un que inclou els eslaus occidentals, els eslaus orientals i dos grups dels eslaus meridionals (els croats i els eslovens), i un altre que inclou la resta de pobles eslaus meridionals.

Origen del terme eslau.

A banda de les imprecises referncies de Ptolemeu a les tribus dels slavanoi i els soubenoi, la primera vegada que es parla dels eslaus fent servir aquest nom s al segle VI dC. La paraula s'escriu de diferents maneres: en grec medieval es parla de sklabenoi, sklauenoi o sklabinoi, i en llat, de sclaueni, sclauini o sthlaueni. Al segle IX, un document en antic eslau eclesistic parla dels slov ne per descriure els eslaus de la rodalia de Tessalnica. Hi ha altres testimonis primerencs de la paraula en rus antic (slov n , per referir-se a un grup d'eslaus orientals establerts a prop de Novgorod, i slovutich, riu Dniper) i en croat (slavonica, un riu).

La paraula eslau se sol relacionar amb les formes eslviques slva, 'glria', 'fama', o slovo, 'paraula, conversa' (totes dues semblants a la forma sluati, 'sentir', provinent d'una hipottica arrel indoeuropea * lew-). Aix doncs,  slov ne voldria dir les persones que parlen (la mateixa llengua), s a dir, les persones que s'entenen entre elles, en oposici a la paraula eslava que designa els estrangers, nemtsi, que vol dir que no sap parlar (de la forma eslava n mi, 'mut', 'callat', 'que no parla'). Per exemple, i d'una manera semblant al que passa en moltes altres llenges eslaves, la paraula polonesa niemcy vol dir 'alemany' o 'Alemanya'. 

Alguns estudiosos, per, han proposat teories alternatives per explicar l'origen de la paraula. B. P. Lozinski diu que en un moment donat slva podria haver significat 'devot, fidel', s a dir, 'practicant de la religi eslava', i a partir d'aqu hauria evolucionat com a etnim. S. B. Bernstein apunta que podria derivar d'una forma indoeuropea no documentada *(s)lawos, emparentada amb la paraula grega las 'poblaci, poble', tot i que l'etimologia de las s fora dubtosa.. Per la seva banda, a partir de la comparaci amb paraules similars com la forma llatina cluere, 'netejar a fons, purificar', provinent d'una arrel desconeguda que hauria donat formes amb un significat similar en eslau i en altres llenges (cf. grec klyzein, 'rentar'; angls antic, hl tor, 'net, pur'; noruec antic hlr, 'mar'; galls clir, 'clar, net'; litu loti,'escombrar'), Max Vasmer i altres suggereixen que la paraula vindria del nom d'un riu (d'una manera semblant al que passa amb els volques, que haurien pres el nom del riu Volcos).

Llengua protoeslava.

El protoeslau, l'antiga llengua de la qual deriven totes les llenges eslaves, es va separar de l'indoeuropeu en un moment i un lloc indeterminats per passar a formar part del grup de llenges baltoeslaves, fase en la qual va desenvolupar nombroses isoglosses lxiques i morfofonolgiques comunes amb les llenges bltiques. D'acord amb la hiptesi dels kurgans (vegeu tamb cultura dels kurgans), els indoeuropeus que no van emigrar van comenar a parlar baltoeslau. 

El protoeslau prpiament dit, sovint conegut amb els noms deslau com o protoeslau tard, i que es defineix com l'ltima etapa d'aquesta llengua abans de la divisi geogrfica de les llenges eslaves histriques, probablement es va parlar entre els segles VI i VII en un extens territori que anava des de Novgorod fins al sud de Grcia. Sembla que era una llengua d'una uniformitat poc comuna, i a partir dels prstecs que va prendre d'altres llenges i dels prstecs que els va deixar no es pot dir que tingus uns dialectes clarament diferenciats. La unitat lingstica eslava va durar si ms no cent o dos-cents anys ms, com es pot observar grcies als manuscrits de l'antic eslau eclesistic, que, tot i basar-se en el dialecte local de Tessalnica, al sud dels Balcans, encara eren tils com a primera llengua literria comuna dels pobles eslaus.

Orgens.

 El debat sobre els primers eslaus .
El lloc d'origen dels parlants de preprotoeslau i protoeslau s fora discutit; diferents teories defensen que els primers eslaus provindrien dels territoris de les actuals Bielorssia, Polnia, la Rssia europea i Ucrana. Les hiptesis que s'han proposat sn:

Hiptesi de la cultura lusaciana: els preprotoeslaus estaven establerts a l'rea nord-oriental de l'Europa central des de, si ms no, el segon millenni abans de Crist; fins al segle IV de la nostra era s'hi van desenvolupar les cultures lusaciana i de Przeworsk (part de la cultura de Txerniakhov. ;
Hiptesi de la cultura de Milograd: Els preprotoeslaus (o baltoeslaus) serien membres de la cultura de Milograd.
Hiptesi de la cultura de Txernoles: Els preprotoeslaus serien hereus de la cultura de Txernoles, al nord de l'actual Ucrana.

El debat va comenar ja l'any 1745, quan Johann Christoph de Jordan va publicar De Originibus Slavicis. A partir del segle XIX, la discussi ha estat molt connotada polticament, en especial en relaci amb les particions de Polnia i de l'imperialisme alemany conegut com Drang nach Osten ('Avanant cap a l'est'). El debat sobre l'origen germnic o eslau dels pobladors indgenes de la riba est del riu Oder va ser utilitzat polticament per justificar els drets d'alemanys i polonesos, respectivament, de governar aquestes terres. 

Primeres referncies.

Plini el Vell i Ptolemeu esmenten una tribu de vnets establerta a la vora del riu Vstula. L'any  98 aC, Tcit es refereix a les terres a l'est del Rin, l'Elba, l'Oder i a l'oest del Vstula amb el nom de Magna Germania.  Des del Romanticisme, la teoria de l'escola allctona diu que al segle VI es va aplicar aquest etnim a un nou poble format per unes tribus eslaves desconegudes; d'aqu vindria posteriorment el nom de vends aplicat a les tribus eslaves, i les llegendes medievals que parlaven de la connexi entre els polonesos i els vndals.

Els eslaus coneguts com vnets, els antes i els sclaveni apareixen per primera vegada als registres bizantins al comenament del segle VI. Els historiadors bizantins de l'poca de Justini I (527-565), com ara Procopi, Jordanes i Teofilacte Simocatta expliquen que una srie de tribus es van desplaar fins a les muntanyes dels Carpats, el baix Danubi i el mar Negre i van envair aquestes provncies de l'Imperi Rom d'Orient.

Jordanes explica que els vnets se subdividien en tres grups: els venethi, els antes i els  sklavens (sclovenes, sklavinoi).  El terme bizant sklavinoi va passar a l'rab de la m dels historiadors rabs medievals amb la forma saqaliba.

Scenarios of ethnogenesis.


The Globular Amphora culture stretches from the middle Dniepr to the Elbe in the late 4th and early 3rd millennia BC. It has been suggested as the locus of a Germano-Balto-Slavic continuum (compare Germanic substrate hypothesis), but the identification of its bearers as Indo-Europeans is uncertain. The area of this culture contains numerous tumuli - typical for IE originators.

The Chernoles culture (8th to 3rd c. BC, sometimes associated with the "Scythian farmers" of Herodotus) is "sometimes portrayed as either a state in the development of the Slavic languages or at least some form of late Indo-European ancestral to the evolution of the Slavic stock" The Milograd culture (700 BC - 100 AD), centered roughly on present day Belarus, north of the contemporaneous Chernoles culture, have also been proposed as ancestral to either Slavs or Balts. 

The ethnic composition of the bearers of the Przeworsk culture (2nd c. BC to 4th c. AD, associated with the Lugii) of  central and southern Poland, northern Slovakia and of Ukraine, including the Zarubintsy culture (2nd c. BC to 2nd c. AD, also connected with the Bastarnae tribe) and the Oksywie culture  are other candidates.

The area of southern Ukraine is known to have been inhabited by Scythian and Sarmatian tribes prior to the foundation of the Gothic kingdom. Early Slavic stone stelae found in the middle Dniestr region are markedly different from the Scythian and Sarmatian stelae found in the Crimea. 

The (Gothic) Wielbark Culture displaced the eastern Oksywie part of the Przeworsk culture from the 1st century AD. While the Chernyakhov culture  (2nd to 5th c. AD, identified with the multi-ethnic kingdom established by the Goths immigrating from the Wielbark culture) leads to the decline of the late Sarmatian culture in the 2nd to 4th centuries, the western part of the Przeworsk culture remains intact until the 4th century, and the Kiev culture flourishes during the same time, in the 2nd-5th c. AD. This latter culture is recognized as the direct predecessor of the Prague-Korchak and Pen'kovo cultures (6th-7th c. AD), the first archaeological cultures the bearers of which are indisputably identified as Slavic. Proto-Slavic is thus likely to have reached its final stage in the Kiev area; there is, however, substantial disagreement in the scientific community over the identity of the Kiev culture's predecessors, with some scholars tracing it from the Ruthenian Milograd culture, others from the "Ukrainian" Chernoles and Zarubintsy cultures and still others from the "Polish" Przeworsk culture. The Kiev culture was overrun by the Huns around 400 AD, which may have triggered the Proto-Slavic expansion to the historical locations of the Slavic languages.

Gentica.


The modern Slavic peoples come from a wide variety of genetic backgrounds. The frequency of Haplogroup R1a  ranges from 63.39% by the Sorbs, 56.4% in Poland and 54% in Ukraine, to 15.2% in Republic of Macedonia, 14.7% in Bulgaria and 12.1% in Herzegovina.    Haplogroup R1a may be connected to the spread of Proto-Indo-Europeans (see Kurgan hypothesis for more information). 

A new study  studied several Slavic populations with the aim of localizing the Proto-Slavic homeland. The significant findings of this study are that:

 Two genetically distant groups of Slavic populations were revealed: One encompassing all Western-Slavic, Eastern-Slavic, and two Southern-Slavic populations (Croats, Slovenes), and one encompassing all remaining Southern Slavs. According to the authors most Slavic populations have similar Y chromosome pools - R1a, and this similarity can be traced to an origin in middle Dnieper basin of Ukraine from Ukrainian LGM refuge 15 kya.;
 However, some southern Slavic populations such as Serbs, Macedonians, Bulgarians, and Bosnians are clearly separated from the tight DNA cluster of the rest of Slavic populations. According to the authors this phenomenon is explained by "...contribution to the Y chromosomes of peoples who settled in the Balkan region before the Slavic expansion to the genetic heritage of Southern Slavs...";

Northern Eastern Slavs are distinguished by the presence of Y Haplogroup N in their genome. Postulated to originate from Central Asia, it is found at high rates in Finnic peoples. Its presence in Northern Russians attests to the Northern Eastern Slavic tribes mixing with Finnic peoples in northern Eurasia.

Slavic migrations.
 


Prior to becoming known to the Roman world, Slavic speaking tribes were part of the many multi-ethnic confederacies of Eurasia- such as the Sarmatian, Hun and Gothic empires.The Slavs emerged from obscurity when the westward movement of Germans in the 5th and 6th centuries AD (necessitated by the onslaught of people from Siberia and Eastern Europe: Huns, and later Avars and Bulgars) started the great migration of the Slavs, who settled the lands abandoned by Germanic tribes fleeing the Huns and their allies: westward into the country between the Oder and the Elbe-Saale line; southward into Bohemia, Moravia, much of present day Austria, the Pannonian plain and the Balkans; and northward along the upper Dnieper river. Perhaps some Slavs migrated with the movement of the Vandals to Iberia and north Africa.. 

Around the 6th century, Slavs appeared on Byzantine borders in great numbers. The Byzantine records note that after they marched through grass wouldn't regrow under their footprints. After a military movement even the Peloponnese and Asia Minor were reported to have Slavic settlements. This southern movement has traditionally been seen as an invasive expansion.. By the end of the 6th century, Slavs had settled the Eastern Alps region.

When their migratory movements ended, there appeared among the Slavs the first rudiments of state organizations, each headed by a prince with a treasury and a defense force. Moreover, it was the beginnings of class differentiation, and nobles either pledged allegiance to the Frankish/ Holy Roman Emperors or the Byzantine Emperors. 

In the 7th century, the Frankish merchant Samo, who supported the Slavs fighting their Avar rulers, became the ruler of the first known Slav state in Central Europe, which, however, most probably did not outlive its founder and ruler. This provided the foundation for subsequent Slavic states to arise on the former territory of this realm. Arguably, Carantania is the oldest Slavic state. Very old also are the Principality of Nitra and the Moravian principality (see under Great Moravia). In this period, there existed central Slavic groups and states such as the Balaton Principality, but the subsequent expansion of the Magyars, as well as the Germanisation of Austria, separated the northern and southern Slavs. The First Bulgarian Empire, ruled by a core of  Bulgars, was founded in AD 681. After their subsequent Slavicisation, it was instrumental in the spread of Slavic literacy and Christianity to the rest of the Slavic world.

Throughout their history, Slavs came into contact with non-Slavic groups. In the  postulated "homeland" region (present-day Ukraine), they had contacts with Sarmatians and the Germanic Goths. After their subsequent spread, they began assimilating non-Slavic peoples. For example, in the Balkans, there were Paleo-Balkan peoples, such as Thracians, Illyrians and Greeks. Having lost their indigenous language due to persistant Hellenisation and the Roman conquest, what remained of the Thracians and Illyrians were completely absorbed into the Slavic tribes. Later invaders such as  Bulgars and even Cumans mingled with the Slavs also, particularly in eastern parts (ie Bulgaria). In the western Balkans, south Slavs and Germanic Gepids intermarried with Avar invaders, eventually producing a Slavicised population. In central Europe, the Slavs intermixed with Germanic, Celtic and Raetian peoples, while the eastern Slavs encountered Uralic and Scandinavian peoples. Scandinavians were involved in the early formation of the Russian state but were completely Slavicised after a century. Some Finno-Ugric tribes in the north were also absorbed into the expanding Russian population.

Polabian Slavs (Wends) settled in parts of England (Danelaw), apparently as Danish allies; Polabian-Pomeranian Slavs are also known to have even settled on Norse age Iceland. Saqaliba refers to the Slavic mercenaries and slaves in the medieval Arab world in North Africa, Sicily and Al-Andalus. Saqaliba served as caliph's guards.

Cossacks, although Slavic-speaking and Orthodox Christians, came from a mix of ethnic backgrounds, including Tatars and other Turks. Many early members of the Terek Cossacks were Ossetians. 

The Gorals of southern Poland and northern Slovakia are partially descended from Romance-speaking Vlachs who migrated into the region from the 14th to 17th centuries and were absorbed into the local population.

Conversely, some Slavs were assimilated into other populations. Although the majority continued south, attracted by the riches of the territory which would become Bulgaria, a few remained in the Carpathian basin and were ultimately assimilated into the Magyar or Romance speaking population. There is a large number of river names and other placenames of Slavic origin in Romania. Similarly, the populations of the respective eastern parts of Austria and Germany, and to a much lesser extent eastern Italy, to some degree comprised of people with Slavic ancestry. 

Because of the vastness and diversity of the territory occupied by Slavic people, there were several centers of Slavic consolidation. In the 19th century, Pan-Slavism developed as a movement among intellectuals, scholars, and poets, but it rarely influenced practical politics and didn't find support in all nations that had Slavic origins. Pan-Slavism became compromised when Russian Empire started to use it as an ideology justifying its territorial conquests in Central Europe as well as subjugation of other ethnic groups of Slavic origins such as Poles or Ukrainians, and the ideology became associated with Russian imperialism. The common Slavic experience of communism combined with the repeated usage of the ideology by Soviet propaganda after World War II within the Eastern bloc (Warsaw Pact) was a forced high-level political and economic hegemony of the USSR dominated by Russians. A notable political union of the 20th century that covered many South Slavs was Yugoslavia, but it was broken apart as well.

The word "Slavs" was used in the national anthem of the Slovak Republic (1939 1945), Yugoslavia (1943-1992) and the Federal Republic of Yugoslavia (1992-2003), later Serbia and Montenegro (2003-2006).

 Religion and alphabet .

Most Slavic populations gradually adopted Christianity between 6th and 10th century, and consequently their old pagan beliefs declined. See also Rodnovery.

The majority of contemporary Slavs who profess a religion are Eastern Orthodox (and/or Greek Catholic) and Roman Catholic. A very small minority are Protestant, mainly in the north. In the south, Bosniaks and some minority groups are Sunni Muslim. Religious delineations by nationality can be very sharp; in many Slavic ethnic groups the vast majority of religious people share the same religion.  Many Slavs are atheist or agnostic: recent estimates suggest 18% in Russia. and 59% in the Czech Republic; nevertheless some Slavs who profess no faith still may traditionally associate themselves with a particular religion in a cultural and historical sense.



1. Those who are mainly Eastern Orthodox or/and Greek Catholic:

 Russians;
 Ukrainians;
 Belarusians;
 Serbs;
 Pannonian Rusyns;
 Rusyns;
 Bulgarians;
 Macedonians;
 Montenegrins;


2. Those who are mainly Roman Catholic with small Protestant and Eastern Orthodox minorities:

 Poles;
 Silesians;
 Kashubians;
 Moravians;
 Slovaks;
 Slovenes;
 Croats;
 Krashovans;
 Bunjevs;


3. Those who are mainly Muslim:

 Bosniaks;
 Gorani;
 Torbesh;
 Pomaks;
 Muslims by nationality;

4. Those who are a religious mixture:

 Sorbs (Catholic/Protestant);
 Yugoslavs (Catholic/Orthodox/Muslim);

5. Those who are mainly Roman Catholic and non religious with  Protestant minorities:

 Czechs;



The Orthodox/Catholic religious divisions become further exacerbated by the use of the Cyrillic alphabet by the Orthodox and Greek Catholics and of the Roman alphabet by Roman Catholics. However, the Serbian language (including Montenegrin) can be written using both the Cyrillic and Roman alphabets. There is also a Latin script to write in Belarusian, called the Lacinka alphabet. The Bosnian language has at times been written using the Arabic alphabet (mostly in Muslim documents), but it nowadays uses exclusively Roman alphabet, though Cyrillic alphabet is in theory available as an alternative.

Subdivisions etnoculturals.

Slavs are customarily divided along geographical lines into three major subgroups: East Slavs, West Slavs, and South Slavs, each with a different and a diverse background based on unique history, religion and culture of particular Slavic group within them. The East Slavs may all be traced to Slavic-speaking populations that were loosely organized under the Kievan Rus' empire beginning in the 10th century A.D. Almost all of the South Slavs can be traced to ethnic Slavs who mixed with the local European population of the Balkans (Illyrians, Dacians/Thracians, Greeks); with some Slavs of modern-day Bulgaria mixing with later invaders from the East, the Bulgars. They were particularly influenced by the Byzantine Empire and the Orthodox Church, although Catholicism and Latin influences were more pertinent in Dalmatia. The West Slavs and Slovenes do not share either of these backgrounds, as they expanded to the West and integrated into the cultural sphere of Western (Roman Catholic) Christianity around this time also mixing with nearby Germanic tribes. 

In addition there has been a tendency to consider the category of Northern Slavs. Presently this category is considered to be of East and West Slavs, in opposition to South Slavs, however in 19th century opinions about individual languages/ethnicities varied.

Some of the following subdivisions remain debatable, particularly for smaller groups and national minorities.

East Slavs.
Main article: East Slavs

Russos;
Goryuns;
Kamchadals;
Lipovan Russians;
Polekhs;
Pomors;
Ukrainians;
Bojko;
Hutsuls;
Lemko 4;
Poleszuks 2;
Belarusians;
Poleszuks 2;
Rusyns 3;
Lemko 4;

West Slavs.
Main article: West Slavs

Lechitic group;
Poles ;
Masovians;
Polans  ;
Vistulans ;
Silesians 5;
Pomeranians;
Kashubians 5;
Slovincians    ;
Polabians   ;
Sorbs;
Obodrites/Abodrites ;
Obotrites proper   ;
Wagrians   ;
Warnower   ;
Polabians proper   ;
Linonen   ;
Travnjane   ;
Drevani  ;
Veleti (Wilzi, later Liutici)   ;
Kissini (Kessiner, Chizzinen, Kyzziner)   ;
Circipani (Zirzipanen)   ;
Tollenser   ;
Redarier  ;
Ucri (Ukr(an)i, Ukranen)  ;
Rani (Rujani)  ;
Hevelli (Stodorani)  ;
Volinians (Velunzani)   ;
Pyritzans (Prissani)   ;
Czech-Slovak group;
Czechs;
Moravians 6;
Slovaks;
Pannonian Rusyns 1;
Sorbs (Serbo-Lusatians);
Milceni (Upper Sorbs)  ;
Lusatians (Lower Sorbs);

South Slavs.
Main article: South Slavs

Eastern (Bulgaro-Macedonian) group;
Bulgarians;
Pomaks (Muslim Bulgarians);
Pal ene (Banat Bulgarians);
Bessarabian Bulgarians;
Anatolian Bulgarians ;
Shopi7;
Torlaks;
Macedonians;
Torbesh (Muslim Macedonians);
Aegean Macedonians;

Western group;
Slovenes;
Carantanians ;
Carinthian Slovenes;
Hungarian Slovenes;
Resians;
Serbs;
Torlaks8;
Gorani 11;
Montenegrins9;
Croats;
Janjevci (Catholic Slavs in Kosovo);
Molise Croats (in eastern Italy);
Krashovans (Croats in Romania);
Burgenland Croats (in Austria);
Bunjevci 10;
okci 10;
Bunjevci 10;
Bosniaks;
Muslims by nationality 12;
Gorani 11;
Muslims by nationality 12;
Yugoslavs  13;

  Extinct
1 Also considered part of Rusyns
2 Considered transitional between Ukrainians and Belarusians
3 Also considered part of Ukrainians
4 A part of Lemkos identify themselves as Ukrainians and another  part as Rusyns 
5 Also considered part of Poles
6 Today, often considered part of Czechs, originally closer to Slovaks

7 Most Shopi self-declare as Bulgarians. Cognate with Torlaks.
8 Most Torlaks self-declare as Serbs. Cognate with Shopi.

9 Half of the Montenegrins opt Serb ethnicity, with a historical tradition, dating back to the Serb tribes that have supposably settled Montenegro many centuries ago. While others opt for Montenegrin ethnicity, are not the followers of the Serbian Orthodox Church, do not speak the same language and do not have the same historical tradition. A number of ethnic Montenegrins, mostly supporters of Montenegrin independence and adherents of the small Montenegrin Orthodox Church call their native language Montenegrin, considering it a separate language from Serbian.

10 Both occur widely in northeastern Croatia and also in northern Serbia; their Ikavian dialect is subequal as southern Croats in Hercegovina and Dalmatian mainland from where they once emigrated. Considered part of Croats by most of them, although recently (since Yugoslav disaster) some within Serbia consider themselves a separate peoples

11 These Gorani are Slavs in Kosovo; but not to be confound with other Gorani (or Gorinci) in the highlands of western Croatia (Gorski Kotar county).

12 A census category recognized as an ethnic group.  Most Slavic Muslims now opt for Bosniak ethnicity, but some still use the "Muslim" designation.

13 This identity continues to be used by a minority throughout the former Yugoslav republics.  The nationality is also declared by diasporans living in the USA and Canada.  There are a multitude of reasons as to why people prefer this affiliation, some published on the article.

Note: Besides ethnic groups, Slavs often identify themselves with the local geographical region in which they live.  Some of the major regional South Slavic groups include: Zagorci in northern Croatia, Istrani in westernmost Croatia, Dalmatinci in southern Croatia, Boduli in Adriatic islands, Slavonci in eastern Croatia, Bosanci in Bosnia, Hercegovci in southern Bosnia (Herzegovina), Krajinici in western Bosnia, Semberci in northeast Bosnia, Srbijanci in Serbia proper, umadinci in central Serbia, Vojvo ani in northern Serbia, Sremci in Syrmia, Ba vani in northwest Vojvodina, Bana ani in Banat, Sandaklije (Muslims in Serbia/Montenegro border), Kosovci in Kosovo, Crnogorci in Montenegro proper, Bokelji in southwest Montenegro, Trakiytci in Upper Thracian Lowlands, Dobrudzhantci in north-east Bulgarian region , Balkandzhiiin Central Balkan Mountains, Miziytci in north Bulgarian region, Pirintsi in Blagoevgrad Province, Rupchi in the Rhodopes, etc.

Another interesting note is that the very term Slavic itself was registered in the US census of 2000 by more than 127,000 residents.

References.


 Vegeu tamb .



 Early East Slavs;
 East Slavs;
 European ethnic groups;
 Gord (Slavic settlement);
 Lech, Czech and Rus;
 List of ethnic groups;
 Pan-Slavic colours;
 Pan-Slavism ;
 Slavic mythology;
 South Slavs;
 West Slavs;

 Altres grups tnics europeus:
 Baltic peoples;
 Celtic peoples;
 Finno-Ugric peoples;
 Germanic peoples;
 Romance peoples;
 Turkic peoples;
 Uralic peoples;



 Enllaos externs .


 .
 ;
 THE ORIGIN OF THE BALTIC, GERMAN AND SLAVIC PEOPLE. THE ICELAND AGES;
 "Najstariji period istorije Slovena (Venedi, Sloveni i Anti)" - N. S. Deravin;
 SLOVENI: UNDE ORTI ESTIS? SLOVCI, KDE S VAE KORENE?, by Cyril A. Hromnk (mainly in Slova).
 Site about Slavics, Slavic Countries, Cultures, Languages, etc (principalment en Rus);
 The early wars between the Macedonian Slavs and the Byzantines (de fonts medievals) ;
 "The Genetic Legacy of Paleolithic Homo sapiens sapiens in Extant Europeans: A Y Chromosome Perspective";
 ;


























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391049" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 2 milles" nonfiltered="1006" processed="1001" dbindex="151013">

La cursa de les 2 milles va ser una de les proves de ciclisme en pista que es van disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. s l'nica vegada que s'ha disputat aquesta prova en uns Jocs Olmpics. La prova es va disputar el 3 d'agost de 1904, prenent-hi part 13 ciclistes, tots dels Estats Units. Es desconeix el nom de 8 dels participants.

Medallistes.


Resultats.

Final.



Enllaos externs.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391050" title="Ferran III de Lle i de Castella" nonfiltered="1007" processed="1002" dbindex="151014">
Ferran III de Lle i de Castella, Ferran III el Sant o Sant Ferran ( Zamora 1199 - Sevilla 1252 ), Rei de Castella (1217-1252) i Rei de Lle (1230-1252). 



Orgens familiars.
El rei Ferran III fou el tercer fill, el primer mascle, d'Alfons IX de Lle i la seva segona dona, la reina Berenguera de Castella. 

Desprs de la primerenca mort d'Enric I de Castella i l'abdicaci de la seva mare, obt el 1217 el regne de Castella. Va haver d'enfrontar-se llavors a la Famlia Lara per una revolta nobiliria.

Regne de Lle.
A la mort del seu pare Alfons IX de Lle el 1230, va haver de lluitar pel tron de Lle, ja que aquest va llegar el seu regne a les infantes Sana i Dola, filles del seu primer matrimoni amb Teresa de Portugal. 

Grcies a la persuasi de la seva mare i algun pagament (Pacte de Terceries) va heretar el regne de Lle, passant a ser rei de Castella i Lle, i annexionant-se el de Mrcia el 1243.

Conquestes.


A partir de 1219, es va dedicar preferentment a dirigir les campanyes conquistadores, combinant hbilment les accions diplomtiques amb beneficioses intervencions blliques que es valien de les discrdies existents en els distints regnes musulmans.

Per altra banda, el 1244, va establir les fronteres amb la Corona d'Arag en el Tractat d'Almirra i va repartir les noves terres conquistades entre les ordres militars, l'Esglsia i els nobles, el que va donar lloc a la formaci de grans latifundis. 

Aix mateix, va reconquerir tot el territori d'Andalusia, exceptuant el Regne de Granada, sent importants les preses de ciutats d'beda, el 1233; Crdova, el 1236; Jan, el 1245; i Sevilla, el 1248, aquesta ltima amb l'ajut del rei Jaume I el Conqueridor. 

Al costat del seu pare va fundar la Universitat de Salamanca, aix com impouls la traducci del Forum Iudicum al castell.

Npcies i descendents.
El 30 de novembre de 1219, Ferran III es cas amb Elisabet Beatriu de Subia, filla del rei d'Alemanya Felip I. D'aquest matrimoni tingueren:

l'infant Alfons X de Castella (1221-1284), rei de Lle i de Castella;
l'infant Frederic de Castella (1224-1277), suposadament mort pel seu germ gran;
l'infant Ferran de Castella (1227-1243) ;
la infanta Elionor de Castella (1227-?), morta molt jove;
la infanta Berenguera de Castella (v 1229-1279), monja a las Huelgas ;
l'infant Enric de Castella "El Senador" (1230-1304), senyor d'cija;
l'infant Felip de Castella (1231-1274), arquebisbe de Sevilla i casat el 1258 amb Cristina de Noruega, filla d'Haakon IV de Noruega.
l'infant San de Castella (1233-1261), Arquebisbe de Toledo i de Sevilla  ;
l'infant Joan Manuel de Castella (1234-1283), senyor d'Escalona, Peafiel i Villena;
la infanta Maria de Castella (1235);

Desprs d'Elisabet, morta el 1235, es cas l'agost de 1237 amb Joana de Ponthieu, comtessa de Ponthieu. Tingueren: 

l'infant Ferran de Castella (1239-1269), comte d'Aumale;
la infanta Elionor de Castella (1241-1290), comtessa de Ponthieu i casada el 1254 amb el rei Eduard I d'Anglaterra. ;
l'infant Llus de Castella (1243-1269), senyor de Marchena;
la infanta Ximena de Castella (1244);
l'infant Joan de Castella (1245), mort jove i enterrat a la Catedral de Crdova;

Canonitzaci.
El Papa Climent X el va canonitzar el 1671 sent el primer rei castell que s elevat a la santedat. 

 Vegeu tamb .
Sana II de Lle;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391057" title="Rafael Gmez Company" nonfiltered="1008" processed="1003" dbindex="151016">

Rafael Gmez Company (Ciutat de Valncia, Valncia, 5 de gener de 1974), futbolista valenci. Jugava com porter i es va retirar en 2004 desprs d'una lesi en el seu dit polze.

 Clubs .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391058" title="Teddy Pilette" nonfiltered="1009" processed="1004" dbindex="151017">
 Theodore "Teddy" Pilette  va ser un pilot de curses automobilstiques belga que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 26 de juliol del 1942 a Brusselles, Blgica. s fill del tamb pilot de F1 Andr Pilette.


 A la F1 .

Teddy Pilette va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 12 de maig del 1974 el GP de Blgica al circuit de Nivelles.

Va participar a un total de quatre curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades no consecutives (1974 i 1977) aconseguint un disset lloc com millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .



 
 Resum .



 Enllaos externs .

 Wev oficial de Teddy Pilette;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391063" title="Dia de Sant Andreu" nonfiltered="1010" processed="1005" dbindex="151018">


El Dia de Sant Andreu s la festa de Sant Andreu. Es celebra el 30 de novembre.

Sant Andreu s el sant patr d'Esccia i, el Dia de Sant Andreu s la diada nacional d'Esccia (encara que el Burns' Night s ms mpliament seguit). En 2006, el Parlament escocs design el Dia de Sant Andreu com un dia oficial de festa. Encara que ms comunament associats amb Esccia, Sant Andreu s tamb el sant patr de Grcia, Romania i Rssia.

En Alemanya, la festa se celebra com Andreasnacht ("Nit de Sant Andreu"), en ustria amb el costum d'Andreasgebet ("Pregria de Sant Andreu"), i en Polnia com Andrzejki ("Andreus").

Tradicions i Celebracions a Esccia.
Dia festiu.
En 2006, el Parlament escocs va aprovar la llei de Sant Andreu com Dia Festiu (Esccia) 2007, que designa com el dia com un dia festiu oficial. Si el 30 de novembre cau en un cap de setmana, el proper dilluns s un dia festiu en comptes.

La idea que el dia hauria de ser un dia festiu oficial va ser proposada per primera vegada per Dennis Cnaves, Independent membre del Parlament escocs de Falkirk Oest en 2003.  Tanmateix, el projecte de llei que va presentar al Parlament va ser rebutjat inicialment per l'Executiu que no li donava suport. Un nou acord va arribar a dir que la festa no seria un dret addicional. Desprs, Primer Ministre, Jack McConnell, va declarar que creia que els caps i els treballadors han de marcar el dia amb una festa, per que aix ha de ser com un substitut per la festa d'un dia local existent de vacances, en lloc de sumar un addicional.

Encara que es tracta d'una festa, els bancs no estan obligats a tancar i els caps no estan obligats a donar als seus empleats el dia lliure com un dia festa.

Dia de la Bandera.
El Dia de Sant Andreu s un dia oficial de la bandera en Esccia. Les regulacions del Govern Escocs estableixen els reglaments per enarborar la Bandera d'Esccia (The Saltire) i diu que haur d'enlairar-se en tots els seus edificis amb un asta. La Flag Union estar enarborada tamb si l'edifici t ms d'una asta. Els arranjaments del Govern del Regne Unit a Esccia sn els contraris. Enarboraran la Union Flag, i noms enarboraran The Saltire si hi ha ms d'una asta disponible.

L'enlairament de la Saltire en el Dia de Sant Andreu s d'un desenvolupament recent. Abans de 2002, el Govern escocs seguia els dies de bandera del Govern del Regne Unit i noms enlairava la Bandera de la Uni el Dia de Sant Andreu. Aix va conduir a Membres del Parlament d'Esccia a queixar-se de que Esccia era l'nic pas del mn que no podia enarborar la seua bandera nacional en el seu dia nacional. Les normes eren actualitzades per a que es retirara la Saltire i es substitura per la Flag Union en els edificis amb noms un asta.

L'enarborament de la Flag Union al Castell d'Edimburg tots els dies, incls el de Dia de Sant Andreu Dia caus descontent entre alguns poltics del Partit Nacional Escocs que argumentaren que la Saltire havia de enlairar-se el 30 de novembre en el seu lloc. Tanmateix, the Union Flag s'enarbora per m de l'Exrcit britnic al castell, ja que encara s un lloc oficial de l'Exrcit britnic per enarborar la bandera, i en totes les instal  lacions de l'Exrcits enlairen Union Flag en una proporci de 3:5. Histrica Esccia, una agncia del Govern Escocs, arrendamenda part del castell a l'exrcit britnic. L'Exrcit britnic ha estat criticat per negar-se a enlairar la Saltire per sobre del Castell d'Edimburg, per traure la Union Flag en ses campanyes de reclutament en Esccia en lloc de preferia la Saltire, una decisi marcada d'hipcrita pels poltics del SNP.

Referncies.


Enllaos externs.
 www.scotland.org/standrewsday Descripcions de celebracions en Esccia i en tot el mn ;
 Enciclopdia Nou Mn entrada sobre Sant Andreu ;
 Enlla a una versi estadounidenca del Dia de Sant Andreu en Nou Orleans, LA anomenada "Andrzejki NOLA" ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391064" title="Glosas Emilianenses" nonfiltered="1011" processed="1006" dbindex="151019">

Les Glosas Emilianenses sn ms de mil petites anotacions manuscrites realitzades en diverses llengues (llat, roman i uscar), entre lnies o en els marges d'alguns passatges del cdex llat Aemilianensis 60 a finals del segle X o ms probablememt a principis del segle XI

Va ser advertida la seva importncia per Manuel Gomez Moreno el 1911 qui va transcriure tote les glosses i se les va enviar a Ramn Menndez Pidal. 

Tradicionalment es considera el texte en castell ms antic i porta a ser considerat a San Milln de la Cogolla i a la Rioja en general com a bressol del castell. L'adscripci de les gloses com a llengua castellana s controvertida i en general els fillegs consideren que en realitat pertany al roman navarro-aragons. A ms els Cartularis de Valpuestaa Burgos, tamb en roman, sn ms antics i ms probablement en dialecte castell encara que no tenen estructura gramatical com s que la tenen les Glosas Emilianenses.

Tamb s el text no epigrfic ms antic de la llengua basca tot i que la traducci a l'uscar actual no s gaire segura.

L'intenci del monjo copista era probablement la d'aclarir el significat d'alguns passatges del texte llat.
Exemple d'una glosa en roman emilianense.

Cono aiutorio de nuestrodueno dueno Christo, duenosalbatore, qual duenoget ena honore et qualduenno tienet elamandatione conopatre cono spiritu sanctoenos sieculos delo sieculos. Facanos Deus Omnipotestal serbitio fere kedenante ela sua facegaudioso segamus. Amen.

Gloses en uscar.
 jzioqui duguguec ajutuezdugu (hem encs,nosaltres no ens aboquem);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391067" title="Pedro Aibarro" nonfiltered="1012" processed="1007" dbindex="151020">
Pedro Antonio Aibarro (Areatza, Biscaia, 5 de desembre de 1748 - Zarautz,1830) escriptor basc en uscar.

Va ser ordenat sacerdot francisc el 1746 i el 1790 sollicit sser traslladat al convent dels Missioners de Zarautz. Com a missioner va tenir l'oportunitat de conixer els diversos dialectes (euskalkiak) del basc peninsular. Escriv en els dialectes guipusco, bisca i navarrs. La major part dels seus treball sn en bisca. Amb Juan Antonio Moguel se'l considera el pare del bisca literari.

La crtica considera la seva prosa clara i fcil de seguir.

 Obres .
 Religi.
 Cristau-Doctria, ceetan eracusten baitire gure Fede Sanduco gauzarik bearrenac, aita Astetec erderaz, eta orai Nafarroaco euscaran izarrac adirazten duena erantsiric (1800?, Josep Rada);
 Misioco canta santuac (1803, Donostia);
 Escu liburua, eta berean eguneango cristiau-cereguiac (1802, Fr. La Lama,Tolosa);
 Lora Sorta espirituala, ta propositu santuac vicitza barri bat eguiteco Aita Palacios misionariac Misio ondoan emoten cituanac (1803, Tolosa);
 Lau Evangelioac batera alcarturic;
 Gueroco guero, traducci al bisca del llibre d'Axular ;
 Nequea arinduric;

 Enllaos externs .
 Pedro Antonio Aibarro en literaturaren zubitegia ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391070" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 5 milles" nonfiltered="1013" processed="1008" dbindex="151021">

La cursa de les 5 milles va ser una de les proves de ciclisme en pista que es van disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. s l'nica vegada que s'ha disputat aquesta prova en uns Jocs Olmpics. La prova es va disputar el 5 d'agost de 1904, prenent-hi part 10 ciclistes, tots dels Estats Units, tot i que aquest nombre de participants s incert. 

Medallistes.


Resultats.

Final.
 La part superior quatre placers sn sabuts. 5 ciclistes ms que no acabaven la cursa|raa tamb es coneixen. Quants altres ciclistes, qui eren, i el que els seus resultats eren sn|estan desconeguts. 
Els quatre primers classificats sn coneguts, aix com 5 ms que no finalitzaren la cursa. D'altres ciclistes que hi van prendre part, i els seus temps, sn desconeguts. 



Enllaos externs.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391071" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 25 milles" nonfiltered="1014" processed="1009" dbindex="151022">

La cursa de les 25 milles va ser una de les proves de ciclisme en pista que es van disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. s l'nica vegada que s'ha disputat aquesta prova en uns Jocs Olmpics. La prova es va disputar el 3 d'agost de 1904, prenent-hi part 10 ciclistes, tots dels Estats Units.

Medallistes.


Resultats.

Final.
Sols 4 dels 10 participants van finalitzar la cursa de les 25 milles.




Enllaos externs.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391072" title="Juan Bautista Aguirre" nonfiltered="1015" processed="1010" dbindex="151023">
 No s'ha de confondre amb l'escriptor sudameric Juan Bautista Aguirre y Carbo.;

Juan Bautista Aguirre (1742 - 1823) va ser un escriptor en uscar.

Nascut a Guipscoa, escriv sobre temes religiosos en dialecte guipusco



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391073" title="Retrat d'Ana Phillips" nonfiltered="1016" processed="1011" dbindex="151024">

Retrat d'Ana Phillips s una pintura a l'oli realitzada per Pelegr Clav el 1850 i que actualment s'exposa al Museu Nacional de San Carlos de Mxic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391074" title="Juan Bautista Aguirre y Carbo" nonfiltered="1017" processed="1012" dbindex="151025">
Juan Bautista Aguirre y Carbo (Daule, actual Equador, 11 d'abril de 1725 - Tvoli, Itlia, 15 de juny de 1786) va ser un escriptor i poeta de l'Amrica colonial. s considerat com un dels precursors de la poesia hispanoamericana i equatoriana.


Jesuta (des de 1758) estudi a Quito i enseny a la universitat d'aquesta ciutat fins l'expulsi dels jesutes, marxant aleshores a Faenza (Itlia) lloc de confinament dels jeutes de Quito passant desprs a Roma quan el Papa Climent XIV va suprimir l'orde de la Companyia de Jess.

 Obra potica, literaria i religiosa .

Va fer oratria sagrada, i com poeta escriv sobre temes religiosos, morals, amorosos i sovint mitolgics. La seva poesia segueix a Gngora.

La major part de la seva producci no fou descoberta fins 1937 entre les que destaca Versos castellanos, obras juveniles, miscelneas 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391078" title="Temporada 2008-09 de l'NBA" nonfiltered="1018" processed="1013" dbindex="151028">
La Temporada NBA 2008-09 s la seixantatercera de la histria de la competici nord-americana de bsquet. La lliga regular comenar el dimarts 28 d'octubre de 2008 i acabar el 15 d'abril de 2009. Els playoffs comenaran el 18 d'abril i s'allargaran fins a mitjans de juny de 2009.

Aspectes a destacar.
 L'All-Star Game es disputar al US Airways Center, pista de joc dels Phoenix Suns, el cap de setmana del 13 al 15 de febrer del 2009.
 La franqucia que residia a Seattle, els Seattle Supersonics es va traslladar a Oklahoma City adoptant el nom de Oklahoma City Thunder.
 Aquesta temporada debuten dos catalans ms a la NBA; Marc Gasol ho fa jugant amb els Memphis Grizzlies i Rudy Fernndez amb els Portland Trail Blazers.

Classificaci.



* V: Victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391080" title="Retrat de l'arquitecte Lorenzo de la Hidalga" nonfiltered="1019" processed="1014" dbindex="151029">

Retrat de l'arquitecte Lorenzo de la Hidalga s una pintura a l'oli realitzada per Pelegr Clav el 1851 i que actualment s'exposa al Museu Nacional de San Carlos de Mxic.

Fou donat per la Lotera Nacional de Mxic el 1990.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391084" title="Retrat d'Ana Garca Izcalbalceta, esposa de l'arquitecte de la Hidalga" nonfiltered="1020" processed="1015" dbindex="151030">

Retrat d'Ana Garca Izcalbalceta, esposa de l'arquitecte de la Hidalga s una pintura a l'oli realitzada per Pelegr Clav el 1851 i que actualment s'exposa al Museu Nacional de San Carlos de Mxic.

Fou donat per la Lotera Nacional de Mxic el 1990.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391087" title="Castell d'Edimburg" nonfiltered="1021" processed="1016" dbindex="151031">


Castell d'Edimburg s una antiga fortalesa, que domina el l'horitz del cel de la ciutat de Edimburg, des de la seua posici sobre el Castle Rock. s la segona atracci turstica d'Esccia ms visitada. L'habitaci humana del lloc es remunten pel que fa al segle 9 aC. Tal com est avui, algunes de les estructures del castell que daten d'abans del segle 16 durant l'Assalt Lang, amb la notable excepci de St Margaret's Capella, l'edifici ms antic d'Edimburg, que data de principis de segle 12.

 Referncies i notes a peu de pgina .


 Bibliografia .
;
;
 ;
;
;
;
;
;
;

 Vegeu tamb .
 Castells d'Esccia;
 Llista de Governadors del Castell d'Edimburg;
 Militars d'Esccia;

 Enllaos externs .

 www.edinburghcastle.gov.uk;
 www.edinburghcastle.biz;
 Undiscovered Scotland's page on Edinburgh Castle;
 Ceiling collapse in one of the anterooms adjacent to Laich Hall in 2005;
 MOD website feature on Edinburgh Castle;
 Un documental histric al Castell d'Edimburg from Scotland on TV;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391093" title="Palau Longoria" nonfiltered="1022" processed="1017" dbindex="151032">

El Palau Longoria es troba situat a Madrid (Espanya), al carrer de Ferran VI.

s obra de l'arquitecte Jos Grases Riera qui l'any 1902 va construir aquest palau amb una llibertat absoluta de disseny convertint-lo en l'exemple ms important del moviment modernista a Madrid. Va ser construt per encrrec del financer Javier Gonzlez Longoria.

El 1912 l'edifici va ser comprat per la Companyia Dental Espanyola per 500.000 pessetes, com a residncia per al seu president. L'any 1946, els hereus van vendre l'immoble a Construccions Civils, adquirint quatre anys ms tard la Societat General d'Autors i Editors d'Espanya per cinc milions el 1950.

Ha tingut dues reformes d'importncia en els anys 1912 (obra de l'arquitecte Francisco Garca Nava) i en l'any 1950 (per l'arquitecte Carlos Arniches Molt; i tamb una reforma en l'any 1992 obra dels arquitectes ngeles Hernndez-Rubio Muoyerro i Santiago Fajardo Cabeza.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391100" title="Louis Decortis" nonfiltered="1023" processed="1018" dbindex="151033">
Louis Decortis (Lieja, 15 de setembre de 1793 - 1871) fou un compositor val i professor de violoncel del Conservatori de Lieja.

Fou deixeble successivament de Hus, Desforges, Benazet i Norblim, durant el temps que va romandre a Pars. 

Conquer justa reputaci com a professor i executant. Deix algunes obres per a violoncel, entre elles: una ria amb variacions, Polaca, per a violoncel; Tema variat, pel mateix instrument, i algunes altres notables composicions. 
 
Referncies.

 Tom nm. 17 de l'Enciclopdia Espasa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391104" title="Maurice Henry Decourcelle" nonfiltered="1024" processed="1019" dbindex="151034">
Maurice Henry Decourcelle (Pars, 1815) fou un pianista i compositor francs.

Fou deixeble de Herz, que li agaf gran afecte desprs de sentir-lo en un concert. Estudi harmonia i composici amb Barbereau. Durant molts anys fou l'acompanyant de tots els grans artistes que arribaren a Pars. 

Des del 1848 es dedic a l'ensenyament, sense deixar de composar per al piano, arribant llurs obres a sumar un centenar, editades en la major part per Brandus, Lemoine, Gerard i Richault. Entre elles i figuren en primer lloc la Srie de seize ouvertures clbres, transcrites per deux pianos  huit mains, Etudes mlodiques (Op. 6),  Exercices progressifs (Op. 11), Exercices et preludes dans le tons majeurs et mineurs (Op. 41), Nocturnes (Op. 8 i 10), Le couvre-feu, Villanelle (Op. 38), L'automne (Op. 46), Chant du matin (Op. 46), Dix mlodies de Mozart (Op. 51), transcrites per a piano, i algunes altres de molt notables.

Referncies.
 Tom nm. 17 de l'Enciclopdia Espasa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391106" title="Retrat d'Andrs Quintana Roo" nonfiltered="1025" processed="1020" dbindex="151035">

Retrat d'Andrs Quintana Roo s una pintura a l'oli realitzada per Pelegr Clav el 1851 i que actualment s'exposa al Museu Nacional de San Carlos de Mxic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391107" title="Fontsagrada" nonfiltered="1026" processed="1021" dbindex="151036">

Fontsagrada s un poble de l'antic terme de Sant Serni, actualment del de Gavet de la Conca. Al segle XIX havia format un municipi amb Gavet, anomenat Gavet i Fontsagrada.


Est situat dalt d'un turonet al bell mig de la plana jussana, o inferior, de la Conca de Tremp, a poc ms d'un quilmetre de Gavet, que queda al sud de Fontsagrada i prcticament a la mateixa alria, i a cinc de Sant Serni, que queda ms al sud i enlairat.


T esglsia parroquial, dedicada a santa Fe. Actualment est menada pels dos rectors in solidum de Gavet, residents a la rectoria de Tremp.

Aquesta esglsia apareix documentada des del 1175, quan el comte de Pallars Juss Ramon IV pren sota la seva protecci la villa Sancte Fidis, que est subtus Terraza. Tanmateix, sembla que, del temple primitiu, no en queda res, almenys en el lloc on es troba l'actual esglsia del poble.

El 1381 Fontsagrada consta en el cens d'aquell any amb 8 focs (uns 40 habitants), i pertanyia a la baronia d'Orcau, a la qual va estar lligada fins a l'extinci dels senyorius, tot i que com que aquesta baronia s'integr en les terres del Comtat d'Erill, que pass al Conde de Aranda ms tard. Per tant, pertangu a aquestes dues cases nobles, a ms d'als Orcau.

El 1847 Pascual Madoz hi esmenta noms 6 cases habitades, i titlla Terrassa de caseriu. Vers 1900, s'hi fan constar 15 edificis amb 35 nimes, i ja al segle XX, el 1980 tenia 60 habitants, i en l'actualitat, 36. Aix doncs, al llarg de tota la histria ha mantingut un volum de poblaci molt semblant.

La Festa Major era el primer diumenge de setembre, i una altra festa important se celebrava el diumenge ms proper al dia 6 d'octubre, diada de Santa Fe. En l'actualitat ha prevalgut aquesta darrera data, i s'hi celebra actualment la Festa Major.

Com molts altres pobles, existeix la llegenda de Fontsagrada, que pretn explicar el nom del poble: diu que un dia un pastor, quan ja es retirava cap a casa, va trobar una vella molt pobrament vestida que buscava cargols en un lloc molt desavinent. La dona ho justifica per la seva extrema pobresa. Llavors el pastor li don tot el que duia al sarr, amb tot el que no s'havia menjat per dinar. La vella li digu aleshores: En paga pel teu bon cor, aquesta serra ja no ser mai ms seca. Abans que apunti l'alba de dem, sigues aqu, i llavors sabrs per qu.

El pastor ho fu, i en arribar en aquell lloc, el sorprengu la remor d'aigua que provenia d'un lloc on no n'hi havia hagut mai: una abundosa font havia brollat en aquell lloc exacte. El pastor i la gent del poble interpretaren que la vella era una santa o la mateixa Mare de Du, i que la font era sagrada. Per sempre ms es va conixer aquell lloc amb el nom de Fontsagrada.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Santa Fe de Fontsagrada", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391110" title="Traqunid" nonfiltered="1027" processed="1022" dbindex="151037">






Els traqunids (Trachinidae) constitueixen una famlia de peixos teleostis dins de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Cos allargat i comprimit lateralment.
 Longitud mxima: 45 cm a l'espcie Trachinus araneus.
 Nombre de vrtebres: entre 34 i 43.
 No tenen bufeta natatria.
 La boca s grossa i quasi vertical en alguns casos.
 Els ulls es troben en la part superior del cap, molt propers entre si.
 A l'opercle hi ha una espina forta que s verinosa.
 La primera aleta dorsal, molt curta, tamb t espines verinoses que provoquen moltes reaccions.
 La segona dorsal s molt llarga.
 Les pectorals comencen per darrere de les ventrals.;

Alimentaci.

Mengen peixets de tot tipus.

Hbitat. 

Sn bentnics i prefereixen els fons sorrencs, on s'enterren. Passen la major part del dia colgats a la sorra amb noms el seu cap i la primera aleta dorsal exposats. 

Distribuci geogrfica.

Es troben a l'Atlntic oriental, la Mar Mediterrnia i la Mar Negra.

Espcies.

 Gnere Echiichthys ;
 Arany (Echiichthys vipera) ;
 Gnere Trachinus ;
 Aranya fragata (Trachinus araneus)  ;
 Trachinus armatus ;
 Trachinus collignoni  ;
 Trachinus cornutus  ;
 Aranya blanca (Trachinus draco) ;
 Trachinus lineolatus ;
 Trachinus pellegrini  ;
 Aranya de cap negre (Trachinus radiatus) ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Enciclopdia Catalana ;
 AQUATAB.NET;
 NCBI ;
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 ICTIMED ;
 Discover Life ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391114" title="Gorilla de muntanya" nonfiltered="1028" processed="1023" dbindex="151038">


Els gorilles de muntanya (Gorilla beringei ssp. beringei) sn una subespcie de gorilles que estan en greu perill d'extinci. Els cientfics calculen que resten nicament 720 gorilles de muntanya vivint en llibertat, per grcies a les associacions que treballen en la seva protecci, aquesta poblaci amenaada per la caa furtiva i les malalties devastadores com l Ebola va lentament creixent.

Es troba repartit en dues zones, al P.N. Bwindi Impenetrable (Uganda) i a les muntanyes Virunga. Aquesta ltima poblaci de gorilles, la ms nombrosa, es reparteix entre el P.N. Virunga (R.D.Congo), el P.N. Magahunga (Uganda) i el P.N. Volcans de Rwanda.

L'any 2009 ha estat declarat com a l'any del gorilla per l'ONU, en una crida al mn per a intentar salvar a aquests primats.

Referncies.


Enllaos externs.
S.O.S Gorilla Des de Catalunya s'ha promogut una interessant iniciativa per a collaborar en la conservaci d'aquests primats: S.O.S Gorilla;
Year Of The Gorilla 2009;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391117" title="Jos Mara Iparraguirre" nonfiltered="1029" processed="1024" dbindex="151039">
Jose Maria Iparragirre Balerdi (Urretxu, Guipscoa, 1820 - Ezkio-Itsaso 1881) va ser un escriptor en uscar autor, entre d'altres, dels himnes Gernikako Arbola (L'arbre de Gernika) i Agur Euskalerria (Adu Pas Basc).

 Biografia .
Va lluitar a la Primera Guerra Carlina i fou ferit en una cama. Bertsolari, va ser autor de zortzikos. Es cas el 1859 i desprs s'exili a l'Uruguai on visqu uns anys, torn al Pas Basc el 1877 (els furs bascos, que ell havia defensat, havien estat abolits el 1876). 

Influt pel Romanticisme i l'obra de Charles Baudelaire.

La seva obra Gernikako Arbola va ser fruit de l'improvitzaci (a la manera dels bertsolaris) i la va cantar, acompanyat de la guitarra, a Madrid el 1859. 

 Obres .

 Agur Euskalerria;
 Ameriketatik Urretxuko semeei;
 Errukarria;
 Ezkongaietan;
 Gernikako Arbola ;
 Glu, glu, glu!;
 Gora Euskera;
 Kantari euskalduna;
 Nere amak baleki;
 Nere etorrera;
 Nere izarra;
 Nere maitearentzat;
 Nere ongile maiteari;
 Ume eder bat;
 Zugana manuela;

 Gernikako Arbola .


Traducci:
L'arbre de Gernika.;

L'arbre de Gernika
s smbol benet
que tot bascoparlant estima
amb amor de molt endins.
Arbre sant: propaga
el teu fruit pel mn
mentre et tributem
fervent admiraci.

La tradici ens diu
que l'arbre de Gernika
fa ms de mil anys
que va ser plantat per Du.
Arbre sant: no caiguis.
que sense la teva dola ombra
completa, irremissible,
s la nostraperdici.

No caurs, oh roure!,
si cumpleix els seus deures
Biscaia. Un noble abraada
els seus fills s'han de donar.
I aix les quatre germanes
li donaran el seu suport
per a que el bascoparlant
visqui lliure i en pau.

Per a que mai mori
el smbol sagrat
dobleguem el genoll
i invoquem a Du.
i l'arbre sagrat
viur eternament
essent l'himne de glria
de la nostra redenci,

En temps ara llunyans,
oh ptria sempre estimada!,
del teu terra volgueren
l'arbre arrencar.
Unmnos, germans,
i lluitem sense treva
per a defensar el tro
de la nostra llibertat.

Roure antic i sense taca:
conservas't bell,
com primavera eterna,
amb eternal verdor.
Tingues pietat de nosaltres
i prestens la teva ombra,
puix t'adorem tots
amb santa devoci.

L'arbre ens respon:
"Viviu assebentats
i que jo mai mori
heu de demanar sempre".
No desitgem guerra,
que en pau amb les nostres lleis
svies, lliures i estimades,
desitgem viure.

Volem abans de tot,
que amb la pau fecundi
la terra que sost
l'arbre ssecular.
La seva ombra benefactora
vssi geners
sobre el poble bascoparlat
lliure, noble i auda.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391118" title="Constantin Christian Dedekind" nonfiltered="1030" processed="1025" dbindex="151040">
Constantin Christian Dedekind (Reisendorf, 1628 - Dresden 1697) va ser un msic, poeta i compositor alemany. 

Fou successivament msic al servei de l'elector de Saxnia, poeta llorejat i cobrador de contribucions dels cercles de Msnia i Erzgebirge. Fou un fecund compositor, que va escriure gran quantitat d'obres tant sagrades com profanes. 

Les principals sn: Aelbianische Musen-Lust, collecci de canons (Dresden, 1663); Dividische Geheime Musik-Kamer, salms alemanys (Dresden, 1663): Susser Mandel-Kaernen, Erstes Pfund von ausgekoerten Salomonischen Liebes-Worten, in 15 Gesgen mit Vor-zwischen und nach-Spielen, auf Violinen subereitet, 15 cants (Dresden, 1664). Belebte oder suchbare Myrrhen Blaetter, das sind zwegstimmige beseelte heilige Deidens-Dieder, duets a dues veus amb baix continu (Dresden, 1666); Die Sonderbahre Seelen-Freude, oder geistlicher Concerten, erster und zweiter-Theil, concerts escollits (Dresden, 1672); Musikalischer Jahrgang und vesper Gesang, in 120 auf Sonn-Festag schicklichen zur Saengen Uebung, nach rechter capellmanier gesetzten deutschen Concerten, any musical i cants de viglies (Dresden, 1674); Davidischer Harfenschall in Lieder und Melodien, cants i melodies (Frankfurt, 1678); Singenden Sonn-und Fest-Tags Andachten, cants espirituals (Dresden, 1683); i Musikalischer Jahrgang und Vesper-Gesang in 2 Singstimmen und der Orgel, any musical i cants de viglies (Dresden, 1684).

Referncies. 

 Tom nm. 17 de l'Enciclopdia Espasa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391126" title="Pestinyo" nonfiltered="1031" processed="1026" dbindex="151041">

Un pestinyo s un dol de probable origen rab, tpic de Valncia i la seua rodalia que pren la forma d'un full de pasta seca doblegat en forma de sobre. La pasta s perfumada amb ans i taronja. 

El pestinyo era un dels productes que es venien normalment a les xurreries durant la segona meitat del secle XX.

Vegueu tamb.
Xurreria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391127" title="Bilintx" nonfiltered="1032" processed="1027" dbindex="151042">

Indalezio Bizkarrondo Urea, Bilintx o Vilinch (Donostia, Guipscoa, 1831 - Donostia, 1876) va ser un escriptor en uscar bertsolari i poeta romntic d'ideari progressista i liberal. 

La seva vida sembla perseguida per la desgrcia ja que de nen va tenir un accident que va desfigurar la seva cara i l'any que va morir, durant la Tercera Guerra Carlina , una granada va entrar per la finestra de casa seva el va ferir i li van haver d'amputar les dues cames.
Es va casar el 1869 i va tenir tres fills.

En la guerra carlina va lluitar a favors del liberals va morir el mateix dia en que es van abolir els furs bascos.

Home d'escassa formaci i de llenguatge ms aviat pobre, l'urb, de Sant Sebasti (en contrast amb el ms ric dels escriptors rurals d'aleshores).

Com a escriptor la crtica destaca el seu humorisme agredol, palesat tant en la poesia amorosa com en la stira humorstica. Demostra una calor humana i un somriure compassiu. Tamb excelleix en reflectir l'enyor de la seva terra (va viure uns anys a Amrica). 


 Obres .
 Bertso ta lan guztiak (1962, Auspoa);
 Bertsoak eta beste (1986, EEE - Etor);
 Abade bateri. Gure erria. 1960, 38 ;
 Aizetxoari. Euskal-Esnalea 21. 1931, 330 ;
 Asto baten azpian. La Vasconia 42. 1935, 1460 ;
 Au poza senti det. Argia 14. 1934, 711 ;
 Auxen da lotsa eman didana. Habe. 1983, 29 ;
 Begi urdinak dituzu eta. Saski-Naski. 1989, 44  ;
 Bein batean Loyola'n. Society of Basque Studies in America. 1989, 9  ;

 Enllaos externs .
  Indalezio Bizkarrondo literaturaren zubitegian;
  Manuel Curros Enriquez-en Iparraldeko gutunak;
  Manuel Curros Enriquez-en La cancin de Vilinch;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391131" title="Taxonomia de Flynn" nonfiltered="1033" processed="1028" dbindex="151043">

La taxonomia de Flynn s una classificaci de l'arquitectura dels computadors, proposada per Michael J. Flynn el 1966. 

Classificacions.
Les quatre classificacions definides per Flynn, el nom est basat amb el nmero d'instruccions concurrents (o de control) i els fluxos de dades disponibles per l'arquitectura:

 Single Instruction, Single Data stream (SISD): Un computador seqencial que no explota el parallelisme ja sigui en les instruccions o en fluxe de dades. Exemples d'arquitectures SISD sn els tradicionals computadors uniprocessador com PC o antics mainframes.

 Single Instruction, Multiple Data streams (SIMD): Un computador que explota fluxos de dades mltiples contra un flux simple d'instruccions per realitzar operacions que poden ser parallelitzades. Per exemple, un processador vectorial o GPU.

 Multiple Instruction, Single Data stream (MISD): Instruccions mltiples que operen en un flux de dades simple. Arquitectura poc freqent que s'utilitza sovint per la tolerncia a errades. Sistemes heterogenis que operen amb el mateix flux de dades i han d'estar d'acord amb el resultat. Exemples inclouen el computador de control de vol d'una llanadera espacial.

 Multiple Instruction, Multiple Data streams (MIMD): Processadors autnoms mltiples que executen simultniament instruccions diferents amb dades diferents. Els sistemes distributs sn generalment reconeguts a ser arquitectures MIMD; o b l'explotaci d'un nic espai de memria compartida o un espai de memria distribut.

Diagrama comparatiu de les classificacions.
Visualment, Aquestes quatre arquitectures es mostren a continuaci, on cada "PU" s una unitat de processament:


 Noves Divisions .

A partir de 2006, tots els 10 principals i la majoria dels supercomputadors de TOP500 estan basats amb l'arquitectura MIMD.

Alguns encara subdivideixen la categoria MIMD en les segents subcategories:

 Single Program, Multiple Data (SPMD): Processadors mltiples simultniament autnoms executen el mateix programa (per en punts independents, ms que en el lockstep que SIMD imposa) amb dades diferents. Tamb es va referir com a 'Single Process, multiple data'. SPMD s l'estil ms com de la programaci parallela. El terme va ser creat originalment per Gregory F. Pfister.

 Multiple Program Multiple Data (MPMD): Processadors mltiples autnoms que operen simultniament almenys amb 2 programes independents. Normalment aquest tipus de sistemes seleccionen un node que s l'amfitri "host" ("El model explcit de programaci host/node") o "manager" (estratgia  "Manager/Worker"), que executa un programa que proporciona dades als altres nodes que esn executant un programa secundari. Els altres nodes, a continuaci, envien els seus resultats directament al manager.

Encara ms subdivisions de vegades sn considerades.

Referncies.


Enllaos externs.
Michael J. Flynn ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391135" title="Felipe Arrese y Beitia" nonfiltered="1035" processed="1029" dbindex="151045">
Felipe Arrese Beitia (Otxandio, Biscaia, 1841 - 1906) va ser un escriptor en uscar.

Als 13 anys marx a Vitria a aprendre dibuix i ms tard es feu escultor.Autor molt prolfic d'impetus i ric vocabulari, noms conre la poesia.Lloat per Menndez y Pelayo. Collabor en moltes revistes basques. Guany el premi Elizondo amb la seva obra ms popular  Ama euskeriari azken agurrak (els darrers adus a la llengua mare basca) on es planyia per una imminent desaparici de la llengua basca. Particip en tots els jocs florals en euskera.Es va fer una recopilaci de la seva obra que inclou 27.000 versos.

 Obra .
 Ama euskeriaren liburu kantaria. (1900, Jos Astuy);
 Asti-orduetako. Bertsozko Lanak (1902, Jos Astuy);
 Olerki sorta bat (1988, EEE - Elkar);
 Olerki sortatzua (1930, Jaungoiko-Zale);
 Olerkiak (1957, Euskaltzaindia);
 Olerkiak. 1: Uzkurtz-gayak (1919, Ausin).
 Bizkaitar zaharrak eta erromatarrak (1883).
 Diccionario Manual Bascongado y Castellano y elementos de la gramtica (1884).

 Enllaos externs .
  Felipe Arrese Beitia literaturaren zubitegian;
  "Ama euskeriaren liburu kantaria" on-line;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391136" title="Tombet" nonfiltered="1036" processed="1030" dbindex="151046">
El tombet es un plat tpic de Mallorca molt similar a la xamfaina.
Es prepara amb lmines fines de patates, albergnies i pebrots vermells previament fregides en oli d'oliva. Despres de traslladar les lmines a una cassola es cobreix amb tomquet fregit amb all i julivert i es fica al forn per una estona. 

El tombet es pot menjar sol com si fos un plat vegetari, per en la cuina local mallorquina es serveix freqentment per acompanyar el llom de porc o la serviola/llampuga, segons l'poca del any. Cal dir que es important no pelar ni les albergnies ni els pebrots abans de tallarlos en lmines.

Com que el tombet es la versi mallorquina de la xanfaina del Principat o de la ratatouille occitana hi ha qui, influenciat per aquests plats, afegeix carbass, pero aquest darrer no es troba en el plat tradicional.

Vegeu tamb.
Xamfaina;
Ratatolha;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391138" title="Toms Moragas i Torras" nonfiltered="1037" processed="1031" dbindex="151047">
Toms Moragas i Torras (Girona, 1837 - Barcelona, 1906) fou un pintor catal.

Resid a Barcelona des de molt petit. D'avanada vocaci artstica, treball al taller de l'argenter Josep Pomar i assist a l'Escola de Belles Arts de l'Escola de la Llotja (1850), on t com a mestres als artistes natzarens i intima amb diversos condeixebles: Mari Fortuny, Jeroni Suol, Ramon Tusquets i Josep Tapir.

Influt per Fortuny, l'any 1858 an a Roma acompanyat de Suol; ms tard s'hi afegiran Tapir, Agrasot i l'itali Simonetti, i tots ells estableixen el seu taller prop de la via Flamnia. Assisteix a les classes de l'Academia Chigi, per en els seus moments de lleure recorre tota la ciutat i els seus voltants i, molt interessat per la temtica popular, pren magnfics apunts del barri del Trastevere i de localitats properes a Roma, com Castelgandolfo i Ostia, que desprs trasllada a quadres realitzats a l'oli i l'aquarella, venuts a Pars i a Londres.

L'any 1864 torna provisionalment a Barcelona i fa la seva primera exposici al taller de Pomar. En aquella poca es dedica a la temtica costumista catalana amb obres com Font safareig de Guissona o Celler catal, que reben una molt favorable acollida, alhora que realitza estudis i apunts en llapis i retrats, alguns en miniatura. Dos anys ms tard torna a marxar a Roma i, aconsellat pel seu amic Fortuny, exposa alguns dels seus quadres a Madrid, a l'estudi de Federico de Madrazo i a l'Exposici Nacional de Belles Arts de Madrid de 1867, on obt una menci honorfica de primera classe i un gran xit. 

De retorn a Roma, Moragas s'interessa per la temtica orientalista per una epidmia de clera l'obliga a traslladar-se a Npols i all es veu profundament influt per l'obra naturalista del pintor Domenico Morelli. L'any 1870 es reuneix a Granada amb Fortuny, l'acompanya al Marroc i aprofundeix la seva passi pel tema oriental, la sensualitat i el cromatisme. Desprs de passar per Barcelona, l'any 1873 s'installa novament a Roma i inicia un perode molt productiu, amb obres d'xit com La peixateria romana en Quaresma i Grup de cavalls abeurant a les runes de La campanya romana. Les seves aquarelles aconsegueixen una gran fama, sn peces delicades i belles com Besamans als cardenals per Any Nou. 

L'any 1876, amb la mort de Fortuny i la malaltia de la seva dona, s'install definitivament a Barcelona i la seva activitat prengu caires mltiples: fund el Centre d'Aquarellistes i una acadmia de dibuix i pintura  a la qual assistiren Rusiol i Anglada Camarasa ; fou professor a l'Escola de Belles Arts (des del 1877) i a l'Escola d'Arts i Oficis de Vilanova i la Geltr; fou assessor artstic de l'Exposici Universal de Barcelona de 1888, project les espases ofrenades als generals Prim i O'Donnell i les tapes de l'lbum regalat a Isabel II, etc. 

La seva obra pictrica  aquarella i pintura a l'oli sobre tela , de tcnica preciosista i d'un gran realisme, influda per Fortuny, t un cromatisme de tons predominantment grisencs i ocres. Conre el tema histric, per s ms remarcable en les escenes de costums catalans, italians i morescs, en el paisatge i en el retrat. Destaca sobretot com a aquarellista, amb un pinzell hbil i precs, i un delicat cromatisme.

Obres als museus de Barcelona.

Interior de celler, Tipus marroqu a cavall o Escena moruna a Tnger (Museu Nacional d Art de Catalunya);
Retrat de l'escultor Dami Campeny (1888, Museu d'Histria de la Ciutat);
Porta de Sant Pau del Camp i Els guardians de casa (1898) (dipsit del Museu Nacional d Art de Catalunya) ;
Porta monumental del Museo Pio Clementino al Vatic (deixada en dipsit al Museu Nacional d Art de Catalunya).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391143" title="Antics arrondissements de Pars" nonfiltered="1038" processed="1032" dbindex="151048">


La ciutat de Pars va ser dividida una primera vegada en dotze districtes municipals l'11 d'octubre de 1795. L'annexi el 1860 dels ravals situats entre la lnia de fortificacions de lEnceinte de Thiers i el Mur dels Grangers generals va requerir la reorganitzaci en vint nous districtes amb una nova numeraci.

Cada districte era ell mateix dividit en quatre barris.




En la llengua familiar del temps, estar casat al Tretz volia dir viure en concubinatge.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391144" title="Elano" nonfiltered="1039" processed="1033" dbindex="151049">

Elano Blumer (nascut el 14 de juny de 1981 en Iracempolis, So Paulo) s un futbolista brasiler que actualment juga a l'equip angls Manchester City.

s un centrecampista que t la capacitat per jugar en qualsevol lloc en el flanc dret o al centre del camp. Tamb t la capacitat per anotar des de la distncia, especialment amb tirs lliures, i s'ha assenyalat per la seua habilitat de regat i visi.

Referncies.


Enllaos externs.
;
Perfil a la web oficial del Shakhtar Donetsk ;
Elano say goodbye to Shakhtar ;
Perfil a uefa.com ;
Perfil a la web oficial del Manchester City FC ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391147" title="Jean-Baptiste Elissamburu" nonfiltered="1040" processed="1034" dbindex="151050">
Jean Baptiste Elizanburu (Sara (Lapurdi), 1828 - Sara, 1891) va ser un escriptor en uscar 

Va fer els primers estudis a Sara (Lapurdi). Ingress desprs en el seminari de Larresoro on va fer amistat amb el futur poeta Zalduby . Als 21 anys abandon ell seminari i entr al'exrcit francs on va arribar al grau de capit. A partir de 1855 obt diversos premis literaris essent el ms trascendent el concedit el 1861 pel poema Nere etchea (casa meva)popularitzat tant al nord com al sud del Pas Basc.

Va deixar inacabada la que es considera la primera novella en labort Piarres Adame

La crtica literria l'ha considerat com de "primera qualitat" (Villasante) o "mestre del llenguatge" (Michelena).

 Obra .
 Piarres Adame 1888.
 Koplak. 1855;1867.

 Lligams externs .
  Piarres Adame Saratarraren zenbait istorio Lapurdiko eskuaran;
  Piarres Adame Saratarraren zenbait istorio Lapurdiko eskuaran;
  Koplak;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391150" title="Tal Ben Haim" nonfiltered="1041" processed="1035" dbindex="151051">

Tal Ben Haim o Tal Ben-Haim (     -    ); nascut el 31 de mar de 1982 en Rishon LeZion, Israel) s un jugador israeli de futbol. Ben-Haim juga de defensa central i de lateral esquerre, i t contracte actualment amb el Manchester City en la Premier League anglesa. s membre de la selecci israeliana.

Referncies.


Enllaos externs.
Bolton Wanderers Profile at Burnden Aces;
;
Ben-Haim's homepage - currently redirects to this page.
Uri Geller online regarding Tal Ben-Haim;
Goal.com profile;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391156" title="Bostandji" nonfiltered="1042" processed="1036" dbindex="151052">
Bostandji fou un cos otom de funcionaris encarregats dels jardins, de la guardia nocturne, dels molls de vaixells i dels vaixells de palau. Podien fer algunes expedicions navals per riu, destacant la que van fer contra Bender, ocupada pels russos, el 1739.

Estaven dividits en dos odjaks, el d'Istanbul i el d'Edirne. El seu cap suprem era el bostandji-bashi.

El nombre de bostandjis a Istanbul era de 3.996 al comenament segle XVI, per van anar baixant al llarg del segle i de 2.947 a la meitat es va passar a noms 1.998 al final; al segle XVIII eran 2400. A Edirne eren 445 al segle XVII augmentats a 751 a final de segle, i 777 al segle XVIII.

El cos de bostandjis fou suprimit el 1826.

Bibliografia .
A. Ollivier, Voyage dans l'Empire Ottoman, 1801;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391160" title="MISD" nonfiltered="1043" processed="1037" dbindex="151053">


En Informtica, MISD (Multiple Instruction, Single Data) s un tipus d'arquitectura de  computaci distribuda on diverses unitats funcionals realitzen diferents operacions sobre les mateixes dades. Arquitectures segmentades pertanyen a aquest tipus, encara que un purista podria dir que les dades sn diferents desprs de la transformaci per cadascuna de les etapes en el pipeline. Ordinadors tolerants a errades executen les mateixes instruccions redundants en ordre de detectar i emmascarar errades, en una forma coneguda com replicaci de tasques, pot ser considerada que pertanyen a aquest tipus. No existeixen molts exemples d'aquesta arquitectura, com MIMD i SIMD sovint sn ms apropiats per a les tcniques de dades paralleles comuns. En concret, permeten l'ampliaci i millor utilitzaci de recursos computacionals que no  MISD.

Alguns sostenen que una systolic array s un exemple d'estructura MISD.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391163" title="Bostandji-bashi" nonfiltered="1044" processed="1038" dbindex="151054">
Bostandji-bashi era el cap del cos otom dels bostandji.

Hi havia un bostandji-bashi en cada odjak: el d'Istanbul, el principal, i el d'Edirne. La residncia del primer era a Tali-Ksk al serrall d'Istanbul. Entre les seves funcions estava la de mantenir l'ordre a les costes del Corn d'Or, de la mar de Mrmara i del Bsfor, i patrullava per aquestes ribes en vaixell acompanyat de 30 homes. Acompanyava al sult quan aquest viatjava en vaixell i tenia ocasi de parlar-hi personalment. Generalment quan era substituit, el seu lloc l'ocupava el seu intendent o kadkhuda. Els bostandjis no permetien que el comandament fos conferit fora del cos, ni tant sols al bostandji-bashi de l'altre odjak. 

Bibliografia.
A. Ollivier, Voyage dans l'Empire Ottoman, 1801



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391170" title="Rubn Torrecilla Gonzlez" nonfiltered="1045" processed="1039" dbindex="151055">


Rubn Torrecilla Gonzlez (Plasencia, Extremadura, 24 de maig de 1979) s un futbolista espanyol, que juga en la posici de centrecampista. Va comenar la seua carrera en las categories inferiors del Extremadura, aplegant al primer equip en 1999. Desprs de passar per diversos clubs de les diferents categories, juga actualment en l'Alacant CF, club de la Segona divisi.

 Clubs .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391173" title="Lewis H. Brereton" nonfiltered="1046" processed="1040" dbindex="151056">

Lewis Hyde Brereton (21 de juny de 1890   20 de juliol de 1967) va ser un pioner de l'aviaci militar i un general de les Forces Aries de l'Exrcit dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.

 Biografia .
Brereton es gradu a l'Acadmia Naval al 1911, i al 1913 va ser un dels primers graduats de l'Acadmia del Cos de Senyals d'Aviaci.

 I Guerra Mundial .
A la I Guerra Mundial, Brereton comand el 12 Esquadr de Reconeixement, una de les primeres unitats americanes al Front Occidental, ascendint fins a ser cap d'aviaci del 1r Exrcit. Desprs de l'armistici va ser nomenat Cap de l'Estat Major del Quarter General del Servei Aeri del Tercer Exrcit.

 II Guerra Mundial .
 Teatre del Pacfic .
A l'inici de la participaci americana a la Segona Guerra Mundial, Brereton va ser el comandant de la Fora Aria de l'Orient Lluny (FEAF) a les Filipines. Immediatament desprs de l'esclat de la guerra llan atacs aeris contra les bases japoneses a Formosa. Per Brereton va quedar supeditat al General Douglas MacArthur i, desprs d'haver fracassat en la dispersi dels seus avions estacionats  terra davant l'amenaa d'un atac, la FEAF va ser majorment destruda al terra.

A inicis de 1942 Brereton va ser nomenat Adunt al Comandant de les Forces Aries de l'ABDACOM durant la seva curta vida. Lent de reacci davant a la rapidesa dels successos, Brereton va ser rellevat en favor del General George Kennedy, que reconstru les forces aries aliades en una arma formidable per llanar contra els japonesos.

 Orient Mitj .
Al juny de 1942, Brereton va ser nomenat comandant de les Forces Aries de l'Exrcit dels Estats Units a l'Orient Mitj. Posteriorment, aquesta unitat esdevindria la 9a Fora Aria. Entre les missions portades a terme pels bombarders pesats de la 9a Fora Aria durant el comandament de Brereton apareix el bombardeig a baix nivell de la indstria petrolfera a Ploie ti, Romania, (Operaci Tidal Wave). Va ser Brereton qui va insistir en que l'atac havia de ser portat a terme, tot i que la intelligncia aliada estimava que potser serien abatuts un 50% dels avions participants en la missi. L'atac aeri contra Ploesti tingu lloc, resultant amb grans prdues pels esquadrons de B-24 americans.

 Teatre Europeu .
Amb el final de les operacions a l'Orient Mitj i el trasps de les unitats a la 12a Fora Aria i a la 15a Fora Aria per a les operacions a Itlia, Brereton romangu al comandament de la 9a Fora Aria quan aquesta va ser dissolta i reactivada a Anglaterra a l'octubre de 1943, per esdevenir la fora aria tctica per a les operacions terrestres al teatre europeu. Va ser promogut temporalment a Tinent General a l'abril de 1944.

El 2 d'agost de 1944, Brereton va ser nomenat comandant del 1r Exrcit Aerotransportat Aliat, seguint en aquest crrec fins al final de la guerra a Europa.

 Carrera de post-guerra .
Entre el final de la guerra i el seu retir l'1 de setembre de 1948, Brereton va ser president del Comit d'Enlla Militar amb la Comissi Estatunidenca de l'Energia Atmica.

Est enterrat al Cementiri Nacional d'Arlington.

 Condecoracions .

 Creu del Servei Distingit;
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit (2);
 Estrella de Plata;
 Legi del Mrit (2);
 Creu dels Vols Distingits;
 Estrella de Bronze;
 Cor Porpra;
 Medalla de l'Aire;
 Medalla de la Victria a la I Guerra Mundial;
 Medalla de la Campanya Americana;
 Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj;
 Medalla de la Campanya Asitica-Pacfica;
 Medalla de la Victria a la II Guerra Mundial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391183" title="Etxahun" nonfiltered="1047" processed="1041" dbindex="151057">
Piarres Topet, ms conegut amb el pseudnim de Etxahun (Barcus, 1786 - 1862) va ser un escriptor (bertsolari) en uscar 

Nascut a Zuberoa de jove s'enamor de la minyona de casa i en no acceptar-ho els seus pares, el van casar amb una altra dona de rica famlia. Va ocrrer que Piarres va matar un amic seu a qui va confondre amb un amant de la seva esposa i per aix va ser condemnat a pres uns anys en sortir de la pres va pelegrinar a Roma i Santiago de Compostela. La seva trgica histria es va conixer per tot Europa i  Adelbert von Chamisso li dedic un poema (De Etchehons Klage). En els darrers anys de la seva vida la seva activitat potica va ser coneguda i es va fer fams i apreciat per tot Iparralde.

 Obra .

Poemas autobiogrfics: Urxapal bat, Mundian malersik, Bi bertset dolorsik, Etxahunen bizitziaren khantoria i Ahaide delezius huntan.
Poemes satrics: Ofizialarenak, Gaztalondo handian, Bi ahizpak, Maria Solt eta Kastero, Barkoxeko eliza, Musde Tiraz, etc.
Poemes circumstancials i altres;


 Enlaos externs.
 Cobles d' Etxahun tradudes al castell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391188" title="Quarter General Suprem Aliat de la Fora Expedicionria" nonfiltered="1048" processed="1042" dbindex="151058">

El Quarter General Suprem Aliat de la Fora Expedicionria (angls: Supreme Headquarters Allied Expeditionary Force ms habitualment anomenat per les seves sigles SHAEF) va ser el quarter general del Comandant Suprem dels exrcits Aliats des de finals de 1943 fins al final de la II Guerra Mundial. Durant tota la seva existncia va estar sota les ordres del General Dwight D. Eisenhower. El rang t semblances amb els de Comandant Suprem Aliat d'Europa i l'Atlntic, per en s sn ttols diferents.

 Histria durant la Segona Guerra Mundial .
Eisenhower va ser transferit del comandament del Teatre de la Mediterrnia per comandar el SHAEF, que s'havia format a Teddington, Londres (avui encara existeix un carrer anomenat Shaef Way). El seu estat major va agafar les lnies mestres per a l'Operaci Overlord creada pel Tinent General Sir Frederick E. Morgan, COSSAC (Cap d'Estat Major del Comandant Suprem de les Forces Aliades), i pel Major General Ray Barker. Morgan, que havia estat nomenat Cap d'Estat Major del Comandant Suprem Aliat a mitjans de mar de 1943, comen la planificaci de la invasi d'Europa abans del nomenament d'Eisenhower, modificant-lo paulatvament fins a la versi final executada el 6 de juny de 1944. Aquest procs va ser supervissat per Eisenhower i pel comandant de les forces terrestres durant la part inicial de la invasi, General Sir Bernard Law Montgomery.

El SHAEF segu al Regne Unit fins que hi havia suficient tropes desembarcades per poder assegurar el seu trasps a  Frana, i aix no es produ fins al 7 d'agost. En aquell moment, Montgomery deix de ser el comandant en cap de totes les forces terrestres a Frana, si b continu com a Comandant en Grup del 21 Grup d'Exrcits britnic a l'ala oriental del cap de pont de Normandia, creant-se el 12 Grup d'Exrcits nord-americ, comandat pel tinent general Omar Bradley. Mentre que tenia lloc l'avan per Normandia, els Aliats van llanar l'Operaci Drac, la invasi del sud de Frana el 15 d'agost, amb el 6 Grup d'Exrcits americ, sota el comandament del Tinent General Jacob Devers.

Durant la invasi del sud de Frana, el 6 Grup d'Exrcits va estar sot el comandament del Quarter General de les Forces Aliades (Allied Forces Headquarters - AFHQ) del Teatre d'Operacions de la Mediterrnia, per desprs d'un ms el comandament pass al SHAEF. En aquella poca els 3 Grups d'Exrcit havien pres posicions al Front Occidental en les que romandrien fins al final de la guerra: el 21 britnic al nord, el 12 estatunidenc al centre i el 6 estatunidenc al sud. Al desembre de 1944, el SHAEF s'install a l'Hotel Trianon Palace de Versalles, prop de Pars, i el 26 d'abril es trasllad a Frankfurt.

 Divisions .

El SHAEF comand el major nombre de formacions assignades a una operaci al Front Occidental, amb forces dels Estats Units, Frana, el Regne Unit i el Canad. Estava format per 3 Grups d'Exrcits, que controlaven un total de 8 Exrcits:

 1r Exrcit Aerotransportat Aliat;
 21 Grup d'Exrcits britnic;
 Primer Exrcit Canadenc;
 Segon Exrcit Britnic;
 12 Grup d'Exrcits Nord-americ;
 Primer Exrcit Estatunidenc;
 Tercer Exrcit Estatunidenc;
 Nov Exrcit Estatunidenc;
 Quinz Exrcit Estatunidenc;
 6 Grup d'Exrcits Nord-americ;
 Set Exrcit Estatunidenc;
 Primer Exrcit Francs;

El SHAEF tamb controlava un nombre considerable de forces navals durant l'Operaci Nept, aix com dues forces aries tctiques: la 9a Fora Aria nord-americana i la 2a Fora Aria Tctica de la RAF. Els bombarders estratgics aliats amb seu al Regne Unit tamb van passar a control del SHAEF durant l'Operaci Nept.

 Comandants .
 Comandant en Cap Suprem: General Dwight Eisenhower;
 Segon Comandant en Cap Suprem: Mariscal en Cap de l'Aire Sir Arthur Tedder;
 Cap de l'Estat Major: General Walter Bedell Smith ;
 Comandants de les Forces Terrestres;
 General Sir Bernard Law Montgomery (21 Grup d'Exrcits britnic);
 Tinent General Omar Bradley (12 Grup d'Exrcits Nord-americ);
 Tinent General Jacob Devers (6 Grup d'Exrcits Nord-americ);
 Comandant de les Forces Navals: Almirall Sir Bertram Ramsay;
 Comandant en Cap de la Fora Aria Expedicionria: Mariscal en Cap de l'Aire Sir Trafford Leigh-Mallory;

 Desprs de la II Guerra Mundial .
Desprs de la rendici d'Alemanya, el SHAEF es va dissoldre el 14 de juliol de 1945.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391189" title="Pozanti" nonfiltered="1049" processed="1043" dbindex="151059">
Pozanti (Bozanti) s una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom a la provncia d'Adana. Est a 13 km del fams coll de les muntanyes del Taure conegut com Portes Cilcies (o Portes de Cilcia, llat Pylae Ciliciae, rab Darbd al-Salama, turc Klek Bogazi)

Histria.

Fou la classica Pondandos o Podandus que apareix tamb com Pendonsis o Pendosis. Els rabs la van anomenar al-Badhandhun (Badandun o Budandun). A 'edat mitjana apareix amb els noms de Podando, Poduando, Opodanda, Botentron, Bothentrot i altres. 

Fou una fortalesa bizantina de gran importncia als segles VII i VIII. Depenia de l'estrateg de Capadcia per desprs va tenir governador autnom. A aquesta ciutat va morir el califa al-Mamun en el curs d'una campanya contra els bizantins (833)

Desprs de la batalla de Mantzikert del 1071, va caure en mans dels seljcides, retornant als bizantins i armenis, passant per un temps als sultans de Rum; va passar desprs als otomans. Al segle XIX apareix com a part del kada (districte) de Tars, al sandjak d'Adana. Al 1919 fou ocupada pels francesos per evacuada el 1921.

 Bibliografia .
V. Cuinet, La Turquia d'Asie, Pars 1891.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391191" title="Roberto Peragn Lacalle" nonfiltered="1050" processed="1044" dbindex="151060">


Roberto Peragn Lacalle nascut a Madrid (Espanya) el 7 de febrer de 1978, s un futbolista espanyol. Que juga davanter i el seu actual equip s l'Alacant CF de la Segona Divisi. Ha jugat tres temporades en la Primera Divisi, totes elles en el Rayo Vallecano: 1996-97, 2001-02 i 2002-03.

 Clubs .


 Enllaos externs .
Fitxa de la la Web oficial de la LFP;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391192" title="Marcelino Soroa y Lasa" nonfiltered="1051" processed="1045" dbindex="151061">
Marcelino Soroa y Lasa (Donostia, 1848- 1902) va ser un escriptor en uscar. 

Va ser el creador del teatre basc modern amb la Sarsuela bilinge Iriyaena (1876). Altres obres seves sn Anton Caicu (1882) comdia de costums i Alkate Berria (l'alcalde nou) de 1885.

Segons la crtica literria moderna les seves obres sn de poca qualitat.


 Ellaos externs .
  Marzelino Soroa literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391193" title="Ramon Amado i Bernadet" nonfiltered="1052" processed="1046" dbindex="151062">

Ramon Amado i Bernadet (Barcelona, 1844 - 8 de gener de 1888) fou un pintor catal de l'escola fortunyista.

Va formar-se a l'Escola de la Llotja i el 1864 va anar a Madrid a estudiar als museus. L'any 1865 va anar a Roma on va romandre alguns anys i des d'on va recrrer tota la Itlia. La tradicional campinya romana, les histriques runes monumentals, els records que tanca la ciutat eterna i la diversitat de tipus i aspectes, illuminats pel purssim cel del Laci, aix com
els canals, les illes, les gndoles, els misteriosos carrerons i els llegendaris edificis de la ciutat de les llacunes, van inspirar a Amado algunes de les seves remarcables composicions.

A Roma i a Vencia va comenar a dedicar-se a la pintura a l'aquarella, en la qual es va distingir desprs, tot assolint dominar com a excellent colorista. s autor de retrats, paisatges i composicions de tema histric i popular; tamb es disting per les seves aquarelles i litografies. Hi ha obres seves al Museu de Belles Arts de Girona i al Museu Nacional d'Art de Catalunya. 

Se li coneix un retrat del rei Amadeu de Savoia, Las Navas de Tolosa, pintura a l'oli premiada en un concurs pblic per la Diputaci de Navarra; un altre quadre d'histria, Sub-judice, amb personatges de l'poca de Felip II, exposat al Sal de Pars del 1880; Un matrimoni i Un bateig, exposats al Sal de Pars del 1876 i Un mercat a Tarragona, del qual va parlar amb elogi M. Duranty, crtic d'art de la Gazette des Beaux-Arts.

El pintor Amado fou un exemple viu de vocaci artstica i un treballador incansable, que va produir gran quantitat d'obres. La seva producci, per, va dispersar-se ja en vida seva, puix que fou
adquirida pels seus clients de Pars, Roma, Viena i Londres.

Va morir als quaranta-quatre anys, en la plenitud de les seves facultats d'artista.

Referncies.
Butllet dels museus d'art de Barcelona. Nm. 77, Octubre 1937;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391201" title="Stephen Ireland" nonfiltered="1053" processed="1047" dbindex="151063">

Stephen James Ireland (Cobh, Comtat de Cork, 22 d'agost de 1986) s un futbolista irlands que juga a Anglaterra per el Manchester City.

Referncies.


Enllaos externs.
 http://www.stephenireland.com;
;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391206" title="Repartiment de l'espectre" nonfiltered="1054" processed="1048" dbindex="151064">
El Repartiment de l espectre (en angls Spectrum Pooling) s una tecnica basada en OFDMA que permet l accs pblic a bandes de freqncies privades creant reserves comuns d espectre. Va ser proposada per Timo A. Weiss i Fiedrich K. Jondral  com a millora de la Radio cognitiva. Es troba en fase d investigaci i desenvolupament i, com a conseqncia, presenta alguns problemes.

Introducci: Per qu s necessari?.
A mesura que avancen la tecnologia i les telecomunicacions, creixen els recursos que demanden. Durant una campanya de 3G l any 2000, la UMTS va trobar necessari un nou plantejament de les antigues llicencies de l espectre. La gran demanda de freqncies de les noves aplicacions wireless i la limitaci de l espectre motiva la necessitat d investigar noves formes d aprofitar les bandes disponibles.
La idea sobre la que s investiga s l s espordic d mplies zones de l espectre, es a dir, hi ha una gran concentraci de senyals en petits marges i la resta gaireb no es fan servir.



Funcionament.

El Repartiment de l espectre permet accs pblic per l s de freqncies ja llicenciades. La idea s fusionar en un fons com diferents rangs de freqncies de diverses aplicacions i a partir d aqu, els usuaris poden alquilar temporalment alguns recursos que els possedors del rang freqencial no fan servir. Aix es possible sense que el sistema del propietari canvi.
Amb aquest sistema s aconsegueix un major aprofitament de l espectre (per l accs pblic) i els propietaris obtenen fonts d ingressos per deixar fer servir recursos que no utilitzen intensivament.

Principis Basics.

L objectiu bsic s aconseguir que el sistema a llogar sigui molt flexible respecte a la forma espectral del senyal transms per poder omplir els buits que els propietaris no aprofiten. El mtode ms eficient per aconseguir-ho s la modulaci OFDM.
El seu principi bsic es convertir un corrent de dades en srie d alta velocitat en subcorrents de velocitat inferior en paral lel. Aquest paral lelisme minimitza la interferncia inter simblica.
A ms a ms, OFDM presenta dos avantatges clau:
 Es possible la coexistncia entre arrendador i arrendatari amb una interferncia mtua mnima.
 S ha d utilitzar la FFT per com ja es fa servir en ms ocasions, no afegeix cost extra.

Objectius a la Banda base.
No s ha de confondre el Repartiment de l espectre com un competidor dels estndards 2G i 3G, sin com un complement en zones de gran concentraci d us de freqncies.

Detecci de Bandes accessibles.

Detectar a quines freqncies pot accedir l usuari pblic s vital, ja que la fiabilitat del sistema est relacionada a la interferncia addicional quan es permet l accs pblic.
S assumeix, per una banda, que els protocols del sistema llogat han de garantir que durant el perode de detecci la resta d usuaris sn en silenci. D aquesta manera, a l aire noms queda potencia espectral emesa pels sistemes privats.
Per l altra banda, s assumeix tamb que en el pitjor cas, no hi ha una lnia directa entre el transmissor de l usuari pblic i el receptor de l usuari que alquila.
Amb aquestes condicions i l aplicaci del Teorema central del lmit es garanteix la probabilitat de detecci ms alta donat una probabilitat d error (falsa alarma). Es necessari garantir un 99.9% de probabilitat de detecci, en cas contrari, l usuari propietari d un rang de freqncies no voldria compartir el seu espectre.
Amb ms aproximacions i millors terminals mbils es possible aconseguir aquesta probabilitat amb un error de falsa alarma inferior a l 1%.

Objectius a la capa MAC.

La capa MAC del sistema llogat no necessita saber la constellaci del propietari. s suficient amb el nombre de subportadores que hi ha disponibles per poder transmetre.
Durant el procs de transferncia de veu o dades entre un usuari pblic i el sistema alquilat que utilitza, es poden observar comportaments similars al multicam en mbils. A curt termini, fluctuacions rpides i fortes i, a llarg termini,variaci lenta de la taxa d arribada de propietaris.

Algorismes de transferncia.

Si l ample de banda disponible decau per sota d un llindar, es dificulta la transmissi correctament degut a que tots els recursos es destinen a la senyalitzaci del overhead i es pot arribar a perdre la connexi.
Aquest fet es pot evitar amb un canvi de freqncia a temps, es a dir, el terminal pblic canvia la reserva d'on alquilla els recursos per una nova reserva de freqncies abans de que la inicial es sobrecarregui.
Es pot produr un efecte ping-pong entre dos reserves que pot ser corregit amb un bucle d histresis, de manera que a la nova reserva hi hagi disponible ms ample de banda que a la reserva actual ms un valor d histresis.

Algorismes de planificaci.

Una de les funcions de la capa  MAC afectada pel Repartiment de l espectre s la qualitat de servei. Es necessari distribuir l ample de banda disponible entre els terminals mbils i el punt d accs. Es planifica en base a un sistema de prioritats on l alta prioritat correspon a aplicacions de vdeo i la baixa prioritat a correu electrnic o FTP.
Malgrat la quantitat d algorismes coneguts per aplicacions sense fils, cap d ells s ha provat sobre un sistema de Repartiment de l espectre. Sobre aquest aspecte encara s est investigant.

Referncies .


 Enllaos externs .
 Efficient Signaling;
 A necessity for Spectrum Pooling;
 Spectral Efficiency of Spectrum-Pooling Systems;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391209" title="Bsharra" nonfiltered="1055" processed="1049" dbindex="151065">
Bsharra o Bsharri (francs Bcharr, rab          ) s una ciutat del Lban a la vall de Kadisha, capital del districte del mateix nom a la provncia o governaci del Nord.

 Histria .

Bsharra fou un antic establiment fenici. Fou refugi dels cristians maronites al segle VII. En poca de les croades fou anomenada Buissera i fou un dels feus del comtat de Trpoli. Sota els mamelucs fou part de la niyaba de Tarabulus; el cap local o mukaddam sota els mamelucs i els otomans era sempre un cristi maronita, excepte Abd al-Munim II que al final del segle XV es va convertir al monofisisme provocant la revolta dels habitants. L'arameu s'hi va parlar fins al segle XIX i encara s'aprecia en l'accent. El 1843 un bosc de cedres proper a la ciutat va quedar sota la protecci del patriarca maronita. Vers 1955 tenia 4000 habitants. A la guerra civil de 1975 a 1990, fou un basti cristi; Samir Geagea, nadiu de la ciutat, va esdevenir cap del moviment de les Forces Libaneses. 

Enllaos externs .
 Ambaixada del Lban, secci de Bsharra;
 World66;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391210" title="SIMD" nonfiltered="1056" processed="1050" dbindex="151066">


En informtica, SIMD (Single Instruction, Multiple Data) s una una tcnica emprada per aconseguir el parallelisme a nivell de dades, com en processador vectorial. En primer lloc es va fer popular en supercomputadors de gran escala (contrariament a  la parellitzaci MIMD), operacions de petita escala SIMD s'han convertit en estesa en maquinari d'ordinadors personals. Avui en dia el terme s'associa quasi exclusivament a aquestes unitats ms petites.

 Historia .
La primera era de les mquines SIMD es caracteritza pels supercomputadors com el Cray X-MP. Aquestes mquines tamb s'anomenen "processors vectorials". Aquestes mquines funcionen amb vectors llargs, per exemple la suma de dos vectors de 100 nmeros casdascun. La supercomputaci s'allunya de l'enfocament SIMD quan l'enfocament de MIMD es va convertir en ms poders, i l'inters per SIMD disminueix. Desprs, els ordinadors personals es converteixen en freqents, i van esdevenir prou potents per recolzar els videojocs de temps real. Aix va crear una gran demanda d'un tipus particular de potncia als computadors, i els fabricants de microprocessadors es va dirigir a SIMD per satisfer la demanda. El primer desplegament ampli de SIMD per als videojocs sn les extensions MMX a la arquitectura x86 per part d'Intel. Desprs IBM i Motorola afegeixen AltiVec a l'arquitectura POWER, i hi han hagut diverses extensions als conjunts d'instruccions SIMD per ambdues arquitectures. Tots aquests desenvolupaments s'han orientat cap al suport a grfics de temps real, i per tant, orientat cap a vectors de dos, tres, o quatre dimensions. Quan les noves arquitectures SIMD es necessiten distingir de les antigues, les noves arquitectures llavors es consideren arquitectures de vectors curts. Actualment un supercomputador s gaireb sempre un grup de mquines MIMD, cadascuna d'elles quals aplica intruccions SIMD amb vectors curts. Actualment un equip d'escriptori s sovint una mquina multiprocessador MIMD on cada processador pot executar instruccions vectorials SIMD curtes.

 DSPs .
Existeix una classe separada de processadors destinats per a aquest tipus de tasca, es coneixen comunament com processadors digitals del senyal, o DSPs. La principal diferncia entre els DSP i altres CPUs SIMD, s que els DSPs sn processadors autocontinguts amb les seus propis repertoris d'instruccions, mentres que les extensions SIMD es basen en l's de porcions de la CPU per a gestionar els detalls del programa, i les intruccions SIMD gestionen solament la manipulaci de dades. DSPs tamb tendeixen a incloure instruccions especfiques per a gestionar el tipus de dades, instcies per a s o video, mentres els sistemes SIMD sn considerablement ms genrics. Les DSPs generalment operen en Scratchpad RAM conduida per transferncies DMA iniciades des del sistema anfitri i no poden accedir a memoria externa. 
Algunes DSP inclouen repertoris d'instruccions SIMD. La inclusi d'unitats SIMD en procesador de prpsit general ha suplantat l's dels xips DSP en els sistemes informtics, tot i que continuen sent utilitzats en aplicacions empotrades. A escala mbil existeix - the Cell's SPUs i l'Ageia Physics Processing Unit poden ser considerades a mig cam entre les CPUs i les DSPs, en la mesura que estan optimitzats per a tasques numriques i trebar en el emmagatzegament local, per poden controlar de forma autnoma les seves prpies transferncies, per tant, sn en efecte CPUs.

 Avantages .
Una aplicaci que pot prendre avantatges de SIMD s un on el mateix valor s'afegeix (o es substraeix) a un gran nombre de punts de dades, una operaci com en moltes aplicacions multimedia. Un exemple seria canviar el contrast d'una imatge. Cada pixel d'una imatge consta de tres valors per cada un dels nivells de color de vermell, verd i blau. Per canviar el contrast, els valors R G i B es llegeixen de memoria, se li suma un valor (o resta), i els resultats es tornen a escriure a memoria.

Amb un processador SIMD hi ha dues millores a aquest procs. Les dades s'entenen amb blocs, i un nombre de valors es poden carregar tots a la vegada. En lloc d'una srie d'instruccions dient "obt aquest pixel, ara obt el segent pixel", un processador SIMD tindr una sola instrucci que efectivament diu "obt un conjunt de pixels" ("conjunt" s un nmero que varia depenent del disseny). Per una varietat de raons, aix pot trigrar molt menys temps que "obtindre" cada pixel individualment, com per exemple els tradicionals dissenys amb CPU.

Un altra avantage s que els sistemes SIMD tpicament noms inclouen aquelles instruccions que es poden aplicar a totes les dades en una sola operaci. Es a dir, si el sistema SIMD funciona per la crrega de dades de fins a vuit punts diferents alhora, l'operaci add s'aplica a les dades que es passen amb els vuit valors al mateix temps. Tot i que el mateix s cert per qualsevol disseny de processador superescalar, el nivell de parallelisme en un sistema SIMD sol ser molt ms gran.

 Desavantatges .
 Alguns dissenyadors de SIMD es veuen obstaculitzats per consideracions de disseny fora del seu control. Una d'aquestes consideracions s el cost d'afegir registres pel maneig de les dades que s'han de tractar. L'ideal seria que les unitats SIMD d'una CPU tinguessin els seus propis registres, per molts es veuen obligats, per raons prctiques, a tornar a utilitzar els registres de la CPU, solen ser els registres de punt flotant. Aquests tendeixen a tenir 64-bits de llarg, massa petits que l'ptim per a l's SIMD, i dona lloc a problemes si el codi intenta utilitzar tant el SIMD, o b instruccions de punt flotant, al mateix temps - punt en el qual les unitats es disputen els registres. Aquest sistema va ser utilitzat en Intel el primer intent de SIMD, MMX, i els problemes de rendiment eren tals que el sistema va veure molt poc s. No obstant, els dissenys recents de processadors x86 d'Intel i d'AMD (a partir de novembre de 2006, o diversos mesos abans) han eliminat els problemes de competncia entre SIMD i els registres de punt flotant matemtics, proporcionant un nou separat banc de registres SIMD.

 Empaquetant i desempaquetant dades a/des del registres SIMD pot ser que consumeixen molt de temps en algunes aplicacions, reduint l'eficincia adquirida. Si cada dada (diu, un valor de 8-bits) cal recollir/dispersar per separat, en lloc de realitzar una crrega en tot el registre d'operaci, s aconsellable per reorganitzar les dades, si s possible, o estudiar la possibilitat de no utilitzar a tots els SIMD.

 Tot i que recentment ha hagut una srie d'activitats de recerca en tcniques per a la eficient recopilaci de SIMD, encara queda molt per fer. Per aquesta qesti, l'estat de la tcnica per SIMD, des d'una perspectiva del compilador, no s comparable a la de processament vectorial.

 Degut a la manera en que SIMD treballa, les dades en els registres han d'estar ben alineades. Fins i tot en el cas de flux simple de processament de la convoluci, pot ser una tasca difcil.

 No tots els algorismes es poden vectoritzar.

 Cronologia .
La primera utilitzaci d'instruccions SIMD va ser en els supercomputadors vectorials de comenaments de la dcada de 1970 com el CDC Star-100 i el Texas Instruments ASC.  El processament vectorial va ser popularitzat per Cray en les dcades de 1970 i 1980. 

Mquines posteriors van utilitzar un nombre molt ms gran de processadors relativament simples en un estil de configuraci massively parallel processing. Alguns exemples d'aquest tipus de mquines inclouen: 

 ILLIAC IV, circa 1974;
 ICL Distributed Array Processor (DAP), circa 1974;
 Burroughs Scientific Processor, circa 1976;
 Geometric-Arithmetic Parallel Processor, de Martin Marietta, comenaments de 1981, continuats a Lockheed Martin, desprs a Teranex i Silicon Optix;
 Massively Parallel Processor (MPP), de NASA/Goddard Space Flight Center, circa 1983-1991;
 Connection Machine, models 1 i 2 (CM-1 i CM-2), de Thinking Machines Corporation, circa 1985;
 MasPar MP-1 i MP-2, circa 1987-1996;
 Zephyr DTC computadors de Wavetracer, circa 1991;
 Xplor, de Pyxsys, Inc., circa 2001;

Tamb va haver-hi molts altres en aquesta poca.

 Maquinari .
Els SIMD de petita escala (64 o 128 bits) s'han convertit en populars en les CPUs de prsit general, a partir de 1989 amb la introducci del Digital Equipment Corporation VAX amb instruccions vectorals al sistema Rigel, i continuant a travs de 1997 i ms tard amb Motion Video Instructions (MVI) per a Alpha. Les instruccions SIMD poden trobar-se, en un grau o en un altre, en quasib totes les CPUs, incluint AltiVec d'IBM i SPE per PowerPC, HP PA-RISC Multimedia Acceleration eXtensions (MAX), MMX and iwMMXt d'Intel, SSE, SSE2, SSE3 i SSSE3, 3DNow! d'AMD, Subsistema de video d'ARC, VIS de SPARC, MAJC de Sun, tecnologia NEON d'ARM, MDMX (MaDMaX) i MIPS-3D de MIPS. IBM, Sony i Toshiba van codesenvolupar el repertori d'instruccions SPU de Cell Processor, que est fortament basada en SIMD.

El repertori d'instruccions generalment inclou un conjunt complet d'instruccions vectorials, incloient multiplicaci, inversi i traa. Aquestes son particularment tils per al processament de grfics 3D, encara que les targes graphics card modernes incorporades amb SIMD han assumit aquesta tasca de la CPU. Alguns sistemes tamb inclouen funcions de permutaci que tornar a recompondre els elements dins els vectors, fent-los particularment tils per al processament i la compressi de les dades.

Les unitats de processament grfic modernes sn sovint implementacions molt mplies de SIMD, capaces de ramificacions, crregues, i emmgatzegament de 128 o 256 bits al mateix moment.

 Programari .
L'adopci de sistemes de programari SIMD a l'ordinador personal ha set lenta, degut a una srie de problemes. Un d'ells era que molts dels principis dels repertoris d'instruccions de SIMD tendeixen a frenar el rendiment general del sistema, degut a la re-utilitzaci dels registres de punt flotant. Altres sistemes, com MMX i 3DNow!, ofereixen suport a tipus de dades que no eren interessants per a un pblic ms ampli i amb un costs canvi de context de les instruccions per canviar entre utilitzar el FPU i els registres MMX. Els compiladors sovint tamb no tenen el suport que requereixen i els programadors han de recrrer a la programaci en llenguatge ensamblador.

SIMD en x86 ha tingut un comenament lent. La introducci de 3DNow! per part d'AMD i SSE per part d'Intel, sovint confoses, per en l'actualitat el sistema sembla haver-se estabilitzat (desprs que AMD adopts SSE) i nous compiladors haurien de traduir-se en ms habilitats de programari per a SIMD. Intel i AMD ara ambds proporcionen tant les biblioteques matemtiques optimitzades que utilitzen instruccions SIMD, i tamb han comenat a apareixer alternatives de codi obert com libSIMD i SIMDx86.

Apple Computer ha tingut una mica ms d'xit, tot i que va entrar al mercat SIMD ms tard que la resta. AltiVec ofereix un sistema ric i pot ser programat utilitzant cada vegada ms compiladors ms sofisticats de Motorola, d'IBM i GNU, per tant, la programaci en assemblador poques vegades s necessaria. A ms, molts dels sistemes que es beneficiarien de SIMD van ser subministrats pel propi Apple, per exemple iTunes i QuickTime. No obstant, al 2006, Apple computers es mou cap a processadors x86 d'Intel. Les APIs d'Apple i les eines de desenvolupament (XCode) van ser rescrites per utilitzar SSE2 i SSE3 en substituci de  AltiVec. Apple va ser el comprador dominant dels xips PowerPC d'IBM i Freescale Semiconductor i tot i que va abandonar la plataforma, un gran desenvolupament de Altivec es continua realitzant en diversos dissenys Power Architecture de Freescale, IBM i P.A. Semi.

SIMD sense registres, o SWAR, s un conjunt de tcniques i trucs utilitzats per optimitzar SIMD en registres de propsit general a maquinari que no suporta directament instruccions SIMD. Aquests poden ser utilitzats per explotar el parallelisme en certs algorismes, fins i tot en maquinari que no accepta directament.

 Aplicacions Comercials .
Encara que en general ha resultat difcil trobar sostenibilitat per a aplicacions comercials de processadors SIMD, una que ha tingut cert grau d'xit s el GAPP, que va ser desenvolupat per Lockheed Martin i portat al sector comercial pel seu spin-off Teranex. Les recents inclusions de GAPP s'han convertit en una poderosa eina en temps real en les aplicacions de procesament de video com la conversio entre diversos formats estndards i les velocitats de fotograma (NTSC a/des de PAL, NTSC a/des de formats HDTV, etz.), deinterlacing, image noise reduction, adaptiu video compression, i millora d'imatges.

Una aplicaci mes obia per a SIMD sn els video jocs: gaireb totes les videoconsoles modernes des de 1998 han incorporat un processador SIMD en alguna part de la seva arquitectura. La Sony PlayStation 2 va ser inusual que la seva unitat de punt flotant pogus fer funcionar de forma independent a la seva DSP executant els seus propis fluxes d'instruccions, o com els coprocesadores conduits per instruccions d'una CPU ordinria. Aplicacions 3D grfiques tendeixen a presentar-se b processant SIMD ja que depenen en gran mesura d'operacions amb vectors de 4 dimensions. El Direct3D 9.0 de Microsoft's ara tria la CPU especfica en temps d'execuci, implementant les seves prpies operacions matemtiques, incloient l'utilitzaci d'instruccions SIMD.

Un dels processadors ms recents que utilitza processament vectorial es el micropocessador Cell Processor desenvolupat per IBM amb coperaci amb Toshiba i Sony. Aquest utilitza un nmero de processadors SIMD (cadascun amb la seva memoria RAM independent i controlada per una CPU de propsit general) i est destinat al gran volum de dades requerits per a 3D, i aplicacions de processament de vdeo.

Processadors comercials de major escala SIMD estan disponibles a ClearSpeed Technology, Ltd. i Stream Processors, Inc. ClearSpeed's CSX600 (2004) t 96 nuclis cadaun amb 2 unitats de punt flotant de doble precissi mentres que el CSX700 (2008) t 192. Els processadors de fluxes estan liderats per l'arquitecte ordinadors Bill Dally. El seu processador Storm-1 (2007) cont 80 nuclis SIMD controlats per una CPU MIPS.

Referncies.


Enllaos externs.
 SIMD architectures (2000) ;
 Cracking Open The Pentium 3 (1999) ;
 Short Vector Extensions in Commercial Microprocessor ;
 Article about Optimizing the Rendering Pipeline of Animated Models Using the Intel Streaming SIMD Extensions ;
 SIMD history and performance comparison ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391211" title="Emmanuel Intxauspe" nonfiltered="1057" processed="1051" dbindex="151067">
Emmanuel Intxauspe (Atharratze, 1815 - Omizegaia, 1902 va ser un escriptor en uscar.
Va nixer a Zuberoa. Es va ordenar sacerdot i de 1842 a 1864 va exercir en l'Hospital de Baiona. Lucien Bonaparte va ser el seu mecenes. 
 Obres .
 Traduccions .
 Danteren comediaren lehen zatia (1890) La Divina Comdia de Dant.
   San Mateoren ebanjelioaren (Traducci de l'Evangeli de Sant Mateu al sulet)(1856);
 Canons .
 Kantika saintiak zuberoaco euskaraz (1897)(cntic sagrat en sulet);
 Religi .
 Jinkouac guionareki eguin patoac, edo eguiazco religionia (1851);

 Enllaos externs .
  Emmanuel Intxauspe literaturaren zubitegian;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391213" title="Bteddin" nonfiltered="1058" processed="1052" dbindex="151068">
Bteddin (contracci de Bayt al-Din, del sirac Beth-dina) s una vila del Lban a uns 45 km al sud-est de Beirut. s un enclau maronita dins la regi del Shuf. La seva poblaci es reduda; vers 1955 no arribava als 1000 habitants.

La seva fama deriva de que l'amir Bashir II Shihab (1788 a 1840) la va escollir com a residncia el 1807, quan es van comenar a construir alguns edificis administratiu i el palau de l'amir (obra d'un arquitecte itali). Lamartine la va visitar el 1832. Desprs de l'ocupaci egpcia (1831-1840) el palau va iniciar la seva runa i un incendi va culminar la feina el 1912 encara que fou restaurat el 1940. El 1948 hi foren portades les restes (cendres) de l'amir Bashir II que eren a Istanbul. A la segona meitat del segle XX, fins a la guerra civil  (1975), fou residncia d'estiu del president del Lban.

 Bibliografia .
M. Chebli, Une histoire du Liban au temps des mirs;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391214" title="Marta Gens i Barber" nonfiltered="1059" processed="1053" dbindex="151069">
Marta Gens i Barber (El Morell, 30 de desembre del 1969) ha estat una jugadora de voleibol, considerada la millor jugadora catalana i espanyola de la histria.

Comen a dedicar-se professionalment al voleibol amb 18 anys, en l'Espanyol. Jug en la posici de receptora, i obtingu el subcampionat d'Europa amb el Mrcia en l'any 1995. Acab la seva dilatada carrera com a jugadora en actiu a l'any 2005, i posteriorment s'ha dedicat a entrenar l'equip de la seva poblaci natal, el Morell, que juga en la Tercera Divisi.

Ha estat 315 vegades internacional amb la selecci espanyola. A l'any 1987 entr en la selecci jnior, i a l'any segent ja s'incorpor a la snior, d'on va ser-ne capitana a partir de l'any 1994. A l'any 1988 va ser nomenada millor jugadora juvenil del campionat d'Espanya, al 1998 "Millor jugadora nacional" i al 2001 "Millor jugadora espanyola del segle".

 Trajectria .
 Club Voleibol Altafulla i Club Voleibol Torredembarra (1985-86);
 Salesianos Espanyol (juvenil) (1986-88);
 R.C.D.Espanyol snior (1988-89);
 Concentraci permanent amb la selecci espanyola en el marc del programa ADO 92 (1989-90);
 R.C.D.Espanyol (1990-91);
 Concentraci permanent amb la selecci espanyola per preparar els Jocs de Barcelona-92 (1991-92);
 Club Voleibol Alcorcn (1992-93);
 Club Voleibol Mrcia (1993-95);
 Club Voleibol Albacete (1995-98);
 Vigetano Moreschi, club de l'A2 italiana (1998-99);
 Construcciones Marichal - Airtel Tenerife (1999-2000);
 Construcciones Damesa Burgos (2000-02);
 Burgos (2002-03);
 Universitat de Burgos (2003-04);
 Club Voleibol del Morell (com a entrenadora) (2005- );

 Palmars .
 Selecci espanyola .
Ha participat en
 Mundial jnior del Per 1989;
 Pre-Mundial snior de Jerez de la Frontera 1990;
 3 Jocs del Mediterrani (1991, 1993, 2001);
 Universada de Sheffield 1991;
 Copa del Mn Tquio 1991;
 3 Pre-Mundials (Sussa 1993, Holanda 1997, Portugal 2001);
 5 Pre-Europeus (1989, 1991, 1993, 1995 i 1997);
 4 Lligues europees B (1997, 1998, 1999 i 2002);
 Pre-Olmpic classificatori per a Sydney 2000;
 1 Lliga Europea A (2000-2001);

 Clubs .
Ha guanyat
 6 Lligues d'Espanya (87-88, 90-91, 93-94, 94-95, 95-96 i 99-00);
 3 Copes de la Reina (92-93, 95-96 i 99-00);
 1 Coppa Italia (98-99);
 1 Sub-campionat d'Europa per clubs (94-95);

 Bibliografia .
 Jordi Sans i David Llorens, coord. Llibre d'Or de l'Esport Catal Barcelona: Uni de Federacions Esportives de Catalunya, 2008;
 Francesc Joan i Matas Olmpics tarragonins Valls: Cossetnia, 2008. ISBN 978-84-9791-380-5;

 Enllaos .
 Currculum ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391216" title="Temporada 1917-18 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="1060" processed="1054" dbindex="151070">
La temporada 1917-18 del Campionat de Catalunya de futbol fou la dinovena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1917-18 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

La temporada 1917-18 s'estableixen canvis importants per tal d'aconseguir un campionat ms professional i ben organitzat. La primera categoria es forma amb 6 equips i rep el nom de Primera A o Srie A. Tots els partits han de ser disputats i no es poden atorgar punts sense jugar. El darrer classificat de la competici disputa un partit de promoci amb el campi de la segona categoria per una plaa a la primera la segent temporada.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: RCD Espanyol;
 Classificats per Campionat d'Espanya: RCD Espanyol;
 Descensos: Cap (el CS Sants perd la promoci davant l'Internacional);
 Ascensos: Cap (el CS Sants perd la promoci davant l'Internacional);

 Segona Categoria .
Els canvis organitzats al campionat de Catalunya tamb afectaren a la segona categoria. Aquesta rep el nom de Primera B i tamb es forma amb 6 equips. El campi disputa un partit de promoci amb el darrer classificat de la primera categoria per una plaa a la primera la segent temporada. 



El FC Badalona assol la primera posici de la classificaci tot i que la Federaci declar finalment campi al Centre d'Sports de Sants. La classificaci final fou:
 1r - CS Sants;
 2n - FC Terrassa;
 3r - FC Badalona;

El Centre d'Sports de Sants disput la promoci d'ascens a Primera A enfront l'Internacional al millor de dos partits:



Pel que fa a la promoci de descens, malgrat la classificaci anterior, finalment la Federaci fix un partit per decidir l'equip que disputaria l'eliminatria enfront el campi de la tercera categoria. Aquest partit el disputaren Jpiter i Aven.


 Tercera Categoria .
La tercera categoria s'anomen Segona Categoria (les dues categories superiors eren Primera A i Primera B) i es divid en tres grups:

Grup A: Europa ,Andreuenc, Iluro, Manresa, Martinenc, Granollers;
Grup B: Stadium, Barcino, Canadienses, Santboi, Colnia Gell, Atltic;
Grup C: Argos, Catal, Btulo, Barceloneta, Hospitalenc, Canig;

L'Europa en resulta campi, segon el Santboi i tercer l'Hospitalenc.

L'Europa disputa la promoci d'ascens a Primera B enfront l'Aven:


L'Europa es classific per la Primera B de la temporada segent. L'Aven, finalment, tamb va mantenir la categoria en produir-se la desaparici de l'histric Universitari SC.

La temporada finalitz amb el partit entre el campi de Tarragona, el Vilanova, i el campi de Barcelona, l'Europa, per tal de decidir el campi de Catalunya de tercera categoria. L'Europa es proclam campi.


 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391220" title="Resurreccin Mara de Azkue" nonfiltered="1061" processed="1055" dbindex="151071">
Resurreccin Mara de Azkue Aberasturi (Lekeitio,1864 - Bilbao, 1951) va ser un erudit filleg basc i escriptor en uscar. President d'Euskalzaindia des de la seva fundaci fiins la seva mort el 1951.

Fill del poeta Eusebio Mara Azkue Barrundia, ingress al seminari de Vitria i  a la Universitat de Salamanca. Obtingu el lloc de catedrtic d'euskera (promogut per la Diputaci de Biscaia) al que tamb hi concorrien Sabino Arana i Miguel de Unamuno. 

Tamb va ser membre de la Real Academia de la Lengua Espaola (RAE).

Obra.

Euskal Izkindea. Gramtica Euskara (1891). Considerada per ell mateix com un "error de joventut" per les seves teories errades. ;
Euskara-gaztelania-frantsesa hiztegia. Diccionari Basc-Espanyol-Francs (1905).  ;
Euskal Morfologia. Morfologa Vasca (1923), estudi sobre els sufixos bascos.
Euskalerriaren Yakintza (El Saber de Euskal Herria) (1935-1947), recolecci de la saviesa popular.
Bein da betiko. Una vegada i per sempre (1893).
Ardi galdua. L'ovella perduda (1919).
Cancionero Popular Vasco.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391221" title="Char 2C" nonfiltered="1062" processed="1056" dbindex="151072">

El Char 2C (tamb conegut com a FCM 2C) va ser un tanc super-pesar francs desenvolupat, per mai utilitzat, durant la Primera Guerra Mundial. s el tanc ms llarg (en dimensions fsiques) funcional mai fet.

Enllaos externs i fonts.
   WWII Vehicles;
   Chars-francais.net;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391222" title="Berta Castells i Franco" nonfiltered="1063" processed="1057" dbindex="151073">
Berta Castells i Franco (Torredembarra, 24 de gener del 1984) s una atleta  especialista en llanament de martell. Ha participat en els Jocs Olmpics d'Atenes 2004 i de Pekn 2008. Actualment (2008) estudia la diplomatura de Nutrici Humana i Diettica.

Va comenar a dedicar-se a l'atletisme als 12 anys, amb el que ha estat sempre el seu entrenador, Jos Lus Velasco. La seva millor marca personal va ser un llanament de 68,87 m., rcord estatal, que va fer a Sevilla el 2004; tamb acumula onze rcors estatals en categoria absoluta, ms els d'infantil, cadet, juvenil, jnior i sub-23. Va ser la primera llanadora de pes que particip en uns jocs olmpics enquadrada en la selecci espanyola. 

L'ajuntament de la seva poblaci natal l'ha guardonada amb la "Medalla d'argent" de la vila (2008) i el ttol de "Millor esportista de Torredembarra" (2004).

 Trajectria .
 Progressi .
(Tots els llanaments a l'aire lliure)

Any per any:
 66,33 Leiria 22.6.8;
 68,66 Valncia 9.6.7;
 67,99 Los Realejos 4.3.6;
 68,87 Sevilla 5.6.4;
 65,70 Barcelona 31.5.3;
 64,99 Barcelona 4.9.2;
 63,11 Matar 4.7.1;

 Clubs .
 "Agrupaci Atltica Catalunya - UBAE" (2001?-03);
 "Uni Esportiva Torredembarra" (2004-2005);
 "Valncia Terra i Mar" (2005- );

 Palmars .
 41a. Jocs Olmpics Pekn 2008;
 Subcampiona primer grup de la Copa Europea Leiria 2008;
 7a. Campionat Europeu d'hivern de Llanaments Split 2008;
 11a. Campionat mundial Osaka 2007;
 8a. Campionat Europeu d'hivern de Llanaments Ialta 2007;
 18a. Campionat europeu d'atletisme Gteborg 2006;
 3a. Campionat Europeu d'hivern de Llanament de pes Tel Aviv 2006;
 9a. Campionat del mn d'atletisme Helsinki 2005;
 9a. Universada Izmir 2005;
 Subcampiona primer grup de la Copa Europea Gvle 2005;
 11a. Jocs Olmpics Atenes 2004;
 Millor atleta jnior catalana 2003;
 Millor atleta jnior espanyola (2002, 2003 i 2004);
 Subcampiona Campionat Iberoameric 2004;
 18a. Campionat del mn d'atletisme Pars 2003;
 3a. Campionat juvenil europeu Tampere 2003;
 8a. Copa del mn Madrid 2002;
 9a. Campionat del mn juvenil Kingston 2002;
 18a. Campionat europeu d'atletisme Munic 2002;
 Sub-campiona Campionat del mn juvenil Debrecen 2001;
 6a. Jocs del Mediterrani Tunis 2001;
 3a. Campionat europeu juvenil Grosseto 2001;

 Bibliografia .
 Francesc Joan i Matas Olmpics tarragonins Valls: Cossetnia, 2008. ISBN 978-84-9791-380-5;

 Enllaos .
 Fitxa de la Federaci Internacional d'Atletisme ;
 Fitxa del COE per als Jocs de Pekn ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391224" title="Bu Hmara" nonfiltered="1064" processed="1058" dbindex="151074">
Bu Hmara (nom real Djilali ibn Idris al-Zarhuni al-Yusufi) (1865-1909) fou un revolucionari marroqu autoproclamat sult al nord-est del pas (1902-1909).

Va nixer a les muntanyes Zahrun i fou part del cos d'alumnes enginyers creat per Mawlay al-Hassan, i desprs fou un petit funcionari, per per una acusaci menor fou empresonat i desprs enviat a l'exili a Algria. Va retornar al Marroc el 1902 i mercs a fals miracles es va fer passar per xerif i fins i tot per Muhammad ben al-Hasan, el germ gran del sult Abd al-Aziz ben al-Hasan que estava empresonat a Meknes. Les tribus Ghiyata li van donar suport i el van proclamar sult i s'hi van unir altres tribus de la regi de Taza. Es va installar en aquesta ciutat a la tardor del 1902. El seu malnom de Bu Hmara se li va donar perqu generalment muntava en ase, per tamb fou molt conegut com al-Rugi (el Roghi) que es com s'anomenava als pretendents desprs de 1862 quan un pretendent de la tribu Ruwaga es va revoltar amb aquest nom. Predicava la revolta contra el sult per la seva submissi a les potencies estrangeres. 

Dues expedicions enviades contra ell pel sult foren derrotades a finals de 1902 i Bu Hmara va poder amenaar Fes fins que fou derrotat prop d'aquesta ciutat el 29 de gener de 1903; les forces del sult van recuperar llavors Taza el 7 de juliol. Bu Hmara va quedar ferit i per un temps es va dedicar a reorganitzar als seus seguidors i el novembre va recuperar Taza. Llavors es va aliar a dos altres revolucionaris, al-Raisuli, de la regi de Tnger, i Bu Amama, un algeria que lluitava contra els francesos a la regi al sud d'Oran. Junt amb aquest darrer va assetjar Oudja (finals de 1904 fins a juny de 1905) sense xit. Derrotat tot seguit, va perdre Taza i es va refugiar prop de Melilla, a la Kasbat Salwan, i es va posar en contacte amb els espanyols als que va prometre concessions mineres a la regi; aix li va fer perdre suport de les tribus locals, per no en prou numero per evitar que pogus reconquerir Taza (juny del 1908). Aprofitant el desgavell de la pujada al tron de Abd al-Hafiz, va atacar Fes; el nou sult va enviar contra ell diverses expedicions i una d'aquestes finalment el va capturar a uns 100 km al nord de Fes el 22 d'agost de 1909. Fou tancat en una gbia i portat a Fes on fou exposat al pblic, i al cap d'uns dies executat (15 de setembre de 1909).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391226" title="Buath" nonfiltered="1065" processed="1059" dbindex="151075">
Buath fou un lloc de l'Hedjaz on es va lliurar el 617 una batalla entre les dos tribus de Medina, els Aws i els Khazradj. Estava situada a la part sud-est de l'oasi de Medina, en territori dels Banu Kurayza.

Elsa Aws, amb el suport de les tribus jueves del Kurayza i els Nadir, i dels nmades Muzayna, van aconseguir la victria. Els caps de les dues tribus van morir a la lluita. Finalment, desprs de la batalla, es va establir una treva provisional.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391227" title="Tanc de Holt gas-elctric" nonfiltered="1066" processed="1060" dbindex="151076">

El Tanc de Holt Gas-Elctric va ser un tanc produt pels EUA amb la collaboraci entre el Holt Manufacturing Company (ara Caterpillar Inc.) i l'empresa americana General Electric Company. Va ser el primer tanc produt pels EUA. 

El prototip va ser construt durant el 1917 i acabat a principis de 1918. Utilitzava una versi de suspensi allargada i modificada dels tractors de Holt. Hi havia deu rodes de rodatge a cada costat. El tanc feia 7 peus i 9,5 polzades d'alria, una llargada de 16 peus i 6 polzades i una amplada de 9 peus i 1 polzada.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391229" title="Trachinus armatus" nonfiltered="1067" processed="1061" dbindex="151077">

Trachinus armatus  s una espcie de peix de la famlia dels traqunids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mauritnia fins a Angola.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bleeker, P. 1861. Notice sur le genre Trachinus (Artedi) et ses espces. Ann. Sci. Nat., Paris (Zool.) (Sr. 4) v. 16: 375-382. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roux, C., 1990. Trachinidae. p. 893-895. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391230" title="K Panzerkampfwagen" nonfiltered="1068" processed="1062" dbindex="151078">

El Grokampfwagen o "K-Wagen" (ms curt com a G.K.-Wagen) va ser un tanc super-pesat alemany, hi va haver dos prototips fins al final de la Primera Guerra Mundial.

Referncies.
;
;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391231" title="Budjnurd" nonfiltered="1069" processed="1063" dbindex="151079">
Budjnurd (Bodjnurd o Bojnurd, persa       ) s una antiga provncia o districte i una vila del Khurasan. La vila, que per algunes restes se sap que eran antiga per no s esmentada pels gegrafs rabs, estava situada al peu de l'Aladagh en la seva part nord. El xa de Prsia Abbas I el Gran va portar a la regi als kurds shadlu que encara hi viuen. La seva poblaci estimada el 2005 es de 181.648 habitants.

El districte, amb capital a Budjnud, tenia 150.000 habitants el 1950, turcmans, perses i kurds. El 2004 fou creada com a provncia del Khurasan del Nord.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391235" title="Trachinus collignoni" nonfiltered="1070" processed="1064" dbindex="151080">

 Trachinus collignoni s una espcie de peix de la famlia dels traqunids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les costes tropicals de l'frica Occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
  Collignon, J., M. Rossignol & C. Roux. 1957. Mollusques, Crustacs, Poissons marins des Ctes d'A.E.F., en collection au Centre d'Ocanographie de l'Institut d'tudes Centrafricaines de Pointe-Noire. Pars, (Off. de la Recherche Scient. et Technique Outre-Mer): 369 pp. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roux, C., 1990. Trachinidae. p. 893-895. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post and L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, Pars; i UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391238" title="Trachinus cornutus" nonfiltered="1071" processed="1065" dbindex="151082">

Trachinus cornutus  s una espcie de peix de la famlia dels traqunids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Xile.
 Referncies .

Bibliografia.
 Guichenot, A. 1848. Fauna Chilena. Peces. Pp. 137-370. A: C. Gay, Historia fisica y politica de Chile. Zoologa, v. 2. Pars & Santiago de Xile. Fauna Chilena, Peces. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pequeo, G., 1989. Peces de Chile. Lista sistematica revisada y comentada. Rev. Biol. Mar., Valparaiso, Xile. 24(2):1-132.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391239" title="LK I" nonfiltered="1072" processed="1066" dbindex="151083">

El Leichter Kampfwagen (en llengua anglesa light combat car) o "LK I" va ser un tanc lleuger alemany de la Primera Guerra Mundial. 

Histria.
El LK I va ser dissenyat per Joseph Vollmer. Es basa en un xasss d'un cotxe Daimler.  Va ser el primer vehicle blindat alemany equipat amb torreta, i estava armat amb una metralladora Maxim de 7,92 mm.

Noms es van produir prototips a mitjans de 1918, tot i ordenar-se 800 vehicles.

Enllaos externs .
Achtung Panzer! First Panzers 1917-1918;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391242" title="LK II" nonfiltered="1073" processed="1067" dbindex="151084">


El Leichter Kampfwagen II (en llengua anglesa light combat car) o "LK II" va ser un nou model del LK I amb el mateix aspecte, per s'incorporava una torreta rotatria i estava armat amb una Krupp de 37mm o un Sokol rus de 57mm. Tenia un blindatge de 8 a 14mm de gruix, que va incrementar el pes total a 8,75 tones. El motor era un Daimler-Benz Model 1910 4-cilindres 55-60hp a gasolina, donant una velocitat mxima de 14 a 18km/h amb una autonomia de 65-70km.

Vegeu tamb.
Strv m/21-29

Enlaos externs.
Achtung Panzer! First Panzers 1917-1918;
Stridsvagn m/21 pictures;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391247" title="Josep Arrau i Barba" nonfiltered="1074" processed="1068" dbindex="151085">

Josep Arrau i Barba (Barcelona, 4 de maig de 1802 - 1872) fou un pintor catal.

Descendia d'artistes, els seus besavi i avi foren escultors i el seu pare Josep Arrau i Estrada, va ser pintor, deixeble de Pere Pau Montaa. La invasi francesa del 1808 oblig als seus pares a abandonar Barcelona i refugiar-se a Reus on l'infant aprengu les primeres lletres i comen a dibuixar. La famlia va retornar a Barcelona el 1814, i l'any segent, en
obrir-se els estudis del Collegi Trident, Josep va estudiar-hi dos cursos de gramtica llatina. Tot seguit comen a aprendre de pintar sota la direcci del seu pare, el qual molt poc temps pogu ensenyar-n'hi, puix moria el 23 de desembre de 1817.

Continu els estudis artstics a l'Escola de la Llotja i al cap de poc, tamb, al taller del pintor Joan Carles Angls, on, amb Ignasi Palmerola, Antoni Falc i Jaume Batlle com a condeixebles, dibuixava, pintava i seguia els estudis de geometria,  arquitectura, perspectiva, anatomia i proporci. Des del 1819 fins al 1826 segu constantment els estudis a la Llotja, guanyant els premis trimestrals i anyals i el tercer de pintura. Tamb va rebre llions de l'escultor Dami Campeny.

Al Collegi de Medicina, el curs 1824-1825, va perfeccionar-hi els estudis d'anatomia i, els cursos 1826-1830, hi aprengu qumica, corrent al seu crrec, en els exercicis del
darrer any, l'especialitzaci de tenyits i pintats d'indianes, fabricaci de colors per a la pintura i restauraci d'obres pictriques.

Havent entrat com a passant en el despatx del seu oncle Jaume Rigalt i Estrada, Notari de Barcelona,
determin matricular-se en la carrera notarial i fu les proves en el Collegi corresponent. El 1829 entr com a mestre de dibuix al Collegi de les Escoles Pies. El 1831 estudi botnica sota la direcci de Mari de la Pau Graells. Al llarg dels anys 1823 a 1830 havia sempre continuat l'exercici del dibuix, per havia pintat poc del natural, ja que noms havia fet dos retrats de parents seus, alguns altres en miniatura i una composici que obtingu el tercer premi
de pintura en el Concurs general que obr l'Escola de Nobles Arts el 1826.

El 1831 viatja a Mil, a cas d'uns amics, on rep les llions d'un professor d'anomenada, Giuseppe Molteni. Comen copiant obres del seu nou mestre, per aviat li fou permesa la cpia del natural i la prctica de la restauraci de pintures a la qual Molteni tamb es dedicava. Per raons familiars, en companyia de Francesc Brocea, empren el viatge de tornada el juny de 1832, travessant els Alps, deturant-se a Ginebra, Li, Bordeus, Tolosa i Perpiny i arribant a Barcelona al cap d'un mes, installant tot seguit el seu taller al segon pis d'una casa de la plaa de La Vernica on expos tot el que havia fet a Mil, i va comenar la pintura de retrats i de composicions en perspectiva.

Fou aleshores quan la Junta de Comer va comandar-li un retrat del rei Ferran VII, vestit amb trajo de Gran Mestre de l'Ordre del Tois d'Or. Per a fer els estudis sobre la indumentria, an a Madrid on visit sobresortints personalitats entre les quals Bonaventura-Carles Aribau, el general Pastor, el pintor valenci Vicent Lpez, Sinibald de Mas, el bar de Corbera i Domnec Rouchi, mitjanant el qual va sser rebut, el 13 de gener de 1833, per la reina Maria Cristina, qui acced a posar davant d'Arrau.

L'any segent emprengu el seu segon viatge a Itlia, i, passant per Marsella i Gnova,
es dirig a Mil on va adquirir tractats de dibuix ornamental i models en guix, compongu un pla de curs elemental en setze llions. De retorn a Barcelona, visit Ais, Nimes i Montpeller. L'agost de 1837 emprengu un viatge a Valncia per tal d'estudiar les obres dels pintors valencians, i, de tornada, va detenir-se a Tarragona, per conixer els monuments d'aqueixa ciutat.

Present a l'Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona, de la qual desprs fou president (1866), diverses memries, del 1834 al 1866, sobre histria de l'art, tcniques artstiques, cincies naturals, les teories de Chevreul, el daguerreotip, etc. Fou un dels iniciadors de la pintura romntica catalana: el seu estil, de caire academitzant, s'express preferentment en el gnere del retrat: sobresurten el de Dami Campeny, el de Francesc Barret i el seu autoretrat al Museu d'Art Modern de Barcelona; i, sobretot, el de Joan Agell (Barcelona, Acadmia de Cincies i Arts), on juga hbilment amb la llum.

Referncies.
Butllet dels museus d'art de Barcelona. Nm. 78, Novembre 1937;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391248" title="Comminges" nonfiltered="1075" processed="1069" dbindex="151086">
Comminges (en occit gasc Comenge) s una regi geogrfica no delimitada oficialment a la zona sud del regi francesa de Migdia-Pirineus. Aquesta regi ha tingut gran importncia histrica essent el centre d'un bisbat i d'un comtat.




Situaci.
Aquesta antiga contrada de la Gascunya, avui dia repartida en els departaments de l'Alta Garona, l'Arieja i el Gers es divideix en:
 Comminges Gasc o Alt Comminges, al sud, entre la Bigorra i el Coserans; la poblaci ms important s Saint-Gaudens i altres viles importants sn Saint-Martory, Montespan, Muret, Lombez, Aurignac, l'Isle-en-Dodon ;
 Comminges Llenguadoci, tamb anomenat Baix Comminges i Petit Comminges, al nord-est, entre el Comminges Gasc, el Cousserans, el comtat de Foix i l'Alt Llenguadoc. Les viles ms importants sn Saint-Bat i Valentine. ;

El Comminges es divideix en petits parts en l'eix de l'alta vall de la Garona i el seu afluent, la Pique, que s'anomenen: Larboust, pays de Luchon, Ballongue, Oueil, Bavarts, Layrines, Frontigns, pays d'Aspe, pays de Rivire, pays de Dodon.  

El terme de Nbouzan s'aplica ms especificament a la regi de Saint-Gaudens.

El lloc gallorom de Lugdunum Convenarum, a Saint-Bertrand-de-Comminges, fou la capital dels Convnes (en llat Convenae).

Vegeu tamb.
 Comtat de Comminges;

Enllaos externs.
 Societat d'Estudis de Comminges i de la Revue de Comminges et des Pyrnes centrales(fundada el 1885);
 Viure a Comminges;
 a wikitravel;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391249" title="Muhal Richard Abrams" nonfiltered="1076" processed="1070" dbindex="151087">
Muhal Richard Abrams (Chicago, Illinois, 19 de setembre de 1930) fou un compositor i pianista de jazz estatunidenc.

Abrams inici els estudis musicals als 17 anys, formant-se en el Chicago Musical College. Debut professionalment el 1948 acompanyant a msics importants de l poca en la seva ciutat natal fins qu el 1961, form llur prpia formaci que denomin  Experimental Band .

Dintre del mn del jazz es fams perqu el 1962 fund l Association fort he Advancement of Cretive Musicians (AACM), un organisme de msics de Chicago que com incentiu, promou els msics de jazz de la ciutat i tamb per fundar l escola de msica d aquesta entitat. A ms, desenvolup llur activitat docent en el Banff Center, i en les universitats de Colmbia i Siracusa.

Com a msic destaquen llurs treballs en quasi tots els subgneres del jazz des del boogie-boogie fins el free jazz, passant pel bop, l Avant-Garde, i el Big Band o el Rhythm & Blues.  No est reconegut com un gran instrumentista, per si s reconegut per llurs companys (guany varis premis, inclosa la primera entrega del The Jazz Par Prize)  tant pels seus xits com a compositor, com pel seu gran aportament al mn de la msica des d associacions com el Consell de les Arts de Nova York, o l Organitzaci Nacional del Jazz on s membre actiu.

Les seves composicions han estat interpretades per New Band, The Rova Saxophone Quartet, The String Trio of New York, Brooklyn Philharmonic Chamber Orchestra, Kronos Quartet, Ursula Oppens, detroit Symphony Orchestra i Cassat String Quartet, entre d altres. 

Com a pianista particip en recitals i discs de The Art Ensemble of Chicago, i en enregistraments dels trompetes Kenny Dorham i Woody Shaw, entre d altres.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391250" title="Sant Bertran de Comenge" nonfiltered="1077" processed="1071" dbindex="151088">


Sant Bertran de Comenge (Sant Bertran de Comenge en occit, Saint-Bertrand-de-Comminges en francs) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.

Enllacos externs
Web oficial de la catedral;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391251" title="Montespan (Alta Garona)" nonfiltered="1078" processed="1072" dbindex="151089">


Montespan s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391252" title="Flourens (Alta Garona)" nonfiltered="1079" processed="1073" dbindex="151090">


Flourens s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391253" title="Mondouzil" nonfiltered="1080" processed="1074" dbindex="151091">


Mondouzil s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391254" title="Mons (Alta Garona)" nonfiltered="1081" processed="1075" dbindex="151092">


Mons s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391255" title="Brax (Alta Garona)" nonfiltered="1082" processed="1076" dbindex="151093">


Brax s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391256" title="Aussonne" nonfiltered="1083" processed="1077" dbindex="151094">


Aussonne s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391259" title="Bojan Adami?" nonfiltered="1084" processed="1078" dbindex="151095">
Bojan Adami  (Ribnica, 9 d agost de 1912   Ljubljana, 3 de novembre de 1995) fou un compositor eslov.

Aquest compositor va escriure la msica de desenes de films. Es gradu en piano a l Acadmia de Msica de Ljubljana amb el professor Janko Ravnik. Malgrat preferir el Jazz en primer lloc, que ms tard s concentr en el cinema, l etapa pop i la msica clssica. 

Compongu msica per a ms de 200 films eslovens i estrangers, tamb apareix com actor en dos films i la realitzaci de la partitura per altres dos. Adamic desenvolup un so especfic, sobre la base d elements populars, que est present en tota la seva obra.

Fou l autor d un llibre envers canons eslovenes, Samospevi, 1943-1945, publicat el 1971.

En un cert temps fou President de la Societat de Compositors d Eslovnia. Va ser molt de temps director de la Radio i televisi de Ljubljana, i el cap de la producci musical de Dansa i l Orquestra de del pas eslov des del 1980.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391260" title="Cementiri de Picpus" nonfiltered="1085" processed="1079" dbindex="151096">


El cementiri de Picpus (en francs cimetire de Picpus) que es troba a la rue de Picpus al 12 districte de Pars s l'nic cementiri privat de la ciutat. Ha estat excavat el juny de 1794 al fons del jard d'un convent del que les religioses, canongesses de Saint-Augustin, en van ser expulsades 2 anys abans, durant la Revoluci Francesa.

Histria.

El cementiri s situat a alguns minuts de la place de la Nation on fou erigida la guillotina durant el Terror l'any 1794. Aquesta plaa, antigament anomenada place du Trne havia estat rebatejada place du Trne renvers (plaa del Tron caigut). Entre el 13 de juny i el 28 de juliol, hi van ser executades 55 persones per dia. Es va cavar una fossa a l'extrem del jard on hi van ser llanats els cossos decapitats, nobles, monges, marxants, soldats, obrers i hostalers barrejats. Una segona fossa va ser cavada quan la primera va ser plena. Els noms de les ms de 1300 persones que hi van ser enterrades sn escrits sobre els murs de la capella. Entre els 1109 homes hi figuren 108 nobles, 108 eclesistics, 136 frares, 178 militars i 579 pleballes. Entre les 197 dones, hi havia 51 nobles, 23 monges i 123 pleballes. La matana va acabar quan Robespierre mateix va ser decapitat. El jard i les seves fosses van ser aleshores envoltats d'un mur.

Entre les dones, setze carmelites de Compigne, de 29 a 78 anys d'edat, van ser condudes juntes al cadafal cantant els himnes. Van ser beatificades el 1906.

El 1797, el jard va ser venut en secret a la princesa Amlie Zphyrine de Salm-Kyrburg (esposa d'Aloys Antoine d'Hohenzollern-Sigmaringen), de qui el germ Frdric II de Salm-Kirburg hi havia estat enterrat.

El 1803, s'organitz una subscripci per adquirir l'antic convent de les canongesses aix com els terrenys que estan tocant les Fosses Comunes. Famlies de les que els membres havien estat executats van fundar el Comit de la Socit de Picpus per a l'adquisici del terreny, per tal d'establir-hi un segon cementiri prop de les fosses (no hi ha data precisa de la fundaci de la Societat, per la llista de subscripci grava el seu 1r pagament el juliol de 1802; fou tancada el 1819). En una reuni mantinguda el 1802, els subscriptors van designar d'entre ells 11 persones per formar el Comit:

  Mme de Montagu, nascuda L. D. de Noailles, presidenta;
  M. Maurice de Montmorency;
  M. Aimard de Nicola;
  Mme vdua Le Rebours, nascuda Barville;
  Mme vdua Freteau, nascuda Moreau;
  Mme de La Fayette, nascuda A. de Noailles;
  Mme vdua Titon, nascuda Benterot;
  Mme vdua de Faudoas, nascuda de Bernires;
  Mme vdua Charton, nascuda Chauchat;
 M. Philippe de Noailles de Poix;
 M. Thodule de Grammont;

Moltes d'aquestes famlies nobles utilitzen encara el cementiri com a lloc d'inhumaci. S'hi troben igualment plaques commemoratives en memria dels membres d'aquestes famlies que van ser deportades i van morir als camps durant la Segona Guerra Mundial.

Una comunitat religiosa dirigida per la Mare Henriette Aymer de la Chevalerie i l'Abat Pierre Coudrin es va installar a Picpus el 1805. Sn les Germanes de la Congregaci dels Sagrats Cors de Maria i de Jsus de l'Adoraci Perptua que van garantir d'aleshores en un servei a la memria de les vctimes i dels seus botxins.

El marqus de La Fayette, mort de manera natural, hi s inhumat, flotant una bandera americana sobre la seva tomba. Tots els 4 de juliol, l'ambaixada dels Estats Units va a retre-li homenatge. s enterrat al costat de la seva dona, nascuda Adrienne de Noailles, de qui una de les quatre germanes, Louise, la mare nascuda Henriette d'Aguesseau i l'via paterna Catherine de Coss-Brissac, figuren entre aquells que van ser decapitats i que es van llanar a les fosses comunes.

L'entrada del cementiri est situada el 35 de la rue de Picpus, al 12 districte. A la capella, molt senzilla, mantinguda per les germanes dels Sacrs-Curs, es pot veure una petita escultura del segle XV, plena de finesa, que t la reputaci d'haver curat Llus XIV d'una malaltia greu.

Tombes clebres.

 La Fayette;
 Andr Chnier, guillotinat el 7 Termidor Any II a les fosses de Picpus;
 Aim Picquet du Boisguy, general chouan.
 1306 vctimes del Terror entre el 14 de juny i el 27 de juliol de 1794;
 Les Carmelites de Compigne, guillotinades i enterrades a una de les dues fosses comunes;
 Jean-Antoine Roucher (1745-1794), poeta, recaptador de les gabelles, guillotinat el 7 Termidor Any II (veure el gravat La dernire charrette);
 Alexandre de Beauharnais, guillotinat el 5 termidor any II (23 de juliol de 1794);
 Frdric II de Salm-Kirburg, prncep alemany, coronel de les tropes alemanyes, comandant del batall de la Fontaine-Grenelle, cunyat del prncep Aloys Antoine d'Hohenzollern-Sigmaringen i germ d'Amlie Zphyrine de Salm-Kirburg, guillotinat el 6 Messidor any II (23 de juliol de 1794).

Bibliografia.

 Le Jardin de Picpus, G. Lenotre, Librairie acadmique Perrin, Paris, vers 1930.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391264" title="Cant de Capobianco" nonfiltered="1086" processed="1080" dbindex="151097">

El cant de Capobianco s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Geografia .
 

 Administraci .


 
 Composici .
 


 Dmografia .


  
 Enllaos externs .
 El cant de Capobianco al web de l'Insee;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391269" title="Barrettali" nonfiltered="1087" processed="1081" dbindex="151098">

Barrettali (en cors Barrettali) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2007 tenia 159 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .

 Jean-Pierre Santini, escriptor i nacionalista.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391270" title="Cementiri Saint-Vincent" nonfiltered="1088" processed="1082" dbindex="151099">


El cementiri Saint-Vincent es troba a la rue Lucien Gaulard al 18 districte, al barri de Montmartre, a Pars. Va obrir les seves portes el 5 de gener de 1831.
s un dels tres cementiris de Montmartre, amb el cementiri del Calvari, al costat de l'esglsia Saint-Pierre de Montmartre, i el cementiri del Nord, correntment anomenat cementiri de Montmartre.

 Personalitats inhumades.

El cementiri Saint-Vincent compta prop de 900 tombes, destacant:

 Marcel Aym (1902-1967), escriptor;
 Harry Baur (1880-1943), actor;
 Eugne Boudin (1824-1898), pintor;
 Marcel Carn (1906-1996), cineasta;
 Louis-Robert Carrier-Belleuse (1848-1913), pintor i escultor;
 Jules Chret (1836-1932), cartellista;
 Roland Dorgels (1885-1973), escriptor;
 Andr Gabriello (1896-1975), actor;
 Arthur Honegger (1892-1955), compositor;
 Dsir-mile Inghelbrecht (1880-1965), compositor i director d'orquestra;
 Gen Paul (1895-1975), pintor;
 Henri Poupon (1882-1953), actor;
 Gustave Victor Quinson (1868-1943), escriptor;
 Mxim Rvol (1894-1967), actor;
 Paul Sdir (Yvon Le Loup) (1871-1926), escriptor, filsof;
 Thophile Steinlen (1859-1923), pintor;
 Maurice Utrillo (1883-1955), pintor;

Enllaos externs.


El cementiri SAINT VINCENT












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391278" title="Canens" nonfiltered="1089" processed="1083" dbindex="151100">


Canens s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391279" title="Cor Petit" nonfiltered="1090" processed="1084" dbindex="151101">


Cor Petit Jr, personatge de ficci del manga i anime Bola de Drac,
Cor Petit, Gran Rei dels Dimonis, personatge de ficci del manga i anime Bola de Drac i pare de l'anterior.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391280" title="Castagnac" nonfiltered="1091" processed="1085" dbindex="151102">


Castagnac s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391281" title="Gouzens" nonfiltered="1092" processed="1086" dbindex="151103">


Gouzens s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391288" title="Cementiri del Calvari" nonfiltered="1093" processed="1087" dbindex="151104">


Situat al cim del tur Montmartre, el cementiri del Calvari (en francs cimetire du Calvaire) s un dels dos darrers cementiris parisencs amb el de Charonne que cont una esglsia parroquial. Amb una superfcie d'aproximadament 600m, s el ms petit de tots els cementiris parisencs, hi ha 87 tombes catalogades.

Histria.

El cementiri del Calvari ha estat oficialment creat el 1688 envoltant l'esglsia Saint-Pierre de Montmartre.

Durant la Revoluci, aquest cementiri fou completament saquejat. Formava part del conjunt monstic de l'abadia reial de Montmartre que va ser totalment desmantellat a excepci de l'esglsia Saint-Pierre.

Va ser reobert el 1801 per acollir les sepultures dels habitants del barri.

El 1831, s definitivament tancat, correlativament a la creaci del cementiri Saint-Vincent.

Tombes clebres.

 El Duc de Crillon (Louis des Balbes de Berton) (1742-1806): general de qui el pare, igualment duc i general, va donar el seu nom al Palau de Crillon (place de la Concorde).
 Flix Desportes (1763-1849) : primer batlle de Montmartre, ambaixador, prefecte.
 Bar Antoine Portal (1742-1832): el ms clebre metge i cirurgi de l'poca, fundador de l'Acadmia de medicina el 1820.
 Comte Louis-Antoine de Bougainville (1729-1811) almirall i explorador clebre.
 Comte Mathieu Dumas (1753-1837): general, ministre de l'Imperi, escriptor militar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391291" title="Lle d'Or" nonfiltered="1094" processed="1088" dbindex="151105">

El Lle d'Or  (en itali Leone d'Oro) s el nom del premi ms important que es concedeix a una pellcula en el Festival Internacional de Cinema de Vencia.

El premi va ser creat el 1954 pel comit organitzador del Festival. Anteriorment, entre 1949 i 1953, el premi va ser conegut com el Leone di San Marco, i entre 1947 i 1948 com el Gran Premio Internazionale di Venezia. Fins a 1942, un dels premis ms importants que atorgava el festival era la Coppa Mussolini, que distingia la millor pellcula italiana.

En l'actualitat, aquest premi s un dels guardons cinematogrfics ms importants de la indstria del cinema a nivell mundial. 

La llista de guanyadors del Lle d'Or  a la Millor pellcula al Festival Internacional de Cinema de Vencia compta amb noms illustres del Cinema. 

Algunes edicions de l'esdeveniment no va tenir lloc, per raons de diferent naturalesa, mentre que altres simplement van ser no competitives, i els premis no es van lliurar. 
El festival, des de 1940 a 1942 no va tenir lloc a Vencia i per aquesta ra no sn reconeguts els premis. 

Vegeu tamb la llista dels guanyadors del Lle d'Or per la seva carrera.

Guanyadors.
 Lle d'or (1946-avui).


Guanyadors per pas d origen.




 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391295" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="1095" processed="1089" dbindex="151106">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es disputaren set proves d'halteroflia, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren el dia 11 d'octubre de 1964 al Shibuya Public Hall de la ciutat de Tquio.

Participeren un total de 149 halters de 42 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1964;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391298" title="Lle d'Or per la carrera" nonfiltered="1096" processed="1090" dbindex="151107">

El Lle d'Or per la carrera s un premi que es concedeix en el Festival Internacional de Cinema de Vencia a personalitats del mn del cinema que  sn distingides per la seva activitat en aquest art.

Establert el 1971, el reconeixement va ser precedit el 1969 i el 1970 d'un "homenatge". No va ser atorgat del 1973 al 1981 i el  1984. Anteriorment, els homenatges d aquesta mena eren les retrospectives del Cinema de Vencia. 

Homenatges i Lle d'Or per la carrera.
1969 : homenatge a Luis Buuel ;
1970 : homenatge a Orson Welles;
1971 : John Ford, Marcel Carn, Ingmar Bergman ;
1972 : Charlie Chaplin, Anatoli Golovnia, Billy Wilder ;
1973-1981 : cap ;
1982 : Alessandro Blasetti, Frank Capra, George Cukor, Jean-Luc Godard, Sergej Yutkevic, Alexander Kluge, Akira Kurosawa, Michael Powell, Satyajit Ray, King Vidor, Cesare Zavattini, Luis Buuel ;
1983 : Michelangelo Antonioni ;
1984 : cap ;
1985 : Federico Fellini, i  un Lle d'Or especial a Manoel de Oliveira i John Huston ;
1986 : Paolo i Vittorio Taviani ;
1987 : Luigi Comencini, Joseph Leo Mankiewicz ;
1988 : Joris Ivens ;
1989 : Robert Bresson ;
1990 : Mikls Jancs, Marcello Mastroianni ;
1991 : Mario Monicelli, Gian Maria Volont ;
1992 : Francis Ford Coppola, Jeanne Moreau, Paolo Villaggio ;
1993 : Claudia Cardinale, Roman Polanski, Robert De Niro, Steven Spielberg ;
1994 : Ken Loach, Suso Cecchi D'Amico, Al Pacino ;
1995 : Woody Allen, Alain Resnais, Martin Scorsese, Giuseppe De Santis, Goffredo Lombardo, Ennio Morricone, Alberto Sordi, Monica Vitti ;
1996 : Robert Altman, Vittorio Gassman, Dustin Hoffman, Michle Morgan ;
1997 : Grard Depardieu, Stanley Kubrick, Alida Valli ;
1998 : Sophia Loren, Andrzej Wajda ;
1999 : Jerry Lewis ;
2000 : Clint Eastwood ;
2001 : Eric Rohmer ;
2002 : Dino Risi ;
2003 : Dino De Laurentiis, Omar Sharif ;
2004 : Manoel de Oliveira, Stanley Donen ;
2005 : Hayao Miyazaki, Stefania Sandrelli;
2006 : David Lynch;
2007 : Bernardo Bertolucci, Tim Burton;
2008 : Ermanno Olmi;

Vegeu tamb .
 Llista dels guanyadors del "Lle d'Or a la Millor Pellcula".






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391300" title="Cronologia dels directors de la Mostra" nonfiltered="1097" processed="1091" dbindex="151108">

Llista cronolgica dels directors del Festival Internacional de Cinema de Vencia
(Mostra Internazionale d'Arte Cinematografica):

1932 - 1934 :  Luciano De Feo (organitzador tcnic) ;
1935 - 1942 : Ottavio Croze ;
1946 - 1948 : Elio Zorzi ;
1949 - 1953 : Antonio Petrucci ;
1954 - 1955 : Ottavio Croze ;
1956 - 1959 : Floris Luigi Ammannati;
1960 : Emilio Lonero ;
1961 - 1962 : Domenico Meccoli ;
1963 - 1968 : Luigi Chiarini ;
1969 - 1970 : Ernesto Laura ;
1971 - 1972 : Gian Luigi Rondi ;
1973 : el festival es va suspendre ;
1974 - 1976 : Giacomo Gambetti ;
1977 - 1982 : Carlo Lizzani ;
1983 - 1986 : Gian Luigi Rondi ;
1987 : Guglielmo Biraghi  ;
1988 - 1991 : Guglielmo Biraghi ;
1992 - 1996 : Gillo Pontecorvo ;
1997 - 1998 : Felice Laudadio ;
1999 - 2001 : Alberto Barbera ;
2002 - 2003 : Moritz de Hadeln ;
Des del 2004 : Marco Mller;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391301" title="Cementiri des Innocents" nonfiltered="1098" processed="1092" dbindex="151109">


El cementiri des Innocents (en francs cimetire des Innocents  o tamb  cimetire des Saints-Innocents) s un cementiri del centre de Pars al 1r districte (quartier des Halles) que va ser utilitzat des de l'antiguitat. Era a nivell de l'actual place Joachim du Bellay. D'acord a la Declaraci reial del 10 de mar de 1775, fou tancat el 1780 i desprs buidat el 1786 per raons sanitries. Els ossaments que s'hi trobaven han estat transferits al raval de la Tombe Issoire (al voltant del carrer del mateix nom). Prengu el seu nom de l'esglsia vena avui desapareguda, dedicada als Sants Innocents, infants de Judea massacrats per ordre d'Herodes.

Enllaos externs.

 El cementiri des innocents;
 Web sobre el cementiri;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391302" title="Zapping time" nonfiltered="1099" processed="1093" dbindex="151110">
El zapping time (tamb conegut com a zap time) s el temps que transcorre entre que l'usuari prem un bot del comandament per canviar de canal, i la imatge del nou canal s mostrat correctament a la pantalla del televisor, juntament amb l'udio que li correspont.

Aquest efecte est present en tots els sistemes de televisi, per cal fer-hi especial mfasi en la televisi digital en general, i la IPTV en particular, on els seus efectes poden ser ms notables i afectar a la qualitat de l'experincia visual (QoE).

Factors.
En el procs de canvi de canal en la IPTV intervenen mltiples factors que afecten al retard en la visualitzaci de la nova imatge. Aquests s un dels punts ms estudiat en la IPTV per cal tenir present d'altres mesures en aquest sistema.


Els factors que produeixen el retard en el procs de canvi de canal es poden agrupar en tres grans grups en funci de quina part del sistema els provoca. Aix tenim els retards deguts a la xarxa de telecomunicacions, retards en l'adquisici MPEG i retards en l'emmagatzament i decodificaci en el set-top box.

Factors de la xarxa.
En la xarxa de telecomunicacions es produeixen un seguit de retards que afecten de forma important en el temps de canvi de canal en la IPTV. Dins d'aquest grup es poden diferenciar:

 Xarxa d'accs: degut al processament de dades o a retards de propagaci. ;
 El set-top box ha d'alliberar el canal que estigui emetent en un determinat instant per unirse al nou canal desitjat a travs del protocol d'intercanvi de dades IGMP.
 DSLAM: parar el canal actual per comenar amb el nou canal.# element 3;
 Retards segons la versi utilitzada del protocol IGMP.

Xarxa troncal: retards deguts a l'enrutament de paquets a travs de la xarxa troncal (commutaci de paquets, lectura de capaleres...).

Els temps de retard degut a la xarxa sn fora variables i dependran, a ms, de la connexi a la xarxa troncal de que disposi l'usuari. Tot i aix, aquests retard no afecten de forma considerable en el retard global (50 - 200 ms) i es poden reduir augmentant la QoS per tal d'assegurar una mnima latncia de la xarxa, reduir la taxa de prdua de paquets...

Factors d'adquisici MPEG.
La descodificaci dels frames MPEG rebuts a travs de la xarxa tamb produeix uns retards importants que cal considerar. Aquests retards afecten a tota transmisi de televisi digital i tamb en la IPTV. Els ms destacats sn:
Analitzar les dades contingudes en la informaci especfica de programa (PSI):
Esperar i analitzar la Program Association Table (PAT).
Esperar i analitzar la Program Map Table (PMT).

Obtenir les claus d'accs condicional (ECM) per poder desencriptar el nou canal: esperar els ECMs que estan continguts dins la PMT: de 100 a 500 ms.

Obtenir el frame d'inicialitzaci MPEG (I-Frame).
Un I-Frame per GOP (grup d'imatges).
Freqncia tpica dels I-Frame: 500 ms.
Un grup d'imatges massa llarg pot estalviar ample de banda de transmissi, per causa un augment del temps de latncia en el canvi de canal.

Retards Set-top box.
En el set-top box es produeixen tamb retard en el procs d'emmagatzematge dels frames rebuts i en la descodificaci de dades rebudes. Cal tenir en compte:
Emmagatzament MPEG: s'utilitza un model d'emmagatzematge on cal esperar que el buffer s'ompli abans de descodificar. Aix comporta retards adicionals de 750ms a 2s.
Retard de descodificaci: en el procs de descodificaci es perden uns 50 ms.

Clcul del zapping time.
La taula segent mostra un exemple del cmput del zapping time en un sistema IPTV DSL. Els valors sn aproximats per sn tils per fer-se una idea de la problemtica que pot ocasionar aquest fet.



Temps zapping tpics.
Aquests sn alguns dels retards tpics entre els canvis de canal per a diferents sistemes de televisi actuals. Podem veure com el cas de la IPTV s un dels que es veu ms afectat per aquest factor:

 Televisi analgica per cable: aproximadament 1 segon.
 Televisi analgica per aire: de 1 a 3 segons.
 Televisi digital (MPEG2 sobre QAM): de 1.2 a 3 segons.
 Televisi digital (MPEG2 sobre QPSK): de 2 a 4 segons.
 IPTV (MPEG2): de 1.5 a 3.5 segons.
 IPTV (H.264): de 1.7 a 4 segons.

Referncies.



Enllaos externs.

MPEG-Video. Caracterstiques de la codificaci MPEG en codificaci de vdeo.;
ITU-T. El temps de zapping.;
IPTV Industry;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391308" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="1100" processed="1094" dbindex="151111">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es realitzaren cinc proves d'hpica: doma clssica, concurs complet i salts, tant en categoria individual com per equips. La competici es desenvolup entre els dies 16 i 24 d'octubre de 1964 als centres eqestres de Baji Koen i Karuizawa.

Participaren un total de 116 genets, 103 homes i 13 dones, de 20 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hpica 1964;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391314" title="Khilperic d'Aquitnia" nonfiltered="1101" processed="1095" dbindex="151112">
Khilperic (o Xilperic) d'Aquitnia va ser el fill de Caribert II, i breument fou rei d'Aquitnia el 632. Va ser assassinat poc desprs del seu pare el mateix any, probablement per ordres del seu tiet Dagobert I . No va arribar a regnar, i en conseqncia, no es tingut en compte a la numeraci dels reis dels francs.

Segons una llegenda antiga basada en un document fals, Khilperic hauria sobreviscut i seria l'antecessor de la famlia dels Eudes, prnceps d'Aquitnia. La llegenda t poca credibilitat a la vista de que els noms dels membres de la famlia no sn merovingis.

 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391321" title="Cor Petit, Gran Rei dels Dimonis" nonfiltered="1102" processed="1096" dbindex="151113">
En Cor Petit, Gran Rei dels Dimonis (       ; Pikkoro Daima ; Piccolo, Gran Rei dels Dimonis) es un personatge de Bola de Drac. Ser un dels principals enemics d'en Son Goku. 

Origen.
 
El nameki anomenat Katattsu enviaria el seu fill a la Terra. Un dia ja adult, voldria esdevenir Du i succeir-lo en tron celeste, per abans ha d'expulsar la seva part malvada del qual en neix en Cor Petit, Gran Rei dels Dimonis











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391322" title="Cagnano" nonfiltered="1103" processed="1097" dbindex="151114">

Cagnano (en cors Cagnanu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2004 tenia 196 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391330" title="Coliseum (Barcelona)" nonfiltered="1104" processed="1098" dbindex="151115">

El Cinema Coliseum s un teatre destinat a la projecci de pellcules cinematogrfiques de Barcelona, situada a la Gran Via de les Corts Catalanes, nmero 595. Inaugurat el 1923, s una de les sales de cinema ms grans de la ciutat i un dels grans edificis histrics destinats al cinema, a ms d'una mostra significativa de l'arquitectura monumentalista dels anys vint del segle XX.

Edifici.
L'edifici va ser projectat per Francesc de Paula Nebot, en un estil eclctic proper al moviment Beaux-Arts francs i inspirat en el de l'pera de Pars. En la luxosa decoraci participaren artesans com Fernndez Casals, Gonal Batlle i Torra Pasan. Les obres costaren quatre milions i mig de pesetes de l'poca. Originalment, tenia 1.815 butaques, distribudes en tres nivells: platea i dos pisos en forma de mitja ferradura, amb 50 llotges al voltant de la platea. Durant la Guerra Civil, un dels bombardeigs de 1937, que va afectar les cases venes, el va posar en perill. Actualment, t capacitat per a 1.689 persones.

La faana, monumental, presenta un porxo amb corbatura convexa amb grans columnes, i est flanquejada per dues torres neo-barroques i escultures de Pere Ricart. L'edifici est coronat per una cpula: l'espai entre la cpula i el sostre de la sala estava destinat a fer-hi un casino que mai no s'hi install. A la cpula van tenir-hi estatge diverses entitats, al llarg del temps.

Histria.
El 1919, Josep Sol i Guardiola, Victori Saludes i el marqus de l'Argentera van constituir la societat "Metropolitana S.A." per tal de construir "un cinematgrafo suntuoso" que fos el local ms elegant de la ciutat i que tamb pogus allotjar-hi espectacles d'altres tipus.

Va obrir el 10 d'octubre de 1923 amb La cancin de Pars amb Maurice Chevalier. Els primers anys, de 1924 fins a 1939, va ser una de les sales de la Paramount Pictures, de qui era l'aparador a Barcelona. S'hi presentaren grans pellcules, entre elles: La caravana del Oregn (1923), Los diez mandamientos de Cecil B. DeMille (1923), Los nibelungos de Fritz Lang (1924), Amanecer de Friedrich Wilhelm Murnau (1927), El demonio y la carne amb Greta Garbo, El sptimo cielo, i les pellcules de Lon Chaney, Buster Keaton, Gloria Swanson, John Barrymore, etc. Les projeccions de pellcules mudes s'acompanyaven amb una orquestra de 28 msics, dirigits per Cumellas Ribot i, ms tard, per Blai Net.

El 1930 s'hi va projectar (durant cinc mesos i mig!) El desfile del amor, un dels grans xits de la histria de la sala. El cinema sonor s'impos i s'hi alternaren els grans ttols estrangers amb les millors pellcules espanyoles. Desprs de la Guerra Civil, reinici la seva programaci el 8 d'octubre de 1939 amb Carmen la de Triana, de Florin Rey.

De 1939 a 1941 va ser propietat de Ufilms i des de llavor l'explot Cines y Espectculos S.A. El 1958 el va adquirir la famlia Bala, que n's encara la propietria. Encara avui t una nica sala, gran, amb una sola pantalla, on es projecten grans pellcules d'estrena.

A un edifici proper hi ha una sala annexa, ms petita, que porta el nom de Club Coliseum.

Altres activitats.
Per les seves caracterstiques, tamb s'hi han ofert representacions teatrals: teatre, pera, sarsuela, ballet, recitals, etc. L'Orquestra Pau Casals va fer-hi alguns concerts el 1925. El Club Junior hi va representar les peres: Il barbiere di Siviglia de Giovanni Paisiello (1935 i 1944) i I quattro rusteghi d'Ermanno Wolf-Ferrari (1955). El 1956 hi va estrenar, poc desprs de l'estrena absoluta, Il ritorno di Don Pedro, pera de Hans Erismann, feta amb la msica que Mozart havia fet per a les seves obres inacabades Lo sposo deluso i L'oca del Cairo. Tamb s'hi han fet Hansel und Gretel d'Engelbert Humperdinck (1947), Madame Butterfly, Tosca i Rigoletto (1941) i La nvia venuda de Bedrich Smetana. S'hi han fet obres de teatre com Dulcinea, El baile en Palacio o Mujeres. 

El 21 d'abril de 1942 hi va tenir lloc l'estrena absoluta de l'opereta Black, el payaso de Pablo Sorozbal. El 17 de juny de 1943 s'hi va fer l'pera La venta de los gatos de Josep Serrano, estrenada a Valncia l'abril anterior.

El 1969, Joan Manuel Serrat hi present el seu disc dedicat a Antonio Machado en una srie de dotze recitals (el 2000 hi torn per a presentar-hi Cansiones).

El 1936 el Foment de les Arts Decoratives va establir la seva seu a la cpula de l'edifici, que hi va installar el primer Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Tamb van fer-s'hi muntatges de l'Escola d'Art Dramtic Adri Gual, dirigits per Ricard Salvat: s'hi van estrenar El desert dels dies (1960) i Dos quarts de cinc de Maria Aurlia Capmany, Gran ginyol de Joan Brossa (1962), .

A la pellcula Vida en sombras , dirigida per en 1948 per Lloren Llobet Grcia, el protagonista viu al davant del Coliseum, que hi apareix sovint, tant per dintre com per fora.

Bibliografia.
 Jordi Torras. "El Coliseum" (Viaje sentimenal por los cines de Barcelona). La vanguardia (6, 13, 20 y 27 de julio de 1975).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391331" title="Centuri" nonfiltered="1105" processed="1099" dbindex="151116">

Centuri (en cors Centuri) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 229 habitants. Forma part de la comarca natural de Cap Cors.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Leonetto Cipriani;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391335" title="Du de la Terra" nonfiltered="1106" processed="1100" dbindex="151117">
El Du de la Terra ( , Kami, Du) es un personatge de Bola de Drac. Personatge que t com ajudant el Sr. Popo. Viu al Palau de Du, per sobre de la Torre Sagrada d'en Karin. 

Origen.

El nameki anomenat Katattsu enviaria el seu fill a la Terra. Un dia ja adult, voldria esdevenir Du i succeir-lo en el tron celeste, per abans ha d'expulsar la seva part malvada del qual en neix en Cor Petit, Gran Rei dels Dimonis. Aix ja alliberat de la seva part malvada, ja esdev Du de la Terra.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391336" title="Ersa" nonfiltered="1107" processed="1101" dbindex="151118">

Ersa (en cors Ersa) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2005 tenia 135 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .

 Antoniu Bonifaziu (1865-1933), escriptor en cors;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391339" title="Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="1108" processed="1102" dbindex="151119">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es realitz una competici en hoquei sobre herba en categoria masculina entre els dies 11 i 23 d'octubre de 1964.

Comits participants.
Participaren un total de 226 jugadors d'hoqui de 15 comits nacionals diferents:


;
;
;
 Canad;
 Espanya;

 Hong Kong;
;
;
;
;

;
;
;
;
 Rhodsia del Nord;


Resum de medalles.


Medaller.


Resultats.
Primera ronda.
Grup A;




 Pakistan derrota Austrlia 2-1;
 Pakistan derrota Kenya 5-2;
 Pakistan derrota Jap 1-0;
 Pakistan derrota Regne Unit 1-0;
 Pakistan derrota Rhodsia 6-0;
 Pakistan derrota Nova Zelanda 2-0;
 Kenya derrota Austrlia 1-0;
 Austrlia derrota Jap 3-1;
 Austrlia derrota Regne Unit 7-0;
 Austrlia derrota Rhodsia 3-0;
 Austrlia derrota Nova Zelanda 2-1;

 Jap derrota Kenya 2-0;
 Kenya derrota Regne Unit 1-0;
 Kenya empata Rhodsia 0-0;
 Kenya derrota Nova Zelanda 3-2;
 Regne Unit derrota Jap 1-0;
 Jap derrota Rhodsia 2-1;
 Jap derrota Nova Zelanda 1-0;
 Regne Unit derrota Rhodsia 4-1;
 Nova Zelanda derrota Regne Unit 2-0;
 Rhodsia derrota Nova Zelanda 2-1;


Grup B;




 ndia empata Espanya 1-1;
 ndia empata Alemanya 1-1;
 ndia derrota Pasos Baixos 2-1;
 ndia derrota Malisia 3-1;
 ndia derrota Blgica 2-0;
 ndia derrota Canad 3-0;
 ndia derrota Hong Kong 6-0;
 Espanya empata Alemanya 1-1;
 Espanya empata Pasos Baixos1-1;
 Espanya derrota Malisia 3-0;
 Espanya derrota Blgica 3-0;
 Espanya derrota Canad 3-0;
 Espanya derrota Hong Kong 4-0;
 Alemanya derrota Pasos Baixos 1-0;

 Alemanya empata Malisia 0-0;
 Alemanya empata Blgica 0-0;
 Alemanya derrota Canad 5-1;
 Alemanya empata Hong Kong 1-1;
 Pasos Baixos derrota Malisia 2-0;
 Pasos Baixos derrota Blgica 4-0;
 Pasos Baixos derrota Canad 5-0;
 Pasos Baixos derrota Hong Kong 7-0;
 Malisia empata Blgica 3-3;
 Malisia derrota Canad 3-1;
 Malisia derrota Hong Kong 4-1;
 Blgica derrota Canad 5-1;
 Blgica derrota Hong Kong 2-0;
 Canad derrota Hong Kong 2-1;


Semifinals.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hoquei sobre herba 1964;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391342" title="John Coolidge Adams" nonfiltered="1109" processed="1103" dbindex="151120">
John  Coolidge  Adams (Worcester, Massachusetts, 15 de febrer de 1947) s un compositor i director d orquestra nord-americ.

Adams s un dels msics ms conegut i ms sovint interpretat dels Estats Units. La seva creativitat avarca una ampla gamma de mitjans: obres orquestrals, pera,  vdeo, films i dansa, aix com msica electrnica i instrumental. Composicions seves com Harmonium, Harmonielehre, Shaker Loops y The Chairman Dances estan entre les ms conegudes i freqentment interpretades de la msica contempornia americana. En aquestes obres ha portat el minimalisme a un terreny nou i fresc, caracteritzat per les sonoritats lluminoses i per un fort i dramtic apropament a les formes musicals.

El primer record musical de John Adams s d estar assentat en la sala d estar de ca seva de New England escoltant enregistraments. Com encertadament ha observat  vaig crixer en una casa on Benny Goodman i Mozart no restaven separats . 

Quatre dcades ms endavant, segueix sent aquesta obertura a cada varietat de msica  americana i europea, vella i nova, art  elevat  o pop  vulgar - el que fa que les composicions de John Adams siguin diferents. Com Andrew Porter escriv al <<The New Yorker>>, Adams s el creador d un nou llenguatge, flexible, capa de produir obres de gran escala atractives i formalment fortes. La seva s una msica (...) meravellosa. <<Le Monde>> diu que llur msica...dna la impressi d una llibertat redescoberta, d una porta oberta que deixa entrar l aire fresc en grans rfegues.

La seva msica ha desenvolupat un paper decisiu en donar la volta a la corrent esttica terica del modernisme europeu i conduir a la msica vers un nou llenguatge ms expressiu, propi del Nou Mn.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391345" title="Luri" nonfiltered="1110" processed="1104" dbindex="151121">

Luri (en cors Luri) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 749 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391346" title="Meria" nonfiltered="1111" processed="1105" dbindex="151122">

Meria (en cors Meria) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 85 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391351" title="Morsiglia" nonfiltered="1112" processed="1106" dbindex="151123">

Morsiglia (en cors Mursiglia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 123 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391354" title="Pino" nonfiltered="1113" processed="1107" dbindex="151124">

Pino (en cors Pinu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 150 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391356" title="Puig de Calmelles" nonfiltered="1114" processed="1108" dbindex="151125">


El Puig de Calmelles s una muntanya que est situada a ponent del terme municipal de La Jonquera, a l'Alt Empord. Fa frontera amb Frana. Al capdamunt d'aquesta muntanya hi trobem un vrtex geodsic de l'Institut Geogrfic Nacional. 

Enlla extern.
Informaci del vrtex geodsic de l'Institut Geogrfic Nacional;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391360" title="Cim del Mont-roig (Darnius)" nonfiltered="1115" processed="1109" dbindex="151126">


El Cim del Mont-roig s una muntanya que est situada al terme municipal de Darnius, a l'Alt Empord. Al capdamunt d'aquesta muntanya hi trobem les restes d'un castell medieval, que va ser usat fins la Guerra Gran aix com un vrtex geodsic de l'Institut Geogrfic Nacional. 

Enlla extern.
Informaci del vrtex geodsic de l'Institut Geogrfic Nacional;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391361" title="Rogliano" nonfiltered="1116" processed="1110" dbindex="151127">

Rogliano (en cors Ruglianu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 458 habitants.

 Demografia .

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391364" title="Segell de Luter" nonfiltered="1117" processed="1111" dbindex="151128">

El Segell o Rosa de Luter s un smbol mpliament reconegut de el Luteranisme mundial, va ser dissenyat pel propi Mart Luter durant la seua permanncia en la fortalesa de Coburg, mentre es desenvolupava la Dieta d'Augsburg (1530). Luter va escriure una detallada descripci i interpretaci d'aquest segell perqu el seu amic Lazarus Spengler li dibuixara un esbs preliminar. Luter ho va veure com un compendi o expressi de la seua teologia i la seua fe, ho va utilitzar des de llavors per a segellar la seua correspondncia.


La primera cosa que mostra el meu escut s una creu negra dins d'un cor, perqu em recorde que la fe en Crist crucificat ens salva. "Doncs amb el cor l'home creu per a salut.";

Ara b, encara que la creu s negra, mortific i amb intenci que cause dolor, no canvia, no obstant aix, el color del cor, no destrueix la naturalesa, a s, no mata, sin que es mant viu.

"Perqu el just per la fe viur", per la fe en el Salvador.

Per aquest cor apareix fix sobre el centre d'una rosa blanca, per a mostrar que la fe produeix alegria, consol i pau. La rosa s blanca, no roja, perqu el blanc s el color ideal de tots els ngels i esperits.

Aquesta rosa, a ms, est fixa sobre un fons blau celeste per a indicar que tal goig de la fe en l'esperit s noms senyal i principi de goig celestial per vindre, com es t i anticipa per l'esperana, encara que no revelat encara. I al voltant d'aqueix fons hi ha un anell aureo, per a indicar que tal benaurana en el cel no t fi. I s ms preciosa que tots els gaudis i tresors, ja que l'or s el millor i ms precis metall.

Crist, el nostre estimat Senyor, (ens) donar grcia per a la vida eterna.

Amn.

Martn Luter;

Aquesta carta de Luter a Lazarus Spengler, datada de 8 de juliol de 1530, apareix en diverses fonts, com l'Edici Weimar de les Obres de Luter (Briefe Vol. 5:444f) o l'edici anglesa de les obres de Luter (Luther's Works: American Edition, Vol. 49:356-359).

Luter va informar tamb a Felipe Melanchthon, el 15 de setembre de 1530, que el prncep elector ho havia visitat personalment en la fortalesa de Coburgo i li havia regalat un anell amb segell, probablement amb aquesta nova Rosa de Luter.

 Controvrsia .
No obstant aix, alguns autors han volgut relacionar la Rosa de Luter amb els Rosacruces (per exemple, en la Revista esotrica Regnabit, gener de 1925, article de Charbonneau-Lassay, "A proposit de la rose emblmatique de Martin Luther"), referent a aix, s important assenyalar que Luter desconeixia completament la simbologia ocultista associada a la rosa i a la creu, histricament el rosacrucisme apareix recin en el segle XVII.

 Enllaos externs .
http://www.luteranos.cl/documentos/escudo-luterano.html;
http://www.zap.cl/ilv/escudo_lutero.html;
http://www.ielpa.org/newellogog.htm;
http://www.euskalnet.net/graal/el.htm;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391365" title="Judo als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="1118" processed="1112" dbindex="151129">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es deisputaren 4 proves de judo, sent la primera vegada que aquest esport formava part del programa olmpic. La competici, nicament oberta a la categoria masculina, es disput el dia 20 d'octubre de 1964 al Nippon Budokan.

Comits participants.
Participeren un total de 72 judoques de 27 comits nacionals diferents.



  (4);
  (3);
  (4);
  (3);
  (1);
  Canad (1);
  (4);
  (2);
  (5);

  (4);
  (4);
  (1);
  (2);
  (4);
  (1);
  (3);
  (4);
  (1);

  (1);
  (4);
  Repblica de la Xina (4);
  (1);
  (3);
  (1);
  (3);
  (1);
  Vietnam (3);


Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Judo 1964;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391368" title="Tomino" nonfiltered="1119" processed="1113" dbindex="151130">

Tomino (en cors Tominu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 186 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391372" title="Castell de Mont-roig" nonfiltered="1120" processed="1114" dbindex="151131">

El Castell de Mont-roig est situat al cim del mateix nom a 296 metres sobre el nivell del mar, al terme municipal de Darnius. Segons la llegenda el nom prov de la sang de la dama del castell i el seu amant, que foren assassinats pel marit d'ella en un atac de gelosia. Ara b, el nom segurament prov del fet que el terreny argils dna tonalitats vermelloses tant a la muntanya com a les parets del castell, que aprofiten aquest material. El castell s visible des de molts punts de la contrada. 

Est documentat el 1070 i ha estat contnuament reformat a causa de les diverses guerres en les quals s'ha vist involucrat. En la darrera que va participar fou la Guerra Gran, quan fou destrut i abandonat. 

S'hi pot accedir des de la pista forestal que comunica Darnius i Biure i acabar de pujar-hi a peu. 

Enlla extern.
Informaci al web de Salines-Bassegoda;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391373" title="Cementiri de la Magdalena" nonfiltered="1121" processed="1115" dbindex="151132">
El cementiri de la Magdalena (en francs cimetire de la Madeleine) s un cementiri parisenc (avui desaparegut) on han estat dipositats els cossos de les persones guillotinades place de la Rvolution (actual place de la Concorde) al 8 districte:

Llista de les personalitats inhumades.

 Llus XVI (21 de gener de 1793). Les seves restes van ser traslladades a la baslica Saint-Denis el 21 de gener de 1814.
 Maria Antonieta (16 d'octubre de 1793). Les seves restes van ser traslladades a la baslica Saint-Denis el 21 de gener de 1814.
 Charlotte Corday  (18 de juliol de 1793).
 Els vint-i-dos Girondins guillotinats el 10 de Brumari any II:
 Charles-Louis Antiboul;
 Jacques Boilleau;
 Jean-Baptiste Boyer-Fonfrde;
 Jacques-Pierre Brissot;
 Jean-Louis Carra;
 Gaspard-Sverin Duchastel;
 Jean-Franois Ducos;
 Charles lonor Dufriche-Valaz;
 Jean Duprat;
 Claude Fauchet;
 Jean-Franois Martin Gardien;
 Armand Gensonn;
 Jacques Lacaze;
 Marc David Lasource;
 Claude Romain Lauze de Perret;
 Pierre Lehardy;
 Benot Lesterpt-Beauvais;
 Jacques Pierre Agricol Mainvielle;
 Charles-Alexis Brlart, marqus de Sillery;
 Pierre-Victurnien Vergniaud;
 Louis-Franois-Sbastien Viger;
 Madame Roland (8 novembre de 1793).
 La comtessa Jeanne du Barry (favorita de Llus XV, morta el 8 de desembre de 1793).
 Olympe de Gouges (3 novembre de 1793).
 Els guardes sussos morts al palais des Tuileries el 10 d'agost de 1792.
 Antoine Charles Augustin d'Allonville mort al palais des Tuileries el 10 d'agost de 1792.
 Antoine-Nicolas Collier, general Comte de la Marlire, condemnat a mort pel tribunal revolucionari el 26 de novembre de 1793 (6 Frimari any II).

El cementiri desprs de 1793.

Descloseaux, un ve del cementiri de la Magdalena, va comprar el tros de terra. Havent estat testimoni de les inhumacions que s'hi van fer, havia circumscrit l'indret exacte on descansaven els cossos i havia envoltat el quadrat d'un bedollar amb salzes ploraners i xiprers, amb la preocupaci de salvaguardar les despulles de la parella reial i de les altres vctimes que hi eren inhumades.

Aquest cementiri fou desafectat el mar de 1794.

La Capella expiatria.

Avui, lsquare Louis XVI, situada al vuit districte de Pars, rue Pasquier. Durant la Restauraci, Llus XVIII feu erigir a l'emplaament del cementiri de la Magdalena una capella expiatria per Pierre-Franois-Lonard Fontaine.

Fonts.

 ViaMichelin,  chapelle expiatoire Louis XVI .;
 Monuments Nationaux,  chapelle expiatoire Louis XVI .;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391375" title="Rafel Oleo Quadrado" nonfiltered="1122" processed="1116" dbindex="151133">
Rafel Oleo Quadrado (Ciutadella, 1806 - Ciutadella, 1879) fou un farmacutic que va destacar per fer un important herbari local. L'any 1859 va publicar al Droguero Farmacutico, diari de Valladolid, un Catleg per famlies de les plantes recollides a l'illa de Menorca, seguit d'una interessant ressenya topogrfica i climatolgica de l'illa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391378" title="Dieta de Worms" nonfiltered="1123" processed="1117" dbindex="151134">


La Dieta de Worms de 1521 (en alemany: Wormser Reichstag) va ser una assemblea dels prnceps de el Sacre Imperi Romanogermnic. Es va desenvolupar en Worms, Alemanya, de el 28 de gener a el 25 de maig de 1521. Va ser presidida pel recent emperador, Carles V.

No confondre amb el Concordat de Worms (1122, que va posar fi a la querella de les investidures).

L'aspecte histricament ms rellevant de la dieta va ser l'audici de Mart Luter, convocat per a retractar-se de les seues tesis. Del 16 al 18 d'abril Luter va parlar davant de l'assemblea per, en comptes d'abjurar, va defensar amb energia la seua Reforma protestant.

L'any precedent, el papa Len X, havia ems la butlla "Exsurge Domine", requerint que Luter es retractara de 41 de les 95 tesis que criticaven l'Esglsia. Luter va ser convocat per l'Emperador per a comparixer davant de la Dieta Imperial. El prncep Federico III, elector de Sajonia, va obtenir un acord pel qual si Luter es presentava li seria concedit un salvoconducte segur des d'i fins al lloc de la trobada. Tal garantia era essencial desprs del tracte rebut per Jan Hus, que va ser processat i ajusticiat en el Concili de Constana de 1415, a pesar que tenia un salvoconducte.

La Defensa de Luter.
Trobant-se enfront de la Dieta reunida, Luter va fer un nombre de declaracions en el seu defensa que serien clebres. Va admetre l'autoria dels escrits que duien el seu nom, per va rebutjar d'abjurar dels seus ensenyaments. Va sostenir que no podria desistir almenys que no estiguera convenut a fer-lo.

Luter va argumentar:
Almenys que no estiga convenut de testimoniatges de les escriptures o de raons evidents - ja que no confie en el Papa, ni en el seu Concili, ats que ells han errat contnuament i s'han contradit a si mateixos - Em mantinc ferm en les escriptures per mi adoptades, i la meua conscincia s presonera de la paraula de Du, i no puc ni vull revocar cap, veient que no s segur o just actuar contra la conscincia. Du m'ajuda. Amn.

Aquesta argumentaci copejava al cor dels ensenyaments de l'Esglsia Catlica Romana, segons les quals l'Esglsia s pilar i fonament de la veritat, i el dipsit de la fe. No s'acceptava cap contradicci formal (axiomticament l'Esglsia no pot contradir-se mai a si mateixa), i s'insistia que Lutero errava a l'intentar seguir noms les Sagrades Escriptures, que segons la doctrina catlica sn noms una part de la revelaci divina, juntament amb la Sagrada Tradici, i noms sn interpretables seguint les directrius de el Magisteri de l'Esglsia.

Edicte de Worms.
L'anunci papal de la Dieta va redactar i va proposar les violentes denncies manifestes en l'Edicte de Worms, promulgat el 25 de maig. Aquest declarava a Luter menge un bandit i va prohibir la lectura i possessi dels seus escrits. Permetia a qualsevol matar a Luter sense patir conseqncies penals. L'edicte va ser un acte que va provocar agitaci fins i tot en els ms moderats, i en particular en Erasme de Rotterdam.

No obstant aix l'acord que garantia a Luter un retorn segur, es va incloure que Luter seria prompte arrestat i castigat. Per a protegir-lo d'aquesta destinaci, el prncep Federico ho va capturar en el cam a casa i ho va amagar en el Castell de Wartburg. Durant aquest perode, en Wartburg, Luter va iniciar la seua traducci de la Bblia a l'Alemany.

Quan per fi Luter va eixir del seu refugi, l'emperador estava preocupat per qestions militars, i a causa del creixent suport pblic a favor de Luter entre les poblacions alemanyes, l'edicte de Worms no va arribar a ser mai obet. Luter va continuar amb la reforma fins a la seua mort, en l'any 1546.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391379" title="Francesc Hernndez Sanz" nonfiltered="1124" processed="1118" dbindex="151135">
Francesc Hernndez Sanz (Ma, 1863 - Ma 1949) fou un home polifactic, destaca com historiador, arqueleg, dibuixant i arxiver.

Realitza una gran labor docent, d investigaci, i de conservaci i protecci del patrimoni menorqu. Professionalment exerceix de professor de dibuix, de conservador del Museu Municipal i de cronista-arxiver, i desenvolupa una gran feina d investigaci histrica, que combina a la perfecci amb la de dibuixant. A ms, participa i promou empreses socials i culturals, entre les quals destaquen la direcci de la Revista de Menorca i la labor consular dels Pasos Baixos. Per les diferents tasques que realitza, s objecte de mltiples distincions i nomenaments.
 
Mor a Ma el mes de mar de 1949. Amb motiu del 50 aniversari del seu decs, el 1999 es declara Any Hernndez Sanz i s organitza un ampli programa d activitats en la seva memria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391380" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="1125" processed="1119" dbindex="151136">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es disputaren 16 proves de lluita, totes elles en categoria masculina. Es realitzaren vuit proves en lluita lliure i vuit proves ms en lluita grecoromana entre els dies 11 i 19 d'octubre de 1964.

Participaren 275 lluitadors de 42 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Lluita grecoromana.


Lluita lliure.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Lluita 1964;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391384" title="Joan Hernndez Mora" nonfiltered="1126" processed="1120" dbindex="151137">

Joan Hernndez Mora (Ma, 1902 - Madrid, 1984). Llicenciat en Histria i en Dret.

Del seu pare, Francesc Hernndez Sanz, hereta l'inters per la histria i, en general, per tot all relacionat amb l'illa de Menorca. Exerceix com a professor a l'institut de batxillerat de Ma, a excepci d'uns anys d'inhabilitaci acadmica i d'una breu estada a l'institut d'Eivissa. Des de molt jove, es lliura a una intensa activitat cultural: ateneista, periodista, activista a favor de la llengua catalana i investigador histric. Aquesta ltima faceta, encaminada ms a la preparaci i assessorament d'estudiants i investigadors que a la publicaci del seu saber.

Desprs de cinquanta anys dedicats a la docncia oficial i extraacadmica, Joan Hernndez Mora mor a Madrid l'any 1984, als pocs dies d'haver rebut de mans de l'alcalde de Ma la Medalla d'Or de la Ciutat, en reconeixement a la seva tasca menorquinista.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391385" title="Eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1982" nonfiltered="1127" processed="1121" dbindex="151138">
Eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1982 se celebraren el 8 d'agost i foren les primeres eleccions a l'Assemblea de Crsega desprs de l'aprovaci de l'estatut particular. De 200.885 inscrits van votar 136.063, amb una abstenci del 31,47 %. Venc la dreta progovernamental, per els nacionalistes moderats corsos van obtenir representaci per primer cop. Els 61 escons de l'Assemblea es repartiren:



Fou escollit president de l'Assemblea un candidat de comproms, Prosper Alfonsi, fins que el 1984 fou substitut per Jean-Paul de Rocca-Serra.

 Referncies .
 Ghjacumu Thiers, Aureli Argem i Roca; Jordi Baeres Dossier Crsega Altres Nacions nm 6  1984;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391393" title="Jos Ignacio Zalda Urdanavia" nonfiltered="1128" processed="1122" dbindex="151139">
Jos Ignacio Zalda Urdanavia, conegut al mn del futbol com a Zalda, va ser un futbolista basc nascut el 15 de desembre del 1941 a Elizondo (Navarra).

Va debutar a Primera Divisi amb el Real Valladolid el 17 de gener del 1960 a Elx. Posteriorment, va jugar des de la temporada 1960/61 fins la 1969/70 al Futbol Club Barcelona. Va acabar la seva carrera professional jugant amb el Centre d'Esports Sabadell la temporada Primera divisi espanyola 1971/72.

Davanter, va destacar per la seva facilitat golejadora i amb 107 gols en partits oficials, s el 13 mxim golejador en la histria del FC Barcelona.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera Divisi - LFP ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391394" title="U Sampetracciu" nonfiltered="1129" processed="1123" dbindex="151140">
U Sampetracciu s el pseudnim de l'escriptor cors Ghjanettu Notini (Santo-Pietro-di-Venaco, 1890 - Corte, 1983). Treball com a periodista i va escriure les primeres obres de teatre en cors modern. Va publicar algunes poesies i peces de teatre a la revista A Muvra. Tamb ha collaborat a A Tramuntana, a Baretta Misgia i a U Muntese.

 Obres .
 I succesi di Natale Zuccone (1927);
 A pulitica (1928);
 Arcanghjula (1930) ;
 U bascigli di Fiffina (1932);
 Una veghja c Barbarismi (1934);
 Salvemu u dialettu ! (1934);
 Dichjarazioni d amore (1934);
 Scartafacci muntagnoli (1968);

 Referncia .
  Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391400" title="Resoluci de pantalla" nonfiltered="1130" processed="1124" dbindex="151141">
La resoluci de pantalla o definici de pantalla es la capacitat que t un sistema visual de comunicacions (com la televisi) per mostrar la mxima freqncia espacial (nmero de cicles por unitat de longitud donada una direcci).  Se sol parlar de resoluci horitzontal y resoluci vertical.

La resoluci de pantalla es mesura en cicles per unitat de longitud, generalment en cicles per amplada d imatge (cpw) o en cicles per alada d imatge (cph). En el cas de TV la definici vertical se sol mesurar en lnees (on una lnea equival aproximadament a un cicle).



En televisi la definici vertical (Dv) depn del factor de Kell i es calcula com: 


Mentres que la definici horitzontal depn del temps de lnea y del ample de banda:


Si es requereix tenir la mateixa definici vertical i hortizontal, es a dir per a aconseguir pixels quadrats, s ha de complir . Per exemple per a una relaci d aspecte 4:3, per aconseguir que ambds definicions (vertical i horitzontal) siguin iguals s ha de complir que .

Exemples de resolucions .

Resolucions en teledifusi digital.

Amb l'aparici de la televisi digital han aparegut nous termes relatius a la resoluci que contribueixen a definir millor el sistema. La resoluci espacial queda definida pel producte de les lnies actives per quadre per els pxels actius per lnia. Per a una imatge de HDTV de 1.080 lnies actives i 1.920 pxels per lnia la resoluci espacial ser de 2.073.600 pxels. Ara b, si la imatge es d'exploraci entrellaada, tenint en compte un factor de Kell de 0,7, la resoluci espacial que percebr l'espectador ser de 1.451.520 pxels. Per una imatge de HDTV de 720 lnees actives i 1.280 pxels per lnea, la resoluci espacial ser de 921.600 pxels. Si aquesta imatge s'explora en mode progressiu la resoluci que es percebr, prenent un factor de Kell de 0,9 ser de 829.440 pxels. Aix significa que la imatge de HDTV de 1.451.520 pxels ofereix una resoluci espacial superior al 75% en comparaci amb una imatge de HDTV de 829.400 pxels. Pel moment, no existeixen sistemes visualitzadors de HDTV per 1.451.520 pxels a un preu assequible i degut a aix, aquesta elevada resoluci tan sols est destinada per quedar implantada en sales professionals. Per al mercat domstic la resoluci espacial de 829.400 pxels s la ms idnia, doncs n'existeixen visualitzadors a preu assequible.

En televisi digital tamb s ha de tenir en consideraci la resoluci temporal, un terme que no existeix en fotografia ja que es visualitzen imatges esttiques, es a dir, detingudes en temps. La resoluci temporal es la capacitat de resoldre imatges en moviment donant una sensaci de moviment continu. Un estndard t major resoluci temporal quan major sigui la seva freqncia d exploraci. Aix per exemple, un estndard explorat a 25 quadres per segon t menys resoluci temporal que un de 60 quadres per segon. 

Resoluci informtica.

La industria informtica, a diferncia de la industria teledifusora, es recolza en sistemes tancats, on cada fabricant  dissenya el sistema que millor s adapata a les seves necessitats tcniques i econmiques. Per aquesta circumstncia s ha desenvolupat una gran diversitat de sistemes. A ms, la industria informtica, que es recolza en sistemes digitals, utilitza el terme de resoluci vertical per a definir el nmero de lnees actives i el terme de resoluci horitzontal per al nmero d elements elementals (pxels per lnia).
En la taula segent es mostren les caracterstiques bsiques de diferents targetes grfiques. 



Es pot apreciar que la resoluci espacial, tenint en consideraci la relaci d aspecte, es idntica, tant en sentit horitzontal com en vertical. Totes les imatges informtiques son de resoluci progressiva i en aquestes condicions el factor de Kell es de 0,9. Per tant, per a una imatge XGA la resoluci vertical que percep l espectador es de 0,9768, es a dir, 691,2 lnees (690 lnees aproximadament). Per tant, si aquest espectador la compara amb una bona imatge PAL (400 lnees) aprecia una notable diferencia, ja que la imatge XGA ofereix una resoluci d un 72,5% superior a la imatge PAL.

Referncies.

 Resoluciones en teledifusin digital y factor de Kell ;

Vegeu tamb .
 Sistema visual hum;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391402" title="Sebastianu Dalzeto" nonfiltered="1131" processed="1125" dbindex="151142">
Sebastianu Dalzeto (Sbastien Nicolai, Bastia, 1875 - Ville-di-Pietrabugno, 1963) fou un escriptor cors. Va servir a l'Armada Francesa i fou molts anys funcionari colonial. Se'l considera autor de les primeres novelles modernes de la literatura corsa, on retrata l'ascens social a la ciutat de Bastia.

 Obres .
 Pesciu Anguilla, (rumanzu bastiese), 1930;
 La Sposata, 1933;
 Filidatu e Filimonda, 1963;

 Enllaos externs .
  Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391406" title="Maistrale" nonfiltered="1132" processed="1126" dbindex="151143">
Maistrale s el sobrenom de l'escriptor cors Dumenicu Antone Versini (Marignana, 1872 - Ajaccio, 1950). Important poeta, va prendre el seu sobrenom en honor de l'autor occit Frederic Mistral. Fou un dels fundadors amb Petru Rocca de la revista A Muvra el 1928 i collabor amb el Partit Cors d'Acci.

 Obres .
 Canzone corse - Una Ciucciata, cumidiola (1922);
 A Letia, San Roccu  San Martinu (1923);
 Risa  Canti;
 Una prucissione in Soccia (1924);
 L'Appitittu di Calabraga (1925);
 A cumuna di Parapiglia;
 Lettare  Lumbrigone (1926);
 E Canzone di Maistrale (1926);
 A Corsica paese per paese (1928);

 Enllaos externs .
  Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391413" title="Identificador de procs" nonfiltered="1133" processed="1127" dbindex="151144">
En informtica, l'identificador de procs (tamb conegut com ID de procs o PID, de l'angls Process Identifier) s un numero utilitzat pel nucli d'alguns sistemes operatius com UNIX (o sistemes Unix-like) , Mac OS X o Windows NT amb l'objectiu d'identificar de forma unvoca un procs.

En sistemes operatius unix-like, l'identificador de procs d'un procs nou (procs fill) creat a partir d'un altre procs (procs pare) s el valor retornat per la crida de sistema fork.

El PID pot ser passat a funcions de control de processos com waitpid() o kill() per tal de realitzar accions en el procs identificat pel PID. 

En sistemes operatius que disposen del sistema de fitxers procfs, tota la informaci d'un procs es pot trobar a la carpeta /proc/pid/.

En sistemes operatius unix-like, hi ha dos processos que tenen identificadors de procs especials:

Swapper o sched: T el PID 0, i s el responsable de la Paginaci i actualment s normalment part del nucli del sistema operatiu i no pas un procs ms de l'espai d'usuari. ;
init: T el PID 1 i s el responsable de l'inici i l'apagada del sistema. s tracta per tant del primer procs a executar-se durant l'arrancada del sistema. ;

En sistemes operatius unix-like, els identificadors de procs normalment s'ordenen de forma seqencial, comenant per cero i augmentant de un en un fins a un valor mxim que depn de cada sistema operatiu. Quan s'assoleix aquest lmit, la compte torna a comenar per aquest cop saltant els identificadors de procs que encara estan assignats a processos. Aquest mtode es considerat poc segur segons algunes fonts. 

Referncies.




2. PiD

Vegeu tamb.

Comanda UNIX ps;
Procs;
Bloc de control de procs;
Gesti de processos;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391414" title="?" nonfiltered="1134" processed="1128" dbindex="151145">
La   s una lletra de l'alfabet turc, que s una variant de l'alfabet llat. L'alfabet turc inclou dues versions diferents de la lletra I, un amb el punt i l'altre sense.

I o   s la lletra que descriu el so vocal (//). Ni la majscula ni la minscula tenen cap punt.

  o i s la lletra que descriu el so vocal (/i/). Tant la majscula com la minscula tenen el punt.

Exemples:
 stanbul // (comena amb un so i, no una I).
 Diyarbak r // (la primera i l'ltima vocals s'escriuen i es pronuncien diferent);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391415" title="Dumenicantone Geronimi" nonfiltered="1135" processed="1129" dbindex="151146">
Dumenicantone Geronimi (1932) s un gramtic i escriptor cors. El 1974 va fundar la revista Rugiru amb Rinatu Coti i Ghjacumu Thiers, considerada vital per al segon renaixement de la literatura corsa, ja que canvi totalment els cnons de la poesia tradicional i va introduir reformes ortogrfiques. Ha tradut al cors obres de Samuel Beckett i altres autors

 Obres .
 Intricciate  cambiarine manual d'ortografia (amb Pasquale Marchetti 1971);
 Intantu (Esperant Godot);
  circ moglia (La petici de Matrimoni, d'Anton Txkhov, 1986) ;
 Literatura corsa oghje (1986);
 U Ruminzulaghju (teatre, 1990);

 Enllaos externs .
  Biografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391418" title="Proporcional integral derivatiu" nonfiltered="1136" processed="1130" dbindex="151147">
Un controlador PID s un mecanisme de control de realimentaci que s'utilitza en els sistemes de control industrials. El controlador PID actua sobre un actuador per corregir l'error entre un valor mesurat i un valor de referencia (consigna), mitjanant clculs matemtics. 
La frmula, que s programable, s una suma formada per tres parts: una de tipus Proporcional, una de tipus Integral, i una de tipus Derivatiu, i s'ajusten els valors de K_p; K_i i k_d per obtenir el valor desitjat en el procs de la manera ms rpida i precisa possible.



Hi ha mtodes diversos per a obtenir una primera aproximaci al valor de les constants que conv segons el cas.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391420" title="Vattelapesca" nonfiltered="1137" processed="1131" dbindex="151148">
Pietro Lucciana, ms conegut com Vattelapesca (Bastia, 1832 - 1909) fou un mestre i escriptor cors. Treball com a professor d'itali i alemany en un liceu de Bastia. Va fundar el primer grup literari cors, l Acadmia Cirnea, per tal de defensar el cors d'elements estrangers, aix com la revista literria en cors Cirno (1905-1908). va compondre ms de 40 comdies i sainets en cors.

 Obres .
 In campagna (1888);
 In cit (1888);
 U matrimoniu di Fiffina (1888);
 U trionfu di Vuffalevalle (1889);
 Dece anni dopu (1889);
 Cunversione (1890);
 E tribulazione di u sgi Filippu (1892);
 Un maritu per l'altru (1892);
 A Civittola (1892);
 Un scemu (1893);
 Vai  fatti leghje (1901);

 Enllaos externs .
 Biografia;

  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391427" title="Antoniu Bonifaziu" nonfiltered="1138" processed="1132" dbindex="151149">
Antoniu Bonifaziu, tamb conegut com Tiziu (Ersa, 1866 - Nia, 1933) fou un escriptor cors. Treball com a professor d'itali a l'ensenyament secundari. Va  compondre nombrosos estudis sobre Crsega i amb Paul Arrighi va editar l'almanac Annu Corsu.  El 1925 va composar una A prima grammatichella corsa, que ser bsica en la normalitzaci literria del cors d aquells anys. s autor de comdies i alguna poesia.

 Obres .
 E galline di Zia Mega. Scappa Scappa Tr quadretti (1923);
 All'urna (1923);
 U Scupatu (1923);
 Frutti d'imbernu (1924), poesia;
 A prima grammatichella corsa (1926);
 Prima di more;

 Enllaos externs .
  Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391428" title="Luis Maria Lpez Rekarte" nonfiltered="1139" processed="1133" dbindex="151150">
Luis Mara Lpez Rekarte (Mondragn, Guipscoa; 26 de mar de 1962), futbolista professional basc durant els anys 1980 i anys 1990. 

 Biografia . 
Lpez Rekarte va militar al llarg de la seva carrera en diversos equips de la Primera Divisi de la Lliga Espanyola com la Reial Societat, Futbol Club Barcelona i Deportivo de La Corunya. El seu lloc natural va ser el de lateral, que va ocupar en tots els equips en els quals va militar. En la seva carrera Rekarte va disputar 300 partits en la Primera Divisi de la Lliga Espanyola, va marcar 7 gols i va guanyar 1 ttol de Lliga, 3 de Copa del Rei i 1 Recopa d'Europa. 

Va formar part de la potent Reial Societat de mitjans de la dcada de 1980 i del Superdepor a principis dels 1990. En el Futbol Club Barcelona va passar ms aviat desapercebut. T un germ menor, Aitor Lpez Rekarte, que juga en el mateix lloc que ell i que tamb ha arribat a notorietat defensant la samarreta de la Reial Societat en la dcada de 1990 i 2000. 

Rebia el sobrenom de Bomba un sobrenom d'origen familiar que va heretar del seu pare, futbolista aficionat i que tamb rep el seu germ menor. 

 Inicis . 
Lpez Rekarte va nixer en la localitat guipuscoana de Mondragn un 26 de mar de 1962. Els seus primers passos com futbolista els va donar en l'equip juvenil de la vena localitat d'Aretxabaleta, d'on va ser fitxat per l'histric equip Deportivo Alavs de Vitria, amb el qual va debutar en la Segona divisi la temporada 1980-81 amb 18 anys d'edat. Lpez Rekarte es va mantenir cinc temporades en el club de Vitria. La seva etapa en l'Alabs va permetre al llavors jove jugador trobar-se en la cara menys amable del futbol. En aquests anys va viure el descens del club a la Segona divisi B en 1983 i els greus problemes econmics i esportius pels quals passava per aquell temps l'equip vitori. En 1985 amb 23 anys d'edat, Lpez Rekarte va tenir la seva gran oportunitat al ser fitxat per l'equip de la seva terra, la Reial Societat de Sant Sebasti. 

 Reial Societat . 
En la temporada del seu debut en la Reial Societat Lpez Rekarte es va fer amb un lloc titular en la saga realista. En les seves tres temporades com realista Rekarte va jugar 96 partits en Lliga i es va convertir en un baluard defensiu que a ms possea gran projecci en atac pujant la banda en arrencades explosives. La bona marxa de l'equip donostiarra en aquestes temporades va contribuir a donar renom al jugador que es va convertir en un jugador cotitzat i perseguit pels grans equips. Es pot dir que aquestes temporades van ser les millors a nivell individual del lateral basc. En 1987 va guanyar la Copa del Rei amb la Reial Societat i en 1988 va contribuir que el seu equip fos sotscampi de Lliga i de Copa. 1988 tamb va ser l'any del seu debut com jugador internacional i en el qual va disputar els seus nics 4 partits com internacional. Curiosament el seu ltim gran partit amb la Real va ser la final de Copa de la temporada 1987-1988 que el conjunt donostiarra va perdre (0-1) davant el FC Barcelona, el club pel qual fitxaria la temporada segent. Durant aquest perode va coincidir en la Real amb una gran generaci de futbolistes com Luis Arconada, Roberto Lpez Ufarte, Jos Mari Bakero, Jess Mari Zamora o Txiki Begiristain. 

 FC Barcelona . 
Luis Mara Lpez Rekarte va arribar al FC Barcelona al costat d'altres dos ex jugadors de la Reial Societat (Bakero i Txiki Begiristain), en l'estiu de 1988, en el mateix moment que arribava Johan Cruyff per a fer-se crrec de la banqueta blaugrana. Sempre es va comentar que els fitxatges dels tres jugadors bascos no els va sollicitar Cruyff, sin Javier Clemente, que en principi havia estat l'escollit pel president Nez per a dirigir a la plantilla barcelonista. Tal com fra, la sort dels tres jugadors en el Barcelona va ser desigual. Begiristain i Bakero, es van convertir rpidament en peces bsiques del projecte de Cruyff, que construiria el millor FC Barcelona de tots els temps, mentre que Lpez Rekarte, va quedar relegat a un segon pla. 

En els seus dos primeres temporades com cul va entrar parcialment en els plans del tcnic holands i va jugar molts partits com titular, per en la seva tercera temporada com barcelonista va quedar relegat a la suplncia per Jon Andoni Goikoetxea i la seva aportaci a l'equip va ser gaireb testimonial. En qualsevol cas amb el Barcelona Lpez Rekarte va obtenir la major part dels ttols del seu palmars. Entre ells destaca el ttol de la Recopa de 1989. En la final que el Barcelona va guanyar a la Sampdoria, Lpez Rekarte va entrar com refresc i va marcar el gol del 2-0 definitiu que va donar la victria al Bara. Aquest va ser possiblement el gol ms important de la seua carrera. Tamb es va anotar en el seu palmars altra Copa del Rei en 1990 encara que no va jugar la final i el ttol de Lliga de 1991, on la seva participaci va ser prou testimonial a l'haver jugat aquesta temporada noms 13 partits (12 d'ells com suplent). 

En total, Lpez Rekarte va disputar en els seus 3 anys com barcelonista 59 partits de Lliga, i va perdre al seu pas pel Barcelona part del prestigi que havia adquirit anteriorment en la Reial Societat i es va veure obligat a fitxar per un club modest com el Deportivo de La Corunya. 

 Deportivo de La Corunya . 
Desprs de quedar fora dels plans de Johan Cruyff, Lpez Rekarte va fitxar pel club de Riazor en 1991. Aquella temporada era la de la tornada del club gallec a la Primera Divisi i l'objectiu del club era mantenir-se en la categoria. Rekarte va arribar al club blanc-i-blau com un dels reforos estrella. Amb 29 anys d'edat, s'havia convertit ja en un jugador de carcter ms defensiu a l'haver perdut part de la potncia que tenia uns anys abans. 

Amb els gallecs Lpez Rekarte va estar 5 temporades jugant un total de 149 partits en la Primera Divisi; va ser un dels artfexs de la profunda transformaci de l'equip corunys que va passar de ser un dels candidats al descens en 1992 (va acabar la temporada en 17ena posici salvant-se in extremis del descens al guanyar la promoci) a ser un dels grans clubs de la Lliga Espanyola i candidat al ttol. Encara que l'afici deportivista no recorda a Rekarte com un dels jugadors destacats del Superdepor d'Arsenio Iglesias, enfront dels Bebeto, Mauro Silva, Fran o Miroslav Djukic la veritat s que el basc va ser un dels fixos en la defensa del Deportivo durant aquests anys. 

A Riazor va ser sotscampi de Lliga en 1994 i 1995, fregant el ttol en 1994 quan Djukic va fallar un penalty en els ltims minuts de l'ltim partit de Lliga, el que hagus suposat el primer ttol del Deportivo; i tercer en 1993, any en el qual l'equipes va convertir en el club revelaci. En 1995, Rekarte va arrodonir el seu palmars guanyant la Copa del Rei de futbol per tercera vegada i la Supercopa d'Espanya. 

Lpez Rekarte es va retirar del futbol professional en 1996 als 34 anys d'edat desprs de disputar la seva ltima temporada en el Deportivo a les ordres de John Benjamin Toshack, que ja havia estat el seu entrenador en la Reial Societat. 

 Partits internacionals . 
Va ser internacional amb la selecci espanyola en una quatre ocasions al llarg de 1988. 
Tamb va disputar partits amistosos amb la selecci d'Euskadi. 

 Clubs .


 Ttols .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391431" title="Ghjacumu Santu Versini" nonfiltered="1140" processed="1134" dbindex="151151">
Ghjacumu Santu Versini (Marignana, 1867 - Ajaccio, 1922) s un escriptor cors. Treball com a professor d'institut a Marignana i adopt el sobrenom literari de Buscagliolu. Amb Saveriu Paoli va fundar a Marsella la revista A Cispra el mar de  1914, que es feia ress de la primera reivindicaci nacionalista corsa, per que fou clausurada en comenar la Primera Guerra Mundial.  

Bibliografia.
 M'innamoru;
 Neve;
 Ave Maria;

Referncia.
 Ceccaldi, Matteiu (1976) Antulugia di a litteratura corsa - Anthologie de la littrature corse, Klincksieck: Paris;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391432" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="1141" processed="1135" dbindex="151152">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es disputaren 18 proves de nataci, deu en categoria masculina i vuit en categoria femenina. La competici es desenvolup al Kokuritsu Yoyogi Ky gi-j  entre els dies 11 i 18 d'octubre de 1964.

Participaren un total de 405 nedadors, entre ells 243 homes i 162 dones, de 45 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Nataci 1964;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391435" title="Jess Garcia Sanjun" nonfiltered="1142" processed="1136" dbindex="151153">
Jess Garca Sanjun (Saragossa, 22 d'agost de 1971) s un futbolista aragons, ja retirat.

 Trajectria.
Garca Sanjun va passar la major part de la seua carrera en el club de la seua ciutat, el Reial Saragossa, on es va formar. Va debutar en Primera Divisi amb l'equip aragons el 24 d'abril de 1991, davant l'Sporting de Gijn. A La Romareda va estar-hi vuit anys, fins el 1998.

Amb el Saragossa va assolir la mxima fita de la seua carrera al guanyar la Recopa de 1995 davant l'Arsenal de Londres. Va jugar 24 minuts de la final, desprs d'entrar com a substitut. Un any abans havia guanyat la Copa del Rei.

El 1997, va ser cedit al Wolverhampton Wonderers angls, on noms va jugar quatre partits de lliga i tres de la Copa de la Lliga. Va tornar a la competici espanyola a les files del debutant Vila-real primer, i del Crdova desprs.

El 2000 va retornar a les Illes Britniques, aquesta vegada a Esccia, a les files de l'Airdrie, reclutat per Steve Archibald. Vuit mesos desprs, va ser traspassat al Kilmarnock FC, on s'hi va estar dos anys a la Premier League escocesa abans de retirar-se al 2003.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391436" title="Pelleteria" nonfiltered="1143" processed="1137" dbindex="151154">

La pelleteria s l'indstria dedicada a l'elaboraci de roba i complements a partir de cuir i de pell animal. s una de les tecnlogies ms antigues conegudes, remontant-se a la Prehistria, i segurament la forma ms antiga d'indumentria. El comer amb els articles obtinguts tingu una importncia creixent a l'edat moderna, ja que la demanda a Europa augment.

Tot i que el cuir, obtingut majoritriament del bou, s'utilitza amb normalitat a la vestimenta occidental, la popularitat de les peces de pell ha decaigut els ltims anys. Els tractaments espacials que requereix tan per confeccionar-se com per utilitzar-se han fet que es considers tradicionalment un article de luxe. Les peces de pell d'ermini han estat simbliques en algunes cultures. El moviment ecologista ha lluitat durant les ltimes dcades contra aquesta indstria, afirmant que es tracta d'una prctica cruel i inhumana, i que la caa indiscriminada per la pell i les plumes ha portat a moltes espcies a la vora de l'extinci, entre elles alguns felins, foques i mustlids.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391443" title="Saveriu Paoli" nonfiltered="1144" processed="1138" dbindex="151155">
Saveriu Paoli (Letia, 1886 - 1941) fou un escriptor cors. Treball com a professor, i amb Ghjacomu Santu Versini va fundar la revista A Cispra el 1914, per fou clausurada al cap d'un mes. Durant la Primera Guerra Mundial fou fet presoner pels alemanys.

 Obres .
 Pomes villageois (1911);
 Pomes (1913);
 Posies diverses (1914);
 Corsica! Isula sviata.. (1928);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391445" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="1145" processed="1139" dbindex="151156">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es disputaren dues proves de pentatl modern en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 11 i 15 d'octubre de 1964.

Aquest esport combina proves de tir (competici de tir de 10 metres de distncia), esgrima (competici d'espasa), nataci (200 metres lliures), hpica (concurs de salts d'obstacles) i cros.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Pentatl modern 1964;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391450" title="Trachinus lineolatus" nonfiltered="1146" processed="1140" dbindex="151157">

 Trachinus lineolatus s una espcie de peix de la famlia dels traqunids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Guinea Bissau fins a So Tom i Gabon.
 Referncies .

Bibliografia.
 Fischer, J. G. 1885. II. eber einige afrikanische Fische des Naturhistorischen Museums in Hamburg (2). Pp. 66-77. In: Ichthyologische und herpetologische Bemerkungen. Jahrb. Wiss. Anst. Hamburg v. 2: 49-121, Pls. 1-4. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roux, C., 1990. Trachinidae. p. 893-895. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, Pars; i UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391451" title="Ghjuvan Vitu Grimaldi" nonfiltered="1147" processed="1141" dbindex="151158">
Gjhuvan Vitu Grimaldi (Ajaccio, 1804 - 1863) s un metge i escriptor cors. Fou deixeble d'Ottavio Renucci. Treball com a metge el 1831 i conspir a favor de Napole III a la Romanya, ra per la que fou expulsat d'Itlia el 1834. Desprs de la revoluci de 1848 va representar la regi de Niolo al Consell General d'Ajaccio de 1850 fins a la seva mort. Tamb fou professor de filosofia a l'Escola Fesch d'Ajaccio, i ms tard fou inspector d'escoles primries. Va escriure el poema histric Bartulumea.

 Enllaos externs .
  Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391452" title="Trachinus pellegrini" nonfiltered="1148" processed="1142" dbindex="151159">

Trachinus pellegrini  s una espcie de peix de la famlia dels traqunids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Senegal fins a Nigria, incloent-hi les Canries i Cap Verd. Tamb a Mauritnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cadenat, J. 1937. Recherches systmatiques sur les poissons littoraux de la cte occidentale d'Afrique, rcolts par le navire Prsident Thodore-Tissier, au cours de sa 5e croisire (1936). Rev. Trav. Inst. Pches Marit. v. 10 (fasc. 4, nm. 40): 425-562. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roux, C., 1990. Trachinidae. p. 893-895. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, Pars; i UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391453" title="Ghjuvan Petru Lucciardi" nonfiltered="1149" processed="1143" dbindex="151160">
Ghjuvan Petru Lucciardi (Santo-Pietro-di-Tenda, 1862 - Pars, 1928) fou un escriptor cors. Provenia d'una famlia d'agricultors, i va emprar els pseudnims d'U Muntagnolu i U Paisanu. Estudi a Ajaccio i treball com a director d'escola fins que es trasllad a la seva famlia a Pars, d'on ja no hi va tornar. Escrivia en cors per tal d'expressar la intimitat dels seus sentiments. Collabor a A Tramuntana i A Muvra.

 Obres .
 I Galli rivali (1909);
 A Greva di e ghjuvannotte (1909);
 A Vindetta di Lilla (1911);
 Maria Gentile (1912);
 U martiriu di Santa Devota (1912) ;
 La schiodazione (1931);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391455" title="Guiglielmo Guglielmi" nonfiltered="1150" processed="1144" dbindex="151161">
Guiglielmo Guglielmi (Piazzole d'Orezza, 1644 - 1728) fou un escriptor i sacerdot cors. Va escriure els poemes A Malannata i Ottave giocose (1702), 36 octaves en itali a les quals uneix un lamentu en basti, un vocero del nord, una nanna i una serenatta del sud. Aquests poemes foren publicats per Salvatore Viale a les Canti populari corsi (1855) i posteriorment per A Muvra el 1928.

 Referncies .
 Salvatore Viale, Canti popolari corsi, 1855, Fabiani:Bastia;
 Cronica de Crsega - segle XVII;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391456" title="Aranya de cap negre" nonfiltered="1151" processed="1145" dbindex="151162">

L aranya de cap negre, aranya capuda, aranya de roca, aranya negra, aranya roquera, aranya sardinera o aranya sugra (Trachinus radiatus) s una espcie de peix de la famlia dels traqunids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.;
 El cos s allargat i comprimit lateralment.
 El cap s gros i ample.
 La boca s ampla i obliqua.
 Els ulls es troben en posici laterodorsal i sobre d'ells hi ha dues petites espines.
 Darrere els ulls hi ha tres plaques ssies amb lnies radials.
 L'opercle t una espina, i tant aquesta espina com les de la primera dorsal estan connectades a una glndula verinosa.
 T dues aletes dorsals. A la primera hi ha sis espines. La segona s ms curta que l'anal.
 Les pectorals sn posteriors a les plviques.
 Les plviques sn petites.
 La caudal s recta, lleugerament cncava al centre. ;
 El dors s de color gris i marr.
 En els costats, de color gris, hi ha punts i cercles negres.
 El ventre s blanc amb tons blaus.
 T una taca negra a la primera dorsal.;

Reproducci.

Es reprodueix durant l'estiu.

Alimentaci.

Menja peixos i crustacis bentnics.

Hbitat.

s bentnica de fons sorrencs i fangosos entre els 20 i 200 m de fondria, on s'enterra dins la sorra esperant el pas de les preses.

Distribuci geogrfica.
Es troba des de Gibraltar fins al Golf de Guinea. Tamb a la Mediterrnia.

Inters pesquer.

Es pesca amb arts d'arrossegament, tremalls, fluixa i volant. Es pot capturar amb fusell per s'ha d'anar amb compte amb les picades en manipular-les i perqu pot atacar quan es veu reflectida a les ulleres (s'aixeca del fons nedant cap a la superfcie donant voltes i aixecant l'aleta dorsal).

 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. 1829. Le Rgne Animal, distribu d'aprs son organisation, pour servir de base  l'histoire naturelle des animaux et d'introduction  l'anatomie compare. Edition 2. Rgne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roux, C., 1990. Trachinidae. p. 893-895. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, Pars; i UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 UNEP-WCMC Species Database ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391458" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - Floret" nonfiltered="1152" processed="1146" dbindex="151163">


La competici de floret mascul va ser una de les proves d'esgrima que es va disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 7 de setembre de 1904, i en ella hi van prendre part 9 tiradors de 3 nacions diferents. 


Medallistes.


Resultats.

Semifinals.
Els 9 tiradors es distribueixen en dos grups, un de cinc i un altre de quatre tiradors, enfrontant-se entre ells. Els dos primers classificats de cada semifinal passen a la final. 



Final.
Fonst continua derrotant la resta de tiradors, incloent Post per segona vegada, fins aconseguir l'or. Post, que sols perd contra Fonst es fa amb la medalla d'argent. Tatham, que havia perdut contra Casmir a la semifinal, el derrota a la final i es va amb la medalla de bronze. 



Notes.


Enllaos externs.
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391459" title="Migranya" nonfiltered="1153" processed="1147" dbindex="151164">

La migranya (del grec hemikranion 'un costat del cap') s un tipus de cefalea, habitualment molt intens i molt incapacitant per a la persona que el pateix. s una malaltia neurolgica.

 Smptomes .
La migranya es caracteritza per atacs de dolor molt intens i ha d'incloure almenys una de les segents caracterstiques: dolor a noms un costat del cap, nusees, vmits, fotofbia i sonofbia o empitjorar amb el moviment. La seva clnica i duraci varien considerablement a cada pacient, aix com a cada crisi.

La migranya es classifica en dos grans grups depenent de si va precedida o no d'un conjunt de smptomes anomenats "aura", que habitualment s'experimenta com una distorsi de la vista. La migranya amb aura tamb s'anomena migranya clssica. La Migranya com o migranya sense aura, no t aquesta caracterstica. Noms el 30% de les persones que pateixen migranya han experimentat una aura. 

La forma ms habitual d'experimentar una aura abans d'un atac de migranya s veure un patr multicolor que creix des d'un petit punt central fins a cobrir bona part del camp visual dels dos ulls. Normalment dura menys de 60 minuts i la cefalea pot comenar des de poc abans de comenar l'aura fins a 60 minuts desprs de la seua desaparici. Una aura pot ser qualsevol smptoma neurolgic complex, pel qual algunes persones presenten, enlloc de l'aura visual, parestsies, transtorns olfactius o afsies.

 Diagnstic .
La migranya est sovint infradiagnosticada o mal diagnosticada. El diagnstic de migranya sense aura, d'acord amb la Societat Internacional de Cefalees, es pot fer d'acord als segents criteris (4 de 5), coneguts com els "criteris 5, 4, 3, 2, i 1":
5 o ms atacs;
Duraci d'entre 4 hores i 3 dies;
2 o ms de: localitzaci unilateral, dolor pulstil, dolor de moderat a sever, agravaci per l'activitat fsica rutinria , evitaci de l'activitat fsica rutinria;
1 o ms de: nusees, vmits, fotofbia, sonofbia;
Els mateixos criteris serveixen per a la migranya amb aura, per noms calen dues crisi per justificar el diagnstic. Si es sospita una migranya, cal fer un diagnstic diferencial amb altres cefalees com ara la cefalea en acmuls.

 Desencadenants .
Un desencadenant s un factor que, ja sigui amb l'exposici o la deprivaci, porta al desenvolupamnent d'una crisi de migranya. N'hi ha molts factors desencadenants descrits. L'enciclopdia mdica MedlinePlus en cita, per exemple:

;

 Tractament .

Els tractaments convencionals s'enfoquen a tres rees: l'eliminaci de desencadenants, el control dels smptomes i la medicaci preventiva.

 Eliminacin de desencadenantes .
Sempre que sigui possible, cal aconsellar al pacient que elimini de la seva vida els factors que li produeixen crisis migranyoses. Aix, que s relativament fcil en el cas dels factors diettics, no ho s tant en el cas dels hormonals. La identificaci dels factors desencadenants s molt important pel tractament del pacient, aix que si no hi ha un desencadenant clar es demana al pacient que faci un diari per intentar identificar-lo.

 Control de smptomes .
El control simptomtic (o, com tamb es coneix, tractament abortiu de les crisi) convencional recomana la ingesta d'analgsics no esteroideus (AINEs) com ara el paracetamol o l'ibuprof. Actualment, per est indicat tamb l'us de les molcules del grup dels triptans. Els triptans ms coneguts al mercat sn sumatriptan, zolmitriptan i almotriptan. Sn efectius, per presenten efectes secundaris com ara marejos, formigueig i prdua de sensibilitat a la pell i molsties al pit, entre d'altres. A ms, provoquen la contracci dels vasos sanguinis i no es recomanen pels pacients que pateixin determinades malalties cardiovasculars, hipertensi arterial i determinats subtipus de migranya. s per aix que actualment es comena a aplicar el tractament amb antagonistes del pptid relacionat amb el gen de la calcitonina (CGRP, per les seves sigles en angls). Aquestes noves molcules no tenen efectes cardiovasculars com els triptans, i serien segurs a aquests pacients.

 Medicaci preventiva .
Si el pacient t crisi ms de dues vegades a la setmana, es recomana l'us de medicaci preventiva per impedir l'abs d'analgsics. Aquesta prevenci es fa amb frmacs molt diversos com ara els beta-bloquejants, els antidepressius o els anticonvulsivants.

 Referncies .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391460" title="Enrique Trnor Montesinos" nonfiltered="1154" processed="1148" dbindex="151165">
Enrique Trnor Montesinos Bucelli y Sacristn (Valncia, 1861 - 1928) fou un aristcrata i poltic valenci, comte de Montorns (pel matrimoni amb Mara de la Caridad Despujol Rigalt) i de Vallesa de Mandor. Estudi cincies a la Universitat de Valncia i es doctor a la Universitat de Madrid. Ampli estudis a Blgica i a la Gran Bretanya, i quan torn es dedic a aplicar el que havia aprs a la millora de les seves finques. Fou president de la Comissi Internacional d'Agricultura de Pars, representant espanyol a l'Institut Internacional d'Agricultura de Roma, membre de l'Acadmia Nacional d'Agricultura de Frana.

Milit al Partit Conservador, per fou escollit com a independent pel districte de Xiva de Bunyol a les eleccions generals espanyoles de 1918 i 1919, on defens corporativament els interessos dels grans propietaris agraris. Va promoure el sindicalisme corporatiu agrari a Xest, Benifai i Paterna, el 1921 organitz congressos internacionals de viticultura i recs. Fou nomenat vicepresident de l'Associaci d'Agricultors d'Espanya i Miguel Primo de Rivera el va nomenar representant d'activitats de la vida nacional el 1927.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391461" title="Porta de Alcal" nonfiltered="1155" processed="1149" dbindex="151166">

La Porta de Alcal (Puerta de Alcal en castell) s un dels monuments ms significatius de Madrid. Va ser manat construir pel rei Carles III i s obra de l'arquitecte Francesco Sabatini. Es troba a la plaza de la Independencia, a la crulla dels carrers d'Alcal, Alfonso XII, Serrano i Salustiano Olzaga i al costat de la "Puerta de Espaa", entrada principal als jardins del Retiro. Igual que el carrer en qu es troba, la Puerta rep el seu nom per trobar en el cam que condua a la localitat d'Alcal de Henares.

El monument, construt de granit, t cinc obertures: tres amb arc de mig punt, amb claus amb forma de cap de lle, i dos laterals amb arc adovellat, amb sengles parells de cornucopies sobre ells tallats per Roberto Michel. Aquests obertures disposaven en origen de reixes que es tancaven tots els dies al capvespre.

La faana exterior, aquella que mira cap a l'est, presenta deu columnes de granit adossades. A l'interior, la que mira cap el centro de la ciutat, es substitueixen les sis exteriors per |pilastres i noms dos parells costat de l'arc central segueixen sent columnes. Totes elles es recolzen sobre un scol. Els capitells sn d'ordre jnic i sobre ells es recolza una cornisa.

Sobre l'obertura central, en els tics d'ambdues faanes, figura una inscripci en llat amb el lema "Rege Carolo III. Anno MDCCLXXVIII" ( "rei Carles III. Any 1778"). Sobre la inscripci exterior figura un escut d'armes sostingut per la Fama i el Geni. A banda i banda, quatre escultures d'infants.

A la faana interior, sobre els arcs laterals, figuren les quatre virtuts cardinals: Prudncia, Justcia, Temprana i Fortalesa. Tots aquests motius ornamentals van ser tallats en pedra calcria de Colmenar de Oreja, com les cornucopies, per Francisco Gutirrez Arribas, i el seu estil ms barroc contrasta amb el classicisme de l'estructura de la porta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391462" title="Miguel Tendillo Belenguer" nonfiltered="1156" processed="1150" dbindex="151167">
Miguel Tendillo Belenguer, conegut futbolsticament com a Tendillo, era un futbolista valenci nascut a Montcada (Horta Nord) el 1 de febrer de 1961, jugava de defensa central, arribant a ser internacional per Espanya.

Es caracteritzava per ser fort, elstic, tcnic, poders per alt i elegant amb el bal controlat. Encara que pujava poc a l'atac, resultava perills per a l'equip contrari en els serveis de cant i, dotat a ms d'un tir precs des de la vora de l'rea, per la seua especialitat eren els marcatges als davanters avanant-se en totes les situacions i deixar-los sense opcions. 

 Trajectria .
Arribant a les categories inferiors del Valncia CF procedent de la seua localitat natal, va arribar a la titularitat en el CE Mestalla als 16 anys. Sent internacional amb les seleccions inferiors de la selecci espanyola, va jugar un gran torneig en el Campionat del Mn de Futbol sub-20 1979 disputat a Jap, guanyat per Argentina amb Diego Armando Maradona com a mxim golejador del torneig.

En la temporada 1978-1979 debuta en Primera divisi en la jornada 22, el 25 de febrer de 1979 a Mestalla en un Valncia CF - Burgos CF i amb noms tres partits disputats en el tram final de la temporada, Tendillo va arribar a jugar alguns minuts en la final de la Copa del Rei de 1979 guanyada al Real Madrid en el estadi Vicente Caldern per 0-2 amb dos gols de Mario Kempes.

A la temporada segent, es va fer amb un lloc en l'equip titular, aconseguint el titol de la Recopa, jugant de titular en la final disputada en l estadi de Heysel (Brusselles) en els agnics llanaments de penals on el porter valencianista Carlos Pereira es va convertir en l'heroi x.

A la setmana segent rep la cridada de la selecci absoluta,amb noms 19 anys i 3 mesos debuta el 21 de maig de 1980 en un Dinamarca-Espanya amb empat a dos final jugat a Copenhaguen.

Ladislao Kubala seleccionador espanyol el convoca per a l Eurocopa de 1980 disputat a Itlia fent-lo jugar de lateral dret ja que el lloc de central l'ocupava Migueli. 

En el Valncia CF en la temporada segent es va proclamar campi de la Supercopa d'Europa jugant  Tendillo en el partit de tornada disputat a Mestalla el 17 de desembre de 1980. 

Jos Santamara seleccionador espanyol el convoca per al Mundial de 1982 celebrat a Espanya, jugant aquesta vegada en el lloc de central. El fracs de la selecci espanyola, amb Tendillo com un dels seus mxims estendards, va arrossegar-lo com a quasi tots els titulars de la selecci a l'absncia en els segents compromisos. 

El Valncia CF va travessar en 1983 una campanya de resultats dolents que a Tendillo li va afectar en el seu joc ja que va perdre netedat i estabilitat encara que continuava oferint un joc esttic. Seu va ser el gol al Real Madrid que va deixar al Valncia CF en Primera, fent perdre el ttol de lliga al club madridista en l'ltima jornada d'infart.

La temporada 1985/86 el Valncia CF va descendir a la Segona Divisi desprs d'una pssima campanya plagada de golejades com el 5-0 del Real Madrid o el 6-0 davant la Real Societat. El 20 d'abril de 1986 es va confirmar el descens desprs de la derrota 3-0 davant el FC Barcelona, previ empat de Cadis CF i Betis, els altres dos equips implicats en el descens aquell any. El Valncia CF va finalitzar la lliga 16 a noms un punt del Cadis CF, 15. Aquest descens va ser conseqncia de diversos anys on tant la situaci econmica com esportiva havien anat molt a pitjor.El descens a Segona Divisi li va motivar a anar-se del club.

Va fitxar pel Real Murcia, un nou ascendit a la Primera Divisi per a la temporada 1986/1987, convertint-se un luxe per a un equip modest,aconseguint mantindre la categoria.

A la temporada segent  Tendillo fitxa pel Real Madrid, on regressa ,freqentant la titularitat, a l'elit de la lliga i d'Europa, romanent quatre temporades on va ampliant el seu palmars nacional.

Desprs de la seua poca en el Real Madrid, acaba jugant en Primera divisi en el Burgos CF una temporada ms, per a desprs retirar-se del futbol professional. 
 
 Palmars . 


 3 Campionats de Lliga espanyola: 1987/1988,1988/1989,1989/1990. ;

 2 Copes del Rei: 1979,1989.

 3 Supercopes d'Espanya: 1988,1989,1990. ;

 1 Recopa d'Europa: 1980. ;

 1 Supercopa d'Europa: 1980.
 
Enllaos externs.
 Fitxa de Miguel Tendillo a la plana web de la Lliga del Futbol Professional ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391466" title="Giorgio Colli" nonfiltered="1157" processed="1151" dbindex="151168">
Giorgio Colli (1917 - 1979) va ser un filsof. historiador i filleg itali nascut a la ciutat de Tor. Seguidor de Schopenhauer i Nietzsche i estudis de la idea de logos a Occident, va exercir de professor de filosofia clssica a la Universitat de Pisa durant un periode de 30 anys, a ms de traduir i editar l'Organon d'Aristtil i la primera edici completa de l'obra de Friedrich Nietzsche, incloent-hi tots els fragments pstums ordenats cronolgicament, juntament amb el seu amic Mazzino Montinari. La seva darrera obra va ser la inconclusa La saviesa grega, una traducci i edici dels fragments dels filsofs presocrtics.

Bibliografia.
(El seu editor itali s Adelphi, i el francs, ditions de l'Eclat.)
 Physis kryptesthai philei (Natura ama nascondersi), Milan 1948, IIe dition 1991; Trad. francesa Nature aime se cacher, 1994.
 Filosofia dell'espressione, Milan 1969; Trad. francesa Philosophie de l'expression, 1988.
 Dopo Nietzsche, Milan, 1974; Trad. francesa Aprs Nietzsche, 1987, IIe d. 2000 ;
 La nascita della filosofia, Milan, 1975; Trad. francesa Naissance de la philosophie, 2003 ;
 La Sapienza greca, 3 vol. Milan 1977-1980; Trad. francesa La sagesse grecque, 1990-1992;
 La ragione errabonda. Quaderni postumi, Milan 1982, Trad. francesa I. Philosophie de la distance; II Philosophie du contact; III Nietzsche, 1999-2000.
 Scritti su Nietzsche, Milan 1980, Trad. francesa Ecrits sur Nietzsche', 1996;
 Per una enciclopedia di autori classici, Milan 1983; Trad. francesa Pour une encyclopdie des auteurs classiques, 1990;

Vegeu tamb.
Mazzino Montinari i la Voluntat de poder;
Federica Montevecchi;

Enllaos externs.
Istituto Colli;
Centro Nietzsche;
Editions de l'Eclat;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391472" title="Dignitas" nonfiltered="1158" processed="1152" dbindex="151169">
Dignitas s una associaci sussa d'assistncia al sucidi (eutansia) que ajuda les persones amb malalties fsiques i mentals incurables a morir amb l'ajut de metges i infermeres. Dignitas ajuda les persones amb malalties incurables fsiques com cncer o discapacitats greus, com ara tetraplgia (tamb coneguda com quadriplgia) a realitzar el seu sucidi. A ms a ms, proporcionen l'eutansia a persones amb malalties mentals incurables, sempre que estiguin en cabal seny i se sotmetin a un profund informe mdic preparat per un psiquiatre que estableixi que el pacient reuneix les condiciones requerides pel Tribunal Suprem Federal de Sussa. 

Va ser fundada el 1998 per Ludwig Minelli, un advocat sus. Les lleis susses sobre sucidi assistit estableixen clarament que una persona que ajuda en un sucidi assistit noms pot ser jutjada si est motivada pel seu inters propi.  








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391473" title="Jos Gutirrez Solana" nonfiltered="1159" processed="1153" dbindex="151170">
Jos Gutirrez Solana (Madrid, 1886 - 24 de juny de 1945), pintor, gravador i escriptor expressionista espanyol. 

Biografia. 
El seu pare, nascut a Mxic, va venir a Espanya grcies a una herncia. Va estudiar en l'Escola de Belles Arts de San Fernando; desprs va alternar estades entre Santander i Madrid i va viure folgadament amb els diners del seu pare. Per fi s'installa en Madrid a la fi de 1917, on freqenta els museus del Passeig del Prado. 

Gutirrez Solana va fer una primera exposici a Pars el 1928 que va resultar un fracs. En una altra a la qual va acudir Alfons XIII, els seus quadres es van penjar darrere d'una porta perqu no incomodessin al monarca. Per el 1936, quan comena la Guerra Civil, Solana s fams i reconegut internacionalment.

Es trasllada a Valncia i desprs a Pars, on publica Pars (1938). El 1939 torna a Madrid, on mor el 24 de juny de 1945. 

Obra. 
La seva pintura reflecteix, com la de Daro de Regoyos i la de Ignacio Zuloaga, una visi subjectiva, pessimista i degradada d'Espanya similar a la de la Generaci del 98. Fora de la influncia que en ell exerceixen els pintors del tenebrisme barroc, especialment Juan de Valds Leal, tant pel seu temtica lgubre i desenganyada com per les composicions d'acusat clarobscur, s pals la influncia de les pintures negres de Francisco de Goya o del romntic Eugenio Lucas. 

En la seva pintura destaca la misria d'una Espanya srdida i grotesca, mitjanant l's d'una pinzellada densa i de tra gruixut en la conformaci de les seves figures. La seva es pot dividir en tres temes: les festes populars (El soterrament de la sardina), els usos i costums d'Espanya (La visita del bisbe) i els retrats (1920, Els meus amics). 

La seva pintura, de gran crrega social, intenta reflectir l'atmosfera de l'Espanya rural ms degradada, de manera que els ambients i escenaris dels seus quadres sn sempre ravals atroos, aparadors amb maniqus o rastres, tavernes, "cases de dormir" i menjadors de pobres, balls populars, corregudes, coristes i cupletistes, ports de pesca, crucifixions, processons, carnavals, execucions i osseres. Treballa tamb el gravat, generalment l'aiguafort, insistint en una tcnica directa i ms aviat ruda, de traos gruixuts. 

Com escriptor possex un estil semblant, de grans qualitats descriptives, vigors i enrgic, apropiat per a l'estampa costumista. Per aix la majoria de les seves obres sn llibres de viatges. Els seus escrits ms importants sn Madrid: escenes i costums (1913 i 1918, dos vols.), L'Espanya negra, 1920, Madrid rondaire, 1923 i Dos pobles de Castella, 1925. Tamb va escriure una novella, Florencio Cornejo (1926). 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391475" title="Lucas Cranach el Vell" nonfiltered="1160" processed="1154" dbindex="151171">
 
Lucas Cranach el Vell (en alemany, Lucas Cranach der ltere) (Kronach, 1472   Weimar, 16 d'octubre de 1553) va ser un pintor germnic i dissenyador de gravats en xilografia. El cognom real d'aquest pintor va haver de ser Snder (escrit tamb Sunder, Sonder i Snd). s pare del tamb pintor Lucas Cranach el Jove (1515-1586). 

 Defensa del luteranisme i exili .
 
D'una fe religiosa inicialment catlica, Cranach el Vell va passar a donar suport ferventment al luteranisme, promovent amb els seus retrats i gravats la fama internacional de Mart Luter i Philipp Melanchthon. En alguns gravats, Cranach va semblar ridiculizar al Papa i a la Casa d'Habsburg. Arran de la derrota de les tropes protestants davant Carles V en la batalla de Mhlberg (1547), l'elector Joan Frederic I de Satjnia va ser capturat i enviat a l'exili a Weimar, i Cranach li va acompanyar. En tals circumstncies va morir el pintor el 1553.

 Obra . 
Lucas Cranach i el seu equip van elaborar prop de 5.000 obres d'art, de les quals noms unes 1.000 perduren avui dia. El nombre total d'obres s desconegut, ja que no s'ha emprs cap investigaci per al recompte de les mateixes. 

La presncia dels Cranach (el Vell i els seus fills) era relativament escassa en els museus d'Espanya, fins a l'obertura del Museu Thyssen-Bornemisza, que posseeix un nodrit fons. Altres museus espanyols amb les seves obres sn el Museu del Prado, el MNAC de Barcelona, Museu Lzaro Galdiano i el Museu de Belles Arts de Sevilla. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391476" title="Antonio de Pereda" nonfiltered="1161" processed="1155" dbindex="151172">

Antonio de Pereda i Salgado (Valladolid, 1611 - Madrid, 1678), pintor espanyol del Barroc. 

Biografia. 
De pare pintor, desprs de la mort d'aquest va marxar a Madrid, on es va educar en el taller de Pedro de las Cuevas. All va tenir per companys a Juan Carreo de Miranda, Francisco Camilo i Jusepe Leonardo entre d'altres. 

Protegit pel conseller real Francisco de Tejada, el pintor Giovanni Battista Crescenzi, propietari d'una gran collecci de pintura, el va tutelar i va acabar de formar-lo, i el va introduir en la Cort. Entre les seves obres juvenils destaquen les compostes per al Sal de Regnes del Palau del Buen Retiro. Mostra en aquesta poca l'influncia de Vicente Carducho. A aquest influx es va superposar el de la pintura veneciana, per exemple, en les escenes religioses que va executar a partir de la dcada dels anys quaranta. 

Va ser a ms un gran pintor de bodegons. A partir de la mort de Crescenzi el 1635 es va consagrar sobretot a la temtica religiosa, arribant a realitzar tant retaules d'altar com obres a menor escala. El seu estil combina la precisi dels mestres flamencs amb el ric colorit de l'escola veneciana.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391477" title="Horace Vernet" nonfiltered="1162" processed="1156" dbindex="151173">
 
 
Emile Jean Horace Vernet (30 de juny de 1789 - 17 de gener de 1863) va ser un pintor francs de batalles, esportista, i orientalista rab.

Biografia.
Vernet era fill de Carle Vernet, altre fams pintor, el qual era fill de Claude Joseph Vernet. Irnicament va nixer en el Museu del Louvre de Pars quan els seus pares es refugiaven all durant la Revoluci Francesa. Aviat va comenar a interessar-se pels temes bllics i va representar la seva idealitzaci del soldat francs. 

El 1819 arriba a representar de forma immensa, escenes de batalla a gran escala. Va triar les campanyes napoleniques, sobretot a Itlia, com per exemple, la Batalla del pont d'Arcole (on representa a Napole portant la bandera de Frana), la Batalla de Marengo i la captura de Roma. El 1839 va realitzar el primer daguerrotip del port de Marsella. 

Vernet va pintar moltes ms escenes de les Guerres Napoleniques, com la Batalla de Jena. A ms mentre realitzava les seves pintures, va acompanyar a l'exrcit francs destinat a la Guerra de Crimea, representant diferents accions que es van produir durant la contesa, com la Batalla de l'nima. Tamb va exercir de cronista grfic en Algria, on les tropes franceses van capturar el Pas de Mouzia. Vernet va morir en la seva casa de Pars el 1863. 

Curiositats.
En una de les histries escrites per Arthur Conan Doyle sobre el detectiu Sherlock Holmes, L'interpret grec, Sherlock diu que un dels seus avantpassats va ser Horace Vernet.

Enllaos externs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391481" title="Tenebrisme" nonfiltered="1163" processed="1157" dbindex="151174">
El tenebrisme s un estil pictric que es basa en una aplicaci radical del clarobscur, per la qual nicament les figures temticament centrals destaquen illuminades d'un fons generalitzadament molt fosc. 

S'ignora si per influncia de Caravaggio o per un desenvolupament parallel, l'estil cobraria molta rellevncia en la pintura espanyola de finals del segle XVI i comenaments del XVII, a partir de l'obra del catal Francesc Ribalta. 

Ribalta empraria el color i la llum per a donar volum a les figures, i per a destacar els protagonistes en els seus frescos religiosos. El seu estil influiria en el del seu fill Joan Ribalta, mort primerencament, i Vicente Castell. 

Indirectament pesaria tamb en Zurbarn i en el ms destacat dels tenebristes espanyols, Jos de Ribera; aquest ltim duria a la seva maduresa l'estil, emprant els volums ombrats per a reforar l'horror i crueltat dels temes. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391488" title="Monemvasia" nonfiltered="1164" processed="1158" dbindex="151175">

Monemvasia o Monemvassia (en catal medieval: Malvasia; en grec           ), s una vila medieval fortificada ubicada en una petita pennsula de la costa est del Pelopons, a Grcia. El nom deriva de dues paraules gregues que signifiquen "entrada nica", en referncia a la llengua de terra i el pont que uneixen el promontori i el continent. 

El promontori rocs s llarg i estret, t 1,8 km de longitud, i una alada de de 300 metres. 

La vila de Monemvassia est situada en la faana sudest, envoltada per murades en tres dels seus flancs i pel promontori a la resta. Gran part dels seus edificis sn de construcci antiga i hi ha diverses esglsies bizantines.

Enllaos externs.
  ;Monemvassia;
  Ministeri Grec de Cultura ;
 Vista aria a Google Maps;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391489" title="Vern Schuppan" nonfiltered="1165" processed="1159" dbindex="151176">
 Vernon "Vern" Schuppan  va ser un pilot de curses automobilstiques australi que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 19 de mar del 1943 a Whyalla, Austrlia.

Fora de la F1 va guanyar la cursa de les 24 hores de Le Mans de l'any 1983.


 A la F1 .

Vern Schuppan va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 12 de maig del 1974 el GP de Blgica al circuit de Nivelles.

Va participar a un total de tretze curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades no consecutives (1974-1975 i 1977) aconseguint un set lloc com millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .



 
 Resum .


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391492" title="Bugha al-Sharabi" nonfiltered="1166" processed="1160" dbindex="151177">
Bugha al-Sharabi (tamb Bugha al-Saghir, que vol dir Buga el Jove) fou un general d'origen turc que port el ttol de Amir al-Muminin.

Va participar durant el califat d'al-Mutawakkil (847-861) en la repressi de la rebelli de l'Azerbaidjan; sospitant que el califa volia disminuir la influncia dels oficials turcs, va dirigir una conspiraci que va assassinar al califa; llavors, junt amb un altre oficial al que s'havia aliat, de nom Wasif, va tenir el control efectiu del poder sota al-Muntasir (861-862) i al-Musta'in (862-866). Quan al-Mu'tazz (866-869) va pujar al tron va intentar desfer-se de Bugha, per no va aconseguir deposar-lo de les seves funcions fins que el 868 el va poder fer empresonar i executar.

 Bibliografia .
D. Sourdel, Le vizirat abbaside, Damasc 1959


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391496" title="Revista Internacional de Estudios Vascos" nonfiltered="1167" processed="1161" dbindex="151178">
La Revista internacional de Estudios Vascos (RIEV) s una publicaci peroidica fundada el 1907 per Julio Urkijo per a la promoci dels estudis sobre temtica cultural basca.

En els seus inicis era de periodicitat trimestral, a partir de la segona etapa es publica bianualment.

La primera etapa va de 1907 a 1937 i hi predominen la filologia, la literatura tradicional i la histria. Georges Lacombe i Fausto Arocena portaren de facto la direcci de la Revista. En aquesta primera etapa hi collaboraren entre altres Pio Baroja, Pere Bosch Gimpera, Amrico Castro i Resurreccin Mara de Azkue.

La segona etapa va ser de 1983 a 1997 a crrec d'Eusko Ikaskuntza essent dirigida per Julio Caro Baroja. 

La tercera i quarta etapa abasten els perodes de 1998 a 2005 (dirigida per Gregorio Monreal) i de 2006 fins l'actualitat, dirigida per Aingeru Zabala.

El seu fundador, persona molt ben relacionada amb els medis cientfics internacionals, sollicit la collaboraci dels investigadors i publicistes ms prestigiosos i volgu integrar-hi dues tradicions intelectuals, la local i l'exterior amb una vocaci d'internacionalitat i de rigor. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391498" title="Buhayra" nonfiltered="1168" processed="1162" dbindex="151179">
Buhayra (rab        , el-Beheirah o Beheira) s una provncia d'Egipte amb capital a Damanhur. Est situada a la part occidental del Nil. La provncia inclou 13 centres i 14 ciutats. Les principals ciutats a ms a ms de la capital, sn Wadi El Natrun i Rosetta

Inicialment era una pagarquia (kura) de poca extensi, limitada al nord-est de la rodalia d'Alexandria; el seu nom probablement derivada del llac Abukir, anomenar buhayrat al-Iskandariya. Sota els fatimites el pas es va dividir en provncies i Buhayra form una extensa regi a l'oest de la branca Rosetta fins Alexandria. En poca dels mamelucs hi van haver diverses revoltes dels beduins nmades del desert occidental, especialment violentes al segle XV, amb una repressi sagnant , execucions sumaries, esclavatge de dones i criatures i confiscaci de ramats; tamb hi va haver revoltes en poca otomana. Sota ocupaci francesa es van produir tamb lluites destacant la massacra de la guarnici francesa de Damanhur. A la sortida dels francesos un firman imperial va confirmar als beduins la possessi de la terra. Muhammad Alfi va utilitzar als beduins contra Muhammad Ali.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391499" title="Buka" nonfiltered="1169" processed="1163" dbindex="151180">

Buka fou un cap dels oghuz que a la mort del cap principal, Arslan ibn Saldjuk vers 1036, es va dedicar al pillatge i fou expulsat del Khurasan pels gaznvides. Llavors va comenar a atacar el Iran central i occidental fins Armnia i l'alta Mesopotmia.

Finalment fou derrotat i les seves forces aniquilades pels beduins i els kurds el 1044.

 Bibliografia .
Claude Cahen, Le Maliknameh et l'histoire des orgines seljukides, 1949


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391500" title="Emeterio Arrese" nonfiltered="1170" processed="1164" dbindex="151181">
Emeterio Arrese (Tolosa, Guipscoa, 1869- 1954) va ser un poeta en uscar.

Estudi en els Escolapis de Tolosa. Home d'idees esquerranes. Poeta lric, postromntic. Va ser amic de Pedro Mara Otao (1857-1910) un bertsolari molt conegut. La seva lrica s de gust popular. Pass molt de temps a l'estranger principalment a l'Havana i Sant Llus de Missouri. Es va dedicar tamb a difondre l'esport de la pilota basca. Es diu que va travessar l'Atlntic 44 vegades.

 Obra .
 Nere bidean (1913, E. Lpez);
 Olerki Berrizte (1952, Itxaropena);
 Txindor (1928, Leizaola);
Sentierak (1900), llibret de l'pera d'Eduardo Mocoroa.

 Enllaos externs .
  Emeterio Arrese literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391501" title="Buka (Sria)" nonfiltered="1171" processed="1165" dbindex="151182">
Buka fou una vila desapareguda de la Sria del nord. El nom, probablement d'origen sirac, voldria dir "mosquit". Estava situada a les muntanyes Amanus (anomenades pels rabs com Djabal al-Lukkam), no gaire lluny de Bayas, a la depressi de l'Amk i prop del llac d'Antioquia.

Existia quan la regi fou conquerida pels rabs i va tenir certa importncia en temps dels omeies.  Muawiya I hi va establir als zutt del Sind. Hisham I hi va construir una fortalesa. Al segle IX fou inclosa al territori dels Awasim. El 949/950 fou assetjada pels bizantins dirigits per Lle Focas. Desprs va desaparixer en circumstancies desconegudes, i ja no s'esmenta en poca de les Croades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391503" title="La migdiada" nonfiltered="1172" processed="1166" dbindex="151183">

La migdiada s una pintura a l'oli realitzada per Ramon Mart i Alsina el 1884 i que actualment s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

Aquest quadre s un exemple del seu realisme militant, influenciat per Gustave Courbet. s una de les obres principals de Mart i Alsina i un dels paradigmes de la pintura realista catalana, que palesa l'assimilaci plena d'aquesta nova cultura figurativa que beu en les fonts de la pintura francesa contempornia.

Referncies.
Fitxa al Museu Nacional d'Art de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391504" title="Bukaya" nonfiltered="1173" processed="1167" dbindex="151184">
Bukaya s una plana situada al nord de la vall de la Bekaa, al Lban, al sud-est del Djebel Ansariy. Es destaca per l'abundncia de fonts que donen naixement al riu anomenat pels rabs Nahr al-Kabir (clssic Eleutheros). En poca de les croades va portar el nom de Boque.

La plana estava dominada per la fortalesa d'Hisn al-Akrad (Krak dels Cavallers).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391505" title="Bukayr ibn Mahan" nonfiltered="1174" processed="1168" dbindex="151185">
Abu Hashim Bukayr ibn Mahan fou un poltic abbssida, originari del Sidjistan (Sistan). 

Fou inicialment secretari del governador del Sind al-Djunayd ibn Abd al-Rahman i el 720/721 es va integrar en l'oposici als omeies captat per Maysara al-Abdi i Muhammad ibn Khumays i va donar la seva fortuna a la causa. A la mort de Maysara el 723/724 va assolir la direcci del moviment i va fer gran activitat propagandstica al Khurasan. El 725/726 va enviar a la regi diversos predicadors que foren tots capturats o morts pel governador Asad ben Abd Allah, excepte Ammar al-Abadi. El 736 va nomenar cap a Ammar ibn Yazid, al front dels que havien estat alliberats darrerament. Ammar es va establir a Merv i va agafar el nom de Khidash, per va acabar adoptant les doctrines khurramites i finalment fou capturat i executat. En aquesta situaci el imam Muhammad va enviar a Bukayr a Khurasan per investigar la causa de la conversi a les doctrines khurramites; fou mal rebut per en un segon intent va convncer als antics partidaris de tornar a la doctrina original. El 741/742 va tornar a Iraq i va tenir reunions poltiques a Kufa fins que fou empresonat; a pres va portar a la seva causa a Isa ibn Makil, que la tradici fa l'amo d'un esclau de nom Abu Muslim. Alliberat va tornar al Khurasan el 743/744 on va anunciar la mort del imam Muhammad i la proclamaci del seu fill Ibrahim. Va tornar a Iraq i va morir el 744/745 desprs de designar successor al front del moviment a Abu Salama Hafs ibn Sulayman.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391506" title="Bukayr ibn Wishah" nonfiltered="1175" processed="1169" dbindex="151186">
Bukayr ibn Wishah fou governador omeia del Khurasan (692-696).

Era el lloctinent del governador Abd Allah Abu Salih ibn Hazim (685-692) nomenat per l'anti califa al-Zubayr. Va dirigir a Herat les tropes de Muhammad ibn Abd Allah ibn Khazim, i desprs fou delegat del governador a Merv desprs de la reconquesta de la ciutat de mans dels rebels. El 691/692 va passar al servei del califa Abd al-Malik ben Marwan i va ocupar Merv que havia quedat en poder de Muhammad ibn Abd Allah ibn Khazim que es negava a passar al servei del califa, i el qual fou mort quan fugia cap a Tirmidh. La provncia no va quedar tranquila doncs els tamimites continuaven fent atacs diversos i finalment Bukayr fou destitut (696) i nomenat prefecte de Tukharistan. Com a governador el va succeir Umayya ibn Abd Allah ibn Khalid (696-697) enviat pel califa que ja l'hauria nomenat de fet un parell d'anys abans per no havia ocupat el crrec.

Aprofitant una absncia del governador, que va anar en expedici a Bukhar, Bukayr va revoltar a les forces de Merv (697); Umayya va retornar rpidament i va posar setge a la ciutat. Bukayr va poder obtenir una rendici honorable i sortida lliure. Va continuar intrigant per el mateix any fou assassinat per un dels seus enemics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391512" title="PAC" nonfiltered="1176" processed="1170" dbindex="151187">
PAC (Programmable Automation Controller) o Controlador d'Automatitzaci Programable, s una tecnologia industrial orientada al control, disseny i mesurament. El PAC es refereix al conjunt format per un controlador (tpicament una CPU), mduls d'entrades i sortides i un o varis busos de dades que ho interconnecten tot.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391514" title="Arany (peix)" nonfiltered="1177" processed="1171" dbindex="151188">


L arany o aranyeta (Echiichthys vipera) s una espcie de peix de la famlia dels traqunids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de la Mar del Nord fins a la Mediterrnia, el Marroc, Madeira i les Canries.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. 1829. Le Rgne Animal, distribu d'aprs son organisation, pour servir de base  l'histoire naturelle des animaux et d'introduction  l'anatomie compare. Edition 2. Rgne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406. ;
 Halstead, B.W., P.S. Auerbach i D.R. Campbell, 1990. A colour atlas of dangerous marine animals. Wolfe Medical Publications Ltd, W.S. Cowell Ltd, Ipswich, Anglaterra. 192 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391517" title="Guillem de Torroja" nonfiltered="1178" processed="1172" dbindex="151189">
Guillem de Torroja (1171-1174) fou un arquebisbe de Tarragona. En 1149, Guillem de Torroja el bisbe de Barcelona va participar en la presa de Lleida als sarrans. En el 1172 signa com a arquebisbe de Tarragona. Era molt amic del comte Ramon Berenguer IV i del papa Alexandre II. 

El 17 de juliol de l'any 1173 a Tarragona, el rei Alfons va subscriure amb l'arquebisbe una concrdia relativa als drets senyorials. Va acceptar l'aixecament del desterrament dels fills de Robert d'Aguil. Les restes del seu ossari sn al costat de la Capella de Santa Brbara.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391518" title="Kapla" nonfiltered="1179" processed="1173" dbindex="151190">
Kapla s un joc de construcci similar al Lego per basat en tauletes de fusta que s'uneixen les unes a les altres sense punts de fixaci (noms per l'equilibri de forces). Totes les peces de Kapla tenen la mateixa mida i estan construdes usant proporcions 1:3:5. Aquest joc ha estat usat amb finalitats educatives a les escoles franceses, entre d'altres, perqu permet treballar la geometria de l'espai i la coordinaci de moviments.  El seu inventor s l'holands Tom van der Bruggen.

Enllaos externs.
Pgina oficial de Kapla











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391521" title="Histria de Bukhar" nonfiltered="1180" processed="1174" dbindex="151191">
El nom de Bukhar apareix esmentat per primer cop en fons xineses al segle VII, per el nom tal com apareix a algunes monedes demostra que es tracta d'una denominaci molt anterior ja que deriva del snscrit vihara (monestir). Segurament fou una comuna rural sorgida a l'entorn d'un monestir, que va anar pujant de nivell. Al segle VII estava governada per una dinastia local coneguda com els Bukhar Khudat pels musulmans. Es parlava un dialecte del sogdi. Alguns noms dels reis s coneixen per monedes o inscripcions, per la seva histria noms es comena a conixer en poca musulmana.

La primera expedici rab al darrera de l'Oxus, dirigida per Ubayd Allah ibn Ziyad, va arribar a Bukhar el 674. En aquest moment governava a Bukhar Kabadj Khatin, vidua d'un rei mort poc abans de nom Bidun o Bandun, d'origen turc, com a regent d'un fill menor de nom Tughshada; la regncia va durar 15 anys. El 710 Turghshada, ja major, fou installat al tron de Bukhar per Kutayba ibn Muslim, desprs de derrotar als rivals. Tusghshada fou assassinat l'agost/setembre del 739 al campament del governador rab del Khurasan, Nasr ibn Sayyar. Durant el seu regnat es van produir diverses revoltes contra els rabs i alguna invasi dels turcs que, una de les vegades, el 728/729, van arribar a ocupar la ciutat, reconquerida pels rabs l'any segent.

A Tughshada el va succeir el seu fill Kutayba, que fou un bon musulm. El  l'rab Sharik ibn Shaykh va provocar una revolta local contra la nova dinastia abbssida, revolta que fou dominada per Ziyad ibn Salih, lloctinent d'Abu Muslim, amb l'ajut de Kutayba. Poc desprs aquest fou acusat d'haver abandonat la religi islmica i executat per orde d'Abu Muslim. El va succeir el seu germ Bunyat (potser entremig va regnar un parell d'anys un altre germ de nom Skan o similar) que fou tamb executat el 782 per orde del califa acusat de ser partidari de l'heretgia d'al-Mukanna. A partir d'aquell moment la figura del rei (Bukhar Khudat) va continuar existint per sense poder, gaudint de influncia nicament per les seves grans propietats.

El Bukhar Khudat fou eliminat pel governador samnida Ismail I ben Ahmad (885-892), desprs governador de Transoxiana (892-907). Les seves possessions foren confiscades per de moment el rei deposat va rebre en diners les mateixes rendes que abans obtenia de les terres que havia perdit, si be aquesta situaci no se sap quan de temps va durar. L'emir o governador de Bukhar depenia de l'emir o governador de Khurasan amb capital a Merv (segle VIII) i a Nishapur (segle IX). Fins el 873 Bukhar estava administrada per un governador nomenat pels tahrides, i desprs va passar als samnides. Yakub ibn al-Layth fou reconegut a Bukhar per un temps breu com governador de Khurasan per el clergat local va demanar al samnida Nasr I ben Ahmad, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda, de nomenar un governador particular i Nasr va designar al seu germ Ismail I ben Ahmad (885-892). El 892 quan tota Transoxiana va passar a Ismail, aquest va restar a Bukhar, que fou la seu del seu govern. Quan el 900 va derrotar a Amr I ibn al-Layth i fou confirmat pel califa con a governador de Khurasan, Bukhar fou igualment la seva residncia .

A la caiguda dels samnides (999) la ciutat fou governada per delegats del Ilek Khan dels karakhnides. Al segle XII una famlia de savis coneguda amb el nom d'Al-i Burhan (Burhnides), va aconseguir establir una mena de jerarquia local, i la regi va esdevenir independent per un temps sota la seva autoritat. Desprs de la batalla de Katwan (9 de setembre de 1141) Bukhar va caure en mans dels kara khitay per els Burhan van conservar el poder local com feudataris dirigits pel cap de famlia, el sadr (plural sudur). Una revolta popular va expulsar als burhnides que es van refugiar a la cort kara khitay. Bukhar es va entregar el mateix any a Muhammad Ala al-Din khwarizmshah. 

El 10 de febrer de 1220 Bukhar es va sotmetre a l'exrcit mongol de Genguis Khan. Els mongols hi van entrar a les poques hores, la van saquejar i la van cremar excepte la gran mesquita i alguns palaus; per es va recuperar aviat. Una revolta de camperols dirigida per Mahmud Tarabi, que a ms de lder social es declarava cap religis, fou reprimida el 1238. Sota els mongols els mullas i sayyids foren exceptuats d'impostos igual que els clergues d'altres religions.

El 28 de gener de 1273 la ciutat fou ocupada per l'exrcit de l'Il-khan Abaka i va quedar destruda i despoblada; fou reconstruda per assolda altre cop entre el 10 de setembre i el 18 d'octubre de 1316 pels mongols perses aliats al khan de Txagatai, Yasawur. Desprs del domini txagatai va seguir el dels timrides (1370).

Els timrides la van dominar fins el 1500 per no va jugar cap paper rellevant dins la dinastia. L'estiu del 1500 fou capturada per Abu l-Fath Muhammad Shibani Khan (1500-1510) khan dels uzbeks. Dominada alguns moments per la branca de Samarcanda (1510-1531 i 1552-1557), va restar un khanat uzbek que va existir fins a la revoluci russa, exclosa una breu ocupaci persa en temps de Nadir Shah (1740-1747). 

La dinastia uzbeka local, una branca dels uzbeks, fou anomenada els djnides o astrakhnides (tambe ashtarkhnides). El cim d'aquest perode fou sota el khan Abd al-Aziz (1645-1680); desprs diversos prnceps es van fer semi independents i els atalik van governar al lloc del khan, amb plens poder desprs de 1747 quan es va acabar la ocupaci persa, acabant finalment fundant la dinastia Mangit. 

Muhammad Rahim (1747-1758) va agafar el ttol de khan per el seu successor Daniyal o Daniyar Beg (1758-1785) es va acontentar amb el d' atalik i va deixar com a khan a un descendents dels djnides, fins que finalment el segent atalik Masum Shah Murad (1785-1800) va agafar definitivament el ttol de khan vers 1789. El seu successor Haidar Tura Khan (1800-1826) va imposar l'observana estricta de les prescripcions religioses i fou el darrer sobir que va emetre moneda (excepte el darrer khan). Desprs de dos breus regnats, va pujar al tron Nasr Allah Bahadur Khan el Butx (1827-1860) que va reforar el poder del tron contra els nobles, va estendre els seus dominis i va crear un exrcit regular; fou considerat un tir sanguinari. El 1842 va conquerir Khokand per noms temporalment. El 1860 va pujar al tron Muzaffar al-Din Bahadur Khan (1860-1886) que el 1868, derrotat diverses vegades pels russos, va haver de cedir la vall del Sir Darya que els russos ja havien ocupat, i diversos districtes del khanat amb les ciutats de Djizak, Ura-tube, Samarcanda i Katta Kurghan; el 1873 va adquirir diversos territoris occidentals arrabassats al khanat de Khiv. Sota Sayyid Abd al-Ahad Khan (1886-1910) es va fixar la frontera amb l'Afganistan, amb el riu Pandj com a lmit; tamb es va definir el protectorat rus; es va construir una via frria amb estaci a Kagan a uns 16 km de Bukhar. El 1910 el fill d'Abd al-Ahad, Sayyid Alim Khan (1910-1920) que havia estudiat a Sant Petersburg, va pujar al tron. 

El 1916 la regi vena de les Estepes es va revoltar contra el reclutament fors al Turquestan (el govern del Turquestan comprenia el Kirguizistan, el Tadjikistan i l'Uzbekistan, amb els dos khanats de Bukhar i Khiv) i les tropes russes la van aplanar amb sang, cosa que va deixar molt d'odi a les poblacions locals, fins i tot en territoris com Bukhar que no van participar a la revolta. El juny de 1916, al Congrs de les Nacionalitats de Lausana, un representant de Bukhar va reclamar la independncia.

L'abril de 1917 Bukhar es va proclamar independent i, desprs de la revoluci bolxevic, el govern de Moscou va renunciar al protectorat el 18 de mar de 1918. El febrer de 1920, forces bolxevics van arribar al khanat i, amb aquest suport, un partit local (el Partit de la Jove Bukhria) va poder prendre el poder. El khan (o emir) va fugir a l'Afganistan (on va viure fins el 1945) i a Bukhar es va formar un govern provisional liderat per Othman Khodja, lder reformista. A l'agost es va establir un nou govern que va proclamar la repblica (2 de setembre de 1920) i Othman Khodja en fou elegit president el mateix dia, amb un govern de coalici de liberals i bolxevics. A l'octubre de 1920 es va promulgar la constituci, que establ la Repblica Popular de Bukhar. El khan, des de l'Afganistan, va fer una crida a la resistncia i una part del pas va continuar sent-li fidel, sobretot el governador de Hissar, Ibrahim Beg. Les tribus rebels formaran ms tard el nucli inicial dels basmatxis. Els reformistes es van veure impotents per realitzar el seu programa ja que depenien d'una administraci conservadora que desitjava mantenir les tradicions socials i religioses, i aix els va acostar cada vegada ms als bolxevics.

El 23 de setembre de 1921 es va promulgar una nova constituci. El 1922, el Partit Comunista de Bukhar es va afiliar al Partit Comunista de la Uni Sovitica. Es va tornar a promulgar una nova constituci el 18 d'agost de 1922. El juny de 1923, Stalin va acusar el govern local de reaccionari i es va procedir a una purga; els membres nacionalistes del govern foren arrestats. L' 11 d'octubre de 1923, el Kurultay (l'Assemblea General) va adoptar l'acord d'establir una bandera del tot vermella amb les inicials de la repblica daurades. Els carcters cirl lics van substituir els carcters arbics que s'utilitzaren fins el 1923.

El setembre del 1924, el quart Kurultay adopt l'acord unnime de transformar la Repblica Popular Socialista en una Repblica Sovitica Socialista, i demanar el ingrs a la Uni Sovitica. La Repblica es va convertir aix en una de les repbliques de la Uni, per al cap de pocs mesos les repbliques de l'sia central van ser dissoltes i redistribudes sota criteris tnics i Bukhar va desaparixer per passar a formar part de la Repblica Socialista Sovitica de l'Uzbekistan.  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391522" title="Pedro Mara Otao" nonfiltered="1181" processed="1175" dbindex="151192">
Pedro Mara Otao o Pedro Mari Otao (Zizurkil, 1857 - Rosario, Argentina, 1910 va ser un escriptor i bertsolari en uscar. 

Provenia d'una famlia de bertsolaris. Emigr a l'Argentina, junt amb la seva esposa i fills, establint-se a la localitat de Pehuaj. El seu estil s innovador i accessible a l'mbit culte i popular.


 Obres .
 Poesia .
 Alkar olerki onenak. Olerki onenak alkar (1930, Iaki Deunaren Irarkola);
 Alkar (1904, Buenos Aires);
 Bertsoak (1959, Itxaropena);
 pera .
 Artzai mutilla (1906, Buenos Aires msica d'Ortiz de San Pelayo.

 Enllaos externs .
  Pedro Mari Otao literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391523" title="Bukharlik" nonfiltered="1182" processed="1176" dbindex="151193">
Bukharlik (Bukhariotes de Sibria) s un petit grup tnic musulm sunnita de Sibria, format per descendents dels comerciants originaris del Turquestan, establerts a Sibria des de el segle XVI, quan les relacions comercials entre Rssia i Bukhar estaven a un punt ptim.

El punts principals on viuen son Tobolsk, Tyumen i Tara, i un grup de llogarets prop de Tomsk. El cens sovitic de 1926 va trobar 12.010 bukharliks. La seva llengua s una variant del trtar siberi amb moltes paraules perses.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391534" title="John Luther Adams" nonfiltered="1183" processed="1177" dbindex="151194">
John  Luther  Adams (Meridian, Mississip, 23 de gener de 1953) s un compositor de msica inspirat bsicament en la natura.

Aquest compositor t la natura com a font d inspiraci, especialment en els paisatges d Alaska on ha viscut des de 1978. Al igual que molts compositors de la seva generaci John Luther Adams no ve crixer immers en la msica. Adams comen tocar msica com adolescent, de bateria en bandes de rock. A treves de les notes d un lbum de Zappa, descobr Edgard Varse. De la mateixa manera les notes de Varse el portaren a John Cage.

Per no fou fins que Adams va ser descobert per Morton Feldman que descobr llur vocaci. Adams acud a Cal Cartes per estudiar en el decenni de 1970, on estudi amb James Tenney i Leonard Stein. El seu grup de companys incloa Lois V. Vierk i Peter Garland. 

Desprs de graduar-se a Artes Cal, Adams comen a treballar en la protecci del medi ambient. Aquest treball el port a Alaska el 1975. el seu profund amor per la ubicaci el port a emigrar permanentment el 1978. la natura segueix sent la fora impulsora de la seva msica fins el dia d avui.

L obra musical d Adams avarca molts gneres incls els mitjans de comunicaci. Compon per la televisi, cinema, teatre per a nens, veu, instruments acstics, orquestra, i la electrnica. Llur us freqent de les textures esttiques mostren canvis subtils de la seva evident afinitat amb el minimalisme, i llurs tendncies ha ampliar, meditaci, intuci i estructures per transmetre el seu vertader amor a la msica de Morton Feldman.

Lou Harrison digu d ell qu  s un dels pocs importants joves d Amrica , mentre que Adams diu de si mateix:  M ha msica sempre ha sigut profundament influenciada pel mn natural i un fort sentit del lloc. Sostinguda a treves de l escolta de la subtil ressonncia de la zona Nord soundscape, espero a explorar el territori de  Sonic geografia  aquesta regi entre el lloc i la cultura...entre el medi ambient i la imaginaci .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391535" title="Kepa Enbeita" nonfiltered="1184" processed="1178" dbindex="151195">
Kepa Enbeita  (Muxika , 1878 - Areatza, 1942 va ser un escriptor i bertsolari en uscar

Va ser conegut com Urretxindorra rossinyol. Va escriure a les revistes "Euzkadi", "Euzkerea", "Ekin" i "Argia" 

 Obra .
 Gure Urretxindorra (1971, Ekin);

 Enllaos externs .
  Kepa Enbeita literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391538" title="Potica (Aristtil)" nonfiltered="1185" processed="1179" dbindex="151196">
La Potica d'Aristtil va ser escrita al segle IV aC, entre la fundaci de la seva escola a Atenes el 335 aC i la seva partida definitiva de la ciutat el 323 aC, un any abans de la seva mort, amb la funci de dictar les normes de l'art. Sembla que estava concebuda per contenir dues parts, una centrada en la tragdia i l'altra en la comdia. Aquesta darrera va desaparixer i del seu contingut noms se'n poden fer suposicions a partir de la part conservada, fet que l'ha convertit en una icona cultural (com a tal apareix per exemple a la ficci de El nom de la Rosa, d'Umberto Eco). A diferncia d'altres escrits de l'autor, aquest llibre va ser escrit com a apunts personals, no amb la intenci de ser divulgat en la seva forma actual, s a dir, pertany a les obres aristotliques tradicionalment conegudes com esotriques o acroamtiques. El ms antic dels cdex que contenen el text de la Potica (ja sense la Comdia) s el cdex Parisinus 1141, escrit a fins del segle X o principis del segle XI.

Concepci de l'art.
L'art, i ms concretament la literatura, es basa en la mmesi o imitaci de la realitat. L'objectiu de l'art s aconseguir la catarsi del receptor, qui s'identifica amb els esdeveniments que veu que passen als personatges i sent emocions reals, tot i presenciar fets de  ficci. Aquestes emocions el purifiquen, ja que serveixen com a desfogament i com a aprenentatge per saber com reaccionar en situacions similars que es puguin presentar a la vida. Per aquest motiu s fonamental la versemblana del que transmet la literatura, perqu si no s creble no es pot ptroduir la necessria identificaci. L'art, per tant, t una funci social, al contrari del que pensava Plat.

La tragdia.
L'art que explora ms a fons s la de la tragdia. Es tracta d'una art del teatre que imita personatges nobles o elevats. Aquests pateixen desgrcies, sovint lligades al dest, que provoquen la catarsi de les emocions de la por i la pietat en l'espectador, ja que  no vol sofrir el que est presenciant (temor) i sent compassi pels infortunis dels protagonistes de l'obra.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391545" title="Collegi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat" nonfiltered="1186" processed="1180" dbindex="151197">
El Collegi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat s un dels collegis majors de la Universitat de Barcelona, fundat l'any 1959. En l'actualitat compta amb uns 450 collegials i collegiales, estudiants de diverses universitats catalanes, i s el que t ms places de tota Espanya.

Histria.

En el comenament, el dos collegis que ara estan units eren independents. El Penyafort era el mascul, i la seva gesti era pblica, i el Montserrat era el femen i la seva gesti corresponia a les Teresianes.

A principis dels anys vuitanta, els dos edificis s'uniren mitjanant un pont, i la gesti fou conjunta. Des d'aleshores, el Collegi s'anomena Penyafort-Montserrat.

Fou director del Col.legi Penyafort l'acadmic i catedrtic Emilio Lled, i des de 1983 ho s el catedrtic Jos Manuel Bermudo.

 Enllaos externs .

 Pgina principal del Collegi Major;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391561" title="Saint-Quentin-de-Baron" nonfiltered="1187" processed="1181" dbindex="151198">
Saint-Quentin-de-Baron s una comuna francesa situada al departament de la Gironda, a la regi de l'Aquitnia.

 Geografia .
Comuna situada a la carretera nacional 13, entre Burdeus i Castillon-la-Bataille.
Est a la latitut 4449'06 Nord i a la longitut: 017'09. La seva altitut a nivell del mar s entre 10 i 80 metres. 
T una superfcie de 8,69 km2. Al 1999 tenia 958 habitants.

 Demografia .
1962: 728 habitants
1975: 723 habitants
1990: 947 habitants
1999: 958 habitants

 Patrimoni i turisme .

 Castell de Bisqueytan.
 Esglsia de Saint-Quentin-de-Baron. S. XII;
 Safarejos comunals.
 Mansi d'Helena. S. XV-XVI . Restaurada.
 Font de la picharotte.
 Antic priorat de Carensac. Situat al cam de Sant Jaume.
 Grutes de jaurias. Descobertes al 1944. Descoberta de restes de l'poca Magdaleniana. Mobiliari protohistric.
 Abric Lespaux. Descobert al 1943. Ve de les grutes de jaurias. Habitat durant el Peigordi superior.
 Lloc de Moulin-Neuf, descobert al 1939. Assentaments del Magdeleni mitj.
 "Elisabeth" i "Anne-Jeanne", les campanes de l'esglsia.

 A la web .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391562" title="Castell de Bisqueytan" nonfiltered="1188" processed="1182" dbindex="151199">
El castell de Bisqueytan s un castell francs que ocupa un indret protegit dins d'una vall, sobre una punta rocosa de l'altipl calcari que domina el rierol de Bisqueytan que flueix als seus peus.

El Castell s una fortalesa medieval testificada pels texts des del mitj del 12 segle. En aquella poca existia una torre massiva envoltada de dependncies i d'una capella, conjunt que formava el lloc de residncia d'una rica famlia , els Lamothe.

L'indret va ser llavors reocupat i va ser arreglat pels diferents llinatges senyorials que es van succeir a Bisqueytan. Entre els ms illustres, ell hi tingut Arnaud Cailau (1313), Alcalde de Bordeus, Jean de Pontac, President del Parlament de Bordeus i fundador del domini de l'Haut-Biron, el filsof Montesquieu i els Piis.

 De la fortalesa primitiva no es coneixia, fins a una fa poc, ms que la capella que s'aixeca encara avui en dia al recinte del castell actual. Ara b, ltimament, treballs d'excavacions, sobre una plataforma de terra tancada a les cortines del lloc, han revelat les bases d'una torrassa romana de la qual el constructor en fou probablement el duc d'Aquitaine.

No noms, els texts de l'Edat Mitjana citen aquesta torrassa moltes vegades i ensenyen que va ser ocupat sense interrompre del S. XII al S. XVI, que va ser presa d'un assalt el 1313 i que abans de les guerres de Religi, va ser aparentment desmantellat en benefici d'una casa senyorial ms cmoda.

Avui, les muralles del castell subsisteixen encara, per assenyalem que el castell de Bisqueytan s una propietat privada no oberta al pblic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391576" title="Francisco Solano Lpez" nonfiltered="1189" processed="1183" dbindex="151200">


Francisco Solano Lpez (Buenos Aires, 26 d'octubre de 1928) s un prolfic dibuixant de cmics argent, conegut principalment per la seva participaci en la primera versi de l'obra El Eternauta, que li don fama internacional. s una figura fonamental de l'historieta argentina, a l'any 2008 va ser distinguit com Personalidad Destacada de la Ciudad Autnoma de Buenos Aires.

Comparteix nom amb l'heroi de la Guerra de la Triple Aliana Francisco Solano Lpez, de qui hi s descendent.

Bibliografia.
Llei 3056 de Govern de Buenos Aires.

Referncies.


Enllaos externs.
;
;
;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391577" title="New York Herald" nonfiltered="1190" processed="1184" dbindex="151201">


El New York Herald era un diari de gran tirada, editat a New York entre 1835 i 1924. Durant la guerra de Secessi, el diari sostenia el Partit Demcrata. Va finanar l'expedici d'Henry Morton Stanley a l'frica per trobar David Livingstone aix com l'expedici de George W. DeLong a les regions rtiques el 1879.

El 4 d'octubre de 1887, Bennett Jr. va llanar l'edici europea del diari a Pars. Desprs de la mort d'aquest, amb el New York Herald va competir el New York Tribune el 1924. El 1959, el New York Herald Tribune i la seva edici europea van ser venuts a John Hay Whitney, que era aleshores ambaixador dels EUA a la Gran Bretanya. El 1966, el Washington Post i el New York Times es van guanyar el control del diari de Pars, avui l'International Herald Tribune.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391578" title="Esglsia de Saint-Quentin-de-Baron" nonfiltered="1191" processed="1185" dbindex="151202">
 L'esglsia de Saint-Quentin-de-Baron s un Monument Histric classificat des de 1920.
s un santuari d'poca romnica(S. XII) fortificat en el transcurs de la Guerra dels Cent Anys desprs que l'edifici fou saquejat i  profanat el 1235 i al 1343.

Les voltes de la nau van ser refetes al S. XVI, abans que fos construt el lateral nord, en honor de Notre-Dame pel ordre del Senyor de Bisqueytan el 1522.

Al final del S. XVI, les guerres de Religions van obligar altra vegada als parroquians a refugiar-se a l'esglsia.
L'esglsia de Saint-Quentin-de-Baron forma part dels edificis religiosos ms destacables de l'Entre-deux-Mers.

L'escultura romnica del cor i de l'absis, a l'estil de les escultures de l'abadia de Sauve-Majeure, presenta capitells historiats (Daniel a la fossa dels lleons, el sacrifici d'Abraham i d'Issac, Samson i el lle, el bateig del Crist) i els modillons que representen els pecats i els cstigs.

Pintures murals del S. XVI han estat trobades sota l'emblanquinat del S. XIS. En aquestes s'hi distingeix uns personatges femenins aix com una urna funerria marcada amb el blas de la famlia Piis, propietari del castell de Bisqueytan al 16 S. XVI, i una bena negra pintada  al voltant de l'esglsia per tal de commemorar la mort del patr de la parrquia.

La capalera exterior de l'esglsia s adornada per un baix relleu esculpit del mrtir Sant Quint: El sant s aguantat per quatre botxins dirigits pel prefecte Rictivare. 

 Histria .

L'esglsia de Sant Quentin de Bar, edificada durant la primera meitat S. XII, depenia al principi de l'abadia de la Sauve.

El monument sofert a partir de llavors importants transformacions: al S. XIV i al S. XVI.

 L'esglsia del segle XII .

Al segle XII, l'esglsia estava composta d'una nau seguida d'un cor i d'un santuari semicircular.
L'edifici del segle XII probablement tenia una carcassa coberta d'una teulada de teules a dues vessants.

D'aquest perode, actualment subsisteixen els volums del cor i del santuari aix com l'essncia del mur sud de la nau.
L'estudi de les escultures dels envelats i de la decoraci de la bena ha perms datar la construcci de la primera meitat del segle XII.

 L'esglsia del segle XIV .

L'esglsia llavors fou fortificada. Aquesta obra fou realitzada per un sobrealament en maoneria de pedra i de cdols, que forma, a partir de la cornisa romnica de la capalera i del cor, un parapet emmerletat provet d'arqueres cruciformes.
Una arquera a creu patent, conservada al mur nord de la nau, permet datar la fortificaci a finals S. XIII o als inicis del segle XIV, poca de la guerra de Cent Anys.

Anteriorment, els murs de la nau en l'ltim ter de la seva alada havien estat perforats d'arqueres: en subsisteix dos del costat sud.

 L'esglsia del segle XVI .

Les modificacions ms importants foren realitzades durant aquest perode. Un vast lateral, tant ample com la nau fou afegit al nord de l'esglsia : va ser probablement un senyor de la famlia de Piis, del proper castell de Bisqueytan, que feu construir el lateral vers al 1522.
Les parts altes dels murs del nord de la capalera i de la nau es van ser trobats, doncs, a recer sota el nou vessant de teulada que cobria la meitat nord de la nau i el lateral. Les escultures de la faana i el cord de la nau quedaren, doncs, intactes a aquell nivell.
La posada en marxa d'espessos contraforts a la faana sud va acompanyar els treballs.

El campanar - mur que s'eleva a l'oest data probablement d'aquesta poca.
La realitzaci d'aquests importants treballs al segle XVI foren acompanyats d'una nova decoraci interior de l'esglsia.
Pintures murals, de les quals algunes tenien potser per a tema dels episodis vida del senyor de Bisqueytan, van adornar llavors els murs dels trams del lateral (en subsisteix actualment una escena al segon tram) i una part de la nau.

 L'esglsia del segle XVII .

Diversos estudis histrics evoquen la construcci d'una sagristia ajuntada al piny est del lateral. Estava envoltada en ogives. La clau n'indica la data de 1666.

 L'esglsia al final del segle XIX i al comenament delsegle XX .
Durant la segona meitat del segle XIX, l'interior de l'esglsia fou completament redecorat : una pintura, fals tall de pedra realitzada per Augier i Millet recobr el conjunt dels murs, dels pilars i de les voltes de la nau i del lateral.

El cor, el santuari i el piny est del lateral foren pintats per motius geomtrics. Una escena religiosa adorna el cul-de-forn del santuari.
Amb les vidrieres noves (datades del 1862) van guarnir totes les obertures de l'esglsia : representaven sants o escenes religioses (Adoraci dels Mags, Bateig de Crist, l'Anunciaci, la Coronaci de la Verge...). Dos altars en fusta policromada foren llavors establerts al santuari i en el lateral. L'enllosat probablement fou refet durant aquest campanya de treballs.
Al 1903, una nova sagristia reempla la sagristia del segle XVII.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391579" title="Atahualpa Yupanqui" nonfiltered="1192" processed="1186" dbindex="151203">

Atahualpa Yupanqui, pseudnim d'Hctor Roberto Chavero (Pergamino, Argentina; 31 de gener 1908 - Nimes, Frana; 23 de maig 1992) va ser un cantautor, guitarrista i escriptor argent. Se li considera el ms important msic argent de folklore. Les seves composicions han estat cantades per reconeguts intrprets, com Mercs Insulsa, Los Chalchaleros, Horacio Guarany, Jorge Cafrune, Alfredo Zitarrosa, Jos Larralde, Vctor Jara, ngel Parra i Marie Lafort, entre molts d'altres, i segueixen formant part del repertori d'innombrables artistes, a Argentina i en diferents parts del mn. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391582" title="Samuel Adler" nonfiltered="1193" processed="1187" dbindex="151204">
Samuel Adler (Mannheim, 4 de mar de 1928) s un compositor i director de msica nord-americ.

El 1929 la seva famlia es trasllad als Estats Units. T un BM de la Universitat de Boston, un MA de la Universitat de Harvard, s Doctor (honorari) en Msica de la Southern Methodist University, i Doctor (honorari) en Belles Arts de la Universitat de Wake Forest, Doctor (honorari) de Msica del St Mary's College (Indiana), i Doctor (honorari) de Saint Louis Conservatory.

Duran la seva permanncia  en l'exrcit dels Estats Units, fund i dirig l'Orquestra del Set Exercit, i degut al gran impacte musical i psicolgic que la gran orquestra va fer en l'escena europea, fou guardonat amb la Medalla d'Honor de l'Exrcit.

El catleg d'Adler inclou ms de 400 obres publicades en tots els mitjans de comunicaci entre els quals hi ha: cinc peres, sis simfonies, vuit quartets de corda, vuit concerts (orgue, piano, viol, violoncel, guitarra, quartet de saxfon, quintet per a fusta), moltes obres breus per a orquestra, obres per a conjunt de vent i banda, msica de cambra, una gran quantitat de msica coral i canons.

Ha publicat tres llibres: la realitzaci coral, una antologia (Holt, Rinehart i Winston, 1971), 2, edici (Schirmer Llibres, 1985); Vista-Canto (WW Norton, 1979, 1997); i l'estudi d'orquestracions (WW Norton, 1982, 1989), i nombrosos articles en les principals revistes i llibres de referncia arreu del mn.

Des de 1966, Adler ha estat professor de composici en l'Eastman School of Music i president del departament de composici des de 1974. El 1984 es feu mentor de la Universitat de Rochester. Anteriorment a aix, fou professor de composici de la Universitat del Nord de l'Estat de Texas (1957-1966) i director Musical del Temple Emanuel, Dallas (Texas, 1953-1966). Des de 1954 a 1958 fou director musical del Dallas Lyric Theater. Ha estat compositor convidat i director en ms de 300 universitat i collegis de tot el mn.

Adler es retir de l'Eastman el 1994 per convertir-se en professor emrit d'aquesta instituci. Des de llavors ha ensenyat en l'Itahaca College de la Universitat de Cincinnati, Bowling Green state University, i la Universitat de Missouri (KC), de la Universitat d'Utah, i altres. Actualment est en la facultat de la Juilliard School of Music en la ciutat de Nova York.

Ha rebut comissions i subvencions de la National Endowment fort he Arts (1975, 1978, 1980 i 1982), la Fundaci Ford, la Fundaci Rockefeller, la Fundaci Barlow, el Koussevitzky Foundation, la Dallas Symphony Orchestra, la Filarmnica de Rochester, del Belles Arts Quartet, del Pro Art Quartet, la Comissi d'Arts de Kentucky, la Fundaci Sinfonia, la ciutat de Jerusalem, del Cleveland Quartet, el Welsh Arts Council, Oklahoma City Symphony, Cincinnati Symphony, i molts d'altres.

Ha estat guardonat amb molts premis, incloent un premi el 1990 de l'Acadmia Americana i l'Institut de les Arts i les Lletres, el Premi Charles Ives, el Premi Lillian Fairchild, etc. El 1983, guany el Premi Deems Taylor pel seu llibre sobre orquestraci; el 1984, fou nomenat Professor Membre Honorari de la University College de Cardiff (Gales), i s'adjudic una Beca Guggenheim per 1984-85.

Fou becari per cinc anys, de la MacDowell durant els anys 1954 i 1963. El 1986 reb el  Premi d antics Alumnes Distingits  de la Universitat de Boston. L'Associaci Nacional de Mestres de la Msica seleccion Adler com  Compositor de l any 1986-87  per a Quintaloques, que guany el nacional de la competncia. L'any 1988-89, fou designat  Phi Beta Kappa per l'escolar visitant . El 1989, va ser guardonat a l'Escola Eastan Eisenhart, distingit premi a l'ensenyana i li donaren l'honor de Compositor de l'any 1991 de l'American Guild d'organistes.

Durant la seva segona visita a Xile, Adler va ser elegit membre de l'Acadmia Xilena de Belles Arts (1993)  per la seva destacada contribuci al mn de la msica com a compositor, director i autor.  

Les seves obres s'han interpretat per les principals formacions musicals, tant simfniques, corals, de cambra et., pels EE.UU., Europa, etc., Adler tamb ha dirigit les seves obres a les millors orquestres mundials i aquestes tamb han estat enregistrades per les millors companyies de vdeo i discs etc.,

Referncies.
 http://www153.pair.com/bensav/Compositeurs/Adler.S.html;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391586" title="International Herald Tribune" nonfiltered="1195" processed="1188" dbindex="151206">
L'Internacional Herald Tribune, tamb anomenat IHT o el Tribune, s un diari americ de llengua anglesa del que la seu est situada a Frana. Creat a Pars el 1887, s sobretot destinat als Americans expatriats. Es deia a l'inici el New York Herald Tribune i era l'edici internacional del New York Herald.

Histric.

Durant l'Ocupaci, la publicaci del New York Herald va ser suspesa i va ser reemplaada pel diari germanfon, el Pariser Zeitung.

En resposta a la detenci de l'edici novaiorquesa del New York Herald el 1966, l'edici internacional va ser represa pel Washington Post i el New York Times que el van rebatejar International Herald Tribune. Avui s imprs i llegit a 180 pasos, s a dir gaireb la totalitat dels pasos del mn.

D'en l'any 2003, la New York Times Company s l'accionista nica de l'Internacional Herald Tribune. El desembre de 2007, l'Internacional Herald Tribune llana un suplement gratut per a l'edici del cap de setmana, El T que s consagrat al mn del luxe.

Una part important dels lectors pertany a la comunitat dels Irlandesos Americans.

Com el Times, el Tribune adopta sovint posicions liberals.

Enllaos externs.

Web oficial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391593" title="Kirikio" nonfiltered="1196" processed="1189" dbindex="151207">
Evaristo (o Ebaristo) Bustinza Lasuen, conegut pel pseudnim de Kirikio (Maaria,Biscaia, 26 d'octubre de 1886 - 31 de gener de 1929), va ser un escriptor i periodista en uscar.


A la seva infantesa es va traslladar amb la seva famlia a Almansa (Albacete), on va transcrrer la seva joventut per va continuar parlant el basc en dialecte bisca amb la seva famlia.

Durant un curt temps va treballar en la ctedra de basc en substituci de Resurreccin Mara de Azkue, qui el va convidar a treballar en la revista Euskalzale on va publicar la seva primera obra "Zerutar bat" y el 1913 comen a signar com Kirikio essent responsable de la secci en basc del peridic  Euzkadi.

Va traduir moltes obres al bisca com: "Meza Barriya" de Abelino Barriola, "Lelo" de Alfredo Etxabe, etc. Obres de producci prpia son: "Antton Berakatz" (1914) i"Abarrak", colecci distintes lectures en llengua popular i de fcil lectura el 1918.

Se'l considera un gran orador.
 Obra .
 Narraci .
 Abarrak... idatziriko irakurgaitxuak (1918, Grijelmo);
 Bigarrengo Abarrak (1980, GEU);
 Artcles .
 Edo geuk iok ez euskeraren alde (1984, Labayru);
 Egunekoa (1981, Labayru);
 Guda Nagusia (1914-1918) (1989, Labayru);
 Aberriaren alde, artikulu politikoak (2005, Labayru);

 Enllaos externs.
Ebaristo Bustintza a literaturaren zubitegia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391594" title="Bakmi" nonfiltered="1197" processed="1190" dbindex="151208">
Bakmi (plural al-Bukum) fou una tribu rab d'Arbia occidental, tradicionalment considerada descendent d'Azd. Encara que considerats habitants de l'Hedjaz els seus terrenys de pastura estaven a 'est de Taif i als camps de lava d'Harrat Hadn i Harrat al-Bakum. Al segle XX s'estimava que eren uns deu mil. Estan dividits en dues fraccions: els al-Mahamid i els al-Wazi.

Foren partidaris del xeic Ghalib en contra dels saudites. El 1813 van defensar els seus terrenys contra Muhammad Ali d'Egipte per es van haver de sotmetre el 1815 i els turc van ocupar l'oasi de Turaba, a la vall del uadi Taraba (o Turaba). Al segle XX estaven dividits entre la lleialtat als saudites (els al-Wazi) o als haiximites (els al-Mahamid). Desprs de la victria saudita a Turaba (1919) tota la tribu es va declarar per Abd al-Aziz. El 1959 el xeic dels al-Mahamid era Husayn ibn Muhyi, i el dels al-Wazi era Muhammad ibn Ghannam.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391596" title="Bulak" nonfiltered="1198" processed="1191" dbindex="151209">
Bulak s una vila propera al Caire i de fet un barri de la capital d' Egipte.

Era un port al Nil pel trafic comercial amb el Baix Egipte. Estava separat del Caire pel Khalidj al-nasiri, excavat el 1325 pel sult Kalawun. Aquest sult hi va encoratjar l'establiment de residncies de plaer, i hi va portar la duana. 

El 1800 tenia uns 24000 habitants i 24 mesquites. La ciutat va tenir la primera impremta d'Egipte el 1821 (excloses les que van portar els francesos) inicialment utilitzada per imprimir manuals de l'exrcit i el diari oficial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391597" title="Bulay" nonfiltered="1199" processed="1192" dbindex="151210">
Bulay o Poley fou el nom rab d'un antic castell de l'ndalus al sud d'Hispnia. La seva situaci fou discutida per Dozy va demostrar que es tracta d'un castell situat al lloc de la moderna vila d'Aguilar de la Frontera, provncia de Crdova.

Va jugar un paper considerable en la revolta d'Umar ibn Hafsun. Encara existia al segle XII. Actualment hi ha unes runes que deuen correspondre al castell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391598" title="Jautarkol" nonfiltered="1200" processed="1193" dbindex="151211">
Luis de Juregui o Koldobika Jauregi conegut pel pseudnim de "Jautarkol" (Errenteria, 21 de juny de 1896 - Zarautz,  2 de febrer de 1971). Sacerdot i escriptor en uscar.

Estudi la carrera eclesistica a Comillas. Llicenciat en Dret Cannic i doctor en Teologia. 

ColLabor en la revista "Zeruko Aria", en el setmanari "Argia", a "Argia'ren Egutegia" (entre 1922 i 1936), i en las revistes "Yakintza" i "Euzko Gogoa", amb  poesies en basc. 

S'exili desprs de la Guerra Civil Espanyola.

Obra.
Egizko Edertasuna (1923);
Ipuiak (1924);
Biozkadak (1929);
Maite-Opari (1935);
Loramendi Olerkaria, aren garai barruan ikusia ta aztertua (1959);
Xenpelar bertsolaria (1960).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391600" title="Temporada 1918-19 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="1201" processed="1194" dbindex="151212">
La temporada 1918-19 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vintena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1918-19 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

La primera categoria (Primera A) mantingu el format de la temporada anterior. El FC Barcelona es proclama campi. L'Atltic de Sabadell disputa la promoci.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona;
 Descensos: Athletic FC de Sabadell;
 Ascensos: CE Europa;

 Segona Categoria .
La segona categoria (Primera B) mantingu el format de la temporada anterior. 



En el desempat entre els dos primers per al ttol:



El CE Europa es proclama campi de Primera B.

L'Europa i l'Atltic de Sabadell disputaren la promoci per una plaa a la Primera A la segent temporada:



El CE Europa es classifica per la Primera A la segent temporada.

 Tercera Categoria .
La tercera categoria (anomenada Segona Categoria) es divid en quatre grups amb els segents equips:
Grup A: Martinenc, Verdaguer, Andreuenc, Barcino, Atltic, Argos;
Grup B: Catalunya, Iluro, Stadium, Btulo, Barceloneta, Catal;
Grup C: Gell, Santboi, Aven d'Esplugues, Hospitalenc, Santfeliuenc, Cornell;
Grup D: Mercantil, Granollers, Siglo, Caldes, Manresa;

Es proclamaren campions dels respectius grups Andreuenc, Iluro, Santboi i Caldes. Aquests clubs s'enfrontaren per decidir el campionat de la tercera categoria que finalment fou pel FC Andreuenc que s'enfront al FC Terrassa per una plaa a la Primera B en els partits de promoci:




El FC Terrassa conserva la categoria.

El Gimnstic de Tarragona es proclam campi de la demarcaci de Tarragona i l'Ateneu Deportiu Guxols de la de Girona, enfrontant-se amb l'Andreuenc pel campionat de Catalunya de tercera categoria. El FC Andreuenc es proclam campi.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391604" title="Margalef (desambiguaci)" nonfiltered="1202" processed="1195" dbindex="151213">

 Geografia:
 Margalef, municipi del Priorat;
 Margalef (cim) muntanya del Pla d'Urgell.

 Histria de Catalunya:
 Combat de Margalef batalla de 1413 prop d'aquest municipi. ;

 Onomstica:
 Joan Manuel Margalef i Ayet, (Benissanet, 19 de novembre de 1970) msic.
 Ramon Margalef i Lpez, (Barcelona 1919 - 2004) ecleg catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391607" title="Nataci amb aletes" nonfiltered="1203" processed="1196" dbindex="151214">


Esport poc conegut en el mn esportiu en general. Es coneix com la "Frmula 1" de les activitats aqutiques. Es pot arribar a 12 nusos nutics.
La seva caracterstica fonamental es la utilitzaci d'unes aletes o b la "Monoaleta", i fa servir un tub o "snorkel", a ms poden fer servir ampolles d'escafandra autnoma.

s un esport que es pot dur a terme en piscines i en aiges obertes, entenen per aix mar obert, llacs i rius. 
Dins del calendari de proves d'aquesta disciplina esportiva podem diferenciar:
Proves de superfcie amb les segents distncies:
50 metres superfcie.
100 metres superfcie.
200 metres superfcie.
400 metres superfcie.
800 metres superfcie.
1500 metres superfcie.
Proves d'Immersi en apnea:
50 metres apnea.
Proves d'Immersi en escafandra:
100 metres escafandra.
400 metres escafandra.
800 metres escafandra.
Aquestes proves sn per homes i dones.

Podeu trobar ms informaci a FEDAS i FECDAS


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391608" title="Saint-Quentin-de-Blavou" nonfiltered="1204" processed="1197" dbindex="151215">

Saint-Quentin-de-Blavou s una comuna francesa situada al departament d'Orne, a la regi de Baixa Normandia.

 Geografia .
El municipi est situat a 4828'16 de latitud nord i a 25'05 de longitud est.
Est entre 150 i 215 metres sobre el nivell del mar.
El municipi t 6,46 km2. 
Est dins el Cant de Pervenchres, al districte de Montagne-au-Perche. Torma part de la Comunitat de comunes del Pays de Pervenchres. El seu codi postal s el 61360.

 Demografia .
1793 - 308 habitants
1841 - 303 habitants
1891 - 190 habitants
1946 - 131 habitants
1962 - 116 habitants
1975 - 77 habitants
1999 - 78 habitants


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391611" title="Kumikata" nonfiltered="1205" processed="1198" dbindex="151216">

El kumikata s la manera especial que tenen els judoques d'agafar-se i s el primer que s'ha de fer per intentar desequilibrar l'adversari.

Existeixen diverses maneres d'aferrar-se al company o companya de prctiques, tot i que la bsica consisteix en agafar amb la m dreta el judogi del contrari a l'alada de la seva solapa esquerra i, amb l'esquerra, la mniga dreta de l'altre, una mica ms amunt del colze (les posicions s'inverteixen si ets esquerr). Aquesta manera d'agafar-se evita que quan es cau es pugui posar el bra per parar el cop, amb el conseqent risc de lesionar-se el colze.

En el kumikata no s'han de tenir els braos rgids per tampoc s'han de deixar solts. Cal trobar un terme mig per evitar que ens projectin i per poder comenar els nostres atacs de manera rpida, sense que ens endevinin les intencions. s important anar variant la manera d'agafar en funci de la tcnica que volguem fer i, amb el temps i la prctica, s recomanable saber aferrar-nos tant pel costat dret com per l'esquerre.

"El judo, ms que un art d'atac i defensa, s un estil de vida" Jigoro Kano.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391613" title="Toribio Alzaga" nonfiltered="1206" processed="1199" dbindex="151217">
Toribio Alzaga o Toribio Altzaga (Donostia, 1861 - Donostia, 1941) va ser un autor teatral en uscar.

Als 13 anys va participar en lpera Iriyarena de Marcelino Soroa y Lasa la qual cosa va influir en la seva posterio dedicaci a la sarsuela i a la comdia. El 1888 van premiar la seva obra Aterako gera. Va traduir Macbeth amb el ttol de Irritza (ambici). 

 Obra .
 Teatre .
 Urdai-lekua (1925) i Txingurri (1935).
 Biak bat (1934). ;
 Kaxka gogorra (1930).
 San Tomaseko feria (1892).
 Zanpantzar. Ekitaldi bakarrean eratutako Jostalu pargillea (Farsa) (1932, Lpez Mendizabal);
 Txibiribiri. Atal bateko antzerki irritsua (1922, Martin y Mena);
 Osaba (1934, Lpez Mendizabal).
 Neskazar. Iru ekitaldi dun antzerkia (1932, Zelaia);
 Jostirudiak-Irritza (1990, Labayru);
 Burruntziya. Bemaio (1963, Auspoa);
 Bost urtian. Antzerkia. Euskal Antzerkia, 1 (1929, Navarro del Teso y Cia.).
 Bioz berak (1929, Martin Mena y Cia.);
 Berrnaio]] (1923, Martin Mena y Cia.);
 Aterako gera!]] (1932, Lpez Mendizabal);
 Asenchi ta Korchesi. Izketa (1914, Martin y Mena);
 Amantxi (Bi ataldun antzerkia) (1924, Martin y Mena);


 Enllaos externs .
  Toribio Altzaga literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391614" title="Saint-Quentin-de-Caplong" nonfiltered="1207" processed="1200" dbindex="151218">
Saint-Quentin-de-Caplong s una Comuna francesa, al departament de Gironda, a l'Aquitnia. Frana.

 Geografia .
Municipi situat al Cant de Sainte-Foy-la-Grande, al districte de Libourne. El seu codi postal s el 33220.
Forma part de la comunitat de comunes del Pays Foyen.
Est a 4447'04 Nord i a la longitud de 007'56 Est.
La seva altitud est entre 18 i 111 metres sobre el nivell del mar.
T una superfcie de 11,27 km2.

 Demografia .
1962 - 388 habitants /
1975 - 340 habitants /
1990 - 312 habitants /
1999 - 276 habitants /

 Economia .
Principalment agrria.
Vi, planters, silvicultura.

 Patrimoni i turisme .
 Grutes dels Moinards;
 Castell del S. XIX;
 Esglsia del S. XIX;
 Festa: diumenge posteriior al 15 d'agost.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391618" title="Zones humides" nonfiltered="1208" processed="1201" dbindex="151219">
Zones on no hi toca gaire el sol i amb aigua abundant. A causa d'aquesta foscor, les polles d'aigua han adquirit una caracterstica sorprenent. Si una dona en edat frtil consumeix aquesta au a primera lnia de mar, la nit de Sant Joan
podria quedar-se embarassada. Actualment,cientfics i bilegs americans, especialitzats en animals marins, estan estudiant aquest estrany succs. Es preveu que a la revista Science aparegui en breu un article sobre el tema.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391620" title="21 Grup d'Exrcits (Regne Unit)" nonfiltered="1209" processed="1202" dbindex="151220">


El 21 Grup d'Exrcits va ser una formaci militar formada per tropes britniques i canadenques estacionada al Regne Unit que va ser assignada per a la invasi d'Europa. La formaci va establir-se a Londres al juliol de 1943 sota el comandament del Quarter General Suprem Aliat de la Fora Expedicionria (SHAEF). El Grup va ser una important fora aliada al Teatre Europeu de la Segona Guerra Mundial. El 21 Grup d'Exrcits oper al nord de Frana, Luxemburg, Blgica, els Pasos Baixos i Alemanya.

 Normandia .
Comandat pel General (posteriorment Mariscal) Bernard Montgomery, el 21 Grup d'Exrcits control en un inici totes les forces terrestres durant l'Operaci Overlord. Quan ja havien desembarcat suficients tropes nord-americanes s'activ el 12 Grup d'Exrcits, sota el comandament del General Omar Bradley, i el 21 Grup d'Exrcits qued format noms pel Segon Exrcit britnic i el Primer Exrcit Canadenc.

La batalla de Normandia va ser una batalla de desgast pels exrcits britnic i canadenc, tancant als reforos alemanys als voltants de Caen. La Wehrmacht no va tenir l'habilitat de prevenir que els americans poguessin trencar cap a l'oest de les platges a inicis de 1944, i els alemanys van quedar envoltats a Falaise.

 L'avan cap als Pasos Baixos .
Desprs de l'xit dels desembarcaments al sud de Frana del Sis Exrcit americ, el 21 Grup d'Exrcits form el flanc esquerra dels 3 grups d'exrcit alineats contra les forces alemanyes a l'oest. Va ser responsable d'assegurar els ports francesos dels quals depenia la rebuda de subministrament, aix com d'eliminar els punts de llanament de les V-1 i les V-2 situats a les costes francesa i belga.

El 29 d'agost, els alemanys s'havien retirat a travs del riu Sena, tot i que sense el seu equip pesat. La campanya a travs del nord de Frana i Blgica va ser principalment una persecuci, en la que els ports (oficialment anomenats pels alemanys "Ciutats-Fortalesa") oferien noms una oposici limitada al Primer Exrcit Canadenc. L'avan va ser molt velo, amb gaireb 250 milles en 4 dies, i Anvers va ser capturat el 4 de setembre de 1944, que gaireb estava sense defensa i amb les installacions porturies intactes.

L'1 de setembre de 1944, el 21 Grup d'Exrcits va ser rellevat del control operatiu dels exrcits americans, i aquests van formar el 12 Grup d'Exrcits.

A mitjans de setembre, seccions del 21 Grup d'Exrcits havien arribat fins a la frontera neerlandesa, sent aturats per la manca de subministraments i per la inundaci causada per la demolici dels dics holandesos per part dels alemanys. Els alemanys controlaven alguns ports del canal, i els anteriors bombardeigs aliats a les lnies ferroviries franceses i belgues result que els aliats hagueren de basar les cada vegada ms llargues lnies de subministrament en camions.

 L'Operaci Market Garden .
Desprs de la victria a Normandia, hi havia grans esperances de que la guerra es podria acabar al 1944. Per tal d'aconseguir-ho, havia de superar-se la darrera gran defensa natural alemanya a l'oest: el Rin. Amb tal intenci s'orquestr l'Operaci Market Garden. El pla era que dues divisions aerotransportades americanes, amb una britnica i una brigada polonesa saltessin sobre els Pasos Baixos per capturar una srie de ponts sobre el baix Rin abans de que fossin destruts pels alemanys. Pel seu costat, forces blindades avanarien a travs d'una carretera des de Blgica travessant Eindhoven i Nijmegen fins a Arnhem, rellevant als paracaigudistes i obrint la plana del nord d'Alemanya i la indstria de la vall del Ruhr als Aliats.

Per les tropes blindades britniques noms tenien una carretera des d'on operar, i informaci vital sobre les forces alemanyes a la zona va ser ignorada o perduda. Les forces que quedaven a Holanda desprs de la retirada de Frana eren ms fortes de l'esperat, i les unitats del XXX Cos britnic van haver de suportar un combat molt ms intens de l'esperat, alentint l'avan. Les divisions americanes i la brigada polonesa, llanada al sud del Rin, van poder ser rellevades, per la 1a Divisi Aerotransportada britnica a Arnhem va ser prcticament destruda.

 Batalla de l'Escalda .
Degut al fet de que els accessos al port d'Anvers no van netejar-se quan es va capturar la ciutat, els alemanys van poder reorganitzar-se i fer que el port fos completament inservible. Per tant, va caldre muntar una operaci per tal de netejar els accessos i poder resoldre el problema. L'illa de Walcheren estava fortament defensada pels alemanys, doncs est situada en un punt que domina l'estuari del Mosa, que flueix fins a Anvers. Les operacions portades a terme pel II Cos Canadenc netejant les aproximacions a Anvers tant a la riba nord com sud del Mosa van rebre el nom de Batalla de l'Escalda. L'illa de Walcheren no va ser capturada fins a finals de 1944, sent el darrer gran assalt amfibi a Europa durant la Segona Guerra Mundial, sent realitzat per una combinaci de forces canadenques i dels Marines Reials.

 Batalla de les Ardenes .
Desprs de la captura de Walcheren vingu la darrera gran ofensiva alemanya de la guerra. Repetint l'atac de 1940, les formacions alemanyes superaren les febles lnies aliades de la regi de les Ardenes, a Blgica.

La Batalla de les Ardenes present un problema de comandament pel General Eisenhower. L'atac havia trencat les lnies americanes, deixant-ne algunes tant al nord com al sud de l'avan alemany, amb el propi quarter general del 12 Grup d'Exrcits estatunidenc al sud, motiu pel qual Eisenhower hagu de situar les tropes americanes que havien quedat al nord dels alemanys sota el comandament del 21 Grup d'Exrcits britnic. Llavors, amb la collaboraci del Tercer Exrcit america del General Patton van reduir la protuberncia.

Desprs de la batalla, el Primer Exrcit americ torn a situar-se dins de l'organigrama del 12 Grup d'Exrcits del General Bradley. El Nov Exrcit americ segu un temps ms sota les ordres del Mariscal Montgomery.

 Batalla del Triangle del Rur .
Abans a la Campanya del Rin, es llan l'Operaci Blackock per tal de netejar el triangle del Rur. Aquesta llarga operaci de neteja tingu lloc entre el 14 i el 27 de gener de 1945. No es planej cap penetraci profunda en les defenses enemigues o capturar grans xifres de presoners. Es proced d'etapa en etapa, seguint el pla establert i es complet amb unes baixes mnimes.

 La Campanya del Rin . 
Les forces aliades es van llanar cap al Rin al mar de 1945. El 21 Grup d'Exrcits en aquells moments estava format pel 2n Exrcit britnic del General Miles C. Dempsey, el 1r Exrcit Canadenc del General Harry Crerar i el 9 Exrcit americ del General William Simpson.

El 1r Exrcit Canadenc havia executat l'Operaci Veritable en unes condicions difcils des de l'est Nijmegen a travs del bosc de Reichswald al sud. Aix havia de ser la part nord d'un moviment de pina amb el 9 Exrcit americ movent-se cap al nord a travs de Dsseldort i Krefeld (Operaci Granada) per netejar la riba oest del riu al nord de Colnia. Els americans es van retardar dues setmanes quan els alemanys van destruir els dics del Rur i inund la ruta d'avan americana. Com a resultat, els canadencs els alemanys van haver d'enfrontar-se a les reserves alemanyes que intentaven defensar el pla de Colnia.

A l'Operaci Plunder, iniciada el 13 de mar de 1945, el 2n Exrcit Britnic i el 9 Exrcit Americ van travessar el Rin per diversos llocs al nord del Rur, sucumbint ben aviat la resistncia alemanya. El 1r Exrcit Canadenc es despla cap a l'esquerra alliberant el nord d'Holanda, el 2n Exrcit Britnic ocup el nord-oest d'Alemanya i alliber Dinamarca i el 9 Exrcit americ form el bra nord per atrapar les forces alemanyes a la Bossa del Rur i, el 4 d'abril torn al 12 Grup d'Exrcits de Bradley.

 Exrcit Britnic del Rin .
Desprs de la rendici d'alemanya, el 21 Grup d'Exrcit es convert en el quarter general de la zona britnica d'ocupaci a Alemanya. Va ser redenominat Exrcit Britnic del Rin (British Army of the Rhine   BAOR) el 25 d'agost de 1945 i temporalment form el nucli de les forces britniques destinades a Alemanya durant la Guerra Freda

 Orde de batalla .
Principalment, les formacions que formaven el 21 Grup d'Exrcits eren el Primer Exrcit Canadenc i el Segon Exrcit Britnic. A la prctica, cap dels dos exrcits era completament britnic o canadenc, sin que incloen unitats poloneses i, des de Normandia, holandeses, belgues, i txecoslovaques; a ms, temporalment tamb es van adjuntar forces americanes. Amb tot, les lnies de comunicaci de les unitats eren predominantment britniques.

 Les forces americanes incloses .
En diverses ocasions es van posar unitats americanes sota comandament britnic. Per motius poltic o de rivalitat personal, aix noms va realitzar-se de manera temporal. Aix tingu lloc quan:

 el Primer Exrcit Aerotransportat Aliat, incloent les dues divisions aerotransportades americanes (la 101 i la 82) van desplegar-se durant l'Operaci Market Garden i les accions segents;
 com a resultat de la ruptura de les cadenes de comandament durant la Batalla de les Ardenes (el Primer i el Nov Exrcits americans]);
 com a refor per l'atac al Rin (Operacions Veritable i Granada) (9 Exrcit Americ) i les travessies posteriors del Rin (Operacions Plunder i Varsity) (9 Exrcit Americ i el 18 Cos Aerotransportat americ);
 per permetre una estructura de comandament efectiva durant la protuberncia de Geilenkirchen (84a Divisi d'Infanteria americana);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391622" title="Marquefave" nonfiltered="1210" processed="1203" dbindex="151221">


Marquefave s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391623" title="Montaut (Alta Garona)" nonfiltered="1211" processed="1204" dbindex="151222">


Montaut s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391624" title="Peyssies" nonfiltered="1212" processed="1205" dbindex="151223">


Peyssies s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391625" title="Saint-Quentin-de-Chalais" nonfiltered="1213" processed="1206" dbindex="151224">
Saint-Quentin-de-Chalais s una comuna francesa, del departament de Charente, a la regi de Poitou-Charentes, Frana.

 Denominaci .
 L'actual denominaci oficial fou instaurada al 1936. Durant la Revoluci de 1789, el municipi era anomenat Quintinie. Abans aquest municipi es deia Saint-Quentin de Sche. Entre 1790 i 1936 el municipi es deia Saint-Quentin. 

 Geografia .
El municipi est situat al Sud de Charenta. El seu extrem sud est bordejat pel riu Dronne, que marca la frontera amb el departament de Dordonya.
Est al Cant de Chalais, al districte d'Angoulme. Forma part de la comunitat de comunes del Pays de Chalais.
El seu codi postal s el 16210. 
Est situat a la latitut de 4515'32 Nord i a la longitut de 004'08 Est.
Est entre 27 i 146 metres sobre el nivell del mar. T una superfcie de 12,38 km2.

 Demografia .
1793 - 879 habitants / 1861 - 737 habitants / 1896 - 452 habitants / 1962 - 233 habitants / 1982 - 219 habitants / 1990 - 243 habitants / 1999 - 250 habitants.

 Patrimoni i turisme .
 Patrimoni religis .
 Esglsia de Saint-Quentin-de-Chalais.  s classificada Monument Histric des del 21 de Setembre de 1913, la part central s d'estil romnic (Segle XII) , i els laterals sn d'estil gtic primitiu (Segle XV). Com moltes altres esglsies, va ser construda sobre les restes d'un edifici anterior. Al final de l'Edat Mitjana fou fortificada amb : cam de ronda, sala de gurdia, muralla i campanar-torrassa.
La campana actual de l'esglsia fou fosa el 1548 i fou refosa el 1907. Al principi,  l'esglsia tenia dues campanes, una d'elles fou fosa durant la revoluci francesa per fer canons. 
 La font de la guarici. Font lligada al peregrinatge. Al costat de la font s'hi va construr una capella. ;
 Patrimoni civil .
  el Terrs de Puygoyon s un terrs castral destrut, segons sembla, durant la guerra dels 100 anys. Antiga seu d'una baronia que depenia del marquesat d'Aubeterre. Se'n troba el rastre fins a la Revoluci de 1789. Avui en dia, s un terrs apuntalat amb les seves fosses molt visibles.
  En el moment de la construcci de l'escola,els obrers descobriren un cluzeau situat prop de l'esglsia el 4 de juny de 1908. Es feu una descripci i comunicaci a la societat histrica i arqueolgica de la Charente pel Sr. Lafitte el setembre de 1908 .
 Hi ha dos molins: el mol dAuziac i el mol de Saillant.

 Arxius .
 Registres parroquials i civils a partir del 1595.
 Deliberacions municipals desde la fi del S. XIX.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391628" title="Saint-Sulpice-sur-Lze" nonfiltered="1214" processed="1207" dbindex="151225">


Saint-Sulpice-sur-Lze s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391630" title="Saint-Julien-sur-Garonne" nonfiltered="1215" processed="1208" dbindex="151226">


Saint-Julien o Saint-Julien-sur-Garonne s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391632" title="Barjac (Arieja)" nonfiltered="1216" processed="1209" dbindex="151227">


Barjac s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391633" title="Bdeille (Arieja)" nonfiltered="1217" processed="1210" dbindex="151228">


Bdeille s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391635" title="Contrazy" nonfiltered="1218" processed="1211" dbindex="151229">


Contrazy s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391637" title="IES Joan Coromines" nonfiltered="1219" processed="1212" dbindex="151230">

El IES Joan coromines de Barcelona va ser creat per la Generalitat de Catalunya l'any 1978 amb el nom inicial de Zona Franca 2. Aquest nom feia referncia al barri on es volia situar el Institut i es deia 2 perqu a la zona Franca ja hi havia un altre Institut al barri de Can Tunis que es considerava l'IES Zona Franca 1. Tanmateix no es va trobar un lloc adient per situar-lo en la Zona Franca i finalment es va collocar provisionalment al carrer Constituci cantonada a Olzinelles en un edifici que corresponia al Centre de Primria Gayarre que s'acabava de traslladar a la seva nova seu a un carrer ve del mateix nom. El primer curs 1978-1979 el Centre va nixer amb dos grups de 1r de BUP i la primera directora va ser la Catedrtica de Matemtiques Elisenda Font Campdelacreu i un petit grapat de professorat en comissi de serveis o interins.

El mes de setembre van comenar a arribar els primers professors amb destinaci definitiva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391639" title="Saint-Quentin-des-Illes" nonfiltered="1220" processed="1213" dbindex="151231">
Saint-Quentin-des-Isles s una comuna francesa, al departament de l'Eure, a l'Alta Normandia. Frana.

 Geografia .
Municipi situat al cant de Broglie, al districte de Bernay. 
El seu codi postal s el 27270.

Est situat a la latitud de 4903'01 Nord i a la latitud de 034'47 Est.

La seva altitud a nivell del mar est entre 111 i 172 metres. T una superfcie de 4 km2. El 1999 tenia 236 habitants.

 Historia .
Hi ha presncia romana.
La senyoria de Saint-Quentin s citada al 1347.

 Demografia .
1962 - 122 habitants / 1975 - 210 habitants / 1990 - 255 habitants / 1999 - 236 habitants. 

 Economia .
Pastures: cavalls i bovins sobretot.

 Patrimoni i turisme .
 Via romana.
 Castell, del S. XIX;
 Colomar del S. XVII.
 Antic mol.
 Mansions de fusta dels S. XVII i XVIII.
 Esglsia de Sant Quint (S. XIX), amb vestigis del S. XV.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391640" title="Oxobi" nonfiltered="1221" processed="1214" dbindex="151232">
Jules Martin Moulier conegut amb el pseudnim de Oxobi (1888 - 1957) va ser un sacerdot i escriptor en uscar.

Va nixer a Bidarrai a Iparralde. El 1897 la seva famlia es trasllad a Baiona i desprs a Zokoa i ja el 1904 a Ahurti. Entr de seminarista a Larresoro i s'orden sacerdot el 1912. En aquella poca el prefecte de la capital del departament ,Pau, castigava als sacerdots per ensenyar el catecisme en basc enlloc de fer-ho en francs aquestes actituts tan hostils a la cultura basca impulsaren Oxobi a reivindicar l's de l'euskara.

Collabor al setmanari Eskualduna i envi a Kirikio notcies d'Iparralde al peridic Euzkadi (1919 - 1922)

Obra.
Botz,ohiu, deiadar,nigar Poesia (1913);
Heiatik zerura Poesia (1935);
Alegiak Faules (1926);
Haur elhe haurrentzat Faules (1944);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391642" title="Blida" nonfiltered="1222" processed="1215" dbindex="151233">


Blida (rab        , Bulayda = Petita Vila) s una ciutat d'Algria  a 51 km al sud-est d'Alger, capital de la provncia de Blida. La paraula bulayda s un diminutiu de belda (vila). Est situada a la plana de la Mitidja, a la riba dreta del uadi el-Kebir (Wad el-Kebir) afluent del Chiffa.

Histria.

No consta l'existncia de cap ciutat al seu lloc en poques antigues. nicament a l'edat mitjana s'esmenta una ciutat de nom Mitidja que s'ha identificat amb Blida, i que fou destruda pels Banu Ghaniya al comenament del segle XIII.

La ciutat sota el nom de Bulayda sorgeix el 1535 fundada per un religis de nom Sidi Ahmed al-Kabir; la van poblar els seus deixebles i andalusins procedents de Tipasa fugint dels atacs dels cabilencs de Chenoua; la regi pertanyia a la tribu dels Ulad Sultan que la van cedir al religis. Va rebre la protecci de Khayr al-Din (Barba-roja) el beglerbegi d'Alger que la va convertir en una veritable ciutat i la va dotar amb una mesquita, un hamman i altres serveis. Els andalusins la van fer prosperar plantant tarongers i aplicant els mtodes de rec que havien conegut al seu pas d'origen. La ciutat fou part de les terres de Dar al-sultan, s a dir les terres directament administrades pel governador d'Alger, que hi tenia com a representant a un hakim, d'origen turc; una guarnici de genssers es va establir a la ciutat. Alguns ciutadans d'Alger hi van construir residncies de plaer. Va patir alguns terratrmols, el ms greu el de 1827, que la van destruir quasi totalment, per sempre es va refer. El 1830 la van ocupar breument els francesos, per la van abandonar i va quedar com a territori independent sota els govern dels hakims; fou definitivament ocupada el 1839. El 1865 va patir un altre terratrmol greu. La ciutat tenia sis portes principals (que ja no existeixen, per el nom s'ha conservat en carrers o places):
Bab el-Rahba;
Bab el-Zair;
Bab el-Khouikha;
Bab el-Sebt;
Bab el-Zaouia;
Bab el-Kbour;



Fou lloc d'exili del ex rei de Dahomey (abril de 1906), Behanzin que hi va morir el desembre del 1906.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391645" title="Saint-Quentin-du-Dropt" nonfiltered="1223" processed="1216" dbindex="151234">
Saint-Quentin-du-Dropt s una comuna francesa del departament d'Olt i Garona, a l'Aquitnia, Frana.

 Geografia .
Municipi situat al cant de Castillonns, al districte de Villeneuve-sur-Lot. El seu codi postal s el 47330.

La seva situaci s a 4441'07 de latitut Nord i a 036'03 de longitut est. Est situat entre 61 i 127 metres per sobre del nivell del mar. T una superfcie de 175 habitants.

 Demografia .
1962 - 208 habitants / 1975 - 195 habitants / 1990 - 150 habitants / 1999 - 175 habitants.

 Patrimoni i turisme .
 Castell de Sant Quint.
 Castell de Labastide;
 Esglsia del S. XV. Retaule de fusta del S. XVII.
 Festa patronal: Segon diumenge d'agost.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391646" title="Escmbrid" nonfiltered="1224" processed="1217" dbindex="151235">

























Els escmbrids (Scombridae) constitueixen una famlia de peixos ostectis i pelgics que pertanyen a l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 La longitud mxima correspon a la tonyina (Thunnus thynnus) amb 4,2 m.
 Cos allargat, fusiformes i comprimit amb les escates molt redudes.
 Nombre de vrtebres: entre 31 i 66.
 Tenen dues aletes dorsals (la 1 curta i la 2 llarga) i a continuaci hi ha les pnnules (espinetes allades), que tamb apareixen darrere de l'anal.
 Peduncle caudal molt estret i carenat als costats. Tamb hi ha una quilla que estabilitza la nataci.
 L'aleta caudal s semilunar i molt llarga.
 Les aletes ventrals comencen a la mateixa altura que les pectorals.
 Musell punxegut.
 Presenten la coloraci tpica dels peixos pelgics: el dors fosc i el ventre clar.
 A moltes espcies, les femelles sn ms grosses que els mascles.;

Reproducci.

Els ous sn pelgics i esdevenen larves planctniques.

Alimentaci.

Sn depredadors molt actius que formen moles molt nombroses que es desplacen a molta velocitat a la recerca d'una mplia gamma d'organismes: crancs, gambetes, calamars, crustacis, larves de peixos i invertebrats i peixos. La tonyina, en particular, s'alimenta d'una gran varietat de peixos de aiges superficials i mitjanes per s el verat qui constitueix la seva principal font d'alimentaci. A ms, les tonyines migratries sn els peixos amb el metabolisme i el procs digestiu ms rpids. D'altra banda, algunes espcies ms petites mengen zooplncton a travs de les seues brnquies.
	
Hbitat.

Sn peixos marins tot i que una espcie, Scomberomorus sinensis, s coneguda per  pujar 300 km el riu Mekong amunt.

Distribuci geogrfica.

Es troben repartits per les mars clides i temperades de tot el planeta.

Costums.

Sn peixos gregaris molt rpids i actius que realitzen migracions.

Predaci.

Algunes de les espcies ms petites, com a Scomber japonicus, sn una font d'aliment per a un gran nombre de depredadors: altres peixos, foques, marsopes i aus marines. Els verats sn presa dels grans tnids, d'altres peixos de grans dimensions i de taurons. Les tonyines, fins i tot les ms grans, constitueixen l'aliment de taurons blancs (Carcharodon carcharias), peixos espasa (Xiphias gladius) i algunes espcies de la famlia dels istiofrids. Tot i aix, el seu principal depredador, compartit per tots els escmbrids, s l'sser hum.

Inters pesquer.

Algunes espcies tenen gran importncia econmica per a l'alimentaci humana (com ara la tonyina, el verat, el bontol i la bacoreta) i es calcula que les captures mundials de les espcies comercials d'escmbrids oscillen entre els cinc i els sis milions de tones anyals. D'altra banda, aquests peixos tamb sn apreciats pels aficionats a la pesca esportiva. 

Conservaci.

Segons la Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura, Scomberomorus concolor i Thunnus maccoyii afronten un perill real d'extinci, mentre que la tonyina d'ulls grossos (Thunnus obesus) s'hi troba catalogada com a vulnerable, i la bcora (Thunnus alalunga) i la tonyina (Thunnus thynnus) tamb es troben amenaades per a un nivell menor. 

Observacions.

 L'escmbrid ms rpid s Acanthocybium solandri, el qual pot arribar als 75 km per hora.;
 A diferncia de la resta de peixos, alguns tnids poden tenir una temperatura interior ms elevada que la de l'aigua que els envolta.;

Gneres i espcies.

 Subfamlia Gasterochismatinae;
 Gnere Gasterochisma ;
 Gasterochisma melampus ;
 Subfamlia Scombrinae;
 Gnere Acanthocybium ;
 Acanthocybium solandri .
 Gnere Allothunnus ;
 Allothunnus fallai .
 Gnere Auxis ;
 Auxis rochei ;
 Auxis rochei eudorax ;
 Auxis rochei rochei ;
 Auxis thazard  ;
 Auxis thazard brachydorax ;
 Auxis thazard thazard ;
 Gnere Cybiosarda ;
 Cybiosarda elegans .
 Gnere Euthynnus ;
 Euthynnus affinis .
 Euthynnus alletteratus .;
 Euthynnus lineatus .
 Gnere Grammatorcynus ;
 Grammatorcynus bicarinatus .
 Grammatorcynus bilineatus .
 Gnere Gymnosarda ;
 Bontol oriental (Gymnosarda unicolor) .
 Gnere Katsuwonus ;
 Bontol ratllat (Katsuwonus pelamis) . ;
 Gnere Orcynopsis ;
 Bontol llis (Orcynopsis unicolor) .
 Gnere Rastrelliger ;
 Rastrelliger brachysoma .
 Rastrelliger faughni .
 Rastrelliger kanagurta .
 Gnere Sarda ;
 Sarda australis .
 Sarda chiliensis ;
 Sarda chiliensis chiliensis .
 Sarda chiliensis lineolata .
 Sarda orientalis .
 Bontol (Sarda sarda) .;
 Gnere Scomber ;
 Verat austral (Scomber australasicus) .
 Bis (Scomber colias) .
 Bis (Scomber japonicus) .
 Verat (Scomber scombrus) . ;
 Gnere Scomberomorus ;
 Scomberomorus brasiliensis .
 Scomberomorus cavalla .
 Scomberomorus commerson .
 Scomberomorus concolor .
 Scomberomorus guttatus .
 Scomberomorus koreanus .
 Scomberomorus lineolatus .
 Scomberomorus maculatus .
 Scomberomorus multiradiatus .
 Scomberomorus munroi .
 Scomberomorus niphonius .
 Scomberomorus plurilineatus .
 Scomberomorus queenslandicus .
 Scomberomorus regalis .
 Scomberomorus semifasciatus .
 Scomberomorus sierra .
 Scomberomorus sinensis .
 Scomberomorus tritor .
 Genus Thunnus ;
 Bacora (Thunnus alalunga) .
 Tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares) .
 Tonyina d'aleta negra (Thunnus atlanticus) .
 Tonyina del sud (Thunnus maccoyii) .
 Tonyina d'ulls grossos (Thunnus obesus) .
 Thunnus orientalis .
 Tonyina (Thunnus thynnus) .
 Tonyina blava (Thunnus thynnus thynnus);
 Thunnus tonggol .;

 Referncies .



Bibliografia.
 Briggs, J.C., 1960, Fishes of worldwide (circumtropical) distribution., Copeia, 1960:171-180.
 Castro-Aguirre, J.L., Espinoza-Prez, H. i Schmitter-Soto, J.J., 2002, Lista sitemtica, biogeogrfica y ecolgica de la ictiofauna estuarino lagunar y vicaria de Mxico. A: Lozano-Vilano, M. L. (Ed.). Libro Jubilar en Honor al Dr. Salvador Contreras Balderas., Universidad Autonoma de Nuevo Len:117-142. ;
 Castro-Aguirre, J.L. i Balart, E.F., 2002, La ictiofauna de las islas Revillagigedos y sus relaciones zoogeograficas, con comentarios acerca de su origen y evolucion. A: Lozano-Vilano, M. L. (Ed.). Libro Jubilar en Honor al Dr. Salvador Contreras Balderas., Universidad Autonoma de Nuevo Len:153-170. ;
 Collette , B. B. i Chao, L. N., 1975, Systematics and morphology of the bonitos (Sarda) and their relatives (Scombridae, Sardini), Estats Units, National Marine Fisheries Service Fisheries Bulletin, 73:516-625.
Collette, B.B., 1999, Mackerels, molecular, and morphology. A Proc. 5th Indo-Pac. Fish. Conf. Nouma, 1977. Sret B. & J. Sire. Eds., Soc. Fr. Ichtyol.:149-164. ;
Collette, B.B., Reeb, C. i Block, B.A., 2001, Systematics of the tunas and mackerels (Scombridae)., Fish Physiology, 19:1-33. ;
 Collette , B. B. i Nauen, C. E., 1983, Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO species catalogue Vol. 2., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125.
 Cuvier , G. i Valenciennes, A., 1832, Histoire naturelle des poissons. Tome huitime. Livre neuvime. Des Scombrodes., Histoire Naturelle Des Poissons, 8:1-509.
 De la Cruz , J. , Galvan , F. , Abitia , L. A. , Rodriguez , J. i Gutierrez, F. J., 1994, Lista sistematica de los peces marinos de Bahia Magdalena, Baja California Sur (Mexico). Systematic List of marine fishes from Bahia Magdalena, Baja California Sur (Mexico), Ciencias Marinas, 20:17-31. ;
 Fischer , W. , Krup , F. , Schneider , W. , Sommer , C. , Carpenter , K. E. i Niem, V. H., 1995., Guia FAO para la Identificacion de Especies de para los fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental. Volumen III. Vertebrados - Parte 2., FAO3:1201-1813. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Hunter, J. R. i Mitchell, C. T., 1966, Association of fishes with flotsam in the offshore waters of Central America., Fishery Bulletin, 66:13-29. ;
 Joseph , J. , Klawe , W. i Murphy, P., 1988, Tuna and Billfish - fish without a country., Inter-American Tropical Tuna Commission:69.
 Kendall , W.C. i Radcliffe, L., 1912, The shore fishes. Reports on the scientific results of the expedition to the eastern tropical Pacific, ... by the U.S. Fish Commission steamer ALBATROSS, from October, 1904, to March, 1905, Lieut. Commander L.M. Garret, U.S.N., Commanding. XXV., Mem. Mus. Comp. Zool., 35(3):75-171. ;
 Linnaeus, C., 1758, Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae., Systema Nat. ed. 10, 1:1-824.
 Lockington, W. N., 1879, On a new genus and species of Scombridae., Proc. Acad. Nat. Sci. Phila., 31:133-136.
 Love, M.S., Mecklenburg, C.W., Mecklenburg, T.A., Thorsteinson, L.K., 2005, es of the West Coast and Alaska: a checklist of North Pacific and Artic Ocena species from Baja California to the Alaska-Yukon border., U.S. Department of the Interior, U.S. Geological Survey, Biological Resources Division, 288pp. ;
 Madrid Vera , J. , Ruz Luna , A. i Rosado Bravo, I., 1998, Peces de la plataforma continental de Michoacn y sus relaciones regionales en el Pacfico mexicano., Revista de Biologa Tropical, 42(2):267-276. ;
 Molina, L., Danulat, E., Oviedo, M., Gonzlez, J.A., 2004., Gua de especies de inters pesquero en la Reserva Marina de Galpagos., Fundacin Charles Darwin / Agencia Espaola de Cooperacin Internacional / Direccin Parque Nacional Galpagos, 115pp. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Prez-Mellado, J., Findley, LL. F., 1985, Evaluacin de la ictiofauna acompaante del camarn capturado en las costas de Sonora y norte de Sinaloa, Mxico. A Yez-Arancibia, A. (Ed.) Recursos pesqueros potenciales de Mxico: La pesca acompaante del camarn., Universidad Nacional Autnoma de Mxico: Cap. 5:201-254. ;
 Rubio, E.A., 1988, Estudio taxonomico de la ictiofauna acompaante del camaron en areas costeras del Pacifico de Colombia., Memorias del VI Seminario Nacional de las Ciencias del Mar. Comisin Colombiana de Oceanografa. Bogot, Colmbia:169-183. ;
 Schaefer, K. M., 1999, Comparative study of some morphological features of yellowfin (Thunnus albacares) and bigeye (Thunnus obesus) tunas., Inter-American Tropical Tuna Commission, 21(7):491-516.
 Schaefer, K. M., 2001, Reproductive biology of tunas., Fish Physiology, 19:225-270.
 Stepien , C.A. i Rosenblatt, R.H., 1996, Genetic divergence in antitropical pelagic marine fishes (Trachurus, Merluccius, and Scomber) between North and South America., Copeia, 1996:586-598.
 Snchez-Velasco , L. , Contreras-Arredondo , I. i Ezqueda-Escrcega, G., 1999, Diet composition of Euthynnus lineatus and Auxis sp. Larvae (Pisces: Scombridae) in the Gulf of California., Bull. Mar. Sci., 65:687-698.
 Temminck , C. J. i Schlegel, H., 1844, Pisces. A: Fauna Japonica, sive descriptio animalium quae in itinere per Japoniam suscepto annis 1823-30 collegit, notis observationibus et adumbrationibus illustravit P. F. de Siebold., Pisces, Fauna Japonica, (Parts 5-6):73-112. ;
 Vega, A.J., Villareal, N., 2003, Peces asociados a arrecifes y manglares en el Parque Nacional Coiba., Tecnociencia, 5:65-76. ;
 Villareal-Cavazos, A., Reyes-Bonilla, H., Bermdez-Almada, B. i Arizpe-Covarrubias, O., 2000., Los peces del arrecife de Cabo Pulmo, Golfo de California, Mxico: Lista sistemtica y aspectos de abundancia y biogeografa., Rev. Biol. Trop., 48:413-424. ;

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 ICTIMED  ;
 ITIS ;
 World Register of Marine Species ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391649" title="Saint-Quentin-en-Mauges" nonfiltered="1225" processed="1218" dbindex="151237">
Saint-Quentin-en-Mauges s una comuna francesa, del departament de Maine-et-Loire, al Pas del Loira.

 Geografia .
El municipi est al Cant de Montrevault, al districte de Cholet. El seu codi postal s el 49110.

Est situat a 4717'33 de latitut nord i a 054'43 de longitut Oest. 
La seva altitut sobre el nivell del mar est entre 78 i 165 metres. T una superfcie de 21,31 km2.

 Demografia .
1962 - 946 habs / 1975 - 1014 habs / 1990 - 1029 habs / 1999 - 991 habitants.

 Personalitats lligades al municipi .
 Sbastien Pauvert (ex-FCNA);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391652" title="Ubaid Zakani" nonfiltered="1226" processed="1219" dbindex="151238">
Nejam od-Din Obeyde Zkni (persa:                      , o simplement Ubaid Zakani, ?-1370), va ser un poeta i satric persa del segle XIV. Ell vaig nixer a ciutat de Qazvin i ha estudiat a Xiraz, Iran, sota els millors mestres de la seva poca, per finalment s ha enretirat a la seva ciutat natal de Qazvin. Tanmateix preferia Xiraz a Qazvin, on va ser un poeta de la cort del xa Abu Ixaq, on un jove Hafez tamb va ser present.

Bibliografia.
 Jan Rypka. History of Iranian Literature. Reidel Publishing Company. 1968 .ISBN 90-277-0143-1;

Enllaos externs.
 La hoguera de las declaraciones hipcritas ;
 Caricaturizar el Islam ;
 Bitter Sweet ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391655" title="Jean Etxepare Bidegorri" nonfiltered="1227" processed="1220" dbindex="151239">
Jean Etxepare Bidegorri (anomenat "Mirikua" metge) (Mar Chiquita, Argentina, 1877 - Kanbo, Lapurdi, 1935 va ser un escriptor en uscar. Va nixer a l'Argentina on els seus pares havien emigrat, per quan ell tenia 6 anys van tornar a Iparralde concretament a la localitat de Lekorne a Lapurdi. Estudi per a fer-se sacerdot al seminari de Larresoro per en sort i es feu agnstic. Es doctor en medicina a Bordeus el 1901 amb un tesi sobre els transtorns associats als jugadors de pilota basca. Va ser columnista del setmanari Eskualduna i membre d'Euskaltzaindia. Piarres Xarritton ha compilat la seva obra completa.

 Obra .
 Buruxkak (1910, Tours, recull d'articles;
 Beribilez (1931) sobre un viatge en autombil pel Pas Basc. ;

 Enllaos externs .
  Jean Etxepare Bidegorri literaturaren zubitegian;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391658" title="Le Rveil Basque" nonfiltered="1228" processed="1221" dbindex="151240">
Le Rveil Basque (1886 - 1894) va ser una revista editada a Pau.

De tendncia republicana moderada representava a la facci gorriak (els rojos) enfrontada amb els xurriak (els blancs).

Era un setmanari bilinge (uscar i francs)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391661" title="Miguel de Guevara" nonfiltered="1229" processed="1222" dbindex="151241">
Miguel de Guevara (Nova Espanya, 1585?   1646?) va ser un frare agust, poeta i filleg. Va ser, tamb, parent d'Hernn Corts.

Obra literria i lingstica.
Encara que no est determinada completament la seva autoria, aquest frare s conegut principalment perqu s'el va donar l'autoria del sonet No me mueve, mi Dios, para quererte, tamb va fer aports a l'estudi de les llenges autctones. Va escriure vocabularis del nhuatl i del tarasco que no van arribar als nostres temps, i tamb un Arte doctrinal y modo general para aprender la lengua matlazinga en 1638. Era, segons les seves paraules, expert en les tres llenges generals de la provncia de Michoacn: el mexic, el tarasco i el matlatzinca.

Vida religiosa.
Miguel de Guevara es va ordenar sacerdot el 1610, i va ocupar diversos crrecs importants al llarg de la seva vida. 

Referncies.


Bibliografia.
del Saz, Agustn (responsable de l'edici): Antologa general de la poesa mexicana (siglos XVI al XX). Barcelona: Editorial Bruguera, 1972. Dipsit legal B. 52.709 - 1972.
Garza Cuarn, Beatriz; Baudot, Georges; Chang-Rodrguez, Chang: Historia de la literatura mexicana: Desde sus orgines hasta nuestros das. Siglo XXI, 1996. ISBN 9682324041;

Enllaos externs.
Biografia a l'Encarta.
Biografia a la Secretara de Cultura del Gobierno del Estado de Michoacn.
Un soneto sin autor. Article a la pgina Cervates Virtual sobre l'autoria de No me mueve, mi Dios, para quererte.
Dos apuntes sobre el influjo de Quevedo en los poetas novohispanos. Article a la pgina Cervantes Virtual. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391664" title="Baldomer Galofre i Gimnez" nonfiltered="1230" processed="1223" dbindex="151242">
Baldomer Galofre i Gimnez (Reus, Baix Camp, 1845 - Barcelona, 1902) fou un pintor catal.

Galofre va cursar els seus estudis a l'Escola de Belles Arts de Llotja de Barcelona, sota el mestratge del gran pintor Ramon Mart i Alsina. Posteriorment, marxa a Madrid per ampliar els seus estudis. Va prendre part a l'Exposici de Belles Arts del 1866 a Barcelona, on presenta la tela Els traginers, i tamb participa a les exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1870 i 1872, i a la de Saragossa de l'any 1868, en les quals va presentar diversos paisatges de les muntanyes de Montjuc i Vallvidrera, algunes marines i uns estudis. A l'Exposici de Belles Arts de Salamanca, les seves aquarelles van ser guardonades amb una medalla de plata.

A partir de 1874 va residir deu anys a Roma per estudiar a l'Academia de Roma, fet que va definir completament el seu estil i es convert en un dels molts seguidors del pintor catal Mari Fortuny, per sempre palesant un estil ms personal, d'una gran brillantor. La seva producci, de la qual destaca Posta de sol, Un carrer, Golf de Napols o Regates a Sorrento, es caracteritza per una intensa expressi colorstica, de paleta alegre i tons vius i intensos, no exempts per de suavitat i elegncia.

De retorn de Roma, la seva exposici a Barcelona del 1884 tingu una sorollosa acollida: Narcs Oller l'elogi apassionadament pel seu naturalisme i el mostr com a exemple contra la pintura d'histria. En exposar a Madrid el 1890, la regent li adquir una obra. 

Les seves obres, desprs de seguir un estil fortunyista, s'insereixen de ple en l'estil impressionista, destaquen la svia utilitzaci del color, el tipisme, el detallisme, i l'extraordinria lluminositat. L'any 1886 va exposar a la Sala Pars La fira, obra que va tenir molt de ress, i a l'Exposici del 1896 presenta el quadre De bon mat. Va deixar inacabada la seva ltima obra, El cavall ms valent, pel qual es pagaren el mateix any de la seva mort 20.000 pessetes d'aquell temps. 

No obstant aix, i malgrat el seu renom, posteriorment fou oblidat, i la important exposici de la seva obra que va tenir lloc en una sala especial del Museu d'Art de Barcelona l'any 1903 fou menystinguda pels artistes de les noves tendncies. Les seves obres, molt apreciades pels colleccionistes catalans, es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya i al Museu d'Art Modern de Madrid, com tamb en alguns museus estrangers i colleccions privades.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391672" title="Premis Sabadellencs" nonfiltered="1231" processed="1224" dbindex="151243">

Els premis Sabadellencs, organitzats per la Jove Cambra Internacional de Sabadell (JCI) naixeren el 1993 amb l ambici de destacar l activitat, el treball i l esfor, d un jove, d una entitat o empresa i d un personatge de la ciutat de Sabadell que amb la seva trajectria durant l any en qesti, hagus posat de manifest el seu tarann en pro de la comunitat, de la seva ciutat i dels seus ciutadans, enriquint l esperit cvic de la ciutat de Sabadell.

 Premiats .

1993
Teatre del Sol
Mikimoto
Moiss Serra i Mart

1994
Orquestra simfnica del Valls
Jordi Boixaderas
Llus Blanc i Torra

1995
Cipo
scari Roger Garca
Jordi Marminy i Valls

1996
Acadmia Catlica de Sabadell
Josep Capdevila
Mirna Lacambra

1997
Logic Control
Cristina Gonzlez Moya
Antoni Virgili i Molina

1998
Uni excursionista de Sabadell
Anna Fit i Salvans
Pare Enric Dordal i Frias

1999
Agrupaci Astronomica de Sabadell
Josep Vila i casanyes
Albert Estrada i Vilarasa

Menci honorfica 1999
Antoni Farrs

2000
mnium Cultural
David Meca
Josep M Gil

2001
Club Nataci Sabadell
Xasqui Ten i Martnez
Anna Tortajada

2002
Gremi de fabricants de Sabadell
Albert Pla
Pere Farran i Climent

Menci honorfica 2002
Cambra de Comer de Sabadell

2003
Establiment Estripa'm
Txell Miras
Carlos Fuentes

2004
Orfe de Sabadell
Marc Gen
Llus Subirana

2005-06
Agrupacions Professionals Narcs Giralt
Llus Coloma
Odette Pinto

2007
Establiments Viena
Esther Nuez
Ramon Madaula

 Enllaos externs .
 Bloc sobre el Premis Sabadellencs;
 Web oficial Premis Sabadellencs;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391678" title="Benimaurell" nonfiltered="1232" processed="1225" dbindex="151244">

Benimaurell (o poble de dalt) s un dels tres nuclis de poblaci que formen la Vall de Laguar a la Marina Alta. Est a una altitud de 547 m per damunt del nivell del mar. Aquest s el poble ms alt dels que componen la Vall de Laguar. El seu nom o topnim de "Benimaurell" fa referncia a "Fill del Moret".
A la Plaa trobem: l'esglsia de Sant Cosme i Dami, una tendeta i una Biblioteca Municipal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391680" title="Jove Cambra Internacional Sabadell" nonfiltered="1233" processed="1226" dbindex="151245">
La Jove Cambra s una associaci no governamental on joves de tot el mn aprenem a assumir responsabilitats i a desenvolupar habilitats directives mitjanant el treball en projectes per la nostra comunitat. Formant part de la Federaci Mundial de Joves Lders i Emprenedors amb presencia a mes de 115 pasos.

La Jove Cambra de Sabadell (JCS) s, des de 1967, una entitat amb una forta presncia en la realitat ciutadana de Sabadell. Una entitat apoltica, plural i orientada al mn, amb un equip jove, capacitat i receptiu per totes les iniciatives que vulguis portar a terme, i amb un conjunt de projectes en actiu en els quals podrs incorporar-te rpidament, prenent responsabilitats si ho desitges. La JCS t'ofereix l'oportunitat de, amb el conjunt de joves que l'integrem, poder realitzar tot all que ens proposem.

Formaci per l'acci.

Una Macro-escola de formaci, on pots desenvolupar programes d'utilitat per a la comunitat i on tens la possibilitat d'aprendre i formar-te en la capacitat directiva i d'organitzaci. Els programes i activitats que us presentem han sortit d'iniciatives individuals o collectives d'un grup de gent jove, d'entre 18 i 40 anys, que ha estat capa de materialitzar simples propostes en actuacions que reverteixen de manera positiva en el nostre entorn social i econmic. El denominador com de la nostra activitat no s altre que l'actitud de servei desinteressat envers la comunitat en qu vivim.

La Jove Cambra de Sabadell posa a l'abast de tots els seus membres uns mitjans i una infraestructura mnima per a dur a terme els programes que es promouen. Els participants cerquen de manera especfica, per a cadascun d'aquests programes, el marc de finanament adient mitjanant l'esponsoritzaci o el patrocini d'empreses i organismes pblics. D'aquesta manera, la Jove Cambra de Sabadell esdev un instrument al servei de les iniciatives dels seus membres.

La dimensi global de la Jove Cambra es posa de relleu a travs de ms de 90 pasos en qu s present i en els ms de 500 mil associats distributs en els cinc continents. En el marc de la Jove Cambra Internacional (JCI- l'organitzaci internacional que aplega el conjunt de joves cambres d'arreu del mn) les nostres iniciatives tenen repercussi ms enll de les nostres fronteres. Des de la Jove Cambra de Sabadell se'ns obre la possibilitat de ser receptors d'intercanvis tant en l'mbit econmic i empresarial com en l'mbit de les relacions culturals i personals entre les diverses joves cambres d'arreu del mn.

A Catalunya hi ha joves cambres a 15 ciutats.

Enllaos externs.

 http://www.jovescambres.org/cat/;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391683" title="Scomberomorus brasiliensis" nonfiltered="1234" processed="1227" dbindex="151246">

 Scomberomorus brasiliensis s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 125 cm de longitud total i els 6,710 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental: des de Belize fins a Rio Grande do Sul (Brasil).
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B. B., J. L. Russo & L. A. Zavala-Camin. 1978. Scomberomorus brasiliensis, a new species of Spanish mackerel from the western Atlantic. U. S. Natl. Mar. Fish. Serv. Fish. Bull. v. 76 (nm. 1): 273-280. ;
 Collette, B.B. i C.E. Nauen., 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391685" title="Al-Bu Said" nonfiltered="1235" processed="1228" dbindex="151247">
Al-Bu Said s la dinastia governant d'Oman, i de l'antic sultanat de Zanzbar.

Fou fundada per Ahmad ibn Said que va esdevenir wali de Suhar sota el iman iarubita d'Oman, Sayf ibn Sultan II. En l'exercici del seu crrec fou atacat per les forces de Nadir Shah de Prsia, dirigides per Muhammad Taki Khan Shirazi, al que va contenir mitjanant un acord. En pocs anys, mercs a la seva habilitat poltica, es va fer l'amo d'Oman. La data en la qual va agafar el ttol d'iman s incerta. La data tradicional s el 1741, per aquesta data s'ha comprovat errnia, i ben segur que no fou a l'entorn de 1750. Va afavorir als turcs en perjudici dels perses, i el va ajudar a defensar Bssora el 1775; va combatre tamb contra els pirates indis. Va morir el 1783 i el va succeir el seu fill Said ibn Ahmad. Fou molt impopular i va abdicar al cap de tres anys deixant el poder al seu fill Hamid ibn Said, retirant-se a al-Rastak i conservant el ttol d'imam. Els segents membres de la dinastia no van portar aquest ttol i foren anomenats sayyids encara que universalment foren coneguts com a sultans.

Said ibn Ahmad va morir desprs del 1811 (darrer any testimoniat en vida) per el seu fill Hamid havia mort fora abans, el 1792, i el va succeir el seu oncle Sultan ibn Ahmad, que va ocupar Cahbar, Ormuz, Kishm, Bandar Abbas i Bahrain; Prsia els va cedir finalment de manera oficial Cahbar i Bandar Abbas, possessions que van ajuntar a Gwadar (cedit pel Khan brahui de Kalat poc desprs de 1792), i el 1798 Sultan va signar un tractat amb els britnics que els autoritzava a establir una factoria a Banda Abbas i prohibia als francesos i holandesos establir factories als seus dominis mentre estiguessin en guerra contra Anglaterra. Als darrers anys del seu regnat va haver de lluitar contra els wahhabites; va morir en un combat naval prop de Lingah el 1804 i el va succeir el seu nebot Badr ibn Sayf ibn Ahmad que tenia el suport wahhabita per al cap de poc fou assassinat per Said ibn Sultan que va pujar al tron i va associar al seu germ Salim ibn Sultan; aquest darrer va morir el 1821 i llavors Said ibn Sultan va quedar sol.

Said ibn Sultan fou el sult ms important de la dinastia. Un conflicte familiar va portar a la separaci de la regi de Suhar sota un parent, probablement Azzan ibn Kays ibn Ahmad i el seu fill Kays ibn Azzan. Said fou un slid aliat britnic als que va ajudar contra els Kawasim del golf Prsic. Sota pressi britnica va fer limitar el comer d'esclaus (1822) i la venda d'esclaus fou prohibida definitivament el 1847. Va desenvolupar la potencia martima i les possessions africanes van esdevenir centre d'un imperi comercial encara que moltes zones que havien obet als iarubites van haver de ser reconquerides dons s'havien perdut al darrer mig segle (al pujar al tron noms conservava Zanzbar, part de Pemba, Mafia, Lamu i Kilwa i aquesta darrera encara fou perduda per recuperada) per progressivament va imposar la seva autoritat a la costa de Mogadiscio (Benadir) i fins a Cap Delgado, amb la nica oposici seria de Mombasa, i va rebre el tribut de les principals tribus. Vers 1850 la costa entre Vanga i Pangani excepte Tanga era governada conjuntament per Said i el rei d'Usambara, els representants del qual eren confirmats pel sult. Un intent d'annexionar Nossi Be va fracassar per l'acci dels francesos. El 1854 va cedir a Gran Bretanya les illes Kuria Muria.

Va morir el 1856 i el van succeir el seu fill Thuwayni a Mascat i l'altre fill Madjid a Zanzbar. Amb un arbitratge britnic el sult de Zanzbar va haver de pagar una indemnitzaci al seu germ de Mascat. Per la histria de la branca de Zanzbar vegeu Sultanat de Zanzbar.

Thuwayni ibn Said va governar deu anys i el 1866 fou assassinat i el va succeir el seu fill Salim ibn Thuwayni, per el 1868 fou acusat de participar en la mort del seu pare i deposat, sent substitut per un parent, Azzan ibn Kays ibn Azzan de Suhar. Aix va provocar una guerra civil en la que Azzan va morir i fou proclamat sult Turki ibn Said, germ de Thuwayni (1870). El 1871 es va arribar a un acord pel que Turki es va repartir el pas amb Ibrahim, germ d'Azzan, que va poder conservar Suhar, per la va perdre finalment el 1873 a mans de Turki. Aquestos conflictes foren aprofitats per Prsia per recuperar Bandar Abbas (1868) i Cahbar (1872) i els omanites noms van conservar Gwadar. El 1873 sota pressi britnica, fou abolit totalment el trfic d'esclaus. Turki va morir el 1888 i el va succeir el seu fill Faysal ibn Turki.

El 1901 es va iniciar a les terres del interior un moviment ibadita dissident dirigit per Isa ibn Salih. El 1913, va morir Faysal i el va succeir el seu fill Taymur ibn Faysal; llavors el cap del moviment, Salim al-Kharusi, fou elegit imam d'Oman, i el 1915 els rebels van atacar Mascat que es va salvar per la intervenci d'un destacament hind. Salim fou assassinat el 1920 i el va succeir Muhammad ibn Abd Allah que va signar un acord amb Taymur pel qual les tribus del interior gaudirien d'autonomia i obeirien al imam. Taymur va ser deposat el 10 de febrer de 1932 i el va succeir el seu fill Said ibn Taymur, al seu torn deposat el 23 de juliol de 1970 i substitut per el actual sult Qabus ibn Said.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391686" title="Scomberomorus cavalla" nonfiltered="1236" processed="1229" dbindex="151248">

Scomberomorus cavalla  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 184 cm de longitud total i els 45 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental: des de Canad i Massachusetts (Estats Units) fins a So Paulo (Brasil).
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Cuvier, G. 1829. Le Rgne Animal, distribu d'aprs son organisation, pour servir de base  l'histoire naturelle des animaux et d'introduction  l'anatomie compare. Edition 2. Rgne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391692" title="Scomberomorus commerson" nonfiltered="1237" processed="1230" dbindex="151249">

Scomberomorus commerson  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 240 cm de longitud total i els 70 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i Sud-frica fins al sud-est d'sia, Xina, Jap, el sud-est d'Austrlia i Fidji. Ha penetrat a la Mediterrnia oriental a travs del Canal de Suez i tamb es troba a Santa Helena.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde, B. G. E. 1800. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 2: i-lxiv + 1-632, Pls. 1-20. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391694" title="JPEG 2000" nonfiltered="1238" processed="1231" dbindex="151250">



JPEG 2000 s un estndard de compressi de imatges que pretn millorar el popular JPEG. JPEG 2000 neix promogut pel grup "Joint Photographic Experts Group" l'any 2000 usant la extensi .jp2.

Els principals canvis tcnics del JPEG 2000 respecte el JPEG sn l's de una Transformada Wavelet Discreta enlloc de la Transformada Discreta del Cosinus, i la reorganitzaci de les paraules de bit per permetre una millor escalabilitat.

Millores del JPEG 2000 respecte al JPEG .

 Millores provinents del s de la Compresi per Wavelets .


 Major taxa de compressi per imatges amb un baix rati de compressi. Al aplicar poca compressi amb l'estndard JPEG el resultat de la imatge codificada s molt bona, per tant les millores que JPEG 2000 pot oferir no son moltes, malgrat aix les comparacions numriques demostren que el JPEG 2000 dona millor qualitat al aplicar poc compressi, una millora que prcticament mai es perceptible a simple vista.

 Major taxa de compressi per imatges amb un alt rati de compressi. Al intenta fer grans compressions amb JPEG apareix l'anomenat efecte bloc. Com JPEG 2000 no basa la seva compressi en la divisi per blocs, evita aquests efecte i en grans compressions ofereix una millor qualitat, no noms numrica, sin tamb a simple vista.

 Les Regions d'Inters, o ROI (provinent del seu acrnim en angls) permeten codificar algunes regions de la imatge amb menys prdues que algunes altres fent la codificaci no sigui uniforme en tota la imatge.

 Millores provinents de la reorganitzaci de les paraules de bit .

 Millor recepci progressiva. JPEG 2000 permet fer una primera visualitzaci de baixa qualitat amb la lectura dels primers bits, i mica en mica anar obtenint imatges de major qualitat amb la lectura dels bits successius. Aquesta funci ja la permetia JPEG per s'havia de haver tingut en compte al codificar la imatge, i els resultats amb els primers bits on eren tan bons com els oferts per JPEG 2000.

 Escalabilitat de mida. JPEG 2000 permet visualitzar la imatge codificada en menor mida noms amb la lectura dels primers bits, sense necessitat de haver de descodificar tota la imatge i desprs aplicar una delmaci.

 Altres millores .

 Les Metadades de JPEG2000 permeten indicar sobre quin espai de color est treballant la imatge, a ms a ms de moltes altres metadades basades en l'estndard DIG35, (igual que MPEG-4);

 Capes i animacions, les capes i animacions son permeses en JPEG 2000, tot i que enlloc de usar la extensi .jp2 utilitza la extensi .jpx;

 Clips de pelicula: JPEG 2000, te un estandard prpi de codificaci de video sota la extensi .jpm. s l'estndard actual usuat en l'emmagatzament de cinema digital.


Procs de compressi.
El procs de compressi del JPEG 2000 est dividit en quatre grans blocs: Pre-processat, on es prepara la imatge per comenar la compressi, dins del pre-processat trobem els blocs de la transformada per components, i el de la divisi de la imatge en mosaic; Transformada wavelet, on transformem la imatge a un altre domini; Quantitzaci, on eliminem les parts de la transformada que no ens interessen; i Codificaci on escrivim les dades sobre un arxiu.






En el procs de decompressi simplement s'invereteixen els passos fets en la compressi.

Pre-processat.
El pre-processat fem dues parts, invertibles en l'ordre: La transformada de components de color, i la divisi de imatge sobre mosaic.

Transformaci de les components de color.
La transformaci de color consisteix en canviar la imatge del espai RGB a altres espais menys redudants entre si. En la primera versi del estndard (PART1) noms hi han definides dues transformades de color:

 Transformada irreversible: Basada en la tranformaci YCbCr, es diu irreversible perqu comet errors al arrodonir les components, tot i ser algu ms perfecte.:




 Transformada reversible: Treballa sobre una transformaci YUV simplificada a valors submultiples de 2 per permetre que siguin facilment reversibles. ;


En la Part 2 de l'estandard (Extensi), es dona felexibilitat sobre les transformades, permeten que el codificador pogui triar ell quina es la transfromada que vol aplicar.

Divisi de la imatge sobre mosaic (Tiling).
L'altre pas del pre-processat tracta en dividir la imatge en blocs cada un dels quals es tractar de forma independent a la codificaci, com si de una imatge diferent es tractes.

En el JPEG la divisi es feia en blocs de 8x8 comenat pel primer pxel de dalt a la esquerra. En el JPEG 2000, la mida del bloc, es variable segons trobi oport el codificador, de la mateixa manera el punt desde on es divideix la imatge tamb pot decidir-ho el compressor.

L'estndard no defineix com s'ha de fer per trobar el tamany i l'offset ptim simplement reserva una espai a la capalera perqu el codificador fiqui els valors que ell trobi ms ptims.

Transformada Discreta de Wavelet.



Una de les principals caracterstiques del jpeg2000 es que utilitza la Transformada Wavelet, la transformada wavelet es basa en la descomposicions successives de la imatge en pas alt i pas baix, en direccions verticals i horitzontals. Aquesta descomposici es fora prxima al ull hum i aconsegueix que al aplicar grans compressions el resultat sigui fora ptim per la visi humana.

Al aplicar aquests tipus de transformada com a resultat obtenim una matriu dades on tenim la imatge dividia en subbandes. La divisi en subbandes proporciona forces avantatges com el poder accedir rpidament a una determinada qualitat de la imatge sense haver de llegir tot el resultat de la transformada, o poder aplicar compressions diferents depenen de la banda de freqncies que ens interessi ms comprimir.

La successi de transformades es pot repetir tants cops com el codificador trobi oport. Depenen de la quantitat de vegades que s hagi repetit la transformada la transformada sera dita en un nivell diferent.

Quantitzaci.

Un cop realitzada la transformada quantifiquem els valor de la transformada, escalant-los, i aplicant un arrodoniment. Aix ens provocar una prdua d  informaci que disminuir la qualitat de la imatge, per es traduir amb compressi.

La quantificaci pot ser semi-uniforme, aplicant valors escalars diferents a cada una de les subbandes tipus que retorna la transformada Wavelet.

Fora del estndard es possible aplicar algorismes de "rate allocation" per trobar la millor relaci entre la quantificaci i la qualitat.

Regions d'Inters.

La quantificaci del JPEG2000 permet aplicar diferents quantificacions a cada un dels blocs que hem creat en la divisi sobre mosaic. Aix ens permet implementar les Regions de Inters. Una regi de inters, es una part de la imatge a la qual donem molta ms importncia que la resta, aplicant menys compressi.

Codificaci.

L ltim gran bloc es basa en codificar els valor quantitzats, basicament te dos parts principals: 

Compressi entrpica, basada en l algorisme  codificaci binaria aritmetica adaptada . (ABAC del acrnim angles  adaptative Binary aritmetic coding ). El ABAC es considerat el millor algorisme de compressi de imatges un cop transformades, sent utilitzat a ms a ms de en el JPEG2000 en el MPEG-4.

Reorganitzaci de les paraules de bit, per poder permetre la escalabilitat, i la recepci progressiva JPEG2000 abans de tancar l arxiu ordena totes  les paraules de bit  de major importncia(base de la transformada) a menor.

L'estndard.


Referncies i notes al peu.
Notes al peu.

Referncies.
Pgina oficial del grup Joint Photographic Experts Group (en angls);
Pgina oficial sobre JPEG 2000 dins la web del grup Joint Photographic Experts Group (en angls);
L'estandard JPEG 2000 s'ha de pagar per ser consultat, per dins la web del Joint Photographic Experts Group hi han disponibles els esboranys anteriors a la publicaci i troos no complets de l'estndard acutal (en angls);


Everything you always wanted to know about JPEG 2000 - published by intoPIX in 2008 (PDF);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391697" title="Scomberomorus concolor" nonfiltered="1239" processed="1232" dbindex="151251">

Scomberomorus concolor  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 77 cm de longitud total i els 3.600 g.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del nord del Golf de Califrnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lockington, W. N. 1879. On a new genus and species of Scombridae. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 31: 133-136. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391698" title="Scomberomorus guttatus" nonfiltered="1240" processed="1233" dbindex="151252">

Scomberomorus guttatus  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 76 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf Prsic, ndia i Sri Lanka fins al sud-est d'sia, Hong Kong i el Mar del Jap.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bloch, M. E. & J. G. Schneider. 1801. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. Systema Ichthyol.: i-lx + 1-584, Pls. 1-110. ;
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391705" title="Cinema RealD" nonfiltered="1241" processed="1234" dbindex="151253">
El RealD s un sistema de projecci de cinema 3D. Per tal d'oferir la sensaci 3D, aquest sistema no requereix de 2 projectors sin de noms 1. D'aquesta manera les sales de cinemes convencionals poden oferir cinema 3D sense necessitat de realitzar una gran despesa. Tot hi aix aquest nou sistema fa encara necessari que el pblic s'hagi de posar les ulleres polaritzades i la velocitat de reproducci augmenta fins a les 144 imatges/segon. 


Funcionament.
Per tal d'obtenir la tridimencionalitat el realD utilitza les mateixes tcniques ja conegudes fins ara: oferir a cada ull una imatge lleugerament diferent a la de l'altre ull fent que el cervell les interpoli obtenint una imatge final amb sensaci de profunditat. Si b el sistema no aporta res de nou, la grcia s veure com ho fa.

Les sales que oferien cinema 3D requerien 2 projectors que reproduen imatges preses en dues cmeres simulant la captaci del SVH. Un projector projecte la llum amb una polaritzaci de +45 respecte la horitzontal i l'altra projector amb una polaritzaci de -45. L'espectador porta unes ulleres polaritzades de la mateixa manera de forma que cada ull noms veu la imatge d'un dels projectors. s el cervell qui s'encarrega d'interpolar aquestes dues imatges oferint la sensaci 3D.

En el RealD l'espectador necessita portar les mateixes ulleres per sols es necessita projectar amb un projector. Aquest projecta de forma alternativa la informaci que ha d'anar cap a l'ull dret i cap a l'ull esquerra. Per tal que cada ull noms vegi la imatge que li pertoca el projector est equipat amb una lent polaritzadora de cristall lquid capa de polaritzar de diferent manera la llum que passa a travs seu. La polaritzaci d'aquesta lent canvia  de forma sincronitzada amb les imatges que es projecten (-45 i +45 alternativament). La manera en que es polaritzen les ulleres i la lent del projector s de forma circular.

La pantalla sobre la qual es far la projecci no pot ser com les convencionals. La pantalla en qesti ha de ser capa de no noms reflectir la llum sin tamb la forma en que est polaritzada. Per aix s'utilitzen pantalles platejades pel cas del realD 


Taxes de reproducci.
El cinema actual reprodueix 24 imatges/segon. Segons les lleis de la persistncia visual les quals ens diuen que per no percebre parpelleig a la pantalla, la freqncia de reproducci ha de ser superior a les 40 imatges/segon; es fa evident que una reproducci a 24 imatges segon es percebria parpelleig. Per tel de solucionar el problema cada imatge es mostra 2 cops fent que l'espectador vegi 48 imatges/segon. Tot i aix podem trobar sistemes que repeteixin cada imatge 3 cops fent que la taxa augmenti fins a 72 imatges/segon (valor molt per sobre del llindar).

En el sistema realD s'ha de continuar complint aquest comproms. En aquest sistema tindrem que cada ull veur imatges a una freqncia la meitat de la de reproducci. Per tant, per garantir la correcta visualitzaci, la velocitat mnima de reproducci d'imatges s de 80 imatges/segon. 


Per fugir del llindar crtic el sistema reprodueix a 144 imatges/segon, 6 vegades per sobre les 24 imatges/segon. Cada 1/24 segons, es mostren alternativament 3 imatges repetides d'informaci per l'ull dret i 3 ms per l'ull esquerra. D'aquesta manera cada ull veur 72 imatges/segon. Una seqncia d'imatges que el cervell percebr com a lliure de parpelleigs. Aquesta freqncia de 72Hz  s la mateixa en que el polaritzador situat al projector haur d'alternar la polaritzaci de la llum que passa a travs seu.





*72 per cada ull 
**Tot i aix podem trobar casos que cada imatge es repeteix 3 cops i el nmero d'imatges per segon arriva a les 72


Avantatges i inconvenients del sistema..

Avantatges.
Degut a la forma en que es polaritzen les imatges, es redueix considerablement l'efecte de  imatge fantasma  fet que es dona quan l'ull dret veu la informaci de l'ull esquerra i viceversa.
El fet d'estandarditzar el realD a les sales de cinema fa que la pirateria sigui ms complicada ja que la possible cmera personal que grabi illegalment la pellcula no captar l'efecte 3D i el vdeo resultant ser desastrs degut a l'enregistrament de les imatges per l'ull dret i l'ull esquerra.
Per les sales convencionals de cinema no cal adquirir un doble projector per cada sala sin afegir lleus modificacions a l'existent. ;
Inconvenients.
El fet d'haver d'utilitzar dos polaritzadors (un al projector i l'altre, les prpies ulleres) fa que la imatge captada per l'ull sigui ms fosca que en el sistema convencional de cine en 2D que no s'utilitzen.
 Per solucionar aquest inconvenient s'ha d'installar una pantalla que no absorbeixi gents la llum i que apart no alteri la forma en que est polaritzada la llum. Per aix cal substituir les pantalles convencionals per unes de platejades.

Pellcules.
En aquest llistat apareixen les pellcules que s'estrenaran amb sistema 2D convencional i la seva estrena amb el sistema realD. En molts dels casos i sobretot en pellcules que s'estrenaran en un futur, l'aparici en els 2 formats es far dins el mateix any. Tot i aix trobem casos de pellcules ja estrenades que es remasteritzaran i s'editaran de nou amb el sistema realD



Enllaos Externs.

 Pgina oficial cinemes IMAX;
 Pgina oficial REAL D;
 Futuroscope;
Stereoweb;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391706" title="Scomberomorus koreanus" nonfiltered="1242" processed="1235" dbindex="151254">

 Scomberomorus koreanus s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total i els 15 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de la costa occidental de l'ndia i Sri Lanka fins a Sumatra (Indonsia), Singapur, Xina, Corea i el Mar del Jap.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kishinouye, K. 1915. A study of the mackerels, cybiids, and tunas. Suisan Gakkai Ho v. 1 (nm. 1): 1-24. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391708" title="Scomberomorus lineolatus" nonfiltered="1243" processed="1236" dbindex="151255">

Scomberomorus lineolatus  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la costa occidental de l'ndia i Sri Lanka fins a Tailndia, Malisia i Java.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. 1829. Le Rgne Animal, distribu d'aprs son organisation, pour servir de base  l'histoire naturelle des animaux et d'introduction  l'anatomie compare. Edition 2. Rgne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391714" title="Scomberomorus maculatus" nonfiltered="1244" processed="1237" dbindex="151256">

Scomberomorus maculatus  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 91 cm de longitud total i els 5.890 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental: des del Canad fins a les costes del Golf de Mxic, incloent-hi Florida (Estats Units) i Yucatn (Mxic).
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen., 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mitchill, S. L. 1815. The fishes of New York described and arranged. Trans. Lit. Phil. Soc. N. Y. v. 1: 355-492, Pls. 1-6. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391719" title="Scomberomorus multiradiatus" nonfiltered="1245" processed="1238" dbindex="151257">

Scomberomorus multiradiatus  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total i els 500 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la desembocadura del riu Fly (Golf de Papua, Nova Guinea).
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Munro, I. S. R. 1964. Additions to the fish fauna of New Guinea. Papua New Guinea Agric. J. v. 16 (nm. 4): 141-186. ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391720" title="Obelisc de Luxor" nonfiltered="1246" processed="1239" dbindex="151258">


L'obelisc de Luxor s un obelisc que prov originalment del temple de Luxor a Egipte i que actualment es troba al centre de la place de la Concorde a Pars.



Histria.

s Muhammad Al, virrei d'Egipte, qui, a instncies del bar Taylor desprs de Jean-Franois Champollion, va oferir a Frana al comenament de 1830 els dos obeliscs erigits davant el temple de Luxor, per noms el de dreta (mirant el temple) va ser transportat cap a Frana. La revoluci de 1830 va estar a punt d'ajornar-ho, per Muhammad Al va confirmar la seva donaci el novembre de 1830. Fou Champollion qui va ser encarregat pel rei d'escollir el primer dels dos obeliscs que havia d'arribar a Frana.

Un vaixell, especialment noliejat per aquesta finalitat, el Luxor, comandat per Raymond de Verninac Saint-Maur, va salpar de Tol l'abril de 1831 i va remuntar el Nil a l'agost. El vaixell va embarcar el monlit el desembre i va baixar el Nil l'agost de 1832. De tornada a Tol el maig de 1833, va arribar a Pars l'agost de 1834 desprs d'haver remuntat el Sena.

Llus Felip I va decidir erigir-lo al centre de la place de la Concorde a Pars. La tria d'un monument totalment ali a la histria nacional estava destinada a impedir les baralles i les temptatives d'apropiaci d'aquest important lloc de la Revoluci Francesa per una o altra facci.

Fet de granit rosa d'Assuan, l'obelisc mesura 23 metres d'alada i pesa 230 tones. Va ser erigit amb una gran celebraci, el 25 d'octubre de 1836, per l'enginyer Apollinaire Lebas amb l'ajut de mquines elevadores i de gegantins cabrestants. Llus Felip I, del qui all fou la primera gran aparici pblica des de l'atemptat d'Alibaud del 25 de juny de 1836, no havia volgut crrer el risc del ridcul en cas de fracs de l'operaci. S'havia installat doncs discretament, amb la famlia reial, a les finestres de lhtel de la Marine. En el moment que l'obelisc es va posar sobre el seu scol, el rei i la seva famlia van aparixer al balc en una escenificaci perfectament regulada i van recollir l'ovaci de la considerable multitud que s'amuntegava per assistir a l'operaci.





A canvi dels obeliscs, Frana va oferir un rellotge que adorna avui la ciutadella del Caire, per que, no va funcionar mai, almenys segons l'opini dels Cairotes. El segon obelisc ha estat tornat oficialment a Egipte pel President Franois Mitterrand, durant del seu primer septenni.

La base original, amb decoraci composta de babuns, s'exposa al Museu del Louvre.

Descripci.

Entre els jeroglfics que decoren cadascuna de les cares, no es pot oblidar el cartutx de Ramss II, on el rei fa una ofrena al du Ammon.

Al cim d'aquest obelisc s'hi troba un piramid tan punxegut com brillant, fet de bronze i de fulles d'or, afegit el maig de 1998.

Referncies.



Vegeu tamb.


 Obelisc;
 Place de la Concorde;
 Temple de Luxor;

Bibliografia.

 Jean Baptiste Apollinaire Lebas, L'Oblisque de Louxor, Paris, 1839.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391724" title="Marianne Mikko" nonfiltered="1247" processed="1240" dbindex="151259">
Marianne Mikko (Vru, 26 de setembre de 1961) s una poltica estoniana membre del Parlament Europeu pel Partit Social Demcrata, que forma part del Partit Socialista Europeu.

Mikko s la lder de la comissi del Parlament Europeu encarregada de la Cooperaci amb la Repblica de Moldvia.

Enllaos externs.
   Pgina oficial de Marianne Mikko;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391725" title="Scomberomorus munroi" nonfiltered="1248" processed="1241" dbindex="151260">

Scomberomorus munroi  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 104 cm de longitud total i els 10,2 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord d'Austrlia (des d'Austrlia Occidental fins a Nova Galles del Sud) i al sud de Papua Nova Guinea (des de Kerema fins a Port Moresby).
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B. B. & J. L. Russo. 1980. Scomberomorus munroi, a new species of Spanish mackerel from Australia and New Guinea. Aust. J. Mar. Freshwater Res. v. 31 (nm. 2): 241-250.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.   ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391726" title="Anell adlic" nonfiltered="1249" processed="1242" dbindex="151261">
En matemtiques i en teoria de nombres, l'anell adlic s un anell topolgic que cont el cos dels nombres racionals (o, ms generalment, un cos de nombres algebraics). Aix implica totes els complecions del cos.

Definicions.

La compleci profinita dels enters  s el lmit invers dels anells :
;
Pel teorema dels residus xinesos, s isomorf al producte de tots els enters p-dics:
;

L'anell adlic enters AZ s el producte
;

L'anell adlic (racionals) AQ s el producte tensorial
;
(topologitzat, s a dir AZ s un subanell obert). Ms generalment, l'anell adlic AK d'un cos de nombres algebraics qualsevol K s el producte tensorial
;
(topologitsat com el producte de grau(K) cpies d'AQ).
L'anell adlic (racionals) tamb es pot definir com el producte restingit 
;
de totes les complecions p-diques   i dels nombres reals (o en altres paraules, com el producte restringit de totes les complecions dels racionals). En aquest cas, el producte restringit significa que per a un anell aldlic   totes tret d'un nombre finit de  sn enters p-dics.

Els adles d'un cos de funci sobre un cos finit pot ser definit d'una manera similar, com el producte restret de totes els completem.

Propietats.

Els anelles adlics racionals A sn un grup localment compacte amb els nombres racionals   continguts com un subgrup discret cocompacte. La utilitzaci dels anells adliques en relaci amb les transformacions de Fourier s'explota a la tesi de Tate. Una de les propietats-clau del grup additiu dels anells adlics s que s isomorf al seu dual de Pontryagin.

Aplicacions.
L'anell A es fa servir molt en parts de la teoria de nombres, sovint com coeficients en els grups matricials: s a dir, combinat amb la teoria dels grups algebraics per construir els grups algebraics adlics. El grup adlic de la teoria del cos de classes apareix com el grup 1 x 1 de les matrius inversibles sobre els anell adlics. (No s la subclasse topolgica donada, ja que la inversa no s continua en aquesta topologia. En en seu lloc, els anells adlics s'identifiquen amb la subclasse tancada de tots els parells (x,y) de A x A amb xy=1, amb la topologia de la subclasse.)

Un nivell important en el desenvolupament de la teoria ha estat la definici del nombre de Tamagawa per a un grup algebraic adlic lineal. s una mesura de volum enllaant  amb G(A), dient com  Que s un grup discret en G(A), es troba en aquest ltim. Una conjectura d'Andr Weil era que el nombre de Tamagawa era sempre 1 per a G grup algebraic simplement connex. Aix sorgia del tractament modern de Weil dels resultats en la teoria de les formes quadrtiques; finalment la demostraci va ser completada per Kottwitz.

Durant aquest temps, la influncia de la idea del nombre de Tamagawa havia sortit en la teoria de les varietats abelianes. L'aplicaci per reducci a l'absurd funciona d'una manera directa qualsevol. Per durant la formulaci de la conjectura de Birch i Swinnerton-Dyer, la consideraci que per a una corba ellptica E, el grup dels punts racionals  s'ha d'aportar a la relaci amb  era una motivaci i una indicaci, sobre la manera a partir de l'evidncia numrica de la conjectura.

Referncies .

Algebraic Number Theory by J. W. S. Cassels, A. Frohlich ISBN 0-12-163251-2;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391729" title="Scomberomorus niphonius" nonfiltered="1250" processed="1243" dbindex="151262">

 Scomberomorus niphonius s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total i els 7.100 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les aiges subtropicals i temperades de la Xina, el Mar del Jap i la Mar Groga fins a Vladivostok.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1832. Histoire naturelle des poissons. Tome huitime. Livre neuvime. Des Scombrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 8: i-xix + 5 pp. + 1-509, Pls. 209-245. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391730" title="Salbatore Mitxelena" nonfiltered="1251" processed="1244" dbindex="151263">
Salbatore Mitxelena (Zarautz, Guipscoa, 1919 - Chaux-de-Fonds, Sussa), 1965 va ser un religis i escriptor en uscar.

Va ser ordenat frare francisc. Lluit durant la Guerra civil espanyola. Fou l'autor (1949) del primer llibre en basc editat a l'estat espanyol des de la fi del conflicte bllic. Va fer de predicador a Biscaia i Guipscoa, la seva actitud de pensament obert va fer que s'enemists amb la jerarquia eclesistica del moment i ell s'exili a Sudamrica (1954 - 1962) on segu escrivint i publicant en basc, aix com un llibre dedicat a Miguel de Unamuno a qui admirava en contrast amb la majoria dels escriptors en basc. Acab la seva vida atenent als immigrants espanyols a Sussa.

 Obres .
 Unamuno eta Abendats (1958, Darracq) (assaig sobre Unamuno);
 Arantzazu, euskal-sinismenaren poema (1949, EFA);
 Arraun ta amets (1955, Itxaropena);
 Idazlan guztiak (I eta II) (1977, EFA);
 XX. mendeko poesia kaierak - Salbatore Mitxelena (2000, Susa): Koldo Izagirreren edizioa;
 Ama-semeak Arantzazuko kondairan (1951, EFA);
 Ogei kanta Arantzazuko (1952, EFA);
 Laburtuaz (2000, Olerti Etxea);

 Enllaos externs .
  Salbatore Mitxelena literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391755" title="Nemesio Etxaniz" nonfiltered="1252" processed="1245" dbindex="151264">
Nemesio Etxaniz (Azkoitia, Guipscoa, 1899 - Donostia, Guipscoa, 1982 va ser un sacerdot i escriptor en uscar.

Als dotze anys va anar a la Universitat Pontifcia de Comillasper a fer-se sacerdot, all hi havia un ambient basquista pels nombrosos alumnes bascos que hi assistien. Acabats els estudis va ser enviat a Bergara on va comenar a escriure petites obres en basc per als joves de la parrquia. Durant la Guerra Civil Espanyola els requets  entraren a Bergara i el van desterrar a Burgos. Havent tornat al Pas Basc, a causa d'un serm pronunciat a Zumaia, tingu greus problemes amb el bisbe.

Va escriure canons, comdies, obres religioses, guions de rdio etc.

 Obres .
 Arraldea. Ipui zarra (1923, Iaki Deunaren irarkola)(Narraci);
 Izotz kandelak (1992, Elkar) (novella);
 XX. mendeko poesia kaierak - Nemesio Etxaniz (2001, Susa): Koldo Izagirreren edizioa (poesia);
 Euskal antzerkiak kontu-kontari (1958, Itxaropena) (teatre);
 Kanta-kantari (1951, Ordorika)(canons);
 Itziar (1949, Itxaropena)(religi);
 Nola idatzi euskeraz? (1950, Itxaropena) (com escriure en basc?, gramtica);

 Enllaos externs .
  Nemesio Etxaniz literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391763" title="Charles Osborne" nonfiltered="1253" processed="1246" dbindex="151265">

Charles Osborne (1894   1 de maig de 1991) singlot continuadament durant 68 anys (1922-1990).

Osborne, d'Anthon, Iowa, Estats Units d'Amrica, ingress al Llibre Guinness de Rcords com L'Home amb l'Atac Ms Llarg de Singlot. El singlot comen el 1922 amb una freqncia de 40 vegades per minut, alentint-se fins a 20 singlots per minut i eventualment cessant el dia 5 de juny de 1990, desprs d'un total de 68 anys. El seu estat el dugu a ser convidat als programes televisius "Ripley's Believe It or Not!", al 1936, "That's Incredible!", al 1980, "The Tonight Show with Johnny Carson", al 1983 , i a figurar com a pregunta al joc de taula Trivial Pursuit.

Osborne comen a singlotar l'any 1922, mentre matava un porc. Malgrat el seu estat, Osborne dugu una vida normal, i fins i tot es cas dues vegades.

Osborne va morir de complicacions d'unes lceres al Marian Health Center, a Sioux City, Iowa, l'1 de maig de 1991 i fou inhumat al cementiri d'Oak Hill, a Anthon, Iowa, tres dies desprs.

S'ha calculat que Osborne singlot 430 milions de cops en aquest periode de 68 anys.

(Aquest article s una traducci de l'article angls homnim.)


Referncies.
Survivor of 68-Year Hiccup Spell Dies.. Omaha World - Herald, 05 May 1991, Sunrise Edition: 2.B.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391766" title="Cant de San-Martino-di-Lota" nonfiltered="1254" processed="1247" dbindex="151266">

El cant de San-Martino-di-Lota s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant de San-Martino-di-Lota dins el districte de Bastia. La seva alria varia de 0 (Biguglia) a 1 198 m amb una alria mitjana de 297 m.

 Administraci .


 
 Composici .
 

|}

 Demografia .

 Enllaos externs .
 El cant de San-Martino-di-Lota al web de l'Insee;
 pla del cant de San-Martino-di-Lota a Mapquest;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391767" title="Risc atribuble" nonfiltered="1255" processed="1248" dbindex="151267">
El risc atribuble d'una poblaci s la reducci en incidncia que s'observaria si la poblaci estava no exposada totalment, comparada amb el patr d'exposici present. El risc atribuible (RA) d'una malaltia donada una exposici s simplement la proporci de la malaltia (incidncia) en la gent exposada menys la proporci en la gent no exposada. Aix el risc atribuble perqu el cncer de pulm en fumadors s, en essncia, simplement la proporci de cncer de pulmons entre fumadors menys la proporci de cncer de pulmons entre no fumadors. De fet el RA mostra quina proporci de la malaltia en temes exposats s a causa d'exposici. Tamb freqentment un s'envia a aix com la "diferncia de risc" en tractar amb dades de risc o "diferncia de proporci" amb proporci o dades d'hora de persones.

El 1953, Levin fou el primer que propos el concepte de risc atribuble poblacional (RAP). Tanmateix, el RAP es refereix a una famlia de conceptes, no a un sol tipus de factor. Greenland i Robins distingiren entre la fracci sobrant i la fracci etiolgica el 1988. La fracci etiolgica s la proporci dels casos que l'exposici havia jugat un paper causal en el seu desenvolupament. La fracci sobrant, tanmateix, s la proporci dels casos que ocorre entre poblaci exposada que s l'excs en comparaci amb els no exposats . Tots els casos sobrants sn casos etiolgics, per no viceversa. Des del punt de vista tant de dret com de biologia s important mesurar la fracci etiolgica. En la majoria dels estudis epidemiolgics, el RAP mesura noms la fracci sobrant, sovint ms petit que la fracci etiolgica.

La fracci atribuble poblacional pot servir de guia per al legislador poltic en planificaci sanitria i intervencions de salut pblica. Fracci atribuble de poblaci (FAP), la proporci de risc atribuble poblacional i el percentatge de risc atribuble poblacional sn sinnims de RAP .

s fcil imaginar-se com caurien el nombre casos de cncer de pulm a en una comunitat si es pogus retirar tot el rad. Aquesta disminuci s el risc atribuble de poblaci per al cncer de pulmons degut al rad. Evidentment avui en dia realitzar aquesta acci s impracticable 

RAP combinat: El RAP per a una combinaci de factors de risc s la proporci de la malaltia que es pot atribuir a qualsevol dels factors de risc estudiats. El RAP combinat s normalment ms baix del que la suma de RAPs individuals des d'un cas malalt pot alhora ser atribut a ms d'un factor de risc i aix ser comptat dues vegades.

Quan no hi ha cap interacci multiplicativa (cap sortida de balana multiplicativa), el RAP combinat es calcular  amb aquesta frmula:

RAP combinat = 1    (1 RAP 1)*(1 RAP 2)*(1 RAP 3)* ;

Bibliografia relacionada.
Kelsey LJ, et al. Methods in Observational Epidemiology. 2a ed. Monographs in Epidemiology and Biostatistics. New York: Oxford University Press; 1996.
Lilienfeld DE, Stolley PD. Foundations of Epidemiology. 3rd ed. New York: Oxford University Press; 1994.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391775" title="San-Martino-di-Lota" nonfiltered="1256" processed="1249" dbindex="151268">

San-Martino-di-Lota (en cors San Martinu di Lota) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 2.530 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391776" title="Santi Freixa i Escud" nonfiltered="1257" processed="1250" dbindex="151269">
Santi Freixa i Escud (Terrassa, 13 de febrer del 1983) s un economista, jugador d'hoquei sobre herba catal que va guanyar la medalla de plata als Jocs Olmpics de Pequn 2008. Juga en la posici de davanter.

s net del fundador (al 1952) de l'Atltic Terrassa Hockey Club, nebot de quatre jugadors internacionals histrics, els germans Escud  i cos del tamb jugador David Freixa . El seu germ Ferran ha jugat en l'Atltic i al 2007, mentre estava a Itlia amb una beca Erasmus, amb el Roma.

Al 2004, la "Federaci Internacional d'Hoquei sobre herba" li va atorgar el ttol de  Millor jugador promesa del mn de l'any . Va ser proclamat "millor esportista terrassenc" al 2003, i a l'any segent, l'ajuntament de la ciutat egarenca li conced la medalla al mrit esportiu.

 Trajectria .
 Atltic Terrassa Hockey Club (-2006);
 Amsterdam, Holanda (2006 - actualitat);
 A l'any 2007 va participar en la "Premiere League" ndia en l'equip del Shere-Jalandahar;

Palmars.
Ttols a nivell de selecci.





 Campi d'Europa sub-16 Anvers 1999;
 Campi d'Europa sub-21 Madrid 2000;
 5. classificat Campionat del mn sub-21 Hobart 2001;
 Sub-campi d'Europa Barcelona 2003;
 4t. classificat Jocs Olmpics d'Atenes 2004;
 Campi "Champions Trophy" Lahore 2004;
 Campi d'Europa Leipzig 2005;
 Tercer classificat "Champions Trophy" Chennai 2005;
 Tercer classificat Campionat del mn Mnchengladbach 2006 ;
 Tercer classificat "Champions Trophy" Terrassa 2006;
 Sub-campi "Champions Trophy" Rotterdam 2008;
 Sub-campi Jocs Olmpics Pekn 2008;

 Ttols a nivell de club .
 3 Lligues d'Espanya (2004, 2005 i 2006) i 3 Copes del Rei amb l'Atltic (2001, 2003 i 2006);
 Subcampi Campionat d'Europa d'hoquei sala Santander 2003;
 Subcampi Copa d'Europa de clubs Cannock 2006;
 3r. classificat Copa d'Europa de clubs Amsterdam 2005;

 Enllaos .
 Fitxa del COE ;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391778" title="Santi Onaindia" nonfiltered="1258" processed="1251" dbindex="151270">
Santi Onaindia (Amoroto, Biscaia, 1909 - Amorebieta 1996) va ser un sacerdot i escriptor en uscar.

Sacerdot carmelita. Durant la Guerra civil espanyola serv com a capell al front republic, en acabar el seu servei pass uns anys de pres i un posterior desterrament que va transcrrer en convents carmelites de fora del Pas Basc. Hi torn el 1951. Entre les seves obres destaca una traducci al basc de l'Eneida de Virgili. Escriv en dialecte bisca.
 Obra .
 Arana Goiri (1982, Egilea editore)(assaig);
 Eskutitzak euskal literaturari buruz (1974, Santi Onaindia)(assaig);
 Egieder. Urre-bitsa. I. Gogo-birunda. 77: Gogai-zuriketa. III: Zeru ta baratz. IV: Argi ta margo]] (1962, Graf. Bilbao)(poesia);
 Egieder. Uskeriak. I: Begian dardar. II: Barrua miez. III: Jainkokezkaz. IV: Inguru-minguru]] (1961, Graf. Bilbao)(poesia);
 Gaurko olerkarien euskal lan aukeratuak (1981, GEU)(poesia);
 Milla euskal-olerki eder. I-II]] (1954, Karmeldarrak)(poesia);
 Olerki guztien bilduma (1989, Karmel)(poesia);
 Nere baserria (1985, Egilea editore)(poesia);
 25 antzerki labur (1985, Egilea editore)(teatre);
 Enbeita olerkaria (1878-1942)]] (1966, Itxaropena)(poesia);

 Enllaos externs .
  Santi Onaindia literaturaren zubitegian;
  Santi Onaindiaren idazlan guztiak on-line;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391780" title="Temporada 1919-20 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="1259" processed="1252" dbindex="151271">
La temporada 1919-20 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-unena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1919-20 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

La primera categoria (Primera A) mantingu el format de la temporada anterior. El FC Barcelona es proclama campi. L'Espanya disputa la promoci.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona;
 Descensos: Cap (l'Aven perd la promoci davant l'Espanya);
 Ascensos: Cap (l'Aven perd la promoci davant l'Espanya);

 Segona Categoria .
La segona categoria (Primera B) mantingu el format de la temporada anterior.


Aven, Terrassa i Badalona van quedar empatats al capdavant del campionat i van haver de disputar tres partits per decidir el campi:




L'Aven de l'Sport es proclama campi de Primera B i es classifica per disputar la promoci davant el FC Espanya:



El FC Espanya mant la categoria. L'Atltic de Sabadell disputa la promoci per evitar el descens.

 Tercera Categoria .
El campionat de tercera categoria (anomenat de Segona Categoria) es disput, com els anys anteriors, dividit en grups segons criteris regionals.

A la demarcaci de Barcelona en foren campions els clubs Hospitalenc, Cortsenc, Granollers, Iluro i Martinenc. Aquests cinc clubs s'enfrontaren posteriorment en una lligueta on el Martinenc es proclam campi de la tercera categoria seguit per Iluro, segon, i Granollers, tercer, i disput la promoci d'ascens enfront l'Atltic de Sabadell.



El FC Martinenc assoleix l'ascens de categoria i l'Atltic de Sabadell la perd.

A la demarcaci de Tarragona el CF Reus Deportiu es proclam campi en derrotar el Gimnstic de Tarragona per 4 gols a 2. 

A la demarcaci de Girona es proclam campi l'Ateneu Deportiu Guxols.

Reus, Guxols i Martinenc s'enfrontaren per determinar el campi de Catalunya de tercera categoria. El FC Martinenc es proclam campi.





 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391782" title="Place de la Nation" nonfiltered="1260" processed="1253" dbindex="151272">



La place de la Nation, antiga place du Trne desprs place du Trne-Renvers  (plaa del Tron-Caigut) s una plaa de Pars situada a cavall entre l'11 i el 12 districtes.

Histric.

L'espai hi era geners. Quan s'havia portat el traat del mur dels Grangers generals ms enll de la ciutat construda, que no era de fet ms que un camp on hi havia cases amb jardins, monestirs i llocs d'oracions, s'havia deixat un vast espai herbs i rstec amb vinyes i horts fins al recinte i els murs dels jardins de l'antic poble de Picpus ple de vastos convents, de cases d'educaci o de jubilaci. Sobre aquest espai havia estat installat un tron el 26 de juliol de 1660 per a l'entrada solemne a Pars de Llus XIV i de Maria Teresa d'ustria, de tornada de Saint-Jean-de-Luz desprs del seu matrimoni. D'aqu el seu primer nom de plaa del Tron. Va ser rebatejada plaa del Tron-Caigut desprs del 10 d'agost de 1792.

Place du Trne-Renvers (actual place de la Nation) a la Revoluci.

No era ms que un terreny erm. Sobre l'horitz, es perfilaven les dues columnes superades per les esttues de Felip August i Sant Llus imaginades per Ledoux per emmarcar les portes de la concessi. s a la banda sud, la ms ombrejada, prop del pavell de dreta construt per Ledoux, que havia estat installada la guillotina.

Les persones guillotinades van ser entre altres:

 Andr-Marie Chnier, el 25 de juliol de 1794.
 Ccile Renault, el 17 de juny de 1794.
 Henri Admirat, el 17 de juny de 1794.
 Jean-Baptiste Michonis, el 17 de juny de 1794.
 Josse-Franois-Joseph Benaut, compositor, el 13 de juliol de 1794.

Les persones guillotinades eren inhumades al cementiri de Picpus. La guillotina estava installada a l'emplaament actual de la botiga Damart.

La plaa actualment.

La plaa pren el nom actual de place de la Nation en ocasi de la festa nacional del 14 de juliol de 1880.

 S'hi troben els dos pavellons i les dues columnes de la barrire du Trne concebudes per Claude Nicolas Ledoux i construdes per a la barrera de concessi (Mur dels Grangers generals) que emmarquen l'entrada de Vincennes.
    
 El monument central, El Triomf de la Repblica s un grup de bronze obra de l'escultor Aim-Jules Dalou. Ha estat installat el 1889 per al centenari de la Revoluci Francesa, originalment de guix i desprs de bronze el 1899. La Repblica, penjada sobre un globus, s en un carro tirat per lleons i emmarcada per diverses figures simbliques.

L'esttua mira cap a la place de la Bastille, creant aix un eix republic utilitzat freqentment per a manifestacions populars.



Enllaos externs.

 Place de la Nation (nomenclatura oficial de les vies de Pars);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391783" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - Floret per equips" nonfiltered="1261" processed="1254" dbindex="151273">


La competici de floret per equips mascul va ser una de les proves d'esgrima que es va disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. Aquesta era la primera vegada que es disputava aquesta prova en unes Olimpades. La prova es va disputar el 8 de setembre de 1904, i en ella hi van prendre part 2 equips formats per 3 tiradors cadascun. La nacionalitat dels participants s confusa i en algunes competicions diferents tiradors sn anotats amb dues nacionalitats diferents. 

Medallistes.


Resultats.

Final.
 Cadascun dels tres tiradors d'un equip s'enfrontava als tiradors de l'altre equip. L'equip mixt fou el vencedor per 7 victries contra 2 derrotes. 



Notes.


Enllaos externs.
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391784" title="Santa-Maria-di-Lota" nonfiltered="1262" processed="1255" dbindex="151274">

Santa-Maria-di-Lota (en cors Santa Maria di Lota) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 1.791 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391785" title="Pontcarr" nonfiltered="1263" processed="1256" dbindex="151275">

Pontcarr s un municipi francs, situat al departament de Sena i Marne i a la regi d'Illa de Frana. L'any 1999 tenia 1816 habitants.

Municipis vens. 
 Bussy-Saint-Georges;
 Croissy-Beaubourg;
 Favires;
 Ferrires-en-Brie ;
 Ozoir-la-Ferrire;
 Roissy-en-Brie;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391788" title="Metafsica espiritualista" nonfiltered="1264" processed="1257" dbindex="151276">
La metafsica espiritualista afirma que no existeix res natural, sin que tota realitat es constitueix d'ssers immaterials. Nega, per tant, l'existncia de la matria (George Berkeley (1658-1753)) per la qual la realitat, les coses que nosaltres coneixem mitjanant la perfecci sn immaterials, ats que no sn ms que el desplaament del pensament div.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391796" title="Pablo Vidal Clement" nonfiltered="1265" processed="1258" dbindex="151277">

Pablo Vidal Climent (Sella, 1992) nasqu dins una famlia amant de la pilota, des de ben menut son pare, Fermn (jugador de pilota al carrer i 5 vegades campi de Perxa), li fa adquirir l'amor pel joc de la pilota. Sempre amb una pilota a la seva ma ha anat creixent i formant-se com a jugador a l'escola del Club de Pilota Sella. 

Tot i la seva joventut, conta ja amb un ampli palmars dins els Jocs Escolars de la Generalitat Valenciana. Cal destacar que Pablo es capa de jugar i adaptar-se a totes les modalitats de la pilota valenciana: Llargues, Galotxa, Escala i Corda, Perxa, Raspall, Front...i en totes elles ha aconseguit guanyar varis campionats tant per equips com de manera individual.

Des de l'any 2008 es membre de la Selecci Absoluta de Pilota Valenciana i va disputar el Mundial d'Equador aconseguint el subcampionat mundial a llargues i convertint-se en el jugador mes jove de la historia endebutar amb la selecci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391803" title="Lle d'Argent" nonfiltered="1266" processed="1259" dbindex="151278">

El "Lle d Argent - Gran premi del jurat" s, desprs del  "Lle d'Or", el segon premi ms important del Festival Internacional de Cinema de Vencia. 

Per tant, s un reconeixement a una pellcula que, si b no s la guanyadora de l'esdeveniment, ha estat especialment apreciada pels membres del jurat internacional. 

Sovint s vist com un premi consol, una mena de compensaci, per malgrat aix mant un considerable prestigi. 

 Reconeixements .
Algunes edicions del premi no va tenir lloc, per raons de diferent naturalesa, mentre que altres simplement la Mostra no va ser competitiva, i els premis no es van lliurar. 
Es concedeix des de 1951.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391807" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - Espasa" nonfiltered="1267" processed="1260" dbindex="151279">


La competici d'espasa masculina va ser una de les proves d'esgrima que es va disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 7 de setembre de 1904, i en ella hi van prendre part 5 tiradors de 3 nacions diferents. 

Medallistes.


Resultats.

Final.
 Es desconeixen els resultats especfics de la prova d'espasa i sols coneixem la classificaci final. 



Notes.


Enllaos externs.
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391814" title="Ville-di-Pietrabugno" nonfiltered="1268" processed="1261" dbindex="151280">

 Ville-di-Pietrabugno (en cors  E Ville di Petrabugnu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 1.791 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391815" title="Eusebio Erkiaga" nonfiltered="1269" processed="1262" dbindex="151281">
Eusebio Erkiaga (Lekeitio, 1912- Bilbao, 1993) va ser un escriptor en uscar. 

Professor d'uscar i periodista en basc. Durant la Repblica Espanyola public en les revistes Yakintza i Euzkerea i durant la guerra en el diari en basc Eguna. Amic e influt per Lauaxeta aquest fou fusilat durant la Guerra Civil Espanyola i Erkiaga li dedic un poema (Ez zaitez Gernikara joan) anys desprs. Membre corresponent d' Euskaltzaindia (1963) Dirig el butllet, integrament en euskara, del Banc de Bilbao (1964 - 1970). El govern basc li conced, el 1988, el Premi d'honor de les lletres. Escriv en el dialecte bisca.
 Obres .
 "Arranegi". 1958, Itxaropena;
 "Araibar zalduna". 1962, Itxaropena;
 "Batetik bestera". 1962, Itxaropena;
 "Txurio Txoria". 1986, Labayru;
 "Irribarrea galtzen danean". 1987, Bizkaiko Foru Aldundia;
 "Antzerti yayan izan naz". 1936, Lpez Mendizabal (teatre);
 "Berbalauaren kulunkan. Prosa lanak 1". 2002, Labayru;
 "Berbalauaren kulunkan. Prosa lanak 2". 2002, Labayru;

 Enllaos externs .
 Bertso eta olerkien hemeroteka;
 Bizkaiera.com-en;
 Literaturaren Zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391821" title="Zeca Afonso" nonfiltered="1270" processed="1263" dbindex="151282">
 
Jos Manuel Cerqueira Afonso dos Santos, conegut com Zeca Afonso o simplement Zeca, (Aveiro, 2 d agost de 1929 - Setubal, 23 de febrer de 1987) fou un compositor de msica i cantautor portugus.

Zeca va ser un compositor de can protesta. Escriv contra la dictadura de Salazar, (el Estado Novo, com s anomenava a si mateixa) de carcter feixista que govern Portugal des de 1933 fins el 1974.

Un dels ms coneguts i millors msics de Portugal i que anys desprs encara roman en un alt nombre de vendes tant en el seu pas com a l estranger.

Compos la can Grndola Vila Morena la qual serv de senyal per l inici de la Revoluci dels clavells el 25 d abril de 1974. Fill de Jos Nepomuceno Afonso i Maria das Dores. Es cri amb els seus oncles Gig i Xico en una casa situada en el llac de Cinco Bicas a Aveiro, fins que als 3 anys d edat an a viure a Angola amb els seus pares i germans que ja hi portaven all dos anys.

La relaci amb l habitat afric i llur naturalesa li caus un profund lligam amb frica. Llurs canons reflecteixen aquesta fascinaci. Anys ms tard descobriria l amargor de la realitat social africana de la colonitzaci i apartheid.
 
El 1937 torna a Aveiro on romandr a casa de llurs ties maternes, per en poc temps, aquest mateix any, retorna a frica, aquesta vegada a Moambic, on es retroba amb la seva famlia a Maputo (en aquell temps anomenada Loureno Marques) on i romandria fins 1939 que es traslladaria a Belmonte a cas del seu oncle Filomeno el qual era el batlle de la localitat.

A Belmonte acab els estudis primaris i visqu l ambient ms profund del Salazarisme junt al seu oncle que era adepte del mateix aix com admirador dels rgims feixistes de Franco i Hitler. El mateix Zeca diria anys ms tard que  fou l any ms desgraciat de la meva vida .

El 1940 an a Coimbra on comen a cantar. Estudi al Liceu Joo III. Assoleix el reconeixement dels tradicionals i s inicia en serenates cantant en estarolas de aldeia. El fado de Coimbra, lric i tradicional, era principalment interpretat per ell.

El 1958 enregistra el seu primer disc, Balades de Coimbra i compon la balada Menino do Bairro Negro, inspirada en la misria del barri de Barredo a Oporto. Ms tard enregistraria Os vampiros, que junt a la can Trova do Vento que Passa, amb lletra d un poema de Manuel Alegre, musicat i cantat per Adriano Correia d Oliveira, es torna un dels smbols antifeixistes de l poca.

En el curs 1958-59 fou professor de francs i de histria a l Escola Comercial i Indstria d Alcobaca. Retorna a Moambic el 1964 i treballa coma professor del Liceu. Desenvolupa una intensa activitat anticolonialista que li causa problemes amb la policia poltica del rgim (PIDE). Quan retorna a Portugal es col loca com a professor a Setubal on participa activament en accions contra la dictadura i es expulsat de la ensenyana , el que l obliga, per a sobreviure, a enregistrar llur primer lbum: Baladas e Canes.

Entre 1967 i 1970, Zeca radicalitza la seva lluita contra el rgim de Salazar i es converteix en un smbol de la resistncia democrtica. Mant contacte amb el Partit Comunista de Portugal (PCP) i el LUAR. s detingut varies vegades per la PIDE.

El 1969 participa a Pars en el primer encontre de la Can portuguesa de combat i enregistra el LP Cantares do Andarillo, que rep el premi al millor disc de l any i millor interpretaci atorgada per Casa da Imprensa. Zeca Afonso passa a ser tractat en els diaris per l anagrama Esoj Osnofa per evitar la censura.

El 1971, edita Cantigas do Maio, en el que apareix  Grndola, vila morena ,  que ms tard ser immortalitzada com a un dels smbols de la Revoluci dels clavells. Zeca participa en varis festivals, publica llibres envers ell i llena el LP, Eu vou ser como a toupeira. El 1973 canta en el III Congrs de l Oposici Democrtica i grava l lbum Venham mais cinco.

Desprs de la Revoluci segueix cantant i enregistra el disc Coro dos tribunais i participa en nombrosos festivals de cantos Libres. Mant la seva activitat poltica i es torna un admirador del perode del PREC i el 1976 recolza a Otelo Saraiva de Carvalho en llur candidatura per la presidncia de la repblica.

Els seus ltims espectacles recorren els escenaris de Lisboa i Porto el 1983 quan Zeca Afonso ja es trobava malalt d esclerosis lateral amiotrfica, rara dolncia neuro-degenerativa (coneguda tamb com  malaltia de Lou Gehrig  patida tamb pel clebre cientfic Stephen Hawking). Al final d aquest any li s atribuda la condecoraci Ordem da Liberdade que Zeca refusa i ms tard, el 1994, se li torna a atribuir a ttol pstum per la seva esposa tamb la refusa recordant que ja en vida el propi Afonso ho havia fet.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391822" title="Hctor Moret i Coso" nonfiltered="1271" processed="1264" dbindex="151283">


Hctor Moret i Coso s poeta en llengua catalana i investigador de la llengua nascut a Mequinensa (Baix Cinca) el 22 de mar de 1958. Des dels 10 anys resideix a Barcelona on es va llicenciar en Filologia catalana. Actualment s professor d'ensenyament secundari i imparteix la matria  de llengua catalana i literatura.

Posseeix una extensa i variada obra. El poble i el seu pas han influt poderosament en la seva creativitat. s interessant remarcar la seva amistat amb Jess Moncada, un altre mequinens illustre, i l'admiraci per la seva obra de la qual ha esdevingut expert i divulgador. 

Arrelat a la terra sense afectaci, s un gran amant de la natura i d'all que ofereix. Per aix dedica part del seu temps a la micologia i als gasterpodes i ha tenir cura d'uns quants ametllers al seu poble.

Home polifactic, inquiet, observador i reflexiu; tamb ha volgut emprar el seu propi nom i diferents pseudnims per signar les seves obres. Aix, com a poeta signa Hctor Moret, com a articulista sol signar Esteve Betri i quan fa narrativa, com a Marc Cornell. 

Obra.
Obra potica.
 Pentagrama. Barcelona: Edicions Columna, 1987.
 Parella de negres. Barcelona: Edicions Columna, 1988.
 Rssecs. Ajuntament de Cerdanyola del Valls, 1992.
 Al cul del sac trobareu les porgueres. Valncia: Edicions Alfons el Magnnim, 1993.
 Antdots. Valncia: Eliseu Climent, 1996;
 Temps pervers. Saragossa. Diputacin General de Aragn, 1999;
 In nuce. Antologia Lrica. Calaceit: Associaci Cultural del Matarranya. Collecci Lo Trull, nm. 14. 2005.

Director de colleccions i editor.
 Quaderns de la Glera: Calaceit: Associaci de Consells Locals de la Franja, Associaci Cultural del Matarranya, Institut d Estudis del Baix Cinca i Sisalls Edicions.  9 volums, 1991-1993.
 Quaderns de les Cadolles. Calaceit-Fraga: Associaci Cultural del Matarranya i Institut d Estudis del Baix Cinca, 2003-2004.

Articles.
 Circumloquis i remostrons. Calaceit-Fraga: Associaci Cultural del Matarranya i Institut d Estudis del Baix Cinca, 2003 (volum nm. 7 de la collecci Quaderns de les Cadolles).
 Collaboracions en publicacions: Serra d Or, Urc, Reduccions, Temps de Franja.

Estudis, investigador i recopilador.
 Indagacions sobre la llengua i literatura catalanes a l Arag. Calaceit: Associaci Cultural del Matarranya i Institut d Estudis del Baix Cinca, 1998.
 Escrits en catal a la Ribera del Cinca (Fraga, 1929-1931). Fraga. Institut d Estudis del Baix Cinca, 1991.
 Gneres etnopotics breus no musicals. (3r volum de:  Bllat colrat! Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagora. Calaceit: Instituto de Estudios Altoaragoneses, Institut d Estudis del Baix Cinca, Institut d Estudis Ilerdencs i Diputaci General d Arag, 1997.

Narraci. Participa en els segents reculls.
 Cua de bou. Tremp. Consell Cultural de les Valls d neu, 1999.
 Te de roca. Barcelona. Editorial Proa, 2000.
 El brogit de l Ebre. Lleida. Cossetnia, 2003.

Fonts i enllaos externs.
 Hctor Moret a la Gran Enciclopdia Catalana;
 Itineraris literaris. Hctor Moret ;
 Qui s qui. Cercador de les lletres catalanes;
 La cultura popular (literatura i costumari) de l'Arag catalanfon contenguda en diverses obres lexicogrfiques i folklriques. Hctor Moret;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391823" title="Racionalitat prctica" nonfiltered="1272" processed="1265" dbindex="151284">
El mot racional, indica el que per a la filosofia s til per dir certes creences, decisions, actituds; La racionalitat presuposa l's de la ra, per si b aquest s s necessari no s suficient perqu la racionalitat no s noms una facultat, sin que tamb un mtode de fer. L'ampliaci del mtode racional presuposa certes facultats que sn atribuibles a la ra, que poden ser d'ordre, d'universalitzaci imparcialitat de clarificaci.

 La facultat de l'ordre, s la que introdueix unitat i coherncia en el caos dles nostres instants i de les nostres tendncies, aquest ordre s la condici bsica per aconseguir una certa harmonia interior i acostumar-nos a l'ideal de persona sbia.
 La facultat d'organitzaci i impercialitat, s la que ens capacitat per elaborar uns valors universals i afavoreixl'objectivitat i la impercialitat en els judicis i aix en els judicis deixem de ser egostes i exclusivament personals.
 La facultat de clarificaci , s el que possibilita un pensamnet clar en oposici al pensament confs. l'elaboraci del mtode racional, a grans trets, s aquell que estableix la lgica: la relaci entre unes proposicions formalment correctes tan en l'enunciat com el lligam entre elles, de les quals s'imfereix correctament una conclusi que ser terica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391827" title="La Repubblica" nonfiltered="1273" processed="1266" dbindex="151285">


La Repubblica s un diari itali, amb seu a Roma,  pertanyent al Gruppo editoriale L'Espresso.

El 2007 s el segon diari d 'Itlia per difusi amb 617.910 exemplars de mitjana diria (dades Ads-Accertamento diffusione stampa   i mitjana mbil agost 2006-juliol 2007) darrere del Corriere della Sera (672.801). s tamb al segon lloc en nombre de lectors, certificats en 2.944.000; precedida per La Gazzetta dello Sport i seguit per Corriere della Sera (que se situa en 2.615.000 lectors) .

Histria.
El diari apareix per primera vegada el 14 de gener de 1976 dirigit  per Eugenio Scalfari,  director del setmanari L'Espresso. Al final de l'any, el diari aconsegueix editar 100.000 exemplars i el 1979 ms de 180.000.

El 1981, un escndol explota al Corriere della Sera,  que porta La Repubblica  a augmentar el seu nombre de lectors i a prendre al Corriere algunes firmes prestigioses entre els quals Enzo Biagi (clebre periodista, redactor en cap del setmanari Epoca desprs director del Resto del Carlino  que va transformat en un diari nacional, i sobretot s creador de Fatto que tracta els principals fets del dia).
 
El 1986 s introdueix un suplement financer Affari e Finanza.

Al final dels anys 80, el diari obt un important suport financer de Carlo De Benedetti, l editor itali. Aquest principal accionista barra el pas a Silvio Berlusconi i durant dos anys es disputaran l editorial Mondadori. Acaben trobant un acord i es reparteixen els diaris : De Benedetti obt La Repubblica , L'Espresso , i els diaris regionals i Berlusconi obt la Mondadori.

El 10 de gener de 1994 comena a sortir el Lunedi di Repubblica , l'edici reduda del dilluns. La notorietat del diari augmenta regularment des dels anys 90 i sobretot des del seu paper de segon diari nacional.

El 1995, a ms a ms de la introducci de dos suplements Musica,Rock&Altro (msica) i  Salute  (salut), s l'any de la revoluci grfica. En efecte, s introdueixen els colors a primera pgina i en la publicitat.

El 1996, el diari canvia de director:  Eugenio Scalfari es substitut per Ezio Mauro. El mateix any, surt un setmanari consagrat a les dones i en motiu de les eleccions poltiques neix Repubblica.it, l'edici en lnia del diari que s'assenta sent el principal lloc web d'informacions italianes amb ms de 9.400.000 usuaris.

El novembre de 2004 surt La Domenica di Repubblica  (el diumenge de La Repubblica) que cont una vintena de pgines d'actualitat, espectacles, de l'estil de vida i del temps lliure. Aquest suplement s'inspira en les edicions dominicals dels principals diaris anglosaxons. El setembre de 2007, el diari ha estat actualitzat des d'un punt de vista grfic i de la paginaci: una secci anomenada R cont enquestes sobre els temes principals de l'actualitat.

Aquest diari pot ser considerat com a prop de les poltiques de centre esquerre (Partit Democrtic de l'Esquerra).
 
Rubriques.
La notte dei gufi : firma que surt el dilluns. Tracta de l'alta finana, de l'economia i de la poltica.

L'amaca : Michele Serra, periodista, comenta un fet del dia amb una punta d'ironia.

Bonsa: rbrica quotidiana de Sebastiano Messina, periodista, que amb ironia comenta els esdeveniments recents de la poltica.

Carta Canta: sobre Repubblica.it, Marco Travaglio posa en confrontaci les antigues i noves declaracions de les persones poltiques per tal d'ensenyar les seves incoherncies.

Directors.
1976-1996 : Eugenio Scalfari;
 Des de 1996 : Ezio Mauro;

Edicions locals.
Hi ha edicions locals a Bari, Bolonya, Florncia, Gnova, Mil, Palerm, Npols, Tor i Roma.

Enllaos externs.
 Lloc de  La Repubblica;
  Lloc de Mondadori;
  Biografia d'Eugenio Scalfari;
  Ezio Mauro;
 La Repubblica 1976-2006 ;

Difusi.


Dades - Accertamenti Diffusione Stampa

Referncies.


Bibliografia.
La stampa italiana nell'et della tv,a cura di Valerio Castronovo e Nicola Tranfaglia, Laterza, Roma-Bari, 1994. ISBN 88-420-4509-8.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391832" title="Cant de la Conca-d'Oro" nonfiltered="1274" processed="1267" dbindex="151286">

El cant de la Conca-d'Oro s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.
 

 Administraci .


 
 Composici .
 


 Demografia .

 Enllaos externs .
 El cant de la Conca-d'Oro al web de l'Insee;
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391833" title="Justificaci (teologia)" nonfiltered="1275" processed="1268" dbindex="151287">
A la teologia cristiana, justificaci s l'acte de Du de declarar o fer un pecador justos davant de Du. Justificaci, del grec         (dikaio ), "per declarar / fer justos", s una paraula que ix en els llibres de Romans, Glates, Titus, i Sant Jaume, entre altres llocs, el nom d'arrel        ,- ,-   justos ix tant com en tot l'Antic i tot el Nou Testament.  El concepte de justificaci es dna tamb en molts llibres de l'Antic i Nou Testament.

Referncies.


udio.
Lectures on Justification per Siegbert Becker ;
The Doctrine of Justification amb Rod Rosenbladt ;
The Doctrine of Justification amb Mark Mattes ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391834" title="Mariano Izeta" nonfiltered="1276" processed="1269" dbindex="151288">
Mariano Izeta (Elizondo, Navarra, 1915- 2001) va ser un escriptor i folklorista navarrs en uscar.
  
El seu pare era de Zarautz la seva mare d'Elizondo a la vall de Baztan. Fins els quaranta anys no va comenar a fer literatura collaborant durant anys en la pgina en basc (Nafar izkuntza) del Diario de Navarra i publicant la seva primera novella (Dirua Galgarri) l'any 1960.
Va publicar diversos diccionaris especialitzats en la parla del Baztan. Promocion la mutil-dantza (dana de nois) i els bertsolaris.

 Obres .
 Baztango kontuak (1999, Labayru);
 Dirua galgarri (1962, Auspoa);
 Nigarrez sortu nintzan (1982, GAK);
 Baztango hiztegia (1996, Nafarroako Gobernua);

 Enllaos externs .
  Mariano Izeta literaturaren zubitegian;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391836" title="Barbaggio" nonfiltered="1277" processed="1270" dbindex="151289">

Barbaggio (en cors Barbaghju) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 164 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391837" title="Matriu de Vandermonde" nonfiltered="1278" processed="1271" dbindex="151290">
Una Matriu de Vandermonde s, en lgebra lineal, una matriu que presenta una progressi geomtrica a cada fila. Aquesta matriu rep el seu nom en honor al matemtic francs del segle XVIII Alexandre-Thophile Vandermonde.

Els ndexs de la matriu de dimensi nn estan descrits com  per tots els ndexs i i j de 1 a n, per tant pot descrure's explcitament com:



Com pot veure's, la primera columna est formada per uns (s a dir els nombres elevats a zero) i la segona columna est formada per una srie d'elements arbitraris (elevats a u). A la tercera columna hi ha els mateixos nombre elevats al quadrat, a la quarta elevats amb cub i a les segents columnes elevats a la potncia de la columna anterior ms u. D'aquesta manera, la columna n de la matriu t els nombres elevats a la potncia n-1.

 Vegeu tamb .

 Determinant de Vandermonde;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391840" title="Frances McDormand" nonfiltered="1279" processed="1272" dbindex="151291">
Frances McDormand s una  actriu estatunidenca nascuda el 1957, casada amb el director Joel Coen, el qual l'ha dirigit en diverses ocasions.

 Biografia .
Frances McDormand va nixer el 23 de juny de 1957. Desprs de llicenciar-se en teatre a la Universitat de Yale el 1982, Frances va emprendre la seva carrera d'actriu de la m del que seria el seu futur marit, Joel Coen. La pellcula Sang fcil, marcava igualment el seu debut en la direcci de llargmetratges. Aqu, Frances interpretava una dona assetjada per uns criminals. Des de llavors la carrera de Frances ha combinat films de baix pressupost de tall social amb altres de ms comercials, en les quals ha ofert al pblic una imatge quotidiana, de vena del costat, de dona intelligent i afectuosa que generalment acaba guanyant-se el respecte de la seva comunitat. 

Finalitzat el seu segon rodatge amb Joel i Ethan Coen, Arizona Baby, Frances va estrenar a Broadway Un tramvia anomenat Desig, valent-li una candidatura als Tony (1988). Aquell mateix any l'actriu rebia la seva primera nominaci a l'Oscar per Crema Mississippi , on interpretava una dona colpejada violentament pels racistes locals. 

En els anys segents Frances va participar en pellcules de culte com Darkman (Sam Raimi, 1990) i Short Cuts (Robert Altman, 1993). A Agenda oculta va gaudir d'un   protagonisme ms gran en encarnar una dona el millor amic del qual ha estat assassinat per ordre del Partit Conservador Britnic a fi d'aconseguir una victria electoral. En 1994 la seva vida va experimentar un canvi substancial quan, desprs d'acabar la filmaci de Beyond Rangoon (John Boorman), Joel i ella van adoptar un nen paraguai al que van anomenar Pedro McDormand Coen. 

El 1996 Frances va incrementar notablement la seva popularitat per tres papers diferents. El primer, una doctora que es deixava enganyar per un assass anomenat Aaron (Edward Norton), a la pellcula Les dues cares de la veritat. El segon, Bunny, una dona emocionalment inestable desatesa pel seu marit, reforava l'adscripci de l'actriu a aquests ttols compromesos a qu abans alludem, en estar escrit per John Sayles per la pellcula Lone Star. El tercer, la Margue Gundarson de Fargo, li suposaria el reconeixement a la seva carrera. Efectivament la pagesota i aparentment cndida Margue, amb un embars molt avanat, resolia un cruel cas de segrest que li permetia reflexionar sobre el sense sentit de la violncia. La lucidesa del personatge, unida a la seva senzillesa, va enlluernar primer a la premsa estrangera de Hollywood -que la va proposar per a un Globus d'Or-, als votants del Independent Spirit Awards i la Screen Actors Guild que la van designar millor actriu de l'any, i finalment als membres de l'Acadmia de Cinema d'Hollywood que la van recompensar amb el Oscar a la millor actriu. Abans el seu marit Joel Coen havia recollit l'estatueta al millor gui original, declarant que la pellcula no s'hauria pogut fer sense ella. Quan Nicolas Cage va anunciar el seu premi, el pblic assistent a la sala la va ovacionar dempeus. Frances rient va pronunciar un discurs significatiu:  Qu estic fent aqu? Sobretot veient el magnfic grup d'actrius en el qual he estat nomenada  -Brenda Blethyn, Diane Keaton, Kristin Scott-Thomas i Emily Watson. Nosaltres cinc hem tingut l'opci, no noms l'oportunitat, sin l'opci d'interpretar personatges femenins increblement rics i complexos. Aplaudeixo els productors de Working Tittle per triar les actrius per criteris de capacitat i no els dels valors del mercat. Finalment voldria esmentar tres persones. A Ethan Coen, per treure l'actriu que hi ha dins de meu. Al seu germ Joel per treure la dona que hi ha en meu. I al nostre fill Pedro McDormand Coen per fer de meu una mare. Grcies per valorar el nostre treball.

Arran d'aquest reconeixement, Frances va poder realitzar projectes que des de feia temps desitjava portar a bon port. En el primer Cam del parads, va incorporar una presonera d'un camp de concentraci japons que fingia ser llicenciada en medicina per garantir la seva supervivncia mentre les seves amigues formaven un cor per suportar la traumtica experincia.  

En el segon, Madelaine, Frances es va vestir d'hbit per encarnar una monja que es cuidava d'unes nenes orfes alhora que lluitava perqu no es tanqus la seva esglsia.

L'any 2000 va portar dos projectes que la van tornar a posar en l'rbita dels Oscars. En el primer, Joves prodigiosos, va interpretar Sara, la dona del rector d'una facultat, que es quedava embarassada del seu amant, un professor de literatura anomenat Grady (Michael Douglas) que al final ho deixava tot per estar amb ella. A la pellcula Frances va projectar la imatge de dona madura, sensible i racional, comprensiva i decidida. A les antpodes de l'Elaine de Gaireb famosos, una hippy separada el fill del qual -un reporter de la revista Rolling Stone- acompanya un grup musical durant una gira durant la qual Elaine no deixa de pensar en el seu petit, lluny de la llar. 

Aquesta mare castrant, per afectiva, dotada de bon cor, va ser la que finalment la va conduir cap a la seva tercera candidatura als Oscars. Finalment Marcia Gay Harden -antiga protagonista d'una de les pellcules de Joel, Mort entre les flors- s'alava amb l'estatueta daurada.

A l'any segent Frances es va posar de nou sota les ordres del seu marit a The Man Who Wasn't There, on es va posar a la pell de Doris, la dona d'un perruquer que avorrida de la seva vida conjugal es busca un amant, de l'assassinat del qual s acusada injustament, conduint-la al sucidi. 

El 2003 va estrenar Quan menys t'ho esperes, on es va convertir en Zoe, la germana d'una escriptora interpretada per Diane Keaton, que observava divertit el procs d'enamorament entre aquesta ltima i un executiu madur d'una discogrfica. La pellcula es va presentar en el Festival de Cinema de Berln el 2004, en una edici en qu Frances participava com a membre del jurat.

El 2005 va obtenir la seva quarta candidatura als Oscars per North Country en interpretar Glory, una dona treballadora activa en el sindicat, i que es feia respectar entre els seus companys masclistes que assetjaven la seva millor amiga.

 Filmografia .
 1984 : Blood Simple de Joel Coen : Abby;
 1985 : Scandal Sheet (TV);
 1985 : Crimewave de Sam Raimi: Nun;
 1986 : La histria de Tony Cimo (Vengeance: The Story of Tony Cimo) (TV) : Brigette;
 1987 : Raising Arizona  de Joel Coen : Dot;
 1987 : Leg Work (srie TV) : Willie Pipal;
 1988 : Vrema Mississippi (Mississippi Burning) d'Alan Parker : Mrs Pell;
 1989 : Chattahoochee : Mae Foley;
 1990 : Darkman de Sam Raimi : Julie Hastings;
 1990 : Agenda oculta (Hidden Agenda) de Ken Loach : Ingrid Jessner;
 1990 : Mort entre les flors (Miller's Crossing) de Joel Coen : la secretria del marit du maire;
 1991 : The Butcher's Wife de Terry Hughes : Grace;
 1992 : Passed Away : Nora Scanlan;
 1992 : Crazy in Love (TV) : Clare;
 1993 : Vides encreuades (Short Cuts) de Robert Altman: Betty Weathers;
 1994 : Bleeding Hearts : dona a la TV;
 1995 : The Good Old Boys (TV) : Eve Calloway;
 1995 : Talking with (TV);
 1995 : Rangoon (Beyond Rangoon) de John Boorman : Andy Bowman;
 1995 : Palookaville : June;
 1996 : Plain Pleasures;
 1996 : Fargo de Joel Coen : Marge Gunderson;
 1996 : Les dues cares de la veritat (Primal Fear) de Gregory Hoblit : Dr Molly Arrington;
 1996 : Lone star, el rastre d'un crim (Lone Star) de John Sayles : Bunny;
 1996 : Hidden in America (TV) : Gus;
 1997 : Paradise Road : Dr Verstak;
 1998 : Johnny Skidmarks : Alice;
 1998 : Madeline : Miss Clavel;
 1998 : Talk of Angels : Conlon;
 2000 : Wonder Boys : Sara Gaskell;
 2000 : Gaireb famosos (Almost Famous) de Cameron Crowe: Elaine Miller;
 2001 : The Man Who Wasn't There de Joel Coen : Doris Crane;
 2001 : State of Grace (srie TV) : narradora / Hannah adulta (veu);
 2001 : Upheaval : Anne;
 2002 : Laurel Canyon : Jane;
 2002 : City by the Sea de Michael Caton-Jones : Michelle;
 2003 : Quan menys t'ho esperes (Something's Gotta Give) de Nancy Meyers : Zoe Barry;
 2004 : L'ltima nit (Last Night) : Marit Such;
 2005 : Precinct Hollywood, de Rachel Dretzin et Muriel Soenens (TV);
 2005 : North Country, de Niki Caro;
 2005 : on Flux, de Karyn Kusama;
2006 : Amics amb diners (Friends with Money), de Nicole Holofcener;
2008 : Burn After Reading, de Joel Coen : Linda Litzke;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 1997 Oscar a la millor actriu per Fargo.

 Nominacions .
 1988 : Oscar a la millor actriu secundria per Crema Mississippi.
 1996 : Saturn Award  a la millor actriu per Fargo.
 2000 : Oscar a la millor actriu secundria per Gaireb famosos.
 2005 : Oscar a la millor actriu secundria per North Country. ;
 2002 : Saturn Award al millor paper secundari femen per The Man Who Wasn't There.
 2006 : Oscar a la millor actriu secundria i Globus d'Or a la millor actriu secundria per North Country.

 Enllaos externs .

 ;
 Frances McDormand a Internet Broadway Database;
 ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391842" title="Farinole" nonfiltered="1280" processed="1273" dbindex="151292">

Farinole (en cors Ferringule) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 179 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391844" title="Oletta" nonfiltered="1282" processed="1274" dbindex="151294">

Oletta (en cors Oletta) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 830 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391847" title="Conseller general" nonfiltered="1283" processed="1275" dbindex="151295">

Un conseller general (en francs conseiller gnral) s un crrec poltic francs, elegit per sufragi universal directe per tots els electors d'un cant en el marc d'un escrutini uninominal majoritari a dues voltes. 

El conjunt dels consellers generals elegits en un departament francs forma el Consell General, rgan d'administraci d'un departament, el poder executiu del qual recau al president del consell general assistit de la comissi permanent del consell. 

A cada departament, els consellers generals sn renovats per meitats cada tres anys, un dels renovaments ha de coincidir amb les eleccions municipals, mentre que l'altre srie ha de coincidir amb les eleccions regionals. 

El conseller general s elegit per sis anys per, en el cas que s'incorpori ms tard sigui a causa d'una dimissi, una mort o unes eleccions cantonals parcials, el mandat del nou elegit dura fins al final del mandat del seu predecessor, d'aquesta manera no es pot tocar el calendari electoral d'un cant. Des del 2008, els consellers generals sn elegits amb un suplent del sexe contrari, cosa que vol evitar les eleccions parcials. Clara Dewaele, consellera general del cant de Morteaux-Couliboeuf (Calvados) ha estat la primera suplent en ocupar la plaa de consellera general que va deixar vacant Gilles Bennhard el 18 de juliol de 2008 a causa de la seva mort. Tamb ha esdevingut la consellera general ms jove de Frana amb 21 anys. 

El paper d'un conseller general s gestionar el conjunt d'un departament, per a la prctica ha esdevingut un enlla entre l'administraci del departament amb els electors del seu cant, una mica com fan els diputats nacionals que gestionen la seva circumscripci. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391853" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - Sabre" nonfiltered="1284" processed="1276" dbindex="151296">


La competici de sabre masculina va ser una de les proves d'esgrima que es va disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el dijous 8 de setembre de 1904, i en ella hi van prendre part 5 tiradors de 2 nacions diferents. 

Medallistes.


Resultats.
Final.
 Daz i Van Zo Post no es van enfrontar entre ells, ni Grebe contra Carstens. Grebe va marcar 20 contactes en els seus tres combats, mentre que Post sols en feia 18. Aix va donar la medalla de plata a l'americ. 



Notes.


Enllaos externs.
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391855" title="Olmeta-di-Tuda" nonfiltered="1285" processed="1277" dbindex="151297">

Olmeta-di-Tuda (en cors Olmeta di Tuda) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 291 habitants.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391860" title="Alexandre-Thophile Vandermonde" nonfiltered="1286" processed="1278" dbindex="151298">
Alexandre-Thophile Vandermonde (Pars, 28 de febrer de 1735 - id. 1 de gener de 1796). Msic i qumic francs que treball conjuntament amb Bzout i Lavoisier, conegut principalment per la seva relaci amb la Teoria de Determinants.

Una classe especial de matrius, les Matrius de Vandermonde, reben el seu nom.

 Vegeu tamb .

 Matriu de Vandermonde;
 Determinant de Vandermonde;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391867" title="Scomberomorus plurilineatus" nonfiltered="1287" processed="1279" dbindex="151299">

Scomberomorus plurilineatus  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total i els 12,5 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Seychelles, Kenya i Zanzbar fins a Sud-frica i la costa occidental de Madagascar.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Fourmanoir, P. 1966. Nouvelle dnomination propose pour un Scombridae du Canal de Mozambique. Scomberomorus plurilineatus nov. sp. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. (Sr. 2) v. 38 (nm. 3): 223-226. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391868" title="Scomberomorus queenslandicus" nonfiltered="1288" processed="1280" dbindex="151300">

Scomberomorus queenslandicus  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total i els 12,2 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud de Papua Nova Guinea i al nord i est d'Austrlia (des d'Austrlia Occidental fins a Sydney, Nova Galles del Sud).
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Munro, I. S. R. 1943. Revision of Australian species of Scomberomorus. Mem. Queensl. Mus. v. 12 (pt 2): 65-95, Pls. 6-8. ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391869" title="tienne Bzout" nonfiltered="1289" processed="1281" dbindex="151301">
tienne Bzout (Nemours, Frana, 31 de mar de 1730 - Avon, Frana, 27 de setembre de 1783) fou un matemtic francs.

L'any 1758 fou escollit membre de l'Acadmia de les Cincies Francesa i l'any 1763 tienne Franois de Choiseul el nombr per a dirigir la instrucci de la marina reial. L'any 1768 va encarregar-se de l'ensenyament dels alumnes del cos d'artilleria i redact pels seus alumnes Cours de mathmatiques  l'usage de la marine et de l'artillerie.

Fou tamb l'autor d'una Teoria general d'equacions algebraiques, publicada a Pars el 1779. Aquesta obra contenia molts resultats innovadors i rellevants sobre la teoria d'eliminaci i funcions simtriques de les arrels d'una equaci. Utilitz els determinants a un article de la Histoire de l'Acadmie royale de 1764, per no n'estudi la teoria general.

 Vegeu tamb .

Identitat de Bzout.
Teorema de Bzout.
Mtode de Bzout.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391875" title="Patrimonio" nonfiltered="1290" processed="1282" dbindex="151302">

Patrimonio (en cors Patrimoniu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 645 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391877" title="Scomberomorus regalis" nonfiltered="1291" processed="1283" dbindex="151303">

Scomberomorus regalis  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 183 cm de longitud total i els 7.760 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Massachusetts (Estats Units) fins al Brasil, incloent-hi les Bahames i les ndies Occidentals.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bloch, M. E. 1793. Naturgeschichte der auslndischen Fische. Berln, Alemanya. Naturg. Ausl. Fische v. 7: i-xiv + 1-144, Pls. 325-360. ;
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391878" title="Epstola de Sant Jaume" nonfiltered="1292" processed="1284" dbindex="151304">


L'Epstola de Sant Jaume s un llibre bblic atribut a Sant Jaume el Just, "el germ del Senyor" (), freqentment identificat amb Sant Jaume el Menor, encara que de vegades s'ha atribut tamb a Sant Jaume el Major. Est dirigida a "les dotze tribus disperses entre les nacions" (els jueus que vivien entre gentils).

El seu missatge se centra en el debatut passatge que declara que "la fe sense obres est morta" (), aix com la paraula sense "prctica" (), "com quan un germ est nu i necessitat d'aliment diari de qu servir que algun li diga aneu en pau, cuideu-vos del fred i mengeu a satisfacci, si no li doneu el necessari per al sustente del cos?".

Es preocupa per tant pels contrastos tan comuns entre la predicaci de les esglsies i la seua realitat. En particular rebutja la discriminaci contra els pobres, reclama la justcia social redistributiva () i unes relacions humanes d'amor. Amonesta a qui oren en benefici dels seus inters egoistes de prosperitat personal () i xit mund, sense tenir en compte que "qui vol ser amic del mn es constitueix en enemic de Du". Com Jess (), rebutja el jurament i flama a dir amb senzillesa la veritat (). Aconsella als malalts sollicitar als lders de la seua esglsia que oren per ells que i vagen a ungirlos amb oli ().

Acaba amb un cridat a orar per qui en la comunitat estiguen malalts o hagen coms faltes, a "confessar-se mtuament els pecats i orar mtuament els uns pels altres", "perqu molt val l'oraci perseverant del just" i "qui assoleix que es convertisca el pecador del seu cam equivocat, salvar un nima de la mort i cobrir multitud de pecats".

En resum, la carta de Sant Jaume reclama una fe viva, que es projecte en totes les situacions de la socials i personals i que supere les proves ().


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391879" title="Poggio-d'Oletta" nonfiltered="1293" processed="1285" dbindex="151305">

Poggio-d'Oletta (en cors U Poghju d'Oletta) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 140 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391880" title="El Temple de l'Amistat" nonfiltered="1294" processed="1286" dbindex="151306">

El temple de l amistat (en alemany Freundschaftstempel) s un petit temple rod situat en la part oest del parc de Sanssouci a Potsdam. Va ser construt per Frederic el Gran de Prssia en memria de la seva germana favorita, Guillemina de Prssia (1709-1758),  Margravina de Bayreuth, la qual va morir el 1758. El temple de l Amistat va ser construt al sud de la via principal des del 1768 al 1770 per Carl von Gontard per a complementar l Antic Temple, el qual rau a la banda nord-est de l esmentada via.

El Pavell Neuruppin.
El Temple de l Amistat es basa en el Temple d Apollo al Jard d Amalthea a Neuruppin. El primer treball de l arquitecte Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff, va ser constut en els jardins de flors i castanyers de la residncia del prncep reial Frederic (desprs, Frederic el Gran), on va viure- hi entre el 1732 i el 1735, perode aquest durant el qual va comandar un regiment a la zona.

El Temple d'Apollo era el 1791 un temple obert i rod, tancat per una paret de ma entre les seves columnes. A l agost del 1735, Federic descrivia la construcci a la seva germana Guillemina de la segent manera:  ...La casa del jard s un temple de vuit columnes driques, suportant un terrat voltat a modus de teulada. A sobre hi ha una esttua d Apollo. Tan aviat com sigui acabat, hi farem un sacrifici, naturalment, dedicat a tu, estimada germana, protectora de les belles arts .

El Pavell Sanssouci.
Per tal d honorar la memria de la seva germana favorita, Federic va decidir, d igual manera que havia fet a Neurippin, edificar un temple rod, la baixa i voltada coberta del qual est aguantada per vuit columnes cornties. Aquesta forma tpica monptera (d una sola ala) t els seus orgens a l antiga Grcia, on edificis d aquesta mena eren aixecats sobre esttues de culte i monuments funeraris.

L esttua sedent de Guillemina, installada a escala real en un nnxol enfonsat en la paret del temple, s obra dels germans escultors Johann David i Johann Lorenz Wilhelm Rntz. Aquests, van inspirar-se en una quadre del pintor de la cort Antoine Pesne. Els medallons que pengen de les columnes sn d antigues personalitats i el llibre que sost l esttua en la seva m dreta mostra l amor de la Margravina per aquella poca.  

Referncies.
 Aquest article s una traducci lliure de la versi anglesa de la wiquipdia.
 Generaldirektion der Stiftung Schlsser und Grten Potsdam-Sanssouci (Hrsg.): Potsdamer Schlsser und Grten. Bau und Gartenkunst vom 17. bis 20. Jahrhundert. UNZE VG mbH, Potsdam 1993 ISBN 3-910196-14-4;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391882" title="Scomberomorus semifasciatus" nonfiltered="1295" processed="1287" dbindex="151307">

Scomberomorus semifasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total i els 10 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud de Papua Nova Guinea i al nord d'Austrlia (des d'Austrlia Occidental fins al nord de Nova Galles del Sud).
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Macleay, W. 1883. Notes on a collection of fishes from the Burdekin and Mary rivers, Queensland. Proc. Linn. Soc. N. S. W. v. 8 (pt 2): 199-213. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391884" title="Scomberomorus sierra" nonfiltered="1296" processed="1288" dbindex="151308">

Scomberomorus sierra  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 99 cm de longitud total i els 8.160 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de La Jolla (sud de Califrnia, Estats Units) fins a les Illes Galpagos, Paita (Per) i Antofagasta (Xile).
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jordan, D. S. 1895. The fishes of Sinaloa. Proc. Calif. Acad. Sci. (Ser. 2) v. 5: 377-514, Pls. 26-55. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391889" title="Scomberomorus sinensis" nonfiltered="1297" processed="1289" dbindex="151309">

Scomberomorus sinensis  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 218 cm de longitud total i els 80 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar del Jap, la Mar Groga i la Xina fins al Vietnam i Cambodja (s capa de penetrar 300 km amunt del riu Mekong).
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde, B. G. E. 1800. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 2: i-lxiv + 1-632, Pls. 1-20. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391890" title="Erik Gunnar Asplund" nonfiltered="1298" processed="1290" dbindex="151310">

 
 
Erik Gunnar Asplund (22 de setembre de 1885   20 d'octubre de 1940) va ser un arquitecte suec, conegut per representar l'arquitectura neoclssica sueca dels anys 1920. 

Asplund es forma artsticament en l'escola romntica sueca. Les seves primeres obres segueixen aquesta orientaci, de la qual s'allunya a poc a poc per a crear una versi modernitzada i molt personal del neoclssic. El 1930 construeix els pavellons de l'Exposici Internacional d'Estocolm, completament moderns. En aquell any l'arquitectura moderna est representada principalment pel racionalisme d'Alemanya, Pasos Baixos i Frana. 

Asplund adopta les formes d'aquest moviment, per l'interpreta d'una forma personal, ms lliure i espontnia, en una lnia que pot considerar-se d'estil orgnic. De 1934 a 1937 treballa en l'ampliaci de l'Ajuntament de Gotemburg, obra de gran inters perqu resol el problema de juxtaposar a un edifici antic una construcci completament moderna. Aquesta ltima t, a ms, el carcter noble i representatiu que exigeix la seva missi. Les seves obres ms conegudes sn la biblioteca pblica d'Estocolm, model per a moltes altres biblioteques posteriors; i el Crematori del Cementiri Sud d'Estocolm, en la qual expressa la solemnitat i lirisme de l'edifici funerari amb una gran sobrietat formal (Skogskyrkogrden), dissenyat juntament amb Sigurd Lewerentz, i que ha estat declarada per la UNESCO com Patrimoni de la Humanitat.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391891" title="Vallecalle" nonfiltered="1299" processed="1291" dbindex="151311">

Vallecalle (en cors Vallecalle) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2007 tenia 109 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391893" title="Skogskyrkogrden" nonfiltered="1300" processed="1292" dbindex="151312">


Skogskyrkogrden, El Cementiri del Bosc en suec, est situat al sud de la ciutat d'Estocolm. Els arquitectes suecs Erik Gunnar Asplund i Sigurd Lewerentz van ser els guanyadors d'un concurs l'any 1915 per a la construcci d'un gran cementiri a Estocolm. 

El nom de la seva proposta va ser "Tallum", nom que deriva del terme pi, (en suec Tall). El cementiri est construt adaptant-se a la naturalesa del bosc, amb vries capelles i un crematori. La seva forma ha estat un model seguit en la construcci d'altres cementiris. s un lloc que inspira tranquillitat. Les xifres del cementiri ronden les 50.000 tombes. A ms, disposa de dues rees de bosc ("Bosc del record"), on s'enterra de forma annima; al voltant d'aquests boscos es poden deixar flors, encendre veles i meditar. 

A Sucia s'acostuma enterrar les restes desprs d'sser incinerats. 
Skogskyrkogrden va ser declarat Patrimoni de la Humanitat en l'any 1994 per la UNESCO.

Enllaos externs.


Official website;
UNESCO description;
Riksantikvariembetet description;
Virtual tour of Skogskyrkogrden;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391894" title="Sigurd Lewerentz" nonfiltered="1301" processed="1293" dbindex="151313">
 

Sigurd Lewerentz, arquitecte suec (1885-1975). Va nixer el 29 de juliol de 1885 a Bjartra. El 1903 s adms a l'Institut Tcnic Chalmers, en el departament d'enginyeria mecnica, per desprs d'un temps es trasllada al departament d'arquitectura. Es llicencia el 1908. El 1910 s'inscriu en l'Escola d'Arquitectura de l'Acadmia d'Art a Estocolm. Contreu matrimoni amb Edith Engblad el 12 d'abril de 1911. 

Aquest mateix any crea el seu propi estudi d'arquitectura juntament amb Torsten Stubelius. El 1914 s nomenat membre de la Societat Sueca d'Arts Decoratives. El 1915 aconsegueix en collaboraci amb Erik Gunnar Asplund el primer premi del concurs internacional per al nou cementiri d'Enskede, Cementiri del Bosc (Skogskyrkogrden). 

El 1933 gana el primer premi en el concurs pblic per al nou edifici del teatre de Malm, per no es va arribar a realitzar. Dos anys ms tard, aconsegueix de nou el primer premi en la segona volta del concurs, que realilza al costat del guanyador del segon premi. 

Projecta molts altres cementiris, capelles i crematoris al llarg de la seva carrera. 
Mor el 29 de desembre de 1975 als 90 anys d'edat. 

 Guardons . 
Medalla Prinz Eugen el 5 de novembre de 1950 ;
Galleda d'honor de la Societat Sueca d'Arquitectes (1961);
Medalla Tessin per la Real Acadmia de les Arts Lliures d'Estocolm (1962).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391895" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - Singlestick" nonfiltered="1302" processed="1294" dbindex="151314">


La competici de singlestick mascul va ser una de les proves d'esgrima que es va disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. Era la primera vegada que es disputava aquesta prova en unes Olimpades. La prova es va disputar el dijous 8 de setembre de 1904, i en ella hi van prendre part 3 tiradors de 2 nacions diferents. 

Medallistes.


Resultats.

Final.



Notes.


Enllaos externs.
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391908" title="ISO 9000" nonfiltered="1304" processed="1295" dbindex="151316">
La norma ISO 9000 es una norma de gesti i millora continua de la qualitat", establertes per la Organitzaci Internacional per a l'Estandarditzaci (ISO) que es poden aplicar a qualsevol tipus d'organitzaci o activitat sistemtica, orientada a la producci de bens o serveis. Est formada d'estndards i guies relacionades amb sistemes de gesti i d'eines especfiques com els mtodes d'auditoria.

La seva implantaci, ofereix una gran quantitat d'avantatges a les empreses.

Principals beneficis:

 Millore la satisfacci del client;
 Millore contnuament els processos relacionats amb la Qualitat.
 Reducci del rebuig en la producci o prestaci del servei;
 Augment de la productivitat;

La famlia de normes aparegu per primera vegada l'any 1987 agafant com a base una norma estndard britnica (BS), i s'estengu principalment a partir de la versi de 1994, actualment es treballa amb la versi 2000.

La principal norma de la famlia es actualment la: ISO 9001:2000 - Sistemes de Gesti de la Qualitat - Requisits.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391909" title="Carles de Camps i d'Olzinellas" nonfiltered="1305" processed="1296" dbindex="151317">
Carles de Camps i d'Olzinellas (Barcelona, 15 de setembre de 1860 - Sant Sebasti, 1939) fou un poltic i escriptor catal, segon marqus de Camps, fill de Pelai de Camps i de Matas. La seva famlia tenia la casa pairal a Mas Ribot (Salt). Era enginyer de forests i amo d'un gran patrimoni. El 1891 fou president de la Diputaci de Girona pel Partit Conservador, per desprs abandon aquest partit, sign el Manifest a la Reina Regent (1898) i milit a la Lliga Regionalista, amb la que fou diputat per Olot a les eleccions generals espanyoles de 1899 i 1901, i per Igualada a les eleccions generals espanyoles de 1914, 1916 i 1918, aix com senador de 1919 a 1923 i director general d'Agricultura el 1917. A les Corts fou un dels promotors de la Llei de Repoblaci Forestal de 1908 i la rectificaci del cabal del riu Ter el 1903.

Fou un dels fundadors de la Uni de Propietaris Surers Catalans el 1911 i president de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre (IACSI) de 1897 a 1901, i president de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona de 1926 a 1939. Quan es proclam la dictadura de Primo de Rivera es va retirar de la poltica. La proclamaci de la Segona Repblica Espanyola el va empentar a posicions ms conservadores. Durant els mesos segents a l'esclat de la guerra civil espanyola dos dels seus fills foren assassinats a Salt, i ell mateix marx cap a Frana, i d'ac a Sant Sebasti, on va morir poc abans d'acabar la guerra

 Obres .
 Remaderia en general. Industrias que poden derivarse d'ella (1906);
 Del meu sarr: contes (1912);
 Cortal mar (1921);
 Sonatines (192?);
 Enllaos externs .
  El Marqus de Camps: Ingeniero, propietario y poltico regionalista (1860-1939) en pdf;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391910" title="Scomberomorus tritor" nonfiltered="1306" processed="1297" dbindex="151318">

Scomberomorus tritor  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total i els 6 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Canries i Senegal fins al Golf de Guinea i Baa dos Tigres (Angola). De vegades, se n'han trobat exemplars al nord de la Mediterrnia (costes d'Itlia i de l'Estat francs).
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1832. Histoire naturelle des poissons. Tome huitime. Livre neuvime. Des Scombrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 8: i-xix + 5 pp. + 1-509, Pls. 209-245. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391913" title="Werner Faymann" nonfiltered="1307" processed="1298" dbindex="151319">


Werner Faymann (Viena, ustria 1960), poltic, s el lder del SP (Partit Socialdemcrata d'ustria), des del 16 de juny de 2008. s l'actual Canceller d'ustria, des del 2 de desembre de 2008, desprs de la victria del SP en les eleccions de l'28 de setembre de 2008, i grcies a un govern de coalici amb el Partit Popular d'ustria.

Infncia i estudis.
Va nixer el 4 de maig de 1960 a Viena, capital d'ustria.
Va anar a l'escola Bundesrealgymnasium, situada al 15 districte de Viena. Desprs de la seva graduaci escolar, tamb es gradu militarment. No va cursar estudis superiors ni an mai a la Universitat, tot i aix entre 1985 i 1988 estudi quatre semestres de dret.

Inicis poltics.
De ben jove ja militava a les Joventuts Socialistes d'ustria (SJ), que s l'orgnitzaci juvenil de l'SP. El 1981 va ser nomenat president de les SJ de Viena. El 1983 organitz una gran manifestaci a Viena en contra de la visita a ustria del Papa Joan Pau II.

Entre 1985 i 1994 treball com a consultor de la central de Caixes d'estalvis. Entre 1985 i 1994 va ser membre del Consell Local de Viena. Va ser president de l'Associaci d'Inquilins de Viena (1988-1994). 

Entre 1994 i 2007 va treball a l'Agncia Comercial de Viena i a l'Oficina d'Habitatge i Renovaci Urbana de Viena, on en va ser president i vicepresident, respectivament. 

Ministre de Transoprts, Innovaci i Tecnologia (2007-2008). 
Amb la victria de l'SP a les eleccions de l'1 d'octubre de 2006, puj al govern, i el nou canceller, Alfred Gusenbauer el nomen Ministre de Transports, Innovaci i Tecnologia, on prengu possessi del crrec l'11 de gener de 2007. 

Canceller d'ustria (des de 2008).
El 16 de juny de 2008, el fins alhesores president de l'SP, Alfred Gusenbauer present la dimissi i el nomen nou President de l'SP (al Congrs del partit del 8 d'agost de 2008 fou ratificat amb el 98,36% dels vots). El 7 de juliol de 2008 la coalici governamental (SP-VP) es trenc i es convocaren eleccions per al 28 de setembre del mateix any. El seu partit guany les eleccions (57 diputats i 29,3%) enfront dels altres partits (VP 51 diputats i 26%, FP 34 diputats i 17,5%, BZ 21 diputats i 10,7% i DG 20 diputats i 10,5%). 

Aconsegu un pacte de gran coalici amb l'VP el 23 de novembre i el 2 de desembre de 2008 fou nomenat Canceller i nomen tot el seu govern.  

Vegeu Tamb.
Gabinet de govern d'ustria 2007-2008;
Gabinet de govern d'ustria 2008-2012 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391914" title="Hegesipo de Jerusalem" nonfiltered="1308" processed="1299" dbindex="151320">
Hegesipo de Jerusalem (m. Jerusalem, ca. 180) s un escriptor paleocristi, considerat el primer historiador de l'Esglsia.

Va viure 20 anys a Roma durant el pontificat del papa Anicet i el d'Eleuteri; va enfrontar les teories gnstiques que sorgien dins de l'Esglsia. La tradici indica que en el curs dels seus viatges va visitar els principals centres cristians de l'occident i de l'orient i va fer notar amb gran satisfacci que totes les heregies provenien d'individus, per que cap de les Esglsies ni seus episcopals havien caigut en l'error.

En l'any 177 va tornar a Jerusalem on va morir ja anci. Dins de l'Esglsia Catlica s considerat com el pare de la histria de l'Esglsia escrivint la primer llista de bisbes romans, des de Sim Pere fins a Anicet. Noms es conserven uns quants captols dels cinc llibres de la Histria de l'Esglsia que va escriure i que comprenien des de la Passi de Crist fins a l'poca de l'autor.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391915" title="Cefalea en acmuls" nonfiltered="1309" processed="1300" dbindex="151321">


La cefalea en acmuls, tamb coneguda com a dolor facial asognic, cefalea histamnica de Horton o per la seua traducci anglesa (cluster headache) s una cefalea extremadament intensa, debilitant, no pulstil, que tendeix a repetir-se a la mateixa zona del cap o de la cara cada vegada que es produeix. Tamb es coneix popularment com a "cefalea suicida", referint-se al dolor i desesperaci del pacient, que en algunes ocasions acaba per suicidar-se. El seu estudi depn de la neurologia.

Prevalena i epidemiologia.
Mentre que la migranya es diagnostica ms sovint a dones, la cefalea en acmuls s ms com entre la poblaci masculina, en una proporci d'entre 4:1 i 7:1. . s ms freqent entre els 20 i els 50 anys. Aquesta diferncia entre sexes est disminuint, per no es coneix si aix es deu a l'augment de la prevalena entre les dones o a un millor diagnstic de forma global.
La latitud juga un paper important en la cefalea en acmuls, ssent ms com a les zones ms allunyades de l'equador. Probablement aquesta diferncia es deu a la major variabilitat a la longitut del dia.

Clnica.
Es caracteritza per un maldecap unilateral molt intens que tpicament apareix a intervals regulars d'entre 24 i 48 hores durant determinats periodes (dos o tres mesos), desapareixent la resta de l'any. No obstant, els periodes d'activitat i remissi poden variar segons les persones: hi ha malalts que la pateixen de forma crnica durant tot l'any, i n'hi ha que tenen periodes de remissi d'uns quants anys. Apareixen freqentment durant la son o al despertar al mat.

Generalment s'associen amb llagrimeig i destilaci nasal i poden, como altres cefalees, acompanyar-se de fotofbia o sonofbia i nusees tot i que, contrriament a la migranya, no cursen amb alteracions visuals no altres smptomes neurolgics (aura). Al contrari que altres cefalees, la cefalea en acmuls sol acompanyar-se d'agitaci. La literatura mdica descriu el dolor com el ms intens que un sser hum pot arribar a patir sense perdre la conscincia. s, per tant, una malaltia profundament incapacitant, donat que impedeix al malalt realitzar qualsevol activitat durant l'atac (que dura entre   i 3 hores) i deixa seqeles com ara esgotament i depressi. s un important factor de risc de suicidi.

La cefalea en acmuls apareix bruscament a una edat que oscilla entre l'adolescncia i la juventut i asovint desapareix bruscament de la mateixa manera quan el pacient arriba al voltant dels 70 anys. No es coneixen les seues causes,per sembla ser que estan relacionades amb els ritmes circadians i algunes alteracions de l'hipotlem. La ingesta d'alcohol pot desencadenar atacs, i el consum de tabac durant els atacs sol accentuar el dolor.

Tractament.
Els pacients amb cefalees en acmuls sovint passen anys abans no se'ls diagnostica correctament, ja que habitualment es confonen amb migranyes i altres cefalees.

Mdicament, les cefalees en acmuls sn considerades benignes, per donat el dolor extrem que pateixen aquests pacients, un atac sever es tracta com una emergncia mdica. Donada la relativa infreqncia, alguns pacients poden no ser tractats correctament als serveis d'Urgncies i ser confosos per pacients en busca de prescripcions mdiques.

Les medicacions que s'utilitzen habitualment per tractar les cefalees (els AINEs, com ara l'aspirina o l'ibuprof; i el paracetamol) tpicament no milloren el dolor d'aquests pacients. Tampoc es beneficien de mecanismes de biofeedback, a diferncia dels pacients amb cefalea tensional o migranya. 

Les medicacions utilitzades per tractar la cefalea en acmuls es classifiquen en dos grans grups. Els abortius intenten eliminar la crisi de dolor quan aquesta ja ha comenat, i els profilctics intenten disminuir el nmero de crisi, i per tant la necessitat d'abortius.

Tractament abortiu.
Durant l'aparici d'una crisi, alguns pacients responen a la inhalaci rpida d'oxigen pur (12-15 litres per minut en una mascareta que no recirculi l'aire). Quan s'utilitza a l'inici de la crisi pot abortar-la fins i tot en 5 minuts. Una vegada que l'atac est en el seu punt mxim, l'oxigen t una utilitat ms limitada. 

Una alternativa s el tractament amb triptans, com ara el sumatriptan i el zolmitript6an  Alternative first-line treatment is subcutaneous administration of triptan drugs, like sumatriptan and zolmitriptan. Donada l'aparici rpida dels atacs, els triptans s'acostumen a prendre ms per via subcutnia que per via oral. Donada la vasoconstricci nasal que pateixen els pacients durant les crisi, els sprays nasals els sn de poca utilitat.

Altres tractaments que s'han intentat, sense els resultats dels dos anteriors, sn:

Els beta bloquejants.
Injeccions de botox al llarg del nervi occipital, aix com de sarapina .
Alguns pacients afirmen haver tingut xit amb tractaments amb kudzu, per les evidncies cientfices sn escasses.
 La lidocana i altres anestsics locals tpics en spray nasal podrien millorar el dolor en pocs minuts, per el seu us a llarg pla no es recomana pels possibles efectes secundaris.

Tractament profilctic.
S'utilitzen una gran varietat de frmacs profilctics, i la resposta dels pacients s molt variable. Les directrius europees actuals recomalen l'us de bloquejants dels canals de Calci com ara el verapamil a una dosi de 240mg diaris. Els corticoids com ara la prednisona tamb sn efectius, aix com la metilsergida, el liti o el topiramat. Tamb s'han utilitzat altres frmacs com ara antipsictics, benzodiazepines, magnesi i melatonina.

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391918" title="Anton Francescu Filippini" nonfiltered="1310" processed="1301" dbindex="151322">
Anton Francescu Filippini (Santu Niculaiu di Moriani, 1908 - Roma, 1985) fou un poeta i escriptor cors. El seu pare va morir a la Primera Guerra Mundial. Va fer els primers estudis a Bastia i finalment es va installar a Roma. Es llicenci en cincies poltiques amb una tesi doctoral sobre Napole I i Pozzo di Borgo. Collabor a les revistes A Muvra, L Altagna, Mediterranea (Calaris), Politica, Corsica Antica e Moderna, L idea Corsa, U Muntese, Paese Corsu i Convivio Letterario (Mil), i tradu Prosper Mrime a l'itali.

 Obres .
 Puesce (1928);
 Ballate corse (1940);
 E mi lune (1956);
 U prunalbellu (1958);
 Lochi e stagioni (1968);
 Aqua d aprile (1969) ;
 A silente riva (1970);
 A Bisaccia (1980);
 Belle Calende (1982);
 Curacuti (1991);
 Flumen Dei (1993);
 Vucabulariu Corsu-Italianu-Francese, Anima Corsa (1999);

 Enllaos externs .
  Biografia a U Ribombu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391921" title="Saint-Quentin-en-Tourmont" nonfiltered="1311" processed="1302" dbindex="151323">
Saint-Quentin-en-Tourmont s una comuna francesa del departament de la Somme, a la Picardia. Frana.

 Geografia .
Dins el municipi hi ha el Parc de Marquenterre.
El municipi est al cant de Rue, al districte d'Abbeville. 
El Seu Codi Postal s el 80120.

La seva situaci geogrfica s a 5017'08 de latitud nord i a 135'25 de longitud oest. Est entre 2 i 36 metres d'altitud sobre el nivell del mar. El Municipi t una superfcie de 32,89 km2 i al 1999 tenia 334 habitants. 

 Histria .
La vila fou envada per les arenes moltes vegades, sobretot al 1778, any en el que la sorra va arribar fins les finestres de les cases.

 Demografia .
1962 - 300 habs / 1975 - 261 habs / 1990 - 309 habs / 1999 - 334 habs.

 Patrimoni i turisme .
 Parc Ornitolgic de Marquenterre (1973);
 Reserva natural de la Baia de Somme (1994), que inclou el parc de Marquenterre, 250 hectrees de dunes, boscos i aiguamolls. ;
 Massis de dunes de Marquenterre, l'aiguamoll de Crotoy i l'estany adjacent.
 Esglsia de Sant Quint (S. XVII).
 Festes patronals : 8 de desembre.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391923" title="Aignes" nonfiltered="1312" processed="1303" dbindex="151324">

Aignes s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391925" title="Ayguesvives" nonfiltered="1313" processed="1304" dbindex="151325">

Ayguesvives s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391926" title="Arrs a la bruta" nonfiltered="1314" processed="1305" dbindex="151326">

Arrs a la bruta s un plat tpic de la cuina eivissenca fet a base d'arrs amb spia en la seua tinta. Aix mateix s un plat tpic de la cuina mallorquina per en aquest cas porta tallades de carn i verdures. Es fa a la cassola, anomenada greixonera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391928" title="Arbas" nonfiltered="1315" processed="1306" dbindex="151327">

Arbas s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391929" title="Ugo Francescu Peretti della Rocca" nonfiltered="1316" processed="1307" dbindex="151328">
Ugo Francescu Peretti della Rocca (Figari, 1747 - 1838) fou un poltic, militar i escriptor cors. Descendent directe de Napoleone delle Vie (di Livia), escriv en itali i en cors. Fill d'un oficial cors, estudi a la Universitat de Corti. El mar de 1765 es pos de part de la Repblica de Crsega i lluit a la batalla de Pontenovo. Quan Pascal Paoli va tornar el maig de 1793 intent arrestar a Ajaccio a la famlia de Napole Bonaparte.   Fou comissari del Departament de Crsega i es pos de part de la Consulta Extraordinaria de Corte quan s'opos a la Convenci francesa. EL gener de 1797 fou arrestat a Porto Vecchio. Quan Llus XVIII de Frana fou restaurat, fou reintegrat a l'exrcit amb el grau de tinent coronel i va rebre la Creu de Sant Llus. Va escriure en itali Ottave rusticane i  Versi di Figari i en cors Versi di Sagra, Versi di Nunzia, Versi di Brunu i Versi di Liona.
 

 Referncia .
  Cronaca di a Corsica, Orsu Ghjuvanni Caporossi;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391936" title="Saint-Quentin-en-Yvelines" nonfiltered="1317" processed="1308" dbindex="151329">

Saint-Quentin-en-Yvelines s una aglomeraci de municipis, al departament de Yvelines, a la regi de l'Illa de Frana. La capital est a Montigny-le-Bretonneux.

Est situat a l'oest de Versalles. Du el seu nom a l'Estany de Sant Quint, que estava al lloc del centre de la nova ciutat. 

 Histria .
Als anys 1960, per solucionar el desenvolupament rpid de l'aglomeraci parisenca, el govern va decidir crear diverses ciutats noves al voltant de Pars.

La posada a punt del primer Esquema Director de Disposici i d'Urbanisme de la Regi Parisenca (SDAURP) fou confiada a Paul Delouvrier, delegat general del Districte de la Regi de Pars de 1961 a 1969, que fou considerat com el pare de les ciutats noves.

A l'Oest de Pars, es va triar l'indret de Sant Quentin, en aquell temps molt poc urbanitzat, tret de la petita ciutat de Trappes. 

Al 1965 es va decidir de fer la ciutat nova en diverses etapes: 
 21 d'octubre de 1970: creaci de l'entitat pblica de Saint Quentin-en-Yvelines (EPASQY).
 11 d'agost del 1972: definici del permetre de la vila nova de Saint-Quentin-en-Yvelines, que comprenia onze comunes (les set comunes actuals a ms a ms de Bois-d'Arcy, Coignires, Maurepas i Plaisir).
 21 de desembre de 1972: creaci del Sindicat comunitari de lligam de la nova aglomeraci (SCAAN).
 13 de juliol de 1983: la llei Rocard modific l'estatut de les ciutats noves.
 23 de desembre de 1983: quatre comunes surten de la Vila Nova.
 29 de juny de 1984: el Sindicat d'aglomeraci nova (SAN) reemplaa la SCAAN.
 31 de desembre de 2002: Fi de la missi i dissoluci de l'EPA.
 Gener de 2003: Decret d'Acabament de la Ciutat Nova;
 17 de setembre de 2003: El SAN vota la seva transformaci en Comunitat d'aglomeraci, que prengu efecte al 1 de gener de 2004.


 El territori comunitari .
 Geografia .
Saint-Quentin-en-Yvelines est situat a 20 km al sud-oest de Pars. s el segon pol econmic de l'oest paris..

Es troba dins el sector anomenat del Plateau de Saclay, identificat al 1994 com un lloc estratgic i un centre d'envergadura europea, que fou declarat de territori prioritari.

Aquest espai, que s'estn de Massy, a Saint-Quentin-en-Yvelines i Versalles, englobant l'altipl de Saclay, s destinat a esdevenir el motor d'un nou desenvolupament econmic com una de les majors tecnpolis mundials. L'Estat considera doncs crear-hi una operaci d'inters nacional, i ha organitzat una missi de prefiguraci de l'Operaci d'Inters Nacional de Massy Palaiseau Saclay Versalles Saint-Quentin-en-Yvelines. 

 Composici .
Saint-Quentin-en-Yvelines t set municipis:
 lancourt;
 Guyancourt;
 Magny-les-Hameaux;
 Montigny-le-Bretonneux;
 Trappes;
 La Verrire;
 Voisins-le-Bretonneux;

 Poblaci .
La implantaci de la Ciutat Nova ha fet multiplicar la poblaci per deu en els darrers quaranta anys:

1962 - 15 118 habs / 1968 - 24 866 habs / 1975 - 49 777 habs / 1982 - 93 906 habs / 1990 - 128 663 habs / 1999 - 142 737 habs / 2003 - 145 966 habs.

El municipi ms poblat, Montigny-le-Bretonneux, comprn la part central de la Ciutat Nova. La nica comuna urbanitzada anteriorment a la Ciutat Nova era Trappes, que no ha crescut tant com les seves comunes venes.

La poblaci activa s de 68.367 habitants actius segons l'INSEE, al 1999.

 Activitat econmica .
La comunitat compte amb 5.490 empreses, i amb 105.922 treballadors. El territori s atractiu. En els darrers trenta anys, Saint-Quentin-en-Yvelines ha esdevingut el segon pol econmic de l'oest paris.

Les principals empreses del territori comunal sn les segents: 
 Enginyeria: Areva NC (SGN), Grup Bouyges, SAIPEM, Millipore, Eurisys, ...
 Altes Tecnologies: Thals, Snecma Services, Nortel Networks France, Waters France, ...
 Serveis: Sodexho, Amazon, Hertz, Crdit Agrcole-Indosuez, ...
 Technocentre Renalt, BMW France, Fiat Auto France, Nissan France, Valo, ...

 Administraci .
 Seu .
Comunitat d'aglomeraci de Saint-Quentin-en-Yvelines.
Avinguda de IV Pavs du Roy.
78180 Montigny-le-Bretonneux

 Els Electes .
El president de la comunitat d'aglomeraci s Robert Cadalbert.
Est assistit per un despatx de 12 membres, elegits per el Consell Comunitari de 42 membres, que sn els consellers municipals designats proporcionalment pels Consells municipals de les 7 ciutats que constitueixen l'aglomeraci.

 Competncies .
 El desenvolupament econmic i la urbanitzaci de l'espai comunitari.
 L'equilibri social de l'hbitat, la poltica de la ciutat, la sanitat i la prevenci i l'acci social.
 La gesti de les grans xarxes:  serveis viaris, aparcaments, enllumenat , sanejament i aigua potable, espais verds, transports comuns.
 La gesti d'equipaments culturals : El Prisma, el Museu de la ciutat, la xarxa de les mediateques, la Casa de la poesia, la Casa del medi ambient, de les cincies i del desenvolupament durable. ;
 les accions i iniciatives en favor de l'esport, la cultura i l'educaci i de la vida associativa.

 Pressupost .
Els recursos fiscals de Saint-Quentin-en-Yvelines sn la taxa professional i 4 impostos directes locals. Al mateix temps que els ajuntaments de l'aglomeraci perceben els altres impostos.

El pressupost de la comunitat d'aglomeraci est a l'ordre de 350 milions d'euros.

 Transports comunitaris .
Els transports de l'aglomeraci sn els segents:
 el RER C, que prov de l'estaci de la Bibliotca Franois-Mitterrand (Paris). Estaci de Saint-Quentin.
 El Transilien U, proventnt de La Dfense: estacions de La Verrire, Trappes i Saint-Quentin.
 El Transilien N, provenent de Pars-Montparnasse, que tamb hi t tres estacions.
 Els autobusos urbans Sqybus.
Hi ha molts projectes de millores:
 La SDRIF, comenat al setembre de 2008, situat en fase 1. Un projecte de prolongament del RER C fins a l'estaci de Coignires. ;
 El departament d'Yvelines vol la prolongaci del Transilien U fins a Rambouillet, a on es connectaria amb la linia N.
 Al 2013 es vol crear un transport comunitari que connecti l'estaci de la Verrire a la de Trappes, passant per Maurepas i lancourt.
 Creaci d'un transport comunitari entre Saint-Quentin i Massy-Palaisseau.

 Llocs i Monuments .
Des de juny de 2006, Saint-Quentin s'ha unit al cercle de les Ciutats i Pas d'art i d'histria (7 a Ile-de-France), atribut pel ministeri de Cultura. s, aix, la primera ciutat nova i tamb la primera ciutat de la segona meitat del segle XX a rebre aquesta etiqueta. 

 Principals equipaments .
 Cultura .
 Teatre de Saint-Quentin-en-Yvelines: t dues sales d'espectacles (250 i 1000 places).
 El Prisme, situat al municipi d'Elancourt. T dues sales.
 La Merise situat a Trappes. Una sala amb 1000 places.
 LEstaminet, situat a Voisins le Bretonneux. T dues sales d'exposicions, un club de billar, una sala d'espectacles, la sala de la Tour, la mediateca Antoine de Saint-Exupry, un cor, un jard, i un espai musical amb estudis de gravaci.
 La granja de Bel-bat, a Guyancourt, que t una sala de 350 places.

 Museus i Monuments .
 El Museu de la Ciutat de Saint-Quentin-en-Yvelines.
 La Bateria de Bouviers, obra militar de 1879 transformat en caf musical.
 Museu nacional de Port-Royal-des-Champs.

 Biblioteques .
 Hi ha 7 mediateques, 1 bibliobus i 3 centres de crecursos. Compta amb ms de 63.500 usuaris.

 Esports, Natura i Plaer .
 La Base de plein air et de loisirs: ofereix una superfcie de 600 hectries. S'hi troba una via d'aigua nica a Europa, una platja de sorra de 5000 m2 pel bany, un telesqu nutic. Tamb hi ha un golf, un centre equestre i un pony club. Tamb t 90 hectrees de reserva natural classificada com Natura 2000.
 Golf Nacional de Saint Quentin en Yvelines: creat al 1990 per la Federaci Francesa de Golf, que ha rebut alguns anys l'Open de Frana. s el camp de golf ms important d'Europa.

 Cinemes .
 UGC Cin City SQY Oest (Montigny-le-Bretonneux);
 Cine 7 (Elancourt);
 Cinema Jean-Renoir-Grenier a Sel (Trappes);
 Sala Jacques-Brel (Montigny-le-Bretonneux).

 Comer .
 L'espai Saint Quentin, que t 120 botigues.
 Sqy oest, amb una superfcie de 40.000 m2, dedicada als divertiments, els plaers i el benestar. Disposa de 60 botigues, un bowling, 16 sales de cinemes i 11 restaurants.

 Ensenyament .
 Universitat de Versalles-Saint-Quentin-en-Yvelines. Disposa de 4 unitats de formaci i recerca: ;
 UFR de cincies a Versalles;
 UFR de cincies socials i humanes, a Saint-Quentin-en-Yvelines.
 UFR de cincies poltiques i jurdiques a Saint-Quentin-en-Yvelines.
 UFR de Medicina "Paris Ille-de-France oest", a Saint-Quentin-en-Yvelines.

 2 Instituts Universitaris de Tecnologia (IUT), de Mantes-en-Yvelines i Mantes-la-Jolie.
 1 Ecole interna d'Enginyers en Informtica.
 L'Institut de Cincies i Tcniques de les Yvelines (ISTY), a Versalles i a Mantes-la-Ville.
 1 Obsrvatori de cincies de l'Univers;
 L'Institut Pierre-Simon Laplace (IPSL), federaci de laboratoris, la direcci del qual est a Saint-Quentin-en-Yvelines.

 Mitjans de Comunicaci .
 Televisi local, TVFIL78, difosa per cable a l'aglomeraci de Saint-Quentin-en-Yvelines, a les Yvelines i a l'Ille-de-France Oest.

 Esdeveniments i Festivitats .

 Polar dans la ville. Eventn cultural major de Saint-Quentin-en-Yvelines. Espectacles, exposicions, llibres, lectures, cinema.
 La Tour prend l'air. Des del 1999. Un festival musical important. Des de 2002 tamb t el festival "off", que t molts espais oberts.
 Les Zicalizes, organitzada per l'associaci Zones d'arts. s un festival de msica reggae internacional.
 Banlieues'arts. Festival de prctiques culturals i artstiques en mitj escolar. ;
 Setmana de les cultures urbanes. Obres de hip-hop, rap, slam, circ i dansa. Artistes, collectius i associacions desenvolupen tota mena de formes artstiques.

 Cultes i religi .
 Islam .
 Centre islmic de Saint-Quentin-en-Yvelines, situat a la comuna de Trappes. En construcci. Iniciat al 2003.

 Enllaos externs .
 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391937" title="Dirk Demol" nonfiltered="1318" processed="1309" dbindex="151330">

Dirk Demol (Kuurne, 4 de novembre de 1959) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1982 i 1995. Durant la seva carrera aconsegu 17 victries, sent la ms destacada la Pars-Roubaix de 1988.  

Una vegada retirat com a ciclista professional entr a formar part del cos tcnic de diversos equips ciclistes: el US Postal entre el 2000 i  el 2004; el Discovery Channel entre el 2005 i  el 2007 i des del 2008 al Quick Step. 

Palmars.
1982;
 1r a Herne ;
1983;
 1r a Wielsbeke ;
 1r a Kortrijk;
1984;
 1r a Kortrijk;
 1r a Izegem ;
1986;
 1r a Rummen ;
1987;
 1r a Grammont;
 1r a Desselgem;
1988;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r del Critrium de Dilsen;
1989;
 1r del Critrium de Dentergem;
1990;
 1r del Circuit de les Ardenes Flamenques;
 1r a Panningen;
1991;
 1r a Roeselare;
1994;
 1r a Oostakker ;
 1r a Kortrijk ;
1995;
 1r a Kortrijk;

Resultats al Tour de Frana.
1985. Abandona (15a etapa);
1988. 149 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1986. Abandona ;

Enllaos externs.
Fitxa de Dirk Demol a www.sitiodeciclismo.net;
Palmars de Dirk Demol a www.memoire-du-cyclisme.net ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391938" title="Carles de Fortuny i de Miralles" nonfiltered="1319" processed="1310" dbindex="151331">
Carles de Fortuny i de Miralles (Barcelona, 1872 - 1931) fou un advocat, poltic i escriptor catal. Fou bar d'Esponell, important propietari agrcola escollit diputat per Matar per la Lliga Regionalista a les eleccions generals espanyoles de 1918 i president de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre de 1923 a 1931. Duran la segona repblica fou candidat per la Lliga Catalana, per no fou escollit. Tamb va escriure novelles naturalistes i alguns estudis poltics. Fou pare de l'arqueleg Epifani de Fortuny i de Salazar.

 Obres .
 Daltabaix, 1907;
 Desprs del ball, 1908;
 En Poudor, 1908;
 Miratges, 1915;
 Fantasies. Aplec d'impressions, 1905;
 Els catalans a Bascnia, 1906;
 Pro Patria. Estudis poltics i sociolgics, 1907;
 Del meu carnet. Gent coneguda, 1907;
 Aristocrtiques, 1910 ;

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391940" title="Gram (desambiguaci)" nonfiltered="1320" processed="1311" dbindex="151332">

 Unitat de mesura: gram (g);
 Botnica: Gram o Grama, una planta herbcia.
 Microbiologia: Tinci de Gram.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391941" title="Gaspar Ross i Ars" nonfiltered="1321" processed="1312" dbindex="151333">
Gaspar Ross i Ars fou un poltic catal. Fou diputat de la Lliga Regionalista per Arenys de Mar a les eleccions generals espanyoles de 1918 i president del FC Barcelona el 1916-1917, 1920-1921 i 1930-1931, escollit per assemblea de socis. Duran el seu tercer mandat com a president se sucid Joan Gamper.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Presidncia de Gaspar Ross;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391948" title="Saint-Quentin-Fallavier" nonfiltered="1322" processed="1313" dbindex="151334">
Saint-Quentin-Fallavier s una comuna francesa del departament de l'Isra, a la regi de Rhne-Alpes.

 Geografia .
Saint-Quentin-Fallavier est situat a l'Isres, al lmit del departament de Rhne, sobre l'eix A43, Lyon/Grenoble/Chambry. A 24 Km de Lyon i a 80 de Grenoble. La ciutat est a unes colines, dels pre-alps. L'aeroport de Lyon-Saint-Exupry est a 15 Km.

Forma part del Cant de Verpillire, al districte de La Tour-du-Pin. Est a la Comunitat d'aglomeraci de Porte de l'Isre.

El seu codi postal s el 38070.

La seva situaci geogrfica es a 4537'58 Nord i 506'40 Est . La seva altitud sobre el nivell del mar est entre 206 i 365 metres. T una superfcie de 22,83 km2.

El 2007 tenia una poblaci de 6.022 habitants.

 Histria .
El lloc de Fallavier fou ocupat des de la prehistria. S'hi descobr una necrpoli gallo-romana i una obra hidrulica del S. II.
Ja al segle XIII hi existia un primer castells, que els comtes de Savoia engrandiren i reforaren al 1250. A la f del conflicte fronterer entre la Savoia i el Delfinat, el castell fou lentament abandonat en profit de la mansi forta de les Allinges.

A partir del Segle XIX s'explotaren mines de ferro.

Per un decret presidencial del juliol de 1885, Fallavier s'afeg a Saint-quentin i van formar una nica comuna: Saint-Quentin-Fallavier.

 Demografia .
1801 - 1.158 habitants / 1962 - 1.483 habs / 1975 - 4.069 habs / 1990 - 4.977 habs / 1999 - 5.841 habs / 2007 - 6.022 habs.

 Llocs i Monuments .
L'espai Natural de Fallavier, zona protegida i classificada engloba:
 El Castell de Fallavier (del S. XIII), que ofereix una panormica excepcional.
 La Mansi forta dels Allinges (Segle XIV).
 El caseriu de Fessy : arquitectura rural tradicional, de l'Edat Mitja.
 La Sarrazinire (vestigis d'poca romana).
 Els estanys de Fallavier i d'Allinges.
 Una part dels aiguamolls de la Bourbe.

 Economia .
Saint Quentin Fallavier posseeix una plataforma industrial i logstica que s considerada com de nivell internacional i que no deixa de crixer, s'estima que el seu trnsit s de 5000 vehicles pesats per dia. Aix s degut al bescanviador de l'A43 en el municipi i que dna accs a Li (nus de comunicaci), la seva proximitat de l'Aeroport St. Exupery, i la lnia SNCF Lyon/Chambry/Grenoble. Amb moltes ramificacions , i una futura extensi cap a Itlia i sobretot a Tor . La seva principal activitat s la logstica (1,5 milions de m2 de magatzems a inicis de 2007). La ZI compta amb 283 empreses amb un total de 11200 persones assalariades. Principalment sobre els sectors indstria/BTP & Serveis.

La societat Martinet S.A. hi ha implantat el seu domicili social. 

Altres empreses com Adecco, ARCO, BASICS FOOTWEAR EUROPE, BIZERBA, VERITAS, Chronopost, Decathlon, DHL, Ed. Socara, FedEx, Geodis, GEFCO, IKEA, Manpower, Norisko, Securitas, Valeo, Air Producs, Praxair, ... Estan a Saint Quentin Fallavier.

 Events .
 1972 - Agermanament amb la ciutat de Freigericht, a Alemanya.
 2003 - Agermanament amb la ciutat de Gallicano nel Lazio, a la Regi del Laci, a Itlia.

 Personalitat .
 Jrmie Brchet, jugador de futbol, francs. Fou format a l'OSQ club de futbol de Saint Quentin Fallavier.

 Enllaos externs .
Pgina web de l'ajuntament;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391949" title="Barna Putics" nonfiltered="1323" processed="1314" dbindex="151335">
Barna Putics (Pcs, Hongria, 18 d'agost del 1984) s un jugador d'handbol hongars del Futbol Club Barcelona.

Va ingressar al club el desembre del 2008, procedent del TUSSEM Essen, i va signar fins al final de la temporada.

Trajectria.
 ...-2008: KC Veszprm;
 2008: TUSEM Essen;
 2008-...: Futbol Club Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391950" title="Ottaviano Petrucci" nonfiltered="1324" processed="1315" dbindex="151336">


Ottaviano Petrucci (18 de juny de 1466 - 7 de maig de 1539) fou un impressor itali. A Petrucci se li atribueix la producci del  primer llibre de msica imprs en carcters mbils: lHarmonice Musices Odhecaton, el 1501, un recull de chansons. Tamb public nombroses obres del grans mestres del renaixement musical, com ara Josquin des Prez i Antoine Busnois.

Biografia.

Va neixer a Fossombrone i probablement es va educar a Urbino. Al voltant de 1490 es va traslladar a Vencia on va obtenir el privilegi d'imprimir msica. El 1501 va produir el seu primer llibre de msica amb el ttol Harmonice Musices Odhecaton, (anomenat sovint com "Odhecaton") que cont les primeres 96 peces de msica polifnica impresa. En els anys segents va continuar perfeccionant la seva tcnica, produint noves edicions i reimpressions, cada pocs mesos, fins al 1509, quan va ser interrompuda la seva activitat per causa de la guerra de la Lliga de Cambrai contra Vencia. Llavors va tornar a Fossombrone, on va reprendre les seves activitats com impressor.

Essent Fossombrone dins dels estats papals, Petrucci va sollicitar una patent al papa per al dret exclusiu d'imprimir msica, que li fou concedida durant uns quants anys; tanmateix el papa li rescind la patent al fracassar en la produici de msica per a teclat, concedint-lo a canvi a un dels competidors de Petrucci a Roma. Posteriorment Andrea Antico, el competidor que va obtenir el privilegi de impressi de Petrucci, tamb es va fer crrec del seu negoci d'impressi a Vencia el 1520. Durant els anys 20 sembla que Petrucci es guanyava la vida gestionant una fbrica de paper. 

En 1536 va tornar a Vencia a instncies de les autoritats civils venecianes, i els va ajudar en la impressi de textos grecs i llatins.

Producci.

Es coneixen un total de 61 publicacions de msica de Petrucci. El perode ms fructfer  va ser el perode comprs entre 1501 i 1509, durant el qual va publicar els tres volums de la Odhecaton, 16 llibres de misses, cinc llibres de motets, 11 antologies de frottole i sis llibres de msica per llat. L'ltima publicaci s del 1520. 

Tot i que Petrucci no fou el primer en imprimir msica - un cert nombre d'obres litrgiques foren impreses amb xilografia abans de 1500, el primer el Gradual de Constana, imprs el 1473, - Petrucci fou el primer en utilitzar carcters mbils, el primer en imprimir en quantitat, i el primer en imprimir la msica polifnica que era l'estil predominant a l'poca.
La tcnica de Petrucci exigia tres impressions; cada full de msica passa a travs de les premses una vegada per als pentagrames, una vegada per a la msica, i una vegada per al text. Petrucci aconsegu un gran xit en aquesta empresa; les seves publicacions sn molt exactes i molt ben executades. Tanmateix, altres impressors que van utilitzar aquest mtode podien descompensar lleugerament les diferents impressions, ocasionant que les notes que s'imprimissin massa amunt o massa avall del pentagrama, dificultant la correcta lectura per part dels intrprets. El mtode de Petrucci fou aviat substitut per les innovacions atribudes a Pierre Attaignant, que desenvolup i popularitz el mtode d'impressi nica el 1528.

 Bibliografia .
 D. W. Krummel and Stanley Sadie, Music Printing and Publishing. New York, Norton, 1990.
 Martin Picker, "Ottaviano Petrucci," Donald W. Krummel, "Printing and publishing of music", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2;
 Gustave Reese, Music in the Renaissance. New York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4;
 Harold Gleason and Warren Becker, Music in the Middle Ages and Renaissance (Music Literature Outlines Series I). Bloomington, Indiana. Frangipani Press, 1986. ISBN 0-89917-034-X;
 Stanley Boorman, Ottaviano Petrucci: Catalogue Raissonne, Oxford, Oxford University Press, 2006. vi+1285 pp. ISBN 0-19-514207-1;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391952" title="Kasper Hvdit" nonfiltered="1325" processed="1316" dbindex="151337">
Kasper Hvidt (Frederiksberg, 6 de febrer del 1976) s un jugador d'handbol dans del Futbol Club Barcelona.

Va ingressar al club el 2007, i s porter.

Trajectria.
 ...-1998: Cangas.
 1998-1999 i 1999-2000: Lemgo (Alemanya).
 1999-2000 i 2000-2004: Ademar de Lle.
 2004-2007: Portland San Antonio.
 2007-...: FC Barcelona.

Palmars.
Ademar de Lle.
 1 Lliga ASOBAL: 2000-2001.
 1 Copa del Rei: 2000-2001.

Portland San Antonio.
 1 Lliga ASOBAL: 2004-2005.
 1 Supercopa ASOBAL: 2005-2006.

FC Barcelona.
 1 Lliga dels Pirineus : 2007-08.
 1 Supercopa ASOBAL: 2008-09.

Amb la selecci danesa.










 Medalla de bronze en l'Europeu de Sucia (2002);
 Medalla de bronze en l'Europeu d'Eslovnia (2004);
 Medalla de bronze en l'Europeu de Sussa (2006);
 Medalla de bronze en el Mundial d'Alemanya (2007);
 Medalla d'or en l'Europeu de Noruega (2008) ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391954" title="Petrucci" nonfiltered="1326" processed="1317" dbindex="151338">


John Petrucci (nascut el 1967). Guitarrista nord-americ conegut per ser el fundador del grup de rock progressiu Dream Theater.
 Loretto Petrucci (nascut el 1929). Ciclista itali, professional entre 1949 i 1960.
 Ottaviano Petrucci (1466 - 1539). Impressor itali, conegut per ser el primer gran editor de msica polifnica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391955" title="Premis Gaud" nonfiltered="1327" processed="1318" dbindex="151339">

Els Premis Gaud sn uns guardons atorgats per l'Acadmia del Cinema Catal que reconeixen les millors produccions cinematogrfiques catalanes de l'any. El trofeu ha estat dissenyat per Montse Rib i est inspirat en les xemeneies de la Pedrera, una de les obres ms reconegudes del singular arquitecte Antoni Gaud.

Aquests premis substitueixen al Premi Barcelona de Cinema, creat el 2002.

Categories.
 Millor director;
 Millor director novell;
 Millor pellcula en llengua catalana;
 Millor pellcula en llengua no catalana;
 Millor pellcula europea;
 Millor documental;
 Millor pellcula d'animaci;
 millor pellcula per a televisi;
 Millor gui;
 Millor fotografia;
 Millor muntatge;
 Millor msica original;
 Millor actor principal;
 Millor actriu princial;
 Millor actor secundari;
 Millor actriu secundria;
 Millor direcci artstica;
 Millor so directe;
 Millors efectes especials;
 Millor perruqueria i maquillatge;

Gala.
Les primeres nominacions a les diferents categories es van fer pbliques el 23 de desembre de 2008, i els premis foren lliurats el 19 de gener de 2009 en una gala retransmesa per TVC i presentada per Clara Segura.

Guanyadors.
Els guanyadors dels Premis Gaud'09 es poden consultar en el segent enlla:
Palmars Premis Gaud'09;

Referncies.


Vegeu tamb.
Acadmia del Cinema Catal;

Enllaos externs.
Acadmia del Cinema Catal;
Premis Gaud;
Premis Barcelona de Cinema;
Nominats Premis Gaud'09;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391957" title="Edifici Olympia" nonfiltered="1328" processed="1319" dbindex="151340">


L'edifici i teatre Olympia est situat en el carrer San Vicente n 44 de la Ciutat de Valncia (Valncia). Es tracta d'una edificaci residencial plurifamiliar construda en l'any 1915, de l'arquitecte Vicente Rodrguez Martn.

La poma que ocupa es troba entre dues importants i histriques vies de la ciutat, com sn el carrer referit i la del Msic Peydr o Cesteras, dos dels eixos principals de la Ciutat de Valncia comercial fins a principis de segle. Posseeix una geometria trapezodal, com un rectangle escurat en un dels seus costats menors. Eixa especial geometria ser la qual origine un especial tractament en la definici espacial de l'edifici i en el repertori decoratiu de les seues faanes.

Descripci.

El projecte, datat en 1914 aglutina en un edifici de set altures, quatre blocs de cases i un teatre, que ocupa el centre de la parcella i t el seu accs pel carrer Sant Vicent.

El programa estableix una partici de la poma en quatre parts iguals, gest projectual que ms tard repetiran per escrit els hereus del promotor. Aix, cada cant s'erigeix en finca urbana independent, si b conformen un sol conjunt construt. ALS patis de cada bloc s'accedeix pels carrers laterals que recauen a la de San Vicente. En aquest carrer se situa el front, faana principal en l'edifici, que es destina a una funci ms pblica com sn els accessos al teatre i als baixos comercials d'ambds costats.

Es tracta d'un imponent edifici de grans pretensions, on sn molts els detalls que denoten aqueixa grandesa d'intencions. Va constituir un dels primers edificis de Valncia a utilitzar l'estructura metllica per a la seua estructura, aix com a posseir la installaci d'un ascensor. Altres pinzellades formals de la seua ambici, aquesta vegada representativa, ve de la m d'una clssica i marcada distribuci social en altura, amb una gradaci des de l'entresl i principal fins a un ltim pis, de menor altura.

En la composici de les seues faanes apareix ja la influncia de l'estil internacional, que es fa present en els recursos de la decoraci. s de destacar, de la mateixa manera, l'adequaci d'aquests recursos a la prpia geometria de la parcella. La diferncia en les dimensions de faana, aix com els usos que aquestes aglutinen, sn motius que l'autor aprofita per a mostrar una variant dinmica en la decoraci.

Com pea inserida en una arquitectura eclctica, aprofita cada singularitat en la geometria parcelaria per a situar elements arquitectnics singulars. Diferents miradors en els diferents xamfrans i sobre els accessos principals de l'edifici van proporcionant diverses solucions formals. Sn emfatitzats els accessos a l'edifici mitjanant grans elements de coronaci en la faana que destaquen en el conjunt dels alats.

La successi de plantes mostren la superposici d'usos i condicions. Una planta baixa amb entresl conforma la base de l'edifici. Aquesta primera part baixa de l'edifici constitueix una clara unitat formal que aglutina els usos comercials, el grandis accs columnat del teatre i els vestbuls dels habitatges, de doble altura. Li segueix un cos central de tres plantes amb habitatges, entre les quals destaca la primera com planta principal. En aquestes plantes apareixen els miradors de grans buits acristalats i la presncia de balconades. Una balconada correguda al llarg de tot el permetre de l'edifici marca el trnsit des de la base. I de la mateixa manera, apareix altra balconada perimetral en l'ltima planta d'aquest cos central. L'edifici es remata amb una planta de menor altura, dedicada al servei de l'edifici, freturs ja de balconades i protagonitzada per buits ms modests que fan les vegades de coronaci dels eixos que componen els alats.

La faana oposada al carrer de Sant Vicent s'erigeix en del darrere per a la part baixa de l'edifici. D'una longitud quasi doble a la principal, sobre aquesta faana recau l'escenari, proporcionant mitjanant tres grans portons accs directe per a la tramoia des del carrer Msic Peydr. Els cantons d'aquesta faana tornen a recuperar l's comercial que posseeix la resta de permetre.

Una important i singular part de l'edifici ho constitueix el teatre. El seu accs ve custodiat per sengles columnes de marbre rosat d'Alacant que destaquen en el to general de la faana. Una gran marquesina, d'elaborada factura de ferro i cristall a l's, concentra l'atenci sobre l'accs. Per on es produeix un major malbaratament de decoraci de principis de segle s en la sala interior. Els motius naturalistes i l'ocupaci de forts colors negre i roig mostren una gran intenci moderna del seu autor, de tints properament wagnerians.

Inicialment recurrent a una geometria ms rgida, el projecte acaba per adaptar-se de forma ms adequada al seu entorn urb geomtric i viari. Abandona pel cam una simetria rgida i estricta per als xamfrans, aix com desapareix tamb la coronaci dels cantons amb cpules rebaixades postsezession. Es mantenen importants gestos formals, com sn les grans dimensions dels elements de rematada sobre els accessos, on grans dovelles donen forma a una cornisa en templete corb interrompuda per motius decoratius des d'una clau d'exagerada proporci.

En la seua construcci el projecte empra, com signe d'adequaci a nous temps, estructura metllica roblonada. Des de columnes de fosa amb rica decoraci en planta baixa, fins a les biguetes que s'observen en nuclis humits d'ltimes plantes, l'estructura sencera respon al moment tecnolgic de la seua poca. Entre aquestes biguetes s'aplica revolt de rajola massissa, com pot veure's en els forjats descoberts en algun baix comercial, on s'aprecia la tcnica constructiva, i com s'adapta a la silueta de la parcella amb entrevigats en ventall.

Suposa una obra que respon amb enginy i decisi al moment artstic i tecnolgic del seu temps. Com tcnica reuneix els avanos que es produeixen en la construcci, alhora de proposar una combinaci d'usos nous en una sola construcci. D'altra banda, suposa l'inici del que ser l'estil internacional en la ciutat de Valncia, on comencen a alar-se grans edificis, entre els quals destaca aquesta obra per l'escala que dedica a un s domstic. s per aix que resulta una pea d'interessant anlisi en aquest reps de l'arquitectura valenciana del segle XX.

 Referncies .
VV.AA. (Csar Mifsut Garca) Registre d'Arquitectura del Segle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391960" title="Palau dels Catal de Valeriola" nonfiltered="1329" processed="1320" dbindex="151341">


El palau dels Catal de Valeriola situat en la Plaa de Nules n 2 de la ciutat de Valncia (Valncia) s, igual que moltes altres cases pairals valencianes, el fruit de mltiples intervencions i reformes, aix en aquest palau s'han realitzat des del segle XV fins a l'any 2006, any de la ultima rehabilitaci integral.

L'edifici, seguint les pautes del gtic civil, s'organitza entorn d'un pati central amb una escala en angle que condueix a la planta noble, decorada amb una motlura en ziga-zaga.

De la fbrica gtica, tan solament ens resten alguns elements estructurals, tals com la referida escala, els arcs escarsers que delimiten el pati i la llinda d'un dels finestrals geminats.

La gran reforma de l'immoble en la seua configuraci actual, no tindr lloc fins a 1727, quan es compra la casa contigua ocupant-se quasi la totalitat de l'illa i realitzant-se la nova faana principal a la plaa de Nules canviant-se aix l'orientaci de l'edifici. Es reflecteixen a l'exterior els quatre nivells tradicionals que es divideixen els palaus valencians, amb el semisoterrani, dedicat a magatzem; l'entresl, utilitzat com planta de serveis; la planta noble, on es troba la residncia senyorial i el pis alt, on se situen les habitacions dels criats v les golfes. Tot el cos de la faana, aquesta construt en fbrica de rajola, assentada sobre un basament de carreus a manera de scol, destacant les grans balconades de la planta noble, donats suport sobre tornapuntes: La porta principal, amb llinda de picapedreria, dna pas a un ampli vestbul dividit en dues crugies per un arc carpa al voltant del com s'obrin diverses dependncies i les dues escales laterals que donen pas a l'entresl i la planta principal.

En el segle XIX per canvi de propietat l'escut pertany a la famlia Escofet. La intervenci neogtica en el pati, en el qual es van obrir grans balconades sobre els arcs escarsers i es va reformar la porta d'accs al pis principal.

Entre 2002 i 2006 es porta a terme la rehabilitaci integral de l'edifici, actuaci que ha aportat el descobriment de gavetats, la reconstituci espacial de dependncies i la repristinaci decorativa i cromtica dels paraments.

Posteriorment ha estat adquirit per la Generalitat Valenciana per a s administratiu.

Referncies.
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391961" title="Linux Terminal Server Project" nonfiltered="1330" processed="1321" dbindex="151342">

Linux Terminal Server Project o LTSP sn un conjunt d'aplicacions de servidor que proporcionen la capacitat d'executar Linux en ordinadors de baixes prestacions o per extensi de baix cost, permetent reutilitzar equips que actualment resulten obsolets a causa dels alts requeriments que demanen els sistemes operatius privatius. LTSP es distribueix sota llicncia GNU/GPL de programari lliure.

 Enllaos externs .

Lloc web del projecte (angls);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391964" title="Sebastian Salaberria" nonfiltered="1331" processed="1322" dbindex="151343">
Sebastian Salaberria (Oiartzun, Guipscoa, 1915 - Hernani, Guipscoa, 2003 va ser un escriptor en uscar.

 Obres .
 Narrativa.
 Neronek tirako nizkin (1964, Auspoa);
 Sagardotegiak (1997, Sendoa);
 Poesia .
 Nere soroko emaitzak]' (1984, Auspoa);

 Enllaos externs .
  Sebastian Salaberria literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391968" title="Palau dels Escriv" nonfiltered="1332" processed="1323" dbindex="151344">
El palau dels Escriv, situat en la plaa Sant Lus Bertrn n 1 de la ciutat de Ciutat de Valncia (Valncia) s un edifici residencial construt en el segle XV en estil gtic que va ser reformat en el segle XVIII.

L'actual aspecte del Palau delata la reforma que hagu de patir en el segle XVIII, doncs anteriorment, i fins a principis del set-cents, presentava merlets i finestrals gtics agimezats que ha descobert la respectuosa repristinaci.

La portada s d'estil gtic i pedra de cadirat, destacant en ella el gran timp amb l'escut del segle divuit dels Verds-Montenegro, orlat de llambrequins rococ, i que un gran alfiz motllurat elegantment emmarca.

L'exterior de la faana, de pedra en el scol i recoberta d'arrebossat de morter en la resta, obri finestrals al semisoterrani i entresl, tancades per reixes, i balconades en la planta principal i pis alt. Contribueix a realar el noble aspecte d'aquest palau la sortint volada del rfec de fusta, donat suport sobre bigues.

Franquejada la portada principal es penetra a un pati quadrat de gran carcter, a travs d'un vestbul de planta tamb quadrada, el sostre de la qual ho forma un artesonat de fusta. Com s habitual en aquest tipus d'edificacions dues portes a banda i banda del vestbul comuniquen amb les estades en semisoterrani, destinades un temps a habitatges, que mantenen certa prestncia per el seu cobriment a fora de grans bigues de fusta vista. Per senzill arc rebaixat es passa al pati descobert, del que arranca pel costat aquest l'escala principal, semisoterrani, a l's tradicional d'aquestes edificacions. Aquesta escala consta de dos trams en angle recte, units per un repl a travs del com es penetra -per portat d'arc *conopial- a l'entresl.

El repl es cobrix per senzilla volta estavellada i les estades de l'entresl destaquen pels seus dos interessants artesonats decorats amb motius geomtrics, tallats o pintats en verd, roig i blanc. Un ha estat traslladat ltimament al pis principal. AL fons del pati altre arc rebaixat dna pas a una galeria coberta amb sostrada de bigues per la qual s'accedeix a les antigues cavallerisses. A banda i banda del pati sengles portes condueixen a dues estades en semisoterrani, els antics "graner" i "celler".

Va ser casa pairal dels Escriv, llinatge valenci que arranca de Guillem Bell-lloc, "l'escriva", secretari de Jaume I.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391970" title="Jos Antonio Loidi" nonfiltered="1333" processed="1324" dbindex="151345">
Jos Antonio Loidi Bizkarrondo (Errenteria, Guipscoa, 1916 - Irun, Guipscoa, 1999 va ser un escriptro en uscar.

Farmacutic de professi s sobretot conegut per sser l'autor(1955)de la primera novella policaca en basc "Hamabost egun Urgainen" (Quinze dies a Urgain) i tamb del primer detectiu de llengua basca.


 Enllaos externs .
  Jose Antonio Loidi Bizkarrondo literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391972" title="Cefalea vascular" nonfiltered="1334" processed="1325" dbindex="151346">


Cefalea vascular s un terme, ja en dess, per a descriure certs tipus de cefalea que, segons es pensava, estaven relacionats amb la contracci dels vasos sanguinis i la hipermia com a causa del dolor. 

Ja no es reconeix el terme, i no es menciona a la classificaci de cefalees de la Societat Internacional de Cefalees (IHS), tot i que encara s utilitzat per alguns metges i mencionat a alguns sistemes de classificaci.

Algunes de les cefalees que es classificaven com a vasculars sn:
Cefalea en acmuls;
Migranya;
Cefalea txica;

Vegeu tamb.
Cefalea;
Neurologia;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391973" title="Qiu Jin" nonfiltered="1335" processed="1326" dbindex="151347">


Qi  J n (  ) (8 de novembre, 1875 Minhou (Fujian) - 15 de juliol, 1907, Sh ny n Zhejiang) va ser una feminista i escriptora xinesa, revolucionria contra l'Imperi Qing. Va ser executada desprs d'un alament fallit. Avui en dia s considerada una herona a la Xina.
 Nom de cortesia: Xunq ng (  ) i Jngxing (  );
 Malnom: La cavalleressa del llac de l'espill (     Jinh N xi);

 Biografia .
Nascuda a Minhou (Provncia de Fujian), Qiu va crixer a la vila de Sh ny n (subprefectura de Shaoxing, Provncia de Zhejiang). Un cop casada, Qiu va entrar en contacte amb les noves ideologies del moment. El 1904 decid de viatjar i estudiar al Jap, deixant enrere els seus dos fills. Es fu famosa per la seua ideologia d'esquerres i per vestir roba masculina occidental. S'un a les Triades, que aleshores lluitaven per la derogaci de la dinastia Qing i un govern basat en la sobirania popular. S'un tamb a les associacions Guangfuhui (Societat per la Restauraci), liderada per Ci Yunpi, i a la Tongmenghui (Alliana Revolucionria Xinesa) establerta a Tquio, liderada per Sun Yat-sen. Torn a la Xina el 1905.

Va ser una oradora eloqent, destacant els seus discursos pels drets de les dones, tals com la llibertat de casar-se, educaci i l'abolici del costum d'embenament dels peus. El 1906 va fundar a Xangai un peridic feminista radical amb una altra poetessa, Xu Zihua. El 1907 va ser nomenada directora de l'escola Datong a Shaoxing, oficialment una escola per a mestres d'esports, per en realitat una base d'entrenament per a revolucionaris.

El juliol de 1907, arran d'un alament fracassat encapalat pel seu cos Xu Xilin, Qiu va ser arrestada a l'escola. Desprs de ser torturada sense revelar cap secret, fou executada pblicament pocs dies desprs a Sh ny n, als 31 anys. 

Qiu rest immortalitzada a la literatura i l'imaginari collectiu de la Repblica de la Xina desprs de la seua mort. En l'actualitat s soterrada a X  H (Llac de l'oest) (Hangzhou). La Repblica Popular de la Xina establ un museu dedicat a ella a Shaoxing.

 Obra literria .
Malgrat ser reconeguda internacionalment com a feminista i revolucionria, no cal menystenir la qualitat de la seua literatura, principalment assajos i poesia. Atesa la seua educaci en la literatura clssica xinesa, reflectida en els seus escrits de la ms tradicional poesia ("shi" i "ci"), Qiu va composar versos amb un gran ventall de metfores i allusions, barrejant mitologia clssica amb retrica revolucionria.

Per exemple, al poema el ttol del qual Ayscough tradueix com a "Seleccionant rimes amb en Shih Ching des de la terra arrel del Sol" (147):

               

                
                
                
                

No em digues que les dones
no estan fetes de la fusta dels herois,
jo tota sola vaig cavalcar sobre vents
a la Mar de l'Est durant 300.000 milles.
Els meus pensaments potics aleshores s'estengueren,
com una vela entre l'oce i el cel.
Vaig somiar les teues tres illes,
totes joies, totes resplendents amb la llum de la lluna.
M'abaltisc en pensar en els camells de bronze,
guardians de la Xina, perduts en espines.
Avergonyida, no he fet res;
cap victria al meu nom.
Noms vaig fer suar el meu cavall de guerra.
Contreta perqu la meua ptria
em fa mal al cor. Aix que dis-me;
Com puc aprofitar els meus dies aqu?
Una convidada gaudint les brises de primavera? 

(tradut de l'angls; versi de Zachary Jean Chartkoff);

Els editors Sun Chang i Saussy (642) expliquen algunes de les metfores:

 4 lnia: "Les teues illes" (en l'original "sandao", "les tres illes") es refereix a Honsh , Shikoku and Kyushu, ometent Hokkaido. s una manera antiga d'anomenar el Jap.
 6 lnia: Els "camells de bronze" sn els guardians simblics a l'entrada del palau imperial. La seua condici reflecteix l'estat de salut de la dinastia regnant, per en el simbolisme de Qiu, reflecteixen l'estat de salut de la Xina.

Galeria.


 Obres esmentades .
  Ayscough, Florence. Chinese Women: yesterday & to-day. Boston: Houghton Mifflin Company. (1937);
  Sun Chang, Kang-i and Haun Saussy (eds) Women writers of traditional China: an anthology of poetry and criticism.  Charles Kwong, associate editor; Anthony C. Yu and Yu-kung Kao, consulting editors. Stanford, Calif.: Stanford University Press. (1999);

 Enllaos externs .
  Museu Qiu Jin;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391974" title="Marc Demeyer" nonfiltered="1336" processed="1327" dbindex="151348">

Marc Demeyer (Avelgem, 19 d'abril de 1950 - Merelbeke, 20 de gener de 1982) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1972 i 1982. Durant la seva carrera professional aconsegu 67 victries, sent les ms importants dues etapes al Tour de Frana i al Giro d'Itlia i la Pars-Roubaix de 1976.

 Palmars .
1972;
 1r de A Travs de Blgica;
 1r del Gran Premi d'Isbergues;
1973;
 1r de la classificaci dels esprints intermitjos al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
1974;
 1r de la Pars-Brusselles ;
 1r del Gran Premi de l'Escaut;
 1r del Gran Premi de Pino Cerami;
1975;
 1r de la classificaci dels esprints intermitjos al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1976;
 1r de la Pars-Roubaix;
1977;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia ;
 1r del Gran Premi de l'Escaut ;
1978;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana ;
1979 ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica ;
 Vencedor d'una etapa del Dauphin Libr;
 Vencedor de 2 etapes del Midi Libre ;
 Vencedor de 3 etapes dels Quatre dies de Dunkerque;
 Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana ;
1980;
 Vencedor d'una etapa del Midi Libre ;

Resultats al Tour de Frana.
1973. 72 de la classificaci general. 1r de la classificaci dels esprints intermitjos ;
1974. 41 de la classificaci general;
1975. 42 de la classificaci general. 1r de la classificaci dels esprints intermitjos ;
1976. 56 de la classificaci general;
1978. 49 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1979. 57 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1977. 78 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;

Resultats a la Volta a Espanya.
1977. 33 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Marc Demeyer a www.memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa de  Marc Demeyer a www.sitiodeciclismo.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391975" title="Edifici Santa Maria Micaela" nonfiltered="1337" processed="1328" dbindex="151349">
L'Edifici Santa Maria Micaela se situa en el carrer Sant Maria Micaela n 18 de la ciutat de Valncia (Valncia). Es tracta d'un edifici residencial construt en 1961 amb projecte de l'arquitecte Santiago Artal Ros que s'emmarca en el Pla de Mutualitats Laborals desenvolupat durant el franquisme, de la magnitud del qual i brevssim termini d'execuci que ja va gallejar la prpia propaganda del rgim.

Referncies.
VV.AA. ( Csar Mifsut Garca ) Registre d'Arquitectura del Segle XX a la Comunitat Valenciana  ISBN 84-87233-38-4








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391980" title="Edifici dels Dracs" nonfiltered="1338" processed="1329" dbindex="151350">
L'edifici dels Dracs ocupa un significatiu cant del Carrer Sorni amb Jorge Juan del centre comercial de Ciutat de Valncia (Valncia). El seu element ms destacat, la decoraci que ho caracteritza, ha contribut en gran part a evitar la seua desaparici.

Construt en 1901, el seu autor, Jos Manuel Cortina Prez, s un dels arquitectes valencians ms compromesos amb un modernisme figuratiu i fantstic.

 Descripci .
Es tracta d'un edifici de quatre altures dedicat a habitatges amb baixos comercials en planta baixa. Aquesta, en realitat, ocupa baixa i entresl, el que acaba per concedir certa esveltesa a la construcci. El xamfr ser l'element ms significatiu del projecte, sent el portador d'una major crrega decorativa.

La parcella posseeix una simetria en planta regida per la bisectriu del cant que ocupa. Degut l'agut de l'angle de cant, i la longitud de les faanes, l'edificaci no permet la presncia de patis interiors, configurant una parcella totalment construda i compacta.

La faana segueix en la seua composici els cnons del classicisme, deixant per a la decoraci una adscripci netament modernista. Els dos trams de faana laterals segueixen una simetria central en el seu desenvolupament, amb una part central de tres buits i un extrem d'un buit. Conv ressaltar el detall de refor que realitza en la mitgera, on el cos extrem de rematada s doblegat en longitud i alberga dos buits. Aquest gest confereix rotunditat al conjunt del projecte, enaltint de nou el xamfr com xarnera imprescindible de la composici. El xamfr ho componen dos, a l'obertura del qual central es dirigeix tota l'atenci, mostrant diverses formes segons el pis en el qual se situa.

La profusi en la decoraci s l'element ms significatiu. En aquest camp l'obra s'erigeix en l'exemple ms decidit en la inclusi d'elements i animals fantstics. En diversos punts de la faana figuren fardatxos com suport de mnsules o en la coronaci del motiu central del xamfr, que li atorguen el sobrenom de "dracs" al conjunt de la construcci. A ms de combinar solucions medievalistes amb figuracions fantstiques introdueix, de motu propi, altres elements ms dscols, relatius al progrs i la mecnica, com s la locomotora que se situa, tamb, en el xamfr.

El cort medievalista es llig en el merlet de la soluci de rematada de l'edifici, o les rematades dels dos cantons amb elements que alludeixen a matacans de defensa de fortaleses imaginades. Pinzellades properes al gtic en algunes columnillas i sanefes geomtriques completen aquesta referncia. D'altra banda, presenta elements naturalistes, com els motius florals en punts determinats de llindes o parts superiors de pilastres. La culminaci de la decoraci se situa, amb tot, en els dracs que grimpen per faana sota mnsules o se situen desafiadores sobre rematades.

La planta desenvolupa una simetria duta a les seues ltimes conseqncies. Cada pis disposa de dos habitatges, amb accs des d'una escala interior de l'edifici de permetre *pentagonal. Sengles celoberts se situen en el fons de la parcella i desprs de les peces que bolquen sobre el xamfr, concedint-los una especial illuminaci doble.

La distribuci dels habitatges respon a la seqncia de recintes i sales de temps passats, basant-se en una quadricula que resol quasi tota la planta llevat de el cant. Les dues peces que comparteixen el xamfr, salons de cadascuna dels dos habitatges de planta, es converteixen en llargues sales que comparteixen mitgera en la seua trobada esbiaixada. Uns pilars propers a aquest punt constitueixen l'nica referncia estructural exempta. Compte en total l'habitatge amb un gran distribudor, seguit d'altre menor, que condueixen a dues habitacions a cada faana principal i del darrere, i el gran sal longitudinal.

 Referncies .
VV.AA. (Csar Mifsut Garca) Registre d'Arquitectura del Segle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391982" title="Joseba Zulaika" nonfiltered="1339" processed="1330" dbindex="151351">


Joseba Zulaika (Itziar,Guipscoa, 1948 - ) s un antropleg i escriptor en uscar.

Resideix a Reno (Estats Units) on dirigeix el Basque Studies Center. Ha fet assaigs, entre altres temes, sobre el bertsolarisme, la caa  i especialment sobre l'evoluci de l' ETA des del punt de vista antropolgic Etaren hautsa (La pols de l'ETA)

 Obres .
 Novella .
 Zu zara... (1982, Hordago);
 Assaig .
 Bertsolariaren jokoa eta jolasa (1985, Baroja);
 Ehiztariaren erotika (1990, Erein);
 Bertsolaritzaz bi saio (2003, Bertsolari);
 ETAren hautsa (2006, Alberdania);
 Poesia .
 Adanen poema amaigabea (1975, Haranburu);

 Enllaos externs .
  Joseba Zulaika literaturaren zubitegian;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391983" title="Edifici Suay" nonfiltered="1340" processed="1331" dbindex="151352">


L'edifici Suay es va construir en el cant que forma el carrer Correus amb la Plaa de l'Ajuntament de la ciutat de Valncia (Valncia). Es tracta d'un edifici residencial que data de l'any 1910, obra de l'arquitecte Francisco Mora Berenguer.

La poma a la qual pertany aquest solar t el seu origen en la remodelaci que es va fer en el "Barri de Pescadors".

 Descripci .
El solar s de planta quadrangular amb dues mitgeres i dues faanes, estant el cant que formen aquestes axafranat. L'edifici consta d'un soterrani que no ocupa tota la superfcie del solar, una planta baixa d's comercial i quatre plantes d'habitatges.

La distribuci de la planta s'organitza al voltant de dos patis; un situat en el centre del solar, i no en el seu angle ms profund, i altre adossat a una de les mitgeres, en el centre d'aquesta. La caixa d'escales se situa en l'altra mitgera, tamb en el centre de la mateixa, alliberant el rac per a situar la cuina, que ventila al segon pati. La circulaci es realitza perimetralment al pati central, donant accs a totes les peces de manera independent.

El concepte principal de la composici en planta es confia al gran mirador circular que funciona com autntica rtula que articula les dues faanes. Aquest mirador, que abasta tres plantes, s el qual defineix l'escala del conjunt.

Se supera l'esquema romntic al desaparixer l'entresl. El vol de les balconades es retranqueja en cada planta; el principal 1m, el primer 0'60, el segon 0'55 i el tercer 0'50. En l'interior dels habitatges s'utilitzen les columnes, a fi d'emfatitzar els miradors del cant.

La construcci est realitzada a partir de murs portants i pilars d'obra, de fbrica de rajola revocada amb morter de ciment i pintat amb lletada de portland, imitant paraments de cadirat.

La fusteria exterior s de fusta, amb persianes de tipus americ en els buits. Els ampits de les balconades estan realitzats en ferro forjat, a excepci de la balconada central del pis principal, que es va construir d'obra.

L'estructuraci compositiva i ornamental de l'edifici pot adscriure's al historicisme neogtic, manifestat sobretot en els arcs lobulats, aix com en la rematada que ho corona.

 Referncies .
VV.AA. (Juan Cano Forrat) Registre d'Arquitectura del Segle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391986" title="Collegi Alemany de Valncia" nonfiltered="1341" processed="1332" dbindex="151353">
El Collegi Alemany de Valncia (Horta), situat en el carrer Jaume Roig n 14 s'extn entre dos carrers en una de les zones d'expansi de la creixent ciutat dels anys seixanta, amb una situaci molt prxima a la zona universitria. De fet, la via en la qual s'emplaa es constitueix en un dels nous eixos d'assentament de la burgesia que abandona el centre de la ciutat. Zona d'expansi, a ms, sensible a les innovacions que suposa la utilitzaci de la tipologia d'edificaci oberta.

El Collegi Alemany es realitza amb promoci i direcci alemanyes, que acudeixen a un equip valenci, en collaboraci amb un equip berlins, per a la realitzaci del projecte i l'obra. Precisament la supervisi de les obres va ser realitzada per tcnics alemanys, incloent el subministrament d'alguns elements, que concedeixen un ptim nivell a determinats acabats. Es redacta el projecte en 1958-59 i es construeix entre 1959 i 1960.

 Descripci .
El projecte es concep com un conjunt de peces, entre les quals destaca el cos principal d'accs. Desprs d'aquest, la parcella alberga un espai interior lliure ocupat per algunes peces menors. El conjunt ho constitueixen un volum principal de cinc altures, on se situa l'accs principal, recauent al carrer Jaume Roig, nombre 14, i quatre edificis menors d'una sola altura en l'interior de la parcella. Tots aix s'enllacen mitjanant una passarella, a nivell de la coberta plana d'aquells, el que confereix la unitat compositiva del conjunt.

El bloc ms alt, inicialment amb planta baixa difana alberga el programa propi d'ensenyaments primria i secundria. El gimns i sal d'actes se situen en un cos de major superfcie i ms prxim al primer. Finalment li segueixen tres edificacions menors que alberguen les aules de parvulari, plantejades en forma de pinta que genera espais ms particulars.

Compositiva i constructivament, tot el projecte respon a una decidida aposta per l'arquitectura moderna, de la qual cosa donen fe no noms la disposici dels volums, sin tamb la definici de les faanes. La faana recauent al carrer presenta un gran plnol de front que combina les lnies marcades de forjat amb altres verticals, utilitzant, al seu torn diversos materials per a la seua configuraci. nicament queda trencada la unitat del plnol de faana per la presncia del cos que alberga l'escala principal. La faana posterior es protegeix del sol mitjanant brisoleis superposats als buits. Els testers extrems, encegats quasi en la seua totalitat, completen l'adscripci estilstica de l'edifici.

La construcci del collegi es resol amb estructura de formig armat, mitjanant la collaboraci d'arquitectes valencians i alemanys. Resulta aix una realitzaci cuidada.

s igualment important el tractament que es realitza dels espais intersticials de l'edifici amb la ciutat, que sn tractats d'una manera especial i cuidada. L'edifici principal es retira desprs d'un jard dissenyat per Rubi i Tudor en el qual destaca la presncia de palmeres. El pati interior alberga una font amb una escultura d'Alfaro.

Recentment s'ha portant a terme una qestionable ampliaci de la zona infantil que pot desvirtuar, amb les substitucions que s'aprecien, un edifici tan comproms amb l'estil internacional del seu temps, i que denota en el seu procs i la seua construcci una vlua prpia que li fa imprescindible en l'anlisi de l'arquitectura valenciana de la seua poca.

 Vegeu tamb . 
 Deutsche Sprachdiplom der KMK;
 Deutsche Sprachprfung fr den Hochschulzugang;
 Sistema educatiu alemany;
 Auslandsschule;

 Referncies .
VV.AA. ( Csar Mifsut Garca ) Registre d'Arquitectura del Segle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391988" title="Sobrenatural" nonfiltered="1342" processed="1333" dbindex="151354">

Sobrenatural s el terme que s'oposa a natural, s a dir, all que es percep pels nostres sentits i per les nostres construccions abstractes; per la qual cosa, popularment, el terme descriu all que hom considera que est ms enll de la naturalesa. 

"El" sobrenatural defineix fenmens que semblen i hom creu reals, per que no es poden explicar cientficament, per la seva prpia naturalesa.  

 Diferncia entre els fenmens sobrenaturals i paranormals.
Tot i que els fenmens paranormals igualment poden estar considerats una subcategoria dels fenmens sobrenaturals, cal anar amb compte de no confondre el sobrenatural com a sinnim del paranormal: els fenmens paranormales es postulen no trascendents a la naturalesa, sin immanents a ella, per que se'n surten de la norma (a causa de la seva raresa o com a anomalia); i tot i que no hagin estat explicats en termes concrets per la cincia actual, s que se'ls pot aplicar un estudi ms formal i poden arribar a donar lloc a teoritzacions depenents dels criteris epistemolgics vigents (ex: condicions en laboratori; etc.)

Els anomenats fenmens sobrenaturals formen part o del mite o de l'ocultisme; i la seva teoritzaci pertany a l'mbit de l'esoterisme.

 Descripci .
Hi ha tres classificacions de fenmens sobrenaturals:

Els subterfugis, s a dir, una voluntat d'ocultar intencionadament la veritat (s el cas de la mgia exhibicionista);

La descripci no racional de fenmens abans considerats sobrenaturals, dels quals actualment s que hi ha una explicaci natural, realitzada per descobriments cientfics (com ara les aurores boreals);

Els fenmens (reals o irreals) no estudiats o no explicats cientficament, per als quals l'absncia d'elements concrets fa illegtima tota supremacia d'una teoria sobre altra.

 Exemples de fenmens sobrenaturals .

Alguns fenmens o creences que s'associen a fenmens sobrenaturals:
Les criatures sobrenaturals (vampir, home llop, fantasma, ngels i dimonis, Du, Jesucrist).
Els miracles.
La mgia (no la prestidigitaci).
Els contactes amb el ms enll.
La reencarnaci.
Les profecies.
Les possessions;

Alguns fenmens considerats antigament sobrenaturals i que ara sn considerats paranormals (en fase d'estudi):
Els ovnis.
La telepatia.
La clarividncia.
La precognici.
La psicoquinsia.
L'ectoplsmia.
El poltergeist.

 Vegeu tamb .
 Esoterisme;
 Ocultisme;
 Paranormal;
 Parapsicologia;
 Metafsica;
 Metapsquica;
 Antinatural;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391989" title="Edifici Cortina" nonfiltered="1343" processed="1334" dbindex="151355">
L'edifici Cortina situat en el Carrer Sorni n 23 de la ciutat de Valncia (Valncia) s Una obra amb destinaci familiar, projectada per l'arquitecte Jos Maria Cortina Prez per al seu germ Antonio. Es tracta d'un edifici medievalista construt en l'any 1905 sobre un dels solars que la famlia disposava en l'eixample de la Valncia de 1900.

El projecte data de 1905, quan l'autor es troba en un dels seus millors moments professionals amb diverses intervencions en aquesta zona de l'eixample, i defineix un compacte edifici de quatre altures destinat a s residencial. Disposa, d'altra banda, la planta baixa per a baixos comercials, d'acord al moment de desenvolupament que experimenta la classe comercial.

Descripci.
La prpia definici de la parcella, amb la seua condici de xamfr, ajudar a l'autor a malbaratar tot el seu geni creador ordenant una faana de cort medieval i fantstic. Es tracta d'un ampli xamfr que cobrix prcticament la totalitat del front, deixant escarits testers en els seus extrems. Per la seua banda, aquesta mateixa posici del solar provoca unes bogues interiors en embut que converteixen la parcella en virtualment triangular.

Cortina aprofita aquesta situaci per a definir una composici elegant i slida, amb l'ocupaci de diferents elements que contribueixen a donar-li una sensaci clida i segura. Destaca la presncia d'un rfec molt marcat, aix com el tractament dels cantons del xamfr, que s'erigeixen en torrasses de la composici i sn coronats amb els nics elements excellents del rfec. Tot l'edifici s'impregna d'aqueix ambient medieval i fantstic que caracteritza les seues obres anteriors, si b en aquesta abandona en gran parteix la ornamentaci fantstica per elements que conferisquen una adscripci ms moderna a l'edifici.

La composici de la faana, aix, s'organitza en tres parts: una central i dos extrems que ocupen els cantons simtricament. Cadascuna de les elles presenta, al seu torn, una perfecta simetria en la seua definici, el tram de faana a cada costat dels xamfrans s igual en longitud que les altres dues faanes. Els xamfrans, a ms, sn coronats en el seu centre per un front d'elevades pendents, que contribueix a l'aire fantstic en major mesura.

Verticalment, la faana tamb es compon de tres parts significatives: la planta baixa, les dues plantes centrals i l'ltima. Els buits collaboren en l'ordenaci de totes aquestes parts amb una successi de certa cadncia. nicament destaca el centre de la faana, on els buits s'agrupen de forma diferent, els tres en planta primera i solament dues en planta segona. Tota la fenestraci consisteix en buits verticals fins al sl, on apareix o no la balconada com base, segons el lloc d'importncia en el conjunt de la faana.

Els materials que la defineixen suposen una combinaci de fragments de rajola rosada amb pedra blanca, constituint el primer l'armadura de la composici a manera de pilastres i adintelaments. D'aquesta forma, la rajola se situa entorn dels dos cantons, aix com la franja de coronaci de l'edifici. Els diversos motius ornamentals, de cort naturalista o medieval, aix com cornises i ressaltes, reprenen el color arena per a contribuir a donar la unitat a l'edificaci.

Destaca en la composici de la faana la decoraci triada, en la qual s'observa una inspiraci medievalista amb motius fantstics que aporten la part naturalista de l'obra en els menuts detalls d'extrems de llindes, goterons, caps de pilastres dentat de cornisa i altres mltiples punts.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391991" title="Tonyina d'aleta groga" nonfiltered="1344" processed="1335" dbindex="151356">


La tonyina d'aleta groga (Thunnus albacares) s una espcie de peix teleosti de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 239 cm de longitud total i els 200 kg de pes.
 El dors s blau acer.
 Els flancs sn grisencs, el ventre argentat, les aletes grogues i la carn rosada.;
Distribuci geogrfica.
Es troba a tots els mars tropicals i subtropicals puix que s una espcie altament migratria. Absent de la Mediterrnia.

Inters pesquer.

Es pesca prcticament durant tot l'any en aiges tropicals i equatorials. 

Observacions.

La seva carn rarament es comercialitza fresca, ja que es tracta de la tonyina ms emprada en conserveria.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bonnaterre, J. P. 1788. Tableau encyclopdique et mthodique des trois rgnes de la nature... Ichthyologie. Pars. Tabl. Encyclop. Mthod. Ichthyol.: i-lvi + 1-215, Pls. A-B + 1-100. ;
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391992" title="Antonio Bevilacqua" nonfiltered="1345" processed="1336" dbindex="151357">














Antonio Bevilacqua (San Angelo di San Maria di Sala, 22 d'octubre de 1918 - Mestre, 29 de mar de 1972) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1940 i 1955.

Destac en pista en la modalitat de persecuci, en qu aconsegu diverses medalles als campionats del mn i italians. En carretera destaquen un campionat d'Itlia, la Pars-Roubaix de 1951 i nombroses etapes al Giro d'Itlia. 

Palmars.
1941;
 1r del Gran Premi de Duca dels Abruzzos ;
 1r del Gran Premi Maresciello de l'Aria ;
 1r de la Copa del Littirio ;
1943;
 Campi d'Itlia de persecuci ;
1946;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia ;
1947;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1948;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1949;
 Campi d'Itlia de persecuci ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1950 ;
 Campi del mn de persecuci;
 Campi d'Itlia de ciclisme en ruta;
 Campi d'Itlia de persecuci;
 1r als Tres Valls Varesines;
 1r a la Mil-Vicenza ;
 1r al Trofeu Baracchi (amb Fiorenzo Magni) ;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1951 ;
 Campi del mn de persecuci;
 Campi d'Itlia de persecuci;
 1r a la Pars-Roubaix;
 1r del Giro del Vneto;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1952;
 1r de la Mil-Vignola;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
1953;
 1r de la Copa Bernocchi;

Resultats al Giro d'Itlia.
1946. 17 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1947. Abandona. Vencedor d'una etapa ;
1948. Abandona. Vencedor d'una etapa ;
1949. 40 de la classificaci general Vencedor d'una etapa ;
1950. 29 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1951. 26 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1952. 69 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;

Resultats al Tour de Frana.
1948. 33 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Antonio Bevilacqua a www.memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa d'Antonio Bevilacqua a www.sitiodeciclismo.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391993" title="Edifici Xapa" nonfiltered="1346" processed="1337" dbindex="151358">
L'edifici Xapa situat en la Gran Via Marqus del Tria, N 63, 65, 67 de Ciutat de Valncia (Valncia) s, sens dubte, un dels grans edificis de l'Eixample Valenci, que desenvolupa amb ordre exemplar l'enfront de la Gran Via de la poma entre el carrer Comte Salvatierra i la plaa de Cnovas. Projectat pels arquitectes Antonio Martorell Trilles i Emilio Ferrer Gisbert, va ser construt en 1916.

Degut al fet que inclou un xamfr complet i tota la concavitat de Cnovas, la seua longitud de faana s'acosta als 200 m, el que confereix a l'actuaci una magnitud urbanstica considerable.

Les cinc plantes contnues sense ruptures ni canvis, s'adapta tant a les amplries dels carrers transversals (comte Salvatierra i grabador Esteve), com a l'oval de Cnovas, com a l'ample de la Gran Via (50 m). nicament en el xamfr de comte Salvatierra, el nombre de plantes passa a sser de sis, per ac, espentada la composici cap amunt pel gran portal d'entrada centrat en l'eix el xamfr, s la prpia composici arquitectnica la qual justifica l'elevaci, en el punt just que es realitza.

Es tracta d'un conjunt de cinc plantes en el qual els baixos sn comercials i la resta, residencial. Es parteix d'un esquema de planta, amb escales centrades a les quals recauen dos habitatges grans per planta, que se serveixen de corredor perpendicular a alineaci del carrer per a estructurar estades dirnes a faana principal, nocturnes a pati de poma i de servei en l'intermedi, illuminades i ventilades per celoberts.

La llarga faana es caracteritza per la seua unitat, basada en una seriaci de buits verticals que inclouen les plantes baixes. La composici es basa en la diferenciaci entre la base, formada per les dues plantes inferiors que presenten afranjat horitzontal del parament, imposta de forjat en l'arrencada de la planta segona, que t funci i referncia de planta principal, de la qual arranquen aix mateix els miradors enclavats en els canvis de plnol de la plaa i del xamfr. Les dues plantes superiors mantenen la composici de les balconades i la rematada s pla, acabat superiorment amb una lnia sinuosa fins a les rematades especials de cantons, que queden molt peraltats en forma de pinta perforada.

L'estructura est formada per murs de crrega i pilars de rajola massissa, forjats de bigueta metllica i bovedilles cermiques, faana revestida d'estuc, fusteries de fusta i persianes valencianes enrotllables.

El conjunt respira un aire modernista implicat amb alguns components ms geomtrics derivats de la Sezession i constitueix una fita arquitectnica i urb en aquest caracteritzat lloc de l'Eixample.

 Referncies .
VV.AA. (Vicente Colomer Sendra). Registre d'Arquitectura del Segle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391995" title="Tonyina d'aleta negra" nonfiltered="1347" processed="1338" dbindex="151359">

La tonyina d'aleta negra (Thunnus atlanticus) s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 108 cm de longitud total i els 20,6 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Massachusetts (Estats Units) fins Rio de Janeiro (Brasil).
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lesson, R. P. 1830-1831. Poissons. A: L. I. Duperrey. Voyage autour du monde, ..., sur la corvette de La Majest La Coquille, pendant les annes 1822, 1823, 1824 et 1825..., Zoologie. Voyage Coquille Zool. v. 2 (pt 1): 66-238, Atlas: Pls. 1-38. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391996" title="Tonyina del sud" nonfiltered="1348" processed="1339" dbindex="151360">


La tonyina del sud (Thunnus maccoyii) s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 245 cm de longitud total i els 260 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic, a l'ndic i al Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Castelnau, F. L. 1872. Contribution to the ichthyology of Australia. Nm. 1.--The Melbourne fish market (pp. 29-242). Nm. II.--Note on some South Australian fishes (pp. 243-247). Proc. Zool. Acclim. Soc. Victoria v. 1: 29-247 plus 1 p. Errata. ;
 Collette, B.B. i C.E. Nauen., 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="391999" title="Tonyina d'ulls grossos" nonfiltered="1349" processed="1340" dbindex="151361">


La tonyina d'ulls grossos (Thunnus obesus) s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 250 cm de longitud total i els 210 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic, a l'ndic i al Pacfic. Absent a la Mediterrnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lowe, R. T. 1839. A supplement to a synopsis of the fishes of Madeira. Proc. Zool. Soc. Lond. 1839 (pt 7): 76-92. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392000" title="Thunnus orientalis" nonfiltered="1350" processed="1341" dbindex="151362">

Thunnus orientalis  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 300 cm de longitud total i els 450 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic nord (des del Golf d'Alaska fins al sud de Califrnia i la Pennsula de Baixa Califrnia, i des de Sakhaln fins al nord de les Filipines). Tamb se n'han trobat exemplars a Austrlia Occidental i al Golf de Papua.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B., 1995. Scombridae. Atunes, bacoretas, bonitos, caballas, estorninos, melva, etc. p. 1521-1543. A W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guia FAO para Identification de Especies para lo Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itlia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Temminck, C. J. & H. Schlegel. 1844. Pisces, Fauna Japonica Parts 5-6: 73-112. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392001" title="Casa Vestuari" nonfiltered="1351" processed="1342" dbindex="151363">
La Casa Vestuari o Casa Vestidor est situada enfront de la porta dels Apstols de la catedral de Valncia (Valncia), i va ser construda a principis del segle XVII en estil neoclssic per l'arquitecte Jos Garca per a a servir als magistrats de el Tribunal de les Aiges com lloc de reuni abans d'assistir als judicis que se celebraven en aquesta porta.

La seua planta s irregular, a l'estar emplaada en l'angle de la poma, donant la faana principal al carrer del Mugiente. D'un sobri estil neoclssic, t tres pisos.

La planta baixa s'adorna amb encoixinat de pedra i grans portes, mentre que en el pis principal la construcci s ja de rajola vista amb bandes d'encoixinat en els cantons i una gran blasonada que recorre tot l'edifici per a conferir-li major unitat.

Les finestres es rematen amb frontons alterns, rectes i corbs, i el central amb un conjunt escultric que sost l'escut de la ciutat. Entre ells s'observen les ferramentes en els quals es disposen les banderes durant els actes pblics. En el pis superior s'obrin finestres ms menudes i l'edifici es remata amb un rfec.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392003" title="Beylik de Candar-o?hlu" nonfiltered="1352" processed="1343" dbindex="151364">




El Beylik de Candar-o hlu (tamb anomenat Candar, Candaro ullar , o   sfendiyaro ullar ) va ser un dels Beyliks Turcs d'Anatlia entre 1292 i 1461 i estava situat aproximadament a les regions de Kastamonu i Sinope, a la regi de la Mar Negra de l'actual Turquia. Aquesta regi tamb s coneguda a la literatura occidental amb el nom de Paflagonia, una denominaci d'origen rom. 

El fundador del beylik fou Temr Yaman Candar (tamb conegut pel nom de Demir Yaman Candar); el beylik collapsed el 1461, quan l'emperador Mehmed II de l'Imperi Otom annex el beylik. Desprs de l'annexi, la dinsatia que havia governat el beylik s'incorpor a l'administraci otomana fins que l'Imperi collaps el 1922. Ay e Sultan, el darrer descendent de la dinastia del Beylik de Candar-o hlu mor el 1981 a Ankara. 

La bandera de Candar-o hlu pot causar confusi si s'identifica amb l'Estrella de David. Per a l'Edat Mitjana, aquesta estrella no era un smbol exclusiu dels jueus, sin tamb un smbol islmic conegut com el "Segell de Salom" i result extremadament popular entre el els Turcs Oghuz. Un altre dels Beyliks que empr el segell de Salom fou el Beylik de Karaman-o hlu.

Histria.
L'origen del beylik es remunta a la donaci del territori a l'entorn de Kastamonu que fu el sold Mesud II del Soldanat Seljcida de Rm a Temr Yaman Candar, un comandant de les tropes del soldanat, com a recompensa per rescatar-lo del captiveri a qu estava sotms a mans de l'Imperi Mongol. Tot i la donaci, el territori es trobava sota el control de oban i formava el Beylik de oban-o hlu, ra per la qual no va ser fins la mort de Temr que el seu fill, Sleyman I, conquer la provncia i annex Safranbolu i Sinope, territoris que havien estat regits pels descendents de Mu in al-Din Suleyman. 

Sleyman regn sota l'autoritat de l'Il-Khanat, els mongols de Prsia, fins a la mort d'Abu Sa'id. Nomen el seu fills  brahim I com a governador de Sinope i a Ali com a governador de Safranbolu. Desprs de la seva mort, el seu fills s'enfrontaren per controlar el beylik, i el 1339  brahim I en result victoris. Desprs de la mort d'aquest el succe el seu cos Adil, que govern des del 1346 al 1361. 

A la mort d'Adil, el seu fill Ktrm Bayezid esdevingu bey. Aquest lluit contra Kadi Burhan al-Din, el governador de la provncia de Sivas. El 1383 va perdre el control de Kastamonu a mans d'un dels seus fills, Sleyman II, que reb el suport del sold otom Murad I; el Beylik rest d'aquesta manera dividit. Sleyman II rest fidel a Murad I i particip en les campanyes militars otomanes contra Europa entre 1386 i 1389. Per el successor de Murad I, Beyazid I, llan una campanya de conquesta i s'annex el territori. Parallelament, la resta del territori que restava sota el govern de la dinastia Candar es sotmet al khan mongol Timur. 

Desprs de l'evacuaci mongol, el bey  sfendiyar es declar lleial al sold otom Murad II. Per posteriorment es revolt i fou derrotat, morint el 1439 i sent succet pel seu fill brahim II. Desprs de la Caiguda de Constantinoble el 1453, el sold otom Mehmed II es torn cap a Anatlia amb l'objectiu d'unificar tots els beyliks de la pennsula. Ahmed, un dels germans del Bey de Candar-o hlu, s'un als otomans i conquer el beylik. Els seus descendents s'integraren en l'administraci otomana fins el collapse de l'imperi Otom desprs de la Primera Guerra Mundial. 

Enllaos externs.
  Candaroullar (sfendiyaroullar) Beylii;
 Atles Catal amb la bandera del Beylik de Candar-o hlu;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392007" title="Thunnus tonggol" nonfiltered="1353" processed="1344" dbindex="151366">

Thunnus tonggol  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 145 cm de longitud total i els 35,9 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Nova Guinea, Jap i Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bleeker, P. 1851. Over eenige nieuwe geslachten en soorten van Makreelachtige visschen van den Indischen Archipel. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 1: 341-372. ;
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392009" title="Aprendre a aprendre" nonfiltered="1354" processed="1345" dbindex="151367">

Aprendre a aprendre s una expressi que pertany a l mbit de la didctica. Fa refrencia al fet d enrolar-se en un aprenentatge amb l objectiu d aquirir els sabers i les habilitats constitutius de la capacitat d aprendre,s  a dir, de la capacitat de preparar i de prendre les decisions referents a la definici, els continguts, l avaluaci i la gesti d un programa d aprenentage. De manera ms especfica, aquest aprenentagte engloba tres objectius:
 desenvolupar la prpia cultura lingtica (conjunt de representacions dins de l mbit de la competncia comunicativa),
 la prpia cultura d aprenentatge (conjunt de representacions dins de l mbit de l aprenentage/adquisici d una llengua);
 la prpia competncia metodolgica (conjunt de capacitats operatries de direcci d un aprenentatge).



= referncies ==

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392010" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - Concurs complert" nonfiltered="1355" processed="1346" dbindex="151368">


El concurs complet mascu va ser una de les proves de gimnstica artstica que es va disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova tingu lloc el divendres 1 de juliol i el dissabte 2 de juliol de 1904. Hi van prendre part 119 gimnastes de 3 nacions diferents. 111 d'aquest gimnastes eren dels Estats Units, 7 d'Alemanya i 1 de Sussa. 

La puntuaci final del concurs complet fou la suma dels resultats de les proves de la triatl atltica i la triatl gimnstica. Aquestes dues proves inclouen les competicions dels 100 metres iardes, el salt de llargada, el llanament de pes, les barres paralleles, la barra fixa i el cavall.

Medallistes.


Resultats.

Final.





Enllaos externs.
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392011" title="Joxe Azurmendi" nonfiltered="1356" processed="1347" dbindex="151369">

Joxe Azurmendi Otaegi (Zegama, Guipscoa, 1941) s un escriptor i filsof en uscar.

La seva obra ms coneguda s Espainolak eta euskaldunak (espanyols i bascoparlants) on tracta de rebatre les idees dominants en certs ambients intelectuals espanyols referents a que els bascos no van passar per un procs de romanitzaci i que la llengua basca prcticament no s'escriu. 

 Obres .
 Assaig .
 Hizkuntza, etnia eta marxismoa (1971, Euskal Elkargoa);
 Kolakowski]] (1972, EFA): Joseba Aregirekin elkarlanean burututako lana;
 Kultura proletarioaz (1973, Jakin EFA);
 Iraultza sobietarra eta literatura (1975, Gero Mensajero);
 Gizona Abere hutsa da (1975, EFA);
 Zer dugu Orixeren kontra? (1976, EFA Jakin);
 Zer dugu Orixeren alde? (1977, EFA Jakin);
 Artea eta gizartea (1978, Haranburu);
 Errealismo sozialistaz (1978, Haranburu);
 Mirande eta kristautasuna (1978, GAK);
 Arana Goiriren pentsamendu politikoa (1979, Hordago Lur);
 Nazionalismo Internazionalismo Euskadin (1979, Hordago Lur);
 PSOE eta euskal abertzaletasuna (1979, Hordago Lur);
 Schopenhauer, Nietzsche, Spengler, Miranderen pentsamenduan]] (1989, Susa);
 Gizaberearen bakeak eta gerrak (1991, Elkar);
 Espainolak eta euskaldunak (1992, Elkar);
 Teknikaren meditazioa (1998, Kutxa Fundazioa);
 Oraingo gazte eroak (1998, Enbolike);
 Euskal Herria krisian (1999, Elkar);
 Miranderen pentsamendua]] (1989, Susa);
 Etienne Salaberry. Bere pentsamenduaz (1903-2003)]] (2003, Egan);
 Poesia .
 Hitz berdeak (1971, EFA);
 XX. mendeko poesia kaierak - Joxe Azurmendi (2000, Susa): Koldo Izagirreren edizioa;

 Enllaos externs .
  Joxe Azurmendi literaturaren zubitegian;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392012" title="Expressi algebraica" nonfiltered="1357" processed="1348" dbindex="151370">
Una expressi algebraica s un conjunt de lletres i nombres relacionats per signes d'operacions aritmtiques.

Algunes vegades aquests nombres tenen un valor desconegut que s'han de calcular. 
Per exemple, la  de l'equaci  s una incgnita que s'ha d'esbrinar.

Unes altres, les lletres representen nombres qualssevol i serveixen per establir relacions numriques en general. Per exemple, l'expressi , que indica 
el quadrat de la suma de dos nombres qualssevol.

Les lletres tamb poden substituir un conjunt de nombres que verifiquen una propietat determinada.
Per exemple, la successi de nmeros imparells 1,3,5,7,9,11,13.. la podem indicar, generalment, amb 2n-1.

Exemples: L'expressi 8  y + 2 ens indica que s'ha de multiplicar per 8 el valor desconegut de y i sumar 2 al resultat.

 Sumes, restes i prductes algebraics .

 Suma de monomis i polinomis .

Per efectuar una suma de monomis, han de fer semblats. 
A l'hora de fer la suma, extraiem factor com a la part literal.

Exemples:
 =(3+9) = 

=(4-6-1)= 

 no s pot efectuar.

Quan sumem monomis, en sumem o restem els coericients i deixem igual la part literal.
La suma de polinomis consisteix a agrupar i redui els termes semblants de tots els sumands.

Exemple:  +   = 

Tamb podem disposar la suma de polinomis d'aquesta manera:





__________________________




La suma de polinomis commutativa i associativa.
L'element que no altera la suma s el polinomi 0, els termes del qual sn tots iguals a 0.

 Resta de polinomis .

Per restar dos polinomis, primer es sumen el primer amb l'oposat del segon.
s a dir, canviam el segon de signe.
Exemple: 
==

 Producte de monomis i polinomis .

Per efectuar el producte de dos monomis, es multipliquen:
D'una banda els coeficients, respectant les relges dels signes.
D'una altre, les perts literals, aplicant les propietats de les potncies.

El grau del producte s igual a la suma dels graus dels factors.

Exemples: 
= ( 2  7) () = = 

 Producte d'un monomi per un polinomi .

Per multiplicar un monomi per un polinomi, apliquem la propietat distributiva, multiplicant cada terme d'un per tots els termes de l'altre.

Exemple:
(+ 5x - 2)=  5x -  2 =

 Producte de dos polinomis .
per efectuar el producte de dos polinomis, apliquem la propietat distributiva, multiplicant cada terme d'un per tots els termes de l'altre.
Si apareixen termes semblants, es sumen.

Exemple:
(+ 5)  (- 3) =   3 + 5   - 5 3 = =- 15






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392019" title="Kalevi Aho" nonfiltered="1358" processed="1349" dbindex="151371">
Kalevi  Aho (Forssal, Finlndia, 9 de mar de 1949) fou un compositor fins.

Aho estudi composici a l Acadmia Sibelius de Einojuhani Rautavaara, reben el diploma el 1971. continu els . estudis durant un any a Berln, amb Boris Blancher. Es posicion en l ensenyament de la teoria de la msica en la Universitat d Hlsinki de 1974 a 1988, i en la ctedra en l Acadmia Sibelius de 1988 a 1993.

Es convert en compositor resident de l Orquestra Simfnica de Lahti el 1992, el director Osmo Vnska ha enregistrat moltes de les seves grans obres per a orquestra. tamb ha treballat com a compositor independent, amb una beca de l Estat, des de 1993.

Conegut principalment com a compositor a gran escala, fins el dia d avui Aho ha composat: 14 Simfonies, 12 Concerts, 4 peres i algunes obres vocals. Llur msica de cambra inclou varis Quintets, Quartets, Sonates i obres per a solo. Aho assoli la fama amb la seva Primera Simfonia (1969) i els segon Quartet de corda (1970).

Les seves obres d aquesta poca mostren per exemple trets neoclssics i una preocupaci pel contrapunt (especialment les fuges), i representacions estilitzades en les formes majors, com el vals. Durant aquesta dcada, escriv en estils modernista i post-modernista. Llur us de la ironia i juxtaposici d estats d nim, contrasts i estils musicals i gneres s ha comparat a Gustav Mahler i Alfred Schnittke. La seva msica tamb mostra la influncia d Einojuhani Rautavaara (sobretot quan evoca misterioses textures), i Dmitri Shostakovich.

Llur msica ha estat enregistrada per BIS registres.

Actualment viu a Hlsinki.

Llistat  d peres:

The Key (1978-79) ;
Insect Life (1985-87) ;
Before We Are All Drowned (1995/1999) ;
The Book of Secrets (1998);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392020" title="Sarda australis" nonfiltered="1359" processed="1350" dbindex="151372">

Sarda australis  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 180 cm de longitud total i els 9,4 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-est d'Austrlia i Nova Zelanda.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Macleay, W. 1881. Descriptive catalogue of the fishes of Australia. Part II. Proc. Linn. Soc. N. S. W. v. 5 (pt 4): 510-629, 2 pls. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392021" title="Jean Etxepare Landerretxe" nonfiltered="1360" processed="1351" dbindex="151373">
Jean Etxepare Landerretxe (Jatsu, Baixa Navarra, 1937 - Hazparne, Lapurdi, 1961), conegut com Jean Etxepare "gaztea" (el jove) per diferenciar-lo de Jean Etxepare Bidegorri, va ser un escriptor en uscar.

La seva nica obra va ser un recull de contes ("Mendekoste gereziak eta beste") a la manera tradicional d'Iparralde amb la qual va guanyar el premi en el certamen organitzat per l'associaci Euskal Kulturalen Alde l'any 1960. La crtica ha considerat que aquests contes tenen una especial sensibilitat i amb una mirada amb sentiment de delicadesa que no tenen a veure amb l'optimisme dels contes religiosos anteriors a la guerra.


 Enllaos externs .
  Jean Etxepare Landerretxe literaturaren zubitegian;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392022" title="Verb intransitiu" nonfiltered="1361" processed="1352" dbindex="151374">
Un verb intransitiu s el verb que no t complement directe. S'ha de distingir entre els verbs intransitius purs, aquells que no necessiten de cap complement per completar el seu sentit, com "viure", dels que sn intransitius ocasionalment, perqu al context concret on han aparegut no hi ha cap complement directe per poden portar-ne en altres frases, com a "En Joan menja" (que es podria transformar en un verb transitiu a oracions com "En Joan menja carn"). En determinades gramtiques s'anomena els verbs que admeten aparixer amb o sense complement ambitransitius.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392024" title="Sarda orientalis" nonfiltered="1362" processed="1353" dbindex="151375">

Sarda orientalis  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 102 cm de longitud total i els 10,7 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic oriental: des de les Illes Hawaii i la costa continental dels Estats Units fins a la Pennsula de Baixa Califrnia, Cabo Blanco (Per), les Illes Galpagos i el Golf de Guayaquil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Temminck, C. J. & H. Schlegel. 1844. Pisces, Fauna Japonica Parts 5-6: 73-112. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392026" title="Sarda chiliensis chiliensis" nonfiltered="1363" processed="1354" dbindex="151376">

Sarda chiliensis chiliensis  s una subespcie de Sarda chiliensis pertanyent a la famlia dels escmbrids i a l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 102 cm de longitud total i els 11,3 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del nord del Per fins a Talcahuano (Xile).
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392027" title="Monestir de Sant Jeroni de la Murtra" nonfiltered="1364" processed="1355" dbindex="151377">
El monestir de sant Jeroni de la Murtra es troba al terme municipal de Badalona (Catalunya) entre les  comarques del Maresme i del Barcelons. 

El monestir va ser fundat l any 1416 a la vall de Betlem. Prengu gran importncia amb els Trastmara. Joan II hi fu construir el refetor i Ferran II, el claustre i l esglsia . Els Reis Catlics, Carles V i Ferran II hi feren estades. L indret era un bon lloc per a la caa, fins que al s. XIX, un gran incendi en destru els boscos. s declarat monument nacional. Cal destacar-ne el claustre gtic.

Va ser en aquest monestir on Cristfor Colom va comunicar als Reis Catlics la descoberta del Nou Mn.

 Bibliografia.
 Miquel Jaumot i Bisbal. "Serralada de Marina. La Conreria. Guia del parc". Guies Prtic (Enciclopdia Catalana).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392028" title="Saint-Quentin-la-Chabanne" nonfiltered="1365" processed="1356" dbindex="151378">
Saint-Quentin-la-Chabanne s una comuna francesa del departament de Cruesa, al Llemos.

 Histria .
 Presncia gallo-romana.
 Apareix esmentat a la catedral de Llemotges.
 A partir del segle XVI hi havia una comunitat de frares.

 Geografia .

Comuna del cant de Felletin, al districte d'Aubusson. Forma part de la Comunitat de comunes Aubusson-Felletin.

La seva situaci geogrfica s a 4551'55 Nord i a 209'21 Est. La seva altitud a nivell del mar est entre 460 i 811 metres.

T una superfcie de 29,59 km2.

El seu codi postal s el 23500 i el codi de l'Insee s el 23238.

 Demografia .

1962 - 415 habs  1975 - 419 / 1990 - 443 habs / 199 - 372 habitants. 

 Economia .
Principalment agrcola: cereals, bovins, piscicultura.

 Patrimoni i turisme .
 Civil i Prehistric .
 Menhir de "Pierre Fite", de 4 metres d'altura.
 Altar gallo-rom dedicat a Mercuri, dins l'esglsia.
 Runes del Castell de Bordesoule.
 Forn a les Bordes.
 Font de la Medecina.

 Patrimoni religis .
 Esglsia del segle XIV. Amb una cripta interessant. Hi ha una verge negre del Segle XVII, "Notre-Dame-sous-Terre", a la que se li fa peregrinatge el 15 d'agost. Pintures sobre fusta del Segle XVI.
 En el cementiri, hi ha l'efigie d'un frare del Segle XVIII.

 Llocs naturals .
 Valls de la Creusa i de Gourbillon.


 Personalitats lligades a la comuna .
 Fernand de Brinon, nascut el 26 d'agost de 1885, mort el 15 d'abril de 1947. Fou un advocat i periodista francs. Va ser un agent collaboracionista amb els nazis a Frana, durant la Segona Guerra Mundial. Fou inhumat a Saint-Quentin-la-Chavane.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392030" title="Sarda chiliensis lineolata" nonfiltered="1366" processed="1357" dbindex="151379">

Sarda chiliensis lineolata s una subespcie de Sarda chiliensis pertanyent a la famlia dels escmbrids i a l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 102 cm de longitud total i els 11,3 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des d'Alaska fins a la Pennsula de Baixa Califrnia i les Illes Revillagigedo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McAllister, D.E., 1990. A list of the fishes of Canada. Syllogeus Nm. 64. Nat. Mus. Nat. Sci., Ottawa, Canad. 310 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392031" title="Yon Etxaide" nonfiltered="1367" processed="1358" dbindex="151380">
Yon Etxaide Itharte o Jon Etxaide Itharte  (Donostia, Guipscoa, 1920- Donostia, 1998) va ser un escriptor en uscar.

El seu pare, Ignacio Maria Etxaide, va ser el president d' Euskaltzaindiade 1952 a 1962.

Deliniant de professi. Va ser empresonat durant 6 mesos per portar a sobre exemplars de la revista Gernika. A la postguerra ensenyava euskara gratutament en la clandestinitat. La seva obra de teatre Amayur est basada en les lluites a favor de lindependncia de Navarra en temps de Ferran el Catlic i Carles V. El 1956 va ser nomenat membre corresponent d'Euskaltzaindia i el 1991 membre d'honor. El 1959 tradu el llibre Les inquietuts de Shanti Andia de Pio Baroja.

 Bibliografia .
 Teatre .
 "Amayur" 1951, Euzko Gogoa;
 "Begia begi truk" 1962, Egan;
 "Markes baten alaba (Hirugarren iraztaldi hobetua)" 1982, GAK;

 Narrativa .
 "Alos-torrea. Elezar berritua" 1950, Itxaropena;
 "Purra-Purra (Irrita par egiarazteko ipui saila)" 1953, Itxaropena;
 "Pernando Plaentxiatarra (Plaentxia-Eibarren bildutako ipuisorta)" 1957, Itxaropena;

 Novelles .
 "Joanak joan" 1955, Itxaropena;
 "Gorrotoa Lege" 1964, Itxaropena;

 Traducci .
 "Itxasoa lao dago...
 Xanti andia itxas-gizonaren bizitza ta kezkak" 1959;

 Enllaos externs .
 Hiru.com webguneko informazio zabala;
 Literaturaren Zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392033" title="Mare de Du dels Miracles" nonfiltered="1368" processed="1359" dbindex="151381">


La Mare de Du dels Miracles o Santa Mara de la Rbida s una imatge religiosa catlica que es venera al Monestir de La Rbida de la ciutat de Palos de la Frontera (Huelva).

Es tracta d'una imatge d'estil gtic, del segle XIII aproximadament, realitzada en alabastre. Va ser testimoni d'excepci dels histrics esdeveniments del descobriment i evangelitzaci d'Amrica. Davant d'ella van pregar Colom, els Pins i els homes que van participar tant en la primera expedici colombina com en aquelles posteriors que van partir cap a Amrica des d'aquesta zona Aix mateix, en les seves visites al monestir francisc, es van postrar davant d'ella, entre d'altres, Hernn Corts, Gonzalo de Sandoval (que va morir al monestir i va ser enterrat en el mateix) o Francisco Pizarro.

Encara que est datada cap a finals de la tretzena centria o comenaments de la catorzena, la tradici popular i les llegendes, incloses les majories d'elles en un antic cdice de 1714 de Fray Felipe de Santiago, li han atribut un origen apostlic i uns avatars fabulosos, com la seva aparici al mar desprs de finalitzada la invasi musulmana entre les xarxes d'uns pescadors de Huelva.

L'esmentada imatge s patrona tant del monestir com de la ciutat de Palos de la Frontera, en la qual se celebren en el seu honor durant el mes d'agost diversos actes religiosos i civils, que culminen amb la tpica romeria andalusa celebrada en l'entorn del paratge de la Rbida l'ltim cap de setmana de l'esmentat mes.

Pels diversos avatars soferts per aquesta imatge ha hagut de ser reparada i restaurada en diverses ocasions, si b la talla conserva en gran manera la seva factura original.

El 14 de juny de 1993 va ser coronada pel Papa Joan Pau II, que la va nomenar Mare d'Espanya i Amrica. Els padrins d'honor de l'esmentada coronaci van ser els reis d'Espanya, que van delegar en la seva filla, la Infanta Cristina. En els actes d'aquesta celebraci va ser nomenada tamb, per part de l'ajuntament, Alcaldessa Honorria Perptua de Palos de la Frontera.

 La imatge i La Rbida . 

 Descripci .

Es tracta d'una escultura representativa de la Verge Maria realitzada en alabastre, de cinquanta-quatre centmetres d'altura. Escultura de cos sencer d'una sola pea, encara que amb algun petit afegit posterior a causa d'alguns desperfectes soferts al llarg de la seva histria, es troba sobre un pedestal de cinc centmetres i s de lnies entre afluixes. El seu rostre s allargat i porta el cabell pentinat a l'aigua, amb les mans un tant exagerades respecte al cos. El vestit tallat es tracta d'una tnica amb un escot modest i que va descendint en plecs parallels, regulars i ben traats, fins al pedestal, on es deixa entreveure el peu de dret cobert per una tpica sabata en punta. El cap est cobert per un mantell que li cau sobre el cos, un gol rgid, i sobre el seu bra esquerre es troba assegut el Nen Jess en posici una mica violenta, la m dreta es troba en la tpica posici de beneir a la manera grega, i l'esquerra porta el que sembla ser el globus terraqi, i igual com la Verge, vesteix tnica cenyida. T una singular forma de decantar el maluc per sostenir el Nen al seu bra esquerre, que s caracterstic del tipus escultric al qual pertany. La Verge porta a la m dreta una granada, collocada en una restauraci realitzada el 1937, desprs de les destrosses sofertes durant la Guerra Civil, i que va substituir a la primitiva assutzena que portava.

Com a ornament extern la imatge porta una rfega amb una estructura oval, poc freqent entre les imatges de la Verge. La decoraci de la mateixa est composta per una cardina en la qual hi ha esmaltats els escuts dels pasos americans, i a dalt en el centre l'escut d'Espanya, rematat el conjunt per llamps bisellats, llisos i ondulats alternats. Va ser realitzada per Manuel Seco de Velasco i dissenyada per Evaristo Domnguez, pintor de Palos de la Frontera.

 Dataci i estil . 

Procedent de l'art bizant de finals del segle XIII o comenaments del XIV, el model iconogrfic de la imatge correspon al tipus d'escultura Odegetria (Verge conductora del Nen, que mostra o assenyala a Jess com el cam de salvaci), model desenvolupat en el gtic.

Si b l'estil de la imatge s sens dubte el gtic, concretament gtic-francs, els diferents autors apunten tamb feia una possible inspiraci en l'escola del gtic pirinenc-aragons-navarrs, i fins i tot s'apunta que pogus pertnyer al gtic manierista o al gtic normand. Mostres d'aquest tipus d'imatgeria, i de notable semblana, es troben a la "Capella dels Alabastres" de la Catedral de Sevilla o a l'Esglsia de San Lorenzo de la mateixa ciutat. Tamb en Palos de la Frontera, en la parrquia de San Jordi, hi ha una imatge de Santa Anna tallada al mateix material. El pare ngel Ortega apunta a la seva obra que l'antiga imatge de la Verge de l'Hiniesta de Gloria (desapareguda el 1932 en un incendi) de la parrquia de San Julin de Sevilla, pogus haver estat contempornia, o fins i tot haver servit de modelo.

La imatge tal com estava vestida abans de 1936.

Durant segles aquesta escultura va estar policromada, vestida amb fines teles i adornada amb pedres precioses sobre seu llaura, tal com es recull tant als informes de diverses restauracions que se li van fer, com en testaments, documentaci i gravats que es guarden al monestir i en els arxius de l'ordre franciscana a la Provncia Btica. El costum de vestir en les imatges va ser molt arrelada en l'Edat Mitjana i entre les ms famoses trobem la Verge de Guadalupe, a Cceres (Espanya), que rebia exquisits vestits de mans dels seus fidels, tradici que encara segueix arrelada i que, en moltes altres imatges de la zona es conserva. Finalment, desprs de la restauraci realitzada el 1937, es va decidir eliminar la policromia de la imatge i el 1938 va ser resposta al culte, una vegada que va ser tornada al seu monestir en la forma original en la qual va ser tallada.

 El Monestir de La Rbida . 


El monestir de La Rbida s la llar de la imatge i en el que ha roms prcticament des de la seva creaci i del qual la imatge rep el nom original, "Santa Mara de la Rbida". Va ser erigit en els segles XIV-XV. Sobresurten pel seu inters artstic l'esglsia gtic-mudjar, aix com les estades decorades amb frescs de Daniel Vzquez Daz, el claustre i el museu, on es conserven nombrosos objectes commemoratius del Descobriment d'Amrica.

T de 2.000 m2 d'extensi i s de planta irregular. El monestir al llarg dels ms de 500 anys de la seva histria ha sofert modificacions, sobretot arran del terratrmol de Lisboa de 1755.

s un dels llocs ms destacat dels fets del descobriment d'Amrica, ja que en ell es va allotjar Colom, va ser enterrat Martn Alonso Pinzn, va ser visitat per diversos conquistadors espanyols i molts dels seus religiosos van participar en l'evangelitzaci d'Amrica. Es per aix que forma part destacada de l'itinerari histric artstic conegut com els Lugares colombinos.

El Monestir va ser declarat Monument Nacional el 1856 i a ms va ser declarat "Primer Monument Histric dels Pobles Hispnics".

El 28 de febrer de 1992 li va ser atorgada per part de la Junta d'Andalusia la "Medalla d'Or de Andalusia" i en la IX Cimera Iberoamericana de Caps d'Estat i Presidents de Govern en la seva declaraci de l'Havana, es va reconixer La Rbida com a lloc de trobada de la Comunitat Iberoamericana de Nacions.

 Histria .

Sn molts els avatars soferts per aquesta imatge al llarg dels segles, si b no hi ha cap prova que indiqui cap suplantaci, furt o desaparici per complet de la mateixa en els diversos accidents esdevinguts tant a l'escultura com al monestir, i aix ho va indicar el PG. Ortega el 1925:
Donem per fet que actualment existent i venerada s la mateixa, idntica, la primria i nica que sempre ha existit, doncs totes les proves estan al seu favor i no hi ha cap motiu per sospitar suplantacions.

Als documents ms antics s denominada amb el nom de "Santa Mara de la Rbida". Esta s l'advocaci que s'ha fet universal i s el seu nom original i primitiu. Si b, i tal com consta tamb a nombrosos documents antics, a causa de la quantitat de favors i presumptes miracles que sempre se li han atribut, el poble, tamb des d'antic, la flama "La nostra Senyora dels Milagros".

Es desconeix la data exacta en la qual va ser tallada, l'autor i el moment en qu va arribar la imatge al monestir, si b els estudis estilstics realitzats l'efgie la situen a finals del segle XIII o comenaments del XIV. La bula pontifcia "Etsi cunctorum" de 6 de desembre de 1412, de Benet XIII, ja parla de l'esmentada advocaci com a patrona del monestir, el que la situa anteriorment en aquest lloc, ja que l'esmentada fbula ve a confirmar la vida monstica que ja existia en l'esmentat eremitori. D'altra banda, igual com ocorre amb moltes altres imatges de la zona i de l'poca, est envoltada de diverses llegendes, fbules i tradicions, totes elles, majoritriament, mancades de realitat histrica o fonament cientfic. La majoria estan recollides al cdex de 1714 de Fr. Felipe de Santiago, on es troben tant les tradicions i llegendes de la zona i l'poca, com dades histriques documentades.

 Tradicions i llegendes . 

Entre les llegendes que envolten a aquesta imatge, les ms destacades sn:

 El presumpte origen apostlic de la imatge. Tracta de la portada de la imatge, des de Terra Santa a Palos, i que l'esmentada talla seria obra de l'evangelista San Lucas.
 La verge durant el perode de dominaci rab. Compte com, per evitar una profanaci i que fos ultratjada la imatge per part dels sarrans, l'haurien dipositat al mar per rescatar-la en un moment ms oport.
 La feli troballa de la verge al mar. On es relata l'aparici de la verge entre les xarxes d'uns pescadors d'Huelva i la seva entronitzaci al monestir francisc.

Tant el PG. Angel Ortega, el PG. Sebastian Garcia i altres autors es fan eco de les esmentades llegendes, tots ells inspirats majoritriament a l'esmentat cdex de 1714.

 Origen apostlic . 
Gravat del segle XVIII. Es pot apreciar la primitiva assutzena a la m dreta i la forma de vestir-la en aquella poca.

Segons la llegenda, la imatge hauria estat esculpida als comenaments del cristianisme per San Lucas i hauria estat portada fins al port de Palos l'any 333 per un mariner libi, Constantino Daniel. L'escultura hauria estat un regal del bisbe de Jerusalem San Macario com a obsequi piets per haver dedicat la parrquia de Palos al mrtir San Jorge, sant patr molt ests en Orient.

Aix ho relata el cdec:

Es va comenar a fundar la parroquial de Palos, pels anys de 270 i es va acabar pels anys de 331... es va consagrar al gloris mrtir San Jordi per instncies de Constant i fent-los promesa, que s'empenyoraria amb el Bisbe, que li dons una imatge de Nostra Senyora... es va donar a l'espelma Constant per a la santa ciutat de Jerusalem... i va visitar el sant Bisbe i li va fer la splica... i li va donar compte del sant patr i de l'Esglsia. El sant es va alegrar i di les grcies pel seu bon zel, i li va dir que concedia la seva petici. I que s'ho demanaria a Du, haver-hi si convenia donar la imatge que tnia a la Muntanya Sin, com era factura del senyor San Lucas. ... Al tercer dia va cridar Constant i li va dir el sant que aquella era la que havia de portar... Va tenir Daniel la imatge guardada des de l'any 331 amb molta decncia i la l'esmentada campana fins que va fer una altra vegada viatge a la l'esmentada ciutat de Palos. ... es va moure tot el poble i van venir a l'embarcador, a veure la novetat de tanta alegria... I Constant va donar per escrit el lliurament que San Macadio li havia fet de la Santssima Imatge i de la campana... Es va collocar a l'altar major, que abans havia estat de Proserpina. i la van votar Patrona juntament amb el gloris mrtir San Jordi. SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Cdex", 1714.

 Perode musulm . 

La llegenda continua atribuint singulars prodigis i miracles a la imatge de la Verge, curacions de tota ndole entre les quals es pot destacar la cessaci d'una epidmia de rbia nouvinguda l'escultura, o la defensa de les seves terres d'atacs dels pirates. Aix, baix aquest halo de favors i curacions, continuaria sent venerada la imatge fins que, finalment, la pennsula cau sota la dominaci musulmana i, davant de l'imminent perill de profanaci i destrucci de la seva sagrada patrona per part dels sarrans, dos sacerdots van assegurar haver rebut la revelaci que fos ocultada al mar fins que Du disposs un moment oport en qu fos novament descoberta.

Una vegada establerts els rabs, van prendre el cenobi i, a l'altar on hi hauria hagut la Verge, van collocar el "zancarrn de Mahoma". Per, i concedint-se-li un nou prodigi a la Senyora de la Rbida, l'os del profeta era llanat reiteradament al terra, no permetent mai que romangus molt temps al lloc que havia estat la Verge, fet aquest que haurien atribut els seguidors del profeta a un presumpte encantament cristi. Van decidir els rabs tenir amb ells un cristi, ja que cada vegada que en retenien un cessava el prodigi. Finalment, no podent suportar els esmentats esdeveniments, es va negociar que fos tornat el cenobi a la cristiandat.

... Va ser la gran Reina a la seva Casa, amb gran culte i fent el Senyor grans miracles... fins que Anselmo Gmez i Leandro Alberto (els esmentats sacerdots) els va tocar estar per l'any de 714, que veient la total prdua que anava succeint en Espanya, clamaven a Du, de qu, farien amb la imatge de la seva Senyora perqu no fos ultratjada dels sarrans, i van tenir aquests dos sacerdots revelaci que la llancessin al mar... amb gran dolor i llgrimes de tots la van llanar al mar Ocano no lluny de la costa, dient que quan Du fos servit la descobrs.
SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Cdex", 1714.

 Reconquesta: Aparici al mar . 

Una de les ltimes i la ms famosa de les llegendes s la que ens transmet l'aparici de la Verge al mar, a la platja de "Morla", en terme municipal de Palos, a prop del monestir. Segons aquesta tradici, estant uns pescadors d'Huelva llanant les seves xarxes, van tenir per pesca la troballa de la imatge, la qual hauria aparegut en dos trossos, primer la Verge amb la meitat del cos del Nen i, posteriorment, la resta del Nen. Si b, en haver-la trobat uns pescadors d'Huelva, van voler emportar-se-la a la seva vila, cosa que no va acceptar la localitat Palerma, i van comenar uns litigis que a punt van estar d'acabar en batalla armada entre les dues viles. Va haver d'intervenir el pare guardi del convent en el litigi, ja que la seva opini era respectada per ambdues viles, i aquest va prendre la decisi que, per resoldre l'assumpte, es diposits la Verge en una embarcaci a prop del lloc on va aparixer, deixant-la sola a l'embarcaci, sense cap tripulant, on les espelmes la portessin. Per fi l'embarcaci va arribar a parar a vores del paratge on est situat el monestir, i van decidir dedicar-li un altar a la imatge a l'esmentat cenobi francisc.
Mapa topogrfic del segle XVIII dels Lugares colombinos.

Conv, a saber, que per l'any de 1472, estant aquest convent en possessi dels Pares Menors de San Francesc, pel mes de desembre, de l'esmentat any... va ser Fr. Juan Bautista Pedroso... a celebrar la missa per al dia de la Purssima Concepci, a la gent que s'ocupava de les jabegues. I aquella nit hi va haver diferents opinions sobre si el dia de la Purssima s'havia de pescar, al qual va dir el Pare que si vulgui llancessin un llanci perqu mengessin, i ell portaria almoina. I van tenir la feli pesca a la Reina i Rei dels cels i terra, Jess i Maria.

I va ser en aquesta forma: que calant el primer llanci van treure la imatge de la Sobirana Reina amb la meitat del cos del Nen... Ja van secundar un altre i van treure el que faltava del Nen. I prenent-lo el religis, el va aplicar sobre l'altre mitj i sense cap diligncia va quedar unit. (...)
Cada un de per si allegaven sobre si la troballa era seva, fins i tot que prenent la m la dita Guardiana dient, que no era matria que per devoci es perdessin els pobles; que menys inconvenient era que es posessin en litigi i els que tinguessin dret a aix se li dons possessi... I els dos llocs, Huelva i Palos, que eren els dos litigants, els d'Huelva per haver-la tret i els de Palos pel seu terme... Es va anar alterant tant aquesta matria que van arribar a punt de voler les dues viles a prendre les armes, desprs de diferents desafiaments, fins que va prendre la m la dita pare Guardi... I tots es van convenir pel que sembla de l'esmentat Guardi... I tots van anar a "Morla" i el semblar de l'esmentat Padre Guardin tots ho van tenir per b. I va ser, que en un vaixell de 33 colzes, es va posar aquesta Senyora i li van donar l'espelma sense quedar dins cap mariner, i es va venir a on s avui venerada i lloada, i s collocada aquesta Purssima Senyora amb admiraci i esglai de tots els que van veure aquest prodigi.
SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Cdex", 1714.

Tamb existeix una sevillana popular que relata aquesta llegenda de la segent forma:

I vas aparixer, Miracles, i vas aparixer,

en els quatre corrents, Miracles, i vas aparixer.

A Huelva et van portar Milacles, teu no vas voler,

i en el moment et van fer una capella, Miracles, i al convent.

Cap dir que si b aquests relats pietosos pertanyen majoritriament a la imaginativa popular, cal constatar que, segons documentaci conservada en la parrquia de Sant Jordi, en una de les restauracions realitzades a la imatge el segle XVIII es va trobar a la talla restes de sal i "llim" mar com si hagus roms cert temps submergida en el mar.

 poca histrica . 

La histria documentada fa referncia d'aquesta imatge des dels documents ms antics i de la seva permanncia continuada al monestir francisc de La Rbida fins a 1891, any en el qual va ser restaurat el convent amb motiu de la celebraci del IV Centenari del Descobriment d'Amrica i, per aquest motiu, es va traslladar la imatge a la parrquia de San Jorge en Palos.

 Dels orgens al segle XIX . 

Els Comtes de Miranda, senyors de Palos de la Frontera, que van realitzar una destacada tasca en l'organitzaci de la vila, amb la construcci del castell i de l'Esglsia de San Jorge, probablement tamb van ser qui adquirissin per a la vila la imatge de la Verge dels Miracles que actualment existeix. VA serentronitzada des dels orgens al cenobi de la Rbida.

 Descobriment i evangelitzaci d'Amrica . 

Entre els esdeveniments histrics ms destacats que va presenciar aquesta escultura, es pot fer ressaltar sens dubte el descobriment, conquesta i evangelitzaci d'Amrica. Cristbal Colom va arribar amb el seu fill al monestir el 1485; durant les seves llargues estades a la zona, va visitar i va rebre empara en moltes ocasions a l'esmentat cenobi.
"Partida del port de Palos" 1492, pintura d'Evaristo Domnguez, en l'ajuntament de Palos de la Frontera.

La imatge va ser testimoni d'excepci dels esmentats esdeveniments, i fins i tot es creu que va ser decisiva en l'elecci del dia de la partida de les naus descobridores, ja que abans de 1936, la festivitat i romeria de l'esmentada imatge se celebrava el dia de la festivitat de la Porcincula, el 2 d'agost. Sobre el dia de la sortida de l'expedici colombina s'han fet multitud de conjectures, per s ms que probable que la verdadera ra fos ms localista del que pogus pensar-se, ja que s ms que raonable que cap dels mariners palermos i dels pobles propers, Moguer, Huelva, etc. -que eren devots d'aquesta imatge- no volgus sortir a una aventura d'incerts resultats sense haver celebrat abans la festivitat de la seva patrona i demanar la seva intercessi.

Encara que no existeix un document que relacioni directament la Verge amb les noves terres descobertes, si que van existir tres naus palermas que van realitzar expedicions a l'ndia que tenien el seu nom, les naus: Santa Mara de la Rbida, La Rbida i Rbida, el qual, encara que indirectament, relaciona a l'esmentada imatge i el seu convent amb les primignies expedicions a Amrica.

 Visita de conquistadors espanyols .

El maig de 1528 va arribar al port de Palos Hernn Corts desprs d'aconseguir la conquesta de Nova Espanya, es va allotjar al monestir, on va poder pregar davant d'aquesta imatge. Venia acompanyat del seu amic i company Gonzalo de Sandoval, que va desembarcar greument malalt, morint als pocs dies en una fonda de Palos on estava allotjat. Es va traslladar el seu cos sense vida al monestir, on va ser enterrat, a prop de l'altar de la verge. Pocs dies desprs va arribar Francisco Pizarro a Palos, dirigint-se tamb al convent, on a part de rebre ajuda espiritual i visitar a la imatge de la Verge, es va entrevistar amb el seu parent Hernn Corts.

 Patronat de Ntra. Sra. dels Miracles . 

La Verge dels Miracles va ostentar el ttol de patrona de Palos de la Frontera des dels orgens, si b la primera referncia que existeix sobre el patrocini de la imatge en favor de Palos s el cdex de Fray Felipe de Santiago, on es troba un document amb data 23 de maig de 1717, on el poble de Palos renova l'antic patronat que va rebre dels seus avantpassats.

El cedx ha conservat entre els seus escrits aquest document, en el qual consta el vot en el qual el poble renova l'esmentat patronat:
... Nos tots junts a les cases de l'ajuntament, i els absents per escrit, i tot el poble assistint, ens convenim a votar, i tenir i celebrar per Patrona a la Verge Ssma. dels Miracles renovant-lo dels antics perqu s'apiadi de nosaltres... Posades nostres mans destres en els Sants Evangelis diem aix. Nos en el nom dels que som, i seran fem Vot a Du Nostre Senyor, i a la benaventurada Verge Maria... , de tenir, guardar i celebrar Mara Santsima amb el ttol dels Miracles per Patrona d'aquesta Vila de Palos...
SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Cdex", 1714.

 Festa i Romeria de la Verge fins al segle XIX .

La festa patronal i romeria de la Verge, es va celebrar sempre el 2 d'agost al santuari de la Rbida fins a l'exclaustraci de 1835, encara que va continuar celebrant-se alguns anys desprs.

El segle XVII va rebre una major rellevncia la festivitat, grcies a l'especial jubileu que Gregorio XV va concedir a la festivitat de la Porcincula, estenent a totes les esglsies franciscanes del mn la indulgncia plenria que Honorio III va concedir a la petita esglsia italiana. La festa, augmentada amb l'especial indulgncia del "perd d'Ass", concedida a tots els fidels que visitessin la Rbida, va atreure multitud de fidels, ja no noms de Palos de la Frontera, sin de tota la comarca: Huelva, Moguer, etc.

Hi havia diverses germandats, a part de la de Palos de la Frontera, com les d'Huelva i Moguer, que junt amb la de Palos constituen les denominades "Hermandades Majors", encara que tamb es coneix l'existncia de germandats de San Juan del Puerto, Trigueros o Lucena del Puerto.

El festeig comenava la viglia de l'esmentat dia i, abans de fer-se de dia, ja estaven els fidels al convent, on el primer acte del cerimonial era la process de la imatge pel paratge proper, sortint del monestir portada pels frares, passant desprs de mans d'una a una altra germandat, fins que era novament dipositada a les mans dels frares que la tornaven al seu altar. Seguien els actes amb oficis cada una de les germandats, fins a:
... que s arribada l'hora de la missa major en la qual es digui el Serm i assisteixin l'Ajuntament de Palos i les Germandats.
SANTIAGO, Fr. Felipe de, "Cdex", 1714.

El dia, en definitiva, transcorria amb un ambient festiu i de convivncia entre els fidels que celebraven aquesta popular romeria.

 Trasllat a Palos el 1891 . 

Malgrat l'exclaustraci de 1835, la imatge de la Verge va romandre al seu Santuari de la Rbida -casa legtima de la mateixa des de temps immemorial- fins que, el 1891, va ser traslladada a l'esglsia parroquial de San Jorge Mrtir de Palos de la Frontera, amb motiu de les restauracions al convent promogudes per l'estat espanyol, com a preparaci per a la celebraci del IV Centenari del Descobriment d'Amrica. No obstant aix, existeixen documents, alguns fins i tot oficials, que indiquen que la verge va ser traslladada a Palos arran de l'exclaustraci, desmentits tots ells per actes i oficis, tant de la Diputaci d'Huelva, com de l'Ajuntament de Palos de la Frontera, conservats alguns d'ells a l'arxiu conventual de La Rbida.

Tamb consta que, encara que el convent continuava sent la seva casa malgrat l'exclaustraci, a finals del XIX entre 1888 i 1891, els trasllats a Palos van ser ms freqents i la seva estada era ms prolongada en el temps, tot aix amb el consentiment de la Diputaci provincial que era la que tutelava les destinacions de La Rbida en aquella poca.
La verge policromada i sense la roba externa. Abans de la Guerra Civil.

En un d'aquests trasllats, havent-la tornat el poble al seu santuari de La Rbida a petici dels religiosos franciscans, aquests van decidir retirar-li la roba que era vestida la talla i aix la van venerar els frares durant un petit perode, fins que el poble la va recobrar per tornar-la a la parrquia de Palos a causa de les reparacions i restauraci que es va realitzar al monestir amb motiu de la celebraci del IV Centenari.

Per el febrer de 1891, en una visita que van realitzar a Palos i La Rbida els ministres de Foment i d'Ultramar, van voler enviar la imatge a Madrid perqu fos restaurada de diversos desperfectes que presentava la talla, cosa a qu el poble de Palos es va negar per por de perdre-la per sempre, i, en les disputes per no deixar que s'emportessin la seva patrona, va resultar que va acabar caient al terra i sofrint nous desperfectes. Los ministres no volent empitjorar la situaci van desistir de la seva intenci i la van deixar a les mans del poble Palermo. El poble es va esforar en reparar-li els notables desperfectes soferts fent-li algunes soldadures, encara que comenta el PG. Coll:
Veritat s que posteriorment l'han retocat fent-li algunes soldadures, per aix i tot ha quedat tan deteriorada que fa llstima el contemplar-la.
P. COLL. "Colom i La Rbida".

 Segle XX . 

Encara que l'estada en la parrquia de Palos sempre va ser considerada com a accidental i transitria, el cert s que aquesta es va dilatar en el temps, malgrat els intents i peticions per part dels franciscans que torns al seu santuari, una vegada que l'Ordre Franciscana va tornar a reintegrar-se en la Rbida en la dcada de 1920:

... S'imposa el trasllat de la Imatge Titular, des de l'Esglsia de Palos on sol est en dipsit i transitriament, al seu propi santuari. De cap altra manera, mai la Rbida no estar prou caracteritzada i completa.
P. Fr. ngel Ortega.

Per per diversos motius la imatge no va ser tornada al monestir en aquesta poca.
El Plus Ultra al port de Palos de la Frontera, abans d'iniciar el vol.

 Els aviadors del Plus Ultra i Alfons XIII . 

Tamb va rebre aquesta imatge la visita dels aviadors del "Raid aeri" Plus Utra: el comandant Ramn Franco, el capit Julio Ruiz de Alda, el tinent de navili Juan Manuel Durn i el mecnic Pablo Rada. El 22 de gener de 1926 a trenc d'alba, abans d'iniciar el vol, els aviadors junt amb autoritats civils i militars tant de la zona com de la naci, i molta gent del poble de Palos i voltants, van celebrar una missa en la parrquia de Palos on es trobava la Verge dels Miracles, davant de la qual van pregar demanant la seva protecci per al vol que anaven a realitzar. Una vegada finalitzat l'acte religis, es van dirigir al Moll de la Calzadilla on es va iniciar el raid Palos-Buenos Aires.

A la tornada dels tripulants, el rei Alfons XIII va celebrar una missa d'acci de grcies tamb davant de la patrona de Palos, a l'Esglsia de San Jorge, per a posteriorment dirigir-se al monestir de La Rbida, a celebrar els actes commemoratius per l'xit del vol.

 Guerra Civil i tornada de la imatge a La Rbida . 

Durant els esdeveniments de la Guerra Civil Espanyola, el 21 de juliol de 1936 la parrquia de San Jorge de Palos va sofrir la ira d'un grup antireligis, i, entre les moltes destrosses que va patir el temple, especialment destacable va ser el de la patrona, -que es trobava en aquells moments en un camarino de la parrquia-, quedant trencada en cinc trossos.

El 22 de juliol de 1936 es va convertir en una data clau per a la supervivncia d'aquesta talla, ja que per fortuna per a la imatge un religis francisc, el pg. Jenaro de Jess Prieto i Leiva, al mig del perill dels esmentats esdeveniments, va recollir els trossos de la talla que va poder en aquells moments, i ms tard, calmada la situaci, va tornar a per alguns trossos que faltaban.

El pare fra Jenaro de Jess va resultar clau per a la devoluci de l'efgie al seu santuari de La Rbida. Encara que van existir dificultats entre el convent i el poble de Palos, grcies al pare francisc -que sempre va defensar els drets del monestir i de l'ordre franciscana sobre la imatge- es va aconseguir mantenir la calma entre les dues parts.

El Comte de Torres de Snchez-Dalp, Miguel Snchez-Dalp Calonge, es va oferir que la imatge fos restaurada al seu palau de Sevilla, aix va complir un vot que havia realitzat. Seria l'imaginer Jos Rivera Garca que realitzs la restauraci completa de la imatge, que va concloure el novembre de 1936. Mentre la talla era restaurada en Sevilla, fra Jenaro de Jess va fer els trmits necessaris per a que la Verge fos tornada a seu legtim santuari, iniciant un expedient de sollicitud de trasllat definitiu de la imatge al monestir que es va dirigir al Papa Po XI, amb la recomanaci del Cardenal Arquebisbe de Sevilla, Eustaquio Ilundain i Esteban i el vistiplau del rector de Palos, Cristbal Escribano Oliva. La Sagrada Congregaci del Concili finalment va decidir en favor del monestir i, el 26 de febrer de 1937, va dictaminar que la imatge fos tornada al seu lloc al convent de la Rbida. La Santa Seu va encarregar a l'Arquebisbe de Sevilla que dugus a terme l'esmentat dictamen.

Finalment, i encara que hi va haver algun intent per part de la Junta de Cultura Histrica i Tresor Artstic de Sevilla de disposar de la imatge restaurada, la verge va ser novament entronitzada al seu convent de la Rbida l'11 de maig de 1938, sent novament beneda el 12 de juny d'aquest mateix ao.

 Confirmaci del patronatge sobre Palos de la Frontera . 

L'antic patronatge de la Verge sobre el poble de Palos, que es va renovar el 1717, va ser finalment confirmat tant per l'Ajuntament, a petici del poble, com per Pau VI, per mitj de la Sagrada Congregaci de Ritus el 12 de maig de 1967.  El poble va celebrar un acte solemne a la plaa de l'Esglsia de San Jorge el 24 de setembre de l'esmentat any, presidida pel llavors bisbe d'Huelva, Jos Mara Garca la Higuera, que li va imposar una corona com a smbol del patrocini sobre la localitat.

 Coronaci Pontifcia i Real . 

El 14 de juny de 1993 es va convertir en nova data histrica per a la imatge de Ntra. Sra. dels Miracles, ja que va ser coronada cannicament pel Summe Pontfex Juan Pablo II, sent els padrins d'honor els reis d'Espanya Joan Carles I i Reina Sofia. A ms va rebre, per part del ple de l'ajuntament, el ttol d'Alcaldessa Perptua de Palos de la Frontera. La Verge dels Miracles s la primera i nica imatge coronada personalment pel papa polons en Espaa.

Amb motiu de la Celebraci del V Centenari del Descobriment d'Amrica, el papa Joan Pau II va realitzar una breu visita apostlica als Lugares colombinos i a l'Ermita d'El Roco. El seu periple pels Lugares colombinos comenaria a Moguer, on va visitar la parrquia de Nostra Senyora de la Granada, on va pregar davant la titular de la parrquia i la Verge de Montemayor, que va ser traslladat especialment a la localitat moguerenya per a aquesta ocasi.

Desprs del seu pas per Moguer, la comitiva papal es va dirigir cap a Palos de la Frontera, a la parrquia de San Jorge Mrtir. Hi va accedir a travs de l'escalinata situada davant la mateixa, on va saludar i va beneir els fidels all congregats. Una vegada en l'interior, tamb es va detenir a pregar i contemplar l'esglsia gtic-mudjar on es va llegir, cinc-cents anys abans, la real provisi dels Reis Catlics en la qual se sollicitava a certs vens de Palos el lliurament de dues caravelles aprovisionades per al viatge de Cristbal Colom. Va sortir de la parrquia per la denominada "Porta dels Nuvis", on es va detenir a beneir i saludar a alguns discapacitats i malalts que l'esperaven. Va finalitzar aquest recorregut al Monestir de La Rbida, on va ser rebut per la Infanta Cristina de Borb, el president de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves Gonzlez, i la comunitat franciscana del monestir i de la provncia Btica. Va visitar breument les estades i esglsia del cenobi, per dirigir-se posteriorment feia el lloc de l'acte de la coronaci, el Monument als Descobridors situat en l'entorn de La Rbida.

Desprs d'uns moments d'oraci davant la imatge de la Verge dels Miracles, a les 5:45 de la tarda va tenir lloc l'acte de la coronaci de l'escultura de la Verge, que es va desenvolupar dins d'una celebraci de la Paraula de Du, va seguir el ritual litrgic per a la coronaci d'una imatge de la Verge. Desprs del cant de l'Alleluia i proclamat l'Evangeli, Joan Pau II va procedir a l'acte d'imposici de les corones, en primer lloc al Nen i desprs a la Verge, va actuar de Padrina d'Honor, en nom dels seus pares els reis d'Espanya, la Infanta Cristina de Borb. Tot seguit, el Papa va pronunciar una extensa oraci en la qual, entre altres coses, va reconixer la seva doble denominaci: Santa Mara de la Rbida i Verge dels Miracles, a ms la va nomenar "Mare d'Espanya i Amrica":

Du et salvi, Mare i Senyora Nostra dels Miracles, Santa Mara de la Rbida.
Pelegr per terres andaluses, on se sent a tot arreu la teva presncia
i se sent el teu nom, he vingut als Lugares colombinos (...)
(...) avui, com a signe de filial devoci, colloquem en la teva imatge i en la del teu Fill Jess,
la corona d'amor i de fe d'aquest poble que et venera.
Santa Mara, Estrella de l'Evangelitzaci, Mare d'Espanya i d'Amrica.
Davant de tu es renova la memria, cinc vegades centenria, de l'anunci
de Crist als pobles del Nou Mn...

Oraci de Joan Pau II a la Verge dels Miracles desprs de coronar-la.

Una vegada donada la benedicci, el pontfex es va acomiadar adreant unes breus paraules als fidels i devots all congregats:

Moltes grcies per aquesta trobada. s una gran emoci trobar-se al lloc totalment histric on va comenar un nou captol de la histria del mn, del nostre mn, del nou mn, de tot el mn, del globus terrestre. On va comenar tamb la histria de la Salvaci i de l'Evangelitzaci del Continent americ. Sempre tornen a aquest lloc benet encomanant-se a la Senyora dels Miracles, a la Mare dels homes, a la Reina de les Amriques, tots els nostres germans d'aqu, a Espanya i a l'altra part del mn. Sigui lloat Jesucrist.

Una vegada que el papa va abandonar el recinte, el poble va prendre el pas de la Verge i es van dirigir en process fins a Palos, on va ser rebuda per la imatge de San Jorge Mrtir en el seu pas processional. Els dies segents va recrrer tots els carrers de la ciutat adornats especialment per a tal ocasi.

 Real i Illustre Germandat de N S dels Miracles i Sant Jordi Mrtir . 

La primera constncia documental d'una Germandat de devots d'aquesta imatge data de 1723. Fra Felipe de Santiago, autor de l'esmentat cdex del segle XVIII, apareix com a promotor de la "Germandat General de l'Esclavitud de Nostra Senyora dels Miracles de la Rbida".

El 16 de gener de 1723, fra Felipe va dirigir a l'autoritat eclesistica de l'Arquebisbat de Sevilla una petici per a la seva aprovaci, on s'exposava la fundaci de l'esmentada Germandat amb seu al convent de la Rbida i les regles d'Hermandad aprovades pels germans. El fiscal general de l'Arquebisbat va dictaminar positivament perqu fos aprovada l'esmentada regla, sent finalment aprovada per l'Arquebisbe de Sevilla, Luis de Salcedo i Azcona, el 17 de febrer de 1723.

Finalitzada la Guerra Civil i tornada la imatge al monestir, en els anys posteriors es va reinstaurar la Germandat de la Verge dels Miracles el 1954, que es van redactar uns nous estatuts que van ser aprovats per decret del primer bisbe de la recentment creada dicesi d'Huelva, Pedro Cantero Cuadrado, el 13 de juliol de 1954. Aquests estatuts van ser renovats el 1984, adaptant-los a les noves normes diocesanes conformes al Concili Ciutat del Vatic II i incloent al si de la germandat, tamb com titular, el patr de Palos de la Frontera, San Jorge Mrtir.Finalment, i igual com la resta de germandats i confraries de la dicesi d'Huelva, a partir de desembre de 1997, els estatuts de la germandat, com els de la resta de tota la provncia diocesana, van haver de ser renovats i adaptat a l'"Estatut Marc" promogut pel bisbat onubense.

La germandat de Nostra Senyora dels Miracles s l'encarregada de realitzar tots els actes religiosos commemoratius a la imatge de la Verge, tant durant el mes d'agost en qu es concentren les festes patronals i romeria en honor de la Verge, com durant la resta de l'any, realitzant diferents actes tant religiosos com festius i civils.

 Celebracions, cultes i romeria en honor de la Verge .

N S  dels Miracles. Process entorn del paratge de La Rbida durant la seva romeria l'agost.

Al llarg de l'any, en Palos de la Frontera, se celebren diversos actes religiosos i culturals en honor a la seva patrona, sent aquests ms nombrosos i concentrats en el mes de agosto.

 Romerito. Es trfic d'una peregrinaci anual que organitza la seva germandat el mes de febrer, en la qual els fidels de la Verge, desprs d'un ofici religis en la parrquia de Palos, es dirigeixen a peu cap al monestir de la Rbida, on, una vegada finalitzada la peregrinaci, reten culte a la patrona i es viu un dia de convivncia entre els devots.

 Aniversari de la Coronaci Pontifcia. El 14 de juny de cada any se celebra l'aniversari la Coronaci Pontifcia de la imatge, realitzada pel Summe Pontfex Joan Pau II. Se celebra, normalment, al Monestir de La Rbida davant de l'escultura de la Verge dels Miracles.

 Trasllat de la Verge. Des de mitjan el segle XX, en preparaci per a les festes patronals, la patrona s traslladada en process des del monestir a Palos de la Frontera cada 4 d'agost, just desprs de la festa de la Porcincula (el 2 d'agost, dia de festa i romeria primitiu de la Verge) i de la celebraci de la partida de les naus descobridores el 3 de agost.

 Festa de la Verge. Desprs de la novena celebrada des del dia segent al trasllat, tenen lloc les festes patronals, sent el 15 d'agost, festivitat de l'Assumpci de Maria, el dia gran de la Verge. Al mat de l'esmentat dia se celebra una solemne funci religiosa i, a la tarda, la process anual amb la imatge de la Verge, que recorre els principals carrers de la localitat palerma. La process es realitza en el denominat "Pas de les Caravelles", que va ser construt en fusta, daurada i policromada, per Francisco Buiza Fernndez i que reprodueix les proes de les Tres Carabelas.

 Ofrena floral i preg de la romeria. El dissabte del cap de setmana anterior a la romeria t lloc, en l'entorn de l'Esglsia parroquial de San Jorge Mrtir, l'"ofrena floral", on desprs de la lectura del preg de la romeria, es procedeix a l'acte de renovaci del vot de patrocini i posteriorment el poble li ofereix flors a la imatge que sn collocades als seus peus.

 Romeria. L'ltim cap de setmana d'agost, i com a final de les festivitats i cultes, se celebra la romeria en el seu honor. Comena divendres a la tarda amb el trasllat procesional de la imatge des de la parrquia de Palos, on roman tot el mes estival, feia la Rbida. El pas de la Verge s acompanyat al seu recorregut fins a la Rbida pels fidels, que es dirigeixen fins al paratge en cavalls, carros, charretes o a peu. Se celebra entorn del paratge de la pineda propera al monestir de la Rbida, on es troba situada la capella i casa de la Germandat patronal. Durant aquests dies es resideix al paratge en els tpics "ranchos" que construeixen per pernoctar i conviure durant aquests dies.Com sol ocorre en les romeries andaluses, la convivncia transcorre entre el folklore i la gastronomia de la terra.Dissabte, el principal acte s el rosari de torxes, en on els fidels, en la nit d'aquest dia, realitzen l'esmentada oraci catlica portant torxes o espelmes i cantant els diferents misteris.Diumenge tenen lloc els actes centrals d'aquesta romeria; la Solemne Funci, consistent en una Missa celebrada al mat, on assisteixen, a part del clericat local, autoritats tant religioses com civils de la localitat i d'altres municipis propers. I, ja a la tarda, es realitza la process de la Verge, que recorre tot el recinte i finalitza al monestir, on s dipositada la imatge venerada fins a l'any segent.Finalment, dilluns la germandat, amb la resta del poble, desprs de la missa de comiat davant de la Verge, tornen fins a la parrquia de San Jorge Mrtir, donant-se aix per finalitzats els actes del mes de agosto.

 Advocacions homnimes . 

Existeixen diverses advocacions i temples amb els mateixos ttols d'aquesta imatge, Santa Mara de la Rbida o Verge dels Miracles en diversos llocs del mn.

Sobre el primer nom, es localitzen entre d'altres la "Verge de la Rbida" de la propera localitat de Sanlcar de Guadiana. Aix mateix, a Buenos Aires (Argentina), hi ha una parrquia denominada "La nostra Senyora de la Rbida", que rep aquesta denominaci en honor a la imatge tractada en aquest article.

Quant a la denominaci tradicional, "Verge dels Miracles", la llista de llocs que tenen alguna imatge o esglsia dedicada a l'esmentada advocaci s ms extensa, destacant entre d'altres la patrona d'El Puerto de Santa Maria (Cadis). A Santa Fe, (Argentina), existeix l'"esglsia de Nostra Senyora dels Miracles", on es troba un quadre dedicat a l'esmentada advocaci. Tamb a Itlia es troben esglsies i imatges amb l'esmentada denominaci, com la veneciana "Chiesa vaig donar Santa Maria dei Miracoli" on, aix mateix, es troba una imatge amb el ttol de "els Milagros".







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392035" title="Verat austral" nonfiltered="1369" processed="1360" dbindex="151382">

El verat austral (Scomber australasicus) s una espcie de peix teleosti de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 44 cm de longitud total.
 Dors marbrejat amb nombroses lnies transversals, negres i sinuoses, que no sobrepassen la lnia lateral.
 Aleta caudal amb escotadura.
 Dues aletes dorsals.;
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig i al Golf Prsic; des del Jap fins a Austrlia i Nova Zelanda; i a Hawaii i Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1832. Histoire naturelle des poissons. Tome huitime. Livre neuvime. Des Scombrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 8: i-xix + 5 pp. + 1-509, Pls. 209-245. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392036" title="Saint-Quentin-la-Motte-Croix-al-Bailly" nonfiltered="1370" processed="1361" dbindex="151383">
Saint-Quentin-la-Motte-Croix au-Bailly s una comuna francesa del departament de Somme, a la Picardia. Frana.

 Geografia .
Est situat al Cant d'Ault, al districte d'Abbeville.
La seva latitud s 5004'28" Nord i la latitud s 104'09" Est. Est entre 5 i 121 per damunt del nivell del mar. 
T una superfcie de 6.91 km2.
El seu codi postal s el 80880 i el codi de l'Insee s el 80714.

 Histria .
George Dron, professor a Saint Quentin la Motte, va escriure la histria del poble en un llibre al 1924. Aquesta edici ja no est disponible. Per es va reeditar al 1990, amb un llibre fet per Ludovic Omer, en el que s'hi varen afegir els fets del perode de 1924 a 1990.

 Demografia .
1962 - 1.239 habs / 1975 - 1.318 habs / 1990 - 1.319 habs / 1999 - 1.310 habitants. 

 Economia .
Agricultura i ramaderia: Cereals, farratge, bovins i porcins.
Metallrgia.

 Patrimoni i turisme .
 Castell de la Motte, del Segle XVIII;
 Esglsia de Sant Quint, del segle XVII;
 Creu de Bailly, del segle XVI.
 Festa patronal: ltim diumenge d'octubre. Festa comunal: diumenge posterior al 24 de juny.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392037" title="Txomin Peillen" nonfiltered="1371" processed="1362" dbindex="151384">
Txomin Peillen (Paris, 1932 - ). s un escriptor en uscar.

Primer va ser professor de biologia i desprs de llengua basca, actualment n's catedrtic emrit. Ha escrit en basc sobre diversos temes, entre ells d'etnologia, idiomes, humor, fantasia, poltica, novelles policaques i erotisme. 

 Obres .
 Narrativa .
 Ale gorriak (2001, Hiria);
 Ale berdeak (2001, Dakit argitaldaria);
 Novella .
 Gauaz ibiltzen dana (1967, Itxaropena);
 Itzal gorria (1972, Itxaropena): Berrargitalpena Hiria 2000 lapurtera klasikotik euskara batura;
 Gatu beltza (1973, Gero);
 Atxorra eta altximia (1982, Hordago);
 Aldjezairia askatuta (1982, Hordago);
 Aintza txerriari! (1986, Elkar);
 Kristina Bolsward (1991, Leopoldo Zugaza): Berrargitalpena Hiria 2001;
 Alarguntsa beltza (2001, Hiria);
 Assaig .
 Jusef Egiategiren lehen liburia (1785) (1983, Euskaltzaindia);
 Bizidunak haurren eta helduen heziketan (1995, Etor);
 Euskaldunen ingurugiroan (espazioa eta denbora) (2001, Dakit argitaldaria);
 Bosquejos vasco-uruguayos (2003, dakit argitaldaria);
 Baloreak Euskal Herrian eta beste gizarteetan (2005, Utriusque Vasconiae);

 Poesia .
 Mende joanaz (2003, Maiatz);

 Literatura per a joves .
 Errotaria Errege (1979, Hordago);
 Buffalo Billen abentura (1979, Hordago);
 Mirko printzea (1979, Hordago);
 Dibulgaci .
 Agur Zuberoa (2001, Biba Xiberua! Ekimena Urretxu Zumarraga);
 Autobiografia .
 Paristar euskaldun bat (ni... neu) (1987, Elkar);
 Etnologia .
 Animismua Zuberoan (1985, Haranburu);
 Allande Elixagari ligiarraren ixtorioak (1985, Haranburu);
 Zuberoako itzal-argiak (euskarazko jakilegoak) (1988, Elkar);
 Herri-sendakuntza eta sendagingoa Zuberoan (1998, Joxe Miel Barandiaran Fundazioa);

 Enllaos externs .
  Txomin Peillen literaturaren zubitegian;
  Txomin Peillen dakit argitaldariaren web orrian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392040" title="Blgars del Volga" nonfiltered="1372" processed="1363" dbindex="151385">

Els blgars del Volga foren un poble turc, branca del poble blgar que va fundar el regne de Bulgria al Danubi. Els blgars van arribar a les estepes al sud de Rssia durant les invasions dels huns; sn esmentat per primer cop el 481 per Joan d'Antioquia, quan van donar suport a l'emperador Zen en la lluita contra els gots; llavors vivien principalment entre el Kuban i el Palus Maeotis (Mar d'Azov). Els bizantins van anomenar a les terres del Kuban Gran Bulgria.

A la mort del khan Kuvrat el 642 el regne blgar es va partir segurament sota pressi del khanat dels khzars. Una part dels blgars va restar als seus assentament entre el Kuban i la mar d'Azov fins al segle X, territori que ara fou anomenat pels bizantins i russos com Bulgria Negra, i foren progressivament absorbits pels magiars, petxenegues i cumans; un grup ms important va deixar aquestos assentaments per dirigir-se sota direcci del khan Isperukh cap a la regi del Danubi i els Balcans on es van barrejar amb els eslaus del sud (ms nombrosos) i van fundar un regne (Regne de Bulgria, anomenat Burdjan pels cronistes musulmans). I un tercer grup, el ms redut numricament, va pujar el riu Volga cap al nord i es va installar a la confluncia amb el riu Kama on van sotmetre a la poblaci local finesa, formant un estat conegut com el khanat dels Blgars del Volga, anomenat pels cronistes musulmans com Bulghar, nom donat tamb a la vila on van establir la seva capital. Les seves fronteres no foren mai definides per cap dels autors que en fan referncia, per se sap que al nord vivien els wisu o ve's (finougrians, modernament anomenats veps) i els yura o yugra, que generalment estigueren sotmesos pels blgars del Volga; a l'est els badjirts (els moderns baixkirs) tamb sotmesos als blgars; al sud-est els petxenegues i ghuzz que eren independents; a l'oest, entre els blgars i els khzars, vivien els burdes (burdas o burtas) ancestres dels mordvins, que eren vassalls dels khzars, i ms tard foren sotmesos pels blgars; a l'oest vivien tamb (ms al sud dels mordvins) tribus d'eslaus o russos, algunes de les quals estigueren sotmeses als blgars.

Els blgars del Volga estaven dividits en tres hordes principals: els barsula, els ishkil (o askil) i els bulkar; tamb s'esmenten dos grups menors, els suwar i els al-barandjar. El sobir portava el ttol de yiltuwar (turc alteber segons les inscripcions de l'Orkhon) el que indicaria que era un sobir subordinat (probablement al khan khzar ja que pagaven un tribut en pells i un fill del alteber vivia com hostatge a la cort del khan khzar). No van assolir la completa independncia fins a la caiguda del khanat Khzar el 965. Llavors, com que tenia una aliana amb el califa de Bagdad, va agafar el ttol d' amir. El 964 la conca del Volga va patir una expedici del prncep rus de Kiev Sviatoslav, per l'estat es va recuperar de la devastaci patida.

Cada tribu dels blgar de fet formava un sub estat virtualment independent. El 1183 un prncep blgar estava aliat als cumans i feia la guerra a Bulghar (Bolgary) i uns anys desprs, en temps dels mongols, un segon estat blgar es va constituir amb el nom de Djuke-Tau (Zhukotin). La noblesa del pas la formaven la famlia reial, els caps tribals i les 500 famlies ms poderoses.

A la meitat del segle X era yiltuwar Almush ibn Shilki que fou el primer que va agafar el ttol d' amir i va canviar el seu nom a Djafar ibn Abd Allah. El va succeir el seu fill Mikail ibn Djafar. Per les monedes es coneixen els noms de tres altres emirs: Talib ibn Ahmad,  Mumin ibn Ahmad i Mumin ibn al-Hasan. Una segona expedici del prncep de Kiev, Wladimir (fill d'Sviatoslav), el 985, no fou tan devastadora com la primera. El 1006 Bulgria del Volga i Kiev van signar un tractat de comer; els conflictes comercials van comportar repetides guerres entre russos i blgar a patir de la segona meitat del segle XI. El 1088 els blgars van ocupar la ciutat russa de Murom, de manera temporal, per desprs els blgars van quedar a la defensiva i els russos van assetjar la ciutat de Bulghar el 1120, 1164, 1172, 1183 i 1220, mentre que els blgars noms van fer dos ofensives, el 1107 contra Suzdal, i el 1218 en que van saquejar Ustyug situada fora al nord. La invasi mongola va aturar les lluites entre blgars i russos.

El mongols desprs de la victria sobre els russos a la batalla del riu Kalka el 1224, es van girar contra els blgars, per aquestos els van fer caure a diverses emboscades i els van causar fortes prdues. Aix va provocar la venjana dels mongols; el 1229 la avantguarda blgara va ser derrotada pels mongols a la vora del riu Yayik (riu Ural) i el 1236 segons les crniques musulmanes o el 1237 segons les russes, els mongols van atacar Boulghar i la van destruir i van aniquilar l'estat blgar, que fou incorporat als dominis de Batu Khan de l'Horda d'Or. La ciutat de Bulghar es va reconstruir i va recuperar la seva prosperitat fora aviat. Les troballes arqueolgiques demostren que era prospera a la segona meitat del segle XIII i al segle XIV, per en algun moment, per causes desconegudes, la ciutat fou progressivament abandonada potser per l'ascens de Kazan (anomenada de vegades nova Bolghar, rus Novyi Bulgar) fundada per Batu Khan. Tamerl la va ignorar el 1395 i el 1399 els russos la van acabar destruint quasi totalment. Kazan fou escollida per Ulugh Muhammad (mort 1446) com a capital d'un khanat derivat de l'Horda d'Or i Bulghar no va tenir opci a recuperar-se.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392042" title="Saint-Quentin-la-Tour" nonfiltered="1373" processed="1364" dbindex="151386">
Saint-Quentin-la-Tour s una comuna francesa al departament de l'Arieja, als Migdia-Pirineus.

 Geografia .

 Histria .
 Lloc prehistric.
 Queille fou la capital d'un "pays" carolingi.
 El seu castell, citat ja al 1002, s un dels ms antics de l'Arieja.

 Demografia .
1962 - 244 habs / 1975 - 255 habs / 1990 - 306 / 1999 - 297 habitants.

 Economia .
Principalment agricultura i ramaderia: cereals, forratge i bovins.

 Patrimoni i turisme .
 Gruta sepulcral de Queille.
 Torrassa del segle XIV, restes del castell de Latour.
 Torrassa de vigia del Comtat de Foix.
 Esglsia del segle XIX;
 Mausoleu del general Thory, del segle XIX;
 Petita capella romana de Queille.
 Vall de Touyr.
 Festa patronal i comunal: 24 de setembre; ;
 Canoes, parapent, reserva de caa, artesanat tradicional.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392045" title="Jean Diharce" nonfiltered="1374" processed="1365" dbindex="151387">
Jean Diharce tamb conegut amb el pseudnim de Xabier Iratzeder (Donibane Lohitzune 1920 - 2008). Va ser un escriptor, principalment de poesia, per tamb assaigs en uscar. Monjo benedict i membre d'Euskaltzaindia des de 1962.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392052" title="Saint-Quentin-le-Petit" nonfiltered="1375" processed="1366" dbindex="151388">


Saint-Quentin-le-Petit s una comuna francesa del departament de les Ardenes, dina la regi de la Xampanya-Ardenes.

 Demografia .

1962= 127 h.|
1968= 167 h.|
1975= 131 h.|
1982= 126 h.|
1990= 163 h.|
1999= 158 h.|

 Patrimoni i turisme .
 L'Abadia de Valroye (o Val-Roy). Contruida entre 1150 i 1790. ;
 La via romana Bavay Reims;
 Esglsia, reconstruida al 1930, que cont escultures de l'abadia.
 El rierol de Barres.
 La Hundling-Stellung, ltima lnia de defensa alemana, que passa per Saint-Quentin-le-Petit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392054" title="Bulghar" nonfiltered="1376" processed="1367" dbindex="151389">
Bulghar (Bolgar, Bolgary) fou una ciutat de la riba del riu Volga, capital del khanat dels blgars del Volga (Bulgria del Volga).

La ciutat es va formar amb tendes desprs del 642 i es va convertir en capital del khanat dels blgars del Volga. El khan portava el ttol de yiltuwar i era vassall del Khanat Khzar fins a la caiguda d'aquest el 965, portant desprs el ttol d' amir. El sobir passejava per la ciutat sense escorta i els seus subdits s'aixecaven i es descobrien al seu pas.

Els russos van assetjar la ciutat de Bulghar el 1120, 1164, 1172, 1183 i 1220. La invasi mongola va aturar les lluites entre blgars i russos que havien durat prop de dos segles. El 1236 segons les crniques musulmanes o el 1237 segons les russes, els mongols van atacar Bulghar i la van destruir i van aniquilar l'estat blgar, que fou incorporat als dominis de Batu Khan de l'Horda d'Or. 

La ciutat de Bulghar es va reconstruir i va recuperar la seva prosperitat fora aviat. Les troballes arqueolgiques demostren que era prospera a la segona meitat del segle XIII i segurament al segle XIV, per en algun moment, per causes desconegudes, la ciutat fou progressivament abandonada potser per l'ascens de Kazan (anomenada de vegades Nova Bolghar, rus Novyi Bulgar) fundada per Batu Khan. Tamerl la va ignorar el 1395 i el 1399 els russos la van acabar destruint quasi totalment. Kazan fou escollida per Ulugh Muhammad (mort 1446) com a capital del khanat de Kazan derivat de l'Horda d'Or i Bolghar no va tenir opci a recuperar-se. Les referncies a Bulghar del segle XV o posteriors es referixen a un territori (l'antiga Bulgria del Volga) i no a la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392057" title="Etienne Salaberry" nonfiltered="1377" processed="1368" dbindex="151390">
Etienne Salaberry tamb conegut com So Egilea (Heleta, Baixa Navarra, 1903 - 1981) va ser un sacerdot i escriptor en uscar.

 Obres .
 Assaig .
 Ene sinestea (1978, Egilea editore);
 Beat adiskidea, agur! (1981, Egilea editore);
 Antologia .
 Etienne Salaberry (1903-2003) (2003, Egan);
 Teatre .
 Iruxeme. Iru ekitaldiko antzerkia (1936, Lpez Mendizabal);

 Enllaos externs .
  Etienne Salaberri literaturaren zubitegian;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392067" title="Bitoriano Gandiaga" nonfiltered="1378" processed="1369" dbindex="151391">
Bitoriano Gandiaga (Mendata, Biscaia, 1928 - Arantzazu, Guipscoa, 2001) va ser un escriptor en uscar.

 Poesia .
Elorri (1962) ;
Hiru gizon bakarka(1974);
Uda batez Madrilen1977,
Denbora galdu alde1985,
Gabon dut Anuntzio 1986,    ;
Ahotsik behartu gabe1997   ;
Bizitza itxaropen delako2001,     ;
XX. mendeko poesia kaierak - 2001,
Adio 2004,    ;
Poema argitaragabeak2005.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392068" title="Burak" nonfiltered="1379" processed="1370" dbindex="151392">


Nom d'alguns sobirans musulmans, tamb escrit com Barak, els principals dels quals foren:

Burak Hadjib, primer sult kutlughkhnida de Kirman;
Burak Khan, khan de Txagatai;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392069" title="Tarasca de Barcelona" nonfiltered="1380" processed="1371" dbindex="151393">
La Tarasca de Barcelona s una pea de bestiari popular catal pertanyent al Seguici Popular de la Ciutat de Barcelonacom tamb ho sn l'liga, el Lle, el Drac o la Vbria.

L'origen de l'element del bestiari de la Tarasca el podem trobar en la poblaci provenal de Tarasc on diu la llegenda que era una bstia que vivia a les aiges trboles i a les boires dels aiguamolls tot aterroritzant la poblaci devorant les joves donzelles, no obstant, la Tarasca lluit amb Santa Marta i fou venuda, convertint-se aix en una bstia amansida. 

El personatge de la Tarasca s'extengu per tota Occitnia, per les terres de la Corona catalano-aragonesa i per la resta de la pennsula amb formes ben diverses, des de les semblants al mite occit fins a les properes al clssic drac.

 Orgen de la Tarasca de Barcelona .

A la ciutat de Barcelona, al Barcelons, la presncia de la Tarasca o Cuca fera, com tamb se la coneix al Principat de Catalunya, s escassa, efmera i incerta, essent confosa en moltes ocasions amb altres figures de bestiari de la ciutat. No obstant, la trobem documentada al 1599 per les festes de rebuda de Felip III a Barcelona o el 1701 per les festes de rebuda de Felip V, de totes maneres, val a dir que al llarg de tot el segle XVII consta que a Barcelona hi havia un monstre de grans dimensions anomenat Tarasca i farcit d'artilugis mecnics.   

El moment de la seva desaparici s incert, de fet, desprs d'aquestes referncies documentals ja no se'n troben ms.

 Recuperaci .

Dins del Projecte de Recuperaci de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella per tal de tornar a dotar la ciutat de bestiari popular, tamb es decideix recuperar la figura de la cuca fera amb el nom de Tarasca de Barcelona, tal com havia aparegut en algun moment de la seva histria. 

La nova tarasca fou estrenada el 1993, essent obra de Xavier Jansana i Font, sota la responsabilitat de l'Associaci de Geganters, Grallers, i Bestiari de la Barceloneta. Com a membre del Seguici Popular de Barcelona compta amb msica i ball propi, el Ball de la Tarasca. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392070" title="Barak" nonfiltered="1381" processed="1372" dbindex="151394">


Nom d'alguns sobirans musulmans, tamb escrit com Burak, els principals dels quals foren:

Barak Hadjib, primer sult kutlughkhnida de Kirman;
Barak Khan, khan de Txagatai;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392071" title="Xabier Lete" nonfiltered="1382" processed="1373" dbindex="151395">
Xabier Lete (Oiartzun, 1944) s un escriptor i cantant en uscar.

Des de jove comen a escriure ala revista basca Zeruko Argia. 

El 1968 s'edita el seu primer poemari: Egunetik egunera orduen gurpillean, que t com a referncia la poesia social de Gabriel Aresti, sobretot a la recollida a Harri eta Herri (Pedra i poble).

En 1974 publica Bigarren poema liburua (Segon llibre de poemes) de tipus ms existencialista. En l'obra Urrats desbideratuak (Les passes equivocades) 1981 va ser guardonat amb el premi Ciutat d'Irun de caire pessimista i deseperat. Desprs d'aquesta obra es dedica a la poltica dins del Departament de Cultura de la Comunitat Autnoma Basca.

El 1992 publica el seu tercer poemari: Zentzu antzaldatuen poemategia (Poemari dels sentits truncats) aconseguint el premi de poesia "Felipe Arrese Beitia" atorgat per Euskaltzaindia. 

 Discografia .
Bertso zaharrak (1974). ;
Txirritaren bertsoak (1975).
Eskeintza (1991) ;

 Enllaos externs .
Perfil a Musikazblai.com








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392072" title="Christian Slater" nonfiltered="1383" processed="1374" dbindex="151396">

Christian Slater s un actor i productor estatunidenc, nascut el 18 d'agost de 1969  a Ciutat de Nova York .

 Biografia .
Christian Slater va nixer al mn de l'espectacle ja que la seva mare, Mary Jo Slater, era directora de csting i el seu pare, Michael Hawkins, comediant de teatre. Des de l'edat de 7 anys, actua a  No es viu ms que una vegada i desprs en peces i comdies musicals a Broadway.

El seu primer xit en el cinema ve a l'edat de 17 anys amb El nom de la rosa on acompanya Sean Connery.

Encadena llavors papers en diferents pellcules, i algunes seran grans xits com Robin Hood: prncep dels lladres o  Entrevista amb el vampir.

Filmografia.
 Actor .
 1981 : Sherlock Holmes: The Strange Case of Alice Faulkner (TV) de Peter H. Hunt : Billy;
 1982 : CBS Library - Temporada 3,episodi 1 : Charlie;
 1983 : ABC Weekend Specials - Temporada 6, episodi 1 : Billy;
 1983 : Living Proof: The Hank Williams Jr. Story (TV) de Dick Lowry : Walt Willey;
 1984 : Tales from the Darkside - Temporada 1, episodi 9 : Jody Tolliver;
 1985 : La llegenda de Billie Jean (The Legend of Billie Jean) de Matthew Robbins Binx;
 1985 : Ryan's Hope - 6 episodis : D. J. LaSalle;
 1985 : Twisted d'Adam Holender : Mark Collins;
 1986 : Secrets (TV) de Fred Barzyk : Bobby;
 1986 : El nom de la rosa de Jean-Jacques Annaud : Adso de Melk;
 1986 : The Equalizer - Temporada 2, episodi 4 : Michael Winslow;
 1986 :Crime Story - Temporada 1, episodi 9;
 1986 : All My Children (fullet TV)   alguns episodis : Caleb Thompson;
 1988 : L.A. Law - Temporada 2, episodi 16 : Andy Prescott;
 1988 :  de Francis Ford Coppola : Junior Tucker;
 1989 : The Edge (TV) de Nicholas Kazan, Luis Mandoki i Carl Schenkel : el nen;
 1989 : Gleaming the Cube de Graeme Clifford : Brian Kelly;
 1989 : Beyond the Stars de David Saperstein : Eric Michaels;
 1989 : Heathers de Michael Lehmann : J.D.;
 1989 : The Wizard de Tom Holland : Nick Woods;
 1990 : Tales from the Darkside: The Movie de John Harrison : Andy ;
 1990 : Young Guns 2 de Geoff Murphy : "Arkansas" Dave Rudabaugh;
 1990 : Pump Up the Volume d'Allan Moyle : Mark Hunter ;
 1991 : Robin Hood: prncep dels lladres (Robin Hood : Prince of the thieves) de Kevin Reynolds : Will l'carlate;
 1991 : Mobsters de Michael Karbelnikoff : Charlie "Lucky" Luciano;
 1991 : Saturday Night Live - Temporada 17, episodi 4 : convidat;
 1991 : Star Trek 6: The Undiscovered Country de Nicholas Meyer : Oficial de comunicacions d'Excelsior ;
 1992 : Kuffs de Bruce A. Evans : George Kuffs;
 1992 :  de Bill Kroyer : Pips ;
 1992 : Where the Day Takes You de Marc Rocco : Treballador social;
 1992 : Cor indomable (Untamed heart) de Tony Bill : Adam;
 1993 : Amor a boca de can (True Romance) de Tony Scott : Clarence Worley;
 1994 : Jimmy Hollywood de Barry Levinson : William;
 1994 : Entrevista amb el vampir (Interview with the vampire) de Neil Jordan : Daniel Malloy;
 1995 : Homicidi en primer grau (Murder in the first) de Marc Rocco : James Stamphill;
 1995 : Catwalk de Richard Leacock : Lui-mme;
 1996 : Bed of roses de Michael Goldenberg : Lewis Farrell;
 1996 : Broken Arrow de John Woo : Capit Riley Hale;
 1997 : Austin Powers (Austin Powers : international man of mystery) de Jay Roach : Guarda de seguretat;
 1997 : Julian Po d'Allan Wade : Julian Po;
 1997 : Merry Christmas, George Bailey (TV) de Matthew Diamond : Harry Bailey;
 1997 : Hard Rain de Mikael Salomon : Tom;
 1998 : Basil de Radha Bharadwaj : John Mannion;
 1999 : Very Bad Things de Peter Berg : Robert Boyd;
 1999 : Love Stinks de Jeff Franklin : Eddie;
 2000 : Candidata al poder (The Contender) de Rod Lurie : Reginald Webster;
 2001 : Els reis del crim (3000 miles to Graceland) de Demian Lichtenstein : Hanson;
 2001 : Qui s en Cletis T? (Who Is Cletis Tout?) de Chris Ver Wiel : Trevor Allen Finch;
 2001 : Zoolander de Ben Stiller : cameo;
 2002 : Sale fric (Run for the Money) de Predrag Antonijevic : Taylor;
 2002 : Windtalkers  de John Woo : Sergent Pete "Ox" Anderson;
 2002 : The West Wing - Temporada 4, episodis 7, 8 et 10 : Tinent Jack Reese;
 2002 : Masked & Anonymous de Larry Charles : Jugador #1;
 2003 :  Alias , Temporada 2, episodis 15 et 19 : Neil Caplan;
 2004 : Mindhunters de Renny Harlin : J.D. Reston;
 2004 : The Good Shepherd de Lewin Webb : Daniel Clemens;
 2004 : Pursued de K.T. Donaldson : Vincent Palmer;
 2004 : Churchill : The Hollywood Years de Peter Richardson : Winston Churchill;
 2005 : Alone in the Dark d'Uwe Boll : Edward Carnby;
 2005 : Deal de Harvey Kahn : Tom Hanson;
 2005 : Robot Chicken - Temporada 1, episodi 21 : Santa Claus ;
 2006 : Robot Chicken - Temporada 2, episodis 1 i 3 : Skater McGee / Santa Claus;
 2006 : Bobby d'Emilio Estevez : Daryl Timmons;
 2006 : Earl (TV) - Temporada 2, episodi 8 : Woody;
 2007 : Slipstream d'Anthony Hopkins : Ray;
 2007 : He Was a Quiet Man de Frank A. Cappello : Bob Maconel;
 2008 : Lies & Illusions de Tibor Takcs : Wes Wilson;
 2008 : Love Lies Bleeding de Keith Samples : Pollen;
 2008 : My Own Worst Enemy - Temporada 1 : Henry Spivey / Edward Albright;

 Productor executiu .
 1998 : Very Bad Things de Peter Berg;

 Coproductor .
 1997 : Hard rain de Mikael Salomon;
 1998 : Basil de Radha Bharadwaj;

  Enllaos externs .
Christian Slater a IMDB;
 Christian Slater;
 Interpretant Tennessee Williams vdeo ;
 Lloc oficial;

 Vegeu tamb .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392075" title="Cron (Unix)" nonfiltered="1384" processed="1375" dbindex="151397">

cron s un servei de planificaci de tasques basat en temps molt utilitzat en sistemes operatius Unix-like. "cron" s una abreviatura de crongraf.

Cron s el nom del programa que permet als usuaris de sistemes Unix executar comandes o guions de shell de forma automtica a una data i temps especfics. s utilitzat sovint pels administradors de sistemes com a eina per automatitzar tasques d'administraci.

cron ha estat reescrit durant diversos cops durant la seva histria.

 Configuraci .

cron s controla mitjanant un fitxer de configuraci anomenat crontab que especifica quines ordres de la lnia d'ordres de Unix s'han de executar de forma peridica.

Per exemple, la lnia:

 # Regular cron jobs for the moodle package
 */5 * * * * www-data /usr/share/moodle/admin/cron.php  && /usr/bin/php -f /usr/share/moodle/admin/cron.php > /dev/null

En un fitxer de configuraci de cron, permet executar, cada 5 minuts de cada dia de l'any les tasques de manteniment del LMS Moodle.

Un altre exemple pot ser:

 25 20 * * *	 root	echo "En 5 minuts aturem el sistema" | wall 

Que podria ser el missatge d'avs d'un servidor que tanca cada dia a les 20:30.

 Vegeu tamb .

 at (Unix command);

 Notes .



 Enllaos externs.

 Especificaci de crontab per part de lOpen Group's ;
 ISC Cron 4.1  ;
 Exemples de configuraci de cron;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392082" title="At (Unix)" nonfiltered="1385" processed="1376" dbindex="151398">

En sistemes operatius Unix-like l'ordre at s'utilitza per tal de planificar l'execuci d'una ordre en un moment concret del futur. A diferncia d'altres comandes com cron, la comanda noms s'executa un cop i no pas de forma peridica. 

 Exemple .

La segent ordre apagar el sistema a les 10 de la nit:

 # echo "halt" | at 11 PM
 warning: commands will be executed using /bin/sh
 job 1 at Thu Dec  4 23:00:00 2008

Podeu consultar les tasques pendents amb:

 # at -l
 1	Thu Dec  4 23:00:00 2008 a root

 Vegeu tamb .

 cron ;

 Enllaos externs .

Manual de Unix de la comanda at ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392084" title="Digesi" nonfiltered="1386" processed="1377" dbindex="151399">
Digesi s una paraula que deriva del vocable grec        .
D'acord amb Gerald Prince en A Dictionary of Narratology  , digesi s:
 El mn (fictici) en el qual les situacions i esdeveniments narrats tenen lloc;
 Contar, rememorar, en oposici a mostrar o actuar.

D'aquesta manera el narrador explica la histria. El narrador presenta a l'audincia o a lectors implicats les accions i presumptes pensaments (fins i tot -encara que no necessriament- tamb les seves illusions i somnis personals.

Els seus 3 eixos sn: Espai, temps i personatges. 

 Digesi en contrast amb mmesi .
En els temps de Plat i Aristtil el concepte de digesi es va oposar a mmesi, per la diferncia entre mostrar les accions dels personatges, i explicar el que fan i suposadament pensen i senten els personatges involucrats per un tercer narrador. Scrates utilitzava la digesi per narrar les seves aventures a menors d'edat.

Genricament, en la narraci de ficci i de no ficci, s el que es compta de la narraci pel narrador, que pot adquirir les formes de narrador invisible fins a narrador omniscient.
Li concerneix tamb all que s'inclou i supera la lnia argumental principal com un relat dins de la narraci o la descripci d'algun esdeveniment o actor referit per algun dels personatges. 

 So i msica .
El So en pellcules s'anomena diegtic si el que sona s part de la  narraci. D'aquesta manera, si un dels personatges est tocant algun instrument musical, o reprodueix un disc compacte, el so resultant s diegtic. L'oposat, si sona msica de fons que no s escoltada pels personatges de la pellcula, es denomina no-diegtica o ms exactament extra-diegtica.

Al cinema.
Al cinema es pot parlar tant d'efectes, msica i dileg diegtics com extradiegtics. Correspon al que s'ha assenyalat ms amunt.
Efecte diegtic i efecte extra-diegtic;
Msica diegtica i msica extradiegtica:
Dilegs diegtics i dilegs extra-diegtics;

Els temes composats com a arranjament d'una pellcula (generalment anomenat banda sonora) sn "no-diegtics". 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392085" title="Claqueta" nonfiltered="1387" processed="1378" dbindex="151400">

La claqueta s una eina utilitzada al cinema que permet identificar els plans d'una pellcula en el moment del rodatge i d'assegurar la sincronitzaci del so i de la imatge, gravats separadament. Es tracta d'una pissarra composta de dues parts :
 una gran on s escriu el nom de la pellcula, del seu realitzador i del director de la fotografia, el nmero del pla i de l'escena, el de la presa, l'efecte (interior/exterior, dia/vespre/nit) i eventualment d'altres dades tcniques.
 una de ms estreta que es baixa produint un petament sec en el moment qu es comena a rodar.

La claqueta es colloca davant de la cmera quan aquesta comena a rodar, de manera que queden les dades incorporades a aquest segment de pellcula. En fer aix es facilitar la tasca de muntatge.
Abans de retirar la claqueta, l'assistent separa ambdues planxes i les ajunta de nou amb un cop sec que produeix un fort soroll. Aix serveix per sincronitzar posteriorment les imatges amb els sons. De vegades s impossible fer claqueta al comenament de la presa i es fa al final, collocant-la al revs i donant el cop perqu el muntador la pugui sincronitzar tamb.

Vegeu tamb .


Referncies externes.
Com es fan els dibuixos animats;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392086" title="Luis Mari Mujika" nonfiltered="1388" processed="1379" dbindex="151401">
Luis Mari Mujika (Lizartza, Guipscoa, 1939) s un escriptor en uscar.

La seva obra ms rellevant es considera que s Urdin eta burdin (el blau i el ferro).

 Obra .
 Narrativa .
 Abuztuaren hamabosteko trena (1996, Erein);
 Ipuin ubelak (1996, Haranburu);
 Novella .
 Loitzu herrian uda partean (1993, Erein);
 Udarbe eta Urtuella lekuko (1995, Haranburu);
 Hiru egun Larburun (1996, Euskaltzaindia BBK);
 Ladix Petrirenekoa (1997, Erein);
 Bidean ihes... (1997, Kutxa Fundazioa): Berrargitalpena R&B 1998;
 Memoria galduak (2000, Hiria);
 Assaig .
 Aintzinako sozio-ekonomia (1974, Gero);
 Laitna eta erromanikoaren eragina euskaran (1982, Sendoa);
 Lizardiren lirika-bideak (1983, Haranburu): Bi tomo dira;
 Miranderen poesiagintza (1984, Haranburu): Bi tomo dira;
 Euskal lirika tradizionala (1985, Haranburu): Lau tomo dira;
 Poeta baten narrazio nagiak (1987, GAK);
 Bideko prosak: Nafarroa (1999, Hiria);
 Iparraldeko toponimoa (2005, Hiria);
 Poesia .
 Bide-giroak (1963, Sendoa);
 Urdin eta burni (1965, Auamendi);
 Hitzak ebakitzean (1975, Kriselu);
 Zortziko hautsiak (1978, Ediciones Vascas);
 Herria eta bidea (1978, Ediciones Vascas);
 Arnas gaiztoa erromantzeen airera (1979, Ediciones Vascas);
 Aire neurtuak (1984, Haranburu);
 Barne ibilierak (2001, Hiria);
 Mirakontxako solasak (2002, Hiria);
 Llibres de viatges .
 Bideko prosak: Araba eta Bizkaia (2003, Hiria);
 Bideko prosak: Iparraldea (2003, Hiria);
 Bideko prosak: Gipuzkoa (2002, Hiria);
 Bideko prosak: mundu zabalean (2004, Hiria);

 Enllaos externs .
  Luis Mari Mujika literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392089" title="Saint-Quentin-ls-Beaurepaire" nonfiltered="1389" processed="1380" dbindex="151402">


Saint-Quentin-ls-Beaurepaire s una comuna francesa del departament de Maine i Loira, a la regi del Pas del Loira.

 Histria .
Hi ha testimonis de la parrquia des del segle XI. La vila s mencionada per primera vegada sota el nom llat de Sanctus uintinus el 1153. Al seu territori es fund un priorat.

Al segle XV, fou annexionada a Echemir.

 Demografia .
1962 - 168 h / 1975 - 165 h / 1990 - 208 h / 1999 - 211 h.

 Patrimoni i turisme .
 Esglsia de Sant Quint. Segles XI-XII. ;
 Mansi tpica del segle XIX;
 Fbrica de gres i fusta del segle XIX;
 Casa de les bugaderes. segle XIX;


 Enllaos externs .
 Lloc de la comuna;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392090" title="Endevina qui ve a sopar" nonfiltered="1390" processed="1381" dbindex="151403">
Endevina qui ve a sopar (Guess who's coming to dinner) s una pellcula estatunidenca d Stanley Kramer, estrenada el 1967, guanyadora de dos oscars i doblada al catal.

 Argument .

Joey Drayton (Katharine Houghton), una jove de 23 anys va a San Francisco a presentar el seu futur esps, el doctor John Prentice (Sidney Poitier), als seus pares. Subdirector de l Organitzaci Mundial de la Salut, brillant metge i professor de medicina de 37 anys, John Prentice est de dol fa vuit anys d'una primera esposa i d'un fill morts en un accident.
John tem tanmateix la reacci dels pares de Joey, ja que s negre i ella blanca, diferncia particularment problemtica en aquell temps on, explica el pare de Joey, aquella uni era illegal en diversos estats. Els pares de Joey tenen conviccions liberals (en el sentit americ del terme) molt arrelades i han educat la seva filla en el rebuig del racisme. Tanmateix, quan John els fa saber que renunciar al matrimoni si no obt el seu consentiment sense reserva, Matt i Christina Drayton (Spencer Tracy i Katharine Hepburn) es troben cara a cara amb les seves contradiccions. La seva filla projecta  casar-se amb John a Ginebra dues setmanes ms tard.
El vespre es torna encara ms tens quan Joey decideix avanar la data de la seva marxa cap a Sussa i convida a sopar els pares de John, que viuen a Los ngeles. Ells tamb estan molt pertorbats per aquesta situaci inesperada.El pare Ryan, un sacerdot catlic amic de la famlia, i Tillie, la minyona, que s negra, no vacillen a donar la seva opini sobre la qesti.

 Repartiment .
 Spencer Tracy : Matt Drayton;
 Katharine Hepburn : Christina Drayton;
 Sidney Poitier : Dr. John Prentice;
 Katharine Houghton : Joey Drayton;
 Cecil Kellaway : El pare Ryan;
 Beah Richards : Sra. Prentice;
 Roy Glenn : Sr. Prentice;
 Isabel Sanford : Tillie;
 Virginia Christine : Hilary St George;
 Alexandre Hay : Carhop;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 1968 Oscar a la millor actriu per Katharine Hepburn;
 1968  Oscar al millor gui original per William Rose;
 1969  BAFTA : Millor actriu (Katharine Hepburn) i millor actor (Spencer Tracy   a ttol pstum);
 1968  Premi David di Donatello: Millor pellcula estrangera (Stanley Kramer);

 Nominacions .
1968
 Oscar a la millor pellcula ;
 Oscar al millor director  per  Stanley Kramer ;
 Oscar al millor actor per Spencer Tracy;
 Oscar al millor actor secundari  per Cecil Kellaway ;
 Oscar a la millor actriu secundria per Beah Richards;
 Oscar a la millor direcci artstica  per Robert Clatworthy i Frank Tuttle;
 Oscar al millor muntatge per Robert C. Jones;
 Oscar a la millor banda sonora per Frank De Vol;

 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or al millor director per Stanley Kramer;
 Globus d'Or a la millor actriu dramtica per  Katharine Hepburn;
 Globus d'Or al millor actor dramtic per Spencer Tracy;
 Globus d'Or al millor gui per William Rose;
 Globus d'Or a la millor actriu secundria per Beah Richards;

 Al voltant de la pellcula .
 El rodatge va tenir lloc a San Francisco i en un dels estudis de la Columbia Pictures a Hollywood, del 20 de mar al 29 de maig de 1967.
 Spencer Tracy va morir 17 dies desprs del final del rodatge.
 Per la malaltia de Spencer Tracy, el treball es feia sempre pel mat. Quan Katharine Hepburn jutjava que estava massa cansat, acabava el rodatge.
 Katharine Hepburn va declarat mai no haver vist la pellcula sencera. Veure Spencer Tracy tan malalt era massa dolors per a ella.
 Katharine Houghton s la neboda de Katharine Hepburn.
 A la pellcula, el Sr. Prentice (Roy Glenn) declara al seu fill John (Sidney Poitier) que ell i la seva dona serien considerats com criminals en setze o disset Estats. A partir del 12 de juny de 1967, el Tribunal suprem dels Estats Units va declarar anticonstitucionals totes les lleis antimestissatges.
 Es tracta de la primera pellcula d'Isabel Sanford.
 La pellcula era encara a les sales de cinema quan Martin Luther King va ser assassinat. A la pellcula, hi ha una escena on la cuinera demana a Sidney Poitier : Qui us penseu que sou, Martin Luther King ? . Quan King va ser assassinat, l'estudi va demanat tallar aquesta escena.
 Un remake de la pellcula, Black/White, va estrenar-se el 2005.

 Referncies .


Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392092" title="Saint-Quentin-les-Chardonnets" nonfiltered="1391" processed="1382" dbindex="151404">


Saint-Quentin-les-Chardonnets s una comuna francesa situada al departament de l'Orne, a la regi de la Baixa Normandia

 Geografia .
Situada entre els boscos virois i adornaves, el municipi s recorregut per dos petits afluents del riu Noireau (el Vautig i la Jouvine). s limtrofa de Calvados. El burg est atravessat per la carretera departamental nm. 924. Est a 4 km al nord-oest de Trinchebray.

 Demografia .
1962 - 362 h / 1975 - 311 h / 1990 - 300 h. / 1999 - 302 h.

 Patrimoni i turisme .
 Esglsia del segle XIX.

 Personalitats unides a la comuna .
 Jean-Baptiste Quruel (1779-1845), qumic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392093" title="Mikel Azurmendi Intxausti" nonfiltered="1392" processed="1383" dbindex="151405">
Mikel Azurmendi Inchausti (Sant Sebasti, 1942) s un antropleg i escriptor en espanyol i en uscar.

Va ser militant d'ETA durant els anys seixanta per va abandonar l'organitzaci desprs que fos derrotada la seva alternativa per tal que s'abandons la violncia i es converts en un partit obrer. Doctor en Filosofia per la Universitat del Pas Basc i professor d'antropologia. 

Va ser el primer portaveu del Foro de Ermua i fundador de Basta Ya!, actualment viu amenaat de mort per ETA i desprs de dos intents d'atemptats contra ell marx als Estats Units. 

Ha estat Premi Hellman/Hammet el 2000, nominat per Human Rights Watch, i tamb IV Premi a la Convivncia el 2001, per la Fundaci Miguel ngel Blanco.

 Obra .

 Assaig .

Todos somos nosotros (Taurus Pensamiento, 2002);
 Estampas de El Ejido (Taurus Pensamiento, 2001);
Y se limpie aquella tierra (Taurus Pensamiento, 2001);
 La herida patritica (Taurus Pensamiento, 2000);
 Nombrar, embrujar (Alberdania, 1993);
 Euskal nortasunaren animaliak. Euskal ahozkerako animali-metafoaren inguruan (1987, Baroja);
 Grandville-n iruditan euskal errefrauak (1986, Baroja);

Articles de revistes.

La Espaa inmigrada (Letras libres, N. 66, 2007, pags. 10-14);
Savater te lleva de viaje (Claves de razn prctica, N 154, 2005, pags. 78-79);
Diez tesis sobre el multicultaralismo (Cuadernos de pensamiento poltico FAES, N. 8, 2005, pags. 97-112);
Los derechos y la integracin social de los inmigrantes en Europa (Estudios de derecho judicial, N. 81, 2005 (Ejemplar dedicado a: Hacia un derecho unitario europeo en materia de extranjera), pags. 101-111);
Cultura, desarrollo, inmigracin: Notas para un debate sobre las relaciones con el Magreb (Persona y derecho: Revista de fundamentacin de las Instituciones Jurdicas y de Derechos Humanos, N. 49, 2003 (Ejemplar dedicado a: Inmigracin y Tolerancia), pags. 95-106);
Repercusiones de la inmigracin en Espaa (A distancia, N 3, 2003, pags. 38-46);
Inmigracin e identidad ciudadana (Claves de razn prctica, N 128, 2002, pags. 21-30);
Migraciones, cultura democrtica y multiculturalismo (Estudios de derecho judicial, N. 41, 2002 (Ejemplar dedicado a: Inmigracin y Derecho / Jess Ernesto Peces Morate (dir.)), pags. 95-126);
Qu fue a hacer estampas en El Ejido (Mediterrneo econmico, N. 1, 2002 (Ejemplar dedicado a: Procesos migratorios, economa y personas / coord. por Manuel Pimentel Siles), pags. 362-383);
Inmigracin y conflicto en El Ejido (Claves de razn prctica, N 116, 2001, pags. 8-17);
De la totalidad del totalitarismo, hay razones para calificar hoy de fascista al nacionalismo vasco? (Fundamentos de antropologa, N. 10-11, 2001, pags. 38-57);
La resacralizacin del nacionalismo vasco (Claves de razn prctica, N 101, 2000, pags. 71-79);
Po Baroja, literatura y construccin de s mismo como paisaje moral (Revista de antropologa social, N 7, 1998 (Ejemplar dedicado a: La Generacin del 98), pags. 149-175);
Vasco que, para serlo, necesita enemigo (Claves de razn prctica, N 70, 1997, pags. 36-43);
Vive memor! no olvides (Anales de la Fundacin Joaqun Costa, N 14, 1997, pags. 225-232);
Etnicidad y violencia en el suelo vasco (Claves de razn prctica, N 43, 1994, pags. 28-43);
Homo Homini lupus: la guerra en la literatura antropolgica (Claves de razn prctica, N 19, 1992, pags. 52-56);

Colaboracions en obres colectives.

Diferencia y derecho a la diferencia: la igualdad como solidaridad (Ciudadana y memoria de libertad, 2005, pags. 13-25);
Migraciones y cultura democrtica (Inmigracin y ciudadana : perspectivas sociojurdicas / coord. por Jos Mara Martnez de Pisn Cavero, Joaqun Gir Miranda, 2003, pags. 61-76);
Unas Propuestas de Integracin Social de los Inmigrantes (Sociedad civil e inmigracin / coord. por Vicente Garrido Mayol, 2003, pags. 67-76);
La brujera como aquelarre (Tradicin oral, 1999, pags. 109-152);
Etnicidad y violencia en el suelo vasco (Etnicidad y violencia / Jos Antonio Fernndez de Rota y Monter (ed. lit.), 1994, pags. 77-100);
Mito y realidad en la novela contempornea (Mito y realidad en la novela actual : VII Encuentro de escritores y crticos de las letras espaolas, 1992, pags. 35-42);

 Narrativa .
 Kontu kontari Grezian barrena (1985, Baroja);

 Novella .
 Tango de muerte (2008, El Cobre Ediciones);
 Gauzaren hitzak (1987, Baroja);

 Traduccions .
 Jende ona nekez da aurkitzen; Flannery O'Connor (1985, Baroja);
 Ihauterietako erokeriak; Pio Baroja (1986, Baroja);

 Enllaos externs .
  Mikel Azurmendi literaturaren zubitegian;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392094" title="Saint-Quentin-les-Marais" nonfiltered="1393" processed="1384" dbindex="151406">


Saint-Quentin-les-Marais s una comuna francesa, del departament de Marne, a la regi de la Xampanya-Ardenes. Durant la Revoluci Francesa, la comuna s'anomenava Fioncourt. Abans de passar-se a dir Saint-Quentin-les-Marais tamb es va anomenar Saint-quentin-sur-Fion.

 Demografia .
1962 - 80 h / 1975 - 93 h / 1990 - 111 h / 1999 - 97 h.

 Economia .
Ramaderia, sobretot bovina i ovina.

 Patrimoni i turisme .
 Esglsia del segle XII, amb el cor del segle XIII i una Verge amb l'infant del segle XVI. Tamb hi ha inscripcions funerries del segle XVII i unes fonts baptismals del segle XVIII.
 Vall del Fion.
 Festa patronal i comunal: 1er diumenge de juny;
 Hi travessa el sender GR14;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392097" title="Drassanes del Grau" nonfiltered="1394" processed="1385" dbindex="151407">
Les drassanes del Grau de la ciutat de Valncia (L'Horta) situades a la plaa de Juan Antonio Benlliure, sn unes edificacions industrials construdes en el segle XIV en estil gtic.

L'augment d'activitat del port va fer veure la necessitat de disposar d'uns llocs aptes per a la construcci i reparaci de naus, alhora que per a dipsit d'aparells i mercaderies. En vista d'aix i de la utilitzaci inadequada, per a alguns d'aquestes fins, de cases o locals de particulars, el Consell de la ciutat va acordar en 27 d'agost de 1338 que, del recaptat en contribuci es construra un edifici amb la finalitat de servir de guarderia de rems i altres aparells de les naus.

Aquestes van ser les primeres Drassanes del Grau, ignorant-se la seua grandria i disposici en planta i alat. Les Drassanes van poder adquirir la seua actual disposici en planta i alat per l'acord, sobre les seues obres de reparaci i aplicaci, adoptat pels jurats de Valncia del 12 d'agost de 1500.

Les Drassanes, per la seua funci i el conegut retir del mar per la costa valenciana i l'aterrament de la platja, estarien a curta distncia d'ell, havent citacions en l'Arxiu Regional sobre edificis propers i encara immediats a elles, en 1784 i 1790, i confirmant-lo els gravats d'aquesta poca.

Consten de cinc naus paralleles, de planta rectangular, d'uns 10 per 48 m. El seu tipus arquitectnic respon plenament al model d'edificaci -a l'origen civil- de naus cobertes per armadura lignaria a doble vessant sota teula rab, sostinguda per bigues i entrevigues sobre arcs feixos  o perpianys diafragmtics, o arcs diafragmes, de deu metres de llum aproximadament i arcs-murs que constitueixen una gruixuda paret, ac de rajola, perforada per l'obertura d'una amplissima ogiva.

Cada nau t vuit trams, compresos entre nou arcs diafragmes, el que fa un total de quaranta espais o trams. L'edifici ha patit profundes alteracions en algunes naus, i especialment en les faanes. Entre nau i nau s'obrin vuit arcs, tamb ogivals, quasi equilters, de semblant perfil i igual material als diafragmtics, que comunicarien cada tram amb el seu ve, estant avui encegats, excepte dos que comuniquen les naus primera, segona i tercera.

La part del darrere, s la millor conservada, per no haver tingut ni tenir portes d'accs, ni afectar-li les reformes de la faana. En ella destaca la rajola gran de bon tros tendel, com en totes les parts de l'edifici, formant arcs apuntats de rosca que reforcen aquest mur posterior.

Les drassanes hagueren de ser construdes en diferents moments, per les grgoles gtiques no permeten suposar obra molt posterior als seus orgens. Es van utilitzar i no sol per al comer, tamb per a armar bucs -i galeres- en defensa contra els pirates barbaresc "moros de Barbria". Desprs de la guerra de successi, agents de Felip V es van confiscar l'edifici, passant ms tard a ser un magatzem, de la sal i altres coses, fins que en 1802 van ser adjudicades, en paga de deutes de contribuci del municipi, a la Real Hisenda, i l'Estat, al setembre de 1849, va vendre els cinc cossos a particulars.

El 1949 es declararen Monument Historicoartstic Nacional, per fins als anys posteriors a la dictadura (1979-1982), l'Ajuntament de Valncia no va expropiar-les. Els treballs de rehabilitaci es retardaren fins els anys 90, quan es dugu a terme una restauraci integral, dedicant-les a sala d'exposicions.

 Enllaos externs .
 Web del GothicMed sobre les Drassanes;
 Pgina de l'arquitecte Manuel Portaceli sobre la seua restauraci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392100" title="Saint-Quentin-le-Verger" nonfiltered="1395" processed="1386" dbindex="151408">


Saint-Quentin-le-Verger s una comuna francesa, del departament de Marne, a Xampanya-Ardenes. Durant la Revoluci Francesa s'anomenava Mont-Quentin.

 Demografia .
1962 - 150 h / 1975 - 140 h / 1990 - 114 h / 1999 - 114 h.

 Economia .
Agricultura: planters i vinyes
Ramaderia: bovina i ovina

 Patrimoni i Turisme .
 Esglsia: t un bsis del segle XVI. Un Crist en creu del segle XVII, una verge amb l'infant del segle XVIII, un bust-reliquiari de Sant Joan Baptista del segle XVII, i nombroses estatues del segle XVIII;
 Els Aiguamolls.
 Vall del Choisel.
 Festa patronal, diumenge posterior al 31 d'octubre (Sant Quint. Festa comunal, diumenge posterior al 24 de juny.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392107" title="Burak Hadjib" nonfiltered="1396" processed="1387" dbindex="151409">
Burak Hadjib (o Barak Hadjib) fou el primer sult kutlughkhnida de Kirman, d'origen kara khitay.

Fou enviat com ambaixador a Ala al-Din Muhammad khwarizmshah, que el va retenir, i quan aquest darrer va derrotar als kara khitay a la riba del Talas el 1210, va entrar al servei de khwarizmshah i va arribar al rang d'hadjib o camarlenc que segons el historiador Nasawi era el mateix crrec que havia tingut sota el gurkhan kara khitay. Mort Muhammad fugint dels mongols (desembre del 1220) i fugit cap a l'ndia el fill Djalal al-Din Manguberti, va quedar a Iran l'altra fill, Ghiyat al-Din Pirshah, que es va establir a l'Iraq Adjem (hivern del 1221 al 1222) i Burak se li va unir i fou nomenat governador d'Isfahan, per per una baralla amb el visir de Ghiyat al-Din, va demanar i obtenir perms per marxar a l'ndia per passar al servei de Djalal al-Din.

Segons Djuwayni, durant el cam fou atacat pel governador de Kirman, al que no solsament va derrotar, sin que es va apoderar de la seva capital. Llavors va abandonar la idea d'anar a la ndia (1222/1223) i es va establir al Kirman i va servir desprs a Djalal al-Din; segons Nasawi, Ghiyath al-Din el va nomenar governador de Kirman i en fou confirmat per Djalal al-Din quan va aparixer a la zona el 1224.

El 1226 Djalal al-Din, que era al Caucas, es va revoltar contra Djalal al-Din En disset dies va anar entre Tiflis i Kirman, per Burak es va mostrar conciliador i alhora va adoptar fortes mesures defensives, i Djalal al-Din va retornar a l'oest. El 1228 Ghiyath al-Din es va enfrontar al seu germ i fou expulsat dels seus dominis i es va refugiar al Kirman; la seva mare es va haver de casar amb Burak per fora, per al cap de poc mare i fill foren acusats de conspiraci contra Burak i executats. 

Llavors Burak va contactar amb el califa al que va anunciar la seva conversi al islam i demanava ser reconegut com a sult independent; el califa va acceptar la petici i li va donar el ttol de kutlugh sultan (sult feli) que va donar nom a la dinastia.

El 1232/1233 els generals mongols operant al Sistan van exigir de Burak la seva submissi al gran khan; va acceptar per va excusar anar en persona a la cort del gran khan per la seva edat, i hi va enviar al seu lloc al seu fill Rukn al-Din. Aquesta estava en ruta quan va rebre la noticia de la mort del seu pare (estiu o tardor del 1235). Un fill de nom Kutb al-Din I Muhammad fou proclamat sult (1235-1236, mort el 1257), per Rukn al-Din va obtenir el nomenament dels mongols i va ocupar el tron el 1236.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392109" title="Saint-Quentin-sur-Charente" nonfiltered="1397" processed="1388" dbindex="151410">


Saint-Quentin-sur-Charente s una comuna francesa del departament de Charente, a Poitou-Charentes

 Geografia .
La vila est situada en el crter del meteorit de Rochechouart.

 Demografia .
1962 - 241 h / 1975 - 250 h / 1990 - 250 h / 1999 - 232 h 

 Economia .
Vinya. Ramaderia bovina, ovina i porcina.

 Patrimoni i turisme .
 Castell de Pressac, del segle XV, restaurat. Amb jardins interessants.
 Esglsia del segle XI, amb obres del segle XV.
 Naturalesa: ;
 Vall de la Charente;
 Boscos;
 Caa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392117" title="Sigebert II" nonfiltered="1399" processed="1389" dbindex="151412">

Sigebert II (601-613) va ser rei de Borgonya i d'Austrsia l'any 613. 

Fill illegtim de Teodoric II, va succer el seu pare el 613, als dotze anys d'edat. El govern s'establ sota la regncia de la seva besvia Bruniquilda, per els magnats del regne detestaven a Bruniquilda i temien que el jove rei caigus sota la seva influncia. Per aix, liderats per Warnachar i Rado, els majordoms de palau d'Austrsia i Borgonya, alguns nobles van abandonar Sigebert i s'uniren a Clotari II de Nustia en la cruenta guerra que mantenien els dos regnes.

Els exrcits de Bruniquilda i Sigebert es van enfrontar als de Clotari a Aisne, on encara ms nobles van desertar Bruniquilda, obligant-la a fugir amb el seu besnt. A les ribes del llac Neuchtel van ser capturats per homes de Clotari, i tant Sigebert com el seu germ petit Corbo van ser executats. L'anciana Bruniquilda tindria la mateixa sort desprs de ser torturada i humiliada pblicament. Amb aquesta victria, Clotari va aconseguir reunificar els francs sota el seu govern.


 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392120" title="Burak Khan" nonfiltered="1400" processed="1390" dbindex="151413">
Burak Khan (o Barak Khan) fou khan de Txagatai.

Era net de Mutugen (Moetuken), mort al setge de Bamian el 1221, i fill de Yesun Toa, que havia estat exiliat a Xina per la participaci en el complot contra Mongke el 1252. Burak va comenar la seva carrera a la cort de Kubilay Khan (1260-1294), successor de Mongke per que havia protegit a Chiramon i altres prnceps ogodedes i txagatais.

A la mort de Kara Hulagu, khan de Txagatai designat per Mongke,  el seu fill Mubarak Shah el va succeir. Llavors el 1266, Kubilay va enviar a Burak a Transoxiana amb un rescripte imperial o yarligh, en el qual era nomenat coregent junt amb el seu cos. Inicialment Burak va actuar d'acord al previst per quan es va haver guanyat el suport dels militars, va atacar a Mubarak Shah, i el va derrotar i fer presoner a Khudjand el setembre de 1266.

Aviat es va enemistar amb Kubilay, al que devia el tron i va lluitar contra les seves forces. El governador del gran khan a Turquestan fou expulsat i l'exrcit enviat per Kubilay per restablir l'orde fou derrotat. En canvi contra el khan Qaydu, cap de la casa dels ogodedes, que ara dominava el pas del Semireche, no fou gaire afortunat. Qaydu es va aliar a l'Horda d'Or i Burak, desprs d'algunes victries inicials no decisives, fou derrotat greument a la riba del Sir Darya i es va haver de retirar cap a Transoxiana. Disposat a un enfrontament al lmit en aquesta zona, finalment va arribar a un acord amb el seu rival en un kuriltay fet a la riba del Talas la primavera del 1269. Qaydu va poder establir un khanat completament independent del gran khan i es va fer anda (germ de sang) de Burak; l'acord preveia que els dos khans viurien a les muntanyes i les estepes, tindrien els seus ramats i cavalls fora de les regions cultivades i no exigirien res a la poblaci excepte all legalment establert. Barak es va quedar amb dos teros de Transoxiana per les regions cultivades quedaren sota govern de Qaydu, que va designar com a delegat a Masud Beg.

Burak i Qaydu es van posar d'acord per la invasi pel primer dels territoris del Il-khan de Prsia, Abaka. Masud Beg fou enviat a Prsia, tericament per recollectar les taxes degudes a Qaydu i Burak, per en la practica per explorar el territori. Una vegada va tornar i va fer el seu informe, Burak va reunir les seves forces i va creuar l'Oxus, ocupant el Khurasan i Afganistan, per va rebre poc suport de les tropes enviades a l'expedici per Qaydu, i aviat va quedar en mala posici militar fins que el 22 de juliol de 1270 va patir una greu derrota davant Abaka. Barak es va retirar i va creuar l'Oxus de tornada, quan ja noms li quedaven cinc mil soldats.

Segons al-Wassaf es va establir a Bukhar i es va convertir al islam agafant el nom de Ghiyatj al-Din. Va fer una nova expedici al sud, dirigida principalment a Sistan, per abandonat per diversos prnceps mongols que es van revoltar, fou derrotat altre cop i va quedar a la bona voluntat de Qaydu que el va fer enverinar. Segons la versi de Rashid al-Din, no va arribar a fer mai l'expedici al Sistan doncs, noms retornar, el van abandonar diversos prnceps i va haver de cridar en ajut a Qaydu que va anar a Transoxiana amb un gran exrcit, per molt lentament, esperant aprofitar la situaci; quan Qaydu estava molt proper, Burak ja havia aconseguit derrotar als prnceps rebels i va demanar al seu aliat de retirar-se per Qaydu va seguir avanant i van rodejar el campament de Burak durant la nit. Quan van ocupar el campament al dia segent, Burak havia mort, possiblement d'un atac de cor degut a l'angoixa o la por. Djamal Karshi diu que va morir el 9 d'agost de 1271 o poc desprs. Per orde de Qaydu no fou enterrat com a musulm. El nou khan fou Negubey.



Bamyian
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392122" title="Buran" nonfiltered="1401" processed="1391" dbindex="151414">
Buran (desembre del 807-setembre del 884) fou una reina abbssida, esposa del califa abbssida al-Mamun i filla del visir al-Hasan ibn Sahl. Segons algunes fonts Buran era noms un malnom i el seu nom verdader era Khadidja. Es va casar amb el califa als 18 anys i les festes de l'enlla, extraordinriament fastuoses, es van celebrar el desembre del 825/gener del 826, a Fam al-Sihl prop de Wasit, a les propietats del pare.

Va morir quan tenia prop de 80 anys al palau de Djafar el barmquida desprs conegut com Kasr al-Hasani, palau cedit pel seu pare i que a la seva mort va passar al califa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392125" title="Salvador (nom)" nonfiltered="1402" processed="1392" dbindex="151415">
Salvador s un nom propi mascul habitual a tot el domini lingstic del catal. Se sol abreujar Vador o, per influncia castellana, Salva; al Pas Valenci tamb s corrent la forma Voro. La versi d'aquest nom per a dona, molt menys estesa, s Salvadora. 

Etimologia.
Significa 'el qui salva', i deriva del nom llat tard d'origen cristi Salvator, del verb salvare. s la traducci del grec       Soter, 'salvador', que s alhora la traducci de l'hebreu Ieixua, 'Du salva' o 'Du s salvaci'. Els primers cristians van assumir el nom Salvat re(m) com a traducci de Jess, ja que inicialment es considerava irreverent usar el nom de Jess com a antropnim.

Aquest nom est ests especialment per la pennsula Ibrica i la Itlia meridional.

En altres llenges.
Alemany i angls: Salvator;
Basc: Gaizka, Salbatore, Xalbador, Xalba;
Castell, gallec i portugus: Salvador;
Francs: Sauveur;
Itali: Salvatore;
Occit: Sauvaire;
Polons: Salwator;
Sard: Sarbadore;

Onomstica.
Si b la diada de Sant Salvador s el dia 18 de mar en record del francisc i miracler sant Salvador d'Horta, com que aquesta s una festivitat d'origen recent (Salvador d'Horta, beatificat el 1606, no fou canonitzat fins al 1938), la majoria de fidels cristians la celebren el 6 d'agost, diada de la Transfiguraci de Jess, en honor al Crist Salvador. En alguns llocs com ara Siclia, tanmateix, se celebra pel Corpus.

Per Sant Salvador s festa major, entre d'altres, a Otos (Vall d'Albaida), els Pallaresos (Tarragons), Picamoixons (Alt Camp), el Pont de Suert (Alta Ribagora), Vimbod (Conca de Barber) i al barri lleidat de Pardinyes.

Personatges.
Salvador Allende, metge i poltic xil.
Salvador Casaas, bisbe i cardenal catal.
Salvador Chuli, msic i compositor valenci.
Salvador Dal, pintor catal.
Salvador Escamilla, presentador catal de rdio i televisi.
Salvador Espriu, poeta, dramaturg i novellista catal.
Salvador Giner, socileg catal i president de l'IEC.
Salvador Gonzlez Marco, futbolista valenci, ms conegut com a Voro.
Salvador d'Horta, francisc i miracler catal, un dels sants de l'Esglsia catlica.
Salvador Llobet, gegraf catal, creador de l'Editorial Alpina.
Salvador Luria, metge i professor universitari nord-americ d'origen itali, guardonat amb el premi Nobel.
Salvador Mil, poltic catal.
Salvador Moncada, metge hondureny, guardonat amb el premi Prncep d'Astries.
Salvador de Madariaga, diplomtic, escriptor i historiador espanyol d'origen gallec.
Salvador Puig Antich, revolucionari catal.
Salvador Sadurn, futbolista catal.
Salvador Segu, lder anarcosindicalista catal, ms conegut com el Noi del Sucre.
Salvador Sostres, escriptor i periodista catal.
Salvador Valeri, arquitecte modernista catal.
Salvador Vilaseca, historiador i metge catal.
Salvatore Cammarano (o Salvadore Cammarano), dramaturg i llibretista napolit.
Salvatore Quasimodo, poeta i periodista sicili, guardonat amb el premi Nobel de Literatura.
Salvatore Viale, escriptor cors.
Salvatore Vidal, sacerdot i escriptor sard.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392127" title="A Night At The Opera" nonfiltered="1403" processed="1393" dbindex="151416">
A night at the Opera "Una nit a l' Opera" s el quart lbum d' estudi del grup britnic de rock Queen publicat originariament el 1975. s fams per tenir els grans xits Bohemian Rhapsody, Love of my life, Death on two legs i You're my Best Friend.

 Temes .

 "Death on Two Legs"  (Mercury) - 3:43 *;
 "Lazing on a Sunday Afternoon"  (Mercury) - 1:07;
 "I'm In Love With My Car"  (Taylor) - 3:05 *;
 "You're My Best Friend"  (Deacon) - 2:52 *;
 "'39" - (May)  3:31 *;
 "Sweet Lady"  (May)  4:03;
 "Seaside Rendezvous"  (Mercury) - 2:15;
 "The Prophet's Song"  (May) - 8:21;
 "Love of My Life"  (Mercury) - 3:39;
 "Good Company"  (May) - 3:23;
 "Bohemian Rhapsody"  (Mercury) - 6:00 *;
 "God Save the Queen"  (Arr. May) - 1:18;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392139" title="Credo dels Apstols" nonfiltered="1404" processed="1394" dbindex="151417">
Credo dels Apstols (llat: Symbolum Apostolorum o Symbolum Apostolicum), a vegades anomenat Smbol dels Apstols, s una declaraci de principis de les creences cristianes, un credo o "smbol".  s mpliament utilitzat per un nombre de denominacions cristianes per tant litrgics catequstico i efectes, ms visible per litrgica Esglsies de tradici occidental, incls el ritu llat de l'Esglsia Catlica Romana, el luteranisme, la comuni Anglicana, i l'ortodxia occidental. Tamb s utilitzat per presbiterians, mtodes, congregationalistes i molts baptistes.

El teolgica detalls d'aquest credo s'han formulat originalment com una refutaci de Gnosticisme, una heretgia. Aix pot ser vist en gaireb totes les paraules. Per exemple, el credo afirma que Crist, Jess, va nixer, patir i va morir a la creu. Aix sembla una declaraci directa contra l'ensenyament hertic de que Crist noms semblava convertir-se en l'home i que no hi havia realment patit i mor, per noms va aparixer per a fer-ho. El Credo dels Apstols, aix com d'altres credos baptismals, s apreciat com un exemple dels "ensenyaments i la defensa de l'Evangeli de Crist" per part dels apstols.

Referncies.


Enllaos externs .

Faith We Profess: A Catholic Guide to the Apostles' Creedby Msgr. Peter J. Vaghi (2008);
Extracte del International Standard Bible Encyclopedia Vol. 1;
Scholarly articles on the Apostles' Creed from the Wisconsin Lutheran Seminary Library;
 Un lloc web de Credos amb un nombre significatiu de llenges;
 Un lloc web amb oracions en molts idiomes, un nombre significatiu dels idiomes tamb tenen el Credo dels Apstols;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392160" title="Louis Visconti" nonfiltered="1405" processed="1395" dbindex="151418">


Louis Joachim Tullius Visconti fou un arquitecte francs nascut a Roma l'11 de febrer de 1791 i mort a Pars el 23 de desembre de 1853.

Biografia.

Louis Visconti procedia d'una clebre famlia d'arquelegs: el seu avi Giambattista Antonio Visconti (1722-1784) havia fundat el Museu del Vatic i el seu pare, Ennio Quirino Visconti (1751-1818), en va ser el conservador. La seva famlia es va installar a Pars el 1798 i va obtenir la nacionalitat francesa el 1799, el seu pare va ser nomenat conservador de les Antiguitats i dels Quadres al Museu del Louvre.

Entre 1808 i 1817, Louis Visconti va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Pars sota la direcci de Charles Percier. Va ser tamb alumne del pintor Franois-Andr Vincent. Desprs d'haver obtingut el Segon gran prix de Rome d'arquitectura (1814) i el premi departamental d'arquitectura de l'Escola de les Belles Arts (1817), va ser nomenat arquitecte dels 3r i 8 Antics districtes de Pars el 1826, conservador de la 8a secci dels Monuments pblics de Pars (comprenent la Biblioteca reial, el monument de la place des Victoires, les portes Saint-Martin i Saint-Denis i la columna Vendme) el 1832, arquitecte divisionari el 1848, arquitecte del Govern el 1849.

El 1840, va concebre les decoracions de la capital per a la cerimnia de la tornada de les cendres de Napole Bonaparte, desprs va construir la tomba de l'Emperador a les Invalides.

Associat amb mile Trlat per als treballs de la Bibliothque royale du Louvre el maig de 1848, va donar un primer projecte d'acabament del palais du Louvre. Nomenat arquitecte del palais des Tuileries el 7 de juliol de 1852 i arquitecte de l'emperador Napole III el 16 de febrer de 1853, se li va encarregar de concebre el projecte d'uni del palais du Louvre i del palais des Tuileries que va ser realitzat per Hector-Martin Lefuel. Visconti va morir d'una crisi cardaca el 1853, any de la seva elecci a l'Acadmia de les Belles Arts.

Va ser President de la Socit centrale des architectes el 1852.



Bibliografia.

 Franoise Hamon et Charles MacCallum: Louis Visconti. 1791-1853, Paris, Dlgation  l'Action Artistique de la Ville de Paris, 1991   ISBN 2905118385.

Enllaos externs.

 Fitxa a Structurae;
 Nota sobre Visconti;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392162" title="Farnaca" nonfiltered="1406" processed="1396" dbindex="151419">
La Farnaca s una bstia de foc de la Colla Gegantera Tota l'Endenga de Cambrils (Baix Camp). El seu nom prov de la paraula d'arrel rab "farnaca", en s a Cambrils i al Camp de Tarragona en general, i que defineix una dona malfeinera.

Referncies.
 Diccionari catal-valenci-balear;

Enllaos externs.
Pgina sobre la Farnaca;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392163" title="Ave Maris Stella" nonfiltered="1407" processed="1397" dbindex="151420">


Ave Maris Stella ("Salve Estrela del Mar"): amb aquestes paraules comena un himne llat que es canta en la Litrgia de les Hores de l'Esglsia catlica en les festes marianes, concretament en Vespres. El text es coneix des del segle IX; el seu autor s desconegut (s'ha atribut a autors diversos; entre ells, a Venantius Fortunatus i Pablo Dicono). s un dels molts himnes marians medievals, com la Salve o el Stabat mater.

 Text en llat .
Ave, Maris stella, 
Di mater alma, 
Atque semper Virgo 
Flix caeli porta

Sumens illud Ave 
Gabrilis ore, 
Funda nos in pace, 
Mutans Evae nomen.

Solve vincla reis, 
Profer lumen caecis, 
Mala nostra pelle, 
Bona cuncta posce.

Monstra te esse matrem, 
Sumat per te preces 
Qui pro nobis natus, 
tulit esse tuus.

Virgo singularis 
Inter omnes mitis, 
Nos culpis solutos 
Mites fac et castos.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392165" title="Titlla" nonfiltered="1408" processed="1398" dbindex="151421">


La titlla s un tipus de signe de puntuaci com a diacrtic que designa el smbol ~.

 Informtica .
En sistemes UNIX, s'emplea per a identificar al directori d'usuari. s el mateix /home/manuel que ~ per a l'usuari 'manuel'. En DOS o consola de Windows serveix per a indicar un dels molts possibles arxius que tenen el mateix inici. En aquest sistema els noms d'arxius noms usen 8 carcters per al nom i 3 per a l'extensi, aix DOCUME1.txt ser el primer dels arxius el nom dels quals comena per docume i t extensi txt. 

T com correspondncia en el codi ASCII 126. Per a la tecla 4 que est damunt de les tecles alfabtiques, en Windows pot ser necessari teclejar-la dues vegades (surten 2) o fer-ho una vegada i prmer espai, i en Linux noms teclejant una vegada surt.

 Ortografia .
 Aquest smbol en castell es posa sobre la n () i fa el so / / ("ny" equivlent en catal).
 Aquest smbol tamb es posa en portugus sobre la a () i sobre la o ().












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392169" title="Fricci dinmica" nonfiltered="1409" processed="1399" dbindex="151422">
En fsica, la fricci dinmica s la fora de fricci d'una superfcie a un cos quan aquest ja ha iniciat el moviment. Pot ser anomenada tamb fricci cintica, fregament dinmic i fregament cintic. El seu valor s igual al producte de la fora normal del la superfcie cap al cos pel coeficient cintic/dinmic que varia segons la naturalesa dels materials que contacten. Aix s'expresa amb la frmula segent:

FF =  CFN


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392172" title="Burayda" nonfiltered="1410" processed="1400" dbindex="151423">
 
Burayda o Buraidah o Buraydah (rab: Burayda      ) s una ciutat de l'Arbia Saudita, capital de la provncia d'al-Qassim a la part nord del centre de la pennsula d'Arbia, a mig cam entre la mar Roja i el golf Prsic. La seva poblaci s'estimava en mig mili de persones el 2008. Est situada a la vora del uadi al-Rummah (el riu ms llarg del regne amb uns 600 km) poc abans de desaparixer en la sorra del Nafud al-Sirr. La zona dels oasis produeix dtils, llimones, taronges i altres fruites; la introducci del blat es recent per la producci fora elevada. Unayza, la ciutat tradicionalment rival, es troba a 25 km al sud, a l'altre costat del uadi. El conjunt de jardins i viles dels oasis porten el nom conjunt de Khubub (sigular Khabb). Hi viuen els Harb, Anaza, Musayr, Utayba i Banu Tamim.

El seu origen fou un pou d'aigua que Yakut esmenta ja com Burayda, utilitzat pels Banu Dabina del grup tribal Abs; la ciutat es va fundar probablement el segle XVI. Caskel diu que fou fundada el 1543/1544 per no dona la font. La primera menci histrica rellevant la fa Ibn Bishr, que parla d'una batalla entre Burayda i Unayza el 1695/1696. La histria local s de fet la de les quatre famlies principals: els al-Duraybi o al-Buraydi, els Anakir (dels Banu Tamim, un ancestre dels quals, Rashid al-Duraybi, fou segons Corancez el fundador de la ciutat), els al-Ulayyan (clan dels Anakir) i els al-Aba al-Khayl. Els  Anakir i els al-Ulayyan van sostenir una inacabable lluita d'extermini. La ciutat va estar tamb en constant guerra amb Unayza, que va culminar el 1768/1769 quan els al-Duraybi van demanar ajut als al-Saud; aquesta aliana va portar al poder als al-Ulayyan amb ajut saudita (1775).

Els al-Ulayyan van governar Burayda del 1775 al 1864 com a feudataris dels saudites, conservant el poder en el perode de domini turc-egipci. Els saudites no els tenien gaire confiana i el 1849 es va nomenar un governador per al-Kasim, que fou Djalwi ibn Turki al-Saud, que va exercir el crrec fins el 1854. Desprs els al-Ulayyan foren deposats (1864) i nomenats governadors locals la famlia Muhanna dels al-Aba al-Khayl del grup anaza (1864-1908). Aquesta nova dinastia igualment va fer prevaldre els interessos propis sobre els dels saudites. En la lluita d'aquestos contra els Banu Rashid (o al-Rashid) de Djebel Shammar, van convertir la regi d'al-Kasim en teatre de la lluita entre saudites i rashidites i van servir indiferentment als dos poders fins que els saudites van ocupar finalment al-Kasin (1908/1909) i Abd Allah ibn Djalwi Al-Saud (fill de Djalwi ibn Turki) va ser nomenat governador de la ciutat i provncia. Va tenir com a successors als seus cosins Abd al-Aziz ibn Musaad Al-Saud (desprs governador d'Hail) i posteriorment el seu fill Abd Allah ibn Abd al-Aziz ibn Musaad (desprs governador de la Frontera del Nord).

La facilitat de comer quan els saudites van dominar al-Hasa i Hedjaz va fer decaure Burayda. Per aviat va venir el petroli i el 1954/1955 es van comenar a enderrocar els edificis antics (incloent edificis notables i histrics com la ciutadella d'al-Muhanna) i es van construir edificis moderns, primer pblics i desprs privats. El 1955 tenia uns 30000 habitants dels que la meitat vivien als llogarets d'al-Khubub.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392178" title="Burayda ibn al-Husayb" nonfiltered="1411" processed="1401" dbindex="151424">
Burayda ibn al-Husayb fou un company del Profeta Mahoma de la tribu Aslam ben Afsa.

Es va convertir al islam junt amb 80 famlies, quan el Profeta va haver d'anar a Medina des de la Meca i es va aturar al campament d'al-Ghamim on era Burayda. Va participar a les companyes de Mahoma. El 630 se li va encarregar cobrar el impost a les tribus Aslam i Ghifar. A la mort de Mahoma, va residir a Medina per desprs es va traslladar a Bssora quan es va fundar; ms tard va anar a fer campanya al Khurasan (potser el 671) i es va establir a Merv on va morir entre 680 i 683 (segon Ibn Hadjar el 683).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392181" title="IrDA" nonfiltered="1412" processed="1402" dbindex="151425">
IrDA (Infrared Data Association) defineix un estndard fsic en la forma de transmissi i recepci de dades por raigs infraroigs. IrDA fou creat el 1993 per Hewlett-Packard, IBM, Sharp i altres fabricants.

Aquesta tecnologia est basada en raigs lluminosos que es mouen en l'espectre infraroig. Els estndards IrDA sn compatibles amb una mplia gamma de dispositius elctrics, informtics i de comunicacions, i permeten la comunicacin bidireccional entre dos extrems a velocitats que oscillen entre els 9,6 i els 4 Mbps.

IrDA fou popular en els ordinadors porttils i de sobretaula a finals dels anys 90 del segle XX i comenaments del segle XXI, per ha estat desplaada per altres tecnologies sense fils com ara WiFi i Bluetooth, que permeten la transmissi encara que hi hagi obstacles entre l'emissor i el receptor, permetent aix la utilitzaci de maquinari com ara ratolins i teclats. Tanmateix, s'utilitza encara en entorns en qu les interferncies dificulten la transmissi via rdio.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392183" title="Digitalitzaci" nonfiltered="1413" processed="1403" dbindex="151426">

Una conversi analgica-digital (CAD) (o ADC) consisteix en la transcripci de senyals analgics en senyals digitals, amb el propsit de facilitar el seu processament (codificaci, compressi, etc.) i fer el senyal resultant (la digital) ms immune al soroll i altres interferncies a les quals sn ms sensibles els senyals analgics. 

 Comparaci entre senyals analgiques i digitals .

Un senyal analgic s aquell que pot prendre una infinitat de valors (freqncia i amplitud) dintre d'un lmit superior i inferior. El terme analgic prov d'anleg. Per exemple, si s'observa en un osciloscpic, la forma del senyal elctric que converteix un micrfon el so que capta, aquesta seria similar a l'ona sonora que la va originar. En canvi, un senyal digital s aquella les dimensions de la qual (temps i amplitud) no sn contnues sin discretes, el que significa que el senyal necessriament ha de prendre uns determinats valors fixos predeterminats en moments tamb discrets. Aquests valors fixos es prenen del sistema binari, el que significa que el senyal va a quedar convertida en una combinaci de zeros i uns, que ja no se sembla en no-res al senyal original. Precisament, el terme digital t el seu origen en aix, que el senyal es construx a partir de nombres (dgits).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392186" title="Eduardo Estbariz Ruiz de Egiluz" nonfiltered="1414" processed="1404" dbindex="151427">
Eduardo Estbariz Ruiz de Egiluz (Vitria, 27 de maig de 1966) s un futbolista basc, ja retirat. Va jugar de defensa.

 Trajectria .

Estbariz va donar els seus primers passos a les files del club de la seua ciutat natal, l'Alabs, on s'hi va estar dos anys al primer equip, de 1985 a 1987. Eixe any fitxa per un altre club d'Euskadi, el Sestao Sport, on es mant dos anys ms, jugant un total de 35 partits amb els verd-i-negres.

No ser fins al 1989 quan s'incorpore a un equip gran. L'Athletic de Bilbao compta amb els seus serveis a mitjans de la 88/89, on debuta en un partit contra l'Atltic de Madrid. A San Mams hi est gaireb deu anys, per no va esdevindre titular en cap moment, sense sobrepassar la vintena de partits.  Juga 125 encontres a Primera Divisi amb els lleons, i marca dos gols. 

El Rayo Vallecano ser el seu darrer club important. Fitxa al 1997 i es converteix en un dels eixos defensius dels madrilenys. La 99/00 s la seua darrera temporada a Primera, i curiosament, la que ms partits disputar, fins a 23, i un gol.

La campanya 2000/2001 torna a Vitria per a jugar a l'altre equip gasteiztarra, l'Aurrer, on apareix en 25 partits i fa 3 gols abans de retirar-se a l'acabar la temporada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392187" title="Font de l'Era Nova (Sant Lloren de Morunys)" nonfiltered="1415" processed="1405" dbindex="151428">


La font de l'Era Nova s una font d'aixeta de polsador, obrada en pedra i amb cm lateral que es troba adosada al mur d'una edificaci del costat occiental d'aquesta la plaa de la vila de Sant Lloren de Morunys, a 907 m. d'altitud. L'aigua que hi raja prov de la xarxa d'abastament d'aiges de la vila.
Enllaos externs.
Veure emplaament




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392190" title="Place des Victoires" nonfiltered="1416" processed="1406" dbindex="151429">



La place des Victoires  (plaa de les Victries en catal) s una plaa parisenca situada entre el 1r i 2n districte.

Histric.

Aquesta plaa circular, situada al cor de Pars, va ser creada per iniciativa del mariscal de La Feuillade vescomte d'Aubusson i de la Ciutat de Pars i consagrada a les victries de Llus XIV. Les seves caracterstiques sn consignades a un decret del Consell del Rei de 1685. Fou inaugurada el 1686 el 26 de mar. El seu urbanisme ha estat confiat a Jules Hardouin-Mansart i els vens tenien l'obligaci de construir-hi immobles simtrics.

El monument central.

Tres esttues s'han succet d'en 1686 fins els nostres dies al centre de la plaa.


 L'esttua original: Llus XIV a peu, de Martin Desjardins. Al scol hi havia quatre personatges de bronze representant cadascun una naci venuda per Llus XIV i un sentiment diferent (com la resignaci, l'abatiment i l'esperana), els baix relleus i les inscripcions ditirmbiques sobre la glria militar del regnat. Quatre fanals hi lluen permanentment. La inauguraci va tenir lloc el mar de 1686. El 1792, l'esttua va ser abatuda pels revolucionaris per ser reemplaada per una pirmide de fusta i la plaa reanomenada place des Victoires-Nationales el 1793. Els elements de decoraci del scol han estat conservats i sn visibles al Museu del Louvre, l'esttua va ser fosa per produir canons el 1792.

 L'esttua del general Desaix va ser erigida al lloc de la pirmide el 1810 (s'ha dit que Napole hauria donat la fusta de la pirmide a un cos de gurdia que l'hauria utilitzat per a escalfar-se. Era representat completament nu i rpidament es va haver de treure aquesta esttua que ofenia la pudor de l'poca. El seu bronze va ser fos per fer l'esttua eqestre d'Enric IV al Pont Nou.

 Finalment, l'esttua actual s l'esttua eqestre de Llus XIV de Franois Joseph Bosio, collocada all el 1828. Aquest monument, el terra de la plaa i un cert nombre d'edificis al voltant sn classificats com a monuments histrics.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392191" title="Gabinet de govern d'ustria 2008-2012" nonfiltered="1417" processed="1407" dbindex="151430">
El govern de Werner Faymann va comenar el 2 de desembre de 2008, i s el govern actual. s un govern de coalici del Partit Socialdemcrata d'ustria (SP) i del Partit Popular d'ustria (VP).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392194" title="Hurac Ioke" nonfiltered="1418" processed="1408" dbindex="151431">
L'hurac Ioke (designaci internacional: 0612, JTWC denominaci: 01C, i, a vegades anomenat Super Typhoon Ioke) va ser l'hurac ms fort mai registrat en el Pacfic Central. La primera forma de tempesta al Pacfic Central al 2006 la temporada d'huracans del Pacfic, va ser Ioke trencar un rcord, de llarga vida i extremadament potent tempesta que va travessar el Pacfic durant 19 dies, assolint l'equivalent de la categoria 5 sobre l'estat de Saffir-Simpson, l'hurac Escala tres vegades.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392196" title="Carles Gum i Prat" nonfiltered="1419" processed="1409" dbindex="151432">
Carles Gum i Prat (Barcelona, 26 de juny de 1963) s un director d'orquestra i compositor catal.

Cursa estudis de Geologia a la Universitat de Barcelona i, al mateix temps, estudis de Composici i Instrumentaci amb Carles Guinovart al Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona. S'inicia en la direcci a travs dels cursos organitzats per la Federaci Catalana d'Entitats Corals (FCEC) amb els mestres Pierre Cao, Alberto Grau i Llus Vila, entre altres. Posteriorment, obt el Ttol Superior en direcci d'orquestra estudiant amb Salvador Brotons a l'Escola Superior de Msica de Catalunya (ESMUC).

La seva tasca creativa queda reflectida en una quantitat important d'obres estrenades a dins i fora de Catalunya i en diverses obres publicades i enregistrades. Aix mateix, les seves peces han estat guardonades en diferents ocasions: Concurs de Joves Compositors de l'Institut Catal de Serveis a la Joventut de la Generalitat de Catalunya (1986, 1988, 1993 i 1994), finalista Premi Sardanes SGAE 1995 i Premis Catalunya de Composici Coral 1996. Habitualment forma part jurat del Festival Internacional de Msica de Cantonigrs.

Ha dirigit la Coral de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona des de la seva fundaci el 1985 fins al 1991, any en el que assumeix la direcci del Cor de la Universitat de Barcelona fins al 2002. Durant aquest perode, el Cor de la UB realitza nombroses actuacions a dins i fora de Catalunya, enregistra actuacions per a la televisi i la rdio i es consolida com a formaci coral.

En diferents ocasions, ha dirigit altres formacions corals i orquestres entre les que s'ha d'esmentar la Banda de la Uni Musical del Bages, l'Orquestra Filharmonia Hekteros, l'Orquestra del Conservatori Superior de Msica del Liceu, l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra (ONCA), la Jove Orquestra de la Rdio Televisi d'Austrlia (SBS Youth Orchestra) i l'Orquestra Simfnica Ciutat d'Eivissa (OSCE). s director assistent de l'Orquestra de Joves Intrprets dels Pasos Catalans (OJIPC) i dirigeix l'Orquestra Universitat de Barcelona (OUB) des de la seva fundaci.

s autor de la sardana Remembrana (accssit SGAE 1995) i de l'obra per a cobla i percusi Suite trobadoresca.

Referncies.


Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;
Biografia a grijalvo.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392199" title="Cant d'Als-Nord-Est" nonfiltered="1420" processed="1410" dbindex="151433">

El Cant d'Als-Nord-Est s un cant del departament francs del Gard, situat al districte d'Als. Compta amb 4 municipis i el cap cantonal s Als.

Municipis.


 Rousson;
 Saint-Julien-les-Rosiers;
 Saint-Martin-de-Valgalgues;
 Als (una part);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392200" title="Magnaguardia" nonfiltered="1421" processed="1411" dbindex="151434">

Els MagnaGurdies IG, o ms coneguts com els Guardaespatlles del General Grievous eren uns androides que posseen cervells electrnics de la tecnologia ms desenvolupada. 
Van ser programats per a combatre eficientment cos a cos i a llarga distncia, a ms tenien la capacitat d'adquirir experincia prpia en combat i millorar la seva percia. Van acompanyar al General Grievous en totes les seves campanyes i el protegien de qualsevol atemptat, mentre ell planificava o comandava batalles. Durant la Batalla de Coruscant una dotzena de Guardaespatlles van ajudar al General Grievous a segrestar al Canceller Palpatine. Encara que 10 van ser destruts, dos dels seus ms fidels unitats (IG-101 i IG-102) van assolir sobreviure i acompanyar-lo a la seva nau cabdal "La Mano Invisible". 
Per desprs d'infiltrar-se Anakin Skywalker i Obi-Wan Kenobi, aquestes dues unitats van ser destrudes en el mateix pont de comandament de la nau. En el planeta Utapau, quatre guardaespatlles anaven a enfrontar-se a Kenobi, tres d'ells van ser aniquilats rpidament pel Jedi usant la Fora per a desplomar una pesada estructura metllica sobre ells, l'altre va quedar semiatrapat sota el bloc i va intentar arribar a el seu electrovara, per va ser decapitat per Obi-Wan abans que pogus arribar-la a agafar.

 Aparicions: . 
Star Wars Episodi III: La Venjana dels Sith 

 Vegi's tamb: .
General Grievous 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392201" title="Cant d'Als-Ouest" nonfiltered="1422" processed="1412" dbindex="151435">

El Cant d'Als-Ouest s un cant del departament francs del Gard, situat al districte d'Als. Compta amb 6 municipis i el cap cantonal s Als.

Municipis.


 Cendras;
 Saint-Christol-ls-Als;
 Saint-Jean-du-Pin;
 Saint-Paul-la-Coste;
 Soustelle;
 Als (una part);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392203" title="Porte Saint-Denis" nonfiltered="1423" processed="1413" dbindex="151436">


La porte Saint-Denis s un monument parisenc collocat sobre el traat de l'antic recinte de Carles V destrut per Llus XIV.

Histria.

La porte Saint-Denis va ser transformada el 1672 per l'arquitecte Franois Blondel i l'escultor Michel Anguier per ordre de Llus XIV, en honor de les seves victries al Rin i a Franc Comtat, i a les despeses de la ciutat. Va ser construda sobre un basti (que es construeix al segle precedent, i destrueix aleshores), a l'emplaament d'una porta medieval al recinte de Carles V.

S'hi han projectat treballs de restauraci l'any 1988.

Descripci.

La porte Saint-Denis s un arc de triomf inspirat en l'arc de Titus a Roma.

s perforat per un gran arc i dues petites portes, practicades als pedestals ajuntats als peus. Del costat de la ciutat (al sud), compromesos a la superfcie dels peus fins a alada de l'entaulament de l'edifici, s'eleven els obeliscs carregats de trofeus. Al seu peu, dues figures assegudes, esculpides segons dibuixos de Lebrun, representen les Provncies Unides.

Sobre l'arc, entre l'arquivolta i l'entaulament es troben els baix relleus de Michel Anguier.

Al fris de l'entaulament hi ha inscrita en lletres de bronze la dedicatria Ludovico magno.

Proporcions i dimensions.

August Choisy, en la seva Histoire de l'architecture dna la composici de la Porte Saint-Denis, basada en la divisi per dos i per tres d'un quadrat.

El monument fa 24,65 metres d'alada, 25 metres de llargada i 5 metres d'espessor. L'arcada fa 15,35 metres sota clau i 8 metres d'obertura; les petites portes fan 3,30 metres sobre 1,70.

Vegeu tamb.



 Porte Saint-Martin;

Notes.


Bibliografia.

 Pierre Chabat, Dictionnaire des termes employs dans la construction, Ve A. Morel et Cie, Paris, 1881, p. 115-116 (t. IV);
 Auguste Choisy, Histoire de l'architecture, Paris, 1899, p. 745-746 (t. II);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392205" title="Cant d'Als-Sud-Est" nonfiltered="1424" processed="1414" dbindex="151437">

El Cant d'Als-Sud-Est s un cant del departament francs del Gard, situat al districte d'Als. Compta amb 6 municipis i el cap cantonal s Als.

Municipis.


 Mjannes-ls-Als;
 Mons;
 Les Plans;
 Saint-Hilaire-de-Brethmas;
 Saint-Privat-des-Vieux;
 Salindres;
 Servas;
 Als (una part);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392206" title="Cant de Barjac" nonfiltered="1425" processed="1415" dbindex="151438">

El Cant de Barjac s un cant del departament francs del Gard, situat al districte d'Als. Compta amb 7 municipis i el cap cantonal s Barjac.

Municipis.


 Barjac;
 Mjannes-le-Clap;
 Rivires;
 Rochegude;
 Saint-Jean-de-Marujols-et-Avjan;
 Saint-Privat-de-Champclos;
 Tharaux;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392207" title="Cant de Bessges" nonfiltered="1426" processed="1416" dbindex="151439">

El Cant de Bassges s un cant del departament francs del Gard, situat al districte d'Als. Compta amb 5 municipis i el cap cantonal s Bassges.

Municipis.


 Bessges;
 Bordezac;
 Gagnires;
 Peyremale;
 Robiac-Rochessadoule;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392209" title="Cant de Gnolhac" nonfiltered="1427" processed="1417" dbindex="151440">

El Cant de Gnolhac s un cant del departament francs del Gard, situat al districte d'Als. Compta amb 11 municipis i el cap cantonal s Gnolhac.

 Municipis .


 Aujac;
 Bonnevaux;
 Chambon;
 Chamborigaud;
 Concoules;
 Gnolhac;
 Malons-et-Elze;
 Ponteils-et-Brsis;
 Portes;
 Snchas;
 La Vernarde;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392210" title="Temporada 1920-21 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="1428" processed="1418" dbindex="151441">
La temporada 1920-21 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-dosena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1920-21 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Aquesta temporada mantingu el format de les darreres edicions. El FC Barcelona es proclam campi. L'Espanya disput la promoci per la permanncia. Es disput un partit de desempat entre Espanyol i Europa per decidir la segona posici que acab amb empat, declarant-se la segona posici compartida per ambds clubs.


 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona;
 Descensos: FC Espanya;
 Ascensos: Aven de l'Sport;

 Segona Categoria .


La segona categoria (Primera B) va mantenir el format de la temporada anterior. L'Aven de l'Sport es proclam campi de la Primera B i disput la promoci enfront l'Espanya, prenent-se la revenja de la temporada anterior i assolint l'ascens de categoria.



Amb l'ascens a la primera categoria, l'Aven va disputar el ttol de Campi de Catalunya enfront el campi de la Primera A, el FC Barcelona: 




El FC Barcelona es confirm com a campi de Catalunya de futbol.

 Tercera Categoria .
El campionat de tercera categoria (anomenat de Segona Categoria) es disput, com els anys anteriors, dividit en grups segons criteris regionals.

A la demarcaci de Barcelona en foren campions els clubs Atltic de Sabadell, Santboi, Catalunya de Badalona, Atltic Tur i Granollers. Aquests cinc clubs s'enfrontaren posteriorment en una lligueta on el Santboi es proclam campi seguit de Catalunya de Badalona i Atltic de Sabadell. 

Al campionat de Tarragona es proclam campi el FC Vilafranca superant a clubs com el Club Gimnstic de Tarragona, el Reus Deportiu, el Rcing de Sitges i el Club de Futbol Vilanova.

Posteriorment es disput un partit pel Campionat de Catalunya de la categoria entre FC Santboi i FC Vilafranca.

El ms de juliol es disput la promoci d'ascens a Primera B entre el FC Santboi i el Centre d'Sports de Sants que acab amb el triomf dels barcelonins, que mantingueren, per tant, la categoria.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392211" title="Cant de Vznobres" nonfiltered="1429" processed="1419" dbindex="151442">

El Cant de Vznobres s un cant del departament francs del Gard, situat al districte d'Als. Compta amb 17 municipis i el cap cantonal s Vznobres.

 Municipis .


 Brignon;
 Brouzet-ls-Als;
 Castelnau-Valence;
 Cruviers-Lascours;
 Deaux;
 Euzet;
 Martignargues;
 Monteils;
 Ners;
 Saint-Csaire-de-Gauzignan;
 Saint-tienne-de-l'Olm;
 Saint-Hippolyte-de-Caton;
 Saint-Jean-de-Ceyrargues;
 Saint-Just-et-Vacquires;
 Saint-Maurice-de-Cazevieille;
 Seynes;
 Vznobres;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392212" title="Cant de Saint-Ambroix" nonfiltered="1430" processed="1420" dbindex="151443">

El Cant de Saint-Ambroix s un cant del departament francs del Gard, situat al districte d'Als. Compta amb 16 municipis i el cap cantonal s Saint-Ambroix.

 Municipis .


 Allgre-les-Fumades;
 Bouquet;
 Courry;
 Les Mages;
 Le Martinet;
 Meyrannes;
 Molires-sur-Cze;
 Navacelles;
 Potelires;
 Saint-Ambroix (chef-lieu);
 Saint-Brs;
 Saint-Denis;
 Saint-Florent-sur-Auzonnet;
 Saint-Jean-de-Valriscle;
 Saint-Julien-de-Cassagnas;
 Saint-Victor-de-Malcap;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392213" title="Cant de La Grand-Combe" nonfiltered="1431" processed="1421" dbindex="151444">

El Cant de La Grand-Combe s un cant del departament francs del Gard, situat al districte d'Als. Compta amb 6 municipis i el cap cantonal s La Grand-Combe.

 Municipis .


 Branoux-les-Taillades;
 La Grand-Combe;
 Lamelouze;
 Laval-Pradel;
 Les Salles-du-Gardon;
 Sainte-Ccile-d'Andorge;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392215" title="Beylik de Karaman-o?hlu" nonfiltered="1432" processed="1422" dbindex="151445">




El Beylik de Karaman-o hlu (tamb anomenat Karaman, Karamano ullar ) fou un dels ms poderosos Beyliks Turcs d'Anatlia. Va ser regit per la dinastia Karamnida o Karmnids des del segle XIII fins el 1467 i estava situat a l'entorn de l'actual provncia de Karaman, Turquia, a la zona central d'Anatlia.

 Histria .
La dinastia Karamnida es remunta a Hoca Sadeddin i el seu fill Nure Sufi, els quals emigraren des de l'Azerbajan a Sivas. Des d'all anaren fins a les Muntanyes del Taure, prop de Larende, on serviren als seljcides. El fill de Nure Sufi, Kerimeddin Karaman Bey, es va fer amb el control de les muntanyes prop de la Cilcia a mitjans del segle XIII. Karaman expand els seu territori capturant els castells d'Ermenek, Mut, Ere li, Glnar, Mer i Silifke. Com a recompensa, el sold seljcida Kilij Arslan IV li va donar la vila de Larende (anomenada desprs Karaman en honor seu). 

Desprs de la mort de Karaman Bey el 1262, el seu fill gran emseddin Mehmet I esdevingu el cap de la casa. Immediatament negoci una aliana amb les altres tribus turques i s'alaren contra els seljcides. Un nou aixecament es produ el 1276 i el 1277, a la Batalla de Gksu, el poder seljcida fou derrotat. Aprofitant la confusi,  emseddin Mehmet I captur Konya. Finalment per,  emseddin Mehmet I fou derrotat i executat. 

Malgrat aquestes derrotes, el poder de Karaman-o hlu continu incrementant-se, en particular grcies a l'ajut dels Mamelucs d'Egipte. A mesura que el poder dels otomans s'incrementava als Balcans, Aleaddin Ali Bey captur la ciutat de Bey ehir, la qual havia estat una ciutat otomana. Finalment, ambdos beyliks signaren un tractat de pau. El Beylik de Karaman-o hlu es perllong fins el 1487, quan foren absorvits per l'Imperi Otom.

 Llista de Beys .
 Nre Sf Bey (Capital: Ere li) (1250-1256) ;
 Kermeddin Karaman Bey (Capital: Ermenek) (1256?-1261);
 emseddin I. Mehmed Bey (1261-1277);
 Gneri Bey (1283-1300);
 Bedreddin Mahmud Bey (1300-1308);
 Yah   Han Bey (1308-1312) (Capital: Konya);
 Bedreddin I.  brahim Bey (1312-1333, 1348-1349);
 Aleddin Halil Mirza Bey (1333-1348);
 Fahreddin Ahmed Bey (1349-1350);
 emseddin Bey (1350-1351);
 Hac  Sfi Burhneddin Musa Bey (Capital: Mut) (1351-1356);
 Seyfeddin Sleyman Bey (1356-1357);
 Damad I. Aleddin Ali Bey (1357-1398);
 Sultanzde Ns reddin II. Mehmed Bey (G yseddin)(1398-1399);
 Damad Bengi II. Aleddin Ali Bey (1418-1419, 1423-1424);
 Damad II.  brahim Bey (1424-1464);
 Sultanzde  shak Bey (1464);
 Sultanzde Pr Ahmed Bey (1464-1469);
 Kas m Bey (1469-1483);
 Turguto lu Mahmud Bey (1483-1487);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392216" title="Cant de Ldignan" nonfiltered="1433" processed="1423" dbindex="151446">

El Cant de Ldignan s un cant del departament francs del Gard, situat al districte d'Als. Compta amb 12 municipis i el cap cantonal s Ldignan.

 Municipis .


 Aigremont;
 Boucoiran-et-Nozires;
 Cardet;
 Cassagnoles;
 Domessargues;
 Ldignan;
 Lzan;
 Marujols-ls-Gardon;
 Massanes;
 Mauressargues;
 Saint-Bnzet;
 Saint-Jean-de-Serres;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392219" title="Banda (freqncia)" nonfiltered="1434" processed="1424" dbindex="151447">
En radiofonia, s'anomena banda a un interval de freqncies determinat.

Les longituds d'ona diferents posseeixen propietats diferents. Les longituds d'ona llargues poden recrrer grans distncies i travessar obstacles; poden envoltar edificis o travessar muntanyes, per com ms gran sigui la freqncia (i per tant, menor la longitud d'ona), ms fcilment es poden aturar les ones. Quan les freqncies sn prou altes (desenes de gigahertzs), les ones poden ser detingudes per objectes com ara les fulles o les gotes de pluja, provocant el fenomen anomenat rain fade. Per superar aquest fenomen es necessita fora ms potncia, el que implica transmissors ms potents o antenes ms enfocades, que provoquen que el preu del satllit augmenti.

L'avantatge de les freqncies elevades (les bandes ku i ka) s que permeten als transmissors enviar ms informaci per segon. Aix s degut a que la informaci es diposita generalment en certa part de l'ona: la cresta, la |vall, el principi o fi. Les altes freqncies poden transportar ms informaci, per necessiten ms potncia per evitar els bloquejos, antenes ms grans i equips ms cars.

Concretament, les bandes ms utilitzades en els sistemes de satllit sn:

Banda L;
 Rang de freqncies: 1,53-2,7 GHz.
 Avantatges: grans longituds d'ona poden penetrar a travs de les estructures terrestres; precisen transmissors de menys potncia.
 Inconvenients: tenen poca capacitat de transmissi de dades.

Banda ku
 Rang de freqncies: en recepci, 11,7-12,7 GHz; en transmissi, 14-17.8 GHz.
 Avantatges: longituds d'ona mitjanes que traspassen la majoria dels obstacles i transporten una gran quantitat de dades.
 Inconvenients: la majoria de les ubicacions estan adjudicades.

Banda ka;
 Rang de freqncies: 18-31 GHz.
 Avantatges: ampli espectre d'ubicacions disponible; les longituds d'ona transporten grans quantitats de dades.
 Inconvenients: sn necessaris transmissors molt potents, i sn sensibles a interferncies ambientals.

Freqncies de Teledesic.
La banda de freqncies ms baixa amb ample espectral suficient per satisfer el servei de banda ampla proporcionat per Teledesic, com tamb els seus objectius de qualitat i capacitat, s la banda ka. Els enllaos de comunicaci entre terminal i satllit operen dins de la porci de la banda ka que ha estat identificada internacionalment per servei fix en satllits no geoestacionaris, i amb una llicncia que s'ha concedit als Estats Units per al seu s en Teledesic.

Els enllaos descendents operen entre 18,8 GHz i 19,3 GHz, i els ascendents operen entre 28,6 GHz i 29,1 GHz. D'altra banda, els enllaos entre satllits es produeixen en la banda dels 40-50 GHz.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392225" title="Anna Genover i Mas" nonfiltered="1435" processed="1425" dbindex="151448">
Anna Genover i Mas (Girona, 1963) s una periodista catalana que tamb escriu llibres per a infants, un dels quals va guanyar el quart premi Vila de Paterna de Literatura Infantil "Vicenta Ferrer Escriv" de l'any 2007.

Es llicenci en Cincies de la Informaci a la UAB, es diplom en fotografia i treball per a TVE-Catalunya. Posteriorment estudi cinematografia a la Universitat de Nova York i guionatge cinematogrfic a la UCLA. A banda dels llibres infantils indicats en la Bibliografia, ha estat autora de guions televisius.

El seu avi, Francesc Mas i Ros, i el seu oncle, Antoni Mas i Bou han estat msics i compositors, especialment de sardanes.

 Bibliografia .
 The Grumpy Gardener Victria (Canad): Traffor Publishing, 2008;
 El broc mgic Valncia: Tndem, 2008;
 La jardinera rondinaire Barcelona: Dria, 2008;

 Enllaos .
 Plana web prpia ;
 Entrevista;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392231" title="Txema's Dixie Band" nonfiltered="1436" processed="1426" dbindex="151449">




Txema's Dixie Band s una banda de dixieland, que neix l'any 2004 a l'IES Josep Maria Llompart, comena tocant temes com: Oh!When the saints i This land is your land. Aquesta banda consta de professors i alumnes del centre.

Membres.

Actualment els membres sn:

 Alvar Obrador - Trompeta;
 Juan Forteza - Trompeta;
 Antoni Font - Tromb;
 Margalida Gelabert - Saxo;
 Cristian Sorribas-  Saxo;
 Magdalena Orcera - Flauta;
 Pau Alcover - Flauta;
 Rosa Riera - Clarinet;
 Miquel Rosell - Clarinet;
 Joan Font - Banjo i Guitarra;
 Rocio Amarfil - Contrabaix;
 ngel Garau - Bateria;
 Pilar Salas - Cantant;
 Karmele Vigara - Piano;

Llistat de canons.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392235" title="Piragisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="1437" processed="1427" dbindex="151450">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es disputaren set proves de piragisme, 5 en categoria masculina i 2 en categoria femenina. La competici es realitz entre els dies 21 i 23 d'octubre de 1964 al Llac Sagami.

Les dues proves disputades en categoria femenina es realitzaren a bord de caiac, mentre que en categoria masculina dues foren en canoa i tres en caiac. En aquesta edici s'elimin la prova de K-1 4x500 i s'introdu la prova de k-4.

Participaren un total de 145 piragistes de 22 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Piragisme 1964;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392244" title="Beylik de Karesi-o?hlu" nonfiltered="1438" processed="1428" dbindex="151451">




El Beylik de Karesi-o hlu (tamb anomenat Karesi, Karasi, o Karesio ullar , o Gabella del Cap de l'Artaqui) va ser un dels Beyliks Turcs d'Anatlia entre 1299 i 1361 i estava situat aproximadament a la regi de la Mar de Mrmara, a l'actual Turquia, amb capital a Balikesri. 

Fundat inicialment com un beylik vassall del Beylik de Germiyan-o hlu, el 1299 se n'independitz. El 1303 inici el setge del Cap de l'Artaqui, per el setembre del 1303 les seves tropes foren derrotades i massacrades per la Companyia Catalana d'Orient en la Batalla del riu Czic. 

Posteriorment, aquest beylik fou el primer en ser capturat pel Beylik d'Osman-o hlu, que posteriorment donaria lloc a l'Imperi Otom. La conquesta del Beylik de Karesi-o hlu possibilit als otomans la posterior conquesta de les terres d'Europa i la captura final de Constantinoble.  

Vegeu tamb.
 Beyliks Turcs d'Anatlia;
 Batalla del riu Czic;
 Companyia Catalana d'Orient;

Enllaos externs.
  Karasiogullari Beyligi ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392247" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="1439" processed="1429" dbindex="151452">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es disputaren set proves de rem, totes elles en categoria masculina. La competici tingu lloc entre els dies 11 i 15 d'octubre de 1964 al Llac Sagami.

Participaren un total de 370 remers de 27 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Rem 1964;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392254" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="1440" processed="1430" dbindex="151453">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es disputaren quatre proves de salts, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es desenvolup entre els dies 11 i 18 d'octubre de 1964 al Yoyogi National Gymnasium.

Comits particpants.
Participaren un total de 80 saltadors, entre ells 46 homes i 34 dones, de 20 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Salts 1964;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392260" title="Cant de Campoloro-di-Moriani" nonfiltered="1441" processed="1431" dbindex="151454">

El cant de Campoloro-di-Moriani s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.


 Administraci .


 
 Composici .
 


 Dmografia .


  
 Enllaos externs .
 El cant de Campoloro-di-Moriani al web de l'Insee ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392261" title="Odetta" nonfiltered="1442" processed="1432" dbindex="151455">

Odetta (Birmingham, Alabama, 1930-Nova York, 2008) era una cantant i activista afroamericana.

En el camp de l'activisme, defens els drets civils i fou contraria a la discriminaci racial. Fou una de les protagonistes de la Marxa sobre Washington impulsada per Martin Luther King.

Bill Clinton li va imposar la medalla nacional del mrit a les arts. En el camp de la msica, destac com una de les principals cantants del folk americ. El primer disc d'Odetta Odetta and Larry (1954), fet amb Larry Mohr.

El seu primer disc en solitari s s Odetta sings ballads and blues, del 1956.

Altres discs seus sn: 
 My eyes have seen (1960);
 Ballads for americans;
 Odetta and the blues (1962);
 Odetta sing folk songs (1963);
 Odetta sings Dylan (1965);
 Odetta (1967) i altres lbums;
 Odetta sings (1970);
 To Ella (90's);
 Gonna let it shine, el seu ltim lbum, nominat als premis Grammy.

A part, tamb apareix en altres lbums com:
 Newport folk festival (1959);

La importncia d'Odetta es reflexa en el documental de Martin Scorsese: No direction home  i la seva influncia segueix essent palpable en cantautores com Tracy Chapman.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392271" title="Cervione" nonfiltered="1443" processed="1433" dbindex="151456">

Cervione (en cors Cervioni) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 1.452 habitants.

 Demografia .


 Llista d'alcaldes .
 
Des de 2008: Nicolai Marc-Antoine;
1995-2008: Nicolai Pierre Louis;
1977-1995: Lovisi Ange;
1967-1977: Filippi Antoine;
1967: Pescetti Jean louis;
1962-1967: Filippi Antoine;
1945-1962: Maggiani Flix;
1944-1945: Pinelli Jean;
1935-1944: Casalta Martin;
1930-1935: Benelli Georges;
1930: Mannoni Lucien;
1929-1930: Mannoni Nicolas;
1925-1929: Gnral Pollachi;
1919-1925: Astima Martin;
1912-1919: Vadi Pierre;
1910-1912: Grassi Alexandre;
1905-1910: Astima Jean-Saint;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392272" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="1444" processed="1434" dbindex="151457">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es disputaren sis proves de tir olmpic, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 15 i 17 d'octubre de 1964 a les intallacions de tir d'Asaka i Tokorozawa.

Participaren un total de 262 tiradors de 51 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir 1964;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392277" title="Sant'Andrea-di-Cotone" nonfiltered="1445" processed="1435" dbindex="151458">

Sant'Andra-di-Cotone (en cors Sant' Andria di u Cutone) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 167 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392281" title="Burdjiyya" nonfiltered="1446" processed="1436" dbindex="151459">
Burdjiyya fou el nom d'un regiment mameluc, el segon ms important desprs dels bahriyya. Cadascun va donar nom a una dinastia de mamelucs egipcis i el regiment Burdjiyya a la dinastia Burdjita (o Burjita), si be el nom s poc adequat ja que els burdjiya no tenien cap poder duarnt el periode mameluc que va portar el seu nom

Fou creat pel sult Kalawun (1280-1290), amb 3700 dels seus propis mamelucs, als que va situar en torres (abradj, singular burdj); la data no es coneix per fou probablement a la part final del regnat. Els mamelucs que el formaven eren caucasians, circassians i potser armenis. A la mort de al-Ashraf Khalil, fill i successor de Kalawun (1290-1293) van donar suport al amir Sandjar al-Shudjai, mentre els mamelucs trtars (wajidiyya) i els kurds donaven suport a Kitbugha, que va derrotar al seu rival i va pujar al tron desprs de deposar al nen al-Nasir Muhammad Nasir al-Din, fill de Kalawun (1294); va prendre represlies contra els burdjiyya, i en va expulsar una part als que va aquarterar a llocs de la capital. Desprs de Kitbugha, amb Ladjin (1297-1299) el cos va recuperar la seva posici anterior, i van esdevenir especialment potents desprs d'assassinar a Ladjin sota la direcci del comandant del cos (mukkadam al-Burdjiyya) Kurdji. En el segon (i tercer) regnat de al-Nasir (1299-1340), els dirigents mamelus van esdevenir totpoderosos; el 1309 van donar suport a Baybars (que pertanyia al cos) contra Sallar (que pertanyia al cos Salihiyya, derivaci dels bahriyya, que agafava el nom del seu fundador el sult al-Salih Nadjm al-Din Ayyub); progresivament al-Nasir els va eliminar i al final del seu regne gaireb van desaparixer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392282" title="Luis Haranburu Altuna" nonfiltered="1447" processed="1437" dbindex="151460">
Luis Haranburu Altuna (Alegia, Guipscoa, 1947) s un escriptor en uscar.

 Obres .
 Narrativa .
 Desgizona (1978, Luis Haranburu);
 Karakol presoa (1987, Kriselu);
 St. Cyran (1987, Kriselu);
 Zera... (1975, Kriselu);
 Bestiario bat (1999, Hiria);
 Novella .
 Caritate (1979, Luis Haranburu);
 Itsasoak ez du esperantzarik (1973, Lur);
 Auskalo, Luk (1995, Kriselu);
 Kandido, edo Euskadi independientearen ukronia (2002, Hiria);
 Assaig .
 Abuztuko gutunak. Adeitasunez, Ibarretxe Lehendakariari]] (2004, Fernando Buesa Fundazioa);
 Teatre .
 Gernika. Drama historikoa bi partetan berezia (1977, Luis Haranburu);
 Job (1976, Luis Haranburu);
 Lancre (1987, Kriselu);
 Loyola. Gatazkaren bizia (1986, Luis Haranburu);
 Sabino (1986, Luis Haranburu);
 Zumalakarregi. Biziaren gatazka (1986, Luis Haranburu);
 Hil (1972, Lur);

 Epistolar .
 Seme (1999, Hiria);

 Enllaos externs .
  Luis Haranburu Altuna literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392284" title="San-Giovanni-di-Moriani" nonfiltered="1448" processed="1438" dbindex="151461">

San-Giovanni-di-Moriani (en cors San Ghjuvanni di Moriani) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 85 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392288" title="Salvador Garmendia" nonfiltered="1449" processed="1439" dbindex="151462">


Salvador Garmendia (1932) s un escriptor en uscar. La seva obra ms coneguda s de teatre Historia Triste bat,(una trista histria) que va ser de molt impacte en el seu moment, per que va ser un cas allat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392289" title="Terrassa (Gavet de la Conca)" nonfiltered="1450" processed="1440" dbindex="151463">

Terrassa s una caseria, ara despoblada, de l'antic terme de Sant Serni, actualment del de Gavet de la Conca.

Est situat a un quilmetre i mig al nord-est de Sant Serni, i a 1,8 quilemtres al sud-oest de Gavet, en una terrassa -d'on el nom- en un coster que davalla dels serrats del Negre i del Magre en direcci nord-oest.

Tenia esglsia parroquial, romnica, dedicada a santa Maria. Actualment est desafectada, ats que es troba en runes.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392292" title="Lourdes Iriondo Mujika" nonfiltered="1451" processed="1441" dbindex="151464">
Lourdes Iriondo Mujika (Donostia, 1937- Donostia, 2005) va ser una cantant i escriptora en uscar.


 Discografia .
 "Maria Lourdes Iriondo". 1967, Belter diskoetxea. ;
 "Maria Lourdes Iriondo". 1967, Belter diskoetxea.
 "Lourdes Iriondo". 1968, Belter diskoetxea.
 "Kanta zaharrak". 1968, Belter diskoetxea.  ;
 "Aur kantak". 1969, Herri Gogoa-Edigsa. ;
 "Lourdes Iriondo-Xabier Lete". 1969, Herri Gogoa (Donostia). ;
 "Lourdes Iriondo". 1969, Herri gogoa-Edigsa. ;
 "Lurdes Iriondo". 1974, Arte y Ciencia (Donostia). ;
 "Lurdes Iriondo-Xabier Lete". 1976, Edigsa. ;
 "Lurdes Iriondo. Antologia". 2006, Elkar.

 Bibliografia .
 Literatura per a joves .
 "Martin arotza eta Jaun deabrua. Sendagile maltzurra". 1973, Gero.
 "Asto baten malura". 1975, Gero.
 "Buruntza azpian". 1975, Gero.

 Narrativa .
 "Hego-haizearen ipuinak". 1973, Gero.
 "Lotara joateko ipuinak". 1983, Erein;

 Enllaos externs .
 Berria egunkarian;
 Literaturaren Zubitegian;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392293" title="San-Giuliano" nonfiltered="1452" processed="1442" dbindex="151465">

San-Giuliano (en cors San Ghjulianu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 608 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392298" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="1453" processed="1443" dbindex="151466">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es disputaren cinc proves de vela. La competici es realitz entre els dies 12 i 21 d'octubre de 1964 a la costa de la ciutat d'Enoshima.

Participaren un total de 225 regatistes, entre ells una nica dona, de 40 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Vela 1964;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392300" title="Santa-Lucia-di-Moriani" nonfiltered="1454" processed="1444" dbindex="151467">

Santa-Lucia-di-Moriani (en cors Santa Lucia di Moriani) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 1.003 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392301" title="Madina Salim" nonfiltered="1455" processed="1445" dbindex="151468">
Madina Salim era la capital musulmana d'al-Tagr al-Awsat (marca mitja), construida sobre la Occilis romana

La ciutat es va repoblar durant el regnat d'Abd al-Rahman III per Salim Ibn Waramai, reutilizant la muralla romana i aixecant una nova, i construint la porta de ponent. Almansor va derrocar al governador Galib el segle X. 

El alcassaba de la villa, de doble recinte trapezoidal amb torres semicirculars, es trobava a l'extrem occidental de la muralla romana, per avui nms resten les corts per als cavalls del soterrani,

Almansor, fugint de la derrota de la batalla de Calataazor, va anar a morir a Madina Salim, per es desconeix la ubicaci de la tomba. Fou la darrera posici musulmana en caure a la comarca, presa per Alfons I d'Arag el 1123, desprs de la primera conquesta el 1104 per Alvar Fez.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392303" title="Luis Iturri" nonfiltered="1456" processed="1446" dbindex="151469">
Luis Iturri (Sevilla 1944- 1998) va ser un actor, autor i director de teatre basc, va dirigir obres en castell i en uscar.

Estudi a la universitat de Deusto. Va fundar el grup de teatre en basc Akelarre el 1966. 

Va estrenar en el Teatre Campos de Bilbao Luces de Bohemia de Valle-Incln l'any 1966. 

Obra teatral.
 Irrintzi,sobre poemes de Blas de Otero, Aresti i Celaya;
 Guerra Ez ;
 Hator.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392306" title="Santa-Maria-Poggio" nonfiltered="1457" processed="1447" dbindex="151470">

Santa-Maria-Poggio (en cors Santa Maria di u Poghju) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 629 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392308" title="Voleibol als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="1458" processed="1448" dbindex="151471">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es disputaren dues proves de voleibol, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina. Aquesta fou la primera vegada que aquest esport formava part del programa oficial dels Jocs Olmpics d'estiu, desprs de la seva presncia per primera vegada en el programa dels Jocs Olmpics d'estiu de 1924 celebrats a Pars com a esport de demostraci, fet que no ha abandonat mai.

Participaren 179 jugadors, entre ells 111 homes i 68 dones, d'11 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Voleibol 1964;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392310" title="Piarres Lartzabal" nonfiltered="1459" processed="1449" dbindex="151472">
Piarres Lartzabal Carrera o Piarres Larzabal Carrera (Ascain 1915 - Ziburu, Lapurdi, 1988) va ser un sacerdor i escriptor en uscar.


El 1926, marx a estudir a Hazparne els mestres d'aquesta localitat igual que els del seu poble natal li prohibien parlar en basc.

El 1934 public, en la revista Gure Herria, el seu primer teatre en euskara: Irri eta Nigar

En 1939, quan ja era vicari d'Hazparne, va  iniciar-se la Segona Guerra Mundial i fou enviat al front.



 Obra .
Teatre.
Antzerki laburrak (1934-1966).
Etxahun (1951, Ed. Herria);
Bordaxuri (1952, Auspoa);
Portu Txoko (1954);
Mugari tiro (1959);
Herriko botzak (1962, Auspoa);
Iru ziren (1962, Auspoa);
Ihauteriak (1962, Egilea editore);
Paper mende (1964);
Sarako lorea (1964);
Senperen gertatua (1964, Auspoa);
Orreaga. Pastorala gisarako ikusgarria (1964, Goiztiri);
Lana eri (1965);
Suediako neskatxa (1965);
Hilla esposatu (1965, Auspoa);
Ibaeta (1968, Egilea editore);
Lartaun. Pastorala antzeko antzerkia (1969);
Roxali (1970, Egilea editore);
Matalas (1984, E.J. Antzerki);

Altres.
Ipuin eta ixtorio (1930-1964).
Hitzaldi eta mintzaldi (1955-1988);


 Enllaos externs .
  Piarres Larzabal - Euskal kultur erakundearen bloga;
  Piarres Larzabal literaturaren zubitegian;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392314" title="San-Nicolao" nonfiltered="1460" processed="1450" dbindex="151473">

San-Nicolao (en cors San Niculaiu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 1.316 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personages illustres .
 Paul Ortoli (1900-1979), almirall de l'Armada.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392319" title="Santa-Reparata-di-Moriani" nonfiltered="1461" processed="1451" dbindex="151474">

Santa-Reparata-di-Moriani (en cors Santa Riparata di Moriani) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 43 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392321" title="Valle-di-Campoloro" nonfiltered="1462" processed="1452" dbindex="151475">

Valle-di-Campoloro (en cors E Valle di Campoloru) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 263 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392324" title="Aeromonas hydrophila" nonfiltered="1463" processed="1453" dbindex="151476">

Aeromonas hydrophila s un eubacteri hetertrof gramnegatiu, que viu principalment en zones amb un clima clid. Aquest bacteri tamb pot viure en aiges dolces, salades, estuarianes, clorada i no clorinada. A. hydrophila tamb pot sobreviure en medis aerbics i anaerbics. s capa de digerir materials com ara la gelatina o l'hemoglobina. A. hydrophila romangu allat dels humans i els animals fins la dcada del 1950. s la ms coneguda de les sis espcies del gnere Aeromonas. s molt difcil de matar, car s un bacteri molt resistent. Resisteix al clor, la refrigeraci i les temperatures fredes.

Estructura.
Aeromonas hydrophila s un bacil gramnegatiu amb les vores arrodonides, que sol fer entre 0,3 i 1 micrmetre d'ample i entre 1 i 3 micrmetres de llarg. No forma endspores i pot prosperar en aiges tan fredes com 4C. Aquests bacteris es mouen per mitj de flagels polars.

Patologia.
Degut a la seva estructura, Aeromonas hydrophila s molt txic per nombrosos organismes. Quan entra dins el cos de la seva vctima, viatja per la sang fins al primer rgan que troba. Produeix enterotoxina txica aerolisina (ACT), una toxina que pot provocar danys tissulars. A. hydrophila, A. caviae i A. sobria sn coneguts com a patgens oportunistes, s a dir, noms infecten hostes amb una resposta immunitria debilitada. Tot i que A. hydrophila s considerat un bacteri patogen, els cientfics no han estat capaos de demostrar que s la causa real d'algunes de les malalties amb qu est associat. Es creu que contribueix a la infecci d'aquestes malalties, per que no les causa ell mateix.

Referncies.
Fulton, MacDonald. "The Bacterium Aeromonas hydrophila from Lizards of the genus Anolis in Puerto Rico". Louisiana State University Medical Center, Nova Orleans.
Hayes, John. "Aeromonas hydrophila."  Universitat de l'Estat d'Oregon;
Arrow Scientific. "Aeromonas hydrophila.";
"Aeromonas hydrophila." Bad Bug Book Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins Handbook. ;
"Aeromonas hydrophila and Related Bacteria."  International Specialty Supply.

Enllaos externs.
 Aeromonas hydrophila ATCC7966 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392330" title="Ausktribosfnid" nonfiltered="1464" processed="1454" dbindex="151477">

Els ausktribosfnids (Ausktribosphenida) sn un grup de mamfers. El nom Ausktribosphenida ha estat donat a uns fssils bastant sorprenents, que:

Semblen tenir molars tribosfniques, un tipus de dents que, a part d'aquest grup, noms s conegut en els teris.
Provenen de dipsits del Cretaci mitj d'Austrlia. Tanmateix, en aquell temps Austrlia noms es tocava amb l'Antrtida; els placentaris s'originaren a l'hemisferi nord i s'hi quedaren fins que la deriva continental form connexions terrestres entre Nord i Sud-amrica, entre sia i frica i entre sia i l'ndia.;
Noms estan representats per fragments cranials i mandibulars, cosa que no ajuda gaire.

Els ausktribosfnids i els monotremes han estat classificat dins el grup superior dels australosfnids. Tanmateix, els australosfnids sn un grup que ha estat definit noms perqu inclogui els ausktribosfnids i els monotremes   en altres paraules, podria ser un grup artificial, a menys que es descobreixi un fssil que es pugui descriure amb certa seguretat com a "australosfnid basal" (un australosfnid que no pertanyi ni als ausktribosfnids ni als monotremes).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392332" title="A Cispra" nonfiltered="1465" processed="1455" dbindex="151478">
A Cispra fou una revista literria corsa escrita totalment en cors. Fou fundada per Saveriu Paoli i Ghjacumu Santu Versini el 1914. Tot i que noms en va sortir un nmero, ja que fou tancada al cap d'un mes, quan comen la Primera Guerra Mundial, s considerada com una publicaci emblemtica tant per a la literatura com per al nacionalisme cors, i la seva sendera fou continuada per altres publicacions com A Muvra i L'Annu Corsu.

La introducci d'"A Cispra", era: "Autonomia  Degenerazione di l'Individualisimu Corsu" firmat per Paoli i encara avui impressiona per la duresa de les seves paraules. Un altre autor, a l'interior, destaca la frase: "A Corzica un n' mic'un dipartimentu francese:  una Nazione vinta ch'h da rinasce!". Per primer cop es reclama l'autogovern i la fi de la francesitzaci cultural.

Contingut d' "A Cispra".
 U Pastore: poesia de Ghjacumu Santu Versini.
 M'innamoru: poesia de Ghjacumu Santu Versini;
 Neve: poesia de Ghjacumu Santu Versini;


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392334" title="Cicle vital dels virus" nonfiltered="1466" processed="1456" dbindex="151479">
Els virus sn similars a la resta d'ssers vius, per hi ha diferncies. Una de les raons per considerar els virus com a ssers vius s que un virus ha de replicar-se i crear descendncia. Tanmateix, a diferncia de la resta d'organismes, un virus no pot viure sol. Noms s actiu quan es replica dins d'un hoste, utilitzant els seus recursos i nutrients. Un cop dins l'hoste, l'nic objectiu d'un virus s fer tantes cpies de si mateix com pugui, i infectar altres cllules. Tot el que fa s per a millorar la seva aptitud i augmentar el nombre de descendents. Generalment, els virus no sn considerats ssers vius, car no poden viure sols.

 Vista general.
Com ja s'ha dit, el cicle vital dels virus depn d'una cllula hoste. Un virus s incapa de replicar-se per si sol o d'utilitzar matries primeres per a sobreviure. Per tant, un virus roman dorment fins que s capa d'infectar un hoste, activar-se i replicar-se. Alguns virus poden viure en un medi obert durant un perode curt de temps, en alguns casos, noms unes hores. Per tant, els virus utilitzen el mtode ms eficient per a trobar un hoste, multiplicar-se i estendre's a nous hostes.

 Exposici de l'hoste .
Les infeccions vriques solen produir-se quan un virus entra dins l'hoste, per mitj de:

una obertura fsica (un tall a la pell);
inoculaci directa (picada de mosquit);
infecci directa de la superfcie mateixa (inhalaci del virus a la trquea);

Normalment, el virus no pot accedir a potencials cllules susceptibles fins que ha entrat dins l'hoste.

Penetraci.

Per tal que el virus es pugui reproduir i per tant produir una infecci, ha d'entrar a les cllules de l'organisme hoste i utilitzar els materials d'aquestes cllules. Per tal d'entrar a les cllules, les protenes de la superfcie del virus interactuen amb protenes de la cllula. T lloc una uni, o absorci, entre la partcula vrica i la membrana cellular de l'hoste. Es forma un forat a la membrana cellular, i aleshores el virus o el seu material gentic sn alliberats a la cllula hoste, on ja pot comenar la reproducci vrica.

Replicaci .

Posteriorment, el virus ha de prendre el control dels mecanismes de replicaci de la cllula hoste. En aquest punt, es fa una distinci entre la susceptibilitat i la permissibilitat de la cllula hoste. La permissibilitat determina el resultat de la infecci. Un cop el virus ha pres el control i el medi est preparat perqu el virus comenci a produir cpies de si mateix, la replicaci t lloc rpidament.

 Vessament .

Un cop el virus ha produt moltes cpies de si mateix, normalment ha exhaurit els recursos de la cllula. Aquesta ja no s til pel virus, que ha de trobar un nou hoste. El procs pel qual la descendncia d'un virus s alliberada perqu trobi nous hostes rep el nom de vessament. Es tracta de l'ltima etapa del cicle vital dels virus.

 Latncia .

Alguns virus poden "amagar-se" dins una cllula, o b per a evitar les defenses de l'hoste (o sistema immunitari) o b perqu simplement al virus no li interessa replicar-se contnuament. Aix rep el nom de latncia. Durant aquest temps, el virus no produeix descendncia, i roman inactiu fins que estmuls externs (com ara llum o estrs) el facin activar-se.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392342" title="Docodont" nonfiltered="1467" processed="1457" dbindex="151480">

Els docodonts (Docodonta) sn un ordre de protomamfers que visqueren entre mitjans i finals del Mesozoic. Les seves caracterstiques fsiques ms distintives eren el seu conjunt relativament sofisticat de dents molars, que dna nom a l'ordre. Al registre fssil, els docodonts estan representats principalment per dents allades i fragments de maxillars. Tot i que la majoria dels exemplars han estat trobats a l'antiga Laursia (el que avui en dia s Nord-amrica i Eursia), tamb se n'han trobat a Gondwana (actual ndia i hemisferi sud).

La posici filogentica exacta dels docodonts depn del mtode que s'utilitzi. Des d'un punt de vista cladstic, els docodonts sn mammaliaformes avanats, just a fora dels autntics mamfers. Des d'un punt de vista "tradicional", els docodonts sn mamfers basals i se'ls sol classificar dins la subclasse parafiltica dels alloteris.

Es creu que els docodonts eren principalment herbvors o insectvors, tot i que Castorocauda lutrasimilis t dents que suggereixen que s'alimentava de peixos.

Vegeu tamb.
 Evoluci dels mamfers;

Referncies.
G. V. R. Prasad i B. K. Manhas. "First docodont mammals of Laurasian affinity from India". Current Science. 10 de novembre del 2001. ;

Enllaos externs.
Docodonta a Palaeos ;
Mesozoic Mammals, directori d'Internet ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392345" title="Iridovrid" nonfiltered="1468" processed="1458" dbindex="151481">

Els iridovrids (Iridoviridae) sn una famlia de virus amb genoma dsDNA. La famlia cont cinc gneres: Chloriridovirus, Iridovirus, Lymphocystivirus, Megalocytivirus, i Ranavirus. Els iridovrids infecten principalment els invertebrats, per tamb alguns grups de vertebrats com ara els peixos, els amfibis i els rptils. El genoma t una longitud de 150.000-280.000 nt. Presenten una simetria icosadrica. El viri es compon de tres parts: una cpsida proteica exterior, una membrana lipdica intermitja, i un nucli central amb complexos ADN-protenes. Alguns virus tamb tenen un embolcall exterior.

 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392347" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1964" nonfiltered="1469" processed="1459" dbindex="151482">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1964 celebrats a la ciutat de Tquio (Jap) es disput una prova de waterpolo en categoria masculina. La competici es realitz entre els dies 11 i 18 d'octubre de 1964.

Comits participants.
Participaren un total de 137 jugadors de 13 comits nacionals diferents:


;
;
;
;
;

 Hongria;
;
 Iugoslvia;
;

;
 Repblica rab Unida;
 Romania;
;


Resum de medalles.


Medaller.


Primera fase.
Grup A;




Grup B;




Grupo C;




Grupo D;




Semifinals.
Els dos equips classificats de cada grup s enfronten a uns altres dos equips, mantenint els resultats de la primera fase. Procs que tamb s'utlitz per a la fase final.

Grup A/B;




Grupo C/D;




Fase final.
5-8 lloc.




1r-4t lloc.




Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Waterpolo 1964;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392350" title="Marcel Ernzer" nonfiltered="1470" processed="1460" dbindex="151483">

Marcel Ernzer (Esch-sur-Alzette, 23 de mar de 1926 - Luxemburg, 1 d'abril de 2004) va ser un ciclista luxemburgus que fou professional entre 1949 i 1962.

Palmars.
1950;
 1r del Circuit de la Cte d'Or ;
 Vencedor de 2 etapes del Circuit de les 6 provncies;
1951;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa;
 1r del Circuit de les 6 provncies i vencedor de 2 etapes;
1952;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Mallorca;
1953;
 Campi de Luxemburg;
1954;
 Campi de Luxemburg;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r al Cap de setmana de les Ardenes;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg;
1955;
 Campi de Luxemburg;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica i 1r de la classificaci per punts;
1956;
 1r a Herve;
1958;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg;
1960;
 1r de la Volta a Luxemburg i vencedor d'una etapa ;
1961;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg;

Resultats al Tour de Frana.
1949. Abandona (11a etapa);
1950. Abandona (13a etapa);
1953. 18 de la classificaci general;
1956. 51 de la classificaci general;
1957. Abandona (2a etapa);
1958. 16 de la classificaci general;
1959. 33 de la classificaci general;
1961. 37 de la classificaci general;
1962. Abandona (12a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1956. Abandona (18a etapa);
1957. 45 de la classificaci general;
1958. 33 de la classificaci general;
1959. 41 de la classificaci general;
1960. 57 de la classificaci general;
1962. Abandona (14a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1960. Abandona;

Enllaos externs.
Fitxa de Marcel Ernzer a www.sitiodeciclismo.net;
Palmars de Marcel Ernzer a www.memoire-du-cyclisme.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392351" title="A Nazione" nonfiltered="1471" processed="1461" dbindex="151484">
A Nazione s una revista corsa d'orientaci nacionalista i escrita totalment en cors, fundada el febrer de 2007 per Ghjuvan'Guidu Talamoni. Tracta temes d'actualitat, la commemoraci del bicentenari de la mort de Pascal Paoli i l'actualitat esportiva o literria. Compta amb nombrosos collaboradors, la majoria d'ells de l'mbit del nacionalisme cors, com Riacquistu, Ghjacumu Thiers, Ghjacumu Fusina, Santu Casta, Lisandru Bassani, Ghjermana de Zerbi, Maria Teresia Poli, Francescu Maria Perfettini. Ha donat a conixer autors nous com Alanu di Meglio, Antone Filippi i Petru Vachet-Natali.  

 Enllaos externs .
 Web de la revista;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392353" title="Quitridiomicosi" nonfiltered="1472" processed="1462" dbindex="151485">


La quitridiomicosi s una malaltia infecciosa dels amfibis, provocada pel fong qutrid Batrachochytrium dendrobatidis. La quitridiomicosi ha estat relacionada amb declivis drstics en les poblacions (o fins i tot extincions) d'espcies d'amfibis de l'oest de Nord-amrica, Amrica Central, Sud-amrica i l'est d'Austrlia. No existeix cap mesura eficient per controlar la malaltia en poblacions salvatges. La malaltia est contribuint a un declivi en les poblacions d'amfibis a escala global, un declivi que sembla haver afectat el 30% de les espcies d'amfibis del mn.. 
Curs de la malaltia.
Es creu que la quitridiomicosi segueix el curs segent: les zospores s'enganxen a la pell dels amfibis i aviat generen esporangis, que produeixen noves zospores. La malaltia progressa a mesura que aquestes noves zospores reinfecten l'hoste. Els canvis morfolgics dels amfibis infectats amb el fong inclouen un envermelliment de la pell ventral, convulsions amb extensi de les potes posteriors, acumulacions de pell morta arreu del cos, mort de l'epidermis superficial de les potes i altres zones, la pell es torna ms aspra, i en ocasions lceres o hemorrgies. Els canvis en el comportament inclouen una letrgia, no buscar refugi, no fugir dels predadors, una prdua del reflex de caiguda o una postura anormal (com ara seure amb les potes posteriors lluny del cos).

Investigaci.
Estudis de laboratori suggereixen que el fong sofreix a temperatures de ms de 28C, i que exposar les granotes infectades a altes temperatures mata el fong. Aix podria explicar per qu els declivis en les poblacions d'amfibis causats per la quitridiomicosi tenen lloc principalment en regions fredes, com ara serralades.

Tot i que molts declivis han estat associats a B. dendrobatidis, hi ha espcies que sn resistents la infecci i alguns estudis han trobat que algunes poblacions poden sobreviure si la malaltia persisteix a un nivell baix. A ms, algunes de les espcies que semblen resistir a la infecci podrien albergar una forma no patgena de B. dendrobatidis.

Alguns investigadors argumenten que el seguiment de la quitridiomicosi ha fet que els esforos de conservaci dels amfibis es concentrin massa en una nica amenaa. A Guatemala, per exemple, moriren milers de capgrossos degut a un patogen no identificat diferent de B. dendrobatidis. Aquests investigadors subratllen la necessitat d'una comprensi ms mplia de l'ecologia hoste-parsit que est contribuint als declivis dels amfibis d'avui en dia.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Quitridiomicosi ;
 Wildlife Trade and Global Disease Emergence ;
Origen del fong qutrid que afecta els amfibis ;
 Principals estratgies de prevenci del fong qutrid ;
 "Quitridiomicosi amfbia" al web Amphibian Diseases ;
 Impacte del fong qutrid sobre les granotes ;
 Amphibian Ark aims to save frogs from fungus ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392354" title="Beylik de Germiyan-o?hlu" nonfiltered="1473" processed="1463" dbindex="151486">




El Beylik de Germiyan-o hlu (tamb anomenat Kermiy n, Germiyan, Germiyano ullar  o Gabella de Cesa) va ser un dels Beyliks Turcs d'Anatlia i tenia per capital la ciutat de Ktahya, a l'actual Turquia. Durant un breu perode de temps en el segle XIV, la dinastia de Germiyan fou la ms poderosa per darrera de la dinastia del Beylik de Karaman-o hlu. Posteriorment per, foren conquerits pel Beylik d'Osman-o hlu, fundadors de l'Imperi Otom.  

 Histria .
El Beylik de Germiyan-o hlu fou creat per membres de la tribu Afshar dels Turcs Oghuz. Es rebelaren contra el Soldanat Seljcida de Rm el 1283, i la lluita es perllong fins el 1299, quan arribaren a un acord mitjanant el qual entraven en possessi de la ciutat d'Ankara. 

El Beylik de Germiyan-o hlu afavor la colonitzaci dels territoris bizantins d'Anatlia amb immigrants turcs, doncs els beyliks d' Ayd n-o hlu, Saruhan-o hlu, Ldik-o hlu (o nano lu-o hlu), Karesi-o hlu i Mente e-o hlu foren fundats per comandants procedents de Germiyan i eren vassalls. El 1303 iniciaren el setge de la ciutat bizantina de Filadlfia, per foren derrotats l'any 1304 per la Companyia Catalana d'Orient en la Batalla de Germe i en la Batalla d'Aulax.

Els beyliks de Shipata-o hlu i Hamit-o hlu es convertiren en territoris aliats per tal de protegir-se contra els atacs del Beylik de Karaman-o hlu. A partir del 1314 es declararen aliats de l'Il-khanat i concentraren els seus atacs vers occident. L'increment de poder dels beyliks que inicialment li eren vassalls redu a Germiyan a una situaci d'isolaci, que l'ofeg economicament i finalment caigueren sota el poder del Beylik d'Osman-o hlu, fundador de l'Imperi Otom.

Llista de beys.


 Notes i Referncies .


Vegeu tamb.
 Beyliks Turcs d'Anatlia;
 Companyia Catalana d'Orient;

Enllaos externs.
  Germiyabogullari Beyligi ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392358" title="Ruta metablica" nonfiltered="1474" processed="1464" dbindex="151487">

En bioqumica, una ruta metablica o via metablica s una seqncia de reaccions qumiques que condueixen d'un substrat inicial a un o diversos productes finals, a travs d'una srie de metablits intermediaris. Per exemple, a la ruta metablica que inclou la segent seqncia de reaccions:



A s el substrat inicial, E s el producte final, i B, C, D sn els metablits intermediaris de la ruta metablica.

Les diferents reaccions de les rutes metabliques sn catalitzades per enzims i tenen lloc a l'interior de les cllules. Moltes d'aquestes rutes sn altament complexes i impliquen una modificaci pas a pas de la substncia inicial per a donar-li la forma del producte amb l'estructura qumica desitjada.

Totes les rutes metabliques estan interconnectades i moltes manquen de sentit per si soles; tanmateix, degut a l'enorme complexitat del metabolisme, la seva subdivisi en sries relativament curtes de reaccions en facilita la comprensi. Moltes rutes metabliques s'entrecreuen i existeixen alguns metablits que sn creuaments metablics importants, com ara l'acetil coenzim-A.

Tipus de rutes metabliques.
Habitualment es distingeixen tres tipus de rutes metabliques:

Rutes catabliques: Sn rutes oxidatives en qu s'alliberen energia i poder reductor, i alhora se sintetitza ATP. Per exemple, la gluclisi i la beta-oxidaci. En conjunt, formen el catabolisme.
Rutes anabliques: Sn rutes reductores en qu es consumeixen energia (ATP) i poder reductor. Per exemple, la gluconeognesi i el cicle de Calvin. En conjunt formen l'anabolisme.
Rutes anfibliques: Sn rutes mixtes catabliques i anabliques, com ara el cicle de Krebs, que genera energia, poder reductor i precursors per la biosntesi.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392366" title="Pont de Vall-llonga" nonfiltered="1475" processed="1465" dbindex="151488">




El pont de Vall-llonga s un pont medieval que antigament permetia travessar el riu Cardener a la sortida del congost de Vall-llonga, a la Vall de Lord i ms concretament, a l'extrem sud del terme municipal de Guixers.

Formava part del cam ral que anava de la Seu d'Urgell a Cardona. Si b hi ha constncia histrica de que aquest cam ja existia a finals del segle IX, aquest pont molt probablement no va ser construt fins a les darreries del segle XI o b als inicis del XII i fins l'any 1987 va conservar fora b la seva estructura originria. La construcci del pant de la Llosa del Cavall comportava que hagus de quedar submergit sota les aiges de l'embassament i a finals dels 80 fou desmuntat i reconstrut en el seu emplaament actual, a la sortida de la vila de Sant Lloren de Morunys al costat de la carretera de La Coma, al barranc del torrent del Pou.

s un pont amb la superfcie superior fora horitzontal, car sols presenta la tpica doble vessant dels ponts medievals d'una manera molt lleugera. T una calada de dos metres d'amplada i un sol arc de mig punt molt airs car fa 11,30 m. de llum. Sumant-hi 1,20 m que fa des de la clau de l'arc fins la part superior de la barana fa que l'altura del pont sobre el nivell habitual de l'aigua del Cardener fos d'uns 12,50 m. La seva llargada s de 28 m. i la seva amplada s de 3 m. (2 d'amplada de la calada i mig d'amplada de cada barana) tot i que a la part central s'eixampla uns quants centmetres. Les baranes sn poc altes (35 cm per damunt de la calada, empedrada amb cdols). L'arc est format per 90 dovelles per banda, tallades en pedra calcria.

Emplaament originari.
Coordenades aproximades: 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392368" title="Sistema immunitari innat" nonfiltered="1476" processed="1466" dbindex="151489">

El sistema immunitari innat s el conjunt de cllules i mecanismes que defensen un hoste de les infeccions per part d'altres organismes, de manera no especfica. Aix significa que les cllules del sistema innat reconeixen i responen a patgens d'una manera genrica, per a diferncia del sistema immunitari adaptatiu, no confereix una immunitat permanent o protectora a l'hoste. El sistema immunitari innat ofereix una defensa immediata contra les infeccions, i es troba en totes les classes de vida vegetal i animal.

Funcions.
Es creu que el sistema immunitari innat s una estratgia de defensa evolutivament antiga, i s el sistema immunitari dominant en les plantes, fongs, insectes i organismes multicellulars primitius (vegeu Altres formes d'immunitat innata).

Les funcions principals del sistema immunitari innat dels vertebrats inclouen:

Reclutar cllules immunitries als llocs d'infecci i inflamaci, per mitj de la producci de factors qumics, incloent-hi mediadors qumics especialitzats, denominats citocines.
Activaci de la cascada del complement per a identificar bacteris, activar cllules i promoure la neteja de cllules mortes o complexos d'anticossos.
La identificaci i eliminaci de substncies alienes presents als rgans, teixits, la sang i la limfa, per mitj de glbuls blancs especialitzats.
L'activaci del sistema immunitari adaptatiu per mitj d'un procs conegut com a presentaci d'antigen.

Inflamaci.

La inflamaci s una de les primeres respostes del sistema immunitari a una infecci o irritaci. La inflamaci s estimulada per factors qumics alliberats per cllules lesionades i serveix per a establir una barrera fsica contra l'escampament de la infecci, aix com per a afavorir la curaci dels teixits lesionats un cop s'han eliminat els patgens.

Els factor qumics produts durant la inflamaci (histamina, bradicinina, serotonina, leucotriens i prostaglandines) sensibilitzen els receptors del dolor, provoquen una vasodilataci dels vasos sanguinis, i atrauen els fagcits, especialment els neutrfils. Aleshores, els neutrfils engeguen altres components del sistema immunitari alliberant factors que criden altres leuccits i limfcits.

La resposta inflamatria es caracteritza pels segents cinc smptomes:

envermelliment (rubor);
calor (calor);
tumefacci (tumor);
dolor (dolor);
possible disfunci dels rgans o teixits implicats (functio laesa);

Sistema del complement.

El sistema del complement s una cascada bioqumica del sistema immunitari que ajuda, o "complementa", la capacitat dels anticossos d'eliminar patgens o marcar-los per destrucci per altres cllules. Aquesta cascada es compon de moltes protenes plasmtiques, sintetitzades al fetge principalment per hepatcits. Les protenes collaboren per a:

activar el reclutament de cllules inflamatries;
marcar patgens per destrucci per altres cllules per mitj de l'opsonitzaci, o cobriment, de la superfcie del patogen;
atacar la membrana plasmtica d'una cllula infectada, resultant en la citlisi de la cllula i provocant la mort del patogen;
netejar el cos de complexos antigen-antics neutralitzats;

Es poden trobar elements de la cascada del complement en moltes espcies evolutivament ms antigues que els mamfers, incloent-hi les plantes, els rptils, els peixos i algunes espcies d'invertebrats.

Cllules de la resposta immunitria innata.


Tots els glbuls blancs sn coneguts com a leuccits. Els leuccits es diferencien de la resta de cllules del cos  qu no estan estretament relacionats amb un determinat rgan o teixit; aix doncs, funcionen de manera similar  a organismes unicellulars independents. Els leuccits sn capaos de moure's lliurament i interactuar amb i capturar residus cellulars, partcules alienes o microorganismes invasors. A diferncia de gran part de la resta de cllules del cos, la majoria de leuccits de la immunitat innata no poden dividir-se o reproduir-se per si sols, sin que sn el producte de cllules mare hematopotiques presents a la medulla ssia. 

Els leuccits innats inclouen les cllules NK, els mastcits, els eosinfils, els basfils i els fagcits, que inclouen els macrfags, els neutrfils i les cllules dendrtiques, i funcionen dins del sistema immunitari identificant i eliminant patgens que podrien causar infeccions. 

Mastcits .

Els mastcits sn un tipus de cllula de la immunitat innata que resideixen als teixits connectius i les membranes mucoses, i estan ntimament associats amb la defensa contra els patgens i la curaci de lesions, per sovint tamb estan associats a les allrgies i l'anafilaxi. Quan sn activats, els mastcits alliberen rpidament grnuls caracterstics, rics en histamina i heparina, juntament amb diversos mediadors hormonals i quimioquines (citocines quimiotctiques) al medi. La histamina dilata els vasos sanguinis, provocant els senyals caracterstics de la inflamaci, i recluta neutrfils i macrfags.

Fagcits.

La paraula "fagcit" significa literalment "cllula menjadora". Es tracta de cllules immunitries que fagociten, s a dir, absorbeixen patgens o partcules. Per a absorbir una partcula o un patogen, un fagcit estn parts de la seva membrana plasmtica, envoltant la partcula amb la membrana fins que la partcula queda embolcallada (s a dir, la partcula es troba dins el fagcit). Un cop dins la cllula, el patogen invasor queda atrapat dins d'un endosoma, que es fusiona amb un lisosoma. El lisosoma cont enzims i cids que maten i digereixen la partcula o organisme. Generalment, els fagcits patrullen el cos a la recerca de patgens, per tamb poden reaccionar a un grup de senyalrs moleculars altament especialitzats produts per altres cllules, anomenades citocines. Els fagcits del sistema immunitari inclouen els macrfags, els neutrfils i les cllules dendrtiques.

La fagocitosi de les cllules prpies de l'hoste s un fet habitual com a part del desenvolupament i manteniment regulars dels teixits. Quan moren cllules de l'hoste, o b per inducci interna per mitj de processos concernint la mort cellular programada (coneguda tamb com a apoptosi), o b a causa de lesions cellulars degudes a una infecci bacteriana o vrica, els fagcits s'encarreguen d'eliminar-les. Com que contribueix a eliminar les cllules mortes i permetre el creixement i desenvolupament de noves cllules sanes, la fagocitosi s una part important del procs de curaci desprs d'una lesi tissular.



Macrfags.
Els macrfags (en grec, "grans menjadors") sn grans leuccits fagcits, que sn capaos de sortir del sistema vascular travessant la membrana cellulars dels vasos capillars i accedint a les rees entre les cllules a la recerca de patgens invasors. Als teixits, els macrfags rgan-especfics es diferencien dels fagcits presents a la sang, anomenats moncits. Els macrfags sn els fagcits ms eficients, i poden fagocitar quantitats substancials de bacteris o altres cllules microbis. La uni de molcules bacterianes a receptors de la superfcie d'un macrfag l'incita a absorbir i destruir el bacteri per mitj d'un "esclat oxidatiu" que provoca l'alliberament d'espcie reactives de l'oxigen. Els patgens tamb fan que el macrfag produeixi quimiocines, cosa que atrau altres cllules al punt d'infecci.

Neutrfils.
  
Els neutrfils, juntament amb dos altres tipus de cllula, els eosinfils i els basfils (vegeu ms avall) sn coneguts com a granulcits, degut a la presncia de grnuls al seu citoplasma; o com a cllules polimorfonuclears (PMNs), degut al seu caracterstic nucli lobulat. Els grnuls neutrfils contenen un conjunt de substncies qumiques que maten els bacteris i els fongs o n'inhibeixen el creixement. De manera similars als macrfags, els neutrfils ataquen els patgens per mitj d'un esclat oxidatiu. Els productes principals de l'esclat oxidatiu dels neutrfils sn potents agents oxidants com ara el perxid d'hidrogen, radicals lliures d'oxigen i hipoclorit. Els neutrfils sn el tipus ms abundant de fagcit, representant normalment entre el 50% i el 60% del total de leuccits circulants, i sn habitualment les primeres cllules en arribar al lloc d'infecci. La medulla ssia d'un adult sa normal produeix ms de cent mil milions de neutrfils cada dia, i ms de deu vegades aquesta quantitat quan hi ha una inflamaci aguda.

Cllules dendrtiques.
Les cllules dendrtiques (DC) sn fagcits presents en teixits que estan en contacte amb el medi exterior, principalment la pell (on sovint reben el nom de cllules de Langhernans) i les mucositats internes del nas, els pulmons, l'estmac i l'intest. Deuen el seu nom a la seva semblana amb les dendrites neuronals, per les cllules dendrtiques no estan relacionades amb el sistema nervis. Les cllules dendrtiques tenen una gran importncia en el procs de presentaci d'antigen, i serveixen d'enlla entre els sistemes immunitaris adaptatiu i l'innat.



Basfils i eosinfils.

Els basfils i els eosinfils sn cllules relacionades amb els neutrfils (vegeu ms amunt). Quan sn activats per la trobada amb un patogen, els basfils alliberen histamina. Sn importants en la defensa contra els parsits i juguen un paper a les reaccions allrgiques (com ara l'asma). Quan sn activats, els eosinfils secreten una varietat de protenes i radicals lliures molt txics que sn molt eficients per matar bacteris i parsits, per tamb sn els responsables dels danys tissulars que tenen lloc durant les reaccions allrgiques. Per tant, l'activaci dels eosinfils i l'alliberament de toxines per part seva estan altament regulats per a evitar la destrucci errnia de teixits.

Cllules NK.

Les cllules NK (natural killers) sn un component del sistema immunitari innat que ataquen les cllules prpies infectades per microbis, per no ataquen directament els microbis invasors. Per exemple, les cllules NK ataquen i destrueixen cllules tumorals o cllules infectades per virus per mitj d'un procs conegut com a "propi mancant". Aquest terme descriu cllules amb un nivell baix d'un marcador de superfcie cellular anomenat MHC i (complex d'histocompatibilitat principal), una situaci que pot produir-se durant infeccions vriques de les cllules. Se les anomen natural killers, o "matadores naturals", per la noci inicial que no els cal ser activades per matar cllules que sn "prpies mancants".

Limfcits T    .

Com altres subconjunts "no convencionals" de limfcits T que presenten receptors dels limfcits T (TCRs) invariants, com ara les cllules NK CD1d-restringides, els limfcits T    T tenen caracterstiques que els situen al lmit entre la immunitat innata i l'adaptativa. D'una banda, els limfcits T    poden ser considerats un component de la immunitat innata pel fet que rearrangen gens del TCRs per a produir una diversitat d'unions i desenvolupar un fenotip de memria. Tanmateix, els diversos subconjunts tamb poden ser considerats part del sistema immunitari innat quan els receptors TCR o NK restringits poden ser utilitzats com a receptor de reconeixement de patrons. Per exemple, segons aquest paradigma, grans nombres de limfcits V 9/V 2 T responen en qesti d'hores a molcules comunes produdes pels microbis, i limfcits T V 1 intraepitelials altament restringides responen a les cllules epitelials estressades.

Vegeu tamb.
Apoptosi;

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392371" title="Tumasgiu Maria Alfonsi" nonfiltered="1477" processed="1467" dbindex="151490">
Tumasgiu Maria Alfonsi (Moncale, 1863- 1947) s un sacerdot i escriptor cors. El 1878 va entrar a l'Orde de Sant Domnec i fou professor de teologia i filosofia. Va publicar poemes a la revista A Muvra amb el pseudnim U Babbuziu.

 Obres .
 Il dialetto corso nella parlata balanina;
 Fiori di mucchiu;

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392373" title="Substrat (bioqumica)" nonfiltered="1478" processed="1468" dbindex="151491">
En bioqumica, un substrat s una molcula sobre la qual actua un enzim. Els enzims catalitzen reaccions qumiques que impliquen els substrats. El substrat s'uneix al lloc actiu de l'enzim, formant un complex enzim-substrat. El substrat s descompost en un producte i alliberat del lloc actiu. Aleshores, el lloc actiu pot acceptar una nova molcula de substrat. Per exemple, en la reacci que t lloc en afegir l'enzim rennina a la llet, provocant la coagulaci de la llet, el substrat s la llet i l'enzim s la rennina. Un altre exemple s la reacci de l'enzim catalasa en la descomposici del perxid d'hidrogen, en qu l'enzim queda igual i el substrat canvia.

2 H2O2   2 H2O + O2.

Aquesta s una equaci general:

 E + S   ES   EP   E + P;

on E = enzim, S = substrat/s, P = producte/s

Cal remarcar que noms el pas intermig s irreversible.

Si s'augmenta la concentraci del substrat, tamb augmentar la velocitat de reacci degut a la probabilitat que augmenti el nombre de complexos enzim-substrat; aix t lloc fins que l'enzim esdev el factor limitant.

s important remarcar que els substrats sobre els quals un determinat enzim pot actuar in vitro poden no reflectir els substrats fisiolgics i endgens de l'enzim in vivo. Per exemple, mentre que l'cid gras amida hidrolasa (FAAH) pot hidrolitzar els endocannabinoides 2-araquidonoilglicerol (2-AG) i l'anandamida a velocitats similars in vitro, la disrupci gentica o farmacolgica de la FAAH eleva l'anandamida per no el 2-AG, cosa que suggereix que el 2-AG no s un substrat endogen in vivo de la FAAH. En un altre exemple, les N-acil taurines (NATs) augmenten drsticament en animals amb disrupci de FAAH, per en realitat sn rares en substrats de FAAH in vitro.

Referncies.


Vegeu tamb.

 Cintica enzimtica;
 Assaig enzimtic;
 Catlisi enzimtica;
 Pseudosubstrat;
 The Proteolysis Map;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392376" title="Trematode" nonfiltered="1479" processed="1469" dbindex="151492">

Els trematodes (Trematoda) sn una classe del flum dels platihelmints que cont dos grups de cucs parsits.

Cicle vital.
Gaireb tots els trematodes infecten molluscs com a primer hoste, i la majoria tenen un cicle vital complex que inclou altres hostes. La majoria de trematodes sn monoecious i es reprodueixen alternativament de manera sexual i asexual. Les dues excepcions principals sn els aspidogastris, que no es poden reproduir asexualment, i els esquistosmids, que sn dioecious.

Quan es troben a l'hoste definitiu, on t lloc la reproducci sexual, els ous solen ser expulsats juntament amb els fems de l'hoste. Els ous que cauen a l'aigua alliberen formes larvries nedadores que infecten els hostes intermediaris, on t lloc la reproducci asexual.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392379" title="Ignaziu Colombani" nonfiltered="1480" processed="1470" dbindex="151493">
Ignaziu Colombani (Montral, 1908 - Vivario, 1988) fou un poeta i poltic cors. Va exercir de governador francs d'Ultramar als territoris de l'Ubangui-Txari (1950-1951) i del Txad (1951-1956) i el 1955 va fundar amb Petru Ciavatti la revista U Muntese, on public poemes amb el pseudnim Petru u Muntagnolu.

 Obres .
 Rime di Rustinu (1960), poesia;
 U Francorsu (1968), poesia;
 Ricordi (L'ammaniti) (1996), memries;

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392382" title="Maurice Mollin" nonfiltered="1481" processed="1471" dbindex="151494">

Maurice Mollin (Anvers, 6 de maig de 1924 - Deurne, 5 d'agost de 2003) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1945 i 1958. La seva victria ms important fou a la Lieja-Bastogne-Lieja de 1948. 

Palmars.
1947;
 1r a Melsele;
 1r a Wilrijk ;
 1r a la Grote 1-Mei Prijs ;
1948;
 1r a la Beveren-Waas ;
 1r a la Lieja-Bastogne-Lieja ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1951;
 1r a Mechelen ;
 1r de la Ronde van Haspengouw ;
1952;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1953;
 1r a Borgerhout;
 1r a Wilrijk ;
 1r a Ruisbroek ;
 1r a Kieldrecht ;
1955;
 1r a Deurne ;
1957;
 1r a Averbode ;
 1r a Welle ;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 42 de la classificaci general;
1948. Abandona (4a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1950. Abandona;

Resultats al Giro d'Itlia.
1953. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Maurice Mollin a www.memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa de Maurice Mollin a www.sitiodeciclismo.net;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392383" title="The Sords" nonfiltered="1482" processed="1472" dbindex="151495">



The Sords  s un grup de msica de Girona que sorgeix l'octubre de l any 2007 de les inquietuts musicals del moment, amb ganes de fer alguna cosa seva i nica. Per no s fins a principis del 2008 que el conjunt es completa amb la incorporaci del trompeta del grup. s llavors quan comencen a treballar amb el projecte fent els seus propis temes ja que les versions no acaben de sortir com els agradaria. Desprs d uns quants assajos intensius al poble de Sords, venat de Cornell de Terri, (d'on surt el nom del grup) comencen a crear un petit i personalitzat repertori que els donar el tret de sortida en el seu primer concert el febrer de 2008 a Girona.

Ara lluiten per aconseguir un lloc en el difcil per preuat mn de la msica, amb l'nic objectiu de passar-ho b tocant bona msica.                  El seu estil s poc definit, s el seu estil: ska, ska-rock, reggae, rock, i alguna coseta ms... 

s un grup bastant jove format per 6 membres provinents de diferents llocs d'aprenentatge musical i l'espectacle de les terres gironines, nascuts entre el 90 i el 92: 

 Iu Girons i veu;
 Nil Fernndez ;
 Bernat Quintana elctric;
 Enric Cornell elctrica i veu ;
 Aniol Batall ;
 Nil Masferrer ;

Per saber ms coses del grup podeu anar al seu web: http://www.myspace.com/thesords


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392384" title="Marcu Biancarelli" nonfiltered="1483" processed="1473" dbindex="151496">
Marcu Biancarelli (Portivechju, 1968), s un escriptor en cors. El 1991 ha estat cofundador de la revista A Pian' d'Avretu i hi ha publicat el primer recull de poesia, Viaghju in Vivaldia (1999). Ha obtingut dos cops el Premi de Literatura Insular d'Ouessant per les seves novelles Prighjuneri i San Ghjuvanni in Patmos (2001 i 2002). El 2008 va compondre un tercer recull de narracions, Stremu Miridianu, que ha rebut el Premi de Lectors de Crsega. 

En audiovisuals, ha escrit el gui Lettre de Porto Alegre (2002) realitzat per Eric Guret i Serge Orru.

Tamb ha compost la pea teatral Bella Sterpa, escrita amb la collaboraci d'Orlando Forioso, i estrenada a Calvi el 2004. Una altra pea, Cuntruversa di Valdu Nieddu, fou duta a l'escena el 2006 pel grup teatral I Stroncheghjetta, mentre que Cristianu Ruspini i Ghjuvan' Petru Lanfranchi hi adaptaren la narraci 51 Pegasi astru virtuali. Tamb ha compost les canons Corsican beauty (I Cantelli 2005) i Ultimu viaghju di Stepan Trofimovich (Paulu Miniconi 2007).

Obres.
 Viaghju in Vivaldia - Puisii, Le Signet, 1999;
 Prighjuneri - Nuvelli, Albiana, 2000  ;
 San Ghjuvanni in Patmos - Nuvelli, Albiana, 2001 ;
 Parichji dimonia - Puisii, Albiana, 2002;
 51 Pegasi astru virtuali - Rumanzu, Albiana, 2003  ;
 Stremu miridianu - Nuvelli, Albiana, 2007  ;

Enllaos externs.
 Bloc de Marcu Biancarelli;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392386" title="A Pian' d'Avretu" nonfiltered="1484" processed="1474" dbindex="151497">
A Pian' d'Avretu s una revista literria en cors creada el 1991 a Porto Vecchio per Marcu Biancarelli. La seva finalitat era la difusi de l'obra dels nous autors corsos, i hi collaboraren joves escriptors com  Marcu Ceccarelli, Ghjacumu Biancarelli, Ghjacumu Fusina, Alanu Di Meglio i altres. El 1995 s'encarreg de la direcci Petru Ciabrini, fins que el 2004 Biancarelli torn a prendre els regnes de la publicaci. Des d'aquell moment hi van publicar alguns texts en francs, de creaci local i informaci cultural, d'autors de prestigi com Marcello Fois, Raphal Confiant, Bruno Etienne o Nicolas Bancel. El 2007 esdevingu director Paulu Desanti, ampliant la publicaci a la crtica literria.  

Entre d'altres personatges que al llarg de la seva histria han marcat la revista per la seva presncia en els comits de redacci, han estat Didier Rey, Stefanu Cesari, Arnestu Papi, Vincenti Tramoni, Maria Petra Valli, Bernardu Biancarelli o Filippu Antonetti.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392387" title="Classificaci per equips de l'UCI ProTour 2007" nonfiltered="1485" processed="1475" dbindex="151498">
Aquesta s la classificaci final de la competici per equips de l'UCI ProTour 2007. Per tercera vegada consecutiva, la formaci danesa Team CSC s'endugu la victria final en aquesta classificaci, per davant de Liquigas i Caisse d'Epargne.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392390" title="Cervus" nonfiltered="1486" processed="1476" dbindex="151499">

Cervus s un gnere de crvol de la famlia Cervidae. Dintre d'ell s'hi inclouen com a mnim deu espcies "d'autntics" crvols, els quals estn distributs per l' Hemisferi Nord, especialment a l'sia, on s'origin probablement aquest gnere.

Espcies.
Cervus affinis- Crvol vermell de l'sia central ;
Cervus albirostris- Crvol blanc;
Cervus alfredi- Crvol tacat de les Filipines ;
Cervus canadensis - Ant o Wapiti ;
Cervus duvaucelii- Barasinga ;
Cervus elaphus- Crvol roig ;
Cervus eldii- Crvol d' ELD ;
Cervus mariannus- Crvol castany de les Filipines o Filipines Samba ;
Cervus nippon- Crvol Sikaa;
Cervus schomburgki- Crvol de Schomburgk (extingit, 1938) ;
Cervus timorensis- Crvol Rus o Samba Sunda ;
Cervus unicolor- Crvol Samba;

En algunes ocasions, s'inclouen dins del gnere Cervus la daina europea com a Cervus damai a la daina persa com Cervus mesopotmica. Tanmateix, els daines presenten les suficients diferncies anatmiques com perqu la major part dels zolegs els adscriguin a un gnere propi, Dama. 

Enllaos externs.
 ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392392" title="Enrique de Aguilera y Gamboa" nonfiltered="1487" processed="1477" dbindex="151500">
Enrique de Aguilera y Gamboa (Madrid, 1845 - 1922) fou un arqueleg i poltic espanyol, XVII marqus de Cerralbo. Estudi filosofia i dret a la Universitat de Madrid, per es dedic a l'arqueologia, fou impulsor dels jaciments de Torralba, Aguilar de Anguita i Arcobriga (Arag). Fins el 1898 fou fora actiu com a delegat nic de la Comuni Tradicionalista, amb la que fou diputat a Corts el 1872. Fou membre del Nuovi Lincei de Roma, de la Imperial Acadmia Arqueolgica de Berln i de la Reial Acadmia de la Histria. Tamb fou un important colleccionista de pintures i obres d'art, amb les quals el 1934 es va obrir el Museu Cerralbo.

 Obres .
 El Alto Jaln (1909);
 Las necrpolis ibricas (1916);

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392394" title="Saint-Quentin-sur-Coole" nonfiltered="1488" processed="1478" dbindex="151501">


Saint-Quentin-sur-Coole s una comuna francesa del departament de Marne, a la regi de Xampanya-Ardenes. Durant la Revoluci Francesa, el municipi s'anomenava galit-sur-Coole i tamb Hautcoole

 Histria .
Lloc d'hbit merovingi.

 Demografia .
 1962 - 49 h ;
 1975 - 55 h ;
 1990 - 66 h ;
 1999 - 59 h.

 Agricultura .
Ramaderia: Bovina i porcina

 Patrimoni i turisme .
 Cementiri merovingi.
 Castell de Vaugency.
 Esglsia del segle XVI, amb vitralls del mateix segle.
 Vall del Coole.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392396" title="Manuel Rojas Marcos" nonfiltered="1489" processed="1479" dbindex="151502">
Manuel Rojas Marcos (Morn de la Frontera, 24 d'octubre de 1869 - Sevilla, 2 de gener de 1920) fou un advocat i poltic andals. Era fill de camperols acomodats. Estudi el batxillerat amb els jesutes de Mlaga i es llicenci en dret a la Universitat de Sevilla. Va treballar durant quatre anys com a passant del bufet d'Eduardo Dato e Iradier i a finals del segle es va establir a Sevilla. El 1903 va fer de mitjancer jurdic en un conflicte amb els agricultors de Marchena i poc desprs advocat del bisbe de Sevilla. Particip en el sindicalisme agrari catlic i fou president de la Lliga Catlica. Es present diverses vegades a l'ajuntament i a les Corts, i finalment fou escollit diputat com a catlic independent per Sevilla a les eleccions generals espanyoles de 1918 i 1919. Antoni Maura li va oferir la direcci general d'agricultura, per va declinar. Va morir de meningitis poc desprs.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392397" title="Gervasio de Artiano y Galdcano" nonfiltered="1490" processed="1480" dbindex="151503">
Gervasio de Artiano y Galdcano (  juliol de 1938) fou un enginyer i poltic espanyol. El 1915 catedrtic de l'Escola d'Enginyers Industrials i diputat catlic independent d'inspiraci carlina pel districte de Laguardia (laba) a les eleccions generals espanyoles de 1918 i 1919. El 1934 fou nomenat membre de la Reial Acadmia de la Histria.

 Obres .
 Historia del comercio con las Indias durante el dominio de los Austrias (1917);
 La Aquitectura Naval Espaola (1920);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392398" title="Saint-Quentin-sur-Indrois" nonfiltered="1491" processed="1481" dbindex="151504">



Saint-Quentin-sur-Indrois s una comuna francesa del departament d'Indre i Loira, a la Regi Centre.

 Histria .
 El feu de Saint-Quentin i la castellania dels Roches-St-Quentin van pertnyer als Mallat, a Adam Fume, metge dels reis francesos CarlesVII i Llus XI, desprs als Menou a partir de 1712 .
 Antic priorat de Berneay, fundat per l'abadia de Marmoutier, abans de l'any mil.
 La Juana-Maria de Maill va nixer a Roches-St-Quentin a l'abril de 1331.

 Demografia .

1793=541 h. | 1800=591 h. | 1821=623 h. | 1841=723 h. | 1851=679 h. | 1861=673 h. | 1881=708 h. | 1901=601 h. | 1921=553 h. | 1946=569 h. | 1962=523 h. | 1975=373 h. | 1990=405 h. | 1999=429 h. | 2005=419 h.

 Economia .
 Silvicultura.
 Agricultura (cereals i forratges) i ramaderia.
 Cooperativa de mol i forn;

 Patrimoni i turisme .
 Castell de Roches, del segle XVI. Profundament restaurant. ;
 Restes del Priorat de Berneai. Originat al segle XIII.
 Casal de Bout-du-Pont. Del segle XV. Restaurat.
 Casa de La Fuie-de-Champeigne, del segle XV.
 esglsia de Sant Quint, del segle XII, restaurada als segles XVI , XVII i XIX. ;
 Circuit automovilistic turstic.
 Natura;
 Vall de l'Indre.
 bosc de Loches.
 Avenc;
 Fira de l'oca. ltim diumenge de maig.
 Festa comunal, 5 diumenges desprs de Pasqua.
 Festa Patronal: 31 d'octubre (Sant Quint.
 Fira de l'Ou: primer diumenge de setembre.
 Pesca, caa, senderisme, artesanat local.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392399" title="Francesc Fbregas i Mas" nonfiltered="1492" processed="1482" dbindex="151505">
Francesc Fbregas i Mas (Barcelona, 1857 - 1933) fou un metge i poltic catal. Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona el 1880, treball com a cirurgi a Granollers i Olot i fou president de l'Acadmia de Cincies Mdiques i de la Salut de Catalunya i Balears el 1912-1913 i del Reial Autombil Club de Catalunya de 1913 a 1918. Tamb fou escollit diputat pel districte d'Olot per la Lliga Regionalista a les eleccions generals espanyoles de 1918. En morir va donar la seva biblioteca a l'ACMSCB, les obres de dret a la Universitat de Barcelona i la seva pinacoteca al MNAC.

 Enllaos externs .
 Petita biografia en el centenari del RACC;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392400" title="Joan de Flandes" nonfiltered="1493" processed="1483" dbindex="151506">
Joan de Dampierre o Joan de Flandes (en neerlands Jan van Vlaanderen, en francs Jean de Flandres) (nascut envers 1250 - mort al castell d'Anhive aprop de Namur el 14 d'octubre de 1291) fou bisbe de Metz de 1280 al 1282 i prncep-bisbe del principat de Lieja del 31 d'octubre de 1282 fins a la seva mort.

Joan era el fill de Guiu de Dampierre, comte de Flandes  en primeres npcies amb Matilda de Bethune.

Estudi el dret cannic a la universitat de Pars i comen la seva carrera eclecistica com a prebost del captols de Sant Pere de Lilla i de Sant Donat de Bruges . El papa Nicolau III va nomenar-lo bisbe de Metz el 2 de gener de 1280. Tot i que aquest carrec no l'interessa gaire les rendes li van permetre d'acquerir terres a Flandes.

El 31 d'octubre de 1282 el papa Marti IV va anomenar-lo prncep-bisbe del principat de Lieja quan el captol no va podar acordar-se entre els candidats Bouchard d'Avesnes i Guillem d'Alvernia. Al 1285 Joan va tenir problemes amb el tercer estat de Lieja quan van voler introduir la fermet, un impost sobre el consum que no va gaire agrader ni al poble ni al clergat. Va haver de retreure's amb la seva clerecia a Huy durant vint i dos mesos. Joan I de Brabant va haver de  mitjanar fins que al 7 d'agost de 1287 va concloure's el tractat anomenat la pau dels clergues.

Va tornar a Lieja i aliar-se amb Joan I de Brabant contra Renaud I de Gueldre, el que va contribuir a la victria de ducat de Brabant a la  batalla de Woeringen i la fi de la guerra de successi del ducat de Limburg. El 1288, va ser segrestat durant una caa i quedar captiu durant cinq mesos. Incapa d'administrar el seu feu, va haver de confiar-ne la gesti a son pare Guiu. 
Va morir el 14 d'octubre 1291 al castell d'Enhaive aprop de Namur i lo van sebollir a Flines aprop de Douai. Desprs de la seva mort, va caldre quatre anys abans que el captol va acordar-se per a proposar al papa Bonifaci VIII un successor, Hug III de Chalons.

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392410" title="Tom Pryce" nonfiltered="1494" processed="1484" dbindex="151507">
 Tom Pryce  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 11 de juny del 1949 a Ruthin, Gal.les i va morir el 5 de mar del 1977 en un accident quan disputava el GP de Sud-frica al circuit de Kyalami.


 A la F1 .

Tom Pryce va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 12 de maig del 1974 el GP de Blgica al circuit de Nivelles.

Va participar a un total de quaranta-dues curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en quatre temporades consecutives (1974-1977) aconseguint dos podis(tercer lloc) com millor classificaci en una cursa i assolint dinou punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .



 
 Resum .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392411" title="Beylik de Saruhan-o?hlu" nonfiltered="1495" processed="1485" dbindex="151508">




El Beylik de Saruhan-o hlu (tamb anomenat Saruhan o Saruhano ullar ) va ser un dels Beyliks Turcs d'Anatlia entre 1304 i 1410 i tenia per capital, des del 1313, la ciutat de Manisa, a l'actual Turquia. Originariament era un beylik vassall del Beylik de Germiyan-o hlu, per desprs del 1304 el cap tribal Saruhan s'independitz. El 1410 el sold Mehmed I assassin el bey Hizir i el territori fou absorbit dins de l'Imperi Otom. 

Enllaos externs.
Encyclopedia Britannica entry;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392413" title="Xabier Kintana" nonfiltered="1496" processed="1486" dbindex="151509">
Xabier Kintana (Bilbao, Biscaia, 1946 - ) s un escriptor en uscar.

 Obres .
 Narrativa .
 Behin batean (1972, Lur);
 Nazioarteko ipuinak (1980, Hordago);
 Orreagako burruka (1980, Elkar);
 Novella .
 Ta Marbuta. Jerusalemen gertatua (1984, Elkar);
 Assaig.
 Linguistika orain arte (1971, Lur);
 Euskara hobean hobe (1984, EHU): Pello Salabururekin batera;
 Judu Herriaren ibilbide luzea (1994, Gaiak): Jurgi Kintarekin elkarlanean;
 Literatura per a joves .
 Gure piztitxoaren artean (1974, Indauchu editorial);
 Oier Beltzuntzeko (1976, Cinsa);
 Martin Txilibitu, ehiztari beltza (1976, Cinsa);
 Kixmi eta euskal jentilak (1980, Elkar);
 Lamia eta artzaina (1980, Elkar);
 Marigorringoa eta Harra (1980, Elkar);
 Martin txiki eta Jentilak I (Garia lapurtzen)]] (1980, Elkar);
 Martin txiki eta Jentilak II (Zerraren asmaketa)]] (1980, Elkar);
 Tartalo eta artzaina (1980, Elkar);
 Euskarazko zubia 1.a (1987, Santillana): Sagrario Lunarekin elkarlanean;
 Biografia .
 Imanol Berriatua (1914-1981) (1994, Eusko Jaurlaritza);
 Gabriel Aresti (1933-1975) (1998, Eusko Jaurlaritza);
 Federiko Krutwig Sagredo (1921-1998) (1999, Eusko Jaurlaritza);
 Justo Mari Mokoroa (2000, Eusko Jaurlaritza);
 Diccionari .
 Batasunaren kutxa (1970, Lur): Gabriel Arestirekin batera burututako lana;

 Enllaos externs .
  Xabier Kintana literaturaren zubitegian;
  Xabier Kintana Inguma datu-basean;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392415" title="Xabier Gereo" nonfiltered="1497" processed="1487" dbindex="151510">
Xavier Lpez de Gereo Arrarte ms conegut com Xabier Gereo (Bilbao, Biscaia, 1924 - ) s un escriptor en uscar.

Economista de professi, s un autor molt prolfic i fams en euskara. En les seves primeres obres va ampliar la temtica dels llibres escrits en basc tocant els temes de l'opressi social, els conflictes laborals i lalluita contra la tirania i l'abs de poder. Des del primer moment va ser un clar defensor de la llengua basca unificada (batua).

 Obra .
 Narrativa .
 Zortzi nobela labur (1982, Egilea editore);
 Zein da errudun? Eta Nobi bat behar dugu (1969, Euskerazaleak);
 Txisteak, teatroa eta narrazioak (1984, Egilea editore);
 Mafiak hil zuen (1989, Egilea editore);
 10 nobela labur (1981, Egilea editore);
 12 nobela labur (1979, Egilea editore);
 9 nobela labur (1980, Egilea editore);
 Novella .
 Zuriz jantzitako emakumea (1991, Egilea editore);
 Zu ez zara Marcel (1988, Egilea editore);
 Xantaia kontesari (1978, Egilea editore);
 Xai Xai-tik hurbil (1990, Egilea editore);
 Simon Goldmayer-en bahiketa (1986, Egilea editore);
 Setiatuak (1985, Egilea editore);
 Sabotaia (1985, Egilea editore);
 Osaba Gabrielen asesinatzea (1978, Egilea editore);
 Odolezko ezteiak (1990, Egilea editore);
 Nora naramazue (1972, Lur);
 Mitxino katua pozoiez hila (1979, Egilea editore);
 Milia eta bere tenientea (1984, Egilea editore);
 M-7 ajentea (1989, Egilea editore);
 Kuwait-en harrapatuak (1991, Egilea editore);
 Konspiratzaileak (1986, GAK);
 Kikili, Kokolo eta Riuoltosa (1989, Egilea editore);
 Kikili eta Kokoto espioitzan (1990, Egilea editore);
 Kikili eta Kokoto Chile-n (1988, Egilea editore);
 Jurgi kapitaina Hong Kong-en (1982, Egilea editore);
 Jurgi kapitaina Britainian (1978, Egilea editore);
 Jostailu garestia (1991, Egilea editore);
 Jomeini-ren paradisuan (1988, Egilea editore);
 Iruineako asasinatzea (1977, Luis Haranburu);
 Iheslariak (1985, Egilea editore);
 Hiltzaile baten bila (1975, Luis Haranburu);
 Gudari bat (1977, Luis Haranburu);
 Gadafi hiltzeko agindua (1987, Egilea editore);
 Faro madarikatua (1981, Egilea editore);
 Euskal espioiak nazien aurka (1988, Egilea editore);
 Afrika beltzean (1988, Egilea editore);
 Alferrik hilak (1990, Egilea editore);
 Amazonia-ko misterioa (1990, Egilea editore);
 Ametsetan galduta (1985, Egilea editore);
 Andereo (1975, Egilea editore);
 Andre Catalina eta Arabia-ko Emir-a (1984, Egilea editore);
 Antonello Euskal Herrian (1983, Egilea editore);
 Arantza artean (1969, Itxaropena);
 Argi bat iluntasunean (1970, Lur);
 Drogen munduan (1991, Egilea editore);
 Espioitza (1977, Luis Haranburu);
 Teatre .
 Zeledonio sastrea, hori bai desastrea (1986, Egilea editore);
 7 teatro lan (1979, Egilea editore);
 8 teatro lan (1982, Egilea editore);
 Alaba bila (2003, Xabier Gereo);
 Arazoak kirofanoan (2003, Xabier Gereo);
 Bi izaera (2003, Xabier Gereo);
 Neska ala mutila (2003, Xabier Gereo);
 Lau abokatu etxean (2003, Xabier Gereo);
 Taxisten artean (2003, Xabier Gereo);
 Teatroa 31 (2003, Xabier Gereo);
 Zerbitzari berezia (2003, Xabier Gereo);
 Zuzendariaren zain (2002, Xabier Gereo);
 Teatroa ostatuan (2002, Xabier Gereo);
 Pateran etorria (2002, Xabier Gereo);
 Maskaradun gizona (2002, Xabier Gereo);
 Maiordomo arabiarra (2002, Xabier Gereo);
 Kikili eta Kokolo tabernariak (2002, Xabier Gereo);
 'Ikasgelako azkena (2002, Xabier Gereo);
 Etorkizuna antolatzen (2002, Xabier Gereo);


 Enllaos externs .
  Xabier Gereo literaturaren zubitegian;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392417" title="Alfresco" nonfiltered="1498" processed="1488" dbindex="151511">


Alfresco s un sistema de Gesti de contingut empresarial de codi lliure / obert, basat en estndards oberts i d'escala empresarial per Windows i sistemes operatius similars a Unix. Est dissenyat per a usuaris que requereixen un alt grau de modularitat i rendiment escalable. Alfresco inclou una font de continguts, un marc de portal web per administrar i utilitzar el contingut estndard en portals, una interfcie CIFS que proveeix compatibilitat de sistemes d'arxius en Windows i sistemes operatius similars a Unix, un sistema d'administraci de contingut web amb capacitat de virtualizar aplicacions i llocs web esttics via Apache Tomcat, recerques via el motor Lucene i flux de treball en jBPM. Alfresco est desenvolupat en Java.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392418" title="Mikel Zarate" nonfiltered="1499" processed="1489" dbindex="151512">
Mikel Zarate (Lezama, Biscaia, 1933 - 1979) va ser un sacerdot i escriptor en uscar.

Desprs de fer estudis d'aparellador va ser ordenat sacerdot i es llicenci en Filosofia i Lletres per la Universitat de Deusto. Tamb va ser professor d'uscar en l'escola de Derio i en l'Escola Oficial d'Idiomes de Bilbao. 

La sev nica novella s Haurgintza muinetan (embars dolors) guanyadora del Premi Txomin Agirre el 1972.  

Mostrava una preocupaci especial per l'euskera i sobretot pel dialecte bisca.Es queixava de l'artificialitat de l'euskara batua.


 Obres .
 Narrativa .
 Bilbo irribarrez (1980, Bizkargi);
 Utopiaren fantasian (1979, Haranburu);
 Ipuin antzeko alegi mingotsak (1975, Zugaza);
 Ipuin antzeko (1975, Gero);
 Novella .
 Haurgintza minetan (1973, Gero);
 Assaig .
 Bizkaiko euskal-idazleak (1580-1968) (1970, Derioko Ikastetxea);
 Euskal literatura: azterbideak, aztergaiak, azterketak (1977-1978, Zugaza);
 Poesia .
 Bizipenen bultzadaz (1978, Zugaza);
 Higidura berdez (1977, GAK);
 Etorriaren zorabioz (2004, Ikeritz);
 Gramtica .
 Euskal ortografia (1978, Zugaza);
 Euskal deklinabidea (1975, Zugaza);

 Enllaos externs .
  Mikel Zarate literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392421" title="Joan Mari Irigoien" nonfiltered="1500" processed="1490" dbindex="151513">

Joan Mari Irigoien (Altza, Guipscoa, 1948 - ) s un escriptor en uscar.

Enginyer de professi. Va ser jugador de futbol i va residir dos anys a Venezuela. A ms d'escriptor  de llibres ha fet nombroses traduccions i adaptacions de pellcules per a Euskal Telebista. 
 Obres .
 Novella .
 Oilarraren promesa (1976, Gero);
 Poliedroaren hostoak (1983, Erein);
 Babilonia (1989, Elkar);
 Cosummatum est (1993, Elkar);
 Kalamidadeen liburua (1996, Elkar);
 Lur bat haratago (2000, Elkar);
 Ipuin batean bezala (2002, Elkar);
 Odolean neraman (2004, Elkar);
 Bestea da mundua (2008, Elkar);

 Poesia .
 Hutsetik esperantzara (1975, GAK);
 Denborak ez zuen nora (1989, Elkar);
 Hautsa eta maitemina (1998, Elkar);
 Letra txikiaz bada ere (2002, Elkar);
 XX. mendeko poesia kaierak - Joan Mari Irigoien (2002, Susa): Koldo Izagirreren edizioa;
 Biziminaren sonetoak (2004, Elkar);

 Literatura juvenil .
 Bakarneren gaztelua (1986, Erein);
 Udazkenaren balkoitik (1987, Erein);
 Metak eta kometak (1994, Elkar);
 Apaiz zaharraren gitarra (1996, Elkar);
 Komunista.com (2005, Elkar);

 Biografia .
 Lope Agirre (1979, Lur);


 Enllaos externs .
  Joan Mari Irigoien literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392424" title="Burdur" nonfiltered="1501" processed="1491" dbindex="151514">
Burdur (antigament Buldur), s una ciutat del sud-oest de Turquia, capital de la provncia de Burdur, a la vora del llac Burdur (Burdur Gl). T una poblaci estimada (2007) de 67.097 habitants. que eren 20000 el 1955. Podria ser la clssica Limobrama per un altre teoria suggereix que seria Polydorion.

Va passar dels bizantins als seljcides desprs del 1071, i fou part del sultanat de Rum fins que vers el 1300 va caure en mans del beylik d'Hamid. Al segle XV va passar als otomans. Fou un kada del sandjak d'Hamid a l'eyalat d'Anadolu, i ms tard un sandjak del wilayat de Konya. Fins al final de la I Guerra Mundial hi vivien 4000 grecs i 1000 armenis

Referncies.


Enllaos externs.
Lloc oficial del governador;
 Burdur'da Dvizle Askerlik;
 Dvizle askerlik iin haz rl k cetveli;
 Burdur Yerel Haberleri   Diari local de Burdur;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392429" title="Lnia evolutiva de Munchlax" nonfiltered="1502" processed="1492" dbindex="151515">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Munchlax i Snorlax.

Munchlax.

En Munchlax (    Gonbe al Jap, Mampfaxo a Alemanya i Goinflex a Frana) s un Pokmon de tipus normal amb dues evolucions (Munchlax i Snorlax). En Munchlax s un Pokmon del tipus Normal. Apareixer per primera vegada (poguent capturar-lo y luitar amb ell) a les futures edicions Perla i Diamant que han sortit a la venta l'any 2006 al Jap. Encara n's desconeguda la data de llanament a Amrica o Europa. En Munchlax s la preevoluci de n'Snorlax. No se sap com o quan evolucionar (ens referim de quina manera: por intercanvi, per nivell, por objecte o per felicitat; tamb, si evoluciona per nivell, a quin nivell evoluciona). Tampoc sabem si podrem obtenir-lo per un ou mitjanant Snorlax (gaireb segur que s). El que s sabem s que no ser tan fort com n'Snorlax, per poser grans caracterstiques i potser un agument de velocitat.

Orgens del nom.

Munchlax es treu de dues paraules angleses: munch (que vol dir "mastegar") i relax (que vol dir "relaxar").

El nom japons Gonbe prov de gon i be. Gon est tret de l'evoluci grossa, Kabigon i be (pronunciat "bei") probablement de la paraula anglesa "baby" (com que es pronuncia "beibi"), que vol dir nad. Si s aix, hauran volgut dir Kabigon baby.





Snorlax.

Snorlax (Kabigon en japons, Relaxo amb alemany i Ronflex en francs) s un Pokmon molt dormidor i molt gras; s el Pokmon que pesa ms de tota la primera generaci.

Als videojocs.

Snorlax s el que bloqueja el pas a les rutes 12 i 16 (per despertar-lo necessites la Pokflauta) als jocs de Pokmon Vermell, Blau, Vermell Foc, Verd Fulla, i Pokmon Groc. Als Pokmon Cristall, Or i Plata bloqueja la Cova Diglett. Als Pokmon Rob i Safir no hi s.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392433" title="Burgas" nonfiltered="1503" processed="1493" dbindex="151516">
Burgas (blgar:       ) s una ciutat de Bulgria a la costa de la Mar Negra a la badia de Burgas. T una poblaci de 210.260 habitants (43684 habitants el 1956). Es la quarta ciutat del pas desprs de Sofia, Plovdiv i Varna. s capital de la provncia de Burgas i centre industrial i turstic. La ciutat disposa d'aeroport

Histria.

Burgas fou la clssica Pyrgos (      ), fundada per colons de Apollnia de l'Eux (Zozpolis) com a punt d'observaci militar inicialment contra un altre estat de la zona, la ciutat de Mesmbria. A la zona tamb hi van haver els establiments de Castrition, Skafida i Rossokastron. Sota els romans es va dir Deultum i fou establerta com a colnia militar per Vespasi. Sota el domini bizant es va dir Pirgos (      , que vol dir "torre"). Va passar als otomans el 1367/1368 i fou una base naval otomana utilitzada durant les campanyes dels Balcans; fou tamb un lloc per la construcci de vaixells, especialment desprs de la batalla de Lepant (1571). Al segle XVII es deia Ahelo-Pirgas i s'estava convertint en una vila. Una comissi de reforma otomana la va visitar el 1784 i va agafar el nom de Burgas; a comenament del segle XIX fou atacada algunes vegades pels bandits anomenats kurzdhali; fou una etapa dels russos en el seu avan cap a Edirne el 1829. Hi va viure per un temps el poeta polons Adam Mickiewicz (1855) i en aquest temps ja havia adquirit una certa preeminncia economica . Al temps de la independncia de Bulgria tenia tres mil habitants, la majoria grecs.

Una de les illes del Prncep, prop d'Istanbul, i 10 llocs d'Anatlia occidental, porten tamb aquest nom.

Referncies.


Atraccions.
 Museu histric regional de Burgas;
 Museu Etnografic;
 Museu de Naturalessa i Ciencia;
 Galeria d'art;
 Casa de l'opera;
 Festival Internacional de Folklore ;

Personatges.
 Apostol Karamitev (1923 1973), actor;
 Dimitar Dimitrov (nascut 1959), entrenador de futbol;
 Georgi Chilikov (nacut 1978), futbolusta;
 Georgi Kostadinov (nascut 1950), boxejador campi olmpic;
 Georgi Kaloyanchev (nascut 1925), actor;
 Georgi Mihalev (nascut 1968), nedador;
 Kostas Varnalis (1884 1974), poeta grec;
 Nedyalko Yordanov (nascut 1940), escriptor;
 Nikola Stanchev (nascut 1930), primer campi olmpic blgar ;
 Petya Dubarova (1962 1979), poetessa;
 Prodan Gardzhev (1936 2003), lluitador campi olmpic;
 Radostin Kishishev (nascut 1974), futbolista ;
 Zlatko Yankov, (nascut 1966), futbolista;
 Todor Kiselichkov, (nascut 1975), futbolista;

Agermanaments.

  San Francisco, Estats Units;
  Rotterdam, Holanda;
  Yantai, Repblica Popular de Xina;
  Krasnodar, Rssia;
  Alexandroupolis, Grcia;

Enllaos externs.

 Burgas Lloc oficial de la ciutat;
 Informaci de Burgas;
 Noticies de Burgas;
 Burgas, administraci regional;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392439" title="Traquita" nonfiltered="1504" processed="1494" dbindex="151517">

La traquita s una roca efusiva (volcnica) afantica, quasi sempre porfrica i amb textura traqutica, composta per feldspats alcalins i un o ms minerals mfics (en els quals predominen minerals rics en ferro i magnesi), principalment biotita i augita, que sn els ms freqents.

Generalment inclou grans fenocristalls, ordenats parallelament, que mostren una estructura fluda. S'origina a partir de magmes sientics, i apareix en corrents de lava. s molt lleugera, dura, de superfcie aspra i color blanquins, s'acostuma utilitzar com material de construcci.

Enllaos externs.
 Unitat didctica: Les roques;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392440" title="Freddy Maertens" nonfiltered="1505" processed="1495" dbindex="151518">








Freddy Maertens (Nieuwpoort, 19 de febrer de 1952) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1972 i 1987, durant els quals aconsegu 221 victries. D'entre aquestes nombroses victries destaquen dos Campionats del mn, una Volta a Espanya i nombroses etapes a les grans voltes (15 al Tour, 13 a la Vuelta i 7 al Giro).

Biografia.
 Com a ciclista amateur va aconseguir 51 victries, entre les quals destaquen el primer lloc en el campionat de ruta del seu pas i la medalla d'argent en el Campionat del Mn, ambds resultats aconseguits el 1971.

Durant els seus primers anys com professional va aconseguir molts triomfs en proves d'un dia i en curses de curta durada i de mitj prestigi com ara la Volta a Luxemburg, la Volta a Blgica, els Quatre dies de Dunkerque o la Volta a Andalusia. Aix mateix, es va revelar com un ciclista amb un important futur per davant a l'aconseguir llocs d'honor en algunes de les competicions ms importants del circuit internacional ja des de l'any del seu debut, en qu fou segon en el Campionat del mn i el Tour de Flandes. 

 En els anys segents va anar destacant en competicions per etapes de major nivell, com el Dauphin Libr o la Pars-Nia.

El 1976 va ser el seu primer gran any, en qu va vncer en una srie de grans clssiques com l'Amstel Gold Race, el Campionat de Zuric i la Gand-Wevelgem, a part de moltes d'altres. Va destacar en competicions per etapes menors com la Volta a Sussa i la Pars-Nia i va brillar en el Tour de Frana, on va guanyar vuit etapes, la classificaci per punts i va ser 8 en la general. Aquell mateix any, va ser campi de Blgica i del Mn de ruta. 

 El 1977 va aconseguir una aclaparadora victria a la Volta a Espanya. Va ser lder de principi a final i va guanyar tretze etapes (rcord encara no igualat), la classificaci de les metes volants i la classificaci per punts. Tamb va guanyar la Pars-Nia (cinc etapes i la classificaci per punts), la Volta a Catalunya (cinc etapes i la classificaci per punts), la Setmana Catalana (quatre etapes i la clasificaicn per punts) i set etapes del Giro d'Itlia.

El 1978 va tornar a vncer en la classificaci per punts del Tour de Frana, al costat de dos triomfs parcials. Va aconseguir bons resultats en clssiques d'un dia per no aconsegueix igualar els dos fantstics anys anteriors en triomfs. 

El 1981 s el seu darrer gran any com a professional en aconseguir un nou Campionat del mn i la classificaci per punts del Tour de Frana.

Palmars.
1973;
 1r dels Quatre dies de Dunkerque i vencedor d'una etapa;
 2n al Campionat del mn;
1974;
 1r de la Volta a Andalusia i vencedor de 7 etapes;
 1r a la Volta a Luxemburg i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor de 3 etapes de la Volta a Blgica;
1975;
 1r de la Volta a Andalusia i vencedor de 5 etapes;
 1r de la Volta a Blgica i vencedor de 3 etapes;
 1r dels Quatre dies de Dunkerque i vencedor d'una etapa;
 1r a la Gand-Wevelgem;
 1r a la Pars-Tours;
 1r a la Pars-Brusselles;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 Vencedor de 6 etapes del Dauphin Libr;
1976;
 Campi del mn ;
 Campi de Blgica;
 1r dels Quatre dies de Dunkerque i vencedor d'una etapa;
 1r a la Gand-Wevelgem;
 1r a la Fletxa Brabanona ;
 1r a l'Amstel Gold Race ;
 1r al Gran Premi de les Nacions ;
 1r al Campionat de Zuric;
 1r de l'Escalada a Montjuc;
 Vencedor de 8 etapes al Tour de Frana i 1r de la classificaci per punts  ;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Sussa;
 Vencedor de 5 etapes de la Pars-Nia;
1977;
 1r a la Volta a Espanya i vencedor de 13 etapes. 1r de la classificaci per punts ;
 1r a la Volta a Catalunya i vencedor de 5 etapes;
 1r a la Pars-Nia i vencedor de 5 etapes;
 1r a la Setmana Catalana i vencedor de 4 etapes;
 1r a l'Omloop Het Volk;
 Vencedor de 7 etapes del Giro de Itlia ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
1978;
 1r dels Quatre dies de Dunkerque i vencedor de 2 etapes;
 1r a l'Omloop Het Volk;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana i 1r de la classificaci per punts  ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
1981;
 Campi del mn ;
 Vencedor de 5 etapes al Tour de Frana i 1r de la classificaci per punts  ;

Resultats al Tour de Frana.
1976. 8 de la classificaci general. Vencedor de 8 etapes. 1r de la classificaci per punts  ;
1978. 13 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. 1r de la classificaci per punts  ;
1981. 66 de la classificaci general. Vencedor de 5 etapes. 1r de la classificaci per punts  . 1r de les metes voltants ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1977. 1r de la classificaci general. Vencedor de 13 etapes. 1r de la classificaci per punts  ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1977. Abandona. Vencedor de 7 etapes;
1980. Abandona (11a etapa);











Enllaos externs.
Palmars de Freddy Maertens a www.memoire-du-cyclisme.net ;
Ftixa de Freddy Maertens a www.sitiodeciclismo.net;
Web personal ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392443" title="Burhan al-Din" nonfiltered="1506" processed="1496" dbindex="151519">
Ahmad Burhan al-Din (1345-1398) fou un poeta, cadi, wazir, atabeg i emir o sult de Sivas. La seva avia era neta del sult seljcida Kay Kawus II.

Va nixer el 8 de gener de 1345 a Kaysariyya (moderna Kayseri) fill del cadi Shams al-Din Muhammad, de la tribu oghuz de Salur. Va rebre una educaci completa primer amb el seu pare i ms tard a Egipte, Damasc i Alep. Va retornar a Kayseri el 1364/1365 i va guanyar el favor de l'emir de Sivas, Ghiyath al-Din Muhammad I Eretna-oghlu, que fou nomenat (1366) cadi al lloc del seu pare que havia mort uns mesos abans; a ms a ms Burhan va rebre la ma de la filla d'Eretna.

Burhan va participar a la revolta dels beys en la que va morir el seu sogre (1366). Va pujar al tron Ala al-Din Ali (1366-1380) sota el que fou wazir i atabeg; el 1380 va pujar al tron Muhammad II Celebi per Burhan el va deposar al cap de poc temps i es va proclamar sult (1381) amb Sivas com a capital; va emetre moneda i el seu nom es va llegir a la pregaria del divendres (khutba). Va governar durant 18 anys en els que va haver de fer front a les revoltes locals dels beys, i a guerres contra els vens com els djandar-oghlu (Kastamonu) karamnides (Karaman) i els otomans; fou auda i valent. Va enfrontar una batalla contra forces mameluques molt superior i fou derrotat (1387) per poc desprs va fer aliana amb els mamelucs contra els ak koyunlu que envaen els seus estats per la part oriental. Tamb va tenir l'ajut mameluc contra els beys revoltats d'Amasya i Erzindjan. El 1391 estava en guerra contra els otomans. El bey rebel de Kaysariyya, Shaykh Muyayyad, fou executat per orde de Burhan i aix va provocar la colera de Kara Yuluk Uthman, emir dels ak koyunlu, que era el seu protector, i que va atacar els dominis de Burhan (1398) i el va derrotar i matar a la batalla de Kara Bel, o segons un altre versi, fou derrotat per va poder fugir cap a les muntanyes de Kharput, per fou capturat pels ak koyunlu i executat el juliol/agost del 1398. La seva tomba no dona la data de la mort; el seu fill Muhammad Celebi va morir el 1391 i una filla, Saldjuk Khatun, va viure fins el 1446/1447.

Va escriure nombroses poesies (uns dos mil versos) i llibres jurdics.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392446" title="Hared" nonfiltered="1507" processed="1497" dbindex="151520">
Haredins s el nom que reben els practicants ultraortodoxos del judaisme. El seu nom significa "els qui temen Du" i les seves creences es basen en una visi literalista dels escrits sagrats i un manteniment dels costums histrics del poble jueu, sovint en contradicci amb els valors considerats moderns per Occident. Aquesta concepci del mn els porta a viure en barris propis, centrats en viure la fe.

Els orgens dels barris haredins estan en els guetos de les darreries de l'Edat Mitjana i el Renaixement, barris segregats on podien practicar la seva religi. Quan l'antisemitisme va recular i es va permetre la integraci dels jueus amb la poblaci local, alguns grups religiosos la van rebutjar per por a la contaminaci de l'estil de vida gentil i van romandre com a grups separats.

Creences.
Els haredins es basen en l'observaci estricta dels 613 manaments o mitzvot continguts a la Tor (Pentateuc). Aquesta xifra t un simbolisme especial, ja que s la suma de les 365 prohibicions, una per cada dia de l'any, i les 248 prescripcions, corresponents als rgans tradicionals del cos (segons Maimnides). Altres corrents afirmen que "beTorah" (a la Tor) t un valor numric de 613, reforant el simbolisme de les normes. Aquestes normes s'haurien institut en temps de Moiss i els haredins afirmen ser el poble que les ha continuat observant sense ruptures temporals, enfront d'altres grups del judaisme que ells perceben com apartats o desviats.

Per als debats tics que puguin sorgir, per tractar-se de situacions no contemplades a les normes, s'encoratja la consulta al rab local i obrar segons els precedents de les lleis jueves (halacha), que busquen respectar la tradici i es basen en un sistema de precedents per justificar qualsevol innovaci. 

Determinats grups haredins rebutgen les noves tecnologies, basant-se en una interpretaci rigorista de les halacha, mentre que d'altres les han adoptat. El rebuig, per, no s tan acusat com en el cas dels amish o altres tendncies religioses similars.

El centre de la vida dels haredins s la famlia i la comunitat, dedicada a debatre, estudiar i obeir les lleis religioses. Les dones tenen molts fills i porten una vida de castedat i recolliment. Els homes es distingeixen exteriorment pels vestits negres, per qestions de pudor, i les seves barbes i pentinats. S'agrupen en barris propis, per por a la temptaci que suposa l'estil de vida dominant, amb crides a l'individualisme i a apartar-se dels preceptes divins. Aquests barris tenen poblacions importants a Israel, Estats Units, Frana i Holanda . La vida en els barris haredins es regeix per les normes internes, ja que els jueus ultraortodozxos rebutgen les institucions poltiques externes, la democrcia o qualsevol poder terrenal (per aix han mantingut discussions constants sobre l'Estat d'Israel o el sionisme). Igualment, es mostren escptics davant els postulats cientfics del racionalisme, perqu argumenten que la nica veritat prov dels textos revelats i a ms a ms la histria demostra que els fets acceptats com a coneixement provat s'abandonen amb l'evoluci del pensament (i per tant no compensa estudiar un error probable).

Grups de haredins.
El moviment hared no s homogeni. Es divideix en dues grans tendncies, els hassidins i els mitnagddim ("contraris"). Els hassidins exploten les emocions i el misticisme per aconseguir la mxima uni amb Du a la vida terrenal i estan dirigits per un rab, sovint hereditari, que actua com a lder de la comunitat. Hi ha diversos subgrups hassidins. Els mitnagddim consideren que noms l'estudi i la vida intellectual poden apropar l'home a la divinitat i porten un estil de vida molt ms auster. S'agrupen al voltant dels caps de la yeshivot o escola d'estudi i mantenen una lnia d'actuaci molt similar malgrat les distncies geogrfiques.

S'aprecien diferncies entre els haredins d'origen askhenaz (la majoria) i els d'origen sefardita, considerats ms progressistes. Els sefardites recolzen ms la implicaci en la vida poltica, especialment la d'Israel, arribant fins i tot a crear partits propis, com el Mizrahi.

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392448" title="Burhan al-Mulk" nonfiltered="1508" processed="1498" dbindex="151521">
Mir Muhammad Amin ibn Shaykh Muhammad Nasir Burhan al-Mulk al-Musawi (Nishapur finals del segle XVII-Delhi 21 de mar de 1739), fou el fundador de la dinastia de nawwab-wazirs d'Awadh a l'ndia (1724-1754). 

Va anar a l'ndia en data desconeguda per el 1711 ja estava al servei de Sarbuland Khan comandant dels Kara-Manikpur. Quan va pujar al tron de Delhi Farrukhsiyar (1713-1719) va arribar a funcionari d'impostos (naib karori). El 1719 va poder sotmetre als zamindars rajputs i jats i fou nomenat comandant de Hindawn Biyana. Va participar en el complot contra l' amir al-umara Husayn Ali Khan Barha, i quan va triomfar va obtenir (1720) el ttol de Saadat Khan Bahadur amb grau de 5000 i el comandant de 3000 cavallers. El mateix any fou nomenat governador d'Akbarabad (Agra) i al cap d'un mes (novembre de 1720) va rebre el ttol de Bahadur Djang i les insgnies de mahi maratib. El 1722 fou nomenat governador d'Awadh i va sotmetre als shaykhzades de Lucknow; va reorganitzar la provncia i va incrementar la recaptaci i l'emperador Muhammad Shah el va recompensar amb el ttol pel que fou conegut, Burhan al-Mulk.

Va establir el seu control sobre tot l'Awadh, aleshores un territori en conflicte, i va castigar als senyor feudals rebels de Benares i Djwanpur. El 1735 va rebre el districte de Korah-Djahanabad, on el senyor local Bhagwant Ray, que causava problemes, va resultar mort en un xoc contra les forces de Burhan. Desprs va anar a Delhi per servir de prop a l'emperador Muhammad. El 1737 va atacar als marathes que havien ocupat part del Doab, els va derrotar i els va expulsar amb fortes prdues; en revenja els marathes van tacar Delhi.

El 1739 Nadir Shah de Prsia va envair l'ndia. Burhan va sortir d'Awadh amb 30000 homes i fou atacat abans d'arribar al campament imperial de Karnal, per encara que va perdre part del bagatge, va atacar als perses i, reconegut per un oficial persa nadiu de Nishapur, fou capturat i portat al campament de Nadir. En les negacions de pau desprs de la victria de Nadir Shah, es va acordar una indemnitzaci de cinc milions de rupies entre Nadir i Nizam al-Mulk Asaf Djah, representant de l'emperador, i llavors Burhan va suggerir a Nadir, per motius desconeguts, d'augmentar aquesta indemnitzaci.

Deixat en llibertat va poder tornar a Delhi on va morir al cap de poc (21 de mar de 1739); la causa de la mort ha donat lloc a especulacions: sucidi o una ferida mal curada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392456" title="Muntiacus feae" nonfiltered="1509" processed="1499" dbindex="151522">

El Muntjac de Tenasserim o Muntjac de Fea (Muntiacus feae) s una rara espcie de muntjac nadiu de la Repblica de la Xina , Repblica Democrtica Popular Lao, Birmnia i Vietnam. A ms a ms, l'espcie s'ha introdut a Tailndia. La seva mida s similar al muntjac com el pes adult est entre els 18 - 21 kg.

s dirn i solitari, habitant a les terres altes sempre perennes, arbusts o boscos mixtes (a una altitud de 2500 m (8200 ') amb una dieta d'herbes, de creixement lent fulles, brots i oferta. 

Els joves, en general, neixen en una densa vegetaci, romanent ocults fora del perill, fins que puguin viatjar amb la mare. 

El seu nom est en honor de Leonardo Fea. 

Referncies.  
 Animal Info - Fea's Muntjac;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392461" title="Lon van Daele" nonfiltered="1510" processed="1500" dbindex="151523">

Lon van Daele (Bruges, 24 de febrer de 1933 - Oostkamp, 30 d'abril de 2000) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1952 i 1964. 

Durant els seus primers anys com a professional va guanyar diversos critriums i curses belgues d'un dia, com ara la Kuurne-Brusselles-Kuurne o el Campionat de Flandes. 

El 1957 va guanyar la Pars-Brusselles i acab set al campi del mn. A la Pars-Roubaix acaba tercer.

L'any segent guanya la Pars-Roubaix, atacant a 300 metres de l'arribada i superant els favorits, Rik van Steenbergen, Miquel Poblet i Rik van Looy, sent aquesta la victria ms important de la seva carrera .

El 1959 va guanyar la Gand-Wevelgem i acaba tercer de la Mil-San Remo.

Palmars.
1954;
 1r de la Kuurne-Brusselles-Kuurne;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Picardia;
1955;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Picardia;
1956;
 1r del Campionat de Flandes;
 1r del Circuit d'Houtland ;
1957;
 1r del Campionat de Flandes;
 1r de la Pars-Brusselles;
 1r de la Brusselles-Ingooigem;
 1r dels 3 dies d'Anvers i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos;
1958;
 1r del Campionat de Flandes ;
 1r de la Pars-Roubaix ;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Llevant;
1959;
 1r de la Gand-Wevelgem;
 1r del Circuit d'Houtland - Torhout ;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1960;
 1r del Circuit d'Houtland ;
1961;
 1r a Nokere Koerse ;
 1r de la Kuurne-Brusselles-Kuurne;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Luxemburg;
1962;
 1r de la Mandel-Lys-Escaut ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1958. Abandona (7a etapa);

Notes.


Enllaos externs.
Palmars de Lon van Daele a www.memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa de Lon van Daele a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392463" title="Beylik de Mente?e-o?hlu" nonfiltered="1511" processed="1501" dbindex="151524">




El Beylik de Mente e-o hlu (tamb anomenat Mente e, Mente eo ullar  o Gabella de Mendeixia) va ser un dels Beyliks Turcs d'Anatlia entre 1261 i 1414 i tenia per capital la ciutat de Milas, a l'actual Turquia. Originariament era un beylik vassall del Beylik de Germiyan-o hlu, per desprs del 1304 s'independitz. El 1410 el sold Mehmed I assassin el bey Hizir i el territori fou absorbit dins de l'Imperi Otom. 

Les principals ciutats dominades pel Beylik eren Bein, Milas, Balat, Elmali, Finike, Ka , Ma r  (Fethiye des del 1911), Mu la, ameli, Ac payam, Tavas, Bozdo an and ine. La ciutat d'Ayd n (antigament Tralles) fou temporalment controlada per aquest beylik i fou anomenada Gzelhisar. Posteriorment caigu en poder del Beylik d'Ayd n-o hlu i fou reanomenada Ayd n en honor al fundador de la dinastia. Els Beys of Mente e tamb dominaren Rodes entre el 1300 i el 1314.  

Els beys de Mente e es sotmeteren a l'Imperi Otom per primer cop vers el 1390 sota el regnat de Bayezid I. Desprs del 1402, Tamerlan restaur el beylik a Mente eo lu  lyas Bey, per aquest torn a sormetre's als otomans el 1414, essent incorporat de manera definitiva a l'Imperi Otom el 1424.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392468" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - Barres paralleles" nonfiltered="1512" processed="1502" dbindex="151525">


Les barres paralleles va ser una de les proves de gimnstica artstica que es va disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova tingu lloc el divendres 28 d'octubre de 1904. Es desconeix la quantitat exacta de participants, i sols ens ha arribat el nom de 5 gimnastes, tots dels Estats Units. 

Medallistes.


Resultats.



Enllaos externs.
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392474" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - Barra fixa" nonfiltered="1513" processed="1503" dbindex="151526">


La barra fixa va ser una de les proves de gimnstica artstica que es va disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova tingu lloc el divendres 28 d'octubre de 1904. Es desconeix la quantitat exacta de participants, i sols ens ha arribat el nom de 5 gimnastes, tots dels Estats Units. 

Medallistes.


Resultats.



Enllaos externs.
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392476" title="Beylik de Hamit-o?hlu" nonfiltered="1514" processed="1504" dbindex="151527">





El Beylik de Hamit-o hlu (tamb anomenat Hamito ullar ) va ser un dels Beyliks Turcs d'Anatlia entre 1300 i 1391 i tenia per capital la ciutat de E irdir, a l'actual Turquia. El beylik va ser fundat per Felekddin Dndar Bey, el pare del qual fou lyas, fill de Hamit, qui havia estat un dels comandants de les fronteres del Soldanat Seljcida de Rm. El germ de Felekddin Dndar Bey, Yunus Bey, fundpa posteriorment el Beylik de Teke-o hlu, centrat entre Antalya i Korkuteli. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392484" title="Aleix Claps i Puig" nonfiltered="1515" processed="1505" dbindex="151528">
Aleix Claps i Puig, Vilassar de Dalt, 1850 - Barcelona, 1920, fou un pintor del modernisme simblic. 

Deixeble de Claudi Lorenzale a l'Escola de la Llotja de Barcelona, es va formar posteriorment a Pars amb Eugne Carrire. 

Les seves pintures principalment les religioses tenen un cert estil expressionista amb aire tenebrs semblant al de James Ensor. L'arquitecte Antoni Gaud el va cridar perqu collaboreix amb ell a la decoraci de les seves obres arquitectniques, principalment en l'elaboraci de murals al Palau Gell y a La Pedrera.

Es coneix la realitzaci d'uns mobles per a la famlia Ibarz de Barcelona, de clara tendncia modernista que van ser realitzats cap al 1900; es tracta de mobles per a un sal compost de sof, cadires, la consola i una vitrina. Van ser adquirits per la Casa Museu Gaud del parc Gell on s'exhibeixen, ja que es creu que com a collaborador de Gaud, Claps li va demanar consell. Va ser director de la revista Hispania.

 Bibliografia .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392485" title="Aramateix" nonfiltered="1516" processed="1506" dbindex="151529">


Aramateix s un grup de msica creat el 2006 arran de la separaci de Brams que combina el rock amb una secci de vents formada per tible, tenora, tromb i trompeta.

Histria.
L'any 2006 surt a la venda el disc Aramateix, on, a ms de canons prpies del grup i una versi del tema Manfred, de Joan Isaac, hi apareixen versions musicades de poemes de Miquel Mart i Pol, Pere Quart o Joan Salvat Papasseit.

L'any 2007 surt a la venda l'lbum Energia Aborigen nicament en botigues digitals i que est compost per quatre temes.

El maig del 2008 inicien la gira "Moragues/Basset 300 anys Tour", en la que, a part d'interpretar canons del primer disc i algun tema de Brams, interpreten canons del que ser el seu segon disc, que comencen a enregistrar a l'agost i surt a la venda el novembre del mateix any. Dins la mateixa gira, el grup viatja fins a Grcia, on hi fa dos concerts, concretament a Atenes i Patres.

Discografia.
Aramateix (2006);
Energia Aborigen (2007);
300 anys (2008);

Enllaos Externs.
Pgina Oficial;
Bloc del Titot, cantant;
Discogrfica;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392486" title="Festa nacional francesa" nonfiltered="1517" processed="1507" dbindex="151530">
La festa nacional francesa (en francs fte nationale franaise) s la festa nacional de Frana, que t lloc cada 14 de juliol d'en l'any 1880. Commemora la festa de la Federaci (fte de la Fdration), que celebrava el primer aniversari de la presa de la Bastilla, i marcava la fi de la monarquia absoluta. s un dia festiu i pagat.

Celebracions.

El 14 de juliol t lloc una desfilada de les tropes als Champs-lyses, i a desfilades o cerimnies militars a la majoria dels municipis, i a focs artificials. Tot i que normalment aquests focs artificials tenen lloc la nit del 14 al 15 de Juliol, es poden veure de vegades durant el vespre del 13 al 14.

Instauraci com a festa nacional.

El 21 de maig de 1880, el diputat Benjamin Raspail presenta la llei que fa del 14 de juliol la festa nacional anual en commemoraci del 14 de juliol de 1790, (festa de la Federaci). El 14 de juliol de 1789 (presa de la Bastilla) havent estat una jornada considerada sagnant, va fer que la Festa de la federaci fos l'escollida. Finalment el 14 de juliol de 1790 s l'nic que es commemora.

La llei, signada per 64 diputats, s adoptada per l'Assemblea Nacional el 8 de juny i pel Senat el 29 de juny. s promulgada el 6 de juliol de 1880.

Referncies.


Enllaos externs.

 Tot sobre el 14 de Juliol, a la web del Senat francs.

Galeria.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392491" title="Candido Cannav" nonfiltered="1518" processed="1508" dbindex="151531">
Candido Cannav (Catnia, 29 de novembre del 1930) s un periodista i escriptor itali que va ser director de La Gazzetta dello Sport. s el pare del tamb periodista Alessandro Cannav, editor en cap del Corriere della Sera.

Biografia.

Va comenar com a periodista esportiu a La Siclia als dinou anys. Del 1952 al 1955 va presidir el CUS Catania. El 1955 va ser contractat com a corresponsal de La Gazzetta dello Sport. Ms tard va comenar a treballar com a enviat especial i va cobrir, entre d'altres esdeveniments, la Copa del Mn de futbol, 9 Jocs Olmpics i diversos Giros d'Itlia.

El 1981 es va convertir en director adjunt del diari, desprs codirector i, el 1983, va substituir Gino Palumbo com a director de La Gazzetta. Va romandre en el crrec 19 anys, fins al 2002, quan va ser substitut per Pietro Calabrese. Mentre en va ser director, La Gazzetta dello Sport es va establir com un important diari itali, va comenar a publicar el setmanari SportWeek i va obrir la seva web.

Actualment, es dedica a escriure columnes d'opini (sempre les ha escrit a la Gazzetta).

Els seus interessos i la seva obran van ms enll de l'esport, ja que sempre s'ha ocupat dels problemes de la societat, especialment dels de la seva terra. Quan va deixar la direcci de la Gazzetta dello Sport, va publicar dues novelles que tracten sobre les presons italianes i sobre els discapacitats.

Premis i distincions.
L any 1996 fou guardonat amb l Ordre Olmpic i dos anys desprs va rebre el premi Ischia de periodisme. El president itali li va concedir el 2002 la distinci de Grand'Ufficiale dell'Ordine al merito della Repubblica Italiana. El 2008 li van atorgar el Premi Manuel Vzquez Montalbn, en la categoria de periodisme esportiu.

Obres.
 Una vita in rosa, (Rizzoli, 2002);
 Libert dietro le sbarre, (Rizzoli, 2004);
 E li chiamano disabili, (Rizzoli, 2005);
 Pretacci. Storie di uomini che portano il Vangelo sul marciapiede, (Rizzoli, 2008);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392492" title="Verat d'ull gros" nonfiltered="1519" processed="1509" dbindex="151532">

El bis, el bsol, la cavalla, el gallim, el verat d'ull gros, el viso o el vsol (Scomber colias) s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Oce Atlntic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B., 1999. Mackerels, molecules, and morphology. p. 149-164. A: B. Sret i J.-Y. Sire (eds.) Proc. 5th Indo-Pac. Fish Conf., Noumea, Pars.  ;
 Gmelin, J. F. 1789. Caroli a Linn ... Systema Naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species; cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Editio decimo tertia, aucta, reformata. 3 vols. in 9 parts. Lipsiae, 1788-93. Systema Naturae Linn v. 1 (pt 3): 1033-1516. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392494" title="Festa nacional" nonfiltered="1520" processed="1510" dbindex="151533">
La festa nacional commemora un esdeveniment histric, poltic o cultural vinculat a la histria d'una naci. A la majoria dels pasos, marca el naixement de la naci: independncia com als Estats Units, emancipaci enfront del sobir com a Frana, adopci d'una constituci... En alguns altres, est vinculat a la personalitat del sobir amb qui la naci s'identifica: aniversari com als Pasos Baixos o a Luxemburg, data de la prestaci de jurament del primer sobir com a Blgica, etc. 

A certs territoris com el Quebec que noms s una provncia del Canad, la Saint-Jean-Baptista, festa del sant patr dels Francocanadencs, ha estat adoptada pel parlament com a festa nacional del Quebec, en tant que celebraci de la naci quebequesa (data: 24 juny). A Catalunya aquesta festa s la Diada Nacional que t lloc l'11 de setembre no celebra res sin que s una diada de record de la caiguda de Barcelona davant l'exrcit de Felip V i la prdua de les llibertats nacionals catalanes que comport mitjanant els Decrets de Nova Planta i la repressi poltica.

La majoria de pasos han adoptat aquesta tradici i destaquen aquesta festa amb celebracions diverses: desfilades militars, focs artificials, discursos dels dirigents poltics (cas del 14 de juliol a Pars), etc.

s generalment un dia festiu i pagat. Forma part dels smbols de la sobirania nacional.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392496" title="Bis" nonfiltered="1521" processed="1511" dbindex="151534">

El bis, el bsol, la cavalla, el gallim, el viso o el vsol (Scomber japonicus) s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 64 cm de longitud total i els 2.900 g de pes.
 Semblant al verat per ms petit i d'ulls ms grossos.
 Cos allargat i de secci rodona.
 Dors de color blau negrs amb franges i taques verdes i negres als flancs. Tant els costats com el ventre sn platejats amb reflexos iridiscents. Al costat de la lnia lateral hi ha una filera de punts foscs.
 T una carena longitudinal al peduncle caudal.
 El cap s cnic i petit amb la boca i els ulls grans que tenen una pupilla adiposa ben desenvolupada.
 Les dents sn cniques i petites.
 Les aletes dorsals es troben bastant separades.;
Reproducci.
La maduresa sexual arriba al segon any. La reproducci t lloc a l'estiu en el Mediterrani, quan la temperatura s superior als 20 C. Els ous sn pelgics.
Alimentaci.
Menja altres peixos pelgics i calamars.
Hbitat.
s epipelgic ocenic (es troba a una fondria mxima de devers 300 m) que s'apropa a la plataforma costanera durant l'estiu.
Distribuci geogrfica.
s una espcie circumtropical d'aiges temperades i clides. Apareix a tot el Mediterrani.
Costums.
s gregari i migrador estacional.
Inters pesquer.
Es captura principalment amb arts d'encerclament i tamb amb arts d'arrossegament i palangres.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen., 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Houttuyn, M. 1782. Beschryving van eenige Japanese visschen, en andere zee-schepzelen. Verh. Holl. Maatsch. Wet. Haarlem v. 20 (pt 2): 311-350. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392497" title="Auxis rochei eudorax" nonfiltered="1522" processed="1512" dbindex="151535">

Auxis rochei eudorax  s una subespcie de la mlvera pertanyent a la famlia dels escmbrids i a l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 36,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic oriental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.R. Aadland, 1996. Revision of the frigate tunas (Scombridae, Auxis), with descriptions of two new subspecies from the eastern Pacific. Fish. Bull. 94:423-441.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392498" title="Rafael Paz Marn" nonfiltered="1523" processed="1513" dbindex="151536">
Rafael Paz Marn, conegut com Rafa Paz, s un futbolista andals, ja retirat. Va nixer a Granada el 2 d'agost de 1965. Va esdevindre un dels puntals del Sevilla FC a la segona meitat dels anys 80 i principis dels 90.

 Trajectria.

Rafa Paz es va iniciar a l'equip de la seua ciutat natal, el Granada CF, on hi va formar part de la primera plantilla, l'any 1983/1984. Eixe any fitxa pel que seria el club de la seua vida, el Sevilla FC, on hi estaria 14 temporades, fins a 1997.

Debuta al Pizjun un 9 de setembre de 1984, davant l'Athletic Club. Les dues primeres temporades, Paz tot just compta i noms hi disputa un partit per campanya. Les coses canviarien totalment a la temporada 1986-87, on es fa amb la titularitat i juga fins a 39 compromisos de Lliga. A partir d'eixa temporada es fa pea clau de la defensa sevillista, fins al descens del club andals a la 1996-97. En total, hi juga 340 partits de blanc i anota 35 gols.

A l'any 1997, Rafa Paz canvia d'aires i fitxa pel mexic Atltico Celaya, on ja havien jugat altres futbolistes de la seua generaci, com Emilio Butragueo. A Amrica noms hi est un any abans de retirar-se definitivament.

 Internacional .

Rafa Paz va formar part del combinat espanyol de futbol que hi va acudir al Mundial d'Itlia 1990. En total, va disputar set partits com a internacional.

Enllaos externs.

Estadstiques a Primera divisi - LFP ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392499" title="Auxis rochei rochei" nonfiltered="1524" processed="1514" dbindex="151537">

Auxis rochei rochei  s una subespcie de la mlvera pertanyent a la famlia dels escmbrids i a l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndic, el Pacfic i l'Atlntic, incloent-hi la Mar Mediterrnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.R. Aadland, 1996. Revision of the frigate tunas (Scombridae, Auxis), with descriptions of two new subspecies from the eastern Pacific. Fish. Bull. 94:423-441.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392500" title="Buri Bars" nonfiltered="1525" processed="1515" dbindex="151538">
Buri Bars (Buri-Bars o Buribars) ibn Alp Arslan (mort 1095) fou un prncep seljcida enviat per Barkyaruk contra Arslan Arghun (tamb fill d'Alp Arslan) que es volia forjar un regne independent al Khurasan. Inicialment en la guerra entre els dos germans Buri Bars va obtenir el triomf, pero finalment Arslan Argun va obtenir una victria decisiva el 1095. Buri Bars fou fet presoner per les forces del seu germ que en va ordenar la seva execuci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392503" title="Auxis thazard brachydorax" nonfiltered="1526" processed="1516" dbindex="151539">

Auxis thazard brachydorax  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic oriental central.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.R. Aadland, 1996. Revision of the frigate tunas (Scombridae, Auxis), with descriptions of two new subspecies from the eastern Pacific. Fish. Bull. 94:423-441.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392504" title="Aristtil contemplant el bust d'Homer" nonfiltered="1527" processed="1517" dbindex="151540">

Aristtil contemplant el bust d'Homer s una pintura a l'oli del pintor holands Rembrandt pintada el 1653 i que s'exposa al Metropolitan Museum of Art de Nova York.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392507" title="Auxis thazard thazard" nonfiltered="1528" processed="1518" dbindex="151541">


Auxis thazard thazard  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 65 cm de longitud total i els 1.720 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba als oceans Atlntic, ndic i Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.R. Aadland, 1996. Revision of the frigate tunas (Scombridae, Auxis), with descriptions of two new subspecies from the eastern Pacific. Fish. Bull. 94:423-441.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392512" title="Joan Carles Gallego i Herrera" nonfiltered="1529" processed="1519" dbindex="151542">
Joan Carles Gallego i Herrera (Barcelona, 1954) s economista, ha estat professor de secundria i de FP i, des del desembre del 2008, s secretari general de les Comissions Obreres de Catalunya.

Llicenciat en Cincies Econmiques i Emprersarials per la Universitat de Barcelona el 1981, al mateix any es va afiliar a Comissions Obreres, i cinc anys ms tard ja hi ocupava crrecs de responsabilitat. Va ser secretari general de la confederaci d'ensenyament del 1992 al 2001, i secretari d'economia i formaci per a l'ocupaci, alhora que responsable de l'rea scio-econmica, a partir del juliol del 2001. El dia 4 de desembre del 2008, quan era Secretari de Recursos i Serveis de CCOO, va ser elegit per rellevar Joan Coscubiela en la Secretaria General del sindicat.

Ha estat professor en diversos centres educatius i va participar, en representaci de CCOO, en el Consell Escolar de Catalunya i en el Consell Catal de Formaci Professional; al desembre del 2008 era  catedrtic de l'Institut La Pineda de Badalona. Ha publicat articles sobre tema educatiu a diaris i revistes.

 Enllaos .
 Fitxa en la plana web de CCOO;

 Referncies .
Informaci extreta especialment de l'Avui del 5.12.8





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392519" title="T?-ji" nonfiltered="1530" processed="1520" dbindex="151543">


El T -ji (  , temple de l'est) s un temple budista japons de la secta shingon situat a Kyoto. El seu nom oficial s Ky - -gokoku-ji (     ) per s ms conegut amb el nom de T -ji. Va ser fundat l'any 823 pel clebre sacerdot K b  Daishi (    , igualment conegut amb el nom de K kai:   ) a petici de l'emperador Saga.

El temple s fams per la seva pagoda (goju no t ) que mesura 57 metres d'alria, el que en fa la major torre de fusta del Jap. La seva reconstrucci, que va ser manada pel Sh gun Tokugawa Iemitsu, data doncs del perode Edo.

La sala principal (Kon-d ) ha estat erigida l'any 796 i destruda durant un incendi el 1486.

 26 abril de 1489: El shogun Ashikaga Yoshihisa va morir a l'edat de 25 anys. Fou enterrat a T -ji l'endem.

s Toyotomi Hideyori que en decideix la reconstrucci el 1603. Aquesta sala cont les esttues del buda de la guarici, Yakushi-nyorai, i dels seus servidors, Nikk i Gakk Bosatsu.

Referncies.


Bibliografia.

 Ponsonby-Fane, `Richard Arthur Brabazon. (1956). Kyoto: the Old Capital of Japan, 794-1869. Kyoto: The Ponsonby Memorial Society.

Galeria.


Fitxer:Yakushi-nyorai.jpg|Esttua de Yakushi-nyorai al Kon-d 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392522" title="Club Garb" nonfiltered="1531" processed="1521" dbindex="151544">
El Club Garb es una societat recreativa de Llan sense cap afany de lucre que te com a finalitat fomentar entre els seus socis la participaci en la cultura i l'esport, per la qual cosa organitzar i desenvolupar activitats culturals, esportives i recreatives en general

 Enllaos externs .

 http://www.clubgarbi.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392523" title="Saint-Quentin-sur-Isre" nonfiltered="1532" processed="1522" dbindex="151545">


Saint-Quentin-sur-Isre s una comuna francesa del departament de l'Isra, a la regi de Rhne-Alpes

 Histria .
 Fou un hbitat gallo-rom.
 Fou devastat pel Bar dels Adrets.

 Comunes Venes .
 Grenoble (capital del departament) est a 18,4 kilmetres;
 Tullins: a 6,2 km;
 Fures: a 6,3 km;
 Montaud: a 6,7 km;
 Vourey: a 9 km;
 Morette: a 9,4 km;
 Veurey-Voroize, a 9,5 km.

 Demografia .
 1962 - 650 habitants.
 1975 - 783 habitants.
 1990 - 1090 habitants.
 1999 - 1231 habitants;

 Economia .
 Agricultura (blat de moro i ramaderia.
 Destileria Charles Menuer (1809), que es pot visitar;

 Comunicacions .
 Carreteres;
 Autopista A49 (E713): De Romans-sur-Isre a Voreppe;
 Carretera D1533.

Molt a prop tamb hi ha l'autopista  A49 (de Grenoble a Srzin-de-la-Tour)

 Patrimoni i turisme .
 Vestigis Prehistrics;
 Grutes sepulcrals de lEchaillon;
 Arquitectura civil;
 Runes del castell de sant Quint, del segle XI;
 Mansi fortificada;
 Arquitectura religiosa;
 Esglsia construida sobre l'antiga esglsia del Segle XI.
 Capella de Saint-Ours;
 Fires i Festes;
 Festa Comunal: dilluns de pasqua;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392526" title="Bandera de Canovelles" nonfiltered="1533" processed="1523" dbindex="151546">

La bandera oficial de Canovelles t el segent blasonament:
Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb una banda blau clar de gruix 1/3 de l'alria del drap.

Va ser aprovada el 8 de maig de 2007 i publicada el 25 del mateix mes al DOGC amb el nmero 4891.
 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392527" title="Kenz? Tange" nonfiltered="1534" processed="1524" dbindex="151547">


Kenz  Tange (en japons:     ) (Nascut a Osaka el 4 de setembre de 1913, Tquio el 22 de mar de 2005), arquitecte i urbanista japons.

Desprs d'estudis d'arquitecte i d'enginyer a la universitat de Tquio, treballa fins a 1941 per al deixeble de Le Corbusier Kunio Maekawa i guanya el 1949 el concurs per al Parc de la Pau i el museu de la bomba atmica, que construeix al centre de la ciutat reconstruda d'Hiroshima. Aquesta primera realitzaci major, marca l'inici d'una carrera internacional. Crea la seva prpia agncia d'arquitectes, en principi sota el nom dStudio Kenzo Tange desprs de Kenzo Tange Associates el 1981.

El seu estil est orientat cap a edificis depurats, de bet sovint cru, desprs revestits de parets de vidre o de pedra durant el seu darrer perode.

El 1987, s'emporta el Premi Pritzker d'arquitectura.

Kenzo Tange es va jubilar el 2002 i va morir a Tquio, el 22 de mar de 2005, a l'edat de 91 anys.

Les seves principals realitzacions.

 1955: La catedral de Santa Maria de Tquio.
 1958: La Prefectura de Kagawa a Takamatsu ().
 1963: Per als jocs Olmpics de Tquio de 1964, realitza dos estadis coberts al districte de Shibuya al Parc Yoyogi.
 1968: Elabora el pla general de l'Exposici internacional d'Osaka de 1970 aix com el Theme Building.
 1991: Les torres dels despatxos de l'Ajuntament de Tquio al districte de Shinjuku, l'immoble Gran Pantalla i la place d'Italie (Pars).
 1994: Shinjuku Park Tower.
 1996: Seu de la Fuji Television "FCG (Fuji-Sankei Communications Group)" Odaiba, Tquio.
 1997 : El museu de les Arts asitiques de Nia (obert el 1998).
 2000 : Hotel Tokyo Dome.

Enllaos externs.


 Kenz  Tange a ARCHIGUIDE;
 Fotografies del Tokyo Metropolitan Government Building;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392533" title="Mostratge" nonfiltered="1535" processed="1525" dbindex="151548">
El mostratge s una operaci que consisteix a obtenir mostres, espaiades en temps regulars o no, d'un senyal analgic. s el primer pas per a les comunicacions digitals, aix com per a l'udio i vdeo digital. Com que els senyals ms habituals, com ara les imatges i la veu, sn de carcter analgic, s'agafen mostres en temps discret que, una vegada quantificades i codificades, seran les entrades digitals al sistema. El procs de mostratge t uns requeriments de velocitat mnima, relacionada amb l'amplada de banda del senyal analgic, que s determinada pel teorema de Nyquist.

Mostratge temporal de vdeo.

Definicions.

Resoluci temporal.
En un dispositiu visualitzador, (l'ull hum, una cmera, etc), capacitat per a representar punts distints de les dimensions ms redudes possibles. Generalment s'expressa en Hz.

Definici temporal.
Fidelitat de reproducci de la imatge, determinada pel nombre de lnies del sistema emprat (PAL, NTSC o SECAM).

Limitacions del Sistema Visual Hum.
El sistema visual hum t vries limitacions. N'hi ha dues que tenen un inters especial a l'hora de fer el mostratge temporal d'una seqncia de vdeo. Una d'elles s el fet que l'ull hum observa un efecte de parpelleig (en angls, flickering) a freqncies inferiors als 50 Hz. L'altra s que s'observa discontinutat en el moviment a freqncies inferiors als 12-15 Hz.

Freqncia de quadre.
Els diferents sistemes de televisi utilitzats arreu del mn aprofiten aquestes limitacions a l'hora de dissenyar els aparells de televisi, fent un mostratge temporal de les escenes, que queden descomposades en quadres (en angls, frames). La freqncia de quadre s l'invers del perode de mostratge i s'expressa en Hz o quadres/segon (en angls, fps, que vol dir frames per second).

Tal com hem dit abans, amb una freqncia de quadre superior als 50 Hz el sistema visual hum no percep la sensaci de parpelleig, per podem aconseguir la sensaci de moviment a una freqncia ms petita.

La taula mostra les freqncies de quadre que van adoptar els sistemes ms populars al seu moment:



La freqncia de mostreig o freqncia de quadre t una incidncia directa sobre la quantitat de recursos necessaris en l'emmagatzematge (espai en disc) i la transmissi (amplada de banda) de seqncies de vdeo.

A continuaci s'explicaran quines sn les solucions que es van adoptar tant en cinema com en televisi.



Cinema.
- Es va prendre una freqncia de quadre de 24 imatges/s per estalviar costos (metres de pellcula i revelat).

- Es va eliminar la sensaci de parpelleig posant un obturador just davant del projector.

- Cada quadre es projecta dues vegades, de manera que finalment tenim una freqncia de quadre de 48 Hz.



Televisi.
- La imatge queda descomposada en dos camps (en angls, fields), de manera que s'aconsegueix un estalvi d'amplada de banda important.

- La freqncia de quadre s igual a la freqncia d'oscillaci de la xarxa elctrica, cosa que va permetre eliminar les interferncies produdes per la intensitat. S'ha de tenir en compte que la xarxa elctrica s diferent segons la zona del mn.

La taula segent relaciona les freqncies de quadre i de camp i els sistemes de televisi existents:



Si tenim en compte la diferncia existent entre les freqncies utilitzades al cinema i la televisi, se'ns planteja un problema: com adaptem les pellcules a la televisi? Amb el telecine.

Telecine.
Parlarem del telecine segons les freqncies utilitzades a cada sistema de televisi: PAL i SECAM treballen a 25 Hz i NTSC a 30 Hz.

PAL & SECAM.
Com hem dit abans, la freqncia de quadre en aquests dos sistemes s de 25 Hz. I sabem tamb que en cinema s'utilitza una freqncia de quadre de 24 Hz. Aquesta diferncia va ser la culpable durant molt de temps que les pellcules a la televisi duressin un 4% menys de temps que al cinema. Una de les solucions que es va adoptar va ser repetir el primer quadre de cada grup de 24.

NTSC.
En aquest cas la diferncia de 24 Hz a 30 Hz no era tolerable i la soluci no va ser tan senzilla com en el cas anterior. La soluci s'anomena  i consisteix en convertir 4 quadres de la pellcula original en 5 quadres de vdeo NTSC a partir de la descomposici en camps parells i senars.



Fets histrics.

Eadweard J. Muybridge.
Eadweard Muybridge, fotgraf i investigador britnic, s conegut per ser la primera persona en adquirir moviment a partir d'una bateria de cmeres enregistradores. El seu experiment ms conegut s "El Cavall en Moviment".

tienne-Jules Marey.
Fisileg francs destacat per les descobertes d'aparells destinats a enregistrar grficament l'acci vital de determinats rgans. Marey va perfeccionar el "rifle fotogrfic" inventat l'any 1874 per l'astrnom Jules Janssen que era capa d'adquirir 12 fotogrames per segon sobre una sola pellcula.

El quinetoscopi.
El quinetoscopi s el precursor de l'actual projector de pellcules i va ser desenviolupat per Kennedy Laurie Dickson, l'ajudant de laboratori de Thomas Alva Edison. Aquest aparell consistia en un rellotge que controlava la freqncia de mostratge amb un sistema de perforaci dels laterals per a la sincronitzaci.

El cinematgraf.
El cinematgraf s l'aparell de filmaci i projecci d'imatges construt pels germans Lumire: Louis i Auguste l'any 1895. Aquests dos germans van dir: "Pot ser utilitzat com a distracci, per no t cap futur comercial".























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392534" title="Shinjuku Park Tower" nonfiltered="1536" processed="1526" dbindex="151549">


Shinjuku Park Tower (        ) s un gratacel situat al barri de negocis de Shinjuku a Tquio, el Jap. Mesura 235 metres d'alria, per a 52 pisos. H aestat concebut per Kenzo Tange i la seva consctrucci va acabar l'abril de 1994.

La torre s posada en escena a la pellcula Lost in Translation de Sofia Coppola.

Enllaos externs.

  Shinjuku Park Tower;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392535" title="Saint-Quentin-sur-Nohain" nonfiltered="1537" processed="1527" dbindex="151550">


Saint-Quentin-sur-Nohain s una comuna francesa del departament de Nivre, a la Borgonya. Frana.

 Geografia .
 Situaci geogrfica i comunicacions .
Saint-Quentin-sur-Nohain est a 54 km al nord de Nevers, la capital del departament.
La poblaci important ms propera s Cosne-Cours-sur-Loire, la capital del districte.
A prop del poble de Saint-Quentin-sur-Nohain hi ha la carretera D33 (de Cosne-Cours-sur-Loire a Donzy) i la D1 (de La Charit-sur-Loire a Donzy. L'autopista ms propera s la A77 que va de Nevers cap a Pars.

 Comunes venes .
 Saint-Martin-sur-Nohain, a 4,1 km.
 Saint-Laurent-l'Abbaye, a 4,3 km.
 Suilly-la-Tour, a 4,7 km.
 Pougny, a 6,3 km.
 Saint-Andelain, a 9 km.
 Donzy, a 10,5 km.
 Cosne-Cours-sur-Loire, a 11,4 km.

 Demografia .
font=INSEE

 1962 - 140 habs;
 1975 - 125 habs.
 1990 - 130 habs.
 1999 - 124 habs.
 2007 - 126 habs. (poblaci prevista);

 Patrimoni i turisme .
 Vestigis prehistrics i antics .
 Lloc mosteri de la Mouille.
 Traos de via romana.

 Arquitectura civil .
 Vila rural de Nivernais.
 Antic castell de Chevroux, del segle XVI.
 Molins d'aigua.

 Arquitectura religiosa .
 Esglsia del segle XV, restaurada al segle XIX.

 Naturalesa .
 Riba del Nohain.
 Pesca.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392537" title="Burida" nonfiltered="1538" processed="1528" dbindex="151551">
Els burides foren una dinastia d'origen turc que va governar a Damasc del 1104 al 1154.

La va fundar Zahir al-Din Tughtakin (Tughtegin), atabeg del Shams al-Muluk Dukak (fill del sult Tutush I). Turghtegin era l'home de confiana de Tutush, i Dukak li va encarregar l'administraci dels afers a Damasc des de el 1095. Dukak va morir el 8 de juny de 1104 i Tughtegin va proclamar al jove fill del difunt, Tutush II, i va governar en el seu nom. Tutush II va morir poc desprs i desprs d'una breu proclamaci de Muhi al-Din Baktash, Tughtakin va assolir personalment el poder i va iniciar la dinastia burida (1105-1154) amb el ttol de Saif al-Islam Zahir al-Din Tughtakin.

Damasc va experimentar un creixement econmic i social en els segents anys. Tughtegin va negociar sovint amb els estats croats que amenaaven les regions productores de blat (la Bekaa i l'Hauran) amb els que van haver de fer pactes que sovint van haver d'explicar al sult seljcida de Bagdad. Va poder conservar l'Hauran, la plana de l'alt Jord i Yarmuk), per no va reeixir en negociacions amb els fatimites que tenien encara algunes places de la costa com Tir. Interiorment la poblaci estava organitzada en una milcia anomenada ahdath, a la que s'oposava un altre milcia principalment rural, els batiniyya o ismalites. El 2 d'octubre de 1113 fou assassinat a Damasc l'emir de Mossul, Mawdud, per obre de sicaris ismalites.

Tughtakin va morir el 12 de febrer de 1128 i el va succeir el seu fill Tadj al-Muluk Buri que l'any segent va fer matar al visir al-Mazdakani que fou la senyal per una terrible massacra en qu el poble va matar a milers de batiniyya . Aquestos es van revenjar aviat: el 1131 Tadj al-Muluk fou ferit en un atemptat i va morir de les ferides el 7 de juny de 1132. Abans de morir va fer reconixer com successor al seu fill Shams al-Muluk Abu l-Fath Ismail, que fou assassinat pels seus esclaus per orde de la seva prpia mare el 1 de febrer de 1135. A partir del 1130 quan el zengita Imad al-Din i el seu fill Nur al-Din van dominar Alep, els zengites es van erigir com el seu principal adversari i Shams al-Muluk volia entregar Damasc a Imad al-Din quan fou assassinat.

Mort Shams al-Muluk va pujar al tron el seu germ Shihab al-Din Mahmud que tamb va morir assassinat per tres dels seus servidors, el 23 de juny de 1139, per instigaci dels seus adversaris poltics. Va ser proclamat llavors el seu germ Djamal al-Din Muhammad, governador de Baalbek, i aquest va morir de malaltia  el 29 de mar de 1140. Els caps militars van intervenir i van portar al tron al jove Abu Said Abak Mudjir al-Din Abd al-Dawla, fill de Djamal al-Din, que va deixar la direcci dels afers al seu atabeg Muin al-Din Umar (1140-1150) que va governar fins a la seva mort (30 d'agost de 1149). El 1148 es va trencar la llarga cooperaci amb els croats, i aquestos van atacar Damasc (juliol de 1148) sense xit, i des llavors ja van ser impossibles nous tractats entre burides i croats

Mort Muin al-Din Umar, Abu Said Abak va agafar personalment les regnes del poder, per aviat va haver d'acceptar la sobirania del zengita Nur al-Din que el 1154 va ocupar la ciutat i va deposar al emir burida que va haver de marxar de la ciutat.

Els diversos sobirans rebien la investidura del sult seljcida de Bagdad al que entregaven regals, i aquest no intervenia en els afers interns.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392538" title="Vila (desambiguaci)" nonfiltered="1539" processed="1529" dbindex="151552">


Geografia:;
Una vila s una entitat de poblaci, a mig cam entre el poble i la ciutat.
Vila closa, aquella protegida per muralles.
La Vila Joiosa (popularment la Vila), municipi de la Marina Baixa, capital de la comarca.
Port Vila (o simplement Vila), capital de Vanuatu.
Vila d'Eivissa (o simplement Vila), nom amb qu s coneguda popularment la ciutat d'Eivissa.
Vila de Cruces, municipi de Galcia, a la provncia de Pontevedra.
Vila do Conde, municipi de Portugal, al districte de Porto.
Vila do Porto, municipi de les Aores, capital de l'illa de Santa Maria.
Vila Franca de Xira, municipi de Portugal, al districte de Lisboa.
Vila Franca do Campo, municipi de les Aores, a l'illa de So Miguel.
Vila Nova de Famalico, municipi de Portugal, al districte de Braga.
Vila Nova de Gaia, municipi de Portugal, tocant al riu Douro, a l'altra banda de Porto.
Vila Pery, antic nom de la ciutat de Chimoio, a Moambic. ;
Districte de Vila Pery, antic districte de Moambic durant l'poca portuguesa, actualment provncia de Manica.
Vila Real, municipi de Portugal, capital del districte homnim.

Personatges:;
Antoni Vila i Arrufat, pintor i gravador catal.
Antoni Vila i Casas, empresari catal.
Enrique Vila-Matas, escriptor catal en llengua castellana.
Hctor Vila, nom artstic amb qu s conegut el cantant catal Pere Vilaregut.
Jaume Vila i Mulet, poltic mallorqu.
Joan Vila i Cinca, pintor catal.
Joan Vila i Pujol, dibuixant i illustrador catal, conegut amb el pseudnim de D'Ivori.
Jordi Vila i Foruny, industrial i poltic catal.
Josep Vila i Amors, msic catal.
Josep Vila i Closes, pintor catal.
Llus Vila i d'Abadal, poltic i metge catal.
Maria Vila i Panads, actriu catalana.
Ramon Vila i Capdevila, anarcosindicalista catal, conegut amb el malnom de Cara cremada.
Santiago Vila i Vicente, historiador i poltic catal, ms conegut com Santi Vila.
Waldo Vila i Gilabert, jugador de pilota valenciana, ms conegut com Waldo.

Vegeu tamb.
Villa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392539" title="Donzy" nonfiltered="1540" processed="1530" dbindex="151553">


Donzy s una comuna francesa del departament de Nivre, a la Borgonya, Frana.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392544" title="Bursuk" nonfiltered="1541" processed="1531" dbindex="151554">
Bursuk (paraula turc oriental que vol dir teix) fou un dels principals amirs dels seljcides.

Era un jove amir al servei de Tughril Beg, el qual, al reconquerir Bagdad (1060) el va nomenar com a shina (comandant militar); aquest crrec no devia durar gaire ja que pacificada la ciutat el poder va passar al amid (governador civil) i probablement no hi va haver cap shina a Bagdad durant una dotzena d'anys. El 1063 apareix con hadjib (camarlenc) del sult, al que acompanyava; l'any segent el nou sult Alp Arslan el va encarregar d'anar a cobrar un tribut retardat a un vassall no identificat; desprs desapareix durant 15 anys en els que no s esmentat per cap cronista sense que se'n conegui la ra.

El 1078 apareix al servei de Malik Shah, que el va enviar a Anatlia contra els seljcides rebels fill de Kutlumush, a un dels quals, Mansur, va matar, per no va poder derrotar a l'altre, Sulayman. El 1086 dirigia, juntament amb l'amir Buzan, l' avantguarda de l'exrcit de Malik Shah que va ocupar Alep a Sulayman; probablement llavors fou enviat a l'sia Menor per combatre a l'hereu de Sulayman, que s'havia fet fort a Iznik (Nicea) amb el suport de l'emperador bizant Aleix I Comn; probablement fou llavors que els bizantins van haver de pagar un tribut de 330000 dinars.

Poc temps desprs va dirigir a Bagdad les festes de l'enlla del califa amb una filla de Malik Shah. A la mort d'aquest es va declarar per Barkyaruk, especialment contra Tutush I. Va seguir al seu senyor a Isfahan i all fou assassinat per ismalites. 

Vegeu: Bursquides


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392547" title="Fosa (cinema)" nonfiltered="1542" processed="1532" dbindex="151555">

Fosa (Fade en angls) s un mecanisme que permet el tancament o la obertura, sobretot des del negre en el procs d edici. s una de les marques de puntuaci del llenguatge de Cinema o TV, i s fa que una imatge s apagui gradualment (fosa a /fade out), indicant el final d'una escena o d una seqncia. El seu contrari s fosa de /fade in, sortida de la imatge d un fons obscur, ubicada al comenament d'una seqncia.

 Tipus de fosa .
 Fosa a negre .
 
S'utilitza sovint per fer la transici entre dues escenes.

La primera escena s'enfosqueix progressivament fins que la pantalla es torna completament negra (fosa a negre), i l'escena segent comena amb una pantalla negra i s'aclareix fins a ser visible de manera normal.

Aquesta tcnica serveix sobretot per separar escenes en les quals es vol ensenyar una discontinutat neta, per exemple un salt en el temps o en l'espai. Tamb s freqentment utilitzada per acabar la pellcula, abans dels ttols, dna aleshores sovint una nota pessimista.

 Fosa a blanc .

La imatge empallideix i es fa blanca.

Aquesta fosa s sovint utilitzada al final d'una pellcula per evocar l'alliberament, l'esperana, un nou comenament (per exemple el final de Lamerica de Gianni Amelio), el despertar, el descobriment de la veritat, per de vegades la mort (el final  de Titanic de James Cameron).

 Fosa encadenada . 
 En teoria un pla pot desaparixer des de o cap a qualsevol color. Quan una imatge no es dissol en un color, sin en un altre pla, que es solapa amb l anterior, s anomena fosa encadenada.

Un s com de la fosa encadenada s per definir un flashback.

s un procediment molt utilitzat. En certs casos, pot servir per posar en evidncia la similitud entre dues situacions, dos personatges (per exemple una cara reemplaa una altra).

La fosa encadenada va ser comenada a fer servir per Georges Mlis. Reemplaava freqentment un personatge per un altre o un objecte per un altre per simular una transformaci (efectes especials). S'havia fixat que l'efecte era ms sorprenent si es filmava el pla, es rebobinava una mica la pellcula i es sobreimprimia el final del pla amb el comenament del segent (a la pantalla, es tenia llavors la illusi que es tractava d'un sol pla)

Tcnica . 
Totes les operacions de fosa en el cinema es porten a terme durant l edici de la pellcula o el documental.

Referncies externes.
Glossari;
Sessi continua;
Com es fan els dibuixos animats;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392548" title="Rifeu" nonfiltered="1543" processed="1533" dbindex="151556">
Rifeu, troi company d'Enees, s un personatge mtic menor del cicle pic de la guerra de Troia, tot i que paradoxalment no figura en la mitologia grega ni en les epopeies homriques, la Ilada i l'Odissea, sino que deriva exclusivament d'una brevssima menci a l'Eneida de Virgili, i d'una posterior menci a la Divina Comdia de Dante Alighieri.

A l'Eneida.
A l'Eneida es menciona fugament Rifeu, al cant II, vers 339, i versos 426 - 428:

"...cadit et Rhipeus, iustissimus unus
qui fuit in Teucris et seruantissimus aequi
(dis aliter uisum)..."

A la Divina Comdia.
Tretze segles desprs de la primera menci/invenci del personatge per part de Virgili, Dante Alighieri alludeix a Rifeu al cant XX del Parads (La Divina Comdia), i el situa al Cel de Jpiter, cel dels justos. Rifeu s "el ms just de tots", segons el vers citat de Virgili, per s pag; Dante menciona a Rifeu com a exemple d'un heroi obscur, i smbol (en el dest que Dante li atribueix a la Divina Comdia) de la inescrutabilitat amb qu la Grcia i la divina misericrdia operen. Segons Dante, la Grcia pot permetre a l'heroi virtus, d'sser illuminat i veure la futura Redempci, fent-se cristi a pesar d'haver sigut pag i haver pretesament viscut al segle XII abans de Crist.

(Aquest article es basa en l'article itali "Rifeo".)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392552" title="Fosa" nonfiltered="1545" processed="1534" dbindex="151558">

Metallrgia: un aliatge de ferro, vegeu Fosa (metallrgia).
Msica: ascens o descens gradual del volum. Vegeu Fosa (msica).
Cinema: imatge que s apaga gradualment, vegeu Fosa (cinema).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392553" title="Bursquides" nonfiltered="1546" processed="1535" dbindex="151559">
Els bursquides foren una petita dinastia hereditria de Tustar i Dinawar, descendents de Bursuk, amir seljcida.

Els fills de Bursuk, Zengi, Akburi, Ilbeki i Bursuk II, van revenjar la mort del pare (1095) el 1097 quan van participar personalment a l'execuci del mustawfi xita de Barkyaruk, Madj al-Mulk al-Balasani, sospits d'haver instigat la mort del seu pare. Els quatre fills foren lleials al sult Barkyaruk i van rebre un feu (ikta) hereditari al Khuzestan, a la regi de Tustar. El bursquides van ajudar a Barkyaruk a reconquerir Rayy al seu germ Muhammad, i segurament per aix, mort Barkyaruk i elevat al sultanat Muhammad, el bursquida Zengi apareix encarcerat (1105); per quan es va revoltar Mangubars, els bursquides no sols no el van seguir sin que el van entregar a Muhammad i aix es van reconciliar amb aquest; llavors es va pactar la devoluci al sult de l' ikta de Tustar a canvi de Dinawar, encara que posteriorment els bursquides van recuperar Tustar. Bursuk II fou nomenat governador d'Hamadan.

Bursuk II fou un dels principals participants a l'expedici contra els francs del 1111, que va fracassar per les rivalitats entre els seus caps i la manca de cooperaci dels prnceps de Sria. Va rebre el comandament d'una nova expedici el 1115, i es va trobar que Ilghazi del Diyar Bakr, Tughtegin de Damasc, i Lulu d'Alep, s'havien aliat als francs contra els seljcides; el prncep d'Homs en canvi va donar suport a Bursuk II. Per aconseguir la dispersi de l'enemic es va retirar i desprs, quan va suposar que els seus enemics s'haurien dispersat, va retornar, per fou derrotat pel prncep Roger d'Antioquia a Danith a l'est de l'Orontes. Va morir el 1116 quan preparava una nova expedici, i al mateix any tamb va morir el seu germ Zengi. El 1118 va morir el sult Muhammad i aix va posar fi a la poltica de intervenci seljcida contra els francs.

Akburi i alguns fills de Zengi i d'Ilbeki, que ja tornaven a dominar Tustar, apareixen ms tard a l'exrcit del sult Mahmud contra el seu oncle Sandjar. Bursuk III (fill de Bursuk II) va participar a lluites al Baix Iraq. Mort Mahmud apareixen dos germans, Tughril i Bursuk, en el partit afavorit per Sandjar i mort aquest, en el partit de Dawud (que tenia el suport del califa); per es van reconciliar a temps amb el guanyador Masud (1134-1136). El 1139 un historiador cita la mort del senyor de Tustar Hamza ibn Bursuk. s el darrer bursquida esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392556" title="Muska Mosston" nonfiltered="1547" processed="1536" dbindex="151560">
Muska (Moshe) Mosston (Haifa, Israel) 1925   el 22 de juliol de 1994).

Va ser professor d'educaci fsica en diversos llocs al seu Israel nadiu abans d'emigrar als Estats Units d'Amrica en 1950. 

Va estar al crrec del Departament de Kinesiologia a la Universitat de Rutgers, i va ensenyar pedagogia a la Universitat East Stroudsburg i a la Universitat de Temple. 
Mosston va rebre diversos premis del Departament d'Estat de Nova Jersei i de la Universitat de Jyvskyl.

A travs de la seua obra va influenciar els professionals de l'educaci fsica amb el seu anlisis i estudi dels mtodes i estils d'ensenyament.

Bibliografia de Muska Mosston.
 La enseanza de la educacin fsica: la reforma de los estilos de enseanza, Hispano Europea, Barcelona, 1993;
 La enseanza de la educacin fsica. Del comando al descubrimiento. Editorial Paids, Buenos Aires, 1982;
 Gimnasia Dinmica. Mxico, Editorial Pax-Mxico, 1979;
 Mosston, M. y Ashworth, S. The spectrum of teaching styles. From command to discovery, London, Longman, 1990;

Enllaos externs.
 Muska Mosston ;
 Muska Mosston ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392559" title="Figurant" nonfiltered="1548" processed="1537" dbindex="151561">

Al teatre, a l pera, al cinema i a la televisi, un figurant s un actor - o una actriu - que no actua ms que en una part accessria, i la majoria del temps sense dir res, de l'acci.
En el cinema, s'utilitza ms freqentment el terme extra. 

 Histria .
Al Segle XIX, els figurants eren sovint relegats a papers de soldats, de criats o de serventes. Les figurants de comdies, revistes o ballets eren anomenats porta-samarretes o  marxadores. Generalment poc vestides (i amb vestuari lleuger, d aqu el nom), constituen, sota la coartada d'una presncia purament decorativa, un element ertic extremadament preuat pels espectadors masculins. 

Si recrrer a aficionats, reclutats en l'ltim moment al carrer pel regidor del teatre, era corrent en aquesta poca, el desenvolupament del cinema va comportat una professionalitzaci de la funci aix com una extensi de les seves competncies. Aix, un figurant al qual s confiada una acci que el distingeix d'una multitud s anomenat silueta. De vegades se'ls confia algun text. Es parla llavors de figuraci intelligent. El muntant dels honoraris depn de la importncia d'aquests atribucions. 

A l'edat d'or dels estudis de Hollywood, en els anys 1930-1940, el Central Casting reagrupava quotidianament totes les necessitats en figuraci de l'estudi. Els figurants (en angls extres o background actors) eren contractats, presentant-se el mateix mat a l'estudi. 

El nombre dels figurants pot, segons la importncia de les produccions, variar d'una desena a diversos centenars. En el cinema, la carrera de carros de Ben-Hur en reunia 8.000 i l'escena del funeral de Gandhi de Richard Attenborough prop de 300.000. Aquests ltims anys per contra, els progressos de les tcniques digitals en el cinema han comportat una reducci considerable dels efectius. A Titanic de James Cameron o Forrest Gump de Robert Zemeckis, grups d'aproximadament 200 figurants han estat filmats i desprs multiplicats per tal de recrear multituds de diversos milers d'individus. 

 Figurant que han esdevingut clebres .
Certs comediants i realitzadors clebres han debutat com a figurants en el cinema, entre ells 
 Gloria Swanson va ser figurant a The Song of Soul el 1914 abans de sortir en moltes pellcules de Charlie Chaplin.
Simone Signoret i Alain Resnais a Les Visiteurs du soir (1942) de Jacques Demy;
Sylvester Stallone a Bananas (1971) de Woody Allen;
Sharon Stone a Stardust Memories (1980) de Woody Allen;
 Ben Affleck i Matt Damon van fer d extres a les escenes de Fenway Park a  Camp de somnis.
 Shirley Temple va aparixer com a extra en diversos films abans del seu contracte amb els estudis Fox. ;
 Bruce Willis apareix com a extra a Verdicte Final.
 John Wayne va aparixer com a extra e diverses pellcules mudes dels anys 1920. ;
 Clint Eastwood va treballar com a figurant en algunes pellcules dels anys 1950.
 Dennis Hopper va fer d extra a Rebel Without A Cause.
 Fred Zinnemann va ser figurant a  All Quiet on the Western Front abans d esdevenir director.
 David Niven va sortir com a extra en moltes pellcules de Hollywood.
 Michael Caine i Oliver Reed van aparixer com a extres a films britnics de finals dels anys 1950.
 Phil Collins  va ser figurant a  A Hard Day's Night.
 David Bowie va ser figurant a  The Virgin Soldiers.
 Jeff Goldblum va ser figurant a  Annie Hall.;

 Referncies .


Referncies externes.
Glossari;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392560" title="Burtes" nonfiltered="1549" processed="1538" dbindex="151562">
Burtes o Burdes (antigament aparegueren com Furdes) foren un antic poble pag del baix Volga entre els khzars i els blgars del Volga. Un riu de la regi portava el nom de Burtas, riu que podria ser el riu Samara (segons la identificaci de Marquart).

Al-Bakri i Gardizi esmenten aquest poble i diuen que la seva religi era la mateixa que els oghuz, per que incineraven als morts (els oghuz els enterraven). Els especialistes sovitics els identifiquen amb els mordovians (mordvins), per una minoria els considera ancestres del txuvaixos. Tokarev diu que foren un poble fines turquitzat que finalment fou absorbit per mordvins i txuvaixos. 

Les crniques russes els esmenten des de el segle XIII com a vassalls de l'Horda d'Or; el seu pas fou colonitzat pels russos desprs de la conquesta russa de Kazan. A comenaments del segle XVIII els burtes es van revoltar per darrera vegada, i desprs van desaparixer de les crniques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392563" title="Michael Madsen" nonfiltered="1550" processed="1539" dbindex="151563">

Michael Madsen s un actor estatunidenc, nascut el 25 de setembre de 1958 a Chicago, Illinois (Estats Units). Germ de l actriu Virginia Madsen. Casat, quatre fills.

Biografia.
Michael Madsen s apassiona pel cinema durant la seva adolescncia rebel i difcil, al si d'una famlia a Chicago. Desprs de petites feines (pintor, infermer, etc....), obt els seus primers papers en sries com Miami Vice, fins a la seva primera pellcula el 1983: Jocs de guerra al costat del jove Matthew Broderick.

El seu talent de comediant el fa interpretar diferents classes de pellcules, des de la gran producci americana a la pellcula de culte. Per on destaca ms sovint  s a la pell de malvats i violents patibularis (Vall Kilmer a Kill Me Again, Mr. Blonde a Reservoir Dogs, enemic jurat de Vincent Cassel a Blueberry, l'experincia secreta, etc...), malgrat alguns altres papers (Jimmy, l amic de Susan Sarandon a Thelma i Louise).

La pellcula referncia de Michael Madsen es sense discussi el cultssim Reservoir Dogs de 1992, el primer Tarantino, que va causar sensaci a Cannes (Madsen s molt apreciat pel realitzador). Participa en l'escena mtica de la conversa privada entre ell (Mr Blonde) i el policia.
Aix, per la seva presncia a certes pellcules de certa popularitat, com Kill Bill 1 i 2, James Bond (Falco a  o Scary Movie 4 i Donnie Brasco (Al Pacino, Johnny Depp), Madsen s imposa com un valor segur del cinema americ.

A Michael Madsen li agraden tamb els videojocs: ha participat en el desenvolupament de DRIV3R, doblant Tanner, als costat d'Iggy Pop, Mickey Rourke o Michelle Rodrguez. Signa igualment el making of del joc. Dobla tamb un personatge de Yakuza. s d'altra banda l'nic a posar la seva cara als desenvolupadors.

Ancdotes.
 Michael Madsen va estar  considerat per encarnar Mickey Knox a Natural Born Killers d Oliver Stone (paper confiat a Woody Harrelson). L'hauria refusat seguint el consell de Quentin Tarantino, que l'acabava de dirigir a Reservoir dogs.
 Michael Madsen havia d'interpretar el paper de Vincent Vega a Pulp Fiction de Quentin Tarantino, per les repeticions de Wyatt Earp de Lawrence Kasdan es van eternitzar, obligant l artista a renunciar en benefici de John Travolta.
 Michael Madsen s un enamorat de la poesia i ha publicat diverses obres.

Filmografia.
 1982 : Against All Hope, d'Edward T. McDougal;
 1983 : A Cor obert (St. Elsewhere), de Joshua Brand i John Falsey (srie TV);
 1983 : Special Bulletin, d'Edward Zwick (TV);
 1983 : Jocs de guerra (WarGames), de John Badham;
 1983 : Diner, de Barry Levinson (TV);
 1984 : Racing with the Moon, de Richard Benjamin;
 1984 : The Natural, de Barry Levinson;
 1984 : Cagney i Lacey (Cagney & Lacey), de Barbara Avedon i Barbara Corday (srie TV);
 1984 : Miami Vice   Temporada 1, episodi 11;
 1985 : The Hitchhiker (srie TV);
 1985 : Our Family Honor, de Michael Lange (srie TV);
 1986 : Crime Story, de Chuck Adamson i Gustave Reininger (srie TV);
 1987 : The Killing Time, de Rick King;
 1988 : Shadows in the Storm, de Terrell Tannen;
 1988 : Iguana, de Monte Hellman;
 1988 : War and Remembrance, de Dan Curtis (TV);
 1989 : Tour of Duty, de L. Travis Clark i Steve Duncan (srie TV);
 1989 : Kill Me Again, de John Dahl;
 1989 : Jake and the Fatman (srie TV);
 1989 : Blood Red, de Peter Masterson;
 1989 : El viatger del temps (Quantum Leap) (srie TV);
 1990 : Montana, de William A. Graham (TV);
 1990 : The Outsiders (srie TV);
 1990 : The End of Innocence, de Dyan Cannon;
 1991 : Fatal Instinct, de John Dirlam;
 1991 : Gabriel s Fire , de Jack Sholder (srie TV);
 1991 : The Doors , d'Oliver Stone;
 1991 : Thelma i Louise (Thelma & Louise), de Ridley Scott;
 1992 : Gaireb famosos (Almost Blue), de Keoni Waxman;
 1992 : Records que maten (Beyond the Law), de Larry Ferguson;
 1992 : Reservoir Dogs, de Quentin Tarantino;
 1992 : Straight Talk, de Barnet Kellman;
 1992 : Baby Snatcher, de Joyce Chopra (TV);
 1993 : Inside Edge, de Warren Clarke i William Tannen;
 1993 : A House in the Hills, de Ken Wiederhorn;
 1993 : Trouble Bound, de Jeffrey Reiner;
 1993 : Free Willy, de Simon Wincer;
 1993 : Money for Nothing, de Ramn Menndez;
 1994 : Dead Connection, de Nigel Dick;
 1994 : Season of Change, de Robin P. Murray;
 1994 : The Getaway, de Roger Donaldson;
 1994 : Blue Tiger, de Norberto Barba;
 1994 : Wyatt Earp, de Lawrence Kasdan;
 1995 : Species, de Roger Donaldson;
 1995 : Free Willy 2: The Adventure Home, de Dwight H. Little;
 1995 : Man with a Gun, de David Wyles;
 1996 : Red Line, de John Sjogren;
 1996 : Mulholland Falls, de Lee Tamahori;
 1996 : The Winner, d'Alex Cox;
 1997 : Papertrail, de Damian Lee;
 1997 : Surface to Air, de Rodney McDonald;
 1997 : The Last Days of Frankie the Fly, de Peter Markle;
 1997 : Donnie Brasco, de Mike Newell;
 1997 : The Girl Gets Moe, de James Bruce;
 1997 : The Maker, de Tim Hunter;
 1997 : La desaparici de Catherine (Catherine's Grove), de Rick King;
 1997 : Executive Target, de Joseph Merhi;
 1998 : The Thief & the Stripper, de L.P. Brown III i John Sjogren;
 1998 : Flat Out, de John Sjogren;
 1998 : Ballad of the Nightingale, de Guy Greville-Morris;
 1998 : Rough Draft, de Joshua Wallace;
 1998 : Species 2: Espcie mortal 2 (Species II), de Peter Medak;
 1998 : L'enviada (The Sender), de Richard Pepin;
 1998 : Vengeance Unlimited, de David Simkins (srie TV);
 1998 : Fait Accompli, d'Andrzej Sekula;
 1999 : Sanci suprema (Supreme Sanction), de John Terlesky (TV);
 1999 : The Florentine, de Nick Stagliano;
 1999 : Detour, de Joey Travolta;
 2000 : Bad Guys, de Bryan Genesse;
 2000 : Fall, de Daniel Baldwin;
 2000 : Ides of March, de Darren Doane;
 2000 : The Stray, de Kevin Mock;
 2000 : The Inspectors 2: A Shred of Evidence, de Brad Turner (TV);
 2000 : Luck of the Draw, de Luca Bercovici;
 2000 : Sacrifice, de Mark L. Lester (TV);
 2000 : The Alternate, de Sam Firstenberg;
 2000 : High Noon, de Rod Hardy (TV);
 2000 : The Price of Air, de Josh Evans;
 2001 : Outlaw, de Bo Svenson;
 2001 : Pressure Point, d'Eric Weston;
 2001 : Big Apple (srie TV);
 2001 : Mort silenciosa (The Ghost), de Douglas Jackson,
 2001 : Choke, de John Sjogren;
 2001 : , d Ed Anders;
 2001 : 42K, de Ken Daurio i Darren Doane (no surt als crdits);
 2001 : Extreme Honor, de Steven Rush;
 2002 : Welcome to America, de Rish Mustaine i John Sjogren;
 2002 : Love.com, de Sherwood Ball;
 2002 :  (Die Another Day), de Lee Tamahori;
 2002 : The Real Deal, de Tom Burruss;
 2003 : Where's Angelo?, de Harris Goldberg (curtmetratge);
 2003 : 44 Minutes: The North Hollywood Shoot-Out, d Yves Simoneau (TV);
 2003 : My Boss's Daughter, de David Zucker;
 2003 : Kill Bill: Vol. 1 , de Quentin Tarantino;
 2003 : Vampires Anonymous, de Michael Keller;
 2003 : Les Clefs de bagnole, de Laurent Baffie (no surt als crdits);
 2004 : Blueberry, l'experincia secreta (Blueberry), de Jan Kounen;
 2004 : Kill Bill: Vol. 2 , de Quentin Tarantino;
 2004 : Frankenstein, de Marcus Nispel (TV);
 2004 : Smatyvay udochki, de Oleg Stepchenko;
 2005 : Hoboken Hollow, de Glen Stephens;
 2005 : The Last Drop, de Colin Teague;
 2005 : Firedog, de Scott Duthie ;
 2005 : Tilt, de Brian Koppelman i David Levien (srie TV);
 2005 : Sin City, de Frank Miller i Robert Rodriguez;
 2005 : Chasing Ghosts, de Kyle Dean Jackson;
 2005 : L.A. Dicks, de Dean Alioto;
 2005 : Muzhskoy sezon. Barkhatnaya revolutsiya, de Oleg Stepchenko;
 2005 : BloodRayne, de Uwe Boll;
 2005 : The Chronicles of Narnia: The Lion, the Witch and the Wardrobe, d'Andrew Adamson ;
 2006 : Last Hour, de Pascal Caubet;
 2006 : Living & Dying, de Jon Keeyes;
 2006 : Scary Movie 4, de David Zucker;
 2006 : Canes, de Michael Bafaro;
 2006 : , de David Mitchell;
 2006 : All In, de Nick Vallelonga;
 2007 : Boarding gate d'Olivier Assayas;
 2008 : The Lion of Judah, de Eternal Pictures ;

  Enllaos externs .
Michael Madsen a IMDB;
Entrevista a The Guardian;
 IGN Interview;
 Michael Madsen entrevista, 2002;
Michael Madsen entrevista, 2007;
Premiere entrevista;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392565" title="Burullus" nonfiltered="1551" processed="1540" dbindex="151564">
Burullus s un llac i un districte d'Egipte al nord del Delta a la governaci de Kafr el-Sheikh. El llac est situat entre les dos branques del Nil, Rosetta i Damietta i noms una estreta banda de dunes el separa de la mar Mediterrnia. El seu nom deriva del grec Paralos i vol dir "Litoral martim".

Inicialment la regi fou una kura fins la divisi en provncies dels fatimites, quan va formar part de la provncia de Nastarawiyya. Al segle XIV la provncia va agafar el nom de la capital, Ashmun Tannah; modernament fou part de la provncia de Gharbiyya fins a la creaci de la de governaci de Kafr el-Sheikh el 1952.

El llac Paralos fou conegut a l'edat mitjana com Buhayrat Nastarawa (del nom d'una vila avui dia desapareguda). Ibn Hawkal l'anomena llac de Bashmur, que era un nom alternatiu. Un desembarcament bizant es va produir a la vora del llac el 673.

 Bibliografia .
Omar Toussoun, La gographie de l'gypte;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392570" title="Saint-Quentin-sur-Sauxillanges" nonfiltered="1552" processed="1541" dbindex="151565">


Saint-Quentin-sur-Sauxillanges s una comuna francesa del departament de Puy-de-Dme, a l'Alvrnia.

 Geografia .
 Situaci i comunicacions .
Saint-Quentin-sur-Sauxillanges est situat a 49 kilmetres al sud-est de Clermont-Ferrand, la capital del departament.
El municipi est a prop de les carreteres D996 (de Saint-Sauves-d'Auvergne a Montbrison i D214 (de Sauxillanges a Barrge. L'autopista ms propera s la A75 (E11), a Issoire (a 16 km).

 Municipis propers .
 Sauxillanges, a 3,2 km.
 gliseneuve-des-Liards, a 6,3 km.
 Saint-Jean-en-Val, a 6,9 km.
 Usson, a 8,1 km.
 Sugres, a 10 km.

 Histria .
Sota la Revoluci Francesa el municipi es deia Roche. 

Segons la tradici, un cap gal, Celsus, hi tingu all un casal fortificat. El nom de Sant Quentin apareix al 927 quan Acfred, duc d'Aquitaine, don la seva esglsia al priorat de Sauxillanges. Donaci confirmada per un acte pontifical de 1906. El 1789 el priorat estava sota Sant Quint. Al principi, per celebrar el culte noms hi havia la capella del castell. Posteriorment fou construda una esglsia a l'poca romnica, per no era parroquial: era una anexe de la de Nostra Senyora de Sauxillanges. El bisbe la va visitar el 1773. El mar de 1790 el "caseriu de St. Quentin" es constitu com municipi. Actualment St. Quentin s un petit poble pintoresc. 

 Economia .
Silvicultura, ramaderia bovina i pastures.

 Patrimoni i turisme .
 Arquitectura civil .
 Petit poble pintoresc;

 Edificis religiosos .
 Esglsia. La seva esglsia no t ms que una nau de dos trams seguida d'un cor sobrealat terminat per una capalera plana. el conjunt s cobert d'un bressol trencat. La porta occidental protegida per una barbacana moderna conserva els seus batents antics amb les seves pinturs d'origen. ;

 Naturalesa .
 El poble domina el Vall de lOsteaux;
 Vistes del puy de Dme i la montanya Dore.
 Bosc de Brat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392571" title="Sauxillanges" nonfiltered="1553" processed="1542" dbindex="151566">


Sauxillanges s una comuna francesa del departament de Puy-de-Dme, de l'Alvrnia, Frana.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392574" title="Bushehr" nonfiltered="1554" processed="1543" dbindex="151567">

Bushehr o Bushire (tamb Bushir, Bushihr i Bushahr, persa:     ) s una ciutat d'Iran amb una poblaci de 165.377 habitants (cens del 2005) , a la costa sud-oest del golf Prsic. s el principal port del pas i capital de la provncia de Bushehr. Est situada en una pennsula llarga i estreta unida a terra per un istme que sovint era cobert per la marinada fins que s'hi va construir un dic.  A l'extrem sud de la pennsula, a 12 km de la ciutat, hi ha les runes de Rishahr amb inscripcions cuneformes babilniques, esmentada per Isidor de Carax com       , i refundada pel sassnida Ardashir I (227-242) com a Riv-Ardashir (d'on Rishahr, que s una contracci). Els portuguesos hi van tenir un establiment i fortalesa als segles XVI i XVII.

Era un llogaret poc important, esmentat per Yakut com a Bushahr, d'etimologia incerta, nom que els mariners britnics van deformar a Busheer (Bushir). Aix fou fins que el 1734 Nadir Shah la va convertir en base de la seva flota amb el nom de Bandar Nadiriyya (que no va arrelar i va desaparixer desprs de 1747).  S'hi va voler construir un gran vaixell de guerra amb fusta portada per terra des de Mazanderan per l'intent no va reeixir. El 1737 la Companyia Holandesa de les ndies Orientals hi va establir una factoria (que va durar fins el 1753). Com que els Zand van tenir capital a Shiraz, que estava unida a Bushehr per caravana, va prosperar fora, reemplaant a Bandar Abbas i la Companyia Britnica de les ndies Orientals hi va traslladar la seva factoria que era a Bandar Abbas (1763). No obstant aix, els gran vaixells s'havien d'aturar a uns 5 km ja que el port era poc fondo. La poblaci vers el 1800 era d'uns 20.000 habitants.

Durant la guerra anglopersa del 1856-1857 fou ocupada pels britnics el 9 de desembre del 1856 i la van conservar fins a la pau del mar del 1857. Llavors va esdevenir seu del resident poltic britnic del golf Prsic. El 1915 els britnics van ocupar per segona vegada la ciutat. La finalitzaci del ferrocarril transirani (1918) va afavorir als ports de Bandar Shapur i Khurramshahr amb ports d'aigua fonda, i Bushehr va patir un retrocs i va deixar de ser el primer port del pas. El 1946 la seva poblaci era noms de 15.000 habitants. No va tornar a agafar volada fins que modernament, en temps del xa, el port fou millorat. Una base militar naval iraniana es va establir a Bushehr.

Referncies.


 Bibliografia .
A. T. Wilson, The Persian Gulf, Oxford, 1928;

Enllos externs.
 Bushehr;
;
Viatges a Bushehr;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392576" title="Bartholomus Aich" nonfiltered="1555" processed="1544" dbindex="151568">
Bartholomus  Aich va ser un organista i compositor alemany del segle XVII.

Se'n sap molt poc de la seva vida: arrib d'Uttenweiler a Biberach i fou organista de la Lindauer Damenstifts.

L'nica obra que es coneix d'Aich, es la que compongu per les noces del comte Maximilian von Willibald Waldburg-Wolfegg amb la Princesa Clara Isabel d'Arschot Arenberg, el 6 de desembre de 1648 a Lindau, el festival-dramatic Armamentarium comicum amoris et honoris, sobre un text d'autor desconegut fins el moment. La pea va ser interpretada en la celebraci de les noces, el 8 de desembre de 1648 per l'escola jesuta Lindauer.

Els Festivals llatins se sumaren a la tradici jesuta del drama amb la monodia de la msica del Barroc itali de principis dels anys i foren els primers oratoris i peres d estil itali a Alemanya.

En aquesta obra el contingut s de caire bblic-herldic, en qu es tracta la representaci allegrica de la reunificaci de les dues famlies sota l'escut d'armes.

Aquest mena d'obres caigueren en l'oblit, per aquesta fou precisament descoberta recentment en la collecci musical dels ducs de Waldbuerg-Wolfegg, i es torn a representar en el Scholss Wolfegg l'11 de setembre de 2005 pel Conjunt Hassler Consort, dirigida per Franz Ramler i amb la participaci de John Florian i Hoyer Mehltretter.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392582" title="Canal de Saint-Quentin" nonfiltered="1556" processed="1545" dbindex="151569">
El Canal de Saint-Quentin, de 92,5 km de llargria, ajunta els rius Oise, Somme i Escault t dues seccions:
 Una primera, anomenada antigament Canal Crozat, de l'Oise (Chauny al Somme (Saint-Simon i al Canal del Somme.
 El Canal de Sant Quint prpiament dit, del Somme a l'Escault (Cambrai).

El canal prossegueix a:
 Al sud de Chauny, vers el canal lateral de l'Oise.
 Al nord de Cambrai, pel canal de l'Escaut, que va s'ajunta al Canal Dunkerque-Escaut.

 Histria .
 El Canal Crozat .
Un primer canal, que unia l'Oise a la Suma, havia estat projectat sota els ministeris de Mazarin i de Colbert. Els treballs van comenar el 1728 per van ser abandonats davant l'amplitud de la despesa. El projecte, llavors, va ser reprs per Antoine Crozat, Marqus del Chatel i ric financer.

Aquest form, al principi, part de la societat del Senyor de Marcy, desprs prengu els treballs al seu crrec; modific el traat inicial, que pretenia atravessar Tergnier. Crozat es feu propietari a perpetutat d'aquest canal. Els treballs foren confiats a les tropes del rei, repartides en 4 llocs situats a Fargniers, Mennessis, Remigny i Jussy; aix, la m d'obra local hi particip poc.

A la mort d'Antoine Crozat el 1738 noms 13 quilmetres dels 41 previstos estaven acabats, com tamb el port de Saint-Quentin. Aquest primer canal, que no fou acabat fins a Saint-Quentin fins el 1776, es digu canal Crozat (o canal de Picardie) fins al comenament del segle XX. 

 Canal de Sant Quint .
Un enginyer militar, anomenat Devic (o de Vicq), va proposar ms tard unir la Somme a l'Escaut perforant un canal entre Saint-Quentin i Cambrai.

La dificultat ms important era atravessar l'altipl cretaci que separa les valls del Somme, de l'Escaut i del Scarpe i alimentar el canal al tram de repartiment, s a dir a la lnia de repartiment de les aiges. Aquest punt alt del canal (84 m) se situa sobre la secci del canal compresa entre Lesdins i Vendhuile.

Devic va proposar d'atravessar l'altipl mitjanant un canal subterrani, amb l'esperana que el canal seria alimentat tamb per les aiges d'infiltraci i les aiges del mantell fretic. La idea, que va semblar massa ambiciosa en aquell temps, va ser abandonada. Va ser represa el 1766 per l'enginyer Pierre-Joseph Laurent, que va modificar els plnols de Devic i va dirigir els treballs. Aquests van ser una altra vegada parats alguns anys ms tard, el 1775, degut a la mort de Laurent el 12 d'octubre de 1773 i de la manca de fons deguda a la guerra d'Amrica. Aquesta primera galeria fou completament abandonada.

Al 1802 Napole va donar l'ordre de reprendre els treballs segons els plnols de Devic. El 1809 foren acabats dos subterranis: el petit soterrani de 1098 metres de llargria entre Lesdins i Lehaucourt i el  gran soterrani o  soterrani de Riqueval,  de 5670 metres de llargria, entre Bellenglise i Vendhuile. El canal va ser inaugurat amb gran pompa el 28 d'abril de 1810 per l'Emperador Napole I i l'emperadriu Marie-Louise.

De seguida s'adonaren que en perode de sequera, el tram de repartiment era insuficientment alimentat: llavors es va decidi portar aigua al canal per un rec d'alimentaci des del Noirieux (o Noirrieu), afluent de l'Oise, fins al canal a Lesdins. El rec del Noirieux, de 20 km de llargria, fou cavat el 1826. s subterrani entre Vadencourt i Croix-Fonsommes. El canal tamb s alimentat pel mantell fretic, l'Escaut i el Somme a. nivell de l'estany d'Isle a Saint-Quentin.

El canal de Saint-Quentin fou portat al segle XIX al gabarit Freycinet: fou suficient amb cavar-lo ms, reprenent les quotes del glib Freycinet perqu les barcasses circulessin sobre el canal de Saint-Quentin.

El canal ha conegut un trfic intens, servint per al transport del carb i dels cereals cap a Pars, fins a 1966, data de l'obertura del canal del Nord.

Hi ha nombroses espcies de peixos al canal de Saint-Quentin.

 Fonts .
 Les canaux du Nord et du Pas-de-Calais, Geoffroy Deffrennes et Samuel Dhote, Editions Ouest-France, 2006;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392586" title="Catedral de Santa Maria de Tquio" nonfiltered="1557" processed="1546" dbindex="151570">



La catedral de Santa Maria de Tquio  (              , T ky  Katedoraru Sei Maria Daiseid ) s la seu de l'arxidicesi de Tquio. Es troba al barri Sekiguchi, del districte de Bunky , a Tquio, al Jap. El seu arquebisbe s Monsenyor Peter Takeo Okada, qui ha estat designat per Joan Pau II el 3 de setembre de 2000.

L'original, feta de fusta el 1899 en un estil gtic, ha estat objecte de nombrosos atacs per part de mercenaris pertanyents a l'orde sagrat del drac, que tenien la particularitat de ser extremadament hostils al cristianisme. Va ser destruda durant la Segona Guerra Mundial. La catedral actual de bet armat ha estat concebuda per l'arquitecte Kenzo Tange , els treballs comenaren el 1961 i va ser consagrada el 1964.

 Enllaos externs.

  Web oficial de la Catedral de Santa Maria de Tquio;
  Adrea i plnol a la web de les missions estrangeres de Pars;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392587" title="Estany de Saint-Quentin" nonfiltered="1558" processed="1547" dbindex="151571">

L'Estany de Saint-Quentin est situat a les comunes franceses de Trappes-en-Yvelines i de Montigny-le-Bretonneux, a les Yvelines. A Saint-Quentin-les-Yvelines.

 Geografia .
L'Estany de Saint-Quenitn s un estany artificial de 250 hectries de superfcie. s l'rea acutica ms important de les Yvelines. Est a 160 metres sobre el nivell del mar. A la seva part occidental es cre , el 1986 una reserva natural nacional de 87 hectries.

Histria
L'estany de Saint-Quentin fou posat en servei per Vauban el 1685. Formava part d'un programa de treballs, destinats a alimentar d'aigua, per gravetat, el parc de Versalles. Un conjunt de recs i d'aqeductes, dels quals una part resta fora de servei, l'enllacen ms amunt als altres estanys, com els estanys d'Hollande (170 metres d'altitud) i el connectaven ms avall al parc del castell de Versalles a 110 metres d'altitud abans de la construcci de la ciutat nova. Aquest dispositiu general per alimentar d'aigua el parc de Versalles s denominat Ribera del Rei Sol. 

 Un aeroport internacional .
A la dcada del 1930 es consider un projecte d'aeroport intercontinental, que comprenia una bassa per als hidroavions i un aerdrom terrestre.

L'estany havia de ser ampliat considerablement per tal d'acollir els hidroavions. D'una profunditat de 6 mtres, les seves ribes havien d'unir Plaisir a l'oest i Clayes-sous-Bois al Nord. Estava previst utilitzar la Machine de Marly per alimentar la bassa amb les aiges del Sena.

Aquest projecte, finalitzat el 1936, havia rebut l'acord dels responsables en detriment de l'indret de l'Aeroport del Bourget que finalment va ser retingut desprs de la Segona Guerra Mundial.

 Base de lleure .
La base d'aire lliure i de lleure de Saint-Quentin-en-Yvelines fou implantada a la perifria de l'estany de Saint-Quentin. La seva superfcie total s de 600 hectrees dels quals 200 en sn acuatics de l'estany de Saint-Quentin. S'hi poden practicar vries activitats de lleure.

 A Internet .
  (en francs).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392590" title="Nombre de Control de la Biblioteca del Congrs" nonfiltered="1560" processed="1548" dbindex="151573">
El Nombre de Control de la Biblioteca del Congrs (en angls: Library of Congress Control Number o LCCN) s un nombre de  srie basat  en el sistema de numeraci de registres de catalogaci a la Biblioteca del Congrs dels Estats Units. No t res a veure amb el contingut de qualsevol llibre, i no s'ha de confondre amb la classificaci de la Biblioteca del Congrs.

Histria.

El sistema de numeraci LCCN ha estat en s des de 1898, moment en qu la sigla LCCN originalment era el Nmero de Targeta de la Biblioteca del Congrs. La Biblioteca del Congrs preparava cartes d'informaci bibliogrfica per al seu catleg de la biblioteca i venia duplicats de les targetes a altres biblioteques per al seu s en els seus catlegs. Aix es coneix com catalogaci centralitzada. A cada joc de targetes se li va donar un nmero de srie per ajudar a identificar-lo.

Degut a que la majoria de la informaci bibliogrfica s'ha creat actualment per via electrnica, emmagatzemat i compartit amb altres biblioteques, encara hi ha una necessitat d'identificar cada registre nic, i la LCCN encara realitza aquesta funci.

Els bibliotecaris de tot el mn utilitzen aquest identificador nic en el procs de catalogaci de la majoria dels llibres que s'han publicat als Estats Units. Aix els ajuda a arribar a la correcta catalogaci de dades (conegut com un registre de catalogaci), que la Biblioteca del Congrs i tercers posen a disposici a la web i a travs d'altres mitjans de comunicaci. 

El febrer 2008, la Biblioteca del Congrs va crear el servei permanent LCCN, proporcionant un URL estable per a tots els nmeros de control de la Biblioteca del Congrs.

Format.

En la seva forma ms elemental el nombre inclou un any i un nmero de srie. L'any t dos dgits des de 1898 al 2000, i quatre dgits a partir del 2001. El tres anys ambigus es distingeixen per la mida del nmero de srie. Tamb hi ha algunes peculiaritats en els nmeros que comencen amb un "7" a causa d'un experiment aplicat sense xit entre 1969 i 1972.

Els nmeros de srie tenen una longitud de sis dgits i han d'incloure zeros a l'esquerra. El gui que es considera sovint que separa l'any i el nmero de srie s opcional. Ms recentment, la Biblioteca del Congrs ha donat instruccions als editors de no incloure un gui.

Vegeu.

 ISBN (International Standard Book Number);
 CODEN;

Referncies.



Enllaos externs.

Estructura del nombre de control de la Biblioteca del Congrs ;
Preguntes  freqents sobre el LCCN ;
Cerca al catleg LCCN ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392591" title="Place du 8-Fvrier-1962" nonfiltered="1561" processed="1549" dbindex="151574">


La place du 8-Fvrier-1962 (en catal plaa del 8 de febrer de 1962) es troba a l'11 districte de Pars al quartier Charonne. s a la intersecci de la rue de Charonne i del boulevard Voltaire.

Commemora les nou vctimes Mrtirs de Charonne que, a l'entrada del metro d'aquesta plaa, van ser massacrats durant de la repressi salvatge de la manifestaci del 8 de febrer de 1962 contra l'OAS i la guerra d'Algria.

Inauguraci de la plaa.

Ha estat inaugurada el 8 de febrer de 2007 per Bertrand Delano, batlle de Pars, desprs de dipositar un ram per guarnir amb flors la placa commemorativa dins l'estaci per la Uni sindical CGT de l'empresa de transports de Pars.



Enllaos externs.

 Nomenclatura oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392592" title="Mont Saint-Quentin" nonfiltered="1562" processed="1550" dbindex="151575">
El Mont Saint-Quentin s una montanya que domina Metz i la vall de la Moselle, a l'oest de la ciutat. El seu punt culminant est a 358 m. per damunt del nivell del mar. Est sobre els municipis de Scy-Chazelles, Le Ban-Saint-Martin, Longeville-ls-Metz, Plappeville, i Lessy.

Protegit per nombroses fortificacions: fort Diou, fort Giradin, fort de Plappeville, ha estat molt de temps un terreny militar i des de 1994 s, parcialment, una reserva natural. La Comunitat d'aglomeraci de Metz Mtropole, decid, a finals de 2005, d'acondicionar i de pacificar l'indret per fer-ne un lloc de passeig i de revaloritzaci del patrimoni arquitectnic militar i de protecci del medi ambient.

s sobre aquesta montanya a on es troba l'nic exemplar a Frana d'una de les tours Bismarck.

 A Internet .
  (en francs) . Fotografies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392601" title="Marcel Lorenzoni" nonfiltered="1563" processed="1551" dbindex="151576">
Marcel Lorenzoni (Poggio di Lozzi, Alta Crsega, 1944   Bastelica, 2000) fou un militant nacionalista cors. 

 Joventut . 
Estudi uns anys odontologia a Marsella i lletres a Nia, per ho deix per a allistar-se amb els paracaigudistes, arribant a sergent, pren el gust pel comandament i l acci directa. Quan torn a Crsega es va barrejar en la lluita nacionalista. Aix, amb un fusell de cacera, particip en els fets d'Aleria de 21 d'agost de 1975 sota comandament d Edmond Simeoni. Condemnat per aquests fets a quatre anys de pres, el juny de 1976 aconsegueix fugir i passa a la clandestinitat. Poc desprs s detingut a Pars, acusat de posar una bomba a un dipsit petrolier a Gennevilliers (Alts del Sena). Empresonat el desembre de 1976, es posa en vaga de fam i el 1977 s alliberat sota fermana, installant-se a Bastelica. 

El gener de 1980 particip en una operaci contra militants del grup FRANCIA. Fa presoner el seu cap a Bastelica i amb un grup d homes esfa fort a l hotel Fesch d'Ajaccio], prenent com a hostatges tots els clients. Aviat fou setjat per membres de la GIGN (Grup d'Intervenci de la Gendarmeria Nacional) i assaltat per la CRS (Companyia Republicana de Seguretat). En l assalt va morir un CRS i dos ciutadans per error de les forces pbliques. 

Desautoritzat per Franois Santoni, finalment es va rendir al capit Paul Barril, paracaigudista com ell, amb la condici que els seus homes puguin sortir amb les armes. L 11 de febrer de 1981 fou condemnat per aquests fets a 4 anys de pres, per una nova vaga de fam el fa beneficiari d una amnistia del govern de Pierre Mauroy als nacionalistes corsos, i s alliberat el 5 d'agost de 1981. 

 Tasca agrria . 
Parallelament a la seva militncia en el FLNC, particip en les reivindicacions agrcoles corses ocupant terres propietat de continentals i fund PPCA (Productors de Porcs Corsos Associats) per tal de fomentar la indstria porcina i obtenir crdits. Va viatjar a Dinamarca i a Itlia a la recerca de crdits. All va contactar amb Lillo Lauricella, un promotor installat a l illa de Cavalho i relacionat amb la Mfia. Aix li provoc novament la desautoritzaci de Santoni. Aquests contactes, per, li permeteren la creaci del Sindicat Cors de l Agricultura, amb membres del qual ocup la Cambra de Comer, que fou destruda per un atemptat poc desprs. 

 Un terreny perills . 
El 1991 particip en el segrest d'Aurlien Garcia, comissari de desenvolupament econmic de l illa, ra per la qual fou condemnat novament a tres mesos de pres. Alhora, es va veure implicat en l assassinat de Robert Sozzi, militant del FLNC-Canal Histric, quan anunci l arribada d un grup d encaputxats a les Jornades Internacionals de Corte. Aquest assassinat provoc una profunda crisi interna en el moviment. 

Arran de l'assassinat del prefecte Claude rignac, la policia va descobrir al seu ordinador particular un projecte de reivindicaci de la mort de Sozzi, aix com una versi lleugerament modificada que fou distribuda en una conferncia de premsa clandestina. Arran d aix, va esdevenir secretari general d'A Cuncolta Naziunalista, vitrina legal del FLNC Histric, i el 1993 fund un sindicat agrari encara ms radical. 

 Enduriment de la lluita . 
A comenament dels 1990, grcies al suport de Franois Santoni, cap incontestable del FLNC Histric, fou el cap d operacions de la zona d'Ajaccio. Tanmateix, el 1996 va trencar amb Santoni i abandon ANC per a fundar el seu propi moviment Per la Naci, que el 1998 esdevindr Partit per la Independncia. Alhora, endurir la seva postura i es pronunciar pel manteniment de les accions violentes. 

El 10 de desembre de 1997 va participar amb el Comit de Defensa dels Agricultors Corsos dels locals de l ODARC (Oficina de Desenvolupament Agrcola i Rural de Crsega) per a protestar contra la decissi d'Alain Jupp de revisar les condicions d obtenci de certs prstecs agraris. Aquest cop, Lorenzoni lliur als manifestants el contingut d una nota secreta del prefecte delegat a la policia corsa, Grard Bougrier, reclamant a pars una investigaci fiscal de diferents personatges, entre ells Lorenzoni. Aquesta nota fou usada com a pretext per a l assassinat del prefecte Claude rignac. 

La participaci de Lorenzoni en el fet no s exenta de polmica, ja que havia tingut sota el seu comandament totes les activitats clandestines de la zona d Ajaccio i coneixia perfectament els activistes de la zona de Cargse, implicats en l assassinat. 

Poc desprs de la mort del prefecte, fou encausat per dos comunicats del misteris grup Sampieru, que havia reivindicat l atemptat contra la gendarmeria de Pietrosella el 6 de febrer de 1998, en el que van desaparixer armes, entre elles la pistola MAS 9 mms, que provoc la mort d'rignac. Tres setmanes ms tard, el grup va anunciar la seva autodissoluci. En el primer comunicat, on fa referncia als ideals paracaigudistes i a la crisi porcina, l assenyalen com a autor. Les dues cartes foren enviades el 21 de gener de 1998 a un periodista de Pars. 

Tres dies desprs de la mort d'Erignac, fou arrestat per la DNAT (Divisi Nacional Antiterrorista), i a casa seva van trobar nombroses armes i explosius, encara que hom apunta que potser pertanyien al seu fill Petru Lorenzoni. Fou tancat provisionalment durant 18 mesos, i tot i que coneixia personalment alguns dels condemnats, com Alain Ferrandi, no es va poder demostrar la seva participaci directa i fou alliberat el 6 d agost de 1999. El mes segent fou cridat novament per la justcia a causa d estralls provocats a una oficina de correus de Porticcio. El 3 de maig de 2000 , a la revista Amnistia, es va declarar contrari al procs de Matignon. 

 Una mort trgica . 
Lorenzoni va morir el 24 de juny del 2000 a Vintusella, a 1.600 metres d alatitud, prxima a l estaci d esqui de la vall d Ese, quan fou atacat pel seu fill Petru, de 22 anys, en un atac de demncia.. Ambds van morir de les ferides mtues. Foren enterrats a Bastelica , i a la cerimnia de sepeli feta a la catedral de Sant Roc d Ajaccio hi van anar mil persones. 

 Notes .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392602" title="Senyalitzaci digital" nonfiltered="1564" processed="1552" dbindex="151577">
Digital Signage (en catal, Senyalitzaci digital) es refereix a l's de continguts digitals emesos a travs de pantalles com per exemple LCD, Plasma, LED etc. Aquesta nova tecnologia substitueix cada vegada ms els cartells tradicionals per a millorar la presentaci i promoci de productes, per visualitzar tota mena d'informaci o fins i tot per facilitar la interacci amb els continguts.

Per no es tracta noms de la presentaci de continguts dinmics en comptes de esttics. L'objectiu s crear una xarxa de sistemes audiovisuals amb continguts diriament actualitzats. La combinaci del maquinari, un software especial per al reproductor i la gesti de continguts, la connexi amb Internet o una altra tecnologia que permet l'actualitzaci remota, com UMTS es diu: Digital Signage.

Aplicaci.

Existeix una gamma mplia de possibles aplicacions tant per l's interior (angl. indoor) com l's exterior (angl. outdoor). A l'interior d'empreses, botigues, grans superfcies, centres comercials, en el punt de venda (ingl. Point of Sale) per cridar l'atenci del client, capturar al consumidor amb continguts dinmics o per a millor la comunicaci entre empresa / marca i consumidor. 
L's exterior gaireb sempre est relacionat amb el concepte publicitari "Out-of-Home-Media" (Publicitat Exterior). El seu xit es basa en el gran impacte 1. per les dimensions de les pantalles 2. degut a la instal laci en zones amb alta freqncia de persones. (Estacions de tren, metro, Aeroports etc.) 

La tecnologia permet una planificaci exacta i ms eficincia de campanyes publicitries, ja que el contingut pot ser adaptat (o s'adapta automticament, mireu: MRQUETING I Digital Signage) al grup objectiu. A ms, la combinaci de continguts interessants (notcies, agenda local, vdeos, anuncis) garanteix una alta atenci i acceptaci per part dels consumidors. 

Una aplicaci tpica seria una xarxa de pantalles per franqucies (per exemple, un supermercat). Des de la central es realitza la gesti i la distribuci del contingut que surt a les pantalles de cada sucursal. Totes les pantalles poden mostrar el mateix contingut o diferents. En comparaci amb la cartelleria tradicional (ingl. paper signage) la despesa s menor, ja que la impressi de paper s innecessria i el sistema Digital Signage permet reaccionar amb ms flexibilitat a les necessitats de cada negoci.

Tecnologia.

Per a la installaci d'un sistema Digital Signage fan falta diversos components, tant a nivell informtic com a nivell conceptual:

Hardware: Per reproduir els continguts es necessita - a part d'una pantalla-un PC-client (pc normal o especfic) amb connexi (a) internet i una pantalla. ;
Software: La producci i sobretot la gesti dels continguts funciona amb l'ajuda d'un software especial. La distribuci dels continguts (textos, animacions, vdeos, imatges ...) es realitza a travs d'internet per a que arribin al moment a la seva destinaci: el punt de venda, punt d'informaci, pantalla publicitria etc.

Cada vegada hi ha ms sistemes sofisticats per a oferir una soluci completa al client final: Ttems amb pantalles incorporades, quioscos, mobiliari urb amb funcions interactives etc.

 Avantatges i Beneficis .

No hi ha un lmit de llocs on es pot aplicar aquesta nova tecnologia. Prcticament en tots els llocs on es necessita informar i promocionar podem millorar la comunicaci i reduir despeses utilitzant un sistema Digital Signage.

Mrqueting i Digital Signage. 

Ms del 70% de les compres es decideixen en el punt de venda. Segons dades facilitades per l'associaci global de mrqueting Popai, els displays dinmics incrementen les vendes en un 83%, mentre que els esttics ho fan en un 39%. 
El punt ms atacat per part dels escptics sempre ha estat la manca de mesurament de l'impacte d'aquest nou mitj i per tant un ROI (retorn de capital invertit) incalculable. Per cada vegada hi ha ms tecnologies que sn capa de mesurar l'impacte de la publicitat emesa perqu aconsegueixen detectar si hi ha una persona davant de la pantalla, si contempla el contingut etc. 

A ms poden reconixer el gnere i altres dades demogrfiques i adaptar l'anunci publicitari de la pantalla a l'instant. Aquests softwares realment aconsegueixen mesurar la relaci entre trfic de persones en una botiga i l'impacte real que t la publicitat.

Enllaos externs.
 Digital Signage catal;
 Digital Signage Catalunya;
 Aitech Software;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392604" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="1565" processed="1553" dbindex="151578">
El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1968 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre els dies 12 i 27 d'octubre de 1968 a Ciutat de Mxic (Mxic).

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.





Vegeu tamb.
  Comit Olmpic Internacional - Medaller Ciutat de Mxic 1968;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392605" title="Assassinat del prefecte Claude rignac" nonfiltered="1566" processed="1554" dbindex="151579">
L' assassinat del prefecte Claude Erignac va tenir lloc al carrer Colonna-d'Ornano (Ajaccio) el 6 de febrer de 1998 a les 21 h 05 . Fou abatut per tres bales de calibre 9mm a la nuca. L arma del crim, una Beretta, havia estat utilitzada el 6 de setembre de 1997 en la presa d hostatges de dos gendarmes a Pietrosella. 

 La investigaci . 
La instrucci fou confiada als jutges Gilbert Thiel i Laurence Le Vert. Algunes hores m tard, la policia interrog tres joves d origen magreb, que foren alliberats en pocs dies. El 9 de febrer de 1998 es produ una reivindicaci annima, credibilitzada per la indicaci de l origen de l arma trobada al lloc del crim. El mateix dia, els investigadors de la DNAT donen prioritat a la   pista agrcola   i arresten Marcel Lorenzoni, militant nacionalista a qui en un registre domiciliari hi troben armes i explosius. Aquesta pista ser considerada creble fins un any desprs i Mathieu Filidori, un altre agricultor i militant nacionalista, fou arrestat el 19 de maig de 1999 per complicitat en l assassinat. Nogensmenys, Filidori fou alliberat el 8 de juny i Lorenzoni el 6 d agost. 

El 21 i 22 de maig de 1999 la DNAT arrest Didier Maranelli, Pierre Alessandri, Marcel Istria i Alain Ferrandi, aix com cinc persones ms. Els membres del comando foren localitzats grcies a l ajut dels mbils. La nit del 22 al 23, Didier Maranelli va donar el nom de tres membres ms del comando, i assenyal Yvan Colonna com l assass del prefecte. El dia 23 la policia va detenir Joseph Versini i Martin Ottavioni, per Yvan Colonna assol escapar. 

El 16 de novembre de 1998 el nou prefecte Bernard Bonnet va enviar al procurador de la Repblica, Jean-Pierre Dintilhac, una nota relevant la implicaci de Ferrandi a l assassinat, a les que seguiran nove snotes el 10 de desemerbe i el 8 de feber de 1999, on prenen les declaracions d un informador proper al mn nacionalista, segons el prefecte. Aquestes notes, per, no foren tingudes en compte pel director de la DNAT, Roger Marion, ja que feien referncia a dos mestres, per arran de l arrest de Bonnet el 3 de maig a causa de l afer de les paillotes les va fer pbliques. Aleshorese, Jean-Louis Brugire fou acusat de no informar als seus companys de l existncia de les notes, que al final foren decisives. 

Aix, el 30 de maig de 1999 fou arrestat Vincent Andriuzzi, i el 2 de desembre ho fou Jean Castela; aquests eren els dos noms, amb Ferrandi, de les notes de Bonnet. Sn dos mestres considerats intellectuals de la xarxa i acusats de complicitat en assassinat. Foren condemnats per la Cort de Pars per la mort del prefecte i per altres fets. El 2 d'agost de 2001 la investigaci es va tancar, i el cas d Yvan Colonna, encara en fuga, fou ajornat. 

 El procs . 
El 2 de juny de 2003 foren jutjats a Pars vuit individus acusats de ser membres del comando que assassin el prefecte a Crsega. El divendres 11 de juliol de 2003 la cort es pronunci i condemn: 
 Alain Ferrandi i Pierre Alessandri, cadena perptua ;
 Jean Castela i Vincent Andreuzzi, 30 anys de pres ;
 Joseph Versini, Marcel Istria, Martin Ottaviani i Didier Maranelli, entre 15 i 25 anys de pres ;

El 19 de juliol milers de manifestants a Ajaccio contra els veredictes, el 20 de juliol dues bombes exploten a Nia, amb 16 ferits, pel FLNC, el 2 i 3 agost de 2003 les 22e Jornades Internacionals de Corte se celebren i per la nit es destrossada una placa en memria del prefecte (el 16 d octubre Nicolas Sarkozy, aleshores ministre d interior, n inaugura una altra). El 26 d agost s arrestat Marc Simeoni, fill d Edmond, acusat d haver ajudat a fugir Yvan Colonna. 
El 23 de febrer de 2006 es revisa el cas de Castela i Andriuzzi, ja que es considera que les declaracions que els van condemnar eren contradictries. Finalment, sn condemnats a 10 i 8 anys respectivament per atemptats amb explosius a Pars i Lozere el 1994. El 21 de mar, per, foren alliberats. 

 El cas Colonna . 
El 4 de juliol de 2003, desprs de 4 anys fugit, Yvan Colonna s arrestat i enviat a la cort espcial de Pars per   assassinat en relaci amb una organitzaci terrorista  , i jutjat el 12 de novembre de 2007. Desprs de cinc sertmanes d un procs considerat equitatiu pels seus advocats. El 13 de desembre fou condemnat a pres perpetua en priemra instncia. Els seus advocats han apellat la sentncia, apellaci que encara est per resoldre. 

 Bibliografia .
 Daniel Arnaud, La Corse et l'ide rpublicaine, L'Harmattan, 2006.
 Alain Laville, Un crime politique en Corse, Le Cherche Midi, 1999.

 Veure tamb .

  Un informe del Senat : La seguretat a Crsega;
  La cronologia de L'Express;
  Entrevista de Matre Sollacaro a U Ribombu;
  Arxius sobre l'afer rignac;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392606" title="Baslica de Sant Quint" nonfiltered="1567" processed="1555" dbindex="151580">




La Baslica de Sant Quint s una baslica catlica situada a la ciutat de Saint-Quentin, al departament de l'Aisne. Ha estat declarat monument histric francs al 1840. 
Est dedicada a Sant Quint, mrtir del segle III.

 Histria .
La construcci de la baslica de Saint-Quentin comen a finals del segle XII i s'acab al segle XV ; cont les relquies de Sant Quint que van ser transferides vers el 1257. s al 1876 amb el papa Pio IX quan guanya el ttol de baslica. Durant la Primera Guerra mundial fou durament afectada per tirs d'artilleria que destruiren la carcassa i les teulades. Els treballs de reconstrucci s'acabaren fins al 1956.

 Dimensions .
 Llargada de 123 metres.
 Altura de les voltes de la nau: 34 metres.
 Amplada de 52 metres.
 Hi ha dos transceptes i cinc portals.

 Veure tamb .
 Sant Quint;
 Saint-Quentin;

 A internet .
  (En francs).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392607" title="Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens" nonfiltered="1568" processed="1556" dbindex="151581">


Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens s una falguera autotetraploide (2n=144 cromossomes) de la famlia de les Aspleniaceae. Les seves frondes mideixen entre 10 i 25 cms. Pinnes de 0 4 a 1 2 cms. relativament prximes unes de les altres, suborbiculars, ovades o oblongues, coricies excepte en les formes d ombra; les superiors, insertes perpendicular o un poc oblicuament al raquis; la pinna apical, reduda, linear-lanceolada. Espores de entre 27 i 50 micres de dimetre. Esporulaci durant tot l any.

 Hbitat .

Viu a les encletxes de les roques i entre les pedres de les parets de les marjades, tant cides com bsiques, a vegades als sotaboscos. Pot viure tant a plena llum com a la penombra i soporta b la sequera estival, encara que prefereix els ambients humids. Durant els mesos ms secs i calorosos de l estiu les seves frondes entren en estivaci i es deshidraten fins arribar a semblar mortes, rehidratant-se i reverdint de nou com si no hagus passat res amb les primeres pluges de la tardor.

 Hbrids .

 Asplenium trichomanes nothosubsp. lucanum: hbrid entre Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens i Asplenium trichomanes ssp. inexpectans.
 Asplenium trichomanes nothosubsp. lusaticum: hbrid entre Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens i Asplenium trichomanes ssp. trichomanes.
 Asplenium X orellii: hbrid entre Asplenium majoricum i Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens.
 Asplenium X tubalense (Asplenium trichomanes nothosubsp. barreraense): hbrid entre Asplenium azomanes i Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens.
 Asplenium X pagesii: hbrid entre el Asplenium foreziense i el Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens.
 Asplenium X heufleri: hbrid entre el Asplenium septentrionale ssp. septentrionale i Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens.
 Asplenium X helii nothosubsp. nieschalkii: hbrid entre Asplenium petrarchae ssp. petrarchae i Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens.

 Referncies .

 Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens a Flora Ibrica;
 Veure fotos de l Asplenium trichomanes ssp. quadrivalens;
 "Les falgueres de les Balears", de Guillem Alomar, Edicions Documenta Balear S.L.
 "Helechos de la Comunidad Valenciana", Consellera de Medio Ambiente, Generalitat Valenciana.
 "Gua de Helechos de la Pennsula Ibrica y Baleares", de Enrique Salvo Tierra, Ediciones Pirmide, S.A. Madrid.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392608" title="Impressi, sol naixent" nonfiltered="1569" processed="1557" dbindex="151582">

  Impressi, sol naixent (en francs Impression, soleil levant) s una pintura a l'oli realitzada per Claude Monet el 1872 i que actualment s'exposa al Museu Marmottan Monet de Pars.

 El seu motiu s el port de Le Havre a Frana, usant molt pocs tocs de pinzell que suggereixen en comptes de delinear.   La pintura es va exhibir el 1874 durant la primera mostra independent dels impressionistes, encara no coneguts per aquest nom. El crtic Louis Leroy, inspirat pel ttol d'aquest quadre, va titular la seva hostil crtica al diari Le Charivari, 'Exhibici dels impressionistes, donant nom inadvertidament al moviment.

La pintura va ser robada del museu Marmottan-Monet el 1985 i no es va recuperar fins el 1990. Des de 1991 ha estat de nou en exhibici.

Monet va pintar el sol gaireb amb la mateixa luminncia del cel, una condici que suggereix humitat alta i atenuaci atmosfrica de la llum. Aquest detall descansa sobre l's de colors complementaris i varietat de temperatures de color, en lloc de canvis d'intensitat o valors contrastants, per diferenciar el sol del cel circumdant.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392610" title="Placa commemorativa" nonfiltered="1570" processed="1558" dbindex="151583">


Una placa commemorativa s generalment posada sobre un monument, una faana, una font, o dins d'una esglsia.

El seu objectiu s de perpetuar el record d'un esdeveniment al lloc on ha sobrevingut:

 un naixement, vida o defunci d'una persona clebre;
 un fet d'armes;
 una commemoraci, inauguraci;
 homicidis o massacres de persones.

Pot igualment recordar breument, no un esdeveniment, sin la histria del lloc on s'ha posat; en aquest cas juga un paper de memria patrimonial.

Fotos d'algunes plaques commemoratives.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392612" title="Jean Fouquet" nonfiltered="1571" processed="1559" dbindex="151584">


Jean Fouquet (Tours, Frana, 1420 - 1481), s considerat un dels grans pintors del Renaixement primerenc i el renovador de la pintura francesa del segle XV.

Format en la tradici francesa del gtic internacional, va desenvolupar un nou estil en el que integr les tonalitats cromtiques fortes del gtic, amb la perspectiva i els volums italians, i la innovaci naturalista dels pintors flamencs. Les seves obres mestres sn el Dptic de Melun i les miniatures del Llibre d'Hores d'tienne Chevalier.

Va ser un pintor de molt renom a la seva poca per desprs la seva obra va quedar oblidada fins que, durant el segle XIX, va ser rehabilitada pels romntics francesos i alemanys que estaven molt interessats en l'art medieval. La seva obra es va revalorar definitivament durant una exposici sobre francesos primitius, organitzada a la Biblioteca Nacional de Pars el 1904, que va permetre reunir i conixer la seva obra dispersa.
 
 Context histric i artstic . 
Al darrer ter del segle XIV, un nou estil pictric es va estendre per Europa des de la cort dels Papes d'Aviny. Simone Martini i altres artistes italians i francesos van difondre el realisme naturalista dels pintors de l'escola senesa i la calligrafia refinada de les miniatures franceses. Aquest estil, que desprs s anomenar gtic internacional, va tenir els seus principals focus a Pars, Siena, Colnia i Bohmia.

Pars s'havia convertit en el centre de la miniatura europea. Amb el duc de Berry treballaven els germans de Limbourg, els miniaturistes francesos ms importants que, entre 1411 i 1416, van illuminar la seva obra mestra, Les molt riques hores del Duc de Berry. El fet que les obres ms ben conservades d'aquest perode siguin miniatures revela la preponderncia d'aquestes sobre la pintura.

El 1422, a Flandes, comen l'activitat de Jan van Eyck, figura clau de la histria de l'art i gran innovador de la pintura ja que va desenvolupar una nova forma de representar la realitat. Durant el segle XV, la tcnica de l'oli es va difondre a Flandes, on va tenir una bona acollida. L's d'oli com a aglutinant permetia tintes ms fluides que, aplicades en capes successives gaireb transparents, obtenien totes les gradacions de color i lluminositat. D'aquesta forma s'aconseguia representar qualsevol objecte amb molt de detall. Tamb, de manera experimental i mitjanant mtodes emprics, utilitzaven tot tipus de sistemes perspectius. La seva perspectiva s'aproximava ms a la visi natural i l'aire gaireb es palpava. Ho aconseguien mitjanant la "perspectiva aria",i  en el cas dels objectes llunyans degradaven el color cap a tons grisos i blavosos. El text teric que va recollir els sistemes perspectius nrdics va ser el De artificiali perspectiva, de Jean Plegrin, conegut com a "Viator", i que s l'equivalent del Tractat d'Alberti de la pintura renaixentista italiana.

A Itlia, en aquest perode, s'estava gestant el Quattrocento, el primer renaixement, un art a la mesura de l'home, amb la perspectiva com a recurs pictric, recurs que produa la illusi d'una tercera dimensi.  Els antecedents d'aquest nou llenguatge es trobaven a les representacions escultriques de Ghiberti, Della Quercia i Donatello. Va ser a Florncia, el 1427, en el quadre de la Trinitat, on el pintor Masaccio, en collaboraci amb l'arquitecte Brunelleschi, van resoldre els problemes de la perspectiva. Posteriorment, Leon Battista Alberti, arquitecte i amic de Brunelleschi, que havia conegut els debats a la Trinitat sobre la forma de representar la perspectiva, els va saber transmetre a la seva obra De Pictura. Ms endavant, a partir de 1430 Paolo Uccello, Andrea del Castagno, Piero della Francesca i Andrea Mantegna van acabar d'elaborar el nou llenguatge pictric. Frana estava immersa en la Guerra dels Cent Anys (1337-1453) contra Anglaterra. El 1415 Enric V d'Anglaterra va desembarcar a Normandia i va derrotar els francesos a la batalla d'Azincourt; va prendre Pars, va capturar com a ostatge el rei francs Carles VI, i el va obligar a que reconegus el monarca angls com a hereu al tron francs. En aquests anys, la guerra i el caos van fer desaparixer quasi completament l'activitat artstica a Frana.

A la mort de Carles VI el 1429, Frana, incomplint l'acordat, va coronar el fill de Carles VI com a nou rei, amb el nom de Carles VII; aquest va establir la seva cort a Bourges. Fins l'any 1453 no es va alliberar totalment el pas dels anglesos. Carles VII va morir el 1461 i el va succeir el seu fill Llus XI, que va establir la capital de Frana a Tours.

 Biografia . 
 Jean Fouquet va nixer entre 1415 i 1420 a Tours i va morir entre 1478 i 1481, probablement a la mateixa ciutat. No se'n sap gaire cosa de la seva vida i de la seva trajectria artstica, que est poc documentada. El mitj artstic on va rebre la seva formaci s objecte de debat. s probable que es forms a tallers de miniaturistes, a l'entorn del Mestre de Bedford . Se suposa que el Mestre de Bedford  era Haincelin de Haquenan, qui s'havia format amb Jacques Coene, pintor i illuminador flamenc establert a Pars. A partir de la mort del gran mecenes Jean de Berry el 1416 i l'ocupaci anglesa de Pars el 1418, els grans tallers de flamencs, italians i francesos van abandonar Pars. Haincelin de Haquenan va ser un dels que es va quedar al Pars ocupat. El jove Fouquet, probablement, deuria arribar a aquest taller quan la ciutat acabava de ser alliberada. Aquesta teoria sost la tradici que Fouquet va ser un continuador dels illuminadors francesos, tot i que no s'ha pogut confirmar amb l'anlisi de les obres de joventut, ni tampoc la possible influncia dels germans de Limbourg en la seva obra. 

Al voltant de 1443-1447, va emprendre un viatge a Itlia on va realitzar el retrat perdut del papa Eugeni IV amb dos dignataris, que en el passat es trobava a la sagristia de l'esglsia de Santa Maria sopra Minerva, a Roma.  All va entrar en contacte, i potser va collaborar, amb Fra Angelico, la influncia del qual s perceptible a la seva obra posterior. Possiblement va ser tamb a Florncia, on va conixer el treball dels grans renovadors toscans. Potser va recalar tamb a Mntua, on va pintar el Buf Gonella. 
Segons Vasari, Fouquet va ser un artista molt admirat a Itlia.

A ms de la trobada amb Fra Angelico, que tamb treballava pel papa, a Roma va haver de conixer les reconstruccions de villes i l'excavaci d'antiguitats. A Florncia, a San Michele i Santa Maria Novella, potser va poder analitzar la mestria de Brunelleschi i Donatello. Tamb segurament va contactar amb Masaccio, Uccello i Piero della Francesca. A Pdua, va poder posar-se en contacte amb Castagno i, a Vencia, amb Jacopo Bellini. La influncia del Quattrocento itali en ell s triple: va interioritzar la concepci de l'espai, la seva decoraci i els seus interiors; va aprendre la seva visi dels colors, vius i calents; i va desenvolupar la costruzione legittima  descrita pel teric Leon Battista Alberti al seu tractat Della Pittura.  
Entre 1448 i 1450 va retornar a Frana i, a partir de llavors, va desenvolupar el seu treball principalment a Tours, la seva ciutat natal. Cap el 1450 tamb va treballar a la cort de Carles VII. S que s segur que en aquesta poca va rebre l'encrrec del tresorer de Frana, tienne Chevalier, per a fer el Dptic de Melun i les miniatures del seu llibre d'hores. Ambdues han esdevingut les seves obres mestres.

El perode en qu es va pintar el retrat de Carles VII tamb s una font d'especulaci. Una part dels estudiosos defensen que s un quadre que no t cap influncia italiana i que va ser pintat, per tant, abans del viatge a Itlia, i s l'obra ms primerenca del pintor. Un altre sector de la crtica defensa que la inscripci del quadre, Rei molt victoris, demostraria que el quadre es va pintar desprs de la victria sobre els anglesos el 1450, a la batalla de Formigny o, encara ms tard, a la conquesta de Guyenne el 1453. A partir de 1459, dispos d'un excellent collaborador, conegut com el Mestre de Boccace de Munic. Era segurament un fill seu, Louis o Franois, que va participar activament en el taller familiar. Entre 1460-1470, va pintar el retrat del canceller de Frana Jouvenel des Ursins i la Piet de Nouans.

El 1461 va morir Carles VII i va ser elegit rei el seu fill, Llus XI, del que es va convertir en pintor oficial a partir de 1475. Aquest mateix any va rebre l'encrrec de Jean d'Armagnac per acabar les Antiguitats judaiques de Flavi Josep, que havien quedat incompletes amb la mort del duc Jean de Berry. Aquesta obra, la primera totalment confirmada de Fouquet, ha servit per identificar tot el corpus del pintor. Va morir entre 1478 i 1481.

Va ser un artista polivalent. Pintor i miniaturista de llibres, va practicar l'esmalt, el vitrall, i segurament la tapisseria. Tamb va organitzar espectacles per als reis. Tal com s'ha assenyalat, la seva vida s poc coneguda i s'est reconstruint a travs de testimonis escrits dels seus contemporanis. Tant el seu aprenentatge, com el seu viatge a Itlia, el seu treball a Tours, i fins i tot la seva obra -que est molt escampada i ha estat atribuda parcialment a altres artistes-, s encara una font de debat.

 Tcnica i composici . 
 Els seus dissenys estaven acuradament pensats per endavant. Coneixia els aspectes tcnics necessaris per captar l'atenci de l'espectador mitjanant una composici que basava en cercles, en el nombre auri i en polgons regulars. 

Pel que fa als cercles, habitualment emprava el cercle central i un segon que inscrivia en la meitat superior del quadre. S'aprecia la relaci entre ambds i com el primer, ms general, dirigeix el segon que s ms particular. Es comprova en els tres primers quadres com la variaci de l'ample i el llarg del mateix, afecta els dos cercles:
 En el primer quadre, el cercle major emmarca el rostre, braos i mans, mentre que el menor circumscriu el rostre i la gorra. ;
 En el segon quadre, el del rei, el cercle major determina la posici de les mans, braos i cortines, mentre que el menor emmarca el rostre, el barret i el coll de pell. ;
 En el tercer quadre, el de la crucifixi, el cercle major perfila, a la part inferior, el cos de Maria i el soldat ajagut que juga als daus, mentre que el menor emmarca clarament les tres figures crucificades.

El quart, la Piet, s un quadre horitzontal, disposici a la qu no estava habituat ja que la majoria dels seus quadres eren verticals. Va decidir compondre'l aplicant els dos cercles, amb un resultat una mica estrany, potser perqu la mirada de l'espectador engloba amb ms facilitat els dos cercles verticals que els horitzontals. O potser perqu desconeixia que la mirada de l'espectador dret es dirigeix primer a examinar la part dreta del quadre abans que l'esquerra. En el cinqu quadre, el pintor transforma els dos cercles verticals en un nic cercle que fa tangent al costat superior.

En quant a la proporci uria o nombre auri, es coneix des de l'antiguitat i es va usar molt al Renaixement, ja que es considera que s la proporci perfecta.

El seu valor exacte s: 

Els pitagrics ho van deduir de les formes geomtriques del quadrat i del cercle que ells consideraven les formes perfectes.

Aix, AS(a) s el segment auri d'AB (a+b). Tamb SB (b) s el segment auri de AS(a)  
Fouquet emprava els segments auris que corresponien tant a l'amplada total com a l'altura total del quadre. En el segon quadre, el del rei, empra dos segments auris per traar dues verticals simtriques que delimiten el rostre del rei. En el tercer quadre, el de la crucifixi, va emprar les dues verticals per emmarcar les dues figures centrals d'esquena i un horitzontal per limitar superiorment les persones de fons a cavall. En el cinqu quadre, tan sols va emprar una d'aquestes lnies verticals per emmarcar el genet a cavall i tamb va emprar una de les lnies horitzontals que s'obt dels segments auris per limitar a la zona superior les figures del fons.
 A la miniatura de La coronaci de Llus VI hi ha una "perspectiva aria" que pretn destacar els efectes atmosfrics. Aquest quadre recorda el paisatge de fons de La Marededu amb el canceller Nicolas Rollin de Jan van Eyck, pintat el 1435. All Van Eyck va emprar un paisatge de besllum o a contraclaror, s a dir, la llum ve del fons del quadre i les ombres es veuen davant. Com en aquesta pintura de Fouquet, en el quadre de Van Eyck l'ombra del pont es veu al davant. Tanta s la similitud que, potser com a homenatge, Fouquet va pintar tamb un homenet apuntat als merlets del castell. Com s'ha assenyalat anteriorment, la "perspectiva aria" les aconsegueix tractant els objectes llunyans mitjanant la gradaci del color cap a grisos emblavits. Grcies a aquestes degradacions aconsegueix efectes visuals com: 
 al lateral del mur del castell a mesura que s'allunya es distingeixen fins a cinc degradacions de color blau; ;
 en el fossat d'aigua, els reflexos del mur del castell es pot observar que com ms llunyana s l'ombra, ms es va difuminant; ;
 el blau de l'aigua de la fossa, i fins i tot el blanc, a mesura que s'allunya es degrada, i d'una manera similar succeeix al cel; ;
 les ombres de la barca que hi ha a l'aigua estan ms degradades que les del pont llevads; ;
 la torre marr del pont llevads, a les torres del fons a la dreta, s d'un marr ms degradat; ;
 fins i tot es veu un blanc degradat del cel des de la la finestra del castell . ;
Dissenyant aquests detalls Jean Fouquet va aconseguir que el nostre ull d'observador tingui una sensaci de lluminositat i de com si es pogus palpar l'aire.

El rostre de la Marededu del Dptic de Melun t una forma ovoide i la illuminaci divideix el rostre en dues parts: una de ms reduda, amb fortes ombres i relleus, i l'altra ms ampla, prcticament sense ombres, amb un efecte dominant pla. El modelatge no s continu ja que a la dreta queden molt accentuades les ombres, disminueixen al passar a l'esquerra, i desapareixen a la part de ms a l'esquerra. Fins i tot, de manera deliberada, fa desaparixer zones de l'esquerra que haurien de tenir ombres. D'aquesta forma aconsegueix que la part esquerra del rostre tingui un component eminentment pla que contrasta amb la tensi i la profunditat de la part ombrejada de la dreta. Cal destacar tamb com est resolta la mirada de la Marededu, amb unes parpelles prcticament tancades i amb tres zones de llum damunt les parpelles i la zona dels llavis.

 Influncies flamenca i italiana . 
 Fouquet va estar atent a les novetats dels pintors flamencs, incorporant-les a la seva tcnica. Va conixer, va analitzar i va assimilar les recopilacions de dibuixos flamencs que circulaven pels tallers dels illuminadors francesos. S'aprecia en dos exemples com incorporava les influncies d'altres pintors. Aix, al retrat del papa Eugeni IV, va decidir partir d'una idea present al Timoteu de van Eyck.

Van Eyck va concloure el seu Timoteu el mateix any que el Polptic de Gant; per tant, estava en la  plenitud de la seva mestria. Davant d'un fons negre, la figura est illuminada des de l'esquerra i, a la part inferior, est pintada una barana en trompe-l'oeil, fingint que s de pedra. La m dreta est en escor i el seu colze queda ja fora del quadre. En la cpia del quadre del papa  l'original ha desaparegut , s'aprecia en primer lloc que el trompe-l'oeil en aquest cas s ms petit i gaireb no t gruix. L'artista ho ha definit amb una lnia superior de llum que contrasta amb l'ombra del bra esquerre, bra que aixeca lleugerament, i d'aquesta manera aconsegueix un efecte de profunditat. A diferncia del quadre de van Eyck, la m dreta no surt del quadre, per la part del bra que es veu tamb apareix en escor, i aix contribueix a crear profunditat. El cos del papa s ms gran, i el seu cap ms petit. Ambdues figures tenen la mateixa quietud i les seves mirades sn profundes. Tanmateix, en el cas del papa, s'endevina una personalitat d'una major complexitat. Aquest rictus seris d'Eugeni IV s'aconsegueix marcant la rigidesa dels msculs de la cara i mitjanant el modelatge intens de llums i ombres. El resultat final s un quadre totalment diferent.

En el segon cas es compara la miniatura Crucifixi, que pertany a les Hores de Chevalier, amb dos quadres en els quals es va inspirar: un de van Eyck i un altre de Fra Angelico. Particularment els especialistes destqaquen la influncia de Fra Angelico.

La Crucifixi de van Eyck t una mida reduda -56,5x19,7 cm- i una forma semblant amb el Judici Universal. Al costat de les creus hi ha una multitud a peu i a cavall: personatges amb vestits contemporanis, amb capes i amb rivets de pell. El fons est resolt amb una perspectiva atmosfrica. En un primer pla hi ha un grup de dones ploroses, la Marededu i sant Joan. Fouquet va construir un quadre, alhora, semblant i diferent. Hi ha moltes similituds. La Marededu de blau i el sant Joan de vermell es mantenen en un primer pla, tot i que els va representar mirant cap a Crist. En els dos quadres el sant Joan sembla la mateixa persona. Els cavalls, pintats d'una manera tan magistral per van Eyck, ara sn menys nombrosos, per estan igualment ben pintats. La capa del genet amb el rivet de pell en el de Fouquet apareix d'una altra forma. Aprofita les llances que es dibuixen al cel per a crear una perspectiva, i les posa en lnia de forma decreixent. La vestimenta marr clara del soldat amb els corretjams de l'espasa que est esquena, est representada en els dos quadres; fins i tot el seu bra esquerre est en la mateixa posici. Tamb deixa lliure la zona de la creu per a mostrar al fons una ciutat i les muntanyes blaves: tamb aqu hi ha una perspectiva aria. Aqu li dna un to general blavs, quan el to de l'original era vermell.

Respecte del quadre Sant Marc de fra Angelico, deuria haver conegut i admirat l'extraordinria disposici de les creus i dels crucificats. Amb uns recursos molt escassos fra Angelico aconsegueix crear un efecte de profunditat a causa de la disposici de les fustes horitzontals de les creus dels lladres, augmentat pels escoros dels braos d'ambds lladres. A ms les creus eren molt altes, prcticament fins a la part superior del quadre, i aix separava els crucificats dels seus acompanyants. Fouquet fa el mateix: inclou unes creus altssimes disposats de manera que aconsegueix ressaltar els tres condemnats sobre el blau del cel, especialment a Crist.

Per tant, sn reelaboracions, i Fouquet no s'amaga quan es recolzar en el quadre d'un altre mestre i, sovint, "fa l'ullet" i realitza homenatges als mestres que l'han inspirat.

 Obra . 
 Retrats . 
 
Els retrats, una part fonamental de la seva tasca artstica, mostren la seva capacitat per plasmar la personalitat dels retratats.

En aquesta poca el retrat, que fins llavors era un gnere poc difs, va comenar a transformar-se en un gran estil. Fins llavors, el retrat era eminentment religis i en aquella poca tamb pass a ser prof. A ms, s'intentava reproduir al retratat tot buscant la seva personalitat psicolgica. En el Retrat del rei Carles VII, va pintar el personatge des del davant i envoltat de cortinatges. En aix, va seguir la tradici francesa de pintar el rei sense els atributs del seu rang i sense aparixer com a figura intermdia de donant, frmula que ja es va emprar un segle abans en el retrat del rei Joan II. El resultat s una figura amb influncies flamenques i que mostra una anlisi molt detallada del rostre. El regnat de Carles va ser un dels ms complexos de la monarquia francesa. Poc acceptat en els seus inicis, va haver de reconquerir el pas als anglesos i va tenir un paper important en la reorganitzaci de l'estat. Tot i aix, l'artista el va retratar desprovet d'atributs reals, encara que va engrandir l'amplada de les espatlles per a mostrar-lo molt ms majestus.

Segons Benazit, el ms probable s que es tracti d'una de les seves obres ms antigues, anterior al viatge a Itlia. Aquest crtic afirma que el retrat del rei recorda al retrat d'Arnolfini de Van Eyck, i que est pintat en una actitud d'oraci, posici amb qu Fouquet pintava totes les seves figures. Tamb argumenta que en totes les altres pintures mostra que coneixia el Quattrocento itali, i aquesta n's l'excepci. Al retrat del buf Jester Gonella, pintat a Itlia, va presentar la figura molt en un primer pla, i una gran part de la figura queda fora del quadre; centra tota l'atenci al rostre, amb la qual cosa va aconseguir transmetre de manera magistral la profunda humanitat del personatge.
 Otto Pacht va demostrar que aquest retrat del buf, atribut durant molt de temps a van Eyck i tamb a Brueghel, va ser pintat per Fouquet. A la cpia del retrat desaparegut del papa Eugeni IV, realitzat a Roma, presenta al personatge noms de mig cos, i l'atenci de l'artista s'ha concentrat a transmetre'ns la psicologia de l'home, poders, absort i enrgic.

Al seu autoretrat, de 1450, se'ns mostra amb un rostre jove, lleugerament decantat, amb aspecte segur i dirigint fermament la mirada a l'espectador. Es tracta d'un coure esmaltat de 6,8 cm de dimetre que revela que coneixia altres tcniques pictriques. Aquest rod formava part del Dptic de Melun i demostra que era conscient de la importncia del dptic. Els estudiosos veuen en aquest retrat un home que es considerava un humanista.

Cap a 1465, va pintar el retrat del canceller Guillaume Juvnal des Ursins. Es tracta de la part esquerra d'un dptic o d'un trptic devocional, del que s'ha perdut la part dreta. El presenta en actitud orant. La figura t un gran volum i est en actitud obliqua, en tres quarts.

El retrat s diferent del de Chevalier ja que, tot i formar part d'un dptic i trobar-se en actitud d'oraci, no apareix acompanyat del seu sant patr. L'aspecte religis ha desaparegut del quadre. En primer lloc, es va preocupar de transmetre l'honradesa i la bondat del personatge. En segon lloc, va destacar les caracterstiques que el com a un alt funcionari del regne. El retratat era una persona d'alt rang, un fet al que el pintor va donar molta importncia. La vestimenta, la borsa al cintur, el coix i les pilastres daurades de gran riquesa transmeten aquesta excellncia.

 Dptic de Melun . 
Cap a 1450 va pintar el Dptic de Melun, obra encarregada per tienne Chevalier. En ambdues taules va realitzar un compendi de les formes flamenques, italianes i gtiques. Aix, els detalls del tron i de la corona de la Marededu sn flamencs, mentre que les figures monumentals d'tienne de sant Esteve i l'arquitectura amb perspectiva escapada sn italianes. Tanmateix, el retrat de Chevalier s flamenc, els ngels sn gtics i la composici s renaixentista. A la taula de l'esquerra, el donant est en oraci, protegit pel seu sant patr, Sant Esteve, amb les vestimentes de diaca. Damunt del llibre, Sant Esteve porta una pedra punteguda que recorda que va ser lapidat. Hi ha un tractament important de la llum, en un contrast de llums i ombres, i de la forma en la qual aquestes figures es troben dins l'espai real, que s de clara influncia italiana. Tanmateix l'inters amb qu capta les teles, els marbres i la pell, remet a la influncia flamenca de Jan Van Eyck.

El realisme d'aquesta taula contrasta fortament amb l'altre plaf del dptic, on aconsegueix crear una composici molt idealitzada que sembla irreal i, novament, amb el tractament de la llum, que juga un paper important. L'atmosfera celestial se situa davant la terrenal. 

La Marededu apareix com una dona molt bonica i elegant, de pell blanca i perfecta, i un front molt ampla. Porta una capa d'ermini i el pit esquerre, nu, t a veure amb el paper de Maria com a dida de la humanitat. El tron i la corona s'adornen amb perles i gemmes. Els ngels estan disposats de manera que cada rostre est en posici diferent: els blaus sn querubins i els vermells sn serafins, segons deien els Pares de l'Esglsia. Els ngels monocroms, vermells i blaus, contrasten fortament amb el blanc marmori de la Verge. Com a model de la marededu apareix Agns Sorel, amant del rei Carles VII, de la que Chevalier era amic i marmessor testamentari. Es deia que la bella Agns era la dona ms bonica de Frana. El Dptic es va disposar a la capella funerria d'Agns Sorel, a la catedral de Melun, amb la intenci de facilitar el que pogus entrar en el regne del Cel. Tanmateix, tamb s motiu de controvrsia el que sigui Agns Sorel, doncs, fins i tot sent una tradici molt antiga, hi ha qui defensa que es tracta de l'esposa del pintor, Catherine Bude. La crtica assenyala el contrast entre la textura blanca i resplendent de la Marededu i el nen, els ngels monocroms vermells i blaus, i els colors tnues de Chevalier i sant Esteve. Tamb contrasta la disposici frontal de la Marededu i el nen amb les figures de perfil de donant i acompanyant. Finalment, destaca l'amalgama d'estils, gtic i renaixement, nrdic i itali. 




 Dptic de Melun  Esquerra: tienne Chevalier amb Sant Esteve.- Gemldegalerie, Berln  Dreta: La Verge amb el Nen. - Museu de Belles Arts, Anvers.<br/ >   Durant la Revoluci Francesa, els dos plafons es van vendre separadament, i actualment la taula esquerra est al Museu de Berln, i la dreta al Museu de Belles Arts d'Anvers. Del dptic procedeix tamb el petit rod amb l'autoretrat de l'artista, ara al Louvre.

 Pietat de Nouans . 
  Cap a 1470-1480 va pintar la Pietat de Nouans, realitzada en gran format (146 cm x 237 cm). s l'obra fonamental de la fase final de la seva carrera. La perfecci de com sn ordenades les figures s clarament renaixentista. Van poder ajudar en la realitzaci d'aquesta pintura els seus fills, Louis i Franois, que s'estima que van intervenir al seu taller en la fase ltima de la seva producci.  Aquest gran quadre difereix de la resta de la seva producci i s precs incidir que aquesta obra monumental es deu a un miniaturista. Certament l'obra t alguns defectes a causa de les grans magnituds del quadre, per l'obra ha de considerar-se com una de les ms belles del pintor. Es tracta d'una Pietat diferent. Aqu la Verge amb el seu sofriment no ocupa el tema central del quadre com pot ser a la Pietat d'Aviny, i la composici no est centrada en la Verge. La Verge contempla el Crist que dos deixebles colloquen davant d'ella. Sant Joan contempla tamb l'escena amb una actitud protectora cap a Maria. Quatre dones i uns altres dos deixebles segueixen els esdeveniments emocionats. A la dreta es troba el donant acompanyat pel seu sant patr Sant Jaume, pel que se suposa que el donant es deia aix.  Crida l'atenci la similitud dels dos deixebles que porten a Crist. Probablement es tracta del mateix model pintat en diferent posici.

L'emoci continguda i el sofriment de totes les figures s potser el principal aspecte del quadre. Tamb es pot destacar el retrat del donant, sovint assenyalat com un dels seus millors retrats. El detallisme de les mans del donant, de Maria i d'una de les dones, s comparable a les mans de Chevalier al dptic o les del retrat de Juvnal. 

 Miniatures . 
Fou tamb un illuminador i miniaturista que va assolir una precisi exquisida en la representaci dels detalls, tot combinant els refinaments lineals francesos i el sentit volumtric itali.

 Llibre d'Hores d'tienne Chevalier . 
 
El tresorer real li va encarregar el Llibre d'Hores d'tienne Chevalier, que est considerada com la seva obra mestra per les excellents miniatures que cont.

Realitzat entre 1452 i 1460, Fouquet es deslliga de la forma tradicional caracterstica de la illuminaci medieval. Elimina els ornaments i  la miniatura ocupa tota la pgina convertint-la en un quadre. En aplicar les noves tcniques, va renovar l'art de la illuminaci.  
Va introduir la perspectiva, els jocs de llums i colors, arquitectures idealitzades del Renaixement en representacions de l'Antiguitat i va aplicar el naturalisme en la interpretaci dels temes tradicionals.

Tots els fulls tenen el mateix format de 16,5 cm x 12 cm. Van ser realitzats en tremp d'ou sobre pergam. Alguns d'ells es trobaven en mal estat i han necessitat mesures especials de conservaci.

En les reproduccions fotogrfiques dels dos primers fulls, enfrontats a tall de dptic, es torna a proposar el motiu del Dptic de Melun. La reelaboraci mant algunes propostes i en modifica d'altres. Aix es mantenen les figures principals: tienne prcticament s una cpia, sant Esteve es retarda per donar preponderncia a Chevalier, la model de la Marededu ja no s Agns Sorel, per tamb mostra el si descobert tot i que, en aquest cas, est donant el pit a Jess. La modificaci d'aquesta versi consisteix en que les dues parts formen una mateixa habitaci. Aquest extrem s'observa en la continutat de les parets del palau, el paviment, la disposici dels ngels i el mantell vermell de Maria que envaeix lleugerament la part esquerra. Aquesta presentaci dna a entendre que Chevalier ha arribat al regne celestial i, per aix, est envoltat d'ngels. Les figures principals ja no apareixen des d'una visi frontal i en espais diferents, sin que les relaciona posant-les unes al davant de les altres. D'aquesta manera l'artista fa un homenatge al seu millor mecenes, amb una meravellosa obra en un llibre per al seu s privat.

Va integrar lliurement elements d'actualitat poltica o arquitectnica. Per exemple, va tractar a Carles VII com un dels Reis Mags, o va usar decorats francesos en els episodis bblics. D'aquesta forma s'incorpora plenament a les idees del Renaixement, ja que presenta l'home en l'esfera del div i apropa Du als homes.

A la lmina de l'Epifania, va unir la histria bblica i la histria de Frana. Gaspar, representat per Carles VII, adora Jess. El rei es distingeix clarament pel seu rostre i per les robes. La catifa, amb el smbol de la Flor de lys sobre la qual s'agenolla el rei de Frana, es prolonga fins el vestit de la Marededu unint l'episodi bblic i la histria francesa. Els soldats, en formaci al costat del rei, indiquen que Carles VII posa el seu exrcit a disposici de Crist. El missatge que es vol transmetre s que Frana torna a ser el regne preponderant de la cristiandat. Al fons, es pot veure el final d'una batalla entre francesos i anglesos. s la Guerra dels Cent Anys, Crist est amb Frana i la victria s de les tropes franceses . A la lmina de l' Anunciaci, on els especialistes reconeixen la influncia de Fra Angelico, es representa un moment del que existeixen multitud d'iconografies: l'Arcngel Gabriel li va dir a Maria:...i concebrs en el teu si i parirs un fill que anomenars Jess...Maria va contestar: com ser aix?, perqu no conec bar... i va respondre l'ngel: l'Esperit Sant vindr sobre tu, i la virtut de l'Altssim et far ombra, el sant que naixer ser nomenat Fill de Du. El raig de llum i el colom simbolitzen el moment descrit. En aquell mateix moment, Maria va quedar encinta miraculosament. Maria est representada en una actitud modesta i pietosa (Vet aqu la serva del Senyor. - Evangeli de sant Lluc). Apareix amb un llibre obert i, de vegades, un llibre tancat que sn el Nou i l'antic Testament. La Marededu est a la nau central d'una catedral gtica. L'edifici es representa amb precisi i l'esglsia est inundada de llum. Tant l'arquitectura com la llum tenen una funci simblica: la Marededu apareix com Mare de l'Esglsia i s'identifica amb l'esglsia mateixa. 
L'esglsia representada a la lmina s la catedral de Bourges. Tota la perspectiva fuga en un punt, al centre del quadre, que coincideix amb l'esttua de Moiss que porta les Taules de la Llei. S'observa la coincidncia del color blau del vestit de la Marededu i de l'altar.

A la segent lmina, La vinguda de l'Esperit Sant, conservada al Metropolitan Museum de Nova York, va descriure l'episodi del Nou Testament en el que un grups de fidels estan pregant en un paisatge parisenc; s'aprecia el pont de Saint Michel sobre el Sena i la faana de Notre Dame. A la lmina Els funerals d'tienne Chevalier, el pintor va anticipar els funerals d'aquest personatge. Quatre monjos d'ordes mendicants porten el tat d'tienne Chevalier cap a l'esglsia, acompanyats per uns portadors de torxes. En un primer pla, apareix un portador que t un trencat a la sabata. s possible que Fouquet represents les arquitectures de les diferents destinacions de Chevalier: s'aprecia una torre italiana a l'esquerra, una esglsia i un campanar angls al centre, i les torretes del Louvre de Pars a la dreta. 

El Llibre d'Hores d'tienne Chevalier es va desmembrar i cap al 1700 va quedar separat en 47 taules de pietat. Avui es conserva a sis museus diferents. El Museu Cond de Chantilly disposa de quaranta fulls.

 Les Grans Crniques de Frana . 


El 1458 li van encarregar que illustrs les Grans Crniques de Frana; possiblement el destinatari va ser el mateix rei. Tcnicament empra un estil ms francs amb menys influncies italianes. Apareixen en els fons viles que ell coneix b, com Tours, Orleans i Pars. Va representar imatges en les que enalteix la monarquia i on l'acci propagandstica s evident, mostrant moments amb xits histrics i amb entrades triomfals a diverses ciutats. La flor de lys, emblema de la dinastia Valois, apareix de forma reiterada.

A la primera lmina, el 5 de juny de 1286, Eduard I d'Anglaterra, ret homenatge al rei de Frana, Felip IV, en presncia de la cort. Aquest ltim va ser un poltic realista que va afavorir la formaci d'un pensament estatal. Guiena i Gascunya, a Frana, encara eren possessions feudals d'Eduard I i per aix li ret vassallatge al rei francs. Posteriorment, van entrar en guerra entre ells. A la segona lmina, Carles V, el Savi, entra triomfant a Pars per la porta de Saint-Denis, desprs d'haver estat coronat a Reims el 19 de maig de 1364. Va ser un rei important per a Frana, ja havia comenat la Guerra dels Cent Anys i es va esforar per restaurar l'ordre al pas i enfortir el prestigi de la monarquia. 

 Les Antiguitats judaiques de Flavi Josep . 

Cap al 1470, i abans de 1476, va rebre l'encrrec de Jean d'Armagnac, duc de Nemours, d'acabar el cdex de les Antiguitats judaiques de Flavi Josep, que havien quedat incompletes desprs de la mort del seu amo, el duc Jean de Berry, i que Armagnac havia heretat. Fouquet va realitzar 12 miniatures. Va interpretar el drama del poble jueu mitjanant unes escenes grandioses amb la presncia de multituds magistralment ordenades. Generalment va adoptar un punt de vista des de dalt que li va permetre incloure grans paisatges. En l'ordenaci de la multitud va presentar un primer grup de persones en un pla ms proper.

Va imaginar paisatges extraordinaris i decorats antics, que va alternar amb recreacions de la vall del Loira. Las cases que apareixen a La presa de Jeric sn les de Tours. A cada lmina superposava diversos episodis, que representava en plans diferents. La Biblioteca Nacional de Pars conserva nou miniatures de les Antiguitats judaiques de Flavi Josep.

 Referncies bibliogrfiques . 
 (en francs) ;
 ;
 (en francs) ;
  ;
  ;
 ;

Referncies.


 Enllaos externs . 
 
Pgina sobre Fouquet de la Biblioteca Nacional de Frana ;
Anlisi del Llibre d'Hores d'tienne Chevalier  ;
 Estudi sobre la illuminaci a Frana en temps de Fouquet ;

 





 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392617" title="Cant de Sagro-di-Santa-Giulia" nonfiltered="1572" processed="1560" dbindex="151585">

El cant de Sagro-di-Santa-Giulia  (cors, Cantone di Sagru di Santa Ghjulia) s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

  

 Administraci .


 
 Composici .
 


 Demografia .


  
 Enllaos externs .
 El cant de Sagro-di-Santa-Giulia al web de l'Insee;
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392620" title="Bany a la Grenouillre" nonfiltered="1573" processed="1561" dbindex="151586">

  Bany a la Grenouillre (en francs Bain  la Grenouillre) s una pintura a l'oli realitzada per Claude Monet el 1869 i que actualment s'exposa al Metropolitan Museum of Art de Nova York.

La Grenouillre era un restaurant de banys sobre el Sena que era freqentada per la petita burgesia parisenca.

Referncies.

Fitxa al Metropolitan Museum;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392623" title="Esglsia fortificada de Sant Quint" nonfiltered="1574" processed="1562" dbindex="151587">


L'esglsia de Sant Quint s una esglsia fortificada del segle XII, situada al municipi de Scy-Chazelles, de la perifria de Metz. s el lloc de sepultura de Robert Shuman.

 Histria .
Al 825, el bisbe de Metz Drogon cre una parrquia, reagrupant quatre pobles . El bisbe tienne de Bar, en lluita contra la ciutat de Metz hi feu construir una primera capella el 1120, tot i que l'edifici actual s construt al final del segle XII.

El 1862, fou un dels primers edificis classificats pel departament de la Mosella. Forma part d'un conjunt d'esglsies fortificades que es troben al voltant de Metz.  

Les petites finestres romniques i l'ull de bou de la faana principal, encara visibles avui, daten del segle XII. Entre els segle XIII i  segle XVI, es construiren dues capelles secundries i el conjunt fou fortificat. S'afeg un pis sobre la nau, l'absis, els murs emmerletats i perforats de tirs, tancats per plafons en fusta. 

 Restauracions .
Al 1887, la Mosella essent part integrant de l'Imperi alemany, feu importants transformacions. Es perforaren mplies finestres, la porta romnica fou condemnada i s'obr una nova porta a l'est. Es construiren contraforts i la capalera reb una coberta en faldons de fusta. Els treballs foren dirigits per l'arquitecte alemany Paul Tornow, el mateix que conduir ms tard els treballs sobre la faana de la catedral Saint-tienne de Metz.

El 1966, en el moment d'una nova restauraci, es posaren al dia les pintures murals de l'bsis. El 1999, en el moment d'una segona restauraci, certs contraforts de Tornow foren suprimits, per tal de tornar a l'esglsia l'aspecte ms tradicional de les esglsies fortificades del pas messin.

 Robert Schuman .
Robert Schuman mor al 1963. Va viure a Scy-Chazelles, i s enterrat al cementiri municipal, desprs d'unes exquies solemnes celebrades a la catedral de Metz. El 1966, les seves despulles foren transferides a l'esglsia de Sant Quint, que es troba al costat de la seva antiga casa, avui transformada en museu. 

 Fotografies .




 A internet .
  (en francs).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392624" title="Estadi Olmpic Universitari" nonfiltered="1575" processed="1563" dbindex="151588">


L'Estadi Olmpic Universitari, en castell: Estadio Olmpico Universitario, s un estadi multis pertanyent a la Universitat Nacional Autnoma de Mxic, el segon ms gran de Mxic desprs de l'Estadi Asteca, situat a Ciutat de Mxic i construt el 1952. Amb una capacitat actual de 68.954 espectadors fou la principal seu els Jocs Olmpics d'estiu de 1968. 

Histria.
Es va collocar la primera pedra del recinte esportiu el 7 d'agost de 1950, sent inaugurat el 20 de novembre de 1952 en una cerimnia encapalada pel president de Mxic Miguel Alemn Valds i el rector de la UNAM Luis Garrido Daz, en ocasi de la inaguracin del conjunt arquitectnic de la ciutat universitria de Mxic. Pocs dies desprs va ser testimoni del clssic universitari de futbol americ entre els pumas de la UNAM i els rucs blancs de l'Instituto Politcnico Nacional, del qual va resultar victoris els pumas amb un marcador de 20-19. 

Arquitectura i Art.

L'edifici s obra dels arquitectes Augusto Prez, Ral Salines Moro i Jorge Bravo. La idea dels arquitectes va ser el de donar-li a la forma de l'estadi el concepte d'un barret de charro mexic. L'"Estadi Universitari", nom original del recinte, va ser construt per a la prctica del futbol americ. 

Al costat oriental de l'Estadi Olmpic Universitari, es troba un mural de Diego Rivera, denominat "La Universidad, la familia mexicana, la paz y la juventud deportista" (en catal: "La Universitat, la famlia mexicana, la pau i la joventut esportista"). En la construcci d'aquest relleu en pedres de colors naturals es mostra l'escut universitari. Sota les ales del cndor esteses Rivera va collocar tres figures que representen a la famlia: el pare i la mare lliurant el colom de la pau al seu fill. En els extrems es troben dues figures gegantesques que corresponen a uns atletes, un home i una dona, que encenen la torxa del foc olmpic. Una enorme serp, la imatge simblica del du prehispnic Quetzalcatl, complementa la composici a la part inferior. 

Diego Rivera tenia pensat cobrir tota la part exterior de l'estadi amb dissenys semblats a aquest, per la mort de l'artista ho va impedir. 

La forma asimtrica de les grades de l'estadi -amb el costat ponent ms desenvolupada- accentua el final de la composici del projecte en conjunt de la ciutat universitria, que remata aix el seu eix principal.

Esdeveniments realitzats.

El 1968 fou escollit com a seu principal dels Jocs Olmpics d'estiu de 1968, realitzant-se posteriorment entre els seus murs la Copa del Mn de Futbol de 1986. Aix mateix s'hi ha celebrat els Jocs Panamericans de les edicions de 1955 i 1975, els Jocs Centroamericans i del Carib de 1954 i 1991 i la Universiada el 1979.

Inscripci al Patrimoni de la Humanitat.
Com a part integrant del Primer Circuit Universitari de la Ciutat Universitria de la UNAM, el 28 de juny de 2007 va ser inscrita per la UNESCO en la llista de llocs que sn Patrimoni Cultural de la Humanitat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392625" title="Brando" nonfiltered="1576" processed="1564" dbindex="151589">

Brando (en cors Brandu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 1.527 habitants. Limita amb Sisco al nord, Olcani i Olmeta-du-Cap a l'oest, i Santa-Maria-di-Lota al sud.

 Demografia .

 Administraci .


 Galeria d'imatges .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392628" title="Canari (Crsega)" nonfiltered="1577" processed="1565" dbindex="151590">

Canari (en cors Canari) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 323 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392639" title="Rastrelliger brachysoma" nonfiltered="1578" processed="1566" dbindex="151591">

Rastrelliger brachysoma  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 34,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar d'Andaman fins a Tailndia, Indonsia, Papua Nova Guinea, Filipines, les Illes Salom i Fidji.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bleeker, P. 1851. Over eenige nieuwe geslachten en soorten van Makreelachtige visschen van den Indischen Archipel. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 1: 341-372. ;
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392640" title="Nonza" nonfiltered="1579" processed="1567" dbindex="151592">

Nonza (en cors Nonza) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 67 habitants. Limita amb Ogliastro al nord, Olcani a l'est i Olmeta-du-Cap al sud.

 Demografia .
 
 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392645" title="Ogliastro" nonfiltered="1580" processed="1568" dbindex="151593">

Ogliastro (en cors Ogliastru) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 96 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392647" title="Vtor Manuel Martins Baa" nonfiltered="1581" processed="1569" dbindex="151594">

Vtor Manuel Martins Baa (So Pedro da Afurada, Vila Nova de Gaia, 15 d'octubre del 1969), ms conegut com a Vtor Baa, s un ex-futbolista portugus que jugava en la posici de porter al FC Porto, al FC Barcelona i a la Selecci portuguesa.

Baa debut als 19 anys al FC Porto, substitunt Jos Mlynarczyk en un partit de la Lliga portuguesa de futbol enfront el Vitoria Guimares. Amb el FC Porto, Baa guany nombrosos ttols nacionals portuguesos, a ms d'aconseguir el rcord d'imbatibilitat de la lliga portuguesa amb 1191 minuts.

Bobby Robson, que entrenava al FC Barcelona el fitx per la temporada 1996/97, on amb l'equip catal aconsegu la Recopa d'Europa i la Copa del Rei. Amb l'arribada de Louis Van Gaal a la banqueta blaugrana, Baa perd la titularitat en favor de Ruud Hesp, any en que el FC Barcelona aconsegu el doblet de Lliga i Copa.

La temporada 1998/99 retorn al FC Porto on adopt el dorsal 99. En la seva segona etapa a l'entitat portuguesa, Baa conquista nombrosos ttols nacionals ms, aix com brillantment una Copa de la UEFA l'any 2003 i una Copa d'Europa i una Copa Intercontinental l'any 2004. Baa es retir del futbol l'any 2007 amb un ltim ttol de Lliga.

 Palmars .

 Campionats nacionals .


 Campionats internacionals .



 Distincions individuals .



Enllaos externs.

Estadstiques a la Primera divisi espanyola - LFP ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392649" title="Rastrelliger faughni" nonfiltered="1582" processed="1570" dbindex="151595">

Rastrelliger faughni  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'ndia fins a Fidji i Taiwan.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Matsui, T. 1967. Review of the mackerel genera Scomber and Rastrelliger with description of a new species of Rastrelliger. Copeia 1967 (nm. 1): 71-83. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392653" title="Rastrelliger kanagurta" nonfiltered="1583" processed="1571" dbindex="151596">

Rastrelliger kanagurta  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Indonsia, les Illes Ryukyu, Xina, Austrlia, Melansia i Samoa. Recenment ha penetrat al Mediterrani Oriental a travs del Canal de Suez.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p. ;
 Cuvier, G. 1816. Le Rgne Animal distribu d'aprs son organisation pour servir de base  l'histoire naturelle des animaux et d'introduction  l'anatomie compare. Les reptiles, les poissons, les mollusques et les annlides. Edition 1. Rgne Animal (ed. 1) v. 2: i-xviii + 1-532, 9-10, in v. 4. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392654" title="Olcani" nonfiltered="1584" processed="1572" dbindex="151597">

Olcani (en cors Olcani) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 55 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392656" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="1585" processed="1573" dbindex="151598">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es disputaren 36 proves atltiques, 24 en categoria masculina i 12 en categoria femenina. Les proves es realitzaren a l'Estadi Olmpic Universitari de la capital mexicana entre els dies 13 i 20 d'octubre de 1968.

Participaren un total de 1.028 atletes, entre ells 785 homes i 243 dones, de 92 comits nacionals diferents.

Fets destacats.
Es van batre 22 rcords del mn en atletisme. L'atleta nord-americ Bob Beamon, amb el seu salt de 8.90 metres, va establir un nou rcord del mn de salt de llargada que es va mantenir vigent durant vint-i-tres anys; el de 4 x 400 de l'equip nacional d'EUA ms de 22 anys; i el de 400 m. llisos de Lee Evans gaireb uns altres 20 anys ms.
 El saltador d'alada Dick Fosbury guany la medalla d'or en aquesta disciplina grcies a una nova tcnica, que seria coneguda a partir d'aquell moment com estil Fosbury. ;
En els 100 metres llisos, per primera vegada a la histria, es va crrer en menys de 10 segons: Jim Hines ho va fer en 9"95'.
Els atletes de afroamericans van ser notcia en el transcurs d'aquests Jocs. En ;
En l'acte de proclamaci de vencedors dels 200 metres lliures Tommie Smith i John Carlos, or i bronze respectivament en aquesta prova, van alar el puny enfundat en un guant negre i van baixar el cap quan va sonar l'himne del seu pas; amb aquest gest van fer ostensible la seva protesta per la tensi racial que es vivia als Estats Units. Desprs d'aquest gest van ser expulsats de l'equip nord-americ i desallotjats de la vila olmpica, si b reberen el suoport d'atletes com Lee Evans, G. Lawrence James i Ronald Freeman, els quals van amenaar amb no participar en les proves en less quals estaven seleccionats.
Es van introduir els primers controls antidopatge.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.

RM: rcord mundial;
RO: rcord olmpic;

Medaller. 



Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Atletisme 1968;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392660" title="Olmeta-di-Capocorso" nonfiltered="1586" processed="1574" dbindex="151599">

Olmeta-di-Capocorso (en cors Olmeta di Capicorsu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2004 tenia 124 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392663" title="Very Large Array" nonfiltered="1587" processed="1575" dbindex="151600">



El Very Large Array (abreviat VLA) s un observatori astronmic de rdio localitzat a les Planes de Sant Agust, entre els pobles de Magdalena i Datil, a 80 km. a l'oest de Socorro, Nou Mxic (EUA). La carretera 60 passa a travs del complex. Est situat a una altitud de 2124 m (6970 ft) sobre el nivell del mar. s un component del National Radio Astronomy Observatory (NRAO).

Enllaos externs.
 NRAO VLA   web oficial.
 Foto de l'Astronomy Picture of the Day (APOD).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392664" title="Dudon de Saint-Quentin" nonfiltered="1588" processed="1576" dbindex="151601">
Dudon de Saint-Quentin, deg de Saint-Quentin on va nixer cap el 965, s un cronista normand del segle XI.

Enviat al 986 per Albert I de Vermandois posterior a Ricard I de Normandia, Dudon es qued alguns anys a Normandia, desprs de l'xit de la seva missi a la cort on feu una impressi molt bona. En el moment d'una segona estada a Normandia redact la seva histria dels Normands demanada pel duc Ricard I de Normandia. No se sap gaire altra cosa sobre la seva vida, excepte que va morir abans de 1043.

Dudon sembla que no va consultar cap document existint per redactar, entre 1015 i 1030, el seu Historia Normannorum o Libri III de moribus i actis primorum Normanniae ducum. La seva informaci es basa en la tradici oral, sobretot a travs del  germanastre del duc Ricard, el comte Raul d'Ivry.

En conseqncia, la seva histria, dedicada a Adalbron, bisbe de Laon, pren l'aspecte d'una novella cortesana, cosa que li fa ser considerat, per crtics competents com Ernst Dmmler o Georg Waitz, com a poc fiable. Altres autoritats, tals com Jules Lair o Johannes Steenstrup consideren per, sense negar la presncia de llegendes, el valor aquesta obra com a considerable per a la histria dels Normands.

Encara que Dudon tingus coneixement de Virgili i d'altres autors llatins, el seu llat s afectat i obscur. Escrita alternativament en prosa i en vers irregular, l' Historia es divideix en quatre parts i glorifica els Normands dels quals relata la histria des de 852 fins a la mort del duc Ricard I al 996. Guillaume de Jumiges, Wace, Robert de Torigni, Guillaume de Poitiers i Hugues de Fleury s'hi basaren mpliamet a l'hora d'escriure les seves crniques. LHistoria fou editada per primera vegada el 1619 a Pars per Andr Duchesne en el seu Historia Normannorum scriptores antiqui. Existeix una altra edici en la Patrologia Latina, tom CXLI, de Jacques Paul Migne (Pars, 1844), per la millor s sens dubte la de Lair (Caen, 1865).

 Obra .
 De moribus et actis primorum Normanniae ducum, Ed. Jules Lair, Caen, F. Le Blanc-Hardel, 1865.
  (en francs);
  (en angls);

 Referncies .
 Ren Bansard, jean Charles Payen, La Lgende arthurienne et la Normandie, Cond le Noireau, ditions Charles Corlet, 1983. ISBN 2854800680 (en francs);
 Henri Prentout, tude critique sur Dudon de Saint-Quentin et son histoire des premiers ducs normands, Caen, Poison, 1915. (en francs);
 Auguste Molinier, Les sources de l'histoire de France, tome II, Pars, 1902. (en francs);
 (alemany): Ernst Dmmler, Zur Kritik Dudos von Quentin in the Forschungen zur deutschen Geschichte, Bande VI and IX, Gottingen, 1866.

 Enllaos externs .
  (en francs).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392665" title="Allosurid" nonfiltered="1589" processed="1577" dbindex="151602">

Els allosurids (Allosauridae) foren una famlia de dinosaures terpodes carnvors de mida mitjana-gran. Visqueren durant els perodes Jurssic superior i Cretaci inferior. La famlia incloa els gneres Saurophaganax, Allosaurus, i el poc conegut Antrodemus. Algunes innovacions evolutives clau dels allosurids sn la cara uniformement arrodonida, la punta medialment aplanada del maxillar inferior, uns alvols dentals que s'estenien fins el darrere de la cara, un crani expandible, una morfologia esvelta per robusta, potes llargues i compactes, cues rgides i una "bota" expandida a l'extrem del pubis.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392668" title="Pietracorbara" nonfiltered="1590" processed="1578" dbindex="151603">

Pietracorbara (en cors A Petra Curbara) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 433 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392671" title="Lnia evolutiva de Dratini" nonfiltered="1591" processed="1579" dbindex="151604">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Dratini, Dragonair i Dragonite.

Dratini.

Dratini s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus drac. Evoluciona en Dragonair.





Dragonair.

Dragonair s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus drac. Evoluciona de Dratini i evoluciona en Dragonite.





Dragonite.

Dragonite s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus drac. Evoluciona de Dragonair.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392676" title="Sisco" nonfiltered="1592" processed="1580" dbindex="151605">

Sisco (en cors Siscu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 743 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392682" title="Magdalena (Nou Mxic)" nonfiltered="1593" processed="1581" dbindex="151606">



Magdalena s un poble del comtat de Socorro, Nou Mxic (Estats Units d'Amrica). La poblaci era de 913 al cens del 2000 (vegeu demografia).

L'observatori Very Large Array est situat a prop del poble.

El poble de Magdalena est situat a 

D'acord amb el cens del 2000, hi habitaven 913 persones, 372 llars i residien 244 famlies al poble. La densitat era de 56,7 persones per km2 (146,8 persones per milla quadrada). Hi havia 470 vivendes amb una mitjana de 29,2 per quilmetre quadrat (75,6 per milla quadrada).

Referncies.

 McKenna, James A.; Leslie, Shane; and Simon, Howard (1936) "Story of the Lost Canyon Diggings", in Black Range Tales: chronicling sixty years of life and adventure in the Southwest Wilson-Erickson, Inc., New York;
 Barrington, Jacky (ed.) (1984) Magdalena: celebrating one hundred years of frontier living Magdalena Old Timers' Association, Magdalena, NM, ISBN 0-9617036-2-8 ;

Enllaos externs.
 Cambra de Comer de Magdalena;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392684" title="Ratol marsupial d'aiguamoll" nonfiltered="1594" processed="1582" dbindex="151607">

El ratol marsupial d'aiguamoll (Antechinus minimus) s una espcie de marsupial semblant a una musaranya, de la famlia dels dasirids i emparentat amb els gats marsupials, el diable de Tasmnia i els ratolins marsupials del gnere Sminthopsis.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392687" title="Senyoria d'Overijssel" nonfiltered="1595" processed="1583" dbindex="151608">
Des del 1528 el nom de Senyoria d'Overijssel va utilitzar-se per a designar el territori de l'Oversticht amb els pasos de Vollenhove, Salland, Twente i Drenthe. 

 A aquest any, el prncep-bisbe d'Utrecht va donar a Carles V, un territori que correspn ms o menys als territori de l'actual provncia neerlandesa d'Overijssel. El nom de la provncia significa "terres enll del riu IJssel.

Les ciutats hansetiques Deventer, Kampen i Zwolle junts amb Salland, Twente i Vollenhove van formar els estats provincials que van governar la provncia integrada a les Disset Provncies. Desprs de la revoluci contra Felip II de Castella va esdevenir una de les set provncies que van formar la repblica de les Set Provncies Unides en trencar-se de la dominaci castellana.

Al 1795 els francesos  van crear la Repblica Batava i introduir una nova subdivisi administrativa, el departament de l'Oude IJssel nomenat segons el nom del riu IJssel. Aquest departament comprenia Overijssel, parts de Gueldre i de Frsia. Al 1801 les antigues fronteres van restaurar-se i esdevenir el departament d'Overijssel. Desprs de l'annexi a Frana al 1810 va esdevenir fins a la desfeta de Napole a Waterloo el departament de les Boques de l'IJssel.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392688" title="Batalla de Sant Quint (desambiguaci)" nonfiltered="1596" processed="1584" dbindex="151609">
Hi ha moltes batalles conegudes sota el nom de Batalla de Sant Quint al larg de la histria. La majoria succeiren a Frana, per tamb n'hi una de destacada a Catalunya.

 Catalunya:
 Batalla de Sant Quint, al 1810, a prop de la Vila de Cardona, durant la Guerra del Francs o Guerra d'Independncia.

 Frana:
 La batalla de Sant Quint (859), del 15 de gener de 859, en la que Sunifred va guanyar a les tropes de Llus II d'Alemanya.
 La batalla de Sant Quint (1557), del 1557, en els espanyols van guanyar els francesos a les Guerres d'Itlia.
 La batalla de Sant Quint (1871) de la guerra franco-prussiana, els 1870-1871.
 La batalla de Sant Quint (1914), coneguda tamb com batalla de Guise, entre els exrcits francesos i alemanys a la Primera Guerra Mundial, al 1914.
 La batalla de Sant Quint (1918), primera fase de l'ofensiva Michael germnica, al 1918 (Primera Guerra Mundial);

A ms a ms, hi ha altres batalles relacionades:

 Batalla del Mont Sant-Quentin, ofensiva al Mont Saint-Quentin per l'exrcit australi a l'agost de 1918.
 Batalla del Canal de Saint-Quentin, ofensiva de la IV Armada britnica, sobre la Lnia Hindenburg, al setembre de 1918. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392689" title="Ratol marsupial de Stuart" nonfiltered="1597" processed="1585" dbindex="151610">

El ratol marsupial de Stuart (Antechinus stuartii) s una espcie de petit marsupial carnvor de la famlia dels dasirids.

s un animal principalment nocturn i arborcola. Les femelles construeixen grans nius comunals que comparteixen molts exemplars. Com en tots els ratolins marsupials del gnere Antechinus, els mascles moren desprs de la seva primera temporada d'aparellament (que dura dues setmanes) com a resultat de l'estrs i la fatiga. Les femelles manquen de marsupi; les cries s'han d'arrapar als mugrons, que normalment sn vuit. La seva dieta inclou escarbats, amfpodes i blatodeus, tot i que s un menjador oportunista.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392692" title="Premi Velzquez d'Arts Plstiques" nonfiltered="1598" processed="1586" dbindex="151611">
El Premi Velzquez d'Arts Plstiques s un guard atorgat pel Ministeri de Cultura d'Espanya en reconeixement als mrits d'un creador en l'mbit de les arts plstiques en qualsevol de les seves manifestacions. Pren el seu nom del pintor Diego Velzquez. S'entreg por primer cop l'any 2002 i est obert a tots els artistes pertanyents a la Comunitat Iberoamericana de Nacions. s l'equivalent dins de les arts plstiques al Premi Cervantes de literatura.

Premiats.
 2008 - Cildo Meireles ;
 2007 - Luis Gordillo ;
 2006 - Antonio Lpez ;
 2005 - Juan Soriano ;
 2004 - Pablo Palazuelo ;
 2003 - Antoni Tpies ;
 2002 - Ramn Gaya ;

Enllaos externs.
 Pgina oficial del Ministeri de Cultura;
Creaci dels premis;
Medalla commemorativa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392693" title="Cant de Fiumalto-d'Ampugnani" nonfiltered="1599" processed="1587" dbindex="151612">

El cant de Fiumalto-d'Ampugnani s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Administraci .


 
 Composici .
 


 Demografia .


  
 Enllaos externs .
 El cant de Fiumalto-d'Ampugnani al web de l'Insee;
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392694" title="Our Airline" nonfiltered="1600" processed="1588" dbindex="151613">

Our Airline (Codi IATA: ON, OACI: RON, i Callsign: Our Airline) s l'aerolnia nacional de Nauru, establerta a Yaren, Nauru. La ruta s Nauru, Honiara i Brisbane. 

 Flota .
La flota dOur Airline consta d'un avi: Boeing 737-300.

 Enllaos externs .
Lloc web oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392695" title="Rovell d'ou" nonfiltered="1601" processed="1589" dbindex="151614">

El rovell d'ou (tamb deutoplasma o vitel) s una part interna dels ous. La seva funci s subministrar els nutrients necessaris a l'embri. Als ous dels ocells, el rovell s mantingut susps a l'albmina per un o dos filaments (cadascun dels quals rep el nom de calaza).

En l'alimentaci humana, el rovell d'ou s una font de vitamines i minerals, cont la totalitat dels greixos i el colesterol de l'ou, i a prop de la meitat de protenes.

Vegeu tamb.
 Albmina;
 Calaza;
 Ou (biologia);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392698" title="Cloaca" nonfiltered="1602" processed="1590" dbindex="151615">
En anatomia animal, la cloaca s una cavitat oberta a l'exterior, situada a la part final de l'aparell digestiu, i a la qual tamb conflueixen els conductes finals de l'aparell urinari i l'aparell digestiu. Est present en diversos tipus de vertebrats: en tots els ocells, amfibis i rptils, aix com alguns peixos (condrictis) i mamfers (monotremes i marsupials). Tamb es dna aquest nom a la porci final del tub digestiu d'alguns artrpodes.

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392700" title="Elkarri" nonfiltered="1603" processed="1591" dbindex="151616">
Elkarri era el nom d'un moviment cvic social nascut al Pas Basc el 1992, de carcter pacifista, amb la fi de promoure, segons el punt de vista dels seus estatuts, la defensa i mobilitzaci en favor d'un model de soluci pacfica i dialogada al conflicte o problema basc. Fou un dels signants del Pacte d'Estella.

Autodefinida com a "moviment social pel dileg i l'acord a Euskal Herria", ha sigut promotora de diverses "conferncies de pau".

A la seva VIII assemblea, Elkarri decid reconvertir-se en una nova agrupaci, donant origen a Lokarri en mar de 2006.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Lloc oficial d'Elkarri;
Follet explicatiu de la missi d'Elkarri;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392703" title="Casabianca" nonfiltered="1604" processed="1592" dbindex="151617">

Casabianca (en cors A Casabianca) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 68 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392705" title="Batalla de Sant Quint" nonfiltered="1605" processed="1593" dbindex="151618">

La Batalla de Sant Quint s una batalla de la guerra del francs, en la que combatien l'exrcit d'alliberaci espanyol contra l'exrcit ocupant francs. Va succeir al 1810 a les rodalies de Cardona, al tur de Sant Quint.
Avui en dia es conserva la pedra dels francesos a on va passar la batalla.

 Histria .

El mes d'octubre de 1810, el general Macdonald, mariscal de l'Imperi francs, volia conquerir Cardona, una plaa forta imprescindible pel domini de la part central de Catalunya. Al Castell de Cardona s'hi refugiaven les tropes del marqus de Campo Verde, capit general de Catalunya, que s'havien replegat des de la Segarra. Les tropes franceses tenien vuit mil infants i vuit-cents homes a cavall, mentres que la divisi de Campo Verde noms comptava amb tres mil infants i dos-cents homes a cavall. El 19 d'octubre, les tropes de Macdonald van saquejar Solsona i a continuaci anaren vers Cardona.

Cardona era molt important degut a la seva posici central a Catalunya, que dominaven les principals vies de comunciaci del Centre de Catalunya i per les rendes del sal de Cardona. 

El general Macdonald va dividir el seu exrcit en dues columnes que atacarien el castell per dos camins diferents. La petita (3000 homes) aniria pel cam des de Clariana de Cardener, mentres que la ms nombrosa atacaria per sorpresa pel cam de Cervera, per la capella de Sant Quint, passant per Plans (Cardona).

Aquell dia, era el tercer diumenge d'octubre, i el poble de Cardona celebrava el trasllat dels seus sants patrons, Sant Celdoni i Sant Ermenter. Quan van veure la columna francesa que venia per Clariana, van repicar les campanes i Campo Verde envi la majoria de les tropes a contra la primera columna francesa i va deixar els paisans de les guerrilles a la rereguarda. Aquests pocs van haver de fer front a la bateria principal de l'exrcit francs. Tot i aix, van aconseguir foragitar els francesos.

El combat va acabar amb 400 francesos morts (i 80 cavalls), i les morts del bndol de Campo Verde no superaven la dotzena de baixes. Els guerrillers van rodejar els francesos i van calar foc als boscos de Plans (Cardona). La poblaci va atribur aquesta victria a l'ajuda dels seus patrons, cosa que va convertir la defensa de Cardona en un fet llegendari.

 Llegendes .
Per Cardona circula la Llegenda de les Barretines, que diu que els guerrillers i les dones que es quedaren a defensar el castell des de la rereguarda, van posar moltes barretines a sobre de pals per tant a les muralles del castell com a muntanyes properes per tal de que els francesos pensessin que hi havia un gran exrcit defensant el Castell. D'aquesta manera, segons la llegenda, l'exrcit francs va fugir. 

 Tamb podeu veure .
 Cardona;
 Castell de Cardona;
 Guerra del francs;

 A Internet .
  Histria de la Guerra del Francs a Catalunya;
  Llegenda de les Barretines;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392706" title="Casalta" nonfiltered="1606" processed="1594" dbindex="151619">

Casalta (en cors A Casalta d'Ampugnani) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2007 tenia 53 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392708" title="Asplenium majoricum" nonfiltered="1607" processed="1595" dbindex="151620">



Asplenium majoricum s una diminuta falguera endmica de Mallorca (Serra de Tramuntana) i d algunes localitats de la Comunitat Valenciana. Pertany a la famlia Aspleniaceae. s un hbrid alotetraploide (2n=144 cromossomes) fruit de l encreuament entre les falgueres diploides Asplenium fontanum ssp. fontanum (2n=72 cromossomes) i Asplenium petrarchae ssp. bivalens (2n=72 cromossomes), amb posterior duplicaci espontnia de la dotaci cromossmica. Les seves frondes mideixen entre 6 i 12 cm. Els sorus sn ms llargs que amples amb un indusi lateral i estn situats aprop de la costa de les pinnes. Esporulaci de Mar a Novembre.

 Hbitat .

Viu entre les pedres de les parets de les marjades i a les encletxes de les roques calcries orientades cap al Nord i Nord-oest. Li agrada la llum pero no el sol directe. Durant els mesos ms secs de l estiu entra en estivaci, deshidratant-se les frondes fins arribar a semblar mortes. Amb les primeres pluges de la tardor, los frondes es rehidraten en menys de 24 hores i reverdeixen com si no hagus passat res. Als pocs dies comena a brotar frondes nous. En pl hivern deixa de brotar, reiniciant la brotaci a la primavera.

 Hbrids .

 Asplenium X reichsteinii: per retro-hibridaci entre A. majoricum i el seu progenitor A. fontanum ssp. fontanum.
 Asplenium X orellii: per encreuament entre A. majoricum i A. trichomanes ssp. quadrivalens.
 Asplenium X sollerense: per encreuament entre A. majoricum i A. petrarchae ssp. petrarchae.
 Asplenium azomanes X majoricum: per encreuament entre A. majoricum i Asplenium azomanes. ;
 Asplenoceterach barrancense: per encreuament entre A. majoricum i Ceterach officinarum ssp. officinarum.

 Referncies .

Descripci de l Asplenium majoricum

Asplenium majoricum a l Herbari Virtual del Mediterrani Occidental

Asplenium majoricum al llibre "Helechos de la Comunidad Valenciana"

Study of Asplenium majoricum

Veure fotos de l Asplenium majoricum




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392711" title="Vallnord" nonfiltered="1608" processed="1596" dbindex="151621">
Vallnord s una estaci d'esqu alp del Principat d'Andorra. Concretament es troba a les parrquies de la Massana i Ordino. L'actual domini esquiable s el resultat de la fusi comercial de les antigues estacions d'esqu de Pal-Arinsal Mountain Park i Ordino-Arcals. La uni es va produir a la temporada 2004-2005 per optimitzar els costos i oferir forfaits a un preu ms competitiu, probablement perqu l'altre gran domini del Principat es va constituir l'hivern del 2003.

Vallnord disposa de 1.149 hectrees amb capacitat per a 48.210 persones/hora, en un total de 89 km repartits en 66 pistes que tenen un total de 43 ginys mecnics, 442 canons de neu i 15 cafeteries. En total, per nivell de dificultat t 7 pistes negres, 27 vermelles, 22 blaves, 10 verdes i 6 pistes d'esllom.

Els sectors de Pal-Arinsal no tenen connexi directa amb el sector d'Ordino per circuit d'esqu ni per telecabina o telefric mentre que els dos primers si que en tenen via telefric.

Actualment Vallnord s una empresa propietat dels comuns de la Massana i Ordino per amb la possibilitat de que entri capital privat.

Pal-Arinsal.
Pal-Arinsal est format per dos sectors: el sector de Pal i el d'Arinsal. Tenen un total de 60 km de pistes entre les cotes de 1.550 m i els 2.560 m. Aquest sector disposa de 4 pistes verdes, 16 blaves, 16 vermelles, 5 negres i 5 d'esllom.

A diferncia d'altres dominis esquiables els dos sectors no tenen connexi directa per circuit d'esqu per per la proximitat a la que es troben s pot anar d'un sector a l'altre rpidament pel coll de la botella mitjanant el telefric Arinsal-Pal.

s troba a 9 km d'Andorra la Vella i a 7 d'Escaldes-Engordany.

Telecabina la Massana - Pal-Arinsal.
El telecabina de la Massana - Pal-Arinsal s'inaugur el 27 de novembre de 2004 per unir la parrquia de la Massana (1.200 m) amb el sector de Pal-Arinsal (1.900 m). El telecabina permet estalviar-se 9 km de trajecte i disposa de 21 cabines amb capacitat per a 12 persones.

A una velocitat de 7,5 m/seg i una longitud de 2.250 m i 675 m de desnivell permet arribar a l'estaci des del poble en uns cinc minuts i est incls en el preu del forfait que es pot comprar a les guixetes del telecabina.

Ordino-Arcals.
Actualment l'antiga estaci d'Ordino-Arcalis dins del domini es anomenada sector Arcals que t un total de 26 km de pistes entre els 1.940 m i els 2.625 m. L'orientaci nord/nord-est de l'estaci permet que sigui l'estaci amb la temporada d'esqu ms llarga d'Andorra. T 6 pistes verdes, 6 blaves, 11 vermelles i 2 negres.

Vegeu tamb.
Per el llistat complert d'estacions d'esqu dels Pirineus vegeu: Llista d'estacions d'esqu dels Pirineus.;

 Estacions d'esqu andorranes:
 Grandvalira, esqu alp.
 Naturlandia - la Rabassa, esqu de fons.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392712" title="Frans Schoubben" nonfiltered="1609" processed="1597" dbindex="151622">

Frans Schoubben (Tongeren, 11 de novembre de 1933 - Tongeren, 31 de juliol de 1997) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1955 i 1963. Els seus xit esportiu ms destacat fou la Lieja-Bastogne-Lieja de 1957, ex aequo amb Germain Derijcke. Tamb guany la Pars-Brusselles i el Tour de Picardia, per dues vegades.

 Palmars .
1956;
 1r del Tour du Limbourg;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oest;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Picardia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1957;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja (ex aequo amb Germain Derijcke);
 1r de l'Hoeilaart - Diest - Hoeilaart;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
1958;
 1r del Tour de Picardia i vencedor d'una etapa;
1959;
 1r del Tour de Picardia;
 1r de la Pars-Brusselles;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de l'Oest;
1961;
 1r del Gran Premi de Zottegem;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Xampanya;
1962;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;

 Resultats al Tour de Frana .
 1957. Abandona (2a etapa);
 1960. Abandona (10a etapa) ;
 1962. Abandona (6a etapa) ;

 Enllaos externs .
 Fitxa de Frans Schoubben a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392713" title="Ghjuvan Ghjacumu Albertini" nonfiltered="1610" processed="1598" dbindex="151623">
Ghjuvan Ghjacumu Albertini s un poeta i escriptor en cors, nascut el 1932. Ha escrit algunes poesies a les revistes U Muntese (1960) i Arritti (1978), aix com alguns reculls de contes i alguns films en cors per a sper 8.

 Obres .
 Rinforzu, dos volums (1975);
 E Capacce (novella), al recull collectiu Misteri da impenn (1989);
 Levantina (novella), a  Ci s (1994);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392715" title="U Muntese" nonfiltered="1611" processed="1599" dbindex="151624">
U Muntese fou una revista literria corsa en cors que s'edit a Bastia entre el 1955 i el 1972, i que pretenia seguir la tradici iniciada per A Muvra. El seu fundador fou Petru Ciavatti, i hi collaboraren Petru Rocca, Ghjuvan Maria Bonavita, Rinatu Coti, Antonio Francesco Filippini, Marcellu Alessandri, Ignaziu Colombani, Peppu Flori i Ghjacumu Simonpoli. Patrocin la publicaci de llibres de temtica diversa en cors, i tamb alguns diccionaris i gramtiques, aix com l'activisme lingstic del grup Lingua Corsa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392717" title="Camille Danguillaume" nonfiltered="1612" processed="1600" dbindex="151625">

Camille Danguillaume (Chateaulin, 4 de juny de 1919 - Arpajon, 26 de juny de 1950) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1942 i 1950. Excellent rodador, els seus principals xits foren la victria a la Lieja-Bastogne-Lieja (1949) i el Critrium Internacional (1946 i 1948). Va morir el 1950, fruit de les ferides sofertes en una caiguda produda durant el Campionat de Frana, a Montlhry. 

Palmars.
1942;
 1r del Circuit de Bourbonnais;
1943;
 1r de la Ronde dels Mosqueters;
1944;
 1r del Gran Premi Europa;
1946;
 1r del Critrium Internacional;
1948;
 1r del Critrium Internacional;
1949;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja ;
 1r del Gran Premi dels Aliats;
 1r de la Zuric-Lausana;
 1r de la Copa Marcel Vergeat St-Etienne;

Resultats al Tour de Frana.
1947. Abandona (3a etapa);
1948. Abandona (10a etapa);
1949. Abandona (10a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa de Camille Danguillaume a www.sitiodeciclismo.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392718" title="Gata Negra" nonfiltered="1613" processed="1601" dbindex="151626">
La Gata Negra s la identitat secreta de Felicia Hardy, personatge de ficci de la Marvel Comics per mans de l'escriptor Marv Wolfman i l'artista Keith Pollard en el 1979.

 Histria .

Felicia Hardy s filla de Walter Hardy (El Gat Lladre II), un prestigis lladre de guant blanc; no obstant la mare de Felicia li va dir que el seu pare havia mort en un accident d'avi, quan en realitat simplement havia desaparegut. En realitat Walter seguia viu, tot aquest temps havia estat a la garjola. 

Felicia du una vida rica i plena, per un dia pateix una violaci per part de la seva ex parella, i aix la motiva a entrar en el mn del crim i seguir els passos del seu pare. Desprs d'un rigors entrenament adopta la personalitat secreta de la Gata Negra, que sense tenir poders emula, amb trucs i enginy, tenir el do de donar mala sort als seus oponents.

s llavors quan descobreix que el seu pare no noms est viu, si no que est moribund en una pres d'alta seguretat; aix que decideix reunir a un grup de criminals i rescatar-lo. Aconsegueix el seu objectiu, burlant a Spiderman aconsegueix portar al seu pare a casa i que trobi all una mort plcida.

En el procs, Felicia s'enamora de Spiderman i quan aquest la captura, ella fingeix un amor patolgic cap a ell. Cosa que fa que Spiderman la interni en un centre psiquitric. 

Al cap d'un temps Felicia escapa del centre psiquitric, desfent-se de la infermera que la vigilava.

Un cop fora el que fa s robar un quadre i un cop el t, peta una finestra amb una pedrada per fer saltar l'alarma. Per com Spiderman no la ve a buscar, decideix contactar el servei d'una avioneta que li deixi un missatge amb fum al cel que diu: "Spiderman, troba'm a on la nostra primera cita aquesta nit". Peter Parker veu el missatge per la tele al sortir de classe. 

Quan es troben, entre salts i forsejos ella li diu que vol canviar de vida i passar-se al costat de la llei, ajudant-lo a resoldre casos, formant equip. Oferta que Spidey rebutja en principi. 
Ella se'n va i li deixa una nota que diu: "Estimat, La meva oferta segueix en peu... en serio! Estar en la festa de disfresses de Phil Bradshaw en el sal de ball de l'Empire, dem a les 8 de la tarda! Vindrs?"
Aquella nit a la festa, el senyor Bradshaw (el senyor del crim) reconeix a Spiderman i posa en alerta a tots els seus seqaos. Gata i ell fan frent a tots i els derroten, al escapar el sr. Bradshaw topa amb la policia i el detenen. Quan entren dins de la festa es troben noms al grup mafis envolicat en una tela d'aranya i una nota que diu: " Salutacions del vostre amists ve Spiderman... i la Gata Negra. Ells dos ho observen des del terrat. En aquells instants es fan el primer pet.

Per la Gata Negra ha nescut per a ser lladre, i encara que la mona es vestixi de seda... Una nit la Gata surt a robar una figureta, per al sortir de l'apartament del Gangster que la custodiava, Spiderman la est esperant a la terrassa i li exigix que la torni. Quan son a dins, la Gata li para una trampa i no l'avisa de que el terra s sensible al tacte i s'activa la alarma. En seguida es converteix en una pluja de bales de la que surten victoriosos. Al sortir de la casa, la Gata escapa en moto i al arribar al moll Spiderman la inmovilitza amb teranyina. Ella diu que preferix morir que anar a la pres i salta al mar. Spiderman va darrera seu per ja no l'enxampa. Al sortir de l'aigua la capitana Jean DeWolff amb un manyoc de papers, son la autoritzaci d'amnistia per la Gata Negra. Spiderman es queda sol al port, pensant en ella i tira els papers al mar.

Per Felicia, sota l'aigua s'enfonsava ms i ms per la teranyina, per com estava adherida al seu vestit, despullant-se es desf de les lligadures. Just a temps de que sigui raptada per els homes del Doctor Octopus. A la base averigua els seus plans. Vol redur a cendra la ciutat de Nova York, per fer-ho necessita un detonador que t Kingpin, per aquest l'enganya i li dona un fals. La Gata entra a robar-li i li porta a Spiderman que la donava per morta.

Junts s'enfornten en una pica batalla contra Octopus i el Mussol. En la cruenta batalla la Gata surt molt mal parada. Passar temps ingressada a l'Hospital Columbia Presbyterian de New York, vulnerable, exposada als atacs de mavalts com el Doctor Octopus que intenta matar-la, per Spiderman li impadix.

Al cap d'un temps surt de l'hospital. I Spiderman i ella ho celebren en un sop romntic que s interrumput per el Fullet (Hogoblin). En mig del combat Felicia i ell xoquen i el Fullet escapa. Spiderman la culpa per posar-se pel mig. Est preocupat per ella; ja que no t poders.

Com un acte d'amor, Spiderman porta a la Gata a veure on viu. All es treu la mscara i ella veu la cara de Peter Parker... De cop sent pnic, tot est perdent la mgia que tant la sedua. I li demana per favor que no es torni a treure ms la mscara, que marxin d'aquell pis tant petit i visquin aventures per la gran ciutat. I aix ho fan fins que un dia, en un combat contra Hide Spiderman surt mal parat per culpa de la Gata. Ella se sent culpable i entn que fins que no tingui poders ser un estorb per ell. 

La Gata va a veure als Venjadors (the avengers) i als 4 fantstics, per tots la fan fora; aix que decidix anar als baixos fons a veure si els seus ex companys la poden ajudar, per cap mafis pot. Fins que finalment uns desconeguts la porten a un laboratori, all la someten a experiments, durs entrenaments i quan ella desembolupa els poders, averiga que tot all s grcies a Kingpin. Ella no ho sap, per tot all forma part del pla de venjana del sr.Fisk per haver-li robat el detonador que volia el Doctor Octopus. Entre les noves habilitats i poders, hi s el de portar autntica mala sort a aquells que la rodejen; especialment pensat perqu causi accidents a Spiderman i aix poder-lo matar. 

Mentrestant Spiderman est creuant una porta interdimensional que el duran cap a Les Guerres Secretes (secret wars). La Gata no ho sap i el busca per tot arreu, pel seu pis, per la seva feina i finalment per casa de la tia May. All el troba, Spiderman ha tornat amb un nou vestit negre, a penes el reconix ha canviat lleugerament la seva actitud, est ms fort i deshinibit. Passa temps, la relaci els va b. Fins el moment en que s'ajunten dos fets que marcaran a la parella: Peter Parker li demana a la Gata que accepti qui s sota la mscara i els nous poders de la Gata comencen a afectar a Spiderman.

La falta de confiana entre entre la parella fa que al cap del temps acabin tallant. Perden el contacte durant bastant de temps.

Felicia truca a Peter, per es limita a ecoltar-lo i penja. Desprs surt a rondar per la ciutat, robant als rics i donant-ho als pobres distreient aix les seves ansies de robar. Per en una de les seves rondes perd els poders i sufreix una pallissa important, fins que recobra les forces i desprs de desfer-se de tots torna a casa seva. All l'espera Spiderman que li confesa que s'havia vist afectat per un fort poder de mala sort, que el Doctor Estrany li ha conseguit treure, afectant a la font original, ella. Felicia al reconixer que Spiderman s responsable de la prdua dels seus poders el fa fora de casa seva. En aquells moments la ataca Dents de Sabre que la vol matar. Felicia creu que s la seva oportunitat per a demostrar-se que encara s forta i val pel combat, per Spiderman entra a defensar-la com si fos una donsella indefensa. Desprs de derrotar a Dents de Sabre la Gata li diu a Spiderman que d'aquella se'n recordar i que li pagar totes juntes. Aix que Felicia d'ala amb el Foraster.

Temps desprs Dents de Sabre busca venjana, i comena a fer destroes a la ciutat cridant a Spiderman. Per abans de que Peter Parker pugui reaccionar apareix la gata amb el seu nou vestit i desrtroa a Dents de Sabre esclafant-li la cara contra la calada. La acci de la Gata Negra s un part d'un pla amb el Foraster per fer que ella recuperi la confiana de'n Peter.

La Gata traiciona al Foraster i presenta proves contra ell, i que exhumeren a Spiderman dels crrecs que se li imputen per la mort de Flamarada.

Anys desprs la Gata torna a Estats Units i Ver (Venom) li explica que Spiderman est casat amb Mary Jane

Felicia es lia amb Flash Thompson per a donar-li gelos, el que aquesta no sap s que Flash surt amb ella perqu sap que s la ex de Spiderman (el seu dol). La relaci no va b i ho deixen per incompatibilitats.


 Enllaos externs.

  Dreamers ;
  Spiderman.cat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392719" title="Alois de Hertog" nonfiltered="1614" processed="1602" dbindex="151627">

Alois de Hertog (Sint-Katelijne-Waver, 9 d'agost de 1927 - Sint-Katelijne-Waver, 22 de novembre de 1993) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1951 i 1960. La seva victria ms destacada fou la Lieja-Bastogne-Lieja de 1953. 

Palmars.
1951;
 1r de la Bierset - Namur - Bierset;
 1r de la Brusselles - Lieja;
1953;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
 1r de la Cras Avernas - Remouchamps - Cras Avernas;
1954;
 1r a Chapelle-Lez-Herlaimont ;

Resultats al Tour de Frana.
1951. 22 de la classificaci general;
1952. 13 de la classificaci general;
1953. Abandona (a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa d'Alois de Hertog a www.sitiodeciclismo.net;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392720" title="A Spannata" nonfiltered="1615" processed="1603" dbindex="151628">
A Spannata era una revista literria en llengua corsa. Ha publicat un grapat de nombres el 1981, malgrat les dificultats de finanament. L'objectiu de la revista era promoure la parla de la Crsega del Sud. La directora de la revista fou Matalena Rotily-Forcioli, i el cap de redacci, Ghjacumu Biancarelli. Entre els principals collaboradors s'hi trobaren Ghjuvanni Ambrogi, Paulu Bungelmi, Marcu Ceccarelli, Rinatu Coti, Petru Foata, Ghjaseppu Paganelli i Iviu Pajanacci. 

Els redactors d' A Spannata posaren l'accent en afirmar que el cors s na llengua fora vairada i rica. La divisa de la revista era Diversit faci ricchezza.

 Enllaos externs .

 Nmero 1;
 Nmero 2;
 Nmero 3;
 Nmero 4;
 Nmero 5;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392724" title="Antone Leonardu Massiani" nonfiltered="1616" processed="1604" dbindex="151629">
Antone Leonardu Massiani (Novella, Alta Crsega, 1816 - 1888) fou un escriptor i metge cors. Va estudiar medicina a Pisa i desprs es va tornar a establir com a metge a Novella, on hi va viure fins a la seva mort. s conegut per haver compost una poesia cmica de 114 tercets, Viaghju in Ascu, publicada amb el subttol A cuccagna di Bazzicone. Fou publicat per primer cop al diari de Bastia Il Pescator di Chiaravalle. El 1926 torn a ser publicada a la revista U Fuconez, i finalment aparegue a la revista A Muvra el 1936. El poema est ambientat a les regions de Niolo, Balagna i Ghisonaccia. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392726" title="Cunsigliu di a Lingua  di a Cultura Corsa" nonfiltered="1617" processed="1605" dbindex="151630">
Cunsigliu di a Lingua  di a Cultura Corsa (Consell de la Llengua i de la Cultura Corsa, CLCC) s un organisme creat per la Collectivitat Territorial de Crsega mitjanant una proposta de l'u de juliol de 2005 per a reflexionar sobre la difusi de la llengua corsa, i votat el gener de 2007 a l'Assemblea de Crsega. 
Est format per tres rgans: 
 Un comit cientfic (CS), presidit per Ghjacumu Thiers, redactor de l'informe sobre la llengua votat a l'Assemblea de Crsega elaborat de genera a desembre de 2006 sobre els principals problemes de la societat insular. Organitza jornades temtiques.
 Comit de pilotatge i d'orientaci (CPO);
 Una instncia poltica.

El seu cap s Jean-Guy Talamoni.

 Enllaos externs .
 Activitats del CLCC;
 Fotografies d'alguns membres;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392727" title="Font de la plaa del Mur (II) (Sant Lloren de Morunys)" nonfiltered="1618" processed="1606" dbindex="151631">


La font de la plaa del Mur (II) s una font metllica de sortidor i amb aixeta de polsador de peu que es troba a la plaa del mateix nom de la vila de Sant Lloren de Morunys, a 907 m. d'altitud. L'aigua que hi raja prov de la xarxa d'abastament d'aiges de la vila.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392730" title="Santiago Mas i Valent" nonfiltered="1619" processed="1607" dbindex="151632">
Santiago Mas i Valent (Girona, 1878 - 1960) fou un advocat, periodista i poltic catal, germ de l'arquitecte Rafael Mas i Valent. El seu pare, Rafael Mas Pags, era procurador als tribunals. Va estudiar batxillerat als Maristes amb Toms Carreras i Artau, i es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona el 1900. El 1901 va ingressar a la Joventut Catalanista de Girona i particip en algunes manifestacions catalanistes, ra per la que fou empresonat del 6 al 8 de gener de 1902. El 1903 es va doctorar a la Universitat de Madrid i comen a treballar com a passant de Joan de Du Trias de Bes.

El 1899 va fundar amb el seu pare el Diario de Gerona, i el va succeir com a director el 1915. Tamb va dirigir les revistes Vida i L'Enderroch, on hi va publicar Prudenci Bertrana. El 1909 fou un dels fundadors de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis a Girona. De 1914 a 1918 fou president de l'Associaci de Periodistes de Girona. El 1926 fou multat per les autoritats de la Dictadura de Primo de Rivera. Entre 1916 i 1934 va ser redactor d'El Girons, portaveu del Centre Catalanista de Girona i sa Comarca, adscrita a la Uni Catalanista.

El 1913 es va incorporar al Collegi d'Advocats de Girona, i es va especialitzar en dret catal. Grcies al seu prestigi fou escollit regidor de l'Ajuntament de Girona el 1914-1916 i diputat per la Lliga Regionalista pel districte de Vilademuls a les eleccions generals espanyoles de 1918. De 8 de gener a 23 de febrer de 1936 va ser nomenat Comissari Delegat de la Generalitat de Catalunya. El 1936 fou nomenat deg del Collegi d'Advocats de Girona, per no va poder ocupar el crrec fins el 1940. Durant la postguerra va ser president del Consell Dioces dels Homes d'Acci Catlica i es va dedicar a reorganitzar aquesta instituci fins que es va retirar el 1958. Aleshores va ser distingit amb la Medalla d'Or al Mrit en la Justcia, de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392731" title="Projecte Espurna" nonfiltered="1620" processed="1608" dbindex="151633">
El projecte Espurna o Espurn@ s un projecte promogut pel Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya , l'ICE de la Universitat Autnoma de Barcelona  i iEARN Pangea .

Un dels objectius del projecte s ajudar a l'assoliment de les competncies bsiques i la integraci de dos col.lectius d'alumnat: els alumnes de les Aules Obertes i els alumnes de les Aules d'Acollida. Per aconseguir aquest objectiu, diposa de diversos portals realitzats utilitzant la plataforma moodle i que es van construint amb la col.laboraci de diferents membres del col.lectiu del professorat i membres de l'equip Espurn@. Aquests portals,que proporcionen un recull de recursos tant per l'alumnat com pel professorat basats en les noves tecnologies, sn: Kampus, Kalidoscopi, Kitxalla i Klaustre.


 El portal Kampus Kampus est destinat a les Aules Obertes dels instituts de secundria. ;
 El portal Kalidoscopi Kalidoscopi va destinat a les Aules d'Acollida de secundria.
 El portal Kitxalla Kitxalla est destinat a les Aules d'Acollida de primria.
 El portal Klaustre Klaustre est destinat als professors.

 Imatge del Projecte Espurn@



 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392732" title="Batalla de Sant Quint (1557)" nonfiltered="1621" processed="1609" dbindex="151634">



La Batalla de Sant Quint est dins les Guerres Italianes, que enfront l'Imperi espanyol amb Frana al Segle XVI.

Desprs d'haver estat envat, el 1556 el Regne de Npols per les tropes franceses del Duc de Guisa, Felip II orden a les tropes espanyoles que es trobaven als Pasos Baixos espanyols, envar Frana. La guerra oberta entre Enric II de Valois i Felip II d'Espanya entrava en la seva fase ms crucial.

Una part considerable de la tropa espanyola que va interven a la batalla de Sant Quint era d'orgen itali, sobre tot soldats reclutats als tercis de Npols. L'exrcit de Felip II tamb es va nodrir d'un bon nombre de soldats flamencs i anglesos.

 Preliminars de la batalla .
El primer escenari de l'enfrontament es situ a Itlia, a on l'ajuda del Papa Pau IV facilit l'entrada de tropes ranceses per amenaar els dominis espanyols del Milanesat i sobre tot de Npols. El duc d'Alba, que estava al crrc dels espanyols, refus eficament als invasors i va allar al Papa, fet que va provocar l'excomuni de Felip II.

Va ser a la frontera entre Frana i Flandes a on es desenvoluparen els principals escenaris de la contenda. Ruy Gmez de Silva aconsegu reclutar a 8000 infants i cuantiosos fons per a la guerra. Felip II, per la seva part, va visitar Anglaterra per a rebre ajuda d ela seva esposa, Maria I Tudor. Aquesta li va donar 9000 lliures i 7000 homes, que marxaren cap a Flandes sota les ordres de lord Permbroke. L'exrcit que arrib a concentrar-se a la capital belga va arribar a estar composat per uns 60.000 espanyols, flamencs i anglesos, comptant amb El 17.000 genets i 80 peces d'artilleria. El cap d'aquest contingent va ser Manuel Filiberto, Duc de Savoia, ferm aliat d'Espanya havia estat al servei de Carles V quan el rei de Frana despull a la seva famlia del ducat savoi.



 Ofensiva del duc de Savoia .
L'ofensiva s'inici abans de qe acabs aquest mateix mes, amb n moviment de distracci estratgicament planejat per Manuel Filiberto i dirigit a fer creure als francesos que les tropes aliades envarien la Xampanya per, desprs, dirigir-se a Guisa, amenaant-la amb un asedi; aix motiv que els francesos enviessin molts efectius per a defensar-la. Per, en realitat, Manuel Filiberto agaf el cam cap a Saint-Quentin, localitat de la Picardia, a la ribera del Somme.

L'impacte d'aquesta mesura entre els francesos fou determinant, ja que la guarnici d'aquesta petita ciutat es limitava a pocs centenars de soldats sota el mando d'un capit. L'exrcit espanyol comen l'atac el 2 d'agost, apoderant-se del rabal situat al nort, format per un centenar de cases i defensat per algunes foses i bateries. La resposta francesa fou enviar rpidament a l'almirall Gaspar de Coligny al davant d'un contingent de socors format per noms 500 homes que aconsegu introduir-se a la ciutat a la nit del 3 d'agost. Despres d'aquesta avantguarda d'urgncia, a marxes forades, s'aproximava l'exrcit francs al complert, amb 22.000 infants, 8.000 genets i 18 canons, comandats pel condestable de Montmorency i el seu germ Andelot, que tamb es va intentar introduir a la ciutat amb 4.500 soldats, per que va fracassar en caure davant una emboscada del comte de Mansfeld, al servei de Felip II.



 L'error francs .
El 10 d'agost de 1557, dia de Sant Lloren, Montmorency va decidir avanar sobre la ciutat de Saint-Quentin amb la intenci de que la seva avantguarda creus el Somme en barques i entrs a la plaa. El seu pl consistia en reforar rpidament als sitiats mentres el gruix de l'exrcit francs es resguardava temporalment al bosc proper de Montescourt.

Per, poc desprs, degut al profund despreci personal que sentia envers Manuel Filiberto de Savoia, subestimant les seves qualitats militars, Montmorency va optar per canviar d'intenci i orden a les seves tropes qeu abandonessin la protecci del bosc, fent-les desplegar parallelament mentres la seva avantguarda creuava el riu. Aquesta imprudncia deixava la porta oberta a que els espanyols poguessin creuar el riu pel pont de Ruovroy i aix sorprendre'l a la meitat de la maniobra, per el condestable de Montmorency confiava cegament en que l'estretesa del pas ho impediria.

Llavors, un nou grup manat per Andelot creu amb xit el riu, pero a la riba esquerra es va topar amb els arcabucers espanyols, que causaren una matana important. Noms uns 300 francesos aconseguiren arribar a la ciutat. Fins i tot Andelot fou ferit. 

 Ofensiva dels arcabucers .
A ms a ms, la caballeria lleugera flamenca del Comte d'Egmont acos el flanc esquerra de les tropes franceses i oblig a Montmorency a retirar-se altre vegada al bosc, mentres la caballeria francesa, dirigida per Nevers, intentava contenir l'atac.

L'estratgic pont sobre el Somme era estret, per no tant com suposava el condestables, aix que les tropes del duc de savoia aconseguiren creuar-lo rpidament. A ms, construiren un altre pont de barques i fustes per a permetre que l'atravessessin ms tropes, a la vegada que la cavalleria d'Egmont maniobrava fins eludir el contraatac de Nevers i penetrar al bosc a on es trobava Montmorency. Davant aquesta asfixiant situaci, el condestable no tingu ms remei que presentar batalla all mateix.



Mentres la seva rereguarda seguia amenaada pel Comte d'Egmont, la infanteria de Felip II ja s'havia desplegat i avanava en tot el front. El Duc Filiberto manava el centre; a l'ala dreta hi havia Mansfeld i Horne; i a l'ala esquerra hi havia Aremberg i Brunswich. Ambdues ales van caure amb motla violncia sobre l'exrcit francs, qeu a ms de ser inferior en nombre, es vei mpliament desbordat a causa de les constants descrregues dels arcabucers espanyols, que destroaven les seves files sense parar.  Hi hagu tal carnisseria que els 5000 mercenaris alemanys del bndol francs varen decidir rendir-se en massa. Noms resistia el centre, on el apurat Montmorency rebia l'implacable foc de l'artilleria enemiga fins que, veint que tot estava perdut, opt per una mort honorable batint-se cos a cos sense xit. Va ser capturat per un soldat espanyol de caballeria anomenat Sedano, que va rebre un premi de 10.000 ducats.


 Resultat final .
Sumant a les baixes en combat, la matana dels fugits (motl considerable), es calcula que l'exrcit francs va perdre uns 6000 homes i 6000 van resultar presoners. Entre aquests hi havia un miler de nobles, entre els que hi havia Montmorency, els ducs de Montpensier i de Longueville i el prcep de Padua i el mariscal de Saint Andr. Van ser capturades ms de 50 banderes i tota l'artilleria. Els 5000 mercenaris alemanys que s'havien rendit foren repatriats a canvi del jurament de no tornar a servir sota banderes franceses. Les forces de Felip II noms patiren unes 300 baixes entre morts i ferits.

Al conixer el resultat de Saint-Quentin, Felip II inform a tota la seva famlia i va decidir celebrar la victria ordenant la construcci del Reial Monestir de Sant Lloren de l'Escorial. Fou dedicat a Sant Lloren, sant del dia de la victria. Desprs, va felicitar al Duc de Savoia i -en contra de la seva opini-, va decidir no atacar directament Pars fins haver prs del tot Saint-Quentin, encara en mans franceses. Els sitiats van resistir fins el 27 d'agost, quan una columna espanyola, una flamenca i una anglesa obriren forats a la muralla. Els assaltants van matar la majoria de la guarnici i capturaren tamb a l'almirall Coligny amb varis nobles ms. Felip II deix com a guarnici al Comte d'Abresfem amb 4000 alemanys, tornanta a Bruselles per a la reuni dels Estats Generals.

Al 1558, les tropes espanyoles tornaren a vncer a les franceses a la batalla de gravelines, forant a Frana a firmar la Pau de Cateau-Cambrsis al 1559.

Cal assenyalar que en aquesta batalla hi tingu un important paper el cap de l'artilleria espanyola, el militar flamenc Lamoral, comte d'Egmont que al 1568 fou executat a Bruselles acusat de revolta pel Tribunal dels Tumults, fundat pel militar espanyol Fernando lvarez de Toledo, Duc d'Alba.

 Bibliografia .
 LEMAIRE i altres, 1896: LEMAIRE (E), COURTHEAULT (H), FLEURY (E), THEILLIER (E), EUDE (E), DEJARDIN (L), TAUSIN (H), PATOUX (A), amb la collaboraci de MM.PEREZ Y GREDILLA (C), VERKOOREN (A), DIETENS (A), GOOVAERTS (A), i COUDERC (C): La guerre de 1557 en Picardie. Bataille de Saint-Laurent, sige de Saint-Quentin, prises du Catelet, de Ham, de Chauny et de Noyon, par Emmanuel Lemaire, H. Corteault, E. Fleury, lieutenant-colonel E. Theillier, E. Eude, L. Djardin, H. Tausin, A. Patoux, menbres de la Socit acadmique de Saint-Quentin avec le concours de MM. Claudio Perez y Gredilla, A. Verkooren, A. Dietens, A. Goovaerts et C. Couderc, Om de 17 reproductions de dessins, plans, portraits de l'poque, etc, et deux planches d'armes dessines par M. Jules Pilloy, Saint-Quentin: Potte, 1896, CCXXIX-456 pp, fic, pl et cartes (NB: dues edicions) - en francs.
 STEIN (Henri), 1888: La bataille de Saint-Quentin et les prisonniers franais (1557-1559), Mmoires de la Soc. Acadmique de Saint-Quentin, 4a srie, t. VIII, Anys 1886-1887, 1888, p. 162 (t.--p.: St. Quentin: Potte, 1889, 30 p) (en francs);
 KOSS (Henning von) 1914,Die Schlachten bei St. Quentin, 10 August 1557, und bei Gravelingen, 13. Juli 1558; nebst einem Beitrag zur Kenntnis der spanischen Infanterie im 16 Jahrhundert. , Berlin: E. Ebering, 1914, XVI, 161 p. , 3 mapes. (en alemany).
 DIAZ DE VILLEGAS Y BUSTAMANTE (Jos), 1959, La batalla de San Quintn, primera gran victoria de Felipe II, Madrid, C.S.I.C., Instituto de Estudios Africanos, 1959, 48 pp. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392733" title="Gimnstica natural austraca" nonfiltered="1622" processed="1610" dbindex="151635">
La Gimnstica natural austraca va ser creada pels pedagogs austracs Karl Gaulhofer (1885-1941) i Margarette Streicher (1891-1983), naix com a reacci als exercicis fsics que es realitzaven en l'escola: estereotipats i excessivament dirigits (de carcter militar), ja que impedien el desenvolupament natural de l'individu.

L'objectiu era l'educaci integral del xiquet a travs d'exercicis ms naturals, relacionats amb el joc i la naturalesa. Pretenien acostar les prctiques a la naturalesa i assolir una integraci grupal i una formaci del carcter a travs de l'activitat fsica, no noms servia per a millorar les habilitats motrius, sin per a la formaci de la persona tenint en compte les seues possibilitats i potencialitats a travs de processos naturals de consecuci d'objectius.

Vegeu tamb.
Activitat fsica en el medi natural;

Enllaos externs.
 Gimnasia natural austriaca  ;
 Gimnasia natural austriaca  ;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392734" title="Bonaventura Sabater i Burcet" nonfiltered="1623" processed="1611" dbindex="151636">
Bonaventura Sabater i Burcet (Palafrugell, 1862 - ? ) fou un empresari, escriptor i poltic catal. Es va establir a Begur, on va collaborar al diari El Baix Empord i hi va dirigir una indstria de taps. Tamb milit a la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit diputat per Girona a les eleccions generals espanyoles de 1903 i 1918.

 Obres .
 Quartilles (1916);
 Crniques empordaneses (1913);
 Bagur. La crisi de l'any 1919 (1919);

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392736" title="Joan Esplugas i Moncus" nonfiltered="1624" processed="1612" dbindex="151637">
Joan Esplugas i Moncus (Barber de la Conca, 1857 - 1927 fou un poltic i empresari agrari catal del sector vincola. Quan es produ la crisi de la filloxera el 1893 viatj arreu de Frana per a combatre-la, i en fou responsable de la introducci dels ceps americans, que resistien millor la plaga. Tamb fou director del Banc de Valls.

Pertanyia a la branca federalista i catalanista del republicanisme, i fou escollit alcalde de Barber de la Conca el 1888 pel Partit Demcrata Possibilista, senador per la Solidaritat Catalana el 1907 i diputat per Valls a les eleccions generals espanyoles de 1918 per una coalici republicana.
 
 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392737" title="Ernest Sterckx" nonfiltered="1625" processed="1613" dbindex="151638">

Ernest Sterckx (Westerlo, 1 de desembre de 1922 - Lovaina, 3 de febrer de 1975) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1943 i 1958. Durant la seva carrera professional aconsegu ms de 115 victries, bona part d'elles en carreres d'un dia disputades al seu pas. Amb tres edicions guanyades a la Het Volk lidera el palmars d'aquesta clssica belga.

 Palmars .
1946;
 1r a la Gand-Wevelgem;
1947;
 1r a la Fletxa Valona;
 1r a la Pars-Brusselles;
1949;
 1r a la Volta a Blgica;
 1r a la Nokere-Koerse;
1951;
 1r a la Grote Scheldeprijs;
1952;
 1r a la Het Volk;
1953;
 1r a la Het Volk;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Blgica;
1956;
 1r a la Het Volk ;

Enllaos externs.
Fitxa d'Ernest Sterckx a www.sitiodeciclismo.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392738" title="Duc de Guisa" nonfiltered="1626" processed="1614" dbindex="151639">
Duc de Guisa (en francs Duc de Guise) fou un ttol de la noblesa francesa creat al 1528 que va pertnyer inicialment a la Casa de Guisa, rama menor de la casa de Lorena. Diversos ducs de Guisa van competir al segle XVI pel tro de Frana. A principis del segle XVIII, la titularitat del ducat de Guisa pass a la casa de Borb-Cond i a mitjans del segle XIX a la casa d'Orleans que reservaren el ttol de duc de Guisa per a s protocolari. 



 Histria .
 Orgens: els comtes de Guisa .
Els senyors feudals de Guisa passaren al 1417 a posser el ttol de comtat amb Renat d'Anjou, el fill benjam del rei de Npols, Llus II d'Anjou.

Poc desprs, el ttol fou reclamat, entre 1425-1444 per la Casa de Luxemburg , apoiada pel regent Joan de Lncaster, Duc de Bedford, per finalment quedaria retingut a Frana al sser cedit, de manera amistosa als Anjou i als seus descendents.

Al 1520 el ttol s incorporat per Claudi de Lorena a la fundada Casa de Guisa com una rama cadet de la Casa de Lorena. El comtat aconsegu el 1528 la distinci de ducat grcies als serveis prestats al monarca Francesc I de Frana.

 Disputa pel tro .
Al segle XVI, el segon i tercer dels ducs de Guisa, Francesc I i el seu fill Enric I foren protagonistes de les Guerres de religi de Frana, liderant el partit catlic de la Lliga catlica i competint amb la Casa de Borb per la legitimitat del tro de Frana. Al 1594, el quart Duc de Guisa acab per declarar la fidalitat dels ducs al rei Enric IV. Posteriorment caurien en desgrcia durant l'poca del Cardenal Richelieu i al 1675 s'exting la lnia directa masculina.

 Integraci a la Casa d'Orleans .
A l'acabar-se la lnia masculina, el ttol passaria per aliana matrimonial al la casa de Borb-Cond al 1704 i al segle XIX, a la Casa d'Orleans. A partir de llavors el ttol noms s'utilitza com ttol de cortesia.

 Vegi's tamb .
 Guisa;
 Casa de Guisa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392742" title="Batalla de Sant Quint (1871)" nonfiltered="1627" processed="1615" dbindex="151640">


La Batalla de Saint-Quentin tingu lloc el 19 de gener de 1871, durant la Guerra Franco-prussiana. S'acab amb una victria prussiana, que oblig als francesos a aguantar el setge de Pars.

 La Batalla .
Mentres els exrcits prussians de Guillem I de Prssia assetjaven Pars, el Ier Exrcit prussi, sota els ordres de Von Goeben va ser enviada per ocupar-se de les forces franceses al nord de Pars. Desprs d'una primera temptativa de posar fi a la seu de Pars, i un primer fracs,durant la batalla de Bapaume, els francesos volien fer una segona temptativa.

Von Goeben va caminar cap al Nord amb el seu exrcit i va trobar l'exrcit francs del general Faidherbe a prop de Saint-Quentin. El 19 de gener, els Prussians van atacar les forces franceses. El mateix dia, el general Trochu va intentar una sortida de Pars, per va patir  un revs en el moment de la batalla de Buzenval, als afores oest de Pars, prop de Saint-Cloud.
Va ser l'ltima temptativa posar fi al setge de Pars.

 Bibliografia .
 George Bruce, Harbottle's Dictionary of Battles (Van Nostrand Reinghold, 1981) (ISBN 0-442-22336-6).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392743" title="Giovanni Falcone" nonfiltered="1628" processed="1616" dbindex="151641">
Giovanni Falcone (Palermo, Itlia, 18 de maig de 1939 - 23 de maig de 1992) fou un jutge itali especialitzat en perseguir els crims de la Cosa Nostra siciliana.

Falcone fou un dels principals magistrats d'un macroprocs judicial que a mitjans dels anys 80 port a la pres centenars de persones relacionades amb la Mfia.

El jutge, juntament amb la seva dona i tres escoltes, fou assassinat per una gran crrega de dinamita que la Mfia colloc sota l'autovia que uneix la ciutat de Palerm amb el seu aeroport.

Enllaos externs.
Fundaci Giovanni i Francesca Falcone ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392744" title="Activitat fsica en el medi natural" nonfiltered="1629" processed="1617" dbindex="151642">
Les Activitats fsiques en el medi natural sn activitats fsiques de caire recreatiu que es caracteritzen per desenvolupar-se en la naturalesa, en contacte directe amb el medi. Quan estes activitats sn contemplades com una prctica esportiva s'anomenen esports d'aventura

 Histria i evoluci  .
Els antecedents en el treball amb els Sistemes Naturals els podem trobar a primers del segle XX a ustria amb Gaulhofer i Streicher precursors de la Gimnstica natural austraca i a Frana Georges Hbert promotor del mtode natural d'entrenament, contrari a la gimnstica sueca.

Les activitats fsiques en el medi natural han tingut una difusi vertiginosa els ltims anys grcies a la necessitat de contacte amb la natura, la recerca de sensacions i emocions en una societat massa rutinria i controlada, la recerca d'altres estats de conscincia en una societat dessacralitzada i laica i una nova manera de viure les vacances.

Es popularitzen l'any 1980 i originen una nova forma activa, de la societat post-industrial, de viure les vacances estivals i els caps de setmana: el denominat turisme d'aventura. La darrera dcada del segle XX, assistim a un procs d'esportivitzaci d'algunes d'estes prctiques. Parallelament sorgeixen altres idees per a persones ben preparada que mitjanant una multicompetici de modalitats de les activitats en el medi natural participen en el que es denomina genricament un raid.
Ms recentment i lligat a la promoci turstica de certes zones de muntanya i amb un carcter ms popular, han aparegut rutes, normalment circulars, per fer a peu o en bicicleta de muntanya, la Carros de Foc o la Pedals de Foc respectivament, que proposen la realitzaci d'itineraris d'alta muntanya, pernoctant a refugis o allotjaments rurals i que concentren els esportistes en espais d'alt valor ambiental.

La promoci de les vies verdes a travs del Dia de les Vies Verdes, s una oportunitat per a tots els pblics de participar en activitats en bicicleta organitzades per Administracions Pbliques i entitats privades sobre antics traats ferroviaris ara en dess, i que sn ideals per a escolars pel seu senzill traat.

 Delimitaci  .

Les activitats fsiques a la natura sorgeixen com una necessitat de trencar amb la modernitat, front a una nova tendncia social acorde amb els nous valors. Estes activitats rebran en transcurs de la seua curta histria, diverses denominacions, a tenor de les caracterstiques ms notables que les identificaven i que han servit per a designar un nom que englobe a estes genunes prctiques de la postmodernitat.
Alguns noms rebuts:
 Nous esports;
 Esports d'aventura;
 Esports tecno-ecolgics;
 Esports en llibertat;
 Esport californi;
 Esport salvatge;
 Outdoor adventure recreation;
 Activitats esportives d'oci i turstiques d'aventura;
 Activitats relliscants d'aventura i sensaci en la natura;

Si analitzem els noms que han rebut estes activitats per diversos autors, ens oficials o associacions, podem observar que entre tots ells han definit en gran mesura, les caracterstiques i la naturalesa d'este tipus de prctiques, i cascun dels noms aporta una visi diferent i complementria d'este collectiu de disciplines, que Olivera Betrn (1995) unifica com Activitats Fsiques d'Aventura a la Natura (AFAN).

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392746" title="Batalla de Sant Quint (1914)" nonfiltered="1630" processed="1618" dbindex="151643">


La Batalla de Sant Quint o Batalla de Guise opos l'exrcit francs a l'exrcit alemany, a prop de Guise, a l'Aisne al 1914, als inicis de la Primera Guerra Mundial.

El general Joffre, comandant de les forces franceses orden al V Exrcit del General Lanrezac de llanar un atac al flanc contra el II exrcit alemany al voltant de Guise per tal d'alleujar el grup expedicionari britnic, que estava a l'oest. L'atac va permetre guanyar una mica de terreny, per en el seu atac secundari, el I cos del V exrcit sota els ordres del general Louis Franchet d'Esperey trav temporalment l'aven del II exrcit alemany del general Karl von Blow.

Blow deman llavors al seu socors el general del Ier exrcit alemany, Alexandre von Kluck. Kluck tenia l'ordre d'avanar a l'oest de Pars per el suport a Blow desplaaria les seves forces a l'est de la capital. Kluck pens tanmateix que els Britnics havien estat atacats i que cap fora digna no amenaava el seu flanc dret exposat (ignorava que el VI Exrcit francs que acaba de ser creat es reunia al nord de Pars).

Kluck, que no aconsegu avisar a Moltke, el cap d'estat major alemany, per obtenir aclariments, marx a ajudar a Blow per prpia iniciativa. El 2 de setembre, despleg el seu exrcit del Marne a Chteau-Thierry fins a l'Oise. Grcies a un reconeixement aeri, el general Joseph Joffre, el cap d'estat major francs, fou informat del canvi de direcci i prepar una contra-ofensiva massiva de les forces franceses i britniques al llarg del Marne.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392747" title="Batalla de Sant Quint (1918)" nonfiltered="1631" processed="1619" dbindex="151644">
Primera Batalla de Somme o Batalla de Sant Quint
La Batalla de Sant Quintva passar a l'estiu i tardor de 1916 i s'anomena oficialment la Batalla de Somme (1916). La Primera Batalla de Somme Battle pass al 1918 del 21 de mar fins el 5 d'abril, de 1918; tamb s coneguda com la Batalla de Sant Quint o la Segona Batalla del Somme

La Primera Batalla de 1918 comen amb l'Ofensiva de Primavera alemanya, que llan a travs de la Lnia Hindenburg, el 21 de mar, a la proximitat de Saint-Quentin. Finalitz a Villers-Bretonneux, una mica a l'est del centre de comunicacions Aliat d'Amienswhere. Es pretenia aturar l'aven alemany. L'aven alemany s'atur sobretot a causa de les moltes vctimes , d'una incapacitat de mantenir les lnies de subministrament i l'arribada de reserves de l'Entesa.

Aix marc l'inici del final de la Primera Guerra Mundial. Arribaren a Frana reforos importants des dels Estats Units que reemplaaven el material i els homes perduts per l'Entesa, al mateix temps que l'exrcit alemany era incapa de recuperar-se de les seves prdues abans que aquests reforos es despleguessin.

La segona batalla del Somme 1918 comen el 21 d'agost. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392748" title="Cartoixa de Valldecrist" nonfiltered="1632" processed="1620" dbindex="151645">

La Cartoixa de Valldecrist s un monestir cartoix situat al municipi d'Altura, a l'Alt Palncia.

Aquesta cartoixa fou significativa en la histria del Regne de Valncia, la seua fundaci es deu a l'infant Mart (desprs Mart l'Hum); i en ella s'allotjaren persones com Bonifaci Ferrer (que arrib a ser el seu prior), Benet XIII o Sant Ignasi de Loiola.

Histria.



Primers anys.
Valldecrist ser la cinquena fundaci cartoixana de tota la pennsula (desprs de la pionera d'Escaladei l'any 1194 i Sant Pola del Maresme el 1269, Portaceli el 1272 i Sant Jaume de Vallaparads el 1345), sent la seua fundaci el 1385 regnant Pere IV, per el fundador principal fou l'infant Mart. Es citen tamb com a fundadors de la cartoixa Pere IV, el seus fills Joan d'Arag i Mart d'Arag, Maria de Luna i el fill dels dos lims, Mart, rei de Siclia. Aix i tot qui va posar ms voluntat com a benefactor de la nova fundaci fou Mart I.

Mart, segon fill de Pere el Cerimonis va nixer l'any 1356. La seua infncia es desenvolup amb la companyia de Bernat afbrega, jove noble que es trobava al servei del rei i en qui Mart confi tota la seua vida. afbrega entr a l'ordre cartoix quan l'Infant Mart tenia catorze anys, aquest el visitava sovint a la cartoixa d'Escaladei, aspecte que influ en el jove per la seua preferncia per l'orde cartoix. El 1380 son pare el nomen Vicari General del Regne de Siclia, aleshores tenia 24 anys i la seua vida transcorria en els seus palaus de Montblanc, Valncia, Xrica i Sogorb. En 1383 Mart tingu un somni amb la visi del Judici iFinal, i decid empendre immediatament la fundaci d'una cartoixa (projecte que havia anat postposant degut als seus escassos recursos econmics).

Els passos per a la fundaci de la nova cartoixa foren la petici de Mart al Papa Climent VII i al General de l'Orde Cartoix, Guillem Raynaldo. La resposta afirmativa d'ambds es donar el 21 d'abril de 1383. 

La cerca d'un lloc adequat per a la fundaci fou encomanada per l'Infant a nnec de Vallterra (bisbe de Sogorb), a Mossn Bonifat de sant Feliu (procurador general dels seus Estats) i Sim de Castellets (prior de Portaceli), degut a qu hagu de partir cap a Monts on son pare havia convocat Corts.

Finalment en lloc va ser elegit un 17 de mar de 1385, quan acompanyats els anteriors per Mart i un pelegr arribat de Terra Santa, a aquest ltim la zona on es contruiria la cartoixa li sembl el lloc ms semblant a la Vall de Josaphat a Jerusalem, motiu que podria ser l'origen del nom de la cartoixa. Triat el lloc, Mart proced a comprar les terres (de dues mans, la primera de Na Sevilla Lpez i la segona de Miquel Castell, ve i notari de Sogorb, les terres d'aquest serien on s'ubicarien els edificis cartoixans; a banda d'aquestes es compraren ms terres en la "partida de Cnavas").

L'acceptaci d'aquestes donacions donades per l'Infant i la seua esposa Maria de Luna es produ a la catedral de Sogorb el 18 de mar de 1385 per part de Sim de Castellets (prior de la cartoixa de Portaceli) amb l'autoritat que li havia donat el General de l'Orde. Al dia segent Mart don a la seua fundaci el nom de vall de Jesucrist.

Els primers monjos i conversos del monestir procedien de la cartoixa d'Escaladei, eren: Bernat afbrega, Arnau Ardueny, Joan Ferran, Francesc aplana; els conversos eren Fra Guillem despuig i Fra Antoni aplana. Sortiren de la seua cartoixa capa a Portaceli el 23 de maig. El 5 de juliol eixiren des de Portaceli cap a Valldecrist. El 18 de juny del mateix any (1385), eixiren des de Sogorb en process cap al lloc escolit, aleshores es don possessi de la nova casa, es celebr la primera missa i es colloc la primera pedra.

El primer prior de Valldecrist fou Joan Berga, el mateix que el de Portaceli.

L'Infant Mart no estava en principi destinat a ser rei, per aix ofer a son pare la possibilitat de que fra considerat fundador de la cartoixa (aconseguint aix que la fundaci fra reial i una manera d'honrar-lo). Mart proced a vendre-li a Pere IV el mol de Xrica i el dret a herbatges de la mateixa (n'era compte) per 60.000 sous, el 7 de gener  de 1386 Pere el Cerimonis s'institua coma fundador de Valldecrist i donava el mol i els herbatges que li havia comprat al fill. Els tres llibres encarregats a fer que contenen tots els privilegis concedits a a la cartoixa de part dels seus monarques fundadors es troben a l'Arxiu Nacional de Barcelona (on est el cdex signat per Pere IV), a l'arxiu de la Catedral de Sogorb s'hi troben els exemplars signats per Mart l'Hum i Mart el Jove.

Pere IV va morir el 5 de gener de 1387, el succe Joan, el primognit. Aquest confirm els privilegis i donacions al monestir, a ms d'afavorir-lo ell mateix.

Grcies a aquest suport, la construcci de la cartoixa avan rpidament. Mart segu contribuint, orden que les aljames de Sogorb, Altura i Vall d'Almonesir per qu prengueren pel seu compte el carruatge i trag dels pertrets necessaris de fusta, pedra i tot el que fs falta per a l'obra de la cartoixa.

Quan Joan el Caador mor sense descendncia el 13 de maig de 1395, el seu germ Mart puj al tron. Amb aix les obres prengueren una nova espenta. Acab el primer claustre, les celles reials i l'esglsia de Sant Mart (acabada el 1400 i beneda el 13 de novembre de 1401, el rei hi don obres destacables de la capella reial per a la decoraci, a ms de relquies importants). Al mateix temps es comenaria un altre i una altre esglsia ms grans, ms a l'altura d'un rei.

El 1404 Mart confirm tots els privilegis concedits per son pare, el seu germ, ell mateix i Maria de Luna (abans de ser reis), i es recopilaren tots en un llibre segellat i signat per ell a Valncia el 17 de maig de 1404, tamb es recolliren en un altre llibre, aquest segellat i signat pel seu fill Mart rei de Siclia el 10 d'abril del mateix any.

A partir d'aleshores les obres continuaren amb ms sumptuositat (la nova esglsia i el claustre major), La mateixa reina constru a les seues expenses dotze celles al claustre major.

Encara que les visites a la caroixa eren freqents, el rei no podia fer-se crrec directament de les obres, releg aquesta tasca a Bernat afbrega, primer conrer del monestir i obrer del mateix durant vint-i-sis anys.

A banda dels reis hi hagueren altres personatges que beneficiaren a Valldecrist, com:
Pere Padiolo, elegit prior el 1402, durant el seu mandat s'iniciaren les obres de l'esglsia i claustre major. Sent ell prior moriren Maria de Luna el 26 de desembre de 1406 i Mart el Jove el 1409, a ms Altura i les Alcubles foren donades a la cartoixa (maig de 1407). Un altre benefactor fou Bonifaci Ferrer, germ de Vicent Ferrer. Aquest va ser triat General de l'Orde Cartoix el 23 de juny de 1402, desprs de la mort de Guillem de Raynaldo. Volgu renunciar d'aquest crrec el 1410, per Benet XIII amb dues butlles li ordenava la seua continuaci com General de l'Orde i li permitia celebrar Captol general en la cartoixa que escollira. A partir de 1410 el Captol General cartoix resid a Vall de Crist, i s'hi celebraren sis Captols Generals.

El mateix 1410 mor el fundador i protector, Mart l'Hum. 

Desprs de Mart l'Hum.

Bonifaci intentar arreglar la situaci econmica provocada per la mort del fundador, obtenint nous privilegis i rendes i consolidar els ja atorgats. D'aquesta manera es pogu continuar amb l'obra del claustre i esglsia major, captol, refectori, etc. Bonifaci mor el 27 d'abril de 1417, i ser el primer religis soterrat al cementeri del claustre major (acabat el 1425).

S'elegeix a Francesc Maresme com a prior  el 5 de maig de 1425. Aquest s el responsable del cadiartge del cor fet de fustes portades de Flandes i arribades a Valncia el gener de 1426. Tamb s'emprengueren obres com el retaule de l'esglsia major i algunes capelles per part de particulars.

El segent prior fou Bernat Fornos (elegit el 12 de desembre de 1435). Durant el seu mandat es segregaren de la provncia de Catalunya les cartoixes d'El Paular, Las Cuevas, Aniago i Miraflores passant a constituir la provncia de Castella, que ocorregu al Captol General de 1442. A la provncia de Catalunya es quedaren les cartoixes d'Scala dei, Portaceli. Montalegre, Valldecrist i Valldemossa.

Edat moderna.

El 28 de mar de 1489 Llus Mercader s elegit prior. La capella de les nimes de cementeri i la capella de Santa Maria Magdalena sn responsabilitat seua. Mercader fou ambaixador de Ferran el Catlic a Roma, amb el Papa Alexandre VI en 1499. De Roma port un magnfic Crist de marbre que es colloc al captol. El 1513 va ser nomenat Inquisidor General de la Corona d'Arag.

El segent priorat destacable ser el de Francesc Marqus, 1552-1567. Durant aquest perode es realitzar un Breviari, on s'hi recullien les donacions i privilegis reials, i en general totes les donacions des de la fundaci.

Joan Bellot fou prior dues vegades, de 1576 a 1581 i de 1593 a 1599. Constru les masies d'Uoz i de Cuaclon, ms la infermeria de la cartoixa.

Durant el priorat de Llus Mascarell, des de 1604, Valldecrist perd el 14 de juny del 1608 la possessi de la Cova Santa, que pass al bisbe de Sogorb (Felici de Figueroa) i del vicari d'Altura.

Entre 1633 i 1638, quan era prior Enric Tristany, comen la reforma de l'esglsia principal, passant de gtic a barroc.

Joaquim Alfaura, prior des de 1662 a 1666, s qui man cosntruir el cimbori del temple, comenat el 1665. ams s autor de nombrosos escrits relacionats amb la cartoixa, destaca Historia o anales de la Real caruja de Val de Cristo, fundacin de los muy altos Reyes de aragn D. Pedro y D. Marn, su hijo.

L'acabament de la infermeria i apotecaria, i les noves construccions per a fsuteria i ferreria es dugueren a terme durant el priorat de Gregori Macarell (1693-1697).

Una obra fonmental per a l'estudi de la cartoixa de Valldecrist s Fundacin de la Real Cartuja de Val de Cristo por los magnficos  y piadossimos Reyes D. Pedro IV, sus hijos, D. Juan II, D. Marn, Doa Mara de Luna y D. Mart de Siclia, hijo de stos, escrita per Fra Joaquim Vivas, el qual profess a la cartoixa des de l'1 de gener de 1755.

Josep Toms Ferrer ser el prior de 1703 a 1712 (i desps el 1720), s a dir durant el seu priorat succe la Guerra de Successi. El monjos s'inclinaren per l'Arxiduc Carles i hagueren d'abandonar Valldecrist durant quatre mesos per evitar represlies.

El nou retaule de l'esglsia de Sant Mart fou ordenat construir sota el priorat de Josep Palomar, 1738-1753.

Josep Pastor (prior des de 1788), particip en el primer Captol General de la Nova Congregaci de cartoixes d'Espanya, celebrada en la cartoixa d'El Paular el 2 de juliol de 1798. En aquest captol general Valldecrist qued com "Casa capitular i seu del definitori per a sempre". En el Captol General de 1794 (celebrat ja a la nostra cartoixa) fou elegit el Primer Definidor de Catalunya.

Contemporanetat.

El priorat de Llus Barreda (triat prior en mar de 1808) sofr la invasi francesa i la Guerra del Francs, el 1810 es desllotjava Valldecrist, arran del decret d'exclaustraci de Josep Bonaparte. Durant l'ocupaci el monestir serv d'allotjament per a la cavalleria de l'exrcit francs.

La segona desocupaci de la cartoixa esdevingu el 1820, obent el decret  de les Corts espanyoles d'exclaustraci del 25 d'octubre. El dia 4 de desembre el prior d'aleshores, Gabriel Forns, reun tots els monjos i conversos a la sala capitular i declar dissolta la comunitat.

El 1823 amb la pujada al poder del partit realista es proced a la restituci dels bns de les cartoixes, les cartoixes d'Ara Christi, Portaceli i valldecrist foren tornades per decret el 29 de juliol de 1823.

L'ltima i definitiva exclaustraci es produ sota el priorat de Bru Rogel, elegit en mar de 1835. La cartoixa de Valldecrist es va dissoldre  el 4 de setembre de 1835 a causa de la desamortitzaci de Mendizbal. A partir d'aquest dia fins el 26 de desembre es feu l'inventari de bns immobles i mobles, de qualsevol cosa que poguera ser venuda. El 9 de novembre de 1844 el monestir va ser subhastat i venut. Els compradors foren Sebastin de Arujo i Pedro Garca Ruir, per un mili tres-cents mil reals de bill. Poc desprs cediren els seus drets a Jose Luis Clavero, propietari el 1847.

El 19 d'octubre de 1847 comen la demolici del cenobi per a vendre els materials constructius. Nou anys desps, el 24 d'octubre de 1856 el propietari torn a vendre Valldecrist. la destrucci no cess, el 26 de maig de 1860 l'ajuntament de Sogorb concert amb un dels propietaris per la compra de 12.000 reals de "tota la pedra llaurada que existisca en el convent de la cartoixa exceptuant una de les set magnfiques portalades que hi ha en el claustre menut, els brocals dels dos pous situats un en el dit claustre i l'altre al costat de la cuina i les quatre portes o portals que tanquen l'edifici i vauen al pati tocant al cam anomenat de la cartoixa sense que entren en l'excepci les cinc arcades que formen la perspectiva de la porta de la galera".

Segle XX i actualitat.

La destrucci de Valldecrist continu al llarg del segle XX, les seues pedres s'utilitzaven per a la construcci (l'espadanya per example fou dinamitada als anys seixanta per construir un mur).

El 1955 la Diputaci de Castell acord comprar la cartoixa. Per noms arriba a comprar l'esglsia o capella de Sant Mart, les capelles i el claustre de Sant Jeroni i una part de l'esglsia major. L'arquitecte provincial, Vicente Traver elabor un reportatge fotogrfic i una projecte de reconstrucci que mai es dugu a terme (1956). La primera acci realitzada va ser la restauraci de la portada de l'esglsia de Sant Mart, es desmunt i es trasllad a Castell per a la restauraci, per des d'aleshores no se'n sap res. 
El 1966 es realitz la primera restauraci de l'esglsia de Sant Mart. S'hi restauraren algunes voltes tapiades caigudes, per sense afectar a les arcades de creueria.

La cartoixa de Valldecrist finalment va ser declarada "Monument Historicoartstic" el 10 de febrer de 1984 pel Consell de la Generalitat Valenciana. A partir d'aleshores i desprs de la redacci d'un estudi previ, es succeiren les excavacions i restauracions. El 27 de desembre de 1990 la Conselleria d'Hisenda de la Generalitat Valenciana compr la cartoixa per trenta milions de pessetes. Una vegada adquirida la cartoixa (la part que no pertanyia a la Diputaci de Castell) els treballs es multiplicaren: neteja i apuntalament de zones, anastilosi del clasutre de Sant jeroni, restauraci de la porta d'entrada, la volat i el soterrani de l'esglsia de Sant Mart, recuperaci de peces espoliades, etc.
Entre 1993 i 1995 es desenvolup la restauraci de l'esglsia de Sant Mart i el seu soterrani, subvencionades per la Conselleria i la Diputaci de Castell.

Des de 1995 fins 2001 no es realitzaren cap obra de restauraci.


 Estructura de la cartoixa.



Els monestirs cartoixans tenen, a grans trets, definides tres parts: l'mbit de comunicaci amb l'exterior, l'mbit cenobtic de vida en com i l'mbit eremtic per a l'oraci i meditaci, i l'mbit dels germans i la procura.

mbit de serveis i comunicaci amb l'exterior.

Portada principal: t un gran arc de mig punt de d'oval seguint la tradici goticocatalana, encara que data del 1644. ;

Muralla: envolta tot el conjunt, construda en maoneria i rematada per un trencaaiges cobert de rajoles. tamb s del 1644.

Pati d'entrada: situat fora de la clausura, era l'rea pblica de la cartoixa. Al seu voltant es trobaven:

Hostatgeria i tallers: aquest s un dels pocs edificis que es conserva sencer, s'inici la seua construcci cap al s. XVII i s'allargaren fins la segona meitat del XVIII. L'Hostatgeria nova ha desparegut, se suposa que estaria adossada al primer claustre que tingu la cartoixa.

Infermeria-apotecaria: construida abans de 1580, al costat de l'hostatgeria nova formant un angle recte.

mbit cenobtic.

Esglsia Major de Nostra Senyora dels ngels: fou l'edifici ms acurat i ornamentat de tot Valldecrist. Constava d'una sola nau sense capelles, dividida en dos parts per un cancell que separava els cors, els dels pares a l'est i el dels conversos a l'oest. Cadascun d'aquests cors tenia un cadiratge i una entrada per separat. La construcci s'inici envers el 1399, noms es t constncia de dos pedra piquers: Joan Pere Terol i Miquel Garcia. L'esglsia, sofr grans transformacions estructurals i ornamentals durant el s.XVII.

L'esglsia presentava davant de la seua portada un atri format per tres arcs de mig punt, amb el major ms ample. Tenia les parets encoixinades, quatre columnes sobre pedestals a la cara de davant i estaven coronades per boles de carcter "herreri", els arcs extrems frontals i laterals estaven tancats per una barana. Aquest nou atri data de la primera meitat del segle XVII (fet en alguna de les reformes classiciste, de 1633 o la de 1665) i substitueix el primera atri de Miquel de Maganya de 1522, d'aquest noms s'aprofit la complexa volat estrellada del tardogtic.

Sobre la portada s'hi troba (molt mutilat per encara es pot observar) un grup escultric representant a Sant Joan Baptista, la Mare de Du amb el Xiquet i Sant Bru, el fundador de l'orde. Est protegit sota l'atri i exacavat al mur de l'esglsia, possiblement de la primera dcada del s.XVIII, i amb autoria atribuda a Nicolau de Bussy o Giacomo Bertessi.

Tornant a l'interior del temple, el 1634 comen la primea reforma classicista de la m de Mart d'Orinda. Aquest enderroc la volta de creueria, elavant l'altura i construint una volta de can reforada amb arcs faixons. La decoraci era a base de motius variats d'algeps polcroms (quadrifolis, florons, puntes de diamant, ovals, quadrats, etc.). Reform les primitives finestres ogivals amb motlures i alternant-les amb quadres, i un scol de taulellets va revestir les parets. 

En els dos laterals del prebiteri i excavades al mur es localitzaven les arques funerries dels fills de Mart l'Hum. El retaule gtic tamb va ser substituit per un de nou, obra del romanista Joan Miquel Orliens, es decoraren les parets amb gran quantitats de quadres, el de la Capella de sant Bru s'atribueix a Vicent Castell.

El 1665 Joan Claramunt contrueix la cpula sobre tambor amb llanterna sostinguda sobre petxines (decorades amb motius herldics), decor la mitja taronja amb esgarfiats, tot molt semblant a la cpula germana d'Ara Christi.

El transagrari tamb s obra de Mart d'Orinda, la seua decoraci s obra de Miquel Salvador. Aquest petit edifici tenia una petita cpula, llanterna i finestres magnficament realitzades amb pintures de grutescos i a candelieri, profusi de motlures d'algeps pintades de colors, abundant pa d'or i quadres penjats.

Sagristia: s una altra construcci gtica reformada posteriorment, el 1598. Era una sala espaiosa i rectangular, tenia una obertura que venia a ser la capella de les relquies, sobre aquests s'alava un cupul amb llanterna profusament decorat amb motlures i pintures de putti. Aquest reliquiari estaria tancat amb dues portes amb dotze quadres de la histria de Sant Bru, obra de Gregori Baus (1631). La resta de la gran sala estava coberta per voltes de creueria revestides amb decoraci barroca de cornises i angelots.

Biblioteca i arxiu: segurament situats sobre la sagristia, no se sap amb seguretat si estaven en habitacions separades o en el mateix espai.

Vicaria o capella exterior: de construcci gtica, fou reformada barrocament amb algeps pintats i daurats. La porta dna al pati d'entrada, un espai que se situa a l'esquerra de l'esglsia major.

Campanar: situat a la porta de comunicaci entra el claustret i l'esglsia, es constru el 1665 per Joan Claramunt. Estava compost per quatre cossos amb un remat triangular de dues campanes (similar al d'Ara christi).

Capella de Sant Bru;

Claustre menor o de Sant Jeroni: possiblement d'origen gtic, per refet amb les formes de principis del s. XVII. Les seues columnes eren de marbre negreamb vetes mentre que el capitell i la base sn de marbre rosa, al igual que el brocal dl pou (l'original del qual est a Altura). Les columnes estaven coronades per arcs de mig punt i la galeria coberta per voltes d'aresta. Una reforma del 1800 afeg set portes de marbres de diferents colors en els accessos d'entrada (algunes es conserven a l'Ajuntament de Sogorb). A l'interior del claustret hi havien pintures de Josep Vergara i Urb Fos, i una escultura de Juan Valenzuela.

Colloqui: estava situat a la galeria oriental del claustret i tancat per vidrieres, amb pintures murals.

Capelles: existien sis capelles situades al costat occidental del claustre menor, entre l'esglsia major i la de Sant Mart, i disposades en dues filades de tres. La seua consrucci s gtica, per com s habitual van ser reformades posteriorment. La capella de Santa Maria Magdalena era la ms gran i ornamentada, va ser manada a construr per Llus Mercader, (1489-1491). El seu retaule era de 1494 obra del Mestre de Perea.  Hi havien altres capelles que no es sap exacatament on estraven situades: capella de Sant Antoni, de Sant Nicolau Bisbe, Santa Caterina i Santa Brbera, de Sant Andreu Apstol, Santa rsula i Santa Maria Egipcaca, de Sant Hug i capella de la Mare de Du dels Desemparats. A la capella de Sant Sebasti, situada enfront la cella del prior tenia un retaule pintat per Joan de Joanes.

Captol: era una aula gtica coberta per voltes creueria sobre fines mnsules delicadament tallades. El seu accs es feia per dues portes, una gtica i una barroca. Al seu costat meridional hi havia un altar i simulat a la paret una cova com el Sant Sepulcre sobre la qual descansava un grup escultric de terracota policromada de la Muntanya del Calvari, obra de 1565 de Juan de Valenzuela. Un altre element destacable era el conjunt del Crist jacent de marbre dut a Valldecrist per Llus Mercader de la cort romana del Papa Alexandre VI. Tamb estava el cadiratge i sis llenos, de Gregori Baus de 1646.

Refectori: estava cobert amb una volta de creueria i dividit en dos espais per un env, al igual que passava en l'esglsia major, la part oriental per als pares i l'occidental per als germans. Tenia un gran nombre d eportes (la ms gran era pels sacerdots, recaia al claustre; la dels conversos donava al pas entre l'esglsia de Sant Mart; dues ms per a la cuina i el plpit). Aquesta construcci s'acab el 1456, comptava amb finestres ogivals que donaven al claustre de Sant Jeroni, ulls de bous a la part superior, un calefactor, i estava decorat amb diversos llenos.

Cuina: feta a la llarga de diferents poques constructives no tenia un estil clarament definit. Estava dividiada en tres dependncies: la sala occidental, al costat del pou i amb un pis superior, era d'on es collocaven els portadors de fusta que servien per dur el menjar fins les celles dels monjos. El del centre era el rebost, el tercer era l'espai destinat a la preparaci dels aliments i neteja d'utensilis, existia una escala helicoidal que suposadament pujava a l'habitaci del germ cuiner.

mbit eremtic.

Cella del prior: estava al final del corredor que anava per darrere l'esglsia major, permetent-li una major comunicaci amb l'mbit cenobtic. Coberta per na volta de creueria fou molt modificada per Joaquim Alfaura (priorat 1662-1666). Era distinta a les altres celles, en forma, grandria i riquesa. De dues plantes i amb un atri a l'entrada (construt el 1800). A l'interior tenia pintures i una llibreria prpia amb portada de marbres jaspiats. El seu hort estava separat de la resta dels horts de les dems celles i en un nivell inferior.

Claustre major: fou l'obra de tota la cartoixa que ms va costar en acabar, s'inici el 1399 i s'acab cap a l'ltim quart del s. XV, i s possible que es fera en distintes fases. En la seua construcci interveniren els mateixos mestres pedrapqiuers que a l'esglsia i obra major feta durant el gtic, a ms de Francesc Martnez Biulaygua.
De tot el claustre noms queda al lloc on fou construt els murs exteriors i els arrencaments dels nervis de les voltes de creueria. Tenia a la seua part oposada o interior una doble arcada de pedra: la interior formada per columnes i arcs escarsers (alguns dels quals es traslladaren i es conserven a Altura i Sogorb) recolzats sobre una barana, i l'arcada exterior construda per contraforts-pilars i arcs tamb rebaixats.

Del paviment del deambulatori se'n conserven algunes restes a l'extrem nord de la seua galeria del fons (estava format per lloses quadrades blanques i blaves alternant-se). Als angles hi havien quadres de Josep Vergara. A l'entrada del corredor pel que s'accedia al clsutres major hi havia una portada de pedra de la qual noms es conserva part del seu muntant esquerre. La porta la tancaven dos grans batents de fusta (possiblement sn les que ara constitueixen la porta barroca del s. XVIII de la capella del Salvador de la catedral de Sogorb.

El claustre est dividit en dues parts: l'occidental s l'hort i l'oriental, el cementeri. Aquest ltim es consgr el 1415 estava separat en dos zones, nord per als monjos i sud per als llecs. Entre les dues zones hi havia una gran creu de pedra i tamb prop estava la capella o torre de les nimes, construda per Llus Mercader, 1489-1491.

Celles: es construen al mateix temps que es feia el claustre major. A pesar del seu estat de destrucci, es considera que n'hi havien vint-i-quatre. Eren habitatges de dues plantes: una inferior (4'3 metres d'alada) on estaven les dependncies del cartoix, la superior noms s'utilitzava com a cambra. les celles tenien dues entrades, una a l'habitatge i l'altra donava a l'hort, a ms d'una finestra per rebre el menjar. Les celles tenien un vestbul, aquest donava a l'avantcambra (mig habitatge) i un cubiculum (l'altra meitat). Aquest cubiculum era on hi havia l'estudi, l'oratori i el dormitori. A l'hort estava una pila que rebia l'aigua des d'una conducci que envoltava la muralla.

 mbit dels germans i la procura .

Conreria: a la seua planta superior hi havia el forn.

Claustre primitiu: aquest va ser el primer claustre de la cartoixa, on va estar el primer cementeri fins el 1415 quan va ser consagrat el del claustre major. Al voltant del claustre hi havien sis petites celles i les celles del rei Mart i a sobre la de la reina Maria. Des d'aquestes celles eixien les tribunes a l'esglsia de Sant Mart.

Esglsia de Sant Mart: s l'element ms ben conservat del conjunt. Es va consagrar el 13 de novembre de 1401. T uns murs gruixuts, sense contraforts, planta rectangular, capalera plana i una nau nica coberta amb voltes de creueria. A sobre de l'entrada, per dins, es situaven les arques funerries de Llus Cornell i Dalmau Cervell. El retaule major era gtic per fou substitut per un altre en 1753, i el 1751 es va desfer l'env que separava els cors. Sota l'esglsia est el soterrani (illuminat per claraboies) que posteriorment s'utilitz com a magatzem i celler, per el seu bon cabat fa suposar que en origen tindria una altra funci.



Altres dependncies: el graner, els trulls, el llavador de peix, l'almssera, el viver de peixos, refectori i cuina dels criats, quadres i cavallerisses, la casa del guarda, el paller, l'era, el mol fariner acabat el 1809, l'ltima construcci abans de l'exclaustraci).


 Bibliografia .
La informaci a dalt s estreta de "Les cartoixes valencianes", una guia editada pels ajuntaments d'Altura, Serra i d'El Puig.

 Enllaos externs .

 Associaci Cultural Cartoixa Vall de Crist;
 Web del Gothicmed sobre la cartoixa;
 Informaci i algunes imatges;
 Algunes imatges de la cartoixa;
 Foto de l'esglsis de Sant Mart;
 Foto de l'esglsia, recentment restaurada;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392751" title="Token F1" nonfiltered="1633" processed="1621" dbindex="151646">
 Token Racing  va ser un constructor  britnic de cotxes per competicions automobilstiques que va arribar a disputar curses a la Frmula 1. 


 Histria .

Token va ser fundada per Ron Dennis al 1974, que la va formar a partir de l'escuderia Rondel Racing que competia a la Frmula 2. 

Va debutar a la Frmula 1 a la 1974 en el GP de Blgica disputat al circuit de Nivelles, de la m del pilot Tom Pryce, no podent finalitzar la cursa. 

L'escuderia va ser present en 3 curses de la F1 aconseguint finalitzar en onzena posici com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat de la F1.

L'ltim GP disputat va ser el Gran Premi d'Alemanya del 1974.



 Resultats a la F1 .




 Palmars a la F1 .

 Curses:   3;
 Victries:  0;
 Podis:  0;
 Poles:  0;
 Voltes rpides:   0;
 Millor classificaci al mundial de constructors:   -;
 Punts:   0;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392752" title="Nito Verdera" nonfiltered="1634" processed="1622" dbindex="151647">

Nito Verdera (nom de ploma de Joan Verdera i Escandell, Eivissa, 1934) s un periodista eivissenc, pilot de la marina mercant i investigador colomb. Membre del Centre d'Estudis Colombins ha publicat diversos llibres on mant la tesi que Colom fou criptojueu i eivissenc.

Va abandonar la marina mercant per dedicar-se al periodisme com a redactor del Diario de Ibiza, corresponsal de Rdio Nacional d'Espanya, i collaborador de l'agncia EFE, Catalunya Rdio, Cadena COPE i Televisi Espanyola. 

Colom eivissenc.
Ha estudiat els topnims que Colom va utilitzar a les ndies i conclou que una part significativa est relacionada amb Eivissa i Formentera. Desprs d'investigar les famlies Colom a Eivissa, i els coneixements del navegant relacionats amb l'escola de cartografia de Mallorca, afirma que Colom era d'origen jueu nascut a Eivissa.

El seu ltim llibre Cristbal Coln, el libro de las Falacias y cuatro Verdades ha estat presentat recentment a l'Ateneu de Madrid per l'actual Duc de Veragua, descendent directe de l'Almirall. No noms demostra ferventment la relaci de Colom amb Eivissa i el seu origen jueu, sin que desf una per una totes les "fallcies" que han envoltat al descobridor.
               
Nito Verdera s tamb, degut al seu ofici de pilot de la marina mercant, un destacat estudis dels mapes precolombins d'Amrica. En el seu ltim llibre demostra que al Mapa Cantino hi ha les proves (topnims portuguesos) del coneixement portugus del Carib i la Florida abans que fos explorada per Juan Ponce de Len. 

Afegeix, com a prova de la catalanitat cultural de l'Almirall, varies llistes de vocabulari colloquial, nutic i toponmic de paraules utilitzades per Colom als seus escrits, que demostren no noms que Colom era catalanoparlant sin que, segons el mateix Diccionario Etimolgico Castellano e Hispnico, Colom s el primer en utilitzar moltes paraules en castell, especialment les del vocabulari nutic, existint totes elles, segons el Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llengua Catalana molt abans documentades en catal.
         
Tamb s qui millor ha seguit la lnia d'investigaci de Simon Wiesenthal i Madariaga de qu Colom era jueu. En el seu ltim llibre amplia les tesis del fams caanazis amb les aportacions i estudis de la professora Estelle Irizarry (estudi del Llibre de les Profecies d'en Colom), Sara Leibovicci (les inicials Bet Hai de les capaleres de les cartes de Colom als seus fills).
 
Actualment est estudiant el que ell anomena l'ADN linguistic d'en Colom, conjuntament amb la Dra Estelle Yrizarri, qui ja ha publicat l'article  d'aquest estudi a la revista Aki Yerushalayim, l'unica revista d'abast mundial escrita en ladino.

Llibres publicats.
;
;
;
;
;
;

Referncies.


Enllaos externs.
Web de l'autor;
Vdeo de TV Eivissa;
Vdeo a Poblet, sobre el prncep de Viana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392754" title="Gasterochisma melampus" nonfiltered="1635" processed="1623" dbindex="151648">

 Gasterochisma melampus s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 164 cm de longitud total.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Discover Life ;
 Animal Diversity Web ;
 Practical Fish Keeping ;
 NLBIF ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392755" title="Acanthocybium solandri" nonfiltered="1636" processed="1624" dbindex="151649">


Acanthocybium solandri  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 250 cm de longitud total i els 83 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic, l'ndic i el Pacfic, incloent-hi el Carib i la Mar Mediterrnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen., 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Cuvier, G. & A. Valenciennes 1832. Histoire naturelle des poissons. Tome huitime. Livre neuvime. Des Scombrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 8: i-xix + 5 pp. + 1-509, Pls. 209-245. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Animal Diversity Web ;
 AQUATAB.NET;
 UNEP-WCMC Species Database ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392759" title="Euthynnus affinis" nonfiltered="1637" processed="1625" dbindex="151650">

Euthynnus affinis  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total i els 14 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndic i al Pacfic occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392760" title="Euthynnus lineatus" nonfiltered="1638" processed="1626" dbindex="151651">

Euthynnus lineatus  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 84 cm de longitud total i els 9.120 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de San Simen (Califrnia, Estats Units) fins a les Illes Galpagos i el nord del Per.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392763" title="Ratol marsupial subtropical" nonfiltered="1639" processed="1627" dbindex="151652">

El ratol marsupial subtropical (Antechinus subtropicus) s una espcie de petit marsupial carnvor de la famlia dels dasirids. Antigament es pensava que era coespecfic amb el ratol marsupial de Stuart (Antechinus stuartii).

El ratol marsupial subtropical viu des del sud de Gympie, a Queensland (Austrlia), fins l'extrem nord-est de Nova Galles del Sud, on est prcticament restringit a boscos de lianes subtropicals per sota els 1.000 metres d'altitud. s difcil de distingir dels seus parents propers, per les seves caracterstiques ms importants sn un musell llarg i estret i un color generalment marrons. s el ms gran dels ratolins marsupials marrons. S'alimenta principalment d'insectes, i desprs d'aparellar-se moren tots els mascles a causa de malalties relacionades amb l'estrs, com moltes altres espcies de la seva famlia.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392766" title="Cambridge (Massachussets)" nonfiltered="1640" processed="1628" dbindex="151653">
 
Cambridge s una ciutat de l'estat de Massachusetts, als Estats Units d'Amrica, seu del comtat de Middlesex. s vena de la ciutat de Boston i separada d'aquesta per el riu Charles, conformant, al costat d'altres ciutats, l'anomenat Gran Boston. 

Els seus fundadors li van donar el nom en honor de Cambridge, Anglaterra, doncs van desenvolupar els seus estudis en la Universitat de Cambridge. Cambridge s coneguda per ser la ciutat seu de la Universitat de Harvard i de l'Institut Tecnolgic de Massachusetts (MIT). Segons el cens de l'any 2000, la ciutat t una poblaci de 101.355 habitants, encara que moltes ms persones van a Cambridge a treballar. 

La ciutat. 
La poblaci de Cambridge s molt diversa. Els seus residents van des de distingits professors del MIT i de Harvard a famlies de classe obrera, passant per immigrants de tot el mn. La primera uni civil entre persones del mateix sexe en Estats Units es va realitzar en el Cambridge City Hall. Aquesta diversitat contribueix a l'ambient liberal i pot ser comparat a Berkeley (Califrnia) en alguns aspectes. Aix, al costat de les histriques protestes estudiantils i un rebuig al control legal de les rendes d'arrendament, li ha valgut la humorstica denominaci de "Repblica Popular de Cambridge". Cambridge s avui dia una ciutat renovada urbanament, de classe mitja-alta i amb un creixent mercat de propietats, creuant el riu des de Boston. Tamb se li coneix com la "ribera esquerra de Boston". 

Cambridge ha estat tamb anomenada per alguns la "ciutat de les places" ("City of Squares" en angls), ja que la major part dels seus districtes comercials sn grans interseccions conegudes com squares. En la regi de Nova Anglaterra, el terme square s'aplica a un rea comercial, generalment formada al voltant de la intersecci de tres o ms carrers, i que originalment consistia d'un rea quadrada buidada. Com la majoria dels carrers es van construir fa segles, noms algunes places conserven la forma geomtrica d'un quadrat. 

Harvard Square est, per exemple, formada per dos carrers corbes convergents. Cadascuna d'aquestes places fa les vegades d'un centre venal.

 Llocs d'inters . 
 Cambridge City Hall ;
 Riu Charles ;
 Universitat de Harvard ;
 Massachusetts Institute of Technology ;
 Cementiri Mount Auburn ;
 Cambridge Common ;

 Personatges clebres associats a Cambridge . 
Bhumibol Adulyadej, rei de Tailndia ;
Ben Affleck ;
Louis Agassiz ;
Chalres Bickford ;
Julia Child ;
Noam Chomsky ;
E.E. Cummings ;
Matt Damon ;
Doc Edgerton ;
Patrick Ewing ;
Richard P. Feynman ;
John Kenneth Galbraith ;
Louise Glck ;
Juliana Hatfield ;
Oliver Wendell Holmes ;
Henry James ;
William James ;
Henry Kissinger ;
Henry Wadsworth Longfellow ;
James Russell Lowell ;
Yo Yo Ma ;
Tip O'Neill ;
Robert Reich ;
Frederick Hastings Rindge ;
Rumeal Robinson ;
Patrick Stewart ;
Steve Waring ;
Sam Waterston ;
Norbert Wiener ;
Nathaniel Jarvis Wyeth;

Enllaos externs. 
 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392768" title="Frans Melckenbeeck" nonfiltered="1641" processed="1629" dbindex="151654">

Frans Melckenbeeck (Lede, 15 de novembre de 1940) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1962 i1972. Els seus xits ms destacats foren una Lieja-Bastogne-Lieja i una etapa del Tour de Frana de 1963. 

Palmars.
1962;
 1r del Circuit Escaut-Dendre-Lys;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
 Vencedor d'una etapa de la  Volta a Luxemburg;
1963;
 1r de la Lieja-Bastogne-Lieja;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana ;
 Vencedor de 3 etapes del Tour del Sud-Est;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Nord;
1964;
 1r del Grand Premi d'Isbergues;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Espanya;
 1r a l'Omloop Het Volk;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 1r del Gran Premi Fourmies;
1965;
 1r del G. P. de Mnaco;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1967;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Blgica;
1968;
 1r del G. P. de Zottegem;
1970;
 1r de la Roubaix - Cassel - Roubaix ;

Resultats al Tour de Frana.
1962. Abandona (12a etapa);
1963. Abandona (9a etapa). Vencedor d'una etapa;
1964. Abandona (9a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1964. 37 de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1965. Abandona. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Fitxa de Frans Melckenbeeck a www.sitiodeciclismo.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392769" title="Bhumibol Adulyadej" nonfiltered="1642" processed="1630" dbindex="151655">

Bhumibol Adulyadej (Rama IX) nom real                                               , Phra Chaoyuhua Bhumibol Adulyadej, el Grandis (5 de desembre de 1927), s el rei de Tailndia des de 1946. s el cap d'estat que ms temps duu en el crrec en tot el mn, i s el 9 rei de la dinastia Chakri. Va nixer a Cambridge (Massachussets), en els Estats Units. 

Desprs d'un breu perode escolar a Bangkok, va deixar el seu pas als sis anys amb la resta de la seva famlia, traslladant-se a Sussa on va completar els seus estudis secundaris a Lausana, en la universitat dels quals es va llicenciar en cincies poltiques. Desprs de la misteriosa mort del seu germ major Ananda Mahidol (oficialment Rei Rama VIII), va accedir al tro el 9 de juny de 1946. No obstant aix, va continuar la seva educaci. El seu oncle, el prncep Rangsit, es va convertir en regent fins a la seva coronaci oficial el 5 de maig de 1950. Uns dies abans s'havia casat el 28 d'abril amb Mom Rajawongse Sirikit Kitiyakara. Tenen un fill, el Prncep Hereu Maha Vajiralongkorn, i tres filles. Va ser proclamat El Grandis pel llavors primer ministre de Tailndia.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392770" title="Roger II de Siclia" nonfiltered="1643" processed="1631" dbindex="151656">

Roger II de Siclia (Mileto, 22 de desembre de 1095 - Palerm, 26 de febrer de 1154), conegut com a Roger el normand, va ser rei de Siclia de la dinastia normanda dels Altavilla, fill i successor del comte Roger I.

Va aconseguir unificar sota un nic regne totes les conquestes nordmandes de l'Itlia meridional i organitzar sota la seva persona un govern centralitzat i eficient.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392772" title="Ratol marsupial de Swainson" nonfiltered="1644" processed="1632" dbindex="151657">

El ratol marsupial de Swainson (Antechinus swainsonii) s una espcie de petit marsupial carnvor de la famlia dels dasirids. Viu a Austrlia.

Taxonomia.
El ratol marsupial de Swainson fou descrit pel naturalista angls George Robert Waterhouse el 1840, sent la segona espcie del gnere Antechinus en ser descrita. Fou anomenat en honor del zoleg i artista William Swainson. N'hi ha tres subespcies:
A. s. swainsonii, originari de Tasmnia;
A. s. insulanus, que viu al Parc Nacional de Grampians, Victria;
A. s. mimetes, que viu des del sud-est de Queensland fins el sud-oest de Victria, passant per l'est de Nova Galles del Sud.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392777" title="William Calley" nonfiltered="1645" processed="1633" dbindex="151658">
William Laws Calley, Jr. (Miami, Florida, Estats Units, 8 de juny de 1943) era un oficial de l'Exrcit dels Estats Units que va participar en la Guerra de Vietnam. Va ser trobat culpable d'ordenar la Matana de My Lai el 16 de mar de 1968. 

 Biografia . 
Calley va cursar el seu entrenament bsic a Fort Benning, Gergia, aix com un entrenament personalitzat a Fort Lewis, Washington. Va ser acceptat en l'Officer Candidate School, comenant un curs per a oficial a mitjans de mar de 1967. Desprs de la seva graduaci el 5 de setembre del mateix any, va ser designat com Tinent Segon d'Infanteria. Calley va ser assignat a la Companyia C, 1er Batall, 20 Regiment, 11a Brigada d'Infanteria i va passar altre curs en Hawai abans del despatx de la brigada a Vietnam. 

Els informes sobre el seu acompliment publicats desprs de My Lai li descriuen com un soldat normal. Posteriorment, segons la investigaci avanava, la seva imatge va empitjorar. Diversos membres del seu pelot van dir als investigadors de l'Exrcit que mancava de sentit com i que era incapa d'usar un mapa o una brixola. Calley va ser acusat el 5 de setembre de 1969, amb sis crrecs d'assassinat premeditat, sent trobat culpable. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392778" title="Bontol ratllat" nonfiltered="1646" processed="1634" dbindex="151659">


El bontol de ventre ratllat o bontol ratllat (Katsuwonus pelamis) s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 110 cm de longitud total i els 34,5 kg de pes.
 Semblant al bontol, b que de cos ms robust.;
Distribuci geogrfica.
s una espcie cosmopolita en mars i oceans tropicals i temperats, llevat del Mediterrani oriental i de la Mar Negra.
 Referncies .

Bibliografia.
 Ankenbrandt, L. 1985. Food Habits of bait-Caught Skipjack Tuna, Katsuwonus pelamis, From the Southwestern Atlantic Ocean. Fishery Bulletin, 83: 379-386. ;
 Blackburn, M., D. Serventy. 1981. Observations on distribution and life history of skipjack tuna, Katsuwonus pelamis, in Australian waters. Fishery Bulletin, 79: 85-94. ;
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Gauldie, R., G. Sharp. Juny de 1996. Skipjack velocity, dwell time and migration. Fisheries Oceanography, 5: 100-113. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Stequert, B., B. Ramcharrun. 1995. The fecundity of skipjack tuna (Katsuwonus-pelamis) from the western Indian Ocean. Aquatic Living Resources, 8: 79-89. ;
 Stequert, B., B. Ramcharrun. 1996. Reproduction of skipjack tuna (Katsuwonus pelamis) from the Western Indian Ocean. Aquatic Living Resources, 9: 235-247. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Animal Diversity Web ;
 AQUATAB.NET;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392781" title="Jerbu marsupial" nonfiltered="1647" processed="1635" dbindex="151660">

El jerbu marsupial (Antechinomys laniger) s una espcie de marsupial de l'ordre dels dasiuromorfs. s l'nica espcie del gnere Antechinomys. s originari del centre i el sud d'Austrlia, on viu en una varietat d'hbitats incloent-hi zones boscoses i semideserts amb matolls.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392783" title="Bontol oriental" nonfiltered="1648" processed="1636" dbindex="151661">

El bontol oriental (Gymnosarda unicolor) s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 248 cm de longitud total i els 131 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de la Mar Roja i l'frica Oriental fins a la Polinsia Francesa, Jap i Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Grizimek, B., W. Ladiges. 1974. Fishes 2. Nova York, Estats Units: Van Nostrand Reinhold LTD. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Animal Diversity Web ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392784" title="Sminthopsini" nonfiltered="1649" processed="1637" dbindex="151662">

Sminthopsini s una tribu de marsupials de la subfamlia dels esmintopsins.

Classificaci.
Tribu Sminthopsini;
 Gnere Antechinomys;
 Jerbu marsupial, Antechinomys laniger;
 Gnere Ningaui;
 Ratol marsupial de Ride, Ningaui ridei;
 Ratol marsupial de Timealey, Ningaui timealeyi;
 Ratol marsupial de Yvonne, Ningaui yvonnae;
 Gnere Sminthopsis ;
 Grup d'espcies S. crassicaudata;
 Ratol marsupial cuagruixut, Sminthopsis crassicaudata;
 Grup d'espcies S. macroura;
 Ratol marsupial de Kakadu, Sminthopsis bindi;
 Ratol marsupial de Butler, Sminthopsis butleri;
 Ratol marsupial de Douglas, Sminthopsis douglasi;
 Ratol marsupial de cara ratllada, Sminthopsis macroura;
 Ratol marsupial de galtes vermelles, Sminthopsis virginiae;
 Grup d'espcies S. granulipes;
 Ratol marsupial cuablanc, Sminthopsis granulipes;
 Grup d'espcies S. griseoventer;
 Ratol marsupial d'Aitken, Sminthopsis aitkeni;
 Ratol marsupial de Boullanger Island, Sminthopsis boullangerensis;
 Ratol marsupial de ventre gris, Sminthopsis griseoventer;
 Grup d'espcies S. longicaudata;
 Ratol marsupial cuallarg, Sminthopsis longicaudata;
 Grup d'espcies S. murina;
 Ratol marsupial d'Archer, Sminthopsis archeri;
 Ratol marsupial cuallarg petit, Sminthopsis dolichura;
 Ratol marsupial fuligins, Sminthopsis fulginosus;
 Ratol marsupial de Gilbert, Sminthopsis gilberti;
 Ratol marsupial de peus blancs, Sminthopsis leucopus;
 Ratol marsupial cuaprim, Sminthopsis murina;
 Grup d'espcies S. psammophila;
 Ratol marsupial de peus peluts, Sminthopsis hirtipes;
 Ratol marsupial d'Ooldea, Sminthopsis ooldea;
 Ratol marsupial del desert, Sminthopsis psammophila;
 Ratol marsupial de Youngson, Sminthopsis youngsoni;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392785" title="Museu Cerralbo" nonfiltered="1650" processed="1638" dbindex="151663">


El Museu Cerralbo est situat a Madrid, en l'antiga residncia de Enric d'Aguilera i Gamboa, XVII Marqus de Cerralbo, qui va promoure excavacions arqueolgiques i va reunir una de les colleccions d'art ms importants d'Espanya. Va morir el 1922 i la seva collecci va passar a l'Estat per Reial Ordre de 10 d'abril i 24 de setembre de 1924. Deu anys desprs es va constituir la Fundaci Museu Cerralbo (O.M. de 22 de mar de 1934). 

Es troba en obres de modernitzaci des de l'estiu de 2006. s un museu singular doncs mant gaireb intacta la seva ambientaci d'poca, amb una acumulaci de mobles, antiguitats i pintures. De fet, el mateix edifici, d'influncia italiana, es va projectar ms com museu que com domicili, amb amplis salons per a les colleccions ms rellevants i espais ms reduts per a l's diari. Guarda similituds amb el Museu Lzaro Galdiano, encara que les seves colleccions de pintura no arriben al mateix nivell, ni per extensi ni per la nmina d'autors; el marqus de Cerralbo tenia gustos ms eclctics i va dirigir part dels seus esforos a l'arqueologia. 



Amb tot, destaquen una Verge de Zurbarn, Retrat d'Agostino Doria de Tintoretto, San Francisco d'El Greco, La conversi de Saulo de Juan Antonio Fras y Escalante, Santo Domingo en Soriano de Claudio Coello, una Pietat d'Alonso Cano (copiada de Van Dyck) i bodegons de Luis Melndez. El museu alberga a ms diverses escultures i colleccions de porcellanes, armadures europees i orientals, numismtica des de l'poca grecorromana, etc. 

Actualitat.
Actualment (2008) est clausurat per obres de reforma, si b la seva pgina web exhibeix les seves peces ms rellevants.

 Enllaos externs.
  Museo Cerralbo;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392789" title="Grammatorcynus bicarinatus" nonfiltered="1651" processed="1639" dbindex="151664">

Grammatorcynus bicarinatus  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 112 cm de longitud total i els 13,5 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les costes septentrionals d'Austrlia (Austrlia Occidental, Queensland i el nord de Nova Galles del Sud), el Golf de Papua (Nova Guinea) i les Illes Loyaut.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392790" title="Juan Antonio Fras y Escalante" nonfiltered="1652" processed="1640" dbindex="151665">
Juan Antonio Fras y Escalante (Crdova, 1633 - Madrid, 1669), pintor barroc espanyol del Segle d'Or. A Madrid va ser deixeble de Francisco Ricci i va desenvolupar una important carrera en la Cort a pesar de la seva primerenca mort. Admirador de la pintura veneciana de Tintoretto i Paolo Veronese, tamb es va mostrar deutor de Van Dyck. Va pintar amb gran suntuositat i claredat lumnica i va sofrir l'influx intimista d'Alonso Cano, per exemple en San Pere Nolasc transportat pels ngels; la seva obra mestra s per ventura el Crist Mort (1663) del Museu del Prado. Els seus ltims quadres anuncien l'estil rococ. Algunes obres seves conservades sn Comuni de Santa Rosa (1620), Conversi de San Pau (1650, Museu Cerralbo), El sacerdot Ajimelec i David (1667) i Sagrada Famlia (1680).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392792" title="Carmine Preziosi" nonfiltered="1653" processed="1641" dbindex="151666">

Carmine Preziosi (Sant'Angelo all'Esca, 8 de juliol de 1943) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1963 i 1972. De jove es va traslladar a Blgica amb la seva famlia per buscar feina. All va ser on va fer bona part de la seva carrera esportiva. De totes les seves victries cal destacar la Lieja-Bastogne-Lieja de 1965, en qu super al seu compatriota Vittorio Adorni en un esprint irregular. Tamb va guanyar la Volta a Blgica el 1968. 

Palmars.
1963;
 1r a la Brusselles-Opwijk ;
 1r al Grand Prix Bodson ;
 1r a Zellik ;
 1r a Puteaux ;
1964 ;
 1r a Ferrire-la-Grande ;
1965 ;
 1r a la  Lieja-Bastogne-Lieja ;
 1r a la Brusselles-Verviers ;
 1r a la Gnova-Nia;
 1r a Hasselt ;
1966 ;
 1r al Giro dell'Emilia;
1967;
 1r a la Brusselles-Verviers ;
 1r a la Volta a Blgica i vencedor d'una etapa;
 1r a Denderwindeke ;
1968;
 1r al GP de Frjus;

Resultats al Giro d'Itlia.
1966. 37 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1969. 56 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Carmine Preziosi a www.sitiodeciclismo.net;
Biografia i palmars de Carmine Preziosi a www.museociclismo.it ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392793" title="Francisco Ricci" nonfiltered="1654" processed="1642" dbindex="151667">
 
Francisco Ricci (1614-1685), pintor barroc espanyol. El seu pare Antonio Ricci era un pintor itali arribat a Espanya per a treballar en la decoraci del monestir de l'Escorial, sota les ordres de Federico Zuccaro. Antonio va contreure matrimoni amb una espanyola i es va installar a Madrid, castellanitzant el seu cognom com Rizi. A Madrid naixerien Juan Ricci el 1600, qui tamb seria pintor, i Francisco Ricci el 1614. 

Va ser aprenent de Vicente Carducho, i va treballar per a la casa reial a partir de 1639. Juntament amb Juan Carreo de Miranda i Francisco Camilo, va desenvolupar l'escola madrilenya del barroc espanyol, treballant sobretot en les decoracions de les esglsies de la cort i l'escenografia del teatre del Buen Retiro, del que va ser director. La seva obra ms coneguda s lActe de Fe en la Plaa Major de Madrid (Museu del Prado). Francisco Ricci va morir a El Escorial en 1685.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392794" title="Grammatorcynus bilineatus" nonfiltered="1655" processed="1643" dbindex="151668">

Grammatorcynus bilineatus  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total i els 3,500 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins al Mar d'Andaman, les Illes Ryukyu, les costes septentrionals d'Austrlia, les Illes Marshall i Fidji.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392795" title="Bushandj" nonfiltered="1656" processed="1644" dbindex="151669">
Bushandj (tamb Fushandj, persa antic Pushang) fou una antiga ciutat d'Iran a la vora sud de la riba Hari Rud, a un dia de viatge al oest-sud-oest d'Herat. 

La fundaci de la ciutat s'atribueix al heroi llegendari Pashang, fill d'Afrasiyab. El 588 s esmentada com a seu d'un bisbe nestori. Va caure en mans dels musulmans a l'entorn del 650 i fou vila de frontera durant 200 anys. Una revolta contra els rabs va rebre el suport de les regions orientals (661/662); el 713 va passar a mans dels kharigites; una segona revolta es va produir el 776/777. 

A mesura que la islamitzaci va avanar, la zona va esdevenir tranquilla, i no presentava cap problema sota els tahrides. En aquest temps era la meitat de gran que Herat. Va tenir la reputaci d'una fortalesa important durant l'edat mitjana, a la ruta entre Herat i Nishapur i cap el Kuhistan. Va passar als mongols al segle XIII i desprs a la dinastia Kart. Va ser destruda per Tamerl el mar del 1381, per fou reconstruda aviat i encara era una ciutat de certa importncia al segle XV, per posteriorment va desaparixer probablement destruda pels uzbeks. Modernament va sorgir a la vora la vila de Ghuriyan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392796" title="Antonio Ricci" nonfiltered="1657" processed="1645" dbindex="151670">
Antonio Ricci fou un  pintor barroc itali que va treballar a Espanya.

Va arribar a Espanya per a treballar en la decoraci del Monestir de l'Escorial, sota les ordres de Federico Zuccaro. Antonio va contreure matrimoni amb una espanyola i es va installar a Madrid, castellanitzant el seu cognom com Rizi. A Madrid naixerien els seus fills Juan Ricci en 1600 i Francisco Ricci en 1614, que tamb serien pintors.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392797" title="Planigale" nonfiltered="1658" processed="1646" dbindex="151671">

Planigale s un gnere de petits marsupials carnvors d'Austrlia i Nova Guinea. s l'nic gnere de la tribu Planigalini de la subfamlia dels esmintopsins. N'hi ha cinc espcies:

 Ratol marsupial de Giles, Planigale gilesi;
 Ratol marsupial d'Ingram, Planigale ingrami;
 Ratol marsupial pigmeu, Planigale maculata;
 Ratol marsupial pap, Planigale novaeguineae;
 Ratol marsupial de musell estret, Planigale tenuirostris;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392799" title="Federico Zuccaro" nonfiltered="1659" processed="1647" dbindex="151672">
 
Federico Zuccaro (1542 - 1609), va ser un pintor, arquitecte i escriptor d'art itali. Va ser alumne del seu germ Taddeo Zuccaro, a qui va ajudar en els seus treballs en el Vatic i en el Palazzo Caprarola. 

El Duc de Toscana Cosimo I li va cridar desprs a la seva cort a Florncia, per a acabar all la decoraci de la cpula de Santa Maria del Fiore, iniciada per Giorgio Vasari. Cap a 1586 es va traslladar a Madrid, treballant en la decoraci del monestir de l'Escorial. Per encrrec del Papa Gregori XIII, va comenar a pintar la "Capella Paolina" al Vatic, per, per una venjana, va haver de fugir el 1574 a Londres, on va passar sis anys en la cort, pintant sobretot retrats. 

Els quadres ms coneguts d'aquesta poca sn els retrats de les reines Isabel I i Maria Estuard. El 1580 es va traslladar a Vencia creant per al Palau dels Dogos el seu quadre "La humiliaci de Barbarroja". El Papa Gregori XIII va animar a Zuccaro a retornar a Roma, per a acabar la "Capella Paolina" i aix ho va fer. 

El 1586 va seguir la cridada del rei Felip II per a traslladar-se a Madrid i collaborar en la decoraci de l'Escorial. Fonamentalment es va dedicar a pintar retaules i frescos. Va retornar a Roma, on va fundar la Accademia di San Lucca, de la qual va ser el primer President. A ms de la seva activitat pictrica, Zuccaro va treballar tamb en el camp de la teoria de l'art.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392801" title="Taddeo Zuccaro" nonfiltered="1660" processed="1648" dbindex="151673">

Tadeo Zuccaro (Marques, prop d'Urbino, 1529 - 1566), pintor itali del manierisme. La seva veritable formaci va ser autodidacta, derivada en particular de l'estudi de Rafael i l'escola rafaelesca del primer manierisme. 

Aconsegueix recrear parcialment una mica del nou sentit essencial del classicisme. La seva pintura exhibeix una qualitat contradictria amb l'estil de la seva poca: una tendncia al naturalisme descriptiu que apareix dins de la seva estilitzaci manierista. 

El naturalisme s un component important en el complex global del seu art; aquest representa el nexe que va saber efectuar entre el manierisme i les exigncies que la incipient reforma catlica demandava. La seva tendncia preanuncia el barroc dels Carracci. 

Les seves obres ms importants sn una Crucifixi (1553-1556), en la Capella Mattei de Santa Maria de la Consolaci; la Conversi de Sant Pau (1563); Crist mort sostingut per ngels (1564-1565); la decoraci de la sala del Fasti (1565); El Concili de Trento (1565), obra de valor majorment histric. 

Al morir el 1566 el seu germ i deixeble Federico Zuccaro ser l'encarregat d'acabar els compromisos que aquest va deixar, especialment a Roma.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392803" title="Bontol llis" nonfiltered="1661" processed="1649" dbindex="151674">

El bontol llis (Orcynopsis unicolor) s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 130 cm de longitud total i els 13,1 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des d'Oslo (Noruega) fins a Dakar (Senegal) i el sud de la Mediterrnia. Absent de Madeira, les Illes Canries i Cap Verd.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Geoffroy Saint-Hilaire, E. 1817. Poissons du Nil, de la mer Rouge et de la Mditerrane. A: Description de l'Egypte, ... Histoire Naturelle. Poiss. Nil v. 1. Pls. 18-27. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Animal Diversity Web ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392804" title="Al-Busharrat" nonfiltered="1662" processed="1650" dbindex="151675">
Al-Busharrat ("Pastures") fou el nom rab d'una regi d'Hispnia de la Sierra Nevada a la Mediterrnia, i de Motril a Almera coneguda pels hispans com Alpujarras. El nom es va donar ms concretament a les valls del Padul, Bznar, Lanjarn, Orgiva, Cdiar, Ugjar, Alcoa, Laujar, Canjyar, Rgol i Gdor. La capital regional era Jan i hi havia 600 viles i poblets. Fou domini d'Ibn Hafsun; els seus delegats foren capturats per Abd al.Rahman III el 913 a Fiana, i va assetjar Juviles que va capturar decapitant a la guarnici local formada per cristians. Sota domini cristi els musulmans es van revoltar diverses vegades i en especial la gran rebelli de 1568-1570 dirigida per Ibn Umayya i Abd Allah ibn Abbo, reprimida pel marqus de Mondejar i Joan d'ustria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392805" title="Cybiosarda elegans" nonfiltered="1663" processed="1651" dbindex="151676">

Cybiosarda elegans  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total i els 2 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord d'Austrlia i al sud de Papua Nova Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392806" title="Museu Camn Aznar" nonfiltered="1664" processed="1652" dbindex="151677">

El Museu Camn Aznar s un museu de belles arts situat en el carrer de Espoz i Mina, 23 a Saragossa. Els seus fons procedeixen del llegat realitzat per l'illustre professor, acadmic, crtic i colleccionista saragoss Jos Camn Aznar al poble d'Arag i del que conserva el seu nom. L'Obra Social d'Ibercaja s l'encarregada de gestionar la instituci. 

El museu va ser inaugurat el 1979 per la vdua de l'erudit aragons, Donya Maria Luisa lvarez Pinillos i est situat en el palau renaixentista dels Pardo dins del centre histric de Saragossa. Consta de diverses sales distribudes en tres plantes. Destaca per la seva collecci d'obres del pintor aragons Francisco de Goya entre les quals sn d'especial rellevncia les seves sries de gravats: 
Els Capritxos. ;
Los desastres de la guerra. ;
La tauromaquia ;
Els disbarats ;

Altres pintors representats en el museu sn Francisco i Ramn Bayeu, Fortuny, Eduardo Rosers, Emili Sala i Muoz Degrain entre d'altres. Entre els pintors del segle XX destaquen obres de Zubiaurre, Benjamn Palencia, Juan Barjola o Alvaro Delgado. 

El museu conta amb unes 956 peces artstiques comprenent dins de la categoria de les belles arts una de les colleccions musestiques ms importants de la pennsula Ibrica. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392807" title="Allothunnus fallai" nonfiltered="1665" processed="1653" dbindex="151678">

Allothunnus fallai  s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 105 cm de longitud total i els 13,7 kg de pes.
 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B. i C.E. Nauen, 1983. FAO species catalogue. Vol. 2. Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO Fish. Synop. 125(2). 137 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Serventy, D. L. 1948. Allothunnus fallai a new genus and species of tuna from New Zealand. Rec. Canterbury Mus. v. 5 (nm. 3): 131-135, Pls. 28-29. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Animal Diversity Web ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392808" title="Busr ibn Abi Artat" nonfiltered="1666" processed="1654" dbindex="151679">
Busr ibn Abi Artat (nascut vers 610, mort desprs del 670)  fou un cap tribal i general, del clan curaixita dels Banu Amir, nadiu de la Meca, que va viure al segle VII.

Va participar a una expedici a Sria a les ordes de Khalid ibn al-Walid, i desprs va participar a la conquesta d'Ifriquiya. Fou recompensat pel califa Umar. A la guerra civil entre Al ibn Abi Tlib i Muawiya I es va declarar pel darrer. Va participar amb Amr ibn al-As a la reconquesta d'Egipte i desprs va combatre als alides a Hedjaz i al Iemen. Durant la campanya contra Hasan ibn Ali, va dirigir l'avantguarda, fins a l'abdicaci d'Hasan; al final de les lluites fou nomenat governador de Bssora on va establir una mena de dictadura. Va estar al Iraq i va retornar per capturar als fills de Ziyad ibn Abihi posant fi a la darrera resistncia alida. Desprs va participar a diverses expedicions contra els bizantins. Desprs del 670 deixa de ser esmentat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392810" title="Ibercaja" nonfiltered="1667" processed="1655" dbindex="151680">

Ibercaja s el nom comercial usat per la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragn y Rioja (antigament usava les seves sigles CAZAR). Ibercaja s una caixa d'estalvis aragonesa fundada per la Reial Societat Econmica Aragonesa d'Amics del Pas, i aprovada per Reial Ordre de 28 de gener de 1873. 

Va iniciar les seves activitats el dia 28 de gener de 1876, figurant inscrita en el Registre Especial de Caixes d'Estalvi Popular amb el nmero 51, foli 31, per Reial Ordre de 13 de desembre de 1930, i en el Registre Mercantil de Saragossa al Tom 1.194, foli 23, fulla nombre Z-4.682, inscripci 1. 

Ibercaja posseeix la seva seu central a Saragossa, en la plaa de Basilio Paraso, 2. El seu actual president s Amado Franco. Entre 1995 i 2004 va ser presidida per Manuel Pizarro.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392811" title="Ramn Bayeu" nonfiltered="1668" processed="1656" dbindex="151681">

Ramn Bayeu i Subas (Saragossa; 1746    Aranjuez; 1 de mar de 1793), pintor espanyol. 

Germ de Francisco Bayeu, amb qui va treballar, i de Manuel Bayeu, tamb pintor. Va guanyar en la Real Acadmia de Belles Arts de San Fernando el concurs de 1766, derrotant a Francisco de Goya. Des de 1773, va pintar cartrons per a la Real Fbrica de Tapissos, 35 en total, dels quals sn famosos El choricero, El joc de bitlles, El majo de la guitarra i El noi de la esportilla, entre d'altres. 

Va collaborar amb el seu cunyat, Goya, en els encrrecs del Real Monestir de San Joaqun i Santa Ana a Valladolid i de la Esglsia de La nostra Senyora de l'Assumpci de Valdemoro, Madrid. Tamb en alguns frescos d'El Pilar de Saragossa. Bona part dels seus cartrons, la seva obra ms significativa, es troben en el Museu del Prado.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392812" title="Juan Barjola" nonfiltered="1669" processed="1657" dbindex="151682">
Juan Barjola (1919 Torre de Miguel Sesmero, Badajoz- ??- 2004) fou un pintor espanyol pertanyent al corrent de l'expressionisme representatiu. Els seus primers estudis artstics els realitza en la Escola d'Arts i Oficis de Badajoz, passant ms tard a la de Madrid i Escola de Belles Arts de San Fernando.
El 1960 obt una beca d'estudi de la Fundaci Juan March que li permet viatjar a Pars i Blgica. El 1985 va obtenir el Premi Nacional d'Arts Plstiques. El 1988 es va inaugurar a Gijn un museu que reuneix gran part de la seva obra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392814" title="Museu Juan Barjola" nonfiltered="1670" processed="1658" dbindex="151683">
El Museu Juan Barjola s un museu situat en la localitat asturiana de Gijn dedicat gaireb exclusivament a la obra de Juan Barjola. 

El museu va ser inaugurat el 16 de desembre de 1988 desprs de la donaci per part del pintor de 104 obres corresponents als anys que van des del 1950 a 1988. Est gestionat per la conselleria de cultura del Principat d'Astries. 

 Edifici . 
El museu t la seva seu en el Conjunt de la Trinitat, edifici histric de quatre plantes. 

 Exposici . 
L'exposici ocupa tres de les quatre plantes de l'edifici. La planta baixa est destinada a exposicions temporals. El recorregut es comena des de la tercera planta on estan situats els seus primers treballs, pertanyents a la dcada dels cinquanta. Es contnua per la segona planta amb obres de la dcada dels setanta per a finalitzar en la primera planta amb quadres de la dcada dels vuitanta. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392818" title="Tilpode" nonfiltered="1671" processed="1659" dbindex="151684">

Els tilpodes (Tylopoda, "peu amb coixinet" en grec) s un subordre de l'ordre mamiferoide dels artiodctils. Cont diverses famlies, incloent-hi els camlids, oromercids, protocertids i xifodntids. Els camells i les llames sn els nics membres vivents d'aquest subordre.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392821" title="Bsquet als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="1672" processed="1660" dbindex="151685">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es disput una competici de bsquet en categoria masculina. La prova es realitz entre els dies 13 i 23 d'octubre de 1968 al Palau dels Esports de Ciutat de Mxic.

Comits participants.
Participaren un total de 191 jugadors de 16 comits nacionals diferents:


  Bulgria;
 ;
 ;
 ;

  Espanya;
 ;
 ;
 ;

  Iugoslvia;
 ;
 ;
 ;

 ;
 Puerto Rico;
 ;
 ;


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera fase.
Grup A.



Estats Units derrota Espanya, 81-46;
Itlia derrota Filipines, 91-66;
Puerto Rico derrota Senegal, 69-26;
Iugoslvia derrota Panam, 96-85;
Estats Units derrota Senegal, 93-36;
Espanya derrota Filipines, 108-79;
Iugoslvia derrota Puerto Rico, 93-72;
Itlia derrota Panam, 94-87;
Iugoslvia derrota Senegal, 84-65;
Espanya derrota Panam, 88-82;
Estats Units derrota Filipines, 93-75;
Itlia derrota Puerto Rico, 68-65;
Panam derrota Filipines, 95-92;
Espanya derrota Puerto Rico, 86-62;

Itlia derrota Senegal, 81-55;
Estats Units derrota Iugoslvia, 73-58;
Estats Units derrota Panam, 95-60;
Espanya derrota Senegal, 64-54;
Puerto Rico derrota Filipines, 89-65;
Iugoslvia derrota Itlia, 80-69;
Filipines derrota Senegal, 80-68;
Puerto Rico derrota Panam, 80-69;
Iugoslvia derrota Espanya, 92-79;
Estats Units derrota Itlia, 100-61;
Panam derrota Senegal, 94-79;
Itlia derrota Espanya, 98-86;
Iugoslvia derrota Filipines, 89-68;
Estats Units derrota Puerto Rico, 61-56;


Grup B.




Brasil derrota Marroc, 98-52;
Uni Sovitica derrota Polnia, 91-50;
Mxic derrota Corea del Sud, 75-62;
Bulgria derrota Cuba, 70-61;
Uni Sovitica derrota Marroc, 123-51;
Polnia derrota Corea del Sud, 77-67;
Brasil derrota Bulgria, 75-59;
Mxic derrota Cuba, 76-75;
Bulgria derrota Marroc, 77-59;
Polnia derrota Cuba, 78-75;
Uni Sovitica derrota Corea del Sud, 89-58;
Brasil derrota Mxic, 60-53;
Uni Sovitica derrota Bulgria, 81-56;
Mxic derrota Marroc, 86-38;

Brasil derrota Polnia, 88-51;
Cuba derrota Corea del Sud, 80-71;
Polnia derrota Marroc, 85-48;
Uni Sovitica derrota Cuba, 100-66;
Brasil derrota Corea del Sud, 91-59;
Mxic derrota Bulgria, 73-63;
Corea del Sud derrota Marroc, 76-54;
Polnia derrota Bulgria, 69-67;
Brasil derrota Cuba, 84-68;
Uni Sovitica derrota Mxic, 82-62;
Cuba derrota Marroc, 89-53;
Bulgria derrota Corea del Sud, 64-60;
Mxic derrota Polnia, 68-63;
Uni Sovitica derrota Brasil, 76-65;


Semifinals.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Bsquet 1968;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392828" title="Anoploteri" nonfiltered="1673" processed="1661" dbindex="151686">

 
 
L'anoploteri (Anoplotherium) s un gnere extingit d'artiodctils que visqu des de l'Eoc superior fins el Rupeli. Fou descobert originalment a les pedreres de guix properes a Pars.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392831" title="Bust (Sistan)" nonfiltered="1674" processed="1662" dbindex="151687">
Bust fou una ciutat de Sistan (Sidjistan) avui unes runes al sud d'Afganistan, a la vora del riu Helmand, prop de la seva confluncia amb el Arghandab. Estava allunyada de la ruta Herat-Kandahar el que la deixava fora allada. Fou una vila amb terrenys frtils i centre comercial regional. Les restes modernes es divideixen en dos grups: Kala-i Bist i Lashkar-i Bazar.

Ja existia en poca dels parts i desprs dels sassnides, dota els quals fou disputada entre aquestos i el rei heftalita de Zabulistan. Va caure temporalment en mans dels musulmans per obra de Abd al-Rahman ibn Samura vers 649 o 650, per el domini efectiu no es va produir fins a una data entre el 662 i el 664. Des llavors la ciutat va pagar tribut per encara no va quedar sota ocupaci fins una mica ms tard quan fou erigida en lloc avanat de la conquesta rab dels principats orientals que portaven el ttol de Zunbil. Els primers governadors rabs de Sidjistan van haver de reprimir revoltes locals i disturbis fomentats pels kharigites. La revolta ms important (o al menys la ms coneguda) fou la d'Ibn al-Ashath. El 773 Man ibn Zaida al-Shaybani que havia exercit forta repressi a Bust, fou assassinat a la ciutat. L'organitzaci administrativa de la zona es desconeguda per sembla que Bust era la capital d'un districte que gaudia de certa autonomia.

El saffrida Yakub ibn al-Layth va conquerir Kabul el 871 i va dominar Bust tot seguit. Yakub hi va residir diverses vegades i la va tenir com a base per expedicions cap a l'est. Els samnides tamb van intentar dominar-la i ocasionalment van trobar la oposici local; El 976 fou conquerida per Sebuktegin, el fundador de la dinastia gaznvida i va quedar separada de la provncia de Zarandj. Va ser llavors una segona residncia dels emirs (desprs sultans) de Gazni que hi tenien un campament permanent de nom al-Askar. A Bust els gaznvida Abd al-Rashid ben Mahmud (1049-1052) es va oposar victoriosament als seljcides (1049) que havien intentat ja abans dominar la regi, per una mica desprs, el saqueig de Gazni pels grides d'Ala al-Din Husayn (1149-1161) va anar seguit de la conquesta de Bust i el incendi dels castells i palaus. La destrucci fou limitada i palaus i castell foren restaurats pels governadors locals designats pels grides, i ms tard pels khwarizmshahs.

La invasi mongola va comportar la seva destrucci el 1221. La ciutat es va repoblar alguns anys desprs per Tamerl va completar la destrucci vers el 1380. La ciutat fou llavors abandonada. Les terres de culties es van convertir en estepa. La fortalesa encara va ser utilitzada fins al temps de Nadir Shah que la va fer desmantelar el 1738.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392832" title="Henri de Wolf" nonfiltered="1675" processed="1663" dbindex="151688">

Henri de Wolf (Deinze, 17 d'agost de 1936) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1959 i 1969. Els seus xits esportius ms destacats foren una etapa a la Volta a Espanya de 1964 i la Fletxa Valona de 1962.

Palmars.
1961;
 Vencedor d'una etapa a la Dauphin Libr;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Xampanya;
1962;
 1r a la Fletxa Valona;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1963;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
1964;
 Vencedor d'una etap de la Volta a Espanya;

Resultats al Tour de Frana.
1963. 33 de la classificaci general;
1964. Abandona (7a etapa);
1965. 60 de la classificaci general;
1966. 76 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1964. 14 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1965. 46 de la classificaci general;
1969. 62 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa d'Henri de Wolf a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392837" title="Museu d'art de Cleveland" nonfiltered="1676" processed="1664" dbindex="151689">
 
El Museu d'Art de Cleveland, oficialment i en angls Cleveland Museum of Art s el museu de belles arts i arqueologia de la ciutat de Cleveland, en l'estat d'Ohio (Estats Units). s un dels museus ms reputats del pas; acull uns 500.000 visitants anuals. 

Per obres d'ampliaci i modernitzaci, es troba temporalment tancat des de 2005, encara que mant oberta una exhibici sobre el seu futur i presta part de les seves colleccions emmagatzemades a altres museus, com el Getty Center de Los Angeles. El museu posseeix una extensa collecci, amb escultures i orfebreria medieval, pintures renaixentistes i barroques (Fra Angelico, Tiziano, Rubens), gravats de Mantegna i Rembrandt i importants peces d'art del segle XIX i modern, des de Delacroix i Ingres fins a Picasso i Marcel Duchamp, passant per Van Gogh, Czanne, Modigliani, etc. 

 Galeria d'obres . 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392840" title="Agut" nonfiltered="1677" processed="1665" dbindex="151690">

Els agutins (Dasyprocta) sn un gnere de rosegadors que viuen a rees d'Amrica Central, el Carib i el nord de Sud-amrica. Estan relacionats amb els conills porquins i tenen un aspecte bastant similar, per amb potes ms llargues. Les espcies varien en color des d'un lleonat a un marr fosc, amb la part inferior ms clara. El seu cos est cobert de pl bast que s'eria quan l'animal s'alarma. Mesuren uns 50 cm de llarg, amb una curta cua calba.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392841" title="Butnan" nonfiltered="1678" processed="1666" dbindex="151691">
El Butnan s un uadi a uns 30 km a l'est d'Alep, amb uns establiments on diverses fonts originen el naixement del Nahr al-Dhahab, que corre fins desaiguar a la llacuna salada de Djabbul. Aquestes condicions han perms l'existncia de diversos llogarets agrcoles els principals dels quals son Bab i Buzaa. Era una estaci de la ruta Alep-Edessa i Alep-Rakka; la salina de Djabbul produa bons ingressos als prnceps d'Alep i als diversos governants al llarg del temps de la Sria del nord. Sembla que correspon a la romana Batnae.

La comarca conquerida per Habib ibn Maslama, i va passar a dependre d'Alep sense jugar cap paper per si mateixa. Hi va passar el hivern el califa Abd al-Malik ben Marwan (685 705) el 689-690, quan lluitava contra Musab ibn al-Zubayr. El 901 fou saquejada pels crmates. El 976 fou assolada per Nicfor Focas. Fou teatre de lluites sota els mirdsides i va caure en mans de Tutush I el 1080. El 1098 fou atacada pels armenis. La revenja seljcida va comportar l'extermini de la comunitat ismalita. El senyor de Tell Bashir, Jocelin, va devastar la regi el 1125. El 1138 fou ocupada per l'emperador Joan II Comn. Va retrobar la tranquillitat sota el zengita Nur al-Din.

Sota domini aibida i desprs dels mamelucs, fou governada per dos mamelucs djundis nomenats pel naib d'Alep, un pels establiments de Bab i Buzaaa i l'altre per la zona propera a la llacuna Djabbul. Sota domini otom fou un kada o un kaimakan depenent del paix d'Alep, la principal missi del qual era l'explotaci de les salines que produen prop de 500000 lliures d'ingressos anuals al tresor otom al segle XIX; el governador residia a Bab que vers el 1890 tenia 6000 habitants.

 Bibliografia .
G. Le Strange, Palestine under the Moslems, Londres, 1890.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392847" title="Pieter de Hooch" nonfiltered="1679" processed="1667" dbindex="151692">
 
Pieter de Hooch (Rotterdam, 20 de desembre de 1629 - Amsterdam o Rotterdam, h. 1684) va ser un pintor holands de l'poca barroca. 
El seu cognom tamb pot veure's escrit com Hoogh i Hooghe. 

De Hooch era fill de Hendrick Hendricksz de Hooch, un paleta, i Annetge Pieters, una llevadora. Va ser el major de cinc fills i va sobreviure a tots els seus germans. Va ser alumne a Haarlem del pintor paisatgista Nicolaes Berchem. 

A partir de 1650, va treballar com pintor i servent per a un comerciant de lli i colleccionista d'art anomenat Justus de la Grange. El seu servei per al mercader li exigiria acompanyar-li en els seus viatges per L'Haia , Leiden, i Delft, on amb el temps es va traslladar. s molt probable que de Hooch lliurs la major part de les seves obres a la Grange durant aquest perode en canvi de manteniment i altres beneficis, com era l'arranjament comercial usual per a pintors en aquesta poca, i un inventari posterior documenta que la Grange possea onze dels seus quadres. Va ser un dels principals mestres de la pintura de gnere.

Influt per Rembrandt, el seu estil es caracteritza pel refinamient lric de la composici pictrica i per un gran mestratge quant a la profunditat espacial. 

A partir de 1654, es va traslladar a Delft. All es va casar el mateix any amb Jannetje van der Burch, amb qui va tenir set fills. Estant a Delft, es creu que va aprendre dels pintors Carel Fabritius i Nicolaes Maes, ambds membres primerencs de la Escola de Delft. 

En aquesta ciutat va entrar en contacte amb Vermeer, amb qui compartia el seu amor a la pintura. A diferncia del mestre de Delft, que preferia representar la humanitat de les escenes ntimes, de Hooch representa amb la precisi del context cultural i social. Referent a aix, la seva obra s un testimoniatge precis de la societat holandesa del segle XVII. Es va convertir en membre de la cofradia de pintors el 1655, i s'havia traslladat a Amsterdam per a l'any 1661. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392849" title="Getty Center" nonfiltered="1680" processed="1668" dbindex="151693">

El Getty Center (Centre Getty en angls) es troba en el 1200 de la Getty Center Drive del barri de Brentwood de Los Angeles, als Estats Units. 
El Centre Getty s una espcie de campus que reuneix el Museu J.Paul Getty, la Fundaci Getty, un Institut d'Investigaci, un Institut de Conservaci i el Fidecoms Getty, a ms de les installacions d'un auditori i diversos jardins. 

El centre deu el seu nom a l'empresari i filntrop nord-americ Jean Paul Getty, que va aportar quantiosos fons i una mansi amb la seva collecci privada d'art situada a Malib (Califrnia) a un fidecoms anomenat J. Paul Getty Trust. 

Havia colleccionat art des de la dcada de 1930. En aquesta mansi es va inaugurar, en 1974, el Museu J. Paul Getty, ara identificat com Museu J. Paul Getty Malibu i que la seva web oficial denomina ms colloquialment Getty Vila. Alberga els fons d'art grecorrom, en sintonia amb el seu estil arquitectnic inspirat en les viles antigues de Pompeia i Hercul. La construcci del Centre Getty a Los Angeles va suposar el trasllat de gaireb totes les colleccions artstiques, excepte les peces gregues i romanes que romanen en la vila de Malibu. 

Collecci de pintura. 

Els fons de pintura sn els ms coneguts del Centre Getty. Se centren en Europa, en un perode que arrenca en el segle XIV a Itlia i acaba a principis del segle XX amb James Ensor i Edvard Munch. La collecci es det (amb contades excepcions) en l'any 1900. 

Pintura italiana. 
s possiblement la secci ms illustre, per la rellevncia dels autors i la qualitat de les obres. S'inicia amb un San Lucas de Simone Martini (company del San Pere de la Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza) i prossegueix amb un trptic de Bernardo Daddi, La Coronaci de la Verge de Gentile da Fabriano, un rar San Andreu de Masaccio i la famosa Cacera d'necs de Vittore Carpaccio, identificada com la part superior de les famoses Dues cortesanes del Museu Correr de Vencia. 

El segle XVI compte amb exemples com L'Epifania d'Andrea Mantegna, Sagrada Famlia de Fra Bartolomeo, altra pintada per Giulio Romano, Cap de Crist d'Antonio Allegri da Correggio, Retrat del papa Climent VII de Sebastiano del Piombo i dos inusuals obres de Dosso Dossi: una escena mitolgica identificada amb dubtes com Eco i Pa, i una Allegoria de la Fortuna. Pontormo ostenta especial protagonisme amb el ja citat Alabarder, d'identitat discutida. Il Veronese compte amb un rar Retrat mascul de cos sencer, i de Tiziano es mostra una versi del Venus i Adonis del Museu del Prado i un Retrat del marqus del Vast. 

En el repertori del segle XVII sobresurt Caiguda cam del Calvari, pintura sobre coure de Domenichino, i del segle XVIII cal esmentar una Vista de Vencia amb Santa Maria della Salute, de Bernardo Bellotto.

Els Pasos Baixos. 
Per tal s'entenen les escoles flamenca i holandesa. Aquest apartat conta amb L'Anunciaci de Dieric Bouts, Entrada dels animals en l'arca de No de Jan Brueghel de Velours, Mart i Venus sorpresos per Vulc de Joachim Wtewael, i ja dintre del ple barroc, cal esmentar dos retrats de Van Dyck: Agostino Pallavicini, imponent retrat de cos sencer de la seva etapa genovesa, i Retrat de Thomas Howard, Lord Arundel, el fams colleccionista d'art, pintat per Van Dyck en la seva breu primera estada a Londres. 

Rubens compte amb una Pietat i una Cacera del senglar de Calidonia, encara que queda eclipsat per Rembrandt, amb tres obres: El rapte d'Europa (1632), Daniel i Ciro davant l'esttua de Baal (1633) i un San Bartolom de la seva ltima poca (1661). De les tres obres, les dues primeres van ser adquirides pel museu el mateix any (1995), el que demostra el seu poder econmic. La collecci inclou a ms exemples de Jacob van Ruysdael (El mol d'aigua), Paulus Potter, Jan Steen (Lli de dibuix) i Philips Koninck. 

Pintura francesa. 
Compte amb un repertori cronolgicament molt ampli, doncs el museu engloba tamb en aquesta secci les obres impressionistes i posteriors. Cal esmentar Venus i Adonis de Simon Vouet, i especialment la Sagrada Famlia de Nicolas Poussin, anomenada de les onze figures. Igual que un pasts de Degas, el museu la posseeix en co-propietat amb el Museu Norton Simon de Pasadena. 

Els fons francesos del segle XVIII i del XIX fins al realisme, inclouen a Jean-Franois de Troy (Nobles abans d'una festa), Jean-Baptiste Greuze (La bugadera), Maurice Quentin de La Tour (un retrat al pasts de dos metres d'altura), Jacques-Louis David (Telmac s'acomiada d'Eucaris) i William-Adolphe Bouguereau (Noia defensant-se de Cupit). Esment a part mereix Jean-Franois Millet, amb el Camperol amb aada que va suscitar escndol en el Sal de Pars de 1863, i Thodore Gricault, amb Els tres amants, escena de mnage  trois gaireb pornogrfica. 

Pintura espanyola i britnica. 
Compte amb un mostrari ms limitat, encara que destaquen Goya amb una escena taurina de 1824 (La sort de vares), un retrat de Thomas Gainsborough que mostra a James Christie, el fundador de la signatura de subhastes Christie's, i el gran quadre La primavera, de Lawrence Alma-Tadema. 

Impressionisme i segle XX. 

El repertori impressionista i posterior mereix un apartat a part. Compte amb exemples de mxima valoraci en les subhastes, com Almiares de Claude Monet, El carrer Mosnier amb banderes de Manet, Bodeg amb pomes de Czanne, Els lliris de Van Gogh, que van recalar en el museu desprs del la seva venda al magnat Alan Bond, Nit estavellada d'Edvard Munch i la famosa Entrada de Crist a Brusselles, de James Ensor. 
Juntament amb la pintura i escultura, especialitats del museu, es custodien fons de dibuixos (de Rembrandt hi ha una desena, i hi ha exemples de Leonardo da Vinci, Giambattista Tiepolo, Goya i Degas), aix com manuscrits, miniatures i peces decoratives.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392851" title="Al-Butr" nonfiltered="1681" processed="1669" dbindex="151694">
Al-Butr (singular rab al-abtar) s el nom donat a un dels dos grans grups de pobles que formen els berbers. L'altre s el grup dels al-Barani. El seu llegendari avantpassat com fou Madghis al-Abtar (el mutilat). Els erudits pensen que el nom voldria dir "els dels vestits curts"

El grup al-Butr est format pels Lawata, Nafusa, Nafzawa, Banu Fatin i Miknasa. Vivien inicialment entre el Nil i Tunsia del sud, per en poca reculada els Miknasa, els Banu Fatin i part dels Lawata es van desplaar cap a l'oest. El nom de les diverses tribus s'ha conservat per el nom del grup ha desaparegut.

Bibliografia .
Ibn Khaldun, Histoire des Berbres.;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392852" title="Al-Barani" nonfiltered="1682" processed="1670" dbindex="151695">
Al-Barani  s el nom donat a un dels dos gran grups de pobles que formen els berbers. L'altre s el grup dels al-Butr. El seu llegendari avantpassat com fou Butrus. Els erudits pensen que el nom voldria dir "els dels vestits llargs" (Burnous).

El grup al-Barani est format per les tribus occidentals. El nom de les diverses tribus s'ha conservat per el nom del grup ha desaparegut.

Bibliografia .
Ibn Khaldun, Histoire des Berbres.;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392853" title="Museu J.Paul Getty" nonfiltered="1683" processed="1671" dbindex="151696">

El Museu J. Paul Getty (oficialment i en angls: J. Paul Getty Museum) s un museu d'art en l'estat de Califrnia (Estats Units). s d'origen privat i t dues seus: 
 el Getty Center a Los ngeles ;
 la Getty Vila a Malibu.

Possex art des de l'Antiguitat fins al segle XX i rep uns 1.300.000 visitants cada any. s per tant un dels museus ms visitats dels Estats Units.

 Histria . 
El 1974, el magnat de la indstria petroliera Jean Paul Getty va obrir com museu un suntus palau a Pacific Palisades, prop de Malib. Aquest edifici era una recreaci de la Vila dels Papirs de l'antiga Hercul, localitat de l'Imperi rom que va resultar destruda pel volc Vesuvi. 

El 1997 el Museu J. Paul Getty va canviar la seva ubicaci a l'actual, el Getty Center a l'rea de Brentwood (Los Angeles). El museu originari de Pacific Palisades es va reservar a les colleccions d'art grec i rom, i va adoptar el nom de Getty Vila, sent reformat el 2006. El Getty Center alberga la resta de colleccions, aix com centres d'investigaci, sala de conferncies i la seu administrativa del fidecoms o fundaci que gestiona tant el museu com altres activitats (entre elles, treballs d'investigaci i restauraci en diversos pasos).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392859" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="1684" processed="1672" dbindex="151697">

En els Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es realitzaren 11 proves de boxa, totes elles en categoria masculina. La competici es dugu a terme a l'Arena de Mxic entre els dies 13 i 26 d'octubre de 1968.

En la competici de boxa participaren un total de 307 boxadors de 65 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Boxa 1968;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392864" title="Jean Paul Getty" nonfiltered="1685" processed="1673" dbindex="151698">
Jean Paul Getty (Minneapolis, Minnesota, 15 de desembre, 1892   6 de juny de 1976) va ser un empresari nord-americ i fundador de la companyia Getty Oil. 

Biografia. 
Nascut a Minneapolis, en una famlia petroliera, va ser un dels primers en el mn amb una fortuna superior als 1.000 milions de dlars. vid colleccionista d'art i antiguitats, la seva collecci i la seva mansi de Malib van ser la base del Museu J. Paul Getty a Califrnia. 

Va passar per la Universitat del sud de Califrnia, i per Berkeley abans de graduar-se el 1914 pel Magdalen College, Oxford en Econmiques i Cincies Poltiques. Va treballar durant els estius en els camps petroliers del seu pare a Oklahoma. 

Va aconseguir el seu primer mili de dlars el 1916 amb la seva primera companyia petroliera a Tulsa. A l'any segent va anunciar la seva retirada a Los ngeles per a convertir-se en un playboy. Encara que ms tard torns als negocis, Getty havia perdut el respecte del seu pare. 

Poc abans que George Franklin Getty mors el 1930, pensava que Jean Paul duria l'empresa familiar a la runa, i aix l'hi va comunicar. Es va mudar a Anglaterra en els anys 50, on va viure i va treballar, fins a la seva mort, a Sutton Place, una mansi del segle XVII prop de Guildford. 

Matrimonis. 
Getty es va casar en cinc ocasions: amb Jeanette Tremont (1923 25), Allene Ashby (1926 28), Adolphine Hemle (1928 32), Ann Rork (1932 35), i Theodora Lynch. Va tenir cinc fills: George Franklin Getty amb la seva primera dona, Jean Ronald Getty amb la tercera, John Paul Getty i Gordon Getty amb la quarta, i Timothy Getty amb la seva ltima esposa.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392874" title="Posici del missionari" nonfiltered="1686" processed="1674" dbindex="151699">


La posici del missionari s una posici sexual mascle-superior (amb l'home a sobre) en qu la dona s'estira d'esquena i la parella queda mirant l'un a l'altra. Les variacions de la posici permeten diferents graus de tensi vaginal, estimulaci clitordia, profunditat de la penetraci, participaci per part de la dona, i la probabilitat i rapidesa de l'orgasme. Aquestes variacions poden incloure que la dona reposi els peus al llit, els alci enlaire, els faci servir per a envoltar el seu company, o posar un o ms coixins sota el maluc de la dona.

La posici del missionari fou promoguda per Toms d'Aquino i altres personatges eclesistics de l'Europa medieval. Apareix en obres d'art antigues dels romans, peruans, indis, xinesos i japonesos. Un mite ests diu que el terme "posici del missionari" aparegu en resposta als missionaris cristians, que ensenyaven que aquesta posici era l'nica apropiada per copular. s probable que aquesta explicaci s'origins a l'obra d'Alfred Kinsey Sexual Behavior in the Human Male, per una combinaci de malentesos i malinterpretacions de documents histrics. Els toscans es refereixen a la posici com "la posici angelical", mentre que alguns grups arabfons l'anomenen "la manera de les serps".

La posici del missionari s sovint preferida per parelles que gaudeixen de les seves qualitats romntiques, fetes possible pel gran contacte de pell a pell i les oportunitats de mirar-se als ulls i acaronar-se. Tamb es creu que s una bona posici per la procreaci. En el sexe heterosexual, aquesta posici permet a l'home dirigir el ritme i la profunditat dels impulsos, i algunes parelles gaudeixen de la sensaci de l'home "prenent" la dona mentre ella es relaxa. Tamb s possible que la dona empenyi contra l'home movent el maluc o prement els peus contra el llit, i tamb pot apretar-lo ms amb els braos o les cames. La posici del missionari s menys adient per la part final de la gestaci, o si la dona vol jugar un paper ms dominant.

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392875" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="1687" processed="1675" dbindex="151700">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es realitzaren 7 proves de ciclisme, totes elles en categoria masculina. Aquestes proves es dividiren en dues de ciclisme en ruta, formades per una contrarellotge individual i una contrarellotge per equips, i en cinc proves de ciclisme en pista. 

La competici es realitz entre els dies 15 i 21 d'octubre de 1968 al Veldrom Olmpic de Ciutat de Mxic, i participaren un total de 329 ciclistes de 52 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Ciclisma en ruta.


Ciclisma en pista.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Ciclisme 1968;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392877" title="Museu Correr" nonfiltered="1688" processed="1676" dbindex="151701">
 
El Museu Correr s el museu municipal de Vencia (Itlia), situat en la plaa de Sant Marc, enfront de la baslica homnima, i ocupa parcialment i s'entra per l'Ala Napolenica de la Procuratie Nuove dissenyat per Vincenzo Scamozzi, edifici burocrtic que emmarca tres cambres de la plaa. 

L'Ala Napolenica va ser construda desprs que els ocupants francesos saquegessin la petita esglsia de Sant Gimigniano que estava enfront de la baslica bizantina de Sant Marc. El museu t un fons d'art, documents, objectes antics i mapes que reflecteixen la histria i la vida quotidiana de Vencia al llarg dels segles. L'Ala Napolenica t una suntuosa decoraci neoclssica i alberga una notable collecci d'obres d'Antonio Canova.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392882" title="ADPCM" nonfiltered="1689" processed="1677" dbindex="151702">
De l angls  Adaptive Differential Pulse Code Modulation  (G.722)


ADPCM s un codificador de forma d ona basat en DPCM tot afegint-hi algunes funcionalitats. Abans de la digitalitzaci s agafa el senyal analgic i es divideix en bandes de freqncia grcies als filtres QMF ( Quadrature Mirror Filter )(s obtenen sub-bandes de senyal). Cada sub-banda es tracta per separat utilitzant les propietats de DPCM, s a dir, es du a terme el procs de mostratge, quantificaci de l error de predicci i finalment es codifica. Un cop s obt la rfega de bits ( bitstream ) de cada sub-banda, es multiplexen els resultats i es pot procedir a emmagatzemar les dades o b transmetre-les. El descodificador ha de realitzar el procs invers, s a dir, desmultiplexar  i descodificar cada sub-banda del  bitstream .





Pel que fa als mbits d s d aquest codificador, pot ser convenient per a certes aplicacions, com per exemple en la codificaci de veu, on el que fa s codificar la sub-banda que inclou la veu amb ms bits que no pas les altres sub-bandes que no sn de tan inters. s una manera de reduir el tamany del fitxer resultant.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392888" title="Dirk Bouts" nonfiltered="1690" processed="1678" dbindex="151703">
 
Dieric Bouts, tamb escrit Dirk, Dierick i Dirck (1415 - 1475) va ser un pintor neerlands. Segons Karel van Mander (Het Schilderboeck, 1604), Bouts va nixer a Haarlem i va ser principalment actiu a Lovaina, on va ser pintor de la ciutat des de 1468. 

Van Mander va confondre l'edici escrivint biografies d'ambds Dieric de Haarlem i Dieric de Lovaina, a pesar de referir-se al mateix artista. La semblana dels seus cognoms tamb va conduir a la confusi de Bouts amb Hubrecht Stuerbout, un prominent escultor de Lovaina. Se sap molt poc a prop dels principis de la vida de Bouts, per va ser altament influenciat per Jan van Eyck i per Roger van der Weyden, de qui possiblement hagi estat aprenent. Va ser documentat per primera vegada a Lovaina el 1457 i va treballar all fins a la seva mort el 1475. Bouts va estar entre els primers pintors nortenys a demostrar l's d'un nic punt de fugida (tal com s'illustra en el seu ltim Sopar). El seu treball t certa rigidesa primitiva del dibuix, per les seves pintures sn altament expressives, b dissenyades i riques en color.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392892" title="Gegants de la Patum" nonfiltered="1691" processed="1679" dbindex="151704">


Els gegants de la Patum sn una comparsa de la Patum de Berga que consta de quatre gegants dos de nous i dos de vells. Solen sortir a dansar el dimecres amb forma d'un passacarrers, el dijous a la plaa de Sant Pere al migdia i a la nit, el divendres tamb a la plaa de Sant Pere al migdia i a la nit, el dissabte a la nit amb un passacarrers i el diumenge a la plaa de Sant Pere al migdia i a la nit.

Histria.
L'any 1866 foren comprats els actuals gegants vells i ja foren quatre tot i que per pocs anys ja que el any 1867 foren retirats els ms antics. Degut a l'antiguitat dels gegants vells no es sap el cost de la compra.

Els actuals gegants nous varen ser comprats el 1891 amb un cost de 1.150 pessetes.

El 26 de maig del 1991 els gegants foren portats a el santuari de la Mare de Deu de Queralt degut al seu centenari.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392893" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="1692" processed="1680" dbindex="151705">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es realitzaren vuit proves d'esgrima, sis d'elles en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es realitz entre els dies 15 i 25 d'octubre de 1968 al Centre d'Esgrima Fernando Montes de Oca.

Participaren 275 esgrimistes, 217 homes i 58 dones, de 34 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Esgrima 1968;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392899" title="Lo verdader catal" nonfiltered="1693" processed="1681" dbindex="151706">



 Fitxa tcnica .

Ttol: Lo verdader catal
Subttol: Revista religiosa, poltica, cientfica, industrial y literaria
Inici   final: 1843 (del 15 de mar al 31 de maig)
Nmeros publicats: 6; corresponents al 15 i 31 de mar, 15 i 30 d'abril i 15 i 31 de maig
Equip editorial: direcci compartida entre 3 redactors
Periodicitat: quinzenal
mbit de distribuci: Barcelona
Nombre de pgines: 52 (amb coberta de color)
Format: caixa de text de 157 mmm x 100 mm, cos de lletra de 10 punts, composici interliniada
Gnere: revista de pensament
Idioma: catal
Imprempta: Valent Torras. Rambla dels Estudis. Barcelona



Lo vertader catal va ser una publicaci quinzenal de la qual en van sortir 6 nmeros, entre el 15 de mar i el 31 de maig de 1843. Aquesta capalera es considera el primer rgan periodtic de la Renaixena, al tractar-se de la primera revista d idees i escrita ntegrament en catal. L objectiu de la publicaci era desvetllar la dignitat i consicncia collectiva dels catalans. Els redactors exalten les tesis nacionalistes, sense trencar amb la idea d Espanya, defensen el proteccionisme econmic, i dnen molta improtncia a la religi. L acollida social de Lo vertader catal no va ser bona, va durar menys de tres mesos, i els redactors atribueixen el frcas a la seva ferma decisi d escriure-la noms en catal.

 El perqu de la seva importncia .
'Lo vertader catal' era una expressi freqent entre els escriptors de principi i mitjan segle XIX que desprs es va expressar com a 'catalanista'.
Lo verdader catal, com a capalera, s una de les primeres manifestacions de la Renaixena. 
Segons el filleg i editor, Josep Maria de Casacuberta: Lo verdader catal s el primer rgan periodstic de la Renaixena incipient, una opini que comparteixen altres estudiosos.
La revista va nixer amb una vocaci clara, la d encomanar als seus lectors el sentiment nacional catal. Els tres redactors intentaven el seu prposit mitjanant quatre eixos bsics: la defensa de la religi i els seus valors, una clara orientaci poltica  no rupturista amb l Estat espanyol i a la vegada proteccionista , la difusi de la histria de la ptria, i l enaltiment dels avenos tcnics de l agricultura i la indstria.
Aquesta croada patritica a banda de perseguir el desvetllament de la dignitiat collectiva, buscava assolir el benestar del pas, sobretot en termes econmics. Les pgines de Lo verdader catal denuncien insistidament un autoavergonyiment del fet de ser catalans i enyoren una Catalunya del passat sense abandonar les tesis tradicionalistes i els principis conservadors basats, per exemple, en la prepotncia de l Esglsia, en un rgim familiar tradicional o en l organitzaci gremial.

s la primera revista d idees escrita en catal. Les publicacions anteriors eren gasetes oficials, com el Diari de Barcelona i del govern de Catalunya, de 1810, entre d altres. Aquesta revista va representar una manifestaci avantguardista i allada de la premsa catalana ja que no va ser fins 25 anys desprs que va sortir un un peridic amb caractersitques semblants, Lo Gay Saber, fundat per Francesc Pelagi el 1868.

Els redactors de Lo verdader catal es consideraven catalanistes, per no qestionaven la unitat d Espanya, ben al contrari. Com Casacuberta explica: El leitmotiv d aquesta campanya s la reivindicaci dels 'drets y prerrogativas' de Catalunya, ben compatible, aix s, amb l absoluta adhesi dels seus promotors al principi de la unitat d Espanya. Ells allegaven a la conservaci de la personalitat tradicional de Catalunya i a la fermesa de la unitat material i espiritual d Espanya: Espanya s la nostra Naci, per Catalunya s la nostra Patria.

Altres aspectes remarcables sn la primacia dels redactors de la prosa dins el periodisme, amb comentaris sobre l actualitat poltica o vulgaritzant temes cientfics, la rigurositat de l ortografia i la gramtica, i l mfasi en la creena que el romanticisme va condicionar la renaixena catalana.

Socialment, Lo verdader catal, va rebre moltes crtiques pel fet d estar ntegrament escrita en catal. La resposta que dnen a aquesta qesti els redactors, la trobem en les pgines de la mateixa revista: lo principal objecte que nos proposarem al emprender la publicaci de Lo Verdader Catal fou traure nostre herms parlar del estat de postraci i abatiment en que se troba, ostentar sas riqueses y bellesas.

Malgrat la convicci dels seus promotors de la necessitat d un peridic que tracs les finalitats que ells es van marcar, el ress pblic de Lo verdader catal va ser escs, i per tant l eficcia del seu missatge va quedar dissipada. Segons expliquen els redactors a les pgines de l ltim nmero publicat de la revista, el pblic va acollir la capalera amb indiferncia, i certs cercles socials la van fer diana de crtiques i d ironies. Els redactors tamb van manifestar la seva contrarietat i decepci davant la poca acceptaci, per no dir despreci, que han merescut nostres desvetllaments, sobretot en boca d aquells que temien i lluitaven contra la rebrotada catalanista, per aix remarquen que una de les causes s l exclusiu s de la llengua catalana, inslit en aquella poca. A ms, Lo verdader catal no comptava amb una base econmica inicial, era independent de qualsevol partit poltic, i no comptava amb ajut pblic tot i ser l nic peridic en llengua catalana i l nic peridic portaveu de la renaixena.


 Objectius de la publicaci .
Els redactors fan una clara declaraci d intencions en el Prospecte de la revista on s exposen els motius i les caractersitques de la pubicaci: La prosperitat y gloria de nostra amada mare Patria, Catalunya, y ab ella y per  ella la de tota Espanya, veheus aqui lo blanch ahont van a parar nostres escrits.

Un dels tres redactors, JMR, es lamenta que els catalans no siguin prou conscients de les excellncies de la seva Patria i, per aix, explica en un article que la prosperitat de Catalunya, la seva gloria, el seu progrs, la defensa dels seus privilegis i el record de les seves grandeses constituiran l objecte de la publicaci.
Aix, el gran abast que comporta el seu objectiu condueix el peridic a una diversitat temtica mplia.

Volien escriure per al pblic senzill, com declaren en la Dedicatria: Per als habitants del camp y de montanya. Perqu l empresa que iniciaven arribs a bon port entenien que s havien de dirigir al sector de poblaci menys contaminat per influncies estrangeres, l estament que es mantenia ms racialment catal.
El carcter popular tamb es fa pals en que la polmica que poden generar els seus articles no van dirigits a ning en concret sin als corrents antireligiosos i contra l actuaci dels partits poltics, sense particularitzar.

L ideari que marquen els textos poltics s molt conservador, tot i que no rebutgen el sistema constitucional. Per una banda ataquen l abs de llibertat d impremta, el parlamentarisme modern i l excessiu afany d independncia i d emancipaci propi de l poca, i per altra banda, admeten la licitud de l exercici dels drets de l home amb el seu cristi coneixement, i reconeixen la indiferncia en les distintes formes de govern.

Desprs de l orientaci nacionalista, Lo verdader catal atorga a l agricultura i la indstria la rellevncia com a motors per aixecar l economia de Catalunya.
Els redactors entenien que a Catalunya la qesti econmica era una constant histrica i un tret diferencial, i que calia fer valer aquesta aptitud com a catalans.


 Dignificaci de la llengua catalana .
L s exclusiu de la llengua catalana a Lo verdader catal significava pels redactors la materialitzaci d un dels seus objectius, i un pas ms en el cam del despertar de la conscincia catalana. Volien desvetllar tamb la conscincia lingstica, i es van proposar dotar a la premsa del Principat d una publicaci peridica en catal com a una demostraci de l excellncia de la llengua catalana i com una promoci del seu s.

A tots els nmeros del peridic critiquen el menyspreu exts socialment del catal, tan pels mateixos catalans com per gent de fora, i, a la vegada, van donant arguments sobre l s del catal. Expliquen que s la parla prpia dels catalans, la nostra, evoquen el seu prestigi s l idioma dels nostres antics sobirans, de les lleis de la terra, de la millor producci literria de Catalunya del segle XIII en, i n excelleixen les seves qualitats no com un simple dialecte sin com  un verdader idioma . En especial, recomanen l s del catal en la divulgaci.


 Seccions .
En el Prospecte que van redactar per anunciar el naixement de la capaalera, els redactors exposen les directrius temtiques de la revista: Un article de Religi ocupar las primeras paginas (...); ne seguir altre sobre industria,  ciencia, o en son lloch sobre politica; lo tercer ser sols per Catalunya (...).Vindran luego alguns trossos escullits de literatura, los cants del Parns catal, novelas morals, cuentos instructius y tot lo dems que, al pas que moralise las costums, done un rato diverti.

Aix, a cada nmero hi ha 5 o 6 articles, que d acord amb el subttol del peridic sn, per aquest ordre sobre religi, poltica, indstria, cincia i literatura. De totes maneres, en 3 nmeros per no hi ha cap treball especficament poltic, al costat dels articles sobre temes industrials, se n publiquen sobre temes agraris, la part destinada a cincies, est generalment representada per la secci Catalunya (histria, llengua, geografia del nostre pas), i la secci literatura agrupa, en prosa i vers, textos de finalitat religiosa o patritica ms que prpiament literria.

La secci Varietats y noticias cont: el santoral de la quinzena segent a la data de publicaci, les principals fires del Principat, una breu explicaci sobre les festivitats religioses de la quinzena, l Estat meteorolgich de Barcelona, corresponent a un mes precedent, i un noticiari de fets d actualitat, especialment poltics.



 Els redactors .
Seguint amb la costum de l epoca els 3 redactors de Lo verdader catal signen amb les inicials: J.M.R., P.R.P. i M.R.B. Segons Josep Maria de Casacuberta, les inicials responen a: Josep Maria Rodrguez, Pere Roquer Pagani i de M.R.B. no desvetlla la identitat perqu considera que no hi ha dades suficients per artribuir-les a cap nom conegut.

Dels articles publicats es desprn que eren joves, amb altres ocupacions i amb poca experincia periodstica. D aqu les seves freqents manifestacions d humiltat: B coneixem no ser prou digne de vosaltres lo que vos presentam.

 Bibliografia .
CASACUBERTA,J.M.: Lo verdader catal. Primer rgan periodstic de la Renaixena, Barcelona, editorial Barcino, 1956.

enciclopdia catalana
cronologia literria catalana i universal de 1833 a 1892
Arxiu histric de la ciutat
ARCA - Arxiu de Revistes Catalanes Antigues
Tots els nmeros digitalitzats de Lo verdader catal
Estudi sobre Lo verdader catal de Josep Aixal


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392921" title="Ningaui" nonfiltered="1694" processed="1682" dbindex="151707">
;
Ningaui s un gnere de petits marsupials de la famlia dels dasirids. Juntament amb els ratolins marsupials del gnere Planigale, sn els marsupials ms petits. Estan relacionats amb Sminthopsis i estan limitats a regions rides d'Austrlia.

Totes les espcies del gnere sn caadors nocturns d'invertebrats. Fsicament s'assemblen als ratolins o altres rosegadors petits, per se'ls pot distingir pel seu musell puntat. El gnere Ningaui fou un dels ltims gneres de marsupials australians en ser definit, quan foren descobrits per sorpresa el ratol marsupial de Ride (N. ridei) i el ratol marsupial de Timealey (N. timealey) el 1975.

El terme "ningaui" es refereix a una criatura de la mitologia aborigen.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392947" title="Muntjac de Borneo" nonfiltered="1695" processed="1683" dbindex="151708">


El muntjac de Borneo (Muntiacus atherodes) s una espcie de muntiac que noms es troba als boscos humits de Borneo, on viu al costat del Muntjac com. s similar al seu cos, molt ms com, i fa poc van ser reconeguts com a espcies separades. A banda de la diferncia de color, la seu banyam, que noms mesura 7 cm de longitud, i sn ms petits que els del muntjac com. Els muntjacs de Borneo, mesuren de 50 a 55 cm d'alada i de 85 a 95 de llargada, pesant uns 13 o 18 kilos. No ha estat mpliament estudiat i s'ha descrit pobrament en l' inventari espcies.

Referncies.
 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392969" title="Yinghuo I" nonfiltered="1696" processed="1684" dbindex="151709">
La Yinghuo 1 (    , que significa Cuca de llum 1) s una petita sonda orbital china que te com objectiu l estudi de Mart. Es preveu que la seva vida util ser 1 any. Ser llanada per la Agencia de l'Espai Rusa, a Baikonur (Kazakhstan), el 2009 o, si hi han retards, el 2011. Rusia te la seva propia misi a Mart, la sonda Phobos-Grunt, que portara adosades la sonda chinesa Yinghuo 1 i l'aterrador meterologic MetNet finlands.
 Fonts .

La Xina i Rssia llanaran la missi a Mart el 2009;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392972" title="Ratol marsupial de Ride" nonfiltered="1697" processed="1685" dbindex="151710">

El ratol marsupial de Ride (Ningaui ridei) s un petit marsupial carnvor originari d'Austrlia. El cap i el cos mesuren un total de 6,4 cm, la cua en mesura 6,5 i el pes de l'animal s de 9,75 grams. s encara ms petit que un ratol domstic. El ratol marsupial de Ride s gris per sobre i d'un color ms clar per sota. T una cua semiprnsil, dents molt afilades i un llarg musell.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="392990" title="Harlem" nonfiltered="1698" processed="1686" dbindex="151711">

Harlem s un barri de Manhattan, a Nova York, conegut com a barri eminentment afroameric.

Lmits.
Encara que el nom s de vegades usat per a referir-se a tot el sector nord de la illa de Manhattan, tradicionalment Harlem est limitat per:
 al nord, el carrer 155 (o els carrers 158 o 160 segons algunes fonts);
 a l'est, el riu Harlem;
 al sud, el carrer 96 i Central Park;
 a l'oest, la Cinquena Avinguda, Morningside Park, el carrer 125 oest i el riu Hudson;

Histria.
El primer assentament hum en el que avui es coneix com Harlem va ser fet pels holandesos i va ser batejada el 1658 amb el nom de Nieuw Haarlem (Nova Haarlem), en honor a la ciutat holandesa de Haarlem. El 1664, els anglesos van prendre el control de la colnia holandesa i van batejar el poble com Harlem. El segle XIX, Harlem va ser un lloc ple de granges com la de propietat de James Roosevelt a l'est de la Cinquena Avinguda, entre els carrers 110 i 125, que actualment s el centre de la zona hispana de Harlem, l'anomenat Spanish Harlem o Harlem espanyol. Els primers homes de raa negra a arribar a Harlem ho van fer a inicis del segle XX, i el 1919 el seu nombre s'havia quadruplicat. Els anys 20, Harlem va ser el centre del sorgiment d'una cultura negra coneguda com el Renaixement de Harlem, que va ser un temps de produccions artstiques com ara el jazz, la majoria dels espectacles del qual, irnicament, eren noms per a gent blanca.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393025" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="1699" processed="1687" dbindex="151713">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es disput una competici de futbol en categoria masculina. La competici tingu lloc entre els dies 13 i 26 d'octubre de 1968.

Comits participants.
Participaren un total de 273 futbolistes de 16 comits nacionals diferents:


;
 Bulgria;
;
 Espanya;

;
;
 Ghana;
;

;
 Hongria;
;
;

;
;
;
;


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.
Grup A;

----

----

----

----

----

----


Grup B;

----

----

----

----

----

----


Grup C;

----

----

----

----

----

----


Grup D;

----

----

----

----

----

----


Quadre final.


Quarts de final.

----

----

----


Semifinals.

----


Medalla de Bronze.


Medalla d'Or.


Notes.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Futbol 1968;
  Arxiu de la RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393034" title="Jos Huysmans" nonfiltered="1700" processed="1688" dbindex="151714">

Jos Huysmans (Beerzel, 18 de desembre de 1941) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1962 i 1977. Durant la seva carrera professional destaquen les dues etapes guanyades al Tour de Frana i la Fletxa Valona de 1969.

 Palmars .
1964;
 1r de la Brusselles-Lieja;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica ;
1965;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
1966 ;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
1968;
 1r del GP Briek Schotte ;
 1r del Campionat de Flandes;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1969;
 1r de la Fletxa Valona;
 1r de la Copa Sels;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr ;
1972;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1975;
 1r del Campionat de Flandes;

Resultats al Tour de Frana.
1966. 16 de la classificaci general;
1967. 8 de la classificaci general ;
1968. 32 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa ;
1969. Abandona (16a etapa);
1970. 30 de la classificaci general;
1971. 28 de la classificaci general;
1972. 28 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1974. 66 de la classificaci general;
1975. 59 de la classificaci general;
1977. 48 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1966. 17 de la classificaci general;
1970. 36 de la classificaci general;
1972. 25 de la classificaci general;
1973. 35 de la classificaci general;
1974. 45 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1973. 37 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Jos Huysmans a www.sitiodeciclismo.net;
Palmars de Jos Huysmans a www.memoire-du-cyclisme.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393055" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - Escalada de corda" nonfiltered="1701" processed="1689" dbindex="151715">


Lescalada de corda va ser una de les proves de gimnstica artstica que es va disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova tingu lloc el divendres 28 d'octubre de 1904. Es desconeix la quantitat exacta de participants, i sols ens ha arribat el nom de 3 gimnastes, tots dels Estats Units. 

Medallistes.


Resultats.



Enllaos externs.
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393067" title="Buxar" nonfiltered="1702" processed="1690" dbindex="151716">

Buxar (     ) s una vila de l'estat de Bihar a l'ndia, capital del districte de Buxar, a la riba del Ganges. Anteriorment fou part del districte de Shahabad, divisi de Patna. Al cens de 1951 tenia 18.087 habitants per el 2001 ja eren 82.975. La llengua de la comarca s el bhojpuri escrit en devanagari.

Histria.

Considerat un antic centre sagrat, va tenir com a nom original Vedagarbha (el pit dels Vedes) i el seu nom actual derivaria d'una resclosa anomenada Aghsar ("Que tapa els peixos") canviat desprs a Bagshar (Resclosa del Tigre). Mir Kasim (1760-1763) va intentar recuperar Bengala de mans dels britnics i el 1764 va obtenir l'ajut de l'emperador mogul Shah Alam III i dels nawab Shudja al-Dawla d'Oudh (Awadh); l'exrcit aliat dirigit per Mir Kasim fou derrotat a Buxar el 23 d'octubre de 1764 pel major britnic Hector Munre que manava 857 soldats europeus i 6213 nadius. Aquesta victria va assegurar Bengala als britnics.

Vegeu tamb.
Districte de Buxar;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393068" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="1703" processed="1691" dbindex="151717">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es disputaren 14 proves de gimnstica, vuit en categoria masculina i sis en categoria femenina. La competici es disput entre els dies 21 i 26 d'octubre de 1968 a l'Auditori Nacional de Mxic.

Participaren 218 gimnastes, entre ells 117 homes i 101 dones, de 30 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1968;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393072" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - Anelles" nonfiltered="1704" processed="1692" dbindex="151718">


Les anelles va ser una de les proves de gimnstica artstica que es va disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova tingu lloc el divendres 28 d'octubre de 1904. Es desconeix la quantitat exacta de participants, i sols ens ha arribat el nom de 3 gimnastes, tots dels Estats Units.

Medallistes.


Resultats.



Enllaos externs.
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393082" title="Buyuruldu" nonfiltered="1705" processed="1693" dbindex="151719">
Buyuruldu (tamb buyurultu, buyurdu i altres variants) era el nom d'una orde a l'Imperi Otom.

Era l'orde donada per un gran visir, un visir, un beglerbegi, un defterdar i algun altre alt funcionari. El nom derivava de la paraula buyuruldi, que vol dir "ha estat ordenat", que era la frase final de les ordes dels alts funcionaris. 

Els buyuruldus eren de dues classes: els escrits al marge d'un requeriment que generalment comportaven expedir farmans a un efecte concret; i escrits separats amb una orde concreta per ser executada. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393083" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="1706" processed="1694" dbindex="151720">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es disputaren set proves d'halteroflia, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren el dia 13 d'octubre de 1968 al Teatro de los Insurgentes.

Participeren un total de 160 halters de 55 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1968;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393090" title="Croce" nonfiltered="1707" processed="1695" dbindex="151721">

Croce (en cors A Croce) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 85 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393091" title="Tonyina" nonfiltered="1708" processed="1696" dbindex="151722">



La tonyina, tonyina vermella o tonyina roja (Thunnus thynnus) s una espcie de peix teleosti de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes. La forma juvenil es denomina golfs. 
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 458 cm de longitud total i els 684 kg de pes.
 Cos poders.
 Dors blau fosc.
 Ventre argentat.;

Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental (des del Canad, el Golf de Mxic i el Carib fins al Brasil i Veneuela) i a l'Atlntic oriental (des de les Illes Lofoten -Noruega- fins a les Illes Canries i Mauritnia, incloent-hi la Mediterrnia i el sud de la Mar Negra). Tamb n'hi ha una poblaci a Sud-frica.

Inters gastronmic.

La seua carn s agradable i nutritiva, i es consumeix fresca o en conserva.

 Referncies .

Bibliografia.
 Collette, B.B., 1999. Mackerels, molecules, and morphology. p. 149-164. A: B. Sret i J.-Y. Sire (eds.) Proc. 5th Indo-Pac. Fish Conf., Noumea, Pars.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393093" title="Lewis Trondheim" nonfiltered="1709" processed="1697" dbindex="151723">

Lewis Trondheim (nom real Lewis Chabosy), nascut l'11 de desembre de 1964, s un prolfic dibuixant de cmics francs.

Entre les seves obres destaquen Les formidables aventures de Lapinot i Donjon, aix com historietes infantils i certs volums autobiogrfics.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393097" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - Salt sobre cavall" nonfiltered="1710" processed="1698" dbindex="151724">


El salt sobre cavall va ser una de les proves de gimnstica artstica que es va disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova tingu lloc el divendres 28 d'octubre de 1904. Es desconeix la quantitat exacta de participants, i sols ens ha arribat el nom de 5 gimnastes, tots dels Estats Units. 

Medallistes.


Results.



Enllaos externs.
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393098" title="Buzaa" nonfiltered="1711" processed="1699" dbindex="151725">
Buzaa s una vila de Sria a una 40 km a l'est d'Alep, a la comarca del uadi Butnan, vall del Nahr al-Dhahab. Fou molt prspera antigament per desprs, en temps dels mamelucs, una dependncia a l'oest, Bab al-Buzaa, la va sobrepassar (moderna vila de Bab o al-Bab, vegeu Butnan).

Buzaa tenia una ciutadella, i nombrosos jardins i cridava l'atenci com escala en la ruta d'Alep a Mandjib. Els croats van assolar el seu territori diverses vegades al segle XII i la van ocupar fins i tot el 1138 per la van abandonar el mateix any davant el contraatac de Zengi. Ismail, fill de Nur al-Din, s esmentat en una inscripci a la ciutat datada el 1171. El 1174 hi va haver una gran matana d'ismalites que sembla que en aquest temps dominaven la zona. El 1175 va passar a Salad i als aiubites fins el 1259 quan va caure en mans dels mongols i desprs dels mamelucs, quan fou capital del districte XXIV d'Alep.

 Bibliografia .
R. Dussaud, Topographie historique de la Syrie, Pars 1927.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393101" title="Ficaja" nonfiltered="1712" processed="1700" dbindex="151726">

Ficaja (en cors Ficaghja) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 34 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393104" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - Cavall amb arcs" nonfiltered="1713" processed="1701" dbindex="151728">


El cavall amb arcs va ser una de les proves de gimnstica artstica que es va disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova tingu lloc el divendres 28 d'octubre de 1904. Es desconeix la quantitat exacta de participants, i sols ens ha arribat el nom de 5 gimnastes, tots dels Estats Units. 

Medallistes.


Resultats.



Enllaos externs.
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393105" title="Christie's" nonfiltered="1714" processed="1702" dbindex="151729">
 
Christie's s una de les ms famoses cases de subhasta del mn. Va ser fundada a Londres, Anglaterra, el 5 de desembre de 1766 per James Christie. Christie's va aconseguir crear-se rpidament una reputaci entre les cases de subhasta britniques, aprofitant el gran moment que la capital britnica va viure en els anys segents a la Revoluci Francesa respecte al comer d'obres d'art. Christie's ha arribat en els ltims anys a subhastar obres i objectes personals de creadors i personalitats com Vincent Van Gogh, Pablo Picasso, Leonardo da Vinci, Rembrandt, Napole Bonaparte i Lady Diana, aix com obres considerades patrimoni cultural de la humanitat. 

Des de l'any 1823 la seu principal es troba a King Street, a Saint James. Christie's disposa de filials en tot el mn: Nova York, Pars, Ginebra, Roma, Mil, Los ngeles, Amsterdam, Hong Kong, Singapur, Bangkok. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393107" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="1715" processed="1703" dbindex="151730">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es realitzaren sis proves d'hpica: doma clssica, concurs complet i salts, tant en categoria individual com per equips. La competici es desenvolup entre els dies 18 i 21 d'octubre de 1968 als centres eqestres de Campo de Marte de la mateixa ciutat de Mxic i el Club de Golf Avndaro de Valle de Bravo.

Participaren un total de 125 genets, 103 homes i 22 dones, de 18 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hpica 1968;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393109" title="National Portrait Gallery" nonfiltered="1716" processed="1704" dbindex="151731">


La National Portrait Gallery en un dels ms famosos museus de Londres, la seva collecci es basa en retrats de personatges famosos de la histria i est construda just darrere de la National Gallery. 

 La Collecci .  
Va ser fundada el 1856 amb l'esperit victori de l'idealisme, i l'educaci a travs de l'exemple, l'objectiu de la collecci era reunir retrats dels grans i poderosos de Gran Bretanya perqu inspiressin a d'altres. La collecci inclou fotografies i caricatures, a ms de pintures, dibuixos i escultures. 

La National Portrait Gallery alberga el Chandes portrait, possiblement el retrat ms conegut de William Shakespeare. No tots els retrats sn excepcionals artsticament, com els autorretrats de William Hogarth, Sir Joshua Reynolds i altres artistes britnics importants. D'altres com el retrat de grup dels participants en la conferncia de Somerset House de 1604, sn importants al ser un document histric. 

Sovint el valor com curiositat s major que el valor artstic d'un treball, com en el cas del retrat anafrmic d'Eduard VI de William Scrots, o una escultura de la Reina Victria i el Prncep Albert amb roba medieval. Al principi, perqu el retrat s'inclogus en la collecci, el personatge havia d'estar mort. En l'actualitat aquesta norma no es compleix i s'inclouen retrats de la ex-primera ministra Margaret Thatcher, del jugador del futbol Bobby Charlton, i de l'advocat-escriptor John Mortimer. 

La Galeria es va mudar al seu edifici actual, al nord de Trafalgar Square, el 1896. L'edifici va ser dissenyat per Ewan Christian en un estil neo-renaixentista, i construt per Shilliote & Son; i ha estat ampliat en dues ocasions. La primera ampliaci va ser inaugurada per Lord Duveen el 1933, i l'ala de la qual recorre Aurenja Street; i la segona ampliaci va obrir el 2000 i va ser realitzada per Christopher Ondaatje. L'ala Ondaatje ocupa un espai de terra situat entre entre els edificis del segle XIX de la National Gallery i l'edifici de la National Portrait Gallery, i s notable per la seva escala mecnica de dos pisos que duu als visitants a la part ms antigual de la collecci, els retrats dels Tudor. 

Al gener de 2008, la Galeria va rebre la major donaci de la seva histria, 5 milions de lliures, feta pel milionari americ Randy Lerner. Actualment la collecci de la National Portrait Gallery est composta per uns 10.000 objectes, entre quadres, escultures, caricatures i dibuixos.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393110" title="Buz Abeh" nonfiltered="1717" processed="1705" dbindex="151732">
Buz Abeh (mort 1147) fou governador de Fars en temps dels seljcides.

Era un amir de Mengubars, governador de Fars, per compte del qual governava la provncia de Khuzestan. Quan Mengubars i altres amirs van atacar al sult Masud, fou derrotat i executat a la batalla de Kurshenbe o Pendj Angusht (1137/1138); quan les tropes de Masud van atacar les restes de l'exrcit enemic, Buz Abeh s'hi va enfrontar i els va derrotar, i Masud va haver de fugir amb l'amir Kara Sunkur (Kara Sonkor). En revenja per la mort del seu senyor Buz Abeh va fer executar a tots els presoners incloent el fill de Kara Sonkor.

Per venjar al seu fill, Kara Sonkor va iniciar l'any segent (1138/1139) una expedici contra Fars on va instal lar com a sobir vassall al prncep seljcida Saldjukshah. Buz Abeh es va retirar a la fortalesa de Sefiddiz (Kalat al-Bayda) pero quan Kara Sonkor es va retirar Buz Abeh va marxar contra Saldjukshah que amb molt poques forces fou derrotat i fet presoner (1139/1140). Masud fou obligat a renuniciar a Fars que va quedar en mans de Buz Abeh que es va aliar a dos amirs, Abbas de Rayy i Abd al-Rahman Tughanyarak, i Masud va haver d'obeir a aquestos amirs per un temps, pero al cap d'uns anys va aconseguir fer assassinar a Abbas i Abd al-Rahman Tughanyarak. Aleshores Buz Abeh va marxar contra Masud, per  fou derrotat i mort a la batalla de Mardj Karatakin, a un dia de marxa d'Hamadan (1147).

Va deixar a Fars el record d'un bon administrador.

Bibliografia .
Ahmad Zarkub, Shiraz-nama, Teheran 1938;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393111" title="Giocatojo" nonfiltered="1718" processed="1706" dbindex="151733">

Giocatojo (en cors Ghjucatoghju) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 49 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393116" title="Buzakha" nonfiltered="1719" processed="1707" dbindex="151735">
Buzakha fou un pou del Nedj, al territori dels Asad o dels Tayyi.

Els Banu Asad van participar a la rida o apostasia (632) contra l'islam, dirigida pel fals profeta Tulayha per foren derrotats pel general del califa, Khalid ibn al-Walid, al pou de Buzakha (632). La majoria dels Banu Tayyi van abandonar a Tulayha abans de la batalla per en canvi va rebre l'ajut d'Uyayna ibn Hisb i de 700 homes dels Fazara de Ghatafan, tradicionals aliats dels Banu Asad. Uyayna va abandonar el combat al veure que els poders proftics de Tulayha no tenien efecte. Desprs de la batalla Tulayha va fugir a Sria i els Banu Asad es van sotmetre al califa; diverses tribus que romanien neutrals es van decantar llavors per l'islam.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393121" title="Museu Norton Simon" nonfiltered="1720" processed="1708" dbindex="151736">
 
El Museu Norton Simon, oficialment i en angls Norton Simon Museum of Art s un dels museus d'origen privat ms destacats dels Estats Units. 
Es troba en la localitat californiana de Pasadena i deu el seu nom al seu ms important patrocinador, el magnat Norton Simon (1907-1993), propietari de diverses empreses multinacionals com Max Factor (cosmtica) i Avis (cotxes de lloguer). 

Va ser un personatge conegut en el mn de la farndula pel seu matrimoni amb l'actriu guanyadora de el premi Oscar Jennifer Jones. Mr. Simon va aportar la seva collecci privada aix com suport econmic. La seva vdua consta encara com membre del patronat que gestiona el museu, igual que la tamb actriu Candice Bergen. 

La instituci va prendre com base un museu pblic, que a mitjan segle XX havia entrat en crisi econmica. Grcies a l'ajuda econmica de Mr. Simon, el museu va poder subsistir. Va modificar el seu nom en honor al seu protector, i posteriorment va anar sumant als seus fons les colleccions del magnat. Especialitzat en pintura europea antiga i art oriental, posseeix exemples illustres de la pintura europea des del segle XV fins a Picasso, aix com art nord-americ. 

 De Botticelli a Warhol . 
 
 
 
 
El fons del Renaixement itali inclou com joia una Madonna de Rafael, juntament amb exemples de Filippino Lippi, Giovanni Bellini, Pietro Lorenzetti i Botticelli. Hi ha exemples de l'poca d'altres pasos europeus, d'autors com Dieric Bouts i l'alemany Georg Pencz. 

El barroc del segle XVII i el rococ del segle XVIII conten tamb amb mplia presncia. Tres originals de Rembrandt (entre ells un Retrat de Titus, el seu fill) s'acompanyen d'exemples dels seus collegues Jan Lievens i Jan Steen, quatre obres de Rubens i altres de mestres francesos i italians com Guido Reni, Guercino i Claude Lorrain. Esment a part mereix Zurbarn, amb el seu fams Bodeg amb cistella de taronges, fita de l'art espanyol. Com dada curiosa, posseeix un quadre important de Poussin en co-propietat amb el Museu Getty (Getty Center) de Los Angeles, que se sol exposar alternativament en ambdues institucions.

El segle XVIII inclou a Chardin, Watteau, Fragonard, Canaletto, Pietro Longhi, Goya i ja dintre del neoclassicisme, Ingres. 

El segle XIX brilla amb especial riquesa en el museu, amb obres de Corot, Courbet, Manet, Alfred Sisley, Berthe Morisot, Seurat, Van Gogh, Gauguin, Toulouse-Lautrec i un ric mostrari de Degas. Crida l'atenci la presncia del simbolista Puvis de Chavannes, molt criticat en vida per que va ser idolatrat pels Nabis i Picasso. 

Al contrari que altres museus d'origen particular, el Norton Simon no es tanca al segle XX i inclou tant els mestres consabuts (Kandinsky, Matisse, Modigliani]] i Paul Klee, per exemple) al costat d'altres ms minoritaris, com Brancusi, Alexander Calder, expressionistes alemanys com Otto Dix i Ernst Ludwig Kirchner i pop art (Warhol). El repertori de Picasso s especialment selecte, amb exemples des del cubisme fins a la seva producci tardana.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393123" title="Pero-Casevecchie" nonfiltered="1721" processed="1709" dbindex="151737">

Pero-Casevecchie (en cors Peru  Casevechje) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2002 tenia 120 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Francesco Ottaviano Renucci, escriptor en cors.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393125" title="Jan Lievens" nonfiltered="1722" processed="1710" dbindex="151738">
 
Jan Lievens (Leiden, 24 d'octubre de 1607   Amsterdam, 4 de juny de 1674) fou un pintor neerlands. 

En la seva joventut va estudiar amb Pieter Lastman. Desprs de diversos anys com aprenent, va comenar la seva carrera com artista independent als dotze anys. Va collaborar i va compartir un estudi amb Rembrandt en la dcada de 1620. Pintava en dimensions majors que Rembrandt, encara que se li jutja menys expressiu. Va dividir la seva vida entre Anvers i Anglaterra, on va estar entre 1632 i 1644. Durant la seva estada a Anglaterra va fer un retrat de Thomas Howard, i va resultar influenciat per l'obra d'Anthony van Dyck. Va sofrir dificultats financeres importants, pel que a la seva mort, la seva famlia va evitar reclamar qualsevol herncia per temor als deutes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393126" title="Marcel Gorgori" nonfiltered="1723" processed="1711" dbindex="151739">
Marcel Gorgori s un periodista i escriptor catal. Actualment s el director i presentador del programa En clau de vi al Canal 33 de Televisi de Catalunya, i presenta el programa Histries d'Opera a l'emissora Cataluya Msica de Catalunya Rdio.

Anteriorment havia presentat al Canal 33 els programes sobre pera Nit d'Arts i Va d'pera, i havia estat locutor de Flaix FM. Forma part de l'escola de Joaquim Maria Puyal.

 Llibres .

s autor de diversos llibres sobre l'pera:

 Cinc cntims d'pera: Converses d'estiu entre dos amics (2002);
 Va de pera : La historia de la pera en 25 charlas (2002);
 Paraula d'pera (2003);
 Aquella nit, a l'pera (2005);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393127" title="Buzurgmihr" nonfiltered="1724" processed="1712" dbindex="151740">
Buzurgmihr fou un llegendari personatge dotat de grans poders que fou ministre del rei sassnida Cosroes I el just (Khusraw I el just, 531-579). De fet el llibre Khvadhaynamagh (Llibre dels sobirans) amb la histria pre islmica de Prsia, escrit al segle VII, no l'esmenta, per posteriorment apareix com un heroi i creador de preceptes de saviesa. Se li atribueix el descobriment del secret del joc d'escacs plantejat per un rei indi, i en contrapartida va inventar el joc del trictrac, del que no es va poder descobrir el secret. Els erudits l'identifiquen amb el metge Burzoe, introductor dels escacs a Iran.

 Bibliografia .
A. Christensen, La lgende du sage Buzurjmihr, 1930


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393131" title="Piano (Crsega)" nonfiltered="1725" processed="1713" dbindex="151741">

Piano (en cors U Pianu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 36 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393135" title="Francesco Albani" nonfiltered="1726" processed="1714" dbindex="151742">

 
Francesco Albani, anomenat L'Albano, (Bolonya, 17 d'agost de 1578 - dem, 4 d'octubre de 1660) va ser un pintor itali del classicisme rom-bolonys. Deixeble de Agostino Carracci, va installar el seu taller a Bolonya, sent difcil determinar amb precisi quins quadres dels quals duen la seva signatura sn seus o dels seus deixebles. 

Obra. 
En els seus quadres va tractar temes mitolgics en els quals destaquen les composicions de les figures infantils, sota influncia de Tiziano. La Mitologia tamb li va servir de pretext per a realitzar quadres atrevits per a la seva poca. A continuaci s'indiquen algunes de les seves obres ms importants: 
El tocador de Venus (Museu del Prado). ;
El judici de Paris (Museu del Prado). ;
Els quatre elements. ;
Metamorfosis de Salmacis i Hermafrodit (Pinacoteca de Tor). ;
 Frescos en el palau Verospi. ;
 Sant Sebasti (Pinacoteca de Forli).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393136" title="Buzurg-Ummid" nonfiltered="1727" processed="1715" dbindex="151743">
Kiya Buzurg-Ummid fou el segon dai ismalita d'Alamut. Es creu que estava emparentat amb famlies reials del Mazanderan per matrimoni.

Del 1102 al 1124 fou governador nazarita de Lamasar (Lummusar), fortalesa del Rudbar que havia conquerit per orde d'Hasan-i Sabbah quan els defensors de la fortalesa, aliats als ismalites, havien trencar l'aliana i havien demanat ajut als seljcides (a l'amir Nushtakin Shirgir). Va reconstruir la fortalesa forant a treballar a la gent de la zona i la va dotar d'aigua i de jardins. Va resistir amb xit al darrer i ms fort atac del sult seljcida Muhammad (dirigit per l'amir Shirgir) el 1117.

El 1124 fou designat successor per Hasan-i Sabbah, al seu llit de mort, amb tres adjunts per auxiliar-lo. Va conservar la independncia de l'estat i va construir noves fortaleses, especialment Maymun Dez (Maymundiz) el 1126. El 1131 va derrotar i donar mort a un iman zaydita, Abu Hashim, revoltat  al Daylaman. Va morir el 1138 deixant el crrec de dai al seu fill Muhammad I d'Alamut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393137" title="Transformada Cosinus Discreta" nonfiltered="1728" processed="1716" dbindex="151744">

La Transformada Cosinus Discreta (DCT: Discrete Cosine Transform) s una transformada basada amb la Transformada Discreta de Fourier amb moltes aplicacions a la cincia i a l'enginyeria, una de les ms importants s a l'hora de la compressi del senyal d'udio, vdeo i imatges.
La DCT s una transformada semblant a la Transformada Discreta de Fourier, per utilitzant noms nombres reals.

Introducci.
La Transformada cosinus discreta expressa una seqncia finita de varis punts com a resultat de la suma de diferents senyals sinusodals (amb diferents freqncies i amplituds). Com la Transformada Discreta de Fourier(DFT) la DCT treballa amb una srie de nombres finits, per mentres la DCT noms treballa amb cosinus la DFT treballa amb exponencials complexes.

Formalment la transformada del cosinus discreta s una funci lineal i invertible del domini real RN al domini real RN. Que tamb es pot entendre de forma equivalent a una matriu de NxN posicions.

Tamb existeix la DCT multidimensional, que es pot considerar com la multiplicaci separable de varies DCT, cada una en la seva dimensi. Per exemple la DCT de dues dimensions s una transformada normal calculada en cada fila i cada columna.

Caracterstiques tils per la compressi d'imatge.
 La DCT t una bona capacitat de compactaci de l'energia al domini transformat, s a dir, que la transformada cosinus discreta aconsegueix concentrar la major part de la informaci en pocs coeficients transformats. Tal i com mostra la figura de la dreta amb comparaci amb la DFT.

 s una transformada independent de les dades. L'algoritme s el mateix, sense tenir en compte les dades a les quals s'aplica l'algoritme.

 Existeixen algoritmes eficients pel clcul rpid de la DCT, anlogament a la FFT, per realitzar la transformaci.

 Produeix pocs errors als lmits dels blocs de la imatge. La minimitzaci dels errors als blocs d'imatge permet reduir l'efecte de blocs en les imatges reconstrudes.

 T una identificaci i interpretaci freqencial dels components transformats. La capacitat d'interpretar els coeficients des del punt de vista freqencial permet aprofitar al mxim la capacitat de compressi. ;

Definici Matemtica.
Existeixen diferents variants, des de la DCT-I fins a la DCT-VIII, de la transformada segons la forma en que s'amplia la senyal, la periodicitat i la simetria que se li aplica. Tot i existir vuit diferents possibilitats de creaci per la DCT les ms utilitzades sn la DCT-I i la DCT-II. Depenent de l'elecci de la simetria i periodicitat tenim una transformada cosinus diferent igual com passa amb la Transformada Sinus Discreta(DST). A la imatge de la dreta es veuen 4 possibles formes de reproduir la periodicitat.


 DCT-I .



 DCT-II .


s la transformada ms comuna i utilitzada a l'hora de codificar senyals i imatges.


 DCT-III .

Tamb coneguda popularment com a Inversa de la Transformada Cosinus Discreta(IDCT)


 DCT-IV .




DCT bidimensional.



A la imatge de la dreta podem veure un quadre amb la combinaci horitzontal i vertical (8 x 8) d'una DCT bidimensional.

 Quantificaci i representaci de la DCT sencera .

La quantificaci ens permet reduir la precisi amb la qual els coeficients de la DCT que es representen quan es converteix la DCT a una representaci sencera. Aix pot ser molt important en compressi d'imatge, on es tendeix a anullar molts coeficients - especialment els d'altes freqncies-.Els valors quantificats poden ser assignats individualment per a cada coeficient DCT,utilitzant el criteri basat en la visibilitat de les funcions base. Si amidem el llindar de visibilitat d'una funci base determinada podem dividir (quantificar) els coeficients per aquest valor (amb l'apropiat arrodoniment a valors sencers). Si multipliquem (decuantificar) els coeficients aix obtinguts per aquest valor abans de la reconstrucci, crearem una condici en la qual l'ull no podria detectar cap diferncia entre els coeficients DCT quantificats i sense quantificar. Si estem disposats a tolerar alguns " defectes " visibles en la imatge reconstruda, podrem dividir per un valor ms gran que el corresponent al llindar de visibilitat. Aquest procs de ponderaci i truncament dels coeficients de la DCT a valors sencers es denomina quantificaci, i el restabliment aproximat de la magnitud dels coeficients originals de la DCT rep el nom de decuantificacin


Aplicacions.
L'aplicaci ms important de la DCT s la compressi de senyals, sobretot grcies a la propietat de compressi de l'energia. La Transformada del Cosinus Discreta s'utilitza molt en els estndards de compressi d'imatge, udio i vdeo com els JPEG, MJPEG, MPEG-1, MPEG-2, MPEG-4 i DV. Alguns altres estndards utilitzen una variant de la DCT anomenada Transformada Cosinus Discreta Modificada (MDCT) com sn, per exemple, els estndards MP3, AC-3, WMA, Ogg Vorbis i AAC. 

Per exemple, l'estndard MPEG-1 utilitza la DCT per convertir els pxels organitzats espaialment en una matriu de valors de freqncies que s'organitza de la mateixa forma rectangular. Aix a l'hora de transmetre els coeficients codificats ho pot fer de forma ms efica. 


Referncies.
 Tarrs Ruiz, Frances; "Sistemas audiovisuales 1-Televisin analgica y digital"; Edicions UPC; 299-314; juny 2000 ;
 Oppenheim, Alan V.; Schafer, Ronald W.; "Discrete-time signal processing"; Prentice Hall; 1999;

Enllaos Externs.
DCT en PlanetMath (angls);
DCT(2) (angls);
The Discrete Cosine Transform (DCT): Theory and Application (angls);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393138" title="Cristofano Allori" nonfiltered="1729" processed="1717" dbindex="151745">
 
Cristofano Allori (17 d'octubre de 1577 - 1 d'abril de 1621) va ser un pintor de retrats itali del final de l'escola manierista florentina. Allori va nixer a Florncia i va rebre les seves primeres llions de pintura del seu pare, Alessandro Allori, per no estant satisfet amb el dur dibuix anatmic i els colors freds del seu pare, va entrar en el taller de Gregorio Pagani (1558-1605) que era un dels lders del final de l'escola florentina, que va buscar unir la riquesa de colors dels venecians amb el dibuix perfecte de les disciplines de Michelangelo Buonarroti. 

Allori es va convertir en un dels alumnes ms destacats de la seva escola. Les seves pintures es distingeixen per la seva propera adherncia a la naturalesa i la delicadesa i perfecci tcnica de la seva execuci. Les seves capacitats tcniques es mostren amb el fet que diverses cpies que va fer per a Correggio van semblar ser duplicats fets pel propi Correggio. La seva extrema meticulositat va limitar el nombre d'obres. Diverses d'elles es poden veure a Florncia. 

Entre les seves millors obres es troba Judith amb el cap d'Holofernes, al Palau Pitti. 

El model de Judith va ser la seva senyora, Mazzafirra, que tamb est representada en la seva Magdalena; i el cap d'Holofernes se suposa generalment que representa a ell mateix. Altre exemplar d'aquesta pintura es custodia en el Palau de Llria de Madrid (Casa d'Alba).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393140" title="Poggio-Marinaccio" nonfiltered="1730" processed="1718" dbindex="151746">

Poggio-Marinaccio (en cors U Poghju  Marinacciu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 16 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393141" title="Sisto Badalocchio" nonfiltered="1731" processed="1719" dbindex="151747">
 
Sisto Badalocchio Rosa (1581 o 1585 - c. 1647) va ser un pintor i gravador itali, pertanyent a l'Escola Bolonyesa. 

Nascut a Parma, va treballar en un primer moment sota la direcci d'Agostino Carracci a Bolonya, i desprs es va traslladar a Roma amb Annibale Carracci. Va romandre al costat d'aquest ltim fins a 1609, data en la qual va regressar a Parma.

La seva obra ms coneguda com grabador s l'anomenada "Bblia de Rafael", una srie de planxes creades al costat de Giovanni Lanfranco. Representen els frescos realitzats per Rafael Sanzio i els seus ajudants en les "Loggias" del Vatic. Com pintor, la seva obra ms destacada correspon als frescos de l'esglsia de Sant Joan Evangelista a Reggio Emilia, basats en l'obra primerenca de Caravaggio.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393143" title="Giovanni Francesco Bezzi" nonfiltered="1732" processed="1720" dbindex="151748">
Giovanni Francesco Bezzi tamb conegut com Nosadella (actiu c. 1530-1571) va ser un pintor itali, que va desenvolupar la seva tasca durant l'poca manierista, principalment a Bolonya. Hi ha alguna constncia que va viatjar a Roma. Va ser deixeble de Pellegrino Tibaldi. Poques pintures se li poden atribuir sense gnere de dubtes; entre elles "Madonna, el Nen i diversos Sants", pintat per a l'oratori de l'Esglsia de Santa Mara della Vita, a Bolonya.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393145" title="Denys Calvaert" nonfiltered="1733" processed="1721" dbindex="151749">


Denys Calvaert o Denis Calvaert (Anvers 1540-1619) fou un pintor flamenc que va desenvolupar la part ms important de la seva activitat a Itlia, on va ser conegut com Il Fiammingo (el flamenc).
 
Es va establir a Bolonya, on se'l considera membre integrant de la Escola Bolonyesa. Les seves principals obres poden contemplar-se a Bolonya, Florncia, Sant Petersburg, Parma i Caen.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393147" title="Poggio-Mezzana" nonfiltered="1734" processed="1722" dbindex="151750">

Poggio-Mezzana (en cors U Poghju  Mezzana) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 403 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393150" title="Luca Cambiaso" nonfiltered="1735" processed="1723" dbindex="151751">
 
Lucca Cambiaso (1527 - 1585) va ser un pintor itali. Conegut per la seva gran activitat com decorador dels palaus de Gnova, el 1583 va ser cridat per Felip II, per a decorar la volta de l'esglsia del Monestir de l'Escorial, morint als dos anys sense finalitzar la seva obra. El seu lloc ser ocupat per Zuccari i Tibaldi. Entre els frescos que es conserven a l'Escorial destaquen la Coronaci de la Verge (en la volta de la Capella Major), la Glria (en la volta del cor) i escenes de Crist ressuscitat (repl de l'escala). 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393151" title="Pietro Faccini" nonfiltered="1736" processed="1724" dbindex="151752">
Pietro Faccini (1562 - 1602 o 1614) fou un pintor itali, actiu a Bolonya. 

El seu estil va connectar amb el Manierisme i amb l'incipient Barroc. Va iniciar tard la seva activitat pictrica, sota la supervisi dels Carrac. Famosa s la seva obra El Martiri de San Lloren, de l'Esglsia de Sant Giovanni in Munti, a Bolonya. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393153" title="Polveroso" nonfiltered="1737" processed="1725" dbindex="151753">

Polveroso (en cors U Pulverosu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2005 tenia 34 habitants.

 Demografia .

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393154" title="Salvatore Giovanni Famiglietti" nonfiltered="1738" processed="1726" dbindex="151754">
Salvatore Giovanni Famiglietti (Gnova, 1544-1602) fou un pintor itali.

Encara que les seves pintures no sn especialment extraordinries, Famiglietti es va fer fams a causa de la seva esquizofrnia aguda i paranoia crnica. Famiglietti solia delirar dia i nit, la qual cosa, ell afirmava, li donava material per a les seves pintures. Es va sucidar el 19 de maig de 1602, desprs d'observar al seu pare matar una gallina. Les seves obres poden observar-se en el Museu di Famiglietti a Gnova. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393157" title="Deodato Guinaccia" nonfiltered="1739" processed="1727" dbindex="151755">
Deodato Guinaccia va ser un pintor itali de la escola napolitana, actiu principalment a Messina. Nascut a Npols, va viure en la segona meitat del segle XVI. Guinaccia va ser deixeble favorit a Messina de Polidoro de Caravaggio les obres del qual va acabar a la defunci d'aquest, entre d'altres, la La Nativitat de l'esglsia d'Alt-Bast, considerada com un dels seus millors quadres. Les composicions originals de Guinaccia recorden l'estil del seu mestre. 

D'elles, una de les millors s una Transfiguraci que va pintar per a l'esglsia de Sant Salvador de Greci. Va fundar una escola de la qual van sortir molt bons deixebles que durant algun temps van mantenir a Siclia el bon gust de l'escola romana que havia estat all importada pel mestre de Guinaccia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393158" title="Ultravox" nonfiltered="1740" processed="1728" dbindex="151756">


Ultravox s un grup musical britnic, actiu des de mitjans dels anys 70 fins a finals de la dcada dels anys 80, amb reaparicions puntuals. Inicialment formaven part del moviment post-punk, per a poc a poc anaren utilitzant ms instruments electrnics com els sintetitzadors o les caixes de ritmes i s'implicaren en el moviment New wave. El seu primer gran xit fou la can "Vienna", que arrib al nmero 2 britnic a principis de 1981; fins i tot van participar al concert Live Aid de 1985.

Biografia.

Els Ultravox de John Foxx.

Les primeres passes: Tiger Lily.

Dennis Leigh, originari de Lancashire, era un apassionat de l'art i, a principis dels anys 70, havia ingressat com a estudiant al Royal College of Art de Londres. El 1974, ja havent adoptat el pseudnim de John Foxx, form el seu primer grup  anomenat Tiger Lily  amb el guitarrista Steve Shears, el baixista Chris Allen (que desprs es canvi el nom a Christopher St. Johns i, finalment, a Chris Cross) i el bateria Warren Cann, a qui reclutaren desprs de posar un anunci a la publicaci Melody Maker. Amb aquesta formaci Tiger Lily comenaren els assajos a una botiga situada a prop de l'estaci de tren de King's Cross, i als pocs mesos el grup va fer els seus primers concerts, a Chorley i a Londres. Desprs d'aquestes actuacions el grup fitx un nou membre, el teclista i violinista Billy Currie; aviat Tiger Lily enregistraren el seu primer senzill, "Ain't Misbehavin'"/"Monkey Jive" (1975); tot i que pass bastant inadvertit, el Melody Maker va dedicar-los una crtica molt favorable.

El 1976 la discogrfica Island Records edit una recopilaci anomenada "Rock & Reggae & Derek & Clive", en qu la banda particip amb la composici "The Wild, the Beautiful and the Damned"; tanmateix, com que havien abandonat el nom de Tiger Lily i no li havien trobat encara un substitut, Island Records pos, com a nom, un signe d'interrogaci al costat de la seva pea. Aquest enregistrament signific la primera collaboraci de la banda amb Brian Eno, que va ser el seu productor.

Canvi de nom i primers discos.

Finalment, el quintet trob un nou nom: Ultravox!, amb un signe d'exclamaci en homenatge a Neu!, una banda important de rock alemanya que els havia influt molt. Aix, el 1977 van publicar un nou senzill, "Dangerous rhythm"/"My sex", novament per a Island Records. El single va tenir molt bona rebuda i les seves crtiques foren tamb positives, fet que anim al grup a enregistrar el seu primer lbum, l'homnim Ultravox!, tamb aparegut el 1977 i tamb produt per Brian Eno. Encara amb poca presncia dels sintetitzadors, el disc de debut dels Ultravox! fou relacionat amb el glam i comparat amb l'estil de grups com Roxy Music i cantants com Bryan Ferry o David Bowie. John Foxx, que ja despuntava com a lder de la banda, intervingu com a compositor a totes les canons, amb ajudes puntuals dels membres restants.

Un any desprs, Ultravox! publicaren el seu segent disc, Ha! Ha! Ha!, precedit pel senzill "Young savage". En aquest disc, Ultravox! hi introduiren ms instruments electrnics, en particular el sintetitzador ARP Odyssey i la caixa de ritmes Roland TR-77, que deixaven entreveure l'orientaci cap al synthpop que prendrien els seus segents treballs; el tema "Hiroshima mon amour" n's una bona mostra.

Desprs de la gira de promoci del seu segon disc, el grup va decidir de suprimir el signe d'exclamaci i passar a anomenar-se, simplement, Ultravox. Tamb va haver-hi canvis en la seva formaci: el guitarrista Steve Shears fou reemplaat per Robin Simon.

Tercer disc i sortida de John Foxx.

El primer senzill del grup amb el nou nom i la nova formaci va ser "Slow Motion"/Dislocation", com a aven del seu tercer lbum, Systems of Romance, que aparegu l'11 de setembre de 1978. Tant el senzill com el disc mostren una orientaci molt ms decidida cap a l'electrnica; "Systems of Romance" fou enregistrat als estudis del productor i enginyer de so Conny Plank, a la localitat alemanya de Neunkirchen. Un cop ms, les crtiques van ser molt positives i les vendes havien progressat; malgrat tot, desprs d'una gira europea ben rebuda, el grup va rebre la notcia que Island Records havia rescindit el seu contracte. Aix doncs, el grup es quedava sense companyia discogrfica.

En aquest moment, els membres del grup prengueren una decisi arriscada: fer una gira promocional, totalment autofinanada, pels Estats Units. Tot i que la gira (que comen a Nova York i acab a San Francisco) no s'havia publicitat, va funcionar molt b. Per desprs de l'ultim concert, una forta discussi entre Foxx i els membres restants (amb qui no sempre havia tingut bones relacions) va desembocar en la divisi del quintet: desprs de tornar a Gran Bretanya, John Foxx seguiria el seu cam en solitari i el quartet restant continuaria enregistrant i actuant com a Ultravox.

Per els problemes no acabaren aqu: Robin Simon havia decidit de quedar-se una temporada a Nova York i no torn a Gran Bretanya amb els seus companys. Warren Cann s'hi pos en contacte per demanar-li quan tornaria, i Simon li respongu que havia decidit d'abandonar el grup i provar fortuna a Nova York. Per tant, la gira nord-americana havia provocat la baixa de dues places vitals per al grup, la de cantant i la de guitarrista, que havien de ser cobertes com ms aviat millor.

Els Ultravox de Midge Ure.

El salt cap a l'xit: Vienna.

No pass gaire temps fins que Ultravox trobaren la persona que estaven buscant: Billy Currie havia estat treballant al grup Visage amb Rusty Egan, que li present l'escocs James Ure (de nom artstic Midge Ure). Ure era guitarrista, teclista i cantant; aquesta polivalncia li valgu la rpida acceptaci dels seus nous companys, i aix pass a ser membre d'Ultravox.

Tot i que havien pogut suplir les baixes de Foxx i Simon, els membres d'Ultravox no pogueren posar-se d'immediat a treballar en la banda, degut a una srie de compromisos amb d'altres grups: Billy Currie particip a la gira "The Touring Principle" de Gary Numan; Chris Cross toc amb James Honeyman-Scott (dels Pretenders) i Barry Masters, d'Eddie and the Hot Rods; Warren Cann toc amb The Buggles i el grup de Zaine Griff, i Midge Ure substitu a Gary Moore en la gira americana i japonesa de Thin Lizzy. Per tan bon punt completaren aquests compromisos, tots quatre es trobaren per enregistrar nou material i buscar una nova companyia discogrfica. El grup present el tema "Sleepwalk" a Chrysalis Records (subsidiria d'EMI); la companyia els accept i va publicar el tema com a senzill, que arrib al nmero 29 britnic el 1980.

Animats per aquest xit, Ultravox compongueren i enregistraren (novament als estudis de Conny Plank) les canons que acabaren formant part del seu nou disc, Vienna, on mostraren les lnies evolutives dels seus discos anteriors, amb ms sintetitzadors i caixes de ritmes, que els situaren al corrent synthpop. Els senzills segents ("Passing strangers", "Vienna" i "All stood still") tamb tingueren molt d'xit, en especial "Vienna"; tot i que Chrysalis no estava segura del seu potencial comercial, el grup insist perqu fos publicat com a senzill, i fins i tot enregistraren el corresponent vdeoclip a Viena i Londres pel seu compte. "Vienna" arrib al nmero 2 britnic i, fins a la data, s el seu senzill ms reeixit.

De Rage in Eden a Lament.

L'xit de "Vienna" impuls Island Records a editar una recopilaci (Three into one) dels temes ms coneguts dels primers discos d'Ultravox. Mentrestant, el quartet torn als estudis de Conny Plank per enregistrar el seu nou disc, Rage in Eden (1981), amb un so encara ms electrnic i experimental que "Vienna". Tanmateix la seva gira posterior no tingu l'xit esperat i alguns concerts s'hagueren de cancellar.

Com a reacci, el grup busc la cooperaci del productor George Martin, artfex del so dels Beatles, i enregistraren amb ell l'lbum Quartet (1982), que inclou un altre dels seus temes ms coneguts, "Hymn"; el seu xit els anim a realitzar la seva gira ms ambiciosa, el Monument Tour, entre 1982 i 1983, any en qu aparegu publicat el disc en directe Monument, testimoni del concert que el grup realitz al Hammersmith Odeon el mes de desembre de 1982.

L'xit d'Ultravox continu creixent amb el disc Lament, publicat el 1984; "Lament" cont una altra pea fora coneguda, "Dancing with tears in my eyes", que arrib al nmero 3 britnic. La popularitat d'Ultravox tocava sostre, i aix el grup va tocar al concert Live Aid de 1985; amb anterioritat, Ure havia compost (juntament amb Bob Geldof) el tema "Do they know it's Christmas?", que serv per recaptar fons per a Etipia. La can (que compt amb la collaboraci dels msics ms importants del pop i rock britnic i irlands del moment) arrib rpidament al nmero 1 el desembre de 1984.

Tamb el 1985 Ultravox editaren una recopilaci, The Collection, amb un tema nou, "Love's great adventure", amb un vdeo inspirat en les pellcules d'Indiana Jones. Midge Ure edit un disc en solitari, The Gift; el seu senzill "If I was" arrib al nmero 1 a Gran Bretanya.

U-Vox: declivi i separaci.

El 1986 Ultravox enregistraren un nou lbum, U-Vox, que tot i entrar al Top 10 britnic, signific un descens de vendes considerable. Warren Cann no complet les seves sessions d'enregistrament, deix el grup i se n'an a viure als Estats Units per treballar-hi com a actor. "U-Vox" signific un gir ms pronunciat cap a la comercialitat del seu so, i compt amb el grup The Chieftains per donar un toc celta a la balada "All fall down", de ttol premonitori. Desprs de la gira de 1987, les activitats d'Ultravox van quedar en suspens, fins que el novembre de 1988 s'anunci oficialment la seva separaci.

Desprs de la dissoluci d'Ultravox, Cross es dedic a la psicoterpia, Currie form el grup Humania amb Roger Simon i Midge Ure continu amb la seva carrera en solitari, que li don un nou xit el 1998 amb el tema "Breathe", incls a una campanya publicitria de rellotges.

Durant aquests anys s'editaren diverses recopilacions d'Ultravox, algunes de les quals recopilaven Cares B i material poc conegut del grup.

Reunions.

Currie torn a actuar amb el nom d'Ultravox, enregistrant els discos Revelation el 1992 (amb Tony Fenelle com a cantant) i Ingenuity el 1996, amb la veu de Currie liderant un quintet.

Per novembre de 2008 s'anunci a la pgina oficial del grup la reuni de la seva formaci clssia (Ure, Cross, Cann, Currie) per a una gira britnica ("Return to Eden") d'abril del 2009, la primera vegada que els quatre membres toquen junts des del 1985.

Discografia.

Ultravox! (1977) ;
Ha!-Ha!-Ha! (1977) ;
Systems of Romance (1978);
Vienna (1980) ;
Rage in Eden (1981) ;
Quartet (1982) ;
Lament (1984);
U-Vox (1986) ;
Revelation (1993);
Ingenuity (1996);

Fonts i enllaos externs.

 New Wave & Post-Punk 1978-1984: De Depeche Mode a Franz Ferdinand (editat per Juan Manuel Corral), T&B Editores, 2008.
 Adolfo Marn: La nueva msica: Del Industrial al Tecno-pop, Ed. Teorema, Barcelona, 1984.
 Pgina oficial;
 Entrevista amb Warren Cann;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393163" title="Temporada 1921-22 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="1741" processed="1729" dbindex="151757">
La temporada 1921-22 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-tresena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1921-22 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

El Bara torn a obtenir el campionat cedint noms un empat enfront l'Europa. Durant la temporada cal destacar les golejades davant l'Espanyol (0-9 i 10-0) que realitz una de les seves pitjors temporades al campionat catal, havent de disputar la promoci per evitar el descens. Fou la darrera temporada de l'histric Internacional a Primera A, a causa de la fusi amb l'altre equip del barri, el Centre d'Sports de Sants, formant la Uni Esportiva de Sants. Durant la temporada es produ la inauguraci del Camp de Les Corts.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona;
 Descensos: Cap (l'Espanya perd la promoci davant l'Espanyol);
 Ascensos: Cap (l'Espanya perd la promoci davant l'Espanyol);

 Segona Categoria .

Espanya i Martinenc disputaren un partit de desempat per decidir el campi del Primera B:


El FC Espanya es proclam campi i es classific per disputar la promoci davant de l'Espanyol:



L'Espanyol, per tant, roman a Primera A i l'Espanya a Primera B, la segent temporada.

 Tercera Categoria .
El campionat de tercera categoria (anomenat de Segona Categoria) es disput, com els anys anteriors, dividit en grups segons criteris regionals.

A la demarcaci de Barcelona en foren els vuit campions els clubs Athletic FC de Sabadell, Athletic Tur, Ateneu Igualad, Iluro de Matar, Santboi, Granollers, Catalunya de Les Corts i Catalunya de Badalona, que s'enfrontaren en una lligueta on l'Athletic FC de Sabadell es proclam campi i assolint l'ascens a la Primera B en quedar una plaa lliure desprs de la fusi Internacional-CS Sants.

A final de temporada es disput el campionat de Catalunya de tercera categoria entre els diversos campions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Ateneu Deportiu Guxols 2 - Trrega FC 1;
Athletic FC de Sabadell 2 - Reus Deportiu 1;

L'Ateneu Deportiu Guxols es proclam campi de Catalunya de tercera categora.


 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393165" title="La Porta" nonfiltered="1742" processed="1730" dbindex="151758">

La Porta (en cors A Porta) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 196 habitants. Es troba al cor de la comarca de la Castagniccia.

 Demografia .


 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393166" title="Viktor Klima" nonfiltered="1743" processed="1731" dbindex="151759">



Viktor Klima (Viena, ustria 1947), poltic austrac, des del 1997 fins al 2000 va ser Canceller d'ustria.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393169" title="Rdio 4" nonfiltered="1744" processed="1732" dbindex="151760">
Rdio 4 s una emissora de rdio que emet en catal a Catalunya i que pertany al grup d'emissores de Radio Nacional de Espaa (RNE). 

 Histria .
Rdio 4 va ser creada durant la transici espanyola, el 1976, impulsada per Rafael Ansn, llavors director de l'ens pblic, i es va decidir que a diferncia de les altres emissores de RNE (Radio 1 -actualment Radio Nacional-, Radio 2 -actualment Radio Clsica- i Radio 3), Rdio 4 emetria la seva programaci ntegrament en catal. Aix va suposar que Rdio 4 fos la primera rdio pblica en catal de la histria i la segona emissora, desprs de Rdio Olot, que emets en aquesta llengua desprs de la Guerra Civil Espanyola. Pere Nin Vilella, que era el Cap de Programes de RNE a Catalunya , va ser el responsable de les primeres graelles de programaci de l'emisora. La primera emissi va ser el 13 de desembre del 1976, coincidint amb la nit de Santa Llcia.

Al principi del 2006, la direcci de Radio Televisin Espaola (RTVE) va anunciar un pla de sanejament que contemplava, entre d'altres mesures, el tancament de Rdio 4. Els treballadors, amb el suport d'oients, sindicats, partits poltics i altres organismes socials, es van mobilitzar contra aquesta mesura, amb protestes i manifestacions amb el lema "Rdio 4 s viva". L'any 2007, el nou director de RNE, Santiago Gonzlez, va anunciar que no es tancaria l'emissora.

 Programaci .
La seva programaci s ntegrament en catal i de carcter generalista.

 Freqncies .
Anoia 106.9 FM;
Bages, Bergued i Alt Peneds 103.8 FM;
Barcelona 100.8 FM;
Garraf 106.3 FM;
Osona 104.7 FM;
Cerdanya 90.8 FM;
Costa Brava 98.2 FM;
Garrotxa 106.6 FM;
Girona 106.2 FM;
Alta Ribagora 104.9 FM;
La Seu d'Urgell 90.6 FM;
Lleida 87.9 FM;
Solsons i Alt Urgell 93.7 FM;
Vall d'Aran 93.3, 102.3 y 102.6 FM;
Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d'Ebre 90.7 FM;
Tarragona 88.8 FM;
Andorra 106.0 FM;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393170" title="Joxemari Iturralde" nonfiltered="1745" processed="1733" dbindex="151761">
Joxe Mari Iturralde s un escriptor en uscar.

Va nixer a Tolosa (Guipscoa) el 1951. Estudi filologia romnica a Pamplona. Professor d'angls, pintor avantguardista, catedrtic de literatura basca, ha tocat molts gneres.

 Contes .
 "Dudular" (Erein, 1983).
 "Pic-nic zuen arbasoekin" (Erein, 1985).
 "Nora noa?" (Erein, 2001).

 Poesia .
 "Nafarroako artizarra" (Elkar, 1984).
 "Izua hemen" (Erein, 1989).
 "Kilkirra eta roulottea" (Erein, 1997).
 "Euliak ez dira argazkietan azaltzen" (Erein, 2000).

 Literatura infantil i juvenil .
 "Zikoinen kabian sartuko naiz" (Pamiela, 1986).
 "Londresen nago aitonarekin" (Erein, 1987).
 "Ijitoak dauzkat nire etxean" (Pamiela, 1988).
 "Bederatzi gutun t'erdi" (Erein, 1992).
 "Filipinetan bizi den idazlearen kontuak" (Pamiela, 1993).
 "Lehen amodioa Suedian" (Ibaizabal, 1998).
 "Kaliforniako neskak" (Ibaizabal, 2000).
 "Marmokie" (Elkar, 2000).
 "Risky eta bere lagunak" (Elkar, 2000).
 "Zak zikoina" (Elkar, 2000).

 Enllaos externs .
 "Pott Banda" Jon Kortazar. Bilboko Udala, 2003.
 http://www.idazleak.org/idazleak.htm;
 http://zubitegia.armiarma.com/egileak/00214.htm;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393172" title="Koldo Izaguirre" nonfiltered="1746" processed="1734" dbindex="151762">
Koldo Izaguirre s un escriptor en uscar.

Va nixer a Pasaia (Guipscoa) el 1953. Poeta, novellista, autor de nombrosos articles i guionista de televisi i cinema.

Ha publicat tant literatura per a adults com treballs dedicats al pblic infantil i juvenil. 

El 1978 collabor a crear la innovadora revista literria oh!, Euskadi que durant la dcada dels 80 compt amb la collaboraci de Bernardo Atxaga.

Entre els seus llibres destaquen Gauzetan (1979), la novella Euskadi merezi zuen (1984) o la narraci Sua nahi, Mr. Churchill (2005). 

A Koldo Izagirre se'l considera un especialista en l'obra de Gabriel Aresti.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393189" title="Pruno" nonfiltered="1747" processed="1735" dbindex="151763">

Pruno (en cors U Prunu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 182 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393195" title="Los Rpidos" nonfiltered="1748" processed="1736" dbindex="151764">
Los Rpidos (1980-1982) va ser un grup musical de rock  format per Manolo Garca (vocalista), Esteban Martn (teclista), Antonio Fidel (al baix), Quimi Portet(guitarrista), Josep Llus Prez (guitarrista) i Llus Visiers (bateria) i nascut en la ciutat de Barcelona. Tot i la seva reduda repercussi en la dcada dels 80, va ser precursor de Los Burros i aquest al seu torn d'un dels grups ms rellevants del pop-rock en castell: El ltimo de la Fila.

 Discografia .

Rpidos (EMI, 1981);
Los Rpidos 2: Maquetas (Perro Records, 1995);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393197" title="Menyspreu" nonfiltered="1749" processed="1737" dbindex="151765">
El menyspreu s un sentiment de disgust cap a una altra persona o la situaci en qu es troba que implica un judici negatiu sobre ella, considerant-la inferior al propi jo. Com ja va destacar David Hume, implica la comparaci amb el subjecte que sent l'emoci i per tant t un component intellectual, de judici, juntament amb la part emotiva. Provoca per tant un sentiment d'orgull simultani o d'apreciaci de la prpia vlua. Es pot considerar com el sentiment oposat al respecte i a l'admiraci. Segons John Gottman s el sentiment que amb ms probabilitat fa que un matrimoni acabi en divorci.

Els estudis de Paul Ekman han demostrat que s un sentiment ents a la majoria de cultures i que mostra un alt grau de coincidncia en la seva expressi facial, aixecant l'extrem del llavi i aclucant una mica els ulls

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393209" title="Pako Aristi" nonfiltered="1750" processed="1738" dbindex="151766">

Pako Aristi Urtuzaga (Urrestilla, Guipscoa, 1963) s un periodista basc i escriptor en uscar.

 Obres .
 Narrativa .
 Auto-stopeko ipuinak (1994, Erein);
 Narrazti ozena (1982, Azpeitiko Udala);
 Note Book (2005, Erein);

 Novella .
 Kcappo (1985, Erein);
 Irene (1987, Erein);
 Krisalida (1990, Erein);
 Urregilearen orduak (1998, Erein);
 Assaig .
 Gauza txikien liburua (2004, Erein);
 Poesia .
 Castletown (1996, Erein);
 Oherako hitzak (1998, Erein);
 XX. mendeko poesia kaierak - Pako Aristi (2001, Susa): edici de Koldo Izagirre;
 Libreta horiko poemak (2003, Susa);
 Literatura infantil i juvenil .
 Martinellok ez du kukurik (1985, Erein);
 Martinelo eta sei pirata (1986, Erein);
 Miren, Garbie eta sorgin baten komeriak (1987, Elkar);
 Zazpi pirata balsa batean (1987, Erein);
 Jantoki txinoan (1991, Erein);
 Itsasontzi baten (1991, Erein);
 Azken lamiaren bila (1991, Erein);
 Keniako tximeleta (1991, Erein);
 Benetako lagunen aterbea (1998, Ibaizabal);
 Din, dan, don... kanpai-lapurrak non? (1996, Elkar);
 Egun normal bat amonaren baserrian (2001, Erein);
 Deborah hondartza bakarti batean (2002, Erein);
 Nemesioren itzala (2005, Elkar);
 Crniques .
 Euskal kantagintza berria (1985, Erein);
 Venezuela, iraultza isilaren hitzak (2000, Txalaparta);
 Bokadillo baten truke. Antzerki amateurra Azpeitian (2004, Azpeitiko Udala);
 Biografies .
 Gelatxo, soinuaren bidaia luzea (2001, Euskal Herriko Trikitrixa Elkartea);
 Mikel Garmendia (2001, Azpeitiko Udala);
 Odriozola, antzerkia bizitzaren edergarri (2002, Uztarria);
 Articles .
 Bezperan entregatu nituenak (1989, Elkar);
 Udan lan egiten zuen gizona (2007, Erein);

 Narrativa potica .
 Iraileko ipuin eta poemak (1989, Elkar);

 Premis .
 Literaris .
 Toribio Altzaga Antzerki Saria otorgat per Euskaltzaindia i BBK (2008);

 Periodstics .
 Rikardo Arregi Saria (1992 i 1993);

 Enllaos externs .
  Pako Aristi literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393213" title="Quercitello" nonfiltered="1751" processed="1739" dbindex="151767">

Quercitello (en cors U Quercitellu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 40 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393220" title="Inazio Mujika" nonfiltered="1752" processed="1740" dbindex="151768">
Inazio Mujika Iraola (Donostia, Guipscoa, 1963) s un escriptor en uscar.

 Obres .
 Narrativa.
 Azukrea belazeetan (1987, Erein);
 Tu Quoque (1991, Arabako Foru Aldundia);
 Itoak ur azalera bezala (1993, Kutxa fundazioa);
 Hautsaren kronika (1994, Alberdania);
 Matriuska (1995, Erein);
 Novella .
 Gerezi denbora (1999, Alberdania);
 Literatura infantil i juvenil.
 Linkon (1991, Erein);
 Urguleko arima herratua (1997, Donostiako udala): Joxean Muozekin elkarlanean;
 Akeita gol (2001, Ttarttalo-Irusoin): Joxean Muozekin elkarlanean;
 Balearekin kantuan (2001, Ttarttalo-Irusoin): Joxean Muozekin elkarlanean;
 Dimitri eta itsas txakurrak (2001, Ttarttalo-Irusoin): Joxean Muozekin elkarlanean;
 Dimitri eta sorgina (2001, Ttarttalo-Irusoin): Joxean Muozekin elkarlanean;
 Urrezko zuhaitza (2002, Ttarttalo-Irusoin): Joxean Muozekin elkarlanean;
 Perla zuria (2002, Ttarttalo-Irusoin): Joxean Muozekin elkarlanean;

 Enllaos externs .
  Inazio Mujika Iraola literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393221" title="Scata" nonfiltered="1753" processed="1741" dbindex="151769">

Scata (en cors Scata) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 44 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393229" title="Silvareccio" nonfiltered="1754" processed="1742" dbindex="151770">

Silvareccio (en cors U Silvarecciu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 97 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Dominique Vincetti, resistent.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393245" title="San-Damiano" nonfiltered="1755" processed="1743" dbindex="151771">

San-Damiano (en cors San Damianu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 38 habitants.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393248" title="Cclid" nonfiltered="1756" processed="1744" dbindex="151772">


























Els cclids (Cichlidae) sn una famlia de peixos d'aiges dolces tropicals pertanyent a l'ordre dels perciformes, algunes espcies de la qual sn molt apreciades com a peixos d'aquari (especialment els gneres Cichlasoma, Aequidens, Pseudotropheus, Aulonocara, Julidochromis, Pterophyllum i Symphysodon).

Morfologia.

 Sn de dimensions mitjanes, tot i que Boulengerochromis microlepis pot assolir els 80 cm de longitud mxima.
 La forma del cos s molt variable per, generalment, s allargat o ovalat i comprimit lateralment.
 Coloraci de tons apagats en alguns i vistosa en uns altres.
 Tenen una sola aleta dorsal, la part anterior de la qual t radis espinosos.
 Tenen un orifici nasal a cada costat del cap.
 Interrupci de la lnia lateral en la majoria de les espcies.
 Nombre d'espines a l'aleta anal: entre 3 i 15, per generalment en sn 3.
 Els mascles solen ser ms grossos i amb les aletes ms allargades que les femelles.;

Reproducci.

 En general, acostumen a pondre els ous sobre pedres que anteriorment han estat netejades escrupolosament o sobre una fulla. Els pares es fan crrec de les cries i les defensaran amb violncia dels intrusos. D'altra banda, acostumen a ser peixos molt prolfics i s prou normal que les parelles romanguin unides durant molts anys.
 En les espcies del gnere Apistogramma es com que els mascles posseeixin diverses femelles i que tinguin accs lliure als territoris de cadascuna d'elles.
 Un curis mtode de reproducci d'alguns cclids s la incubaci bucal. En aquest cas, els mascles assagen els primers moviments dirigint-se a la femella, la qual lentament pon els seus primers ous i els guarda dins la boca. Tot seguit, el mascle exhibeix la seva aleta anal, en la qual estan dissenyades taques similars als ous. La femella, suposant que es tracta d'ous reals, intenta guardar-los a la boca i, en intentar-ho, s'empassa l'esperma del mascle i aix fecunda els ous que t dins de la boca. El desenvolupament dels embrions es desenvolupa en aproximadament 20 dies. ;

Alimentaci.

Segons l'espcie, poden ser omnvors o herbvors.

Hbitat.

Viuen en aiges de vegetaci abundant.

Distribuci geogrfica.

Sn originaris de Sud-amrica (290 espcies), Amrica Central, Texas (1), les ndies Occidentals, frica (900), Madagascar (17), el sud de l'ndia, Sri Lanka, la vall del riu Jord (4) i Iran (1).

Predaci.

Molts cclids adults, si tenen l'oportunitat, poden depredar els membres ms joves de la seva prpia espcie (ous, larves i alevins) o d'altres espcies de cclids. Aquesta pressi depredatria ajuda a explicar la intensa atenci dels pares envers la seua prognie. Aix mateix, les espcies introdudes(com la perca, per exemple) han resultat desastroses per a molts cclids endmics fins a l'extrem de causar l'extinci d'algunes espcies. Els ssers humans tamb han exercit una intensa pressi sobre aquesta famlia de peixos al llarg dels segles.

Observacions.

Els cclids sn mpliament emprats en aqicultura per al consum alimentari hum. Aix, per exemple, a Israel i sia els gneres Oreochromis i Tilapia sn molt populars; a l'Amrica Llatina els gneres Astronotus, Cichlasoma i Oreochromis; al Carib i a Egipte, les espcies del gnere Tilapia; i a la resta d'frica, Oreochromis.

Gneres.

Acarichthys ;
Acaronia ;
Aequidens ;
Allochromis ;
Alticorpus ;
Altolamprologus ;
Amatitlania  ;
Amphilophus ;
Anomalochromis ;
Apistogramma ;
Apistogrammoides ;
Archocentrus ;
Aristochromis ;
Astatoreochromis ;
Astatotilapia ;
Astronotus ;
Aulonocara ;
Aulonocranus ;
Australoheros ;
Baileychromis ;
Bathybates ;
Benitochromis ;
Benthochromis  ;
Biotodoma ;
Biotoecus ;
Boulengerochromis  ;
Buccochromis ;
Bujurquina ;
Callochromis ;
Caprichromis ;
Caquetaia ;
Cardiopharynx ;
Chaetobranchopsis ;
Chaetobranchus ;
Chalinochromis ;
Champsochromis ;
Cheilochromis ;
Chetia ;
Chilochromis ;
Chilotilapia ;
Chromidotilapia ;
Cichla ;
Cichlasoma ;
Cleithracara ;
Congochromis ;
Copadichromis ;
Corematodus ;
Crenicara ;
Crenicichla ;
Cryptoheros  ;
Ctenochromis ;
Ctenopharynx ;
Cunningtonia ;
Cyathochromis ;
Cyathopharynx ;
Cyclopharynx ;
Cynotilapia ;
Cyphotilapia ;
Cyprichromis ;
Cyrtocara ;
Danakilia ;
Dicrossus ;
Dimidiochromis ;
Diplotaxodon ;
Divandu ;
Docimodus ;
Eclectochromis ;
Ectodus ;
Enterochromis ;
Eretmodus ;
Etia ;
Etroplus ;
Exochochromis ;
Fossorochromis ;
Gaurochromis ;
Genyochromis ;
Geophagus ;
Gephyrochromis ;
Gnathochromis ;
Gobiocichla ;
Grammatotria ;
Greenwoodochromis ;
Guianacara ;
Gymnogeophagus ;
Haplochromis  ;
Haplotaxodon ;
Harpagochromis ;
Hemibates ;
Hemichromis ;
Hemitaeniochromis ;
Hemitilapia ;
Herichthys ;
Heroina ;
Heros ;
Herotilapia ;
Heterochromis ;
Hoplarchus ;
Hoplotilapia ;
Hypselecara ;
Hypsophrys ;
Interochromis ;
Iodotropheus ;
Iranocichla ;
Ivanacara ;
Julidochromis ;
Katria ;
Konia ;
Krobia ;
Labeotropheus ;
Labidochromis ;
Labrochromis ;
Laetacara ;
Lamprologus ;
Lepidiolamprologus ;
Lestradea ;
Lethrinops ;
Lichnochromis ;
Limbochromis ;
Limnochromis ;
Limnotilapia ;
Lipochromis ;
Lithochromis ;
Lobochilotes ;
Macropleurodus ;
Maylandia  ;
Mazarunia ;
Mbipia ;
Mchenga ;
Melanochromis ;
Mesonauta ;
Metriaclima  ;
Microchromis ;
Mikrogeophagus ;
Myaka ;
Mylacochromis ;
Mylochromis ;
Naevochromis ;
Nandopsis ;
Nannacara ;
Nanochromis ;
Neetroplus ;
Neochromis ;
Neolamprologus ;
Nimbochromis ;
Nyassachromis ;
Ophthalmotilapia  ;
Oreochromis ;
Orthochromis ;
Otopharynx ;
Oxylapia ;
Pallidochromis ;
Parachromis ;
Paracyprichromis ;
Paralabidochromis ;
Parananochromis ;
Paraneetroplus ;
Paratilapia ;
Paretroplus ;
Pelmatochromis ;
Pelvicachromis ;
Perissodus ;
Petenia ;
Petrochromis ;
Petrotilapia ;
Pharyngochromis ;
Placidochromis ;
Platytaeniodus ;
Plecodus ;
Prognathochromis ;
Protomelas ;
Psammochromis ;
Pseudocrenilabrus ;
Pseudosimochromis ;
Pseudotropheus ;
Pterochromis ;
Pterophyllum ;
Ptychochromis ;
Ptychochromoides ;
Ptyochromis ;
Pundamilia ;
Pungu ;
Pyxichromis ;
Reganochromis ;
Retroculus ;
Rhamphochromis ;
Rocio ;
Sargochromis ;
Sarotherodon ;
Satanoperca ;
Schubotzia ;
Schwetzochromis ;
Sciaenochromis ;
Serranochromis ;
Simochromis ;
Spathodus ;
Steatocranus ;
Stigmatochromis ;
Stomatepia ;
Symphysodon ;
Taeniacara ;
Taeniochromis ;
Taeniolethrinops ;
Tahuantinsuyoa ;
Tangachromis ;
Tanganicodus ;
Teleocichla ;
Teleogramma ;
Telmatochromis ;
Theraps ;
Thoracochromis ;
Thorichthys ;
Thysochromis ;
Tilapia ;
Tomocichla ;
Tramitichromis ;
Trematocara ;
Trematocranus ;
Trematochromis ;
Triglachromis ;
Tristramella ;
Tridontochromis ;
Tropheops ;
Tropheus ;
Tylochromis ;
Tyrannochromis ;
Uaru ;
Variabilichromis ;
Vieja ;
Xenochromis ;
Xenotilapia ;
Xystichromis ;
Yssichromis ;

 Referncies .


Bibliografia. 

 Goldstein, R.J. 1988. Cichlids of the world. 382p., T.F.H. Publications Inc. Neptune City, Estats Units. ;
 Greenwood, P. 1991. Speciation. Pp. 86-102 a M. Keenleyside, ed. Cichlid Fishes: Behavior, Ecology and Evolution. Londres: Chapman and Hall. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 Els cclids dels Grans Llacs d'frica ;
 ARKive ;
 ZipCodeZoo.com ;
 mplia informaci sobre els cclids ;
 Els cclids del Llac Malawi ;
 Guide to the South American Cichlidae ;
 Associazione Italiana Ciclidofili ;
 Ciclideos.com ;
 Cria de cclids africans i americans ;
 Associaci Portuguesa de Cclids ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393251" title="San-Gavino-d'Ampugnani" nonfiltered="1757" processed="1745" dbindex="151774">

San-Gavino-d'Ampugnani (en cors San Gavinu d'Ampugnani) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 79 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393253" title="Codificador de veu" nonfiltered="1758" processed="1746" dbindex="151775">
La codificaci de veu s el procs que permet transformar un senyal de veu analgic (combinaci de mltiples ones sonores) en un conjunt de dgits binaris o senyal digital. El seu objectiu principal s aconseguir una bona qualitat final del senyal digital utilitzant el menor nombre de bits possibles per a representar-lo. Prviament a la prpia codificaci, el senyal ha passat pels dos primers blocs bsics de qualsevol cadena de conversi analgica-digital, que sn el mostratge i la quantificaci. 

El procs de codificaci pot tenir diferents finalitats (transmissi, emmagatzematge, processat, etc.), i des de fa molt temps s'aplica en diferents camps de les telecomunicacions, com per exemple en telefonia (per cable, sense fils i mbil), seguretat, criptografia, bsties de veu, contestadors, radiodifusi (DAB), televisi (HDTV), videoconferncia, emmagatzematge (MD, DVD), entre d'altres. 

En l'actualitat existeix una gran varietat de codificadors de veu, que aprofiten les caracterstiques intrnseques del senyal de veu analgic per poder reduir la informaci a transmetre sense que el senyal digital obtingut presenti diferncies apreciables per l'oda humana. Les caracterstiques fonamentals del senyal de veu sn la redundncia, l'ample marge dinmic i la no estacionarietat, de manera que els codificadors analitzen el senyal d'entrada, n'intenten eliminar o minimitzar les redundncies, i codifiquen eficientment la part no redundant de manera perceptualment acceptable. Com a valor afegit al procs, la codificaci de veu permet incorporar algorismes de xifrat per establir comunicacions privades segures o realitzar gravacions indesxifrables per a terceres persones.

 Tipus de codificadors de veu .
Els codificadors de veu es poden classificar en 3 grans grups:
	
 Els vocoders (VOice CODER);
 Els codificadors de forma d'ona (waveform coders);
 Codificadors hbrids;

 Vocoders .

A diferncia dels codificadors de forma d'ona, que no tenen en compte la naturalesa del senyal a codificar, els vocoders n'aprofiten les caracterstiques intrnseques per a que la codificaci sigui ms eficient. Intenten produir un senyal que soni com la veu original, independentment de si la forma d'ona s'hi assembla o no. Al transmissor s'analitza la veu i s'extreuen els parmetres del model i l'excitaci, i  aquesta informaci s'envia al receptor, on a travs d'un model simplificat de producci de veu aquesta s sintetitzada. El resultat obtingut s un senyal de veu intel ligible amb una taxa de bits molt baixa, per t el problema que sona bastant sinttic (poc natural).


 Vocoder per predicci lineal .

Aquest vocoder utilitza un model de producci semblant al d'altres vocoders per difereix en la determinaci del model del tracte vocal. Suposa que aquest es pot descriure per un filtre tot pols de resposta impulsiva infinita (filtre IIR), H(z). Aquest filtre s'anomena LPC (Linear Predictive Coding).

Se suposa que cada mostra s una combinaci lineal de les mostres anteriors. Els coeficients del filtre es calculen per minimitzar l'error entre la mostra actual i la seva predicci.

La popularitat d'aquest vocoder prov del fet que el model tot pols del tracte vocal funciona molt b i s possible aconseguir un senyal de veu sintetitzat molt intel ligible a taxes de bit de l'ordre de 2,4 Kbps. En concret a aquesta velocitat s coneix com a LPC-10, ja que s'utilitzen 10 coeficients per a definir el filtre.

 Codificadors de forma d'ona .

Aquest tipus de codificadors de veu intenten reproduir la forma d'ona del senyal sense tenir en compte la naturalesa del mateix. Aprofiten la redundncia del senyal aplicant predicci lineal i permeten codificar qualsevol senyal d'udio. Presenten una degradaci acceptable en presncia de soroll i errors de transmissi. No obstant, per a que siguin efectius, s'han d'utilitzar a taxes de bits mitges. La codificaci es pot dur a terme tant en el domini temporal com en el freqencial.

 Codificadors en el domini temporal .

Dins d'aquest grup trobem els segents codificadors de veu:
PCM ;
DPCM ;
ADPCM ;

 Modulaci per codificaci d'impulsos (PCM, Pulse Code Modulation).

La modulaci por codificaci d'impulsos s la codificaci de forma d'ona ms senzilla. Bsicament consisteix en el procs de quantificaci uniforme. Cada mostra que entra al codificador es quantifica amb un determinat nivell d'entre un conjunt finit de nivells de reconstrucci. Cadascun d'aquests nivells es fa correspondre amb una seqncia de dgits binaris, que s la  que s'envia al receptor. Es poden utilitzar diferents criteris per a dur a terme la quantificaci, essent la quantificaci logartmica la tcnica ms utilitzada. En aquest cas el pas de quantificaci segueix una funci de tipus logartmic, que equival a aplicar una compressi/expansi de les amplituds i una quantificaci uniforme. Un exemple d'aquest tipus de quantificaci s la llei Mu.

 Modulaci per codificaci d'impulsos diferencial (DPCM, Differential PCM).

Degut al fet que PCM no t en compte la forma d'ona del senyal a codificar, funciona b per a senyals d'udio genrics, per quan es codifica un senyal de veu apareix una gran correlaci (semblana) entre mostres consecutives del senyal. Aquesta correlaci pot aprofitar-se per a reduir la taxa de bits, transmetent noms el senyal diferncia (anomenat residu) entre mostres. Aquest senyal diferncia t un marge dinmic molt per sota del marge dinmic del senyal de veu original, per tant es podr quantificar amb un nombre de nivells de reconstrucci menor. A ms a ms, el fet de tenir menys varincia millora la relaci senyal a soroll (SNR).

 Modulaci per codificaci d'impulsos diferencial adaptativa (ADPCM, Adaptive DPCM).

En modulaci per codificaci d'impulsos diferencial (DPCM), tant el predictor com el quantificador romanen fixos en el temps. Per aconseguir una major eficincia d'aquest sistema, ADPCM utilitza quantificadors i predictors adaptatius que permeten adaptar-se dinmicament a les variacions i caracterstiques del senyal de veu. Aix fa que l'error quadrtic de predicci es minimitzi contnuament, amb independncia del senyal de veu i de l'emissor.

Hi ha dos mtodes per adaptar els quantificadors i els predictors, anomenats adaptaci feedforward i adaptaci feedbackward. En la feedforward, els nivells de reconstrucci i els coeficients de predicci es calculen a l'emissor, utilitzant un bloc de veu. Desprs sn quantificats i transmesos al receptor com a informaci lateral. Tant l emissor com el receptor utilitzen aquests valors quantificats per fer prediccions i quantificar el residu. 

En l'adaptaci feedbackward els nivells de reconstrucci i els coeficients de predicci es calculen a partir del senyal codificat. Degut a que el senyal s conegut tant per l'emissor com pel receptor, no hi ha necessitat de transmetre informaci lateral, aix el predictor i el quantificador poden actualitzar-se per cada mostra. L'adaptaci feedbackward pot obtenir taxes de bit menors, per s ms sensible a errors de transmissi que l'adaptaci feedforward.

ADPCM s molt til per codificar veu a taxes de bits mitges. La ITU-T proposa un estndard de codificaci de veu telefnica a una velocitat de 32 Kbps, l'anomenat G.721. Utilitza un esquema d'adaptaci feedbackward tant pel quantificador com pel predictor. 
Altres estndards posteriors definits per la ITU-T com el G.722 i el G.726 tamb utilitzen el sistema de codificaci ADPCM o derivats.

 Codificadors en el domini freqencial .

Aquests mtodes de codificaci es basen en dos principis bsics:
En el propi filtrat o transformaci, que al ser en domini freqencial permet l'obtenci de menys components correlats que generaran una codificaci ms eficient.
En el coneixement de la distorsi percebuda pels oients en el domini freqencial, que pot ser utilitzat per millorar el rendiment subjectiu del codificador.
Dins d'aquest grup trobem dos tipus de codificadors:
Codificadors sub-banda (SBC, Sub-Band Coding);
Codificadors psicoacstics;

 Codificadors sub-banda (SBC, Sub-Band Coding) .

El senyal d'entrada es filtra en diverses bandes de freqncia, cadascuna de les quals es modula per obtenir un senyal banda base, aquest es delma i posteriorment es codifica. El nombre de bits assignats a cada banda pot variar en funci de la seva importncia. 

Al receptor els senyals codificats per cada banda s'interpolen, recuperant la freqncia de mostreig original, i es modulen per tal de traslladar-los a la seva banda de freqncia original. Al final d'aquest procs, els components de cadascuna de les bandes se sumen per tal d'aconseguir el senyal de veu reconstrut.

El principal avantatge de la codificaci en sub-bandes s que el soroll de quantificaci que es produeix en cada banda queda confinat a la mateixa.

Un estndard de la ITU-T que utilitza aquesta codificaci sub-banda combinada amb ADPCM s el G.722. Mostreja el senyal a una freqncia de 16 kHz i 14 bits per mostra, obtenint 224 Kbps de taxa de bits. Aquest estndard codifica senyals d'udio de fins a 8kHz, els descompon en dues bandes de 4 kHz, i aplica ADPCM a cadascuna d'elles. S'obtenen taxes de bit finals de 48, 56 i 64 Kbps.

 Codificadors psicoacstics .

Aquest tipus de codificadors utilitzen un model basat en la percepci del sistema auditiu, i intenten explotar les seves imperfeccions analitzant aquelles freqncies que el sistema auditiu no percep, eliminant-les o reduint-ne la seva energia. Aquesta tcnica permet disminuir les taxes de bit dels senyals de veu sense que l'oient percebi cap diferncia notable respecte el senyal original. El seu funcionament es basa en el concepte d'emmascarament freqencial.



L anlisi freqencial es pot fer amb un banc de filtres o amb transformades discretes (FFT, DCT, etc.). El llindar d emmascarament proporciona els bits per a cada banda de freqncies. L assignaci de bits per banda pot fer-se amb quantificadors escalars o amb mtodes d anlisi i sntesi.

 Codificadors hbrids .

Els codificadors hbrids combinen les tcniques dels codificadors de forma d'ona amb les dels vocoders amb el propsit d'obtenir una alta qualitat a taxes de bit baixes (inferiors a 8 Kbps). En aquests codificadors, les mostres del senyal d'entrada es divideixen en blocs de mostres (vectors) que sn processats com si en fossin un de sol. L'emissor realitza un anlisi que obt els parmetres del senyal de veu per desprs sintetitzar-la i aconseguir la major semblana respecte l'original. Tamb es coneixen com codificadors d'anlisi-per-sntesi.



Els ms coneguts sn:
CELP;
MPLPC;
RELP;

 Codificador CELP (Codebook Excited Linear Prediction) .

Aquest codificador es basa en procediments de recerca d'anlisi-per-sntesi, quantificaci vectorial amb pesos (VQ) i predicci lineal (LP). Utilitza dos llibres de codis (codebook) o diccionari de diferents senyals d excitaci del qual tant codificador com descodificador disposen. Bsicament el codificador busca el senyal d excitaci ms adequat per al filtre LP dins un llibre de codis fix i un altre d adaptatiu, i n envia el corresponent ndex al descodificador, que l utilitza per reproduir el senyal de veu. El llibre de codis cont seqncies estocstiques (mostres de soroll aleatori blanc gaussi).
Hi ha mltiples variants del CELP que s utilitzen en moltes aplicacions, com per exemple el CELP de retard curt (Low Delay CELP, LD-CELP) o el CELP algebraic (Algebraic CELP, ACELP), que s utilitzen generalment en trucades de veu per Internet i en telefonia mbil.

 Codificador MPLPC (Multi Pulse Linear Predictive Coding) .

La predicci lineal multipols (MPLPC) va ser el primer dels esquemes d anlisi per sntesi. Tracta de corregir un dels principals problemes dels vocoders, que s la impossibilitat de considerar senyals de veu formats per sumes de son sonors i sons sords. No realitza cap suposici sobre el senyal d excitaci, sin que l especifica mitjanant un petit conjunt de polsos de diferents amplituds situats en intervals espaiats no uniformement. La codificaci es basa en determinar la posici i les amplituds dels polsos que produeixen el mnim error. L nica informaci que s ha de fixar a priori s el nombre de polsos necessaris en l anlisi de cada bloc. Habitualment s utilitza un pols cada 8 mostres. 

El MPLPC seria equivalent a un CELP amb totes les combinacions possibles de nombres de polsos i els seus possibles valors d amplituds quantificats. Una de les seves variants est implementada en l estndard de codificaci europeu de telefonia mbil GSM. Produeix un senyal de veu de bona qualitat a taxes de bit de l ordre de 9,6 Kbps. 

Una variant del MPLPC consisteix en escollir com a seqncia d excitaci uns patrons de polsos regularment espaiats, dels quals noms es codifica el primer. Aquest codificador es coneix com RPE (Regular Pulse Excitation).

 Codificador RELP (Residual-Excited Linear Prediction) .

El residu cont tota la informaci d excitaci i qualsevol que el filtre LPC no considera. La idea d aquest tipus de codificadors s que una petita part del residu es transmeti i a partir d aquesta reconstruir el residu complet al receptor.

Tot i ser un tipus de codificador de veu poc utilitzat en l actualitat, proporciona una qualitat acceptable per a velocitats de transmissi de 9,6 Kbps.

 Comparaci de diferents codificadors de veu .
Codificaci de veu en banda telefnica (3,4 kHz)




 Vegeu tamb .

 Codificaci d'udio de la telefonia IP;
 PCM;
 DPCM;
 ADPCM;

 Enllaos externs .

 Current Capabilities in Speech Coding ;
 Curso audiovisual interactivo de codificacin de voz ;
 Speech coding ;
 Basics of speech coding ;
 Speech coding course ;
 Design of a CELP coder ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393254" title="Taglio-Isolaccio" nonfiltered="1759" processed="1747" dbindex="151776">

Taglio-Isolaccio (en cors Tagliu  Isolacciu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 535 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393256" title="Alexander Krk" nonfiltered="1760" processed="1748" dbindex="151777">
Alexander Krk s un futbolista alemany. Va comenar com a futbolista al SG Hackenberg.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393257" title="Talasani" nonfiltered="1761" processed="1749" dbindex="151778">

Talasani (en cors Talasani) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 516 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
Louis Giafferi (1680-1745) ;
Ghjuvan Paulu Borghetti;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393261" title="Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="1762" processed="1750" dbindex="151779">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es realitz una competici en hoquei sobre herba en categoria masculina entre els dies 13 i 26 d'octubre de 1968 a l'Estadi Municipal de Ciutat de Mxic.

Comits participants.
Participaren un total de 252 jugadors d'hoqui de 16 comits nacionals diferents:


;
;
;
 Espanya;

;
;
;
;

;
;
;
;

;
;
;
;


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera fase.
Grup A;



 
 ndia 2-1 RFA;
 ndia 1-0 RDA;
 ndia 2-1 Blgica;
 ndia 1-0 Espanya;
 ndia 5-0 Jap;
 ndia 8-0 Mxic;
 Nova Zelanda 2-1 ndia;
 RFA 3-2 RDA;
 RFA 2-0 Blgica;
 RFA 2-0 Espanya;
 RFA 2-0 Jap;
 RFA 5-1 Mxic;
 RFA 0-0 Nova Zelanda;
 Nova Zelanda 1-1 RDA;

 Nova Zelanda 1-1 Blgica;
 Nova Zelanda 1-1 Espanya;
 Nova Zelanda 1-0 Jap;
 Nova Zelanda 2-0 Mxic;
 Espanya 1-1 RDA;
 Espanya 2-0 Blgica;
 Espanya 0-0 Jap;
 Espanya 3-0 Mxic;
 Blgica 4-0 RDA;
 Blgica 4-2 Jap;
 Blgica 4-0 Mxic;
 RDA 1-0 Jap;
 RDA 2-0 Mxic;
 Jap 2-1 Mxic;
 

Grup B;



 
 Pakistan 5-0 Argentina;
 Pakistan 3-2 Austrlia ;
 Pakistan 1-0 Frana;
 Pakistan 2-1 Regne Unit;
 Pakistan 6-0 Pasos Baixos;
 Pakistan 2-1 Kenya;
 Pakistan 4-0 Malisia;
 Austrlia 3-1 Argentina;
 Austrlia 0-0 Regne Unit;
 Austrlia 2-0 Pasos Baixos;
 Austrlia 2-0 Kenya;
 Austrlia 3-0 Malisia;
 Kenya 2-1 Argentina;
 Kenya 2-0 Frana;

 Kenya 3-0 Regne Unit;
 Kenya 2-0 Pasos Baixos;
 Kenya 1-1 Malisia;
 Pasos Baixos 7-0 Argentina;
 Pasos Baixos 1-0 Frana;
 Pasos Baixos 2-1 Regne Unit;
 Pasos Baixos 1-0 Malisia;
 Frana 1-0 Austrlia ;
 Frana 1-0 Regne Unit;
 Frana 0-0 Malisia;
 Regne Unit 2-0 Argentina;
 Regne Unit 2-0 Malisia;
 Argentina 1-0 Frana;
 Argentina 1-1 Malisia;
 

Semifinals.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hoquei sobre herba 1968;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393262" title="Albert Dorca Mas" nonfiltered="1763" processed="1751" dbindex="151780">

Albert Dorca Mas (Olot, 23 de desembre de 1982) s un futbolista professional que actualment milita a les files del Girona FC de migcampista.

Biografia.
La carrera esportiva d'Albert Dorca comena al planter del FC Barcelona, inicialment a l'equip juvenil i posteriorment al FC Barcelona C. L'any 2004 Dorca fitxa pel CF Palams on s'hi estar una temporada. El 2005 l'olot firma per la UE Castelldefels on tamb hi jugar sols una campanya. Finalment, el 2006 fitxa pel seu club actual, el Girona FC, en aquells moments a la Tercera divisi del futbol espanyol. L'equip va pujar dues temporades consecutives fins a arribar a la Segona Divisi on juga actualment.

Enllaos externs.
Web oficial del club;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393264" title="Velone-Orneto" nonfiltered="1764" processed="1752" dbindex="151781">

Velone-Orneto (en cors Velone  Ornetu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 113 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393265" title="Jesus Maria Lasagabaster" nonfiltered="1765" processed="1753" dbindex="151782">
Jesus Maria Lasagabaster Madinabeitia o Jess Mara Lasagabaster Madinabeitia (Donostia 1931 - ) s un crtic literari basc que ha escrit part de la seva obra en uscar. 

 Obres .
 Literatur kritika eta teoriaren irakaskuntza unibertsitatean (L'ensenyament de la lteratura crtica i teoria en la universitat);
 Baroja: El carnaval de la escritura (A propsito de "La leyenda de Jaun de Alzate");
 Ignacio Aldecoa: prctica y teora del cuento;
 El nacimiento de la novela vasca;
 La prosa narrativa de Gabriel Celaya;
Las literaturas de los vascos Jess Mara Lasagabaster; Ana Mara Toledo Lezeta (ed. lit.); Deustuko Unibertsitatea, 2002. ISBN 84-7485-807-0;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393268" title="Serra de la Campaneta" nonfiltered="1766" processed="1754" dbindex="151783">

La Serra de la Campaneta s una serra del terme municipal de Gavet de la Conca, antigament del de Sant Salvador de Tol. De fet, aquesta serra fa d'eix vertebrador de l'antic terme de Sant Salvador de Tol, que s'estn per tots els seus vessants. De fet s una estribaci del Montsec de Rbies, la que deriva ms cap al nord-est.

Sant Salvador de Tol s en el seu vessant nord, mentre que Castellnou, Mas de Guillem, Merea, Perolet i Tol, en el de llevant. Al vessant de ponent es troben la Ferreria i Presquir, mentre que al sud-oest hi ha l'Hostal Roig i Mata-solana.


El riu de Conques neix al sud-oest de la Serra de la Campaneta, a la zona on aquesta serra s'enllaa amb la serra del Cucuc i el Montsec de Rbies.

Pel vessant sud-oest, arrenca del mateix riu de Conques a les Feixes de la Rossella, aproximadament a 950 m. alt., per pujar de seguida cap a 1.143 i assolir el cos central de la serra.

Aquest cos central es mou al voltant dels 1.200 m. alt., i hi destaquen el Tossal del Vigat, de 1.240, i dos tossals ms, de 1.250 i 1.229, sempre recorrent-la de sud-oest a nord-est, direcci en la qual s'estn, fent un arc convex cap a ponent. Desprs va baixant, en direcci nord-est, per atnyer el sector de llevant del poble de Sant Salvador de Tol i arribar al riu de Conques aproximadament a 565 m. alt. El final de la carena ms alta el marca el Roc de l'Aguilar, a 1-102 m. alt.

El 1938, la Serra de la Campaneta tingu un trist protagonisme: fou la posici ms avanada cap a llevant dels exrcits franquistes, que hi mantingueren durant quasi un any una lnia d'atac sobre les posicions republicanes de l'altra banda del riu de Conques i de la serra de Comiols, a Bonreps. A la carena superior de la serra encara avui dia es troben trinxeres circuint quasi tota la carena i al punt ms alt de la serra, esvorancs a la roca per a allotjar peces d'artilleria (al Tossal del Vigat), bnquers (un d'ells al cim de la serra), etctera.

 Bibliografia .
 SEGURA, Joan Ramon. "Itinerari 7. Serra de la Campaneta", dins 25 excursions pel Front del Pallars. Valls: Cossetnia Edicions, 2006 (Azimut; 87). ISBN 84-9791-224-1.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393269" title="Jornades Internacionals de Corte" nonfiltered="1767" processed="1755" dbindex="151784">
Jornades Internacionals de Corte (cors Ghjurnate Internaziunale di Corti) es una celebraci anyal celebrada a la ciutat de Corte (Crsega) des de 1987. La seva finalitat s la reivindicaci de la llengua corsa i del nacionalisme cors, i s'ha transformat en un esdeveniment transnacional on hi participen no sols nacionalistes de l'estat francs (bascofrancesos, occitans, bretons, alsacians, nordcatalans i canacs) sin tamb sards, catalans del sud, bascos del sud, sudtirolesos, gallesos, irlandesos i sicilians, aix com de les diferents tendncies i famlies del nacionalisme cors.

A les Jornades de 2008 hi participaren unes 2.000 persones, entre ells de les JERC, d'Askatasuna, el lder canac Roch Pidjot (USTKE), el basc Gaby Mouesca (ex-Iparretarrak), el Front Nacional Sicili-Siclia Independent, i el lder cors Jean-Guy Talamoni. Tamb es va difondre un vdeo amb un missatge del FLNC UC.

 Enllaos externs .
 Vdeos de les Jornades de Corte de 2007;
 Vdeos de les Jornades de Corte de 2008;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393273" title="John Foxx" nonfiltered="1768" processed="1756" dbindex="151785">


John Foxx s el pseudnim artstic del msic angls Dennis Leigh. Originriament va ser el cantant del grup "Tiger Lily", embri d'Ultravox, fins a l'any 1979, any en qu va decidir d'iniciar la seva carrera en solitari. Entre 1980 i 1985 public quatre discos de synthpop molt influents, particularment el primer, Metamatic. Desprs de 1985, Foxx va dedicar-se al disseny grfic, conferncies i al disseny de portades de llibres d'escriptors com Salman Rushdie, a ms de participar en projectes musicals parallels com Nation 12, discos de msica ambient i collaboracions amb Harold Budd, Anne Clark i el msic de Manchester Louis Gordon.

Biografia.

Amb Ultravox.



Leigh va fundar el grup Tiger Lily el 1974, precursor d'Ultravox, grup amb qui va editar tres lbums en qu el seu estil canvi progressivament, des del glam fins al synthpop, amb tocs puntuals de punk. L'estada de John Foxx a Ultravox dur fins el 1979; desprs d'haver estat despatxats per la seva discogrfica (Island Records), Ultravox iniciaren una gira totalment autofinanada pels Estats Units que, si b fou ben rebuda, pos a prova les relacions entre els membres de la banda: aix, desprs d'un ltim concert a San Francisco, Foxx i els seus companys acordaren que, un cop a Anglaterra, cadasc seguiria el seu cam.

Carrera en solitari: 1980-1985.

Durant aquest perode Foxx enregistr quatre lbums amb la discogrfica Virgin Records. Seguint l'orientaci cap al synthpop que havien mostrat els ltims discos d'Ultravox, Foxx utilitz teclats com l'ARP Odyssey i l'Elka String Machine i la caixa de ritmes Roland CR-78 per construir el so del seu primer disc, Metamatic (1980), un lbum auster, dur i minimalista, amb qu aconsegu diverses entrades a les llistes britniques, grcies als senzills "Underpass" (nmero 35 a Gran Bretanya) i "No one driving" (nmero 32).

El segent disc de Foxx, The Garden, aparegu el 1981 amb un so clarament diferenciat del del seu predecessor; el nou Foxx sonava ms orgnic, degut a la inclusi d'instruments acstics com la guitarra, el piano i la bateria, donant com a resultat un estil no gaire allunyat del que havia mostrat amb Ultravox al disc Systems of Romance; de fet, l'lbum inclou una can amb aquest mateix ttol, composta per Foxx quan encara era membre d'Ultravox. Aquest disc (i els posteriors) fou enregistrat a l'estudi musical de Foxx, "The Garden", que posteriorment acolliria sessions de grups com Depeche Mode.

Per al seu tercer disc, The Golden Section (1983)  co-produt per Zeus B. Held , Foxx decid de fer un "retorn a les arrels"; aix, el disc s un homenatge als Beatles i al rock psicodlic dels anys 60, interpretat amb una combinaci d'instruments tradicionals (com el sitar) i d'altres d'electrnics, com el vocoder o el sampler Fairlight CMI. Per promocionar el disc Foxx fu una gira a finals de 1983, durant la qual fu un concert a la sala barcelonina "Studio 54".

Tot i l'xit de la gira, Foxx cada vegada se sentia ms distanciat dels corrents musicals predominants a l'poca; aquest distanciament qued reflectit al seu quart disc, In Mysterious Ways (1985), especialment influt per Van Morrison i Lou Reed. Ni "In Mysterious Ways" ni els seus senzills ("Stars on fire", "Enter the angel") no van tenir l'xit del seu material anterior i, com a conseqncia, Foxx deix aparcat el seu projecte musical orientat cap al pop (tot i que el 1992 public la recopilaci Assembly) i es concentr en el disseny grfic. A principis dels 90 Foxx particip al projecte Nation 12, inspirat per la msica house, editant dos maxi-singles. Tamb collabor amb el grup LFO i compongu msica per a diversos jocs d'ordinador.

Reaparici.

Foxx torn a l'actualitat musical el 1997 amb dos discos, Shifting City (en collaboraci amb el msic Louis Gordon) i Cathedral Oceans. Si b "Shifting City" connecta amb el synthpop dels seus treballs a la dcada anterior, "Cathedral Oceans" s molt ms ambiental i relaxant, i entre les seves influncies hi destaquen Brian Eno, Cluster i Harold Budd.

En els anys posteriors, Foxx combin la publicaci de discos en solitari (l'ltim, Tiny Colour Movies, del 2006) amb material compost amb Louis Gordon, collaboracions puntuals amb Harold Budd (amb qui public un disc el 2003 (Drift Music), posant veus el 2005 al tema "Dislocated", del DJ finlands Jori Hulkkonen i amb un disc complet del projecte Nation 12, Electrofear. El 14 de juny de 2008 Foxx present "Tiny Colour Movies" a l'espai Caixafrum de Barcelona.

Fora de l'mbit musical, Foxx ha collaborat fent conferncies, exposicions fotogrfiques i dissenys de portades de discos.

Fonts i enllaos externs.

 New Wave & Post-Punk 1978-1984: De Depeche Mode a Franz Ferdinand (editat per Juan Manuel Corral), T&B Editores, 2008.
 Loops: Una historia de la msica electrnica (Coordinadors: Javier Blnquez i Omar Morera), Reservoir Books, Grup Editorial Random House Mondadori, S.L. (4 reimpressi, 2006).
 Adolfo Marn: La nueva msica: Del Industrial al Tecno-pop, Ed. Teorema, Barcelona, 1984.
 Pgina oficial;
 Pgina amb informaci sobre John Foxx;
 Entrevista amb John Foxx;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393274" title="Jakin" nonfiltered="1769" processed="1757" dbindex="151786">


Jakin (Saber, coneixement) s la revista en llengua basca ms veterana, est dedicada a la cultura i el pensament.

Es va comenar a editar l'any 1956 essent una iniciativa eclesistica del santuari d'Arantzazu   

L'empresa editora tamb edita llibres en basc.

 Enllaos externs .
  "Jakin" aldizkaria on-line;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393278" title="Salvador de Sam i de Sarriera" nonfiltered="1770" processed="1758" dbindex="151787">
Salvador de Sam i de Sarriera (Vinyols i els Arcs, 1885 - Barcelona, 1948) fou un aristcrata i poltic catal, fill de Salvador de Sam i Torrents. Tercer marqus de Marianao i segon marqus de Vilanova i la Geltr, fou diputat pels districte de Tortosa i el Vendrell pel Partit Liberal (fracci romanonista) a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1916 i 1918. Posteriorment fou senador per la Lliga Regionalista el 1919. s pare de Salvador de Sam i Coll.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Herndica: els Sam;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393279" title="Aingeru Epaltza" nonfiltered="1771" processed="1759" dbindex="151788">
Aingeru Epaltza (Pamplona, Navarra, 1960 - ) s un escriptor en uscar.

 Obres .
 Narrativa .
 Garretatik erauzitakoak]] (1989, Elkar);
 Lasto sua (2005, Alberdania);
 Novella .
 Sasiak ere begiak baditik]] (1986, Elkar);
 Ur uherrak (1991, Pamiela);
 Tigre ehizan (1996, Elkar);
 Rock'n'roll (2000, EEF - Elkar);
 Literatura infantil i juvenil .
 Lur zabaletan (1994, Pamiela);
 Sorginkerien liburua (1997, Pamiela);
 Baloika (2000, Pamiela);
 Urtegijauna (2002, Pamiela);

 Assaig .
 1997 "Euskadi Saria".


 Enllaos externs .
  Aingeru Epaltza literaturaren zubitegian;
  Aingeru Epaltzarekin elkarrizketa Argia aldizkarian (2008/01/20);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393280" title="Serra del Cucuc" nonfiltered="1772" processed="1760" dbindex="151789">

La Serra del Cucuc, sovint tamb anomenada Serra del Cucut s una serra del terme municipal de Gavet de la Conca, antigament del de Sant Salvador de Tol, que arriba fins al lmit amb el terme de Vilanova de Mei, de la Noguera. De fet, s una estribaci del nord-est del Montsec de Rbies.


Pel seu vessant sud-oest discorre la carretera L-913, que segueix, en part, el cam obert al segle XIII pels monjos de Mei per tal d'enllaar amb Tremp. Entre els quilmetres 6 i 7 hi ha l'anomenada Escala del Pas Nou, tallada a la roca de la serra del Cucuc.

El riu de Conques neix al nord de la Serra del Cucuc, a la zona on aquesta serra s'enllaa amb la serra de la Campaneta i el Montsec de Rbies.

A prop i a llevant d'aquesta serra hi ha el santauri de la Mare de Du de Bonreps, i una mica a ponent queden el poble de Mata-solana i el lloc de l'Hostal Roig.

A la darrera guerra civil, a la Serra del Cucuc es desenvoluparen fortssims combats, que arribaren sovint al cos a cos i trinxera a trinxera. Les tropes insurrectes contra la Repblica, tamb anomenades franquistes, o nacionals per elles mateixes, pertanyents a l'exrcit de Navarra, a les ordres del general Solchaga, tenien establerta una lnia de front que, venint del sud, comenava al Pas de l'Hostal Roig, a la serra del Montsec de Rbies, passava per l'Hostal Roig, tenia posicions a la Serra de la Campaneta, per mantenia la lnia principal a la Serra dels Obacs i pels Capbloncs i Figuerola d'Orcau anava cap a Basturs i la munyanya de Sant Corneli.

L'exrcit de la Repblica es mantenia en una lnia ms o menys parallela que anava del santuari de Bonreps i la Serra del Cucuc a Isona, per la dreta del riu de Conques i Sant Rom d'Abella i Abella de la Conca. Aix fu que tota la zona intermdia fos, durant vuit llargs mesos, escenari de constants combats entre els dos exrcits enfrontats.

La Serra del Cucuc fou presa, en un primer moment, a darreries de desembre del 1938 (per tant, pocs dies abans de la caiguda en mans franquistes de tota la comarca) per l'artilleria, que desallotj els defensors republicans. Tot seguit, fou presa per soldats marroquins de l'exrcit de Navarra, que hi mantingueren les posicions fins al contraatac, molt efectiu per alhora molt cruent, dels republicans, que reconqueriren les posicions.

Per aix tots els llocs elevats de la serra estan plens de trinxeres, encara visibles avui dia, aix com cabanes per als soldats i altres elements defensius.

 Bibliografia .
 SEGURA, Joan Ramon. "Itinerari 9. Santuari de Bonreps", dins 25 excursions pel Front del Pallars. Valls: Cossetnia Edicions, 2006 (Azimut; 87). ISBN 84-9791-224-1.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393281" title="Juanjo Olasagarre" nonfiltered="1773" processed="1761" dbindex="151790">
Juanjo Olasagarre (Arbizu, Navarra, 1963) s un escriptor en uscar.

 Obres .
 Novella .
 T (2008, Alberdania);
 Ezinezko maletak (2004, Susa);

 Poesia .
 Gaupasak (1991, Susa);
 Bizi puskak (1996, Susa);
 Puskak biziz (2000, EEF - Susa);
 XX. mendeko poesia kaierak - Juanjo Olasagarre]] (2002, Susa);
 Traduccions .
 Poemak; W.H. Auden (1994, Susa);
 Teatre .
 Hegazti errariak (1996, Euskaltzaindia-BBK);
 Crnica .
 Mandelaren Afrika (1998, Susa);

 Enllaos externs .
  Juanjo Olasagarre literaturaren zubitegian;
  Volgako Batelariak;
  Liburuak Alberdanian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393282" title="Antoni Maria de Veciana i Llari" nonfiltered="1774" processed="1762" dbindex="151791">
Antoni Maria de Veciana i Llari (Tarragona, 1885 - ?) fou un advocat i poltic catal. Membre del Partit Conservador, fou escollit diputat pel districte de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1914, 1916 i 1918.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393283" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="1775" processed="1763" dbindex="151792">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es disputaren 16 proves de lluita, totes elles en categoria masculina. Es realitzaren vuit proves en lluita lliure i vuit proves ms en lluita grecoromana entre els dies 17 i 26 d'octubre de 1968 a la Pista de Gel d'Insurgentes.

Participaren 297 lluitadors de 46 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Lluita grecoromana.


Lluita lliure.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Lluita 1968;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393285" title="Fernando Weyler Santacana" nonfiltered="1776" processed="1764" dbindex="151793">
Fernando Weyler Santacana (Valncia, 1877 - 1931) fou un militar i poltic espanyol, fill de Valeri Weyler i Nicolau. Marqus de Tenerife. Llicenciat el dret, fou comandant de cavalleria i ajudant de camp del seu pare. Alhora, com a membre del Partit Liberal, fou diputat per Palma a les eleccions generals espanyoles de 1905 i 1918, i pel districte d'Ocaa (Toledo) a les eleccions de 1910, 1914 i 1916. Tamb fou redactor d'El Da va escriure algunes obres de teatre el castell.

 Obres .
 Los parientes (1908), teatre;
 Los hsares (1900), estudi;
 Cavatinas (1916), poesia;

 Enllaos externs .
 Diccionari del teatre a les Illes Balears;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393286" title="Demanda" nonfiltered="1777" processed="1765" dbindex="151794">
La demanda forma part d'un dels components de l'estructura de mercat; ja que podem dir que el mercat est format per un producte, uns venedors (oferents) i un compradors (demandants).

La demanda s la quantitat d'un b que els demandants estan disposats a adquirir a un preu determinat, tenint en compte els preus dels bns relacionats, la renda disponible i els gustos o les preferncies.
Els demandants o compradors recorren al mercat amb la intenci d'aquirir el producte que ens interessa a canvi de diners.
Les disponibilitats mometries sn un dels factors determinants per a dur a terme l'intercanvi.


 FUNCIO DE DEMANDA;

QD= fR, G  On:

QD= Quantitat de demanda

P= Preu de venda del b que es demana

(p1,....pn)= Preu dels bens relacionats

R= Renda (diners) disponible

G= Gustos o preferncies



FACTORS QUE CONDICIONEN LA DEMANDA.

El preu del be : Com mes car es el producte, el demandant est disposat a adquirir-ne menys quantitat, i com ms barat  s ms en comprar.
     
El preu dels bns relacionats: Segons la relaci que existeix entre les funcions d'uns bens i altres, podem distinguir dues categories: 
Bens complementaris i Bens Substitutius
                 
La renda disponible: Segons la capacitat adquisitiva condiciona la quantitat de diners que es destina a comprar i per tant, la quantitat de producte que un consumidor demana. 
Existeixem 3 tipus de bens dins d'aquesta categoria; Bens inferiors, Bens normals, i Bens de luxe.
      
Les preferncies del consumidor: Els gustos, les preferncies i la moda determinen el comportament  dels demandants amb independncia dels preus o de la renda.


 Referncies .


Economia Mc Graw Hill i Principios de economa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393287" title="Bandera de Rubi" nonfiltered="1778" processed="1766" dbindex="151795">

La bandera oficial de Rubi (Anoia) t el segent blasonament:

Bandera apasada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, de porpra, amb el segon ter vertical vermell i el conjunt del muntant amb la flor de lis de l'escut, d'una alada de 4/10 de la del drap i una amplada de 4/15 de la llargada del mateix drap, centrat a la meitat superior del primer ter vertical.

Va ser aprovada el 29 de desembre de 2006, i publicada en el DOGC el 25 de gener de 2007 amb el nmero 4807.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393289" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="1779" processed="1767" dbindex="151796">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es disputaren 29 proves de nataci, 15 en categoria masculina i 14 en categoria femenina. La competici es desenvolup a la Alberca Olmpica Francisco Mrquez entre els dies 17 i 26 d'octubre de 1968.

Participaren un total de 468 nedadors, entre ells 264 homes i 204 dones, de 51 comits nacionals diferents. Els Estats Units foren els grans dominadors de la disciplina enduent-se cap a casa 52 metalls sobre 87 de possibles.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Nataci 1968;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393291" title="Jango Fett" nonfiltered="1780" processed="1768" dbindex="151797">
Jango Fett s un personatge de l'univers de La Guerra de les Galxies. Va Ser interpretat per Temuera Morrison en l'episodi II de la saga: L'atac dels clons, sent aquesta l'nica pellcula en la qual apareix. 

El nomeni Fett inspira eficincia. Per a aquells que van invertir els seus crdits en alguna assignaci, aquest nom era sinnim de compliment. Per a aquells amb raons per a tmer, Fett significava captura o mort. El nom i la reputaci van ser solament dues de les moltes coses que Boba va heretar del seu "pare", Jango. En els ltims anys de la Repblica, Jango Fett era considerat com el millor caarrecompensas i mercenari de la galxia. 

Un dedicat caarecompeces i un expert en el combat cos a cos, Fett possea una armadura mandaloriana la qual incloa un casc que li donava una respectable aparena. Per no era una simple armadura, aquesta estava acompanyada d'un arsenal d'armes i utilitats, incloent filoses navalles *retractables, un arp, blsters i altres eines ms extiques. En combat, Jango utilitzava la seva motxilla de propulsi per a obtenir avantatge de velocitat i altura sobre els seus enemics. A ms, la motxilla de Jango tamb estava carregada amb un coet que podia ser llanat des de la mateixa esquena de Jango. Per a viatges interestellars, Jango viatjava a bord de la seva nau l'Esclau I. 

Jango Fett es va quedar orfe a molt primerenca edat, un fill de simples comerciants grangers de Concord Dawn, els quals van ser assassinats brutalment, en una guerra civil contra les faccions dels Mercs Mandalorians. Vizsla va capturar a Jango i va forar als seus pares a dir-li el que sabien sobre Jaster Mereel, per els Fett es van negar. Jango va ser capturat per Vizla i els seus pares van ser executats pels seus lacais. *Jango va ser rescatat per Jaster Mereel i desprs va ser entrenat pels mandalorians. Jango es va convertir en un dels notables mandalorians, i es creia que aquest era l'nic sobrevivent d'aquest grup desprs de la aniquilaci d'aquests pels Cavallers Jedi. Es va alar enfront de grans guerrers, aprenent a sobreviure en perillosos territoris, utilitzant la seva caracterstica armadura. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393292" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="1781" processed="1769" dbindex="151798">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es disputaren dues proves de pentatl modern, una d'individual i una d'equip, en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 13 i 17 d'octubre de 1968.

Aquest esport combina proves de tir (competici de tir de 10 metres de distncia), esgrima (competici d'espasa), nataci (200 metres lliures), hpica (concurs de salts d'obstacles) i cros.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Pentatl modern 1968;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393295" title="Santa Maria de Terrassa (Gavet de la Conca)" nonfiltered="1783" processed="1770" dbindex="151800">

Santa Maria de Terrassa s una esglsia romnica del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Serni. Es troba a la caseria, ara despoblada, de Terrassa.

A les delimitacions del castell de Galliners consta ja el lloc de Terrassa, en un document del 1175. Des del 1314 est documentada aquesta esglsia, com a parrquia visitada pels delegats de l'Arquebisbe de Tarragona. Del 1526 es t notcia que el seu rector era Esteve Guillem.

Dels segles posteriors, se sap que desapareix de les relacions de parrquies, cosa que evidencia la decadncia del lloc. El 1758 no s en una exhaustiva relaci de parrquies pallareses, i el 1904 les cases de Terrassa apareixen com a agregades a la parrquia de Gavet.

Es troba del tot en runes, i, a ms, tot l'espai cobert per esbarzers, de manera que es fa molt difcil d'entrar-hi per tal d'apreciar b el que se'n conserva. Tanmateix, es tractava d'un edifici d'una sola nau, amb absis semicircular. L'aparell s del segle XI, fet amb carreus irregulars.

 Bibliografia .
 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Santa Maria de Terrassa", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393296" title="Frederic Llans i Segu" nonfiltered="1784" processed="1771" dbindex="151801">
Frederic Llans i Segu fou un metge i poltic menorqu. Fou professor d'Histria Natural a la Universitat de Barcelona el 1890. D'antuvi fou republic federalista seguidor de Francesc Pi i Margall. Fou diputat per Ma per la Uni Republicana de Menorca a les eleccions generals espanyoles de 1910, i el 1912 deman un rgim administratiu especial per a l'illa. Posteriorment fou membre del Partit Liberal, fracci romanonista, i escollit novament diputat per Ma a les eleccions generals espanyoles de 1916 i 1918.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393297" title="Venado Tuerto" nonfiltered="1785" processed="1772" dbindex="151802">
Venado Tuerto s una petita ciutat del sud de la provncia de Santa Fe, del departament General Lpez, Argentina. Est situada a la pampa humida, zona de gran producci agrcola i ramadera, i una de les ms frtils del mn. T uns 70.000 habitants, descendents en la seva majoria de poblaci immigrant europea i tamb d'altres regions del pas. A ms de la producci agropecuria s un important centre industrial i comercial.

En aquesta ciutat hi ha una nombrosa comunitat de catalans o descendents d'immigrants catalans. Les seves expressions associatives i culturals es posen de manifest a travs del Centre Catal de Venado Tuerto i el Centre Catalunya Viva. La vida de la comunitat catalana venadenca est vinculada amb la comunitat de Rosario, segona ciutat del pas. Mostra d'aix s el cor Anselm Clav del Centre Catal de Rosario, dirigit pel mestre Mario Zeppa, nascut a Venado Tuerto.

Enllaos externs.
Generalitat de Catalunya: cooperaci exterior;
Centre Catal de Rosario;
Espai de la Comunitat Catalana a la Fira de Venado Tuerto;
Cor Anselm Clav;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393298" title="Manuel Ruiz Valarino" nonfiltered="1786" processed="1773" dbindex="151803">
Manuel Ruiz Valarino (Valncia, 1868 - Alacant, 1921) fou un militar i poltic valenci, fill de Trinitario Ruiz Capdepn i germ de Vicente Ruiz Valarino i Trinitario Ruiz Valarino. Militar de carrera de l'arma de la marina, era capit de corbeta, per abandon el crrec per a dedicar-se a la poltica. Com els seus germans, fou membre del Partit Liberal Demcrata de Manuel Garca Prieto, i fou escollit diputat pel districte d'Oriola a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914, 1916 i 1918. Entre 1916 i 1918 fou governador civil d'laba, i ms tard ho fou de Toledo i de les Illes Balears

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393300" title="Carlos Regino Soler Mora" nonfiltered="1787" processed="1774" dbindex="151804">
Carlos Regino Soler Mora (Castalla, ? - Alacant, 1932) fou un advocat i poltic valenci. Fill predilecte de Xixona des de 1908, fou escollit diputat a les Corts Espanyoles pel districte de Villena pel Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1916 i 1918. Desprs fou nomenat director general d'impostos i rendes.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393301" title="Santa Fe de Fontsagrada" nonfiltered="1788" processed="1775" dbindex="151805">

Santa Fe de Fontsagrada s una esglsia romnica del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Serni. Es troba en el poble de Fontsagrada.

Tot i que indirectament surt esmentada el 1175 (villa Sancte Fidis, per a denominar Fontsagrada), no es t cap document directe sobre l'esglsia fins el 1758, quan surt esmentada com a sufragnia de Santa Maria de Vilamitjana, i hi s descrita com a capella sense fonts baptismals.

Tot i que l'esglsia actual segueix una orientaci de ponent a llevant, com les romniques, res del que s visible en l'actualitat ens remet a un temple gaire antic.

 Bibliografia .
 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Santa Fe de Fontsagrada", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393302" title="Vicente lvarez Rodrguez de Villamil" nonfiltered="1789" processed="1776" dbindex="151806">
Vicente lvarez Rodrguez de Villamil fou un metge i poltic valenci. Era membre del Partido Reformista de Melquades lvarez. Fou candidat de la Conjunci Republicano-Socialista per Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1914, per no fou escollit. S fou escollit per l'Aliana d'Esquerres a les eleccions generals espanyoles de 1918. A les eleccions de 1919 i 1920 es present novament, per no fou escollit. A les de 1923 fou candidat de la Uni d'Esquerres, per renunci per a ser escollit senador.

 Obres .
 Cartas de conspiradores. La revolucin de septiembre, de la emigracin al poder (1929);
 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393303" title="Olympique de Saint-Quentin" nonfiltered="1790" processed="1777" dbindex="151807">

L'Olympique Saint-Quentin s un club francs de futbol de la ciutat de Saint-Quentin, a l'Aisne. A la temporada 2007-08 jug al Championnat de France Amateurs 2 (D5)

L'OSQ partici al Championnat de D2 del 1990 al 1992.

A la f de la lliga 2005-06 va estar a les portes d'assolir la categoria Nacional, per a la f de la temporada va descendir altre vegada a la CFA2.

 Palmars .
 Campi de DH Picardia: 1965 i 1973;
 Campi de Divisi 4 Grup A: 1986;
 Campi d ela Divisi 3 Grup Nord: 1990;
 Campi de CFA2 Grup A: 1996;
 Dues temporades a la D2, de 1990 al 1992.

 Copa de Frana .
 Al 1951-52, s'enfron al FC Nantes a 32ns de finals.
 Al 1965 disput els vuitens de final contra l'Amiens.
 Al 1991 arrib als 32ens de final, on va perdre contra el FC Auxerre.
 Al 1995-96 tamb va perdre a 32ens de finals contra el FC Nantes.
 Al 1999-2000, el Saint-Quentin fou eliminat a setzens de finals contra el FC Metz.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393305" title="Jos Lzaro Galdiano" nonfiltered="1791" processed="1778" dbindex="151808">
Jos Lzaro Galdiano (Beire, Navarra, 30 de gener de 1862 - Madrid, 1947), financer, mecenes, editor, biblifil i colleccionista d'art espanyol. 
 Biografia .
Va ser membre de l'Ateneo de Madrid i entre els anys 1912-18 un membre molt actiu del patronat del Museu del Prado i va portar a terme una important activitat en defensa de la instituci. La seva figura destaca tamb entre els columnistes defensors del patrimoni artstic espanyol, centrant la seva activitat en la recuperaci d'obres que havien sortit d'Espanya i oposant-se amb fermesa a l'espoli. La seva sollicitud per a ingressar en la Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando no va ser acceptada, responent-li el comte de Romanones, llavors president de l'Acadmia, a ms de President del Consell de Ministres: "Per vost, don Jos, para qu vol ser acadmic?".  

Es va installar a Madrid en 1888, on va viure primer en la Cuesta de Santo Domingo, en un habitatge que aviat va convertir en un autntic museu. El 1903 es va casar amb Paula Florido y Toledo (Argentina 1856-Madrid, 1932), que havia enviduat anteriorment tres cops i que compartia amb el seu marit la passi pel colleccionisme, aportant el seu coneixement del mercat de l'art internacional. La important fortuna econmica d'ambds cnjuges els va permetre la construcci del palauet de Parque Florido, d'estil neorenaixentista que van decorar amb cura i que es va convertir en la seu de la seva creixent collecci. Va ser escollit diputat per Alacant pel Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1918.

Desprs de la defunci de la seva esposa en 1932, antecedit pel de dos dels seus fillastres, Jos Lzaro, es va recloure molt a nivell social, si b continuo colleccionant amb obsessi. Va passar els anys de la Guerra Civil Espanyola a l'exili, primer a Pars i desprs a Nova York, on va continuar collecionant obres d'art. Va tornar a Madrid acabada la guerra, morint en 1947. Va llegar la seva collecci a l'Estat espanyol, creant-se la Fundaci que duu el seu nom. En 1951 es va inaugurar en el seu palauet de Parque Florido, el Museu Lzaro Galdiano (carrer Serrano 122, Madrid), desprs d'unes reformes d'adequaci dirigides per Fernando Chueca Goitia. 

 Colleccionista .
Les colleccions que va ser reunint Jos Lzaro al llarg de la seva vida inclouen unes 12.600 peces dels gneres artstics ms diversos, sempre dintre de l'art clssic (Lzaro no va colleccionar art del seu temps) i molt centrat en l'art espanyol, el patrimoni del qual va lluitar per mantenir a Espanya, enfront de la important pressi de colleccionistes i museus internacionals. En aquesta faceta de promotor de la conservaci de l'art espanyol, mant un interessant parallelisme amb el colleccionista nord-americ Archer Huntington, fundador de la Hispanic Society de Nova York. Destaca la seva excellent pinacoteca amb ms de 750 pintures en la qual sobresurt la representaci de pintura espanyola amb autors que abasten des del Renaixement fins al Romanticisme com: Pedro Berruguete, Zurbarn, Josep de Ribera, Murillo, Velzquez, Claudio Coello, Goya (de qui la collecci s una referncia molt rellevant), Leonardo Alenza... i en la qual la collecci de taules gtiques i del primer renaixement espanyol pot considerar-se entre les millors del mn. 

La collecci de pintura inclou tamb una interessant representaci de l'escola anglesa: Gainsborough, Reynolds, Constable i Allan Ramsay... aix com dels primitius flamencs i alemanys, amb obres tan importants com Meditacions de Sant Joan Baptista de El Bosco. Una de les pintures ms singulars de la pinacoteca s el quadre annim renaixentista El salvador adolescent, que encara que actualment s atribut a un dels seus deixebles, va passar durant molts anys per ser l'nica pintura de Leonardo da Vinci a Espanya. La seva faceta de biblifilo es reflecteix en peces notables de la seva biblioteca, com el incunable L'Antiquit Judaique de Flavi Josep, datada entre 1460 i 1470, el Llibre d'hores de Gian Giacomo Trivulzio, obra milanesa de cap a 1500, o el Tractat de la Pintura Svia de Fra Juan Ricci, sense oblidar una de les joies bibliogrfiques que va reunir: el Libro de descripcin de verdaderos Retratos, de Ilustres y Memorables barones, manuscrit autgraf de Francisco Pacheco, mestre i sogre de Velzquez i un dels grans terics espanyols del segle XVI. Tamb sn importants les colleccions d'escultures i altres arts decoratives com esmalts, ivoris, orfebreria, bronzes antics i renaixentistes, joies, armadures, mobles, cermiques i cristalleria.

 Editor . 
A Barcelona, on vivia des de 1880, va participar en la comissi encarregada de l'exposici artstica de la Exposici Universal de 1888 en la qual va conixer a l'escriptora Emilia Pardo Bazn, (1851-1921) amb qui va establir una relaci d'amistat que li va facilitar posteriorment l'entrada en els cercles intellectuals madrilenys. L'escriptora li va dedicar la seva novella Insolacin (1889). 

Ja des de jove Lzaro Galdiano va collaborar en premsa, per exemple com crtic d'art a La Vanguardia de Barcelona, o en El Imparcial o El Liberal de Madrid, mitjans en els quals va continuar escrivint sobre art, cultura, poltica i de la necessitat de protegir el patrimoni cultural espanyol. En 1889, ja residint a Madrid, va fundar l'editorial La Espaa Moderna (1889-1914)i la revista literria del mateix nom, amb el propsit d'elevar el nivell cultural dels seus lectors. En la revista van collaborar signatures dels escriptors espanyols de la generaci del 98 com Emilia Pardo Bazn, Unamuno, Echegaray, Clarn, Palacio Valds, Zorrilla, Prez Galds o Menndez i Pelayo, poltics i pensadors com Giner de los Ros, Silvela, Cnovas i Pi i Margall. 

Tamb es van publicar a la revista, sovint per primera vegada en espanyol, obres d'escriptors estrangers com Dostoievsky, Tolstoi, Balzac, Daudet, Flaubert, Gorki i Zola, per exemple. L'editorial va editar, a ms de centenars de ttols literaris, altres revistes ms especialitzades com La Revista Internacional, Revista de Derecho y Sociologia i La Nueva Ciencia Jurdica.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Biografia de Lzaro Galdiano;
Fundaci, Museu i Biblioteca Lzaro Galdiano;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393306" title="Albert Serra Figueras" nonfiltered="1792" processed="1779" dbindex="151809">

Albert Serra Figueras (Banyoles, 6 d'octubre de 1978) s un futbolista professional que actualment milita a les files del Girona FC com a defensa central, tot i que tamb pot ocupar la posici de pivot defensiu.

Biografia.
Albert Serra va comenar a la UE Figueres a la Segona Divisi B l'any 2001. Durant les tres temporades que va estar al conjunt empordans Serra es va convertir en titular d'un equip que va tenir unes bones campanyes a les ordres de Pere Gratacs on van aconseguir eliminar el FC Barcelona als 1/32 de la Copa del Rei, la temporada 2001-2002, any en el qual la UE Figueres va arribar fins a les semifinals del torneig fins que va caure davant el Deportivo de la Corua. Dos anys desprs, el 2004, l'equip figuerenc es va tornar a veure les cares amb el Bara. Aquesta vegada, per, en un partit amists emmarcat dins els actes de commemoraci del centenari del naixement del pintor empordans Salvador Dal. Serra es va convertir en el protagonista local marcant el primer gol de la nit a la sortida d'un crner. Oleguer Presas va empatar, al minut 60, un partit en el qual tamb va ser titular l'actual davanter del Girona FC, Jito Silvestre (aleshores tamb a la UE Figueres). 

L'estiu de 2005 Serra va arribar a Girona quan l'equip estava a la Tercera Divisi. Serra es va anar consolidant fins a convertir-se en una pea essencial en el conjunt giron.

Enllaos externs.
Web oficial del club;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393308" title="Mare de Du del Pont d'Ors" nonfiltered="1793" processed="1780" dbindex="151810">

La Mare de Du del Pont d'Ors era una esglsia romnica del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Serni. Es trobava a poca distncia al sud-est de la confluncia del riu de Gavet amb la Noguera Pallaresa. Era situada a prop d'un antic pont, que don nom al lloc.

Fins el 1936 s'hi celebr un aplec molt popular a tota la comarca.

s una esglsia poc documentada al llarg de la histria, tot i que les imatges antigues que se'n conserven mostren un edifici clarament romnic. Desaparegu en construir-se la central de Gavet, una de les infrastructures hidroelctriques subsidiries dels pantans de la Conca de Tremp.

Noms en queda el permetre dels murs, en un lloc embardissat i tapat per la runa de l'antiga esglsia. Tanmateix, se sap que era un temple d'una sola nau, amb absis semicircular a llevant, fet amb un aparell molt rstec i irregular.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Mare de Du del Pont d'Ors", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393314" title="Simulation Based Learning" nonfiltered="1794" processed="1781" dbindex="151811">

L aprenentatge basat en simulacions o SBL (Simulation Based Learning) consisteix en situar a l usuari en un escenari o situaci, i fer que aquest sigui directament responsable dels canvis provocats en l entorn degut a les decisions preses.

En l actualitat existeixen tres tecnologies diferents per crear aquests entorns simulats d aprenentatge, mitjanant:
Software: Les simulacions basades en software, donen a l usuari la possibilitat d enfrontar-se a ocupar un paper complex.
La rapidesa de presa de decisions davant certes situacions en la simulaci, donen a l usuari una vista global de com afecten les seves decisions durant un llar perode de temps.
El web: El rpid creixement d Internet ha perms generar una gran varietat de simulacions. WebQuest permet als aprenents a utilitzar el web com a eina de recerca, treballar en grup tot ocupant papers de cientfics, metges...
Tecnologies com VRML (sigla de l'angls, Virtual Reality Modeling Language) i Shockwave permeten crear experincies simulades a Internet molt ms reals i profundes.
Realitat virtual: Simulacions amb realitat virtual emmascaren la realitat i permeten als aprenents introduir-se en una tasca que normalment no es pot simular. ;
Comparat amb els extensos escenaris de les simulacions basades en software, les basades en realitat virtual se centren en tasques complexes i especifiques  que resulten ser massa perilloses o cares per a ser simulades en la realitat. Permet que estudiants puguin dur a terme prctiques especfiques abans de ser enfrontades amb elles en el mn real.

 Enllaos externs .

Pgina en angls sobre Simulation Based Learning;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393315" title="Sant Pere de Gavet" nonfiltered="1795" processed="1782" dbindex="151812">

Sant Pere de Gavet era una esglsia romnica del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Serni. Es troba en el poble de Gavet, i s el precedent de l'actual esglsia parroquial del poble.

s esmentada el 1012, quan passa a ser possessi de Santa Maria de Gerri de la Sal. s esmentada com a possessi d'aquest monestir el 1081, 1086, 1164 i 1197. El 1904 apareix ja desvinculada d'aquell monestir, i s'esmenta com a parrquia. Es diu, aquell any, que no t sagristia, i t un sol altar. Apareix en bon estat, per.

 Bibliografia .
 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Pere de Gavet", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393316" title="Jos Torres Sala" nonfiltered="1796" processed="1783" dbindex="151813">
Jos Torres Sala (1884 - ? ) fou un advocat i poltic valenci, fill d'Antonio Torres Ordua. Membre del Partit Conservador , el 1915 va substituir a les Corts Espanyoles pel districte de Pego al seu pare, escollit a les eleccions generals espanyoles de 1914. Disconforme amb la direcci del partit a mans de Jos Jorro Miranda, es pass al maurisme, amb el que es present per Dnia a les eleccions de 1916, per s ho fou per la Vila Joiosa a les de 1918, i senador el 1919. A les eleccions generals espanyoles de 1920 es present per la fracci ciervista, per no fou escollit. Desprs fou diputat provincial per Pego-Cocentaina. El 1930 intent reorganitzar les forces monrquiques a Pego, per un cop proclamada la Segona Repblica Espanyola es va integrar a la Dreta Liberal Republicana amb Romualdo Catal Guarner.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393318" title="L'aldea de l'aur" nonfiltered="1797" processed="1784" dbindex="151814">
L'aldea de l'aur, (Maple Town en angls,           Maple Town Monogatari en doblatge original i Gshi de Mapletown a Taiwan) , va ser una popular sries d'animaci anglo-japonesa de l'any 1986 feta per Toei Animation centrada en les aventures de Patty Rabbit, Bobby Bear, i les seues famlies en una xicoteta i utpica ciutat fictcia. La idea original partia de qu en aquella poca les sries amb ms xit a la televisi estaven en mans de personatges antropomorfs vinculats al regne animal.

La histria tractava sobre els habitants d'una aldea enmig del bosc. La intrpida Patty, una conilleta, i el seu amic Bobby junt amb altres personatges viuen les aventures tpiques d'una aldea, amb tots els problemes, les alegries i els perills de la vida quotidiana en la comunitat.

Conta la histria de Patty Rabbit, una conilleta que acaba d'arribar a l'aldea amb la seua famlia. Al poc temps d'arribar, Patty es fa amiga de Bobby Bear, un osset de la mateixa edat, aix com el maldestre lladre, el llop Gretel.

Als Pasos Catalans, aquesta srie reeixida va ser emesa en catal pels circuits territorials de TVE amb el ttol L'aldea de l'aur.

Enllaos externs.
Lloc web oficial de Toei, Maple Town Monogatari;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393320" title="Marcatge per afinitat amb codificaci isotpica" nonfiltered="1798" processed="1785" dbindex="151815">
El Marcatge per afinitat amb codificaci isotpica s un mtode de quantificaci protemica basat en la utilitzaci de sondes qumiques conegudes com a ICAT.. Aquestes sondes consisteixen en 3 parts funcionals principals: un grup reactiu capa de marcar especficament la cadena lateral de determinats aminocids (p. e. s'utilitzen grups reactius de tipus iodoacetamida per al marcatge dels residus de cistena), una regi espaiadora amb codificaci isotpica, i una etiqueta de revelat (p. e. biotina) per a l'allament per afinitat de les protenes o els pptids marcats. Per a la comparaci quantitativa de dos proteomes, la primera mostra es marca amb una sonda amb istops lleugers (p. e. 1H), mentre que per al marcatge de la segona mostra s'utilitza una sonda equivalent per amb istops pesats (p. e. 2H). La presncia d'aquests istops provoca una diferncia de massa en les sondes utilitzades que posteriorment permet distingir els pptids provinents d'una i altra mostra. Per minimitzar els errors quantitatius, ambdues mostres, un cop marcades, es combinen, es digereixen amb una proteasa (p. e. tripsina) i se sotmeten a una cromatografia d'afinitat per allar els pptids marcats amb les sondes pertinents. Finalment, els pptids s'analitzen per cromatografia lquida acoblada a espectrometria de masses (LC-MS) i s'utilitza la relaci entre les intensitats de la senyal de cada parella de pptids per a la quantificaci relativa de les protenes presents en les dues mostres d'inters.


Vegeu tamb.
 Protemica;
 Espectrometria de masses;
 Protemica quantitativa;
 iTRAQ;
 AQUA;
 SILAC;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393323" title="Cave Automatic Virtual Environment" nonfiltered="1799" processed="1786" dbindex="151816">

La tecnologia Cave Automatic Virtual Environment o C.A.V.E., s un entorn de realitat virtual immersiva. Es tracta d una sala en forma de cub en la qual hi ha projectors orientats cap a les diferents parets, terra i sostre. Depenent del resultat que es vulgui obtenir es projectar la imatge a totes o noms alguna de les parets de la sala.

La primera C.A.V.E..

Aquest entorn de realitat virtual va ser creat per cientfics de la Universitat de Illinois (Chicago), al Electronic Visualization Laboratory l any 1992.


La sala utilitzada per aquesta C.A.V.E. tenia unes dimensions de 10x10x10 i una sala fosca al seu voltant de 35x25x13. Aquesta sala fosca s necessria perqu al voltant de la C.A.V.E. no hi pot haver llum mentre es duen a terme projeccions.
Les parets de la C.A.V.E. estan compostes per pantalles projectades des de darrera, s a dir, que la projecci es realitza sobre la part del darrera de la pantalla per la imatge es veu a la part frontal. Mentre que el terra consisteix en pantalles projectades des de dalt.

Les imatges es projecten des de projectors d alta resoluci sobre miralls, els quals reflecteixen les imatges sobre les pantalles.

L usuari ha d utilitzar unes olleres especials per poder veure els grfics 3D generats; l usuari podr veure els objectes flotant en l aire i podr passejar pel seu voltant per poder veure l objecte des de totes les perspectives.

Aplicacions.

Els negocis, la industria, el govern, els museus i institucions didctiques de prestigi utilitzen la C.A.V.E. per recerca, exploraci, crear prototips de manera ms rpida, enginyeria, disseny i mrqueting.

 Referncies .
Pgina en angls sobre The CAVE (CAVE Automatic Virtual Environment);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393325" title="Eleccions generals espanyoles de 1905" nonfiltered="1800" processed="1787" dbindex="151817">
Eleccions generals espanyoles de 1905 foren convocades el 10 de setembre de 1905 sota sufragi universal mascul, desprs de la crisi de lideratge del Partit Conservador entre Francisco Silvela i Antoni Maura. En total foren escollits 404 diputats, i venc per majoria absoluta el Partit Liberal (inclosa la fracci demcrata de Jos Canalejas), dirigit per Eugenio Montero Ros

Fou escollit president del Congrs el liberal Antonio Aguilar, marqus de la Vega de Armijo, substitut per Jos Canalejas el 1906 i president del Senat Jos Lpez Domnguez, sustitut juliol 1906 per Eugenio Montero Ros. 

El cap de govern fou Eugenio Montero Ros, qui va dimitir a causa de la negativa del rei a castigar els militars que provocaren els Fets del Cu-Cut!. Fou substitut per Segismundo Moret y Prendergast , Jos Lpez Domnguez i el marqus de la Vega de Armijo, fins que la forta crisi interna de lideratge dels liberals va dur a convocar noves elecions per al 21 d'abril de 1907.

 Composici de la Cambra .


 Resultats per circumscripcions .
 Catalunya .
 Barcelona;
 

 Enllaos externs .
 Resultats de les eleccions de 1905;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393326" title="Realitat mixta" nonfiltered="1801" processed="1788" dbindex="151818">
La realitat mixta o MR (sigla de l angls, Mixed Reality) consisteix en combinar mons virtuals amb el mn real (fsic) en temps real. Aquesta combinaci permet crear nous espais en els quals interactuen tant objectes i/o persones reals com virtuals.
s a dir, es pot considerar com una mescla entre la realitat, realitat augmentada, virtualitat augmentada i realitat virtual.

El terme realitat mixta no s ha de confondre amb el de realitat augmentada o AR. La realitat augmentada genera els estmuls a temps real per a la interacci de l usuari, els quals es superposen sobre l entorn fsic d aquest; mentre que la realitat mixta no noms permet la interacci de l usuari amb l entorn virtual sin que tamb permet que objectes fsics de l entorn immediat de l usuari serveixin com a elements d interacci amb l entorn virtual.

Definici.

L any 1994 Paul Milgram i Fumio Kishino van definir el concepte de realitat mixta com a qualsevol lloc entre els extrems del continu de la virtualitat. Aquest continu de la virtualitat s estn des del mn completament real fins a l entorn completament virtual, trobant-se entre mig d aquests la realitat augmentada i la realitat virtual.



Principi de funcionament.

Com ja s ha dit, la realitat mixta permet la incorporaci d objectes grfics generats per ordinador en una escena tridimensional del mn real o b la incorporaci d objectes reals en un mn virtual.
Les principals caracterstiques sn tres:
Permet combinar mbits reals i virtuals;
s una tecnologia interactiva i a temps real;
Es pot registrar en tres dimensions;

El principi de funcionament d aquesta tecnologia s molt complex, per a grans trets es podria entendre de les segents maneres:

Pel cas en el que es pretn introduir un objecte a un mn virtual, primer es procedeix a registrar a l usuari o objecte en temps real  i en imatges tridimensionals; aquestes imatges en 3D es podran introduir al mn virtual. L usuari podr veure el resultat mitjanant una interfcie en l ordinador. Fins al moment, aquest aplicaci s ha utilitzat majoritriament en videojocs, com ara el EyeToy per la consola PlayStation 2 de Sony.  ;
En canvi, en el cas de la introducci d objectes virtuals en el mn real, el sistema es basa en crear una interfcie amb marques a les quals un ordinador pot respondre havent realitzat una prvia lectura d aquestes mitjanant una cmera de vdeo o cmera web.
Les marques de la interfcie solen ser impressions en blanc i negre sobre una suport rgid. La informaci que capta la cmera de la interfcie ser el codi amb el qual l ordinador podr generar les imatges virtuals corresponents i les pugui situar en l escena virtual segons la posici i rotaci de les marques.

Aplicacions.

La realitat mixta s est implementant en un gran nombre d aplicacions, s est comenant a manifestar en la indstria de l entreteniment i l art, aix com tamb comena a diversificar-se en el mn de l educaci i dels negocis.

Bsicament, els sistemes que s utilitza en realitat mixta sn:
IPCM (sigla de l'angls, Interactive Product Content Management): que consisteix en poder presentar productes interactius al client, s a dir, crear un nou catleg, amb rpliques en 3D projectades en la realitat, d un producte que abans noms es podia consultar mitjanant imatges o vdeos.
SBL (sigla de l'angls, Simulation Based Learning): permet, mitjanant simulacions amb realitat virtual, incloure als aprenents directament en un entorn d aprenentatge, tot projectant situacions o tasques creades virtualment en l entorn real de l usuari.

Exemples d aplicaci.

Es podrien nombrar moltes ms aplicacions de les presentades a continuaci, aix que aqu es presenten unes poques:
Pndols de la Universitat de Illinois;
Una de les primeres aplicacions de realitat mixta va ser creada per Alfred Hubler de la University of Illinois. L aplicaci constava en que un pndol virtual empenyia una pndol real, i viceversa.

En l experiment es connectava un pndol mecnic a un de virtual que es movia segons equacions de moviment testades en el temps. Els investigadors enviaven dades del pndol real al pndul virtual, i enviaven informaci del pndol virtual a un motor que influenciava el moviment del pndol real.
Aquesta realitat mixta resultant va ser possible de crear grcies a la velocitat computacional dels ordinadors d avui en dia.
Interfcie de realitat mixta;
Creada per Kommerz. s un sistema que pot ser utilitzat en una gran varietat d aplicacions, com ara, jocs, arquitectura i planificaci de paisatges.
La interfcie permet controlar objectes virtuals en 3D tot utilitzant objectes reals (p.ex. joguines, geometries, carcters especials...).
Head-Mounted display (HMD) de Canon;
Es tracta d una tecnologia en desenvolupament que consisteix en un HMD que incorpora dos cmeres compactes integrades. El HMD permet eliminar la diferencia que apareixeria entre els dos ulls de l observador al utilitzar dos cmeres diferents per cada ull. L observador veur objectes virtuals juntament amb d altres reals, permetent a l usuari saber la dimensi de l objecte virtual ja que ho pot comparar amb objectes reals. Aquests objectes reals sn creats mitjanant ordinador i projectats en el mn real d una manera o altre mitjanant projectors, segons la distribuci de les marques negres i blanques de les interfcies collocades en l entorn real.
MR al Second Life;
El mn virtual Second Life permet que l usuari o avatar, pugui assistir a classes a la Universitat de Harvard. En aquestes classes es poden veure en una pantalla al professor, com si l avatar estigus realment seguint una classe a la universitat. s tractar de realitat mixta si aquesta projecci del professor de Harvard en la classe al Second Life s a temps real.

Tecnologies de visualitzaci de realitat mixta.

Cave Automatic Virtual Environment: s un entorn de realitat virtual immersiva, en la que es projecten imatges 3D sobre les parets d'una sala en forma de cub. L'usuari veur els objectes 3D amb unes olleres estereoscpiques.

Head-up display: s un dispositiu que permet projectar informaci sobre una superfcie transparent que es troba davant de l'usuari.



Permet a l'usuari veure informaci i/o imatges davant seu sense haver de moure el cap.
Head-Mounted display: s un dispositiu de visualitzaci semblant a un casc, que permet reproduir imatges creades per ordinador sobre un  display  molt propera als ulls o directament sobre la retina dels ulls.



Aquesta tecnologia permet a l'usuari introduir-se en un entorn de realitat virtual, realitat augmentada o realitat mixta, ja que al tenir el dispositiu tant a prop dels ulls els objectes virtuals projectats semblem formar part de l'entorn de l'usuari.

Referncies.
Teoria sobre dimensions virtuals en general;
Pgina web del Mixed Reality Lab;
Vdeo sobre una interfcie de realitat mixta creada per Kommerz;
Vdeo explicatiu sobre realitat mixta, en angls;
Contact Water, con tecnologa de Realidad Mezclada;
Article sobre Continu de la Virtualitat;
Article de Paul Milgram y Fumio Kishino A Taxonomy of Mixed Reality Visual Displays ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393327" title="Francisco Antonio Andrs Sancho" nonfiltered="1802" processed="1789" dbindex="151819">

Francisco Antonio Andrs Sancho (Ares d'Alpont, 13 d'abril de 1913   24 de gener de 1985) va ser un ciclista valenci que fou professional entre 1935 i 1947. Els seus principals xits esportius els aconsegu a la Volta a Espanya, on aconsegu tres etapes i a la Volta a Catalunya, que guany el 1941. Tamb fou dues vegades campi d'Espanya.

Palmars.
1939;
 Campi d'Espanya ;
 1r de la Volta a Arag;
1940;
 1r del Trofeu Masferrer;
1941;
 Campi d'Espanya ;
 1r a la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1942;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1943;
 1r de la Volta a Llevant;
1944;
 1r del Trofeu Masferrer;
1946;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;

Resultats a la Volta a Espanya.
1935. 18 de la classificaci general;
1941. 5 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1942. 3r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1945. 19 de la classificaci general;
1946. 7 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Fitxa de Francisco Antonio Andrs Sancho a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393330" title="Manuel Paz Montes" nonfiltered="1803" processed="1790" dbindex="151820">
Manuel Paz Montes (  10 de novembre de 1918) fou un advocat i poltic valenci. Fou escollit diputat pel districte de Nules (provncia de Castell) per la fracci demcrata de Manuel Garca Prieto del Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1918. Va morir poc desprs i el seu esc fou ocupat per Andrs de Boet Bigas.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393331" title="court-Saint-Quentin" nonfiltered="1804" processed="1791" dbindex="151821">


court-Saint-Quentin s una comuna francesa del departament dePas-de-Calais, a la regi Nord-Pas-de-Calais.
El municipi va integrar l'antic municipi de Saint-Quentin.

 Demografia .
Evoluci demogrfica (Font: INSEE)




 Patrimoni i turisme .

Hi ha nombrosos aiguamolls que dnen 110 hectries d'aigua incloenthi els rius i rieres. El turisme es desenvolupa enmig d'una gran conca d'aigua plena de vida.
Ecourt s una parada verda al cor de la vall de la Sensee. ;
Cal tenir en compte tamb l'escultura del suplici de Sant Quint, un reliquiari, i uns colomars.
A prop, hi ha el campanar del segle XIV ;
A Saudemont, el menhir de Lecluse que domina una gran part de la vall, i d'altres meglits a Hamel, Oisy-le-Verger, Fechain, Aubigny-au-Bac i sobretot a Sailly-en-Ostrevent. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393332" title="Ams Salvador Senz y Carreras" nonfiltered="1805" processed="1792" dbindex="151822">
Ams Salvador Senz y Carreras (* Logronyo, 1879 - Madrid, 1963) fou un arquitecte i poltic espanyol. Va iniciar la seva carrera poltica com adiputat per Lle com membre del Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1910 tornant a obtenir un esc pel districte d'Albocsser (Castell) a les eleccions de 1916 i 1918. 

Desprs fou escollit diputat per la circumscripci de Logronyo en les eleccions de 1919, 1920 i 1923 i, desprs de proclamar-se la Segona Repblica Espanyola, a les eleccions de 1933 com a membre d'Uni Republicana, i a les eleccions de 1936 en representaci d'Izquierda Republicana. Va ser ministre de Governaci entre el 19 de febrer i el 2 de maig de 1936 sota la presidncia de Manuel Azaa. 

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393334" title="Emilio Santa Cruz Chordi" nonfiltered="1806" processed="1793" dbindex="151823">
Emilio Santa Cruz Chordi (Mrcia, ?- Madrid, 1925) fou un poltic espanyol d'ideologia republicana i ma. Treball com a corredor de comer a Castell de la Plana, on el 1892 intent ser escollit diputat pel districte de Sogorb - Nules. Des del 1903 hi fou el cap del partit Uni Republicana de Nicols Salmern, amb el que fou escollit diputat pel districte de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914. El 1914 es va unir al Partit Republic Radical d'Alejandro Lerroux, i dirigir el diari El Clamor (1914-1919), cosa que l'enfront al cap republic castellonenc Fernando Gasset Lacasaa, cosa que no li imped ser escollit novament diputat a les eleccions de 1916 i de 1918. 

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393338" title="Adolfo Gil y Morte" nonfiltered="1807" processed="1794" dbindex="151824">
Adolfo Gil y Morte (Soneixa, 1860 - Valncia, 1929) fou un metge i poltic valenci. El 1880 es llicenci en medicina i cincies a la Universitat de Valncia, i arrib a ser-hi catedrtic de fisiologia. Ms tard assol un gran prestigi com a metge en participar en campanyes contra la tuberculosi, ra per la qual fou nomenat president del Collegi de Metges de Valncia, de l'Institut Mdic i de la Reial Acadmia Nacional de Medicina. Alhora, milit en el Partit Republic Centralista de Nicols Salmern, del que en fou cap fins que ingress a Uni Republicana, proper al moderat El Mercantil Valenciano.

El 1892 fou escollit membre de la Diputaci provincial pel districte de Xiva de Bunyol - Carlet, diputat pel de Sueca a les eleccions generals espanyoles de 1903 i pel de Valncia a les de 1907 (aquest cop dins el PURA), per el 1908 dimit i ced l'esc a Flix Azzati i Descalci. A les eleccions generals espanyoles de 1918, com a membre del Partido Reformista i dins l'Aliana d'Esquerres, fou escollit novament diputat per Sueca. 

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393340" title="Lattre-Saint-Quentin" nonfiltered="1808" processed="1795" dbindex="151825">


Lattre-Saint-Quentin s una comuna francesa del departament de Pas-de-Calais, a la regi de Nord-Pas-de-Calais.

s un municipi fruit de la fussi entre l'antic municipi de Latre i l'antic muncipi de Saint-Quentin.

Forma part de la Comunitat de Comunes de la Val de Gy.

 Economia .
 Ramaderia bovina;
 Sitja de gra;

 Demografia .
Evoluci demogrfica (Font: Insee)
 1962 - 199 h;
 1975 - 157 h;
 1990 - 191 h;
 1999 - 193 h.

 Patrimoni i turisme .
 Arquitectura civil;
 Restes d'un antic castell.
 Antiga granja del 1673;
 Antiga mansi del 1789;

 Arquitectura sagrada;
 Esglsia de Sant Quint, del segle XIII.

 Vida local;
Villa florida;
 Festa comunal: diumenge de la Trinitat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393342" title="Vicente Gimeno Rodrguez Jaen" nonfiltered="1809" processed="1796" dbindex="151826">
Vicente Gimeno Rodrguez Jaen (Valncia, 1878 - Lloret de Mar, 1944) fou un metge i poltic valenci, fill d'Amalio Gimeno Cabaas. Estudi medicina a la Universitat de Madrid i en fou catedrtic auxiliar de medicina. Fou membre de la fracci romanonista del Partit Liberal, amb el que fou escollit diputat pel districte de Llria a les eleccions generals espanyoles de 1910 i per Sagunt a les de 1914, 1916 i 1918. El 1923 fou senador per la provncia de Granada i governador civil de Sevilla.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393343" title="Le Fay-Saint-Quentin" nonfiltered="1810" processed="1797" dbindex="151827">


Le Fay-Saint-Quentin s una comuna francesa del departament de l'Oise a la Picardia.

 Geografia .
 Situaci geogrfica i comunicacions .
Le Fay-Saint-Quentin est a 12,2 kilmetres a l'oest de Beauvais, la capital del districte.

Les carreteres ms properes al municipi de Le Fai-Saint-Quentin sn la N31 (E46) i la D938. L'autopista ms propera s la A16.

 Municipis propers .
 Rmrangles , a 3 km.
Fouguerolles, a 4,7 km.
Haudivillers, a 4,9 km.
Bresles, a 5,2 km.
Valennes, a 7,7 km.
Lafraye, a 7,8 km.
Laversines, a 8,3 km.
Le Plessier-sur-Bulles, a 8,9 km.
Nivillers, a 9 km.
La rue-Saint-Pierre, a 9,4 km.

 Histria .
Els frares de Saint-Quentin eren senyors de la vila, on fundaren un priorat.

 Economia .
 Ramaderia Bovina i Ovina i aviram.

 Demografia .
Evoluci demogrfica (font: Insee)
 1962 - 423 h;
 1975 - 403 h;
 1982 - 348 h;
 1990 - 407 h;
 1999 - 475 h.

 Patrimoni i turisme .
 Arquitectura civil .
 Una granja amb un bell portal doble.

 Arquitectura religiosa .
 Esglsia del segle XI, reformada al segle XII i al segle XVI. Hi ha una verge amb l'infant del segle XIV.

 Vida local .
 Festa patronal i comunal: ltim diumenge de maig.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393344" title="E46" nonfiltered="1811" processed="1798" dbindex="151828">
La Ruta europea 46 s una Ruta que lliga Cherbourg amb Lige.
Passa pels estats de Frana i Blgica.

La carretera t un traat d'entre 700 i 750 kilmetres.




 Traat .
 Frana .
 De Caen a Rouen .
s la carretera N13

 De Rouen a Reims .
s l'autopista A13

 De Reims a Blgica .
Hi ha cuatre carreteres:
L'A34/N51, entre Charleville i Sedan i desprs l'A203.
 De Sedan a la frontera: la N43/N58.

 Blgica .
 Frontera Francesa - Barrire de Champlon: N89;
 Barrire de Champlon - Marche-en-Famenne: N4;
 Marche-en-Famenne - Lige: N63 (carretera de 4 carrils que no s autopista);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393345" title="Temporada 1922-23 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="1812" processed="1799" dbindex="151829">
La temporada 1922-23 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-quatrena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1922-23 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Aquesta temporada va veure el primer ttol de l'Europa, desprs de vncer el Barcelona en el partit de desempat. La UE Sants agaf el lloc a la mxima categoria de l'Internacional. L'Aven disput la promoci amb el primer de Primera B. Durant la temporada s'inaugur l'Estadi de Sarri.



 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: CE Europa;
 Classificats per Campionat d'Espanya: CE Europa;
 Descensos: L'Aven de l'Sport;
 Ascensos: FC Martinenc;

 Segona Categoria .

El FC Martinenc guany el campionat de Primera B en el desempat davant el Terrassa desprs de dos partits de campionat. Tamb fou campi d'Espanya de segona categoria en derrotar el CD Esperanza per 4 a 2 a Sant Sebasti.



En els partits de promoci entre el darrer de Primera A i el campi de Primera B, el Martinenc derrot l'Aven, ascendint, per tant, a la mxima categoria i arrodonint aix una gran una temporada del club.




Com a colof de la temporada es disput un partit entre els campions de Primera A i Primera B, Europa i Martinenc. El vencedor, l'Europa s'emport la Copa Barcelona.



 Tercera Categoria .
El campionat de tercera categoria (anomenat de Segona Categoria) es disput, com els anys anteriors, dividit en grups segons criteris regionals.

A la demarcaci de Barcelona en foren els campions els clubs Andreuenc, Athletic Tur, Ateneu Igualad, Iluro de Matar, Manresa, Granollers, Celtic Verdager, Hospitalenc, Santfeliuenc i Catalunya FC de Badalona, que s'enfrontaren en una lligueta on l'Iluro SC es proclam campi.

A final de temporada es disput el campionat de Catalunya de tercera categoria entre els campions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. A semifinals el Reus Deportiu elimin el Trrega FC i l'Iluro SC de Matar a la Uni Sportiva de Figueres. A la final s'enfrontaren Reus i Iluro:


El Reus Deportiu es proclam campi de Catalunya de tercera categoria.

Al final de la temporada l'Espanya FC canvi el seu nom adoptant el de Grcia SC. El ms de setembre el Grcia s'enfront amb l'Iluro en la promoci per la darrera plaa a Primera B:



El Grcia aconsegu romandre a la categoria.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393346" title="Marcillac-Saint-Quentin" nonfiltered="1813" processed="1800" dbindex="151830">


Marcillac-Saint-Quentin s una comuna francesa del departament de Dordonya, a l'Aquitnia, a Frana.

 Geografia .
 Situaci i comunicacions .
Marcillac-Saint-Quentin est a 80 km al sud-oest de Prigueux, la capital de la Dordonya. La ciutat important ms propera que t s Brive-la-Gaillarde, a 48 km.

Les carreteres ms properes al municipi sn la D704, la D64 i la D60.

 Municipis propers .
 Tamnis, a 6,1 km.
 La Chapelle-Aubareil, a 6,5 km.
 Proissans, a 9 km.
 Marquay, a 9,2 km.
 Saint-Crpin-et-Carlucet, a 9,4 km.
 Saint-Genis, a 10,4 km.


 Histria .
Al 1827, les comunes de Marcillac i de Saint-Quentin es van fusionar sota el nom de Marcillac-Saint-Quentin.

L'antiga comuna de Marcillac deu el seu nom a una villa gallo-romana. La de Sant Quint, a les relquies del sant.

 Demografia .
Evoluci demogrfica (font: Insee)
 1962 - 378 h;
 1975 - 407 h;
 1990 - 598 h.
 1999 - 664 h;

 Economia .
 Pastures;
 Agricultura: cereals, vinya i tabac;
 Ramaderia: porcina, bovina i aviram;
 Venda de productes de la granja.
 Agroturisme i cmping.

 Patrimoni i turisme .
 Vestigis prehistrics i antics .
 Hi ha jaciments prehistrics.

 Arquitectura civil .
 Runes del castell de Barry, del segle XIX, amb torres del segle XV i una capella del segle XVII.
 Castell de Laserre, restaurat al segle XIX, amb vestigis medievals i del Renaixement. T una capella neo-gtica.
 Mas del segle XVI.

 Arquitectura religiosa .
 Esglsia de Sant Quint, del segle XII, testaurada al segle XIX.
 Esglsia de Marcillac. Amb capelles i un cor del segle XVI, baixos relleus carolingis.

 Natura .
 Bosc de Lasserre.
 Ribes de la Beune.

 Festes .
 Festa patronal: diumenge poserior a Tots Sants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393347" title="Bertil Roos" nonfiltered="1814" processed="1801" dbindex="151831">
 Bertil Roos  va ser un pilot de curses automobilstiques suec que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 12 d'octubre del 1943 a Gteborg, Sucia.


 A la F1 .

Bertil Roos va debutar a la setena cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 9 de juny del 1974 el GP de Sucia al circuit de Anderstorp.

Va participar a una nica cursa de F1, no finalitzant la cursa per problemes mecnics en la transmissi del seu monoplaa, no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .



 
 Resum .


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393348" title="Jos Dolhem" nonfiltered="1815" processed="1802" dbindex="151832">
 Jos Dolhem  va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 26 d'abril del 1944 a Pars, Frana i va morir el 16 d'abril del 1988 en un accident aeri a Saint-Etienne, Frana.


 A la F1 .

Jos Dolhem va debutar a la novena cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 7 de juliol del 1974 el GP de Frana al circuit de Dijon-Prenois.

Va participar a un total de tres curses, totes disputades dins la temporada 1974, no finalitzant cap cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .



 
 Resum .


 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393349" title="Harkaitz Cano" nonfiltered="1816" processed="1803" dbindex="151833">
Harkaitz Cano (Lasarte-Oria, Guipscoa, 1975 - ) s un escriptor en uscar. 


 Obres .
 Narrativa .
 Radiobiografiak (1995, Elkar);
 Telefono kaiolatua (1997, Alberdania);
 Bizkarrean tatuaturiko mapak (1998, Elkar);
 Neguko zirkua (2005, Susa);
 Novella .
 Beluna jazz (1996, Susa);
 Pasaia blues (1999, Susa);
 Belarraren ahoa (2004, Alberdania);
 Poesia .
 Kea behelainopean bezala (1994, Susa);
 Norbait dabil sute-eskaileran (2001, EEF - Susa);
 Dardaren interpretazioa (2003, Olerti Etxea);
 Literatura infantil i juvenil.
 Itsasoa etxe barruan (2001, Baigorri);
 Omar dendaria (2005, Elkar);
 Lesterren Logika]] (2005, Elkar);

 Crnica .
 Piano gainean gosaltzen (2000, Erein);
 Narraci potica .
 Paulov-en txakurrak (1994, Erein);

 Assaig .
 1992eko "Imajina Ezazu Euskadi saria".
 1993eko "Donostia Hiria saria".
 1998eko "Ignacio Aldekoa saria".
 2005eko "Euskadi Saria".


 Enllaos externs .
  Harkaitz Cano literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393350" title="Jean-Pierre Jabouille" nonfiltered="1817" processed="1804" dbindex="151834">

 Jean-Pierre Jabouille  va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 1 d'octubre del 1942 a Pars, Frana.

 A la F1 .

Jean-Pierre Jabouille va debutar a la novena cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 7 de juliol del 1974 el GP de Frana al circuit de Dijon-Prenois.

Va participar a un total de cinquanta-cinc curses, disputades en set temporades consecutives (1974 - 1981), aconseguint dues victries i assolint un total de 21 punts pel campionat del mn de pilots.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .


 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393351" title="La Celestina catalana" nonfiltered="1818" processed="1805" dbindex="151835">






Recentment, es coneix com a La Celestina catalana la teoria que defensa que La Celestina, tamb coneguda com Comdia de Calisto i Melibea o Tragicomdia de Calisto i Melibea, fou escrita per un autor valenci, i fins i tot, en llengua catalana. S'enfront aix a la teoria comunament acceptada que atribueix al batxiller Fernando de Rojas quasi la totalitat de l'obra.

Quasi tots els estudiosos coincideixen en que hi va haver una edici, avui dia desapareguda, anterior a l'edici castellana de Burgos de 1499, l'autor de la qual no diu que fs Fernando de Rojas. Recordem que a aquesta suposada primera edici de 1499 (on no hi ha el nom de l'autor  hi diu literalment "nuevamente revista y enmendada con la adicin de los argumentos de cada un auto en principio", de manera que no pot ser l'Edici Prnceps.



Tot i havent quedat provat que hi va haver una edici (avui perduda) anterior a la de Burgos de 1499, alguns erudits volen que l'Edici Prnceps sigui l'edici de Toledo de 1500, tan sols pel fet que hi apareix com autor el bachiller Fernando de Rojas en el acrstic als versos inicials: "el bachjller fernando de royas acabo la comedia de calysto y melybea y fve nascjdo en la puebla de montalvan", dient que la data de 1499 s errnia.

 Investigadors .
 Jos Guillermo Garca Valdecasas .
Jos Guillermo Garca Valdecasas, Doctor en Dret per la Universitat de Bolonya i actual rector de la mateixa,

 Alejandro Sendra.
L'Alejandro Sendra va fer un recull exhaustiu d'aquestes catalanades.

L'Alejandro Sendra resseguint la referncia de l'eclipsi de sol, tamb apunta a que la localitzaci de l'obra ha de ser Valncia.

 Jordi Bilbeny .
El 29 de novembre de 2008, va tenir lloc la conferncia de Jordi Bilbeny 'L'original perdut de la Celestina', organitzat pel Centre d'estudis Josep Baralt d'Arenys de Mar en collaboraci amb la Fundaci Nova Histria. Va donar a conixer el seu parer i el de molts entesos, sobre una edici, l'autor de la cual seria de la corona d'Arag, anterior a l'edici castellana de Burgos de 1499.

 Arguments de la tesi .
Perqu l'Edici Princeps no pot ser la de Toledo de 1500.

En contra dels que diuen que l'Edici Princeps s la de Toledo de 1500, hi han els segents arguments:

Els versos acrstics (encara que molt enginyosos) no poden provar per si sols que l'edici de Toledo del 1500 s l'edici "Prnceps". Li volen donar el valor d'acta notarial: "Alg cpia una obra afegint-hi uns versos acrstics, prova aix que que n's l'autor?";
Si , tal com diuen, l'edici de Burgos 1499 s posterior a la de Toledo de 1500, hauria de contenir (com presumeix a la portada), alguna cosa afegida a la versi de Rojas, i s just al contrari, ja que t molts menys contingut.;
La frase "Fernando de royas acab la comedia", pot ser probatria per si sola, ja que pot molt b significar que hi havia un treball previ i que Rojas el va acabar...;
Aix dons, per tots els arguments en pro i en contra, tant si la ms antiga coneguda s la de Burgos, com si s la de Toledo, ha d'existir una edici "Prnceps" o b anterior al 1499 o b anterior al 1500.

Documents que recolzen la Celestina catalana.

Hi ha dos documents dels segles XVII i XVIII que proven que l'autor era "aragons" (de la Corona d'Arag) i que per algun motiu el van "encobrir" o esborrar. Als llibres "La agudeza y Arte de Ingenio" de Lorenzo Gracin (de 1669 i 1757) hi diu textualment "y el encubierto Aragons en su ingeniosssima tragicomedia de Calixto y Melibea".

Aix mateix, hi ha dues cpies d'un llibre  d'en Joan Llus Vives (edicions de 1531 i 1785), on Vives diu explcitament que l'autor de La Celestina la va escriure en la "nostra llengua": "In quo sapientior fuit qui nostra lingua scripsit Celestinam tragicomaediam". La llengua d'en Vives (perseguit per la Inquisici, arribant a l'extrem d'haver-se de refugiar a casa d'Erasme de Rotterdam) va ser nicament el catal, i quan no va poder escriure en aquesta llengua, abans de fer-ho en la castellana opt per escriure en llat.

Un punt que dona un slid suport a aquesta afirmaci, s'entn fcilment ja que tots els inquisidors que van fer matar la seva famlia i el perseguien a ell mateix, eren de Castella ... Per aquesta ra, va fugir als Pasos Baixos, sent ms tard tutor de Maria Tudor, per ja mai ms no va tornar a Espanya.


Tenim una prova de com un "traduttore" pot ser "traditore", ja que a l'edici en castell de 1948 d'aquestes mateixes obres de Joan Llus Vives (any en que s de domini pblic, "no es podien editar llibres en catal, ja que estava prohibit"), s'ha tradut "nostra lingua" per "vulgar castellano".

Mirant un plnol de la ciutat de Valncia del segle XVII s'hi pot veure la localitzaci geogrfica d'alguns llocs (el riu, les blanqueries, l'esglsia de la Magdalena -n18-, la parrquia de Sant Miquel -n13-), comparant-los amb els llocs descrits dins l'obra, all on es desenvolupa l'acci: "una gran ciutat, al costat d'un riu, que t drassanes, i unes naus que es poden veure fcilment des de la torre de la casa de Melibea". L'obra diu textualment: Subamos, seor, al aotea alta, porque desde all goze de la deleytosa vista de los navos. Una escena que no concorda en absolut ni amb Salamanca, ni amb Toledo, ni amb Sevilla, com asseguren alguns entesos. Encara que hi ha un erudit que diu, que la versi prnceps va ser feta en prosa i situada a una ciutat imaginria Salamanca-Toledo, i la versi posterior de Rojas la va situar a Sevilla (salvant all dels "navos")...

Jos Guillermo Garca Valdecasas, seguint les traces d'aquells elements relacionats amb la vida jurdica, les institucions i les lleis, arribava a la conclusi que els fets narrats a l'obra "havien de passar en alguna gran ciutat de la corona d'Arag" i que els tres "cimenterios" (de jueus, cristians i moros) on anava a robar la Celestina no podien existir ni a Salamanca, ni Toledo, ni Sevilla, ja que Castella havia proscrit l'estada de musulmans en els seus dominis,  mentre que a Valncia va ser normal trobar-n'hi durant tot el segle XV.

El fet de que hagus estat escrita en catal explicaria el gran nombre de catalanades i catalanismes que hi apareixen i els "errors de traducci" que noms tenen sentit si la llengua en qu es va compondre era el catal. Recordem que l'Alejandro Sendra ja va fer un recull exhaustiu d'aquestes catalanades.

L'Alejandro Sendra resseguint la referncia de l'eclipsi de sol, tamb apunta a que la localitzaci de l'obra ha de ser Valncia.

Per si fs poc, una edici anglesa del segle XVIII esmenta "Valncia" com a la ciutat on viuen els protagonistes...

 Oposici .
 Referncies .

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393354" title="Arnaldo Pambianco" nonfiltered="1819" processed="1806" dbindex="151836">

 Arnaldo Pambianco (Bertinoro, 16 d'agost de 1935) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1958 i 1966.

Desprs d'una srie de resultats prometedors com a amateur (7 en la prova de ruta dels Jocs Olmpics de Melbourne, vencedor del Campionat d'Itlia de ruta i subcampi del mn el 1957), pass a categoria professional el 1958. Durant els primers anys actua principalment com a gregari d'Ercole Baldini i Gastone Nencini. Amb tot, el 1960, aconsegueix acabar 7 al Giro d'Itlia i el Tour de Frana. 

 En l'edici del Giro de l'any segent Pambianco aconsegueix ficar-se en una escapada en la 14a etapa que li permet vestir-se amb la maglia rosa. En les posteriors etapes aconseguir defensar el liderat davant els atacs d'Anquetil, Gaul i van Looy, aconseguint guanyar el Giro d'Itlia sense guanyar cap etapa. 

En anys posteriors els seus millors resultats foren la 5a posici final al Campionat del mn de 1962 i la victria a la Fletxa Brabanona de 1964, per no aconsegueix igualar xits anteriors. 

Palmars.
1958;
 1r a Avezzano;
 1r a Valeggio;
1960;
 1r a la Mil-Tor;
1961;
 1r al Giro d'Itlia;
 1r a Beaujolais ;
 1r a Quinci-en-Beaujolais;
 1r a Nantes;
1963;
 1r al Giro de Sardenya;
 1r a Imola ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1964;
 1r a la Flecha Brabanona;

Resultats al Giro d'Itlia.
1958. 27 de la classificaci general;
1959. Abandona ;
1960. 7 de la classificaci general;
1961. 1r de la classificaci general;
1963. 13 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1964. 13 de la classificaci general;
1965. 19 de la classificaci general;
1966. 35 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1960. 7 de la classificaci general;
1962. 25 de la classificaci general;
1964. 21 de la classificaci general;
1965. 19 de la classificaci general;





Enllaos externs.
Fitxa d'Arnaldo Pambianco a www.sitiodeciclismo.net;
Fitxa i biografia d'Arnaldo Pambianco a www.museociclismo.it ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393367" title="Volta a Mrcia" nonfiltered="1820" processed="1807" dbindex="151837">
La Volta a Mrcia s una competici ciclista professional per etapes que es disputa a la Regi de Mrcia a primers de mar. La cursa fou creada com a competici amateur el 1981. El 1985 va passar a ser una prova professional i des del 1989 t presncia internacional. Actualment forma part de l'UCI Europe Tour.

Palmars.



 Enllaos externs .
 Resultats de la Volta a Mrcia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393369" title="Mikel Amantegui Errandonea" nonfiltered="1821" processed="1808" dbindex="151838">

Mikel Amantegui Errandonea (Irun, 3 de maig de 1979) s un futbolista professional que actualment juga al Girona FC com a defensa lateral.

Biografia.
Mikel Amantegui es form a les categories inferiors de la Real Sociedad. Tot i aix, no va arribar a debutar mai amb el primer equip ja que el 2000 va decidir buscar-se la vida i fitxar pel Cultural Leonesa. Desprs de passar per diversos equips de Segona B (Sabadell, Badalona i Oriola, amb el qual es va convertir en el jugador ms utilitzat de la plantilla) el lateral basc va decidir, amb 29 anys, fer el salt al futbol professional jugant a Segona A amb el Girona FC, equip on milita actualment. Amantegui t contracte fins el juny de 2009. 

Enllaos externs.
Web oficial del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393372" title="Archaeothyris" nonfiltered="1822" processed="1809" dbindex="151839">

Archaeothyris fou una espcie d'amniota que visqu fa 320 milions d'anys, al Carbonfer mitj. s un dels sinpsids ms antics coneguts. Fou descobert a Nova Esccia, a la mateixa localitat que Hylonomus i el petrolacosaure, als quals s'assembla, i molts altres saurpsids primitius. A diferncia de Hylonomus i els seus parents, Archaeothyris era ms gran (50 cm del cap a la cua) i podria haver-se alimentat d'ells. A ms, Archaeothyris era ms avanat que els saurpsids primitius: la seva mandbula era potent, i tamb es podia obrir ms que les dels rptils primitius.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393375" title="Cpsula vrica" nonfiltered="1823" processed="1810" dbindex="151840">

Molts virus tenen una cpsula vrica que en cobreix les cpsides proteiques. Aquesta coberta es compon habitualment de fragments de protenes i fosfolpids de la membrana cellular de l'hoste, per inclou algunes glicoprotenes vriques. La funci primordial de la cpsula vrica s ajudar els virus a entrar a les cllules hoste. Les glicoprotenes de la superfcie de la coberta serveixen per a identificar i unir-se als llocs receptors de la membrana de l'hoste. La cpsula vrica es fusiona desprs amb la membrana de l'hoste, cosa que permet a la cpsida i el genoma vrics entrin i infectin l'hoste.

Habitualment, la cllula en qu el virus es gemma es carrega de ms partcules vriques durant un llarg perode. Interessantment, la bicapa lipdica d'aquests virus s relativament sensible a la dessecaci, la calor i els detergents, de manera que sn virus ms fcils d'eliminar que els no encapsulats   en altres paraules, no poden sobreviure fora del medi de l'hoste i han de transferir-se directament d'un hoste a un altre.

Referncies.
 ;
 ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393378" title="Catlisi enzimtica" nonfiltered="1824" processed="1811" dbindex="151841">

La catlisi enzimtica s una disciplina de l'enzimologia que estudia els mecanismes de catlisi pels quals les protenes o cids nucleics amb activitat enzimtica poden afavorir la reacci de diversos substrats i la seva conversi en producte. Aquest fet est subordinat a les lleis de la catlisi qumica convencional. Aix vol dir que l'existncia d'un enzim no permet l'aparici de noves reaccions ni va en contra de la termodinmica del procs; simplement n'accelera la velocitat afavorint una ruta de menor cost energtic, incloent a la dinmica de la reacci un estat intermig d'alta energia, de manera que augmenti el nombre de molcules actives, capaces de crear i destruir nous enllaos.

 Vegeu tamb .

Catlisi;
Enzim;
Cintica enzimtica;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393381" title="Defensina" nonfiltered="1825" processed="1812" dbindex="151842">
Les defensines sn petites protenes de cistena riques en ions, que es troben en vertebrats i invertebrats i que funcionen com a antibitics. Es troben a la superfcie de la pell. Sn actives contra bacteris, fongs i virus enclaustrats. La majoria de les defensines actuen en penetrar la membrana plasmtica microbiana per mitj de l'atracci elctrica i, un cop hi han penetrat, formen un porus a la membrana que permet la secreci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393384" title="Metabolisme basal" nonfiltered="1826" processed="1813" dbindex="151843">
El metabolisme basal s la quantitat mnima d'energia necessria perqu substisteixi una cllula. Aquesta energia mnima s utilitzada per la cllules en les reaccions qumiques intracellulars necessries per l'execuci de les funcions metabliques essencials, com ara la respiraci.

El metabolisme basal d'un organisme depn de diversos factors, com ara el sexe, la mida, el pes, l'edat  Un clar exemple de metabolisme basal s l'estat de coma. Una persona que est en coma roman inactiva, per t una despesa calrica mnima, ra per la qual cal seguir alimentant-la.

El ritme metablic disminueix amb l'edat i amb la prdua de massa corporal. L'exercici aerbic i un augment de la massa muscular poden incrementar el ritme. La despesa general d'energia tamb pot veure's afectada per les malalties, els aliments i les begudes consumides, la temperatura ambiental i el nivell d'estrs. Per a mesurar el metabolisme basal, cal que la persona estigui en reps complet per desperta. Una mesura precisa requereix que el sistema nervis simptic de la persona no estigui estimulat. Una mesura menys precisa, que es realitza en condicions menys estrictes, s el ritme metablic en reps.

El metabolisme basal d'una persona es mesura desprs que hagi roms en reps total amb una temperatura agradable (20C) i que hagi estat en dejuni durant dotze hores o ms.

El metabolisme basal diari es pot calcular de manera aproximada de la manera segent:

Home: 66,473 + (13,751 x massa (kg)) + (5,0033 x estatura (cm)) - (6,55 x edat (anys));
Dona: 66,551 + (9,463 x massa (kg)) + (4,8496 x estatura (cm)) - (4,6756 x edat (anys));





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393387" title="Els Llengots" nonfiltered="1827" processed="1814" dbindex="151844">

Els Llengots s un masss situat a l'extrem oriental de la Serra dels Bastets a la Vall de Lord (Solsons). Enclavat ntegrament al terme municipal de Guixers, s'estn al llarg de dos km. seguint la direcci predominant oest-est entre l'embassament de la Llosa del Cavall (a l'oest i al nord), la canal del Forat (a l'est) i l'Aigua de les Set Riberetes (al sud).

Format per conglomerats montserratins, assoleix les seves mxims altituds al Tossal del Bisbe (1.154,4 m.) i al Tossal de la Maria (1.138,1 m.). La carena que, des del congost de Vall-llonga, uneix ambds cims s coneguda amb el nom de la Cresta del Sol.

Tot el masss est integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord

Enllaos externs.
La Cresta del Sol;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393390" title="Calor de reacci" nonfiltered="1828" processed="1815" dbindex="151845">
En termoqumica, la calor de reacci o entalpia de reacci s la quantitat d'energia en forma de calor absorbida o cedida per una reacci qumica.

Una reacci qumica consisteix en el trencament dels enllaos en les molcules dels reactius i la formaci d'enllaos nous en les molcules dels productes. Les molcules dels reactius contenen energia en forma d'energia d'enlla entre els seus toms o energia de vibraci. Les molcules dels productes contenen tamb energia. En produir-se la reacci i convertir-se els reactius en productes, la diferncia d'energia entre uns i altres s'intercanvia amb el medi. Aquest intercanvi es produeix habitualment en forma de calor, encara que pot fer-se tamb d'altres maneres (energia elctrica o energia lluminosa, per exemple).

Normalment les reaccions qumiques es realitzen a pressi constant, i s'acostuma a considerar que la temperatura es mant tamb constant. Per aix, la calor de reacci s'anomena tamb entalpia de reacci i es representa per  H.

La calor de reacci fa referncia habitualment a 1 mol de la substncia ms rellevant o que es pot considerar objectiu de la reacci, i s un valor caracterstic de la reacci per a una pressi i temperatura determinades. S'acostuma a expressar en kJmol-1.

Reaccions exotrmiques.

Les reaccions exotrmiques sn aquelles que van acompanyades per un despreniment d'energia en forma de calor.
 
Per exemple, l'equaci termoqumica de combusti del met s:

CH4(g)    +   2 O2(g)         CO2(g)    +   2 H2O(g)            H = - 890,2 kJmol-1

El signe negatiu de la calor de reacci indica que per cada mol de met que reacciona es desprenen 890,2 kJ d'energia en forma de calor.

Reaccions endotrmiques.

Les reaccions endotrmiques sn aquelles que van acompanyades per l'absorci d'energia en forma de calor.

Per exemple, l'equaci termoqumica corresponent a la reacci entre el carboni roent i el vapor d'aigua s:

C(s)    +   H2O(g)         CO(g)   +   H2(g)            H = 131,3 kJmol-1

El signe positiu de la calor de reacci indica que per cada mol de carboni que reacciona s'absorbeixen 131,3 kJ d'energia en forma de calor.

Entalpia estndard de reacci.
Les variacions d'entalpia que es produeixen en una reacci qumica depenen de les condicions de pressi i de temperatura. Per tant, s convenient expressar les entalpies de reacci en unes condicions estndard, establertes per acord internacional i que siguin fcilment reprodubles en qualsevol laboratori. 

L'estat estndard d'una substncia s la seva forma pura a la pressi de 1 bar ( Pa). Aix, per exemple, l'estat estndard de l'aigua lquida a una determinada temperatura s aigua pura a aquesta temperatura i a 1 bar de pressi.

Una entalpia de reacci basada en estats estndard s'anomena entalpia estndard de reacci i es representa  H. L'entalpia estndard de reacci s l'entalpia de reacci mesurada quan els reactius en els seus estats estndard es transformen en els productes en els seus estats estndard. Les entalpies estndard de reacci poden referir-se a qualsevol temperatura, per normalment els valors es donen a 25 C (298,15 K) com a temperatura de referncia. 

Aix, per exemple, l'entalpia estndard de reacci per a la combusti del met s el canvi d'entalpia que t lloc quan el gas met pur i el gas oxigen pur, tots dos a la pressi de 1 bar, reaccionen per formar dixid de carboni pur i aigua pura, tamb a la pressi de 1 bar.

CH4(g)    +   2 O2(g)         CO2(g)    +   2 H2O(g)            H = - 890,2 kJmol-1


Referncies.
Chang, R. (2007). Qumica. Mxic: Mc.Graw-Hill Interamericana.
 Atkins, P.; Jones, L. (2006). Principios de qumica. Buenos Aires. Mdica Panamericana.

Enllaos externs.
IUPAC Compendium of Chemical Terminology. Servei de la IUPAC (International Union of Pure and Applied Chemistry) amb les definicions dels termes emprats en les diferents branques de la qumica.
 Reaccions qumiques. Descripci de diferents reaccions qumiques, la majoria exotrmiques. Cont vdeos i gifs animats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393403" title="Aarau" nonfiltered="1829" processed="1816" dbindex="151846">

Aarau, s la capital del cant sus d'Argvia i es troba el districte d'Aarau. Est situat a la costa del riu Aar i a la part sud de la serralada del Jura.Del mar al setembre de 1798 Aarau fou la capital de Sussa.

El nom Aarau v de la paraula Arowe i aquesta ve del riu que passa per la zona que antigament s'anomenava Arula, Arola o Araris que venen de l'alemany Au que vol dir riu.  

El centre histric de Aarau est situat sobre una base d'una roca en la vall de Aar, situada en el sud de la serralada del Jura. Els barris nous estan situats a l'est de la zona rocosa o a les costes del riu Aar. Aproximadament el 90 % de l'rea de la ciutat es troben al sud d'Aar i el 10% el nord.

Aarau limita al nord amb la comuna de Kttigen, per l'est amb Rohr i Buchs, pel sud-est amb Suhr, pel sub amb Unterentfelden i per l'oest amb Eppenberg-Wschnau (SO), Erlinsbach (SO).

 Demografia .


 Esport .
La ciutat t un club de futbol que s'anomena oficialment Fussballclub Aarau 1902 i juga a la lliga sussa de futbol .

Curiositats.
 Albert Einstein va realitzar part del seus estudis en aquesta ciutat.
Ciutats agermanades.
  Neuchtel, Sussa;
  Delft, Pasos Baixos;
  Reutlingen, Alemanya;
  Santa Fe, Argentina;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393406" title="Vector (biologia)" nonfiltered="1830" processed="1817" dbindex="151847">
En biologia, un vector s tot sser viu que s capa de transmetre de manera activa (estant ell mateix infectat) o passiva un agent infeccis (un parsit, protozou, bacteri o virus).

N's un exemple clssic el mosquit Anopheles, que actua com un vector de la malaltia de la malria transmetent el plasmodi parsit als humans. En aquest cas, el plasmodiu s inofensiu pel mosquit (el seu hoste intermediari) per causa la malria en els humans (el seu hoste definitiu.

En biologia molecular i enginyeria gentica, un vector  s un vehicle per a transferir material gentic dins una cllula.

Un vector vric s un virus que ha estat modificat perqu transdugui un material gentic especfic dins una cllula, com ara per la terpia gnica.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393408" title="Electroencefalograma" nonfiltered="1831" processed="1818" dbindex="151848">
Un electroencefalograma o EEG es una exploraci neurofisiolgica basada en el registre de l'activitat bioelctrica cerebral en condicions basals de reps, en viglia o somni, o en situacions d'activaci (hiperpnea, estimulaci lumnica intermitent...)






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393414" title="Arbortum de Tervuren" nonfiltered="1832" processed="1819" dbindex="151849">
L'arbortum de Tervuren a Blgica (Brabant Flamenc) s un arbortum de tipus geogrfic i paisatgista que s'estn sobre una superfcie d'un centenar d'hectrees.


Localitzat al municipi de Tervuren, a les portes de Brusselles, forma part del bois des Capucins, extensi nord-est del bosc de Soignes.

Histric.

L'arbortum ha estat creat a partir de 1902 sota la direcci del professor Charles Bommer, conservador del Jard botnic nacional de Blgica, sobre un terreny pertanyent al rei Leopold II que formar part de la Donation royale.

A diferncia dels arbortums de tipus sistemtic, que reagrupen les diferents espcies per gneres i famlies botniques, o de tipus forestal, que presenten una sola espcie per parcella, el principi d'aquest arbortum s de reproduir en reducci els diferents paisatges dels boscos de les regions temperades, principalment de l'hemisferi nord.

L'objectiu principal s l'estudi de les caracterstiques de les espcies i dels diferents models forestals, aix com de la seva capacitat d'aclimataci. Moltes espcies botniques que es troben a l'sia i a Amrica del Nord corresponen o sn molt properes d'aquelles desaparegudes d'Europa en el transcurs de glaciacions. Certes espcies avui correntment plantades als parcs i jardins de Blgica han estat provades a Tervuren.

En el transcurs de ms d'un segle d'existncia, certes varietats han desaparegut per manca de capacitat d'aclimataci, d'altres en canvi han prosperat i es reprodueixen naturalment en detriment de la supervivncia de certs grups. Alguns medis forestals estan ms representats que d'altres.

Han tingut lloc rejoveniment de les plantacions aix com la introducci de noves espcies, es calcula avui el seu nombre en 465, de les que 155 sn gimnospermes (arbre resins) i 310 angiospermes (fullosos).

Descripci.

L'arbortum ofereix nombroses possibilitats de passeigs, pels camins de fcil accs, que permet gaudir dels aspectes paisatgistes que canvien en funci de les regions representades i de les estacions, o els nombrosos senderons que permeten penetrar al cor de les parcelles i donen, amb una mica d'imaginaci, una impressi de desorientaci.

s dividit en dues grans zones, a l'est, el Nouveau Monde, compost essencialment de plantacions provenint de les regions temperades d'Amrica del Nord i a l'oest, LAncien Monde del que les mostres provenen d'Europa i d'sia. Cadascuna d'aquestes dues zones s dividida en una vintena de parcelles numerades, comprenent subgrups (a, b, c, d). Aquestes numeracions que corresponen a diferents bitops estan indicades en petits panells. Les parcelles estan separades per grans clarianes cobertes de gespa, passeigs i estanys.

El Nou Mn (Nouveau Monde).

 Els grups de l'1 al 9 i les seves subdivisions, representen boscos de l'Oest d'Amrica del Nord, de les regions costaneres o muntanyoses d'Alaska, la Colmbia Britnica, l'illa de Vancuver, la serralada de les Cascades, l'Estat de Washington, Oregon, la Sierra Nevada i les muntanyes Rocalloses de Montana i de Colorado. S'hi troba una majoria d'arbres resiners, entre altres, diverses varietats de pins i d'avet roig, Douglas, xiprer de Lawson, sequoia vermella, de la que alguns exemplars arriben aqu els 50 metres i sequoies sempervirens que suporten malament les glaades. Els fullosos sn representats amb varietats d'aurons, de pollancres, i de verns.

 Els grups de l'11 al 20 i les seves subdivisions estan compostos d'espcies procedents dels boscos boreals i de la regi dels grans llacs del Canad, de la costa Est i de les regions centrals dels Estats Units. S'hi troben ms fullosos que a l'Oest (a excepci dels boscos boreals), amb varietats de roure, bedoll, carp, castanyer i d'aur.

 el grup 10 agrupa els nics exemplars que representen l'Amrica del Sud, (Xile) s'hi troba Araucria i Nothofagus antartica o betuloides.

El Vell Mn (Ancien Monde).

 Els grups del 21 al 29 representen certs boscos d'Europa: la Repblica Txeca, els Sudets (lrix dels Sudets), els Alps, de Sucia meridional, d'Alemanya oriental, de Rssia (pi roig, bedoll, picea), de Crocia, de Grcia (diferents roures i pins), de Crsega (pinassa i castanyer).

 El grup 30, representa Algria amb la Cablia (cedre de l'Atles i teixos);

 El grup 31, Turquia (bosc d'altitud) (pins i altres conferes), el grup 32, el Caucas (pi, picea, rododendre), el grup 32, l'Iran del que n'han sobreviscut pocs arbres, el grup 34, el Nepal occidental (pi, nespler, avellaner i bedoll), el grup 35 el Masss de l'Altai i Sibria meridional (picea, pi i avet).

 Els grups del 36 al 40 l'Extrem Orient, amb Manxria i l'illa de Sakhaln (avets i nogueres de Manxria), la Xina septentrional (bosc de fullosos) , la costa sud-est (acer capillipes, magnlia, metasequoia) el Sichuan al sud-oest de la Xina i el Jap, els vessants del mont Fuji, l'illa d'Honsh  i el bosc boreal de l'illa d'Hokkaid , bosc de clima humit amb nombroses espcies.

Fonts.

 Arboretum de Tervuren, guide du promeneur - Les ditions de L'Octogone 2004;
 Web de l arbortum de Tervuren;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393428" title="Nombre EINECS" nonfiltered="1833" processed="1820" dbindex="151850">
El nombre EINECS, conegut per les inicials de European Inventory of Existing Chemical Substances (Inventari Europeu de Substancies Qumiques Existents), es un nombre de registre donat a cada substancia qumica comercialment disponible a la Uni Europea entre el 1 de gener de 1971 i el 18 de setembre de 1981. Aquest inventari fou creat per la Directiva 67/548/EEC en lo referent al etiquetatge de substancies perilloses: el nombre EINECS t d'aparixer en la etiqueta i en el embolcall de substancies perilloses.

A partir del 19 de setembre de 1981, el inventari fou substitut per la ELINCS (European List of Notified Chemical Substances, o Llista Europea de Substancies Qumiques Notificades ).  A tota substancia "nova" que ingressa al mercat europeu se li assigna un nombre ELINCS a la sseva notificaci a la Comissi Europea. El nombre ELINCS tamb es obligatori en etiquetes i embolcalls.

Hi han 100.196 substancies diferents en el EINECS.

Vegeu.
Nombre CAS;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393432" title="Anna Fernndez Recasens" nonfiltered="1834" processed="1821" dbindex="151851">
Anna Fernndez Recasens (Sabadell, 1915   1995) va ser professora de piano.

 Formaci .
Filla del msic i compositor Llus Fernndez Cabello i d Esperana Recasens Funoll, reb classes de Josep Maria Masllovet  a l'Escola Municipal de Msica de Sabadell, on el 1933 obtingu el Diploma de Piano amb la mxima qualificaci. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola (1936-1939), va haver de revalidar aquest diploma davant de l'ara Escuela Municipal de Msica del Ayuntamiento de Sabadell que li va reconixer els estudis realitzats i, el 30 de juny de 1940, li atorg el ttol de Professora de Piano.

A partir de 1942 fa cursos de perfeccionament a Barcelona amb el mestre Frank Marshall, alumne d Enric Granados, qui havia fundat una acadmia amb la intenci de ensenyar i transmetre el seu estil pianstic, especialment la sonoritat, que obtenia per mitj de la seva singular tcnica en la pulsaci i l s del pedal del piano. Mort prematurament Granados, Marshall es fa crrec de la seva escola, que a partir d  aleshores portar el seu nom - Acadmia Marshall-.  D ella sortiran excepcionals pianistes com Alcia de Larrocha o Rosa Sabater.

El mes de juny de 1944 obt el Diploma de Professora de Solfeig i Piano d'aquesta Acadmia.

 Labor pedaggica .

Ja des de 1940, Anna Fernndez dna classes al seu estudi de Sabadell i des de mitjans d aquest dcada a l Acadmia Marshall. La seva labor pedaggica en aquests dos llocs, amb desenes d alumnes, entre els que destaquen Maria Conesa Vall, Montserrat Br Masforroll, Amor Marsell Comas, Anna-Maria Domnech Giralt, Maria-Josepa Mas Dolad i Josep Maci Guil, -tots professors de msica posteriorment- s exten fins els darrers dies de la seva vida. Durant aquests  55 anys anota centenars de partitures de piano amb la sonoritat i els pedals de l escola de Granados-Marshall. Aquesta partituroteca es conserva actualment a la Fundaci Ars.

 L'Associaci de Cultura Musical .


Juntament amb el seu marit Manuel Costa Domnech, crtic musical i el paleontleg i melman Miquel Crusafont Pair, funda l any 1943 l Associaci de Cultura Musical de Sabadell. Crusafont s en retira l'abril de 1952 i el matrimoni continu organitzant les audicions fins l any 1964, amb un total de 157 concerts celebrats. El Cercle Sabadells  -en una poca en que era molt ms que el club esportiu que s actualment (2008)- col.labora cedint la seva sala d actes del carrer de Sant Pau, avui (2008) foyer del Teatre Principal ], i amb aportacions econmiques en alguns casos.  Hi passen artistes de renom internacional, com els pianistes Alfred Cortot, Nikita Magaloff, Alcia de Larrocha, Julius Katchen i Rosa Sabater, el compositor i pianista Frederic Mompou, cantants com Victria dels ngels o Conxita Bada,  guitarristes com Narciso Yepes o Regino Sinz de la Maza, violinistes, conjunts de cambra catalans i europeus i un llarg etctera. s, sens dubte, una de les poques ms brillants de la concertstica a Sabadell , noms comparable a la de l Associaci de Msica dels anys vint del segle XX.
La despesa que significa una programaci com aquesta noms va ser possible per les aportacions econmiques personals de Manuel Costa Domnech i  Anna Fernndez Recasens.

 Joventuts Musicals .

L any 1956 ambds van contribuir a l establiment de la delegaci de Joventuts Musicals de Sabadell, de la que el seu fill, Manuel Costa Fernndez, va ser redactor del manifest fundacional i primer secretari.

 La Fundaci Tabal .

Manuel Costa Domnech mor l 11 d octubre de 1997, desprs de fer donaci dels pianos de l estudi de la seva esposa a la Fundaci Tabal, creada pel seu fill i que el 18 d octubre de 2002 va ser absorbida per la Fundaci Ars, per tal de crear una sinergia favorable als objectes socials de ambdes.
----





 Referncies .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393447" title="Soumont-Saint-Quentin" nonfiltered="1835" processed="1822" dbindex="151852">


Soumont-Saint-Quentin s un comuna francesa situada al departament de Calvados, a la Baixa Normandia.



 Histria .
Soumont-Saint-Quentin est a una zona ocupada desde el neoltic. Un hbitat de tipus danubi, que tamb va ser ocupat per Gallo-romans i pels merovingis. 

 Geografia .
 Situaci i comunicacions .
El municipi de Soumont-Saint-Quentin est a 31 kilmetres al sud  de Caen, la capital del departament.

Pel poble hi passa la carretera N158 que va de Caen a Falaise. 
A prop tamb hi ha la carretera D6 i la D511.

 Municipis propers .
 Potigny, a 1,3 km;
 Quilly-le-Tesson, a 2,1 km;
 Bons-Tassilly, a 3,1 km;
 Fontaine-le-Pin, a 4,2 km;
 Villers-Canivet, a 5,6 km;
 Ussy, a 5,7 km;
 Rouvres, a 6 km;
 Grainville-Langannerie, a 6,2 km;
 Soulangy, a 6,8 km;
 Bretteville-le-Rabet, a 7 km;
 Olendon, a 7,4 km.

 Demografia .
Evoluci demogrfica
 1962 - 485 h.
 1975 - 579 h.
 1990 - 530 h.
 1999 - 480 h.

 Patrimoni i turisme .
Al 1902 s'otorg la Concessi de la mina de ferro Soumont-Saint Quentin, que tenia una superfcie de 773 hectrees. La SMS (Societat de les Mines de Soumont)  se n'encarreg de la producci. L'activitat acab el 28 de juliol de 1989, degut a la decisi de la SMN (Socit mtallurgique de Normandie), nic client de la mina, d'utilitzar altres tipus|paios de minerals. Durant els 1928-1929 tingu lloc una gran onada d'immigraci sobretot composada per polonesos per a treballar a la mina. Prop de tres quarts de la m d'obra de la mina era polonesa. Encara avui, molts dels habitants del poble (aix com de Potigny, poble ve) tenen dels noms a consonncia polonesa.

 Altres llocs turstics .
 Vestigis prehistrics i antics;
 3 Menhirs.
 Restes de la bretxa del Diable i del Mont Joly.
 Fonts de cabanes danubianes.
 Vestigis del cementiri i de la villa merovingia.
 Arquitectura religiosa;
 Esglsia del segle XII, amb reformes i obres dels segles XIII i XIV. T un retaule del segle XVII dedicat a la Pentecosta, aix com una esttua de la Verge amb l'infant del mateix segle. Tamb t fonts baptismals del segle XVIII.
 Esglsia de Sant Quint. Del segle XIII, amb un retaule del segle XVII que representa un miracle de Sant Quint, firmat per Durand. Tamb hi ha estatues de Sant Domnec i de Sant Antoni policromades. Tamb hi ha una pintura mural.
 Esglsia d'Aisy, del segle XII.
 Capella del Mont Joly, del segle XIII.
 Arquitectura civil;
 Restes d'un castell del segle XV;
 Granja a Aisy;
 Tomba de Marie Jolie, del segle XVIII;
 Museus;
 Museu etnogrfic de Sant Quint;
 Festes ;
 Festa comunal: diumenge i dilluns de Pasqua de pentecosts.




 Bibliograrfia .
 Olivier Mriel, Le carreau de Soumont, Soumont-Saint-Quentin, 1990.
 Olivier Mriel, Benjamin Perez: Mines de Soumont, un patrimoine, un projet, Cabourg, 2000 (ISBN 2-911855-28-0);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393460" title="Despoblat de Llatzeret" nonfiltered="1836" processed="1823" dbindex="151853">
El Despoblat de Llatzeret s un despoblat, anomenat el Castill a Biscarri, amb poques restes conservades, del terme d'Isona, en terres de Llord, i dins de l'actual terme municipal de Isona i Conca Dell. Est situat en una petita carena que s la cua cap al sud-oest del serrat de la Rebollera, entre el barranc de les Valls i el torrent del Barril, que es troben just dessota d'aquest poblat. Queda al sud-oest de l'Obaga del Barranc de la Bassa, i al nord de l'Obac de l'Esglsia i del Tossal de la Pinyella.

s de difcil accs. El ms fcil s tamb el ms llarg, ja que s un cam que va davallant per la carena del serrat de la Rebollera, des de la Borda del Pamitxo i passant per Cal Benet.

Un document del 1087 ens ret comptes d'aquest Lasereto, en terres d'Isona, que el comte de Pallars Sobir Artau II fa donaci a les esglsies d'Isona i de Llord.


Aquesta carena queda ensotalada, tant si es mira des del costat de Llord, al nord-oest, com des del de Biscarri, al sud-est: s a 850 m. alt., davant dels 945 tant de Llord com de Biscarri Vell.

El nom del lloc i l'poca en qu va ser habitat ens fan pensar en un lloc d'acolliment -i segregaci- de leprosos, cosa que justificaria tamb el seu ulterior abandonament. No es tracta, per, ms que de conjectures...

 Bibliografia .
 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Lasereto", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393483" title="Jordi Matamala Muntadas" nonfiltered="1837" processed="1824" dbindex="151854">

Jordi Matamala i Muntadas (Vilob d'Onyar, 18 de maig de 1975) s un futbolista professional que actualment juga al Girona FC en la posici de migcampista.

Biografia.
Jordi Matamala ha desenvolupat prcticament tota la seva carrera esportiva a les files del Girona FC. Malgrat tot, durant la temporada 2006-07, coincidint amb l'arribada de Javi Salamero a la direcci esportiva del club giron, el de Vilob va marxar cedit al Palams CF, equip deg del futbol catal que, a hores d'ara, forma part del grup tercer de Tercera Divisi. La cessi, per, tan sols dur un any, de manera que la temporada 2007-2008 es tornava a incorporar a la disciplina del Girona FC (aleshores a Segona Divisi B). Matamala es va convertir en un autntic intocable en l'esquema tctic del tcnic Ral Agn i va ser una pea clau per aconseguir l'histric ascens a Segona Divisi A, 49 anys desprs. Tot i aix, els reconeixements no li han arribat fins aquesta temporada. I s que, amb 32 anys a l'esquena, l'actual seleccionador nacional de futbol, Pere Gratacs, l'ha convocat per jugar, el proper 28 de desembre, el Catalunya - Colmbia al Camp Nou. Ser l'nic representant del Girona FC a la selecci catalana.  

Enllaos externs.
Web oficial del club;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393506" title="Semfor" nonfiltered="1838" processed="1825" dbindex="151855">


Un semfor s un dispositiu, normalment elctric, que regula el trnsit de vehicles i vianants a les interseccions de camins. El tipus ms freqent t tres llums de colors:
 Verd (2), per avanar, ja que no hi ha obstacles.
 Vermell (1), per parar-se immediatament.
 Groc o ambre (3) com a pas entremig del verd al vermell, o precauci si est intermitent.

L'ambre t un significat diferent si est intermitent (passar amb precauci) o si est fix (parar-se, si la velocitat que portem permet fer-ho amb seguretat).

Histria.
Es pot considerar com el primer semfor els llums de trnsit que s'havien installat a l'exterior del parlament britnic de Westminster; obra de l'enginyer J.P. Knight, especialista en senyals de ferrocarril. Aquest aparell va comenar a funcionar el 10 de desembre del 1868 i imitava els senyals de ferrocarril i noms utilitzava els llums de gas vermells i verds a la nit. Dos brunzits assenyalaven que el trnsit que podia avanar era el de l'avinguda i un sol brunzit indicava que era el trnsit del carrer 105. No va tenir una llarga existncia donat un desafortunat accident que va provocar que explots matant un policia. Fins a l'invenci de l'autombil no va ser necessari, i va ser llavors quan es va reprendre el seu desenvolupament.

El 4 d'agost del 1914 es va installar el primer semfor "modern", a Cleveland, Estats Units d'Amrica. Gestionava el trnsit entre l'avinguda Euclid i el carrer 105 Est. Comptava amb llums vermelles i verdes, collocades sobre uns suports amb forma de bra. A ms, incorporava un emissor de brunzits tal i com el seu antecessor angls.

Semfors actuals.
Els semfors han anat evolucionant amb el pas del temps i actualment i degut a la seva rendibilitat, s'estan utilitzant lmpades LED per a la senyalitzaci lluminosa, ja que els llums de LED utilitzen noms el 10% de l'energia consumida pels llums incandescents, tenen una vida estimada 50 vegades superior, i per tant generen importants estalvis d'energia i de manteniment, satisfent l'objectiu d'aconseguir una major fiabilitat i seguretat pblica. Entre els grans avantatges que tenen els senyals lluminosos amb LED hi figuren:
 Molt baix consum i per tant estalvien energia. ;
 Ms vida til que les lmpades. ;
 Major seguretat operativa. ;
 Mnim manteniment. ;
 Respecte pel medi ambient. ;
 Simple recanvi. ;
 Unitat ptica a prova de llum solar i alt contrast amb la llum solar. ;
 Senyalitzaci lluminosa uniforme. ;
 Major seguretat viria.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393528" title="Paca" nonfiltered="1839" processed="1826" dbindex="151856">

Les paques (Cuniculus) sn un gnere de rosegadors caviomorfs. Sn l'nic gnere de la famlia Cuniculidae. En classificacions alternatives, formen el gnere Agouti dins la famlia dels dasiprctids, per no se les ha de confondre amb els autntics agutins.

Espcies.
Paca de plana, Cuniculus paca;
Paca de muntanya, Cuniculus taczanowskii;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393531" title="Cant de Belgodre" nonfiltered="1840" processed="1827" dbindex="151857">

El cant de Belgodre s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant de Belgodre dins el districte de Calvi. La seva alria varia de 0 (Algajola) a 2 389 m (Olmi-Cappella) amb una alria mitjana de 326 m.

 Administraci .


 
 Composici .
 


 Dmografia .


  
Enllaos externs .
 El cant de Belgodre al web de l'Insee;
 pla del cant de Belgodre a Mapquest;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393534" title="Algajola" nonfiltered="1841" processed="1828" dbindex="151858">

Algajola (en cors Algaghjola) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 216 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393537" title="Aregno" nonfiltered="1842" processed="1829" dbindex="151859">

Aregno (en cors Aregnu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 567habitants.

 Demografia .

 Administraci .



Galeria d'imatges.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393540" title="Estanys de Basturs" nonfiltered="1843" processed="1830" dbindex="151860">

Els Estanys de Basturs sn dos estanys propers als pobles de Basturs i Sant Rom d'Abella, pertanyents al terme municipal d'Isona i Conca Dell, dins de l'antic terme d'Orcau.

Situats a poc ms d'un quilmetres al sud-est de Basturs, sn accessibles per pistes locals asfaltades, tant des de Basturs com des d'Isona i Sant Rom d'Abella]]. Tamb s'hi accedeix per una pista rural no asfaltada, per en bon estat, des de Conques. Sn just al nord del Mont de Conques.

Formen part del Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) i de la Xarxa Natura 2000. s una de les zones humides d'origen crstic ms importants de Catalunya.


Estan alimentats per una font d'aigua subterrnia, ms o menys constant tot l'any, que ha dissolt la roca calcria fins a formar les cubetes cniques on es troben els dos estanys. A la darrera dcada del segle XX es va formar un tercer estany en un camp proper, per al cap de poc temps va desaparixer.

La vegetaci que es forma al seu voltant, sobretot de l'Estany Gros, s molt interessant. Composta per canyissars i joncedes, tamb hi ha abundant presncia de plantes aqutiques, alguna de les quals sn niques a Catalunya, com dues espcies d'algues. Tamb s molt important la presncia bacteriana en els llims del fons dels llacs. Els pollancres, o clops, completen la vegetaci del lloc, i donen peu a una important presncia de fauna, des de libllules a granotes, algunes varietats d'aus i ratpenats.


Tot al voltant dels dos estanys s'ha condicionat una zona de passeig amb un punt d'observaci d'aus que permeten una agradable visita a tot l'entorn.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393543" title="Lennik-Saint-Quentin" nonfiltered="1844" processed="1831" dbindex="151861">

Lennik-Saint-Quentin (Sint-Kwintens-Lennik en neerlands) s una secci del municipi belga de Lennik, a la provncia del Brabant flamenc, a la regi flamenca i al dstricte de Hal-Vivlolde.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393547" title="Avapessa" nonfiltered="1845" processed="1832" dbindex="151862">

Avapessa (en cors Avapessa) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 65 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393549" title="Lennik" nonfiltered="1846" processed="1833" dbindex="151863">



Lennik s un municipi de la provncia del Brabant flamenc, a la regi de Flandes.

Est situat al centre de la regi anomenada Pajottlenland.

La vila est subdividida en tres entitats:
 Lennik-Saint-Quentin;
 Lennik-Saint-Martin;
 Gaasbeek;

 A internet .

 Lloc Web del municipi. (en holands)



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393551" title="Belgodre" nonfiltered="1847" processed="1834" dbindex="151864">

Belgodre (en cors Belgud) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2007 tenia 432 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393553" title="Jard botnic nacional de Blgica" nonfiltered="1848" processed="1835" dbindex="151865">


El Jard botnic nacional de Blgica (Nationale Plantentuin van Belgi en neerlands i Jardin botanique national de Belgique en francs), situat al municipi de Meise al Brabant Flamenc, a una desena de quilmetres del centre de Brusselles, s un dels majors jardins botnics del mn. Est installat a la finca del castell de Bouchout d'una extensi de 92 hectrees.


El Jard botnic cont dues seccions d'investigaci, un herbari (amb aproximadament 3.000.000 de mostres), accessible als investigadors, una biblioteca amb 60.000 obres de botnica i aproximadament 10.000 revistes especialitzades, i vastes colleccions de plantes vives.

Les plantes tropicals i mediterrnies, aix com totes les espcies que temen les glaades, sn albergades a un complex d'hivernacles, el Palau de les Plantes. Tretze grans hivernacles envolten 22 hivernacles de collecci ms petites, formant junts un complex vitri d'una hectrea, de la qual l'alada varia entre 8 i 16 metres.

El jard ha adquirit dos Amorphophallus titanus l'abril de 2008 via una donaci del Jard Botnic de Bonn. Una de les dues plantes est florida d'en la fi de juliol i acabar la seva floraci excepcional durant la primera setmana del mes d'agost. (Hivernacle H del palau de les plantes)

L'hivernacle Balat, concebut el 1854 per l'arquitecte Alphonse Balat (que dissenyar els Hivernacles reials de Laeken), en principi erigit al parc Lopold de Brusselles, desprs traslladat al Jard botnic de Brusselles ha trobat a Meise el seu emplaament definitiu.

Diferents jardins i diverses colleccions de plantes, d'arbres i arbusts els envolten.

Enllaos externs.

 Web oficial;
 Plnol interactiu dels jardins;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393558" title="Cateri" nonfiltered="1849" processed="1836" dbindex="151866">

Cateri (en cors I Cateri) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 219 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



Galeria d'imatges.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393559" title="Fiqh" nonfiltered="1850" processed="1837" dbindex="151867">
El fiqh (en rab    , "comprensi profunda" o "plena comprensi") s la jurisprudncia dins de l'islam, i representa un complement de la xara (llei islmica). Es tracta d'interpretacions fetes per juristes islmics (anomenats alfaquins) de casos que no queden prou clars en la xara, la qual es basa directament en l'Alcor i en la sunna. El fiqh es preocupa de l'observana dels rituals i de la legislaci social, tractant-se doncs d'una comprensi del missatge de l'islam des d'un punt de vista jurdic.

L'historiador Ibn Khaldun va descriure el fiqh com "el coneixement de les regles de Du referents a les accions de persones decidides a obeir la llei que respecta el que s'exigeix, el que est prohibit, recomanat, desaprovat o merament perms".

Escoles del fiqh.
Existeixen diverses escoles o madhhab (camins) del fiqh, tant pel que fa al sunnisme com al xiisme. Aquestes escoles agafen en general el nom del jurista que les va fundar. 

Les quatre escoles principals del sunnisme actual sn les:

 Xafita, fundada per l'imam Aix-Xafii (767-820);
 Hanafita, fundada per l'imam Abu Hanifa (699-767);
 Malikita, fundada per l'imam Mlik (volts del 715-volts del 795);
 Hanbalita, fundada per l'imam ibn Hanbal (780-855);

Aquestes quatre escoles comparteixen la majoria de llurs lleis, per no estan d'acord sobre els  hadits considerats com a autntics i sobre el valor acordat a les diferents analogies (qiys) utilitzades per clarificar els casos difcils.

L'escola jafarita, fundada per l'imam Jfar as-Sdiq (702-765) s la principal escola del fiqh dins del xiisme.

Notes.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393562" title="Quentin (Pennsylvania)" nonfiltered="1851" processed="1838" dbindex="151868">
Quentin s un lloc de cens (CDP) del Lebanon County, Pennsylvania, Estats Units que es va anomenar aix en referncia a Quentin roosevelt.
La poblaci, al cens del 2000 era de 529 habitants.

 Geografia .
Quentin est ubicat a 4016'47" de latitut nord i a 7626'11" de longitut Oest.

Segons el Cens dels Estats Units, el CDP t una superfcie de 1,6 km2.

 Demografia.
Segons el cens del 2000, hi havia 529 persones, 223 cases i 156 famlies que hi residien. La densitat de poblaci era de 850,6 habitants per kilmetre quadrat. 

A nivell racial, el 98,11% de la poblaci era blanca, el 0,38% eren afroamericans, el 0,38$ asitics i el 0,38% eren de les races restants, i el 0,76% eren de dues o ms races. El 0,98% de la poblaci era d'origen llat.

La renta mitjana per famlia era de $53,770. La renta per cpita del CDP era de $25,035. El 3,2% de les persones estaven per sota del llindar de la pobresa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393565" title="Costa (Crsega)" nonfiltered="1852" processed="1839" dbindex="151869">

Costa (en cors A Costa) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 48 habitants.

 Demografia .

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393568" title="Sturmpanzerwagen Oberschlesien" nonfiltered="1853" processed="1840" dbindex="151870">

El Sturmpanzerwagen Oberschlesien ("Oberschlesien Assault Tank") va ser un projecte de tanc alemany per la Primera Guerra Mundial. Va ser un disseny innovador per moure's rpid, per ser un tanc d'assalt lleugerament armat.


Referncies.
Achtung Panzer! - First Panzers 1917 - 1918;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393569" title="Feliceto" nonfiltered="1854" processed="1841" dbindex="151871">

Feliceto (en cors U Felicetu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2005 tenia 197 habitants. s situat a la comarca corsa de la Balagna

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393578" title="Balagna" nonfiltered="1855" processed="1842" dbindex="151872">
La Balagna s una regi de l'Alta Crsega, situada sobre la costa nord-oest de l'illa. S'exten entre Nebbio (desert de les Agriates) que delimita l'Ostriconi, el pas de Sevi-in-Fora a Crsega del Sud i el masss del Monte Cinto. Les viles principals sn Calvi i L'le-Rousse.

 
La Balagna s formada per nombroses contrades al nord-est de Crsega: 

 Giunssani s'extn des del Col de San Colombano sobre la R 2197 fins al fons de la vall del  Tartagine Melajia, dins un vast circ de muntanyes format pel Monte Grosso (1937 m), la Punta Radiche (2012 m), Capu a u Dente (2029 m), Monte Corona (2144 m) , Capu a u Corbu (2082 m) Cima di a Statoghia (2305 m) i Monte Padro (2390 m). ;
Les villes de Pioggiola, Olmi Cappella, Mausoleo i Vallica sn situades al nord del riu Tartagine, a la part baixa del forest domanial de Tartagine Malaja.  

 Filosorma correspon al planell del petit riu Fango. Els municipis de Galeria i Manso formen part del cant de Calenzana. ;
Indret natural de la Vall del Fangu, la desembocadura del Fangu s un d'una gran riquesa biolgica : ocells, amfibis, rptils, etc. La Reserva de Biosfera de la Vall del Fangu s'exten fins a la muntanya, als lmits del municipi de Manso. Fou creada el 1977, una de les primeres de Frana, i s'exten des de la Mediterrnia fins al naixement del Fangu, a 2.556 metres.  

 Els Paesi d'Ostriconi comprenen els municipis de Palasca, Novella, Urtaca, Lama, Pietralba. Els tres darrers sn travessats per la carretera nacional 197 de Ponte-Leccia a Calvi. Una nova carretera anomenada Balanina, vorejant el petit riu costaner L'Ostriconi fins al mar, ha retallat el trajecte en temps i distncia.  ;

 La Balagna propiament dita, sota la zona del litoral desprs del Fangu cap a l'Ostriconi, la vall del Regino amb l'aglomeraci d'Ile-Rousse, la planura de Calvi Calenzana, amb totes les poblacions de la zona.

La Balagna s formada pels municipis



 Enllaos externs .
 Agncia de Desenvolupament Econmic de la Balagna;


 
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393579" title="poca elisabetiana" nonfiltered="1856" processed="1843" dbindex="151873">

L'poca elisabetiana s el perode associat amb el regnat de la reina Elisabet I (1558-1603) i s freqentment considerada com l'edat d'or de la histria anglesa. Va ser l'pex del Renaixement angls i va veure la floraci de la poesia i literatura angleses. Aquesta tamb va ser l'poca durant la qual el teatre va florir i William Shakespeare i molts altres van compondre peces que van trencar amb l'estil del teatre del passat d'Anglaterra. Era una edat d'exploraci i expansi a l'estranger, mentre a casa, la Reforma protestant es convertia en la mentalitat nacional de totes les persones. Durant aquest perode, l'Anglaterra tenia un govern centralitzat, b organitzat, i efica, en gran part un resultat de les reformes d'Enric VII i Enric VIII. Econmicament, el pas es comenava a beneficiar-se en gran manera de la nova era del comer transatlntic.

L'poca elisabetiana s tinguda en alta consideraci per compte del contrast amb els perodes anterior i posterior. Va ser un breu perode de gran pau interna entre la Reforma anglesa i les batalles entre protestants i catlics, i les batalles entre el parlament i la monarquia que van empassar el segle XVII. La divisi entre catlics i protestants havia estat apaivagat per l'Acord religis elisabeti i el parlament encara no era suficientment fort per desafiar l'absolutisme reial. L'Anglaterra tamb era prospera comparada amb les altres nacions d'Europa. El Renaixement itali havia arribat a una fi sota el pes de la dominaci estrangera de la pennsula. Frana s'havia embolicat en les seves prpies batalles religioses que noms serien solucionades en 1598 amb l'edicte de Nantes. En part a causa d'aix, per tamb perqu els anglesos van ser expulsats de les seves ltimes avanades al continent, els llargs conflictes seculars entre Frana i Anglaterra van ser en gran mesura suspensos per la major part del regnat d'Elisabet.

El gran rival va ser l'Espanya, amb el qual Anglaterra topava tant en l'Europa i l'Amrica en escaramusses que van a explotar a la Guerra angloespanyola de 1585 1604. Una temptativa d'envair Anglaterra feta per Felip II d'Espanya amb l'Armada Invencible el 1588, va ser vctima d'una derrota famosa, per la marea de la guerra es va bolcar contra l'Anglaterra, amb una expedici fracassada a Portugal i a Aores, l'expedici Drake-Norris de 1589. Des de llavors, Espanya va passar a donar algun suport als catlics irlandesos en una rebelli debilitant contra el domini angls, i les forces navals i terrestres espanyoles van infligir una srie de revessos contra les ofensives angleses. Aix va drenar tant la Hisenda com l'economia anglesa, que havien estat curosament restaurats sota la prudent adrea d'Elisabet. L'expansi comercial i territorial anglesa quedaria limitada fins a la signatura del Tractat de Londres l'any segent a la mort d'Elisabet.

Referncies.


Enllaos externs.
 OLIVA, Salvador. Llegir William Shakespeare;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393581" title="Museus reials d'art i d'histria" nonfiltered="1857" processed="1844" dbindex="151874">



Els museus reials d'Art i d'Histria (MRAH) (Koninklijke Musea voor Kunst en Geschiedenis en neerlands i Muses royaux d'art et d'histoire en francs) formen un conjunt de diversos museus famosos repartits per diferents emplaaments a Brusselles:

 el muse du Cinquantenaire.
    
 la Porte de Hal, vestigi del segon recinte de Brusselles (1381) exposicions temporals;
    
 el muse des instruments de musique installat en un edifici art nouveau, lOld England.
    
 els muses d'Extrme-Orient compostos de la Torre japonesa, del Pavell xins i el museu d'art japons situats a Laeken.

Histria dels museus reials d'Art i d'Histria.

D'en el comenament del segle XV fins al segle XVII, els regals diplomtics, els records i altres curiositats oferts als ducs de Borgonya i desprs als Habsburg sn exposats al Arsenal reial, una gran sala situada prop del palau del Caudenberg. s en aquest lloc avui desaparegut que apareixen les primeres colleccions actualment protegides als Museus reials d'Art i d'Histria. El 1794, una gran part d'aquests objectes reunits durant segles s desgraciadament enviada, via Alemanya, als museus imperials de Viena.

El 1835, la jove Blgica, amonada per justificar histricament la seva existncia en tant que naci independent, es dota d'un museu d'Armes antigues, d'Armadures, d'Objectes d'art i de Numismtica, dirigit pel comte Amde de Beauffort. Aquest installa les seves colleccions al Palau de la Indstria, l'actual ala esquerra dels museus reials de les Belles Arts.

El 1847, esdevingut museu reial d'Armadures, d'Antiguitats i d'Etnologia, la instituci es trasllada cap a la Porte de Hal, un vestigi de l'antic recinte que envoltava abans Brusselles i que acabava tot just de ser restaurat. Antoine-Guillaume-Bernard Schayes n's el primer conservador en cap. Les colleccions s'amplien rpidament, degut sobretot a importants llegats com els efectuats per Gustave Hagemans (1861) i mile de Meester de Ravestein (1874).

Fent-se La Porte de Hal massa exigua per protegir-hi el nombre d'objectes en creixement constant, es pren la decisi d'escindir les colleccions. El 1889, sota la direcci del nou conservador en cap, Eugne Van Overloop, els objectes antics sn transferits al Palais du Cinquantenaire, construt per iniciativa de Leopold II. S'hi uneixen el 1906 les obres d'art etnogrfiques, mentre que les armes i armadures continuen estant exposades a la Porte de Hal. El nou conjunt musestic del Cinquantenaire s batejat Museus reials de les Arts decoratives i industrials.

El 1912, els museus sn rebatejats muses royaux du Cinquantenaire, per la creaci del Muse Royal de l'Arme et de l'Histoire Militaire el 1922 obliga les autoritats, amonades per evitar confusions, d'escollir el nom, definitiu aquesta vegada, de museus reials d'Art i d'Histria. Aquesta denominaci es fa oficial d'en 1929.

s el 1922 que apareix el Servei educatiu, seguit dos anys ms tard per la Botiga d'Imatges d'Art. El 1925, Eugne Van Overloop cedeix la seva plaa de conservador en cap a l'egiptleg Jean Capart. Aquest fa del museus reials d'Art i d'Histria una instituci cientfica de primer pla. El perode d'entreguerres s un perode fast per al museu, que veu ampliar-se les seves colleccions, augmentar el seu pressupost i nixer diversos centres d'estudis (Fundaci d'egiptologia Reine lisabeth, Societat dels americanistes, Institut dels alts estudis xinesos...), mentre que s'organitzen diverses expedicions cientfiques, entre les quals la portada per Henry Lavachery a l'illa de Pasqua el 1935, a bord del vaixell escola Mercator.

La Segona Guerra Mundial va posar termini a aquest perode d'expansi. Per evitar que fossin malmeses durant el conflicte, les colleccions van ser amagades protegides. El 1942, Henry Lavachery succeeix a Jean Capart al capdavant de la instituci, i agafa les regnes de la reorganitzaci del museu d'en la fi del conflicte.

Per desgrcia, el 19 de febrer de 1946, una nova catstrofe va colpir els Museus reials d'Art i d'Histria. L'ala dreta del museu s destruda per un incendi que aniquila una part de les colleccions conservades en aquesta part de l'edifici. Caldran una vintena d'anys per reconstruir aquesta ala i esborrar els rastres d'aquesta tragdia. El nou edifici no s'inaugura fins al 1966.

El comte Charles de Borchgrave d'Altena, conservador en cap de 1951 a 1963, desprs el seu successor Pierre Gilbert, dirigeixen aquests treballs de reconstrucci. En parallel, continuen enriquint les colleccions del museu (citem, per exemple, l'adquisici de la continuaci de tapisseries de la Histria de Jacob) i reorganitzant-lo segons les regles modernes de la museografia.

Els conservadors en cap que es succeiran continuaran aquesta poltica de reorganitzaci i de renovaci de la instituci. Sota la direcci de Ren de Roo, (1969-1984), d'Herman De Meulenaere (1984-1987), de Francis Van Noten (1987-2000), d'Eliane De Wilde (2000) i d'Anne Cahen-Delhaye (2000-...), nombroses sales sn restaurades, entre les quals la Salle aux Trsors i les sales consagrades a les arts decoratives gtica, renaixentista i barroca.

Enllaos externs.

 Muse du Cinquantenaire;
 Porte de Hal;
 Muse des instruments de musique;
 Muses d'Extrme-Orient;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393587" title="Lavatoggio" nonfiltered="1858" processed="1845" dbindex="151875">

Lavatoggio (en cors Lavatoghju) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2005 tenia 128 habitants.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393591" title="Mausolo" nonfiltered="1859" processed="1846" dbindex="151876">

Mausolo (en cors U Musuleu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 11 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393593" title="La cartoixa de Parma" nonfiltered="1860" processed="1847" dbindex="151877">
 
La cartoixa de Parma (en francs: La Chartreuse de Parme) s una de les ms reconegudes novelles de l'escriptor francs del segle XIX Stendhal, juntament amb El Roig i el negre. Se sol citar aquesta novella com exemple de Realisme avant la lettre, un estil que marcaria, anys desprs, una diferncia abismal respecte al Romanticisme corrent de l'poca que va escriure Stendhal. Molts escriptors consideren La cartoixa una obra realment influent; Honor de Balzac la va considerar la novella ms important del seu temps, mentre que Andr Gide pensava que era la novella francesa ms gran de tots els temps. 

Tolstoi es va veure molt influt pel clebre tractament de Stendhal de la Batalla de Waterloo, en la qual el protagonista, confs, no para de preguntar-se si ha participat o no en una veritable batalla. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393595" title="Juan de Mena" nonfiltered="1861" processed="1848" dbindex="151878">

Juan de Mena (1411-1456) s un autor del prerenaixement espanyol, autor del Laberinto de Fortuna. En aquesta obra predomina l'allegoria i la imitaci de l'pica clssica llatina. El tema s la sort, el dest i la intervenci de la providncia divina, analitzant exemples histrics i lloant especialment els senyors castellans.

El seu estil s un castell molt culte, amb neologismes i llatinismes que va influir fortament en els poetes renaixentistes i barrocs posteriors.

Obres.
Laberinto de Fortuna;
Coronacin del marqus de Santillana;
Homero romanceado;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393596" title="Muro (Crsega)" nonfiltered="1862" processed="1849" dbindex="151879">

Muro (en cors Muru) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 248 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Hyacinthe Yvia Croce, escriptor.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393598" title="Giovanni Verga" nonfiltered="1863" processed="1850" dbindex="151880">
 
Giovanni Verga (1840-1922). Novellista itali, s la major figura del verisme, les seves obres van ser molt llegides i va obtenir del reconeixement dels crtics. En la seva narrativa aplica rigorosament el concepte verista de impersonalitat en l'obra d'art. 

s autor tant de contes (Relats rstics) com de novelles (Mastro don Gesualdo), centrats en la vida rural o provinciana i en les classes pobres. La seva obra mestra s Els Malasang (en la qual Luchino Visconti es va basar per a la seva pellcula "La terra trema"), d'estructura coral, que narra l'enfonsament d'una miserable famlia siciliana de pescadors. El relat "Rosso Malpelo" s d'una de les seves obres ms aconseguides. s l'autor de Cavalleria Rusticana que va inspirar al compositor Pietro Mascagni per a compondre l'pera del mateix nom. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393600" title="Blas Calzada Terrados" nonfiltered="1864" processed="1851" dbindex="151881">
Blas Calzada Terrados. Nascut a Valladolid el 1938. Llicenciat en Cincies Econmiques. Diplomat pel servei d'Estudis del Banc d'Espanya. Director General de l'Institut Nacional d'Estadstica (INE)entre 1977 i 1979. President de la Comissi Nacional del Mercat de Valors (CNMV) entre 2001 i 2004. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393601" title="Nessa (Crsega)" nonfiltered="1865" processed="1852" dbindex="151882">

Nessa (en cors Nessa) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 77 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Don-Gregorio Salvini;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393603" title="Hivernacles reials de Laeken" nonfiltered="1866" processed="1853" dbindex="151883">


Els Hivernacles reials de Laeken (en neerlands Koninklijke Serres van Laken i en francs Serres Royales de Laeken) sn una meravella arquitectural composta de metall i de vidre realitzats per Alphonse Balat al parc adjacent al castell reial de Laeken per iniciativa de Leopold II.

Els Hivernacles reials de Laeken es compten entre els principals monuments del segle XIX a Blgica. Han estat completament edificats en metall i vidre, el que representava per a l'poca una innovaci espectacular com el Crystal Palace (edificat a Londres per l'arquitecte Paxton el 1851).

El 1873, l'arquitecte Alphonse Balat concep per al Rei Leopold II un complex d'hivernacles en relaci amb el castell de Laeken.

Aquest complex t l'aparena d'una ciutat de vidre implantada en un paisatge ondejat. Es caracteritza per pavellons monumentals, les cpules de vidre i les amples galeries que recorren el terreny com carrers coberts.

Els hivernacles han inspirat sobretot la nova arquitectura belga d'aquesta poca. El seu esplendor s'ha propagat, amb l'Art Nouveau, pel mn sencer.

L'obertura al pblic noms una quinzena de dies l'any, sempre al mateix perode, s l'ocasi de descobrir un dels monuments ms destacables del patrimoni belga i d'admirar-hi les colleccions de plantes i de flors extiques de les que certes han estat portades de les expedicions al Congo per a Leopold II.

Bibliografia.
 E. Goedleven, Les Serres Royales de Laeken, Duculot, Inbel, Bruxelles, 1988.

Galeria.



Enllaos externs.

 Modalitats de visita als hivernacles reials, a la web de la Monarquia Belga;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393606" title="Novella" nonfiltered="1867" processed="1854" dbindex="151884">

Novella (en cors Nuvella) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2004 tenia 74 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393610" title="Occhiatana" nonfiltered="1868" processed="1855" dbindex="151885">

Occhiatana (en cors Ochjatana ) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 163 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393612" title="E-mu Emulator III" nonfiltered="1869" processed="1856" dbindex="151886">
L'Emulator III s un model de sampler fabricat per la marca E-mu Systems entre la tardor del 1987 i l'any 1990.

Anlisi.

L'aven ms destacable de l'Emulator III s la capacitat de samplejar sons amb qualitat de CD (16 bits, freqncia de mostreig de fins a 44.1 KHz); a ms, augmentava la polifonia fins a un total de 16 veus. El seu seqenciador incorporava ara 16 pistes, mentre la memria de l'aparell tamb augmentava (la memria RAM podia ser de fins a 8 MB, i el disc dur intern tenia una capacitat de 40 MB); totes aquestes millores van convertir l'Emulator III en una de les primeres workstations, i aviat va ser adoptat per grups com Depeche Mode (sobretot en el seu disc Violator) o Genesis.

Com en el cas del seu predecessor (l'Emulator II), l'EIII es pot connectar a un ordinador Macintosh per facilitar les feines d'edici. L'aparell tamb disposava, opcionalment, de lectors de CD-ROM per carregar extenses llibreries de samples de manera rpida.

Juntament amb la versi bsica, es va fabricar una versi de l'Emulator III en rack (s a dir, sense el seu teclat), per la seva demanda fou baixa i se'n vengueren poques unitats.

Caracterstiques tcniques.

Versi bsica.

 Resoluci de mostreig: 16 bits, 33 o 44.1 KHz, estreo.
 Temps mxim: 67 segons.
 Memria de mostreig: 40 MB.
 Memria RAM: 4 o 8 MB, segons versions.
 Emmagatzematge: disquets de 3,5 polzades.
 Polifonia: 16 notes.
 Teclat: 61 tecles, sensible a la velocitat i a la postpulsaci.
 Seqenciador: de 16 pistes.
 Filtre: analgic quadripolar (24 dB per octava), amb controls de freqncia de tall i ressonncia.
 Control: MIDI, SMPTE, SCSI.
 Data de llanament: 1987.
 Preu inicial: 10000 dlars.

Versi en rack.

Les caracterstiques de la versi en rack de l'EIII sn les mateixes que en la versi bsica; la nica diferncia s l'absncia de teclat. Va aparixer a la primavera de 1988.

Alguns usuaris famosos de l'Emulator III.

 Depeche Mode;
 Genesis;
 CJ Bolland;

Enllaos externs.

 http://www.vintagesynth.com/emu/emulator3.shtml;
 http://www.emulatorarchive.com/Archives/Samplers/E3Overview/e3overview.html;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393618" title="Fernando Morillo" nonfiltered="1870" processed="1857" dbindex="151887">
Fernando Morillo Grande (Azpeitia, Guipscoa, 3 de maig de 1974) s un escriptor en uscar. 


 Bibliografia .
 Novelles .
 Ortzadarra sutan (2002, Elkar);
 Gloria Mundi (2004, Elkar; );
 Suminaren estrategia (2008, Elkar);

 Literatura infantil i juvenil .
 Bila nazatela (1999, Ibaizabal);
 Sexu egunsentiak (2000, Elkar);
 Bihotz nahasiak (2001, Ibaizabal);
 Izar-malkoak (2002, Aizkorri);
 Dorretxe zaharreko misterioa (2002, Ibaizabal);
 Eta ni zer? (2003, Elkar);
 Arriskupean! (2003, Ibaizabal);
 Dragoien orroa (2005, Elkar);
 Idoiaren agenda / Gariren agenda (2005, Elea / Ikastolen Konfederazioa);
 Andoitz eta Lurralde Ezkutuak (2007, Ibaizabal);
 Iratiko sorgin basatia (2007, Ibaizabal);
 Seximenduz (2007, Elkar);

 Biografies .
 Leonardo da Vinci (2003, Elkar);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393621" title="Isidro Rikarte" nonfiltered="1871" processed="1858" dbindex="151888">
Isidro Rikarte (Lern, Navarra, 1955) s un escriptor en uscar.

 Obres .
 Novella .
 Desioen hiria (1998, Pamiela);
 Poesia .
 Bide ertzeko poema bilduma (1988, Pamiela);

 Enllaos externs .
  Isidro Rikarte literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393622" title="Olmi-Cappella" nonfiltered="1872" processed="1859" dbindex="151889">

Olmi-Cappella (en cors Olmi  Cappella ) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 143 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393625" title="Daniel Landart" nonfiltered="1873" processed="1860" dbindex="151890">
Daniel Landart (Donostiri, Baixa Navarra, 1946 - ) s un escriptor en uscar.


 Obres .
 Novella .
 Aihen ahula (1978, Elkar);
 Batita Haundia (1994, Kutxa);
 Anaiaren azken hitzak (1999, Elkar);

 Poesia .
 Hogoi urte]] (1968, Goiztiri);

 Teatre .
 Noiz (1970, Egilea editore);
 Hil biziak (1973, Egilea editore);
 Xori gorriak eta... Antzerkia hiru zati eta bost agerraldi]] (1973, Antzerkilarien Biltzarra);
 Erranak erran (1981, Elkar);
 Nola jin, hala joan (1985, Antzerti);
 Ama (1997, Euskalerriaren Adiskideen Elkartea);

 Enllaos externs .
  Daniel Landart literaturaren zubitegian;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393626" title="Palasca" nonfiltered="1874" processed="1861" dbindex="151891">

Palasca (en cors Palasca ) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 117 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393628" title="Jesus Mari Olaizola" nonfiltered="1875" processed="1862" dbindex="151892">
Jesus Mari Olaizola, Txiliku (Zarautz, Guipscoa, 1951) s un escriptor en uscar.

 Obres .
 Narrativa .
 Hontzaren orduak (1999, Elkar);
 101 gau (2000, Elkar);
 Literatura Infantil i juvenil .
 Zozoa eta biok (1982, Elkar);
 Kaltxaberde, Tturku eta Gotzon (1984, Elkar);
 Papartxuri eta Biboteluxe (1985, Elkar);
 Muxi eta Puxi (1987, Elkar);
 Zazpi gelako hodeietako etxea (1987, Gipuzkoako Foru Aldundia - Zarauzko udala);
 Mutiko Ausarta eta Neska Panpoxa (1989, Elkar);
 2.061: antzinako kronikak' (1990, Elkar);
 Ausarta eta Panpoxa tartaloen basoan (1991, Elkar);
 Katixa eta Kroko (1992, Elkar);
 Indianoa (1993, Elkar);
 Lau titiriti, bi tatarata... (1995, Errenteriako Udala);
 Etxerako bidea (1995, Elkar);
 Agure jakagorria (1995, Elkar);
 Hiru lagun (1995, Elkar);
 Albahaka lurrina (1996, Elkar);
 Katixa, Kroko et Kokoroko (1997, Elkar);
 Kikik koko nahi du (2000, Elkar);
 Axa mixa zilarra (2000, Elkar);
 Arreba txiki bat dut, eta zer?]] (2002, Elkar);
 Horazio eta jaguarra (2002, Elkar);

 Enllaos externs .
  Jesus Mari Olaizola literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393630" title="Unai Iturriaga" nonfiltered="1876" processed="1863" dbindex="151893">

Unai Iturriaga Zugaza-Artaza (Durango, Biscaia, 1974 - ) bertsolari i escriptor en uscar. 


 Obra .
 "Berandu da gelditzeko". Susa, 1999.

 Enllaos externs .
 Literaturaren Zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393631" title="Pioggiola" nonfiltered="1877" processed="1864" dbindex="151894">

Pioggiola (en cors Pioghjola ) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 69 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393634" title="Felipe Juaristi" nonfiltered="1878" processed="1865" dbindex="151895">
Felipe Juaristi (Azkoitia, Guipscoa, 1957) s un escriptor en uscar.

 Obres .
 Narrativa .
 Bordelera (1996, Erein);
 Inazio Muniberen abenturak (2001, Olerti Etxea);
 Novella .
 Intzensua lurrean bezala (1988, Baroja);
 Arinago duk haizea, Absalon (1990, Erein);
 Airezko emakumeak (2003, Erein);
 Poesia .
 Denbora, nostalgia (1984, Baroja);
 Hiriaren melankolia (1986, Baroja);
 Laino artean zelatari (1993, Alberdania);
 Galderen geografia (1997, Alberdania);
 XX. mendeko poesia kaierak - Felipe Juaristi]] (2001, Susa): Koldo Izagirreren edizioa;
 Begi-ikarak]] (2004, Erein);

 Literatura infantil i juvenil.
 Tristuraren teoria (1993, Erein);
 Ilargi-lapurra (1994, Erein);
 Eguzkiren etxea (1998, Alberdania);
 Laura eta itxasoa (1998, Aizkorri);
 Animalien inauteria (1999, Erein);
 Izar euria (2001, Elkar);
 Hiria eta haurrak (2001, Erein);
 Printzesen eskola (2001, Ibaizabal);
 Itzarri nahi ez zuen printzesa (2002, EEF - Alberdania);

 Assaig .
 1998 "Euskadi Saria".


 Enllaos externs .
  Felipe Juaristi literaturaren zubitegian;
  Alberdanian liburuak;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393637" title="Pili Kaltzada" nonfiltered="1879" processed="1866" dbindex="151896">
Pili Kaltzada (Donostia, Guipscoa, 1970) s una escriptora en uscar.

 Obra .
 Poesia .
 Ur-tximeletak (1999, Erein);

 Enllaos externs .
  Pili Kaltzada literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393638" title="Speloncato" nonfiltered="1880" processed="1867" dbindex="151897">

Speloncato (en cors Speloncatu ) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 222 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393639" title="Dryopteris" nonfiltered="1881" processed="1868" dbindex="151898">


Dryopteris s un gnere d unes 250 espcies de plantes sense flors que es distribueixen per l hemisferi nord temperat, amb la majora de les espcies a l Asia de l Est. Els rizomes formen una corona d on surten les frondes com un ram de flors.

La hibridaci s un fenmen ben conegut dins el grup, amb moltes espcies formades per hibridaci.

 Espcies .



 Referncies i enllaos externs .
Flora Europaea: Drypopteris;
Flora of North America: Drypopteris;
Flora of China: Drypopteris species list;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393640" title="Javi Cillero" nonfiltered="1882" processed="1869" dbindex="151899">
Javi Cillero (Bilbao, Biscaia, 1961) s un escriptor en uscar.

 Obres .
 Narrativa .
 Hollywood eta biok (1999, Alberdania);
 Ero hiria (2005, Alberdania);
 Ero hiria (2006, Alberdania);
 Literatura infantil i juvenil .
 Kofi itsasora bidean (2001, Aizkorri);
 Thailandiako noodle izugarriak (2001, Alberdania);
 Eddy Merckxen gurpila (1994, Zarauzko Udala - Erein);
 Norena da Virginia City? (1995, Desclee de Brouwer);
 Traduccions .
 Hadleyburg usteldu zuen gizona; Mark Twain (1993, Erein);
 Francis Macomber eta beste zenbait ipuin; Ernest Hemingway (1998, Igela): Xabier Olarrarekin batera;
 Hil aurreko begirada; Ross MacDonald (1997, Igela);
 Babiloniara itzultzea; Francis Scott Fitzgerald]] (1996, Erein);
 Psikosia; Robert Bloch (1996, Elkar);
 Hiltzailea euripean; Raymond Chandler (1995, Erein);
 Atzekoz aurrera hitz egiten zuen apaiza; Roald Dahl (1995, Desclee de Brouwer);
 Garai latzak garai hauetarako; Charles Dickens (1994, Ibaizabal);
 Teatre .
 Uztailaren laua Renon (1999, Kutxa);

 Enllaos externs .
  Javi Cillero literaturaren zubitegian;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393641" title="Jard botnic Jean Massart" nonfiltered="1883" processed="1870" dbindex="151900">



El Jard botnic experimental Jean Massart (en neerlands: Plantentuin Jean Massart) es troba a Brusselles, municipi d'Auderghem, prop de lAbbaye du Rouge-Clotre del que n'ocupa cinc hectrees de les antigues terres agrcoles. Les seves colleccions exposen prop de 2000 espcies.

Batejat amb el nom del botnic belga Jean Massart que el va crear el 1922, forma part dels museus de la Universitat Lliure de Brusselles.

Espai amb vocaci mltiple, s a la vegada:

 Un jard botnic experimental: centre d'investigaci, cont laboratoris de gentica, d'ecologia vegetal i de morfologia i un centre climtic.
    
 Un espai didctic i de documentaci ecolgica: les colleccions a l'aire lliure aporten el material didctic per als futurs bilegs, agrnoms i farmacutics de l'ULB. Serveixen igualment per a la informaci a disposici del pblic i de les escoles per a qui s'organitzen les visites guiades i els cursets i animacions per a infants. Tamb es fan diferents publicacions.
    
 Un museu vivent, lloc de conservaci d'espcies vegetals: permet descobrir i preservar certes varietats vegetals amenaades.
    
 Un parc paisatgista i una reserva natural obert al pblic: s tamb un indret de passeig agradable condicionat amb una preocupaci esttica evident.

Comprn diverses seccions :

 Un arbortum que cont espcies indgenes i extiques.
 Un hort i les seves varietats fruiteres antigues.
 Un jard de plantes medicinals aromtiques o txiques;
 Un jard de les plantes conreades classificades en funci de la seva utilitzaci per l'home.
 Un jard evolutiu que presenta ms de 600 tipus de plantes i flors introdudes o indgenes, que sn concentrades per espcies agrupades seguint les grans lnies de l'evoluci de les plantes de flors, dels tipus primitius als tipus ms evolucionats.
 Una zona humida, reserva natural que cont fonts i basses relacionades amb els estanys del ve Rouge-Clotre.





Enllaos externs.

Web del Jard Massart;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393645" title="Koldo Izagirre" nonfiltered="1884" processed="1871" dbindex="151901">
Koldo Izagirre Urreaga (Altza, Guipscoa, 1953- ) s un escriptor en uscar.

 Algunes obres .
 Poesia .
 Itsaso ahantzia. 1976, Kriseilu.
 Oinaze zaharrena, 1977, Ustela saila.
 Guardasola ahantzia, 1978, Ustela Saila.
 Balizko erroten erresuma, 1989, Susa. ;
 Non dago Basque harbour? 1997, Susa.
 Teilatuko lizarra 2005, Susa.
 Rimmel 2006, Susa.

 Narrativa .
 Euzkadi merezi zuten 1985, Hordago.
 Metxa esaten dioten agirretar baten ibili herrenak 1991, Elkar.
 Vladimir 1996, Erein.
 Nik ere Germinal! egin gura nuen aldarri1998, Elkar.
 Agirre zaharraren kartzelaldi berriak 1999, Elkar.
 Sua nahi, Mr Churchill? 2005, Susa.

 Lingstica .
 Euskal Lokuzioak, 1981, Hordago.

 Crnica .
 Ez duk erraza, konpai 1995, Susa.
 "Merry Christmas, Panama" esan zuen heriotzak 1999, Euskaldunon Egunkaria.

 Enllaos externs .
 Oh! Euzkadi aldizkariaren ale guztiak;
 Literaturaren Zubitegia;
 Bazka aldizkaria, Koldo Izagirreren artikuluekin;
 Koldo Izagirrerekin Larrunen elkarrizketa (2006-07-30);
 Euskadiko Filmategia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393648" title="Rdio Definida per Software" nonfiltered="1885" processed="1872" dbindex="151902">
La Rdio Definida per Software (SDR) s aquella rdio que cont gran part dels components definits per software. La idea de SDR s que un mateix dispositiu programable pugui fer el  que fa un emissor de rdio, un aparell de bluetooth i qualsevol altre funci que treballi en ones radioelctriques. 

Historia.
Antigament els equips receptors i transmissors de radiocomunicacions eren equips constituts de component  electrnics que formaven detectors, etapes de freqncia, amplificadors de baixes freqncies, etc. Als anys 80 es van introduir els microprocessadors per controlar funcions internes i per aportar noves prestacions, tamb es va introduir la possibilitat de controlar els equips de rdio a travs d un ordinador afegint a l equip de rdio diversos ports de comunicaci per la connexi a l ordinador.

A la dcada dels 90 es van comenar a desenvolupar els xips DSP  o Processadors Digitals de Senyal, els quals permetien mitjanant tcniques digitals realitzar filtres pas baix i de supressi de soroll. Tot hi aquests avenos encara es tractaven de  rdios hardware . 

Va ser a mitjans dels anys 90 quan Joseph Mitola III va comenar a investigar i desenvolupar un nou concepte d equips de radiocomunicaci anomenat SDR(Software Defined Radio), aquests eren equips de rdio definits per software.

A partir d aquest concepte s han definit varies iniciatives pbliques de rdio per software com la FLEX-5000, la GNU Radio, la HPSDR (High Performance Software Defined Radio), etc.

Aquesta evoluci en la tecnologia dna lloc, uns anys ms tard, al desenvolupament de la Rdio Cognitiva. La Rdio Cognitiva s capa de fer que l emissor i el receptor decideixin automticament la freqncia en la qual treballaran tenint en compte la millor opci en cada moment. D aquesta manera obtenim una millora en l aprofitament  de l ample de banda.

Concepte.
Entenem com a rdio qualsevol tipus de dispositiu de connexi inalmbrica que transmet o rep senyals a la freqncia de radio (RF) de l espectre electromagntic amb la finalitat de transferir informaci. Tradicionalment la radio es basava en hardware i solament es podia modificar fsicament. Aquest fet es veu reflectit en un major cost de producci i amb una baixa flexibilitat. La SDR, en canvi, t alguns dels seus components definits i funcionant a travs de software. S ha de tenir en compte que alguns d aquests, externs a l ordinador, no podran ser definits per software. 

Els SDR poden parlar i escoltar mltiples canals al mateix temps, s a dir, la maquinaria s capa d identificar el programari amb qu s est demanant la interfcie i realitzar mltiples tasques alhora. En conseqncia, la SDR proporciona una tecnologia ms eficient, barata i flexible, ja que modificant o substituint els seus programes de software, o afegint-hi de nous, s aconsegueix modificar les seves funcionalitats. Aquest fet permet especialitzar la SDR a cada usuari depenen de les seves necessitats.

Arquitectura.
La SDR cont una srie de blocs bsics en la seva arquitectura. La rdio es pot dividir en tres blocs: el RF i Front End, la secci del IF i la secci de banda base. 



La RF s responsable de la recepci i transmissi de la senyal en la freqncia d enviament. La recepci del senyal es capta a travs de la connexi del Front End a l antena mitjanant circuits electrnics especialitzats per garantir l ptima transferncia. A continuaci la senyal s amplifica i mitjanant un mesclador es trasllada a la freqncia a la que volem transmetre-la. 

En el IF trobem les conversions d analgic a digital. Tamb cont el filtratge, modulaci i desmodulaci i qualsevol altre processament de la senyal que sigui necessari.  La senyal rebuda del Front End  entra al conversor A/D a on es digitalitza i passa al DDC el qual la processa i la desmodula per proporcionar la senyal base al processador base. 

Finalment trobem la secci de banda base on hi ha el processador encarregat d extreure la informaci desitjada, cal destacar que podr extreure  varies senyals que estiguin contingudes dintre de l espectre rebut permetent la recepci simultnia en varies modalitats. En el cas que desitgem extreure l udio transformarem la senyal digital a analgica i en el cas de voler-la transmetre a un altre aplicaci ho farem a travs d un port de comunicaci de dades. 

Cal esmentar que la base del processador de la SDR pot consistir simplement d un ordinador (PC) equipat amb una targeta de so, o algun altre tipus de convertidor analgic digital.



 Links .
Sdeurope;
Forum SDR;
GNU Radio;
HPSDR;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393649" title="Vallica" nonfiltered="1886" processed="1873" dbindex="151903">

Vallica (en cors A Vallica) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 27 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393651" title="Xabier Mendiguren Bereziartu" nonfiltered="1887" processed="1874" dbindex="151904">
Xabier Mendiguren Bereziartu (Ezkio-Itsaso (Guipscoa), 1945 - ) s un escriptor en uscar.

 Obres .
 Narrativa .
 Bi istorio (1997, Elkar);

 Assaig .
 Europako ezker berria (1972, Mensajero);
 Itzulpen teoriazko ezagupenak. Itzlupen teoria eta praktikarako textuak (1983, Itzultzaile eskola);
 Itzulpengintza: historia eta teoria (1992, Elkar);

 Biografia .
 Iparragirre (1981, Elkar);

 Historia .
 Euskal historian zehar (1980, Ikastolen elkartea);

 Enllaos externs .
  Xabier Mendiguren Bereziartu literaturaren zubitegian;
  Xabier Mendigurenekin elkarrizketa Argia astekarian (2008-01-27);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393653" title="Ganga (desambiguaci)" nonfiltered="1888" processed="1875" dbindex="151905">

 Ganga (hinduisme), en la mitologia hind muller del riu Ganges;
 Ganga estepria o Xixella ocell de l'ordre dels columbiformes.
 Ganga ocell de l'ordre del pteroclidiformes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393654" title="Dryopteris oligodonta" nonfiltered="1889" processed="1876" dbindex="151906">

Dryopteris oligodonta s una espcie de falguera que pertany a la famlia Aspidiaceae, endmica de les Illes Canries. All l anomenen "helecho macho" o "Penco". 

 Distribuci .
Viu a les illes occidentals de l Arxiplag Canari: Gran Canaria, Tenerife, El Hierro, La Gomera i La Palma. 

 Hbitat .
Viu al sotabosc fresc i humid dels boscos de Laurisilva, podent prosperar tant en condicions d ombra intensa com de mitja ombra amb alguns rajos de llum solar filtrada per les branques dels arbres.

 Enllaos externs .



Clau de la Famlia Aspidiaceae i del Gnere Dryopteris

Veure fotos de la Dryopteris oligodonta.

Fitxa amb fotos de la Dryopteris oligodonta.

Descripci de la Dryopteris oligodonta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393655" title="Jean Massart" nonfiltered="1890" processed="1877" dbindex="151907">
Jean Massart va ser un botnic belga, nascut el 7 de mar de 1865 a Etterbeek prop de Brusselles i mort el 16 d'agost de 1925 a Houx.

Fou doctor en medecina i en cincies. Estudi al costat Paul Heger (1846-1925). Va ser nomenat professor de botnica a la Universitat Lliure de Brusselles el 1895. Treball aleshores a l'Institut Pasteur de Pars. Dirig, de 1902 a 1906 el Jard botnic de Brusselles.

Massart va efectuar diversos viatges d'herboritzaci al Brasil, al Shara, a Mxic i a les ndies orientals neerlandeses. Particip activament en les primeres mesures de protecci del medi ambient a Blgica.

El 1922, crea el Jard botnic Jean Massart a Brusselles.

s l'autor de:

 Parasitisme organique et parasitisme social (Paris, 1893), amb mile Vandervelde (1866-1938).
 La Rcapitulation et l'innovation en embryologie (Gand, 1894).
 L'volution rgressive en biologie et en sociologie (Felix Alcan, Paris, 1897), amb Vandervelde i Jean Demoor (1867-1941).
 Esquisse de la gographie botanique de la Belgique (H. Lamertin, Bruxelles, 1910).
 Nos Arbres (1911).
 Pour la protection de la nature en Belgique (Bruxelles, 1912).
 La Presse clandestine dans la Belgique occupe... (Berger-Levrault, Paris, 1917).
 lments de biologie gnrale et de botanique (M. Lemertin, Bruxelles, deux volumes, 1921 et 1923).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393656" title="Ville-di-Paraso" nonfiltered="1891" processed="1878" dbindex="151908">

Ville-di-Paraso (en cors E Ville di Paraso) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 128 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393657" title="Xabier Mendiguren Elizegi" nonfiltered="1892" processed="1879" dbindex="151909">
Xabier Mendiguren Elizegi (Beasain, Guipscoa, 1964) s un escriptor en uscar.

 Obres .
 Narrativa .
 Sei ipuin amodiozko (1986, Susa);
 Hamalau (1992, Elkar);
 16 ipuin amodiozko (2002, Susa);
 Opor ezberdinak (1995, Elkar);
 Ene dama maite horri (1996, Elkar);
 Errautsen distira (2002, Elkar);
 Bihotz gosetien Kluba (2005, Elkar);
 Arima enkoniatuak (2006, Elkar);
 Bizitza homeopatikoak (2008, Elkar);

 Novella .
 Bekatuaren itzala (1995, Elkar);
 Berriro igo nauzu (1997, Elkar);
 Gure barrioa 1975 (1998, Elkar);
 Uda betiko balitz (2003, Elkar);
 Elvis hil zen urtean' (2007, Elkar);

 Literatura infantil i juvenil .
 Estitxuk pirata izan nahi du (1987, Elkar);
 Negu gorriko lagun berriak (1988, Erein);
 Tangoak ez du amaierarik (1988, Elkar);
 Joxemeren ohelikopteroa (1988, Elkar);
 Joxemeren ohelikopteroa eta kupel artomikoa (1989, Elkar);
 Joxemevski astronauta (1989, Elkar);
 Ezin da ipuinik asmatu, ala? (1989, Elkar);
 Harrika (1990, Elkar);
 Katuen matxinada (1990, Elkar);
 Puxkin (1991, Elkar);
 Joxeme eta eroen ohelikopteroa (1991, Elkar);
 Joxeme gerrara daramate (1992, Elkar);
 Ametsen kontrabandista (1992, Elkar);
 Telejoxeme (1992, Elkar);
 Patakon (1992, Elkar);
 Irakasle alu bat (1996, Elkar);
 Obsexuen kluba (1997, Elkar);
 Kanibalaren kaiolan (1998, Elkar);
 Txakurraren alaba (2000, Elkar);
 Joxeme ezkirol (1997, Elkar);
 Zergatik ez du kantatzen txantxangorriak? (1997, Elkar);
 Kosk egiten dut (2001, Elkar);

 Antologia .
 Euskal literaturaren antologia (1998, Elkar - Ikastolen Elkartea): Koldo Izagirrerekin elkarlanean;

 Teatre .
 Kanpotarrak maisu - Kultur ministrariak ez digu errukirik (1987, Susa);
 Pernando, bizirik hago oraindio (1989, Euskaltzaindia);
 Publikoari gorroto (1987, Euskaltzaindia);
 Ankerki (1993, Elkar);
 Garai(a) da Euskadi (1993, Kutxa Fundazioa);
 Telesforo ez da Bogart (2003, Kutxa Fundazioa);
 Hilerri itxia (1995, Euskaltzaindia);
 Heroien gaua / Amodioaren ziega (2004, Artezblai);

 Crnica .
 Errekarteko koadernoa (2001, Elkar);
 Arbelaren gainean (2004, Elkar);

 Articles .
 Egunen harian (2005, Elea);

 Autobiografia .
 Nerabearen biluzia (1999, Elkar);

 Bloc .

Bloga sortu zuen Eibar.org elkartearen komunitatean 2004ko uztailean. "Egunen harian", "Paperjalearen dieta" eta "Normalak bagina bezala" izenburuak izan ditu denbora honetan guztian.

 Enllaos externs .
  Xabier Mendiguren Elizegi literaturaren zubitegian;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393658" title="Polifluorur de Vinilid" nonfiltered="1893" processed="1880" dbindex="151910">



Polifluorur devinilid, o PVDF s un termoplstic fluorat. Tamb s conegut per les marques comercials KYNAR, SOLEF, HYLAR o SYGEF.

El PVDF s un material que pertany a la famlia dels polmer fluorats, s usat generalment en aplicacions que requereixen alta resistncia a cids i bases a altes i baixes temperatures com tamb per la seva resistncia al envelliment i als raigs ultraviolats. Comparat amb altres polmers fluorats s ms fcil transformar grcies a la seva baixa temperatura de fusi que ronda els 177 C.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393660" title="Setge de Perpiny (1473)" nonfiltered="1894" processed="1881" dbindex="151911">
El 1462, es produeix la invasi francesa del Rossell en virtut de Tractat de Baiona a l'inici de la Guerra civil catalana contra Joan el Gran, sent designats Bernat d'Oms i de Santapau com a senescal de Rossell i Cerdanya i governador i capit general dels comtats, mentre Joan de Foix era designat un nou lloctinent.

La revolta contra la nova administraci francesa es propag a partir de l'abril del 1472. L'1 de febrer de 1473, Joan el Gran, al capdavant d'un exrcit, entr a Perpiny i s'hi tanc mentre la guarnici francesa es retirava al Palau dels Reis de Mallorca. 

Un nou exrcit enviat per Llus XI de 20.000 homes, comandats per Felip II de Savoia assetjava la ciutat, on es trobava el rei Joan, de l'abril al juny del 1473. El 24 de juny era signada una treva i, poc desprs, el tractat de Perpiny neutralitzava provisionalment els Comtats.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393667" title="Cap Cors" nonfiltered="1895" processed="1882" dbindex="151912">


Cap Cors (en cors Capicorsu) s una pennsula situada al nord-est de l'illa de Crsega. Els seus habitants, els Capcorsins,l'anomenen l'Isula inde l'Isula (l'illa dins l'illa).

Geografia.
El Cap Cors s'exten al nord de la lnia Bastia   Saint Florent, amb uns 4o kms de llarg de nord a sud, i de 10 a 15 kms de llarg.

Una cadena muntanyosa, la Serra, s'exten al llarg del Cap, de la Serra di Pignu (960 m), al sud,  fins al Monte di u Castellu (540 m), al nord. La Cima di e Follicie, de 1.322 metres d'alt, n's el punt culminant, tot i que el Cap compta amb ms de vuit cims que passen els mil metres, com el Monte Stellu.




El litoral, fora accidentat, comprn poques platges. El relleu s descendent i fora abrupte fins el mar. Un ter de les torres destinades a protegir l'illa dels atacs navals, eren construdes al voltant del Cap.
 
Histria.
Es diu que Sneca hi va passar el seu exili (de 41 a 49 d.C.) a la torre que avui dia porta el seu noml al col Sainte-Lucie, a Luri.

La caiguda de l'Imperi Rom fou seguida d'un periode de revoltes i caos, durant els quals la poblaci del cap no va estar sota el domini de cap senyor. Tot i aix, va patir atacs de vndals, llombards i brbars.
 
Arran de la revolta dels corsos contra Gnova, Giacomo Santo II Da Mare es va unir a Sampiero Corso, i lluit a favor de la intervenci francesa a Crsega. En 1554, a la caiguda de Sampiero, en represslia, les autoritats genoveses desmantellaren el castell de San Colombanu.

Ms tard, el Cap Cors fou posat sota l'administraci directa de la Repblica de Gnova el 1592, per la intervenci de l'almirall Agust Doria.

El 1757, Pascal Paoli alliber el cap Cors i el va unir a la Repblica de Crsega. El 1768, Rogliano esdevingu capital de la nova provncia francesa del Cap Cors, que desprs fou sotsprefectura del departement del Golo el 1790.

 Administraci .
El Cap Cors ocupa els cantons de Capobianco i de Sagro-di-Santa-Giulia, i una part dels de Conca-d'Oro i San-Martino-di-Lota.

La Comunitat de municipis del Cap Cors agrupa 18 municipis :


Alguns municipis ms meridionals tamb sn considerats com a capcorsins :


Economia i patrimoni.
L'hbitat hum s'hi desenvolupa en funci del relleu, que s fora caracterstic. Gaireb tots els nuclis municipals sn agrupats en altitud, al voltant d'esglsies i capelles, i noms algunes d'elles es dediquen al mar. Els ports sovint eren atacats pels berberiscs, ra per les que s'hi construiren nombroses torres de guaita per a alertar dels atacs. Avui es dediquen a la pesca i al turisme. 



Al llarg de la costa de Bastia a Saint-Florent, s'hi troben les marines segents :
 Petranera i Grisgioni (San-Martino-di-Lota);
 Miomu (Santa-Maria-di-Lota);
 Lavasina et Erbalunga (Brando);
 Marina di Siscu (Sisco);
 Marina di Petracurbara (Pietracorbara);
 Portichjulu (Cagnano);
 Santa Severa (Luri);
 Marina di Meria (Meria);
 Macinaghju (Rogliano);
 Tollari et Barcaghju (Ersa);
 U Portu (Centuri);
 Mute (Morsiglia);
 Scalu (Pino);
 Ghjottani (Barrettali);
 Scala et Cannelle (Canari);
 Albu (Ogliastro);
 Negru (Olmeta-du-Cap);
 Marina di Ferringule (Farinole).

Els principals ports de pesca sn Centuri i Macinaghju. Tamb hi ha conreu de fruiters, oliveres i vinya, destacant-hi el vi d'AOC Muscat du Cap Corse a Pietracorbara i Rogliano i a la part meridional AOC Patrimonio a Patrimonio i Barbaggio.

Enllaos externs.
 La comunitat de comunes del Cap Corse;
 Terres de femmes, revista literria d'uns capcorsins;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393668" title="Leopold Stokowski" nonfiltered="1896" processed="1883" dbindex="151913">

Leopold  Stokowski (Londres, 18 d'abril de 1822   Nether Wallop, 13 de setembre de 1977) va ser un director d'orquestra britnic.

Era fill de pare polons i de mare irlandesa. Inici els estudis  musicals en el Royal College of Music de Londres. El 1900 fou anomenat organista de St. James a Picadilly. Poc temps desprs, es perfeccion a Pars, Berln i Munic.

El 1905, s'establia Nova York com a organista de St. Bartholemew. El 1909, fou nomenat director de la Simfnica de Cincinnati, al front de la qual va romandre fins l'any 1912, en qu es feu crrec de l Orquestra de Filadlfia, amb la qual estren a Amrica la Simfonia n. 8 de Gustav Mahler i obres d'Arnold Schnberg i Igor Stravinski.
 
El 1931, tamb estren a Amrica Wozzeck, d'Alban Berg. Desprs de realitzar una gira per Europa, ced la titularitat de l'Orquestra de Filadlfia a Eugene Ormandy (1936). El 1940, dirig la banda sonora del fams film de Walt Disney Fantasia.

Va estar al front de les ms importants orquestres americanes. Stokowski fou un dels directors ms preocupats per la difusi de la msica clssica. Malgrat que es va permetre certes llibertats en la interpretaci d'algunes partitures, la seva tasca en aquest camp i en l'apropament al pblic de les obres contempornies fou molt significativa.

Discografia seleccionada.
Bizet: Simfonia en do major, National Philarmonic Orchestra, SONY.
Falla: El amor brujo. Orquestra de Filadlfia, CBS.
Mahler: Simfonia n, 8, Yeend, Graf, Lipton, Alexander, Conley, Orquestra de Filadlfia. ARKADIA.
Rakhmninov: Concert per a piano n, 2, Rakhmninov (piano); Orquestra de Filadlfia, RCA.
Schnberg: Gurrelieder, Vreeland, Bampton, Althouse, Betts, Robofsky; Orquestra de Filadlfia. Pearl.
Wagner: Tristany i Isolda (sntesi simfnica de l'acte II, arranjament de Stokowski), PEARL. ;

 Bibliografia.
La Discoteca Ideal de Intrpretes, pg. 458, d'Enciclopdia Planeta;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393669" title="Arbortum Robert Lenoir" nonfiltered="1897" processed="1884" dbindex="151914">


L'Arbortum Robert Lenoir s un arbortum situat a la vora de l'Ourthe al municipi de Rendeux a una altitud variant entre 200 i 350m. T una superfcie de 27ha. Plantat de manera no convencional de 1937 a 1987 per l'enamorat de dendrologia Robert Lenoir, ha esdevingut al llarg dels anys, no noms el ms atraient sin tamb el ms important de Valnia. Cont nombroses espcies molt rares i compta ms de 3100 espcies d'arbres, arbusts i plantes vivaces diferents. S'hi troben colleccions d'aurons, de magnlies, de prunus, de servers i de rododendres. S'hi poden admirar diverses mostres d'arbres que sn els campions de la seva espcie a Blgica.

D'en 1991, ha esdevingut propietat de la Regi Valona que en garanteix el manteniment i condicionament. El nt del creador de l'arbortum continua enriquint la collecci amb passi.

Mitjanant el respecte de certes regles elementals de protecci de l'indret, l'arbortum s accessible a tothom.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393676" title="Jard botnic de Lieja" nonfiltered="1898" processed="1885" dbindex="151915">


El jard botnic de Lieja (en francs Jardin botanique de Lige) s el jard botnic de la ciutat de Lieja, a Blgica. Situat no gaire lluny del centre de la ciutat, el seu parc ofereix un marc de verdor als habitants del barri. S'hi troben algunes espcies rares d'arbres procedents de tots els continents.

Histria.

Si els primers arbres d'aquest jard botnic van ser plantats el 1841, els hivernacles i l'Institut de Botnica i de Farmcia no van ser inaugurats fins al 1883. Aquests formen part dels vuit Instituts Trasenster construts en aquesta poca. Els edificis sn obra de l'arquitecte Lambert Noppius. D'estil neoclssic i d'una qualitat arquitectural incontestable (van ser classificats el 1994), l'han utilitzat els investigadors i els professors de la Universitat de Lieja durant un centenar d'anys. Aquestes dues disciplines han migrat cap al campus del Sart-Tilman entre 1970 i 1990.

En el transcurs de la seva histria, el jard botnic de Lieja ha estat dirigit pel naturalista belga Charles Franois Antoine Morren. s aqu que aquest darrer va realitzar la fecundaci artificial de la vainilla el 1836.

Avui.

L'antic Institut de Botnica ha trobat un nou s, el juliol de 2001, s'hi ha installat a l'ala oest, de la Casa de Lieja del Medi Ambient, contenint, a ms a ms d'una botiga verda, els despatxos de quatre associacions (AVES, Education- Environnement, Hypothse et Natagora-RNOB). La mateixa ala comprn, a ms a ms d'un celler voltat, completament restaurat i condicionat, la sala dels treballs prctics. Pel que fa al Centre Regional d'Iniciaci al Medi Ambient (CRIDA), s'ha installat a l'ala est, completament renovada. Finalment, a l'antic Institut de Farmcia protegeix, d'en l'any 2005, l'Institut Superior d'Arquitectura Lambert Lombard.

Referncies.


Vegeu tamb.

 Jard botnic de Brusselles;

Enllaos externs.

 Web sobre el jard botnic;
 Vista interior d'un dels hivernacles del Jard botnic;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393679" title="Ignasi-Joan de Picalquers" nonfiltered="1900" processed="1886" dbindex="151917">
Ignasi-Joan de Picalquers va ser un destacat militar catal. Defens la ciutat de Barcelona el 1706 i la de Girona el 1711, entre altres accions en la Guerra de Successi, contra les tropes francocastellanes de Felip V. Els Picalquers tenien casa en el carrer que porta el mateix nom al districte de Ciutat Vella de la Ciutat de Barcelona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393681" title="Tractat de Perpiny (1473)" nonfiltered="1901" processed="1887" dbindex="151918">
El Tractat de Perpiny de 1473 fou signat per Llus XI de Frana i Joan el Gran, pel que els comtats quedaven com a territori neutral.

Les tensions poltiques de Catalunya dugueren a l'esclat de la Guerra civil catalana (1462-1472), en qu la Generalitat de Catalunya es rebell contra Joan II. Joan el gran va signar el tractat de Baiona pel qual empenyorava al rei de Frana els comtats de Rossell i Cerdanya a canvi de rebre'n armes i diners. El 1463, Llus XI ocup els comtats, on, a partir de 1472, quan la guerra s'havia acabat a la resta de Catalunya, comen a estendre's la revolta contra els francesos; l'1 de febrer de 1473, Joan II entr amb un exrcit a Perpiny i s'hi tanc mentre la guarnici francesa es retirava al Palau dels Reis de Mallorca i un nou exrcit de Llus XI tornava a assetjar Perpiny. 

Desprs d'una treva acordada el 24 de juny de 1473, s'arrib al Tractat de Perpiny, el 17 de setembre, que va establir que mentre el comte-rei no hagus tornat els 300.000 escuts d'or, els Comtats restarien sota l'autoritat d'un governador general reconegut per tots dos sobirans. Ni el rei d'Arag ni el rei de Frana no podrien entrar als Comtats: era una mena de neutralitzaci del pas. 

Llus XI incompl el tractat i el 1474 ocup Elna i fu executar el governador Bernat d'Oms i de Santapau al castell de Perpiny. El 10 de maig de 1475, desprs de patir vuit mesos de setge, els perpinyanesos acceptaren l'ordre de Joan II de rendir-se als francesos; per haver resisitit aquest llarg i pens setge, Joan II conced a Perpiny el ttol de Fidelssima Vila. La repressi francesa fou molt dura i hi hagu revoltes contra els ocupants com la de 1477.

Enllaos externs.
 Cerdanya on line: Histria de la Cerdanya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393682" title="Front Regionalista Cors" nonfiltered="1902" processed="1888" dbindex="151919">
Front Regionalista Cors (FRC) fou un grup nacionalista cors creat el 1966 de la uni de la Uni Corsa de Charles Santoni,  CEDIC i Jeune Corse, de Paul-Marc Seta. El cap fou l'independentista Sanguinetti, per els dirigents ms visibles foren els germans Max Simeoni i Edmond Simeoni, que el 1967 abandonaren el grup per crear l'Acci Regionalista Corsa. Fou el primer grup d'esquerres d'ideologia regionalista des del Partit Cors d'Acci. El 1970 van convocar les jornades isola morta, influts per l'occit Robert Lafont, i el 1972 participaren en les manifestacions contra els vessaments de mercuri de Montedison. Cap el 1973 s'inclin per l'autonomisme, transformant-se en Partit del Poble Cors. Aleshores tenia uns 200 militants.

 Referncies .
  Regionalisme cors;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393683" title="Palom" nonfiltered="1903" processed="1889" dbindex="151920">

El palom (Russula grisea) s un bolet tpic del Prepirineu. L'anomenen aix els autctons del final de la Noguera i el comenament del Pallars.

Es troba normalment en boscos de roures i alzines. T el barret de color griss i la carn, de dins, s blanca. El mnec s blanc, prim i consistent. No s gaire apreciat gastronmicament.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393684" title="Charles Santoni" nonfiltered="1904" processed="1890" dbindex="151921">
Charles Santoni s un advocat i escriptor cors. Atret pel nacionalisme cors, el 1960 va crear a Pars el moviment estudiantil Uni Corsa, l'rgan del qual, el bimestral Uni Corsa, fund el 1961. El 1966 va integrar la Uni Corsa al Front Regionalista Cors (FRC) i va escriure amb Edmond Simeoni el manifest Main basse sur l'le... (1971), en el que es bas bona part del moviment autonomista posterior.

Quan el 1973 el FRC va transformar-se en Partit del Poble Cors, n'esdevingu un dels dirigents i un dels vuit redactors a  U Castell di Casinca de l' A chjama di Castellare, manifeste nacionalista que reclama l'autonomia. Fou escollit diputat a les eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1982. Posteriorment es va unir al Partit Socialista.

 Obres .
 Un demi-siecle de resistance et de repression corse 1789-1819 a Les Temps Modernes, nm 323-326 agost-setembre 1973.
 Liata Fiumorbaccia di 500 buccati corsi (1986) Premi del Llibre Cors ;
 Cantaleni' (1994);
 Chronique de la Franc-maonnerie en Corse (1772-1920) (1999);

 Referncies .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393686" title="Eugene Ormandy" nonfiltered="1905" processed="1891" dbindex="151922">

Eugene Ormandy (Budapest, 18 de novembre de 1899   Filadlfia, 12 de mar de 1899) va ser un director d'orquestra hongars-estatunidenc

En realitat es deia Jen Blau. Estimulat pel seu pare, inici els estudis de viol. Ingress als cinc anys en l'Acadmia Reial de Msica de Budapest. El 1908, es converteix en alumne de Jen Hubay, quan ja havia actuat diverses vegades davant de pblic. Obt la graduaci el 1913 i tres anys desprs ja exerceix funcions docents mentre estudiava composici amb Zoltn Kodly.

La seva carrera internacional com a violinista comena a Berln, on ingress com a Konzertmeister en la Blthner Orchester. Tres anys desprs, (1921) (d'aquest viatge Eugene treia el nom, i fou el del transatlntic que el port a Amrica   el Normandie -), emigr als Estats Units, i all toc en l'orquestra del Capitol Theatre de Nova York.

El 1924 debut com a director d'orquestra en la Rdio. Va Adquirir la ciutadania estatunidenca el 1927 i dos anys ms tard ja dirigia concerts amb la Filharmnica de Nova York. El 1931 substitu en l'ltim moment a Arturo Toscanini en un dels concerts de l'Orquestra de Filadlfia i va assumir la titularitat de la Minneapolis Symphony Orchestra.

El 1936 compartia amb Leopold Stokowski la titularitat de l'Orquestra de Filadlfia de la que esdevingu titular nic des de 1938 a 1979 i a la que convert en una de les millors del mn. Estren obres de Rakhmninov, Bla Bartk, Bohuslav Martin , Alberto Ginastera, Benjamin Britten, Samuel Barber i Gottfried von Einem.

Discografia seleccionada.
Bartk: Concert per a orquestra, Orquestra de Filadlfia, SONY.
Beethoven: Concert per a piano, viol i violoncel, Istomin, Stern, Rose; Orquestra de Filadlfia, SONY.
Borodin: En les estepes de l'sia Central, Danses Polvtsianes d'El Prncep Igor, Orquestra de Filadlfia, SONY.
Dvork: Concert per a violoncel n, 2, Rose, Orquestra de Filadlfia, SONY.
Gershwin: Concert per a piano i orquestra, Entremont; Orquestra de Filadlfia, SONY.
Respighi: Els pins de Roma, Les fonts de Roma, Festes romanes, Orquestra de Filadlfia, SONY.
Strauss R.: Also sprach Zarathustra, Don Joan, Orquestra de Filadlfia, SONY.

 Bibliografia.
La Discoteca Ideal de Intrpretes, pg. 325-26, d'Enciclopedias Planeta;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393688" title="Acci Regionalista Corsa" nonfiltered="1906" processed="1892" dbindex="151923">
Acci Regionalista Corsa (ARC) fou un grup nacionalista cors sorgit el 1967 com a escissi del Front Regionalista Cors (FRC), dirigit pels germans Max Simeoni i Edmond Simeoni, que reclamen ms autonomia en la gesti dels recursos. A les eleccions cantonals de 1967 obt el 12 % dels vots i convoca manifestacions a tota l illa. Des del 1969 van promoure diversos atemptats amb explosius arreu de Crsega, i el 1970 van obtenir el 15 % dels vots a les cantonals. Aleshores reclamen la constituci d'una Assemblea de Crsega escollida sota sufragi universal. i particip en les manifestacions contra els vessaments de mercuri de Montedison (1972). El 1973 adopta el nom Acci per a la Renaixena Corsa (ARC), amb 500 militants, que reclama una autonomia real, en un manifest conjunt amb el Partit del Poble Cors (A Chjama di Castellare), i s acusat d haver practicat ms de 40 plasticages contra interessos considerats colonials. 

El setembre de 1974, pressionats per les accions del nou grup FLNC, convoca un congrs a Corte, amb 8.000 participants, on al crit I francesi fora decideixen passar a l'acci directa contra les plantacions dels pied-noir installats pel SOMIVAC. Una conseqncia en foren els fets d'Aleria d'agost de 1975 i l'empresonament d'Edmond Simeoni. ARC fou prohibida pel govern francs i el 1976 es va dissoldre. Els seus militants van formar poc desprs la Uni del Poble Cors (UPC).

 Vegeu tamb .
 Bibliografia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393690" title="Temporada 1923-24 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="1907" processed="1893" dbindex="151924">
La temporada 1923-24 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-cinquena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1923-24 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

El Bara recuper el campionat sense perdre cap partit. El Martinenc s classifica darrer i hagu de disputar la promoci per la permanncia. El professionalisme dins del futbol es comena a estudiar en finalitzar la temporada. El dia 29 de juliol es celebr una assemblea de la federaci on es decid ampliar les dues categories de Primera a 8 equips.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona;
 Descensos: No hi ha descensos per ampliaci de la categoria;
 Ascensos: FC Terrassa i Grcia FC;

 Segona Categoria .

El FC Terrassa es proclam campi de Primera B i disput la promoci davant el Martinenc.




El Martinenc s'assegura una plaa a la Primera A la segent temporada. Amb l'ampliaci de la primera categoria, el FC Terrassa i el Grcia FC tamb es classificaren per a primera A.

 Tercera Categoria .
La tercera categoria del Campionat de Catalunya de futbol (anomenada Segona Categoria) es disput seguint criteris regionals.

A la demarcaci de Barcelona es va disputar l'anomenat Grup de Promoci dividit en dos grups amb els segents equips:

Secci llevant: Iluro SC, FC Andreuenc, Granollers SC, FC Poble Nou, Racing Club de Catalunya i CE Llevant Catalunya de Badalona.
Secci ponent: Ateneu Igualad, Manresa SC, FC Santboi, Hospitalenc, Santfeliuenc FC i Athletic del Tur.

Els clubs Iluro SC i Manresa SC es proclamaren campions de la categoria.

Posteriorment es disputaren les eliminatries entre els campions de grup del Campionat de Barcelona de tercera categoria amb la participaci de clubs com, CD Artes, CD Matar, Artiguense, Premierenc, Esbarjo Mari Aus de Vic, Barceloneta, Joventut Terrassenca, Canet, Gell, Catalonia, Amrica, Nria, Catalunya de Les Corts, Rub, Ateneu Igualad, Racing Club, Cortsenc, Hospitalenc o Athletic del Tur. Es proclam campi el Catalunya de Les Corts en derrotar a la final el CD Artes per 2 a 1.

Finalment es disput el Campionat Provincial de Barcelona se Tercera Categoria (dita Segona Categoria) entre els campions del Grup de Promoci, Iluro SC i Manresa SC, i el campi del campionat de Barcelona, el Catalunya de Les Corts.




L'Iluro SC de Matar es proclam campi i es classific pel Campionat de Catalunya de la categoria.

Els campions de Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Balears disputaren la fase final del Campionat de Catalunya de Tercera Categoria. Hi prengueren part els clubs Iluro SC, Afons XIII, Reus Deportiu, Port-Bou FC i FC Lleida






El Reus Deportiu es proclama per segona temporada consecutiva campi de Catalunya de Tercera Categoria. Disput amb el darrer classificat de Primera B, l'Athletic de Sabadell, els partits de promoci per una plaa en aquesta categoria.


L'Athletic FC de Sabadell aconsegu mantenir la plaa a Primera B. Posteriorment, amb l'ampliaci de la categoria, Reus Deportiu, Iluro SC, Port-Bou FC i FC Lleida tamb assoliren l'ascens.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393698" title="Korg M1" nonfiltered="1908" processed="1894" dbindex="151925">


El Korg M1 s un sintetitzador digital produt per la marca japonesa Korg, en producci des del 1988 fins al 1994. La seva capacitat com a sintetitzador i els mltiples accessoris complementaris que oferia (seqenciador, efectes sonors digitals, etc.) van convertir-lo aviat en un model de referncia en el terreny de les workstations. Les seves vendes superen les 250000 unitats, que el converteixen en el sintetitzador ms venut de tots els temps.

Fonaments.

El funcionament intern del Korg M1 era bastant senzill: oferia enregistraments d'instruments reals (samples) com guitarres, pianos, flautes o veus humanes com a base per crear els seus sons, combinats amb formes d'ona sintetitzades. La polifonia de l'instrument (16 veus com a mxim) depenia del nombre d'elements que intervinguessin en la creaci dels sons; el Korg M1 disposava d'una memria interna de 4 MB, que es tradua en un total de 144 sons de partida. Aquest mtode de sntesi havia estat ja presentat pel Roland D-50, per el Korg M1 possea una paleta sonora ms diversa.

Per modular el so i afegir-li elements extra, l'M1 comptava amb un filtre  digital, passa-baixes, amb generador de contorns independent, per sense control de ressonncia , un generador de contorns (VCA) i un arsenal d'efectes sonors que incloen eco, reverberaci i molts d'altres. Tamb incloa un seqenciador de 8 pistes, amb moltes funcions innovadores per a l'poca.

L'aparell fou presentat el 1988 a la fira NAMM de Califrnia; la varietat dels seus sons i la possibilitat de compondre i enregistrar canons senceres utilitzant el seqenciador i els efectes digitals van convertir-lo aviat en un xit. Molts dels seus sons (en particular el piano i la guitarra) foren extensament utilitzats pels artistes de la naixent escena dance de principis dels anys 90. Degut a aquest xit, Korg i d'altres empreses s'especialitzaren a oferir targetes de memria que contenien nous sons per als usuaris.

Caracterstiques tcniques.

 Polifonia: 16 veus.
 Oscilladors: 4 MB de sons multisamplejats (144 sons).
 Efectes: eco, reverberaci, chorus, equalitzaci.
 Filtre digital, passa-baixes, no ressonant.
 VCA: 3 generadors de contorns ADSR independents.
 Teclat: 61 tecles, amb velocitat, postpulsaci, superposici i divisi.
 Memria per a 100 sons.
 Seqenciador: 8 pistes, amb quantitzaci, edici i possibilitat d'enregistrar i incorporar frases sonores a la seqncia.

Alguns usuaris famosos del Korg M1.

 Depeche Mode;
 Orchestral Manoeuvres in the Dark;
 Gary Numan;
 Pet Shop Boys;
 Vangelis;
 Kitaro;
 Mike Oldfield;
 The Cure;
 The Cranberries;

Enllaos externs.

 http://www.hollowsun.com/vintage/m1/index.html;
 http://www.vintagesynth.com/korg/m1.shtml;
 http://emusician.com/elecinstruments/emusic_korg/index.html;
 Demostraci d'alguns sons del Korg M1;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393700" title="Porta NOT" nonfiltered="1909" processed="1895" dbindex="151926">




En lgica digital, un inversor or Porta NOT s una Porta lgica que implementa la negaci lgica. La taula de la veritat s la que es mostra al quadre.

Aix representa un comportament perfecte, el qual s assumit en l'electrnica digital. A la prctica, els dispositius reals tenen caracterstiques elctriques que han de ser considerades en el disseny d'inversors. De fet, el comportament no ideal de la regi de transici dels inversors CMOS s realment til en electrnica analgica com a amplificador electrnic

Implementaci electrnica.



Un circuit inversor genera un voltatge de sortida que representa l'oposat lgic de l'entrada. Els inversors es poden construir utilitzant tan sols un transistor NMOS o un transistor PMOS associat a una resistncia. Alternativament, els inversors es poden fabricar utilitzant dos transistors complementaris en una configuraci CMOS. Els inversos tamb es poden construir amb un transistor BJT ja sigui en lgica transistor-resistncia (RTL,Resistor Transistor Logic) o amb una configuraci de lgica transistor-transistor (TTL, Transistor-Transistor Logic).

Els circuits electrnics digitals operen en nivells fixos de tensi que corresponen a un 1 o un 0 binaris (vegeu Codi binari). Un circuit inversor serveix de porta lgica bsica per canviar entre els dos nivells de tensi. La implementaci determina la tensi especifica, per uns nivells comunament acceptats sn (0V, +5V) per a circuits TTL.

Blocs digitals.
L'inversor digital est considerat el bloc base per a la construcci de tota l'electrnica digital.  Les memries (registres d'1 bit) s'implementen amb un biestable alimentant juntes les sortides de dos inversors. Els Multiplexors, descodificadors, mquines d'estat, i altres dispositius digitals sofisticats es basen en inversors.

LInversor Hex s un circuit integrat que cont sis inversors. Per exemple, el xip 7404 TTL que t 14 pins i el xip  4049 CMOS que t 16 pins, 2 dels quals usats per alimentaci, i 12 pins per a entrades i sortides dels sis inversors (el 4049 t 2 pins sense conexi).

Mesures d'eficincia.
La qualitat dels inversors digitals es mesura habitualment amb la Corba de transferncia de tensi, que s un grfic de la tensi d'entrada i la de sortida. D'aquest es poden obtenir els parmetres del dispositiu incloent tolerncia al soroll, guany, i nivells lgics d'operaci.

Idealment, la corba de transferncia de tensi apareix com una funci inversa indicant el canvi entre obert i tancat, per ens els dispositius reals, existeix una regi de transici gradual. Tamb indica que per a una tensi d'entrada baixa, genera una tensi de sortida alta; per a una entrada alta, la sortida tendeix als 0 Volts. La inclinaci d'aquesta regi de transici s tamb una mesura de la qualitat - un gran desnivell (proper a l'infinit) representa un canvi precs.

La tolerncia al soroll es pot mesurar comparant l'entrada mnima amb la sortida mxima per cada una de les regions d'operaci (on / off).

La tensi de sortida, VOut, pot ser una mesura de la fora de la conducci del senyal quan es connecten diversos dispositius en cascada.

Enllaos externs. 
 CMOS Hex Inverting Buffer/Converter (en Angls) de Texas Instruments;
 Full de referncia: CMOS Hex Buffer/Converter (en Angls);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393703" title="Tirant lo Blanc (teatre)" nonfiltered="1910" processed="1896" dbindex="151927">

Tirant lo Blanc es tracta d una obra de teatre de gnere dramtics.

La finalitat de les quals es donar a conixer com van vestits, el moment, la situaci, la msica ... i com ha d interpretar cada personatge el seu paper

Transcorren diferents plans, militar, amors, vida quotidiana. Aquesta novella s famosa perqu s'adapta a la histria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393706" title="Jean Del Cour" nonfiltered="1911" processed="1897" dbindex="151928">
Jean Del Cour (nascut a Hamoir (principat de Stavelot-Malmedy) al 1631 - mort a Lieja (Principat de Lieja) 1707) fou un escultor de l'poca barroca. Fou el germ del pintor de Jean-Gilles Del Cour.

Biografia.


Va estudiar a Italia uns deu anys, entre altres aprop de Gian Lorenzo Bernini, aproximadament de 1650 a 1660. Al 1661 va installar-se definitivament a Lieja, al carrer rue Surs de Hasque. 

Al 1685 va obtenir l'encrrec de modernitzar la sala dels escabins al palau dels prnceps-bisbes. La tribuna que va realitzar per a aquesta sala s'ha transferit a la sala de l'actual consell provincial. A la sala blava es trova una seva ximeneia en marbre de Theux   Del Cour era el llogater d'aquesta carrera -, amb el lema del prncep-bisbe Maximili Enric de Baviera pietate et sapientia. 

Segons la historiadora de l'art Marie-Madeleine Robeyns, Del Cour va continuar a emancipar les seves esttues de l'arquitectura no  en imitar Bernini, per en assimilar-lo i en adaptar-lo al seu propi gust . En una histria de l'escultura de Valnia, Ann Geersten assenyala que Del Cour introdueix la modernitat de la seva poca en una interpretaci ms retinguda que la de molt dels seus contemporanis, sense contorsions desenfrenades o expressions ostentoses,  va guardar un equilibri mesurat en l'expressi apassionada dels sentiments . Es considera com l'escultor ms gran i ms productiu de tota l'poca barroca a Valnia. L'inventari compta amb ms de dos cents obres: altars, galleries, fontanes, tombes, xemeneies, plpits, relleus i esttues. Les seves obres van trobar clients tot arreu el principat i al ducat de Luxemburg i el seu estil va influenciar tota una "escola" d'escultors.


Va morir a Lieja al 1707.



Obres.
A Lieja.
 esttua de la Mare de Deu al carrer Vinve d'Ile ;
 les tres grcies damunt el perron;
 el Crist jacent a la catedral de Sant Pau;
 La  sala blava  i la sala dels escabins al palau bisbal;
 diverses esttues de sants;
 A Hasselt.
 Altar de l'esglsia Virga Jesse;

Del Cour al temps present.
Desprs d'una subscripci pblica, al 1911 va inaugurar-se un monument dedicat a Jean Del Cour; L'escultor liegs Paul Du Bois va inspirar-se d'un retrat pintat pel seu germ. 

A la fi de l'any 2007 a l'ocasi del tricentenari de la seva mort una exposici retrospectiva va organitzar-se al l'esglsia de Sant Bartomeu a Lieja.

Bibliografia.
Ren Lesuisse, Le sculpteur Jean Del Cour, Brusselles, Couillet, 1953, 222 pgines;
Michel Lefftz, Jean Del Cour, Pars, Racine, 2007, ISBN 978-2873864620, 192 pgines.


 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393709" title="Substncia qumica" nonfiltered="1912" processed="1898" dbindex="151929">
 
Una substancia qumica es qualsevol material amb una composici qumica definida, sense importar la seva procedncia. Per exemple, una mostra d'aigua t les mateixes propietats i la mateixa proporci de hidrogen i oxigen sense importar si la mostra es d'un riu o si es crea en un laboratori.

Una substancia pura no pot separar-se en altres substancies per mitjans mecnics.

Substancies qumiques tpiques que es poden trobar en la llar sn l'aigua, la sal (clorur de sodi) o el sucre (sacarosa). En general, les substancies existeixen com slids, lquids, o gasos, i es poden moure entre aquests estats de la matria mitjanant canvis en la temperatura o pressi.

Referencies.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393711" title="Bandera de l'estat de Yucatn" nonfiltered="1913" processed="1899" dbindex="151930">


L'escriptor Juan Francisco Molina Sols apunta en la seva Histria de Yucatan que: "el 16 de mar de 1841, per la nit, estant en sessi d'installaci l'Ajuntament de Mrida, la Sala Consistorial va ser envada per nombrosa gent sense armes, al capdavant de Barbachano, Francisco Martn Peraza i altres, sollicitant de la corporaci municipal es elevar la seva veu autoritzada al Congrs de l'Estat demanant la independncia absoluta de Yucatn; i l'Ajuntament, sota la pressi de tan nombrs grup de ciutadans, va oferir verificar enmig del aplaudidor entusiasme dels peticionaris que atronador l'aire amb Vitores i, s'ala la passi a un grau paroxstic, alguns dels ms exaltats van pujar a les terrats del Palau Municipal i arriado la bandera mexicana van fer Tremolo en el seu lloc el pavell yucatec ". 

Segons l'historiador Rodolfo Menndez de la Pea, la bandera es va dividir en dos camps: a l'esquerra, un color verd, ia la dreta, un altre amb tres divisions, de color vermell amunt i avall i blanc al mig. En el camp o llen verda de la bandera es destacaven cinc boniques estrelles que simbolitzen els cinc departaments en que es dividia Yucatan per decret del 30 de novembre de 1840, a saber: Mrida, Izamal, Valladolid, Tekax i Campeche. " 

El govern federal illa als estats mexicans amb un pavell blanc que tingus l'escut estatal al centro en l'any de 1998 sota govern del president Ernesto Zedillo Ponce de Len. 



La bandera de Yucatan s la mateixa bandera que va aparixer durant el moviento separatista el 1840; encara oneja a molts indrets de l'estat, el seu s ja no s alarmant ni separatista per a la naci, avui en dia s un emblema molt respectat pel poble yucateco com llegat de la seva histria. Encara no s'ha drecetado de manera oficial el seu s i la seva publicaci com a smbol de l'entitat.

Les cinc estrelles blanques dins del drap verd corresponien als cinc departaments de la pennsula de Yucatn, per la divisi poltica ha canviat en anys recents dividint-se en tres estats federats i en molts municipis. Els yucateques han decidit respectar les cinc estrelles, no pretenen collocar ms estrelles o prendre alguna; tracten de conservar tal com va aparixer des del seu origen.

 Enllaos externs .
La bandera de Yucatn;
Banderas de Mxico;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393714" title="Mikel de Epalza i Ferrer" nonfiltered="1914" processed="1900" dbindex="151931">
Mikel de Epalza i Ferrer (Pau, 1938 - Alacant, 2008) fou un destacat arabista catal d'origen basc, catedrtic d'Estudis rabs i Islmics de la Universitat d'Alacant (UA), i traductor de l'Alcor al catal.

Biografia.
De Epalza va nixer el 18 de febrer del 1938 a la localitat occitana de Pau, ciutat on visqu fins els deu anys. L'any 1954 ingress als jesutes (Companyia de Jess), i es llicenci l'any 1961 en Filosofia Eclesistica a Sant Cugat del Valls, per la Universitat Gregoriana. Posteriorment, ho feu a Barcelona, en Filosofia i Lletres l'any 1963 i en Filologia semtica  l'any 1965, en la qual es doctor dins de l'especialitat d'rab l'any 1967. Tamb es gradu en Teologia Catlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourire l'any 1970. En l'mbit professional, exerc de professor a les universitats de: Barcelona (1965), Li (1968), Tunis (1971), Argel i Or (1973), Pontifcia Comillas (1974), Autnoma de Madrid (1976) i Alacant (1979) fins a la jubilaci l'any 2007.

Investig especialment temes rabs en relaci amb la histria medieval de la Pennsula Ibrica, i public, entre altres treballs: La Tuhfa, autobiografa y polmica islmica contra el cristianismo, de 'Abdallah al-Taryum n (fray Anselmo Turmeda) (1971), tudes sur les morisques andalous en Tunisie (1973), Anselm Turmeda (1983), Jsus otage (1988), Mallorca bajo la autoridad compartida de bizantinos y rabes: siglos VIII-IX (1991), Los moriscos antes y despus de la expulsin (1992), Jess entre judos, cristianos y musulmanes hispanos (siglos VI-XVIII) (1999). Dirig tamb diverses obres collectives: L'Islam d'avui, de dem i de sempre (1994), L'expulsi dels moriscos. Conseqncies en el mn islmic i en el mn cristi (1994), La rbita islmica. Histria institucional (1992-1994) i Traducir del rabe (2004) i, amb Maria Jess Rubiera Xtiva musulmana (segles VIII-XIII) (1987), Toponimia rabe de Benidorm y su comarca (1985). 

Fou membre del comit de redacci de diverses revistes especialitzades ("Sharq Al-Andalus. Estudios Mudjares y Moriscos", "Aljama", "Qurtuba", "Dirasat Andalusiyya", "Islamochristiana", "Bulletin Critique des Annales Islamologiques"). Fou tamb director del projecte Concordancias lematizadas de las obras del Mancebo de Arvalo des de 1998 fins el 2001.

La traducci de l'Alcor al catal, realitzada en collaboraci amb el professors de la Universitat d'Alacant Josep Forcadell i Joan Perujo, fou publicada l'any 2001. L'obra inclou al final cinc estudis de l'Alcor, les seves traduccions hispniques i la metodologia de treball utilitzada. La publicaci va rebre durant l'any 2002 el premi Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional a la millor traducci. El catedrtic ja va rebre aquest darrer premi l'any 1967 per una versi de la seva tesi doctoral. 

De Epalza mor el dissabte 6 de desembre del 2008 a la ciutat d'Alacant, a l'edat de 70 anys desprs de no poder-se recuperar d'un accident de trnsit patit al maig. Dintre d'uns mesos estava prevista la publicaci d'una obra sobre els moriscs hispans a Tunsia.

Referncies.


Enllaos externs.
 Biografia a l'Enciclopdia Catalana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393720" title="Louis Dprez" nonfiltered="1915" processed="1901" dbindex="151932">

Louis Dprez (Lires, 6 de gener de 1921 - Lillers, 27 de juliol de 1999) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1946 i 1960. Durant la seva carrera professional aconsegu ms de 50 victries, sent la ms destacada la victria en la primera edici dels Quatre dies de Dunkerque, el 1955. 

Palmars.
1945;
 1r a la Pars-Arras;
1946;
 1r a la Lilla - Maubeuge;
 1r a la Tourcoing - Dunkerque - Roubaix;
1947;
 Vencedor d'una etapa del Tour de la Manche;
1948;
 1r a la Tourcoing - Dunkerque - Roubaix;
1949;
 1r a la Pars-Valenciennes;
 1r al  GP du Pneumatique;
1951;
 1r del Tour de la Manche i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta al Marroc;
1952;
 1r del Tour de la Manche;
 Vencedor d'una etapa de la Volta al Marroc;
1953;
 Vencedor d'una etapa Circuit de les Ardenes;
1954;
 1r del Circuit de les Ardenes i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Champagne;
 Vencedor de 2 etapes del Tour del Nord;
1955;
 1r dels Quatre dies de Dunkerque i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Picardia;
1956;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque ;
1959;
 Vencedor d'una etapa Circuit de les Ardenes;

 Resultats al Tour de Frana .
 1947. 35 de la classificaci general ;
 1948. Abandona (8a etapa);
 1949. 30 de la classificaci general ;
 1950. Abandona (9a etapa);
 1951. 37 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Louis Dprez a www.sitiodeciclismo.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393723" title="Fitxa de dades de Seguretat" nonfiltered="1916" processed="1902" dbindex="151933">

Fitxa de dades de seguretat (FDS), o en angls Material safety data sheet (MSDS), s un document que indica les particularitats i propietats d'una determinada substancia per el seu us correcte.  

Aquesta fulla o fitxa cont les instruccions detallades per emprar la substncia i persegueix reduir els riscos laborals. Esta pensada per indicar els procediments ordenadament per treballar amb les substancies d'una manera segura. Tamb tenen informaci fsica del producte, com per exemple, el seu punt de fusi o el seu punt d'ebullici. Inclouen la seva toxicitat, efectes a la salud, primers auxilis, reactivitat, emmagatzematge, disposici, protecci necessria, i de totes aquelles cures per utilitzar els productes perillosos amb seguretat. El format d'aquestes fitxes pot variar depenent del seu fabricant o segons les legislacions dels diferents pasos. 

Molts productes inclouen obligatriament la seva fitxa de seguretat en la prpia etiqueta. Tamb inclouen, a ms de los riscos a la salud, els riscos mediambientals. Les etiquetes contenen diversos smbols de perill normalitzats per la seva rpida identificaci i frases de risc i de seguretat segons les convencions locals.

Les fitxes de seguretat no estan per el consumidor general, sin que van dirigits a treballadors professionals.

 Referencies .
 Llei espanyola - Real Decreto 363/1995 del 10 de mar,  Article 23.

 Bibliografia .
Fichas de intervencin en situaciones de emergencia, actuacin de los servicios operativos en caso de accidente en el transporte de mercancas peligrosas;
 Recomendaciones relativas al transporte de mercancas peligrosas. Manual de pruebas y criterios;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393724" title="Roberto Castrovido Sanz" nonfiltered="1917" processed="1903" dbindex="151934">
Roberto Castrovido Sanz (Madrid, 1864 - Mxic, 1941) fou un periodista i poltic espanyol. Comen la seva carrera a Barcelona, on treball a El Autonomista i La Avanzada. Desprs marx a Santander, on fou director de La Voz Montaesa i La Voz Cantbrica. El 1903 es trasllad a Madrid, on fou nomenat director del diari El Pas i Vida Nueva, en el qual va escriure editorials crtics amb la Guerra del Marroc i la Setmana Trgica de Barcelona. A les eleccions generals espanyoles de 1907 fou candidat republic amb Benito Prez Galds i Alfredo Vicenti, per no fou escollit. 

Posteriorment, substitu Francesc Pi i Margall a la seva mort el 1912 com a diputat a Madrid pel Partit Republic Democrtic Federal, esc que va repetir a les eleccions generals espanyoles de 1914, 1916, 1918 i 1919 per la Conjunci Republicano-Socialista. Quan es proclam la Segona Repblica Espanyola fou escollit diputat per Madrid per l'Aliana Republicana a les eleccions generals espanyoles de 1931. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mxic, on va morir el 1941.

 Referncies .
 Galds Poltic;
 Dades biogrfiques;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393725" title="Marcel Hendrickx" nonfiltered="1918" processed="1904" dbindex="151935">

Marcel Hendrickx (Houthalen, 21 d'abril de 1925 - Bilzen, 15 de febrer de 2008) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1947 i 1961. Durant la seva vida esportiva aconsegu ms de 20 victries, sent les ms destacades dues edicions consecutives a la Pars-Brusselles, el 1954 i 1955.

Palmars.
1948;
 1r a Heusden Limburg;
 1r a Houthalen-Helchteren ;
 Vencedor d'una etapa de l'A travs de Blgica;
1949;
 1r a la Lieja-Jemelle;
 1r a Quaregnon ;
 1r al GP de la Famenne;
1950;
 1r a Westerlo ;
1951;
 1r a Eisden ;
 1r al Circuit del Centre de Blgica;
 1r de la Roubaix - Huy;
1952;
 1r a Heusden Limburg ;
 1r a la Pars-Saint-Etienne;
 1r a la Viena-Graz-Viena;
 1r a la Brusselles-Sint-Truiden;
1953;
 1r al Circuit Nete en Dijle ;
 1r a Heusden O-Vlaanderen ;
 1r a Montenaken ;
1954;
 1r a la Pars-Brusselles;
 1r a Heusden O-Vlaanderen ;
 1r a Putte-Mechelen ;
1955;
 1r a la Pars-Brusselles;
 1r a Rijkevorsel;
1961;
 1r a Overpelt;

Resultats al Tour de Frana.
1949. 43 de la classificaci general;
1950. 25 de la classificaci general;
1954. 64 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Marcel Hendrickx a www.sitiodeciclismo.net;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393726" title="Antonio Zumrraga Dez" nonfiltered="1919" processed="1905" dbindex="151936">
Antonio Zumrraga Dez (mort el 1940) fou un advocat i poltic castell. Fou elegit diputat pel Partit Conservador pel districte de Salas de los Infantes (provncia de Burgos) a les eleccions generals espanyoles de 1914. Va renovar l'esc a les eleccions de 1916 per com a regionalista castell. Desprs fou deg del Collegi Oficial d'Advocats de Burgos fins a la seva mort.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393728" title="Manuel Farguell i de Magarola" nonfiltered="1920" processed="1906" dbindex="151937">
Manuel Farguell i de Magarola (Barcelona, 1845 - Berga, 1928) fou un poltic catal, fill del poltic Joaquim Farguell i Caum, antic diputat. Empresari txtil. Com el seu pare, es va vincular al Partit Conservador, i fou membre de la Diputaci de Barcelona per Berga-Manresa de 1882 a 1892, i de 1901 a 1910. Per l'xit electoral de Solidaritat Catalana a les eleccions de 1907 el va impulsar a integrar-se en la Lliga Regionalista, amb la que fou nomenat senador per Girona el 1907-1908 i diputat per Berga a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914 i 1916. El 1921 fou nomenat governador civil de Toledo.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393729" title="Robert de Berghes" nonfiltered="1921" processed="1907" dbindex="151938">
Robert de Berghes  (tamb anomenat Robert de Glymes de Bergen) (nascut vers 1520, - mort a Bergen-op-Zoom, l'11 d'abril del 1564) fou el prncep-bisbe del principat de Lieja de 1564 fins a la seva abdicaci l'any 1564.

Va eixir de la casa noble dels de Glymes de Bergen, que provingueren de la ciutat de Bergen-op-Zoom, (avui als Pasos Baixos) que feia part del bisbat de Lieja, tot i escaure polticament al Brabant. El 1549, el seu predecessor Jordi d'Astria va nomenar-lo coadjutor, sota la pressi de Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic. El 7 de maig de 1557, dos dies desprs de la mort de Jordi, els arquebisbes de Cambrai, Arras i Tournai van consagrar-lo prncep-bisbe. L'emperador Ferran I va investir-lo el 28 de gener de 1558.

A la fi de les guerres d'Itlia, durant el seu regne, Frana va haver de cedir les ciutats ocupades de Bouillon i Couvin al principat de Lieja segons les estipulacions del tractat Pau de Cateau-Cambrsis del 1559. Al mateix any, el papa Pau V va dictar la butlla Super Universa a la qual crea tres arquebisbats (Cambrai, Utrecht i Mechelen) i catorze bisbats nous. Aix el bisbat de Lieja va perdre tota la jurisdicci espiritual a les terres de Brabant, Namur i de Gueldre. El primer impressor Gauthier Morberius va establir-se a Lieja i imprimir el primer llibre, el breviari dels canonges de Sant-Pau.

Al 1562, Robert va publicar un manament episcopal contra els calvinistes.

El 1564 va haver d'abdicar per raons de malaltia mental i va tornar a la seva famlia a Bergen, on va morir poc desprs.
Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393730" title="Sant Quint de Travil" nonfiltered="1922" processed="1908" dbindex="151939">
Sant Quint de Travil (o Taravil) s un nucli de poblaci del municipi de Capolat, al Bergued.

 Histria .
No queden restes de l'antiga esglsia romnica. L'actual edifici s obra de les modificacions que es van fer al segle XVII i al segle XVIII. 

Tot i aix, l'esglsia s una de les que disposa de documentaci ms antiga de la comarca del Bergued: Taravil o Travil fou un dels punts de reconquesta i repoblaci de la Vall de Lord, iniciada pel comte Guifr el Pels, entre els anys 872 i 875. Aquesta repoblaci permet al bisbe d'Urgell, Galderic, refer l'organitzaci religiosa i parroquial de la zona, concretament a les esglsies de Sisquer, Castelltort, la Selva (Solsons), Tentellatge, el Cint, la Mora, Vall d'Ora, la Pedra, Terrers i Travil (Taravilde). Alguns d'aquests llocs, foren presos posteriorment pel comte Sunifred II d'Urgell, pel que el Bisbe Guisad II en va reclamar la seva restituci l'any 948.

L' esglsia de Travil ja va aparixer mencionada a l'acta de consagraci de Santa Maria de la Seu d'Urgell, en un document de finals del segle X o inicis del segle XI.
Es suposa que Sant Quint va perdre el seu carcter parroquial abans del 1312.
Estava integrada als dominis de la casa de Cardona i al segle XVIII era sufragnia de Sant Mart de Capolat. 
L'esglsia de Sant Quint de Travil t un altar barroc, obra de Josep Pujol i Juh del segle XVIII .
Avui en dia, l'esglsia de Sant Quint de Travil resta sense culte i depn de Sant Mart de Capolat.

 Geografia .
 Situaci .
Travil est al municipi de Capolat, a l'extrem sud-oest de l'Alt Bergued, al lmit amb el Solsons. El lloc est a 1277 per sobre del nivell del mar.

L'antic terme parroquial de Sant Quint es troba al sector ms occidental del municipi, prop dels cingles de Taravil, que dominen la vall de l'Aigua d'Ora.

 Comunicacions .
Per Sant Quint de Travil hi passa una pista forestal enquitranada que uneix l'Espunyola amb Capolat i amb la carretera que uneix Berga amb Sant Lloren de Morunys.

Pel mig del terme tamb hi passa el sender de gran recorregut GR 1.

 Llocs geogrfics .
El nucli de poblaci sn unes poques vivendes a l'entorn del nucli que formen la masia Casliba i les seves dependncies, l' esglsia de Sant Quint i el cementiri que hi ha al costat.

Altres cases del nucli de Travil (o Taravil) sn Cal Sant, cal Bertran i Trasserra.

 Geografia fsica (font: Institut Cartogrfic de Catalunya) .
Travil est format pels plans de Taravil i el pla de Trasserra. Al sud dels plans de Taravil hi ha els cincles de Taravil  la Costa del Mercadal, que dominen la depressi central catalana. 

Els punts ms alts de la zona sn el Cap dels Plans (de 1386 metres), el Talaiador (1323 m.) al sud;  els Tossals (1525 m.) al nord; i el Puig Rodon (1338 m.) i el Puig Gertell (1388 m.) a l'oest.

Travil est regat per la Rasa de Boixedera i la Rasa de Trasserra que deriven cap al Cardener per la Riera de l'Hospital i la Riera de Navel i la Rasa de la Frau que tamb va cap al riu Cardener per pel Riu d'Aigua d'Ora. Hi ha vries fonts, entre elles la Font Freda i la Font de la Salut.

 Arqueologia .
La Generalitat de Catalunya impuls les excavacions arqueolgiques del lloc de Sant Quint de Travil. En aquestes, entre altres coses, s'hi van trobar indicis d'una necrpolis alt-medieval al voltant del primitiu temple romnic. Tamb es suposa que l'espai va patir varies reutilitzacions durant un llarg espai de temps. Es destaca la troballa d'un sarcfag amb una inscripci, que forma part de la paret de l'actual cementiri.

 Bibliografia .
 Bernades, J (2004): Sant Quint de Taravil, fitxa corresponent a la Carta Arqueolgica de la comarca del Bergued, municipi de Capolat, inclosa dins del Patrimoni Arqueolgic de l'rea de coneixement i Recerca de la Direcci General del Patrimoni Cultural.

 DD.AA. (1985): Catalunya romnica, vol XII, El Bergued, pgines 57-58.

 DD.AA. (1992): Catalunya Romnica, vol VII, L'Alt Urgell i Andorra, pgines 316-317.

 Guardia, J: Memria de la intervenci arqueolgica a Sant Quint de Taravil (Capolat, Bergued ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393732" title="Capella de Sant Quint (Castellbisbal)" nonfiltered="1923" processed="1909" dbindex="151940">
La Capella de Sant Quint s una capella romnica, documentada des del segle XII, situada al municipi de Castellbisbal, a la comarca del Baix Llobregat.

 Localitzaci .
La capella de Sant Quint est situada al costat del mas de Can Pedrerol de Baix. Est al costat de l'interfluvi entre la riera de Rub i el riu Llobregat. 
Per arribar-hi, cal agafar, a Molins de Rei, la carretera de Sabadell. Al Canyet, desprs d'atravessar la riera de Rub, s'ha d'agafar la carretera de l'esquerra que arriba fins la Capella de Sant Quint i a una nova zona industrial. 

 Histria .
En el lloc en qu hi ha la capella, hi havia una villa romana de l'poca republicana de que es conservin algunes restes.
Es creu que l'advocaci a Sant Quint s posterior a la conquesta carolngia, ja que es creu que van ser els Francesos els que van portar el culte a Sant Quint a Catalunya.
Per la capella no fou documentada fins el segle XII. 

 Descripci .
La capella de Sant Quint, restaurada als anys setanta, s un petit edifici d'una nau capada per un absis semicircular. L'bsis s llombard (segle XI) i la resta de l'edifici s una reconstrucci del segle XII.

 Bibliografia .
Pags i Paretas, Montserrat: Art romnic i feudalisma al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, pgines 229-235 

 A Internet .
 Fotografies de la capella de Sant Quint ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393733" title="Llus Ferrer-Vidal i Soler" nonfiltered="1924" processed="1910" dbindex="151941">
Llus Ferrer-Vidal i Soler (Barcelona,13 de novembre de 1861 - 15 de juny de 1936) fou un empresari i poltic catal, fill de Josep Ferrer i Vidal. Estudi enginyeria industrial i cre la primera fbrica de ciment Portland a Espanya amb forns rotatoris. Fou president del Foment del Treball Nacional, de la Societat Econmica dels Amics del Pas, fou director de Duanes, vicepresident de la Universitat Industrial de Barcelona i el 1902 fou un dels fundadors de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis, de la qual en fou president des de 1904 fins a la seva mort. Amb Francesc Moragas i Barret fou el redactor de l' Ideari de previsi social de La Caixa, on advocava per la conciliaci social entre treballadors i patrons.

Alhora, va collaborar a la revista La Renaixensa i La Revista Regional. Va presidir la Uni Regionalista, nom que va rebre l'octubre de 1899 la Junta Regional d'Adhesions al programa del general Polavieja. Desprs milit a la Lliga Regionalista, amb la que fou diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1907 per la Solidaritat Catalana, i posteriorment a les de 1910, 1914 i 1916. Particip en el cicle de conferncies organitzat per la Lliga sobre El pensament catal davant del conflicte europeu (1915), on va preocupar-se per una possible crisi per sobreproducci.  

 Obres .
 Resea histrica del trabajo industrial de Catalua ;
 Necesidad de la armona entre los adelantos del orden fsico y los actos morales del hombre;
 Mejoras morales de que es susceptible la ciudad de Sabadell y medios prcticos de realizarlas;
 Los grandes inventos del presente siglo;
 Comentario a los captulos LX y LXI de la segunda parte del Quijote y biografa de Cervantes;
 Influencia de la novela en las costumbres ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393735" title="Francesc Moragas i Barret" nonfiltered="1925" processed="1911" dbindex="151942">
Francesc Moragas i Barret (Barcelona 1868 -1935 ) fou un advocat i economista catal. 
 Biografia . 
Va ser president del Foment del Treball Nacional i conseller adjunt de la Mancomunitat de Catalunya. Amb Llus Ferrer-Vidal i Soler va fundar la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (1904), de la qual en fou director, i va crear nombroses institucions benfiques, com els Homenatges a la Vellesa, l'Institut de la Dona que Treballa, l'Empara de Saint Lucia per a cegues, l'Obra de les Colnies Infantils i socials obreres, la Clnica Maternal i l'Institut de Serveis Socials, entre unes altres. El 1930 va rebre la Gran Creu de Beneficncia i fou condecorat pel govern francs.

 Obres .
  Jerarqua de las instituciones de previsin social (1912) ;
 Armonas entre el seguro social y mercantil (1914);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393737" title="Ermita de Sant Quint de Sant Esteve d'en Bas" nonfiltered="1926" processed="1912" dbindex="151943">
L'esglsia de Sant Quint est situada al poble de Sant Esteve d'en Bas, que pertany al municipi de Vall d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa.

s un temple romnic del segle XII, que es va ampliar al segle XVIII. 

L'esglsia s una antiga parrquia que ja apareix esmentada el 998, com una possessi de l'esglsia de Sant Gens de Besal.

S'hi venera una imatge, que s una talla de fusta de l'escultor Modest Fluvi, que es pot veure a travs de la finestreta, ja que l'ermita roman tancada.

L'aplec de Sant Quint es celebra el quart diumenge de setembre, coincidint amb la Festa Major del poble de Sant Esteve d'en Bas. Els actes de l'aplec sn els segents: xocolatada popular, ofici solemne, audici de sardanes, arrossada popular i la dansa del ball de l'esparver. 

 Enllaos externs .
 Pgina web sobre Sant Quint i sobre l'ermita de Sant Quint de Sant Esteve d'en Bas ;
 Fotos de l'ermita;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393738" title="Antoni Jansana i Llopart" nonfiltered="1927" processed="1913" dbindex="151944">
Antoni Jansana i Llopart (Sant Andreu de la Barca, 1872 - 1944) fou un diputat i poltic catal. Es doctor en dret i filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Form part del Tribunal Contencis Administratiu de l'Audincia Provincial de Barcelona, presid la Junta de Govern de la Societat Econmica Barcelonina d'Amics del Pas (1933-1934) i fou vicepresident de la Junta de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre (IACSI). 

Alhora, fou membre de l'Agrupaci Catalanista de Sant Andreu de la Barca i milit a la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit alcalde de Sant Andreu de la Barca el 1894-1902, membre de la Diputaci de Barcelona per Sant Feliu de Llobregat i diputat a Corts a les eleccions generals espanyoles de 1916. Tamb fou professor a l'Escola Industrial de Barcelona, on va conixer Pau Vila i Dinars, president de l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya sota la presidncia de Josep Puig i Cadafalch, i deg del Collegi d'Advocats de Sant Feliu de Llobregat el 1934-1944.

 Enllaos externs .
 els Jansana;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393739" title="Ermita de Sant Quint de Cambrils" nonfiltered="1928" processed="1914" dbindex="151945">

L' ermita de Sant Quint est situada en un paratge proper al poble de Cambrils (Odn), al municipi d'Odn. Comarca del Solsons. 

L'ermita s propietat de la masia de Can Sala. Segons el seu propietari, l'ermita de Sant Quint s una de les ms antigues de Catalunya.
 Situaci i comunicacions .
Per arribar-hi, cal agafar una pista forestal (tancada amb clau) que surt de la masia de Can Sala, que est a un kilmetre i mig del poble de Cambrils (en direcci cap a Odn i Sant Lloren de Morunys), en el venat conegut com El Rac. Cal seguir la pista forestal durant un parell de kilmetres (agafant la pista de l'esquerra en l'nica bifurcaci que hi ha). L'ermita est molt amagada darrera uns arbres i gaireb no es veu. Est situada justament darrera la roca de l' elefant.

 Art i caracterstiques .
L'ermita de Sant Quint s d'estil romnic. Est orientada d'oest (porta) a est (bsis) i al cant sud s'hi percep una antiga porta tancada amb pedres. s d'una nica nau amb bsis. La seva amplada s d'uns cinc metres (s irregular, ja que s ms ampla per la part inferior que per la teulada) i la llargria de la planta principal s tamb d'uns cinc metres, ms dos metres d'bsis semicircular. Dins de l'ermita hi ha una imatge de Sant Quint (en un quadre). No hi ha mobiliari, excepte un petit altar. L'ermita romn tancada per t una petita obertura a la porta des de la que es pot mirar l'interior.

 Geografia Fsica i indrets d'inters .
Sant Quint est situat a uns 946-959 metres per damunt del nivel del mar.
L'ermita s en un paratge de gran bellesa i hi ha l'abundosa font de Sant Quint. 

Al sud de l'ermita hi ha la confluncia del Torrent de Lleu amb la Riera de Cal Xinquet. A partir d'aquesta confluncia es passa a dir Riera de Sant Quint. Aquesta s'acaba uns quilmetres ms al sud al Riu Fred.

L'ermita de Sant Quint est situat a l'est del Serrat de Vinya Vella al sud-est hi ha els Obacsi al nord d' els Pujols. A l'oest hi ha l'indret d'el Rac i l'Ermita de Santa Brbara. Al nord hi ha la carretera L-401 i el Tossal de Cambrils (1803 metres)

Est situat al darrera d'una formaci rocallosa en forma d'elefant, que surt a les guies turstiques del Solsons.

 Festes i tradicions .
El poble de Cambrils hi celebra el vot de poble a Santa Rita (de Cascia), al diumenge ms proper al 22 de maig nic moment de l'any en que s'hi celebra la missa. Anteriorment es celebrava el mateix dia de la Santa.

Mapa.
Vaere mapa del lloc (ICC)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393740" title="Hermenegildo Giner de los Ros" nonfiltered="1929" processed="1915" dbindex="151946">
Hermenegildo Giner de los Ros (Cadis 1847 - Granada 1923) ca ser un pedagog, publicista i poltic espanyol vinculat a la Institucin Libre de Enseanza fundada pel seu germ Francisco. Va estudiar Dret i va ser professor en diversos Instituts de Batxillerat de diferents ciutats, sent separat de la ctedra en durant la Restauraci en 1875, juntament amb altres professors liberals. A l'any segent, juntament amb el seu germ i la majoria de professors depurats, va collaborar en la fundaci de la Institucin Libre de Enseanza. 

Va renovar l'ensenyament de la Literatura Espanyola; els seus textos de Literatura inicien als alumnes en la lectura per a conixer, per tamb per a sentir i voler, plantejant una assignatura oberta a l'estudiant. Les seves obres ms conegudes sn Teora del Arte e Historia de las Bellas Artes en la antigedad, Principios de Literatura i Manual de Esttica, orientades a l'ensenyament, i va contribuir poderosament a la fonamentaci cientfica d'aquesta disciplina. Va traduir les obres de Hegel Esttica i Lecciones sobre la esttica, i les de Wilhelm Tiberghien La enseanza obligatoria, Moral elemental para uso de las escuelas i Krause i Spencer. Seguidor de Krause, va publicar en 1874 Lecciones sumarias de Psicologa, el ms important dels treballs sobre psicologia escrits en castell en el segle XIX. Militant del Partit Republic Radical, va ser regidor i posteriorment diputat a Corts en les legislatures de 1907, 1910, 1914 i 1916.

 Referncies .
 Viqueira, J. Vicente La Psicologa Contempornea;
 Caballero, Mara Rosario  Resumen de El primer Manual de Historia del Arte con destino al Bachillerato;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393742" title="Bonaventura Maria Plaja i Tapis" nonfiltered="1930" processed="1916" dbindex="151947">
Bonaventura Maria Plaja i Tapis fou un empresari i poltic catal. Nasqu a Ponce (Puerto Rico), per s'establ a Sant Sadurn d'Anoia, on el 1900 fund la revista La Llumanera, propera al Partit liberal-reformista, per finalment va ingressar a la Lliga Regionalista, amb la que fou diputat per Granollers a les eleccions generals espanyoles de 1905, 1910, 1914 i 1916. Es dedic al comer de vins o de taps de suro.

 Referncies .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Diputats de la Lliga de Sant Sadurn;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393743" title="Tur de Sant Quint" nonfiltered="1931" processed="1917" dbindex="151948">
El Tur de Sant Quint s el punt ms elevat del venat de Plans (Cardona), al municipi de Cardona, a la comarca del Bages.

Al capdamunt del tur hi ha un vrtex geodsic installat per l'Instituto Geogrfico y Catastral d'Espaa que marca una altitut de 711 metres per damunt del nivell del mar. 

A l'esquerra del tur hi ha una petita carena, on hi ha les restes d'una sepultura megaltica d'aproximadament el 2000 a. de C. Aquesta zona es coneix com la Barraca dels Moixonaires.
El tur tamb rep el nom de el mercat de Calaf, ja que en aquest lloc hi acampaven tropes franco-espanyoles durant la Guerra de Successi i els vens de Calaf hi venien a vendre'ls coses.

 A Internet .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393744" title="Joan Salas i Anton" nonfiltered="1932" processed="1918" dbindex="151949">
Joan Salas i Anton (Sabadell, Valls Occidental, 1854 - Barcelona, 1931) fou un cooperativista i poltic catal. Es llicenci en dret el 1877 i milit en el republicanisme federal. Dirig El Federal Sabadells i fou secretari de Nicols Salmern a Pars, on va conixer el republic progressista Benot Malon. Influt pel socialisme utpic, va dirigir els diaris El Radical (1890) i La Repblica (1893) i secretari de l'Ateneu Barcelons el 1889-1990.

El 1898 va fundar la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i la Revista Cooeprativa Catalana i el 1902 fou membre del comit central de l'Aliana Cooperatista Internacional. El 1906 va treballar a la Cambra de Comer Espanyola a Londres, i hi dirig The Anglo-Spanish Trade. El 1912 torn a Barcelona, presid la Cambra Regional de 1914 a 1919 i fou escollit diputat republic per Sabadell a les eleccions generals espanyoles de 1916. El 1923 fou l'autor d'un avantprojecte que fou utilitzat per a elaborar la Llei de Cooperatives de 1927, per va perdre el seu prestigi quan accept el nomenament de tinent d'alcalde de Barcelona per part de Miguel Primo de Rivera el 1924.

 Obres .
 La cooperacin: el cooperador cooperatista (1906);
 Actividades del estado aplicadas al desarrollo del comercio y de la industria;
 Legislacin del trabajo;
 El estado y las cooperativas de funcionarios (1923)  ;

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393745" title="El Satans" nonfiltered="1933" processed="1919" dbindex="151950">
El Satans fou un diari publicat a ciutat de Valncia (Valncia) entre l'1 de novembre de 1836 i el 24 de mar de 1837; editat i imprs per Manuel Gil i Estells. Qualificat de liberal exaltat, va sofrir diverses denncies. El primer director, Llus Celdoni Nebot i de Padilla, va ser susps del crrec per un article on es justificava el regicidi. El segon, Jaume Ample i Fuster, acab condemnat a dos anys de pres.

 Enllaos externs .
 Fitxa a l'Enciclopdia de SAU;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393747" title="Mike Wilds" nonfiltered="1934" processed="1920" dbindex="151951">
 Mike Wilds  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 7 de gener del 1944 a Chiswick, Londres, Anglaterra.


 A la F1 .

Mike Wilds va debutar a la desena cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 20 de juliol del 1974 el GP de Gran Bretanya al circuit de Brands Hatch.

Va participar a un total de vuit curses, disputades en tres temporades consecutives (1974 - 1976), no aconseguint finalitzar cap cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .


 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393748" title="John Nicholson" nonfiltered="1935" processed="1921" dbindex="151952">
 John Nicholson  va ser un pilot de curses automobilstiques neozelands que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 6 d'octubre del 1941 a Auckland, Nova Zelanda.


 A la F1 .

John Nicholson va debutar a la desena cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 20 de juliol del 1974 el GP de Gran Bretanya al circuit de Brands Hatch.

Va participar a un total de dues curses, disputades en dues temporades consecutives (1974 i 1975), aconseguint finalitzar en dissetena posici com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

Va ser l'nic pilot en crrer amb un monoplaa de l'escuderia Lyncar.

 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393749" title="Bernat d'Oms i de Santapau" nonfiltered="1936" processed="1922" dbindex="151953">
Bernat d'Oms i de Santapau (Rossell, ? - Perpiny, 5 de desembre de 1474) fou un alt funcionari reial al servei de Joan el Gran i Llus XI de Frana

Fill de Berenguer IV d'Oms, el 1462, en produir-se la invasi francesa del Rossell en virtut de Tractat de Baiona a l'inici de la Guerra civil catalana contra Joan el Gran, era senescal de Bellcaire i anava amb l'exrcit invasor. Durant l'ocupaci francesa (1463-71) fou conseller i camarlenc de Llus XI de Frana, senescal de Rossell i Cerdanya i governador i capit general dels comtats mentre Joan de Foix era designat un nou lloctinent.

El 1471, amb el seu nebot Guillem d'Oms de Santapau i Fabra, Pere d'Hortaf i de Crulles i d'altres s'al en armes contra els francesos. La revolta contra la nova administraci francesa es propag a partir de l'abril del 1472 i Joan el Gran confirm Bernat d'Oms, en recompensa, com a governador. 

L'1 de febrer de 1473, Joan el Gran, al capdavant d'un exrcit, entr a Perpiny i s'hi tanc mentre la guarnici francesa es retirava al Palau dels Reis de Mallorca. 

Un nou exrcit enviat per Llus XI de 20.000 homes, comandats per Felip II de Savoia assetjava la ciutat, on es trobava el rei Joan, de l'abril al juny del 1473. El 24 de juny era signada una treva i, poc desprs, el tractat de Perpiny neutralitzava provisionalment els Comtats. Amb tot, Llus XI, aprofitant les dificultats de Joan II de la banda de Castella, viol tots els compromisos i ocup de nou el Rossell el 1474: s'empar d'Elna, Bernat d'Oms fou fet presoner i degollat al castell de Perpiny; el seu cap fou posat dalt d'una pica davant la porta de la vila.

Referncies.






Referncies externes.
 Enciclopdia.cat: Bernat d'Oms i de Santapau;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393751" title="Marcel Molins" nonfiltered="1937" processed="1923" dbindex="151954">

Marcel Molins (Chibli, Algria, 22 de desembre de 1928) va ser un ciclista algeri que fou professional entre 1949 i 1954. El seu xit esportiu ms important fou la victria en una etapa del Tour de Frana de 1950, sent el primer afric en aconseguir-ho. 

El Tour de 1950.
El 1950 va prendre part al Tour en un equip format ntegrament per ciclistes nord-africans. Aquell estiu fou extremadament calurs i durant la 13a etapa, entre Perpiny i Nimes, la calor era tant asfixiant que molts ciclistes es veien obligats a aturar-se a la vora del mar per refrescar-se. La forta calor no afectava a tothom per igual, ja que ell i el seu company d'equip Abdel-Kader Zaaf, ms acostumats a la calor de l'frica, protagonitzaren una llarga escapada en qu aconseguiren ms de 16 minuts de ventatge sobre el gran grup. 

La diferncia era tan gran que hauria perms a Zaaf convertir-se en el nou lder, per a manca de 15 km, assedegat, va agafar un bid que li va oferir un espectador. El bid result ser de vi i com a conseqncia Zaaf qued una mica deorientat, reiniciant la cursa en direcci contrria i finalment quedant adormit al costat de la carretera. De resultes d'aquest incident hagu d'abandonar aquesta edici del Tour.

Per contra, Molins continu endavant tot sol, aconseguint arribar a Nimes amb ms de 4 minuts de ventatge sobre el gran grup i convertint-se d'aquesta manera en el primer ciclista afric en guanyar una etapa del Tour de Frana . 

Altres curses.
Un cop retirat del ciclisme es dedic a fer de taxista, per sense deixar de participar en curses per a veternas. Aix als anys 80 del segle XX va guanyar el Campionat d'Europa d'els artesans per a ms de 60 anys disputat a Hyres. 

Palmars.
1950. ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 8 del Midi Libre;

Resultats al Tour de Frana.
1950. Abandona (18a etapa). Vencedor d'una etapa;

Notes.


Enllaos externs.
Fitxa de Marcel Molins a www.sitiodeciclismo.net;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393752" title="Els mercenaris" nonfiltered="1938" processed="1924" dbindex="151955">

Els mercenaris (Los mercenarios, originalment en castell) s la vint-i-sisena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1975 i el 1990 es va republicar en catal a la collecci Mestres de l'Humor.

Argument.
La repblica de Percebelandia es troba en problemes ja que Cefalopodia, el pas ve, vol envair-la. Per a aix ha contractat a uns mercenaris, soldats que lluiten a canvi de diners. En Mortadello i en Filem es posaran a les ordres de Chirimoyo II, president de Percebelandia i intentaran evitar que els mercenaris tinguin xit. Si ho aconsegueixen el president els recompensar amb una gran suma de diners.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393754" title="El passeig" nonfiltered="1939" processed="1925" dbindex="151956">

El passeig (en francs La promenade) s una pintura a l'oli realitzada per Claude Monet el 1875 i que actualment s'exposa al National Gallery of Art de Washington.

Monet va pintar diverses versions de la dona amb para-sol o paraigua tot idealitzant visions d'un temps passat. No s gaire habitual trobar obres de Monet en les quals la figura humana tingui major rellevncia que el paisatge. Els protagonistes tornen a ser Camille, la seva companya, i Jean, el seu fill, igual que veiem a Dinar. Aqu estan vistos des d'una perspectiva baixa, situats sobre un tur on hi toca el vent. La llum provoca una ombra malva que domina tota la figura mentre que l'ombra que ella projecta s ms fosca. Les zones illuminades pel sol tenen, bviament, un color ms viu. Jean queda ms difuminat en el fons, apreciant-se a penes el color vermell de les seves galtes.

Una vegada ms la pinzellada s rpida i es converteix en la configuradora del conjunt, i elimina les formes, el que provocar la reacci de Czanne o Renoir. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393755" title="Custodio Dos Reis" nonfiltered="1940" processed="1926" dbindex="151957">

Custodio Dos Reis (Rabat, 30 de novembre de 1922 - 26 de novembre de 1959) va ser un ciclista  marroqu, que fou professional entre 1946 i 1947 i entre 1949 i 1956. El seu nic xit destacat s la victria en una etapa del Tour de Frana de 1950. 

Palmars .
1950;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1951;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta al Marroc;
1952;
 1r a Chauffailles ;

Resultats al Tour de Frana.
1949. 54 de la classificaci general;
1950. 26 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Fitxa de Custodio Dos Reis a www.sitiodeciclismo.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393757" title="Castell de Bouchout" nonfiltered="1941" processed="1927" dbindex="151958">


El castell de Bouchout, situat a Flandes al municipi de Meise, provncia del Brabant flamenc, s una fortalesa de plana belga del que l'origen es remunta al segle XII.



Originriament el castell era una fortalesa de la lnia de defensa del ducat de Brabant creada per Guillaume de Crainhem per tal de frenar les velletats del Senyor de Grimbergen que possea tamb un castell a Meise a una propietat contigua. Sn els descendents de Guillaume de Crainhem que al segle XIV construiran la torre quadrada.

Desprs del segle XV, el castell esdevindr propietat dels La Marck, dels Assonville i finalment dels Roose.

El 1683, el castell s assetjat per les tropes de Llus XIV i resulta fortament malms. La famlia Roose emprn importants restauracions durant els anys que segueixen el desastre.

Al segle XIX, el castell passa per matrimoni a la famlia Beauffort. El 1832, Amde de Beauffort hi comena importants reconstruccions d'estil neogtic, a la moda d'aquesta poca. El 1849, el revn a Leopold II de Blgica. Poc temps desprs, Leopold II fa l'adquisici del castell ve de Meise i del seu parc i els engloba en una sola propietat on installa la seva germana Carlota de Blgica, vdua de l'emperador Maximili d'Habsburg desprs de la trgica expedici de Mxic.

El 1938, l'Estat belga compra la finca de Bouchout per a crear-hi el que esdevindr ms tard el Jard botnic nacional de Blgica.



Enllaos externs.

Vista satllit del castell;
Jard botnic nacional de Blgica;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393761" title="Fernando Gallego" nonfiltered="1942" processed="1928" dbindex="151959">
 
Fernando Gallego (ca. 1440 - 1507); pintor espanyol de la escola hispano-flamenca. 

 Biografia . 
Se li t per nascut en la ciutat de Salamanca entorn de l'any 1440, encara que no se saben amb exactitud les dades del lloc i el moment del naixement. Es desconeix tot el referent a la seva formaci artstica, doncs encara que alguns han proposat un viatge a Flandes, d'altres, que sn ms, descarten aquesta possibilitat i apunten ms aviat a la formaci en la pennsula a travs dels gravats que circulaven per aquella poca procedents de Flandes. 

Les primeres referncies documentals li situen treballant per a la Catedral de Plasncia al costat d'un pintor desconegut anomenat Juan Felipe. Anys ms tard se li situa a Coria, havent-se-li encarregat la realitzaci de sis retaules. Cap de les obres citades fins a ara es conserven, el que ve a augmentar les ombres de la forma d'aprenentatge que va deure tenir. 

El 1486, se li cita com ve de Ciudad Rodrigo, sens dubte degut al fet que en aquests moments es trobava treballant per al retaule de la Catedral. L'ltima referncia documental que es t s de l'any 1507, que li situa realitzant un encrrec de la Universitat de Salamanca. No es creu que pogus viure molt ms all d'aquell any, encara que la data de defunci tamb s desconeguda. 

 Obres . 
La seva obra s molt mplia, a pesar que no ens han arribat moltes de les seves obres. Es conserven obres seves en les provncies de Salamanca, Zamora, Cceres, Astries, Madrid i Barcelona; i en altres pasos com Frana, Estats Units i Mxic. 

Obres destacades.
 El retaule de Sant Ildefons en la Catedral de Zamora. ;
 La Pietat del Museu del Prado. ;
 El Cel de Salamanca en el Pati d'Escoles Menors de la Universitat de Salamanca. ;
 Les taules d'Arcenillas, disperses entre la localitat d'Arcenillas (Zamora, el Museu Catedralici de Zamora i el Museu de Belles Arts d'Astries. ;
 El retaule de San Lloren a Toro. ;
 La Epifania del Museu Nacional d'Art de Catalunya. ;
 Retaule de la Catedral de Ciudad Rodrigo. Avui en el Museu de la Universitat de Tucson (Arizona, EEUU).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393767" title="Museu de Belles Arts d'Astries" nonfiltered="1943" processed="1929" dbindex="151960">
 
El Museu de Belles Arts d'Astries est installat en el Palau de Velarde, la Casa d'Oviedo-Portal i la Casa de Sols-Carbajal en els carrers de la Ra i Santa Ana d'Oviedo. 

Va ser inaugurat el 19 de maig de 1980 a partir de la collecci d'art propietat de l'antiga Diputaci Provincial d'Oviedo, ara depn de la Conselleria de Cultura del Principat d'Astries i s sufragat amb fons del Principat i de l'Ajuntament d'Oviedo. 

El Museu actualment conta amb un fons d'entre 8 i 10.000 peces inventariades, encara que realment noms s'exposin entre 350-400 al pblic. Cont pintures d'artistes espanyols -destacant els asturians- i estrangers (destacant la pintura italiana i flamenca), a ms d'escultures, fotografies i objectes de vidre. El projecte d'ampliaci del Museu est a crrec de l'Arquitecte Francisco Beloqui Mangado. 

Obres exposades. 
Palau de Velarde. 
Sala d'exposicions temporals. ;
18 taules del Retaule de Santa Maria, realitzat pel mestre de Palanquinos, i procedent de Valladolid. ;
Retaules medievals procedents de Catalunya i Mallorca. ;
Pintures flamenques del segle XVI. ;
Apostolat complet d'El Greco, un dels tres existents en el mn (els altres dos estan a Toledo). ;
Pintures renaixentistes: Berruguete i Tiziano. ;
Barroc Espanyol i Itali: Rivera, Guido Reni, Zurbarn, Murillo. ;
Pintures mitolgiques de Rubens i obra religiosa de Rizi. ;
Pintures de Miguel Jacinto Melndez (pintor del Rei Felip V). ;
Obres de Goya, Angelica Kauffman, Montalvo, Esteve. ;
Pintures asturianes: Nicanor Piole, Evaristo Valle i Juan Carreo de Miranda.
Pintors romntics, realistes i modernistes, tant asturians com de la resta d'Espanya. ;
Rellotge de Javier Mndez, rellotger gallec, datat de 1800. ;
Parell de Pistoles de 1795, fabricades per dos armers bascos en la Primera Fbrica d'Armes d'Astries. ;

Casa d'Oviedo-Portal. 
Obres de Sorolla, Picasso, Tpies i Miquel Barcel. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393768" title="Miguel Jacinto Melndez" nonfiltered="1944" processed="1930" dbindex="151961">

Miguel Jacinto Melndez (1679-1734) va ser un pintor espanyol. Va nixer a Oviedo. La seva formaci va crrer a crrec de Jos Garca Hidalgo a Madrid. Principalment es va dedicar als retrats, realant els de la casa real. El 1712 va ser nomenat pintor del rei. El seu estil aquesta influt per Van Dyck i la escola flamenca, encara que en les imatges de verges es nota la influncia de Juan Carreo de Miranda.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393769" title="Jos Garca Hidalgo" nonfiltered="1945" processed="1931" dbindex="151962">
Jos Garca Hidalgo. (Villena, 1645 - Madrid, 1717). Pintor espanyol. 
Va estudiar a Mrcia, Roma i Valncia durant setze anys i va assistir regularment a l'acadmia de pintura i dibuix que funcionava en aquesta ltima localitat en el convent de Santo Domingo, en la qual es donava ensenyament teric i prctica per a artistes, nobles i eclesistics i el director dels quals o acadmic major era Vicente Salvador Gmez. 

Desprs de la seva estada en la cort sota l'apadrinament del pintor de cmera de Carles II des de 1674, l'any 1697 torna a Valncia on resideix fins a 1706. El 1703 seria nomenat pintor de cmera honorari de Felip V. Entre les seves obres es troba un estudi sobre pintura Principios para estudiar el Nobilsimo y Real Arte de la Pintura de Jos Garca Hidalgo obra publicada a Madrid el 1691.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393774" title="Nicanor Piole" nonfiltered="1946" processed="1932" dbindex="151963">
Nicanor Pedro Vicente Piole Rodrguez (6 de gener de 1878, Gijn - 18 de gener de 1978, Gijn) va ser un pintor asturi. Amb 16 anys es va traslladar a Madrid per a comenar la seva formaci artstica en la Acadmia de Belles Arts de San Fernando. 6 anys ms tard, el 1900, es va traslladar a Pars i Roma, per a regressar a Gijn el 1902. Participa en diverses exposicions locals i nacionals, com l'Exposici Nacional de Belles Arts. En la dcada de 1920 tamb envia quadres a exposicions als Estats Units. Va morir en la seva ciutat natal als pocs dies de complir 100 anys d'edat. Onze anys desprs la seva vdua va donar a l'Ajuntament de Gijn ms de 700 obres i objectes de l'autor, amb els quals s'inauguraria ms tard el Museu Nicanor Piole en l'antic edifici de l'Asil Pola.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393778" title="Joan Reixac" nonfiltered="1947" processed="1933" dbindex="151964">
Joan Reixac fou un pintor valenci floruit entre 1431 i 1482, d'estil gtic. Va estudiar amb Jacomart, en el taller del qual va treballar, arribant a ser ms important que el seu mestre. Entre les seves obres destacades es troben tres retaules: 
El de Santa rsula, procedent de Cubells (en la comarca de la Noguera), actualment en el Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona. Apareix la seva signatura en un cartell als peus de la santa, el que s un tret renaixentista. ;
El de l'Epifania, procedent del convent agust de Rubielos de Mora, tamb en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. ;
El de Sant Mart, per a la catedral de Sogorb. Reixac t un gran sentit decoratiu, optant pels grans formats i el tractament monumental de la figura.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393781" title="Canoneret de Ripoll" nonfiltered="1948" processed="1934" dbindex="151965">
El Canoneret de Ripoll (en llat: Carmina Riulpullensa), s un breu canoner en catal i occit datat a mitjans del segle XIV, en tot cas desprs del 1346, quan Pere III el Cerimonis organitz una trobada potica, la qual s esmentada en el propi canoner. Influt per Cerver de Girona, el Canoner i el moviment que el va inspirar es consideren elements de transici entre l'poca dels trobadors i la nova lrica que representa Ausis March. Actualment, el Canoneret de Ripoll es troba a l'Arxiu de la Corona d'Arag (manuscrit 129 de Ripoll).


L'origen del manuscrit ha estat controvertit. Un argument a favor de la seva procedncia de la mateixa comunitat monstica de Ripoll, on el manuscrit fou el registre ms antic de la seva biblioteca abans de ser trasllada a a Barcelona, inclou l's del llat encapalant la introducci d'alguns poemes i l'abundncia d'autors eclesistics citats. Per una altra part, alguns historiadors de la literatura, com ara Mart de Riquer, han apuntat un origen "aristocrtic" o "cortes", basant-se en les referncies a Pere, comte de Ribagora, a persones i indrets del Comtat del Rossell i al Rei de Mallorca i a l'evidncia de la influncia golirdica. 

El Canoneret cont una versi de les Regles de trobar de Jofre de Foix, amb una continuaci annima sense ttol, que s'hi relaciona sobretot en el gnere i la forma potics. Divuit poemes sencers i un fragment conformen la part gramatical de l'obra. Tots els poetes citats sn catalans, per noms cinc o sis sn anomenats pel seu nom. La classificaci genrica del Canoneret el situaria junt amb la Doctrina de compondre dictats, possiblement obra de Raimon Vidal i entre les produccions del Consistori de la subregaya companhia del Gai Saber, com ara l'obra Leys d'amors.

Hom reconeix al Canoneret els segents gneres: la can, el ten, el sirvents, les cobles d'acuyndamens, les cobles de qestions, el vers, la dana, la desdana i la viadera. El Canoneret confirma que el vers fou simplement una can  de matria tota moral i que la viadera va ser la pus jusana spcies qui s en los cants (el ms humil gnere de can que hi ha). La distinci entre les cobles, amb canvis d'estrofa entre els trobadors, com ara les d'acuyndamens i les de qestions s nica al Canoneret. Les Cobles d'acuyndamens trenquen lligams de vassallatge, d'amor o de fidelitat. 

Entre els trobadors citats a l'obra hi ha Guillem de Cabestany, Raimbaut de Vaqueiras, Arnaut Daniel, Peire Cardenal i Folquet de Marselha (encara que la referncia s errnia, el poeta podria ser Pons Fabre d'Uzs). Entre els anomenats "poetes catalans" dels quals s'han preservat algunes peces, hi ha Dalmau de Castellnou, Pere Alamany, i el Capell de Bolquera. L'encapalament d'una altra pea de Pere de Vilademany, De l'ordre suy de noble infant En Pedro, tamb s esmenatat a l'obra. Hi ha aix mateix diversos autors no identificables de peces del Canoneret: un "poeta annim", un "frare", "dos frares", una "monja", un "frayr'Ugu, prior", un "Francesc", i un "arxiprest".

Notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393786" title="Llei de Say" nonfiltered="1949" processed="1935" dbindex="151966">



En economia, la llei de Say o llei dels mercats de Say s un principi atribut a l'empresari i economista francs Jean-Baptiste Say (1767-1832) que diu que no hi pot haver demanda sense oferta. Un element central de la llei de Say s que la recessi no s'esdev a causa d'una baixada de la demanda o de la falta de diner. Com ms bns (per als quals hi hagi demanda) es produeixin, ms bns existiran (oferta) que es convertiran en demanda de nous bns. Per aquesta ra, la prosperitat creixeria estimulant la producci, no pas el consum. Des del punt de vista de Say, la creaci de ms diner simplement provoca inflaci; el fet que hi hagi ms diners i la mateixa quantitat de bns no suposa un increment de la demanda real.

 La formulaci de Say .

James Mill reformula la llei de Say dient que arreu del mn s la producci de mercaderies, i noms la producci de mercaderies, el que crea un mercat per a les mercaderies produdes. En paraules de Say, els productes es paguen amb nous productes, o noms hi pot haver sobreproducci quan hi ha massa mitjans de producci dedicats a elaborar una mena de producte i massa pocs dedicat a elaborar-ne una altra mena. En una explicaci ms detallada, Say escriu:

It is worthwhile to remark that a product is no sooner created than it, from that instant, affords a market for other products to the full extent of its own value. When the producer has put the finishing hand to his product, he is most anxious to sell it immediately, lest its value should diminish in his hands.  Nor is he less anxious to dispose of the money he may get for it; for the value of money is also perishable.  But the only way of getting rid of money is in the purchase of some product or other.  Thus the mere circumstance of creation of one product immediately opens a vent for other products. (J.B. Say, 1803: p.138-9) 

He also wrote:

It is not the abundance of money but the abundance of other products in general that facilitates sales... Money performs no more than the role of a conduit in this double exchange. When the exchanges have been completed, it will be found that one has paid for products with products.

Say argued against claims that business was suffering because people did not have enough money and more money should be printed. Say argued that the power to purchase could be increased only by more production. James Mill used Say's Law against those who sought to give economy a boost via unproductive consumption. Consumption destroys wealth, in contrast to production which is the source of economic growth. The demand for the product determines the price of the product, but not if it will be consumed.

It is important to note that Say himself never used many of the later short definitions of Say's Law and that Say's Law actually developed due to the work of many of his contemporaries and those who came after him. The work of James Mill, David Ricardo, John Stuart Mill, and others evolved into what is sometimes called "law of markets" which was the framework of macroeconomics from mid 1800s until the 1930s.

Recession and unemployment.

Keynes (see more below) claimed that according to Say's Law, involuntary unemployment cannot exist due to inadequate aggregate demand. However, involuntary unemployment could be explained in a different way by the 19th century economists, and the neoclassical economists actually used Say's Law to understand and explain even long-term unemployment and recession.

Recession was explained as arising from production not meeting demand in quality. While in general, more is not produced than there could be demand for, some particular products are produced too much and consequently other products too little. This "disproportionality" in relation to the consumer preferences would lead to a producer not being able to sell the products in cost-covering prices, causing losses and the closing of several firms. Since demand is ultimately determined by supply, the reduction in supply of these isolated sectors of the economy will reduce the demand for products in the other sectors, causing a general reduction in output.

Such economic losses and unemployment were seen as an intrinsic property of the capitalistic system. Division of labour leads to a situation where one always has to anticipate what others will be willing to buy, and this will lead to miscalculations. However this theory alone does not explain the existence of cyclical phenomena in the economy because these miscalculations would happen with constant frequency. Some economists developed a theory of business cycles that tries to explain the business cycle as a cluster of errors of anticipation of demand caused by the credit expansion.

The kind of unemployment that results is what modern macroeconomics calls "structural unemployment". It differs from Keynesian "cyclical unemployment" that arises due to aggregate demand failure.

Role of money.

It is not easy to say what exactly Say's Law says about the role of money apart from the claim that recession is not caused by lack of money. One can read the second long quotation by Say (see above) as stating simply that money is completely neutral, although Say did not concern himself about the question. The central notion that Say had concerning money can be seen in the first long quotation above. If one has money, it is irrational to hoard it. 

To understand the role of this notion, restate Say's Law. To Say, as with other Classical economists, it is quite possible for there to be a glut (excess supply, market surplus) for one product, and it co-exists with a shortage (excess demand) for others. But there is no "general glut" in Say's view, since the gluts and shortages cancel out for the economy as a whole. But what if the excess demand is for money, because people are hoarding it? This creates an excess supply for all products, a general glut. Say's answer is simple: there is no reason to engage in hoarding. To quote Say from above:

Nor is individual less anxious to dispose of the money he may get ... But the only way of getting rid of money is in the purchase of some product or other.

The only reason to have money, in Say's view, is to buy products. It would not be a mistake, in his view, to treat the economy as if it were a barter economy.

An alternative view is that all money that is held is done so in financial institutions (markets), so that any increase in the holding of money increases the supply of loanable funds. Then, with full adjustment of interest rates, the increased supply of loanable funds leads to an increase in borrowing and spending. So any negative effects on demand that results from the holding of money is canceled out and Say's Law still applies. 

In Keynesian terms, followers of Say's Law would argue that on the aggregate level, there is only a transactions demand for money. That is, there is no precautionary, finance, or speculative demand for money. Money is held for spending and increases in money supplies lead to increased spending. 

Classical economists did see that loss of confidence in business or collapse of credit will increase the demand for money which would cut down the demand for goods. This view was expressed both by Robert Torrens and John Stuart Mill. This would lead to demand and supply to move out of phase and lead to an economic downturn in the same way as miscalculation in productions, as described by William H. Beveridge in 1909.

However, in Classical economics, there was no reason for such a collapse to persist. Persistent depressions, such as that of the 1930s, are impossible in a free market according to laissez-faire principles. The flexibility of markets under laissez faire allow prices, wages, and interest rates to adjust to abolish all excess supplies and demands; however, since all economies are a mixture of regulation and free market elements, laissez-faire principles (which require a free market environment) would not be able to adjust effectively to excess supply and demand.

 Modern interpretations .

A modern way of expressing Say's Law is that there can never be a general glut. Instead of there being an excess supply (glut or surplus) of goods in general, there may be an excess supply of one or more goods but only when balanced by an excess demand (shortage) of yet other goods. Thus, there may be a glut of labor ("cyclical" unemployment), but that is balanced by an excess demand for produced goods. Modern advocates of Say's Law see market forces as working quickly via price adjustment to abolish both gluts and shortages. The exception would be the case where the government or other non-market forces prevent price changes.

According to Keynes, the implication of Say's "law" is that a free-market economy is always at what the Keynesian economists call full employment. Thus, Say's Law is part of the general world-view of laissez-faire economics, i.e., that free markets can solve the economy's problems automatically. (Here the problems are recessions, stagnation, depression, and involuntary unemployment.) There is no need for any intervention by the government or the central bank such as the U.S. Federal Reserve to help the economy attain full employment. All that the central bank needs to be concerned with is the prevention of inflation. 

In fact, some proponents of Say's Law argue that such intervention is always counterproductive. Consider Keynesian-type policies aimed at stimulating the economy. Increased government purchases of goods (or lowered taxes) merely "crowds out" the private sector's production and purchase of goods. To contradict this, Arthur Cecil Pigou a self-proclaimed follower of Say's Law wrote a letter in 1932 signed by five other economists (among them Keynes) calling for more public spending to alleviate high levels of unemployment.

From a modern macroeconomic viewpoint Say's Law is subject to dispute. John Maynard Keynes and many other critics of Say's Law have incorrectly paraphrased it as saying that "supply creates its own demand". Under this definition, once a producer has created a supply of a product, consumers will inevitably start to demand it. This interpretation allowed for Keynes to introduce his alternative perspective that "demand creates its own supply" (up to, but not beyond, full employment). Some call this "Keynes' law".

 Keynes vs. Say .	 

Keynesian economics places central importance on demand, believing that on the macroeconomic level, the amount supplied is primarily determined by effective demand or aggregate demand. For example, without sufficient demand for the products of labor, the availability of jobs will be low; without enough jobs, working people will receive inadequate income, implying insufficient demand for products. Thus, an aggregate demand failure involves a vicious circle: if I supply more of my labor-time (in order to buy more goods), I may be frustrated because no-one is hiring   because there is no increase in the demand for their products until after I get a job and earn an income. (Of course, most get paid after working, which occurs after some of the product is sold.) Note also that unlike the Say's law story above, there are interactions between different markets (and their gluts and shortages) that go beyond the simple price mechanism, to limit the quantity of jobs supplied and the quantity of products demanded.
 	 
Keynesian economists also stress the role of money in negating Say's Law. (Most would accept Say's Law as applying in a non-monetary or barter economy.) Suppose someone decides to sell a product without immediately buying another good. This would involve hoarding, increases in one's holdings of money (say, in a savings account). At the same time that it causes an increased demand for money, this would cause a fall in the demand for goods and services (an undesired increase in inventories (unsold goods) and thus a fall in production, if prices are rigid). This general glut would in turn cause a fall in the availability of jobs and the ability of working people to buy products. This recessionary process would be cancelled if at the same time there were dishoarding, in which someone uses money in his hoard to buy more products than he or she sells. (This would be a desired accumulation of inventories.)
		 
Some classical economists suggested that hoarding would always be balanced by dishoarding. But Keynes and others argued that hoarding decisions are made by different people and for different reasons than decisions to dishoard, so that hoarding and dishoarding are unlikely to be equal at all times. (More generally, this is seen in terms of the equality of saving (abstention from purchase of goods) and investment in goods.)

Some have argued that financial markets and especially interest rates could adjust to keep hoarding and dishoarding equal, so that Say's Law could be maintained, or that prices could simply fall, to prevent a decrease in production. (See the discussion of "excess saving" under "Keynesian economics".) But Keynes argued that in order to play this role, interest rates would have to fall rapidly and that there were limits on how quickly and how low they could fall (as in the liquidity trap). To Keynes, in the short run, interest rates were determined more by the supply and demand for money than by saving and investment. Before interest rates could adjust sufficiently, excessive hoarding would cause the vicious circle of falling aggregate production (recession). The recession itself would lower incomes so that hoarding (and saving) and dishoarding (and real investment) could attain balance below full employment.
 
Worse, a recession would hurt private real investment, by hurting profitability and business confidence, in what is called the accelerator effect. This means that the balance between hoarding and dishoarding would be even further below the full employment level of production.	 
		 
Keynesians believe that this kind of vicious circle can be broken by stimulating the aggregate demand for products using various macroeconomic policies mentioned in the introduction above. Increases in the demand for products leads to increased supply (production) and an increased availability of jobs, and thus further increases in demand and in production. This cumulative causation is called the multiplier process.

 Modern Adherents of Say's Law . 	 
		 
Economists such as Thomas Sowell (who wrote his doctoral dissertation on the idea) of the Chicago School have advocated Say's Law. Arthur Laffer, the supply-sider, also adhered to the law, as does the Austrian School.

See also.	 
 List of eponymous laws;

References.


 External links .	 
The Proceedings of the Friesian School: "Say's Law and Supply Side Economics"	 ;
Supply-Side University Economics Lesson #4	;
"Say's law: Were (are) the critics right?", by William L. Anderson;
Say's Law in Context, by Peter Anderson (2 July 2003 );

 Further reading .
 Jean-Baptiste Say (1803). Tractat d'economia poltica, o la producci, distribuci i consum de la riquesa .
 Axel Leijonhufvud, 1968. On Keynesian Economics & the Economics of Keynes: A Study in Monetary Theory. Oxford University Press. ISBN 0-19-500948-7.		;
;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393793" title="Camp de Mart (Pars)" nonfiltered="1950" processed="1936" dbindex="151967">


El parc del Camp de Mart (en francs Champ-de-Mars) s un vast jard pblic, completament obert i situat a Pars al 7 districte, entre la torre Eiffel cap al nord-oest i l'Escola militar cap al sud-est. Amb una histria bicentenria, el Champ-de-Mars acull els parisencs i els turistes tot l'any.

Histric.

El seu nom ve del Camp de Mart rom (i per tant del du rom Mart, du de la guerra). El 14 de juliol de 1790, hi va tenir lloc la festa de la Federaci. El 17 de juliol de 1791, s'hi va produir l'afusellament del Camp de Mart. Jean Sylvain Bailly hi va ser guillotinat el 12 de novembre de 1793. Hom hi celebra la festa de l'sser suprem, el 8 de juny de 1794. Al centre de l'esplanada s'hi va aixecar l'altar de la Ptria.

Abans de la Revoluci.

No era ms que un camp. Una planura, anomenada de Grenelle, dedicada al conreu de llegums. La construcci de l'Escola militar, per Jacques-Ange Gabriel, va determinar-ne el 1765 el seu s. Es va pensar en un camp de maniobra en principi previst al sud de l'Escola, a l'emplaament actual de la place de Fontenoy. A l'esplanada al nord es va fer l'edificaci de la noble faana que tanca avui el Camp de Mart i va ser testimoni i escenari d'algunes de les majors festes de la Revoluci.

Es va anivellar el sl, envoltant-lo d'un vast fossat i d'una llarg passeig d'oms, i es va tancar l'esplanada amb una bonica reixa. L'le des Cygnes, que es trobava a l'emplaament del peu nord-est de la torre Eiffel, va ser, per a aconseguir un efecte de perspectiva just i un disseny geomtric de l'esplanada, unida a la riba.

Durant la Revoluci.
Festa de la Federaci.

La festa de la Federaci, el 14 de juliol de 1790, fou una gran festa revolucionria. Ser potser l'nic moment en qu la multitud va tenir el sentiment de constituir un cos unit, una Naci una, indivisible. Davant 300000 espectadors, Charles-Maurice de Talleyrand-Prigord va oficiar, envoltat d'una mirada de sacerdots i d'una cohort de soldats. Llus XVI de Frana va prestar jurament sobre la Constituci i La Fayette va rebutjar-la.

Afusellament del Camp de Mart.

Una massacre hi va tindre lloc durant la Revoluci Francesa, el 17 de juliol de 1791. La petici dels Cordeliers exigint el final de la monarquia s portada sobre l'altar de la Ptria. Una multitud s'hi havia reunit per signar-hi la petici. L'Assemblea constituent ordena dispersar-la. Bailly, Batlle de Pars decreta la llei marcial de la que l'aplicaci s'assenyala amb banderes vermelles. Aquesta llei permet a les forces de l'ordre de fer s de les seves armes. Mentre que La Fayette intentava vanament dispersar la multitud, Bailly dna l'ordre de disparar al poble, el que va fer 50 morts i centenars de ferits. Una crrega de cavalleria va dispersar la multitud.

La massacre del Camp de Mart agreuja l'escissi entre moderats i extremistes, entre revolucionaris i Monrquics o Aristcrates.

Execuci de Jean Sylvain Bailly.

Jean Sylvain Bailly pagar amb la seva vida l'afusellament del Camp de Mart el 17 de juliol de 1791, va ser considerat com un crim contra el poble. Va ser una execuci, prevista al centre de l'esplanada, on l'altar de la Ptria havia esdevingut el punt de trobada de totes les adhesions republicanes. Per el carcter consagrat de l'indret va ser invocat per prohibir-hi l'execuci. La guillotina va haver de muntar-se a una cantonada fosca del Camp de Mart. Va ser a la cantonada de la la rue de la Bourdonnais que va ser guillotinat Jean Sylvain Bailly, el 12 de novembre de 1793.

Festa de l'sser suprem.

El 20 pradial any II (8 juny de 1794), Jacques-Louis David va organitzar la festa de l'sser suprem al Camp de Mart. Aquesta festa marca l'apoteosi de la Revoluci. Maximilien de Robespierre va presidir aquesta festa, que havia comenat al jardin des Tuileries. La seva caiguda esdevingu menys de dos mesos ms tard.

Al segle XIX.

El 21 de maig de 1848, el Camp de Mart acull la Festa de la Concrdia.

Durant l'Exposici Universal de Pars de 1889, Gustave Eiffel va erigir la Torre Eiffel a l'esplanada del Camp de Mart.

Aquest vast espai va acollir igualment les nombroses exposicions universals i colonials de Pars i les proves de floret i de sabre dels Jocs Olmpics d'estiu de 1900.



Perode contemporani.

El Camp de Mart ha esdevingut un vast jard pblic, amb passeigs centrals amb gespa. s el lloc de nombroses representacions i activitats com concerts, exposicions o focs artificials tot gratut.

El 14 de juliol de 1995 Jean Michel Jarre celebra el cinquantenari de la UNESCO fent un concert per la Tolerncia que atreu 1.5 milions d'espectadors, reunint tot d'instruments i msics de cultures diferent.

El 10 de juny de 2000, Johnny Hallyday hi ha realitzat un concert al peu de la Torre Eiffel davant ms de 600000 persones i 10000000 de telespectadors.

El 14 de juliol de 2007, el concert de la Fraternitat, inaugurat pel president de la Repblica Nicolas Sarkozy, ha reunit ms de 600000 persones. Amb Michel Polnareff, Nelly Furtado, Bob Sinclar, Tokio Hotel i Laura Pausini.

Vegeu tamb.

 Afusellament del Camp de Mart;
 Festa de la Federaci;
 Festa de l'sser suprem;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393812" title="Germandat dels Natzarens de la Purssima Sang de Nules" nonfiltered="1951" processed="1937" dbindex="151968">










 Histria de la Germandat .
La Germandat de Natzarens de Nules es va instituir oficialment el dia 21 d octubre de 1940, data en qu es firmaren els Estatuts de la Germandat per part de la Dicesi de Tortosa, a la qual perteneixia Nules en aquells anys. No obstant aix, l actual Germandat s hereva de l Antiqussima Confraria de la Purssima Sang, fundada a Nules a finals del segle XVI. Aix consta en aquests estatuts del 1940:

Fundada des d immemorial pels nostres avantpassats a l Esglsia anomenada de la SANG, actualment Capella de Nostra Excelsa  Patrona Nostra Senyora de la Soledat, una Confraria anomenada de la SANG, a conseqncia de la dominaci marxista quants Estatuts o Regles existien per al seu rgim intern han desaparegut. De nou per la present Regla i en conformitat amb les disposicions del Codi Cannic en la prpia Capella es constitueix o reconstrueix dita Confraria, la que d ara en davant s anomenar GERMANDAT DE NATZARENS DE LA PRECIOSSSIMA SANG DE NOSTRE PARE JESS EN EL SEU PAS PEL CARRER DE L AMARGURA AMB LA CREU A SOBRE I DE LA SANTISSIMA VERGE MARIA EN EL SEU MAJOR DOLOR I AUGUSTA SOLEDAT.

La histria de la Germandat pot consultar-se ntegrament a la web oficial. Citem a continuaci els aspectes ms relevants:

La referncia ms antiga que hom ha trobat sobre la Confraria de la Purssima Sang a Nules s el testament de Catalina Royo, natural de La Mata, recollit a l Arxiu de la Parrquia del Salvador de Borriana, amb data 12 de desembre de 1597. Pocs meses desprs, el Consell de Nules, en la seua reuni del dia 31 de maig de 1598, tenint present que "l obra de la confraria de la Sanch de Jesus va molt avant, i que per a passar.la avant que no pare i a necessitat de que la vila ajude en lo necessari", per unanimitat determin que s ajuds en la construcci de l Esglsia de la Sang mitjanant "jornal de vila". Dos anys ms tard, al temps que es votava la festa de Sant Vicent Ferrer, el "Consell General de la Vila" acord: "que.s guarde la festa de la preciosa Sanch de Nostre Senyor Deu Jesucrist, puix la present vila te ja feta la esglesia de la confraria". Al dia segent, En Pere Manrique, bisbe de Tortosa, don la seua aprovaci per a la celebraci a Nules d aquesta festa. 

A principis del segle XIX s inici el deteriorament de l antiga Esglsia de la Sang, ja que el general Suchet i les seues tropes ocuparen l esglsia durant la Guerra de Independncia, i al finalitzar la invasi francesa l esglsia havia quedat en un estat lamentable, i ja no torn a obrir-se al culte. Anys ms tard fou utilitzada com a escola municipal per l Ajuntament. En qualsevol cas, la Confraria de la Sang pergu una part molt important del seu patrimoni. 

Desprs de la Guerra Civil (1936-39) la societat nulera comen a reorganitzar-se. El 21 d octubre de 1940 el Vicari General de la Dicesi de Tortosa aprov les noves regles de l ara anomenada Germandat de Natzarens de la Preciosssima Sang de Nostre Pare Jess en el seu pas pel carrer de l amargura amb la creu a sobre, i de la Santssima Verge Maria en el seu major dolor i augusta Soledat , figurant com a titular de la Germandat el nou pas del Natzar. En els anys posteriors a la Guerra Civil un confrade regal a la Germandat una Creu d uns dos metres d alada feta d unes vigues de la seua casa, la qual durant el conflicte bl.lic sofr greus desperfectes per mai arrib a desplomar-se. Dita Creu continua eixint com a tancament de la Germandat. 

A finals dels anyos 50 la Germandat canvi les seus tniques, que fins aleshores seguien el model de les de la Confraria de la Sang, i incorpor la capa daurada. D altra banda, al voltant de l any 1968 s adquir un nou Sepulcre per a la imatge de Crist jacent, pagat grcies als donatius que la Junta de la Germandat pogu recollir.

 Passos de la Germandat .

 Jess Natzar .
La imatge titular de la Germandat, Jess Natzar, s obra de l escultor nuler En Enrique Giner Canet (1899-1990). Enrique Giner va nixer a Nules el 20 de juliol de 1899. Estudi Belles Arts a l Escola de Pintura, Escultura i Gravat de Sant Carles de Valncia, i perfeccion els seus coneixements a l Escola de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid. 

Enrique Giner reb en 1940 l encrrec d escolpir la imatge titular de la Germandat. La seua talla en fusta, d excellent qualitat, mostra a Jess amb mirada compassiva i de perd, en la seua soledat cam del Calvari. Subjecta la Creu sobre el seu muscle esquerre i aguanta el travesser amb les dues mans. 

Encara que la talla vist una tnica de vellut de seda morada i ric brodat en fil d or, restaurada en 2007, s una imatge totalment tallada i de mida natural.

Abans de 1942 el Natzar estava acabat. Giner adapt el rostre i les dimensions de la imatge per a que foren similars a les de la primitiva imatge del Natzar, cremada a l agost de 1936. En canvi, sols policrom aquelles parts que no anaven a cobrir-se amb els vestits, deixant la resta de la talla neta.

 El Calvari .
Les imatges del Crist, la Verge dels Dolors i Sant Joan Evangelista passaren a formar part del patrimoni de la Germandat cap a l any 1943, quan la famlia Montoliu-Palmer don les imatges de Sant Joan i la Verge Dolorosa, que havia adquirit al desaparegut taller dels Successors de Josep J. Sagrest i Cia d Olot. D aqueest mateix taller procedeix la imatge de Crist Crucificat, tamb donaci d una famlia nulera, la famlia Ramon-Armbul. Inicialment, cadascuna de les imatges processonava en andes independents. Ja als anys 60 consta que les tres imatges estaven agrupades en una mateixa carrossa, donant-li al pas el seu aspecte actual.


 La Pietat .
La Pietat fou una donaci de Falange Espanyola Tradicionalista i de las JONS a la Germandat de Natzarens, promoguda per la Vicesecretaria d Educaci Popular de dita associaci l 1 d abril de 1944. 

s una imatge d estil paregut al del grup de Jess Crucificat, la Verge dels Dolors i Sant Joan Evangelista, i tamb fou adquirida al taller de Successors de Josep J. Sagrest d Olot.

El rostre de la Verge conjuga el dolor per la mort de Crist i la compassi pels pecats de la humanitat. Amb la seua m esquerra la Verge acarcia el rostre de Crist en un clar signe de tendresa.


-------------------------------

La Germandat de Natzarens tamb s ocupa del SANT SEPULCRE que processona cada Divendres Sant pels carrers de la ciutat, ja que a l'any 1969 la Junta de la Confraria va recollir els diners necessaris per fer-ne un de nou, vist que l'anterior estava en molt mal estat. Als anys 40 la Parrquia ja havia cedit a la Germandat aquest privilegi, donat que per aquells temps era l nica confraria que existia a Nules.

 Escut i vestes.
L escut de la Germandat representa els smbols propis de la Passi de Crist, alats per damunt d un nvol de santedat: Una Creu (principal smbol del cristianisme), l escala amb la que Crist fou baixat de la creu, la llana amb la que el centuri atravess el costat del cos sense vida de Jess, i la canya amb l esponja mullada amb vinagre.  


Les vestes dels confrares natzarens es componen de tnica morada, caputx negre, capa daurada, cord daurat i medalla platejada amb l escut de la Germandat amb corda roja. No obstant aix, als anys 40 i 50 la Germandat segu utilitzant les antigues vestes de la Confraria de la Sang, que no tenien capa, sin un ampli faix roig i estaven fetes de tela de cot.


 La Banda de la Germandat .
La Banda de Tambors i Bombos dels Natzarens es va crear el 1996. s un grup actiu i molt integrat en la vida diria de la Germandat, ja que col.labora en la venda de loteria, la recerca de nous confrares, etc.  
	
La idea de crear una secci de tambors i bombos va calar prompte entre els confrares, i el primer any ja s aconsegu reunir a 25 components. L xit dels primers anys de vida de la Banda empent a la Germandat a adquirir nou instrumental de primera qualitat d un artes de Calanda, provncia de Terol.

La Banda de la Germandat ha participat en nombrosos passa-carrers, processons i tamborades celebrades tant a Nules com en diferents localitats de la provncia, com la Process de Dimecres Sant a Vila-real, la process de  Les Tres Caigudes  en les festes de la Magdalena de Castell, la process del Via Crucis de Moncofa, la process del Santssim Crist del Calvari de Fondeguilla, la process de Divendres Sant de Mascarell, etc. 

En 2003 s un a la Banda la Secci de Cornetes. Actualment, componen la Banda 11 cornetes, 14 bombos, 18 tambors i 4 xiquets.


 Butllet "El Natzar" .
En 2006 la Germandat public el primer nmero del seu butllet anual d informaci "El Nazareno". L objectiu d aquesta publicaci s informar millor a tots els confrares de les diverses activitats que cada any s organitzen per a preparar l arribada de la Setmana Santa. La publicaci t una tirada de 525 exemplars, portada i contraportada a color i 16 pgines, i est disponible per a la seua descrrega on-line des de la web oficial de la Germandat.

 Fotografies .


 Videos de la Germandat .

A la pgina web oficial de la Germandat hi ha disponibles una mplia varietat de vdeos de processons, tamborades, etc. tant d anys recents com dels anys 80 i 90.

 Enllaos externs .
 www.nazarenosnules.es;

 Fonts documentals .
TORRES MIRALLES, J. Nules, su parroquia arciprestal, Nules, Ajuntament i Caixa Rural Sant Josep de Nules, 1994,  pp. 300-302.

FELIP SEMPERE, V. Recull per a una histria de Nules, vol. I, Nules, Caixa Rural Sant Josep de Nules, 2000, pp. 71-133.

SEGURA MORENO, P.L. "A la Purssima Sang de Jesucrist", en La Sang, Butllet informatiu de Setmana Santa, n6 mar-abril 2006, Vila-real, M.I. Confraria de la Purssima Sang, pp. 39-47

FELIP SEMPERE, V.: "La devocin de Nules a Nuestra Seora", en Actes d Assemblea extraordinria de l Associaci de Cronistes Oficials del Regne de Valncia, Oriola, 2006, pp.: 335-359.
 
FELIP SEMPERE, V.: "El retaule de la capella de la Soledat de Nules. Antecedents. La Mare de Du de la Soledat i la confraria de la Purssima Sang", en B.S.C.C., Castell, 2005, Vol. LXXXI, pp.: 979-998.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393822" title="NSIS" nonfiltered="1952" processed="1938" dbindex="151969">
NSIS s un programa en angls (Nullsoft Scriptable Install System) en catal: Nullsoft Installar el sistema amb scripts; s un programa d'installaci i alhora un programa per crear instaladors dels teus programes o fitxers.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393823" title="Objetivo: eliminar al Rana" nonfiltered="1953" processed="1939" dbindex="151970">

Objetivo: eliminar al Rana (Objectiu, eliminar en Rana, on "Rana" es pot traduir per "Granota") s la vint-i-setena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada per entregues entre el 1975 i el 1976.

Argument.
"El Rana", el cap de la organitzaci enemiga enemiga H.I.G.O. (Hermandad Internacional Gamberros Orbitales, on "higo" es pot traduir per "figa" i l'organitzaci "Germanor Internacional de Trapelles Orbitals"), prova d'assassinar el Superintendent.

En Mortadelo i en Filem s'infiltraran en l' HIGO i una vegada dintre provaran d'eliminar el "Rana", per no els ser tan fcil com pensaven acabar amb aquest personatge conegut per sortir indemne de situacions perilloses sense ni tan sols adonar-se'n.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393828" title="Script" nonfiltered="1954" processed="1940" dbindex="151971">



En informtica, un script s un gui o conjunt d'instruccions. Permeten l'automatitzaci de tasques creant petites utilitats. s molt utilitzat per l'administraci de sistemes UNIX. Sn executats per un intrpret d'ordres i normalment sn fitxers de text. Tamb un script pot considerar una alteraci o acci a una determinada plataforma, Molt semblant als trucs que s'usen per alterar jocs i aconseguir coses extres ... ;
En cinema, la persona que exerceix de script, tamb anomenat secretria de rodatge o continuista ;
En tipografia, un script, s un tipus de lletra amb caracterstiques especials. ;
En msica a un efecte utilitzat molt comunament a la guitarra en el qual es pot produir un so amb una doble tonalitat, el que comunament s'anomena una doble ona sonora.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393843" title="Demanda agregada" nonfiltered="1955" processed="1941" dbindex="151972">



En economia, la demanda agregada s la demanda total de bns i serveis en una economia (Y) en un moment donat i a un nivell de preus determinat. Tamb es pot definir com la demanda del producte interior brut d'un pas quan els nivells d'inventari sn esttics. Sovint s'anomena demanda efectiva o s'abrevia fent servir les sigles angleses, AD. En un grfic on es representi la demanda general d'oferta agregada, la corba de la demanda agregada (AD) s'inclina cap avall, indicant que a ms producci, ms baixos els preus.

Components . 
La corba de la demanda agregada s la suma de les corbes de demanda individuals de diferents sectors de l'economia. The aggregate demand is usually described as a linear sum of four separable demand sources.
 ;
where
  is consumption = ac + bc*(Y - T),
  is Investment, ;
  is Government spending, ;
  is Net export,
  is total exports, and;
  is total imports = am + bm*(Y - T),.

These four major parts, which can be stated in either 'nominal' or 'real' terms, are: 

 personal consumption expenditures (C) or "consumption," demand by households and unattached individuals; its determination is described by the consumption function. The consumption function is C= a + (mpc)(Y-T);
 a is autonomous consumption, mpc is the marginal propensity to consume, (Y-T) is the disposable income.

 gross private domestic investment (I), such as spending by business firms on factory construction. This includes all private sector spending aimed as the production of some future consumable. ;
 In Keynesian economics, not all of gross private domestic investment counts as part of aggregate demand. Much or most of the investment in inventories can be due to a short-fall in demand (unplanned inventory accumulation or "general over-production").  The Keynesian model forecasts a decrease in national output and income when there is unplanned investment.  (Inventory accumulation would correspond to an excess supply of products; in the National Income and Product Accounts, it is treated as a purchase by its producer.) Thus, only the planned or intended or desired part of investment (Ip) is counted as part of aggregate demand. (So, I does not include the 'investment' in running up or depleting inventory levels.);
 Investment is affected by the output and the interest rate (i). Consequently, we can write it as I(Y,i). Investment has positive relationship with the output and negative relationship with the interest rate. For example, when Y goes up, the investment will increase. ;

 gross government investment and consumption expenditures (G).
 net exports (NX and sometimes (X-M)), i.e., net demand by the rest of the world for the country's output. ;

In sum, for a single country at a given time, aggregate demand (D or AD) = C + Ip + G + (X-M). 

These macrovariables are constructed from varying types of microvariables from the price of each, so these variables are denominated in (real or nominal) currency terms.

Provided to you by Matthew Martin

Two Concepts of the "Aggregate Demand Curve" .
Understanding of the aggregate demand curve depends on whether it is examined based on changes in demand as income changes, or as price change.

Keynesian Cross.


In the "Keynesian cross diagram," a desired total spending (or aggregate expenditure, or "aggregate demand") curve (shown in blue) is drawn as a rising line since consumers will have a larger demand with a rise in disposable income, which increases with total national output. This increase is due to the positive relationship between consumption and consumers' disposable income in the consumption function. Aggregate demand may also rise due to increases in investment (due to the accelerator effect), while this rise is reduced if imports and tax revenues rise with income. Equilibrium in this diagram occurs where total demand, AD, equals the total amount of national output, Y, (which corresponds to total national income or production). Here, total demand equals total supply. 

In the diagram, the equilibrium level of output and demand is determined where this desired spending curve intersects a line that represents the equality of total income and output (AD=Y). The intersection gives the equilibrium output, Y'.

The movement toward equilibrium is mostly via changes in inventories inducing changes in production and income. If current output exceeds the equilibrium, inventories accumulate, encouraging businesses to cut back on production, moving the economy toward equilibrium. Similarly, if the level of production is below the equilibrium, then inventories run down, encouraging an increase in production and thus a move toward equilibrium. This equilibration process occurs when the equilibrium is stable, i.e., when the AD line is less steep than the AD=Y line.

The equilibrium level of output determines the equilibrium level of employment in the model. (In a dynamic view, these are connected by Okun's Law.) There is no reason within the model why the equilibrium level of employment should correspond to full employment. Bringing in other considerations may imply this correspondence, though.

If any of the components of aggregate demand (C + Ip + G + NX) rises at each level of income, for example because business becomes more optimistic about future profitability, that shifts the entire AD line upward. This raises equilibrium income and output. Similarly, if the elements of AD fall, that shifts the line downward and lowers equilibrium output. (The AD=Y line does not shift under the definition used here).

Aggregate Demand-Aggregate Supply model.

Sometimes, especially in textbooks, "aggregate demand" refers to an entire demand curve that looks like that in a typical Marshallian supply and demand diagram. 

Thus, that we could refer to an "aggregate quantity demanded" (Yd = C + Ip + G + NX in real or inflation-corrected terms) at any given aggregate average price level (such as the GDP deflator), P.  

In these diagrams, typically the Yd rises as the average price level (P) falls, as with the AD line in the diagram. The main theoretical reason for this is that if the nominal money supply (Ms) is constant, a falling P implies that the real money supply (Ms/P)rises, encouraging lower interest rates and higher spending. This is often called the "Keynes effect." 
                   
Carefully using ideas from the theory of supply and demand, aggregate supply can help determine the extent to which increases in aggregate demand lead to increases in real output or instead to increases in prices (inflation). In the diagram, an increase in any of the components of AD (at any given P) shifts the AD curve to the right. This increases both the level of real production (Y) and the average price level (P).

But different levels of economic activity imply different mixtures of output and price increases. As shown, with very low levels of real gross domestic product and thus large amounts of unemployed resources, most economists of the Keynesian school suggest that most of the change would be in the form of output and employment increases. As the economy gets close to potential output (Y*), we would see more and more price increases rather than output increases as AD increases. 

Beyond Y*, this gets more intense, so that price increases dominate. Worse, output levels greater than Y* cannot be sustained for long. The AS is a short-term relationship here. If the economy persists in operating above potential, the AS curve will shift to the left, making the increases in real output transitory.

At low levels of Y, the world is more complicated. First, most modern industrial economies experience few if any falls in prices. So the AS curve is unlikely to shift down or to the right. Second, when they do suffer price cuts (as in Japan), it can lead to disastrous deflation.

Marxian critique.
In Marxian economics, the equation of aggregate demand with expenditure on GDP or GNP is rejected as false, on conceptual and statistical grounds. 

Firstly, GDP as a measure of value added excludes purchases of all intermediate goods used up in production. Even so, gross value added cannot be simply equated with final demand, insofar as it excludes transfers and most trade in second-hand items.

Secondly, Gross Output from which GDP is derived by deducting intermediate expenditures, encompasses only those flows of income or expenditure regarded as related to production. Property income in the form of certain types of interest, transfers, land rents and realised capital gains from asset sales are excluded from gross output and GDP. Therefore, if the amount of property income (or transfers) increases, although GDP remains constant, national income receipts can nevertheless increase, and consequently aggregate demand can also increase.

Thirdly, Gross fixed capital formation measures only investment in productive fixed assets and does not constitute total investment, which includes also purchases of financial assets. 

Fourthly, GDP in principle excludes sales of second-hand assets except for those modified by some prior productive activity (e.g. reconditioned cars).

Finally, expenditure on GDP obviously disregards the creation of credit money by banks and governments, which boosts aggregate demand.

Thus, it is argued, the catch-all Keynesian notion of aggregate demand: 

obscures the distribution of income between social classes with different propensities to save, consume and invest, and ;
fails to differentiate appropriately between different kinds of investment and consumption expenditure.

Restraining consumption and a higher savings rate does not automatically imply more investment, and lower investment does not automatically mean higher consumption expenditure. Funds may (as Keynes himself acknowledges) be hoarded.

See also.
 Aggregation problem;
 Aggregate supply;
 Reproduction (economics);
 List of economics topics;

External links.
 Elmer G. Wiens: Classical & Keynesian AD-AS Model - An on-line, interactive model of the Canadian Economy.
Greg Mesaros: How US Manufacturers are Using Demand Aggregation to Increase Sales & Lower Costs - Real-time demand aggregation in a B2B application over the Internet.

 References . 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393858" title="Tom Simpson" nonfiltered="1956" processed="1942" dbindex="151973">






Tom Simpson (Haswall, 30 de novembre de 1937  - Ventor, 13 de juliol de 1967) va ser un ciclista angls que fou professional entre 1959 i 1967. El seu exits palmars va quedar enterbolit per la trgica mort a les rampes del Ventor en una etapa del Tour de Frana de 1967.

 Inicis .
Tom Simpson va comenar a practicar el ciclisme al Club ciclista d'Harworth, on la famlia s'havia traslladat desprs de la Segona Guerra Mundial, passant posteriorment al Rotherham's Scala Wheelers on va comenar a guanyar carreres locals. En aquest perode compagina el ciclisme en ruta amb el ciclisme en pista, on comena a destacar i s seleccionat, amb tan sol 19 anys, per representar l'equip del Regne Unit en la prova de Persecuci per equips dels Jocs Olmpics de Melbourne de 1956. A la Melbourne guanyar la medalla de bronze formant equip amb Donald Christopher Burgess, Michael John Gambrill i John Reuben Geddes. Dos anys desprs tornar a repetir l'xit en els Jocs de la Commonwealth, disputats a Cardiff, en assolir la medalla d'argent en la prova de persecuci individual rere el seu compatriota Norma L.Sheil.

 Carrera professional . 
L'any 1959 Tom emprn un viatge que li canviar la vida. S'installa a Saint-Brieuc amb la finalitat, per una banda de guanyar carreres locals que li permetin passar a professional, i d'altra deslliurar-se de la realitzaci del Servei Nacional. Desprs de dos mesos, en qu aconsegueix la victria en cinc carreres, Tom comena a rebre ofertes d'equips professionals. Decideix fitxar pel Rapha Geminiani on ja militava el seu compatriota Brian Robinson. Aquest mateix any rebutja una invitaci del Tour de Frana, ja que creu no trobar-se preparat. El seu debut en la carrera francesa es produiria l'any segent, en qu acabar 29. 

El 1961 aconsegueix la seva primera victria rellevant amb el triomf al Tour de Flandes. Aqu comena un perode de quatre anys on aconseguir els seus majors xits amb victries a la Bordeus-Paris (1963), la Mil-San Remo (1964), el Giro de Llombardia (1965) i sens dubte el Campionat mundial de ciclisme en ruta de 1965 disputat a Lasarte.

A de les grans voltes va prendre part en set edicions del Tour de Frana acabant-ne tres edicions: 1960, 1962 i 1964; obtenint la seva millor classificaci el 1962, en qu acab 6 i es convert en el primer ciclista angls en vestir el mallot de lder. A la Volta a Espanya va participar en l'edici de 1967 en qu guany dues etapes. 

 Mort .

El mat del 13 de juliol de 1967 el Tour sortia de Marsella i Tom Simpson es trobava minvat fisicamente per una infecci estomacal que l'havia fet perdre molt temps en les jornades prvies. Aix mateix les condicions meteorolgiques (excessiva calor) i el ritme competitiu no eren els idonis pel seu estat de salut. A les primeres rampes de la gran dificultat muntanyosa del dia, el Ventor, Simpson va intentar el demarraje sent rpidament superat pel que seria el guanyador de l'etapa, l'espanyol Julio Jimnez.

Aproximadament dos quilmetres del cim Simpson va comenar a anar de banda a banda de la carretera caient, finalment, sobre ella. Rpidament els ajudants del seu equip el van socrrer, per va insistir en tornar a pujar a la bicicleta, seus ultimes paraules van ser Put em back on the bike!  (Pugeu-me a la bicicleta). Va continuar 500 metres ms, fins i a caure inconscient. Malgrat les maniobres de reanimaci i de la rpida evacuaci en helicpter, Tom Simpson va morir.

La causa de la mort va ser una insuficincia cardaca ocasionada, probablement, per una barreja d'anfetamines (se li van trobar tres pots a la butxaca del seu mallot, un d'ells buit) i alcohol (alguns competidors el van veure bevent conyac al comenament de l'etapa) que li van ocasionar una forta deshidrataci.

L'endem la resta de ciclistes va proposar a l'organitzaci la suspensi de la prova, tot i que finalment es va decidir continuar, per amb la condici que l'etapa la guanys un ciclista britnic. L'honor va recaure en Barry Hoban.

 Palmars .
1960;
 1r al Tour del Sud-Est ;
 1r a la pujada del Mont Faron ;
 1r a la Poly Breton ;
1961;
 1r al Tour de Flandes ;
1963;
 1r a la Bordeus-Pars ;
 1r al  Trofeu de l'Illa de Man ;
 1r a la Gold Wheel (amb Rolf Wolfshohl) ;
1964;
 1r a la Mil-San Remo ;
 1r al Critrium d'Issoire ;
1965;
 Campi del mn de ciclisme en ruta ;
 1r al Giro de Llombardia ;
 1r al G.P de Vayrac ;
 1r a la Londres-Holyhead ;
 1r als 6 dies of Brusselles (amb Peter Post) ;
1967;
 1r a la Pars-Nia ;
 1r al Trofeu de l'Illa de Man ;
 Vencedor de 2 a la Volta a Espanya;

Resultats al Tour de Frana.
1960. 29 de la classificaci general ;
1961. Abandona (3a etapa);
1962. 6 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 1 etapa;
1964. 14 de la classificaci general ;
1965. Abandona (20a etapa);
1966. Abandona (17a etapa);
1967. Mor durant la disputa de la 13a etapa;

Resultats a la Volta a Espanya.
1967. 33 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;






Enllaos externs.
Fitxa de Tom Simpson a www.sitiodeciclismo.net;
Palmars de Tom Simpson a www.memoire-du-cyclisme.net;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393872" title="Roger de Breuker" nonfiltered="1957" processed="1943" dbindex="151974">

Roger de Breuker (Grobbendonk, 13 de juliol de 1940) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1962 i 1966. Els seus principals xits esportius foren dues etapes guanyades al Tour de Frana de 1963. 

 Palmars .
1961;
 1r de la Volta a Blgica (amateurs) ;
1962;
 1r a Edegem ;
 Vencedor d'una etapa de la Cursa de la Pau;
1963;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana ;

Resultats al Tour de Frana.
1963. 73 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;

Enllaos externs.
Fitxa de Roger de Breuker a www.sitiodeciclismo.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393885" title="Epistulae morales ad Lucilium" nonfiltered="1958" processed="1944" dbindex="151975">
Epistulae morales ad Lucilium, col.lecci de cent vint-i- quatre cartes morals coneguda com
Cartes a Lucili, s una de les obres cabdals de Sneca. Sneca s un dels representants del corrent de
l'estocisme tard de l'poca imperial romana, va tradur del grec i va escriure diversos tipus de texts 
fent que el llat es converts en la llengua dels filsofs durant segles. La seva filosofia que s'inspira
en la naturalesa, i que representa l'univers sencer en la seva perfecci, s concebuda com un consol i com
un mitj per aconseguir la plenitud del ben viure, s a dir, com a aspiraci a la felicitat, caracteritzada per
la pau, la consecusi de la virtut i la tranquil.litat de l'esperit.

Cartes a Lucili. 

Viure la vida

"Ens preocupem ms de viure molt que de viure b, i aix que cadasc t a la seva m viure b,
per ning s l'amo de viure molt.

Consumim la vida buscant els mitjans per viure. Observeu els individus, observeu l'espcie:
tots tenen la vista posada en el dem. Qu hi ha de dolent en aix?, em direu. Un mal immens.
Un no viu, es proposa viure i viure es deixa per ms tard".

Compartir

"Les ms belles i saludables troballes deixarien de delectar-me si hagus de guardar-les per mi.
Sense companyia, cap b es posseeix a gust.
No pots ser feli quan vius sols per tu, quan tot ho fas pel teu propi inters.
En veritat sols vius per tu quan vius per un altre".

La igualtat humana

"Una nima justa, honesta, elevada, no s sin Du mateix encarnat en el cos d'un home? I, tanmateix,
aquesta pot ser la d'un llibert, la d'un esclau tant com la d'un senyor rom. Per, qu s un senyor,
un llibert, un esclau? Noms inventats per l'orgull d'uns per humiliar els altres. No existeix punt a
la terra des d'el que un no pugui elevar-se cap a Du".

 Trets significatius .

Els trets ms significatius del pensament de Sneca sn:

 destacar la voluntat com a facultat ben diferenciada de l'enteniment;
 la insistncia en el carcter pecador de l'home;
 la seva oposici a l'esclavitud i la seva afirmaci de la plena igualtat de tots els homes;

El seu esperit estoic es pot resumir amb les seves prpies paraules en una de les cartes a Lucil:

"Res no s suficient per a uns ssers que han de morir, millor dit, que ja estan morint, ats que cada dia ens trobem ms a prop del darrer i totes les hores ens empenyen al dia en qu hem de davallar. Mira que n s, de cec, el nostre enteniment: all que anomenem futur ja est succeint i una gran part d aquest futur s ha complert, d acord amb els dies que hem viscut ja. Ens equivoquem, doncs, els qui temem el darrer dia, puix que cadascun d ells ens porta igualment cap a la mort. Aquell darrer tram, en qu davallem, no produeix la nostra caducitat, ans la posa de manifest: s el dia que arriba a la mort, per tots ens hi porten. La mort ens rep llavors, tot i que ens tenia condemnats des del principi".

 Bibliografia .
 http://bloc-de-filosofia.bloc.cat/archives/438/200601;
 http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/Seneca.htm;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393886" title="Jard pblic" nonfiltered="1959" processed="1945" dbindex="151976">


Un jard pblic s un terreny tancat, paisatgista i plantat destinat al passeig o al gaudi del pblic.

Histria.
Els orgens.

Fins al segle XVII, els jardins, utilitaris o de lleure, continuen sent exclusius de les classes benestants. Noms certs privilegiats, abadies i aristcrates, en posseeixen. Aquests jardins privats seran oberts poc a poc a un pblic restret.
En no poder accedir-hi, la poblaci es passeja per les rodalies de les muralles i es reuneix a les portes de les ciutats, als espais aclarits com praderies o de planures.

No s fins al 1789 que el trastorn de la Revoluci Francesa entreobre les portes dels palaus i cases urbanes de l'aristocrcia i del clergat. Darrere els murs, el poble sorprs descobreix la natura ordenada dels jardins a la francesa o l'exuberncia pictrica dels jardins a l'anglesa. Esdevinguts bns nacionals, conservats en la seva totalitat o parcialment, aquests vastos jardins privats sn posats a disposici del pblic.
El jard pblic, en la seva accepci moderna, va nixer com: un espai urb naturista, plantat, paisatgista i mantingut per la collectivitat per al gaudi de tots.

Durant els trastorns postrevolucionaris, la societat del comenament del segle XIX fa poc cas dels jardins.
L'poca de la industrialitzaci fa emergir una burgesia opulenta, vida de diversi i de sortides.

 El jard haussmanni.

A Frana Napole III confia a Haussmann l'encrrec de condicionar el bosc de Vincennes. Sota les seves ordres, Alphand transforma els terrenys militars en un vast parc a l'anglesa i fa el llac de Gravelle, alimentat per les aiges del Marne, per irrigar tots els altres llacs. El model creat per Alphand esdevindr rpidament la referncia del Jard Public i s'escampar a travs de tot el pas i fins i tot a les colnies. Aquesta reinterpretaci del jard a l'anglesa respon en tots els punts als desigs de la societat francesa de la finals del segle XIX.



Amb els amples passeigs amb bancs, ombrejats amb arbres, els concerts a l'aire lliure, els ponts, els llacs i els senders apartats el jard pblic esdev una clau de la disposici de la ciutat. Les perspectives dels passeigs s'hi creuen i els immobles burgesos s'installen sobre el seu permetre.
La seva construcci esdev el mitj per a estructurar un barri. Al parc des Buttes-Chaumont, el jard, a resultes de treballs titnics, pren el lloc a les antigues pedreres.

La ciutat del segle XIX es pot veure com una xarxa de jardins pblics, de formes i de dimensions variades segons els indrets. Sn enllaats entre ells per avingudes plantades. Les places, jardins en miniatura tancats i paisatgistes, ocupen un lloc en la trama urbanstica. Aquestes places de barri, guanyades a antigues superfcies construdes, sn vorejades de carrers i de construccions.

Els jardins pblics contemporanis.

La creaci de Jardins Pblics contemporanis s'ha accelerat durant els dos darrers decennis. Els paisatgistes del segle XIX pensaven la ciutat com si fos construda a un jard pblic naturista, que es difonia amb les seves avingudes i els seus racons, a travs de les seves plantacions i el seu mobiliari de jard.

El jard pblic ha perdut en les disposicions urbanes contempornies aquest paper central. s un espai verd condicionat amb les eines de la ciutat, sovint un espai residual aparegut desprs de la construcci d'equipaments o d'habitatges.

El jard pblic contemporani revela ms que res la diferncia entre la concepci romntica del segle XIX i el racionalisme de les realitzacions contempornies.

Jardins pblics coneguts.

 Parc de Bagatelle dins el Bosc de Boulogne, a Frana.
 Hyde Park,a Londres: 139 hectrees.
 Central Park, a New York: 341 hectrees.
 Jard botnic de Mont-real, a Mont-real.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393890" title="Cant de Calvi" nonfiltered="1960" processed="1946" dbindex="151977">

El cant de Calvi s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant de Calvi dins el districte de Calvi. La seva alria varia de 0 a 700 metres amb una alria mitjana de 126 m.

 Administraci .


 
 Composici .
 


 Demografia .


  
 Enllaos externs .
 El cant de Calvi al web de l'Insee;
 pla del cant de Calvi a Mapquest;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393897" title="Fools Crow" nonfiltered="1961" processed="1947" dbindex="151978">
Fools Crow (1986) s una novella de l'escriptor nadiu-Americ James Welch, natural de Montana. La novella explica l'histria d'un jove Blackfoot de la tribu dels Pikuni a finals del segle XIX. A la dcada dels 1870 els Blackfoot es trobaven en un moment lgid d'expansi territorial  s'extenien entre el Saskatchewan al nord i Yellowstone al sud- i de poder poltic sobre les tribus del seu voltant. s el punt lgid de la cultura Blackfoot per tamb el moment en que el contacte i posterior enfrontament amb la cultura dels blancs, els Napikwan, els portaran a un futur terrible. 

A Fools Crow, Welch ens presenta el jove White Man's Dog en un moment clau dins de la vida de tot jove Blackfoot, al comenament del ritual inicitic que el portar a convertir-se en un guerrer respectat per tota la tribu. Com a part d'aquest procs, White Man's Dog ha de participar en l'expedici per adquirir cavalls d'una altra tribu enemiga. Aquesta primera prova marcar tant el futur del jove White Man's Dog com el del seu amic Fast Horse. Mentre el primer es revela com un jove assenyat, responsable i madur que acabar sent guia espiritual del seu poble, la sed de poder i de fama del segon el porten a la seva devallada. La novella continua relatant el procs de maduraci de White Man's Dog  desprs convertit en Fools Crow- i la creixent problemtica de la tribu degut a l'expansi i colonitzaci per part de l'home blanc. 

Amb aquesta novella Welch mostra una part essencial i fins ara fora oblidada del l'histria dels  Estats Units a l'hora que aconsegueix crear un referent de masculinitat,  Fools Crow, pels actuals joves Blackfoot.

Referncies. 
Binnema, Theodore. Common & Contested Ground. A Human and Environmental History of the Northwestern Plains. Norman: University of Oklahoma Press, 2001.
Ewers, John C. The Blackfeet: Raiders on the Northwestern Plains. Norman: University of Oklahoma Press, 1958.
Welch, James. Fools Crow. New York: Viking Penguin, 1986.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393898" title="Rodolphe Boulanger" nonfiltered="1962" processed="1948" dbindex="151979">
 
Rodolphe Bounlanger s un personatge de Madame Bovary, la magnfica obra realista del segle XIX de Gustave Flaubert.

Flaubert ens presenta a Rodolphe com un home ric i ben plantat. Va conixer a Emma (la dona de Charles Bovary) al assistir a la consulta del seu marit. Emma es va enamorar profundament d'ell tot i que la relaci d'amants no va acabar de funcionar perqu quan els dos tenien un pla de fuga per anar-se'n a viure junts, ell no es va presentar a la citaci deixant a Emma en un estat crtic ja que ella tenia moltes esperances posades en aquesta nova relaci.

s un home que creu en el llibertinatge i que no creu en el amor. Li agrada viure sense normes, d'una manera lliure, sense normatives i sense compromisos. No presta importncia als pensaments que puguin tenir la societat respecte a ell i la seva manera de viure. s un home atractiu que pot seduir a una dona fcilment i d'aqu que sempre busca nous amors i no creu en el comproms.

Emma Bovary va arribar a sentir devoci per aquest galant ja que en el transcurs de la novel la es pot apreciar com ella va a casa del que havia estat el seu amant molts anys desprs de la relaci amorosa per demanar-li un prstec econmic i quan aquest li nega la petici, ella li fa tota una declaraci d'amor en la qual es pot veure que ella hagus fet qualsevol cosa per complaure al enamorat.

Per realitzar aquesta tasca he cercat simplement la informaci que m'ha proporcionat el llibre de Gustave Flaubert juntament amb el treball que hem anat fen a classe i als apunts que hem obtingut de les explicacions.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393903" title="Serra de Coll" nonfiltered="1963" processed="1949" dbindex="151980">

La Serra de Coll s una serra de la Conca de Tremp que separa la vall de Montesquiu de la resta de la conca. T el seu punt culminant en el Roc de Neret, de 905,8 m. alt.

El lmit dels termes municipals d'Isona i Conca Dell (antigament, d'Orcau) i de Tremp (antigament, de Vilamitjana) discorre pels vessants sud i sud-oest d'aquesta serra, tot i que la carena superior pertany a Orcau, s a dir, actualment a Isona i Conca Dell.

Es pot considerar que la serra de Coll s'estn de sud-est a nord-oest, en alades que van dels 788,2 m. alt. als 905,8 del Roc de Neret, lloc ms elevat i, alhora, extrem nord-oest de la serra.

Enllaa a llevant amb la Torreta de Suterranya, de 958 m. alt., i al nord amb el Puig de Galliner, de 835, tots dos ja fora de la serra de Coll.

Porta a aquesta serra des del sud-est el cam de Llabusta, del qual arrenca el cam de Suterranya, des del sud el cam de Petrolers, i des del nord-oest la pista de Serra de Coll.

Pel costat de llevant, i en direcci nord-oest - sud-est discorre la lnia d'alta tensi de 380 kv que enllaa les centrals elctriques de Sallente-Estany Gento, Sals de Pallars, Viladecavalls de Calders i Sentmenat (la torre elctrica visible a la fotografia hi pertany).

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393904" title="Joan III de Vilamar" nonfiltered="1964" processed="1950" dbindex="151981">
Joan de Vilamar (? - ?, 1479) fou un noble i militar catal, almirall de la flota aragonesa.

Probablement fou fill de Pere de Vilamar, senyor de Boadella, i d'Agns. Succe el seu oncle, Bernat II de Vilamar, en la senyoria de Palau-saverdera. 

Patr de galeres per Alfons el Benigne, fou nomenat procurador reial de Menorca obtenint el 1440 possessions a Ciutadella i altres llocs (1440). A la mort d'Alfons deix el servei de Ferran I de Npols i treball per Joan el Gran juntament amb el seu oncle, capit general de la flota. El 1463, en morir Bernat, Joan de Vilamar fou nomenat capit general de la flota, i el mateix any, en plena guerra civil catalana, lloctinent dels comtats del Rossell i Cerdanya per a quan fossin recuperats. Amb la flota dirig el blocatge d'Amposta (1465-66), per fracass en l'ajut que per mar volia prestar a la guarnici reial de Girona. El rei li don la vila de Palams, que erig en baronia el 1466. Fet capit i alcaid de Bosa el 1467, li fou constituda la baronia de Bosa i la Planargia el 1468. 

Durant la Revolta de Sardenya an a l'illa per tal de socrrer el lloctinent Nicolau Carrs d'Arborea i de Mur, contra Lleonard II d'Alag i Arborea, a qui captur el 1478 i port a Siclia, i desprs davant el rei, que envi el pres al Castell de Xtiva. 

Serv un quant temps la Repblica de Florncia, i com a capit general li fou encarregada la recuperaci de Crsega el 1479.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393906" title="Lumio" nonfiltered="1965" processed="1951" dbindex="151982">

Lumio (en cors Lumiu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 1.040 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Galeria d'imatges .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393909" title="Cant de l'le-Rousse" nonfiltered="1966" processed="1952" dbindex="151983">

El cant de l'le-Rousse s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant de l'le-Rousse dins el districte de Calvi. La seva alria varia de 0 a 561 metres (ambdues a Corbara) amb una alria mitjana de 178 m.

 Administraci .


 
 Composici .
 


 Demografia .


  
Enllaos externs .
 El cant de l'le-Rousse al web de l'Insee;
 pla del cant de l'le-Rousse a Mapquest;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393914" title="Corbara" nonfiltered="1967" processed="1953" dbindex="151984">

Corbara  (en cors Corbara ) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 706 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



Galeria d'imatges.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393915" title="Hieronymus Bosch" nonfiltered="1968" processed="1954" dbindex="151985">

Amb el pseudnim de Hieronymus Bosch o El Bosch, fou conegut l artista Hieronymus van Aken, reconegut pintor i dibuixant neerlands de la zona de Flandes. Tot i que no existeix cap document precs que documenti el seu naixement, aquest es situa entre 1450 i 1455 a la ciutat de Hertogenbosch, una de les quatre capitals de provncia del ducat de Brabant, on va viure i desenvolupar la seva trajectria artstica.

El cognom van Aken s el nom, en dialecte centrealemany, de la ciutat d Aquisgr, d on procedia la famlia del Bosch, establerta a Hertogenbosch des de feia moltes generacions. Hieronymus Bosch formava part d una famlia pertanyent al gremi de pintors en qu probablement va aprendre la tcnica i passi per la pintura i el dibuix.

Hieronymus Bosch va nixer en el si d una famlia acomodada amb possessions (terres i cases). El seu pare, Antoni van Aken, va tenir tres fills (Hieronymus, Jan i Goosen) i una filla (Herberta). Amb la mort del pare el 1478, el fill gran, Goosen, fou l nic que va poder heretar el cognom que li permetia formar part del gremi de pintors. Probablement per aquest motiu, Hieronymus va adaptar el nom toponmic de la seva ciutat (Hertogenbosch), abreviant-lo i convertint-lo en Bosch i llatinitzant el seu nom, aix doncs va signar les seves obres sota el nom de Jeroen Bosch, tot i que trobem variants que el donen a conixer tamb com a Den Bosch o Jeoren die maerle (Jernim, el pintor).

No disposem de fonts que permetin traar una trajectria vital clara, sobretot en la seva infncia i joventut i que ens ajudin a conixer el seu procs d aprenentatge i a entendre millor les influncies vitals en la seva enigmtica obra. 

Segons els arxius jurdics, sembla que Hieronymus Bosch va casar-se als volts de 1480 amb Aleyt Goyarts Van der Meervenne, membre d una famlia acomodada local amb qui no van tenir descendncia. El matrimoni va compartir una important fortuna, Hieronymus podria haver viscut sense necessitat de treballar o desenvolupar cap activitat productiva, donat que els arxius testimonien que el matrimoni pertanyia al sector ms ric de la seva ciutat.

Cal destacar que Hieronymus Bosch va formar part activament i va desenvolupar encrrecs artstics, per a la confraria de Nostra Senyora, una organitzaci religiosa fundada el 1318 que se centrava en el culte a l esttua de la Verge ( Zoete Lieve Vrouw)  ubicada en l interior de la catedral gtica de Sant Joan, smbol de la fe del perode medieval i de la propseritat comercial i orgull cvic de la ciutat. El seu nom figura com a confrare a partir de 1486 i fins la seva mort. Se sap tamb que va ser un dels membres notables de la confraria, l nic artista dels notables que, tot i no tenir la formaci teolgica necessria, va accedir al lloc grcies a la seva condici social. Aquesta posici el va permetre establir relacions amb persones d alt nivell, com Felip, duc de Borgonya i posterior rei de Castella (Felip I el Bell).

No existeixen documents que confirmin que Hieronymus Bosch va viure sempre a la ciutat de Hertogenbosch, tot i que s la hiptesi ms fiable. Alguns historiadors han publicat hiptesis que situen el Bosch en un viatge per Espanya als volts de 1495-1505, seguint a escriptors i artistes espanyols i italians i influenciant-se per obres com l Escorial, per no s han presentat fonts documentals que puguin confirmar-ho.

Als voltants del mes d agost de 1516 va morir Hieronymus Bosch. Uns anys ms tard ho faria la seva dona, cap al 1522 aproximadament.

Bibliografia.

M. Gauffreteau-Svy, Hieronymus Bosch, El Bosco. Editorial labor, 1969;
Walter Bosing, El Bosco, entre el cielo y el infierno. Editorial Benedikt Taschen, 1989;
Sintagma Realitzacions Editorials, El Bosco, dins la col lecci Grandes Maestros de la Pintura, Edicions Altaya, 2001.
Ingo F. Walther, Los maestros de la pintura occidental, Taschen,2002;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393917" title="Pol Ponsarnau" nonfiltered="1969" processed="1955" dbindex="151986">
Pol Ponsarnau s un realitzador, nascut a Canet de Mar, Barcelona, l any 1980. Llicenciat en Comunicaci Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, cursa al 2002 un any a FAMU, Escola Superior de Cinema de Praga, a la Repblica Txeca.

Des del 2000 inicia grups de treball al voltant de la imatge en moviment, des de VJ a espectacles audiovisuals i musicals. Funda  29b/  i  Innoue  com a VJ, i realitza diverses sessions en directe tant en grup com en solitari en nombrosos festivals. Inicia la seva carrera musical com a Dj Goga.

A Praga realitza el seu primer videoclip no oficial  Suffocate  per a Venetian Snares. Comena a erigir-se com a videoartista exposant en galeries i festivals com Loop  04.
Al 2004 entra com a muntador i cap de postproducci a la productora de cinema publicitari Arena Shots.

A finals del 2005 s inicia professionalment com a realitzador freelance en diverses productores. Comena, a la vegada, a treballar com a msic en bandes sonores per a publicitat i cinema documental.

A mitjans del 2006 funda Eix Films amb Edu Cullar, per a la producci de videoclips i peces prpies.

Actualment segueix la seva trajectria com a realitzador en diverses productores en l mbit de la publicitat, el videoclip i el documental.

 Videoclips .

 "Suffocate" de Venetian Snares, 2003;
 "I see love" de Guillamino, 2005;
 "Sector Aeroclub" de Miau Miau, 2007;
 "After the 3rd day & before the 4th" de First Aid Kit, 2007;
 "Los Cinco" de Pecker, 2007;
 "1, 2, 3 sol" de Standstill, 2007;
 "Memria" de Mazoni, 2007;
 "Truth Can Hurt" de First Aid Kit, 2008;
 "La Vida" de Guillamino, 2008;

 Documentals .

 "B-SIDE, la cara B dels msics a Barcelona", 2008;
 "I Hate New York", (en postproducci) 2009;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393929" title="Cable parell trenat" nonfiltered="1970" processed="1956" dbindex="151987">

El cable parell trenat s una manera de cablejar en la qual dos conductors estan trenats per aconseguir la cancel laci d interferncies electromagntiques de fonts externes.

 Histria .
Les primeres lnies de telfon feien servir lnies de telgraf. Al 1880 es van installar a diferents ciutats els tramvies elctrics, que induen soroll en aquests circuits. Com que les demandes de les companyies telefniques van ser intils, van haver de crear de noves tcniques i es va passar a circuits balancejats, que van beneficiar per accident disminuint les atenuacions, i per lo tant incrementant el rang.

Com aquesta distribuci elctrica es va tornar com, aquesta mesura va resultar insuficient. Dos cables, ensartats en els dos costats de les barres creuades en posts elctrics, compartint la ruta amb lnies de fonts elctriques.
En pocs anys, el creixent s de la electricitat va portar de nou un augment de les interferncies, de manera que els enginyers van crear un nou mtode anomenat transposici de filferro, per eliminar les interferncies. A l hora de distribuir els cables, aquests intercanvien la seva posici cada un nmero definit de posts amb l objectiu de que ambds cables rebran EMI similars de les lnies de tensi. Actualment aquestes lnies amb intercanvis de posici peridics encara poden trobar-se en zones rurals. Aquesta tcnica representa una implementaci prematura del trenat amb un rtio de 4 voltes per kilmetre.

  Explicaci  .
El cable parell trenat consisteix en dos filferros de coure o d alumini allats i entrellaats amb un grossor aproximadament de 1 mm. Els filferros es trenen amb el propsit de redur l interferncia elctrica de parells similars cercans (com motors, rels o transformadors). Els parells trenats s agrupen sota una coberta com de PVC en cables multiparells de parells trenats de 2 fins a 300 parells, per redur el nombre de cables fsics que s introdueixen en un conducte. 

Es poden utilitzar tant per transmissi analgica com digital, i el seu ample de banda depn de la secci de coure utilitzat i de la distncia que hagi de recrrer.

s el tipus de cable ms com i va resultar la soluci per connectar telfons, terminals i ordinadors sobre el mateix cablejat. Anteriorment, a Europa, els sistemes de telefonia empraven cables parells no trenats.

L entrellaat disminueix l interferncia degut a que l rea del bucle entre els cables, la qual determina l acoplament magntic en la senyal, s reduda. En la operaci de balancejat de parells, els dos cables acostumen a portar senyals iguals i oposades (mode diferencial), les quals sn combinades mitjanant substracci al dest. El soroll dels dos cables es cancella mtuament en aquesta substracci degut a que ambds cables estan exposats a IEM (interferncies electromagntiques) similars.

La tasa de trenat, normalment est definida en voltes per metre. Quant ms gran s el nombre de voltes, ms gran s l atenuaci de la diafonia. On els parells no estan trenats, un membre del parell pot estar ms proper a la font que l altre i, en conseqncia estan exposats a nivells lleugerament diferents de IEM. 

Un exemple de parell trenat s el sistema de telefonia, ja que la majoria d aparells es connecten a la central telefnica per mitj d un parell trenat. Actualment s han convertit en un estndard, a les xarxes LAN, com mitj de transmissi a les xarxes d accs a usuaris.

 Estructura del cable .

El cable est composat per un conductor intern que s de filferro electroltic redut, de tipus circular, allat per una capa de polietil colorejat.
Per sota de l allament colorejada existeix una altra capa d allament tamb de polietil, que cont en la seva composici una substncia antioxidant per evitar la corrossi del cable. El conducte acostuma a tenir un dimetre aproximadament de mig milmetre, i ms l allament el dimetre pot superar el milmetre.

Normalment s parla d aquest tipus de cable per parells o per grups de parells, paquet conegut com cable multipar. Tots els cables del multipar estan trenats entre si amb l objecte de millorar la resistncia de tot el grup enfront de les diferents interferncies externes existents. 
Per aquesta ra definim per colors tots els cables per sapiguer al final de cada grup de cables que cable va amb un altre.

Els colors del allant estan estandaritzats : 
Taronja/Blanc-Taronja, Verd/Blanc-Verd, Blau/Blanc-Blau, Marr/Blanc-Marr.
Quan ja estan fabricats els cables unitriament i allats, es trenen depenent el seu color. Els parells que es van formant s uneixen i formen subgrups, aquests s uneixen en grups, els grups donen lloc a superunitats, i la uni de superunitats forma el cable.

 Tipus .



 UTP acrnim de Unshielded Twisted Pair o Parell Trenat Sense apantallar. Sn cables de parells trenats sense apantallar que s'utilitzen per a diferents tecnologies de xarxa local. Sn de baix cost i de fcil s, per produeixen ms errors que altres tipus de cable i tenen limitacions per a treballar a distncies elevades sense regeneraci del senyal.
 STP, acrnim de Shielded Twisted Pair o Parell Trenat Apantallat. Es tracta de cables de coure aillats dins d'una coberta protectora, amb un nmero especfic de trenes per peu. STP es refereix a la quantitat d'aillament al voltant del conjunt de cables i, per tant, a la seva immunitat al soroll al contrari que l'UTP que no disposa d'aquest aillament. S'utilitza en xarxes d'ordinadors com Ethernet o Token Ring. s ms car que la versi no apantallada o UTP.
 FTP, acrnim de Foiled Twisted Pair o Parell trenat amb pantalla global;

 Categories .

L especificaci 568A Commercial Building Wiring Standard de l associaci Industries Electrniques e Industries de la Telecomunicaci (EIA/TIA) especifica el tipus de cable UTP que s utilitzar en cada situaci i construcci. Depenent de la velocitat de transmissi la l ha dividit en diferents categories:

Categoria 1:
Fil telefnic trenat de qualitat de veu no adequat per les transmissions de dades. Les caracterstiques de transmissi del mitj estan especificades fins a una freqncia superior de 1MHz.

Categoria 2:
Cable parell trenat sense apantallar. Les caracterstiques de transmissi del mitj estan especificades fins a una freqncia superior de 4 MHz. Aquest cable consta de 4 parells trenats de fil de coure.

Categoria 3:
Velocitat de transmissi tpica de 10 Mbps per Ethernet. Amb aquest tipus de cables s implementa les xarxes Ethernet 10BaseT. Les caracterstiques de transmissi del mitj estan especificades fins a una freqncia superior de 16 MHz. Aquest cable consta de quatre parells trenats de fil de coure amb tres entrellaats per peu.

Categoria 4:
La velocitat de transmissi arriba fins a 20 Mbps. Les caracterstiques de transmissi del mitj estan especificades fins a una freqncia superior de 20 MHz. Aquest cable consta de quatre parells trenats de fil de coure.

Categoria 5:
s una millora de la categoria 4, pot transmetre dades fins a 1GHz i les caracterstiques de transmissi del mitj estan especificades fins a una freqncia de superior de 100 MHz. Aquest cable consta de quatre parells trenats de fil de coure.

Categoria 6:
s una millora de la categoria anterior, pot transmetre dades fins a 1Gbps i les caracterstiques de transmissi del mitj estan especificades fins a una freqncia superior de 250 MHz.

Categoria 7.
s una millora de la categoria 6, pot transmetre dades fins a 1 Gbps, i les caracterstiques de transmissi del medi estan especificades fins a una freqncia superior de 600 MHz.

 Caracterstiques de la transmissi .

Est limitat en distncia, ample de banda i data rate, tamb cal destacar que l atenuaci s una funci fortament depenent de la freqncia. La interferncia i el soroll extern tamb sn factors importants, per aix s empren cobertures externes i el trenat. Per senyals analgiques es requereixen amplificadors cada 5 o 6 quilmetres, per senyals digitals cada 2 o 3.
En transmissions de senyals analgiques punt a punt, l ample de banda pot arribar fins a 250 kHz. En transmissi de senyals digitals a llarga distncia, el data rate no s gaire gran (pocs Mbps), no s gaire efectiu per aquestes aplicacions.
En xarxes locals que soporten ordinadors personals, el data rate pot arribar a 10 Mbps (Ethernet) i 100 Mbps (Fast-Ethernet). 

Al cable parell trenat de 4 parells, normalment s utilitzen noms dos parells de conductors, un per rebre (cables 3 i 6) i un altre per transmetre (cables 1 i 2), tot i que no s poden fer ambdes coses alhora, tenint una transmissi half-duplex. Si s utilitzen els 4 conductors la transmissi s full-dplex.

 Avantatges i desavantatges .

Avantatges:

 Baix cost.
 Alt nombre d estacions de treball per segment.
 Facilitat pel rendiment i la soluci de problemes.
 Pot estar previament cablejat el lloc.

Desavantatges:

 Altes tases d error a altes velocitats.
 Ample de banda limitat.
 Baixa immunitat al soroll.
 Baixa immunitat al efecte crosstalk.
 Alt cost dels equips.
 Distncia limitada (100 metres per segment).

 Variants menors del parell trenat .
Parell trenat carregat:
s un parell trenat al qual se li afegeix intencionadament inductncia, molt com a les lneas de telecomunicacions, excepte per algunes freqncies. Els afegits inductors sn coneguts com a bobines de crrega i redueixen la distorsi.

Parell trenat sense crrega:
Un parell trenat que no t crrega de bobines afegida.

Parell trenat esclau:
Els parells trenats sn a ttol individual en rgim d'esclau per augmentar la robustessa del cable.

Cable trenat de cinta:
s una variant del stndard de cable de cinta on els conductors adjacents estan en mode esclau i trenats. Els parells trenats sn lleugerament esclaus uns a uns altres en un format de cinta. Peridicament al llarg de la cinta hi ha petites seccions amb no trenats habilitats connectors i capeleres pcb per ser terminades usant la tpica tcnica de cable de cinta IDC.

 Tipus de connexionat .
Els segments Ethernet fets amb cable UTP poden ser de dues classes segons la seva utilitzaci, el denominat cable recte i el creuat.

Cable recte (pin a pin):
Mantenen la connexi de pins al llarg de tota la seva longitud, tenen la mateixa norma als dos costats. Aquests cables connecten un concentrador amb un node de red (Hub,Node). Tots els parells de colors estan connectats en les mateixes posicions en ambds extrems. La ra s que el concentrador s el que realitza el creuament de la senyal. Per fer un cable creuat existeixen dues rames: 568B, 568A. Una s usa en un dels extrems del cable i l altre a l altre extrem. S utilitzen per connectar dispositius com Switch-Router, Switch-PC, Hub-PC.

Cable creuat: 
Als dos extrems la configuraci s diferent. Creua els terminals de transmissi d un costat per a que arribi a recepci de l altre, i la recepci de l origen a transmissi del final. Connecten dos concentradors o dos tranceptors entre si (Node-Node), amb una distncia menor a 10 m entre aquests. Aquest tipus de cable s'utilitza quan tenim dos ordinadors connectats directament, sense que hi hagi enrutadors o algun element a majors.
Per saber quin tipus de cable s est utilitzant s ha de prendre mesures amb l instrumental adequat.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393930" title="Monticello" nonfiltered="1971" processed="1957" dbindex="151988">

Monticello  (en cors U Munticellu ) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 1.253 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393932" title="Pigna" nonfiltered="1972" processed="1958" dbindex="151989">

Pigna (en cors Pigna) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 95 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393937" title="Sant Quint de Montclar" nonfiltered="1973" processed="1959" dbindex="151990">
Sant Quint de Montclar s un enclavament del municipi de Montclar, al Bergued, que delimita amb els municipis vens d'Avi, Casserres i l'Espunyola. T una extensi de 2,88 km2.

 Patrimoni i turisme .

Hi ha l'esglsia romnica de Sant Quint. Aquesta esgsia t una nau acabada amb un absis semicircular. La nau s coberta amb una volta de can i l'absis es tanca amb un quart d'esfera molt primitiu. El campanar est molt deteriorat. D'aquesta esglsia en procedeix un vas de relquies romnic del segle XI que es conserva al Museu Dioces i Comarcal de Solsona.

De l'esglsia romnica hi passa una ruta senyalada de BTT que surt d'Avi. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393938" title="Ball al Moulin de la Galette (Renoir)" nonfiltered="1974" processed="1960" dbindex="151991">

  Ball al Moulin de la Galette s una pintura a l'oli realitzada per Auguste Renoir el 1876 i que actualment s'exposa al Museu d'Orsay de Pars.

Un dels temples del lleure i la bohmia parisenca era el Moulin de la Galette, un mol abandonat situat al cim de Montmartre. Era habitat per artistes, literats, prostitutes i obrers. Els diumenges i dies festius eren dies de ball a Le Moulin, omplint-se amb la poblaci que habitava el barri. Una orquestra amenitzava la dansa mentre que al voltant de la pista es disposaven taules sota els arbres per aprofitar l'ombra. En el seu desig de representar la vida moderna, element imprescindible per als impressionistes, Renoir immortalitza aquest lloc en una de les teles mtiques de l'Impressionisme. El seu principal inters - igual que a Nu al sol o El gronxador - s representar les diferents figures en un espai entristit amb tocs de llum, recorrent a les tonalitats malves per a les ombres.

A les taules s'asseuen els pintors Lamy, Goeneutte i Georges Rivire al costat de les germanes Estelle i Jeanne i altres joves del barri de Montmartre. En el centre de l'escena ballen Pedro Vidal, pintor cub, al costat de la seva amiga Margot; al fons estan els tamb pintors Cordey, Lestringuez, Gervex i Lhote.

L'efecte de multitud ha estat perfectament aconseguit, recorrent Renoir a dues perspectives per a l'escena: el grup del primer pla ha estat captat des de dalt mentre que les figures que ballen al fons es veuen en una perspectiva frontal. La composici s'organitza a travs d'una diagonal i en diferents plans parallels que s'allunyen, elements clssics que no oblida el pintor. Les figures sn ordenades en dos cercles: el ms compacte al voltant de la taula i un altre ms obert entorn de la parella de ballarins.

Enllaos externs.

Fitxa al Museu d'Orsay;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393942" title="Glen Davis" nonfiltered="1975" processed="1961" dbindex="151992">

Ronald Glen Davis (nascut l'1 de gener de 1986 a Baton Rouge, Louisiana), tamb conegut pel seu sobrenom Big Baby, s un jugador de bsquet dels Estats Units dels Boston Celtics. La seva alada s de , pesa 131,1 kg i juga a la posici d'aler pivot.

Biografia.
Universitat.
Els entrenadors de la Conferncia del Sud-est el van votar com el Millor Jugador del 2006 de la Conferncia del Sud-est, i tamb va ser elegit pel primer equip de l'All-SEC. El 2006, com a sophomore, Davis va liderar els Tigers a la seva primera Final Four des del 1986. En un partit de les Semifinals Nacionals, LSU va perdre contra l'UCLA, perdent amb una diferncia mplia a la primera part i sense plantejar-se cap remuntada. Davis va fer 17 punts i va tenir un percentatge d'un 40% en tirs lliures abans de ser expulsat. 
Al llarg de la seva carrera universitria va tenir una mitjana de 17,7 punts, 10,4 rebots i 2,3 assistncies per partit.

Estadstiques de l'NBA.



Temporada regular.


 Playoffs .



Referncies.

NBA.com: Glen Davis Info Page;

Enllaos externs.
Biografia a NBA.com;
Biografia de Glen Davis a ESPN;
Biografia de Glen Davis a USA Basketball;
Biografia de Glen Davis a LSU;
Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393944" title="Legionella pneumophila" nonfiltered="1976" processed="1962" dbindex="151993">


Legionella pneumophila s un bacteri gramnegatiu prim, pleomrfic, flagellat del gnere Legionella. L. pneumophila s el patogen hum primari en aquest grup i s l'agent causal de la legionellosi o la malaltia dels legionaris.

L. pneumophila s morfolgicament un bacil sense cpsula no acid-fast*, no esporulat, i . aerbic i incapa d'hidrolitzar gelatina o produir ureasa i no sn fermentadors. L. pneumophila no cont pigments ni produeix autofluorescncia. s oxidasa negatiu i catalasa positiu i produeix beta lactamasa.

Caracteritzaci .
Mentre L. pneumophila s classificat com un organisme gramnegatiu, es tenyeix dbilment a causa del seu contingut nic en lipopolisacrids a l'exterior de la membrana cellular exterior . En les cadenes laterals de la paret cellular determinen l'especificitat de l'antigen somtic d'aquests organismes. La composici qumica d'aquestes cadenes laterals tant pel que fa als monmers de sucres com la seva disposici determina la natura de l'antigen O, que sn cabdals en la classificaci serolgica de diversos bacteris gramnegatius. Com a mnim s'han descrit 35 serovars diferents de L. pneumophila aix com es realitza en altres espcies.

Els srums s'han utilitzat tant per a estudis d'aglutinaci aix com per a la descoberta directa de bacteris en teixits usant anticossos fluorescents. L'antics especfic en pacients pot determinar-se per la prova indirecta d'anticossos fluorescents. ELISA i les proves de microaglutinaci tamb han estat aplicades amb xit. 

L. pneumophila s un bacteri intracellular facultatiu que pot envair i duplicar-se dins d'amebes i, en humans, en macrfags. Amoeba spp. serveix de reservori de L. pneumophila aix com tamb proporciona protecci enfront l'estrs mediambiental com la cloraci. La internalitzaci dels bacteris es pot veure potenciada per la presncia d'anticossos i del complement, per no s imprescindible. Un pseudopodi es cargola al voltant del bacteri en una forma nica de fagocitosi. Una cop interioritzats, els bacteris s'envolten en un vacol lligat a membrana que no es fusiona amb els lisosomes que degradarien altrament els bacteris. Els bacteris es multipliquen en aquest compartiment protegit. Els bacteris utilitzen un sistema de secreci tipus IVB conegut com Icm/Dot per injectar protenes efectores a l'hoste. Aquests efectors estan implicats en l'augment la capacitat dels bacteris per sobreviure dins de la cllula de l'hoste. La supervivncia s reforada per aquestes protenes efectores (Protenes Ank) perqu interfereixen amb la fusi del vacol que cont la legionella amb la degradaci dels endosomes de l'amfitri.

Tenen un sistema de secreci tipus IV que secreta una metalloproteasa de 39 kDa al lquid de cultiu, que s citotxic per a algunes cllules de teixits cultivades. El sistema de secreci tipus IV s igualment necessari per a una plena virulncia. La natura patgena de L. pneumophila fou reconegut desprs del brot de 1976 en un grup d'homes ancians que assistien a una convenci de la Legi americana a Filadlfia, Pennsylvania (per aix el nom la malaltia de legionaris). Aquest brot afect ms de 200 persones, amb 34 morts. s important destacar que no s'ha pogut demostrar la transmissi persona a persona.

Genmica.
La determinaci i publicaci de les seqncies completes de genomes de tres allaments clnics que L. pneumophila del 2004 prepar el cam per a la comprensi de la biologia molecular de L. pneumophila en particular i de legionella en general. En profunditat i usant l'anlisi comparativa de genomes varietats de ADN per estudiar el contingut de gens de 180 soques de legionella revel l'alta plasticitat de genomes i la freqent transferncia horitzontal de gens. S'aconsegu una idea ms profunda del cicle vital de L. pneumophila investigant el perfil de l'expressi gnica de L. pneumophila en Acanthamoeba castellanii, el seu hoste natural. L. pneumophila exhibeix un cicle vital bifsic i defineix diferents expressions gniques segons si es troba en la fase transmissiva o replicativa.

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393946" title="Costa Gran" nonfiltered="1977" processed="1963" dbindex="151994">
La Costa Gran s el serrat que representa la continutat cap a llevant de la muntanya de Sant Corneli. Pertany a l'antic terme d'Orcau, actualment d'Isona i Conca Dell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393947" title="Platja del Pebret" nonfiltered="1978" processed="1964" dbindex="151995">

La Platja del Pebret s una platja de sorra situada en la Serra d'Irta, al terme municipal de Penscola.

De normal, el nivell d'ocupaci de la platja s mig, malgrat la total manca de serveis. s una de les poques platges nudistes del Pas Valenci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393948" title="Sant'Antonino" nonfiltered="1979" processed="1965" dbindex="151996">

Sant'Antonino (en cors Sant'Antoninu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 77 habitants.

 Demografia .

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393950" title="Piragisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="1980" processed="1966" dbindex="151997">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es disputaren set proves de piragisme, 5 en categoria masculina i 2 en categoria femenina. La competici es realitz entre els dies 23 i 26 d'octubre de 1968 al Llac Xochimilco.

Participaren un total de 184 piragistes, entre ells 155 homes i 29 dones, de 27 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Piragisme 1968;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393952" title="Santa-Reparata-di-Balagna" nonfiltered="1981" processed="1967" dbindex="151998">

Santa-Reparata-di-Balagna (en cors Santa Riparata di Balagna) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 838 habitants.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393956" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="1982" processed="1968" dbindex="151999">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es disputaren set proves de rem, totes elles en categoria masculina. La competici tingu lloc entre els dies 13 i 19 d'octubre de 1968 al Llac Xochimilco.

Participaren un total de 353 remers de 29 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Rem 1968;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393957" title="Cant de Calenzana" nonfiltered="1983" processed="1969" dbindex="152000">

El cant de Calenzana s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant de Calenzana dins el districte de Calvi. La seva alria varia de 0 m (Calenzana) a 2.588 metres (Manso) amb una alria mitjana de 167 m.

 Administraci .


 
 Composici .
 


 Demografia .


  
Enllaos externs .
 El cant de Calenzana al web de l'Insee;
 pla del cant de Calenzana a Mapquest;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393966" title="Llista de tipus de paper" nonfiltered="1984" processed="1970" dbindex="152001">
De paper n'hi ha de diferents tipus:

alemany;
arrissat;
assecant (per eixugar la tinta);
autofotocopiador;
bblia;
canson;
blanc;
carb (que copia al full inferior el que s'escriu a dalt);
ceba;
contracolat;
continu (usat sobretot per a factures i faxos);
couch;
crepat;
cristall;
d'alumini (usat per embolicar aliments de manera temporal);
d'amiant;
d'armnia;
arrs (per a al calligrafia xinesa fina);
barba;
cartes;
dibuix;
draps;
fil;
filtre;
macerat;
folre;
fumar (folra els cigarrets);
embalatge;
empaperar;
espart;
escriure;
seda (fi i trencads);
solfa;
estany;
estrassa;
empaperar;
plata;
tina;
vidre;
Xina;
impremta;
engomats;
higinic;
indicador;
jap;
jasp;
kraft;
millimetrat (per fer grfics);
mussolina;
parafinat;
palla;
pergam;
ploma;
premsa;
quadriculat;
quitr;
ratllat;
reactiu;
semivegetal;
trmic;
timbrat;
vegetal (per calcar);
vellutat;
verjurat;
viltella;
pasta de paper;
moneda;
croquis;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393967" title="Calenzana" nonfiltered="1985" processed="1971" dbindex="152002">

Calenzana (en cors Calenzana) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 1.722 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Galeria d'imatge .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393968" title="Fundaci d'escoles parroquials" nonfiltered="1986" processed="1972" dbindex="152003">

La Fundaci d'Escoles Parroquials (FEP) s una instituci vinculada a l Arquebisbat de Barcelona que t la titularitat de diverses escoles diocesanes i parroquials.

Una mica d'histria.
La Fundaci d'Escoles Parroquials va nixer el dia 8 de novembre de 1985, i fou registrada complint tots els requisits necessaris en la secci especial de Fundacions del registre d entitats religioses del Ministeri de Justcia el dia 4 d abril de 1986, grcies a la intuci del cardenal Narcs Jubany, aleshores arquebisbe de la capital catalana. L objectiu principal del cardenal Jubany, doncs, era oferir a totes les escoles parroquials la possibilitat d agrupar-se sota una mateixa entitat.

Tradicionalment, les escoles parroquials s han caracteritzat pel seu arrelament profund als barris. Sn centres educatius que atenen la seva prpia peculiaritat. Avui la Fundaci s titular i responsable de la gesti i assessorament de 17 escoles en els aspectes pedaggic, laboral i fiscal. Actualment, la FEP, a travs de les seves escoles, atn ms de 7.000 alumnes de les dicesis de Barcelona i Terrassa

Objectius fundacionals.
 Aplegar escoles parroquials de l Arquebisbat de Barcelona i rodalies i fer-ne un servei educatiu eficient, amb fesomia pedaggica i pastoral prpia, dins el conjunt ms ampli de l escola cristiana.
 Dur a terme un projecte que, sense anullar-ne la histria, el seu arrelament al barri i la seva tradici -que s diversa i per aix mateix enriquidora-, reflecteixi all qu totes aquestes escoles tenen en com.
 Donar una resposta especfica, prpia i necessria a la responsabilitat, al dret i al deure que li pertoquen en l mbit de l educaci.

Escoles de la FEP.
 Collegi Mare Alfonsa de Cavin (Nous Barris-Barcelona): Infantil 2n cicle, Primria, ESO;
 Escola d'Aprenents Sant Gens dels Agudells (Horta/Guinard-Barcelona): ESO (adaptada), PGS (adaptats);
 Escola Bon Pastor (Sant Andreu-Barcelona): Infantil 2n cicle, Primria, ESO;
 Collegi Sant Josep Oriol (Eixample-Barcelona): Infantil 2n cicle, Primria;
 Escola Especialitzada La Sagrera (Sant Mart-Barcelona): Educaci Especial;
 Centre d'Educaci Infantil Joan XXIII (Sant Mart-Barcelona): Infantil 1r cicle;
 Escola Santssima Trinitat (Sant Andreu-Barcelona): Infantil 1r i 2n cicle, Primria, ESO;
 Escola Ramon Pont (Terrassa): Infantil 2n cicle, Primaria, ESO;
 Escola Sant Jaume (L'Hospitalet): Infantil 2n cicle, Primria, ESO, Batxillerat;
 Escola Sant Llus Gonaga (La Garriga): Infantil 1r i 2n cicle, Primria, ESO;
 Centre d'Educaci Infantil Sant Miquel (Santa Coloma Gramanet): Infantil 1r cicle;
 Collegi Santa Teresa de Lisieux (Les Corts-Barcelona): Infantil 2n cicle, Primria, ESO,Batxillerat;
 Collegi Tecla Sala (L'Hospitalet): Infantil 2n cicle, Primria, ESO, Batxillerat;
 Collegi Sant Ramon Nonat (L'Hospitalet): Infantil 2n cicle, Primria, ESO;
 Collegi Mare de Du de la Salut (Badalona): Infantil 2n cicle, Primria;
 Escola Mare de Du del Roser (Les Planes): Infantil 2n cicle, Primria, ESO;
 Escola Sant Medir (Barcelona): Infantil 2n cicle, Primria, ESO;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393972" title="Galria" nonfiltered="1987" processed="1973" dbindex="152004">

Galria (en cors Galeria) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 302 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393973" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="1988" processed="1974" dbindex="152005">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es disputaren quatre proves de salts, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es desenvolup entre els dies 17 i 26 d'octubre de 1968 a la Alberca Olmpica Francisco Mrquez.

Comits particpants.
Participaren un total de 81 saltadors, entre ells 45 homes i 36 dones, de 23 comits nacionals diferents:



Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Salts 1968;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393978" title="Manso" nonfiltered="1989" processed="1975" dbindex="152006">

Manso (en cors Mansu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 302 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393982" title="Antoni d'Oms i Sentmenat" nonfiltered="1990" processed="1976" dbindex="152007">
Antoni d'Oms i de Sentmenat (mort el 1640), senyor de Rub i cavaller de l'Orde de Calatrava. 

Durant la Guerra dels Trenta Anys fou nomenat cap de les tres companyies formades a Barcelona el 1637 amb les quals intent, sense xit, de prendre Leucata. El 1638 era tinent coronel de la Coronela de Barcelona i el 1639 torn a lluitar contra els francesos al setge de Salses, on resist fins al final com a mestre de camp.

Es va casar amb la seva neboda Maria Teresa I d'Oms de Santapau i d'Oms, amb qui va tenir un fill, Ramon I d'Oms de Santapau i d'Oms




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393983" title="Moncale" nonfiltered="1991" processed="1977" dbindex="152008">

Moncale (en cors U Mucale) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 201 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393985" title="Montegrosso" nonfiltered="1992" processed="1978" dbindex="152009">

Montegrosso (en cors Montegrossu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 354 habitants.

 Demografia .


 Administraci .



 Galeria .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393987" title="Tautologia" nonfiltered="1993" processed="1979" dbindex="152010">
El mot tautologia  procedeix del grec          :  t aut (el mateix) i leguein-logos (dir, enunciat):  dir el mateix  o  enunciat sobre el mateix 

Retrica .
Com a figura de dicci, la tautologia consisteix en l s de diferents paraules per expresar un idntic significat. Aix, la tautologia s assimilable a la redundncia i al pleonasme.
La tautologia es considera sovint un defecte estilstic o b una mostra de poca habilitat lingstica (en expressions com per exemple: entrar cap a dins, el cadver del difunt, un parell de bessons). Per tamb es fa servir per donar mfasi o reforar les expressions (per exemple: Ho vaig veure amb els meus propis ulls; Estava envoltat per tot arreu.

Lgica .
Frmula proposicional que s verdadera sigui quin sigui el valor de veritat assignat als seus components proposicionals elementals.

Una frmula pot ser qualificada de tautologia mitjanant l elaboraci de la seva taula de veritat.

Per exemple, a la frmula p    p ( plou o no plou ) li correspon la taula de veritat segent



Estem davant d una tautologia quan en la columna corresponent al connector principal tots els valors sn V.

La condici tautolgica est present en les regles d inferncia. La llei del modus ponens, per exemple, presenta la segent estructura tautolgica: q)  p   q
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393989" title="Zilia (Crsega)" nonfiltered="1994" processed="1980" dbindex="152011">

Zilia (en cors Ziglia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 212 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="393990" title="CODEN" nonfiltered="1995" processed="1981" dbindex="152012">


CODEN - d'acord amb la norma ASTM E250 - s un codi alfanumric bibliogrfic de sis carcters, que ofereix concisa, nica i inequvoca identificaci dels ttols de publicacions seriades i no seriades de totes les rees temtiques.

El CODEN esdevingu un sistema particularment com en la comunitat cientfica com un sistema de cites peridiques esmentada tcnicament  aix com en la qumica  relacionada amb les publicacions i com una eina de cerca en molts de catlegs bibliogrfics.

Histria.

El Coden, dissenyat per Charles Bishop (Institut d'Investigacions de Malalties Crniques, de la Universitat de Buffalo, Universitat Estatal de Nova York, jubilat), va ser inicialment pensat com una ajuda a la memria per a les publicacions en la seva collecci de referncia. Bishop va prendre les inicials de les paraules dels ttols de les sries utilitzant per a aix un codi, que li va ajudar a organitzar la recollida de publicacions. El 1953 va publicar el seu sistema de documentaci, originalment concebut com un sistema CODEN de quatre dgits; els nombres de volum i nmeros de pgina s'hi han afegit, a fi de citar i localitzar exactament un article d'una revista. Ms tard es va publicar l'any 1957 una nova versi.

Desprs de que Bishop assigns ms de 4000 CODEN, el sistema de quatre dgits CODEN es va desenvolupar des de 1961 pel Dr. Kuentzel en la Societat Americana d'Assaig de Materials (ASTM). Aix mateix, es va presentar el cinqu dgit per CODEN. Al comenament de l'era de les computadores el CODEN es va pensar com una mquina de lectura per al sistema d'identificaci de publicacions seriades. En diversos canvis des de 1963, es van registrar CODEN i es van publicar al CODEN de ttols de publicacions peridiques per ASTM, comptant amb uns 128.000 a finals de 1974. 

Tot i que aviat es va reconixer el 1966 que un cinqu dgits CODEN no seria suficient per a proporcionar a tots els futurs ttols de srie un CODEN, seguia sent definit com un codi de cinc dgits, tal com figura en la norma ASTM E250, fins 1972. L'any 1976, la norma ASTM E250-76 es defineix un CODEN de sis dgits.

Amb el comenament de l'any 1975, el sistema CODEN fou responsabilitat de la Societat Qumica Americana (American Chemical Society). 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394000" title="Cant de Corte" nonfiltered="1996" processed="1982" dbindex="152013">

El cant de Corte s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant de Corte dins el districte de Corte. La seva alria varia de 229 m a 2.626 metres amb una alria mitjana de 167 m.

 Administraci .


 
 Composici .
 

  
 Enllaos externs .
 El cant de Corte al web de l'Insee;
 pla del cant de Corte a Mapquest;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394003" title="Pere de Rub i de Sabater" nonfiltered="1997" processed="1983" dbindex="152014">
Pere de Rub i de Sabater (mort el 1693) fou un noble i militar catal, primer marqus de Rub.

Fill de Ramn Rub i Marimn, jutge de la Real Audiencia, estava casat amb Regina Boixadors, amb qui va tenir un fill, Josep Antoni de Rub i Boixadors.

Pere de Rub, primer marqus de Rub, conseller reial, maestre racional de la Corona d'Arag i lloctinent de la Baila General, era procurador real el 1664. A partir del 1667 va lluitar al front d'un ter a la frontera, atacant el Rossell des de Puigcerd el 1674 i defensant Girona entre 1675 i 1684. 

Durant la Guerra dels Nou Anys, i sent general d'artilleria, en 1693 es trovaba al front de la Ciutadella de Roses quant fou assetjada pels francesos. El 8 de juny una bomba li va arrencar un bra i va morir de les ferides a Barcelona. Desprs de noms set dies de setge, amb poques tropes, molts d'ells reclutes, i un armament que no estava a l'alada del francs va caure en mans franceses quan el seu successor Gabriel de Quiones la va rendir.

Pocs dies desprs de la seva mort, Carles II de Castella li concedia el ttol de marqus de Rub, tot desconeixent el seu trasps.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394007" title="Cant de Ghisoni" nonfiltered="1998" processed="1984" dbindex="152015">

El cant de Ghisoni s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant de Ghisoni dins el districte de Corte. La seva alria varia de 0 m a 2.347 metres amb una alria mitjana de 417 m.


 Administraci .


 
 Composici .
 


 Demografia .


  
 Enllaos externs .
 El cant de Ghisoni al web de l'Insee;
 pla del cant de Ghisoni a Mapquest;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394011" title="Rodalies Cadis (xarxa ferroviria)" nonfiltered="1999" processed="1985" dbindex="152016">


La xarxa de Rodalies Cadis (Cercanas Cdiz, oficialment en castell) s un dels sistemes de Renfe Rodalies que dona servei a varis municipis de les comarques de la Baha de Cadis i la Campinya de Jerez, a la provncia de Cadis. Aquesta xarxa est formada per dos lnies en servei, 52 km de vies de ferrocarril i 12 estacions en servei. Concretament, la xarxa t parades als municipis de Cadis, San Fernando, Puerto Real, el Puerto de Santa Mara i Jerez de la Frontera.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394013" title="Ghisonaccia" nonfiltered="2000" processed="1986" dbindex="152017">

Ghisonaccia (en cors Ghisunaccia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 3.168 habitants. Limita amb els municipis d'Alria, Aghione, Pietroso, Ghisoni, Lugo-di-Nazza, Poggio-di-Nazza, i Prunelli-di-Fiumorbo.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394014" title="Rodalies Mlaga (xarxa ferroviria)" nonfiltered="2001" processed="1987" dbindex="152018">




La xarxa de Rodalies Mlaga (Cercanas Mlaga, oficialment en castell) s un servei de trens interurbans o rodalies de Renfe Rodalies entre Mlaga i part dels municipis de la provncia de Mlaga. La xarxa disposa de 70 km de vies de ferrocarrils i 24 estacions repartides en dues lnies. El servei de les lnies es realitza a la lnia C-1 amb unitats de la srie 446 de Renfe i a la C-2 de la srie 440R i 446.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394017" title="Ghisoni" nonfiltered="2002" processed="1988" dbindex="152019">

Ghisoni (en cors Ghisoni) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 267 habitants. Limita amb Muracciole, Pietroso, Lugo-di-Nazza, Vezzani i Vivario.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394018" title="Rodalies Sant Sebasti (xarxa ferroviria)" nonfiltered="2003" processed="1989" dbindex="152020">



La xarxa de Rodalies Sant Sebasti (Donostiako Aldirikoak en Basc i Cercanas San Sebastin en Castell) s un dels sistemes de Renfe Rodalies que dna servei a la ciutat de Sant Sebasti, els municipis de la seva rea metropolitana est i els municipis situats a la vall del riu Oria i del riu Deva fins Oate.

Aquesta xarxa es troba a la lnia ferroviria Madrid-Irun, pel que els trens de rodalies comparteixen vies amb els serveis regionals i de llarg recorregut. El traat s electrificat i de doble via.

El nucli t una nica lnia, C-1, que uneix Irun i Oate passant per Sant Sebasti. La lnia utilitza trens de la srie 440 de Renfe reformats.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394021" title="Fundaci Catalunya" nonfiltered="2004" processed="1990" dbindex="152021">
La Fundaci Catalunya s una entitat constituda el 1983, a iniciativa de Joaquim Fons i Pont, per a la defensa dels drets nacionals dels catalans, tant individuals com col lectius, i especialment els reconeguts per la Declaraci Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides de 10 de desembre de 1948.

 Objectius .

La Fundaci Catalunya t per objecte:

 La difusi i la divulgaci dels drets humans.
 L assistncia jurdica als qui sofreixen violacions dels drets humans a Catalunya i a la resta de Pasos Catalans.
 La protecci de la llengua catalana.
 La difusi del coneixement internacional de la situaci actual de Catalunya i a la resta de Pasos Catalans des d una perspectiva de drets humans i de comunitat nacional.

 Activitats .

Entre les activitats realitzades, destaquem:

 La publicaci dels Anuaris dels Pasos Catalans.
 L edici de material didctic escrit i audiovisual en col laboraci amb el Departament d Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i altres Institucions. ;
 La impartici de cursos de drets humans i l assistncia jurdica relacionada amb aquest drets en col laboraci amb la Comissi de Defensa dels Drets Humans i el lliure Exercici de l Advocacia del Col legi d Advocats de Barcelona, i amb altres institucions. ;
 L assistncia jurdica en defensa de l s del catal. ;

 Organitzaci .

La FUNDACI CATALUNYA compta amb un Patronat de dotze membres, set dels quals integren el Consell de Direcci, executor del programa anual.

 Enllaos externs .

Fundaci Catalunya 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394022" title="Rodalies Santander (xarxa ferroviria)" nonfiltered="2005" processed="1991" dbindex="152022">



La xarxa de Rodalies Santander (Cercanas Santander oficialment en castell) s un servei de Renfe Rodalies entre la ciutat de Santander i la localitat de Reinosa, ambds a la Cantabria. El traat de la lnia transcor per la lnia de Palncia-Santander i es de via nica electrificada.

Actualment el nucli de rodalies noms disposa de una lnia: la C-1.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394024" title="Sixt V" nonfiltered="2006" processed="1992" dbindex="152023">

Sixt V (1521-1590) s el nom que va adoptar Felice Peretti di Montalto en ser escollit Papa de Roma. Va entrar en religi des de ben jove, a l'ordre dels franciscans. Enfrontat polticament a Gregori XIII, va viure gran part del seu perode de cardenal recls a les seves residncies.

El seu pontificat destaca per l'atenci a les finances, que va sanejar deprs de dcades de malbaratament, i per l'ajuda a la millora de la traducci Vulgata de la Bblia, durant segles l'nica autoritzada. Va contribuir tamb a l'auge del moviment de la Contrarreforma i al ornament de la ciutat de Roma.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394026" title="Girella" nonfiltered="2007" processed="1993" dbindex="152024">

La Girella s un embotit tpic del Pallars Juss el Pallars Sobir i la Ribagora. T com a ingredients principals l'arrs i els menuts (tripes, freixura i cor) del corder (xai). s documentat des del segle XV.

Enllaos externs.
 Recepta de la Girella;
 Fira de la Girella  a Pont de Suert;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394027" title="Bois de la Cambre" nonfiltered="2008" processed="1994" dbindex="152025">



El Bois de la Cambre (Ter Kamerenbos en neerlands) s un parc pblic de Brusselles.

Ha estat concebut, com una part del bosc de Soignes, el 1862 per un alemany, establert a Blgica: el traat del bosc va ser confiat a Edouard Keilig, arquitecte de jard nascut a Saxe el 1827 que va guanyar un concurs. Aquest espai condicionat a l'anglesa, estil nascut a Anglaterra al comenament del segle XVIII, que imita la natura i es caracteritza per una irregularitat en la concepci de les plantacions i de les vies. Aquesta irregularitat ofereix punts de vista i perspectives molt variats. Aquest lloc esdev rpidament lloc de trobada dels brussellesos, com al Bosc de Boulogne a Pars. En aquest indret s'hi trobava una lleteria, un veldrom, el Thtre de Poche, un llac artificial, un hipdrom, i passeigs per a muntar a cavall.


Avui encara representa un important "pulm verd" per als ciutadans de Brusselles. En quest espai s'hi realitzen diferents activitats com el rem i la pesca, demostracions esportives, concerts a l'aire lliure, jocs per a infants a l'estiu i patinatge.

Els serveis viaris que el travessen representen un eix important d'entrada a la ciutat, aix com un lloc de pas entre les parts est i oest del sud de Brusselles. Es planteja la possibilitat de tancar-lo al trnsit rodat, tot i que aquesta idea s'ajorna indefinidament.

Vegeu tamb.

 Abadia de la Cambre;

Bibliografia.

 Xavier Duquenne, Le Bois de la Cambre, Bruxelles, l'auteur, 1989.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394028" title="Lugo-di-Nazza" nonfiltered="2009" processed="1995" dbindex="152026">

Lugo-di-Nazza (en cors U Lugu di Nazza) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 103 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394033" title="Rodalies Saragossa (xarxa ferroviria)" nonfiltered="2010" processed="1996" dbindex="152027">



La xarxa de Rodalies Saragossa (Cercanas Zaragoza en castell) s un servei de trens interurbans entre Saragossa i municipis propers, que forma part del sistema de Renfe Rodalies. Actualment el sistema est format per una sola lnia en funcionament, la C-1.

La lnia C-1, operada per Renfe Operadora, s la primera i nica lnia de Rodalies de la ciutat de Saragossa. Fou inaugurada, i dna servei des de l'11 de juny de 2008 poc abans de l'inici de l'Exposici Internacional de Saragossa. Hi ha 47 serveis diaris amb 3 unitats Civia.

Per a la seva creaci es van aprofitat les vies ja existents de les lnies Saragossa - Pamplona/Logronyo i Saragossa-Reus-Barcelona. Es crearen noves estacions al perifric barri de Casetas, a Utebo, sota l'antigua estaci del Portillo i a Miraflores, dins del districte de las Fuentes.

Estacin de Goya y ampliacin de la C-1

Est prevista la construccin de la estacin de Goya, la ms cntrica, cuya apertura se prev para 2010. Tambin est prevista la ampliacin de la lnea a corto plazo a La Cartuja. A medio plazo la previsin es de ampliarla hasta Alagn por el lado oeste y a largo plazo hasta Pedrola.

 Nova lnia C-2 .
Segons el Pla Intermodal de Transport de Saragossa, segons evolucioni la demanda es posarien en funcionament nous serveis amb una segona lnia de rodalies de nord a sur pels corredors del riu Gllego i Huerva, aprofitant les vies de les lnies Saragossa-Osca i Saragossa-Valncia. Les possibles estacions sn les segents:
La Cartuja;
La Joyosa;
Alagn;
Las Fuentes;
Cogullada;
PLAZA;
Feria de Zaragoza, AVE;
Cuarte;
Cadrete;
Mara de Huerva;
Cabaas de Ebro;
Pedrola;
San Gregorio;
San Juan de Mozarrifar;
Villanueva de Gllego;

 Ample estndard .
Tamb est previst que sigui el primer nucli de rodalies operat integrament en ample ferroviari estndard per a l'any 2013.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394035" title="ngel Castellanos Cspedes" nonfiltered="2011" processed="1997" dbindex="152028">

ngel Castellanos Cspedes, conegut futbolsticament com a Castellanos, era un futbolista manxec nascut a Miguelturra (Ciudad Real),  el 15 de novembre de 1952, durant la seua carrera professional va patir variacions en el seu joc, ja que que els seus inicis va actuar d'interior, posteriorment ho va fer de central per a acabar com migcampista defensiu, arribant a ser internacional per Espanya.

Es caracteritzava per tindre fama de ser un jugador lent, limitat tcnicament i dur, per que per a la majoria dels seus entrenadors va ser titular indiscutible.  

 Trajectria .

Castellanos debuta en la temporada 1971-1972 en Primera divisi amb el CE Sabadell en la jornada 28, el 2 d'abril de 1972, entrant com substitut en un CE Sabadell - Sevilla FC.
Juga noms dos partits ms en la mateixa temporada i sempre de entrant com substitut.

A la campanya segent fitxa pel Granada CF, primer jugant com interior titular, per a posteriorment fer-lo de central cada vegada menys fixe en l'onze titular.

Ladislao Kubala seleccionador espanyol el convoca per a la selecci espanyola, fent-lo debutar el 21 de setembre de 1974 en un Dinamarca-Espanya amb resultat de 1 a 2 jugat a Copenhaguen. Noms acudiria a la cridada de la selecci dues vegades ms en el mateix any.

En la temporada 1976-1977 fitxa pel Valncia CF, junt amb ell, un Valncia CF que vol renovar-se, arriben, Mario Kempes, procedent del Rosario Central d'Argentina, Carlos Diarte (del Real Zaragoza ), Botubot (del Cadis), Ricardo Arias (del CE Mestalla), Miguel ngel Adorno  i Carlos Pereira (recuperats del Deportivo Alavs), Juan Carlos (de l'Hrcules) i Pepe Carrete (del Real Oviedo).

En el Valncia CF va comenar a jugar de defensa, per desprs de diversos partits irregulars es va descobrir que era millor migcampista defensiu, lloc, que va ser seu en l onze inicial durant nou temporades.

En l'equip x va aconseguir inaugurar el seu palmars esportiu, destacant la consecuci de la la Copa del Rei de 1979 guanyada al Real Madrid en el estadi Vicente Caldern per 0-2 amb dos gols de Mario Kempes, la Recopa de Europa de 1980, jugant de titular en la final disputada en l estadi de Heysel (Brusselles) i que va anotar un penal decisiu en els agnics llanaments de penals de desempat.

La temporada segent es va proclamar campi de la Supercopa d'Europa jugant en els dos partits de disputats, el 25 d'octubre de 1980 en l'estadi City Ground (Nottingham) i el 17 de desembre de 1980 a Mestalla.

Va rebre la baixa amb el descens de la temporada 1985-1986 ja que els problemes econmics de l'entitat van provocar el canvi de rumb esportiu del Valncia CF que es va basar en una nova fornada de joves jugadors i es va retirar del futbol professional.

 Palmars . 
 1 Copa del Rei: 1979.
 1 Recopa d'Europa: 1980. ;
 1 Supercopa d'Europa: 1980.
  
Enllaos externs. 

 Castellanos a www.lfp.es;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394038" title="Poggio-di-Nazza" nonfiltered="2012" processed="1998" dbindex="152029">

Poggio-di-Nazza (en cors U Poghju di Nazza) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2004 tenia 194 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394041" title="Rodalies Sevilla (xarxa ferroviria)" nonfiltered="2013" processed="1999" dbindex="152030">



La xarxa de Rodalies de Sevilla (Cercanas Sevilla oficialment en castell) est formada per tres lnies en servei, 111 km de vies de ferrocarril i 22 estacions que donen servei a Sevilla, la seva rea metropolitana i els pobles de la vall del Guadalquivir.





Noves lnies.
Estan projectades dues noves lnies: la C-2 i la C-5. La lnia C-2 donar servei a la Isla de la Cartuja amb les segents estacions:
 Sevilla - Santa Justa ;
 San Jernimo;
 Estadio Olmpico;
 Cartuja;

La lnia C-5 tindr el segent recorregut:
 Sevilla - Santa Justa;
 San Jernimo;
 Camas;
 Santiponce;
 Salteras-Valencina;
 Olivares-Villanueva del Ariscal;
 Sanlcar la Mayor;
 Benacazn;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394046" title="Reproduction" nonfiltered="2014" processed="2000" dbindex="152031">


Reproduction s el nom del primer lbum del grup britnic de synthpop The Human League. Va aparixer el 1979.

"Reproduction" mostra l'estil caracterstic de la primera poca de The Human League, quan el grup estava constitut per Philip Oakey, Ian Craig Marsh, Martyn Ware i Phillip Adrian Wright: apart de la veu d'Oakey, la resta de sons (incloent-hi els de percussi) foren creats mitjanant sintetitzadors; el resultat s un so dur i agressiu que, en algunes canons com "Empire State Human", es pot considerar ballable.

Les lletres, sovint obscures, fan referncia a temes diversos: "Circus of Death" porta referncies a Steve McGarrett, personatge una srie policaca televisiva anomenada "Hawaii 5-O"; "The Path of least Resistance" inclou crtiques al consumisme; "Empire State Human" s la pea ms coneguda del disc, amb una lletra que crida a l'autosuperaci i l'xit. Tamb s'hi inclou una versi del tema "You've lost that loving Feeling", originari de The Righteous Brothers.

En el moment de la seva aparici, "Reproduction" no va ser un gran xit; tanmateix, degut a la fama del disc Dare (aparegut dos anys ms tard), "Reproduction" registr un considerable augment en les seves vendes.

El 1987 Virgin Records reedit el disc afegint-li set temes extra.

Temes.

CDV 2133.

 Almost medieval - 4:43;
 Circus of Death - 4:00;
 The Path of least Resistance - 3:34;
 Blind Youth - 3:26;
 The Word before Last - 4:05;
 Empire State Human - 3:18;
 Morale... You've lost that loving Feeling (Spector/Mann/Weil)- 9:39;
 Austerity / Girl one (Medley) - 6:45;
 Zero as a Limit - 4:13;
 Introducing - 3:20;
 The Dignity of Labour, Part 1 (Marsh/Ware) - 4:23;
 The Dignity of Labour, Part 2 (Marsh/Ware) - 2:56;
 The Dignity of Labour, Part 3 (Marsh/Ware) - 3:57;
 The Dignity of Labour, Part 4 (Marsh/Ware) - 3:54;
 Flexi disc - 4:11;
 Being boiled (Fast Version) - 3:54;
 Circus of Death (Fast Version) - 4:42;

Dades.

 The Human League sn Philip Oakey (veu, sintetitzador), Ian Craig Marsh (sintetitzador), Martyn Ware (veu, sintetitzador) i Phillip Adrian Wright (diapositives, projeccions).
 Temes escrits per Marsh/Oakey/Ware excepte on s'especifiqui una altra cosa.
 Produt per The Human League i Colin Thurston (Cracker Music), excepte "Almost medieval" (produt per The Human League) i "Circus of Death" (produt per The Human League i John Leckie).
 Enregistrat als estudis Workshop (Sheffield) excepte "Almost medieval" (enregistrat a The Studio, Sheffield) i "Circus of Death", enregistrat a Devonshire Lane, Sheffield.
 Temes publicats per Virgin Music (Publishers) Ltd. excepte el tema 7 (Screen Gems/EMI).

Informaci addicional.

 El tema "Introducing" s la cara B del senzill "Empire State Human".
 Les quatre parts de "The Dignity of Labour" corresponen a un EP instrumental que The Human League enregistraren durant la seva etapa al segell Fast Records.
 Els dos ltims temes sn les primeres versions de "Being boiled" i "Circus of Death", publicades en format senzill tamb a Fast Records. "Being boiled" reaparegu en una versi diferent al segent disc de The Human League, Travelogue.

Enllaos externs.

 Informaci sobre el disc;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394052" title="Novella cavalleresca" nonfiltered="2015" processed="2001" dbindex="152032">


No s'ha de confondre amb novella de cavalleries. Dos exemples coneguts sn Tirant lo Blanc i El Quixot (fora posterior i que es burla de les heroiques caracterstiques que destaquen en un cavaller, tpiques de les novelles de cavalleries).

Les "novelles cavalleresques" sn, en canvi, histries ms modernes, dels ss. XIV, XV i XVI que pretenien reflectir el mn real dels cavallers de l'poca. s per aix que els personatges sn ms humans i les situacions, que tenen lloc en ambients histrics i geogrfics ms propers, ms crebles. Un exemple d'aquest corrent s el Tirant lo Blanc, escrita pel cavaller valenci Joanot Martorell.

L'amor i altres caracterstiques.
En les novelles cavalleresques, l'amor s ms hum i natural. Per aix quan en Tirant, un dels cavallers ms famosos d'aquest tipus de novelles, s'enamora a primera vista de la Carmesina, se sent tmid, angoixat i no sap com declarar-se. L'enamorament que senten els cavallers en tot moment surt d'una atracci fsica i s molt ms versemblant que la passi que es desperten en els cors del protagonistes de les novelles de cavalleria. De fet, l'enamorament a les novelles cavalleresques es descriu a travs del dileg que mantenen els personatges, i no de manera potica, com passa en les altres, i surt d'un joc divertit de seducci i no com un fet trgic, com s el cas de Tristn i Isolda. Pel que fa a l'espai, les accions tenen lloc en espais exteriors, amplis, amb viatges i certs perills; en canvi, en les novelles de cavalleria l'espai s interior, protegit i segur.

Exemples.
Novelles cavalleresques.
Tirant lo Blanc, obra de Joanot Martorell que narra els amors i batalles del cavaller protagonista Tirant, que s'inicia participant en competicions cavalleresques a Anglaterra i continua les seves aventures a Frana i acaba arribant a salvar l'imperi bizant, com a megaduc de l'imperi, enfrontant els turcs otomans i ser csar. Finalment, mor per una infecci respiratria, just abans de casar-se amb la princesa Carmesina, hereva de l'imperi.
Curial e Gelfa.
Paris i Viana.

Biblografia.
La novella artrica, de Victoria Cirlot.
Nou Estmul, 4t ESO, Ed. Barcanova.
El caballero del len, Chrtien de Troyes.

Enllaos externs.
Tirant lo Blanc;
Presentaci de Tirant lo Blanc;
Pgina sobre Tristany i Isolda;

Vegeu tamb.
 Novella de cavallers;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394053" title="Apistogramma" nonfiltered="2016" processed="2002" dbindex="152033">




Apistogramma s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: conques de l'Orinoco, del riu Paraguai, de l'Amazones, trams del riu Paran a l'Argentina, el tram mitj-inferior del riu Uruguai, a l'estat de Tocantins (Brasil) i a algunes regions de Veneuela i de la Guaiana.

Espcies.

Apistogramma acrensis     ;
Apistogramma agassizii ;
Apistogramma alacrina  ;
Apistogramma amoena  ;
Apistogramma angayuara ;
Apistogramma arua   ;
Apistogramma atahualpa    ;
Apistogramma baenschi ;
Apistogramma bitaeniata   ;
Apistogramma borellii  ;
Apistogramma brevis   ;
Apistogramma cacatuoides  ;
Apistogramma caetei   ;
Apistogramma commbrae  ;
Apistogramma cruzi    ;
Apistogramma diplotaenia  ;
Apistogramma elizabethae ;
Apistogramma eremnopyge ;
Apistogramma erythrura ;
Apistogramma eunotus    ;
Apistogramma geisleri    ;
Apistogramma gephyra   ;
Apistogramma gibbiceps    ;
Apistogramma gossei    ;
Apistogramma guttata   ;
Apistogramma hippolytae  ;
Apistogramma hoignei   ;
Apistogramma hongsloi   ;
Apistogramma inconspicua   ;
Apistogramma iniridae    ;
Apistogramma inornata ;
Apistogramma juruensis  ;
Apistogramma linkei    ;
Apistogramma luelingi   ;
Apistogramma maciliense    ;
Apistogramma macmasteri   ;
Apistogramma martini ;
Apistogramma meinkeni   ;
Apistogramma mendezi    ;
Apistogramma moae   ;
Apistogramma nijsseni    ;
Apistogramma norberti   ;
Apistogramma ortmanni  ;
Apistogramma panduro    ;
Apistogramma parva  ;
Apistogramma paucisquamis   ;
Apistogramma payaminonis   ;
Apistogramma personata  ;
Apistogramma pertensis  ;
Apistogramma piauiensis  ;
Apistogramma pleurotaenia    ;
Apistogramma pulchra    ;
Apistogramma regani    ;
Apistogramma resticulosa  ;
Apistogramma rubrolineata   ;
Apistogramma rupununi   ;
Apistogramma salpinction ;
Apistogramma similis  ;
Apistogramma staecki    ;
Apistogramma steindachneri   ;
Apistogramma taeniata    ;
Apistogramma trifasciata   ;
Apistogramma tucurui    ;
Apistogramma uaupesi   ;
Apistogramma urteagai   ;
Apistogramma velifera    ;
Apistogramma viejita ;


 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma ((Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1913. Fishes from the River Ucayali, Peru, collected by W. Mounsey. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 12 (nm. 69): 281-283. ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Apistogramma Homepage ;
 World Register of Marine Species ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394055" title="Rodalies Astries (xarxa ferroviria)" nonfiltered="2017" processed="2003" dbindex="152034">


Rodalies Astries s un servei ferroviari entre Oviedo, Gijn i altres ciutats i pobles d'Astries. El sistema s operat per Renfe Operadora i FEVE. Existeix l'actual red des dels anys 80. En el cas d'Astries est formada per 8 lnies, 3 explotades per Renfe i 5 per FEVE.

La lnia C-1 Renfe Operadora comparteix vies en tot el seu recorregut amb trens de Mitjana Distncia Renfe de la lnia R-30 i amb trens de llarga recorregut Alvia, Talgo i Estrella. Les lnies C-2 i C-3 comparteixen via amb la C-1 y tots aquests serveis entre Soto de Rey i Oviedo i entre Llamaquique i Villabona de ASturias respectivament.

Tres de les lnies de FEVE comparteixen vies amb els trens regionals que comuniquen Astries amb Cantabria i Galcia, les lnies F-4, F-6 i F-7.

Lnies operades per Renfe.






Lnies operades per FEVE.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394057" title="Rodalies Bilbao" nonfiltered="2018" processed="2004" dbindex="152035">

El nucli de Rodalies Bilbao (Aldirikoak - Bilbao en Basc i Cercanas Bilbao en castell) est compost per tres lnies. Totes elles tenen terminal a l'estaci de Bilbao-Abando.

La lnia C-1, la ms concorreguda de les tres lnies, pertany a l'antic Ferrocarril de Bilbao a Portugalete i Triano, i reccorre el marge esquerra de la Ria de Bilbao.

Lnies i estacions.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394059" title="Aprenentatge integrat de continguts i llenges estrangeres" nonfiltered="2019" processed="2005" dbindex="152036">

L Aprenentatge integrat de Continguts i Llenges Estrangeres (AICLE; en angls Content Language Integrated Learning, CLIL) s un corrent de la lingstica aplicada que propugna que als contextos escolars existeix un major xit en l aprenentatge de les llenges estrangeres a travs de les matries comunes com la histria o les cincies, que per mitj dels currculums funcionals que les tracten com a assignatures independents.

El terme s utilitza per descriure qualsevol situaci educativa en la qual s utilitza una llengua addicional (segona/ estrangera) per a l ensenyament i aprenentatge de matries diferents de la mateixa llengua en qesti. Actualment, per, el terme AICLE inclou ms d'una dotzena d'enfocaments educatius (ex: immersi, educaci bilinge, educaci multilinge, intercanvi d'estudiants, etc.). AICLE sintetitza i proporciona una via flexible per aplicar els coneixements apresos a partir d'aquests enfocaments. Aquesta flexibilitat es fa evident especialment en la quantitat de temps esmerat per a ensenyar o aprendre a travs d'una segona llengua o llengua estrangera (Mehisto, P. et al. 2008).

Per a Co Doyle (2006) el concepte d integraci entre la llengua i les rees curriculars s fonamental a l hora d entendre la diferncia entre AICLE amb programes com els d immersi al Canad o els d instrucci basada en contingut en l ensenyament d una llengua estrangera. En paraules seves:  Integration promotes subject or content learning to an equal position to that of foreign language learning . Segons aquesta mateixa autora cada vegada s estan duent a terme ms investigacions sobre estudis de casos en contextos AICLE diferenciats.

 Referncies .
 Coyle, D. (2006). Developing CLIL: Towards a Theory of Practice. A Figueras, N. (ed.). CLIL in Catalonia, from Theory to Practice. APAC. Monograph, 6.
 Mehisto, P.; Marsh, D. & Frigols, M.J. (2008). Uncovering CLIL. Content and Language Integrated Learning in Bilingual and Multilingual Education. Madmillan Books for Teachers.

Enllaos externs.
 Presentacions sobre CLIL a slideshare;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394061" title="Herncia lligada al sexe" nonfiltered="2020" processed="2006" dbindex="152037">
L'herncia lligada al sexe s aquella en la qual, els gens que determinen un carcter, es troben en el cromosoma X, concretament en la part no homloga d'aquest. Els humans tenen 23 parells de cromosomes. Els gens situats en qualsevol de les 22 primeres parelles, (autosomes), es manifesten per igual en dones com en homes.

Ara b, la parella 23 sn els anomenats cromosomes sexuals i sn diferents depenent del sexe. Les dones tenen dos cromosomes X, en canvi els homes tenen un cromosoma X (heretat per part materna) i un cromosoma Y (heretat sempre per part paterna) i que s fora ms petit que l'X. Tots els carcters vnen determinats, com a mnim, per dos gens o allels, excepte aquells que es troben en la regi no homloga del cromosoma X. Els gens situats en aquesta zona, en el cas dels homes, es manifestaran sempre, tant si sn dominants com recessius. En canvi, en les dones els gens recessius noms es manifestaran en estat homozigot (els dos allels iguals).

Exemples d'herncia lligada al sexe recessiva sn l'hemoflia, el daltonisme, la distrfia muscular de Duchenne i l'acromatpsia, entre d'altres. En tots aquests casos els homes manifesten l'anomalia en un percentatge ms elevat que les dones, ja que la presncia del gen recessiu en qesti, es manifestar sempre, al no tenir la possibilitat de ser contrarestat el seu efecte per part de l'allel normal que s dominant. En dones noms ho far en el cas que els dos allels que determinen l'anomalia siguin iguals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394062" title="Apistogramma acrensis" nonfiltered="2021" processed="2007" dbindex="152038">

Apistogramma acrensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: riu Acre.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394063" title="Rass de Trobar" nonfiltered="2022" processed="2008" dbindex="152039">
Las Rass de trobar s l'obra cabdal del trobador Ramon Vidal de Besal (Principat de Catalunya, segle XIII). s un tractat de gramtica en prosa que t dues versions, la breu intitulada Regles, i l'extensa, Las Rass de Trobar. El propsit d'aquest llibre s d'ensenyar, gramaticalment, la correcta manera de compondre versos prenent com a norma els grans trobadors. s la primera gramtica neollatina de la qual es t notcia i fou escrita en la 1a part dels segle XIII.
Aquest tractat sorgeix davant la necessitat dels trobadors catalans d'aprendre amb ms rigor, i amb ms mtode, les regles per escriure amb correcci i propietat la "parladura dreta" de la poesia trobadoresca ja que els catalanismes comencen a apuntar i inundar el llenguatge dels trobadors catalans ( un exemple clar el trobem en l'obra del darrer trobador catal Cerver de Girona que va viure en temps de Jaume I).

En l'poca en qu Ramon Vidal de Besal escriu Las Rass de Trobar, la divergncia idiomtica occitanocatalana era patent i sovint els altres trobadors retreien als catalans els errors fontics en qu incorrien en les seves rimes i les faltes en l's de les desinncies de la declinaci. Ramon Vidal de Besal escriu, doncs, per a aquells que pretenen sser trobadors i manejar la depurada i arbitrria llengua literria amb la major perfecci.

Ramon Vidal de Besal afirma que ell ha estat el primer a escriure un tractat de potica en llengua vulgar: 

"Aquell saber de trobar non fon anc mais ni ajostat tan ben en un sol luec, mais quie cascun n'anc en son cor, segon que fon prims ni entendenz" (Aquest saber de trobar mai no fou posat ni reunit tan b en un sol lloc, sin que cadasc el tingu dintre del seu cor, segons fou subtil i ents). 

s, doncs, Ramon Vidal l'autor de la primera gramtica en una llengua roman, encara que redactada amb intencions purament potiques.
En alguns manuscrits de Las Rass apareix una brevssima Doctrina de compondre dictats, que encara que no s obra del mateix autor, complementa b el seu tractat gramatical.

Las Rass o Regles de trobar varen ser d'una manera prou servil, metrificades en noves rimades per un itali, Terramagnino de Pisa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394069" title="Apistogramma agassizii" nonfiltered="2023" processed="2009" dbindex="152040">


Apistogramma agassizii  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,2 cm de longitud total.  
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: riu Amazones (Per i Brasil).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Steindachner, F. 1875. Beitrge der Kenntniss der Chromiden des Amazonenstromes. Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien v. 71 (1. Abth.): 61-137, Pls. 1-8. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394070" title="Reagrupament per la Repblica" nonfiltered="2024" processed="2010" dbindex="152041">

Reagrupament per la Repblica (francs, Rassemblement pour la Rpublique, RPR) s un partit poltic francs de dreta que reivindica el gaullisme, una forma de fer poltica inspirada per Charles de Gaulle i la Resistncia durant la Segona Guerra Mundial. Fou creat el 1976 sota l'impuls de Jacques Chirac, aleshores en conflicte personal (per no ideolgica) amb el president de la Repblica amb els Republicans independents, Valry Giscard d'Estaing, i est considerat com l'equivalent francs del Partit Conservador britnic. Es va dissoldre dins l'UMP el 2002.

 Histric dels partits gaullistes .

 1947 - 1953 : Reagrupament del Poble Francs (RPF) : partit poltic fundat fundat per Charles de Gaulle quan es produ l'Alliberament, segons el programa poltic esposat en el  discurs de Bayeux.

 1953 - 1956 : Uni dels Republicans d'Acci Social (URAS) : grup parlamentari constitut pels gaullistes desprs de la desaparici del RPF el 1953.

 1956 - 1958 : Centre Nacional dels Republicans Socials (CNRS) : partit poltic, amb resultats marginals, creat per a donar suport al retorn del general De Gaulle.

 1958 - 1962 : Uni per la Nova Repblica (UNR) : fondat l'octubre de 1958 al retorn de Charles de Gaulle al poder. Els seus membres eren partidaris de l'lgria francesa  (Michel Debr, Jacques Soustelle (dissident des de 1960), Jacques Chaban-Delmas).

 1958 - 1962 : Uni Democrtica del Treball (UDT) : aquest moviment agrupa els   gaullistes d'esquerra , s a dir, partidaris d'una pau negociada amb Algria. Els principals membres eren Louis Vallon (secretari general), Ren Capitant i Lo Hamon.

 1962 - 1967 : Uni per la Nova Repblica - Uni Democrtica del Treball (UNR - UDT) : ambds moviments es fusionaren desprs dels Acords d'vian i en ocasi de la campanya electoral presidencial.  ;

 1967 - 1968 : Uni Democrtica per la Vna Repblica (UD-Ve).

 1968 - 1971 : Uni per la Defensa de la Repblica (UDR).

 1971 - 1976 : Uni dels Demcrates per la Repblica (UDR).

 El RPR .
 Histria .

El Reagrupament per la Repblica fou creat per Jacques Chirac el  5 de desembre de 1976. Aquest t la pretensi de sostenir una poltica fonamentada en el respecte intransigent de la sobirania del poble i la independncia nacional, de la llibertat, de la responsabilitat i de la dignitat de l'home, segons els seus estatuts. Com que es va oposar obertament a la poltica dirigida per Barre, d'intervencionisme estatal en nom dels gaullistes, els ministres van recrrer a l'article 49-3 de la constituci pel qual un texte proposat pot ser adoptat si una moci de censura no s aprovada per majoria.

Electoralment, s'han presentat sovint aliats de la UDF i de DVD, com l'URC (Uni per la Repblica i del Centre) el 1988, o l'UPF (Uni per Frana) el 1993, la direcci del RPR es pronunci   arran l'elecci de Jacques Chirac com a president de la Repblica   per un reagrupament ms estret de les estructures del partit.

D'aquesta manera, sota la direcci de Philippe Sguin, fou creada el 1998 l'Alliance, que regrupa el RPR, l'UDF i DL. Aquesta estructura es va dissoldre el 1999, quan va  la UDF va refusar constituir una llista comuna a les eleccions europees.

El 2000, el RPR llen una proposta de creaci d'un partit nic de la dreta parlamentria: Uni en moviment (UEM) per tal de preparar l'elecci presidencial francesa de 2002, reagrupant les tendncies gaullistes, liberals i demcratacristianes. 

El 24 d'abril de 2002, el RPR aprov la creaci d'una Uni per la Majoria Presidencial (UMP), destinat a donar suport Jacques Chirac a la segona volta de les eleccions presidencials. El 21 de setembre del mateix any, els compromisaris extraordinaris de Villepinte adoptaren pel 86,5% la dissoluci del RPR al si de l UMP, nou partit successor de la Uni per a la Majoria Presidencial el 17 de novembre de 2002.   

La Uni dels Joves pel Progrs (UJP, fundat el 1965) i la Uni dels Estudiants pel Progrs (UEP) constituiran els moviments de joventut dels partits gaullistes successius, fins a la creaci de les Joventuts RPR, un dels primers responsables de la quan fou Nicolas Sarkozy.

 Resultats dels candidats RPR a les eleccions presidencials .
 1981 : Jacques Chirac (18,00% en primera volta);
 1988 : Jacques Chirac (19,96% en primera volta ; 45,98% en segona volta);
 1995 :
douard Balladur (18,58% en primera volta);
Jacques Chirac (20,84% en primera volta ; 52,64% en segona volta);
 2002 : Jacques Chirac (19,88% en primera volta ; 82,21% en segona volta);

 Nombre de diputats del grup RPR a l'Assemblea nacional .

 1978 - 1981 : 154 membres amb 11 afins (sobre 491);
 1981 - 1986 : 88 membres amb 9 afins (sobre 491);
 1986 - 1988 : 155 membres amb 8 afins (sobre 577);
 1988 - 1993 : 130 membres amb 3 afins (sobre 577);
 1993 - 1997 : 257 membres amb 12 afins (sobre 577);
 1997 - 2002 : 140 membres amb 6 afins (sobre 577).

 Nombre d'afiliats  .
 1976 : 285 000;
 1977 : 401 000;
 1979 : 760 000;
 1981 : 670 000;
 1983 : 850 000;
 1986 : 885 000 (35% de dones);
 1995 : 454 000;
 2002 : 90 000;

 Responsables .
 Llista dels presidents .

 1976 - 1994 : Jacques Chirac;
 1994 - 1997 : Alain Jupp;
 1997 - 1999 : Philippe Sguin;
 1999 - 1999 : Nicolas Sarkozy (intrim);
 1999 - 2002 : Michle Alliot-Marie;
 2002 - 2002 : Serge Lepeltier (intrim);

 Llista dels secretaris generals .

 1976 - 1979 : Jrme Monod;
 1979 - 1979 : Alain Devaquet;
 1979 - 1984 : Bernard Pons;
 1984 - 1988 : Jacques Toubon;
 1988 - 1995 : Alain Jupp;
 1995 - 1997 : Jean-Franois Mancel;
 1997 - 1999 : Nicolas Sarkozy;
 1999 - 2001 : Adrien Gouteyron;
 2001 - 2002 : Serge Lepeltier;

 Notes i refernces .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394072" title="Apistogramma alacrina" nonfiltered="2025" processed="2011" dbindex="152042">

Apistogramma alacrina  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Colmbia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. 2004. Apistogramma alacrina, a new species of cichlid fish (Teleostei: Cichlidae) from Colombia. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 15 (nm. 1): 41-48. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394076" title="Apistogramma amoena" nonfiltered="2026" processed="2012" dbindex="152043">

Apistogramma amoena  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,3 cm de longitud total i les femelles els 6.  
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: tram del riu Amazones al Per.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cope, E. D. 1872. On the fishes of the Ambyiacu River. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 23: 250-294, Pls. 3-16. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ortega, H. i R.P. Vari, 1986. Annotated checklist of the freshwater fishes of Peru. Smithson. Contrib. Zool. (437):1-25.  ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394077" title="Albert Dupont" nonfiltered="2027" processed="2013" dbindex="152044">

Albert Dupont (Estampuis, 25 de gener de 1884 - ?? ) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1908 i 1914. Com a tants altres ciclistes de la seva poca la Primera Guerra Mundial va aturar en sec la seva carrera professional. El seu principal xit esportiu l'aconsegu quan encara competia en categoria amateur, en guanyar, el 1906 la Pars-Brusselles en l'nica edici en qu aquesta cursa es va disputar en dues etapes.


Palmars.
1906;
 1r a la Pars-Brusselles i vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1908. Abandona (4a etapa);
1909. Abandona (2a etapa);
1911. 9 de la classificaci general;
1912. Abandona (11a etapa);
1913. Abandona (4a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa d'Albert Dupont a www.sitiodeciclismo.net;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394078" title="Apistogramma angayuara" nonfiltered="2028" processed="2014" dbindex="152045">

 Apistogramma angayuara s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: riu Trombetas (Brasil).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. & E. J. G. Ferreira. 2005. Two new species of Apistogramma Regan (Teleostei: Cichlidae) from the rio Trombetas, Par state, Brazil. Neotropical Ichthyol. v. 3 (nm. 3): 361-371. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394080" title="Apistogramma arua" nonfiltered="2029" processed="2015" dbindex="152046">

Apistogramma arua  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Rmer, U. & F. Warzel. 1998. Apistogramma arua sp. n. (Teleostei: Perciformes: Cichlidae), a new species of dwarf cichlid from the Rio Arapiuns system, Para State, Brazil. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 3 (nm. 2): 45-54. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394082" title="Apistogramma atahualpa" nonfiltered="2030" processed="2016" dbindex="152047">

 Apistogramma atahualpa s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer, U. 1997. Diagnoses of two new dwarf cichlids (Teleostei; Perciformes) from Peru, Apistogramma atahualpa and Apistogramma panduro n. spp. Buntbarsche Bull. No. 182: 9-14. ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394083" title="Apistogramma baenschi" nonfiltered="2031" processed="2017" dbindex="152048">

Apistogramma baenschi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Per.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Rmer, U., I. Hahn, Rmer, E., Soares, D. P. & M. Whler. 2004. Apistogramma baenschi sp. n. Beschreibung eines weiteren geophaginen Zwergcichliden (Teleostei: Perciformes) aus Peru. Das Aquarium Nm. 422 2004: 15-30.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394084" title="Jos Milln-Astray" nonfiltered="2032" processed="2018" dbindex="152049">

Jos Milln-Astray y Terreros (La Corua, Galicia, Espanya, 5 de juliol de 1879 - Madrid, Espanya, 1 de gener de 1954) va ser un militar espanyol, fundador de la Legi Espanyola.

Grans trets de la seva vida.
Neix a A Corua el 5 de juliol de 1879, fill de Jos Milln Astray (de qui va prendre els dos cognoms) i de Pilar Terreros Segade.

Va interrompre els seus estudis de militar per anar voluntari a Filipines. Es diu que era un soldat valent i va acumular moltes cicatrius de les quals presumia. Va ser un feixista molt ajustat al concepte tradicional de feixista. Francisco Franco li tenia molt respecte.

Ancdotes.

s recordat per les seves declaracions de crtica exaltada i violenta contra les autonomies basca i catalanes que va pronunciar a Salamanca el 12 d'octubre de 1936 all es van pronunciar els crits tpics de la Legi de "Viva la muerte" "Muera la inteligencia". Va provocar la contesta raonada de Miguel de Unamuno qui va ser cruel amb ell i el va comparar amb Cervantes (per les mutilacions de guerra)i a ms va pronunciar la clebre frase Vencereis pero no convencereis. Tamb li va dir publicament que era una mena d'inutil que li agradaria que els altres fossin inutils com ell.

El seu primer matrimoni sembla que no es va consumar mai, posteriorment es va casar i va tenir un fill amb una neboda del filsof Jos Ortega y Gasset.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394085" title="Apistogramma bitaeniata" nonfiltered="2033" processed="2019" dbindex="152050">

Apistogramma bitaeniata  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,6 cm de longitud total. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: riu Amazones (Per i Brasil).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pellegrin, J. 1936. Un poisson d'aquarium nouveau du genre Apistogramma. Bull. Soc. Nat. Acclim. France 1936: 56-58. ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394086" title="Jen Hubay" nonfiltered="2034" processed="2020" dbindex="152051">
Jen Hubay (Huber, Pest, 15 de setembre de 1858   Budapest, 12 de mar de 1937) fou un compositor i violinista hongars.

Considerat un dels mestres del viol de la seva poca. Comen estudiar msica amb el seu pare Karoly Huber, el qual era professor del Conservatori de la capital hongaresa i director principal del teatre Nacional d Hongria. Hubay debut amb xit el 1872 interpretant el Concert en La menor  de Viotti. L any segent es trasllad a Berln on i va romandre tres anys estudiant viol amb Josep Joachim i composici amb Benno Hartel.

Desprs de tornar a Budapest, Friedrich Volkmann i Franz Liszt influren de forma important en llur carrera. Don recitals amb Liszt a Budapest, en els que interpretaren sovint la Rapsdia n, 12 del compositor hongars i la Sonata Kreutzer de Beethoven. Seguint el consell de Liszt, Hubay viatj a Pars on debut amb xit el 1878 i en els seus salons  musicals fou un convidat d excepci. Aix mateix, don nombrosos recitals a Frana, Anglaterra i altres pasos europeus.

En la capital francesa trav amistat amb Henry Vieuxtemps, que rest impressionat pel seu talent i l anim a orquestrar llur Concert n, 7. A ms, el msic francs li proporcion un lloc de professor en el Conservatori de Brusselles que ell mateix i Wieniawski havien ocupat anteriorment. Hubay assum el lloc el 1882 i 4 anys ms tard accept el crrec de cap del departament de viol en l Acadmia de Msica de Budapest, instituci que a ms dirig entre els anys 1919 i 1934. entre llurs alumnes si trobaven senyalats violinistes com Isvan Partos, Erna Rubinstein, Joseph Szigeti o Kelly d Aranyi, el que convert l Acadmia en un prestigis centre per l estudi del viol.

A partir de la dcada dels vuitanta, i desprs de varis anys dedicats quasi de ple a la pedagogia, Hubay realitz nombroses gires per Europa amb pianistes com Backhaus o Dohnnyi. El 1886 form un quartet que portava el seu nom i amb el que estren diverses obres de Brahms en presncia del propi compositor. Per la primavera de 1919, Hubay es trasllad a Sussa amb la seva famlia, per mesos desprs torn a la seva ciutat nadiua i continu en el seu lloc en l Acadmia de Budapest fins el 1936. en les ltimes dcades de la seva vida, es convert en una figura destacada en l ambient musical i en l aristocrcia hongaresa i va ser anomenat doctor honoris causa per la Universitat de Kolozsvar (avui Cluj-Napoca, Romania).

El seu estil musical t clares influncies dels francesos Vieuxtemps i Massenet, aix com certes ressonncies de l obra de Richard Strauss i Claude Debussy. Malgrat restar fermament inscrites en la tradici romntica europea, moltes de llurs composicions tamb utilitzen temes populars hongaresos. De la seva obra cal destacar dos centenars de peces per a viol i una gran quantitat d obres vocals entre les que si troben lieder melodies i canons hongareses.

Com a compositor de msica escnica, recre el mn del teatre popular en peres com A falu rossza i Lavotta szerelme. La seva pera A cremonai hegedus (El constructor de violins de Cremona) fou la primera pera hongaresa estrenada a Amrica (1897). Public tamb revisions digitades de peces per a viol de R. Kreutzer, J.S. Bach. Paganini i Rode.

Referncies.
 http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/hubay;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394095" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="2036" processed="2021" dbindex="152053">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es disputaren set proves de tir olmpic, totes elles en categoria masculina, i una ms que en l'edici anterior. Les proves es realitzaren entre els dies 18 i 23 d'octubre de 1968 a les intallacions de tir de Ciutat de Mxic.

Participaren un total de 348 tiradors de 62 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir 1968;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394101" title="China Crisis" nonfiltered="2037" processed="2022" dbindex="152054">


China Crisis s un grup angls de msica pop, format per Gary Daly (veu, teclista, baixista) i Edward Lundon (veu, guitarrista i teclista), tots dos originaris de Kirkby (Liverpool, Merseyside). Al llarg de la seva existncia han estat acompanyats per d'altres msics, per el seu nucli sempre ha estat el duet Daly/Lundon.

El seu estil musical s proper a la New wave, amb lletres que ocasionalment incloen comentaris scio-poltics. Les seves canons ms conegudes sn "Christian", "Wishful thinking" i "Black Man Ray", aparegudes entre 1982 i 1985. Durant la gira de reuni dels Orchestral Manoeuvres in the Dark, tamb de Liverpool, China Crisis van fer de teloners.

Biografia.

Inicis.

Daly i Lundon es coneixien des de la seva poca escolar, en qu ja estaven influts pel glam-rock de David Bowie, el funk de Stevie Wonder i l'experimentaci electrnica de Brian Eno. Desprs de participar a diverses bandes locals i insatisfets amb els resultats, decidiren de formar el seu propi grup, centrant-se en els instruments electrnics; Daly i Lundon compongueren les seves primeres canons amb un magnetfon, una caixa de ritmes i diversos teclats. Poc desprs conegueren el baterista Dave Reilly  que possea un kit de bateria electrnica  i el convidaren a formar part del grup. 

Primers senzills i primer disc.

Amb aquesta formaci editaren els seus dos primers senzills, "African and White" el 1981 (amb una lletra que denunciava els prejudicis racistes) i, el 1982, "Scream down at me", que mostrava un so ms dur i electrnic. Tots dos llanaments aparegueren al segell discogrfic independent "Inevitable Records", tamb de Liverpool. Tot i que cap d'aquests senzills no tingu un impacte considerable, atragueren l'atenci de Virgin Records, que reedit "African and White" en una versi especial remesclada; en aquesta ocasi el senzill puj al nmero 45 britnic. Poc desprs aparegu el seu primer lbum, Difficult Shapes & Passive Rhythms, Some People Think It's Fun To Entertain, tamb al segell Virgin Records, un disc eclctic on el trio mostrava les seves diverses influncies (funk, reggae, fins i tot New Age), i que els don el seu primer gran xit: la balada "Christian", que arrib al nmero 12 a les llistes britniques mentre feien una gira com a teloners del grup Simple Minds.

Etapa clssica.

Ja abans de l'edici del seu senzill "Christian" el percussionista David Reilly havia deixat el grup; Daly i Lundon el substituiren amb una secci rtmica completa, el baixista Gary "Gazza" Johnson i el bateria Kevin Wilkinson. Amb aquesta formaci China Crisis editaren el 1983 una srie de singles ("Tragedy and Mystery", "Working with Fire and Steel"; tots dos foren xits moderats al Regne Unit, si b el segon arrib al nmero 27 de les llistes dance nord-americanes) i el seu segon disc, Working with Fire and Steel - Possible Pop Songs Volume Two. L'lbum, en qu China Crisis experimentaren amb noves sonoritats (saxfon, oboe i fins i tot arranjaments orquestrals), millor els resultats del seu disc de debut, preparant el seu gran xit: el senzill "Wishful Thinking", editat el mes de gener de 1984; "Wishful Thinking" aconsegu arribar al nmero 9 britnic, entr al top 20 alemany i fou considerablement popular a Sucia.

El 1985 China Crisis continuaren amb la seva ratxa d'xits, amb dos senzills al Top 10 britnic ("Black Man Ray" i "King in a Catholic Style") i un nou lbum, Flaunt the Imperfection, produt per Walter Becker (ex-membre de Steely Dan, una altra de les grans influncies de China Crisis). En la gira posterior de presentaci, China Crisis comptaren amb el suport de Brian McNeil als teclats, que posteriorment s'integraria a la disciplina del grup. Tamb en aquesta poca China Crisis editaren una recopilaci de vdeoclips anomenada Showbiz Absurd.

Esdeveniments diversos.

El 1986 i el 1989 China Crisis editaren dos nous discos, What Price Paradise i Diary of a Hollow Horse (aquest ltim, produt novament per Walter Becker). Tots dos tingueren ms xit entre la crtica que en l'mbit comercial; aquesta tendncia continu al seu disc de 1994, Warped by Success. Un any ms tard, China Crisis editaren un disc acstic en concert, Acoustically Yours; desprs d'aquest llanament, les activitats del grup quedaren en suspens. El 1999, desprs d'haver collaborat amb diversos artistes, Kevin Wilkinson se sucid a l'edat de 41 anys.

Gary Daly form un nou grup, Muddyhead, amb el qual edit el disc Land and Sea el 2005, el mateix any en qu China Crisis es reuniren per fer un concert a Liverpool.

El 2007 la banda es torn a reunir per a una gira britnica que dur els mesos de gener i febrer; el 2008 actuaren com a teloners d'OMD. De cara al 2009 hi ha una srie d'actuacions previstes, per recaptar fons per a la fundaci "The Friends of Meons Park".

Referncies.



Enllaos externs.

 Pgina oficial;

 Biografia;

 Biografia a iCat.fm;

 Informaci diversa sobre el grup;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394103" title="Circinellu" nonfiltered="2038" processed="2023" dbindex="152055">
Dumenicu Leca, dit Circinellu era originari de la pieve de Vico, i exerc de capell a Guagno. Partidari de Pascal Paoli i de la independncia de la Repblica de Crsega, fou un dels smbols de la resistncia a l'ocupaci francesa, de tal manera que afirm que mai no es rendiria als francesos.  Desprs de la derrota de Ponte Novu i de la fi de la independncia de Crsega, organitz el maquis resistent al seu pieve. Tanmateix, els seus bens foren arrabassats i posaren preu al seu cap. Per tal d'impedir que la repressi es generalitzs a la regi, va establir-se al Fiumorbu. Fou trobat mort el 1771 a una gruta d'Ania (A Grotta di Circinellu), amb un crucifix a una ma i una arma en una altra. Encarn el patriotisme del clergat insular durant les guerres per la independncia de Crsega.  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394106" title="Euncet" nonfiltered="2040" processed="2024" dbindex="152057">
L'Escola Universitaria de Caixa Terrassa (EUNCET) es un centre universitari pertanyent a lObra Social i Cultural de Caixa Terrassa.
Esta adscrits a la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC) i desenvolupa el Grau en Cincies Empresarials i el d'informatica de Gesti.

Conjuntament amb la Fundaci Politcnica de Catalunya ofereix el Mster Professional en Administraci i Direcci d'Empreses i el Mster Professional en Direcci Internacional de l'Empresa

Historia

S inaugura el Centre d Estudis Empresarials l any 1981 en un moment de crisi generalitzada en les empreses, i en el que parlar d estratgies empresarials, competitivitat, mercats exteriors, resultava un fet innovador que va produir un fort impacte entre els empresaris. Caixa Terrassa va posar-se al costat dels empresaris que lluitaven per a subsistir, proporcionant-los-hi instruments i criteris prctics de direcci d empreses amb l objectiu d orientar, amb tot l encert possible, les estratgies per a la subsistncia.

A partir del curs 1985/86 s amplia notablement la oferta d activitats formatives arran de la creixent demanda i inters que es generava des del propi sector empresarial. S imparteixen els primers cursos de llarga durada.

L any 1990 s inicia una nova lnia d actuaci destinada a un collectiu determinat i que no tenia un tractament especfic fins aquell moment dins l Obra Social i Cultural de la nostra Entitat: els nois i noies en edat d'accedir a la universitat. Neix l Escola Universitria de Negocis de Caixa Terrassa (Euncet). Es va signar un conveni d adscripci amb la University of South Carolina per impartir el Bachelor of Science in Business Administration. Aquesta universitat nord-americana supervisava el programa i certificava el Diploma acreditatiu convalidant-lo a efectes de poder accedir als Msters.

Fruit de la constant vocaci internacional del Centre, el 1994 es va signar un conveni d adscripci amb la University of Wales (Regne Unit). Aquest conveni va suposar un gran pas endavant ja que va permetre la possibilitat d oferir els alumnes que ho desitgin, el Bachelor of Science in Business Administration la obtenci de la titulaci oficial britnica.

El febrer de 1996 es signa el conveni d adscripci de l Escola Universitria de Negocis de la Caixa de Terrassa a la Universitat Politcnica de Catalunya (UPC). Els avantatges que suposa per a l alumnat l obtenci de la titulaci oficial espanyola sn evidents en tots els sentits, especialment si tenim en compte que, grcies al manteniment dels vincles internacionals del Centre, el mateix pla d estudis permet obtenir, de forma opcional per aquells alumnes que ho desitgin, el Degree of Bachelor of Science in Business Administration per la University of Wales.

El curs acadmic 1997-1998 va comenar coincidint amb la inauguraci de les noves installacions i l inici dels estudis de la Diplomatura en rgim nocturn.

Durant el curs 1999-2000, la principal novetat que presenta l'Euncet s l'inici de la seva programaci de Msters. Conjuntament amb la Fundaci Politcnica de Catalunya (UPC) s ofereixen dues titulacions de Mster en la modalitat Part Time: el MBA (Mster en Direcci i Administraci d'Empreses) i el MIBA (Mster en Direcci de Negoci Internacional).

L Euncet incorpora durant el curs acadmic 2001-2002 una nova titulaci oficial, l Enginyeria Tcnica en Informtica de Gesti.

Durant el curs 2002-2003 es realitzen unes reformes per ampliar l espai d aules i equipament tecnolgic. A nivell internacional i dins del programa de Msters, s estableixen les relacions amb la Universitat Alemanya de Fachhochschule Furtwangen per impartir unes jornades d'Anlisi i Penetraci De Mercats Internacionals.

A partir del curs 2003-2004 l Euncet amplia la seva oferta d estudis nocturns oferint tamb l Enginyeria Tcnica en informtica de Gesti en horari de vespre, com ja venia fent amb la Diplomatura en Cincies Empresarials. Tamb a partir del curs 2003, es converteixen tots els cursos de llarga durada de les diferents rees de gesti empresarial, en Diplomes de Postgrau atorgats per l Escola Universitria CaixaTerrassa i la Fundaci Politcnica de Catalunya.

 Vincles Internacionals

Europa:;
;
FACHHOCHSCHULE FURTWANGEN;
FACHHOCHSCHULE AALEN;
Finlndia;
TAMPERE POLYTECHNIC BUSINESS SCHOOL;
Frana;
el GROUPE INSEEC de Francia;
MBA Institute de Paris;
ECE de Lyon-Bordeaux;
Grcia;
TECHNOLOGICAL EDUCATIONAL INSTITUTE OF WEST MACEDONIA;
Hongria;
INTERNATIONAL BUSINESS SCHOOL Budapest;
Holanda;
HOGESCHOOL UTRECHT;
Itlia;
POLITECNICO DI TORINO;
Portugal;
ESCOLA SUPERIOR DE TEC. E GESTAO DE FELGUEIRAS INSTITUTO POLITCNICO DO PORTO;
Amrica Llatina:;
Mxic;
INSTITUTO TECNOLGICO Y DE ESTUDIOS SUPERIORES DE MONTERREY (ITESM);
Brasil;
UNIVERSIDAD DE FORTALEZA;
UNIVERSIDAD DE SAO PAOLO;
Colombia;
UNIVERSIDAD DEL NORTE;
Chile;
PONTIFICIA UNIVERSIDAD CATLICA DE CHILE;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394107" title="Art rupestre de Valcamonica" nonfiltered="2041" processed="2025" dbindex="152058">


Les insisions rupestres de la Val Camnica constitueixen la ms mplia collecci d'art rupestre a Europa. 

Els gravats (o petrglifs) estudiats fins ara sn uns 350.000, per cada any, el nombre va en augment grcies a nous descobriments, un testimoni Camunis una extraordinria civilitzaci que s'estn des del neoltic, fins l'poca Romana i l'Edat Mitjana. 

El 1979 van ser el primer lloc itali per a ser designat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394116" title="IES Margarida Xirgu" nonfiltered="2042" processed="2026" dbindex="152059">
L'Institut d'Educaci Secundria Margarida Xirgu es troba situat al situat al barri de Collblanc de l Hospitalet de Llobregat; va comenar l activitat educativa l any 1980. Actualment s'hi pot cursar l  E.S.O i el batxillerat.

Enllaos externs.
Web del centre;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394117" title="Batalla de Ponte Novu" nonfiltered="2043" processed="2027" dbindex="152060">


La bataille de Ponte Novu, que va tenir lloc entre el 8 i el 9 de maig de 1769, pos punt i final als enfrontaments entre les tropes corses de Pascal Paoli i l'exrcit de Llus XV de Frana. La derrota corsa va obrir als granaders francesos la ruta cap a Corte, capital de la Naci de Crsega, i pos fi a la seva independncia. 

Voltaire, al seu Sicle de Louis XV (1751), va escriure, meravellat, en ocasi del combat :  L'arma principal dels Corsos s el seu coratge. Aquest coratge fou tan gran que en un dels combats, vora un riu anomenat Golo, van fer una rampa amb els seus morts per a tenir temps de carregar, i els ferits tamb s'hi posaren per tal de reforar-lo. Hom ha trobat valor arreu, per noms s'ha vist aquestes accions en els pobles lliures. 

El pont genovs que travessa el dos marges del riu Golo a Ponte Novu, lloc de l'enfrontament directe entre les tropes de Paoli, formada per corsos i mercenaris prussians, i l'exrcits francesos auxiliats amb nombrosos combatents corsos de Boccheciampe d'Oletta, fou destrut durant la Segona Guerra Mundial. Avui dia, per a la majoria dels corsos, s el smbol d'una resistncia heroca.  

Galeria del Pont Nou Restaurat.


 Referncies .


 Bibliografia .
Francis Pomponi (sota la direcci de), Le Mmorial des Corses, t. 2, SARL Le Mmorial des Corses, Ajaccio, 1981.
Dalisu Paoli - Roccu Multedo, Pontinovu : Campagne du Comte de Vaux, Cismonte  Pumonti Edizione, Nucariu, 1988.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394119" title="Rosegons" nonfiltered="2044" processed="2028" dbindex="152061">
Els rosegons sn uns dolos de pasta seca molt pareguts als carquinyolis, tpiques del Pas Valenci. Tenen la forma d'una llesca de pasta dura trencada en trossos i amb miques d'ametlla dins. El nom - ats la textura dura del roseg - prov de l'acci de rossegar, que t el siginificat de "mastegar" en valenci.

Ingredients.
 ous;
 ametla sencera amb pell;
 sucre;
 llimonada de paperet ;
 farina;

Enllaos externs.
Recepta;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394125" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="2045" processed="2029" dbindex="152062">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es disputaren cinc proves de vela. La competici es realitz entre els dies 14 i 21 d'octubre de 1968 a la costa d'Acapulco.

Participaren un total de 249 regatistes de 41 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Vela 1968;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394128" title="Ricardo Montero Hernndez" nonfiltered="2046" processed="2030" dbindex="152063">

Ricardo Montero Hernndez (Gemuo, 9 de juliol de 1902 - Valladolid, 19 de desembre de 1974) va ser un cilcista espanyol que fou professional entre 1924 i 1940, durant els quals va aconseguir ms de 100 victries. 

Tot i nxier a la provncia d'vila es va criar a Ordizia. El seu germ, Luciano i el seu fill, Luciano Montero Rechou, tamb foren ciclistes.

Els sues principals xits els aconsegu en guanyar la primera edici de la Volta a Andalusia, el 1925, dues edicions de la Volta a Astries (1926, 1928) i una de la Volta a Llevant  (1932). 

Palmars.
1924;
 Campi de Gipuzkoa ;
1925;
 Campi d'Espanya en ruta;
 Campi de Gipuzkoa ;
 1r a la Volta a Andalusia i vencedor d'una etapa;
1926;
 Campi de Gipuzkoa ;
 1r a la Volta a Astries i vencedor de 3 etapes;
1927;
 Campi de Gipuzkoa;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Astries;
1928;
 1r a la Volta a Astries i vencedor de 2 etapes;
 1r a la Gran Prova Eibarresa ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Euskadi;
1930;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Euskadi;
1931;
 1r a la Pujada a Urkiola;
 1r a la Gran Prova Eibarresa;
1932;
 1r a la Vuelta a los Puertos ;
 1r a la Gran Prova Eibarresa;
 1r a la Volta a Llevant i vencedor de 2 etapes ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1931. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Ricardo Montero a www.urtekaria.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394132" title="Francisco Esteban Granado" nonfiltered="2047" processed="2031" dbindex="152064">

Francisco Esteban Granados (Mlaga, 21 d'agost de 1981) s un futbolista professional que actualment milita a les files del Girona FC de davanter.

Biografia.
La carrera esportiva de Paco Esteban comena al Granada CF, per la temporada segent, la 2002-2003 va fitxar pel Mlaga CF on va tenir presncia tant al primer equip com al filial que en aquells moments estava a Segona Divisi B, per que la temporada segent ascend fins a la Segona Divisi. La temporada 2005-2006 va anar cedit durant un temps al CF Ciudad de Murcia. La temporada segent se n'an al Polideportivo Ejido i l'estiu del 2007 va fitxar pel Granada 74. Finalment la temporada segent fitx pel Girona cridat a cobrir la baixa de Miki Albert.

Enllaos externs.
Web oficial del club;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394133" title="Eleccions a l'Assemblea de Crsega" nonfiltered="2048" processed="2032" dbindex="152065">
Les Eleccions a l'Assemblea de Crsega se celebren per a escollir per sufragi universal els 61 consellers membres de l'Assemblea de Crsega. Inicialment estava previst que se celebressin cada cinc anys, com la resta d'eleccions regionals franceses, per l'estatut particular rebut en constituir-se com a Collectivitat Territorial de Crsega (CTC) ha alterat la celebraci d'aquesta convocatria.

 Eleccions celebrades .
 1982;
 1984;
 1986;
 1987;
 1992;
 1998;
 1999;
 2004;

 Enllaos externs .
 Resultats de les Eleccions a l'Assemblea de Crsega;
 Composici de l'Assemblea de Crsega 1982-2004;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394134" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - Exercicis amb maces" nonfiltered="2049" processed="2033" dbindex="152066">


L'exercici amb maces va ser una de les proves de gimnstica artstica que es va disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova tingu lloc el divendres 28 d'octubre de 1904. Es desconeix la quantitat exacta de participants, i sols ens ha arribat el nom de 3 gimnastes, tots dels Estats Units. Fins el 1932 no es va tornar a disputar aquesta prova en unes Olimpades.

Medallistes.


Resultats.



Enllaos externs.
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394135" title="Voleibol als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="2050" processed="2034" dbindex="152067">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es disputaren dues proves de voleibol, una en categoria masculina i una altra en categoria femenina, sent la segona vegada que aquest esport formava part del programa oficial dels Jocs. La competici tingu lloc al Gimnasio Olmpico Juan de la Barrera entre els dies 13 i 26 d'octubre de 1968.

Comits participants.
Participaren 206 jugadors, entre ells 119 homes i 87 dones, de 12 comits nacionals diferents.


Categoria masculina
;
;
 Bulgria;
;
;
;
;
;
;
;

Categoria femenina
;
;
;
;
;
;
;
;


Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Voleibol 1968;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394140" title="Gerde" nonfiltered="2051" processed="2035" dbindex="152068">


Gerde s un municipi del departament francs dels Alts Pirineus, a la regi de Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394142" title="Pietro Scarlatti" nonfiltered="2052" processed="2036" dbindex="152069">
Pietro Filippo Scarlatti (Roma, 5 de gener de 1679   Npols, 22 de febrer de 1750) fou un compositor, organista i mestre de cors itali.

Era el fill gran d'Alessandro Scarlatti i germ del tamb compositor Domenico Scarlatti. Comen la seva carrera musical el 1705 com a mestre de cor de la catedral d'Urbino. Tres anys desprs, el 1708, el seu pare el port a Npols, on assoliria a ser organista de la cort.

El 1728 s'estren la seva nica pera, Clitarco, en el Teatre San Bartolomeo de Npols. Desafortunadament, la partitura de l'pera s ha perdut. Altres obres importants inclouen tres cantates i una multitud de tocates per a teclat, una de les quals ha estat enregistrada per Luciano Sgrizzi.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394144" title="La llotja (Renoir)" nonfiltered="2053" processed="2037" dbindex="152070">

  La llotja s una pintura a l'oli realitzada per Auguste Renoir el 1874 i que actualment s'exposa a la Courtauld Gallery de Londres.

Els impressionistes van realitzar diverses obres amb imatges de llotges en el seu desig per representar escenes de la vida moderna. Degas, Eva Gonzals, o Renoir en aquesta ocasi, mostren una vegada ms les diversions de la burgesia parisenca, entroncant amb el Realisme. Els models d'aquest quadre sn el germ del pintor i Nini Gueule de Raie, presentant ambdues figures en el primer pla de la composici. L'estil de Renoir entronca clarament amb el del seu gran amic Monet, encara que aquell s'interessava ms per les figures. La pinzellada s rpida i empastada, sense atendre gaireb als detalls; s'incorporen les ombres acolorides i l'efecte atmosfric que dilueix els contorns, com si exists aire entre les figures. Renoir sempre destacar pel seu exquisit dibuix, com es posa de manifest al rostre de la dama, ple de volum i bellesa. 

Aquesta obra va ser presentada pel seu autor a l'exposici impressionista de 1874 on va ser adquirida pel pre Martin. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394147" title="Eleccions a l'Assemblea de Crsega de 2004" nonfiltered="2054" processed="2038" dbindex="152071">
Eleccions a l'Assemblea de Crsega de 2004 se celebraren el 21 i 28 de mar per a elegir els 51 consellers de l'Assemblea de Crsega en circumscripci electoral nica a dues voltes. Els 51 escons de l'Assemblea es repartiren en segona volta amb aquest resultat:



Fou escollit president de l'Assemblea el candidat de la llista ms votada Camille de Rocca Serra.

 Referncies . 
 Resultats de les eleccions de 2004;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394148" title="Castell de Llimiana" nonfiltered="2055" processed="2039" dbindex="152072">

El Castell de Llimiana s un castell del terme de Llimiana. Era a l'extrem nord de la vila de Llimiana, i actualment est prcticament del tot desaparegut. Noms en queden restes de les muralles que des del castell encerclaven la vila, que prenia la forma d'una vila closa.

Encarat cap al nord, s a dir, cap a la vila de Tremp, i dominant-ne els accessos des del sud, pel Noguera Pallaresa, sobretot, per tamb tenint accs als que venien de llevant, de la Conca Dell, per la vall del riu de Gavet, el seu lloc estratgic es constata amb una simple visita al lloc. A ms, a l'altra banda de la Noguera Pallaresa es drea el castell de Mur: tots dos castells confrontaven en el riu, i vetllaven pels accessos als Pallars des del sud.

s documentat des de l'any 954, quan el futur comte d'Urgell Ermengol I, encara en vida de son pare, Borrell II (comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell), el ced al comte de Pallars Ramon II. Sn abundants les citacions del tombant de l'any 1000: 982, 995. La ms important s del 1055, quan Ramon V de Pallars Juss traspass el castell i la vila de Llimiana als seus sogres, Arnau Mir de Tost i Arsenda.

Arnau Mir de Tost lleg castell i vila al seu nebot Arnau i a la seva filla Valena, muller de Ramon IV de Pallars Juss, i el 1079 el comte el ced en feu a Guitard Guillem de Mei, qui en cedia la tinena a Guillem Folc, feudatari de l'anterior. Tanmateix, el senyoriu superior el continuava mantenint el comte d'Urgell, qui el ced el 1086 als comtes de Pallars Juss.

El 1200 n'era senyor Arnau de Llimiana, qui fu donacions al monestir de Sant Miquel de Cellers (o del Congost), i el 1206 ingress en la confraria dels pabordes de Mur.

El 1278 el rei Pere el Gran reclam a Guillem de Mei el lliurament de la potestat sobre el castell de Llimiana, i el 1283 Alfons el Franc infeud definitivament el castell a Arnau Roger I de Pallars. El 1391 Joan I el Caador confirmava aquesta infeudaci. Tanmateix, el domini directe continuava en mans dels Mei.

El 1330 fou creat el marquesat de Camarasa, i Llimiana entr a formar-ne part. El 1426 fou venut altre cop a mans pallareses: Pere d'Orcau en fou el comprador.

A la guerra contra Joan II, Llimiana fou seu d'un dels rebels contra el rei: el capitost Marxicot s'hi fu fort, i hi tingu presoners, entre els quals destaca un eclesistic de Lleida, Manuel d'Argentona. En acabada la guerra, al cap d'uns anys, el 1481 Ferran el Catlic don Llimiana a Juan de Luna, i el 1487 castell i vila retornaven al patrimoni reial.

Es mantingu ja dins del patrimoni reial, i consta que al segle XVIII n'era batlle perpetu el Marqus de Llo.

 Bibliografia .
 BENITO I MONCLS, Pere. "Castell de Llimiana", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 PAGS, M. "Llimiana", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394153" title="Alexandre Bosch i Catarineu" nonfiltered="2056" processed="2040" dbindex="152073">
Alexandre Bosch i Catarineu (Barcelona, ? ) fou un advocat, empresari i poltic catal, fill de Rmul Bosch i Alsina. Membre del Partit Liberal (fracci romaninista) com el seu pare, fou membre de la Diputaci de Barcelona i diputat pel districte de Vic a les eleccions generals espanyoles de 1916. Posteriorment fou un dels fundadors de la Unin Monrquica Nacional. Desprs dels fets del sis d'octubre de 1934 fou nomenat delegat de la Generalitat de Catalunya a Girona.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Poltica, eleccions i caciquisme a Vic, 1900-1931;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394154" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - Combinada" nonfiltered="2057" processed="2041" dbindex="152074">


La combinada va ser una de les proves de gimnstica artstica que es va disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. Aquesta fou la segona vegada que es disputava aquesta prova en unes Olimpades, tot i que l'anterior vegada tenia ms similitud amb el programa seguit a la prova del concurs complert disputat en aquestes mateixes Olimpades. Amb tot, el format d'aquesta combinada ser la base per a posteriors proves de concurs complet. 

Es desconeix la quantitat exacta de participants, i sols ens ha arribat el nom de 5 gimnastes, tots dels Estats Units. La puntuaci final fou la suma de les puntuacions obtingudes a les proves de barres paralleles, barra fixa, salt i cavall amb arcs. La prova tingu lloc el divendres 28 d'octubre de 1904. 

Medallistes.


Resultats.


Enllaos externs.
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394157" title="Wilhelm Backhaus" nonfiltered="2058" processed="2042" dbindex="152075">
Wilhelm Backhaus (Leipzig, Alemanya, 26 de mar de 1884   Villach, ustria, 5 de juliol de 1969) fou un pianista .

Primer va estudiar a Leipzig i el 1899 fou deixeble a Frankfurt d  Eugene d Albert. El 1900, als setze anys d edat, debut a Londres com a pianista. El 1905, guany el Premi Rubinstein de piano i fou anomenat professor del Royal College of Manchester: a partir de 1908, es dedic a una fructfera carrera de pianista professional. Fou un dels primers pianistes que enregistr discs, ja qu s inici en aquest terreny el 1909.

Malgrat qu intent establir-se als Estats Units, canvi de pensament i actu en la majoria de les ciutats europees, donant recitals i tocant amb prestigioses orquestres. Es disting sobre tot en llurs interpretacions de Beethoven i Brahms, i va ser el primer pianista que defens la vlua dels dos concerts de piano de Brahms, en lloc de cenyir-se a un de sol, com s estilava llavors.

Tamb fou el primer que grav la integral  dels 24 estudis de Chopin, registre realitzat el 1928 i que durant molts anys fou considerat de referncia. 

Desprs de trobar refugi a Sussa durant la Segona Guerra Mundial, retorn la seva carrera. El 1954, tron per primera vegada en trenta anys als Estats Units i actu en un programa Beethoven en el Carnegie Hall de Nova York, del que se n feu un enregistrament. Malgrat la seva longevitat, mor quan encara estava en actiu.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394158" title="Carles Padrs i Rubio" nonfiltered="2059" processed="2043" dbindex="152076">
Carles Padrs i Rubio (Sarri, Barcelona, 9 de novembre de 1870 - Madrid, 30 de desembre de 1950)  fou un poltic i empresari catal. Va ser un dels fundadors del Real Madrid Club de Futbol i un dels seus primers presidents (1904-1908, succeint al seu germ Joan Padrs i Rubio. 

Durant la seva presidncia, el Reial Madrid va guanyar el Campionat d'Espanya en quatre cops i va jugar el seu primer partit internacional, un amists contra el Gallia Sport de Pars que va acabar en empat a un.  Fou a ms impulsor de la Copa del Rei de futbol, al suggerir la celebraci d'un torneig per a celebrar la coronaci d'Alfons XIII el 1902. . Desprs de cessar en el seu crrec el 1908, va ser nomenat president honorari vitalici del club.

Alhora, milit en el Partit Liberal, amb el que fou diputat pel districte de Matar a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914 i 1916.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394162" title="Castelmaurou" nonfiltered="2060" processed="2044" dbindex="152077">


Castelmaurou (en occit Castelmaurou) s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394163" title="Montberon" nonfiltered="2061" processed="2045" dbindex="152078">


Montberon (en occit Montberon) s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394165" title="Saint-Genis-Bellevue" nonfiltered="2062" processed="2046" dbindex="152079">


Saint-Genis-Bellevue s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394166" title="Saint-Loup-Cammas" nonfiltered="2063" processed="2047" dbindex="152080">


Saint-Loup-Cammas s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394168" title="Christopher Wren" nonfiltered="2064" processed="2048" dbindex="152081">


Sir Christopher Wren (20 d'octubre de 1632 - 25 de febrer de 1723) va ser un cientfic i arquitecte del segle XVII, fams pels seus treballs de reconstrucci de les esglsies de Londres desprs del gran incendi de 1666. Va ser membre de la Royal Society. 

Wren s conegut pel seu disseny de la Catedral de Saint Paul, una de les poques catedrals d'Anglaterra edificades desprs de l'poca medieval i l'nica d'estil renaixentista de tot el pas. Es va inspirar a la Baslica de Sant Pere de Roma per al disseny i, encara que Wren es va trobar amb una forta oposici, aconsegu dotar Londres i a Anglaterra d'un dels seus edificis ms bells.
 Biografia .
Nascut a Wiltshire, Wren era el fill del diaca de Windsor, un crrec real que va causar privacions a la famlia durant l'poca de la Commonwealth (1649 - 1660). De nen va conixer al jove prncep Carles, que ms tard es va convertir en el rei que va emprar a Wren com arquitecte. Va estudiar al Westminster School i al Trinity College de Oxford. El 1657 es va convertir en professor d'astronomia, primer a Gresham College i ms tard a Oxford, crrec del qual va dimitir el 1673. Va ser reconegut com un cientfic brillant fins i tot per Isaac Newton, qui no tenia costum d'elogiar els altres. Wren va ser tamb membre fundador de la Royal Society de la qual fou president entre 1680 i 1682.

El seu primer projecte arquitectnic va ser el Teatre Sheldonian, que encara es pot veure a Oxford; tamb va dissenyar altres edificis universitaris, tant a Oxford com a Cambridge, incloent les capelles del Pembroke College i de l'Emmanuel College.

Desprs del gran incendi de Londres va ser escollit per ser l'arquitecte de Sant Pau ja que l'anterior edifici havia quedat destrut. El disseny i la construcci de la nova catedral comenaren el 1675 i no es van acabar fins 1710; durant aquest temps, Wren, al costat dels seus associats, dissenyar nombrosos edificis, incloent 51 esglsies per a substituir les 87 destrudes. A ms, tamb collaborar al disseny del Monument al Gran Incendi de Londres, l'Observatori Reial de Greenwich, l'Hospital de Chelsea, l'Hospital de Greenwich, Marlborough House i molts altres edificis destacats.

Christopher Wren va ser nomenat cavaller el 1673 i va servir com a membre del Parlament el 1685-1688 i 1702-1705. Est enterrat a la catedral de Saint Paul. 

Christopher Wren va ser l'ltim Gran Mestre Masn de la vella francmaoneria operativa d'Anglaterra, va abandonar el seu crrec el 1702. Quinze anys desprs dels pastors protestants Anderson i Desaguliers fundaran l'actual maoneria especulativa a la nova Gran Lgia d'Anglaterra 1717.

Enllaos externs.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394169" title="Manuel Gonzlez i Vilart" nonfiltered="2065" processed="2049" dbindex="152082">
Manuel Gonzlez i Vilart (Tarragona, 1862 - ?) fou un advocat i poltic catal. Conegut advocat criminalista, va ser diputat pel districte d'Igualada pel Partit Conservador  (fracci datista) a les eleccions generals espanyoles de 1914 i 1916.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394171" title="Santa Maria de Llimiana" nonfiltered="2066" processed="2050" dbindex="152083">

Santa Maria de Llimiana s una esglsia parroquial romnica del segle XI, tinguda com la ms gran i espectacular de tot el Pirineu. Est situada a la vila de Llimiana, del terme municipal del mateix nom, al Pallars Juss.

Aquesta esglsia va crrer una vida parallela a la de la vila i el castell de Llimiana, passant pels mateixos atzars, derivats de la seva estratgica situaci, i per les mateixes mans. Inclosa entre les parrquies del deganat de Tremp des del 1280, malgrat la seva relaci amb Santa Maria de Gerri, encara actualment conserva el carcter parroquial, malgrat ser menada pel mateix rector que la Gurdia de Noguera, resident a la rectoria de Tremp.

s de planta basilical, amb tres naus sense transsepte, cobertes amb volta de can semicircular, separades per arcades damunt de pilastres. La nau central s una mica ms alta que les laterals, i t quatre arcs torals suportats damunt de semicolumnes adossades als pilars.

Les naus estan dividides en cinc trams, i es comuniquen mitjanant arcs formers, semicirculars, que se suporten sobre les pilastres, rectangulars per amb les semicolumnes adossades que acabem d'esmentar. El mur nord fou molt transformat al llarg dels temps, amb l'afegit de capelles (una d'elles s gtica). La perfecci de la uni d'aquestes capelles amb l'esglsia romnica fa pensar en l'existncia, potser, d'una quarta nau romnica, posteriorment desfeta per a la construcci de les capelles.

La porta original era a migdia, per fou tralladada ms tard al centre de la faana de ponent. Aquesta porta primitiva encara hi s, i en el mur sud encara hi ha una segona porta, que actualment dna a l'interior del campanar, i que en el moment de l'obra original devia comunicar el temple amb dependncies eclesials.

El campanar s un prisma que fa la sensaci d'estar truncat. Potser ho va ser, o potser no es va arribar a construir mai completament. s molt tard, per encara medieval.

La faana sud encara mostra una finestra de dobles esqueixada i un fragment de ser arcuacions llombardes, com les dels absis, amb msules senzilles (les dels absis sn molt ms treballades).


Tant l'absis principal com les absidioles presenten finestres a doble nivell, cosa que fa pensar en l'existncia d'una cripta. L'esglsia sembla preparada per a tenir-ne, per res evidencia que s'arribs a construir mai. Aquest doble pis de finestres s tant per a l'absis principal, que t tres finestres de doble esqueixada, com per a les absidioles, que noms en tenen una, al centre.

T tres absis encarats a llevant, el central ms gros que els laterals, de fora espectacularitat, sobretot des que es van netejar de les edificacions que els tapaven parcialment. Estan ornamentats amb lesenes i arcades llombardes, amb mnsules triangulars molt elaborades.

L'aparell s clarament del segle XI, tot i que de factura bella i noble, feta amb molta cura i per mestres d'obres experts i amb un gran sentit artstic.

A la guerra civil s'hi va perdre un crist romnic de talla, molt notable, segons la documentaci i imatges conservades. Tamb s'hi perderen altres mostres d'iconografia religiosa. Les restes conservades s'han installat en forma de museu en una de les dependncies de l'esglsia. Pel que es veu a les fotografies, s una obra de factura propera al Crist de Mur i al davallament d'Erill-la-Vall. Se l'ha situat dins del conjunt d'obres del taller d'Erill, a darreries del segle XI o principis del XII.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert al., Maria-Llusa. "Santa Maria de Llimiana", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Llimiana", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Web del poble;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394172" title="Lella Lombardi" nonfiltered="2067" processed="2051" dbindex="152084">
 Maria Grazia "Lella" Lombardi  va ser una pilot de curses automobilstiques italiana que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 26 de mar del 1941 a Frugarolo, Alessandria, Itlia i va morir de cncer a Mil el 3 de mar del 1992.


 A la F1 .

Lella Lombardi va debutar a la desena cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 20 de juliol del 1974 el GP de Gran Bretanya al circuit de Brands Hatch.

Va participar a un total de disset curses de F1, disputades en tres temporades consecutives (1974 - 1976), aconseguint finalitzar en sisena posici com a millor classificaci en una cursa i  assolint 0,5 punts pel campionat del mn de pilots. 

Ha estat l'nica dona que ha puntuat a l'histria de la Frmula 1.


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .


 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394173" title="Rouffiac-Tolosan" nonfiltered="2068" processed="2052" dbindex="152085">


Rouffiac-Tolosan s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394176" title="Fenouillet (Alta Garona)" nonfiltered="2069" processed="2053" dbindex="152086">


Fenouillet s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394177" title="Marlborough House" nonfiltered="2070" processed="2054" dbindex="152087">

Marlborough House s una mansi a Westminster, Londres. Va ser construda per a Sara, la Duquessa de Marlborough, una amiga ntima de la Reina Ana d'Anglaterra. Va ser dissenyada per Christopher Wren pare i fill i l'obra va culminar el 1711. 

Actualment s la seu del Secretariat General de la Mancomunitat Britnica de Nacions.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394178" title="Sant Andreu de Llimiana" nonfiltered="2071" processed="2055" dbindex="152088">

Sant Andreu de Llimiana, o de la Serra s una esglsia romnica del segle XI, en runes: noms se'n conserven els absis, dos absis bessons. El lloc ha estat netejat en diverses avinenteses pels vens de Llimiana.

Pertany al terme municipal de Llimiana, i s aturonada al sud-est del poble, a quasi 700 m. de distncia del poble, en lnia recta. S'hi accedeix, per, per un cam un xic ms llarg que de primer s'enfila a La Costa del davant de Llimiana, a llevant, per salvar una petita vall i enfilar-se a la carena que es veu al sud del cam d'accs.

Malgrat ser una obra clarament romnica, aquesta esglsia no surt documentada fins una visita pastoral del 1758, on consta com a capella dependent de Santa Maria de Llimiana.

Antigament es feia en aquesta ermita un aplec popular el primer diumenge de juny. L'any 1973 els llimianencs netejaren el que quedava dempeus de la runa i esbarzerars que colgaven les restes, i permeteren que s'apreci la peculiar planta de la capella: d'una sola nau, capada per dos absis bessons. La nau era coberta amb volta de can, possiblement semicircular, reforada per un arc toral a la meitat. Els estrets absis s'obrien a la nau per dos arcs presbiterals petites, per ben patents.

La porta era a la faana de ponent, i en manca la meitat superior. A la resta de l'esglsia, les niques obertures eren les finestres de doble esqueixada del centre dels dos absis geminats.

La tcnica constructiva s arcaica i senzilla. Pot ser del segle XI o fins i tot del XII, per construda amb tcniques arcatzants.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Andreu de Llimiana (o de la Serra)", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Llimiana", a Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 PAGS, M. "Llimiana", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Web del poble;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394179" title="Carles Cus i de Miquelet" nonfiltered="2072" processed="2056" dbindex="152089">
Carles Cus i de Miquelet (Figueres, 17 de novembre de 1863 - 1933) fou un empresari i poltic catal, fill de Narcs Cus i Jord, membre d'una famlia benestant de Llers. Fou delegat del Banc d'Espanya a Figueres i va crear la Banca Cus, va explotar les mines de sabonet i de ciment de la Vajol, va dirigir una fbrica de sim i sabonet al carrer Vilallonga de Figueres i va fundar la primera empresa d'electricitat figuerenc, Societat Hidroelctrica de l'Empord (avui propietat d'Endesa). Fou molt popular per haver fundat el 1904 la primera sala de cinema, la Sala Edison, que va tancar el 1984.

Tamb fou escollit diputat pel Partit Liberal pels districtes de Figueres i Vilademuls a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914 i 1916, i senador per Girona el 1919-1921.

 Enllaos externs .
 Expedient del Senat;
 Histria de la Sala Edison;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Diccionari de l'Alt Empord;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394181" title="Ricardo Ramos Cordero" nonfiltered="2073" processed="2057" dbindex="152090">
Ricardo Ramos Cordero (Barcelona, 1859 - 1938?) fou un empresari navilier i poltic catal. Fill de l'empresari navilier Ramn Alonso Ramos, fundador de la Casa Ramos el 1845 a Ribadeo, i que el 1854 es va establir a Barcelona. A la mort del seu pare el 1888 esdevingu gerent de la companyia, crrec que ocup fins el 1938, i va convertir l'empresa en la tercera d'Espanya en el sector. Fou diputat per Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1914 i 1916, i senador de 1918 a 1923.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Expedient del Senat;
 Museu Martim de Barcelona;
 Butllet de l'UPF;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394182" title="Temporada 1924-25 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="2074" processed="2058" dbindex="152091">
La temporada 1924-25 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-sisena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1924-25 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Aquesta temporada el Campionat de Catalunya de Primera Categoria s'amplia a 8 equips. El FC Barcelona es proclam campi en un campionat fora disputat. Martinenc i Grcia van haver de disputar un partit de desempat per decidir les darreres posicions de la lliga:


El Martinenc es vei obligat a disputar la promoci amb el campi de Primera B.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona;
 Descensos: Cap (el Grcia ven el Jpiter a la promoci);
 Ascensos: Cap (el Grcia ven el Jpiter a la promoci);

 Segona Categoria .


El campionat de Primera B tamb s'augment a 8 equips. El CE Jpiter en fou el brillant vencedor. Tamb es proclam campi d'Espanya de segona categoria en derrotar l'Athletic de Gijn per 4 a 1 a Valncia. El Port-Bou hagu de disputar la promoci de descens.

En la promoci amb el darrer classificat de Primera A:



El Martinenc continu a la categoria A i el Jpiter a la B la propera temporada.

 Tercera Categoria .
La tercera categoria del Campionat de Catalunya de futbol (anomenada Grup de Promoci de Segona Categoria) es disput seguint criteris regionals.

A la demarcaci de Barcelona estigu formada pels segents equips:

Grup de Ponent: Ateneu Igualad, Joventut Terrassenca, Santfeliuenc FC, Colnia Gell, CS Manresa, Hospitalenc SC, FC Santboi, Atltic del Tur;
Grup de Llevant: Granollers SC, FC Vilafranca, FC Poble Nou, Llevant Catalunya, Alumnes Obrers de Vilanova, Sitget, Catalunya de Les Corts, FC Andreuenc;

El CS Manresa es proclam campi del grup de ponent amb 25 punts, seguit d'Hospitalenc i Santboi, ambds amb 16 punts. Al grup de llevant es proclam campi el FC Poble Nou en derrotar el Catalunya de Les Corts per 3 a 0 en el partit de desempat.

En el partit de campionat entre ambds clubs el Centre d'Sports Manresa es proclam campi de Barcelona de tercera categoria:


Al campionat de Girona participaren els clubs Uni Deportiva de Girona, FC Palafrugell, Ateneu Deportiu Guxols, Uni Sportiva de Figueres, Uni Sportiva Bisbalenca, L'Escala FC, Olot FC i Farners Deportiu Orion, esdevenint campi la Uni Deportiva de Girona.

A Tarragona es proclam campi el Gimnstic de Tarragona, superant a rivals com l'Athletic Vallenc, Tarragona FC, Torredembarra, Vendrell o Valls Deportiu.

Al campionat de Catalunya de la categoria, a semifinals:



A la final s'enfrontaren Gimnstic de Tarragona i CS Manresa:


El Centre d'Sports Manresa es proclam campi de Catalunya de tercera categoria i assol el dret de disputar la promoci amb el darrer de Primera B.




El Manresa assol l'ascens de categoria i el Portbou la perd.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394183" title="Luis Esteban y Fernndez del Pozo" nonfiltered="2075" processed="2059" dbindex="152092">
Luis Esteban y Fernndez del Pozo (1872? - ) fou un poltic valenci. Membre del Partit Liberal, fou escollit diputat pel districte de Morella a les eleccions generals espanyoles de 1914 i 1916, on va fer costat les mocions de Vicente Cantos Figuerola i Rafael Gasset Chinchilla.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394185" title="Cuirasser" nonfiltered="2076" processed="2060" dbindex="152093">

Els Cuirassers eren soldats muntats de cavalleria equipats amb armadura i armes de foc.

Les seves primeres intervencions foren a finals del segle XV a Europa, com a succesors dels cavallers. El mot deriva de la cuirassa, l'armadura que protegia el pit

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394186" title="Antoni d'Oms de Santapau i de Cabrera" nonfiltered="2077" processed="2061" dbindex="152094">
Antoni d'Oms de Santapau i de Cabrera, (? - 1705) senyor de Rub, fou un militar catal al servei dels reis hispnics.

Havent ingressat a l'exrcit el 1667, va lluitar com a capit de cuirassers de la gurdia reial de Catalunya durant la Guerra dels Nou Anys. Va arribar a aser conseller al Consell d'Indies. Va morir en duel el 1705. 

Referncies externes.
  Antonio Espino Lpez, Oficiales catalanes en el ejrcito de los Austrias, 1635-1700;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394191" title="Les grans banyistes" nonfiltered="2078" processed="2062" dbindex="152095">

  Les grans banyistes s una pintura a l'oli realitzada per Auguste Renoir entre 1884 i 1887 i que actualment s'exposa al Museu d'Art de Filadlfia.

Aquesta gran pintura, que realitza poc desprs del seu retorn d'Itlia, marca una etapa important a l'obra de Renoir. S'inspira en una escultura de Franois Girardon (El Bany de les Nimfes, 1672, baix relleu de plom realitzat per a una font del parc de Versalles), per havia estat igualment influt per les obres d'Ingres i, sobretot, pels frescs de Rafael, de l'artista del qual es va impregnar al llarg del seu viatge a Itlia. Aquests dos grans artistes influiran des de llavors en la manera de pintar i de dibuixar de Renoir, que a partir de llavors pintar d'una manera ms disciplinada i ms clssica. Renncia a pintar a l'aire lliure i nus femenins, que era fins llavors l'essncia de la seva pintura.

Els braos, les cames o els pits sn dibuixats a la perfecci, sense enfrontar-se al color com apreciem clarament al paisatge, tractat fins i tot amb una pinzellada rpida i vigorosa. La sensualitat que transmeten les models porten a la memria a Rubens o a Tici, mestres admirats per Renoir.

Les dues principals models sn Aline Charigot, en primer pla, que va ser una de les seves principals models, i Suzanne Valadon, la rossa, mare de Maurice Utrillo.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394195" title="Apistogramma borellii" nonfiltered="2079" processed="2063" dbindex="152096">

Apistogramma borellii  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: riu Paraguai i el tram inferior del riu Paran al seu pas per l'Argentina.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1906. Revision of the South-American cichlid genera Retroculus, Geophagus, Heterogramma, and Biotoecus. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 7) v. 17 (nm. 97): 49-66. ;
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.  ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394196" title="Apistogramma brevis" nonfiltered="2080" processed="2064" dbindex="152097">

 Apistogramma brevis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394198" title="Apistogramma cacatuoides" nonfiltered="2081" processed="2065" dbindex="152098">



Apistogramma cacatuoides  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Hoedeman, J. J. 1951. Notes on the fishes of the cichlid family I. Apistogramma cacatuoides sp. n. Beaufortia Nm. 4: 1-4. ;
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.  ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394199" title="Apistogramma caetei" nonfiltered="2082" processed="2066" dbindex="152099">

Apistogramma caetei  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,6 cm de longitud total i les femelles 4.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: estat de Par (Brasil).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394200" title="Apistogramma commbrae" nonfiltered="2083" processed="2067" dbindex="152100">

Apistogramma commbrae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total i les femelles 3,5.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: riu Paraguai, tram del riu Paran a l'Argentina i riu Uruguai.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1906. Revision of the South-American cichlid genera Retroculus, Geophagus, Heterogramma, and Biotoecus. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 7) v. 17 (nm. 97): 49-66. ;
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.  ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394201" title="Apistogramma cruzi" nonfiltered="2084" processed="2068" dbindex="152101">

 Apistogramma cruzi s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394202" title="Apistogramma diplotaenia" nonfiltered="2085" processed="2069" dbindex="152102">

Apistogramma diplotaenia  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. 1987. A new Apistogramma species (Teleostei, Cichlidae) from the Rio Negro in Brazil and Venezuela. Zool. Scripta v. 16 (nm. 3): 259-270. ;
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394204" title="Apistogramma elizabethae" nonfiltered="2086" processed="2070" dbindex="152103">

Apistogramma elizabethae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total i les femelles 3.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394207" title="Apistogramma eremnopyge" nonfiltered="2087" processed="2071" dbindex="152104">

Apistogramma eremnopyge  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: riu Pintuyacu (afluent del riu Itaya, Per).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ready, J. S. & S. O. Kullander. 2004. Apistogramma eremnopyge, a new species of cichlid fish (Teleostei: Cichlidae) from Peru. Zootaxa Nm. 564: 1-10.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394210" title="Apistogramma erythrura" nonfiltered="2088" processed="2072" dbindex="152105">

Apistogramma erythrura  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. & I. Schindler. 2008. Apistogramma erythrura sp. n. - a new geophagine dwarf cichlid (Teleostei: Perciformes: Cichlidae) from the ro Mamor drainage in Bolivia. Vertebrate Zoology, 58 (2): 197-206.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394214" title="Apistogramma eunotus" nonfiltered="2089" processed="2073" dbindex="152106">

Apistogramma eunotus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S. O. 1981. Description of a new species of Apistogramma (Teleostei: Cichlidae) from the upper Amazonas basin. Bonner Zool. Beitr. v. 32 (nm. 1-2): 183-194. ;
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394220" title="Apistogramma geisleri" nonfiltered="2090" processed="2074" dbindex="152107">

Apistogramma geisleri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Meinken, H. 1971. Apistogramma geisleri n. sp. und Apistogramma borellii (Regan) aus dem Amazonas-Becken (Pisces: Teleostei: Cichlidae). Senckenb. Biol. v. 52 (nms. 1-2): 35-40. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394222" title="Apistogramma gephyra" nonfiltered="2091" processed="2075" dbindex="152108">

Apistogramma gephyra  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total i les femelles 4.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394224" title="Apistogramma gibbiceps" nonfiltered="2092" processed="2076" dbindex="152109">

Apistogramma gibbiceps  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Meinken, H. 1969. Apistogramma gibbiceps n. sp. aus Brasilien (Pisces, Teleostei, Cichlidae). Senckenb. Biol. v. 50 (nms. 1-2): 91-96. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394234" title="Apistogramma gossei" nonfiltered="2093" processed="2077" dbindex="152110">

Apistogramma gossei  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Guaiana Francesa i Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S. O. 1982. Description of a new species of Apistogramma Regan from the Oyapock and Approuague River systems (Teleostei: Cichlidae). Cybium (Ser. 3) v. 6 (nm. 4): 65-72. ;
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394235" title="Apistogramma guttata" nonfiltered="2094" processed="2078" dbindex="152111">

Apistogramma guttata  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: nord-est de Veneuela.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394237" title="Apistogramma hippolytae" nonfiltered="2095" processed="2079" dbindex="152112">

Apistogramma hippolytae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S. O. 1982. Beschreibung einer neuen Apistogramma-Art aus Zentral-Amazonien (Teleostei: Cichlidae). Dtsch. Cichliden-Ges. Inf. v. 13 (nm. 10): 181-193. ;
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394238" title="Apistogramma hoignei" nonfiltered="2096" processed="2080" dbindex="152113">

Apistogramma hoignei  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Orinoco.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Meinken, H. 1965. Eine neue Apistogramma-Art aus Venezuela (Pisces, Percoidea, Cichlidae). Senckenb. Biol. v. 46 (nm. 4): 257-263. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Taphorn, D., R. Royero, A. Machado-Allison i F. Mago Leccia, 1997. Lista actualizada de los peces de agua dulce de Venezuela. p.55-100. A: E. La Marca (ed.) Catlogo zoolgico de Venezuela. vol. 1. Vertebrados actuales y fosiles de Venezuela. Museo de Ciencia y Tecnologia de Mrida, Veneuela.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394241" title="Apistogramma hongsloi" nonfiltered="2097" processed="2081" dbindex="152114">

Apistogramma hongsloi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Orinoco.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S. O. 1979. Species of Apistogramma (Teleostei, Cichlidae) from the Orinoco drainage basin, South America, with descriptions of four new species. Zool. Scripta v. 8 (nm. 1): 69-79. ;
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394246" title="Apistogramma inconspicua" nonfiltered="2098" processed="2082" dbindex="152115">

Apistogramma inconspicua  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conques del riu Amazones, del riu Paran i del riu Paraguai.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S. O. 1983. Cichlid fishes from the La Plata basin. Part IV. Review of the Apistogramma species, with description of a new species (Teleostei, Cichlidae). Zool. Scripta v. 11 (nm. 4) : 307-313. ;
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394250" title="Apistogramma iniridae" nonfiltered="2099" processed="2083" dbindex="152116">

 Apistogramma iniridae s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Orinoco.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S. O. 1979. Species of Apistogramma (Teleostei, Cichlidae) from the Orinoco drainage basin, South America, with descriptions of four new species. Zool. Scripta v. 8 (nm. 1): 69-79. ;
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394252" title="Apistogramma inornata" nonfiltered="2100" processed="2084" dbindex="152117">

 Apistogramma inornata s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: tram del riu Orinoco a Veneuela.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394254" title="Apistogramma juruensis" nonfiltered="2101" processed="2085" dbindex="152118">

Apistogramma juruensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394256" title="Apistogramma linkei" nonfiltered="2102" processed="2086" dbindex="152119">

Apistogramma linkei  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Koslowski, I. 1985. Descriptions of new species of Apistogramma (Teleostei': Cichlidae) from the Rio Mamor system in Bolivia. Bonner Zool. Beitr. v. 36 (nms. 1-2): 145-162. ;
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394260" title="Sebastiano Serlio" nonfiltered="2103" processed="2087" dbindex="152120">
Sebastiano Serlio (Bolonya, 1475 - Fontainebleau, c. 1554) va ser un arquitecte manierista itali que va formar part de l'equip] itali que va construir el palau de Fontainebleau. Va ajudar a classificar els ordres clssics de l'arquitectura mitjanant el seu influent tractat Tutte l'operi d'archittura et prospetiva.
Biografia.
Nascut a Bolnia, Serlio va viatjar a Roma el 1514, on va treballar a l'estudi de Baldassare Peruzzi. All va romandre fins que el Saqueig de Roma (1527) va produir la suspensi de totes les obres. Igual que Peruzzi, va comenar la seva carrera com a pintor. Va viure a Vencia entre 1527 i 1540, per va deixar poques empremtes en aquella ciutat. 

El primer volum del seu tractat va aparixer a Vencia el 1537. El model de faana d'esglsia proposat per Serlio constitueix una versi regularitzada, purificada i ms clssica del mtode innovador de dissenyar un front amb una nau voltada, flanquejada per dues ales laterals, imatge clssica d'una forma gtica, mostrada per primera vegada per Leon Battista Alberti a Santa Maria Novella, a Florncia. Aquesta idea era a l'ambient a la dcada de 1530: diverses esglsies de l'poca competeixen per la primacia, per el gravat de Serlio va posar el concepte a les mans de tots els arquitectes. 

Aquest primer volum, ms que qualsevol obra espectacular, s el que va atreure l'atenci de Francesc I. La carrera de Serlio va envolar-se quan va ser invitat a Frana pel rei per construir i decorar el castell de Fontainebleau, al costat d'un equip de dissenyadors i artesans italians. Serlio va acceptar a Frana d'altres encrrecs privats, per l'nic que es mant actualment en forma recognoscible s el Castell d'Ancy-le-France, construt prop de 1546 Tonnerre a Borgonya. 

Serlio mor a Fontainebleau prop de 1554.
Llegat.
La principal contribuci de Serlio s -sens dubte- el seu prctic tractat d'arquitectura. Va ser pioner a l's d'illustracions d'alta qualitat per complementar el text. Cinc volums del seu tractat van ser publicats a partir de 1537. Dos ms, d'un total de vuit, es van publicar desprs de la seva mort. Difosos com un diccionari illustrat per a arquitectes, els volums de Serlio van sser molt influents a Frana, els Pasos Baixos, i Anglaterra, com a compendi de l'estil renaixentista itali. Una versi del seu tractat va ser traduda de l'holands i publicada a Anglaterra el 1611 sota el ttol The Five Books of Architecture (Els cinc llibre d'arquitectura).Els seus exemples van captivar l'atenci dels gravadors d'Anvers, els quals alhora van ser la inspiraci principal de l'arquitectura jacobina. Els llibres de Sarlio van ser a les biblioteques de Sir Percival Christopher Wren i Robert Woods, l'inversor que va fer construir Bath. 

El tractat va ser tradut a l'espanyol el 1552, i publicat a Toledo per Juan de Ayala amb les mateixes illustracions que l'original itali. Les plantes i alats de molts edificis romans van proveir all tamb un til repertori d'imatges clssiques, i el llibre va ser reimprs el 1563 i el 1572.

 Referncies .
Sebastiano Serlio, The Five Books of Architecture, 1611, Dover, 1982.
Sebastiano Serlio, Sebastiano Serlio on Architecture, Yale University 1996-2001. (ISBN 0300085036);

 Enllaos externs .
Vida y obra de  Sebastiano Serlio ;
Chteau de Fontainebleau  ;
http://www.cesr.univ-tours.fr/architectura/Traite/Auteur/Serlio.asp ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394261" title="Apistogramma luelingi" nonfiltered="2104" processed="2088" dbindex="152121">

Apistogramma luelingi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S. O. 1976. Apistogramma luelingi sp. nov., a new cichlid fish from Bolivia (Teleostei: Cichlidae). Bonner Zool. Beitr. v. 27 (heft 3-4): 258-266. ;
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394262" title="Dues gitanes" nonfiltered="2105" processed="2089" dbindex="152122">

  Dues gitanes s una pintura a l'oli realitzada per Isidre Nonell el 1903 i que actualment s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

En la primera dcada de segle era ja considerable el nombre d'obres pintades per Nonell i protagonitzades, si de figures es tractava, per gitanes, com la Consuelo -de manera versemblant amant de l'artista- i lvia. 

Aquest oli va formar part de l'exposici individual que Nonell va celebrar a Barcelona el 1910, un any abans de la seva mort prematura amb la qual va obtenir finalment el reconeixement. Fins aleshores, la pintura de Nonell, de dramatisme contingut i sordidesa aclaparadora, desagradava i fins i tot feria el gust convencional de la burgesia, de Barcelona.

Desprs d'una estada a Pars entre el 1897 i el 1900, Nonell s'installa definitivament a Barcelona i es va dedicar ms a la pintura que al dibuix, a la recerca d'un estil que configurs el seu propi llenguatge. L'atracci que sentia, des de sempre, pels personatges marginals i desarrelats el va conduir a partir del 1901 a pintar la coneguda srie de gitanes, en la qual la figura acostuma a aparixer allada, amb un llenguatge fortament expressionista.

Malgrat el violent rebuig que el pblic i la crtica conservadora van mostrar cap a l'obra de l'artista amb motiu de les dues exposicions gaireb de carcter individual que va celebrar a la Sala Pars de Barcelona entre 1902 i 1903, l'artista no va claudicar i es va tancar al seu taller per continuar pintant obsessivament dones gitanes i lluitar amb el color com a element fonamental de la seva obra.

En aquest sentit, aquest quadre, que va formar part de la mostra del 1903, s un magnfic exponent de les obres d'aquell moment, en les quals predomina una paleta de tons ms foscos que la utilitzada en les pintures de la mateixa srie, per dels anys immediatament anteriors, amb predomini dels negres, els verds oliva, els blaus i els terrosos. A banda, en aquesta tela, en la qual hi ha dues figures profundament abatudes i allades l'una de l'altra, es manifesta clarament l'inters primordial del pintor pel volum i el color.

Enllaos externs.

Fitxa al MNAC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394263" title="Seamus Elliott" nonfiltered="2106" processed="2090" dbindex="152123">






Seamus 'Shay' Elliott (Dubln, 4 de juny de 1934 - Dubln, 4 de maig de 1971) va ser un ciclista irlands que fou professional entre 1956 i 1967. 

Shay Elliott fou el primer ciclista irlands en fer carrera al continent europeu. Durant la major part de la seva carrera esportiva fou company d'equip de campions com Jacques Anquetil o Jean Stablinski. Va guanyar etapes a les tres grans voltes i fou sotscampi del mn el 1962 darrere Stablinski a Sal, Itlia.

Tamb fou el primer irlands en vestir el maillot groc del Tour de Frana, qued tercer a la Volta a Espanya de 1962 i guany la Het Volk el 1959.

Carrera amateur .
El 1953, amb tan sols 18 anys, Seamus Elliott guany el campionat d'Irlanda d'aficionats. La seva segona plaa a la Volta a Irlanda el mateix any li permet accedir al camp d'entrenament Simplex a Montecarlo a la primavera segent.

Durant l'hivern, demana consell a l'antic ciclista francs Francis Plissier per tal de preparar l'estada en aquell camp. Aquest li suggereix participar en tantes carreres com fos possible, almenys tres o quatre per setmana. Elliott s'entrena drament i aix es nota a la carretera. s reclutat per un equip francs amateur i guanya l'etapa del Galibier de la Route de France.

El 1955 fitxa per l'Athletic Club Boulogne-Billancourt de Pars, un dels millors equips amateurs francesos. Guanya cinc carreres amateures. La seva forma impressiona els equips professionals i el 1956 far el salt al professionalisme.

Carrera professional.
El 1956 s una temporada d'adaptaci a la nova categoria, per ja comena a demostrar el seu potencial en curses com l' Omloop Het Volk, en qu protagonitza una llarga escapada amb l'angls Brian Robinson. Aix far que altres equips es fixin en ell i ser fitxat per a l'equip de Jacques Anquetil i Jean Stablinski.

El 1959 guanyar aquesta cursa, l'Omloop Het Volk, sent el primer vencedor no belga de la cursa. 

El 1962 finalitza tercer de la Volta a Espanya, guanyant la quarta etapa i acabant segon de la classificaci per punts. Durant 9 dies en ser el lder provissional. Aquell mateix any, al campionat del mn de Sal, Itlia, es troba en l'escapada decisiva amb el seu amic i company d'equip Stablinski. Elliott i Stablinksi collaboren per desgastar els altres membres del grup. Quan Stablinksi ataca, Elliott no participa en la persecuci i el francs imposa en solitari. Elliott ataca finalment per acabar segon. 

Durant el Tour de Frana de 1963 Elliott es vestir amb el maillot groc desprs de guanyar la tercera etapa. 

Retirada.
El 1967 decideix posar punt final a la seva carrera esportiva i torna a Dubln per crear una empresa junt al seu pare. Amb tot, t dificultats per adaptar-se a la seva nova vida, agreujades per problemes econmics, la ruptura del seu matrimoni, i la mort del seu fill en un accident de circulaci.

El 1970, Elliott decideix tornar a competir, entrena jniors i proposa plans ambiciosos pel ciclisme irlands.

L'abril de 1971 mor el seu pare. Dos dies desprs del funeral, el 4 de maig de 1971, Seamus s treu la vida d'un tret .

Palmars.
1956;
 1r al Grand Premi d'Isbergues;
1957;
 1r de la Setmana Bretona;
 1r del Circuit de la Vienne ;
1958;
 1r del GP Sigrand ;
 Vencedor de 2 etapes dels Quatre dies de Dunkerque ;
1959;
 1r de l'Omloop Het Volk;
 1r del Gran Premi de Denain ;
 1r del Gran Premi de Nia ;
 1r del Trofeu de l'illa de Man ;
1960;
 1r del Trofeu Peugeot ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Ciclomotoristico ;
1961;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque ;
1962;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 2n del campionat del mn en ruta;
1963;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 1r al Gran Premi e Vayrac ;
1964;
 1r del Trofeu de l'illa de Man;
1965;
 1r del Tour de l'Oise i vencedor d'una etapa ;
 1r del Gran Premi de Saint-Raphal ;
 1r del Gran Premi d'Espraza ;
 1r del Gran Premi d'Orchies ;
1966;
 1r del Gran Premi de Trgor ;

Resultats al Tour de Frana.
1956. Abandona (4a etapa);
1958. 48 de la classificaci general;
1959. Abandona (14a etapa);
1961. 47 de la classificaci general;
1963. 61 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 3 etapes;
1964. Abandona (14a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1959. 40 de la classificaci general;
1960. 68 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1961. Abandona ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1962. 3r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1963. 41 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Notes.


Enllaos externs.
Palmars de Seamus Elliott a www.memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa de Seamus Elliott a www.sitiodeciclismo.net;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394267" title="Apistogramma maciliense" nonfiltered="2107" processed="2091" dbindex="152124">

Apistogramma maciliense  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Haseman, J. D.  1911. An annotated catalog of the cichlid fishes collected by the expedition of the Carnegie Museum to central South America, 1907-10.  Ann. Carnegie Mus. 329-373. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Rmer, W. i F. Warzel, 1998. Apistogramma arua sp.n. (Teleostei: Perciformes: Cichlidae), a new species of dwarf cichlid from the Rio Arapiuns system, Para Stata, Brazil. Aqua 3(2):4554.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394272" title="Paremiologia" nonfiltered="2108" processed="2092" dbindex="152125">
La paremiologia (del grec paroima, proverbi + logos, tractat) s la cincia que estudia els refranys, els proverbis i altres enunciats la intenci dels quals s transmetre algun coneixement tradicional basat en l'experincia. La paremiologia comparada estableix relacions entre els refranys i altres enunciats sentenciosos de diferents idiomes i cultures. 

La paremiologia aprofita per a extraure dels proverbis la informaci acumulada a travs de centenars d'anys d'histria. Aquesta informaci pot ser de molts tipus: sociolgica, gastronmica, meteorolgica, histrica, literria, zoolgica, cinegtica, toponmica, lingstica, lexicogrfica, religiosa, agronmica... Amb freqncia un refrany naix com condensaci d'una ancdota o conte tradicional, i expressa les creences i supersticions populars amb ms fidelitat que altres formes literries. En altres ocasions, per contra, posseeix un origen culte que deriva dels sermons que durant l'Edat Mitjana es pronunciaven en llengua vernacla. Posseeix una particular retrica, en la qual es creuen el ritme, el parallelisme, l'anttesi, l'ellipsi i els jocs de paraules.

Vegeu tamb.
 Refrany;

Enllaos externs. 
Paremiologia catalana ;

 
 

 
 
 
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394273" title="Apistogramma macmasteri" nonfiltered="2109" processed="2093" dbindex="152126">

Apistogramma macmasteri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Orinoco.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S. O. 1979. Species of Apistogramma (Teleostei, Cichlidae) from the Orinoco drainage basin, South America, with descriptions of four new species. Zool. Scripta v. 8 (nm. 1): 69-79. ;
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394274" title="Apistogramma martini" nonfiltered="2110" processed="2094" dbindex="152127">

 Apistogramma martini s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Per.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2004. Catalog of fishes. Updated database version of January 2004. Catalog databases as made available to FishBase in January 2004.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Rmer, U., I. Hahn, E. Rmer, D. P. Soares & M. Whler. 2003 Apistogramma martini sp. n. -- Beschreibung eines geophaginen Zwergcichliden (Teleostei: Perciformes) aus dem nrdlichen Peru. Das Aquarium v. 37 (nm. 4) Nm. 406: 14-29.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394275" title="Apistogramma meinkeni" nonfiltered="2111" processed="2095" dbindex="152128">

Apistogramma meinkeni  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394276" title="Joseph Campbell" nonfiltered="2112" processed="2096" dbindex="152129">
Joseph Campbell (1904-1987) va ser un professor estatunidenc especialitzat en mitologia comparada i religi. Polglota i home de gran cultura, va donar classes a la Universitat de Colmbia, a Pars i a Alemanya, entre d'altres.

Idees.
Va comparar els mites de diferents cultures i va arribar a la conclusi que sn la transposici en relat d'una mateixa recerca espiritual. En aquestes histries, apareix un heroi que funciona com a arquetip i que segueix un cam marcat per l'aventura i l'apoteosi final. Aquest cam es mostra tamb als somnis i a la ficci, perqu s un universal que pertany a l'inconscient collectiu (segons la teoria de Jung). Per tant el relat particular s noms una "mscara" cultural i per estudiar-lo s'ha de veure quins elements essencials el formen. Aquests elements estan en descrdit en el mn contemporani i per aix afloren sota la forma de trasorns mentals o obres de fantasia. 

Obres destacades.
A Skeleton Key to Finnegans Wake (1944);
The Hero with a Thousand Faces (1949);
The Masks of God (1959-1968);
The Mythic Dimension: Selected Essays (1959-1987);
The Hero's Journey: Joseph Campbell on His Life and Work (1990), obra editada per Phil Cousineau basada en entrevistes amb Campbell;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394277" title="Apistogramma mendezi" nonfiltered="2113" processed="2097" dbindex="152130">

 Apistogramma mendezi s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer, U. 1994. Apistogramma mendezi nov. sp. (Teleostei: Perciformes; Cichlidae): description of a new dwarf cichlid from the Rio Negro system, Amazonas State, Brazil. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 1 (nm. 1): 1-12. ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394278" title="Mecnica estadstica" nonfiltered="2114" processed="2098" dbindex="152131">
La mecnica estadstica s l'aplicaci de la teoria de la probabilitat a la mecnica, que inclou eines matemtiques per al tractament d'un gran nombre de partcules. 

La mecnica estadstica, tamb anomenada fsica estadstica, pot ser classificada com una disciplina de la fsica i de la qumica. Els primers en treballar en aquest camp van ser Boltzmann i Gibbs.

La mecnica estadstica proporciona un marc per obtenir les propietats macroscpiques de la matria a partir de l'estudi de les propietats microscpiques de les partcules que la formen (toms i molcules).































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394279" title="Apistogramma moae" nonfiltered="2115" processed="2099" dbindex="152132">

Apistogramma moae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394280" title="Apistogramma nijsseni" nonfiltered="2116" processed="2100" dbindex="152133">


Apistogramma nijsseni  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S. O. 1979. Description of a new species of the genus Apistogramma (Teleostei, Perciformes, Cichlidae) from Peru. Rev. Suisse Zool. v. 86 (nm. 4): 937-945. ;
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394284" title="Apistogramma norberti" nonfiltered="2117" processed="2101" dbindex="152134">

Apistogramma norberti  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 1991. Eine neue Apistogramma-Art (Teleostei: Cichlidae) aus dem peruanischen Amazonasgebiet. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 2 (nm. 2): 139-149. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394287" title="Apistogramma ortmanni" nonfiltered="2118" processed="2102" dbindex="152135">

Apistogramma ortmanni  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. 1912. The freshwater fishes of British Guiana, including a study of the ecological grouping of species, and the relation of the fauna of the plateau to that of the lowlands. Mem. Carnegie Mus. v. 5 (nm. 1): i-xxii + 1-578, Pls. 1-103. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394291" title="Apistogramma panduro" nonfiltered="2119" processed="2103" dbindex="152136">

Apistogramma panduro  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: tram del riu Amazones al Per.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer, U. 1997. Diagnoses of two new dwarf cichlids (Teleostei; Perciformes) from Peru, Apistogramma atahualpa and Apistogramma panduro n. spp. Buntbarsche Bull. Nm. 182: 9-14. ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394293" title="Inigo Jones" nonfiltered="2120" processed="2104" dbindex="152137">

Inigo Jones (Smithfield, Londres, 15 de juliol de 1573 - Londres, 2 de juny de 1652) s conegut per ser el primer arquitecte britnic significatiu en la Histria de l'arquitectura d'aquell pas. Tamb va treballar admirablement com escengraf.
Biografia.
Nascut al barri londinenc de Smithfield, Inigo Jones era fill d'un rellotger catlic galls i va ser batejat a l'esglsia de Sant Bartomeu el Menor. Aquests sn els poques dades que es coneixen dels seus primers anys.

A finals del segle XVI, Jones va ser un dels primers anglesos a estudiar arquitectura a Itlia, fent dos viatges a aquest pas. El primer (c. 1598-1603) va ser possiblement patrocinat per Roger Manners, V Earl de Rutland. El segon (1613-1614) ho va fer en companyia del Earl of Arundel.Va poder haver estat tamb l'any 1606 a Itlia i per contactes amb l'ambaixador Henry Wotton, va adquirir una cpia de les obres d'Andrea Palladio amb anotacions (segons referit pel propi Wotton a l'estudi Wotton And His Worlds de 2004 per Gerald Curzon) . Aquests viatges, al costat de l'inters per aquests tractats pot ser el punt d'uni entre Jones i Palladio. L'obra de Jones es va veure particularment influda pel mestre Vneto. Va seguir els passos de Palladio i es va guiar pels principis descrits pel tracta rom Marc Vitruvi, a l'antiguitat.

Com aparellador oficial del rei Carles I d'Anglaterra, Jones va treballar per la reina Enriqueta Maria de Frana al disseny d'una capella catlica al Palau de Somerset (fet que va aixecar les sospites del sector protestant de la cort). La seva carrera definitivament va acabar amb l'adveniment de la Guerra Civil Anglesa el 1642 i la presa del Palau Reial el 1643. Posteriorment les seves propietats requisades al conflicte li van ser retornades (c. 1646). Jones va passar els seus darrers anys al Palau de Somerset i va ser enterrat a l'Esglsia de St Benet Paul's Wharf a Londres. John Denham i desprs Christopher Wren li van succeir en el crrec d'aparellador real.

 Obra arquitectnica .
Els dos edificis ms significatius de l'obra de Jones sn la Queen's House a Greenwich (Londres) (comenada el 1616, la seva obra ms primerenca encara en peu) i la Banqueting House del Palau de Whitehall (1619) - com part de la modernitzaci d'aquest palau londinenc-, els sostres van ser pintats per Peter Paul Rubens. 

La Casa del Banquet va ser un dels molts projectes que va realitzar en collaboraci amb el seu assistent personal i gendre John Webb.

Un altre projecte en qu Jones va estar involucrat va ser el disseny de Covent Garden o Royal Opera House. Va ser encarregat per Francis Russell, IV Earl de Bedford per construir una plaa residencial seguint les lnies de les piazzas italianes. L'aristcrata es va veure obligat a proveir a la plaa d'una esglsia per la qual cosa hauria d'economitzar i noms permetia a Jones aixecar un edificis de estables. Jones, davant d'aquesta exigncia, va contestar que faria el "estable ms bell d'Europa". Restes de l'esglsia original encara es conserven actualment a la part oriental de la plaa. 

La seva obra va suposar una gran influncia als arquitectes del segle XVIII, en especial per al palladianisme angls.
 Escenografia .
Compaginant la seva faceta d'arquitecte, Inigo Jones tamb va tenir un paper important en el camp de l'escenografia. Dissenyant el vestuari per les mascarades escrites per Ben Jonson, i sn coneguts els seus debats sobre si l'escenografia o la literatura eren el ms important per al teatre. Jones va triomfar en aquest mbit per la seva introducci dels escenaris movibles i el clssic proscenium del teatre angls. 
 Bibliografia .
 Michael Leapman - Inigo (2004) ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394299" title="Apistogramma parva" nonfiltered="2121" processed="2105" dbindex="152138">

Apistogramma parva  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones (des del Per fins al Brasil).
 Referncies .

Bibliografia.
 Ahl, E. 1931. Neue Ssswasserfische aus dem Stromgebiet des Amazonenstromes. Sitzungsber. Ges. Naturf. Freunde Berlin: 206-211. ;
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394310" title="Analfabetisme funcional" nonfiltered="2122" processed="2106" dbindex="152139">
L'analfabetisme funcional s la incapacitat d'una persona per llegir, escriure i fer clculs en situacions quotidianes. L'analfabetisme s la incapacitat total de llegir o escriure; un analfabet funcional s que ha aprs a llegir o escriure, per o b l'aprenentatge ha estat incomplet o b la persona ha acabat oblidant el que havia aprs, de manera que t dificultats per entendre o redactar textos senzills: sap descodificar les lletres i xifres, associar-les a un so i desxifrar l'escrit, per t problemes greus de comprensi. A diferncia de l'analfabetisme pur, en el cas del funcional no hi ha un criteri unnime per determinar-lo i es parla de graus d'incidncia o de nivells de comprensi lectora.

Caracterstiques.
Una persona analfabeta no sap llegir ni escriure. Un analfabet funcional, en canvi, ho pot fer fins a un cert punt, amb un grau variable de correcci i estil. Un adult que sigui analfabet funcional no sabr resoldre d'una manera adequada tasques necessries en la vida quotidiana com ara emplenar una sollicitud per a un lloc de treball, entendre un contracte, seguir unes instruccions escrites, llegir un article de diari, interpretar els senyals de trnsit, consultar un diccionari o entendre un fullet amb els horaris de l'autobs.

L'analfabetisme funcional tamb limita greument la interacci de la persona amb les tecnologies de la informaci i la comunicaci, ja que li dificulta fer servir un ordinador personal, treballar amb un processador de textos o amb un full de clcul i utilitzar un navegador web o un telfon mbil de manera eficient.

Relaci amb la pobresa i la delinqncia.
L'analfabetisme funcional pot comportar intimidaci social, riscos sanitaris, estrs, baixos ingressos i altres impediments associats a la manca de coneixements de les persones funcionalment analfabetes. 

La relaci entre la delinqncia i l'analfabetisme funcional s ben coneguda pels criminalistes i socilegs d'arreu del mn. A principis de la dcada del 2000 s'estimava que, als EUA, el 60 per cent dels adults tancats en presons federals i estatals eren analfabets funcionals o marginals, i que el 85 per cent dels delinqents juvenils tenien problemes associats amb la lectoescriptura i les operacions matemtiques ms bsiques.

L'analfabetisme funcional al mn occidental.

Segons lEstudi internacional sobre alfabetitzaci d'adults de la UNESCO, publicat a mitjan anys noranta, un mnim del 25 per cent de la poblaci adulta de dotze pasos industrialitzats (Alemanya, Blgica, ustria, el Canad, els Estats Units d'Amrica, Irlanda, Nova Zelanda, els Pasos Baixos, Polnia, el Regne Unit, Sucia i Sussa) no tenien el nivell d'aptitud necessari en les competncies bsiques de lectura i
escriptura en 12 nacions per fer front a les exigncies de la vida quotidiana i laboral dels Estats membres de l'Organitzaci per la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic (OCDE).

Segons l'Institut Nacional d'Estadstica francs, en aquest pas l'analfabetisme funcional afecta un 9 per cent de la poblaci, amb un percentatge ms elevat entre la poblaci rural i la immigrant.

Notes.


Vegeu tamb.

Alfabetitzaci;
Alfabetitzaci digital;
Alfabetitzaci meditica;
Aprenentatge funcional;
Aprenentatge significatiu;
Educaci d'adults;

Enllaos externs.
 Lituraterre.org - Grup europeu de psicoanlisi que estudia les causes de l'analfabetisme.
 Flix Delgado Prez, Les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci al servei de l alfabetitzaci de persones adultes;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394311" title="Escut de Blancafort" nonfiltered="2123" processed="2107" dbindex="152140">


L'escut oficial de Blancafort t el segent blasonament:

Escut caironat partit: a la primera partici, de gules, una torre oberta d argent; a la segona partici, d or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 27 de novembre de 2008 i publicat al DOGC nm. 5.274, del 9 de desembre del mateix any.

La torre d'argent, representada com una fortificaci de color blanc, s un senyal parlant en l'etimologia popular del topnim del municipi i fa allusi a l'antiga fortalesa de Blancafort, avui desapareguda, pertanyent al ducat de Montblanc. Els quatre pals recorden que el lloc fou de domini reial, a travs de la seva vinculaci a la vila reial de Montblanc.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394318" title="Casa del Banquet" nonfiltered="2124" processed="2108" dbindex="152141">

 

La Casa del Banquet o Banqueting House s l'nic edifici que subsisteix l'antic Palau de Whitehall, que va resultar assolat per un incendi el 1698. Es troba al final del carrer Whitehall prop de Trafalgar Square, a Londres. s un edifici amb protecci de Grau I.
 Histria .
s l'edifici de tipus banqueting house (palau de banquets i festes) ms gran i familiar dels que han sobreviscut. Antigament va formar part del Palau de Whitehall, i va ser dissenyada per Inigo Jones el 1619 i completada el 1622 amb ajuda de John Webb. El 1649 el rei Carles I d'Anglaterra, va ser executat en una bastida davant de l'edifici. 
A l'interior de l'edifici hi ha una sola sala de dos pisos decorada amb pintures de Peter Paul Rubens. Van ser encarregades per Carles I d'Anglaterra el 1635 i es van realitzar a mida per ser encaixades al sostre, imitant la pintura mural al fresc.

La Casa del Banquet introdueix un refinat estil renaixentista itali que va ser en parallel al jacob angls, quan els motius del renaixement encara es filtravan a travs dels gravats dels manieristes flamencs. La teulada s gaireb plana, i a la vora hi ha unabalustrada. A la faana que dna al carrer, els elements dels dos ordres de columnes, corintias sobre jniques, damunt d'uns base rstica, estan tancades en un harmonis conjunt. 

La Casa del Banquet, va ser probablement planejada com a part d'un nou gran Palau de Whitehall, obra que va resultar inconclusa per les tensions poltiques que van portar a la Guerra Civil Anglesa. El 1685 la Casa del Banquet es va convertir al primer edifici a Anglaterra a utilitzar corona de vidre a les finestres. Posteriorment, la posici allada de la Casa delBanquet, la va preservar del foc que va destruir l'antic Palau de Whitehall.

El soterrani va ser originalment concebut com un sala per beure per Jaume I d'Anglaterra i un lloc on ell podia escapar dels rigors de la vida pblica. El rei venia aqu a gaudir d'una copa de vi de la seva extensa bodega, o simplement a gaudir del seu temps amb algun dels seus cortesans favorits.

Referncies.

Enllaos externs.
 Palacios Reales-- Casa del Banquet.;
 Pgina web de Grans Edificis.;
 Vista del Whitehall el 1669, on es veu la Casa del Banquet i Holbeins Gateway.;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394330" title="Apistogramma paucisquamis" nonfiltered="2125" processed="2109" dbindex="152142">

 Apistogramma paucisquamis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. & W. Staeck. 1988. Description of a new Apistogramma species (Teleostei, Cichlidae) from the Rio Negro in Brazil. Cybium v. 12 (nm. 3): 189-201. ;
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394331" title="Apistogramma payaminonis" nonfiltered="2126" processed="2110" dbindex="152143">

Apistogramma payaminonis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394332" title="Apistogramma personata" nonfiltered="2127" processed="2111" dbindex="152144">

Apistogramma personata  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394334" title="Apistogramma pertensis" nonfiltered="2128" processed="2112" dbindex="152145">

Apistogramma pertensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Haseman, J. D. 1911. An annotated catalog of the cichlid fishes collected by the expedition of the Carnegie Museum to central South America, 1907-1910. Ann. Carnegie Mus. v. 7 (nms. 3-4) (18): 329-373, Pls. 53-72. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.  ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394335" title="Apistogramma piauiensis" nonfiltered="2129" processed="2113" dbindex="152146">

Apistogramma piauiensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394337" title="Apistogramma pleurotaenia" nonfiltered="2130" processed="2114" dbindex="152147">

Apistogramma pleurotaenia  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1909. Description of a new cichlid fish of the genus Heterogramma from La Plata. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 3 (nm. 15): 270. ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394338" title="Apistogramma pulchra" nonfiltered="2131" processed="2115" dbindex="152148">

 Apistogramma pulchra s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394339" title="Apistogramma regani" nonfiltered="2132" processed="2116" dbindex="152149">

 Apistogramma regani s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394340" title="Apistogramma resticulosa" nonfiltered="2133" processed="2117" dbindex="152150">

Apistogramma resticulosa  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: tram brasiler del Riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S. O. 1980. Description of a new species of Apistogramma from the Rio Madeira system in Brazil (Teleostei, Cichlidae). Bull. Zool. Mus. Univ. Amst. v. 7 (nm. 16): 157-164. ;
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394342" title="Apistogramma rubrolineata" nonfiltered="2134" processed="2118" dbindex="152151">

Apistogramma rubrolineata  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Riu Manuripi (Bolvia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hein, G., A. Zarske & J. Zapata. 2002. Apistogramma rubrolineata sp. n. Ein neuer Buntbarsch (Teleostei: Perciformes: Cichlidae) aus dem Rio Manuripi, Departamento Pando, in Bolivien. Das Aquarium Nm. 402: 15-19.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394343" title="Llista de personatges de Musculman" nonfiltered="2135" processed="2119" dbindex="152152">

Aquesta s una llista alfabtica de personatges de Musculman:

C.
Comissari - Al principi persegueix a en Decta Cbitus i a en Pedro Larrocalla- Noms en l'anime.
D.
 Decta Cbitus- L'enemic ms mortifer d'en Musculator.
H.
Harabote - President de l'associaci de superherois.
M.
 Mari Nikaid - Professora de la llar d'infants. A l'anime, novia d'en Musculator. ;
 Mayumi Mscul - Pare d'en Musculator.
Moreno - Fidel acompanyant d'en Musculator- Noms a l'anime.
N.
Natsuko Shno - Novia d'en Terryman.
P.
 Pedro Larrocalla- Servent d'en Decta Cbitus.
S.
 Ronyona - Novia d'en Musculator.
Y.
Yosaku - Primera aparici al capitol del manga: Objectiu: Nessie!.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394344" title="Newcastle upon Tyne" nonfiltered="2136" processed="2120" dbindex="152153">

Newcastle upon Tyne (a sovint abreujat a Newcastle, pronncia local: "Ny'cas'l") s una ciutat i aglomeraci metropolitana del comtat de Tyne and Wear, Anglaterra. Situat a la vora nord del riu Tyne, la ciutat es desenvelop de l'acampament rom de Pons Aelius, i deu el seu nom al castell de Newcastle construt el 1080 per Robert Curthose, fill major de Guillem el Conqueridor. La ciutat es fu gran grcies a la llana i ms tard el carb. El port es desenvelop al selge XVI i, junt amb les drassanes riu Tyne avall, era entre els ms grans centres de construcci de naus del mn. Aquestes indstries ja han desaparegut i la ciutat s en gran part un nucli administratiu i cultural.


Notables de Newcastle.
Cardinal Basil Hume, Arquebisbe de Westminster (1976-1999) nasqu a la ciutat el 1923. Altres notables nascuts o relacionats amb Newcastle inclouen: enginyer i industrialista William George Armstrong, enginyer Robert Stephenson, poeta modernista Basil Bunting, Lord Taylor, l'escriptor portugus Ea de Queirz qui fou diplomata a Newcastle des del 1874 fins l'abril 1879 cantants Sting, Neil Tennant i Cheryl Cole, presentadors de televisi Ant and Dec, i futbolistes internacionals Peter Beardsley i Alan Shearer.


Vegeu tamb.

 Riu Tyne;
 Universitat de Newcastle upon Tyne;
 Newcastle Brown Ale;
 Universitat de Northumbria;
 Muralla d'Adri;
 Newcastle United FC;

Referncies.


Bibliografia.
Tyneside: A History of Newcastle and Gateshead from Earliest Times, Alistair Moffat i George Rosie, Mainstream Publishing (10 nov 2005), ISBN 1845960130;
History of Northumberland and Newcastle-upon-Tyne, Leslie W. Hepple, Phillimore & Co Ltd (1976), ISBN 0850332451;

Enllaos externs.
Visit NewcastleGateshead ;
 Ajuntament de Newcastle ;
 Wikitravel article sobre Newcastle ;
 BBC Tyne;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394345" title="Apistogramma rupununi" nonfiltered="2137" processed="2121" dbindex="152154">

 Apistogramma rupununi s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Fowler, H. W. 1914. Fishes from the Rupununi River, British Guiana. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 66: 229-284. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394348" title="Apistogramma salpinction" nonfiltered="2138" processed="2122" dbindex="152155">

 Apistogramma salpinction s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Kullander, S. O. & E. J. G. Ferreira. 2005. Two new species of Apistogramma Regan (Teleostei: Cichlidae) from the rio Trombetas, Par state, Brazil. Neotropical Ichthyol. v. 3 (nm. 3): 361-371. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394353" title="Runes (Rigalt)" nonfiltered="2139" processed="2123" dbindex="152156">

  Runes s una pintura a l'oli realitzada per Llus Rigalt el 1865 i que actualment s'exposa al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.

El Romanticisme, sense gaudir d'una acusada personalitat a Catalunya, va donar alguns artistes de gran rellevncia tant en el gnere del paisatge com en el del retrat. Un dels ms destacats s Rigalt, el qual interpreta la natura com un escenari capa de despertar sentiments evocadors.

Aquesta tela s una de les obres ms conegudes de Rigalt on demostra el seu fervor romntic per l'arquitectura medieval, que, si b ja era pals en els seus dibuixos des de feia temps, triga ms a fer-se evident en pintures de gran envergadura. El pintor concedeix el protagonisme a tots els elements de la composici, com ara la presncia destacada d'un cel d'intensa tonalitat blava amb uns nvols que dificulten la irradiaci de la llum solar. De tota manera, sembla del tot clar que Rigalt focalitza el seu inters en una esglsia amb capalera romnica que ocupa el primer terme de la composici, construcci que adquireix unes grans proporcions en comparaci amb les de la figura situada a prop. D'altra banda, la presncia d'un edifici en runes envoltat de matolls, manifestaci d'una naturalesa orgnica, s un dels temes tradicionals de l'esttica romntica i un smbol del pas del temps.

Enllaos externs.

Fitxa al MNAC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394358" title="Tanc Esqueltic" nonfiltered="2140" processed="2124" dbindex="152157">


 
El Tanc Skeleton va ser un prototip experimental de tanc construt al 1918 per la Pioneer Tractor Company, Winona, Minnesota. 

L'objectiu  era la creaci d'un vehicle lleuger capa de travessar trinxeres de manera similar als tancs pesats convencionals britnics.  No obstant, a diferncia que els tancs britnics estaven totalment coberts, el Tanc Skeleton tenia el requisit que havia de bastir les dues grans cadenes tractores mitjanant llargues barra de ferro.

Enllaos externs.
U.S. Army Ordnance Museum Official Website;

Referncies.
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394359" title="Fonbeauzard" nonfiltered="2141" processed="2125" dbindex="152158">


Fonbeuzard s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394361" title="Gensac-sur-Garonne" nonfiltered="2142" processed="2126" dbindex="152159">


Gensac-sur-Garonne s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 

Geografia.
Municipi situat a 60 km al sud de Tolosa, a la zona de Volvestre. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394364" title="Goutevernisse" nonfiltered="2143" processed="2127" dbindex="152160">


Goutevernisse s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 

Geografia.
Municipi situat a 52 km al sud de Tolosa i a 34 km al sud de Muret, a la zona de Volvestre. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394366" title="Tanc Steam" nonfiltered="2144" processed="2128" dbindex="152161">

El tanc de vapor (amb cadenes)  va ser un model de tanc dels EUA creat al 1918 imitant el disseny del tanc britnic Mark IV per que funciona a vapor.

El model va ser dissenyat per un oficial dels Cossos d'Enginyers de l'exrcit dels EUA. El projecte va ser comenat pel General John A. Johnson amb l'ajuda de la Endicott and Johnson Shoe Company i financiat pels banquers de Boston Phelan i Ratchesky (costava $60,000).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394367" title="Neret" nonfiltered="2145" processed="2129" dbindex="152162">


Rhododendron ferrugineum (anomenat Neret) s un arbust perenne que creix just damunt la lnia d'arbre als Alps, Pirineus, Jura i el Nord dels Apenins, en sls cids. Es pot fer fins 1 m alt i produeix grups de flors vermelles en forma de campana durant l'estiu.

 Enllaos externs .

 Rhododendron ferrugineum;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394368" title="Lapeyrre" nonfiltered="2146" processed="2130" dbindex="152163">


Lapeyrre s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 

Geografia.
Municipi situat a 58 km al sud de Tolosa i a 40 km al sud de Muret, a la zona de Volvestre. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394369" title="Latour (Alta Garona)" nonfiltered="2147" processed="2131" dbindex="152164">


Latour s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 

Geografia.
Municipi situat a 50 km al sud de Tolosa i a 41 km al sud de Muret, a la zona de Volvestre. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394370" title="Steam Wheel Tank" nonfiltered="2148" processed="2132" dbindex="152165">
El Steam Wheel Tank era el nom oficial per l'exrcit nord-americ pel vehicle tamb conegut com a 3 Wheeled Steam Tank, el Holt Steam Tank i el Holt 150 Ton Field Monitor. Va ser un tanc dels EUA construt per la Holt Manufacturing Company (ara Caterpillar Inc.) dit alguna vegada entre 1916 i a principis de 1917. Va ser el tercer tanc dissenyat pels americans i va ser completat al 1918.

Enllaos externs.

United States Heavy Tanks;
Landships!;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394371" title="Lacaugne" nonfiltered="2149" processed="2133" dbindex="152166">


Lacaugne s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 

Geografia.
Municipi situat a 47 km al sud de Tolosa i a 27 km al sud de Muret, a la zona de Volvestre. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394373" title="Latrape" nonfiltered="2150" processed="2134" dbindex="152167">


Latrape s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 

Geografia.
Municipi situat a 45 km al sud de Tolosa i a 24 km al sud de Muret, a la zona de Volvestre. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394375" title="Jan Urban" nonfiltered="2151" processed="2135" dbindex="152168">

Jan Urban (Jaworzno, Polnia, 14 de maig de 1962) s un futbolista polons, ja retirat. Posteriorment ha continuat lligat al mn del futbol com a entrenador.

Trajectria.
Urban va comenar la seua carrera esportiva en diferents equips del seu pas natal. Primer en l'equip de la seua ciutat, el Victoria Jaworzno, on va jugar la 80-81. A l'any segent fitxa pel Zag  bie Sosnowiec, on s'hi estaria quatre campanyes. Per, la seua poca polonesa ms important la va passar a les files del Grnik Zabrze. En aquest club va assolir la internacionalitat i va guanyar tres lligues poloneses i una Supercopa.

El seu bon paper van fer que equips de l'oest d'Europa es fixaren en ell. Al 1990, l'Osasuna l'incorpora al seu planter. A Navarra hi jugar quatre campanyes, fins el descens de l'equip a Segona en la 93/94. Fitxa llavors pel Real Valladolid, qu tamb ocupa els darrers llocs de Primera Divisi i noms se salva per l'afer que va comportar la Lliga de 22. La temporada 1995-96 tanca la seua etapa a la lliga espanyola a les files del CD Toledo, en Segona Divisi.

Al 1996 es desplaa a Alemanya, al Vfb Oldenburg, on juga dos anys ms abans de retirar-se al 1999 a les files del Grnik Zabrze.

Una vegada penjades les botes, Jan Urban comena la seua trajectria com a entrenador. Al 2004 torna a l'Osasuna com a tcnic del juvenil primer i com a part del primer equip desprs. Al 2007 fitxa com a entrenador del Legia Varsvia. A ms a ms, durant l'Eurocopa 2008 va formar part del cos tcnic de l'equip polons.

Selecci.
Urban va ser 57 vegades internacional amb la selecci de Polnia, entre 1985 i 1991. Va marcar set gols. Va formar part del combinat polons que va acudir al Mundial de Mxic de 1986 .

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394376" title="Lavelanet-de-Comminges" nonfiltered="2152" processed="2136" dbindex="152169">


Lavelanet-de-Comminges s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 

Geografia.
Municipi situat a 50 km al sud de Tolosa i a 32 km al sud de Muret, a la zona de Volvestre. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394378" title="Llista de vehicles blindats de combat en la 1a Guerra Mundial" nonfiltered="2153" processed="2137" dbindex="152170">
Aix s una llista de vehicles blindats de combat produts fins al 1918, incloent-hi cotxes blindats i tancs. La majoria van ser utilitzats durant la 1a Guerra Mundial.

Els nombres en parntesis representen les unitats construdes.

Frana.
Schneider CA1 (400);
St. Chamond (400);
Renault FT-17 (3,694);
Char 2C (10);

Alemanya.
 A7V (20);
 Beute Tanks (Mark I - Mark IV);

Projectes de tancs.
 A7V-U (1);
 K Panzerkampfwagen;
 Sturmpanzerwagen Oberschlesien;

Regne Unit.
Tancs.
Mark I (156);
Mark II (50);
Mark III (50);
Mark IV (1,220);
Mark V (1,242);
Tanc Mark VIII (124);
Medium Mark A Whippet (200);
Medium Mark B (102);
Medium Mark C (50);

Projectes de tancs.
Mark VI;
Flying Elephant;

Artilleria autopropulsada.
Gun Carrier Mark I (48);

Vehicle blindat de recuperaci.
Gun Carrier Crane (2);

Cotxes blindats. 
 Austin Armoured Car;
 Lanchester 4x2 Armoured Car;
 Rolls-Royce Armoured Car;

Vehicle de transport de personal.
Mark IX (34);

Estats Units.
 Holt gas electric tank;
 Skeleton tank;
 Steam tank;

 Rssia .

 Vezdekhod (prototip dissenyat per Alexander Porokhovshchikov);
 Tsar Tank (prototip dissenyat per N. Lebedenko);
 Tanc de V.D. Mendeleev (projecte);
 Tanc de Rybinsk Works (projecte);

Cotxes blindats.

 Austin Armoured Car;
 Austin-Kegreese Armoured Car (prototip);
 Garford-Putilov Armoured Car;
 Izorski-Fiat Armoured Car;
 Mgebrov-Renault Armoured Car;

Referncies.
;
;
;
 Hogg, Ian V., and Weeks, John. The Illustrated Encyclopedia of Military Vehicles.  London: Hamlyn, 1980. ISBN 0600331954;

 Vegeu tamb .
 Llista de vehicles blindats de combat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394380" title="Mauro Ravnic" nonfiltered="2154" processed="2138" dbindex="152171">
Mauro Ravni  Trevisan (29 de novembre de 1959, Rijeka, Crocia, llavors RFS de Iugoslvia) va ser un futbolista croat. Jugava de porter. Actualment s entrenador del FC Benavent, de Primera Catalana.

 Trajectria .
Ravnic va debutar amb el club de la seua ciutat natal, el HNK Rijeka, al 1977. Hi va disputar onze campanyes amb aquest equip (155 partits), fins que al 1988 s fitxat pel Real Valladolid. A l'equip castell gaudeix de la titularitat i disputa gaireb un centenar d'encontres en els quatre anys que hi passa, alternant-se amb el porter ngel Lozano.

Posteriorment, l'any 1992 fitxa per la UE Lleida, amb la qual hi puja a Primera Divisi la temporada 93/94, el darrer de Ravnic com a jugador professional. Eixe any juga 37 partits de Lliga.

Una vegada retirat, Ravnic ha ocupat el lloc d'entrenador en diversos equips catalans de divisions inferiors, com l'AE Prat o el FC Benavent.

 Internacional .
Ravnic va disputar sis partits internacionals amb la selecci iugoslava, entre 1986 i 1987.

Referncies.


Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394384" title="Pamflet" nonfiltered="2155" processed="2139" dbindex="152172">

Un pamflet s un escrit o libel breu, generalment agressiu o difamatori. Per extensi s'empra per a escrits de propaganda poltica. No s'ha de confondre amb el terme angls pamphlet, del que deriva, ja que aquest no cont les connotacions negatives de les llenges neollatines i es tradueix ms correctament com a fullet.

El seu format original aix com el ms habitual s el full volant, per la seva fcil impressi, el seu baix cost i la seva rpida difusi.

L'estil propi dels pamflets (agressiu, incendiari) rep el nom de pamfletari.

Etimologia.

El seu origen s incert, uns el relacionen amb el gnere cmic del segle XII pamphilus, escrit en versos llatins. Per a d'altres deriva del francs pamphilet, tamb un gnere de comdia corrosiva. D'all va passar a l'Anglaterra, on va prendre el seu significat d'opuscle dedicat a temes d'actualitat.

Com a gnere literari el seu origen es remunta al libel rom, dirigit a desacreditar la fama o l'honor d'algun personatge, especialment algun poltic.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Stira;

Enllaos externs.
 IGLESIAS I FONSECA, Josep Antoni. Llibres i lectors a la documentaci notarial (1396-1475);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394393" title="Gyrgy Cziffra" nonfiltered="2156" processed="2140" dbindex="152173">
Gyrgy Cziffra (Budapest, 5 de novembre de 1921   Senlis, Frana, 17 de gener de 1994) fou un pianista hongars. El 1968 es nacionalitz francs, adoptant el nom de Georges Cziffra.

Considerat un dels millors pianistes del segle XX. Fill d'una famlia gitana, el seu pare tocava en cabarets i restaurants en el Pars de 1910. Als cinc anys ja improvisava melodies populars en bars i circs. Als nou anys fou acceptat a l'Acadmia Franz Liszt de Budapest, on estudi, entre d'altres, amb Ernest von Dohnnyi. Realitz les primeres gires de concerts als 16 anys.

Particip en la II Guerra Mundial i fou fet presoner, pel que no va poder acabar els seus estudis musicals. Desprs de la guerra es guany la vida com a pianista de jazz en bars i clubs nocturns. Intent fugir d'Hongria que estava sota el jou de la Uni Sovitica, fet que el port a passar tres anys en camps de treball (1950-1953). 

El 1956 guany el premi Franz Liszt, fet que l'ajud a impulsar llur carrera. El mateix any fug amb la seva esposa i llur fill a Viena, on don un recital que li obriria les portes de Pars i Londres. La seva fama es vei afavorida per nombroses actuacions, tamb als Estats Units.

El 1975 cre la Fundaci Cziffra, pel recolzament a joves artistes. Els francesos li agraren el seu comproms amb la creaci d'un certamen per a piano amb el seu nom. Desprs de la mort per accident del seu fill el 1981, Cziffra aparegu encara ms escassament en pblic.

Cziffra mor a Senlis (Frana) als 72 anys, d'un infart de miocardi resultant d'una srie de complicacions degut tamb a un cncer de pulm.

Els compositors que interpretava preferentment eren, principalment amb motiu de la seva excellent tcnica, Franz Liszt, Frdric Chopin i Robert Schumann. Un bon exemple de la seva habilitat s la seva interpretaci del Grand Galop Chromatique de Liszt.

Els seus arranjaments per a piano tamb pertanyen a les obres ms difcils de la literatura per a piano.

Discografia seleccionada.

Txaikovski: Concert per a piano n, 1, 2, i 3, Orquestra Nacional de la Radiodifusi Francesa, dir.: Dervaux n.1, Orquestra Philarmonica, dir.: Vandernoot n. 2 i 3, EMI.
Chopin: Antologia (1): Barcarolle, Bolero, Chants Polonais, Impromtus, Poloneses 3 a 7, Polonesa-fantasia, 2 i 3 Sonata, Tarantelles. EMI. Antologia (2): Ballade n.4, Concert per a piano n, 1 Estudis 3,10,13,14, Impromtus n, 1, Nocturn n. 2, Polonesa n, 3, Vals n,7, Orquestra de Pars, dir.: Cziffra fill, EMI.
Liszt: Antologia (1): Rve d'amour, Le ronde des Lutins, Sant Franois d'Assise prchant aux oisseaux, Valse oublie n, 1, Ballade n,2, Valse-Impromtu, 2 Poloneses, Apassionata EMI. (2);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394397" title="Soren Andersen" nonfiltered="2157" processed="2141" dbindex="152174">
Sren Andersen (nascut el 31 de gener de 1970 a Aarhus) s un futbolista dans, ja retirat. Jugava com a davanter.

Trajectria.
Andersen va comenar la seua carrera en l'equip junior del Silkeborg IF, per fitxar a l'agost de 1989 per l'Aarhus GF. Amb aquest equip va guanyar la copa danesa de 1992, el seu nic ttol.

Desprs d'aconseguir fins a 33 gols en 71 encontres, Andersen es trasllada a la lliga espanyola. Juga la 93/94 a les files de la UE Lleida, en Primera Divisi. Noms hi est una campanya, per es recordat per fer el 2 a 1 en la victria de l'equip catal davant el Reial Madrid. Tot i aix, el Lleida baixa de categoria i Andersen fitxa pel Rayo Vallecano, que estava a Segona i amb el qual hi retorna  a la mxima divisi estatal. A Vallecas noms hi disputa 12 partits, amb un gol, i a mitja temporada deixa el Rayo per incorporar-se a l'IFK Norrkoping suec, un breu pas abans de tornar a la lliga danesa.

A l'agost de 1995 fitxa pel campi del seu pas, l'Aalborg Boldspilklub, com a substitut d'Erik Bo Andersen, traspassat al Rangers FC. A l'Aalborg Soren Andersen torna a gaudir de minuts i bon joc i s el mxim golejador del seu equip a la 96/97, amb 14 gols. En total, anota 36 gols en el 77 partits jugats a Aalborg, incloent cinc en un mateix partit davant el Viborg.

Aquestos bons nmeros fan que Andersen emigre de nou, aquesta vegada a Anglaterra, al Bristol City FC de la First Division. Comena amb bon peu i marca els dos gols del seu nou club davant l'Oxford United en el partit del seu debut. Tot just s'hi est un any a Bristol, on deixa deu gols en trenta-nou partits.

Al setembre de 1999 regressa una altra vegada a Dinamarca, a les files de l'Odense BK, on hi est dos anys abans de tornar a l'Aarhus. Finalment, es retira al mar del 2003, a causa d'una lesi crnica al tend d'Aquilles.

 Internacional .
Soren Andersen va jugar dotze encontres internacionals amb la selecci danesa de futbol. Va debutar al 1993 i va formar part del combinat que acud a l'Eurocopa d'Anglaterra de 1996.

Com a Sub-21, va participar als Jocs Olmpics de Barcelona 92.

 Enllaos externs.
Perfil a l'equip nacional dans;
AaB perfils;
Estadstiques a la Lliga espanyola;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394398" title="Tancs en la Primera Guerra Mundial" nonfiltered="2158" processed="2142" dbindex="152175">

El desenvolupament de Tancs en la Primera Guerra Mundial va comenar per obtenir una soluci sobre el combat en la guerra de trinxeres que va tenir lloc en el front occidental. El primer prototip del tanc Mark I va ser provat per l'Exrcit britnic el 8 de setembre de 1915. Tot i que incialment s'anomenaven "vaixells de terra" per l'Exrcit britnic, els primers vehicles es van anomenar "transports d'aigua" (desprs escurat a "tancs") per mantenir secretisme.

Llista.
 (Tamb hi ha altres tipus de vehicles)

Vegeu tamb.
Comparativa de tancs de la Primera Guerra Mundial;

Enllaos externs.
Lancelot De Mole's tank models;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394399" title="Comparativa de tancs de la Primera Guerra Mundial" nonfiltered="2159" processed="2143" dbindex="152176">

Aquesta taula compara les caracterstiques dels tancs usats en la Primera Guerra Mundial. 


	WWI Tanks

	Nom
	Pas
	Any introd.
	Prod. total
	Tripulaci
	Armament (trets)
	Blindatge  (davant/costats/damunt)
	Pes(Tones)
	Motor
	pwr./wt. rati
	Velocitat (km/h)
	Autonomia       


	 Tanc Mark I Mascle
	UK
	1916
	75 
	8
	257 mm/L40 (6-pounder) , 3MG 
	12/10/6 mm
	28.4 t
	Petrol 105 hp (78 kW)
	3.7 hp/t
	4.5 km/h
	37 km  

	 Femella
	75 
	5MG 
	27.4 t  

	Tanc Mark IV Mascle
	UK
	1917
	420 
	8
	257 mm/L23 , 4MG 
	14/12/8 mm
	28.5 t
	125 hp (93 kW)
	
	5.6 km/h
	56 km  

	 Femella
	595 
	5 6MG 
	27 t  

	Mark V Mascle
	UK
	1917
	200 
	8
	257 mm/L23 , 4MG 
	14/14/8 mm
	29.5 t
	150 hp (112 kW)
	5.1 hp/t
	7.5 km/h
	72 km  

	 Femella
	200 
	6.303 MG 
	28.5 t  

	Mark V* Mascle
	UK
	1918
	200 
	8+24 infantry
	257 mm/L23 , 4MG 
	14/12/6 mm
	33 t
	4 km/h
	63 km  

	Femella
	432 
	8MG 
	32 t  

	Medium Mark A Whippet
	UK
	1917
	200 
	3
	4.303 MG 
	14/14/5 mm
	14 t
	Petrol 245 hp (34 kW)
	6.4 hp/t
	13 km/h
	64 km  


	Schneider CA1
	Frana
	1916
	400 
	6
	75 mm/L13 96, 2 7.92 mm MG 
	11.5/11.5/5.5 mm
	13.5 t
	60 hp (45 kW)
	
	8 km/h
	48 km  

	1917 
	24/17/5.5 mm
	14.6 t
	75 km  

	Char St. Chamond
	Frana
	1916
	165 
	8
	75 mm/? 108, 4 7.92 mm MG 
	11.5/8.5/5.5 mm
	22 t
	90 hp (67 kW)
	4.1 hp/t
	12 km/h
	60 km  

	Char St. Chamond "M17"
	1917
	235 
	75 mm/L36 108, 4 7.92 mm MG 
	19.5/17/5.5 mm
	24 t  

	Renault FT M17 mitrailleur
	Frana (EUA)
	1917
	3,694+(64)*
	2
	7.92 mm MG 
	16/8/6 mm
	6.5 t
	35 hp (26 kW)
	10.7 hp/t
	8 km/h
	35 km  

	Renault FT M17 canon
	1918
	37 mm/L20 
	6.7 t  


	A7V (Mascle) 
	Germany
	1917
	20 
	18
	57 mm/L26 , 6MG 15,000
	30/20/15  
	32 t
	2100 hp (75 kW)
	6.25 hp/t
	12 km/h
	35 km 


Notes:
* Renault FT (producci: 3.177 a Frana, com a mxim 517 pels aliats; posteriorment els EUAvan fer 950 M1917s (disseny del FT) per noms hi havia 64 abans del final de la guerra.
  Tamb hi ha una versi femella del A7V amb dos metralladores en lloc del can de 57 mm;
  The A7V's armour was mild steel. Mild steel protection is roughly 1/2 to 1/3 as effective as hardened armour plate.


Tanks planned for production and with completed prototypes during the war, but entered service after it ended. 


	Prototype-WWI Tanks that entered service after, but as designed in WWI

	Nom
	Pas
	Any
	Planejat de Prod./Actual total
	Tripulaci
	Armament (trets)
	Blindatge  (davant/costats/damunt)
	Pes(tones)
	Motor
	Velocitat (km/h)
	Autonomia 


	FCM Char 2C
	Frana
	1918
	300+/10 
	12
	 75 mm, 4 7.92 mm MG
	45/22/10  mm
	70 t
	Petrol 2200/250 hp 
	15 km/h
	160 km  

	Mark VIII
	EUA/GB
	1918
	1500/124 
	11
	2 6 pdr's; 7 MG's 
	16/?/6 mm
	33.6 t
	Petrol 300/340 hp 
	11 km/h
	? 



Vegeu tamb: Histria del tanc

Font: War is Over


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394401" title="Els Obacs de Llimiana" nonfiltered="2160" processed="2144" dbindex="152177">

Separat de la resta del terme de Llimiana, hi ha l'enclavament dels Obacs de Llimiana, de 3,52 km. Es tracta d'una mena de falca dins del terme municipal de Gavet de la Conca, entre els antics termes de Sant Salvador de Tol, a llevant, i Aranss, a ponent, amb tota la part septentrional -de nord-oest a sud-est- termenal amb Isona i Conca Dell, en l'antic terme de Conques.

Tot el lmit de ponent, amb Aranss, est format per la Serra dels Obacs, entre el Capolat d'Aranss, de 1.139 m. alt., a l'extrem nord, i prop dels Tossalets, de 1.147 (que queden, per, fora de terme), al sud. Des d'aquest darrer lloc, el termenal baixa cap al nord-est pel barranc de la Ferreria, seguint-lo exactament, fins que arriba a 325 m. de la Venta del Jaumet, a 660 m. alt., on emprn cap al nord-oest sense seguir cap accident orogrfic, fins arribar, a 710 m. alt., a la Masia de Pijolan, que queda dins del terme de Llimiana. D'aqu, cap al sud-oest, de dret cap al Capolat d'Aranss.

Es tracta d'una vall sencera i de la meitat d'una altra, dels barrancs que baixen de la serra dels Obacs cap al riu de Conques: la vall del barranc de Menal i la meitat occidental de la del barranc de la Ferreria. Tot el territori s un coster que baixa dels ms de 1.100 metres de la serra fins als 600-700 de la zona limtrof amb Conques. La part ms meridional est formada per l'Obac de la Ferreria, i la resta s la que dna nom a l'enclavament: els Obacs de Llimiana.


A l'extrem nord-est de l'enclavament hi ha l'agrupaci de masies ms important, que pren el nom de l'enclavament. L'esglsia de Sant Urb, el cementiri, i les masies de Casa Morreres, el Xalet del Morreres, la Casa Vella de Morreres, Cal Roi, Cal Xato, Cal Jaumillo, Cal Sim, Cal Toni, Cal Paner, Cal Bosquet, i ja ms cap al nord-oest, Cal Menal i Cal Pijolan. En aquest lloc, a ponent de la major part d'aquestes masies, es troba el petit nucli que havia fet de centre de la caseria: amb les escoles velles i les runes de l'esglsia antiga de sant Urb. 

Vers 1900, a l'obra de Rocafort i Carreras i Candi, els Obacs de Llimiana apareix amb 17 edificis i 39 nimes. Actualment t 25 habitants.

A la darrera guerra civil, als Obacs de Llimiana es desenvoluparen fortssims combats, que arribaren sovint al cos a cos i casa per casa. Les tropes insurrectes contra la Repblica, tamb anomenades franquistes, o nacionals per elles mateixes, pertanyents a l'exrcit de Navarra, a les ordres del general Solchaga, tenien establerta una lnia de front que, venint del sud, comenava al Pas de l'Hostal Roig, a la serra del Montsec de Rbies, passava per l'Hostal Roig, tenia posicions a la Serra de la Campaneta, per mantenia la lnia principal a la Serra dels Obacs i pels Capbloncs i Figuerola d'Orcau anava cap a Basturs i la munyanya de Sant Corneli.

L'exrcit de la Repblica es mantenia en una lnia ms o menys parallela que anava del santuari de Bonreps i la Serra del Cucuc a Isona, per la dreta del riu de Conques i Sant Rom d'Abella i Abella de la Conca. Aix fu que tota la zona intermdia fos, durant vuit llargs mesos, escenari de constants combats entre els dos exrcits enfrontats.

Els Obacs de Llimiana visqueren de ple aquestes lluites, i sovint reberen les srdides repercussions de la guerra: absents els homes, que estaven lluitant (la majoria en el bndol republic), a les masies romangueren les dones, els nens i nenes i els avis. Testimonis vius, que en aquell moment eren infants, n'expliquen de tots colors: excessos dels soldats, assassinats, violacions, vexacions, fugides a amagatalls a la muntanya... La memria popular sap de morts enterrats en diferents llocs de l'entorn, de bombes trobades, esclatades i sense esclatar (un fragment d'obs fou reaprofitat per a campana, com es pot veure a la fotografia), etctera.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Llimiana", dins El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", dins Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900;

 SEGURA, Joan Ramon. "Itinerari 8. Serra dels Obacs", dins 25 excursions pel Front del Pallars. Valls: Cossetnia Edicions, 2006 (Azimut; 87). ISBN 84-9791-224-1.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394403" title="So 3D" nonfiltered="2161" processed="2145" dbindex="152178">

Anomenem so 3D a aquell so al qual li hem aplicat un procs d espacialitzaci sonora, s a dir, una manipulaci que genera en l oient la sensaci d estar-se desplaant en un espai real, encara que estigui assentat al sal de casa seva.
Per poder crear de la forma ms real possible un espai sonor tridimensional, s estudia el comportament de l orella humana davant els senyals sonors i la forma en que el cervell processa la informaci que li arriba. D aquesta forma podem enregistrar sons monoaurals i a partir d aquestos recrear un espai sonor prcticament igual al que escoltem normalment nosaltres i reproduir-lo a travs d uns auriculars.

Introducci.

Desde temps immemorials, l sser hum t la habilitat de localitzar una font sonora en l espai sense necessitat de tenir un contacte visual amb aquesta. Amb les primeres gravacions musicals, l home va intentar recrear aquesta sensaci de dimensionalitat del so. Vam passar del sistema  (un sol canal) al sistema  (2 canals) i ms tard als sistemes de  que donen a l oent una sensaci de so envolupant molt natural. 
Pero imaginem per un moment, que una gravaci pogues endinsar-nos en un mn totalment tridimensional en el qual, al tancar els ulls, creguessim ser a la perruqueria tallant-nos el cabell o al ben mig d una batalla de la segona guerra mundial.
Aquest s precisament l objectiu del so 3D, recrear de la forma ms fidel possible, la realitat i les sensacions auditives que tenim al dia a dia.

Audici Espacial.

Quan ens arriba un so, el nostre sistema auditiu intenta respondre a dues preguntes:
On estic? (Informaci relativa al lloc on ens trobem);
D on ve? (Informaci relativa a la font sonora);
Per fer-ho, el nostre sistema auditiu analitza el so que li arriba, i extreu els parmetres que ms li interessen a fi i efecte de localitzar una font sonora en l espai tridimensional.
Per tractar amb l espai 3D, la forma ms com es treballar sobre tres plans, que corresponen a diferents talls d una esfera: pla frontal, pla horitzontal i pla mig.





Per referir-se a qualsevol punt en l esfera terica, podem utilitzar coordenades polars o b rectangulars. 
Per a un espai tridimensional necessitem tres coordenades rectangulars: X (dreta-esquerra), Y (davant-darrera) i Z (sobre-sota). Quan utilitzem coordenades polars, necessitem dos angles (azimut i elevaci) i un vector de magnitud (distncia).


A continuaci es llisten una srie de parmetres que el nostre cervell t en compte a l hora de localitzar la font sonora en l espai. Aquests es poden dividir en tres grups principals:

Parmetres referents al pl horitzontal (azimut).
ITD (Interaural Time Difference) .

s la diferncia de temps que existeix entre l arribada del so a una orella respecte a l altra. Com la distncia entre les orelles s aproximadament d uns 20 centmetres i la velocitat de propagaci del s a l aire s de 340 metres per segon podem aproximar aquest temps a uns 0,6 ms. D altra banda aquest parmetre pateix variacions en funci de la freqncia degut a interferncies (difracci del cap) i la seva percepci es veu afectada a freqncies baixes, sobretot per longituds d ona de l ordre del doble de la distncia entre les orelles. En aquests casos la diferncia de temps entre ambdues orelles s despreciable. Aquest tipus d arribada del so ens permet localitzar el so en el pl horitzontal: 90 (dreta)   270 (esquerra).



ILD (Interaural Loudness Difference).

s la diferncia d intensitat o amplitud que hi ha entre el so que arriba a una orella i l altra. Per exemple si ens fiquem de perfil davant d una font sonora, el  volum  que sentim a un costat s ms elevat que el del costat oposat, d aquesta forma podem localitzar d on prov el so. Aquest parmetre es veu igualment afectat pel cap i pels pavellons auditius que actuen com un filtre reforant certes freqncies i atenuant-ne d altres. L ILD, al igual que l'ITD, serveixen per localitzar la font sonora en el pl horitzontal.



Parmetres referents al pl mig.

HRTF (Head Related Transfer Function).

Quan la font sonora es troba en un pl mig, els ITD s i ILD s sn iguals per ambdues orelles. Llavors entra en joc el HRTF, que per localitzar la font sonora, es basa en la convoluci del senyal amb la resposta impulsional del nostre tors superior, cap, coll i orelles (anomenat HRIR que significa Head-Related Impulse Response). Aquest parmetre depn de quatre variables, tres espaials i una freqencial i permet determinar tant la elevaci com la posici davantera o posterior de la font sonora. 



Parmetres referents a la distncia.
Volum global.

s un parmetre molt poc fiable que pot ajudar en la localitzaci de fonts sonores. La poca fiabilitat es deu al fet que el volum no est linealment relacionat amb l amplitud d un senyal (la forma d ona que veuriem en un PC) i depn directament dels conixements previs de les fonts sonores que creen aquest so. Per aix no creiem que una persona que estigui xiuxiuejant a prop de nosaltres, tingui ms volum que un individu cridant a tot pulm a una distncia considerable.

D/R Ratio.

En habitacions tancades, quan major s la distncia que ha de recorrer el raig de so directe (sense reverberaci) menor s el seu nivell. En aquest cas el so reverberant de la sala, en comparaci amb el so directe, va guanyant presncia. s el que s anomena D/R Ratio, el quocient entre so directe i so reverberant. A priori, s el parmetre ms important per localitzar una font sonora en un espai reverberant.

Absorci d'altes freqncies.

T relaci amb els gasos de l aire. Aquest efecte s similar al d un filtre passabaix, que retalla les altes freqncies donant la sensaci de que el s s ms greu o que perd  brillantor . Aquest efecte es considera rellevant per a distncies superiors a 50 metres.


Cal matisar que la majoria d aquests parmetres depenen de les caracterstiques fsiques de cada persona (tamany del cap, posici de les orelles, forma del canal auditiu )
Els parmetres anteriors sn els ms importants en la localitzaci d'una font sonora, per hi ha altres elements que cal tenir en compte per poder recrear el so d'una forma fidel a la realitat.

Altres parmetres influents.
Efecte Doppler.

L'efecte Doppler s un efecte de compressi/descompressi que pateixen les ones acstiques degut al moviment entre una font sonora i l oent. Aquest produeix una desviaci en la longitud d ona, cosa que fa que varii el to del so que estem rebent. s el tipic efecte acstic que percebem quan passa un cotxe a gran velocitat. 

Efecte Haas.

L efecte Haas o efecte de precedncia, ens diu que si diferents sons arriben a la nostra orella en un interval inferior a 50 ms, aquesta els integrar i els interpretar com un de sol. Aquest efecte t conseqncies en la localitzaci de la font sonora ja que el cervell treballa de la forma segent:
	  Si el retard del so directe arriba en un interval inferior a 5 ms, el cervell localitza la font en la direcci del primer estmul, independentment dels altres.
	  Si el retard del so directe es troba entre els 5 i els 50 ms, l oent perceb un nic s, d intensitat doble i localitza la font sonora a mig cam entre totes.

Caracterstiques de la sala.

RT60: s el temps que tarda el so directe a caure 60 dB, conegut tamb com temps de reverberaci.
Balan espectral: Les habitacions actuen com filtres, modificant l espectre del senyal. L espectre de la resposta en impuls d una bona habitaci, ha de ser el ms plana possible en tot l ample de banda del senyal.
Difusi: T a veure amb l absorci dels materials. Normalment les altes freqncies cauen ms rpidament.

Caractersitiques de la font sonora.

Si una font rada en l espai de la mateixa forma, es diu que s una font omnidireccional. Normalment les fonts sonores sn direccionals, cosa que pot falsejar, en dependncia de la posici de l oient, la localitzaci de les mateixes en l espai.

So Binaural.

Per recrear un efecte 3D convincent, no s necessari disposar d un gran nombre de canals sin que amb nicament dos canals tenim ms que suficient. A l apartat anterior hem vist els parmetres que ens permeten de forma natural tenir una tridimensionalitat del so. 
Ara ens podem preguntar com enregistrar una situaci real i aconseguir que l oient es veji immers en un mn totalment realista acsticament parlant. s aqu on entra en joc l enregistrament anomenat binaural, que es basa en la gravaci del so emulant les condicions en les quals escoltem normalment.

Gravaci.

La gravaci es du a terme amb un cap Dummy.
Un Dummy s el buste d un maniqu, el qual t uns canals auditius construits amb el mxim de similitud amb els nostres. A l interior d aquestos, s introdueixen dos micrfons que realitzen la gravaci del so. D aquesta forma  s intenta recrear el comportament de les ones sonores a l interior del nostre sistema auditiu i aix, generar les mateixes diferncies de temps d arribada (ITD) i de nivell (fase i amplitud del senyal) entre ambdues orelles, tal com ho fem nosaltres de forma natural.
A partir del buste utilitzat per a la gravaci, es fan un srie de mesures variant l azimut i la elevaci de la font sonora per tal d adquirir el HRIR (si fem la transformada de Fourier obtenim l HRTF). Un cop tenim aquesta informaci, s utilitza un algoritme que combina els sons captats a les dues orelles en una sola pista d udio. Aquest algorisme de la companyia Starkey s'anomena Cetera i malauradament no s de codi lliure i no s possible aconseguir-lo. Inicialment la empresa el va dissenyar per permetre als sords d'ambdues orelles, a ms de suplir l'audici perduda, localitzar la font sonora.  
Finalment, al reproduir aquesta pista amb uns auriculars, el nostre cervell t tota la informaci necessria per donarnos una sensaci tridimensional molt realista.




Limitacions.

El sistema binaural t una srie de limitacions que cal tenir en conte: 
Es necessari escoltar una gravaci binaural amb auriculars per que l'efecte sigui bo.
Si l'oent es desplaa, la font sonora tamb.
Les fonts sonores que es troben davant de l'oent semblen estar molt a prop. ;
Com la forma dels canals auditius, cap i tors de cada individu s diferent, l'HRTF varia i aix fa que el resultat no sigui el mateix per a tots els oents.

Holofona.

Podrem dir que la holofona s per l'udio el que vindra a ser un holograma en imatge. Aquest sistema va sser desenvolupat l'any 1980 per l'argent Hugo Zuccarelli, el qual va aplicar el concepte d'holograma al so i va millorar els efectes aconseguits amb el sistema binaural.
Segons Zuccarelli, al igual que en les holografes, per crear els patrons d'interferncia, cala un so de referncia. D'aquesta forma, aquest so de referncia, en teoria, seria l'orella qui el generaria i contribuiria a generar el patr de referncia que permitiria al nostre cervell localitzar la font sonora.
Zucarelli va afegir al seu cap de maniqui anomenat "'Ringo'", una emissi de so interna (inaudible) de referncia. D'aquesta forma els micrfons enregistren les interferncies creades entre el so propi i l'exterior, aconseguint la tridimensionalitat quasi perfecta del so.



La holofona dona uns resultats superiors a la gravaci binaural basada en HRTF ja que aquesta ltima  intenta simular mitjanant processat de senyal el que la holofona enregistra de forma directa.

Actualitat.

En els ltims anys, el so 3D est comenant a ser un tema de gran inters per moltes empreses d'arreu del mn, que ja compten amb un gran nombre de productes per realitzar gravacions binaurals o holofniques.

Comercialitzaci.

Hi ha bastants problemes al voltant de la comercialitzaci del so 3D: 
Noms s efectiu amb auriculars: Aix impossibilita el seu s en cinemes, pellcules, video-jocs...
Si l'oent es mou, la font sonora es mou: Impossibilita la aplicaci en pellcules i realitat virtuals. ;
Cada individu s diferent: No es pot definir un HRTF estndard per a tothom, aix doncs caldria que tothom que volgues un sistema de so 3D es fes un estudi del seu HRTF.

Cal afegir que aquests problemes en un futur pot ser que es resolguin ja que Hugo Zucarelli afirma haver construit uns altaveus Holofnics que alliberarient a l'oient de l's d'auriculars. Tamb s'estan desenvolupant sistemes d'altaveus per reproduir so 3D que es basen en una tcnica anomenada cross-talk-cancelled stereo (o transaural stereo).

Aplicacions.

Les tcniques de so 3D ja s'han aplicat en l'indstria discogrfica vries vegades. Aquest sn alguns exemples de discs enregistrats amb sistema binaural o holofona:
The final cut de Pink Floyd (1982) ;
Binaural de Pearl Jam (2000) ;
Fire Garden de Steve Vai (1996) ;

En un futur el so 3D pot trobar la forma d'entrar al mercat de forma fixa i podriem retransmetre notcies, partits, concerts d'una forma tan realista que creurem estar al lloc dels fets.




Empreses.

Neumann: KU-100 (7000$), KU-81 ;
Head Acoustics: HMS III (Aachen Head) ;
Sound Professionals: Sp-TFB-2 ;


Adrees d'inters i exemples de so 3D.

S'aconsella escoltar els seguents arxius amb auriculars i tancar els ulls (l'efecte impressiona ms!!

 La Barberia Virtual (The Virtual Barbershop, udio en angls), increible tour virtual en el que ens tallaran el cabell i ens mostren el potencial de la Holofona, IMPRESSIONANT!;
Caixa de llumins binaural ;
Campana binaural;
Banda escolar binaural;

Webs d'inters:
 Espacialitzaci sonora ;
 Estudi de sea acstica;
So bianural i holofona ;
Hispasonic ;
 Article 20minutos + video demostratiu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394405" title="Saint-Quentin (Dordonya)" nonfiltered="2162" processed="2146" dbindex="152179">
Saint-Quentin s un antic municipi que a l'actualitat est integrat al municipi de Marcillac-Saint-Quentin, a la Dordonya, regi d'Aquitnia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394427" title="Oxidaci de l'cid pirvic" nonfiltered="2163" processed="2147" dbindex="152180">

L'oxidaci del piruvat s el lligam entre la gluclisi i el cicle de Krebs. s un complex de reaccions catalitzador per un complex enzimtic (piruvat deshidrogenasa) localitzat a la matriu mitocondrial.

El piruvat es difon fins a la matriu del mitocondri, creuant ambdues membranes. Cada cid pirvic reacciona amb la coenzim A, desdoblat en CO2 i un grup acetil de dos carboni que s'uneix immediatament a la coenzim A formant Acetil coenzim A que entrar al cicle de Krebs. En aquesta reacci es forma un NADH + H +. Per tant, la reacci s una descarboxilaci oxidativa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394429" title="El Mas de Solduga" nonfiltered="2164" processed="2148" dbindex="152181">

Els Masos de Llimiana, o Mas de Solduga s una agrupaci de masos del terme municipal de Llimiana, al nord-oest de la vila d'aquest nom.


Formen aquesta caseria tot de masies, com ara la Masia del Teclo, la de Janot, la d'Elies (amb capella dedicada a sant Antoni de Pdua), la de Gincador, la del Mauri, la de Solduga (que t annex l'edifici de les antigues escoles del lloc, habilitades com a esglsia dedicada a sant Antoni de Pdua), en substituci de l'antiga esglsia del mateix sant a la masia d'Elies, la de Pedro, la de Teres, la de Perejaia (amb capella dedicada a la Mare de Du del Roser), la de Garber, la Casa Minguet, Cal Xinco i la Masia de l'Alon, la de Joantenat (amb capella dedicada a sant Josep), el mas de Bors, el d'Arts (o Masdarts), el de Pere, el d'Enrins...

Ms al sud, a ponent de Llimiana, d'altres masies, agrupades al voltant del Mas de Pruna, amb, a ms d'aquesta masia, la de Portet, la del Pacient, la de Sarau, la de Llena, la del Bepo, la de Mateu, la de Joanet, la Broquet, la de Cod, la Casa Borrell i el mas de Serra. La major part d'elles, per, romanen deshabitades i apartades de l's rural, i, en tot cas, han estat habilitades com a cases de segona residncia.

A l'obra de Rocafort i Carreras i Candi, escrita vers el 1900, consten en el districte municipal de Llimiana 19 edificis fora de la vila i 75 escampats per tot el terme. La major part, encara que no hi consta el nom, sn els Masos de Llimiana.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Llimiana", a Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 PAGS, M. "Llimiana", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394430" title="Escut de Sant Lloren de la Muga" nonfiltered="2165" processed="2149" dbindex="152182">


L'escut oficial de Sant Lloren de la Muga t el segent blasonament:

Escut caironat: d or, una graella de sable, en pal i el mnec a dalt, acompanyada a la punta d'una faixa ondada d'atzur. Per timbre, una corona de bar.

Histria.
Va ser aprovat el 21 de maig de 2008 i publicat al DOGC nm. 5.146, del 5 de juny del mateix any.

La graella s l'atribut del martiri de sant Lloren, patr de la vila, que es representa tradicionalment a l'escut municipal des dels volts de 1840. La faixa en allusi al riu Muga s'hi va afegir el 1990. 

El castell de la localitat fou el centre d'una baronia des del segle XIII fins a la fi de l'Antic Rgim, pertanyent als vescomtes de Rocabert; la baronia s recordada per la corona al capdamunt de l'escut.

Referncies.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394436" title="Trpolis (Turquia)" nonfiltered="2166" processed="2150" dbindex="152183">
Tripolis (en grec:        ,           ); tamb anomenada Neapolis, Apollonia, i Antoninopolis) va ser un antiga ciutat de Frgia (tamb atribuida a la Cria o a la Ldia) al nord del riu Menderes, en el cam que anava des de Sardes, passant per Philadelphia fins a Laodicea del Licos. Estava situada a uns 20 km al nord-oest de Hierpolis de Frgia, i ssent mencioanda per Plini el Vell (v. 30), que la califica de ciutat de Ldia. Tolomeu (v. 2.  18) i Esteve Bizant la descriuen com una ciutat de Cria, i posteriorment (s. v.) s'esmenta que durant un temps fou anomenada Neapolis. Plini el Vell afirma que Apollonia fou un nom alternatiu de la ciutat. En l'antiguitat, la ciutat emet monedes amb el nom de la divinitat Leto. Encara resten runes de la ciutat prop de la ciutat turca de Yenicekent, tot i que aquestes restes daten del perode rom i bizant. 

Enllaos externs.
 "Tripolis" at the Turkish Ministry of Culture;
 Hazlitt, Classical Gazetteer, "Tripolis";











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394441" title="Palau de Whitehall" nonfiltered="2167" processed="2151" dbindex="152184">

El Palau de Whitehall (Whitehall Palace) era la residncia principal dels reis anglesos a Londres des de 1530 fins 1698 en que va ser destrut pel foc. Abans d'aix, s'havia convertit al palau ms gran d'Europa, amb ms de 1.500 habitacions. Es va salvar del foc la Casa del Banquet, pavell pensat per a festes i el sostre que va ser ornamentat per Rubens. 

El nom del palau prov de Whitehall, l'actual centro administratiu del Govern britnic.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394446" title="Apistogramma similis" nonfiltered="2168" processed="2152" dbindex="152185">

 Apistogramma similis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Bolvia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394452" title="William Talman" nonfiltered="2169" processed="2153" dbindex="152186">
William Talman (1650 - 1719) va ser un arquitecte angls. 

Alumne de Christopher Wren, el treball ms fams de Talman s Chatsworth House considerat el primer habitatge privat barroc a Anglaterra. Talman tenia fama de ser un home de mal humor, difcil de tractar, i aquesta va ser la ra per la qual es va triar a John Vanbrugh com arquitecte de l'habitatge ms notable del barroc angls: el castell de Howard. 

Al llarg de la seva carrera, Talman va treballar en nombroses cases de camp angleses com Hanbury Hall, Worcestershire Herriard Park, Hampshire Kimberley Hall, Norfolk Lowther Castle o Cumbria Milton Hall.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394453" title="Apistogramma staecki" nonfiltered="2170" processed="2154" dbindex="152187">

Apistogramma staecki  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Koslowski, I. 1985. Descriptions of new species of Apistogramma (Teleostei: Cichlidae) from the Rio Mamor system in Bolivia. Bonner Zool. Beitr. v. 36 (nms. 1-2): 145-162. ;
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394457" title="Lahitre" nonfiltered="2171" processed="2155" dbindex="152188">


Lahitre s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament d'Alta Garona.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394461" title="Apistogramma steindachneri" nonfiltered="2172" processed="2156" dbindex="152189">

Apistogramma steindachneri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1908. Description of a new cichlid fish of the genus Heterogramma from Demerara. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 1 (nm. 4): 370-371. ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394462" title="Roques-sur-Garonne" nonfiltered="2173" processed="2157" dbindex="152190">


Roques-sur-Garonne s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament d'Alta Garona.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394463" title="Apistogramma taeniata" nonfiltered="2174" processed="2158" dbindex="152191">

Apistogramma taeniata  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del Riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Gnther, A.  1862. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Acanthopterygii, Pharyngognathi and Anacanthini in the collection of the British Museum.  Cat. Fishes i-xxi + 1-534. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394464" title="Cornebarrieu" nonfiltered="2175" processed="2159" dbindex="152192">


Cornebarrieu s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament d'Alta Garona.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394467" title="Mondonville" nonfiltered="2176" processed="2160" dbindex="152193">


Mondonville s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament d'Alta Garona.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394468" title="Nicholas Hawksmoor" nonfiltered="2177" processed="2161" dbindex="152194">


Nicholas Hawksmoor  (1661 - 25 de mar de 1736) va ser un arquitecte britnic. 

Juntament amb John Vanbrugh i Christopher Wren va formar part del trio d'arquitectes del barroc angls. Des de 1684 fins al 1700 treballa al costat del seu mestre, Christopher Wren, a projectes com l'Hospital de Chelsea, la Catedral de Saint Paul, Hampton Court o lHospital de Greenwich. Grcies a les influncies de Wren com a supervisor general, el modest Hawksmoor va ser nomenat oficial de treballs al Palau de Kensington i supervisor en cap dels treballs de Greenwich. El 1718, en ser rellevat Wren pel nou supervisor William Benson, Hawksmoor va ser privat del seva doble lloc de treball ja que va passar a mans del germ de Benson.

Va comenar llavors a treballar amb Sir John Vanbrugh, ajudant a la construcci del Palau de Blenheim per John Churchill. Hawksmoor va acabar l'obra desprs que Vanbrugh va discutir amb la duquessa i abandons l'obra. Tamb van treballar junts al Castell de Howard. No hi ha dubte que Hawksmoor aportar a Vanbrugh, arquitecte sense experincia, tot el bagatge professional aprs al costat de Wren.

El 1702, Hawksmoor va dissenyar una casa de camp barroca en Northamptonshire per Lord Lempster. s l'nica casa de camp a la qual va treballar com a arquitecte en solitari. Potser afortunadament, l'obra no es va acabar de la forma que ell volia, ja que la simetria de les ales laterals i la columnata de l'entrada es semblaven molt a l'estil de John Vanbrugh; la casa tal qual es va acabar mostre les ms pures innovacions del disseny de Hawksmoor.

L'arquitecte va concebre la idea d'una biblioteca rodona per a la cmera de Radcliffe per no va arribar a dissenyar el projecte. S va dissenyar, l'edifici Clarendon a Oxford, lAll Souls College i sis noves esglsies a Londres. Tamb va ser l'encarregat de dissenyar la faana oest de l'Abadia de Westminster i es va convertir al supervisor de l'abadia en morir Christopher Wren el 1723.

Al contrari que altres dels seus contemporanis, Hawksmoor mai va viatjar a Itlia on podia haver-se influenciat de l'estil arquitectnic local. Va obtenir les seves idees de llibres de gravats que li recordaven els estils grecs i romans, per va ser un artista molt verstil i tots els edificis que va dissenyar sn diferents els uns dels altres. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394469" title="Sant patr" nonfiltered="2178" processed="2162" dbindex="152195">






Un sant patr (o, simplement, patr) s el sant protector d'un grup particular. Es pot tractar d'una localitat, d'una regi o d'un pas, o tamb d'una corporaci o d'una professi.

Aquest tipus de veneraci s principalment compartida pels catlics, els ortodoxos i, en certa manera, els anglicans. La majoria dels cultes protestants reprova aquesta prctica.

Llista de patrons i patrones.
A les capitals dels Pasos Catalans.

 Perpiny: Sant Galderic;
 Girona: Sant Narcs;
 Lleida: Sant Anastasi;
 Barcelona: Mare de Du de la Merc;
 Tarragona: Santa Tecla i Sant Mag;
 Ma: Mare de Du de Grcia;
 Palma: Sant Sebasti;
 Eivissa: Sant Cirac;
 Castell: Mare de Du del Lled;
 Valncia: Sant Vicent;
 Alacant: Sant Nicolau;
 L'Alguer: Sant Miquel;

A d'altres ciutats i viles dels Pasos Catalans.
Al Principat de Catalunya.
Sent Sant Jordi el patr del conjunt del territori.

 ...
 ...
 ...
...

A les Illes Balears.
Sent Sant Antoni el patr del conjunt del territori.

 ...
 ...
 ...
...

Al Pas Valenci.
Sent Sant Vicent Ferrer el patr del conjunt del territori.

 ...
 ...
 ...
...

Als pasos europeus.

 Albnia:
 Alemanya:
 ustria:
 Blgica: Sant Josep;
 Bsnia i Hercegovina:
 Bulgria: Sant Jordi;
 Crocia:
 Dinamarca:
 Eslovquia:
 Eslovnia:
 Estnia:
 Finlndia:
 Frana: Santa Maria;
 Gergia: Sant Jordi;
 Gran Bretanya: a Anglaterra: Sant Jordi, a Esccia: Sant Andreu, a Galles: Sant David, a Cornualla: ;
 Grcia: Sant Jordi;
 Hongria: Sant Jordi;
 Irlanda: Sant Patrici;
 Itlia:
 Letnia:
 Liechtenstein:
 Litunia: Sant Jordi;
 Luxemburg:
 Macednia:
 Malta:
 Mnaco: Santa Devota;
 Montenegro:
 Noruega:
 Pasos Baixos:
 Polnia:
 Portugal: Sant Jordi;
 Repblica Txeca: Sant Jordi;
 Romania:
 Srbia:
 Sucia:
 Sussa:
 Ucrana: Sant Jordi;
 Xipre:

En gremis i professions.

 Pagesos: Sant Galderic;
 Pintors: Sant Lluc;
 Fusters: Sant Josep;
 Modistes: Santa Llcia;
 Carnissers: Sant Bartomeu;
 Barretaires: Sant Jaume;
 Pescadors: Sant Pere;
 Sabaters: Sant Bartomeu;
 Constructors: Sant Antoni de Pdua;
 Periodistes: Sant Francesc de Sales;
 Astronautes: Sant Josep de Cupertino;
 Banquers: Sant Mateu;
 Metges i farmacutics: Sant Cosme i Sant Dami;
 Llibreters: Sant Jeroni;
 ...
 ...
...






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394473" title="Apistogramma trifasciata" nonfiltered="2179" processed="2163" dbindex="152196">

Apistogramma trifasciata  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: tram brasiler del riu Amazones, conca del riu Paran a Brasil i Paraguai, i tram mitj del riu Paran a l'Argentina.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. & Kennedy, C. H. 1903. On a collection of fishes from Paraguay, with a synopsis of the American genera of cichlids.  Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. 497-537. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394474" title="Apistogramma tucurui" nonfiltered="2180" processed="2164" dbindex="152197">

Apistogramma tucurui  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Tocantins (Brasil).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394475" title="Pres Estatal de San Quentin" nonfiltered="2181" processed="2165" dbindex="152198">
La Pres estatal San Quentin s una pres estatal de Califrnia, que esta a prop de la ciutat de San Rafael.

s la pres ms antiga de l'estat. Es va obrir al juliol del 1852 i disposa de l'nica cambra de gas i de l'nic corredor de la mort  per a homes de Califrnia, tot i que les ltimes execucions han estat fetes per injecci letal. 

Aquest correccional est situat a Point San Quentin, que comprn 1,7 km2, en plena lnia martima al nord de la Badia de San Francisco. Aquesta situaci fa que sigui considerada la pres ms valuosa del mn.


 Geografia .
El seu codi postal (propi) s el 94974. Est en plena Badia de San Francisco i est comunicada mitjanant la carretera interestatal 580. 


 Histria .
El nom de la pres no prov directament de Sant Quint, sin del lloc que ocupa, Point Quentin, degut a que un guerrer Miwok, que es deia Quentin i que fou presoner en aquest lloc. 

Al 1851, s'obr la primera pres de Califrnia, en un vaixell a la Badia de San Francisco. al 1852 es va construr la Pres de San Quentin. Fins el 1932, la pres tenia reclusos homes i dones. 

Al 1969, Johnny Cash va fer-hi un concert, que va ser enregistrat en un lbum i filmat per la televisi. 

Al 2003, Metallica hi va filmar un vdeo per la can St. Anger. Al novembre de 2006, el grup de hip-hop Flipsyde tamb hi va fer un concert. Al 2007, Michael Franti tamb hi va actuar en un show.


 Presos famosos a l'actualitat .
 Alejandor Avila, assass de la nena de 5 anys Samantha Runnion.
 Lawrence Bittaker, assass en srie que va torturar i assassinar a cinc noies joves. ;
 Vincent Brothers, convicte i sentenciat a mort per la mort de 5 membres de la seva famlia, incloent-hi a 3 infants.
 Kevin Cooper, sentenciat a mort per la massacre de la famlia Ryen.
 Tiequon Aundray Cox, sentenciat a mort per l'assassinat de 4 persones properes al jugador de la NFL Kermit Alexander.
 Richard Allen Davis, que va assassinar a la jove Polly Klaas.
 Scott Erskine, que va matar a dos nens.
 Richard Farley, que va matar a set companys de treball.
 Ryan Hoyt, soci de Jesse James Hollywood, que vanmatar a Nicholas Markowitz.
 Randy Kraft, assass en srie al que se li otorguen 16 assassinats i que es creu que va matar a 51 persones ms.
 Jarvis Jay Master, sentenciat a mort per participar en l'assassinat d'un guarda de la pres.
 Michael Morales, convicte per l'assassinat de Terri Winchell;
 Charles Ng, assess en srie que va assassinar a 11 persones. ;
 Scott Peterson, que va matar a la seva dona prenyada i el seu fill no nat.
 Richard Ramirez, assess en srie conegut com el The Night Stalker, que va matar a 13 persones.
 Hans Reiser, convicte pe haver matat a la seva dona i desenvolupar el sistema informtic ReiserFS.
 Morris Solomon Jr, assess en srie que va matar a 5 prostitutes a Sacramento.
 Cary Stayner, convite que va matar a 4 dones a Yosemite.
 William Suff, assess en srie de 12 prostitutes al comtat de Riverside.
 Marcus Wesson, que va matar nou familiars.
 David Westerfield, que va matar a una nena de 7 anys.
 Brandon Wilson, assass d'un nen de 9 anys. ;

 Altres presos notables .
 Clarence Ray Allen, executat al 2006. ;
 Charles Bolles.
 William Richard Bradford. ;
 Edward Bunker, que posteriorment es va reformar i va esdevenir actor.
 Caryl Chessman. ;
 Billy Cook.
 Juan Corona;
 Joseph Cosey.
 Henry Cowell. Compositor.
 Mach Ray Edwards.
 Barbara Graham. s el personatge principal de la pelcula I Want to Live protagonitzada per Susan Hayward.
 Leo Gordon, actor i guionista americ. ;
 Merle Haggard, cantant de country.
 Robert Alton Harris.
 Michael Wayne Hunter.
 George Jackson, membre del Black Panther party. Assassinat a la pres al 1971.
 Jang In-hwan, activista per la independncia de Corea.
 Charles Manson.
 S.S.Millard, director de cinema.
 james Mitose, artista marcial que va introduir el Kenpo als Estats Units.
 Wallace Fard Muhammad, fundador de Naci de l'Islam (NOI).
 Louise Peete.
 Abe Ruef, poltic de San Francisco.
 Sirhan Sirhan, assass de Robert F. Kennedy.
 Danny Trejo, actor. ;
 Stanley Tookie Williams.

 San Quentin als mitjans de comunicaci .
 El nom apareix a la pelcula dels Germans Marx, Go West.
 Hi ha una srie de dibuixos animaes de la Warner Brothers titulada Quentin Quail.
 Hi ha dues pelcules titulades San Quentin. La primera s del 1937, dirigida per Lloyd Bacon, protagonitzada per Pat O'Brien, Humphrey Bogart i Ann Sheridan, i fou gravada a la pres. La segona, s del 1946, i s protagonitzada per Lawrence Tierney.
 Una part de la pelcula House of Numbers (1957), passa a la pres.
 La pelcula I Want To Live (1958), que explica la histria de Barbara Graham. Fou dirigida per Robert Wise i protagonitzada per Susan Hayward.
 S'hi va filmar la pelcula de 1993, Blood In Blood Out, basada en una pres mexicana.
 Ttol de l'enllaMythbusters va visitar San Quentin en un episodi del 2005.
Johny Cash hi va gravar un concert al 1969. ;

 A Internet .

 Pgina oficial del Departament de Presons de Califrnia (en angls);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394476" title="Apistogramma uaupesi" nonfiltered="2182" processed="2166" dbindex="152199">

Apistogramma uaupesi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394490" title="Apistogramma urteagai" nonfiltered="2183" processed="2167" dbindex="152200">

Apistogramma urteagai  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394492" title="Apistogramma velifera" nonfiltered="2184" processed="2168" dbindex="152201">

Apistogramma velifera  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Orinoco a Veneuela.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394493" title="Premi a la interpretaci femenina (Festival de Cannes)" nonfiltered="2185" processed="2169" dbindex="152202">
El Premi a la interpretaci femenina s un dels premis atorgats pel jurat dels llargmetratges del Festival Internacional de Cinema de Cannes. Recompensa la qui s jutjada com la millor actriu de l'any entre les pellcules en competici.

1946-1949.

 1946 : Michle Morgan pel paper de Gertrude a La Symphonie pastorale de Jean Delannoy (Frana);
 1947  : No hi va haver premi ;
 1949  : Isa Miranda pel paper de Marta a Au-del des grilles  de Ren Clment (Frana, Itlia);

1950-1959.

 1951  : Bette Davis pel paper de Margo Channing a Tot sobre Eva (All about Eve) de Joseph Leo Mankiewicz (Estats Units);
 1952  : Lee Grant pel paper de la lladre a Detective story de William Wyler (Estats Units);
 1953  : Shirley Booth pel paper de Lola Delaney a Come Back Little Sheba de Daniel Mann (Estats Units);
 1954  : No hi va haver premi ;
 1955  : No hi va haver premi ;
 1956  : Susan Hayward pel paper de Lillian Roth a I'll cry Tomorrow de Daniel Mann (Estats Units);
 1957  : Giulietta Masina pel paper de Cabiria a Les nits de la Cabiria (Le Notti di Cabiria) de Federico Fellini (Itlia);
 1958  : Bibi Andersson, Eva Dahlbeck, Barbro Hiort af Orns i  Ingrid Thulin pels papers de Hjrdis Petterson, Stina Andersson, Brita l'infirmire i  Cecilia Ellius a Nrat Livet de Ingmar Bergman (Sucia);
 1959  : Simone Signoret pel paper de Alice Aisgill a Room at the Top de Jack Clayton (Gran Bretanya);

1960-1969.

 1960  : Melina Mercouri pel paper de Ilya a Pot tin kyriaki de Jules Dassin (Grce) i  Jeanne Moreau pel paper de Anne Desbardes a Moderato cantabile de Peter Brook (Frana, Itlia);
 1961  : Sophia Loren pel paper de Cesira a La camperola (La Ciociara) de Vittorio De Sica (Itlia);
 1962  : Katharine Hepburn pel paper de Mary Tyrone a Long voyage vers la nuit de Sidney Lumet (Estats Units);
 1963  : Marina Vlady pel paper de Regina a L'Ape regina de Marco Ferreri (Itlia, Frana);
 1964  : Anne Bancroft pel paper de Jo Armitage a The Pumpkin Eater de Jack Clayton (Gran Bretanya) i  Barbara Barrie pel paper de Julie Cullen Richards a One potato   Two Potato de Larry Peerce (Estats Units);
 1965  : Samantha Eggar pel paper de Miranda Grey a El colleccionista (The Collector) de William Wyler (Estats Units);
 1966  : Vanessa Redgrave pel paper de Lonie a Morgan, A Suitable Case for Treatment de Karel Reisz (Gran Bretanya);
 1967  : Pia Degermark pel paper de Hedvig 'Elvira' Madigan a Elvira Madigan de Bo Widerberg (Sucia);
 1968  : No hi va haver premi;
 1969  : Vanessa Redgrave pel paper de Isadora Duncan a Isadora de Karel Reisz (Gran Bretanya);

1970-1979.

 1970  : Ottavia Piccolo pel paper de Ersilia a Metello de Mauro Bolognini (Itlia);
 1971  : Kitty Winn pel paper de Helen a The Panic in Needle Park de Jerry Schatzberg (Estats Units);
 1972  : Susannah York pel paper de Cathryn a Images de Robert Altman (Estats Units, Gran Bretanya, Irlanda);
 1973  : Joanne Woodward pel paper de Beatrice a The Effect of Gamma Rays on Man-in-the-Moon Marigolds de Paul Newman (Estats Units);
 1974  : Marie-Jos Nat pel paper de l'esposa i mare de Michel a Les Violons du bal de Michel Drach (Frana);
 1975  : Valerie Perrine pel paper de Honey Bruce a Lenny de Bob Fosse (Estats Units);
 1976  : Dominique Sanda pel paper de Irne Carelli  a L'herncia Ferramonti (L'Eredit Ferramonti) de Mauro Bolognini (Estats Units) i  Mari Trocsik pel paper de Dryn a Dryn, hol van? de Gyula Maar (Hongria);
 1977  : Shelley Duvall pel paper de Millie Lammoreaux a Three Women de Robert Altman (Estats Units) i  Monique Mercure pel paper de Rose-Aimee Martin a J.A. Martin photographe de Jean Beaudin (Canad);
 1978  : Jill Clayburgh pel paper de Erika a An Unmarried Woman de Paul Mazursky (Estats Units) i  Isabelle Huppert pel paper de Violette Nozire a Violette Nozire de Claude Chabrol (Frana);
 1979  : Sally Field pel paper de Norma Rae a Norma Rae de Martin Ritt (Estats Units);

1980-1989.
 1980  : Anouk Aime pel paper de Marta Ponticelli a Salto nel vuoto de Marco Bellocchio (Itlia);
 1981  : Isabelle Adjani pel paper de Marya Zelli a Quartet de James Ivory (Gran Bretanya, Frana) i   a Possession de Andrzej Zulawski;
 1982  : Jadwiga Jankowska-Cieslak pel paper de Szalnczky va a Egymsra nzve de Karoly Makk (Hongria);
 1983  : Hanna Schygulla pel paper de Eugenia a Storia di Piera de Marco Ferreri (Itlia, RFA, Frana);
 1984  : Helen Mirren pel paper de Marcella a Cal de Pat O'Connor (Gran Bretanya);
 1985  : Norma Aleandro pel paper de Alicia a La Historia oficial de Luis Puenzo (Argentina) i  Cher pel paper de 'Rusty' Dennis a Mask de Peter Bogdanovich (Estats Units);
 1986  : Barbara Sukowa pel paper de Rosa Luxemburg a Rosa Luxemburg de Margarethe von Trotta (RFA) i  Fernanda Torres pel paper de   a Eu sei que vou te amar de Arnaldo Jabor (Brasil);
 1987  : Barbara Hershey pel paper de Ruth a Shy people d Andrei Konchalovsky (Estats Units);
 1988  : Barbara Hershey, Jodhi May i  Linda Mvusi pels papers de Diana Roth, Molly Roth i  Elsie a A World Apart de Chris Menges (Estats Units);
1989  : Meryl Streep pel paper de Lindy Chamberlain a A Cry in the Dark de Fred Schepisi (Austrlia);
1990-1999.

 1990  : Krystyna Janda pel paper de Tonia a Przesluchanie de Ryszard Bugajski (Polnia);
 1991  : Irne Jacob pel paper de Vronique a La Double Vie de Vronique de Krzysztof Kie lowski (Frana, Polnia);
 1992  : Pernilla August pel paper de Anna Akerblom-Bergman a Den goda viljan de Bille August (Sucia);
 1993  : Holly Hunter pel paper de Ada a The Piano de Jane Campion (Nova Zelanda);
 1994  : Virna Lisi pel paper de Caterina de Mdici a La Reine Margot de Patrice Chreau (Frana, Itlia, Alemanya);
 1995  : Helen Mirren pel paper de la Reine Charlotte a La follia del rei George (The Madness of King George) de Nicholas Hytner (Gran Bretanya);
 1996  : Brenda Blethyn pel paper de Cynthia Rose Purley a Secrets and Lies de Mike Leigh (Frana-Gran Bretanya);
 1997  : Kathy Burke pel paper de Valrie a Ne pas avaler (Nil by Mouth) de Gary Oldman (Gran Bretanya);
 1998  : lodie Bouchez i  Natacha Rgnier pels papers d'Isa i  Marie Thomas a La Vie rve des anges de Erick Zonca (Frana);
 1999  : Sverine Caneele pel paper de Domino a L'Humanit de Bruno Dumont (Frana) i  Emilie Dequenne pel paper de Rosetta a Rosetta de Jean-Pierre i  Luc Dardenne (Blgica);

2000-.

 2000  : Bjrk pel paper de Selma Jezkova a Dancer in the Dark de Lars von Trier (Dinamarca);
 2001  : Isabelle Huppert pel paper de Erika Kohut a La Pianiste de Michael Haneke (Austria);
 2002  : Kati Outinen pel paper de Irma a Mies vailla menneisyytt de Aki Kaurismaki (Finlndia, Alemanya, Frana);
 2003  : Marie-Jose Croze pel paper de Nathalie a Les Invasions barbares de Denys Arcand (Canad);
 2004  : Maggie Cheung pel paper de Emily Wang a Clean de Olivier Assayas (Frana);
 2005  : Hanna Laslo pel paper de Hanna Ben Moshe a Free Zone d'Amos Gita (Israel);
 2006  : Penlope Cruz, Carmen Maura, Lola Dueas, Chus Lampreave, Blanca Portillo i  Yohana Cobo pels papers de Raimunda, Irene, Sole, Ta Paula, Agustina i  Paula a Volver de Pedro Almodvar (Espanya);
 2007  : Jeon Do-yeon pel paper de Shin-ae a Secret Sunshine de Lee Chang-dong (Corea del Sud);
 2008  : Sandra Corveloni pel paper de Cleuza a Linha de passe (Brasil);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394494" title="Apistogramma viejita" nonfiltered="2186" processed="2170" dbindex="152203">

Apistogramma viejita  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Orinoco.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S. O. 1979. Species of Apistogramma (Teleostei, Cichlidae) from the Orinoco drainage basin, South America, with descriptions of four new species. Zool. Scripta v. 8 (nm. 1): 69-79.
 Kullander S. O.: A taxonomic study of the genus Apistogramma (Regan, 1913), with a revision of the brazilian and peruvian species (Teleostei: Percoidei: Cichlidae). Bonner Zoologische Monographien Nm. 14 : 1-152. Any 1980.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394495" title="Jeanneke Pis" nonfiltered="2187" processed="2171" dbindex="152204">



Jeanneke Pis s una esttua i una font d'aproximadament 50cm, el femen del Manneken Pis, situada a l'altra banda de la Grand Place de Brusselles.

s situada a un petit carrer anomenat Impasse de la Fidlit / Getrouwheidsgang prop de la Rue des Bouchers / Beenhouwersstraat. s obra de l'escultor Denis-Adrien Debouvrie. Data de l'any 1985 i va ser inaugurada el 1987.

Enllaos externs.

 Ms informaci de Jeanneke Pis;
 Ilotsacre;
 Foto;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394496" title="Televisi 3D" nonfiltered="2188" processed="2172" dbindex="152205">



La televisi 3D ( o 3D TV) es aquella pantalla LCD o plasma que permet a l espectador percebre la sensaci de profunditat sense la necessitat d utilitzar ulleres especials.  
Aquest efecte s aconsegueix grcies a unes microlents o miralls col locades a cada pxel que permeten enviar una imatge lleugerament diferent a cada ull (el mateix principi que la holografia) , d aquesta manera el nostre cervell utilitza la diferncia entre imatges per composar l espai, ja que s la informaci ms rellevant. Alguns aspectes d aquesta nova tendncia encara es troben en desenvolupament.

Tipus de televisors 3D.

Televisi stereo.
La necessitat de variar l angle dels feixos de llum de cada pxel fa que s utilitzin en un principi miralls deformables. Cadascun d aquests miralls consisteixen en una membrana fina i circular de nitrur de silici recoberts d alumini i suspesos sobre uns elctrodes. Quan se li aplica un voltatge a l elctrode la membrana del mirall es deforma de manera parablica.  El front d ona del feix de llum incident al mirall pot ser canviat variant el voltatge aplicat sobre l elctrode. Si no s aplica cap voltatge, la membrana de miralls romandr plana. D aquesta manera es poden realitzar imatges amb tres dimensions mantenint tamb el mode de dos dimensions habitual.
Aquesta metodologia es la que anomenem televisi stereo i noms permet que hi hagi un observador. A ms a ms t la problemtica de que el sistema necessita saber des d on  mira l observador. Per tenir aquesta informaci es requereix tenir una cmera amb un algorisme que localitzi els ulls de l espectador i sigui capa d enfocar els miralls en aquella direcci. 
La imatge captada per l observador ser igual a qualsevol punt de l angle de visi, es a dir, encara que ens movem no percebrem un canvi de posici relativa a la imatge. El vdeo reprodut en aquest sistema ha de tenir 2 imatges per frame.



Televisi autoestereoscpica.
La televisi autostereoscpica es considera una millora respecte al sistema anterior. A ms a ms de representar la informaci de profunditat permet la selecci arbitrria del punt de vista i direcci dintre de l escena. D aquesta manera, un canvi de posici de l espectador afecta a la imatge que aquest observa. La sensaci es que l escena gira amb el moviment de l observador. Aquest fenomen es coneix com Free viewpoint (punt de vista lliure) i aquests estan limitats a 8 actualment per qestions tecnolgiques. Cada Free Viewpoint sn dos imatges (una per cada ull) el que fa que puguem mostrar a l actualitat 9 imatges a la vegada, diferents en el pla horitzontal, el que vol dir que la pantalla haur de tenir una resoluci molt major que l HDTV.
Es resol tamb el problema amb la capacitat d espectadors, poden haver-hi ms d un, ja que no es necessari localitzar-los. 
El principal canvi es la utilitzaci de microlents que permeten controlar la difracci dels feixos. Tamb permeten mantenir el model de dos dimensions. 

Tenir diferents punt de vista significa incrementar el nmero d imatges mostrades a la vegada. Aix vol dir que el monitor ha de tenir una resoluci 4 cops major que la resoluci estndard (SDTV) i suportar corrents de vdeo de milions de bytes per segon. A ms, la utilitzaci de lents davant de la pantalla pot suposar una prdua de brillantor, contrast i color si no s aplica un sistema de control rigors sobre les microlents.



WOWvx.


Philips ha estat la primera empresa en treure al mercat el primer televisor autoestereoscpic amb resultats molt bons. El televisor WOWvx de 42 polzades t un angle de visi de 160 graus i una resoluci de 3840x2160 pxels. A ms a ms es capa de representar 9 imatges a la vegada.

Tecnologia de lents multivista.
Una capa amb una matriu de lents transparents i cilndriques estan fixades sobre la pantalla. La transparncia d aquesta capa es limitador per al contrast i la brillantor que el monitor pugui representar. 
Mentre que amb un ull percebem una part de la pantalla, amb l altre, que observa des de un angle diferent, observarem un altre part direccionada cap a l altre ull. 
Llavors podem dir que, per l observador, cada pxel observat es una lent, per aquestes estan subdividides en subpxels. Per crear l efecte 3D s ha de representar la informaci sobre cada subpxel. La visi mltiple s aconsegueix quan una lent es col loca solapant un grup de subpxels, enviant la informaci de cada subpxel en una direcci diferent.



Matriu de lents.

Una caracterstica de tots els televisors 3D es la diferncia entre la resoluci del pxel i la profunditat. En una escena en 3D, els pxels que en 2D contribueixen a una resoluci tamb s utilitzen per mostrar la profunditat. Si el conjunt de lents es posicionen de forma vertical damunt de la pantalla, la resoluci horitzontal disminuir en un factor igual al nombre d imatges mostrades a la vegada. Per exemple, un televisor que mostri 9 imatges a la vegada i amb lents col locades de forma vertical, la seva resoluci horitzontal ser 9 cops inferior a la vertical i causar un desequilibri en la relaci d aspecte del pxel.
Aquest problema es soluciona inclinant les lents amb un patr repetitiu, d aquesta manera es disminueix la resoluci horitzontal i vertical en un factor de tres, fent que es mantingui en cada pxel una relaci quadrada. L efecte que dona es que alguns pxels es repeteixen horitzontalment.
La inclinaci de les lents fa que, mentre que es canvia de punt de vista, s intercali una visi poc coherent i incorrecte.  Tot i aix, aquest mtode es necessari per no veure zones amb llocs buits.

2D & 3D Dual mode (compatibilitat entre mode 2D i 3D).

Els televisors autoestereoscpics, entre ells el de Philips, ens permeten veure continguts 2D i 3D sobre la mateixa pantalla. Coneixent el contingut visual a reproduir es realitza el canvi de mode. En el mode 3D cada lent refracta el front d ona cap a una direcci diferent, provocant l efecte 3D. En el mode 2D l efecte de les lents es pot eliminar de dues maneres:

Aplicant un processat al senyal de vdeo. Sabent  les caracterstiques ptiques de les lents, el contingut del senyal pot ser redistribut als (sub)pxels per cancel lar l efecte de les lents.

Lents de LC (cristall lquid) que ens permeten desactivar l efecte de les lents. Amb lents de LC en mode 2D, tots els pxels contribueixen en una nica imatge d alta resoluci. Aquest procs ha estat patentat per PHILIPS 3D Solutions  i consisteix en variar l ndex de refracci de les lents. La capa de lents s omple de cristall lquid i d aquesta manera tenen un ndex de refracci diferents per permetre el mode 3D. Per canviar al mode 2D, s aplica una crrega elctrica sobre el cristall lquid per alterar el seu ndex de refractivitat i com a resultat s aconsegueix que no refracti la llum que passa a travs d ell.

Creaci de continguts 3D.
Es requereixen noves metodologies a l hora de gravar continguts visuals per aprofitar el nou mtode de representaci d aquests televisors. Es tracta de captar ms informaci de la que podem captar nicament amb una cmera. Els mtodes utilitzats sn els segents:

Multicmera.
Ens permet crear diferents punts de vista en un espai limitat, utilitzant varies cmeres. Es requereix una calibratge de totes les cmeres. 
























Time-of-Flight (TOF).

El Time-Of-Flight (temps de vol) es un mtode per extreure la informaci de profunditat de una nica imatge perqu aix puguem crear una visi estreo (no confondre amb visi 3D).
El TOF consisteix en que la cmera emet una senyal modulada en l espectre infraroig, sobre els 20 MHz o major. Aquesta senyal incideix sobre l escena i torna rebotada sobre la cmera. Cada pxel de la cmera pot desmodular aquest senyal i, a travs de la seva fase, detectar la distncia. La cmera genera una imatge en escala de grisos que ens dona la informaci de profunditat. 




Plugins per programes d animaci 3D.
Moltes aplicacions d animaci avui dia treballen amb plans en 3D per finalment renderitzen arxius en 2D. En aquests casos la informaci de profunditat es troba implcita en l animaci creada i, per tant, podem extreure un contingut en 3D.
Philips, per exemple, ha desenvolupat per als softwares ms coneguts d animaci 3D (com 3D Maya o 3Ds Max)  uns plugins  que exporten les imatges en 3D ms el pla de profunditat, per a que d aquesta manera es pugui generar nous continguts.

Estndard de codificaci.
Els vdeos multivista tenen un gran tamany i requereixen un elevat bitrate per a ser reproduts.  La necessitat de comprimir aquest format ha fet que es realitzs un nou mtode de compressi anomenat codificaci multivista.Aquests format aprofita la gran redundncia espacial entre les imatges de les cmeres per reduir el nombre de bits. Per fer-ho es basa en les tcniques utilitzades en MPEG-2, fent servir imatges tipus I,P,B i amb l algorisme de Block matching.
Aquest format no es troba estandarditzat, per es preveu que en un futur sorgeixi un estndard sobre MPEG, anomenat MPEG-MVC.

Aplicacions.
Avui dia aquesta tecnologia es troba al mercat per no es troba en gran s degut a que es massa nova i cara. Es preveu que els primers camps en utilitzar-se seran en el sector de la publicitat, en la visualitzaci cientfica i mdica, en aplicacions de manipulaci remota i en el sector de l oci.  

Referncies.


Enllaos externs.
Philips' 3D HDTV Might Destroy Space-Time Continuum, Wallets;
 3DTV Research;
 Time-of-flight;
 3DTV Screen;

Vegeu tamb.
LCD;
Plasma;
Philips;
Lent;
MPEG;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394497" title="Colen Campbell" nonfiltered="2189" processed="2173" dbindex="152206">

Colen Campbell, nascut el 1676 a Esccia i mort el 1729, va ser un arquitecte angls que va passar la major part de la seva carrera a Anglaterra, i s considerat un dels fundadors de l'anomenat estil georgi. Descendent dels Campbells del castell de Cawdor, inicialment es va proposar ser advocat, encara que desprs va estudiar arquitectura. Campbell va ser influenciat a la seva joventut per James Smith (1645-1731).

Vitruvius Britannicus.
La seva principal obra publicada, Vitruvius Britannicus or the British Architect ... (utilitzant el nom de l'arquitecte rom Vitruvi) va aparixer publicada a tres volums entre 1715 i 1725 (posteriors obres que van utilitzar aquest ttol d'xit van ser publicades per Woolf i Gnadon, el 1767 i 1771). El Vitruvius Britannicus va ser el primer treball arquitectnic original publicat al Regne Unit des del FRIST Groudnes, de John shut, a l'poca elisabetiana. Des del punt de vista empric, no era un tractat sin bsicament un catleg de disseny, contenint gravats d'edificis anglesos per Inigo Jones i Sir Christopher Wren, com tamb del propi Campbell i altres arquitectes prominents de l'poca.

A la introducci i a les descripcions, Campbell es posiciona en contra dels excessos del barroc i el seu estil i declara la independncia britnica dels estrangers mentre es dedica el volum a Jordi I del Regne Unit. El tercer volum t bastants paisatges d'espais oberts, jardins i parcs.

Els gravats mostraven les estructures dels edificis en planta, perfil i alat, per tamb hi havia una perspectiva a vista d'ocell. Els dibuixos i dissenys es contenien al llibre. L'xit dels volums va ser clau per popularitzar l'arquitectura del palladianisme a Gran Bretanya durant el segle XVIII.

 Enllaos externs .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394499" title="Premi a la interpretaci masculina (Festival de Cannes)" nonfiltered="2190" processed="2174" dbindex="152207">

El Premi a la interpretaci masculina s un dels premis atorgats pel jurat dels llargmetratges del Festival Internacional de Cinema de Cannes. Recompensa qui s jutjat com el millor actor de l'any entre les pellcules en competici.

1946-1949.

 1946 : Ray Milland per The Lost Week-end de Billy Wilder;
 1947  : No hi va haver premi;
 1949  : Edward G. Robinson per House of Strangers de Joseph L. Mankiewicz;

1950-1959.

 1951  : Michael Redgrave per The Browning Version de Anthony Asquith;
 1952  : Marlon Brando per Viva Zapata de Elia Kazan;
 1953  : Charles Vanel per Le Salaire de la peur de Henri-Georges Clouzot;
 1954  : No hi va haver premi;
 1955  : Spencer Tracy per Conspiraci de silenci (Bad Day at Black Rock) de John Sturges i  Ernest Borgnine per Marty de Delbert Mann;
 1956  : No hi va haver premi;
 1957  : John Kitzmiller per Dolina miru de France Stiglic;
 1958  : Paul Newman per El llarg i clid estiu (The Long, Hot Summer) de Martin Ritt;
 1959  : Dean Stockwell, Bradford Dillman i  Orson Welles per Compulsion de Richard Fleischer;

1960-1969.

 1960  : No hi va haver premi;
 1961  : Anthony Perkins per Goodbye Again d'Anatole Litvak;
 1962  : Dean Stockwell, Jason Robards i  Ralph Richardson per Long Day's Journey Into Night  de Sidney Lumet; i  Murray Melvin per A Taste of Honey de Tony Richardson;
 1963  : Richard Harris per This Sporting Life de Lindsay Anderson;
 1964  : Antal Pger per Alouette de Lszl Randy i  Saro Urz per Sedotta e abbandonata de Pietro Germi;
 1965  : Terence Stamp per The Collector  de William Wyler;
 1966  : Per Oscarsson per Sult de Henning Carlsen;
 1967  : Oded Kotler per Tres dies i un  infant d'Uri Zohar;
 1968  : Festival interromput;
 1969  : Jean-Louis Trintignant per Z de Costa-Gavras;

1970-1979.

 1970  : Marcello Mastroianni per Dramma della gelosia - tutti i particolari in cronaca  de Ettore Scola;
 1971  : Riccardo Cucciolla per Sacco i  Vanzetti de Giuliano Montaldo;
 1972  : Jean Yanne per Nous ne vieillirons pas ensemble de Maurice Pialat;
 1973  : Giancarlo Giannini per Love and Anarchy  de Lina Wertmller;
 1974  : Jack Nicholson per The Last Detail  de Hal Ashby;
 1975  : Vittorio Gassman per Profumo di Donna de Dino Risi;
 1976  : Jos Luis Gomez per Pascual Duarte de Ricardo Franco;
 1977  : Fernando Rey per Elisa, vida ma de Carlos Saura;
 1978  : Jon Voight per Tornar a casa  (Coming Home) de Hal Ashby;
 1979  : Jack Lemmon per El sndrome de la Xina (The China Syndrome) de James Bridges;

1980-1989.

 1980  : Michel Piccoli per Salto nel vuoto de Marco Bellocchio;
 1981  : Ugo Tognazzi per La tragedia di un uomo ridiculo) de Bernardo Bertolucci;
 1982  : Jack Lemmon per Missing de Costa-Gavras;
 1983  : Gian Maria Volonte per La morte di Mario Ricci de Claude Goretta;
 1984  : Alfredo Landa i  Francisco Rabal per Los santos inocentes de Mario Camus;
 1985  : William Hurt per Beijo da mulher aranha  d'Hector Babenco;
 1986  : Michel Blanc per Tenue de soire de Bertrand Blier i  Bob Hoskins per Mona Lisa de Neil Jordan;
 1987  : Marcello Mastroianni per Oci ciornie de Nikita Mikhalkov;
 1988  : Forest Whitaker per Bird de Clint Eastwood;
 1989  : James Spader per Sexe, mentides i cintes de vdeo (Sex, Lies & Videotape) de Steven Soderbergh;

1990-1999.

 1990  : Grard Depardieu per Cyrano de Bergerac, de Jean-Paul Rappeneau ;
 1991  : John Turturro a Barton Fink de Joel Coen;
 1992  : Tim Robbins a The Player de Robert Altman;
 1993  : David Thewlis a Naked;
 1994  : Ge You a To live;
 1995  : Jonathan Pryce a Carrington;
 1996  : Pascal Duquenne i  Daniel Auteuil a Le huitime jour de Jaco Van Dormael;
 1997  : Sean Penn a She's So Lovely;
 1998  : Peter Mullan per My Name Is Joe de Ken Loach;
 1999  : Emmanuel Schotte per L'Humanit de Bruno Dumont;

2000-2009.

 2000  : Tony Leung Chiu-wai per In the Mood for Love de Wong Kar-wai;
 2001  : Benot Magimel per Die Klavierspielerin ;
 2002  : Olivier Gourmet per Le Fils, de Jean-Pierre Dardenne i  Luc Dardenne;
 2003  : Muzaffer Ozdemir i  Mehmet Emin Toprak per Uzak;
 2004  : Yagira Yuuya per Dare mo shiranai ;
 2005  : Tommy Lee Jones per The Three Burials of Melquiades Estrada  de Tommy Lee Jones;
 2006  : Jamel Debbouze, Samy Naceri, Roschdy Zem, Sami Bouajila i  Bernard Blancan per Indignes;
 2007  : Konstantin Lavronenko per Izgnanie;
 2008  : Benicio del Toro per Che;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394500" title="Glacera San Quintn" nonfiltered="2191" processed="2175" dbindex="152208">
La glacera San Quintn, tamb anomenada de San Tadeo s la glacera ms gran que baixen des de Camp de Gel Patagnic Nord, al Parc Nacional Laguna San Rafael. 
Est a la Provncia de Aysn, a Regi d'Aysn, a Xile.

 Geografia .
La glacera fluex cap a l'oest i desprs forma un semi cile a l'Istme de Ofqui, que comunica la pennsula de Taitao amb el continent. El seu front es troba a 20 kilmetres al sur-est de la Glacera San Rafael i a 100 kilmetres a l'est de la Pennsula Tres Montes, de la que est separat pel Golf de Penas.

 Histria .
Al 1834 es va fer el primer registre de la glacera, quan fou visitada per Charles Darwin. Desprs, al 1921, la zona va ser cartografiada per Reichert durant la seva travessa pel Camp de Gel Patagnic Nord. 
Fins als inicis de la dcada dels 90, la glacera estava retrocedint, per del 1990 al 1993 va experimentar un augment. A partir d'aquesta data, la glacera ha patit una important prdua de massa, que ha provocat un colapsa de part del seu front principal, que alimenta un llac proglaciar format pel desgel. Aquest fet fou confirmat en una nova medici que es feu al 2002.

.



 Referncies .
 Laboratori de Glaciologia Chile del CECS i la Universidad de Chile (en castell);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394501" title="Sant Salvador del Bosc" nonfiltered="2192" processed="2176" dbindex="152209">

Sant Salvador del Bosc, o de Montsec s una esglsia romnica del segle XI, situada a ms de 1.200 m. alt., en un replanet del Bosc de Llimiana, en ple Montsec de Rbies. Pertany al terme municipal de Llimiana, del Pallars Juss.

Malgrat ser clarament romnica, no est documentada fins el 1758, quan consta com a capella de Santa Maria de Llimiana. Per la seva situaci, sobretot, ha fet pensar a alguns estudiosos en el rastre d'un santuari precristi en aquest lloc.

s d'una sola nau, coberta amb una volta de can molt irregular que insinua un arc apuntat. Un arc presbiteral comunica la nau amb l'absis semicircular de llevant. L'nica obertura del temple s la porta, a ponent, i no t cap mena d'ornamentaci com tampoc la resta de l'esglsia. s tota arrebossada, part de dins i part de fora, per els llocs on ha caigut deixa veure un aparell molt senzill i rstec.

L'absis semicircular s'aixeca sobre les restes d'un absis anterior, carrat, possiblement del segle X.

Entre les festes celebrades al terme de Llimiana, cal comptar amb la desapareguda de l'Aplec de Sant Miquel a l'Hostal Roig. Tot i que aquest indret s dins del terme ve de Gavet de la Conca, la fira de bestiar que s'hi celebrava anava acompanyada de l'Aplec del Sant del Bosc (o Sant Salvador del Bosc), ermita que s que s en terme de Llimiana. S'hi pujava a migdia del darrer diumenge de setembre pel cam de les Cent Corbes. Tanmateix, no sempre es fu en aquesta data, ja que Pascual Madoz, que pass per Llimiana el 1847 el situa el 25 d'abril.

Sant Salvador del Bosc t llegenda prpia: un pastor trob en aquest lloc una imatge de sant Salvador. La port a l'esglsia de Llimiana, i la posaren en una capella; a l'endem, havia desaparegut. La tornaren a trobar al mateix lloc del primer dia, i tantes vegades com la baixaren a Llimiana, tantes reaparegu en el bosc del vessant septentrional del Montsec de Rbies. Finalment, decidiren deixar-la on l'havien trobada, en una capella feta expressament en aquell lloc.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Salvador de Montsec (o del Bosc)", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Llimiana", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Web del poble;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394506" title="Escut de Montblanc" nonfiltered="2193" processed="2177" dbindex="152210">


L'escut histric de Montblanc, que data del segle XIII, no est oficialitzat per la Generalitat de Catalunya. L'Ajuntament n'utilitza actualment una versi amb el segent blasonament:

Escut triangular curvilini: d or, quatre pals de gules. Ressaltant sobre el tot, un mont floronat d argent. Per timbre, una corona de duc.

Histria.
El senyal parlant tradicional de Montblanc, el mont floronat d'argent, s un dels ms antics de Catalunya. Dels documents relacionats amb el Tractat d'Oloron del 1287 en pengen, a ms del de Montblanc, els segells municipals de Barcelona, Cervera, Lleida i Girona.

En tots aquests segells, per, el senyal municipal (en aquest cas, el mont floronat) va per una banda i el senyal reial (els quatre pals) per una altra; no ser fins ms endavant que es combinaran tots dos senyals, com en el cas de Montblanc, en qu el mont floronat es colloca ressaltant sobre el senyal reial.

Montblanc ha tingut forts lligams amb la corona des de la seva mateixa fundaci, el 1163; fou seu d'una batllia reial i cap de vegueria, i s'hi van celebrar Corts cinc vegades. El 1387, Joan I va atorgar al seu germ (i futur rei) Mart el ttol de Duc de Montblanc, fet que es veu reflectit a la corona del capdamunt de l'escut.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394510" title="Tossal de la Maria" nonfiltered="2194" processed="2178" dbindex="152211">

El Tossal de la Maria s una muntanya de 1.138,1 metres que es troba al municipi de Guixers a la comarca del Solsons.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394512" title="Escut de les Illes Marshall" nonfiltered="2195" processed="2179" dbindex="152212">

L'escut de les Illes Marshall s de forma rodona. Un anell de color roig envolta una franja blanca i un camp central de color blau que serveix de fons a les imatges de l'escut. Sobre el camp blau hi ha un au tpica de les illes. Darrere de l'au hi ha dues illes, una d'elles amb una palmera. En la part inferior es veu una carta marina.

Dins de la franja blanca, en la seua part superior es llig  Government of Marshall Islands  (Govern de les Illes Marshall en catal) i en la part inferior est escrit en marshalls  Jepilpin ke Ejukaan .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394513" title="Sant Miquel de Llimiana" nonfiltered="2196" processed="2180" dbindex="152213">

Sant Miquel de Llimiana s una esglsia romnica del segle XI, situada dins del terme municipal de Llimiana, del Pallars Juss. s del tot en runes, si b reconeixibles, i est situada dalt del tur de 607 m. alt. de l'inici del cam de Sant Salvador del Bosc, a l'inici de la serra de Carboners, damunt i al sud de la Font d'Estanya.

Era d'una sola nau, i actualment est sense coberta, que devia ser de volta de can. A llevant t un absis semicircular, amb arc presbiteral, tamb enrunat en la part superior. La porta era al sud, i al centre de l'absis hi havia una finestra de doble esqueixada. No t enlloc conservada cap mena d'ornamentaci.

Tot plegat mostra una obra de ple segle XI.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i RAMOS I MARTNEZ, Maria-Llusa. "Sant Miquel de Llimiana", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394517" title="Casal Catal de Shanghai" nonfiltered="2197" processed="2181" dbindex="152214">
El Casal Catal de Shanghai s una entitat sense afany de lucre que va ser creada l'any 2005 amb la intenci de ser un lloc de trobada per als catalanoparlants i els simpatitzants de la cultura dels Pasos Catalans que viuen a Shanghai i a la RP de Xina.

Els seus objectius sn contribuir a la difusi i el foment de la llengua, histria i cultura catalana en el pas que l'acull.

El Casal Catal de Shanghai pretn ser un punt de trobada per a tots els catalans que resideixen o visiten Xina. Amb l'idea de donar a conixer la cultura catalana realitzant activitats de diferent caire: ldic, cultural, esportiu, gastronmic,...

 Enllaos externs .

 http://www.casalshanghai.org/;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394519" title="Nina Foch" nonfiltered="2198" processed="2182" dbindex="152215">


Nina Consuela Maud Fock, ms coneguda com a Nina Foch (Leiden, 1924 - Los Angeles, 2008) fou una actriu de cinema d'origen neerlands des de 1943 fins a 2007, nominada al premi Oscar a la millor actriu secundria l'any 1954 per la pellcula Executive Suite.

Biografia.
Foch va nixer el 20 d'abril de 1954 a la ciutat neerlandesa de Leiden. La seva mare fou l'actriu estatunidenca Consuelo Flowerton, qui retorn als Estats Units desprs de casar-se amb director de msica clssica neerlands Dirk Fock, amb el qui es va divorciar quan la seva filla era molt petita. Va viure i crixer a Ciutat de Nova York mentre la seva mare l'animava en la seva vessant artstica. Tocava el piano i li agradava l'art per l'interessava ms l'escenografia. 

Foch mor el divendres 5 de desembre de 2008 al Ronald Reagan UCLA Medical Center de Los Angeles, a l'estat de Califrnia, a l'edat de 84 anys, a causa de complicacions de mielodisplsia, tal i com afirm el seu fill Dirk de Brito al diari Los Angeles Times. Enmalalt la setmana anterior mentre impartia classe a l'Escola d'Arts Cinematogrfiques de la Universitat del Sud de Califrnia. 

Filmografia selleccionada.
 Cry of the Werewolf (1944);
 The Return of the Vampire (1944);
 A Song to Remember (1945);
 I Love a Mystery (1945);
 My Name is Julia Ross (1945);
 The Guilt of Janet Ames (1947);
 The Dark Past (1948);
 Johnny Allegro (1949);
 An American in Paris (1951);
 Scaramouche (1952);
 Executive Suite (1954);
 The Ten Commandments (1956);
 Cash McCall (1960);
 Spartacus (1960);
 Mahogany (1975);
 Hush (1998);
 How to Deal (2003);

Enllaos externs.

;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394537" title="Aequidens" nonfiltered="2199" processed="2183" dbindex="152216">


Aequidens s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sud-amrica: les Guaianes i les conques de l'Orinoco, del riu Tocantins, del ru Parnaba, de l'Amazones i del riu Paraguai.

Espcies.

 Aequidens biseriatus ;
 Aequidens chimantanus ;
 Aequidens coeruleopunctatus ;
 Aequidens diadema ;
 Aequidens epae ;
 Aequidens gerciliae ;
 Aequidens hoehnei ;
 Aequidens latifrons ;
 Aequidens mauesanus ;
 Aequidens metae ;
 Aequidens michaeli ;
 Aequidens pallidus ;
 Aequidens paloemeuensis ;
 Aequidens patricki ;
 Aequidens plagiozonatus ;
 Aequidens potaroensis ;
 Aequidens pulcher ;
 Aequidens rivulatus;
 Aequidens rondoni ;
 Aequidens sapayensis ;
 Aequidens tetramerus ;
 Aequidens tubicen ;
 Aequidens viridis ;
Observacions.
Aequidens rivulatus i Aequidens pulcher sn les espcies ms populars d'aquest gnere dins del mn de l'aquarioflia.
 Referncies .

Bibliografia.

 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 World Register of Marine Species ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394548" title="Cefalea tensional" nonfiltered="2200" processed="2184" dbindex="152217">
La cefalea tensional (tamb denominada cefalea muscular o vasomotora) s un tipus de cefalea contnua, no pulstil, en qu el pacient refereix habitualment un dolor opressiu, que envolta la part alta del cap. La duraci s variable, entre uns pocs minuts i uns quants dies i, en general, no s'acompanya d'altres smptomes. La presncia d'altres alteracions, ms enll del dolor, posa en dubte el diagnstic. Tot i que el tractament ms idoni s l'eliminaci del factor estressant, aquests pacients consulten sovint el neurleg.

Causes.
Habitualment est originada per una contracci continuada pels msculs del cap i coll, produnt-se una isqumia a l'interior del mscul contret. Aquesta tensi pot deure's a una postura corporal incorrecta, exposici a situacions d'estrs social o psicolgic o constituir una reacci normal al cansament intens. Sovint s'associa a:
Trastorns de la son;
Trastorns afectius;
Estats d'angoixa;

 Tractament .
Les cefalees episdiques de tipus tensional responen generalment b a medicacions habituals com ara els AINEs (el que ha demostrat ser ms til de tots ells s l'ibuprof). Altres medicacions tils inclouen l'amitriptilina la mirtazapina, els mecanismes de biofeedback i el valproat sdic (com a profilaxi).. Tamb s'han assajat altres tractaments com ara la toxina botulnica (amb resultats variats) i l'acupuntura .

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394549" title="Edward Blore" nonfiltered="2201" processed="2185" dbindex="152218">


Edward Blore (1787 - 1879) va ser un arquitecte angls del segle XIX. Va nixer a Edimburg, Esccia, malgrat que algunes dades apunten seu naixement a comtat de Derbyshire, Anglaterra. 

De la seva biografia destaca haver continuat l'obra del Palau de Buckingham que havia iniciat John Nash. Va acabar el palau usant un estil semblant encara que ms sobri al dissenyat per Nash. El 1847 fa el disseny de la faana principal del palau tancant el pati interior. Tamb va treballar al Palau de St. James i en altres obres d'Anglaterra i Esccia.

Enllaos externs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394550" title="Centre multimdia" nonfiltered="2202" processed="2186" dbindex="152219">

Un Centre multimdia (en angls, media center), tamb conegut per  ( Home Theather Personal Computer), s un concepte que es fa servir per designar un ordinador que est dedicat exclusivament a coordinar i gestionar els continguts multimdia de diferents dispositius. D'aquesta forma, amb el software i hardware adient, l'ordinador s capa de capturar vdeo digital d'alta qualitat, sintonitzar emissores de radio on-line, reproduir msica i pellcules, emmagatzemar imatges, gravar  i reproduir senyal de televisi, etc.

Evoluci histrica.
Des del comenament de l era electrnica a principis del segle XX, on els primers televisors comencen a aparixer, fins al desenvolupament de la informtica domstica; la tecnologia ha anat agafant ms importncia dins les llars i s han anat acumulant dispositius molt diversos que faciliten tasques i/o diverteixen. Aparells com el reproductor de DVD o MP3, l ordinador personal, el descodificador de TDT, la televisi, la radio o un mdem amb connexi a Internet comencen a ser imprescindibles dins les cases del segle XXI.
Aquesta gran quantitat d aparells fan necessria la integraci de tots aquests serveis en un de sol i el terme centre multimdia comena a tenir sentit.

Funcionalitats.
El centre multimdia consisteix bsicament en un ordinador amb sortides d udio de qualitat i un potent chipset decodificador que es connecta a un televisor, normalment HDTV. D aquesta manera s possible emmagatzemar imatges, msica i captures de vdeo dins del seu disc dur. Per altra banda, tamb hauria de ser capa de rebre senyals de radiodifusi procedents de satllits, TDT i cable, o flux de dades d Internet(en angls, video streaming) o d'atre aparell de la xarxa domstica.
Algunes de les principals funcionalitats que pot proporcionar un centre multimdia sn:

Funcions prpies de l'ordinador
 Accs a Internet amb i sense fils.
 Servei de correu electrnic i missatgeria instantnea entre d'altres.
 Emmagatzematge de dades al disc dur: imatges, vdeos, msica, etc.
Vdeo
 Possibilitat de descarregar un flux de dades audiovisuals d'alta qualitat des d Internet.
 Reproducci i captura de senyal de TV incloent la funci TimeShifting.
 Consultar la EPG (guia electrnica de programes).
 Reproducci i enregistrament de pellcules en DVD.
 Edici, visualitzaci i emmagatzematge d imatges.
udio
 Sintonitzaci d emissores de radio a travs d Internet.
 Reproducci i descrrega de msica a travs d Internet.
 Reproducci de msica en CD, MP3, etc.

Algunes o ms d aquestes funcions, juntament amb un monitor/televisor i altaveus, poden convertir l habitaci on estigui installat el centre multimdia en una acceptable sala d entreteniments domstica. 

Formats de centres multimdia.
Un centre multimdia que proporcioni part (o ms) de les funcions abans esmentades pot   desenvolupar-se a partir de diverses possibilitats:

A partir d un ordinador personal.
Aquesta s una opci totalment adaptable, ja que es parteix d un ordinador personal corrent. L inconvenient s que queda a responsabilitat de l'usuari l'installaci del software i el hardware adequat perqu l'ordinador pugui comportar-se com un centre multimdia.

Des del punt de vista tcnic, una targeta de vdeo i udio s el necessari per convertir un ordinador estndard en un centre multimdia. Parallelament tenir suficient espai al disc dur per poder gestionar el material audiovisual que es vulgui emmagatzemar resulta ser convenient. En resum:
 
Targeta de so:  Una caracterstica important  a tenir en compte en l elecci d una targeta de so s la polifonia que proporcionar. Aquesta polifonia ens determina el nombre de canals de sortida que suportar, en definitiva el nombre d'altaveus que hi podrem connectar. Aix permet tenir un so 2.0 (estreo), 2.1 (estreo i subwoofer), 5.1, 8.1 (so envoltant), etc. Proporcionant una bona qualitat de so en cada cas.. Per altre banda la targeta de so ha de permetre que ens connectem al nostre amplificador de forma digital, sigui pticament o mitjanant l'interfcie SPDIF.

Disc dur amb espai disponible: un centre multimdia no necessita gaire espai perqu pugui dur a terme el seu funcionament, per disposar d una part per gestionar el material audiovisual s adequat si es necessita emmagatzemar molt material.

Reproductor/Gravador de CD/DVD: la majoria d'ordinadors el porten pre-installat, aporta la funcionalitat de reproduir o enregistrar imatges o pellcules. Avui dia comena a ser normal que els reproductors siguin compatibles amb formats d'alta definici com Blu-ray o HD-DVD.

Sintonitzador de senyal de televisi: permetr reproduir i capturar senyal de televisi analgic i digital (DVB-C, DVB-T i DVB-S).

Comandament a distncia: installar un transmissor i receptor permet controlar tot el conjunt amb una interfcie senzilla i a distncia.

 A partir d un ordinador amb un software especfic .
La possibilitat de tenir un ordinador estndard i installar un software especfic per poder gestionar tots els dispositius multimdia aporta avantatges. Aquest software generalment permet controlar des d una interfcie de mens la majoria de les funcionalitats del centres multimdia. Proporcionar un comandament a distncia per navegar pels diferents mens s una altra de les caracterstiques que tenen gran part d'aquests programaris. 
En funci del sistema operatiu installat a l'ordinador es podr disposar d'un programari o altre. A continuaci parlarem d'alguns exemples:
 Windows XP Media Center 2005 ;
 Windows Media Center de Windows Vista, be integrat a les versions Windows Vista Home Premium i Windows Vista Ultimate.
 MediaPortal, versi de programari lliure de Microsoft.
 XBMC (XBox Media Center);
 MythTV;
 LMCE (Linux Media Center Edition);
 Elisa;
 Entertainer;
 FreeVo;
 GeeXboX;
 My Media System;
 SageTV;
 GB-PVR;
 iTheatre;

El software t l'inconvenient que porta unes funcions establertes, i pot ser que no s'adeqin a les necessitats de cada usuari. Per aquest motiu, s habitual trobar ampliacions (en angls, plugin) del software que permeten disposar d'altres funcionalitats.

De la mateixa forma que el software, s possible trobar diferents tipus de llicncies per aquestes extensions, i incls si el programa ho permet, poder-hi installar ampliacions personalitzades creades pel propi usuari.

A partir d un ordinador pre-fabricat.
En aquesta situaci, els fabricants preparen un ordinador especficament dissenyat perqu treballi com a centre multimdia. L'aparena d'aquests aparells es molt diversa, existeixen al mercat multitud d'opcions per les que mes es troben son de dimensions redudes, tipus DVD o de televisi|set-top-box per deixar al voltant de la televisi, sempre a la vista de l'usuari, a mes a mes, els components que els componen han de ser molt silenciosos. L'avantatge d'utilitzar aquest dispositiu s que l'usuari no s'ha de preocupar d'installar cap hardware ni cap aplicaci, l'ordinador est expressament preparat perqu es connectin els dispositius multimdia i es posi en funcionament. En contraposici, al tractar-se d'un dispositiu preparat per fer servir, generalment no es poden augmentar les seves funcionalitats. Simplement estan limitats a les connexions disponibles en el dispositiu. Alguns exemples sn els segents:

 Apple TV;
 HP Pavilion Media Center PC;
 Niveus Denali Edition Media Center PC;
 Elonex Lumina Media Center PC;
 TiVo;
 PopCorn de Syabas Technology (tenen un model per 160);
 TViX HD de Dvico;
 Blu:Brain de Blu:sens;
 HS1 de Sony;
 Buffalo Link Theater de Buffalo;
 TEO 90Y/D de Fujitsu;
 Titanium HD de Hava;
 Livestation HD de Passive Technologies;
 ITC One de SE2 lab (aquest val 25800);

A partir d'una videoconsola.
Existeix la possibilitat de fer servir la video-consola com a centre multimdia, parlem concretament dels casos de Xbox 360 i PS3. Noms cal incorporar un software compatible, com es el cas de Windows Media Center de Windows Vista o XBMC, i aquest ja s'encarregar de aprofitar tots els recursos de la consola.

Connectivitat entre ordinadors.
Una altra caracterstica comuna de molts centres multimdia s disposar d'una connexi de xarxa. Ja sigui mitjanant una connexi d'rea local amb cable ethernet o amb una targeta de connexi sense fil, s possible distribuir els serveis del centre multimdia per tot l'habitatge. D'aquesta forma es permet l'obtenci de material audiovisual procedent d altres ordinadors, funcionant com a NAS (Network Attached Storage).

Referncies.


Vegeu tamb .
 PVR;
 Receptor de televisi;
 Concentrador Multimdia;
 Servidor multimdia;

Enllaos externs.

 Windows Media Center Edition;
 MediaPortal;
 XBMC;
 SageTV;
 GB_PVR;
 PopCorn;
 Apple TV;
 TiVo;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394551" title="Cant de Castifao-Morosaglia" nonfiltered="2203" processed="2187" dbindex="152220">

El cant de Castifao-Morosaglia s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 


 Administraci .


 
 Composici .
 


 Demografia .


  
 Enllaos externs .
 El cant de Castifao-Morosaglia al web de l'Insee;
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394556" title="No me mueve, mi Dios, para quererte" nonfiltered="2204" processed="2188" dbindex="152221">


El Soneto a Cristo crucificado, tamb conegut pel seu vers inicial No me mueve, mi Dios, para quererte, s una de les joies de la poesia mstica en castell. 

Autoria.
Hi ha controvrsia sobre l'autoria d'aquest sonet. Dins les diverses teories, les ms importants sn les que l'atribuxen a Juan de vila, i altres que ho atribuxen a l'agust Miguel de Guevara, que ho va publicar a la seva obra Arte doctrinal y modo general para aprender la lengua matlazinga (1638), encara que tamb diversos erudits van atribuir-lo a Sant Ignasi de Loiola, Santa Teresa de Jess, Lope de Vega, etc. 

La primera versi publicada coneguda va ser a l'obra Vida del espritu para saber tener oracin con Dios (Madrid, 1628) del doctor madrileny Antonio de Rojas, per, de tota manera, ja circulava en forma manuscrita des de molt de temps abans de la versi. 

Bibliografia.
Diversos autors: Diccionario de literatura espaola. Madrid: Revista de Occidente, 1964 (3. ed.), p. 747.
del Saz, Agustn (responsable de l'edici): Antologa general de la poesa mexicana (siglos XVI al XX). Barcelona: Editorial Bruguera, 1972. Dipsit legal B. 52.709 - 1972.

 Enllaos externs .
Cpia a Wikisource.
A Cristo crucificado. Article a l'Encarta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394559" title="Juan de la Cruz Ramos Cano" nonfiltered="2205" processed="2189" dbindex="152222">
Juan de la Cruz Ramos Cano, conegut simplement com Juande Ramos (Pedro Muoz, Ciudad Real, 25 de setembre de 1954) s un futbolista retirat i entrenador de futbol. Actualment entrena al Real Madrid CF.

Biografia.

Va comenar a jugar al futbol a l'Elx CF on jugava com a defensa central, arribant a jugar tres partits a Primera divisi. Desprs va jugar a l'Alacant CF, l'Eldense, el CD Linares i el CD Alcoi, fins que una greu lesi al genoll va fer que es retirs del futbol amb 28 anys.

Com a entrenador va a comenar a dirigir les categories inferiors el 1990, vuit anys desprs de retirar-se com a futbolista. Va dirigir l'Illicit de Tercera Divisi durant la temporada 1991/92, entrenant posteriorment a l'Alcoi de Segona B, entre 1992 i 1994, d'on va fitxar pel Llevant UE. Amb l'equip granota va aconseguir disputar la promoci a Segona divisi, on entrenaria la temporada segent, per dirigint al CD Logros, amb el que puj a Primera divisi. Aquest xit li va permetre fitxar pel filial del FC Barcelona, amb el que va baixar a Segona Divisi B la temporada 1996-97. A la temporada segent fitx pel UE Lleida.

Va tornar a aconseguir l'ascens a Primera amb el Rayo Vallecano, a la temporada 1998-99, aconseguint la permanncia i arribant a disputar els quarts de final de la Copa de la UEFA del 2001 a la seva tercera temporada a l'entitat madrilenya.

La temporada 2001-02 va classificar al Real Betis per a la Copa de la UEFA, a l'any que el Betis tornava a Primera. Desprs d'una breu estada a l'Espanyol, on va ser destituit a la cinquena jornada de la campanya 2002-03. L'any segent va fitxar pel Mlaga CF, que dirig durant una temporada.

Desprs d'un any sense entrenar cap equip, l'entrenador castellanomanxec va fitxar pel Sevilla FC a la temporada 2005-06 on aconsegueix dues Copes de la UEFA, una Supercopa d'Europa, una Copa del Rei i la Supercopa d'Espanya de 2007. Aconsegueix tamb classificar l'equip andals a la Lliga de Campions de la UEFA, i desprs d'una magnfica temporada, fitxa pel Tottenham Hotspur angls.

El 24 de febrer de 2008, quatre mesos desprs d'arribar a Anglaterra, va guanyar la Copa de la Lliga, el primer ttol de l'equip en nou anys. Els mals resultats al comenament de la temporada 2008-09, aix com el descontent dels jugadors amb la disciplina i els hbits alimenticis imposats per l'entrenador espanyol, van fer que l'acomiadesin el 26 d'octubre de 2008.

El 9 de desembre de 2008, Juande Ramos va substituir a Bernd Schuster al capdavant de l'equip tcnic del Real Madrid CF.

 Palmars .
Com a entrenador.
 CD Logros
Segona Divisi ;
Sotscampi (1): 1995 96;
 Rayo Vallecano
Segona Divisi;
Promoci (1): 1998 99;

 Sevilla FC
Copa de la UEFA;
Campi (2): 2005-06, 2006-07;
Supercopa d'Europa;
Campi (1): 2006;
Sotscampi (1): 2007;
Copa del Rei;
Campi (1): 2006-07;
Supercopa d'Espanya;
Campi (1): 2007;

 Tottenham Hotspur
Copa de la Lliga;
Campi (1): 2007-08;

Individual.
Trofeu Miguel Muoz;
Campi (1): 2006-2007;

Estadstiques com a entrenador.



* dades actualitzades a (24 d'octubre de 2008).


Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial de Juande Ramos  ;
 Estadstiques a Primera Divisi com a jugador - LFP ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394561" title="Pla Integral de Camp Clar" nonfiltered="2206" processed="2190" dbindex="152223">


El Pla Integral de Camp Clar es va presentar per primera vegada a la convocatria del 2004 i es va aprovar a la convocatria del 2005, quan es va presentar per segona vegada i s'adequava ms a les bases de la convocatria d'ajudes als barris. La durada prevista del Pla era fins al 2009, per segurament es demanar una prrroga per poder complir amb tots els punts del Pla.


 Camp Clar .

El Barri de Camp Clar s un dels barris de ponent de la ciutat de Tarragona creat als 60 arran de la industrialitzaci de la ciutat amb la instal laci d'empreses petroqumiques i l'arribada d'immigrants. Als 60 s quan es comena a donar forma al barri per treure de la precarietat de vivenda i serveis que hi havia (cases i barraques fetes pels mateixos vens).

Des de l'aprovaci del Pla Parcial d'Ordenaci del Polgon Camp Clar l'any 1967, la construcci de blocs de viviendes es va accelerar fins a principi dels 80. A partir del 1985 ADIGSA, empresa pblica de la Generalitat, s'encarrega de la construcci de la vivenda de protecci oficial. La construcci de vivendes no va acompanyada dels serveis necessaris per als vens.

A finals dels 80 arriben al barri, les famlies desplaades des de Barcelona amb motiu de les Olimpiades del 92 -que van suposar tamb una neteja de cara de la ciutat-. 

Al segle XXI s'arriba amb una situaci d'imatge de barri conflictiu, un estigma que es t des dels 80.

 El Pla Integral .
Quaranta anys desprs el barri encara t grans mancances tant a nivell urbanstic com social. s per aix que aprofitant la publicaci de la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, rees urbanes i viles que requereixen una atenci especial (en endavant Llei de Barris)i del Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei de Barris, es va redactar El Pla Integral de Camp Clar (PIC) per millorar el barri.


El PIC va ser aprovat en la convocatria d'ajuts de la Llei de Barris de l'any 2005 (a l'any 2004 no va ser aprovat)

El PIC centra les seves actuacions en dues grans rees: la urbanstica i la social. La part urbanstica es centra en fer una Rambla de punta a punta del barri, millora de les zones d'aparcament, millora d'enjardinaments i de la plaa major... La part social es centra en la relaci entre vens i actuacions envers l'educaci, la convivncia familiar, etctera.

El pressupost d'execuci sn 15.000.000  que estan finanats a parts iguals entre Generalitat i Ajuntament.

 Estat de l'execuci del PIC (desembre 2008) .

Tres anys desprs el PIC comena a posar-se en marxa.

En quant a la part urbanstica del PIC encara no s'ha fet res, per est previst que comencin les obres a finals del 2008-principis del 2009. 

En quant a les accions socials, sn la part del PIC ms avanada. El programa ms important s Vens Actius, que es basa en un pla que es va fer al barri de la Mina de Sant Adri del Bess, i que consisteix en la mediaci en els conflictes entre vens.

 Enllaos externs .

programa de barris de la Generalitat de Catalunya;
habitusproject;
programa treball als barris;
Grup xarxa de barris;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394562" title="Rousson (Gard)" nonfiltered="2207" processed="2191" dbindex="152224">

Rousson s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394564" title="Cendras" nonfiltered="2208" processed="2192" dbindex="152225">


Cendras s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394565" title="Mjannes-ls-Als" nonfiltered="2209" processed="2193" dbindex="152226">


Mjannes-ls-Als s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394566" title="Asco" nonfiltered="2210" processed="2194" dbindex="152227">

Asco (en cors Ascu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 134 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394567" title="Salindres" nonfiltered="2211" processed="2195" dbindex="152228">


Salindres s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394573" title="Bagard (Gard)" nonfiltered="2212" processed="2196" dbindex="152229">


Bagard s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394574" title="Richard Cassels" nonfiltered="2213" processed="2197" dbindex="152230">

Richard Cassels, Cassel, o Kassel, 1690 -? 1751, va ser un arquitecte alemany que, desprs de traslladar-se a Irlanda, passaria a anomenar Richard Castle. 

Juntament amb Edward Lovett Pearce, se'l considera com un dels arquitectes ms grans que van treballar a Irlanda al segle XVIII. 

Encara que alemany, la seva famlia era d'origen francs; baixava dels 'Du Ry', famosa pels molts arquitectes que hi va haver als seus familiars. Un cos seu, Simon du Ry, va dissenyar Schloss Wilhelmshher a Cassel.

 Obres .
 Russborough House.
 Powerscourt House.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394576" title="Bisinchi" nonfiltered="2214" processed="2198" dbindex="152231">

Bisinchi (en cors Bisinchi) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 173 habitants. Est situat al pieve de Rustinu, a Castagniccia.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394578" title="Cauterets" nonfiltered="2215" processed="2199" dbindex="152232">


Cauterets (en gasc Cautars) s un municipi del departament francs dels Alts Pirineus, a la regi de Migdia-Pirineus. Es tracta d'una important estaci termal i d'esports d'hivern.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394579" title="Castello-di-Rostino" nonfiltered="2216" processed="2200" dbindex="152233">

Castello-di-Rostino (en cors Castellu di Rustinu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 277 habitants. En el seu terme es va celebrar la batalla de Ponte Novu.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394584" title="Andrea Pascual" nonfiltered="2217" processed="2201" dbindex="152234">
Andrea Pascual Barroso (Segvia, 1940) s una periodista castellana .

Afincada a Catalunya, treball a la rdio, i posteriorment ha fet diverses publicacions, entre les quals la Guia de Pedraza, piedra a piedra (Sabadell 1992) i Pere Borrell del Caso (Puigcerd 1835-Barcelona 1910) : l'obra artstica d'un mestre de pintors (Barcelona 1999), completa monografia sobre aquest pintor realista catal, que inclou un ampli catleg raonat de la seva obra.

 Font .

 Catleg Biblioteca de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394585" title="Castifao" nonfiltered="2218" processed="2202" dbindex="152235">

Castifao (en cors Castifau) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 152 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394589" title="Castineta" nonfiltered="2219" processed="2203" dbindex="152236">

Castineta (en cors Castineta) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 53 habitants. Es troba a la comarca de la Castagniccia.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394593" title="Aequidens biseriatus" nonfiltered="2220" processed="2204" dbindex="152237">

Aequidens biseriatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1913. The fishes of the San Juan River, Colombia. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 12 (nm. 71): 462-473.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394594" title="Gavignano" nonfiltered="2221" processed="2205" dbindex="152238">

Gavignano (en cors Gavignanu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 55 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394598" title="Moltifao" nonfiltered="2222" processed="2206" dbindex="152239">

Moltifao (en cors Moltifau) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 549 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


 Personatges illustres .
 Andr Grisoni (1886-1975), poltic collaboracionista;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394599" title="Arcs del Cinquantenari" nonfiltered="2223" processed="2207" dbindex="152240">



Els Arcs del Cinquantenari (en neerlands Triomfboog van het Jubelpark, en francs Arcades du Cinquantenaire) sn un monument de Brusselles creat per iniciativa del rei Leopold II, en commemoraci del cinquant aniversari de la independncia de Blgica.

Histria de la construcci.

En previsi de l'organitzaci de l'exposici i de les festivitats del Cinquantenari de 1880, l'antic camp de maniobres militars Linthout, s transformat en un espai per a fires comercials i exposicions. Prendr el nom de parc del Cinquantenari.

Els plnols de l'arquitecte Gdon Bordiau hi preveuen al centre, la construcci d'un palau per a exposicions. Les ales simtriques han de ser enllaades per una doble columnata semicircular interrompuda per una arcada monumental. Caldr esperar vint-i-cinc anys per a l'acabament progressiu del palau i del monument.

Els treballs prossegueixen desprs del jubileu, mentre que l'any 1888 s'hi acull, un gran concurs internacional de les cincies i de la indstria, desprs l'exposici universal de 1897. En aquesta poca, noms es construeixen els peus verticals de l'arc. El temps, i sobretot, la manca de crdits, seran superats per a l'ocasi amb un arc provisional, fet d'escaiola, barreja de guix i de fibres vegetal, sobre una estructura de fusta, que desprs ser desmuntat. Al darrere del palau s'hi construt un important hall d'exposici envidriat sobre una estructura metllica.

Les autoritats de la ciutat i el govern fan mala cara a concedir els recursos necessaris a la realitzaci dels treballs jutjats de faranics. El rei, que aprecia el seu projecte i vol que aquest sigui acabat per a les festes del 75 aniversari de la independncia de Blgica, acaba decidint finanar el monument a travs de la Fundaci de la Corona, en part sobre el seu patrimoni personal i en part directament amb els diners que provenen de l'Estat independent del Congo. El 1904, havent mort Bordiau, apella a l'arquitecte francs Charles Girault que modifica els plnols, dissenyant un monumental arc de triomf de tres arcs. No caldran ms de vuit mesos amb 450 obrers rellevant-se dies i nits per construir-lo. El projecte de Girault requereix la demolici amb dinamita dels scols de l'arc de Bordiaux i d'alguns revoltons de la columnata. El hall metllic s en part desmuntat darrere les arcades que aclareixen una vasta esplanada. La inauguraci de l'edifici que costar 7.500.000 francs-or es desenvolupar el 27 de setembre de 1905.

Descripci del monument.


La triple arcada de 30 metres d'ample per 45 metres d'alada implica tres obertures de dimensions iguals. El conjunt s orientat de cara a la ciutat, amb l'eix de la rue de la Loi, travessant el quartier Lopold, desembocant al quartier royal, seu del parlament, del govern i del palau reial, i d'altra banda amb l'eix de lavenue de Tervuren que porta al Palais des colonies, esdevingut Museu reial de l'frica central.

La decoraci del monument i les escultures que el guarneixen han estat confiades als artistes els ms famosos de l'poca en un esperit d'exaltaci nacional. La quadriga de bronze que el corona i que representa El Brabant elevant la bandera nacional, i les escultures que l'envolten sn obra de Thomas Vinotte i Jules Lagae, les vuit altres provncies sn representades assegudes als peus dels pilars. La columnata originalment oberta s tancada pel darrere per un mur el 1905, aquest ser decorat amb un fresc de mosaic de 360 metres quadrats del que el tema s la glorificaci de la Blgica pacfica i heroica

Unes escales de caragol, avui flanquejades per un ascensor, permeten accedir a la sala d'exposici situada sota la quadriga i a les dues terrasses, a banda i banda d'aquesta.



Fonts.

 Exposition d information des Arcades du Cinquantenaire;
 Web del Muse Royal de l'Arme et de l'Histoire Militaire;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394606" title="Interacci persona-ordinador" nonfiltered="2224" processed="2208" dbindex="152241">
Encara no hi ha una definici concreta pel conjunt de conceptes que formen l rea de la interacci persona-ordinador. En termes generals, podrem dir que s la disciplina que estudia l intercanvi d informaci  entre les persones i els ordinadors. Aquesta s encarrega del disseny, l avaluaci i la implementaci dels aparells tecnolgics interactius, tot estudiant la major causalstica que els pugui arribar a afectar. L objectiu s que l intercanvi sigui ms eficient: minimitzar errors, incrementar la satisfacci, disminuir la frustraci i, en definitiva, fer ms productives les tasques que envolten a les persones i el ordinadors.

Tot i que la investigaci en aquest camp s molt complicada, la recompensa un cop aconseguit l objectiu de recerca s molt gratificant. s molt important dissenyar sistemes que siguin efectius, eficients, senzills i amens a l hora d utilitzar-los, donat que la societat gaudir d aquests avenos. La dificultat ve donada per una srie de restriccions i pel fet que en ocasions s han de fer alguns sacrificis. La recompensa seria: la creaci de llibreries digitals on els estudiants poden trobar manuscrits medievals virtuals de fa centenars d anys; els estris utilitzats en el camp de la medicina, com ara un  que permeti a un equip de cirurgians conceptualitzar, allotjar i monitoritzar una complexa operaci neurolgica; els mons virtuals per a l entreteniment i la interacci social, serveis del govern eficients i receptius, que podrien anar des de renovar llicencies en lnia fins a l anlisi d un testimoni parlamentari; o b telfons intel ligents que saben on sn i compten amb la capacitat d entendre certes frases en un idioma. Els dissenyadors creen una interacci amb mons virtuals tot integrant-los amb el mn fsic.


Arrels histriques.
Els grfics per ordinador van nixer de la utilitzaci del CRT i de les primeres utilitzacions de pen drives. Aix va portar al desenvolupament de tcniques pioneres per a la interacci hum- ordinador. Moltes d aquestes daten del 1963, any en que es va fer la tesi de Sutherland s Sketchpad Ph. D., la qual va marcar l inici dels grfics per ordinador. A partir d aquell moment s ha continuat treballant en aquest camp, tot creant i millorant algoritmes i hardware que permeten mostrar i manipular objectes amb molt ms realisme, tot aix, amb la finalitat d aconseguir grfics interactius.

Alguns dels avenos relacionats van ser intents d arribar a una simbiosi home-mquina (Licklider, 1960), un augment de l intel lecte hum (Engelbart, 1963) i el Dynabook (Kay and Goldberg, 1977). A partir d aqu van sorgir els fonaments de la interacci persona-ordinador, com ara b el ratol, pantalles amb mapes de bits, computadores personals, la metfora de l escriptori i les finestres i els punters per clicar. 

A ms, el fet de treballar amb sistemes operatius va portar a la creaci de noves tcniques per fer interfcies de dispositius d entrada/sortida, controls de temps, multiprocessadors i per suportar el fet que s obrissin diverses pantalles o que hi haguessin animacions. 


Objectius.
Donat que la interacci persona-ordinador estudia la comunicaci entre l sser hum i les mquines, provoca que s hagin de tenir uns coneixements per part d ambds, hum i mquina. Per part de les mquines, cal que comptin amb un adequat sistema operatiu, tcniques grfiques, llenguatges de programaci i entorns de desenvolupament. Per l altra part, s important tenir uns coneixements previs, com ara teoria de la comunicaci, disciplines de disseny de grfics i industrials, lingstics, cincies socials, psicologia cognitiva i funci de l sser hum. 

Per tal de tenir un concepte ms aproximat sobre el camp de la interacci hum- ordinador contemplem en que est especialitzat: 
 Uni de les tasques dels humans amb les mquines.
 Capacitats humanes per utilitzar les mquines (incloent la capacitat d entendre les interfcies);
 Algoritmes i programes de la interfcie en si.
 Conceptes d enginyeria que es plantegen a l hora de dissenyar i construir interfcies.
 El procs d especificaci, disseny, i implementaci de la interfcie.
 Sacrificis del disseny.

En conclusi, compta amb aspectes cientfics, d enginyeria i de disseny.


Principals components.
Els components fonamentals del sistema sn:

 L usuari. ;
Cal tenir en compte que l sser hum t una capacitat limitada de processar informaci; la qual cosa s molt important considerar en fer el disseny. Ens podem comunicar a travs de quatre canals d entrada/sortida: visi, audici, tacte i moviment. La informaci rebuda s emmagatzema en la memria sensorial, la memria a curt termini i la memria a llarg termini.
Un cop rebem la informaci, aquesta s processada a travs del raonament i d habilitats adquirides, com ara el poder resoldre problemes o el detectar errors.
A tot aquest procs hi afectar l estat emocional de l usuari, donat que influeix directament sobre les capacitats d una persona. A ms, un fet que no es pot passar per alt s que tots els usuaris tindran habilitats comunes, per n hi haur d altres que variaran segons la persona.

 L ordinador. ;
El sistema utilitzat pot afectar de diferents formes l usuari. 
El dispositius d entrada permeten introduir text, com seria el cas del teclat de l ordinador, el teclat d un telfon, la parla o b un escrit a m; dibuixos; seleccions per pantalla, amb el ratol per exemple.
Com a dispositius de sortida comptarem amb diversos tipus de pantalles, majoritriament aquelles que sn de mapes de bits, pantalles de gran mida d s en indrets pblics... A llarg termini es podria comptar tamb amb paper digital.
Els sistemes de realitat virtual i de visualitzaci amb 3D juguen un rol molt important al mn de la interactivitat persona-ordinador. Tamb seran importants els dispositius en contacte amb el mn fsic, per exemple controls fsics, com ara sensors de temperatura, moviment,etc.
Per altra banda tindrem diferents tipus de impressores amb les seves prpies  caracterstiques, fonts i carcters. I tamb escners i aparells de reconeixement ptic.
Pel que fa a la memria, compten amb la RAM a curt termini i discs magntics i ptics a llarg termini. S ha de tenir en compte que tenen una capacitat limitada amb relaci directa amb el format del document o del vdeo. Els mtodes d'accs a la memria poden suposar  un ajut per, en ocasions, tamb una trava per a l usuari.
L ltim tret caracterstic es el processament. L ordinador tindr un lmit de velocitat en el processament, per altra banda afectar a la velocitat de processament el fet d utilitzar una xarxa de treball o una altra.

 L origen del procs interactiu. ;
s important que hi hagi una bona comunicaci entre usuari i ordinador, per aquest motiu la interfcie ha d estar dissenyada tot pensant en les necessitats de l usuari. s de vital importncia aquest bon enteniment entre ambdues parts donat que sin la interacci no ser possible.


Principis de disseny.
Quan avaluem una interfcie, o en dissenyem una de nova, s han de tenir en compte els segents principis de disseny experimental.

 Fixar qui ser l usuari/s i la seva/es tasca/es. S ha d establir quants usuaris sn necessaris per dur a terme les tasques i determinar quines serien les persones indicades. Una persona que mai l ha utilitzada i no la utilitzar en el futur, no seria un usuari vlid.
 Mesures empriques. Seria de gran utilitat dur a terme un testeig de la interfcie amb usuaris reals, en la situaci en que s utilitzaria. No podem oblidar que els resultats es veuran alterats si la situaci no s real. Caldria establir una srie d especificacions quantitatives, que seran de gran utilitat, com podrien ser el nombre d usuaris necessaris per realitzar una tasca, el temps necessari per completar-la i el nombre d errors que es produeixen durant la seva realitzaci.
 Disseny iteratiu. Un cop determinats els usuaris, les tasques i les mesures empriques es torna a comenar: es modifica el disseny, es testeja, s analitzen els resultats i es repeteix de nou el procs fins a obtenir la interfcie desitjada.


Metodologies de disseny.
Des del 1980, any en que va sorgir el concepte interactivitat persona-ordinador, han sorgit nombroses metodologies per al seu disseny. La majoria d aquestes es basen en el fet que els dissenyadors han de captar com es duu a terme la interactivitat entre usuari i sistema tcnic. En aquest procs de disseny un fet a tenir en compte s el procs cognitiu de l usuari, la qual cosa es veur afectada per la memria i l atenci, d aquesta manera si es fa una previsi s aconseguir un resultat molt ms favorable. Els models ms moderns se centren en que hi hagi un feedback, una comunicaci, entre usuaris, dissenyadaors i enginyers, aix es pretn aconseguir que l usuari obtingui l experiencia que realment vol tenir.

 L ordinador: El sistema utilitzat pot afectar de diferents formes l usuari.  El dispositius d entrada permeten introduir text, com seria el cas del teclat de l ordinador, el teclat d un telfon, la parla o b un escrit a m; dibuixos; seleccions per pantalla, amb el ratol per exemple. Com a dispositius de sortida comptarem amb diversos tipus de pantalles, majoritriament aquelles que sn de mapes de bits, pantalles de gran mida d s en indrets pblics... A llarg termini es podria comptar tamb amb paper digital. Els sistemes de realitat virtual i de visualitzaci amb 3D juguen un rol molt important al mn de la interactivitat persona-ordinador. Tamb seran importants els dispositius en contacte amb el mn fsic, per exemple controls fsics, com ara sensors de temperatura, moviment,etc. Per altra banda tindrem diferents tipus de impressores amb les seves prpies  caracterstiques, fonts i carcters. I tamb escners i aparells de reconeixement ptic. Pel que fa a la memria, compten amb la RAM a curt termini i discs magntics i ptics a llarg termini. S ha de tenir en compte que tenen una capacitat limitada amb relaci directa amb el format del document o del vdeo. Els mtodes d'accs a la memria poden suposar  un ajut per, en ocasions, tamb una trava per a l usuari. L ltim tret caracterstic es el processament. L ordinador tindr un lmit de velocitat en el processament, per altra banda afectar a la velocitat de processament el fet d utilitzar una xarxa de treball o una altra.

 Principis de disseny de la interfcie d'usuari: Existeixen set principis que s han de considerar en tot moment a l hora de dissenyar la interfcie d usuari: tolerncia, simplicitat, visibilitat, factibilitat, consistncia, estructura i retroacci.

 Bibliografa .

V.V.A.A, Introduccin a la Interaccin Persona-Ordenador, Editor Jess Lors, 2002;
Human-Computer Interaction Interact '03, Matthias Rauterberg, Marino Menozzi, Janet Wesson, International Federation for Information Processing;
Human-computer Interaction, Alan Dix, Janet Finlay, Gregory D. Abowd, Russell Beale;
Human-computer Interaction: Theory and Practice, Michael Smith, Constantine Stephanidis, Symposium on Human Interface Japan, Julie A. Jacko, Don Harris, Vincent Duffy;

 Enllaos externs .

HCI;
Qu es la Interaccin Persona-Ordenador?;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394610" title="Monticello (Estats Units)" nonfiltered="2225" processed="2209" dbindex="152242">


Monticello (Estats Units), situada prop de Charlottesville, estat de Virgnia, Estats Units. Va ser la residncia de Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units d'Amrica. La casa s disseny del propi Jefferson, i est situada al cim d'un tur d'aproximadament 300 m d'alada a les muntanyes del sud-oest, al sud de Rivanna Gap. Monticello, en itali, significa petita muntanya. 

Una imatge de la faana oest de la casa es va incloure al revers de la moneda de nquel de 5 centaus de dlar, emesa entre 1938 i 2003, tornada a utilitzar al disseny de la moneda del 2006, i tamb al revers del bitllet de 2 dlars imprs entre 1928 i 1966.
Histria.
L'obra es va iniciar el 1768, i Jefferson es va traslladar al pavell sud, el 1770. El disseny original es va basar en l'estil clssic arquitectnic de Andrea Palladio. Quan Jefferson va abandonar Monticello el 1784 per viatjar extensament per Europa, el disseny original de la casa va ser completat en general, a excepci dels prtics i les decoracions internes de fusta. En tornar, Jefferson va ampliar la seva visi de Monticello incorporant caracterstiques de l'arquitectura del palladianisme i runes que admirar a ultramar. La construcci de Monticello va finalitzar el 1809 amb l'edificaci de la cpula.

Jefferson va morir el 4 de juliol de 1826, i Monticello va ser heretat per la seva filla major, Martha Jefferson Randolph. Les dificultats financeres van dur a Martha a vendre la casa a James T. Barclay. El 1834 Barclay la va vendre a Uriah P. Levy, el primer jueu americ en realitzar una cursa naval com oficial a la marina nord-americana. Levy sentia gran admiraci per Jefferson. Durant la Guerra Civil, la casa va ser confiscada pel govern de la confederaci i venuda, encara que Levy va aconseguir recuperar-la fins la seva mort, el 1862.

Els judicis iniciats pels hereus de Levy es van resoldre el 1879 quan el seu nebot, Jefferson Monroe Levy, un prominent advocat de Nova York, agent immobiliari i borsari i membre del Congrs, va comprar la part de la resta hereus i va prendre el control de la propietat. Jefferson Levy, com el seu oncle, va reparar, restaurar i preservar Monticello, que s'havia deteriorat mentre van durar els judicis successoris a Nova York i Virgnia.

El 1923, la casa va ser adquirida per una organitzaci privada sense nim de lucre, la Fundaci Thomas Jefferson. Monticello s actualment utilitzada com a museu i instituci educativa. Els visitants poden veure habitacions a planta baixa i subsl, per el pis alt no est obert al pblic.

Monticello s l'nic habitatge als Estats Units que ha estat designat Patrimoni de la Humanitat. De 1989 a 1992, un equip d'arquitectes del Servei d'Arquitectura Histrica Nord-americ  reform completament el conjunt. Els plnols resultants es guarden a la Biblioteca del Congrs. La designaci com a Patrimoni de la Humanitat inclou tamb els edificis originals de la Universitat de Virgnia, fundada per Jefferson.

Altres dissenys  arquitectnics de Jefferson es troben a la seva altra residncia prop de Lynchburg, Virginia, anomenada Poplar Forest  i el Capitoli de l'Estat de Virgnia, a la seva capital, Richmond.

Referncies .

Enllaos externs.

;
Nominacions del Patrimoni de la Humanitat;
The Thomas Jefferson Foundation;
HABS/HAER Highlights   Plnol de Monticello;
The Monticello Explorer, explorador multimdia de la casa;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394611" title="Morosaglia" nonfiltered="2226" processed="2210" dbindex="152243">

Morosaglia (en cors Merusaglia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 1.008 habitants.

 Demografia .


 Administraci .


 Personatges illustres .
 Pascal Paoli;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394613" title="Palazzo della Cancelleria" nonfiltered="2227" processed="2211" dbindex="152244">


El Palau de la Cancelleria (en itali, Palazzo della Cancelleria), en referncia a la Cancelleria Papal) s un palau de Roma, situat entre l'actual Via Saluzzo i el Campo dei Fiori, en el Rione de Parione. Forma part del Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO el 1990. 

Va ser construt entre 1489-1513, sent el primer palau de Roma que va ser erigit des del principi en el nou estil renaixentista. La llarga faana amb el seu ritme de dobles pilastres plans entre les finestres amb arcs sobre elles s de concepci florentina, comparable al Palau Rucellai de Lle Baptista Alberti. La gran portassa va ser afegida al segle XVI per Domenico Fontana per ordre del cardenal Alexandre Farnese. 

El travert color cru de la faana va ser saquejat de les restes romanes del teatre de Pompeu, ja que la Ciudad Eterna era aleshores un camp de runes, construda per a una ciutat d'un mili d'habitants en la que llavors vivien al voltant de 30.000. Les quaranta-quatre columnes de granit egipci del pati interior possiblement provinguin tamb del teatre. Segons documents que han sobreviscut, un grapat de columnes de granit degueren ser transportades des de les Termes de Diocleci. Potser tamb que algunes s'escolliren de l'antiga Baslica de San Lorenzo in Damaso destruda durant la construcci del palau, encara que aix ha estat qestionat en anys recents. 

Al pati central rectangular, les dues plantes inferiors estan representades per lgies amb arcades obertes. En aquest pati dric poden veures roses, smbol familiar de Raffaele Riario, comitent del palau. La identitat de l'arquitecte s objecte de divisi d'opinions, Francesco di Giorgio Martini Baccio Pontelli poden haver-se vist implicats en les primeres etapes del disseny. Tradicionalment s'ha atribut a Bramante i Andrea Bregno. 

La Cancelleria va ser construda per al cardenal Raffaele Riario qui tenia el crrec de cardenal camarlengo del seu poders oncle, el papa Sixt IV. Es deia que els fons venien d'una nit de guanys en el joc.Des de 1753 el vicecanciller resultar ser el pretendent jacobita a la corona de la Gran Bretanya, Enric Estuard, cardenal duc de York, el jacobita Enric IX de la Gran Bretanya . Encara alberga la Cancelleria Papal, i s un enclavament del Vatic que gaudeix del benefici de la extraterritorial, no sotms a la sobirania italiana.

La llarga faana del Palau tapa la petita esglsia basilical de Sant Lloren in Damas, l'esglsia titular del cardenal, l'entrada est a la part dreta de la faana. Aquesta esglsia del segle V (l'interior ha estat reconstrut) s'assenta, com l'esglsia de Sant Climent entre d'altres, sobre un Mitreo rom (santuari pag dedicat al du Mitra); les excavacions sota el pati realitzades el 1988 - 1991 van treure a la llum els fonaments dels segles IV i V de la gran baslica de San Lorenzo in Damas, fundada pel papa Damas I, i una de les ms importants esglsies paleocristianes a Roma. Tamb es va identificar un cementiri usat des del segle VIII fins poc abans de la construcci del palau. 

El 1517, el palau recentment construt va ser confiscat pel primer papa Mdici, Lle X, que no havia oblidat la complaena de Sixte i la implicaci del seu nebot Riario durant els temps de la sagnant conspiraci dels Pazzi que pretenia enderrocar els Mdici a Florncia per substituir el seu govern per un Della Rovere. 

En el palau hi ha un vast mural que Giorgio Vasari va realitzar en noms cent dies. Sense descans presum de la seva facilitat amb Michelangelo Buonarroti, qui responia Si vede ( Es veu). En el palau es va installar un petit teatre privat per part del cardenal Pietro Ottoboni, i a finals del segle XVII la Cancelleria es va convertir en un centre de la vida musical de Roma. 

Durant la Repblica Romana de 1849, el Parlament rom va tenir aqu la seva seu, encara que per poc temps.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394616" title="Setge de Bonifacio" nonfiltered="2228" processed="2212" dbindex="152245">
 



Antecedents.
Els complexes jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Crsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en el que els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, recolzat pels pisans i Benet XIII, recolzat pels genovesos.

Vicentello d'Istria aterra a l'illa amb una fora militar aragonesa, i treient profit de les rivalitats pren fcilment el control de Cinarca i Ajaccio. Acordant amb els bisbes en favor dels Pisans, va estendre la seva influncia a la terra i aixeca el castell de Corte el 1419, deixant la influncia genovesesa reduda a Bonifacio i Calvi. Vincentelli, amb el ttol de Virrei de Crsega, establia el 1420 la seu del seu govern a Biguglia.

El 1420 Alfons el Magnnim va enviar una flota a Siclia, Crsega i Npols, per lluitar contra els genovesos, que va partir dels Alfacs (Sant Carles de la Rpita) i es presenta amb una gran flota en el mar enfront de Crsega amb la intenci de prendre possessi personalment del Regne de Sardenya i Crsega. Desprs de pacificar l'Alguer (Siclia) amb un estol de 24 galeres prpies i 5 venecianes, i caiguda Calvi, al nord de Crsega el setembre de 1420 es va dirigir a Bonifacio, al sud de l'illa.

El setge.
Bonifacio va resistir prenent el paper d'esperana per als corsos, que van experimentar el domini violent i oprimits pels nivells intolerables de la fiscalitat, preparant la sublevaci al nou senyor. La llarga resistncia de Bonifacio, convenuda que els assetjants aixecarien el bloqueig sobre la ciutat i ajudats per l'abastiment naval que burlava el bloqueig naval, obtinguda la confirmaci dels seus privilegis, convertint-se en una mena de microrepublica independent sota la protecci genovesa. Els aragonesos van aixecar el setge el 1421 per dirigir-se a Siclia i desprs a Npols, abandonant als seus aliats corsos. 

Conseqncies.
Poc desprs, en part degut a la fiscalitat excessiva, una rebelli contra Vicentello d'Istria, que, durant un intent de reparaci a Siclia, va ser sorprs al port de Bastia i dut pels rebels a Gnova com trador, sent decapitat el 27 d'abril de 1434. 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394618" title="Saliceto" nonfiltered="2229" processed="2213" dbindex="152246">

Saliceto (en cors U Salicetu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 47 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


 Personatges illustres .
  Christophe Saliceti (1757-1809);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394620" title="Head-up display" nonfiltered="2230" processed="2214" dbindex="152247">

El Head-up display o HUD consta d'una "display" transparent que presenta informaci a
l'usuari, de manera que aquest no ha de canviar el seu punt de vista per a poder veure
aquesta informaci.
El seu nom prov del fet de que l'usuari pot veure la informaci amb el cap
alat i mirant cap endavant, d'aqu Head-up.

Un bon exemple seria una HUD dissenyat per pilots, aquest els permetr no haver de
baixar el cap per poder veure els instruments de vol, sin que poden veure els instruments
sempre davant seu.

Tot i que va ser dissenyat per l'aviaci militar, avui en dia ja s'utilitza en aviaci civil i
en l'industria automobilstica.

Exemples.
El sector de l autombil ha creat dispositius HUD, que projecta informaci de;
conducci i navegaci sobre el parabrises. Per tal de poder veure realment la projecci
sobre el parabrises, els fabricants juguen amb la inclinaci d aquest i introdueixen, entre
dos capes de vidre, una capa d un material transparent per que evita la refracci de la
imatge.
Actualment, s estan desenvolupant uns HUD que utilitzaran una tecnologia anomenada;
Synthetic Vision System (SVS). Aquests dispositius projectaran, des de bases de dades
d alta resoluci, escenes i/o objectes del mn real generats per ordinador.
Aix, si un avi vola sense visibilitat, aquest tipus de HUD podran captar els voltants,
els quals seran projectats en el HUD perqu el pilot pugui veure possibles obstacles.

Referncies.
Pgina web en angls, What is a Heads Up Display?;
Pgina web sobre una nova tecnologia desenvolupada per BMW de Head-up displays per autombils;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394625" title="Valle-di-Rostino" nonfiltered="2231" processed="2215" dbindex="152248">

Valle-di-Rostino (en cors E Valle di Rostinu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 83 habitants.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394630" title="Aequidens chimantanus" nonfiltered="2232" processed="2216" dbindex="152249">

Aequidens chimantanus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: riu Orinoco.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Inger, R. F. 1956. Notes on a collection of fishes from southeastern Venezuela. Fieldiana Zool. v. 34 (nm. 37): 425-440.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394643" title="Aequidens coeruleopunctatus" nonfiltered="2233" processed="2217" dbindex="152250">

Aequidens coeruleopunctatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Centreamrica: Panam i Costa Rica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kner, R. 1863. Eine Uebersicht der ichthyologischen Ausbeute des Herrn Professors Dr. Mor. Wagner in Central-Amerika. Sitzungsber. Koningl. Bayer. Akad. Wiss. Muenchen v. 2: 220-230.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394645" title="Aequidens diadema" nonfiltered="2234" processed="2218" dbindex="152251">

Aequidens diadema  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: rius Amazones i Orinoco.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Heckel, J. J. 1840. Johann Natterer's neue Flussfische Brasilien's nach den Beobachtungen und Mittheilungen des Entdeckers beschrieben (Erste Abtheilung, Die Labroiden). Ann. Wien. Mus. Naturges. v. 2: 325-471, Pls. 29-30.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394646" title="Eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1999" nonfiltered="2235" processed="2219" dbindex="152252">
Eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1999 se celebraren el 14 i 18 de mar per a elegir els 51 consellers de l'Assemblea de Crsega en circumscripci electoral nica a dues voltes. El Consell d'Estat Francs va anullar els resultats de les eleccions de 1998 a petici d'Edmond Simeoni, qui va denunciar les nombroses irregularitats que s'hi havia denunciat. Els 51 escons de l'Assemblea es repartiren en segona volta amb aquest resultat (de la segona volta):



Fou escollit president de l'Assemblea el candidat de la llista ms votada Jos Rossi. Corsica Nazione havia tret el 10,41 % dels vots, per aconsegu aplegar per a la segona volta els vots de les llistes Rinnuvu Nazionale de F. Luciani (4,44 %) i Manca Naziunale (0,79 %)

 Referncies . 
 Resultats de les eleccions de 1999;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394648" title="Aequidens epae" nonfiltered="2236" processed="2220" dbindex="152253">

Aequidens epae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S. O. 1995. Three new cichlid species from southern Amazonia: Aequidens gerciliae, A. epae and Aequidens michaeli. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 6 (nm. 2): 149-170.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394649" title="Aequidens gerciliae" nonfiltered="2237" processed="2221" dbindex="152254">

 Aequidens gerciliae s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S. O. 1995. Three new cichlid species from southern Amazonia: Aequidens gerciliae, A. epae and A. michaeli. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 6 (nm. 2): 149-170.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394651" title="Aequidens hoehnei" nonfiltered="2238" processed="2222" dbindex="152255">

Aequidens hoehnei  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Miranda Ribeiro, A. de.  1918. Historia Natural. Zoologia. Cichlidae. A: Commisso de Linhas Telegraphicas Estrategicas de Matto-Grosso ao Amazonas. Cichlidae Publ. 46 (Annexo 5): 1-18, Pls. 1-16.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394653" title="Aequidens latifrons" nonfiltered="2239" processed="2223" dbindex="152256">

Aequidens latifrons  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Steindachner, F. 1878. Zur Fischfauna des Magdalenen-Stromes. Anz. Akad. Wiss. Wien v. 15 (nm. 12): 88-91.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394660" title="Bartomeu Barcel" nonfiltered="2240" processed="2224" dbindex="152257">

 Bartomeu Barcel Pons;
 Bartomeu Barcel Quetgles;
 Bartomeu Barcel Rossell;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394662" title="mile Zuccarelli" nonfiltered="2241" processed="2225" dbindex="152258">

mile Zuccarelli, (Bastia, Alta Crsega, 4 d'agost de 1940) s un poltic  cors.  s president d'honor del Partit Radical d'Esquerra. Fou elegit diputat per primer cop el 16 de mar de 1986, i ha estat reelegit des d'aleshores fins el 17 de juny de 2007. Des del 1989 tamb s alcalde de Bastia.

 Biografia .
Es llicenci a l'Escola Politcnica. Fou director general adjunt de les assegurances Prsence abans de dedicar-se a la poltica com a reacci als fets d'Aleria.

El 1982 fou nomenat vicepresident de l'Assemblea de Crsega, encaregat dels transports, i diputat a l'Assemblea Nacional Francesa per l'Alta Crsega el 1986, esc que va mantenir fins el 2007. El 1989 fou escollit tamb alcalde de Bastia. Va assolir una forta implantaci local i es va oposar fermament als independentistes corsos, la qual cosa el va fer objectius d'alguns atemptats. Membre de l'ala republicana del Partit Radical d'Esquerra, ha participat en el Grup dels Dotze, un collectiu de diputats de dret i esquerra digirents d'empreses. Fou ministre de Correus i Telecomunicacions el 1992-1993 del govern de Brgovoy, on defens el servei pblic de les PTT. Desprs fou ministre de la funci pblica, per quan es va dur a terme la reforma de l'Estat i la descentralitzaci en el govern de Lionel Jospin va dimitir el 27 de mar de 2000 perqu considerava que es feia concessions als nacionalistes.

Va esdevenir portantveu del MRG sota la presidncia de Franois Doubin, el 1986, i desprs  president del partit el 1989   1992. El 1995 s'opos a la candidatura presidencial de Jean-Franois Hory i es va unir a l'equip de electoral de Lionel Jospin al Partit socialista. Desprs de la derrota de Jean-Franois Hory, fou nomenat president delegat del Partit radical-socialista (PRS, ex-MRG) i encarregat de les negociacions electorals amb Lionel Jospin al PS.

Principal dirigent de l'oposici interna a Jean-Michel Baylet al si del PRG, es va apropar al moviment republic d'esquerres en defensar la candidatura de Jean-Pierre Chevnement a les eleccions presidencials de 2002, amb el que compartia la mateixa visi de Crsega dins al Repblica, alhora que el PRG present un candidat que pretenia combatre el comunitarisme, Christiane Taubira.

Fora concienciat en la qesti corsa, encarna la defensa dels valors republicans contra les derives autonomistes i al separatisme. El 2000 la seva oposici a negociar amb els nacionalistes corsos que refusen condemnar la violncia i els atemptats terroristes li valdr ser excls del govern de Lionel Jospin.

Desprs del referndum del 6 de juliol de 2003 organitzat Crsega per Nicolas Sarkozy (amb suport del Partit Socialista  i els principals diaris), fou el principal artfex de la victria del no. El resultat fou considerat com a un a victria per la Repblica i un fracs de Sarkozy, dels socialistes comunitaristes i dels nacionalistes corsos.

A les eleccions a l'Assemblea de Crsega de 2004 encapal la llista esquerrana Crsega dins la Repblica. Per el seu rebuig a fer concessions als nacionalistes corsos i la defecci que pat de la llista dirigida per l'altre diputat del PRG de l'Alta Crsega, Paul Giacobbi, li imped assolir la presidncia de l'Assemblea de Crsega. Tot i aix, s considerat el lder de l'esquerra a Crsega i referncia dels republicans insulars.
 
Partidari d'una Europa federal, democrtica i social, ha apellat a votar no en el referndum del 29 de maig de 2005 al projecte de Tractat Constitucional Europeu (TCE), tot denunciant-ne el seu contingut ultraliberal . El no va obtenir el 56% dels vots a Crsega.

Per la seva banda, deman al Govern i al Parlament d'assumir les conseqncies de la victria del no i tirar enrera una proposici de llei constitucional tendent a suprimir l'article de la Constituci francesa segons el qual la Repblica podia ratificar el TCE. Efectivament, si aquest article es mant, un govern podria tenir la temptaci d'adoptar el tractat per via parlamentria.

A les eleccions presidencials de 2007, va donar suport la candidatura de Sgolne Royal qui, quan va visitar Bastia el juliol de 2006, es va comprometre a no reobrir el debat institucional a l'illa.

El 17 de juny de 2007 va perdre el seu esc de diputat en profit de Sauveur Gandolfi-Scheit (UMP) en obtenir el 46,11% dels vots, en unes eleccions on els nacionalistes corsos havien considerat la desfeta de Zuccarelli prioritat absoluta. No obstant aix, fou reelegit alcalde de Bastia el 16 de mar de 2008 amb el 57 % dels sufragis.  

 Mandats .
 02/04/1986 - 08/07/1986 : diputat de la Alta Crsega;
 25/08/1986 - 14/05/1988 : diputat de l'Alta Crsega;
 13/06/1988 - 02/05/1992 : diputat de l'Alta Crsega;
 20/03/1989 - 18/06/1995 : alcalde de Bastia (Alta Crsega);
 03/04/1992 - 29/03/1993 : ministre de Correus i Telecomunicacions;
 02/04/1993 - 21/04/1997 : diputat de l'Alta Crsega;
 19/06/1995 - 18/03/2001 : membre del consell municipal de Bastia (Alta Crsega);
 19/06/1995 - 25/07/1997 : alcalde de Bastia (Alta Crsega);
 01/06/1997 - 04/07/1997 : diputat de l'Alta Crsega;
 04/06/1997 - 27/03/2000 : ministre de la Funci Pblica, de la Reforma de l'Estat i de la Desentralitzaci en el govern de Lionel Jospin   ;
 26/07/1997 - 28/05/2000 : adjunt a l'alcalde de Bastia (Alta Crsega);
 16/03/1998 - 01/07/2002 : membre de l'Assemblea de Crsega;
 29/05/2000 - 18/03/2001 : alcalde de Bastia (Alta Crsega);
 21/03/2004 - 21/12/2004 : membre de l'Assemblea de Crsega;
 des de 18/03/2001 : alcalde de Bastia (Alta Crsega);
 des de 01/01/2002: President de la Comunitat de l'Aglomeraci de Bastia;
 18/06/2002 - 17/06/2007 : diputat de l'Alta Crsega;
 des de 16/03/2008 : alcalde de Bastia (Alta Crsega);

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Web d'Emile Zuccarelli;
 Web d'Aujourd'hui la Rpublique, associaci promoguda per Emile Zuccarelli ;
 Biografia del web France Rpublicaine;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394672" title="Bartomeu Barcel Rossell" nonfiltered="2242" processed="2226" dbindex="152259">
Bartomeu Barcel Rossell (1961) s un filleg i llicenciat en filosofia mallorqu.

Especialista en filosofia de la cincia, ha estat mestre i professor de secundria. s el director de l'Institut de Formaci Ramon Serra, instituci depenent del Bisbat de Mallorca. Especialista en focusing, s Coordinador Nacional de l'Institut Espanyol de Focusing a Madrid.

Ha estat ponent en molts frums i trobades internacionals de l'enfocament centrat en la persona, focusing i orientaci educativa. Imparteix tallers, cursos i conferncies sobre intelligncia emocional, resoluci de conflictes, dinmica de grups i focusing en centres de formaci permanent del professorat, universitats, hospitals i altres centres formatius. Collabora en revistes especialitzades d'educaci, psicologia i filosofia i s autor dels llibres Centrar-se en les Persones i Crecer en Grupo.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394675" title="Palmera (dol)" nonfiltered="2243" processed="2227" dbindex="152260">
La palmera o ulleres s un dol de pasta de fulloldre feta en forma d'ulleres. s un dol tpic tant a Catalunya, el Pas Valenci i les Illes Balears com a la resta d'Ibria.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394679" title="Carlos Santiago Pereira" nonfiltered="2244" processed="2228" dbindex="152261">




Carlos Santiago Pereira, conegut futbolsticament com a Pereira, era un futbolista gallec nascut a Marn ,Pontevedra , el 9 de setembre de 1951 i jugava de porter.

Amb galons sobre la defensa, era un porter d'aparena imponent, una miqueta imprevisible en les seues decisions que reemplaava mitjanant impulsos atltics amb una collocaci i uns reflexos mitjans.

 Trejectria .

Es va iniciar en el futbol al Pontevedra CF, va fitxar pel Valncia CF.

Milovan  iri , entrenador de l'equip x, en la temporada 1974-1975 el va fer debutar quan era poc conegut, en la jornada 4 de Primera divisi, el 6 d'octubre de 1974 al Camp Nou, en un FC Barcelona   Valncia CF, amb resultat de 5 a 2 a favor de l'equip local. Ja no va jugar ms en aquesta temporada, sent cedit a la segent al Deportivo Alavs. 

El Valncia CF el va repescar en la temporada 1976-1977, jugant de titular el tram final de lliga. 

En els anys que va pertnyer al Valncia CF , primer va tindre la competncia en el seu lloc amb Balaguer i Manzanedo, alternant-se tots ells. Quan va emergir la figura de Sempere, va ser relegat amb major ocasi a les banquetes.

s recordat per la gran actuaci en la final de la Recopa d'Europa que el Valncia CF va jugar contra l'Arsenal en 1980, ja que va mantindre la porta a zero, per, sobretot, va parar dos llanaments de penals que van valdre el ttol per als valencianistes. 
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394681" title="Eliana Thibaut i Comalada" nonfiltered="2245" processed="2229" dbindex="152263">
Eliana Thibaut i Comalada s una cuinera nord-catalana lligada a l'Escola de Cuina Catalana d'Illa de Tet a Illa de Tet, Rossell i autora de llibres sobre gastronomia catalana com La cuina dels Pasos Catalans - un reflex d'una societat (2001) i La cuina medieval catalana (2006). Aix mateix s autora d una important obra sobre cuina i nutrici, que abraa ms d una trentena de llibres, a ms d articles divulgatius i un CD-ROM interactiu. Thibaut i Comalada es dedica sobretot a la recuperaci de la cuina catalana tradicional i les receptes medievals i populars.

Professora durant anys de l assignatura Higiene de l Alimentaci en diversos centres d ensenyament tcnic francesos, l any 1985 va impulsar la iniciativa de creaci dels Tallers de Cuina Catalana Tradicional, destinats a preservar i difondre la cuina de territori. Comen a editar llibres de cuina en francs - el 2004 publica un llibre en castell -, per ben aviat public els primers ttols en llengua catalana, en els quals posa de manifest la seva recerca etnolgica en el camp de l alimentaci (amb una especial incidncia en el perode de l edat mitjana) i la seva capacitat d innovaci pel que fa a receptes creades a partir del substrat tradicional de la cuina nord-catalana. Dins de la collecci El Cullerot de Cossetnia Edicions, ha publicat La cuina tradicional de la Catalunya Nord, La cuina del foie gras, Les amanides de la Mediterrnia, Cuina medieval catalana i La cuina de la poma. Ha estat distingida amb nombrosos premis gastronmics i cvics i gaudeix d un important reconeixement tant a la Catalunya Nord com a tot arreu.

Bibliografia.
 THIBAUT I COMALADA, Eliana, 2007, "La cuina de la poma", Cossetnia Edicions S.A. ISBN 978-84-9791-303-4;
 THIBAUT I COMALADA, Eliana, 2006, "La cuina medieval catalana", Cossetnia Edicions S.A. ISBN 978-84-9791-216-7;
 THIBAUT I COMALADA, Eliana, 2004, "La cocina del Foie Gras", Lectio S.A. ISBN 978-84-9675-425-6 ;
 THIBAUT I COMALADA, Eliana, 2003, "Les amanides de la mediterrnia", Cossetnia Edicions S.A. ISBN 978-84-96035-68-3;
 THIBAUT I COMALADA, Eliana, 2002, "La cuina tradicional de la Catalunya Nord", Cossetnia Edicions, S.A. ISBN 978-84-95684-67-7  ;
 THIBAUT I COMALADA, Eliana, 2001, "La cuina dels Pasos Catalans, reflex d'una societat", Editorial Prtic, S.A. ISBN 978-84-7306-716-4 ;
 THIBAUT I COMALADA, Eliana, 1995, "Les Coques Catalanes", Proa, Barcelona ISBN 84-8256-131-6;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394682" title="rec et nide" nonfiltered="2246" processed="2230" dbindex="152264">
Segons sembla, Erec et Enide (en francs, rec et nide) va anar escrit per Chrtien de Troyes cap a l'any 1176. Seria, per tant, el primer roman del seu autor que ha arribat fins a nosaltres i el primer testimoni conegut del cicle artric a llengua roman.

Podrem dir que aquesta obra s una novella idllica atpica, ja que el matrimoni no constitueix la seva final ni s suficient per assegurar la felicitat dels protagonistes. En realitat, el matrimoni s gaireb el motor de la "novella": Enide s'enamora d'Erec pels seus dots cavallerescos. Al poc temps es casen en la cort del Rei Arts. Durant uns anys, el protagonista mascul viu assossegadament al costat de la seva esposa, per no pot ser feli, ja que ha abandonat la que era la seva ra de ser: la cavalleria. De manera que es posen en marxa els dos a la recerca d'aventures i proves. Desprs de sortir victoriosos de totes elles (en alguns casos grcies a la inestimable ajuda de personatges que troben al seu cam, per exemple Guivret li petit), tornen a la cort artrica. All Erec s'assabenta de la mort del seu pare, el rei Lac. Finalment, el propi Arts els corona a Nantes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394685" title="Marco Denevi" nonfiltered="2247" processed="2231" dbindex="152265">
Marco Denevi (1922 - 1998) fou un escriptor argent que pot ser considerat un dels narradors ms destacats del seu pas i d'Hispanoamrica. Va conrear diversos gneres: novella, conte, teatre i assaig. Les seves obres es caracteritzen per l'elaboraci de personatges estrafolaris, l'ambigitat de la percepci i el coneixement i el predomini de la intriga i un humor que tendeix al negre. Cal destacar, entre les seves novelles, Rosaura a las diez, guanyadora del premi Kraft el 1955.

Obres.

Novelles.

 Rosaura a las diez (1955) ;
 Un pequeo caf (1966) ;
 Parque de diversiones (1970) ;
 Los asesinos de los das de fiesta (1972) ;
 Manual de historia (1985) ;
 Enciclopedia de una familia argentina (1986) ;
 Msica de amor perdido (1991) ;
 Nuestra seora de la noche (1997) ;
 Una familia argentina (1998) ;
 Robotobor ;

Contes.

Ceremonia secreta (1965) (novella curta) ;
Falsificaciones (1966 y 1969) (relats molt breus) ;
Saln de lectura (1974) ;
El emperador de la China y otros cuentos (1978) ;
El jardn de las delicias (1992) ;
Hierba del cielo (1991) ;
El amor es un pjaro rebelde (1993) ;
Furmila la hormiga (conte infantil) ;
Apocalipsis ;
Gnesis;
Robotobor ;
El mundo;

Teatre.

Los expedientes (1957) ;
El emperador de la China (1959) ;
El cuarto de la noche (1962);

Assajos. 

La repblica de Tapalanda (1989) ;


Referncies.
Contracoberta del llibre Rosaura a las diez d'Alianza Editorial.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394686" title="Arnal Llibert Conde Carb" nonfiltered="2248" processed="2232" dbindex="152266">

Arnal Llibert Conde Carb (Girona, 21 de desembre de 1980) s un davanter  professional que actualment juga a la Segona Divisi A, amb el Girona FC. 

Biografia.
Arnal Llibert Conde va comenar la seva carrera esportiva professional a les categories inferiors del RCD Espanyol. El 2001, el giron va deixar el club blanc-i-blau per fitxar pel Legans CF, aleshores equip de Segona Divisi A. Arnal va tenir un gran debut a la categoria de plata del futbol espanyol, ja que, amb 21 anys, va ser titular indiscutible i amb 6 gols en 35 partits jugats es va convertir en el segon mxim golejador de l'equip madrileny. La bona temporada d'Arnal no va passar desapercebuda i un dels histrics de la lliga, l'Elche CF va decidir fitxar-lo. Tot i aix, el rol que va haver d'assumir va ser totalment diferent: va deixar de ser un titular fix a ser un jove recanvi de garanties del destacat davanter Nino. Va marcar 2 gols en 17 partits. La segona temporada al club alacant va ser un calc de la primera: va jugar un partit menys i va marcar els mateixos gols, per la qual cosa es va decantar per tornar a Catalunya tot i la bona acollida que va tenir a Elx, on fins i tot, conserva una penya amb el seu nom: la "Zona 24 Arnal". 

Arnal va acceptar l'oferta de la UE Lleida, tamb de Segona A, on va tornar a gaudir de la titularitat dos anys desprs. Malgrat tot, un cop acabada la temporada va marxar traspassat al Racing de Ferrol CF, equip al qual tan sols va jugar mitja temporada; concretament, fins al mercat d'hivern, quan va emigrar a Crdova (2a B). L'aventura andalusa tampoc va durar gaire. I s que el juny de 2006 va tornar a trepitjar territori catal per jugar amb el Sant Andreu. Ja al 2007, Arnal Llibert es va convertir en el fitxatge estrella del Girona FC, amb el qual va ascendir a Segona A. Aquesta temporada, els jugadors de la plantilla gironina l'han escollit capit.  

Enllaos externs.
Web oficial del club;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394687" title="Eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1998" nonfiltered="2249" processed="2233" dbindex="152267">
Eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1998 se celebraren el 15 i 22 de mar per a elegir els 51 consellers de l'Assemblea de Crsega en circumscripci electoral nica a dues voltes. El resultat fou impugnat per Edmond Simeoni, qui hi va denunciar nombroses irregularitats, ra per la qual el Consell d'Estat orden repetir-les el 1999. Els 51 escons de l'Assemblea es repartiren en segona volta amb aquest resultat (de la segona volta):



Fou escollit president de l'Assemblea el candidat de la llista ms votada Jos Rossi. Els nacionalistes es presentaren dividits a la primera volta, ja que Corsica Nazione (5,21 %) va patir amb la competncia de les llistes Moviment per l'Autodeterminaci (3,4 %), Corsica Viva (1,94 %) i Manca Naziunale (0,66 %), que a la segona volta s li donaren suport. 

 Referncies . 
 Resultats de les eleccions de 1998;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394694" title="Musculs asincrnics de vol" nonfiltered="2250" processed="2234" dbindex="152268">
Els msculs asncrnics del vol, anomenats tamb msculs fibrillars, formen part dels msculs de vol de la majoria d'espcies que pertanyen a diferents ordres d'insectes, com ara abelles, vespes, mosques, escarabats i xinxes. En aquest teixit no es mostra relaci entre la successi de contraccions i el ritme d'arribada dels impulsos motors, sin que un ritme continu d'impulsos mant el mscul actiu.

Bibliografia.
 Fisiologa animal. Mecanismos y adaptaciones. 3a edici. R.Eckert D.Randall G. Augustine. Ed. Interamericana. Mc Graw-Hill.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394695" title="Eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1992" nonfiltered="2251" processed="2235" dbindex="152269">
Eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1992 se celebraren el 22 i 29 de mar per a elegir els 51 consellers de l'Assemblea de Crsega en circumscripci electoral nica a dues voltes. Sobre 157.805 inscrits, votaren 133.071 (84,34 % del cens), dels quals eren vlids 129.803 (82,27 %), la participaci electoral ms alta de la histria a l illa. Els 51 escons de l'Assemblea es repartiren en segona volta amb aquest resultat (de la segona volta):



Fou escollit president de l'Assemblea el candidat de la llista ms votada Jean-Paul de Rocca-Serra. Els nacionalistes es presentaren en dues llistes, l'autonomista Corsica Nazione i el MPA, proper als postulats del FLNC

 Referncies . 
 Resultats de les eleccions de 1992;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394699" title="Jersey City" nonfiltered="2252" processed="2236" dbindex="152270">

Jersey City s una ciutat del Comtat de Hudson, a l estat de Nova Jersey, dels Estats Units d'Amrica. s la capital del comtat. Segons el cens del 2005, t una poblaci de  habitants.



 Enllao extern .
Ajuntament de Jersey City;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394701" title="Rafael Comenge Dalmau" nonfiltered="2253" processed="2237" dbindex="152271">
Rafael Comenge Dalmau (Alberic, 1865 - 1934) fou un advocat i poltic valenci. Va fer el batxillerat als escolapis de Valncia; desprs es llicenci en dret a la Universitat de Valncia i en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid. Exerc com a passant al bufet de Segismundo Moret y Prendergast, alhora que feia de conferenciant a l'Ateneo de Madrid i collaborava a La Revista Contempornea (1879-1882), El Progreso (1891), La Reforma (1899) i El Heraldo de Madrid (1902-1906). Alhora, s'afiliava al Partit Liberal i era escollit diputat a Corts pel districte de Castuera (provncia de Badajoz), aleshores el diputat ms jove (26 anys), per les seves crtiques al govern de Cnovas del Castillo li van valdre sancions i fins i tot un empresonament.

Tamb collabor a la premsa valenciana: Las Provincias, Diario de Valencia, El Mercantil Valenciano. Amb Segismundo Moret fou Fiscal del Contencis a Filipines, secretari de l'ambaixada a Frana, governador civil de Mlaga (1912), Valncia (1906), Canries i Granada (1899) i diputat pel districte d'Alzira a les eleccions generals espanyoles de 1916. Tamb s autor de peces costumistes i algun assaig.

 Obres .
 El roder Micalet Mars o el honrado sin honra;
 El bandido de Fontfreda;
 Viaje al Japn;
 Antologa de las Cortes de Cdiz (1912) ;
 El credo de las catacumbas;
 Sneca y San Pablo;
 Autenticidad de los Evangelios cristianos;
 El juego, cdigo rural;
 Sueos y teoras;
 Historia de la familia y la propiedad;
 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394703" title="Teobald de Bar" nonfiltered="2254" processed="2238" dbindex="152272">
Teobald de Bar (enfrancs Thibaut de Bar o Thibaut de Bar, en neerlands Theobald van Bar o Dietbout van Bar) (nascut  1260 (?) - mort a Roma el 25 de maig de 1312 fou canceller apostlic del papa Bonifaci VIII de 1294 a 1303 i prncep-bisbe del principat de Lieja de 1303 a 1312.

Era el quarter fill de Teobald II, comte de Bar I de Joana de Toucy. Ja va ser candidat per a succedir a Bouchard d'Avesnes com a bisbe de Metz per no va obtindre el crrec.

A la mort del prncep-bisbe Adolf II de Waldeck, hi havia tres candidats. El captol va eligir Guillem d'Arras que va refusar el crrec en invocar no sser noble. Guillem va designar Teobald com ms idoni i el captol va eligir-lo. El 13 de maig de 1303 el papa Bonifaci VIII va confirmar-lo. A aquest moment es trobava a Roma i no va poder partir immediatament, com que d'antuvi havia de pagar els seus deutes.

Al 8 de setembre de 1304 va signar un tractat d'aliana amb Felip IV de Frana. El seu germ, Joan de Toucy va assetjar la ciutat de Maastricht, ocupat per l'exrcit braban.

Va comenar el seu regne poc desprs de la  revoluci  dels oficis  petits  de Lieja que van oposar-se contra la fermet, un taxa al consum i que volien una representaci, al menys de la meitat de les seus als estats, fins aleshores reservats a l'aristocracia. Els canonges de Sant Lambert  van voler un equilibre entre els  grans  i els  petits  qui volien aix mantenir el seu poder fa a la burgesia. 

Al 20 d'agost de 1307 es va signar la pau de Seraing (o pau de Vottem) que va atorgar la meitat de les 24 seus communals als petits. Al 1308, Teobald va voler apaivagar la situaci en volr  refourmer en bien l'estat de sa cit entre les grans et les menuz mestiers  (traducci: reformar en b l'estat de la ciutat entre els oficis grans i petits). Aquest decret va tenir el paper de carta constitucional de la ciutat de Lieja fins al 1384. Va esdevenir un conseller important del seu nebot Enric VII que Teobald va acompanyar al seu viatge d'investidura cap a Roma al 1312. El rei Robert I de Npols que neguitejava l'autoritat creixent de l'emperador nou va atacar-les amb el seu exrcit als afores de Roma al 25 de maig. Van ferir-lo mortalment al combat i va morir poc desprs.

Teobald tenia prou autoritat moral per a mantenir l'orde a la seva capital, per poc desprs de la seva mort al 1312, la lluita de poder entre els grans, els petits i el captol va tornar a esclatar el que a la fi va conduir al mal de Sant-Mart, a la nit del 3 al 4 d'agost de  1312.
Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394708" title="Bernard van de Kerckhove" nonfiltered="2255" processed="2239" dbindex="152273">

Bernard van de Kerckhove (Mouscron, 8 de juliol de 1941) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1962 i 1971. Els seus majors xits esportius els aconsegu en guanyar dues etapes al Tour de Frana, una el 1964 i una altre l'any segent. En aquestes dues edicions va vestir el maillot groc de lder durant dues i tres etapes respectivament. 

Palmars.
1962 ;
 1r a Roeselare ;
1963 ;
 1r a Houthulst ;
 1r a l'Omloop der Zennevalei ;
 1r a Koksijde ;
1964 ;
 1r a Assebroek ;
 1r a Roeselare ;
 1r a Wingene ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1965 ;
 1r a Adinkerke ;
 1r a Meerbeke ;
 1r a Merelbeke ;
 1r a l'Omloop der Vlaamse Ardennen ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1966 ;
 1r a Adinkerke ;
 1r a Geraardsbergen ;
1967 ;
 1r a Adinkerke ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg;
1968;
 1r a Westouter ;
 1r a Zingem ;
1969 ;
 1r a Koksijde ;

Resultats al Tour de Frana.
1964. 57 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 2 dies;
1965. Abandona (9a etapa). Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant 3 dies;
1967. Abandona (8a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1967. 57 de la classificaci;
1968. Abandona;

Enllaos externs.
Fitxa de Bernard van de Kerckhove a www.sitiodeciclismo.net;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394715" title="ECHELON" nonfiltered="2256" processed="2240" dbindex="152274">
ECHELON s la major xarxa d'espionatge i anlisi per interceptar comunicacions electrniques de la histria. Controlada per la comunitat UKUSA (Estats Units, Canad, Gran Bretanya, Austrlia, i Nova Zelanda), ECHELON pot capturar comunicacions per rdio i satllit, trucades de telfon, faxos i e-mail a gaireb tot el mn i inclou anlisi automtica i classificaci de les intercepcions. S'estima que ECHELON intercepta ms de tres mil milions de comunicacions cada dia.

Malgrat haver estat presumptivament construda a fi de controlar les comunicacions militars i diplomtiques de la Uni Sovitica i els seus aliats, se sospita que en l'actualitat ECHELON s utilitzat tamb per trobar pistes sobre trames terroristes, plans del narcotrfic i intelligncia poltica i diplomtica. Els seus crtics afirmen que el sistema s utilitzat tamb per a l'espionatge econmic i la invasi de privacitat en gran escala.

Els membres d'aquesta aliana de parla anglesa sn part de l'aliana d'intelligncia UKUSA, que porta reunint intelligncia des de la Segona Guerra Mundial. L'existncia d'ECHELON va ser feta pblica el 1976 per Winslow Peck.

Diverses fonts afirmen que aquests estats han ubicat estacions d'intercepci electrnica i satllits espacials per capturar gran part de les comunicacions establertes per rdio, satllit, microones, mbils i fibra ptica. Els senyals capturats sn desprs processats per una srie de superordinadors, conegudes com a diccionaris, que han estat programades per buscar patrons especfics en cada comunicaci, ja sigui adreces, paraules, frases o fins i tot veus especfiques.

El sistema est sota l'administraci de la National Security Agency (Agncia de Seguretat Nacional). Aquesta organitzaci compta amb 100.000 empleats tan sols a Maryland, Estats Units (altres fonts parlen de 380.000 empleats a escala mundial), per la qual cosa s probablement la major organitzaci d'espionatge del mn.

A cada estat dins de l'aliana UKUSA li s assignat una responsabilitat sobre el control de diferents rees del planeta. La tasca principal del Canad solia ser el control de l'rea meridional de l'antiga Uni Sovitica. Durant el perode de la guerra freda es va posar major mfasi en el control de comunicacions per satllit i radi en centre i Amrica del Sud, principalment com a mesura per localitzar trfic de drogues a la regi. Els Estats Units, amb la seva gran cadena de satllits espies i ports d'escolta controlen gran part de Llatinoamrica, sia, Rssia asitica i el nord de la Xina. La Gran Bretanya intercepta comunicacions a Europa, Rssia i l'frica. Austrlia examina les comunicacions d'Indoxina, Indonsia i el sud de la Xina, mentre que Nova Zelanda s'ocupa del Pacfic occidental.

Segons algunes fonts el sistema disposa de 120 estacions fixes i satllits geostacionaris. Aquests en podrien filtrar ms del 90% del trfic d'Internet. Les antenes d'Echelon poden captar ones electromagntiques i trasferir-les a un lloc central per al seu processament. Es recullen els missatges aleatriament i es processen mitjanant els diversos filtres buscant paraules clau. Aquest procediment es denomina "Control estratgic de les telecomunicacions".

El 2001, el Parlament Europeu va constatar l'existncia d'"un sistema d'intercepci mundial de les comunicacions, resultat d'una cooperaci entre els Estats Units, el Regne Unit, el Canad, Austrlia i Nova Zelanda."

 Nom .

 Controvrsia .

El Parlament Europeu va decidir crear una comissi per investigar la xarxa ECHELON el 5 de juliol de 2000. La motivaci va ser l'informe titulat Capacitats d'Intercepci 2000, en el que s'informava de l's d'informaci recollida per la xarxa ECHELON per a finalitats comercials dels pasos UKUSA. Dos exemples illustren aquesta informaci: el 1994, el grup francs Thompson-CSF hauria perdut un contracte amb el Brasil per valor de 1300 milions de dlars en favor de la nord-americana Raytheon, grcies a informaci comercial interceptada per ECHELON que hauria estat subministrat a Raytheon. Aquell mateix any Airbus hauria perdut un contracte de 6000 milions de dlars amb Arbia Saudita en favor de les empreses nord-americanes Boeing i McDonnell Douglas, grcies a que les negociacions entre Airbus i els seus interlocutors rabs haurien estat interceptades per ECHELON, i la informaci facilitada a les empreses nord-americanes.

 Referncies en pellcules .

A la pellcula "L'Ultimtum de Bourne" (2007), l'oficina de la CIA al Regne Unit intercepta una paraula de les considerades com a "alerta" en una conversa a travs d'un telfon mbil d'un periodista britnic, grcies a la xarxa ECHELON. L'esmentada xarxa d'escoltes s anomenada diverses vegades a la pellcula.

La pellcula "In ascolto" est basada en Echelon.

La pellcula "Enemic Pblic" tamb est basada en Echelon. El seu ttol original en angls s "Enemy of the State", i no "Public Enemy". No s el mateix ser enemic pblic que de l'estat.

 Referncies en llibres .

Al llibre de Clive Cussler: "La pedra sagrada" tamb es fa referncia a diverses pgines al sistema de control de comunicacions ECHELON.

Al llibre de Jos Carlos Somoza: "Ziga-zaga", es fa referncia al sistema de control ECHELON.

Al llibre de Nacho Garca Mostazo: "Llibertat Vigilada", es detalla l'existncia de la xarxa.

Al llibre "Mossad, la histria Secreta", en angls conegut com "Gideon's Spies" es relaciona ECHELON amb el sistema d'intelligncia israeliana.

Al llibre "Pattern Recognition"  de William Gibson es fa referncia a aquest sistema, vinculat a l'espionatge poltic i industrial.

 Referncies en videojocs .

En el joc "Deus Ex", de 1999, es parla de la xarxa ECHELON en una de les seqncies del joc.

Tamb es fan nombroses referncies i es fa s de la xarxa ECHELON en algunes de les edicions del joc Splinter Cell. 


 Referncies .

Nacho Garca Mostazo. Libertad Vigilada. Ediciones B. Gener de 2002.
    





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394716" title="Caurel" nonfiltered="2257" processed="2241" dbindex="152275">

El Courel s una comarca de muntanya situada al sud-est de la provncia de Lugo.Tots els pobles estan envoltats de boscos i l' arquitectura autctona encara es conserva com fa segles.

SITUACIO: Ajuntaments de Folgoso do Courel , O Incio, As Nogais, Pedrafita do Cebreiro, A Pobra do Brolln, Quiroga, Samos,Triacastela i Ribas de Sil, en el sud-est de la provncia de Lugo. 
EXTENSIO: LIC Ancares-Courel: 102.562 ha. 
ACCESSOS Travessa O Courel de nord a sud la carretera Dl.-651 de la qual parteixen els millors desviaments per a conixer l'espai natural. Des del nord s'arriba a ella en la baixada de O Cebreiro en la Dl.-633 Sarria-Pedrafita do Cebreiro, on enllaa amb l'autovia A-6 i l'antiga N-VI. Des del sud, desviament en Quiroga en la N-120 Ponferrada-Orense.
DESCRIPCIO O Courel s la gran reserva verda de Galcia. Gaireb totes les espcies, excepte les litorals, tenen representaci aqu. A l'encreuament geogrfic i climtic entre l'Atlntic i el Mediterrani s'uneix l'element muntanyenc que ha perms, en la seva inaccessibilitat, la pervivncia dels boscos autctons. Millor que una descripci apurada, valen les paraules del poeta Uxo Novoneyra: "Courel dos tesos cumes que ollan de lonxe! Eiqu sntese ben o pouco que  un home" (Courel d'estirades cims que miren des de lluny! / Aqu se sent b el poc que s un home..."). En aquests paratges confluxen les provncies de Lugo i Orense amb la comarca lleonesa del Bierzo. Les riberes dels rius Lor i Luzara, Selmo i Soldn queden entallades en valls profundes on s'assenten els nuclis de poblaci, en l'actualitat, ms envellits d'Europa. Per la vida segueix respirant diversitat i histria. Han estat els assentaments humans els quals histricament expliquen el paisatge, i en el cas d'O Courel tamb han sabut crear bellesa. El millor exemple es pot observar en els "soutos" de castanyers, gaireb sempre presents al voltant dels llogarets. Plantacions de gran importncia abans de la introducci de la patata d'Amrica, que va substituir a la castanya en la dieta del camp gallec. Una altra de les formacions boscoses tpiques d'O Courel sn les devesas, nom emprat per a referir-se als boscos de roure, faig, tejos, bedolls i grvols, generalment en les capaleres dels rius. La ms famosa s la Devesa dna Rogueira, tant per extensi i nombre d'espcies com pels jocs de l'aigua. Fuentes i forests que pel clcul dels gelogos resulten ser una de les terres ms velles de la pennsula.

FLORA: Cims adscrits als "piornos". Boscos en les altituds mitges de Carballo (Quercus robur, Q. Pyrenaica) i Roure albar (Q. Petraea), Bedoll (Betula alba), Faig (Fagus sylvatica). Forest baixa de Bruc (Erica australis) i Escombra (Genista spp.). 

FAUNA: Grans depredadors: Llop (Canis lupus), Bho real (Bubo bubo) i felinos com el Gat monts (Felis sylvestris). Senglar (Els seus scrofa). M.A.N.: Centre d'Interpretaci. Moreda (Folgoso do Courel). 

SERVEIS: Allotjament: Si. Menjar: Si.
RUTES: Si partim de la carretera comarcal Dl.-651 que travessa O Courel de nord a sud, des de la baixada d'O Cebreiro fins a Quiroga, quatre sn els itineraris que proposem per a gaudir del patrimoni natural i la riquesa paisatgstica. De Seoane parteix el primer desviament cap al llogaret de Romeor. Ha estat assenyalat recentment amb l'indicatiu de tnel-aqeducte rom (S. I i II). Per a arribar a ell s necessari deixar el cotxe en les cases de Romeor i caminar uns pocs quilmetres entre la arboleda. Tornant enrere, des de Seoane tamb es pot arribar fins al gran monestir de Samos, o viceversa. La carretera travessa les forests i el ric Luzara amb la seva bella vall. Un poc ms baix de Seoane, en el desviament cap a Moreda (on existeix un Aula de la Naturalesa) i Desocupada, s possible accedir a la Devesa dna Rogueira i a la llacuna Lucenza. Des de Moreda sn 12 km de pur Courel. "A Rogueira guarda les galles de l'antiga edat" va deixar escrit, ja en 1901, un dels primers botnics que l'ha estudiat, i s'ha conservat tal qual. Vessant baix es precipiten els rierols que neixen en el cim com en la Fonte do Cervo. Es tracta d'un gran penyal amb dues canelles dels quals brollen aiges amb diferents sabors i colors: una s cristallina i calcria i l'altra, ferruginosa. Encara ms amunt se situa la Laguna Lucenza. A mig cam entri Seoane i Folgoso, parteix un branc cap a Seceda. A ms del castro de Torre, el trajecte s un museu a l'aire lliure d'arquitectura tradicional amb llions de sentit com d'adaptaci al mitj. El llogaret de Seceda ha estat rehabilitada fa uns anys i en les forests veurem alvarizas, grups de ruscs barrats per a protegir-les en temps de l's. La vegetaci que les envolta revela el paladar de la mel de bruc i altres flors ericceas. Ms endavant, passarem pel balneari d'O Incio i l'esglsia romnica d'Hospital do Incio. La quarta ruta parteix de Folgoso i busca el castro de Vilar. Es poden visitar els llogarets d'encantador aspecte medieval de Vilamor i Froxn. Aquesta ltima tamb ha estat restaurada recentment i conserva a ms bons exemplars de sureres en la baixada al riu. El final de l'itinerari ser a peu i ho assenyala el castro de Vilar, cisellat en roca de pissarra de la muntanya sobre un meandre del Lor. Tamb es pot arribar a ell per una empinada carretera des de l'Alt do Boi (995 m). Finalment, prxims ja a Quiroga, les forces tectniques se'ns revelen de sobte en el plegament sinclinal a cel obert de Campodola. En pocs llocs del vell continent podrem obrir els ulls a la histria geolgica d'una terra que menjo O Courel ens far felices d'haver-la conegut i conservat.

Enllaos externs.
;
;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394717" title="Educaci Social" nonfiltered="2258" processed="2242" dbindex="152276">
L' educaci social s una professi de carcter pedaggic, generadora de contextos educatius i d'accions de mediaci i formaci, que sn d'mbit de competncia professional de l'educador social, fent possible:

 L'incorporaci de la persona en l'educaci a la diversitat de les xarxes socials, entesa com en desenvolupament de la sociabilitat i la circulaci social.
 La promoci cultural i social, entesa com una oberta a noves possibilitats de l'adquisici dels bens culturals, que amplin les prespectives educatives, laborals, d'oci i participaci social.

Introducci.

Tradicionalment, la definici de l'educaci social histricament s'ha plantejat en dues perspectives:
 Atenent als mbits de treball de l'educador social o a collectius amb els que es dirigeix la seva actuaci (educaci de persones adultes, educaci no formal, etc.);
 Atenent a les finalitats que es persegueixen amb l'acci socioeducativa;

L'Associaci Estatal d'Educaci Social (ASEDES), intentant superar aquesta fragmentaci, defineix l'educaci social des de un doble eix

 Com un dret de la ciutadania;
 Com una professi de carcter pedaggic;

Aix, s'entendria l'educaci social com el dret de la ciutadania amb que es concreta en el reconeixement d'una professi de carcter pedaggic, generadora de contextos educatius, d'accions mediadores i formatives que sn d'mbit de competncia professional de l'educador social, fent possible:

 L'incorporaci de la persona en l'educaci a la diversitat de les xarxes socials, entesa com en desenvolupament de la sociabilitat i la circulaci social.
 La promoci cultural i social, entesa com una oberta a noves possibilitats de l'adquisici dels bens culturals, que amplin les prespectives educatives, laborals, d'oci i participaci social.

Petrus (1997) considera que sn dues de les caracterstiques distintives de l'educaci Social: per una banda, el seu mbit social (el seu camp d'intervenci el constituir l'espai socio-comunitari) i, per l'altre, el seu carcter pedaggic.

Quintana (1997), per a la seva banda, parla de tres maneres d'entendre l'educaci social:

 l'Educaci social com a manera primordial i fins i tot exclusiva de l'educaci, que acapara l'essncia i la finalitat de la tasca educativa, entent que aquesta es redueix a socialitzat perfectament a l'individu.  ;
 l'Educaci social com un aspecte important de l'educaci general, juntament amb altres als que igualment s'han d'atendre: el seu objectiu s la socialitzaci de l'individu, tot i que vista com un medi de perfeccionament integral ;
 l'Educaci social com una manera pedaggica del treball social, atenent el problemes de la marginaci o de carncies vitals o socials en que es troben diferents persones i/o collectius.

Aquest ltim aspecte seria cap ones trobaria enfocada la diplomatura universitria d'Educaci Social a l'estat espanyol, posant l'accent especialment a l'intervenci amb persones o collectius en situaci d'exclusi o marginaci social. Quintana (1997) ressalta la importncia de no deixar de banda la segona manera d'entendre l'educaci social, en el sentit de que l'educaci general la de rebre tot individu.

Finalitats de l'educaci social.

Ayerbe (2000) entn que les finalitats que exerceix l'educaci social varien en funci de mltiples variables, entre les quals es trobarien les necessitats ateses, la ubicaci institucional, l'encrrec rebut, l'edat dels subjectes amb que es treballa, etc., per, seguint a Mgica (1991), cita les segents com les principals funcions de l'educaci social:

 Informar a la poblaci en general de les prestacions i caracterstiques dels serveis, centres i professionals que treballen amb els subjectes de la intervenci educativa;
 Observar contextos, actituds i comportaments i, detectar subjectes i grups que es troben en situaci de risc o inadaptaci;
 Contactar amb els subjectes de la intervenci i recopilar informaci sobre els seus problemes, relacions, etc., per a poder adequar la intervenci a la realitat i moment que els subjectes travessen;
 Planificar, programar i implementar una intervenci educativa a fi de promoure objectius que potencin una progressiva maduraci, una major inserci social, una millor qualitat de vida dels subjectes;
 Assolir una integraci crtica dels subjectes en la realitat social, promovent per a aix la reflexi, el coneixement dels lmits i possibilitats, l'estudi d'alternatives i recerca de solucions, compartint moments i activitats amb els subjectes de la intervenci;
 Implicar als contextos socials que emboliquen al subjecte o grup en el procs educatiu, en les respostes a les necessitats i problemes que plantegen, considerant per a aix al subjecte i a la comunitat com agents actius de canvi, potenciant els recursos dels que es disposa;
 Coordinar el treball amb el d'altres professionals que treballen directa o indirectament amb els subjectes i amb els recursos comunitaris, utilitzant-los i participant en la recerca d'alternatives;
 Intervenir entre els subjectes de la intervenci i les institucions, facilitant l'accs normalitzat als recursos (escolars, socials, laborals, etc.);
 Possibilitar alternatives aportant recursos en aquells aspectes en qu el subjecte sigui ms deficitari;
 Dinamizar les relacions de convivncia: promoure-les, reforar-les i potenciar els seus aspectes positius;

Revisi Histrica.

A partir dels anys 80, l'Educaci Social va comenar a experimentar una tremenda expansi. Aquesta expansi es va veure motivada per multitud de factors, que no sempre responien directament a aspectes pedaggics, i entre els quals es trobarien l'aparici de noves poltiques socials, la modificaci del propi context social, etc. En definitiva, sembla que l'eclosi de l'educaci social, almenys en el que a l'mbit catal es refereix, va ser possible " grcies a l'irrumpci de la democrcia i a les noves formes de l'estat del benestar, a l'increment dels sectors de poblaci marginal i, principalment, a la conscincia de responsabilitat enfront dels nous problemes derivats de la convivncia" (Petrus, 1997).

Una dcada ms tard, el reconeixement de l'Educaci social com a diplomatura universitria seria recollit en el real decret 1420/1991 de 30 d'agost (BOE de 10 d'octubre 1991).

La Intervenci Socioeducativa.

La intervenci socioeducativa s entesa, en general, com el conjunt d'actuacions, de carcter motivacional, pedaggic, metodolgic, d'avaluaci, etc.  que es desenvolupen per part dels agents d'intervenci, b siguin institucionals o personals, per a dur a terme un programa prviament programat, i l'objectiu del qual s intentar que les persones o grup amb els quals s'interv abast, en cada cas, els objectius proposats en dit programa.

Planificaci en la intervenci socioeducativa.

El terme planificaci fa referncia a l'elaboraci d'un pla, d'un projecte o un programa d'acci. Nosaltres entenem que planificar s un procs d'organitzaci i preparaci que permet adoptar decisions sobre la forma ms convenient d'assolir una srie d'objectius proposats.

Cal tenir present que planificar implica organitzar i coordinar; en una planificaci est present la idea de decidir per anticipat pel qual es va a fer, i tamb est present l'establiment d'actuacions per a aconseguir uns determinats objectius.
Gairn (1996), en lloc de definir el terme planificaci, prefereix enumerar els trets que la caracteritzen, i que sn: s una anticipaci de futur, integra actuacions que afectin a diferents sectors de la societat, s un procs continu i unitari, te un sentit de provisionalitat, porta amb si necessriament la presa de decisions que sn successives, per interdependents, i la complexitat dels situacions exigeix que els processos de planificar siguin el ms intelligents possible.

Principis.
Amb carcter general, la planificaci de la intervenci socioeducativa, ha de guiar-es per una srie de principis, que sn els segents:

Principi de racionalitat. El planificador ha de tenir un coneixement previ basat en bases cientfiques de la realitat de l'mbit i de les persones a les quals anir destinada la intervenci.

Principi de globalitat. S'han d'incloure en el programa el major nombre possible de variables que intervinguin directa o indirectament en els plantejaments del mateix.

Principi de continutat. Tots els elements que componen el programa d'intervenci socioeducativa han de ser aplicats de forma contnua i sistemtica.

Principi de seqenciaci. Tots els elements han d'estar interelacionats.

Principi d'univocitat. La redacci del programa ha de fer-es de manera que tots els termes utilitzats puguin ser entesos en el mateix sentit.

Principi de comprensibilitat semntica. Tots els termes utilitzats en la redacci d'un programa han de ser fcilment comprensibles per tots.

Principi de flexibilitat. La planificaci ha de ser flexible, permetent la introducci de quantes modificacions siguin necessries, i en qualsevol moment del procs.

Principi de varietat. L'equip planificador haur de ser creatiu i original en l'elaboraci.

Principi de realisme. L'elaboraci del programa ha de partir d'una anlisi prvia i recolzat slidament en la realitat de l'mbit en el qual s'ha d'aplicar.

Principi de participaci. L'equip planificador ha d'estar obert a la participaci d'altres personis o entitats.

Nivells.

Perqu la planificaci sigui efica, ha de tenir diferents nivells i amb diferents enfocaments:

En primer lloc s'ha de reflexionar sobre la filosofia del programa i planificar aspectes com els criteris generals d'intervenci, estratgies d'acci i tipus de procs.

En segon lloc, ha de planificar-se la forma d'obtenir les dades necessries sobre l'mbit d'intervenci: composici demogrfica de l'mbit, estructura socioeconmica i actituds de les persones implicades.

En tercer lloc s necessari planificar les metes o objectius a aconseguir, tenint en compte que han de ser realistes i ajustats a les necessitats de les persones sobre les quals es va a realitzar la intervenci. Caldr planificar: l'ajust dels objectius a la realitat socioeducativa, l'adequaci a les necessitats i la prioritzaci en la seva consecuci. La fixaci adient d'objectius s molt important, ja que sn els quals ho defineixen, orienten i donen sentit a un programa d'intervenci. Els objectius poden ser generals o especfics, entenent per objectiu especfic l'encreuament d'un objectiu general amb una situaci especfica. La seva fixaci ha de respondre a una srie de criteris: han de representar els efectes de l'acci, han de ser assolibles, limitats en el temps, unidimensionals (referits noms a un problema especfic), clars, comprensibles i inequvocs. Hem de tenir en compte que la formulaci de l'objectiu defineix qu s el que es pretn assolir en el programa d'intervenci.

En quart lloc cal planificar els recursos disponibles: recursos humans, materials, localitzaci espacial dels mateixos  Per a Ander-Egg (2000) la planificaci d'un programa d'intervenci socioeducativa s'han de considerar els segents elements:

Naturalesa del programa: qu es vol fer.

Origen i fonament: per qu es vol fer.

Objectius: per a qu es vol fer.

Metes: quant es vol fer.

Localitzaci fsica: on es vol fer.

Metodologia: com es vol fer.

Recursos humans: qui ho van a fer.

Recursos materials: amb qu es va a fer.

Recursos financers: amb qu es va a pagar.

Avaluaci: quins van a ser els criteris d'avaluaci.

Cal tenir present que a l'estat espanyol la intervenci socioeducativa est participada per institucions pbliques i privades, amb un grau considerable de descentralitzaci, doncs les competncies es troba repartides entre l'Estat, les Comunitats autnomes i els ens locals.

Administraci de l'Estat.- assumeix les competncies de la planificaci en tot el territori nacional, la coordinaci de recursos i la tutela d'algunes institucions pbliques i de les privades.

Comunitats autnomes.- a l'assumir la prctica de la totalitat de les competncies en aquest mbit,  han adquirit capacitat normativa, pel que les normes emanades de cadascuna d'elles sn diferents. Dissenyen programes d'intervenci d'acord a la seva realitat socioeducativa i segons les seves necessitats.

Ajuntaments: sn les entitats ms properes al ciutad i tenen com missi organitzar tant els recursos que disposen, com els quals els proporcionen les comunitats autnomes en el seu territori.

Els programes d'intervenci socioeducativa sn dissenyats i planificats generalment des de les comunitats autnomes al costat dels ajuntaments implicats, i serveixen de marc de referncia i actuaci per a qualsevol intervenci i en qualsevol mbit d'aplicaci. La intervenci socioeducativa necessita concretar-se en el cos d'un programa d'intervenci socioeducativa amb la finalitat que la seva actuaci arribi als seus destinataris en la forma prevista.

Fases.

Esquema del disseny i planificaci d'un programa d'intervenci socioeducativa:

Fase inicial

1.- Determinaci i selecci del cas.

2.- Determinaci de necessitats.

3.- Obtenci i selecci de dades.

4.- Fixaci d'objectius.

Fase d'execuci.

1.- Punt de partida.

2.- Disseny del programa: Objectius, Mitjans i recursos, Estratgies i Temporalizacin.

3.- Aplicaci del programa.

Fase de valoraci.

1.- Avaluaci del programa.

2.- Conclusions finals.

3.- Elaboraci de l'informe.

La fase inicial o de preparaci tracta d'analitzar de forma sistemtica i rigorosa la realitat social o l'mbit d'intervenci amb la finalitat de conixer aquesta realitat de la manera ms completa possible. s la fase diagnstica de la planificaci, en aquesta s'estudia la naturalesa i caracterstiques de l'mbit en el qual es va a realitzar la intervenci socioeducativa, es documenta el cas, s'intenta conixer les necessitats existents, s'obtenen les dades prvies necessries i es fixen els objectius.

La fase d'execuci s la ms important. Amb totes les dades disponibles i una vegada fixats els objectius, es tracta d'establir un punt de partida, dissenyar el programa prpiament dit i posar-ho en prctica. El disseny i elaboraci del programa haur de comprendre:

  Els objectius ja fixats.

  Els mitjans i recursos disponibles per a assolir-los: installacions, immobles, personal, pressupost per a l'adquisici i manteniment d'aquests mitjans, disponibilitat pressupostria per a l'ajuda econmica a famlies, condicions d's d'aquests mitjans, procediments de gesti dels mateixos, responsables directes 

  Les estratgies d'acci establertes, en funci dels elements anteriors: actuacions en classes, en tallers, nombre de sessions, mtode de treball 

  Una temporitzaci de les actuacions: calendari, horaris, nombre d'actuacions per grup o taller 

Les opinions dels agents d'intervenci estaran condicionades en cada moment per determinats factors, alguns d'ells imprevists, que els portaran a adoptar decisions en cada cas, en funci de cada moment i realitat. s necessari reiterar la necessitat que en l'elaboraci del programa participin els diferents professionals d'un equip multidisciplinar.

'La fase de valoraci' consisteix a avaluar el programa i la seva aplicaci, tant els seus components com els resultats de l'aplicaci del mateix, per a arribar a unes conclusions finals que hauran de ser reflectides en el corresponent informe d'avaluaci.

mbits d'Intervenci.

L'educaci social abasta un ampli ventall d'mbits d'intervenci entre els quals, seguint a Petrus (1997) cabria destacar:

 Educaci social especialitzada;
 Animaci sociocultural i Educaci en el temps lliure;
 Educaci de persones adultes ;
 Acci i Intervenci Comunitries;
 Interculturalitat i Educaci no formal;
 Educaci Ambiental;
 Intervenci en Tercera Edat;
 Intervenci en drogodependncies;

A continuaci es descriuen breument els esmentats mbits tractant de definir quin s la labor i funcions de l'educador social en els mateixos.

Educaci Social Especialitzada.

Fa referncia a la intervenci de l'educador en necessitats educatives especials, aix s, a la intervenci socioeducativa amb persones que de forma temporal o permanent necessiten un suport pedaggic per a continuar amb el seu aprenentatge. Aquestes NEE poden estar relacionades amb una discapacitat (ja sigui aquesta fsica o psquica) o amb conflictes afectivo-emocionals, socio-familiars o altres casos d'inadaptaci pels quals pugui estar passant el subjecte.

Animaci Sociocultural i Educaci en el Temps Lliure .

Hi ha molts serveis on pot intervenir l'educador social (centres de dia, centres cvics...)La figura de l'animador sociocultural no noms ser la de "animador" ents com festes, taboles, etc... sin que haur de ser un professional que pugui fonamentar, planificar, executar i avaluar un projecte pedaggic envers el collectiu que es vagi a treballar.
Es tendeix a pensar que l'animador s el "pallaso" de les festes, quan realment l'animador sociocultural o monitor d'oci i temps lliure, per regla general, sn sempre educadors socials i no mers individus amb la capacitat de fer somriure i ballar a la gent amb la qual treballa.
La figura d'aquesta persona s de dinamitzadora

Educaci de Persones Adultes.

Paulo Freire constitueix una figura de gran rellevncia en l'mbit de l'educaci de persones adultes per les seves aportacions als processos d'alfabetitzaci de les persones adultes.

L'educaci de persona adultes s un dels mbits de l'educaci social i d'altres professionals.

Acci i Intervenci Comunitries.
L'educador social dintre de la seva comunitat i en unes altres, ha de convertir-se si no en el lider del treball comunitari, en el guia dels treballs dels estudiants de la seva escola, collegi o universitat. s l'eix que mou totes les estructures socials, organitza i coordina la cooperaci de la comunitat i assoleixi el treball comunitari. M. Sc. Pedro Luis Vliz Ortega, Quevedo Equador.

Interculturalitat i Educaci No Formal.

En aquest mbit l'educador social pot ajudar a la integraci d'aquestes persones. Pot ensenyar-los l'idioma o fer de mediador cultural.

Educaci Ambiental.
L'educador social, ha de conixer que la naturalesa, com medi ambient,s la base de l'existncia de tot sser viu i des del punt de vista educatiu,transmetr la cura i la protecci a tot el que ens envolta. La utilitzaci racional dels recursos naturals. La seva labor ha d'estar obstinada en el coneixement dels recursos, la seva utilitzaci i el respecte a la naturalesa.M.Sc. Pedro Luis Vliz Ortega.Equador.

Intervenci en Tercera Edat.
Hi ha molts serveis on pot intervenir l'educador social (centres de dia, centres cvics...).
Hi ha molts serveis on es troba incorporat l'educador social com els centres de dia, residncies...

Intervenci en Drogodependncies.

La intervenci socioeducativa en drogodependncies t lloc al llarg de tres moments b diferenciats que podrien classificar-se atenent a les diferents estratgies de prevenci. Seguint a Arza (2002):

 Prevenci primria: La intervenci t lloc abans de que es produeixi el consum. El seu objectiu principal seria la d'impedir o retardar l'aparici de l's de drogues. En general el collectiu al que es dirigeix la intervenci en aquest moment s aquell que per la seva edat o context, es troba molt allunyat de les seves vivncies quotidianes el consum de drogues.
 Prevenci secundria: La intervenci t lloc quan ja s'han produt els primers contactes amb el consum de drogues. L'objectiu fonamental seria evitar l'instauraci d'un s problemtic.
 Prevenci terciria o Reducci de Danys: Es refereix a aquelles estratgies d'intervenci que, una vegada instaurat el consum problemtic de drogues, tracten d'impedir que la situaci s'agreugi i persegueixen la disminuci dels riscos associats al consum (contagi de malalties infeccioses tals com el VIH o l'hepatitis, risc de sobredosis, etc.). Aquest tipus d'estratgies van comenar a desenvolupar-se en els anys 1980, especialment en relaci amb el consum de drogues (especialment de herona) per via parenteral.

L'abordatge del fenomen de les drogodependncies ha sofert tamb una evoluci al llarg del temps convertint-se el model biopsicosocial

Codi Deontolgic.

El codi deontolgic de l'educador social va ser redactat el 30 de novembre de 2002 per la Junta de Govern de ASEDES fonamentant-se en la Constituci Espanyola, la Declaraci Universal dels Drets Humans, la Convenci Europea per a la Salvaguarda dels Drets de les Persones, la Carta Social Europea, i en la Convenci sobre els Drets dels Nens anunciats en la Carta dels Drets Fonamentals de la Uni Europea.

El codi deontolgico de l'educador social s'estableix com un "conjunt de normes que orienten l'acci i conducta professional, que ajuden a l'educador i a l'educadora en l'exercici de la seva professi i milloren la qualitat del treball que s'ofereix a la ciutadania" (ASEDES, 2002).

En ell queden recollits els deu Principis Deontolgics Generals aix com els articles que estableixen quin ha de ser el paper de l'educador social en relaci amb:

 La seva professi;
 Els subjectes de l'acci socioeducativa;
 L'equip de treball;
 La instituci en la qual l'educador desenvolupa el seu treball;
 La societat en general;

Principis Deontolgics Generals.

 Principi de la Professionalitat;
 Principi de l'Acci Socioeducativa;
 Principi de Justcia Social;
 Principi de la Informaci Responsable i de la Confidencialitat;
 Principi de la Formaci Permanent;
 Principi de la Solidaritat Professional;
 Principi de Respecte als Subjectes de l'Acci Socioeducativa;
 Principi de la Coherncia Institucional;
 Principi de la Participaci Comunitria;
 Principi de Complementarietat de Funcions i Coordinaci;


Educaci Social.

 Educador social;
 Pedagogia social;
 Exclusi social;
 Intervenci social;

Animaci Sociocultural i Educaci en el Temps Lliure.

 Animaci Sociocultural;
 Tcnic superior en Animaci sociocultural;

Educaci de Persones Adultes.

 Paulo Freire;
 Pedagogia Crtica;

Drogodependncies.

 Comunitat Teraputica;

Referncies.

Educaci Social.

 Petrus, A. (Coord.).(1997). Pedagogia social. Barcelona: Ariel;
 Amors, P. i Ayerbe, P. (Eds.). (2000). Intervenci educativa en inadaptacin social. Madrid: Sntesi;

Revisi Histrica.

 Quintana, J. M. (1997). Antecedents histrics de l'educaci social. En A. Petrus (Coord.), Pedagogia social. (pp. 67-91). Barcelona: Ariel;

 Enllaos externs .

 Collegi d'Educadores i Educadors de Catalunya;
 AIEJI (Associaci Internacional d'Educadores i Educadors Socials);
 ASEDES (Associaci Estatal d'Educaci Social);
 Eduso.net (El Portal de l'Educaci Social);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394718" title="Wilfred Agbonavbare" nonfiltered="2259" processed="2243" dbindex="152277">
Wilfred Agbonavbare (nascut a Lagos, Nigria, el 5 d'octubre de 1966) s un futbolista nigeri, ja retirat. Jugava de porter.

 Trajectria .
Wilfred va donar els seus primers passos al New Nigeria Bank, on hi va estar des de 1983 fins a 1989, any en el qual fitxa per un altre equip del seu pas, els BCC Lions. 

A l'any 1990 dna el salt a la lliga espanyola, incorporant-se al Rayo Vallecano, en l'etapa ms important de la seua carrera. A Vallecas aconsegueix l'ascens a Primera Divisi i debuta al setembre de 1992 a la mxima categoria. Titular durant gaireb la primera meitat dels 90, la campanya 95-96 noms disputa mitja temporada al Rayo, per ser traspassat a l'cija al mercat d'hivern.

Al quadre sevill acaba eixa temporada i juga la segent, totes dues a Segona Divisi. Al 1997, Wilfred penja les botes.

 Internacional .
Wilfred va ser internacional amb la selecci de futbol de Nigria en 14 ocasions, entre 1983 i 1994. Va formar part del combinat del seu pas al Mundial de Futbol dels Estats Units 1994 i va guanyar la Copa d'frica d'eixe mateix any.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394719" title="San Xon de Seoane do Courel" nonfiltered="2260" processed="2244" dbindex="152278">
San Xon de Seoane do Courel s un poble que forma part del municipi de Folgoso do Courel, a la provncia de Lugo.

Est situat en el centre geogrfic de la serra de Courel, en un pronunciat vessant sobre el riu Lor en el punt en el qual conflux amb el riu Pequeno i el riu de Desocupada. Juntament amb Folgoso, s el millor lloc per a triar com a base per a visitar la zona, per la seva situaci i varietat de serveis. Fou capitalitat municipal fins a la guerra civil, quan aquesta fou traslladada a Folgoso.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394720" title="UKUSA" nonfiltered="2261" processed="2245" dbindex="152279">
La Comunitat UKUSA (United Kingdom-United States Security Agreement) s una aliana de nacions de parla anglesa amb el propsit de recollectar informaci d'intelligncia. UKUSA est formada per:

 Estats Units, mitjanant la National Security Agency.
 Regne Unit, a travs del Government Communications Headquarters (GCHQ).
 Austrlia, per mitj del Defence Signals Directorate.
 Canad, pel Communications Security Establishment.
 Nova Zelanda, pel Government Communications Security Bureau.

El propsit principal d'UKUSA s servir al sistema de monitoritzaci d'ECHELON.

 Ms informaci .

 Richelson, Jeffrey T.; Ball, Desmond (1985). The Ties That Bind: Intelligence Cooperation Between the USUKA Countries. London: Allen & Unwin.
 Hager, Nicky, (1996). Secret Power New Zealand's Role in the International Spy Network. Nelson, New Zealand: Craig Potton Publishing.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394721" title="National Security Agency" nonfiltered="2262" processed="2246" dbindex="152280">


L'Agncia de Seguretat Nacional (en angls: National Security Agency), tamb coneguda com a NSA per les seves sigles en angls, s una agncia del govern dels Estats Units responsable d'obtenir i analitzar informaci transmesa per qualsevol mitj de comunicaci, i de garantir la seguretat de les comunicacions del govern contra altres agncies similars d'altres pasos. La NSA depn del Departament de Defensa (DoD) i est dirigida per un oficial de tres estrelles (un tinent general o b un vicealmirall). Les seves activitats d'espionatge inclouen la radiodifusi, tant d'organitzacions com d'individus, Internet, i altres formes de comunicaci, sobretot confidencials. La seva intercepci de comunicacions segures inclou militars, diplomtics, i altres comunicacions sensibles, confidencials o secretes del govern.

Malgrat haver estat considerada com l'organitzaci que ms doctors matemtics empra, com a propietria del major nombre de superordinadors, i tenint un pressupost molt ms gran que la CIA, ha tingut un perfil notablement baix fins als ltims anys. Durant molt temps fins i tot la seva existncia no va ser admesa pel govern dels Estats Units. Se la va arribar a conixer com a No Such Agency (no hi ha tal agncia).

A causa de la seva tasca d'espionatge mitjanant escoltes, la NSA ha estat fortament implicada en investigacions sobre criptoanlisi, seguint la feina de les agncies precursores que havien estat responsables de trencar molts codis i claus durant la Segona Guerra Mundial (mirar, per exemple, codi Porprat, Venona, i JN-25).

L'oficina central de l'Agncia de Seguretat Nacional s en Fort Meade, Maryland, aproximadament a 16 quilmetres al nord-oest de Washington, en lnia recta. La NSA t la seva prpia sortida a la carretera Baltimore-Washington, senyalitzada com "Noms per a empleats de la NSA". L'escala de les operacions de la NSA s difcil de determinar a partir de les dades no classificades, per una pista s l's d'electricitat de l'oficina central. El pressupost de la NSA per a electricitat supera els 21 milions de US$ per any, fent-ho el segon major consumidor d'electricitat de l'estat de Maryland. Les fotos han mostrat que hi ha aproximadament 18.000 places d'aparcament al lloc, encara que es creu que el nombre d'empleats en la NSA pot doblar aquest nmero; els empleats estan escampats per tot el mn.

El seu programa de comunicacions segures per al govern ha implicat a la NSA a la producci de maquinari i programari de comunicacions i de semiconductors (hi ha una planta de fabricaci de xips a Fort Meade), en la investigaci criptogrfica, i en contractes amb la indstria privada per subministrar-li articles, equip i la investigaci que no est preparada per desenvolupar.

 Enllaos .
Pgina oficial de l'NSA;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394733" title="Aequidens mauesanus" nonfiltered="2263" processed="2247" dbindex="152281">

Aequidens mauesanus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S. O. 1997. Aequidens mauesanus, a new species of cichlid fish from the Amazon basin, Brazil. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 7 (nm. 4): 377-383.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394734" title="Aequidens metae" nonfiltered="2264" processed="2248" dbindex="152282">

Aequidens metae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Orinoco.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Eigenmann, C. H. 1922. The fishes of western South America, Part I. The fresh-water fishes of northwestern South America, including Colombia, Panama, and the Pacific slopes of Ecuador and Peru, together with an appendix upon the fishes of the Rio Meta in Colombia. Mem. Carnegie Mus. v. 9 (nm. 1): 1-346, Pls. 1-38.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Stawikowski, R. i U. Werner, 1998. Die Buntbarsche Amerikas, Band 1. Verlag Eugen Ulmer, Stuttgart, Alemanya, 540 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394735" title="Aequidens michaeli" nonfiltered="2265" processed="2249" dbindex="152283">

Aequidens michaeli  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: tram brasiler del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S. O. 1995. Three new cichlid species from southern Amazonia: Aequidens gerciliae, Aequidens epae i A. michaeli. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 6 (nm. 2): 149-170.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Stawikowski, R. i U. Werner, 1998. Die Buntbarsche Amerikas, Band 1. Verlag Eugen Ulmer, Stuttgart, Alemanya, 540 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394736" title="Agavcia" nonfiltered="2266" processed="2250" dbindex="152284">


Agavcia, Agavcies (Agavaceae) s una famlia de plantes amb flor.

Dins d'aquesta famlia s'inclouen plantes dels deserts o zones rides molt conegudes com l'gave (Atzavara), iuca o l'Arbre de Joshua.

Les espcies poden ser suculentes o no ser-ho. En general les fulles de les agavcies es dispoden en forma de roseta al final d'una tija llenyosa que pot anar des de ser molt curta fins a ser de mida arbria. Les fulles tenen bandes paralleles i normalment apareixen llargues i punxagudes, sovint amb una espina dura al final i de vegades amb espines laterals.

Les espcies dgave s'utilitzen per a fer les begudes alcohliques anomenades pulque i mezcal, mentre altres espcies s'utilitzen per la seva fibra. En xerojardineria sn d's molt freqent.
 Gneres .
Agave;
Anemarrhena;
Behnia;
Beschorneria;
Bravoa;
Camassia;
Chlorogalum;
Chlorophytum;
Clistoyucca;
Eremocrinum;
Furcraea;
Herreria;
Hesperaloe;
Hesperocallis;
Hesperoyucca;
Hosta;
Littaea;
Manfreda;
Polianthes;
Prochnyanthes;
Pseudobravoa;
Samuela;
Yucca;




Enllaos externs.
 Agavaceae in Flora of North America.
 Agavaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval.
 Die Agaven.;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394738" title="Aequidens pallidus" nonfiltered="2267" processed="2251" dbindex="152285">

Aequidens pallidus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Heckel, J. J. 1840. Johann Natterer's neue Flussfische Brasilien's nach den Beobachtungen und Mittheilungen des Entdeckers beschrieben (Erste Abtheilung, Die Labroiden). Ann. Wien. Mus. Naturges. v. 2: 325-471, Pls. 29-30.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394740" title="Aequidens paloemeuensis" nonfiltered="2268" processed="2252" dbindex="152286">

Aequidens paloemeuensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Surinam.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394741" title="Teoria atmica de Dalton" nonfiltered="2269" processed="2253" dbindex="152287">
Al 1808, John Dalton reprn les antigues idees de Leucip i de Demcrit i publica la seva teoria atmica.

 Postulats .
 Els elements estan formats per partcules discretes, diminutes, i indivisibles anomenades toms, que romanen inalterables en qualsevol procs qumic.
 Els toms d'un mateix element sn tots iguals entre s en massa, mida i en qualsevol altra propietat fsica o qumica. ;
 A les reaccions qumiques, els toms ni es creen ni es destrueixen, noms canvien la seva distribuci. ;
 Els compostos qumics estan formats per "toms de compost" (molcules), tots iguals entre s, s a dir, quan dos o ms toms de diferents elements es combinen per formar un mateix compost ho fan sempre en proporcions de massa definides i constants. ;

 Justificaci de les lleis ponderals .
Les suposicions de Dalton permeten explicar fcilment les lleis ponderal de les combinacions qumiques, ja que la composici en pes d'un determinat compost ve determinada pel nombre i pes dels toms elementals que integren el tom del compost. 

Llei de la conservaci de la matria.
Per ser els toms indivisibles i indestructible els canvis qumics han de consistir nicament en un reagrupament d'toms i, per tant, no pot haver en el mateix variaci alguna de massa en no variar el nombre d'toms presents.

Llei de les proporcions definides.
Si es combinen n toms de l'element A amb m toms de l'element B i els pesos respectius d'aquests toms sn a i b 

Llei de les proporcions mltiples. 
Si dos elements s'uneixen en diverses proporcions per formar diferents compostos vol dir que els seus toms s'uneixen en relacions numriques diferents.  Si un tom de l'element A s'uneix, per exemple, amb un i amb dos toms de l'element B, es comprn que la relaci en pes de les quantitats d'aquest element (un i dos toms) que s'uneixen amb una mateixa quantitat d'aquell (un tom) estiguin en relaci d'1: 2. Si els toms dels elements A i B s'uneixen en altres qualssevol relacions numriques, sempre de nombres enters senzills, es trobar igualment una relaci senzilla entre les quantitats d'un dels elements que s'uneixen amb una quantitat determinada de l'altre element. 

Llei de les proporcions recproques. 
Encara que els elements s'uneixen en relacions atmiques diferents, 1: 2, 1: 3, 2: 3 etctera, pot fcilment calcular que les quantitats en pes de diferents elements que s'uneixen amb una quantitat fixa d'un element donat han d'estar en relaci senzilla amb els seus respectius pesos atmics i que aquestes quantitats, multiplicades necessriament en tot cas per nombres enters senzills, han d' ser les que es combinen entre si a les corresponents combinacions mtues

 Fracs davant la llei de Gay-Lussac. .

Per DALTON les ltimes partcules dels elements gasosos com l'hidrogen, oxigen, clor, etc., Eren necessriament simples i estaven constitudes per un sol tom (aix, H, O, CI, N,  ...) i que les de compostos gasosos tan corrents com l'aigua o el clorur d'hidrogen eren naturalment composts per eren naturalment compostes per formades per noms dos toms diferents (HO, ClH, ...). No obstant aix, amb aquestes frmules no es podien explicar les relacions volumtriques de Gay-Lussac:

La conclusi experimental de Gay-Lussac que un volum de clor s'uneix amb un volum d'hidrogen per donar lloc a dos volums de clorur d'hidrogen portar a DALTON a suposar que en els volums iguals de clor i de hidrogen devien existir igual nombre d'toms. 
Al imaginar que aquests elements s'uneixen tom a tom, formaran un mateix nombre de toms (avui molcules) de clorur d'hidrogen, en ser aquests toms i indivisibles, havien d'ocupar, en canvi, un volum doble segons els resultats de Gay Lussac. 
La hiptesi que en volums iguals de gasos devien existir igual nombre de toms va tenir Dalton que descartar arribant a la conclusi que els resultats de Gay-Lussac eren inexactes.

Per contra, si la llei de Gay-Lussac era certa estava en contradicci amb els postulats de Dalton i la seva teoria atmica.

 Definicions destacades . 

De la teoria atmica de Dalton destaquem les segents definicions:
 Un tom s la partcula ms petita d'un element que conserva les seves propietats. ;
 Un element s una substncia que est formada per toms iguals. ;
 Un Compost s una substncia fixa que est formada per toms diferents combinats en proporcions fixes. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394742" title="Aequidens patricki" nonfiltered="2270" processed="2254" dbindex="152288">

Aequidens patricki  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S. O. 1984. Une nouvelle espce d'Aequidens des bassins des Rios Aguaytia et Pachitea au Prou: Aequidens patricki n. sp. (Teleostei': Cichlidae). Rev. Fr. Aquariol. v. 11 (nm. 1): 1-6.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394743" title="Aequidens plagiozonatus" nonfiltered="2271" processed="2255" dbindex="152289">

Aequidens plagiozonatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conques dels rius Amazones i Paran.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S. O. 1984. Cichlid fishes from the La Plata basin. Part V. Description of Aequidens plagiozonatus sp. n. (Teleostei, Cichlidae) from the Paraguay River system. Zool. Scripta v. 13 (nm. 2): 155-159.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394744" title="Aequidens potaroensis" nonfiltered="2272" processed="2256" dbindex="152290">

Aequidens potaroensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Eigenmann, C. H. 1912. The freshwater fishes of British Guiana, including a study of the ecological grouping of species, and the relation of the fauna of the plateau to that of the lowlands. Mem. Carnegie Mus. v. 5 (nm. 1): i-xxii + 1-578, Pls. 1-103.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394745" title="Aequidens pulcher" nonfiltered="2273" processed="2257" dbindex="152291">

Aequidens pulcher  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Veneuela i l'Illa de Trinitat.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Gill, T. N. 1858. Synopsis of the fresh water fishes of the western portion of the island of Trinidad, W. I. Ann. Lyc. Nat. Hist. N. Y. v. 6 (nms. 10-13): 363-430. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Stawikowski, R. i U. Werner, 1998. Die Buntbarsche Amerikas, Band 1. Verlag Eugen Ulmer, Stuttgart, Alemanya, 540 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394747" title="Litrcia" nonfiltered="2274" processed="2258" dbindex="152292">


Litrcia, Litrcies,(Lythraceae) s una famlia de plantes amb flor.

Inclou unes 500-600 espcies distribudes en 32 gneres. Normalment sn plantes herbcies amb alguns arbusts i arbres. T una distribuci cosmopolita.

Actualment inclou el magraner que abans es considerava dins de la famlia Punicaceae.

Gneres.

Subfamlia Lythroideae  = 'Lythraceae sensu stricto', 28 gneres:
Adenaria;
Ammania;
Capuronia;
Crenea;
Cuphea;
Decodon;
Didiplis;
Diplusodon;
Galpinia;
Ginoria;
Haitia;
Heimia;
Hionanthera;
Koehneria;
Lafoensia;
Lagerstroemia;
Lawsonia;
Lourtella;
Lythrum;
Nesaea;
Pehria;
Pemphis;
Peplis;
Physocalymma;
Pleurophora;
Rotala;
Tetrataxis;
Woodfordia;
Subfamlia Punicoideae  = 'Punicaceae';
Punica;
Subfamlia Sonneratioideae ;
Sonneratia;
Subfamlia Duabangoideae  = 'Duabangaceae';
Duabanga;
Subfamlia Trapoideae  = 'Trapaceae';
Trapa;

 Referncies .

;
;
 Lythraceae in L.Watson and M.J.Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394750" title="Aequidens rivulatus" nonfiltered="2275" processed="2259" dbindex="152293">

Aequidens rivulatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: des del riu Esmeraldas (Equador) fins al riu Tumbes (Per).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Gnther, A. 1860. Second list of cold-blooded vertebrata collected by Mr. Fraser in the Andes of western Ecuador. Proc. Zool. Soc. Lond. 1859 (pt 3): 402-420.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ortega, H. i R.P. Vari, 1986. Annotated checklist of the freshwater fishes of Peru. Smithson. Contrib. Zool. (437):1-25.  ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394753" title="Aequidens rondoni" nonfiltered="2276" processed="2260" dbindex="152294">

Aequidens rondoni  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Miranda Ribeiro, A. de 1918. Historia Natural. Zoologia. Cichlidae. A: Commisso de Linhas Telegraphicas Estrategicas de Matto-Grosso ao Amazonas. Cichlidae Publ. 46 (Annexo 5): 1-18, Pls. 1-16.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394758" title="Aequidens sapayensis" nonfiltered="2277" processed="2261" dbindex="152295">

Aequidens sapayensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: nord-oest de l'Equador.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., W.E. Burgess, N. Pronek i J.G. Walls, 1991. Dr. Axelrod's Atlas of freshwater aquarium fishes. Sisena edici. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.  ;
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1903. Descriptions of new South-American fishes in the collection of the British Museum. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 7) v. 12 (nm. 72): 621-630.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.  ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394761" title="Aequidens tetramerus" nonfiltered="2278" processed="2262" dbindex="152296">

Aequidens tetramerus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conques del riu Amazones (Per, Colmbia, Equador, Brasil i Bolvia), del riu Tocantins, del riu Parnaba i de l'Orinoco (Veneuela i Colmbia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Heckel, J. J. 1840. Johann Natterer's neue Flussfische Brasilien's nach den Beobachtungen und Mittheilungen des Entdeckers beschrieben (Erste Abtheilung, Die Labroiden). Ann. Wien. Mus. Naturges. v. 2: 325-471, Pls. 29-30.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Riehl, R. i H.A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag fr Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p.  ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394764" title="Aequidens tubicen" nonfiltered="2279" processed="2263" dbindex="152297">

Aequidens tubicen  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: tram brasiler del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. & E. J. G. Ferreira. 1991. A new Aequidens species from the Rio Trombetas, Brasil , and redescription of Aequidens pallidus (Teleostei, Cichlidae). Zool. Scripta v. 19 (nm. 4) : 425-433.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394765" title="Aequidens viridis" nonfiltered="2280" processed="2264" dbindex="152298">

Aequidens viridis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eigenmann, C. H. i W. L. Bray:  A revision of the American Cichlidae. Ann. N.Y. Acad. Sci. 7: 607-624. Any 1894.
 Heckel, J. J. 1840. Johann Natterer's neue Flussfische Brasilien's nach den Beobachtungen und Mittheilungen des Entdeckers beschrieben (Erste Abtheilung, Die Labroiden). Ann. Wien. Mus. Naturges. v. 2: 325-471, Pls. 29-30.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia, 431 pp.
 Kullander, S. O. i H. Nijssen:  The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden and other cities, XXXIII+256 pp. Any 1989.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America.  Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 2003. Cichliden-Lexikon, Tiel 3: Sdamerikanische Zwergbuntbarsche. Dhne Verlag. Cichliden-Lexikon Tiel 3: 1-219.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394769" title="Cucafera de Tortosa" nonfiltered="2281" processed="2265" dbindex="152299">
Cucafera de Tortosa s una criatura mitolgica s un dels smbols ms emblemtics de la ciutat de Tortosa. s com una espcie de drac, una gran bestiola, que sembla a una tortuga i que t un cap semblant al d'un cocodril, que estira i arronsa el coll i obre i tanca la gran boca amb molt de soroll. En sentir el soroll de les seves dents, els xiquets i xiquetes de Tortosa apreten a crrer o s'amaguen darrere la seva mare. s present a totes les festes importants de la ciutat i normalment va acompanyada de tambors i d'una altra cucafera petita que se suposa que s la seva filla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394815" title="Mlvera" nonfiltered="2282" processed="2266" dbindex="152300">

La mlvera, la melva o la baldufa (Auxis rochei) s una espcie de peix de la famlia dels escmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 La talla mxima s de 70 cm.
 Cos fusiforme i hidrodinmic de secci circular.
 T la pell llisa amb poques escates.
 La lnia lateral s ondulada.
 En el peduncle caudal hi ha una carena.
 El cap s cnic i agut.
 La boca s petita.
 Les dues aletes dorsals es troben separades, la primera de les quals s ms alta.
 Desprs de la segona dorsal apareixen 8-9 pnnules, tamb presents, per en menor nombre, darrere l'anal.
 Les pectorals sn petites i triangulars.
 Les plviques tamb sn petites. La caudal s semilunar. ;
 El dors s gris blavs amb lnies negres i el ventre platejat.;
Subespcies.
Auxis rochei eudorax  ;
Auxis rochei rochei ;
Reproducci.
Es reprodueix durant els mesos d'estiu. Els ous i les larves sn pelgiques.
Alimentaci.
Menja altres peixos pelgics (aladrocs, etc.) i cefalpodes (polps, calamars i spies) i crustacis pelgics (crancs i larves).
Hbitat.
s epipelgic ocenic que durant l'estiu s'apropa a la costa.
Distribuci geogrfica.
s cosmopolita d'aiges temperades i clides (la seva temperatura ptima s entre 27 i 27,9C): s present a l'Atlntic (des del Canal de la Mnega avall), a l'ndic, al Pacfic i a tot el Mediterrani.
Costums.
Formen bancs i realitzen migracions.
Pesca.
Es captura amb arts d'encerclament, almadraves i amb fluixa. Es comercialitza fresc, congelat, fumat i envasat.
 Referncies .

Bibliografia.
 Catanese, G.Infante, C.Manchado, M.: Complete mitochondrial DNA sequences of the frigate tuna Auxis thazard and the bullet tuna Auxis rochei. DNA Seq. 19 (3), 159-166 (2008).
 Collette , B. B. i Nauen, C. E., 1983, Scombrids of the world. An annotated and illustrated catalogue of tunas, mackerels, bonitos and related species known to date. FAO species catalogue Vol. 2., FAO Fish. Synop. No 125, 125. ;
 Collete , B. B. i Aadland, C. R., 1996, Revision of the frigate tunas (Scombridae, Auxis), with descriptions of two new subspecies from the eastern Pacific., Fishery Bulletin, 94:423-441. ;
 Collette, B.B., Reeb, C. i Block, B.A., 2001, Systematics of the tunas and mackerels (Scombridae), Fish Physiology, 19:1-33. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Joseph , J. , Klawe , W. i Murphy, P., 1988, Tuna and Billfish - fish without a country., Inter-American Tropical Tuna Commission:69. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Risso, A. 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du dpartement des Alpes Maritimes. F. Schoell, Pars. Ichthyol. Nice: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11. ;
 Robins, C.R., G.C. Ray, J. Douglass i R. Freund. 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Co. Boston, Estats Units. ;
 Schaefer, K. M., 2001, Reproductive biology of tunas., Fish Physiology, 19:225-270. ;
 van der Land, J.; Costello, M.J.; Zavodnik, D.; Santos, R.S.; Porteiro, F.M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W.N.; Froese, R. Pisces, A: Costello, M.J. et al. (Ed.) (2001). European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels, 50: pp. 357-374. Any 2001.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 Enciclopdia Catalana ;
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 Catalogue of Life ;
 MitoFish ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394821" title="Magdalena (pasts)" nonfiltered="2283" processed="2267" dbindex="152302">
Una magdalena s un pasts de bescuit molt esponjs i de vegades aromatitzat que no sol superar els 10 centmentres de dimetre. Tenen la forma d'un panet rod. Sn un dol tpic per a berenar - menjar fora de casa - i se'n pot trobar, entre altres llocs, als forns i pastisseries de Catalunya, de l'Arag, del Pas Valenci i de les Illes Balears. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394858" title="Tacet" nonfiltered="2284" processed="2268" dbindex="152303">
Tacet s una expressi provinent del llat que significa "silenci". s un terme musical que indica que un instrument no toca durant un periode de temps llarg, generalment un moviment sencer. Era molt com a les primeres simfonies que la percussi o els metalls no apareguessin a determinats moviments, especialment als lents (habitualment el segon moviment). En aquests casos, s'utilitzaca aquesta expressi per indicar al msic que havia d'esperar fins al final del moviment.

Tamb s usat de forma com a la msica d'acompanyament per indicar que l'instrument no toca durant una de les repeticions d'una frase (per exemple: "Tacet la 1a vegada".












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394863" title="Primulcia" nonfiltered="2285" processed="2269" dbindex="152304">


Primulcia Primulcies o Primulaceae s una famlia de plantes amb flors cont uns 24 gneres, incloent algunes plantes de jard molt apreciades i agradoses plantes silvestres.

 Gneres .
Androsace L. (syn. Douglasia, Vitaliana)   Gessam de roca;
Bryocarpum Hook. f. & Thomson;
Cortusa L.
Dionysia Fenzl;
Dodecatheon L.  ;
Hottonia L.   ;
Kaufmannia Regel;
Omphalogramma (Franch.) Franch.
Pomatosace Maxim.
Primula L.   Primula vulgaris, Primula veris, ;
Samolus L.   ;
Soldanella L.  ;
Stimpsonia C.Wright ex A.Gray;

Els segents gneres, tradicionalment inclosos en la famlia Primulcia segons Kllersj et al. (2000),pertanyen a la famlia Myrsinaceae:
Anagallis L.   ;
Ardisiandra Hook. f.
Asterolinon Hoffmans. & Link.
Coris L.
Cyclamen L.   ;
Glaux L.   ;
Lysimachia L.  ;
Pelletiera A. St.-Hil.
Trientalis L.

 Referncies .
Primulaceae (RBG Kew)

Kllersj, M., G. Bergqvist & A. A. Anderberg. 2000. Generic realignment in primuloid families of the Ericales s. l.: a phylogenetic analysis based on DNA sequences from three chloroplast genes and morphology. Amer. J. Bot. 87: 1325 1341.


 Enllaos externs .
Primulaceae in Topwalks;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394869" title="Oreochromis" nonfiltered="2286" processed="2270" dbindex="152305">






Oreochromis s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Distribuci geogrfica.
s originari d'frica i de l'Orient Mitj.
Espcies.
 Oreochromis amphimelas ;
 Oreochromis andersonii ;
 Oreochromis angolensis ;
 Oreochromis aureus ;
 Oreochromis chungruruensis ;
 Oreochromis esculentus ;
 Oreochromis hunteri  ;
 Oreochromis ismailiaensis ;
 Oreochromis jipe ;
 Oreochromis karomo ;
 Oreochromis karongae ;
 Oreochromis korogwe ;
 Oreochromis lepidurus ;
 Oreochromis leucostictus ;
 Oreochromis lidole ;
 Oreochromis macrochir ;
 Oreochromis malagarasi ;
 Oreochromis mortimeri ;
 Oreochromis mossambicus ;
 Oreochromis mweruensis ;
 Tilpia del Nil (Oreochromis niloticus) ;
 Oreochromis niloticus baringoensis ;
 Oreochromis niloticus cancellatus ;
 Oreochromis niloticus eduardianus;
 Oreochromis niloticus filoa ;
 Oreochromis niloticus niloticus ;
 Oreochromis niloticus sugutae;
 Oreochromis niloticus tana ;
 Oreochromis niloticus vulcani ;
 Oreochromis pangani ;
 Oreochromis pangani girigan ;
 Oreochromis pangani pangani ;
 Oreochromis placidus ;
 Oreochromis placidus placidus ;
 Oreochromis placidus ruvumae ;
 Oreochromis rukwaensis ;
 Oreochromis saka ;
 Oreochromis salinicola ;
 Oreochromis schwebischi;
 Oreochromis shiranus;
 Oreochromis shiranus chilwae ;
 Oreochromis shiranus shiranus ;
 Oreochromis spilurus;
 Oreochromis spilurus niger ;
 Oreochromis spilurus percivali ;
 Oreochromis spilurus spilurus ;
 Oreochromis squamipinnis;
 Oreochromis tanganicae ;
 Oreochromis upembae ;
 Oreochromis urolepis ;
 Oreochromis urolepis hornorum ;
 Oreochromis urolepis urolepis ;
 Oreochromis variabilis;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Gnther, A. 1889. On some fishes from Kilima-Njaro District. Proc. Zool. Soc. Lond. 1889 (pt 1): 70-72, Pl. 8.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.


 AQUATAB.NET;
 Fauna Europaea ;
 Encyclopedia of Life ;
 ARKive ;
 ZipCodeZoo.com ;
 Aquatic Community ;
 The Academy of Natural Sciences ;
 Practical Fish Keeping ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394871" title="Asclepiadcia" nonfiltered="2287" processed="2271" dbindex="152306">







D acord amb la classificaci APG II, la famlia Asclepiadcia, Asclepiadcies o Asclepiadaceae s una antiga famlia de plantes ara considerada una subfamlia (subfamlia Asclepiadoideae) dins la famlia Apocynaceae (Bruyns 2000).  

Formen un grup d herbes perennes, arbusts, lianes o ms rarament arbres. Tamb hi ha plantes suculentes totes elles dins de l ordre Gentianales. 

Hi ha 348 gneres amb unes  2.900 espcies. Principalment s ubiquen en els trpics i subtrpics especialment a l frica i Sud Amrica.


 Gneres .


Enllaos externs.
Stapeliads.info;
Royal Botanic Gardens, Kew;

Referncies.
Endress, M. E. and P. V. Bruyns (2000). A revised classification of the Apocynaceae s.l. Botanical Review 66: 1-56.
Asclepiadaceae Family;
The Genera of Asclepiadoideae, Secamonoideae and Periplocoideae (Apocynaceae);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394873" title="Franois Grard" nonfiltered="2288" processed="2272" dbindex="152307">

Franois Pascal Simon, Bar de Grard (Roma, 4 de maig de 1779 - Pars, 11 de gener de 1837) fou un pintor neoclssic francs.

Va ser un dels pintors ms prolfics i celebrats de l'Imperi i la Restauraci. La seva conversa amena i l'encant del seu estil van fer que la societat de l'poca poss per a ell (com Napole, l'emperadriu Josefina, l'emperadriu Maria Llusa, Desire Bernadotte, Madame de Stal, Talleyrand, el Duc de Wellington, etc.).

La seva carrera artstica, va continuar durant el regnat de Llus XVIII, que el va honrar amb la baronia (1819), entrada a l'Institut de Frana, la Legi d'Honor, entre altres ttols i tamb la seva obra va ser compensada amb una saludable fortuna. El canvi del gust artstic cap a la pintura romntica i la revoluci de 1830 van deprimir el seu esperit i va morir a Pars el 1837.

Des de 1786, Grard va ser un dels deixebles predilectes del gran Jacques-Louis David, compaginant l'assistncia al taller amb el treball com a gravador per obtenir el necessari per viure. David va aconseguir evitar que Grard fos cridat a files durant la Revoluci Francesa, obtenint un crrec de jutge al Tribunal Militar. El 1795 es va convertir en el primer rival del seu mestre i protector com a retratista, sorgint tamb un enverinat enfrontament amb Antoine-Jean Gros.

El seu rpid gir poltic en admetre l'arribada dels Borbons va fer guanyar a Grard una significativa fama, convertint-se en el pintor oficial de Llus XVIII, obrint un taller de renom de retrats aparatosos i superficials.

El seu estil entra dins de les coordenades neoclssiques, diferenciant-se de David en compondre les seves obres amb menys agitaci i en emprar unes tonalitats ms delicades. A ms del retrat, va tractar assumptes mitolgics i pintures histriques, obtenint un interessant xit.

Algunes obres.
Eros i Psique (1798);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394875" title="Michel Tilmant" nonfiltered="2289" processed="2273" dbindex="152308">
Michel Tilmant (21 de juliol de 1952) s l'actual CEO de l'operador bancari mundial i assegurances d'empreses amb seu corporativa als Pasos Baixos, ING Group.

 Biografia .

Tilmant, es va graduar de la Universit Catholique de Louvain (Louvain School of Management) en Administraci d'Empreses i Afers Europeus. Va comenar la seva carrera en les finances, amb Morgan Guaranty Trust Company de Nova York, que actua com a cap de serveis dels inversors europeus en Pars i Londres, cap d'operacions i serveis a Nova York, i gerent general de la linea de Brusselles. El 1991 es va convertir en cap d'operacions del Banc Internacional de Luxemburg. El 1992, es van sumar a Tilmant el comit executiu de la Banc Brussel Lambert. Es va convertir en CEO el 1997, un any abans que ING adquiris BBL. Aquell any, es va convertir en president de ING Barings, i en el seu nomenament com a vicepresident del Grup ING i CEO de ING Europa seguit l'any 2000. L'abril de 2004, va aconseguir Ewald Kista com a CEO de ING Grup.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394879" title="Mescla homognia" nonfiltered="2290" processed="2274" dbindex="152309">
Una meslcla homognia o tamb anomenada matria homognia, s un tipus de mescla. Una matria s homognia quan apareix com un tot uniforme i, per tant, presenta les mateixes propietats i la mateixa composici en tots els punts de la seva massa. Tamb es podria dir que s aquella els constituents de la qual no distingim ni a ull ni amb un microscopi convencional i que presenta una distribuci de les seves partcules i que qualsevol dels seus punts t la mateixa composici i propietats. Quan la matria presenta dos o ms components, s anomenada matria heterognia.

Classificaci.

Les substncies hererognies es classifiquen de la forma segent:

Substncies pures: sn aquelles que estan formada per una sola fase, de combinaci uniforme i invariable. Algunes de les propietats caracterstiques de les substncies pures sn la densitat, la solubilitat, la conductivitat, el punt de fusi i ebullici, etc.

- Elements (simples): sn les substncies pures amb un sol tipus d'toms, que no es poden descompondre en altres substncies ms senzilles mitjanant procediments qumics. Sn els constituents bsics de la matria, actualment se'n coneixen 109 elements d'aquest tipus.

- Compostos (combinacions): sn substncies pures formades per dos o ms elements combinats en una proporci definida i invariable. Tots els compostos es poden descompondre en substncies ms senzilles, els elements que els constitueixen o en altres compostos ms simples, mitjanant procediments qumics o o electroltics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394880" title="Grard Lauzier" nonfiltered="2291" processed="2275" dbindex="152310">
Grard Lauzier (Marsella, 30 de novembre de 1932 - Pars, 6 de desembre de 2008) fou un dibuixant de cmics, dramaturg i director de cinema francs.

 Biografia .
Desprs de llicenciar-se en filosofia, estudi 4 anys arquitectura a l'Escola de Belles Arts de Pars. Posteriorment, freqent els Tallers Perret i Lagneaux on debut com a dibuixant de premsa.

Marx a Brasil, primer per unes vacances de tres mesos, per s'hi va quedar durant diversos anys, de 1956 a 1964. All va treballar pel Diario de Bahia com a caricaturista i publicista.

Quan va tornar a Frana al 1965, continu amb el dibuix humorstic treballant per a diversos diaris. Al 1974 debut en el cmic realitzant Lili Fatale, publicat en lbum a l'editorial Dargaud.

El mateix any tamb public Un cert malestar, en el que concep Tranches de vie per a la revista de cmics Pilote, aix com les aventures de Zizi et Peter Panpan per a la revista Lui.

Dotad d'un humor fero i d'una mirada morda, intent plasmar una pintura social de la dcada de 1970 en la qual denunciava les idees i les contradiccions que mostraven certs mitjans de comunicaci. En els seus diferents lbums, La Course du rat (1978), La Tte dans le sac (1980), Les Cadres (1981), Souvenir d'un jeune homme (1982), Lauzier demostra un destacable sentit dels dilegs.

A partir de 1991, es comena a orientar cap a l'ofici de guionista per al teatre i treballa, sobretot, amb Jean-Claude Martin pel qual adapta les seves Tranches de vie, Daniel Auteuil (le Garon d'appartement), Pierre Mondy (L'Amuse-gueule). Tamb treball pel cinema: Je vais craquer de Franois Leterrier o Astrix i Oblix contra el Csar de Claude Zidi.

El 1992, contra tot pronstic, torna al mn del cmic produint Portrait de l'artiste en el qual posa en escena a Choupon, el seu personatge fetitxe. L'any segent, rep un gran premi en el vint Festival internacional del cmic d'Angoulme. 

 Bibliografia .
 1974: Lili Fatale, Un certain malaise, Tranches de vie, les Sextraordinaries aventures de Zizi et Peter Panpan;
 1975: les Chroniques de l'le grande;
 1976: Al Crane (dibuixat per Alexis (cmics)).
 1978: la Course du rat.
 1982: Souvenirs d'un jeune homme;
 1984: les Cadres;
 1986: L'Amuse-guele;

 Teatre .
 1080: Le Garon d'appartement.
 1986: L'Amuse gueule.
 1998: 1 table pour 6.

 Filmografia .
 Guionista .
 1980: Je vais craquer;
 1981: Psy;
 1985: Tranches de vie;
 1988:  gauche en sortant de l'ascenseur;
 1999: Astrix i Oblix contra el Csar (dilegs).
 Realitzador i guionista .
 1982: T'empches tout le monde de dormir;
 1983: P'tit con ;
 1984: Mon pre, ce hros;
 1991: Le Plus Beau Mtier du monde;
 1999: Le Fils du Franais;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394881" title="Eros i Psique" nonfiltered="2292" processed="2276" dbindex="152311">

Eros i Psique s una pintura a l'oli realitzada per Franois Grard el 1798 i que actualment s'exposa al Museu del Louvre de Pars.

La jove princesa Psique s sorpresa pel primer pet de Cupido, o l'Amor, que s invisible per a ella. El mite antic que aqu s'explica s una histria d'amor per tamb una allegoria metafsica: Psique s la personificaci de l'nima humana. L'obra pintada el 1798 per Grard, un antic alumne de David, testimonia l'evoluci del neoclassicisme cap a l'expressi de la sensualitat i una certa abstracci formal.

La relaci d'Amor i Psique s'inspira en Les Metamorfosis d'Ovidi, i va ser un tema que van apreciar els artistes neoclssics, pintors, escultors i literats. Els gests d'Eros, du de l'Amor, sn mesurats, mancats de passi i lliurament. Les lnies del cos reflecteixen l'atenci que es concedeix a l'anatomia. L'expressi de Psique denota una relaxaci serena per distant, com esforant-se a amagar els seus sentiments.  La capacitat de l'artista s'aprecia en la transparncia del vestit que cobreix les cames de la noia. 


Referncies.
Fitxa al Louvre;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394882" title="Iigo Larrainzar Santamaria" nonfiltered="2293" processed="2277" dbindex="152312">
Iigo Larrainzar Santamara, tamb conegut com Larrainzar II ats que el seu germ Txomin tamb ha estat jugador professional, s un jugador de futbol, nascut a Pamplona, Navarra, el 5 de juny de 1971.

 Trajectria.
Es forma a les categories inferiors de l'Osasuna, fins arribar al filial, l'Osasuna Promesas, a la campanya 89/90. Al gener d'eixe any debuta en Primera Divisi amb el primer equip. En total, l'any del debut disputa deu partits de lliga i marca un gol.

Ja a la campanya segent es fa un lloc titular en l'Osasuna, i l'ajuda a complir una de les millores temporades de la seua histria, la 90/91, on queda quart. A Navarra s titular fins l'any 93, quan l'Athletic Club de Bilbao el fitxa.

A San Mams no li costa fer-se amb la titularitat. El primer any, hi juga 37 encontres de lliga. A la temporada 1998/99 el seu rendiment comena a baixar i ja no supera la vintena de partits, fins que a la 2002/2003, tot just disputa cinc matx amb els lleons. Aix suposa la seua sortida del club basc, desprs d'onze temporades.

Recala en el Crdoba CF, aleshores a la Segona Divisi. Al gener del 2005 anuncia la seua retirada.

 Internacional .
Larrainzar va disputar un amists de preparaci per a la Copa del Mn de 1994 amb la selecci espanyola el 19 de gener de 1994 a Balados davant Portugal.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394883" title="Lorantcia" nonfiltered="2294" processed="2278" dbindex="152313">


Lorantcia, Lorantcies o Loranthaceae s una famlia de plantes amb flors. Consta d uns 75 gneres i unes 1.000 espcies de plantes llenyoses moltes d elles semiparsites. Totes elles excepte tres tenen els hbits del vesc (viure sobre els arbres). Les tres espcies terrestres sn Nuytsia floribunda   l arbre de Nadal australi, Atkinsonia ligustrina   un escs arbust australi i les espcies sudamericanes de Gaiadendron punctatum.

De bon principi la famlia contenia totes les espcies amb l'hbit del vesc per els gneres Viscum i Phoradendron pertanyen ara a la famlia  Viscaceae que de vegades s inclou dins la famlia Santalaceae.

El sistema classificatori APG II  (2003); assigna aquesta famlia a l'ordre  Santalales en el clade core eudicots. 

Gneres;

Distribuci.




Enllaos externs.
Loranthaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants.;
Loranthaceae at Parasitic plants;
NCBI Taxonomy Browser;
Notanthera heterophylla illustrations;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394889" title="Ivan Rocha Lima" nonfiltered="2295" processed="2279" dbindex="152314">
Ivan Rocha Lima s un futbolista hispano-brasiler, ja retirat. Va nixer a Sao Paulo el 14 de gener de 1969.

 Trajectria .
La carrera d'Ivan Rocha s'ha desenvolupat prcticament a la lliga espanyola, a la qual va arribar al 1993 desprs que el Real Valladolid el fitxs al So Paulo FC. Va debutar amb els castellans a la primera jornada de la temporada 1993/94, en partit contra l'Sporting de Gijn. Eixa va ser la seua millor campanya, amb 35 encontres disputats i 3 gols.

L'any segent fitxa per l'Atltico de Madrid, on no acaba de quallar i tot just hi disputa 13 encontres. Passa la 1995/96 en blanc i la temporada segent no compta en un CD Logros que queda l'ltim de Primera Divisi. A la temporada 1997-98 fitxa pel RCD Mallorca on tampoc disposa d'oportunitats.

Per, a la campanya 1998-99 s'incorpora a l'ascendit Alavs. Al club vitori millora els seus nmeros i participa en 24 encontres, xifra que superar a la segent campanya, amb el debutant CD Numancia de Sria. 

La temporada 2000/2001 s'incorpora a l'Elx CF, a Segona Divisi, on hi est un any abans de retirar-se.

 Curiositats .
Ivan Rocha es recordat per un llenar un penalt directament a fora de banda, sense que ning hi toqus la pilota desprs d'ell. Va ser a la seua etapa a l'Alabs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394891" title="Grzegorz Lewandowski" nonfiltered="2296" processed="2280" dbindex="152315">
Grzegorz Jaroslaw Lewandowski s un futbolista polons, nascut l'1 de setembre de 1969 a Szezecin. Juga de migcampista.

Trajectria .
Lewandowski ha estat en multitud d'equips al llarg de la seua carrera, sobretot del seu pas. Va comenar al Gwardia Koszalin, on va jugar del 1987 al 1989 abans de fitxar per un gran, el Wisla Cracvia. A aquest club va passar quatre anys, jugant ms de cent encontres i amb 11 gols al seu caseller.

Al gener de 1994 deixa Polnia i recala en el CD Logrons, de la Primera Divisi espanyola. A Las Gaunas disputa 15 partits i anota un gol, per no t continuitat i torna a la lliga polonesa, al Legia Varsvia. A la capital hi passa dos temporades abans de provar sort de nou a l'oest, aquesta vegada al SM Caen, de la Lliga francesa. Hi juga 28 partits en l'nica campanya al pas gal.

La 97/98 fitxa pel Polonia Varsvia i desprs de dos anys en blanc, s'incorpora al Zaglebie Lubin, el seu darrer equip important.

Des del 2001 fins al 2008 Lewandowski ha format part de nombrosos equips inferiors de Polnia, com ara el Kotwica Ko obrzeg, el RKS Radomsko, el  KS  om a o el Rega-Merida Trzebiatw, entre d'altres. Al mateix 2001 tamb hi va estar uns partits amb la samarreta de l'Adelaide City australi.

 Internacional.
Lewandowski hi ha jugat cinc partits amb la selecci de futbol de Polnia, entre 1993 i 1996.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394892" title="Arcia" nonfiltered="2297" processed="2281" dbindex="152316">

Les arcies (Araceae) sn una famlia de plantes amb flors.

En aquesta famlia monocotilednia les flors es formen en un tipus d'inflorescncia anomenada  spadix .

La famlia t 107 gneres en  3.700 espcies. 

Anthurium i Zantedeschia sn membres ben coneguts d aquesta famlia igual que el Colocasia esculenta (taro).

Entre les inflorescncies ms grans dels vegetals es troba el arum, Amorphophallus titanum (arum  Tit).

Les arcies inclouen moltes plantes ornamentals com la: Dieffenbachia, Aglaonema, Caladium, Nephthys, i Epipremnum.

Taro i  Monstera deliciosa sn plantes conreades alimentcies. 
Gneres.
Subfamlia Aroideae.



Subfamlia Calloideae.
 Calla L.


Subfamlia Gymnostachydoideae.
 Gymnostachys R. Br.

Subfamlia Lasioideae.
 Anaphyllopsis A. Hay;
 Anaphyllum Schott;
 Cyrtosperma Griff.
 Dracontioides Engl.
 Dracontium L.
 Lasia Lour.
 Lasimorpha Schott;
 Podolasia N. E. Br.
 Pycnospatha Thorel ex Gagnep. ;
 Urospatha Schott;


Subfamlia Lemnaoideae.
 Landoltia;
 Lemna;
 Spirodela;
 Wolffia;
 Wolffiella;


Subfamlia Monsteroideae.
 Alloschemone Schott;
 Amydrium Schott;
 Anadendrum Schott;
 Epipremnum Schott;
 Heteropsis Kunth;
 Holochlamys Engl.
 Monstera Adans.
 Rhaphidophora Hassk.
 Rhodospatha Poepp.
 Scindapsus Schott;
 Spathiphyllum Schott;
 Stenospermation Schott;


Subfamlia Orontioideae.
 Lysichiton Schott;
 Orontium L.
 Symplocarpus Salisb. ex W. P. C. Barton, nom. cons.


Subfamlia Pothoideae.
 Anthurium Schott;
 Pedicellarum M. Hotta;
 Pothoidium Schott;
 Pothos L.


Subfamlia Zamioculcadoideae.
 Gonatopus Hook. f. ex Engl.
 Zamioculcas Schott;


Referncies.

Bown, Deni (2000). Aroids: Plants of the Arum Family . Timber Press. ISBN 0881924857 ;
;
 on line;

 Enllaos externs .
 CATE-Araceae (and Network Araceae);
 An interactive key to the genera of Araceae;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394897" title="Cristbal Parralo" nonfiltered="2298" processed="2282" dbindex="152317">
Cristbal Parralo Aguilera (Crdova, Andalusia, el 21 d'agost de 1967) s un futbolista andals, ja retirat. Jugava de defensa. Actualment forma part del cos tcnic del Benfica.

 Trajectria .
Cristobal es va formar a les categories inferiors del FC Barcelona, on va arribar al filial a la 86/87. L'any segent ja dna el salt amb el primer equip i debuta en lliga el 30 d'agost de 1987 davant de Las Palmas. Eixe any, hi disputa 20 partits i anota dos gols.

A l'any segent passa al Real Oviedo, tot jugant 28 encontres; i a la campanya 89/90 recala en el CD Logronys on milita dues temporades i es fa amb la titularitat. 

El bon paper a La Rioja possibiliten que el Bara el repesque a la 91/92, per no gaudeix d'oportunitats i noms participa en onze encontres. Tot i aix, guanya la seua nica lliga espanyola. Torna a Oviedo, on all recupera un lloc titular en els tres anys que hi passa, disputant gaireb tot els matxs.

A la 95/96 s'incorpora al RCD Espanyol. A Sarri segueix gaudint de minuts i bon joc i s una pea fonamental del club periquito en la segona dcada dels 90, fins la 2000/2001 en la qual recau el seu rendiment.

Al juny del 2001 deixa l'Espanyol i marxa a la lliga francesa, al Paris Saint Germain, on passa dues temporades abans de penjar les botes.

 Internacional .

Cristbal va ser sis vegades internacional amb la selecci espanyola de futbol, entre 1991 i 1993. Va anotar un gol.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394899" title="Monstera deliciosa" nonfiltered="2299" processed="2283" dbindex="152318">


Monstera deliciosa o simplement Monstera, s una espcie de planta enfiladissa prpia de la zona tropical plujosa que va del sud de Mxic fins el sud de Panam per estesa pel conreu a altres zones tropicals i subtropicals, com Madeira per exemple. Tamb s una planta d'interior corrent per en aquestes condicions, en climes temperats, ni floreix ni fa fruit.

 Caracterstiques .

Planta d'ombra. Tija gruixuda que arriba a fer 20 metres d'alt ,en estat silvestre s'enfila als arbres, fulles en forma de cor de 25-90 cm de llarg per 25-75 cm d'ample. Les fulles adultes sn amb lbuls. Els fruits fa uns 25 cm de llarg i 3-4 cm de dimetre, similar a una panotxa de blat de moro. El fruit s'ha de menjar madur (triga un any en fer-ho) ja que si s'intenta menjar inmadur s verins (no pas mortal)per la gran quantitat d' cid oxlic que cont Tanmateix el fruit inmadur no t bon gust i sn rars els accidents.




 Imatges .



 Enllaos externs .

 Fruits of warm climates pp. 15 17 (1987);
 Flowering and Fruiting of Monstera Deliciosa (1976) by Gerald Tamblyn;
 Monstera Deliciosa (1976) by Muriel Fisch;
 Monstera deliciosa;
 Hardy Tropicals - Monstera Deliciosa the Swiss Cheese Plant;
 Monstera deliciosa;
 Online reference to Monstera deliciosa;
 Delicious Monster;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394900" title="Oreochromis amphimelas" nonfiltered="2300" processed="2284" dbindex="152319">

Oreochromis amphimelas  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 28 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Tanznia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eccles, D.H., 1992. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the freshwater fishes of Tanzania. Prepared and published with the support of the United Nations Development Programme (project URT/87/016). FAO, Roma, Itlia.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394902" title="Oreochromis andersonii" nonfiltered="2301" processed="2285" dbindex="152320">

Oreochromis andersonii  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 61 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Okavango, Angola i riu Zambesi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394903" title="Ley Constitutiva de las Cortes" nonfiltered="2302" processed="2286" dbindex="152321">
La Ley Constitutiva de las Cortes de 17 de juliol de 1942, una de les vuit Lleis Fonamentals, fou promulgada durant la primera etapa del rgim franquista, a fi de donar una aparena de parlamentarisme a la dictadura. 

Establia la formaci d una assemblea unicameral d elecci indirecta amb terica iniciativa legal, tot i que la iniciativa real corresponia al govern. A ms a ms, el mateix prembul de la llei indicava que el cap d Estat mantenia la suprema potestat de dictar normes jurdiques de carcter general.

Segons la Ley Constitutiva de las Cortes, aquestes eren l rgan superior de participaci del poble espanyol en els afers de l Estat. La seva funci principal era elaborar i aprovar les Lleis, sense perjudici de la sanci que correspon al cap de l Estat, Francisco Franco. 

Eren procuradores en Cortes: 
 Els ministres.
 Els Consellers Nacionals de Falange Espaola Tradicionalista y de las JONS.
 Els presidents d'alts organismes judicials.
 Membres de l Organizaci Sindical.
 Representants municipals.
 Representants de la familia, elegits pels caps de famlia, des de la promulgaci de la Ley Orgnica del Estado de 1967.
 Els rectors de les universitats.
 Els presidents de determinades institucions cientfiques.
 Representants d associacions i collegis professionals.
 Membres designats pel cap de l Estat.

 Vegeu tamb .
 Lleis Fonamentals;

 Enllaos externs .
  Text integre de la Ley Constitutiva de las Cortes de 1942;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394908" title="Oreochromis angolensis" nonfiltered="2303" processed="2287" dbindex="152322">

Oreochromis angolensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Angola.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394915" title="Edwin Salpeter" nonfiltered="2304" processed="2288" dbindex="152323">
Edwin Ernest Salpeter (nascut el 3 de desembre de 1924 a Viena, ustria, mort el 26 de novembre 2008 fou un astrofsic austro-australo-americ. Va emigrar d'ustria a Austrlia durant la seva adolescncia. Fou professor de la universitat de Cornell des de 1948.

El 1951 va suggerir que les estrelles podien transformar l'heli en carboni mitjanant la reacci triple alfa. Desprs Va derivar la funci de massa inicial de les estrelles de la Via Lctia. Origin, amb Hans Bethe, l'equaci relativista de Bethe-Salpeter que determina els estats lligats de dues partcules. 

 Premis .
 Medalla d'or de la Royal Astronomical Society (1973).
 Lectorat Henry Norris Russell (1974).
 Medalla Bruce (1987);
 Premi Crafoord, amb Fred Hoyle (1997);

 Referncies .
 Suzy Collin, Quasars and Galactic Nuclei, a Half-Century Agitated Story, 2006.
 Peterson, B.M.; An Introduction to Active Galactic Nuclei, 1 ed, Cambridge, Cambridge University Press, 1997.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394918" title="Oreochromis aureus" nonfiltered="2305" processed="2289" dbindex="152324">

 Oreochromis aureus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 45,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la vall del riu Jord, al riu Nil, al Txad, al riu Nger i al riu Senegal. Ha estat introdut a l'oasi d'Azraq (Jordnia), als Estats Units, Sud-amrica, Amrica Central i sud-est d'sia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 IGFA, 2001. Database of IGFA angling records until 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Estats Units.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394919" title="Oreochromis chungruruensis" nonfiltered="2306" processed="2290" dbindex="152325">

Oreochromis chungruruensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llac Chungruru (al nord del llac Malawi, Tanznia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eccles, D.H., 1992. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the freshwater fishes of Tanzania. Prepared and published with the support of the United Nations Development Programme (project URT/87/016). FAO, Roma, Itlia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394927" title="Oreochromis esculentus" nonfiltered="2307" processed="2291" dbindex="152326">

Oreochromis esculentus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llac Victria, riu Malawa (Uganda) i el llac Gangu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394932" title="Temporada 1925-26 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="2308" processed="2292" dbindex="152327">
La temporada 1925-26 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-setena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1925-26 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

La temporada 1925-26 comen amb retard, a causa d'haver estat clausurat el camp de Les Corts durant 6 mesos en haver estat xiulat l'himne espanyol en un partit d'homenatge a l'Orfe Catal. Aquest fet provoc que a l'inici del campionat espanyol, el catal no hagus acabat i els dos classificats fossin els dos primers classificats a meitat de temporada. En aquest instant, l'Espanyol era lder i el Bara segon. L'Espanyol, per, va jugar la segona volta amb el segon equip per la gira que va fer per Amrica. El campi final fou el FC Barcelona. El FC Martinenc va haver de disputar la promoci.

Durant el temps en que s'apla el Campionat, la Federaci organitz un torneig anomenat Copa Catalunya en que prengueren part tots els clubs de Primera A excepte el Barcelona. El campi de la copa fou el FC Terrassa.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: RCD Espanyol i FC Barcelona;
 Descensos: FC Martinenc;
 Ascensos: FC Badalona;

 Segona Categoria .


La Uni Esportiva Sant Andreu, fusi d'Aven i Andreuenc, agafa la plaa del primer a la categoria. El FC Badalona es proclam campi de la categoria i es classific per disputar la promoci d'ascens. Va perdre la final del Campionat d'Espanya de segona categoria davant el Pasayako (2-2, 0-1) a Saragossa. El Reus Deportiu fou el darrer i disput la promoci de descens.

Es diputaren dos partit de desempat per decidir la segona posici del campionat que finalment fou atorgada al Jpiter.



En la promoci entre el darrer classificat de Primera A i el campi de Primera B:



El Badalona aconsegu l'ascens de categoria, mentre que el Martinenc la perd.

 Tercera Categoria .
La tercera categoria del Campionat de Catalunya de futbol (anomenada Grup de Promoci de Segona Categoria) es disput seguint criteris regionals.

A la demarcaci de Barcelona estigu formada pels segents equips:

 Grup de Ponent: Colnia Gell, Alumnes Obrers de Vilanova, FC Santboi, Santfeliuenc FC, FC Vilafranca i CD Sitget;
 Grup del Centre: Joventut Terrassenca, Catalunya de Les Corts, Hospitalenc SC, UA d'Horta, Ateneu Igualad i Atltic del Tur;
 Grup de Llevant: Ripollet, Llevant Catalunya de Badalona, Granollers SC, Vic FC, FC Canet i FC Poble Nou;

Al grup de llevant el campi fou el Granollers SC, que derrot en el partit de desempat el FC Canet per 5 a 2. Al grup de ponent el campi fou el FC Vilafranca i al central el Catalunya de Les Corts. Aquests s'enfrontaren pel campionat de Barcelona el ms de juliol.



El Granollers SC es proclam campi de Barcelona de la categoria.

Al campionat de Girona (grup A) participaren els clubs Uni Sportiva La Bisbal, Portbou FC, FC Palafrugell, Olot FC, Ateneu Deportiu Guxols, Uni Sportiva de Girona, US Pontons, L'Escala FC i Uni Sportiva de Figueres. El campi fou el Palafrugell FC.

A Tarragona el campi fou el Gimnstic.

El Campionat de Catalunya de tercera categoria (dit de segona) el disputaren els tres millors equips de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, dividit en tres grups de quatre per proximitat geogrfica:
 Grup A: Granollers SC, FC Palafrugell, Ateneu Deportiu Guxols i Uni Sportiva de Girona;
 Grup B: Catalunya de Les Corts, Joventut Republicana de Lleida, Trrega FC i FC Borges;
 Grup C: FC Vilafranca, Gimnstic de Tarragona, FC Vendrell i FC Tarragona;

Els campions foren el Gimnstic, que guany el Vilafranca 2 a 0 en el partit de desempat, la Joventut Republicana de Lleida i el Palafrugell.

Aquests clubs s'enfrontaren a la fase final pel campionat de Catalunya de la categoria:





El Club Gimnstic es proclam campi de Catalunya de tercera categoria en vncer en el partit de desempat al Palafrugell.

En els partits de promoci per una plaa a primera B:


El Club Gimnstic assoleix l'ascens a Primera B i el Reus Deportiu perd la categoria.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394945" title="Oreochromis hunteri" nonfiltered="2309" processed="2293" dbindex="152328">

Oreochromis hunteri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: s un endemisme del llac Chala.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eccles, D.H., 1992. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the freshwater fishes of Tanzania. Prepared and published with the support of the United Nations Development Programme (project URT/87/016). FAO, Roma, Itlia. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Seegers, L., L. De Vos i D.O. Okeyo, 2003. Annotated checklist of the freshwater fishes of Kenya (excluding the lacustrine haplochromines from Lake Victoria). J. E. Afr. Nat. Hist. 92:11-47.  ;
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394946" title="Barjac (Gard)" nonfiltered="2310" processed="2294" dbindex="152329">


Barjac s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394947" title="Mjannes-le-Clap" nonfiltered="2311" processed="2295" dbindex="152330">


Mjannes-le-Clap s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394948" title="Bessges" nonfiltered="2312" processed="2296" dbindex="152331">


Bessges (en occit Bessja) s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394949" title="Gagnires" nonfiltered="2313" processed="2297" dbindex="152332">


Gagnires s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394950" title="Thomas Christiansen Tarn" nonfiltered="2314" processed="2298" dbindex="152333">
Thomas Christiansen Tarn (Copenhaguen, Dinamarca, 11 de mar de 1973) s un ex futbolista hispanodans.

 Biografia . 
Un rodamn del futbol que ha jugat en equips de Dinamarca, Espanya, Grcia i Alemanya. A Espanya es recordat principalment pels inicis de la seva carrera, quan va ser convocat amb 19 anys per a la selecci espanyola absoluta sense haver arribat a debutar en la Primera divisi espanyola i es va convertir en una fuga estrella del futbol espanyol. Desprs de moltes vicissituds en la seva carrera futbolstica, li va arribar el reconeixement en la part final de la seva carrera, quan en 2003 i militant en el VfL Bochum de la Bundesliga alemanya va assolir el trofeu de mxim golejador del campionat. 

 Inicis . 
Thomas Christiansen va nixer a Dinamarca, fill de pare dans i mare madrilenya. Aquest fet va propiciar que Christiansen tingus doble nacionalitat (danesa i espanyola) i va marcar, en certa forma, la seva carrera futbolstica. Va comenar jugant en les categories inferiors de diversos equips de l'rea de la seva Copenhaguen natal, com l'Avedere, Br IF, Hvidovre i B93, on va comenar a cridar l'atenci dels representants d'importants equips. En 1991, amb 18 anys d'edat s fitxat pel Futbol Club Barcelona. Per aquell temps el nmero de jugadors estrangers que podien jugar en els equips espanyols estava limitat a un mxim de 3 pel que la doble nacionalitat de Christiansen li permetia no ocupar plaa d'estranger. Christiansen va comenar la temporada 1991-92 en el Futbol Club Barcelona B equip que es trobava en aquell moment en la Segona divisi espanyola. 

 Carrera a Espanya . 
La temporada 1991-92 va jugar 20 partits i va marcar 4 gols en la Segona divisi espanyola, on el seu equip va arribar una meritria 5a plaa. La seva eclosi va arribar en la temporada segent, la 1992-93, quan va quallar excellents actuacions en el Bara B i va arribar la internacionalitat absoluta amb Espanya, a pesar d'estar jugant en la Segona divisi. Christiansen va arribar a despertar un gran inters meditic a principis de 1993 i es va especular sobre quan tindria un lloc en el primer equip del Futbol Club Barcelona. 

Tot i la pressi dels mitjans de comunicaci, Johann Cruyff va considerar que Thomas no tenia encara cabuda en el primer equip blaugrana, un equip plagat d'estrelles i que venia de guanyar el doblet Lliga-Copa d'Europa, pel que es va optar per cedir a Christiansen a un equip de la Primera divisi: l'Sporting de Gijn. Christiansen va arribar a Gijn just per a disputar el tram final de la Lliga. Va debutar el 7 de mar de 1993 en la Primera divisi espanyola i va arribar a disputar 10 partits en el que restava de temporada amb els sportinguistes, marcant 4 gols. L'Sporting va acabar la temporada en 13ena posici i el paper de Christiansen va ser fora bo. 

En la temporada 1993-94 Cruyff va seguir sense comptar en la primera plantilla a Christiasen, que es va veure obligat a tornar al filial de Segona divisi. Per aix va haver d'acceptar una nova cessi hivernal per a tenir minuts en la Primera divisi, aquesta vegada en el Club Atltic Osasuna, on va arribar al desembre, a mitjan temporada. Amb els navarresos va jugar 14 partits i va marcar un sol gol. Osasuna va acabar la temporada en ltim lloc i va acabar descendint a la Segona divisi. 

En la 1994-95 va ser de nou cedit a altre equip modest de la Primera divisi espanyola; aquesta vegada al Racing de Santander i per a tota la temporada. Amb el Racing, encara que no va viure el dramtic desenlla de la temporada anterior (l'equip va ser 12), no va ser titular en la davantera de l'equip, totalitzant 15 partits i 1 sol gol. En 1995 retorna per segona vegada al Futbol Club Barcelona B, desprs de les seves dues ltimes cessions en les quals havia tingut un paper ms aviat discret. Veient que el jugador no havia progressat tal com s'esperava d'ell, el Futbol Club Barcelona va decidir desprendre's d'ell en el mercat hivernal de 1995-96 i el va traspassar al Real Oviedo. A pesar d'haver pertangut al Futbol Club Barcelona durant 4 temporades i mitja no va arribar a debutar amb aquest equip en partit oficial. 

En el Real Oviedo, Christiansen va quallar una bona campanya 1995-96, on solament va jugar a partir de la seva arribada al gener al club totalitzant 16 partits i 5 gols. En la segent temporada, la 1996-97, Christiansen va jugar 31 partits de Lliga, per gaireb tots ells com suplent i jugant uns pocs minuts. Aquella temporada no va arribar a marcar cap gol. Va comenar la temporada 1997-98 de nou amb el Real Oviedo, per va abandonar el club poc desprs de comenar la Lliga, a l'octubre i va fitxar pel Vila-real Club de Futbol de la Segona divisi espanyola. 

A Vila-real Christiansen va romandre dues temporades. En la primera d'elles, va arribar a l'octubre al club, va jugar 22 partits i va marcar 5 gols, sent un dels artfexs de l'histric primer ascens del Vila-real a la Primera divisi espanyola. En la seva segona temporada, ja en la Primera divisi, va ser suplent de Manuel Alfaro i Gheorghe Craioveanu, jugant 19 partits i marcant un sol gol. El Vila-real va descendir aquella temporada a Segona divisi i aix va suposar el comiat de Christensen de la mxima categoria del futbol espanyol. Christiansen va totalitzar 108 partits en la Primera divisi espanyola i 12 gols. Abandona el Vila-real en 1999 i fitxa per un equip de la Segona divisi B, el Terrassa FC. A mitjan temporada abandona el club i fitxa per un equip de la primera divisi grega, el Panionios on arriba al gener de 2000 i acaba la temporada. 

 Carrera a Alemanya . 
Desprs de la seva va passar per la Lliga grega i el seu breu retorn a Dinamarca, on va jugar en el modest Herflge Boldklub durant mitja campanya, Christiansen va fitxar en 2001 pel VfL Bochum, un modest equip de la 1.Bundesliga. En la temporada 2001-02, va viure amb el Bochum el descens de categoria; per a la segent temporada va recuperar la categoria sent una pea fonamental de l'equip al marcar 17 gols. 

En la temporada 2002-03, Christiansen va viure la ms reeixida campanya de la seva vida, al marcar 21 gols en la 1.Bundesliga amb el Bochum, compartint el ttol de mxim golejador de la Lliga alemanya amb el brasiler Giovane Elber. A causa de aquesta excellent actuaci, al juny de 2003 va ser fitxat per un equip ms potent, el Hannover 96 com substitut del davanter Fredi Bobic a canvi de 2,5 milions de . No obstant aix, Christiansen va tenir en les seves campanyes amb el Hannover 96 mala sort amb les lesions, havent de passar pel quirfan per a una operaci de turmell en una ocasi i havent-se trencat en dues ocasions la tbia de la cama dreta. 

A causa de aix va anunciar la seva retirada al finalitzar la temporada 2005-06. Com jugador de la Bundesliga ha disputat 101 partits en la mxima categoria i ha marcat 34 gols.

 Selecci nacional . 
La doble nacionalitat de Thomas Christiansen permetia a aquest jugador ser seleccionat tant per Dinamarca com per Espanya. Encara que Christiansen va jugar en les categoria inferiors de la selecci danesa, la seva internacionalitat absoluta va arribar amb la Selecci de futbol d'Espanya. 

Va ser internacional amb Espanya en 2 ocasions, havent marcat un gol. Al gener de 1993 el seleccionador espanyol Javier Clemente va sorprendre a tot el mn anunciant la convocatria de Christiansen per va un partit amists de la selecci absoluta espanyola. Aquesta convocatria va ser causa d'una important polmica, ja que en aquell moment Christiansen era un jugador gaireb desconegut de 19 anys que militava en la Segona divisi espanyola i que ni tan sols havia debutat en Primera divisi. Christiansen s l'nic jugador que ha arribat a la internacionalitat espanyola absoluta militant en el Futbol Club Barcelona B i un dels pocs que ho ha fet jugant en la Segona divisi. 

La convocatria de Christiansen va obeir a una maniobra de Clemente i de la Federaci espanyola, que veient el potencial del jugador, van optar per assegurar-se una futura internacionalitat espanyola del davanter, anticipant-se a la Selecci de futbol de Dinamarca en la seva convocatria. Aix es deu a la norma de la FIFA que, en casos de doble nacionalitat, obliga a un jugador a romandre fidel a la selecci amb la qual va debutar en categoria absoluta. 

Va debutar a Las Palmas de Gran Canria el 27 de gener de 1993 en l'Espanya 1:1 Mxic. Va tornar a ser cridat un mes ms tard per a jugar un partit classificatori per al Mundial d'Estats Units 1994, que seria el seu segon i ltim partit internacional. Va jugar el seu ltim partit com internacional en Sevilla el 24 de febrer de 1993 en l'Espanya 5:0 Litunia. Christiansen va marcar el quart d'aquella golejada, un gol de bella factura que encara es recordat. 

 Clubs .


 Ttols .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394951" title="Gnolhac" nonfiltered="2315" processed="2299" dbindex="152334">


Gnolhac s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394952" title="Aujac (Gard)" nonfiltered="2316" processed="2300" dbindex="152335">


Aujac s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394953" title="Vicente Jos Fernndez Biurrun" nonfiltered="2317" processed="2301" dbindex="152336">
Vicente Jos Fernndez Biurrun (nascut a Sao Paulo, Brasil, l'1 de setembre de 1959) s un ex-futbolista basc d'origen brasiler. Va jugar en la posici de porter. 

 Trajectria . 
Estava en la plantilla de la Reial Societat que es va proclamar campiona de lliga en 1981-1982, per Luis Miguel Arconada no el va deixar jugar un sol minut amb la samarreta de la Reial, pel que es va veure obligat a emigrar a l'Osasuna. Tampoc van ser fcils els seus inicis en el club navarrs, doncs el guardameta Francisco Vicua seria el titular de la meta osasunista durant la primera temporada de Biurrun, encara que debuta en Primera Divisi i disputa sis partits. 

Al segent any, Biurrun aconsegueix furtar la titualaritat a Vicua i juga 20 partits de lliga. Els anys posteriors ser el porter indiscutible del seu equip a pesar de l'arribada del jove Juan Carlos Unzu, una de les grans promeses del futbol espanyol. En 1986 i grcies a que el Futbol Club Barcelona ha decidit fitxar a Andoni Zubizarreta, el porter de la selecci, Biurrun entra en el canvi i passa a jugar en les files de l'Athletic de Bilbao.

Durant quatre anys ser el porter indiscutible, per a fitxar posteriorment pel RCD Espanyol, on jugar tres temporades, dues de les quals segueix sent el porter titular indiscutible, amb la dificil tasca de substutir al mtic cameruns Thomas N'Kono, autntic dol de l'afici periquita. 

Durant el seu tercer any en l'Espanyol, tot just juga cinc partits i regressa a la Reial Societat, on Alberto Lpez s el porter titular indiscutible i Biurrun sol pot jugar quatre partits, retirant-se al final de la 1994-95. 

Internacionalment, va ser porter de la selecci basca en algunes convocatries. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394954" title="Chamborigaud" nonfiltered="2318" processed="2302" dbindex="152337">


Chamborigaud s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394955" title="San Quintn (Baixa Califrnia)" nonfiltered="2319" processed="2303" dbindex="152338">
San Quintn s una ciutat de l'Estat de Baixa Califrnia, a Mxic. Pertany al municipi d'Ensenada. 

Es troba a 190 kilmetres al sur del cap del municipi d'Ensenada.
 Geografia .
La ciutat de San Quintn est situat a les  Coordenades
| 30 33  37  N 115 56  33  W
. El seu fus diari s el UTC-8. Est a 28 metres per damunt del nivell del mar. El seu codi postal s le 22940.
Al 2005 tenia 5.021 habitants.
Est situat a la costa oest de la part central de la Pennsula de Baixa Califrnia, a prop de la Badia de Sant Quint.
 Ciutats properes .
A 20 km al nord de San Quintn hi ha la Missi Santo Domingo de la Frontera.
Colonia Vicente Guerrero;
El Socorro;
 Comunicacions .
San Quintn est a 300 kilmetres al sud de l'aeroport internacional de Tijuana.
s proper als aerdroms de: Campo de lorenzo Skypark, Cielito Lindo, El Buen Pastor Airstrip, El Pedregal, Los Pinos i Rancho Magaa. Tamb hi ha l'Aeroport de San Quintn, d's militar.
Est atravessat per la carretera federal 1.
 Badies .
 Badia San Ramn.
 Badia de San Quintn.
 Badia Falsa;
 Badia Santa Mara;
 Platges .
 Malibu Beach;
 Playa Medano;
Playa de Oro;
Playa Santa Mara;
Playa Pabelln;
Playa Tranquilo;
 Histria .
La ciutat va nixer com una colnia anglesa a la segona meitat del segle XIX. L'activitat principal dels colons fou la pesca. 
Desprs de la Revoluci Americana, els anglesos van avandonar la Vall de San Quintn i fins a la primera meitat del segle XX no s'hi formaren els assentaments que coneixem avui en dia.

En els ltims anys, s'ha plantejat de convertir San Quintn en el sis municipi de la Baixa Califrnia. No s'ha realitzat la iniciativa degut a que San Quintn careix encara d'una economia slida. Les seves principals activitats econmiques sn les primries. 
 Demografia .
Al 1980, hi havia 1.098 habitants. Al 1990, 2.899 habs. El cens del 2000 la poblaci era ja de 4.634 habitants. 
Al 2005, la ciutat de San Quintn ja tenia 5.021 habitants. (Instituto Nacional de Estadstica y Geografa)
 Turisme .
San Quintn t moltes platges turstiques. Tamb es pot practicar la pesca, el cmping, el surfing i l'observaci d'ocells.
La costa tamb t moltes dunes i llocs molts populars pels vehicles de tot terreny.
 Mitjans de Comunicaci .
XEQIN-AM, una estaci de rdio de les comunitats indgenes Mixteca, Zapoteca i Triqui t la base a San Quintn.
 Ciutats Agermades .
 Valle de las Palmas, Mxico.
 Ms informaci .
 Baixa Califrnia;
 Ensenada;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394956" title="Lamelouze" nonfiltered="2320" processed="2304" dbindex="152339">


Lamelouze s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394957" title="Jacek Ziober" nonfiltered="2321" processed="2305" dbindex="152340">

Jacek Ziober s un futbolista polons retirat. Va nixer a Lodz, el 18 de novembre de 1965.

 Trajectria .
Ziober va donar les seues primeres passes a l'equip de la seua ciutat natal, l'LKS Lodz, on hi va estar vuit anys, del 1982 fins al 1990. Les seues bones actuacions van fer que el Montpellier HSC, de la Lliga francesa es fixara en ell. A l'equip occit va militar quatre campanyes.

A la 93/94 canvia de banda dels Pirineus i s'incorpora a l'Osasuna, de la Primera Divisi. Tot i fer un bon paper, amb 31 partits i 10 gols, no pot evitar que el seu equip siga el darrer de la taula i baixe a Segona. En la categoria d'argent, Ziober acompanya als navarresos dos anys ms.

Al 1997 torna al seu pas, a l'Amica Wronki, on est un any abans de fitxar pel Tampa Bay Mutiny de l'MLS estat-unidenca. En aquest equip es retira del futbol professional.

 Internacional .
Ziober va jugar 46 partits internacionals amb la selecci polonesa de futbol, entre 1988 i 1993. Va marcar vuit gols.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394961" title="Ryaszard Staniek" nonfiltered="2322" processed="2306" dbindex="152341">
Ryaszard Staniek (Zebrzydowice, Polnia, el 13 de mar de 1973) s un futbolista polons, ja retirat.

 Trajectria .
Format a les files del Cukrownik Chybie i de l'Odra Wodzis aw, el Grnik Zabrze el va incorporar al seu equip al 1990, on va estar tres anys jugant a un bon nivell, fet pel qual va formar part del combinat olmpic a Barcelona 1992. Aquest bon paper tant a la seua lliga com internacional van fer que Osasuna el fitxara la 93/94 per a la Primera Divisi espanyola.

El primer any a Navarra va jugar 34 partits, per l'equip va baixar a Segona Divisi. Staniek jugaria un any a la categoria d'argent abans de tornar al seu pas, a les files del Legia Varsvia. A l'equip capital va jugar la UEFA Champions League i va guanyar una Copa i una Supercopa de Polnia.

Al 1998 regressa a l'Odra Wodzis aw, el seu darrer important, on hi est dos anys. A partir d'ac, fins la seua retirada al 2006, Staniek passa per tot un seguit de clubs menors del seu pas, com l'Odra Opole, el Piast Gliwice, l'Orze  Zab ocie o el Grnik Jastrz bie Zdrj.

 Internacional .
Va aconseguir la medalla d'argent als Jocs Olmpics de Barcelona 1992. Staniek va marcar al gol polons a la final.

Com a internacional absolut, ha disputat 12 encontres amb la selecci polonesa de futbol, entre 1992 i 1996.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394964" title="Oreochromis ismailiaensis" nonfiltered="2323" processed="2307" dbindex="152342">

Oreochromis ismailiaensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Egipte.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394965" title="Oreochromis jipe" nonfiltered="2324" processed="2308" dbindex="152343">

Oreochromis jipe  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Kenya i Tanznia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394966" title="Oreochromis karomo" nonfiltered="2325" processed="2309" dbindex="152344">

Oreochromis karomo  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 28 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Tanznia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eccles, D.H., 1992. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the freshwater fishes of Tanzania. Prepared and published with the support of the United Nations Development Programme (project URT/87/016). FAO, Roma, Itlia. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394969" title="Oreochromis karongae" nonfiltered="2326" processed="2310" dbindex="152345">

Oreochromis karongae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Les femelles poden assolir els 38 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Trewavas, E. i G.G. Teugels, 1991. Oreochromis. p. 307-346. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Checklist of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394970" title="Oreochromis korogwe" nonfiltered="2327" processed="2311" dbindex="152346">

Oreochromis korogwe  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Tanznia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394971" title="Gustavo Matosas Paidn" nonfiltered="2328" processed="2312" dbindex="152347">
Gustavo Cristian Matosas Paidn (nascut el 27 de maig de 1967 a Buenos Aires) s un ex-futbolista i actual entrenador argent-uruguai. Va comenar la seva carrera jugant en el Pearol entre els anys (1985-1989). 

A l'estiu de 1989 va ser fitxat pel CD Mlaga, de Primera Divisi espanyola. Al club andals, Matosas va disposar de diverses oportunitats en les dos campanyes que hi va passar. Desprs va marxar als argentins San Lorenzo de Almagro i Racing de Avellaneda i al brasiler Sao Paulo.

Al 1994 va tornar a la lliga espanyola, primer a l'UE Lleida i a l'any segent al Real Valladolid, on va jugar al voltant d'una quinzena de partits. Al 1995 torna a Brasil, a les files de l'Atltico Paranaense i del Goias EC. La seua carrera com a jugador finalitza amb l'etapa xinesa: del 98 al 2000 hi milita al Tianjin Teda FC.

Una vegada penjades les botes, passa al camp tcnic. Primer al capdavant de diversos equips de l'Uruguai, com ara Rampla Juniors, Plaza Colnia o Danubio FC. Al 2007 fitxa pel Pearol, per noms aguanta un any abans de ser cessat del crrec.

 Enllaos externs .
Matosas en www.lfp.es;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394972" title="Oreochromis lepidurus" nonfiltered="2329" processed="2313" dbindex="152348">

 Oreochromis lepidurus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394973" title="San Quintn, Chiapas" nonfiltered="2330" processed="2314" dbindex="152349">
San Quintn s un poble del municipi d'Ocosingo, a l'Estat de Chiapas, a Mxic.
Est situat dins la Selva Lacandona, a 200 metres per damunt del nivell del mar.
La poblaci de San Quintn s de 1233 habitants ()


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394974" title="Oreochromis leucostictus" nonfiltered="2331" processed="2315" dbindex="152350">

 Oreochromis leucostictus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 36,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Llacs Edward, George i Albert. Introdut al llac Victria.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Welcomme, R.L., 1967. Observations on the biology of the introduced species of Tilapia in Lake Victoria. Rev. Zool. Bot. Afr. 76(3-4):249-279.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394975" title="Urbano Ortega Cuadros" nonfiltered="2332" processed="2316" dbindex="152351">
Urbano Ortega Cuadros, ms conegut com Urbano (Beas de Segura, Andalusia, 22 de desembre de 1961) futbolista andals retirat. Jugava de defensa i el seu primer equip va ser el RCD Espanyol. Actualment s l'entrenador del Club Deportivo Baza de la Segona Divisi B d'Espanya. 

 Trajectria . 
 Com jugador . 
Va iniciar la seva carrera, jugant com davanter, en l'equip de la seva localitat natal. Desprs va passar per les files del Real Jan, abans de debutar en Primera Divisi, el 2 de mar de 1980, amb el RCD Espanyol. Les seves bones actuacions en el club blanc-i-blau va despertar l'inters del FC Barcelona, que el va incorporar a les seves files la temporada 1982-83. 

En l'equip blaugrana va romandre durant una dcada, encara que mai va jugar amb regularitat. Si b a la 86/87 disputa 28 partits de lliga i a la campanya segent arriba als 35, l'eclosi del Dream Team li va deixar sense lloc en l'equip, pel que va regressar a l'Espanyol l'estiu de 1991. 

Desprs de dues temporades a Sarri, va iniciar un periple per diversos clubs ms modests com el Lleida, el Mrida, ambds sent titular a Primera Divisi i el Mlaga CF fins a penjar les botes en 1997. 

 Com entrenador . 
Va iniciar la seva carrera d'entrenador la temporada 2003/04 com segon d'Esteban Vigo en el Xerez Club Deportivo de la Segona Divisi d'Espanya. La segent temporada va acompanyar a Vigo en el Crdova CF, i desprs en el Dinamo de Bucarest romans i la Uni Esportiva Lleida. Tamb va treballar com secretari tcnic del Granada CF. 

La temporada 2007/08 debuta com primer entrenador en la banqueta del Club Deportivo Baza. 

 Selecci . 
Mai va arribar a debutar amb la selecci espanyola absoluta, encara que va ser internacional en nou ocasions amb la selecci sub-21, va jugar onze partits amb la selecci juvenil i cinc amb la selecci amateur espanyola. 

Tamb va integrar l'equip olmpic espanyol que va participar en els Jocs de Moscou de 1980.

 Clubs .



 Ttols .


 Enllaos externs .
Entrevista en l'Ideal de Granada (22 de juny de 2007);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394976" title="Oreochromis lidole" nonfiltered="2333" processed="2317" dbindex="152352">

 Oreochromis lidole s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llacs Malawi, Kingiri i Chungruru.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Trewavas, E. i G.G. Teugels, 1991. Oreochromis. p. 307-346. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Checklist of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes, Blgica; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394977" title="Oreochromis macrochir" nonfiltered="2334" processed="2318" dbindex="152353">

 Oreochromis macrochir s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 43 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: rius Zambesi i Congo. Introdut al riu Okavango, altres zones d'frica i a les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394978" title="Oreochromis malagarasi" nonfiltered="2335" processed="2319" dbindex="152354">

Oreochromis malagarasi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 27 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Tanznia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eccles, D.H., 1992. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the freshwater fishes of Tanzania. Prepared and published with the support of the United Nations Development Programme (project URT/87/016). FAO, Roma, Itlia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394980" title="Oreochromis mortimeri" nonfiltered="2336" processed="2320" dbindex="152355">

Oreochromis mortimeri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 48 cm de longitud total i els 4,100 kg de pes.   
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Zambesi i llac Kariba.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394981" title="Oreochromis mossambicus" nonfiltered="2337" processed="2321" dbindex="152356">

Oreochromis mossambicus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 39 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Limpopo (Transvaal i Cap Oriental) i riu Zambesi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1982. Tilapias: taxonomy and speciation. p. 3-13. A R.S.V. Pullin i R.H. Lowe-McConnell (eds.) The biology and culture of tilapias. ICLARM Conf. Proc. 7.  ;
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394984" title="Oreochromis mweruensis" nonfiltered="2338" processed="2322" dbindex="152357">

 Oreochromis mweruensis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 23,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394985" title="TOSLINK" nonfiltered="2339" processed="2323" dbindex="152358">


TOSLINK (TOShiba LINK) s un standard de conexi de fibra ptica creat per Toshiba el 1983, que es basa en la utilitzaci de senyals ptics en comptes de senyals elctrics. S'utilitza generalment per la interconnexi d'equips d'udio, tot i que admet diferents formats de dades i fsics.

Originalment es va crear per a la connexi entre els reproductors de CD i els receptors de senyals PCM. Tothom el va comenar a utilitzar i rpidament es va adoptar amb l'estndard S/PDIF com a estndard universal de connexi ptica digital. Amb aquest estndard s'admet fins a 48 kHz i 20 bits (en PCM, Dolby Digital i DTS) per en els nous sistemes d'udio multicanal (Dolby True HD, DTS HD i DSD) ja no t aquestes limitacions.

Depn de l's, es fa servir diferents tipus de fibra ptica, des de cables d'1mm de dimetre fins a cables ms grans, i multifilars. En tots els casos es limiten a unes distncies de 5 o 10 metres com a molt.

Aquest sistema de connexi tamb s'utilitza per a l'estndard ADAT, que admet fins a 8 canals en un sol cable ptic. 


Funcionament.
El funcionament del sistema TOSLINK es basa en el fotoacoblador, per separant l'emissor i el receptor i a travs de fibra ptica (a vegades tamb se l'anomena fotoacoblador de llargues distncies). Es basa en un dode LED que genera llum i un fototransistor que la rep i la torna a transformar en senyal elctric.

Transmissor:
 Necessita un circut per regular la corrent del LED per posar-lo en ON o en OFF. ;


Receptor:
 Rep la llum amb un fotoreceptor i amplifica la forma d'ona. Cont un ATC que ajusta el voltatge de referncia per si canvien les condicions del cable (llargada, posici,...), atenuant les distorsions que poden aparixer.


Tipus i Usos.
 Cermic: els sistemes de recepci i emissi estn muntats en una pea de cermica segellada amb metall. Per a sistemes en els que es necessiti alts nivells de fiabililitat.
 Alta Velocitat: Accepten conectors SMI i PN. Est dissenyat per a transmissi bidireccional en sistemes per a la llar.
 Conexi ptica Sense Fibra: Dissenyats per a transmissions de dades d'alta velocitat, per sense cablejat. Es fan servir uns Circuits Integrats de transmissi que incorporen uns LED's i uns altres que reben la senyal i la transformen. ;
 Mduls ptics per a udio Digital: Aquest s el ms utilitzat, sobretot en equipaments de so domstic (CD, MD, DVD,...). Hi ha diferents tamanys segons la utilitat.



Avantatges.
 El soroll electromagntic no afecta a la transmissi.
 No radia soroll electromagntic.
 Fcil de muntar i de connectar.


Precaucions a tenir en compte.

 Vigilar els LED's que s'utilitzen, en teoria sn fets per durar moltssims anys, per molts van perdent lluminositat amb el temps.
 Quan es solden els components, s'ha de vigilar de no embrutar a l'emissor ni el receptor de llum.
 Es recomana soldar a m els components, perqu els sistemes de neteja post-soldat poden espatllar-los.
 Vigilar de connectar b a terra per evitar sorolls, ja que aquest sistema normalment s'utilitza per a disminur sorolls.
 Si no s'utilitza el sistema, s'ha de tapar amb la coberta que inclou per a protegir-lo.





Enllaos externs.
Histria de la Conexi TOSLINK (en angls);
TOSLINK   Guia del Producte (en angls);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394987" title="Thomas Ford" nonfiltered="2340" processed="2324" dbindex="152359">
Thomas  Ford (Devonshire, 28 de maig de 1580   Tyburn, Londres, 17 de novembre de 1648) fou un compositor i tocador de llat angls.

No se'n sap gaire vers Ford, malgrat que se sap que fou anomenat msic del prncep Enric el 1611, i des de 1625 desprs de la guerra civil, li atorg el mateix crrec el rei Carles I.

Fou anomenat M.A. al Trinity College, (Oxford), el 14 de juliol de 1567, i es diu que era amic de Woods, el president d'aquella universitat. Va anar al English College, (Douai), el 1570, i fou un dels tres primers estudiants en ser ordenat, reben tots els ttols el mar de 1573 a Brusselles. 

Desprs de convertir-se en B.D. a Douai torna a Anglaterra el 2 de maig de 1576, molt aviat es convert en capell d'Edward Yate i hoste de la Bridgettine Lyford (Berkshire). 

Arrestat junt St. Edmund Campion per cometre un atemptat el 17 de juliol de 1581, foren detinguts i torturats en la Torre de Londres. Fou portat davant de la Queen's Bench el 16 de novembre, junt el seu company de martiri el Beat John Shert, en un absurd crrec de conspiraci a Roma i Reims, on no hi havia estat mai, i en les dates en les quals es trobaven a Anglaterra, i ambds foren condemnats el 21 de novembre. Amb ell tamb la sofriren John Shert i Robert Johnson.

Se'l recorda principalment com el compositor d'Ayres, un tipus de composici desenvolupat per John Dowland preeminentment dedicat a les veus altes (sopranos, tenors, etc).

Els treballs de Ford inclouen, Musicke of Sundrie Kindes (1607), en la primera part i figuren algunes canons, onze d'elles Ayres, per exemple; Faire Sweet Cruell, i There is a Ladie Sweet and Kind.

Tamb va escriure varis himnes, un dels quals s Miserere Mi Maker, i la famosa unoccompanied composici vocal, Since first I saw your Face. Tamb s conegut per la seva pea a Leighton's The Teares i Lamentations of a Sorrowful Soule. 

Referncies.
 http://www.newadvent.org/cathen/14689a;
 http://poemhunter.com/thomas-ford;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394989" title="Tilpia del Nil" nonfiltered="2341" processed="2325" dbindex="152360">

Oreochromis niloticus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total i els 4,324 kg de pes.
Subespcies.
 Oreochromis niloticus baringoensis ;
 Oreochromis niloticus cancellatus ;
 Oreochromis niloticus eduardianus;
 Oreochromis niloticus filoa ;
 Oreochromis niloticus niloticus ;
 Oreochromis niloticus sugutae;
 Oreochromis niloticus tana ;
 Oreochromis niloticus vulcani ;
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: rius costaners d'Israel, riu Nil, llac Txad i rius Nger i Senegal.
Observacions.
Pot viure fins als 9 anys.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394990" title="Pep Cruz" nonfiltered="2342" processed="2326" dbindex="152361">
Pep Cruz (Girona, 1948) s enginyer, actor i director de teatre. En l'actualitat (2008) t un dels papers protagonistes de la srie de TV3 Ventdelpl.

Desprs d'estudiar a l'IES Jaume Vicens Vives de Girona, dels 20 als 25 anys treball a l'empresa Chupa-Chups. Comen la seva carrera artstica dirigint el TEI Sant Maral (1971) de Girona, amb qu va fer 33 espectacles de teatre en 16 anys, amb Cruz fent funcions d'actor i director, a ms de portar 20 espectacles de titelles a les Fires de Girona (1980-2005). Posteriorment s'incorpor a la companyia Dagoll Dagom; en l'actualitat (2008) encara hi est vinculat, per b que Cruz t tamb la seva prpia companyia Per-versions.

Present el concurs humorstic de TV3 Moltes grcies. Est casat amb la tamb actriu Anna Rosa Cisquella; un dels seus fills, Maral Cruz, intervingu en les sries Oh Europa! i Oh Espanya! fent el paper de fill de Pep Cruz. A l'any 1987, Pep Cruz reb el premi Crtica Serra d'Or de Teatre per "la seva aportaci global al mn del teatre".

 Obres .
 Teatre .
 Soterrani (2008), de Josep Maria Benet i Jornet, direcci de Xavier Albert;
 Antgona (2006), de Sfocles, dirigida per Oriol Broggi;
 Salamandra (2005), de benet i Jornet, dirigida per Toni Casares;
 El rei Lear (2004) de Shakespeare, de Calixto Bieito;
 La perritxola (2003), de Jacques Offenbach, musical amb la companyia Dagoll Dagom;
 Hello, Dolly! (2002), de Michael Stewart y Jerry Herman, musical amb direcci de Carlos Plaza;
 Les variacions Goldberg (2001), de George Tabori, dirigida per lex Rigola;
 El temps de Planck (2000), musical de i dirigit per Sergi Belbel;
 Comdia negra (1999), de PeterShaffer, dirigida per Tamzin Towsend;
 L'hroe (1999), de Santiago Rusiol, dirigida per Ferran Madico;
 Florido Pensil (1997), d'Andrs Sopea, dirigida per Fernando Bernus;
 Pigmali (1997), de GB Shaw, dirigida per Joan Llus Bozzo;
 Maror (1996), de Rodolf Sirera, direcci de JL Bozzo;
 Fuga (1994), de Benet i Jornet, direcci de Rosa Maria Sard;
 Otello (1994), de Shakespeare, direcci de Mario Gas;
 La senyora Florentina i el seu amor Homer (1993), de Merc Rodoreda, dirigida per Mario Gas;
 Flor de nit (1992), sobre un text de Manuel Vzquez Montalbn, musical amb la companyia Dagoll Dagom;
 Mar i cel (1988)/Mar y cielo (1989), d'ngel Guimer-Xavier Bru de Sala-Albert Guinovart, musical amb la companyia Dagoll Dagom;
 Infantillatges (1986), de Raymond Cousse, amb direcci de Josep Maria Flotats. La traducci de l'obra s de Pep cruz;
 Cyrano de Bergerac (1985), d'Edmond Rostand, dirigida per Josep Maria Flotats;

Obres que ha dirigit:
 Cmica vida (2008) de Joan Llus Bozzo, en qu tamb actu;
 (PER) Versions (2002), de Quim Vinyes i Martina Bs, en qu tamb actu;
 Colors (1999), de Mariscal;
 Surf (1998), de Jordi Galceran;
 La bona gent (1997), de Santiago Rusiol;
 Ikebana (1997), de Gabriela Maffei;
 Per humor a la copla (1993);
 Els espectacles de Vol Ras Again, again! (2002) Gagmania (1995), Psssssh!! (1992) i Inslit (1989);
 Direcci del TEI de Sant Maral, 32 espectacles de teatre i 20 de titelles:
 Electra (1971), de Marguerite Yourcenar;
 Nice people (1987), de Sean O'Casey;
 Josafat (1987), de Prudenci Bertrana;
 La serva padrona (1988), de Pergolesi, pera;
 Estricta vigilncia, de Jean Genet;
 Les Criades, de Jean Genet;
 El balc, de Jean Genet;
 Fastos infernals, de Michel de Geldherode;
 Hop sior, de M.de Geldherode;
 L'estrany genet, de M.de Geldherode;
 Les bruixes de Llers i el sabater d Ordis, de Carles Fages de Climent;
 Els espectacles de titelles La Caputxeta Vermella, El repte de la Siseta, Guinyol a les Fires, L'Empord, El drac de l'estany...

 Sries de televisi .
 Ventdelpl (262 episodis entre 2005 i 2008);
 La memria dels Cargols (sis episodis, 1999), srie de Dagoll-Dagom;
 Oh Espanya! (17 episodis, 1996-1997), srie de Dagoll-Dagom;
 Oh Europa! (13 episodis, 1994), srie de Dagoll-Dagom;
 Arnau (1994, en cinc captols), dirigida per Llus Gell;

 Cinema  i telefilms .
 I Vicer (2007), de Roberto Faenza;
 Tuya siempre (2007), de Manuel Lombardero;
 Cmping (2006), telefilm de Llus Arcarazo;
 Va a ser que nadie es perfecto (2006), de Joaquim Oristrell;
 Die Verlorenen (2006), telefilm de Helmut Christian Grlitz i Llus Gell;
 El triunfo (2006), de Mireia Ros;
 Viure de Mentides (2005), telefilm de Jorge Algora;
 L'escala de diamants (2003), telefilm de Jordi Marcos;
 La memoria e il perdono (2001), telefilm de Giorgio Capitano;
 Con dos cojones (2001), de Manel Martnez;
 Adela (2000), d'Eduardo Mignogna;
 Un amor clar-obscur (1997), de Jess Garay;
 Gimlet (1995), de Jos Luis Acosta;
 Souvenir (1994), de Rosa Vergs;
 El amante bilinge (1993), de Vicente Aranda Ezquerra, basada en la novella de Juan Mars;
 Bufons i reis (1993), de Llus Zayas;
 Flor de nit (1993), d'Eduard Corts, adaptaci televisiva del musical de Manuel Vzquez Montalbn;
 Ni un pam de net (1993), de Raimon Masllorens;
 Los mares del sur (1992), de Manuel Esteban;
 Restauraci (1990), telefilm d'Ariel Garca Valds basat en l'obra d'Eduardo Mendoza;
 La femme et le pantin (1990), telefilm de Mario Camus;
 Si te dicen que ca (1989), de Vicente Aranda, basada en la novella de Juan Mars;
 Mar i cel (1988), adaptaci televisiva de Joan Llus Bozzo i Eduard Corts del musical homnim;

 Enllaos externs.
 Fitxa en la plana web del Teatre Nacional de Catalunya;
 Entrevista;
 Pep Cruz a l'IMDB ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394995" title="Festa Major de Grcia" nonfiltered="2343" processed="2327" dbindex="152362">

La Festa Major de Grcia s la festivitat anual ms important de la Vila de Grcia. Se celebra durant una setmana a partir del dia 15 d'agost, per el preg s recitat a la plaa de la Vila un dia abans.

La festa, encara que s prpia del barri de Grcia, tamb s'estn pel Camp d'en Grassot i Grcia Nova i t, en general, una implicaci de tot al districte de Grcia aix com la del seu ajuntament. Tot i que el seu origen al segle XIX s bastant recent, ha crescut en importncia i actualment s fora coneguda per la guarnici dels seus carrers. Rep cada any una afluncia de centenars de milers de persones de tota Catalunya que busquen diversi amb l'ambient alegre diurn i la rauxa festiva i problemtica nocturna, que amb els concerts provoca l'insomni venal.

A part del concurs de guarnici de carrers, que dna forces premis, existeixen concursos de guarnici de balcons i portals. Per la festa no s limita a aix, tamb hi ha el preg anteriorment mencionat que el realitza una personalitat relacionada amb el barri, i un munt d'activitats per a gent de totes les edats.

Origen.
La Festa Major de Grcia ha estat relativament poc analitzada tant des del punt de vista histric com de l'antropolgic o sociolgic. s una festa relativament jove, tanmateix com la prpia poblaci de Grcia. Un petit nucli de poblaci pagesa, que en el segle XIX experimenta una mutaci extraordinria com a vila d'artesans, obrers i petits comerciants. Dels 3.062 habitants el 1828, es passa a 61.935 el 1875. 

Aix, del patronatge agrcola de Sant Isidre el 15 de maig, es passa a una celebraci festiva en torn del 15 d'agost. En aquest sentit, els historiadors no s'han posat d'acord si aquest nou patrocini s el de la Mare de Du d'Agost, o un dia ms tard, el 16 d'agost, Sant Roc. 

Encara que sovint es dna com a dada ms antiga de la festa, una nota apareguda en el diari de Barcelona el 19 d'agost del 1827, existeix una referncia ms antiga de celebraci proporcionada per Francesc Curet. Argumenta aquest historiador, que com a conseqncia del trasllat fors per la destrucci del convent de franciscans del barri de Jess: "...L'any 1817 va celebrar-se a Can Trilla, l'aplec que per la Mare de Deu d'Agost es feia a l'ex-convent de Jess. Cal retenir aquesta data memorable en els anals de Grcia, perqu assenyala l'inici de la festa major gracienca en la diada de l'Assumpta..." 

Per contra un altre historiador, Pere Duart, explica com un record viscut, a la seva infantesa (a finals del segle XIX) que " ... un parell de mesos abans de la festa, cada diumenge es passava la caixeta, que en deien de Sant Roc, per tot el venat..." 

En qualsevol cas, la festivitat que es consolida a mitjans i finals del segle XIX, es va anar definint en un sentit ms cvic que religis, sota l'impuls de les nombroses entitats obreres i recreatives, com ateneus o societats de ball. 

Evoluci.
Podem distingir 6 etapes en la transformaci festiva.

1820-1850.
La primera, dels orgens fins el 1850, on els actes centrals estan entorn d'una banda dels balls tradicionals com ara el Ball d'en Serrallonga, el contraps, el llevant de taula o el Ball de deus; i de l'altra dels jocs de sortija a peu i a cavall. L'any 1850 amb la proclamaci de Grcia com a "Vila", es fan unes festes extraordinries i la faana de l'Ajuntament es guarneix. Existeixen algunes referncies d'envelats en aquest perode, com l'aixecat pels "administradors de Nostra Senyora", l'any 1844 a la Plaa Llibertat.

1851-1890.
La segona meitat del segle XIX, s la de la definici festiva. Les societats com ara "La Amistad Graciense", "Adonis", "Bella Hortensia", "Centro Graciense", o "Can Pioc", entre moltes altres guarneixen els seus jardins o aixequen envelats. Es tenen les primeres noticies de guarniment de carrers amb arcs de brancatge. Del 1877 es t la noticia d'un concurs de botigues guarnides. Els nous graciencs originaris de tot Catalunya, importen tamb part dels seus costums festius. Aix cal assenyalar la participaci d'una manera regular de Xiquets de Valls des de 1877, o d'altres de ms espordiques com la presencia del tarl del carrer Argenteria de Girona en el guarnit del carrer Alzina de l'any 1873.

Des de mitjans del segle XIX i fins ben entrat aquest segle es construeix un envelat a la llinda de Grcia i els Camps Elisis del Passeig de Grcia. Als anys 70 la societat "La Antigua de La Amistad", l'aixecava al pati de la fabrica dels xocolates Juncosa (actualment Jardinets). 

1891-1920.
Des del 1892 i fins ben entrat el segle XX, una entitat recreativa de to republic-federal, "La Banya Gracienca", construeix un recordat envelat a la crulla del carrer Crsega i el Passeig de Grcia.

D'altra banda s'inicien els concursos literaris sota l'impuls de l'Ateneu Gracienc, i l'any 1896 presideix el jurat Mossn Cinto Verdaguer. A partir del 1904 i durant ms de dues dcades, el Casino Artes organitza uns Jocs Florals que assoleixen un especial relleu.

En aquest perode es consolida el guarniment de carrers com a element distintiu de la celebraci. Destaquen els carrers Francesc Giner (Culebra), Llibertat, Martnez de la Rosa (Estrella) i Montmany; I les artries principals, s a dir, el carrer Major i la Travessera. Queda el record de que en aquestes dcades es guarnien "quasi tots" els carrers, el que ha fet suposar en ocasions que serien ms d'un centenar. s una dada poc demostrable ms enll del testimoni oral, doncs no tots els carrers imprimien programa de festes, no existia coordinadora o Federaci de carrers. Les publicacions i programes genrics, tan sols citen 30 o 40 carrers amb activitats.

1921-1936.
Les primeres cites de concursos de carrers guarnits impulsats des del districte, sn dels anys 20, per no s fins l'any 1935 que es t noticia de l'existncia d'entitats coordinadores d'activitats. Aix consta l'existncia d'un "Comit de Fires i Festes de Grcia" impulsat per l'Associaci d' Industrials i Comerciants de Grcia, que tenia com a secretari a Josep Barrilln, i que organitzava un concurs de cartells i festivals benfics. Tanmateix es gestionava del guarniment del carrer Gran, encomanat aquest 1935, a Adri Gual i Salvador Alarma. L'any segent, s a dir el 1936, es constitueix la primera "Federaci de Comissions de Festes de la Ex-Vila de Grcia", presidida per Fidel Pay. Malauradament el pressupost per a festes d'aquell trist any, serviria per a construir refugis antiaeris.

1937-1977.
Desprs del parntesi de la Guerra Civil, ben aviat es reprenen les activitats festives, recolzades de ple per les noves autoritats, que probablement trobaven en aquest tipus de manifestaci una ajuda cap a la normalitzaci de la societat civil. La ferotge repressi que prohibia qualsevol manifestaci en catal s palesa en els programes i publicacions de l'poca. Per les ganes d'expressi collectiva es canalitzen tamb amb els guarnits, que amb ironia, poc o molt, satiritzaven la situaci. Encara es recorda, per exemple, l'enrenou provocat pel guarnit d'un carrer, ple de roba vella pensada, que es titulava "ropa vieja', en allusi a les "camisas viejas" falangistes. El resultat d'aquest estira i arronsa, s que augmenten el nombre de carrers i places guarnits, fins arribar als 70 carrers i 5 places el 1942. L'any 1950 fou tamb especialment assenyalat, ja que es commemorava el centenari de la declaraci de Grcia com a Vila independent. Aquest model festiu decau lentament, tanmateix corn en molts altres llocs de Catalunya. Als anys 60 noms es guarneixen dos envelats, i el nombre de carrers guarnits comena a disminuir, 40 als anys 50, 50 als anys 50, 20 als anys 60, fins arribar als 4 o 5 carrers guarnits en els anys 1977-78. Simultniament a aquesta decadncia, i sota l'impuls de les recents legalitzades Associacions de Vens, Assemblees de Msics i d'actors, s'organitzen grans balls i espectacles gratuts en places com ara La Virreina, amb un carcter entre reivindicatiu i solidari.

1980-Actualitat.
La darrera etapa s l'actual. Poc a poc, amb la reinstauraci dels drets democrtics i grcies l'esclat i recuperaci dels moviments venals, es retroben els valors originals de la Festa Major de Grcia. L'Associaci de Vens i Venes de Grcia hi t un important paper en la represa de les festes als carrers de la zona nord de Grcia. Avui dia, la Festa Major de Grcia gaudeix d'una salut envejable, amb una gran voluntat de projecci i de consolidaci.

Protocol festiu.
El protocol festiu s llarg i complicat, ja que la Festa Major de Grcia i la feina dels carrers i places que guarneixen dura tot un any. I la setmana de festa tamb s curulla d'actes i tradicions.

El calendari que es dna s orientatiu, cada any pot variar i cada carrer l'adapta.

Agost.
Dia segent a l'acabament de la Festa Major: els carrers comencen a pensar en el guarnit i els actes de l'any segent.

Setembre.
Segona quinzena: els carrers comencen a convocar assemblees de vens per rendir comptes, fer valoraci de la festa passada i comenar a preparar la propera. Si s'escau es renoven crrecs. El procs pot durar fins finals de desembre.

Desembre.
Setmana de Nadal i Reis: La Federaci Festa Major de Grcia realitza els actes festius del cicle festiu nadalenc.
Finals del mes: se sol tenir preparat el tema del guarnit, es comencen a preparar dissenys concrets i a realitzar proves i demanar pressupostos de material.

Gener. 
Els carrers ms decidits ja treballen el guarnit i la programaci.
El dissabte segent a Sant Antoni es realitzant els foguerons, diversos carrers hi participen.

Febrer.
Es participa en el Carnaval de Grcia.

Abril.
Es convoca el concurs de cartells.

Maig.
El segon diumenge de maig es fa l'Aplec de la Sardana de Grcia (que ja ha superat les 50 edicions).

Juny.
Es presenta el cartell guanyador.

Juliol.
25 de juliol (Sant Jaume): tots els carrers i places pengen els pendons i banderes.
Divendres mes proper al 25 de juliol: Presentaci de la samarreta i acte pblic a la plaa d'Orient (Plaa de la Vila).
Agost. 
Divendres ms proper a l'1 d'agost: Roda de premsa.
Sopar de viglies: Hi assisteixen vens dels carrers federats, entitats i collaboradors de la festa i autoritats. Acte de confraternitzaci i trobada abans que comenci la Festa Major.
Primers dies d'agost: S'ultimen els guarnits i es preparen els carrers (llums , tensors, tirans...);

Activitats.
A part del concurs de carrers, cada any s'organitzen diferents activitats durant els set dies que dura la festa. Les ms comunes sn les actuacions castelleres (encapalades pels Castellers de la Vila de Grcia), els balls, els gegants, els bastoners (colla Cop a Cop), els pats venals i els concerts.

Gegants de Grcia.

La colla de Geganters de Grcia, s'inicia de manera formal l'any 1992, encara que abans altres simpatitzants ja treien els gegants, que feia 10 anys que havien estat construts, per la Festa Major. Existeix un ball, el Toc de Grcia que noms s ballat per la Festa Major de Grcia des del 2002), tot i que a la Festa Major del 2007 van estrenar un ball nou " El ball del Festeig" per commemorar el seus 25 anys a la Vila.

Enllaos externs.
Lloc oficial de la Festa Major;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="394996" title="Arc de la Dfense" nonfiltered="2344" processed="2328" dbindex="152363">
El Gran Arc de la Fraternitat   (en francs Grande Arche de la Fraternit), tamb conegut amb el nom de l'Arche de la Dfense o Grande Arche, s un monument situat al barri de La Dfense a l'oest de Pars.


Histria.

Diferents presidents, Georges Pompidou (projecte d'Ieoh Ming Pei), i Valry Giscard d'Estaing (projecte de Jean Willerval) van tenir per objectiu d'identificar l'Eix histric amb una obra arquitectural monumental.

Els treballs van comenar realment el 1983, desprs del concurs Tte Dfense, sota el govern del President Franois Mitterrand per allargar l'Eix histric de Pars que va del Museu del Louvre passant per l'obelisc de la place de la Concorde i l'arc de triomf. Aquest concurs reunia 484 projectes annims arribats del mn sencer. Finalment, s el projecte innovador de l'arquitecte dans Johann Otto von Spreckelsen el que va ser seleccionat.

Construda per l'empresa francesa de treballs pblics Bouygues, s inaugurada el juliol de 1989, any del bicentenari de la Revoluci Francesa i en ocasi de la cimera del G7.

Ha estat construt a l'eix est-oest parisenc. L'Arc s visible a travs de l'arc de triomf, des dels jardins de les Tuileries.

El monument.


Johann Otto von Spreckelsen ha concebut lArc de La Dfense com una versi del segle XX de l'arc de triomf de l'toile: un monument consagrat a la humanitat i als ideals humanitaris ms que pas a les victries militars. Havent mort von Spreckelsen el 16 de mar de 1987, s l'arquitecte Paul Andreu que en va garantir l'acabament.

L'Arc s un cub buidat al centre de 112m de longitud, 106,9m d'ample, per a una alada de 112m. s una projecci en tres dimensions d'un hipercub.

Sobre les seves cares exteriors, l'Arc est recobert de plaques de vidre de 5 cm d'espessor, tractades especialment per impedir qualsevol deformaci ptica i resistir vents de gran potncia. Els altres paraments sn recoberts de plaques de marbre blanc de Carrara i de granit gris. Ha estat muntat sobre 12 pilars posats sobre gats hidrulics per permetre de suportar el subsl frgil la seva massa de 300000 tones.

El Gran Arc s construt al voltant d'una megaestructura, que constitueix l'equivalent arquitectural de l'esquelet hum. Cada cara horitzontal del cub est composta de quatre vegades quatre travesses de bet de 75 metres de longitud. Sries de cables d'acer pretibat cenyeixen l'edifici, de tal manera que, com un dau, el Gran Arc podria sostenir-se sobre qualsevol cara.

La construcci dels dos pilars ha durat un any aproximadament, treballant-hi dos equips independents en parallel.

Dos mil obrers qualificats van treballar en aquest taller. Dos d'ells hi van perdre la vida durant la construcci de les estructures superiors.

Les cares nord i sud acullen una part dels serveis del Ministre de l'cologie, du Dveloppement et de l'Amnagement Durables (MEDAD), aix com la Fundaci internacional dels Drets Humans.

La teulada del Gran Arc.

La part superior, de la que l'obra ha estat represa per Stphane Cherki el 2004, cont un centre de congressos i d'exposicions, un museu de la informtica, un restaurant i un mirador que ofereix una vista panormica sobre tot el barri de La Dfense, i l'oest de Pars. Aquestes installacions sn obertes al pblic i accessibles per una bateria d'ascensors panormics nics al mn.

Les cabines dels ascensors sn completament envidriades i situades al forat de l'Arc. S'hi t una vista que es desaconsella a persones subjectes al vertigen.

Bibliografia.

 Franois Chaslin et Virginie Picon-Lefebvre, La Grande Arche de La Dfense, Electa-Moniteur, 1989;

Enllaos externs.

  Web oficial de la teulada del Gran Arc, a grandearche.com;
  Web oficial del Muse de l'Informatique au Toit de la Grande Arche;
  El Gran Arc, a Insecula.com;
  El Gran Arc, a paris-skyscrapers.com;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395003" title="DVB-CI" nonfiltered="2345" processed="2329" dbindex="152364">
DVB-CI o Common Interface s la normativa creada dins de l estndard DVB, que defineix com ha de ser la innterconexi entre el receptor DVB o host i el mdul d accs condicional o CAM. D aquesta manera cada companyia emissora de continguts pot utilitzar un mdul propi amb aplicacions d accs condicional diferents, aix com el seu propi Common Scrambling Algorithm, seguint les directrius definides a l especificaci DVB-CSA, permetent aix una gran independncia entre mduls i una major protecci contra la pirateria, a ms la capacitat d oferir millors serveis personalitzats grcies a aquesta seguretat afegida.


Caracterstiques Generals.

L estndard DVB-CI est definit a l especificaci EN 50221 V1 i est estructurat en capes per tal de proporcionar una gran flexibilitat a aquesta interfcie, ja sigui per connectar diversos mduls CAM al mateix temps, com per connectar mduls no relacionats amb l accs condicional.

Una distribuci bsica del sistema de capes s la que es mostra a la figura:

 


Les capes altes (host i aplicaci) s encarreguen de la interacci amb els elements que els donen nom, indicant com s ha de gestionar i com ha de ser la comunicaci. Per sota es troba la capa que gestiona les sessions. Aquesta gesti permet ms d una connexi siumultnia ja sigui entre el host i un mateix mdul, o amb diversos mduls.

Les capes de nivell superior estan creades seguint un model d objectes, els quals es codifiquen utilitzant TLV i que es transporten entre el host i el mdul i a la inversa seguint les directrius especificades en capes inferiors. A ms aquest model d objectes juntament amb el sistema TLV atorguen a aquestes capes una gran extensibilitat.

La capa bsica defineix com ha de ser la interfcie fsica que connecta ambds elements, i com ha de ser la informaci que ha de travessar-la. Inicialment va ser creada per utilitzar PCMCIA, per l especificaci  DVB-CI admet futurs canvis. Aquesta especificaci segueix un model client-servidor en el qual el mdul fa el rol de client i utilitza recursos del host que faria el rol de servidor.

A Europa DVB-CI s obligatori per tots els receptors de televisi digital, els quals acostumen a portar 1 o 2 slots PCMCIA, per tal de permetre la connexi de mduls d accs condicional. Tot i aix altres tipus de mduls poden ser utilitzats  a travs de la Common Interface no relacionats amb l accs condicional, com podrien ser mduls de televisi interactiva o accs a Internet. Tamb s habitual que no existeixi un mdul CAM, i que l accs condicional es gestioni a travs de la prpia CPU del receptor.

 Estructura .

Common Interface es divideix en dos components:

Transport Stream Interface (TSI): S encarrega del transport dels paquets MPEG-2 entre el host i el mdul CAM i a la inversa, s a dir, tant quan el host envia les dades codificades al mdul d accs condicional, com quan el CAM retorna els paquets codificats al host, llestos per ser demultiplexats. 

Si s utilitzen ms d un mdul d accs condicional al mateix temps, la Transport Stream passa per cada un d ells seqencialment. Cada mdul descodifica els paquets corresponent al seu servei, i deixa la resta sense cap modificaci.

Command Interface: En aquesta part es defineix com ha de ser la comunicaci entre l aplicaci que est executant el mdul d accs condicional i el host. En aquestes comunicacions s inclouen les que permeten utilitzar ms d un CAM simultniament, transaccions complexes entre ells o el provement de recursos del host cap a l aplicaci en qesti.

Els protocols corresponents al Command Interface estan subdividits en nombroses capes per tal de permetre el funcionament de tasques complexes com les abans esmentades. Algunes d aquestes capes sn comuns per totes les interfcies fsiques com poden ser les capes corresponents al control de sessions, la gesti de recursos o la comunicaci amb les aplicacions, per d altres sn les corresponents a l s de PCMCIA. Per tant, en cas de en un futur substituir la interfcie fsica per un altre sistema, aquestes capes hauran de ser adaptades.

Veure tamb.
  DVB-CSA;
  DVB;

Enllaos externs.
  Web del projecte DVB ;
  CENELEC ;
  Normativa de DVB-CI. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395008" title="Oreochromis pangani" nonfiltered="2346" processed="2330" dbindex="152365">

Oreochromis pangani  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Subespcies.
Oreochromis pangani girigan ;
Oreochromis pangani pangani  ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 Discover Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395011" title="Oreochromis placidus" nonfiltered="2347" processed="2331" dbindex="152366">

Oreochromis placidus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Subespcies.
Oreochromis placidus placidus  ;
Oreochromis placidus ruvumae ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395012" title="Oreochromis rukwaensis" nonfiltered="2348" processed="2332" dbindex="152367">

Oreochromis rukwaensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 33 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llac Rukwa (Tanznia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395022" title="Oreochromis saka" nonfiltered="2349" processed="2333" dbindex="152368">

 Oreochromis saka s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 36 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: s un endemisme del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Trewavas, E. i G.G. Teugels, 1991. Oreochromis. p. 307-346. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Checklist of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes, Blgica; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395025" title="Oreochromis salinicola" nonfiltered="2350" processed="2334" dbindex="152369">

Oreochromis salinicola  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395026" title="Siegestor" nonfiltered="2351" processed="2335" dbindex="152370">



El Siegestor (literalment porta de la victria) s un arc de triomf que es troba a Munic a Alemanya.

Es troba entre la universitat i lOhmstrae, a la crulla de la Leopoldstrae i de la Ludwigstrae. Serveix de frontera entre els sectors de Maxvorstadt i de Schwabing.

Histria.

Aquest arc de triomf va ser encomanat pel rei Llus I de Baviera el 1840 al seu arquitecte Friedrich von Grtner sobre el model de l'arc de Constant a Roma i fou acabat el 1852. La quadriga de la part superior ha estat fosa per Martin Wagner. Est dedicat originalment a la glria dels exrcits bavaresos (dem bayerischen Heere zum Ruhme). Als relleus, s'hi troben escenes de lluites i de batalles. Els medallons contenen les representacions simbliques de les diferents circumscripcions bavareses:

 Oberbayern: una cria als Alps.
 Oberfranken i Mittelfranken: l'artesanat i la cria.
 Unterfranken: la vinya, els cereals i la navegaci.
 Oberpfalz: la vinya i la pesca i el treball manual.
 Schwaben: el teixit.

Desprs d'haver estat mpliament malms durant la Segona Guerra Mundial, ha estat noms parcialment reconstrut i restaurat. Una inscripci sobre la part del darrere del monument ha estat afegida per Wilhelm Hausenstein i diu Dem Sieg geweiht, vom Krieg zerstrt, zum Frieden mahnend (dedicat a la victria, destrut per la guerra i crida de pau). Aquests darrers anys, les esttues restants han estat meticulosament netejades i restaurades.

Referncies.

 Aquest article s una traducci de l'article de Wikipdia en francs titulat Siegestor.

Vegeu tamb.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395027" title="Baronet" nonfiltered="2352" processed="2336" dbindex="152371">


Un baronet (tradicionalment abreujat com Bart, tot i que actualment s'empra l'abreviaci Bt) o el seu equivalent femen, baronetess (abreujat Btss), s el possedor d'un ttol hereditari atorgat per la Corona britnica conegut com baronetcy. La prctica actual d'atorgar aquesta dignitat va ser originalment introduda a Anglaterra i Irlanda per Jaume I a fi d'incrementar els seus fons.

La dignitat de Baronet t 3 equivalents a Europa des d'una perspectiva de rang: el ttol itali de Nobile, el ttol d'Edler von d'ustria i el sud d'Alemanya i el ttol extingit polons de panek; a ms, els ttols hereditaris de cavaller, com el de Ritter alemany i austrac i el de erfridder neerlands tamb poden considerar-se com similars. 

El nom de baronet s un diminutiu del ttol nobiliari de bar, i el rang de baronet se situa entre el de Bar i el de Cavaller.

La dignitat de Baronet s nica en dos sentits:
 s un honor hereditari, per no s un ttol nobiliari com a tal, motiu pel qual els seus possedors mai no han pogut tenir un esc a la Cambra dels Lords.
 Un baribet fa servir el ttol de Sir, per la dignitat no est considerada com un orde de cavalleria. Se situa per davant de tots els ordes, excepte els de la Lligacama i el del Card.

 Histria del terme .
El terme baronet t uns orgens antics. Sir Thomas de la More, mentre descrivia la Batalla de Barrenberg (1321), mencion els baronets que hi van participar, enmig de barons i cavallers. Se sap que Eduard III cre 8 baronets al 1328: St Leger, Baronet de Sledmarge; Den, Baronet de Pormanston; Fitzgerald, Baronet de Burnchurch; Welleslye, Baronet de Narraghe; Husee, Baronet de Gattrim; St Michell, Baronet de Reban; Marwarde, Baronet de Scryne; i Nangle, Baronet de Navan. Se'n feren de nous al 1340, al 1446 i al 1551. al menys un d'ells, Sir William de la Pole al 1340, va pagar per la seva dignitat, presumiblement degut a la necessitat de diners per part del rei per mantenir el seu exrcit. No se sap si aquestes creacions primerenques eren hereditries.

El terme baronet sembla que s'aplicava als nobles que perdien el dret de dirigir-se individualment al Parlament, i va emprar-se en aquest sentit en un estatut de Ricard II. 

La reviscolada de la dignitat de Baronet pot datar-se cap a finals del segle XVI o inicis del XVII, quan Sir Robert Cotton va descobrir la patent de William de la Pole (lliurada al 13 any del regnat d'Eduard III), conferint-li la dignitat de baronet a canvi d'una quantitat de diners.

Posteriorment es feren 5 creacions de baronets:

 El Rei Jaume I erig l'Orde dels Baronets a Anglaterra, de carcter hereditari, el 22 de maig de 1611, per procedir a organitzar Irlanda. Ofer la dignitat a 200 cavallers de bona naixena, amb unes rendes de 1.00  a l'any, a condici de que cadascun pagus una quantitat equivalent a 3 anys de paga per 30 soldats (amb una soldada de 12 penics diaris per home) al Exchequer del Rei. ;
 El 30 de setembre de 1611 es cre la dignitat de Baronet d'Irlanda;
 El Rei Carles I cre la Dignitat hereditria de Baronet d'Esccia o Nova Esccia el 28 de maig de 1625, per l'establiment de les plantacions de Nova Esccia;
 Desprs de la uni d'Anglaterra i Esccia al 1707, no es van crear nous baronets d'Anglaterra o Esccia, sin que es modific a Baronet de la Gran Bretanya;
 Desprs de la uni de Gran Bretanya i Irlanda l'1 de gener de 1801 per crear el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, totes les dignitats creades van ser sota la denominaci de Baronet del Regne Unit.

Des de 1965 noms s'ha nomenat un nic baronet, Sir Denis Thatcher, marit de la Primera Ministre Margaret Thatcher (actualment Baronessa Thatcher). Des de la seva mort al 2003, el seu fill gran esdevingu el 2n Baronet, Sir Mark Thatcher.

 Convencions .
A l'igual que els cavallers, els baronets fan servir el ttol Sir abans del seu nom (elles fan servir el ttol "Dama"). A diferencia dels ttols de cavaller, que s'apliquen de manera individual, la dignitat de baronet s hereditria. Les esposes d'un baronet no tenen la dignitat de baronetesses; sin que aquesta noms pot ser usada per aquelles que l'han rebut.

Com que baronet no s un ttol nobiliari, no desqualifica al possedor per ser escollit a la Cambra dels Comuns. 

Originriament, els baronets tenien altres drets, incloent el dret de que el seu primognit fos fet cavaller al fer 21 anys. No obstant, a l'inici del regnat de Jordi IV, aquests drets van ser revocats gradualment.

Els Baronets d'Esccia o Nova Esccia van rebre l'escut de Nova Esccia a les seves armes i el dret de portar-les penjant del coll d'una cinta taronja. Est formada en un escut de plata amb un anell en blau, amb les armes d'Esccia amb una corona imperial sobre l'escut, encerclat pel lema Fax mentis Honestae Gloria. 

Els baronets d'Anglaterra i Irlanda van demanar al rei Carles I perms per lluir una insgnia. Tot i que aquesta ja es llua al segle XVII, no va ser fins al 1929 quan el Rei Jordi V conced el seu perms per a tots els baronets.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395028" title="Lon" nonfiltered="2353" processed="2337" dbindex="152372">
Lon s un personatge secundari de la obra Madame Bovary. s un personatge que surt just al comenament de  la segona part, quan Emma i el seu marit Charles, canvien de lloc de residencia de Tostes a Yonville.

Segons la novella, Lon es un personatge que te les coses clares, aix es pot veure reflexat quan decideix desprs de tenir una relaci amb Emma, anar-se a Pars a viure, perqu ell va pensar que aquesta decisi era la millor per tots dos enamorats.

Emma veu de dues maneres a Lon, la primera aquest personatge es ms que una  relaci, es una forma de sentir i demostrar tot el amor que te per les seves venes, i com no pot donar-li al seu marit Charles l hi dona a Lon.  Lon un cop partit a Pars, no surt en aquesta novella fins al final de la Segona part quan es troba amb Emma i Charles en una obre de Teatre.

Tamb es un personatge bastant intelligent, aix es pot  demostrat per les seves astcies per poder veure a la seva estimada Emma, com per exemple quan l hi diu a Emma que l hi expliqui al seu marit que s ella podia anar a la ciutat per que l hi ensenyin a tocar al piano, per en veritat tot era una astcia perqu els dos enamorats pugin beures tots els dies.

Lon com Charles fa el impossible per la seva estimada. Fins que es dona compte que aquesta dona, en veritat no l estima sin sols volia els seus diners per comprar roba... Lon trenca la seva relaci amb Emma a la tercera cita.

En conclusi Lon es una personatge molt important en aquesta novel.la. Les seves caracterstiques ms important sn la seva intelligncia i la forma de conixer i veure tot abans de que succeeixi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395029" title="Chrysler" nonfiltered="2354" processed="2338" dbindex="152373">

Chrysler LLC s una empresa americana que fabrica autombils. Ha estat fabricant-ne des del 1925. Des del 1998 fins al 2007, Chrysler i les seves filials formaven part de l'empresa alemanya DaimlerChrysler (actualment Daimler AG). Sota DaimlerChrysler, la companyia s'anomenava "DaimlerChrysler Motors Company LLC".

Referncies.


Enllaos externs.

 Web corporatiu de Chrysler LLC;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395033" title="Oreochromis schwebischi" nonfiltered="2355" processed="2339" dbindex="152374">

 Oreochromis schwebischi s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Gmbia, Senegal i Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395034" title="Oreochromis shiranus" nonfiltered="2356" processed="2340" dbindex="152375">

Oreochromis shiranus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Subespcies.
Oreochromis shiranus chilwae  ;
Oreochromis shiranus shiranus ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395039" title="Cant de Niolu-Omessa" nonfiltered="2357" processed="2341" dbindex="152376">

El cant de Niolu-Omessa s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Geografia .

S'exten sobre la pieve de Niolu (l'alta vall del Golu), la pieve de Ghjvellina (vall mitjana de Golu), i un part del pieve de Tlcini.

 Administraci .


 
 Composici .
 


 Demografia .


  
 Enllaos externs .
 El cant de Niolu-Omessa al web de l'Insee;
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395042" title="Oreochromis spilurus" nonfiltered="2358" processed="2342" dbindex="152377">

Oreochromis spilurus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Subespcies.
Oreochromis spilurus niger  ;
Oreochromis spilurus percivali  ;
Oreochromis spilurus spilurus ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395044" title="Barret" nonfiltered="2359" processed="2343" dbindex="152378">

Un barret s una pea de roba que serveix per a cobrir el cap. Es pot portar per a la protecci contra els elements, per raons religioses, per a la seguretat, o com un accessori de moda. En el passat, els barrets eren un indicador d'estatus social. En els militars, denoten graduaci i regiment.

Hi ha barrets per a homes i barrets per a dones, aix com barrets portats pels dos gneres (unisex). Els poden ser fabricats amb una gran varietat de materials, incloent llana, pell, feltre, cuir i palla.

Enllaos externs.
 Histria del vestit;
 La histria dels barrets des de l'antiguitat fins al segle XX;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395045" title="Deontologia arxivstica" nonfiltered="2360" processed="2344" dbindex="152379">
Noms parallels.
No n'hi ha.

Etimologia.
Deontologia prov de la paraula grega     , participi neutre de l imperatiu    , el qual significa all obligatori, all just, all adequat . Arxivstica prov d arxiu, el qual t la seva arrel etimolgica en el grec         (residncia dels magistrats), el qual deriva de      que significa: principi, origen, cosa antiga  o comandament, magistratura . Archeion es va llatinitzar com a archivum.

Definici.
La deontologia arxivstica s el conjunt de normes que han establert el collectiu dels arxivers per tenir una pauta prescriptiva en l exercici de la seva professi. Aquestes normes es basen en criteris de dignitat, solidaritat i el bon exercici professional . Tanmateix, la deontologia arxivstica no s esgota en els grans principis de l tica, sin que, com tota professi, t en compte el seu mbit de treball especfic i el normalitza de forma concreta. En el cas de l arxivstica, es t en compte: l exercici de la professi envers la societat, segons el qual s ha de contribuir al desenvolupament de la societat vetllant pels drets i llibertats relacionats amb la documentaci; envers la professi, procurar ser el mxim de professionals possible, en quant a coneixements i una actuaci adequada; pel que fa als fons i als documents, cal vetllar per la conservaci dels fons i la integritat i autenticitat de la documentaci d arxiu; finalment, respecte els usuaris, s ha de ser imparcial i servicial amb ells.

Histria.
El primer intent d elaboraci d un codi professional per a arxivers va ser a EUA, el 1939 sota el debat de la necessitat d un codi pels arxivers per fer front al conflicte entre la llibertat d informaci i la protecci de la intimitat.  Tanmateix, el primer codi data de 1955, redactat per Wayne C. Grover. Aquest codi t un carcter ms aviat prctic, tracta sobre problemes quotidians i estava destinat a formar els arxivers de l Arxiu Nacional. Cal destacar que mai va ser adoptat per la professi. A finals dels seixanta, els canvis en la societat en el camp de la llibertat d informaci, de protecci de la intimitat i del copyright van fer que la Society of American Archivists cres una comissi per preparar un codi deontolgic, el qual va ser aprovat el 1980. A diferncia de l anterior, estava destinat a l arxivstica en la seva totalitat, no solament per als arxivers dels arxius pblics.

El 1990 el Consell Internacional d Arxius va decidir encarregar-se de proporcionar un codi deontolgic internacional per a l arxivstica. El resultat d aquesta tasca fou el Codi d tica Professional aprovat a Pequn el 1996. El dilema en el que es varen debatre era si havia de ser un codi que contingus noms valors i principis generals o instruccions detallades per a cada tipus de situaci. Finalment, es van decantar pel primer per poder abraar realitats molt dispars i esdevenir el marc de referncia de codis particulars de cada pas . Aquest codi est constitut per deu articles mancats de carcter sancionador. A grans trets, el codi estableix que s ha de:
 
Protegir la integritat dels documents. ;
Respectar el principi de procedncia.
Mantenir l autenticitat.
Assegurar l accessibilitat i la intelligibilitat de la documentaci.
Deixar constncia documentada de la seva activitat envers la documentaci.
Han de ser imparcials en el servei i promoure l accs a l arxiu.
Respectar la privacitat d acord amb la legislaci vigent.
No tenir una actitud de propietari respecte l arxiu i actuar en benefici de tothom.
Actualitzar els seus coneixements sobre arxivstica, compartir i difondre els resultats de la seva investigaci o experincia per assolir l excellncia professional.
Collaborar amb els collegues de la professi per la conservaci d arxius i documents. ;

A Catalunya, l Associaci d Arxivers de Catalunya va optar per la creaci d un codi propi sota el paraigua del codi aprovat pel Consell Internacional d Arxius. L inici de la seva elaboraci es situa a l any 1998. En un primer moment, tan sols es volia traduir, per llavors es va decidir fer-ne un que fos adequat a la realitat catalana. Aquest codi consta d un prembul en el qual es dibuixen les funcions socials dels arxivers. La principal particularitat del codi s que cont un glossari sobre el vocabulari propi de l arxivstica. La principal part del codi, on hi ha els principis ms propis de l arxivstica, est estructurat en cinc punts on es contemplen diverses situacions en les quals l arxiver est en relaci amb altres agents socials, el material que custodia i la mateixa professi. Els punts sn els segents: l exercici de la professi envers la societat, la professi, els fons i els documents], els usuaris, els arxivers i altres professionals. 

Finalment, cal destacar que la dcada dels noranta i la darrera, varen ser especialment  prolfiques en quant a codis de deontologia arxivstica. En aquestes dates, noms a tall d exemple, trobem el codi d Austrlia de la Australian Society for Archivists (ASA) el Code of Ethics (1993); a Canad la Association of Canadian Archivists (ACA), amb el seu Code of Ethics (1999); a Frana, la Association des Archivistes Franais (AAF) amb el seu Code de dontologie (1996); al Regne la Society of Qualified Archivists amb el seu Code of Ethics (2004).

Bibliografia seleccionada.
Codi deontolgic dels arxivers catalans, Barcelona: Associaci d Arxivers de Catalunya, 2002.
Lligall. Revista catalana d Arxivstica (Barcelona), 8 (1994), pgs. 207-251 (recull les actes de la Jornada d Estudi i debat de l AAC, de 1994, sobre l tica de l arxiver).

Enllaos externs.
http://www.arxivers.com/idadmin/docs/Codideontolgic.pdf;
http://www.ica.org/sites/default/files/EthicsES.pdf;
http://www.archivists.org.au/asa-code-ethics;
http://archivists.ca/about/ethics.aspx;
http://www.archivistes.org/article.php3?id_article=255;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395046" title="Oreochromis squamipinnis" nonfiltered="2361" processed="2345" dbindex="152380">

Oreochromis squamipinnis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 36 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: s un endemisme del llac Malawi.

 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Trewavas, E. i G.G. Teugels, 1991. Oreochromis. p. 307-346. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Checklist of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 ITIS;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395050" title="Albertacce" nonfiltered="2362" processed="2346" dbindex="152381">

Albertacce (en cors Albertacce) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 83 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Prosper Alfonsi;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395051" title="Oreochromis tanganicae" nonfiltered="2363" processed="2347" dbindex="152382">

Oreochromis tanganicae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 42 cm de longitud total. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llac Tanganyika.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395053" title="Calacuccia" nonfiltered="2364" processed="2348" dbindex="152383">

Calacuccia (en cors Calacuccia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 340 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395055" title="Oreochromis upembae" nonfiltered="2365" processed="2349" dbindex="152384">

Oreochromis upembae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 21 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: tram superior del riu Congo i Tanznia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395058" title="Sten Rudholm" nonfiltered="2366" processed="2350" dbindex="152385">
Sten Rudholm (Karlstad, Sucia, 27 d abril de 1918   29 de novembre de 2008) fou un jurista suec.

Aquest fams jurista, era ocupant de la butaca nmero 1 de l Acadmica Sueca, que atorga el premi Nobel de Literatura cada any. Rudholm era membre de l Acadmia des del 20 de desembre del 1977, quan va ocupar la plaa de Sture Pretn. La butaca nmero 1 de l Acadmia acostuma a estar ocupat per juristes, en una tradici iniciada al segle XX.

Sten Rudholm desprs d estudiar lleis es va graduar en dret a Estocolm l any 1942. Trenta anys ms tard aquesta instituci el va nomenar doctor honoris causa. 

La seva carrera es pot dividir en dues rees paralleles: la seva feina prctica a les corts judicials, i la de funcionari pblic, on va exercir una mplia varietat de tasques, gaireb sempre relacionades amb la justcia. En la llarga carrera jurdica, que va iniciar el 1945 com a fiscal pblic i com a jutge (1961), Rudholm va arribar a ser procurador general del Regne i president de la Tribunal d Apellaci de Svea.

Sten Rudholm va ser a ms l ltima persona aliena a la Casa Reial Sueca en rebre l orde de Serafin, una de les distincions ms elevades a Sucia.

Referncies.
 Obituari del diari Avui   10-12-2008- pag, 30.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395061" title="Oreochromis variabilis" nonfiltered="2367" processed="2351" dbindex="152386">

Oreochromis variabilis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395063" title="Casamaccioli" nonfiltered="2368" processed="2352" dbindex="152387">

Casamaccioli (en cors Casamacciuli) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 340 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Simon Sabiani;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395064" title="Ermita de Sant Ferriol" nonfiltered="2369" processed="2353" dbindex="152388">

L'ermita de Sant Ferriol (Saint-Frreol en francs) est situada a Ceret, al Vallespir, a prop del terme de Vivers.

s una ermita situada en un contraforts dels Aspres, a 301 m. d'alada. El seu emplaament, vora el coll de Llaur que separa el Vallespir del Rossell, li dna unes vistes privilegiades.

Sant Ferriol s co-patr de Ceret, i en la festa Major d'aquesta vila , el 18 de setembre, s'hi celebra un important aplec. Tot i la presncia de diverses edificacions annexes, l'esglsia, d'una sola nau i campanar d'espadanya, s de redudes dimensions. El temple, del segle XVII per basat probablement en un d'anterior del XIII, apareix ja documentat al 1688 (hermita de Sant Ferriol); als segles XVII i XVIII es van construir diversos edificis auxiliars per a l'atenci dels pelegrins.

Durant la Guerra Gran, al segle XVIII, acoll una guarnici francesa .

 Bibliografia .
 A Crastre Saint Ferrol. Sa vie, son martyre, son culte, ses reliques et son sanctuaire aux environs de Cret Paris: le Livre d'histoire, 2005. ISBN 2-84373-753-2 facsmil de la original de 1924;

 Enllaos .
 Breus apunts ;
 Descripci i fotografies ;
 Programa de la Festa de Sant Ferriol del 2008 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395065" title="La festa" nonfiltered="2370" processed="2354" dbindex="152389">


La festa (The Party, en angls; ttol alternatiu: Festa de Hollywood) s una comdia del 1968 escrita per Blake Edwards. Els principals actors foren Peter Sellers i Claudine Longet. La pellcula continua sent popular a molts fans de Sellers i un dels seus papers ms cmics, tenint en compte que una part de la pellcula fou improvisada en el moment de gravar-la.

Argument.
Un actor indi, anomenat Hrundi V. Bakshi, s reclutat per un estudi hollywoodi per interpretar un soldat indgena en un remake de Gunga Din(1938). En el moment del rodatge, aquest home molt maldestre destrueix una de les decoracions molt costoses de la pellcula.
El productor molt enfadat amb el comediant de segona fila demana que s'anoti|noti sobre una llista negra. En resposta a una error quid pro quo de l'estudi, Hrundi es troba convidat a la festa anual de l'estudi, a Hollywood. Durant la festa, el comediant acumula les pfies per no s l'nic.

Aquesta comdia americana s una pardia de La notte (1961) de Michelangelo Antonioni en la qual el realitzador reprn l'esttica de la pellcula geomtrica i "freda", aix com l'avorriment que pot sobrevenir de les alegries artificials. A ms, Blake Edwards reprn un dels principis clau de Tati : cada actor, figurant o principal, s una font de gags, observa i s observat; cadascun dels personatges s espectador i actor. Aquest efecte s obtingut grcies a la transparncia  de la decoraci. L'actor principal no s llavors ms que un fil conductor.
Repartiment. 
 Peter Sellers : Hrundi V. Bakshi;
 Claudine Longet : Michelle Monet	;
 J. Edward McKinley : Fred Clutterbuck;
 Marge Champion : Rosalind Dunphy;
 Sharron Kimberly : La princesa Helena;
 Denny Miller : Wyoming Bill Kelso;
 Gavin MacLeod : C.S. Divot;
 Buddy Lester : Davey Kane;
 Fay McKenzie : Alice Clutterbuck;
 Kathe Green : Molly Clutterbuck;
 Stephen Liss : Geoffrey Clutterbuck;
 Steve Franken : Levinson	;
 Jean Carson : Nanny;
 Al Checco : Bernard Stein;
 Corinne Cole : Janice Kane;
 Dick Crockett : Wells;
 Frances Davis : Maid;
 Danielle De Metz : Stella D'Angelo;
 Herbert Ellis : el realitzador;
 Paul Ferrara : Ronnie Smith;
 Allen Jung : Cook;
 James Lanphier : Harry;
 Jerry Martin : Bradford;
 Elianne Nadeau : Wiggy;
 Thomas W. Quine : Dunphy;
 Timothy Scott : Gore Pontoon;
 Ken Wales : l'assistent de direcci;
 Carol Wayne : Julie Warren;
 Donald R. Frost : el que toca el tambor;
 Helen Kleeb : la secretria;
 Linda Gaye Scott : La estrella;
 Natalia Borisova : La ballarina;
 Jeremy Martin : Bradford;

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395067" title="Oreochromis urolepis" nonfiltered="2371" processed="2355" dbindex="152390">

 Oreochromis urolepis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Subespcies.
Oreochromis urolepis hornorum  ;
Oreochromis urolepis urolepis ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E., 1983. Tilapiine fishes of the genera Sarotherodon, Oreochromis and Danakilia. British Mus. Nat. Hist., Londres, Gran Bretanya.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395070" title="Misin de perros" nonfiltered="2372" processed="2356" dbindex="152391">

Missin de perros (Missi de gossos) s la vint-i-vuitena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada per entregues entre el 1976.

Argument.
El profesor Bacteri ha assistit a un concurs de bellesa canina amb una jaqueta sobre la que havia estat dormint el seu gat. Els gossos l'assalten en olorar-lo i un d'ells s'ha empassat una cpsula atmica capa de fer volar la ciutat pels aires, que el professor duia a la butxaca. Per neutralitzar el potent explosiu, el gos ha d'ingerir un botifarr especialment preparat pel professor. Como es habitual, no se sap quin s el gos que va ingerir la cpsula, aix que en Mortadello i en Filem han d'administrar el botifarr a tots els gossos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395071" title="Dynabook" nonfiltered="2373" processed="2357" dbindex="152392">

El concepte de Dynabook va ser creat per Alan Kay el 1968, dos anys abans del descobriment del Xerox Parc. Kay pretenia fer un ordinador per als infants de totes les edats; aix va conduir al desenvolupament del prototip del Xerox Alto, anomenat originriament   el Dynabook provisional . Aquest plasmava tots els elements d una interfcie grfica (GUI, Graphical User Interface, 1972). El component de programari d aquesta recerca s el Smalltalk, el qual va prendre un cam propi diferent al del Dynabook.

Es podria descriure el Dynabook  com el que ara es coneix com a ordenador porttil o una tablet PC, el qual tenia com a objectiu acostar els infants al mn digital. Els adults tamb el podien utilitzar, tot i estar creat per als nens i nenes.

Kay volia que el Dynabook encarns les teories d'aprenentatge de Jerome Bruner i  Seymour Papera, que havia estudiat amb el psicleg del desenvolupament Jean Piaget i inventava la llengua de programaci de Logo, estava proposant. El maquinari en el qual s'executava l'ambient de programaci era relativament irrellevant. Des de finals dels 90s, Kay va estar treballant en el Squeak programant, un ambient de Smalltalk, basat en un entorn que es podria veure com a continuaci lgica del concepte Dynabook. Toshiba tamb t una lnia d'ordinadors subllibreta anomenats DynaBook.

Alan Kay est implicat activament en el projecte One Laptop Per Child que utilitza Smalltalk, Squeak, i els conceptes d'un ordinador per aprendre.

Encara que el maquinari necessari per crear un Dynabook ja existeix avui dia, Alan Kay creu que el Dynabook no s'ha inventat encara, perqu manquen un programari clau i un pla d'estudis adequat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395074" title="Michael Caine" nonfiltered="2374" processed="2358" dbindex="152393">
Michael Caine, de nom Maurice Joseph Micklewhite, va nixer el 14 de mar de 1933 a Londres, s un actor i un productor de cinema britnic.

 Biografia .
Procedent d'una famlia pobra del sud de Londres, el petit Maurice Micklewhite es va apassionar molt aviat pel teatre. Als 18 anys, s'enrola a l'exrcit i s enviat a Corea. A la tornada, fa alguns petits treballs i actua en teatres regionals. Participa igualment en moltes obres per a la televisi. Adopta rpidament un nom d'escena, en referncia a la seva pellcula preferida Hurac sobre el Caine (1954) de Edward Dmytryk. 

El 1956 comenaments en el cinema, a Comando a Corea de Julian Amyes. Desprs d'una quinzena d'aparicions, es troba finalment dalt del cartell amb Zulu (1964) de Cy Endfield. Per s l'any segent quan coneix la consagraci amb L expedient Ipcress (1965), pellcula d'espionatge en la qual interpreta Harry Palmer, un agent secret que s tot el contrari de James Bond. Reprn aquest paper en Funeral a Berln i Un cervell de mil milions de dlars. A la mateixa poca, assenta definitivament la seva fama amb Alfie, un paper de seductor pel qual rep un nomenament a l'Oscar, i Hurry Sundown d'Otto Preminger, al costat de Jane Fonda. 


A partir dels anys 1970, treballa ms als Estats Units sense esdevenir per una gran estrella de Hollywood. Soldat angls combatent a les Noves Hebrides durant la Segona Guerra mundial a  Too Late to Hero (1970), s un gngster reclamant venjana en Kidnapped (1971), un perruquer entrampat pel marit de la seva amant a Joc de tres (1972) aix com un caador de tresors a L'home que volia ser rei (1975). Durant el decenni segent, Michael Caine continua rodant a un ritme desenfrenat. Entre les seves interpretacions notables : les d'un psiquiatre a Vestida per matar (1980), d'un dramaturg mal intencionat a Trampa mortal (1982) o d'un entrenador de futbol en un camp de presoners alemany a A nosaltres la victria  (1981) de John Huston. 

A punt d'aconseguir l'Oscar per a L'Educaci de Rita el 1984, s'emporta la famosa figureta el 1987 donant la rplica a Mia Farrow a Hannah i les seves germanes  de Woody Allen. Capa d'autoescarni, es mostra igualment cmode en la comdia, encadenant  Blame It on Rio (1984), i Un parell de seductors (1988). El 1995, roda dues pellcules en les quals reprn el paper d'Harry Palmer : L exprs de Pequn  de Georges Mihalka i Mitjanit a Sant Petersburg  de Douglas Jackson.

Se'l veu al costat de Jack Nicholson a Blood and wine, laberint criminal  (1996), d'Ewan McGregor a Little voice (1998) i de Geoffrey Rush a Quills  (2000). El 2000, s'emporta un segon Oscar, sempre per a un segon paper, grcies a The Cider House Rules de Lasse Hallstrm. Actor veter, la jove generaci el reclama com a company : Sandra Bullock per a Miss Congeniality  (2001), Mike Myers per a Austin Powers a Austin powers in Goldmember  (2002) i Brendan Fraser per a L americ impassible (2003). Norman Jewison el dirigeix fent d'antic botx nazi al thriller The Statement el 2003. 

Roda The Dark Knight el 2008 fent el paper d'Alfred. 

 Altres .
El grup angls "Madness" li va dedicar el 1984 la can "My Name Is Michael Caine" en el seu  lbum "keep mooving". 

Se'l va nomenar Comandant de l'Ordre de l'Imperi britnic (CBE) a l'Aniversari de la Reina del 1992,  i el 2000 va ser nomenat Sir Maurice Micklewhite, CBE. (Aquests honors es confereixen als noms legals dels receptors, i Caine no havia abandonat encara el seu nom de naixement.)

 Filmografia .
 com actor .
1956 : A Hill in Korea, de Julian Amyes;
1956:  Sailor beware !, de Gordon Parry;
1957 : The Steel bayonet, de Michael Carreras;
1957 : How to murder a rich uncle, de Nigel Patrick;
1958 : The Key, de Carol Reed;
1958 : Carve her name with pride, de Lewis Gilbert;
1958 : A Woman of mystery, d'Ernest Morris;
1958 : Passport to shame, d'Alvin Rakoff;
1958 : Blind Spot, de Peter Maxwell;
1958 : The Two-headed spy, d'Andr De Toth;
1959 : Danger within, de Don Chaffey;
1960 : The Bulldog Breed, de Robert Asher;
1961 : Foxhole in Cairo, de John Llewellyn Moxey;
1961 : The Day the Earth caught fire, de Val Guest;
1962 : Solo for a sparrow, de Gordon Flemyng;
1962 : El bra dolent de la llei (The Wrong arm of the Law), de Cliff Owen;
1964 : Zulu , de Cy Endfield;
1965 : L'expedient Ipcress (The Ipcress file), de Sidney J. Furie;
1966 : Alfie, de Lewis Gilbert;
1966 : La caixa de les sorpreses (The Wrong box), de Bryan Forbes;
1966 : Funeral a Berln (Funeral in Berlin), de Guy Hamilton;
1966 : Gambit , de Ronald Neame;
1967 : Woman times seven, de Vittorio De Sica;
1967 : Un cervell de mil milions de dlars (Billion dollar brain), de Ken Russell;
1967 : Tonite Let's All Make Love in London, de Peter Whitehead;
1967 : Hurry sundown, d'Otto Preminger;
1968 : The Magus, de Guy Green;
1968 : Deadfall, de Bryan Forbes;
1968 : Play dirty, de Andr De Toth;
1969 : Battle of Britain, de Guy Hamilton;
1969 : Un treball a Itlia (The Italian job), de Peter Collinson;
1970 : Too late the hero, de Robert Aldrich;
1970 : Simon Simon, de Graham Stark;
1970 : The Last valley, de James Clavell;
1971 : Kidnapped, de Delbert Mann;
1971 : L'assass implacable (Get Carter), de Mike Hodges;
1972 : Joc de tres (Zee and co), de Brian G. Hutton;
1972 : Histries perilloses (Pulp), de Mike Hodges;
1972 : Sleuth, de Joseph L. Mankiewicz;
1974 : El mol negre (The Black windmill), de Don Siegel;
1974 : El contracte de Marsella (The Marseille contrat), de Robert Parrish;
1975 : Una anglesa romntica (The Romantic englishwoman ), de Joseph Losey;
1975 : Peeper, de Peter Hyams;
1975 : La conspiraci Wilby (The Wilby Conspiracy), de Ralph Nelson;
1975 : L'home que volia ser rei (The Man who would be king), de John Huston;
1976 : Harry i Walter se'n van a Nova York (Harry and walter go to New York), de Mark Rydell;
1976 : Ha arribat l'guila (The Eagle has landed), de John Sturges;
1977 : Silver bears, d'Ivan Passer;
1977 : Un pont massa lluny (A Bridge too far), de Richard Attenborough;
1978 : L'eixam (The Swarm), d'Irwin Allen;
1978 : California suite, de Herbert Ross;
1979 : Ashanti, de Richard Fleischer;
1979 : Ms enll de l'aventura del Posid (Beyond the Poseidon adventure), d'Irwin Allen;
1980 : The Island, de Michael Ritchie;
1980 : Vestida per matar (Dressed to kill), de Brian De Palma;
1981 : The Hand, d'Oliver Stone;
1981 : Evasi o victria (Escape to victory), de John Huston;
1982 : Trampa mortal (Deathrap), de Sidney Lumet;
1983 : The Jigsaw man, de Terence Young;
1983:  Educant la Rita (Educating Rita), de Lewis Gilbert;
1983 : El cnsul honorari (The Honorary consul), de John Mackenzie;
1984 : Blame it on Rio, de Stanley Donen;
1985 : The Holcroft Convenant, de John Frankenheimer;
1985 : Disbauxa tropical (Water), de Dick Clement;
1986 : L'ombra del delator (The Whistle blower), de Simon Langton;
1986 : Sweet Liberty, d'Alan Alda;
1986 : Hannah i les seves germanes (Hannah and her sisters), de Woody Allen;
1986 : Mona Lisa, de Neil Jordan;
1986 : El carrer de la mitja lluna (Half moon street), de Bob Swaim;
1987 : El quart protocol (The Fourth protocol), de John Mackenzie;
1987 : Jaws : The revenge, de Joseph Sargent;
1987 : Capitulaci (Surrender), de Jerry Belson;
1988 : Jack the Ripper, de David Wickes;
1988 : Without a clue, de Thom Eberhardt;
1988 : Un parell de seductors (Dirty rotten scoundrels), de Frank Oz;
1990 : Mr Destiny, de James Orr;
1990 : Bullseye, de Michael Winner;
1990 : Executiu, executor (A Shock to the system), de Jan Egleson;
1992 : Noises off..., de Peter Bogdanovich;
1992 : Seducci perillosa (Blue Ice), de Russell Mulcahy;
1992 : The Muppet Christmas Carol, de Brian Henson;
1993 : On deadly ground, de Steven Seagal;
1995 : Mitjanit a Sant Petersburg (Midnight in St Petersburg), de Douglas Jackson;
1995 : L'exprs de Pequn (Bullet to Beijing), de George Mihalka;
1996 : Blood and wine: laberint criminal (Blood and wine), de Bob Rafelson;
1998 : Crida a escena (Curtain call), de Peter Yates;
1998 : Little Voice, de Mark Herman;
1999 : The Debtors, d'Evi Quaid;
1999 : The Cider House rules, de Lasse Hallstrm;
2000 : Shiner, de John Irvin;
2000 : Quills , de Philip Kaufman;
2000 : Miss Congeniality, de Donald Petrie;
2000 : Get Carter, de Stephen Kay;
2001 : Tortoise vs. hare, de Richard Goleszowski;
2001 : Last orders, de Fred Schepisi;
2001 : Sables mouvants (Quicksand), de John Mackenzie;
2002 : Austin Powers in Goldmember, de Jay Roach;
2002 : L'americ impassible (The Quiet American), de Phillip Noyce;
2003 : The Actors, de Conor McPherson;
2003 : Secondhand lions, de Tim McCanlies;
2003 : The Statement, de Norman Jewison;
2004 : Around the bend, de Jordan Roberts;
2004 : Batman Begins, de Christopher Nolan;
2004 : Bewitched, de Nora Ephron;
2004 : The Weather Man, de Gore Verbinski;
2006 : The Prestige, de Christopher Nolan;
2006 : Children of Men, d'Alfonso Cuarn;
2007 : Sleuth de Kenneth Branagh;
2008 : The Dark Knight de Christopher Nolan;

 com productor .
1972 : Histries perilloses (Pulp), de Mike Hodges (coproductor);
1987 : El quart protocol (The Fourth protocol), de John Mackenzie (productor executiu);
1992 : Seducci perillosa (Blue Ice), de Russell Mulcahy;

 Premis .
1983  Globus d'Or a la millor pellcula musical o cmica per Educant la Rita;
1986  Oscar al millor actor secundari per Hannah i les seves germanes;
1988  Globus d'Or al millor actor de minisrie o telefilm per Jack el Destripador;
1998  Globus d'Or al millor actor musical o cmic per Little Voice;
1999  Oscar al millor actor secundari per The Cider House rules ;
1999  Screen Actors Guild al millor actor secundari  per  The Cider House rules;

 Nominacions .
1966 Oscar al millor actor per Alfie;
1972 Oscar al millor actor per Sleuth;
1983 Oscar al millor actor per Educant la Rita;
2002 Oscar al millor actor per L'americ impassible;

1966 Globus d'Or al millor actor dramtic per Alfie;
1972 Globus d'Or al millor actor dramtic per Sleuth;
1986 Globus d'Or al millor actor secundari per  Hannah i les seves germanes;
1988  Globus d'Or al millor actor musical o cmic per Un parell de seductors;
1990 Globus d'Or al millor actor de minisrie o telefilm per Jekyll & Hyde;
1997 Globus d'Or al millor actor secundari de minisrie o telefilm per Mandela and de Klerk;
1999 Globus d'Or al millor actor secundari per The Cider House rules;
2002 Globus d'Or al millor actor dramtic per L'americ impassible;

 Bibliografia .
 Emma Andrews, The Films of Michael Caine, Barnden Castel Williams Ltd, 1974, 47 p.
 Anne Billson, My Name Is Michael Caine : A Lifetime in Films.  Muller, 1991, 192 p.

  Enllaos externs .

 ;
  El lloc web oficial de Michael Caine;
  Martyn Palmer, "Double act: Michael Caine and Jude Law (lunch and discussion)", The Times, 17 November 2007;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395077" title="Castiglione" nonfiltered="2375" processed="2359" dbindex="152394">

Castiglione (en cors Castiglione) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 25 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395080" title="Principis de disseny de la interfcie d'usuari" nonfiltered="2376" processed="2360" dbindex="152395">
Els Principis de disseny d'interfcie d'usuari estan pensats per millorar la qualitat de disseny de la interfcie. Segons Larry Constantine i Lucy Lockwood en el seu disseny centrat en l's, aquests principis sn:

 El principi d'estructura: El disseny hauria d'organitzar la interfcie d'usuari de forma resolutiva, de maneres significatives i tils basades en models segurs, coherents fcils de  reconeixedor pels usuaris, connectant coses relacionades i separant coses inconnexes, diferenciant coses diferents i fent coses similars assemblar-se l'una a l'altra. El principi d'estructura s encarrega de l arquitectura d'interfcie d'usuari global.

 El principi de simplicitat: El disseny hauria de fer fcils tasques simples, comunes, comunicant-se clara i simplement en el propi llenguatge de l'usuari. A ms hauria de proporcionar dreceres que relacionessin procediments significativament ms llargs amb d'altres de ms senzills.

 El principi de visibilitat: El disseny hauria de fer visibles totes les opcions necessaries i materials per una tasca donada sense distreure l'usuari amb informaci aliena o redundant. Els bons dissenys no aclaparen usuaris amb alternatives ni  confonen amb informaci innecessria.

 El principi de retroacci: El disseny hauria de mantenir els usuaris informats d'accions o interpretacions, canvis d'estat o condici, i errors o excepcions que fossin pertinents i d'inters a l'usuari, tot aix a travs de llenguatge clar, concs, i inequvoc familiar als usuaris.

 El principi de tolerncia: El disseny hauria de ser flexible i tolerant, reduint el cost d'equivocacions i abs, permetent desfer i refer, alhora que evitaria errors on es permetessin aportacions variades i seqncies, tot interpretant totes les accions raonables.

 El principi de reutilitzaci: El disseny hauria de reciclar components i comportaments interns i externs i amb el propsit de mantenir la consistncia, per tal de reduir la probabilitat que els usuaris s hagin de repensar all que fan;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395082" title="Premi del Jurat (Festival de Cannes)" nonfiltered="2377" processed="2361" dbindex="152396">

El Premi del Jurat s un premi atorgat en el Festival Internacional de Cinema de Cannes a una pellcula particularment apreciada pel jurat. Institut el 1969 com a complement del Premi Especial, s facultatiu i normalment t un valor d'encoratjar els joves talents. Pot ser atorgat igualment a un tcnic, el treball del qual ha estat jutjat remarcable (com el 2001 i  el 2004). El conjunt de l'obra d'un gran director tamb pot ser coronada a travs d'una de les seves pellcules presents en la competici grcies a un premi excepcional que es dona en determinats aniversaris del festival, cada cinc anys. En els anys 1990, per, va ser atorgat un premi especial, independentment del Premi del Jurat i del Gran Premi (en 1995 i  en 1996).

 Anys 1950 .
 1952: ve de Joseph L. Mankiewicz;
 1953: Nous sommes tous des assassins d'Andr Cayatte;
 1954: Monsieur Ripois de Ren Clment;
 1955: Continente perduto de Leonardo Bonzi, Enrico Gras i  Giorgio Moser;
 1956: Le Mystre Picasso de Henri-Georges Clouzot;
 1957: Kanal d'Andrzej Wajda i  Det sjunde inseglet d'Ingmar Bergman;
 1958: Mon oncle de Jacques Tati;
 1959: Sterne de Konrad Wolf;

 Anys 1960 .
 1961: Matka Joanna od aniolw de Jerzy Kawalerovicz;
 1962: Procs de Jeanne d'Arc de Robert Bresson i  L'Eclisse de Michelangelo Antonioni;
 1963: Seppuku de Masaki Kobayashi i  Az prijde kocour de Vojtech Jasny;
 1964: Suna no onna de Hiroshi Teshigahara;
 1965: Kwaidan de Masaki Kobayashi;
 1966: Alfie de Lewis Gilbert;
 1969: Z de Costa-Gavras;

 Anys 1970 .
 1970: Magasiskola de Istvan Gaal i  The Strawberry Statement de Stuart Hagmann;
 1971: Szerelem de Karoly Makk i  Joe Hill de Bo Widerberg;
 1972: Abattoir 5 de George Roy Hill;
 1972: Mort a Vencia de Luchino Visconti (Premi del 25 aniversari);
 1973: Sanatorium pod klepsydra de Wojciech J. Has i  L'Invitation de Claude Goretta;
 1977: The Duellists de Ridley Scott (Premi del Jurat a la opera prima);

 Anys 1980 .
 1980: Constans  de Krzysztof Zanussi;
 1982: IIdentificazione di una donna de Michelangelo Antonioni (Premi del 35 aniversari) ;
 1983: Kharij de Mrinal Sen;
 1985: Oberst Redl  de Istvn Szab;
 1986: Thrse de Alain Cavalier;
 1987: Yeelen  de Souleymane Ciss i   de Rentaro Mikuni;
 1987: Intervista de Federico Fellini (Premi del 40 aniversari);
 1988: Krtki film o zabijaniu de Krzysztof Kieslowski;
 1989: Jsus de Montral de Denys Arcand;

 Anys 1990 .
 1990: Agenda oculta (Hidden Agenda) de Ken Loach;
 1991: Europa de Lars Von Trier i  Hors la vie de Maroun Bagdadi;
 1992: El Sol del membrillo de Victor Erice i  Samostoyatelnaya zhizn de Vitali Kanevski;
 1992: Retorn a Howards End de James Ivory (Premi del 45 aniversari);
 1993: Hsimeng jensheng de Hou Hsiao-hsien i  Raining Stones de Ken Loach;
 1994: La Reine Margot de Patrice Chreau;
 1995: N'oublie pas que tu vas mourir de Xavier Beauvois;
 1995: Carrington de Christopher Hampton (Premi especial del Jurat);
 1996: Crash de David Cronenberg (Premi especial del Jurat);
 1997: Western de Manuel Poirier;
 1997: Al-Massir  de Youssef Chahine (Premi del 50 aniversari);
 1998: La Classe de neige de Claude Miller i  Festen de Thomas Vinterberg;
 1999: La Lettre de Manoel De Oliveira;

 Anys 2000 .
 2000: Takht-e Si h de Samira Makhmalbaf i  Snger frn andra vningen de Roy Andersson;
 2001: Tu Duu-Chih per Qianxi manbo i  per Ni neibian jidian (Premi del Jurat a un tcnic);
 2002: Yadon ilaheyya de Elia Suleiman;
 2002: Bowling for Columbine de Michael Moore (Premi del 55 aniversari);
 2003: Panj-e asr de Samira Makhmalbaf;
 2004: Tropical Malady de Apichatpong Weerasethakul i  Irma P. Hall pel seu paper a Ladykillers;
 2005: Qing hong de Wang Xiaoshuai;
 2006: Red Road de Andrea Arnold;
 2007: Persepolis de Marjane Satrapi i  Vincent Paronnaud i  Luz silenciosa de Carlos Reygadas;
 2007: Paranoid Park de Gus Van Sant (Premi del 60 aniversari);
 2008: Il Divo de Paolo Sorrentino  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395085" title="Castirla" nonfiltered="2378" processed="2362" dbindex="152397">

Castirla (en cors Castirla) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 186 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395087" title="Corscia" nonfiltered="2379" processed="2363" dbindex="152398">

Corscia (en cors Corscia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 155 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395089" title="Lozzi" nonfiltered="2380" processed="2364" dbindex="152399">

Lozzi (en cors Lozzi) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 132 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395094" title="Disseny centrat en l'usuari" nonfiltered="2381" processed="2365" dbindex="152400">
En termes generals, el disseny centrat en l'usuari s una filosofia i procs de disseny en el qual les necessitats, els desigs i les limitacions de l'usuari final d'una interfcie, o document, prenen una atenci i rellevncia considerable en cada nivell del procs de disseny. El disseny centrat en l'usuari pot ser caracteritzat com un problema de resoluci en mltiples nivells, que no noms requereix dissenyadors que analitzin i prevegin com els usuaris se sentin confortables en l's d'una interfcie, sin tamb per fa necessari provar la validesa de les seves hiptesi tenint en compte les conductes de l'usuari amb proves de la vida real amb usuaris actuals. Tals proves sn tan necessries com difcils per als dissenyadors d'una interfcie; han de comprendre en forma intutiva el que un usuari novell experimenta dels seus dissenys.

La principal diferncia amb altres filosofies del disseny d'interfcie, s que el disseny centrat en l'usuari intenta optimitzar la interfcie de l'usuari al voltant de com la gent pot, desitja o necessita treballar, ms que no pas en forar els usuaris a canviar la forma en que treballen per acomodar-se al sistema.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395100" title="Omessa" nonfiltered="2382" processed="2366" dbindex="152401">

Omessa (en cors Omessa) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 537 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395103" title="IES Villa Romana" nonfiltered="2383" processed="2367" dbindex="152402">
L'IES Villa Romana es troba situat al municipi de La Garriga (Barcelona). S'hi imparteixen els estudis d'ESO, Batxillerat i cicles formatius de grau mitj i superior de fusta i d'administratiu. A partir del curs 2008-09 s'hi imparteix tamb un curs pont per poder entrar als cicles superiors.

Actualment en aquest institut hi ha uns 400 alumnes i uns 45 professors.

 Enllaos externs .

 IES Villa Romana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395105" title="Piedigriggio" nonfiltered="2384" processed="2368" dbindex="152403">

Piedigriggio (en cors Pedigrisgiu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 124 habitants.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395111" title="Popolasca" nonfiltered="2385" processed="2369" dbindex="152404">

Popolasca (en cors Upulasca) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 36 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395114" title="Prato-di-Giovellina" nonfiltered="2386" processed="2370" dbindex="152405">

Prato-di-Giovellina (en cors U Pratu di Ghjuvellina) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 40 habitants.

 Demografia .


 Administraci .



 Personatges illustres .
 Jean Nasica, metge i resistent.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395120" title="Komodo (illa)" nonfiltered="2387" processed="2371" dbindex="152406">

Komodo s una de les 17.508 illes que formen la Repblica d'Indonsia. L'illa t una superfcie de 390 quilmetres quadrats i uns 2000 habitants.
Komodo est situada a l'arxiplag de les Illes Petites de la Sonda i forma part del Komodo National Park. Administrativament, forma part de la provncia de les Illes Petites de la Sonda Orientals.

Est situada entre les fora majors illes de Sumbawa al oest i Flores a l'est.


Fauna.
L'illa s coneguda no noms pel seu patrimoni sin tamb per la fauna nica que cont. El drag de Komodo, el varnid ms gran del mn, agafa el seu nom per l'illa. Un altre tipus de varnid tamb habita Komodo i altres de les illes de l'arxiplag, atraient molts turistes.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395123" title="Soveria" nonfiltered="2388" processed="2372" dbindex="152407">

Soveria (en cors Soveria) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 68 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres  .
 General Jean-Baptiste Cervoni (1765-1809), oficial de Napole;
 Paul Mariani, alcalde assassinat el 1990.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395135" title="Les tres Grcies (Regnault)" nonfiltered="2389" processed="2373" dbindex="152408">

Les tres Grcies s una pintura a l'oli realitzada per Jean-Baptiste Regnault  entre el 1793 i 1794, i que actualment s'exposa al Museu del Louvre de Pars.

Les tres Grcies s un quadre del tot revelador del gust per l'Antiguitat amb qu es va encapritxar el segle XVIII francs. Regnault interpreta precisament en aquesta obra, no sense un cert domini, una escultura antiga retornant-li de passada els colors, l'encant i l'atractiu de l'sser viu. Entre les representacions ms clebres d'aquest grup es poden destacar les que van fer les de Rafael, la Primavera de Botticelli, l'obra de Rubens, aix com un grup esculpit de Canova. 

Les tres Grcies, filles de Zeus i Eurnome, simbolitzen la castedat, la bellesa i l'amor. Els artistes es van inspirar en un fresc de Pompeia i van retratar a les Grcies nues i abraades com a smbol de l'harmonia suprema que les uneix. Els seus noms sn Eufrosina, Talia i Aglaia. Formaven part del festeig d'Apollo o de Venus; es representen amb una rosa, una branca de murta, una poma, un dau o qualsevol altre smbol de les arts liberals a la m. 

Referncies.
Fitxa al Louvre;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395137" title="Willy Derboven" nonfiltered="2390" processed="2374" dbindex="152409">

Willy Derboven (Lovaina, 19 de setembre de 1939   Tenerife, Espanya, 22 de novembre de 1996) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1960 i 1968. El seu xit esportiu ms important fou una etapa al Tour de Frana de 1964. En aquesta cursa tamb t l'honor d'haver estat el fanalet vermell el 1963. 

 Palmars.
1960 ;
 1r a Berlare ;
 1r a Romse-Stavelot-Romse ;
 1r a Hoegaarden ;
1962 ;
 1r a Onze-Lieve-Vrouw-Tielt ;
1964 ;
 1r a Mouscron;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1966 ;
 1r a Geetbets ;
 1r a Liedekerke ;
 1r a Scherpenheuvel ;
 1r a Tessenderlo ;
1967 ;
 1r a Nieuwkerken-Waas ;
1968 ;
 1r a Hoogstraten ;

Resultats al Tour de Frana.
1963. 76 de la classificaci general (fanalet vermell);
1964. 68 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1966. Abandona (16a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1961. Abandona;

Resultats a la Volta a Espanya.
1963. 42 de la classificaci general;
1964. 36 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Willy Derboven a www.sitiodeciclismo.net ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395138" title="Constituci corsa" nonfiltered="2391" processed="2375" dbindex="152410">
La Constituci corsa, votada pels representants corsos el novembre de 1755 a la Cunsulta de Corti, s sovint considerada com la primera constituci del mn modern, encara que relativament desconeguda, eclipsada per la Constituci dels Estats Units  de 1787 (en la qual s'inspir), encara en vigor.

Iniciada per Pascal Paoli, es benefici de les reflexions de Jean-Jacques Rousseau, a qui Paoli havia demanat la redacci del document. Tanmateix, la seva redacci no es corresponia amb la realitat interior de l'illa i deix d'estar en vigor quan la Repblica de Crsega fou abolida desprs de la batalla de Ponte Novu.

Havia estat precedida per la Primera constituci corsa, votada al Cunventu Sant'Antone de Casabianca el 30 de gener de 1735 quan s'havia proclamat per primer cop la independncia corsa. Es va aprovar una segona constituci corsa el 1794 de curta duraci durant el Regne Anglo-Cors (1794 96) i va introduir el sufragi censitari.

 Referncies .


Enllaos externs.
 Primera Constituci Corsa (1755);
 Projecte de constituci per a Crsega, Jean-Jacques Rousseau (1765);
 Segona Constituci Corsa (1794);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395139" title="Masculinitat" nonfiltered="2392" processed="2376" dbindex="152411">

El terme masculinitat en plural generalment s utilitza per donar a entendre que no existeix una manera nica de concebre i viure la masculinitat, sin moltes. Es tracta d una expressi introduda als Men s Studies, els estudis que des de la perspectiva de gnere es van a comenar a realitzar sobre els homes a l mbit anglosax, a partir dels anys 70 i 80 del segle passat. Segons els autors d aquesta corrent, ens hem d acostumar a parlar de masculinitats en plural perqu  les identitats masculines varien enormement segons l poca i el lloc, i tamb en funci de factors com l edat o la classe social. Michael S. Kimmel, editor de la revista Masculinities i un dels autors ms destacat dels Men's Studies, diu  La virilitat no s esttica ni atemporal, s histrica; no s la manifestaci d'una essncia interior, s construda socialment; no puja a la conscincia des dels nostres components biolgics; s creada a la cultura. La virilitat significa coses diferents en diferents poques per a diferents persones"  (Masculinity in America, 1997). 

La insistncia en les masculinitats en plural t un component poltic evident, perqu contribueix a superar la visi reduccionista de la masculinitat que hem heretat del passat (la masculinitat tradicional), caracteritzada per regles o mandats com:  evita tot el que et sembli femen  (repudi de la feminitat);  has de ser una persona important  (poder, estatus, posici dominant) ;  has de ser un home dur  (resistncia, insensibilitat); o  has de ser capa de manar a tothom al diable  (desimplicaci afectiva, fora, agressivitat, temeritat). En lloc d aquest model de masculinitat, encara hegemnic, que impedeix establir relacions de parella equilibrades i satisfactries i provoca patiment tant a les dones com als propis homes, els Men s Studies postulen  noves masculinitats  que integrin aspectes com l empatia, la sensibilitat, l expressivitat (en lloc de la mscara d'impassibilitat o duresa), la cura d'un mateix i de les persones properes, etc.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395144" title="Canta U Populu Corsu" nonfiltered="2393" processed="2377" dbindex="152412">
Canta U Populu Corsu s un grup de msica cors fundat el 1973 per Jean-Paul Poletti i Natale Luciani, que amb I Muvrini dirigiren el renaixement musical cors a finals dels anys 1970. Les canons sn represes dels cants tradicionals (paghjelle, lamenti), aix com creacions del grup, algunes de carcter poltic i significaci nacionalista corsa, en defensa de la llengua i la nacionalitat corses.

Petru Guelfucci ha participat en el grup amb algunes canons, igual que Jean-Marie Pesce, fundador del grup I Chjami Aghjalesi, o Jean-Franois Bernardini (I Muvrini). Jean-Paul Poletti, autor dels nombrosos textes del grup, quan el deix va fundar Choeur des hommes de Sartne. Natale Luciani, fundador del grup i un dels militants culturals corsos ms emblemtics, va morir el desembre de 2003. Desprs, Canta u Populu Corsu, qui encara avui s un veritable referent de la histria de la msica corsa, continu el seu combat per la promoci de la llengua i la cultura corsa, donant-la a conixer a Pars (al Bataclan el 2005 i a l'Olympia el 2006), a Marsella, Ais de Provena i al Pas Basc.

Discograpfia.
 1975 : Eri, oghje, dumane;
 1976 : Libert ;
 1977 : Canti di a terra  di l'omi;
 1978 : A strada di l'avvene;
 1979 : Chjamu a puesia ;
 1979 : Festa zitellina ;
 1981 : Au thtre de la ville (Live);
 1982 : C'h din;
 1993 : In Cantu (Best Of);
 1995 : Sintineddi  ;
 1998 : Memoria ;
 2001 : Rinvivisce;
 2003 : 30 anni - Giru 2003 (Live) ;
 2005 : Bataclan 2005;

Enllaos externs.
 Web oficial del grup;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395145" title="La mort de Marat" nonfiltered="2394" processed="2378" dbindex="152413">

La mort de Marat s una pintura a l'oli realitzada per Jacques-Louis David  el 1793 i que actualment s'exposa al Museus reials de les belles arts de Blgica de Bruselles.

La pintura representa la mort el 1793 de Jean-Paul Marat, l'escriptor del diari radical L'Ami du peuple (L'amic del poble) i molt relacionat amb la facci jacobina durant el regnat del Terror, encara que mai no va ser un membre indiscutible. Marat va ser apunyalat el 13 de juliol mentre escrivia a la seva banyera per Carlota Corday, que recolzava a la facci girondina, ms moderada, la qual va marxar de Normandia a Pars obsessionada amb la idea d'assassinar l'home a qui ella percebia com una bstia, per a aix salvar a Frana. Va aconseguir aproximar-se-li usant el subterfugi de parlar-li de tradors a la causa de la Revoluci. Corday el va assassinar amb un ganivet que havia amagat entre les seves robes. Va aconseguir entrar a la casa de Marat amb la pretensi de presentar-li una llista de gent que hauria de ser executada com a enemics de Frana. Marat li ho va agrair i li va dir que serien guillotinats la setmana segent, moment en el qual Corday immediatament el va apunyalar. Carlota va ser guillotinada poc desprs. 

David era amic ntim de Marat, aix com un ferm partidari de Robespierre i els jacobins. Va quedar desconcertat per la seva capacitat natural per convncer a les masses amb els seus discursos, una cosa que ell encara no havia aconseguit a travs de la pintura (per no esmentar les seves dificultats a l'hora de parlar, a causa d'una deformitat facial causada per una ferida durant un duel). Determinat a commemorar el seu amic, David no solament li va organitzar un esplndid funeral, sin que va pintar el seu retrat poc desprs.

Malgrat la precipitaci amb qu va pintar el quadre (l'obra va ser acabada i presentada a la Convenci Nacional menys de quatre mesos desprs de la mort de Marat), es considera generalment que s la millor obra de David, un pas definitiu cap a la modernitat, i una afirmaci poltica inspirada i inspiradora.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395146" title="Citron 2CV" nonfiltered="2395" processed="2379" dbindex="152414">


El Citron 2CV (en francs: deux chevaux vapeur, literalment "dos cavalls de vapor", es un autombil de baix cost produt per la marca francesa Citron des de l'any 1948 a l'any 1990. 

Entre els anys 1948 i 1990 foren produdes 3.872.583 unitats del 2CV i 1.246.306 unitats amb carrosseries tipus furgoneta, que en total foren 5.118.889 unitats fabricades.

 Historia .
La creaci del 2CV es deu primerament a l'enginyer francs Pierre Jules Boulanger, que havia iniciat el desenvolupament del TPV acrnim en francs de Trs Petite Voiture (Vehicle molt petit).

La idea de creaci, es basava en "un vehicle per el camp que tingus suficient espai per dos agricultors amb les seves botes, un sac de 50 kg de patates, sigus capa de arribar a 60 km/h i consumir com a molt 3 L de combustible". 

Els creadors, sota la direcci de Andr Lefebre foren el itali Flaminio Bertoni, responsable del disseny de la carrosseria, i l'enginyer Alphonse Forceau, disenyador de la suspensi que es una part essencial en la filosofia del "dos cavalls". L'any 1939 es fabricaren 250 prototips del TPV.

Durant l'ocupaci alemanya de Frana en la Segona Guerra Mundial es va mantenir el projecta en secret.

El 8 d'octubre de 1948 en el Sal del Autombil de Pars es present per primera vegada la versi del TPV tal i com es coneix avui dia, amb un motor de dos cilindres refrigerat per aire de aproximadament 350 cc i una potencia de 9 CV.

A Espanya, es comen a muntar el gener de 1959 amb un motor de 425 cc que tenia 12,5 CV SAE, amb els anys fou evolucionant fins arribar a una potencia de 18 CV el 1963.

A l'any 1988, la producci del 2CV es va parar a la planta francesa de Levallois-Perret. El ltim 2CV, un Charleston amb el nmero de vestidor VF7AZKA00KA376002, es fabric el 27 de juliol de 1990 a la planta portuguesa de Mangualde, marcant la fi de la historia de la producci del 2CV.

Referencies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395151" title="Continu de la Virtualitat" nonfiltered="2396" processed="2380" dbindex="152415">


El concepte de Continu de la Virtualitat o Virtuality Continuum en angls, va ser definit per primera vegada l'any 1994,per Paul Milgram i Fumio Kishino.
El Continu de la Virtualitat s un concepte que serveix per descriure que existeix una escala continua que oscilla entre el que es pot definir com a completament virtual, s a dir, una realitat virtual, i all que s completament real (la Realitat). Aix que intenta abastar totes les possibles variacions i composicions d objectes virtuals i reals.



D'esquerra a dreta va augmentant el grau d estmuls generats per ordinadors. A l'extrem dret es troba el que s'anomena realitat virtual immersiva, on tots els estmuls sn generats per ordinador. En canvi, a l extrem esquerra es troba el que es totalment real, s a dir, persones, objectes, plantes... fsiques, que es poden tocar i sentir com estem acostumats a fer-ho en la vida quotidiana.
L'rea compresa entre els dos extrems, on la realitat i la virtualitat es mesclen, es troba el que es conegut com a realitat mixta. s a dir, que consisteix en l'anomenada realitat augmentada, on la virtualitat fa augmentar la realitat (enriqueix la realitat tot introduint objectes virtuals en ella), i l'anomenada virtualitat augmentada, on la realitat augmenta la virtualitat (enriqueix la virtualitat tot introduint objectes reals en ella).

Referncies.
Article en angls sobre el Continu de la virtualitat A TAXONOMY OF MIXED REALITY VISUAL DISPLAYS. Autors Paul Milgram i Fumino Kishino;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395152" title="I Chjami Aghjalesi" nonfiltered="2397" processed="2381" dbindex="152416">
I Chjami Aghjalesi s un grup musical cors fundat el 1977 per un grup d'estudiants i professors del barri de San Ghjiseppu de Bastia. El nom del grup fou proposat per Antoine Amadei, aleshores professor de geografia i histria a Saint-Joseph. Alain Nicoli (avui desaparegut), Mai Pesce, Saveriu Luciani, Camille Albertini, Patriziu Croce, Petru Fondacci, Tony Pesce i Franois Pesce constituiren el primer nucli. El seu primer disc, Nant' u solcu di a Storia  (Al sill de la histria) va sortir el maig de 1979. 

s el testimoni d'una veritable voluntat dels joves cantautors de la regi de Bastia de perpetuar la memria i les tradicions insulars, tot participant en el moviment de renaixena cultural engegat a finals dels anys 1970 pel grup Canta U Populu Corsu. 

El grup s'estructura al llarg del temps i durant els anys 1980 s'imposa com a una referncia de la msica corsa amb lbums de forta significaci poltica com Cuntrasti  riccucate o Populu vivu.  

 
Discografia.

 Nant' u solcu di a storia (1979)	;
 Esse (1981)	;
 L'altu pratu di a Memoria (1983)	;
 U mio cantu (1986)	;
 Guerrieri di l'Eternu (1986)	;
 Cuntrasti  ricuccate (1990)	;
 Cantu sacru (1991)	;
 Populu vivu (1993)	;
 Credo (1998);
 I Vinti cinque Baroni (2001)	;
 Canti per u presepiu (2002);

 Enlla extern .
Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395155" title="Aleatoritzador" nonfiltered="2398" processed="2382" dbindex="152417">
Un aleatoritzador  (randomizer en angls) s un dispositiu que altera el bitstream d un corrent de dades abans d'sser transms.  Aquest sistema s molt utilitzat en el mn de les telecomunicacions (comunicacions via satllit, rdio, TDT, etc). Pot ser collocat abans o desprs dels codificadors de protecci contra errors per sempre abans del modulador.

Ens equivocarem al pensar que l aleatoritzador t res a veure amb encriptaci de codis ja que s una eina per facilitar la sincronitzaci entre emissor (codificador) i receptor (descodificador)  en un canal telecomunicaci ja que assegura transicions entre els dos estats lgics ( 0  i  1 ).

Substitueix la seqncia d entrada en una altra sense eliminar cap tipus d informaci ( fins i tot la no desitjada) i, com a resultat, disminueix la probabilitat d aparici de cadenes de smbols llargues en el mateix estat lgic.

Avantatges d'utilitzar l'aleatoritzador.

T diverses utilitats com la de facilitar la sincronitzaci entre codificador i descodificador en el procs de telecomunicaci eliminant les seqncies llargues en un mateix estat lgic.

Aconsegueix dispersar l'energia d'algunes parts de la seqncia que volem enviar, en definitiva, la densitat de potncia en l espectre del senyal: com dispersem l energia, suavitzem els pics de potncia de les diferents bandes de freqncia,  ens permet un major rendiment alhora d utilitzar els canals de telecomunicacions ja que conseguim redur les interferncies entre ells.

Tipus d'aleatoritzadors.

Aleatoritzadors additius.



Els aleatoritzadors additius (tamb anomenats sncrons) transformen el bitstream de l entrada utilitzant un codi seqencial pseudo-aleatori (PRBS, de l angls Pseudo-Random Binary Sequence) guardat en una memria de lectura ROM (Read-Only Memory) o generat per un LFSR (de l angls Linear Feedback Shift Register). Es tradueix com: registre de desplaament amb retroalimentaci linial. s un registre de desplaament en el qual l entrada s un bit que prov d aplicar una transformaci linial d un estat anterior.

Per tal d assegurar la correcta sincronitzaci entre el LFSR del codificador i descodificador s han d utilitzar paraules de sincronitzaci.

Aleatoritzador com desaleatoritzador sn iguals en emissi i recepci i poden ser modelats com a polinomis del seu LFSR (en el de la imatge, 1 + x14 + x15) i el seu estat inicial.

Aleatoritzadors multiplicatius.





S anomenen aix perqu representen la multiplicaci del bitstream d entrada (en el domini del temps discretitzat) per la funci de transferncia de l aleatoritzador en el domini de freqncies complexes (Transformada Z).  Es tracta d un sistema LTI (Linear-Time Invariant) que compleix les propietats d invarina i linialitat temporal.

A diferncia dels additius, l aleatoritzardor multiplicatiu s un sistema recursiu i el desaleatoritzador es tracta d un sistema no-recursiu.

No necessiten de paraules de sincronitzaci, per aquest motiu hom els anomena aleatoritzadors auto-sincronitzats.

Tot i que han de ser diferents en emissi i recepci, estn modelats com a polinomis dels LFSR (en els de la imatge, 1 + x18 + x23) i que s la funci de transferencia del desaleatoritzador.

Comparaci.

 Tots dos poden provocar errors alhora de generar les seqncies aleatries depenent de les condicions de l entrada.

 Els aleatoritzadors multiplicatius arrosseguen un error en tota la cadena (un bit d error al codificador es transmetr per la cadena i resultar, en recepci, un error de x bits, depenent x directament de la realimentaci del desaleatoritzador).

 Els additius s han d anar inicialitzant amb el sincronisme de quadre. Si la reinicialitzaci falla es propaga un error massiu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395156" title="Dominique Bucchini" nonfiltered="2399" processed="2383" dbindex="152418">
Dominique Bucchini (Sartne, Crsega, 1943) s un poltic cors. Durant anys treball com a mestre a la Vende i a Pars, fins que el 1977 torn a Crsega. Militant del Partit Comunista Francs des del 1972, fou diputat al Parlament europeu de 1981 a 1984. Tamb ha estat alcalde de Sartne de 1977 a 2000 i ha estat escollit conseller de l'Assemblea de Crsega a les eleccions de 1982, 1984, 1992, 1998 i 2004. Oposat tant al nacionalisme cors com a les activitats poltiques de Jean-Paul de Rocca-Serra, el 1996 va patir un atemptat del FLNC-Canal Histric.

 Obres .
 De la Corse en gnral et de certaines vrits en particulier, chez Plon (1997);

 Enllaos externs .
 Bucchini a la BBC, 1999;
 Entrevista a L'Express, 1997;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395163" title="Partit del Poble Cors" nonfiltered="2400" processed="2384" dbindex="152419">
Partit del Poble Cors (cors Partitu u Populu Corsu, PPC) fou un partit poltic cors. Fou fundat per Dominique Alfonsi el 1973 a partir del Front Regionalista Cors (FRC), de tendncia marxista i que reclama per a Crsega autonomia interna en el quadre de Frana. Tenia uns 200 militants i el 17 de gener del 1973 llena la Chjama di Castellare, conjuntament amb els dirigents de l'Acci Regionalista Corsa. A comenaments de 1982 va absorbir dos grupuscles, el Parti Communiste Corse  (PCC) i el Fronte di u Populu Corsu (FPC). A les eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1982 va obtenir el 2,12 % dels vots i un esc. A  mitjans dels anys 1980 va desaparixer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395164" title="Aprenem" nonfiltered="2401" processed="2385" dbindex="152420">
Aprenem s una organitzaci ciutadana per a l'aprenentatge de llenges sense nim de lucre i que funciona amb pressupost zero, fundada el 2005 a Sant Adri de Bess (Barcelons) i ara estesa per diferents poblacions de Catalunya, que porta endavant els tallers Aprenem llenges llegint i parlant, basats en la filosofia de l'intercanvi lingstic i en l's d'una metodologia prpia inspirada en la manera en com les mares ensenyen a parlar els seus fills, inclosa a la Base de Dades del Centre Internacional de Bones Prctiques de Linguamn-Casa de les Llenges. Entre les llenges que s'ensenyen actualment als tallers Aprenem hi ha el catal, el castell, l'euskara, el portugus, el francs, l'itali, l'angls, l'alemany, el xins, l'rab, l'urd, el rus i el mandinga. 

 Referncies .
 Fitxa d'Aprenem a la web de l'Ajuntament de Sant Adri de Bess;
 Fitxa d'Aprenem a la Base de Dades del Centre Internacional de Bones Prctiques de Linguamn-Casa de les Llenges;
 Reportatge sobre els tallers Aprenem a Sant Adri de Bess a la pgina 13 del nmero 80 de la publicaci L'Independent de Sant Adri;
 Article sobre els tallers Aprenem a la pgina 9 del nmero 127 del butllet municipal Viure Sant Adri;
 Referncia en l'Agenda Ciutadana de Terrassa als tallers Aprenem llenges llegint i parlant organitzats per Aprenem a la Biblioteca Central de Terrassa;
 Nmero 62 del Butllet Parets al dia, d informaci municipal i ciutadana de Parets del Valls, amb una referncia en la pgina 4 a una presentaci dels tallers Aprenem a Parets del Valls;
 Secci de la Biblioteca Ramon Fernndez Jurado de Castelldefels a la pgina web de la Diputaci de Barcelona amb una referncia als tallers Aprenem que s'hi fan;
 Notcia a Vilaweb de la presentaci el 2007 dels tallers Aprenem a La Garriga;
Notcia a la web de l'Ajuntament de Castell d'Empries de la presentaci dels tallers Aprenem a la Biblioteca;

 Enllaos externs .
 Bloc oficial d'Aprenem;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395165" title="Emma Bovary" nonfiltered="2402" processed="2386" dbindex="152421">
Emma Bovary s un personatge del llibre Madame Bovary que experimenta una evoluci al llarg de la novella; passa per diferents etapes, des que viu amb el seu pare fins que es casa amb en Charles i, finalment, mor. La novella ens explica molt detalladament els sentiments que experimenta durant els perodes de la seva vida. 

La histria comena sent Emma una jove, filla de Rouault (malalt de Charles Bovary), i rfena de mare. Viu en Les Bertaux amb el seu pare, granger, en una casa en el camp. Emma era una jove amb una cabellera llarga i negra molt llisa. Normalment el duia recollit, de tal manera que els seus cabells semblaven dos bndols negres que se separaven per una ratlla fina que s'enfonsava lleugerament seguint la corba del crani, deixant veure tot just el lbul de l'orella, aquests anaven a recollir-se darrere en monyo abundant, amb un moviment ondat cap a les temples. Tenia uns ulls que eren el ms bonic d'ella. De color castany, per semblaven negres a causa de les pestanyes, i la seva mirada franca atreia amb una audcia cndida. Els seus pmuls eren rosats, els seus llavis eren carnosos i tenia el costum de mossegar-se'ls en els seus moments de silenci. La seva veu era aguda i clara. Era una jove amb les ungles blanques, brillants, fines en la punta, en forma d'ametlla. Les seves mans no eren boniques, eren seques en les falanges, massa llargues i sense suaus inflexions de lnies en els contorns. 

Pateix marejos que es manifesten al llarg de tota la novella. Emma passa de soltera i jove a casada, a primera vista feli per poc desprs se n adona que aix no s el que havia somiat. El sentiment que tenia al principi de la novella per Charles, va empitjorant. De vegades el culpa de ser el causant de la seva infelicitat i de la seva frustraci. En dues ocasions mant relacions sentimentals fora del seu matrimoni. 

Va ser educada en un convent amb les Ursulines. La seva educaci era acurada; sabia dansa, geografia, dibuix, brodar i tocar el piano. El que tamb condicionar la seva personalitat, a la llarga, ser la lectura de novelles romntiques, d'herones, etc. Fruit d'una educaci romntica, plena de somnis no complerts i fantasies, en un ambient en el qual els protagonistes no es veuen com realment sn, sin com voldrien ser, Emma Bovary s'enfronta amb la frustraci de les seves esperances i illusions.

Passava d estar contenta a deprimida en un interval de temps molt curt, tenia palpitacions, uns dies parlava amb gran fludesa, i seguidament li succeen unes depressions en les que es quedava sense parlar, sense moure s. El que la curava realment era canviar d aires, ja que sortia de la seva rutina.

El fet que en Charles no se n adons dels seus adulteris ni dels seus suplicis i que penss que ella era feli, feia que l Emma es frustrs encara ms. Per aquestes raons, entre d altres, descarregava sobre seu tot l odi pertanyent als seus avorriments. 

Emma sent una gran fascinaci per la gent noble que viatge i ha tingut experincies directes en comptes de les experincies que t ella a travs de les lectures.

Ella s avorreix d estar tant temps amb el mateix home i de no fer res. Charles es bastant simple, i no tenen molta connexi. A ms a ms a Yonville no hi ha gaire entreteniment. Tot aix provoca que Emma vulgui escapar de la seva rutina i per aquesta ra comena a tenir amants. 

Una de les principals mentides que diu al seu marit, s sobre les classes de piano amb la senyora Lempereur. Emma fa creure a en Charles que cada dijous va a Rouen a fer classes de piano i el que realment fa es trobar-se amb en Lon. 

Emma tamb oculta al seu marit els objectes que compra a Lheureux i aix li atrau diversos problemes.

Al principi de l obra, Emma es considera una persona somiadora i amb ideals, per a mesura que transcorre la seva vida, no tarda en donar-se compte de que res s perfecte, de que a la vida hi ha moments de sofriment i que tot t un preu. Ella creu que podr portar una vida de princesa i amb un home ric, per desprs descobreix que ni el seu marit s el que ella esperava, ni la seva vida en general. No accepta la seva vida quotidiana, i s avorreix fins a la desesperaci. El resultat s anar-se n amb amants per calmar la seva vida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395166" title="Figatell" nonfiltered="2403" processed="2387" dbindex="152422">

Els figatells o frigatells s un embotit fresc tpic de Mallorca, la Safor i la Marina Alta. s relacionat amb altres embotits de la mediterrnia com la shiftalia xipriota i que t una relaci nominal i per l's del fetge de porc amb el figatellu cors. En aquest cas per, es tracte d'un embotit sec.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395170" title="Eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1984" nonfiltered="2404" processed="2388" dbindex="152423">
Eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1984 se celebraren el 12 d'agost i foren les segones eleccions a l'Assemblea de Crsega desprs de l'aprovaci de l'estatut particular. Les autoritats franceses van convocar unes noves eleccions a causa del clima d'ingovernabilitat que hi havia a la cambra. Els resultats foren: 



Fou escollit president de l'Assemblea el candidat dret Jean-Paul de Rocca-Serra.

 Referncies .
 Resultats de les eleccions corses de 1984;
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395172" title="Nodar Dumbadze" nonfiltered="2405" processed="2389" dbindex="152424">
Nodar Dumbadze (georgi:              ) (Tbilisi, 1928 1984), escriptor georgi. Un dels grans noms de la literatura georgiana del segle XX i de la literatura sovitica.
Biografia.
Dumbadze va nixer a Tbilisi el 14 de juliol de 1928. El seu pare era membre del Comit Regional del Partit Comunista i va ser vctima de la repressi del 1937, acusat d enemic del poble. Aquest motiu va fer que Dumbadze  passs una llarga temporada amb uns parents al poble de Khidistavi, a l oest de Gergia. Aquest contacte amb la vida rural marcar bona part de la seva obra.

El 1950 es va graduar en Economia a la Universitat Estatal de Tbilisi, on va treballar durant un temps com a ajudant. Mentrestant, collaborava en diaris i publicava llibres d histries d humor. El 1957 va deixar la Universitat per a dedicar-se de ple a escriure. Va treballar en diverses editorials i com a guionista de cinema. L xit li esdevingu amb l aparici de la seva novella ms famosa Me, Bebia, Iliko da Ilarioni (  ,      ,                  ) (Jo, l via, l Iliko i l Ilarioni, 1960), de caire autobiogrfic i que descriu les peripcies d un noi orfe amb la seva via i uns vens vells, que viuen en un poble durant la II Guerra Mundial, quan tots els homes tils sn al front. En ella es pot apreciar el seu gran sentit de l humor i la seva predilecci pels valors i la simplicitat de la vida rural. A partir d aquesta, totes les seves novelles gaudirien d una gran popularitat i serien tradudes rpidament als idiomes de l rbita sovitica.

De 1967 a 1972 fou editor de la revista satrica Niangi (Cocodril). El 1974 va esdevenir secretari de la Uni d Escriptors Georgians. El 1975 va rebre el Premi Estatal Shota Rustaveli i el 1980 el Premi Lenin.  Des de 1981 va ser membre del presidium de la Uni d Escriptors Sovitics. Tamb va ser diputat al Soviet Suprem Georgi de 1971 a 1978 i del Soviet Suprem de la Uni Sovitica de 1979 a 1984.

El 14 de setembre de 1984 va morir a Tbilisi i fou enterrat a la Ciutat dels Infants Mziuri que ell mateix va crear.

Obra.

La seva producci literria abasta un munt de contes infantils i histries cmiques i les novelles:

 Me, Bebia, Iliko da Ilarioni (  ,      ,                  ) (Jo, l via, l Iliko i l Ilarioni, 1960);
 Me vkhedav mzes (              ) (Jo veig el sol, 1962);
 Mziani game (           ) (Nit assolellada, 1967);
 Nu gexinia, deda! (          ,     !) (No et preocupis, mare!, 1971);
 Tetri bairagebi (               ) (Les banderes blanques, 1973);

Tamb va escriure guions cinematogrfics i se n va encarregar de les celebrades adaptacions al cinema de les seves novelles i del seu conte Cucaratxa (        ).

Enllaos Externs.

  Encyclopedia of Soviet Writers: Biografia.
  Dictionary of the Georgian National Biography: Biografia.
  Lib.ru: Textos complets en rus d algunes obres.
  Lib.ge: Textos complets en georgi d alguns contes i poemes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395174" title="Philippe Ceccaldi" nonfiltered="2406" processed="2390" dbindex="152425">
Pierre Philippe Ceccaldi (Piana, 1940) s un poltic cors. El 1973 fou nomenat director de l'aeroport d'Ajaccio i el 1988 fund les lnies aries Compagnie Corse Mditerrane.  Milit en el grup regional Renaixena Corsa, des del 1992 Crsega Nova, amb el que fou escollit conseller de l'Assemblea de Crsega a les eleccions de 1982 a 2004. El 1984 fou encarregat de la conselleria de transports.

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395176" title="Ferran de Mallorca (vescomte d'Omels)" nonfiltered="2407" processed="2391" dbindex="152426">
Ferran de Mallorca (1316-1342) Bar d'Omels i Senyor del Vernet, territoris del Regne de Mallorca, era fill pstum de Ferran de Mallorca i d'Isabel d'Ibelin.

El Rei San de Mallorca, el seu oncle, dispos que fos hereu del seu germanastre Jaume III, s aquest moria sense descendncia.

A l'entorn de 1338 s'installa a Xipre i es cas amb la princesa Esquiva, filla del Rei Hug IV de Xipre amb qui va tenir una filla, Alcia de Mallorca, que es cas amb Felip d'Ibelin, Senyor d'Arraf.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395178" title="Prosper Alfonsi" nonfiltered="2408" processed="2392" dbindex="152427">
Prosper Alfonsi (Albertacce, 1920 - 1991) fou un poltic cors. Milit al Partit Radical d'Esquerra, amb el que fou conseller general de Niolu (1955-1973) i alcalde d'Albertacce de 1965 a 1989. El 1975 fou escollit membre del Consell Regional de Crsega i quan li fou concedit l'estatut particular, desprs de les eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1982, fou escollit president de l'Assemblea de Crsega. El 1984 va dimitir i es convocaren noves eleccions, en les que fou reescollit com a conseller, per no com a president. El 1986 va dimitir dels seus crrecs i continua noms com alcalde d'Albertacce

 Enllaos externs .
 Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395181" title="Cercador d'escriptori" nonfiltered="2409" processed="2393" dbindex="152428">
Un cercador d escriptori s una eina informtica que busca documents dins d un ordinador personal (en comptes de fer-ho a Internet) com per exemple l historial de navegaci web, arxius de correu electrnic, documents de text, arxius de so, d imatges o de vdeo.

A mesura que passa el temps i la tecnologia avana la capacitat d emmagatzematge dels discs durs es ms gran. Aix comporta que el volum d informaci que l'usuari pot tenir guardat es faci molt difcil de controlar i que quan hagi de buscar un arxiu no el trobi. Per aquest motiu han sorgit diversos cercadors d'escriptori, que s ms no segueix la mateixa idea d un cercador d Internet.


 Tecnologia .
Un motor de cerca d escriptori tpic inclou un indexador que rastreja el disc dur en busca d arxius existents. Quan troba un arxiu extreu la segent informaci i la guarda a un arxiu d ndex: 

 La localitzaci jerrquica al disc dur de l arxiu.
 Metadades (el nom, el tipus, l extensi, les paraules clau de l arxiu, etc.).

Un cop els documents existents han sigut indexats, el rastrejador indexa els nous documents en temps real. Durant les cerques, el motor de cerca relaciona les consultes fetes per l usuari amb els elements indexats (mira a l'arxiu d'ndex) per trobar els arxius ms rpidament. Finalment mostra per pantalla els resultats obtinguts.

El fet d'indexar arxius suposa un cert consum d'espai al disc dur, per exemple, en el cas del cercador Beagle pot suposar entre un 5 i un 10% de la mida de les dades.  




 Objectius .

La cerca d escriptori es fa molt complicada degut a que existeixen molts tipus d arxius, els quals poden ser estructurats o no estructurats.

Els estructurats (bases de dades o documents de text amb  etiquetes incrustades) solen ser ms fcils de trobar que els no estructurats (per exemple arxius de msica, imatges o vdeo) ja que aquests ltims no contenen text. 

Per tant, un dels objectius d un cercador d escriptori es poder reconixer diferents tipus d arxius. Aix s'aconsegueix mitjanant l's de filtres que interpreten els formats de fitxers seleccionats. Per exemple, un filtre de Microsoft Office podria ser utilitzat per cercar dins de documents de Microsoft Office. 

Un altre objectiu important es que els motors de cerca no carreguin massa la memria i els recursos de l ordinador, per tant han de ser el ms eficients possible.

De tots els cercadors d escriptori que existeixen al mercat, la gran majoria adopta les segents pautes de treball de cara a l usuari:

 Definir la consulta a fer amb el mnim de paraules clau.
 Recuperar la informaci d un conjunt de documents que estan relacionats d alguna manera amb la consulta realitzada.
 Presentar a l usuari aquests documents ordenats d una manera primria. ;
 Permetre reordenar la llista de documents presentats (per data del darrer accs, nom d arxiu, etc.).

L ltim punt, tot i ser de fcil implementaci, a vegades no s'inclou i el cercador solament ofereix una nica llista ordenada (per exemple Google Desktop o Spotlight).


 Millores .

Avui dia els cercadors d escriptori son ms eficients que fa una dcada. Aquesta millora es podria classificar de la segent manera:

 Cerca de diferents formats al mateix temps. Els primers cercadors d escriptori solament permetien buscar un arxiu amb un format concret. Actualment es poden fer cerques sobre diversos formats alhora.
 Visualitzaci de resultats ms rpida. Motors de cerca molt ms eficients i rpids.
 Disseny centrat a l usuari. Anteriorment l usuari havia d escollir entre buscar un document en un format o en un altre, en posar el nom de l arxiu complert o una part o incls havia d especificar la data de la ltima modificaci... s a dir, l usuari havia d introduir moltes dades al cercador per que aquest li retorns uns resultats en un termini de temps raonable. Era un disseny centrat en la mquina. Actualment els cercadors permeten reduir el treball a l usuari fins a un mnim evitant aix que hagi d introduir moltes dades.
 Cerca incremental (search as you type). Els cercadors d escriptori ms nous comencen a buscar des de que l usuari prem la primera tecla de la consulta. Aix permet que (a) l usuari i l ordinador no s hagin d esperar l un a l altre (b) l usuari sap el que escriu i pot deixar de fer-ho si troba l arxiu abans d acabar d escriure (c) l usuari rep una constant contestaci (si es necessari pot corregir errors d escriptura o tornar a definir la seva cerca sense interrompre l ordinador).


 Software rellevant .

A continuaci es mostra una taula amb alguns dels cercadors d'escriptori ms rellevants actualment.




 Vegeu tamb .

 OpenSearch;
 Indexaci audiovisual;
 Robot web;
 Metadades;


 Enllaos externs .

 Llista de cercadors d'escriptori;
 MyLifeBits: Fulfilling the Memex Vision;
 Benchmark Study of Desktop Search Tools;
 Comparaci de diversos cercadors d'escriptori feta per Goebel Group. Actualitzada el juny de 2008.;
 Pandia Search Central;
 Pgina oficial del cercador Beagle;
 Pgina oficial del cercador Copernic;
 Pgina oficial del cercador Spotlight;
 Pgina oficial del cercador Windows Search;
 Pgina oficial del cercador de Google;


 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395187" title="Henk Nijdam" nonfiltered="2410" processed="2394" dbindex="152429">

Henk Nijdam (Eelderwolde, 26 d'agost de 1935) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1962 i 1969. Durant la seva carrera esportiva aconsegu ms de 30 victries, moltes d'elles en pista, en qu arrib a ser campi del mn de persecuci el 1962. En ruta aconsegu 4 etapes a la Volta a Espanya i una etapa al Tour de Frana com a principals xits. s el pare del tamb ciclista, Jelle Nijdam. 

Palmars.
1960;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci ;
1961 ;
 Campi del mn de ciclisme en pista amateur de persecucuci ;
 1r a la Ronde van Midden-Nederland ;
1962 ;
 Campi del mn de ciclisme en pista de persecucuci ;
 1r a l'Olympia's Tour i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Cursa de la Pau;
1964 ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 1r a Oirschot ;
 1r a Made ;
1965 ;
 1r a Maarheeze ;
 1r a Mijl van Mares ;
 1r a Kwaadmechelen ;
1966 ;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci;
 1r a Eeklo ;
 1r al Nationale Sluitingsprijs;
 1r a Ulvenhout ;
 1r a Valkenswaard ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Espanya;
1967 ;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci ;
 1r a Beervelde ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1968 ;
 1r a Essen ;
 1r a Kortenhoef ;
 1r a Rijkevorsel ;

Resultats al Tour de Frana.
1964. 66 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1965. 50 de la classificaci general;
1966. 73 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1967. Abandona (2a etapa);
1968. Abandona (12a etapa);
1969. Abandona (5a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1966. 22 de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1967. 59 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Fitxa de Henk Nijdam a www.sitiodeciclismo.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395195" title="Pierre Contant d'Ivry" nonfiltered="2411" processed="2395" dbindex="152430">
Pierre Contant d'Ivry (Ivry-sur-Seine, 11 de maig de 1698   Pars, 1 d'octubre de 1777), fou un arquitecte i decorador francs. Va treballar fonamentalment per a la Corona i per a clients d'alt rang. Va tenir el ttol darquitecte del prncep de Conti entre 1737 i 1749, data en la qual va ser substitut per Jean-Baptiste Courtonne, abans de convertir-se, el 1750, en arquitecte del duc de Orlans. 

Per a Louis Philippe d'Orlans (1725-1785) va transformar el Palais-Royal el 1754. L'edifici, molt admirat, va ser publicat per Diderot i d'Alembert en la Encyclopdie de 1762. 

El 1757 realitza un projecte per a la nova Esglsia de la Madeleine, inspirat en el projecte de Jacques-Germain Soufflot per a l'Esglsia de Sainte-Genevive, del que la primera pedra va ser posada per Llus XV de Frana el 1763 i que va ser formalment aprovat l'any segent. Per la mort de l'arquitecte el 1777 va modificar completament el projecte inicial. La seva obra s un intent d'uni entre la rocaille i el Neoclassicisme. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395200" title="Jacques-Germain Soufflot" nonfiltered="2412" processed="2396" dbindex="152431">
 
 
 
 
Jacques-Germain Soufflot (Irancy, 22 de juliol de 1713   Pars, 29 d'agost de 1780), va ser un arquitecte francs. Desprs d'haver deixat la llar, a l'edat de 19 anys, contra el consell dels seus pares, va estudiar l'Antiguitat aix com les obres de Palladio a Itlia, en la Vila Mdicis, de 1731 a 1738. Acabada la seva formaci es va installar llavors a Li on va realitzar principalment la Loge de Change i l'htel Dieu. El 1747, Soufflot va presentar una memria sobre l'arquitectura gtica, tema que contava amb pocs adeptes en l'poca. Va fer desprs un nou viatge a Itlia en companyia d'Abel-Franois Poisson de Vandires, marqus de Marigny i desprs va tornar a Li, el 1751, per a realitzar el teatre del barri de Saint-Clair. 

Es va establir definitivament a Pars el 1754, a petici de Marigny, convertit en el seu protector, que li va confiar la construcci del seu palauet particular (actualment destrut). Nomenat superintendent dels edificis del rei, el Marqus de Marigny va nomenar a Soufflot Contrleur des btiments du Roi i el va fer admetre en la primera classe de la Acadmie royale d'arquitectura de Pars, va ser distingit com cavaller de l'ordre de Saint-Michel i li va nomenar director de la Fbrica de manufactures dels Gobelins. 

Soufflot va ser igualment convocat a reflexionar sobre la renovaci del Louvre i va formular algunes propostes que no va tenir temps de posar en prctica. La seva obra ms coneguda s l'Esglsia de Sainte-Genevive de Pars (que li va ser encarregada pel marqus de Marigny), nomenat Pante de Pars des de 1791, i on descansa des de 1829. Soufflot ha estat un dels principals artesans de la tornada al grand got en els anys 1750, moviment que s'oposava al art rocaille (rococ). La seva arquitectura reprn els principis de l'arquitectura gtica adaptats a un vocabulari antic i clssic comparable a el de Claude Perrault (arquitectes de la columnata del Louvre).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395203" title="Giovanni Domenico Tiepolo" nonfiltered="2413" processed="2397" dbindex="152432">
 
Giovanni Domenico (o Giandomenico) Tiepolo (Vencia, 30 d'agost de 1727   Vencia, 3 de mar de 1804) fou un pintor i gravador itali, fill major del famosssim Giambattista Tiepolo i germ del tamb pintor Lorenzo Baldissera Tiepolo. Se'l considera un mestre de transici entre el rococ i el segle XIX, i va exercir influncia sobre el jove Goya. 

Carrera. 
Igual que el seu germ Lorenzo, es va formar amb el seu pare Giambattista i ambds van collaborar en el taller familiar, majorment completant encrrecs d'aquell. A l'haver de produir obres amb una esttica homognia, ambds germans tot just van manifestar un estil propi fins que el seu pare va morir. Giovanni Domenico va ser un artista preco, i ja amb 13 anys era el principal ajudant del taller. La seva tasca principal era repetir en gran format els dissenys que el seu pare esbossava, encara que ja als 20 anys (1747-49) va realitzar per si mateix un important cicle del Via Crucis, catorze pintures per a l'oratori de San Polo de Vencia, on encara es conserven. 

Aquestes imatges les va repetir en aiguaforts, que es van publicar el 1749 juntament amb una portada original i una dedicatria (16 planxes en total). El 1751-53, Giandomenico va acompanyar al seu pare Giambattista decorant la famosa volta de les escales de la Residncia de Wurzburg (Alemanya), i el 1757 va collaborar en els treballs en la Vila Valmarana de Vicenza. El 1762 va acompanyar al seu pare, juntament amb Lorenzo, en el seu viatge a Madrid per a treballar al servei de Carles III d'Espanya. 

Els tres Tiepolo van treballar en equip decorant diversos salons del Palau Reial de Madrid, i d'aquesta poca tot just es coneix una pintura enterament deguda a Giovanni Domenico: La conquesta del Vellocino d'Or (Palau Reial de La Granja). 
 

L'estada dels Tiepolo a Espanya no va ser del tot afortunada, doncs el nou estil neoclssic guanyava terr, liderat per Mengs, i diverses persones influents en la Cort van intervenir per a arraconar-los. Un retaule de diverses pintures realitzat pels Tiepolo per l'esglsia de San Pascual d'Aranjuez va ser desmuntat i maltractat, i el vell Giambattista va morir el 1770 enmig de crtiques al rococ que ell representava. Algunes de les parts d'aquest retaule (com una famosa Inmaculada) es conserven ara en el Museu del Prado. 

Desprs de la mort del pare, Giandomenico va regressar a Vencia, mentre que Lorenzo va preferir quedar-se a Madrid, on va morir pocs anys desprs. De manera una mica sorprenent, l'estil de Giandomenico va donar una bolcada cap a 1785. Va deixar una mica de costat els temes religiosos i mitolgics habituals en el seu pare, i es va bolcar en assumptes profans, quotidians.

Va produir 104 esbossos sobre Polichinela, el pallasso deforme de la Comdia de l'art. Aquestes imatges van ser pensades com Entreteniments per als Nens, i el mateix personatge reapareix en els frescos que Giandomenico va pintar en la casa familiar dels Tiepolo a Zianigo, prop de Vencia. Aquests murals van ser arrencats cap a 1906 i es conserven actualment en el palau de Ca' Rezzonico. El jove Goya va haver de conixer aquest tipus d'obres, possiblement durant el seu viatge juvenil a Itlia. En les seves ltimes obres, sembla que refren el seu tcnica rococ, colorista i de pinzellada solta, per a delinear ms les figures. 

El seu inters pels comediants, xarlatans i altres personatges rondaires es va mantenir. A part de la seva activitat pictrica, Giandomenico va produir bastants gravats en aiguafort. A part del citat Via Crucis, va reproduir diverses pintures del seu pare i va gravar una srie de vint variants sobre el tema de La fugida a Egipte. 

Giandomenico Tiepolo conta amb una rellevant presncia en museus espanyols. El Museu del Prado posseeix un Via Crucis complet, que va pintar el 1772 per a l'esglsia de San Felip Neri de Madrid i que va enviar des de Vencia. El MNAC de Barcelona posseeix, grcies al llegat de Francesc Camb, els quadres El xarlat i El minu, temes que Giandomenico va tractar repetides vegades. 

Altres dues pintures de similar tema han estat presentades en donaci al Prado, encara que actualment el seu donant les mant en usdefruit. Tamb el Museu Thyssen-Bornemisza compte amb un exemple d'aquest artista: L'expulsi dels mercaders del temple (h. 1752). Altres museus que conten amb obres seves sn el Museu d'art de Cleveland, el Institut d'Art de Minneapolis, la National Gallery de Londres, la Pinacoteca de Brera de Mil i el Victoria and Albert Museum de Londres.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395206" title="Plumbagincia" nonfiltered="2414" processed="2398" dbindex="152433">


Plumbagincia, Plumbagincies o Plumbaginaceae s una famlia de plantes amb flors que t una distribuci cosmopolita. 

La majoria de les espcies de la famlia sn herbcies perennes per algunes sn lianes o arbusts. 

Les plantes tenen flors perfectes i sn pol linitzades per insectes. 

Es troben en molts ambients per estan particularment associades a sls amb presncia de  clorur sdic (sal comuna) com les costs marines.  

El sistema de classificaci APG II  (2003) assigna aquesta famlia a l ordre ; Caryophyllales dins el clade core eudicots. Inclou 24 gneres i unes 800 espcies.


Gneres;
Acantholimon;
Aegialitis ;
Armeria,
Bamiana;
Buciniczea;
Cephalorhizum;
Ceratostigma, ;
Chaetolimon;
Dictyolimon;
Dyerophytum;
Eremolimon;
Ghasnianthus;
Goniolimon;
Ikonnikovia;
Limoniastrum;
Limoniopsis;
Limonium (syn. Statice), ;
Meullerolimon;
Neogontscharovia;
Plumbagella;
Plumbago, ;
Popoviolimon;
Psylliostachys;
Vassilczenkoa;

Referncies i enllaos externs.

Plumbaginaceae in Topwalks;
Plumbaginaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants.
NCBI Taxonomy Browser;
links at CSDL, Texas;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395209" title="Anna Lola Pagnani" nonfiltered="2415" processed="2399" dbindex="152434">
Anna Lola Pagnani Stravos tamb coneguda com Lola Pagnani o Lola Stravos (Roma, el 3 d' abril de 1972), s una actriu, ballarina, model i cantant italiana.

 Biografia .

Lola Pagnani s filla de l'escriptor i guionista Enzo Pagnani. Lola es va graduar a Pars a l'edat de 17 anys en dana contempornia, i ha estat primera baillarina dels Momix en la seva gira. Al costat d'ells collabor en les coreografies del Cirque du Soleil a Montreal. Lola va ser una de las balarines que s'estren en l'pera de Munich sota la direcci de Lina Wertmuller i el conegut director d'orquestra Franco Sinopoli. Posteriorment es gradu a Nova York en dana contempornia al Alvin Ailey American Dance Theater. Seguidament estudi interpretaci en els H.B. Studios, de Nova York. Mes tard torn a Itlia on resideix la seva mare, Gilda Pizzolante Stavros, sastra teatral i dissenyadora. De tornada a Itlia treballa amb grans noms del cinema i del teatre itali i internacional, entre ells Ettore Scola, Giulio Base i Lina Wertmuller. Va ser escollida per Spike Lee i John Turturro per a pellicules de baix pressupost. Al seu pas ha estat imatge de Lavazza junt amb Tullio Solenghi i Riccardo Garrone, i ha treballat durant dos anys consecutius en el show de Maurizio Costanzo i en Buona Domenica. Va ser convidada a collaborar amb Enrico Montesano, Marco Columbro, Barbara De Rossi, Blas Ronco Rey, Enrico Brignano, Nino Manfredi, Vittorio Gassman i Shelley Winters. Aquesta darrera la promociona en Los Angeles en els Actor's Studios sota la seva tutela personal. Ha realitzat els seus estudis tamb a Los Angeles junt amb Teddey Sherman.

Ha collaborat amb la RAI Internacional de Nova York en molts programes, presentant el "Pop Itlia". Tamb collabor en la revista del mestre Gianni Battistoni de la Associazione Via Condotti - Roma, escrivint articles des de Los Angeles sobre diverses de les seves amistats americanes, entre elles Muhammad Al, Shelley Winters i Steven Seagal. Parla amb fludesa francs, castell i angls.

Al costat de la productora i directora nordamericana Melissa Balin t el projecte de realitzar una pellcula documental basada en un dels seus assumptes personals (intriga amb la Camorra) el projecte pren el nom de Women Seeking Justice. 

 Filmografia .

 Cinema .
 Trafitti da un raggio di sole (1995) -  "Fabiola";
 Polvere di Napoli (1996) - "Rosita";
 Ninfa plebea (1996) -  "Lucia";
 Ferdinando e Carolina (1999) -  "Sara Goudar";
 La bomba (1999) -  "Daisy";
 Il pranzo della domenica (2002);
 Gente di Roma (2003);
 Women Seeking Justice  (2007);

 Televisi .
 Pazza famiglia (1995);
 Commissario Raimondi (1998) -  "Esmeralda";
 Anni 50 (1998);
 La squadra (2000);
 Un posto al sole (2001) -  "Roberta Cantone";
 Francesca e Nunziata (2001);
 Un ciclone in famiglia 2 (2005) ;
 Carabinieri 5 (2005) ;
 Capri (2006) - "Maria Rosaria";
 Donne sbagliate (2006);

 Teatre .
 Carmen (1987);
 Vergine Regina (1996);
 Anatra all'arancia (1997);

 Enllaos externs .


Lloc oficial ;
Studio Morea-Lo Cascio - Agncia de Lola Pagnani a Roma;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395215" title="Arqueologia digital" nonfiltered="2416" processed="2400" dbindex="152435">
L'arqueologia digital s un conjunt de mtodes que permeten la recuperaci de dades malmeses, degradades o b irrecuperables amb els mtodes actuals degut a una mala conservaci, un incorrecte emmagatzematge o la obsolncia dels sistemes.

Des de que un conjunt de dades es crea i es vol emmagatzemar, fins que hi torna a haver un hipottic accs a aquella informaci, pot ser que transcorrin perodes molt llargs de temps, i que el suport fsic on aquesta informaci est guardada no sigui el ms adequat a aquests propsits. Quan aix succeeix, en la font es poden donar una srie de problemes de degradaci fsica, superaci de la tecnologia i de molts altres que poden minvar la capacitat de recuperaci d'aquelles dades i que poden ser considerades com a prdues d'informaci.

Causes de la prdua de l'accs a les dades.



Degradaci fsica.

Les causes d'aquesta degradaci son molt variades, pero habitualment es troben redudes al segent conjunt:

 L'Emmagatzematge es realitza en condicions d'alta temperatura;
 L'ambient que guarda el suport fsic t molta humitat;
 El suport d'emmagatzematge est en contacte amb materials magntics (si es magntic), gasos corrosius (magntic i ptic)...
 Ha ocorregut algun desastre (inundacions, llamps, terratrmols...);
 Hi ha hagut un s massa acusat;
 La unitat t defectes de fabricaci;



Prdua de funcionalitat.

On d'entre altres trobem problemes en l'antiguitat de les unitats quan:

 Operen amb tecnologies obsoletes, cosa que comporta que:
 Els nous sistemes no soporten hardware tan antic i;
 Les peces es fan malb degut a la seva antiguitat i per aix mateix costa de substituir-les.
 Els nous sistemes operatius poden no tenir funcionalitats d'accs o de qualsevol tipus, que s'haguessin necessitat amb anterioritat a l'hora d'accedir a les unitats;


Prdua de capacitat d'interpretaci.

On tot i que es poden accedir i llegir les dades:

 El sistema de codificaci es desconeix;
 Les dades son encriptades i no hi ha documentaci on es faci referncia a la clau;
 La informaci s'ha comprimit abans de codificar amb algoritmes de compressi que es desconeixen.


Prdua de capacitat de visualitzaci de la informaci.

On tot i que es poden accedir, llegir i interpretar les dades, 

 Els sistemes que s'utilitzaven per mostrar l'informaci ja no s'utilitzen (e.g. displays especials);


Recuperaci.

El mtode de recuperaci de les dades que contenen les unitats depn del motiu que ens impedeix la recuperaci pels procediments habituals. s a dir, no aplicarem el mateix sistema de recuperaci per unes dades malmeses fsicament que per unes on no se sap el sistema de compressi.

Fixant-nos en aquest ltim problema, en els casos en que hi ha Prdua de capacitat d'interpretaci, o b prdua de funcionalitat, les alternatives de recuperaci passen per cedir el material a tercers que tinguin mquines capaces d'accedir als vells materials (en el cas de problemes per maquinari, bsicament), en cas contrari ser molt dificil aconseguir un maquinari que acompleixi aquesta funci. Aquest procediment moltes vegades es basa en tcniques d'emulaci. Aquestes es basen en la traducci de la informaci obtinguda de les cintes de les quals ja no es t programari als formats actuals. Aquesta traducci, es pot donar a diferents nivells i de manera diferent, tot depenent del tipus d'informaci (codi, text, comandes etc...) que contingui la font.

Si es parla de la recuperaci de dades que han sofert deteriorament fsic, trobem uns problemes caracterstics bastant ms concrets i amb mtodes d'acci molt clars. 

Recuperaci de dades en cintes magntiques.

Les cintes magntiques son encara el suport fsic ms a com d'emmagatzematge llegat des de dcades passades, s per aix que hi ha una problemtica singular per a aquest tipus de cintes que s ben coneguda i que es pot palliar d'una manera fora sistemtica.

Sndrome de  sticky head .

Aquest efecte que es dna per una exposici prolongada en ambients humits, consisteix en que el recobriment magntic de la cinta perd cohesi i es desprn quan passa pels capals reproductors, causant prdues de dades. La soluci a aix, s tan simple com aplicar 72 hores de calor (45 a 55) a la cinta perqu es reabsorbeixi o b s'evapori el material enganxs. Cal remarcar, que aquesta mtode serveix noms per a poder fer una cpia de seguretat en condicions, ja que la cinta no queda permanentment estabilitzada. Tamb s'ha de tenir en compte, que aquest mtode de subsanament no sempre es pot aplicar, ja que si apart d'sticky head t altres problemes, la calor els podria agreujar.

Prdua de lubricaci i flexibilitat.

L's molt prolongat o l'evaporaci natural si les cintes estan mal guardades son les causes ms comunes de la prdua de lubricaci. Aquesta es pot tractar aplicant altra vegada lubricants especfics en la justa mesura. Si no, ens podem trobar en que la cinta rellisca i tamb sofrim prdues de dades.

Acumulaci de pols.

El mal emmagatzematge de les cintes o b un s molt continuat poden provocar que les cintes adquireixin pols en la seva superfcie, aix podria resultar en problemtic quan aquesta cinta passa pels capals i aquests  escombren  la pols. Aquest fet pot condur a danys a la cinta, com ara rallades o lectures fallides.



Cintes sotmeses a desastres.

En desastres naturals els procediments varien significantment. Per exemple en desastres naturals on la cinta queda mullada, s'ha d'assecar immediatament en el cas que l'aigua no estigui contaminada. Per si ho est, caldr mantenir-les mullades fins que es pugui a dur terme el procs de descontaminaci. Usualment, aquest es basa en netejar les cintes amb aigua destillada, fins que tots els components contaminants s'hagin eliminat de la superficie. En cas que s'assequessin les cintes abans de poder eliminar aquests elements, es podrien produr corrosions o cristallitzacions molt negatives a les cintes.


Casos reals.

Un bon conjunt de mtodes de recuperaci s'han hagut d'usar en casos ben coneguts al llarg dels anys, cosa que demostra que l'arqueologia digital s un fet i que t un potencial important.

Dins d'aquests casos coneguts trobem per exemple l'explosi del Challenger, en el que la cabina on es trobaven les cintes va caure a l'oce, prop de florida, impregnant-se d'aigua salada. Es va haver de realitzar durant setmanes un tractament amb diferents solucions que van acabar permetent als cientfics de la NASA de recuperar ms del 99% de les dades que duia el transbordador.

Referncies bibliogrfiques d'inters.
 Digital Archaelogy: "Putting the bits and pieces together from damaged magnetic tapes" ;
 Magnetic Tape Storage and Handling ;
 DiskLabs Tape Recovery  ;
 OnTrack Data Recovery ;
 Article a Wired sobre Arqueologia digital ;


;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395217" title="Pseudotropheus" nonfiltered="2417" processed="2401" dbindex="152436">











Pseudotropheus s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
 Distribuci geogrfica .
s originari del llac Malawi (frica Oriental).
 Espcies .
Pseudotropheus acei;
Pseudotropheus ater  ;
Pseudotropheus aurora    ;
Pseudotropheus barlowi   ;
Pseudotropheus crabro    ;
Pseudotropheus cyaneus  ;
Pseudotropheus demasoni      ;
Pseudotropheus elegans    ;
Pseudotropheus elongatus   ;
Pseudotropheus estherae   ;
Pseudotropheus fainzilberi    ;
Pseudotropheus flavus    ;
Pseudotropheus fuscoides   ;
Pseudotropheus fuscus    ;
Pseudotropheus galanos   ;
Pseudotropheus hajomaylandi ;
Pseudotropheus heteropictus   ;
Pseudotropheus lanisticola   ;
Pseudotropheus livingstonii    ;
Pseudotropheus lombardoi    ;
Pseudotropheus longior   ;
Pseudotropheus lucerna   ;
Pseudotropheus macrophthalmus  ;
Pseudotropheus microstoma     ;
Pseudotropheus minutus  ;
Pseudotropheus modestus    ;
Pseudotropheus novemfasciatus   ;
Pseudotropheus purpuratus    ;
Pseudotropheus pursus    ;
Pseudotropheus saulosi   ;
Pseudotropheus socolofi     ;
Pseudotropheus tropheops  ;
Pseudotropheus tropheops gracilior ;
Pseudotropheus tropheops romandi  ;
Pseudotropheus tropheops tropheops ;
Pseudotropheus tursiops  ;
Pseudotropheus williamsi ;
 Referncies .

 Bibliografia .
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Enllaos externs .
 Encyclopedia of Life ;
 World Register of Marine Species ;
 ZipCodeZoo.com ;
 Reproducci d'aquest gnere de peixos ;
 Conservaci de les espcies d'aquest gnere en aquaris ;
 El gnere Pseudotropheus a l'ecosistema del llac Malawi ;
 Els pseudotropheus com a peixos d'aquari ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395222" title="Pseudotropheus ater" nonfiltered="2418" processed="2402" dbindex="152437">

Pseudotropheus ater  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,1 cm de longitud total.  
Distribuci geogrfica.
Es troba a l frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J. R., Jr. 1988. Three new rock-dwelling cichlids (Teleostei: Cichlidae) from Lake Malawi, Africa. Copeia 1988 (nm. 3): 663-668. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395224" title="Institut" nonfiltered="2419" processed="2403" dbindex="152438">
Un institut s un centre educatiu on s'imparteix l'educaci secundria, a diferncia de l'escola per a la fase de primria. A Espanya l'abreviatura IES (institut d'educaci secundria) distingeix els centres de titularitat pblica, mentre que collegi es reserva per als de titularitat privada. A Frana el lyce noms comprn els tres darrers anys d'escolaritzaci i al centre i nord d'Europa els gymnasium poden incloure altres especialitats formatives a ms de la secundria.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395228" title="Alismatcia" nonfiltered="2420" processed="2404" dbindex="152439">


Alismatcia , Alismatcies o Alismataceae s una famlia  de  plantes amb flors, comprn 11 gneres i unes 85-95 espcies. Aquesta famlia t una distribuci cosmopolita i la majoria de les espcies sn plantes herbcies i aqutiques.
 
Descripci.
La majoria sn plantes perennes i les tiges sn en forma de corm o estolonferes. 
La inflorescncia sovint s composta i les flors sn regulars, bisexuals o unisexuals. El fruit sovint s en ncula. 

Classificaci.
Hi ha actualment 11 gneres amb dos gneres que sn fssils(  )
Alisma;
Alismaticarpum  ;
Baldellia;
Burnatia;
Caldesia;
Damasonium;
Echinodorus;
Limnophyton;
Luronium;
Ranalisma;
Sagisma  ;
Sagittaria;
Wiesneria ;




Referncies.

Alismataceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants.;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395250" title="Callitriccia" nonfiltered="2421" processed="2405" dbindex="152440">


Callitriccia,  Callitriccies o  Callitrichaceae s una famlia de plantes amb flors que t un nic gnere: Callitriche

Tanmateix, d acord amb el sistema de classificaci APG II,  aquesta familia s inclou dins la famlia  Plantaginaceae.

Espcies.
Callitriche fassetti ;
Callitriche hermaphroditica,
Sinnim  Callitriche autumnalis;
Callitriche heterophylla, ;
Sinnim  Callitriche anceps, Callitriche bollanderi;
Callitriche intermedia, ;
Callitriche longipedunculata , ;
Callitriche marginata , ;
Sinnim  Callitriche sepulta ;
Callitriche palustris , ;
Sinnim  Callitriche verna;
Callitriche pedunculosa , ;
Sinnim  Callitriche nuttallii;
Callitriche peploides , ;
Callitriche stagnalis , ;
Callitriche terrestris , ;
Sinnim  Callitriche austinii, Callitriche deflexa;
Callitriche trochlearis, ;

Referncies.
;
;
http://www.usa.sp2000.org/AnnualChecklist2000.html;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395264" title="Predrag Spasic" nonfiltered="2422" processed="2406" dbindex="152441">
Predrag Spasi  (en serbi:               ) (nascut a Kragujevac el 29 de setembre de 1965) s un futbolista serbi, ja retirat.

 Trajectria .

Aquest defensa es va formar a les files del conjunt de la seua ciutat natal, el Radnicki Kragujevac, fins que al 1984 va debutar amb el primer equip. Hi va estar quatre campanyes fins que en 1988 va fitxar per un gran de la lliga iugoslava, el Partizan de Belgrad. Amb l'equip capital va disputar 55 encontres en les dues temporades que va romandre.

Al 1990 crida l'inters del Reial Madrid, que l'incorpora per a la seua defensa. Noms hi est un any, disputant 22 partits, entre d'ells, l'enfrontament contra el FC Barcelona que el faria fams per marcar un gol en prpia porta, que don la victria a l'etern rival.

Continua a la lliga espanyola, aquesta vegada al planter del CA Osasuna. A Pamplona s'hi est tres temporades, fins que al 1994 l'equip baixa a Segona Divisi. Marxa al CA Marbella, de categoria d'argent, per noms hi juga cinc encontres.

Al 1995 hi torna al seu pas, a les files del FK Radnicki Novi Beograd, per solament participa en vuit partits abans de penjar les botes.

 Internacional .
Spasic va formar part de la selecci de futbol de la RFS Iugoslava. Va jugar 31 partits entre 1988 i 1991, i va anotar un gol.

Va intregrar el combinat del seu pas que va acudir al Mundial de Futbol Itlia 1990.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395266" title="Caparcia" nonfiltered="2423" processed="2407" dbindex="152442">


Caparcia , Caparcies , Capparaceae (o Capparidaceae), s una  famlia de  plantes  amb flors.

Segons el sistema de classificaci APG II cont 16 gneres i unes  480 espcies. 

Tradicionalment contenia  28 gneres i 700 espcies per s ha vist que la famlia estava molt emparentada. amb la famlia Brassicaceae.  De tota manera la classificaci definitiva encara no est resolta

Gneres inclosos en el Sistema Kubitzki;
Apophyllum F.Muell.
Atamisquea Miers ex Hook. & Arn.
Bachmannia Pax;
Belencita H.Karst.
Boscia Lam.
Buchholzia Engl.
Cadaba Forssk.
Capparis L.
Cladostemon A.Braun & Vatke;
Crateva L.
Cristatella Nutt.
Dhofaria A.G.Mill.
Dipterygium Decne.
Euadenia Oliv.
Isomeris Nutt.
Maerua Forssk.
Morisonia L.
Puccionia Chiov.
Ritchiea R.Br. ex G.Don;
Steriphoma Spreng.
Thilachium Lour.


 Referncies .


Bibliografia.
  ISBN 0-89672-614-2;
Hall, J. C., K. J. Sytsma and H. H. Iltis. 2002. Phylogeny of Capparaceae and Brassicaceae based on chloroplast sequence data. American Journal of Botany 89: 1826-1842 (abstract here).
Hall, J. C., H. H. Iltis and K. J. Sytsma. 2004. Molecular phylogenetics of core Brassicales, placement of orphan genera Emblingia, Forchhammeria, Tirania, and character evolution. Systematic Botany 29: 654-669 (abstract here).
Kers, L. E. (2003). Capparaceae. In: Kubitzki, K. (Series Editor):The Families and Genera of Vascular Plants, Vol.5: K. Kubitzki & C. Bayer (Volume Editors).Springer-Verlag Berlin, 36-56. ISBN 3-540-42873-9;
 Takhtajan, A. (1997). Diversity and classification of flowering plants. ISBN 0-231-10098-1;

Enllaos externs.

 Photos at University of Hawaii site;
 Capparaceae, as Capparidaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). ;
 Family Capparaceae Flowers in Israel;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395270" title="Pseudotropheus aurora" nonfiltered="2424" processed="2408" dbindex="152443">

Pseudotropheus aurora  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8'7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Burgess, W. E. 1976. Studies on the family Cichlidae: 5. Pseudotropheus aurora, a new species of cichlid fish from Lake Malawi. Tropical Fish Hobbyist v. 24 (nm. 9): 52-56. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Pseudotropheus. p. 401-415. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Estat francs. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395278" title="Pseudotropheus barlowi" nonfiltered="2425" processed="2409" dbindex="152444">

Pseudotropheus barlowi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,1 cm de longitud total. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395282" title="Pseudotropheus crabro" nonfiltered="2426" processed="2410" dbindex="152445">

Pseudotropheus crabro  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,4 cm de longitud total.  
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ribbink, A. J. & D. S. C. Lewis. 1982. Melanochromis crabro sp. nov.: a cichlid fish from Lake Malawi which feeds on ectoparasites and catfish eggs. Netherlands Journal of Zoology v. 32 (nm. 1): 72-87. ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395293" title="Pseudotropheus cyaneus" nonfiltered="2427" processed="2411" dbindex="152446">

Pseudotropheus cyaneus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J. R., Jr. 1988. Three new rock-dwelling cichlids (Teleostei: Cichlidae) from Lake Malawi, Africa. Copeia 1988 (nm. 3): 663-668. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395294" title="Arc de triomf (desambiguaci)" nonfiltered="2428" processed="2412" dbindex="152447">

 Arc de triomf, construcci d'origen rom dedicat a commemorar triomfs.
 Arc de Triomf de Barcelona.
 Arc de Triomf de Bucarest.
 Arc de triomf de Munic o Siegestor.
 Arc de Triomf de l'toile a Pars.
 Arc de Triomf del Carrousel a Pars.
 Arc de la Dfense a Pars.
 Arc de Ber prop de Roda de Bar. ;
 Arc de Constant a Roma.
 Arc d'Alexandre Sever de Dougga a Tunsia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395334" title="Llista de califes abbssides de Bagdad" nonfiltered="2429" processed="2413" dbindex="152448">
Llista dels califes abbssides de Bagdad des del triomf de la revolta abbssida en 750 fins al saqueig de Bagdad pels mongols i el trasllat de la dinastia al Caire.

 Abu-l-Abbs As-Saffah, 750-754;
 Al-Mansur, 754-775;
 Al-Mahd, 775-785;
 Al-Hadi, 785-786;
 Harun ar-Raixid, 786-809;
 Al-Amn, 809-813;
 Al-Mamun, 813-833;
 Al-Mtassim, 833-842;
 Al-Wthiq, 842-847;
 Al-Mutawkkil, 847-861;
 Al-Mntassir, 861-862;
 Al-Mustan, 862-866;
 Al-Mutazz, 866-869;
 Al-Muhtad, 869-870;
 Al-Mtamid, 870-892;
 Al-Mtadid, 892-902;
 Al-Muktaf, 902-908;
 Al-Mqtadir, 908-932;
 Al-Qhir, 932-934;
 Ar-Radi, 934-940;
 Al-Muttaq, 940-944;
 Al-Mustakf, 944-946;
 Al-Muti, 946-974;
 At-Ta, 974-991;
 Al-Qdir II, 991-1031;
 Al-Qm, 1031-1075;
 Al-Muqtad, 1075-1094;
 Al-Mustzhir, 1094-1118;
 Al-Mustrxid, 1118-1135;
 Ar-Raixid, 1135-1136;
 Al-Muqtaf, 1136-1160;
 Al-Mustnjid, 1160-1170;
 Al-Mustad, 1170-1180;
 An-Nssir, 1180-1225;
 Az-Zhir, 1225-1226;
 Al-Mstansir, 1226-1242;
 Al-Mstassim, 1242-1258;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395354" title="Modulaci delta" nonfiltered="2430" processed="2414" dbindex="152449">


La modulaci delta ( ) s un tipus de modulaci utilitzada per convertir senyals analgiques a senyals digitals o viceversa. Normalment se n fa us en l mbit de les senyals de veu ja que no requereixen una qualitat massa alta.

Funcionament.

La Modulaci Delta utilitza un sol bit per mostra que representa un gra d amplitud   . Es compara el senyal a modular x(t), amb una successi de graons que creixeran sempre que aquests estiguin per sota del senyal x(t) i decreixeran quan aquests estiguin per sobre del senyal. Si el gra s creixent, retornar un 1 i si s decreixent retornar un 0, resultant en acabar un seguit de dgits binaris, i per tant un senyal digitalitzat (Fig. 1). Per desmodular, s ha d integrar el senyal digitalitzat sumant o restant   en funci de si tenim un 1 o un 0. Per acabar passarem el senyal per un filtre pas baix per eliminar la naturalesa quadrada del senyal final (Fig. 2).

Com la modulaci delta aproxima el senyal x(t) mitjanant una funci esglaonada amb amplitud   constant, la diferencia d alada entre dos mostres del senyal x(t) ha de ser relativament petita en comparaci amb la freqncia de mostratge (fs). Amb una taxa de mostreig prou petita (molt superior al criteri de Nyquist), en molt poc temps serem capaos de seguir el senyal x(t) per molta pendent que tingui aquest i aix ens estalviarem problemes de sobrecrrega de pendent. A mes a mes, la relaci senyal soroll ser fora elevada tal i com es demostrar a continuaci.

s conegut que l ample de banda (BW) sol ser limitat, aix que no podem simplement fixar una fs elevadssima. El que s ha de fer en aquests casos, s jugar amb el valor de  :
 Per a   petita, aconseguirem reduir el soroll granular que es produeix en les zones del senyal on la diferencia d amplitud en mes petita que  .
 Per a   gran, aconseguirem reduir els problemes de sobrecrrega de pendent tot i tenir una taxa de mostreig no prou elevada, ja que serem capaos de seguir el senyal el tot moment.
 s possible assignar un valor a   per assolir una relaci senyal soroll (SNR) ptima ja que aquesta mostrar un valor mxim per algun valor de   ni massa gran ni massa petit.

Alguns conceptes matemtics.

 Per evitar sobrecrrega de pendent s'ha de complir:



 Per calcular la SNR:

S ha comprovat que la distribuci espectral de potencia (DEP) de l error s si fa no fa constant entre -fs i fs. 
Recordant que fs ha estat seleccionada molt superior al criteri de Nyquist, el filtre pas baix del receptor limitar la DEP del soroll en desmodulaci al rang de la DEP del senyal original (-fmax, fmax). Per tant a la sortida sols es tindr una fracci de la potencia de l error donada per



Per obtenir la SNR necessitem tamb:



SNR resultar:



Avantatges i Inconvenients.
Avantatges.
Aquesta modulaci permet senyals amb qualsevol tipus d amplitud.
L equip modulador i el desmodulador son molt fcils d implementar.
No es necessari cap mena de sincronisme de paraula.

Inconvenients.
Presenta soroll granular, sobrecrrega de pendent i transitori.
Necessita una fs molt elevada.
La qualitat del senyal no es optima;

Enllaos externs.
"Modulacin Delta" Explicada sense entrar en detalls. (Article en Castell);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395366" title="Gegants de Sant Just Desvern" nonfiltered="2431" processed="2415" dbindex="152450">


Sant Just Desvern, municipi del Baix Llobregat, compta amb dues parelles de gegants prpies, encarregades de fer-les ballar per la Colla de Geganters de Sant Just Desvern.

La primea parella que arrib al municipi, l'any 1954, foren els actuals Gegants Vells de Sant Just Desvern, en Pastor i na Justa, una parella de gegants reis construts per Domnec Umbert i Vilaseri comprats a la botiga El Ingenio de Barcelona. La parella reial t una alada de 3'60 m. i 38 kg. de pes ell i una alada de 3'55 m. i 37 kg. de pes ella. La seva estrena fou per Corpus, el 5 de juny de 1954.

L'any 1955 arribaria la geganteta Montserrat, amb una alada de 2'10m. i 21 kg. de pes, comprada tamb a El Ingenio de Barcelona.

Posteriorment, l'any 1988, coincidint amb la celebraci del Millenari de Sant Just Desvern, arribarien els Gegants Nous, en Gentil i na Flor de Neu, obra del solson Manel Casserres i Boix. Els nous gegants, un cavaller i una dama, representen dos personatges de l'obra de mossn Jacint Verdaguer Canig, en la que Gentil s el fill del Comte Tallaferro i mentre est en missi de parar l'atac dels musulmans coneix Flordeneu, la reina de les fades, la qual el sedueix. En Gentil t una alada de 3'90 m. i un pes de 60 kg. i la Flor de Neu t una alada de 3'70 m. i un pes de 31 kg.  

Des de 1990 existeix el Ball de Gegants de Sant Just Desvern i des de 1991 els gegants de Sant Just Desvern resten en exposici permanent a la capella de la Masia de Can Ginestar, cedida per l'Ajuntament.

 Referncies .

Web oficial dels Geganters de Sant Just Desvern;
Federaci de Colles Geganteres del Baix Llobregat;
Gegantcat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395394" title="Equips de la temporada 1994/95 de la Primera Divisi Espanyola" nonfiltered="2432" processed="2416" dbindex="152451">
A la temporada 1994/1995 de la Primera Divisi Espanyola hi van jugar 20 equips. La lliga va ser guanyada pel Real Madrid, per davant del Deportivo de La Corunya. Noms va descendir el CD Logros, ats que el conflicte pel descens administratiu de Sevilla i Celta, que beneficiava a Albacete i Real Valladolid, va fer que la Lliga de Futbol Professional adopts la decisi de mantindre a tots quatre a Primera.

A ms a ms, va ser la temporada de debut a la categoria del SD Compostela.

 Reial Madrid .


 Zamorano 38 - 28 gols;
 Buyo 37;
 Sanchis 37 - 1 gol;
 Amavisca 37 - 10 gols;
 Luis Enrique 35 - 4 gols;
 Hierro 33 - 7 gols;
 Laudrup 33 - 4 gols;
 Martn Vzquez 31 - 2 gols;
 Quique 30 - 1 gol;
 Ral 28 - 9 gols;
 Lasa 25 - 1 gol;
 Redondo 23 - 1 gol;
 Milla 20;

 Alfonso 16 - 2 gols;
 Mchel 13 - 2 gols;
 Sandro 13 ;
 Chendo 10 - 1 gol;
 Alkorta 9;
 Butragueo 8 - 1 gol;
 Dubovsky 5 - 1 gol;
 Marcos 3;
 Rivera 1 - 1 gol;
 Dani 1;
 Nando 1;
 Caizares 1;


 Deportivo de La Corunya .


 Donato 37 - 8 gols;
 Manjarn 37 - 5 gols;
 Djukic 36 - 2 gols;
 Fran 36 - 7 gols;
 Aldana 33 - 6 gols;
 Voro 33 - 1 gol;
 Ribera 33 ;
 Lpez Rekarte 31 ;
 Nando 31 - 1 gol;
 Liao 27;
 Bebeto 26 - 16 gols;

 Julio Salinas 24 - 12 gols;
 Jos Ramn 23 - 3 gols;
 Alfredo 21 - 1 gol;
 Villarroya 4;
 Claudio 15 - 3 gols;
 Canales 12;
 Kostadinov 9 - 2 gols;
 Mauro Silva 6;
 Paco 6 ;
 Elduayen 3;


 Reial Betis .


 Jaro 38;
 Alexis 37 - 4 gols;
 Cullar 37 - 14 gols;
 Menndez 36 - 1 gol;
 Stosic 35 - 3 gols;
 Jaume Quesada 34 ;
 Vidakovic 30 - 2 gols;
 Aquino 29 - 7 gols;
 Caas 29 - 1 gol;
 Josete 28;
 Urea 26 - 1 gol;

 Roberto Rios 24 - 2 gols;
 Mrquez 23 - 4 gols;
 Kowalczyk 20 - 4 gols;
 Merino 16 ;
 Olias 16 - 1 gol;
 Sabas 15 - 2 gols;
 Gordillo 9;
 Kasumov 3;
 Quico 2;
 Diezma 0;


 FC Barcelona .


 Amor 34 - 4 gols;
 Sergi 34;
 Bakero 34 - 4 gols;
 Busquets 32;
 Koeman 32 - 9 gols;
 Ferrer 31;
 Abelardo 30 - 4 gols;
 Nadal 29 - 2 gols ;
 Jordi Cruyff 28 - 9 gols;
 Stitxkov 27 - 9 gols;
 Txiki Begiristain 24 - 6 gols;
 Ivn 24 - 1 gol;
 Guardiola 24 - 2 gols;

 Hagi 17 - 4 gols;
 Eusebio 16 ;
 Eskurza 15 ;
 Romario 13 - 4 gols;
 Jose Maria 12;
 Korneiev 12 ;
 Snchez Jara 6;
 Roger 5;
 Angoy 5;
 scar Arpn 3;
 Lopetegi 3;
 Luis Cembranos 3;
 Escaich 3 - 1 gol;


Sevilla Futbol Club.


 Unzu 38;
 Soler 38 - 1 gol;
 Moya 35 - 6 gols;
 Rafa Paz 35 - 4 gols;
 Marcos 33 - 4 gols;
 Suker 32 - 17 gols;
 Cortijo 30 - 2 gols;
 Tevenet 28 - 3 gols;
 Jimnez 27;
 Prieto 26;
 Monchu 26 - 6 gols;

 Diego 24;
 Martagn 22;
 Bango 17 - 3 gols;
 Moacir 17 - 1 gol;
 Quique Estebaranz 15;
 Juanito 14 - 2 gols;
 Dumitrescu 13 - 1 gol;
 Pedro 9;
 Pineda 6 - 1 gol;
 Linde 1 - 1 gol;
 Monchi 0;


 RCD Espanyol .


 Lardin 38 - 12 gols;
 Toni 38;
 Arteaga 38 - 6 gols;
 Torres Mestre 37;
 Herrera 36;
 Roberto 36 - 5 gols;
 Brnovic 35 - 2 gols;
 Mendiondo 35;
 Francisco 35 - 7 gols;
 Pochettino 34;
 Raducioiu 30 - 9 gols;
 Llus 21 - 4 gols;

 Iotov 16 - 1 gol;
 Pacheta 16 - 2 gols;
 Jaime 12;
 Luis Cembranos 12;
 Jose Maria 8 - 1 gol;
 Jaume 5;
 Kuznetsov 5;
 Ayucar 4 - 1 gol;
 Fonseca 2;
 Miguel 1;
 Raul 0;


 Reial Saragossa .


 Belsu 36 ;
 Santi Aragn 35 - 3 gols;
 Pardeza 34 - 11 gols;
 Poyet 34 - 11 gols;
 Aguado 33 - 1 gol;
 Esnider 32 - 16 gols;
 Nayim 33 ;
 Cceres 31;
 Geli 30 - 1 gol;
 Cedrn 28;
 Solana 28;
 Higuera 26 - 8 gols;

 Garcia Sanjun 25 - 1 gol;
 scar 19;
 Caf 16;
 Daro Franco 15 - 1 gol;
 Juanmi 12;
 Loreto 12;
 Gay 6;
 Lizarralde 4;
 Sergi 2;
 Belman 1;
 Cuartero 1;
 Iigo 1 - 1 gol;


Athletic Club de Bilbao.



 Valencia 38;
 Ziganda 37 - 3 gols;
 Garitano 35 - 4 gols;
 Alkiza 34 - 1 gol;
 Larrazbal 32 - 3 gols;
 Karanka 32 - 1 gol;
 Urrutia 31;
 Goikoetxea 28 - 1 gol;
 Guerrero 27 - 13 gols;
 Andrinua 26 - 1 gol;
 Iigo Larrainzar 25 - 1 gol;

 Oskar Vales 25;
 Mendiguren 21 - 1 gol;
 Valverde 20 - 5 gols;
 Estbariz 19;
 Tabuenka 19 - 1 gol;
 Lakabeg 14;
 Suances 14 - 3 gols;
 Luque 7;
 Kortina 5;
 Carlos Garca 1;
 Kike 0;


 Reial Oviedo .


 Mora 37;
 Armando 36 - 2 gols;
 Cristbal 36 - 1 gol;
 Carlos 35 - 14 gols;
 Rivas 34 - 5 gols;
 Berto 33;
 Jerkan 31;
 Surez 31;
 Sietes 31;
 Prosine ki 30 - 5 gols;
 Jokanovic 30 - 5 gols;
 Oli 27 - 9 gols;

 Jankovic 25 - 1 gol;
 Manel 24 - 1 gol;
 Maqueda 13 - 2 gols;
 Andrs 12;
 Luis Manuel 6;
 Pedro Alberto 5;
 Andrades 4;
 Csar 2;
 Ivan Ania 2;
 Gorriaran 1;
 Rafa 1;


 Valncia Club de Futbol .


 Zubizarreta 38;
 Camarasa 37;
 Fernando 37 - 7 gols;
 Poyatos 35 - 9 gols;
 Giner 32;
 Mazinho 31;
 Romero 30 - 2 gols;
 Mijatovic 29 - 12 gols;
 Robert 28 - 4 gols;
 lvaro 25 - 1 gol;
 Salenko 25 - 7 gols;
 Otero 25;

 Penev 25 - 9 gols;
 Arroyo 16 - 3 gols;
 Eloy 14;
 Juan Carlos 14;
 Mendieta 13 - 1 gol;
 Glvez 13 - 2 gols;
 Engonga 9;
 Maqueda 9;
 Serer 6;
 Ral 4 - 1 gol;
 Quique Medina 1;
 Sempere 0;


 Reial Societat .


 Alberto 38;
 Karpin 35 - 3 gols;
 Pikabea 35 - 3 gols;
 Kodro 35 - 25 gols;
 Aranzbal 33;
 Fuentes 33;
 Imaz 33 - 2 gols;
 Loren 31 - 1 gol;
 Luis Prez 30 - 8 gols;
 De Pedro 29 - 3 gols;

 Uria 27;
 Idiakez 26 - 4 gols;
 Lumbreras 21 - 1 gol ;
 Imanol 20 - 1 gol;
 Albistegi 19 - 1 gol;
 Iturrino 17 - 1 gol;
 Luis Garca 10;
 Etxeberria 7 - 2 gols;
 Guruceta 5;
 Cuyami 2;


 Racing de Santander .


 Ceballos 38;
 Quique Setin 37 - 6 gols;
 Radchenko 36 - 10 gols;
 Popov 35 - 6 gols;
 Iaki 34 - 1 gol;
 Pablo Alfaro 34;
 Toms 33 - 1 gol;
 Zygmantovich 33;
 Esteban Torre 31 - 5 gols;
 Billabona 28 - 4 gols;
 Merino 27 - 1 gol;
 Carreras 26 - 1 gol;

 Mutiu 21 - 4 gols;
 Roncal 17 - 1 gol;
 Christiansen 15 - 1 gol;
 Lus Fernndez 13 - 1 gol;
 Torrecilla 11;
 Juan 7;
 Chili 5;
 Munitis 5;
 Pea 2;
 Nen 1;
 Pinillos 0;


Celta de Vigo.


 Gil 37 - 2 gols;
 Mariano 36 - 1 gol;
 Patxi Salinas 36 - 1 gol;
 Alejo 35 - 1 gol;
 Berges 35;
 Desio 35;
 Gudelj 34 - 17 gols;
 Merino 33 - 2 gols;
 Villanueva 27;
 Uribarrena 25 - 1 gol;
 Juan Snchez 23 - 2 gols;

 Agirretxu 21 - 1 gol;
 Losada 20 - 4 gols;
 Carlos Prez 19;
 Ratkovic 16 - 2 gols;
 Mchel Salgado 14;
 Cano 11;
 Vicente 10;
 Trraga 9;
 Toril 9;
 Vilanova 6;
 Bajcetic 2;


 Atltic de Madrid .


 Geli 36 - 6 gols;
 Solozbal 32;
 Toni 34;
 Caminero 31 - 9 gols;
 Kiko 30 - 9 gols;
 Simeone 29 - 6 gols;
 Vizcano 29 - 2 gols;
 Kosecki 26 - 4 gols;
 Manolo 25 - 3 gols;
 Toms 25;
 Lpez 24 - 1 gol;
 Valencia 24 - 6 gols;

 Abel 23;
 Patxi Ferreira 22;
 Pirri Mori 21 - 5 gols;
 Dobrovolski 19 - 1 gol;
 Diego 15;
 Ivan Rocha 13 - 2 gols;
 Ruano 9;
 Alejandro 8 - 1 gol;
 Bentez 3;
 Paulino 3;
 De la Sagra 2;
 Soler 1;


 CD Tenerife .


 Chano 37 - 6 gols;
 Llorente 36 - 5 gols;
 Csar Gmez 35 ;
 Ramis 35 - 3 gols;
 Ojeda 34;
 Paqui 33;
 Pizzi 32 - 15 gols;
 Felipe 30 - 3 gols;
 Juanele 29 - 5 gols;
 Del Solar 28 - 1 gol;
 Latorre 25 - 8 gols;

 Conte 25 - 2 gols;
 Ezequiel Castillo 25 - 3 gols;
 Antonio Mata 24 - 1 gol;
 Pinilla 20 - 3 gols;
 Aguilera 15;
 Buljubasich 7;
 Vctor 7 - 1 gol;
 Percy Olivares 6 - 1 gol;
 Vivar Dorado 4;
 Too 1;


 SD Compostela .


 Iru 37;
 Lekumberri 36 - 1 gol;
 Abadia 36 - 2 gols;
 Bellido 35 - 2 gols;
 Fabiano 35 - 2 gol;
 Christensen 34 - 11 gols;
 Passi 34 - 2 gols;
 Ohen 31 - 14 gols;
 Tocornal 31 - 1 gol;
 Villena 27 - 1 gol;
 Modesto I 21;
 Nacho 21;
 Moure 18 - 2 gols;

 Paco Llorente 16 - 1 gol;
 Lucas 14 - 4 gols;
 Galdames 13;
 Vctor 13;
 Paniagua 12;
 Too Castro 11;
 Goio 8;
 Jos 5;
 Bodeln 2;
 Docobo 2;
 Skocic 2;
 scar 1;


 Albacete Balompi .


 Zalazar 37 - 13 gols;
 Sotero 36;
 Fradera 35 - 1 gol;
 Santi 33 - 2 gols;
 Coco 32;
 Bjelica 31 - 6 gols;
 scar 29 - 2 gols;
 Dertycia 26 - 6 gols;
 Andonov 24 - 4 gols;
 Sala 24;
 Molina 23;
 Antonio 23 - 2 gols;
 Morientes 20 - 5 gols;

 Cordero 19 - 2 gols;
 Manolo 18;
 Oliete 13;
 Toms 13;
 Fonseca 13;
 Alejandro 12;
 Marcos 10;
 Mario 10;
 Alberto 5;
 Balaguer 5;
 Dos Santos 2 - 1 gol;
 Alejandro Antn 1;


Sporting de Gijn.


 Muiz 35 - 2 gols;
 Pier 35 - 11 gols;
 Ablanedo II 34;
 Velasco 34 - 2 gols;
 Pablo 34 - 3 gols;
 Morales 32 - 6 gols;
 David 30 - 1 gol;
 Sabou 26 - 3 gols;
 Castao 24;
 Lediakhov 23 - 2 gols;
 Toms 22 - 3 gols;
 Raul 19;
 Hugo Prez 17 - 1 gol;
 Marcos Vales 14 - 2 gols;
 Dani Bouzas 13;
 Miner 13;

 Rogelio 12;
 Caco Morn 12 - 4 gols;
 Saric 11 - 1 gol;
 Avelino 10;
 Emilio 9;
 Marcelino 8;
 Jos Manuel 6;
 Ramn 4;
 Tino 4;
 David Cano 3;
 Sequeiros 3 - 1 gol;
 Fredi 3;
 Espejo 2;
 Dani Daz 1;
 Juanjo 1;


 Reial Valladolid .


 Iaki 35;
 Cuaresma 32;
 Gracia 32;
 Belodedici 31;
 Gonzlez 29;
 Pablo 28 - 3 gols;
 Torres Gmez 26;
 Ramn 25;
 Nilson 24 - 6 gols;
 Cidoncha 23;
 Urban 21 - 3 gols;
 Alberto 20 - 6 gols;
 Ferreras 18;
 Albesa 17;
 Quevedo 16 - 2 gols;
 Pedro Riesco 15 - 1 gol;
 Matosas 15 - 1 gol;

 Miguelo 12 - 1 gol;
 Benjamn 10;
 Chuchi Macn 10;
 Csar Snchez 10;
 Baraja 9;
 Quero 6;
 Herrero 5;
 Santi Cuesta 5;
 Pedro Arquero 3;
 Luis Miguel 3;
 Vara 2;
 Carou 1;
 David Martn 1;
 Fano 1;
 scar 1;
 Iigo 1;
 Serrano 1;


 CD Logronys.


 Gudelj 36 - 3 gols;
 Villanova 32 - 1 gol;
 Markovic 30 - 2 gols;
 Jos Ignacio 29 - 1 gol;
 Matute 29 - 2 gols;
 Jubera 28;
 Antn 26;
 Eraa 24;
 Felipe Herrero 21;
 Vctor Segura 20 - 1 gol;
 Otxotorena 20;
 Acosta 19;
 Vergara 19;
 Arturo 15;
 Javi Navarro 15;
 Delgado 15 - 1 gol;
 Juanma 14;

 Mandi 14;
 Silvio 14 - 3 gols;
 Herrero 13;
 Atila Kasas 11;
 Dulce 10;
 Juanjo 9 - 1 gol;
 scar 7;
 Marn 5;
 Rubn Ruiz 5;
 David Ruiz 3;
 Too Mur 3;
 Armando 1;
 David Dez 1;
 Mchel 1;
 Vallina 1;
 Rivera 1;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395402" title="San Quintn (Abra)" nonfiltered="2433" processed="2417" dbindex="152452">



San Quintn s un municipi de cinquena classe de la provncia d'Abra. Segons el cens del 2008 tenia una poblaci de 5.700 habitants i 946 llars.

 Economia .
L'economia de San Quintn s bsicament primria i els seus principals productes sn l'arrs, el tabac, el blat de moro, el mango, etc.

 Divisi Administrativa .
El municipi de San Quintn est subdividit en 6 barangays:
Labaan. Que t quatre poblacions: Vica, Mausoc, Carsuan i Cabaruyan.
Villa Mercedes, amb dues poblacions: Purok i Barit-barit.
Tangadan, tamb amb dues poblacions: Presentar i Paypayao.
Poblacin, que inclou els pobles de Poblacion East i Poblacion West;
Palang, amb  el poble de Talaytay;
Patoc, que inclou Magmagey i Sabulod.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395410" title="Chendo" nonfiltered="2434" processed="2418" dbindex="152453">
Miguel Porln Noguera, conegut com Chendo, va nixer el 12 d'octubre de 1961 a Totana, Murcia. s un futbolista murci, ja retirat. 

Va ingressar en el Reial Madrid l'1 de setembre de 1977 passant a l'equip juvenil. En el 1980 dna el salt i juga en el Castilla. Va debutar amb el Reial Madrid l'11 d'abril de 1982 (Castell-Reial Madrid) suplint a Michel en el minut 88 del partit que els equips filials van haver de jugar en Primera Divisi a causa de la vaga de futbolistes professionals. 

La temporada segent va comenar a jugar amb regularitat amb el primer equip, fins a acabar fent-se amb el lloc de titular en el lateral dret. Jugador de gran lliurament i un enorme esperit de sacrifici, va realitzar el seu partit ms destacat en un Reial Madrid-Npols (Copa d'Europa), de la temporada 1987-88 en el qual realitz un impecable marcatge a Maradona. 

El seu nic equip com professional va ser el Reial Madrid, amb el qual va disputar 363 partits de lliga i va marcar 3 gols, retirant-se el 30 de juny de 1998, desprs d'haver jugat 16 temporades com defensa i aconseguir nombrosos ttols. 

Va debutar com internacional amb la selecci espanyola el 22 de gener de 1986 amb victria davant l'U.R.S.S.; el seu ltim partit amb la Selecci Espanyola hel va disputar enfront d'Iugoslvia el 26 de juny de 1990, totalitzant 26 partits i havent disputat els mundials de 1986 i 1990 i la Eurocopa de 1988. 

Ttols. 
 7 Lligues(1986,1987,1988,1989,1990,1995,1997) ;
 2 Copes de S. M. el Rei(1989,1993) ;
 5 Supercopas d'Espanya(1988,1989,1990,1993,1997) ;
 1 Copa de la Lliga(1985) ;
 1 Copa d'Europa(1998) ;
 2 Copes de la U.E.F.A.(1985,1986) ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395414" title="Pseudotropheus demasoni" nonfiltered="2435" processed="2419" dbindex="152454">

Pseudotropheus demasoni  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,3 cm de longitud total.  
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 1998. Catalog of fishes. Special Publication, California Academy of Sciences, San Francisco, Estats Units. 3 vols. 2905 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395415" title="Pau Farinetes" nonfiltered="2436" processed="2420" dbindex="152455">
Pau Farinetes va ser un personatge molt popular al poble de les Corts a finals del segle XIX, representa un tpic pags d aquella contrada, que habitava al mas de Can Farinetes, ubicat al carrer Joaquim Molins, darrere de l Ajuntament del poble. 

Durant molt de temps va haver-hi una esttua seva situada davant de l'entrada del mas, que ms endavant va passar al seu interior. L any 1952, un descendent de la famlia va fer entrega d aquesta esttua a Bonaventura Batlle i Piera perqu s instal ls al pati central de la llavors tinncia de l Alcaldia. Restaurada per l Escola Massana per encrrec de la Junta del Districte, finalment no es va trobar escaient, i va acabar guardada a la carbonera.

El 6 d octubre de 1989 s'ignagura una nova escultura d'en Pau Farinetes a la plaa Comas,
a tocar el carrer Dolors Masferrer i davant de l antic Ajuntament de les Corts, avui seu del Consell del Districte, la nova escultura d en Pau Farinetes s una esttua de bronze de ms de 300 kg de pes i d una alada d'1,90 m, que l escultor Nicolau Ortiz i Serra va reproduir d'una antiga pea de cermica, d autor i data desconeguts, amb les mateixes mesures, per amb un pes de 180 kg.

Sobre la histria de l esttua hi ha diferents versions:
 En Jaume Fabre i en Josep M. Huertas assenyalen, en el catleg d'art pblic, que l'autor de l'escultura, desconegut, podria haver fet servir de model Jaume Esteve, regidor de l'ltim consistori de Les Corts.
 Una segona versi seria que l'escultura representa a en Pau Piera i Piera, en Farinetes, perqu tenia el seu rostre, mentre que per fer el cos es prengu com a model Jaume Esteve i Gibert, pags, jardiner i regidor del darrer Ajuntament de les Corts.

 Enllaos externs .
Passeig virtual en el Districte de Les Corts;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395416" title="Pseudotropheus elegans" nonfiltered="2437" processed="2421" dbindex="152456">

Pseudotropheus elegans  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,2 cm de longitud total. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395417" title="Pseudotropheus elongatus" nonfiltered="2438" processed="2422" dbindex="152457">

Pseudotropheus elongatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Fryer, G. 1956. New species of cichlid fishes from Lake Nyasa. Revue de Zoologie et de Botanique Africaines v. 53 (nms. 1-2): 81-91. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Pseudotropheus. p. 401-415. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Seegers, L., 1996. The identity of Pseudotropheus elongatus, with the description of P. longior from Mbamba Bay, Tanzania, and notes on Genyochromis mento (Teleostei': Cichlidae). Ichthyol. Explor. Freshwat. 7(2):97-110.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395418" title="Mostreig espacial" nonfiltered="2439" processed="2423" dbindex="152458">

El mostreig s una part del procs de la digitalitzaci d'una imatge.L'aplicaci per excellncia del mostreig espacial s el mostreig d'una imatge. s per aix que l'explicaci es centrar amb el mostreig d'una imatge ja que si ens fixem en l'aplicaci el concepte ser ms fcil d'entendre.

El procs de mostrejar una imatge consisteix en escollir mostres representatives d'un model (per exemple una fotografia) per a un posterior processat. Un mal mostrejat pot fer que tot l'estudi que es faci desprs sigui erroni. S'ha de garantir que el mostreig sigui segur i fiable. s per aquest motiu que es divideix la imatge en files i columnes. Una intersecci de fila i columna s el que anomenem pxel

Depenent del nombre de files i columnes que fem d'una imatge de determinades dimensions tenim un mostreig amb ms o menys resoluci

Un cop feta la divisi obtenim (com es pot observar a la imatge d'exemple) una imatge dividida en nombroses regions totes iguals. Si ens fixem en una sola regi veiem que predomina un nic color o to. Aquest color ser el que posteriorment es quantificar i codificar quan la imatge es vulgui digitalitzar amb un convertidor analgic-digital



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395419" title="Pseudotropheus estherae" nonfiltered="2440" processed="2424" dbindex="152459">

Pseudotropheus estherae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Moambic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395420" title="San Quintn (Pangasinan)" nonfiltered="2441" processed="2425" dbindex="152460">
San quintn s un municipi de classe 4 de la provncia de Pangasinan, a les Filipines. Segons el cens del 2000, t 28.258 habitants en 5.667 llars. 




 Barangays .
El municipi t un total de 22 barangay.

Alac;
Baligayan;
Bantog;
Bolintaguen;
 Cabangaran;
 Cabalaoangan;
 Calomboloyan;
 Carayacan;
 Casantamaria-an;
 Gonzalo;
 Labuan;
 Lagasit;
 Lumayao;
 Mabini;
 Mantacdang;
 Nangapugan;
 San Pedro;
 Ungip;
 Zona de poblaci I;
 Zona de poblaci II;
 Zona de poblaci III.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395421" title="Elatincia" nonfiltered="2442" processed="2426" dbindex="152461">


Elatincia, Elatincies o Elatinaceae  s una famlia de plantes amb flors amb 2 gneres i unes 40 espcies. 

Sn principalment herbes aqutiques de zones temperades a tropicals d Eursia. 

Els membres de la famlia tenen fulles de disposici oposada o en verticils i flors petites amb de dos a cinc ptals sobreposats.

Algunes espcies creixen en aquaris..

 Enllaos externs .
 Elatinaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. http://delta-intkey.com;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395424" title="Dalton Trumbo" nonfiltered="2443" processed="2427" dbindex="152462">
Dalton Trumbo (Montrose, Colorado, 9 de desembre de 1905 - 10 de setembre de 1976) va ser un novelista i guionista estat-unidenc, i un dels coneguts com Hollywood Ten, que van testificar davant el Comit d'Activitats Antiamericanes al 1947, dins la recerca d'elements comunistes a la indstria del cinema.

 Carrera .
Nascut a la localitat de Montrose, a Colorado, Trumbo es va graduar al Grand Junction High School. Va acudir durant dos anys a la Universitat de Colorado (la font central del centre porta el seu nom). Desprs, va comenar a treballar per a la revista Vogue. Al 1937 s'inicia en el mn del cinema i a la dcada segent es converteix en un dels guionistes millor pagats de Hollywood grcies a pellcules com 'Thirty Seconds Over Tokyo (1944), Our Vines Have Tender Grapes (1945) o Kitty Foyle (1940), per la qual va ser nominat a l'Oscar al millor gui adaptat.

En el camp de la novella, al 1939 va aconseguir el National Book Award per Johnny Got His Gun, d'inspiraci pacifista que va sorgir arran de la impressi que li va transmetre la imatge d'un soldat desfigurat a la Segona Guerra Mundial.

 Relacions amb el comunisme .
Trumbo va collaborar amb el Partit Comunista Americ abans dels anys 40, tot i que no es va afiliar fins passats uns anys. Desprs de l'esclat de la II Guerra Mundial, els comunistes americans afirmaven que els Estats Units no haurien d'entrar en el conflicte al costat dels britnics, ats que el Pacte Molotov-Ribbentrop de no-agressi significaba que la Uni Sovitica estava en pau amb Alemanya.

Al 1941, Trumbo va escriure la novella The Remarkable Andrew, on en una escena, el fantamsa d'Andrew Jackson apareix per avisar que els Estats Units no haurien d'entrar a la guerra.

Poc desprs de la invasi alemanya a la Uni Sovitica (1941), Trumbo i els seus editors van aturar les reimpressions de Johnny Got His Gun fins al final de la guerra. Aix va comportar rebre cartes de persones individuals, inclosos pacifistes i partidaris de l'aillament americ. Al semblar-li que al darrere hi havien traces nazis, va decidir lliurar les cartes al FBI, una decisi de la qual es penedir posteriorment. L'escriptor entra oficialment al Partit al 1943, i collabora amb el The Daily Worker.

 La llista negra .
Al 1947, Trumbo i altres nou directors i guionistes van ser cridats pel Comit d'Activitats Antiamericanes per testificar per la presncia de la influncia comunista a Hollywood. Trumbo va refusar lliurar informaci sobre aquestes influencies. Va ser acusat de menyspreu al Congrs i va passar, al 1950, onze mesos en el penitenciari d'Ashland, Kentucky.

Desprs de la seua inclusi a la llista negra, alguns elements de Hollywoos, com Elia Kazan o Clifford Odets, van donar noms de personatges relacionats amb el comunisme dins el mn del cinema, que van ser prcticament expulsats del sector i de les associacions gremials.

 Anys posteriors .
Desprs de complir la sentncia, Trumbo i la seua familia es van traslladar a Mxic amb el matrimoni Hugo Butler i Jean Rouverol, tamb marcats per la llista negra. All, va escriure una trentena de guions sota pseudnim. Amb un d'ells, The Brave One, va guanyar l'Oscar al 1956, sota el nom de Robert Rich.

Amb el suport d'Otto Preminger, va sortir als credits dxode. I poc desprs, Kirk Douglas feia pblica l'aportaci de Trumbo a la pellcula Espartac, que va ser l'inici del final de la llista negra. El mateix Trumbo es va reinscriure al Gremi d'Escriptors  Americans i va apareixer als crdits dels seus segents treballs. Al 1993, va ser premiat pstumament pel gui de Vacances a Roma, que s'havia atorgat al 1953 a Ian McLellan Hunter, "substitut" de Trumbo.

Al 1971, Dalton Trumbo va dirigir l'adaptaci del seu Johnny Got His Gun, interpretada per Timothy Bottoms, Diane Varsi i Jason Robards. Una de les seues darreres pellcules, Executive Action, es va basar en diverses teories conspiradores sobre l'assassinat de Kennedy.

Dalton Trumbo va morir al setembre de 1976 a causa d'un atac al cor a Los Angeles.

Enllaos externs.
 ;
 Imatge de Trumbo's grave;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395425" title="Genciancia" nonfiltered="2444" processed="2428" dbindex="152463">


Genciancia, Genciancies o Gentianaceae, s una famlia de plantes amb flors amb 87 gneres i unes 1.500 espcies. 

Les Flors sn actinomorfes i bisexuals amb spals i ptals fusionats. Els estams units a l interior dels ptals i alternats amb els lbuls de la corolla. Hi ha un disc glandular a la base del ginoeci. La inflorescncia s cimosa. Els  fruits sn cpsules dehiscents per algunes espcies tenen  baia. Les llavors sn xiques.

El creixement pot variar des de arbres menuts , arbusts i ms normalment herbcies.

La distribuci s cosmopolita. 

 Gneres .


Referncies.

Gentian Research Network;



Enllaos externs.
Gentianaceae in Topwalks;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395430" title="Dioscorecia" nonfiltered="2445" processed="2429" dbindex="152464">


Dioscorecia, Dioscorecies o Dioscoreaceae s una  famlia de plantes amb flors. Compta amb unes 750 espcies en vuit o nou gneres.  La ms coneguda de les espcies s el iam (planta comestible).

El sistema de classificaci APG II  ubic la famlia dins l orde Dioscoreales, en el  clade. monocots. Per en una revisi del sistema canvi a les famlies Taccaceae i Trichopodaceae.

Gneres.
Dioscoreaceae (sensu stricto);
Borderea;
Dioscorea;
Epipetrum;
Rajania;
Stenomeris;
Tamus (sovint incls a Dioscorea);
(Taccaceae);
Tacca;
(Trichopodaceae);
Avetra;
Trichopus;

Enllaos externs.
Dioscoreaceae, Taccaceae, Trichopodaceae in L. Watson and M. J. Dallwitz (1992 onwards), The families of flowering plants;
Monocot families (USDA);
Flora of North America: Dioscoreaceae;
NCBI Taxonomy Browser;
Dioscoreaceae links, Taccaceae links, Trichopodaceae links at CSDL, Texas;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395434" title="Lance (ciutat)" nonfiltered="2446" processed="2430" dbindex="152465">
Lance o Lncia (Lance o Lancia o Lanciatum) fou la capital de la tribu stur dels lncits (lanceati) a la Tarraconense. Era una ciutat fortificada i era la principal de la regi, fins i tot ms que la ciutat que era al lloc de la futura Legi VII Gemina (Lle), fins que els romans es van establir a la darrera. Els romans la van destruir per desprs fou restaurada. Era a uns 15 km a l'est de Lle.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395435" title="Ofioglosscia" nonfiltered="2447" processed="2431" dbindex="152466">


Ofioglosscia , Ofioglosscies  o Ophioglossaceae , s una famlia de falgueres relacionada estretament amb la famlia Psilotaceae, les dues famlies juntes comprenen la classe Psilotopsida segons el clade |sistema cladstic amb la resta de les falgueres.

El nombre de gneres varia segons els autors. 

Referncies i enllaos externs.

Kato, M. 1987. A phylogenetic classification of Ophioglossaceae. Gardens Bulletin (Singapore) 40: 1-14.
Smith, A. R., K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider & P. G. Wolf. 2006. A classification for extant ferns. Taxon 55(3):705 731.
Wagner, W. H. 1990. Ophioglossaceae, Pp. 193-197 in K. Kubitzki (ed.), The families and genera of vascular plants. Volume 1. Pteridophytes and gymnosperms. K. U. Kramer and P. S. Green, volume eds. Springer-Verlag, Berlin.
Ophioglossaceae in Flora of North America (incl. Botrychiaceae);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395437" title="Basellcia" nonfiltered="2448" processed="2432" dbindex="152467">

Basellcia, Basellcia o  Basellaceae s una famlia de plantes amb flors.

La famlia comprn uns quatre gneres amb 24 espcies. 

Sn plantes herbcies i algunes enfiladisses.

Gneres.

 Anredera;
 Basella;
 Boussingaultia;
 Ullucus;

Membres amb importncia econmica inclouen l  ulluco i el  Malabar spinach.

Enllaos externs .

 Basellaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Version: 30st May 2006. http://delta-intkey.com ;
 photographs;
 Basellaceae in the Flora of North America;
 NCBI Taxonomy Browser;
 links at CSDL;
 ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395440" title="Barangay" nonfiltered="2449" processed="2433" dbindex="152468">
Un Barangay (en tagalog: baranggay), tamb conegut pel seu nom antic: barri  s la unitat menor de gobern local a les Filipines. s el terme equivalent a poble, circunscripci o districte. 

Els municipis i ciutats filipines estan composats per barangays. El terme sovint s abreviat amb les formes de Brgy o Bgy. El desembre del 2006 hi havia un total de  41.995 barangays a tot l'estat de Filipines.

El terme barangay i la seva estructura fou concebuda durant l'administraci del president Ferdinand Marcos, per tal de substituir els antics barris. Els baranyays van sser legalitzats al 1991.

 Histria .
Histricament, el barangay s una comunitat relativament petita d'entre cincuanta i cent famlies. La majoria dels pobles noms tenen de trenta a cent cases i la poblaci es sol moure entre cent i cinc-centes persones. Hi ha pobles molt ms petits. La paraula barangay deriva del noum d'un antic vaixell malai-polinesi anomenat balanghai. Es creu que a les Filipines precolonials cada barangay de la costa fou format per l'assentament de colons que arribaren en vaixell des de altres llocs del Sudest asitic.

La majoria dels municipis eren a la costa o a les ribes dels rius. Desgut a que la principal front de protenes l'obtenien del mar i els rius, la majoria de la poblaci basava la seva alimentaci en la pesca. Tamb el transport es feia a travs de l'aigua. Els moviments de poblaci es veien a travs dels rius i les costes. A ms a ms, els rius eren els llocs a on es podien banyar, rentar la roba i beure. A ms a ms, les villes de la costa eren ms accessibles pels comerciants el que hi havia una activitat econmica ms desenvolupada. Hi havia comer amb Xina, laIndia i el mn rab.

Desprs de l'arribada dels espanyols, vars dels antics barangays van ser combinats per tal de formar pobles. Cada barangay dins d'un poble, estava encapalat pel cap del barangay, que formava part de la classe dirigent dels municipis de la Filipines espanyola. El lloc, al principi era hereditari. Amb la f del control espanyol, el sistema d'elecci del cap del barangay va passar a ser electiu. La funci principal dels caps del barangay era la de recaptar tributs.

Quan van arribar els Estats Units, s'utilitzava ms el terme de barri. Aquest terme es va mantenir durant la majoria del segle XX, fins el govern de Ferdinand Marcos.

El barangay actual s encapalat per un funcionari electe, el capit del barangay, que s ajudat per consellers, tamb electes.
 Govern .
Cada barangay est dirigit pel capit del barangay (punong baranggay en tagalo). Aquest escull el consell del barangay (sangguniang baranggay) reuinint els conselleres del barangay (kagawad). Tots els barangays tenen un consell de juventut (Sangguniang Kabataan, (SK) que s dirigit per un president i que organitza les activitats dirigides al jovent, com les lligues de bsquet.

 Lliga ng mga Barangay .
Entre els barangays de Filipines hi ha una uni. Aquesta representa tots els barangays de l'Estat. s l'organitzaci local ms gran de les Filipines. El seu actual president s James Marty Lim.

 Bibliografia .
 Constantino Renato : The Philippines: A Past Revisited (volum 1), 1975. ISBN 971-8958-00-2;
 Mamuel Merion, O.S.A. (ed): Conquistas de las Islas Filipinas (1565-1615), Madrid, CSIC, 1975;

 Enllaos externs .
lliga NG MGA Barangay;




----




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395441" title="Buddleja" nonfiltered="2450" processed="2434" dbindex="152469">


Buddleja, o Buddleia, s un gnere de plantes amb flors.

Actualment est incls en la famlia Scrophulariaceae, per abans ho estava en la famlia Loganiaceae o en la seva prpia famlia Buddleicia, Buddleicies o Buddlejaceae. La planta va rebre el nom del botnic angls Adam Buddle.

La majoria de les espcies del gnere sn arbustives i unes poques sn arbres. Sn natives de les parts clides del Nou Mn des del sud d'Estats Units fins a Xile, mentre que al Vell Mn ho sn de l'frica i sia mentre sn absents (com planta nativa) d'Europa iAustralsia. 

Com a planta cultivada ornamental la ms popular s Buddleja davidii originria de la Xina central.

Referncies.
Leeuwenberg, A. J. M. (1979) The Loganiaceae of Africa XVIII Buddleja L. II, Revision of the African & Asiatic species. H. Veenman & Zonen B. V., Wageningen, Netherlands.


Enllaos externs.
Buddleja globosa pictures from Chilebosque.;
Reference to nomenclature issue;
Using Butterfly Bush in the Landscape;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395471" title="Butomcia" nonfiltered="2451" processed="2435" dbindex="152470">


Butomcia,  Butomcies o Butomaceae s una famlia de plantes amb flors que t un nic gnere, Butomus i una sola espcie Butomus umbellatus.

Descripci.
La planta t un rizoma  s perenne i aqutica.

Introduda a Nord Amrica com a ornamental ha esdevingut invasora en l rea dels Grans Llacs. En canvi a Israel s considera en perill d extinci per prdua del seu hbit aqutic. 

Enllaos externs.
L espcie.
 InvadingSpecies.com;
 USDA info;
 University of Florida, Center for Aquatic and Invasive Plants;
 Flora of Northern Ireland;
 Tel Aviv Univ. close up of flower;
 Global Invasive Species Database;

La famlia.
 Butomaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards) The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Version: 27th April 2006. http://delta-intkey.com.
 Monocot families (USDA);
 Butomaceae in the Flora of North America;
 NCBI Taxonomy Browser;
 links at CSDL, Texas;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395481" title="Massacre dels genovesos" nonfiltered="2452" processed="2436" dbindex="152471">






La Massacre dels genovesos s l'enfrontament armat que es produ el setembre del 1303 a Constantinoble entre la colnia de mercaders genovesos residents a la ciutat i les tropes almogvers de la Companyia Catalana d'Orient. Tot i que les fonts divergixen sobre com i qui provoc l'enfrontament, s que hi ha unanimintitat sobre el resultat: els almogvers massacraren a uns 3.000 genovesos.   


Antecedents.
Per fer front a l'expansi dels turcs, l'emperador bizant Andrnic II Paleleg havia contractat els serveis de la Companyia Catalana d'Orient, que arrib a Constantinoble el setembre del 1303. L'arribada d'aquest nou contingent mercenari catal i aragons provoc una convulsi en l'equilibri d'interessos i de poder que sostenien l'Imperi Bizant; en especial irrit els genovesos, que veieren l'arribada de la Companyia Catalana d'Orient com una intromissi de la Casa d'Arag en l'rea d'influncia de la Repblica de Gnova: la mediterrnia oriental i l'Imperi Bizant.

Per part d'aragonesos i catalans, en especial d'aquests ltims, la rivalitat amb la Repblica de Gnova s'havia anat agreujant paulatinament. Tot i que la Corona d'Arag prcticament havia aconseguit expulsar la Repblica de Gnova de la mediterrnia occidental i consolidar-hi la seva hegemonia poltico-militar i comercial, les tensions entre catalans i genovesos eren constants, fins al punt que els catalans despreciaven els genovesos amb l'insult de: "genovesos, els moros blancs". En aquest context de tensi, la presncia de catalans i genovesos, junts en una mateixa ciutat, deriv rpidament en un enfrontament armat.

Versions sobre l'origen de l'enfrontament.
Versi de Ramon Muntaner.
Ramon Muntaner no explicita com s'iniciaren els enfrontaments, per en culpabilitza els genovesos i llur suprbia per haver-se concentrat davant del Palau de Blanquerna brandant la bandera de la Repblica de Gnova mentre es celebrava la festa per les noces de Roger de Flor amb Maria de Bulgria.

Versi de Pachymeres.
Georgius Pachymeres afirma que l'origen de la disputa es deu a un deute de 20.000 ducats que Roger de Flor havia contragut amb els genovesos en temps de la Guerra de Siclia i que mai no havia saldat. Aix hauria provocat la seva indiganci i els hauria mogut a concentrar-se davant del Palau de Blanquerna mentre es celebrava la festa de noces.

Versi de Francesc de Montcada.
Francesc de Montcada i de Montcada afirma que l'enfrontament s'origin quan, en veure un almogver que passejava tot sol per Constantinoble, dos genovesos se'n burlaren a causa de la seva vestimenta i figura. L'almogver respongu a l'ofensa verbal amb violncia, i no dubt en traure l'espasa i atacar els genovesos. A partir d'aquest moment s'iniciaren els enfrontaments.

La batalla.

El fet s que els genovesos es presentaren davant el Palau de Blanquerna en formaci i brandant la bandera de la Repblica de Gnova mentre es celebrava la festa de noces de Roger de Flor. Els quarters de les tropes almogvers es trobaven prop del palau i sense cap indicaci per part dels oficials, les tropes almogvers i els mariners de la companyia sortiren armats dels quarters portant un pen del Rei d'Arag . Primerament comenaren a batre tots els sectors que rodejaven el complex palauenc i assegurat el permetre, es concentraren davant la formaci dels genovesos.

Tot i la presncia de les tropes almogvers, el genovesos, liderats per Russo de Finar, persistiren en la seva actitud hostil i desafiant, confiats en qu el seu gran nombre disuadiria els almogvers. En aquest moment arribaren 30 escuders amb els cavalls alforrats, doncs els cavallers de la Companyia es trobaven amb la resta de l'aristocrcia bizantina celebrant les noces de Roger de Flor. Finalment, els escuders brocaren els cavalls i envestiren la massa de genovesos pel centre, tot just on es trobava Russo de Finar brandant la bandera de Gnova. La crrega dels escuders trenc la formaci genovesa i tot seguit els almogvers iniciaren l'ofensiva penetrant enmig de la formaci. A partir d'aquell moment s'estengu el pnic entre els genovesos i els catalans es dedicaren a exterminar i degollar tots els genovesos que trobaven.

Finalment els que es trobaven al Palau s'adonaren del qu estava succent. Tot i que l'emperador Andrnic II Paleleg, que es trobava amb Roger de Flor, afirm que s'alegrava que els genovesos haguessin topat amb qlg que humilis el seu orgull, orden al Megas Droungarios, Stefanos Marzala/Stefanon Mouzalon, que aturs la matana de genovesos i impeds que els almogvers passessin a l'altre riba de l'estuari, on es trobava la colnia comercial genovesa de Pera. Per els esforos bizantins per aturar la carnisseria foren en va, i Stefanos Marzala/Stefanon Mouzalon tamb fou assassinat i el seu cadver fou trocejat pels almogvers.

A aquelles alades l'enfrontament amb els genovesos havia derivat en una caera, i el perill que els almogvers es llancessin sobre colnia comercial genovesa de Pera resultava imminent. L'emperador Andrnic II Paleleg suplic a Roger de Flor que aturs l'almogaveria i aquest orden a tots els cavallers i ric-homens de la Companyia que s'aparellessin. Finalment, Roger de Flor i els cavallers aconseguiren aturar els almogavers i aquests retornaren als quarters militars del Palau de Blanquerna. La massacare dels genovesos de Constantinoble es sald amb un balan de 3.000 morts.

Conseqncies.

L'enfrontament amb els genovesos havia deixat clar que la Companyia Catalana d'Orient no era una simple companyia de mercenaris com tantes altres que havien servit a l'Imperi Bizant, sin que tot i tractar-se efectivament de mercenaris, es consideraven a si mateixos com una unitat militar politizada on residia l'honor de la Casa d'Arag. La poltica agresiva i expansionista que la Corona d'Arag havia imposat a la mediterrnia occidental rivalitzant amb la Repblica de Gnova es traslladava ara a la mediterrnia oriental.

Per contra, l'enfrontament amb uns terics aliats en la lluita comuna contra la invasi dels turcs musulmans deixava una ferida interna difcil de cicatritzar. Durant el seu regnat, l'emperador bizant Andrnic II Paleleg havia aplicat una drstica reducci de la despesa pblica destinada a fins militars i la flota naval bizantina havia quedat reduida a la mnima expressi. A resultes d'aix, les comunicions, el trasllat de tropes i l'enviament de subministraments restaraven sota el control dels genovesos. A ms, el poder de la Repblica de Gnova a la mediterrnia oriental era descomunal, amb colnies comercials i presidis repartits per tota Grcia, el Pontus i Palestina. 

Roger de Flor intent compensar parcialment aquest desequilibri. Durant la massacre tamb havia resultat mort Stefanos Marzala, el Megas Doungarios, que era l'almirall de la flota bizantina i per tant subaltern directe del Megas Doux, crrec ocupat pel mateix Roger de Flor. Aix li ofer la possibilitat a aquest de situar-hi un home de la seva mxima confiana i pression l'emperador bizant perqu accepts el nomenament de Ferrando d'Ahones com a nou Megas Doungarios de la flota. D'aquesta manera Roger de Flor s'assegur que, quan la Companyia s'interns en territori enemic, tindria la garantia que sempre comptaria amb el recolzament de la flota, o al menys d'una part d'ella, per socrrer'ls en all que fs falta, ja es tracts d'evacuar-los, de portar-los reforos, o d'aprovisionar-los amb subministraments. Novament el pes poltic i militar de Roger de Flor dins de l'Imperi Bizant s'incrementava, aconseguint convertir-se no noms en parent directe de l'emperador bizant, amparat per un crrec de dignitat imperial i en el cabdill d'una fora militar terrestre notable, sin que ara tamb assolia el control de la flota martima bizantina.

 Notes i Referncies .


 Bibliografia .
  i  Georgius Pachymeres, De Michaele et Andronico Palologis (1308);
 Ramon Muntaner: "Com l'emperador ac fet fra Roger megaduch." (Cdex, 1325-1332) ;
 Ramon Muntaner: Chronica; Cap. 202. "..com Cathalans, e Genovesos hagueren brega, en que muriren be tres milia Genoveosos" (1a Edici, 1558);
  Francesc de Montcada i de Montcada: "Expedicin de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos. Cap VIII" (Ed. 1623);
  Rubn Sez Abad: "Los Almogvares y la amenaza turca 1303-1312". Editorial Almena, Col. "Guerreros y Batallas" nm. 49. (Ed. 2008) ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395493" title="Pseudotropheus fainzilberi" nonfiltered="2453" processed="2437" dbindex="152472">

Pseudotropheus fainzilberi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Pseudotropheus. p. 401-415. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 1976. Ergebnisse einer ichthyologischen Sammelreise zum Nordende des Nyassasees (2). Aquarium Aqua Terra v. 10 (nm. 89): 486-492, 8 col. pls. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395494" title="Isaac Casaubon" nonfiltered="2454" processed="2438" dbindex="152473">

Isaac Casaubon (18 de febrer de 1559   1 de juliol de 1614) va ser un erudit i filleg clssic, primer en Frana i llavors ms tard en Anglaterra, considerat per molts del seu temps com el ms instrut a l'Europa.

Referncies.


Bibliografia.
Casaubon, Isaac, De Satyrica Graecorum & Romanorum Satira. Paris, 1605. Facsmil ed., ed. Peter E. Medine, 1973. Scholars' Facsimiles & Reprints. ISBN 9780820111155.
;

Enllaos externs.
 Biografia de Casaubon ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395510" title="Pseudotropheus flavus" nonfiltered="2455" processed="2439" dbindex="152474">

Pseudotropheus flavus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,6 cm de longitud total. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J. R., Jr. 1988. Three new rock-dwelling cichlids (Teleostei: Cichlidae) from Lake Malawi, Africa. Copeia 1988 (nm. 3): 663-668. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395514" title="Pseudotropheus fuscoides" nonfiltered="2456" processed="2440" dbindex="152475">

Pseudotropheus fuscoides  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Fryer, G. 1956. New species of cichlid fishes from Lake Nyasa. Revue de Zoologie et de Botanique Africaines v. 53 (nms. 1-2): 81-91. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395517" title="Pseudotropheus fuscus" nonfiltered="2457" processed="2441" dbindex="152476">

Pseudotropheus fuscus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Pseudotropheus. p. 401-415. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E. 1935. A synopsis of the cichlid fishes of Lake Nyasa. Annals and Magazine of Natural History (Series 10) v. 16 (nm. 91): 65-118. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395526" title="Pseudotropheus galanos" nonfiltered="2458" processed="2442" dbindex="152477">

Pseudotropheus galanos  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J. R., Jr. & K. A. Kellogg   2002. Description of a new species in the Pseudotropheus williamsi complex (Teleostei: Cichlidae), from Lake Malawi, Africa. Copeia 2002 (nm. 1): 146-151. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395527" title="Pseudotropheus hajomaylandi" nonfiltered="2459" processed="2443" dbindex="152478">

Pseudotropheus hajomaylandi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Pseudotropheus. p. 401-415. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395528" title="Pseudotropheus heteropictus" nonfiltered="2460" processed="2444" dbindex="152479">

Pseudotropheus heteropictus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Pseudotropheus. p. 401-415. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Staeck, W. 1980. Pseudotropheus heteropictus n. sp. aus dem Malawi-See (Pisces: Cichlidae). Senckenbergiana Biologica v. 60  (nms. 3/4): 159-162. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395529" title="Pseudotropheus lanisticola" nonfiltered="2461" processed="2445" dbindex="152480">

Pseudotropheus lanisticola  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395535" title="Pseudotropheus livingstonii" nonfiltered="2462" processed="2446" dbindex="152481">

Pseudotropheus livingstonii  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395538" title="Quintino Bocaiva (Rio de Janeiro)" nonfiltered="2463" processed="2447" dbindex="152482">
Quintino Bocaiva o Quintino s un barri tradicional dels suburbis de la ciutat de Rio de Janeiro, que pertany a la XV regi administrativa (Madureira).

El barri va rebre aquest nom en homenatge al republic histric brasiler, Quintino Bocaiva (1832-1912). La casa a on aquest va morir continua en la seva forma original, tot i que est en un estat de conservaci precari. Es localitza al Carrer Gois.

El fill ms illustre del barri de Quintino s el jugador de futbol Zico, conegut al Brasil com el Galinho de Quintino.

A Quintino tamb hi ha la seu del FAETEC (Fundaao de Apoio  Escola Tcnica), al complex CETEP, en el que tamb hi ha les escoles: Escola Tcnica Estadual Repblica (una de les escoles ms grans de Rio de Janeiro) i l'Instituto Superior de Tecnologia em Cincia da Computaao do Estado do Rio de Janeiro, aix com altres institucions educatives. 

A Quintino tamb hi vivia el nen Joao Hlio Fernandes Vieites, que fou assassinat al 2007 en un robatori, un episodi que va commocionar tot Brasil.
 Geografia, infraestructura i comer .
Quintino s tallat pel mig per la lnia principal de ferrocarril del centre de Brasil, que t una estaci al barri. Els dos trossos (nord i sud) tenen caracterstiques residencials, amb alguns comeros (normalment petits) i tamb hi ha petites factories. Tot i que la part sud de Quintino sigui ms coneguda, la del nord s ms extensa i poblada. El barri t molts carrers degradats, tpics dels suburbis carioques. 
Al barri tamb hi arriba la lnia groga del metro de Rio de Janeiro.

Escoles: a part de els d'ETER, hi ha les segents escoles: Escola Municipal Quintino Bocayva i les escoels privades: Joao Lyra Filho i Guarany. 
 Dades demogrfiques .
 Total de poblaci (2000): 7.243 habitants.
 Total de domicilis (2000): 2.903.
 Cultura .
Tot i alguns problemes com les infraestructures i les onades de violncia que hi ha a Rio de Janeiro, Quintino s un lloc a on resisteixen certes tradicions dels suburbis carioques: nens jugant al carrer, gent passejant i parlant pels carreres, ... .

L'aconteixement ms important de l'any a Quintino s la tradicional Festa de la parrquia de Sao Jorge, que dura una semana i culmina amb una process del sant. Aquesta festa va guanyar importncia degut a que el dia de Sant Jordi pass a ser festiu al municipi.

 Histria .
Fins a inicis del segle XX, Quintino formava part de la Freguesia de Inhama, una rea de Rio de Janeiro que unia varis barris de la regi. El cant sud era pantans i formava part de la Fazenda da Bica. Al 1876 s'hi va inaugurar l'estaci de tren. Al 1912, degut a la mort de Quintino Bocaiva, l'estaci i el barri van prendre el seu nom. 

El barri es va asfaltar a la dcada dels 70. poca quan tamb van prendre cos dos ranchos (carnaval) locals carnavelesques: Decididos de Quintino i Aliados de Quintino, que arribaren a ser de les ms importants de Rio de Janeiro. Tamb hi havia un rancho ms petit: Aliana de Quintino.

Als anys 80, amb la decadncia dels ranchos, hi van aparixer varies escoles de samba.

Amb els anys tamb es van anar extingint les entitats i la vida social prpia del barri. La causa d'aquesta decadncia va er l'especulaci immobiliria i l'augment de la violncia.

Als anys 90, un grup de persones del sud de Quintino van intentar rescatar aquest esperit crant una Associaci de vens de Rua Bernanrdo Guimaraes, que organit durant alguns anys un carnaval de rua. Per aquesta tamb s'exting en pocs anys.

Al 2003 la Parrquia de Sao Jorge va crear una Obra Social per realitzar treballs al barri. 

Al 2006, la violncia va arribar a la festa de Sao Jorge. Hi hagu un tiroteig entre traficants rivals al mig de la festa, que va rerir 5 persones. Tamb el mateix any van robar els diners de l'Obra Social de la parrquia. Aix va decidir que la festa es passs a celebrar el dia 23 d'abril i no el diumenge segent, com era tradici. 

Avui en dia encara hi ha intents de persones de San Quintino de recuperar la vida de barri i l'auto-estima de la poblaci per tal de millorar la seva qualitat de vida.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395539" title="Pseudotropheus lombardoi" nonfiltered="2464" processed="2448" dbindex="152483">


Pseudotropheus lombardoi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Burgess, W. E. 1977. Studies on the family Cichlidae: 8. Pseudotropheus lombardoi, a new species of Lake Malawi Mbuna with reversed sexual coloration (Pisces: Cichlidae). Tropical Fish Hobbyist v. 26 (nm. 2): 63-67. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395540" title="Rocabandera" nonfiltered="2465" processed="2449" dbindex="152484">

La Rocabandera s una muntanya de 541 metres que es troba al municipi de Sanaja a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395541" title="Pseudotropheus longior" nonfiltered="2466" processed="2450" dbindex="152485">

Pseudotropheus longior  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: Tanznia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Seegers, L. 1996. The identity of Pseudotropheus elongatus, with the description of P. longior from Mbamba Bay, Tanzania, and notes on Genyochromis mento (Teleostei: Cichlidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters. An international journal for field-orientated ichthyology. v. 7 (nm. 2): 97-110. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395542" title="Serra de Sant Donat" nonfiltered="2467" processed="2451" dbindex="152486">
La Serra de Sant Donat s una serra situada al municipi de Tor (Segarra), amb una elevaci mxima de 644,5 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395551" title="Pseudotropheus lucerna" nonfiltered="2468" processed="2452" dbindex="152487">

Pseudotropheus lucerna  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Pseudotropheus. p. 401-415. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E. 1935. A synopsis of the cichlid fishes of Lake Nyasa. Annals and Magazine of Natural History (Series 10) v. 16 (nm. 91): 65-118. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395552" title="Serrat de Montpa" nonfiltered="2469" processed="2453" dbindex="152488">

El Serrat de Montpa s una muntanya de 643 metres que es troba al municipi de Ribera d'Ondara a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395553" title="La Simonera" nonfiltered="2470" processed="2454" dbindex="152489">

La Simonera s una muntanya de 639 metres que es troba al municipi de Ribera d'Ondara a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395554" title="Les Comasses" nonfiltered="2471" processed="2455" dbindex="152490">

Les Comasses s una muntanya de 590 metres que es troba al municipi de Biosca a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395555" title="Pseudotropheus macrophthalmus" nonfiltered="2472" processed="2456" dbindex="152491">

 Pseudotropheus macrophthalmus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Ahl, E.   1926. Einige neue Fische der Familie Cichlidae aus dem Nyassa-See. Sitzungsberichte der Gesellschaft Naturforschender Freunde zu Berlin 1926: 51-62. ;
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395567" title="Cap de la Serra (Castellar del Riu)" nonfiltered="2473" processed="2457" dbindex="152492">

El Cap de la Serra s una muntanya de 1.847 metres que es troba al municipi de Castellar del Riu a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395568" title="Pseudotropheus microstoma" nonfiltered="2474" processed="2458" dbindex="152493">

 Pseudotropheus microstoma s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E. 1935. A synopsis of the cichlid fishes of Lake Nyasa. Annals and Magazine of Natural History (Series 10) v. 16 (nm. 91): 65-118. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395574" title="Quintinos" nonfiltered="2475" processed="2459" dbindex="152494">
Quintinos s un districte del municipi de Carmo do Paranaba a l'oest de l'estat de Minas Gerais, Brasil.

El districte t 620,24 km2 i una poblaci de 4.325 habitants.

T dues empreses, una lctea (TIROLEZ) i una altre agropecuria (Raoes Tringulo). 

Les zones de producci rurals s'estan modernitzant i mecanitzant. Aix s degut a la manca de m d'obra, degut a l'emigraci (al 2007 hi havia ms de 2000 persones de Quintinos entre Amrica del Nord i Europa). 
 Comunicacions .
Quintinos compta amb una bona infra-estructura per les empreses. s proper a grans centres urbans i t conexi a internet amb banda ampla. Tamb s'est efectuant l'asfaltament de la carretera BR 354, que arriba a Quintinos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395576" title="Cap de la Serra" nonfiltered="2476" processed="2460" dbindex="152495">

Geografia:
 Cap de la Serra: cim del municipi de Castellar del Riu (Bergued).
 Cap de la Serra: serra del municipi de Fulleda (Garrigues).
 Cap de la Serra: serra del municipi de Biosca (Segarra).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395577" title="Pseudotropheus minutus" nonfiltered="2477" processed="2461" dbindex="152496">

Pseudotropheus minutus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Fryer, G. 1956. New species of cichlid fishes from Lake Nyasa. Revue de Zoologie et de Botanique Africaines v. 53 (nms. 1-2): 81-91. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395578" title="Cap de la Serra (Fulleda)" nonfiltered="2478" processed="2462" dbindex="152497">
El Cap de la Serra s una serra situada al municipi de Fulleda (Garrigues).
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395581" title="Cap de la Serra (Biosca)" nonfiltered="2479" processed="2463" dbindex="152498">
El Cap de la Serra s una serra situada al municipi de Biosca (Segarra), amb una elevaci mxima de 647,7 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395583" title="Pseudotropheus modestus" nonfiltered="2480" processed="2464" dbindex="152499">

Pseudotropheus modestus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Johnson, D. S. 1974. Three new cichlids from Lake Malawi. Today's Aquarist v. 1 (nm. 3): 38-42. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395584" title="Qui t por de Virginia Woolf?" nonfiltered="2481" processed="2465" dbindex="152500">
Qui te por de Virginia Woolf? (Who's afraid of Virginia Woolf?) s una pellcula estatunidenca dirigida  per Mike Nichols, estrenada el 1966. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
George i Martha tornen d'una vesprada banyada de vi a la facultat on George ensenya i que dirigeix el pare de Martha. Han convidat una parella de nous vinguts a prendre una ltima copa. Un joc cruel comenar.
Una histria de ferides reals i de remeis imaginats basada en l'obra d'Edward Albee.

Adaptaci.
La versi de la pellcula difereix una mica de l obra. Aquest presenta noms quatre personatges, mentre que a la pellcula hi ha altres dos carcters menors: l'hoste d'una caravana que apareix breument i diu unes quantes paraules, i la seva muller, que serveix una safata de begudes i marxa silenciosament.

En l obra, cada escena t lloc totalment a la casa de George i  Martha. A la pellcula, una escena t lloc a la caravana, al pati del darrera de George i Martha, i l altre al seu cotxe. Malgrat aquestes variacions menors, tanmateix, la pellcula s extremadament fidel a l obra. Els cineastes utilitzaven l obra original com a gui cinematogrfic i, a banda de suavitzar algunes expressions (Fuck you es converteix en God damn you), tot el dileg original roman intacte. 

Controvrsia censora.
La pellcula es considerava trencadora per tenir un llenguatge irreverent i d implicaci sexual no habitual en aquella poca. Jack Valenti, que s'acabava de convertir en president de l Associaci del Cinema d'Amrica (MPAA) el 1966, havia abolit els vells codis de Producci. Perqu la pellcula s'estreni amb aprovaci de l MPAA, Warner Bros. accepta fer supressions menors de certes vulgaritats en el llenguatge i tenint especial cura en els anuncis de la pellcula, indicant contingut adult. Aquesta pellcula i una altra trencadora de Michelangelo Antonioni, Blow-Up (1966),el que va portar Jack Valenti a treballar en el Sistema d'ndex de pellcules de l MPAA, que va comenar a funcionar l 1 de novembre de  1968.

 Repartiment .
 Elizabeth Taylor : Martha;
 Richard Burton : George;
 George Segal : Nick;
 Sandy Dennis : Honey;

 Premis i nominacions .

 Premis .
1967
 Oscar a la millor actriu per Elizabeth Taylor ;
 Oscar a la millor actriu secundria  per Sandy Dennis;
 Oscar a la millor fotografia per Haskell Wexler;
 Oscar a la millor direcci artstica per Richard Sylbert;
 Oscar al millor vestuari per Irene Sharaff;

BAFTA 
Millor actor per Richard Burton ;
Millor actriu per Elizabeth Taylor ;
Millor pellcula  ;

Nominacions .
 Oscar a la millor actriu per Richard Burton ;
 Oscar al millor actor secundari  per George Segal ;
 Oscar al millor director  per Mike Nichols ;
 Oscar al millor muntatge per Sam O'Steen ;
 Oscar a la millor banda sonora per Alex North ;
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor so per George Groves ;
 Oscar al millor gui adaptat per Ernest Lehman ;

 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or al millor actor dramtic per Richard Burton ;
 Globus d'Or a la millor actriu dramtica per Elizabeth Taylor ;
 Globus d'Or al millor director per Mike Nichols ;
 Globus d'Or al millor gui per Ernest Lehman ;
 Globus d'Or al millor actor secundari per George Segal;
 Globus d'Or a la millor actriu secundria per  Sandy Dennis ;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395585" title="El Puig (Estars)" nonfiltered="2482" processed="2466" dbindex="152501">

El Puig s una muntanya de 653 metres que es troba al municipi d'Estars a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395586" title="Pseudotropheus novemfasciatus" nonfiltered="2483" processed="2467" dbindex="152502">

 Pseudotropheus novemfasciatus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1922. The cichlid fishes of Lake Nyassa. Proceedings of the General Meetings for Scientific Business of the Zoological Society of London 1921 (pt 4) (nm. 36): 675-727, Pls. 1-6. ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395588" title="El Mirador (Cervera)" nonfiltered="2484" processed="2468" dbindex="152503">

El Mirador s una muntanya de 524 metres que es troba al municipi de Cervera a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395589" title="El Mirador" nonfiltered="2485" processed="2469" dbindex="152504">

Geografia:
 El Mirador: cim del municipi de Bellver de Cerdanya (Cerdanya).
 El Mirador: serra del municipi de Cervera (Segarra).

Entitats de poblaci;
 El Mirador: entitat de poblaci del municipi d'Arbcies (Selva).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395591" title="Pseudotropheus purpuratus" nonfiltered="2486" processed="2470" dbindex="152505">

Pseudotropheus purpuratus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Johnson, D. S. 1976. Two new cichlids of the Mbuna group from Malawi with a discussion of several bicuspid toothed Labidochromis sp. Today's Aquarist v. 2 (nm. 3): 17-24. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395592" title="Una absncia tan llarga" nonfiltered="2487" processed="2471" dbindex="152506">

Una absncia tan llarga ( en francs Une aussi longue absence) s una pellcula franco-italiana, en blanc i negre, la primera del director Henri Colpi, estrenada el 1961. La pellcula va obtenir la Palma d'Or del Festival Internacional de Cinema de Cannes.

Argument.
Una jove dona creu reconixer el seu marit, deportat quinze anys abans, sota els trets d'un tranquil vagabund que ha arribat fa poc a la ciutat. Pacientment buscar fer sociable aquest desconegut sense memria..

Repartiment.
 Alida Valli ... Thrse Langlois;
 Georges Wilson ... El pallasso;
 Charles Blavette ... Fernand;
 Amde ... Marcel;
 Paul Faivre ... Dispeser;
 Pierre Parel ... Manager;
 Catherine Fonteney ... Alice;
 Diane Lepvrier ... Martine;
 Nane Germon ... Simone;
 Georges Bellec ... Jove;

 Premis i nominacions .
 Premis .
 Palma d'Or al Festival de Cannes ex-aequo amb Viridiana de Luis Buuel.

Nominacions.
 1963  BAFTA;
 Millor pellcula ;
 Millor actor estranger per Georges Wilson ;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Festival de Cannes;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395594" title="Decididos de Quintino" nonfiltered="2488" processed="2472" dbindex="152507">
Decididos de Quintino era un dels ranchos (carnaval) ms famosos de Rio de Janeiro. La seva seu estava al barri de Quintino Bocaiva, Rio de Janeiro i la seva major rival eren els Aliados de Quintino. La seva seu era molt frecuentada, sobretot durant el Carnaval per sambistes de la poca molt famosos. 

Amb la decadncia dels dos ranchos (carnaval), es transformaren en una escola de samba. A l'any 1990, els Decididos de Quintino han tornat a participar en concursos durant un sol any.

Avui en dia, hi ha un bar que porta el nom de Decididos de Quintino en referncia als temps gloriosos del barri. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395595" title="Euroconnector" nonfiltered="2489" processed="2473" dbindex="152508">

El connector SCART, que prov de les sigles franceses Syndicat des Constructeurs d'Appareils Radiorcepteurs et Tlviseur s un connector estandarditzat de 21 connexions o pins per la transmissi d'udio i vdeo analgic.

La majoria dels televisors i altres aparells audiovisuals (TVs, reproductors de VHS i DVD, etc), especialment a Europa, utilitzen el senyal RGB a travs del connector SCART (tamb conegut com a Euroconnector i a Frana com a Pritel). 

L'avantatge principal de l'SCART s la possibilitat d'enviament i/o recepci de diversos tipus de senyal, reunits en un sol connector:

 Senyal RGB, en concret RGBS (per tant, amb sincronitzaci composta).
 S-Video;
 Entrada i sortida d'udio estreo.
 Senyalitzaci digital.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395596" title="La Guixera" nonfiltered="2490" processed="2474" dbindex="152509">

La Guixera s una muntanya de 480 metres que es troba entre els municipis de Biosca i Tor a la comarca de la Segarra.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395598" title="Pseudotropheus pursus" nonfiltered="2491" processed="2475" dbindex="152510">

Pseudotropheus pursus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395600" title="Pseudotropheus saulosi" nonfiltered="2492" processed="2476" dbindex="152511">

Pseudotropheus saulosi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Konings, A. 1990. Descriptions of six new Malawi cichlids. Tropical Fish Hobbyist v. 38 (nm. 11): 110-129. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395601" title="Aliados de Quintino" nonfiltered="2493" processed="2477" dbindex="152512">
Aliados de Quintino era un dels ranchos ms importants de Rio de Janeiro a la dcada dels 80. Estava situat al barri de Quintino Bocaiva, Rio de Janeiro i el seu major rival eren els Decididos de Quintino.

Degut a l'ascens de les escoles de samba, els ranchos van anar perdent espai i a finals dels 80 els Aliados de Quintino es van extingir.

Avui en dia queden pintures amb el nom del rancho al lloc a on hi havia la seu. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395603" title="Serra de la Devesa" nonfiltered="2494" processed="2478" dbindex="152513">
La Serra de la Devesa s una serra situada al municipi de Juncosa (Garrigues), amb una elevaci mxima de 644,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395604" title="Pseudotropheus socolofi" nonfiltered="2495" processed="2479" dbindex="152514">

Pseudotropheus socolofi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Johnson, D. S. 1974. Three new cichlids from Lake Malawi. Today's Aquarist v. 1 (nm. 3): 38-42. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395607" title="Aliana de Quintino" nonfiltered="2496" processed="2480" dbindex="152515">
L'Aliana de Quintino era un dels ranchos carnavalescos que va tenir el barri de Quintino Bocaiva, Rio de Janeiro, als anys 80. A finals d'aquesta poca es va extingir.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395608" title="Serrall de la Vall de Reig" nonfiltered="2497" processed="2481" dbindex="152516">
El Serrall de la Vall de Reig s una serra situada al municipi de Juncosa (Garrigues).
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395609" title="Serrall de la Punta Alta" nonfiltered="2498" processed="2482" dbindex="152517">
El Serrall de la Punta Alta s una serra situada al municipi de l'Albags (Garrigues), amb una elevaci mxima de 465,6 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395615" title="Serra dels Fontanets" nonfiltered="2499" processed="2483" dbindex="152518">
La Serra dels Fontanets s una serra situada als municipis de l'Albags i Juncosa (Garrigues), amb una elevaci mxima de 451,3 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395617" title="Igreja de Sao Quintino" nonfiltered="2500" processed="2484" dbindex="152519">
L'Igreja de Sao Quintino est a 40 kilmetres al nord-est de Lisboa, al municipi de Sobral de Monte Agrao. 

La van construr a l'any 1530, en estil manuel. Aix fou degut a la devoci vers Sant Quint portada pels francs. Es suposa que la documentaci de l'esglsia va ser perduda durant el terratrmol de Lisboa de 1755.

L'esglsia est classificada com Monument Nacional desde l'any 1910.

 A internet .
 pgina de l'inventari del IPPAR sobre Sao Quintino;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395622" title="Serra de les Arcades" nonfiltered="2501" processed="2485" dbindex="152520">
La Serra de les Arcades s una serra situada als municipis de l'Albags, el Cogul i el Solers (Garrigues), amb una elevaci mxima de 410,7 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395623" title="Filtre RGBW" nonfiltered="2502" processed="2486" dbindex="152521">


Els filtres RGBW son una evoluci del mosaic del filtre de Bayer (RGB). Consisteix en un tipus de mosaic creat a partir de pxels pancromtics que permet reduir l' informaci que no podem assimilar mitjanant l ull.

Introducci.
Les noves tcniques de tractament d imatges proporcionen brillantor amb la meitat de potncia.
Es poden aconseguir estalvis de fins a un 50%  per a que no proporcioni ms informaci de la que l ull pot absorbir ni de la que el Cervell pot assimilar. Per millorar l eficincia de les pantalles s han creat patrons RGBW que minimitza la inutilitat d alguns dels pxels. Les pantalles amb un filtre patern de color RGBW requereixen aproximadament la meitat de potncia que una pantalla analgica RGB.
  
L eficincia del format RGBW resulta per dos factors. Primer, molta part de l  imatge s propera a un color neutral que pot ser reprodut fent servir subpxels blancs. A ms a ms, els subpxels blancs en una pantalla RGBW son ms eficients per l absncia de filtres de color.

Definici.
Es tracta d una modificaci aparentment insignificant que millora amb escreix el rendiment de la pantalla.
Afegint un subpxel blanc per formar un pxel RGBW prescindim d'un dels quatre filtres de color. D'aquesta manera estimulem l'eficincia.
Hi ha desenvolupats ms d un patern per adaptar aquest enfocament amb diferents arquitectures de sensors i aplicacions. Per exemple, diferents paterns poden tenir diferents nivells de processat d imatge associats amb ells.


Els nous dissenys fan servir pxels pancromtics. Una avantatge s que els pxels pancromtics son mes sensibles, ja que detecten totes les longituds d ona de la llum visible. 
Quan ens referim a la luminncia, el sistema visual hum te una capacitat de resoluci millor que la percepci del color i amb aquests nous dissenys tenim aquest avantatge. Podem observar ms rangs de gris i veiem diferents colors. s un sistema logartmic i aquesta s la ra per la qual observem diferents rangs de brillantor. 
En termes de luminncia i crominncia podem observar aquesta caracterstica. En el disseny original de la mascara de Bayer els pxels verds es fan servir per cobrir l  informaci de luminncia de l  imatge. Amb aquest mtode, fem servir pxels pancromtics, els quals son mes sensibles que els pxels verds.



En realitat, si utilitzem pxels pancromtics, no obtenim una imatge mes detallada. El detall de l  imatge prov del canal de luminncia de l  imatge. Amb la mascara de Bayer, la meitat dels pxels son verds i son fets servir per la luminncia. Amb aquet nou disseny, la meitat dels pxels de les cel les son pancromtics i son fets servir per la luminncia, per tant obtenim el mateix numero d informaci de luminncia, per incrementem la sensibilitat.
L  informaci de color prov d una via similar. Amb la mascara de Bayer nomes obtenem dos Canals de croma (R-G & B-G) i amb aquest nou Disseny n  obtenim tres.

Aquest Disseny ens proporciona les millores ms grans en situacions on volem ms sensibilitat de llum. En situacions amb baixa llum, aquest disseny produeix molt menys soroll de color que la mascara de Bayer. Tamb observem millores amb imatges on hi ha objectes amb moviment, on amb la nova tecnologia obtenim uns contorns molt mes definits.

Llista de formacions de filtres RGBW.




Formacions.
El filtre Bayer te un patern de 2x2 molt just. Per tant, per cada pxel vermell, no ests mai a mes de dos pxels al voltant d un altre pxel vermell. Un dels nous paterns ens proporciona un parell de pxels vermells, un parell de verds, un altre parell de pxels verds i un parell de blaus.






















Alternatives.

Per arribar a aproximar-se a una pantalla RGBW,  anteriorment van fer-ho simplement intercanviant un dels dos subpxels verds per un de blanc a cada pxel d'un patr Bayer. El que ara s est fent s canviar les dimensions dels subpxels, fent-los ms estrets i ms alts.

Tot i aix, hi ha una ineficincia inherent al fet d'utilitzar quatre subpxels en lloc de tres. Per solucionar aix, s han trobat maneres de mostrar un pxel com la mitjana de noms dos subpxels (dos terceres parts respecte el patr RGB), i es fa utilitzant algoritmes per crear pxels virtuals.

Bsicament, l'algoritme enganya l'ull. Defineix el marge d'un objecte en una imatge amb els subpxels vermells, verds i blanc, i afegeix la barra que es correspon al subpxel blau fora del marge, a la part on l'ull no pot distingir la localitzaci exacta dels bits blaus. Aquests trucs proporcionen imatges molt fresques amb un bon color.

Un altre truc reala el color d'un pxel indirectament. La finalitat s minimitzar el nombre de subpxels de color necessaris per mostrar una imatge fent que cada un d'ells treballi el mxim possible per resoldre la imatge. I disposem d'una gran llibertat per fer-ho. Per exemple, per realar un pxel vermell en un fons gris, podem afegir una barra de blanc -augmentant la luminncia del vermell- i alhora disminuint la del blau i el verd. L'ull percep aquesta reducci de blau i verd com un realament del vermell.



 Enllaos externs . 
Informaci sobre els filtres RGBW ;
Informaci els nous filtres de kodak ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395625" title="Pseudotropheus tropheops" nonfiltered="2503" processed="2487" dbindex="152522">

Pseudotropheus tropheops  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Subespcies.
Pseudotropheus tropheops gracilior ;
Pseudotropheus tropheops romandi  ;
Pseudotropheus tropheops tropheops  ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Pseudotropheus. p. 401-415. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1922. The cichlid fishes of Lake Nyassa. Proceedings of the General Meetings for Scientific Business of the Zoological Society of London 1921 (pt 4) (nm. 36): 675-727, Pls. 1-6. ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395626" title="Punta del Purgatori" nonfiltered="2504" processed="2488" dbindex="152523">

La Punta del Purgatori s una muntanya de 366 metres que es troba al municipi del Cogul a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395628" title="Pseudotropheus tursiops" nonfiltered="2505" processed="2489" dbindex="152524">

Pseudotropheus tursiops  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Burgess, W. E. & H. R. Axelrod. 1975. Pseudotropheus tursiops, a new species of cichlid fish from Lake Malawi. Tropical Fish Hobbyist v. 24 (nm. 3): 86-90. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Pseudotropheus. p. 401-415. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395630" title="Punta del Coll de Falen" nonfiltered="2506" processed="2490" dbindex="152525">

La Punta del Coll de Falen s una muntanya de 497 metres que es troba entre els municipis de l'Albags, Juncosa, el Solers i els Torms a la comarca de les Garrigues.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395631" title="Punta de la Clota" nonfiltered="2507" processed="2491" dbindex="152526">

La Punta de la Clota s una muntanya de 508 metres que es troba al municipi dels Torms a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395632" title="Serra de l'Alzina Alta" nonfiltered="2508" processed="2492" dbindex="152527">
La Serra de l'Alzina Alta s una serra situada als municipis de Juncosa i els Torms (Garrigues), amb una elevaci mxima de 564,9 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395635" title="Punta dels Sabaters" nonfiltered="2509" processed="2493" dbindex="152528">

La Punta dels Sabaters s una muntanya de 531 metres que es troba entre els municipis de la Granadella, el Solers i els Torms a la comarca de les Garrigues.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 254125001).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395637" title="Punta dels Vedats" nonfiltered="2510" processed="2494" dbindex="152529">

La Punta dels Vedats s una muntanya de 526 metres que es troba al municipi de la Granadella a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395638" title="Punta dels Aranyons" nonfiltered="2511" processed="2495" dbindex="152530">

La Punta dels Aranyons s una muntanya de 502 metres que es troba al municipi de la Granadella a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395639" title="Pseudotropheus williamsi" nonfiltered="2512" processed="2496" dbindex="152531">

Pseudotropheus williamsi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi .
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Gnther, A. 1894. Second report on the reptiles, batrachians, and fishes transmitted by Mr. H. H. Johnston, C. B., from British Central Africa. Proceedings of the General Meetings for Scientific Business of the Zoological Society of London 1893 (pt 4): 616-628, Pls. 53-57. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395640" title="Gza Frid" nonfiltered="2513" processed="2497" dbindex="152532">
Gza  Frid (Mramarossziget, 25 de gener de 1904   Beverwijk, 13 de setembre de 1989) fou un compositor i pianista hongars.

Frid va nixer a la regi dels Mramaros d Hongria (actualment Romania) i estudi piano i composici a Budapest amb Zoltn Kodly i Bla Bartk. El 1929 s install a Amsterdam i es convert en ciutad holands el 1948.

Frid va donar molts recitals de piano per a tot el mn. Itlia (1926-1951 i 1965), Indonsia (1948-1949-1951 i 1956), Siam i Egipte (1951), Israel (1962-1965 i 1967), la Uni Sovitica (1963), Sud i Nord-Amrica (1965 i 1967), Turquia (1965), Els Pasos Baixos (1967), Surinam i les Antilles Neerlandeses (1970), els Estats Units (1970 i 1974), Hongria (1971 i 1974). Durant la Segona Guerra Mundial, Frid rest activament en la Resistncia. 

Enseny msica de cambra en el Conservatori de Msica d Utrecht.

El 1976 el seu llibre Oog en oog...(Cara a cara amb...Tolstoi, T. Mann, G. Bomans, B. Mussolini, W. Mengelberg, B. Bartk i M. Ravel), va ser publicat per l'editorial Heuff. El 1984 aparegueren les seves memries In 80 jaar de Wereld rond publicades per Strengholt. El 1999 Donemus va publicar-li un fullet.

El 1949 reb el premi de la msica de la ciutat d'Amsterdam per Paradou (Fantasia Simfnica), el 1950 el segon premi en el concurs Wereldomroep  KNTV- per Variaties op een Nederlands Volkslied (Variacions sobre el folklore holands), per a cor i orquestra, i el 1951 el tercer premi al Concours International pour Quatuor  Cordes pel seu Quartet de corda nm. 3. El 1954 fou guardonat amb el premi de msica de la ciutat d'Amsterdam per Estudis Simfnics, el 1956 el segon premi del Govern del Pasos Baixos per la Sonata op. 50, per a viol i piano, i el quart premi al Concours International pour Quatuor  Cordes pel seu Quartet de corda nm. 4. El 1990 fou guardonat amb el premi Bartk a ttol pstum donat per la Ferenc Liszt Hochschule de Budapest.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395644" title="Alberto Franchetti" nonfiltered="2514" processed="2498" dbindex="152533">
Alberto  Franchetti (Tor, 18 de setembre de 1860    Viareggio, 4 d agost de 1942) fou un compositor itali. 

Especialitzat en la composici d'pera, d'origen noble i amb mitjans econmics, estudi primer a Vencia; a continuaci a Dresden amb el professor i compositor Felix Draeseke; i per ltim al Conservatori de Munic sota el mestratge de Josef Rheinberger. El seu primer gran xit es produ l'any 1888 amb l'pera Asrael. El seu estil lric era una combinaci entre el wagnerisme i Meyerbeer i el verisme itali. Durant la seva vida, els crtics a vegades es van referir a ell com el  Meyerbeer  de la Itlia moderna.

El Grove considera que el seu millor treball fou Cristoforo Colombo (1892). No obstant aix, la seva pera ms popular fou Germania (1902), obra que va romandre al repertori lric general fins la Primera Guerra Mundial. Germania es cant arreu del mn i Enrico Caruso li tingu un gran respecte i n'enregistr diverses ries. Malgrat l'xit, seguidament va caure en l'oblit. 

Les recents reposicions i enregistraments de Cristoforo Colombo i Germania (pera de Berln, 2006/7), mostren la vertadera qualitat del treball de Franchetti, amb molta capacitat en l'orquestraci i l's del cor, en estil simfnic. Aquestes caracterstiques, junt amb la tendncia a la creaci de personatges bidimensionals, aviat se li va reconixer.

peres escrites.
 Asrael (1888);
 Cristoforo Colombo (1892);
 Germania (inclou l'ria de tenor Studenti! Udite (1902);
 La figlia di Iorio (1906);
 La Notte di Legenda (1915);
 Giove a Pompei (1921), composta en collaboraci amb Umberto Giordano.

Bibliografia.
Rosenthal, Harold and John Warrack. (1979, 2nd ed.). The Concise Oxford Dictionary of Opera. London, New York and Melbourne: Oxford University Press. p. 178. ISBN 0-19-311318-X.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395655" title="MPEG-4 Part 3" nonfiltered="2515" processed="2499" dbindex="152534">
MPEG-4 s un grup d'estndards el qual cont diverses  parts . Cada part estardarditza diverses entitats referents a multimdia, tal com udio, vdeo i formats d'arxius.

MPEG-4 Part 3 (anomenat formalment ISO/IEC 14496-3) s la tercera part de l'estndard  del ISO/IEC MPEG-4. Aquest especifica els mtodes de codificaci d'udio que proposa aquest estndard.

Origen de l'estndard AAC.
L'AAC (Advanced Audio Coding)es basa en una millora de l'estdard MPEG-2 Part 7, amb la intenci de proporcionar udio de ms qualitat per a una mateixa taxa de bits.

Actualment per, no se sap de cap reproductor o codificador que diferenci aquests dos estndards i els fagi incompatibles. Aquest fet caviar en un futur breu, quan comencin a aparixer codificadors que explotin els avantatges de l'AAC.


Mltiples codificadors d'AAC:
 Low Complexity Advanced Audio Coding (LC-AAC);
 High-Efficiency Advanced Audio Coding (HE-AAC);
 Scalable Sample Rate Advanced Audio Coding (AAC-SSR);
 Bit Sliced Arithmetic Coding (BSAC);
 Long Term Predictor (LTP);

HE-AAC.
HE-AAC s una extensi de l'AAC que es basa en utilitzar la replicaci de banda espectral (Spectral Band Replication) i l'estreo paramtric (Parametric Stereo). El primer d'aquests mtodes es dedica a fer una codificaci en el domini freqencial (aprofitant les caracterstiques de resposta en freqncia del sistema auditiu hum), mentre que el segon la fa en el domini espacial. Est dissenyat per incrementar l'eficincia de codificaci a taxes de bits baixes usant una representaci paramtrica del senyal d'udio.

AAC-SSR.
AAC Scalable Sample Rate va ser introdut a l'estndard MPEG-4 per part de la Sony. Primer, el senyal d'udio es separa en 4 bandes usant un banc de filtres de quadratura de polifase (PQF).  Aleshores, a aquestes quatre bandes se'ls aplica la transformada discreta del cosinus modificada de mida  k , que pren per valor 32 o 256. Aquest cas s similar a MPEG-4 AAC, el qual usa l'MDCT amb una mida  k  de 128 o 1024 directament sobre el senyal.

L'avantatge d'aquesta tcnica s que pots commutar els bolcs petits per a cada banda que et dna el banc de filtres. D'aquesta manera, les altes freqncies es poden codificar amb blocs ms petits i aix incrementar la resoluci temporal. Altrament, les freqncies baixes es poden codificar amb una resoluci espectral ms elevada. Tot i aix, degut a l'alising entre les diferents bandes del PQF, tenim una eficincia pitjor que l'MPEG-4 AAC en aquest sentit.

La codificaci de MPEG-4 AAC-SSR s molt similar a la dels sistemes ATRAC i ATRAC-3.

 Per qu es va introduir l'AAC-SSR?.

La idea que est darrere de l'AAC-SSR no s noms l'avantatge anomenat anteriorment, sin la possibilitat de seleccionar si volem descartar una, dues o tres de les bandes PQF superiors en el nostre descodificador. Aix s'anomena escalabilitat, i ens permet reduir la taxa de bits que rebem senzillament seleccionant quina part de la informaci del senyal volem descodificar i ignorant la resta. 

Exemple:

 4 subbandes:   taxa de bits = 128  kbit/s, freqncia de mostreig = 48 kHz, f_passbaix = 20 kHz;
 3 subbandes:   taxa de bits ~ 120  kbit/s, freqncia de mostreig = 48 kHz, f_passbaix = 18 kHz;
 2 subbandes:   taxa de bits ~ 100  kbit/s, freqncia de mostreig = 24 kHz, f_passbaix = 12 kHz;
 1 subbanda:    taxa de bits ~  65  kbit/s, freqncia de mostreig = 12 kHz, f_passbaix =  6 kHz;

BSAC.
Bit Sliced Arithmetic Coding s un estndard d'MPEG-4 (ISO/IEC 14496-3 subpart 4) per a codificaci escalable d'udio. BSAC utilitza una codificaci alternativa d AAC sense soroll i amb la resta del processat igual que l original. Aquest suport per a l escalabilitat permet una qualitat de so gaireb transparent per a taxes de 64 kbps i una degradaci baixa per a bitrates menors. La codificaci amb BSAC respon millor per a bitrates contiguts en el rang de 40 a 64 kbps, tot i que opera entre 16 i 64 kbps. La codificaci AAC-BSAC s utilitza en aplicacions de Digital Multimedia Broadcasting (DMB).

Veure tamb.
MP4;
Gesti de drets digitals;
Advanced Audio Coding ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395669" title="Cichla" nonfiltered="2516" processed="2500" dbindex="152535">

Cichla s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Morfologia.
 Les espcies d'aquest gnere es troben entre els cclids ms grossos de Sud-amrica, com ara Cichla temensis que pot arribar als 99 cm de llargria i als 12,2 kg de pes.;
Distribuci geogrfica.
s originari de Sud-amrica: conques de l'Amazones, de l'Orinoco i dels rius de les Guaianes. 
Espcies.
 Cichla intermedia ;
 Cichla jariina  ;
 Cichla kelberi  ;
 Cichla melaniae  ;
 Cichla mirianae  ;
 Cichla monoculus ;
 Cichla nigromaculata ;
 Cichla ocellaris ;
 Cichla orinocensis ;
 Cichla pinima ;
 Cichla piquiti  ;
 Cichla pleiozona  ;
 Cichla temensis ;
 Cichla thyrorus ;
 Cichla vazzoleri ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1981. Cichlid fishes from the La Plata basin. Part I. Collections from Paraguay in the Musum d'Histoire naturelle de Genve. Revue suisse Zool. 88: 675-692.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia.
 Kullander, S.O. & H. Nijssen. 1989. The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden i altres ciutats, XXXIII+256 pp.
 Kullander & Ferreira (2006). A review of the South American cichlid genus Cichla, with descriptions of nine new species (Teleostei: Cichlidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, Vol. 17, Nm. 4, pp. 289-398.
 Lowe-McConnell, R. H. 1969. The cichlid fishes of Guyana, South America, with notes on their ecology and breeding behaviour. Zool. J. Linn. Soc. 48: 255-302.
 Machado-Allison, A. 1971. Contribucin al conocimiento de la taxonoma del gnero Cichla en Venezuela. Parte I. Acta biol. Venez. 7: 459-497.
 Machado-Allison, A. 1973. Contribucin al conocimiento de la taxonoma del gnero Cichla en Venezuela. Parte II. Osteologia comparada. Acta biol. venez. 8: 155-205.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 World Register of Marine Species ;
 AQUATAB.NET;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395675" title="Cichla intermedia" nonfiltered="2517" processed="2501" dbindex="152536">

Cichla intermedia  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 55 cm de longitud total i els 3 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca de l'Orinoco a Veneuela.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander & Ferreira (2006). A review of the South American cichlid genus Cichla, with descriptions of nine new species (Teleostei: Cichlidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, Vol. 17, Nm. 4, pp. 289-398.
 Machado-Allison, A. 1971. Contribucin al conocimiento de la taxonoma del gnero Cichla en Venezuela. Parte I. Acta biol. Venez. 7: 459-497.
 Machado-Allison, A. 1973. Contribucin al conocimiento de la taxonoma del gnero Cichla en Venezuela. Parte II. Osteologia comparada. Acta biol. venez. 8: 155-205.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395676" title="La coronaci de Napole" nonfiltered="2518" processed="2502" dbindex="152537">

La coronaci de Napole s una pintura a l'oli realitzada per Jacques-Louis David  el 1805 i que actualment s'exposa al Museu del Louvre de Pars.

El quadre fou comandat per Napole. David posa en escena el carcter fastus de la Consagraci i el seu missatge poltic i simblic. Testimoni ocular de la cerimnia, reflect amb realisme la multitud guarnida per tamb haur de respondre a les intencions de l'Emperador. Una vegada al taller, haur de conciliar valor documental i solucions artstiques. Aconsegueix aix el desafiament de realitzar una obra monumental a la glria de l'esdeveniment i d'inscriure una obra d'art a la histria de la pintura.

Histria.
L'obra fou encarregada oralment per Napole el setembre de 1804. David comena la seva realitzaci el 21 de desembre de 1805 a l'antiga capella del collegi de Cluny, prop de la Sorbona, que li serveix de taller. Ajudat pel seu alumne Georges Rouget, acaba la tela el novembre de 1807. Del 7 de febrer al 21 de mar de 1808, l'obra s exposada al Sal de pintura anual; el 1810, s presentada al concurs dels premis decennals. El quadre continua sent propietat de David fins el 1819, any en qu s cedit als museus reials. Aquests l'emmagatzemen a les reserves fins a 1837. s llavors quan s'installa a la sala de la Consagraci del museu histric del castell de Versalles seguint les ordres del rei Llus Felip. El 1889, es trasllada al Museu del Louvre, i s reemplaat a Versalles per una rplica tardana de la m del pintor.

Context.
David acabava de ser anomenat primer pintor de l'emperador. Napole li encarrega la realitzaci de quatre quadres relatant les grans etapes de la cerimnia: L'entronitzaci, la coronaci, la distribuci de les guiles i l'arribada a l'ajuntament.

La cerimnia de la consagraci fou organitzada per un antic alumne de David Jean-Baptiste Isabey, que realitz tamb el llibre de la Consagraci. 

Composici.
El quadre s recorregut per diverses lnies directores i reprn les regles del neoclassicisme. Una de les principals s aquella que passa per la creu i que t una orientaci vertical. Totes les mirades semblen convergir cap a Napole que s al centre de la composici. Un eix diagonal va del papa a l'emperadriu. 

Personatges.

La representaci de la cerimnia.

L'escena es desenvolupa el 2 de desembre de 1804, a la catedral Notre-Dame de Pars, malgrat que les consagracions dels reis de Frana tenien lloc habitualment a la catedral de Reims. Napole posa la corona sobre el cap de Josefina, mentre que el papa Pius VII, assegut a la dreta, aixeca la m en senyal de benedicci. Napole pren les seves distncies amb el protocol monrquic i vol trencar amb l'heretatge Borb. No obstant aix, els diferents objectes recorden la regalia reial: amb la corona i el ceptre. Per l'emperador no s consagrat per la grcia de Du, no esdev un monarca de dret div. La decoraci antiga, el globus i la corona de llorers denoten la fascinaci de Napole per a l'imperi rom.

La presncia d'alts dignataris aix com de la famlia Bonaparte sn els suports del nou rgim. Componen la nova noblesa d'imperi (oficialment fundat el 1808), d'una noblesa basada en el mrit. Napole restableix una cort amb una etiqueta i resideix en els palaus de la monarquia francesa (Tulleries).

Com a curiositat, la mare de Napole no va assistir a la cerimnia per l'Emperador va ordenar que igualment fos pintada.

Els actors.


Napole (1769-1821): s dempeus, posant la corona a Josefina.
Josefina de Beauharnais (1763-1814): s'agenolla. Rep la corona de les mans del seu marit, i no del papa. El seu vestit s decorat amb sederies dissenyades per Jean-Franois Bony.
Maria Letizia Ramolino (1750-1836): mare de Napole, ha estat collocada a les tribunes pel pintor. En realitat, no va assistir a la cerimnia per protestar de la baralla de Napole amb el seu germ Lucien. Maria Letizia va demanar al pintor que li atribus una lloc d'honor. El 1808, quan Napole va descobrir la tela acabada al taller de David, va donar tota la seva gratitud al pintor que havia sabut retre homenatge per a la posteritat a l'afecte que portava a una dona que compartia amb ell el feix de la seva funci.
 Llus Bonaparte (1778-1846): al comenament de l'imperi, va rebre el ttol de gran conntable. Rei d'Holanda el 1806. Es va casar amb Hortense de Beauharnais, la filla de Josefina.
 Josep Bonaparte (1768-1844): desprs de la coronaci, va rebre el ttol de prncep imperial. Desprs va ser rei de Npols el 1806 i d'Espanya el 1808.
 El jove Napole-Charles (1802-1807): fill de Llus Bonaparte i d'Hortense de Beauharnais.
 Les germanes de Napole.
 Charles-Franois Lebrun (1739-1824): sota el Primer Imperi, ocupa el lloc de princep-arxitresorer. T el ceptre.
 Jean-Jacques-Rgis de Cambacrs (1753-1824): prncep-arxicanceller de l'imperi. T la m de justcia.
 Louis-Alexandre Berthier (1753-1815): ministre de la guerra sota el Consolat desprs mariscal de l'Imperi el 1805. T el globus coronat d'una creu.
 Talleyrand (1754-1836): gran camarlenc des de l'11 de juliol de 1804.
 Joachim Murat (1767-1815): noble i militar francs al servei del seu cunyat Napole, gran Duc de Berg i Cleves, mariscal de Frana i rei de Npols entre 1808 i  1815.
 El papa Pius VII (1742-1823), es conforma amb beneir la coronaci. s envoltat pels dignataris eclesistics, designats per Napole des del Concordat. Per tal de no comprometre el nou equilibri entre l'Esglsia i l'Estat, el papa va acceptar tant s com no assistir a la coronaci, el que David representa clarament en el quadre: es reconeixen alguns bisbes per les seves mitres i, en el primer pla, l'arquebisbe de Pars mantenint una creu a la m. Pius VII s a penes visible, assegut darrere Napole, la seva m dreta esbossant un gest de benedicci. No porta ni mitra ni tiara, per el palli sobre les espatlles, noms una banda de llana blanca adornada amb sis creus negres que era un dels atributs de la sobirania de l'Esglsia romana. s per aix que se l'identifica.
 El pintor Jacques-Louis David es troba a les tribunes.

Referncies.
Fitxa al Louvre;

Bibliografia.
Sylvain Laveissire, Le Sacre de Napolon peint par David, Paris, Muse du Louvre, 2004;
Jean Tulard, Le Sacre de l'empereur Napolon. Histoire et lgende, Paris 2004, ISBN 2-213-62-098-9;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395678" title="Companyia de Jess de Catalunya" nonfiltered="2519" processed="2503" dbindex="152538">

La Companyia de Jess a Catalunya s la secci de la Companyia de Jess de Catalunya. Est formada per uns 200 jesutes, amb vint-i-dues comunitats a Badalona, Barcelona, Cornell de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Girona, L Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Raimat, Roquetes, Sant Cugat del Valls i Tarragona.

Disposa de diversos centres educatius, entre ells l'Institut Qumic de Sarri.

El 1991 obtingu la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.





Enllaos externs.
 Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395680" title="Cichla jariina" nonfiltered="2520" processed="2504" dbindex="152539">

Cichla jariina  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 34 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander & Ferreira (2006). A review of the South American cichlid genus Cichla, with descriptions of nine new species (Teleostei: Cichlidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, Vol. 17, Nm. 4, pp. 289-398.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395685" title="Felix Draeseke" nonfiltered="2521" processed="2505" dbindex="152540">

Felix Draeseke (Coburg, Ducat de Francnia, Alemanya, 7 d octubre de 1835   Dresden, 26 de febrer de 1913) fou un compositor alemany.

Atret per la msica de ben petit, va escriure la seva primera composici als 8 anys. No va trobar oposici en la seva famlia quan a l'adolescncia declar la intenci de convertir-se en msic professional. 

Estudi literatura i msica a Leipzig, i exerc com a professor de msica a Lausana, Munic i Dresden successivament. Freqent l'amistat de Franz Liszt a Weimar. Finalment el 1880, fix la residncia a Sussa als voltants de Lausana. 

En retornar a Alemanya l'any 1886, Draeseke eleg Dresden com a lloc de residncia. Tot i que continuava gaudint de d'xit com a compositor, fins l'any 1884 que no va rebre un nomenament oficial i amb ell una certa seguretat econmica. El 1894, dos anys desprs del seu ascens a una ctedra en el Conservatori Reial de Saxnia, a l'edat de 58 anys es cas amb una ex alumna, Frida Neuhaus.

El 1912 complet el que seria el seu ltim treball orquestral, la Quarta Simfonia. 

El 26 de febrer de 1913, Draeseke sofr un vessament cerebral i mor, fou soterrat en el cementiri Tolkewitz a Dresden.

Va ser un compositor molt original, coneixedor com pocs del contrapunt, per li feu mal la seva excessiva independncia. Fidel imitador de Wagner en un principi, desprs aconsegu dominar la seva impetuositat, i compongu una msica ms adaptada a les seves aptituds. Com a musicgraf, se li deuen alguns articles notables publicats en el Neu Zietschrift fr Musik, uns elements de contrapunt (Hannover, 1902), i un petit tractat sobre les modulacions (Leipzig, 1878). Compongu msica de cambra, una simfonia (1868), tres obertures, concerts, oratoris, una missa solemne i les peres segents, les quals assoliren fora xit: Knig Sigurd (1857), Gudrun (1884) Bertrand de Born (1894), Herrat (1879) i Merlin (1905).

 Crtica .
Durant la seva vida, i en els anys immediatament posteriors a la seua mort, la msica de Draeseke va ser altament considerada, fins i tot pels seus enemics musicals. Les seues obres eren interpretades sovint a Alemanya pels grans artistes de l'poca, incloent-hi Hans von Blow, Arthur Nikisch, Fritz Reiner i Karl Bhm. No obstant aix, tal i com von Blow digu una vegada, Draeseke era un "harte Nu" ("un pinyol massa dur per rosegar") i malgrat l'elevada qualitat de la seva msica "mai no seria un msic popular". Draeseke podia mostrar-se extramadament crtic, i aix de vegades va restringir les seves relacions, amb l'exemple destacat del cas de Richard Strauss, de qui va atacar la seva pera Salome en un pamflet titulat Die Konfusion in der Musik (1905)  cosa ben estranya perqu Draeseke era un mestre que havia influt molt en la msica del jove Strauss. 

La msica de Draeseke va gaudir d'especial promoci durant el Tercer Reich, atenyent un lloc privilegiat al costat de l'obra d'Anton Bruckner, Max Reger i Louis Spohr en el gaudi de l'estima nazi. Desprs de la segona guerra mundial els canvis en les modes artstiques i en el clima poltic van anar empenyent el seu nom vers l'oblit. Per al final del segle XX nous enregistraments han reviscolat l'inters en la seua msica. Una audincia creixent sembla desenvolupar-se al voltant de la figura de Draeseke, i el fenomen es basa en la percepci de la seua msica com possedora d'una individualitat, inventiva i integritat estilstica que criden l'atenci.

 Referncies .
 Tom nm. 18 de l'Enciclopdia Espasa;

 Enllaos externs .
Llista completa d'obres;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395686" title="Barbalimpia" nonfiltered="2522" processed="2506" dbindex="152541">
Brabalimpia s una petita pedania de la provncia de Conca i dins el terme municipal de Villar de Olalla. 

Geografia.
La pedania s'ubica al bell mig d'una vall, en l'Alcarria conquense. 

Poblaci.
Al llarg de l'any, de forma permanent, compta amb 4 habitants. En l'estiu, en poca de vacances, arriba als 200 habitants.

Clima.
Clima continental mediterrani interior. A l'estiu les temperatures sn baixes a la nit i moderades durant el dia. A l'hivern, les temperatures baixen fora. 

Cultura.
Un dels monuments histrics ms destacats s el pil rom i la reconstruida esglsia sota l'advocaci de la Maredu de l'Assumpci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395688" title="Ldignan" nonfiltered="2523" processed="2507" dbindex="152542">


Ldignan s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395689" title="Cichla kelberi" nonfiltered="2524" processed="2508" dbindex="152543">

Cichla kelberi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 27,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander & Ferreira (2006). A review of the South American cichlid genus Cichla, with descriptions of nine new species (Teleostei: Cichlidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, Vol. 17, Nm. 4, pp. 289-398.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395690" title="Aigremont (Gard)" nonfiltered="2525" processed="2509" dbindex="152544">


Aigremont s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395692" title="Saint-Ambroix (Gard)" nonfiltered="2526" processed="2510" dbindex="152545">


Saint-Ambroix (en occit Sent Ambruis) s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395693" title="Cichla melaniae" nonfiltered="2527" processed="2511" dbindex="152546">

Cichla melaniae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 29 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander & Ferreira (2006). A review of the South American cichlid genus Cichla, with descriptions of nine new species (Teleostei: Cichlidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, Vol. 17, Nm. 4, pp. 289-398.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395695" title="Saint-Victor-de-Malcap" nonfiltered="2528" processed="2512" dbindex="152547">


Saint-Victor-de-Malcap s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395696" title="Corbs" nonfiltered="2529" processed="2513" dbindex="152548">


Corbs s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395699" title="Mialet (Gard)" nonfiltered="2530" processed="2514" dbindex="152549">


Mialet s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395700" title="Cichla mirianae" nonfiltered="2531" processed="2515" dbindex="152550">

Cichla mirianae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 52 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander & Ferreira (2006). A review of the South American cichlid genus Cichla, with descriptions of nine new species (Teleostei: Cichlidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, Vol. 17, Nm. 4, pp. 289-398.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395701" title="Vznobres" nonfiltered="2532" processed="2516" dbindex="152551">


Vznobres s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395703" title="Brignon" nonfiltered="2533" processed="2517" dbindex="152552">


Brignon s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395706" title="Deaux" nonfiltered="2534" processed="2518" dbindex="152553">


Deaux s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395707" title="Cichla monoculus" nonfiltered="2535" processed="2519" dbindex="152554">

Cichla monoculus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total i els 9 kg de pes. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones (Per, Colmbia i Brasil).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia.
 Kullander & Ferreira (2006). A review of the South American cichlid genus Cichla, with descriptions of nine new species (Teleostei: Cichlidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, Vol. 17, Nm. 4, pp. 289-398.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ortega, H. i R.P. Vari, 1986. Annotated checklist of the freshwater fishes of Peru. Smithson. Contrib. Zool. (437):1-25.  ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395710" title="Cichla nigromaculata" nonfiltered="2536" processed="2520" dbindex="152555">

Cichla nigromaculata  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 26,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: riu Orinoco i rio Negro (Amazones)
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia.
 Kullander & Ferreira (2006). A review of the South American cichlid genus Cichla, with descriptions of nine new species (Teleostei: Cichlidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, Vol. 17, Nm. 4, pp. 289-398.
 Machado-Allison, A. 1971. Contribucin al conocimiento de la taxonoma del gnero Cichla en Venezuela. Parte I. Acta biol. Venez. 7: 459-497.
 Machado-Allison, A. 1973. Contribucin al conocimiento de la taxonoma del gnero Cichla en Venezuela. Parte II. Osteologia comparada. Acta biol. venez. 8: 155-205.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395713" title="Cichla ocellaris" nonfiltered="2537" processed="2521" dbindex="152556">

 Cichla ocellaris s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 74 cm de longitud total i els 6,800 kg de pes.  
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Surinam, Guaiana Francesa i Guaiana.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. & H. Nijssen. 1989. The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden i altres ciutats, XXXIII+256 pp.
 Kullander & Ferreira (2006). A review of the South American cichlid genus Cichla, with descriptions of nine new species (Teleostei: Cichlidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, Vol. 17, Nm. 4, pp. 289-398.
 Lowe-McConnell, R. H. 1969. The cichlid fishes of Guyana, South America, with notes on their ecology and breeding behaviour. Zool. J. Linn. Soc. 48: 255-302.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395715" title="Estaci de Palmaret" nonfiltered="2538" processed="2522" dbindex="152557">


L'Estaci de Palmaret s una de les estacions del metro de Valncia. Aix mateix s un dels terminals de la lnia 3. Amb l'actual soterrament de les vies al seu pas per Alboraia, es preveu l'ederroc de l'actual estaci de Palmaret i la seua substituci per una de subterrnia.



 Accessos .

Avinguda de l'Orxata;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395716" title="Fitoplncton" nonfiltered="2539" processed="2523" dbindex="152558">

El fitoplncton s el component auttrof del plncton. El nom prov de la paraula grega phyton, o planta, i          ("planktos"), que significa "vagabund". La majoria dels fitoplnctons sn massa petits per ser vistos individualment a ull nu. Tanmateix, quan n'hi ha molt, poden aparixer com una descoloraci verda de l'aigua degut a la presncia de clorofila a les seves cllules..

Importncia ecolgica del fitoplncton.

El fitoplncton es troba en la base de la cadena alimentria dels ecosistemes aqutics, ja que serveix d'aliment a organismes majors; s a dir realitza la part principal de la producci primria en els ambients aqutics, sobretot els marins. Per a ms d'aix, el fitoplncton s el responsable original de la presncia d'oxigen (O2) en l'atmosfera. La fotosntesi oxignica va aparixer evolutivament amb les cinobactris, avantpassats a ms dels plats de les algues eucariticas. Durant gaireb 2.000 milions d'anys, fins al desenvolupament de les plantes terrestres, la fotosntesi va estar prcticament restringida als mars. La major part de la producci primria fotosinttica dels mars, llavors com ara, s atribuble al fitoplncton, amb una part menor deguda a organismes bentnics.

Florida o "bloom".
Florida de fitoplncton en les costes argentines. El fitoplncton tamb pot ser responsable d'alguns problemes ecolgics quan es desenvolupa massa: en una situaci d'excs de nutrients i de temperatura favorable, aquests organismes poden multiplicar-se rpidament formant el que se sol cridar florida (o "bloom", la paraula anglesa ms usada). En aquesta situaci, l'aigua es torna de color verds, per rpidament (1-2 dies, depenent de la temperatura) es torna marr, quan el plncton esgota els nutrients i comena a morir. A aquesta altura, la descomposici ms o menys rpida dels organismes morts pot dur a l'esgotament de l'oxigen en l'aigua i, com a conseqncia, a la mort forta de peixos i altres organismes. Aquesta situaci pot ser natural - en el cas d'un aflorament intens - per pot tamb ser deguda a una situaci de contaminaci causada pel dipsit a l'excs de nutrients en l'aigua. En aquest cas, es diu que la massa d'aigua es troba eutrofitzada. En l'aigua dola, quan aquesta situaci es torna crnica, l'aigua pot romandre coberta d'una capa de cinobactris.

Marea vermella en La Jolla, Califrnia. En les florides naturals, el problema cessa quan els nutrients s'esgoten o la temperatura s'allunya dels nivells ptims. Altre cas de florida perjudicial s el cas de les marees vermelles, en la qual l'aigua del mar es torna en una coloraci marr vermells, causades pel desenvolupament d'organismes que alliberen toxines en l'aigua, normalment "algues marrons" microscpiques del grup dels dinoflagelats. Aquest fenomen, les causes del qual encara no es coneixen (per en el qual la contaminaci costanera sembla tenir molt a veure), ha estat responsable de la destrucci de moltes installacions de aqicultura marina.

Vegeu tamb.
 Plncton;

Referncies.


Enllaos externs.

 NOAA, DMS and Climate;
 Plankton*Net;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395722" title="Disc virtual" nonfiltered="2540" processed="2524" dbindex="152559">
Un disc dur virtual s una soluci a l emmagatzemament de dades que emula un disc dur d ordinador i que permet accedir-hi des de qualsevol lloc grcies a la connexi a Internet.

 Descripci .
El disc virtual (respecte a ordinadors) s un disc amb algunes caracterstiques d unitat de disc dur, tot i que, ms concretament, s l'emulaci d un disc dur. S'ha d'accedir a travs d'Internet o d'una xarxa d'ordinadors, connectant-se a un servidor on hi ha una memria determinada reservada per a qu cada usuari emmagatzemi els arxius que vulgui.

s una idea semblant a la de hosting que utilitzen els webmasters per emmagatzemar les seves webs per, en el cas dels discs durs, aquests estan ms orientats als consumidors i/o clients que utilitzen Internet, ja sigui per raons d oci o de feina. A ms, t un interfcie molt ms semblant a la que tenen els discs durs dels sistemes operatius i tenen moltes ms opcions orientades al seu s d emmagatzemament.

Apareix com a una unitat de disc ms al nostre ordinador, podent moure, copiar i eliminar fitxers i carpetes entre aquesta unitat i les altres, mitjanant l interfcie habitual del sistema operatiu.


s una eina informtica pensada per a gent que ha de compartir informaci amb grups o persones que estan allunyades geogrficament. 

Tamb serveix per a gent que vol tenir la seva informaci ms important desada en un lloc virtual, de tal manera que hi pot accedir des de qualsevol ordinador, telfon mbil o PDA amb connexi a Internet. A l hora d utilitzar els arxius no s necessari estar connectat a Internet, ja que es pot descarregar l arxiu i tornar-lo a carregar un cop editat.

S'utilitza tamb per prevenir problemes informtics, ja que permet tenir la informaci guardada externament a l ordinador, en  un servidor especialment dedicat a aix. A ms, es pot utilitzar com a sistema de backup.

Un altre s que s'ha exts molt s per compartir arxius. Com passa sovint, un aven tecnolgic t bones aportacions i dolentes. En el cas de les unitats virtuals utilitzades per compartir arxius, han ajudat a temes com la pirateria. Un individu puja msica, per exemple, al disc dur virtual comunitari i la gent se la baixa.

 Caracterstiques .
Com tots els discs durs, t una capacitat limitada, per a diferncia d'ells pot tenir una mida mxima d arxiu (sense importar de quin tipus sigui aquest).

Es pot configurar de tal manera que el sistema transmeti les dades encriptades i noms s hi pugui accedir mitjanant una contrasenya.

Es pot accedir a aquests servidors des de qualsevol navegador (per exemple el Firefox o l Explorer) connectant-se a l adrea virtual corresponent. En alguns casos, tamb s hi pot accedir mitjanant un programa FTP segur (com per exemple el Secure Shell).

Algunes empreses ofereixen com a servei per als seus clients o com a negoci un espai virtual d emmagatzemament. Utilitzen com a caracterstiques principals per als seus clients els segents avantatges:
Compatible amb programes d acceleraci de descrregues.
Pujada mltiple d arxius.
Sistema de progrs de pujada.
Usuaris annims poden pujar arxius.
Diferents nivells a l hora de compartir arxius.
Continuaci de transferncia interrompuda.
Poder canviar la descripci de cada arxiu.
Previsualitzaci de l arxiu amb creaci automtica d icones.
lbum fotogrfic.
Pots obtenir arxius des d altres pgines web.
Enlla de descrrega directa.
Previsualitzaci de continguts d un arxiu zip.
Arxius zip disponibles.
Descrrega mltiple d arxius.
Reproducci d arxius de msica.
Edici d arxius de text.
Funci de cerca.

 Evoluci .
s un servei bastant nou, encara est en procs d implementar-se. Probablement ser el substitut de l'actual memria USB.

Primer van sorgir servidors web on la gent penjava l arxiu desitjat i n obtenia un link que permetia descarregar l arxiu. Alguns exemples d aquests serveis sn ImageShack, Megaupload o Rapidshare.

Ms recentment han sorgit iniciatives de servidors de correus com Google amb el seu servei Gmail o Windows amb el seu servei Windows Live, que donen a l usuari un espai d unitat virtual per al seu s personal.

Si evoluciona com ho fa la tecnologia, d aqu uns anys ser una alternativa molt interessant (i molt utilitzada) a l emmagatzemament en CDs, DVDs, discs fsics USB, etc.

 Altres usos .

Una unitat virtual es pot crear a partir de la memria RAM, utilitzant una part d'aquesta com a unitat d'emmagatzemament.

Tamb pot ser un lector de CDs o DVDs mitjanant un software emulador. Aquests emuladors permeten muntar un DVD o un CD directament des de la seva imatge de disc, sense que s hagi de grabar fsicament. Sovint s utilitza per instal lar o fer funcionar jocs i programes d ordinador, mitjanant programes com Alcohol 120%, Daemon tools o Isobuster.

 Enllaos externs .

 Definici de "virtual disk" al Glosario de Terminologa Informtica;
 Descripci i comparativa de serveis a Distrito Young PC;
 Servei del disc virtual si contractes ADSL a Dragonet Aplicaciones;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395730" title="Centre des nouvelles industries et technologies" nonfiltered="2541" processed="2525" dbindex="152560">


El Centre des Nouvelles Industries et Technologies (en catal Centre de les Noves Indstries i Tecnologies), ms conegut pel seu acrnim CNIT, s el primer edifici construt a La Dfense prop de Pars. Ocupa el terreny de les antigues fbriques Zodiac.

El seu creador, Emmanuel Pouvreau, president del sindicat dels constructors de mquines-eines que somiava, d'en 1950, amb un gran centre d'exposicions per la indstria. A base de tenacitat, el seu somni es va realitzar a La Dfense. Aquesta creaci va ser sens dubte afavorida per la necessitat de grans superfcies per a diverses grans exposicions, ja que el Grand Palais havia esdevingut massa petit.

D'en la seva renovaci el 1989, t per funci de ser un palau dels congressos. Tanmateix, cont igualment comeros com la Fnac, bars i restaurants, un hotel: L'Hilton, que ha estat la continuaci del Sofitel.

L'obra es va allargar entre 1956 i 1958, seguint una tcnica de veles primes dobles de bet armat (amb abasts de 218 metres). Els arquitectes van ser Robert Camelot, Jean de Mailly, Bernard Zehrfuss, tots tres Prix de Rome acompanyats de Jean Prouv per a les faanes-cortina. L'enginyer d'estructura, va ser Nicolas Esquillan.

El 1988, les estructures interiors van ser totalment buidades i van ser refetes per acollir-hi prop de 200000 m2 (en lloc dels 100000 m2 d'abans). Els arquitectes d'aquesta renovaci, Michel Andrault i Pierre Parat (ANPAR), Torrieri i Lamy amb Zehrfuss com a arquitecte conseller, han estat dirigits per Christian Pellerin, president de la Sari, aleshores propietari del lloc.

El centre de congressos s administrat actualment per Unibail-Rodamco.

Enllaos externs.

 Web oficial ;
 Structurae: CNIT - detalls tcnics i fotos;
 Foto de 1958;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395736" title="Teorema de Sturm" nonfiltered="2542" processed="2526" dbindex="152561">
El teorema de Sturm permet calcular el nombre d'arrels reals diferents d'una funci polinmica compreses en un interval donat. Aquest teorema ha fou establert el 1829 per Charles Sturm.

Enunciat del teorema.
El nombre d'arrels reals diferents en un interval  d'un polinomi amb coeficients reals, del qual a i b no sn arrels, s igual a diferncia del nombre de canvis de signe de la successi de Sturm als extrems d'aquest interval.

Successi de Sturm.
La successi de Sturm o cadena de Sturm es construeix a partir dels polinomis  i de la seva derivada  
;
;

Aquesta successi s la seqncia de resultats intermedis que s'obt aplicant l'algorisme d'Euclides a  i la seva derivat .

Per obtenir aquesta successi es calcula:
 

Els Pi sn per tant els oposats dels residus successivus de la divisi dels dos termes precedents de la successi. S  noms t arrels diferents, l'ltim terme s una constant no nula. Si aquest terme s nul,  admet arrels mltiples, i en aquest cas es pot aplicar el teorema de Sturm fent servir la successi  que s'obt dividint .

Si es nota  el nombre de canvis de signe (el zero no es compta com un canvi de signe) en la successi

.

el teorema de Sturm diu que per a dos nombres reals , , a i b no sn arrels de P, el nombre d'arrels en l'interval  s:

.

Es pot utilitzar aquest teorema per calcular el nombre d'arrels reals diferents escollint de manera apropiada les fites  i , per exemple totes les arrels reals d'un polinomi sn dins l'interval  amb:

.

 Enllaos externs .
  Sobre la resoluci de les equacions numriques, per C. Sturm Sciences mathmatiques et physiques, Tomo VI Paris 1835 p 271-318;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395739" title="Tours Aillaud" nonfiltered="2543" processed="2527" dbindex="152562">


Les tours Aillaud o tours Nuage (en catal torres Aillaud o torres Nvol) sn un conjunt immobiliari situat a Nanterre, als afores de Pars, a Frana.

Construdes el 1977 sobre els plnols d'mile Aillaud, les torres Aillaud estan compostes de 18 torres d'habitatges formant 1607 pisos.

Cadascuna de les torres s formada de diversos cilindres ajuntats.

La majoria de les persones preguntades jutgen aquestes torres d'horribles.

Vegeu tamb.

 Gratacel;

Enllaos externs.

 Tours Aillaud (Emporis);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395740" title="Ssstrpits" nonfiltered="2544" processed="2528" dbindex="152563">

Ssstrpits (tamb conegut com SSS) s el grup de percussi propi de Vilassar de Mar (Maresme) pertanyent a l'AVAL (Associaci Vilassanesa d'Activitats de Lleure) i especialitzat en Ritmes de Foc. Aquests sn ritmes tradicionals de correfocs i altres celebracions catalanes, caracteritzat pel predomini dels greus sobre els aguts i la naturalesa pausada de les canons. El resultat s un so molt formal i elegant, per aix no impedeix que majoritriament toqui en celebracions de caire festiu.

Com tot el conjunt de l'AVAL, Ssstrpits s defineix com un collectiu promotor de la cultura catalana, apoltic i sense nim de lucre, en el que els ingressos de les actuacions es reinverteixen en el grup.

 El Grup .
Est format per ms de 55 persones, 40 de les quals sn msics, amb una mitjana d'edat prxima als 18 anys. Aquest fet, combinat amb la veterania del conjunt (des del 1995), crea una fusi d'estils que no sol deixar a ning indiferent.
El repertori de canons s completament propi i extens, podent arribar a estar ms de 2h tocant ininterrompudament si la situaci ho requereix. A ms de Ritmes de Foc (l'estil propi del grup), tamb disposa de ritmes brasilenys, africans i d'acompanyament de gralla, gran part dels quals van acompanyats de coreografies i altres espectacles visuals.

 Histria .
 Inicis .
Ssstrpits (SSS) neix el 1995 a Vilassar de Mar com a grup de percussi dins de l'AVAL (Associaci Vilassanesa d'Activitats de Lleure) i el formen vora 20 persones de totes les edats amb l'nic objectiu de sortir a tocar al carrer i sota la direcci del Jos Gayn i coordinats inicialment pel Jaume Canals, seguit d en Jordi Reny (1997). Es consolida el grup com a banda de percussi amb un fort predomini de les caixes per sobre dels bombos i de les bases sota la direcci d en Sim Franco que substitueix al Jos al cap de poc. Rpidament agafa protagonisme en les activitats locals i comena a ampliar el territori pel qual es desplaa. 

 El Canvi .
L'any 1998 neixen els Mansuets de Foc (Diables de Vilassar de Mar) i el Ssstrpits sn els encarregats d'acompanyar-los a les actuacions. Aviat, per, els Mansuets de Foc volen un grup especfic que els acompanyi i s, a partir d'aqu, que el collectiu ms jove del grup decideix prendre un cam diferent i intenta formar un conjunt apart. Jlia Gasp, la Cap de Colla des del 1999, aconsegueix que no sigui aix per, malgrat tot, el grup queda dividit en dos: la major part dels membres segueix la mateixa lnia musical, per una petita selecci s'agrupa sota el nom d'"Ssstrpits Foc" i comena a compondre Ritmes de Foc, iniciant aix l'actual estil musical del conjunt. El nou grup (que no t professor) s l'encarregat d'acompanyar als Mansuets de Foc. Aquest fet, combinat amb la joventut dels membres (entre 10 i 25 anys) i la qualitat de les canons, els permet donar el salt definitiu per tenir presncia a tot Catalunya sorprenent la resta de colles per l'especial relaci edat-nivell.

Poc a poc, i desprs que els membres ms veterans deixin el grup, l esperit dels Ssstrpits Foc va agafant ms protagonisme dins el conjunt fins que torna a la terminologia original (Ssstrpits) seguint, per, l'estil musical del nou grup. Arribats aqu, en Sim deixa de ser el professor i agafen el relleu en Josep i l Aleix Bras, dos dels impulsors dels Ssstrpits Foc, que s'ocupen solament de formar als nous membres. Els segueix l'Isaac Camacho i desprs el Marc Linares, impulsors tamb del nou estil.

D'altra banda, els originaris dels Ssstrpits Foc, van abandonant progressivament el conjunt, al mateix ritme que entren nous membres molt joves fent baixar, d'aquesta manera, la mitjana d'edat per sota dels 18 anys en un grup que ha vist minvat el nombre de msics.

 El declivi .
Quan la Jlia deixa el crrec l'any 2002, el cedeix a la Nria Hurtado que, desprs d'un any de  transici, el deixa a la Noem Vales (2003). s durant el seu mandat que el grup experimenta una baixada en el nivell i la formalitat dels membres, possiblement conseqncia de la joventut dels msics (tots menors d'edat) i de la falta de professor en aquesta etapa. Els esforos de la Cap de Colla per revifar el grup sn en va, fins al punt que novament apareix la idea de formar un nou conjunt partint de zero.

 La recuperaci .
El Vicen Gmez entra el 2004 com a Cap de Colla amb l'objectiu de recuperar el grup i ho aconsegueix rpidament. Durant el primer any es restableix l'ordre i es torna a assolir el nivell previ. El 2005 entra de nou un professor, el Vctor, malgrat que el gran creixement es produeix arran de l'entrada com a professor el 2006 de l'Oriol Soler, membre de la colla des del 1996, arribant a quadruplicar els membres (de 10 a ms de 40) en noms un any. Davant la falta de grallers a la Colla Gegantera de Vilassar de Mar, tamb de l AVAL, en Vicen proposa d acompanyar aquesta colla en les trobades que realitza i, desprs de diversos conflictes, esdev un xit tant pels msics com pels geganters. D'aquesta manera els Ssstrpits es convertien en un conjunt polivalent que podia actuar sol o acompanyant a gegants i correfocs.

 Actualitat .
El 2008 el Joaqun Martnez substitueix al Vicen seguint la mateixa lnia d'actuaci que el seu predecessor. Actualment Ssstrpits est format per 40 msics (i 20 nous membres que estan aprenent) i es desplaa de forma independent com a grup de percussi en celebracions, festes, festivals, concursos, competicions esportives i fins i tot en funerals per arreu de Catalunya i Espanya, havent arribat a fer algunes escapades en territori francs. Tamb actua amb freqncia amb els Mansuets de Foc, aix com amb la Colla Gegantera de Vilassar de Mar. Tots tres grups formen part de l'AVAL.

 Instruments .
Ssstrpits utilitza instruments de la mateixa famlia des dels seus orgens malgrat que la proporci entre ells ha variat notablement. Aquests es divideixen nicament en 3 grups o veus diferents en funci de les seves caracterstiques:

 Bases .
Les bases (o mitjos en altres grups) sn, com el seu nom indica, la base de les canons. Sobre ells es comencen a muntar els ritmes i, malgrat no sentir-se clarament, sn la veu ms clara del grup; sense elles seria impensable tocar. Estan fetes de fusta i tenen unes dimensions de 60cm d alada per 16  de dimetre. Als laterals tenen unes vares tensores per afinar-les.

 Bombos .
Els bombos sn els instruments ms voluminosos. S utilitzen per remarcar els accents de les bases i donar ms contundncia al conjunt. Sn l nic instrument que es toca amb una sola m mitjanant una massa. Ssstrpits utilitza dos tipus de bombos diferents:
Habitualment fa servir uns bombos de fusta, amb forma cnica i d aproximadament 1m d alada per 18  de dimetre fets pel propi grup. Les membranes s afinen i es mantenen fixes a l instrument per mitj d uns tensors estratgicament situats a la part superior. Produeixen un so molt sec i contundent alhora que sn molt lleugers i fcils de portar.
A ms, a vegades fa s de zurdos, un instrument importat de la batucada, de grans dimensions (80cm per 22 ) i que genera un so ressonant i ms esmortet que el bombo principal. El seu pes, la baixa sonoritat i la incomoditat de ser transportats fan que noms els faci servir quan s indispensable.

 Caixes .
Les caixes sn les encarregades de donar vida a la pea. Tenen un so ms metllic produt per la bordonera, un conjunt de fils situats a la membrana inferior. Tant l estructura de l instrument com la bordonera sn metlliques. La seva funci dins el grup s redoblar el ritme de les bases o fer de solista.

 Altres .
A ms d aquestes veus, Ssstrpits tamb inclou escquellots, caixes xines o plats en moments claus per marcar entrades, finals o evitar la monotonia en les canons.

La formaci que el grup mant s de 4 bases per cada 2 bombos i 1 caixa.

 Actes .
L ampli repertori dels Ssstrpits els permet tocar en tot tipus de celebracions de diferent formalitat. D aquesta manera, interpreten canons informals per a actes festius, o canons ms formals per a actes seriosos. Ssstrpits actua tant per a Festes Majors com convencions, sense oblidar els concursos, aniversaris, cercaviles, rues, correfocs i fins i tot funerals.
L nica limitaci que mostra el conjunt es troba en les manifestacions de caire poltic, ja que xoca amb els estatuts del grup que el defineix com un collectiu apoltic.

 Calendari .
Durant el perode comprs entre maig i novembre, Ssstrpits actua almenys un cop a la setmana per arreu de Catalunya. La resta de l'any es concentra en millorar l'espectacle a oferir, pel que redueix les sortides a quinzenals o mensuals.

Algunes de les actuacions ms destacades dels Ssstrpits sn:
Participa anualment a les Festes de Vilassar de Mar:
Reis Mags d'Orient.
Carnaval.
Sant Joan.
Festa Major.
Diada Nacional de Catalunya.

Acompanya a totes les trobades que realitzen:
Els Mansuets de Foc.
La Colla Gegantera de Vilassar de Mar.
La Colla de Grallers de Vilassar de Mar.

Ha inaugurat les edicions del 2007 i 2008 del Sal Nutic Internacional de Barcelona.
Ha collaborat amb la Marat de TV3.
Grup finalista del III Concurs de Percussi de Barcelona 2008.
Altres participacions en festes d'arreu de Catalunya, Espanya i Frana.

Prximament t previst actuar a Lisboa  (Portugal). ;


 Vegeu tamb .
 Percussi;

 Enllaos Externs .
 Pgina web oficial dels Ssstrpits - Percussi de Vilassar de Mar;
 MySpace dels Ssstrpits;
 Canal dels Ssstrpits a Youtube;
 Ssstrpits a PercussiCat;
 Pgina web de l'AVAL;
 PercussiCat, el Portal de la percussi a Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395742" title="Cant de Prunelli-di-Fiumorbo" nonfiltered="2545" processed="2529" dbindex="152564">

El cant de Prunelli-di-Fiumorbo s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant de Prunelli-di-Fiumorbo dins el districte de Corte. La seva alria varia de 0 m (Prunelli-di-Fiumorbo) a 2.036 metres (Isolaccio-di-Fiumorbo)  amb una alria mitjana de 526 m.
 


 Administraci .


 
 Composici .
 


 Demografia .


  
 Enllaos externs .
 El cant de Prunelli-di-Fiumorbo al web de l'Insee;
 plnol del cant de Prunelli-di-Fiumorbo a Mapquest;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395746" title="La finestra indiscreta" nonfiltered="2546" processed="2530" dbindex="152565">
La finestra indiscreta (en angls i originalment, Rear window) s una pellcula de 1954, dirigida per Alfred Hitchcock i escrita per John Michael Hayes, basada en el relat curt It had to be a murder escrit al 1942 per Cornell Woolrich. Est interpretada per James Stewart, Grace Kelly, Wendell Corey, Thelma Ritter i Raymond Burr. El film est considerat per molts crtics com una de les millors obres d'en Hitchcock i de les millors pellcules de thriller.

Va rebre quatre nominacions als Oscar i va formar part del Registre Americ de Pellcules al 1997. Ocupa el lloc nmero 48 en la llista de les cent millors pellcules del segle segons l'American Film Institute.

 Sinopsi .


El fotgraf L.B. Jeffries (James Stewart) est convalescent amb una cama trencada i confinat a una cadira de rodes en els seu petit apartament a Greenwich Village. Passa el temps espiant als veins per la finestra: una ballarina que practica en roba interior, una dona solitaria, un compositor treballant amb el seu piano i algunes parelles, com la formada pel venedor Lars Thorwald (Raymond Burr) i la seua dona, postrada al llit.

Cada dia, Jeffries es visitat per Stella (Thelma Ritter) una infermera, i per Lisa Fremont (Grace Kelly), la seua nvia. Ell les conta a les dues el que veu del comportament del seus veins. Desprs que el venedor carregue grans bagatges durant diverses nits, el fotgraf se n'adona que la dona del venedor ha marxat, i desprs veu com Lars est netejant un gran ganivet. Posteriorment, el venedor porta un altre farcell carregat de roba, que deixa per a que se l'enduguen. Amb aquestos indicis, Jeffries, Stella i Lisa creuen que Lars ha mort la seua dona.

Un vell amic de Jeffries, en Doyle (Wendell Corey), que ara exerceix de detectiu, esbrina sobre el cas i troba que la senyora Thorwald s al camp, d'on ha enviat una postal al seu marit, i el farcell porta la seua roba. Tant Jeffries com Lisa admeten que n'han fet un gra massa i qu el crim no s'ha produit. Per, una nit se sent un crit i apareix mort el gos d'una veina. Tot el veinat s'asoma a la finestra per veure qu ha passat, excepte en Lars Thorwald, que roman al seu fosc apartament, fumant una cigarreta.

La parella protagonista segueix convenuda de la culpabilitat del venedor, i de forma annima li passen una nota amb el text "Qu ha fet amb ella?" per veure la seua reacci. A ms a ms, per treure'l del pis, en Jeffries telefona a Lars i el cita a un bar. Pensa que el venedor va matar el gos per qu l'animal cavava sobre quelcom cremat en unes plantes del jard. Quan Lars surt, Stella i Lisa proven de cavar tamb en eixe punt, per no en troben res.

Convinced that Thorwald is guilty after all, they slip a note under his door asking "What have you done with her?" to watch his reaction. As a pretext to get him away from his apartment, Jeffries calls Thorwald and arranges a meeting at a bar. He thinks Thorwald killed the dog to keep it from digging up something buried in the courtyard flower patch. When Thorwald leaves, Lisa and Stella grab a shovel and start digging, but find nothing.



Lisa hi puja per l'escala d'incendis i entre a l'apartament de Lars per una finestra oberta. Dins, s'hi troba l'anell de casada de la muller del venedor, que mai s'hauria tret en un viatge. Lisa intenta cridar l'atenci de Jeffries, per aquest noms pot observar com en Lars torna al seu apartament, atrapant a Lisa al seu interior. Criden a la policia i Stella presencia com Lars descobreix la presncia de la xica, i l'aborda. Veuen com s'apaga la llum i escolten els crits de Lisa demanant auxili, llavors arriba la policia, que salven a la noia. Amb la policia al davant, el fotgraf observa com Lisa es posa l'anell de casada de la senyora Thorwald i fa senyals a Jeffries, cosa que tamb percep en Lars.

Jeffrey telefona a Doyle, convenut de la culpabilitat. Stella surt del pis i deixa soles al malalt. Des de la seua finestra, Jeffries veu com Lars surt del seu apartament i puja les escales del de l'altre. Com a nica defensa, noms hi t el flaix de la cmera. La porta s'obri i Thorwald pregunta "Qui ets? Qu vols de mi?". Jeffries no respon i Lars va cap ell, quan l'altre apreta el flaix i cega momentaniment a l'agressor. Finalment, Lars agafa a Jeffries i l'espenta per la finestra oberta. S'aguanta a la banda de fora, escridassant per ajut. Veu com Lisa, Dolley i la policia arriben on est ell i Lisa el salva a l'ltim moment de caure. Thorwald, per la seua banda, confessa l'assassinat de la seua dona i la policia se l'emporta.

Uns pocs dies desprs, apareix Jeffries amb les dues cames trencades, Lisa es reclina feliment al seu costat, llegint un llibre.

Repartiment.


James Stewart com L. B. Jeffries;
Grace Kelly com Lisa Carol Fremont;
Wendell Corey com Det. Lt. Thomas J. Doyle;
Thelma Ritter com Stella;
Raymond Burr com Lars Thorwald;
Judith Evelyn com Miss Lonelyheart;
Ross Bagdasarian com Compositor ;
Georgine Darcy com Miss Torso;
Sara Berner com Dona que viu sobre els Thorwalds;
Frank Cady com Marit que viu sibre els Thorwalds;
Jesslyn Fax com Veina';
Rand Harper com Recen casat;
Irene Winston com Mrs. Anna Thorwald ;
Havis Davenport com Recen casada;

Marla English com Xica a la festa del compositor;
Kathryn Grant com Xica a la festa del compositor;
Anthony Warde com Detectiu;
Benny Bartlett com Home amb Miss Torso;
Fred Graham com Detectiu;
Harry Landers com Home amb Miss Lonelyheart;
Dick Simmons com Home amb Miss Torso;
Iphigenie Castiglioni com Dona amb pardal;
Ralph Smiley com Carl;
Eddie Parker com Detectiu;
Len Hendry com Policia;
Mike Mahoney com Policia;


 Producci .
La pellcula va ser rodada ntegrament als estudis de la Paramount i va usar el Technicolor. Hi ha un s molt acurat dels sons, que inclou sons naturals i la msica que recorre l'edifici d'apartaments. En un moment, sona la can de Bing Crosby "To See You Is to Love You" de la pellcula Road to Bali (1952).



Hitchcock va comptar amb la famosa dissenyadora Edith Head per crear els vestits en totes les seues pellcules a la Paramount, inclosos vestits especialment "romntics" per a Grace Kelly.

A banda, el veter compositor Franz Waxman apareix acreditat a la banda sonora del film, tot i que les seues contribucions es limiten a l'obertura i els credits finals, aix com la tonada que toca un dels veins al piano.

 Anlisi .
Els estudiosos estan particularment interessats en qu la relaci establerta entre Jeffries i Lisa pot ser comparada amb la dels veins als quals espien. El film convida a l'especulaci sobre quins dels diferents formes de relaci seguiran els protagonistes.
 Thorwald i la seua dona sn la versi inversa de Jeffries i Lisa (Lars t una muller invlida i Lisa t un nuvi invlid.
 Els nou casats semblen perfectes l'u per l'altre al comenament (pasen gaireb tota la pellcula al dormitori amb les persianes baixades), per al final hi apareixen certs problemes quan la dona a cansar-se del marit, un sentiment semblant al que Jeffries t temor si es casa amb Lisa.
 La parella madura amb el gos semblen contents i tenen un monton estil de vida que Jeffries no desitja en absolut.
 El compositor i Miss Lonelyhearts tenen vides frustrades i al final troben confort l'un amb l'altre. La nova tonada del compositor allunya a la dona del suicidi i aquest troba una vlua al seu treball. Subtilment es deixa veure que Jeffries i Lisa estan fets l'un per l'altre, tot i la seua tossuderia: la pea que crea el compositor rep als crdits el nom de Lisa's Theme.

Els mateixos personatges hi troben una semblana entre Lisa i Miss Torso, la ballarina que participa en festes masculines.

Altres anlisis se centren en la relaci entre Jeffries i l'altre costat del bloc d'apartaments, com una simblica relaci entre espectador i pantalla. La terica del cinema Mary Ann Doane ha assenyalat que Jeffries simbolitza a l'audincia, que es torna obsessionat amb la "pantalla", on se succeixen un seguit d'histries. Aquesta lnia d'anlisi ha estat seguida per una teoria feminista: Doane apunta que, seguint mtodes freudians, les espectadores es "masculinitzen". Se centra en la conducta passiva de Jeffries en el roman amb Lisa, fins que aquesta salta del costat d'espectador al de la pantalla, quan busca l'anell de la senyora Thorwald. s llavors quan Jeffries mostra la seua passi per la xica. En el clmax, quan ells es llanat a travs de la finestra, tamb forma part del xou, encara que de manera forosa.

En un altre ordre, la cinta s de 1954, auge del MacCarthysme, per la qual cosa el film s'aprofita del temor a una guerra nuclear, feixismes i totalitarisme comunista. Ve a assenyalar que el govern no pot estar en tots els llocs i emfasitza la necessitat dels ciutadans a espiar al veinat per denunciar als "elements indesitjables".

 Enllaos externs .
 ;
 Rear Window a The Numbers;
 Rear Window a eyegate.com;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395750" title="Cichla orinocensis" nonfiltered="2547" processed="2531" dbindex="152566">

Cichla orinocensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 61,7 cm de longitud total i els 6,220 kg de pes. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conques del riu Orinoco i dels seus afluents a Colmbia i Veneuela, del riu Amazones i del rio Negro.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1981. Cichlid fishes from the La Plata basin. Part I. Collections from Paraguay in the Musum d'Histoire naturelle de Genve. Revue suisse Zool. 88: 675-692.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia.
 Kullander, S.O. & H. Nijssen. 1989. The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden i altres ciutats, XXXIII+256 pp.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.  ;
 Kullander & Ferreira (2006). A review of the South American cichlid genus Cichla, with descriptions of nine new species (Teleostei: Cichlidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, Vol. 17, Nm. 4, pp. 289-398.
 Lowe-McConnell, R. H. 1969. The cichlid fishes of Guyana, South America, with notes on their ecology and breeding behaviour. Zool. J. Linn. Soc. 48: 255-302.
 Machado-Allison, A. 1971. Contribucin al conocimiento de la taxonoma del gnero Cichla en Venezuela. Parte I. Acta biol. Venez. 7: 459-497.
 Machado-Allison, A. 1973. Contribucin al conocimiento de la taxonoma del gnero Cichla en Venezuela. Parte II. Osteologia comparada. Acta biol. venez. 8: 155-205.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395752" title="Cichla pinima" nonfiltered="2548" processed="2532" dbindex="152567">

Cichla pinima  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 52 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander & Ferreira (2006). A review of the South American cichlid genus Cichla, with descriptions of nine new species (Teleostei: Cichlidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, Vol. 17, Nm. 4, pp. 289-398.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395753" title="Cichla piquiti" nonfiltered="2549" processed="2533" dbindex="152568">

Cichla piquiti  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 43 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1981. Cichlid fishes from the La Plata basin. Part I. Collections from Paraguay in the Musum d'Histoire naturelle de Genve. Revue suisse Zool. 88: 675-692.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia.
 Kullander, S.O. & H. Nijssen. 1989. The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden i altres ciutats, XXXIII+256 pp.
 Kullander & Ferreira (2006). A review of the South American cichlid genus Cichla, with descriptions of nine new species (Teleostei: Cichlidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, Vol. 17, Nm. 4, pp. 289-398.
 Lowe-McConnell, R. H. 1969. The cichlid fishes of Guyana, South America, with notes on their ecology and breeding behaviour. Zool. J. Linn. Soc. 48: 255-302.
 Machado-Allison, A. 1971. Contribucin al conocimiento de la taxonoma del gnero Cichla en Venezuela. Parte I. Acta biol. Venez. 7: 459-497.
 Machado-Allison, A. 1973. Contribucin al conocimiento de la taxonoma del gnero Cichla en Venezuela. Parte II. Osteologia comparada. Acta biol. venez. 8: 155-205.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395755" title="Cichla pleiozona" nonfiltered="2550" processed="2534" dbindex="152569">

Cichla pleiozona  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 34 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones a Bolvia i Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander & Ferreira (2006). A review of the South American cichlid genus Cichla, with descriptions of nine new species (Teleostei: Cichlidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, Vol. 17, Nm. 4, pp. 289-398.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395756" title="Prunelli-di-Fiumorbo" nonfiltered="2551" processed="2535" dbindex="152570">

Prunelli-di-Fiumorbo (en cors I Prunelli di Fiumorbu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2004 tenia 2.943 habitants. Limita amb Ghisonaccia, Serra-di-Fiumorbo, Isolaccio-di-Fiumorbo i Poggio-di-Nazza.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395759" title="Isolaccio-di-Fiumorbo" nonfiltered="2552" processed="2536" dbindex="152571">

Isolaccio-di-Fiumorbo (en cors l'Isulacciu di Fiumorbu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 333 habitants. Limita amb Prunelli-di-Fiumorbo, San-Gavino-di-Fiumorbo, Serra-di-Fiumorbo, Poggio-di-Nazza, Ghisoni i Palneca.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395762" title="Serra-di-Fiumorbo" nonfiltered="2553" processed="2537" dbindex="152572">

Serra-di-Fiumorbo (en cors A Sarra di Fiumorbu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 256 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395767" title="Asplenium fontanum" nonfiltered="2554" processed="2538" dbindex="152573">


Asplenium fontanum o falguereta de cingle es una falguera de la famlia botnica Aspleniaceae.

 Descripci .

Es tracta d'un hemicriptfit rizomats, erecte, amb frondes agrupades en fascicles laxos, frondes que arriben a midar 30 cm de llargria. La lmina s dues o tres vegades pinnada, amb pnnules pinnatfides, amb lbuls, a la vegada, denticulats. El pecol, de color castany a la seva part basal, s molt ms curt que la lmina d'un viu color verd. El raquis s verds a tota la seva llargria, amb un indument glanduls. Els sorus es distribueixen en grups de dos  tres per pnnula. 2n=72.

 Distribuci i hbitat .
L'espcie s prpia d'Europa occidental i Nord d'frica. A la Pennsula Ibrica es troba als Pirineus i muntanyes de la meitat oriental; en el Sud, arriba a les serralades btiques fins a Cadis, per sempre a hbitats humits. Mostra preferncia pels ambients ombrivols, encara que tamb pot viure a plena llum si reb suficient humitat i creix a les encletxes de les roques calcries i entre les pedres de les parets de les marjades, entre els 100 i els 2.200 metres. 

 Carcters distintius .
A. fontanum t les lmines cinc vegades ms llargues que amples, mentre que l' A. foreziense les t ms curtes. S 'assembla als seus hbrids A. majoricum i A. X reichsteinii, per es distingeix d'ambds pel major nombre de divisions a les seves pinnes. 

 Subespcies .
Asplenium fontanum ssp. fontanum: viu a Europa i Nord d'frica.
Asplenium fontanum ssp. pseudofontanum: viu a sia, des del Turquestan fins el Nepal.

 Referncies .
Herbari Virtual del Mediterrani Occidental;
;

 Enllaos externs .

Fotos de l'Asplenium fontanum


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395769" title="Sagrari" nonfiltered="2555" processed="2539" dbindex="152574">

En la religi catlica el sagrari s el lloc als temples on es cont reservat el sant sacrament.

El sagrari o tabernacle s'afegeix amb freqncia al retaule i pot tenir-se com a part integral d'aquest des del segle XV en qu es troba generalitzada aquesta prctica. Abans d'aquest segle va ser molt variat el costum del reservat: a l'era de les persecucions es guardava el sagrament en llenos o en capses que portaven a les seves cases els fidels. A l'poca constantiniana i als segles posteriors immediats, se suspenia en una capsa d'or sobre l'altar i pendent del baldaqu o es collocava aquesta en un nnxol de l'absis a la sagristia o simplement sobre l'altar. 

Ms endavant, quan es van establir els retaules fixos, es posava en un sagrari darrere del retaule. En algunes esglsies importants dels Pasos Catalans, com ara les catedrals, es colloca en un alt cambril darrere del retaule, perforant-se aquest en un gran espai ovalat i cobert amb vidres perqu a travs d'ells es vegi de lluny la llum que illumina l'esmentat cambril. 

Vegeu tamb.
Butsudan;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395770" title="Solaro (Crsega)" nonfiltered="2556" processed="2540" dbindex="152575">

Solaro (en cors Solaro) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 583 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395774" title="Ventiseri" nonfiltered="2557" processed="2541" dbindex="152576">

Ventiseri (en cors Ventisari) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 2.023 habitants.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395776" title="San-Gavino-di-Fiumorbo" nonfiltered="2558" processed="2542" dbindex="152577">

San-Gavino-di-Fiumorbo (en cors San Gavinu di Fiumorbu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 209 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395778" title="Aigrefeuille (Alta Garona)" nonfiltered="2559" processed="2543" dbindex="152578">

Aigrefeuille s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395781" title="Empeaux" nonfiltered="2560" processed="2544" dbindex="152579">

Empeaux s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395783" title="O" nonfiltered="2561" processed="2545" dbindex="152580">

O s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395784" title="Ore" nonfiltered="2562" processed="2546" dbindex="152581">

Ore s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395785" title="Chisa" nonfiltered="2563" processed="2547" dbindex="152582">

Chisa (en cors Chis) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 97 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395787" title="Arbon (Alta Garona)" nonfiltered="2564" processed="2548" dbindex="152583">

Arbon s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395788" title="Eup (Alta Garona)" nonfiltered="2565" processed="2549" dbindex="152584">

Eup s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395789" title="Reacci de Baylis-Hillman" nonfiltered="2566" processed="2550" dbindex="152585">
La reacci de Baylis-Hillman s una reacci qumica en la que un aldehid reacciona amb un grup electro-atraient  , -insaturat per donar un alcohol alllic. Aquesta reacci tamb es coneix com a reacci de Morita-Baylis-Hillman (MBH) i est catalitzada per amines terciries (tpicament DABCO: 1,4-diazabiciclooct) i fosfines.   



Mecanisme.

La reacci comena amb l'atac nucleoflic del DABCO 1 sobre el compost carbonlic  , -insaturat 2, generant l'espcie zwitterinica 3. Aquest compost pot atacar l'aldehid per donar el  -cetoalcohol 4. L'eliminaci del DABCO i la protonaci del grup alcxid porten a l'obtenci de l'alcohol alllic 5.



Referncies.



Bibliografia.

Clayden, J.; Greeves, N.; Warren, S.; Wothers, P., Organic chemistry, Oxford University Press, 2001.

Enllaos externs.

Organic-chemistry.org ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395790" title="Niolu" nonfiltered="2567" processed="2551" dbindex="152586">
Niolu s una regi de Crsega situada al centre nord-oest de l'illa, a l'est de Corte. Est formada pels municipis de Corscia, Calacuccia, Albertacce (E Lubertacce), Lozzi i Casamaccioli.
 

En el pla geogrfic, el Niolu correspon a la conca superior del Golo; es presenta sota la forma d'una corba fora pronunciada on els marges sn constituts per les muntanyes ms altes de Crsega: Monte Cinto (2710 m), Paglia Orba (2525 m) i Capu Tafunatu (2343 m).
En el terreny administradiu, actualment forma part del cant de Niolu-Omessa, del que n'havia estat autnom. Abans de la Revoluci Francesa, havia estat un pieve important. 

El Niolu s una regi especialitzada en la fabricaci de formatges Niolu o Niolo. Tamb s'hi produeix una important xarcuteria a base de porcs criats en llibertat (Prisuttu, Coppa, Lonzu, Figatelli )

Tamb s el lloc del ms gran pelegrinatge religis de Crsega, el 8 de setembre, on s'hi celebra la Santa di Niolu (Fira de Niolu), a la vila de Casamaccioli
Histria.
 Desprs de la mort de Sampiero Corso, mort en combat el 17 de gener de 1567 entre Cauro i Eccica-Suarella, el Niolu es va sotmetre a la Repblica de Gnova el 1569.

Enllaos externs.
 Web oficial de l'oficina de turisme de Niolu;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395792" title="Sndrome neurolptica maligna" nonfiltered="2568" processed="2552" dbindex="152587">

La Sndrome neurolptica maligna s un desordre neurolgic causat habitualment per una reacci adversa als neurolptics o antipsictics. Presenta generalment rigidesa muscular, febre, inestabilitat autnoma i canvis cognitius com ara deliris. Generalment s'acompanya d'elevaci de les CPK. El tractament s generalment de suport.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395793" title="Nicolas Alfonsi" nonfiltered="2569" processed="2553" dbindex="152588">
Nicolas Alfonsi (Cargse, Crsega, 1936) s un poltic cors. Militant del Partit Radical d'Esquerra, el 1962 fou conseller del cant de Deux-Sevi i adjunt a l'alcalde de Piana; el 1973-1978 i el 1981-1986 fou diputat a l'Assemblea Nacional Francesa per Ajaccio-Calvi i el 1986-1988 per Crsega del Sud. El 1974, com a membre del Consell General de Crsega, dirig una comissi per a estudiar les reivindicacions a favor de la Universitat de Corti. El 1981-1984 tamb fou diputat al Parlament Europeu, conseller regional a les eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1982 (reescollit fins el 1998), vicepresident del Consell General de Crsega del Sud i senador per Crsega el 2001.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Parlament Europeu;
 Fitxa del Senat Francs;
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395794" title="ICD-10" nonfiltered="2570" processed="2554" dbindex="152589">
La Classificaci Internacional de les Malalties (coneguda pel seu nom en angls, International Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems 
10th Revision o ICD-10) s una codificaci de malalties, signes, smptomes, troballes anormals, queixes, circumstncies socials i causes externes de lesions o malalties creada per al Organitzaci Mundial de la Salut (OMS). Cont ms de  155,000 codis diferents i permet el seguiment de molts diagnstics i procediments quirrgics nous, una expansi significativa respecte als 17,000 que formaven l'ICD-9. El treball en el ICD-10 va comenar el 1983 i es va completar el 1992 .

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395795" title="Districte de Kuks" nonfiltered="2571" processed="2555" dbindex="152590">
Kuks s un dels 36 districtes que formen Albnia. La seva capital s Kuks.

Est situat al nord-est del pas i compta amb una poblaci de 64.000 habitants (2004) i una extensi de 956 km2.

Aquest districte marca els lmits que separen Albnia de Kosovo. Degut a aquesta proximitat, molts ciutadans procedents de Kosovo s'hi troben refugiats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395796" title="Francisco Escutia Greus" nonfiltered="2572" processed="2556" dbindex="152591">
Francisco Escutia Greus (Alginet, 1843 - ? ) fou un advocat i poltic valenci. Llicenciat en dret, va fer carrera judicial fins que va dimitir el 1898 quan fou nomenat jutge a l'Havana. Simultniament, havia estat diputat provincial per Xiva de Bunyol - Carlet el 1882-1892 per Esquerra Dinstica, integrada dins el Partit Liberal. Fou novament diputat provincial de 1901 a 1909 i diputat a Corts Espanyoles pel districte de Xiva de Bunyol a les eleccions generals espanyoles de 1905, 1910 i 1916.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395798" title="Enrique Alcaraz Martnez" nonfiltered="2573" processed="2557" dbindex="152592">
Enrique Alcaraz Martnez (Asp, 1865 - 1937) fou un enginyer agrnom i poltic valenci. Es llicenci en enginyeria agrnoma el 1889 com a nmero u de la seva promoci, i s considerat com el creador del Cadastre Agronmic Espanyol. Fou cap de brigada del cadastre de Sevilla, Granada i Crdova (1892-1902), Cap del Cadastre d'Albacete (1902-1908) i d'Alacant (1908-1913), i cap dels Serveis Centrals del Cadastre de Madrid el 1913-1914. Fou escollit diputat pel Partit Liberal pel districte de Xelva a les eleccions generals espanyoles de 1914 i 1916.

El 1918 deix la poltica i fou nomenat catedrtic de Climatologia Agrcola i Agrologia a l'Escola de Madrid, fins que el 1925 fou nomenat novament Cap dels Serveis Centrals del Cadastre i Inspector General del Cos Nacional d'Enginyers Agrnoms.

 Obres .
 Mtodos rpidos y econmicos para la ejecucin del catastro (1911);
  Climatologa agrcola (1925);
 Hacia una Espaa Ganadera (1927) ;
 La colonizacin interior de Espaa (1931) ;
  La agricultura y el clima (1932) ;
 El catastro espaol (1933) ;
 Ensayo de Geografa Agraria Espaola (1937);

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Biografies de poltics valencians;
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395799" title="Vicente Garrigues Garrigues" nonfiltered="2574" processed="2558" dbindex="152593">
Vicente Garrigues Garrigues (Valncia, 1871 - 1923) fou un advocat i poltic valenci, marqus de Castellfort. Important terratinent, es llicenci en dret per la Universitat de Valncia i va fer les prctiques al bufet de Francisco Silvela. Tot i aix, quan torn a Valncia va ingressar al Partit Liberal Fusionista, amb el que fou escollit diputat pel districte de Sueca a les eleccions generals espanyoles de 1916. No es va presentar a la reelecci i es dedic al conreu de taronges a les seves finques a la Ribera del Xquer.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395803" title="Field Emission Display" nonfiltered="2575" processed="2559" dbindex="152594">


El field emission display (FED) s una tecnologia emprada en sistemes de reproducci d'imatges sobre una pantalla plana que utilitza capes de fsfor.

La tecnologia FED s similar a la convencional de raigs catdics (CRT); aquesta per, ens permet minimitzar considerablement el gruix de les pantalles. Enlloc d'un sol tub de raigs catdics, els FED fan s d'una matriu de petits nanotubs de carboni ( microtip emitters , evoluci de l'original  Spindt tip ) que disparen igualment els electrons. Si excitem un rea de fsfor amb aquest minscul camp d'electrons farem que s'illumini i s'emeti ms o menys brillantor depenent del grau d'excitaci.

De manera general podem dir que les millores ms importants que aporta respecte a les tecnologies actuals (LCD i plasma):

 Millora de color, brillantor i contrast.
 Menor consum.
 No t prdua de brillantor encara que fallin fins a un 20% dels emissors (illuminaci redundant).
 Major velocitat de resposta i imatges ms definides sense deixar estelles.

 Funcionament .

Les configuracions ms habituals usant nanotubs sn les que es poden veure a la imatge. En ambds casos els feixos d'electrons es creen a travs dels microtips com a resultat dels elevats camps elctrics aplicats a l'emissor grcies a les diferncies de potencial entre node i ctode. 

El corrent d'electrons es controla variant el camp elctric (equacions de Fowler-Nordheim); s'acceleren al buit i s'envien cap a la capa de fsfor. En relaci als CRT originals, s important saber que en aquest cas els electrons sn generats per la emissi de camp ( arranquem  els electrons per acci exclusiva d'un camp elctric fort) i no per emissi termal (escalfant el ctode) fent que el dispositiu consumeixi molta menys energia i pugui variar immediatament. 
A ms el fet de treballar amb un ctode  fred  permet que pugui funcionar normalment des d'uns -40C a 85C. 


Cal destacar que el caudal d'electrons, s a dir, la intensitat de corrent no reacciona proporcionalment al camp elctric. Per a que el dispositiu treballi amb voltatges baixos els emissors acostumen a tenir una forma cnica o punxeguda per forar la sortida d'electrons i es fabriquen d'un material anomenat molibd. 

Tpicament son dispositius controlats per tensi; ara b, s molt difcil d'aconseguir ms de dos o tres nivells de tensi nets entre el ctode i la porta que fa d'node per aquest motiu la imatge s'aconsegueix modulant els valors desitjats en forma d'amplada de pols (PWM).Aqu no hi ha sistema deflexi ni mscara d'ombres; s'emeten directament i no guiats. S'ha de procurar que els electrons no colpegin qualsevol altre superfcie ms que l'node. 

Grcies a la proximitat espacial entre els nanotubs, les pantalles FED poden evitar l'efecte de pxels morts que s dna a les televisions LCD si b s cert que el el color i intensitat de llum d'aquell pixel no ser exactament l'original. 

Cada pxel es composa de tres subpixels R, G i B; per crear la imatge amb el color desitjat cal que que es  bombardegi  correctament aquesta cadena d'eslots RGB recoberta de fsfor. Aix s'aconsegueix grcies a que ho fem seqencialment i al panell de polaritzaci. Primer es bombardeja el fsfor verd, desprs el vermell i finalment el blau.

A millorar.
 El mal de cap dels fabricants s que l'emissi de corrents s fora irregular (provocant que la imatge tamb sigui irregular) i s'est treballant per tal de millorar aquest aspecte. Habitualment el que es fa s aplicar un corrent de realimentaci alineat amb el ctode i que contraresta aquestes irregularitats. Tot i aix la pantalla funciona en mode  saturat : cada pxel est activat o desactivat i s'aconsegueix la gamma cromtica mitjanant la modulaci per PWM com ja hem dit. ;

 Tamb s un petit obstacle el fet que es treballi al buit ja que la pressi atmosfrica s un problema a l'hora de construir grans pantalles. Els mecanismes interns han d'evitar la implosi de la pantalla per a l'hora suficientment petits i prims per ocupar l'espai entre pxels. ;


FED o SED?.
Una tecnologia similar al FED s el que presenta el SED (surface-conduction electron-emitter display). Basen el seu funcionament en principis molt similars per aquest motiu s important tenir clar que ofereixen cadascuna d'elles i la diferncia entre ambdues. 

Totes dues tenen les qualitats prpies del sistema CRT destacant-ne el rpid temps de resposta i l'eficincia, la brillantor que emeten i l'ampli marge de contrast. 

A efectes generals totes dues fan s del control de feixos d'electrons per  escriure  una imatge sobre un node revestit de fsfor; ara b, les diferncies ms significatives sorgeixen amb alguns components electrnics i el mode en que es realitzen les operacions per mostrar la imatge. 

Mentre FED fa s dels nanotubs de carboni, el SED fa s de l'xid de palladi combinat amb un procs de pantalles de llana i el sistema inkjet. Aquests dispositius es presentaven com una soluci a la inestabilitat dels emissors FED i de fet | Canon (propietria de la patent) ha implementat el sistema en pantalles amb resultats molt ptims.

Per tenir un extens anlisi de les diferncies tcniques entre les dues tecnologies fes un cop d'ull a:

A technical comparison between SED and FED

Present i futur.
El 2001, la companyia Candescent havia fet una despesa de 600 milions de dlars per produir FED's per el projecte es va abandonar i Canon es va fer amb els actius d'aquesta l'agost del 2004. Sony va donar el primer pas a finals del 2006 programant la producci de les primeres 1000 pantalles basades en la tecnologia dels nanotubs de carboni i malgrat l'evidncia d'haver apostat fort en el consum domstic per la gamma Bravia de televisors LCD, parallelament ha treballat sobre aquesta tecnologia ja que ofereix algunes millores. A mitjans del 2007 desenvolupava el primer dispositiu FED de 1280x960 pixels, 400cd/m, contrast 20000:1 i  pixel pitch  de 0,306mm.

De moment les companyies asseguren que no s una tecnologia viable per a la comercialitzaci massiva per pot ser fora interessant en certs mbits professionals.

A ms a ms, es presumeix que podria obtenir una eficincia energtica superior a la dels dispositius LCD o plasma i la seva fabricaci ms econmica (no cal la mateixa quantitat de components ni processos).

Referncies.
 The new display technology from Sony inherited "FED" released - To practical use in 2009;
 Grfic panells FED;
 Display Screens of the Future and How Nanotechnology Will Bring Bigger, Clearer and More Energy Efficient Screens;
 Xataka parlant sobre FED;
 ThinCRT;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395804" title="Altipl Mexic" nonfiltered="2576" processed="2560" dbindex="152595">

L'Altipl Mexic o la Mesa Central s una regi natural de Mxic que s'estn des de la frontera amb els Estats Units fins l'Eix Volcnic Transversal (la Sierra Nevada) al sud. Limita a l'orient i a l'occident amb la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, respectivament.  T la seva mxima elevaci al sud, a prop de l'Eix Volcnic Transversal; a la vall de Mxic i la vall de Toluca, supera els 2.000 metres sobre el nivell del mar. Cap al nord, l'elevaci disminueix; al desert de Chihuahua, l'altitud no supera els 1.000 m. 

Aproximadament a l'altura del Trpic de Cncer l'altipl s interromput per un sistema de petites cadenes muntanyoses, les Serralades Transversals la Serralada de Zacatecas la Sierra de la Brea i la Sierra de San Luis que el divideixen en dues seccions. La secci del nord s ms rida i uniform; s'hi troba el Bolsn de Mapim i el semidesert de Zacatecas. La regi del sud, coneguda com l'Altipl d'Anhuac inclou els valls de Mxic, Toluca, El Bajo i l'Altipl Tarasc. 

L'Altipl Mexic abasta una secci o els territoris sencers dels estats de Chihuahua, Coahila, Nuevo Len, Durango, Zacatecas, San Luis Potos, Aguascalientes, Guanajuato, Quertaro, Hidalgo, Mxic, Tlaxcala, Puebla, Michoacn i el Districte Federal. s una zona densament poblada. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395805" title="Quentin Blake" nonfiltered="2577" processed="2561" dbindex="152596">
Quentin Saxby Blake (nascut al 16 de desembre de 1932 a Londres). s un illustrador, escriptor i dibuixant britnic.  s molt conegut pel seu reball com illustrador de literatura infantil. Ha illustrat 19 llibres de Roald Dahl.

 Educaci .
Blake fou educat a l'escola de secundria Chislehurs and Sidcup Grammar School. El seu professor d'angls, JH Walsh, el va animar a que es dediqus a la literatura. 

Estudi literatura anglesa al Downing College de Cambridge (1953-56) i va rebre un postgraduat a la Universitat de Londres. Tamb estudi art a la Chelsea School of Art.
 Carrera .
Blake es va guanyar la seva reputaci com illustrador humoriste treballant en ms de 300 llibres infantils. Les seves collaboracions amb Roald Dahl li van portar fama internacional. Ell tamb va escriure molts llibres propis. Al 2006 ja havia participat illustrant 323 llibres (dels quals 35 eren seus i 18 de Dahl). Va ser professor del Royal College of Art, instituci de la qual va ser durant vuit anys el cap del departament d'ilChildren'sText en cursivalustraci (1978-86).
 Estil artstic .
 El seu estil artstic clar utilitza lnies de tinta rpides, i amb un tra precs. Els seus dibuixos tenen profunditat. 
Ell primer dibuixa i entinta, per passar a colorejar.
 Premis i honors .
Juntament amb Russel Hoban, va guanyar el Whitbread Award for Children's Book per l'obra How Tom Beat Captainn Najork and His Hired Sportsmen.

Al 2002, va guanyar la Medalla Hans Christian Andersen per les seves contribucions a la illustraci dels llibres infantils. 

Al 2005 fou inscrit a la Llista d'Honor britnica pels seus serveis a la literatura infantil. La Universitat de Cambridge tamb li va oferir un grau honorari aquest mateix any.

Altres premis sn:
Kate Greenaway Medal;
Emil/Kurt Maschler Award;
Bologna Ragazzi Prize;
 Laureate (1999);
Chevalier des Arts et des Lettres (2004);
 Altres activitats .
Blake s el patrocinador de la Blake Society, el collegi d'art Downing College i la Societat d'Humanitats.  
 Bibliografia (parcial) .
 Patrick, 1968, Jonathan Cape.
Jack and Nancy, 1969, Jonathan Cape;
Angelo, 1970, Jonathan Cape;
Snuff, 1973, Jonathan Cape;
Lester at the Seaside, 1975, Collins;
Lester and the Unusual Pet, 1975, Collins;
The Adventures of Lester, 1977, BBC;
Mister Magnolia, 1980, Jonathan Cape;
Quentin Blake's Nursery Rhyme Book, 1983, Jonathan Cape;
The Story of the Dancing Frog, 1984, Jonathan Cape;
Mrs Armitage On Wheels'$', 1987, Jonathan Cape;
Quentin Blake's ABC, 1989, Jonathan Cape;
All Join In, 1990, Jonathan Cape;
Cockatoos, 1992, Jonathan Cape;
Simpkin, 1993, Jonathan Cape;
The Quentin Blake Book of Nonsense Verse, 1994, Viking;
Clown, 1995, Jonathan Cape;
La Vie de la Page, 1995, Gallimard;
Mrs Armitage and the Big Wave, 1997, Jonathan Cape;
Dix Grenouilles (Ten Frogs), 1997, Gallimard;
The Green Ship, 1998, Jonathan Cape;
Zagazoo, 1998, Jonathan Cape;
Zap!The Quentin Blake Guide to Electrical Safety, 1998, Eastern Electricity;
Fantastic Daisy Artichoke, 1999, Jonathan Cape;
The Laureate's Party, 2000, Random House;
Un Bateau Dans le Ciel, 2000, Rue du Monde;
Words and Pictures, 2000, Jonathan Cape;
Tell Me a Picture, 2001, National Gallery Co Ltd;
Loveykins, 2002, Jonathan Cape;
Mrs Armitage, Queen of the Road, 2003, Jonathan Cape;
A Sailing Boat in the Sky, 2003, Red Fox;
Angel Pavement, 2004, Jonathan Cape;
You're Only Young Twice, 2008, Andersen Press;
 Enllaos externs .
pgina oficial de Quentin Blake ;
biografia de Quentin Blake ;
vdeo amb una entrevista a Quentin Blake ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395807" title="Lyncar" nonfiltered="2578" processed="2562" dbindex="152597">
 Lyncar  va ser un constructor  britnic de cotxes per competicions automobilstiques que va arribar a disputar curses a la Frmula 1. 


 Histria .

Lyncar va ser fundada per Martin Slater, i va comenar a competir a la Frmula 1 degut a la insistncia del mecnic de McLaren i pilot amateur John Nicholson. 

Va debutar a la Frmula 1 a la 1974 en el GP de Gran Bretanya disputat el 20 de juliol al circuit de Brands Hatch, de la m del pilot John Nicholson, no podent finalitzar la cursa. 

L'escuderia va ser present en 2 curses de la F1 aconseguint finalitzar en dissetena posici com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat de la F1.

L'ltim GP disputat va ser el Gran Premi de Gran Bretanya del 1975.

Desprs de la seva participaci a la F1, el monoplaa va ser cedit a Emilio de Villota per participar al campionat de frmula 2 britnic (Campionat Aurora).


 Resultats a la Frmula 1 .




 Palmars a la F1 .

 Curses:   2;
 Victries:  0;
 Podis:  0;
 Poles:  0;
 Voltes rpides:   0;
 Millor classificaci al mundial de constructors:   -;
 Punts:   0;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395810" title="Azken guda dantza" nonfiltered="2579" processed="2563" dbindex="152598">


Azken Guda Dantza s el ttol del quart i darrer disc del grup Kortatu, gravat en viu l'1 d'octubre de 1988 a Pamplona. La traducci literal del ttol de l'lbum, del seu original basc s "Darrer crit de Guerra". En aquest disc, l'nic gravat en viu a la carrera de Kortatu, es va contar amb la collaboraci de Kaki Arkarazo, guitarrista de M-ak.

En la reedici en CD (Esan Ozenki, 1992) desapareixen els xiulets censors que s'escoltaven a Aizkolari. En aquesta edici tamb es descobreix que el personatge ocult que apareixia a l'encartament d'El estado de las cosas era Joan Carles I d'Espanya.

Llista de canons.
After-Boltxebike;
Oker Nago;
Etxerat!
Equilibrio;
Mr.Snoid Entre Sus Amigos Los Humanos;
La Linea Del Frente;
Gernika 37-87;
Makurtu Gabe;
Hotel Monbar;
Sospechosos;
A La Calle;
La Familia Iskariote;
Desmond Tutu;
Platinozko Sudurrak;
Aizkolari;
Jimmi Jazz;
Denboraren Menpe;
Zu Atrapatu Arte;
Tatuado;
Nicaragua Sandinista;
Hay Algo Aqu Que Va Mal;
A.E.K. Ko Beteranoak;
Jaungoikoa Eta Lege Zaharra;
El ltimo Ska;
Kolpez Kolpe ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395812" title="Cichla temensis" nonfiltered="2580" processed="2564" dbindex="152599">

Cichla temensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 99 cm de longitud total i els 12,2 kg de pes. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conques del riu Orinoco (Veneuela i Colmbia) i del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. 1981. Cichlid fishes from the La Plata basin. Part I. Collections from Paraguay in the Musum d'Histoire naturelle de Genve. Revue suisse Zool. 88: 675-692.
 Kullander, S.O. 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia.
 Kullander, S.O. & H. Nijssen. 1989. The cichlids of Surinam. E.J. Brill, Leiden i altres ciutats, XXXIII+256 pp.
 Kullander & Ferreira (2006). A review of the South American cichlid genus Cichla, with descriptions of nine new species (Teleostei: Cichlidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, Vol. 17, Nm. 4, pp. 289-398.
 Lowe-McConnell, R. H. 1969. The cichlid fishes of Guyana, South America, with notes on their ecology and breeding behaviour. Zool. J. Linn. Soc. 48: 255-302.
 Machado-Allison, A. 1971. Contribucin al conocimiento de la taxonoma del gnero Cichla en Venezuela. Parte I. Acta biol. Venez. 7: 459-497.
 Machado-Allison, A. 1973. Contribucin al conocimiento de la taxonoma del gnero Cichla en Venezuela. Parte II. Osteologia comparada. Acta biol. venez. 8: 155-205.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.  ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395814" title="Cichla thyrorus" nonfiltered="2581" processed="2565" dbindex="152600">

Cichla thyrorus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 43 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander & Ferreira (2006). A review of the South American cichlid genus Cichla, with descriptions of nine new species (Teleostei: Cichlidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, Vol. 17, Nm. 4, pp. 289-398.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395815" title="Cichla vazzoleri" nonfiltered="2582" processed="2566" dbindex="152601">

Cichla vazzoleri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 41 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander & Ferreira (2006). A review of the South American cichlid genus Cichla, with descriptions of nine new species (Teleostei: Cichlidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, Vol. 17, Nm. 4, pp. 289-398.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395816" title="Valeriancia" nonfiltered="2583" processed="2567" dbindex="152602">


Valeriancia, Valeriancies o Valerianaceae, s una famlia de plantes amb flors.

Cont 7 gneres distributs en unes  350 espcies.

Les plantes de la famlia sn generalment herbcies i amb unes fulles amb olor desagradable. Es troben en moltes regions del mn excepte Austrlia. Algunes espcies sn cultivades com ornamentals i d altres sn medicinals per induir la relaxaci i la son.

Gneres.

 Centranthus ;
 C. ruber (Herba de Sant Jordi), ;

 Fedia ;
 F. cornucopiae (Africana);

 Nardostachys ;
 N. jatamansi ;
 Patrinia;

 Plectritis ;

 Valeriana ;
 V. dioica;
 V. officinalis  ( La medicinal);

 Valerianella ;
 V. locusta  conreada comestible;

Referncies.
Bell, C. D. 2004. Valerianaceae. The Tree of Life Web Project. ;
Bell, C. D. 2004. Preliminary phylogeny of Valerianaceae (Dipsacales) based on nuclear and chloroplast DNA sequence data. Molecular Phylogenetics & Evolution 31:340-350.

Jepson Manual Treatment for Valerianaceae Jepson Online Interchange, Jepson Flora Project.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395819" title="Dipsaccia" nonfiltered="2584" processed="2568" dbindex="152603">


Dipsaccia, Dipsaccies, o Dipsacaceae, s una famlia de plantes amb flors.

La famlia cont 11 gneres amb 350 espcies.

Les plantes adopten la forma d herbcies o arbusts  perennes o biennals.

Sn natives de zones de  climes temperats que es troben a Europa sia i frica.  

Gneres. 
Acanthocalyx;
Dipsacus ;
Knautia;
Scabiosa;
Succisa;
Succisella;
Morina   tamb ubicat en la seva prpia famlia, Morinaceae. ;
Cephalaria;
Pterocephalus;
Callistemma;
Pycnocomon;
Triplostegia;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395822" title="Torre Muntadas" nonfiltered="2585" processed="2569" dbindex="152604">
La Torre Muntadas va ser construda al Prat de Llobregat el 1885 com a torre d'estiueig de la famlia Muntades. En concret, la finca va ser adquirida per Josep Muntades Rovira, fill d'un dels fundadors de l'Espanya Industrial, Josep Antoni Muntades Campeny. Va ser adquirida per l'Ajuntament del Prat de Llobregat el 1947 i es convert en seu del Consejo local del movimiento franquista. El 1988 va ser rehabilitada com a equipament cultural. Actualment est situada al carrer Jaume Casanovas 80 i s un centre d arts modernes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395824" title="Papavercia" nonfiltered="2586" processed="2570" dbindex="152605">


Papavercia, Papavercies o Papaveraceae s una famlia de plantes amb flors. Es tracta d'una famlia de distribuci cosmopolita que es troba en climes temperats i subtropicals. La majoria sn plantes herbcies, per unes poques sm arbutives o petits arbres, i presenten ltex. Quasi totes aquestes plantes contenen alcaloides. 



Gneres dins Papaveraceae sensu stricto;


Arctomecon;
Argemone : ;
Bocconia;
Canbya;
Chelidonium;
Dendromecon : ;
Dicranostigma;
Eomecon;
Eschscholzia;
Glaucium;
Hunnemannia : ;
Hylomecon;
Macleaya : ;
Meconella;
Meconopsis : ;
Papaver;
Platystemon : ;
Platystigma;
Roemeria;
Romneya;
Sanguinaria : ;
Stylomecon;
Stylophorum;

Conreu.
Moltes espcies es conreen en jardineria ja que tenen flors espectaculars, per exemple Eschscholtzia californica, la flor de l Estat de Califrnia. La famlia t espcies que sn font de l opi i el seu conreu o s il legal o est estrictament controlat per la llei.

Enllaos externs.

Papaveraceae in Topwalks;
 Papaveraceae stricto in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants.
 Papaveraceae lato in the Flora of North America;
 The position adopted by J.L.Reveal;
 NCBI Taxonomy Browser stricto;
 links at CSDL;
 Family Papaveraceae Flowers in Israel;


 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395827" title="Saxifragcia" nonfiltered="2587" processed="2571" dbindex="152606">


Saxifragcia ,Saxifragcies o Saxifragaceae s una famlia de plantes amb flors.

Cont 36 gneres i unes 460 espcies..

 Gneres .
Abrophyllum Hook. f. ex Benth.
Astilbe Buch.-Ham. ex D. Don   ;
Astilboides;
Bensoniella Morton;
Bergenia;
Bolandra Gray   ;
Boykinia Nutt   ;
Chondrosea;
Chrysosplenium L.  ;
Conimitella Rydb.
Darmera Voss;
Elmera Rydb.   ;
Hemieva Raf.
Heuchera L.   ;
Jepsonia Small;
Leptarrhena R. Br.
Lithophragma (Nutt.) Torr. & Gray   ;
Micranthes Haw.
Mitella L.   ;
Mukdenia;
Oresitrophe;
Peltiphyllum (Engl.) Engl.
Rodgersia;
Saxifraga L.   ;
Saxifragella;
Saxifragodes;
Saxifragopsis Small  ;
Suksdorfia Gray;
Sullivantia Torr. & Gray ex Gray   ;
Tanakaea;
Telesonix Raf.   ;
Tellima R. Br.
Tiarella L.   ;
Tolmiea Torr. & Gray   ;

Enllaos externs.
Saxifragaceae in Topwalks;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395830" title="Onagrcia" nonfiltered="2588" processed="2572" dbindex="152607">


Onagrcia,Onagrcies o Onagraceae, s una famlia de plantes amb flors.

La famlia inclou uns 20-24 gneres distributs en unes 640-650 espcies. 

Adopten forma herbcia, arbustiva i d arbres.

Es de distribuci cosmopolita.

La famlia inclou un gran nombre de plantes ornamentals entre elles la Oenothera i la fuchsia. Els epilobiums sn considerats mala herba..

Referncies.
Smithsonian Institution: Onagraceae classification;
Ford, V.S. & Gottlieb, L.D. (2007). Tribal relationships within Onagraceae inferred from PgiC sequences. Systematic Botany 32(2):348-356.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395834" title="Cistcia" nonfiltered="2589" processed="2573" dbindex="152608">


Cistcia, Cistcies o  Cistaceae s una famlia de plantes amb flors.

La famlia conta de 8 gneres distributs en 170- 200 espcies.

La seva distribuci s a llocs temperats d Europa i de la conca del  Mediterrani per tamb de Nordamrica i unes poques espcies a Sudamrica.

La majoria de les cistcies sn subarbustives o arbusts baixos i algunes sn herbcies. 

Ecologia.
Aquesta famlia t dues importants propietats que permeten que s estenguin desprs dels incendis ja que tenen micoriza i moltes llavors que activen la germinaci amb les altes temperatures. 

Conreu i usos.
Els gneres Cistus, Halimium i Helianthemum sn conreats com a plantes ornamentals. No tenen gaires exigncies respecte als sls i sn plantes resistents al fred.

L espcie Cistus ladanifer es fa servir per a produir una resina aromtica utilitzada a la perfumeria.

Referncies.

 Chevalier, G., D. Mousain, Y. Couteaudier (1975). Associations ectomycorhiziennes entre Tubraces et Cistaces. Annales de Phytopathologie 7(4), 355-356.
 Ferrandis, P., J. M. Herrantz, J. J. Martnez-Snchez (1999). Effect of fire on hard-coated Cistaceae seed banks and its influence on techniques for quantifying seed banks. Plant Ecology 144 (1): 103-114. (Available online: DOI | Abstract | Full text (PDF));
 Giovannetti, G., A. Fontana (1982). Mycorrhizal synthesis between Cistaceae and Tuberaceae. New Phytologist 92, 533-537.
 Heywood, V. H. (ed.) (1993).  Flowering plants of the world, pp. 108-109.  London: Batsford. ISBN 0-19-521037-9.
 Hutchinson, J. (1973). The families of flowering plants: arranged according to a new system based on their probable phylogeny (3rd ed.), pp. 254-255. Oxford: Clarendon. ISBN 0-19-854377-8.
 IPNI (2004). The International Plant Names Index - Record on Cistaceae. Retrieved Nov. 15, 2004.
 Judd W. S., C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2002). Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, 2nd edition, pp. 409-410 (Cistaceae). Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates. ISBN 0-87893-403-0.
 Jussieu, Antoine Laurent de (1789). Genera Plantarum: 294. Parisiis.
 Kew (2004). List of genera in Cistaceae, in Vascular Plant Families and Genera Database, Royal Botanic Gardens, Kew. Retrieved Nov. 15, 2004.
 Mabberley, D. J. (1997). The plant-book: a portable dictionary of the vascular plants (2nd ed.), p. 160. New York: Cambridge University Press. ISBN 0-521-41421-0.
 Thanos, C. A., K. Georghiou, C. Kadis, C. Pantazi (1992). Cistaceae: a plant family with hard seeds. Israel Journal of Botany 41 (4-6): 251-263. (Available online: Abstract | Full text (PDF));


 Enllaos externs .
 Page R. G. The Cistus & Halimium Website - the bibliography contains many references to Cistaceae.
 Stevens P.F. (2001 onwards). Angiosperm Phylogeny Website (Cistaceae). Version 5, May 2004. ;
 Cistaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. http://delta-intkey.com;
 Family Cistaceae Flowers in Israel;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395836" title="CEIP Jacint Verdaguer" nonfiltered="2590" processed="2574" dbindex="152609">

El CEIP Jacint Verdaguer del Prat de Llobregat s inaugur el curs 1972-73. Des del curs 1986-87 l escola s acoll al Pla d Immersi (ensenyament en catal des de parvulari). T el nom del conegut poeta catal Jacint Verdaguer i Santal.

Popularment era conegut com a  Collegi Rosa , donat que des de la seva inauguraci les parets exteriors foren pintades de color rosa. Encara avui una bona part de la poblaci el coneix amb aquesta denominaci.

L'any 1995 es va remodelar l escola. Es troba al Prat de Llobregat c/:Francesc Balcells,n1.

Font.
 ;

Enllaos externs.
Web del centre;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395838" title="Simarubcia" nonfiltered="2591" processed="2575" dbindex="152610">


Simarubcia, Simarubcies o Simaroubaceae s una famlia de plantes amb flors.

Sobre la seva classificaci taxonmica hi ha hagut un important debat cientfic. 

La ms coneguda de les espcies s l'ailant Ailanthus altissima, que ha esdevingut de distribuci cosmopolita.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395888" title="Pic d'Eina" nonfiltered="2592" processed="2576" dbindex="152611">

El Pic d'Eina s una muntanya de 2.789 metres que es troba entre els municipis de Queralbs al Ripolls i Frana.

Rutes.
 Vessant sud: Una de les possibles rutes s la que parteix des del Santuari de Nria;

Bibliografia.
 Mapa Vall de Nria, ed. Alpina.

Enllaos externs.
 Ressenya des de Fontalba;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395912" title="Pic de Serra Gallinera" nonfiltered="2593" processed="2577" dbindex="152612">

El Pic de Serra Gallinera (o Pic de Serre Gallinire en francs) s una muntanya de 2.663 metres que es troba al Conflent (Frana).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395917" title="Serra de Milany" nonfiltered="2594" processed="2578" dbindex="152613">
La Serra de Milany s una serra situada als municipis de Vidr a l'Osona i de Vallfogona de Ripolls al Ripolls, amb una elevaci mxima de 1.533,3 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395922" title="Estaci d'Avinguda del Cid" nonfiltered="2595" processed="2579" dbindex="152614">


L'Estaci d'Avinguda del Cid s una de les estacions subterrnies del metro de Valncia. s un dels terminals de la lnia 5 i tamb serveix la lnia 3. Se situa a l'eixida occidental de la ciutat en direcci Madrid.



 Accessos .

A ambds costats de l'Avinguda del Cid;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395926" title="Puig del Far" nonfiltered="2596" processed="2580" dbindex="152615">

El Puig del Far s una muntanya de 832 metres que es troba al municipi de Tavrnoles a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395927" title="Els Munts (Tavrnoles)" nonfiltered="2597" processed="2581" dbindex="152616">

Els Munts s una muntanya de 860 metres que es troba al municipi de Tavrnoles a la comarca d'Osona.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 294100001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395930" title="Serra d'Aguilar" nonfiltered="2598" processed="2582" dbindex="152617">
La Serra d'Aguilar s una serra situada al municipi d'Orist (Osona), amb una elevaci mxima de 630,4 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395933" title="Serra de Bellmunt" nonfiltered="2599" processed="2583" dbindex="152618">
La Serra de Bellmunt s una serra situada al municipi d'Ors (Osona), amb una elevaci mxima de 1.246,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395938" title="Serra de Bescan" nonfiltered="2600" processed="2584" dbindex="152619">
La Serra de Bescan s una serra situada al municipi d'Ors (Osona), amb una elevaci mxima de 948,3 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395939" title="Amphilophus" nonfiltered="2601" processed="2585" dbindex="152620">


Amphilophus s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Distribuci geogrfica.
s originari de l'Amrica Central.

Espcies.
Amphilophus alfari ;
Amphilophus altifrons  	  ;
Amphilophus amarillo ;
Amphilophus astorquii ;
Amphilophus bussingi 	  ;
Amphilophus calobrensis  ;
Amphilophus chancho ;
Amphilophus citrinellus  	 ;
Amphilophus diquis   ;
Amphilophus flaveolus ;
Amphilophus hogaboomorum ;
Amphilophus labiatus;
Amphilophus longimanus;
Amphilophus lyonsi 	  ;
Amphilophus macracanthus	 ;
Amphilophus margaritifer  ;
Amphilophus nourissati 	;
Amphilophus rhytisma   ;
Amphilophus robertsoni ;
Amphilophus rostratus ;
Amphilophus sagittae  ;
Amphilophus xiloaensis ;
Amphilophus zaliosus ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 World Register of Marine Species ;
 AQUATAB.NET;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395942" title="Puig Segaler" nonfiltered="2602" processed="2586" dbindex="152621">

El Puig Segaler s una muntanya de 1.025 metres que es troba al municipi de Tavertet a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395943" title="Puig de Cortils" nonfiltered="2603" processed="2587" dbindex="152622">

El Puig de Cortils s una muntanya de 1.196 metres que es troba al municipi de Tavertet a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395944" title="Seqncia (cinema)" nonfiltered="2604" processed="2588" dbindex="152623">

Una seqncia, en lingstica, s el conjunt d'elements de qualsevol rang ordenats en successi.. Aplicant aquest terme al cinema o al teatre, podem dir que s el conjunt d'elements ordenats que s'integren dins d'una lnia argumental, aquests elements poden ser plans o escenes. La seqncia suposaria la narraci completa d'una de les unitats narratives de l'obra, teatral o cinematogrfica. Per aix s'ha comparat la seqncia amb el captol en les novelles.

En el llenguatge audiovisual es denomina seqncia a un pla o una successi de plans que conformen una unitat narrativa diferenciada per raons espacials o temporals. 
Dins de la seqncia hi ha d'haver una unitat, tant temporal, com espacial, s a dir, ha de transcrrer linealment en el temps i en un espai nic o relacionat (l'espai pot variar si la cmera segueix el personatge a travs de diverses estances o llocs, per aix s menys com) .

Una pellcula pot implicar diverses seqncies ms o menys importants per a la seva estructura i  comprensi. L'anlisi d'una seqncia s un dels exercicis de base per aprendre a llegir una pellcula. Una vegada que s'ha establert la significaci de la seqncia quant a la comprensi de la pellcula, s'ha de procedir a una anlisi detallada de l'escriptura flmica. Es poden considerar els mateixos elements que els de l'anlisi de la escenificaci.
Una seqncia pot estar composta d'un sol pla quan aquest s particularment llarg : s el que s anomena pla seqncia 

 Vegeu tamb .
 Pla seqncia;

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395945" title="Amphilophus alfari" nonfiltered="2605" processed="2589" dbindex="152624">

Amphilophus alfari s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: des del riu Patuca (Hondures) fins a Costa Rica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.  ;
 Meek, S. E. 1907. Notes on fresh-water fishes from Mexico and Central America. Field Columbian Mus. Zool. Ser. v. 7 (nm. 5): 133-157. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395946" title="Serra del Feu" nonfiltered="2606" processed="2590" dbindex="152625">
La Serra del Feu s una serra situada al municipi de Santa Maria de Corc (Osona), amb una elevaci mxima de 874,5 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395948" title="Tur de Collsapalomera" nonfiltered="2607" processed="2591" dbindex="152626">

El Tur de Collsapalomera s una muntanya de 660 metres que es troba al municipi de Sant Sadurn d'Osormort a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395949" title="Concentrador multimdia" nonfiltered="2608" processed="2592" dbindex="152627">
Un concentrador multimdia (en angls conegut com a Digital Media Receiver) s un dispositiu d'entreteniment que connecta la xarxa domstica amb dispositius multimdia, com ara reproductors de msica, imatges, videos, televisi i radio.
   

 Funcionalitat .
El concentrador es pot connectar amb la xarxa usant una xarxa sense fils (IEEE 802.11a, b, g) o via Ethernet. Tamb inclou una interfcie d'usuari que permet navegar amb comoditat a travs de les llibreries multimdia, per tal de buscar, reprodur, guardar i fins i tot editar, els fitxers que tingui emmagatzemats l'usuari. Tamb cal dir que hi ha diversos tipus de DMR (Digital Media Receiver), alguns noms preparats per a suportar tasques concretes. Alguns noms suporten msica, alguns msica i imatges i video, i d'altres que fins i tot permeten interactuar amb internet, radio i televisi.

Algunes de les funcions que pot tenir el concentrador multimdia:

 Veure i grabar televisi;
Reprodur i guardar audio ;
 Reprodur i catalogar DVD;
 Escoltar rdio digital;
 Visualitzar i editar imatges digitalitzades;
 Crear slideshows;




Hardware.

Alguns concentradors porten integrats un display, altres han d'estar forosament connectats a un dispositiu com ara un televisor o un sistema stereo. Tamb cal dir que hi ha dispositius que porten el visualitzador integrat, com ara l'Apple TV o l'EVA8000. En alguns casos podem trobar la funcionalitat del concentrador integrada en alguns productes electrnics, com ara videoconsoles (Xbox360), reproductors de DVD...


 Histria .


El Digital Media Receiver va ser inventat per una companyia anomenada SimpleDevices al 1999, per la primera unitat al mercat es va fer esperar fins al 2001. Aquesta primera srie, va ser fabricada i dissenyada per SimpleDevices i Shipped. Aquest primer disseny estava basat en el processador Cirrus Arm-7 i la tecnologia sense fils HomeRF, que era el predecessor de l'estndard 802.11b. Altres productes llenats al mercat a principis del 2000, incorporaven Ethernet i Rio Receiver (xarxa amb la lnia de telfon). Per el concepte de concentrador digital va aparixer al 2002 a l'Intel Developer Forum com a part del seu  Extended Wireless PC Initiative." El DMR d'Intel estava basat en un processador Xscale PXA210 i funcionava sense fils amb l'estndard 802.11b. Tamb van ser els primers en integrar funcionalitats de DVD, i van obrir el cam a altres fabricants a competir en aquest sector. En l'actualitat, la videoconsola Xbox360 ha estat la primera en incorporar la funcionalitat del conenctrador. Amb la Xbox360, Microsoft tamb va introdur el concepte de Windows Media Center Extender, que permet accedir al teu PC remotament a travs de la xarxa. Tamb en l'actualitat, companyies com D-Link o HP han introdut la ltima generaci de DMRs, que suporten alta definici.

  

Comunicaci i Protocols.

Mentre en els primer concentradors es feien servir protocols de comunicaci de propietat per comunicar-se, avui els DMR es funcionen amb protocols estndard basats en UPnP (Universal Plug&Play) i DLNA (Digital Living Network Alliance). 


 Connexions .

Hi ha dues maneres per connectar el concentrador amb el seu Media Center, amb o sense fils (Wireless):


 Amb fils .
Ideal per a la funcionalitat. Fent servir cables, no congestionem la xarxa (o minimitzem molt la congesti) ja que tenim menys limitacions d'ample de banda. L'inconvenient s que hem de tenir una installaci de cables preparada per a poder connectar els dispositius. 


 Wireless .

Ideal per a la comoditat. Podem establir fcilment una connexi entre el concentrador i el Media Center sense fils, ja que no hem de tenir en compte ni parets ni cables. Per tamb cal dir que la connexi no s ideal, ja que intervenen les interferncies, i la congesti de la xarxa, que es pot veure traduda a frames de video perduts, o altres anomalies. s recomanable fer servir l'estndard 802.11a o millor, i una distncia entre dispositius el ms curta possible.




 Referncies .
 Definici de Digital Hubbub(angls);
 A Quick Look at How HP MediaSmart Connect Works (angls);
 HP MediaSmart Connect Wins Popular Mechanics Editor's Choice Award at CES 2008 (angls);

PC Magazine Media Hub & Receiver Finder (angls);
AudioFi Reviews of wireless players (angls);
PC World's Future Gear: PC on the HiFi, and the TV(angls);

 Enllaos Externs .

Digital Media Receiver (angls) ;
Apple TV (angls);
Passerelle multimdia (francs);
Comparacin de parquetes software para PVR (castell);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395950" title="Serra del Mercadell" nonfiltered="2609" processed="2593" dbindex="152628">
La Serra del Mercadell s una serra situada al municipi de Sant Sadurn d'Osormort (Osona), amb una elevaci mxima de 782,7 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395951" title="Sigourney Weaver" nonfiltered="2610" processed="2594" dbindex="152629">

Susan Alexandra Weaver, coneguda com Sigourney Weaver s una actriu i coproductora estatunidenca nascuda el 8 d octubre de 1949 a Nova York. Escull el nom Sigourney el 1963 pel personatge de Gatsby de Francis Scott Fitzgerald. Filla del dirigent de la NBC, Sylvester Weaver, i de l'actriu britnica Elizabeth Inglis, s tamb neboda del comediant i actor Doodles Weaver.
Estudia teatre a la Universitat de Yale. Hi va interpretar una obra escrita pel seu company Christopher Durang.
La seva carrera d'actriu resta marcada per la seva participaci a la pellcula de Ridley Scott, Alien, el 1979. Hi encarna la tinent Ripley, nica supervivent de la matana perpetrada per un monstre. Va reprendre aquest paper en les seqeles Aliens, Alien 3 i Alien the Resurrection. Fa igualment el paper de Dana Barett a Ghostbusters i Els caafantasmes II.

El 1985, es casa amb Jim Simpson, un escengraf de teatre que li oferir un paper el 1986 a El mercader de Vencia . I, el 13 d abril de  1990, va donar a llum a Charlotte Simpson . Mesura 1m82 i parla correctament el francs i l'alemany.

 Biografia .
 Debut al cinema .
Segueix al principi cursos d'art dramtic, i s'inscriu a la Yale School of Drama de Nova York. Comena la seva carrera artstica al teatre, desprs a la televisi, abans d'efectuar els seus primers passos en el cinema sota la direcci de Woody Allen, a la comdia dramtica Annie Hall (1977).

 Alien  .
Sigourney Weaver accedeix al rang d'estrella el 1979, amb la seva tercera pellcula, amb el personatge de Ellen Ripley a Alien de Ridley Scott, paper pel qual s candidata a l'Oscar a la millor actriu. Hi interpreta una jove dona perseguida per un aliengena en una nau espacial.

 De Ghostbusters a Gorillas in the Mist .
En els anys 1980, Sigourney Weaver s'illustra en tots els temes : de la guerra (The Year of Living Dangerously, 1982) a la comdia fantstica (Ghostbusters, 1984). Li agrada encarnar dones amb carcter, s la dona de negocis arribista i despietada de Working Girl (1988) al costat de Harrison Ford. Arriba al cim de la seva carrera amb el paper de la cientfica Dian Fossey a Gorillas in the Mist, dues pellcules que li valen de nou dos nomenaments en els Oscars.

 El retorn d Alien .
Sigourney Weaver no va oblidar l'oficial Ripley, que dona per altres tres episodis de la clebre saga fantstica : Aliens (1986) de James Cameron, Alien 3 (1992) de David Fincher i Alien the Resurrection (1997) de Jean-Pierre Jeunet.

 De Roman Polanski a Copycat .
En els anys 1990, interpreta ms sovint dones enganyades que reclamen venjana : una dona torturada durant la guerra a La mort i la donzella (1994), una psiquiatra acorralada paranoica a Copycat (1996) i un bruixot a Snow-White, A Tale of Terror (1997)

 De la comedia a M. Night Shyamalan .
Desprs del drama Un mapa del mn (1999), Sigourney Weaver encadena cinc comdies: Galaxy Quest, on interpreta una actriu en declivi, Embolic a l'Havana (2000), Els trencacors (2001), on presta els seus trets a una manipuladora, Tadpole (2002), on atreu els favors d'un adolescent, i Holes (2003). Per el cinema fantstic l'atrapa el 2003 : integra el prestigis repartiment de la pellcula The Village de M. Night Shyamalan. El 2007, interpreta en el drama Snow cake, en el qual encarna una dona autista. El mateix any, presta igualment la seva veu a l'horrorosa sogra de la pellcula d'animaci Happily N'Ever After.

Les seves gran pellcules comentades per ella.
Snow Cake (2007) - L'elogi de la diferncia.
Sigourney Weaver : Em sembla que a conseqncia de la meva alada, sempre m'he sentit diferent. No li passa a tothom. Malgrat tot, quan encarnes un personatge, fins i tot si s a priori normal, intentes trobar el que hi ha d'nic en ell : les seves esperances, les seves pors etc. Per penso que s veritat, sempre he tingut tendncia a privilegiar en el transcurs de la meva carrera personatges de dones marginals a causa de la seva diferncia... Per a Snow Cake, era una verdadera competici, per al mateix temps desitjava verdaderament contar la histria d'aquest personatge extraordinari que estimo molt. D'una manera general, la gent sap poques coses sobre l'autisme - fins i tot si pensen el contrari. Ara b, aquesta pellcula aporta una mirada particular sobre una persona particular que t un treball i qui viu sola. Ensenya en quin punt una persona autista pot gaudir d'una certa independncia, en la mesura que el seu cercle s present. 

Working Girl (1988)   El smbol de les dones fortes.
Penso que se'm pot percebre en aquesta pellcula com el smbol d'aquella que posseeix tot per que no mesura la seva sort. Era per a mi prou difcil interpretar aquest personatge antiptic - per el que s sorprenent, s que certes persones em continun dient : adoro el seu personatge a Working Girl. Tenia ra. Aquesta noia li ha robat el seu proms. Hi ha sempre molt a favor i en contra en la seva visi d'aquest paper, i sovint de la indignaci. Per s veritat que s un personatge molt modern, ja que s despietada i al mateix temps molt dotada. Representa perfectament la dona dels anys 80 per probablement tamb la dels anys 2000!

La saga Alien - El personatge de Ripley.
Per a mi, Ellen Ripley representa tot el que no sc. No t por de gaireb res. T d'altra banda les qualitats que calen per ser astronauta. Si alguna cosa no va, analitza les coses de manera quasi matemtica : Si a no funciona, llavors potser b, o c. I jo, l'actriu, l'emocional, aix que aix no surt rod, sc all : Arrrrrrgh!!. Sempre m'ha agradat encarnar un personatge tan oposat a la meva prpia personalitat i aquesta experincia m'ha perms igualment evolucionar de manera increble. M'he recolzat d'altra banda en una persona que coneixia per a aquest paper, una gran ecologista, que no t por a res. La veig encara i m'estimo molt feli d'haver tingut la sort de poder encarnar-la a la pantalla ja que s una persona poc comuna. A cada nou realitzador, Ripley s'ha fet cada vegada menys idealista. Al principi, t idees molt definitives sobre el b, el mal, sobre els altres, sobre les lleis a respectar. Evoluciona cap a alg molt ms intellectual. A poc a poc, perd les seves illusions, es fa vulnerable. Cada vegada, intenta renixer, per amb 200 anys de vida darrere d'ella! Finalment, tinc el sentiment que s com si torns d entre els morts. T un humor negre molt desenvolupat. I potser acaba perdent tota humanitat.

The Village (2003) - La fantasia.
El pblic adora ser transportat lluny del seu univers. El gui de Nightm  particularment ha agradat perqu es tractava d'un estudi molt fi sobre la manera com la gent pot perdre les seves illusions en un mn ultramodern. M'ha agradat molt rodar en aquesta pellcula. Per a ttol personal, no estic molt atreta per all que s fantstic, al contrari del que molta gent fa. Al poble, els habitants fan servir la fantasia contra les seves pors i les seves esperances. La fantasia, quan neix de l'esperit dels homes, respon a necessitats ben precises. s el que m'interessa.

Galaxy Quest (2000) / La saga  Ghostbusters (Els caafantasmes) - La comdia.
s el que prefereixo interpretar. A Galaxy Quest, per exemple, encarno un personatge que s'acosta ms a la Ripley que seria si hagus de marxar a l'espai. Era particularment divertit per a mi burlar-me d'aquesta imatge perfecta que han d'adoptar les dones a Hollywood : ser rossa, tenir formes perfectes, ser superficial... Quant a Ghostbusters, he mirat les dues pellcules amb la meva filla, i era verdaderament feli de tornar a veure un equip d'actors tan meravells i una pellcula tan atractiva... La comdia s el gnere en el qual em sento ms cmoda. I sc sempre a la recerca d'una bona comdia. La meva prxima comdia The TV Set, s una comdia molt cida centrada al voltant del rodatge d'un pilot per a la televisi. 
Aquesta activitat genera molts diners als Estats Units, s aterridor. El meu personatge s absolutament convenut i defensa amb passi la seva visi segons la qual el pblic no hauria de reflectir el vespre davant la televisi. El meu pare treballava en aquest mbit. Va crear el Today Show i el Tonight Show - s ell qui va introduir l'pera i el ballet per primera vegada a la televisi. D'alguna manera, en aquesta nova comdia, interpreto  l'anttesi absoluta del meu pare. I s prou gracis!
 La tempesta de gel (1997) / The Guys (obra de teatre sobre l 11 de setembre) / 1492: Conquest of Paradise (1992) - Una imatge d'Amrica.
Es tracta de tres visions molt diferents d'Amrica. La visi del mite de 1492; La tempesta de gel s una forma de stira dels suburbis americans. Un molt bon record. I pel que fa a  l'obra teatral, The Guys, es tractava d'un encrrec del meu marit. Per a mi, era molt important participar en aquest testimoni de l'estat d'esperit en el qual un es trobava a Nova York deu dies desprs dels esdeveniments. Era igualment ms important per a mi que sc novaiorquesa. La meva visi d'Amrica s'acostaria probablement a la de The Guys, perqu s un punt de vista novaiorqus i Nova York correspon a la meva visi d'Amrica. Probablement no s la visi ms justa, per Nova York s ple de gent que ve dels quatre racons del planeta. I s justament aix Amrica, la seva faceta ms bonica. Som una comunitat de ciutadans que viuen en pobles separats enmig d'una mateixa ciutat i per a mi, es tracta de la ciutat del futur. Totes les comunitats han de tractar amb les altres tot continuant sent independents unes dels altres.

Gorillas in the Mist (1989) / La mort i la donzella (1994) - Cinema i comproms.
De fet, associo ms aquestes dues pellcules a la idea d'allament d'aquests dos personatges femenins. Diana Fossey s'ha retirat del mn. El seu allament la obliga a fer-se cada vegada ms radical per expressar el seu missatge sobre la salvaguarda dels gorilles. Al mateix temps, s ella que va voler fer Gorilles in the Mist - i aix s la seva forma de comproms poltic. La seva vida sencera s un combat poltic. Pel que fa a Paulina, a La mort i la donzella es retira del mn a causa del que li ha passat. I s la seva  voluntat i les circumstncies que li permetran superar la seva passivitat i tornar-se activa per sortir-se'n. Aquest pas s extremadament difcil.

Annie Hall (1977) - La retrobada amb Woody Allen.
Adoro Woody Allen! He rodat igualment una pellcula amb ell quan era actor, Embolic a l'Havana. s un geni pur. M ha agradat la seva ltima pellcula Scoop, a la manera dels vells Woody Allen. s deliciosa. T un verdader sentit del ritme i una sensibilitat tota novaiorquesa. M agradaria rodar de nou amb ell. Li ho repeteixo sovint. Per no passa  -  no s per qu! (riures). Seriosament, va ser una verdadera oportunitat poder iniciar la meva carrera amb ell... 

Filmografia.

Anys 1970.
 1977 : Annie Hall, de Woody Allen;
 1977 : Tribute to a Mad Man, de D. Cohen;
 1979 : Alien de Ridley Scott;

Anys 1980.
 1981 : Eyewitness de Peter Yates;
 1982 : The Year of Living Dangerously de Peter Weir;
 1983 : Deal of the Century, de William Friedkin;
 1984 : Ghostbusters d Ivan Reitman;
 1985 : Une femme ou deux, de Daniel Vigne;
 1986 : Halfmoon Street de Bob Swaim;
 1986 : Aliens  de James Cameron;
 1988 : Working Girl, de Mike Nichols;
 1988 : Gorillas in the Mist de Michael Apted;
 1989 : Els caafantasmes II (Ghostbusters II) d Ivan Reitman;
 1989 : Frames from the Edge, d Adrian Maben;

Anys 1990.
 1992 : Alien 3, de David Fincher;
 1992 : 1492 : Conquest of Paradise de Ridley Scott;
 1993 : Dave, president per un dia (Dave) : Ellen Mitchell;
 1994 : La mort i la donzella (Death and the Maiden) de Roman Polanski;
 1995 : Jeffrey, de Christopher Ashley;
 1995 : Copycat, de Jon Amiel;
 1997 : Snow-White, A Tale of Terror de Michael Cohn;
 1997 : Alien the Resurrection de Jean-Pierre Jeunet;
 1997 : La tempesta de gel (The Ice Storm) d'Ang Lee;
 1999 : Un mapa del mn (A Map of the World) d'Scott Elliott;
 1999 : Galaxy Quest, de Dean Parisot;
 1999 : Get Bruce, d'Andrew J. Kuehn;

Anys 2000.
 2000 : Embolic a l'Havana (Company man), de Douglas McGrath i Peter Askin;
 2000 : Els trencacors (Heartbreakers) de David Mirkin;
 2000 : Big Bad Love, d'Arliss Howard (veu);
 2002 : Tadpole de Gary Winick;
 2002 : The Guys, de Jim Simpson;
 2003 : Holes d'Andrew Davis;
 2004 : Herois imaginaris (Imaginary Heroes), de Dan Harris;
 2004 : The Village de M. Night Shyamalan;
 2004 : CNN Presents (documental) (episodi The Two Marys: The Madonna and the Magdalene);
 2005 : Snow cake, de Marc Evans;
 2005 : Happily N'Ever After, de Paul J. Bolger (veu);
 2006 : The TV Set, de Jake Kasdan;
 2006 : Histria d'un crim (Infamous), de Douglas McGrath;
 2007 : Happily N'Ever After (veu), de Paul J. Bolger;
 2008 : Baby Mama ;
 2008 : The Tale of Despereaux  (veu), de Mike Johnson;
 2009 : Avatar ;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 1980   Saturn Award a la millor actriu per  Alien;
 1984   Saturn Award a la millor actriu per  Aliens;
 1998  BAFTA Millor actriu secundria per  La tempesta de gel;

 1989 Globus d'Or a la millor actriu dramtica per Gorillas in the Mist;
 1989 Globus d'Or a la millor actriu secundria per  Working Girl;

 Nominacions . 
 1987  Oscar a la millor actriu per  Aliens;
 1989  Oscar a la millor actriu per  Gorillas in the Mist;
 1989 Oscar a la millor actriu per  Working Girl;

 1980   Saturn Award a la millor actriu per  Alien;
 1994   Saturn Award a la millor actriu per  Alien 3;
 1998   Saturn Award a la millor actriu per  Alien, The Resurrection;
 2000   Saturn Award a la millor actriu per  Galaxy Quest;

 1990  BAFTA Millor actriu secundria per   Working Girl;

 1989 Globus d'Or a la millor actriu dramtica per Aliens;
 1998 Globus d'Or a la millor actriu secundria per La tempesta de gel;
 2000 Globus d'Or a la millor actriu dramtica per Un mapa del mn;

Referncies.


  Enllaos externs .
 Sigourney Weaver a IMDB;
 Sigourney Weaver a AlloCin;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395952" title="Serra de Curull" nonfiltered="2611" processed="2595" dbindex="152630">
La Serra de Curull s una serra situada al municipi de Sant Pere de Torell (Osona), amb una elevaci mxima de 1.361,3 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395955" title="Cmera d'Or (Festival de Cannes)" nonfiltered="2612" processed="2596" dbindex="152631">
La Cmera d'or del Festival Internacional de Cinema de Cannes s un premi cinematogrfic creat el 1978 per Gilles Jacob per donar suport al talent prometedor de joves artistes. Recompensa la millor primera pellcula de totes les seccions : Selecci oficial (competici i Una Certa Mirada), la Quinzena dels realitzadors i la Setmana de la crtica. Aquest premi, establert per un jurat independent, es dona en la cerimnia de clausura del festival.

 Palmars .
 1978 : Alambrista ! de Robert Malcolm Young;
 1979 : Northern Lights de John Hanson;
 1980 : Histoire d'Adrien de Jean-Pierre Denis;
 1981 : Desperado city de Vadim Glowna;
 1982 : Mourir  trente ans de Romain Goupil;
 1983 : Adj kirly katont de Pal Erdoss;
 1984 : Stranger Than Paradise de Jim Jarmusch;
 1985 : Oriana de Fina Torres;
 1986 : Noir et blanc de Claire Devers;
 1987 : Robinzonada Ili Moy Angliyskiy Deduchica de Nana Djordjadze;
 1988 : Salaam Bombay ! de Mira Nair;
 1989 : AZ en XX Szazadom de Ildiko Enyedi;
 1990 : Zamri oumi Voskresni de Vitali Kanevski;
 1991 : Toto le hros de Jaco Van Dormael;
 1992 : Mac de John Turturro;
 1993 : L'Odeur de la papaye verte de Tran Anh Hung;
 1994 : Petits arrangements avec les morts de Pascale Ferran;
 1995 : Badkonak-E Sefid de Jafar Panahi;
 1996 : Love serenade de Shirley Barrett;
 1997 : Moe no suzaku de Naomi Kawase;
 1998 : Slam de Marc Levin;
 1999 : Marana Simhasanam de Murali Nair;
 2000 : ex-quo Djomeh de Hassan Yekpatanah i Zam ni bar ye masti-ye asbh  de Bahman Ghobadi;
 2001 : Atanarjuat the fast runner de Zacharias Kunuk;
 2002 : Bord de mer de Julie Lopes-Curval;
 2003 : Reconstruction de Christoffer Boe;
 2004 : Or (mon trsor) de Keren Yedaya;
 2005 : ex-quo Sulanga Enu Pinisa de Vimukthi Jayasundara i Me and You and Everyone we Know de Miranda July;
 2006 : A fost sau n-a fost? de Corneliu Porumboiu;
 2007 : Meduzot de Etgar Keret i Shira Geffen;
 2008 : Hunger de Steve McQueen;
 
 Camra d'Or; Menci especial .
Alguns anys, algunes pellcules que no guanyaven el premi van rebre una menci especial per a la seva qualitat excellent com a primera caracterstica a Cannes. Tamb anomenat Cmera d'Or, menci o Cmera d'Or, Menci d'honor .

 1989 :  Wallers letzter Gang , de Christian Wagner i Piravi de Shaji N. Karun ;
 1990 :  Cas dluhu  d Irena Pavlskov, i Farendj de Sabine Prenczina ;
 1991 : Proof de Jocelyn Moorhouse i Sam & Me de Deepa Mehta ;
 1993 : Friends d Elaine Proctor ;
 1994 : Samt el qusur de Moufida Tlatli ;
 1995 : Denise Calls Up de Hal Salwen ;
 1997 : La Vie de Jsus de Bruno Dumont ;
 2002 : Japn de Carlos Reygadas ;
 2003 : Osama (     ) de Siddiq Barmak ;
 2004 : Lu Cheng de Yang Chao i Khab-e talkh de Mohsen Amiryoussefi ;
 2007 : Control d Anton Corbijn ;
 2008 : Vse umrut, a ya ostanus de Valeriya Gai Germanika ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395958" title="Amphilophus altifrons" nonfiltered="2613" processed="2597" dbindex="152632">

 Amphilophus altifrons s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l Amrica Central: des del riu Trraba (Costa Rica) fins al riu Chiriqui (Panam).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kner, R. 1863. Eine Uebersicht der ichthyologischen Ausbeute des Herrn Professors Dr. Mor. Wagner in Central-Amerika. Sitzungsber. Koningl. Bayer. Akad. Wiss. Muenchen v. 2: 220-230. ;
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395959" title="Amphilophus amarillo" nonfiltered="2614" processed="2598" dbindex="152633">

Amphilophus amarillo  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l Amrica Central: Nicaragua.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
  Stauffer, J. R., Jr. & K. R. McKaye 2002. Descriptions of three new species of cichlid fishes (Teleostei: Cichlidae) from Lake Xilo, Nicaragua. Cuadernos Invest. U.C.A. Nm. 12: 1-18.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395962" title="Grony de l'Oller" nonfiltered="2615" processed="2599" dbindex="152634">

El Grony de l'Oller s una muntanya de 1.062 metres que es troba al municipi de Collsuspina a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395964" title="Sant Marc (Santa Eugnia de Berga)" nonfiltered="2616" processed="2600" dbindex="152635">

Sant Marc s una muntanya de 579 metres que es troba al municipi de Santa Eugnia de Berga a la comarca d'Osona.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 292101001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395966" title="Puigsacost" nonfiltered="2617" processed="2601" dbindex="152636">

El Puigsacost s una muntanya de 573 metres que es troba al municipi de Santa Eugnia de Berga a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395967" title="Trema-roques" nonfiltered="2618" processed="2602" dbindex="152637">

El Trema-roques s una muntanya de 922 metres que es troba al municipi de Sora a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395968" title="Tur de Sora" nonfiltered="2619" processed="2603" dbindex="152638">

El Tur de Sora s una muntanya de 791 metres que es troba al municipi de Sora a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395971" title="Tur del Serrat" nonfiltered="2620" processed="2604" dbindex="152639">

El Tur del Serrat s una muntanya de 702 metres que es troba al municipi de Santa Maria de Besora a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395972" title="Les Tres Batlles" nonfiltered="2621" processed="2605" dbindex="152640">

Les Tres Batlles s una muntanya de 805 metres que es troba al municipi de Sant Vicen de Torell a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395974" title="Tur de Comadeb" nonfiltered="2622" processed="2606" dbindex="152641">

El Tur de Comadeb s una muntanya de 696 metres que es troba entre els municipis d'Ors i Sant Vicen de Torell a la comarca d'Osona.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395976" title="Serrat del Ti" nonfiltered="2623" processed="2607" dbindex="152642">

El Serrat del Ti s una muntanya de 803 metres que es troba al municipi de Llu a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395977" title="Serrat de Lurda" nonfiltered="2624" processed="2608" dbindex="152643">

El Serrat de Lurda s una muntanya de 832 metres que es troba al municipi de Llu a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="395994" title="Gal del Servei Expedicionari de la Fora Aria" nonfiltered="2625" processed="2609" dbindex="152644">


El Gal del Servei Expedicionari de la Fora Aria (angls: Air Force Expeditionary Service Ribbon (AFESR) s una distinci de la Fora Aria dels Estats Units d'Amrica, creada al juny del 2003. s atorgada a qualsevol membre de la USAF que completi un desplegament estndard de contingncia.

Els reglaments del Gal del Servei Expedicionari defineixen un desplegament com 45 dies consecutius o 90 no consecutius en estat de servei. Les ordres de dest temporal tamb qualifiquen pels requeriments temporals. Als casos en que s'excedeixin els terminis de 45  90 dies s'atorgar un nic gal, i no mltiples galons d'acord els perodes acomplerts.

Als membres que hagin servit en zones de combat (encara que no participessin en combat) se'ls afegeix un marc daurat. Aquest marc tamb noms s'atorga una vegada.

Les concessions posteriors s'indiquen mitjanant fulles de roure; i el gal es va fer retroactiu a l'1 d'octubre de 1999. La recepci del gal tamb qualifica per rebre la Medalla Expedicionria de les Forces Armades o la Medalla del Servei a les Forces Armades.

 Simbolisme .
El blau mar indica el desplegament per tot el mn. El blau clar indica la capacitat de la Fora Aria. El vermell i el groc signifiquen el sacrifici i l'excellncia. El blanc denota integritat, i amb el vermell i el blau es refereix als Estats Units.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396004" title="Amphilophus astorquii" nonfiltered="2626" processed="2610" dbindex="152645">

Amphilophus astorquii  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,5 cm de longitud total.  
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: Nicaragua.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Practical Fish Keeping ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396011" title="Teodobert II" nonfiltered="2627" processed="2611" dbindex="152646">

Teodobert II (586-612), va ser rei d'Austrsia des de l'any 595 fins a la seva mort.

A la mort del seu pare Khildebert II va rebre el regne franc d'Austrsia, les ciutats de Poitiers, Tours, Velai, Bordeus i Chteaudun, i els territoris de la Xampanya, l'Auvrnia i l'Alamnia Transjurana. Els seu germ petit Teodoric II va heredar Borgonya.

En un primer moment la seva via Bruniquilda va controlar el govern dels regnes dels nets. La seva posici privilegiada a la cort d'Austrsia va acabar l'any 599 quan Teodobert, instigat per la noblesa local, la va fer exiliar. Bruniquilda es va refugiar a Borgonya amb Teodoric.

Aquell mateix any, Teodobert va entrar en guerra, i va ser derrotat a Sens. Aleshores els dos germans es van aliar contra el seu cos Clotari II, obtenint una victria a Dormelles, i obtenint una porci important de Nustria (600 604). Per arribats a quest punt els germans van tornar a enfrontar-se entre ells. Teodoric el va derrotar a tampes, i va no va voler ajudar-lo quan el seu regne estava sent atacat per Clotari el 605. Teodobert patiria noves derrotes a mans del seu germ el 610 i el 612, fins que va ser desposat del seu regne i tancat en un monestir, on ell i el seu fill Meroveu serien assassinats per ordre de Bruniquilda.

 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396021" title="Amphilophus bussingi" nonfiltered="2628" processed="2612" dbindex="152647">

Amphilophus bussingi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.  
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: des del riu Sixaola (Costa Rica) fins al riu Guarumo (Panam).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
  Loiselle, P. V. 1997. Diagnoses of two new cichlids from the Rio Sixaola Drainage, Costa Rica. Buntbarsche Bull. Nm. 180 (Juny): 1-8.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396022" title="Amphilophus calobrensis" nonfiltered="2629" processed="2613" dbindex="152648">

Amphilophus calobrensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: rius de la costa del Pacfic de Panam.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Meek, S. E. & S. F. Hildebrand. 1913. New species of fishes from Panama. Field Mus. Nat. Hist. Publ. Zool. Ser. v. 10 (nm. 8): 77-91. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396023" title="Amphilophus chancho" nonfiltered="2630" processed="2614" dbindex="152649">

Amphilophus chancho  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 24,2 cm de longitud total.  
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: Nicaragua.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396028" title="Amphilophus citrinellus" nonfiltered="2631" processed="2615" dbindex="152650">


Amphilophus citrinellus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 24,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: zona atlntica de Nicaragua i Costa Rica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Gnther, A. 1864. Report of a collection of fishes made by Messrs. Dow, Godman, and Salvin in Guatemala. Proc. Zool. Soc. Lond. 1864 (pt 1): 144-154. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396044" title="Amphilophus diquis" nonfiltered="2632" processed="2616" dbindex="152651">

Amphilophus diquis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,5 cm de longitud total.  
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: zona pacfica del sud-est de Costa Rica. 

 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Bussing, W. A. 1974. Two new species of cichlid fishes, Cichlasoma sajica and C. diquis, from southeastern Costa Rica. Rev. Biol. Trop. v. 22 (nM. 1): 29-49.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396045" title="Amphilophus flaveolus" nonfiltered="2633" processed="2617" dbindex="152652">

Amphilophus flaveolus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,6 cm de longitud total. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: llac Apoyo (Nicaragua).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396048" title="Daniel Toribio Aquino" nonfiltered="2634" processed="2618" dbindex="152653">
Daniel Toribio Aquino (nascut el 9 de juny de 965 a Chajari, Argentina) s un futbolista argent, ja retirat. Jugava de davanter.

 Trajectria .
Aquino va debutar en la competici del seu pas als 20 anys, a les files del Banfield, on hi va estar quatre campanyes. La seua bona tasca feu que Europa es fixara en ell, tot i que va arribar a un club menor, el Reial Mrcia. 

Al 1991 s'incorpora a les files de l'Albacete Balompi, un conjunt que acabava de debutar a la Primera Divisi espanyola. Eixa temporada hi juga 21 partits i anota 3 gols. Noms est un any abans de tornar a la categoria d'argent, aquesta vegada al Mrida. La temporada segent fitxa pel Real Betis, amb el qual hi ascendeix de nou a Primera.

La 94/95 s la seua segona campanya a la mxima categoria, i Aquino millora els nombres: 29 encontres i 7 gols, en un Betis que queda tercer de la taula. Tot i aix, l'argent abandona el club sevill i passa al Rayo Vallecano. Amb els de Vallecas anota fins 14 gols, sent titular, per no pot evitar el descens a Segona Divisi.

Desprs d'un any en blanc, al 97 retorna al Real Murcia, on est tres anys, quan fitxa per altres clubs  menors de la regi, el Llorca primer i el Relesa Las Palas desprs. En aquest darrer penja les botes, al 2002.

 Anecdotari .
 Rebia el malnom dEl Toro.
 El seu fill, Daniel, tamb s futbolista i ha debutat amb les categories inferiors de la selecci espanyola de futbol.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396049" title="Amphilophus hogaboomorum" nonfiltered="2635" processed="2619" dbindex="152654">

Amphilophus hogaboomorum  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: conca del riu Choluteca (Hondures)
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Carr, A. F., Jr. & L. Giovannoli. 1950. The fishes of the Choluteca drainage of Southern Honduras. Occas. Pap. Mus. Zool. Univ. Mich. Nm. 523: 1-38, Pls. 1-2.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396050" title="Lavrenti Bria" nonfiltered="2636" processed="2620" dbindex="152655">


Lavrenti Pavlovitx Beria (georgi:                         , transliterat:Lavrenti Pavles dze Beria; rus:                         ; 28 de mar de 1899   23 de desembre de 1953) va ser un poltic sovitic, cap de la Seguretat sovitica i de l'aparell de la policia secreta sota Stalin. Va ser el segon al comandament del NKVD durant la Gran Purga, sent responsable de milions d'empresonaments i morts. Al final de la Purga, esdevingu cap del NKVD i port a terme una purga del propi cos. Beria va ser el poltic del cercle de Stalin ms influent sobre el dictador durant i desprs de la Segona Guerra Mundial, i immediatament desprs de la mort de Stalin al 1953; aix com durant el perode immediat a la seva mort, quan va exercir d'adjunt al Primer Ministre i port a terme una efmera campanya de liberalitzaci. No obstant aix, va ser detingut aquell mateix any i executat per ordre dels seus rivals poltics. D'acord amb Mlotov, va ser acusat d'enverinar a Stalin usant warfarin, un potent raticida.

 Biografia .
 Inicis i ascens al poder .
Bria va nixer fil de Pavell Khulaevitx Bria a Merkheuli, prop de Sukhumi, al districte de Sukhum del la governaci de Kutais, llavors part de l'Imperi Rus i que actualment s Gergia. Originriament era Mingreli. Va estudiar a una escola tcnica a Sukhumi i s'un als bolxevics al mar de 1917 mentre que estudiava enginyeria a Baku.

Al 1919 treball al servei de seguretat de la Repblica Democrtica d'Azerbaian.

Al 1920  1921 s'un a la Txeka (la primera policia secreta bolxevic). En aquell temps, esclat una revolta bolxevic a la Repblica Democrtica de Gergia, controlada dels Menxevics, i l'Exrcit Roig els enva. La Txeka va estar molt involucrada en el conflicte, que finalitz amb la derrota dels Menxevics i la formaci de la Repblica Socialista Sovitica de Gergia. Al 1922, Bria va ser nomenat adjunt al cap de la branca georgiana del successor de la Txeca, l'OGPU.

Al 1924, encapal la repressi de l'alament nacionalista georgi, desprs del qual van resultar executades unes 10.000 persones. Per la seva tasca, Bria va ser nomenat cap de la divisi poltica-secreta de l'OGPU Transcaucasi i va rebre l'Orde de la Bandera Roja.

Al 1926, Bria esdevingu cap de l'OGPU Georgi i va conixer al tamb georgi Josif Stalin, convertint-se en un aliat de Stalin en el seu ascens del poder dins del Partit Comunista i del rgim sovitic. Al 1931 Bria esdevingu Secretari del Partit Comunista de Gergia, i a l'any segent, de tota la regi transcaucsica, fins arribar a ser membre del Comit Central del Partit Comunista al 1934. En aquests moments comen a atacar els seus companys del Partit Comunista de Gergia, dirigint-se en particular cap a Gaioz Devdariani, Ministre d'Educaci de la RSS de Gergia. Bria orden la mort dels germans de Devdariani, George i Xalva, que ocupaven crrecs importants a la Txeka i al Partit Comunista, respectivament. Gaioz Devdariani va ser acusat de violar l'Article 58, a l'haver portat a terme activitats contra-revolucionries; sent executat al 1938. Fins i tot quan va abandonar Gergia, Bria va controlar el Partit Comunista de la repblica fins el moment de la seva eliminaci al 1953.

Al 1935, Bria era un dels subordinats de Stalin en qui aquest confiava ms. Ciment el seu lloc al costat de Stalin amb un llibret titulat Sobre la histria de les organitzacions bolxevics al Transcaucas, a on la que enfatitzava el paper de Stalin. Quan al 1934 Stalin inici la purga del Partit Comunista i del govern, desprs de l'assassinat de Sergei Kirov, Bria inici les purgues al Transcaucas. 

Que els nostres enemics spiguen que qualsevol que provi d'aixecar una m contra la voluntat del nostre poble, contra la voluntat del Partit de Lenin i Stalin, ser esclafat i destrut sense pietat

 Bria i el NKVD .
A l'agost de 1938, Stalin va fer anar a Bria cap a Moscou com a adjunt al Cap del Comissariat del Poble d'Afers Interns, el NKVD, el ministeri que controlava la seguretat de l'estat i les forces de policia. Sota Nikolai Iejov, el NKVD havia portat a terme la Gran Purga, empresonant i executant a milers de persones de tota la Uni Sovitica sota l'acusaci de ser enemics del poble. Per al 1938, l'opressi havia arribat a ser tan extensa que estava danyant la infrastructura, l'economia i les prpies Forces Armades de l'estat sovitic, fent que Stalin aturs de cop la purga. Al setembre, Bria va ser nomenat cap de l'Administraci Principal de la Seguretat de l'Estat (GUGB) del NKVD, succeint a novembre a Iejov com a cap del NKVD (el propi Iejov va ser executat al 1940). El propi NKVD va ser purgat, amb la meitat dels seu personal sent substitut per gent lleial a Bria.

Encara que el nom de Bria est ntimament identificat amb la Gran Purga per la seva tasca com segon al comandament del NKVD, la seva arribada al capdavant de l'organitzaci coincid amb un alleugerament de la repressi. Unes 100.000 persones van ser alliberades dels camps de treball, i es va admetre oficialment que havia hagut casos d'injustcies i excessos durant les purgues, dels quals Iejov va ser senyalat com a culpable. Per aquesta liberalitzaci noms va ser relativa, ja que les detencions i les execucions van continuar durant el 1940, accelerant-se a mida que la guerra s'apropava. Durant aquest perode, Bria supervis les deportacions de Polnia i dels Estats Bltics desprs de l'ocupaci sovitica d'ambdues regions.

Al mar de 1939, Bria va ser nomenat candidat a membre del Politbur del Partit Comunista. Encara que no va arribar a ser membre de ple dret fins al 1946, ja era un dels mxims lders de la Uni Sovitica. Al 1941 Bria va ser nomenat Comissari General de Seguretat de l'Estat, el mxim rang para-militar del sistema de la policia sovitica d'aquells moments, comparable al rang de Mariscal de la Uni Sovitica.

El 5 de mar de 1940, Bria va enviar una nota a Stalin (794/B), segons la qual afirmava que els presoners de guerra polonesos (majorment oficials de l'exrcit), retinguts als camps de presoners de la Bielorssia occidental i Ucrana, fossin declarats enemics de l'estat, recomanant la seva execuci (veure Matana de Katyn).

Al febrer de 1941 va ser nomenat Segon del President del Consell dels Comissaris del Poble, i al juny, desprs de la invasi nazi de la Uni Sovitica, va passar a formar part del Comit de Defensa de l'Estat (GKO). Durant la Segona Guerra Mundial particip en la majoria de les responsabilitats domstiques, fent servir milions de persones empresonades als camps de treball del NKVD per a la producci de guerra. Va assumir el control de la producci d'armaments, aix com dels motors aeronutics (aix darrer amb George Malenkov]]). Aquest seria l'inici de l'aliana de Bria amb Malenkov, que posteriorment tindria una importncia capital.

Al 1944, a mida que els alemanys eren expulsats de terres sovitiques, Bria s'encarreg de diverses minories tniques, acusades de collaboraci amb l'enemic, incloent els Txetxens, els Ingixos, els Ttars de Crimea i els Alemanys del Volga. Tots ells van ser deportats a l'sia Central Sovitica.

Al desembre de 1944, es va encarregar al NKVD que superviss el Projecte sovitic de bomba atmica, que construiria i provaria una bomba al 1949. Per aconseguir-ho llan una campanya d'espionatge del programa d'armament atmic dels Estats Units, del qual obtingu gran part de la tecnologia necessria. Tot i aix, la seva contribuci ms important va ser l'aportaci de la massa laboral necessria per poder desenvolupar el projecte. El sistema de Gulags provea de desenes de milers de persones per treballar a les mines d'urani, aix com per la construcci i funcionament de les plantes de processament. El NKVD tamb es va encarregar de la seguretat del projecte.

Al juliol de 1945 els rangs de la policia sovitica van ser militaritzats i, per tant, Brica va convertir-se en Mariscal de la Uni Sovitica. Tot i que mai va tenir un comandament militar, Bria, a travs de la seva tasca en l'organitzaci de la producci en temps de guerra, va fer una contribuci significativa a la victria de la Uni Sovitica a la II Guerra Mundial.

 La postguerra .
Amb Stalin amb gaireb 70 anys, els anys de postguerra van ser dominats per una lluita per la successi entre els seus lloctinents. Al final de la guerra, el successor ms ben situat semblava ser Andrei Jdanov, lder del partit a Leningrad durant la guerra, i llavors al capdavant d'afers culturals. Durant la guerra, Bria i Jdanov ja eren rivals, per desprs de 1946 Bria va formar una aliana amb Malenkov per barrar el pas a Jdanov.

Al gener del 1946, Bria dimit del seu crrec de cap del NKVD, mentre que seguia retenint el control general sobre els afers de seguretat nacional des del seu crrec d'Adjunt del Primer Ministre, sota Stalin. Per el nou cap del NKVD, Sergei Kruglov, no era un dels homes de Bria. A ms, a l'estiu de 1946, Vsevolod Nikolaievitx Merkulov, un dels homes de Bria, va ser rellevat al capdavant del MGB per Vctor Abakumov. Kruglov i Abakumov no van perdre el temps en retirar a tots els homes de Bria de la comandncia de l'aparell de seguretat amb nova gent. Ben aviat, Stepan Mamulov, viceministre del MVD va quedar com a nic home de Bria. Durant els mesos segents, Abakumov comen a portar a terme diverses operacions d'importncia sense consultar amb Bria, sovint treballant en tndem amb Jdanov, i de vegades sota les ordres directes de Stalin. 

Un d'aquests primers moviments va ser l'afer del Comit Jueu Anti-Feixista, que s'inici a l'octubre de 1946 i comport l'assassinat de Solomon Mikhoels i la detenci d'altres membres. Aquest assumpte dany a Bria, doncs el seu propi cercle incloa un nombre substancial de jueus.

Jdanov va morir de sobte a l'agost de 1948, i Bria i Malenkov van moure's per consolidar el seu poder amb una purga dels homes de Jdanov (coneguda com Afer de Leningrad). Entre les 2.000 persones associades estava l'adjunt de Jdanov, Aleksei Kuznetsov, el cap econmic, Nikolai Voznesenski, el cap del Partit a Leningrad, Piotr Popkov, i el Primer Ministre de la RSFS de Rssia, Mikhail Rodionov. Noms va ser a partir de la mort de Jdanov que Nikita Khrusxov comen a ser considerat com una alternativa possible al duet Bria-Malenkov.

La mort de Jdanov no va aturar, per, la campanya antisemita. Durant els anys de postguerra, Bria supervis l'establiment de rgims comunistes a l'Europa Oriental, nomenant a dit als lders, dels quals un nombre substancial eren jueus. A inicis de 1948, Abakumov inici diverses investigacions conta aquests lders, que van culminar amb la detenci al novembre de 1951 de Rudolf Slnsk, Bed ich Geminder i d'altres a Txecoslovquia. Tots ells van ser acusats de Sionisme i, ms especficament, de proveir armes a Israel. Aquest crrec era molt perills per a Bria, doncs aquestes armes havien estat venudes sota les ordres directes del propi Bria. A ms, dels 14 lders del Partit Comunista Txecoslovac, 11 eren jueus, els quals van ser acusats, jutjats, comdemnats i executats (veure Judici Slnsk. Parallelament es van portar a terme investigacions similars a Polnia i a altres pasos satllits sovitics. 

En aquella poca, Abakumov va ser substitut per Semi Ignatiev, que intensific la campanya antisemita. El 13 de gener de 1953, el major afer antisemita de la Uni Sovitica va ser iniciat al Pravda: el Complot dels metges. Diversos metges prominents jueus van ser acusats d'enverinar als lders sovitics i van ser detinguts, apareixent una campanya d'histerisme antisemtic a la premsa sovitica. 37 metges (dels quals 17 eren jueus) van ser detinguts, i el MGB (obeint les ordres de Stalin) va iniciar els preparatius per procedir a la deportaci dels jueus a l'extrem orient.

Dies desprs de la mort de Stalin (produda el 5 de mar), Bria alliber tots els metges encara detinguts, anunciant que tot el problema havia estat fabricat, i proced a detenir als funcionaris del MGB que estaven directament involucrats. L'anunciada deportaci dels jueus no es va produir mai. A ms, a inicis dels 50 tamb tingu lloc l'Afer Mingreli, en el que diversos protegits de Bria a Gergia van ser purgats, disminuint encara ms el poder de Bria.

 Desprs de Stalin .
Stalin pat un infart durant la nit desprs de sopar amb Bria i amb d'altres lders sovitics, morint 4 dies desprs (5 de mar de 1953). El Ministre d'Exteriors Viatxeslav Mlotov, a les seves memries poltiques, afirm que Bria li havia confessat que l'havia enverinat. 

Desprs de la mort de Stalin, Bria va ser nomenat Viceprimer Ministre, sent tornat a nomenar cap del MVD. El seu aliat Malenvok era Primer Ministre de la URSS i, de moment, era l'home ms poders de la Uni Sovitica. Bria era el segon home ms poders, i donada la feblesa personal de Malenkov, es va situar per ser ell mateix el cap suprem de la URSS. Khrusxov va esdevenir Secretari del Partit, que era vist com un crrec menys important que el de Primer Ministre. 

Bria se situ al capdavant de la liberalitzaci desprs de la mort de Stalin. Bria denunci pblicament el "Complot dels Metges" com un frau, investig l'assassinat de Mikhoels i promulg una amnistia que alliber un mili de presoners no-poltics dels camps de treball forats. A l'abril sign un decret prohibint l's de la tortura en les presons sovitiques.

Bria tamb realitz una poltica ms liberal cap a les nacionalitats no-ruses de la Uni Sovitica. Va convncer al Presdium (el nou nom del Politbur) i al Consell de Ministres que permets al rgim comunista de l'Alemanya Oriental portar a terme unes poltiques econmiques ms liberals, aix com reformes poltiques. A ms, Bria maniobr per tal de reduir el paper de l'aparell del Partit en el procs de presa de decisions en qestions poltiques i econmiques.

Degut a tots aquests fets, no sorprn que la resta de lders del Partit sospitessin dels veritables motius de Bria en tot aix. Khrusxov, s'oposava a l'aliana entre Bria i Malenkov, per inicialment no era capa d'enfrontar-se ells. La seva oportunitat vingu al juny de 1953, quan van esclatar revoltes contra el rgim comunista de l'Alemanya Oriental. Van haver sospites de que el que realment volia Bria era unificar tota Alemanya i el final de la Guerra Freda, per poder rebre ajut nord-americ com durant la guerra. Les demostracions de l'Alemanya Oriental van fer que Mlotov, Malenkov i Bulganin es convencessin que les poltiques de Bria eren perilloses i desestabilitzarien el rgim sovitic. Pocs dies desprs dels fets a Alemanya, Khrusxov va convncer als altres lders a donar un cop dins del Partit contra Bria, cop en el que fins i tot Malenkov, el seu principal aliat, l'abandon.

 La caiguda de Bria .
Al juny de 1953, Bria va ser detingut i empresonat prop de Moscou. Primer va ser tancat a la pres militar de Moscou i desprs al bnquer del quarter general del Districte Militar de Moscou.

El Ministre de Defensa Nikolai Bulganin orden a la 4a Divisi Blindada de la Gurdia Kantemirovskaia i a la 2a Divisi Motoritzada de Fusellers de la Gurdia Kantemirovskaia que es desplacessin cap a Moscou per evitar que forces dels cossos de seguretat encara lleials a Bria provessin de rescatar-lo.

Ams de Bria, tamb van ser empresonats diversos dels seus dofins, com Merkulov, Bogdan Kobulov, Sergei Golgidze, Vladimir Dekanozov, Pavel Meixik i Lev Vlodzimirskii.

Pravda no va anunciar la detenci de Bria fins al 10 de juliol, atorgant tot el crdit a Malenkov i referint-se a les activitats criminals de Bria contra el Partit i l'Estat. Al desembre es va anunciar que Bria i els altres 6 cmplices mencionats havien estat conspirant duran anys per erosionar el poder de la Uni Sovitica i tornar al capitalisme.

Bria i els seus 6 companys van ser jutjats en una sessi especial ("Spetsialnoie Sudebnoie Prisutstvie") del Jutjat Suprem de la Uni Sovitica, sense advocat defensor ni dret d'apellaci. El Mariscal Ivan Koniev va ser el President del judici, en el que Bria va ser trobat culpable de:

 Traci: Va ser acusat (sense proves) de mantenir i desenvolupar fins al moment del seu arrest connexions secretes amb els serveis d'intelligncia estrangers. En particular, d'haver intentat iniciar converses de pau amb Hitler al 1941 a travs de l'ambaixador de Bulgria (tot i que era obeint ordres de Stalin i Mlotov). Tamb va ser acusat que, tot i a que collabor a l'organitzaci de la defensa del nord del Caucas, intent deixar que els alemanys ocupessin el Caucas. Tamb van haver-hi acusacions de que planejant aconseguir el poder, Bria intent obtenir el recolzament dels estats imperialistes a costa de violar la integritat territorial de la Uni Sovitica i cedir regions del territori sovitic als estats capitalistes (aix va ser degut a que Bria sugger als seus assistents que, per tal de millorar les relacions exteriors sovitiques, seria raonable transferir l'blast de Kaliningrad a Alemanya, una part de Karlia a Finlndia i les illes Kuril al Jap.);
 Terrorisme: l'ordre d'executar a 25 presoners poltics a l'octubre de 1941 sense judici va ser classificat com un acte de terrorisme;
 Activitats contrarevolucionries durant la Guerra Civil Russa: al 1919, Bria treball al servei de seguretat de la Repblica Popular d'Azerbaijan. Bria afirm que va ser encarregat d'aquella tasca pel Partit Hummet, d'on sort el Partit Adalat, el Partit Ahrar, i els bolxevics de Baku per establir el Partit Comunista d'Azerbaijan.

Bria i els altres acusats van ser sentenciats a mort, procedint-se immediatament amb les sentncies, sent afusellats el 23 de desembre de 1953. La seva vidua i el seu fill van ser exiliats a Sverdlovsk, sent alliberats al 1964.

Desprs de la mort de Bria, el MGB va ser separat del MVD i redut de ministeri a comit (conegut com KGB), i cap altre cap de policia sovitic torn a tenir el poder que havia disposat Bria.

Al maig del 2000 la Cort Suprema de la Federaci Russa rebutj una apellaci dels membres de la famlia de Bria per retirar la seva condemna de 1953, basant-se en les lleis russes per rehabilitar als falsament acusats de crims poltics; per en aquest cas, el jutge dictamin que Bria va ser l'organitzador de la repressi contra el seu propi poble i per tant no se'l podia considerar una vctima. Per si que va trobar a Vladimir Dekanozov, Pavel Meixik i a Lev Vlodzimirskii culpables d'abs d'autoritat i no pas de crims contra l'estat, i la sentncia va ser pstumament modificada de mort a 25 anys de reclusi.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396053" title="Juan Jos Caas Gutirrez" nonfiltered="2637" processed="2621" dbindex="152656">
Juan Jos Caas Gutierrez (Rota, 17 d'abril de 1972) s un exfutbolista andals que va desenvolupar tota la seva carrera esportiva en el Real Betis. 

Es va formar en la categories inferiors del club verd-i-blanc, debutant en Primera Divisi el 4 de setembre de 1994 davant el CD Logros. Va romandre 11 temporades en la mxima categoria, totes elles en el Betis, en les quals va jugar 228 partits de lliga i va marcar 10 gols. 

Al finalitzar la temporada 2005-2006 va decidir retirar-se del futbol d'elit i va fitxar pel CD Alcal per a finalitzar all la seva carrera esportiva. Al finalitzar la temporada 2007-2008 el jugador decideix penjar les botes al no poder evitar el descens del seu equip a 3a Divisi. 

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396054" title="Amphilophus labiatus" nonfiltered="2638" processed="2622" dbindex="152657">

Amphilophus labiatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 24 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: llacs Nicaragua i Managua (Nicaragua).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Gnther, A. 1864. On some new species of Central-American fishes. Proc. Zool. Soc. Lond. 1864 (pt 1): 23-27, Pls. 3-4.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. i K.E. Hartel, 1997. The systematic status of cichlid genera described by Louis Agassiz in 1859: Amphilophus, Baiodon, Hypsophrys and Parachromis (Teleostei: Cichlidae). Ichthyol. Explor. Freshwat. 7(3):193-202.  ;
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396055" title="Amphilophus longimanus" nonfiltered="2639" processed="2623" dbindex="152658">

Amphilophus longimanus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: zona atlntica (des del riu Aguan -Hondures- fins al riu Prinzapolka -Nicaragua- i el riu San Juan -Costa Rica-) i zona pacfica (des del riu Nahualate -Guatemala- fins al riu Bebedero -Costa Rica-).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Bussing, W.A., 1998. Peces de las aguas continentales de Costa Rica fishes of Costa Rica. 2a. ed. San Jos Costa Rica: Editorial de la Universidad de Costa Rica. 468 p.  ;
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Gnther, A. 1867. On the fishes of the states of Central America, founded upon specimens collected in fresh and marine waters of various parts of that country by Messrs. Salvin and Godman and Capt. J. M. Dow. Proc. Zool. Soc. Lond. 1866 (pt 3): 600-604.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396060" title="Codificaci multivista" nonfiltered="2640" processed="2624" dbindex="152659">
Els sistemes d'adquisici multi-vista sn aquells que prenen seqncies de vdeo gravades al mateix temps des de mltiples cmeres, per a oferir sobre tecnologies 3D una visi amb punt de vista lliure (FVT, Free viewpoint television). Per poder-ho dur a terme es necessita un sistema de cmeres configurades i calibrades amb precisi que proporcionin certa informaci al codificador, com la posici exacta des de la que s'est gravant respecte d'una matriu establerta prviament, el punt focal, la posici relativa entre les diferents cmeres, etc. En aquest cas les seqncies de vdeo acostumen a compartir contingut i per tant, l'eficincia en la codificaci pot augmentar si passem d'un sol punt de vista a un sistema multi-vista explotant les similituds entre les diferents seqncies reduint al mateix temps la redundncia temporal.

La necessitat per a la codificaci de vdeo multi-vista est impulsada per dos desenvolupaments tecnolgics recents: les noves tecnologies de pantalles tridimensionals i la creixent utilitzaci de mltiples conjunts de cmeres. Existeixen una varietat d'empreses que ja estan comencen a produir tecnologies de visualitzaci en 3D que no necessiten ulleres i que poden ser vistes per vries persones al mateix temps. Els resultats obtinguts amb aquestes pantalles 3D demostren el potencial de crear un mercat de vdeo 3D i a ms a ms, la necessitat de desenvolupament i recerca dels sistemes de compressi de vdeo multi-vista. D'una altre banda, fins i tot amb pantalles 2D, les matrius multi-cmera s'utilitzen cada vegada ms per capturar una escena des de diferents angles. El conjunt de dades multi-vsta resultants permet a l'espectador observar una imatge des de qualsevol punt de vista i es pot emprar com una altre aplicaci de la compressi multi-vista.

Caracterstiques.

En els cdecs de vdeo estndard, una eina important s la compressi i predicci de moviment que realitza el codificador en el quadre actual respecte de quadres anteriors o posteriors. A ms de la predicci temporal estndard, el cdec multi-vista permet predir una imatge a partir de les imatges obtingudes per altres cmeres o a partir de vistes interpolades virtuals. Alguns cdecs multi-vista fins i tot, modifiquen el programari de referncia de MPEG, el JSVM (Joint Scalable Video Model) per a permetre la inserci de mostres multi-vista en el buffer del descodificador aix com de varies llistes de parmetres de referncia. Per a la descomposici de la seqncia existeixen varies maneres, puguen obtenir la predicci espai-temporal de manera ms eficient que la simple predicci temporal. A ms, si disposem dels parmetres de la cmera, podem obtenir interpolant, vistes virtuals i utilitzar-les de referncia. Per exemple, hi ha cdecs que combinen dos vistes per interpolar en mig una nova vista sinttica que es pot emprar en la predicci d'una possible seqncia parallela. L's de vistes virtuals sovint millora els resultats de les referncies temporals.

Tot i que no existeix un estndard definit encara, tots els mtodes utilitzats avui en dia s'implementen sobre H.264/MPEG-4 AVC per ser el millor estndard per a un sol punt de vista. En primer lloc les dades de les diferents seqncies es reorganitzen en un flux de bits sense comprimir. Per a beneficiar-nos de les similituds entre les imatges en el temps, aix com entre els diferents enfocaments de cada punt de vista, s'aplica un model de codificaci que utilitza una jerarquia amb imatges tipus I, P i B tant per a les seqncies temporals com per a les espacials, a ms a ms de les possibles vistes virtuals. Aquesta metodologia s'ha desenvolupat a partir d'un anlisis estadstic i pensat per a un nombre de cmeres (GoP, Group of Pictures) d'entre 8 i 12, disposades linealment.

No obstant, el model de codificaci pot adaptar-se d'acord amb la configuraci de las cmeres, aix com del nmero del GoP. El descodificador per la seva part, llegeix el flux de bits com si fos una seqncia uniespacial sense tenir en compte el sistema mult-vista. Per aquest motiu es compatible amb H.264, perqu el flux de bits s'ordena i codifica com si d'un sistema convencional es tractes. La reorganitzaci de les diferents seqncies en funci de la posici i configuraci de les cmeres la duu a terme el reproductor, intentant minimitzar l's de memria per necessitant tot i aix, una grandria del buffer receptor major.

Futur.
Actualment s'est treballant per a que en un futur prxim es pugui definir un estndard de codificaci multi-vista sobre MPEG i per a millorar la tecnologia de pantalles 3D sobre la que s'aplicar el model de visi amb punt de vista lliure, amb els conseqents avenos en la gesti dels buffers, del accs aleatori i de les vistes virtuals.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396062" title="Amphilophus lyonsi" nonfiltered="2641" processed="2625" dbindex="152660">

Amphilophus lyonsi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: zona atlntica de Costa Rica (riu Coto) i de Panam (riu Dup).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Gosse, J.-P. 1966. Poisson d'eau douce du versant pacifique du Costa Rica et de Panama rcoltes par sa Majest le Roi Lopold de Belgique. Bull. Inst. R. Sci. Nat. Belg. v. 42 (nm. 28): 1-24.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396063" title="Mahabalipuram" nonfiltered="2642" processed="2626" dbindex="152661">
Mahabalipuram s una poblaci situada a la costa de llevant de l'ndia, al sud de Chennai, la capital de l'estat de Tamil Nadu, al qual pertany. Tamb s coneguda amb el nom de Mamallapuram. La seva importncia rau en el conjunt de monuments de l'poca dels Pallava, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

Histria.
La ciutat fou el port de mar de la capital del regne de la dinastia Pallava, Kanchipuram. Hom troba referncies indirectes d aquest lloc des de l'antiguitat, Ptolemeu en parla, i s'hi han trobat monedes d poca romana. Per fou sota els Pallava (que van governar al sud de l'ndia entre els segles VI i IX) que la ciutat va tenir un important desenvolupament, sobretot a partir del segle VII, quan es van aixecar els monuments de granit que encara es conserven, les construccions anteriors prcticament han desaparegut del tot.

A conseqncia del tsunami que va afectar aquestes costes el 26 de desembre de 2004 es van posar al descobert algunes estructures que fins llavors eren desconegudes, com ara un possible port i restes d'un antic temple de totxo, precursor dels actuals.

Les antigues construccions.
Al costat de la poblaci actual es troben construccions de tipus ben divers, com ara els temples-cova excavats directament a la roca amb columnes i decorats amb relleus, els petits temples monoltics coneguts com rathes, aixecats cap el segle VII imitant les estructures que fins llavors s havien fet amb materials peribles, els relleus monumentals i els temples aixecats amb carreus de la mateixa poca que els monoltics per que constitueixen un aven important en la tcnica constructiva.





Enllaos externs.
  Excavacions desprs del tsunami;

Bibliografia.
 R. NAGASWAMY. Mahabalipuram. Oxford University Press. Nova Delhi, 2008;
 J. C. HARLE. Arte y arquitectura en el subcontinente indio. Ediciones Ctedra. Madrid, 1992;
 HENRI STIERLIN. La India hinduista. Taschen. Colnia, 1999;

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396064" title="Amphilophus macracanthus" nonfiltered="2643" processed="2627" dbindex="152662">

Amphilophus macracanthus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: zona atlntica des del sud de Mxic fins a El Salvador.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units. ;
 Gnther, A. 1864. Report of a collection of fishes made by Messrs. Dow, Godman, and Salvin in Guatemala. Proc. Zool. Soc. Lond. 1864 (pt 1): 144-154.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396065" title="Amphilophus margaritifer" nonfiltered="2644" processed="2628" dbindex="152663">

Amphilophus margaritifer  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: llac Petn (Guatemala)
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Gnther, A. 1862. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Acanthopterygii, Pharyngognathi and Anacanthini in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 4: i-xxi + 1-534. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396067" title="Amphilophus nourissati" nonfiltered="2645" processed="2629" dbindex="152664">

Amphilophus nourissati  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Usumacinta (zona atlntica de Mxic i Guatemala).
 Referncies .

Bibliografia.
 Allgayer, R. 1989. Rvision et redescription du genre Theraps Gnther 1862. Description de deux espces nouvelles du Mexique (Pisces, Perciformes, Cichlidae). Rev. Fr. Cichlido. v. 10 (nm. 90): 4-30.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1982. The relationships of the neotropical genus Cichla: a phyletic analysis including some functional considerations. J. Zool. Lond. 197: 427-453.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396068" title="Amphilophus rhytisma" nonfiltered="2646" processed="2630" dbindex="152665">

Amphilophus rhytisma  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: riu Sixaola (Costa Rica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Lpez S., M. I. 1983. A new species of cichlid fish, Cichlasoma rhytisma from the Ro Sixaola drainage, Costa Rica. Rev. Biol. Trop. v. 31 (nm. 1): 133-138.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396069" title="Amphilophus robertsoni" nonfiltered="2647" processed="2631" dbindex="152666">

Amphilophus robertsoni  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: a la vessant atlntica (des del riu Coatzacoalcos -Mxic- fins a Hondures).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1905. A revision of the fishes of the American cichlid genus Cichlosoma  and of the allied genera. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 7) v. 16 (nms. 91-94): 60-77, 225-243, 316-340, 433-445.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396070" title="Amphilophus rostratus" nonfiltered="2648" processed="2632" dbindex="152667">

Amphilophus rostratus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: a la vessant atlntica de Nicaragua i Costa Rica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units. ;
 Gill, T. N. & J. F. Bransford. 1877. Synopsis of the fishes of Lake Nicaragua. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 29: 175-191.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396072" title="Amphilophus sagittae" nonfiltered="2649" processed="2633" dbindex="152668">

Amphilophus sagittae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: s un endemisme del llac Xilo (Nicaragua).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J. R., Jr. & K. R. McKaye. 2002. Descriptions of three new species of cichlid fishes (Teleostei: Cichlidae) from Lake Xilo, Nicaragua. Cuadernos Invest. U.C.A. Nm. 12: 1-18. ;
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396073" title="Amphilophus xiloaensis" nonfiltered="2650" processed="2634" dbindex="152669">

 Amphilophus xiloaensis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: s un endemisme del llac Xilo (Nicaragua).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stauffer, J. R., Jr. & K. R. McKaye. 2002. Descriptions of three new species of cichlid fishes (Teleostei: Cichlidae) from Lake Xilo, Nicaragua. Cuadernos Invest. U.C.A. Nm. 12: 1-18. ;
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396075" title="Luma" nonfiltered="2651" processed="2635" dbindex="152670">
Aplicat als senyals de vdeo, la luma representa la brillantor en una imatge. La luma acostuma a anar relacionada amb la croma en els senyals de vdeo. La luma s la component acromtica de la imatge, sense cap color, mentre que la croma porta la informaci de color. Convertir les components R G B  (amb correcci gamma) en la luma i la croma permet fer el submostratge de la croma, que alhora permet ajustar la senyal de vdeo en funci del SVH (Sistema Visual Hum). El SVH s ms sensible a la luminncia (blanc i negre) que a la croma, per tant els sistemes de vdeo poden optimitzar l ample de banda a favor de lluminncia vers la crominncia.

Luma i lluminncia.

La luma s la suma ponderada dels components R G B  (amb correcci gamma). Aquesta paraula no s ha de confondre amb luminncia, que s la suma ponderada de RGB (components linears) i que s utilitza en l estudi cientfic del color, no en sistemes de senyals de vdeo. En quant a la notaci, si la lluminncia es representa amb la lletra Y, la luma es representa amb Y .

Els enginyers de vdeo del anys 50 van veure que la Y  era molt diferent de la luminncia CIE, i la van descriure com la  quantitat representativa de la luminncia , i s quan van afegir la prima( ) a la Y. Per aquests termes van perdre consistncia al llargs dels anys. Molts enginyers utilitzen la paraula luminncia i el smbol Y, per referir-se a la suma no linear de R G B , tot i que s incorrecte.

SMPTE (Society of Motion Picture and Television Engineers) va acceptar la proposta d utilitzar la paraula luma per referir-nos a la quantitzaci no lineal del vdeo (Y ). Per com no s una publicaci oficial, la ITU com el mateix SMPTE, segueixen utilitzant la notaci incorrecte.

La frmula per calcular la luminncia (Y) fa servir coeficients basats en les funcions del color matching CIE.

L equaci que ens dona el resultat de la luma (Y ) s igual que la de luminncia, per canviant els components R,G i B pels mateixos components amb correcci gamma:

Y = 0.2126 R + 0.7152 G + 0.0722 B;

Y' = 0.2126 R' + 0.7152 G' + 0.0722 B';

Diferents Recomenacions.

La frmula que hem vist anteriorment de Y' no s nica, sin que ens podem trobar amb proporcions diferents, segons l'aplicaci.

Recomenaci ITU-R BT.601.

ITU-R BT.601 s la primera norma sobre televisi digital, que s'encarrega del mostreig del senyal. Noms s'aplica a estudis, sense cap tipus de compressi.
La norma recomana que es faci servir com a base pels estndards de codificaci digital, en els estudis de televisi de pasos amb sistemes de 525 i 625 lineas.
Per a formats digitals que segueixen l estndar CCIR601, la luma es calcula amb la frmula Y =0,299R +0 ,587G +0,114B .

Recomenaci ITU-R BT.709.

La Televisi d'Alta Definici (HDTV), d'acord amb la Rec. 709, forma la luma a partir dels coeficients R'G'B': 0.2126, 0.7152, 0.0722 respectivament. Alguns experts declaren que aquest canvi de coeficients respecte a la Rec.601 no s adequat, ja que l'HDTV no s un sistema tancat i ara tenim coeficients per l'alta definici i per l'estndard (SDTV).
Recomenaci SMPTE 240M.

Aquesta recomenaci s la que utilitza el format de transici 1035i de l'HDTV: Y =0,212R +0,701G +0,087B 

Objectius de les Recomenacions.

L objectiu d aquests canvis en els coeficients de la luma s el de trobar els terics coeficients correctes que reflecteixin millor els cromatismes dels colors primaris. No obstant, hi ha una certa controvrsia en aquesta decisi. La diferncia en els coeficients de la luma fa que els components del senyal hagin de ser convertits entre la Rec.601 i la Rec.709 per proveir els colors adequats. Per en l equipament domstic la matriu que requereix aquesta conversi resulta massa costosa.

Els coeficients de la Rec. 709 no tenen perqu reflectir millor els cromatismes. Degut a la diferncia entre la luminncia i la luma, aquesta no representa exactament la primera. Aix fa que els errors a la croma afectin a la luminncia de la imatge.

A ms, una mala configuraci dels parmetres de la luma, poden causar parpalleig (flicker) en la imatge de televisi.

Vegeu tamb.

HDTV;
correcci gamma;
luminncia;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396076" title="Amphilophus zaliosus" nonfiltered="2652" processed="2636" dbindex="152671">

Amphilophus zaliosus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: s un endemisme del llac Apoyo (Nicaragua).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., W.E. Burgess, N. Pronek i J.G. Walls, 1991. Dr. Axelrod's Atlas of freshwater aquarium fishes. Sisena edici. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.  ;
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Barlow, G. W. & J. W. Munsey. 1976. The red devil-midas-arrow cichlid species complex in Nicaragua. A: Thorson, T.B. (ed.). Investigations of the ichthyofauna of Nicaraguan lakes. University of Nebraska. 1-663. Invest. Nicaraguan Lakes: 359-369.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J. 1987. Cichlid familial intrarelationships and the placement of the neotropical genus Cichla. J. nat. Hist. 21: 1311-1331.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396077" title="Fuero de los Espaoles" nonfiltered="2653" processed="2637" dbindex="152672">
El Fuero de los espaoles (1945) fou una de les vuit Lleis Fonamentals del franquisme, i en ella s establien els drets, llibertats i deures dels espanyols.

La llei fou aprovada el 17 de juliol de 1945, modificada per la Ley Orgnica del Estado de 10 de gener de 1967 i refosa pel Decret 779/1967, de 20 d abril de 1967.

Aquest text normatiu on s enuncien les llibertats i els drets dels espanyols, i s indiquen uns deures, s ms un recurs retric d'un rgim autoritari que una norma  protectora dels drets, ja que s l Estat, controlat pel cap d Estat i per un partit nic al seu servei, qui ha de vetllar pel compliment de la llei.

Vegeu tamb.
 Lleis Fonamentals;

 Enllaos externs .
 Text ntegre del Fuero de los Espaoles de 1945. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396081" title="Advanced Access Content System" nonfiltered="2654" processed="2638" dbindex="152673">

L  Advanced Access Content System Licensing Administrator (AACSLA) va desenvolupar el Sistema de Contingut d Accs Avanat (AACS en angls), un estndard per la distribuci de contingut i gesti de drets digitals, destinat a controlar l accs i protegir contra la cpia els discos ptics i DVD. 
Aquest estndard ha estat adoptat com l'esquema de restricci d'accs per a HD DVD i Blu-ray.
Les empreses que van portar a terme el seu desenvolupament sn: Disney, Intel, Microsoft, Matsushita (Panasonic), Warner Brothers, IBM, Toshiba i Sony.
L AACS complementar les noves innovacions de discs ptics, i permetr als consumidors gaudir de nous continguts, incloent contingut d alta definici.

Histria.


El 24 de febrer de 2001, Dalit Naor, Moni Naor and Jeff Lotspiech van publicar un document titulat  Revocation and Tracing Schemes for Stateless Receivers", on es descriu un sistema de xifratge broadcast mitjanant la construcci d'un Naor-Naor-Lotspiech subset-difference trees. Aquest document va posar les bases teriques de l'AACS.
El consorci AACS LA va ser fundat el 2004. L'estndard AACS final es va retardar, i, es va retardar de nou quan un membre important del grup Blu-ray va expressar la seva preocupaci. En la petici de Toshiba, un estndard provisional, es va publicar la norma que no incloa algunes caracterstiques, com la cpia gestionada. 

Visi general del sistema.
L'AACS utilitza la criptografia per a controlar la utilitzaci de mitjans digitals. El contingut protegit per AACS est xifrat sota una o ms claus de ttol, utilitzant l'algorisme AES. Les claus de ttol s'obtenen mitjanant una combinaci d'una media key i diversos elements, com l' ID del volum del mitj (p. ex., un nombre de srie fsic d un DVD) i una funci hash criptogrfica de les normes d's del ttol.
La diferncia principal entre AACS i els primers sistemes de gesti de contingut com el CSS s la manera en que es distribuxen les claus de desxifrat de ttol. Sota el CSS, tots els reproductors d'un model donat comparteixen la mateixa clau de desxifrat. El contingut est xifrat sota la clau de ttol, que est xifrada en si mateixa sota cada clau del model.
En CSS, cada volum cont una col lecci de diversos centenars de claus xifrades, una per cada model de reproductor  amb llicncia. En principi, aquesta alternativa permet als llicenciadors "revocar" un model de reproductor determinat (prevenint-los de reproduir contingut futur) ometent la clau de xifrat corresponent a aquest model. A la prctica, no obstant aix, revocar tots els reproductors d'un model particular s costs, ja que causa que molts usuaris perdin capacitat de reproducci. A ms, la inclusi de claus compartides a travs de molts reproductors fa que els riscos de conixer les claus siguin significativament majors, com va ser demostrat per diversos acords a mitjans dels anys 1990.
L'alternativa de l AACS subministra a cada reproductor individual un nic conjunt de claus de desxifrat que sn usades en esquemes de xifrat d'emissi. Aquesta alternativa permet als llicenciadors revocar reproductors individuals, o ms especficament, les claus de desxifrat associades amb el reproductor. Aix, si les claus d'un reproductor donat es publiquen per un hacker, l'autoritat de llicncies de l ACS pot simplement revocar aquestes claus en el contingut futur, fent les claus/reproductor intil per a desxifrar els nous ttols. No obstant aix, si el hacker no publica les claus del reproductor compromeses, l'autoritat de llicncies de l AACS no sap quina clau est compromesa i no la pot revocar. Un hacker pot utilitzar la seva clau del reproductor per a obtenir claus de ttol de nombroses pel lcules i publicar les claus de ttol o les pel lcules desxifrades sense risc de revocaci de la seva clau de reproductor.

IDs de volum.
Les ID de Volum sn identificadors nics o nmeros de srie que s'emmagatzemen, amb hardware especial, en discos pre-gravats . No poden ser duplicades en els mitjans d enregistrament dels consumidors. La intenci s prevenir la cpia bit-by-bit (bit a bit), fins que la ID de volum s necessria (encara que no suficient) per descodificar el contingut. En el Blu-ray, la ID de volum s'emmagatzema en el BD-ROM Mark.  
Per llegir la ID de volum, es requereix un certificat de xifrat (la clau privada del Host), signat per l'AACSLA. No obstant aix, els hackers diuen que han eludit aquesta protecci mitjanant la modificaci del firmware d'un lector d'HD DVD.  

Descripci del procs.
Per veure la pellcula, primer s ha de desxifrar el contingut en el disc. El procs de desxifratge s una mica enrevessat. El disc cont 4 items - els Media Key Block (MKB), la ID de volum, les claus de ttols encriptades, i el contingut codificat. El MKB es xifra al subset difference tree approach. Un conjunt de claus estan ordenades en un arbre de tal manera que qualsevol clau es pot fer servir per a trobar qualsevol altra clau excepte les claus del seu pare. D'aquesta manera, per revocar una determinada clau del dispositiu, el MKB noms necessita ser encriptat amb la clau del dispositiu matriu clau.

Com treballa AACS?.
Per als provedors de contingut, agregadors de contingut i fabricants de dispositius, l AACS presentar oportunitats per a noves distribucions i models de negoci, alhora que millora la funcionalitat i la interactivitat per al consumidor. Per exemple, a ms dels suports de discs ptics pregravats, l AACS est dissenyat per la capacitat de fer gravacions de contingut. A ms, la tecnologia amplia la flexibilitat en l'accs, la gesti i, a travs de la interoperabilitat, la transferncia de contingut dins d'un autnom o entorn de xarxa. Utilitzant mtodes criptogrfics avanats, l AACS s prou flexible per interoperar amb tecnologies de protecci de contingut que permeten als consumidors, en la mesura que estigui autoritzat, protegir les cpies dels ttols pregravats de pel   lcules en Home Media Server hard drives o mitjans autoritzats mentre que prevenen la reproducci no autoritzada i distribuci de la propera generaci de suports ptics.

Beneficis.
Beneficis pels consumidors.
Els consumidors es beneficien de l'AACS, perqu permet: 

  * Una experincia visual superior emesa per la novedosa generaci de formats dels mitjans de comunicaci.
  * Major flexibilitat per gestionar la distribuci i reproducci de contingut d'entreteniment en una mplia gamma de dispositius.
  * Habilitar opcions d'entreteniment per a la llar i la capacitat d'utilitzar el contingut al PC i en una gamma de dispositius CE.
  * Treballar a travs de diferents formats i plataformes.

Beneficis per la indstria.
Els Propietaris de contingut es beneficien de l AACS perqu: 

  * Habilita nous models de negoci de l entreteniment. 
  * Protegeix els treballs amb drets d autor en la generaci de mitjans ptics. 
  * Anima els nous, els usos legtims dels continguts 

Les empreses de tecnologia es beneficien de l AACS perqu: 

  * Accelera la propera generaci de flux de continguts, facilitant noves tecnologies, com, per exemple,vdeo d'alta definici. 
  * Augmenta la demanda de serveis d'infraestructura per recolzar el contingut de flux.
  * Proporciona un camp de joc per a les empreses de tecnologia per competir per solucions i serveis.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396082" title="Fira de Santa Llcia de Canyelles" nonfiltered="2655" processed="2639" dbindex="152674">
La Fira de Santa Llcia s una activitat que es fa a la garrafenca poblaci de Canyelles des de l'any 2003. T lloc el primer diumenge de desembre i aplega gran nombre (ms de 250 el 2008) de parades de venda de productes nadalencs, tradicionals, d'artesania, joguines... El pblic assistent (25.000 persones el 2008 ) procedeix majoritriament de l'Alt Peneds i el Garraf. Segons l'ajuntament de Canyelles "al 2007, ja ha estat reconeguda com la 3a. Fira Santa Llcia de Catalunya en volum de visitants" .

Les parades de tipus comercial sn complementades per altres activitats sense afany de lucre: Parades d'ONG, recollida de cartes pel Pare Noel i el Patge Reial, Ti de Nadal, Arbre dels Desitjos, representaci d'algunes escenes del Pessebre vivent que es far al poble al cap d'uns dies, concurs de pintura rpida per a adults i taller de dibuix infantil, degustaci de l'escudella de Nadal , Missa i cantada de Nadales, tallers de manualitats i de maquillatge.

 Enllaos .
 Vdeo;

 Referncies .


 Fullet 6a. Fira de Sta. Llcia: Viu la mgia del Nadal. Canyelles 7 de desembre de 2008;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396083" title="Airoux" nonfiltered="2656" processed="2640" dbindex="152675">
Airoux (en occit Airs) s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396088" title="Escalas" nonfiltered="2657" processed="2641" dbindex="152676">
Escales (en occit Escalas) s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396089" title="Issel" nonfiltered="2658" processed="2642" dbindex="152677">
Issel (en occit Issl) s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396091" title="Orsans (Aude)" nonfiltered="2659" processed="2643" dbindex="152678">
Orsans (en occit Orsans) s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396092" title="Castell de Canyelles" nonfiltered="2660" processed="2644" dbindex="152679">
El castell de Canyelles s una edificaci del segle XV que presideix la garrafenca vila de Canyelles.

Es tracta d'una construcci documentada del 1478 , per basada possiblement en una torre de defensa ms antiga (documentada ja al 976) vinculada al castell d'Olrdola. De la construcci existent al 1478 es conserva una torre de planta circular amb unes petites espitlleres en la part superior i un fragment de muralla amb merlets en alguns trams. La resta de l'edifici pertany a una restauraci moderna feta al 1858 per Ramon de Bouffard. A l'any 1627, el bisbe Joan Sents erig en parrquia l'esglsia de Santa Magdalena, situada al costat del castell.

La importncia d'aquesta fortificaci al llarg de la histria ha estat com a protecci auxiliar del castell d'Olrdola, alhora que contribua a defensar la ruta natural entre Vilafranca del Peneds i el mar (Vilanova i la Geltr). El castell ha estat histricament propietat dels barons de Canyelles: els Terr al segle XV, els Minguella del 1659 endavant i els Bouffard a comenaments del segle XIX. Miquel Salinas i Bofill el compr el 1982 i hi va fer importants reformes per adequar-lo per a residncia familiar.

 Enllaos .
 Fitxa i fotografies;
 Fullet de divulgaci turstica en PDF;

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396093" title="Ajac" nonfiltered="2661" processed="2645" dbindex="152680">
Ajac (en occit Ajac) s un municipi de Frana de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Aude















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396098" title="Ia?i" nonfiltered="2662" processed="2646" dbindex="152681">




Ia i s una ciutat de Romania; est situada al nord-est del pas, en el jude  d'Ia i, del qual s la seva capital. La ciutat s travessada pel riu Bahlui. s capital del districte d'Ia i (825.000 habitants).

 Poblaci .
Des de l'Edat Mitjana, Ia i s'ha caracteritzat per ser una ciutat multicultural, amb una important diversitat de crecs. Vers 2002, la ciutat comptava amb 323.000 habitants, la qual cosa la convertia en la segona aglomeraci ms populosa de Romania (noms per darrere de la capital Bucarest).

La composici tnica, d'acord amb les fonts oficials de 2002, s la segent:
 95,4% romanesos ;
 3,5% gitanos, 1% alemanys, hongaresos i jueus.


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396099" title="Rafael Milln Picazo" nonfiltered="2663" processed="2647" dbindex="152682">
Rafael Milln Picazo (Algesires, 24 de setembre de 1893   Madrid, 8 de mar de 1957), va ser msic, autor de nombroses sarsueles.

Vida i obra.

Son pare, msic a una banda militar, va iniciar-lo a la msica, i va comenar a destacar com a violinista. El 1914 va anar a estudiar a Madrid, on va entrar a l'orquestra del Teatro de la Zarzuela. Sota la guia de Pablo Luna, va comenar a compondre sarsueles, adquirint fama com a compositor: el seu catleg t 43 sarsueles. Tamb va compondre obres simfniques, corals i per a banda.

La seva primera obra escnica va ser El prncipe bohemio (1914), on introdueix elements de l'opereta vienesa (especialment va influir-li la msica de Franz Lehar), com havia comenat a fer Pablo Luna amb Molinos de viento (1910). Desprs d'estrenar El preceptor de su Alteza (1916) i altres obres similars, va traslladar-se a Barcelona. 

Establert all, al Teatre Tvoli, va estrenar La Dogaresa (1920), obra amb la qual obt el seu major xit, tot allunyant-se del model de Luna. Fa servir un excellent s de l'orquestra i del cor, donant a les seves peces un caire operstic de gran efecte, especialment en les escenes de conjunt. El pjaro azul (1921), Los buscadores de oro (1922), El dictador (1923), La gaviota (1924) i La severa (tamb coneguda com La morera) (1925), totes estrenades a Barcelona, consolidaren el seu xit, que desprs es repetia a d'altres ciutats. 

El 1925 va comenar a desenvolupar una malaltia cerebral que li an provocant una parlisi progressiva, que el va portar a ser hospitalitzat de manera permanent. Quan el 1928 s'estrena La severa a Madrid, s revisada (i el ttol s canviat pel de La morera), per aquesta tasca ja l'ha de fer un altre, Francisco Alonso. Cap al final de la seva vida, t una considerable millora que li permet de reemprendre la composici: El tesoro de Golconda (1952), composta per a sser estrenada a la seva estimada Barcelona, ser l'nica obra d'aquesta etapa. Mor a Madrid el 1957. 

Des dels inicis, es va fer notar la qualitat orquestral i compositiva de l'obra de Milln, i va tenir una certa influncia sobre altres autors contemporanis. Potser no t una personalitat tan acusada com Pablo Sorozbal, o una facilitat meldica com la de Josep Serrano o Pablo Luna, per la fora dramtica i l'orquestraci de La dogaresa, El pjaro azul o El dictador sn inqestionables i les situen entre les millors sarsueles del segle XX. 

La seva ciutat nadiua, Algesires, ha donat el seu nom al carrer principal de la "Cuesta del Rayo" i a un auditori al Paseo Martimo.

Algunes sarsueles estrenades per Milln.
En negreta, les ms reconegudes.

 1914  El prncipe bohemio, llibret de M. Merino i M. G. de Lara	(Madrid, Teatro de la Zarzuela, 30/X);
 1915  El chico de Las Peuelas, llibret de Carlos Arniches (Madrid, Teatro Apolo, 12/V);
 1915  La famosa, llibret de L. N. Serrano (Madrid, Teatro Novedades, 8/X);
 1915  La escuela de Venus, El genio de Len, La mala tarde, Una mujer indecisa;
 1916  Los piratas, llibret de M. Garrido (Madrid, Teatro Novedades, 22/IV);
 1916  El preceptor de su Alteza, llibret de G. Conde i A. Paso (Madrid, Teatro Apolo, 17/VI);
 1916   Las alegres chicas de Berln, llibret de Miguel Merino i Federico Avecilla (Madrid, Teatro de la Zarzuela);  El pan nuestro;
 1917   La paciencia de Job;
 1918   Los amos del mundo, llibret d'Antonio Gonzlez Rendn (Madrid, Teatro Cmico); La rosa de Kioto;
 data  Glorias del pueblo, Maldicin gitana, El triunfo de Arlequn;
 1919   El elefante blanco, llibret de Manuel Gonzlez de Lara i Ramn Daz Miret (Madrid, Teatro del Centro, 11-6);
 1920   Blanco y negro, llibret d'Antonio Lpez Mons i Ramn Pea (Madrid, Teatro del Centro 3-3); El teln de anuncios, llibret de Joaqun Montero i Josep Amich Bert (Teatre Victria (Barcelona));
 1920   La dogaresa, llibret d'Antonio Lpez Mons (Barcelona Teatre Tvoli, 17/IX);
 1921   El pjaro azul, llibret d'A. Lpez Mons (Barcelona Teatre Tvoli, 5/III);
 1922   Los buscadores de oro, llibret d'Aurelio Garca Rendn (Barcelona, Tvoli);
 1923   El dictador, llibret de Federico Romero i Guillermo Fernndez-Shaw (Barcelona, Teatre Apolo, 17/XI);
 1923   El bello Don Diego, llibret de Jos Tellaeche (Madrid, Teatro Cmico);
 1924   La gaviota,  "zarzuela espaola de ambiente cataln en 2 actos", llibret de Josep Amich i Bert i Armando Oliveros Milln (Teatre Nou (Barcelona));
 1925   La severa, llibret de F. Romero i G. Fernndez Shaw (Barcelona, Teatre Tvoli);
 1925   La ta Javiera, Tutankamen, les dues amb llibret de Joaqun Dicenta Alonso;
 1928   La morera (revisi de La severa, amb la collaboraci de Francisco Alonso) (Madrid, Teatro de la Latina, 20/IV);
 1952   El tesoro de Golconda (Teatre Victria (Barcelona));






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396100" title="Jaume Ferrer de Blanes" nonfiltered="2664" processed="2648" dbindex="152683">
Jaume Ferrer de Blanes va nixer a Vidreres l'any 1445 i mor a Blanes. Amb noms 13 anys va marxar a Npols, que en aquells moments funcionava com a capital de fet de la confederaci Catalanoaragonesa. Va treballar al servei del rei de Npols, Ferran I, a la tresoreria reial i en temes de comer martim, navegaci i cartografia fins l'any 1480, que torn a Catalunya i s'install a Blanes (La Selva), des d'on va seguir connectat a la Corona. Va intervenir en l'elaboraci d'un nou mapa de les terres i els oceans desprs del descobriment d'Amrica.

Referncies.
 Histocat;
 La Selva Comunica;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396123" title="Hotel Concorde Lafayette" nonfiltered="2665" processed="2649" dbindex="152684">


L'hotel Concorde La Fayette s un gratacel situat a Pars, a Frana, al 17 districte prop de la porte Maillot.

Amb els seus 137m d'alria, es tracta de l'hotel ms alt de Frana (i del 3r edifici de la ciutat de Pars desprs de la torre Eiffel i la torre Montparnasse, per ms petit que alguns dels immobles del barri de La Dfense situat a la vora); l'antena situada sobre la seva teulada li permet fins i tot arribar als 190m d'alada. Amb 33 pisos, cont ms de 1000 cambres. Amb el Palau de Congressos situat just al costat, constitueix un dels centres de congressos de Pars.

El terreny sobre el que est l'hotel era abans un erm sobre el que s'hi establien els parcs d'atracci durant l'estiu. Desprs de la Segona Guerra Mundial, s'hi van crear immobles temporals per tal d'albergar certs ministeris. El 1960, de resultes del creixement rpid del turisme i dels congressos, la cambra de comer i de la indstria i el comit del turisme van decidir implantar-hi un palau de congressos.

Els arquitectes seleccionats van ser Henri Guibout, Serge Maloletenkov i Yves Betin. Durant el seu estudi, va ser decidida la construcci d'un gran hotel de luxe prop del palau de congressos.

Enllaos externs.

 Htel Concorde Lafayette (Web de l'Hotel);
 Concorde Hotels & Resorts (Web de la marca);
 Palais des Congrs de Paris;
 Htel Concorde Lafayette;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396124" title="Relaci d'aspecte" nonfiltered="2666" processed="2650" dbindex="152685">

La relaci d'aspecte d'una imatge es la relaci de proporci de l'amplada per l'alada d'aquesta. Es calcula dividint l'amplada per l'alada de la imatge visible en la pantalla i s'expressa normalment com X:Y.

Per exemple, la relaci d'aspecte d'una pantalla de televisi tradicional es de 4:3, que tamb es pot expressar com 1,33:1. Els televisors panormics (incloent els d'alta definici) solen tenir una relaci d'aspecte de  16:9 (o b 1,77:1). En cinema, les relacions d'aspecte ms usades son 1,85:1 i 2,39:1. En fotografia, en canvi, les proporcions ms comunes son 4:3 i 3:2, tot i que tamb s'hi troben 5:4, 7:5 i 1:1 (quadrat).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396140" title="Muhammad ben Hixam" nonfiltered="2667" processed="2651" dbindex="152686">
Muhammad ben Hixam, Wadih (?-1011) fou un cap andalus d'origen eslau. 

Governador de la frontera superior a Al-Tagr Al-Awsat (marca mitja), amb capital a Madina Salim, i del Magreb, va substitur al fill d'Almansor, Abd al-Malik al-Muzaffar, al comandament dels territoris d'ultramar el 999 i el va acompanyar a la rtzia de 1003 contra el Comtat de Barcelona que va acabar capturant a Ermengol I d'Urgell i destruint els castells de Montmagastre, Mei i Castellol 

En 1909 es va posar a favor de Muhmmad II al-Mahd durant la fitna i ser derrotat pels berbers de Sulayman al-Mustan a la Batalla d'Alcal i la Batalla d'Al-Qulaiya. Muhmmad II al-Mahd va fugir a Tulaytula, on va seguir actuant com a Califa. El 1010 Wadih va negociar amb els comtes catalans el seu suport a Turtuixa, i va dirigir-se a Tulaytula amb un exrcit cristi de deu mil homes reclutat per Ramon Borrell, comte de Barcelona, Ermengol I d'Urgell, i Hug I d'Empries. La coalici va derrotar a Sulaiman a la batalla d'Aqbat al-Bakr i Muhammad II va recuperar Crdova, tot i que Sulaiman al-Mustain va contraatacar a la Batalla del riu Guadiaro, on va morir Ermengol I. Muhammad II fou finalment assassinat pels homes de Wadih, que va reposar a Hixem II, i la ciutat s saquejada perqu Hixem no pot pagar als mercenaris catalans.

Els amazighs, desprs de sotmetre Jayyan, Malaqa i al-Yazira al-Jadr  finalment arriben a Qurtuba i la bloquejen el novembre de 1010, i Wadih acaba fugint per s interceptat i mort el 1011.

Referncies.


Enllaos externs.
  Biografia de Wadih;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396145" title="LAV entre Madrid, Castella - la Manxa, la Comunitat Valenciana i la Regi de Mrcia" nonfiltered="2669" processed="2652" dbindex="152688">



La LAV entre Madrid, Castella - la Manxa, la Comunitat Valenciana i la Regi de Mrcia, s el nom oficial d'una lnia d'alta velocitat de la xarxa d'Alta Velocitat Espanyola. s coneguda tamb com a lnia Madrid - Llevant. La lnia, actualment en construcci, s'ext des de l'estaci de Madrid - Puerta de Atocha fins a l'est amb ramals que finalitzen a les ciutats de Valncia, Alacant i continua fins a Mrcia i acaba en un tercer ramal a Cartagena.

El traat s'ha dissenyat d'acord amb les especificacions tcniques d'interoperatibilitat de la Uni Europea per les lnies ferrovaries d'alta velocitat. Constar de via doble d'ample ferroviari estndard i ser apta per a una velocitat mxima de 350 km/h.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396153" title="Tours Mercuriales" nonfiltered="2670" processed="2653" dbindex="152689">


Les tours Mercuriales sn dos immobles de despatxos bessons situats a Bagnolet, a Sena Saint-Denis.

Les dues torres, construdes l'any 1975, sn situades al costat del boulevard priphrique parisenc, prop de la porte de Bagnolet i duen el nom de Tour Levant i Tour Ponant (Torre Llevant i Torre Ponent).

Aquestes torres formaven part d'un vast projecte de barri de negocis de l'Est Parisenc concebut per equilibrar a l'oest el barri de La Dfense. Aquest projecte va ser interromput pel primer trasbals petrolier, deixant les torres allades al bescanviador de l'autopista A3.

L'arquitectura de les torres est inspirada en les torres bessones del World Trade Center de New York.


 Les dues torres estan construdes sobre una base comuna comprenent els locals tcnics i les andanes de descrrega, accessibles als camions de transport de gran tonatge.

 La divisi dels despatxos s totalment modulable i cada planta pot evolucionar de despatxos tancats a l'"open space" complet.

 Les bateries d'ascensors estan repartides a cada torre en dos grups de sis. Cada grup arriba o b els 16 primers nivells, o b els 15 segents. Cada bateria implica a ms a ms un muntacrregues que connecta l'andana del subsl amb tots els pisos.

 El 30 pis (31 en realitat) s el darrer pis de despatxos, els dos darrers nivells agrupen locals d'emmagatzematge, els dispositius de climatitzaci i els equips de radiodifusi.

Ancdota.

Alain Robert va escalar una de les torres el 1995.

Enllaos externs.

 Mercuriales.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396163" title="Rm" nonfiltered="2671" processed="2654" dbindex="152690">
rm s una ordre d'Unix utilitzada per a eliminar arxius i directoris del sistema d'arxius. Aquesta ordre ha d'utilitzar-se amb cautela, ja que pot ser molt destructiva, a causa de que, al moment de ser cridada, per omissi esborra els arxius sense demanar confirmaci.

Prov de la paraula remove que significa "esborrar" en angls.

 Modificadors .

Modificadors comuns que accepta rm:

 -r, Processa subdirectoris de manera recursiva.
 -i, Demana confirmaci per a cada esborrat.
 -f, Forat, ignora arxius no existents i elimina qualsevol avs de confirmaci.

En ocasions es crea un alies amb el nom "rm", redirigit a "rm -i", amb la finalitat d'evitar esborrats accidentals. Si un usuari desitja esborrar diversos arxius sense confirmaci, es pot cancellar manualment la confirmaci amb el modificador -f: "rm -f"

"rm -rf" (amb variants, "rm -rf /", "rm -rf *", entre altres) sn freqentment usats en bromes i ancdotes sobre desastres en Unix. Aquesta variant de l'ordre si s executada perl l'administrador, pot causar que tots els continguts del sistema d'arxius siguin esborrats.

 Exemples .

Esborra l'arxiu angel.cpp que est dintre de la carpeta /usr/home/anix/ estant en el directori /etc;

 rm /usr/home/anix/angel.cpp;

Esborrar tots els arxius .ogg dintre del directori /usr/home/anix/musica;

 rm /usr/home/anix/musica/*.ogg;

Esborrar tot el directori musica (si s'omet el -rf, el sistema sollicitar confirmaci per a cada arxiu que estigui en el directori a eliminar).

 rm -rf /usr/home/anix/musica;

 Enllaos externs .

rm Som GNU;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396171" title="Rtzia de 1003" nonfiltered="2672" processed="2655" dbindex="152691">
La Rtzia de 1003 fou una campanya del califat de Crdova contra el comtat de Barcelona

A la mort d'Almansor el 10 d'agost de 1002  a Madina Salim, tres dies desprs de la batalla de Calataazorel va succeir com hadjib el seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar. Els regents de Lle, el comte gallec Menendo Gonzlez, la seva dona Na Major i Elvira de Castella i de Ribagora, la mare del rei, van rebutjar pagar el tribut a Crdova. El mateix va fer el comte de Barcelona i el comte de Castella, i aprofitant la feblesa musulmana, els catalans van atacar la frontera, enfrontant-se a la Batalla d'Albesa per foren derrotats. 

Abd al-Malik va iniciar el 1003 la seva primera campanya a les zones de frontera (thughur), aquesta contra el Comtat de Barcelona (Bilad al-Ifrandj), i va devastar les regions occidentals, la serra del Montseny, les comarques d'Igualada i Manresa a l'Osona, i destruint els castells de Montmagastre, Mei i Castellol, i capturant Ermengol I d'Urgell.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396172" title="Hotel Mridien Montparnasse" nonfiltered="2673" processed="2656" dbindex="152692">



L'hotel Mridien Montparnasse s un gratacel situat a Pars, Frana, al 14 districte, prop de la gare Montparnasse. Amb 953 cambres, s un dels edificis ms grans de Pars, amb un altre gratacel, l'hotel Concorde Lafayette, com ell construt el 1974.

Inicialment construt per la cadena Sheraton, l'hotel pass desprs a la cadena Le Mridien; aquesta ha conegut diverses recompres, de les quals la darrera en data pel grup Starwood, que t entre altres la Sheraton.

Enllaos externs.

 Htel Mridien Montparnasse (Emporis);
 Web de l'htel Mridien Montparnasse;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396186" title="Cichlasoma" nonfiltered="2674" processed="2657" dbindex="152693">



Cichlasoma s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica.
Espcies.
*Cichlasoma aguadae  
*Cichlasoma alborum  
*Cichlasoma amarum  
*Cichlasoma amazonarum 
*Cichlasoma araguaiense  
*Cichlasoma atromaculatus 
*Cichlasoma autochthon 
*Cichlasoma beani 
*Cichlasoma bimaculatum 
*Cichlasoma bocourti  
*Cichlasoma boliviense  
*Cichlasoma cienagae 
*Cichlasoma conchitae 
*Cichlasoma dimerus  
*Cichlasoma ericymba  
*Cichlasoma facetum 
*Cichlasoma festae  
*Cichlasoma geddesi  
*Cichlasoma gephyra  
*Cichlasoma grammodes 
*Cichlasoma istlanum  
*Cichlasoma mayorum  
*Cichlasoma mento 
*Cichlasoma microlepis  
*Cichlasoma nigrofasciatum  
*Cichlasoma octofasciata 
*Cichlasoma orientale  
*Cichlasoma orinocense 
*Cichlasoma ornata  
*Cichlasoma paranaense  
*Cichlasoma portalegrensis  
*Cichlasoma pusillum 
*Cichlasoma ramsdeni  
*Cichlasoma salvini  
*Cichlasoma sanctifranciscense  (Kullander, 1983)
*Cichlasoma scitulum 
*Cichlasoma stenozonum  
*Cichlasoma taenia  
*Cichlasoma tembe  
*Cichlasoma trimaculatum  
*Cichlasoma troschelii  
*Cichlasoma ufermanni  
*Cichlasoma urophthalmus 
*Cichlasoma zebra  
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396192" title="Factor de Kell" nonfiltered="2675" processed="2658" dbindex="152694">
El factor de Kell es un parmetre utilitzat per determinar la definici vertical (o tamb anomenada resoluci vertical) efectiva d una pantalla de televisi. Diverses raons relacionades amb l adquisici i presentaci d imatges en sistemes analgics de televisi tradicionals, com el PAL (que fa servir 625 lnies totals i 576 actives) fan que no es puguin representar en pantalla exactament 576 lnies horitzontals. Empricament la prdua de resoluci deguda a aquests efectes s agrupa i es quantifica en el factor de Kell.

En els sistemes d exploraci entrellaada el factor de Kell s de 0,7 i en els sistemes d exploraci progressiva s de 0,9. En NTSC, tamb conegut com 480i, s utilitza un sistema d exploraci de 525 lnies totals i 480 lnies actives (les que hi caben en pantalla), doncs 45 lnies, que no sn visibles, s utilitzen per l esborrat. Per tant, en NTSC l espectador tan sols percep 336 lnees. 

Aquest factor pot ser superior a 0,9, quan es tracta d exploraci de pxels (per exemple en cmeres CCD o CMOS) i quan es tracta de per exemple pantalles LCD o plasma.


Descripci tcnica.



Idealment, una estructura d exploraci de Nv lnies verticals hauria de representar una freqncia mxima vertical de Nv/2 cph. Per la definici vertical real es ms reduda degut a petits desalineaments (solapaments i espaiats entre lnies) com a conseqncia de la exploraci i adquisici de la imatge. Pel que la definici vertical es calcula com:



En la prctica el factor de Kell es mesura com el nmero mxim de lnies horitzontals que poden ser visualitzades dividit per la meitat del nmero actiu de lnees:
 



La figura 1 il lustra la combinaci dels efectes deguts a la cmera i a la forma del punt d exploraci del CRT i la resoluci vertical de la imatge de televisi. Es evident que quant major sigui el nmero de lnies d exploraci, millor ser la qualitat de la imatge reproduda.

La resoluci vertical evidentment, no pot excedir del nombre de lnies actives. Per podria igualar-se si es tractar d un cas ideal, a continuaci es mostra un cas ideal quan el nmero de lnies actives es igual al nmero de detalls verticals de la imatge ( a la esquerra de la figura 2). Amb cmeres que generin aquestes senyals es prcticament impossible d assolir perqu no hi ha manera de garantitzar que els detalls estiguin totalment alineats constantment amb l estructura del punt d exploraci. 

La major part de les vegades, el punt abastar varis detalls de la imatge, fet del que resultar una prdua de la resoluci vertical (a la dreta de la figura 2). El factor de Kell noms expressa aquesta incertesa de la resoluci vertical.



 Exemples .


 Una imatge d un sistema de televisi analgic de 625 lnies ( per exemple PAL) 50 Hz) es divideix en 576 lnies visibles de dalt a baix. Si es tractara d una imatge composada per una srie de lnies horitzontals blanques i negres alternadament, la definici vertical efectiva del sistema de TV es igual al major nmero de ratlles que poden estar dins de l alada de la imatge i apareixen com ratlles individuals. Donat que es poc probable que les ratlles de la cmera s alinen perfectament amb les lnies del sensor, el nmero de lnies es lleugerament inferior a 576. Fent servir un factor de Kell de 0,7, la resoluci es pot determinar com 0,7  576 = 403,2 lnies de la resoluci.


 El factor de Kell pot ser utilitzat per determinar la resoluci horitzontal que es requereix per a que coincideixi amb la resoluci vertical aconseguida per a un nmero determinat de lnies d exploraci. Per a un sistema de 576 lnies i 50 Hz, donada la seva relaci d aspecte 4:3, la resoluci horitzontal requerida deu ser de 4/3 vegades la resoluci vertical efectiva, o (4 / 3)  0,7  576 = 537,6 lnies de resoluci. De manera que 537,6 lnies equivalen a (537,6 / 2) 268,8 cicles i donat que aquest sistema t un perode de lnia activa de 52 s, la seva senyal de luminncia requereix un ample de banda de 268,8/52 = 5,17 MHz.


 El factor de Kell s aplica igualment a dispositius digitals. Utilitzant un factor de Kell de 0,9, un sistema de vdeo HDTV 1080p, una cmera CCD i una pantalla LCD tindr 1,728  972 lnies de resoluci.



Histria.

En els Estats Units, en 1933, RCA havia desenvolupat un sistema totalment electrnic de 180 lnies d exploraci progressiva i de 24 camps per segon. En un document publicat en 1934 per Actuacions del Institut de Rdio Enginyers de RCA, R.D. Kell, A.V. Bedford y M.A . Trainer van desenvolupar una instal laci experimental de televisi.

Mentre experimentaven amb diferents tipus d imatges esttiques que contenien cada cop ms sectors de detall horitzontal i vertical, es van adonar que la resoluci espacial gaireb mai igualava el nmero de lnies actives. Es va determinar que, estadsticament, la resoluci vertical equivalia al 64% del nombre de lnies actives. Per aconseguir la resoluci vertical desitjada, el nmero de lnies d exploraci es va incrementar a 240, que va resultar en un ample de banda de 600 kHz. La xifra fou de 0,64 i es va anomenar factor K, ms tard va ser arrodonit a 0,7. Finalment es va anomenar factor de Kell, tot i que, de la mateixa manera, es podria haver anomenat factor Bedford o factor Trainer.

Diversos escriptors van descriure diferents valors numrics per al factor de Kell. Les variacions d una font a una altre son atribubles probablement a diferencies en la imatge dels sistemes de visualitzaci utilitzats per diferents observadors, aix com la apreciaci subjectiva de la qualitat de la imatge. Es pot observar en la taula segent:




Es interessant observar que el concepte del factor de Kell va ser inicialment relacionat amb l exploraci progressiva simplement perqu l exploraci entrellaada encara no s havia inventat. Per tant, el factor de Kell simplement reflexa la combinaci cmera / CRT / ambigitats de la pantalla, que afecten igualment als formats d exploraci progressiu i entrellaat.

Enllaos externs.

 http://broadcastengineering.com/infrastructure/broadcasting_revisiting_kell/;

 http://jesubrik.eresmas.com/resolucion.htm;

Vegeu tamb.

exploraci entrellaada

exploraci progressiva

televisi



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396193" title="Pont de les Cases de Posada" nonfiltered="2676" processed="2659" dbindex="152695">






El pont de les cases de Posada era un pont sobre el riu Cardener que fou bastit a la Vall de Lord entre les masies de Solord i les Cases de Posada, al municipi de Navs i que la construcci de l embassament de la Llosa del Cavall el va deixar submergit a uns 73 metres de profunditat quan el pant est ple, cosa que fa preveure que difcilment tornar a fer-se visible.

Descripci.

Era un pont amb la calada quasi sense la tpica doble vessant dels pont medievals sin quasi b horitzontal puix que presentava una lleugera pendent cap a la banda occidental o riba dreta del Cardener. Feia 31,10 metres de llarg per 2,50 metres d amplada, incloses les baranes, essent la calada (empedrada amb palets de ribera de mida mitjana), de tan sols 1,80 metres d amplada. Les baranes feien 35 cm. de gruix per uns 50-60 cm. d alada. Tenia dos arcs de mig punt de mida desigual, tenint el ms petit una lleugera tendncia a apuntar-se i l altre, el ms gros, a rebaixar-se. Estaven separats per un pilar central de 2,50 x 2,50 metres de secci, amb un espol triangular afegit a la banda nord per on baixava l aigua i que li servia de refor.

L arc de la banda oriental tenia 11,20 metres de llum i el de la banda occidental, nicament 7,50, al nivell de l aigua normal, per d alada ambds arcs feien de llum tan sols 6,80 i 5,40 metres respectivament. L alada total del pont oscil lava, doncs, entre 6 i 8 metres des de l est cap a l oest. Aquesta inclinaci sembla que havia de ser ms que suficient per a desaiguar tota l aigua de pluja que s hagus pogut acumular a la calada per, malgrat aix, tenia tamb dues sortides d aigua a la part baixa de la barana de la banda sud del pont, a ambds costats del pilar central. Aquests desaiges van ser fets col locant dues llosetes verticals de pedra calcria separades uns 25 cm. i col locant-hi damunt una llosa horitzontal d uns 40 cm d amplada que sobresortia uns 20 cm. de la lnia de l esmentada paret sud per tal d escopir l aigua directament sobre el riu.

A jutjar pels forats que es podien veure sobre la cornisa de la part superior del pilar central, aquest pont, construt en poca incerta, va ser aixecat mitjanant un doble encimbratge adosat a l esmentada cornisa. Les mides dels dits forat permetien deduir que les bigues mestres de l encimbratge foren tres per banda, separades per uns 40 cm. i d un gruix de 20 x 20 cm. Aquest encimbratge va ser bastit a una altura de 2,50 metres per damunt del nivell de l aigua i, per tal de reforar el pilar central, s hi va afegir el ja esmentat espol a la banda nord. Un altre espol, de refor lateral, va ser bastit tamb al costat oest, el pilar del qual t 1,95 metres d alada, cimentat sobre la pudinga i format per cinc filades de carreus de pedra calcria de 50, 45, 20, 40 i 20 cm. d altura des de baix a dalt.

Els dos arcs del pont van ser fets amb una doble arcada sobreposada, de peces de pedra calcria col locades en full de llibre i unides per una bona argamassa de cal i sorra. El gruix del pont, a la fletxa dels dos arcs, no sobrepassava els 70 cm. que corresponia al gruix de les  dues arcades sobreposades de 35 cm. de longitud cada una, per en conjunt, el pont tenia una presncia massissa i resistent, tot i no ser tan airs com el proper pont de Vall-llonga; tret dels pilars i les arcades, el parament era menys regular, les filades tendien a inclinar-se i les peces de pedra calcria apareixien barrejades amb altres procedents de la pudinga fragmentada tan abundant a la contrada.

Tot i que vist de lluny el pont de les Cases de Posada podia passar per  un pont rom o de tradici romana, la realitat s que molt probablement no va ser construt a finals del segle XV.

Consideracions sobre la seva funcionalitat.

No deixa de resultar fins a cert punt sorprenent que es construs el pont de les Cases de Posada si hom t en compte que 1,5 km. aiges amunt s hi aixecava el pont de Vall-llonga que tamb permetia travessar el Cardener. Era aquest darrer, per, el qui formava part del cam ral de Cardona a la Seu d Urgell mentre que el cam que passava per damunt del pont de les Cases de Posada, a jutjar per les restes que actualment se n conserven, sembla que nicament era un ramal del cam ral que tan sols portava al Santuari de Lord en seu accs pel grau de Solord.

Emplaament.
Coordenades aproximades: 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396197" title="Orgues de Flandre" nonfiltered="2677" processed="2660" dbindex="152696">


Els Orgues de Flandre sn un conjunt d'edificis d'habitatges situats a Pars, a Frana.

Descripci.

Construdes al 19 districte, per l'arquitecte Martin van Trek als 67-107 de l'avenue de Flandre i 14-24 de la rue Archereau, i inaugurades entre 1974 i 1980, es tracta de quatre torres d'habitatges en copropietat, enmig d'un conjunt d'allotjaments socials de 6ha, anomenat llot Riquet, barreja de diversos edificis de 15 pisos i de les quatre torres:

 La torre 1 (o torre Prlude, construda el 1979), de 38 pisos, 123m d'alria (100m sense l'antena), la 5a estructura ms alta del municipi de Pars, desprs de la torre Eiffel, la torre Montparnasse, la xemeneia del Front-de-Seine i l'hotel Concorde Lafayette, i l'immoble ms alt d'habitatges.
 La torre 2 (o torre Fugue, construda el 1974), de 32 pisos i 108m d'alria.
 La torre 3 (o torre Cantate), de 30 pisos i 101m d'alria.
 La torre 4, de 25 pisos i 90m d'alria.

Hi ha aproximadament 5000 habitants a llot Riquet.

Enllaos externs.

 Orgues de Flandre (structurae);



Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396198" title="Sudo" nonfiltered="2678" processed="2661" dbindex="152697">


El programa sudo (de les sigles en angls de superuser -o substitute user- do) i s una utilitat dels sistemes operatius tipus Unix, com Linux, BSD, o Mac OS X, que permet als usuaris executar programes amb els privilegis de seguretat d'un altre usuari (normalment l'usuari root) de manera segura. S'installa per defecte a /usr/bin.

 Histria .
sudo va ser escrit originalment per Bob Coggeshall i Cliff Spencer al 1980, en el departament de cincies de la computaci de la Universitat estatal de Nova York. La versi actual la mant el desenvoupador d'OpenBSD Todd C. Miller, i es distribueix sota una llicncia BSD.

En 1985 es va publicar en el grup de notcies net.sources una versi millorada acreditada a Phil Betchel, Cliff Spencer, Gretchen Phillips, John LoVerso i Don Gworek. Garth Snyder va publicar una altra versi millorada a l'estiu de 1986 i durant els segents cinc anys va ser mantingut amb la collaboraci de moltes persones, incloent Bob Coggeshall, Bob Manchek, i Trent Hein.

En 1991 Dave Hieb i Jeff Nieusma van escriure una nova versi amb un format millorat per al fitxer /etc/sudoers baix contracte amb la signa consultora The Root Group, versi que posteriorment va ser publicada sota els termes de la Llicncia Pblica General de GNU (GNU/GPL).

Des de 1996 el projecte s mantingut per Todd Miller amb la collaboraci de Chris Jepeway i Aaron Spangler.

 s .
Els usuaris han de confirmar la seva identitat a l'executar sudo donant la seva prpia contrasenya abans d'executar el programa requerit. Una vegada s'ha autentificat l'usuari, i si l'arxiu de configuraci /etc/sudoers permet donar a l'usuari accs a l'ordre requerida, el sistema ho executa i ho registra.

L'arxiu de configuraci /etc/sudoers especifica quins usuaris poden executar certes commandes en nom de quins altres usuaris. Com sudo s molt estricte amb el format d'aquest arxiu, i qualsevol error podria causar problemes seriosos, existeix la utilitat visudo; aquesta permet a l'usuari root editar l'arxiu i desprs revisar la seva correcci abans de guardar-ho.

Un exemple de consola, on l'usuari no t accs:

  $ sudo emacs /etc/fstab

  We trust you have received the usual lecture from the local System
  Administrator. It usually boils down to these three things:

  #1) Respect the privacy of others.
  #2) Think before you type.
  #3) With great power menges great responsibility.

  Password:
  usuari is not in the sudoers file. This incident will be reported.

  (Esperem que hagi rebut l'esbroncada de l'Administrador del
  Sistema. Normalment es redueix a aquestes tres coses:

     #1) Respecti la privadesa dels altres.
     #2) Pensi abans d'escriure.
     #3) Un gran poder comporta una gran responsabilitat.

  Contrasenya:
  usuari no existeix a l'arxiu sudoers. Aquest incident ser reportat.

Es mostra a continuaci el registre d'aquest intent fallit, i d'un reeixit posterior, desprs d'haver afegit a usuari a /etc/sudoers:

  $ sudo tail /var/log/auth.log
  Aug 5 06:00:28 localhost sudo: usuari : user NOT in sudoers ; TTY=pts/1 ; PWD=/home/usuari ; USER=root ; COMMAND=/usr/bin/emacs /etc/fstab
  Aug 5 06:01:15 localhost su: (pam_unix) session opened for user root by usuari(uid=1000)
  Aug 5 06:02:09 localhost sudo: usuari : TTY=pts/1 ; PWD=/home/usuari ; USER=root ; COMMAND=/usr/bin/emacs /etc/fstab
  Aug 5 06:02:49 localhost suo: usuari : TTY=pts/1 ; PWD=/home/fusuari ; USER=root ; COMMAND=/usr/bin/tail /var/log/auth.log

Els sistemes operatius Ubuntu i Mac OS X forcen a fer tot accs administratiu per mitj de sudo, doncs la contrasenya de root est desactivada per defecte; encara que es pot activar amb ajuda del programa passwd a Ubuntu, i Utilitat de Directoris en OS X.

 Intrpret de comandes .
sudo no registra els programes que s'escriguin en un intrpret de comandes. Per exemple, si un usuari pot accedir a un intrpret per mitj de sudo i executa sudo -s, cap de les comandes escrites en aquest seran registrats. Per a poder registrar comandes dins d'un intrpret de comandes, sudo ha de ser usat juntament amb una altra eina de seguretat, tal com sudosh, que li donar a l'usuari un intrpret amb registre.

 Front-ends .
En un entorn grfic, s'usen interficies grfiques com kdesudo o gksudo per a executar aplicacions administratives, tals com Adept o Synaptic, o en Mac OS X, Programari Update.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396213" title="Tour Pleyel" nonfiltered="2679" processed="2662" dbindex="152698">



La tour Pleyel s un gratacel d'oficines situat al Carrefour Pleyel a Saint-Denis a Sena Saint-Denis als afores Nord de Pars.

Construda entre 1969 i 1973 pels arquitectes Bernard Favatier, Pierre Hrault, Jacques Binoux i Michel Folliasson, mesura 129 metres d'alria. s coronada per una insgnia giratria gegant d'en 1997 (Bayer fins a 1997, Philips fins a 2006, desprs Siemens fins avui) portant la seva alada total a 143m. A ms a ms de ser visible a 3 quilmetres per a 1 mili de persones, aquesta insgnia lluminosa rotativa s la ms imponent d'Europa: 34 metres d'ample i 5,2 metres d'alria.

La torre va ser construda sobre l'emplaament de les antigues fbriques Pleyel. Diferents projectes es van succeir a partir de 1959; el que va ser finalment adoptat preveia la construcci de quatre torres idntiques (fins i tot amb una pista d'aterratge per a helicpters sobre la seva teulada) enmig d'un parc de 4ha. Finalment, noms va ser construda una de les torres.

Enllaos externs.

 Nota a l' Estudi de l'histria de les tcniques del bet a Seine-Saint Denis, a la web de lAtlas du patrimoine du 93 (pp. 221-224);
  Emporis.com - Tour Pleyel;

Galeria.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396221" title="Tour Super-Italie" nonfiltered="2680" processed="2663" dbindex="152699">




La tour Super-Italie s un gratacel construt per l'arquitecte Maurice Novarina principalment residencial, situat al 13 districte de Pars, a Frana.

Acabat el febrer de 1974, d'una alada total de 112m, Super-Italie s la torre ms alta de l'operaci urbanstica Italie 13 i el segon edifici residencial ms alt de Pars intramurs, desprs de la torre Prlude dels Orgues de Flandre. Una segona torre, de forma idntica, havia de ser construda al mateix illot. La detenci dels programes de torres al comenament del mandat de Valry Giscard d'Estaing va comportar l'anullaci d'aquest projecte.

Tamb coneguda al barri amb el nom de tour ronde, es distingeix de les altres torres del 13 districte per la seva forma de doble ansa de cistella aix com per una coroneta (volads fortament inclinat) que recobreix els tres darrers nivells. El seu pes total s de 44000 tones, s a dir quatre vegades i mig el pes de la torre Eiffel.










Enllaos externs.

 Tour Super-Italie (Emporis);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396225" title="Cant de Venaco" nonfiltered="2681" processed="2664" dbindex="152700">

El cant de Venaco s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant de Venaco dins el districte de Corte. La seva alria varia de 198  m a 2.626 metres amb una alria mitjana de 666 m.


 Administraci .


 
 Composici .
 


 Demografia .


  
 Enllaos externs .
 El cant de Venaco al web de l'Insee;
 pla del cant de Venaco a Mapquest;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396227" title="Tour Zamansky" nonfiltered="2682" processed="2665" dbindex="152701">


La tour Zamansky (o tour de Jussieu, o tour centrale) s un gratacel administratiu situat enmig del campus de Jussieu, al 5 districte de Pars, a Frana. Porta el nom del deg de la universitat de l'poca.

Aquest gratacel est compost d'una planta baixa, de 2 mezzanines, de 25 pisos estndards i d'un pis tcnic, s a dir 29 nivells. L'alada de l'edifici s de 90m. A la teulada de l'immoble es troben 4 de mstils portadors d'antenes diverses, fent una alada total de 93 m.

La torre, molt amiantada, est en renovaci des de comenaments de l'any 2007.

Enllaos externs.

 Tour Zamansky (Emporis);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396228" title="Casanova (Crsega)" nonfiltered="2683" processed="2666" dbindex="152702">

Casanova (en cors Casanova) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2006 tenia 304 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396235" title="Cichlasoma aguadae" nonfiltered="2684" processed="2667" dbindex="152703">

Cichlasoma aguadae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396236" title="ngel Manuel Cullar Llanos" nonfiltered="2685" processed="2668" dbindex="152704">
ngel Manuel Cullar Llanos (Villafranca de los Barros, Badajoz, 13 de setembre de 1972) s un futbolista espanyol retirat. Jugava de davanter i va desenvolupar la major part de la seva carrera professional en el Real Betis i el FC Barcelona, a ms de ser internacional per Espanya. 

 Trajectria . 
Es va formar en les categories inferiors del Real Betis, on va integrar una histrica fornada de jugadors que la temporada 1989-90 van ser campions de la Copa del Rei juvenil -amb un hat-trick de Cullar en la final- i subcampions de lliga de la categoria. Pocs mesos desprs es va produir el seu debut amb el primer equip verd-i-blanc en Primera Divisi. Va ser el 4 de novembre de 1990 en Las Gaunas davant el CD Logros. Al final de temporada l'equip va descendir a Segona Divisi, categoria en la qual va militar tres anys, consolidant-se com l'extrem esquerre titular dels btics.

Cullar va explotar la temporada 1994/95, en la qual el Betis, que regressava a la mxima categoria, va protagonitzar una brillant campanya, finalitzant la lliga en tercera posici i assolint la classificaci per a la Copa de la UEFA. L'extrem extremeny es va convertir en un dels jugadors revelaci de la temporada, i un els mxims golejadors del torneig, amb 14 punts. El seu bon rendiment li va obrir tamb les portes de la selecci espanyola. Va ser llavors quan Johan Cruyff va decidir fitxar-lo per al seu nou projecte esportiu en el FC Barcelona. Cullar es va convertir en el segon fitxatge ms car de l'any, desprs que el Bara decidira pagar la seva clusula de rescissi, de 500 milions de pessetes  uns tres milions d'euros- davant la negativa del president btic, Manuel Ruiz de Lopera, de negociar el trasps del seu jugador franqucia.

A pesar d'un prometedor inici durant la pretemporada barcelonista, en el seu primer partit de lliga amb la samarreta blaugrana, davant el Real Valladolid, Cullar va caure lesionat de gravetat. Un trencament del lligament creuat anterior esquerre del genoll el va mantenir allunyat dels terrenys de joc durant, prcticament, sis mesos. El seu retorn a l'activitat va coincidir amb un perode de crisi en l'equip catal, que va culminar amb el cessament de Cruyff, en una temporada sense ttols. La segent campanya va suposar l'arribada a la banqueta de Bobby Robson, qui va apostar per Luis Figo i Ronaldo per a cobrir els llocs d'atac de l'equip. Desprs de participar en els primeres encontres de la temporada, Cullar va desaparixer de les aliniacions a partir del mes d'octubre, i tot just va intervenir en els tres ttols conquistats eixe curs: la Supercopa d'Espanya, la Copa del Rei i la Recopa d'Europa. 

Al finalitzar la temporada, l'estiu de 1997, es va plantejar la seva sortida del club catal, desprs de dos anys en els quals noms havia disputat 20 partits de lliga, amb un escs bagatge anotador de dos gols. Manuel Ruiz de Lopera va decidir recuperar-lo per al Betis, desprs de pagar 300 milions de pessetes pel seu fitxatge, oferint-li un contracte prcticament vitalici de set anys, que incloa un partit d'homenatge desprs de la seva retirada. No obstant aix, Cullar no va aconseguir recuperar el nivell de joc de la seva primera etapa amb els sevillans, sent un suplent habitual per als diferents tcnics que van desfilar per la banqueta andalusa. Al terme de la temporada 1999-2000, que va culminar amb el descens del Betis a Segona Divisi, Lopera va decidir acomiadar al jugador - que en tres anys noms havia assolit un gol- allegant "alarmant baix rendiment laboral".

Desprs d'un temps a prova amb el Gimnstic de Tarragona, de Segona Divisi, va fitxar pel club catal en el mercat d'hivern de la temporada 2001/02. Va assolir nou gols en 21 partits, per no van servir per a aconseguir que els tarragonins mantinguessin la categoria. La temporada 2002/03 es va incorporar al Racing de Ferrol, convertint-se en el fitxatge ms car de la histria del club. A Ferrol, Cullar va confirmar la recuperaci del seu instint golejador: va concloure la temporada com a mxim anotador de l'equip, amb 12 gols en 33 partits de lliga, encara que, novament, el seu club es va veure abocat al descens a Segona B. No obstant aix, una oferta del Llevant UE li va permetre seguir jugant en la categoria d'argent. Amb els valencians va assolir el campionat de Segona Divisi i l'ascens a la mxima categoria. 

Desprs d'un any en Primera, sense a penes oportunitats, la temporada 2006/07 va decidir regressar a terres gallegues, al ser la seva dona la corunyesa Lola Prez, Miss Galcia en 1997. Va fitxar per el Club Deportivo Lugo, de Tercera Divisi, amb el qual va aconseguir l'ascens a Segona Divisi B. Desprs d'un any amb els blanc-i-rojos en la categoria de bronze, l'estiu de 2007 va fitxar pel Narn Balomp de Tercera. A pesar dels seus 35 anys, Cullar es va convertir en el lder de l'equip, acabant la lliga com a mxim anotador de la categoria, com 20 gols; una aportaci que va permetre al Narn classificar-se per a disputar l'ascens a Segona B, el major xit en la histria del club.

Desprs de disputar sense fortuna la promoci, Cullar va anunciar la seva retirada dels terrenys de joc.

 Selecci . 
Ha estat internacional absolut amb la Selecci de futbol d'Espanya en dues ocasions. Javier Clemente el va fer debutar el 30 de novembre de 1994, en un partit amists contra Finlndia jugat a Mlaga. Cullar va disputar ntegrament la segona part, desprs de suplir a Amavisca en el descans. Posteriorment, el 22 de febrer de 1995 va jugar el seu segon i ltim partit com internacional espanyol. Va ser altre amists, davant Alemanya, en el qual novament va substituir, en l'intermedi, a Amavisca. 

Amb anterioritat, va ser internacional en diverses categories inferiors de la selecci espanyola, sent el seu major xit l'Eurocopa sub-16 conquistada en 1988.

 Clubs .



 Ttols .



 Enllaos externs .
Celebrara el ascenso con el Narn igual que un ttulo en el Bara, entrevista a La Voz de Galicia (21/5/2008);
Antiguos compaeros y entrenadores de ngel Cullar dibujan su perfil, reportatge a La Voz de Galicia (09/12/2002);
Vdeo de Cullar en el Narn, on anuncia la seua retirada;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396238" title="Muracciole" nonfiltered="2686" processed="2669" dbindex="152705">

Muracciole (en cors U Muracciole) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 38 habitants.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396239" title="Cichlasoma alborum" nonfiltered="2687" processed="2670" dbindex="152706">

Cichlasoma alborum  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Usumacinta (Mxic).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396241" title="Velli Kasumov" nonfiltered="2688" processed="2671" dbindex="152707">
Velli Kasumov, tamb escrit V li Qas mov en azer. (Gjandzha, 4 d'Octubre de 1968 ), s un exfutbolista d'Azerbaitjan que va militar a les files del Real Betis i l'Albacete Balompi. 

Kasumov va jugar com davanter en el FK Kapaz Gnc, Metalist Kharkiv, Neftchi, FC Spartak Moscou, FC Dynamo Moscou, Real Betis, Albacete Balompi, Vitria FC, i l'Imortal, on es va retirar al 2001. 

En 1992 es converteix en el mxim anotador de la Lliga Premier de Rssia amb 16 gols. 

Velli Kasumov va jugar 14 partits amb la Selecci de futbol d'Azerbaitjan entre 1994 i 1998.

Actualment viu a Sevilla i participa amb el Real Betis en la Lliga Espanyola de Futbol Indoor, a ms a ms s l'entrenador del Gelves CD. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396243" title="Poggio-di-Venaco" nonfiltered="2689" processed="2672" dbindex="152708">

Poggio-di-Venaco (en cors U Poghju di Venacu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 136 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396245" title="Cichlasoma amarum" nonfiltered="2690" processed="2673" dbindex="152709">

Cichlasoma amarum  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Isla Mujeres (costa oriental de la Pennsula de Yucatn).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396247" title="Riventosa" nonfiltered="2691" processed="2674" dbindex="152710">

Riventosa (en cors A Riventosa) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 188 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396249" title="Paritat d'una permutaci" nonfiltered="2692" processed="2675" dbindex="152711">
En matemtiques, les permutacions (s a dir, les bijeccions en els conjunts finits) es poden descompondre en un producte de transposicions, s a dir en una successi d'intercanvis d'elements dos a dos.
 Una permutaci parell s una permutaci que es pot expressar com el producte d'un nombre parell de transposicions;
 Una permutaci senar s una permutaci es pot expressar com el producte d'un nombre senar de transposicions.

El signe d'una permutaci val 1 si s parell i -1 si s senar. L'aplicaci signe constitueix un morfisme de grups. Interv en lgebra multilineal, sobretot per al clcul de Determinants.

 Definici de la paritat .

Sigui una permutaci . La definici tradicional de la paritat de  es fa pel recompte de les inversions.

Definici;

Siguin i<j dos elements diferents compresos entre 1 i n. Es diu que la parella  queda invertida per  quan .

Una permutaci s'anomena parell quan presenta un nombre parell d'inversions, senar si no.

 Exemple;
 Sigui la permutaci;
;
La parella  no est en inversi ja que les imatges de 1 i 2 estan conserven el mateix ordre. Tampoc ho estan 1 i 3. La llista de les parelles en inversi s , , , . N'hi ha quatre, per tant la permutaci s parell.

Per definici, el signe d'una permutaci parell s 1, la d'una permutaci senar s -1.

 Una transposici s senar .

Tota transposici s una permutaci senar. En efecte notant i i j, i<j, els termes intercanviats per la transposici, aquesta s'escriu


Els parells en inversi sn els parells de la forma  amb k comprs entre i+1 i j i les de la forma  amb k comprs entre i+1 i j-1. En total, hi ha un nombre senar d'inversions, i d'aqu se'n desprn que la permutaci s senar.

 Una frmula per a calcular el signe .

Es nota  el conjunt dels parells d'elements compresos entre 1 i n (n'hi ha n(n-1)/2). Una permutaci   t per signe


Demostraci;
Dient P aquest producte. Examinar totes les parelles (i,j) amb i<j porta a examinar tots els parells . Per a cadascuna d'elles, el terme que es troba al producte t un signe negatiu si el parell s en inversi, positiu si no. Aix mostra que el signe de P s el de la permutaci. Finalment, per bijectivitat de  , els termes  (i)- (j) del numerador sn, tret del signe, els mateixos que els i-j del denominador. Aix mostra que el valor absolut de P s 1 i permet concloure.

Aquesta frmula t un cert inters algebraic per no permet un clcul efica del signe a la prctica. En efecte, respecte al senzill recompte de les inversions s'afegeix la multiplicaci i la divisi per un cert nombre d'enters.

 Signe d'un producte .

Les permutacions verifiquen una regla dels signes per al producte: el producte de dues permutacions parells s parell, de dues permutacions senars s parell, el producte d'una permutaci parell i d'una senar s senar. Utilitzant el signe, aix es resumeix per la frmula
;

Demostraci;

En el segon factor del segon membre, es reconeix directament un signe. Per al primer, cal prviament reindexar posant =, on s'hi reconeix llavors igualment un signe.

En termes algebraics: el signe s un morfisme de grups del grup simtric  en . El conjunt de les permutacions parells forma el grup alternat, nucli d'aquest morfisme. Finalment la permutaci inversa de   t el mateix signe que  .

 Clcul del signe .

Com a corollari dels resultats precedents,
 una permutaci s parell si i noms si es pot expressar com el producte d'un nombre parell de transposicions;
 una permutaci s senar si i noms si es pot expressar com el producte d'un nombre senar de transposicions;

i aquests dos casos s'exclouen mtuament.

El clcul del signe per la descomposici en producte de transposicions s molt ms efica que l'aplicaci de la definici inicial; en efecte per a una permutaci de  aquesta descomposici demanda com a mxim n-1 operacions, contra n(n-1)/2 per a la definici.

 Exemples;
 la identitat s una permutaci parell;
 una transposici s una permutaci senar;
 una permutaci circular s parell si el nombre d'elements s senar; s senar si el nombre d'elements s parell.

 Vegeu tamb .

 Permutaci;
 Grup simtric;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396251" title="Cichlasoma amazonarum" nonfiltered="2693" processed="2676" dbindex="152712">

 Cichlasoma amazonarum s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conca del riu Amazones (des de Per fins a la desembocadura). Tamb a la Guaiana Francesa i a Amap (Brasil).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396255" title="Cichlasoma araguaiense" nonfiltered="2694" processed="2677" dbindex="152713">

Cichlasoma araguaiense  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Amazones.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396258" title="Cichlasoma atromaculatus" nonfiltered="2695" processed="2678" dbindex="152714">

Cichlasoma atromaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Colmbia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396270" title="Santo-Pietro-di-Venaco" nonfiltered="2696" processed="2679" dbindex="152715">

Santo-Pietro-di-Venaco (en cors Santu Petru di Venacu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 198 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396273" title="Setge de Saraqusta (1118)" nonfiltered="2697" processed="2680" dbindex="152716">


El Setge de Saraqusta de 1118 signific la presa de Saraqusta per Alfons I d'Arag i la creaci del Regne d'Arag

Antecedents.

Al 1118 el concili celebrat a Tolosa (Frana) ofereix els beneficis de croada als que acudeixin a l'ajut del comtat d'Arag en la conquesta de la ciutat de Saraqusta, capital de l'Emirat de Saraqusta. Nombrosos senyors francs (francs i de Bearn) es van concentrar a Ayerbe per conquerir posteriorment Almudvar, Gurrea de Gllego i Zuera i van assetjar a la fi de maig Saraqusta. 

El setge.
El setge es va completar amb el tall de la squia de la Romareda, la qual abastava d'aigua la ciutat, que fou presa el 18 de desembre de 1118. L'ocupaci es va efectuar de forma simblica amb la presa de possessi de la Azuda, edifici del Govern (que encara avui dia conserva part de les seves restes). Amb aquesta conquesta la va convertir en capital del Regne d'Arag. 

Conseqncies.
Amb la caiguda de la ciutat, la vall de l'Ebre va desplomar-se, prenent els aragonesos Tudela el febrer de 1119, i conquerint l'Emirat de Qalat al-Ayyub el 1120.  










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396274" title="Vivario" nonfiltered="2698" processed="2681" dbindex="152717">

Vivario (en cors Vivariu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2004 tenia 503 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396276" title="Venaco" nonfiltered="2699" processed="2682" dbindex="152718">

Venaco (en cors Venacu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 657 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .

 Marius Giacobbi (1846-1919), ;
 Paul Giacobbi (1896-1951) ;
 Franois Giacobbi (1919-1997) ;
 Paul Giacobbi (1957-) ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396278" title="NAND" nonfiltered="2700" processed="2683" dbindex="152719">

L'operaci NAND, representada per "|" o " ", en les funcions booleaness o clcul proposicional, representa una operaci lgica equivalent a la negaci de la conjunci, expressat en llenguatge informal com a "no ambds".  Tamb s anomenada la negaci alternativa, ja que comprova que almenys uns dels dos operands s fals.  En lgebra booleana i electrnica digital tamb es coneix coma  operaci NAND ("not and"). 

Igual que la seva dual, l'operaci NOR, l'operaci NAND es pot implementar en ella mateixa sense utilitzar cap altre operador lgic, per a constituir un sistema formal lgic. Aquesta propietat fa la porta NAND crucial per l'electrnica digital moderna, incloent el seu s en memries flash NAND i en el disseny de processadors.

Definici.
L'operaci NAND s una operaci lgica sobre dos valors lgics, tpicament els valors de dues proposicions, que produeix un valor de fals si i noms si ambds operands sc certs. En altres paraules, produeix un valor de cert si i noms si almenys un dels dos operands s fals.

Taula de la veritat.
La taula de la veritat de p NAND q (tamb representat per p | q o p   q) s la segent:



Diagrama de Venn.
El diagrama de Venn de "A NAND B" (l'rea vermella representa el conjunt A NAND B).



Propietats.
La NAND no posseeix cap de les segents cinc propietats, que defineixen com a completament funcionals als operadors als quals els en manca almenys una: preservaci de la veritat, preservaci de la falsedat, linealitat, monotonicitat, autodualitat.

Smbol.
Una manera d'expressar p NAND q s , on el smbol  significa AND i la lnia sobre l'expressi significa NOT, la negaci lgica de l'expressi.

Introducci, eliminaci, i equivalncies.

L'operaci NAND, o "|", s equivalent a la negaci de la conjunci:


Expressats en termes de NAND, els operadors habituals de la lgica proposicional sn:


Porta NAND.




La porta NAND s una porta lgica digital que es comporta segons la taula de la veritat de l'esquerra. Una sortida BAIXA s el resultat tan sols si ambdues entrades de la porta sn ALTES. Si una o ambdues entrades sn BAIXES, una sortida ALTA s generada. La porta NAND s una porta universal en el sentit que qualsevol funci booleana es pot implementar noms amb portes NAND. 

Els sistemes digitals que utilitzen alguns circuits complicats aprofiten la funcionalitat completa de la porta NAND. En expressions lgiques complicades, normalment escrites en termes d'altres funcions lgiques com ara la conjunci lgica (AND), la disjunci lgica (OR), i la negaci (NOT), escrivint-les en termes noms de NAND abarateix la implementaci, perqu aquests circuits utilitzant portes NAND produeix un resultat ms compacte que les alternatives.

Les portes NAND tamb s poden fabricar amb ms de dues entrades, generant una sortida BAIXA si totes les entrades sn ALTES, i una sortida ALTA si qualsevol de les sortides s BAIXA. Aquest tipus de portes per tant operen com a operadors n-aris en comptes de senzills operadors binaris. Algebraicament, aquests es poden expressat com la funci NAND(a, b, ..., n), que s lgicament equivalent a NOT(a AND b AND ... AND n).

 Smbols .
Hi ha dos smbols per a les portes NAND: el smbol 'distintiu' i el 'rectangular'.





 Vegeu tamb .
 Porta AND;
 CMOS;
 Porta lgica;
 Porta NOR;
 Porta NOT;
 Porta OR;
 Llei de Peirce;
 Lgica proposicional;
 Porta XOR;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396280" title="Edmundo Gonzlez-Blanco" nonfiltered="2701" processed="2684" dbindex="152720">
Edmundo Gonzlez-Blanco (Oviedo, 1877 - Madrid, 1938), filsof, traductor i escriptor espanyol, germ del crtic i novellista Andrs Gonzlez-Blanco i del periodista Pedro Gonzlez-Blanco.

Biografia.
Nascut a Luanco el 20 de novembre de 1877, va viure en la seva vila natal, a Barcelona i a Madrid.

Finalitzats els seus estudis primaris a Luanco, es trasllad amb la seva famlia a Conca, a on inici la carrera eclesistica, que abandon al tercer any de Teologia. Amb tres convocatries aprov el Batxillerat i va seguir el curs preparatori de Filosofia i Lletres en la Universitat de Madrid, carrera que, degut a la mort del seu pare, no va acabar.

Al poc temps s'inici en la literatura amb la novella El Calvario de Jos, publicada per entregues en el diari La Voz de Lanzarote escrita durant la seva estana en aquesta illa. Posteriorment collaborar amb revistes com Nuestro Tiempo (de Salvador Canals i Vilar) i La Espaa Moderna (de Jos Lzaro). Per la editorial de Jos Lzaro va fer traduccions, conferencies, llibres de poltica, de filosofia, biografies, i novelles curtes.

Realitz traduccions del angls (William Blake, Carlyle, Morley, Emerson, Hume, George, Ruskin, De Quincey, James Mark Baldwin, W. Hailman), del alemany (Hoffding, Schopenhauer, Nietzsche), del francs (Alfred Fouill, Guizot, Girard, Renan), del itali (Benedetto Croce, Maquiavelo) i del grec (Aristtil). 

Seva, es una famosa versi, la primera completa en castell, dels evangelis apcrifs  i una, en companyia de Antonio Zozaya  com d'altres obres d'aquest autor. Tamb li pertany una traducci, de The Marriage of Heaven and Hell de Blake el 1928. Edit i estudi, a Francisco Alvarado .

Obra.
Assaig.
 El Materialismo: combatido en sus principios cosmolgicos y psicolgicos. Edit. Librera General de Victoriano Surez (Madrid), 1906;
 Espaa ante el conflicto europeo (Tres estudios): iberismo y germanismo. Edit. Cervantes (Valencia), 1917;
 Costa y el problema de la Educacin Nacional. Edit. Cervantes (Barcelona), 1920;
 La familia: En el pasado, en el presente y en el porvenir. Edit. Cuadernos de Cultura (Valencia), 1930;
 El nacionalismo expuesto por Hitler... Edit. Agencia General de Librera y Artes Grficas (Madrid, 1930?);
 La libertad de enseanza. Imp. de Domingo Blanco, Biblioteca del apostolado de la verdad (Madrid, 1930?);
Los sistemas sociales contemporneos. Colectivismo. Anarquismo. Sindicalismo. Bolchevismo. Madrid: Talleres tipogrficos Fnix, 1930.
El sindicalismo expuesto por Sorel Agencia General de artes Graficas, 1934, (2. edici);
Iberismo y germanismo, 1917;
Los orgenes de la religin, Madrid: Biblioteca Ateneo de Autores Espaoles. 2 volums.
El amor en la naturaleza, en la historia y en el arte,  Madrid: 1931 Saz;
Biblioteca de Ciencia, Literatura y Religin, Madrid: Perez y Compaia, 1906.  ;
Alemania y la guerra europea, 1917;
Filosofa de la naturaleza;
Jovellanos: su vida y su obra;
Strauss y su tiempo;
Voltaire. Su biografa. Su caracterstica. Su labor. Madrid: Editorial Amrica, c. 1910.
ngel Ganivet, Madrid: Editorial Coln, 1930;
Historia del periodismo (desde sus comienzos hasta nuestra poca), 1920.
El mundo invisible, Madrid: Mundo Latino, 1927.
La mujer segn los diferentes aspectos de su espiritualidad, 1930.

Novella.
Etapas de una degradacin;
Jess de Nazaret;
Mesalina, 1904.
As conquistaba Csar, Madrid: Los Contemporneos, 1922  ;
Teatre.
Muerte militar.

Enllaos externs.
Biografia

Referencies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396281" title="Cant de Bustanico" nonfiltered="2702" processed="2685" dbindex="152721">

El cant de Bustanico s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.




 Administraci .


 
 Composici .
 


 Demografia .


  
 Enllaos externs .
 El cant de Bustanico al web de l'Insee;
 pla del cant de Bustanico a Mapquest;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396284" title="Aiti" nonfiltered="2703" processed="2686" dbindex="152722">

Aiti (en cors Aiti) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 24 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396286" title="Alando" nonfiltered="2704" processed="2687" dbindex="152723">

Alando (en cors landu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 23 habitants.

 Demografia .


 Administraci .



 Personatges illustres .
 Sambucucciu d'Alandu;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396289" title="Quint (desambiguaci)" nonfiltered="2705" processed="2688" dbindex="152724">


 Quint (nom);
 Sant Quint, sant francs. Vegeu Sant Quint (desambiguaci).

 Toponmia .
 Regne Unit .
 Gran Bretanya .
 Quintin Kynaston School s una escola de secundria de la City of Westminster, London.
 Irlanda del Nord .
 Castell Quintin, castell al County Down, d'Irlanda del Nord;
 Brasil .
 Quintino Bocaiva, Rio de Janeiro, barri de la ciutat de Rio de Janeiro.
 Quintino Cunha, barri de Fortaleza, Cear.
 Quintino Facci, barri de Riberao Preto, Sao Paulo.
 Quintino (Timb), barri de la ciutat de Timb, Santa Catarina.
 Quintinos, districte de Carmo do Paranaiba, Minas Gerais.
 Estats Units .
 Quintin Blair House, casa famosa de Cody, Wyoming.

 Personatges .
 Personatges reals .
 Quentin C. Aanenson, soldat estatunidenc, veter de la Segona Guerra Mundial;
 Quentin Anderson, crtic literari i historiador de la cultura americ. ;
Quentin Bell, historiador de l'art i autor angls.
 Quentin Blake, illustrador.
Quentin Breese, boxejador americ.
 Quentin Bryce, la primera governadora general femenina d' Austrlia.
 Quentin N. Burdick, senador dels Estats Units.
Quentin Chaney, jugador de Futbol americ;
 Quentin Leo Cook (Fatboy Slim), msic britnic.
Quentin Cooper, periodista angls, especialitzat en temes de cincia.
Quentin Coryatt, jugador de futbol americ de les Illes Verges.
 Quentin Crisp, autor literari gai.
Quentin Dastugue, empresari i poltic de Nova Orleans.
Quentin Davies, poltic britnic.
Quentin Dempster, periodista i escriptor australi.
 Quentin Dupieux, conegut com Mr. Oizo, msc francs.
 Quentin Elias, cantant i actor pornogric francs d'origen algeri.
Quentin Fiore, dissenyador grfic americ.
 Quentin Garcia, jugador de Hockey Gel francs.
 Quentin Greenough, jugador de futbol americ estatunidenc.
 Quentin Griffin, jugador de futbol americ estatunidenc.
 Quentin Groves, jugador de futbol americ estatunidenc.
 Quentin H. Harris, jugador de futbol americ estatunidenc.
 Quentin Hubbard, fill del fundador de l' esglsia de la cienciologia.
 Quentin Hull, periodista esportiu australi.
 Quentin Jackson, msic de jazz estatunidenc.
 Quentin Jammer, jugador professional de futbol americ.
 Quentin Kawananakoa, rei dels Kawananakoa, de Hawai.
 Quentin Keynes, biblifil angls, explorador i articulista de la revista National Geographic.
 Quentin L. Koop, poltic estatunidenc.
 Quentin Lee, guionista i director de cinema gai de Hong Kong.
 Quentin Letts, periodista britnic.
 Quentin Lowry, jugador de futbol americ estatunidenc.
 Quentin Metsys, (o Quinten, o Kwinten) pintor flamenc dels segles XV i XVI.
 Quentin Metsys el Jove, pintor del renaixement flamenc.
 Quentin McCord, jugador de futbol americ estatunidenc.
 Quentin Meillassoux, filsof francs, fill de Claude Meillassoux.
 Quentin Othon, futbolista francs. ;
 Quentin Pongia, jugador de rugby d'Austrlia;
 Quentin Reynolds, periodista americ, corresponsal de guerra a la Segona Guerra Mundial;
 Quentin Richardson, jugador professional de bsquet dels Estats Units.
 Quentin Roosevelt, fill del president dels Estats Units, Theodore Roosevelt.
 Quentin Roosevelt II, fill de Theodore Roosevelt Jr., paleontleg.
 Quentin Skinner, historiador angls especialitzat en cincies poltiques.
 Quentin Smith. Filsof estatunidenc.
 Quentin G. M. Smythe, militar sudafric.
 Quentin Stafford-Fraser, informtic. ;
 Quentin Tarantino, director de cinema.
 Quentin Thomas, jugador de bsquet.
 Sir Quentin Thomas, del servei civil angls.
 Quentin D. Thomas, empresari.
 Quentin Tod, actor, ballar i coregraf britnic. Presentador de televisi.
 Quentin de La Tour, pintor retratista francs del rococ.
 Quentin Westberg, jugador de futbol francoameric.
 Quentin Willson, presentador de televisi britnic. ;
 Quentin Young, metge i activista pro-drets civils estatunidenc.


 Quintn Paredes, advocat, poltic i estadista filip.
 Quintin Craufurd, escriptor escocs de finals del S. XVIII i inicis del S. XIX.
 Quintin Dailey, jugador professional de bsquet estatunidenc.
 Quintin Demps, jugador de futbol americ.
 Quintn Banderas, general cub. ;
 Quintn Esquembre, msic i compositor alacant.
 Quintin Gill, poltic de la Illa de Man.
 Quintn Gonzlez Nava, militar mexic de la Revoluci Mexicana.
Quintin Hogg (mercader), fundador de la Universitat de Westminster;
 Quintin Hogg, Bar Hailsham de Marylebone, segon Vescompte Hailsham. Jutge i poltic britnic.
 Quintin Jardine, escriptor escocs.
 Quintin Laing, jugador de Hockey Gel canadenc.
 Quintn Lame, indgena colombi rebel d'inicis del segle XX.
 Quintin McMillan, jugador de cricket sudafric.
 Quintin Mecke, poltic estatunidenc.
 Quintin Mikell, jugador de futbol americ de Nova Orleans.
 Quintin Young, jugador de futbol escocs.


 Quintino Bocaiva, periodista i poltic brasiler.
 Quintino Vilas Boas Neto, escultor portugus.
 Quintino de Lacerda, personatge histric brasiler.
 Jos Quintino Dias, personatge histric portugus.
 Toms Quintino Antunes, periodista portugus, co-creador del peridic portugus Dirio de Notcias.
 Quintino Cunha, poeta, advocat i poltic brasiler.
 Quintino Marucci, mag itali que treballava sota el sobrenom de Tony Slydini.
 Quintino Sella, poltic i estadista itali.
 Quintino Cataudella, filleg itali i estudis de la literatura grega i llatina.
 Quintino Scolavino, pintor itali;

 Personatges de ficci .
 Quentin Beck, conegut com Mysterio, enemic d'Spiderman.
 Quentin Collins, personatge principal de la serie de televisi Dark Shadows.
 Quentin Compson, personatge principal de les novelles de William Faulkner: El So i la Furia; i Absalom, Absalom!
 Quentin Costa, un personatge de la srie de televisi Nip/Tuck.
 Quentin Durward, arquer escocs al servei del rei francs Llus XI.
 Quentin Fields, personatge de ficci de la srie de televisi One Tree Hill, a la 5 i 6 temporades.
 Quentin Kelly, personatge principal de Sitcom Grace Under Fire.
 Quentin Kirrin, l'Oncle Quint, de les novelles de Enid Blyton, els Cinc.
 Quentin MacLeod, personatge de la srie de dibuixos animats Highlander: The Animated Series.
 Quentin Makepeace, personatge de la Trilogia Bartimeus, de Jonathan Stroud.
 Patrick Quentin, sobrenom d'un grup d'escriptors que van escriure sobre un detectiu de ficci.
 Quentin Quail, una srie de dibuixos animats que forma part de les Merrie Melodies.
 Quentin Quire, conegut com Kid Omega s un personatge de Marvel Comics, de la srie de mutants New X-Men.
 Quentin Travers, lider del Consell, del programa de televisi Buffy, la caavampirs.
 Quentin, un personatge d'un poema de Edward Gorey.

 Altres .
 Festival de Cinema Quentin Tarantino;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396290" title="Altiani" nonfiltered="2706" processed="2689" dbindex="152725">

Altiani (en cors Altiani) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 95 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396292" title="Alzi (Crsega)" nonfiltered="2707" processed="2690" dbindex="152726">

Alzi (en cors Alzi) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 17 habitants.

 Demografia .


 Administraci .



 Personatges illustres .
Franois Marcantoni, antic resistent i mafis;


 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396294" title="Touissant Luciani" nonfiltered="2708" processed="2691" dbindex="152727">
Touissant Luciani (Moca-Croce, 1937) s un poltic cors. Ha estat alcalde de Moca-Croce pel Moviment per Crsega i director d'Elf a Crsega. Fou elegit conseller del departament de Crsega del Sud i membre de l'Assemblea de Crsega a les eleccions de 1982, 1984, 1986, 1992, 1998 i 1999.

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396295" title="Transport express rgional" nonfiltered="2709" processed="2692" dbindex="152728">

El Transport exprs regional, conegut amb les sigles TER, (oficialment en francs Transport express rgional o Transports express rgionaux) s una xarxa ferroviria de trens regionals a Frana. A ms a ms, sol complementar els serveis ferroviaris amb autocars. Opera des de 1984 i s una marca comercial de SNCF. Els diferents serveis uneixen municipis d'una mateixa regi o amb els municipis ms propers de les regions limtrofs.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396296" title="Jean-Louis Albertini" nonfiltered="2710" processed="2693" dbindex="152729">
Jean-Louis Albertini (1952) s un metge i poltic cors. Especialitzat en neurologia, ha estat creador del moviment Un altre futur per Crsega, amb el qual fou escollit regidor de l'ajuntament de Bastia i membre de l'Assemblea de Crsega a les eleccions de 1992, 1998, 1999 i 2004.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Vdeo de JL Albertini a les eleccions de 2004;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396297" title="Paul Natali" nonfiltered="2711" processed="2694" dbindex="152730">
Paul Natali (1933) s un empresari i poltic cors. Directiu de l'empresa BTP, ha estat president de la Cambra de Comer de l'Alta Crsega i del SIVOM. Ha estat conseller general de Borgo, membre de l'Assemblea de Crsega a les eleccions de 1992 per una fracci dissident del RPR. Posteriorment ha estat president del Consell General de l'Alta Crsega de 1992 a 1998 i senador pel departament de l'Alta Crsega de 1998 a 2005.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Senat Francs;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396300" title="Croada contra al-Mariyya" nonfiltered="2712" processed="2695" dbindex="152731">





La Croada contra al-Mariyya va ser una important acci militar que va tenir lloc al sud-oest de la pennsula ibrica el 1147 i que va enfrontar l'exrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Arag, la Repblica de Gnova i la Repblica de Pisa contra l'Imperi almohade.

Les fonts.
Per poder conixer els esdeveniments que van succer a la campanya es disposa de diferents fonts contempornies, que ens donen el punt de vista genovs i castell: la De captione Almerie et Tortuose de Caffaro di Rustico da Caschifellone, militar genovs que va participar en la campanya, el Chronica Adefonsi Imperatoris, annima, tot i que s'atribueix al bisbe Arnaldo d'Astorga, respectivament.

Antecedents.

Quan Alfons VI de Castella va conquerir al 1085 Tulaytula els dirigents d'al-ndalus es van alarmar de tal manera que van decidir cridar en auxili almorvits, que tenien una visi estricta i poc cultivada de l'Islam. Yusuf ibn Tashfin va acudir amb el seu exrcit, i es trob amb una terra frtil i prspera; tamb va observar el relaxament dels preceptes doctrinals de l'Islam i la gran tolerncia amb els jueus i cristians. Aix, li va provocar la determinaci d'apoderar-se d'aquests regnes, animat per la divisi entre les diferents taifes. Els almorvits van anar conquerint les diferents taifes entre el 1090 i el 1116. 

Els primers mesos de la Primera Croada, l'any 1095, el Papa Urb II demanaria als croats ibrics que restessin al seu pas, ja que la seva prpia guerra era considerada tan valenta com la dels croats en direcci a Jerusalem. Eugeni reiter la decisi, autoritzant Marsella, la Repblica de Pisa, la Repblica de Gnova, i altres grans ciutats mediterrnies a participar a la guerra de Reconquesta. Els almorvits van anar perdent terreny, amb la caiguda de Saragossa el 1118 i van ser derrotats contra el Regne de Portugal el 1139 a la batalla d'Ourique. 


Els aristcrates revoltar-se contra els almorvits el 1144, als quals consideraven uns intrusos incultes i intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins, per la rebelli esclat mancada de coordinaci i les distintes faccions revolucionries es combatien entre si, apareixent un nou seguit d'emirats independents o taifes.

Desprs del Setge d'Edessa, el 1144, el Papa Eugeni III convoc una nova croada per al 1145 i 1146, permetent a Alfons VII de Castella a equiparar les seves campanyes contra els musulmans a la Segona Croada, un cop l'imperi almorvit es va disgregar en regnes de taifes, i finalment autoritzant l'expansi de la croada per a la Pennsula Ibrica la primavera del 1147. Els croats un cop conquerides Santarm i Lisboa, van dirigir-se a Terra Santa o es van quedar a Portugal per ajudar a la captura de Sintra, Almada, Palmela i Setbal, mentre es preparava una nova croada contra la rica ciutat porturia d'al-Mariyya, el gran centre comercial de l'Al-ndalus i base d'operacions dels pirates sarrans. 

Els almohades van desembarcar a Al-ndalus el 1145, i el 1146 l'almirall almorvit ibn Maymun es va passar als almohades i es va apoderar de Cadis, i ja el 1147 un exrcit enviat per Abd al-Mumin ben Ali va conquerir successivament Xers, Niebla, Silves, Beja, Badajoz i finalment Isbiliya.

La croada.
Els genovesos van arribar a Barcelona amb 63 galeres i 163 vaixells menors, van pactar suport militar mutu a les respectives campanyes contra al-Mariyya i Turtuixa i van enviar 15 galeres al cap de Gata com a cos avanat fins que la resta de l'exrcit estigus preparat. Entretant l'exrcit castell comandat per Alfons VII de Castella, d'uns 5.000 homes, i en el que anava Ermengol VI d'Urgell va sortir de Toledo el maig i va romandre a Medinaceli fins al juliol, quan va intentar guanyar posicions musulmanes de cam a al-Mariyya per assegurar el cam d'anada i tornada en plena revolta contra els almorvits: Anduyar (que va resistir el setge), Bayyasa i Ubbada, ciutats que l'any anterior s'havien negat a pagar tribut al rei castell i etaven afeblides desprs de la derrota front als castellans a la batalla d'al-Ludjdj comandats per Zafadola.

Els genovesos, desprs d'un mes d'espera en aiges obertes, van enviar a Otto de Bonovillano a trobar-se amb Alfons VII de Castella, que havent llicenciat a la resta, es trobava a Bayyasa amb 400 cavallers i 1000 soldats, dels quals 50 cavallers i 250 infants eren navarresos acabats d'arribar. 

Els musulmans d'al-Mariyya, que disposaven d'un miler de naus diverses, sortien sovint a buscar les galeres cristianes per combatre-hi, per aquests no hi estaven preparats i van esperar que arribs Ramon Berenguer IV i Guillem VI de Montpeller amb l'estol i l'exrcit d'uns 100 cavallers croats comandats per Garca Fortuones amb el suport genovs i Pis que es va incorporar desprs d'atacar Manrqa. 

Un cop arribats els catalans, amb l'estol comandat per Galceran de Pins, provablement a finals d'agost 15 galeres de l'estol van desembarcar a prop de la mesquita a primera hora del mat, mentre una altra es quedava a l'aguait i 25 ms en reserva mentre el gruix continuava a Gata. Els defensors van enviar dos espies a veure si hi havia homes amagats i al no veure'n, els musulmans van atacar als croats, que avanaven fins al port, mentre la galera va donar un senyal i les galeres de la reserva i 12 ms que van arribar de Gata es dirigien a la ciutat. Els musulmans, en veure la flota es van retirar a la ciutat perseguits pels cristians, mentre la resta de soldats va desembarcar i unir-se als que lluitaven. 

Els croats van acampar al port i van desembarcar les mquines de guerra, catapultes i torres de setge de les galeres mentre els sarrans van fer tres infructuoses sortides per impedir-ho. Els reforos castellans i navarresos van arribar i es va iniciar els treballs d'expugnaci amb una torre de setge de de manera que els defensors van atacar amb foc i manganells. Amb les torres de setge, els genovesos van capturar dues torres i un tram de muralla.

Els musulmans van iniciar els parlaments secrets amb els representants croats peninsulars, als que pretenien pagar per abandonar als genovesos, per aquests ho van saber i es van decidir a atacar l'endem 18 d'octubre, en silenci, amb 12 companyies de mil homes seguits de la cavalleria. Els castellans i catalans es van unir a l'atac, provocant una matana entre els ciutadans i capturant molts homes i dones com presoners, duts a Gnova. Quatre dies ms tard, va caure la alcassaba i el bot fou de 30 milions de maraveds.

Conseqncies.
Otto de Bonovillano es va quedar a la ciutat amb 1000 homes, mentre la resta es retirava. Ramon Berenguer IV a continuaci va atacar les terres de la taifa de Balansiya i Murciyya, i els genovesos, que van passar l'hivern a Barcelona, van participar a l'atac a Turtuixa. 

Alfons VII de Castella va aconseguir assegurar els passos entre Andalusia i la meseta, per el manteniment d'aquesta nova frontera va resultar excessivu per les forces del Regne de Castella: els almohades, comandats per Yakub al-Mansur van travessar Sierra Morena i derrotar el 18 de juliol de 1195 a la batalla d'Alarcos.

Referncies.


Enllaos externs.
  Genoese expedition to Almeria (1147);
  Glenn Edward Lipskey: The Chronicle of Alfonso the Emperor. Traducci l'angls de la Chronica Adefonsi Imperatoris, amb anlisi i comentaris.

Bibliografia.
  Caffaro di Rustico da Caschifellone: De Captione Almerie Et Tortuose Ed. Anubar, 1973 ISBN:84-7013-050-1;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396303" title="Dominique Alfonsi" nonfiltered="2713" processed="2696" dbindex="152732">
Dominique Alfonsi (Renno, 1935 - 2007) fou un periodista, editor i poltic cors. El 1961 va fundar i dirigit l'Associaci d'Estudiants Corsos de Pars, i el 1962 la Uni Nacional d'Estudiants Corsos (UNEC) a Vivario, que agrupava els estudiants corsos de Marsella, Ais de Provena, Caen, Li i Montpeller. El 1963 va crear el nou moviment Uni Corsa i va dirigit el diari La Corse Hebdomadaire (1966-1967). Fou un dels qui va aplegar els autonomistes corsos del Partit del Poble Cors (PPC) el 1973, que el 1974 es transform en Partit del Poble Cors per l'Autonomia (PPCA). Fou empresonat a Li el 1976, per l'alliberaren desprs d'una vaga de fam. Fou escollit a les eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1982 pel PPC, per abandon el partit quan la Uni del Poble Cors i el Moviment per l'Autodeterminaci monopolitzaren la representaci del nacionalisme cors. Es dedic aleshores al periodisme, dirigint el setmanari Kyrn (1988) i collaborant a la revista Rigiru i al diari Inter Corse
 
 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396304" title="Rapte" nonfiltered="2714" processed="2697" dbindex="152733">
El Rapte o Arravatament de l'Esglsia es una doctrina de l'Escatologia (relacionada amb la fi dels temps). Es un esdeveniment esmentat en la Bblia durant el temps del retorn de Jess a la terra, els morts en Crist seran ressuscitats i junt amb ells, els creients seran transportats al cel "...serem arravatats juntament amb ells en els nvols per rebre al Senyor en el aire, i aix estarem sempre amb el Senyor" (1 Tessalonicencs 4:17). Segons els creients aix ha de passar en el moment de la resurrecci, quan soni la trompeta final (1 Cor 15: 50-53; 1 Tes 4: 16) i els creients rebin els cossos gloriosos. Els primers seran els fidels difunts, i d'immediat aquells que encara estiguin vius.

Hi ha molta polmica sobre el moment del Rapte respecta a altres esdeveniments de la fi dels temps. En particular, es discuteix si esdevindr avan, durant o al final del perode de persecuci anomenat la Gran Tribulaci.

 Corrents teolgiques .
Avui trobem fonamentalment tres corrents teolgiques d'aquesta doctrina, que a la vegada es subdivideixen en altres:

Per un costat els amillenaristes creuen que tot lo referent a la escatologia i Segona Vinguda de Jess s'ha d'agafar de manera simblica i per tan neguen el Arravatament (Catolicisme i grups Protestants tradicionals.);
Per altre banda els millenaristes que s creuen en l'arravatament i a la vegada es divideixen en dos grans subdivisions (Cristians evanglics de denominacions com baptistes i pentecostals.);
Post-tribulaci: que segueixen a la doctrina tradicional de la Primitiva Esglsia i els textos bblics. Creuen que la Segona vinguda de Jess es produir desprs de la manifestaci del Anticrist i que l'Esglsia ser arravatada desprs de passar per la ltima gran persecuci (Gran Tribulaci) a mans de l'Anticrist. Aquesta fou la doctrina sostinguda pels escriptors paleocristians i els Reformadors protestants de l'Edat mitjana. Moltes esglsies evangliques sostenen aquesta visi.
Pre-tribulaci: La majoria que defensen aquesta tesis, creuen que desprs del arravatament (anterior a la manifestaci del Anticrist i a la Gran tribulaci) hi haur un gran caos en la terra durant 7 anys (3 anys i mixt de falsa pau i 3 anys i mixt de guerres), amb el govern del Anticrist, del Fals profeta i de la Bestia. Aquest perode s'anomena la Gran Tribulaci. Desprs de set anys Jess tornar novament junt amb els escollits per regnar en el nostra planeta per mil anys. Desprs del millenni esdevindr el judici final i la construcci del "nou cel" i de la "nova Terra". Aquesta doctrina es recent (poc ms d'un segle) i sorgeix com resultat de les tesis dispensacionalistes de John Nelson Darby. Es popular avui dia en moltes esglsies evangliques.

Enllaos externs.

National Geographic 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396306" title="Rasa de Coll de Port" nonfiltered="2715" processed="2698" dbindex="152734">


La rasa de Coll de Port s un afluent per l'esquerra del Cardener a la Vall de Lord. De direcci predominant NO-SE, s'escola per la vall de La Coma  al llarg de prop de 4,5 km. fets ntegrament pel terme municipal de La Coma i la Pedra.  

Neix a Coll de Port, a 1.657 metres d'altitud i desemboca al Cardener a 1.016 metres d'altitud a poc ms de 400 m. a l'est de les fonts del Cardener i a escassos 900 m. al NO del poble de La Coma.

Els darrers 375 m., canalitzats, segons el mapa de l'ICC reben el nom de ribereta de Cal Ramon. La gent de la contrada, per, els denomina la rasa de Cal Roset.

Principals afluents.

Per la dreta.
 Rasa de Carbassers;
 Rasa de la Teuleria;
 Rasa de Coma Furosa;
 Rasa de la Bfia;

Per l'esquerra.
 Rasa de Confs;
 Torrent del Saltant;

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=3 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) !! Pendent
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.657
|align="center"| -
|-
|align="center"|500
|align="center"|1.580
|align="center"|15,4 %
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|1.500
|align="center"|16,0 %
|-
|align="center"|1.500
|align="center"|1.400
|align="center"|20,0 %
|-
|align="center"|2.000
|align="center"|1.320
|align="center"|16,0 %
|-
|align="center"|2.500
|align="center"|1.256
|align="center"|12,8 %
|-
|align="center"|3.000
|align="center"|1.180
|align="center"|15,2 %
|-
|align="center"|3.500
|align="center"|1.080
|align="center"|20,0 %
|-
|align="center"|4.000
|align="center"|1.037
|align="center"|8,0 %
|-
|align="center"|4.400
|align="center"|1.020
|align="center"|4,3 %
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396307" title="Quentin Crisp" nonfiltered="2716" processed="2699" dbindex="152735">

Quentin Crisp (25 de desembre de 1908 (Sutton) - 21 de novembre de 1999 (Chorlton-cum-Hardy)). El seu nom de pila s Charles Pratt. Fou un escriptor, model artstic, actor i conta-contes angls, conegut pel seu ingeni memorable i perspica. Fou una icona gay als anys 1970, desprs de la publicaci de les seves memries, El funcionari nu (The naked civil servant), que va atreure l'atenci del pblic pel seu exhibicionisme desafiant i el seu persistent refs a ocultar la seva homosexualitat. 
 Primers anys de vida .
Denis Charles Pratt va nixer a Sutton, Surrey (Anglaterra), com a quart fill del comptable Charles Pratt (1981 - 1931) i de Frances Pratt (Phillips de soltera) (1873- 1960). Va canviar el nom pel de Quentin Crisp quan tenia 20 anys desprs d'abandonar la seva casa familiar i cultivar una excntrica aparena efeminada fins al punt que va impactar tant als londinencs contemporanis que fins i tot va provocar atacs d'homofbia.

Segons ell mateix, Crisp tenia un comportament efeminat des de petit, pel que va ser objecte de burles a la seva escola: Kingswood Preparatory School d'Epsom, en la que va guanyar una beca per el Denstone College (Uttoxeter) al 1922. Al 1926, Crisp va comenar a estudiar periodisme al King's College de Londres, en el que es va graduar al 1928. Desprs va continuar les seves classes d'art a la Politcnica de Regent Street.

Durant aquesta poca, Crisp va comenar a freqentar els cafs del Soho (el seu preferit era el Black Cat, d'Old Compton Street, en el que va conixer altres gays i gigols i on va experimentar amb maquillatges i robes femenines). Va treballar de gigol durant sis mesos, cosa que no li va agradar.

Crisp va abandonar la seva llar per a viatjar al centre de Londres a finals dels anys 30 i, desprs de viure en varis pisos, va trobar una habitaci que li va agradar a Denbeig Street, lloc on rebia els personatges ms brillants i turbulents de Londres. La seva estrafolria aparena va fer que es guanys l'admiraci i la curiositat d'alguns sectors, tot i que en general van atraure l'hostilitat i la violncia dels estranys que es creuaven amb ell pel carrer. 
 Edat adulta .
Crisp va intentar allistar-se a l'exrcit britnic desprs de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, per fou refusat i declarat exempt pel tribunal mdic alegant que patia "perversi sexual". Es qued a Londres durant el bombardeig aeri del 1941, recollint soldats americans, l'amabilitat i amplitut de mires dels quals li van inspirar amor per tot el relacionat amb els Estats Units.

Al 1940 es mud al pis que ocuparia els segents 40 anys, a Beaufort Street, Londres. Al 1981 va emigrar als Estats Units. 

Crisp havia publicat tres llibres curts quan el director Jonathan Cape li va encarregar el que acabaria sent El funcionari nu. El llibre va aparixer el 1968. Desprs de la seva reimpressi al 1975, es version per la televisi.

Desprs d'aix, el documentalista Denis Mitchell abord a Crisp com el protagonista d'un curtmetratge en la que volia que parls d ela seva vida, express les seves opinions. L'emissi del documental va atraure suficient atenci sobre la figura de Crisp i el seu llibre com perqu es parls de seguida de la dramatitzaci del seu llibra amb John Hurt en el paper de Quentin Crisp.

 La Fama .

L'xit de la pellcula El funcionari nu va projectar a Crisp vers els treballs d'intrpret i e conferenciant. Va muntar un espectacle de monlegs, amb el que feia gires. La primera part del show era un entretingut monleg inspirat en part en les seves memries; la segona meitat fou una sessi de preguntes i respostes en la que rebia les preguntes de l'audincia i les contestava a l'atzar de manera divertida. Al 1978, Crisp va esgotar les entrades del teatre Duc de York de Londres, i desprs port el show a Nova York, on va decidir mudar-se. 

Desprs continu representant el seu espectacle de monlegs, i va publicar llibres revolucionaris sobre la importncia de les costums contempornies com a formes d'inclusi social en oposici a l'etiqueta, que exclou socialment i es guanyava la vida acceptant invitacions socials i escribint crtiques de cinema per a revistes i diaris dels Estats Units i el Regne Unit. Igual que a Londres, va permetre que el seu nmero de telfon fos pblic per a conservar amb qualsevol que el truqus. Tamb acceptava les invitacions a sopar de gaireb tothom. Es deia que sopar amb ell era un dels millors shows de Nova York.

Durant les dcades dels 80 i 90 es va guanyar el reconeixement mundial quan Sting li va dedicar la seva can Englishman in New York. A finals del 1986, Sting va visitar a Crisp al seu apartament a on van sopar junts i a on Crisp li va explicar com havia estat la vida per un home homosexual a la Gran Bretanya homofbica. Sting es va quedar impressionat i fascinat al mateix temps i va decidir escriure la can. Crisp fou retratat pel fotgraf herb Ritts i fou mencionats als Diaris d'Andy Warhol. William S. Burroughs tamb va feu un desafortunat i homofbic atac verbal a Crisp i a la seva feina, que va sr mpliament refusat. 

A la seva autobiografia del 1995, Take it Like a Man, Boy George parla de que sempre s'havia sentit molt proper a Crisp durant la seva infncia ja que tamb havia hagut de soportar problemes similars com a jove homosexual en un entorn homofbic.
ltims anys
Crisp va continuar independent i impredictible quan ja era gran. Va provocar controvrsia i confusi entre la comunitat gay quan va dir, en to de broma, que la SIDA era una "moda passatgera" i que la homosexualitat era una "terrible malaltia"; fins i tot va tenir un clebre comentari irreverent sobre la mort de Diana de Galles. Tot i aix, sempre estava en el punt de mira dels periodistes, que buscaven declaracions. L'any anterior a que El funcionari nu fos ems per les televisions britniques i estatunidenques i el convertissin a ell i a l'actor que l'encarnava, John Hurt, en estrelles, Crisp feu el seu debut com a actor de cinema en una producci de baix pressupost de la royal College of Art sobre Hamlet. A l'any 1985 tamb va participar com actor a la pellcula The Bride (La promesa), que el va posar en contacte amb Sting, que tamb hi participava.

A l'any 1987 va aparixer al show de televisi The equalizer (El equalitzador) i al 1988 fou el narrador d'un curt: Ballad of Reading Gaol (La balada de la pres Reading), de Richard Kwietniowski, basat en un poema d'Oscar Wilde. 

Treballs dels anys 90:
Actor a Topsy and Bunker: The Cat Killers, de Thomas Massengale - 1991.
1992: Interpret el paper d'Isabel I d'Anglaterra a la pellcula Orlando (Sally Potter). Tamb va participar com a actor de repartiment a la pellcula Filadelfia.
1993 feu el discurs alternatiu de nadal (a la reina) al Channel Four.
 1996: era el personatge principal de HomoHeights;
 1999: la seva ltima actuaci com a actor va ser a la pellcula American Mod??.

Al 1996 fou entrevistat a un documental histric sobre el tema de com Hollywood ha tractat l'homosexualitat: The Celluloid Closet. 
Al mateix any va publicar les seves memries: Resident Alien.

Al desembre del 1998 va celebrar el seu norant aniversari a l'escenari amb l'estrena del seu espectacle de monlegs: Una nit amb Quentin Crisp a Nova York.

Va morir al novembre del 1999 a Chorlton-cum-Hardy, a Manchester (Anglaterra). El seu cos fou cremat en una petita cerimnia, tal com volia i les seves cendres van ser portades a Nova York. 
]

 Obres de Quentin Crisp .
 Lettering for Brush and Pen, (1936), Quentin Crisp and A.F. Stuart, Frederick Warne Ltd. Manual on advertising fonts. ;
 Colour in Display, (1938) Quentin Crisp, 131 pgines, The Blandford Press. ;
 All This And Bevin Too (1943) Quentin Crisp, illustrat per Mervyn Peake, Mervyn Peake Society ISBN 0-9506125-0-2. ;
 El Funcionario Desnudo, ISBN: 8477023611-9788477023616, 272 pginas  La versi aguda i ingeniosa de la primera mitat de la seva vida.
 Love Made Easy, (1977) Quentin Crisp, 154 pgines, Duckworth, ISBN 0-7156-1188-7. Novela semi-autobiogrfica;
 How to Have a Life Style, (1975), Quentin Crisp, 159 pgines, Cecil Woolf Publishing, ISBN 0-900821-83-3. Penetrants assajos escrits amb elegancia sobre el carisma i la personalitat.
 Chog: A Gothic Fantasy, (1979), Quentin Crisp, illustrado per Jo Lynch, 165 pgines, Methuen, ISBN 0-413-39490-5. Novella negra sobre els intrgulis d'una mansi ruinosa.
 How to Become a Virgin, (1981) Quentin Crisp, 192 pgines, HarperCollins, ISBN 0-00-638798-5. Segona entrega de l'autobiografia, describint la fama del seu primer llibre i la seva segent dramatitzaci.
 Doing It With Style, (1981) Quentin Crisp, with Donald Carroll, illustrat per Jonathan Hills, 157 pgines, Methuen, ISBN 0-413-47490-9. una guia per a una vida reflexiva i amb estil.
 The Wit and Wisdom of Quentin Crisp, (1984) Quentin Crisp, editat per Guy Kettelhack, Harper & Row, 140 pgines, ISBN 0-06-091178-6. Compillaci dels assajos i  cites de Crisp.
 Manners from Heaven: a divine guide to good behaviour, (1984) Quentin Crisp, amb John Hofsess, Hutchinson, ISBN 0-09-155810-7. Agudes instruccions per a una vida compassiva. ;
 How to Go to the Movies (1988) Quentin Crisp, 224 pgines, St. Martin's Press, ISBN 0-312-05444-0. Revisi de pellculas y assajos sobre cine.
 The Gay and Lesbian Quotation Book: a literary companion, (1989) editat per Quentin Crisp, Hale, 185 pginas ISBN 0-7090-5605-2. Antologa de cites relativas al mn gay.
 Resident Alien: The New York Diaries (1996) Quentin Crisp, 225 pgines, HarperCollins, ISBN 0-00-638717-9. Diaris i recopilacions de 1990 a 1994.
 Dusty Answers, (no publicado) editado por Phillip Ward. La ltima colecci d'escrits de Quentin Crisp, que incluir una recopilaci de la seva poesia y guions de monlegs.
 Biografies de Quentin Crisp .
 The Stately Homo: a celebration of the life of Quentin Crisp, (2000) editat per Paul Bailey, Bantam, 251 pgines, ISBN 0-593-04677-3. Colecci d'entrevists i tributs dels que conegueren a Crisp.
 Quentin Crisp, (2002), Tim Fountain, Absolute Press, 192 pgines, ISBN 1-899791-48-5. Biografia per dramaturgs que conegueren a Crisp en els ltims anys de la seva vida.
 Quentin and Philip, (2002), Andrew Barrow, Macmillan, 559 pgines, ISBN 0-333-78051-5. Biografia doble de Crisp i el  seu amic Philip O'Connor.
 Referncies .
 Take It Like A Man, Boy George, Sidgwick & Jackson, 490 pgines, ISBN 0-283-99217-4. Autobiografia de Boy George.
 Filmografia .
Hamlet (1976)....como  Polonio;
La prometida(The Bride).... Como Dr. Zalhus;
The Equalizer.... Ernie Frick (episodio, Primera luz (1987) ;
Ballad of Reading Gaol(La balada de la crcel de Reading, corto) (1988).... Narrador;
Resident Alien (El residente forastero) (1990) (autobiografa).... El mismo;
Topsy and Bunker: The Cat Killers (1992).... Como Pat el portero;
Orlando (1992).... Com la Reina Isabel I;
Filadelfia (1993) (Fora de repartiment);
Red Ribbons (Llaos rojos) (1994) (Video).... com  Horace Nightingale III ;
Aunt Fannie Ta Fannie (1994) (Video).... Aunt Fannie;
Natural Born Crazies(Bojos per naturalesa) (1994).... Narrador;
A Wong Foo Grcies per tot, Julie Newmar (1995).... Membre del jurat de la desfilada de Nova York;
Taylor Mead Unleashed",(documental-1996) Actuant de s mateix.Director Sebastian Piras ;
Little Red Riding Hood (Caputxeta vermella) (1997) (veu).... Narrador ;
Famous Again(Altra vegada fams) (1998) ;
Men Under Water(Homes sota l'aigua) (1998).... com Joseph ;
Barriers (1998) Barreres.... com Nathan ;
Homo Heights (1998).... com Malcolm;
American Mod (2002).... com l'via;
Domestic Strangers Estranys domstics (2005).... com Mr. Davis;
 Enllaos externs .

Web oficial;
Obituari a Salon magazine;
Entrevista a Spike Magazine de 1997;
Record a Quentin Crisp de Guy Kettelhack;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396309" title="Hristo Vidakovic" nonfiltered="2717" processed="2700" dbindex="152736">
Hristo Vidakovic (nascut el 5 de gener de 1969 a ekovi i, Bsnia, llavors Repblica Federal Socialista Iugoslava) s un futbolista serbi, ja retirat. Jugava de defensa.

 Trajectria .
La carrera de Vidakovic va comenar a l'FK Sarajevo, on va militar de juvenil i en el primer equip entre el 1990 i el 1992, jugant la darrera edici de la lliga de l'antiga iugoslava. Quan va esclatar la Guerra, es va traslladar a l'Estrella Roja de Belgrad, on hi va formar part altres dos anys.

Al 1994 es fitxat pel Real Betis, de la lliga espanyola. Al club sevill hi est sis anys, jugant un total de 120 encontres, fins que la temporada 2000-2001 es traspassat al CA Osasuna, on disputa 19 partits. Noms est un any a Pamplona. La temporada segent passa al Polideportivo Ejido, de Segona Divisi, on milita una campanya ms abans de penjar les botes al 2002.

Entre el 2006 i 2007 va exercir com assistent de la selecci srbia de futbol.

 Selecci .
Va jugar en una ocasi, al 1991, amb la selecci de l'antiga Repblica Federal Iugoslava. Desprs del desmembrament d'aquest pas, va retornar al futbol internacional al 1996, amb la selecci de la nova repblica iugoslava. Hi va disputar vuit encontres entre eixe any i el 1998, per al final no va entrar al combinat de la seua naci per al Mundial de Frana de 1998.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396310" title="Vlada Stosic" nonfiltered="2718" processed="2701" dbindex="152737">
Vlada Stosic (nascut el 31 de gener de 1965 a Urane, llavors Repblica Federal Socialista de Iugoslvia) s un futbolista serbi, ja retirat. Jugava de migcampista.

 Trajectria .
Format a la pedrera de l'Estrella Roja de Belgrad, Stosic no va tindre un lloc en l'equip capital fins al 1988. Abans, ja havia debutat en la lliga del seu pas en equips com el FK Rad Belgrad i el FK Radnicki Nis, i el Footscray JUST d'Austrlia. A l'Estrella Roja, una vegada consolidat, hi milita quatre campanyes, on juga un centenar de partits, inclosos els de la darrera edici de la lliga de la RFS Iugoslava. Amb l'Estrella Roja a ms a ms, es va proclamar Campi de la Copa d'Europa de 1991.

Al gener de 1992 passa a la lliga espanyola. Primer en el RCD Mallorca, amb el qual debuta en partit contra l'Oviedo. Eixe any els illencs sn cuers i baixen a Segona. Stosic els acompanya un any en la categoria d'argent abans de retornar a Primera de la m del Real Betis.

Va estar dos anys a Sevilla, sent titular ambdus campanyes, amb 35 i 37 partits de lliga respectivament. A l'estiu de 1997 disputa la Lliga estival de Mxic, a les files de l'Atlante, amb 16 partits i 2 gols. Quan acaba eixa competici, retorna a Europa, aquesta vegada a la lliga portuguesa, amb el Vitoria de Setbal. Al club lus roman dos anys, per amb menys participaci que ads. Finalment, al 1999 penja les botes.

 Selecci .
Stosic va jugar un partit amb la selecci de futbol de la Repblica Socialista Iugoslava, al 1990.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396311" title="Emil Kostadinov" nonfiltered="2719" processed="2702" dbindex="152738">
Emil Kostadinov ( en blgar:                ) (nascut el 12 d'agost a Sofia) s un futbolista blgar, ja retirat. Jugava de davanter. Va ser nomenat jugador blgar ms destacat de 1993.

 Trajectria .
Kostadinov va comenar la seua carrera a les files del CSKA Sofia, on va formar un destacat trio de grans jugadors amb Stoitxkov i Penev a les darreries de la dcada dels 80. Amb el CSKA va guanyar tres lligues i tres copes, i va aplegar a les semifinals de la Recopa.

Al 1990 fitxa pel FC Porto, on s'hi est durant quatre campanyes, tot guanyant la lliga portuguesa en dues ocasions. Posteriorment passa pel Deportivo de La Corunya (sense massa fortuna), Bayern de Mnic (amb qui assoleix la Copa de la UEFA del 96), Fenerbahce SK i UANL Tigres, on anota 7 gols en 15 partits. Desprs del seu pas per la lliga mexicana, el rendiment de Kostadinov decau i ja no disputar de molts minuts ni al CSKA Sofia ni al 1. FSV Mainz 05, el seu darrer club al 1999.

 Selecci .
Kostadinov va disputar un total de 70 encontres amb la selecci de futbol de Bulgria, entre 1988 i 1998. Va anotar fins a 26 gols.

Va ser clau en la classificaci del seu pas per al Mundial d'Estats Units 1994, quan va fer els dos gols en el matx decisiu front Frana, el segon en el darrer minut que donava la victria i el passi al seu equip. A la cita nord-americana, la selecci blgara va assolir les semifinals. Kostadinov va jugar set encontres, per sense marcar.

Tamb va formar part del combinat del seu pas a l'Eurocopa d'Anglaterra de 1996 i al Mundial de Frana de 1998.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396314" title="Saint-Laurent-d'Aigouze" nonfiltered="2720" processed="2703" dbindex="152739">

Saint-Laurent-d'Aigouze  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396315" title="Comps (Gard)" nonfiltered="2721" processed="2704" dbindex="152740">

Comps  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396316" title="Tresques" nonfiltered="2722" processed="2705" dbindex="152741">

Tresques  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396317" title="Fourques (Gard)" nonfiltered="2723" processed="2706" dbindex="152742">

Fourques  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396318" title="Lussan (Gard)" nonfiltered="2724" processed="2707" dbindex="152743">

Lussan  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396319" title="La Bastide-d'Engras" nonfiltered="2725" processed="2708" dbindex="152744">

La Bastide-d'Engras  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396320" title="Pougnadoresse" nonfiltered="2726" processed="2709" dbindex="152745">

Pougnadoresse  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396321" title="Cabrires (Gard)" nonfiltered="2727" processed="2710" dbindex="152746">

Cabrires  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396322" title="Aigaliers" nonfiltered="2728" processed="2711" dbindex="152747">

Aigaliers  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396324" title="Cichlasoma beani" nonfiltered="2729" processed="2712" dbindex="152748">

 Cichlasoma beani s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la zona pacfica de Mxic. Abans era present a Califrnia (Estats Units) per s'hi va extingir.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396326" title="Cichlasoma bimaculatum" nonfiltered="2730" processed="2713" dbindex="152749">

Cichlasoma bimaculatum  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: conques de l'Orinoco a Veneuela i de l'Amazones. Tamb a les Guaianes (des del riu Essequibo fins al riu Sinnamary).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O. i H. Nijssen, 1989. The cichlids of Surinam: Teleostei, Labroidei. E.J. Brill, Leiden, Pasos Baixos. 256 p.  ;
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396327" title="Cichlasoma bocourti" nonfiltered="2731" processed="2714" dbindex="152750">

 Cichlasoma bocourti s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Belize i a la zona atlntica de Guatemala.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396336" title="Cichlasoma boliviense" nonfiltered="2732" processed="2715" dbindex="152751">

Cichlasoma boliviense  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Amazones a Per.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 1986. Cichlid fishes of the Amazon River drainage of Peru. Department of Vertebrate Zoology, Research Division, Swedish Museum of Natural History, Estocolm, Sucia.  ;
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396337" title="Rincah" nonfiltered="2733" processed="2716" dbindex="152752">


Rincah,tamb coneguda com a Rinca, s una petita illa a prop de l'illa de Komodo, Illes Petites de la Sonda Oriental (Indonsia). L'illa s coneguda pels dragons de Komodo, els llangardaixos ms grans del mn que arriben a mesurar ms de 3 metres. Tamb hi habiten altres espcies com els senglars, bfals i fores ocells. Es pot arribar a l'illa amb una petita barca de Labuhan Bajo a la costa oest de Flores.

Com que s l'illa menys coneguda (i menys visitada), s un lloc ideal per veure els dragons de Komodo al seu ambient natural amb poca gent molestant-los.

La superfcie de l'illa s de 198 km2.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Komodo;
 Drag de Komodo;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396343" title="Cichlasoma cienagae" nonfiltered="2734" processed="2717" dbindex="152753">

Cichlasoma cienagae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Yucatn (Mxic).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396345" title="Cichlasoma conchitae" nonfiltered="2735" processed="2718" dbindex="152754">

Cichlasoma conchitae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Yucatn (Mxic).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396349" title="Clepsydrops" nonfiltered="2736" processed="2719" dbindex="152755">

Clepsydrops fou un amniota primitiu del perode Carbonfer que estava relacionat amb Archaeothyris i els sinpsids (els avantpassats dels mamfers). Visqu un o dos milions d'anys abans que Archaeothyris, per no era tan antic com Protoclepsydrops, un possible sinpsid primitiu i avantpassat seu. Com molts altres amniotes terrestres primitius, tenia una dieta composta d'insectes i animals ms petits, i ponia els ous a la terra en lloc d'a l'aigua, com la majoria dels seus avantpassats. Tenia una mandbula lleugerament ms avanada que la de Paleothyris i Hylonomus.  

Vegeu tamb.
 Evoluci dels mamfers;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396352" title="Cichlasoma dimerus" nonfiltered="2737" processed="2720" dbindex="152756">

Cichlasoma dimerus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Paran (Brasil, Bolvia, Argentina i Paraguai).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396353" title="Enzim artificial" nonfiltered="2738" processed="2721" dbindex="152757">

Un enzim artificial s una molcula orgnica sinttica elaborada per a recrear el lloc actiu d'un enzim.

Les catlisis de reaccions qumiques per part dels enzims es produeixen amb unes altes selectivitat i velocitat en un petit punt de la macromolcula enzimtica anomenat lloc actiu. All, la uni del substrat a prop dels grups funcionals de l'enzim provoca una catlisi per l'anomenat efecte de proximitat. Aix doncs, s possible crear catalitzadors similars a partir de petites imitacions moleculars dels llocs actius dels enzims, combinant en una petita molcula la capacitat d'unir-se a un substrat amb grups funcionals cataltics. Com que els enzims artificials s'han d'unir a molecules, s'elaboren a partir d'una molcula hoste com ara una ciclodextrina, ters corona o calixarens, etc.

S'han observat diversos enzims artificals que catalitzen diverses reaccions amb augments de la velocitat de fins a 103; tanmateix, aix s significativament ms baix que els enzims naturals, que generalment provoquen augments de la velocitat de ms de 106. Un dels pioners de la recerca d'enzims artificials s el qumic Ronald Breslow.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396356" title="Mort cellular programada" nonfiltered="2739" processed="2722" dbindex="152758">
La mort cellular programada (MCP) s la mort d'una cllula de qualsevol forma, mediada per un programa intracellular. A diferncia de la necrosi, que s una forma de mort cellular que es produeix a causa d'una lesi tissular aguda i que provoca una resposta inflamatria, l'MCP es produeix en un procs regulat que generalment dna un avantatge durant el cicle vital d'un organisme. L'MCP compleix funcions importants en el desenvolupament tissular tant dels vegetals com dels metazous (animals multicellulars).

 References .


Enllaos externs.
Apoptosis and Cell Death Labs ;
International Cell Death Society ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396358" title="Quimiosmosi" nonfiltered="2740" processed="2723" dbindex="152759">
La quimiosmosi s un dels dos modes de sntesi de trifosfat d'adenosina (ATP), que es produeix a nivell de membrana. Forma part de l'ltim procs de la respiraci cellular, la fosforilaci oxidativa.

Procs.
Els electrons, que grcies a la gliclisi i el cicle de Krebs han estat carregats als transportadors d'electrons NADH i FADH2, sn cedits a la cadena de transport d'electrons (constituda per quatre complexos proteics situats a la membrana interna del mitocondri). El pas dels electrons comporta l'alliberament d'energia, que s emmagatzemada en enllaos de 36 molcules de difosfat d'adenosina (ADP), per mitj de l'enlla del grup fosfat i la sntesi de molcules de trifosfat d'adenosina (ATP).

La relaci entre les reaccions de transport de la cadena d'electrons i la reacci de sntesi de l'ATP fou explicada pel bioqumic angls Peter Mitchell (cosa que li valgu un premi Nobel de qumica el 1978): mentre que els electrons baixen per la cadena de transport, els ions H+ presents a la matriu sn transportats activament a l'espai intermembranal. Aix es genera una diferncia de concentraci dels H+ als dos vessants de la membrana interna mitocondrial. A causa d'aquest gradient de concentraci, els ions H+ tendeixen a tornar a entrar per difusi. Com que la membrana s impermeable, per a travessar-la els cal una protena de transport: l'ATP sintetasa, un complex enzimtic que catalitza la sntesi de l'ATP a partir d'ADP i fosfat. D'aquesta manera, la reentrada dels ions forneix a la reacci de sntesi de l'ATP l'energia necessria.

Calen tres protons per a crear una molcula d'ATP. D'una molcula de NADH es produeixen tres molcules d'ATP, car al segon pas per la cadena de transport indueixen la translaci de deu protons, s a dir 3+3+3+1, que creen tres molcules d'ATP ms un prot de sobres. D'una molcula de FADH2 es creen aproximadament una i mitja o dues molcules d'ATP (hi ha diverses teories al respecte).

Grcies a la quimiosmosi, la cllula uneix les reaccions exoergniqes de la cadena de transport d'electrons a la sntesi endoergnica d'ATP.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396362" title="Cichlasoma ericymba" nonfiltered="2741" processed="2724" dbindex="152760">

Cichlasoma ericymba  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura (IUCN), 1990. 1990 IUCN red list of threatened animals. IUCN, Gland, Sussa i Cambridge, Gran Bretanya.  ;
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396366" title="Sistema immunitari adaptatiu" nonfiltered="2742" processed="2725" dbindex="152761">
 
El sistema immunitari adaptatiu es compon de cllules i processos sistmics altament especialitzats que eliminen o eviten les amenaces de patgens. Es creu que aparegu amb els primers vertebrats mandibulats. El sistema immunitari adaptatiu o especfic s activat pel sistema immunitari innat, no especfic i evolutivament ms antic. El sistema immunitari innat, en canvi, s el principal sistema de defensa contra els patgens en gaireb tota la resta d'ssers vius.

La resposta immunitria adaptativa forneix al sistema immunitari vertebrat la capacitat de reconixer i de recordar patgens especfics (generant immunitat, i d'oferir respostes ms potents cada cop que el patogen s retrobat. s una immunitat adaptiva perqu el sistema immunitari del cos es prepara per amenaces futures.

El sistema s altament adaptable grcies a la hipermutaci somtica (un procs de mutacions somtiques accelerades) i la recombinaci V(D)J (una recombinaci gentica irreversible de segments de gens dels receptors d'antigen). Aquest mecanisme permet que un nombre redut de gens produeixi una immensa quantitat de receptors d'antigen diferents, que aleshores sn expressats de manera nica a cada limfcit individual. Com que la recombinaci gentica comporta un canvi irreversible en l'ADN de cada cllula, tota la descendncia d'aquesta cllula heredar els gens que codifiquen la mateixa especificitat de receptors, incloent-hi els limfcits B de memria i els limfcits T de memria, que sn la clau de la immunitat especfica permanent.

Vegeu tamb.

 Maduraci de l'afinitat;
 Exclusi alllica;
 Anergia;
 Tolerncia immunitria;
 Immunosuppressi;
 Pecat original antignic;
 Hipermutaci somtica ;
 Recombinaci V(D)J;
 Resposta policlonal;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396368" title="Ketuvim" nonfiltered="2743" processed="2726" dbindex="152762">
Els Ketuvim (de l'hebreu           , Escrits) s la tercera de les tres parts en que es divideix el Tanakh; desprs de la Tor i dels Nevi'im. 

 Divisi dels escrits . 
Els tres llibres potics (o "Llibres de la Veritat") (de l'hebreu             " , Sifrei Emet, tamb acrnim dels noms dels tres llibres en hebreu): 

Els Ketuvim ("Escrits") sn:
14. Llibre dels Salms  [     ];
15. Llibre dels Proverbis [    ];
16. Llibre de Job  [    ];
17. Cntic dels Cntics [          ];
18. Llibre de Rut  [   ];
19. Llibre de les Lamentacions [    ];
20. Eclesiasts [    ];
21. Llibre d'Ester [    ];
22. Llibre de Daniel [     ];
23. Llibre d'Esdres - Llibre de Nehemies  [           ];
24. Llibres de Crniques (I & II) [          ];




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396369" title="Pant de Vin" nonfiltered="2744" processed="2727" dbindex="152763">

El pant de Vin s un embassament del riu Tet situat just al nord del nucli urb de Vin, Conflent (Catalunya Nord). Entre la vila i el pant rau la carretera desdoblada RN116 entre Perpiny i Prada, i la lnia de ferrocarril entre Perpiny i Vilafranca de Conflent. Ambdues tenen una vista panormica del pant.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396371" title="Cichlasoma facetum" nonfiltered="2745" processed="2728" dbindex="152764">

 Cichlasoma facetum s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19,3 cm de longitud total i una longevitat de 10 anys.  
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Uruguai, Brasil (Rio Grande do Sul) i el tram inferior del riu Paran a l'Argentina.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rcan, O. i S.O. Kullander, 2008. The Australoheros (Teleostei: Cichlidae) species of Uruguay and Paran River drainages. Zootaxa 1724:1-51.  ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396372" title="Joan Puig i Saladrigas" nonfiltered="2746" processed="2729" dbindex="152765">
Joan Puig i Saladrigas (Barcelona, 24 de febrer 1852 - Barcelona, 27 de juliol, 1911) era un fabricant txtil del ram del cot, propietari de  Hijos de M.
Puig , que havia estat president del Foment del Treball Nacional (1895-
1897). Diputat per Barcelona en 1896, 1898 i 1899, havia estat candidat
derrotat a les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901, que va ser guanyada per la candidatura dels Quatre presidents de la Lliga Regionalista.

 Enllaos externs .
Fitxa Congrs dels Diputats


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396376" title="Cichlasoma festae" nonfiltered="2747" processed="2730" dbindex="152766">

Cichlasoma festae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del riu Esmeraldas (Equador) fins al riu Tumbes (Per).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396378" title="Cichlasoma geddesi" nonfiltered="2748" processed="2731" dbindex="152767">

Cichlasoma geddesi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud de Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396383" title="Cichlasoma grammodes" nonfiltered="2749" processed="2732" dbindex="152768">

Cichlasoma grammodes  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la zona atlntica de Mxic i Guatemala.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396387" title="Estaci de Salses" nonfiltered="2750" processed="2733" dbindex="152769">

 




L'estaci de Salses s una estaci ferroviria, situada al poble de la Catalunya Nord, Salses, al departament francs dels Pirineus Orientals. Es troba a la lnia Narbona - Portbou.



 Els Regionals TER noms admeten passatgers en sentit Portbou.

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396388" title="Cichlasoma istlanum" nonfiltered="2751" processed="2734" dbindex="152770">

Cichlasoma istlanum  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la zona pacfica de Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396391" title="Torrent dels Horts" nonfiltered="2752" processed="2735" dbindex="152771">

El torrent dels Horts s un afluent per l'esquerra del Cardener a la Vall de Lord. De direcci predominant NE-SO, neix al N del poble de la Coma, a 1.305 metres d'altitud, passa per sota les piscines municipals i desemboca al Cardener sota mateix del poble del qual ha passat a tocar per la banda nord-occidental.

Principals afluents.

No t cap afluent digne de ser pres esn consideraci.

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=3 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) !! Pendent
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.305
|align="center"|-
|-
|align="center"|200
|align="center"|1.190
|align="center"|57,5 %
|-
|align="center"|400
|align="center"|1.100
|align="center"|45,0 %
|-
|align="center"|600
|align="center"|1.037
|align="center"|31,5 %
|-
|align="center"|800
|align="center"|995
|align="center"|21,0 %
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|975
|align="center"|10,0 %
|-
|align="center"|1.100
|align="center"|960
|align="center"|15,0 %
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396392" title="Cichlasoma mayorum" nonfiltered="2753" processed="2736" dbindex="152772">

Cichlasoma mayorum  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Yucatn (Mxic).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396393" title="Cichlasoma microlepis" nonfiltered="2754" processed="2737" dbindex="152773">

Cichlasoma microlepis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la vessant pacfica de Colmbia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396394" title="Soldados de salamina" nonfiltered="2755" processed="2738" dbindex="152774">
Soldados de Salamina s el ttol d'una novella escrita per l'escriptor extremeny Javier Cercas, publicada al 2001.

 Argument .

El nucli central de la novella s la figura de Rafael Snchez Mazas, escritor i ideleg de la Falange Espaola i estret collaborador de Jos Antonio Primo de Rivera, i en particular de l'episodi de com va escapar del seu afusellament. La Guerra Civil Espanyola estava acabant, i les tropes nacionals avancen cap a Catalunya. Les tropes republicanes es retiren, arrassen ponts i vies de comunicaci per la seva retirada.
Snchez Mazas estava pres a Barcelona, i va aconseguir escapar d'un afusellament collectiu. Quan surten a la seva busca, un soldat republic, que abans havia emocionat a tots els presos ballant al son del pasdoble Suspiros de Espaa, el troba, l'encanyona per li perdona la vida. Snchez Mazas s'amaga, i aconsegueix l'ajuda d'un grup de pagesos, a qui un cop ell ajudar un cop acabada la guerra.
L'autor, Javier Cercas, es converteix en un personatje propi de la novella, apareixen com un periodista que investiga aquest succs abans d'escriure el llibre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396395" title="Cichlasoma nigrofasciatum" nonfiltered="2756" processed="2739" dbindex="152775">

 Cichlasoma nigrofasciatum s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: zona pacfica (des del riu Sucio -El Salvador- fins al riu Suchiate -Guatemala-) i zona atlntica (des del riu Patuca -Hondures- fins al riu Jutiapa -Guatemala-).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Schmitter-Soto, J.J., 2007. A systematic revision of the genus Archocentrus (Perciformes: Cichlidae), with the description of two new genera and six new species. Zootaxa 1603:1-78.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396396" title="Llista d'estacions del TER Llenguadoc Rossell" nonfiltered="2757" processed="2740" dbindex="152776">


 A .
Argelers;
Aviny-Centre;

 B .
Banyuls;
Besiers;
Bram;

 C .
Carcassona;
Castellnou d'Arri;
Cervera de la Marenda;
Cotlliure;

 E .
Elna;

 L .
Leucata   La Franqui;
Lezinhan;

 M .
Mende;
Montpeller - Saint-Roch;

 N .
Narbona;
Nimes;

 P .
Perpiny;
Portvendres;
Port de la Novela;
Prada-Molig;

 Q .
Quilhan;

 R .
Ribesaltes;

 S .
Salses;

 T .
 Tor de Querol, la;

 V .
 Vilafranca de Conflent;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396397" title="Fernando Daz Gils" nonfiltered="2758" processed="2741" dbindex="152777">
Fernando Daz Gils (Sevilla, 1887 - Barcelona, 1960), va ser un msic conegut especialment per les seves sarsueles.

Vida.

Nascut a Sevilla el 1887, va tenir inclinaci per la msica des de petit. Va ingressar a l'Academia Militar de Saragossa, on va compondre peces de msica militar, entre les quals destaca l'himne de l'arma d'infanteria (Himno de Infantera), estrenat per un cor de cadets a l'Alcsser de Toledo.

Un cop va deixar la carrera militar, va dedicar-se a la msica simfnica: en destaca la Danza siberiana, estrenada el 1917 per l'Orquesta Sinfnica de Madrid. Simultniament, va comenar a compondre peces escniques. 

El 1926 estren a Sevilla l'pera en un acte Roco. Estrena a Madrid El romeral (1929), en collaboraci amb Emilio Acevedo, i poc desprs es trasllada a Barcelona, on va estrenar La tirana del candil.

El 1930 estrena al Teatre Victria de Barcelona, la seva obra de ms xit, El cantar del arriero, ambientada a Zamora, i on Marcos Redondo va cantar el paper protagonista.  

El 1931, Daz Gils va estrenar la comdia lrica Yo me caso con usted, amb text d'Estremera i Paso, i el mateix anys, a Madrid, Paloma de Embajadores i Patro, la Terremoto. De nou a Barcelona, el 1932 va estrenar les sarsueles La moza que yo quera i El renegado. El 1934 estrena El cantante enmascarado, on destaca la romana del brindis, de la qual Marcos Redondo va fer-ne una gran creaci. 

Acabada la Guerra Civil Espanyola, Daz Gils va estrenar el 1940 Alhambra i, a Barcelona el 1944, El divo, novament amb Marcos Redondo. El 1946 estren la sarsuela La ventera de Medina i el sainet Aquella noche en Baha. 

Retirat, va morir a Barcelona el 1960.

Obres.

 1915    Doraida, sarsuela (Teatro de la Zarzuela, Madrid);
 1926    Roco, pera en un acte (Sevilla);
 1929    El romeral, sarsuela, en collaboraci amb Emilio Acevedo (Teatro de la Zarzuela, Madrid); La Tirana del candil (Barcelona);
 1930    El cantar del arriero (Teatre Victria (Barcelona));
 1931    Paloma de Embajadores, Patro, la Terremoto; El renegado, Yo me caso con usted (Barcelona, Teatre Tvoli);
 1932    La moza que yo quera (Teatre Nou (Barcelona));
 1934    El cantante enmascarado (Teatre Nou (Barcelona));
 1940    Alhambra, sarsuela amb llibret de Luis Fernndez de Sevilla i Francisco Prada (Madrid, Teatro Eslava, 3-10);
 1942    El divo, llibret de Pedro Galn i Luis Torres, (Teatre Nou (Barcelona), 15-10);
 1946    La ventera de Medina Teatre Nou (Barcelona)); Aquella noche en Baha, llibret de Pedro Llabrs;

 El caballero del mar, Los mandarines, La cascada (Balneario de moda);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396410" title="Lnia 2 TER Llenguadoc Rossell" nonfiltered="2759" processed="2742" dbindex="152778">

La lnia 2 de TER Llenguadoc Rossell (Tolosa-Matabiau-Portbou) s una lnia de ferrocarril que recorre la costa mediterrnia del Llenguadoc i el corredor de la Canal del Migdia. s una de les 11 lnies de mitjana distncia francesa gestionada per TER Llenguadoc Rossell, una filial de SNCF.

A l'estaci de Portbou hi ha un canviador d'ample  ibric a internacional i al inrevs (sistema Talgo).

Parades.


Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de la Catalunya Nord;
SNCF;
Lnia regional Ca2;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396428" title="Cichlasoma octofasciatum" nonfiltered="2760" processed="2743" dbindex="152779">

Cichlasoma octofasciatum  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del riu Papaloapn (sud de Mxic) fins al riu Ulua (Hondures).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396431" title="Cichlasoma orientale" nonfiltered="2761" processed="2744" dbindex="152780">

Cichlasoma orientale  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als rius costaners de Cear, Pernambuco, Rio Grande do Norte i Paraba (Brasil).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396434" title="Naveta d'enterrament" nonfiltered="2762" processed="2745" dbindex="152781">

La naveta d enterrament s un monument funerari exclusiu de Menorca, fruit de l evoluci dels antics sepulcres megaltics. Les primeres navetes d enterrament les podem trobar a finals del perode pretalaitic (3000   1300 aC), i es caracteritzen per ser de forma rectangular, tenir un corredor i estar cobertes amb grans lloses de pedra horitzontals. No eren de grans dimensions. 

Els exemples ms clars d aquest primer tipus de navetes sn les navetes occidental i oriental de l Argentina, i les septentrional i meridional de Rafal Rub (les quatre al terme municipal d Alaior). 

Les navetes d enterrament van anar evolucionant, fins que arribaren a ser construccions de dues plantes i de majors dimensions. Aquestes estan cobertes amb lloses transversals (ms gruixudes les que donen a l exterior que les que separen la planta baixa de la primera), i a vegades presenten una altra llosa foradada collocada verticalment que dna accs a la cambra principal.  Les navetes que consten de dues plantes tenen una xemeneia situada abans d arribar a la cambra principal per donar accs al pis superior, tot i que n hi ha que la tenen al final del corredor. 

El millor exemple de les ltimes navetes que es construren (i per tant les ms evolucionades) s la Naveta des Tudons, i alhora tamb una de les ms ben conservades. Existeix la hiptesi que aquest monument tingus forma triangular, acabat en punta (tot i que no deixa de ser una suposici). 
 
La tcnica utilitzada per les navetes d enterrament s la ciclpia (utilitzaci de grans pedres) o tamb anomenada megaltica (del grec, mega (     ) gran, i lithos (     ), pedra). 

Una bona mostra de naveta d'enterrament a Menorca, s la "Naveta des Tudons"

Font d informaci.
 http://escolesenxarxa.vilaweb.cat/croniques/node/2177;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396435" title="Cichlasoma orinocense" nonfiltered="2763" processed="2746" dbindex="152782">

Cichlasoma orinocense  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Orinoco: des del riu Meta (Colmbia) fins a Ciudad Bolvar (Veneuela).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396439" title="Cichlasoma paranaense" nonfiltered="2764" processed="2747" dbindex="152783">

Cichlasoma paranaense  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al tram superior del riu Paran (Brasil).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396445" title="Simpaticoterapia" nonfiltered="2765" processed="2748" dbindex="152784">
La simpaticoterapia s una tcnica utilitzada per tractar els desequilibris del sistema nervis neurovegetatiu o simptic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396448" title="Palau de l'Almirall" nonfiltered="2766" processed="2749" dbindex="152785">

El Palau de l'Almirall s un palau gtic que pertanyia a l'Almirall d'Arag i que se situa molt a prop dels banys de l'Almirall i del Centre Arqueolgic de l'Almoina, i alberga a l'actualitat la Conselleria d'Hisenda. Es troba al barri de la Xerea, districte de la Ciutat Vella de Valncia. Com a edifici seu d'una conselleria la seua visita s limitada al dissabte. Destaca una portalada i pati gtics de gran inters arquitectnic i histric. Entre els elements d'inters al pati, hi ha un pou decoratiu i una escalinata medieval que, trencant amb la tradici, se situa per damunt de l'entrada i no al fons. A dalt, dues cambres conserven un sostre de vigues de fusta cobertes de paper pintat amb escuts i altres dissenys tpics de la Corona d'Arag. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396455" title="Chemine du Front-de-Seine" nonfiltered="2767" processed="2750" dbindex="152786">



La chemine du Front-de-Seine (xemeneia del Front-de-Seine) s una xemeneia situada al barri del Front-de-Seine, al 15 districte de Pars, a Frana.

Amb una alada de 130 metres, aquesta xemeneia s l'estructura ms alta del barri, superant de ms de 30m els altres edificis; s fins i tot la 4a estructura ms alta al territori del municipi de Pars, desprs de la torre Eiffel, la torre Montparnasse i l'hotel Concorde Lafayette.

La xemeneia va ser concebuda per Franois Stahly entre 1970 i 1971. La seva forma s depurada i s integralment blanca, a excepci d'events purament esttics situats dalt de l'estructura.

El seu s s el d'evacuar el fum dels cremadors que serveixen per produir vapor distribut en canalitzacions subterrnies cap als immobles del barri (per als usos de calefacci central i d'aigua calenta sanitria). La companyia d'explotaci s la Companyia parisenca de calefacci urbana (CPCU).

La farga utilitza el fuel TTBTS (molt baix en sofre). La seva capacitat de producci s de 590 tones de vapor per hora. En temps normal, s'exploten quatre calderes de les sis que hi ha disponibles. Les dues suplementries noms sn utilitzades en cas de fred extrem o en cas d'indisponibilitat d'altres centres de producci de la CPCU (el centre de producci est integralment connectat a la xarxa de distribuci de la CPCU a Pars i la regi parisenca).

Enllaos externs.

 Vista satllit: ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396459" title="Cichlasoma portalegrensis" nonfiltered="2768" processed="2751" dbindex="152787">

Cichlasoma portalegrensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les conques de Lagoa dos Patos i del riu Tramanda (Rio Grande do Sul, Brasil).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396465" title="Djemb" nonfiltered="2769" processed="2752" dbindex="152788">

El djemb s un instrument de percussi, concretament de la famlia dels instruments membranfons. 

L'instrument va nixer a l'antic Imperi Mandinga, aproximadament entre les localitats de Bamako (Mali) i Kankan (Guinea), des d'aqu va migrar posteriorment a Senegal, Costa d'Ivori i Burkina Faso, formant part integral de la msica i las tradicions de la zona. Es creu que aquesta dispersi del djemb es va produir durant el segle I d.C. per les migracions dels Numu que eren i encara sn) ferrers professionals, considerats guardians de certs poders. Ells s'encarregaven de fabricar les mscares Komo, realitzar la circumcisi i l'ablaci dels adolescents, per marcar el seu pas a l'edat adulta, tant com d'esculpir i tocar els djembs.

Com a resultat de las diferncies en la forma, la densitat de la fusta, els gravats interns i la pell, existeix una amplia gama de tons que es poden realitzar amb el djemb. Aix doncs, picant la membrana en la zona central produeix notes ms greus i picant a la vora es produeixen sons ms aguts. En un djemb ben afinat s'obtenen sons greus, mitjans i aguts ben diferenciats.

Tradicionalment, els djembs tenen uns 30 cm de dimetre, amb una variaci aproximada d'entre dos i sis centmetres. En poden trobar de dos tipus: els tradicionals, fets de forma artesanal amb fusta, concretament amb fusta de lengue, iroko i mahogany tradicionalment tot i que actualment tamb s'empren altres tipus de llenya com el cedre, l'ar i la caoba. Pel que fa a la pell, normalment s'utilitza pell de cabra. Aquest tipus de djembs tradicionals s'afina mitjanant un sistema de corda integra i resistent (a vegades corda d'alpinisme d'alta resistncia) i s'enllaa amb el cercle de dalt, on es troba la membrana, i el cercle de baix, on s'aguanta. Els djembs moderns poden estar fets de fusta o fibra per al cos, amb la membrana de pell natural o sinttica.

Existeix una gran varietat de ritmes tradicionals, destacant entre ells els ritmes de festa i rituals, cada famlia de ritmes es toca per a diferents festivitats. Hi ha ritmes especials que noms es toquen en situacions extremes, com per exemple quan una persona fa front a una malaltia greu o problemes forts a la seva famlia. 

Avui en dia, el djemb, s'utilitza en diferents mbits musicals, des de la msica tradicional africana fins a grups de reggae o msica electrnica. Se'l considera un instrument extremadament verstil i s un dels primers membranfons que va existir en el mn.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396468" title="Cichlasoma pusillum" nonfiltered="2770" processed="2753" dbindex="152789">

Cichlasoma pusillum  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Paran: riu Acaray (Paraguai).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396471" title="Cichlasoma ramsdeni" nonfiltered="2771" processed="2754" dbindex="152790">

Cichlasoma ramsdeni  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 24 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'est de Cuba.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396472" title="Model econmic" nonfiltered="2772" processed="2755" dbindex="152791">
Un model econmic s un conjunt de processos socials i de producci dictaminats per l'Estat, i busca assegurar la millor relaci possible entre las empreses i les economies domstiques, els principals participants de l'activitat econmica. Els seus criteris principals sn l'homogenetat, que les normes siguin iguals per a tots, i la transparncia, que les normes siguin conegudes i respectades por tots.

Es distingeixen tres classes de models econmics:

 El liberalisme econmic: Basat en la premisa de que la economia pot autoregular-se tota sola en una forma satisfactria, i apunta a que la intervenci de l'Estat en la mateixa sigui mnima.
 La economia planificada: Al contrari, s l'Estat qui control tots els aspectes de la vida econmica. No permet l'existncia de la propietat privada;
 El model mixt s un punt en mig entre el liberalisme i l'economia dirigida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396473" title="Cichlasoma salvini" nonfiltered="2773" processed="2756" dbindex="152792">

Cichlasoma salvini  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud de Mxic fins a Guatemala i Belize.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396474" title="Tour Cristal" nonfiltered="2774" processed="2757" dbindex="152793">


La tour Cristal s un gratacel de despatxos situat al barri del Front-de-Seine, al 15 districte de Pars, a Frana. Obra dels arquitectes Julien Penven i Jean-Claude Le Bail fa 98m d'alria i compta amb 27 pisos

Est situada a les proximitats immediates del pont de Grenelle. La seva faana de vidre en fa una de les torres ms reconeixibles del Front-de-Seine, amb la tour Reflets.

s la darrera torre construda sobre el Front-de-Seine i tamb a Pars.

Notes.


Enllaos externs.

 La tour Cristal a Emporis.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396476" title="Cichlasoma sanctifranciscense" nonfiltered="2775" processed="2758" dbindex="152794">

Cichlasoma sanctifranciscense  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les conques dels rius So Francisco, Parnaba i Capivara (Brasil).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396481" title="Actitud" nonfiltered="2776" processed="2759" dbindex="152795">


L'estatunidenc Reynaldo Ordez va definir l'actitud com un estat de disposici nerviosa i mental organitzat mitjanant l'experincia, que exerceix un influx dinmic o orientador sobre les respostes que un individu dna a tots els objectes i situacions amb els que guarda relaci.

En aquest sentit, es pot considerar l'actitud com a certa forma de motivaci social -de carcter, per tant, secundari, front la motivaci biolgica, de tipus primari- que impulsa i orienta l'acci cap a determinats objectius i metes. Eiser  defineix l'actitud de la segent forma: predisposici

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396482" title="Cichlasoma scitulum" nonfiltered="2777" processed="2760" dbindex="152796">

 Cichlasoma scitulum s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,9 cm de longitud total.  
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica: riu Rosario (Uruguai) i afluents del tram inferior del riu Uruguai (Argentina, Uruguai i Brasil).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396485" title="Cichlasoma stenozonum" nonfiltered="2778" processed="2761" dbindex="152797">

Cichlasoma stenozonum  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la vessant atlntica del sud de Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396490" title="Cichlasoma taenia" nonfiltered="2779" processed="2762" dbindex="152798">

Cichlasoma taenia  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total. 
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord-est de Veneuela i a l'Illa de Trinitat.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kenny, J.S., 1995. Views from the bridge: a memoir on the freshwater fishes of Trinidad. Julian S. Kenny, Maracas, St. Joseph, Trinitat i Tobago. ;
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396494" title="Cichlasoma tembe" nonfiltered="2780" processed="2763" dbindex="152799">

Cichlasoma tembe  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,4 cm de longitud total.  
Distribuci geogrfica.
Es troba a la conca del riu Paran: s un endemisme d'Argentina.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396495" title="Jos Padilla Snchez" nonfiltered="2781" processed="2764" dbindex="152800">
Jos Padilla Snchez (Almeria, 23 de maig de 1889 - Madrid, 25 d'octubre de 1960) va ser un dels msics ms populars del primer ter del segle XX, autor de sarsueles i canons, entre les quals destaquen El relicario, La violetera i Valencia.
	
Vida.
Nascut a Almeria (a la plaa de San Pedro) el 1889, hi va iniciar els estudis musicals amb el director de la banda municipal, i els va continuar al Real Conservatorio de Madrid. All coneix Toms Bretn, Gernimo Gimnez i Amadeu Vives que l'orienten cap al teatre lric: el 1906 n'estrena la primera sarsuela, El centurin. El pasdoble El Relampaguito, dedicat a un torero de la seva ciutat, s un dels seus primers xits.  

Interessat pel teatre lric, va compondre nombroses sarsueles, algunes en collaboraci amb altres msics com Pascual Marquina (Sol y caireles), Manuel Quislant (La copla gitana), Quinito Valverde (Los viejos verdes) i Luis Foglietti (La plebe). La primera va ser La mala hembra, amb llibret de Ventura de la Vega, seguida de sainets en un acte i revistes, com Juan Miguel (1909) o  Luzbel (1917, amb Miguel Nieto). Tamb va compondre llavors una pera, La Faraona, sobre un llibret de Mantilla de los Ros. Va estrenar a Madrid i Barcelona amb gran xit. Viatja a Barcelona, on tamb estrena amb xit i el 1914 va a Buenos Aires, treballant-hi de director d'orquestra. 

Hi va estrenar sarsueles com Teatro Nacional, La galleguita o La fiesta de las flores. Hi va tornar el 1921, amb el sainet El taita del arrabal, llibret de Manuel Romero i Luis Bayn Herrera, on destaca el tango del mateix ttol. Poc desprs, Carlos Gardel enregistrar aquest tango i Valencia.

Novament a Barcelona, el 1914, compon i estrena El relicario (estrenada per Mary Focela, per que assol l'xit amb Raquel Meller) i, el 1915, La violetera (estrenada per Carmen Flores).

Marx a Pars, on estren una opereta, Pptte (1924) --ms tard, el 1949, hi estrenaria una altra, Symphonie portugaise. All va fer-se conegut, sobretot, per canons com El relicario, que van incorporar-se al repertori habitual de sales com el Moulin Rouge, el Casino i el Folies Bergre. A Pars va relacionar-se amb Gardel i Maurice Chevalier. Va ser aqu, a l'Olympia, on anys desprs va estrenar-se el pasdoble Valencia, que es basa en la msica d'un cor de pescadors de la sarsuela La bien amada estrenada al Teatre Tvoli de Barcelona el 1924. Poques setmanes desprs de l'estrena a Pars se n'havien venut mig mili de discos. 

Des de Pars, va assolir fama internacional: una de les seves canons, My Spanish rose va ser interpolada a la partitura de The night boat on Broadway, de Jerome Kern, estrenada a Nova York. 

Actualment s rar que se'n representin sarsueles completes, tot i que alguns fragments sn molt coneguts arreu, com l'esmentat Valencia o la can Princesita, extreta d'una romana de La corte del amor, estrenada el 1916.

A ms, va compondre canons i cupls, que el van convertir en un dels autors ms populars del seu temps, tant a Espanya com a la resta del mn. El relicario i La violetera  van ser els seus xits ms grans. Aquesta ltima va ser emprada per Charles Chaplin com a tema de la banda sonora de City lights (1930), per sense acreditar-la ni demanar-ne autoritzaci, la qual cosa va originar un plet que va acabar a favor de Padilla.

Tamb va fer obres simfniques, poc conegudes, de les quals s'han enregistrats La Danseuse de Marrakech i el ballet Fantasa andaluza, i religioses (com lHimno a la Virgen del Mar, patrona d'Almeria, 1951), a ms de bandes sonores per a pellcules (trenta cinc).

Obra.
La fama de Padilla va traspassar fronteres, com ho prova l's que va fer-se de la seva msica. L'any 1989, la UNESCO va declarar el centenari del seu naixement d'"inters internacional". Encara el 1952, El relicario va fer-se servir com a fons musical per a la campanya electoral de Dwight Eisenhower, i lEstudiantina portuguesa va convertir-se en un himne popular de la Revoluci dels clavells de Portugal.

Va ser admirat per Ravel i Puccini. Les seves obres han estat interpretades per grans artistes de la can popular (Raquel Meller, Pastora Imperio, La Argentinita, Imperio Argentina, Rodolfo Valentino, Maurice Chevalier, Mistinguett, Josephine Baker, Carlos Gardel, etc.) i de la clssica (Tito Schipa, Titta Ruffo, Plcido Domingo, Montserrat Caball, Josep Carreras, Luciano Pavarotti. etc.).

Sarsueles i obres escniques.
 1906   El centurin, llibret de Miguel Mihura i J. Navarro; La mala hembra, sarsuela amb llibret de Ventura de la Vega;
 1907   El hroe del cortijo, amb Barba; llibret de Ramn Snchez Saracaga;
 1908   La presidiaria, llibret de Ventura de la Vega; La titiritera, llibret de Juan Garca Revenga i Victoriano Garca Revenga;
 1909   La copla gitana, amb Manuel Quislant, llibret de Juan Tavares; El decir de la gente, llibret de Miguel Mihura y Ricardo Gonzlez del Toro; Los viejos verdes, amb Quinito Valverde; llibret de Manuel Lara i Juan Velarde;
 1910   El heredero del trono, llibret de Lope de Haro; Juan Miguel;
 1911   El alegre Manoln, llibret de Miguel Mihura i Emilio Gonzlez del Castillo; Los apaches, llibret d'Antonio Gonzlez Rendn; El divino juguete, llibret d'Enrique Quilis Pastor; Las pcaras faldas, llibret de Miguel Mihura i Ricardo Gonzlez del Toro; El pueblo del pelen, llibret de Miguel Mihura i Ricardo Gonzlez del Toro;
 1913   La plebe, amb Luis Foglietti, llibret de Manuel Fernndez Palomero;
 1916   La corte del Amor, llibret de Manuel Fernndez Palomero; Migueln (Teatre Tvoli, Barcelona);
 1917   Luzbel, llibret de Jos Aguado Prez i Miguel Nieto (Teatre Tvoli, Barcelona); Sabino, el trapisonda, llibret de Armando Oliveros y Jos Mara Castellvi;
 1918   El secreto de la paz, llibret de Jos Ramn Franquet;
 1923   Sol de Sevilla, llibret de Jos Andrs de la Prada (Teatre Tvoli, Barcelona);
 1924   La bien amada, llibret de Jos Andrs de la Prada (Teatre Tvoli, Barcelona); Pptte, opereta (Pars);
 1925   Sol y caireles, amb Pascual Marquina;
 1927   Charivar, amb Rafael Martnez Valls, Vicen Quirs i Lloren Torres Nin, llibret de J. Vias, Germaine de Valois i Josep Maria de Sagarra ;
 1934   Los inviolables, llibret de Jos Silva Aramburu;
 1935   Mucho ciudado con la Lola, revista ;
 1939   La Giralda, llibret de Joaqun lvarez Quintero y Serafn lvarez Quintero;
 1941   La violetera de la prada;
 1949   Symphonie portugaise, opereta (Pars);
 1950   La hechicera en Palacio;
 1956   Chacha, Rodrguez y su padre, llibret de Jos Muoz Romn;

Canons.

 1914   El relicario, pasdoble amb lletra d'Armando Olivares i Josep M. Castellv, estrenat per Mary Focela al Teatre Arnau, en la seva presentaci a Barcelona; mesos desprs, Raquel Meller la interpret al Teatre Eldorado amb un xit clamors, que va fer que l'obra fos coneguda arreu i se'n vengueren en poc temps fins a 100.000 discs. Amb els drets d'autor, Padilla va fer-se ric.
 1915   La violetera, amb ritme d'havanera, lletra d'Eduardo Montesinos; estrenada a Barcelona, per Carmen Flores, i cantada immediatament desprs per Raquel Meller, que va fer-ne la seva can emblemtica.
 1925   Valencia, pasdoble amb nova lletra i la msica del cor de pescadors de La bien amada (1924), estrenat a Pars, a l'Olympia, per Mercedes Sers; Mistinguett la va enregistrar en francs.
 1926   a c'est Paris, popularssima can a Frana (un dels grans xits de Mistinguett), que ha esdevingut una mena d'himne oficis de la ciutat i present a molts finals d'espectacle a revistes i cabarets.
 Nuit d'Orient, Violette di Parma, Son celos,Campanella, Noche de Venecia, Oracin a Santa Rita, Golondrinas de mi alero, Migueln, Mis amores, La cautiva, Princesita, El golfo de Santa Catalina, Ay, Nemesio!, La mujer del torero, Pajarita Maanera, La eterna cancin, La pecadora, etc.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396496" title="El pont sobre el riu Kwai" nonfiltered="2782" processed="2765" dbindex="152801">

El pont sobre el ro Kwai s una pellcula anglo-estatunidenca basada en la novella de Pierre Boulle El pont sobre el riu Kwai. Va ser rodada a Anglaterra i Sri Lanka i dirigida per David Lean. Va guanyar nombrosos premis Oscar.
Els autors del gui, Carl Foreman i Michael Wilson eren a la llista negra de la caa de bruixes liderada pel senador Joseph McCarthy, acusats de pertnyer a organitzacions comunistes, pel que van haver de treballar secretament i la seva aportaci no va ser acreditada en la primera versi. Per aix l Oscar al millor gui adaptat va anar a parar nicament a Pierre Boulle, autor de la novella original. El 1984, l'Acadmia va concedir un premi pstum als dos guionistes.

 Argument .
Durant la Segona Guerra Mundial, uns presoners britnics reben l'encrrec dels japonesos de construir en plena selva un pont de ferrocarril sobre el riu Kwai, a Tailndia. El coronel Nicholson (Alec Guinness), que s al capdavant dels presoners, s el tpic oficial britnic que busca aixecar la moral dels seus homes. Veu el pont com una forma d'aconseguir-ho, tenint-los ocupats en la construcci i sentint-se orgullosos de l'obra. Per la seva part, el major nord-americ Shears (William Holden), presoner en el mateix camp, noms pensa a fugir.
Al final ho aconsegueix i, en contra de la seva voluntat, torna unes setmanes ms tard guiant un comando angls, la missi del qual s volar el pont construt pels presoners abans que passi el primer tren.

 Msica .
La pellcula va contribuir a popularitzar la Marxa del Coronel Bogey  una melodia militar britnica que els soldats del coronel Nicholson xiulaven en desfilar. S'ha convertit en un clssic de la msica del cinema. Aquesta melodia va ser seleccionada per Malcolm Arnold per a la banda sonora que va compondre per a la pellcula i per la qual va obtenir un premi Oscar.

 Historia real .

El pont sobre el riu Kwai va existir i existeix avui en dia i va ser construt costant ms de 200 vides de presoners anglesos, holandesos i australians i va ser destrut per bombes teleguiades de l'aviaci nord-americana el 1945. Desprs de la guerra va ser reconstrut en metall.

 Premis i nominacions .
 Premis .
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor director  per  David Lean;
 Oscar al millor actor per Alec Guinnes;
 Oscar al millor gui adaptat per Michael Wilson i Carl Foreman (Novella: Pierre Boulle);
 Oscar a la millor fotografia per Jack Hildyard;
 Oscar a la millor banda sonora per Malcom Arnold;
 Oscar al millor muntatge ;

BAFTA Premi a la Millor Pellcula;
 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or al millor actor dramtic per Alec Guinness;
 Globus d'Or al millor director per David Lean;

Premi David di Donatello 1958  Millor pellcula estrangera;

 Nominacions .
 Globus d'Or al millor actor secundari per Sessue Hayakawa;

 Al voltant de la pellcula .
El coronel Saito va existir realment, per el seu verdader carcter distava molt de l'inhum i cruel personatge del film. El verdader Saito era un militar culte, intelligent i hum que tractava els presoners amb respecte i compassi. Fins al punt que, desprs de la derrota del Jap, Tossey va acudir com a testimoni al consell de guerra que el tribunal aliat per a crims de guerra va entaular contra Saito i el va salvar de la forca amb les seves declaracions. Quan Tossey va morir, el 1975, Saito va viatjar a Anglaterra per visitar la seva tomba.
El coronel Nicholson (Alec Guinness) s'inspira a la figura real de Philip Tossey, tinent coronel enginyer de l'exrcit britnic. Presoner dels japonesos, va fingir acceptar l'encrrec dels seus captors per construir el pont, encara que en realitat va fer el que va poder per sabotejar la construcci: des d'afegir fang al ciment per debilitar-lo fins a infectar-lo de trmits que ell i els seus homes agafaven a la selva.
El gui es basa en una novella de l'escriptor francs Pierre Boulle, que es va inspirar en fets reals ocorreguts en la selva de Birmnia durant la Segona Guerra Mundial. Els japonesos van utilitzar milers de presoners de guerra anglesos, australians i neozelandesos com a m d'obra per a la construcci d'infraestructures militars per a la invasi de l'ndia britnica: entre ells el pont sobre el riu Kwai per al ferrocarril entre Rangun i la frontera tailandesa.
Es va construir un pont de ferro en plena selva de Ceilan, actual Sri Lanka, noms per dinamitar-lo. Van invertir 250.000 dlars i van comenar a construir-lo mesos abans d'iniciar el rodatge. 500 obrers, 35 elefants i 8 mesos va costar aixecar-lo.
En lloc d'utilitzar una maqueta per rodar la destrucci del pont Sam Spiegel (productor) va voler donar-li un major toc de realisme construint un pont i adquirint un tren del govern local per destruir-los al final de la pellcula.
La contractaci de Guinness va resultar molt complicada fins al punt que desprs de diverses negatives de l'actor britnic va haver de ser el propi Spiegel que es desplacs a Londres per convncer-lo. Ms endavant es van traslladar a Tquio per contractar Sessue Hayakawa. Per a la contractaci d'Holden n'hi va haver prou amb enviar-li el gui i al mat segent ja havia acceptat (portant-se un 10% dels beneficis en taquilla).
El paper del nord-americ va ser una imposici dels estudis per aprovar la realitzaci de la pellcula. Tamb van exigir la inclusi d'un paper femen.
La pellcula es va rodar a l'illa de Ceilan, i el seu pressupost va pujar a 3 milions de dlars;
El cap del poblat que ajuda als presoners era Chakrabandu, que va ajudar en realitat a diversos aviadors aliats durant la Segona guerra mundial fingint treballar per als japonesos.
Un cami de combustible que es va incendiar a prop del pont amb la dinamita ja collocada, va poder haver causat la seva destrucci sense que es pogus filmar, per els soldats de l'exrcit senegals que protegien el pont de sabotatges, van arriscar la seva vida per desviar el cami de les proximitats del pont.
Els operaris encarregats de filmar la demolici del pont havien de deixar les cmeres filmant i posar-se rpidament a cobert, fent llavors un senyal perqu es pogus volar el pont, per un d'ells desprs d amagar-se es va oblidar de donar el senyal i l'equip de demolici no va poder volar-lo, aix que el tren va travessar el pont per descarrilar poc desprs de xocar amb un generador. Van haver de treballar a marxes forades per tornar a posar el tren al seu lloc i en perfecte estat per filmar al mat segent la seqncia, aquesta vegada sense errors.
L Oscar al millor gui original li van donar a Pierre Boulle (autor de la novella) que no parlava angls, ja que els verdaders guionistes Michael Wilson i Carl Foreman no podien optar per llei al premi, en ser a les llistes negres d'Hollywood durant la cacera de bruixes. Ambds guionistes van ser exclosos dels crdits de la pellcula en la seva estrena encara que en anys posteriors es va solucionar l'assumpte, de manera que a la cpia que ara podem veure ja apareixen acreditats.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396497" title="Tour Squoia" nonfiltered="2783" processed="2766" dbindex="152802">
La tour Squoia (antiga tour Bull, antiga torre Cegetel que porta avui l'insgnia SFR  i AC2) s un gratacel de despatxos situat al barri de La Dfense, a Frana (precisament a Courbevoie, al barri de la Dfense 6).

Construda pels arquitectes Nicolas Ayoub, Michel Andrault, Pierre Parat entre 1989 i 1990, fa 119m d'alria amb 33 pisos i 55000m de superfcie.
Aquesta torre s la primera de La Dfense a tenir una faana corba "tibada" per una faana rectilnia. Aquesta forma ser utilitzada diverses vegades a La Dfense (CBC, Kupka, La Pacific, Tours Socit gnrale, Tour CBX). Dominant el passeig circular i la lnia de ferrocarril, l'immoble ha estat concebut com una mena de campanar del CNIT molt proper, que s d'altra banda connectat per un sistema de transport hectomtric (que s'assembla sorprenentment a un "ascensor horitzontal" entre la torre i el CNIT).

Enllaos externs.

 Tour Squoia (Emporis);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396499" title="La classe obrera va al parads" nonfiltered="2784" processed="2767" dbindex="152803">

La classe obrera va al parads (La Classe operaia va in paradiso) s una pellcula italiana dirigida per Elio Petri, estrenada el 1971.

Argument.

Ludovico Massa, anomenat Lulu, s un home de trenta anys amb dues famlies a mantenir i s un treballador amb 16 anys a la fbrica, dues intoxicacions i una lcera. Stakanovista i defensor del treball a preu fet grcies al qual, treballant a un ritme infernal de treball, es poden permetre l'autombil i altres bns de consum innecessari. Lulu s estimat pels caps, que l'utilitzen per determinar el ritme ptim de producci, per odiat per altres treballadors de la fbrica pel seu excessiu servilisme. Tanmateix, no s feli en la seva situaci, els ritmes de treball sn tan esgotadors que va a casa noms per menjar i per anorrear-se davant del televisor, cap vida social, cap dileg amb els seus ssers estimats, no acaba cap relaci amb l'amant. La seva vida continua en aquesta alienaci total, fins que un dia t un accident en el treball i perd un dit de la m.
Lulu de sobte es desperta del son de l alienaci per trobar-se amb el malson de la seva miserable vida, de la que finalment pren conscincia, per la qual es posa contra el xantatge del treball a preu fet i s'adhereix a les demandes dels estudiants radicals i d alguns treballadors de la fbrica en front de les posicions ms moderades dels sindicats. En poc temps, l'agitaci a la fbrica augmenta i s arriba a la inevitable confrontaci amb la policia. El resultat d'aquest canvi s dramtic: l abandona l amant, l acomiaden a la fbrica i, al mateix temps abandonat pels estudiants, que diuen que el seu s un cas individual i no de classe, i marginat, fins i tot per part dels treballadors que no fan res pel seu acomiadament. Busca, intilment, consol en les visites a l'avi Militina (un ex company de la fbrica) obligat a posar fi als seus dies en un hospital psiquitric a causa de les opinions poltiques, per l'nica cosa que Lulu obt  d'aquestes visites s descobrir que la seva l'alienaci s'est convertint en una bogeria. Ara, quan tot sembla perdut, els seus companys, grcies al sindicat, aconsegueixen que el readmetin a la fbrica en una lnia de muntatge on Lulu cridant, per tal de superar el soroll ensordidor, una vegada ms a merc del ritme frentic de la producci, parla als companys d'un mur i una densa boira ms enll del qual hi ha el parads de la classe obrera.

Repartiment.
 Gian Maria Volont : Lulu Massa ;
 Mariangela Melato : Lidia ;
 Gino Pernice : El sindicalista ;
 Salvo Randone : Militina ;
 Luigi Diberti : Bassi ;

Premis.
Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Cannes;
Premis David di Donatello Millor pellcula (1972);

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396500" title="Cichlasoma trimaculatum" nonfiltered="2785" processed="2768" dbindex="152804">

Cichlasoma trimaculatum  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 36,5 cm de longitud total. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: als rius de la vessant pacfica des de Mxic fins a El Salvador.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396501" title="Cichlasoma troschelii" nonfiltered="2786" processed="2769" dbindex="152805">

Cichlasoma troschelii  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la vessant atlntica del sud de Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396504" title="Cichlasoma ufermanni" nonfiltered="2787" processed="2770" dbindex="152806">

 Cichlasoma ufermanni s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: vessant atlntica de Guatemala i Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396505" title="A Streetcar Named Desire" nonfiltered="2788" processed="2771" dbindex="152807">

A Streetcar Named Desire s una pellcula estatunidenca en blanc i negre estrenada el 1951, dirigida per Elia Kazan.

 Argument .

En un apartament lamentable de  Nova Orleans, Stella DuBois (Kim Hunter), descendent d'una vella famlia aristocrtica, viu amb el seu marit Stanley Kowalski (Marlon Brando), un polons plebeu i sensual pels ulls bonics del qual ha abandonat la plantaci familiar. Arriba Blanca (Vivien Leigh), la germana d Stella. Psicolgicament sacsejada pel sucidi del seu marit, t una atracci malaltissa pel seu cunyat tot i que la repugnen les seves maneres. Un vespre, desprs d'una violenta baralla, Stanley la viola. L'equilibri precari del seu esperit s'esquerdar cada vegada ms, i desprs d'una escena on Stanley la posa enfront  de la seva decadncia fsica, Blanca s'enfonsa completament en la bogeria. 

 Comentaris .

Una pellcula mtica que anuncia la irrupci de les pulsions sexuals en l'univers cinematogrfic Hollywoodenc fins aleshores molt apagat. Els clarobscurs expressius i pattics de Kazan allen els cossos i els sentiments en un pis d'un antic hotel destrossat. Marlon Brando, smbol sexual virilitzat, s'oposa a una magnfica Vivien Leigh, sensual i etria que s'enfonsa inexorablement en la bogeria.

Aquesta pellcula anuncia el naixement oficial de l'estil Actors Studio en el cinema. 

 Repartiment .
 Vivien Leigh : Blanche Dubois;
 Marlon Brando : Stanley Kowalski ;
 Kim Hunter : Stella Kowalski;
 Karl Malden : Mitch;
 Rudy Bond : Steve;
 Nick Dennis : Pablo;
 Peg Hillias : Eunice;
 Richard Garrick : El metge;
 Edna Thomas : La mexicana;
 Mickey Kuhn : El mariner;

 Al voltant de la pellcula .
Per evitar una condemna de la Legion of Decency , l'estudi Warner Brothers va ordenar al muntador de realitzar un total de 12 talls (aproximadament 4 minuts de pellcula), sense informar el director (Elia Kazan no tenia els drets de tall final (final cut) en aquell temps).
Els trossos tallats van ser  trobats el 1989 i reintegrats a la pellcula. La Warner va tornar a treure la pellcula integra el 1993. 

 Premis i nominacions .

 Premis .

 Oscar a la millor actriu per  Vivien Leigh;
 Oscar a la millor actriu secundria per Kim Hunter;
 Oscar al millor actor secundari  per Karl Malden;
 Oscar a la millor direcci artstica per  Richard Day  i George James Hopkins;

Copa Volpi a la millor interpretaci femenina per Vivien Leigh al Festival Internacional de Cinema de Vencia 1951.
 Gran Premi del Jurat del Festival Internacional de Cinema de Vencia per Elia Kazan 1951.

 Globus d'Or a la millor actriu secundria per Kim Hunter ;

 Nominacions . 
 Oscar al millor actor per Marlon Brando;
 Oscar a la millor fotografia per  Harry Stradling;
 Oscar al millor vestuari per Lucinda Ballard;
 Oscar al millor director  per  Elia Kazan;
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar a la millor banda sonora per Alex North;
 Oscar al millor so per Nathan Levinson;
 Oscar al millor gui adaptat per Tennessee Williams;

Lle d'Or per Elia Kazan ;

 Globus d'Or a la millor actriu dramtica per Vivien Leigh;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396515" title="Cichlasoma urophthalmus" nonfiltered="2789" processed="2772" dbindex="152808">

 Cichlasoma urophthalmus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 39,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: vessant atlntica des de Mxic fins a Nicaragua.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396516" title="Cichlasoma zebra" nonfiltered="2790" processed="2773" dbindex="152809">

Cichlasoma zebra  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Yucatn (Mxic).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396526" title="Escola d'Adults d'El Vendrell" nonfiltered="2791" processed="2774" dbindex="152811">
L'Aula de Formaci de Persones Adultes (AFPA) el Vendrell depn del Departament d'Educaci de la Generalitat Catalana i es troba situada a la segona planta del Casal Cvic de el Vendrell, al Carrer General Prim, 14.

Els estudis que s'imparteixen sn els segents:
 Ensenyaments inicials i bsics;
 CFI I i CFI II;
 GES a distncia;
 Preparaci de proves d'accs a cicles formatius de grau mitj (PPACFGM);

Enllaos externs.
 http://afaelvendrell.weebly.com/index.html;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396529" title="Estaci de Prada-Molig" nonfiltered="2792" processed="2775" dbindex="152812">

 




L'estaci de Prada-Molig, oficialment i en francs Gare de Prades-Molitg-les-Bains, s una estaci ferroviria, situada a la capital del Conflent, a la Catalunya Nord, Prada. Es troba a la part ms alta de la vila, al sud i dins del nucli urb i s propera al municipi ve de Molig. Serveix la lnia Perpiny - Vilafranca de Conflent - La Tor de Querol. Situat davant de l'estaci hi ha un ample repl anomenat el bulevard de l'Estaci o boulevard de la Gare que funciona d'aparcament gratut i on s'aparquen els autocars pblics del Departament. Al carrer parallel, es troba l'estaci d'autocars.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de la Catalunya del Nord;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396537" title="Lnia 12 TER Llenguadoc Rossell" nonfiltered="2793" processed="2776" dbindex="152813">

La lnia 12 de TER Llenguadoc Rossell (Perpiny - Vilafranca de Conflent) s una lnia de ferrocarril que recorre la vall del riu Tet a la Catalunya del Nord. s una de les 11 lnies de mitjana distncia francesa gestionada per TER Llenguadoc Rossell, una filial de la SNCF.

A l'estaci de Vilafranca s possible el transbordament entre la lnia 12 i la lnia 12-B, anomenada la lnia de la Cerdanya o el Tren Groc que continua fins a l'estaci de la Tor de Querol.

Parades.


Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de la Catalunya Nord;
SNCF;
Lnia regional Ca5 Barcelona - La Tor de Querol;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396541" title="Estaci de Cotlliure" nonfiltered="2794" processed="2777" dbindex="152814">

 




L'estaci de Cotlliure (en francs Gare de Collioure) s una estaci ferroviria, situada al poble de la Catalunya Nord, Cotlliure, al departament francs dels Pirineus Orientals. Es troba a la lnia Narbona - Portbou.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396546" title="Ilie Dumitrescu" nonfiltered="2795" processed="2778" dbindex="152815">
Ilie Dumitrescu (nascut el 6 de gener de 1969 a Bucarest, s un futbolista romans, ja retirat, i actual entrenador de futbol.

 Trajectria .
Dumitrescu va entrar al 1977 a l'escola de l'Steaua de Bucarest, on va passar pels diferents divisions inferiors fins arribar al primer equip a l'abril de 1987. Desprs de debutar a la Divizia A va ser cedit al FC Olt per guanyar experincia i on va esdevindre titular. Va regressar a l'Steaua, i va formar part de l'onze inicial a partir d'eixe moment, quan encara comptava amb 19 anys.

Ja com a capit de l'Steaua, va dur el seu equip als quarts de final de la Recopa de 1993, any en qu tamb es va imposar a la lliga local.

Al 1994, desprs del seu bon paper al Mundial d'Estats Units, el Tottenham Hotspur el va incorporar a la seua disciplina. Per, a penes uns mesos de competici, Dumitrescu es va veure implicat en un escandal degut a un article del sensacionalista News of the World, que tot i demostrar-se ser falsa, el club angls el va cedir fins al final de lliga al Sevilla FC amb opci de compra. Al club andals va fer una bona campanya i l'entrenador sevillista va intentar retindre'l, per el seu alt cost van fer desistir als directius del Sevilla.

Torna la 95/96 al Tottenham, on noms hi disputa la meitat de la competici abans de ser traspassat de nou al West Ham United. Solament va disputar deu partits amb el club londinenc. A l'estiu de 1996 signa pel Club Amrica mexic, i a l'any segent per un altre equip del pas, el CF Atlante.

Desprs de dos anys a Mxic, retorna a l'Steaua, per noms juga la primera meitat del campionat abans d'anunciar la seua retirada, amb 29 anys.

 Selecci .

Dumitrescu va disputar 63 partits amb la selecci de futbol de Romania, marcant fins a 22 gols. Va debutar en 1988 i va formar part del combinat nacional fins la seua retirada, deu anys desprs.

Va ser convocat per acudir al Mundial d'Itlia 1990, on va jugar dos encontres, per la seua mxima fita internacional l'assoliria quatre anys desprs als Estats Units, on Romania va arribar als quarts de final. Dumitrescu va jugar els cinc partits i va aconseguir dos gols en l'eliminatria contra l'Argentina.

 Carrera com a entrenador .

A l'any 2000 va incorporar-se com a tcnic a l'O elul Gala i, de la Divizia A. Desprs, va seguir al FCM Bac u i al FC Bra ov abans de fer-se crrec de la selecci romanesa sub-21, un carrec que compaginaria amb la direcci de l'Alki Larnaca xipriota.

Al 2003 es va establir definitivamet a Xipre, com a entrenador de l'Apollon Limassol, on va ser nomenat millor tcnic d'eixe any. Posteriorment, va passar a la lliga grega a l'AEK Atenes. Desprs, a Grcia, va seguir en l'Egaleo FC, Akratitos, Kallithea FC i PAOK.

La seua tcnica es caracteritza per jugar amb equips fortament defensius, que recorden al catenaccio itali.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396551" title="Mossn" nonfiltered="2796" processed="2779" dbindex="152816">
Tractament d'origen medieval a la Corona d'Arag. Aquest tractament estava reservat als cavallers (precedit sovint del ttol de Magnfic), als Ciutadans Honrats (precedit sovint del ttol dHonorable o de Discret) i posteriorment es permet el seu s a la resta de membres de la M Major, a excepci dels metges i els advocats, als quals hom donava el tractament de Misser; a partir del segle XVI i de manera espordica, tamb s'observa com els mercaders i a d'altres de la M Mitjana reberen aquest tractament. Al Regne de Valncia el seu s fou legal pels Homes de Paratge.

Actualment el seu s s residual i es reserva pels sacerdots.

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Mossn ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396555" title="Ratol marsupial de Timealey" nonfiltered="2797" processed="2780" dbindex="152817">

El ratol marsupial de Timealey (Ningaui timealey) s una espcie minscula de marsupial carnvor originari d'Austrlia. Rarament sobrepassa els 5,8 centmetres de llargada corporal, amb una cua de 6-7,6 centmetres i un pes de 5-9,4 grams. Aix en fa un dels marsupials ms petits, sobrepassat noms per les espcies de Planigale.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396558" title="Qal'at Rabah" nonfiltered="2798" processed="2781" dbindex="152818">
Qal'at Rabah (         , fortalesa de Rabah), en referncia al nom de a qui sera donat el lloc al segle VIII, fou una ciutat musulmana a la pennsula ibrica fundada durant l'emirat de Qurtuba en la ruta que unia Qurtuba amb Tulaytula. 

L'any 853 la ciutat fou presa pels rebels de Toledo que s'enrontaven a l'emir Muhmmad ibn Abd-ar-Rahman, per fou recuperada per Al-Hakam el 454 i reconstruida per fer-la capital d'un ampli territori. Un cop el Califat de Crdova es va desintegrar en taifes, la ciutat va oscillar alternativament a l'rbita de la taifa de Toledo, Badajoz i Sevilla, i quedant com a posici musulmana ms avanada enfront ] quan aquesta fou conquerida el 1085.

Conquerida per Alfons VII de Castella en el 1147 i donada la importncia estratgica com a baluard avanat de Toledo, el rei va voler assegurar la defensa lliurant-la a l'Orde del Temple, per uns anys ms tard, davant l'embranzida islmica, l'Orde del Temple va donar l'empresa per perduda, i va retornar la fortalesa a San III de Castella. 

San III de Castella va reunir als seus notables i va oferir la castellanitzada Calatrava a qui es fes crrec de la seva defensa. Entre la sorpresa i les bromes dels nobles, Ramon de Fitero, abat del monestir cistercenc de Fitero va acceptar el repte i el rei va complir la seva paraula. En poc temps es va formar un exrcit de ms de 20.000 monjos-soldat aragonesos, organitzats per Diego Velzquez a les proximitats de Calatrava. Davant aquesta fora, els rabs van declinar entrar en batalla, retirant-se cap al sud. 

El 1195, desprs de la batalla d'Alarcos, fou conquerida pels musulmans, per Alfons VIII de Castella la va recuperar el 1212 durant la campanya que dugu a la batalla de Las Navas de Tolosa, i la va retornar a l'Orde de Calatrava, que es va treslladar a un punt ms estratgic proper a Sierra Morena: Calatrava la Nueva, mentre que l'antiga seu es va convertir en una declinant comanda encomienda.

 Enllaos externs .
  Parque Arqueolgico Alarcos-Calatrava ;
  nrtarqueologos.com;
  ciudad-real.es;
  castillosnet.org;
  Geocaching ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396560" title="Ratol marsupial de Yvonne" nonfiltered="2799" processed="2782" dbindex="152819">

El ratol marsupial de Yvonne (Ningaui yvonneae) s una minscula espcie de marsupial carnvor, membre de la famlia dels dasirids. Viu en unes poblacions allades d'Austrlia Occidental, Austrlia Meridional, Nova Galles del Sud i Victria.

El ratol marsupial de Yvonne es distingeix de les altres dues espcies de Ningaui pel to ms vermells de la seva cara i un pelatge en general ms fosc. Menja una gran varietat d'invertebrats, i s principalment nocturn.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396562" title="Tipologia dels textos" nonfiltered="2800" processed="2783" dbindex="152820">
Els textos expositius-argumentatius sn aquells amb qu intentem convncer d alguna cosa, tesi, a alg a travs d arguments. Es podria dir que s un text expositiu on abans o desprs s hi afegeix una tesi.

Estructura.

 Mtode deductiu: es parteix de la tesi i desprs es passa a argumentar el que s ha dit.
 Mtode inductiu: es parteix dels arguments (fets) i s arriba a una conclusi.
 Mtode reiteraci lineal:  la tesi que es defensa es va repetint al llarg del text alternant amb els fets.
 Mtode de doble enquadrament: es parteix de la tesi, es donen els arguments i es torna a la tesi en acabar.

Arguments.

 Fets cientfics: Des que Terradellas va sortir de l avi ...;
 D autoritat: d s com en textos humanstics i periodstics. Pot ser una persona, una cultura ... Com ja deia Plat ...
 Ad hominem: un amic m ha explicar ... aquest vailet que apareix ...;
 Collectiu: tothom fa anar aquest producte, la majoria de dentistes opina que ...;
 Causa/conseqncia: es fan anar per convncer de la tesi. Est demostrat que els efectes del tabac  sn nocius.;
 D experincia personal: porto 25 anys de professi i crec ...

Tipus segons el llenguatge.

 Humanstics:  sovint sn assajos llargs o curts. A ms de notcies narratives hi poden aparixer fragments ja publicats en llibres o en columnes de diaris d opini. ;
 Editorial: no est signat perqu representa l opini de la publicaci. Sovint toca temes d actualitat, plantejats en forma de tesi-argument i donen una imatge seriosa sense aprofundir gaire en el tema.
 Columna: se diferencia de l article d opini perqu est escrit en columna i s molt subjectiu.
 Article d opini: sol ser molt ms extens que la columna.
 Legals: sentncies, s acostuma a utilitzar el mtode deductiu. Propi de l argumentaci dels advocats.
 Cientfico-tcnics: lligats a les cincies naturals (salut, biologia, etc.). Sovint apareixen en diaris com a articles de fons o b desenvolupant temes d inters social com ara el medi ambient, les drogodependncies, epidmies ... Si l article s purament cientfic, s escriur en tercera persona, sense adjectius valoratius i intentar ser el mxim d objectiu.

 Nivells .

Nivell morfosintctic.
 Los pargrafs sn extensos.
 Hi predomina l oraci composta (causals, consecutives, temporals, etc.). Donen raons i causes de l argumentaci.
 Es fa anar el mode indicatiu com a mode de la realitat a l oraci principal i el subjuntiu a  la subordinada. Amb freqncia l indicatiu demana una subordinada substantiva  quan l autor dna la seva opini: Crec que, considero ... que ...
 El temps ms utilitzat s el present, intemporal o de sentncia: la democrcia s un sistema... Actuar de forma dictatorial aboca els pobles al fracs.
 Hi predominen els adjectius: explicatius (per indicar alguna cosa que s ha dit) i especificatius (per concretar), oracions de relatiu, aposicions i altres complements del nom.
 Hi apareixen connectors que enllacen pargrafs: per tant, s a dir, des d un altre punt de vista, per altra banda.

Nivell fnic.
 Oracions enunciatives (mode indicatiu). El text s ms objectiu com ms enunciatives hi ha.
 Oracions dubitatives, desideratives, interrogatives. Si noms hi ha enunciatives all que predomina s el missatge (objectiu); si hi predomina altres tipus es manifesta ms l opini  de l autor (subjetiu).
 De vegades hi surten interrogacions retriques i exclamacions per donar suport als arguments.

Nivell lxico-semntic.
 Hi predomina el lxic abstracte.
 Presncia de tecnicismes segons la matria que es tracti.
 En textos periodstics, verbs de llengua i de pensament, substantius abstractes, adjectius valoratius (increble, impensable).
 s sovintejat de recursos potics en articles periodstics: metfores, comparacions i, sobretot, ironies.
 Espordicament, es fan anar paraules prpies dels llenguatge argot. Si aquestes paraules no sn al diccionari cal posar-les entre cometes o en cursiva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396564" title="Branko Brnovic" nonfiltered="2801" processed="2784" dbindex="152821">
Branko Brnovi  (               en serbi) (nascut el 8 d'agost de 1967 a Titograd, Montenegro, llavors Repblica Federal Socialista Iugoslava) s un futbolista montenegr, ja retirat. Jugava de defensa.

 Carrera .
Va donar les seues primeres passes amb el club de la seua ciutat natal, el Budocnost, on va romandre de 1987 fins a 1991, tot jugant 93 partits. Desprs passa al Partizan de Belgrad, on hi juga tres campanyes, amb una setantena d'encontres amb la samarreta de l'equip capital.

Al 1994 es fitxat pel RCD Espanyol. A l'equip catal Brnovic es fa prompte un lloc a l'equip titular. Juga a un bon nivell en les tres primeres temporades com periquito, per posteriorment el seu rendiment comena a decaure fins jugar noms un partit en la 1999-00, al final de la qual hi penja les botes. En total hi disputa 120 partits amb els blanc-i-blaus.

Al 2007 es converteix en el segon entrenador de la selecci de futbol de Montenegro.

 Selecci .
Brnovic va formar part de la selecci de futbol de l'antiga Iugoslvia.

Amb la nova Repblica Iugoslava ha disputat 27 partits, i ha marcat 3 gols. Va estar present en el combinat del seu pas que va acudir al Mundial de Frana de 1998.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396566" title="Comuniclia" nonfiltered="2802" processed="2785" dbindex="152822">
Comuniclia s l'empresa de gesti del Consorci Local i Comarcal de Comunicaci constituda l'any 2003 amb la finalitat d'optimitzar l'administraci dels seus recursos i impulsar el seu paper d'agent actiu dins el panorama audiovisual catal.

Comuniclia t com a objectiu principal la dinamitzaci i l'impuls del sector audiovisual de proximitat i fomenta la presncia del sector audiovisual al territori mitjanant la producci i adquisici de programes de televisi i de rdio que, posteriorment, distribueix via satllit o per Internet als mitjans de comunicaci adherits.

Enllaos externs.
Comuniclia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396567" title="Goudargues" nonfiltered="2803" processed="2786" dbindex="152823">


Goudargues s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 9.661 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396568" title="Valliguires" nonfiltered="2804" processed="2787" dbindex="152824">


Valliguires s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396569" title="Gregorio Fonseca" nonfiltered="2805" processed="2788" dbindex="152825">
Gregorio "Goyo" Fonseca Recio (La Seca, Valladolid, 26 de novembre de 1965) s un ex futbolista espanyol. Va jugar com davanter en el RCD Espanyol, el Real Valladolid i la selecci d'Espanya, entre d'altres equips. 

 Trajectria . 
Fonseca es va formar en les categories inferiors del Real Valladolid. Amb 18 anys va debutar amb el primer equip, en Primera Divisi, el 5 de febrer de 1984, en un matx davant el Reial Saragossa en el qual va anotar un gol. Les dues segents temporades va tenir algunes aparicions, jugant en total 21 partits en els quals va anotar quatre gols. 

Desprs de passar la temporada 1986-87 pel CD Mlaga de Segona Divisi, va regressar a Valladolid, on a poc a poc va esdevindre en un dels referents ofensius de l'equip. La seva explosi definitiva va ser la temporada 1990-91, en la que es va proclamar el mxim realitzador del seu equip, amb 14 gols en 37 partits. La siguente campanya va millorar els seus registres a l'anotar 15 dianes que li van obrir les portes de la selecci espanyola, per que no van servir per a evitar el descens del seu equip. 

Goyo Fonseca va fitxar llavors pel RCD Espanyol, on va tornar a viure l'experincia del descens al finalitzar la temporada, encara que, desprs d'un any a Segona Divisi, els periquitos van recuperar la categoria. En el club catal, no obstant aix, Fonseca, no va aconseguir mantenir els registres golejadors d'ads, al no disposar de minuts de joc, va fitxar per l'Albacete Balompi durant el mercat d'hivern de la temporada 1994-95. En el club manxec va jugar 13 partits, en els quals no va aconseguir marcar. 

Desprs de regressar al Real Valladolid la temporada 1995-96, Fonseca va decidir retirar-se. Posteriorment, ha estat agent de jugadors.

 Selecci . 
Va ser internacional en quatre partits amb la selecci espanyola, anotant un gol. Va debutar en un partit amists contra la CEI, el 19 de febrer de 1992 a Valncia. L'ltim partit com internacional va ser un encontre de classificaci per a Mundial '94, que es va disputar a Riga davant Letnia, el 23 de setembre de 1992. 

 Enllaos externs .
Fitxa en LFP.com;
YouTube.com - Gol de Fonseca (Valladolid 1-1 Athletic 91-92);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396570" title="Ratol marsupial de Giles" nonfiltered="2806" processed="2789" dbindex="152826">

El ratol marsupial de Giles (Planigale gilesi) s una minscula espcie de marsupial carnvor de la famlia dels dasirids. Es diferencia de la resta de Planigale en la seva coloraci grisa i les seves dues dents premolars a cada maxillar (les altres espcies en tenen tres).

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396573" title="Mus (Gard)" nonfiltered="2807" processed="2790" dbindex="152827">


Mus s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 9.661 habitants.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396574" title="Roquemaure (Gard)" nonfiltered="2808" processed="2791" dbindex="152828">


Roquemaure (en occit Rcamaura) s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. L'any 2005 tenia 9.661 habitants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396576" title="Estaci de Portvendres" nonfiltered="2809" processed="2792" dbindex="152829">

 




L'estaci de Portvendres (en francs i oficialment Gare de Port-Vendres) s una estaci ferroviria, situada al poble de la Catalunya Nord, Portvendres, al departament francs dels Pirineus Orientals. Es troba al darrere del poble i el sobremira. Serveix la lnia Narbona - Portbou.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396577" title="Dions" nonfiltered="2810" processed="2793" dbindex="152830">


Dions  s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396578" title="Gnrac (Gard)" nonfiltered="2811" processed="2794" dbindex="152831">


Gnrac  s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396579" title="Estaci de Banyuls" nonfiltered="2812" processed="2795" dbindex="152832">

 




L'estaci de Banyuls (en francs Gare de Banyuls-sur-Mer) s una estaci ferroviria, situada al poble de la Catalunya Nord, Banyuls de la Marenda, al departament francs dels Pirineus Orientals. Es troba al darrere del poble i el sobremira. Serveix la lnia Narbona - Portbou.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396580" title="Rodilhan" nonfiltered="2813" processed="2796" dbindex="152833">


Rodilhan  s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396588" title="Los secuestradores" nonfiltered="2814" processed="2797" dbindex="152834">

Los secuestradores (Els segrestadors) s la vint-i-novena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1976.

Argument.
Mac el grajo, Bernabe el simio i Rosendo el gordo intenten segrestar el professor Bacteri per no ho aconsegueixen i sn detinguts. A l'interrogatori confessen que pertanyen a una banda que t preparats una srie de segrests. En Mortadello i en Filem seran els encarregats de protegir les vctimes i de capturar els segrestadors.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396589" title="Temporada 1926-27 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="2815" processed="2798" dbindex="152835">
La temporada 1926-27 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-vuitena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1926-27 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

El FC Barcelona es proclam campi de Catalunya. El FC Badalona, darrer classificat, hagu de disputar la promoci de descens. Per primer cop es tramitaren fitxes professionals al futbol catal.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona i CE Europa;
 Descensos: Cap (el Gimnstic perd la promoci amb el Badalona);
 Ascensos: Cap (el Gimnstic perd la promoci amb el Badalona);

 Segona Categoria .


El Gimnstic de Tarragona es proclam campi de Primera B i es classific per disputar la promoci d'ascens. L'Athletic de Sabadell, darrer classificat, hagu de disputar la promoci de descens.

En la promoci entre el darrer classificat de Primera A i el campi de Primera B:


El Badalona aconsegu mantenir la categoria a Primera A.

 Tercera Categoria .
La tercera categoria del Campionat de Catalunya de futbol (anomenada Grup de Promoci de Segona Categoria) es disput seguint criteris regionals.

A la demarcaci de Barcelona estigu formada pels segents equips:

 Grup de Ponent: Colnia Gell, Alumnes Obrers de Vilanova, FC Santboi, Santfeliuenc FC, FC Vilafranca i CD Sitget;
 Grup del Centre: Granollers SC, UA d'Horta, Joventut Terrassenca, Ripollet, Vic FC i Atltic del Tur;
 Grup de Llevant: Hospitalenc SC, Catalunya de Les Corts, FC Artiguenc, CS Calella, FC Canet i FC Poble Nou;

Els campions foren el Vilafranca (ponent), el Granollers (centre) i el Canet (llevant). Els tres campions s'enfrontaren pel campionat de Barcelona de la categoria:




El Granollers SC es proclam campi de Barcelona de tercera categoria.

Al campionat de Girona participaren els clubs Uni Sportiva Bisbalenca, Portbou FC, FC Palafrugell, Olot FC, Ateneu Deportiu Guxols, Uni Sportiva de Girona, L'Escala FC i Uni Sportiva de Figueres. El FC Palafrugell es proclam campi en obtenir 11 punts a la fase final, seguit de l'US Girona amb 7, l'Ateneu Deportiu amb 5 i l'Olot amb 1.

A Tarragona el campi fou el Reus Deportiu i a Lleida la Joventut Republicana.

Els quatre campions s'enfrontaren pel campionat de Catalunya de la categoria. El FC Palafrugell es proclam campi de Catalunya desprs de derrotar els seus tres rivals:




Athletic de Sabadell i Palafrugell disputaren la promoci per la darrera plaa a Primera B:




L'Athletic de Sabadell aconsegu mantenir la categoria a Primera B per la segent temporada.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396590" title="Estaci d'Argelers" nonfiltered="2816" processed="2799" dbindex="152836">

 




L'estaci d'Argelers (en francs Gare d'Argels-sur-Mer) s una estaci ferroviria, situada al poble de la Catalunya Nord, Argelers, al departament francs dels Pirineus Orientals. Es troba a la lnia Narbona - Portbou.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396591" title="Estaci d'Elna" nonfiltered="2817" processed="2800" dbindex="152837">

 




L'estaci d'Elna (en francs Gare d'Elne) s una estaci ferroviria, situada al poble de la Catalunya Nord, Elna, al departament francs dels Pirineus Orientals. Es troba a la lnia Narbona - Portbou.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396592" title="Tonyina blava" nonfiltered="2818" processed="2801" dbindex="152838">

La tonyina blava (Thunnus thynnus thynnus) s una subespcie de la tonyina (Thunnus thynnus) pertanyent a la famlia dels escmbrids i a l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 La talla mxima s de 3 metres i 400-700 kg. de pes, per normalment no ultrapassen els 2 m.
 Cos allargat, fusiforme i molt robust, recobert de petites escates (llevat d'un cosselet ben desenvolupat d'escates de major mida).
 La part central t la secci circular.
 El peduncle caudal s estret i presenta una forta carena central entre dues de ms redudes. ;
 El cap s gros.
 La boca s grossa amb dents petites, cniques i uniseriades a les mandbules.
 Els ulls, rodons, no sn molt grossos.
 Les dues aletes dorsals es troben separades per un espai molt redut i la segona s lleugerament ms alta que la primera. La primera dorsal es replega dins un solc. Darrere la segona hi ha 8-9 pnnules (presents tamb darrere l'anal). Les pectorals i les plviques tamb es repleguen dins un solc per adquirir un major hidrodinamisme. La caudal s grossa i escotada.
 El dors s blau fosc i el ventre platejat. Les aletes sn grises amb tons grocs. Les pnnules sn negres i finament orlades de negre.;
Reproducci.
Arriba a la maduresa sexual als 4 anys (quan fa 1 m de llargria i pesa 15 kg). Al mes d'abril inicia la migraci cap a la zona de posta i la realitza a l'estiu (s sensible als canvis de temperatura ja que el corrent clid de la Mediterrnia que surt cap a l'Atlntic l'atreu i es dirigeix a les zones de posta del Mediterrani seguint les isotermes). Els ous sn planctnics.
Les zones de posta en el Mediterrani sn les Balears (entre juny i juliol), la Mar Tirrena i Siclia. Desprs de desovar perd un 35% del pes corporal i necessita alimentar-se.
Alimentaci.
T un metabolisme molt elevat i aix fa que sigui molt vora (especialment en el perode interreproductor) alimentant-se d'altres peixos pelgics, crustacis i cefalpodes (calamars). Un exemplar de dos metres de llarg necessita menjar 60 kg cada dia i ho pot fer per les distncies que recorre (100 km per dia). Durant la posta no s'alimenta. Durant l'hivern s'alimenta a l'Atlntic i acumula greix.
Hbitat.
s un peix epimesopelgic i cosmopolita que apareix a aiges amb una temperatura per damunt dels 10C. Prefereix les aiges temperades, si b els adults poden anar a aiges ms fredes.
Costums.
Realitza dos tipus de migracions transoceniques en grups molt nombrosos (els joves poden nedar amb altres pelgics): una gentica (de l'rea de nutrici a la de posta) i una trfica (de la zona de posta a la d'alimentaci).
Inters pesquer.
Es pesca amb arts d'encerclament, palangres de superfcie, xarxes de deriva (prohibides a l'Estat espanyol), almadraves i grumeig des d'embarcaci emprant esca viva (boga, alatxa o sardina). A les Pitises va ser pescada amb diferents mtodes artesanals (com ara les soltes, la fluixa i el curric) per, en comenar el segle XXI, aquesta situaci ha canviat radicalment per la irrupci de la pesca industrial: amb l's de les tecnologies modernes (detecci per radar, avionetes, etc.) es capturen tant els individus adults com els joves (aquests darrers es duen a plantes d'aqicultura on seran engreixats en captivitat per a la seua posterior venda als mercats de l'Extrem Orient). D'altra banda, s una presa cobdiciada pels pescadors esportius de pesca d'altura per la grandria i la resistncia que ofereix. La talla mnima legal de captura s de 70 cm de longitud o 6,4 kg de pes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Collette, B.B., 1999. Mackerels, molecules, and morphology. p. 149-164. A: B. Sret i J.-Y. Sire (eds.) Proc. 5th Indo-Pac. Fish Conf., Noumea, Pars.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pujolar, J.M.; Roldn, M.I.; Pla, C. (2003).  Genetic analysis of tuna populations, Thunnus thynnus thynnus and Thunnus alalunga, Marine Biology, 143 , 613-621. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Projecte d'installaci de piscifactories per a tonyines a Portocolom (Felanitx, Mallorca) ;
 Recepta de tonyina a l'eivissenca ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396599" title="Estaci de Ribesaltes" nonfiltered="2819" processed="2802" dbindex="152840">

 




L'estaci de Ribesaltes - Gare de Rivesaltes en francs - s una estaci ferroviria, situada al poble de la Catalunya Nord, Ribesaltes, al departament francs dels Pirineus Orientals. Es troba a la lnia Narbona - Portbou. L'estaci se situa a l'oest del nucli urb, a 4 km de l'Aeroport de Ribesaltes.



 Els Regionals TER noms admeten passatgers en sentit Portbou.
 Noms entre setmana; els diumenges i els festius, parteix de l'estaci d'Espira de l'Agl.;

 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396602" title="Bustanico" nonfiltered="2820" processed="2803" dbindex="152841">

Bustanico (en cors Bustanicu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 77 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396605" title="Ratol marsupial d'Ingram" nonfiltered="2821" processed="2804" dbindex="152842">

El ratol marsupial d'Ingram (Planigale ingrami) s el marsupial ms petit de tots, i un dels mamfers ms petits. s difcil de veure'l, per s bastant com a les planes, les zones boscoses de terres argiloses, i els herbassars estacionalment inundats del Top End d'Austrlia.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396609" title="Cambia" nonfiltered="2822" processed="2805" dbindex="152843">

Cambia (en cors Cambia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 79 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396610" title="Estaci d'Elx-Parc" nonfiltered="2823" processed="2806" dbindex="152844">
L'Estaci d'Elx-Parc s l'estaci de tren principal de la ciutat d'Elx. 









Serveis Ferroviaris.
Rodalies i Mitjana Distncia de Renfe.
L'estaci es troba a mig cam entre Alacant i Oriola per la via de Rodalies Alacant - Mrcia C-1.



Llarga Distncia de Renfe.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396611" title="Coaching personal" nonfiltered="2824" processed="2807" dbindex="152845">
El coaching personal s un conjunt de tcniques utilitzades pel professional conegut com a coach personal per facilitar l'assoliment dels objectius del seu client. En base a una srie d'entrevistes programades, s'estableixen els objectius a assolir, les dificultats a vncer, com vncer-les, les diferents etapes a assolir, i la manera d'anar verificant a cada etapa l'assoliment dels objectius parcials establerts. Els objectius a assolir poden ser laborals, personals, de parella, etc. Alguns coach donen l'opci de realitzar les entrevistes sense necessitat de desplaament per part del client, fent servir amb aquest objectiu recursos com el telfon o el correu electrnic. La paraula coach s d'origen angls, significa entrenador i prov del mn de l'esport; el coach personal s per al seu client respecte dels seus objectius com l'entrenador s per a un esportista respecte de les seves marques a batre.

 Referncies .
 Qu s aix del Coaching personal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396613" title="Corr d'Amunt" nonfiltered="2825" processed="2808" dbindex="152846">

Corr  d'Amunt, que tenia 267 hab. aglomerats el 1960, s situat vora la riera de Corr. El lloc de Corrone Superiore s esmentat el 1008. anteriorment, hom troba esmentat el terme de Corrone el 984 i el 989. El monestir de Sant Cugat possea bns a Corr d Amunt, segons una butlla de Calixt II, del 1120.

L esglsia parroquial s dedicada a Sant Mamet; d origen romnic, l esglsia ha sofert diverses reconstruccions i conserva de l estil primitiu el mur de migdia, ornat amb un fris de dent de serra. Sota el campanar hi ha la capella de la Mare de Du del Roser, del segle XVI, amb la seva imatge esculpida en la clau. A les primeries dels anys 1940, es derru l antic cementiri que estava adossat al mur de llevant, i es constru el cementiri nou al bosc de l Hostal.

La planta de l esglsia antiga resta desfigurada per diverses capelles i additaments posteriors, que conformen un cos gaireb rectangular. La porta a la faana de ponent, amb llinda superior, data del segle XVIII. Segons A. Gallardo, l absis romnic fou substitut per un tester recte. A l esglsia es conserven dos retaules barrocs, de Sant Cosme i Sant Dami i del Roser, que foren cremats el 1936.

Al terme hi ha les masies de Can Sala  avui propietat de Nissan Ibrica- i Can Bertran, amb finestres gtiques; segons Toms Balvey, en aquesta darrera si trob un paviment rom. El Mas Carb, avui Can Biure, s citat en documents del 1200 i del 1300. al costat d aquest mas hi ha la capella de la Mare de Du del Pla, vora la carretera de les Franqueses a Cnoves  en aquest pla entre la carretera i l ermita, hi va haver durant uns anys el camp de futbol de Corr d Amunt- documentada el 1077, la capella s romnica, d una nau i absis rod, adornat amb arcuacions llombardes; la volta s apuntada, la porta i una petita rosassa sn gtiques. La imatge romnica de la Mare de Du i un petit retaule gtic que conservava la capella foren destruts el 1936. l altar de fusta n encobria un de romnic, de pedra, que desaparegu. L autor de la decoraci de l altar, que va ser refet el 1950, aix com la imatge actual de la Mare de Du. De bedoll, s Josep M. Nuet i Mart. La capella fou restaurada el 1953.

Referncies.
 Gran Geografia Comarcal de Catalunya, el Valls, pag. 223-4.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396616" title="Carticasi" nonfiltered="2826" processed="2809" dbindex="152847">

Carticasi (en cors Carticasi) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 26 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



Personatges illustres.
Pierre Albertini, alcalde de Rouen (2001-2008), diputat de l'Alta Normandia (1993-2007);
Didier Bariani, Secretari d'Estat (AE) (1986-1988), alcalde del Districte 20 de Paris (1983-1995).
Stephane Piobetta, Compagnon de la Libration;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396621" title="IPDC" nonfiltered="2827" processed="2810" dbindex="152848">
IPDC sn les sigles d'Internet Protocol Datacast. s el nom que rep el sistema de radiodifusi que permet emetre tot tipus de contingut digital a telfons mbils basat en mecanismes IP millorats per fer ms eficient la distribuci i recepci d'aquest dipus de dades.
Cal dir que encara est en perode de desenvolupament, no est implantat al mercat, tot i estar ben definit.

Les especificacions per IPDC sn les que permetran que el sistema comercial de televisi mbil es desplegui per tot el territori i es basen en el protocol d'internet. El sistema est dissenyat per ser utilitzat amb la capa fsica de DVB-H per tamb accepta  (angls). Concretament, IPDC descriu a quins serveis podem accedir des del nostre aparell mbil, com es rebr aquesta informaci, una descripci del contingut i com la informaci est protegida.

Una caracterstica important s que el sistema IPDC crea una xarxa hbrida que aprofita la unidireccionalitat, gran capacitat i rea de cobertura que permet l'estndard DVB-H,  i el canal establert pels sistemes de telefonia mbil, ms restringit pel que fa rea i capacitat per amb l'avantatge de ser bidireccional. IPDC s la uni entre aquests dos canals de comunicacions que permetr que cooperin entre ells d'una manera eficient per oferir nous serveis als usuaris.

Qu ofereix IPDC sobre DVB-H.

 Permet veure la televisi on es vulgui des d'un aparell receptor mbil i de petites dimensions.
 Es tracta d'un servei de broadcast que permet que la informaci digital arribi a tot arreu. Tot i que s'hauran de crear infraestructures per l'interior dels edificis i els cotxes en moviment.
 Mentre que un canal de TDT (MPEG-2 sobre DVB-T) ocupa 5MHz, les dimensions redudes dels aparells que s'utilitzen fan que poguem gaudir de televisi d'alta definici amb noms 383 kbps. ;
 Les pantalles petites tamb permeten que en el mateix canal hi puguin cabre molts ms programes. Per tant, on amb TDT tenim 3 o 4 programes, amb IPDC en tindrem 25 o 80 amb la mateixa qualitat aparent.
 El canal bidireccional permet una  mbil.
 El fet de poder veure la televisi on es vulgui crea nous mxims d' que les cadenes podrn explotar per crear nous continguts.
 El sistema defineix una ESG (Electronic Service Guide) que indica a l'usuari quins serveis hi ha disponibles, aix com el seu horari i contingut.
 Tamb es pot implementar  (angls) per donar serveis de prepagament a travs del receptor. D'aquesta manera els creadors de continguts tindran la possibilitat de cobrar per visualitzar-los. Tamb grcies al canal de retorn.

 Arquitectura de IPDC .
L'arquitectura de IPDC defineix una manera com per a tothom de classificar la informaci dels events disponibles, aix tots els receptors poden descodificar i mostrar per la pantalla el contingut seleccionat.

La taula segent mostra els diferents nivells de l'arquitectura. 



Com s'ha dit anteriorment, IPDC a part de transportar les dades dels continguts defineix a quins serveis podem accedir, com es rebr aquesta informaci, inclou una descripci del contingut i com s'ha encriptat.

ESG.
Per tal de dur a terme aquestes quatre tasques es genera la ESG (guia electrnica dels serveis). DVB caracteritza perfectament com s'implementa aquesta eina per tal que tots els receptors puguin descodificar-la perqu finalment els usuaris puguin accedir al seu contingut per decidir qu volen veure. Descriu els continguts disponibles de manera visual. Per detalls tcnics visitar: 
CDP.
El paquet IP tamb cont el CDP (Content Delivery Protocols). Defineix les dues maneres d'entregar la informaci, en forma de fitxer o en . Per aquest motiu existeix aquesta capa que especifica com ha d'actuar el receptor en cada cas. Pel cas d'entrega de fitxers inclou la funcionalitat de seguretat amb tcniques de  (angls) que reparen els errors dels fitxers rebuts si es poden detectar. Per l'streaming, per exemple, cont l'hora en qu comena i acaba un contingut. Per detalls tnics visitar:   
SPP.
El SPP (Service Purchase and Protection), explica els mecanismes que es poden utilitzar per encriptar la informaci continguda i la senyalitzaci que el receptor far servir per identificar si les dades estan protegides i de quina manera ho han sigut. Hi ha dos tipus: Open Security Framework i 18Crypt. El primer dna soluci a les actualitzacions de claus de desxifrat i itinerncia, ms conegut com a  (angls),  dels receptors entre xarxes diferents. El segon, a ms, inclou la interactivitat. Per detalls tcnis ms especfics visitar: 

Aquests continguts s'encapsulen dins d'un paquet IP i abans d'introduir-lo a la xarxa es codifica amb la lgica DVB-H o DVB-SH perqu sn els protocols que asseguren una bona transmissi de la informaci a dispositius mbils. 
PSI/SI.
PSI/PI (Programme Specific Information/ Service Information) serveix per identificar el servei quan el  que cont la informaci es genera en dues xarxes rdio diferents, en aquest cas, el id del TS no seria suficient per identificar el multiplex que l'usuari vol desxifrar. Per detall tcnics visitar: 

 Continguts de la ESG.
La guia electrnica permet a l'usuari seleccionar el servei que vol veure. Per fer-ho se li presenten els serveis en temps real, de manera que pot fer zapping des del dispositiu mbil. No es tracta d'un escombrat dels canals habitual sin que hi ha molta ms informaci disponible que podem visualitzar abans de seleccionar el servei al que volem accedir.

Per tal de dur a terme aquesta tasca hi ha un seguit de fragments de dades que contenen la segent informaci:

1 Grup de Serveis: Agrupa els canals, de manera opcional, amb una caracterstica comuna, per exemple canals als que podrem accedir un cop pagada la seva tarifa.

2 Servei: Cont informaci escrita i fins i tot visual del tipus de servei, tipus de programa o de dades que s'ofereixen i que es poden adquirir.

3 Horari: Indica l'inici i el final del programa en el cas d'streaming de video. Si es tracta de dades multimdia, com ara canons, indica quan es tarda a tenir-la disponible al receptor.

4 Contingut: Cont una explicaci escrita i visual del programa que s'est emetent o que s'emetr.

5 Adquisici: Informaci necessria per adquirir les dades del servei, identifica els paquets que corresponen al mateix programa.

6 Pagament: Especificacions que el receptor necessita per pagar el preu d'un servei o grup de serveis determinat.

7 Canal de pagament: Informaci dels serveis oferts en aquesta modalitat.

Amb tota aquesta informaci es genera una guia molt visual perqu l'usuari spiga que pot veure abans de pagar. D'aquesta manera els productors de serveis tenen la possibilitat de mostrar d'una manera amena qu ofereixen amb la intenci de convncer al consumidor.

Futur.

IP Datacast s'ha especificat per funcionar sobre DVB-H per pot ser adaptat a qualsevol tipus d'estndard capa de transportar datagrames IP per tant obre les portes a possibles implementacions.

Perqu es puguin parlar de comercialitzaci de IPDC, es diu que en un perode de dos a cinc anys, s'ha d'acabar de definir els estndars que ho faran possible. Desprs els operadors de xarxa haurn d'adequar les infrastructures, les empreses de dispositius hauran de treure al mercat receptors compatibles. I, finalment, els creadors de continguts s'hauran d'esmerar per crear programes de televisi, de descrrega d'arxius i altres propostres que atreguin al consumidor.

Un cop arribat aquest punt, els usuaris podran veure la televisi mentre agafen l'autobs o l'esperen per anar a la feina, podrem veure les notcies en temps real a qualsevol lloc on ens trobem i escoltar msica seleccionant el canal adequat, aix com veure els vdeo que vulguin en aquell precs moment.

Referncies.

 Informaci sobre els estndards DVB-H, DVB-SH i DVB-IPDC : http://www.dvb-h.org/technology.htm;

 IPDC-forum: http://www.ipdc-forum.org/;

DVB-IPDC (resum): http://www.dvb.org/(RoxenUserID=368b9b2d129958c604b3535957ac79bb)/technology/fact_sheets/DVB-IPDC%20Fact%20Sheet.0408.pdf;

 ESG (TS 102 592): http://www.dvb-h.org/PDF/Ts102592.V1.1.1.pdf;

 CDP (TS 102 472): http://www.dvb-h.org/PDF/ts_102472v010101p.pdf;

 SPP (TS 102 474): http://www.dvb-h.org/PDF/Ts102474.V1.1.1.pdf;

 Recerca sobre IPDC: http://www.cedb.gov.hk/ctb/eng/broad/pdf/NokiaSubmission-Attachment.pdf;

 DVB-H: http://www.dvb-h.org/;

 DigiTAG DVB-H Handbook, "Digitag Television on a handheld receiver - broadcasting with DVB-H," 2007.
Enlla: http://www.digitag.org/DTTResources/DVBHandbook.pdf


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396631" title="Rasa del Volentari" nonfiltered="2828" processed="2811" dbindex="152849">

La rasa del Volentari s un afluent per la dreta del Cardener a la Vall de Lord. De direcci predominant O-E, neix a 1.770 m. d'altitud, al vessant oriental del Cap d'Urdiets (serra de Querol), a menys de 250 m. al sud-oest de la urbanitzaci del Port del Comte, passa a tocar de la banda sud d'aquesta urbanitzaci i desemboca al Cardener a 929 m. d'altitud, a uns 700 m. aiges avall del poble de la Coma i uns 850 m. aiges amunt del pont de la Pedra

Afluents.

No t cap afluent digne de consideraci.

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF" | P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) !! Pendent
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.770
|align="center"| -
|-
|align="center"|250
|align="center"|1.670
|align="center"|40,0 %
|-
|align="center"|500
|align="center"|1.580
|align="center"|36,0 %
|-
|align="center"|750
|align="center"|1.500
|align="center"|32,0 %
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|1.395
|align="center"|42,0 %
|-
|align="center"|1.250
|align="center"|1.290
|align="center"|42,0 %
|-
|align="center"|1.500
|align="center"|1.200
|align="center"|36,0 %
|-
|align="center"|1.750
|align="center"|1.132
|align="center"|27,2 %
|-
|align="center"|2.000
|align="center"|1.080
|align="center"|20,8 %
|-
|align="center"|2.250
|align="center"|950
|align="center"|52,0 %
|-
|align="center"|2.318
|align="center"|929
|align="center"|30,9 %
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396634" title="Llista d'estacions de la xarxa de Rodalies d'Alacant - Mrcia" nonfiltered="2829" processed="2812" dbindex="152850">


 A .
guilas;
guilas - el Labradorcico;
Alacant Terminal ;
Albatera - Catral;
Alcantarilla - los Romanos;
Alhama de Mrcia;
Almendricos;

 B .
Balsicas - Mar Menor ;
Beniel;

 C .
Callosa de Segura;
Crevillent;

 E .
Elx-Carrs;
Elx-Parc ;

 H .
La Hoya;

 J .
Jarava;

 L .
Librilla;
Llorca - San Diego;
Llorca-Sutullena;

 M .
Mrcia del Carmen ;

 O .
Oriola ;

 P .
Puerto Lumbreras;
Pulp;

 S .
Sant Gabriel;
Sant Vicent de Raspeig;

 T .
Torrelano;
Totana;

 U .
Universitat d'Alacant;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396637" title="Castellare-di-Mercurio" nonfiltered="2830" processed="2813" dbindex="152851">

Castellare-di-Mercurio (en cors U Castell di Mercuriu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 25 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396638" title="Acord religis elisabeti" nonfiltered="2831" processed="2814" dbindex="152852">
L Acord religis elisabeti (Elizabethan Religious Settlement en angls) va ser la resposta d'Elisabet I a les divisions religioses creades sota els regnats d'Enric VIII, Eduard VI i Maria I. Aquesta resposta, descrivit com La revoluci de 1559, va ser establida en dos actes del Parlament d'Anglaterra: l Acte de Supremacia de 1559 va reestablir la independncia de l'Esglsia d'Anglaterra de Roma, amb el parlament conferint a l'Elizabet el ttol de governador suprem de l'esglsia d'Anglaterra, mentre que lActe d'Uniformitat de 1559 va perfilar la forma que l'esglsia anglesa va prendre, incloent-hi establir el Llibre d'Oraci Com.

Referncies.


Enllaos externs.
Reina Elisabet I (1533-1603), Elizabethan Religious Settlement;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396639" title="Lamprologus" nonfiltered="2832" processed="2815" dbindex="152853">




Lamprologus s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
Espcies.
 Lamprologus callipterus ;
 Lamprologus congoensis ;
 Lamprologus finalimus  ;
 Lamprologus kungweensis  ;
 Lamprologus laparogramma ;
 Lamprologus lemairii  ;

 Lamprologus lethops ;
 Lamprologus meleagris ;
 Lamprologus mocquardi ;
 Lamprologus mocquardi  ;
 Lamprologus multifasciatus ;
 Lamprologus ocellatus ;
 Lamprologus ornatipinnis ;
 Lamprologus signatus ;
 Lamprologus speciosus ;
 Lamprologus stappersi ;
 Lamprologus symoensi ;
 Lamprologus teugelsi  ;
 Lamprologus tigripictilis ;
 Lamprologus tumbanus ;
 Lamprologus werneri ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 World Register of Marine Species ;
 AQUATAB.NET;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396642" title="Eusthenopteron" nonfiltered="2833" processed="2816" dbindex="152854">



Eusthenopteron va ser un peix que ha assolit una certa importancia a causa de la seva anatomia propera amb la dels tetrpodes. La visi cientfica usual d'aquest animal ho mostrava emergint de l'aigua per a desplaar-se per terra; no obstant aix els paleontlegs actuals acorden majoritriament que era un animal de la zona martima pelgica. El gnere Eusthenopteron es coneix b a causa de la troballa de restes de diverses espcies que van viure durant l'ltim perode Devnic, fa prop de 385 milions d'anys, en aiges dolces i salades d'Amrica del Nord i Europa. Eusthenopteron va anar inicialment descrit per J. F. Whiteaves el 1881, com part d'una gran collecci de peixos fssils obtinguts a Miguasha, Quebec. El seu nom vol dir "aleta forta".

 Descripci anatmica .
Anatmicament, Eusthenopteron comparteix moltes caracterstiques niques amb els primers tetrpodes coneguts. T en com, per exemple, un patr similar en els ossos que assenten en el crani amb les formes de Ichthyostega i Acanthostega. Eusthenopteron, com altres peixos tetrapodomorfs, tenia les finestres del nas internes, caracterstica que es troba solament en animals terrestres i sarcopterigis. Tamb tenia dents laberintodonts, el que constitux un tret com de tots els tetrpodes primitius. 

Com els altres sarcopterigis basals, Eusthenopteron tenia un crani bipartit, que es abisagraba cap a la meitat al llarg de l'entroncament intracranial. La notorietat de Eusthenopteron prov del patr de l'endoesquelet de les seves aletes, que duu un hmer, un cbit, i un rdio (en l'aleta davantera) i un fmur, una tbia, i una fbula distints (en l'aleta plvica). Aquest s el patr caracterstic dels tetrpodes. Ara se sap que s un tret general de les aletes de tots els sarcopterigis fssils. Es creu que aquestes fortes aletes ajudaven a Eusthenopteron a desplaar-se reptant durant poques de sequera, a la recerca d'un nou hbitat aqutic. Aquests moviments fora de l'aigua tamb eren possibles grcies a la possessi de pulmons a ms de agalles.

Tenia unes dimensions d'entre 30 i 60 centmetres. La seva cua era caracterstica, ja que el seu perfil era corb i rematat en tres puntes, a manera de trident. L'aleta posterior va deure proporcionar-li a l'animal la capacitat de realitzar impulsos rpids, imprescindibles tant per a la caa com per a la fugida.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396643" title="Multi-view video coding" nonfiltered="2834" processed="2817" dbindex="152855">
De l'angls, la codificaci de video multivisi (Multi-view video coding) s un tipus de codificaci per als sistemes de video 3D. Es una tcnica fortament relacionada amb els sistemes de vdeo amb punt de vista lliure (Free Viewpoint Television, FTV).

 Principi i descripci .

 Principi .

Com a tot sistema de codificaci, la intenci d'usar aquesta tcnica s per a tenir una transmissi millor. La transmissi millora quan optimitzem el senyal a transmetre (reducci informaci redundant), o b modificant l'espectre, o quan afegim sistemes de detecci i/o correcci d'errors o fins i tot afegint protecci a la informaci enviada (robustesa).

Cal esmentar que la base de tot sistema de televisi s la dupla camp-llum (o pxel-color), mentres que per als nous sistemes de televisi 3D es basa en la dupla raig-espai (de l'angls Ray-Space). Fins ara els sistemes actuals noms es depn d'una variable i per tant tenim predicci sobre aquesta variable. Per una altra banda, en els sistemes 3D tenim dues dependncies, una temporal i una espaial, cosa que fa que la predicci es compliqui de manera considerable.

 Descripci .

Aquesta tcnica est basada en sistemes de predicci. Amb la predicci el que s'aconsegueix s reduir la redundncia en la informaci. Per al cas de la codificaci multivisi aquesta informaci s tant espaial com temporal. Per exemple, si totes les cmeres estn gravant la mateixa escena per amb diferents punts de vista, s obvi que existeix redundncia espaial. 
Per tant, la predicci s temporal, per a ms a ms es fa una predicci amb les imatges que tenen punts de vista adjacents.



 Altres codificacions per a 3D i FTV . 

En una primera fase s'ha intentat aprofitar l'estndard de MPEG-4 per a codificar aquest tipus d'informaci. En concret, el codec utilitzat s el H.264/MPEG4-AVC o popularment conegut com a Advanced Video Coding. 

 Situaci actual . 

Actualment el grup MPEG est treballant per a l'estandaritzaci d'aquesta codificaci. El grup 3DAV (3D Audio and Visual) liderat per Aljoscha Smolic del Heinrich Hertz Institut est treballant en aquest camp. S'espera que formi part de l'estndard MPEG-4 un cop estigui finalitzat.

 Referncies .

Coding of 3D Meshes and video textures for 3D video objects;
Multi-view coding for image-based rendering using 3D scene geometry;
Development of MPEG standards for 3D and Free Viewpoint Video;

 Enllaos externs . 
 FTV;
 H.264/MPEG4-AVC;
 ISO/IEC JTC1/SC29/WG11 CODING OF MOVING PICTURES AND AUDIO;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396644" title="Erbajolo" nonfiltered="2835" processed="2818" dbindex="152856">

Erbajolo (en cors Erbaghjolu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2005 tenia 96 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396645" title="Lamprologus callipterus" nonfiltered="2836" processed="2819" dbindex="152857">

 Lamprologus callipterus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: s un endemisme del llac Tanganyika.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396647" title="Lamprologus congoensis" nonfiltered="2837" processed="2820" dbindex="152858">

Lamprologus congoensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396650" title="Lamprologus finalimus" nonfiltered="2838" processed="2821" dbindex="152859">

 Lamprologus finalimus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: s un endemisme del llac Tanganyika.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396652" title="rone" nonfiltered="2839" processed="2822" dbindex="152860">

rone (en cors Erone) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 8 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396654" title="Lamprologus kungweensis" nonfiltered="2840" processed="2823" dbindex="152861">

Lamprologus kungweensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: s un endemisme de la costa nord-est del llac Tanganyika.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396656" title="Cartoixa de Porta Coeli" nonfiltered="2841" processed="2824" dbindex="152862">

La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli s un monestir cartoix fundat el 1272 a la "vall de Lulln", a l'actual terme de Serra, Camp de Tria, Pas Valenci. s l'nica que segueix habitada de totes les que es fundaren a l'antic Regne de Valncia.


 Histria .

Inicis. Edat Mitjana.

La seua fundaci es troba entre el 1272 i el 1274. Es deu a la iniciativa d'Andreu d'Albalat, dominic i tercer bisbe de la dicesi de Valncia - i qui colloc la primer a pedra aquell any -, a ms de  confident del rei Jaume I i ambaixador, canceller i agent de la corona a Roma. El nou monestir s'ubicaria a la vall de Lulln (on hi havien tres poblats de moros, que passarien a ser propietat de la cartoixa), prop de Valncia i Sogorb, al peu de les Penyes Altes i Rebalsadors, dins la Serra Calderona, i dins l'extensa rectoria de Llria. 

La primera comunitat vindr d'Escaladei, dos monjos i sis conversos. Aquests en un principi s'hauran de sustentar amb els productes que donen els terrenys del priorat (que tenia 28 quilmetres quadrats). Poc desprs de la fundaci, Albalat far una donaci de pes, en donar a Porta Coeli la rectoria de la vila de Llria, amb dret a percepci de les primcies de tot el territori.

Durant cinquanta anys (fins 1325 aproximadament), Porta Coeli viur moments difcils. Aix s grcies a la crisi del sistema feudal i a la decadncia del monaquisme hisp. A ms la cartoixa mantindr un plet contra Sancha Ferrandis, que es considera hereva legtima dels terrenys on se situa Porta Coeli. El conflicte es resol grcies al bisbe Ramon Despont: Na Sancha es considerar fundadora del monestir i a la seua mort es soterrar a l'esglsia principal.

Els religiosos empraran com a primer habitatge edificacions de moriscs (subsisteix la torre de Sant Joan, per resta oculta), construint un petit claustre, celles, una esglsia petita dedicada a Sant Joan Baptista i altres dependncies (forn, graner, magatzem i taller). Aquestes primeres construccions sn pobres i petites, ja que el monestir encara tenia poc recursos, i posteriorment es destinarien a l'mbit dels conversos.

Les condicions econmiques de Porta Coeli milloraran grcies a Margarida de Llria, filla de l'almirall Roger de Llria. El 1325 far importants donacions, que permetran iniciar un segon perode constructiu (construint-se l'esglsia conventual, el primer claustret i el claustre gran), del qual queda molt poc ja que els pocs recursos econmics se sumaven a les dificultats del transport dels materials a un lloc tan accidentat.

A partir de la segona meitat del segle XIV la situaci empitjora, s el principi de la "gran depressi", amb guerres i pesta. La Guerra de la Uni i desprs la Guerra dels dos Peres (1356-1365); la segona afectar de ple al monestir: Portaceli ser saquejada sovint per estar situada en la zona de trnsit que utilitzaven les tropes castellanes per arribar des d'Arag fins a la ciutat de Valncia. En 1364 el monestir ser saquejat fins a redur-se a la misria, i noms subsistir grcies a l'ajuda de les cartoixes catalanes. A aix s'ha de sumar la pesta, que infest el monestir, deixant pocs sacerdots vius.

Ja a l'ltim ter del segle XIV la cartoixa es recupera per les donacions i llegats dels nobles, arribant Portacoeli a una situaci de folgana econmica. Aquests beneficis s'invertiran en la compra de censals per a poder gaudir d'una renda fixa anual. s un perode en el qual l'Orde cartoix t un gran prestigi comparat amb la deterioraci moral d'altres ordes. Fruit d'a sern les diverses fundacions cartoixanes als regnes hispnics, arribant a vuit. Porta Coeli intervindr en la fundaci de Valldecrist (Alt Palncia, 1385), de Valldemossa (Mallorca, 1399) i de Santa Mara de las Cuevas el 1400 a Sevilla.

Aquest prestigi creixent arriba al cnit quan Bonifaci Ferrer i Francesc d'Aranda prenen l'hbit cartoix. Bonifaci ja era fams per ser jurista, i passar desprs a ser prior de Portacoeli i general de tota l'Orde cartoixana. Noms ingressar, mana construir la Capella de la Santa Creu - el seu retaule s conservat al Museu de Belles Arts de Valncia. Ferrer i Aranda, junt al jove Francesc Maresme - que tamb ser prior i general de l'Orde -, estaran implicats en els assumptes ms significatius del moment. Un d'aquests problemes, i el ms greu, es el Cisma d'Occident. Un dels dos papes, Benet XIII atraur a la seua causa a Bonifaci, al seu germ Vicent i a Francesc d'Aranda. Maresme tamb s'inclinar per aquest Papa, per les seues accions aniran destinades a l'extinci del cisma dins de l'Orde cartoixana. L'altre gran problema s el Comproms de Casp, on dos compromissaris de cada regne elegiran el nou rei de la Corona d'Arag; els dos del Regne de Valncia seran Bonifaci Ferrer i Francesc d'Aranda.

Bonifaci Ferrer escrigu  nombrosos opuscles i obres a la seua cella de Portaceli 8retir que era compatible amb els seus crrecs i missions fora de la cartoixa), destacant De Schismate Pisano, apologia de Benet XIII, i sobretot la Bblia Valenciana. s una de les poques traduccions del a Vulgata a una llengua romnica, Bonifaci l'escrigu amb la collaboraci d'alguns monjos doctes entre 1396 i 1402. El manuscrit de la Bblia s'imprimir en 1477-78, per els exemplars desapareixeran al llarg del segle segent, i avui en dia noms se'n conserven dos fulls a la Hispanic Society de Nova York.

Per a ms de la tasca poltica i espiritual, Francesc d'Aranda va fer aportacions econmiques, que junt amb les concessionas de Papa Luna permeteren empendre una srie de grans empreses constructores. Del primer quart del segle XV es conserven el celler i l'aqeducte, construt entre 1412 i 1419, salvant un desnivell de 17 metres amb una llargria de ms de dos-cents.

Junt a la prosperitat material ve l'espiritual, la comunitat augmenta fins 22 monjos professos, 10 frares conversos i 3 donats. Incls es fa una nova fundaci, la Annunciata de Porta Coeli, prop de la ciutat de Valncia, per que noms durar tres anys.

L'ltim quart del segle XV grcies a una donaci de Beatriu Cornell i Prxita, es reedifica de nova planta el claustret el 1478. L'esglsia tambe s es remodela, prolongant-se la nau i cobrint-se amb volta de creueria. Es conserva una obra excelsa de mitjans de segle, el retaule de Sant Mart, de Gonal Peris, custodiada al Museu de Belles Arts.

Edat Moderna.
Durant el regnat dels Reis Catlics, Portaceli s'incorporar als nous temps amb l'intent de segregaci de les cartoixes espanyoles de l'obedincia del prior general, seguint la poltica regalista dels reis; i adaptant el nou llenguatge artstic del Renaixement. La segregaci no s'aconsegueix, per el renaixement entra amb fora amb la capella de Tots Sants, lloc de soterrament de la famlia Arts. Encara que la famlia la sost econmicament, la paternitat mental s del prior Albert Claramunt, i les despese de construcci sn a crrec de la cartoixa.

Durant tot el segle XVI el problema ms preocupant per als monjos s els del moriscos. Carles I i Felip II foraren la seua conversi al cristianisme, a causa de possibles revoltes i com les muntanyes que envolten la cartoixa sn propcies per a amagar-se i organitzar insurreccions, es construren murs defensius i es proteg la pau monstica amb una colla de mercenaris ramats.

Felip II aconseguir el 1577 la constituci de la primera Confederaci independent de cartoixes espanyoles, per a penes dur uns mesos.

Uns anys desprs es construeix el claustre renaixentista del Cementeri, l'arquitecte s Guillem del Rei. Aquest claustre serveix per donar pas a la majoria de les celles i algunes dependncies comunitries.

Durant aquest segle Portaceli viur un moment d'esplendor ple que fa a la cultura eclesistica. La majoria de les obres dels monjos de Portaceli han desaparegut i les exemplars vides d'altres han quedat ocultes entre les parets de les celles. s el cas de Joan Bellot, que fou prior  vries voltes de Portaceli i de Valldecrist, comissionat per a la fundaci d'una nova cartoixa a Lisboa, amic de Llus Bertran i Nicolau Factor. Una latre monjo importanat va ser Miquel de Vera, qui va escriure algunes obres en llat i tradu al castell la Summa de la perfeccin Cristiana de Lanspergi, impresa a Valncia el 1600. Tamb Esteve Salazar, monjo que profess a Portaceli quan estava al servei de Joan de Ribera, deix escrit Discursos sobre el credo (obra didctica sobre la fe catlica i doctrina crsitiana) i Comentarii in quinque libros mosaicos (aquesta dedicada a l'arquebisbe Ribera). Andreu Capella, jesuta, ocupar uns mesos el priorat de Portaceli Posteriorment com a bisbe de la Seu d'Urgell afavorir les cartoixes d'Escaladei i lad'Ara Christi. De les seus obres destaca Libros de oracin. Pere Torres ser l'escriptor ms fecund de la cartoixa, l'obra del qual ser molt elogiada pels contemporanis, per que desgraciadament no se'n ha conservat cap.  L'ltim escriptor destacable s Joan de Madariaga, qui imprimeix a Valncia una Vida de San Bruno i Del Senado y de su Principe (1617), les dues polmiques per la seua preocupaci poltica, considerarda imprpia d'un cartoix.

En el segle XVI les fundacions de l'Orde de la Cartoixa dismunuren bastant degut a les guerres de religi, entre protestant i catlics. Per a la Pennsula l'activitat es va mantindre en restar al marge del conflicte religis. resulatat d'a s el fet que Miquel de Vera, aragons de naixena, intervindr en la fundaci de la Cartoixa d'Aula Dei, prop de Saragossa. Una nova fundaci: en 1585 el Captol General nomena al mateix Miquel de Vera com a primer prior de la Cartoixa d'Aracristi, al Puig. Aquesta fundaci es deu al llegat que deix Elena Roig per a la fundaci d'una cartoixa.
Joan Bellot amb quasi setanta anys va ser enviat pel captol general de 1591 a Portugal com a prior de Scala Coeli d'vora, acabada de fundar. Ms tard l'arquebisbe de la ciutat proposar a Bellot per a qu es fes crrec d'una nova fundaci prop de Lisboa, a causa dels magnfics dots del Pare Bellot. Finalment tornar a Valncia com a prior de Valldecrist, vell i cansat, morir all en 1605.

Al segle segent, s.XVII, Portaceli tornar a intervindre en la fundaci d'una nova cartoixa. En aquest cas es tracta de la Cartoixa de Viaceli, prop d'Oriola. En 1648 li arriben els efectes d'una terrible pesta i el 1681 s'abandona definitivament.

En aquestos anys la crisi de la provisi de les vicaries de Llria, Benaguasil i la Pobla de Vallbona provoquen maldecaps als monjos. els vicaris nomenats exerceixen la cura de les nimes dels feligresos amb completa independncia del prior de Portaceli, per b que aquest conserva el ttol de rector. tenim notcia d'aquestos fets grcies a Joan Baptista Cervera, vicari del monestir durant 33 anys. La seua obra principal, Annales de la cartuja de Porta Coeli, s essencial per a estudiar i conixer la vida de la cartoixa. Una de les dues parts d'aquesta obra porta inserida dues pgines de la Bblia Valenciana de Bonifaci Ferrer, que sn les conservades a la Hispanic Society of America. Altres obres seues sn Vidas de varones ilustres de Portaceli conservada a la Catedral de Valncia o De rebus Monasterii Porta Coeli, conservada a la Facultat de Geografia i Histria de Valncia.

La segona meitat del segle XVII suposa per a Portaceli un perode inestable, que al igual que la resta de les cartoixes hispanes, entra en conflicte amb el govern central de l'Orde. A aix s'ha de sumar el bandolerisme i delinqncia, que incls contagia alguns del membres de la comunitat que estan ms en contacte amb l'exterior.

No obstant en el mateix segle es fan obres importants. Es reconstrueix el claustre dels Tarongers, segon claustre eremtic, donant-li un aspecte d'influncia escorialenca. A l'esglsia principal es fa un nou retaule barroc, amb pintures de Francesc Ribalta (gran part d'aquest retaule es conserva al Museu de Belles Arts de Valncia). La gran part d'estances del monestir foren renovades, exceptuant el petit claustre gtic i la capella renaixentista de Tots Sants. A banda d'aix tota la cartoixa s'omplir de pintures, hi pintaran: Llus Pascual Gaudn i Gens Daz, cartoixans; els Ribalta, Joan Sarinyena, Pedro Orrente, Jeroni Jacint Espinosa, Alonso Cano i Crisstom Martnez. De tot aquest ric patrimoni artstic se'n perd gran part, per moltes es poden veure al Museu de Belles Arts de Valncia, a l'Ajuntament de la mateixa ciutat o al Museu del Prado.

Tota aquesta activitat sn possibles per la solidesa econmica de la cartoixa valenciana, que segueix sent bsicament agropecuria. Aix anir canviant al llarg del segle, quan s'invertir en la compra de cases i terres, que donen grans beneficis pel lloguer o arrendament, en contrast a les prestacions fixes dels censos emfitutics. Portaceli, a ms, es convertir en prestamista de la noblesa i dels municipis, cosa que suposa molts beneficis i pocs deutors.

En el segle XVIII dos fets influiran en la vida de la cartoixa, la separaci de les cartoixes espanyoles de l'obedincia a Grenoble i la Guerra de Successi. Durant la guerra alguns conventuals sern partiadris de l'arxiduc Carles, es saqiejar el monestir en ms d'una ocasi, tres criats moriran i el prior i altres cartoixans es destarraran i sern acollits a les cartoixes catalanes.

Desprs d'aquesta turbulncia, seguir una crisi dels ideals monstics, els dejus, les abstinencesm, les  assistncies al cor, etc, cada vegada es compliran menys. S'abusa de les llicncies per malatia per viure fora del monestir i dur una vida que no t res a veure amb l'Orde cartoix. En aquest context sorgeix l'escabrs assumpte del "recurs dels llecs", als que es pretn inhabilitar per a representar els seus monestir en l'administraci de possessions i bns.

 Edat Contempornia .

Entre 1770 i 1780 es produir la remodelaci de l'esglsia conventual, del transsagrari i la sagristia, quedant amb l'aspecte actual. la faana ara s lateral, l'acabat interior de l'esglsia s'obra amb marbres de distints colors. Les pintures que ara cobriran les parets, la volta de l'esglsia i del transsagrari sn obra de Llus Antoni Planes i Josep Camarn Bononat, tots dos pintors acadmics.

L'any 1784 les acrtoixes espanyoles es separen de l'obedincia a la casa mare i es constitueix la Congregaci Nacional. Poc desprs, quan la Revoluci Francesa suprimisca els ordes monstics la independncia ser total.
 
El 1803 es constru el pont monumental que serveix d'entrada principal al monestir, salvant una canyada de accentuada fondria.

A principis de segle (s.XIX) les tropes de Napole ocupen la pennsula, donant lloc a la Guerra del Francs. La caroixa de Portacoeli apaortar homes i diners contra el francs. Desprs de la guerra es produran supressions i restauracions, fins que finalment el 28 d'agost de 1835, les autoritats valencianes (avanant-se dos mesos a la llei de Mendizbal) notificaran al prior l'ordre de dissoluci.

Des de 1835 fins a 1943, Portaceli queda reduda a uns edficis i terres explotades per particulars que les han comprat en subhasta. El priorat de Portaceli es divid en tres masos; Portaceli, la Pobleta i la Torre.

En els ltims anys del regnat d'Isabel II hi hagu algun intent de restauraci, per qued paralitzat amb la Primera Repblica, no ser fins la Restauraci que s'obriran algunes cartoixes: la Cartoixa de Miraflores, la de Montalegre i la d'Aula dei.

Portaceli no tornar a ser habitada per monjos fins el 1943, a conseqncia del nou rgim poltic instaurat per Franco. La cartoixa era propietat de la Diputaci Provincial de valncia (des de 1931, i la ced a l'Orde cartoix, el qual havia de restaurar-la i conservar-la per 20 anys. Els primers nous monjos procedeixen de la Cartoixa de Miraflores, a Burgos, i s aix com Portaceli es reincorpora a la vida monstica.


 Estructura .
Els monestirs cartoixans tenen tres parts ben definides, l'mbit cenobtic, l'eremtic i el dels germans i la procura.

 Exterior de la cartoixa .

 Pont d'accs: es construeix el 1803, s l'ultima gran obra abans de l'exclaustraci, est fet amb grans carreus i consta d'un sol ull de mig punt de vint-i-cinc metres de llum.

 mbit cenobtic .

 Claustret: d'estil gtic, es construeix l'any 1478 al lloc on estava l'antic claustret del 1325. Es conserva quasi intacte. T fines columnes de fust monoltic, bas i capitells geomtrics. Aquestes columnes sostenen deu arcs apuntats i voltes de creueria sense motllures i amb claus florejades. Serveix com accs als principals espais conventuals.

 Esglsia conventual: La primera esglsia es constru el 1325, el 1497 s'allargaria la nau i es cobreix amb una volta de creueria de l'ltim gtic, observable ancara per sota de la volta actual. Posteriorment en 1602 es construeix el transsagrari i el tabernacle. En els deus anys que van des de 1770 fins 1780 es remodel completament l'esglsia: es prolonga dos trams ms, es construeix la volta de can sota la gtica, s'obri la portada lateral i es reforma i pinta tota la nau. A la portada (de dos cossos, un d'ordre tosc i el segon jnic) hi hian esttues obra de Josep Puchol: Sant Bru, Sant Joan Baptista i la Mare de Du de Portaceli. Interiorment es decor amb marbres incloent el retaule amb les pintures de Ribalta. les pintures de parets i voltes sn d'Antoni Planes (la volta) i Josep Camarn Bononat (els murs). Camarn pinta cinc grans quadres sobre Sant Joana Baptista, present a l'Orde cartoix des de la fundaci. A l'altre costat altres cinc sobre la vida de la Mare de Du, al mur dels peus pinta un gran quadre amb la Mare de Du protectora dels cartoixans i altres quatre amb retrats dels religiosos ms importants que tingu Portaceli: Bonifaci Ferrer, Francesc Maresme, Francesc d'Aranda i Joan de Nea. A l'altura de les finestres  s'han representat 24 verges encapalades per la Soledat i el Silenci, trets cartoixans. Als medallons de les llunetes s'hi representen els venerables de l'orde. A la volta les composicions sn de temtica mariana.

 Transsagrari: Creat el 1602, per remodelat els mateixos anys que l'esglsia. El seu arquitecte fou Antoni Gilabert. s un espai centralitzat cobert per una petita cpula amb tambor, i com l'esglsia est decorat amb matbres i pintures (amb un programa iconogrfic exaltant l'Eucaristia);

 Sagristia: Tamb de nova planta de 1626, on hi havia una capella gtica, i es remodela al igual que l'esglsia a finals del s. XVIII.

 Capelles: Capella de Santa brbara, antiga capella gtica de Santa Anna, restaurada actualment. Capella de Sant Bru, situada on estava l'antic colloqui, en el s. XVII es transform en capella. Capella de Santa Teresa, d'origen gtic remodelada en el XVIII. Capella de Tots Sants, s una de les primeres mostres del Renaixement al Pas valenci. Documentada des de 1368 com a capella funerria dels Arts, la seua redecioraci es de principis del s XVI. El llenguatge renaixentista cobreix l'estructura gtica, aquesta obra s obra del prior Albert Claramunt. La decoraci consisteix en grutescos, trompes amb forma de petxines, frisos, i quatre medallons amb bustos de dos profetes i dues sibilles, anuncinat el Judici Final. aquest era tamb el tema del retaule que presisdia la capella, que es conserva al Museu de Belles Arts de Valncia. Una cpia d'un original de Van Dyck l'ha substitut.

 Captol: d'origen medieval ha sofert reconstruccions, sent la seua imatge actual del segle XVIII. Es restaur en temps recents el paviment amb rajoles del s.XVIII procedents del refectori.

 Refectori: Est al mateix lloc des del segle XIV, per la seua ltima reforma s de 1740. s l'espai de la cartoixa ms gran desprs de l'esglsia. T bancs correguts i taules per al menjar comunitari, des de la trona es fan les lectures. Les rajoles sn del 1724 i s'ha suprimit el cancell que separava els monjos i els conversos.

 Cuina: Com s habitual est al costat del refectori i comunicada amb aquest.  La seua ltima construcci data del s.XVII, i s una gran sala quadrada amb un gros pilar al centre que suporta les voltes i els arcs apuntats. T un fog i una xemeneia grans i altres dependncies que serveixen de rebost i magatzem.

 Hostatgeria: edifici de dues plantes que estava destinat a l'allotjament de persones distingides. Al pis inferior est el menjador i el locutori, al superior les habiatcions dels convidats i les celles dels germans reboster i cuiner.

 mbit eremtic .

 Claustre del Cementeri: aquest claustre est on hi havia l'antic claustre de Santa Anna, d'estil gtic. El que hi ha en l'actualitat s obra de Guillem del Rei, arquitecte de la ciutat de Valncia que el comen el 1588. s de planta irregular, les seues galeries es sostenen amb 48 columnes toscanes de marbre blanc disposades en serlianes. La base correguda s posterior,i les voltes han hagut de restaurar-se algunes vegades posteriorment.

 Claustre des Tarongers o del Noviciat: com quasi totes les construccions del monestir s d'origen medieval, per reformat posteriorment. En aquest cas va ser reformat en 1610 amb forta influncia "herreriana". La seua construcci es dirigida per Antoni Ortiz, monjo de la cartoixa que tamb treballar a Vall de Crist i a Ara Christi. s un claustre slid, senzill i elegant, de carreus gruixuts que formen arcs de mig punt que descansen sobre pilars de secci rectangular.

 Celles: les celles es disposen al voltant dels dos claustres anteriors, la majoria has sigut reconstrudes des de la restauraci monstica de 1943. Sn petites casetes de dues plantes amb un espai d'hort o de jard al darrere. Al claustre dels Tarongers es conserva part de la cella de Francesc d'Aranda;

 Cella prioral: ocupa el centre de tot el conjunt monstic, situada en la intersecci dels tres mbits. A l'interior conserva taulells amb escenes de caa, marines i campestres, procedents del scol que es pos al claustret durant el segle XVIII.

 mbit dels germans i la procura .

 Esglsia de Sant Joan: s una de les construccions ms antigues de Portaceli, s el primer edifici construt a partir de 1272. Es constru com a esglsia conventual, per per la seua grandria fa pensar que era de manera provisional fins que se'n cosntruira una de nova, qudant aquesta com a capella de conversos. Seguia la tipologia d'esglsies de reconquesta, arcs de diafargma i sostre de fusta a dues aiges, per va ser restaurada el 1686. Sota seua estava e celler, avui dia reconvertit en corredor per accedir al pati d'obedincies.

 Claustret de Sant Joan: s un pati menut on resten trs arcs apuntats de pedra formant un prtic al qual s'obrin celles (del procurador i dels conversos). Posteriorment al segle XVII se li superposa una galeria d'arcs escarsers sobre columnetes de fust monoltic, recolzada sobre amplis arcs rebaixats, grossos pilars a les cantoneres i dues columnes al mig.

 Sala dels Arcs: tamb s una de les primeres construccions del s.XIII, possiblement es constru sobre una mesquita. Amb arcs diafragma que es recolzen directament a terra, els sostre ara s pla per a poder suportar les sales que s'han construt al damunt.

 Almssera: gran espai que forma una unitat estructural amb l'esglsia, tenen una cambra comuna i una mateixa teulada a doble vessant degut a les reformes del segle XVII, actualment s'utilitza com a safareig i eixugador de roba.

 Capella de santa Creu: Manada a construir per Bonifaci Ferrer, s on estava el seu magnfic retule. s un petit espai coberta amb volta de creueria amb motllures grosses.

 Tallers, magatzems i sales d'accs: com tota aquesta zona, s del primer perode, per noms resta algun arc, les reformes del barroc convertiren aquestes sales en tallers i magatzems, i a sobre ms celles per poder allotjar el nombre creixent de conversos.

 Forn-llenyera: origen al segle XIII, amb reformes posteriors per construir sales damunt per al magatzem de la farina.

 Pati d'obedincies o de l'oficina del Majoral: les estances al voltant d'aquest pati sn d's utilitari majoritriament, i construdes en els segles XVII i XVIII, amagant les d'poques anteriors. S'hi accedeix per l'exterior a travs de la porta de l'oficina del Majoral. Les sales que actualment s'utilitzen com a ferrereia i taller de material elctric conserven part dels murs medievals.Al costata nord est ocupat per una galeria, antiga almssera, i actual magatzem; al costat oriental es troben el celler (sense servei) i la cavallerissa (ara magatzem de gra i paller). En temps medievals es constru l'albarderia, una habitaci per a ferramentes i estris del camps, i alguns tallers. A l'angle sudoest del pati es construren dependncies per als criats. aprofitant el desnivell del terrenys s'edificaren sales espaioses per a magatzems de cereals, garrofes i llenya. Exteriorment i separat del pati es constru la ferreria i la cavallerissa de viatgers, desprs utilitzat com a galliner i ara en dess.

 Celler: edifici construt les primeres dcades del s. XV, format per una sala de dues naus de diferent altura i amplria, ms dos petits espais ocupats pel trull i l'entrada. Coberta per voltes de can syportades per arcs apuntats i una filera de pilars quadrangulars, tot de mamposteria.

 Aqeducte: construt entre 1412i 1419 per a portar aigua al monestir. Salva un desnivell de 17 metres, t 200 metres de llarg i d'amplria, metre i mig. Est construt a base d'arcs apuntats de rajola i carreus, i descansen sobre gruixuts pilars. Ha tingut reparacions posteriors, que no li han llevat el seu aspecte gtic.

Referncies.


 Enllaos externs  .

 Informaci sobre Portacoeli;
 Biblioteca General de Patrimoni Artstic;
 Vista panormica de l'entrada;
 Vista satellital;




 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396657" title="Lamprologus laparogramma" nonfiltered="2842" processed="2825" dbindex="152863">

 Lamprologus laparogramma s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.  
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llac Tanganyika (Zmbia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M.L.J., 1997. A phylogenetic overview of the lamprologine cichlids of Africa (Teleostei, Cichlidae): a morphological perspective. S. Afr. J. Sci. 93:513-523.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396658" title="Yon Gonzlez" nonfiltered="2843" processed="2826" dbindex="152864">

Jon Gonzlez Luna (Bergara, Guipscoa, 20 de maig de 1986), ms conegut com Yon Gonzlez. Es va donar a conixer interpretant l' Andrs a la srie 'SMS', a La Sexta, fins el maig del 2007. Actualment interpreta l' Ivn Noiret a 'El Internado', srie espanyola que s'emet en horari de mxima audincia a Antena 3.

 Biografia .
Germ del tamb actor Aitor Gonzlez Luna (Montoya, a 'Los hombres de Paco'). Quan va iniciar la seva carrera artstica estava cursant el batxillerat al seu poble natal, per va optar per anar-se'n a Madrid per treballar a la televisi.

Desprs de passar per 'SMS' -compartint pantalla amb Amaia Salamanca, Aroa Gimeno, Mara Castro i Mario Casas- es va consolidar com actor que dna vida a protagonistes joves. Grcies a aix a l'actualitat es pot veure en Yon Gonzlez treballant a la srie 'El Internado', de la qual s'est emetent ja la quarta temporada, interpretant lIvn juntament amb altres actors com Lus Merlo, Natalia Milln, Marta Torn, Amparo Bar, Martn Rivas, Elena Furiase, Ana de Armas, Daniel Refuerta i Blanca Surez (interpretant respectivament l' Hctor de la Vega, l' Elsa Fernndez, la Mara Almagro, la Jacinta Garca, en Marcos Novoa, la Victoria Martnez, la Carolina Leal, en Roque Snchez i laJulia Medina) entre altres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396659" title="Lamprologus lemairii" nonfiltered="2844" processed="2827" dbindex="152865">

Lamprologus lemairii  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: s un endemisme del llac Tanganyika.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396660" title="Stanley Miller" nonfiltered="2845" processed="2828" dbindex="152866">

Stanley Miller juntament amb Harold Urey van dissenyar un dels experiments ms importants de la histria de la biologia en l'any 1953.

Consistia en la mescla dels gasos de l'atmosfera primitiva (hidrogen, met, amonac i vapor d'aigua), a descrregues elctriques constants i tancats en un recipient a 80 graus C. Ms tard van analitzar el resultat i hi van trobat aminocids, la part fonamental de les protenes. Aix volia dir que hi va poder haver la possibilitat de creaci de matria orgnica a partir de compostos inorgnics en un cert ambient humit amb carreges elctriques i temperatures elevades.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396661" title="Marata (les Franqueses del Valls)" nonfiltered="2846" processed="2829" dbindex="152867">
El poble de Marata est situat a la vora de la riera de Corr al municipi de les Franqueses del Valls (Valls Oriental). El 1970 contava amb 171 hab. disseminats. 

El 895 es troba citat un palau de Meserata, al territori anomenat Vallese, que segons Botet i Sis pot identificar-se amb Marata. Una altra cita, aquesta segura, s del 940.

L esglsia parroquial, dedicada a Santa Coloma, s romnica i ha estat modificada posteriorment; consta de tres naus, de les quals les laterals foren afegides posteriorment a la fbrica primitiva. L absis s semicircular amb tres finestres, decorats exteriorment per bandes i arcuacions llombardes. El cos del campanar s aixeca sobre la faana de ponent de l edifici.

El 1975, en fer unes obres al paviment, es descobriren dues sitges obertes al subsl de l esglsia; hom creu que devien servir per a guardar-hi blat i que sn anteriors a la fbrica de l esglsia. Es conserva una imatge de la Mare de Du del Roser del segle XVII. 

Al terme de la parrquia de Marata hi ha alguns masos d inters: la Torre de Seva (que conv de no confondre amb la Torre de Marata, avui Can Torrassa); que fou construda per Bertran de Seva al segle XIV i que ha estat reformada al segle actual, conserva l arxiu; la fbrica s rectangular, amb una torre quadrada a migdia, i la finestra principal, renaixentista s del 1561.

Al davant de la torre s edific una capella dedicada primer a Sant Abd i Sant Senn, patrons dels hortolans, ( com consta el 1606, quan s atorg autoritzaci a Elisabet Magarola per reedificar la capella, que era situada prop de la torre de Magarola, anomenada antigament de Fontanet. Can Tarafa t un gran portal adovellat i tres finestres a la faana, dues de rectangulars i l altra d arc el lptic, molt ornades, amb guardapols i figures a les mnsules (una de les finestres s del 1558).

Ms amunt d aquest mas hi ha les runes de Can Tarafa Vell, amb una torre rodona.

Referncies.
 Gran Geografia Comarcal de Catalunya, pag. 222-3.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396662" title="Favalello" nonfiltered="2847" processed="2830" dbindex="152868">

Favalello (en cors U Favalellu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 47 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396663" title="Lamprologus lethops" nonfiltered="2848" processed="2831" dbindex="152869">

Lamprologus lethops  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: curs inferior del riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396665" title="MediaFLO" nonfiltered="2849" processed="2832" dbindex="152870">
MediaFLO (Forward Link Only) s una tecnologia desenvolupada per l'empresa Qualcomm per a la radiodifusi de TV a dispositius mbils que s'utilitza noms al Estats Units. Aquesta tecnologa permet la radiodifusi de canals a temps real, temps no real, audio o transmisions de dades IP.

Els continguts que provenen de canals reals son transmesos mitjanant satl.lit en MPEG-2 i al centre d'operacions locals es transformat al format QVGA H.264 (Quarter Video Graphics Array o 240x320 pxels) ja que es l'utilitzat a les xarxes FLO.

Els continguts de canals no reals son rebuts normalment mitjanant IP i es transformen al format utilitzat a les xarxes FLO per ms tard ser transmesos sobre una Xarxa de Freqncia nica (SFN). Per una correcta distribuci dels continguts es requereix com a mnim una xarxa 3G com UMTS o HSDPA. La tecnologa FLO permet l's de modulaci per capes (capa base i capa millorada), pel que els dispositius que rebin les dues capes oferirn video a 30 fps i els que noms rebin la capa base oferiran 15 fps.

Actualment l'espectre utilitzat pel sistema MediaFLO s'estn des dels 716 als 722 Mhz, el que correspon amb el canal 55 de la TV UHF.

El 12 de Gener de 2005 l'empresa Verizon juntament amb Qualcomm van anunciar un acord per la comercialitzaci de dispositius que inclourien la tecnologa MediaFLO i que es va fer efectiu a finals de Mar de 2007. Una cosa semblan va passar amb el grup de telecomunicacions AT&T que el 12 de Febrer de 2007 va anunciar un acord amb Qualcomm i que es veria realitzat al Maig de 2008.


Modulaci i Codificaci.

La tecnologia FLO utilitza Multiplexaci per Divis en Freqncia Ortogonal (OFDM) com a modulaci i a ms utilitza codis correctors d'errors com els codis convolucionals (Turbo Codis) i codis Reed-Solomon.

La modulaci OFDM consisteix en separar l'ample de banda disponible en diversos bins referits a subportadores i que a la vegada son modulades (mitjanant una modulaci QAM). Mitjanant aquesta tcnica s'aconsegueixen eficiencies espectrals molt elevades i que tamb aconsegueixen els requisits mnims de mobilitat en una cel.la  SFN.

Concretament, el sistema FLO utilitza un mode 4K (es a dir, 4096 subportadores) i una modulaci de cada subportadora mitjanant una QPSK o una 16-QAM. Aquestes 4096 subportadores ocupen un total de 5,55 Mhz el que es correspon amb un espaia de 5,55 Mhz/4096 = 1,355 Khz. Aquest espaiat entre portadores ens asegura que l'efecte Doppler no provocar un error de paquet de s d'un 1 % a velocitats fins a 120 km/h per a qualsevol constelaci. Amb el sistema utilitzat en MediaFLO asegurem fins a una velocitat de 200 km/h.

D'aquestes 4096 subportadores, la portadora 2048 no es transmet ja que correspon amb la continua i 95 de les 4095 restants son portadores de guarda que estan pels dos extrems de la banda. Per tant, obtenim un total de 4000 portadores actives que seran modulades amb informaci til o per a estimaci del canal. 

Al domini temporal un smbol OFDM est format per 4642 mostres anomenades chips d'OFDM. El smbol OFDM est separat en diverses parts entre les quals inclou un interval de guarda que es una octava part de la fracci til del smbol. D'aquesta manera s'aconsegueix que no existeixi interferencia intersimbolica (ISI) ni interferencies entre portadores (ICI) degut a la propagaci multicam en distancies fins a 27,7 Km. Al sistema FLO l'interval de guarda pot ser major en funci de l'estimaci del canal realitzada per una estructura entrellaada, que consisteix en dividir les 4000 portadores tils en packs de vuit i de cada pack s'utilitza la portadora 6 o 8 per a l'estimaci del canal. Aix obtenim 500 portadores pilot repartides per tot l'ample de banda per a l'estimaci del canal y les 3500 restants per a la modulaci de la informaci.

Alguns dels parmetres caracterstics de la tecnologa MediaFLO es presenten a continuaci:



s ben conegut que per a conseguir els mxims beneficis de la modulaci OFDM s'han d'utilitzar codis FEC (Forward Error Correction) a la transmissi. En particular, la tecnologa FLO es basa en un esquema concatenat de codificaci que consisteix en un turbo codi intern i un codi Reed Solomon exterior. Cada paquet de turbo codi cont un Control de Redundncia Cclica (CRC) i que en funci d'aquest el codi Reed Solomon no necesita ser calculat si les dades s'han rebut correctament.

Estructura d'un paquet FLO.

Les senyals transmeses per MediaFLO s'organitzen en super quadre tal i com es mostra a continuaci:



Com es pot observar cada super quadre es composa de quatre quadres de dades que contenen dades d'rea amplia i rea local, els smbols d'informaci de control (OIS) i pilots TDM. Ja que la duraci del smbol OFDM es 0,833 ms a cada super quadre obtenim un total de 1/0,833ms = 1200 smbols OFDM per un ample de banda de 6 Mhz, el que es correspon amb una eficiencia de 200 smbols d'OFDM per cada Mhz. 

Al primer bloc realment hi ha 4 tipus de pilots OFDM: pilot TDM1, canal d'identificaci d'rea amplia (WIC), canal d'identificaci d'rea local (LIC) i per ltim el pilot TDM 2.

El pilot TDM 1  consisteix en 36 perodes cada un dels quals t una longitud de 128 chips. Aix ens  dna una longitud total de 4608 chips on 4096 corresponen a la FFT i 512 corresponen al prefixe cclic.  El pilot TDM 1 es el primer smbol del super quadre, per tant marca el principi d'aquest. A ms d'utilitzar-se per a la sincronitzaci de quadre es pot utilitzar per la sincronitzaci de temps i de freqncia.

El canal d'identificaci d'rea amplia (WIC) i el d'rea local (LIC) corresponen a un smbol i s'utilitzen per a identificar a quina rea amplia i a quina rea local pertany el dispositiu. 

El pilot TDM 2 es l'ltim en la porci del pilots TDM i t dos perodes cada un dels quals te una longitud de 2048 chips ms el prefixe cclic. El propsit principal del TDM 2 es proporcionar ms exactitut per la sincronitzaci de la tramai poder comenar immediatament a descodificar la informaci del OIS. Tamb pot ser utilitzat per una estimaci inicial del canal.

El canal OIS consisteix en 10 smbols OFDM separats en dues parts: rea amplia i rea local. El OIS d'rea amplia cont informaci sobre els canals lgis que sn comuns en l'rea amplia mentres que el OIS d'rea local cont informaci sobre els canals lgics comuns a un rea local especfica. A ms del canal OIS tamb s'obt informaci sobre la asignaci de cada canal lgic en el super quadre actual. 

Per ltim tenim quatre paquets que contenen tota la informaci til pels dispositius FLO, ocupant d'aquesta manera la major part del super quadre. Com ja s'ha esmentat el sistema FLO pot soportar la transmissi per rea local i rea amplia. Ja que un rea amplia pot consistir en diverses rees locals i existeix la possibilitat d'interferncies entre transmissions rebudes als lmits entre rees loclas, els dos tipus de servei estn multiplexats en temps. Aix, cada paquet de dades est subdividit en dues parts corresponents al rea amplia i al rea local ocupant un total de 9 perodes amb una longitud de 512 cada un i on un dels perodes correspon amb el prefixe cclic.

A continuaci es mostra l'esquema de generaci del canal de dades:



Estandaritzaci.

Ja que es tracta d'una tecnologa d'una empresa privada no es pot considerar com un estndar en televisi mbil. No obstant, la TIA (Telecommunications Industry Association) t reconeguts diversos estandards relacionats amb la tecnologa FLO per d'aquest mode recolzar aquesta tecnologa respecte a les tecnologies competidores per establir un estandard als Estats Units. La TIA t reconeguts els segents:


 TIA-1099: FLO Air Interface ;
 
            
 TIA-1102: FLO Minimum Performance;
Specification for Devices

                                         
 TIA-1103: FLO Minimum Performance;
Specification for Transmitters

                                         
TIA-1104: FLO Test Application Protocols ;
                                         
TIA-1120: FLO Transport Specification;


TIA-1130: FLO Media Adaptation ;
Layer Specification


TIA-1132: FLO Repeater Minimum;
Performance Specification


TIA-1146: FLO Open Conditional Access;
(OpenCA) Specification

L'ATSC el 21 de Maig de 2007 va convocar una petici de proposta per establir les especificacions pel nou estandar de televisi mbil A/153 (ATSC-Mobile&Handheld). El 22 de Juny de 2007 l'ATSC va fer pbliques les empreses de les que va rebre propostes i entre aquestes apareixa la empresa Qualcomm amb la tecnologa FLO. Per segons un comunicat realitzat per l'ATSC el da 1 de Decembre, on es mostra alguna de les caracterstiques que tindr el nou estandar, no sembla que la tecnologia de la companyia Qualcomm hagi sigut la triada entre les propostes realitzades.

Tecnologa FLO vs. altres tecnologies.

En aquest apartat es presenten diverses taules amb comparacions entre la tecnologia FLO i la resta de tecnologies competidores.









Referncies.

http://www.qualcomm.com/common/documents/articles/FLO_physical_layer_IEEE.pdf

http://news.vzw.com/news/2005/12/pr2005-12-01.html

http://www.dailywireless.org/2007/01/07/verizon-launching-mediaflo/

http://www.mediaflo.com/news/pdf/tech_overview.pdf

http://www.mediaflo.com/news/pdf/MFLO_Overview.pdf


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396666" title="Lamprologus meleagris" nonfiltered="2850" processed="2833" dbindex="152871">

 Lamprologus meleagris s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.  
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396667" title="Lamprologus mocquardi" nonfiltered="2851" processed="2834" dbindex="152872">

Lamprologus mocquardi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396668" title="Kirara" nonfiltered="2852" processed="2835" dbindex="152873">
Kirara s un personatge del manga Inuyasha.
s la fidel companya de la Sango (una altra del grup d'Inuyasha (en el grup de l'Inuyasha, hi ha la Kagome, en Miroku, en Shippo, la Sango i la Kirara.

La Sango s una exterminadora de dimonis que no t famlia, noms un germ (Kohaku) posset per en Naraku.

La petita Kirara s una gata dimoni, amb dues cues, per que es pot transformar en un excellent lle volador i pot portar dues o tres persones al seu llom (noms en canvia la mida).

En el final de la srie, derroten a en Naraku, i ella elegeix anar-se'n amb en Kohaku per a qu sigui ms fcil el seu entrenament per a convertir-se en un autntic exterminador de dimonis, mentre la Sango forma una famlia amb en Miroku.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396669" title="Focicchia" nonfiltered="2853" processed="2836" dbindex="152874">

Focicchia (en cors Fughjuchja) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 30 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396673" title="Lamprologus multifasciatus" nonfiltered="2854" processed="2837" dbindex="152875">

Lamprologus multifasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: s un endemisme del llac Tanganyika.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396674" title="Lamprologus ocellatus" nonfiltered="2855" processed="2838" dbindex="152876">


Lamprologus ocellatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: s un endemisme del llac Tanganyika.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396675" title="Lamprologus ornatipinnis" nonfiltered="2856" processed="2839" dbindex="152877">

 Lamprologus ornatipinnis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: s un endemisme del llac Tanganyika.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396676" title="Giuncaggio" nonfiltered="2857" processed="2840" dbindex="152878">

Giuncaggio (en cors Ghjuncaghju) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 76 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396677" title="Lamprologus signatus" nonfiltered="2858" processed="2841" dbindex="152879">

 Lamprologus signatus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: s un endemisme del llac Tanganyika.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396679" title="Lamprologus speciosus" nonfiltered="2859" processed="2842" dbindex="152880">

Lamprologus speciosus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: s un endemisme del sud-oest del llac Tanganyika (Repblica Democrtica del Congo).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396682" title="Lamprologus stappersi" nonfiltered="2860" processed="2843" dbindex="152881">

Lamprologus stappersi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396683" title="Lamprologus symoensi" nonfiltered="2861" processed="2844" dbindex="152882">

 Lamprologus symoensi s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396684" title="Lamprologus teugelsi" nonfiltered="2862" processed="2845" dbindex="152883">

Lamprologus teugelsi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396685" title="PCMCIA" nonfiltered="2863" processed="2846" dbindex="152884">

PCMCIA s l abreviatura de Personal Computer Memory Card International Association, una associaci internacional centrada en el desenvolupament de targetes de memria per ordinadors personals. Que permet afegir a l ordinador noves funcions. Existeixen molts tipus de dispositius disponible en format de tarja PCMCIA: mdems, tarja de so, tarja de xarxa, etc.

 Histria .
La proliferaci dels diferents equips porttils, com, ordinadors porttils o PDAs, va fer necessria el desenvolupament de dispositius utilitzats en tot tipus d equips porttils. Es va donar prioritat al desenvolupament de targes estndards, dissenyades per garantir la compatibilitat entre dispositius perifrics, com per exemple complements de memria i mdems, que eren propietat nica i exclusiva de una marca concreta, excloent l s de dispositius similars, fets per altres fabricants. Generalment, aquests dispositius perifrics no van ser dissenyats per intercanviar-se amb altres ordinadors.

Com a resultat d aix, es va produir una expansi a la industria, perqu els fabricants d ordinadors poguessin normalitzar cada mquina i tamb les seves capacitats. Aquest mtode permetia als usuaris seleccionar els seus propis provedors y tamb compartir perifrics amb altres ordinadors. Originalment aquests dispositius eren principalment targetes de memria. Alguns cops, aquestes targes, s utilitzen en el lloc dels disquets per intercanviar dades o ampliar la memria del sistema informtic. La seva funcionalitat s ha ampliat ms enll, i sumat a la seva facilitat d s, el seu disseny compacte, compatibilitat de plataformes i aplicacions, ha derivat en una creixent popularitat de les targes PCMCIA en aquests darrers anys.

PCMCIA (Personal Computer Memory Card International Association) es va fundar el 1989 amb l objectiu d establir estndards per circuits integrats i promoure la compatibilitat a dins dels ordinadors porttils, on solidesa, baix consum de poder i dimensions petites, sn els factors ms importants. A mesura que les necessitats dels usuaris han canviat, tamb ho fan els estndards de les targes dels PCs. Ja el 1991 PCMCIA havia definit una interfcie I/O (entrada/sortida) per el mateix connector de 68 pins, que inicialment s utilitzava a les targes de memria. A mesura que els dissenyadors s adonaven de la necessitat d un software com per que augmentes la compatibilitat de dispositius, es van anar afegint primer les especificacions de serveis de socket, seguits dels serveis d especificaci de tarja. 

PCMCIA. 

s un dispositiu similar a una tarja de crdit (ms gruixuda), que s insereix a la ranura especial de l ordinador. Normalment, els ordinadors porttils, porten aquest tipus de ranures, a pesar que existeixen tamb alguns lectors externs de targes PCMCIA que poden connectar a un ordinador de sobretaula. Aquests lectors es connecten al port srie o paral lel de l ordinador, i un cop instal lades funcionen igual que en un ordinador porttil

Les plaques base dels ordinadors porten un bus (conjunts de connexions a travs del qual es comunica entre s tots els dispositius que integren un ordinador) com molts connectors o slots, on es poden inserir  targes de circuit que fan la funci de diferents funcions (per exemple, targes de vdeo, de xarxa, etc.).
Per exemple, per instal lar una tarja de so en un ordinador, s necessria obrir la mquina i col locar la placa a l slot corresponent. No obstant aix, els porttils, degut les seves redudes dimensions, no tenen espai suficient per albergar aquestes plaques. Per superar aquesta limitaci i permetre instal lar fcilment nous dispositius, es van dissenyar el format de tarja PCMCIA. Una tarja PCMCIA realitza  exactament la mateixa funci que la tarja de circuit, per ocupa menys espai, i a dems es pot inserir o extreure  amb facilitat, a diferencia de les plaques de circuit dels ordinadors de sobretaula.








Evoluci de les targes PCMCIA.
Amb el pas dels anys, PCMCIA, es va adonar de la necessitat de introduir noves aplicacions a les seves targes, per oferir als usuaris una major velocitat en xarxa a altes velocitats o ms aplicacions multimdia. Juntament amb els increments de velocitat, PCMCIA ha continuat agregant especificacions per augmentar la compatibilitat i permetre que altres dispositius puguin accedir a aquesta  tecnologia. Des d aquesta perspectiva van anar apareixent diferents evolucions de la primera tarja, coneguda com PCMCIA. Per exemple, PC Card, CardBus i Express Card.
Avui dia, PCMCIA, promou la inter-operabilitat de les targes de PC, no noms en ordinadors porttils, sin tamb en diferents productes com cmeres digitals, televiso per cable, autombils i telefonia mbil. 

Diferncies entre els tipus de connectors PCMCIA, I, II, III. 

Els estndard de les targes de PC tenen especificacions per 3 tipus de targes. Cadascuna d elles mesura el mateix de llarg i ample (aproximadament 85.6mm x 54mm), i tenen els mateixos 68 pins en el seu connector, per difereixen en gruix. Els gruixos sn de  3.3, 5.0 i 10.5 mm per el tipus I, tipus II y tipus III respectivament. Degut a que difereixen en gruix, una tarja fina es pot utilitzar en un slot fi, per una tarja ms gruixuda no es pot utilitzar en un slot ms fi. Els diferents tipus de targes tenen caracterstiques que omplen les necessitats de diferents tipus d aplicacions. Les del tipus I s utilitzen generalment com dispositius de memria RAM, FLASH, OTP i SRAM. Les del tipus II s utilitzen per dispositius I/O com per exemple data/fax, mdems, LANs, xarxa, etc. Finalment les del tipus III s utilitzen per dispositius de major volum com discs durs.

 Vegeu tamb .
PC Card;
CARD BUS;
ExpressCard;

 Enllaos externs .
PCMCIA, funcions dels pins;
Pgina oficial de la Organizacin PCMCIA ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396686" title="Lano" nonfiltered="2864" processed="2847" dbindex="152885">

Lano (en cors Lanu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 21 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396687" title="Lamprologus tigripictilis" nonfiltered="2865" processed="2848" dbindex="152886">

Lamprologus tigripictilis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: curs inferior del riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396688" title="Estaci de Mrcia del Carmen" nonfiltered="2866" processed="2849" dbindex="152887">











L'Estaci de Mrcia del Carmen - Murcia el Carmen en castell - s l'estaci de ferrocarril de Mrcia, situada al barri murci del Carmen. Forma part de la xarxa d'estacions d'ADIF i s el punt de crulla de les lnies Chinchilla-Cartagena (P.K. 459,9) i Mrcia-guilas.

Per aquesta estaci circulen trens Talgo Barcelona-Llorca i Cartagena-Montpeller, trens Altaria entre Madrid i Cartagena o Madrid i Mrcia, els trens de la lnia L-1 de Mitjana Distncia Renfe i els trens de les lnies C-1 i C-2 de les Rodalies Alacant - Mrcia.


 Serveis ferroviaris .

 Rodalies i Mitjana Distnica .


Llarga Distncia de Renfe.


 Referncies.


Enllaos externs .

 Fitxa a miestacion.es;
 Pgina oficial de Renfe Operadora;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396690" title="Lamprologus tumbanus" nonfiltered="2867" processed="2850" dbindex="152888">

 Lamprologus tumbanus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Congo i llac Tumba. 

 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396692" title="Lamprologus werneri" nonfiltered="2868" processed="2851" dbindex="152889">

 Lamprologus werneri s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Congo (a prop de Kinshasa).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Lamprologus. p. 218-225. A J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396694" title="Hapalodctid" nonfiltered="2869" processed="2852" dbindex="152890">

Els hapalodctids (Hapalodectidae, "mossegadors suaus" en grec) sn una famlia extingida de mamfers euteris mesonics relativament petits (1-8 kg) del Paleoc i Eoc de Nord-amrica i sia. Es diferencien dels mesonquids, ms grans i ms ben coneguts, en qu tenien dents especialitzades per tallar (probablement carn), mentre que les dents d'altres mesonics, com ara Mesonyx o Sinonyx, estan ms especialitzades per esclafar ossos.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396697" title="Mazzola" nonfiltered="2870" processed="2853" dbindex="152891">

Mazzola (en cors A Mazzola) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 22 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396704" title="Ratol marsupial pigmeu" nonfiltered="2871" processed="2854" dbindex="152892">

El ratol marsupial pigmeu (Planigale maculata) s una espcie de ratol marsupial originria d'Austrlia. Com tots els ratolins marsupials, s carnvor i ocupa nnxols similars als ocupats per insectvors d'altres parts del mn. S'alimenta principalment d'insectes i altres artrpodes, tot i que en ocasions pot menjar-se altres animals petits, com ara sargantanes o ocells.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396708" title="Jaime Ramn Molina Mata" nonfiltered="2872" processed="2855" dbindex="152893">
Jaime Ramn Molina Mata, nascut a Estepona, Andalusia, el 6 de mar de 1969, s un futbolista andals, ja retirat. Jugava de defensa.

 Trajectria .
Es va formar a les files del CD Mlaga, primer jugant amb el filial, l'Atltico Malagueo, i desprs amb el primer equip, amb el qual va debutar a Primera Divisi. La 92/93 fitxa pel UD Marbella i a l'any segent, pel Mrida, ambds de Segona Divisi.

Al 1994 torna a la mxima categoria a les files del RCD Espanyol, on hi passaria tres campanyes. Del club catal regressaria al Mrida, amb qui disputaria el millor any a Primera, la 97/98 amb 32 partits de lliga.

Al 1999 fitxa per la UD Las Palmas, amb qui baixaria a Segona. Finalment, del 2001 al 2005 militaria en el CD Numancia, entre els quals cal comptar una temporada a Primera Divisi, l'ltima de Jaime en actiu.

Enllaos externs.

Estadstiques a Primera divisi - LFP ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396710" title="PSIP" nonfiltered="2873" processed="2856" dbindex="152894">
El Protocol d'Informaci de Programa i Sistema (PSIP per les seves sigles en angls) s el protocol de comunicacions utilitzat al sistema de televisi digital ATSC. Aquest protocol s utilitzat per a transportar les metadades sobre cadascun dels canals en la difusi de lstream de transport d una estaci de televisi i per a publicar informaci sobre els programes de televisi. D'aquesta manera, els espectadors] poden seleccionar el que volen veure a travs d un ttol i la descripci.

 El que fa el protocol PSIP .
El protocol PSIP defineix canals virtuals i una valoraci del contingut, aix com una Guia Electrnica de Programes amb un ttol i (opcionalment) descripcions per a ser descodificades i mostrades pel sintonitzador ATSC.

El protocol PSIP tamb pot enviar:
 El temps exacte referit al sistema UTC i al temps GPS.
 El nom curt, que algunes estacions utilitzen per publicar el seu indicador (el que en angls es coneix com callsign).

El protocol PSIP est definit a l estndard ATSC A/65, la versi ms recent del qual s la A/65C, publicada a l'any 2006. L s de l estndard A/69 s una prctica recomanada per implementar el protocol PSIP en una estaci de TV.

El protocol PSIP reemplaa els mtodes dels protocols A/55 i A/56 (que han estat eliminats pel sistema ATSC) d entrega d'una Guia de Programa. La Guia de TV en pantalla s un sistema propietari diferent proporcionat per a la difusi de dades a una estaci, mentre que pel protocol PSIP s necessari, almenys als Estats Units, que sigui enviat per totes les estacions digitals de televisi.

La informaci PSIP pot ser passada a travs de la cadena de producci audiovisual/postproducci/emissi utilitzant protocols propietaris, o ms favorablement a travs de l s basat en XML del Protocol de Comunicaci de Metadades de la Programaci (PMCP per les seves sigles en angls, o ATSC A/76).

Taules incloses.

STT (System Time Table)   Temps actual, transms almenys un cop per segon, amb una precisi d un segon o millor.
MGT (Master Guide Table)   Punter de dades a altres taules PSIP.
VCT (Virtual Channel Table) - Defineix atributs per a cadascun dels canals virtuals.
RRT (Rating Region Table)   Ratings de contingut per cada pas (regi) cobert per l estaci, excepte pels Estats Units, la regi dels quals est carregada a la configuraci de la TV.
EIT (Event Information Table)   Ttols i dades de la Guia de Programa.
ETT (Extended Text Table)   Descripcions detallades dels canals (Channel Extended Text Table o CETT) i esdeveniments a l aire (Event Extended Text Table o EETT).
DCCT (Directed Channel Change Table);
DCCSCT (Directed Channel Change Selection Code Table)   Proporciona l habilitat d actualitzar els estats i els gneres dels programes utilitzats a les taules DCCT.

Master Guide Table (Taula de Guia Mestra).
La Taula de Guia Mestra llista els nmeros de versi, la longitud en bytes i els identificadors (PID) de totes les altres taules PSIP a excepci de la taula STT, que funciona de forma independent.

Virtual Channel Table (Taula de Canal Virtual).
La Taula de Canal Virtual (VCT per les seves sigles en angls) cont una llista amb diversos atributs per als canals virtuals continguts a lstream de transport. La informaci bsica continguda a la taula VCT inclou el nmero d'identificador de lstream de transport, el nmero de canal (major i menor), el nom curt del canal, el nmero de programa, un flag (bandera) de control d'accs, la localitzaci del camp per a missatges de text exts i el tipus de servei.
Informaci addicional pot esser transportada collocada desprs de la informaci bsica.
TVCT (Terrestrial Virtual Channel Table)   Defineix cadascun dels canals virtuals i permet associar les EIT amb el canal.
CVCT (Cable Virtual Channel Table)   Assigna nmeros a cadascun dels canals virtuals i permet associar les EIT amb el canal.

Event Information Table (Taula d'Informaci d'Esdeveniments).
La Taula d'Informaci d'Esdeveniments cont informaci (ttol, temps d'inici, etc.) per als esdeveniments dels canals virtuals definits. Un esdeveniment s, en la major part dels casos, un programa tpic de TV. 

El protocol PSIP soporta fins a 128 EITs i cadascuna d'elles s referida com EIT-k, amb k = 0, 1, ..., 127. Cadascuna d'aquestes taules pot tenir mltiples instncies corresponents a un nic canal virtual.
Per a una difusi terrestre, com a mnim s'han d'incloure les quatre primeres EIT a lstream de tranport.

Els esdeveniments s'han de disposar en l'ordre dels seus temps d'inici. s a dir, el temps d'inici del primer esdeveniment ha de ser igual o menor que el del segon esdeveniment (la igualtat es donar en el cas que es tracti del mateix esdeveniment).
Els continguts dels camps i descriptors de cada esdeveniment han de ser representacions precises de la informaci coneguda de cada esdeveniment. S'hauran d'actualitzar si es disposa d'informaci ms precisa.

Extended Text Table (Taula de Text Exts).

La Taula de Text Exts cont streams de Missatge de Text Exts (ETM per les seves sigles en angls). Aquest tipus de missatge sn opcionals i sn utilitzats per a proporcionar descripcions detallades dels canals (canals ETM) virtuals i esdeveniments (esdeveniments ETM).
Un Missatge de Text Exts s una estructura mltiple de cadena de carcters que pot contenir una misma descripci en diferents idiomes (a cada idioma li correspondr una cadena de carcters). Si s necessari, es truncar la cadena per a ajustarla a l'espai de visualitzaci.

Directed Channel Change (Canvi de canal dirigit).
La funci DCC permet als difusors indicar als receptors de TV digital on canviar, basant-se en les configuracions de l usuari. s molt similar a un codi ZIP o un altre tipus de postcodi, que pot seleccionar la programaci a mostrar basant-se en informaci demogrfica], com per exemple la televisi comercial o la previsi del temps, possiblement recollit d un canal de difusi de dades auxiliar.

La implementaci de la caracterstica DCC s totalment opcional, i depn del desenvolupament del receptor ATSC i de la tecnologia del descodificador. Per exemple, una gravadora digital de vdeo pot gravar la difusi d anuncis per a la seva posterior visualitzaci.

Pgines relacionades.
TDT: Televisi Digital Terrestre;
ATSC: Estndard de televisi Digital ATSC (usat als Estats Units, Canad, Mxic, Cora del Sud, Guatemala, Honduras i Costa Rica);
DVB: Estndard de televisi Digital Europeu;
DVB-SI: Protocol equivalent a PSIP a l'Estndard Europeu;

Enllaos externs.
http://www.atsc.org/standards/a_65cr1_with_amend_1.pdf: Estndar ATSC A/65. PSIP (Program and System Information Protocol);
http://www.atsc.org/standards/a_76b.pdf: Estndard ATSC A/76. Protocol de Comunicacions de Metadades de Programaci (PMCP per les seves sigles en angls) per a transmetre dades del protocol PSIP entre dispositius de difusi.
http://www.atsc.org/standards/a_69.pdf: Prctica recomanada per al protocol ATSC A/69. Guia d'implementaci per als difusors del protocol PSIP.
http://www.etherguidesystems.com/help/sdos/atsc/Syntax/TableSections/Default.aspx: detalls online de les seccions de les taules PSIP.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396714" title="Con Sud" nonfiltered="2874" processed="2857" dbindex="152895">

El Con Sud (castell, Cono Sur; portugus, Cone Sul) s la zona ms austral del subcontinent sud-americ que, en forma d'un gran triangle, es sembla a la figura d'una pennsula. Es troba al sud del Trpic de Capricorn, i est format per l'Argentina, Xile, Paraguai, i l'Uruguai. Els estats meridionals del Brasil i el departament bolivi de Tarija sn de vegades considerats com a part del Con Sud.

 En el sentit ms restringit noms s'inclou a l'Argentina, Xile i l'Uruguai, limitant al nord amb els estats de Brasil, Paraguai, Bolvia i Per, a l'oest amb l'oce Pacfic, i al sud amb la confluncia entre els oceans Pacfic i l'Atlntic.

Ocasionalment s'inclou l'estat de So Paulo dins del Con Sud per reunir diverses caracterstiques en com: la proximitat, l'elevada industrialitzaci, la seva taxa d'urbanitzaci, l'elevat PIB i el predomini de poblaci eurodescendent. 

 El Con Sud, en sentit estricte, t aproximadament 60 milions d'habitants i, des dels anys 1950, una baixa taxa de natalitat, la qual cosa s com a l'Argentina, Xile i l'Uruguai.
A ms les capitals dels pasos esmentats, Buenos Aires, Santiago de Xile i Montevideo, es troben prcticament en un parallel geogrfic. Les regions sud i sud-est del Brasil, ambdues freqentment incloses, tenen 120 milions d'habitants. 

 L'etnografia de la regi varia segons el sector de la mateixa, per es pot dir que, en general, la poblaci s d'origen europeu i, a diferncia de la resta de Llatinoamrica, influeix de manera totalment majoritria en pasos com l'Argentina (97%), Xile (95%) , l'Uruguai (88%) i estats del sud del Brasil (53,2%).

 Ciutats principals.

Segons la seva poblaci, les ciutats ms grans i poblades del Con Sud sn:



 Referncies .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396716" title="Dimitri Kuznetsov" nonfiltered="2875" processed="2858" dbindex="152896">
Dimitri Viktorovich Kuznetsov (en rus,                            ) (Moscou, 28 d'agost de 1965), va ser un futbolista rus, ja retirat.

Kuznetsov va iniciar la seua trajectria en el CSKA de Moscou, amb qui va guanyar el darrer campionat de la Uni Sovitica. Posteriorment, la seua carrera continuaria a la lliga espanyola, on va jugar a les files del CA Osasuna, Deportivo Alavs, UE Lleida i RCD Espanyol. Amb els periquitos va ser els nics amb qui el rus va jugar a Primera Divisi (91/92, 92/93 i 94/95), disputant un total de 48 partits i 4 gols. Enmig de l'etapa espanyola, va regressar mitja temporada al CSKA.

Al 1997 va tornar al seu pas, a les files del CSKA. Desprs de passar per diversos equips, es va retirar del futbol en actiu l'any 2002, campanya que milit en el Torpedo-ZIL Moscou i el Volgar-Gazprom Astrakhan.

Com a internacional, Kuznetsov va jugar 12 vegades (2 gols) per la selecci de futbol de la Uni Sovitica, vuit amb la CEI i altres vuit per la selecci de futbol de Rssia. Va formar part del combinat de la CEI que acud a l'Eurocopa de 1992 i al de Rssia que acud al Mundial de 1994.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396717" title="Ern? Dohnnyi" nonfiltered="2876" processed="2859" dbindex="152897">

Ernest von Dohnnyi (Pozony, ustria-Hongria, avui Bratislava, Eslovquia, 27 de juliol de 1877   Nova York, Estats Units, 9 de febrer de 1960) fou un pianista i compositor.

Dohnnyi s inici des de molt infant en el mn musical amb el seu pare, professor de matemtiques, per no en el piano sin en el violoncel. Llur progressos es feren molt evidents, per posteriorment es vessa vers el teclat, el qual dona com a fruit el de guanyar el 1r. Premi del rei d Hongria (1897).

Desprs d aix estudia i es perfecciona amb el fams Eugen d'Albert, i desprs es trasllada a Londres per continuar llurs estudis amb Hans Ritcher. Amb el pas dels anys Dohnnyi alterna la carrera de pianista amb la docncia tant a Berln com a Budapest, desenvolupant una activitat molt intensa en ambds aspectes. El seu compatriota Joseph Joachim fou el que el convid a prendre aquesta ctedra en la ciutat alemanya, crrec que Dohnnyi accept, estant en la dita funci durant 10 anys (1905-1915).

Desprs de fer grans gires com a concertista passa a Budapest per fer-se crrec de la direcci de l Acadmia Hongaresa de Msica el 1934. Va romandre en aquesta responsabilitat d alta jerarquia fins el 1941, moment en qu renunci degut a llurs desacords amb les corrents antisemites que es desenvolupaven a Hongria en totes les esferes. Aquest mateix any l orquestra fou dissolta.

S ha de recalcar que Dohnnyi utilitz llurs influncies i fins recursos econmics per protegir a alguns msics hongaresos que pertanyien a la raa semita. Incls un dels seus fills fou executat pel govern nacionalsocialista per haver collaborat en el fams intent, d assassinat del dictador Adolf Hitler.

Degut a l'avan del nacionalsocialisme que hi hagu a Hongria durant la II Guerra Mundial, Dohnnyi abandon el seu pas emigrant a l Argentina on dict classes en la Universitat Nacional de Tucumn. Desprs pass a Estats Units i fou professor de la Florida State University fins la seva mort.

Aquest artista hongars fou un colossal intrpret de Beethoven, sent un dels primers en oferir al pblic la integral de les 32 sonates, la qual execut per primera vegada davant del pblic el 1920. tamb destac Mozart i en la msica de cambra de Schubert.

Tots aquells que el varen escoltar en viu es meravellaren per la seva profunda execuci del geni de Bonn, sent la seva versi de la sonata  Wallenstein  dotada d una enorme varietat de subtileses pianstiques  interpretatives, les quals, encara desprs de moltes dcades, no es pot oblidar. Dohnnyi tamb va compondre excellents peces per a piano, msica de cambra, dos concerts per a piano i orquestra, dos per a viol, dues simfonies i la seva clebre  Variacions envers un Tema Infantil  (1913) tamb per a piano i orquestra.

Malgrat a la difusi que han fet els compositors hongaresos, i com aquest senyales, llurs compositors no tenen cap orientaci nacionalista. En la majoria de les seves obres si reflexa la influncia de Johannes Brahms, al qual assol a conixer quan encara era jove. Mor el 1960 amb 83 anys d edat.

Dohnnyi va tenir excellents alumnes , molts dels quals assoliren a brillar en el mn sencer. Al respecte es poden citar l Ervin Nyregyhzi, Geza Anda, Annie Fischer, Edward Kilnyi, Balint Vazsonyi, Sir Georg Solti, Montana Cantsin, Joseph Running i Franck Cooper. Cal mencionar el seu net Cristof von Dohnnyi, excellent director d orquestra. Ernest von Dohnnyi fou un gran defensor i propagador intellectual de la msica hongaresa contempornia de principis de segle XX: Zoltn Kodly i Bla Bartk.

 Referncies .
 www.hagaselamusica.com/interpretes/solistas/ernest-von-dohnanyi;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396718" title="Pancheraccia" nonfiltered="2877" processed="2860" dbindex="152898">

Pancheraccia (en cors Pancheraccia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 184 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396719" title="The Tudors" nonfiltered="2878" processed="2861" dbindex="152899">
Els Tudor (The Tudors) s una srie de televisi nominada als Emmy, basada en el regnat d Enric VIII d Anglaterra, amb Jonathan Rhys-Meyers en el paper principal. A Espanya es va estrenar el 30 de desembre de 2007 al canal de pagament Canal+ i a l Amrica Llatina per People+Arts.

Creada per Michael Hirst, la sries est produda per Peace Arch Entertainment per a Showtime en associaci amb Reveille Productions, Working Tittle Films i Canadian Broadcasting Corporation. Ha estat filmada a Irlanda.

Actors.



Premis.

La srie va ser nominada per al Globus d'Or com a Millor Srie Dramtica el 2007. Jonathan Rhys-Meyers tamb va estar nominat com a Millor Actor en Srie Dramtica pel seu paper d'Enric VIII. Maria Doyle Kennedy va guanyar un IFTA com a Millor Actriu pel seu paper de Caterina d'Arag.


Desviacions dels fets histrics.

Els fets succets a la srie difereixen dels que realment van passar. S'han pres moltes llibertats amb noms de personatges, relacions, aparincia fsica i any en que es van succer alguns fets.

El temps s'acurta a la srie, donant l'impressi de que els fets van passar en un perode de temps ms curt que el veritable. Quan succeixen la majria dels fets a la srie, el rei Enric VIII tenia trenta i molts anys, mentre quie a la srie sembla que tingui quasi la mateixa edat que la seva segona dona, Anna Bolena. Els historiadors estan actualment dividits pel que fa a la data de naixement d'Anna Bolena, ja que no hi ha registres parroquials de l'poca, per les dues dats que es barallen sn 1501 i finals de 1507. Aix significa que l'edat mnima entre el rei i Anna era de deu anys, i podria haver estat de 18. Enric no va comenar a perseguir Anna fins la meitat de la trentena i es va casar amb ella passats els quaranta.

El personatge de la germana d'Enric, la Princesa Margarita a la srie, s en realitat una barreja entre les dues germanes del rei: la vida de la germana menor, la princesa Maria Tudor, emparellada amb el nom de la germana gran, Margarita Tudor (per evitar la confusi amb la filla del rei, Maria I d'Anglaterra). Histricament, la princesa Maria es va casar primer amb el rei francs Lluis XII. La uni va durar aproximadament tres mesos, fins la mort del monarca, a Lluis el va succer el seu cos Francesc I, que es va casar amb la filla de Lluis, Cludia de Frana. Maria es va casar posteriorment amb Charles Brandon, primer Duc de Suffolk. Quan comena Els Tudor, Enric ja est negociant un tractat de pau amb Francesc; la princesa Margarita de la srie, per tant, es casa amb el rei de Portugal, que viu pocs dies fins que ella l'asfixia mentre mor. Quan succeeixen els fets que es narren a la srie, el Brandon real (que tenia ms de 40 anys) i la princesa Margarita portaven molt de temps casats i tenien tres fills. La germana gran d'Enric, Margarita Tudor, estava casada en realitat amb el rei Jaume IV d'Esccia, i va convertir-se en l'via de Maria, Reina dels Escocesos.

Enric VIII s aludit com a rei d'Irlanda en diversos episodis. El rang de rei d'Irlanda no va ser creat fins el 1541. Durant el perode que es desenvolupa la srie, Enric hauria estat nicament Lord of Ireland.

s cert que Bessie Blount va ser una de les amants ms conegudes d'Enric VIII i que va tenir un fill amb el rei (Henry Fitzroy), per histricament el seu fill no va morir sent un nen. Fitzroy va morir el 1536 als 17 anys, aproximadament 10 anys abans de la mort del seu pare. Blount tampoc va estar casada fins desprs del naixement de Henry.

Les poltiques papals representades durant els primers episodis tampo tenen una relaci clara amb els fets reals. Es diu que un Papa Alexandre est a punt de morir quan se celebra la reuni entre Enric i Frances el 1520, quan el Papa real d'aquella poca, Lle X, va morir sobtadament a finals de 1521, i no hi hagut un papa anomenat Alexandre des de 1503, abans de l'inci del regnat d'Enric. Es diu que un tal Cardenal Orsini s escollit desprs de la mort de l'Alexandre fictici, la cual cosa, de nou, no es correspon amb la histria real, ja que el tutor de l'Emperador, Adri d'Ultrech, va ser escollit per a succer a Lle, i desprs de la seva mort un any ms tard va ser escollit el Cardenal Mdici, qui sota el nom de Climent VII es va negar a permetre el divorci d'Enric.

Al primer episodi, un embaixador angls descrit com el tiet d'Enric VIII s assassinat a Itlia per una francesos; l'Enric VIII histric no tenia tal tiet. No obstant, el nom del personatge s "Courtenay", suggerint que es tracta de William Courtenay, primer duc d'Evon, que estava cast amb la tieta d'Enric: Caterina de York, per aquest va morir de pleuritis el 1511.

Tampoc hi ha envidncia histrica de que el compositor Thomas Tallis fos bisexual, com es mostra a la srie. A ms a ms Tallis no va tocar a la cort fins, al menys, deu anys desprs dels fets que se succeeixen a la srie, cap a 1543.

El Palau de Whitehall, que es mostra com la casa d'Enric des de l'inici de la srie, noms va caure en mans del monarca el 1530, quan li va treur el poder al Cardenal Wolsey. Fins aquest moment s'anomenava York Palace, i Enric va disposar del que fos la casa que compartiria amb la seva promesa Anna Bolena. El palau no va ser anomenant de Whitehall fins una dcada desprs.

A la primera temporada, Enric est composant Greensleeves per a Anna Bolena. La melodia que es toca en realitat s What Child Is This, i no en el mode dric en el que va ser escrit originalment Greensleeves. Els canvis en la msica original que s'aprecien a What Child Is This no es van fer fins el 1865, ms de 300 anys desprs.

Al segon episodi de la primera temporada, Enric VIII celebra el naixement del seu fill Henry disparant un tipus de bala que no es va inventar fins 1630, un segle desprs.

El Cardenal Wolsey no va ser presoner i no es va sucidar. Desprs de ser acusat de tracio, va partir cap a Londres per a respondre als crrecs, per va morir durant el viatge, a Leicester. Wolsey va morir el 1530, tres anys desprs de la mort de la germana del rei, Maria; a la srie, els dos fets es juxtaposen. A ms a ms, va ser a partir de 1630, 27 anys desprs de la mort de la filla d'Enric, Isabel I, quan als cardenals de l'Esglsia Catlica se'ls denomina "Eminncia", com s anomenant el Cardenal Wolsey a la srie.

William Brerenton no va confesar cometre adulteri amb la reina Anna i s casi segur que no era un agent del Papa. Era un ric magnat que possea molts territoris als quals era molt impopular i despiadat, i probablement va ser acusat pel desig de Cromwell.

A ms a ms, Thomas Cranmer no estava present en l'execuci d'Anna Bolena, ni va indur a la multitud a agenollar-se quan ella ho va fer per a que la decapitessin. Passejava amb Alexander Ales quan va succer i es diu que es va asseure i va plorar quan va arribar l'hora.

= Enllaos externs =

 Pgina web oficial (en angls);
 Los Tudor a Digital+;
 Pgina web a People and Arts;
;
 Tota la informaci de la srie The Tudors;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396721" title="Velko Iotov" nonfiltered="2879" processed="2862" dbindex="152900">
Velko Nikolaev Iotov (en blgar            ) (nascut el 26 d'agost de 1970 a Sofia) s un futbolista blgar, ja retirat.

Es va formar a les files del Levski Sofia, on hi va guanyar la Copa de 1991 i 1992 i la Lliga de 1993. Eixe any es traspassat al RCD Espanyol, al qual ajuda, amb 13 gols, a retornar a la Primera Divisi espanyola. 

La segent campanya no t tanta participaci al quadre barcelon i deixa el club per militar al Newell's Old Boys argent. En aquest equip passa quatre anys abans de tornar al seu pas, a les files del PFC Beroe Stara Zagora. 

Posa el punt i final a la seua carrera en actiu a la lliga estat-unidenca, en la qual va jugar amb el Charleston Battery (2000-2002) i l'Atlanta Silverbacks (2002-2005).

 Selecci .
Iotov va disputar set encontres amb la selecci de futbol de Bulgria entre 1991 i 1995. Va formar part del combinat blgar que va assolir la quarta plaa del Mundial dels Estats Units 1994.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396725" title="Piedicorte-di-Gaggio" nonfiltered="2880" processed="2863" dbindex="152901">

Piedicorte-di-Gaggio (en cors Pedicorti di Gaghju) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 127 habitants.

 Demografia .


 Administraci .


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396736" title="Pietraserena" nonfiltered="2881" processed="2864" dbindex="152902">

Pietraserena (en cors A Petra Serena) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 80 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396743" title="Rusio" nonfiltered="2882" processed="2865" dbindex="152903">

Rusio (en cors Rusiu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 66 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396748" title="Ratol marsupial pap" nonfiltered="2883" processed="2866" dbindex="152904">

El ratol marsupial pap (Planigale novaeguineae) s una espcie de petit marsupial carnvor de la famlia dels dasirids. s originari de Nova Guinea.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396750" title="Sermano" nonfiltered="2884" processed="2867" dbindex="152905">

Sermano (en cors Sermanu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 76 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .

 Rene Falconetti, actriu;
 Petru Guelfucci, cantant;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396751" title="Sebastin Losada Bestard" nonfiltered="2885" processed="2868" dbindex="152906">
Sebastin Losada Bestard (nascut a Madrid el 3 de setembre de 1967) s un futbolista espanyol ja retirat, que jugava com a davanter.

 Carrera .

Format a la pedrera del Reial Madrid, va debutar amb el primer equip al setembre de 1984, en partit contra l'Sporting de Gijn. Tot i aix, no va fer-se un lloc a l'equip blanc i va marxar cedit al RCD Espanyol la 87/88, on va fer el seu millor any, amb 8 gols en 28 partits. Va formar part de l'equip perico que va pedre la final de la UEFA d'eixe any.

Desprs de regressar al Reial Madrid, la manca d'oportunitats fan que siga traspassat, aquesta vegada a l'Atltico de Madrid, on va noms va jugar 9 partits, i va anotar un gol. La campanya segent, la 92/93, a les files del Sevilla FC, encara va ser pitjor: solament tres encontres.

Al 1993 fitxa pel Celta de Vigo, el club amb el qual ms partits disputaria a Primera, fins a 53 en les dues temporades que hi va estar, amb 12 gols assolits. Al final de la 94/95 i amb noms 27 anys, es va retirar del futbol, allegant manca de motivaci.

Al 2004 va disputar la carrera per la Presidncia de la Federaci Espanyola de Futbol.

 Selecci .
Losada va jugar un partit amb la selecci espanyola de futbol, al gener de 1995 davant l'Uruguai. Per, va tindre cert xit amb les seleccions inferiors. Amb la juvenil va estar present al Mundial de la categoria (1985).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396752" title="Christoph von Dohnnyi" nonfiltered="2886" processed="2869" dbindex="152907">
Christoph von Dohnnyi (Berln, Alemanya, 8 de setembre de 1929) s un director d'orquestra alemany.

s net del compositor i pianista Ernest von Dohnnyi, realitz llurs estudis musicals en l'Acadmia de Msica i els universitaris a Munic. El 1951 assoleix el premi Richard Strauss de direcci. Es trasllada als Estats Units amb el seu avi, amb el que segu els seus estudis conjuntament amb les llions de Leonard Bernstein. 

Georg Solti el contract el 1952 com a director de cor del Teatre d'pera de Frankfurt i ms tard accedeix a la direcci orquestral. Es trasllada a Lbeck, on s director musical de l'pera de 1957 a 1963, crrec que continu en l'pera de Kassel el 1963 durant tres anys. El 1968, s contractat com a director musical en l'pera de Frankfurt fins el 1975, en que s anomenat intendent de l'pera d'Hamburg i simultaneja el crrec amb el de director convidat en les ciutats ms importants d'Europa i Estats Units.

Ha estat director de l'Orquestra Simfnica de la Radio de Colnia de 1964 a 1969 i el 1984 succe a Lorin Maazel enfront a l'Orquestra de Cleveland.

Ha estrenat nombroses obres de compositors contemporanis, com Der Junge Lord (1965) i Die Bassariden (1966), d'en Henze, i Kabale und Liebe (1976), de Gottfried von Einem. Destaquen les 19 funcions del Moses und Aron, que va dirigir en l'pera de Viena des de 1973.

Esta casat amb la soprano alemanya Anja Silja.

Discografia seleccionada.
 Beethoven: Simfonies 1 a 9, CLO, TELARC.
 Berg: Lul, Silja, Berry, Hopferwieser, Hotter, Fassbaender; Wiener Philarmoniker. ;

Referncies.
 La Discoteca Ideal de Interpretes, pag. 145, Enciclopdias Planeta. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396755" title="Ratol marsupial de musell estret" nonfiltered="2887" processed="2870" dbindex="152908">

El ratol marsupial de musell estret (Planigale tenuirostris) s una espcie de marsupial carnvor molt petit de la famlia dels dasirids. Es diferencia de la resta d'espcies de Planigale en el seu color ms vermells i la seva mida ms petita; noms el ratol marsupial d'Ingram s ms petit.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396759" title="Llista d'estacions de Mitjana Distncia al Pas Valenci" nonfiltered="2888" processed="2871" dbindex="152909">


 A .


 B .


 C .


 E .


 O .


 S .


 T .


 V .


 X .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396765" title="Head-Mounted display" nonfiltered="2889" processed="2872" dbindex="152910">
Un Head-Mounted Display o HMD s un dispositiu de visualitzaci semblant a un casc, que permet reproduir imatges creades per ordinador sobre un  display  molt propera als ulls o directament sobre la retina dels ulls. En aquest segon cas el HMD rep el nom de monitor virtual de retina.

Els HMD poden ser:
Monocular: les imatges creades per ordinador noms es reprodueixen sobre un ull.



Binocular: les imatges creades per ordinador es reprodueixen sobre els dos ulls, obtenint aix una imatge estereofnica.

Degut a la seva proximitat amb els ulls el Head-Mounted Display aconsegueix que les imatges visualitzades resultin molt ms grans que les percebudes per pantalles normals, i permeten fins i tot englobar tot el camp de visi de l usuari.
Grcies a que el "display" es troba subjecte al cap, aquest pot seguir tot els moviments de l usuari, aconseguint aix que aquest se senti integrat en els ambients creats per ordinador.

Alguns HMD redueixen el camp de visi de l usuari de manera que no t influncies visibles de l entorn que el rodeja, permetent aix la completa immersi d aquest en una realitat virtual, ja que noms percebr les imatges creades per ordinador i reprodudes sobre el "display".

Mentre que altres Head-Mounted Displays permeten a l usuari veure part de l entorn que el rodeja i introduir en aquest objectes virtuals, introduint-lo aix en el que es coneix coma realitat augmentada o realitat mixta si l usuari pot interactuar amb aquest objectes virtuals projectats.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396774" title="Johann Otto von Spreckelsen" nonfiltered="2890" processed="2873" dbindex="152911">







Johann Otto von Spreckelsen (4 de maig de 1929 a Viborg - 16 de mar de 1987 a Hrsholm) va ser un arquitecte dans.

s clebre per haver guanyat el concurs de l'arc de la Dfense el maig de 1983, que no vei mai acabat. Abans d'aix noms havia realitzat quatre esglsies a Dinamarca i la seva casa. Les seves esglsies ms clebres sn:

 L'esglsia de Vangede, al nord de Copenhaguen (1974) ;
 L'esglsia de Stavnsholt a Farum (1981) ;

Enllaos externs.

 L'encyclopedia des arts et de l'architecture;
 La Grande Arche, Paris;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396797" title="Sant'Andra-di-Bozio" nonfiltered="2891" processed="2874" dbindex="152912">

Sant'Andra-di-Bozio (en cors Sant'Andria di Boziu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 76 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396800" title="Estaci d'Oriola" nonfiltered="2892" processed="2875" dbindex="152913">









L'Estaci d'Oriola - Orihuela en castell - s l'estaci de ferrocarril d'Oriola. Forma part de la xarxa d'estacions d'ADIF i s a mig cam entre Elx i Mrcia.

Per aquesta estaci circulen trens Talgo Barcelona-Llorca i Cartagena-Montpeller, els trens de la lnia L-1 de Mitjana Distncia Renfe i els trens de les lnies C-1 de les Rodalies Alacant - Mrcia.

 Serveis ferroviaris .

 Rodalies i Mitjana Distnica .


Llarga Distncia de Renfe.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396803" title="Protomelas" nonfiltered="2893" processed="2876" dbindex="152914">

Protomelas  s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Distribuci geogrfica.
s endmic del llac Malawi (frica Oriental).
Espcies.
 Protomelas annectens  ;
 Protomelas dejunctus ;
 Protomelas fenestratus ;
 Protomelas insignis;
 Protomelas kirkii ;
 Protomelas labridens ;
 Protomelas macrodon ;
 Protomelas marginatus;
 Protomelas pleurotaenia ;
 Protomelas similis ;
 Protomelas spilonotus ;
 Protomelas spilopterus;
 Protomelas taeniolatus ;
 Protomelas triaenodon;
 Protomelas virgatus ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Protomelas. p. 387-393. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 World Register of Marine Species ;
 AQUATAB.NET;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396809" title="PDM" nonfiltered="2894" processed="2877" dbindex="152915">
De l'angls, Pulse Density Modulation, (Modulaci de senyal per Densitat de Polsos), s utilitzat en la representaci i conversi de senyals analgiques al domini digital (i a l inrevs). Al contrari que la modulaci PCM, la amplitud d un senyal no es codifica assignant uns valors d amplitud segons els nivells de quantificaci, sin que en el PDM, l amplitud es representa amb  densitats o nombre de polsos en funci del temps i l ampitud del senyal origen.
Una aplicaci fonamental per aquest tipus de modulaci la trobem en la tecnologia SACD (Super Audio CD), desenvolupat per Sony i Philips Electronics l any 1999. 

Aquesta tecnologia d udio d alta definici, utilitza complexos sistemes  de conversi, codificaci,... tals com la Modulaci Sigma-Delta i la codificaci Direct Stream Digital (DSD) basats en PDM.

El PWD (Modulaci per amplada de pols), seria un cas especial del PDM, on tots els polsos corresponents a una mostra sn contigus en el senyal digital.

Bsic.

En la taxa de bits resultant d una modulaci per densitat de pols, un 1 correspon a un pols de polaritat positiva (+A) i un 0 correspon a un pols de polaritat negativa (-A).
Matemticament aix es pot representar amb la segent expressi:

 ;

  On x s el pols bipolar (valors  A o +A)

  a s la taxa binaria de bits resultant (0 o 1)


Un senyal format per tot 1 s correspondria a la representaci d amplitud mxima del senyal (mxima positiva).
Un senyal format per tot 0 s, en comparaci, representaria l amplitud mnima del senyal (negativa)
Per a un bitrate que alterni 0 i 1correspondria a una amplitud 0.

Un cop tenim el bitrate resultant d aplicar una modulaci PDM (senyal bipolar) podem recuperar el senyal original (analgic) aplicant un filtre pas Baix al mateix.

Conversi analgic-digital.

Una taxa de bits PDM codifica un senyal analgic a travs de la modulaci sigma-delta.
Aquest procs utilitza un quantificador d 1 bit que produeix un 1 o un 0, depenent de l amplitud del senyal analgic.
Si tingussim un bitrate format per tot 1, o b per tot 0, estarem representant un senyal el qual sempre t valors mxims positius, o valors mnims (negatius), respectivament.

Donat que en el mon real un senyal analgic rarament tindr valors mxims o valors mnims durant tot el senyal, aquest cas es considerat un error de quantificaci.
Dins l algorisme del PDM, aquest error es realimenta negativament en el bucle    de manera que cada error influenciar a cada nova mostra a quantificar i al seu respectiu error, fent un promig els errors.

Exemples.

Un nic perode de la funci Sinus, representada amb 100 mostres utilitzant PDM:
0101011011110111111111111111111111011111101101101010100100100000010000000000000000000001000010010101



*En la imatge es representa un perode del senyal sinus, modulat amb PDM 100 mostres.
Els 1 s sn representats com polsos de color blau, mentre que els 0 s amb polsos de color blanc.
Podem observar com, en els pics d amplitud mxim ( /2), obtenim polsos blaus (1) junts, i a mesura que va disminuint la amplitud, es van intercalant 0 fins a arribar a valors mnims d amplituds (3* /2) amb un seguit de polsos blancs (0).
En la alternaci 101 trobem  amplitud=0 del senyal.

Dos perodes d un senyal sinusodal representat amb PDM 100 mostres:
0101101111111111111101101010010000000000000100010011011101111111111111011010100100000000000000100101



*Tot i utilitzar el mateix nombre de polsos per a representar el doble de mostres ( tenim el doble de freqncia i el mateix nombre de punts), veiem que els pics els representem amb densitats proporcionals.

Algoritme.

El model digital d un modulador pols-densitat es pot obtenir a partir del model digital d un modulador sigma-delta.



Modulador simga-delta de 1er ordre

Considerant un senyal x en el domini temporal discret com la senyal d entrada d un modulador sigma-delta de primer ordre, i amb un senyal y com la seva sortida, obtenim que, en el domini freqencial, el comportament del modulador sigma-delta es pot representar com:

;

Reorganitzant els terminis obtenim:

;

En aquest cas, E(z) s l error de quantificaci del modulador sigma-delta en el domini freqencial, el factor    representa un filtre pas alt, grcies al qual E(z) contribuir en menor mesura a la sortida Y(z) en les freqncies baixes, i ms en les altes.
Aix mostra el comportament del modulador en relaci al tractament del soroll residual:  el soroll propi del quantificador s desplaat al rang de les altes freqncies (no audibles per el Sistema Auditiu Hum) allunyant-lo de les baixes i perceptibles. 

Utilitzant la inversa de la transformada Z, s aconsegueix convertir aquesta equaci en una equaci diferncia, relacionant la entrada del modulador sigma-delta amb la seva sortida en el domini temporal discret:

;

Hi ha dos consideracions addicionals a tindre en compte: en primer lloc cada mostra de la sortida y se seleccionar de manera que redueixi al mnim l error de quantificaci e i en segon lloc, y es representa amb un sol bit,  s a dir, que la sortida noms podr tindre dos valors possibles, els quals, per convenincia seran  +-1 : 

;

;

Finalment, es dedueix una equaci  que relaciona la sortida y amb l entrada x. L error de quantificaci de cada mostra es realimenta de nou en la entrada per conformar la segent mostra.
El segent pseudo-codi implementa aquest algoritme per a convertir un PCM a un PDM:

 // Codifica les mostres segons la modulaci pols densitat utilitzant 
 // un modulador sigma-delta de 1 ordre 
 
 function pdm(real x)
   var int y
   var int qe
   
   qe := 0                  // l error inicial de funcionament ser 0
   
   for n from 0 to s
       if x >= qe
           y := 1
       else
           y := -1
       qe := y - x + qe
   
   return y, qe                 // retornem la sortida i l error de funcionament 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396816" title="San-Lorenzo" nonfiltered="2895" processed="2878" dbindex="152916">

San-Lorenzo (en cors San Lurenzu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 106 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396823" title="Protomelas annectens" nonfiltered="2896" processed="2879" dbindex="152917">

Protomelas annectens  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi.

 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396831" title="Santa-Lucia-di-Mercurio" nonfiltered="2897" processed="2880" dbindex="152918">

Santa-Lucia-di-Mercurio (en cors Santa Lucia di Mercuriu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 69 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396837" title="Protomelas dejunctus" nonfiltered="2898" processed="2881" dbindex="152919">

Protomelas dejunctus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Protomelas. p. 387-393. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396838" title="Protomelas fenestratus" nonfiltered="2899" processed="2882" dbindex="152920">

Protomelas fenestratus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Protomelas. p. 387-393. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396839" title="Tralonca" nonfiltered="2900" processed="2883" dbindex="152921">

Tralonca (en cors Tralonca) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 64 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396842" title="Protomelas insignis" nonfiltered="2901" processed="2884" dbindex="152922">

 Protomelas insignis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del sud del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Protomelas. p. 387-393. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396844" title="Protomelas kirkii" nonfiltered="2902" processed="2885" dbindex="152923">

Protomelas kirkii  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Protomelas. p. 387-393. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396851" title="Maria de Bulgria" nonfiltered="2903" processed="2886" dbindex="152924">
Maria de Bulgria (o Maria Asanina) era la filla del tsar Ivan III Asen de Bulgria (destronat i exiliat a Constantinoble) i de la princesa bizantina Irene Paleleg, germana de l'emperador bizant Andrnic II Paleleg. El 1303 es cas amb Roger de Flor. D'aquest matrimoni nasqu un fill Roger de Flor.

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Maria de Bulgria;
  Byzantine Nobility:Asen;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396859" title="Petru Guelfucci" nonfiltered="2904" processed="2887" dbindex="152925">
Petru Guelfucci (Sermanu, Alta Crsega, 1955) s un cantant cors, figura emblemtica de la renovaci de la polifonia corsa, i que particip en la creaci del grup Canta U Populu Corsu. 

Des dels 14 anys, animava les vetllades i les fires amb el grup folklric A Manella. El 1973 retrob Jean-Paul Poletti, un dels principals animadors del moviment cultural cors dels anys 1970. Comen aleshores a fer vetllades a les viles per tal d'enregistrar, escriure i anotar tot el patrimoni musical popular. Aquesta convergncia de joves corsos entusiastes va dur a la fundaci del grup Canta U Populu Corsu. 

Aquest grup reviscolar la flama nacionalista en tota una generaci. Guelfucci mateix afirm  .  Aquest s el periode de la reapropiaci del nostre patrimoni 

El 1987, Petru Guelfucci inici la seva carrera en solitari, i enregistr Isula amb Ricordu. Amb ell es descobrir una veu fora del com, una modulaci nica anomenada  riucadde . El seu ttol, Isula idea s una evocaci de Crsega. Petru Guelfucci va conixer el xit no pas a Frana, sin al Quebec, on va iniciar una carrera internacional i va obtenir un disc d'or al Canad.

Petru s una veritable personalitat de la can corsa, amb un timbre de veu atpic i amb un veritable sentit de la melodia. Ha escrit una de les canons ms belles evocant el seu pas: Corsica.

Discografia.
 1988 S'o chjodu l'occhji;
 1991 Corsica;
 1992 Isula;
 1994 Memoria;
 1999 Vita;
 



 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396870" title="Orientaci" nonfiltered="2905" processed="2888" dbindex="152926">

L'orientaci s l'acci de situar, de vegades en l'horitz un rumb geogrfic, principalment l'orient (d'ac el seu nom) el nord o tamb en el cas d'usar un rellotge per a orientar-se en l'hemisferi nord, el sud, i amb a relacionar la rosa dels vents en un lloc en particular. L'orientaci s utilitzada per animals i per l'sser hum encara que s ben sabut que molts vegetals tamb l'apliquen. Altra forma de definir orientaci s la forma en la qual coneixem l'espai que ens envolta, guiant-nos per uns punts ja coneguts que actuen com a referncia.

Mtodes d'orientaci. 
Alguns mtodes per a orientar-se en qualsevol punt sn: 
Determinaci del meridi (lnia nord-sud) mitjanant l'ombra produda durant el dia, amb l'ajuda d'un rellotge. Per a aix es disposa horitzontalment un rellotge analgic i es fa coincidir l'agulla horria amb l'adrea on es troba el sol en aqueix moment: l'adrea sud (si estem en la zona temperada de l'hemisferi nord) quedar en la bisectriu de l'angle que forma l'agulla horria amb les 12. Un exemple: si sn les 3 de la vesprada en el rellotge i dirigim l'agulla horria cap al lloc on es troba el sol, la lnia que indica el sud quedaria en la bisectriu de l'angle que forma el nombre 3 amb les 12, s a dir, la posici que tindria l'agulla horria a la 1 i mitja. Naturalment cal tenir en compte la diferncia entre l'hora solar i l'hora legal, s a dir, que si estem a Castell a les 7 de la vesprada en horari d'estiu, haurem de dirigir l'agulla horria cap al lloc on es troba el sol, li restem dues hores i l'adrea sud quedaria a les 2 i mitjana en aquest rellotge. ;


Localitzaci de l'estrella polar (hemisferi nord) o mitjanant la constellaci creu del sud en l'hemisferi sud (i tamb en la zona intertropical de l'hemisferi nord, on s possible tamb veure a la Creu del Sud). ;

Mitjanant l's de la brixola ;

Es pot localitzar en l'hemisferi sud mitjanant la "Creu del Sud" per en una nit estrellada. ;

Vegeu tamb. 
Rosa dels vents ;
Horitz ;
Esfera celeste;
Cursa d'orientaci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396873" title="Christophe Saliceti" nonfiltered="2906" processed="2889" dbindex="152927">

Antoine Christophe Saliceti o Salicetti (Saliceto Alta Crsega, 26 d'agost 1757 - Npols, 23 de desembre 1809) fou un revolucionari francs.

D'una famlia corsa originria de Piacenza, estudi dret a la Toscana i exerc com a advocat de l'Alt Consell de Bastia a Crsega. Fou escollit diputat del Tercer Estat als Estats Generals de 1789, que va votar el 30 de novembre de 1789, la integraci de Crsega al regne de Frana, i obligant Pascal Paoli a exiliar-se a Anglaterra.

Reelegit a la Convenci pel departament de Crsega (1792), va seure al costat dels Montagnards. Va votar a favor de la pena de mort de Llus XVI de Frana. Fou enviat a Crsega per a arrestat Pascal Paoli, considerat massa autnom per la Convenci. Pr hagu de replegar-se a la Provena el 1793, on va fer nomenar el seu pais Napole Bonaparte comandant d'artilleria a l'exrcit que setjava Tol i a ajudar a la repressi d'una revolta a Marsella.

A la caiguda del seu amic Robespierre, el  9 de termidor, Saliceti fou denunciat, per el salv l'amnistia de l'any IV.

 Sota el Directori francs i el Primer Imperi francs .

Pel gener de 1796 fou nomenat comissari de l'exrcit d'Itlia, on hi jug un rol fora important al costat de Napole Bonaparte. Va contribuir, l'octubre de 1797, a la reconquesta de Crsega i a la reorganitzaci dels dos departaments en qu fou dividida l'illa. Fou escollit diputat al Consell dels Cinc-Cents. El 1798 fou enviat en missi a la Repblica Ligur (Gnova). Fou hostil al Cop d'Estat del 18 de brumari any VIII (9 de novembre de 1799), per tot i aix Napole l'envi com a representant  de Frana a Lucca (1801-1802) i a Gnova (1805) on va fer votar l'annexi de la Ligria a Frana. 

El 1806 va acompanyar a Npols el nou rei Josep Bonaparte, qui el nomen ministre de la policia el 22 de febrer de 1806. El 15 d'abril de 1807 fou nomenat ministre de guerra. El gener de 1808 va sobreviure a una explosi a casa seva provocada per una cllula borbonista dirigida pel prncep de Canosa, comandant sicili a l'illa de Ponza.  

Confirmat pel nou rei  Joaquim Murat, l'octubre de 1808 va organitzar la presa de l'illa de Capri amb una xarxa d'agents secrets i contrabandistes corsos (com Antoine Suzarelli). El 20 de gener de 1809 va dimitir del ministeri de guerra per ordre de Napole, qui tenia una altra missi per a ell. Fou enviat a Roma com a president de la comissi de la reforma administrativa dels territoris ex-pontificals annexats al Gran Imperi, i el juny torn a Npols, amenaat per l'expedici anglosiciliana d'Ischia i Procida. Va morir en estranyes circumstncies (s'afirm, tot i que sense proves, que fou assassinat pel prefecte de la policia, el ligur Antonio Maghella), el 23 de desembre de 1809.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396874" title="Palau de les Tulleries" nonfiltered="2907" processed="2890" dbindex="152928">
El Palau de les Tulleries va ser un dels palaus ms importants de la monarquia francesa. Va ser manat construir per Caterina de Mdici l'any 1564. El seu nom t l'origen en els tallers de fabricaci de teules que existien antigament sobre l'emplaament del palau, i que van ser derrudes per a permetre la seva construcci.



Histria.

El palau va ser construt per ser la residncia dels monarques francesos a Pars. Aquest Palau era ms petit que el de Versalles, i alhora el ms volgut. La construcci ms important es va realitzar sota ordres de Caterina de Mdici (esposa d'Enric II). Va ser ella qui va manar la construcci del Palau i del Jard de les Tulleries. Aquest ltim s l'nica part del palau que ha sobreviscut fins als nostres dies, ja que l'edifici va ser destrut en els fets de la Comuna de Pars (1870), desprs de la caiguda del Segon Imperi.

L'Antic Rgim.



Caterina de Mdici.

Desprs de la mort d'Enric II en 1559, la seva esposa, la reina Caterina de Mdici, va demanar als arquitectes Philibert Delorme i Jean Bullant edificar un palau a continuaci del Palau del Louvre. Aquest palau es presentava sota la forma d'un pavell central (el Pavell del Rellotge) rematat per una cpula i per dues ales ms, l'ala sud, i l'ala nord, que finalment no va ser completada. De fet, Caterina de Mdici, molt supersticiosa, finalment se va negar a viure en les Tulleries i se va traslladar a l'Htel de Soissons, actual Borsa de Comer, que va ser construda apressadament l'any 1574.

El Gran Projecte.

El rei Enric IV de Frana va decidir unir el Louvre amb el de les Tulleries creant dues noves galeries, una pel sud bordejant el Sena i l'altra pel nord. La Gran Galeria (que avui en dia segueix existint) va ser construda des de 1607 fins 1610 per Jacques-Androuet. Al mateix temps, el Palau se va estendre cap el sud amb una nova ala, per connectar el Palau amb la galeria sud. Les Tulleries, llavors, van esdevenir com la residncia real fins a la sortida de la Cort cap a Versalles durant el regnat de Llus XIV.

La Revoluci Francesa i el Consulat.

Durant el perode revolucionari la famlia reial va intentar fugir de Frana, exactament el 20 de juny de 1791, per va ser detinguda a Varennes, sent obligada a tornar a Pars.  A la famlia reial se li va prohibir installar-se de nou a Versalles, per la qual van tindre que tancar-se en el Palau de les Tulleries. Durant aquests anys se van destrur les dos ales que connectaven el Louvre amb les Tulleries.


El 10 d'agost de 1792 els revolucionaris van assaltar el palau, obligant al monarca a refugiar-se en l'Assemblea Legislativa, on seria empresonat mentre es convocaven eleccions per a la formaci d'un nou rgim.


El 10 de maig de 1793, la Convenci Nacional es va installar a les Tulleries. El Palau va rebre llavors el nom de Palau Nacional.


El 19 de febrer de 1800, Napole Bonaparte, llavors Primer Cnsol, es va installar en el Palau de les Tulleries, ocupant l'antic apartament del Rei.

El Primer Imperi.

Des de la proclamaci de Napolo I, les Tulleries es converteixen en la residncia imperial. Napole va ordenar decorar el Palau en l'estil neoclssic. Per a la suite nupcial de l'emperadriu Marie-Louise, Pierre Paul Prud'hon, va dissenyar tots els mobles i les decoracions interior en un estil renaixentista grec.

El 28 de novembre de 1804, el papa Piu VII va arribar al palau, on va residir fins al 4 d'abril de 1805.

Baix Llus XVIII, el palau va conservar la seva funci de residncia real, sent preferit al palau de Versalles. El 12 de juliol de 1830, desprs de la revoluci provocada per Les Quatre Ordenances, Carles X va haver d'abandonar les Tulleries per anar-se'n a l'exili. Llus Felip I, el successor, va preferir residir en el Palau Reial, llavors les Tulleries van quedar deshabitades.

El Segon Imperi.

Amb el Segon Imperi les Tulleries tornen a ser la residncia imperial. S'en va encarrega a l'arquitecte Visconti la remodelaci el palau, demolint les cases de la plaa del Carrusel. 

El 29 de gener de 1853, les Tulleries sn l'escenari del matrimoni civil de Napole III amb Eugnia de Montijo. Napole III va acabar el "gran projecte" i fa reunir el Louvre a les Tulleries, pel qual el palau s'uneix al Palau del Louvre, amb el qual formaven una sola unitat.

La Comuna. Incendi i destrucci.



Caigut el Segon imperi, la Comuna va fer de les Tulleries el teatre de festes i de concerts revolucionaris. El 18 de maig de 1871 es van celebrar tres concerts consecutius que van atreure a una muni immensa molesta pels sorolls. Aquests concerts eren, en el pensament dels organitzadors, el preludi de l'incendi del palau. El cap federat Bergeret va declarar: "quan deixi les Tulleries, les Tulleries seran cendres".



El 22 i el 23 de maig els comuners prepararen l'incendi. Finalment, el 23 de maig a les 7 de la tarda, dotze homes van prendre foc al palau. Poc abans de les 9 del vespre el rellotge de les Tulleries es va parar sota l'efecte del foc; cap a les 11 de la nit una explosi va sacsejar el Pavell del Rellotge, provocant l'enfonsament de la cpula central. A ms d'incendiar el Palau de les Tulleries tamb van intentar incendiar el Louvre, per afortunadament el museu no es va veure afectat, sols les zones ms properes al Palau de les Tulleries.


Les runes van estar en peu durant onze anys. En un principi s'havia pensat en reconstruir-lo, per s'hi va donar prioritat a la reconstrucci d'edificis com l'Ajuntament de Pars, el Palau Reial, les zones afectades pel foc al palau del Louvre i d'altres edificis que tamb varen ser destruts per la comuna. Al final, el govern de la III Repblica va decidir derruir les restes del Palau.

Jardins de les Tulleries.

Desprs de la demolici del Palau, l'Ajuntament de Pars va decidir obrir els jardins al pblic. Els actuals jardins ocupen una extensi de 25 hectrees, sent un dels parcs urbans ms grans i preferits de Pars. Aquest parc tanca l'eix dels Camps Elisis, que transcorre des de l'Arc de Triomf fins l'Arc de Carrousel.

Enllaos externs.


Imatges histriques;
Fotografes dels Jardins;
Comit Nacional per la reconstrucci de les Tulleries - En Francs;
























Vegeu tamb.

 Pars;
 Histria de Pars;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396876" title="Gran Tribulaci" nonfiltered="2908" processed="2891" dbindex="152929">

La Gran Tribulaci (grec:              ) s un concepte propi de l'escatologia cristiana, basat en alguns textos de la Bblia. Malgrat aquesta referencia s de fa dos mil anys, molts creients, especialment grups evangelistes, adventistes i Testimonis de Jehov esperen encara, aquest perode anunciat per Jess als seus deixebles en el Mont de les Oliveres i esmentat a la Bblia:

Mateu 24:21 "...per que aleshores hi haur una gran tribulaci, com no n'hi ha haguda cap des de la creaci del mn fins ara....

 Fets histrics relacionats amb la Gran Tribulaci .
Al llarg de l'historia de la humanitat han esdevingut fets de magnituds apocalptiques tals com:
 La pesta negra en el segle XIV que extermin a un ter de la poblaci europea, aproximadament 25 milions de morts noms a Europa.
 la Primera Guerra Mundial, 8 milions de morts i 6 milions de invlids.
 la Segona Guerra Mundial, 60 milions de persones mortes.

Aquestes xifres esferedores feren pensar a molts que estaven vivint la Gran Tribulaci profetitzada per Jess.

 Origen del terme .
En el llibre de Daniel 12:1 la paraula en hebreu       (enguixant) es tradut per la Septuaginta com         (de la tribulaci) "un temps de tribulaci com el que no ha existit". Jesucrist esmente el Llibre de Daniel, no solament per l'anunci de la gran tribulaci, sin per la senyal que l'identifica, segons ens diu Mateu 24:15: " Quan veureu installada en el lloc sant l'abominaci devastadora de qu parla el profeta Daniel" .

Tant Daniel com Jesucrist, vinculen un fet histric que esdevindr en un temps relativament proper, amb la fi dels temps. En el cas de Daniel, es referia en primer lloc a la gran persecuci de Antoc IV, qui a l'any 167 aC suspenguera el ritual en el Temple de Jerusalem, orden la destrucci de les Escriptures jueves i prohib l'observana del Sbat i les dems normes de la Llei mosaica. El desembre d'aquell any fer erigir un altar a Zeus en el Temple de Jerusalem, el que fou considerat pels jueus                 shiqus shomem, la "abominaci de la desolaci".

Jess quan parla de la Gran Tribulaci als seus deixebles, parla com si la fi del mn fos imminent  en el seu present proper, i com a mxim dins la seva generaci . Malgrat aix nombrosos grups de creients cristians segueixen esperant la Gran tribulaci i l'arribada del regne de mil anys de Jesucrist.

Referencies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396883" title="Trebinella" nonfiltered="2909" processed="2892" dbindex="152930">
La Trebinella o tribanella s una eina senzilla de perforar. Consta d'una tija de metall normalment acer que en un extrem t un espiral amb una punxa per millorar la penetraci dins del material.

Per agafar-la sovint es dota d'un mnec de fusta, transversal a la tija, que permet fer un moviment rotatori que fa penetrar l'espiral punxent en el material. Normalment es fa anar per foradar materials tous com fusta o plstic.

Fonts.
 http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=trebinella&operEntrada=0&Page=dilc;
 http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396884" title="Jean-Christophe Angelini" nonfiltered="2910" processed="2893" dbindex="152931">
Jean-Christophe Angelini (1975) s un poltic, escriptor i empresari cors. Ja el 1990 va pertnyer a l'associaci Embiu di Quinci, per a promoure la cultura corsa. Durant els anys 1990 fou dirigent del sindicat d'estudiants Cunsulta di i Studienti Corsi a la Universitat de Corti, on es llicenci en dret pblic, i collabor a la revista literria A Pian' d'Avretu. Tamb milit a Corsica Nazione fins que el 1993 fou assassinat Robert Sozzi. El 2001 fou escollit regidor de l'ajuntament de Porto Vecchio. El 2003 Nicolas Sarkozy, aleshores ministre d'interior francs, el va consultar sobre la situaci interna de Crsega.

Posteriorment ha estat nomenat secretari general del Partit de la Naci Corsa, amb el que a les eleccions de 2004 fou escollit membre de l'Assemblea de Crsega. El 22 de gener de 2008 fou empresonat a Marsella acusat d'associaci de malfactors en relaci al cas de la Socit mditerranenne de scurit (SMS), per fou posat en llibertat el 13 de desembre de 2008.

 Obres .
 Fiaccula d'Amore (1991);

 Enllaos externs .
  L'home clau;
 Detenci d'Angelini;
 Alliberament d'Angelini;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396888" title="Jean Biancucci" nonfiltered="2911" processed="2894" dbindex="152932">
Jean Biancucci (Cuttoli-Corticchiato, Crsega del Sud, 1948) s un poltic cors. Treballa com a artes ganiveter. Fou un dels fundadors d'A Cuncolta Naziunalista i fou escollit membre de l'Assemblea de Crsega a les eleccions de 1992 dins les llistes de Corsica Nazione. El 1997 abandon ACN per a fundar el grup ms possibilista Scelta Nova, que s'integraria dins el Partit de la Naci Corsa, amb el que fou escollit conseller a les eleccions a l'Assemblea de Crsega de 2004.

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396889" title="Eduardo Llagaria Ballester" nonfiltered="2912" processed="2895" dbindex="152933">
Eduardo Llagaria Ballester (Castell de la Ribera, 1870 - ? ) fou un advocat, periodista i poltic valenci. Es llicenci en dret per la Universitat de Valncia, i va dirigir el diari El Correo de Valencia. Inicialment milit en el Partit Demcrata Possibilista, per desprs ingress al Partit Liberal de la m de Jos Canalejas, amb el que fou escollit alcalde de Valncia el 1905-1906 i diputat per nguera a les eleccions generals espanyoles de 1910 i per Albaida a les eleccions generals espanyoles de 1916.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396890" title="Vicente Noguera y Aquavera" nonfiltered="2913" processed="2896" dbindex="152934">
Vicente Noguera y Aquavera (Valncia, 1857 - 1919) fou un advocat, poltic i aristcrata valenci, fill de Vicente Noguera y Sotolongo, marqus de Cceres i marqus de Casa-Ramos de la Fidelidad. Es llicenci en dret i fou membre de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles de Valncia. Membre del Partit Conservador, seguidor de Francisco Silvela, fou escollit a la Diputaci de Valncia pel districte de Torrent de l'Horta el 1884 i el 1888. Posteriorment, fou diputat pel districte de Torrent de l'Horta a les eleccions generals espanyoles de 1891, pel de Llria a les de 1896, 1903, 1907 i 1914, i pel d'nguera a les de 1916.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396891" title="Varennes" nonfiltered="2914" processed="2897" dbindex="152935">
Varennes-en-Argonne, ms coneguda com Varennes, s una localitat i comuna francesa. Est situada dintre del departament de Mosa i la regi de Lorena. L'any 1999 contava amb una poblaci de 691 habitants, amb una densitat de 51 hab./km.

Fuga de Varennes.

En aquesta localitat, l'any 1791, la famlia reial francesa va ser detinguda quan intentava fugir cap a ustria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396899" title="Jos Aurelio Gay Lpez" nonfiltered="2915" processed="2898" dbindex="152936">
Jos Aurelio Gay Lpez (nascut el 10 de desembre de 1965 a Madrid) s un futbolista espanyol, ja retirat. Posteriorment ha seguit la seua carrera com a entrenador.

 Trajectria .
Com a futbolista.
Gay debuta en Primera Divisi la temporada 88/89, a les files del RCD Espanyol. L'equip baixa de categoria i el jugador disputa 17 encontres i marca dos gols. A l'any segent, els periquitos recuperen la mxima divisi del futbol espanyol. A la temporada 1990/91, juga la segona i darrera campanya en Primera amb els blanc-i-blaus, on s titular (36 partits i 5 gols).

Al 1991 fitxa pel Reial Saragossa, on passaria cinc temporades, en les quals assolirien guardons com la Copa del Rei i, especialment, la Recopa de 1995. Gay va ser titular els primers anys per a poc a poc la seua participaci va declinar fins els 7 partits a la 1994/95 i els 14 a la 95/96. Al final d'eixe any, abandona l'equip aragons i s'incorpora al Real Oviedo.

Amb els asturians noms hi juga 13 encontres de la 1996/97, la que seria la seua darrera temporada en Primera. L'ltim club de Gay com a jugador va ser el CD Toledo, de Segona Divisi, on hi va estar fins 1999.

 Com a entrenador .
Res ms penjar les botes, Gay es va fer crrec del juvenil del Toledo, per a entrenar al primer equip a la 2000-2001. Ac comenaria tot un seguit d'equips com el Real Madrid C (02/03), el Pontevedra CF (03/04), el Real Jan (05/06), el Lorca Deportiva (07/08) i el CF Fuenlabrada (08/...).

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396901" title="Jos Francisco Belman Gonzlez" nonfiltered="2916" processed="2899" dbindex="152937">
Jos Francisco Belman (Mlaga, 16 de juny de 1971) s un futbolista andals, ja retirat. Jugava de porter.

 Trajectria .
Belman es va formar a les categories inferiors del CD Malaga, jugant primer al seu filial, l'Atltico Malagueo, abans de saltar al primer equip al 1990. Al 1991 va ser cedit al filial del Deportivo de La Corunya, el Fabril Deportivo, i al segent va passar a la Balompdica Linense.

Al 1993 arriba a un club gran, el Reial Saragossa, en el qual compagina el primer equip amb el Saragossa B. Amb el primer equip debuta a la jornada 35 de la 94/95, en un Saragossa 5 - Compostela 3. s l'nic partit que disputa eixa temporada. La 95/96 ser la seua campanya ms reeixida, amb 11 encontres a Primera Divisi, per a la segent Juanmi i Konrad li barren el pas i noms hi participa en una ocasi.

A la 97/98 passa al Real Valladolid, on no arriba a debutar en Primera Divisi i a l'any posterior marxa a l'Hrcules d'Alacant, on milita dos anys.

A l'any 2000 comena la seua trajectria internacional, primer a la lliga anglesa, a les files del Gillingham FC i desprs a la portuguesa, en el CD Nacional. En el club de Madeira noms hi juga cinc encontres en sis anys i al finalitzar la lliga 07/08, Belman decideix penjar les botes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396903" title="Miquel Palanca Fernndez" nonfiltered="2917" processed="2900" dbindex="152938">

Miquel Palanca Fernndez (Tarragona, 18 de desembre de 1987) conegut com Palanca, s un futbolista catal format a la pedrera del RCD Espanyol, encara que actualment juga al Reial Madrid Castella. Amb l'arribada de Juande Ramos al Reial Madrid CF el desembre de 2008, juga tamb amb el primer equip. s fill del tamb futbolista Santi Palanca, que jug al RCD Espanyol als anys 80.

 Trajectria .

El jugador es va formar a les categories inferiors del RCD Espanyol. El 29 d'abril de 2007, quan pertanyia al RCD Espanyol B, l'entrenador Ernesto Valverde el va fer debutar a Primera Divisi, jugant 67 minuts davant el Sevilla FC.

Sense arribar a fer-se un lloc al primer equip, i desprs del descens del RCD Espanyol B a Tercera divisi, el jove jugador va fitxar pel Reial Madrid Castella per dues temporades. Al filial blanc va aconseguir ser titular amb Julen Lopetegui, formant el joc ofensiu del Castella juntament amb Alberto Bueno i Adam Szalai.

Va debutar a Primera divisi amb el Reial Madrid el 13 de desembre del 2008 contra el FC Barcelona en el clssic, de mans de l'entrenador Juande Ramos, en la que va ser la seva primera convocatria amb el primer equip. Aquest davanter destaca per la seva mobilitat, la seva entrega, el seu sacrifici i sobre tot la seva polivalncia, tamb pot jugar d'extrem. Format en les categories inferiors de l'Espanyol, s del bara des de molt petit.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Perfil a la web oficial del Reial Madrid CF ;
Estadstiques del jugador - transfermarkt.de ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396905" title="Alberto Williams" nonfiltered="2918" processed="2901" dbindex="152939">

Alberto Williams (Buenos Aires, 23 de novembre de 1862   17 de juny de 1952) va ser un compositor, pianista, docent i director d'orquestra. s considerat una de les figures ms importants de la msica argentina, destacant-se sobre tot el seu treball musicolgic, la fundaci d'un Conservatori de Msica, i les seves peces musicals molt influenciades pel folklore argent.

Referncies.


Bibliografia.
Diversos autors. Ciudad de Angeles: Historia del cementerio de la Recoleta. OLMO Ediciones, 2001. ISBN 987433536X.
CARDELLICCHIO, Antonio. La esencia de la historia de la msica. Buenos Aires, 1999. ISBN 950-43-4626-X (de l'edici de 1992).

Enllaos externs.
Biografia a la pgina de la Municipalidad de Moreno (Argentina).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396906" title="Pont de l'Assut de l'Or" nonfiltered="2919" processed="2902" dbindex="152940">


El pont de l'Assut de l'Or o pont de la Serradora s un pont de Valncia que creua la vella llera del riu Tria, situat gaireb al final del Jard de Tria, just a l'est del Museu de les Cincies i a l'oest de l'gora, totes tres construccions de l'arquitecte valenci, Santiago Calatrava. 

El pont fou inauguarat el 12 de desembre del 2008 i amb 123 m s el monument ms alt de la ciutat. El pont s obert als cotxes i t tres carrils en cada sentit. Connecta la Ronda Nord de Valncia amb la Ronda Sud.
El pont, del tot blanc com altres ponts del mateix arquitecte, adopta una forma d'harpa amb un sol mstil que sost el pont amb 29 cable d'alta tensi.

Vegeu tamb.
Llista de ponts de la ciutat de Valncia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396908" title="Quentin Hubbard" nonfiltered="2920" processed="2903" dbindex="152941">
Geoffrey Quentin McCaully Hubbard (6 de gener de 1954 - 12 de novembre de 1976) fou el fill del fundador de l'esglsia de la Cienciologia, L.Ron Hubbard. Va morir als 22 anys, suposadament per sucidi.

Desprs de que el fill gran de L.Ron Hubbart deixs l'esglsia de la cienciologia, al 1959, Quentin va ser l'escollit pel seu para per succeir-lo com a cap de l'organitzaci. Moltes vegades, Quentin es va manifestar en desacord amb les pretensions del seu pare per ell, ja que volia ser pilot d'aviaci. Al 1974, va manifestar que volia ser ballar. Ben aviat, Quentin va intentar de sucidar-se. 

Alguns cienciologistes deien que Quentin era homosexual, i aix li va provocar un greu torment degut a la homofbia de l'poca. La doctrina de la cienciologia classifica els homosexuals com pervertits sexuals. 

Al 28 d'octubre del 1976, la policia el va trobar inconscient dins el cotxe a Las Vegas, sense documents identificatoris. Quentin va morir dues setmanes desprs sense haver recuperat la conscincia. El seu pare es va deteriorar rpidament desprs de la mort de Quentin i esdeven paranoic.

 Vegeu tamb .
 L.Ron Hubbard;
 Cienciologia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396909" title="Quentin Jammer" nonfiltered="2921" processed="2904" dbindex="152942">

Quentin Tremaine Jammer (19 de juny del 1979, Angleton, Texas) s un jugador de Futbol americ que juga com a cornerback a l'equip de la NFL, els San Diego Chargers.

Des de els inicis de la seva carrera, juga amb els San Diego Chargers (2002).

 Enllaos externs .
pgina web oficial ;
Quentin Jammer pgina dels San Diego Chargers) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396910" title="Quentin Meillassoux" nonfiltered="2922" processed="2905" dbindex="152943">
Quentin Meillassoux (nascut a Pars al 1967) s un filsof francs. s professor de l'cole Normale Suprieure i s fill de l'antropleg Claude Meillassoux. 

s deixeble del filsof Alain Badiou, que va dir que Quentin Meillassoux introdueix una opci totalment novedosa a la filosofia moderna, diferent de les tres alternatives de Kant: empirisme, escipticisme i dogmatisme. Al 2006, Quentin va publicar el llibre Aprs la finitude. Quentin es pot ubicar al moviment filosfic del Realisme especulatiu.

En aquest llibre, Meillassoux diu que la filosofia post-Kantiana est dominada pel que ell anomena correlacionisme, la teoria que els humans no poden existir sense el mn ni el mn sense els humans. A la via de Meillassoux, es diu que el mn s previa als humans. Diu que hi havia un reialme ancestral pre-hum. 

Meillassoux intenta mosrar que l'escepticisme agnostic, dels que dubten de la realitat de causa i efectee, ha de ser transformat radicalment, que hi ha coses que no els cal cap causa. Diu que el mn s una classe de hiper-caos en el que el principi de ra suficient s abandonat pel principi de no-contradicci. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396911" title="Saint-Mamert-du-Gard" nonfiltered="2923" processed="2906" dbindex="152944">


Saint-Mamert-du-Gard s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396912" title="Saint-Bauzly" nonfiltered="2924" processed="2907" dbindex="152945">


Saint-Bauzly s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396913" title="Junas" nonfiltered="2925" processed="2908" dbindex="152946">


Junas s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396914" title="Beauvoisin (Gard)" nonfiltered="2926" processed="2909" dbindex="152947">


Beauvoisin s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396915" title="Flaux" nonfiltered="2927" processed="2910" dbindex="152948">


Flaux s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396916" title="Pujaut" nonfiltered="2928" processed="2911" dbindex="152949">


Pujaut s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396917" title="Saze" nonfiltered="2929" processed="2912" dbindex="152950">


Saze s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396918" title="Garons" nonfiltered="2930" processed="2913" dbindex="152951">


Garons s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396919" title="Bez-et-Esparon" nonfiltered="2931" processed="2914" dbindex="152952">


Bez-et-Esparon s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396920" title="Pommiers (Gard)" nonfiltered="2932" processed="2915" dbindex="152953">


Pommiers s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396923" title="Benoni Beheyt" nonfiltered="2933" processed="2916" dbindex="152954">






Benoni Beheyt (Zwijnaarde, 27 de setembre de 1940) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1962 i 1968. Beheyt va guanyar ms de 40 curses, sent la ms important el Campionat del Mn de ciclisme en ruta de 1963. Tamb guany una etapa al Tour de Frana, el 1964. 

Palmars.
1962;
 1r a la Brusselles-Ingooigem;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Picardia ;
1963;
 Campionat del Mn de ciclisme;
 1r a la Gand-Wevelgem;
 1r al Gran Premi de Fourmies;
 1r al Tour de Valnia ;
1964;
 Campi de Blgica en ruta;
 1r de la Volta a Blgica;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;

Resultats al Tour de Frana.
1963. 49 de la classificaci general;
1964. 49 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1965. 47 de la classificaci general;


Enllaos externs.
Fitxa de Benoni Beheyt a www.sitiodeciclismo.net;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396932" title="Marat de TV3 contra les malalties mentals greus" nonfiltered="2934" processed="2917" dbindex="152955">

La Marat de TV3 del 2008 es va dedicar a la lluita contra les malalties mentals greus i la van presentar Raquel Sans i Ldia Heredia.

Espot i falca.
L'anunci televisiu de la dissetena edici de la Marat de TV3, una producci de sis minuts, recull la histria d'un granger (Llus Soler) i el seu fill que salven un nen a punt de morir. El pare del nen (Abel Folk), un home ric, ofereix al fill del granger la possibilitat d'estudiar; el noi s'acabar graduant en medicina. Les dues famlies perden el contacte fins que el fill ric, Winston Churchill, ja primer ministre, va tenir un problema de salut i es va salvar grcies a un medicament nou, l nic que el podia curar. Era la penicillina, un medicament descobert per Alexander Fleming, el fill del granger.

L'anunci acabava amb el lema Sempre reps molt ms del que dnes.

La falca de rdio

 El disc de La Marat 2008 .

El dia 7 de desembre amb els diaris El Punt, Segre, Diari de Girona, Regi 7, El Peridico, Diari de Tarragona, La Maana, La Vanguardia, Mundo Deportivo i Sport es va poder comprar per 9 euros el quart disc de la Marat. Totes les canons parlen de conceptes relacionats amb les malalties mentals, com la capacitat d'autosuperaci.

En el disc, de 62 minuts, hi han collaborat 278 persones de manera desinteressada i s hi ha treballat durant vuit mesos. Format per disset composicions, dotze de les quals gravades especialment per a La Marat, hi intervenen grups com La Carrau, Tomeu Penya, Josep Thi, Abs, Sidonie, Pastora o Estopa, a ms de cantants estrangers afincats a Catalunya, com Abdeljalil Kodsi i Arianna Puello, i de Manolo Escobar o Lolita cantant en catal. Se'n van editar 150.000 cpies i se'n van vendre 140.000.


Durant la Marat molts artistes van interpretar el tema que havien fet del disc.

El disc va vendre 145.000 cpies tan sols el 7 de desembre. Actualment es pot comprar a travs de la botiga en lnia de TV3. Per aquest disc i les actuacions en directe durant el programa, la Marat va haver de pagar 45.000 euros pels drets d'autor a la SGAE.

El llibre de La Marat.

Una de les novetats de l'edici de l'any 2008 va ser l edici d un llibre, amb la collaboraci de Columna Edicions, que recollia vuit relats de ficci que tenen com a fil conductor les malalties mentals greus. Es podia comprar al preu de nou euros i se'n van vendre 9.500 exemplars.



Activitats populars.
Es van fer ms de mil activitats populars arreu de Catalunya.

La Marat.
Va comenar a les deu del mat, dues hores abans que l'edici anterior, quan Raquel Sans i Ldia Heredia van presentar la Marat del 2008. A les 10:14 els actors de l'espot van iniciar el marcador, on s'hi representava el nombre d'euros recaptats, i que com ja va passar l'any 2007 s'anava actualitzant constantment.





Audincies.
Durant les quasi 15 hores que va durar la Marat hi va haver una audincia mitjana de 354.000 espectadors a Catalunya (49.000 menys que l'edici de l'any passat), el que representa un 17,2% del share (un 1,1% menys que l'edici anterior).

Referncies.


Enllaos externs.
 Pgina oficial de La Marat de TV3;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396934" title="DMD" nonfiltered="2935" processed="2918" dbindex="152956">

Un dispositiu digital de micromirall o DMD (sigles de Digital Micromirror Device) es un tipus de semiconductor ptic. Es la base de la tecnologa de projecci DLP y va se descobert en 1987 per Larry Hornbeck i William E. Nelsonde Texas Instruments.
	Histria
	2 Estructura 
	3 Funcionament 
4 Aplicaciones

Historia.
El projecte DMD va comenar en 1977 anomenant-se Deformable Mirror Device (dispositiu de mirall deformable) i fent servir moduladors de llum analgics micromecnics. EL primer producte que incorporava un DMD analgic va ser la impressora de bitllets d'avi TI DMD200 que s usava en lloc d un escner lser

Estructura.


Un DMD t una superfcie de varis centenars de milers de miralls microscpics distributs en una matriu rectangular y que es corresponen amb els pxels de la imatge que es vol mostrar.
Cada micromirall por girar entre 10-12 per collocar-lo en una posici de "encs o apagat". En la posici d'encs, la llum procedent de la llampara del projector es reflexa en les lents de l'aparell dent que el pxel corresponent brilli a la pantalla.
En la posici "apagat" la llum es dirigeix cap a una altre part, habitualment cap a un dissipador de calor, fent que el pxel es mantingui obscur.
Per generar una escala de grisos, es fa oscillar el mirall, molt rpidament, entre les dues posicions lmits de encs i apagat. Depenent del temps que es en una i altre posici es determina el to de gris a la pantalla ( modulaci per amplada del polsos binari)
Els DMD actuals poden reproduir una escala de 1024 tons de grisos. Consultar Processament digital de la llum per saber com es possible generar imatges en color en sistemes basats en DMD.
Els miralls son d'alumini de 16 micrmetres de ample . Cadascun dees fixat en un jou constats a dos postes de suport fent la funci de frontisses de torsi. En aquest tipus de frontisses, l'eix es fixa pels dos extrems y, literalment, la part central se retora (com es pot observar a la part superior). Gracies a l'escala tant reduda a la que es treballa, la fatiga del material no es un problema y els assaigs realitzats han demostrat que, desprs de un bili de cicles (1012), no es produeixen danys apreciables. Igualment, s'ha comprovat que els cops i vibracions normals no afecten al sser absorbits per la carcassa del DMD.

Funcionamient.
Dos parells d'elctrodes , situats a cada costat de la frontisses, controlen la posici del mirall mitjanant l'atracci electrosttica. El primer parell actua sobre el jou i el segon directament sobre el mirall.
La major part del temps s'aplica, simultniament, la mateixa carrega elctrica als dos costats. Enlloc de collocar el mirall a la posici central com es podria pensar a primera vista, aquesta situaci el mant fix a la posici actual. Es aix perqu la fora d'atracci al costat cap el que el mirall es inclinat es major ja que es ms a prop del elctrodes.
Per moure el mirall, en primer lloc es carrega l'estat desitjat a un cella de memria SDRAM ubicada sota del pxel i connectada tamb als elctrodes. Llavors es retira el voltatge aplicat als elctrodes fent que sigui la crrega situada a la cella SDRAM la que prevalgui y es mogui el mirall al estat desitjat. Quan es restableix el voltatge, el mirall queda fix en  aquesta posici , podent carregar el segent moviment a la cella .
L's d'aquest sistema redueix el voltatge necessari per moure els pxels al sser aplicat directament des de la memria SDRAM, tamb cal dir que el voltatge por ser retirat al mateix temps de tot el xip, de manera que tots els miralls es mouen a la vegada. D'aquesta manera s'aconsegueix una sincronitzaci ms exacta i un moviment de la imatge mes realista.

Aplicacions.
Televisors i televisors d alta definici (HDTV).
Discs hologrfics (HVD);
Vdeo-cascos (HMD-Head Mounted Displays);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396936" title="Riuet de la Pedra" nonfiltered="2936" processed="2919" dbindex="152957">

El riuet de la Pedra s un afluent per l'esquerra del Cardener a la Vall de Lord. Neix a 1.194 m. d'altitud al vessant septentrional del Coll del Jou. El primer tram del seu curs el fa en direcci predominant sud-nord i en la segona part traa un ampli arc cap a l'oest tot passant pel sud del poble de la Pedraper acabar desembocant al Cardener avanant prcticament en direcci al sud a 878 m. d'altitud, a mens de 500 m. aiges avall de la confluncia d'aquest amb el Mosoll i 310 m. aiges amunt de la font de la Puda. 

Afluents.

No t cap afluent digne de consideraci.

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=3 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l 
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) !! Pendent
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.194
|align="center"| -
|-
|align="center"|250
|align="center"|1.140
|align="center"|21,6 %
|-
|align="center"|500
|align="center"|1.085
|align="center"|22,0 %
|-
|align="center"|750
|align="center"|1.020
|align="center"|26,0 %
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|990
|align="center"|12,0 %
|-
|align="center"|1.250
|align="center"|965
|align="center"|10,0 %
|-
|align="center"|1.500
|align="center"|943
|align="center"|8,8 %
|-
|align="center"|1.750
|align="center"|924
|align="center"|7,6 %
|-
|align="center"|2.000
|align="center"|907
|align="center"|6,8 %
|-
|align="center"|2.250
|align="center"|890
|align="center"|6,8 %
|-
|align="center"|2.576
|align="center"|878
|align="center"|3,9 %
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396944" title="Coll del Jou" nonfiltered="2937" processed="2920" dbindex="152958">
El Coll del Jou s una collada que assoleix els 1.200,2 m. d'altitud i que es troba situada entre el serrat del Jou (a l'oest) i la serra de Pratformiu (a l'est) al terme municipal de La Coma i la Pedra. Hi passa una pista forestal que comunica el bosc del Jou amb l'obaga Negra

 Enllaos externs .

Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396954" title="Dispositiu Digital de Micromirall" nonfiltered="2938" processed="2921" dbindex="152959">
Un dispositiu digital de micromirall o DMD (sigles de Digital Micromirror Device) es un tipus de semiconductor ptic. Es la base de la tecnologa de projecci DLP y va se descobert en 1987 per Larry Hornbeck i William E. Nelson de Texas Instruments.


Historia.
El projecte DMD va comenar en 1977 anomenant-se Deformable Mirror Device (dispositiu de mirall deformable) i fent servir moduladors de llum analgics micromecnics. EL primer producte que incorporava un DMD analgic va ser la impressora de bitllets d'avi TI DMD200 que s usava en lloc d un escner lser

Estructura.


Un DMD t una superfcie de varis centenars de milers de miralls microscpics distributs en una matriu rectangular y que es corresponen amb els pxels de la imatge que es vol mostrar.
Cada micromirall por girar entre 10-12 per collocar-lo en una posici de "encs o apagat". En la posici d'encs, la llum procedent de la llampara del projector es reflexa en les lents de l'aparell dent que el pxel corresponent brilli a la pantalla.
En la posici "apagat" la llum es dirigeix cap a una altre part, habitualment cap a un dissipador de calor, fent que el pxel es mantingui obscur.
Per generar una escala de grisos, es fa oscillar el mirall, molt rpidament, entre les dues posicions lmits de encs i apagat. Depenent del temps que es en una i altre posici es determina el to de gris a la pantalla ( modulaci per amplada del polsos binari)
Els DMD actuals poden reproduir una escala de 1024 tons de grisos. Consultar Processament digital de la llum per saber com es possible generar imatges en color en sistemes basats en DMD.
Els miralls son d'alumini de 16 micrmetres de ample . Cadascun dees fixat en un jou constats a dos postes de suport fent la funci de frontisses de torsi. En aquest tipus de frontisses, l'eix es fixa pels dos extrems y, literalment, la part central se retora (com es pot observar a la part superior). Gracies a l'escala tant reduda a la que es treballa, la fatiga del material no es un problema y els assaigs realitzats han demostrat que, desprs de un bili de cicles (1012), no es produeixen danys apreciables. Igualment, s'ha comprovat que els cops i vibracions normals no afecten al sser absorbits per la carcassa del DMD.

Funcionament.
Dos parells d'elctrodes , situats a cada costat de la frontisses, controlen la posici del mirall mitjanant l'atracci electrosttica. El primer parell actua sobre el jou i el segon directament sobre el mirall.
La major part del temps s'aplica, simultniament, la mateixa carrega elctrica als dos costats. Enlloc de collocar el mirall a la posici central com es podria pensar a primera vista, aquesta situaci el mant fix a la posici actual. Es aix perqu la fora d'atracci al costat cap el que el mirall es inclinat es major ja que es ms a prop del elctrodes.
Per moure el mirall, en primer lloc es carrega l'estat desitjat a un cella de memria SDRAM ubicada sota del pxel i connectada tamb als elctrodes. Llavors es retira el voltatge aplicat als elctrodes fent que sigui la crrega situada a la cella SDRAM la que prevalgui y es mogui el mirall al estat desitjat. Quan es restableix el voltatge, el mirall queda fix en  aquesta posici , podent carregar el segent moviment a la cella .
L's d'aquest sistema redueix el voltatge necessari per moure els pxels al sser aplicat directament des de la memria SDRAM, tamb cal dir que el voltatge por ser retirat al mateix temps de tot el xip, de manera que tots els miralls es mouen a la vegada. D'aquesta manera s'aconsegueix una sincronitzaci ms exacta i un moviment de la imatge mes realista.

Aplicacions.

Televisors i televisors d alta definici (HDTV).
Discs hologrfics (HVD);
Vdeo-cascos (HMD-Head Mounted Displays);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396962" title="Protomelas labridens" nonfiltered="2939" processed="2922" dbindex="152960">

Protomelas labridens  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del sud del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Protomelas. p. 387-393. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396963" title="Protomelas macrodon" nonfiltered="2940" processed="2923" dbindex="152961">

Protomelas macrodon  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Protomelas. p. 387-393. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396965" title="Protomelas marginatus" nonfiltered="2941" processed="2924" dbindex="152962">

Protomelas marginatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Subespcies.
Protomelas marginatus marginatus ;
Protomelas marginatus vuae ;
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del sud del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Protomelas. p. 387-393. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396966" title="Edgar Sorgeloos" nonfiltered="2942" processed="2925" dbindex="152963">

Edgard Sorgeloos (Denderhoutem, 14 de desembre de 1930) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1951 i 1966. El seu princiapl xit esportiu fou la victria en una etapa del Tour de Frana de 1965. 

 Palmars .
1951 ;
 1r al GP Maurice Depauw ;
1952 ;
 1r a Welle ;
 1r al Circuit de la Dendre ;
1954 ;
 1r a Wervik ;
 1r a Halse Pijl ;
 Vencedor d'una etapa del Tour d'Europa;
1955 ;
 1r a l'Erembodegem-Terjoden ;
 1r a Steenhuize-Wijnhuize ;
 1r a Ninove ;
 1r a Halse Pijl ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1956 ;
 1r a Halse Pijl ;
 1r a Nederbrakel ;
 1r a Gooik ;
1957 ;
 1r al GP de la Famenne ;
 1r a Sint-Lievens-Esse ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1958 ;
 1r a Aachen ;
 1r a Zeebrugge ;
 1r al GP des Ardennes ;
 1r a Wingene ;
1959 ;
 1r a la Ssser-Cagliari ;
 1r a Ronse ;
1960 ;
 1r a Sint-Lievens-Esse ;
1961 ;
 1r a l'Erembodegem-Terjoden ;
1962 ;
 1r a Dsseldorf ;
 1r a Denderhoutem ;
 1r a l'Omloop der Vlaamse Gewesten ;
 1r al GP du Parisien (amb Rik van Looy, Guillaume van Tongerloo, Huub Zilverberg, Joseph Planckaert i Peter Post) ;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1964 ;
 1r a la Ronde van Brabant ;
 1r a la Ssser-Cagliari;
 1r a Mol ;
 1r a Zingem ;
1965 ;
 1r a Aalst ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1955. Abandona (8a etapa);
1962. 62 de la classificaci general;
1963. Abandona (11a etapa);
1964. 61 de la classificaci general;
1965. 84 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1966. Abandona (16a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1956. 14 de la classificaci general;
1957. 44 de la classificaci general;
1959. 55 de la classificaci general;
1960. 54 de la classificaci general;
1961. 46 de la classificaci general;
1962. Abandona;
1963. Abandona;

Resultats a la Volta a Espanya.
1956. 22 de la classificaci general;
1959. Abandona;
1963. 15 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa d'Edgar Sorgeloos a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396968" title="Protomelas pleurotaenia" nonfiltered="2943" processed="2926" dbindex="152964">

 Protomelas pleurotaenia s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Protomelas. p. 387-393. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396969" title="L'espantaocells" nonfiltered="2944" processed="2927" dbindex="152965">

L'espantaocells (en angls Scarecrow) s una pellcula estatunidenca de Jerry Schatzberg estrenada el 1973. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
Max (Gene Hackman) i Lion (Al Pacino) es troben a la carretera, mentre fan autoestop.
El primer s un busca-raons ben plantat i lleugerament monomanac : sortint de la pres, vol crear una empresa de rentat de cotxes. El segon s bastant fi i se'n surt de les situacions pel riure. Aquests dos vagabunds viatgen amb el seu objectiu cadascun: Mx. vol anar a buscar els seus diners per invertir-lo en el negoci, i Lion vol veure la seva ex-amiga i el seu fill que no coneix. 

 Repartiment.
 Gene Hackman : Max;
 Al Pacino : Lion;
 Dorothy Tristan : Coley;
 Ann Wedgeworth : Frenchy;
 Richard Lynch : Jack Riley;
 Eileen Brennan : Darlene;

Premis.
Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Cannes 1973.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396971" title="Protomelas similis" nonfiltered="2945" processed="2928" dbindex="152966">

Protomelas similis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Protomelas. p. 387-393. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396972" title="Protomelas spilonotus" nonfiltered="2946" processed="2929" dbindex="152967">

Protomelas spilonotus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Protomelas. p. 387-393. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396977" title="Protomelas spilopterus" nonfiltered="2947" processed="2930" dbindex="152968">

Protomelas spilopterus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 24 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Protomelas. p. 387-393. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396978" title="Palau Reial (Pars)" nonfiltered="2948" processed="2931" dbindex="152969">

El Palau Reial, en francs Palais Royal, s un palau situat a Pars, al nord del Palau del Louvre.

Aquest palau tamb va ser destrut per la comuna, per ha sigut reconstrut per ser seu del Consell d'Estat Francs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396979" title="Protomelas taeniolatus" nonfiltered="2949" processed="2932" dbindex="152970">

Protomelas taeniolatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Protomelas. p. 387-393. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396980" title="La vida s bella" nonfiltered="2950" processed="2933" dbindex="152971">

La vida s bella (en itali La vita  bella) s una pellcula italiana dirigida i protagonitzada per Roberto Benigni i estrenada el 1997, doblada al catal.

 Argument .
Benigni defineix ell mateix la seva pellcula com una faula : Guido troba i sedueix la seva futura dona, Dora. Anys ms tard, t un fill anomenat Giosu i, en tant que jueus, sn deportats cap a un camp de concentraci alemany. All, fa creure al seu fill que les ocupacions del camp alemany sn en realitat un joc, l'objectiu del qual seria guanyar un carro d'assalt.

La msica escollida contribueix molt a aquest univers de conte : cada personatge posseeix de fet la seva prpia melodia que es posa en marxa a cadascuna de les seves aparicions a la pellcula (melodia de la parella, melodia del nen, etc.) 

Repartiment.
 Roberto Benigni : Guido Orefice;
 Nicoletta Braschi : Dora;
 Giorgio Cantarini : Josu Orefice;
 Pietro De Silva : Bartolomeo;
 Horst Buchholz : el doctor Lessing;
 Marisa Paredes : La mare de Dora;
 Giustino Durano : l'oncle de Guido;
 Sergio Bustric : Ferruccio Papini;

 Premis i nominacions .

 Premis .
1999
 Oscar al millor actor per Roberto Benigni ;
 Oscar a la millor pellcula de parla no anglesa;
 Oscar a la millor banda sonora per Nicola Piovani ;

1998  Gran Premi (Festival de Cannes) per Roberto Benigni ;

 Nominacions . 

 Oscar al millor director  per  Roberto Benigni ;
 Oscar al millor muntatge per Simona Paggi ;
 Oscar a la millor fotografia per Elda Ferri  i Gianluigi Braschi ;
 Oscar al millor gui original per Vincenzo Cerami  i Roberto Benigni ;

 Palma d'Or per Roberto Benigni.

 Premis Goya Millor Pellcula Europea. ;

 Csar a la pellcula estrangera;
 Nou Premis Donatello ;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396982" title="Protomelas triaenodon" nonfiltered="2951" processed="2934" dbindex="152972">

Protomelas triaenodon  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: sud del llac Malawi, riu Shire i llac Malombe.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Protomelas. p. 387-393. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396984" title="Protomelas virgatus" nonfiltered="2952" processed="2935" dbindex="152973">

Protomelas virgatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental: s un endemisme del llac Malawi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Protomelas. p. 387-393. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396988" title="Cur Dfense" nonfiltered="2953" processed="2936" dbindex="152974">



Cur Dfense s un complex de despatxos situat al barri de negocis de La Dfense, a Frana (precisament a Courbevoie, al barri de La Dfense 4). Amb 350000m, es tracta de l'immoble que disposa de la major superfcie utilitzable a Europa amb el Palau del Parlament de Bucarest.

Construt per Bouygues el 2001 a l'emplaament de l'antiga tour Esso, la primera estructura moderna en ser enderrocada a la Dfense, Cur Dfense s constitueix de dues torres i de diversos edificis d'alada menor.

Les dues torres, dissenyades per Jean-Paul Viguier, mesuren 161m d'alria i compten 40 pisos, sn estretes (24m d'ample) i arrodonides als extrems.

Enllaos externs.

 Cur Dfense (Emporis);
 Cur Dfense (Insecula);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="396992" title="Vell savi" nonfiltered="2954" processed="2937" dbindex="152975">
El vell savi s una figura arquetpica que apareix a la mitologia i la literatura com un personatge d'edat que acumula gran coneixement i guia l'heroi en les seves aventures, sigui sota la forma de consells o amb revelacions de secrets i informaci. El vell savi acostuma a viure retirat del mn o acompanya el protagonista en un segon pla, no participa directament en l'aventura. 

Respon a un arquetip tradicional en la filosofia de Jung, que equival al pare-mentor que guia. Exemples en podrien ser Merl en les novelles artriques o Panoramix als cmics d'Astrix. El vell savi als relats medievals i fantstics s un mag o persona que accedeix al coneixement ocult i esotric. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397007" title="Batalla d'al-Ludjdj" nonfiltered="2955" processed="2938" dbindex="152976">
La batalla d'al-Ludjdj, lluitada el 5 de febrer de 1146 va enfrontar el Regne de Castella contra els musulmans a al-Ludjdj, llogaret proper a Chinchilla de Monte-Aragn on es va lliurar (segurament la moderna Lezuza o la moderna Alatoz).

La batalla la va lliurar el rei musulm Sayf al-Dawla al-Mustansir Ahmad Ibn Hud (anomenat pels castellans com Zafadola) contra els comtes castellans enviats per Alfons VII de Castella a sotmetre als rebels de Bayyasa, Ubbada i Jayyan que refusaven pagar el tribut a Zafadola, vassall del rei castell.

Quan els rebels es van veure perduts es van sotmetre a Zafadola a canvi de defensar-los contra els comtes que refusaven aturar la seva expedici, i Zafadola els va haver de combatre sent derrotat i capturat pels cristians. Conduit al campament cristi anomenat los Pardos, fou assassinat per alguns soldats, amb gran pena dels mateixos comtes i del rei castell; junt amb ell va morir el seu aliat, el governador de Valncia Abd Allah ibn Muhmmad ibn Sad, conegut desprs com Sahib al-Basit (senyor o mrtir d'Albacete). 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397009" title="Ratol marsupial cuagruixut" nonfiltered="2956" processed="2939" dbindex="152977">

El ratol marsupial cuagruixut (Sminthopsis crassicaudata) s una espcie de petit marsupial semblant a un ratol. Pertany a la famlia dels dasirids, que tamb inclou el ratol marsupial cuavermell, els gats marsupials i el diable de Tasmnia. T una mida corporal mitjana de 60-90 mm amb una cua de 45-70 mm. Les orelles mesuren 14-16 mm. El seu pes varia entre 10 i 20 grams, fent-ne un dels marsupials carnvors ms petits. La cua esdev gruixuda a uns quants millmetres de l'anus, fins la punta de la cua.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397013" title="Ratol marsupial de peus blancs" nonfiltered="2957" processed="2940" dbindex="152978">

El ratol marsupial de peus blancs (Sminthopsis leucopus) s un marsupial originari de Tasmnia i Austrlia. Viu a la costa i en rees interiors de Gippsland i alpines a fins a 400 m d'alada, a prop de Narbethong. La mida del musell a la cua s de 14-20 cm: 7-11 cm del cap a l'anus i 7-9 cm de cua. Pesa entre 19 i 27 grams.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397016" title="Ratol marsupial de galtes vermelles" nonfiltered="2958" processed="2941" dbindex="152979">

El ratol marsupial de galtes vermelles (Sminthopsis virginiae) s un marsupial d'Australsia. Deu el seu nom als pls vermells caracterstics de les galtes. Mesura un total de 167-270 mm. La mida corporal mitjana s de 80-135 mm amb una cua de 87-135 mm. Les orelles mesuren 12-13 mm. El pes varia entre 18 i 75 grams. La cua s prima i d'un color rosa pllid.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397018" title="Revolta contra els almorvits (1144-1147)" nonfiltered="2959" processed="2942" dbindex="152980">
Els aristcrates hispano-rabs van iniciar la revolta contra els dominadors nord-africans almorvits, als quals consideraven uns intrusos incultes i intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins. La rebelli esclat el 1144, per com havia passat en totes les anteriors revoltes indgenes andalusines, mancava de coordinaci i les distintes faccions revolucionries es combatien entre si, en un perode d'anarquia delirant. 

La rebelli.
La rebelli a Xarq al-ndalus fou encapalada per Ahmad ibn Hud al-Mustansir, ms conegut com Saif ad-Dawla, fill del darrer emir hud de Saraqusta. Indut pel seu odi als almorvits, es pos al servei del rei Alfons VII de Castella. Tot i estar manejat pels cristians, gaudia de prestigi entre els andalusins, per tal com era l'hereu dels Banu Hud.

En esclatar la revoluci, Yahya ibn Ganiya -que havia estat governador de Valncia- comandava els almorvits andalusins, i havia collocat el seu nebot Abu Muhmmad Abd Allh ibn Ganiya com a nou governador de Valncia, ciutat que es revolt contra els almorvits l'1 de mar de 1145. El 2 de maig es feia amb el govern de Valncia el cad Abu Malik Marwan ibn Abd al-Aziz, el qual encarreg la defensa de les fronteres al capit Abd Allh ibn Iyad. Aquest capit, que reconeixia la sobirania de Saif ed-Dawla, poc desprs s'ensenyor de Mrcia. Mentrestant, a Valncia Abu Malik Marwan ibn Abd al-Aziz es mostrava incapa de governar i els seus soldats se sublevaren i collocaren en el seu lloc Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix, que ocupava el crrec de val d'Ibn Iyad de Mrcia.

Reinstauracio de l'emirat de Balansiya.

Saif ad-Dawla entr a Mrcia el gener del 1146, com a rei de Xarq al-ndalus, i fou rebut amb grans honors pel governador Ibn Iyad. Desprs Abu Bakr, fill de Saif ad-Dawla, acompanyat del mateix Ibn Iyad, visit Dnia i Valncia, i tamb foren rebuts amb honors. 

En trobar-se amb una certa fora, Saif ad-Dawla intent desfer-se de la tutela dels castellans, per les tropes d'Alfons VII de Castella, aliades ara amb Ats-Tsagr, governador de Conca i rival personal de Saif ad-Dawla. Aquest darrer organitz un exrcit comandat pel val Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix i format per tropes de Valncia, Alacant, Mrcia i Llorca, per fou derrotat pels castellans a la Batalla d'al-Ludjdj el 4 de febrer de 1146. En aquesta batalla moriren Saif ad-Dawla i Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix. Ibn Iyad sobrevisqu, per fou desposset del seu senyoriu de Mrcia per Abd Allh ibn Jarak ats-Tsagri, que hi govern de maig a setembre de 1146. 

Ibn Iyad fou capa de reorganitzar un exrcit amb tropes de Valncia, Alacant i Llorca, i marx cap a Mrcia, on sabedors de la vinguda de Ibn Iyad, se sublevaren contra ats-Tsagr, que mor en la revolta. Ibn Iyad fu l'entrada triumfal a Mrcia per segona vegada el 13 de setembre de 1146. Per un any desprs mor en la batalla d'Ucls contra els castellans. 

El rei Llop.

El val que, malgrat la seua joventut, governava Valncia de 1146 a 1147 era Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni, fill de Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix, i futur rei de les taifes de Mrcia i Valncia, que seria conegut pels cristians com el Rei Llop.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397019" title="Sant Dami" nonfiltered="2960" processed="2943" dbindex="152981">
Sant Dami fou un fams metge, sant i mrtir que va viure als segles III i IV.

T un germ sant i metge com ell (Cosme) i se'ls coneix com a Sants Metges per guarir tant homes com animals.

Tots els oficis que exercien la medicina tenien Sant Cosme i Sant Dami per patrons i advocats.

Antigament, el dia d aquests Sants, els metges no visitaven cap malalt, ja que hi havia la creena que els sants patrons vetllaven per ells i els protegien.

La onomstica d'aquest sant fou el dia 26 de setembre.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397022" title="DVB-RCT" nonfiltered="2961" processed="2944" dbindex="152982">
DVB-RCT ( Digital Video Broadcasting   Return Channel Terrestrial, en angls) s un sistema estandarditzat i publicat per l'ETSI l'any 2002 (EN 301 958v1.1.1(2002-03)) que permet, mitjanant una transmissi sense fils , la interactivitat dels usuaris per un canal de retorn amb la Televis Digital Terrestre (TDT), de l'estndard DVB-T.

 Caracterstiques .

Aquest estndard permet un canal per interactuar sense fils encara que les bandes del UHF i VHF estiguin congestionades. s el primer sistema basat en el sistema OFDM amb accs mltiple que proporciona un canal sense fils per interactivitat. Permet tenir grans cel les o petites depenent dels bits de capacitat que es proporciona a l'usuari i pot suportar grans pics en el trnsit d'informaci. Proporciona interactivitat a qualsevol dispositiu que pugui rebre senyal TDT.  Utilitza eficientment l'espectre i t un cost baix.



 Codificaci Turbo i concatenada .

El sistema de codificaci s bastant flexible. L'estndard permet escollir entre la concatenada (Reed Solomon i convolucional) i la Turbo. El fet d'utilitzar la codificaci Turbo fa que sigui un sistema molt robust i permet una reducci de fins a 2 dB entre la relaci de la portadora i el soroll donat un BER (Bit Error Rate). Aquesta per, implica un cost computacional molt major que la concatenada, doncs s molt ms complexa i innovadora. 

Segmentaci de la banda.

 Partici del canal .

Els canals de transmissi de DVB-RCT poden ser d'amples de Banda de 1, 3 , 4, o 8 Mhz en funci de les necessitats o de l'espectre disponible que tinguem. A ms, aquest s varia en funci dels parmetres que es defineixen en els segents punts. En aquest cas, el canal es parteix tant en temps com en freqncia i aix s el que dna ms versatilitat al sistema.

 Transmissi de les trames .

Hi ha 2 tipus de trames:
 TF1: on s'envia un primer smbol nul, 6 smbols d'alineaci i 176 de dades;
 TF2: on s'envien 8 grups de 6 smbols cadascun.

Habitualment noms s'envien TF1 per a fer comprovacions peridiques i evitar jamming.

 Configuraci de les portadores .

Les portadores poden tenir diferents estructures. Aquestes diferents configuracions depenen de l'espaiat de les portadores i de l'estructura de rfegues que tenen.

 Espaiat de portadores .

L'espaiat de les portadores es refereix a la velocitat que aquestes poden tenir i per tant la duraci dels smbols que es transmeten. Aquestes poden anar des de 1000 ms de duraci (CS1) fins a 250 ms (CS3)

 Estructura de rfega .

Aqu es determina el nombre de portadores i combinat amb l'espaiat de portadora s'afina la velocitat total de la comunicaci adaptant el sistema a les caracterstiques de la mida de la cel la i la densitat d'usuaris.

 En el BS1, tota la potncia (RF) s'aplica en una sola portadora.
 En el BS2, la potncia es reparteix entre quatre portadores.
 En el BS3, la potncia es reparteix entre 29 portadores. ;
Independentment de la difusi de les dades dels usuaris, hi ha un nombre fix de bytes a transmetre a cada slot del temps. Per aix,la transmissi del BS1 s 29 vegades ms llarga que el BS3 i 4 vegades ms que en BS2.

 Entrellaat de les portadores .

Utilitza un canal de radiofreqncia i l'organitza de manera que diversos usuaris puguin accedir, utilitzant TDMA i OFDM. Semblant a l'estndard DVB-T, es divideix el canal de radiofreqncia en ranures de temps i freqncia. Es tindr una taxa de bits diferent en funci de la modulaci i la taxa de protecci de la codificaci (  i   ). Les petites variacions que hi puguin haver sn degudes als possibles intervals de guarda aplicats a cada smbol (1/4, 1/8, 1/16, 1/32 de la duraci til del smbol). Aquestes taxes de bits a l'estaci base poden variar entre 1 i 30 Mbps pel canal de DVB-RCT

 Assignaci dinmica de la modulaci adaptativa .

L'assignaci dinmica de la modulaci adaptativa ( Dynamically Assignable Adaptive Modulation, DAAM) permet que pugui suportar en una mateixa cel la i a la vegada, diferents tipus de modulaci (4, 16 i 64 QAM). Grcies a aix, l'emissor (service provider) pot controlar el nivell d'interferncia co-canal de les cel les venes i al mateix temps donar el mxim s a l'espectre, proporcionant el corresponent mxim bit-rate a cada un dels usuaris. 
Aix, variant la modulaci dna una major robustesa als usuaris propers al lmit de la cel la (4QAM   rate) permetent que emetin amb menor potncia cap a l'estaci base. En canvi els usuaris situats a la zona del centre, se'ls assigna una modulaci menys robusta (64 QAM   rate) amb la condici d'emetre amb ms potncia cap a l'estaci base,  a ms poden enviar ms dades ja que al estar lluny d'altres cel les hi ha menys interferncia co-canal. 
	
En resum podem dir que els terminals interactius tenen un sistema similar al dels terminals mbils per garantir que emeten amb la menor potncia. Aix es pot reduir les possibles interferncies i augmentar l'eficincia de l'espectre.

 Taula resum de les caracterstiques .



 Costos i prestacions del sistema DVB-RCT .

Bsicament, els costos de DVB-RCT consten del preu dels equips de l'usuari i els de l'estaci base. Tamb s'ha de tenir en compte l'enlla de retorn des de l'estaci base fins al provedor de serveis (ISP) en el cas que no hi hagi cap enlla ja instal lat.

Amb una sola unitat de recepci instal lada a l'estaci base, aquesta pot tramitar fins a 20000 interaccions per segon. Per exemple, en el mode 2k, es poden gestionar fins a 59 interaccions de diferents usuaris amb una taxa de 600 per segon.

Totes aquestes caracterstiques fan que el sistema DVB-RCT tingui un cost molt baix (desplegar-lo costa una petita part del que costa desplegar xarxes XDSL, GSM o UMTS) i el que s ms important, que a casa de l'usuari no s'hagi d'instal lar cap antena ni transmissor que requereixi cridar un tcnic per a poder garantir la interacci.


Pgines relacionades.
DVB;
Televisi digital terrestre;


 Altres links d inters .

 PDF amb l'explicaci detallada de l'estndard ;
 Annex de l'article anterior ;
 PDF amb l'explicaci de l'estndard per part de l'organitzaci DVB ;
 Anlisi de rendiment i test del sistema DVB-RCT ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397023" title="Ivan Basso" nonfiltered="2962" processed="2945" dbindex="152983">

Ivan Basso (nascut el 26 de novembre del 1977 a Gallarate) s un ciclista professional itali que actualment corre per l'equip de l'UCI ProTour Liquigas. Basso, amb el sobrenom d'Ivan el Terrible, s considerat un dels millors escaladors del pilot professional de la dcada del 2000, i tamb un dels millors corredors de voltes per etapes. Ha guanyat el Giro d'Itlia, havent-se endut l'edici del 2006 de la gran volta italiana mentre corria pel Team CSC. Tanmateix, el 2007 Basso admet que planejava utilitzar dopatge i reb una sanci de dos anys sense crrer. La sanci s'acab el 24 d'octubre del 2008, i torn a crrer dos dies ms tard a la Japan Cup, on aconsegu un tercer lloc darrere Damiano Cunego i Giovanni Visconti.  

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397026" title="Pont de Grenelle" nonfiltered="2963" processed="2946" dbindex="152984">


El pont de Grenelle s un pont de Pars, construt el 1827.

Geografia.

El pont de Grenelle salva el Sena de la rue Linois (15 districte) a la rue Maurice Bourdet, al 16, salvant l'le des Cygnes, delimitant una zona riu avall, on hi ha una rplica de l'Esttua de la Llibertat.

Histria.

El primer pont de Grenelle va ser concebut per l'arquitecte Mallet, a la iniciativa dels promotors dels barris Beaugrenelle. El 1873, s'enfonsa totalment, i, un any ms tard, es pren la decisi de construir un pont de fosa de sis arcs concebut per dos enginyers Vaudrey i Pesson.

De 1966 a 1968, tres enginyers: Thenault, Grattesat, i Pilon construeixen el pont actual.

Arquitectura.

El pont implica dues voltes metlliques principals de 85m, salvant els dos braos del Sena, una volta de 20m sobre l'illa dels Cignes i dues voltes de 15m de bet, que salven els molls de la riba dreta i la riba esquerra. La longitud total del pont s de 220m, la seva amplada de 30m (22m per a la calada, i 8m per a les dues voreres).

Vegeu tamb.

 Rpliques de l'Esttua de la Llibertat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397030" title="LV-9123" nonfiltered="2964" processed="2947" dbindex="152985">
La LV-9123 s una carretera antigament anomenada venal, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya. La L correspon a la demarcaci provincial de Lleida, i la V a la seva antiga consideraci de venal.

s una carretera del Pallars Juss, de la xarxa local de Catalunya, de 7 quilmetres de llargria, que t l'origen a la C-1412b, en terme de Tremp, prop de Vilamitjana i el dest final en el poble de Sant Serni.

Noms trepitja dos termes municipals: Tremp i Gavet de la Conca, i mena al pobles de Fontsagrada, Gavet i Sant Serni.

L'inici de la carretera s a la C-1412b, en terme de Tremp, prop de Vilamitjana, a , a 448,8 m. alt., i el final, a Sant Serni, de Gavet de la Conca, a , a 601,6. Per tant, en 7 quilmetres de recorregut puja 162,8 m.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397031" title="Pont de Bercy" nonfiltered="2965" processed="2948" dbindex="152986">


El pont de Bercy s un pont que travessa el Sena a Pars, a Frana.

Enllaa els 12 i 13 districtes, en el prolongament del boulevard de Bercy i del boulevard Vincent-Auriol i suporta, a ms de diverses vies de circulaci, un viaducte ferroviari utilitzat per la lnia 6 del metro.

Histria.

El pont de Bercy va ser construt a l'emplaament d'un altre pont. Aquest darrer, un pont penjant inaugurat el 1832, era d'un tonatge que es va mostrar insuficient. Entre 1863 i 1864, va ser doncs reemplaat per una obra en maoneria ms slida. L'antic pont disposava d'un peatge del qual els preus eren de: un sou per vianants, 3 per a vehicles (incloent-hi les persones transportades) i 5 per a cotxes de quatre rodes enganxats de 2 cavalls.

El 1904, el pont va ser ampliat a 5,50m per tal de poder superposar-li el viaducte de la lnia 6 del metro.

El 1986, es va prendre la decisi d'ampliar el pont per tal de crear-hi tres vies suplementries. Tot i que idntic a l'original, el nou pont en arc s construt en bet armat i recobert de pedra. Els treballs van comenar el 1989 i el pont va ser lliurat el 1992, desprs d'haver guanyat 16m d'ample fent una amplada total de 35m.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397034" title="L-913" nonfiltered="2966" processed="2949" dbindex="152987">
La L-912 s una carretera antigament anomenada provincial, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya. La L correspon a la demarcaci provincial de Lleida.

s una carretera local que comena a la comarca de la Noguera i que mor just en entrar en la del Pallars Juss.

Segueix, grosso modo, el traat d'un cam obert al segle XIII pels monjos de Mei per a enllaar Vilanova i Santa Maria de Mei amb Llimiana i Tremp.

T el seu origen a Vilanova de Mei i el seu final a prop de l'Hostal Roig, del terme de Gavet de la Conca, tot i que per pistes rurals habitualment en bon estat enllaa amb Llimiana i Tremp.  Oficialment s'acaba en el punt quilomtric 8,5, per t perfecta continutat per una pista local asfaltada, carretera, de fet, que passa per l'Hostal Roig, Mata-solana, Sant Mart de Barcedana, Sant Cristfol de la Vall i s'aboca en la carretera LV-9121 a prop de Llimiana.

S'inicia en el terme municipal de Vilanova de Mei i s'acaba en el de Gavet de la Conca. Sn els dos nics municipis per on passa aquesta carretera. La longitud oficial d'aquesta carretera s de  km.

L'inici de la carretera s a Vilanova de Mei, a , a 596,9 m. alt., i el final, a les Forques, sota el Cinglo del Desferrador, de la Serra del Cucuc, prop de l'Hostal Roig, a , a 1.032,7. Per tant, en 11 quilmetres de recorregut puja 435,8 m.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397040" title="Espai de Banach" nonfiltered="2967" processed="2950" dbindex="152988">
En matemtiques, un espai de Banach s un espai vectorial normat i complet.

Definici.

Sigui E un espai vectorial. Una norma a E s una aplicaci ||||:E  on x ||x||; amb les segents propietats:

 ||x||=0 <=> x=0 ;
 || x||=| | ||x||  per qualsevol   escalar i x E;
 ||x+y||   ||x||+||y|| per qualsevol x,y d'E ;

Quan en un espai vectorial tenim definida una norma, parlem d'espai normat. 

Sigui E un espai normat. Aleshores, diem que (xn) x per a n  , si ||xn-x|| 0 per a n  .  

Aix doncs, un espai de Banach s un espai vectorial E sobre el cos K dels nombres reals o el dels complexos amb una norma ||.|| tal que tota successi de Cauchy (respecte la mtrica d(x,y)=||x-y||) en E s convergent (t un lmit en E).

Exemple.

 Els espais euclidians E=Kn amb la norma  on , sn espais de Banach.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397041" title="Van Johnson" nonfiltered="2968" processed="2951" dbindex="152989">


Charles "Van" Johnson (Newport, 1916   Nyack, 2008) fou un actor de cinema estatunidenc.

Biografia.
Va nixer el 25 d'agost de 1916 a la ciutat estatunidenca de Newport, a l'estat de Rhode Island, on el seu pare era agent immobiliari. Des de petit va mostrar la seva fascinaci per les companyies de teatre que anaven de gira a la seva ciutat. Desprs d'acabar els estudis de secundria, Johnson va prendre la decisi de marxar per provar sort com actor a Nova York, on va arribar el 1934 amb cinc dlars i totes les seves pertinences en una sola maleta.

Va comenar a treballar a Broadway com a membre del departament d'algunes obres comercials, i des d'all va saltar al cinema amb una adaptaci d'una obra teatral en la qual havia participat.

Per la seva immersi a Hollywood no va arribar fins el 1942, quan va firmar un contracte amb la Metro Goldwyn Mayer, que el va catapultar a la fama amb papers en musicals i drames bllics com Cap de setmana (1947) o Foc a la neu (1949).

Amb llur aspecte atltic i juvenil, es va convertir en un dels galants ms desitjats i va coprotagonitzar films amb les estrelles femenines de l'poca, June Allyson i Esther Williams.

Posteriorment tamb va participar en alguns films de l'anomenat spaghetti western que van triomfar als anys 60, per en aquesta dcada els papers de protagonista van comenar a escassejar i va haver de canviar de registre i treballar en sries de televisi com Home ric, home pobre, S'ha escrit un crim o Batman.

La seva ltima aparici en el cinema va ser el 1985 amb La rosa porpra del Caire. Noms es va casar una vegada, amb Eve Wynn Abbot de la que es divorci el 1968. El divendres 12 de desembre de 2008 va morir de mort natural al poble de Nyack, a l'estat de Nova York.

Filmografia rellevant.

Dos en el cel (1943);
La comdia humana (1943;
Las roques blanques de Dover (1944);
30 segons sobre Tokio (1944);
Joc de passions (1945);
Sublim decisi (1948);
L'estat de la Uni (1948);
Brigadoon (1953);
La ltima vegada que vaig veure Pars (1954);
El mot del Caine (1954);
A 23 passes de Baker Street (1956);

Referncies.
Obituaris del diari AVUI, 13-12-2008, pg. 24.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397042" title="LV-9124" nonfiltered="2969" processed="2952" dbindex="152990">
La LV-9124 s una carretera antigament anomenada venal, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya. La L correspon a la demarcaci provincial de Lleida, i la V a la seva antiga consideraci de venal.

s una carretera local del Pallars Juss que s'inicia a la C-13, en el terme de Castell de Mur, prop de Gurdia de Noguera, i que en 7 quilmetres mena al poble de Moror, del ve terme de Sant Esteve de la Sarga.

Trepitja, doncs, noms els termes municipals de Castell de Mur i de Sant Esteve de la Sarga.

Del punt quilomtric 4 d'aquesta carretera arrenca cap al nord la pista rural asfaltada que mena a Santa Llcia de Mur en poc menys de 2 quilmetres. Aquesta mateixa pista, sempre en bon estat, s la que mena a Collmorter en 3 quilmetres des de Santa Llcia de Mur, i al castell de Mur en poc ms d'un quilmetre i mig des de Collmorter. Continuant per la mateixa pista, en quasi 4 quilmetres ms s'arriba a Vilamolat de Mur, i encara es pot continuar cap al nord per sortir per Puigverd a la carretera C-1311 (El Pont de Montanyana - Tremp), prop de Fgols de Tremp.

L'inici de la carretera s a la C-13, en terme de Castell de Mur, prop de la Gurdia de Noguera, a , a 392,7 m. alt., i el final, a Moror, de Sant Esteve de la Sarga, a , a 789,5. Per tant, en 7 quilmetres de recorregut puja 396,8 m.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397049" title="Durch den Monsun" nonfiltered="2970" processed="2953" dbindex="152991">


"Durch den Monsun" (A travs del mons) i "Monsoon" sn canons de la banda alemanya de rock Tokio Hotel. La versi alemanya de la can "Durch den Monsun" va ser llanada com el seu single de debut el 2005 del seu lbum de debut Schrei. Una versi anglesa anomenada "Monsoon" va ser inclosa desprs en el seu primer lbum en angls, Scream i llanat com el seu primer single angls el 2007.

Posici a les llistes de vendes.

Notes:
1: Les posicions de les llistes de vendes del 2005 sn de la versi alemanya, "Durch den Monsun".
2: Les posicions de les llistes de vendes del 2007 sn de la versi anglesa, "Monsoon".
3: La versi alemanya es va llanar a Frana el 2007.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397062" title="Gavial" nonfiltered="2971" processed="2954" dbindex="152992">

El gavial (Gavialis gangeticus) s una espcie de la famlia Gavialidae, una de les tres en que es divideix l'ordre Crocodilia. Hi ha controvrsia sobre si s l'nica espcie de la seva famlia o la comparteix amb el fals gavial (Tomistoma schlegelii). Les evidncies fssils i morfolgiques ms recents suggereixen que pertanyen a famlies diferents, per hi ha proves immunolgiques i bioqumiques que discrepen. 

Es caracteritza per un musell prim i allargat, a la punta del qual es troba una curiosa protuberncia usada per a atreure femelles i per a produir bombolles que formen part del seu ritual d'aparellament.

Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397064" title="Nicola Jerkan" nonfiltered="2972" processed="2955" dbindex="152993">
Nikola Jerkan (Split, Crocia, el 8 de desembre de 1965), s un futbolista croat, ja retirat, que jugava de defensa.

 Trajectria .
Es va formar a les files del NK Zagreb i al 1983 va passar al Dinamo Vinkovci, on s'hi va estar tres anys abans de donar el salt a un dels grans de la llavors lliga iugoslava, l'Hajduk Split. Al club croat va pertanyer durant quatre anys, del 86 al 90, destacant les dues darreres campanyes sobretot.

Al 1990 fitxa pel Real Oviedo, de la lliga espanyola. A Astries va militar sis temporades, sent pea clau del conjunt ovetenc en totes elles (mai va baixar dels 30 partits per temporada), i a ms a ms, va ser nomenat defensa ms destacat de la competici a la lliga 91/92.

Deixa l'Oviedo i es trasllada a la lliga anglesa amb el Nottingham Forest, on a penes tindria oportunitats de jugar i fins i tot seria cedit la 97/98 al Rapid de Viena.

Per ltim, al 1999 s'hi incorpora al conjunt belga del Charleroi. A Blgica va disputar dues temporades abans de retirar-se.

 Selecci .
Jerkan va ser 31 vegades internacional amb la selecci de futbol de Crocia, i va marcar un gol. Va formar part del combinat del seu pas que va acudir a l'Eurocopa d'Anglaterra 1996.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397066" title="Xarxa ferroviria de la Catalunya del Nord" nonfiltered="2973" processed="2956" dbindex="152994">

La xarxa ferroviria de la Catalunya Nord est composta per:
Lnies de Socit National des Chemins de fer Franais (SNCF):
Lnies regionals Transport express rgional (TER):
TER Llenguadoc Rossell i TER Migdia-Pirineus (aquesta darrera opera a noms dues estacions nord-catalanes).
Lnies de llarga distncia:
Lnies dirns Corail Toz.
Lnies nocturns Corail Luna.
Lnies d'alta velocitat, Train  Grande Vitesse (TGV):
Lnies convencionals o clssiques amb serveis TGV.
Lnia internacional, Espanya-Frana, d'alta velocitat: LAV Perpiny-Figueres.
Lnies de mercaderies, sobre les quals no circulen cap tren de passatgers.


La xarxa de la Catalunya Nord connecta amb la de Catalunya per dos llocs diferent:
Cervera de la Marenda - Portbou.
la Tor de Querol - Puigcerd.

La connexi de Cervera de la Marenda - Portbou es produeix a Portbou mitjanant un canviador d'ample sistema Talgo i travessa la frontera ja en ample estndard mentre que la connexi la Tor de Querol - Puigcerd s en ample ibric i a la Tor de Querol s'ha de fer transbord per enllaar amb el tren groc o amb la lnia TER Llenguadoc Rossell. Actualment est en construcci una tercera connexi Lnia Perpiny-Figueres, lnia en ample estndard i d'alta velocitat.


Regionals.





Les lnies de Regionals (o mitjana distncia) formen part de la xarxa francesa de TER, marca comercial de SNCF, en aquest cas TER Llenguadoc Rossell. A la Catalunya Nord, n'hi ha tres:
Lnia 1 TER Llenguadoc Rossell entre Perpiny i Marsella.
Lnia 2 TER Llenguadoc Rossell entre Portbou i Tolosa de Llenguadoc.
Lnia 12 TER Llenguadoc Rossell entre Perpiny i Vilafranca de Conflent.
Aix mateix existeix un servei regional que opera TER Migdia-Pirineus, tot i que noms un petit tros del seu recorregut s a dins del pas. Parteix de La Tor de Querol i para a Port i Pimorent abans de sortir de la Cerdanya direcci Tolosa de Llenguadoc.

Lnies turstiques.

Els trens tristics turstic sn aquells que tenen una baixa freqncia de pas. Aquest s el cas del Tren Groc a l'alta vall de Tet (Alt Conflent i Alta Cerdanya) i el Tren del Fenolleds a la vall de l'Agl (Alt Rossell i la Fenolleda), el primer operat per TER Llenguadoc Rossell (SNCF) i el segon per una inciativa privada anomenada TCPF, part del grup UNECTO, la federaci francesa de trens turstics.
Tren Groc entre Vilafranca de Conflent i la Tor de Querol.
Tren del Pas Ctar i el Fenolleds entre Ribesaltes, Sant Pau de Fenollet i Atsat (Aude).

Llarga Distncia.











 Llarg recorregut SNCF:
Corail Toz entre Cervera de la Marenda i Pars, Estrasburg i Metz.
Corail Luna entre Cervera de la Marenda i Pars, Estrasburg i Metz.

 Llarg recorregut internacionals Renfe Operadora:
Talgo  entre Montpeller i Barcelona o Cartagena;
Trenhotel entre Barcelona i Pars, Zuric, Mil. ;

 Llarg recorregut TGV, alta velocitat, entre Perpiny i Pars o Brusselles.

Lnies de mercaderies.
A la Catalunya Nord hi ha dos ramal de mercaderies, sobre les quals no circulen cap tren de passatgers: Entre Perpiny i Tur, i entre Elna, El Vol i Ceret.

Comarques amb ferrocarril.
A la Catalunya Nord, el Rossell disposa d'estacions amb serveis de llarg recorregut i TGV; el Conflent compta amb una lnia de mitjana distncia (TER); l'Alta Cerdanya t noms un servei de tren turstic, el Tren Groc; i el Vallespir i el Capcir no tenen cap lnia de passatgers en funcionament, si b el Vallespir disposa del ramal de mercaderies Elna - Ceret.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397068" title="Cant d'Orezza-Alesani" nonfiltered="2974" processed="2957" dbindex="152995">

El cant d'Orezza-Alesani s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.



 Administraci .


 
 Composici .
 


 Demografia .


  
Enllaos externs .
 El cant d'Orezza-Alesani al web de l'Insee;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397069" title="Batalla dels Alcalans" nonfiltered="2975" processed="2958" dbindex="152996">
L'imperi almorvit va entrar en decadncia tan rpidament com s havia constitut. Alfons el Bataller d'Arag haviat aprofitat la manca de cohesi dels almorvits per prendre Saraqusta (1118), Qalat al-Ayyub (1121) i Daroca (1122).
    
Cap al 1128 hi hagu un canvi de califa almorvit i a l'hora de retre-li fidelitat, hi hagu molts musulmans andalusins s hi mostraren obertament reticents. Un d ells fou l alcaid sevill Al ibn Majjuz, el qual fug d Andalusia a la vall d Ebre, on pact una aliana amb Alfons el Bataller per saquejar i ocupar la terra de Balansiya, de la mateixa manera que ho havia fet poques dcades abans el Cid.
 
Els almorvits respongueren enviant un poders exrcit nouvingut del Marroc profund, que s un als genets africans dels governadors de Qurtuba i Madina Mursiyya amb l objectiu d acaar el rebel Ibn Majjuz i l aragons Alfons. 

La batalla tingu lloc el 1129 en el castell dels Alcalans (Montserrat), i d'all isqueren malparats els almorvits. Segons el poeta valenciano-musulm Ibn al-Abbar, la desastrosa derrota dels Alcalans fu perdre popularitat als almorvits de Xarq al-ndalus i, al cap d un temps, derivaria en la proclamaci d uns segons regnes de taifa a Xarq al-ndalus (a partir de 1144 a Balansiya).

Referncies externes.
 Castell dels Alcalans;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397071" title="Campana (Crsega)" nonfiltered="2976" processed="2959" dbindex="152997">

Campana (en cors Campana) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 24 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397074" title="Tours Socit gnrale" nonfiltered="2977" processed="2960" dbindex="152998">
Les tours Socit gnrale sn dos gratacels de despatxos bessons situats al barri de negocis de La Dfense, a Frana (precisament a Puteaux, al barri de La Dfense 7).

Construdes el 1995 per a la Socit gnrale, pels arquitectes Michel Andrault, Pierre Parat, Nicolas Ayoub, mesuren totes dues 167m d'alria, les torres ms altes construdes des de la tour Total el 1985. La torre sud es diu tour Chassagne i la torre nord tour Alicante, la primera contenint pedra blanca de Chassagne mentre que la segona cont marbre vermell d'Alacant. Les dues torres estan separades una quarantena de metres. Totes dues tenen un terrat fortament inclinat.

Una tercera torre ha estat construda entre el 2006-2007. Projecte sortit del Taller Christian de Portzamparc, aquesta torre mesura 180m d'alria i pot acollir 4800 persones sobre una superfcie de 68000 m.

Abans d'installar-se en aquestes torres, la Socit gnrale ocupava la tour Ariane. Malgrat la gran superfcie disponible, el banc ha encarregat la tour Granite, actualment en construcci justa al costat de les torres bessones, i que hauria d'enllestir-se el 2008 amb 183m d'alada.

Enllaos externs.

 Tours Socit gnrale (Emporis);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397082" title="Ratol marsupial cuablanc" nonfiltered="2978" processed="2961" dbindex="152999">

El ratol marsupial cuablanc (Sminthopsis granulipes) s una espcie de Sminthopsis originria d'Austrlia. T una mida corporal mitjana de 126-168 mm, una llargada del musella l'anus de 70-100 mm, una cua de 56-68 mm i un pes que varia entre 18 i 35 grams. La cua sol estar inflada a la base, sent marr a prop de l'anus i blanca a prop de la punta.

Referncies.
Australasian Marsupial & Monotreme Specialist Group (1996). Sminthopsis granulipes. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. IUCN 2006. Consultat el 12 de maig del 2006.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397083" title="Quentin Bryce" nonfiltered="2979" processed="2962" dbindex="153000">
Quentin Bryce (nascuda el 23 de desembre del 1942 s l'actual Governador General d'Austrlia (s la primera dona que ostenta aquesta posici) i la governador de Queensland. Va nixer a Brisbane, com Quentin Strachan. Ella va viure els primers anys de la seva vida a Ilfracombe (Queensland) i va viure tamb a vries ciutats d'Australia. Va estudiar a la University of Queensland, a on es va llicenciar en dret. 

Al 1978 va crear el nou National Women's Advisory Council. Va tenir varis crrecs, com el de primera directora del Queensland Women's Informations Service, la directora de Queensland del Human Rights and Equal Opportunity Commission i de la Sex Discrimination Commissioner federal al 1988. Al 2003 va ser declarada Dama de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, de la que ja era oficial al 1988.

Bryce pass a ser la governadora de Queensland el 2003. Al 2008 es convert en la Governadora General d'Austrlia. 

 Honors .
 1988 - Oficiala de l'Ordre d'Austrlia. Pel servei a la comunitat, sobretot a les dones i els nens.
 2000 - Australian Sports Medal per servei al cricket femen.
 2003 - Companion de l'Ordre d'Austrlia;
 2003 - Dama de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397089" title="Vieja" nonfiltered="2980" processed="2963" dbindex="153001">

Vieja s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Morfologia.
 Mida compresa entre els 15 i els 35 cm.;
Distribuci geogrfica.
Es troba a Mxic, Guatemala i Nicaragua.
Espcies.
Vieja argentea ;
Vieja bifasciata ;
Vieja breidohri ;
Vieja fenestrata	 ;
Vieja godmanni 	;
Vieja guttulata  	;
Vieja hartwegi ;
Vieja heterospila ;
Vieja intermedia 	;
Vieja maculicauda;
Vieja melanura 	 ;
Vieja microphthalma;
Vieja regani ;
Vieja synspila ;
Vieja tuyrensis  ;
Vieja zonata ;

 Referncies .


Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Fernndez-Ypez, A. 1969. Contribucin al conocimiento de los cichlidos. Evencias Nm. 22: 7 unnum. pp., Pls. 1-10.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 World Register of Marine Species ;
 AQUATAB.NET;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397090" title="Llista per comprensi" nonfiltered="2981" processed="2964" dbindex="153002">
Una llista per comprensi (en l'original angls List comprehension) s una construcci de programaci que permet 

generar una llista a partir d'una funci definida parcialment, concretada en una expressi, especificant el subdomini de partida declarant-ne els valors compresos mitjanant una seqncia de rangs o generadors i filtres.


Tradueix al llenguatge informtic la notaci de subconjunts tradicional de la matemtica.

;

tindria un equivalent en llenguatge Haskell (que permet declarar llistes ilimitades)

 S = | x<-, x^2>3  

Exemples en diversos llenguatges.

Per exemple la llistes seguents especifiquen el domini de les x com a subdomini dels sencers, en el rang 0 a 100 que compleixen la clusula x > 3.

Haskell.

En llenguatge Haskell la sintaxi de la llista equivalent seria
 S = | x<-, x^2>3  

Erlang.

 S = || X <- lists:seq(0,100), X*X > 3.

Python.

 S = for x in range(101) if x**2 > 3

Scala.

 val s = for (x <- List.range(0,101); if x*x > 3) yield 2*x


 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397101" title="Slavisa Jokanovic" nonfiltered="2982" processed="2965" dbindex="153003">
Slavisa Jokanovic (Novi Sad, 16 d'agost de 1968) s un futbolista i entrenador serbi. En la seua etapa de jugador, ocupava la posici de migcentre.

 Trajectria .
Jokanovic va sorgir de la pedrera del club de la seua ciutat natal, l'FK Novi Sad, i al 1988 va passar a l'altre equip local, la Voivodina Novi Sad, amb qui va guanyar la lliga iugoslava de 1989.  Desprs es va incorporar a les files del Partizan de Belgrad, on va viure el canvi de la lliga de l'antiga Iugoslvia a la nova Repblica Iugoslava. La seua contribuci va ajudar a l'equip capital a imposar-se en una lliga i una copa, cosa que va fer que els equips occidentals es fixaren en Jokanovic.

Al 1993 marxa a la lliga espanyola, fitxat pel Real Oviedo. Va estar dos anys en el club asturi, on va jugar ms de 30 partits cadascun i va anotar un total de dotze gols. El segent dest del serbi s el CD Tenerife. La primera temporada, el club canari es classifica per la UEFA, per els anys posteriors va perdent posicions fins descendir a Segona la 98/99. En aquestes quatre campanyes, Jokanovic continua sent titular.

Al descendre el Tenerife, s'hi incorpora al Deportivo de La Corunya, i forma part de la histrica esquadra que aconsegueix el per ara nic titol de Lliga dels gallecs. Noms roman un any La Corunya, on disputa 23 partits i anota dos gols. 

Canvia d'aires i fitxa pel Chelsea FC de la Premier League. Al club blau compta amb diverses participacions en els dos anys que hi juga, per no acaba de fer-se un lloc a l'onze titular. Finalment, torna a l'Estat espanyol, per jugar a la Segona Divisi amb el Ciudad de Mrcia. Noms disputa sis encontres amb els murcians abans de retirar-se al 2004.

 Com entrenador .
Comena al setembre del 2007 dins l'equip tcnic del Club Atltico Pinto, de la Tercera Divisi madrilenya, per al poc temps es reclamat per ocupar la banqueta del Partizan de Belgrad, en susbtituci del Miroslav Djukic. Al club serbi ha aconseguit el doblet lliga-copa del 2008.

 Selecci .
Jokanovic va representar en 64 ocasions a la selecci de futbol de Iugoslvia, entre 1991 i 2002. Va anotar 10 gols.

Va formar part del combinat del seu equip que va acudir al Mundial de Frana de 1998 i a l'Eurocopa  de Blgica i Holanda del 2000.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397105" title="Rpliques de l'Esttua de la Llibertat" nonfiltered="2983" processed="2966" dbindex="153004">




L'Esttua de la Llibertat s un dels monuments ms clebres de la ciutat de New York, i tamb dels Estats Units. El seu carcter universal d'allegoria de la llibertat li confereix una notorietat a escala mundial. Per aquesta ra, han estat fetes des de la seva inauguraci el 1886 nombroses rpliques del monument, de talla ms o menys important.

Heus aqu una llista no exhaustiva, ats que totes les reproduccions no sn conegudes, de les diverses reproduccions de Lady Liberty.

A Catalunya

 A Cadaqus, la ciutat ms oriental de Catalunya, s'hi troba d'en l'any 1995 una Esttua de la llibertat "vista i corregida a la manera Dal": branda una torxa al final de cadascun dels braos tibats.

 A Barcelona, cap i casal de Catalunya, es troba una rplica dalt de la imponent escala d'entrada de la Biblioteca Pblica Ars.;

A Frana

 A Pars:
 L'esttua de la Llibertat s un dels monuments ms clebres del mn. Per abans de comenar aquesta titnica obra sobre el tur Montmartre de Pars, el seu escultor, el francs Frdric Auguste Bartholdi, havia afaionat en principi una rplica d'11,50 metres i de 14 tones el 1885. s aquesta darrera, la que es colloca a l'extrem riu avall de l'le des Cygnes a l'altura del pont de Grenelle, prop de l'indret on hi havia el taller de Bartholdi. Es pot llegir sobre la seva tauleta IV JULIOL DE 1776 = XIV JULIOL DE 1789. Va ser inaugurada oficialment el 15 de novembre de 1889, 3 anys desprs de la novaiorquesa, en presncia del seu creador. Estava orientada en l'altre sentit, per tal de no girar l'esquena a l'Elyse, per Bartholdi va demanar expressament que s'orients ms aviat cap a New York, el que es va fer el 1937, durant l'exposici universal.
 Existeix una altra rplica als Jardins del Luxemburg, oferta per Frdric Auguste Bartholdi al muse du Luxemburg el 1900, desprs installada al jard el 1906. Es tracta del model en bronze que va servir per realitzar l'esttua de New York. La seva tauleta porta la indicaci 15 de novembre de 1889 (data a la que la rplica esmentada abans va ser inaugurada).
 La rplica de la flama de l'esttua, la Flama de la Llibertat, oferta pels Estats Units a Pars es troba a la place de l'Alma (8 i 16 districte) d'en 1989. S'ha fet mundialment coneguda esdevenint un monument de record a Diana de Galles, morta l'agost de 1997, al tnel de l'Alma que passa sota la flama.
 A Saint-Cyr-sur-Mer al Var, una rplica en fosa de 2,5m d'alada est situada sobre la plaa Portalis.
 A Barentin, en la Seine-Maritime. Aquesta cpia de polister de 13,5 m i d'un pes de 3500 kg s la clebre esttua de la pellcula El Cervell de Grard Oury de 1965. Desprs d'haver restat als locals de la duana de Saint-Maurice, no havent estat reclamada de la duana, havia de ser destruda. s grcies a l'acci de Paul Belmondo (l'escultor, pare de Jean-Paul Belmondo), de l'alcalde de Barentin de l'poca, Andr Marie, i de Grard Oury que aquesta esttua va ser installada el 21 d'agost de 1969 sobre una plaa. Va ser desplaada el 28 de setembre de 1973 sobre a Mesnil-Roux, dominant aix la nova extensi de la ciutat i s d'ena el 2 d'abril de 1990 que es troba enmig d'una rotonda.
 A Poitiers,hi ha una rplica a la plaa de la Llibertat; va ser inaugurada el 14 de juliol de 1903, en honor del general Breton.
 A Colmar, l'esttua de Bartholdi figura l'escultor presentant una maqueta (de 30 cm d'alria) de la seva obra ms coneguda.
 Una esttua, ella, original, es troba al cor de Roybon, a l'Isre. ha estat donada pel seu escultor, Bartholdi, a l'alcalde del poble que ell, ha donat a canvi el seu nom al lloc del poble. La talla d'aquesta esttua en alada s idntica a la de l'ndex de l'esttua de New York.
 Una petita rplica es trobava a Lunel, va ser fosa en record a l'esfor de guerra durant la Segona Guerra Mundial per va ser reemplaada en els anys 1990.
 Hi ha una rplica a Saint-tienne des de 1915.
 Cambrin al Pas-de-Calais.
 Chteauneuf-la-Fort a l'Alta Viena.
 Angulema a Charente.
 Bordeus a Gironde;
 Plaintel a les Costes del Nord el 1996;
 Soulac-sur-Mer a la Gironda;
 Gourin al Morbihan;
 Ploeren al Morbihan, smbol de l'empresa Seagull.
 Saint-Affrique a l'Avairon.
 La ms recent, d'alada aproximadament uns 12 metres, inaugurada el 4 de juliol de 2004, s situada a l'entrada nord de Colmar a Alscia, ciutat on va nixer Bartholdi. Celebra el centenari de la seva mort.

A d'altres pasos

 Tquio al Jap: hi ha una rplica a les vores de la badia de Tquio, al barri d'Odaiba.
 Las Vegas als Estats Units: una rplica es troba a l'entrada de l'hotel New York - New York.
 Wilmington, NC als Estats Units: hi ha una rplica davant l'ajuntament de Wilmington.
 A Beijing, durant les manifestacions de la plaa Tian'anmen el 1989, els manifestants van exhibir una esttua batejada Goddess of Democracy que s'inspirava en l'Esttua de la Llibertat.
 A Barra da Tijuca, un barri de Rio de Janeiro: la rplica regna a l'entrada del centre comercial New York City Center.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397107" title="Quentin Richardson" nonfiltered="2984" processed="2967" dbindex="153005">

Quentin Richardson (Chicago, Illinois, 13 d'abril de 1980) s un jugador professional de bsquet que juga als New York Knicks de la NBA.

 Carrera .
 Universitat .
Richardson va arribar a la Universitat DePaul desprs de liderar a Whitney Young al campionat estatal del 1998. A les dues temporades que pass a DePaul, va fer un promitj de 17,9 punts per partit i 10,2 rebots i es va convertir en l'nic jugador de la histria de la universitat en anotar 1000 punts, capturar 500 rebots i convertir 100 triples. Com freshman (novato), va ser elegit com a millor jugador de la Conference USA i freshman de l'any. Desprs del seu segon any, Richardson es declar elegible al Draft de la NBA.
 NBA .
Fou elegit a la 18 posici per Los Angeles Clippers al Draft del 2000. Al Clippers, va mantenir una gran amistat amb Darius Miles, amic d ela infncia. Abans de firmar amb els Phoenix Suns com agent lliure, Richardson pass cuatre temporades als Clippers.

La temporada 2004-05 fou la millor de la seva carrera, arribant a les Finals de la Conferncia amb els Phoenix Suns i finalitzant les series regulars amb un balan de 62 victries, 20 derrotes. A ms, va batre el rcord de ms triples convertits en una temporada en la franqucia NBA, superant els 199 de Dan Majerle i situant el nou rcord en 226. Tamb va guanyar el concurs e triples del 2005.

A l'estiu, va ser traspassat als New York Knicks.

 Enllaos externs .
fitxa del jugador de la NBA;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397108" title="Presentaci Visual Serial Rpida" nonfiltered="2985" processed="2968" dbindex="153006">
La Presentaci Visual Serial Rpida (PVSR) s una tcnica de presentaci visual que mostra la informaci per fragments i de manera seqencial, aportant una relaci entre la informaci mostrada i l'espai/temps utilitzat summament satisfactria. Aquest mtode va sorgir, en un primer moment, com una eina per a l'estudi del comportament hum durant la lectura. Avui dia, no obstant, es presenta com una tcnica que promet millorar de forma ostensible l'eficincia en la lectura, sobretot en situacions on la superfcie de la pantalla de presentaci s ms aviat limitada. 


Orgens.

El mtode PVSR va ser introdut, per primera vegada, per Foster i consistia en la presentaci de textos o fragments lingstics en un lloc fix de la pantalla del computador. Mitjanant aquest mtode es permetia a l'investigador (dintre de l'mbit de l'estudi de la psicologia perceptiva i cognitiva) controlar el temps d'exposici paraules, frases o sentncies. A ms, tamb es donava la possibilitat de tenir una font emprica fiable per a contrastar teories sobre els processos cognitius implicats en la lectura i comprensi lectora. En l'aplicaci, PVSR permetia l'optimitzaci d'alguns aspectes tals com la velocitat lectora i, fins i tot, en referncia a alguns estudis, podia produir millores en l'habilitat lectora de subjectes amb deficincies; tot aix grcies a que el mtode de presentaci visual serial rpida no requereix (com comentarem ms mpliament en el segent punt) dels moviments oculars i optimitza l'assimilaci d'informaci visualitzada.


Concepte i funcionament.

La visualitzaci (i posterior assimilaci) d'informaci habitualment s'ha basat en l'observaci (activa i participativa) i lectura d'un text en un paper o en altre tipus de mitj fsic, per exemple l'ordinador. Com ressenyem en les lnies prvies, aquesta forma tan comuna de lectura requeria d'un clara participaci del receptor de la informaci o lector, un paper actiu i fonamental. s per aix, que la correcta i ptima assimilaci d'informaci pot veure's limitada per les capacitats lectores del receptor. Durant la lectura d'un text sobre paper el sistema visual hum realitza tres tasques diferents:

 mirades fixes o fixacions per al processament de la informaci.
 moviments sacdics, que funcionen com elements transitoris entre fixaci i fixaci.
 escombrats de retorn, utilitzats per a canviar de lnia.
 

Aquests dos ltims moviments oculars, sn realitzats molt rpidament (40 i 50 ms, respectivament) les fixacions, no obstant aix, requereixen d'un temps considerablement major (230 ms per als lectors especialment hbils i 330 ms per al lector mig). 
La lectura mitjanant PVSR es realitza, com ja hem comentat, de manera seqencial; el text es mostra per pantalla mitjanant petites parts o fragments en un rea reduda. Cada fragment contindria una o unes poques paraules depenent de l'amplria de la pantalla de presentaci. Per tant, si llegim amb PVSR el text procedeix per si mateix, els moviments oculars sacdics i d'escombrat de tornada es reduxen i el paper del receptor de la informaci o lector resulta menys important. En definitiva, la lectura es torna ms gil, dinmica i requereix menys espai.
La velocitat de la presentaci de text, a l'utilitzar-se PVSR s'amida, habitualment, en paraules per minut (wpm). El temps d'exposici de cada fragment de text s calculat sobre la base del conjunt de la presentaci i a quanta velocitat pot mostrar-se en la pantalla de presentaci de text. Hi ha pocs o gaireb cap estudi sobre com es poden calcular, exactament, aquests temps d'exposici. No obstant aix, s'han fixat de manera general.






Aplicacions.

Aplicacions tradicionals: Estudi i detecci d'irregularitats o deficincies en el procs cognitiu i/o perceptivo durant la lectura. 


Aplicacions innovadores: Les prestacions i caracterstiques de la PVSR la converteixen en una tcnica molt valuosa per a la seva aplicaci en PDAs, telfons mbils o ordinadors porttils. Com ja s'ha comentat, el mtode que s objecte d'aquest article, es torna especialment efica en situacions on les rees de presentaci sn redudes, on es requereix, en definitiva, d'una bona relaci entre informaci, temps i espai. Per tot aix, la PSVR s un mtode amb gran projecci i potencial en la seva aplicaci en tecnologies com les aqu esmentades.


Altres mtodes.
Diferents estudis sobre comportament hum durant la lectura han concls que existeix una gran variaci en la durada de les fixacions individuals, aix com la durada total de la mirada sobre les diferents paraules. A causa de aquesta variabilitat tan palesa dintre del procs de lectura, ha nascut el mtode Presentaci Visual Serial Rpida Adaptable, que intenta simular o imitar ms satisfactriament el procs cognitiu del lector durant el processament del text mitjanant l'ajustament de cada temps d'exposici relatiu a un fragment de text respecte al text que figura en la pantalla de presentaci de PVSR.


Enllaos externs.
Dictator Tex Reader - Software lliure basat en PVSR.
Reasy 0.0.4 - Eina (extensi) de lectura PVSR per a Firefox.
RSVP Reader 0.0.9 - Altra extensi per a Firefox per a la lectura web amb PVSR.
FastReader - Programa per a la lectura rpida de finestres.
WordFlashReader - Programa basat en PVSR. ;
MyRSVP Applet - Aplicaci Java que simula un procs PVSR.  ;
iTunes Store - Lector PVSR de Apple per a iPhone. ;
Reading phone text one word at a time - Notcia publicada sobre Presentaci Visual Serial Rpida en Cnetnews.


Referncies.

 Rapid Serial Visual Presentation, Oscar de Bruijn and Robert Spence Department of Electrical and Electronic Engineering Imperial College of Science, Technology and Medicine  ;

Towards an improved readability on mobile devices: evaluating adaptive rapid serial visual presentation, Gustav quist & Mikael Goldstein, Department of Linguistics, Uppsala University   ;
 Adaptive Rapid Serial Visual Presentation, Master s Thesis, Gustav quist,Language Engineering Programme Department of Linguistics, Uppsala University  ;
 Rapid serial visual presentation: a space-time trade-off in information presentation, Oscar de Bruijn and Robert Spence Department of Electrical and Electronic Engineering Imperial College of Science, Technolgy and Medicine;
 RSVP-1: Un conjunto de procedimientos para la presentacin visual serial rpida (RSVP), Jos Miguel Latorre, Gins Moreno, Juan Pascual, Universidad de Oviedo;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397114" title="Estaci d'Alacant (desambiguaci)" nonfiltered="2986" processed="2969" dbindex="153007">

Estaci d'Alacant Terminal, estaci central de ferrocarril d'Alacant.
Estaci d'Alacant (metro), estaci de tramvia a Valncia, pertanyent a la lnia 2 de Metro de Valncia en construcci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397116" title="Vieja argentea" nonfiltered="2987" processed="2970" dbindex="153008">

Vieja argentea  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 27 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: conca del riu Usumacinta.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allgayer, R. 1991. Vieja argentea (Pisces, Teleostei, Cichlidaae) une espce nouvelle d Amrique centrale. Rev. Fr. Cichlido. 1991: 2-15.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Fernndez-Ypez, A. 1969. Contribucin al conocimiento de los cichlidos. Evencias Nm. 22: 7 unnum. pp., Pls. 1-10.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397119" title="Vieja bifasciata" nonfiltered="2988" processed="2971" dbindex="153009">

Vieja bifasciata  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: riu Usumacinta.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Fernndez-Ypez, A. 1969. Contribucin al conocimiento de los cichlidos. Evencias Nm. 22: 7 unnum. pp., Pls. 1-10.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Steindachner, F. 1864. Beitrge zur Kenntniss der Chromiden Mejico s und Central-Amerika s. Denkschr. K. Akad. Wiss. Wien Math.-Naturwiss. Cl. v. 23: 57-74, Pls. 1-5.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397120" title="Riera de Sobirana" nonfiltered="2989" processed="2972" dbindex="153010">

La riera de Sobirana s un afluent per la dreta del Cardener a la Vall de Lord. De direcci predominant O-E, neix a 1.1.083 m. d'altitud, a la capalera de la curta vall que s'obre entre els cingles de Malagana (al nord) i les crestes de La Sobirana (al sud) i desguassa al Cardener din l'embassament de la Llosa del Cavall a 803 m. d'altitud.

Tota la seva conca est integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord

Afluents.

No t cap afluent digne de consideraci.

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=3 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) !! Pendent
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.083
|align="center"| -
|-
|align="center"|250
|align="center"|1.010
|align="center"|29,2 %
|-
|align="center"|500
|align="center"|953
|align="center"|22,8 %
|-
|align="center"|750
|align="center"|910
|align="center"|17,2 %
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|875
|align="center"|14,0 %
|-
|align="center"|1.250
|align="center"|825
|align="center"|20,0 %
|-
|align="center"|1.434
|align="center"|803
|align="center"|12,2 %
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397121" title="Carcheto-Brustico" nonfiltered="2990" processed="2973" dbindex="153011">

Carcheto-Brustico (en cors Carchetu  Brusticu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 18 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397123" title="Carpineto" nonfiltered="2991" processed="2974" dbindex="153012">

Carpineto (en cors Carpinetu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 11 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397124" title="Quentin Reynolds" nonfiltered="2992" processed="2975" dbindex="153013">
Quentin James Reynolds (11 d'abril de 1902, New York - 17 de mar del 1965, San Francisco, Califrnia), era un periodista que va ser corresponsal de guerra durant la Segona Guerra Mundial.

Fou editor associat al Collier's Weekly del 1933 al 1945, en el que va escriure motls articles. Tamb va publicar 25 llibres, entre els quals es destaquen The Wounted Don't Cry, London Diary, Dress Rehearsal i Courtroom. Tamb va publicar la seva autobiografia: By Quentin Reynolds. Altres llibres seus sn: The Courtain rises, Don't Think It Hasn't Fun i Only the Stars are Neutral.

Desprs de la guerra va tenir problemes amb el periodista Westbrook Pegler sobre calmnies.

 A Internet .
 artcles de la radio de Quentin Reynolds sobre la Guerra Mundial (en angls);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397125" title="Felce" nonfiltered="2993" processed="2976" dbindex="153014">

Felce (en cors Felce) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 43 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Pietro Cirneo, historiador del segle XV.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397126" title="Pietro Cirneo" nonfiltered="2994" processed="2977" dbindex="153015">
Pietro Cirneo (Pughjale, Felce, Alta Crsega, 1447 - 1506) fou un sacerdot i escriptor cors, un dels primers de l'illa. Ordenat sacerdot, fou prroc de San-Adria-di-Campoloru, on hi va estar fins a la seva mort. s autor d'una obra de referncia, De rebus corsicis, que explica la histria de Crsega dels origens fins al segle XV, i en fa un elogi tant de l'illa com dels habitats, lliures i virtuosos. 

Va passar molts anys a Vencia. A la seva obra tamb tracta sobre les guerres entre Ferrara i Vencia el 1480. La majoria dels habitants actuals de Felce n'estan emparentats.

 Vegeu tamb .
 Literatura corsa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397127" title="Dolina" nonfiltered="2995" processed="2978" dbindex="153016">
Una dolina s una depressi que en la superfcie pren una forma ms o menys circular i cnica en profunditat que es produeix a les regions crstiques a causa del procs de la carbonitzaci de la calcria. A Eivissa es desenvolupen sobre materials cretacis i miocens. Destaquen les de sa Rota de Vella, Can Joan d'en Petit i les del pla de Sant Gelabert, amb formes irregulars situades prop de sant Mateu i santa Agns.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397133" title="LD-AAC" nonfiltered="2996" processed="2979" dbindex="153017">



 Introducci .
Low Delay Advanced Audio Coding (LD-AAC o AAC-LD) significa, en angls, codificaci d'udio avanada amb retard baix.

s l'estndard de codificaci d'udio, dins de MPEG-4, que ofereix una millor relaci entre qualitat d'udio i retard de codificaci. L'algorisme de codificaci provoca un retard de noms 20 ms (milisegons), a la vegada que suporta qualsevol tipus d'udio: so de la parla (en angls  speech ), msica i sons atmosfrics.

 Descripci .
Fins a l'aparici del cdec d'udio LD-AAC no hi havia manera d'aconseguir fer comunicacions bidireccionals (dplex) d'alta qualitat i baixa velocitat de dades (bitrate):

 Per una banda, els codificadors d'udio perceptible (que l'oda humana pot detectar) com mp3 (MPEG Layer 3) ofereixen una bona qualitat d'udio per a tot tipus de senyals, inclosos msica i parla, a unes velocitats menors que 16 kbps. Tot i aix, el retard degut a l'algorisme de codificaci i descodificaci pot excedir fcilment els 100 ms, cosa que no s acceptable en comunicacions dplex.
 Per altra banda, els codificadors de parla, com el G.722.2, introdueixen un retard menor que els codificadors perceptibles i permeten ser acceptats per a suportar les comunicacions dplex. De totes maneres, s important dir que aquests codificadors noms ofereixen bona qualitat per a senyals de parla, ja que sovint fallen quan s'usen per a codificar senyals de msica. A ms a ms, la qualitat de so que ofereixen moltes vegades no s suficient en aplicacions d'alta qualitat. Vegeu la figura segent:



Aix que l'MPEG-4 LD-AAC est dissenyat per a combinar els avantatges de la codificaci d'udio perceptible amb un retard suficientment petit per a satisfer comunicacions bidireccionals. Aquest codificador l'ha desenvolupat l'empresa alemanya  Fraunhofer  i deriva de l'MPEG-4 LC-AAC (Low complexity AAC, AAC de baixa complexitat).

Com s'ha dit, el codificador LD-AAC introdueix un retard de codificaci de tan sols 20 ms. Per altra banda, ofereix una bona qualitat d'udio per a tota mena de senyals (msica, perceptible, sons atmosfrics, ...) i s suportable per comunicacions bidireccionals. A ms, pot ser usat juntament amb les eines per a combatre errors de MPEG-4 (MPEG-4 Error Resilience Tools) per alleujar l'impacte, en quant a la qualitat del so, degut als errors de transmissi.

Per ltim, s important dir que, a diferncia dels codificadors de parla (en angls, "speech codec"), la qualitat de l'udio creix a mesura que s'amplia el bitrate. Amb aix es pot aconseguir una qualitat mxima.

 Funcionament .
La segent figura mostra el diagrama de blocs que segueix el codificador de LD-AAC:



La codificaci consta de dos grans blocs: Processament de l'espectre i Quantificaci i codificaci.
 Primerament fa un processament espectral de la senyal que es vol codificar:
 Es fa una transformada directa del cosinus modificat (MDCT), per a treballar en el domini transformat i no en el temporal.
 S'usa la tcnica TNS (en angls, Temporal Noise Shaping: ). s una tcnica de reducci de bits que aconsegueix minimitzar l'impacte dels errors de quantificaci. Afegeix soroll incorrelat al senyal.
 Seguidament, el senyal passa pel bloc "intensitat/acoblament".
 Desprs, el bloc "PNS" (en angls, Perceptual Noise Substitution: substituci del soroll perceptible).
 I, per ltim, el bloc "Mid/side".
Aix es t tota la part de tractament de l'espectre.
 Per altra banda, es tracta de quantificar les mostres de senyal per a adaptar-les al tipus de codificaci:
 D'entada es decideixen quins sn es factors d'escala que s'usaran.
 Amb ells, es quantifiquen les mostres segons els nivells escollits pel bloc anterior (bloc "Quantization").
 Per ltim es codifiquen les mostres quantificades seguint l'algorisme de Huffman (codificaci Huffman).
Sempre controlant que el bitrate sigui el que es desitja i que no es distorsioni massa el senyal (objectiu que controla el bloc "Bitrate/Distortion Controller").

Amb aquest procs, s'obt el flux de bits codificats.

 Caracterstiques .
 Suporta qualsevol tipus de so: msica, parla i sons atmosfrics.
 Millor qualitat d'udio, a la mateixa velocitat de dades, que els ITU G.722, G.722.1-C i G.729.1 i que el fams mp3.
 Retard de l'algorisme de 20 ms.
 Retard menor de 30 ms en implementacions a temps real en DSPs.
 Permet ser ajustat a mltiples velocitats, tpicament entre 32 i 128 kbps.
 Permet complementar-se de la correcci d'errors d'MPEG-4 ERT (Error Resilience Tools);
 Complexitat de computaci i emmagatzematge comparables al LC-AAC.

 Aplicacions .
Aquest codificador s una opci apte per a qualsevol aplicaci que pretengui transportar udio d'alta qualitat amb un retard petit.

S'ha implantat en sistemes de telefonia i videoconferncia com els que desenvolupen les empreses  Tandberg  i  Cisco . A ms,  Texas Instruments  n'ha fet s per les seves solucions de VoIP-DSP i  Apple , per la seva aplicaci "iChat" basada en VoIP. Tamb, ha estat estandarditzat pel ETSI DECT com a l'nic codificador pel seu  NG DECT .

 Enllaos relacionats .
Empresa que ha desenvolupat el cdec.;
Empresa que dissenya implementacions per a DSP del cdec LD-AAC.;
MPEG;


 Vegeu tamb .
 MPEG-4 (tecnologia "pare");
 AAC (tecnologia base de LD-AAC);
 LC-AAC (tecnologia d'on deriva LD-AAC);
 MP3 (tecnologia relacionada);
 G.722,G.722.1-C i G.729.1 (estndards de la ITU comparables);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397134" title="Quentin C. Aanenson" nonfiltered="2997" processed="2980" dbindex="153018">
Quentin C. Aanenson (nascut al 21 d'abril del 1921) s un pilot veter de la Segona Guerra Mundial. Va nixer al Rock County, de Minnesota. Fou capit del 391v Fighter Squadron, de les forces de l'Aire de l'exrcit estatunidenc.
Va participar a la invasi de Normandia i a la campanya europea de la Segona Guerra Mundial.

La seva participaci a la guerra va ser documentada en un documental de tres hores que ell mateix va escriure, produir i narrar: "A Fighter Pilot's Story" i que s'ha passat en mltiples televisions. Tamb s'ha fet la versi en DVD.

Aanenson s un Comandant de la Legi d'Honor francesa, que representa els americans que van servir a Frana. Tamb apareix al documental de Ken Burns, The War, explicant les seves experincies. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397135" title="Vieja breidohri" nonfiltered="2998" processed="2981" dbindex="153019">

Vieja breidohri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: a la conca del riu Grijalva.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Fernndez-Ypez, A. 1969. Contribucin al conocimiento de los cichlidos. Evencias Nm. 22: 7 unnum. pp., Pls. 1-10.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Werner, U. & R. Stawikowski. 1987. Ein neuer Buntbarsch aus Sdmexiko: Paratheraps breidohri gen. nov., spec. nov. Aquar. Terrar. Z. v. 41 (nm. 1): 20-23.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397137" title="Monacia-d'Orezza" nonfiltered="2999" processed="2982" dbindex="153020">

Monacia-d'Orezza (en cors A Munacia d'Orezza) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 30 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397142" title="Vieja fenestrata" nonfiltered="3000" processed="2983" dbindex="153021">

Vieja fenestrata  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del riu Papaloapn fins al riu Chachalacas.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Fernndez-Ypez, A. 1969. Contribucin al conocimiento de los cichlidos. Evencias Nm. 22: 7 unnum. pp., Pls. 1-10.
 Gnther, A. 1860. On new reptiles and fishes from Mexico. Proc. Zool. Soc. Lond. 1860 (pt 2): 316-319.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397143" title="Funci annima" nonfiltered="3001" processed="2984" dbindex="153022">
Una funci annima s una funci o procediment que no est lligat a cap identificador.

S'utilitza en llenguatges de programaci que admeten funcions d'ordre superior on les funcions annimes sn expressions, del tipus de la funci, susceptibles de ser passades com a valor.

En el clcul lambda totes les funcions sn annimes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397147" title="Nocario" nonfiltered="3002" processed="2985" dbindex="153023">

Nocario (en cors Nucariu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 42 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397151" title="Novale" nonfiltered="3003" processed="2986" dbindex="153024">

Novale (en cors A Nuvale) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 69 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397153" title="Ortale" nonfiltered="3004" processed="2987" dbindex="153025">

Ortale (en cors L'Ortale) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 25 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397154" title="Aigua de les Set Riberetes" nonfiltered="3005" processed="2988" dbindex="153026">


L'Aigua de les Set Riberetes s un torrent afluent per l'esquerra del Cardener a la Vall de Lord. De direcci predominant E-O, neix a 1.048 m. d'altitud, a la capalera de la vall que s'obre entre el vessant sud  d'Els Llengots i el vessant nord del Tossal de les Cases de Posada i desguassa al pant de la Llosa del Cavall a 803 m. d'altitud. Realitza tot el seu curs pel terme municipal de Guixers excepte els darrers 343 m. que els fa dins el terme municipal de Navs.

Tota la seva conca est integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord

Afluents.

No t cap afluent digne de consideraci.

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=3 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) !! Pendent
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.048
|align="center"| -
|-
|align="center"|250
|align="center"|965
|align="center"|33,2 %
|-
|align="center"|500
|align="center"|898
|align="center"|26,8 %
|-
|align="center"|750
|align="center"|852
|align="center"|18,4 %
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|825
|align="center"|10,8 %
|-
|align="center"|1.245
|align="center"|803
|align="center"|9,0 %
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397155" title="Cost de producci" nonfiltered="3006" processed="2989" dbindex="153027">
El cost de producci s el valor dels factors productius consumits per a la producci d'un b o servei.L'estudi dels costos es pot fer des de diferents criteris o punts de vista, segons all que es vol analitzar. Si classifiquem els costos segons la seva relaci amb la quantitat produda, veiem que hi ha costos fixos i costos variables. Si l'empresa produeix diversos productes i no s fcil ni immediat assignar a cada tipus de producte els costos associats tindriem costos directes i costos indirectes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397157" title="Sant Sopar" nonfiltered="3007" processed="2990" dbindex="153028">
El Sant Sopar (tamb conegut com la Santa Cena o el Darrer Sopar) s un pat que Jess de Natzaret va compartir amb els seus deixebles abans de ser crucificat i on es va instituir el sagrament de l'eucaristia. La histria apareix als evangelis i a diverses cartes dels apstols. Es commemora a cada missa i especialment el Dijous Sant.

La narraci.
Jess era a prop de Jerusalem per celebrar la Pasqua (no s'especifica exactament la localitzaci) i va manar als seus deixebles que preparessin un pat en una casa cedida per un seguidor. Abans de menjar, els va rentar els peus com a signe de servei i va beneir el pa i el vi (smbol de l'eucaristia des d'aleshores), que va repartir entre els dotze apstols. 

Mentre sopaven, els va donar un nou manament, que era una reformulaci de la regla d'or tica: estimar els altres com ell els ha estimat. Desprs va predir exactament el que passaria, incloent-hi la traci de Judes i les negacions de Pere.

Influncia.
La influncia del Sant Sopar des del punt de vista de la teologia s fonamental, ja que s'hi crea el sagrament essencial del cristianisme i es recorda la Passi de Jess. Ocupa tamb un paper molt important en la iconografia de la histria de l'art, ja que s un motiu recurrent en la pintura, especialment la del Renaixement i el barroc. El calze on es va repartir el vi es va convertir en un smbol molt poders, el Sant Graal medieval.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397158" title="Classificador (matemtiques)" nonfiltered="3008" processed="2991" dbindex="153029">
Un classificador pren un conjunt de caracterstiques com entrades i produeix com sortida una classe etiquetada.
Una manera de construir un classificador s agafar un conjunt d'exemples etiquetats i tractar de definir una regla que pugui assignar una etiqueta a qualsevol altra dada d'entrada.

 Introducci .
A causa del gran augment de la grandria dels dispositius d'emmagatzematge digital i els avanos produts a nivell informtic i de les telecomunicacions, els arxius digitals de contingut multimdia estan creixent molt rpidament. Aix fa necessari la recerca de mtodes eficients capaos de recuperar amb rapidesa la informaci d'inters. Actualment, la informaci audiovisual s una de les ms demandades en aquest sentit. 

 Aprenentatge i Mineria de dades .
Tant la Mineria de dades (Data Mining) com l' Aprenentatge automtic (machine learning) sn famlies de tcniques adreades al processament de gran quantitats de dades, intractables manualment.

La tcnica de Mineria de dades, intenta obtenir patrons o models a partir de les dades recopilades. 

L' Aprenentatge automtic s la part bsica que tenen en com els diferents tipus de classificadors que existeixen. La idea bsica de l'aprenentatge consisteix a utilitzar les percepcions no noms per a actuar, sin tamb per a millorar l'habilitat d'un agent per a actuar en el futur.

Existeixen diversos tipus d'aprenentatge 

Aprenentatge supervisat.
Consisteix a aprendre una funci, a partir d'exemples etiquetats anteriorment, que estableixi una correspondncia entre les entrades i les sortides desitjades del sistema. No sempre s possible fer aquest tipus d'entrenament ja que hem de disposar de la sortida esperada en la funci d'entrada. El sistema d'aprenentatge tracta d'etiquetar (classificar) una srie de vectors utilitzant una entre diverses categories (classes).

Aprenentatge no supervisat.
Consisteix a aprendre a partir de patrons d'entrades per als quals no s'especifiquen els valors de les seves sortides.

Aprenentatge per refor.
Consisteix a aprendre observant el mn que t'envolta.

La idea de l'aprenentatge consisteix a construir una funci que tingui el comportament observat en les seves dades d'entrada i de sortida. Els mtodes d'aprenentatge es poden entendre com la recerca d'un espai d'hiptesi per a trobar la funci adequada.

Tipus de classificadors.
Existeixen diferents tipus de classificadors.

Classificador Bayesi.
Un Classificador Bayesi s un classificador de patrons basat en teories estadstiques d'aprenentatge. 
L'aprenentatge bayesi calcula la probabilitat de cada hiptesi de les dades i realitza prediccions sobre aquestes bases. s un aprenentatge gaireb ptim, per requereix grans quantitats de clcul degut al fet que l'espai d'hiptesi s normalment molt gran, o fins i tot pot ser infinit. 


Classificador Parzen.
El Classificador Parzen est basat en l  histograma de les dades. Estima les densitats de cada classe.

Classificador Backpropagation.
En alguns problemes l's de models simples de densitat paramtrica o l's de models d'histogrames no donen els resultats desitjats. En aquests casos es busquen models de densitat ms sofisticats. Les xarxes neuronals sn una tcnica d'aproximaci paramtrica til per a construir models de densitat. 
El model de xarxa neuronal habitual que utilitza aquest algorisme consisteix en una xarxa amb una capa d'entrada amb tants nodes com entrades tinguin, una capa oculta amb un nombre de nodes variable que dependr de les caracterstiques del problema, i una capa de sortida amb tants nodes com possibles sortides tingui. 


Classificador amb PCA.
En el mtode PCA (Principal Component Analysis) , les noves caracterstiques sn funcions de les velles. Es pren un conjunt de dades i construm un subespai lineal de menor dimensi.

Mquines de vector de suport (Support vector machine).
Les Mquines de vector de suport sn unes tcniques senzilles i de gran aplicaci quan es pretn construir un classificador utilitzant exemples. A diferncia de les xarxes neuronals que intenten construir un model a posteriori, les SVM s tracten d'obtenir la frontera de decisi. Una dels seus avantatges s la seva facilitat ja que nicament cal codificar la geometria de la frontera.

 Vegeu tamb .
Indexaci audiovisual;
Xarxes neuronals;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397159" title="Cost indirecte" nonfiltered="3009" processed="2992" dbindex="153030">
Un cost indirecte s aquell cost que afecta el procs productiu en general o que s com a una srie de diversos productes, i que per tant no es pot assignar directament a un producte, sin mitjanant criteris d'assignaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397160" title="Funci d'ordre superior" nonfiltered="3010" processed="2993" dbindex="153031">
En Matemtica o Informtica funcions d'ordre superior sn funcions que compleixen una de dues:

 prendre una o ms funcions com a entrada;
 retornar una funci com a sortida;

En Matemtica aquestes funcions s'anomenen operadors o funcionals.

En Informtica se'n poden crear en nombrosos llenguatges de programaci per sn particularment freqents en els que incorporen el paradigma de la programaci funcional.

Exemples en diversos llenguatges.

en Python.

 def f(x):
    return x + 3

 def g(fu, x):
    return fu(x) * fu(x)

 print g(f, 7)

en Haskell.

 f::Int->Int
 f x = x + 3

 g::(Int->Int) -> Int -> Int
 g fu x = fu x * fu x

 main = do
     putStrLn "resultat = " ++ show $ g f 7













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397162" title="Plens" nonfiltered="3011" processed="2994" dbindex="153032">
Els plens sn l'espectacle ms gran de la Patum de Berga. Els plens representen diables i porten nou petards (fuets) a sobre, sis repartits en dues banyes i tres ms a la cua. Reben el seu nom al fet que van plens de foc.

Tot i representar diables, van vestits de color verd i vermell, porten una careta i van recoberts de vidalba. Estan documentats des de 1628 tot i que el seu origen no est clar. Anteriorment els plens evolucionaven al ritme del Tabal, per des de finals del segle XIX salten al ritme d'una msica enerdidora composada per Quim Serra. Actualment surten 200 plens a la plaa de Sant Pere, repartits en dos salts diferents, el dijous de Corpus a la nit i igualment el diumenge desprs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397163" title="Parata" nonfiltered="3012" processed="2995" dbindex="153033">

Parata (en cors A Parata) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 27 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397166" title="PlayReady" nonfiltered="3013" processed="2996" dbindex="153034">
El PlayReady s una tecnologia d accs a continguts optimitzada per a ajudar als operadors mbils, provedors de serveis, fabricants i venedors independents de software a crear productes i serveis per a l entreteniment digital i el comer.

Aquesta tecnologia ha sigut desenvolupada per Microsoft i pretn ser l evoluci del Windows Media DRM.. L objectiu de tots dos sistemes s de restringir l accs a dades i continguts multimdia (bsicament udio i video), no obstant, el PlayReady permet ms flexibilitat als usuaris a l hora d accedir a aquests continguts, i a les empreses, ja que permet diferents tipus de models de negoci.

Evoluci.
La tecnologia de Microsoft  Windows Media DRM  ha tingut una exponencial evoluci des de la seva aparici el 1999, afegint suport per a un ampli rang de models de negoci. En conseqncia s ha desplegat enormement en la indstria dels computadors i l electrnica de consum fent que els principals lders en telefonia mbil com Nokia, Motorola, Verizon Wireless., i NTT DoCoMo. adoptin aquest sistema.
Microsoft, seguint l estela del PlaysForSure. i mantenint la compatibilitat amb el Windows Media DRM, ha volgut desenvolupar un nou sistema que satisfaci les noves necessitats i requeriments dels operadors i fabricants. En conseqncia, Microsoft ha aconseguit crear una nova tecnologia d accs a continguts especficament optimitzada per a la indstria de la telefonia mbil i dissenyada per al lliurement de qualsevol arxiu digital a dispositius mbils.

Funcionament.
El sistema PlayReady protegeix els arxius encriptant les dades. D aquesta manera no hi ha cap necessitat d utilitzar uns canals de transmissi d alta seguretat o fent els arxius inaccessibles. Com que els arxius estant encriptats les dades estan protegides, per tant, es poden copiar, transmetre i compartir lliurement.
El PlayReady funciona amb un sistema de dominis i llicncies. Aquestes llicncies defineixen com es podr utilitzar un arxiu i sota quines condicions. Tamb s possible aconseguir mltiples llicncies per a un sol arxiu. Mentre una d aquestes llicncies garanteixi el dret necessari, l usuari podr accedir a les dades.
Copiant contingut protegit i compartint-lo amb alg no permet necessariament que aquesta persona pugui utilitzar-lo fins que no obtingui la llicncia apropiada. No obstant, el PlayReady suporta llicncies que garanteixin que el contingut sigui utilitzat en una sola mquina o com a membre d un domini.
Els dominis sn entitats virtuals formades per usuaris. Dintre d aquest domini es garanteix la lliure utilitzaci dels continguts que hi estiguin registrats. Aix s aconsegueix lligant les llicncies al domini en general i no a un dispositiu fsic (com seria un reproductor MP4). Com a contraexemple podem utilitzar el sistema d Apple, l iTunes, que noms permet la reproducci de les canons i videos descarregats en l iPod associat a la llibreria on s ha comprat l arxiu.
Aquest conglomerat de dominis, llicncies i usuaris forma part del que Microsoft anomena l  Ecosistema del PlayReady .

L'Ecosistema del PlayReady de Microsoft.
Els principals elements de l Ecosistema sn els Clients de PC, els Dispositius i els Servidors. Els Dispositius i els Clients de PC PlayReady sn capaos d adquirir contingut protegit, interpretar la llicncia i forar les regles contingudes en ella.
Els Servidors PlayReady inclouen:

 Servidors d Empaquetament de Continguts: Recullen contingut sense protecci i l empaqueten per a la seva distribuci. Quan el contingut s empaqueta, el contingut protegit es copia a un Servidor de Distribuci i la informaci de la llicncia es transfereix a un Servidor de Llicncies.

 Servidors de Distribuci: Emmagatzemen i distribueixen els continguts.

 Servidors de Llicncia: Emmagatzemen la informaci de protecci i els drets d utilitzaci dels continguts. Abans de reproduir un arxiu protegit primer s ha d adquirir la llicncia, tpicament en aquests servidors (pot ser que la llicncia es trobi en el propi arxiu).

 Controladors de Domini: Determinen qu representa cada domini (usuaris, famlies, o grups d usuari, per exemple) i mant una llista de les entitats associades a cada domini. Defineixen quants dispositius o PCs es poden registrar a un domini.

 Servidors Comptadors: Aquests servidors compten la quantitat de vegades que un arxiu s reprodut. No afecten al comportament del sistema ni registren dades dels usuaris, noms mantenen el cmput de les reproduccions per a poder avaluar acuradament els royalties (drets d autor). Cada cop que un dispositiu es connecta a un ordinador o a Internet, aquest comptador s transms al servidor.

Caracterstiques.

 Suporta qualsevol tipus de continguts, essencialment multimdia com sn jocs, imatges, msica, vdeos i melodies per mbils. Per udio i vdeo suporta els codecs WMA, WMV, AAC, AAC+, enhanced AAC+, H.263, i H.264;
 Registre a mltiples Dominis. Beneficiant als usuaris i als provedors de continguts;
 Llicncies incrustades en els arxius, no adquirides per separat;
 Retrocompatibilitat amb el Windows Media DRM;
 Microsoft proveeix moltes eines per a desenvolupadors (SDK., Porting Kit, SSDK.);
 Suporta mltiples models de negoci i opcions de distribuci;

Models de negoci.
 Subscripci;
 Compra;
 Pay Per View;
 Lloguer;
 Gifting(comprar drets per a un altre usuari);

Opcions de Distribuci.
 Descrrega bsica i progressiva: A diferncia de la bsica, la progressiva no requereix que l arxiu s hagi descarregat totalment per a ser reprodut;
 Streaming;
 Sincronitzaci d un PC amb un mbil: Permet reproduir arxius descarregats a un PC i transferir-los a un telfon mbil;
 Distribuci Wireless en xarxes d operadors mbils;
 Super-Distribuci: Intercanvi d arxius entre usuaris;

Referncies.


Enllaos Externs.
Pgina Oficial del PlayReady

Genbeta 3GSM: PlayReady

Sky Player Tv & PlayReady





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397171" title="Quentin Anderson" nonfiltered="3014" processed="2997" dbindex="153035">
Quentin Anderson (1912 - 18 de febrer de 2003) era un crtic literari i historiador de la cultura estatunidenc. La seva recerca s'especialit en autors americans del segle XIX, sobretot en Henry James, Ralph Waldo Emerson i Walt Whitman i els seus intents de defenir la identitat americana, lligada i diferenciada al mateix temps amb els precedents europeus. 
 Biografia .
Anderson va nixer a Minnewaukan, Dakota del Nord. Desprs va anar a viure a Palo Alto, Califrnia, a San Francisco i a la ciutat de Nova York. Durant la Gran Depressi va treballar com a mecnic i com a extra a Broadway.

Desprs, Quentin va comenar una llarga carrera acadmica. Va estudiar al Columbia College amb Jacques Barzun i Lionel Trilling, on es va llicenciar al 1940. Desprs va estudiar a Harvard i va retornar a Columbia, on al 1961 va ser nomenat professor del departament d'angls. Va morir al 2003.

 Treballs ms importants .
Making Americans (1992);
The Imperial Self (1971);
The American Henry James (1957);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397173" title="Perelli" nonfiltered="3015" processed="2998" dbindex="153036">

Perelli (en cors I Perelli) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2006 tenia 114 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397175" title="Piazzali" nonfiltered="3016" processed="2999" dbindex="153037">

Piazzali (en cors I Piazzali) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 13 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397177" title="Marble" nonfiltered="3017" processed="3000" dbindex="153038">


Marble s un programa lliure similar al conegut Google Earth. Efectivament, Marble s tamb una aplicaci que mostra mapes en un globus terraqi amb diferent grau de detall. Marble t algunes caracterstiques de ms i altres de menys que Google Earth.

Est programat amb biblioteques Qt4 (millor per a entorns KDE) i amb ell es pot consultar el mapa geogrfic del mn de diverses en diversos modes incloent, per exemple, un mode que mostra el mapa geogrfic del mn a l'any 1689.

Un dels avantatges que t el Marble davant el Google Earth s que Marble no requereix acceleraci grfica per funcionar. Per altra part, est en continu desenvolupament i ja s'ha aconseguit suport de mapes en lnia grcies a OpenStreetMap. Amb aix, Marble pot interpretar fitxers kml, que sn els que fa servir el Google Earth/Google Maps.

 Vegeu tamb .
Google Maps;

 Enllaos externs .
Lloc web del Marble ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397178" title="Quentin Bell" nonfiltered="3018" processed="3001" dbindex="153039">
Quentin Claudian Stephen Bell (Londres, 19 d'agost de 1910 - Sussex, 16 de desembre de 1996), era un historiador de l'art angls.

Quentin Bell, que va nixer dient-se Stephen, era nebot de Virginia Woolf.

Bell va anar a estudiara l'acadmia i va publicar una biografia en dos volums sobre la seva tieta: Virginia Woolf: A biography (London: Hogarth Press, 1972), que va fer que gaunys varis premis. Va escriure molts ms llibres.

Ms tard, va esdevenir lector d'Histria de l'art al King's College, de la Universitat de Durham (1952-59), de la Universitat de Leeds, de la Universitat d'Oxford (1964), de la Universitat d'Hull i finalment de la Universitat de Sussex (1967-75).
 Bibliografia .
Els seus llibres ms destacats sn:
Virginia Woolf, A biography, 2 vol., London, Hogarth Press, 1972;
The Art Critic and the Art Historian, 1973;
Bloomsbury, Futura Publications, 1974;
Bloomsbury Recalled, Columbia University Press, New York, 1996;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397181" title="Vieja godmanni" nonfiltered="3019" processed="3002" dbindex="153040">

 Vieja godmanni s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: conca del riu Polochic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Fernndez-Ypez, A. 1969. Contribucin al conocimiento de los cichlidos. Evencias Nm. 22: 7 unnum. pp., Pls. 1-10.
 Gnther, A. 1862. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Acanthopterygii, Pharyngognathi and Anacanthini in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 4: i-xxi + 1-534.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397182" title="Piazzole" nonfiltered="3020" processed="3003" dbindex="153041">

Piazzole (en cors E Piazzole) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 43 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397185" title="Vieja guttulata" nonfiltered="3021" processed="3004" dbindex="153042">

Vieja guttulata  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: vessant pacfic de Guatemala.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Fernndez-Ypez, A. 1969. Contribucin al conocimiento de los cichlidos. Evencias Nm. 22: 7 unnum. pp., Pls. 1-10.
 Gnther, A. 1864. Report of a collection of fishes made by Messrs. Dow, Godman, and Salvin in Guatemala. Proc. Zool. Soc. Lond. 1864 (pt 1): 144-154. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397191" title="Vieja hartwegi" nonfiltered="3022" processed="3005" dbindex="153043">

Vieja hartwegi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: conca del riu Grijalva.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Fernndez-Ypez, A. 1969. Contribucin al conocimiento de los cichlidos. Evencias Nm. 22: 7 unnum. pp., Pls. 1-10.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Taylor, J. N. & R. R. Miller. 1980. Two new cichlid fishes, genus Cichlasoma, from Chiapas, Mexico. Occas. Pap. Mus. Zool. Univ. Mich. Nm. 693: 1-16.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397192" title="Piedicroce" nonfiltered="3023" processed="3006" dbindex="153044">

Piedicroce (en cors Pedicroce) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 117 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397193" title="Vieja heterospila" nonfiltered="3024" processed="3007" dbindex="153045">

Vieja heterospila  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 24 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: rius Usumacinta i Candelaria.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Fernndez-Ypez, A. 1969. Contribucin al conocimiento de los cichlidos. Evencias Nm. 22: 7 unnum. pp., Pls. 1-10.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Hubbs, C. L. 1936. XVII. Fishes of the Yucatan Peninsula. Carnegie Inst. Wash. Publ. Nm. 457: 157-287, Pls. 1-15.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397195" title="Vieja intermedia" nonfiltered="3025" processed="3008" dbindex="153046">

 Vieja intermedia s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: rius Usumacinta i Grijalva (Mxic, Guatemala i Belize).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Fernndez-Ypez, A. 1969. Contribucin al conocimiento de los cichlidos. Evencias Nm. 22: 7 unnum. pp., Pls. 1-10.
 Gnther, A. 1862. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Acanthopterygii, Pharyngognathi and Anacanthini in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 4: i-xxi + 1-534.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397196" title="Piedipartino" nonfiltered="3026" processed="3009" dbindex="153047">

Piedipartino (en cors Pedipartinu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 19 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397197" title="Vieja maculicauda" nonfiltered="3027" processed="3010" dbindex="153048">

Vieja maculicauda  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: des del riu Usumacinta (Guatemala) fins al riu Chagres (Panam).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Fernndez-Ypez, A. 1969. Contribucin al conocimiento de los cichlidos. Evencias Nm. 22: 7 unnum. pp., Pls. 1-10.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1905. A revision of the fishes of the American cichlid genus Cichlosoma  and of the allied genera. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 7) v. 16 (nms. 91-94): 60-77, 225-243, 316-340, 433-445.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397200" title="Vieja melanura" nonfiltered="3028" processed="3011" dbindex="153049">

 Vieja melanura s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: llac Petn.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Fernndez-Ypez, A. 1969. Contribucin al conocimiento de los cichlidos. Evencias Nm. 22: 7 unnum. pp., Pls. 1-10.
 Gnther, A. 1862. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Acanthopterygii, Pharyngognathi and Anacanthini in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 4: i-xxi + 1-534.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397206" title="Pie-d'Orezza" nonfiltered="3029" processed="3012" dbindex="153050">

Pie-d'Orezza (en cors U Ped' Orezza) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 39 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397209" title="Vieja microphthalma" nonfiltered="3030" processed="3013" dbindex="153051">

 Vieja microphthalma s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: conca del riu Motagua (Guatemala i Hondures).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Fernndez-Ypez, A. 1969. Contribucin al conocimiento de los cichlidos. Evencias Nm. 22: 7 unnum. pp., Pls. 1-10.
 Gnther, A. 1862. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Acanthopterygii, Pharyngognathi and Anacanthini in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 4: i-xxi + 1-534.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397210" title="Enric Gensana i Merola" nonfiltered="3031" processed="3014" dbindex="153052">
Enric Gensana Merola (Barri de Pardinyes, Lleida, 3 de juny del 1936 - 29 de setembre del 2005) fou un futbolista catal que fu la major part de la seva carrera al FC Barcelona, en la posici de defensa central.

 Biografia .
Es va iniciar en el futbol com a jugador de l'UE Lleida a 2 Divisi, on coincid amb Gonzalvo III, Basora i Moreno, tot i que rpidament fou observat i incorporat a les files del FC Barcelona l'any 1956, on va romandre fins l'any 1964 i va marcar 27 gols en els 278 partits que va jugar.

Gensana va jugar tant de mig volant com de defensa central, posicions en les quals va assolir la titularitat indiscutible durant les 8 temporades que va estar a l'equip culer. La clau del seu joc estava en el seu gran fsic i la seva entrega. El seu joc aeri era molt bo, utilitzat tant en defensa com en atac, on s'incorporava amb facilitat des de la lnia defensiva. Noms una important lesi de menisc el va fer retirar-se del futbol de gran nivell. Al costat de Joan Segarra va formar un tndem defensiu mtic.

Sens dubte, dues lesions marcaran la seva carrera. La primera el 1962, que li va impedir defensar la Selecci espanyola al Mundial de Xile i una altra el 1963 que va precipitar la seva retirada. Els seus ltims partits els va disputar cedit a l'Osasuna i ms tard al Condal. Malgrat no anar al Mundial de Xile, va tenir una destacada actuaci amb la Selecci espanyola, amb la qual va disputar 10 partits i va marcar 2 gols (xifra res menyspreable tenint en compte la seva posici en el camp).

 Gensana va formar part d'una de les poques ms glorioses del FC Barcelona, aconseguint 2 Lligues, 3 Copes i 2 Copes de Fira, disputant a ms la final nefasta i inoblidable del Wankdorf Stadium de Berna el 31 de maig de 1961, on el FC Barcelona va estavellar quatre pilotes al pal i es va fer un gol en prpia porteria, perdent la final de la Copa d'Europa davant el Benfica de Lisboa.

Desprs de la seva desvinculaci com a jugador del Bara, Gensana va estar vinculat a l'Agrupaci Bara Veterans del club blaugrana i participava en actes relacionats amb les penyes barcelonistes.

 Equips .
 UE Lleida (1955-1956).
 FC Barcelona (1956-1964).
 Club Atltico Osasuna (1964-1965), cedit.
 Club Deportiu Comtal (1965-1966).

 Ttols .
 2 Lligues: 1958-59, 1959-60.
 3 Copes: 1956-57, 1958-59, 1962-63.
 2 Copes de Fires: 1955-58 1958-60.
 1 Mundialet de Clubs: 1957.

 Premis individuals .
 Considerat el millor defensa de les Copes d'Europa de 1959-60 i de 1960-61;
 Millor jugador del Mundialet del 1957.

 Enllaos externs .
Fitxa de la Selecci Espanyola ;
Fitxa de l'Agrupaci Bara Veterans ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397213" title="Vieja regani" nonfiltered="3032" processed="3015" dbindex="153053">

Vieja regani  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: conca del riu Coatzacoalcos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Fernndez-Ypez, A. 1969. Contribucin al conocimiento de los cichlidos. Evencias Nm. 22: 7 unnum. pp., Pls. 1-10.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Miller, R. R. 1974. Cichlisoma regani, a new species of cichlid fish from the Rio Coatzacoalcos Basin, Mexico. Proc. Biol. Soc. Wash. v. 87 (nm. 40): 465-472. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397214" title="Quentin Breese" nonfiltered="3033" processed="3016" dbindex="153054">
Quentin Terancy "Baby" Breese (Leonardville, Kansas, 8 de juliol de 1918 - San Diego, Califrnia, el 21 d'agost del 1962) fou un boxejador estatunidenc.

Breese comen a boxejar de molt jove a l'escola i va fer la seva primera lluita professional al 1937. Va esdevenir una celebritat local.

La seva fama el va portar a Hollywood, on va treballar d'actor en vries pellcules com: City for Conquest (1940), de James Cagney i Golven Gloves (1940), de Robert Ryan, collaborant en les escenes de boxa. 

Continu treballant en films fns l'inici de la Segona Guerra Mundial, en la que va participar a la Marina dels Estats Units. La guerra li va deixar seqeles fsiques importants per la seva carrera pugilstica, que el va fer retirar desprs de perdre uns quants combats. 

Al llarg de la seva carrera pujolstica, que el va portar a 19 estats i a Mxic, va aconseguir 91 victries i 27 derrotes. 

Va morir a San Diego, Califrnia, el 21 d'agost del 1962. Aquestas ciutat el va recordar posant-lo a la San Diego Hall of Champions, al Parc Balboa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397215" title="Vieja synspila" nonfiltered="3034" processed="3017" dbindex="153055">

 Vieja synspila s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: riu Usumacinta (Mxic, Guatemala i Belize).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Fernndez-Ypez, A. 1969. Contribucin al conocimiento de los cichlidos. Evencias Nm. 22: 7 unnum. pp., Pls. 1-10.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Hubbs, C. L. 1935. Fresh-water fishes collected in British Honduras and Guatemala. Misc. Publ. Mus. Zool. Univ. Mich. Nm. 28: 1-22, Pls. 1-4.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397216" title="Pietricaggio" nonfiltered="3035" processed="3018" dbindex="153056">

Pietricaggio (en cors U Petricaghju) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 54 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397218" title="Vieja tuyrensis" nonfiltered="3036" processed="3019" dbindex="153057">

Vieja tuyrensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 23,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: vessant pacfica de Panam (conques dels rius Tura i Bayano).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Fernndez-Ypez, A. 1969. Contribucin al conocimiento de los cichlidos. Evencias Nm. 22: 7 unnum. pp., Pls. 1-10.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Meek, S. E. & S. F. Hildebrand. 1913. New species of fishes from Panama. Field Mus. Nat. Hist. Publ. Zool. Ser. v. 10 (nm. 8): 77-91. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397221" title="Vieja zonata" nonfiltered="3037" processed="3020" dbindex="153058">

Vieja zonata  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Amrica Central: conca del riu Tehuantepec.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Conkel, D., 1993. Cichlids of North and Central America. T.F.H. Publications, Inc., Estats Units.  ;
 Fernndez-Ypez, A. 1969. Contribucin al conocimiento de los cichlidos. Evencias Nm. 22: 7 unnum. pp., Pls. 1-10.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kullander, S.O., 2003. Cichlidae (Cichlids). p. 605-654. A R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
 Meek, S. E. 1905. A collection of fishes from the Isthmus of Tehuantepec. Proc. Biol. Soc. Wash. v. 18: 243-246. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397222" title="ITU 601" nonfiltered="3038" processed="3021" dbindex="153059">
ITU 601 (o CCIR 601)  s la primera normativa sobre la televisi digital, que s encarrega del mostreig del senyal. Aquest estandar va ser formalitzat per la  ITU (International Telecomunications Union) als anys 80.

La norma recomana que sigui utilitzada com a base pels estudis de televisi a pasos que utilitzin un sistema de 525 lnies (NTSC) y 625 lnies (PAL).

El principal avantatge que suposa l s de la normativa s l apropament global que permet el desenvolupament d equips amb caracterstiques comunes, i per tant, un intercanvi internacional de tecnologies.

Definici dels senyals digitals Y, Cr, Cb a partir de les analgiques Er , Eg  i Eb .

La codificaci digital ha d estar basada en l s de la component de luminncia i les dos components de diferncia de color (crominncia).

L espai de color que generen les components Y, Cb i Cr s molt similar al que s utilitza al sistema PAL amb la diferncia de que els coeficients que ponderen els senyals, fan que les components tinguin la mateixa amplitud pic a pic.

Els passos necessaris per obtenir les components Y, Cb i Cr sn els que es descriuen als segents apartats.

Construcci dels senyals de luminncia Ey  i de diferncia de color (Er  -Ey ) i (Eb  - Ey ).

 Ey' = 0,299 Er' + 0,587 Eg' + 0,114 Eb' 

On la prima indica que s ha efectuat la correcci gamma.

 (Er' - Ey') = Er' - 0,299 Er' - 0,587 Eg' - 0,114 Eb' = 0,701 Er' - 0,587 Eg' - 0,114 Eb'

 (Eb' - Ey') = Eb' - 0,299 Er' - 0,587 Eg' - 0,114 Eb' =-0,299 Er' - 0,587 Eg' + 0,866 Eb'

Podem representar els valor normalitzats a la unitat a la segent taula:



Construcci de senyals de diferncia de color re-normalitzats (Ecr  i Ecb ).

Mentre que els valors de Ey  tenen un rang 1 Volts, els senyals (Er  - Ey ) tenen un rang que va de a +0,701 i (Eb  - Ey ) de a +0,886. Per restaurar la excursi del senyal de diferncia de color a la unitat, els coeficients es calcules de la segent forma:

 Kr = 0,5 / 0,771 = 0,713  ;  Kb = 0,5 / 0,886 = 0,564

Llavors, n hi ha prou amb multiplicar pels coeficients K:

 Ecr' = 0,713(Er'-Ey') = 0,500 Er' - 0,419 Eg' - 0,081 Eb'
 Ecb' = 0,564(Eb' - Ey') = -0,169 Er' - 0,331 Eg' + 0,500 Eb'

Obtenint Ecr  i Ecb  com els senyals re-normalitzats de diferncia de color vermell i blau.

Conversi A/D (Analgica/Digital).

Per realitzar la conversi A/D, s ha de prendre una freqncia de mostreig que ens permeti compatibilitzar l intercanvi de continguts entre els sistemes Europeu (PAL) i Americ (NTSC). S ha pres una freqncia de mostreig (Fm(Y)) que s mltiple (143) del mnim com mltiple de la freqncia de lnia d ambds estandars (16.625Hz i 15.734,26573Hz) que t com a resultat 2,25MHz. A ms, per que es compleixi el criteri de Nyquist, s ha pres sis vegades la freqncia donada per a la component de luminncia (Fm(Y) = 13,5MHz) i tres vegades per a les de crominncia (Fm(Cr,Cb) = 6,75 MHz).
Els senyals de crominncia poden ser mostrejats a menor resoluci que el de luminncia. La normativa dna dos patrons per al submostreig de la croma:

 4:4:4: resoluci total de color. Tamb aplicable al format RGB.
 4:2:2: per a cada 4 mostres de luminncia hi han 2 mostres de cada component de croma, s a dir, la luma conserva el total de l ample de banda i les components de croma sn escalades a la meitat de la seva resoluci. s un patr de mostratge adient per la majoria d aplicacions i permet estalviar ample de banda.

Quantificaci. 

En el cas de quantificaci uniforme binaria de 8 bits,  nivells (=256), per mateixos nivells de quantificaci, obtenim un rang de nombres binaris que va de 0000 0000 al 1111 1111 (00 FF en notaci hexadecimal), equivalent a 0 255 en notaci decimal.

Per al sistema 4:2:2, el nivell 0 i el nivell 255 estan reservats per a dades de sincronisme, mentre que els nivells 1 al 254 estan disponibles pel video.

Ats que la senyal de luminncia ocupa nicament 220 nivells, per a proveir de marges de treball, i que el nivell negre s el nivell 16, el valor decimal de la luminncia, Ys, previ a la quantificaci s:

 Ys = 219 Ey' + 16

El nivell corresponent al valor desprs de la quantificaci, s un valor sencer proper a Ys.

De forma similar, ats que el senyal de diferncia de color ocupa 255 nivells i que el nivell 0 es converteix en el nivell 128, el valor decimal del senyal diferncia de color, Crs i Cbs, previs a la quanificaci sn:

 Crs = 224- Ey') + 128
 Cbs = 224- Ey') + 128 

I de forma simplificada:

 Crs = 160(Er' - Ey') + 128
 Cbs = 126(Eb' - Ey') + 128

El nivell corresponent al valor desprs de la quanificaci, s un valor sencer proper a Crs i Cbs. Els equivalents digitals s anomenen Y, Cr i Cb.

A causa de la necessitat de crear marges de seguretat pels senyals Y, Cb i Cr, i que aquests tenen un rang de valors de 220, 225, 225 respectivament, es conclou que el nombre de colors representats a l espai de color Y, Cb, Cr s menor que el de R,G,B.

 N Colors RGB(8 bits/m)   = 256x256x256 = 16.777.216 colors
 N Colors YCbCr(8 bits/m) = 220x225x225 = 11.137.500 colors


A ms, s ha de tenir en compte que no tots els 11 milions de valors sn vlids, ja que es poden obtenir valors negatius de R,G,B. Aquest efecte es denomina error de gamut en RGB.

Construcci de Y, Cr, Cb quantificant Er , Eg  i Eb .

En el cas on les components sn directament derivades de les components del senyal gamma pre-corregides Er , Eg , Eb  o directament generades de forma digital, la quantificaci i codificaci ha de ser equivalent a:

 Erd'(en format digital) = int(219 Er') + 16
 Egd'(en format digital) = int(219 Eg') + 16
 Ebd'(en format digital) = int(219 Eb') + 16

Llavors,

 Y = (77/256) Erd' + (150/256) Egd' + (29/256) Ebd'
 Cr = (131/256) Erd' - (110/256) Egd' - (21/256) Ebd' + 128
 Cb = -(44/256) Erd' - (87/256) Egd' + (131/256) Ebd' + 128

Prenent els coeficients sencers ms propers, en base a 256. Per obtenir les components 4:2:2 Y, Cr, Cb, filtrant pas-baix i submostrejant han de complir el 4:4:4 Cr, Cb.

Limitaci dels senyals Y, Cr i Cb.

La codificaci digital en forma de senyals Y, Cr i Cb, pot representar una gamma de valors de senyals major de les que poden ser soportades pels corresponents rangs de senyals R, G i B.  D aquesta forma, quan el senyal es converteix a RGB  poden resultar valors fora del rang de definici. Llavors s convenient limitar els valors de Y, Cr, Cb per evitar problemes.

Definici espacial.

La proporci utilitzada ms com de la ITU 601 s la resoluci 720x576 per video PAL i 720x480 per NTSC. Aquesta resoluci s aconsegueix mostrejant a la freqncia de 13.5MHz a travs de les lnies horitzontals. El nombre de files est relacionat amb el sistema analgic de partida. Les longituds de les lnies pels sistemes PAL i NTSC de televisi sn actualment 52s i 52.666s respectivament. 

La segent taula mostra la relaci dels formats utilitzats segons el sistema analgic i la resoluci emprats, amb la corresponent relaci d aspecte i forma del video de sortida:




Aplicacions.

L aplicaci ms coneguda en la ITU 601 s probablement el DVD-video, on les definicions espacials de 720x480 i 720x576 son les estandars, encara que les implementacions de la conversi inversa al senyal analgic depen del reproductor i pot no seguir les especificacions de la ITU.

El format DV s el ms utilitzat per les cmeres digitals de definici estandar (SD). Utilitza la ressoluci recomanada de 720x480/576. Quan s utilitza aquest format com a font de video per a altres formats es respecta les especificacions de la ITU 601.

Un dels principals avantatges de la ITU 601 en relaci a la ressoluci s que permet escalar video a 16:9, video d'Alta Definici. Mentre que 640 pixels per lnia permeten una correcta reproducci pels estandars PAL i NTSC, el 80 pixels adicionals permeten imatges ms amples, que es poden mostrar als monitors d alta definici. Degut a les limitacions d ample de banda, els conectors disenyats per la transmissi de video amb relaci d aspecte 4:3 (Video Compost i S-Video) no sn una bona opci per transmentre en alta definici. 


Enllaos d inters.

 Rec. ITU 601-4 ;
 Article sobre la ITU;
 Rec. ITU 709 (Alta definici) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397224" title="Piobetta" nonfiltered="3039" processed="3022" dbindex="153060">

Piobetta (en cors Piupetta) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 30 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397226" title="Quentin N. Burdick" nonfiltered="3040" processed="3023" dbindex="153061">


Quentin Northrup Burdick (19 de juny de 1908 - 8 de setembre de 1992. Fou Senador dels Estats Units, per Dakota del Nord, desde el 8 d'agost de 1960 fins la seva mort. Abans havia estat a la Cambra de Representants dels Estats Units entre el 1959 i 1960. El seu pare fou Usher L.Burdick, tamb congressista.

Burdick va obtenir la llicenciatura en dret a la Universitat de Minnesota.

Quentin Burdick era membre del partit progressista Non-Partisan League, qe es va alinear amb el Partit Demcrata dels Estats Units.

Quentin va esdevenir el cap del Comit del senat en Medi Ambient i Treballs Pblics al 1987.

 A Internet .
biografia;
sobre Quentin Burdick a la Universitat de Dakota del Nord;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397230" title="Rapaggio" nonfiltered="3041" processed="3024" dbindex="153062">

Rapaggio (en cors Rapaghju) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 10 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397232" title="Quentin Chaney" nonfiltered="3042" processed="3025" dbindex="153063">
Quentin Chaney (nascut el 25 de novembre de 1985 a Tulsa, Oklahoma) s un jugador de futbol americ de l'equip de la Universitat d'Oklahoma.

La seva posici al camp s la de Wide receiver.
La seva participaci ms important va ser a la Fiesta bowl de 2008. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397233" title="Xenotilapia" nonfiltered="3043" processed="3026" dbindex="153064">

Xenotilapia s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental).
Espcies.
 Xenotilapia bathyphila ;
 Xenotilapia boulengeri ;
 Xenotilapia burtoni 	  ;
 Xenotilapia caudafasciata ;
 Xenotilapia flavipinnis ;
 Xenotilapia leptura  ;
 Xenotilapia longispinis ;
 Xenotilapia melanogenys 	  	  ;
 Xenotilapia nasus ;
 Xenotilapia nigrolabiata ;
 Xenotilapia ochrogenys   ;
 Xenotilapia ornatipinnis 	  ;
 Xenotilapia papilio ;
 Xenotilapia rotundiventralis ;
 Xenotilapia sima 	  ;
 Xenotilapia spiloptera ;
 Xenotilapia tenuidentata ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 World Register of Marine Species ;
 AQUATAB.NET;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397234" title="Mireia Belmonte i Garca" nonfiltered="3044" processed="3027" dbindex="153065">

Mireia Belmonte Garca (Badalona, 10 de novembre de 1990) s una nedadora catalana, plusmarquista mundial dels 400 metres estils, que competeix en les categories d'estils, papallona, braa i lliure. La seva millor prova sn els 200 m estils. Als seus 18 anys s'ha convertit en una de les millors nedadores espanyoles.

Campiona d'Espanya en 200 i 400 m quatre estils i actual portadora de la plusmarca espanyola en aquestes disciplines. Particip en els Jocs Olmpics de Pequn 2008 en les categories de 200 m papallona, 200 m braa, 200 i 400 m estils i relleus 4 x 100 m estils, quedant lluny de qualsevol opci a medalla, fins i tot de les seves millors marques personals. 

 Histria esportiva . 

Va comenar a nedar als 4 o 5 anys com a consell mdic per corregir la seva escoliosi. Va comenar competint amb el Club Nataci Badalona on ja es perfil com una de les millors nedadores de la histria del club. L'any 2003 va obtenir una beca de la Federaci Catalana de Nataci per a entrenar al Centre d'Alt Rendiment (CER) de Sant Cugat del Valls a les ordres de Jordi Murio i va fitxar pel Club Nataci L'Hospitalet. Desprs de romandre 6 anys en aquest club, la temporada 2008/09 va ser fitxat pel Club Nataci Sabadell, encara que segueix entrenant al CER de Sant Cugat del Valls, ara a les ordres de Carles Subirana i amb beca de la Real Federacin Espaola de Natacin. 

El 2006 es va proclamar Campiona del Mn Jnior en els 400 m estil lliure i 400 m estils, i tamb va ser Campiona del Europeu Jnior a 200 m estil lliure i 400 m estils. A ms va assolir el segon lloc en els 400 m estils en el Campionat d'Europa de Nataci en Piscina Curta 2007 amb una marca de 4:31.06, noms per darrere de la nedadora italiana Alessia Filippi. 

 xits i rcord mundial al 2008 .

El 21 de mar de 2008, al Campionat d'Europa de Nataci disputat a Eindhoven, Pasos Baixos, Mireia va guanyar la final individual femenina de 200 m estils, aconseguint el rcord dels campionats amb un temps de 2:11:16 i es va alar amb la medalla de bronze en els 200 m papallona. Tamb va assolir la 8a plaa a la final individual femenina dels 400 m estils. El 9 d'abril de 2008 al Campionat del Mn en Piscina Curta celebrat a Manchester, Regne Unit, Mireia va aconseguir la medalla de bronze en 400 estils amb un temps de 4:27.55, temps que hagus estat rcord del mn, de no ser perqu ho va batre la guanyadora, Coventry, que va aconseguir l'or amb un temps de 4:26.52. Va destacar d'aquesta final que Mireia comencs anant vuitena, per un excellent tram de braa la va portar fins al tercer lloc, estant a punt d'arribar a la segona Hannah Miley (GBR) que va acabar amb un temps de 4:27.27; va ser una de les carreres ms interessants de la histria d'aquesta prova. 

El 9 d'agost, es va convertir en nedadora olmpica, en participar en els Jocs Olmpics de Pequn 2008, on va competir en les proves de 200 braa, 200 i 400 estils i form part del relleu 4x100 estils d'Espanya. Va aconseguir el rcord d'Espanya en 400 estils, encara que noms va poder quedar classificada en la 14 posici, la mateixa posici que va aconseguir en els 200 estils. Actualment t els records d'Espanya de 400 i 200 estils, tant en piscina curta com llarga, el de 200 papallona en piscina llarga i el de 200 braa en piscina curta. 

El 14 de desembre del mateix any Mireia va batre el rcord del mn dels 400 m estils en piscina curta amb un temps de 4:25.06 i aconseguint la medalla d'or en els Campionats d'Europa de piscina curta de Rijeka (Crocia). L'anterior rcord estava en poder de la nord-americana Julia Smit, amb 4:25.87, des del 28 de novembre de 2008 a Toronto, Canad. Fins ara tan sols dos nadadors espanyols havien posset rcords mundials: Martn Lpez-Zubero i Nina Zivanevskaya.

 Palmars internacional . 


 Enllaos externs . 
 2  plaa en el Campionat d'Europa ;
 Entrevista amb Mireia Belmonte ;
 com / especial / jocs-olmpics / mireia-belmonte.html Fitxa Olmpica en AS.com ;
 html Entrevista a Mireia Belmonte ;
 Biografia a NotiNat ;
 Entrevista en vdeo a Mireia Belmonte ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397236" title="Stazzona" nonfiltered="3045" processed="3028" dbindex="153066">

Stazzona (en cors A Stazzona) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 33 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397237" title="Tarrano" nonfiltered="3046" processed="3029" dbindex="153067">

Tarrano (en cors Tarranu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 27 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397241" title="Mazinho" nonfiltered="3047" processed="3030" dbindex="153068">





Iomar do Nascimento, ms conegut com a Mazinho, (Santa Rita, Brasil 8 d'abril de 1966) s un futbolista brasiler, ja retirat.

 Trajectria .
Al 1983 debuta al seu pais a les files del Santa Cruz Futebol Clube, on romandria tres anys abans de fitxar pel Vasco da Gama. Al 1990 dna el salt a Europa, a la lliga italiana on noms jugaria dues campanyes, la 90/91 al Lecce i la 91/92 a la Fiorentina. Al final d'eixa temporada torna al seu pas, al Palmeiras.

La seua segona aventura europea arriba al 1994, quan es fitxat pel Valncia CF, sota les ordres del seleccionador brasiler que havia guanyat el Mundial d'eixe any, en Parreira. A Mestalla es fa amb un lloc titular en els dos anys que hi milita, i aconsegueix el sotscampionat de la 95/96. Eixe estiu passa al Celta de Vigo, on desprs d'una primera campanya que esquiven per poc el descens, contribueix a dur a l'equip gallec a un dels seus moments daurats.

Amb noms set encontres disputats la 99/00, Mazinho deixa el Celta i fitxa per l'Elx CF, de Segona Divisi, on arriba com a gran fitxatge, per, no acaba de destacar i solament juga 17 encontres. La temporada segent comena al Deportivo Alavs, per a mitja competici surt de l'equip basc i retorna al Brasil, a les files de l'Esporte Clube Vitria, on a penes disputa uns partits abans de penjar les botes, al 2001.

Una vegada retirat, ha exercit en diveros crrecs tcnics en clubs com l'Aris Salnica, de la lliga grega.

 Selecci .
Mazinho va disputar 22 encontres amb la canarinha, la selecci de futbol de Brasil. Va formar part dels combinats del seu pas que van guanyar la Copa Amrica de futbol de 1989 i el Mundial de Futbol dels Estats Units 1994. Tamb va participar a la Copa Amrica de futbol de 1991 i al Mundial de Futbol d'Itlia 1990. A ms a ms, va ser medalla d'argent als Jocs Olmpics de Sel de 1988.

 Anecdotari .
Junt a Bebeto i Romario, Mazinho va participar en la famosa celebraci d'un gol en que els tres futbolistes van anar cap la banda i van simular que bressaven un nad. Va ser durant el Mundial dels Estats Units i la celebraci s'ha convertit en una de les ms conegudes de la histria del futbol.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397243" title="Festival de la Can Mediterrnia" nonfiltered="3048" processed="3031" dbindex="153069">
El Festival de la Can Mediterrnia fou un esdeveniment musical que se celebr a Barcelona durant nou anys, des del 1959 fins al 1967, i en el que prenien part artistes de diversos pasos mediterranis.

El festival, que nasqu impulsat per l'xit del festival de Sanremo, era ems en directe per Televisi Espanyola i per Rdio Nacional d'Espanya; comptava amb el suport de l'ajuntament de Barcelona i se celebrava al setembre, tot coincidint amb les festes de la Merc. Durant les seves nou edicions hi participaren representants d'Algria, Egipte, Espanya, Frana, Grcia, Israel, Itlia, Malta, Mnaco i Xipre. Malgrat el rgim franquista imperant a l'poca, noms es va prohibir interpretar canons en catal de 1964 a 1966.

Primera edici, 1959.
La primera edici del festival se celebr del 25 al 27 de setembre de 1959 al Palau d'Esports de Barcelona, presentada per Alberto Closas, Laura Valenzuela i Federico Gallo. Hi participaren intrprets espanyols, francesos i italians, i Closas tancaria el festival interpretant la can Mariona, amb lletra del poeta Joan Oliver i msica de Miquel Xicota. 

El pblic present a l'acte, que fins al 1964 era qui atorgava les puntuacions als cantants, va concedir el primer i segon premis al cantant itali Claudio Villa amb Binario i  Ti chiamer Marina respectivament. El tercer lloc fou per a l'actriu Mary Santpere amb Mare nostrum (Ola, ola, no vengas sola), composta per Augusto Alguer. Walter Torrebruno, molt conegut posteriorment a Espanya, hi aconsegu el cinqu lloc, i una altra de les canons finalistes fou Les velles places de Barcelona, amb aires de sardana.

Segona edici, 1960.
En aquesta ocasi els presentadors en foren Federico Gallo, Isabel Bauz i Ana Mara Solsona. S'hi presentaren ms de 400 canons, i se'n seleccionaren 26 per al festival: catorze d'espanyoles, sis d'italianes, quatre de franceses i dues de gregues.

Claudio Villa, guanyador de l'edici anterior del festival, s'hi present com a compositor, amb el tema Mi pequea que fou interpretat per Jimmy Fontana. Tot i que el tema parlava de tpics d'all ms espanyols (toreros i dones amb mantellina), noms va assolir el tercer lloc. Fontana hi participava amb un altre tema, Diavolo, per aquest tema no super la semifinal tot i ser una de les canons ms rtmiques i modernes del festival.

Grcia, que hi participava per primer cop, aconsegu els dos primers llocs: una encara desconeguda Nana Moskouri va guanyar el festival amb la can Xipna, agapi mou, mentre que el segon lloc fou per a Aleko Pandas amb el tema Tha kleopso dio triantafila.

Espanya aport a aquesta edici, entre d'altres, cantants folclriques (Marif de Triana, que arrib a la final amb Viento del sur), cantants de sarsuela (Alfonso de la Morena) i cantants meldics com ara Josep Guardiola i Ramon Calduch.

Tercera edici, 1961.
Aquesta edici, amb els mateixos presentadors que l'anterior, va poder vista en onze pasos, ja que TVE ja s'havia integrat a la xarxa d'Eurovisi.

El popular intrpret francs Robert Jeantal en va ser el guanyador amb el tema Dans le croix de ta main. Josep Guardiola i Lita Torell van quedar en segon lloc amb Presentimiento. Altres intrprets d'aquest any foren Alekos Pandas (3r lloc) i Jimmy Fontana (6 lloc), que ja havien participat en altres edicions.

Quarta edici, 1962.
Un any ms, Federico Gallo presentava el festival, acompanyat en aquesta ocasi per Mara del Puy i Nieves Navarro. Amb la incorporaci de Xipre, Malta i Mnaco es va arribar als set pasos participants, tot i que l'nic dels tres que va arribar a la final fou Malta amb el tema Bricciole di luna, interpretat per Ennio Sangiusto.

Els guanyadors d'aquesta edici foren Josep Guardiola i Monna Bell, que defensaven el tema Nubes de colores, compost per Augusto Alguer. Tanmateix, el resultat va ser anullat l'endem a causa d'un problema amb el sistema de votacions, i finalment es decret un primer lloc per a tots els finalistes.

Salom, que comenava en el mn de l'espectacle, va interpretar el tema La muralla de Berln; altres intrpretes per Espanya foren el Do Dinmico amb Balada gitana i la cantant Gelu amb Alguien.

Cinquena edici, 1963.
El 1963, el festival va passar a celebrar-se al Palau de les Nacions. Un cop ms, Federico Gallo en fou el presentador, acompanyat aquest cop de Carmina Alonso i Ana Mara Solsona.

La can guanyadora fou Se'n va anar, nic tema en catal del festival, interpretada per Salom i Raimon i considerada part de la Nova Can. El segon lloc fou per a Paz, de Carlos Laporta, que fou defensat per Franciska y Los TNT. El tema Je suis l, representant de Mnaco i interpretat per Katia Valre y Jacques Reveaux, va quedar en tercer lloc.

Israel va participar-hi, per primer i ltim cop, amb un tema en angls, Mediterranean skies, que va assolir el quart lloc en la veu de la francesa Frida Boccara, qui represent tamb Frana amb Qu en as-tu fait i aconseguit el sis lloc. Algria i Egipte, que tamb s'hi presentaven, no van arribar a la final.

Sisena edici, 1964.
L'xit de Se'n va anar  de l'edici anterior va provocar certes reticncies per part de la direcci de TVE envers el festival, i els organitzadors es van veure obligats a introduir-hi canvis substancials. El 1964 va desaparixer el sistema de vot popular, el qual va ser substitut per un jurat format per 55 persones repartides per les onze provncies espanyoles banyades per la Mediterrnia. Sospitosament, al concurs van deixar d'admetre's canons interpretades en catal; caldria esperar al 1967 per a tornar a escoltar temes en aquesta llengua.

Els presentadors d'aquell ant foren Gallo, Pilar Caada i Marisol Gonzlez. La can guanyadora havia estat Ho capito che ti amo, composta per Luigi Tenco i interpretada per Emilio Pericoli i Wilma Goich. Dies desprs, per, El Correo Cataln descobr que, un mes abans del festival,  l'autor ja havia interpretat el tema en un programa de la RAI, cosa que anava en contra de les normes del concurs, de manera que el primer premi va quedar desert.

El segon premi fou per a la can grega Kathe ora, defensada per Klio Denardu, i e tercer per a Io credo in te, presentada per Lucia Altieri en representaci de Malta. Els anys 1966 i 1967, per, els maltesos utilitzarien la seva prpia llengua en el festival.

Georgie Dann, que aconseguiria posteriorment certa notorietat especialitzant-se en canons d'estiu, hi particip amb el tema Tout ce que tu sais, composat per ell mateix, amb el qual aconsegu el sis lloc.

Setena edici, 1965.
Un cop ms, Federico Gallo present el festival, acompanyat de l'actriu Conchita Velasco, en qu hi participaven sis pasos. L'empat entre el representant itali Pino Donaggio, amb Si chiama Maria, i els grecs Zoi Kurukli i Niki Camba, amb Min les tipota, va fer necessria una segona votaci que va donar com a guanyador el tema grec.

Per Espanya s'hi presentava Santy, de Los Mustangs, en solitari, amb el tema La verdad, del Do Dinmico, que va assolir el des lloc. Salom, que es presentava amb Extranjera , Dyango amb  Ser i Encarnita Polo amb Mil horas no van arribar a la final.

Romuald represent Frana amb Dis moi le vent (tercer lloc) i a Mnaco amb Vers quel amour (sis lloc). L'italiana Iva Zannichi, que defens Passer questa notte va quedar en nov lloc.

Vuitena edici, 1966.
Federico Gallo i Conchita Velasco repetien com a presentadors del festival, en qu es va tornar al sistema de votaci popular.

Els guanyadors d'aquesta edici foren el Do Dinmico i Bruno Lomas amb el tema Como ayer, que esdevindria un xit de vendes.

El segon lloc fou per a Septiembre, defensat per la portuguesa Madalena Iglesias que representava tamb Espanya. Tant ella com la francesa Madeleine Pascal, que interpret Tant pis pour les paroles per a Frana, sense arribar a la final, havien participat tamb a Eurovisi 1966. Jaime Morey, amb Ese amor, interpretat tamb per Gloria, tampoc no va arribar a la final, per s Alberto Cortez amb Seor Chaplin, de Fina de Caldern, que aconsegu el cinqu lloc.

Novena i darrera edici, 1967.
En aquesta darrera edici, Gallo no va poder presentar el festival i ho feren Luis del Olmo i Marisa Medina, qui treballava per a TVE per primer cop. Els trofeus del festival foren lliurats pels guanyadors de l'any anterior i per Lola Flores.

Ats que la Nova Can estava guanyat una gran popularitat, grcies en part a intrprets com ara Joan Manuel Serrat o Guillermina Motta, TVE va tornar a autoritzar canons en catal, per d'altra banda es va tornar a retirar el vot als espectadors de la sala per a tornar als jurats provincials. Dos foren els temes admesos a concurs: T'estim i t'estimar, interpretat per Betina, guanyadora de Benidorm 1967, i Com el vent, dels autors de Se'n va anar, interpretat per Salom i per Dova.

Quan solament hi mancava la votaci del jurat giron, Com el vent estava en primer lloc, per finalment aquest jurat va votar un altre tema i Salom va quedar dos punts per sota de la can guanyadora, que fou La chanson du bonheur, interpretada per Guy Mardel (representant de Frana a Eurovisi 1965) i tamb per Nancy Holloway. El tercer lloc fou per a l'itali Little Tony amb el tema rock Mulino a vento.

Probablement, la ra per la qual aquesta seria la darrera edici del festival fou la victria de Massiel a Eurovisi 1968, ja que TVE hauria decidit concentrar tots els seus esforos en l'organitzaci d'Eurovisi 1969 deixant de banda el Festival de la Can Mediterrnia, i els costos d'aquesta organitzaci no haurien deixat gaires fons per a ms festivals de la can.

A Barcelona es va intentar continuar amb el festival sense la collaboraci de TVE anomenant-lo Festival de la Can de Barcelona, per sense gaire xit, i va acabant desapareixent tamb.

Enllaos externs.
 Article (bloc) sobre l'edici de 1960 del festival;

Bibliografia.
 Historia del Festival de la Cancin Mediterrnea ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397245" title="Quentin Cooper" nonfiltered="3049" processed="3032" dbindex="153070">
Quentin Cooper (nascut al 1961 a Grimsby, Yorkshire i Humber, Anglaterra), s un periodista de la cincia i actual presentador del programa The Material World de la Radio 4 de la BBC. El tema del programa s la cincia i collabora amb organitzacions educatives com la Royal Society i el British Council.

Va estudiar psicologia i inteligncia artificial a la Universitat d'Edimburg. Al 1994 va escriure, amb Paul Sullivan, Maypoles, Mrtyrs and Maythem: 366 days of British customs, myths and eccentricities about superstitions (ISBN 978-0747518075)

A la BBC, va produir varis programes de notcies. Desprs va produr programes a Radio Esccia (Glasgow) i Radio 5, a Manchester, lloc a on va crear programes com Hit The North.

 A Internet .
radio 4;
programa Material World, amb arxius sonors;
entrevista a Quentin Cooper;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397247" title="Valle-d'Alesani" nonfiltered="3050" processed="3033" dbindex="153071">

Valle-d'Alesani (en cors E Valle d'Alisgiani) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 124 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397254" title="Agustn Aranzbal Alkorta" nonfiltered="3051" processed="3034" dbindex="153072">
Agustn Aranzbal Alkorta (Sant Sebasti, Guipscoa, 15 de mar de 1973), s un futbolista basc, ja retirat. Jugava de defensa esquerre. s fill del tamb futbolista Gaztelu, que va defensar els colors de la Reial Societat.

 Trajectria .
Durant la seua formaci, Aranzbal va passar pel Bergara i l'Easo fins arribar al 1991 a la pedrera de la Reial Societat. La 92/93 disputa 34 partits amb la Reial Societat B, i 1 amb la Reial Societat a Primera Divisi. 

La campanya segent ja forma part del primer equip, per tot just participa en tres encontres de lliga. La situaci canvia a partir de la temporada 1994-95, quan es fa amb la titularitat del lateral esquerre donostiarra durant deu anys. En total, va jugar 331 encontres de blanc-i-blau a la Primera Divisi, i va contribuir al sots-campionat de la temporada 2002-03 i el tercer lloc de la 1997-98.

Quan la seua carrera comena a caure en declivi, fitxa pel Reial Saragossa, per solament t una participaci ressenyable el primer any (2004-05), en el qual hi apareix en 21 partits. Xifra que baixa fins als 9 de la 2005-06 i un tan sols a la 2006-07. Al final d'eixa temporada deixa el club aragons i el futbol d'elit per jugar amb un equip amateur tinerfeny, el CD Vera, on milita una temporada abans de penjar les botes, al 2008.

 Selecci .
Aranzbal va disputar 28 partits amb la selecci espanyola de futbol entre 1995 i el 2003. Va formar part del combinat espanyol que va acudir al Mundial de Frana de 1998 i a l'Eurocopa de Blgica i Pasos Baixos del 2000.

Tamb va ser present als Jocs Olmpics d'Atlanta 96.

Enllaos externs.
 Estadstiques a Primera divisi - LFP ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397255" title="Valle-d'Orezza" nonfiltered="3052" processed="3035" dbindex="153073">

Valle-d'Orezza (en cors E Valle d'Orezza ) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 49 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397257" title="Quentin Coryatt" nonfiltered="3053" processed="3036" dbindex="153074">
Quentin John Coryatt (nascut l'1 d'agost del 1970, a Saint Croix, les Illes Verges Americanes) s un jugador de futbol americ, que jug a la National Football League, de linebacker. Ell va jugar als equips Indianapolis Colts (1992-98) i Dallas Cowboys (1999).

Va comenar a jugar a futbol americ a la Universitat A&M de Texas i desprs va jugar a la Universitat Cristiana de Texas.

Al 1992 va participar al Draft de la NFL. El va escollir l'equip dels Indianapolis Colts.

Coryatt va jugar 78 partits  en els Colts. Desprs, al 1999 va fitxar pels Dallas Cowboys, any en que es va retirar.

Desprs del futbol, ell va treballar en un programa pels joves discapacitats de Houston.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397261" title="Verdse" nonfiltered="3054" processed="3037" dbindex="153075">

Verdse (en cors Verdese ) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 49 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397272" title="Pasquale Marchetti" nonfiltered="3055" processed="3038" dbindex="153076">
Pasquale Marchetti (1925) s un lingista cors. Ha estat professor agregat d'itali a la Universitat de Pars III, a la Universitat de Bolonya i a la de Npols. Especialitzat en l'aprenentatge del cors, ha estat autor d'algunes gramtiques amb el mtode assimil per a novells, desenvolupat per ell mateix amb Rinatu Coti. En els anys 1970 milit al Front Regionalista Cors (FRC) i fou coautor del manifest Main basse sur une le. Tamb ha participat en les crniques Le corse dans tous les sens a Corse-Matin de 1990 a 1995.  

 Obres .
 Intricciate  cambiarine (1971)  amb Dumenicantone Geronimi;
 Une visite apostolique en Corse au XVIIIme sicle (1760-1770) (1972);
 Le corse sans peine (U corsu senza strasiu) (1974);
 Codilunga e musifina (1977);
 Santu di Corsica' (1977);
 A Corsica oghje, situazione culturale  scelte pulitiche (1978);
 Une mmoire pour la Corse (1980);
 La Corsophonie, un idiome  la mer (1990), Premi del Llibre Cors;
 L'Usu Corsu, dictionnaire trilingue (2001) ;

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397278" title="Diu vi Salvi Regina" nonfiltered="3056" processed="3039" dbindex="153077">
Diu vi Salvi Regina (Deu et salvi, reina) s un cant religis dedicat a la Verge Maria creat a Itlia per sant Francesc de Geronimo vers el 1675, encara que algunes tradicions afirmen que el autor fou un pastor de Niolu, Salvadore Costa. Fou adoptat com a  himne nacional de Crsega a la Consulta de Corte, el 30 de gener de 1735, quan la repblica de Crsega dedic proclamar la seva independncia de Gnova i deman la protecci de la Verge Maria. Des d'aleshores el nacionalisme cors l'ha reivindicat com a himne nacional de Crsega. 

 Lletra .

Diu vi salvi Regina;
 madre universale;
Per cui favor si sale;
Al paradisu.

Voi siete gioa  risu;
Di tutti i scunsulati;
Di tutti i tribulatti;
Unica speme.
 
 voi sospira  geme;
Il nostru afflitu core;
In un mar' di dolore;
 d'amarezza.

Maria, mar' di dolcezza;
I vostri ochji pietosi;
Materni ed amorosi;
 noi volgete.

Noi miseri accogliete;
Nel vostru santu velu;
Il vostru figliu in celu;
 noi mostrate.
 
Gradite ed ascultate;
 vergine Maria;
Dolce  clemente  pia;
Gli affleti nostri accogliete.
 
Voi da i nemici nostri;
 noi date vitoria;
E poi l'eterna gloria;
In paradisu.

 Referncies .
 Antonini, Paulu,  L'origen de Dio vi Salvi Regina;
 Midi de "Diu vi salvi Regina";
 Partitura-PDF de "Diu vi salvi Regina";












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397279" title="Estadi Toms Berlanga" nonfiltered="3057" processed="3040" dbindex="153078">

L'Estadi Toms Berlanga s el camp on el Sporting Club Requena juga els seus partits. Va ser inaugurat al 1983, davant un partit amb el Valncia CF de Kempes, el qual es va imposar per 1 a 2. L'equip merengot va ser tamb el convidat al partit d'estrena desprs de la remodelaci de l'estadi, al novembre del 2005. En aquesta ocasi, els locals van perdre per 1 (Cristian) a 3 (Kluivert -2-, i Sergi pp.)

Desprs d'unes temporades amb gespa natural, als anys 80, es va decidir collocar gespa artificial d'ltima generaci i homologat per la UEFA per redur costos i per millorar l'estat del camp.

El seu nom fa honor a Toms Berlanga, ex-alcalde de Requena, qui va contribuir a construr l'estadi. Actualment l'estadi t capacitat per a 3.500 espectadors, 3.000 asseguts i 500 de peu.

Enllaos externs.
Histria i fotografies de l'estadi, a la web del SC Requena ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397280" title="Aldehid" nonfiltered="3058" processed="3041" dbindex="153079">

Un aldehid s un compost orgnic que cont un grup carbonil terminal, o sigui que el grup carbonil est enllaat a un tom d'hidrogen i a un altre tom de carboni. La frmula general que representa els compostos que presenten aquest grup funcional s R-CHO.

El grup aldehid s electrfil degut a la deficincia electrnica de l'tom de carboni.

Com en els altres grups funcionals que presenten un grup carbonil, els toms d'hidrogen situats en posici   sn relativament cids (en els aldehids pKa ~17) degut a l'estabilitzaci per ressonncia de la base conjugada.



Enllaos externs.

IUPAC. Nomenclature of Organic Chemistry ("Blue Book");
IUPAC. Compendium of Chemical Terminology, 2nd ed. (the "Gold Book").;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397282" title="Pont Marie" nonfiltered="3059" processed="3042" dbindex="153080">


El pont Marie s un pont que travessa el Sena a Pars, a Frana. Connecta l'le Saint-Louis al quai de l'Htel-de-Ville, al 4t districte.

Histria.

El pont Marie deu el seu nom a l'enginyer Christophe Marie. Aquesta construcci data del segle XVII, el que en fa un dels ponts ms antics de Pars. Realitzat per seguir la urbanitzaci de l'le Saint-Louis, la seva construcci es va allargar durant 20 anys, de 1614 fins a 1635. En aquesta data, s s'obr a la circulaci. El 1658, el Sena aleshores en crescuda s'end els dos arcs amb les vint cases que el muntaven. El 1660, un pont de fusta restableix la circulaci. La construcci en pedra no comena fins el 1677 desprs de la intervenci de Colbert. El 1769, totes les construccions de cases sobre els ponts es prohibeixen.

Caracterstiques.

 Tipus de construcci: pont en arc;
 Construcci: 1614 - 1635;
 Inauguraci: 1635;
 Arquitectes: Rmy Collin, Jean Delgrange, Christophe Marie;
 Material: pedra;
 Longitud total: 92 m;
 Amplada de la biga: 22 m;
 Amplada til: 22 m;

Una de les seves particularitats s que els cinc arcs que el componen sn diferents.

El point Marie constitueix tamb el punt quilomtric 0  per a la part del Sena que se situa ms avall del pont (la part ms amunt t el seu PQ 0 a Marcilly-sur-Seine).

Galeria.





Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397285" title="Quentin Dastugue" nonfiltered="3060" processed="3043" dbindex="153081">
Quentin D. Dastugue (nascut al desembre de 1955) s el fundador de l'empresa Property One, Inc de Nova Orleans. Tamb s congressista de la Cambra de Representants de Louisiana pel Partit Demcrata dels Estats Units entre el 1979 i el 1983. Al 1984, es va afiliar al Partit Republic dels Estats Units per donar suport a la reelecci del president Ronald Reagan.

Al 1990 va intentar assolir el crrec de senador dels Estats Units, per no ho va aconseguir. Tamb fou candidat pel crrec de Governador de Louisiana, cosa que tampoc aconsegu. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397289" title="Yves Stella" nonfiltered="3061" processed="3044" dbindex="153082">
Yves Stella s un periodista, historiador i poltic nacionalista cors. Des de ben jove fou militant del FLNC, ra per la qual fou arrestat per la policia francesa el 1976 i el 1978. El 1980 fou condemnat a 14 anys de pres, per la Cort de Cassaci anull la sentncia i l'alliber el 1981. Membre del Moviment Cors per l'Autodeterminaci (MCA), fou escollit conseller a les eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1984. El 1987 fou redactor en cap d'U Ribombu i membre de la direcci d'A Cuncolta Naziunalista (ACN), ra per la que fou arrestat un altre cop. El 1990 amb Alain Orsoni va fundar el Moviment per l'Autodeterminaci (MPA) i dirig les revistes Paese i Agora. Des del 1994 s alcalde de Morsiglia, des del 2004 dins les files del Partit de la Naci Corsa (PNC).

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397297" title="Llista d'estadis valencians per aforament" nonfiltered="3062" processed="3045" dbindex="153083">
El llistat d'estadis valencians amb aforament de ms de 3.000 espectadors s el segent:

 Estadi de Mestalla, 55.000;
 Estadi Martnez Valero, 38.750;
 Estadi Jos Rico Prez, 30.000;
 Estadi Ciutat de Valncia, 25.354;
 Estadi El Madrigal, 25.000;
 Estadi Nou Castlia, 14.485;
 Estadi Los Arcos, 5.000;
 Estadi La Serratella, 5.000;
 Camp Municipal del Collao, 4.000 ;
 Estadi Toms Berlanga, 3.500;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397299" title="Dominique Bianchi" nonfiltered="3063" processed="3046" dbindex="153084">
Dominique Bianchi s un poltic nacionalista cors. Militant de primera hora del FLNC, fou un dels principals participants de l'Afer Bastelica-Fesch de 1980, pel qual fou condemnat a 4 anys de pres, per fou amnistiat el 1981. El 1987 fou membre de la direcci d'A Cuncolta Naziunalista, vitrina legal del FLNC, que abandon el 1990 per a fundar el Moviment per l'Autodeterminaci (MPA), del que el 1991 en fou elegit secretari general i membre de l'Assemblea de Crsega de 1992 a 1998 per Corsica Nazione. El 2001 fou escollit alcalde de Villanova, des del 2004 pel Partit de la Naci Corsa.

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397304" title="Quentin Davies" nonfiltered="3064" processed="3047" dbindex="153085">
Quentin Davies (nascut al 29 de maig del 1944 s un poltic del Partit Laborista (Regne Unit) i diputat del Parlament britnic per Grantham i Stamford. Va desertar del Partit Conservador (Regne Unit) al 26 de juny del 2007. Actualment s Sots-secretari d'Estat i Minister of State for Defense, Equipment and Support, que depn del Ministeri de Defensa (Regne Unit).
 Biografia .
Quentin Davies va nixer a Oxford. Es va llicenciar en histria al 1966 a la Universitat de Harvard.

A l'acabar la carrer, entr al servei diplomtic. Al 1969 va esdevenir Secretari Segon de la Ambaixada britnica de Mosc. Al 1972 va torna a Londres com a Secretari del Foreign Office.

Al 1974 deix el servei diplomtic per treballar a la banca privada. El 1978 va aconseguir esdevenir president de la seva empresa (Morgan Grenfell) a Frana. ell continu de consultor per Morgan Grenfell fins el 1993.

Al 1987 va aconseguir ser elegit diputat a la Cambra dels Comuns del Regne Unit, al seient d'Stamford i Spalding com a membre del Partit Conservador. Al 1997 va passar a ser el representant de Grantham i Stamford.

Al Parlament, va treballar en el Comit del Tresor i en Defensa. En el Partit Conservador va estar en molts crrecs fins que al 2007 va passar al Partit Laborista.

Amb Gordon Brown com a Primer Ministre del Regne Unit, es va passar al Partit Laborista (Regne Unit). A l'octubre del 2008, Davies va ser promogut en el govern i esdeven Sots-secretari d'Estat i Ministre d'Estat per la Defensa, l'Equipament i el Suport del Ministeri de Defensa.

 Bibliografia .
Britain and Europe: A Conservative View by Quentin Davies, 1996, London Conservative Group for Europe.
 A Internet .
vdeo del seu pas al Partit laborista;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397306" title="Leo Battesti" nonfiltered="3065" processed="3048" dbindex="153086">
Leo Battesti (Bastia, 1953) s un periodista i poltic nacionalista cors. De ben jove milit en l'Acci Regionalista Corsa i el 1976 fou un dels fundadors de la Consulta di a Ghjuventu Naziunalista Corsa (CGNC), en la que fou nomenat secretari general de la Cunsulta di i Studienti Corsi (CSC). El 1978 fou arrestat sota l'acusaci de pertnyer al FLNC i fou empresonat fins el 1981, quan fou amnistiat desprs de l'elecci com a president de Frana de Franois Mittrrand.

Un cop alliberat, continu la seva militncia en el nacionalisme cors i treball com a periodista. Fou portantveu de la Consulte di i Cumitati Naziunalisti, i fou arrestat novament el 1983 arran les manifestacions per la desaparici de Guy Orsoni, i novament el 1984, per apologia de l'assassinat arran del raid a la pres d'Ajaccio del FLNC per a venjar Orsoni. Un cop alliberat, fou secretari general del Muvimentu Corsu per l'Autodeterminazione (MCA), amb el qual fou membre de l'Assemblea de Crsega de 1986 a 1992, i en la que fou membre de la comissi d'esports. De 1988 a 1992 tamb fou regidor de Bastia.

El 1987 fou membre de la direcci d'A Cuncolta Naziunalista, vitrina legal del FLNC, que el 1990 abandon per a fundar el Moviment per l'Autodeterminaci (MPA) i esdevingu un dels dirigents del FLNC-Canal Habitual. Fou escollit conseller a les eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1992 per Corsica Nazione, per un temps desprs dimit i abandon el MPA. EL 1997 va fundar la Lliga Corsa d'Escacs, i el 2005 fou nomenat vicepresident de la Federaci Francesa d'Escacs.

 Enllaos externs .
 Biografia;



 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397307" title="Maki F1" nonfiltered="3066" processed="3049" dbindex="153087">
 Maki  o Maki Engineering va ser un constructor japons de cotxes per competicions automobilstiques que va arribar a disputar curses a la Frmula 1. 


 Histria .

Maki Engineering va ser fundada per Kenji Mimura, i va debutar a la Frmula 1 a la 1974 en el GP de Gran Bretanya disputat el 20 de juliol al circuit de Brands Hatch, de la m del pilot Howden Ganley, no podent classificar-se per disputar la cursa. 

L'escuderia va ser present en 8 curses de la F1, disputades en tres temporades diferents(1974 - 1976) no aconseguint classificar-se per disputar la cursa en cap GP i no assolint cap punt pel campionat de la F1.

L'ltim GP disputat va ser el Gran Premi de Jap del 1976.


 Resultats a la Frmula 1 .



 Palmars a la F1 .

 Curses:   8;
 Victries:  0;
 Podis:  0;
 Poles:  0;
 Voltes rpides:   0;
 Millor classificaci al mundial de constructors:   -;
 Punts:   0;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397308" title="Canal dels Oms" nonfiltered="3067" processed="3050" dbindex="153088">

La canal dels Oms s un  torrent afluent per l'esquerra del Cardener a la Vall de Lord. De direcci predominant E-O, neix a 1.148 m. d'altitud a la contrada d'El Pujs, al peu dels cingles del Moro, al vessant nord de la serra de Busa i desemboca al pant de la Llosa del Cavall a 803 m. d'altitud, just desprs d'haver travessat la carretera de Solsona a Sant Lloren de Morunys i haver fet un sobtat tomb per agafar la direcci cap al nord i escolar-se entre el tur d'El Castell (a l'oest) i el Tossal de les Cases de Posada (a l'est).

Tota la seva conca est integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord

Afluents.

No t cap afluent digne de consideraci.

Municipis que recorre.

Els 941 m. inicials els recorre pel terme municipal de Guixers, els 823 m. segents els fa fent de lnia fronterera entre els municipis de Navs (al sud) i Guixers (al nord) i els 817 m. restants transcorren pel terme municipal de Navs.

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=3 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) !! Pendent
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.148
|align="center"| -
|-
|align="center"|250
|align="center"|1.055
|align="center"|37,2 %
|-
|align="center"|500
|align="center"|1.007
|align="center"|19,2 %
|-
|align="center"|750
|align="center"|963
|align="center"|17,6 %
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|928
|align="center"|14,0 %
|-
|align="center"|1.250
|align="center"|905
|align="center"|9,2 %
|-
|align="center"|1.500
|align="center"|879
|align="center"|10,4 %
|-
|align="center"|1.750
|align="center"|858
|align="center"|8,4 %
|-
|align="center"|2.000
|align="center"|843
|align="center"|6,0 %
|-
|align="center"|2.250
|align="center"|830
|align="center"|5,2 %
|-
|align="center"|2.581
|align="center"|803
|align="center"|8,2 %
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397309" title="Cees van Espen" nonfiltered="3068" processed="3051" dbindex="153089">

Cees van Espen (Arnhem, 28 de maig de 1938) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1964 i 1968. Durant la seva carrera professional destaca una victria d'etapa al Tour de Frana de 1965. 

 Palmars .
1962 ;
 1r a la Volta a Twente ;
 1r a la Volta a Brabant;
1963 ;
 1r al Tour del Canad;
 Vencedor d'una etapa de la Ronde van het IJsselmeer ;
1964 ;
 1r a Ossendrecht ;
1965 ;
 1r a Oldenzaal ;
 1r a Zundert ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1966 ;
 1r a Putte-Mechelen ;

Resultats al Tour de Frana.
1964. Abandona (6a etapa);
1965. Abandona (11a etapa). Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Fitxa de Cees van Espen a www.sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397312" title="Pietravairano" nonfiltered="3069" processed="3052" dbindex="153090">
s un municipi de 3.017 habitats, situat a Itlia, a la Regi de la Campnia, dins la provncia de Caserta.



 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397313" title="AMOLED" nonfiltered="3070" processed="3053" dbindex="153091">

AMOLED s l'acrnim de "Active Matrix Organic Light Emitting Diode" o OLED de matriu activa y es una tecnologia de representaci amb una importncia creixent degut a la seva utilitzaci a dispositius mbils, com els telfons mbils.
Amb OLED ens referim a un tipus especfic de tecnologia, uns dispositius ultra-prims y ultra-brillants que no requereixen cap tipus de llum de fons, en canvi, AMOLED es refereix a la tecnologia que permet adrear-nos  a un pxel concret.

El progrs que permet aquesta tecnologia, es reflexa en models superiors, mes barats i que consumeixen menys potencia de, por exemple, televisors.


 Explicaci tcnica .

Un dispositiu OLED de matriu activa, consisteix en un conjunt de pxels OLED que es dipositen o s integren en una srie de  transistors de pellcula fina (TFT) para formar una matriu de pxels, que s  illuminen quan han estat activats elctricament, controlats pels interruptors que regulen el flux de corrent que se s adrea a cadascun dels pxels.

El TFT contnuament regula la corrent que flueix per cadascun dels pxels, per aix caracteritzar el pxel amb el nivell de brillantor que mostrar.



Generalment aquesta corrent es controla mitjanant dos TFT por pxel, un para comenar i parar de carregar el condensador, i l altre per a proveir amb nivell necessari de tensi el pxel per aix crear una corrent de valor constant i poder evitar pics d alta corrent que son els que requereix un OLED passiu per a les operacions a la matriu de pxels

Las pantalles de AMOLED se caracteritzen en quatre capes per el control de la imatge que mostra:

 Capa de l  node;
 Capa intermitja orgnica;
 Capa del  ctode ;
 Capa que conte tots els circuits;

Caracterstiques.



Els OLED de matriu activa i els de matriu passiva tenen les mateixes possibilitats para mostrar una freqncia de quadre concreta, en canvi AMOLED consumeix menys potncia de forma significativa.

Aquesta propietat fa que els OLED de matriu activa siguin especialment tils per a dispositius electrnics on el consum d energia emmagatzemada en una bateria pot ser crtic i per a pantalles amb una diagonal que va des de les 2  fins a les 3   polzades.

Quan forcem la pantalla doblegant-la amb un angle menor que l angle crtic que permet el dispositiu, provocarem un trencament al substrat de plstic, un trencament que es propagar per tot el bus de la lnia corresponent. 

Aquest trencament provocar a la pantalla que la lnia o lnies afectades mostrin un parpelleig, que falli tota la lnia, falli una regi sencera o fins i tot el dispositiu sencer.


Beneficis.

Les pantalles AMOLED, fabricades en substrats plstics flexibles, aconsegueixen els segents beneficis:
 
 Son molt primes i lleugeres;
 Reforats els sistemes de protecci dels trencaments al dispositiu ;
Consum molt baix de potencia, alta rugositat amb una qualitat d imatge superior y un baix cost en comparaci amb les actuals pantalles LCD. ;
Degut a la seva rugositat caracterstica, confereix al dispositiu una gran flexibilitat y possibilitat de fins i tot  enrotllar-lo , estant encara actiu,que es tradueix en facilitat de transport i emmagatzematge. ;

L element de matriu activa: Tecnologia TFT Backplane .

La tecnologia del backplane del TFT es un element crucial per a la fabricaci de dispositius AMOLED flexibles.

El procs que s utilitza als substrats convencionals  en els que es basen els TFT no es poden utilitzar amb els substrats de plstic flexibles que necessitem, principalment per que  aquest procs implicaria el no treballar a temperatures baixes, essent aquest un lmit indispensable.

Per a sol-lucionar aquest problema,avui dia existeixen principalment dues tecnologies de fabricaci del backplane del TFT utilitzats als AMOLED: poly-Silicon (poly-Si) o amorphous-Silicon (a-Si).

Aquestes tecnologies ofereixen la possibilitat de fabricaci dels backplanes de matriu activa a una baixa temperatura (<150C), inserint-los directament al substrat de plstic flexible possibilitant la producci de pantalles AMOLED flexibles.

 Enllaos  externs.
Comparativa AMOLED vs LCD en mbils Nokia;
AMOLED en TV;
Exemples de dispositius AMOLED;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397314" title="Alanu di Meglio" nonfiltered="3071" processed="3054" dbindex="153092">
Alanu di Meglio (Marsella, 1959) s un escriptor i sociolingista cors. La seva famlia era originria de Bonifacio, i s'hi install quan era petit. Ha donat conferncies sobre cincies de l'educaci a la Universitat de Corti, i ha collaborat a la revista A Pian' d'Avretu, de l'associaci Embiu di Quinci. 

 Obres .
 D'Oghje si, d'Odiu no (1995), poesia.  ;
 Macagni (2001), narracions;
 Aliti (2002);
 Migrature (2004), poesies;

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397317" title="Marcantoniu Ceccaldi" nonfiltered="3072" processed="3055" dbindex="153093">
Marcantoniu Ceccaldi  (Vescovato, 1521 - Gnova, 1561) fou un sacerdot i cronista cors, fill de Sebastianu Ceccaldi. El 1545 es pos al servei del Banco di San Giorgio, a qui la Repblica de Gnova havia cedit l'explotaci de Crsega. Fou fet presoner pels francesos desprs de la derrota genovesa a Petralba (1554) i enviat a Provena. El 1559 va denunciar l'aband de l'illa per part dels genovesos i el 1560 fou escollit a Bastia Nobile Dodeci; degut al fort descontentament a l'illa, form part d'una ambaixada corsa que visit Gnova, de la que ja no en va tornar. s autor d'una Storia de Corsica, publicada el 1594 per Anton Pietro Filippini, que cobreix la histria de Crsega de 1525 a 1559.

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397322" title="Petrantoniu Monteggiani" nonfiltered="3073" processed="3056" dbindex="153094">
Petrantoniu Monteggiani (Vescovato, 1455 - 1536) fou un poltic i cronista cors. El 1520, juntament amb Risterucciu di Matra, form part d'una ambaixada corsa a Gnova per a protestar contra els abusos comesos pels funcionaris del Banco di San Giorgio a Crsega. Tamb va compondre una crnica E Croniche, on recull els esdeveniments corsos de 1464 a 1536, i que no fou publicada fins el 1594 per Antoniu Petru Filippini.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397325" title="Meridian Lossless Packing" nonfiltered="3074" processed="3057" dbindex="153095">

Meridian Lossless Packing (MLP) s un sistema de codificaci d'udio sense prdues que s'utilitza en sistemes d'alta qualitat d'udio digital com el DVD-Audio. Les dades s'expressen originriament en format PCM, les quals impliquen freqncies de mostreig elevades, paraules o mostres del senyal de molts bits i possiblement multicanals, cosa que crea la necessitat d'establir sistemes de compressi per tal d'emmagatzemar la informaci ms eficientment com ara el MLP.
Aquest sistema de compressi d'udio s capa de comprimir fins a 63 canals mostrejats a freqncies de fins a 192 kHz (freqncies prpies de l'mbit professional). A ms, per tal de millorar la compatibilitat amb els equips d'udio convecionals, els corrents de dades MPL estan jerrquicament dissenyats per tal de facilitar l'accs a subcorrents de dades i poder-ne obtenir la informaci desitjada a cada instant (si tenim un corrent de 5.1 i el volem reproduir en un sistema stereo no caldr descodificar tot el corrent, noms els subcorrent que contenen la informaci stereo).


Compressi sense prdues.
L'udio generalment cont fora redundncies i moltes vegades informaci prescindible, en el sentit de: informaci repetida o , si ms no, informaci instantnia que ni el sistema auditiu hum es capa de percebre per la seva naturalesa. En aquest sentit, podem assegurar que el la majoria dels casos el marge dinmic disponible no s'utilitza cosa que fa pensar en la redistribuci de pesos de les mostres obtingudes pel que fa el procs de quantitzaci. Degut a la naturalesa de l'udio digital enregistrat seria molt ptim poder disposar d'un bitrate variable ja que en casos on no es necessria certa definici de la informaci estarem malgastant bits, la qual cosa comporta un sistema de compressi ineficient. Justament aquest concepte de bitrate variable s el que utilitza el sistema MPL optimitzant, aix, la compressi de les dades sense perdren informaci.
En aquesta figura es perceb aquesta variabilitat de la taxa de bits emprada en la compressi d'un fragment de 30 s. d'udio mostrejat a 96 kHz i 24 bits on la taxa original de bits era de 13824 Mbps:

El sistema MPL utilitza les segents tcniques per maximitzar la compressi, sempre sense prdues:
 Busca 'dead air', canals que no utilitzin tota la longitud de paraula.
 Busca canals que no utilitzin tot l'ample de banda disponible.
 Codifica eficientment la informaci residual.
 Suavitzant la informaci codificada mitjanant 'buffering'.

Codificador MPL.

Primerament realitza un mapejat dels canals entrants per tal de poder optimitzar els subcorrents de dades necessaris. Desprs es realitzen desplaaments de la informaci de canal per tal de recuperar la capacitat no utilitzada (p.e. mostres de menys de 24 bits) i un cop fet aix, s'utilitza una tcnica matricial sense prdues que permetr reduir les correlacions inter-canal. El senyal de cada canal es descorrela posteriorment mitjanant predictors canal, generalment filtres IIR. Ms tard l'audio descorrelat s'optimitza utilitzant codificaci entrpica. Per tal de suavitzar la taxa de bits de sortida codificada cada subcorrent de dades obtingut es disposa en 'buffers' tipus FIFO i s'intercalen els mltiples subcorrents. Per tal de complir una correcta transmissi de les dades, el corrent s'empaqueta, ja sigui amb taxa de bits fixa o variable.

Tcnica matricial sense prdues.
L'udio multicanal generalment comparteix informaci conjunta entre diferents canals, la qual cosa fa que la correlaci entre canals moltes vegades sigui elevada i , tanmateix, la similitud entre ells tamb ho sigui. La matriu sense prdues que utilitza el codificador MPL justament redueix dites similituds entre canals, perqu tenir la informaci dos cops quan la podem tenir un de sol i dir que esta repetida aqu i all en la mesura corresponent?  Doncs b, generalment la taxa de bits codificada es minimitza si redum les similituds entre canals la qual cosa interessa, i ms si es tracta de fer-ho sense prdues.

Predicci sense prdues.
En el cas de que siguem capaos d'estimar els valor futurs del nostre senyal l'nica informaci que haurem de transmetre seria el valor actual, la norma de predicci utilitzada i la diferncia del valor futur respecte el present. Aquesta es la tasca del decorrelador de canal esmentat anteriorment i realitza dita tasca mitjanant filtres de predicci IIR normalment, ja que requereixen mol menys cost computacional que els de tipus FIR, tot i que el codificador t la possibilitat d'escollir entre ambdues opcions.


Codificaci entrpica.
Aquest tipus de codificaci de dades fa referncia al acte de quantitzaci de mostres d'udio digital. Tenint en compte la naturalesa de l'udio pel que fa la seva amplitud en funci del temps, podem afirmar que la probabilitat d'ocurrncia d'amplituds petites s elevada i la d'amplituds grans s petita. Aix doncs, una quantitzaci lineal seria ineficient i la codificaci MLP opta per quantitzar  les mostres de baixa amplitud amb menys resoluci que no pas les d'alta. D'aquesta manera s'aconsegueix reduir la taxa de bits notablement sense exercir prdues sobre el senyal.

Contingut del corrent de dades MLP.
Les dades estan codificades en blocs que contenen entre 40-160 mostres. Aquests blocs sn empaquetats en paquets entre 640-2560 mostres. Val a dir que tan els blocs com els paquets contenen informaci addicional per tal de que el descodificador spiga descodificar-los correctament com ara, tipus de predicci utilitzada, informaci del provedor, control d'errors, etc.

Annex.

Per illustrar el contingut d'aquesta taula farem servir un exemple aclaridor. Si redum la taxa de bits en un pic d'udio en 8 bit/mostra estem dient que un canal mostrejat a 96 kHz i 24 bits passar a tenir 24-8=16 bits per mostra i aquest ser l'espai que ocupar en disc. Aix doncs, estimem l'espai que ocupa l'arxiu sencer tenint en compte que ocupa de mitja 11 bits/mostra (promig entre 9 i 13, veure taula). 
Aquests alguns dels temps que serem capaos de reproduir l'udio d'un DVD-Audio segons les configuracions que tinguem:
 5.1 canals 96kHz 24 bits: 100 minuts..
 6 canals 96kHz 24 bits: 86 minuts.
 2 canals 96kHz 24 bits: 4 hores.
 2 canals 192kHz 24 bits: 2 hores.
 2 canals 44.1kHz 16 bits: 12 hores.
 1 canals 44.1kHz 16 bits: 25 hores.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397326" title="Hyacinthe Yvia Croce" nonfiltered="3075" processed="3058" dbindex="153096">
Hyacinthe Yvia Croce fou el nom artstic de Jean-Pierre Croce  (Muro (Crsega), 1893 - Ajaccio, 1981) fou un periodista, historiador i escriptor cors. Va lluitar en l'exrcit francs a la Primera Guerra Mundial. Quan torn es va fer amic de Petru Rocca, collabor a la revista A Muvra i milit al Partit Cors d'Acci. Fou redactor tamb de La Nouvelle Corse (1931-1935) i La Dpche Corse (1935-1943), aix com membre de l'associaci La Pense Corse. Desprs de la Segona Guerra Mundial fou acusat per les autoritats franceses de collaboracionisme amb els ocupants italians i el 1946 fou condemnat a 5 anys de pres. Tot i que en francs, ha publicat el principal recull sobre literatura corsa.

 Obres .
 Rimes de guerre (1915) ;
 Anthologie des Ecrivains corses (1919, 1929, 1931 i 1987);
 Panorama de la presse corse (1762-1852) (1966) ;
 Grammaire corse (1972);
 Vingt annes de Corsisme, 1920-1939  (1979);
 Quarante ans de gloire et de misre. La Rvolution corse (1996);

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397328" title="Quentin Dempster" nonfiltered="3076" processed="3059" dbindex="153097">
Quentin Dempster s un periodista i escriptor australi.

Ha treballat de periodista durant 30 anys. Durant 20 dels quals ha treballat per l'Australian Broadcasting Corporation (Corporaci de Radiodifussi australiana), un grup audiovisual pblic de rdio i televisi d'Austrlia. La seva contribuci ms important va ser la de descobrir i exposar un cas de corrupci policial a Queensland. Treballa a l'mbit de la televisi.

Ell actualment resideix a Sydney i participa en el programa de notcies Lateline. Al 2002 va guanyar el premi Walkley Award for Most Outstanding Cntribution to Journalism

 Bibliografia .
 1992 - Honest Cops;
1997 - Whistleblowers;
2000 - Death Struggle;

 Enllaos externs .
 Quentin Dempster;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397329" title="Vincenzu Giubega" nonfiltered="3077" processed="3060" dbindex="153098">
Vincenzu Giubega (Calvi, 1761 - 1800) fou un religis, jurista i diplomtic cors. Es llicenci en dret civil i cannic i el 1784 fou secretari de la delegaci francesa a Gnova. El 1788 fou membre de l' Accademia Lingustica degl'Industiosi i el 1789 vicari general del bisbe de Vico. Quan els anglesos ocuparen Crsega marx del pas, i quan torn fou nomenat jutge del Tribunal de Cassaci del Departament. El 1800 fou jutge del Tribunal d'Apellaci d'Ajaccio. Va escriure poemes en itali amb influncia d'Anacreont, com Poesie postume i Ad amore... i tradu poemes d'Ovidi i Catul al cors.

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397333" title="Thiago Carleto Alves" nonfiltered="3078" processed="3061" dbindex="153099">


Thiago Carleto Alves o simplement Thiago Carleto  s un jugador de futbol brasiler nascut el 24 de mar de  1989 a So Bernardo do Campo, s lateral esquerre i actualment juga per al Valncia CF.

Va debutar al Santos en el Campionat paulista contra el Juventus-SP, l  11 d'abril de 2007.

El 25 de novembre de 2008, el Valncia C.F. anuncia el fitxatge de Thiago fins al 2014.. El jugador s'incorpora com alta en el mercat d'hivern. 




Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397336" title="Matteu Rocca" nonfiltered="3079" processed="3062" dbindex="153100">
Matteu Rocca (Vico, 1896 - Nia, 1955) fou un escriptor, pintor i caricaturista cors. Germ de Petru Rocca, amb qui collabor a A Muvra el 1902 i fund el Partit Cors d'Acci el 1922. Estudi llenges orientals i parlava francs, itali, llat, cors, castell i rab, i collabor a les revistes Corsica, Kyrnos i Il Corriere Padano. El 1934 fund l'associaci dretana La Pense Corse. Tradu el Quixot, Apuleu i altres al cors

 Obres .
 Don Chisciotte di a Mancia, Traduzione corsa (1925);
 L'Asinu d'oru, d'Apilau, Traduzione corsa (1925);
 I Lucchetti storia di una famiglia corsa nel secolo XX (1925);
 U Vittulu traditu, Cummediola in 2 atti (1925);
 Segreto di Pietr'Antone Lucchetti (1927);
 La gemma di Cleopatra, raconto corso dei tempi di Vincentello d'Istria (1928);
 Ombres sur la cte (1931);

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397338" title="Pgina web dinmica" nonfiltered="3080" processed="3063" dbindex="153101">
El concepte de pgina web dinmica neix en contraposici a les pgines web clssiques en format html. Aquestos documents no permeten la interacci amb l'usuari, ms enll de fer clics en els enllaos. La utilitzaci de llenguatges d'script, com javascript en el client (navegador web), permet de crear interactivitat, ja que el document web reacciona a diferents esdeveniments com pot ser clics de ratol, combinacions de tecles, comptadors de temps, etc.

Un altra forma de crear contingut dinmic en un document web s la utilitzaci de llenguatges de servidor, per tal de canviar el contingut de la pgina que el servidor enviar al client.

La interactivitat del costat del client (interactivitat en el navegador) s'aconsegueix amb tcniques que reben el nom general Rich Internet Application.  Entre aquestes tcniques podem destacar la utilitzaci de llenguatges script com JavaScript, ActionScript o Visual Basic Script, que s'utilitzem per a crear html dinmic (DHTML), utilitzaci de Applets o components ActiveX  o la tecnologia Flash que permeten inserir recursos de vdeo, s o animaci. Les noves versions de llenguatge script tamb permet la comunicaci amb els servidors a travs de tcniques XMLHttpRequest, que formen part de les tcniques AJAX, o serveis web. 

L'altra forma descrita d'aconseguir interactivitat amb l'usuari del lloc web s'aconsegueix amb l'ajuda dels anomenats llenguats de servidor. Aquests utilitzen tcniques anomenades Common Gateway Interface (CGI), per tal de servir contingut dinmic a cada interacci de l'usuari amb el contingut pel qual navega (un exemple tpic sn els llocs de compra o subhastes per Internet o la prpia viquipdia).


Llocs web dinmics .
Anomenem llocs web dinmics, aquells que separen el contingut de la presentaci de les dades. Aix, el contingut s'allotja en un sistema gestor de bases de dades, i un servidor d'aplicacions s'encarrega d'incorporar les dades a la presentaci, quan aix 
sigui requerit pel client.

Aquesta forma de construir llocs web, tamb s'anomena arquitectura en n capes, del terme anglosax n-tier arquitecture. Cada element (presentaci, lgica del negoci, dades,etc.), representa una capa. L'arquitectura ms utilitzada s l'arquitectura en tres capes (presentaci, lgica i dades). 
Els llocs web dinmics s'utilitzen sobre tot, quan es requereix una actualitzaci continua del contingut, i per tant, una presentaci diferent, d'acord amb el contingut canviant. 

 Llenguatges de servidor .
Amb els llenguatges de servidor, el servidor web o servidor d'aplicacions s'encarrega de gestionar les peticions dels clients (requestes), processa aquesta petici i envia una resposta adequada al client, combinant la informaci rebuda per part del client amb les dades que es troben en el magatzem de dades. 

Llenguatges de servidor sn:
Active Server Pages;
ColdFusion Markup Language;
Groovy Server Pages;
JavaServer Pages;
PHP;
Perl;
Python;

 Vegeu tamb.
Common Gateway Interface;
Pgina web;
Rich Internet Application;
Ajax;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397340" title="Joseph-Marie Multedo" nonfiltered="3081" processed="3064" dbindex="153102">
Joseph Marie Multedo (Vico, 1810 - 1894) fou un aristcrata i advocat cors. Treball com a advocat a Bastia des del 1832 i fou conseller general de Vico (1837-1843). El 1840 form part de la delegaci corsa que va rebre les cendres de Napole Bonaparte a Cherbourg. El 1842 fou nomenat sots-prefecte d'Yssingeaux, el 1850 cap de cabinet del ministre d'interior i el 1859 tresorer general a Mont-de-Marsan. El 1877 fou nomenat Marqus de Multedo i Cavaller de la Legi d'Honor. Va escriure poesia en itali.

 Obres .
 Le Tombe del Louvre (1830);
 Napoleone II (1840);
 Alcune Liriche (1852);
 Canto alla Corsica (1858) ;
 Tramonti, Nuove Poesie Liriche (1887);

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397344" title="Mr. Oizo" nonfiltered="3082" processed="3065" dbindex="153103">
Mr Oizo, que es diu Quentin Dupieux (nascut al 14 d'abril de 1974 s un artista pluridisciplinar francs. Sobretot s conegut com a DJ, per tamb s director de cinema, realitzador i dissenyador de cmic. 

Quentin va fer les primeres collaboracions de realitzaci a l'equip de clips musicals Midi-Minuit de Michel Gondry i signa sota el pseudnim de Mr. Oizo.

s conegut pel gran pblic pel seu treball house Flat Beat, editat al 1999, que ha vengut ms de 3 milions d'exemplars i ha estat nmero 1 en mltiples pasos (Gran Bretanya, Alemanya, ...) i que li va valdre a un anominaci dels premis Brit en la categoira de dansa juntament amb Jamiroquai, Chemical Brothers i Fatboy Slim. 

Als 2006- 2007, Quentin Dupieux va escriure i realitzar Steak, el seu segon llargmetratge, en el que hi participen com actors el duo cmic francs ric et Ramzy.

El 17 de novembre de 2008 va sortir el tercer lbum de Mr. Oizo titullat Lambs Anger.
 Discografia .
lbums.
 Analog Worms Attack (1999);
 Moustache (Half a Scissor) (2005);
 Steak (2007);
Lambs Anger (2008);
Singles / EPs.
 "#1" (1997);
 "M Seq" (1997);
 "Flat Beat" (1999) UK #1;
 "Last Night a DJ Killed My Dog" (2000);
 "Stunt" (2004);
 "Nazis" (2006);
 "Transexual" (2007);
 Videoclips .
 "Kirk" (1997);
 "M-Seq" (1999);
 "Flat Beat" (1999);
 "Analog Worms Attack" (1999);
 "Stunt" (2004);
 A Internet .
Repcred - Respect: Flat Eric - Videoclip "Flat Beat" (Flash);
Mr. Oizo a Discogs;
MySpace oficial de Mr. Oizo;
Video-entrevista de Mr. Oizo;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397346" title="Copa Continental d'hoquei patins masculina 2003-2004" nonfiltered="3083" processed="3066" dbindex="153104">
La vint-i-quatrena edici de la Copa Continental d'hoquei patins masculina es disput a doble partit, el 21 a Reus i el 27 de novembre de 2004 a Barcelona. El torneig enfront el vencedor de la Copa d'Europa, el FC Barcelona Excelent contra el vencedor de la Copa de la CERS, el Arenamar Reus Deportiu. La competici fou arbitrada pels italians Guadalin i De Nicola a l'anada i, la tornada pel collegiat portugus Jos Pinto juntament amb l'espanyol Jos Ventura.

Instants abans del comenament del partit de tornada disputat al Palau Blaugrana, els jugadors del FC Barcelona i del Reus Deportiu van mostrar una pancarta amb la bandera catalana i el lema "Seleccions Catalanes, ja".

Resultat.









Enllaos externs.
   Web oficial de la CERH - Copa Continental;
  Noticias.info - Crnica de l'anada;
 Web no oficial del FC Barcelona - Crnica de la tornada;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397347" title="Ghjuvan Paulu Borghetti" nonfiltered="3084" processed="3067" dbindex="153105">
Ghjuvan-Paulu Borghetti (Talasani, 1816 - Bastia, 1897) fou un metge i escriptor cors. Es llicenci en medicina en la Universitat de Pisa i fou cirurgi de la marina francesa el 1837-1847. El 1848 fou conseller general de Tavagna i el 1849 fund el diari Corsica, en itali. El 1870 fou cap de gabinet del prefecte de la Corsega, arxiver departamental i secretari de la Societat de Cincies Histriques i Naturals de Crsega el 1871. Desprs fou president del Comit d'Instrucci Republicana i fundador del diari La Rpublique (1871-1872). El 1878 fou cap del servei sanitari a Bastia i el 1889 dirig el diari La Concorde. Va escriure poemes en itali i alguns estudis en francs.

 Obres .
 Camiscia Rossa (1847), poemes en itali.  ;
 Pasquale Paoli (1869);
 La Corse et ses dtracteurs (1870);
 Le Bonapartisme dvoil (1878);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397352" title="Manu Guix" nonfiltered="3085" processed="3068" dbindex="153106">


 Manu Guix (8 de desembre de 1979) t una important carrera com a estudiant de circ, compositor, director musical i intrpret.

Ha estat lligat a Operaci Triomf des de la seva creaci l'any 2001, i ha intervingut com a professor en totes les edicions del programa.

La seva formaci musical comena l'any 1987, al Conservatori Municipal de Msica de Barcelona i va cursar estudis a l'Escola LIPA (Liverpool of Performing Arts).

Compte en seu haver-hi amb tres treballs|feines discogrfics en solitari i ha participat en diversos espectacles musicals com a cantant i director musical, com per exemple en "Grease, el musical de la teva vida" en el que s director musical des de la seva estrena fa ja dos anys.

Al llarg de la seva carrera|cursa ha obtingut diversos premis que avalen el seu talent i professionalitat, com el Premi Butaca, rebut el 1997 per " Teu, Jo, Ell, Ella... i Webber... i Schnberg... " a l'espectacle revelaci de la temporada, i el mateix guard concedit el 1998 per "El Somni de Mozart" com a millor director musical.

 Formaci Musical .

-1987/1994: Al conservatori Municipal de msica de Barcelona, cursos de piano (de 1r a 7), solfeig (de 1r a 5), i 1r de cant|cantell coral.

-1993: Obtenci del Premi d'Honor de piano grau elemental.

-1991/1995: Classes de clarinet amb Albert Gum.

-1992/1996: Classes d'harmonia i contrapunt amb Josep Margarit i Joan Elas.

-1994/1996: Classes de viol amb Stanislav Stepanez.

-1997/1999: Classes de cant|cantell amb Susanna Domnech i Hellen Rowson.

-1999: Classes de piano jazz amb Ana Rosa Landa, de guitarra amb Hilrio Rodrguez i de bateria amb Ral Lorenzo.

-1999/2000: Un any d'estudis musicals a l'escola LIPA (Liverpool Institute for Performing Arts) en Liverpool (Anglaterra), rebent classes de piano, cant|cantell, composici i arranjaments|reparacions, corbo, tcniques d'enregistrament en estudi, percussi i harmonia entre d'altres.

Durant aquests anys, els seus professors de piano han estat: Glria Sol, Jordi Concegal, Carlota Garriga, Narcs Bonet, Alcia de Larrocha, Mara Jess Crespo i Carles Marqus.

 Premis i Reconeixements .


-1990: V Concurs de piano Ciutat de Berga (segon premi).

-1992: 25 Concurs de joves intrprets de piano de Catalunya, en Vilafranca del Peneds (segon premi).

-1993: Conservatori municipal de msica de Barcelona (premi d'honor).

-1997: Premi Butaca per l'espectacle "Teu, jo, ell, ella... i Webber...i Schnberg... " l'espectacle revelaci de la temporada.

-1998: Premi Butaca per l'espectacle "El somni de Mozart", com a millor director musical.

-1999: Obtenci d'una beca de la Generalitat de Catalunya per realitzar un any d'ampliaci d'estudis musicals a l'estranger.

 Activitat Professional .


-1996: Espectacle "Bojos per Broadway" durant el mes de desembre a la sala "Llum de Gas" a Barcelona com a pianista i cantant.

-1997: Espectacle musical " Teu, jo, ell, ella... i Webber... i Schnberg... " durant nou mesos en el Versus Teatre a Barcelona, com a director musical i intrpret, creant la companyia de teatre EL MUSICAL MS PETIT.

-1998: Participaci com a pianista i cantant en LA MARAT de TV3.

-1998: Enregistrament del doblatge al castell i al catal de la pellcula "El prncep d'Egipte" de Dreamworks, cantant les canons de Moiss.

-1998: El dia 26 de Desembre, presentaci del disc "Desert Blanc" en el Palau de la Msica Catalana.

-1998: Enregistrament del disc "Desert Blanc", produido per TVC Disc, exercint de director i productor musical, i intrpret.

-1998: Espectacle "Un cop ms... una mica de msica" durant dos mesos en el Teatre Principal de Barcelona, com a director musical i intrpret.

-1998: Espectacle "El somni de Mozart" durant sis mesos a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya, com a director musical i intrpret.

-1999: Director musical de l'obra musical "La botiga|tenda dels horrors", representada al Teatre Avinguda, Teatre Arlequ a Madrid.

-1999: Composici de la sintonia del programa de rdio "La quarta paret" del MUSICAL MS PETIT, que s'emet a Catalunya Cultura setmanalment.

-1995-2000: Realitzaci de diversos concerts benfics a favor d'ASPACE (Associaci per la Parlisi Cerebral) a la sala Casal del metge de Barcelona.

-2001-2002: Participaci en el programa de televisi espanyola "Operaci Triomf", com a professor de La Academia.

-2002: Direcci|Adrea i enregistrament del doblatge al castell de la pellcula de dibuixos animats de Disney "101 dlmates 2". 2002: Collabora en l'enregistrament del disc de David Bisbal "Cor Llat" amb Kike Santander i el seu equip de producci, realitzant tasques de producci musical, arranjaments|reparacions i cors.

-2002-2003: Participaci en el programa de televisi espanyola "Operaci Triomf 2" com a professor de l'acadmia.

-2003: Collaboraci en l'enregistrament del disc en directe d'"Els convidats", gravat en un teatre de Manresa.

-2003: Surt al mercat el primer disc en solitari de Manu Guix, titulat "De cap", i firma de contracte artstic amb la discogrfica Vale Music.

-2003-2004: Participaci en el programa de televisi espanyola "Operaci Triomf 3" com a professor de l'acadmia.

-2003-2005: Realitzaci de concerts cada mes a la sala "Llum de Gas" de Barcelona, amb gran xit de pblic.

-2005: Pofesor de veu i estil en Operaci Triomf 2005.

-2005: Surt al mercat el segon disc en solitari de Manu Guix, titulat "Manu Guix", produt per seu prpia discogrfica.

-2006: Pofesor de veu i estil en Operaci Triomf 2006.

-2006: Director musical de "Grease, el musical de la teva vida".

-2008: Director musical en Operaci triomf 2008.

-2008: Surt al mercat el tercer disc en solitari de Manu Guix, titulat "Onze Llachs, versionando 11 temes del cantant Llus Llach.

-2008: Director musical de "Qu. El nou musical"

 Discografia .

De Cap (2003)

1 Adu a Mitges 

2 Quisiera 

3 Por Una Sola Vez 

4 Lo Que T Me Diste 

5 De Cabeza 

6 No Soy Yo 

7 Llicncia Para Soar 

8 Est Sol No Va A Tornar 

9 No Hace Falta Bailar 

10 Amor Horitzontal 

11 Eclipsi De Luna 

12 Qu Peligro



Manu Guix (2005)

1 Otro Que Despierta... Tard 

2 Menos Deu 

3 En Tres Minutos 

4 Para Seguir En Pie 

5 Un Dia Como Hoy 

6 No Hay Nada Sin Ti 

7 Talent Natural 

8 Temps Para Creer 

9 Sons|Somnis De Un Luntico 

10 Por Inercia 

11 Reflexes D'ignorncia 

12 Mientras El Cuerpo Aguante 

13 "Eugenio" Salvador Dal 

14 Coll Con Arena



Onze Llachs (2008)

1 Que tinguem sort

2 Despertar

3 Per un tros del teu cos

4 Roda

5 Un nvol blanc

6 Al teatre

7 A cavall del vent

8 Amor particular

9 Pas petit

10 Vida

11 A fora de nits

 Enllaos externs .

 Web oficial de Manu Guix;
 Club de Fans Oficial de Manu Guix;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397353" title="Have You Ever Seen the Rain?" nonfiltered="3086" processed="3069" dbindex="153107">
 Have You Ever Seen the Rain? s una can escrita per John Fogerty inclosa a l'lbum Pendulum de l'any 1970, del mtic grup de rock americ Creedence Clearwater Revival.

La can va assolir el #8 en la llista de la Billboard Hot 100 el 1971. Alguns han especulat que la lletra de la can es refereix a la guerra del Vietnam, amb la "pluja" com una metfora de les bombes que cauen del cel.

En el seu examen de la can per al lloc web d'Allmusic, Mark Deming suggereix que la can s sobre l'idealisme de la dcada de 1960 desapareixent arran d'esdeveniments com el Concert Lliure d'Altamon i de la Kent State, i tiroteigs que Fogerty est dient que els mateixos temes dels anys 60 encara existia en el decenni de 1970, per que la gent ja no es lluiten per ells. Tanmateix, Fogerty s'ha dit en les entrevistes i abans de jugar la can en el concert que la can s sobre augment de la tensi dins de CCR i la imminent partida del seu germ Tom de la banda.

John Fogerty va rellanar una versi en viu de la can a The Long Road Home - IN Concert DVD que va ser gravat al Teatre Wiltern a Los Angeles, Califrnia el 15 de setembre de 2005.

 Versions .
Boney M;
Bonnie Tyler;
Dancing Mood amb Vicentico;
Dr. Sense;
Emmerson Nogueira;
Hi-Estndard;
Hroes del Silenci;
Joan Jett;
Pholhas;
Melanie Safka;
The Minutemen;
R.E.M.;
Rod Stewart;
Smokie;
Spin Doctors;
Teenage Fanclub;
The Fray;
The Jeevas;
The Ventures;
Reginaldo Rossi;
Rise Against;
The Ramones;
JuJu Stulbach de The Mosquitos;
The Low Life;
Justice Friends;
Ivette Nadal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397354" title="Georges Gilles de la Tourette" nonfiltered="3087" processed="3070" dbindex="153108">
Georges Albert douard Brutus Gilles de la Tourette va nixer el 30 d'octubre del 1857 a Saint-Gervais-les-Trois-Clochers (Frana). Va morir el 26 de maig del 1904 a Lausana, (Sussa). Va ser neurleg, i l'epnim de la sndrome de Tourette, una condici neurolgica.

El 1884, Tourette va descriure els smptomes de la sndrome en nou pacients, i li va donar el nom de "maladie des tics" (malaltia dels tics). La malaltia va rebre desprs el seu nom, en honor seu.

Escrits.
 L'hypnotisme et les tats analogues au point de vue mdico-lgal (Pars, 1887; 2a. edici: Pars, 1889);
 Trait clinique et thrapeutique de l hystrie d aprs l enseignement de la Salptrire (Pars, 1891);
 Les actualits mdicales, les tats neurasthniques (Pars, 1898);
 Leons de clinique thrapeutique sur les maladies du systme nerveux (Pars, 1898);
 Les actualits mdicales. Formes cliniques et traitement des mylites syphilitiques (Pars, 1899);
 La maladie des tics convulsifs (La semaine mdicale 1899);

Referncies.
 Black, KJ. Tourette Syndrome and Other Tic Disorders.  eMedicine (22 de mar del 2006).  Recuperat el 27 de juny del 2006.
 Lees. A.J. Georges Gilles de la Tourette: The man and his times (Pars, 1986);
 Georges Gilles de la Tourette: the man and his times. Tourette Syndrome Association. Recuperat el 9 de setembre del 2007.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397357" title="Quentin Elias" nonfiltered="3088" processed="3071" dbindex="153109">
Quentin Elias (nascut el 10 de maig de 1974 a Mende, Lozre), cantant, model i actor pornogrfic, s conegut per haver estat el lder del grup francs Alliage.

D'origen algeri , Quentin Elias va nixer a Mende i es va criar a Marsella. Viatja a Pars, a on ha de viure al carrer amb Steven Gunnell amb qui formar el grup Alliage al 1996, un quartet de nois que aconsegueixen l'xit. Quentin Elias abandon el grup el 1999.

Un perode de travessia del desert l'obliga a exercir algunes petites feines: vendre kebats,  cambrer al bar gai "Le Trap", ... .

Continua la seva carrera en solitari, per noms treu dos singles al 2002 (Always The Last To Say Goodbye) i al 2005. Als Estats Units va treure al mercat un lbum, Serve It Up, produt per Junior Vasquez.

Tamb treballa com a model, sobretot per a la marca de roba interior Nikos.

El 2008, Quentin Elias comena a fer pellcules pornogrfiques per a la companyia de pornografia gai RandyBlue, sota el nom de Q. Tamb treballa d' Escort Boy .
 Discographie .
 Amb Alliage .
 lbums.
 1997 - Alliage, l'album;
 1998 - Musics;

 Senzills .
 1996 - Bala;
 1997 - Lucy;
 1997 - Le temps qui court;
 1997 - Te garder prs de moi (avec Boyzone);
 1998 - Je sais;
 1998 - Cruel Summer (avec Ace of Base);
 1998 - Je l'aime  mourir;

 En solitari .
 lbums .
 2006 - What If I?;

 Senzills .
 1999 - Laisse aller la musique;
 2002 - Always The Last To Say Goodbye;
 2006 - Serve It Up;
 2008 - Fever (DJ Version);
 2008 - Always The Last To Say Goodbye 2008 (Flash's Love Confusion Mix);
 2008 - Kamasutra;
 Referncies .

 A internet .
pgina oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397358" title="Serra de Tramuntana (comarca)" nonfiltered="3089" processed="3072" dbindex="153110">



La Serra de Tramuntana s una comarca mallorquina (a ms de serralada litoral) que ocupa la part nord-occidental de l'illa de Mallorca. Com les altres comarques, no t reconeixement oficial.

Municipis.

Consta dels municipis segents:
 Alar;
 Andratx;
 Banyalbufar;
 Bunyola;
 Calvi;
 Campanet;
 Dei;
 Escorca;
 Esporles;
 Estellencs;
 Fornalutx;
 Lloseta;
 Mancor de la Vall;
 Pollena;
 Puigpunyent;
 Santa Maria del cam;
 Selva;
 Sller;
 Valldemossa;

Enllaos externs.
 Guia de Mallorca: Serra de Tramuntana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397359" title="Welcome to My Life" nonfiltered="3090" processed="3073" dbindex="153111">

Welcome to my life s el primer senzill del disc Still Not Getting Any... de la banda canadenca de pop punk Simple Plan.

La can trfic fonamentalment sobre comparacions entre la vida del cantant amb la vida d'altres persones que poguessin identificar-se amb la d'ell i aix els diu "Benvingut a la meva vida" simulant que les altres persones s'asseguin igual en algunes situacions quan ell se sent sempre aix. Welcome to my life s un senzill amb molt sentimentalisme de part del grup, la can narra els moments que t'asseguis deprimit asseguis que ning al mn no et comprn, que t'asseguis sol, frustrat, que vius en un mn en el qual tots et jutgen per la teva manera de ser per la teva forma de vestir per la msica que escoltes i creuen que sol ho fas per rebelli o per portar la contrria, per no s'adonen que aquestes malament en el fons, ning no entn el teu dolor, la teva rbia, el teu odi, simplement et critiquen per com et veuen ms mai es posen en la tasca de mirar en el teu interior i adonar-se que tot aquesta malament, que la teva vida s un fracs, i s una can que comprn molt aquesta part dels joves que avui en dia ni pares, ni mestres ni cap adult arribaria a comprendre, i simple pla s un grup que s'ha destacat per les seves lletres ja que amb elles molts joves del mn sencer poden expressar el que asseuen els seus temors, les seves rancnies, seus perdudes, sn himnes de la joventut

 Llistes .
Welcome to my life es va posicionar al lloc 40 del Billboard Hot 100. Es va posicionar als llocs nmero 1 de pasos com Canad, Espanya i Mxic. A Llatinoamrica va aconseguir posicionar-se tamb al lloc 1 de la llista Els 10 + demanats.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397361" title="Coprollia" nonfiltered="3091" processed="3074" dbindex="153112">
La coprollia o cacollia (de les paraules gregues       , que significa 'excrements', i      , 'balbucejar'), s una tendncia patolgica a proferir obscenitats. s una caracterstica ocasional, poc freqent, dels pacients de la sndrome de Tourette.

Aquesta tendncia es circumscriu a les paraules i frases culturalment considerades tabs, o inadequades en les relacions socials. En la sndrome de Tourette, la coprollia compulsiva pot ser del tot incontrolable, perqu es tracta d'un desordre desinhibidor. La incapacitat de controllar la vocalitzaci pot provocar una degradaci de la vida social i laboral.

Aquest smptoma afecta menys del 10% de pacients amb la sndrome, per atrau ms l'atenci que cap d'altre. Igual que l'esquizofrnia, el smptoma apareix habitualment com un clinomorfisme; s a dir: com una alteraci o intensificaci d'una malaltia amb l'objectiu de produir efectes dramtics. En el cas de la coprollia, el llenguatge obsc compulsiu est tpicament i clinomrficament relacionat amb el patiment d'aquesta sndrome.

A alguns pacients se'ls tracta a base d'injectar-los toxina botulnica al costat de les cordes vocals. Aix no impedeix la parla, per produeix una parlisi parcial que ajuda a controlar el volum dels exabruptes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397363" title="Tourette" nonfiltered="3092" processed="3075" dbindex="153113">

 Sndrome de Tourette;
 Georges Gilles de la Tourette, metge descobridor de la sndrome.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397364" title="Quentin Fiore" nonfiltered="3093" processed="3076" dbindex="153114">
Quentin Fiore (nascut al 1920) s un dissenyador grfic que ha treballat en molts llibres.

Va tenir com a professors a artistes tant importants com George Grosz i Hans Hofmann i va estudiar a la "New Bauhaus", a Chicago.

Quentin Fiore s notable pels seus dissenys de la dcada dels 60, a on barrejava textos i imatges. Sn d'especial inters les seves collaboracions amb el professor Marshall McLuhan com The Medium is the Massage (1967). Al 1968 aquesta obra es va produir en un LP (Columbia), que es va remasteritzar al 1999 en un CD.

 Treballs ms importants .
 The Medium is the Massage: An Inventory of Effects, amb Marshall McLuhan.
 Impressions of Lenin, de Angelica Balabanoff;
 War and Peace in the Global Village, amb Marshall McLuhan;
 I Seem to Be a Verb, amb Buckminster Fuller.
 The Making of Kubrick's 2001;
 DO IT! Scenarios of the Revolutions, de Jerry Rubin.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397365" title="Jos Manuel Surez Rivas" nonfiltered="3094" processed="3077" dbindex="153115">
Jos Manuel Surez Rivas, tamb conegut com Sietes (Sietes, Astries, 18 de febrer de 1974) s un futbolista asturi que ocupa la posici d'interior esquerre.

 Trajectria .
Sietes rep el seu nom futbolstic a causa del seu lloc de naixement. Es va formar a les files del Real Oviedo, tot debutant amb el primer equip a la jornada 30 de la 93/94, davant el Valladolid. Sietes va realitzar un bon paper i va disputar tots els encontres fins el final de la lliga, marcant, a ms a ms, dos gols; curiosament, serien els nics que anotaria el jugador en Primera Divisi en tota la seua carrera.

Eixa progressi va continuar la 94/95, ja dins del planter del primer equip ovetenc, en la qual va disputar 31 encontres. L'any segent fitxa pel Valncia CF, per a Mestalla no t la continuitat que gaudia en Astries i noms participa en 29 partis de lliga en els dos anys que roman al Pas Valenci. Per eixa ra, al 1997 s'hi incorpora al Racing de Santander.

Al quadre cntabre recupera la titularitat, sobretot a la 97/98 i a la 99/00, on apareix 32 cops en la competici. Amb el Racing, Sietes hi est sis temporades, una d'elles a Segona Divisi. En la mxima categoria juga 125 encontres de verd-i-blanc.

Desprs de la seua sortida de Santander, la carrera de Sietes comena a decaure. La 03/04 forma part del Deportivo Alavs i la segent del Real Mrcia, ambds a Segona, i sense aplegar a la vintena de partits per temporada. Al 2005 viatja a Anglaterra, amb el Watford FC, sense que arribe a debutar amb el club britnic.

Retorna a la lliga espanyola, de nou a Segona, amb el CD Numancia.  Roman dues temporades a Sria fins que al 2008 deixa el futbol d'elit i regressa a Astries, al CD Lealtad, de la Tercera Divisi.

 Selecci .
Sietes va formar part del combinat olmpic espanyol als Jocs d'Atlanta 1996.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397366" title="Jonathan Lethem" nonfiltered="3095" processed="3078" dbindex="153116">


Jonathan Allen Lethem va nixer a Nova York el 19 de febrer del 1964. s un escriptor estatunitenc.

La seva primera novella, Gun, with occasional music, barreja elements de cincia ficci i novella negra. Va ser publicada el 1994. Desprs va escriure tres novelles de cincia ficci ms. El 1999, Lethem va publicar Motherless Brooklyn. El 2003, The fortress of solitude. Lethem escriu tambn contes i articles.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397367" title="Emmagatzematge vital digital" nonfiltered="3096" processed="3079" dbindex="153117">
El concepte d'emmagatzematge vital digital fa referncia a l'acte de recopilar, digitalitzar i guardar de forma ordenada tota la informaci que es genera al voltant de la vida d'una persona. Es crea aix la  memria vital virtual  d una persona.

Es basa en un procediment que afecta a tots els mbits de la vida diria, pel qu es podria dir que constitueix un mode de vida particular.


 La informaci vital .
L emmagatzematge vital digital inclou tota la informaci que, de forma diria, relaciona una persona amb el mn:



 Procediment .

 Pas 1. Digitalitzaci de la informaci .


El primer pas s obtenir en format digital tota la informaci abans mencionada. Donat que aquesta es presenta a la realitat en formats molt diversos, caldr tractar cadascun d ells de forma especfica i singular.

Els documents fsics sn, en general, textos o imatges. Es poden digitalitzar per mitj d un escner.

La informaci extreta de les comunicacions interpersonals t un grau de complexitat ms elevat, ja que, a ms de l escriptura (text), s empra el llenguatge parlat (udio) i el gestual (imatges o vdeo).

 -Per a la comunicaci escrita, els textos i imatges en suport fsic es poden escanejar, mentre que els documents i missatges electrnics ja es troben en format digital.

 -Per a la comunicaci estrictament de veu (trucades via telfon o internet), cal enregistrar les dades d udio mitjanant algun element capturador, present actualment als ordinadors per no als telfons, que requeriran un tercer element que emmagatzemi o envi les dades a un ordinador en temps real. Aquest procs requereix una digitalitzaci de les dades en el cas dels telfons analgics.

 -Per a les converses presencials o a travs de videoconferncia, caldr enregistrar tamb la part de vdeo. Les videoconferncies no suposen un gran problema, ja que l ordinador les pot guardar en temps real, per les converses presencials requereixen d algun aparell enregistrador present en aquestes. En aquest sentit s han desenvolupat cmeres porttils que els usuaris porten permanentment penjades o adherides a la roba, tot i que es troben en fase de desenvolupament. Les ulleres-cmera de Hewlett-Packard i la SenseCam de Microsoft en sn alguns exemples.

La informaci resultant de la comunicaci amb ordinadors resulta fcil d obtenir, ja que tota es troba en format digital.

La informaci que s obt de la nostra relaci amb l entorn i les persones que ens rodegen resulta la ms complexa d obtenir, ja que s totalment imprevisible i inclou aspectes naturals i biolgics, impossibles d enregistrar digitalment a dia d avui (olors, sabors, reaccions, sensacions ). s per aix que aqu es deixen de banda els aspectes perceptuals, per s que es poden registrar les rutes diries (emplaaments geogrfics on hem estat), incloent les coordenades i imatges o vdeos dels llocs i persones que hem vist aquell dia.

 -El prototip experimental d ulleres-cmera de Hewlett-Packard permet enregistrar digitalment tot el qu passa al nostre voltant. Inclou un sistema de reconeixement de cares, canvis de llum i moviment, i grava imatges en moviment a 1.3 milions de pxels i 7 frames per segon, o b 640x480 pxels a 30 frames per segon.

 -La SenseCam de Microsoft s una cmera digital porttil que es penja al coll i pren fotografies a 640x480 pxels de manera automtica. Ho fa cada 30 o 60 segons aproximadament, o b quan detecta un canvi important en el moviment, la llum o la temperatura ambient. Alguns models incorporen un gravador d udio i un GPS que associa les imatges amb la seva localitzaci.

 Pas 2. Organitzaci de la informaci .


El segon pas consisteix en organitzar tota la informaci de manera ordenada i permetre a l usuari accedir-hi de forma fcil i intutiva. Per a fer-ho cal guardar tota la informaci en un mateix espai (un disc dur, habitualment), separar-la segons la seva naturalesa (text, udio, imatge, vdeo ) i indexar els documents d alguna manera que permeti identificar-los i interrelacionar-los en funci del seu contingut.


 MyLifeBits .

El sistema de software MyLifeBits de Microsoft s el ms important en relaci a aquesta tasca. El sistema, creat per Jim Gemmell i Roger Lueder i presentat l any 2001, integra funcionalitats que fan referncia als dos punts del procediment abans descrit. Es disseny per a l enginyer informtic Gordon Bell, que buscava la manera de desprendre s de tota la documentaci fsica de qu disposava i de crear una memria virtual de tot el qu envoltava la seva vida.

MyLifeBits guarda tota l activitat que es fa a l ordinador en temps real, incloent el ratol i les tecles pitjades. Quan l usuari es troba en moviment, guarda la seva posici grcies a un GPS. Grava les trucades telefniques i arxiva les fotografies fetes amb la SenseCam. Tamb s hi pot introduir tota la documentaci fsica digitalitzada.

Un cop el sistema disposa de tota la informaci (que s actualitza diriament), la classifica i l organitza, i ens permet gestionar-la per mitj d un potent motor de recerca intel ligent. L usuari, entrant les paraules clau desitjades, pot trobar tots els documents que es relacionen amb aquestes, siguin fotografies, anotacions, correus electrnics, persones 

Es conforma aix una memria virtual amb tota l experincia vital d una persona.

Gordon Bell posseeix actualment un arxiu digital de 150 Gigabytes.

Es calcula que 1 Terabyte seria suficient per a emmagatzemar 83 anys de memria vital virtual.

 Aspectes positius .

Permet ordenar molts components essencials en la vida d una persona i establir interrelacions entre conceptes d mbits molt diversos.

 -Esdev una eina molt eficient per a recordar fets i elements del passat i planificar esdeveniments futurs.

 -Pot resultar til en el tractament de malalties mentals, principalment aquelles que comporten una degeneraci de la memria (p.ex. Alzheimer).

Elimina la presncia de la majoria d informaci en suport fsic. Permet aix estalviar espai i organitzar millor la informaci, que es concentra a l ordinador personal.

 -s respectus amb el medi ambient.

Permet alliberar la nostra memria de dades suprflues, les quals s emmagatzemen al nostre ordinador, i que podrem revisar en qualsevol moment. Podem dedicar-nos aix a tasques ms creatives i enriquidores.


 Aspectes negatius .

La seguretat i la privacitat de l individu es poden veure compromeses, ja que el sistema guarda tota la informaci de la vida diria sense discriminaci de contingut.

Pot mecanitzar el comportament hum, ja que tots els mbits de la vida es veuen orientats a la obtenci d informaci, podent crear una certa dependncia i una limitaci/alteraci de l activitat diria.

Pot limitar la nostra memria, ja que podem tendir a la despreocupaci, emplaant a les mquines que conformen el sistema a recordar per nosaltres, suposant una prdua progressiva dels records vitals.

En contraposici a l anterior enunciat, es pot arribar tamb al punt de recopilar virtualment una quantitat de memries totalment antinatural, que inclouria fins al ms nfim detall de la nostra vida passada i ens impediria exercir l acte natural d oblidar.


 Vegeu tamb .

 Senyal digital;
 Senyal analgic;
 Preservaci digital;
 Digitalitzaci;
 Metadades;
 Memria humana;


 Referncies i enllaos externs .

 Total recall: L'experiment de Gordon Bell (en angls);
 A digital life, by Gordon Bell and Jim Gemmell (en angls);
 Una vida digital (A digital life, en castell);
 Entrevista a Gordon Bell a Muy Interesante (en castell);
 MyLifeBits a Microsoft (en castell);
 La digitalizacin de nuestras vidas (en castell);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397368" title="Encrypted Title Key" nonfiltered="3097" processed="3080" dbindex="153118">
L'Encrypted Title Key s una clau encriptada que pertany al sistema de protecci anticpia en l especificaci Advanced Access Content System (AACS). s una clau que s engloba dins del sistema Media Key Block i s una part important del procs de protecci de contingut en els formats Blu-ray i HD-DVD.


Per a qu serveix.

El principal objectiu de les Encrypted Title Key s reforar la seguretat del contingut dels discs, durant el procs de desxifrat dels continguts emmagatzemats en aquests.
El contingut emmagatzemat en un suport com sn els discs Blu-ray o HD-DVD est format i dividit en unitats d informaci anomenats Titles. 
El propietari dels continguts a protegir, divideix la informaci en forma de un o ms Titles. A ms, proveeix una srie de regles anomenades Usage Rules al reproductor amb llicncia, que serviran ms endavant per poder desxifrar la informaci dels discos.
Per a protegir el contingut, el que es fa s encriptar aquestes unitats d informaci mitjanant unes claus d encriptaci anomenades Title Keys. 
Per a ms seguretat i per a qu el procs d obtenci d aquestes claus no es pugui fer amb qualsevol reproductor sense llicncia, s encripten les Title Keys, obtenint com a resultat les Encrypted Titles Keys.
Cada Title Key ha de ser capa d'encriptar el contingut del seu corresponent Title, de la forma com s especifica segons el format del contignut.

Procediment de desxifrat.


Per a qu els reproductors amb llicncia puguin arribar a fer la lectura del contingut dels discs, es realitzen diferents processos de desxifrat abans de poder procedir a la lectura.
Els discs contenten un identificador de volum anomenat VID (Volume ID), les Encrypted Title Key i una clau de desxifrat (Media Key Block).




Els reproductors disposen d unes claus, prpies per a cada model, anomenades Device Keys, que sn concedides per la organitzaci AACS. En el moment de la reproducci, una d aquestes claus desxifra la MKB continguda en el disc i com a resultat d aquest procs obtenim la Media Key.



La Media Key es combina amb el VID (Volume ID) i s origina la Volume Unique Key (KVU) que finalment permet desxifrar les Encrypted Title Key i consegentment obtenir les Title Keys necessries per desxifrar el contingut del disc i reproduir-lo


Per a codificar la Encrypted Title Key, es fa una codificaci seguint la segent frmula: 

AES-128E(Kvu, Kt   Nonce   AES_H(Volume ID || title_id))

Amb un simple anlisi de la frmula, es pot comprovar que el resultat s'obt de la combinaci entre el Volum ID i un identificador del Title obtingut a partir del Media Key, obtenint com a resultat el Kvu (Volume Unique Key)




Problemes en el desxifrat.

Els reproductors segueixen un procs d'actualitaci de les Encrypted Titles Keys per obtenir les Titles Keys i aix poder anar reproduint els Titles. Encara que aquest perode sigui molt petit (molt inferior a un segon) s un temps crtic, suficient perqu el contingut de l'usuari es perdi si el reproductor falla en el procs de desxrifrat. 
Per reduir aquest problema de prdues, els reproductors mantenen el MKB vell abans de reescriure el nou MKB per poder desxifrar. Un cop actualitzat el Encrypted Title Key, s esborra automticament el MKB vell. Si el reproductor torna a llegir el MKB vell, s una indicaci de que el Encrypted Title Key pot haver estat corrumput.

Per a qu aix no esdevingui, es segueixen uns protocols per reduir aquests problemes. Actualment es segueixen dos protocols diferents per a l'actualitzaci de les Encrypted Title Keys, segons a on s'ubiquin dins l'rea de lectura/escriptura dels discos:

-Protocol de recuperaci quan els Encrypted Title Keys estan en fitxers diferents: en aquest cas es mant lEncrypted Title Key vell per actualitzar-se i obtenir el nou.

-Protocol de recuperaci quan els Encrypted Title Keys estan en el fitxer de contingut: no cal mantenir el vell Encrypted Title Key per obtenir el nou.

A on s'ubica.

Les Encrypted Title Key es localitzen en els discs Blu-ray i HD-DVD. El contingut emmagatzemat dins dels discs es divideix en diferents rees segons els la funci que realitza cada bloc d'informaci: 




La informaci emmagatzemada en els discos es troba dividida en tres parts diferents: 

-	rea de lectura/escriptura

-	rea de noms lectura 

-	rea protegida

Les Encrypted Title Keys es troben en l rea de lectura/escriptura juntament amb el Media Key Block, lUsage Rules i el contingut encriptat.

Fonts.
 Introduction and Common Cryptographic Elements Rev 0.91;
 AACS Technical Overview 7/2004;

References.


 Enllaos externs .

 Pgina web de l'AACS;
 Guia per a entendre millor el sistema AACS (angls);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397373" title="Llista de microprocessadors Intel Pentium 4" nonfiltered="3098" processed="3081" dbindex="153119">
El micropocessador Pentium 4 d'Intel pertany a la setena generaci de CPUs.

Pocessados d'escriptori.
Pentium 4.
 "Willamette" (180 nm) .
 Tots els models incorporen: MMX, SSE, SSE2;
 Familia 15 d'Intel model 1;



 "Northwood" (130 nm) .
 Familia 15 d'Intel model 2;
 Tots els models incorporen: MMX, SSE, SSE2;
 Hyper-Threading: suportat per Pentium 4 3.06;
 Model SL68R has box version only with an unattached fan heatsink.


 "Prescott" (90 nm) .
 Tots els models inclouen: MMX, SSE, SSE2, SSE3;
 Intel 64 (Intel's x86-64 implementation): supported by 5x6, 511, and 519K;
 XD bit (an NX bit implementation): supported by 5x5J, 519J, and all Intel 64-compatible models;


Pentium 4 HT.
 Tots els models incorporen: MMX, SSE, SSE2, Hyper-Threading;
 "Northwood" (130 nm) .


 "Prescott" (90 nm) .
 Tots els models incorporen: MMX, SSE, SSE2, SSE3, Hyper-Threading;
 Intel 64 (Intel's x86-64 implementation): supported by F-series, 5x1, 517, 524;
 XD bit (an NX bit implementation): supported by 5x0J, 5x1, 517, 524;
 Model SL7E4 has an unattached fan heatsink.


 "Prescott 2M" (90 nm) .
 Tots els models incorporen: MMX, SSE, SSE2, SSE3, Hyper-Threading, Intel 64 (Intel's x86-64 implementation), XD bit (an NX bit implementation);
 Virtualization Technology supported by: 6x2 e.g. Model 662 and 672;
 Enhanced Intel SpeedStep Technology (EIST) supported by: all except 620.
 Familia 15 d'Intel Model 4;
 Steppings: N0, R0;


 "Cedar Mill" (65 nm) .
 Tots els models incorporen: MMX, SSE, SSE2, SSE3, Hyper-Threading, Intel 64 (Intel's x86-64 implementation), XD bit (an NX bit implementation);
 Enhanced Intel SpeedStep Technology (EIST) supported by: C1, D0;
 Steppings: B1, C1, D0;


Pentium 4 Extreme Edition.
 "Gallatin" (130 nm) .
 Tots els models incorporen: MMX, SSE, SSE2, Hyper-Threading;


 "Prescott 2M" (90 nm) .
 Tots els models incorporen: MMX, SSE, SSE2, SSE3, Hyper-Threading, EIST, Intel 64 (Intel's x86-64 implementation), XD bit (an NX bit implementation);


Note 1:
EE stands for Extreme Edition. The abbreviation is used in these tables in order to make the table more readable at lower resolutions.

Processadors Mobile.
Pentium 4-M.
 Northwood (130 nm) .
 Tots els models incorporen: MMX, SSE, SSE2;


Mobile Pentium 4.
 Northwood (130 nm) .
 Tots els models incorporen: MMX, SSE, SSE2, EIST;


Mobile Pentium 4 HT.
 Northwood (130 nm) .
 Tots els models inclouen: MMX, SSE, SSE2, Hyper-Threading;


 Prescott (90 nm) .
 Tots els models inclouen: MMX, SSE, SSE2, SSE3, Hyper-Threading;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397375" title="Rafflesicia" nonfiltered="3099" processed="3082" dbindex="153120">



Rafflesicia,  Rafflesicies o  Rafflesiaceae s una famlia de plantes amb flors.

Sn plantes parsites que es troben a l est i sudest d sia que inclou a  Rafflesia arnoldii, la planta amb la flor ms gran de la natura. Les plantes sn endoparsites d enfiladisses del gnere  Tetrastigma de la famlia Vitcia (Vitaceae) i no tenen ni tija ni fulles ni arrel a ms de no disposar de cap teixit fotosinttic. Noms les flors emergeixen des de les arrels o tiges inferiors de les plantes hoste.

Actualment el grup, tradicionalment  classificat com una sola famlia, Rafflesicia, s ha vist que est realment composat d almenys tres clades diferents i aix actualment es considera que  sensu lato  es divideis en aquestes quatre famlies:

  Rafflesiaceae (sensu stricto): Rafflesia, Rhizanthes, Sapria -- ordre Malpighiales

  Mitrastemonaceae: Mitrastema -- ordre Ericales

  Cytinaceae: Bdallophyton, Cytinus -- ordre Malvales

  Apodanthaceae: Apodanthes, Berlinianche, Pilostyles -- ordre Malvales o Cucurbitales

Referncies.

Barkman, T.J., S.-H. Lim, K. Mat Salleh and J. Nais. 2004. Mitochondrial DNA sequences reveal the photosynthetic relatives of Rafflesia, the world's largest flower. Proceedings of the National Academy of Sciences of USA 101:787 792.
 Charles C. Davis,  Maribeth Latvis,  Daniel L. Nickrent,  Kenneth J. Wurdack,  David A. Baum. 2007. Floral gigantism in Rafflesiaceae. Science Express, published online January 11, 2007 (online abstract here).
Meijer, W. 1997. Rafflesiaceae, in Flora Malesiana I, 13: 1 42.
Nickrent, D.L., A. Blarer, Y.-L. Qiu, R. Vidal-Russell and F.E. Anderson. 2004. Phylogenetic inference in Rafflesiales: the influence of rate heterogeneity and horizontal gene transfer. BMC Evolutionary Biology 4:40 (HTML abstract PDF fulltext).

Enllaos externs.

Rafflesiaceae at Angiosperm Phylogeny Web;
Rafflesiaceae at Parasitic Plant Connection website (moltes fotos);
BBC news : Family found for gigantic flowers;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397376" title="Eleagncia" nonfiltered="3100" processed="3083" dbindex="153121">


Eleagncia, Eleagncies o Elaeagnaceae,  s una famlia de plantes amb flors.

Aquesta famlia comprn petits arbres i arbusts natius de les regions de clima temperat de l hemisferi nord, sia tropical del sud i Austrlia.

Aquesta famlia est classificada en tres gneres i unes 45   50 espcies.

La majoria d espcies es troben en hbitats secs (xerfites) i algunes en hbitats salins. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397381" title="Hidrocaritcia" nonfiltered="3101" processed="3084" dbindex="153122">


Hidrocaritcia, Hidrocaritcies o Hydrocharitaceae s una famlia de plantes amb flors. 

Aquesta famlia inclou tant espcies d aigua dola com d aigua marina. Encara que s una famlia cosmopolita sn principalment tropicals.

Alguns botnics divideixen aquesta famlia en tres subfamlies - Hydrocharitoideae, Thalassoideae (Thalassia) i  Halophiloideae (Halophila).

Usos.

Algunes espcies s utilitzen com a plantes ormanetals i alguna ha esdevingut mala herba invasora com s el cas d  Elodea. 

 Gneres .
Apalanthe;
Appertiella;
Blyxa;
Egeria;
Elodea;
Enhalus;
Halophila;
Hydrilla;
Hydrocharis;
Lagarosiphon;
Limnobium;
Maidenia;
Najas;
Nechamandra;
Ottelia;
Stratiotes;
Thalassia;
Vallisneria;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397385" title="Poligoncia" nonfiltered="3102" processed="3085" dbindex="153123">



Poligoncia, Poligoncies o Polygonaceae s una famlia de plantes amb flors.

El nom de poligoncia deriva de la presncia en algunes espcies de nusos a les tiges anomenats  goni  (genolls) en grec. 

Segons la base de dades dels Jardins Botnics Reials de Kew,  aquesta famlia consta de 43 gneres en 1.100 espcies. 

La famlia t una presncia cosmopolita per est mes diferenciada en les regions temperades.  

 Taxonomia .
La famlia est ben definida i s universalment reconeguda per la seva posici est meys clara. 

Aix el Sistema Cronquist, la ubica en l ordre (Polygonales), per sistemes ms moderns com  APG la posen dins de les Caryophyllales. 

Les Polygonaceae poden ser dividides en dues  subfamlies:

Polygonoideae, comprenent uns 28 gneres i 800 espcies. ;
Eriogonoideae, amb  330 species, exclusives del Nou Mn . ;


 Alguns gneres .
Afrobrunnichia;
Antigonon;
Antipogon;
Aristocapsa;
Atraphaxis;
Brunnichia;
Calligonum;
Centrostegia;
Chorizanthe;
Coccoloba;
Dedeckera;
Dodecahema;
Emex;
Eriogonum;
Fagopyrum;
Fallopia;
Gilmania;
Goodmania;
Gymnopodium;
Harfordia;
Hollisteria;
Knorringia;
Koenigia;
Lastarriaea;
Leptogonum;
Mucronea;
Muehlenbeckia;
Nemacaulis;
Neomillspaughia;
Oxygonum;
Oxyria;
Oxytheca;
Parapteropyrum;
Persicaria;
Podopterus;
Polygonella;
Polygonum or Knotweed;
Pteropyrum;
Pterostegia;
Rheum;
Rumex;
Ruprechtia;
Stenogonum;
Symmeria;
Systenotheca;
Triplaris;

Enllaos externs.
 Polygonaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. http://delta-intkey.com;
 Family Polygonaceae Flowers in Israel;

 





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397391" title="Msters Ciutat de Valncia" nonfiltered="3103" processed="3086" dbindex="153124">
El Msters Ciutat de Valncia s un torneig d'escala i corda organitzat per l'empresa ValNet i patrocinat per l'Ajuntament de Valncia. Es juga ntegrament al Trinquet de Pelayo.

El juguen 6 equips, escollits entre els millors pilotaris del moment. Juguen a partides eliminatries per a passar a semifinals (els guanyadors de les 3 primeres partides ms el millor perdedor) i la final, totes a partida nica.

 Regles especfiques .
El Msters Ciutat de Valncia compta amb unes regles especfiques:
 Puntuaci inicial: Les partides comencen amb empat a 3 jocs, 15-15.
 Galeries prohibides: Enviar la pilota a les galeries del dau o del rest, sense que en torne, s quinze perdut.
 Falta en la ferida: Si, en la ferida, la pilota no cau dins el dau, el feridor t una segona oportunitat en el mateix joc. En cas de tornar a marrar, durant el mateix joc, comet falta i perd el quinze.
 Premi a la corda: En les edicions dels anys 2007 i 2008 la prima per al campi s de 4.500, i 2.400 per al subcampi.

 Historial .




 Enllaos externs .
 Cartell del 2007;
 Cartell del 2008;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397392" title="Copa del Jap (hpica)" nonfiltered="3104" processed="3087" dbindex="153125">
La Copa del Jap s la cursa de cavalls ms prestigiosa del Jap. Es disputa a finals de novembre a l'Hipdrom de Tquio de Fuchu, Tquio amb una distncia total de 2400 metres  sobre herba. s una cursa de grau I reservada als cavalls que tinguin tres o ms anys i amb un premi de 533 milions de iens (3.426.724 euros l'any 2006) s una de les curses de cavalls ms ben dotades del mn.

La participaci en la Copa del Jap s per invitaci. Durant la seva histria, relativament curta, la cursa s'ha establert com a competici veritablement internacional amb guanyadors del Jap, Amrica del Nord, la Gran Bretanya, Austrlia, Nova Zelanda, Irlanda, Frana, Alemanya i Itlia.

La Copa del Jap ha produt algunes de les arribades ms memorables vistes en la hpica japonesa. Junt amb el Prix de l'Arc de Triomphe i la La Copa de Reproductors, aquesta cursa s un dels grans esdeveniments de finals de l'any.

L'Associaci de Curses del Jap va crear la Copa del Jap com a un esdeveniment obert a d'altres pasos per a que els cavalls de curses locals tinguessin l'oportunitat de competir contra cavalls de calibre internacional i promoure l'entesa en la comunitat de curses a escala mundial. 

 Palmars des del 1981 .



 La cursa del 2002 es va crrer a Nakayama sobre una distncia de 2.200 metres.

 Enllaos externs .
Curses de cavalls al Jap;
Copa del Jap. Llista de guanyadors i classificacions;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397393" title="Intel 4040" nonfiltered="3105" processed="3088" dbindex="153126">

El microprocessador Intel 4040 va ser el successor de l'Intel 4004. Va ser introdut en 1974. The 4040 employed a 10 m silicon-gate enhancement load PMOS technology, fet amb 3.000 transistors i podia executar aproximadament 60.000 instructions per second.

 Noves caracterstiques .
Interrupt;
Single Step;

 Extensions .
Repertori d'instruccions ampliat a 60 instruccions.
Memria de programa ampliada a 8 Kbytes.
Registres ampliats a 24.
Pila de crides ampliada a 7 nivells de profunditat.

 Dissenyadors .

Federico Faggin va proposar l'arquitectura, i tamb va ser qui va conduir el projecte. Tom Innes fou qui el va acabar.

 Nous xips suportats .
4201 - Generador de rellotge d'entre 500 i 740 KHz utilitzant cristalls d'entre 4 i 5.185 MHz;
4308 - ROM de 1 Kbyte;
4207 - Port de sortida de mida byte de propsit general;
4209 - Port d'entrada de mida byte de propsit general;
4211 - Port d'entrada/sortida de mida byte de propsit general;
4289 - Interfa de memria estndard (reemplaa al 4008/4009);
4702 - UVEPROM de 256 bytes;
4316 - ROM de 2 Kbytes;
4101 - RAM de 256 nibbles (4 bits).
4002 - RAM de 320 bits (80 x 4) i 4 sortides discretes.

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397394" title="Circumscripci electoral de Valncia" nonfiltered="3106" processed="3089" dbindex="153127">

Valncia s uno dels 52 circumscripcis electorals utilitzat pel Congrs dels Diputats espanyol. 

Escons 1977-2008.


Vots 1977-2008.


Resultats.
Eleccions generals espanyoles (2008).
Summary of the 9 March 2008 Congress of Deputies election results in Valencia.
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left valign=top|Partits
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|%
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Escons
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Diputats
|-
|align=left|Partit Popular (PP)
|align="right" |770.413
|align="right" |51,62
|align="right" |9
|align="left" | Inmaculada Bauls, Susana Camarero, Mara Jos Catal*, Vicente Ferrer Rosell, Ignacio Gil, Esteban Gonzlez Pons, Jos Mara Michavila, Marta Torrado de Castro, Ignacio Uriarte 
|-
|align=left|Partit Socialista Obrer Espanyol (PSPV)
|align="right" |599.954
|align="right" |40,20
|align="right" |7
|align="left" | Ferrn Bono, Joan Calabuig, Cipri Cscar, Mara Teresa Fernndez de la Vega, Carmen Montn, Inmaculada Rodrguez-Piero, Josep Santamara
|-
|align=left|Esquerra Unida del Pas Valenci (EUPV) 
|align="right" |46.683
|align="right" |3,13
|align="right" |0
|align="left" | 
|-
|align=left|Bloc Nacionalista Valencia-Esquerra Verda
|align="right" valign=top|19.826
|align="right"  valign=top|1,33
|align="right"  valign=top|0
|align="left" |
|-
|align=left|Uni, Progrs i Democrcia
|align="right" valign=top|10.890
|align="right"  valign=top|0,73
|align="right"  valign=top|0
|align="left" |
|-
|align=left|Altres
|align="right" |32.508
|align="right" |2,20
|align="right" |0
|align="right" |
|-
|}

Votants=79,1%

*substitut per Teresa Garca 

Eleccions generals espanyoles de 2004.
Summary of the 14 March 2004 Congress of Deputies election results in Valencia.
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left valign=top|Partits
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|%
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Escons
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Diputats
|-
|align=left|Partit Popular (PP)
|align="right" |665.526
|align="right" |45,75
|align="right" |8
|align="left" | Eduardo Zaplana, Joaquin Calomarde, Susana Camarero, Ignacio Gil, Vicente Martnez-Pujalte, Jos Mara Michavila, Mara Oltra, Mara Angels Ramn-Llin
|-
|align=left|Partit Socialista Obrer Espanyol (PSPV)
|align="right" |613.833
|align="right" |42,19
|align="right" |7
|align="left" | Carmen Alborch, Maria Antonia Armengol, Cipri Cscar, Carmen Montn, Margarita Pin, Josep Santamara, Ricardo Torres 
|-
|align=left|Esquerra Unida del Pas Valenci (EUPV) 
|align="right" |78.515
|align="right" |5,40
|align="right" |1
|align="left" | Isaura Navarro
|-
|align=left|Bloc Nacionalista Valencia-Esquerra Verda
|align="right" valign=top|27.050
|align="right"  valign=top|1,86
|align="right"  valign=top|0
|align="left" |
|-
|align=left| Els Verds - Ecopacifistas
|align="right" valign=top|11.127
|align="right"  valign=top|0,76
|align="right"  valign=top|0
|align="right" |
|-
|align=left| Partido Cannabis por la Legalizacin y Normalizacin
|align="right" valign=top|9.604
|align="right"  valign=top|0,66
|align="right"  valign=top|0
|align="right" |
|-
|align=left|Altres
|align="right" |27.763
|align="right" |3,38
|align="right" |0
|align="right" |
|-
|} 

Votant=77.7%

Eleccions generals espanyoles de 2000.
Summary of the 12 March 2000 Congress of Deputies election results in Valencia.
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left valign=top|Partits
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|%
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Escons
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Diputats
|-
|align=left|Partit Popular (PP)
|align="right" |677.860
|align="right" |50,47
|align="right" |9
|align="left" | Joaqun Calomarde, Susana Camarero, Gerardo Camps, Francisco Camps*, Ignacio Gil, Guillermo Martnez Casa, Mara Martorell#, Vicente Martnez-Pujalte, Jos Mara Michavila  
|-
|align=left|Partit Socialista Obrer Espanyol (PSPV)
|align="right" |446.333
|align="right" |33,23
|align="right" |6
|align="left" | Carmen Alborch, Cipri Ciscar, Ricard Prez Casado, Rosa Peris Cervera, Joan Pla Dur , Francesc Romeu Mart
|-
|align=left| Esquerra Unida del Pas Valenci (EUPV)
|align="right" |87.633
|align="right" |6,52
|align="right" |1
|align="left" | Presentacin Urn Gonzlez
|-
|align=left|Uni Valenciana (UV) 
|align="right" valign=top|51.927
|align="right"  valign=top|3,87
|align="right"  valign=top|0
|align="left" |
|-
|align=left|Bloc Nacionalista Valencia-Esquerra Verda
|align="right" valign=top|39.520
|align="right"  valign=top|2,94
|align="right"  valign=top|0
|align="left" |
|-
|align=left|Altres
|align="right" |23.641
|align="right" |1,80
|align="right" |0
|align="right" |
|-
|}

Votants=72.1%

*substitut per Inmaculada Martnez Cervera. 

#substitut per Jos Luis Juan Sanz.

 substitut per Mara Oltra Torres.

substitut per Miguel Albiach Chisbert.

 substitut per Margarita Pin.

Eleccions generals espanyoles de 1996.
Summary of the 3 March 1996 Congress of Deputies election results in Valencia.
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left valign=top|Partits
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Vots
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|%
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Escons
!style="background-color:#E9E9E9" align=right|Diputats
|-
|align=left|Partit Popular (PP)
|align="right" |607.914
|align="right" |42,03
|align="right" |7
|align="left" | Eva Amador Guilln, Gerardo Camps Devesa, Francisco Camps*, Ignacio Gil Lzaro, Guillermo Martnez Casa, Vicente Martnez-Pujalte Lpez, Jos Pascual Monzo
|-
|align=left|Partit Socialista Obrer Espanyol (PSPV)
|align="right" |534.847
|align="right" |36,97
|align="right" |6
|align="left" | Carmen Alborch, Alfred Boix Pastor, Cipri Ciscar Casabn, Javier Paniagua Fuentes, Margarita Pin, Joan Romero Gonzlez# 
|-
|align=left|Esquerra Unida del Pas Valenci (EUPV)
|align="right" |174.807
|align="right" |12,09
|align="right" |2
|align="left" | Ricardo Peralta Ortega, Presentacin Urn Gonzlez
|-
|align=left|Uni Valenciana (UV) 
|align="right" valign=top|81.350
|align="right"  valign=top|5,62
|align="right"  valign=top|1
|align="left" | Jos Mara Chiquillo Barber 
|-
|align=left|Bloc Nacionalista Valencia-Unitat del Poble Valencia
|align="right" valign=top|16.850
|align="right"  valign=top|1,16
|align="right"  valign=top|0
|align="left" |
|-
|align=left|Altres
|align="right" |19.447
|align="right" |1,30
|align="right" |0
|align="right" |
|-
|}

Votants=81.6%

*substitut per Fernando Coquillat Durn. 

# substitut per Joan Pla Dur. 


Font:  

Enllaos externs.
;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397397" title="Adriano Durante" nonfiltered="3107" processed="3090" dbindex="153128">

Adriano Durante (Treviso, 24 de juliol de 1940) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1963 i 1972. Durant la seva carrera professional aconsegu 19 victries, entre les que destaquen 3 etapes al Giro d'Itlia i una al Tour de Frana.

 Palmars .
1963 ;
 1r al Giro del Lazio ;
 1r al Giro del Piemonte ;
 1r a la Mil-Vignola ;
 1r al Giro de la Campnia ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1964 ;
 1r al Giro de la Romagna ;
1965 ;
 1r al Col San Martino ;
 1r a la Copa Bernocchi ;
 1r al Giro de la Provncia de Reggio Calbria ;
 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Andalusia;
1966 ;
 1r a la Mil-Vignola;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia ;
1967 ;
 1r a Aiello del Friuli ;
1968 ;
 1r al Gran Premio Industria e Commercio di Prato ;
 Vencedor d'una etapa als Quatre dies de Dunkerque;
1969;
 Vencedor d'una etapa a la Tirreno-Adriatico;
1970 ;
 1r a la Mil-Vignola ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1963. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1964. 75 de la classificaci general;
1965. 65 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1966. 57 de la classificaci general;
1967. 65 de la classificaci general;
1968. 79 de la classificaci general;
1969. Abandona ;
1970. 96 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1965. 73 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1967. 80 de la classificaci general;
1970. 99 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa d'Adriano Durante a www.sitiodeciclismo.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397398" title="Efedrcia" nonfiltered="3108" processed="3091" dbindex="153129">




Efedrcia ,Efedrcies o Ephedraceae s una famlia de plantes amb flors.

Aquesta famlia noms t un gnere : Ephedra
El gnere viu en llocs secs principalment de l hemisferi nord per arriba al sud de Nordamrica i a Sudamrica (Patagnia).
Algunes espcies tenen usos medicinals. 
 Espcies .
Ephedra alata Decne;
Ephedra altissima Desf.
Ephedra americana Humb. & Bonpl. ex Willd.
Ephedra antisyphilitica Berl. ex C.A.Meyer - Clapweed, Erect Ephedra;
Ephedra aspera Engelm. ex S.Wats. - Boundary Ephedra, Pitamoreal ;
Ephedra californica S.Wats. - California Ephedra, California Jointfir;
Ephedra campylopoda C. A. Mey.;
Ephedra chilensis C. Presl;
Ephedra ciliata Fisch. ex C. A. Mey.;
Ephedra coryi E.L.Reed - Cory's Ephedra;
Ephedra cutleri Peebles - Navajo Ephedra, Cutler's Ephedra, Cutler Mormon-tea, Cutler's Jointfir;
Ephedra distachya L. - Joint-pine, Jointfir ;
Ephedra distachya L. subsp. distachya ;
Ephedra distachya subsp. helvetica (C.A.Meyer) Aschers. & Graebn.
Ephedra distachya L. subsp. monostachya (L.) Riedl ;
Ephedra equisetina Bunge - Ma huang;
Ephedra fasciculata A.Nels. - Arizona Ephedra, Arizona Jointfir, Desert Mormon-tea Photo;
Ephedra fedtschenkoae Pauls.
Ephedra foliata Boiss. ex C.A.Mey.
Ephedra fragilis Desf.
Ephedra fragilis subsp. campylopoda (C.A.Meyer) Aschers. & Graebn.
Ephedra frustillata Miers - Patagonian Ephedra;
Ephedra funerea Coville & Morton - Death Valley Ephedra, Death Valley Jointfir;
Ephedra gerardiana Wallich ex C.A.Meyer - Gerard's Jointfir, Shan Ling Ma Huang;
Ephedra holoptera Riedl;
Ephedra intermedia Schrenk ex C.A.Meyer;
Ephedra lepidosperma C.Y.Cheng;
Ephedra likiangensis Florin;
Ephedra lomatolepis Shrenk;
Ephedra macedonica Kos.
Ephedra major Host;
Ephedra major subsp. procera Fischer & C.A.Meyer;
Ephedra minuta Florin;
Ephedra monosperma C.A.Meyer;
Ephedra multiflora Phil. ex Stapf;
Ephedra nevadensis S.Wats. - Nevada Ephedra, Nevada Jointfir, Nevada Mormon-tea;
Ephedra pachyclada Boiss. ;
Ephedra pedunculata Engelm. ex S.Wats. - Vine Ephedra, Vine Jointfir;
Ephedra procera Fisch. & C. A. Mey.;
Ephedra przewalskii Stapf ;
Ephedra przewalskii var. kaschgarica (B.Fedtsch. & Bobr.) C.Y.Cheng ;
Ephedra regeliana Florin - Xi Zi Ma Huang ;
Ephedra saxatilis (Stapf) Royle ex Florin;
Ephedra sinica Stapf - Cao Ma Huang, Chinese ephedra;
Ephedra strobilacea Bunge;
Ephedra torreyana S.Wats. - Torrey's Ephedra, Torrey's Jointfir, Torrey's Mormon-tea, Cautillo;
Ephedra trifurca Torrey ex S.Wats. - Longleaf Ephedra, Longleaf Jointfir, Longleaf Mormon-tea, Popotilla, Teposote;
Ephedra viridis Coville - Green Ephedra, Green Mormon-tea;

Galleria.


Llavors.


 Referncies .


Enllaos externs.
Ephedra viridis (Plants for a Future Database);
Usage in Chinese Medicine ;
Ephedra Herbarium Specimens Arizona and Maps (seinet.asu.edu);
The Ephedra Site;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397404" title="Celastrcia" nonfiltered="3109" processed="3092" dbindex="153130">

Les celastrcies (Celastraceae) sn una famlia de plantes amb flors.

Sinnims d aquesta famlia sn: Canotiaceae, Chingithamnaceae, Euonymaceae, Goupiaceae, Lophopyxidaceae, i Siphonodontaceae.

s una famlia amb uns 90-100 gneres i unes 1.300 espcies de lianes arbusts o petits arbres.
La gran majoria de gneres sn tropicals noms els gneres  Celastrus , Euonymus i Maytenus es distribueixen en climes temperats..

Alguns gneres.
Canotia - ;
Cassine;
Catha   ;
Celastrus   ;
Euonymus   ;
Kokoona;
Lophopetalum;
Maytenus   ;
Mortonia  ;
Pachistima;
Putterlickia;
Schaefferia;
Tripterygium;
Wimmeria;

Referncies.
University of Maryland: Cronquist Family Synonymy for Celastraceae ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397409" title="Frankenicia" nonfiltered="3110" processed="3093" dbindex="153131">

Les frankenicies (Frankeniaceae) sn una famlia de plantes amb flors.

Est relacionada amb la famlia de les Tamariccia.

La famlia habitualment es considera que t un nic gnere (Frankenia) i unes 100 espcies. 

Algunes espcies.
Frankenia jamesii   ;
Frankenia johnstonii - ;
Frankenia palmeri - ;
Frankenia pauciflora - ;
Frankenia portulacifolia   ;
Frankenia pulverulenta   ;
Frankenia salina - ;
Frankenia thymifolia - ;

Enllaos externs.
Frankeniaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Version: 2nd June 2006. http://delta-intkey.com ;
e-Floras;
images at Australian National Botanic Gardens;
NCBI Taxonomy Browser;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397416" title="Globularicia" nonfiltered="3111" processed="3094" dbindex="153132">

Globularicia Globularicies o Globulariaceae s una antiga famlia de plantes amb flors les espcies de la qual s integren ara dins la famlia Plantaginaceae.

L antic  Sistema Cronquist de classificaci de plantes considerava aquesta famlia com separada de cap altra per l evidncia gentica fa que actualment s inclogui dins la famlia Plantagincia Plantaginaceae.

Actualment Globularia s un gnere dins la famlia Plantagincia, amb unes 22 espcies natives d'Europa central i meridional, Macaronsia, nordoest d  Africa i sudoest d  sia. Son mates o subarbusts i les flors es produeixen en denses inflorescncies en captols.

Algunes espcies com  Globularia cordifolia i Globularia punctata,sn plantes conreades en jardineria. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397418" title="Xenotilapia bathyphila" nonfiltered="3112" processed="3095" dbindex="153133">

Xenotilapia bathyphila  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental).
.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poll, M. 1956. Poissons Cichlidae. A: Exploration Hydrobiologique du Lac Tanganika (1946-1947). Rsultats scientifiques. Mem. Inst. R. Sci. Nat. Belg., Ser. 2 v. 3 (fasc. 5 B): 1-619, 10 Pls.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397421" title="Xenotilapia boulengeri" nonfiltered="3113" processed="3096" dbindex="153134">

Xenotilapia boulengeri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental).
.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poll, M. 1942. Cichlidae nouveaux du lac Tanganika appartenant aux collections du Muse du Congo. Rev. Zool. Bot. Afr. v. 36 (nm. 4): 343-360.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397422" title="Xenotilapia burtoni" nonfiltered="3114" processed="3097" dbindex="153135">

 Xenotilapia burtoni s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental).
.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poll, M. 1951. Troisime srie de Cichlidae nouveaux recueillis par la mission hydrobiologique belge au lac Tanganika (1946-1947). Bull. Inst. R. Sci. Nat. Belg. v. 27 (nm. 29): 1-11.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397423" title="Clusicia" nonfiltered="3115" processed="3098" dbindex="153136">


Clusicia, Clusicies o Clusiaceae, amb el nom alternatiu tamb vlid de Gutifercia, Gutifercies Gutfera , Gutferes Guttiferae s una famlia de plantes amb flors.

Aquesta famlia inclou uns 50 gneres i unes 1.200 espcies.

Adopten la forma d'arbres i arbusts sovint amb ltex i fruits en cpsula.

 Enllaos externs .
 See Guttiferae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. http://delta-intkey.com;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397424" title="Xenotilapia caudafasciata" nonfiltered="3116" processed="3099" dbindex="153137">

Xenotilapia caudafasciata  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental).
.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poll, M. 1951. Troisime srie de Cichlidae nouveaux recueillis par la mission hydrobiologique belge au lac Tanganika (1946-1947) (suite 1). Bull. Inst. R. Sci. Nat. Belg. v. 27 (nm. 30): 1-12.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397427" title="Xenotilapia flavipinnis" nonfiltered="3117" processed="3100" dbindex="153138">

 Xenotilapia flavipinnis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental).
.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poll, M. 1985. Description de Xenotilapia flavipinnis sp. n. du lac Tanganika (Pisces, Cichlidae). Rev. Zool. Afr. v. 99 (nm. 1): 105-109.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397431" title="Xenotilapia leptura" nonfiltered="3118" processed="3101" dbindex="153139">

Xenotilapia leptura  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental).
.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Boulenger, G. A. 1901. Diagnoses of new fishes discovered by Mr. J. E. S. Moore in lakes Tanganyika and Kivu. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 7) v. 7 (nm. 37): 1-6.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397432" title="Xenotilapia longispinis" nonfiltered="3119" processed="3102" dbindex="153140">

 Xenotilapia longispinis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental).
.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poll, M. 1951. Troisime srie de Cichlidae nouveaux recueillis par la mission hydrobiologique belge au lac Tanganika (1946-1947). Bull. Inst. R. Sci. Nat. Belg. v. 27 (nm. 29): 1-11.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397433" title="Battlestar Galactica (2003)" nonfiltered="3120" processed="3103" dbindex="153141">





Battlestar Galactica (que vol dir "Estrella de combat galctica", en angls) s una srie de televisi nord-americana formada per 63 episodis, 17 webisodis i un  telefilm.

Aquesta srie s una nova versi d'una anterior, del mateix nom feta als anys 70, encara que incorpora grans i importants diferncies en l'argument i el desenvolupament de la srie que han fet que cada cop esdevingui ms diferent de la predecessora.

Histria i argument.
La srie s'ubica en un indret imprecs de l'univers on hi viu una avanada civilitzaci humana que habita en 12 planetes anomenades colnies. 

Segon la seva mitologia els ssers humans van sser creats en un mtic planeta anomenat Kobol, el bressol de la humanitat, i on viviren durant temps tots junts. Els creadors foren un grup de Dus, coneguts com els "Senyors de Kobol", que conviviren amb els humans fins que la humanitat es divid en diferents tribus. 

Dotze d'aquestes tribus partiren a l'espai on colonitzaren els 12 planetes que a la llarga formaren una Repblica Presidencialista Federal.

La seva civilitzaci dominava els viatges espacials amb tecnologia avanada amb viatges comercials i militars d'anys llum i amb robots (coneguts com a Cylons) emprats com a obrers i servents dels humans.





Els anomenats Cylons comenaren a tenir pensament propi i sentiren que eren explotats com a esclaus per ssers corruptes i decadents que no mereixien viure, i entraren en guerra.

Al final de la primera guerra, ni humans ni Cylons aconseguiren la victria ja que ambds bndols eren fora igualats militarment, per aquest motiu es sign un tractat d'armistici entre el govern Federal de les Dotze Colnies de Kobol i els representants dels Cylons, on s'estipulava per una banda que els Cylons s'havien de retirar dels planetes colonials i allunyar-s'hi, i per l'altra que els humans no s'acostarien a la zona d'influncia Cylon, aix com s'aturaven tot tipus d'atac belligerant. 

En aquest sentit es constru una estaci espacial en un sector de l'espai on "passa la lnia imaginria" que separava ambds dominis, i on segons el tractat se celebraria anyalment una reuni entre diplomtics d'ambdues civilitzacions per verificar el compliment de les condicions de l'acord de pau i negociar assumptes pendents. El Cylons no van acudir cap reuni anyal durant 40 anys per la pau es mantingu sense incidents.

Durant aquest perode els humans es recuperaven de la guerra i vivien una etapa de progrs econmic i satisfacci social, i mentre els Cylons es dedicaren a "construir una arma secreta", els ciborgs (organismes ciberntics, ens en part humans i en part mquines) que eren idntics als humans (sang, pell, sistema alimentari, rgans reproductors i sexuals...)
i que s'infiltraren durant anys arreu de la civilitzaci humana per dur a terme les seves missions, alguns d'ells sense coneixement previ ja que estaven reprogramats amb fals records de vides humanes i que noms actuarien en sser activats expressament. 

Una espia Cylon aconsegu accedir al sistema informtic del Ministeri de Defensa dels humans aprofitant una relaci sentimental amb un fams cientfic, el doctor Gaius Baltar, que treballava en projectes de defensa, i aix desactivar la majoria de sistemes armamentstics i quasi totes les naus de combat dels humans que acompanyaren un devastador atac per sorpresa amb armes de destrucci massiva (principalment armes nuclears) contra totes 12 colnies. 

Milers de milions d'ssers humans moriren en aquest atac, sobrevivint noms uns quants milers que estaven en rbita en naus civils comercials, de turisme i, entre d'altres, i per casualitat en la celebraci de desincorporaci del servei actiu de l'antiga, i convertida en museu flotant, nau pesada de combat espacial anomenada Galctica. 

Atesa la seva tecnologia obsoleta, la Galctica no estava connectada en lnia amb els ordinadors del Ministeri de Defensa i per aix els seus sistemes d'armes se'n salvaren. Aquesta nau era dirigida pel Comandant Willian Adama, un veter de la primera guerra contra els Cylons i lliura la primera batalla de la nova guerra contra els cylons amb els caa bombarders estacionats tant a Galctica com en un portaavions. 

La Secretria d'Educaci (Ministra d'Educaci) del govern federal de les 12 colnies, Laura Roslin s'assabenta de l'atac en tornar, en una nau civil, desprs d'assistir a la cerimnia a bord de la Galctica, moment en el qual tamb s'assabenta de la mort de tot el govern federal (President, Vice-president i la resta de l'equip) essent, segons les lleis de les colnies, la nova president, crrec que jura a la seva nau i reclama l'autoritat poltica sobre els sobrevivents de la tragdia. 

Amb estires i arronses Roslin i Adama arriben a un acord per compartir el poder, un, l'Adama, com a autoritat suprema en assumptes militars, i l'altra, la Roslin, en assumptes civils i administratius. Ambds reuneixen les naus amb els sobrevivents i inicien una fugida desesperada davant la implacable persecuci dels Cylons. 




La religi.
Premis.
Ms informaci.
Enllaos externs.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397434" title="Xenotilapia melanogenys" nonfiltered="3121" processed="3104" dbindex="153142">

 Xenotilapia melanogenys s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental).
.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397435" title="Xenotilapia nasus" nonfiltered="3122" processed="3105" dbindex="153143">

Xenotilapia nasus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental).
.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 De Vos, L., L. Risch & D. F. E. Thys van den Audenaerde. 1995. Xenotilapia nasus, nouvelle espce de poisson des zones sous-littorale et benthique du Nord du lac Tanganyika (Perciformes: Cichlidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 6 (nm. 4): 377-384.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397436" title="Xenotilapia nigrolabiata" nonfiltered="3123" processed="3106" dbindex="153144">

 Xenotilapia nigrolabiata s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental).
.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poll, M. 1951. Troisime srie de Cichlidae nouveaux recueillis par la mission hydrobiologique belge au lac Tanganika (1946-1947) (suite 1). Bull. Inst. R. Sci. Nat. Belg. v. 27 (nm. 30): 1-12.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397439" title="Xenotilapia ochrogenys" nonfiltered="3124" processed="3107" dbindex="153145">

Xenotilapia ochrogenys  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental).
.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Boulenger, G. A. 1914. Mission Stappers au Tanganyika-Moero. Diagnoses de poissons nouveaux. I. Acanthoptrygiens, Opisthomes, Cyprinodontes. Rev. Zool. Afr. v. 3 (pt 3): 442-447.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397441" title="Xenotilapia ornatipinnis" nonfiltered="3125" processed="3108" dbindex="153146">

Xenotilapia ornatipinnis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental).
.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Boulenger, G. A. 1901. Diagnoses of new fishes discovered by Mr. J. E. S. Moore in lakes Tanganyika and Kivu. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 7) v. 7 (nm. 37): 1-6.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397442" title="Xenotilapia papilio" nonfiltered="3126" processed="3109" dbindex="153147">

Xenotilapia papilio  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del sud del llac Tanganyika (frica Oriental).
.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Bscher, H. H. 1990. Xenotilapia papilio n. sp., ein neuer Cichlide aus dem Tanganjikasee (Cichlidae, Ectodini). Aquar. Terrar. Z. v. 43 (nm. 5): 289-293.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397445" title="Xenotilapia rotundiventralis" nonfiltered="3127" processed="3110" dbindex="153148">

Xenotilapia rotundiventralis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (Illa Nkumbula, Zmbia).
.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397446" title="Xenotilapia sima" nonfiltered="3128" processed="3111" dbindex="153149">

Xenotilapia sima  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental).
.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397447" title="Xenotilapia spiloptera" nonfiltered="3129" processed="3112" dbindex="153150">

 Xenotilapia spiloptera s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (frica Oriental).
.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poll, M. & D. J. Stewart. 1975. A new cichlid fish of the genus Xenotilapia from Lake Tanganyika, Zambia (Pisces, Cichlidae). Rev. Zool. Afr. v. 89 (nm. 4): 919-924.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397448" title="Jos Casares Gil" nonfiltered="3130" processed="3113" dbindex="153151">
Jos Casares Gil, nascut a Santiago de Compostella el 10 de mar 1866 i traspassat el 21 de mar de 1961, fou un qumic espanyol.

Biografia.
Era fill d'Antonio Casares, catedrtic de qumica en la Universitat de Santiago de Compostella. Es va llicenciar en farmcia a aquesta mateixa universitat en 1884, i en qumica l'any 1886 a la Universitat de Salamanca. El crrec de son pare i el fet que el seu tio Ramn Gil fora catedrtic de fsica en la mateixa universitat van facilitar el seu accs a laboratoris i gabinets, en els que va dedicar una especial afici a l'ptica.
 
Als 22 anys va obtindre per oposici la ctedra acabada de crear de Tcnica fsica i anlisi qumic en la Facultat de Farmcia de la Universitat de Barcelona, crrec que va exercir diversos anys, i on fou deg (1900-05).
 
En la formaci de Casares van influir notablement els seus viatges d'estudi a l'estranger. El primer d'ells va tindre lloc el 1896 a Alemanya, on va treballar amb Adolf von Baeyer. Casares va estudiar el complex mn de la florent qumica alemanya i prendre contacte amb les noves teories de Friederich August Kekul. En un nou viatge a Munic, dos anys desprs, va treballar amb F. K. Johannes Thiele sobre l'estirol i amb Franz Soxhlet en mtodes analtics d'inters per a l'agricultura.
 
Les seves experincies a Alemanya van inspirar el discurs inaugural del curs 1900-1901 a la Universitat de Barcelona, amb el que va pretendre, i va aconseguir, cridar l'atenci de l'administraci cap a la necessitat modernitzar l'ensenyana i prctica de la qumica a Espanya. Discursos i gestions posteriors de collegues de distintes universitats van abundar en el mateix tema i van contribuir a crear un clima propici al canvi.

En 1902 va viatjar pels Estats Units durant dotze mesos, estada que li va defraudar perqu va trobar l'ensenyana superior a un nivell ms davall que a Europa. A banda de records personals, el coneixement d'Alexander Smidt va ser considerat per Casares com el balan ms positiu.

L'any 1905 es va traslladar a la Universitat de Madrid on va romandre fins a la seva jubilaci en 1936. Conclosa la Guerra civil, va reprendre les seves tasques investigadores, que va exercir fins a edat molt avanada. Al traslladar-se a Madrid en 1905 va ser elegit senador per la Universitat de Santiago de Compostella, crrec que ostentaria fins a 1919.

En la seva vellesa, Casares considerava que la seva actuaci poltica li havia apartat en excs del seu treball com a professional. Va tornar a treballar un any a Alemanya, en 1920, en aquesta ocasi amb Richard Willstter. Els altres dos viatges transatlntics que encara va realitzar van tindre un altre caire: el primer d'ells, a Sud-amrica i Amrica central en 1924, va tindre com a objecte donar una srie de llions i conferncies en distints pasos, de les que va eixir enrobustit el seu ja slid prestigi; en el segon, a Estats Units i Canad, va estar al capdavant d'una comissi designada per la Junta Constructora de la Ciutat Universitria de Madrid.

D'acord amb la seva prpia trajectria, Casares va ser un decidit defensor de l'ajuda estatal per a facilitar l'especialitzaci en l'estranger de professors i alumnes. En esta lnia, va ser tamb un impulsor del coneixement d'idiomes per als que es dedicaren a la investigaci o a la docncia cientfiques. Tamb va ser un dels fundadors de la Societat Espanyola de Fsica i Qumica. De tot aix es dedux ja una de les principals contribucions de Casares: l'esfor per aconseguir la modernitzaci de les estructures relacionades amb les cincies experimentals.

Va ser elegit acadmic en 1911 de la Reial Acadmia de Cincies Exactes, Fsiques i Naturals. Designat president de l'Acadmia el 24 de gener de 1940, va ocupar el crrec fins a l'11 de juny de 1958.

Obra. 
Respecte a la seva activitat investigadora, la seva labor no va ser molt extensa. D'un total de 74 ttols, 17 sn llibres de text, incloent en esta xifra les reedicions; 36 sn conferncies i escrits de divulgaci, entre ells diverses biografies de cientfics, i 20 sn treballs d'investigaci. El grup de treballs ms important s el que t per tema el fluor (cinc ttols), que van significar un notable progrs en les tcniques de determinaci d'aquest element qumic. Altres treballs dedicats a l'cid naftlic i a l'cid tiosulfric estan firmats en collaboraci, per no correspondre a l'atenci preferent de Casares.

L'autntica importncia de Casares se centra en la seva labor pedaggica i aix pareixen demostrar-ho les abundants reedicions dels seus textos, sempre revisades per l'autor per a incorporar les novetats de major inters. De fet, sn diverses les generacions de qumics i farmacutics que han aprs l'anlisi qumic en les obres de Casares.

Obres.

 Elementos de anlisis qumico cualitativo mineral, Barcelona, Ed. Espaa y Ca. 1897 ;
 Tratado de Qumica elemental y nociones de anlisis cualitativo mineral, Madrid, Impr. Eduardo Arias. 1917. ;
 Tratado de Tcnica Fsica, Madrid, 4 ed. Vda. e Hijos de Tella. 1932 ;
 Tratado de Anlisis Qumico. Tomo I. Cualitativo mineral, Madrid 4 ed. Impr. Gngora. 1933 ;
 Tratado de Anlisis Qumico. Tomo II. Anlisis cuantitativo, Madrid 4 ed. Impr. Gngora. 1935 ;

 Bibliografia .

 CASARES, R. Recuerdos de una vida: Jos Casares Gil, Madrid 1987 (Monografas Beecham n. 34).
 GURRIARN RODRGUEZ, R. Ciencia e conciencia na Universidade de Santiago (1900-1940). Do influxo institucionista e a JAE  depuracin do profesorado, Santiago, Servizo de Publicacins da USC. 2006;
 MAIZ ELEIZEGUI, L. Historia de la enseanza de Farmacia en Santiago. Santiago de Compostela. 1961.

Enllaos externs.
 http://www.bib.ub.edu/fileadmin/personatges/casares/7rescasar.htm;
 http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/casares_gil.htm;
 http://www.culturagalega.org/albumdaciencia/detalle.php?id=45;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397450" title="Xenotilapia tenuidentata" nonfiltered="3131" processed="3114" dbindex="153152">

Xenotilapia tenuidentata  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Tanganyika (Repblica Democrtica del Congo).
.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C. i M. Poll, 1991. Xenotilapia. p. 537-543. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397452" title="Puigdon" nonfiltered="3132" processed="3115" dbindex="153153">

El Puigdon s una muntanya de 1.207 metres que es troba al municipi d'Alpens a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397453" title="Serrat de Guinard" nonfiltered="3133" processed="3116" dbindex="153154">

El Serrat de Guinard s una muntanya de 892 metres que es troba al municipi d'Alpens a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397454" title="Carena de la Llena" nonfiltered="3134" processed="3117" dbindex="153155">
La Carena de la Llena s una serra situada al municipi d'Alpens (Osona), amb una elevaci mxima de 1.206,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397457" title="Tur de les Lloberes" nonfiltered="3135" processed="3118" dbindex="153156">

El Tur de les Lloberes s una muntanya de 921 metres que es troba entre els municipis d'Espinelves i Viladrau a la comarca d'Osona.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397458" title="Tur dels Carlins" nonfiltered="3136" processed="3119" dbindex="153157">

El Tur dels Carlins s una muntanya de 987 metres que es troba al municipi d'Espinelves a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397459" title="Otopharynx" nonfiltered="3137" processed="3120" dbindex="153158">

Otopharynx s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Distribuci geogrfica.
Es un endemisme del Llac Malawi (frica Oriental).
Espcies.
Otopharynx argyrosoma   ;
Otopharynx auromarginatus ;
Otopharynx decorus  ;
Otopharynx heterodon ;
Otopharynx lithobates 	  ;
Otopharynx ovatus ;
Otopharynx pachycheilus   ;
Otopharynx selenurus 	  ;
Otopharynx speciosus ;
Otopharynx tetraspilus  ;
Otopharynx tetrastigma ;
Otopharynx walteri 	 ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 World Register of Marine Species ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397460" title="Tur del Grvol" nonfiltered="3138" processed="3121" dbindex="153159">

El Tur del Grvol s una muntanya de 1.074 metres que es troba al municipi d'Espinelves a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397461" title="Tur de la Gurdia (Espinelves)" nonfiltered="3139" processed="3122" dbindex="153160">

El Tur de la Gurdia s una muntanya de 1.127 metres que es troba al municipi d'Espinelves a la comarca d'Osona.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 296103001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397462" title="Puigsapera" nonfiltered="3140" processed="3123" dbindex="153161">

El Puigsapera s una muntanya de 1.061 metres que es troba entre els municipis d'Espinelves a Osona i Arbcies a la Selva.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397464" title="Puigcims" nonfiltered="3141" processed="3124" dbindex="153162">

El Puigcims s una muntanya de 919 metres que es troba al municipi de Muntanyola a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397466" title="Serrat de Puigsaurina" nonfiltered="3142" processed="3125" dbindex="153163">

El Serrat de Puigsaurina s una muntanya de 893 metres que es troba al municipi de Muntanyola a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397467" title="Puig Espelts" nonfiltered="3143" processed="3126" dbindex="153164">

El Puig Espelts s una muntanya de 1.011 metres que es troba al municipi de Muntanyola a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397468" title="Serrat dels Dacs" nonfiltered="3144" processed="3127" dbindex="153165">
El Serrat dels Dacs s una serra situada al municipi de Muntanyola (Osona), amb una elevaci mxima de 853,3 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397469" title="Khildebert II" nonfiltered="3145" processed="3128" dbindex="153166">


Khildebert II (570-595) va ser el rei merovingi d'Austrsia des del 575 fins la seva mort com a fill gran i hereu de Sigebert I, i a partir de 592 rei de Borgonya com a fill adoptiu del seu oncle Guntram.

Biografia.

Quan Khildebert tenia cinc anys, el 575, el seu pare va ser assassinat durant una campanya contra Nustria per sicaris de Fredegunda, l'esposa del seu mig germ i enemic Khilperic I. Un dels nobles fidels del seu pare, Gundobald, se'l va endur de Pars fins a la capital austrasiana de Metz, on se'l va reconixer com a rei. Durant la seva minoria d'edat, el poder del regne va estar en disputa entre la seva mare Bruniquilda i els nobles locals.

Els altres dos reis merovingis i oncles seus, Khilperic I de Nustria i Guntram de Borgonya, van buscar una aliana amb Khildebert, que va ser adoptat per tots dos. 

L'assassinat de Khilperic el 584, i el fet de que els fills de Guntram haguessin mort de dissenteria, van propiciar que Khildebert queds definitivament sota l'esfera del rei de Borgonya. Amb el tractat d'Andelot, el 587, Khildebert va ser reconegut com a hereu de Guntram.

Guntram va ajudar a Khildebert a posar a fi a agunes revoltes de nobles austrasians, i aconsegu prendre el castell de Wowre. En aquest perode fou objecte de diversos intents d'assassinat per part de Fredegunda de Nustria, que volia que l'herncia de Guntram ans a parar al seu fill Clotari II. Tamb va mantenir relacions amb l'Imperi Bizant, i va lluitar en nom de l'emperador Maurici contra els llombards a Itlia, amb xit redut.

A la mort de Guntram el 592, Khildebert va heredar el regne de Borgonya, i consider la possibilitat d'envar la Nustria de Clotari per convertir-se en nic rei dels francs. Abans de poder dur a terme aquestes ambicions va morir, segons algunes fonts enverinat per Fredegonda, l'any 595.


 Vegeu tamb .

Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397473" title="Sexe, mentides i cintes de vdeo" nonfiltered="3146" processed="3129" dbindex="153167">

Sexe, mentides i cintes de vdeo (Sex, Lies and Videotape) s una pellcula estatunidenca realitzada per Steven Soderbergh, estrenada el 1989, que ha estat doblada al catal.

Argument.
Graham Dalton torna, desprs de nou anys d'absncia, a la ciutat de la seva adolescncia. s acollit pel seu vell amic John Millaney, que no l ha vist una sola vegada des de la seva marxa. John s casat amb Ann, dona casolana, tmida i reservada, i l'enganya amb la seva prpia germana, Cynthia. Graham apareix com un sser estrany i fa amistat amb Ann. Aquesta descobreix un dia que posseeix desenes de vdeos, cadascuna portant un nom femen : Graham reconeix que el seu hobbie s d'entrevistar dones per tal que li contin les seves experincies ntimes...

Repartiment.
 James Spader : Graham;
 Andie MacDowell : Ann;
 Peter Gallagher : John;
 Laura San Giacomo : Cynthia;
 Ron Vawter : el terapeuta;
 Steven Brill : Barfly;
 Alexandra Root : la noia de la cinta;
 Earl T. Taylor : Landlord;
 David Foil : el collega de John;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Palma d'Or, premi FIPRESCI i  Premi a la interpretaci masculina en el Festival Internacional de Cinema de Cannes 1989.
 Premi del pblic en el Festival de Cinema de Sundance 1989.

 Nominacions . 
1990
 Oscar al millor gui original per Steven Soderbergh;
 Csar al millor film estranger.
 Globus d'Or a la millor actriu dramtica per Andie MacDowell;
 Globus d'Or a la millor actriu secundria per Laura San Giacomo;
 Globus d'Or al millor gui;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397478" title="Roques de Puigpicat" nonfiltered="3147" processed="3130" dbindex="153168">

El Roques de Puigpicat s una muntanya de 687 metres que es troba al municipi d'Olost a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397479" title="Tur de la Terra del Tori" nonfiltered="3148" processed="3131" dbindex="153169">

El Tur de la Terra del Tori s una muntanya de 683 metres que es troba al municipi d'Olost a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397481" title="Serrat del Mas" nonfiltered="3149" processed="3132" dbindex="153170">

El Serrat del Mas s una muntanya de 737 metres que es troba al municipi d'Olost a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397482" title="ngel del Campo y Cerdn" nonfiltered="3150" processed="3133" dbindex="153171">
ngel del Campo y Cerdn nascut a Conca (Espanya) l'11 de maig de 1881 i traspassat a Madrid el 4 de novembre de 1944, va ser un qumic espanyol.

Biografia.

ngel del Campo va quedar orfe de pare poc abans de complir els cinc anys. El fet de no tindre germans i viure noms amb sa mare va fer d'ell un nin solitari i introvertit. Amb tan sols catorze anys acab el batxillerat, sent mereixedor del premi extraordinari. Es trasllad a la Universitat de Madrid, actualment Universitat Complutense, en 1895, convertint-se en l'alumne ms jove que hi hagi estudiat qumica en la facultat de cincies d'aquesta universitat. 

En 1901 obtingu el ttol de Llicenciat en Cincies. Aquest mateix any comen a donar classes com a professor de fsica general i, desprs, de qumica general. En 1906 es doctor en Cincies Fisicoqumiques, obtenint novament el premi extraordinari. L'any segent va ser nomenat auxiliar inter del catedrtic Juan Fags y Virgili. 

En 1908 va ser pensionat per la Junta d'Ampliaci d'Estudis i Investigacions Cientfiques (JAE) per a estudiar en Pars. Al seu retorn va ser nomenat auxiliar numerari de la Secci de Qumiques en 1911 i va ser pensionat de nou per a estudiar espectroqumica a Pars i a Lieja. En 1915 obtingu la ctedra d'Anlisi Qumic General, publicant des de llavors diversos treballs sobre anlisi qumic espectroscpic i diversos tractats de qumica.

Va formar part de la Comissi Internacional de Nomenclatura Qumica, de la Comissi Nacional de Pesos Atmics i va ser representant de la Societat Espanyola de Fsica i Qumica (SEFQ) en la Federaci de Societats Qumiques. En 1927 va ingressar en la Reial Acadmia de Cincies Exactes, Fsiques i Naturals.

Collaborador cientfic de la II Repblica Espanyola, desprs de la Guerra Civil va ser depurat i posteriorment rehabilitat, continuant amb la seva labor docent i investigadora durant alguns anys ms, fins al 4 de novembre de 1944, data de la seva defunci.

Obra.
Va exercir un important papaer en la histria de la qumica espanyola per:
 Ser el primer que, des de la guerra de la Independncia, desprs de La Restauraci i el Desastre del 98, en l'mbit de les cincies fisicoqumiques,  fa qumica  a Espanya al mode europeu: un autntic programa d'investigaci de llarg termini (en concret, d'espectroscpia).
 Ser el primer que publica amb cientfics europeus del ms alt nivell (Georges Urbain).
 Fer de  pare de la qumica espanyola  amb la creaci d'equip d'investigaci d'espectroscpia) i escola (de qumica analtica).

Contribucions concretes a la qumica:
 Els descobriments de germani en les blendes dels Pics d'Europa, de galli en l'aigua del mar, de plat en les cromites dels Urals, etc.
 La primicialidad del descobriment de l'espectre de bandes del silici.
 El coneixement dels grups de lnies no seriades en l'espectre del calci.
 La introducci de la idea dels multiplets que consagraria posteriorment el seu deixeble Miguel Catalan.
 L'obtenci d'una srie werneriana dels complexos hidratats del crom.

Contribucions complementries:
 La seva dedicaci a la renovaci de l'ensenyana per mitj de la preparaci de textos docents i la innovaci dels plans d'estudi de la seva poca per mitj de la millora de laboratoris i prctiques d'alumnes.
 Haver estat mestre de Miguel A. Catalan Saudo.
 La seva important contribuci a la Nomenclatura Qumica aportant rigor a 'espanyolitzaci dels nous termes i per mitj de la seva pertinena a la corresponent Comissi Internacional.
 La seva destacada presncia internacional obrint, junt amb Enric Moles i Ormella i Obdulio Fernndez, la qumica espanyola al mn cientfic.

Obres.
 El espectro de bandas de silicio. Anales, XIII, 98-130; 316-326; y 478-493.
 Los grupos de lneas no seriadas en el espectro del Calcio. Rev. R. Acad. Cienc. Ex., Fs. y Nat., t. V de la 2 serie. Febrero 1922., t. XX, pp.217-235. Presentado por B. Cabrera.
Trab. Lab. Inv. Fs. n 68, 1922.

Referncies.

 GONZLEZ DE POSADA, F. ngel del Campo y Cerdn, commemoracin de un cientfico espaol historiable. Exposicin ngel del Campo y Cerdn, qumico espaol. Facultat de Ciencias Qumicas. Universidad Complutense de Madrid. Junio, 2007.

 Enllaos externs.
 http://www.ucm.es/BUCM/boletin/bibliotecario/11/Catalogo%20Exposicion%20Angel%20del%20Campo%20Quimicas.pdf;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397483" title="Tur de Sant Isidre" nonfiltered="3151" processed="3134" dbindex="153172">

El Tur de Sant Isidre s una muntanya de 857 metres que es troba entre els municipis d'Olost i Sobremunt a la comarca d'Osona.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397484" title="MMX (instruction set)" nonfiltered="3152" processed="3135" dbindex="153173">

MMX segons la taxonomia de Flynn s un repertori d'instruccions SIMD dissenyat per Intel, introdut en 1997 en la lnia de microprocessadors Pentium, designat com "Pentium amb Tecnologia MMX". Es va desenvolupar a partir d'una unitat similar, que es va introduir per primera vegada a l'Intel i860. S'ha suportat en la majoria de microprocessadors posteriors IA-32 per Intel i altres fabricants.

AMD, el competidor d'Intel, implementa el repertori d'instruccions en punt flotant 3DNow!, per combatre MMX. Intel dos anys ms tard, implementa l'extensi matemtica SSE per treballar en punt flotant .

Nomenglatura.
MMX t oficialment un sentit d'acrnim d'una marca registrada per Intel; extraoficialment, les inicials s'han explicat de diverses maneres com MultiMedia eXtension, Multiple Math eXtension, o Matrix Math eXtension. 

AMD, durant una de les seves nombroses batalles als tribunals amb Intel, produdes a partir del material de mrqueting per Intel indicant que MMX era un extensi matemtica per a matrius ("Matrix Math Extensions"). La idea que est en el seu propi material de mrqueting per a res s una posici de l'empresa Intel, pretn suggerir que s de marca registrada i no pot ser utilitzada per AMD x86 o d'altres fabricants clnics

Detalls tcnics.
MMX afegeix vuit nous registres a l'arquitectura, coneguts com MM0 fins MM7 (en endavant MMn). Realment, aquests nous "registres" sn noms un lies per l'actual pila de registres x87 FPU. Per tant, qualsevol cosa que es faci a la pila de punt flotant (Floating Point, FP) pot tamb afectar als registres MMX. A diferncia de la pila FP, aquests registres MMn es van arreglar, no relativament, per tant aquests sn accessibles d'un mode aleatori.

Cada un dels registres MMn pot suportar un enter de 64 bits. No obstant, un dels principals conceptes del repertori d'instruccions MMX s el concepte dels tipus de dades empaquetats, la qual cosa significa que en lloc d'utilitzar tot el registre per un enter simple de 64 bits (quadword), es poden utilitzar: dos enters de 32 bits (doubleword), quatre enters de 16 bits (word) o vuit enters de 8 bits(byte).

Per simplificar el disseny i per evitar canviar el sistema operatiu per a preservar l'estat addicional a travs dels interruptors de context, MMX reutilitza els vuit registres existents FPU de IA-32. Aix fa difcil treballar amb punt flotant i amb dades SIMD al mateix temps. Per augmentar el rendiment, els programadors han d'utilitzar exclusivament el processador en un mode o en un altre, ajornant el canvi, relativament lent entre ells, tant com sigui possible.


Also because the MMX's 64-bit MMn registers are aliased to the FPU stack, and each of the stack registers is 80 bits wide, the upper 16 bits of the stack registers go unused in MMX, and these bits are set to all ones, which makes it look like NaNs or infinities in the floating point view. This makes it easier to tell whether the work is on floating point data or MMX data.

Un altre problema de MMX s que noms proporciona operacions per a enters. Cada un dels vuit registres de vectors de 64 bits de MMX, lies dels vuit registres de punt flotant existents, poden representar dos enters de 32 bits, quatre enters curts de 16 bits, o vuit octets de 8 bits. Quan es va desenvolupar originriament el i860, va donar sentit la utilitzaci d'un enter vectoritzat (tant 3D com 2D necessitaven aquesta configuraci), per com els sistemes es van traslladar a la utilitzaci de targetes grfiques per fer aquesta tasca MMX va caure a favor, i la unitat de punt flotant vectoritzada va convertir-se en ms important. Per un altre cant, aquestes noves operacions aritmtiques no inclouen operacions de saturaci aritmtica, que podien simplificar i accelerar enormement la velocitat d'algunes aplicacions de digital signal processing.

Successor.
Intel avorta les diferncies de la tecnologia MMX a travs de SSE, una bona expansi del repertori d'instruccions de SIMD amb suport de punt flotant de 32 bits i un conjunt addicional de vectors de registres de 128-bit que faciliten la realitzaci d'operacions SIMD i FPU al mateix temps. SSE es va ampliar al seu torn amb SSE2, que tamb expandeixen les instruccions MMX per tal que puguin operar en registres XMM de 128 bits (desprs les extensions SSE poden suportar operacions de dades enteres als registres MMX perqu els nous registres SSE necessiten el del sistema operatiu, fins SSE4, que finalitza aquest suport) i recentment amb SSE4.2, introduda en Intel Core microarquitectura. Suporta per alguns d'aquests repertoris d'instruccions posteriors implica suport per MMX.

 MMX en aplicacions empotrades .
El processador XScale d'Intel comenant amb PXA270 inclou una extensi al nucli ARM anomenada iwMMXt les seves funcions sn similars a les de l'extensi MMX en IA-32. IwMMXt est a favor de la "Tecnologia sense fils MMX d'Intel". Proporciona l'aritmtica i la lgica de les operacions amb nombres enters de 64 bits(el programari pot decidir realitzar operacions amb dos de 32 bit, quatre de 16 bit o vuit de 8 bits en una nica  instrucci). L'extesi cont 16 registres de dades de 64 bits i 8 registres de control de 32 bits. Tots els registres sn accessibles per mitj del mecanisme de mapeig del coprocessador de l'arquitectura ARM. IwMMXt ocupa l'espai dels coprocessadors 0 i 1, i els seus codis d'operaci coincideixen amb els codis d'operaci de l'anterior extensi de punt flotant, FPA.

 Vegeu tamb . 
 AltiVec   un altre repertori d'instruccions SIMD per a PowerPC G4 i G5;
 3DNow!   Extensi d'AMD de punt flotatant a MMX.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Intel Pentium Processor with MMX Technology Documentation ;
 The MMX Instruction Set from The Art of Assembly Language ;
 IA Software Developer's Manual, Vol 1 (PDF), see chapter 8 for MMX programming ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397485" title="Serra de Caselles" nonfiltered="3153" processed="3136" dbindex="153174">
La Serra de Caselles s una serra situada entre els municipis d'Olost i Sant Bartomeu del Grau (Osona), amb una elevaci mxima de 739,6 metres.

Referncies.

	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397486" title="El que queda del dia" nonfiltered="3154" processed="3137" dbindex="153175">

El que queda del dia (The Remains of The Day) s una pellcula britnica del director James Ivory, adaptaci del llibre homnim de Kazuo Ishiguro, estrenada el 1993 i doblada al catal.

 Argument .

Mr. Stevens s el Primer Majordom de la mansi Darlington Hall, regentada per un aristcrata angls af al nazisme durant la Segona Guerra Mundial.

La senyoreta Kenton (Emma Thompson) entra a treballar com a Majordoma; s una senzilla per atractiva dona, molt responsable i treballadora, arriba a ser el bra dret de Stevens.

Stevens s'enamora d ella en silenci, encara que mai no s'atreveix a donar el primer pas, ja que el seu paper de Majordom est per sobre dels seus sentiments. 
Per si no n hi hagus prou, ella es qestiona les activitats organitzades pel senyor de la casa.
La senyoreta Kenton, tamb s'enamora del senyor Stevens i fins i tot arriba a insinuar-se a Stevens, que l'esquiva en un moment d'intimitat.
El pare de Stevens, del mateix ofici, tamb treballa a la mansi amb tota una vida dedicada al servei de Lord Dallington; la vellesa amb prou feines li permet complir les seves funcions i mor, Stevens tot i aix no abandona les seves funcions per anar a veure el seu pare moribund. 

Finalment Stevens perd l'oportunitat d'estimar la senyoreta Kenton que es retira per casar-se amb un altre persona. En aquell moment Stevens replanteja la seva vida i sollicita el seu retir de la mansi.

Sobretot s la crnica del doble fracs d'un sser que ha ents que ha dedicat la seva vida lleial i diligentment a un senyor impertorbable, gaireb un rei en el seu microcosmos, d'ideals qestionables, per al qual ha servit sense plantejar-se mai la seva talla moral, i que alhora ha perdut l'oportunitat de viure una histria d'amor per la seva necessitat de mantenir abans que res la calma, la impassibilitat, intentant mantenir totes les coses en "ordre". 


El pla que enquadra el Sr. Stevens refugiat en una parada d'autobs sota la pluja desprs de visitar la senyoreta Kenton, expressa el buit, la solitud d'una vida en la qual irnicament sempre ha actuat amb un comportament irreprotxable. Algunes escenes com la de la senyoreta Kenton que arrabassa al Sr. Stevens un llibre a l'hivernacle de Darlington Hall donen una mesura exacta d'aquelles coses que el protagonista va rebutjar viure.

Repartiment.
Anthony Hopkins : Stevens ;
Emma Thompson : Miss Kenton ;
James Fox : Lord Darlington ;
Christopher Reeve : Lewis ;
Michael Lonsdale : Dupont d'Ivry;
Hugh Grant : Cardinal, fillol de Lord Darlington;

 Premis i nominacions .

 Premis .
Premi David di Donatello 1994 Millor actor estranger per Anthony Hopkins ;
Premi David di Donatello 1994 Millor actriu estrangera per  Emma Thompson;

 Nominacions . 
 Oscar al millor actor per Anthony Hopkins.
 Oscar a la millor actriu per  Emma Thompson.
 Oscar a la millor direcci artstica  ;
 Oscar al millor vestuari ;
 Oscar al millor director  ;
 Oscar a la millor banda sonora ;
 Oscar a la millor fotografia ;
 Oscar al millor gui adaptat ;

 Globus d'Or al millor director per James Ivory ;
 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or al millor actor dramtic per Anthony Hopkins ;
 Globus d'Or a la millor actriu dramtica per Emma Thompson ;
 Globus d'Or al millor gui per Ruth Prawer Jhabvala ;

 Premis Goya  Millor Pellcula Europea 1995.

Al voltant de la pellcula.

El que queda del dia s segons l'opini de la crtica la pellcula ms clida i romntica de James Ivory. Realitzada desprs de l'xit de Retorn a Howards End -guanyadora de tres Oscars-, El que queda del dia no va tenir cap fortuna a la gala -va perdre 8 candidatures-, per en canvi atresora una fama superior a aquella.

La pellcula juga permanentment sobre tres nivells imbricats :
 La histria, la poltica.
 La histria relativa a la vida de Darlington Hall, anecdtica.
 I, finalment, la histria personal que hauria pogut existir entre Stevens i miss Kenton, animats pel mateix ideal de perfecci; aquest ideal t tanmateix Stevens relegada la seva vida personal a un segon pla, malgrat els esforos de Miss Kenton des de la seva arribada.

Ni Kazuo Ishiguro (que va estar present al rodatge de la pellcula) ni James Ivory no sabien exactament de fet quin era el treball exacte d'un majordom. Va ser un majordom jubilat de Buckingham Palace que va acceptar servir-los de conseller tcnic i els va explicar una tcnica exposada a la pellcula : utilitzar una regla graduada per posar la taula per tal que l'alineaci dels gots no tingui cap defecte.

El llibre de Kazuo Ishiguro.
La pellcula segueix de molt prop el llibre, dos detalls a destacar :
 ha estat suprimida "l'escena del pujol" (que cont al llibre la primera referncia al ttol);
 el realitzador i la guionista han jutjat preferible de reemplaar el personatge del Sr. Farraday, comprador del castell desprs de la guerra al llibre, pel Sr. Lewis, que era el participant que protestava a la conferncia. L'escala de temps ha estat igualment concentrada (la primera conferncia t lloc el 1936 a la pellcula, el 1924 al llibre; l'espectador troba evidentment estrany que Alemanya faci esforos per demanar el seu rearmament  el 1936, quan ben al contrari el comprometia en la guerra civil espanyola).

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
  Consideracions sobre el personatge d Stevens;
  Generalitats sobre l obra;








 





 

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397490" title="Balsamincia" nonfiltered="3155" processed="3138" dbindex="153176">


Balsamincia, Balsamincies o  Balsaminaceae s una famlia de plantes amb flors.

Comprn 2 gneres i unes 850 espcies totes les quals excepte una pertanyen al gnere Impatiens. 

Es troben en regions de clima temperat i tropical incloent zones de Nordamrica, sia, Europa i frica.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397491" title="Serrat de Novelliques" nonfiltered="3156" processed="3139" dbindex="153177">

El Serrat de Novelliques s una muntanya de 798 metres que es troba entre els municipis de Llu i Perafita a la comarca d'Osona.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397494" title="Isoetcia" nonfiltered="3157" processed="3140" dbindex="153178">


Isoetcia, Isoetcies o Isoetaceae s una famlia de plantes relacionada amb la falguera.

Aquesta famlia presente un nic gnere, Isotes, tamb escrit Isoetes

Hi ha unes 140-150 espcies d isoetcies amb una distribuci cosmopolita per sovint es presenten poc abundants o rares. 

Algunes espcies;
 Isoetes alpina New Zealand Quillwort;
 Isoetes andicola (syn. Stylites andicola);
 Isoetes appalachiana Appalachian Quillwort;
 Isoetes brochonii Pyreneean Quillwort;
 Isoetes durieui Durieu's Quillwort;
 Isoetes echinospora Spring Quillwort;
 Isoetes engelmannii Engelmann's Quillwort;
 Isoetes flaccida Southern Quillwort;
 Isoetes gemmifera (syn. Stylites gemmifera);
 Isoetes histrix Land Quillwort;
 Isoetes lacustris Lake Quillwort;
 Isoetes louisianensis Louisiana Quillwort;
 Isoetes melanospora Black-spored Quillwort;
 Isoetes nuttallii Nuttall's Quillwort;
 Isoetes tegetiformans Mat-forming Quillwort;
 Isoetes tenella Spiny Spore Quillwort;
 Isoetes tenuissima French Quillwort;
 Isoetes valida Strong Quillwort;


Enllaos externs.
Species list (143 species);
Flora of North America - Isoetes;
wikiPlants - Quillworts;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397495" title="Cel de Cruells" nonfiltered="3158" processed="3141" dbindex="153179">

El Cel de Cruells o de Croells s una muntanya de 843 metres que es troba al municipi de Perafita a la comarca d'Osona.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 288095001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397497" title="Quintin Dailey" nonfiltered="3159" processed="3142" dbindex="153180">
Quintin "Q" Dailey (nascut al 22 de gener del 1961 a Baltimore, Maryland) s un jugador professional de bsquet retirat. 

Va comenar a jugar a la Universitat de San Francisco. A la NBA va jugar als Chicago Bulls, Los Angeles Clippers i els Seattle SuperSonics. Dailey fou seleccionat pels Chicago Bulls al Draft del 1982. Durant la temporada 1983-84, va aconseguir una mitjana de 18,2 punts per partit. Fins el 1992, quan es va retirar, va aconseguir una mitjana total de 7,47 punts per partit durant la seva carrera.

Dailey va participar a la Baltimore Catholic Leaghe.

 Premis i reconeixements .
 NCAA AP All-America First Team (1982);
 NBA All-Rookie First Team (1983);

 Enllaos externs .
 estadstiques a basketball-reference.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397498" title="Serrat del Molar" nonfiltered="3160" processed="3143" dbindex="153181">
El Serrat del Molar s una serra situada al municipi de Perafita (Osona), amb una elevaci mxima de 711,3 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397501" title="Carena de la Socarrada" nonfiltered="3161" processed="3144" dbindex="153182">
La Carena de la Socarrada s una serra situada al municipi de Perafita (Osona), amb una elevaci mxima de 754,2 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397506" title="Serrat de les Arnes" nonfiltered="3162" processed="3145" dbindex="153183">

El Serrat de les Arnes s una muntanya de 763 metres que es troba al municipi de Prats de Lluans a la comarca d'Osona.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 2850936001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397507" title="Junccia" nonfiltered="3163" processed="3146" dbindex="153184">


Junccia, Junccies o Juncaceae, s una famlia de plantes amb flors. que sn monocotilednies

T 8 gneres i unes 400 espcies.

La majoria sn arbres perennes que tant poden crixer en sls pantanosos com en els secs. Es troben en climes temperats o freds i fins i tot en l alta muntanya tropical. 



 Enllaos externs . 
 Information and pictures;
 Pictures of species ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397508" title="Jacinto Guerrero" nonfiltered="3164" processed="3147" dbindex="153185">
Jacinto Guerrero (Ajofrn, 16 d'agost de 1895 - Madrid, 15 de setembre de 1951), va ser un compositor espanyol de sarsueles, un dels ms populars i destacats dels anys vint i trenta del segle XX. Les seves limitacions tcniques (amb una orquestraci efectiva i clara per un xic elemental i simple) es compensa amb escreix amb una gran inventiva meldica, un tractament natural i flut de la lnia vocal i un sentit teatral molt destacable. La seva simplicitat musical esdev una virtut per la immediatesa que atorga a l'acci.

Entre les seves obres, les ms conegudes i representades sn: La alsaciana (1921, en un acte, amb llibret de Jos Ramos Martn i el seu primer gran xit, estrenada a Barcelona, al Teatre Tvoli), La montera (1922, en dos actes, del mateix llibretista, estrenada al Teatro Circo de Saragossa, i amb el conegut nmero "Hay que ver... las faldas que hace un siglo llevaba la mujer"), Los gavilanes (1923, en tres actes, tamb de Ramos Martn, estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid), La sombra  del Pilar (1924, en tres actes, la seva primera collaboraci amb Federico Romero i Guillermo Fernndez-Shaw), El husped del sevillano (1926, en dos actes, amb llibret de Juan Ignacio Luca de Tena i Enrique Reoyo, estrenada al Teatro Apolo de Madrid),  La rosa del azafrn (1930, potser la seva obra ms completa, en dos actes, amb llibret de Federico Romero y Guillermo Fernndez-Shaw, estrenada al Teatro Caldern de Madrid), La fama del tartanero (1931, en tres actes, amb llibret de Luis Manzano i Manuel de Gngora, estrenada al Teatro Lope de vega de Valladolid) i El canastillo de fresas (estrenada pstumament el 1951)

Obres.



Enllaos externs.

Fundacin Guerrero;
La rosa del azafrn;
El husped del Sevillano;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397509" title="Roca de Sant Sebasti" nonfiltered="3165" processed="3148" dbindex="153186">

La Roca de Sant Sebasti s una muntanya de 743 metres que es troba al municipi de Prats de Lluans a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397511" title="Serrat de Galobardes" nonfiltered="3166" processed="3149" dbindex="153187">
El Serrat de Galobardes  s una serra situada als municipis d'Orist i Prats de Lluans (Osona).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397517" title="Russo de Finar" nonfiltered="3167" processed="3150" dbindex="153188">
Russo de Finar (tamb Rosso de Finar o Russo de Finale) (?, ? - Constantinoble, setembre de 1303). Fou un cabdill genovs de Constantinoble que lider els aldarulls que els genovesos organitzaren durant les noces de Roger de Flor amb Maria de Bulgria. Arran dels aldarull, es produ la Massacre dels genovesos, durant la qual els almogvers de la Companyia Catalana d'Orient mataren gran quantitat de genovesos, entre ells, el mateix Russo de Finar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397518" title="Lincia" nonfiltered="3168" processed="3151" dbindex="153189">


Lincia, Lincies o Linaceae s una famlia de plantes amb flors.

La majoria sn herbcies o rarament plantes llenyoses i de vegades grans arbres en els climes tropicals.

Tenen 8 gneres, el ms gran dels quals s  Linum, els llins, amb 180-200 espcies.

Gneres;
Anisadenia;
Cliococca;
Hesperolinon;
Linum;
Radiola;
Reinwardtia;
Sclerolinon;
Tirpitzia;




Enllaos externs.
Linaceae in Topwalks;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397520" title="Serrat de les Cabrasses" nonfiltered="3169" processed="3152" dbindex="153190">
El Serrat de les Cabrasses  s una serra situada als municipis de Llu, Perafita i Sant Agust de Lluans (Osona), amb una elevaci mxima de 917,6 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397523" title="Serrat de la Pinassa" nonfiltered="3170" processed="3153" dbindex="153191">
El Serrat de la Pinassa s una serra situada als municipis de Sant Agust de Lluans i Sant Boi de Lluans (Osona), amb una elevaci mxima de 1.023,3 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397524" title="Marsilecia" nonfiltered="3171" processed="3154" dbindex="153192">


Marsilecia, Marsilecieso Marsileaceae s una famlia de plantes.

Sn aqutiques o semiaqutiques, estan relacionades amb les falgueres per a simple vista no ho semblen pas.

De distribuci cosmopolita en climes temperats clids o tropicals. 

Enllaos externs.

Marsileacae description in the Flora of North America;
Diversity map for US species;
Lupia et al. article describing Cretaceous fossils of Marsileaceae;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397525" title="Els Munts (Sant Agust de Lluans)" nonfiltered="3172" processed="3155" dbindex="153193">

Els Munts s una muntanya de 1.057 metres que es troba entre els municipis de Sant Agust de Lluans i Sora a la comarca d'Osona.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 289093001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397527" title="Serrat de les Ginestes" nonfiltered="3173" processed="3156" dbindex="153194">
El Serrat de les Ginestes s una serra situada al municipi de Sant Agust de Lluans (Osona), amb una elevaci mxima de 926,4 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397529" title="Pellcula de culte" nonfiltered="3174" processed="3157" dbindex="153195">
Una pellcula de culte s un pellcula generalment original que ha aconseguit un grup fortament devot de seguidors o aquella que continua sent popular amb el pas dels anys. El terme no designa ni un gnere en el sentit propi, ni una qualitat esttica, per qualifica una pellcula en funci de la manera particular de qui s rebuda pel pblic o una part del pblic. Amb freqncia la pellcula no arriba a assolir l'xit en la seva estrena, encara que no sempre s el cas. Una pellcula de culte posseeix un grup d'admiradors, i s en general una pellcula que o b s'estima, o b es detesta, per amb aquestes propietats no n'hi ha prou per definir-la completament.
Una pellcula assoleix l'estatus de ser considerada de culte a causa de la relaci del pblic amb la pellcula. Aix fa que sigui difcil qualificar una pellcula com de culte; un xit continuat entre un conjunt d'aficionats al cinema molts anys desprs de l'estrena original de la pellcula s el factor clau d'aquesta definici.
Moltes pellcules de culte sn de terror o cincia-ficci.

La pellcula del 1975 The Rocky Horror Picture Show (que combina elements de ficci cientfica, terror, travestisme, incest i homosexualitat alhora que, de forma extraordinria, s un musical) s considerada per molts com la primera pellcula de culte.

 Visi General .
El terme pellcula de culte va aparixer per primera vegada al llibre de Danny Peary, Cult Movies i no ha deixat de ser utilitzat fins a avui, i ben sovint en sentits deformats respecte al sentit original. Una pellcula de culte s una pellcula que ha acabat reunint al seu voltant un pblic ms aviat reduit d'admiradors, fidels i habitualment fantics. s una pellcula que pot ser font de fascinaci, d'obsessi, i una cultura secundria es pot construir al seu voltant.

Les pellcules considerades com cultes tenen habitualment un inters restringit per molt particular. Tenen sovint la reputaci de ser obres excntriques, que no obeeixen a les regles del cinema tradicional, que recorre per exemple a tcniques narratives i de realitzaci fora dels canons habituals del cinema, i/o que exploren temes considerats com marginals. Certs films cultes sn condemnats a un xit confinat, sobretot certes pellcules dolentes, el cercle d'admiradors de les quals ser sempre redut. Alguns han aconseguit tanmateix guanyar des de la seva estrena un reconeixement popular i de vegades fins i tot de la critica. Altres han superat el seu estatut culte progressivament, acabant sent reconeguts plenament com a clssics.

En molts casos, les pellcules cultes han estat fracassos en el moment de la seva estrena. Fins i tot si han continuat al cartell cert temps, algunes pellcules han pogut trobar una popularitat duradora grcies a la seva difusi sobre altres canals- televisi o internet- o altres suports- cassets, vdeo, laserdiscs, dvd, etc. Algunes poden trobar llavors un xit que no havien conegut en el moment de la seva estrena, podent conduir a la prolongaci de la seva explotaci i a l'augment del nombre de cpies posades en circulaci. Per exemple, la pellcula Que bonic s viure! (It's a Wonderful Life , 1946), de Frank Capra, va trobar la seva popularitat en vdeo mentre que la seva explotaci en sala havia estat un fracs. Harold and Maude  de Hal Ashby, malgrat que no va aconseguir gaire recaptacions a la seva estrena en el cinema el 1971, ha esdevingut un xit al mateix temps ms que un fenomen de culte, desprs de les seves difusions televisades, i la seva sortida en vdeo. Ms recentment, es poden citar els exemples de The Big Lebowski (1998) de Joel i Ethan Coen i de Office Space  de Mike Judge, fracs en la seva estrena, per que el boca orella va transformar en xit del lloguer de vdeo.

Un bon nombre de pellcules cultes sn en el seu inici produccions independents de les quals els creadors no esperen generalment trobar l'xit amb el gran pblic. Carnival of Souls (1962) de Herk Harvey, Night of the Leaving Dead (1968) de George A. Romero, Pink Flamingos (1972) de John Waters, Basket Case (1982) de Frank Henenlotter, The Evil Dead (1981) i les seves dues continuacions, realitzats per Sam Raimi, o encara Eraserhead (1977) de David Lynch sn pellcules independents que han esdevingut pellcules de culte.

Una pellcula produda per un gran estudi tamb es pot convertir en una pellcula de culte, en particular si, malgrat la seva naturalesa comercial, el seu xit tant en sales com en el mercat del vdeo ha estat fluix, per que ha estat venerat per un petit nombre de seguidors que busquen les seves perles cinematogrfiques. s el cas per exemple de Freddy Got Fingered (2001) de Tom Green. Igualment el contingut d'alguns films d assumptes foscos, estranys, de transgressi, o d'altres temtiques prpies de suscitar la controvrsia poden ser determinants en el fet que una pellcula esdevingui de culte. De vegades, la recepci pblica d'una pellcula de culte difereix una mica del que els seus productors preveien. Per exemple, la pellcula de gran pressupost Showgirls (1995), de Paul Verhoeven, on el sexe s omnipresent i que era en un inici concebuda com un drama que descriu la carrera d una noia que fa striptease a Las Vegas, va ser un fracs complet a la seva estrena, tan per la crtica com pel pblic. La pellcula s avui l'una de les preferides del pblic homosexual i s vista com una comdia. Segons l'escriptora Naomi Klein, el punt divertit de la pellcula ha aparegut en l'explotaci del vdeo, sense que els comercials de MGM tinguessin al cap explotar aquesta idea.  MGM es va fixar que el ttol tenia un cert xit en vdeo, ja que la gent entre vint i trenta anys havien posat en marxa nits Showgirls, irniques, en el transcurs de les quals es divertien, enfotent-se del gui tan fluix com improbable de la pellcula i a fer crits d'horror en el moment de les escenes de relacions sexuals "aerbiques"

Certes pellcules, encara que hagin recollit crtiques massivament positives i hagin estat xits de recaptaci, sn tanmateix considerades com de culte. Tenim un exemple en la visi del futur sinistra, pertorbadora i ultraviolenta oferta per Stanley Kubrick a La taronja mecnica (A Clockwork Orange, 1971), un pellcula que va ser coronada per diversos premis i va ser nominat per a quatre Oscars, entre els quals el de la millor pellcula. Altres exemples :  (2001 : A Space Odyssey , 1968), de Stanley Kubrick igualment, Taxi Driver, (1976) de Martin Scorsese, Apocalypse Now (1979) de Francis Ford Coppola, Blade Runner (1982) de Ridley Scott, Vellut blau (1986) de David Lynch, o Pulp Fiction (1994) de Quentin Tarantino
De vegades, hi ha pellcules que esdevenen de culte perqu s han avanat al seu temps;  troben un pblic d'admiradors tardanament una vegada que la seva originalitat est reconeguda ; s el cas del Fantasia (1940) dels estudis Walt Disney.

 Ttols d algunes pellcules de culte .
;
A clockwork orange;
Akira;
Alg va volar sobre el niu del cucut;
Alien;
Amenaa a l ombra;
Apocalypse Now;
Arizona Baby;
Attack of the Killer Tomatoes!;
Bad Taste;
Battle Royale;
Blade Runner;
Blow-Up;
Brazil;
Casablanca;
Cinema Paradiso;
Ciutad Kane;
Clerks;
Clnicament morta (Braindead);
Conan el Brbar;
Cronos;
Dead Man;
Dark City;
Die Nibelungen;
Dogma;
Donnie Darko;
Dune;
Easy Rider;
El bo, el lleig i el dolent;
El cub;
El gran Lebowski;
El jove Frankenstein;
El Padr;
El silenci dels anyells;
El Topo;
Equilibrium;
Fight Club;
Fira d nimes;
Grindhouse;
Glen o Glenda;
Gummo;
Hard Boiled;
Inland Empire;
Ken Park;
Kill Bill;
L exorcista;
L'uccello dalle piume di cristallo;
Laberint;
La caiguda de la casa Usher;
La invasi dels ultracossos;
Lola Rennt;
La matana de Texas: l origen;
La nit del caador;
La nit dels morts vivents;
La promesa del monstre;
Magical Mystery Tour;
Metropolis;
Mulholland Drive;
Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montn;
Pla 9 des del espai;
Pink Flamingos;
Polyester;
Predator;
Repo! The genetic opera;
Possessi infernal;
Psicosi;
Pulp Fiction;
Reservoir Dogs;
Ro Bravo;
Santa sangre;
Scarface;
Seventh Heaven;
Shichinin no samurai;
Star Wars;
Suspiria;
Taxi Driver;
The Beyond;
The Fountainhead;
The Shining;
The War of the Worlds;
The Warriors;
The Wicker man;
The Rocky Horror Picture Show;
The Watcher in the Woods;
Trainspotting;
Vellut blau;
Waking Life;

 Directors de cinema de culte .
Abel Ferrara;
Andrei Tarkovski;
Akira Kurosawa;
Alejandro Jodorowsky;
Alex Cox;
Andy Warhol;
Bill Plympton;
Brian De Palma;
Cristian Rodriguez;
Dario Argento;
Darren Aronofsky;
David Cronenberg;
David Fincher;
David Lynch;
Derek Jarman;
Ed Wood;
George A. Romero;
Guillermo del Toro;
Hal Hartley;
Ingmar Bergman;
Ivn Zulueta;
Jacques Tati;
Jaume Balaguer;
Jean Vigo;
Jesus Franco;
Joel Coen;
John Carpenter;
John Cassavetes;
Lucio Fulci;
John Hough;
John Sayles ;
John Waters;
John Woo;
Jrg Buttgereit;
Ken Russell;
Kenneth Anger;
Kevin Smith;
Larry Clark;
Luc Besson ;
Luis Buuel ;
Martin Scorsese;
Nanni Moretti;
Nicolas Roeg;
Paul Morrissey;
Peter Jackson;
Quentin Tarantino;
Rainer Werner Fassbinder;
Ralph Bakshi ;
Ridley Scott;
Rob Reiner;
Rob Zombie;
Roger Corman;
Russ Meyer;
Sam Raimi;
Sergio Leone;
Sergui Eisenstein;
Spike Lee;
Stanley Kubrick;
Takashi Miike;
Terry Gilliam;
Tim Burton;
Tom Tykwer;
Vctor Erice;
Walter Hill;
Werner Herzog;
Woody Allen;


Referncies.












 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397532" title="Portulaccia" nonfiltered="3175" processed="3158" dbindex="153196">


Portulaccia, Portulaccies o Portulacaceae s una famlia de plantes amb flors.

Comprn uns 20 gneres amb unes 500 espcies, que van de plantes herbcies a arbusts.

De distribuci cosmopolita amb la ms alta diversitat en al sud de l'frica, Austrlia i Sudamrica. Amb tot algunes espcies arriben a la zona subrtica. 

La famlia s molt similar a la cariofilcia Caryophyllaceae distingint-se pel calze que noms t dos spals. 

Alguns gneres;
Calandrinia;
Calyptridium;
Cistanthe;
Claytonia;
Lewisia;
Montia;
Phemeranthus;
Portulaca;
Portulacaria;
Spraguea;
Talinopsis;
Talinum;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397534" title="Serrat de la Serra de l'Oratori" nonfiltered="3176" processed="3159" dbindex="153197">

La Serrat de la Serra de l'Oratori s una muntanya de 902 metres que es troba al municipi de Sant Bartomeu del Grau a la comarca d'Osona.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 289098001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397537" title="Serrat de Collgriell" nonfiltered="3177" processed="3160" dbindex="153198">
El Serrat de Collgriell s una serra situada als municipis de Gurb i Sant Bartomeu del Grau (Osona), amb una elevaci mxima de 855,3 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397540" title="Puigcornador (Sant Boi de Lluans)" nonfiltered="3178" processed="3161" dbindex="153199">


El Puigcornador s una muntanya de 979 metres que es troba al municipi de Sant Boi de Lluans a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397541" title="Federico Romero Sarachaga" nonfiltered="3179" processed="3162" dbindex="153200">
Federico Romero Sarachaga (Oviedo, 11 de novembre de 1886 - Madrid; 30 de juny de 1976) va ser un llibretista de sarsuela espanyol. Treball freqentment amb Guillermo Fernndez-Shaw, signant conjuntament bona part dels millors llibrets del gnere estrenats durant els anys vint i trenta del segle XX i posats en msica pels grans compositors del moment.

Fruit de la collaboraci amb Guillermo Fernndez-Shaw sn, entre d'altres, els llibrets de:

La cancin del olvido (1916), amb msica de Josep Serrano;
Doa Francisquita (1923), amb msica d'Amadeu Vives;
El dictador (1923), amb msica de Rafael Milln Picazo;
El casero (1926), amb msica de Jess Guridi;
La villana (1927), amb msica d'Amadeu Vives;
La meiga (1928), amb msica de Jess Guridi;
La rosa del azafrn (1930), amb msica de Jacinto Guerrero;
Luisa Fernanda (1932), amb msica de Federico Moreno Torroba;
La chulapona (1934), amb msica de Federico Moreno Torroba;
La tabernera del puerto (1936), amb msica de Pablo Sorozbal;
La malquerida, (1939), pera amb msica de Conrado del Campo;
La Lola se va a los puertos (1951), sobre un text d'Antonio i Manuel Machado, amb msica d'ngel Barrios.

El 1932 va estar entres els impulsors de la Sociedad General de Autores de Espaa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397542" title="Puigcornador (Orist)" nonfiltered="3180" processed="3163" dbindex="153201">


El Puigcornador s una muntanya de 636 metres que es troba al municipi d'Orist a la comarca d'Osona.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 287100001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397545" title="Puig Castellar (Sant Boi de Lluans)" nonfiltered="3181" processed="3164" dbindex="153202">

El Puig Castellar s una muntanya de 898 metres que es troba al municipi de Sant Boi de Lluans a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397546" title="Crassulcia" nonfiltered="3182" processed="3165" dbindex="153203">


Crassulcia, Crassulcieso Crassulaceae, s una famlia de plantes amb flors.

Emmagatzemen aigua en les seves fulles suculentes. Tenen una distribuci cosmopolita per la majoria es troben a l hemisferi nord i sud de l frica normalment en llocs calents o freds on hi escasseja l aigua.

La famlia inclou uns 33 gneres i unes 1.400 espcies. 

Del nom d'aquesta famlia en deriva les sigles,descriptives en l'angls CAM (Metabolisme cid de les crassulcies) que s la manera peculiar de respiraci que aquestes plantes tenen i que els permet de sobreviure amb avantatge en climes rids.

 Gneres .
 Adromischus;
 Aeonium;
 Aichryson;
 Chiastophyllum ;
 Cotyledon;
 Crassula;
 Diamorpha;
 Dudleya;
 Echeveria;
 Graptopetalum;
 Greenovia;
 Hylotelephium;
 Hypagophytum;
 Jovibarba;
 Kalanchoe;
 Lenophyllum;
 Monanthes;
 Orostachys;
 Pachyphytum;
 Perrierosedum;

 Phedimus;
 Pistorinia;
 Prometheum;
 Pseudosedum;
 Rhodiola;
 Rosularia;
 Sedum;
 Sempervivum;
 Thompsonella;
 Tylecodon;
 Umbilicus;
 Villadia;

Enllaos externs.
Crassulaceae page @ SucculentCity;
Crassulaceae in Topwalks;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397547" title="Serrat de Vila" nonfiltered="3183" processed="3166" dbindex="153204">
El Serrat de Vila s una serra situada als municipis de Llu i Sant Mart d'Albars (Osona), amb una elevaci mxima de 762,7 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397549" title="Serrat dels Garrics" nonfiltered="3184" processed="3167" dbindex="153205">
El Serrat dels Garrics s una serra situada als municipis de Llu, Prats de Lluans i Sant Mart d'Albars (Osona), amb una elevaci mxima de 711,3 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397551" title="Graus de Fumanya" nonfiltered="3185" processed="3168" dbindex="153206">

Els Graus de Fumanya s una muntanya de 592 metres que es troba al municipi de Sant Mart d'Albars a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397553" title="Quintin Kynaston School" nonfiltered="3186" processed="3169" dbindex="153207">
Quintin Kynaston (QK) s una escola de secundria al districte de St. John's Wook, a la City of Westminster, dins la ciutat de Londres. Al 2001 va esdevenir un institut especialitzat en tecnologia.

L'institut s conegut al Nord de Londres. s famosa per la seva diversitat tnica i l'harmonia cultural. Recentment la BBC va fer un documental sobre l'escola. Al setembre del 2003, el Primer Ministre Tony Blair va explicar el nou esquema educatiu a l'escola Quintin Kynaston. 

 Alumnes notables .
 Shola Ama, cantant.
 Suggs (cantant) (Graham McPherson), msic.
 The Architecst (band), grup de msica.
 N-Dubz, grup de hip-hop.

 Enllaos externs .
 pgina oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397554" title="Guillermo Fernndez-Shaw Iturralde" nonfiltered="3187" processed="3170" dbindex="153208">
Guillermo Fernndez-Shaw Iturralde (Madrid, 26 de febrer de 1893 - Madrid, 17 d'agost de 1965) va ser un llibretista de sarsuela espanyol. Juntament amb Federico Romero va signar alguns dels millors llibrets del gnere, estrenats amb msica dels ms destacats compositors del primer ter del segle XX.

Fill de Carlos Fernndez-Shaw, va continuar la carrera de son pare: va estudiar Dret i es va dedicar al periodisme, destacant per, com a autor teatral i, sobretot, com a llibretista d'obres musicals. 

Com a llibretista, collabor freqentment amb Federico Romero. Amb ell va escriure els llibrets de:

La cancin del olvido (1916), amb msica de Josep Serrano;
Doa Francisquita (1923), amb msica d'Amadeu Vives;
El dictador (1923), amb msica de Rafael Milln Picazo;
El casero (1926), amb msica de Jess Guridi;
La villana (1927), amb msica d'Amadeu Vives;
La meiga (1928), amb msica de Jess Guridi;
La rosa del azafrn (1930), amb msica de Jacinto Guerrero;
Luisa Fernanda (1932), amb msica de Federico Moreno Torroba;
La chulapona (1934), amb msica de Federico Moreno Torroba;
La tabernera del puerto (1936), amb msica de Pablo Sorozbal;
La malquerida, (1939), pera amb msica de Conrado del Campo;
La Lola se va a los puertos (1951), sobre un text d'Antonio i Manuel Machado, amb msica d'ngel Barrios.

Desprs de collaborar amb Romero, encara va estrenar altres sarsueles escrites conjuntament amb son germ Rafael:

El canastillo de fresas (1951), amb msica de Jacinto Guerrero;
El gaitero de Gijn (1953), amb msica de Jess Romo; i;
Mara Manuela (1957), amb msica de Federico Moreno Torroba.

A ms, va traduir al castell obres d'Edmond Rostand, Goethe o Schiller, a ms d'escriure poesies i obres de teatre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397555" title="Meniantcia" nonfiltered="3188" processed="3171" dbindex="153209">


Meniantcia, Meniantcies o Menyanthaceae s una famlia de plantes amb flors.

Comprn us 5 gneres i unes 60-70 espcies.

Distribuci cosmopolita, algunes sn plantes aqutiques i les altres de sls humits. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397560" title="Serrat Rod" nonfiltered="3189" processed="3172" dbindex="153210">

Geografia: Cims;
 Serrat Rod: cim del municipi de Puig-reig (Bergued).
 Serrat Rod: cim del municipi de Bellver de Cerdanya (Cerdanya).
 Serrat Rod: cim del municipi de Collsuspina (Osona).
 Serrat Rod: cim del municipi de Sant Mart d'Albars (Osona).
 Serrat Rod: cim del municipi de Castellcir (Valls Oriental).

Geografia: Serres;
 Serrat Rod: serra del municipi de Gsol (Bergued).
 Serrat Rod: serra dels municipis de Sant Juli de Vilatorta i Sant Sadurn d'Osormort (Osona).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397562" title="Serrat Rod (Sant Mart d'Albars)" nonfiltered="3190" processed="3173" dbindex="153211">

El Serrat Rod s una muntanya de 615 metres que es troba al municipi de Sant Mart d'Albars a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397567" title="Serrat de Can Gil" nonfiltered="3191" processed="3174" dbindex="153212">
El Serrat de Can Gil s una serra situada als municipis de Santa Ceclia de Voltreg i Sobremunt (Osona), amb una elevaci mxima de 915,6 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397568" title="Castell Quintin" nonfiltered="3192" processed="3175" dbindex="153213">
El Castell Quintin s un castell situat al Comtat Down, a Irlanda del Nord. Est a 4 kilmetres a l'est de Portaferry. s un dels castells irlandesos que fou menys ocupat pels Anglo-Normands.

El castell fou construt per John de Courcy al 1184 i fou ocupat per la famlia Savage i els Smiths. Al segle XVII, Sir James Montgomery, quan vivia a Greyabbey, va adquirir el Castell Quintin. El seu fill hi va construir unes torres i una casa adjacent a la torre central. Tamb al Segle XVII es an afegir ms estructures al castell. 

Els Montgomerys van llogar el castell a George Ross, per com que no va estar habitat, esdeven ruins. A principis del segle XIX el castell fou heredat per Elizabeth Calvert, que el va restaurar al 1850. Tamb li va modificar l'estructura. 

La famlia Burgess, el va llogar i hi va viure entre les dcades 30 i 50 del segle XX. Al 2006, el castell fou molt restaurat. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397569" title="La Tuta (Santa Ceclia de Voltreg)" nonfiltered="3193" processed="3176" dbindex="153214">

La Tuta s una muntanya de 806 metres que es troba entre els municipis de Sant Bartomeu del Grau i Santa Ceclia de Voltreg a la comarca d'Osona.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397571" title="Serrat dels Morts (Santa Ceclia de Voltreg)" nonfiltered="3194" processed="3177" dbindex="153215">
El Serrat dels Morts s una serra situada al municipi de Santa Ceclia de Voltreg (Osona), amb una elevaci mxima de 597,3 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397572" title="Serra Roja" nonfiltered="3195" processed="3178" dbindex="153216">
La Serra Roja s una serra situada al municipi de Santa Ceclia de Voltreg (Osona), amb una elevaci mxima de 611,1 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397573" title="Santa Llcia de Sobremunt" nonfiltered="3196" processed="3179" dbindex="153217">

Santa Llcia de Sobremunt s una muntanya de 958 metres que es troba al municipi de Sobremunt a la comarca d'Osona.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 289095001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397574" title="Serra de Sobremunt" nonfiltered="3197" processed="3180" dbindex="153218">
La Serra de Sobremunt s una serra situada als municipis de Les Masies de Voltreg i Sobremunt (Osona), amb una elevaci mxima de 921,9 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397583" title="Ppia del Montgrs" nonfiltered="3198" processed="3181" dbindex="153219">

La Ppia del Montgrs s una muntanya de 669 metres que es troba entre els municipis de Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola a la comarca del Bages.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397584" title="La Melera" nonfiltered="3199" processed="3182" dbindex="153220">

La Melera s una muntanya de 630 metres que es troba entre els municipis de Rajadell i Sant Salvador de Guardiola a la comarca del Bages.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397585" title="Quintin Blair House" nonfiltered="3200" processed="3183" dbindex="153221">
La Quintin Blair House est a Cody, Wyoming. s una casa construda al 1952, dissenyada per l'arquitecte Frank Lloyd Wright. La casa s un exemple del tema de Wright, natural house, emfatitzant la seva integraci amb el paisatge. s l'nic edifici de Wright a Wyoming. Al 1991 va estar afegida al U.S.National Register of Historic Places.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397589" title="Serrat de Puigllu" nonfiltered="3201" processed="3184" dbindex="153222">
El Serrat de Puigllu s una serra situada al municipi de Sant Feliu Sasserra (Bages), amb una elevaci mxima de 579,0 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397590" title="Serrat dels Arnaus" nonfiltered="3202" processed="3185" dbindex="153223">
El Serrat dels Arnaus s una serra situada al municipi de Sant Feliu Sasserra (Bages), amb una elevaci mxima de 536,1 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397591" title="Intel 80186" nonfiltered="3203" processed="3186" dbindex="153224">



El 80186 s un microprocessador que va ser desenvolupat per Intel en 1982. El 80186 va ser una millora de l'Intel 8086 i l'Intel 8088. Igual que en el 8086, hi havia un bus extern de 16 bits i tamb disponible a l'Intel 80188, amb un bus extern de dades de 8 bits. La freqencia de rellotge inicial per al 80186 i el 80188 va ser de 6 MHz, per degut a major maquinari (en lloc de microcodi) moltes de les instruccions individuals correien de 10 a 20 vegades ms rpid que en un 8086 amb la mateixa freqencia de rellotge. De mitjana, corria a 1 mili d'instruccions per segon.  

S'utilitza generalment com processador empotrat (ms o menys comparable a un microcontroladors). No se'ls utilitza en molts PCs, per hi ha algunes excepcions: El Wang Office Assistant, comercialitzat com un processador de texts que utilitza un subconjunt del seu WP prodessador de texts WP; El Mindset; El Siemens PC-D  (Siemens' primera linea de PCs DOS, que executava MS-DOS v2.11 encara que el seu maquinari no fos 100% IBM PC-compatible); El Compis (un ordinador escollar suec); El RM Nimbus (un ordinador escollar britnic); El Unisys ICON (un ordinador escollar canadenc); ORB Computer per ABS; El HP 200lx; El Tandy 2000 desktop; i el Philips :YES. Un altre fabricant britnic d'equips, Acorn, va crear un plug-in per al segon processador que contenia el xip 80188 juntament amb una varietat de xips i de suport 512 KB de RAM   per tant, la Master 512 system.

Una de les principals funcions de les series 80186/80188 va ser la reducci del nombre de xips necessaris, incloent caracterstiques tals com un controlador DMA , controlador d'interrupcions, rellotges, i lgica chip select.
 
Noves instruccions es van afegir de la segent manera: 

 ENTER  Make stack frame for procedure parameters
 LEAVE  High-level procedure exit
 PUSHA  Push all general registers
 POPA   Pop all general registers
 BOUND  Check array index against bounds
 UD2    Generate invalid opcode exception
 INS    Input from port to string
 OUTS   Output string to port

Enllaos externs.
Intel's Official Page for the 80186 ;
Intel 80186/80188 images and descriptions at cpu-collection.de ;
Scan of the Intel 80186 data book at datasheetarchive.com ;
Intel Microprocessor History ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397592" title="Serrat de Bonells" nonfiltered="3204" processed="3187" dbindex="153225">
El Serrat de Bonells s una serra situada al municipi de Sant Feliu Sasserra (Bages), amb una elevaci mxima de 601,3 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397594" title="Quentin Garcia" nonfiltered="3205" processed="3188" dbindex="153226">
Quentin Garcia (Meulun, Frana, 26 de maig del 1987) s un jugador professional de hoquei sobre gel. Actualment s un davanter del Lyon Hockey Club.

 Carrera .
Garci jug dos anys a Grenoble. Al 2007 va fitxar per el Lyon Hockey Club, club en el que continua a la present temporada del 2008.

Garcia, al 2006 era membre del campi de la Ligue Magnus. El 2007, el seu equip va quedar vice-campi de la FFHG Division 2 (el tercer nivell del hockey gel professional francs).

 Enllaos externs .
 pgina web del Lyon Hockey Club;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397595" title="Serrat del Galobard" nonfiltered="3206" processed="3189" dbindex="153227">
El Serrat del Galobard s una serra situada als municipis de Calders i Navarcles (Bages), amb una elevaci mxima de 357,0 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397596" title="Serrat dels Tres Pins" nonfiltered="3207" processed="3190" dbindex="153228">

El Serrat dels Tres Pins s una muntanya de 287 metres que es troba al municipi de Navarcles a la comarca d'Bages. Est completament integrada a la poblaci de Navarcles.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397598" title="Otopharynx argyrosoma" nonfiltered="3208" processed="3191" dbindex="153229">

Otopharynx argyrosoma  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397599" title="Serra de Coma d'en Bou" nonfiltered="3209" processed="3192" dbindex="153230">
El Serra de Coma d'En Bou s una serra situada als municipis del Pont de Vilomara i Rocafort i Mura (Bages).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397600" title="Quentin Greenough" nonfiltered="3210" processed="3193" dbindex="153231">
Quentin Carl Greenough (13 de gener del 1919 - 1 d'agost del 2005) Fou un jugador de futbol americ.

 Carrera .
Greenough va nixer a Porterville, Califrnia, per anar a viure a San Gabriel, al mateix Estat. Va estudiar a la Oregon State College (Universitat de l'Estat d'Oregon. Va servir als guardacostes estatunidencs, on va jugar a la seva lliga de futbol americ. 

Quan es va acabar la seva carrera de jugador, Greenough esdeven assistent d'entrenador. Tamb va esdevenir empresari. 

Greenough figura a la Oregon Sports Hall of Fame (desde 1981) i a la Sala de la Fama de la Universitat de l'Estat d'Oregon, desde 1991. Va morir a Corvallis al 2005.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397601" title="Tur de les Periques" nonfiltered="3211" processed="3194" dbindex="153232">

El Tur de les Periques s una muntanya de 586 metres que es troba al municipi de Mura a la comarca d'Bages. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397602" title="Otopharynx auromarginatus" nonfiltered="3212" processed="3195" dbindex="153233">

Otopharynx auromarginatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 24,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Otopharynx. p. 347-351. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397603" title="Otopharynx decorus" nonfiltered="3213" processed="3196" dbindex="153234">

Otopharynx decorus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Otopharynx. p. 347-351. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397604" title="Otopharynx heterodon" nonfiltered="3214" processed="3197" dbindex="153235">

Otopharynx heterodon  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Otopharynx. p. 347-351. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397605" title="Otopharynx lithobates" nonfiltered="3215" processed="3198" dbindex="153236">

Otopharynx lithobates  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Otopharynx. p. 347-351. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397608" title="Otopharynx ovatus" nonfiltered="3216" processed="3199" dbindex="153237">

Otopharynx ovatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Otopharynx. p. 347-351. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397609" title="Otopharynx pachycheilus" nonfiltered="3217" processed="3200" dbindex="153238">

Otopharynx pachycheilus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Arnegard, M. E. & J. Snoeks   2001. New three-spotted cichlid species with hypertrophied lips (Teleostei: Cichlidae) from the deep waters of Lake Malawi/Nyasa, Africa. Copeia 2001 (nm. 3): 705-717. ;
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Otopharynx. p. 347-351. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397610" title="Otopharynx selenurus" nonfiltered="3218" processed="3201" dbindex="153239">

Otopharynx selenurus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Otopharynx. p. 347-351. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397611" title="Otopharynx speciosus" nonfiltered="3219" processed="3202" dbindex="153240">

 Otopharynx speciosus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Otopharynx. p. 347-351. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397612" title="Otopharynx tetraspilus" nonfiltered="3220" processed="3203" dbindex="153241">

Otopharynx tetraspilus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Otopharynx. p. 347-351. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397613" title="Gerben Karstens" nonfiltered="3221" processed="3204" dbindex="153242">






Gerben Karstens (Leiden, 14 de gener de 1942) va ser un ciclista neerlands. 

Com a amateur va prendre part als Jocs Olmpics de Pequn de 1964, en qu guany la medalla d'or a la prova dels 100 Km CRE, junt als seus companys Bart Zoet, Evert Dolman i Jan Pieterse. En aquests mateixos Jocs acab 27 a la prova individual en ruta. 

Desprs dels Jocs va passar al professionalisme, en qu aconsegu ms de 90 victries. Va destacar a les grans voltes, en qu guany un total de 21 etapes: 14 a la Volta a Espanya, 6 al Tour de Frana i 1 al Giro d'Itlia. Altres victries importants foren un campionat dels Pasos Baixos i una Pars-Tours. El 1980 va posar punt final a la seva carrera esportiva.

Palmars.
1965;
 1r a la Pars-Tours;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta als Pasos Baixos ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Picardia;
1966;
 Campi dels Pasos Baixos de ciclisme en ruta;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana ;
 Vencedor de 3 etapes a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa al Dauphin Libr ;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Luxemburg ;
1967;
 Vencedor de 4 etapes a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa ;
1968;
 1r al Gran Premi de Fourmies;
1969;
 Vencedor d'una etapa als Quatre dies de Dunkerque;
1970;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1971;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa ;
1972;
 Vencedor d'una etapa al Giro a Sardenya ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa ;
1973;
 Vencedor de 4 etapes a la Volta a Espanya ;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1974;
 1r al Tour de l'Alt Var ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya ;
 Vencedor de 2 etapes a la Setmana Catalana ;
1975;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg ;
1976;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya ;
 Vencedor de 4 etapes a la Volta a Andalusia ;
1977;
 Vencedor d'una etapa a la Volta als Pasos Baixos ;

Resultats al Tour de Frana.
1965. 59 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1966. 46 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1967. 30 de la classificaci general;
1969. 65 de la classificaci general;
1971. 63 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1972. 60 de la classificaci general;
1974. 61 de la classificaci general;
1975. 50 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1976. 84 de la classificaci general;
1977. 52 de la classificaci general;
1978. Abandona (17a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1966. 21 de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1967. 57 de la classificaci general. Vencedor de 4 etapes;
1971. 39 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1973. Abandona. Vencedor de 4 etapes;
1974. 48 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1976. Abandona. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1973. 23 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Fitxa de Gerben Karsten a www.sitiodeciclismo.net;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397614" title="Patrologia Graeca" nonfiltered="3222" processed="3205" dbindex="153243">
La Patrologia Graeca (Patrologia grega) (Patrologiae Cursus Completus, Series Graeca) s una collecci de textos escrits en grec pels Pares de l'Esglsia i d'altres escriptors, editats en 161 volums ms un ndex adicional, i que fou publicat entre 1857 i 1866 per J. P. Migne. De la mateixa manera que la Patrologia Latina, els autors es presenten en ordre cronolgic, des dels primers i fins a la Caiguda de Constantinoble.

En les referncies bibliogrfiques, la Patrologia Graeca s'abrevia amb PG, volum, pgina, columna, per exemple PG 10,1572B-1602A.

Llista de volums.
pre-Nicea ;
PG 1: Clement of Rome, ;
PG 2: Clement of Rome, Epistle of Barnabas, Hermas, Epistle to Diognetus, Anonymous Testaments of the 12 Patriarchs;
PG 3-4: Pseudo-Dionysius the Areopagite (5th-6th century), Maximus the Confessor (7th century) commentary on Pseudo-Dionysius, George Pachymeres (14th century) commentary on Pseudo-Dionysius;
PG 5: Ignatius of Antioch, Polycarp, Melito of Sardis, Papias, Apollonius of Ephesus, etc.
PG 6: Justin Martyr, Tatian, Athenagoras of Athens, Theophilus of Antioch, Hermias philosophus;
PG 7: Irenaeus;
PG 8-9: Clement of Alexandria;
PG 10: Gregory Thaumaturgus, Pope Zephyrinus, Sextus Julius Africanus, Pope Urban I, Hippolytus of Rome, Theognostus of Alexandria, etc.
PG 11-17: Origen;
PG 18: Methodius of Olympus, Alexander of Lycopolis, Peter of Alexandria, Theodore of Mopsuestia, etc.
segle IV;
PG 19-24: Eusebius of Caesarea;
PG 25-28: Athanasius;
PG 29-32: Basil the Great;
PG 33: Cyril of Jerusalem, Apollinaris of Laodicea, Diodorus of Tarsus, Peter II Bishop of Alexandria, Timotheus Bishop of Alexandria, Isaac the ex-Jew;
PG 34: Macarius of Egypt and Macarius of Alexandria;
PG 35-37: Gregory of Nazianzus, Basil (the Minor) Bishop of Caesarea (10th century);
PG 38: Gregory of Nazianzus, Caesarius;
PG 39: Didymus the Blind, Amphilochius Iconiensis, Nectarius;
PG 40: Egyptian Fathers: St Anthony Abbot, Pachomius, Serapion, Bishop of Thmuis, Isaias the Abbot, Orsisius, Theodorus the Abbot. Other: Asterius bishop of Amaseia, Nemesius, Hieronymus Theologus Grcus, Serapion of Antioch, Philo Bishop of Karpasia, Evagrius Ponticus;
PG 41-42: Epiphanius;
PG 43: Epiphanius, Nonnus of Panopolis;
PG 44-46: Gregory of Nyssa;
segle V;
PG 47-64: John Chrysostom;
PG 65: Severian Bishop of Gabala, Theophilus of Alexandria, Palladius Bishop of Helenopolis, Philostorgius, Archbishop Atticus of Constantinople, Proclus of Constantinople, Archbishop Flavian of Constantinople, Marcus Eremita, Marcus Diadochus, Marcus Diaconus;
PG 66: Theodore of Mopsuestia, Synesius, Arsenius the Great;
PG 67: Socrates Scholasticus and Sozomenus;
PG 68-76: Cyril of Alexandria;
PG 77: Cyril of Alexandria, Theodotus of Ancyra, Paul Bishop of Emesa, Acacius of Beroea, John of Antioch, Memnon Bishop of Ephesus, Acacius Bishop of Melitene, Rabbulas Bishop of Edessa, Firmus bishop of Caesarea, Amphilochius of Sida;
PG 78: Isidore of Pelusium;
PG 79: Nilus of Sinai;
PG 80-84: Theodoretus of Cyrus;
PG 85: Basil of Seleucia, Euthalius Deacon of Alexandria, John of Karpathos, Aeneas of Gaza, Zacharias Rhetor Bishop of Mytilene, Gelasius of Cyzicus, Theotimus, Ammonius, Andreas Bishop of Samosata, Gennadius of Constantinople, Candidus, Antipater of Bostra, Dalmatius Bishop of Cyzicus, Timothy Bishop of Berytus, Eustathius Bishop of Berytus.
segle VI;
PG 86a: Presbyter Timothy of Constantinople, Joannes Maxentius, Theodorus Lector, Procopius Deacon of Tyre, Theodorus Bishop of Scythopolis, Presbyter Timothy of Jerusalem, Theodosius I of Alexandria, Eusebius of Alexandria, Eusebius of Emesa, Gregentius of Taphar, Patriarch Epiphanius of Constantinople, Isaac of Nineveh, Barsanuphius of Palestine, Eustathius monk, Emperor Justinian, Agapetus the Deacon, Leontius Byzantinus ;
PG 86b: Leontius Byzantinus (continuation), Patriarch Ephraim of Antioch, Paulus Silentiarius, Patriarch Eutychius of Constantinople, Evagrius Scholasticus, Eulogius of Alexandria, Simeon Stylites the Younger, Patriarch Zacharias of Jerusalem, Patriarch Modestus of Jerusalem, Anonymous on the siege of Jerusalem by the Persians, Jobius, Erechthius Bishop of Antioch in Pisidia, Peter Bishop of Laodicea.
segle VII;
PG 87a-87b: Procopius of Gaza;
PG 87c: Procopius of Gaza, Joannes Moschus, Sophronius, Alexander monk;
PG 88: Cosmas Indicopleustes, Constantine the Deacon, Joannes Climacus, Agathias Myrin, Gregory Bishop of Antioch, Joannes Jejunator (Patriarch John IV of Constantinople), Dorotheus the Archimandrite;
PG 89: Anastasius Sinaita, Anastasius of Antioch, Anastasius Abbot of Euthymius, Anastasius IV Patriarch of Antioch, Antiochus of Sabe;
PG 90: Maximus the Abbot;
PG 91: Maximus the Confessor, Thalassius the Abbot, Theodore of Raithu;
PG 92: Paschal Chronicle;
PG 93: Olympiodorus Deacon of Alexandria, Hesychius, Leontius Bishop of Neapolis in Cyprus, Leontius of Damascus;
segle VIII;
PG 94-95: John of Damascus;
PG 96: John of Damascus, John of Nica, Patriarch John VI of Constantinople, Joannes of Euba;
PG 97: John Malalas (6th century), Andreas of Jerusalem, Elias of Crete and Theordore Abucara;
PG 98: Patriarch Germanus I of Constantinople, Cosmas of Jerusalem, St. Gregory II Bishop of Agrigentum, Anonymus Becuccianus, Pantaleon Deacon of Constantinople, Adrian monk, Epiphanius Deacon of Catania, Pachomius monk, Philotheus monk, Patriarch Tarasios of Constantinople;
PG 99: Theodore of Studion;
segle IX;
PG 100: Patriarch Nikephoros I of Constantinople, Stephen Deacon of Constantinople, Gregory of Decapolis, Patriarch Christopher I of Alexandria, Patriarch Methodios I of Constantinople;
PG 101-103: Photius of Constantinople;
PG 104: Photius of Constantinople, Petrus Siculus, Peter bishop of Argos (St. Peter the Wonderworker), Bartholomew of Edessa;
PG 105: Nicetas ('David') of Paphlagonia, Nicetas Byzantius, Theognostus monk, Anonymous, Joseph the Hymnographer;
segle X;
PG 106: Joseppus, Nicephorus the Philosopher, Andreas, Archbishop of Csarea in Cappadocia, Arethas of Caesarea in Cappadocia, Joannes Geometres, Cosmas Vestitor, Leo the Patrician, Athanasius Bishop of Corinth, anonymous small Greek works;
PG 107: Emperor Leo VI the Wise;
PG 108: Theophanes Abbot and Confessor, Unknown Author, Leo Grammaticus, Anastasius the Historian and Church Librarian;
PG 109: Scriptores post Theophanem (Theophanes Continuatus) (edition of Combefisius);
PG 110: Georgius Monachus;
PG 111: Nicholas Patriarch of Constantinople, Basil Bishop of Neai Patrai, Basil (the Minor) Bishop of Caesarea, Gregory Presbyter of Caesarea, Josephus Genesius, Moses son of Cepha in Syria, Theodorus Daphnopata, Nicephorus Presbyter of Constantinople, Patriarch Eutychius of Alexandria, Georgius Monachus;
PG 112: Constantine Porphyrogenitus;
PG 113: Constantine Porphyrogenitus (De Thematibus Orientis et Occidentis Libri Duo , Liber de Adminstrando Imperio , Delectus Legum Compendiarius Leonis et Constantini , Constantini Porphyrogeniti Novelle Constitutiones , Excerpta de Legationibus), Nicon monk in Crete, Theodosius the Deacon;
PG 114-116: Symeon Metaphrastes;
PG 117: Emperor Basil II, Emperor Nikephoros II, Leon Diaconus, Hyppolitus of Thebes, Joannes Georgides monk, Ignatius the Deacon, Nilus the Eparch, Christophorous Protoasecretis, Michael Hamartolus, Anonymus, Suidas;
PG 118: Oecumenius Bishop of Trikka;
PG 119: Oecumenius Bishop of Trikka, various writers (patriarchs, bishops, other) on Jus Canonicum Grco-Romanum ;
segle XI;
PG 120: Anonymous on the Life of Nilus the Younger, Theodorus Bishop of Iconium, Leo Presbyter, Leo Grammaticus, Joannes Presbyter, Epiphanius of Jerusalem monk, Patriarch Alexius of Constantinople, Demetrius Syncellus Bishop of Cyzicus, Nicetas Chartophylax of Nicaea, Patriarch Michael Cerularius of Constantinople, Samonas Bishop of Gaza, Leo of Ochrid Archbishop of Bulgaria, Nicetas Pectoratus (Stethatos) presbyter and monk of Monastery of Stoudios, Joannes Bishop of Euchaita, Patriarch Joannes Xiphilinus of Constantinople, Joannes Deacon of Constantinople, Symeon the Younger;
PG 121-122: Georgius Cedrenus;
PG 123-126: Theophylactus Bulgarias;
segle XII;
PG 127: Nicephorus Bryennius, Constantinus Manasses, Patriarch Nicholas III of Constantinople, Luce VII Abbot of Grottaferrata, Nicon monk in Raithu, Anastasius Archbishop of Caesarea, Nicetas Serronius, Jacobus monk in Coccinobaphi, Philippus Solitarius, Job monk, Petrus Chrysolanus Mediolanensis Archiepiscopus, Irene Augusta, Emperor Nicephoros III Botaneiates, Nicetas of Side;
PG 128-130: Euthymius Zigabenus;
PG 131: Euthymius Zigabenus, Anna Comnena Porphyrogenita Csarissa;
PG 132: Theophanes Kerameus, Nilus Doxapatris, John Bishop of Antioch, Emperor John II Komnenos, Isaac Catholicus of Magn Armeni;
PG 133: Arsenius monk in Philotheou monastery, Alexius Aristenus, Patriarch Lucas Chrysoberges of Constantinople, Theorianus Philosophus, Joannes Cinnamus, Manuel Comnenus, Emperor Alexius I Comnenus, Emperor Andronicus Comnenus, Theodorus Prodromus;
PG 134: Joannes Zonaras;
PG 135: Joannes Zonaras, Patriarch Georgius Xiphilinus of Constantinople, Emperor Isaac II Angelos, Neophytus Presbyter, Joannes Chilas Metropolite of Ephesus, Nicolaus Metropolite of Methone, Eustathius of Thessalonica;
PG 136: Eustathius of Thessalonica, Antonius Melissa;
segle XIII;
PG 137-138: Theodorus Balsamon;
PG 139: Isidorus Metropolite of Thessalonica, Nicetas of Maroneia Metropolite of Thessalonica, Joannes Bishop of Citrus (Pydna), Patriarch Marcus of Alexandria, Joel the Chonographer, Nicetas Choniates;
PG 140: Nicetas Choniates, Anonymus Greek, Michael Acominatus Archbishop of Athens, Theodorus Bishop of Alania, Theodorus bishop of (S)Andide, Manuel Magnus Rhetor of Constantinople, Pantaleo Deacon of Constantinople, Manuel Charitopulus, Patriarch Germanus II of Constantinople, Michael Chumnus Metropolite of Thessalonica, Emperor Theodore I Laskaris, Methodius monk, Patriarch Nicephorus II of Constantinople, Constantine Acropolita, Arsenius Autorianus (Patriarch Arsenius I of Constantinople), Georgius Acropolita, Nicephorus Chumnus, Alexander IV, Sixtus IV;
PG 141: Joannes Veccus, Constantine Meliteniotes, Georgius Metochita;
PG 142: Georgius Cyprius, Athanasius Patriarch of Constantinople, Nicephorus Blemmida;
segle XIV;
PG 143: Ephraemius Chronographus, Theoleptus Metropolite of Philadelphia, Georgius Pachymeres;
PG 144: Georgius Pachymeres, Theodore Metochites, Matthew Blastares;
PG 145: Matthew Blastares, Thomas Magister (alias Theodulus Monachus), Nicephorus Callistus Xanthopoulos;
PG 146: Nicephorus Callistus Xanthopoulos;
PG 147: Nicephorus Callistus Xanthopoulos, Callistus and Ignatius Xanthopuli monks, Patriarch Callistus of Constantinople, Callistus Telicoudes, Callistus Cataphugiota, Nicephorus monk, Maximus Planudes;
PG 148: Nicephorus Gregoras;
PG 149: Nicephorus Gregoras, Nilus Cabasilas Metropolite of Thessalonica, Theodorus of Melitene Magn Ecclesi Sakellarios, Georgius Lapitha the Cypriot;
PG 150: Constantine Harmenopulus, Macarius Chrysocephalus Metropolite of Philadelphia, Joannes Caleca, Theophanes Archbishop of Nica, Nicolaus Cabasilas, Gregorius Palamas ;
PG 151: Gregorius Palamas, Gregorius Acindynus, Barlaam of Seminara (Calabria);
PG 152: Manuel Calecas, Joannes Cyparissiotes, Emperor Matthew Kantakouzenos, Synodical and Patriarchical canons and legislations of various Patriarchs of Constantinople (Joannes Glycys (or Glycas), Isaias, Joannes Caleca, Isidorus, Callistus, Philotheus);
PG 153: John Cantacuzenus ;
PG 154: John Cantacuzenus, Philotheus Archbishop of Selymbria, Demetrius Cydones, Maximus Chrysoberges monk;
segle XV;
PG 155: Symeon Archbishop of Thessalonica;
PG 156: Manuel Chrysoloras, Joannes Cananus, Manuel II Palaeologus, Joannes Anagnosta, George Sphrantzes;
PG 157: Georgius Codinus Curopalates, Ducas the historian;
PG 158: Michael Glycas, Joannes Deacon of Adrianople, Isaias of Cyprus, Hilarion monk, John Argyropoulos, Patriarch Joseph II of Constantinople, Job monk, Bartholomus de Jano Ord. Minorum, Nicolaus Barbarus Patricius Venetus, Anonymus on the life of Mehmed II;
PG 159: Laonicus Chalcondyles of Athens, Leonardus Chiensis Archbishop of Mitylene, Isidore of Thessalonica, Josephus Bishop of Methone;
PG 160: Patriarch Gregory III Mammas of Constantinople, Patriarch Gennadios II of Constantinople, Georgius Gemistus Plethon, Matthus Camariota, Marcus Eugenicus Metropolite of Ephesus, pope Nicholas V;
PG 161: Bessarion, George of Trebizond, Constantinus Lascaris, Theodorus Gaza, Andronicus Callistus;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397615" title="Otopharynx tetrastigma" nonfiltered="3223" processed="3206" dbindex="153244">

Otopharynx tetrastigma  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Otopharynx. p. 347-351. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397616" title="Otopharynx walteri" nonfiltered="3224" processed="3207" dbindex="153245">

 Otopharynx walteri s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Marchal, C., 1991. Otopharynx. p. 347-351. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397617" title="Quentin Griffin" nonfiltered="3225" processed="3208" dbindex="153246">
Quentin LaVell Griffin (nascut el 12 de gener de 1981 a Houston, Texas), s un jugador de Futbol americ que juga en la posici de running back.
Griffin va estudiar a l'Intitut Nimitz High School, de Houston.
Durant la vida estudiantil va jugar amb l'Oklahoma, amb qui el 2000 va guanyar el campionat nacional universitari. 

Al 2003 Griffin va fer el Draft i va anar als Denver Broncos de la National Football League. A all hi va jugar dues temporades, en les que va aconseguir 179 rushes, 656 yards (iardes) i dos touchdowns. Al mar del 2006, va fitxar pels Kansas City Chiefs. Al 2007 va anar a jugar a l'equip alemany de la NFLE Hamburg Sea Devils. I finalment, la temporada 2008 ha firmat un contracte amb l'equip de la CFL canadenca, Saskatchewan Roughriders de Regina.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397618" title="Assemblea d'Estudiants Nacionalistes" nonfiltered="3226" processed="3209" dbindex="153247">
L'Assemblea d'Estudiants Nacionalistes va ser una organitzaci estudiantil d'esquerra independentista amb presncia a les universitats i nombrosos instituts del Pas Valenci.

L'AEN es fund a principis dels anys 90 i es fusion l'any 2000 amb el Bloc d'Estudiants Independentistes i l'ACE, de la Catalunya del Nord, per donar lloc a la Coordinadora d'Estudiants dels Pasos Catalans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397619" title="Motorola 68008" nonfiltered="3227" processed="3210" dbindex="153248">

El Motorola 68008 s un microprocessador de 8/16/32 bits fet per Motorola. s una versi del Motorola 68000 amb un bus de dades extern de 8 bits, aix com un menor bus d'adreces.

El 68000 original tenia un bus d'adreces de 24 bits i un bus de dades de 16 bits. Aquests bus relativament gran dificulta un disseny econmic amb el 68000; ja que sn difcils d'establir sobre una placa de circuit i es necessitava una gran quantitat de circuits de suport. El bus de dades de 16 bits tamb requereix el doble de xips de memria que un de 8 bits en un.

El 68008, introdut en 1982, va ser dissenyat per treballar amb sistemes de baix cost amb memoria de 8 bits. A causa del seu petit bus de dades, s noms la meitat, tan rpid com un 68000 amb la mateixa freqncia de rellotge. Tanmateix, s encara ms rpid que la competncia de microprocessadors de 8 bits, perqu l'arquitectura interna del 68008 era ms potent i eficient.

Exeptuant el petit bus de dades, el 68008 tenia un comportament idntic al 68000, tenia la mateixa organitzaci i microarquitectura.

El 68008 va ser un xip HMOS amb 70.000 transistors aproximadament; aquest venia amb 8 i 10 MHz graus de freqncia. Hi van haver dos versions diferents del xip. La versi original venia amb 48 pins dual in-line package i tenia un bus d'adreces de 20 bits, permitint accedir a 1 megabyte de memoria.  Una versi posterior venia amb 52 pins plastic leaded chip carrier; Aquesta versi proporcionava un bus d'adreces de 22 bits i permitia accediir a 4 megabytes de memoria.

Molts pocs ordinadors utilitzaven el 68008 com a processador principal; el ordinador personal Sinclair QL s el millor d'ells. No obstant, el 68008 va ser popular en els sistemes empotrats.

Motorola va finalitzar la producci del 68008 el 1996.

 Vegeu tamb.

 Intel 8088;

Referncies.


Enllaos externs.
 A small 68008 design;
 M68000 8-/16-/32-Bit Microprocessors User's Manual, Ninth Edition;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397623" title="Quentin Groves" nonfiltered="3228" processed="3211" dbindex="153249">

Quentin Groves (nascut el 5 de juliol de 1984 a Greenville, Mississippi) s un jugador de futbol americ. Juga en la posici de Defensive end. El seu equip s el Jacksonville Jaguars, a la National Football League
. Durant l'poca universitria va jugar amb els Auburn Tigers, a la Conferncia del Sud-Est.


Al Draft de la NFL del 2008 el van fitxar els Jacksonville Dallas.
 A internet .
 biografia de Groves a Auburn;
Groves als Jacksonville Jaguars ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397624" title="Bibioj" nonfiltered="3229" processed="3212" dbindex="153250">

Bibioj s una caseria abandonada del municipi de Vilafermosa (Alt Millars) situada a l'oest del terme i la capital municipal. Es troba situat a la falda meridional del masss del Penyagolosa i la serra de la Batalla. Una pista forestal sense asfaltar situada a la dreta de la carretera local que va del Castell de Vilamalefa fins a Vilafermosa l'uneix a estes poblacions.

El caseriu va ser saquejat vries vegades durant la guerra civil, i els voltants foren un lloc de refugi per als fugitius republicans. El caseriu, que no t cap edifici religis, va ser progressivament abandonat fins ha quedar en un estat runs.

La primera casa quan s'entra al poble s l'antiga escola, construda durant la II Repblica. Est pintada de blanc i t alguns dibuixos en les seues parets exteriors. Molts elements ens indiquen la presncia de vida humana, i es que una famlia viu entre les seues parets, es tracta d'una famlia danesa amb dos filles (segons l'INE, el 2007 figuren registrats a Bibioj, 5 habitants). Les cases estan, en la seua majoria derrudes o noms amb part de les seues parets en peu. La vegetaci s'escampa per tots els carrers i creix en llibertat per les runes de les cases del poble.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397626" title="Ultimtum de juliol" nonfiltered="3230" processed="3213" dbindex="153251">
L'Ultimtum de juliol va ser un despatx enviat des d'ustria-Hongria a Srbia com a resposta a l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran d'ustria a Sarajevo.  Lliurat a les 6 de la tarda del 23 de juliol de 1914, contenia una llista de peticions i un annex que descrivia les conclusions d'una investigaci criminal sobre l'assassinat (que tamb incloa la mort de la seva esposa Sofia i l'explosi d'una bomba que va causar vint ferits). L ultimtum no contenia cap amenaa explcita de guerra per s que amenaava amb la retirada de l'ambaixador d'ustria-Hongria si Srbia no accedia a les peticions. Srbia les va acceptar totes menys una, la sisena, allegant que hauria vulnerat la constituci srbia. Encara es debat si la intenci era que Srbia accepts l'ultimtum, o simplement es volia utilitzar com a casus belli en contra de Srbia.

Antecedents.
El 31 de mar de 1909, Srbia s'havia comproms amb ustria-Hongria i les Grans Potncies a respectar la integritat territorial d'ustria-Hongria, abandonar la seva actitud de protesta per la recent annexi per part d'ustria-Hongria de les provncies de Bsnia i Herzegovina (on hi havia majoria de poblaci srbia), i modificar la seva poltica per conviure en bon venatge amb ustria-Hongria. Aquest comproms va ser la base legal per a l'Ultimtum. 

El 1911, Srbia va establir tres llocs d'escolta a la frontera austro-hongaresa. El personal d'aquestes posicions tenia la tasca oficial de recollir informaci sobre el que passava a l'altra banda de la frontera, i de fer un estudi del terreny en cas de guerra; extraoficialment, havia d'organitzar grups revolucionaris a Bsnia, descobrir persones de fiar, fomentar l'activitat revolucionria, i establir contacte amb agitadors bosnians per tal de reclutar voluntaris i aixecar una insurrecci en cas de guerra amb ustria-Hongria.  Durant els anys segents, van haver-hi una srie d'intents d'assassinat contra dirigents austro-hongaresos a Crocia i a Bsnia-Herzegovina que van culminar en els fets del 28 de juny de 1914. Tres dels assassins de Sarajevo, que venien de Belgrad, van confessar la implicaci de membres en actiu de l'exrcit i el servei de fronteres serbi, i per tant ustria-Hongria i Alemanya van demanar a Srbia directament i mitjanant el seu aliat Rssia, d'obrir una investigaci sobre l'assassinat. El 30 de juny, el secretari general del ministre serbi d'Afers Exteriors Grui  va respondre a una demanda austro-hongaresa d'apertura d'una investigaci dient que "No s'ha fet res per ara i l'assumpte no s incumbncia del Govern serbi".

Un pas important per a l'Ultimtum de Juliol va ser la missi Hoyos del 5 de juliol de 1914 a Berln. En aquesta missi, el comte austro-hongars Alexander von Hoyos va demanar suport als plans austracs respecte Srbia desprs de l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran. El suport incondicional que el Kiser va oferir a ustria-Hongria s'ha descrit sovint com "el xec en blanc".

Lliurament de la nota.
El 23 de juliol al mat, l'ambaixador austro-hongars a Srbia Giesl von Gieslingen va trucar el Ministeri d'Exteriors serbi per informar a Srbia que es lliuraria un missatge important per al Primer Ministre Nikola Pai  a dos quarts de cinc de la tarda. L'avs es va fer arribar a Pai , per va decidir de no tornar a Belgrad per rebre el missatge, demanant al Ministre de Finances serbi Pa u que rebs Giesl i el seu comunicat. Pa u i Grui  van rebre Giesl a les sis de la tarda i Giesl va lliurar l'"ultimtum", un annex que descrivia els resultats de la investigaci d'ustria-Hongria sobre els fets de Sarajevo i una carta de dues pgines. Giesl va avisar verbalment que si no es rebia una resposta satisfactria en 48 hores, ell i la seva delegaci tornarien a casa. Pa u va posar diverses objeccions a la recepci de la nota i a l'escassetat de temps, per Giesl va deixar la nota a la taula i es va acomiadar.

 Detalls .
ustria-Hongria exigia que el govern serbi publiqus el 26 de juliol al seu rgan oficial, com a ordre del dia del Rei a l'Exrcit declaracions no ambges que:

 condemnessin i admetessin l'existncia de propaganda anti-austro-hongaresa.
 lamentessin i admetessin la participaci d'oficials i funcionaris serbis en la propaganda.
 avisessin que el Govern serbi reprimiria aquestes activitats.

ustria-Hongria feia deu exigncies enumerades. Srbia s'havia de comprometre a:

 suprimir publicacions que incitessin a l'odi i el menyspreu contra la Monarquia austraca;
 dissoldre Narodna Odbrana (Defensa Nacional) i societats similars, confiscar els seus mitjans de propaganda, i evitar que es tornessin a formar amb noms nous;
 eliminar de l'educaci pblica de Srbia, tant en el que es referia al professorat com als mitjans d'instrucci, tot el que servs o pogus servir per fomentar la propaganda en contra d'ustria-Hongria; ;
 retirar del servei militar i de l'administraci en general tots els oficials culpables de propaganda en contra d'ustria-Hongria, els noms dels quals ustria-Hongria es reservava el dret de proporcionar; (Srbia va accedir a retirar els oficials dels quals es provs la culpabilitat en un judici. Donat que la propaganda no era un crim, no quedava clar com es podia retirar cap oficial).
 acceptar la collaboraci en territori serbi d'rgans del govern austro-hongars en la supressi del moviment subversiu dirigit contra la integritat territorial de la monarquia; ;
 comenar una investigaci judicial contra els cmplices de la trama del 28 de juny que estiguin en territori serbi, amb la participaci d'rgans delegats pel govern austro-hongars; (aix va ser rebutjat per Srbia);
 arrestar immediatament el Major Vojislav Tankosi  i Milan Ciganovi  que estaven implicats per la investigaci preliminar duta a terme per ustria-Hongria;
 evitar amb mesures efectives la cooperaci de les autoritats srbies en el trfec illcit d'armes i explosius a travs de les seves fronteres, i destituir i castigar severament els membres del Servei de Fronteres serbi que haguessin ajudat als autors de l'assassinat de Sarajevo; ;
 proporcionar explicacions a ustria-Hongria sobre les declaracions d'alts funcionaris serbis tant a Srbia com a l'estranger, que havien expressat hostilitat envers ustria-Hongria; i;
 notificar sense retard a ustria-Hongria l'execuci d'aquestes mesures.

Resposta srbia.
El govern serbi va ordenar la mobilitzaci general el 25 de juliol i va enviar la seva resposta poc abans del temps lmit. Deia:

 Durant la prxima sessi del Parlament, es compromet a incloure una clusula a les lleis de premsa castigant severament l'incitaci a l'odi i el menyspreu de la Monarquia, aix com tota publicaci la tendncia general de la qual fos dirigida en contra de la integritat territorial d'ustria-Hongria. Tamb es compromet a introduir una esmena a l'article 22 de la Constituci durant la prxima revisi que permets la confiscaci d'aquestes publicacions, ja que en aquell moment era impossible segons l'article 12.
 El Govern no t cap prova, i la nota del Govern Imperial i Reial (referint-se al govern austro-hongars) no n'aporta, que la societat Narodna Odbrana i d'altres de similars hagin coms, fins ara, cap acci criminal d'aquest tipus per mitj de qualsevol dels seus membres. No obstant, el Govern Reial acceptar la petici del Govern Imperial i Reial i dissoldr la socitat Narodna Odbrana, aix com tota societat que s'enfronti a ustria-Hongria.
 El Govern Reial serbi es compromet sense ms dilaci a eliminar de l'educaci pblica srbia qualsevol cosa que fomenti la propaganda en contra d'ustria-Hongria de seguida que el Govern Imperial i Reial aporti proves concretes d'aquesta propaganda.
 El Govern Reial tamb est disposat a destituir els oficials militars i alts funcionaris civils sobre els quals s'hagi provat en investigaci judicial que hagin estat culpables d'accions en contra de la integritat territorial de la Monarquia; espera que el Govern Imperial i Reial li comuniqui, per iniciar les investigacions, els noms d'aquests oficials i funcionaris, aix com els fets de qu se'ls acusa. ;
 El Govern Reial confessa que no t clar ni el sentit ni l'mbit de la demanda del Govern Imperial i Reial sobre l'obligaci del Govern Reial Serbi de permetre la cooperaci de funcionaris del Govern Imperial i Reial en territori serbi, per declara que est disposat a acceptar tota cooperac que no estigui en contra de les lleis internacionals i criminals, aix com de les relacions amistoses i de bon venat.
 El Govern Reial considera que s evidentment el seu deure de comenar una investigaci en contra de totes les persones que hagin participat en els fets del 28 de juny que es trobin dins del seu territori. Sobre la cooperaci en aquesta investigaci de funcionaris en delegaci especial del Govern Imperial i Reial, aix no es pot acceptar, ja que s una violaci de la constituci i dels procediments criminals. No obstant, en alguns casos els resultats de la investigaci podrien comunicar-se als funcionaris austro-hongaresos. ;
 El Govern Reial ha ordenat la mateixa tarda en qu es va rebre la nota l'arrest del Major Voislav Tankosi . No obstant, amb respecte a Milan Ciganovi , que s ciutad de la Monarquia austro-hongaresa i que ha treballat fins el 28 de juny amb el Departament del Ferrocarril, encara ha estat impossible de localitzar, motiu pel qual s'ha ests una ordre de recerca en contra seva. Es demana al Govern Imperial i Reial que faci saber tan aviat com sigui possible, amb l'objectiu de dur a terme la investigaci, els motius per la sospita i les proves de culpabilitat obtingudes a la investigaci de Sarajevo. ;
 El Govern serbi amplificar i far ms severes les mesures existents en contra del contraban d'armes i explosius. Per descomptat procedir immediatament en contra, i castigar severament, els funcionaris del servei de fronteres de la lnia abac-Loznica que no van complir el seu deure i que han perms que els autors del crim travessessin la frontera.
 El Govern Reial est preparat per donar explicacions sobre les expressions dels seus funcionaris a Srbia i l'estranger en entrevistes desprs de l'ultratge i que, segons l'afirmaci del Govern Imperial i Reial, eren hostils a la Monarquia. De seguida que el Govern Imperial i Reial especifiqui en detall on es van emetre aquestes expressions, i demostri que aquestes expressions s'han fet pels funcionaris implicats, el Govern Reial es cuidar que es recullin les proves i evidncies necessries.
 El Govern Reial notificar al Govern Imperial i Reial, en la part que encara no s'hagi fet ja per la nota present, l'execuci de les mesures en qesti de seguida que cadascuna d'aquestes mesures s'hagi ordenat i executat.

Els esborranys de la resposta srbia havien concedit ms, com ara acceptar el punt 6 amb reserves, per desprs de rebre la seguretat per part de Rssia que donarien suport a Srbia encara que no acceptessin totalment l'ultimtum, la resposta es va endurir.

Referncies.


Enllaos externs.
L'ultimtum austro-hongars, en l'alemany original;
L'ultimtum austro-hongars, en angls;
La resposta srbia, en el francs original;
La resposta srbia, traducci a l'angls;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397627" title="Quentin H. Harris" nonfiltered="3231" processed="3214" dbindex="153252">
Quentin Hugh Harris (nascut al 26 de gener del 1977 a Kilkes-Barre, Pennsylvania), s un jugador de futbol americ que juga en la posici de defensive back. El seu equip s el Denver Broncos, de la National Football League desde el 2006. Abans havia jugat a l'equip dels Arizona Cardinals. Durant l'etapa universitria va jugar amb la Universitat de Syracuse.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397628" title="Motorola 68010" nonfiltered="3232" processed="3215" dbindex="153253">


El processador Motorola MC68010 s un microprocessador de 16/32 bits de Motorola, publicat en 1982. En com amb la convenci de noms del Motorola 68000, es general s referit com 010 (pronunciat oh-one-oh).

Fixa diversos petits defectes en el 68000, inclosos els que no compleixin Popek and Goldberg virtualization requirements perqu una instrucci, MOVE de SR, s l'usuari en lloc de en mode supervisor, i la manca de suport per al retorn de les fallides dels transports (el que impossibilita l's per a la memria virtual).

Addicionalment, el 68010 tenia un "loop mode", considera una mini cau d'instrucci, el que accelera els bucles que consisteixen en noms 2 instruccions. En general, la velocitat de guany en comparaci amb el 68000 va ser inferior al 10% en la prctica, per la qual cosa no t massa sentit per millorar la CPU 68000 amb la 68010, encara que els dos sn pin compatibles.

El 68010 no s 100% programari compatible amb el 68000. La diferncia ms problemtica va ser l'excepci marc de la pila.


El 68010 podia ser utilitzat amb el 68451 MMU, per els problemes amb el disseny, en particular un 1 clock memory penalitzaci d'accs, de fet aquesta configuraci impopular va donar lloc a altres provedors, tals com Sun Microsystems utilitzant el seu disseny de MMU.

El 68010 mai va ser tan popular com la 68000, com el valor afegit de complexitat i el cost va resultar no ser til en la prctica. La majoria dels venedors a la recerca de la funcionalitat de la MMU van esperar al 68020. Degut al impuls de petita velocitat del 68010 ms que el 68000 i el seu suport per a la memria virtual, encara que, que es poden trobar en un nombre menor de sistemes Unix, ambds amb la MMU 68451(a la Torch Triple X), i amb una MMU customitzada (com el AT&T UNIX PC, la torre NCR XP i els primers HP9000 com el model 300 i 310) i diverses mquines d'investigaci. S'utilitza a vegades per afegir un petit impuls als computadors Atari ST i Amiga, i a la vdeo consola Sega Genesis.

El 68010 t una caracterstica til per als programadors. El Registre base de vector (VBR) permet als vectors d'excepci que es traslladi poca memria per a un ubicaci arbitraria. Un programa monitor/debugador pot interceptar les interrupcions, i mantenir la capacitat d'activar la demanda, fins i tot si els vector de memria baixa sn modificats. Lamentablement a restablir el VBR segueix sent zero i aix significa que el 68010 continua utilitzant l'adrea de memria emmagatzemada en la direcci 0 com a inicial pel contador de programa.

 Referncies .


Enllaos externs.
 68010 images and descriptions at cpu-collection.de;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397630" title="Quentin Hull" nonfiltered="3233" processed="3216" dbindex="153254">
Quentin Hull s un periodista esportiu de l'Australian Broadcasting Corporation (Corporaci audiovisual pblica australiana). Ell ha cobert un gran nombre de tornejos de tennis (l'Open d'Austrlia, la Copa Davis, el Torneig de Wimbledon. Tamb cubreix la lliga de rugby australiana. 

Viu a Brisbane, Austrlia, per comen la seva carrera al diari The Daily Advertiser a Wagga Wagga, Nova Galles del Sud.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397643" title="Jnos Kdr" nonfiltered="3234" processed="3217" dbindex="153255">
 
Jnos Kdr (Fiume, actualment Rijeka, Crocia, 26 de maig de 1912   Budapest, Hongria, 6 de juliol de 1989) s el  pseudnim de Giovanni Giuseppe Czermanic (ms tard Csermanek), poltic hongars, mxim dirigent del seu pas durant trenta-dos anys.

Fill natural de Hans Kressinger, un soldat austrac que no el volgu reconixer, i de Borbla Czermanic, una obrera eslovaca, va ser acollit per una famlia hongaresa fins a l'edat de sis anys. Aleshores fou retornat a  la seva mare, la qual treballava de bugadera a Budapest. 

Un cop acabats els estudis primaris va fer d aprenent de mecnic en una indstria tipogrfica. Als 17 anys va comenar la seva activitat sindical i dos anys desprs s afili a l illegal Partit Comunista Hongars, per la qual cosa fou detingut diversos cops. L'any 1937 va ser condemnat a tres anys de pres, i quan l'alliberaren ja en plena II Guerra Mundial pass a la clandestinitat amb el seu amic i company Lszl Rajk. Va ser aleshores que comen a utilitzar el pseudnim de Jnos Kdr (en hongars,  kdr  vol dir  boter ), amb el qual actu com a primer secretari dels comunistes hongaresos que s amagaven sota el nom de Partit per a la Pau. 

L'any 1944 intent passar a Srbia per a posar-se en contacte amb els partisans de Tito. El detingueren i l'enviaren cap al camp de concentraci de Mauthausen, per aconsegu escapar-se i tornar a Budapest. Acabada la guerra, quan Hongria fou ocupada per la Uni Sovitica, Kdr fou nomenat cap de la policia poltica i vice-secretari general del Partit Comunista. El 1951 fou nomenat ministre de l'interior del govern de Mtys Rkosi i des d aquest lloc, en el curs de les famoses  purgues  stalinianes, detingu el seu amic Rajk, el qual fou condemnat a mort i executat. Tanmateix el mateix Kdar acab sent acusat de  pro-titisme i condemnat a cadena perptua. 

Desprs de la mort de Stalin, el nou president govern Imre Nagy l indult (1954). Fou elegit secretari local del Partit a la perifria industrial de Budapest, des d on desenvolup una forta acci sindical. 

El govern de Nagy encet una poltica de liberalitzaci que comportava la llibertat de premsa, l'alliberament dels presos poltics i la intenci d'abandonar el Pacte de Varsvia. El Partit Comunista d'Hongria decid dissoldre's i integrar-se en el novell Partit Socialista Hongars dels Treballadors amb altres forces poltiques. El 1956 Jnos Kdr en fou elegit  secretari general, alhora que Imre Nagy el nomenava ministre d'estat. A la tardor d aquell any, tanmateix, Kdar i un company de partit, Ferenc Mnnich, viatjaren a la Uni Sovitica per instigaci de Iuri Andrpov, aleshores ambaixador d'aquest pas a Hongria. A Moscou se ls convenc de la inviabilitat del procs poltic hongars i de la ferma decisi sovitica de no permetre una aventura que poss en risc la unitat ideolgica. El 4 de novembre de 1956 les tropes sovitiques ocupaven Budapest, destituen el govern, detenien Nagy i els seus (deportats a Romania i posteriorment condemnats a mort i executats) i proclamaven el Govern Provisional Revolucionari dels Treballadors amb Kdr com a president.

Cessada mesos desprs l'ocupaci sovitica, el govern de Kdr an prenent un rumb inusitat dins dels parmetres de la  guerra freda . Comen per la privatitzaci de la terra i per industrialitzar el pas. Tot i que el control ideolgic comunista era rigors, el nivell de vida dels hongaresos superava de molt els altres pasos del Bloc de l'Est. El poder (l'anomenat comunisme-gulaix) encoratjava els ciutadans a la participaci poltica, alhora que obria les fronteres al turisme occidental, amb el consegent bescanvi d'idees i l'entrada de divises que revertien en el progrs general. De tota manera, Hongria particip entusisticament en la repressi de la Primavera de Praga de 1968. Els anys segents es caracteritzaren per una poltica autnoma del govern hongars, d'una banda fidel als dictats sovitics i de l'altra oberta a la collaboraci amb Occident. 

Jnos Kdr rest al poder fins al 27 de maig de 1988, quan enmig d una gran convulsi poltica i econmica, dimit per motius de salut. Mesos desprs el rgim comunista era escombrat d'Hongria, amb Kdar apartat de qualsevol responsabilitat de govern (per b que mantenia la secretaria general del Partit) i malalt de mort, que s'esdevingu poc desprs.

L'any 2007 la tomba de Kdr i de la seva muller Mria Tamsk al cementiri de Budapest va ser profanada i en desaparegueren les restes. A prop hom escrigu a la paret  Els assassins i tradors no han de reposar en terra sagrada. 1956-2006 , en referncia al cinquantenari de la revoluci que Kdr tant havia contribut a esclafar.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397645" title="Sarotherodon" nonfiltered="3235" processed="3218" dbindex="153256">

Sarotherodon s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica i Israel.
Espcies.
Sarotherodon caroli  ;
Sarotherodon caudomarginatus ;
Sarotherodon galilaeus	;
Sarotherodon galilaeus borkuanus 	  ;
Sarotherodon galilaeus boulengeri ;
Sarotherodon galilaeus galilaeus ;
Sarotherodon galilaeus multifasciatus;
Sarotherodon galilaeus sanagaensis;
Sarotherodon linnellii;
Sarotherodon lohbergeri ;
Sarotherodon melanotheron ;
Sarotherodon melanotheron melanotheron  ;
Sarotherodon melanotheron heudelotii ;
Sarotherodon melanotheron leonensis ;
Sarotherodon melanotheron nigripinnis ;
Sarotherodon melanotheron paludinosus  ;
Sarotherodon mvogoi ;
Sarotherodon occidentalis   ;
Sarotherodon steinbachi ;
Sarotherodon tournieri ;
Sarotherodon tournieri liberiensis ;
Sarotherodon tournieri tournieri ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397647" title="Jorge Otero Bouzas" nonfiltered="3236" processed="3219" dbindex="153257">
Jorge Otero Bouzas (Nigrn, 28 de gener de 1969) s un futbolista gallec, ja retirat, que ocupava la posici de defensa.

 Trajectria .
Otero va sorgir de la pedrera del Celta de Vigo. Desprs de passar pel filial, el Celta Turista, al 1987 puja al primer equip. Eixe mateix any ja pren la titularitat i disputa 31 encontres de la Primera Divisi.

Va ser una pea clau del seu equip en les set temporades que va militar amb el Celta, dues d'elles a Segona Divisi. A la 94/95 fitxa pel Valncia CF, dins d'un ambicis projecte encapalat pel entrenador brasiler Parreira, campi del mn pocs mesos abans, per Mestalla va viure una mala campanya, sent noms desens de la taula. Otero va participar en 25 ocasions.

La temporada segent el gallec aconsegueix la seua millor posici en Lliga, sotscampi amb l'equip valenci. Tamb va ser l'any que ms partits jugaria Otero en la competici, fins a 37. La seua aportaci baixa a la campanya segent i deixa el Valncia al final de la 97/98.

Entra en la plantilla del Real Betis, per ja no compta com abans i en els quatre anys que hi passa no supera l'escassa vintena d'aparicions. Amb el Betis descendeix a Segona Divisi, i desprs d'acompanyar una temporada als btics en la categoria d'argent, fitxa per l'Atltico de Madrid, que cercava el retorn a Primera. Ho va aconseguir i Otero continua a l'any segent, la 02/03. Seria el seu ltim any a la mxima divisi i a penes estaria present en 16 encontres.

Al 2003 torna a la Segona, a les files de l'Elx CF, on roman dos anys (46 partits), abans de penjar les botes al 2005.

 Selecci .
Otero va disputar nou partits internacionals amb la selecci espanyola de futbol, entre 1993 i 1996. Tamb va formar part del combinat espanyol que va acudir al Mundial dels Estats Units 1994 (Otero va jugar dos partits) i a l'Eurocopa d'Anglaterra de 1996 (on va disputar un encontre).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397649" title="Sarotherodon caroli" nonfiltered="3237" processed="3220" dbindex="153258">

Sarotherodon caroli  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Barombi Mbo (Camerun).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Holly, M. 1930. Synopsis der Ssswasserfische Kameruns. Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien v. 139 (1. Abt.) (3-4): 195-281, Pls. 1-2. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E. i G.G. Teugels, 1991. Sarotherodon. p. 425-437. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397650" title="Sarotherodon caudomarginatus" nonfiltered="3238" processed="3221" dbindex="153259">

 Sarotherodon caudomarginatus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del riu Corubal (Guinea Bissau) fins a l'oest de Libria.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Boulenger, G. A. 1916. Catalogue of the fresh-water fishes of Africa in the British Museum (Natural History). Londres. Cat. Fresh-water Fish. Africa v. 4: i-xxvii + 1-392. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E. i G.G. Teugels, 1991. Sarotherodon. p. 425-437. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397651" title="Quentin Jackson" nonfiltered="3239" processed="3222" dbindex="153260">
Quentin Jackson (Springfield, Ohio, 13 de gener de 1909 - Nova York, 2 d'octubre de 1976) era un msic de jazz americ. El seu instrument era el tromb. Al principi de la seva carrera va treballar amb Cab Calloway i va tocar a l'orquestra de Duke Ellington. Posteriorment, va fer treballs notables amb Charles Mingus, Kenny Burrell i altres.
 Discografia .
 The Swingin' Miss "D" amb Dinah Washington, 1956 (reed. 1998);
 Blue Gardenia amb Dinah Washington, (1995);
 Dinah Sings Bessie Smith amb Dinah Washington, 1956, 1957 (1999);
 Live At Newport 1956, Live At Newport 1958, Blues In Orbit amb Duke Ellington (Columbia);
 Johnny Hodges amb Billy Strayhorn & The Orchestra, 1961 (1999);
 Jazz masters 48 amb Oliver Nelson (Verve, 1962-67);
 The Black Saint And The Sinner Lady, Mingus Mingus, Mingus Mingus amb Charles Mingus, (Impulse! Records, 1963);
 Movin' Wes amb Wes Montgomery, (Verve, 1963/1997);
 Quincy Jones Plays Hip Hits, 1963 (2004);
 Impressions: The Verve Jazz Sides amb Wes Montgomery, (Verve, 1964-1966, erschienen 1995);
 Peter & The Wolf amb Jimmy Smith, 1966 (1999);
 Blues: The Common Ground amb Kenny Burrell (Verve, 1967-68);
 Talkin' Verve amb Shirley Scott, (Verve, 2001);
 Roll 'Em with Shirley Scott, 1966 (2004);
 Ella Fitzgerald Sings the Duke Ellington Songbook, (Verve, 1957/1999);
 Ellington Is Forever amb Kenny Burrell (Fantasy, 1979);
 A internet .
 biografia a All Music ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397652" title="Sarotherodon galilaeus" nonfiltered="3240" processed="3223" dbindex="153261">

Sarotherodon galilaeus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Subespcies.
Sarotherodon galilaeus borkuanus  ;
Sarotherodon galilaeus boulengeri  ;
Sarotherodon galilaeus galilaeus ;
Sarotherodon galilaeus multifasciatus ;
Sarotherodon galilaeus sanagaensis ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E. i G.G. Teugels, 1991. Sarotherodon. p. 425-437. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397653" title="Palau de Blanquerna" nonfiltered="3241" processed="3224" dbindex="153262">

El Palau de Blanquerna (en grec:          ; en turc: Tekfur) era la denominaci que reb el conjunt de palaus, esglsies i residncies dels emperadors bizantins que es trobava radicat al nordoest de la ciutat de Constantinoble. 

Originriament el districte es trobava fora de les muralles de la ciutat i es caracteritzava per haver-hi una font. Pulcria, al segle V, hi inici la construcci de diverses esglsies, tasca que fou continuada per Justini. El 627, les muralles de Constantinoble foren ampliades per protegir aquest districte. El setembre del 1303, al Palau Blanquerna, Roger de Flor es despos amb Maria de Bulgria. El conjunt palauenc esdevingu la residncia dels emperadors bizantins des del 1081 i fins a la Caiguda de Constantinoble el 1453, tot que el Gran Palau de Constantinoble es continu usant per a les gran cerimnies. 

 Vegeu tamb .
 Constantinoble;
 Companyia Catalana d'Orient;

 Enllaos externs .
 Byzantium 1200: Palau Blanquerna;
  Blakhernai Palaces (Tekfur Palace);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397657" title="Sarotherodon linnellii" nonfiltered="3242" processed="3225" dbindex="153263">

Sarotherodon linnellii  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Barombi Mbo (oest del Camerun).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lnnberg, E. 1903. On a collection of fishes from the Cameroon containing new species. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 7) v. 12 (nm. 67): 37-46. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E. i G.G. Teugels, 1991. Sarotherodon. p. 425-437. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397658" title="Sarotherodon lohbergeri" nonfiltered="3243" processed="3226" dbindex="153264">

Sarotherodon lohbergeri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Barombi Mbo (oest del Camerun).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Holly, M. 1930. Synopsis der Ssswasserfische Kameruns. Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien v. 139 (1. Abt.) (3-4): 195-281, Pls. 1-2. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E. i G.G. Teugels, 1991. Sarotherodon. p. 425-437. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397663" title="Sarotherodon melanotheron" nonfiltered="3244" processed="3227" dbindex="153265">

Sarotherodon melanotheron  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Subespcies.
Sarotherodon melanotheron heudelotii ;
Sarotherodon melanotheron leonensis ;
Sarotherodon melanotheron melanotheron;
Sarotherodon melanotheron nigripinnis ;
Sarotherodon melanotheron paludinosus ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Rppell, W. P. E. S. 1852. Verzeichniss der in dem Museum der Senckenbergischen naturforschenden Gesellschaft aufgestellten Sammlungen. Vierte Abtheilung. Fische und deren Skelette. Frankfurt-am-Main. Fische und deren Skelette: 1-40. ;
 Trewavas, E. i G.G. Teugels, 1991. Sarotherodon. p. 425-437. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397664" title="Cant de Mota-Verde" nonfiltered="3245" processed="3228" dbindex="153266">

El cant de Mota-Verde s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.




 Administraci .


 
 Composici .
 


 Demografia .


  
 Enllaos externs .
 El cant de Mota-Verde al web de l'Insee;
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397666" title="Adolfo Valencia Mosquera" nonfiltered="3246" processed="3229" dbindex="153267">
Adolfo Valencia Mosquera, tamb conegut com Tren Valencia (Buenaventura, Colmbia, 6 de febrer de 1968) s un futbolista colombi, ja retirat, que ocupava el lloc de davanter.

 Trajectria .
Fins en set pasos diferents va jugar Valencia al llarg de la seua carrera esportiva, i en tots ells va deixar la seua empremta golejadora. Passa per ser un dels davanters colombians ms reconeguts de la dcada dels 90, tot i aix, no va arribar a triomfar a Europa encara que va disputar lligues tan competitives com la italiana, l'alemanya o l'espanyola.

Equips.
 1988 - 1993 Independiente de Santa Fe, Colmbia;
 1993 - 1994 Bayern Mnic, Alemanya (26 - 11 gols);
 1994 - 1995 Atltico de Madrid, Espanya (23 - 6 gols);
 1995 - 1996 Independiente de Santa Fe, Colmbia (22 - 11 gols);
 1997 America de Cali, Colmbia (19 - 9 gols);
 1997 - 1998 Reggiana, Itlia (23 - 4 gols);
 1998 - 1999 Independiente de Medelln, Colmbia (22 - 11 gols);
 1999 - 2000 PAOK, Grcia (27 - 8 gols);
 2000 - 2001 MetroStars, Estats Units (48 - 21 gols);
 2002 Independiente de Santa Fe, Colmbia (28 - 11 gols);
 2002 Zhejiang Lucheng, Xina (31 - 14 gols);
 2003 Unin Atltico Maracaibo, Veneuela (7 - 4 gols);
 2003 - 2004 Zhejiang Lucheng, Xina (6);

 Selecci .
Valencia va ser un dels puntals de la selecci colombiana de futbol de la dcada dels 90 i va vestir la samarreta nacional 37 vegades entre 1992 i 1998, anotant un total de 14 gols.

Va formar part del combinat colombi que va assolir la tercera plaa a la Copa Amrica de 1993 i va participar als Mundials d'Estats Units 1994 i de Frana 1998.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397671" title="Sarotherodon mvogoi" nonfiltered="3247" processed="3230" dbindex="153268">

 Sarotherodon mvogoi s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Camerun, al Gabon i al riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Thys van den Audenaerde, D. F. E. 1965. Description d'une nouvelle espce de Tilapia de la rivire Nyong (Cameroun) (Pisces, Cichlidae). Rev. Zool. Bot. Afr. v. 71 (nms. 3-4): 392-399. ;
 Trewavas, E. i G.G. Teugels, 1991. Sarotherodon. p. 425-437. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397673" title="Alexander Barclay" nonfiltered="3248" processed="3231" dbindex="153269">

Alexander Barclay (c.1476 - 10 de juny de 1552) va ser un poeta britnic.

Biografia.
Va ser frare benedictin i desprs francisc. s conegut sobretot per la seva traducci de la stira allegrica Narrenschiff, de Sebastian Brant. Ha tradut igualment en angls De quatuor virtutibus de Domenico Mancini i s l'autor d'una selecci de pastorals intitulat Certayne Ecloges of Alexander Barclay, Priest.

Enllaos externs.
.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397675" title="Juan Vizcano Morcillo" nonfiltered="3249" processed="3232" dbindex="153270">
Juan Vizcano (6 d'agost de 1966, Pobla de Mafumet, Tarragons), s un ex futbolista catal que va jugar com migcampista defensiu. Va destacar per la seva collocaci i anticipaci en tasques defensives i pel seu potent tir des de fora de l'rea. El seu primer equip professional va ser el Reial Saragossa, al quual va arribar en 1987 procedent de l'Alagn, per es recordat principalment per la seva etapa en l'Atltico de Madrid. 

 Trajectria . 
Vizcano va debutar en Primera Divisi en el Reial Saragossa en 1987, on va jugar tres temporades. D'aqu va passar a jugar en l'Atltic de Madrid on va jugar 8 temporades, guanyant 1 Lliga i 2 Copes del Rei, i va formar part de l'equip titular del doblet. 

Posteriorment va jugar en el Real Valladolid] a Primera i en l'Elx CF i Gimnstic de Tarragona en Segona Divisi. A l'equip tarragon es va retirar en 2004. 

En total va acumular fins a 13 temporades en Primera Divisi, titular prcticament a totes elles en els diferents equips que va passar. 

 Clubs .


 Selecci . 
Ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en 15 ocasions entre 1991 i 1992. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397679" title="Sarotherodon occidentalis" nonfiltered="3250" processed="3233" dbindex="153271">

 Sarotherodon occidentalis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 28,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Casamance (Senegal) i al riu Saint John (Libria).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Daget, J. 1962. Les poissons du Fouta Dialon et de la basse Guine. Mem. Inst. Franc. Afr. Noire Nm. 65: 1-210, Pls. 1-13. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E. i G.G. Teugels, 1991. Sarotherodon. p. 425-437. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397681" title="Quentin Kawananakoa" nonfiltered="3251" processed="3234" dbindex="153272">


Quentin Kawananakoa, formalment Quentin Kuhio Kawananakoa (nascut al 28 de setembre de 1961), s l'actual cap de la Casa dels Kawananakoa (casa reial que ostenten el tro del Regne de Hawaii). El seu teric estatus com reclamant al tro del Regne de Hawaii (monarquia abolida al 1893) ha estat afirmat pels historiadors i la comunitat nadiva hawaiana, que sovint es refereix a ell com Prncep Kawananakoa. Tamb s un poltic hawai, membre del Hawaii Republican Party. Est en conflicte successori amb la Casa dels Kalukuokamaile, que tamb pretenen el tro del Regne de Hawaii.
 Primers anys .
Quentin Kawananakoa va nixer el 1961 a San Francisco, Califrnia, com segon fill de Edward A. Kawananakoa. Va crixer a Honolulu, Hawaii. Desprs estudi a la Universitat de Southern California. Va tornar a Oahu, a on es va graduar en dret.
 Vida poltica .
Al 1994, Kawananakoa va seguir la petjada dels seus antecessors i es present a eleccions poltiques. Va guanyar una cadira a la Cmara de Representants de Hawaii pel Hawaii Republican Party. Al cap d'un temps es retir de la vida pblica.

A l'abril de 2006, desprs de vuit anys fra de l'esfera pblica, Kawananakoa va anunciar la seva intenci d'aconseguir un seient al Senat dels Estats Units, per va perdre les eleccions primries contra Robert Hogue.
 Famlia .
Al 1995 es va casar amb la nadiua de Barbados Elizabeth, amb qui van tenir dos fils: Zincaid Kawananakoa (1996) i Riley Kawananakoa (1999), que tamb ostenten el ttol de prnceps. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397685" title="Bernard Madoff" nonfiltered="3252" processed="3235" dbindex="153273">

Bernard Leon Madoff (29 d'abril de 1938) va ser el president d'una signatura d'inversi que duu el seu nom i que ell va fundar en 1960. Aquesta va ser una de les ms importants a Wall Street. Madoff tamb va ser una de les principals figures de la filantropia jueva. Al desembre de 2008 Madoff va ser detingut per la FBI i acusat de frau. El jutge federal Louis L. Stanton ha congelat els actius de Madoff. El presumpte frau pot arribar a els 50.000 milions de dlars, el que ho convertiria en un dels majors fraus portats a terme per una sola persona.

 Vida personal .

Madoff va nixer en 1938 en el si d'una famlia jueva i est casat amb Ruth Madoff.

Ha estat membre actiu de la National Association of Securities Dealers (NASD), organitzaci autoregulada en la indstria d'actius financers nord-americans. La seva empresa va estar entre les cinc que van impulsar el desenvolupament del NASDAQ, i ell mateix va treballar com coordinador cap del mercat de valors.

El grup incluia dues rees separades: Bernard Madoff Investment Securities LLC, amb les funcions de corredor de borsa (broker) i creador de mercat en accions nord-americanes (market maker), on treballava la majoria del personal. I l'rea de Investment Advisory, focus de tot el frau. En aquesta ltima Bernard Madoff realitzava les inversions para Hedge Funds menjo Fairfield Sentry, Kingate o Optimal (grup banc Santander) (veure informe de la SEC aix com l'informe de la detenci). Aquesta rea d'inversions no es va registrar en la SEC fins a l'any 2006.

A pesar de l'xit histric en els resultats dels fons manejats per la seva empresa, des de 1992 la gesti en el seu fons va rebre algunes crtiques allades. Es va descobrir posteriorment com els auditors de Madoff formaven un petit despatx sense prcticament personal.

Al 1999 un gestor d'inversions expert en el mercat de derivats va presentar una carta a la SEC americana en Boston denunciant i descrivint exactament el que al final va passar 9 anys mes tarda. Aquest denunciant, una espcie de "gola profunda", s'ha conegut ara que el seu nom s Harry Markopolos

 Vctimes de Madoff .

Madoff, amb fama de filantrop, no noms ha enganyat a entitats bancries i a grups inversors. Tamb sn vctimes de la seva estafa fundacions i organitzacions caritatives moltes d'elles jueves.

El 23 de desembre la policia va trobar mort en la seva oficina de Nova York, amb indicis de sucidi, a Thierry Magon De la Villehuchet,de 65 anys i cofundador de Acces International, un dels principals comercializadores de fons que gestionava Madoff i els diners dels quals s'hauria perdut completament.

En exclusiva, presenta l'inventari detallat de les entitats financeres, fundacions i persones naturals que van perdre amb la fallida de Bernard L. Madoff. Aquest inventari recull tota la informaci dispersa i parcial que s'ha presentat en diferents mitjans de comunicaci sobre el tema. Els afectats es van agrupar en tres categories:

bancs i asseguradores;
banca privada i fons;
fundacions i persones naturals;
en una quarta categoria s'inclouen altres afectats sobre els quals no es va poder determinar la quantia del perdut.

 Grups inversors usats per Madoff . 

 Access International Advisors LLC (a travs del American Selection Fund);
 Ascot Partners;
 Banque Bndict Hentsch;
 Banco de Santander (a travs del Optimal Fund);
 BBVA;
 BNP Paribas ;
 NPB Neue Privat Bank (Zurich);
 Bramdean Alternatives;
 Fairfield Sentry Ltd;
 Fairfield, Connecticut;
 Julian J. Levitt Foundation;
 Kingate Global Fund Ltd;
 Robert I. Lappin Charitable Foundation;
 M&B Cabdal Advisers;
 Maxam Cabdal Management;
 Nomura Holdings;
 North Shore-Long Island Jewish Health System;
 Sterling Equities, Inc. led by Nova York Mets co-owner Fred Wilpon;
 Tremont Cabdal Management;
 Union Bancaire Prive;
 Judy and Fred Wilpon Family Foundation;
 Stephen A. Fini;
 Avram i Carol Goldberg;
 Robert Jaffe i famlia;
 Saul Katz, copropietari dels New York Mets;
 Irwin Kellner;
 Frank Lautenberg i l'organitzaci caritativa que ell va fundar;
 Susan Leavitt de Tampa Bay;
 J. Ezra Merkin;
 El multimilionari Ira Rennert;
 Ira Roth i la seva famlia de Nova Jersey;
 Carl i Ruth Shapiro i la seva famlia;
 Richard Spring de Boca Raton;
 Vincent Tchenguiz;
 Lawrence Velvel;

 Vegeu tamb .

 Esquema Ponzi;
 Cllules de l'abundncia;

 Referncies . 


 Enllaos externs .

http://lanota.com/index.php/CONFIDENCIAS/Madoff-listado-completo-de-perdedores.html;
Aquest tipus va estafar a l'univers;
L'estafa d'un 'broker' de Wall Street provoca 3.000 milions de prdues a Espanya;
 Article sobre la notcia de la seva detenci;
 Qui era Bernard Madoff?;
"BBVA afirma que no ha distribut productes lligats a Madoff";
Sobre el frau del que fou president de Nasdaq;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397691" title="Sarotherodon steinbachi" nonfiltered="3253" processed="3236" dbindex="153274">

Sarotherodon steinbachi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Barombi Mbo (oest del Camerun).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E. 1962. Fishes of the crater lakes of the northwestern Cameroons. Bonner Zool. Beitr. v. 13 (heft 1/3): 146-192. ;
 Trewavas, E. i G.G. Teugels, 1991. Sarotherodon. p. 425-437. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397695" title="Ampriani" nonfiltered="3254" processed="3237" dbindex="153275">

Ampriani (en cors Ampriani ) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 14 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397698" title="Jean-Claude Amiot" nonfiltered="3255" processed="3238" dbindex="153276">
Jean-Claude Amiot (Vichy, 18 d'octubre de 1939) s un compositor, director d'orquestra i professor de msica francs.

Estudi el viol al Conservatori de Msica de Le Mans i, ms tard prengu llions de piano. Des de 1955 estudi a Li amb Csar Geoffray. A partir de 1963 assist a l'Schola Cantorum de Pars i hi va estudiar sota el mestratge d'Edmond Pendelton. Aquell mateix any guany a Besanon el premi  Resonances  de direcci d'orquestra.

L'any 1964 es trasllad a Nova York, on va treballar amb Dimitris Mitropoulos. Als Estats Units d'Amrica va conixer Leonard Bernstein i Leopold Stokowski, els quals l'encoratjaren a prosseguir la seua carrera musical.

En retornar a Frana el 1968, Amiot es convert en director de la sucursal a Mcon de l'Ecole Nationale de Musique i, des de 1983, va ser director del Conservatori Nacional de la regi de Clermont-Ferrand, crrec en qu va romandre fins la seua jubilaci l'any 2000.

La seua inspiraci s extica com la Suite Caribenya per a orquestra (1985), o Southern Winds (1986) premi de l'Any Internacional de la Msica de Le Havre. Jaqus Lancelot li estren el seu Concert per a clarinet amb lOrquestra de l'O.R.T.F i el Ministeri de Cultura li subvencion la seua pera Le Crepeau Manivelle amb un text de Guy Foissy (1980). Ha compost obres per a grans formacions orquestrals, com ara la Simfonia coral de la revoluci 1789 (1989). Tamb amb 600 artistes i executants i davant de 80.000 espectadors va estrenar l'any 1994 a Puy de Dome va estrenar una simfonia coral sobre la vida de Galileu, missatger de les estrelles. 

Va tenir nombroses residncies; Saint-Tropez, Dijon, dans le Forez, le Puy de Dome i l Haut Mconnais.

La seva obra s molt diversa, fins el moment amb prop de 100 obres: post serial amb obres com Sis seqncies per a orquestra (1955) o Ansietat VI. El 1980 cre el Centre d'acci cultural de Mcon, obres per la joventut com Le Cirque Ventouresco (1986) i el Jeu de Folamour (1994), pera per a infants que ha tingut nombroses representacions a Frana i fins i tot s'ha tradut a l'hongars.

El seu catleg  lluny de ser tancat- cont msica de cinema, canons i msica instrumental. Jean Claude Amiot posseeix el Certificat d'Aptitud per fer funcions de Director de Conservatori expedit pel Ministeri de Cultura. 

Dividint el seu temps entre la composici, la realitzaci i la pedagogia, ha dirigit nombroses peres i concerts a Frana, Anglaterra, Esccia, Alemanya, Blgica, Holanda, Hongria, Bielorssia, Romania...

 Bibliografia .
Jean-Claude Amiot;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397699" title="Sarotherodon tournieri" nonfiltered="3256" processed="3239" dbindex="153277">

Sarotherodon tournieri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Subespcies.
Sarotherodon tournieri liberiensis ;
Sarotherodon tournieri tournieri ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Daget, J. 1965. Poissons nouveaux de Cte d'Ivoire. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. (Sr. 2) v. 36 (nm. 5) (1964): 590-595. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E. i G.G. Teugels, 1991. Sarotherodon. p. 425-437. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397702" title="Campi" nonfiltered="3257" processed="3240" dbindex="153278">

Campi (en cors Campi ) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 28 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397705" title="Alberto Casado" nonfiltered="3258" processed="3241" dbindex="153279">
Alberto Casado (nascut a Madrid el 7 de novembre de 1983) s un cmic espanyol. Es va llicenciar en Comunicaci Audiovisual a la Universitat Europea de Madrid, desprs de llicenciar, va fer el Mster de Gui de Globomedia, i desprs com a projecte final va realitzar juntament amb Mario Daz i Jos Lozano un curtmetratge titulat Suplents. 

Participa com a guionista i collaborador en el programa S lo que hicisteis... de La Sexta, interpreta a un dels paparazzis juntament amb Mario Daz i Jos Lozano, els seus companys en Suplentes. Actualment presenta la secci "Revistas de la Semana" tant dilluns i dimecres, a ms de l'autocrtica del programa cada divendres. Va ser el substitut d'ngel Martn com a analista de mitjans durant les seves vacances al juliol de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397706" title="Manuel Snchez Delgado" nonfiltered="3259" processed="3242" dbindex="153280">
Manuel Snchez Delgado, ms conegut com Manolo, va ser un futbolista espanyol. Va nixer a Cceres (Provncia de Cceres). Jugava de davanter (de vegades de migcampista) i el seu primer equip va ser el Club Polideportivo Cacereo. 

Biografia. 
Va comenar jugant en el Club Polideportivo Cacereo. Desprs de jugar dues temporades en el CE Sabadell, en 1985 fitxa pel Real Murcia, club en el qual aconsegueix l'ascens a la Primera divisi espanyola en la seva primera temporada. Debuta en la Primera divisi espanyola el 31 d'agost de 1986 en el partit Real Murcia 1 - 3 Reial Madrid. En aquest partit Manolo va anotar el gol del seu equip. 

Amb el Real Murcia juga dues temporades en la Primera divisi marcant 21 gols. En 1988 fitxa per l'Atltico de Madrid. Amb aquest club guanya dos Copes del Rei. A ms a ms aconsegueix el subcampionat de Lliga en la temporada 90-91. En la temporada segent Manolo marca 27 gols en 36 partits de lliga assolint el Trofeu Pichichi. Amb el quadre matalasser juga set temporades disputant 219 partits de lliga espanyola de futbol en els quals va marcar 76 gols. 

En 1997, desprs de tornar al Sabadell, es marxa a jugar al Mrida, equip en el qual acaba retirant-se dels terrenys de joc a causa d'una lesi de tbia que li va impedir, durant tota la temporada, debutar amb el seu equip. Manolo va jugar un total de 292 partits en la Primera divisi espanyola marcant 97 gols. 

Actualment entrena al Pegaso equip del grup VII de la 3a Divisi Espanyola. 

Clubs.
 Club Polideportivo Cacereo ? - 1983;
 CE Sabadell -  1983 - 1985;
 Real Murcia - 1985 - 1988;
 Atltico de Madrid - 1988 - 1995;
 Centre d'Esports Sabadell - 1995 - 1997;
 Mrida Unin Deportiva - 1997 - 1998;

Selecci .
Ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en 28 ocasions. El seu debut com internacional va ser el 16 de novembre de 1988 en el partit Espanya 2-0 Irlanda, en el qual Manolo va marcar un gol. En total va marcar nou gols amb la seva selecci. 

Participacions en Copes del Mn. 
 Va participar amb la Selecci espanyola en la Copa Mundial de Futbol d'Itlia de 1990 disputant un encontre enfront d'Uruguai. ;

 Enllaos externs .
 Manolo en www.lfp.es;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397707" title="Arxiu notarial" nonfiltered="3260" processed="3243" dbindex="153281">

Els arxius de protocols sn els conjunts documentals orgnics formats pels manuals, llibres de notes, protocols i tota la documentaci emanada de la instituci notarial.

 Introducci .
Suposen una documentaci de gran transcendncia ja que neixen del desig de donar seguretat a les relacions jurdiques privades, mitjanant escriptures, la validesa i l autenticitat de les quals sn garantides per la intervenci d una persona amb autoritat emanada, en un principi, d una instituci pblica davant la qual el document t valor probatori.

Els fons notarials s han convertit en fonts primries imprescindibles per estudiar els aspectes scio-econmics, artstics, culturals i de la vida quotidiana de les collectivitats al llarg del temps.

La creaci dels arxius de protocols comena a Catalunya, com a la resta de l Estat, amb la promulgaci de la Llei Orgnica del Notariat del 28 de maig del 1862 i els reglaments i decrets posteriors, especialment el de 1869. Per tant la seva formaci s molt posterior al naixement de la instituci que va generar la documentaci: el notariat.

Aquest endarreriment normatiu quant a la formaci d arxius, ha determinat que molts dels protocols ms antics s hagin perdut i que, ben sovint, ens hagin arribat en un deficient estat de conservaci.

 Procs histric de formaci. 
Encara que es pot parlar de notaris des del segle XI a les cancelleries comtals i episcopals, s a partir del segle XIII quan, sobre tot per la recepci del dret rom, es va consagrar la transformaci del scriptor en notarius i de la scriptura en instrumentum publicum. El notari ser, a partir d aquest moment, la persona dotada de la fides publica i l instrument gaudir de validesa jurdica davant el poder corresponent.

Els primers arxius de protocols van nixer de forma gaireb espontnia, amb un caire eminentment de gesti. Era convenient guardar els protocols, perqu les minutes dels manuals i les notes dels llibres servien de guia per l elaboraci posterior de cpies i certificacions, o per anotar-hi cancellacions de deutes i finalitzacions de terminis dels contactes.

La qesti de la formaci dels primers arxius notarials arrela amb el problema de la patrimonialitzaci dels protocols i el seu trasps. Encara que sempre havia quedat establert el caire pblic del protocol, el notari gaudia de la propietat til del protocol, s a dir, dels rendiments que podien proporcionar el lliurament de cpies d escriptures. Aix mateix, el notari havia tingut llibertat per elegir el seu successor.

Tot aix va facilitar l existncia d abusos. Malgrat que el notari tenia l obligaci de guardar a les seves oficines els llibres propis i els dels seus antecessors, els protocols que ja no proporcionaven rendiment eren arraconats a les golfes o a les quadres de les cases. De vegades, si no hi havia una disposici testamentria concreta o una intervenci del veguer de la ciutat, els hereus del notari venien els protocols amb altres llibres del difunt.

 La primera normativa.
Va ser la Llei Orgnica del Notariat del 1862 la primera disposici general encaminada a constituir els arxius notarials. Determinava que els protocols pertanyien a l Estat i que els notaris els conservarien d acord amb les lleis, com arxivers i sota la seva responsabilitat. Disposava, a ms, la creaci d arxius generals d escriptures pbliques a cada Audincia Territorial, en els quals serien custodiats els registres de ms de vint-i-cinc anys d antiguitat.

El reglament del mateix any ja especificava que cap persona que no fos notari podria tenir al seu crrec un arxiu de protocols.

No obstant aix, aquesta llei no va assolir del tot el seu objectiu ja que era massa ambiciosa i suposava una concentraci excessiva de la documentaci i perqu el marge de 25 anys era massa redut i podia perjudicar als particulars.

La segona disposici fonamental va ser el Decret-llei de 8 de gener de 1869 de formaci dels arxius generals de districte, que replantejava l organitzaci d aquests arxius. Va suprimir els arxius generals de protocols de les Audincies i va crear els arxius de Districte notarial o de partit judicial establerts a la poblaci on resids el jutjat de primera instncia, amb protocols amb ms de 30 anys.

Aix mateix, per primer cop, s introdua de manera clara la figura del notari arxiver com a responsable de l arxiu -responsabilitat que avui dia continua mantenint- elegit pel Ministeri d entre els que residien a la localitat i a compte del qual havien d anar la confecci dels inventaris, les despeses i tamb els beneficis que es derivaven de la seva installaci i custdia.  

Va ser durant aquesta poca quan es va iniciar la recollida de protocols de les cases particulars i de les notaries, com tamb de les diferents corporacions civils i religioses de viles i ciutats, comenant, aix, a formar-se els primer veritables arxius de protocols.

Important va ser tamb el Reial Decret de 14 de mar de 1902, sobre els arxius de protocols que venia a recolzar el contingut del Decret llei de 1869 i comenava recordant als notaris l obligaci de portar a l arxiu de districte els protocols, llibres i papers que estiguessin en el seu poder i que havien d integrar aquests arxius. Tamb els recordava la necessitat d elaborar inventaris dels protocols i altra documentaci notarial, inventaris que s es van realitzar i que avui sn d una enorme utilitat.

No obstant tota aquesta reglamentaci,el valor histric dels arxius de protocols no va ser reconegut fins a la Reial-ordre del 1914, que feia accessible als investigadors la documentaci notarial de ms de cent anys.

Durant els anys de la Repblica i la Guerra Civil va haver-hi tot un seguit de decrets i contra-decrets. Un dels ms importants, posat que va marcar la reglamentaci posterior, s el Reglament notarial de 2 de juny de 1944, pel qual s aprovava l organitzaci i el rgim del notariat i es fixava la creaci d un Arxiu General de Protocols a cada cap de Districte notarial, on s havien de recollir els protocols de ms de 25 anys. Alhora, obria les portes dels arxius a les persones de notria competncia en els estudis d investigaci histrica.

 La normativa estatal vigent .
La constitueix el Decret interministerial del 2 de mar del 1945. Elaborat a proposta del Collegi de Notaris de Barcelona, la seva intenci s deixar de banda qualsevol reglamentaci excessivament rgida i procurar assolir la ms estreta collaboraci possible entre les diverses institucions  Collegis de Notaris, Administraci Central i Administraci Local-. Es crea, a cada arxiu de protocols, una Secci Histrica integrada pels manuals de ms de 100 anys i oberta als investigadors.
Es contemplen tres classes de Seccions Histriques d arxius de protocols:

En els Collegis de Notaris, a crrec exclusivament dels mateixos Collegis i sota la inspecci tcnica d un Patronat Nacional que el mateix decret creava.
En els Arxius Histrics Provincials, la documentaci de les restants capitals de provncia no incloses en l apartat anterior, a crrec del notari arxiver, al qual correspondria l expedici de cpies, mentre que la direcci i ordenaci tcnica es confia al cos d arxivers.
En els altres Districtes notarials, a crrec del notari arxiver, que ha de tenir cura del seu tractament i de la seva organitzaci amb l assessorament tcnic del cos d arxivers. Aquests sn traspassables, en tot cas, a la xarxa d arxius comarcals de l Administraci Autonmica corresponent;
La conservaci i responsabilitat ltima sobre els arxius de protocols continuaven en mans dels notaris arxivers mentre que la direcci i ordenaci tcnica d aquestes seccions es confiava, en tots els casos, al Cos Facultatiu d Arxivers, Bibliotecaris i Arquelegs. 

Aquesta normativa va resultar massa flexible i s aqu on radica les principals causes dels seu incompliment. Pensem, per exemple,  que el Patronat no es va crear fins l any 1958 -i mai va arribar a funcionar- i que la direcci tcnica per part del cos estatal d arxivers va ser portada a terme per personal de molts diverses administracions (central, autonmica, local, notaris).

 La normativa autonmica vigent.
La Constituci de 1978 fixa les bases perqu les comunitats autnomes assumeixin les competncies quant a patrimoni documental. Aix, poden tenir competncia exclusiva sobre el patrimoni histric i els arxius que no siguin de titularitat estatal i a, ms, poden assumir l execuci de la legislaci de l Estat en matria d arxius de titularitat estatal. L Estatut d autonomia de 1979 va recollir plenament aquesta possibilitat als articles 9.6 i 11.

L Ordre 15 de mar de 1982 al seu punt cinqu determina que  la Generalitat assumeix les competncies sobre les Seccions Histriques de Protocols Notarials en el territori de Catalunya , encara que afecta noms als Arxius Histrics Provincials de Girona, Lleida i Tarragona. Aix suposa un clar trasps de la documentaci sobre la documentaci histrica quant a les antigues atribucions del Ministeri de Cultura  direcci i ordenaci tcnica- i salvant, en tot cas, les competncies de la instituci notarial productora  conservaci i responsabilitat ltimes en mans dels notaris arxivers-, establertes en el Decret de 1945.

Aquesta ser la principal disposici relativa als arxius de protocols fins avui dia. Ni la Llei d Arxius, de 26 d abril de 1985; ni la Llei de Patrimoni Documental Catal, de 30 de setembre de 1993, aporten res de nou sobre els arxius notarials. No obstant aix, la vigent Llei d Arxius i Documents, de 13 de juliol de 2001, conceptua com a documents pblics de Catalunya els produts pels fedataris i els registres pblics i explicita l Arxiu Histric de Protocols de Barcelona i els arxius histrics provincials com a integrants del Sistema d Arxius de Catalunya.

 Situaci actual dels fons a Catalunya.
A Catalunya, els fons conservats avui als diferents arxius generals de districte sn realment extraordinaris, malgrat les vicissituds sofertes al llarg dels segles. Es pot destacar, per exemple, els arxius generals de la Bisbal d'Empord, Cervera, Figueres, Girona, Manresa, Olot, Reus, Terrassa, Tortosa o Vic. D'altres, en canvi, presenten uns fons ms reduts, degut especialment als estralls ocasionats per les diferents conflagracions blliques. Per exemple, les Borges Blanques, Falset, Gandesa, Granollers, Lleida o la Seu d'Urgell. 

En la majoria dels casos, els fons centenaris o histrics d'aquests arxius generals de districte han estat traspassats, d'acord amb la legislaci vigent, a la xarxa d'arxius histrics comarcals o b locals. D'aquesta manera, es troben, en primer lloc, als Arxius Histrics Provincials de Girona, Lleida i Tarragona, de titularitat estatal, per amb un trasps de la gesti a la Generalitat i on es conserven els protocols del propi districte, a ms dels fons notarials d'altres districtes de la provncia. I, seguidament, als diferents arxius histrics comarcals de la Generalitat de Catalunya i tamb als arxius municipals, amb un manteniment de la responsabilitat ltima per part del notari arxiver i de la Junta Directiva del Collegi.

D'altra banda, els fons no centenaris (i de ms de vint-i-cinc anys) presenten una situaci ms diversa. Aquests arxius de carcter "intermedi", regits pel Reglament Notarial de 1944, de vegades es troben ubicats al costat dels centenaris -en secci independent i no accessibles-, altres vegades es troben en locals directament dependents dels notaris arxivers o, en altres ocasions, es troben en locals cedits pels ajuntaments.

Mentre aquests ltims fons estan inventariats d'acord amb la legislaci notarial, els histrics tamb estan perfectament descrits i amb els inventaris, majoritriament, publicats dins de la "Col.lecci d'Inventaris d'Arxius Notarials de Catalunya" de la Fundaci Noguera. 

 Bibliografia selleccionada.

PAGAROLAS I SABAT, Laure. (2007). Los archivos notariales. Qu son y como se tratan. Gijn: Ediciones Trea. 159 pg.

PAGAROLAS I SABAT, Laure. (2000)  Gnesi i evoluci dels registres notarials (segles XIII-XIX) , Actes del II Congrs d Histria del Notariat Catal. Barcelona: Fundaci Noguera, pg. 161-184.

PAGAROLAS I SABAT, Laure. (1994)  Notariat i cultura: els registres notarials , Actes del I Congrs d Histria del Notariat Catal. Barcelona: Fundaci Noguera, pg. 333-350.

PAGAROLAS I SABAT, Laure. (1988). Els arxius de protocols , Lligall, nm. 1 (Barcelona), pg.53-63.

CASES I LOSCOS, Llusa; CURTO I HOMEDES, Albert; MAYANS I PLUJ, Antoni; PAGAROLAS I SABAT, Laure; PLANES I ALBETS, Ramon. (2005). El fons de protocols de Catalunya. Estat actual i proposta de sistematitzaci. Barcelona: Associaci d Arxivers de Catalunya. 285 pg. (Textos 5);

LVAREZ-COCA GONZLEZ, Mara Jess. (1987).  La fe pblica en Espaa. Registros y notaras. Sus fondos. Organizacin y descripcin , Boletn de la ANABAD, nm. 37 (Madrid), p. 7-67.

BONO, Jos. (1985). Los archivos notariales. Sevilla: Junta de Andaluca.

 Enllaos externs.

ICA. Section on Notarials Records;
http://www.ica.org/en/node/53#

Collegi de Notaris de Catalunya. Arxius de Catalunya.
http://www.colnotcat.es/frames.asp?dir=3&op=0&idioma=cat

Arxiu Episcopal de Vic;
http://www.abev.net/


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397708" title="Arxiu histric" nonfiltered="3261" processed="3244" dbindex="153282">

Els arxius histrics sn dins la primera accepci del terme arxiu, referida al conjunt orgnic documental, el conjunt de documents que han perdut la seva vigncia administrativa i han adquirit un valor permanent, del tipus que sigui preferentment secundari, cultural o histric. Un exemple en aquesta accepci s el fons de l Administraci Reial i Senyorial de l Arxiu Nacional de Catalunya, dins de l Administraci Reial, l ANC conserva 3.000 plets de la srie processos civils procedents de la Reial Audincia de Catalunya, des de finals del segle XVI fins al XIX.

En la segona accepci del mot arxiu, les institucions culturals que conserven, tracten i difonen documentaci de valor permanent, que els ha arribat mitjanant transferncia de l arxiu central o intermedi, com tamb per donaci, dipsit o adquisici, amb finalitat cultural i com a eina bsica per a la investigaci histrica. Un exemple d arxiu histric com instituci s l Arxiu Nacional de Catalunya i l Arxiu de la Corona d Arag.

La tipologia d arxius segons el cicle de vida dels documents diferencia els arxius histrics amb els arxius administratius. Un document travessa en la seva vida per diversos perodes: des de la seva elaboraci o recepci, i durant un perode ms o menys curt de temps, s objecte d s intensiu per la resoluci d assumptes del creador; amb el transcurs del temps cada vegada s menys utilitzat, va perdent el seu valor segons els fins pels quals havia estat creat on finalment s decideix la seva destrucci o conservaci permanent. 

Els arxius histrics integren la documentaci seleccionada pel seu valor informtic, histric i cultural, la qual s conserva a perpetutat, en les condicions ptimes que garanteixen la seva integritat i transmissi a les generacions futures, pel fet d esdevenir part del patrimoni histric de la humanitat i no trencar d aquesta manera la idea d unitat d arxiu


 Arxius histrics de la Generalitat de Catalunya .

Segons l article 11 del Decret 76/1996, de 5 de mar, pel qual es regula el sistema general de gesti de la documentaci administrativa i l organitzaci dels arxius de la Generalitat de Catalunya (DOGC, 2180, 11/05/1996), els arxius histrics de la Generalitat acullen la documentaci segent:
a) La documentaci semi-activa que s objecte d utilitzaci administrativa molt infreqent.
b) La documentaci histrica, que, transcorreguda la seva vigncia administrativa i prvia aplicaci de l avaluaci i tria corresponent, s ha de conservar permanentment.
La documentaci ha de romandre en la fase semi-activa com a mxim fins als trenta anys d haver estat generada o rebuda pel departament o ens corresponent.
L arxiu histric que ha de rebre la documentaci es determina en base als criteris segents:
a) L Arxiu Nacional de Catalunya rep la documentaci generada pels rgans centrals dels departaments i ens definits a l article 2 del present Decret.
b) Els arxius integrats en la xarxa d arxius histrics comarcals reben la documentaci generada pels rgans segents:
Delegacions territorials del Govern i dels departaments de l Administraci de la Generalitat, serveis territorials dels ens definits a l article 2 del present Decret.
Ens definits a l article 2 del present Decret que tinguin un mbit territorial d actuaci de carcter regional, comarcal o local.
Els departaments o ens que han generat o rebut la documentaci dipositada als arxius histrics han de ser informats peridicament de les consultes que els particulars i investigadors realitzin de la documentaci mentre romangui en fase semi-activa i del procs de tria i avaluaci a qu la documentaci sigui sotms.

 Bibliografia .

 CAYETANO MARTN, Maria del Carmen. La informacin en los archivos histricos: derecho o disciplina?. Boletn de la ANABAD, ISSN 0210-4164, Tomo 49, N 3-4, 1999, pags. 295-304.

 FAVIER, Jean. Les archives. Paris: Presses Universitaires de France, 1958. (6a ed. : 1997).

 HEREDIA HERRERA, Antonia. Qu es un archivo?. Madrid: Ediciones Trea, 2007.

 LODOLINI, Elio. Archivistica. Principi e problemi. Milano: Franco Angeli, 19*84 (6a;
ed.: 1992) (traducci al castell de Mercedes Costa Paretas, Archivstica. Principios y
problemas. Madrid: ANABAD, 1993).

 LPEZ RODRGUEZ, Carlos. "Tradicin y modernidad en los archivos histricos".
Revista d Histria Medieval (Valncia), 11 (2000), pgs. 255-277.

 PLANES I ALBETS, Ramon. "Mtode arxivstic i histria dels arxius: els arxius municipals de Catalunya". Lligall. Revista Catalana d Arxivstica (Barcelona), 5 (1992), pg. 11-39.

 PAGAROLAS I SABAT, Laure.  Els arxius histrics . Bibliodoc. Anuari de;
Biblioteconomia, Documentaci i Informaci (Barcelona), 1999, pg. 155-166.

 ROMERO TALLAFIGO, Manuel. Archivstica y archivos: soportes, edificios y;
organizacin. Carmona: S & C Ediciones ; Asociacin de Archiveros de Andaluca,
1994 (3a ed.: 1997).

 SCHELLENBERG, Theodore R. Modern archives. Principles and techniques.
Melbourne: F. W. Cheshic, 1956 (traducci al castell de Manuel Carrera Stampa,
Archivos modernos. Principios y tcnicas. La Habana: Instituto Panamericano de
Geografa e Historia, 1958).



 Veure tamb .
 Arxius;
 Arxivers sense Fronteres;
 Associaci d Arxivers de Catalunya;
 Arxiu Nacional de Catalunya;
 Arxiu de la Corona d Arag;
 Consell Internacional d Arxius;

 Enllaos externs .

Web del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci > Arxius i Gesti Documental 

Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona. 

Arxiu Histric de la Diputaci de Barcelona. 

Arxiu Histric de Cornell de Llobregat. 

Arxiu Histric de Mollet del Valls. 

Arxiu Histric de Sabadell. 

Arxiu Histric de Sant Just Desvern. 

Arxiu Histric de la Diputaci de Tarragona. 

Arxiu Histric de la Ciutat de Viladecans. 

Arxiu Histric de la Comissi Obrera Nacional de Catalunya. Fundaci Cipriano Garcia. 

Arxiu Histric de Poblenou. 

Web del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci > Arxius i Gesti Documental. 

International Council on Archives. 

UNESCO Archives Portal. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397710" title="Arxiu Municipal" nonfiltered="3262" processed="3245" dbindex="153283">
El diccionari de l'ICA, el Consell Internacional d Arxius, defineix els arxius de l'administraci local com 'arxius de les municipalitats o d altres autoritats de govern local' i com 'arxius responsables de l'adquisici, conservaci i comunicaci d aquests arxius'.

 Definici .

Cada pas t una concepci especfica dels arxius de l administraci local depenent del grau de desenvolupament que t d aquest tipus d administraci i aix va lligat generalment amb les seves tradicions poltiques i culturals, aix com el seu ordenament jurdic. Per aix, el tipus de concepci i definici d arxiu municipal variar en funci del pas. Com expressen en Ramon Alberch i Maria Assumpci Colomer,  en els pasos amb una organitzaci poltica i arxivstica fortament centralitzada es produeix una dependncia dels arxius municipals dels arxius generals o nacionals , contrriament passa en pasos on hi ha una major autonomia municipal, doncs aquests arxius sn  percebuts com instruments de millora de la gesti de la informaci i com a baluards de la memria histrica .

En l mbit de la legislaci espanyola trobem definits els arxius en l article 59 de la llei 16/1985 de 25 de juny, del patrimoni histric espanyol, per, fa referncia nicament als arxius estatals, sense fer esment dels municipals. Tamb trobem referncies en altres textos legals la Constituci espanyola o la llei 30/1992 de 26 de novembre, de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, noms es regula l accs als arxius.

Sn les administracions autonmiques les que defineixen i regulen els arxius de l administraci local. Aix trobem que a Catalunya els arxius municipals estan definits per la llei 10/2001, de 13 de juliol, d arxius i documents:  Els arxius municipals defineixen, implanten i mantenen el sistema de gesti de la documentaci administrativa en fase activa i semiactiva, i gestionen i conserven la documentaci en fase semiactiva i histrica. Fan aquestes funcions en relaci amb la documentaci de l administraci respectiva, dels seus organismes autnoms i de les seves empreses pbliques, dels consorcis en qu tinguin participaci majoritria i de les fundacions i altres entitats finanades majoritriament per l ajuntament de qu es tracti.   Els arxius poden acollir, si l ajuntament ho acorda amb el titular respectiu, documentaci d inters histric o cultural d altres persones fsiques o jurdiques relacionades amb el municipi. 

Altres administracions locals de Catalunya com sn la Diputaci o el Consell Comarcal tamb tenen els seus propis arxius, regulats per la mateixa llei 10/2001.

 Histria .

A mida que l estructura feudal dels segle XI i XII definia la formaci del municipi i dels seus rgans de govern amb dret a elegir els propis representants i prendre acords amb carcter executiu, va aparixer la necessitat de conservar els documents originals acreditatius d aquests privilegis i llibertats, aix com els registres de les resolucions del consell i els llibres de comptabilitat.

Les primeres notcies d alguns arxius municipals dels Pasos Catalans coincideixen amb aquesta necessitat de conservar la documentaci produda pels municipis i la formaci dels llibres de privilegis. Aix al segle XIV trobem les primeres referncies d arxius com el de Barcelona, Girona, Trrega, Cervera, Tortosa, etc., aix com les primeres sries amb continutat. Del 1370 daten unes llistes de despeses per installar l arxiu de Tortosa; al 1331 a Cervera es regulen les funcions de l escriv; al 1450 hi ha una referncia a l arxiu de les escriptures de Vic, i tamb del segle XV daten els primers inventaris d objectes de l arxiu de Girona. 

En el segle XVI aquestes referncies ja es fan molt ms abundants amb l aparici de nous arxius (Reus, Balaguer, Olot, etc.). I de l any 1668 s la cita de Cosme de Mdici quan durant una visita a la ciutat de Barcelona va elogiar l ordre i endrea de l arxiu municipal de Barcelona.

Durant el segle XIX i a partir de la caiguda de l Antic Rgim en que es configura una nova forma d Estat, entra en escena una nova rea d inters desconeguda fins aleshores: la histria nacional. L Estat Lliberal necessita de fonts documentals i els documents municipals es converteixen en un b apreciat. El 1823 es dicta la Llei pel Govern econmic de les Provncies i en el seu article 63 es disposa que  ser de crrec dels secretaris d ajuntament la custdia i metdica collocaci de tots els expedients, ordres i altres papers ( ) i per a que per mitj dels mateixos ndexs es traslladin anualment a l arxiu els que estiguin defenestrats, o no hagin de tenir ja un s corrent . I al 1835, dins del Arreglo Provisional de los Ayuntamientos, s inclou l obligaci dels secretaris de tenir al seu crrec l arxiu. Obligaci que tamb recull l article 84.4 de la Llei d Organitzaci i Atribucions dels Ajuntaments de 1840.

A finals del segle XIX i principis del segle XX, assistim a un ala de la importncia municipalista i regionalista, aix com del redreament cultural del pas. Les ciutats s organitzen i adapten aquesta nova realitat als seus serveis d arxius. 

A Catalunya en trobem forces exemples. Un d ells s a Vic on es publica el 1879 El archivo municipal de Vich. Su historia, su contenido y su restauracin. O al 1893 a Sarri amb el ndice del Archivo Municipal fet per Ramon Miralles, l alcalde de Sarri.

Aquestes experincies dels municipis catalans es van veure reflectides en un informe que va emetre l Institut d Estudis Catalans l any 1908: Informe que l Institut d Estudis Catalans va trasladar al Excelentssim Senyor President de la Diputaci de Barcelona, sobre l estat d alguns arxius de Catalunya i la conveniencia de la seva millor installaci, redactat per Joaquim Miret i Jaume Mass. 

Posteriorment, el 1982, en Ramon Alberch, Francesc Barriach i Vinyet Panyella  van publicar el manual Els Arxius Histrics Municipals: normes bsiques de classificaci, per marcar uns criteris uniformes per a tots els arxius dels municipis catalans. 

El 2001 per omplir el buit de la legislaci espanyola, es va desenvolupar una llei d arxius a Catalunya, la llei 10/2001, de 13 de juliol, d arxius i documents, on es marquen tots els criteris pels arxius de Catalunya i que s ha anat complementant amb diverses ordres i decrets.

 Qui est obligat a tenir arxiu? .

La llei 10/2001, de 13 de juliol, d arxius i documents determina les entitats i els municipis que han de disposar d un arxiu dins de l mbit territorial de Catalunya. Aix assenyala que hi estan obligats les diputacions, els consells comarcals i els ajuntaments de municipis de ms de 10 mil habitants i a integrar-lo dins del Sistema d'Arxius de Catalunya, per tant, han d aplicar el sistema de gesti de la documentaci que correspongui als fons que apleguen, disposar del personal suficient i de les installacions necessries per a garantir la preservaci dels fons documentals, aix com de tenir un horari d obertura al pblic que hi permeti l accs. Els altres municipis que tinguin una poblaci inferior a deu mil habitants, encara que no tinguin arxiu, no estan exempts del compliment de les responsabilitats prpies sobre els documents pblics, per poden rebre assistncia i assessorament en el camp de l arxivstica que acondueixi al millorament dels seus fons documentals per part de la diputaci o del consell comarcal que li correspongui i assolir aix, l objectiu final de la llei, s a dir, impulsar la gesti i garantir la preservaci de la documentaci, d acord amb els seus valors per a posar-los al servei dels interessos generals.

Els consells comarcals poden acordar la gesti conjunta de l arxiu amb el municipi cap de comarca mitjanant un conveni, en aquest cas l arxiu comarcal tamb fa les funcions d arxiu municipal i l ajuntament ha de fer-se crrec de les despeses derivades de la conservaci i gesti dels seus fons.

 Responsabilitats dels arxius municipals . 

Els arxius municipals catalans han de vetllar per conservar el patrimoni documental dels seus respectius mbits territorials, aix com collaborar amb l arxiu comarcal en l elaboraci de l Inventari del patrimoni documental.
 
La llei tamb defineix que poden acollir documentaci d inters histric i cultural d altres persones fsiques o jurdiques relacionades amb el municipi, sempre i quan l ajuntament ho acordi amb el titular respectiu.

I finalment, l arxiu ha de potenciar l organitzaci d activitats de divulgaci i de foment de la recerca.

 La relaci dels arxius municipals amb els ciutadans .

L Administraci local i els arxius municipals han estat pioners en l aplicaci dels drets d accs dels ciutadans als documents, en part perqu sn l administraci que t ms a m i que afecta ms directament al ciutad. I s aquesta proximitat la que ha marcat el perfil professional dels arxivers municipals, convertint-lo amb el garant  d aquests drets, per tant s imprescindible la preservaci, disponibilitat i accessibilitat dels documents mitjanant la creaci de les infraestructures necessries (tant d edificis com de programari informtic) i la creaci de la tipologia documental des del moment de creaci del document.

L accs dels ciutadans als documents d'arxiu ve regulat per la llei 10/2001, de 13 de juliol, d arxius i documents i pel Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accs, avaluaci i tria de documents.

 Bibliografia . 

L any 2003, el Comit Director de la Secci d Arxius Municipals de l ICA va elaborar un document inicial aprovat en la reuni celebrada a la ciutat espanyola de Valladolid mitjanant el qual s iniciava la recopilaci de dades per a l elaboraci d una bibliografia internacional d arxivstica municipal que servs d instrument de treball per a tot el collectiu de professionals, de tal manera que disposin d una informaci bsica, terica i prctica.

La primera fase de la recopilaci de bibliografia va donar-se a conixer durant el Congrs Internacional d Arxius de Viena del 2004 que va ser completat sota la direcci de l arxivera Maria Assumpci Colomer i amb la collaboraci de membres del Comit Director i de la Secci, aix com el recolzament de la Subdirecci General d Arxius del Ministerio de Cultura d Espanya.

Aquesta recopilaci de referncies bibliogrfiques consta aproximadament d un miler d entrades corresponents a cinquanta un pasos diferents i s consultable des del web de la Secci d Arxius Municipals de l ICA.

 Bibliografia seleccionada .

CORTES ALONSO, Vicenta. (1989) Manual de archivos municipales, Madrid, ANABAD 1989;
Els arxius: l experincia catalana. (1995).  Barcelona: Associaci d Arxivers de Catalunya.
MATAS I BALAGUER, Josep. (1989). Normes per a la classificaci de la documentaci municipal. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Guia de l Arxiu Municipal de Barcelona. (1992). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
CERD DAZ, Julio. (1997). Los archivos municipales en la Espaa contempornea. Gijn: Ediciones Trea.
GARCA RUIPREZ, Mariano ; FERNNDEZ HIDALGO, Ma. Carmen. (1999). Los archivos municipales en Espaa durante el Antiguo Rgimen: regulacin, conservacin, organizacin y difusin. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha.
CASADEMONT I DONAY, Miquel.  La legislaci . Els arxius municipals a les comarques barcelonines, Barcelona: Diputaci. (1988) pgs. 54-79.
Revista Lligall, nm. 1 (nmero monogrfic dedicat a l estat dels arxius a Catalunya i als models d organitzaci arxivstica). (1988). Barcelona.
LPEZ GMEZ, Pedro.  El sistema archivstico espaol anterior a la Constitucin de 1978 . Boletn de la ANABAD (Madrid), XXXVIII, 1-2 (enero-junio, 1988), pgs. 149-171.
MARTNEZ GARCA, Luis.  El Sistema Espaol de Archivos en la Constitucin: la confrontacin entre teora y realidad . Actas del VII Congreso Nacional de ANABAD, Toledo, 1999. Boletn de la ANABAD (Madrid), XLIX, 3-4 (julio-diciembre, 1999), pgs. 89-172.
Actes de la Jornada de presentaci de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d arxius i documents. Lligall. Revista Catalana d Arxivstica (Barcelona), 19 (2002), pgs. 227-262 ;
GRUPO DE ARCHIVEROS MUNICIPALES DE MADRID Materiales para un Tesauro de Archivos Municipales.  Grupo de Archiveros Municipales de Madrid. 2 ed. Madrid : Consejera de Cultura, 2000;
PLANES i ALBETS, Ramon.  Mtode arxivstic i histria dels arxius municipals de Catalunya . Lligall. Revista Catalana d Arxivstica nm. 5 (1992), pgs. 11-39 (Barcelona).
1r. Laboratori d Arxius Municipals. Lligall. Revista Catalana d Arxivstica nm. 16 (2000), pgs. 365-394 (Barcelona).
ALBERCH i FUGUERAS, Ramon.  Arxius Municipals i Arxius Comarcals: Alternativa o complementarietat . Mtodos de Informacin, vol. 8, nm. 42-43 (gener-mar 2001), pgs. 28-30;
CARDELLACH, T.; COMASLIVAS, J.; GMEZ, M., (2001). El servei d arxiu municipal. Organitzaci i equipaments. Diputaci de Barcelona.
ADROHER, C.; ALB, M.; ALEMANY, S.; BOIX, L., et altri, (1997) Proposta de reglament del Servei d Arxiu municipal. Diputaci de Barcelona.
Innovaci Tecnolgica i Gesti Documental. Butllet. Direcci General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Octubre 2006   novembre 2008;
2n. Laboratori d Arxius Municipals. Lligall. Revista Catalana d Arxivstica nm. 19 (2002), pgs. 311-313 (Barcelona).
 La imatge de l arxiver i l Arxiu municipal en la societat.  3r. Laboratori d Arxius municipals. Informe final. (maig 2004) Barcelona .
 La gesti dels arxius municipals: realitat i models.  4t. Laboratori d Arxius municipals. (febrer 2006) Barcelona;
 L Arxiu municipal en el marc de l Administraci electrnica.  5. Laboratori d Arxius municipals. (febrer 2008) Barcelona.

 Personatges rellevants . 

Ramon Alberch i Fugueras (Director del Sistema de Archivos de Catalunya. Generalitat de Catalunya);
Marcos Fernndez Gmez (Sistema de Informacin sobre Investigacin de la Universidad de Sevilla);
Joan Boadas i Raset (Arxiu Municipal de Girona);
Carmen Cayetano Martn (Archivo de la Villa de Madrid);
Isabel Seco Campos (Archivo Municipal de Getafe);

 Vegeu tamb . 

Arxiu comarcal;
Arxiu Municipal de Barcelona;
Subdirecci general d'arxius;
Arxiu;
Arxiu administratiu;
Sistema d'Arxius de Catalunya;
Arxivstica i gesti documental;
Sistema de gesti documental;

 Enllaos externs .

Associaci d'Arxivers de Catalunya;
Cercadors d'arxius de Catalunya;
International Council on Archives - Section Municipal Archives;
Arxius i Gesti Documental - Generalitat de Catalunya;
Sistema d'arxius de Catalunya;

 Enllaos a arxius .

Arxiu Municipal de Barcelona;
Arxiu Municipal de Girona;
Arxiu Municipal de Lloret de Mar;
Arxiu Histric Municipal d'Olesa de Montserrat;
Arxiu Municipal de Salt;
Archivo de Villa (Madrid);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397711" title="Cicle de vida dels documents d?arxiu" nonfiltered="3263" processed="3246" dbindex="153284">
El diccionari de terminologia arxivstica ho defineix con les Etapes per les que successivament passen els documents des de que es produeixen en l arxiu de gesti i passen per l arxiu central i / o intermedi, fins que s eliminen o es conserven en un arxiu histric. 

 Definici . 

Aquest terme s utilitzat per designar que el document travessa en la seva vida per diverses  fases: des de la seva elaboraci o recepci, i durant un perode ms o menys curt de temps, s objecte d s intensiu per a la resoluci d assumptes propis del creador; amb el transcurs del temps es cada cop menys utilitzat i va perdent el seu valor segons els fins per als  quals havia estat creat; fins que al final es planteja la seva destrucci o conservaci permanent.

 Histria .

Aquest concepte fou un principi establert per l arxivstica nord-americana durant els anys 30. Ve a significar que la informaci documental t una vida similar a la d un organisme biolgic; el qual neix (fase de creaci), viu (fase de manteniment i s) i mor (fase d expurgo).   Per tant aquest terme agrupa la vida dels documents des de la seva creaci en el curs d una tramitaci administrativa, fins el moment en el que es decideix la seva eliminaci o conservaci definitiva. 
Les necessitats informatives de les administracions modernes impliquen un tractament adequat de la documentaci. Aix ha provocat que l arxivstica no sols es preocupi per la documentaci histrica sin per tot el cicle vital dels documents;  des de la seva gesti en els oficines fins la seva conservaci definitiva per a la histria amb tots els seus passos intermedis; en conseqncia, l mbit d acci dels arxivers s exten  i es converteix tamb en tcnic de l administraci. Per altre part no noms es redueix a l mbit de les institucions pbliques sin tamb s exten al mn de les empreses i als arxius privats. 

 Arxivstica integrada .

Un dels terics del concepte d arxivstica integrada fou Carol Couture. L arxivstica integrada engloba el tractament de la documentaci des de els seus orgens en el procs administratiu fins a la seva conservaci o eliminaci definitiva. El codi d tica professional del Consell Internacional d Arxius, punt 5, estableix:  els arxivers han de garantir un adequat tractament dels documents al llarg del seu cicle de vida i collaborar amb els productors dels mateixos en la soluci dels problemes que plantegen els nous suports i les noves prctiques de gesti de la informaci (...). Aix  implica l anlisi de les necessitats de les administracions, l establiment d un calendari de conservaci, el disseny racional dels documents, la protecci dels documents essencials, l organitzaci i el tractament dels documents, la eliminaci o transferncia als arxius definitius. Aix, la funci arxivstica estableix un conjunt de normes, mtodes i sistemes que regeixen la vida dels documents durant la seva creaci, utilitzaci, conservaci o eliminaci definitiva. s el que es coneix amb el nom de sistema de gesti documental. 
El fet que la funci arxivstica la plantegem de manera integrada ens permet establir tres fases o edats en el cicle de vida dels documents d arxiu. Relacionats amb la freqncia de consulta i el valor dels documents al llarg dels temps: 

 Fase activa (arxiu de gesti) ; documents de producci recent, conservats en l administraci d origen, ja que, corresponen a procediments en trmit.
 Fase semiactiva (arxiu administratiu); documents que corresponen a procediments finalitzats i que tenen un nivell mig de consulta. ;
 Fase inactiva (arxiu histric); documents conservats a l arxiu histric. Corresponen a un procediment finalitzat i tenen un nivell baix de consulta. ;

El document posseeix un valor primari des de el seu naixement, ja que, t l objectiu principal de plasmar la gesti d una activitat determinada. Per aquest valor inicial va perdent vitalitat amb el temps des de el punt de vista de la gesti administrativa per comporta una valor legal, jurdic o probatori. Un cop ja complert el perode vital en el procs administratiu, el document t un nou valor; el de servir con a font per a la investigaci histrica i per l acci cultural; s el valor secundari, tamb denominat histric o permanent. 
En cada una d aquestes fases en qu la documentaci es traspassa seguint el cicle de vida dels documents s estableixen uns criteris en funci de la utilitat administrativa i legal i la utilitat histrica; els documents passen per una avaluaci documental.

 Bibliografia seleccionada .

COUTURE, Carol and Yves ROUSSEAU, Jean. The life of a Document. A Global Approach to archives ann Records Management. Vhicle Press, Montreal, 1994. ;
CRUZ MUNDET, Jos Ramn. Manual de archivstica. Madrid: Fundacin Germn Snchez Ruiprez, 1994 (5a ed.: 2003).
DOLLAR, Charles.  Arxivers i gestors de documents: un programa per a l era de la informaci . Lligall. Revista Catalana d Arxivstica (Barcelona), 6 (1993), pgs. 13-26.
Normes i procediments de valoraci documental per a arxius pblics. Barcelona:Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 199;
NEZ CONTRERAS, Luis. Concepto de documento. A: Archivstica. Estudios Bsicos, Sevilla: Diputacin Provincial, 1981, pgs. 25-44.

 Veugeu tamb .

Document d arxiu;

Sistema de gesti documental;

Avaluaci documental;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397716" title="Canale-di-Verde" nonfiltered="3265" processed="3247" dbindex="153286">

Canale-di-Verde (en cors Canale di Verde ) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 335 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397718" title="Jos Luis Prez Caminero" nonfiltered="3266" processed="3248" dbindex="153287">
Jos Luis Prez Caminero (8 de novembre de 1967 a Madrid) (ms conegut com Caminero) va ser un futbolista espanyol, de fet, un dels ms destacats dels anys noranta. Va nixer a Madrid i va passar tota la seva infncia a Legans. Jugava de migcampista principalment, b sigui de volant central, mitja punta o bolcat a qualsevol de les dues bandes, preferiblement la dreta, encara que tamb podia jugar de defensa i fins i tot de segon punta. Va destacar especialment en l'Atltico de Madrid. 

Biografia. 
Va comenar jugant en les categoria inferiors del Reial Madrid, arribant a jugar en el segon equip, el Real Madrid Castilla. En 1989 fitxa pel Real Valladolid. Amb aquest equip debuta en la Primera divisi de la lliga espanyola de futbol el 8 d'octubre de 1989 en el partit CD Logros 1: 0 Valladolid. En aquest equip aviat es va fer un lloc en l'onze titular. 

En la temporada 91-92 descendeix amb el seu equip a Segona divisi. En la temporada segent queda segon classificat en la categoria d'argent amb el quadre castell, aconseguint l'ascens a la mxima categoria. 

En 1993 fitxa per l'Atltico de Madrid. All Caminero viu els seus millors moments com futbolista. En la temporada 95-96 es proclama campi de Lliga i Copa del Rei amb el conjunt matalasser, aquella temporada va ser considerat el millor jugador de futbol espanyol del moment. Caminero va destacar per la seva capacitat per a crear futbol des de qualsevol part del camp. Va brillar excepcionalment en el Camp Nou, on va ser un autntic malson per al Barcelona de Johan Cruyff. 

Desprs de la consecuci de la lliga, Caminero va seguir en l'Atltico de Madrid. No obstant aix, any rere any, anava perdent la brillantor que l'havia caracteritzat. Davant aquesta situaci, en 1998 regressa de nou al Real Valladolid on juga sis temporades ms abans de retirar-se dels terrenys de joc. La seva ltima temporada (03-04) no va ser massa alegre, ja que el seu equip va descendir a Segona divisi. 

Caminero va disputar un total de 408 partits en Primera divisi en els quals va anotar 57 gols, alguns d'ells memorables. La seva fama de jugador que no s'esfora tot el que pot, el va perseguir fins a la seva retirada. Alguns entrenadors, com Javier Clemente, van xocar amb el jugador per aquest motiu. 

Ha estat Director esportiu del Valladolid desprs de la seva retirada, encarregant-se de la recerca de nous jugadors, crrec que va abandonar de manera personal, el 27 de maig de 2008. 

 Clubs .
 Real Madrid Castilla 1987 - 1989;
 Real Valladolid 1989 - 1993;
 Atltico de Madrid 1993 - 1998;
 Real Valladolid 1998 - 2004;

Selecci . 
Caminero va ser internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en 21 ocasions. El seu debut com internacional va ser el 8 de setembre de 1993 en el partit Espanya 2:0 Xile. Caminero va marcar un total de vuit gols amb la seva selecci. 

Participacions en Copes del Mn. 
Va participar amb la Selecci espanyola en la Copa Mundial de Futbol d'Estats Units de 1994 disputant quatre encontres contra Corea del Sud, Alemanya, Bolvia i Itlia. Caminero es va convertir en l'estrella espanyola en aquest mundial i va ser capa de realitzar el millor futbol dintre de la selecci. De fet, en el primer partit contra Korea no va marcar, per si ho va fer en tres ocasions. Dues contra Bolvia en el tercer partit i un contra la Itlia, un mtic gol que va significar l'empat, a pesar que ms tard Roberto Baggio aconseguiria el definitiu 1-2 . 

 Enllaos externs .
 Caminero en www.lfp.es;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397725" title="Chiatra" nonfiltered="3267" processed="3249" dbindex="153288">

Chiatra (en cors Chjatra ) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 190 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397726" title="Quentin Keynes" nonfiltered="3268" processed="3250" dbindex="153289">

Quentin George Keynes (17 de juny de 1921 - 26 de febrer de 2003) era un biblifil i explorador angls.

Keynes va nixer a Londres. Era el segon fill de Geoffrey Keynes i la seva dona Elizabeth (nta de Charles Darwin). Tamb era nebot de l'economista Johan Mayard Keynes. El seu germ gran, Richard Keynes era fisileg i els germans petits Milo Keynes i Stephen Keynes eren escriptors.

Keynes va anar viure als Estats Units al 1939. Poc desprs de la Segona Guerra Mundial, comen la seva vida com explorador d'frica i les illes sub-equatorianes de l'Oce Atlntic i l'Oce ndic. Va fer molts films i va escriure molts articles per la revista del National Geographic. Va colleccionar llibres dels grans exploradors del segle XIX i de viatges, histria natural i literatura moderna.

 Referncies .
 S.D. Keynes (2004), Quentin Keynes (1921-2003) Explorer, Film-Maker, Lecturer, and Book Collector - ISBN 0-907435-17-3.

 Enllaos externs .
 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397727" title="Paulino Martnez Sria" nonfiltered="3269" processed="3251" dbindex="153290">
Paulino Martnez Sria (Albacete, 15 d'agost de 1973) s un futbolista castell que ocupa la posici de davanter.

 Trajectria .
Paulino es va formar en les categories inferiors de l'Albacete, per va debutar en Primera Divisi amb l'Atltico de Madrid, en partit davant el Valladolid. Noms va disputar tres partits de la 94/95 a la mxima categoria, ats que les lesions van tallar la seua carrera. Tot i aix, Paulino ha desenvolupat la major part de la seua trajectria en Segona B, on ha demostrat la seua capacitat golejadora en la multitud d'equips pels quals ha passat.

 Clubs .
 1992 UD Melilla;
 1992/1993 Albacete B;
 1993/1994 guilas CF;
 1994/1995 Yeclano CF;
 1995 Atltico de Madrid;
 1995/1996 Atltico Marbella;
 1996/1997 CD Manchego;
 1997/1998 Atltico de Madrid B;
 1998/1999 CD Ourense;
 1999 Albacete B;
 1999/2000 UD Melilla;
 2000/2001 AD Ceuta;
 2001/2003 CD Logros;
 2003/2006 Cultural Leonesa;
 2006/2007 Universidad Las Palmas;
 2007/2008 Racing Club Portuense;
 2008/... CF Palencia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397729" title="Preservaci digital de documents autntics" nonfiltered="3270" processed="3252" dbindex="153291">
La Preservaci digital de documents autntics s aquell conjunt d'accons 'destinades a mantenir l'accessibilitat dels objectes digitals autntics a llarg termini'. 

 Definici .

Aquesta s la definici de la UNESCO amb la Carta per a la Preservaci del Patrimoni Digital. Per nosaltres parlarem sobre la preservaci digital de documents autntics. La Preservaci digital de documents autntics designa els processos que es recorre a fi de conservar informaci i qualsevol altre tipus de patrimoni existen en forma digital. No es pot dir que s'han preservat objectes digitals si s'ha perdut l'accs a ells, s'han deteriorat o han sofert alteraci. Per a L. Durant el terme es completa amb un adjectiu, si prenem  electrnics  com sinnim de  digital , com:  Conservaci arxius electrnics autntics  . I s que aquest ltim qualificatiu no s futil. Per a tenir accs al patrimoni digital s'instauren els anomenats   Programes de Preservaci , definits com 'un conjunt coherent de disposicions preses per a preservar materials digitals que abasten aspectes des de la responsabilitat de la preservaci, la poltica i l'estratgia de la conservaci, fins a la seva aplicaci'. Per al projecte InterPARES totes les accions destinades a gestionar documents d'arxiu a llarg termini estan vinculades, sn interdependentes, per a mantenir la seva integritat i la seva conservaci. Aquestes directrius s'organitzen d'acord amb una seqncia, el que denominen  Cadena de preservaci  .

 Histria . 

Els problemes tecnolgics van ser els primers identificats a mitjan els 90. Al mar de 1995 apareix publicat en la revesteixi Scientifica American (Investigaci i Cincia) un article de Jeff Rothenberg sota el ttol:  Sn perdurables els documents digitals?  

El 14 de novembre de 1991 el Consell de Ministres de la Comunitat Europea i els Ministres de Cultura dels estats membres adopten una resoluci per a crear un grup d'experts per a avaluar el paper dels arxius, tant administratius com en el seu vessant histric. Un any desprs, novembre de 1992 es presenta un informe amb la proposta de crear un frum sobre la documentaci en suport electrnic, el DML-Forum . El primer DLM-Forum es va celebrar el 18 al 20 de desembre de 1996, a Brusselles, organitzat conjuntament pels membres dels estats de la Uni Europea i per la Secretria General i la Direcci general XII de la Comissi Europea. Es va centrar a aconseguir directrius per a millors prctiques, dades de lectura automtica i documentaci electrnica. Es va abordar, per primera vegada, la necessitat d'establir una especificaci exhaustiva sobre els requisits de la gesti de documents electrnics d'arxiu. La DG Empresa de la Comissi Europea va encarregar el desenvolupament d'aquest model d'especificaci com part del programa d'intercanvi de dades entre administracions (IDA) El petit equip d'experts de l'empresa Cornwell Affiliates plc., va contar amb la collaboraci de cientfics especialitzats de diversos pasos, formalitzant l'especificaci MoReq . En el Forum DLM de Brusselles en 1999, es va instar a les indstries de les TIC a cooperar amb les Administracions pbliques. Se'ls va demanar que aportessin solucions prctiques i eficaces per a la gesti de continguts i documents electrnics i per a preservar la informaci electrnica. En Sevilla 2000, el ttol va ser: Els arxius del nou millenni en la societat de la informaci. En el Congrs de Barcelona els objectius proposats van ser: 1) el document electrnic en si, com original; i 2) el document electrnic com exemplar que substitueix a l'original. En el recent DLM-Forum/ de Toulouse (12-14 desembre 2008) un dels punts de debat era l'experincia de la implantaci de MoReq2.  

 Problemtica .

La rpida obsolescncia de la tecnologia, ja detectada des de la dcada dels 90, obliga a continus canvis en els programes i en els equips informtics que acaben provocant la prdua dels mitjans d'accs al patrimoni digital. Les actuals tcniques de preservaci: cpies de seguretat, actualitzaci, metadates (tant d'informaci del contingut com de la informaci descriptiva per a la conservaci), preservaci de l'entorn tecnolgic, migraci, utilitzaci d'estndards, emulaci; transfereixen o renoven la informaci, per sn necessaris repetir contnuament, i inevitablement arribar un moment que s'interrompr aquest procs . Cadascun d'aquests mtodes de conservaci t els seus partidaris i els seus detractors, per aix, algunes institucions o administracions combinen diverses tcniques de forma simultnia. En les ltimes jornades de INNOVADOC 2008, celebrades a Barcelona, es conclou amb la necessitat de crear i difondre una normativa prctica i aplicable per a la gesti de preservaci, accs i seguretat, la utilitzaci del llenguatge XML i del format ISO 19005-1PDF/A. No obstant aix, perqu la preservaci sigui el ms efectiva possible, ha de ser abordada des de la creaci del document i no quan es transfereix a l'arxiu. Cada fase del cicle de vida dels documents implica una estratgia de preservaci determinada. El problema de la preservaci digital s d'enorme complexitat, perqu per sota dels problemes tcnics que es poden anar resolent, es descobreixen capes ms difcils de rosegar, com per exemple aspectes administratius, econmics i legals. En sentit filosfic, la preservaci digital a llarg termini de documents autntics no es pot resoldre, ni tan solament plantejar, sin s'enfoca des d'una perspectiva universal basada en la collaboraci internacional i interdisciplinar, ja que la fragilitat i l'extrema limitaci de la vida funcional dels recursos digitals o electrnics afecta no solament als arxius (Arxius histrics   Arxivis o administratius   Records), sin a totes aquelles institucions culturals encarregades de la  memria cultural , biblioteques, museus, etc. 

Programes d'estudi.
Alguns dels actuals projectes que analitzen la complexa problemtica sn:Camileon 

Camileon ), Creative Archiving at Michigan & Leeds: Emulating the Old on the New, investiga l'emulaci com una estratgia de conservaci que mant el contingut intellectual, l'estructura i l'aparena d'objectes digitals complexos depenents del programari. T en consideraci les preferncies de l'usuari per diferents versions d'emuladors. 
PRISM , Projecte de la Cornell University, enfocat sobre el refor de la poltica per a assegurar la integritat de la informaci en les rees de conservaci, fiabilitat, interoperabilidad, seguretat i metadatos. 

SDSC, Projectes Collection   Bassed Persistent Arxivis and Archivists  workbench del San Diego Supercomputer Center. Aquest projecte est comproms a derivar models d'informaci XML a partir de colleccions d'objectes de dades depenents del programari, i a desenvolupar eines que puguin utilitzar-se per a assegurar la conservaci i l'accs a aquests objectes al llarg del temps. L'aproximaci Persistent Arxivis es construx entorn del model de referencia Open Archival Information System (OASI). 

CEDARS (), CURL Exemplars in Digital Arxivis, pretn orientar sobre qestions estratgiques, metodologcas i prctiques, i proporciona una guia de bones prctiques de conservaci digital. s una collaboraci entre biblioteques, arxius, editors, autors i institucions del Regne Unit sobre l'avaluaci de les diferents estratgies de conservaci. 

MoREQ  L'abreviatura MoReq procedeix de Model Requirements for the Management of Electronic Records (model de requisits per a la gesti d'arxius electrnics. Es tracta d'una especificaci formal de requisits per a sistemes de gesti d'arxius electrnics (*ERMS), que establix requisits funcionals i no funcionals. L'especificaci est concebuda per a ser aplicable per igual a organitzacions dels sectors pblics i privats. Es va formular per primera vegada en el Frum DLM de 1996. La nova versi de MoREQ2 va ser presentada en el DLM-Forum 2007 i en l'ltim congrs (Toulouse, dic. 2008) s'analitza i promou la seva utilitzaci. 

InterPARES, ( The Internacional Research on Permanent Authentic Records in Electronic Systems. s un projecte d'mbit internacional per a la investigaci sobre documents autntics permanents en sistemes electrnics, portat a terme per la School of Library, Archival and Information Studies de la Universitat of British Columbia. El projecte ho formen grups de treball: Autenticitat, Avaluaci, Conservaci, Glossari, Estratgies; i de diferents nacionalitats: Equip d'investigaci Canadenca, frica, Brasil, Corea, Malsia, Mxic, Holanda, Blgica, Noruega, Singapur,Turquia, Regne Unit i Irlanda. Des del passat mes d'abril del 2008 la Associaci de Arxivers de Catalunya participa en aquest projecte amb la creaci d'un grup de treball denominat TEAM Catalonia. Fins a ara s'ha desenvolupat dues parts d'aquest projecte i en l'actualitat es troba en procs la realitzaci de la tercera fase, InterPARES 3. Durant la segona fase, 2002/2006, es va estudiar l'autenticitat dels documents electrnics, els usos, la fiabilitat i l'exactitud durant tot el cicle de vida, des de la seva creaci fins a la seva conservaci permanent. Per les conclusions a les quals arriba l'equip de L. Duranti (InterPARES) s que no s'ha assolit encara crear cap tipologia comprenhensiva dels requisits d'autenticitat dels documents electrnics, encara que algunes perspectives han pogut ser identificades per a construir tipologies. Segons l'autora, sembla probable que una tipologia basada en els creadors individuals, i els actes, procediments i funcions que es porten a terme, seria l'nica aproximaci ms efica, per dhuc no es disposen de dades suficients per a donar suport aquesta hiptesi. El que sembla clar s que la conscienciaci i collaboraci dels diferents actors que intervenen en la producci, gesti, emmagatzematge dels continguts es converteix en imperatiu per a disposar de garanties a llarg termini.

 Legislaci i normativa .

Des de l'adhesi a la Uni Europea, la normativa comunitria ha estat el referent obligat de la nostra legislaci, d'aquesta manera, les directrius comunitries 2004/18/CE i 2004/17/CE han significat un impuls decidit a la utilitzaci de mitjans electrnics en l'administraci pblica, que s'ha concretat en la Llei 11/2007 

En l'mbit de la normativa de la gesti d'arxius est la ISO 15489 , llanada a l'octubre de 2001 pel comit tcnic Informaci i Documentaci, a ms de la ja esmentada MoReq i la seva ltima versi, MoReq2. Les funcions del programa de preservaci estan reflectides en l estndard ISO Open Archival Information System (OAIS), al mateix temps est el model de la cadena de preservaci InterPARES 2. Tamb disposen de una Llista de Verificaci per a la Certificaci de Repositoris Digitals (Audit Checklist or Certifying Digital Repositories, desenvolupada pel Grup de Treball NARA/RLG. 

 Referncies .
5.	Bibliografia seleccionada:

DURANTI, Luciana. La conservacin a largo plazo de documentos electrnicos    autnticos.   Hallazgos del Proceso Internares, Ayuntamiento de Cartagena, 3000 Informtica, Cartagena, 2005*;

DURANTI, Luciana.  D aqu a l eternitat: conceptes i principis de la gesti de documents electrnics . En: Lligall, n14 (1999), p. 113-129.

KEEFER, Alice   GALLART, Nuria, La preservacin de los recursos digitales: el reto para las bibliotecas del siglo XXI, Editorial UOC, Barcelona, 2007;

KUNY, Terry, The digital dark ages? Challenges in the preservation of electronic information. International Preservation News, 1998, no. 17, (en lnea).
http://www.ifla.org/VI/4/news/17-98.htm#2 


6.   Veure ms: 

a) Castillo, Jos Manuel :  Almacenamiento distribuido y preservacin digital: una panormica de alternativas . Bases de dades del CSIC: ISOC (Humanitats i Cincies Socials) BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentaci 2008 pag.(20). 


b) Llueca, Ciro,  Archivando la Web. El proyecto Padicat  (Patrimoni Digital de Catalunya) 
Bases de dades del CSIC: ISOC (Humanitats i Cincies Socials) El Professional de la Informaci;2006, 15(6): 473-480. 

c) Pomera Romero, Daniel - Ontiveros Baeza, Emilio,  Europa frente EEUU: el cierre de la brecha digital como objectivo , Informaci Comercial Espanyola. Revista d'Economia 2001, (793): 39-55, 34.Bases de dades del CSIC: ISOC (Humanitats i Cincies Socials).

d) Marcos, Mari Carmen,  Los Archivos de la Era Digital l, El Professional de la Informaci; 1999, 8 (6): 4-13, 33. Bases de dades del CSIC: ISOC (Humanitats i Cincies Socials) 

i) Muoz de Solano i Palacios, Brbara,  Aspectos econmicos del proceso de preservacin digital . Revista Espanyola de Documentaci Cientfica 2006, Bases de dades del CSIC: ISOC (Humanitats i Cincies Socials) 

f) Muoz de Solano i Palacios, Brbara,  El desarrollo de un programa de preservacin ideal para documentos digitales . Bases de dades del CSIC: ISOC (Humanitats i Cincies Socials)Univ. Complutense de Madrid, Espanya Revista General d'Informaci i Documentaci 2005,15(2): 145-156. 

g) Muoz de Solano i Palacios, Brbara,  La gestin de riesgos orientada a la conservacin de informacin en soporte digital , Documentaci de les Cincies de la Informaci 2006, 29: 125-140. Bases de dades del CSIC. 

h) Serra Serra, Jordi,  La administracin electrnica y la gestin de documentos  BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentaci 2003, Bases de dades del CSIC. http://www2.ub.es/bib/consulta articulos/.php?fitxer=11serra.htm 

i) Sili, Teresa,  Fundamentos tecnolgicos de acceso abierto: Open Arxivis Initiative i Open Archival Information System , El Professional de la Informaci, 2005 , 14(5): 365-380. Bases de dades del CSIC: ISOC (Humanitats i Cincies Socials). 


7 . Enllaos externs: 

a)  

b) .pdf (Jos Manuel *Barrueco) Bibliotecari de la Universitat de Valencia dentro del seminari d'Edici   cientfic en el mitj digital  organitzat pel projecte Arxiu Virtual de l'Edat de plata". 

c)  
d) DIGITAL-PRESERVATION. JISCContiene anuncis i informacions sobre activitats relatives a la preservaci i la gesti dels materials digitals en el Regne Unit. 

i) ERPANET (Electronic Resource Preservation and Access Network)  Activitat finanada per la Comissi Europea en el marc del seu programa IST(2001-3.1.2). T com missi millorar la conservaci dels recursos numrics culturals i cientfics, ja es tracti d'objectes numrics de contingut electrnic com de registres electrnics. 

f) I-TERM  Projecte per a desenvolupar un programa europeu de formaci en la gesti d'arxius electrnics. La fase 1 d'I-Term forma parteix del programa Leonardo da Vinci de la Uni Europea. 

g) ICA/CER  Pgina del Comit Internacional d'Arxivers. 

h)Terry, The digital dark ages? Challenges in the preservation of electronic information. International Preservation News, 1998, no. 17, (en lnea).

i)ttol de l'enllahttp://www.ifla.org/VI/4/news/17-98.htm#2mx/mow/direcpatdig/directrices%20patrimonio%20digital%20ingles%20version%20doc.doc]

j)  

k) Reference Model for an Open Archival Information System (OAIS) (en lnia).  (Open Archival Information Systems) 



- Normes i recomanacions 

l) .Pgina de la Direction donis Arxivis de France que recull normes i recomanacions, tant a nivell nacional com internacional, sobre la gesti de documents i arxius electrnics. 

m)  
Testbed Digital Bewaring Papers and Publication Publicacions de Testbed Digitale Bewaring, projecte de ICTU (organitzaci governamental holandesa per al desenvolupament de tecnologies de la informaci i comunicaci en el sector pblic) que t com objectiu definir estratgies per a la conservaci a llarg termini dels arxius digitals. 

n)  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397730" title="Linguizzetta" nonfiltered="3271" processed="3253" dbindex="153292">

Linguizzetta (en cors Linguizzetta ) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 2008 tenia 1.017 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397732" title="Temporada 1927-28 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="3272" processed="3254" dbindex="153293">
La temporada 1927-28 del Campionat de Catalunya de futbol fou la vint-i-novena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1927-28 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

El FC Barcelona s'emporta el ttol, en un dels campionats ms disputats, en dura lluita amb l'Espanyol i l'Europa. Barcelona i Europa van quedar empatats a punts al final i van haver de jugar un partit de desempat per decidir el campi.



El Grcia va haver de disputar la promoci davant el campi de Primera B, eliminatria que no va servir de res per qu el club perd la categoria per la reducci de clubs que pat la mateixa al final de la temporada. El Badalona fou el segon club que perd la categoria per aquest motiu.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona i CE Europa;
 Descensos: FC Badalona i Grcia FC;
 Ascensos: Cap (es va reduir la categoria);

 Segona Categoria .


El CE Jpiter es proclam campi de Primera B i disput la promoci d'ascens amb el darrer de Primera A. El FC Lleida disput la de descens.



El Grcia obtingu la classificaci per goal-average en els dos partits per al final no va servir de res per qu el club perd la categoria per la reducci de clubs que pat la mateixa al final de la temporada.

 Tercera Categoria .
La tercera categoria del Campionat de Catalunya de futbol (anomenada Grup de Promoci de Segona Categoria) es disput seguint criteris regionals.

A la demarcaci de Barcelona estigu formada pels segents equips: 

 Grup de Ponent: hi participaren entre d'altres equips Alumnes Obrers de Vilanova, FC Santboi, FC Vilafranca i US Vilafranca;
 Grup del Centre: Granollers SC, UA d'Horta, SC Mollet, FC Ripollet, Vic FC i US Atltic Fortpienc;
 Grup de Llevant: Atltic Club del Tur, Batll, Catalunya de Les Corts, Artiguenc-Llevant, Popular d'Arenys, FC Canet i FC Poble Nou;
 Grup de l'Interior: Joventut Terrassenca, Flor de Lis, UE Sant Vicen i CE Sria;

Els campions foren l'Alumnes Obrers de Vilanova, Granollers SC, Atltic Club del Tur i Joventut Terrassenca. Els quatre s'enfrontaren pel campionat de Barcelona de la categoria en una lligueta tots contra tots en la que l'Alumnes Obrers de Vilanova es proclam campi.

L'Associaci d'Alumnes Obrers i el FC Lleida, darrer classificat de Primera B, disputaren la promoci per la darrera plaa a la categoria:


L'Associaci d'Alumnes Obrers guany la promoci i assol l'ascens. La reestructuraci que pat la categoria la segent temporada salv el Lleida del descens.

Al campionat de Girona participaren els clubs Uni Sportiva Bisbalenca, Portbou FC, FC Palafrugell, Olot FC, Ceida, Palams SC, L'Escala FC i Uni Sportiva de Figueres. El FC Palafrugell es proclam campi.

Aquesta temporada no es disput la fase final del Campionat de Catalunya de tercera categoria (dit de segona) entre els diversos campions catalans. En canvi es disput la Copa Catalunya amb la participaci dels clubs de Primera B i els principals clubs del grup de promoci de Barcelona, Tarragona i Girona. La competici es divid en tres grups amb la participaci de:
Grup primer: FC Tarragona, Gimnstic de Tarragona, Alumnes Obrers de Vilanova, Reus Deportiu, CE Jpiter i UE Sant Andreu.
Grup segon: CE Manresa, FC Martinenc, Atltic Club del Tur i FC Lleida.
Grup tercer: Granollers SC, Iluro SC, Portbou FC, Ceida de Sant Feliu de Guxols, FC Palafrugell i Atltic FC de Sabadell.

Gimnstic, Manresa i Palafrugell foren els tres campions de cada grup. Aquests s'enfrontaren en la lligueta final per decidir el campi. El FC Palafrugell es proclam campi de la Copa Catalunya.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397733" title="Teatre Lric (Barcelona)" nonfiltered="3273" processed="3255" dbindex="153294">
El Teatre Lric de Barcelona, anomenat Teatro Lrico-Sala Beethoven, situat a l'actual cantonada del carrer Mallorca amb Pau Claris, amb entrada pel carrer de Mallorca 277, en la illa que limita amb aquests carrers, el de Provena i el Passeig de Grcia. Es va especialitzar en la msica i el teatre musical, sobretot l'pera i la sarsuela. Inaugurat el 1881, va tancar el 1900.

De propietat privada, va ser aixecat a expenses del financer Evarist Arns, que volia dotar la ciutat d'un auditori apte per als concerts i la msica en general i situar-lo en la part nova de Barcelona, l'Eixample. S'inaugur el 23 d'abril de 1881, amb un concert dirigit per Jules Massenet i Bonaventura Frigola. La primera pea va ser una Marxa solemne composta expressament per Massenet, seguida del tercer acte del seu Le roi de Lahore i les Scnes pittoresques, a ms de la sisena simfonia de Beethoven.

L'edifici havia estat projectat per Salvador Vials i Sabat, al lloc on abans hi havia hagut el Teatre dels Camps Elisis, als jardins del mateix nom. Envoltat d'un jard, on hi havia un caf-restaurant i una torre amb rellotge, s'hi trobava, en homenatge a Beethoven, que donava nom a la sala, una escultura del msic esculpit per Josep Reyns, autor d'una altra escultura de Mozart que desprs s'hi va collocar tamb a la vora. 

L'aforament era de 2.000 persones, 850 de les quals seien a platea. La sala era decorada amb elegncia i luxe, amb el sostre pintat per Francesc Soler i Rovirosa, i va ser molt comentada la inusual comoditat de les butaques. Desprs del Liceu era el teatre millor condicionat i ms luxs de Barcelona.

El 1881 hi va tenir lloc l'estrena a Espanya de Carmen de Georges Bizet. El 1889 s'hi va reposar Orfeo ed Euridice, de Gluck, i el 1890 va fer-s'hi l'estrena a Espanya dAlceste del mateix autor. El 1888 hi va actuar Julin Gayarre, i el 1899 va fer-hi el seu debut absolut la soprano Maria Barrientos, amb quinze anys (a La sonnambula de Bellini).

Hi van tenir lloc, des del 1892, els Concerts Nicolau, concerts simfnics organitzats per la Societat Catalana de Concerts i dirigits per Antoni Nicolau on van presentar-se a la ciutat nombroses obres del repertori, com les nou simfonies de Beethoven i nombrosos fragments d'obres de Richard Wagner. En aquests concerts van actuar, tamb com a directors d'orquestra, msics com Vincent d'Indy (1896 i 1898) o Mathieu Crickboom. Camille Saint-Sans i Richard Strauss (1897) tamb hi van dirigir concerts. En un d'ells, el 20 d'abril de 1900, Saint-Sans va presentar la seva fantasia per a piano i orquestra frica, composta poc abans i dedicada a Malats, que n'era l'intrpret.

Van donar-s'hi nombrosos recitals i concerts de prestigiosos solistes com els pianistes Isaac Albniz, Enric Granados, Joaquim Malats i Carles Vidiella o els violinistes Eugne Ysaye, Ernest Chausson i Pablo Sarasate (des de 1890). Hi van actuar grups com la Capella Nacional Russa (el 1895), dirigida per Dmitri Slavlanski d'Agrenev. L'abril de 1890, Granados s'hi va presentar com a pianista, en tornar de Pars, i va fer-hi l'estrena absoluta de les seves Danses espanyoles. El 1895, Granados va presentar a Barcelona els seus Valsos potics, estrenats a Madrid un mes abans.

Tamb s'hi va fer teatre de text: hi va actuar Sarah Bernhardt (amb cinc obres diferents, com La dama de las camelias o Adrianne Lecouvreur) (20-28 d'abril de 1882) i s'hi van estrenar L'alegria que passa de Santiago Rusiol (1899, 16 de gener), Silenci (1898), Blancaflor (1899) i La culpable (1900) d'Adri Gual, i La Rosons i Picarol, amb text d'Apelles Mestres i msica d'Enric Morera (1901).

A ms, va servir com a escenari de balls (com el de l'Exposici de 1888), festes i celebracions de diversos tipus.

El teatre va cloure'n les activitats el 31 d'octubre de 1900, amb un gran concert. El terreny va ser venut i un intent de reaprofitar-ne els elements per a bastir-ne un nou teatre municipal no va tenir resposta de l'administraci.

Vegeu tamb.
Teatre dels Camps Elisis (Barcelona);

Referncies.
Montserrat Guardiet. El Teatre Lric de l'Eixample. Barcelona: Prtic, 2007. ;
Llus Permanyer. "Una seora de Barcelona: Mara del Mar Arns", La vanguardia (25 de jul. 1988), p. 17.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397734" title="Matra (Crsega)" nonfiltered="3274" processed="3256" dbindex="153295">

Matra (en cors Matra ) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 43 habitants.

 Demografia .

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397738" title="Mota" nonfiltered="3275" processed="3257" dbindex="153296">

Mota (en cors Moita) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 76 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397740" title="Motorola 68012" nonfiltered="3276" processed="3258" dbindex="153297">
El processador Motorola MC68012 s un microprocessador de 16/32 bits dels primers anys de la dcada dels 80.

Es tracta d'una versi en encapsulat PGA de 84 pins del processador MC68010 de Motorola. Les niques millores respecta a aquest ltim s l'extensi de l'espai de memria a 2 GB i l'addicci d'un pin RMC. Totes les altres caracterstiques del MC68010 van ser respectades.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397742" title="Volta als Pasos Baixos" nonfiltered="3277" processed="3259" dbindex="153298">
La Volta als Pasos Baixos (Ronde van Nederland en neerlands) va ser un competici ciclista  professional per etapes que es va disputar als Pasos Baixos entre el 1948 i el 2004. Fins el 1975 la cursa no es va disputar de manera continuada. Amb quatre victries, Gerrie Knetemann n's el mxim triomfador. 

Amb l'arribada de l'UCI ProTour, el 2005, fou substituda pel Tour del Benelux.

 Palmars .


Palmars per pasos.
. 31 ;
.  5 ;
.  3 ;
.  2 ;
.  1 ;
.  1 ;
.  1 ;

Vegeu tamb.
Tour del Benelux;

Enllaos externs.
Resultats a sitiodeciclismo.net;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397743" title="Codi QR" nonfiltered="3278" processed="3260" dbindex="153299">


El codi QR (en angls QR Code) s un codi de barres en 2 dimensions (codi matriu) que pot emmagatzemar fins a 7089 carcters numrics, 4296 carcters alfanumrics (contrriament al codi de barres "tradicional" que noms pot emmagatzemar de 10 a 13 carcters) o 2953 octets . 

Per accedir a la informaci continguda o encriptada en un qr-code, s necessari un dispositiu digital de captura d'imatges ( Ex: cmara de fotos d'un mbil, webcam...) i un software especfic lector de qr-codes. 

T l'avantatge de poder emmagatzemar moltes informacions tot i ser petit i rpid d'escanejar. Aix, les sigles QR deriven de Quick Response ja que el contingut pot ser desxifrat rpidament.

La informaci oculta en el codi pot estar en forma de:

 TEXT;
 URL (ens permetr visitar una pgina web concreta amb un sol clic);
 SMS ( podrem enviar un sms predeterminat a un nmero de predeterminat amb un sol clic);
 VCARD (targes de presentaci);

Les possibilitats i aplicacions d'aquests codis en gesti i mrketing (especialment en opt-in mrketing i promocions) sn novedoses i interessants ja que mitjaant els codis qr es poden unir dos suports histricament allats: paper i internet o tinta i bits. 

El codi QR ha estat creat per l'empresa japonesa Denso-Wave el 1994. El codi QR s molt emprat al Jap, on actualment s el codi de dues dimensions ms popular.

L'estndard japons per als codis QR, JIS X 0510, ha estat publicat el 1999, i la norma ISO corresponent, ISO/IEC 18004, ha estat aprovada el juny de 2000.

Un detall important sobre el codi QR, seria que es tracta de codi obert i els seus drets de patent (propietat de Denso Wave) no sn exercits. 

Vegeu tamb.

 Datamatrix;
 Semacode;
 ShotCode;
 MaxiCode;
 PDF417;
 Codi de barres;
 Aztec Code;

Bibliografia.

 International Organization for Standardization, Information technology -- automatic identification and data capture techniques -- bar code symbology -- QR code = Tecnologies de l'informaci -- tcniques d'identificaci automtica i de captura de dades -- simbologia de codis de barres -- codi QR., Geneva : ISO : IEC, 2000. ;

Enllaos externs.
  Blog QRCODE.ES: Convertint la tinta en bits + Generador qr (en espaol);
  Generador de Codi QR;
  Juga amb els codis QR;
  Generador de Codi QR en lnia;
  denso-wave.com;
  Y01.fr Generador de Codi QR;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397744" title="Quentin L. Koop" nonfiltered="3279" processed="3261" dbindex="153300">
Quentin Lewis Kopp (Syracuse, Estat de Nova York, 1928) s un jutge i poltic de Califrnia. Va servir al San Francisco Board of Supervisors (rgan legislatiu de la ciutat i cant de San Francisco) i el Senat de l'Estat de Califrnia.

Kopp es va llicenciar en dret a la Harvard Law School. Al 1971 va ser elegit per la San Francisco Board of Supervisors, on hi va servir fins el 1986. 

Al 1986, Kopp va entrar a formar part del Senat de Califrnia com independent, amb el suport dels Republicans. Al 1990 fou reelegit.

Al 1999 va passar a ser jutge del Comtat de San Mateo, a on va servir fins que es va retirar al 2004.

 Enllaos externs .
 biografia de Quentin Koop;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397748" title="Pianello" nonfiltered="3280" processed="3262" dbindex="153301">

Pianello (en cors U Pianellu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 76 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397749" title="Laurie Anderson" nonfiltered="3281" processed="3263" dbindex="153302">

Laurie  Anderson (Glen Ellyn, Illinois, Estats Units, 5 de juny de 1947) s una msica, poeta, dibuixant i artista experimental d'espectacles en els que combina msica minimalista, diapositives i reflexions irniques vers el llenguatge, la poltica nord-americana, el rol dels sexes i la civilitzaci occidental moderna en el seu conjunt.

La primera de vuit fills, estudi viol i, al mateix temps els estudis corresponents a la seva edat en el Young Chicago Symphony. Es gradu el 1969 en el Barnard College de Nova York, i desprs pass a estudiar en la Universitat de Colmbia, treballant per assolir el ttol de post-grau en escultura.

L'escena artstica de principis del decenni de 1970 foment una actitud experimental entre molts joves artistes en el centre de Nova York, tamb va atreure Anderson, i algunes de llurs primeres actuacions com a jove artista va tenir lloc en el carrer o en espais informals de l'art. El ms memorable d'ells, Laurie t els peus dintre un bloc de gel, tocant el seu viol mentre patina. Quan el gel es desf, l'espectacle acaba. 

Des de llavors ha passat a crear grans obres teatrals que combinen una varietat de mitjans de comunicaci, msica, vdeo, narraci de contes, la projecci d'imatges, la escultura en la qual ella s una electritzant artista intrpret o executant. Com artista visual, llur obra ha estat exposada en el Museu Guggenheim en el So-Ho Nova York, aix com amplament a Europa, entre ells, el Centre Georges Pompidou a Pars. 

Tamb ha publicat set lbums per la Warner Bros, inclosa la Gran Cincia, amb la can O Superman, que assol el nmero dos en el grfic pop Britnic. El 1999, Anderson organitz Canons i narracions de Moby Dick, una interpretaci d'Herman Melville (1851). 

Ha inventat varis instruments, entre ells el viol d'arc de cinta, el qual t un capal magntic en lloc de cordes i una cinta d'udio en lloc de les cordes de l'arc, un vestit amb censors que disparen diversos sons de bateria electrnica.

Actualment Laurie viu Nova York. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397759" title="Maitips" nonfiltered="3282" processed="3264" dbindex="153303">


Maitips s un grup de msica en catal originari de Valls (Catalunya) format l'any 2001. Practica una barreja de ska, reggae i rock. L'any 2008 va gravar el seu primer disc "Aix s la vida".

 Histria .
Els orgens de MAITIPS els trobem l'agost del 2001, quan un grup d'amics es van reunir per tal de tocar la msica que els agradava en el marc del VallsRock (concert de grups locals).

Des d'aquest primer concert el grup ha anat sofrint diversos canvis fins a la formaci actual amb 6 membres.

Durant tots aquests anys Maitips ha pogut compartir escenari amb grups com Betagarri, Obrint Pas, Trikizio, Antnia Font, Banda Bassotti, La Thorpe Brass, Dr. Calypso, Mount Zion, Whyskin's, Els Pets, Skndol Pblic, Discpulos de Otlia, Mesclat, Meli & The Xavalins, Pirat s Sound Sistema, etc...

L'any 2003 es va gravar la primera maqueta amb 5 temes, i dos anys desprs es van grabar dos canons ms. Ambdues gravacions es van fer a l'estudi Tvoli del Vendrell. Actualment el grup est a punt de treure a la llum el seu primer disc, Aix s la vida, gravat a l'estudi La Ramona de BCN amb DJ Merey, Dinky, i Juantn a la producci.

Desprs de presentar el nou projecte a casa l'octubre de 2008, on va collaborar amb el grup el Pau Garcia "Loku del Surdo", aquest s'ha incorporat al grup com a set maitip en actiu, desprs del bon resultat en el directe.

 Discografia .
 2003. Mitip's - La maqueta;
 2005. Dos de nous (segona maqueta);
 2008. Pop 2009.cat (aparici d'una can en aquest recopilatori de msica en catal);
 2008. Aix s la vida. Primer disc del grup editat amb Baga-biga (EH);

 Enllaos .
 Pgina web oficial;
 Myspace del grup;
 Blog de Maitips;
 Canal al youtube;
 Maitips a Terceravia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397760" title="ERC32" nonfiltered="3283" processed="3265" dbindex="153304">
ERC32 es un processador RISC de 32 bits que tolera radiacions desenvolupat per a aplicacions espacials. Va ser desenvolupat per Temic (ara Atmel). Dues versions s'han fabricat, el xip ERC32 (codis: TSC691, TSC692, TSC693), i el xip senzill ERC32 (codi: TSC695). Aquestes implementacions segueixen les especificacions V7 de SPARC. El suport del chipset ERC32 s'ha susps.

Els models de VHDL es distribueixen sota LGPL.

 Vegeu tamb .
 LEON;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 ERC32 Page at ESA Microelectronic ;
 ERC32 Documentation ;
 TSC695 page on Atmel Website ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397763" title="Pietra-di-Verde" nonfiltered="3284" processed="3266" dbindex="153305">

Pietra-di-Verde (en cors A Petra di Verde) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 115 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397767" title="Tallone" nonfiltered="3285" processed="3267" dbindex="153306">

Tallone (en cors Tallone) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 302 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397772" title="Pla General de Comptabilitat" nonfiltered="3286" processed="3268" dbindex="153307">
El Pla General de Comptabilitat cont la normativa comptable amb relaci a la formulaci dels comptes anuals que obligatriament han de presentar les empreses residents en territori espanyol. El PGC vigent s l' aprovat pel RD 1514/2007 del 16 de novembre de 2007 i substitueix al PGC de 1990 vigent fins al 31 de desembre de 2007. Segons la introducci del referit decret aquest nou Pla General de Comptabilitat representa la culminaci de tot un procs d armonitzaci comptable imposat per l adopci per part de la Uni Europea de les Normes Internacionals de Comptabilitat, conegudes amb les seues sigles NIC/NIFF.

 Amb la publicaci al B.O.E. del 5 de Juliol del 2007 de la llei 16/2007 de 4  Juliol,es tira endavant la reforma i adaptaci de la legislaci mercantil en matria comptable per a la seva armonitzaci internacional amb base a la normativa de la Uni Europea. Per dur a terme el seu desenvolupament normatiu, aquesta Llei afecta fonamentalment a: Codi de comer, la Llei de Societats Anmimes, altres normes mercantils (Llei de Societat Limitada, Llei de cooperatives), la Llei d'impost de societats.
Complint la Llei 16/2007, de 4 Juliol de reforma i adaptaci comptable, el PGC s aprovat pel RD 1514/2007 de 16 de novembre i el RD 1515/2007 de 16 novembre per a pimes i els criteris comptables especfics per a microempreses.
 Segons el RD 1514/2007 el PGC ser d'aplicaci obligatria per a totes les empreses, sigui quina sigui la seva forma jurdica,individual o societria, sense perjudici d'aquelles empreses que puguin aplicar el PGC de pimes.
 El RD 1515/2007 desenvolupa el PGC per a pimes i els criteris comptables per a les microempreses. El PGC pimes t carcter voluntari, podent aplicar-lo aquelles empreses, sigui quina sigui la seva forma jurdica, que compleixin els requisits exigits per a presentar el balan, estats de canvis en el patrimoni net i memria abreujats, mantenint l'opci de forma continuada, mnim 3 exercicis.
 No podran en cap cas aplicar el PGC de pimes les empreses que es trobin en alguna de les segents circumstncies:   ;

 Realitzar emissions de valors que es negocien en mercats financers de qualsevol estat de l'UE.
 Entitats financeres que captin fons del pblic.
 Si pertany a un grup de societats que realitzi comptes anuals consolidats.
 La moneda que utilitzi s diferent a l'euro.    ;
 
 El PGC per a pimes t en compte aspectes concrets aplicables a les microempreses. I considera microempreses aquelles empreses que compleixen les segents criteris a tancament d'exercici i durant dos exercicis consecutius:

 Total Actiu no > 1 mili ;
 Import net xifra de negocis no > 2 milions ;
 El n mig de treballadors empleats durant l'exercici no > 10;

 Estructura . 
Aquest nou PGC est dividit en 5 parts precedides d una introducci on s explica les caracterstiques fonamentals del nou pla i les seues principals diferncies amb el pla comptable anterior de l any 1990. Aquestes 5 parts sn les segents:

 Marc Conceptual de la Comptabilitat.
 Normes de registre i valoraci.
 Comptes Anuals.
 Quadre de comptes.
 Definicions i relacions comptables.

D aquestes 5 parts sn obligatries les tres primeres i voluntries les parts quarta i cinquena.

 Fonts .
 RD 1514/2007 del 16 de novembre de 2007. BOE: 20 de Novembre de 2007;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397773" title="S1 Core" nonfiltered="3287" processed="3269" dbindex="153308">
S1 Core (nom clau Sirocco) s un microprocessador de codi obert dissenyat per Simply RISC. Basat amb UltraSPARC T1 de Sun Microsystems, el S1 Core es troba sota llicncia GPL, que s la llicncia que Sun va triar pel projecte OpenSPARC.

L'objectiu principal del projecte s mantenir el S1 Core tan simple com sigui possible per encoratjar als desenvolupadors. Les principals diferncies entre T1 i S1 inclouen:

 S1 Core solament t un nucli SPARC de 64 bits (suportant d'entre 1 a 4 fils d'execuci independents) enlloc de 8 nuclis;
 S1 Core afegeix un pont Wishbone, a controlador de reset i un controlador d'interrupcions bsic;
 L'entorn del S1 Core pot crrer utilitzant noms eines lliures en una mquina Linux x86 com.

Vegeu tamb.
LEON;
OpenRISC;

Enllaos externs.
 Simply RISC - S1 Core;
 S1 Core page on OpenCores;
 S1 Core page on SunSource;
 Open Directory: Computers: Hardware: Components: Processors: SPARC: Open Source;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397774" title="Francisco Manuel Ruano Bausn" nonfiltered="3288" processed="3270" dbindex="153309">
Francisco Manuel Ruano (Barcelona, 16 de juliol de 1974) s un futbolista catal, ja retirat, que ocupava la plaa d'extrem dret.

 Trajectria .
La Uni Deportiva Atltica Gramenet va ser el primer equip de Ruano, on va militar la campanya 93/94. D'ac passa al filial de l'Atltico de Madrid, que jugava en Segona Divisi B. Tot i aix, va debutar amb l'equip A a Primera Divisi al gener de 1995, en partit contra el Compostela. Eixa temporada va disputar vuit encontres ms amb els matalassers.

L'any segent passa al Real Valladolid, per noms s present a un encontre i al mercat d'hivern s'hi incorpora al Rayo Vallecano. Amb els de Vallecas juga 9 partits i anota un gol, sense poder evitar el descens del seu equip a Segona.

Desprs d'una temporada a la categoria d'argent en les files del Llevant UE, retorna a la mxima divisi al fitxar pel Mrida CP, que pujava a Primera de nou. La 97/98 va ser l'any ms destacat de Ruano, que jug 31 encontres i anota dos gols. Tot i aix, els extremenys perden la categoria. Fitxa llavors pel CD Mlaga, amb el qual viu un nou ascens a Primera.

Amb els andalusos juga les dues campanyes en la mxima divisi espanyola, per no acaba de fer-se un lloc en l'onze titular. La 00/01 seria la darrera temporada del barcelon en Primera. Posteriorment, militaria en el Crdova CF, de nou a Mlaga i finalment a la Uni Esportiva Castelldefels abans de retirar-se al 2005.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397777" title="Tox" nonfiltered="3289" processed="3271" dbindex="153310">

Tox (en cors Tocchisi) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 142 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


 Personatges illustres .
 Jean Baggioni, alcalde de Ville-di-Pietrabugno, president de la Collectivitat Territorial de Crsega de 1992 a 2004.




 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397782" title="Juan Manuel Lpez Martnez" nonfiltered="3290" processed="3272" dbindex="153311">
Juanma Lpez (Madrid, Espanya, 3 de setembre de 1969), s un ex-futbolista espanyol. Va jugar de central en l'Atltico de Madrid, club on va desenvolupar tota la seua carrera esportiva. 

 Trajectria . 
Juanma Lpez es va criar com futbolista en les categories inferiors de l'Atltic de Madrid i va pujar al primer equip del club matalasser en 1990. Va debutar a l'abril del 91 davant el Reial Saragossa. All va jugar 11 temporades on va formar part de l'equip del doblet i va guanyar una lliga, al 1996, i 3 copes del rei, 1991, 1992 i 1996. Precisament, l'any del doble ttol per als matalassers va ser l'any ms destacat de Lpez, que va disputar 32 encontres i va ser l'nica campanya en qu fou clarament titular a la defensa del seu equip.

El seu decliu va comenar arran d'una lesi a la temporada 97/98 que el va tindre en blanc la resta d'eixa campanya (noms va jugar set partits) i tota la 98/99. A l'any segent, en qu l'Atltic va baixar a Segona, va reaparixer en dues ocasions. Va acompanyar el club matalasser en el primer any en la categoria d'argent, tot retirant-se al 2001.

Tot i de jugar habitualment de central, a causa de la seva llarga passa tamb va jugar en alguna ocasi com lateral o com migcampista per la banda dreta. Va ser fams per la seva contundncia i se li criticava pel seu joc dur, encara que el jugador sempre contestava a les crtiques recordant que ell mai va lesionar a ning i que no obstant aix a ell si li van fracturar el pmul. 

 Selecci . 
Ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en 11 ocasions entre 1992 i 1997. A ms a ms va participar en la selecci olmpica de 1992 amb la qual va assolir la medalla d'or.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397783" title="Zalana" nonfiltered="3291" processed="3273" dbindex="153312">

Zalana (en cors Zalana) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 128 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


 Personatges illustres .
 Ludovic Giuly (la seva famlia n's originria);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397785" title="Pont Charles-de-Gaulle" nonfiltered="3292" processed="3274" dbindex="153313">



El pont Charles-de-Gaulle s un pont que travessa el Sena a Pars, a Frana.

Connecta el 12 districte, a nivell de la rue Van-Gogh, al 13 districte, al quai d'Austerlitz. Es tractava, el 2005, del pont ms recent de Pars.

Histria.

El pont Charles-de-Gaulle s una obra del desenvolupament recent del Sud-Est de Pars, als barris de Bercy i de la nova biblioteca Franois-Mitterrand. La seva realitzaci va ser adoptada pel Consell de Pars el 1986 per tal d'enllaar aquests barris, de descarregar el pont d'Austerlitz i de posar en correspondncia directa l'estaci de Li i la d'Austerlitz.

El projecte, semblant a una ala d'avi d'acer blanc descansant sobre pilastres discretes mitjanant fins tubs d'acer, intenta fondre's el ms possible amb el paisatge. Comenat el 1993, va ser acabat el 1996.

Caracterstiques.

 Tipus de construcci: pont en biga;
 Construcci: 1993 - 1996;
 Inauguraci: 1996;
 Arquitectes: Louis Arretche, Roman Karasinki;
 Material: bet pretibat;
 Longitud total: 207,75 m;
 Amplada de la biga: 34,90 m;
 Amplada til: 31,60 m;

Galeria de fotos.


Enllaos externs.

 Web de la mairie de Paris;
 Structurae;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397788" title="Zuani" nonfiltered="3293" processed="3275" dbindex="153314">

Zuani (en cors Zuani) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 51 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397791" title="Quentin Lee" nonfiltered="3294" processed="3276" dbindex="153315">
Quentin Lee     (Hong Kong, 1971) s un guionista i director de cinema gai. 

Les seves obres ms notables sn Ethan Mao (2004), Drift (2000) i Flow (1996) . Lee tamb va co-dirigir Shopping For fangs (1997) amb Justin Lin. 

Les pelcules de Lee contenen personatges masculins asitics que sn gais, un grup de persones que no es veuen normalment a Hollywood.

Va nixer a Hong Kong i va emigrar a Montreal, Canad quan tenia 16 anys. Va estudiar a les universitats UC Berkeley, Universitat de Yale i UCLA. Es va llicenciar en Filologia anglesa, i en direcci de cinema. 

Al 2007 Lee va treballar en un film documental, 0506HK, que commemorava el des aniversari del retorn de Hong Kong a Xina. 
 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397792" title="Xifratge" nonfiltered="3295" processed="3277" dbindex="153316">

En criptografia el xifratge, de vegades anomenat encriptar, s el procediment grcies al qual s'escriu un missatge emprant un codi secret o xifra de forma que la comprensi del missatge sigui impossible o, si ms no, difcil a tota persona que no tingui la Clau secreta per desxifrar-lo.

Encara que el xifratge pugui fer secret el contingut d'un document, cal complementar aquesta tcnica criptogrfica amb altres per tal comunicar-lo de manera segura. Per verificar la integritat o per autenticar un document, es fa servir respectivament un Missatge Authentication Code (MAC) o una signatura digital. Tamb es poden tenir en compte les tcniques d'anlisi de transit que pot patir la comunicaci, ja que el sol fet de l'existncia de comunicaci genera una patrons que poden ser objecte de tcniques de reconeixement de patrons. Per ocultar la presncia de comunicacions i evitar aquest tipus de tcniques es fa servir la Esteganografia. La seguretat d'un sistema de xifratge ha de descansar sobre el secret de la clau de xifratge i no sobre el de l'algorisme. El principi de Kerckhoffs suposa que l'enemic (o la persona que vol conixer el missatge en questi) coneix l'algorisme emprat.

Els dos tipus principals de xifratge.
Un sistema de xifratge s'anomena: 

 simtric quan fa servir la mateixa clau per xifrar i desxifrar. ;
 asimtric quan fa servir claus diferents: una parella composta per una clau pblica, que serveix per xifrar, i per una clau privada, que serveix per desxifrar. El punt fonamental sobre el que se sost aquesta descomposici pblica/privada s la impossibilitat prctica de deduir la clau privada a partir de la clau pblica.

Els mtodes ms coneguts sn el DES, el Triple DES i l'AES per a la criptografia simtrica, i el RSA per a la criptografia asimtrica, anomenada tamb criptografia de clau pblica.

La utilitzaci d'un sistema simtric o asimtric depn de les tasques a complir. La criptografia asimtrica presenta dues avantatges principals: suprimeix el problema de transmissi segura de la clau, i permet la signatura electrnica. No reemplaa tanmateix els sistemes simtrics ja que els temps de clcul sn clarament ms curts pels sistemes simtrics que pels asimtrics.

Diferncia entre xifratge i codificaci.
Les operacions de xifratge i de codificaci formen part de la teoria de la informaci. La diferncia essencial resideix en la voluntat de protegir les informacions i d'impedir a terceres persones d'accedir a les dades en el cas del xifratge. La codificaci consisteix en transformar informaci (de les dades) cap a un conjunt de paraules. Cadascuna d'aquestes paraules est constituda de smbols. La compressi de dades s una codificaci: es transformen les dades cap a un conjunt de paraules adequades destinades a reduir la mida per no hi ha voluntat d'amagar (encara que es faci implcitament ms difcil l'accs al contingut).

El "codi" en el sentit criptogrfic del terme treballa al nivell de la semntica (les paraules o les frases). Per exemple, un codi podr substituir la paraula "avi" per un nombre. El xifratge treballa sobre components ms elementals del missatge, les lletres o els bits, sense interessar-se pel significat del contingut. Un codi necessita una taula de conversi, anomenada tamb "diccionari" (codebook en angls). Per aix, "codificar" i "xifrar" sovint es fan servir com a sinnims malgrat aquesta diferncia.

Tamb es pot considerar que el xifratge ha de resistir a un adversari intelligent que pot atacar de diverses maneres mentre que la codificaci est destinada a una transmissi sobre un canal que potencialment pot patir soroll. Aquest soroll s un fenomen aleatori que no t intelligncia intrnseca per pot tanmateix ser descrit matemticament.

Vegeu tamb.

 Criptografia;
 Criptografia simtrica;
 Criptografia asimtrica;

Enllaos externs.
 The world's first electronic Enigma machine (YouTube video);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397794" title="Carlo Andrea Pozzo di Borgo" nonfiltered="3296" processed="3278" dbindex="153317">

Charles Andr, comte Pozzo di Borgo (Alata, vora Ajaccio, 8 de mar de 1764   15 de febrer de 1842) fou un poltic i diplomtic cors al servei de l'Imperi Rus. 

 Biografia . 

Provenia d una famlia de la noblesa corsa, aliada polticament als Bonaparte. Fou educat a Pisa i associat de ben jove a Napole I i Josep Bonaparte, Fou un dels dos delegats corsos enviats a l Assemblea Nacional Francesa per a demanar la incorporaci poltica de Crsega a Frana, tamb fou delegat cors a l Assemblea Nacional Legislativa francesa, on hi seur als bancas de la dreta fins els esdeveniments d agost de 1792. 

Al seu retorn a Crsega, es pos al costat de Pascal Paoli, alhora que els Bonaparte s havien associat al Club dels Jacobins. Sota la nova constituci, fou elegit procurador-general sndic (cap del govern civil), mentre que Paoli era el cap militar. Com ell, es neg a la convocatria de la Convenci Nacional francesa. Va trencar definitivament amb els Bonaparte i accept l ajuda estrangera, de manera que el 1794 assegur el protectorat angls sobre Crsega (Regne Anglocors). Pozzo fou escollit president del consell d Estat sota sir Gilbert Elliot-Murray-Kynynmound, primer comte de Minto. 

Quan Napole envi tropes per a ocupar l illa el 1796, Pozzo fou excls de l amnistia general i s aixoplug a Roma, per les autoritats franceses en demanaren l extradici. Aleshores marx a Londres, on acompany sir Gilbert Elliot a una ambaixada a Viena, on hi va estar sis anys i el va relacionar amb alts cercles poltics. Enemic personal de Napole, aquest sempre el conder un perill. El 1804, per influncia del prncep Adam Jerzy Czartoryski, entr al servei diplomtic de Rssia i fou nomenat comissari dels Anglo-Napolitans, i el 1806 davant l exrcit prussi. El 1807 fou enviat en missi diplomtica a Constantinobla, per el Tractat de Tilsit entre el tsar Alexandre I el Gran i Napole el juliol va interrompre la seva carrera i es retir una temporada desprs de la seva missi davant l Imperi Otom. 

Quan retorn a Viena, Napole deman la seva extradici i Metternich el va expulsar de la capital. Trob aixopluc a Londres, on hi va restar fins el 1812, quan fou cridat novament per Alexandre. Intent sembrar la discrdia amb els Bonaparte, i en missi a Sucia, assegur la cooperaci de Bernardotte contra Napole. Quan els Aliats entraren a Pars, esdevingu comissari general del govern provisional. A la restauraci de la casa de Borb, fou nomenat ambaixador rus al Palau de les Tuileries i intent tancar una nova aliana entre Duc de Berry i la Gran Duquesa Anna, germana d Alexandre. Tamb va assistir al Congrs de Viena, i durant els Cent Dies, es va reunir amb Llus XVIII de Frana a Blgica, on va discutir la situaci amb Duc de Wellington. 

Durant els primers anys de residncia a Pars va intentar convncer als Aliats que relaxessin l ocupaci. El govern francs el propos com a ministre d afers exteriors en substituci d Armand Emmanuel du Plessis de Richelieu, duc de Richelieu, per Metternich, que desconfiava d ell, s hi opos per liberal. La seva influncia va caure a la pujada de Carles X de Frana, a qui li desagradava el seu origen revolucionari. Per desprs de la revoluci de juliol de 1830, quan el tsar Nicolau I es mostr reticent a reconixer Llus Felip I, va poder evitar les dificultats amb Rssia. 

El 1832 va visitar Sant Petersburg i el 1833 marx a Londres per a renovar les seves relacions amb Wellington. Al comenament de 1835 fou sobtadament enviat a l ambaixada de Londres, on succe al prncep Liven. All la seva salut es va empitjorar i el 1839 es va retirar a Pars, on pass la resta dels seus dies. El 1818 fou fet comte i parell de Frana.

Refencies.

Ouvaroff, Stein et Pozzo, Saint-Ptersburg, 1846.
Correspondance diplomatique du comte Pozzo di Borgo et du comte de Nesselrode, editat per Charles Pozzo di Borgo, 2 volums, Paris, 1890-1897.
Vicomte A Maggiolo, Corse, France et Russie--Pozzo Di Borgo 1764-1842, Paris, 1890.
JBHR Capefigure, Les Diplomates europens, 4 volumes, 1843-1847.
Yvon Toussaint, L'Autre Corse - L'homme qui hassait Napolon, Fayard, Paris, 2004.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397795" title="L'Umbracle" nonfiltered="3297" processed="3279" dbindex="153318">


Dades del contacte i horari
horari: -. ;
Tel. 902.10.00.31 ;
Autovia del Saler, 1-7 ;
46023 Valncia (barri de la Ciutat de les Arts i les Cincies, districte de Quatre Carreres)

L'Umbracle s un petit jard pblic urb que forma part del conjunt de la Ciutat de les Arts i les Cincies a la ciutat de Valncia. Es destaca per ser una construcci moderna en la qual una srie d'arcades paralleles - en forma d'umbracle - cobreixen un jard allargat i estret de palmeres i altres plantes mediterrnies. L'estructura est feta amb trencads blanc, un estil tpic dels edificis de Santiago Calatrava.

Histria.

Localitzaci.
El parc es troba al sud-est de la ciutat, situat al barri de la Ciutat de les Arts i les Cincies, adossat a l'autovia del Saler que s l'eixida cap a l'Albufera. El parc comunica amb el Museu de les Cincies - que se situa a la llera del riu Tria i per tant, ms baix - a travs d'unes escales i ascensors, i amb l'avinguda i els propers Centre Comercial del Saler i la Ciutat de la Justcia amb una serie d'escales ms curtes.

Zona enjardinada.

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament de Valncia sobre l'umbracle








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397800" title="Chronica Adefonsi Imperatoris" nonfiltered="3298" processed="3280" dbindex="153319">
La Chronica Adefonsi Imperatoris s un panegric en prosa i vers dedicat al regnat d'Alfons VII de Castella. 

Escrit en llat, descriu el regnat d'Alfons VII de Castella des de la seva coronaci fins la Croada contra al-Mariyya l'octubre de 1147. L'obra s annima, tot i que s'atribueix al bisbe Arnaldo d'Astorga.

Enllaos externs.
  Glenn Edward Lipskey: The Chronicle of Alfonso the Emperor. Traducci l'angls de la Chronica Adefonsi Imperatoris, amb anlisi i comentaris.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397802" title="Pesill" nonfiltered="3299" processed="3281" dbindex="153320">

 Pesill de Conflent, a la Fenolleda.
 Pesill de la Ribera, al Rossell.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397810" title="Haplochromis" nonfiltered="3300" processed="3282" dbindex="153321">



Haplochromis s un gnere de peixos de l'ordre dels perciformes i el ms nombrs en espcies de la famlia dels cclids.
Distribuci geogrfica.
Moltes de les seues espcies sn endmiques del llac Victria (frica Oriental).
Conservaci.
La introducci de la perca del Nil (Lates niloticus) al llac Victria a partir del 1954 hi va provocar l'extinci de, si fa no fa, 200 espcies d'aquest gnere. A hores d'ara, moltes altres continuen amenaades o en perill crtic d'extinci. 
Espcies.
 Haplochromis acidens ;
 Haplochromis adolphifrederici ;
 Haplochromis aelocephalus ;
 Haplochromis aeneocolor ;
 Haplochromis akika ;
 Haplochromis albertianus ;
 Haplochromis altigenis ;
 Haplochromis ampullarostratus ;
 Haplochromis angustifrons ;
 Haplochromis annectidens ;
 Haplochromis apogonoides ;
 Haplochromis arcanus ;
 Haplochromis argenteus ;
 Haplochromis artaxerxes ;
 Haplochromis astatodon ;
 Haplochromis avium ;
 Haplochromis bakongo ;
 Haplochromis barbarae ;
 Haplochromis bareli ;
 Haplochromis bartoni ;
 Haplochromis bayoni ;
 Haplochromis beadlei ;
 Haplochromis bloyeti ;
 Haplochromis boops ;
 Haplochromis brownae ;
 Haplochromis bullatus ;
 Haplochromis cassius ;
 Haplochromis cavifrons ;
 Haplochromis chilotes ;
 Haplochromis chlorochrous ;
 Haplochromis chromogynos ;
 Haplochromis chrysogynaion ;
 Haplochromis cinctus ;
 Haplochromis cinereus ;
 Haplochromis cnester ;
 Haplochromis commutabilis ;
 Haplochromis crassilabris ;
 Haplochromis crebridens ;
 Haplochromis crocopeplus ;
 Haplochromis cronus ;
 Haplochromis cryptodon ;
 Haplochromis cryptogramma ;
 Haplochromis decticostoma ;
 Haplochromis demeusii ;
 Haplochromis dentex ;
 Haplochromis desfontainii ;
 Haplochromis dichrourus ;
 Haplochromis diplotaenia ;
 Haplochromis dolichorhynchus ;
 Haplochromis dolorosus ;
 Haplochromis eduardii ;
 Haplochromis elegans ;
 Haplochromis empodisma ;
 Haplochromis engystoma ;
 Haplochromis erythrocephalus ;
 Haplochromis erythromaculatus ;
 Haplochromis estor ;
 Haplochromis eutaenia ;
 Haplochromis exspectatus ;
 Haplochromis fasciatus ;
 Haplochromis flavipinnis ;
 Haplochromis flavus ;
 Haplochromis fuelleborni ;
 Haplochromis fuscus ;
 Haplochromis gigliolii ;
 Haplochromis gilberti ;
 Haplochromis gowersii ;
 Haplochromis gracilior ;
 Haplochromis granti ;
 Haplochromis graueri ;
 Haplochromis guiarti ;
 Haplochromis harpakteridion ;
 Haplochromis heusinkveldi ;
 Haplochromis hiatus ;
 Haplochromis howesi ;
 Haplochromis humilior ;
 Haplochromis humilis ;
 Haplochromis insidiae ;
 Haplochromis iris ;
 Haplochromis ishmaeli ;
 Haplochromis kamiranzovu ;
 Haplochromis katavi ;
 Haplochromis kujunjui ;
 Haplochromis labiatus ;
 Haplochromis labriformis ;
 Haplochromis lacrimosus ;
 Haplochromis laparogramma ;
 Haplochromis latifasciatus ;
 Haplochromis limax ;
 Haplochromis lividus ;
 Haplochromis loati ;
 Haplochromis longirostris ;
 Haplochromis lucullae ;
 Haplochromis luluae ;
 Haplochromis macconneli ;
 Haplochromis macrognathus ;
 Haplochromis macrops ;
 Haplochromis macropsoides ;
 Haplochromis maculipinna ;
 Haplochromis mahagiensis ;
 Haplochromis maisomei ;
 Haplochromis malacophagus ;
 Haplochromis mandibularis ;
 Haplochromis martini ;
 Haplochromis maxillaris ;
 Haplochromis megalops ;
 Haplochromis melanopterus ;
 Haplochromis melanopus ;
 Haplochromis melichrous ;
 Haplochromis mentatus ;
 Haplochromis mento ;
 Haplochromis michaeli ;
 Haplochromis microchrysomelas ;
 Haplochromis microdon ;
 Haplochromis moeruensis ;
 Haplochromis multiocellatus ;
 Haplochromis mylergates ;
 Haplochromis mylodon ;
 Haplochromis nanoserranus ;
 Haplochromis nigrescens ;
 Haplochromis nigripinnis ;
 Haplochromis nigroides ;
 Haplochromis niloticus ;
 Haplochromis nubilus ;
 Haplochromis nuchisquamulatus ;
 Haplochromis nyanzae ;
 Haplochromis nyererei ;
 Haplochromis obesus ;
 Haplochromis obliquidens ;
 Haplochromis occultidens ;
 Haplochromis oligacanthus ;
 Haplochromis oligolepis ;
 Haplochromis olivaceus ;
 Haplochromis oregosoma ;
 Haplochromis pachycephalus ;
 Haplochromis pallidus ;
 Haplochromis pappenheimi ;
 Haplochromis paraguiarti ;
 Haplochromis paraplagiostoma ;
 Haplochromis paropius ;
 Haplochromis parvidens ;
 Haplochromis paucidens ;
 Haplochromis pectoralis ;
 Haplochromis pellegrini ;
 Haplochromis percoides ;
 Haplochromis perrieri ;
 Haplochromis petronius ;
 Haplochromis pharyngalis ;
 Haplochromis pharyngomylus ;
 Haplochromis phenochilus ;
 Haplochromis phytophagus ;
 Haplochromis piceatus ;
 Haplochromis pitmani ;
 Haplochromis placodus ;
 Haplochromis plagiodon ;
 Haplochromis plagiostoma ;
 Haplochromis plutonius ;
 Haplochromis polli ;
 Haplochromis prodromus ;
 Haplochromis prognathus ;
 Haplochromis pseudopellegrini ;
 Haplochromis ptistes ;
 Haplochromis pyrrhocephalus ;
 Haplochromis pyrrhopteryx ;
 Haplochromis riponianus ;
 Haplochromis rubescens ;
 Haplochromis rudolfianus ;
 Haplochromis sauvagei ;
 Haplochromis saxicola ;
 Haplochromis scheffersi ;
 Haplochromis schubotzi ;
 Haplochromis schubotziellus ;
 Haplochromis schwetzi ;
 Haplochromis serranus ;
 Haplochromis serridens ;
 Haplochromis simpsoni ;
 Haplochromis smithii ;
 Haplochromis spekii ;
 Haplochromis squamipinnis ;
 Haplochromis squamulatus ;
 Haplochromis stigmatogenys ;
 Haplochromis sulphureus ;
 Haplochromis swynnertoni ;
 Haplochromis tanaos ;
 Haplochromis taurinus ;
 Haplochromis teegelaari ;
 Haplochromis teunisrasi ;
 Haplochromis theliodon ;
 Haplochromis thereuterion ;
 Haplochromis thuragnathus ;
 Haplochromis tridens ;
 Haplochromis turkanae ;
 Haplochromis tweddlei ;
 Haplochromis tyrianthinus ;
 Haplochromis ushindi ;
 Haplochromis velifer ;
 Haplochromis venator ;
 Haplochromis vicarius ;
 Haplochromis victorianus ;
 Haplochromis vittatus ;
 Haplochromis vonlinnei ;
 Haplochromis wingatii ;
 Haplochromis worthingtoni ;
 Haplochromis xenognathus ;
 Haplochromis xenostoma ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 World Register of Marine Species ;
 AQUATAB.NET;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397811" title="Quentin Letts" nonfiltered="3301" processed="3283" dbindex="153322">
Quentin Richard Stephen Letts (6 de febrer de 1963) s un periodista britnic, que collabora als diaris The Daily Telegraph, Daily Mail, Mail on Sunday, New Statesman i The Times.

Estudi Literatura Medieval i Arqueologia clssica. Ha escrit per un gran nombre de diaris. Va comenar a escriure un acolumna al Daily Telegraph al 1987. A mitjans dels anys 90 va anar a Nova York com a corresponsal de The Times. Tamb particip en una columna al Daily Mail, firmant com Clement Crabbe. Exerc la crtica poltica. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397812" title="Jean-Thomas Arrighi de Casanova" nonfiltered="3302" processed="3284" dbindex="153323">

Jean-Thomas Arrighi de Casanova (Corte, Alta Crsega, 8 de mar de 1778   Pars, 22 de mar de 1853) fou un general francs d origen cors. 
Era fill de Hyacinthe Arrighi, advocat general del rei, diputat suplent de la Convenci Nacional, desprs prefecte de Liamone, i cos germ de Maria Letizia Ramolino, mare de Napole I. El 1787 fou enviat a l Escola Militar de Rebais, vora Meaux, com a alumne del rei. El 1793, quan les escoles militars foren suprimides, fou enviat a la Universitat de Pisa. Quan torn a Crsega, marx a Itlia amb Josep Bonaparte, on hi fou tinent d una de les companyies de la 75a Brigada. 

Desprs del tractat de Leoben, pass a l estat major general com a adjunt als generals ajudants. Adscrit com a secretari d ambaixada a Josep Bonaparte, el segu a Parma i a Roma, on el desembre de 1797 fou ferit durant la revolta del general Lonard Duphot. Desprs particip com a adjunt a l estat major en l expedici a Egipte. Desprs de la batalla de les Pirmides, fou nomenat ajudant de camp del general Louis-Alexandre Berthier, qui el va nomenar capit desprs de ser ferit a la batalla de Salahieh. 

Durant l expedici a Sria, fou un dels primeres en prendre per assalt Jaffa i assist a l assalt de Sant Joan d Acre de 1799, i entr a la ciutat amb el general Larmes. Hi fou ferit greument d una bala a la cartida, per se salv. Va rebre un sabre d honor i el ttol de capit. Aleshores fou enviat a Frana, on particip a la batalla de Marengo com a capa d esquadr i del 1r regiment de dragons, sota el comandament del general Berthier. Fou nomenatcoronel i particip a la campanya d Ulm. A la batalla de Wertingen va conduir les seves tropes a la victria, capturant sis canons malgrat les seves ferides. Va rebre aleshores la Legi d Honor. 

Ferit als preliminars de la batalla d'Austerlitz, fou nomenat coronel dels Dragons de l'Emperatriu (Guardia Imperial) i particip en la Campanya de Prssia. El 1807 fou nomenat general de brigada, i desprs de la batalla de Friedland Napole el nomen duc de Pdua. El 1808 fou enviat a la campanya d Espanya com a cap dels Dragons de l Emperadriu, i particip en els combats contra els anglesos a Benavente. 

Quan torn a Frana fou posat al capdavant de la cavalleria imperial contra ustria. Fou nomenat general de divisi a la batalla d'Essling (25 de maig de 1809). A la batalla de Wagram lluit al costat dret per ajudar a Louis Nicolas Davout, prncep d'Eckmulh. Desprs Napole el nomen inspector general de cavalleria i amb la condecoraci del Gran Cord de la Reuni. 

Per a la Campanya de Rssia, li fou encarregada l organitzaci de 67 cohorts de gurdies nacionals amb artilleria, aix com el comandament del es tropes entre l Elba i el Somme. Durant la campanya de 1813 fou cap del 3r cos de cavalleria a Metz i defensar els marges del Rhin. Desprs fou governador de Leipzig, que defens dels atacs de Czernischew. A la batalla de Dennewitz va detenir suecs i prussians i facilit la retirada de Michel Ney, i tamb lluit a la batalla de Leipzig contra els cosacs de Blcher. Desprs de la Campanya de Frana de 1814 el seu cos de cavalleria, delmat, fou dissolt i encarregat d infanteria de protegir el mariscal Auguste Frderic Louis Viesse de Marmont a Treviso. A la presa de Pars, sota les ordre del duc de Ragusa, ocup els alts de Belleville i Romainville, i fou ferit novament. 

Durant l abdicaci de Napole, es mantingu retirat. Durant els Cent Dies el nomen Parell de Frana i governador de Crsega, on hi trob un fort suport popular desprs de la batalla de Waterloo. Durant la Restauraci li foren retirats tots els crrecs i honors i proscrit el 24 de juliol de 1815. Marx a la Llombardia, d on no torn fins el 1820. Va romandre allunyat de la poltica fins el 1849, quan fou escollit diputat bonapartista per Crsega i senador el 1852. Va acabar els seus dies com a governador de l Hotel dels Invlids. s pare de Louis Arrighi de Casanova, ministre de l interior de Napole III. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397815" title="De captione Almerie et Tortuose" nonfiltered="3303" processed="3285" dbindex="153324">
De captione Almerie et Tortuose s una crnica en prosa que descriu la Croada contra al-Mariyya. 

Escrit en llat, descriu la Croada contra al-Mariyya de l'any 1147. L'obra s escrita per Caffaro di Rustico da Caschifellone, comandant genovs de l'exrcit croat..

Referncies externes.
 Caffaro di Rustico da Caschifellone: De Captione Almerie Et Tortuose Ed. Anubar, 1973 ISBN:84-7013-050-1;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397817" title="Quentin Lowry" nonfiltered="3304" processed="3286" dbindex="153325">
Quentin Ivory Lowry (Cleveland, Ohio, 11 de novembre de 1955 s un jugador de futbol americ estatunidenc, que juga en la posici de linebacker. Jug a la Lliga Nacional de Futbol (dels Estats Units) amb els Washington Redskins (1981-83) i el Tampa Bay Buccaneers (1983). Tamb va jugar a l'equip de la Univesitat Youngstown State.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397819" title="Leonetto Cipriani" nonfiltered="3305" processed="3287" dbindex="153326">
El comte Leonetto Cipriani (Centuri, Crsega, 16 d'octubre de 1812   10 de maig de 1888) fou un poltic itali d origen cors. La seva famlia era originria de la Toscana, ja esmenada per Dante Alighieri a la Divina Comdia. Ardent partidari de la unitat italiana, el 1861 fou nomenat senador vitalici del Regne d'Itlia. 

Estudi a Pisa i a Livorno. Als 18 anys marx amb un cos expedicionari que desembarc a Algria el 1830 sota les ordre del general Louis Auguste Victor de Ghaisne de Bourmont i particip en la presa d Alger. De 1831 a 1834 viatj a les Antilles i Llatinoamrica. El seu pare i els seus oncles eren amics de Simn Bolvar, i hi organitz alguns negocis que li reportaren una fortuna de 6 milions de francs-or (avui 18 milions d euros). 

Lligat alhora als Bonaparte, pel prncep Jeroni Napole Bonaparte, a la casa de Savoia i als Habsburg-Toscana, va contribuir a l adhesi voluntria del Gran Ducat de Toscana al regne d Itlia. Tamb fou amic de Giuseppe Garibaldi, encara que no compartia les sevs opinions republicanes. Fou, per, un ferotge adversari de Giuseppe Mazzini i dels carbonaris. Tamb fou primer coronel i desprs general de l exrcit piemonts i particip en les guerres de la unitat italiana contra ustria. Tamb fou agent d enlla entre Vctor Manuel I i Napole III. 

Gran propietari terratinent de Toscana, Crsega i Belmont (Califrnia), sovint travess l Atlntic. Tamb fou cnsol del Regne de Sardenya a San Francisco (1852-1855). Va viatjar de le Havre a Nova York amb Ljos Kossuth i l actriu Lola Montez, i fou un dels primers en travessar el continent americ de punta a punta. La seva independncia econmica li va permetre jugar un rol poltic important. Era partidari de la unitat italiana, per sota el poder de la casa de Savoia, nica que la podia garantir, ja que els Borbons i els Habsburg, tot i que en lloava la bona gesti, els considerava estrangers. I tot i nixer sota la Crsega de sobirania francesa, ell es considerava itali. 

El fet que el regne d'Itlia signs amb el d ustria, el seu enemic, la Triple Aliana de 1882, el va decebre i es retir de la poltica a les seves possessions corses., al castell de Bellavista. El 1876 escriv unes memries en itali, Avventure della mia vita. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397823" title="Percy Olivares" nonfiltered="3306" processed="3288" dbindex="153327">
Percy Olivares (Lima, 5 de juny de 1968) s un futbolista peru, ja retirat. Jugava de defensa i era conegut com el Maldini de Sudamrica o El Zancudo. Desprs de la seua retirada, s'ha dedicat a aparixer en xous de televisi.

 Trajectria .
L'Sporting Cristal va ser el primer club on va destacar en Percy Olivares, i noms havia passat un any del seu debut (1986), ja era convocat per la selecci del seu pas. Amb l'Sporting va guanyar dues lligues, la de 1988 i la de 1991. Al 1992 deixa l'Sporting Cristal, si b ja havia jugat uns mesos abans al Deportivo Cali colombi, per aterrar al continent europeu.

A l'altre banda de l'Atlntic, el seu primer dest s la Bundesliga, a les files del 1. FC Nrnberg, on milita un any abans de passar a la lliga espanyola. Al CD Tenerife roman dues campanyes, del 93 al 95, per no arriba a quallar.

Desprs del club canari, torna a Sudamrica, aquest cop a l'Argentina. Amb el Rosario Central aconsegueix el ttol ms important de la seua carrera, la copa Conmebol de 1995. L'any segent passa al Fluminense brasiler i a l'altre al Cruz Azul mexic.

Regressa a Europa al 1997. A Grcia hi est quatre anys, els millors des que va abandonar el seu pas. Els dos primers, amb el PAOK, va disputar una seixantena d'encontres, inclosa la participaci en la Copa de la UEFA (on destaca un gol seu contra l'Spartak Trnava), i els dos segents al Panathinaikos. Al club verd es fa popular per marcar el gol de la victria contra el gran rival, l'Olympiakos, al novembre de 1999. 

Al 2001 fitxa per l'Universitario de Deportes, el que suposa el seu retorn a la lliga peruana, per tot just hi est un any abans de marxar-se al Dallas Burn de la Major League Soccer estat-unidenca. Passa una temporada a l'equip tex abans de regressar al Per, primer a l'Sporting Cristal i desprs a l'Alianza Atltico. Tot i anunciar la seua retirada al 2005, a l'any segent va fitxar pel FC Thun, de la lliga sussa, on va romandre una campanya abans de penjar les botes de nou.

 Clubs .


 Selecci .
Percy Olivares va ser un dels jugadors ms destacats de la selecci peruana de futbol en la dcada dels 90. Va disputar fins a 83 encontres entre 1987 i 2001, i va anotar un gol.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397824" title="Tommaso de Pra" nonfiltered="3307" processed="3289" dbindex="153328">

Tommaso de Pra (Mortara, 16 de desembre de 1938) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1963 i 1971. Durant aquests anys aconsegu 8 victries, sent les ms importants una etapa al Tour de Frana de 1966, que tamb li serv per portar el maillot groc de lder durant una etapa, i una etapa a la Volta a Espanya de 1968. 

 Palmars .
1965;
 1r a la Copa Agostoni ;
1966;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana ;
1967;
 1r al Trofeu Colzani ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa a la Tirreno-Adriatico;
1968;
 1r al Circuit de Felino;
 1r al Circuit dels Assos;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;

Resultats al Giro d'Itlia.
1965. 55 de la classificaci general;
1967. 68 de la classificaci general;
1968. 53 de la classificaci general;
1969. 72 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana .
1966. Abandona (16a etapa). Vencedor d'una etapa;
1971. Abandona (10a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1968. Abandona. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Fitxa de Tommaso de Pra a www.sitiodeciclismo.net;
Palmars de Tommaso de Pra a www.memoire-du-cyclisme.net;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397832" title="Banco di San Giorgio" nonfiltered="3308" processed="3290" dbindex="153329">

Banco di San Giorgio o tamb Ufficio di San Giorgio s una instituci financera de l antiga Repblica de Gnova. s un dels bancs ms antics d Europa i potser del mn. Fou fundat el 1407, quan Gnova era una important repblica martima, i fou fora actiu en la Baixa Edat Mitjana. 

L antiga seu social era situada al Palau de San Giorgio, edifici histric construt en en segle XIV sota la direcci de Simon Boccanegra, aleshores dux de Gnova. Actualment s l oficina de les autoritats porturies de Gnova. Situat a la vora del centre de al ciutat, del port vell i de l aquari, obre peridicament les seves portes al pblic i fa exposicions sobre histria de la ciutat. 

 Organitzaci . 
Un cert nombre de famlies genoveses dominants es van veure implicades en l establiment i el govern de la banca, principalment la famlia Grimaldi. El banc era dirigit per quatre cnsols, que administraven les seves finances i dirigien les inversions. El fet que les oligarquies dominaven la repblica influa en la poltica bancaria, de tal manera que era difcil de determinar els lmits de la influncia de la banca sobre el govern. 

 Operacions . 
Varen regir directa o indirectament nombrosos territoris d ultramar sota administraci genovesa. El 1453 la repblica els encarreg la gesti de Crsega, Crimea, Gazaria i un cert nombre d altres possessions de la banca. Tot i aix, a partir de finals del segle XV la repblica va reprendre gradualment el control dels territoris cedits al banc.. La pennsula de Taman rest sota el control de la famlia De Ghisolfi, per els seus prnceps havien de rendir comptes al banc. 

El Banc va prestarconsiderables sumes de diners a nombrosos dirigents europeus en els segles XV i XVI, obtenint aix fora influncia. Els Reis Catlics tenien comptes oberts al Banc, de la mateixa manera que Cristfol Colom. Carles I d'Espanya era fora endeutat amb el banc durant bona part del regnat. Nicolau Maquiavel afirm que la dominaci de la banca sobre Gnova feia possible la creaci d una repblica ms memorables que la de Vencia . 

En el segle XVII el banc es va implicar fortament en el comer martim, i desprs d un temps, va concrrer en empresescom la Companyia Holandesa de les ndies Orientals i la Companyia Anglesa de les ndies Orientals.

Referncies.


Bibliografia.
Franklin A. Gevurtz, The Historical and Political Origins of the Corporate Board of Directors, The Berkeley Electronic Press (2004). ;
Thomas A. Kirk, Genoa and the Sea: Policy and Power in an Early Modern Maritime Republic, 1559-1684 , Johns Hopkins Univ. Press (2005). ;
Emily. Tai,  Restitution and the Definition of a Pirate: The Case of Sologrus de Nigro,  a Mediterranean Historical Review, Volume 19, Number 2 (desembre 2004), ed. Routledge.
Nicolau Maquiavel, Istorie fiorentine, 8 llibres (1521-1525).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397833" title="Sant Abd i Sant Senn" nonfiltered="3309" processed="3291" dbindex="153330">
Sant  Abd  i  Sant Senn.
(Mrtirs + 254).
Els gloriosos mrtirs Sant Abd i Sant Senn, foren ciutadans perses i cavallers principals, i sent cristians, imperant Decio, s ocupaven de donar sepultura als cossos dels que amb la seva mort havien assolit la vida eterna.
L emperador men agafar-los i guardar amb d altres perses que ja tenia captius, entrant amb ells a Roma amb gran magnificncia. Desprs feu que Claudi, pontfex del Capitoli, exhorts a Abd i en Senn a que adoressin dols; ms els Sants, amb gran resoluci, li respongueren que noms Jesucrist reconeixien per Du, i a Ell li havien ofert el sacrifici de si mateixos.
Els fuetejaren cruelment amb plomades, i, despullats en l amfiteatre, deixaren anar contra ells tres ferotges lleons, els quals es llenaren als peus dels sants mrtirs. El jutge Valeri, atribuint aquest miracle a art mgica, men que all mateix els destrossessin, i llurs animes pujaren al Cel el dia 80 de juliol de l any 259.
(Referncies; www.magnificat.ca/cal/esp.)
(.)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397835" title="Cara (superfcie)" nonfiltered="3310" processed="3292" dbindex="153331">



En geometria, una cara s cada un dels polgons que formen o limiten un poledre.Per exemple, qualsevol dels quadrats que limiten un hexedre s una cara de l'hexedre. El sufix -edre es deriva de la paraula grega hedra, que vol dir cara.

Els polgons (bi-dimensionals) que limiten els politops  d'altes dimensions normalment tamb s'anomenen cares. Tanmateix, formalment una cara s qualsevol dels lmits de dimensi n del politop de dimsnessi m amb n<m, ms especficament anomenat una n-cara.

Definici formal.

En geometria convexa, una cara d'un politop P s la intersecci de qualsevol hiperpla de suport de P i P. D'aquesta definici es conclou que que el conjunt de cares d'un politop inclou el politop en si mateix i el conjunt buit. Per exemple, un poledre de R3 est tot ell en un hiperpla de R4. Si R4 fos l'espai-temps, l'hiperpla t=0 suporta i cont el poledre sencer. Aix, per la definici formal, el poledre s una cara de si mateix.

Les segents sn les n-caras d'un polcor tetra-dimensional:

 4-cares - 4-dimensionals, el polcor mateix;
 3-cares - qualsevol cllula de 3 dimensions;
 2-cares - qualsevol cara poligonal de 2 dimensiones (fent servir la definici habitual de cara);
 1-cara - qualsevol aresta de dimensi 1;
 0-cares - qualsevol vrtex (dimensi 0);
 el conjunto buit;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397838" title="Plaa d'Alfons el Magnnim" nonfiltered="3311" processed="3293" dbindex="153332">

La plaa d'Alfons el Magnnim s una plaa situada a la fita entre el barri de Sant Francesc i la Xerea, Ciutat Vella, Valncia. Al nord fita amb els jardins del Parterre i el carrer de la Pau; al sud, fita amb el carrer del Pintor Sorrolla.

Forma.
Com a element destacable es troba en bell mig de la plaa una esttua de Jaume el Conqueridor, escuplida per Agapit Vallmitjana. Envoltada pels tres costats per vies d'autombil i al quart per un passeig semitransitable, la plaa forma una illeta enmig que se situa a un lleu desnivell i per accedir-hi, cal baixar uns esgraons. s vallada i el terra s coberta d'arena, amb quatre zones petites ajardinades. Al punt septentrional, hi ha una benzinera i un estanc adossats i uns arbres entremig.

Edificis de la plaa.
Entre els edificis que sobremiren la plaa, hi ha un dels tres Corte Ingls de la ciutat, l'oficina de informaci turstica autonmica, i el Palau de Justcia. Situada a poca distncia hi ha la seu de la Universitat de Valncia a Ciutat Vella.

Paper festiu.
s el punt final tradicional de la process cvica que porta la Senyera des de l'Ajuntament el Nou d'Octubre.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397840" title="Quentin Matsys" nonfiltered="3312" processed="3294" dbindex="153333">


Quentin Matsys, el nom del qual tamb s conegut com Quinten o Kwinten i el seu cognom Massys, Metsys o Matsijs (Lovaina, 1466 - 1530), era un pintor de la tradici flamenca i fundador de l'Escola d'Anvers.

Durant la major part del segle XV, els centres de pintors dels Pasos Baixos eren Tournai, Bruges, Gant i Brusselles. Lovaina va guanyar importncia a la fi d'aquest perode. Matsys fou un dels pintors ms notables de la Lovaina de l'poca. 

Hi ha una llegenda que diu que Matsys es va fer pintor per fer feli al pare d'una noia del que s'havia enamorat, per la versi ms verdica s la que diu que va heretar el taller de pintura del seu pare, que era constructor de rellotges i arquitecte. 

No se sap qui va ser el seu mestre, per sembla que el seu estil deriva de les llions de Dirk Bouts, que port a Lovaina l'influncia de Memling i de Van der Weyden. Quan Matsys va anar a Anvers quan tenia 25 anys, el seu estil va contribuir a fer reviure l'art flamenc, basant-se en Van Eyck i Van der Weyden. 

Massys cultiv la temtica religiosa i el retrat. Les primeres obres no s'han datat, com La verge amb el Nen (Museus Reals de Belles Arts, de Brusselles) i Crist presentat la poble (Museu del Prado, de Madrid), mostrant la influncia dels primitius flamencs en la intensitat del sentiment religi, sumptuositat cromtica i minuciositat en el detall. 

En obres posteriors, sobretot en els retrats i escenes quotidianes, Massys s'esfora per representar els seus models en les seves accions caracterstiques. 

A El canvista i la seva dona (1514, Museu del Louvre, Pars), el conflicte insinuat subtilment entre avarcia i oraci es representa en la parella que, a la vegada, illustra la introducci d'una nova satrica en les seves pintures.

Altres dels seus retrats, sobretot el Retrat d'anci (1517, Museu Jacquemant-Andr, de Pars) mostren la influncia de Leonardo da Vinci en les seves fisonomies molt honestes i quelcom grotesques.

De la seva ltima etapa, La duquessa lletja (c.1525, National Gallery de Londres porta el seu estil satric a les seves ltimes conseqncies, encara que no sigui el retrat d'una persona real sin una illustraci per l'obra d'Erasme de Rotterdam El Elogi de la bogeria. Fu un retrat d'Erasme, que ara est al Palau Barberini, a Roma. 

Altres obres destacables sn: Vella tocant-se els cabells (Museu del Prado), Els Hipcrites (Palazzo Doria-Pamphili, Roma) i una famosa pintura realitzada juntament amb el paisatgista Patinir: Les temptacions de Sant Antoni (Museu del Prado).
 Galeria d'obres .


 A Internet .
 ;
 ;
 ;
 ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397842" title="Josep Oller i Roca" nonfiltered="3313" processed="3295" dbindex="153334">
Josep Oller i Roca (Terrassa, 1839 - Pars, 1922) fou un empresari catal afincat a Pars. s l'artfex de la mtica sala d'espectacles parisina Moulin Rouge i l'inventor del Pari-Mutuel, el sistema d'apostes mtues.


Biografia.
La familia Oller, empresaris txtils de Terrassa, va emigrar a Frana quan Josep Oller era encara nen. No obstant, son pare l'envi a Bilbao per realitzar els seus estudis universitaris i aprendre el castell, ja que a casa noms es parlava en catal. All, va aficionar-se a les lluites de galls i comen la seva carrera com a corredor d'apostes. Posteriorment torn a Paris per treballar a l'empresa familiar.

El 1867, va concebre un modern sistema de travesses, que anomen Pari-Mutuel, i rapidament va implantar-lo als hipdroms francesos. La novetat va ser un xit ecnomic. El 1874, Josep Oller va ser processat i condemnat a quinze dies de pres per explotar els jocs illicits. Per posteriorment, el 1891, el seu sistema de travesses seria legalitzat i adoptat per la majoria d'hipdroms del mn.

A partir de l'any 1876, Oller vir la seva atenci cap a la indstria de l'espectacle i esdevingu un reputat empresari teatral. Primerament inaugur diverses sales d'espectacles a Paris juntament amb altres personalitats del sector: Fantaisies Oller, La Bombonnire i el Thtre des Nouveauts. Alhora inicia altres projectes com un criador de cavalls de pura sang, l'hipdrom de Saint-Germain o el gimns Grande Piscine Rochechouart, el Nouveau Cirque i les Montagnes Russes.

L'any 1889, inaugur el fams Moulin Rouge. Joan Oller, germ del propietari, n'esdevindria el director. Cuatre anys ms tard, obr el primer music-hall de Paris, l'Olympia.

Les seves restes descansen al cementiri Pre Lachaise de Pars.

Bibliografia.
 Ferran Canyameres, Josep Oller i la seva poca. L'home del Moulin Rouge, Editorial Aedos, Barcelona, 1959.
 Carles Soldevila, Figures de Catalunya, Editorial Aedos, Barcelona, 1955.
 Joaquim Romaguera i Rami, Josep Oller i Roca, un emprenedor de l'espectacle tot terreny, Revista de Catalunya, nm. 157, Barcelona, 2000.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397843" title="Muntiacus gongshanensis" nonfiltered="3314" processed="3296" dbindex="153335">


El Muntjac de Gongshan (Muntiacus gongshanensis) va ser recentment identificat pels cientfics xinesos com a nova espcie de muntjac, un tipus de crvol, Que viu a les muntanyes de Gongshan al sudoest de Yunnan, al sudest del Tibet i al nord de Birmnia. Estudis gentics molt recents, demostren que est molt estretament relacionat amb el muntjac negre, possiblement prou a prop per a ser considerat de la mateixa espcie, malgrat la diferent coloraci de pelatge entre aquestes dues espcies.
La major amenaa que pateix s la caa furtiva.

Referncies.
 Grubb, Peter (16 November 2005). Wilson, D. E., and Reeder, D. M. (eds). ed.. Mammal Species of the World (3rd edition ed.). Johns Hopkins University Press. ISBN 0-801-88221-4. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397844" title="Nabnides" nonfiltered="3315" processed="3297" dbindex="153336">



Nabnides (Nab-n  id) fou l'ltim rei de l'Imperi Neo-Babilnic, regnant entre 556-539 BCE.

Historiografia sobre Nabnides.
Ms que amb els altres, la nostra percepci del regnat de Nabnides ha estat fortament acolorit ms tard, sobretot pels perses i els grecs, aix com en la Bblia hebrea. Com a resultat d'aix, Nabnides sovint es descriu en termes molt negatius en els modern i contemporanis estudis. No obstant aix, una acumulaci de proves i una avaluaci del material han causat opinions sobre Nabnides i els esdeveniments que van ocrrer durant el seu regnat que han alterat significativament en les ltimes dcades.

Vegeu tamb.
Babilnia;
Cilindre de Nabnides;
Arqueologia bblica  (referncia al cilindre de Nabnides);
Crnica de Nabnides;
http://www.nabonidus.org;

Referncies.


Enllaos externs.
Cilindre de Nabnides al Museu Britnic.
Cilindre de Nabnides de traducci Sippar.
Cilindre de Nabnides de traducci Ur.
Lihyanite inscription of Nabonidus, at Nat. Museum of Natural History site;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397845" title="Marcelo Ojeda" nonfiltered="3316" processed="3298" dbindex="153337">
Marcelo Leonardo Ojeda (Avellaneda, 8 de desembre de 1968) s un futbolista argent, ja retirat, que jugava de porter.

 Trajectria .
Defensa y Justcia va ser el primer equip professional d'Ojeda, llavors en la segona divisi del seu pas. Desprs de quatre anys, al 1990 fitxa pel Club Atltico Lans, de la Primera Argentina.

Al 1994 dna el salt a Europa i fitxa pel CD Tenerife, de la lliga espanyola. Al club canari s el porter titular els tres primers anys, per passar a la suplncia a partir de la 97/98. Amb els illencs va formar part d'un dels millors equips de la histria del Tenerife, que qued 5 a la 95/96 i jug la Copa de la UEFA.

A comenaments del 2000 retorna a l'Argentina, a l'Estudiantes de La Plata, on noms disputa tres encontres, que serien els darrers de la seua carrera esportiva, ats que ni el regrs al Tenerife a l'estiu ni a la posterior campanya a l'Argentinos Juniors hi juga un sol minut. Al 2001 penja les botes.

 Selecci .
Ojeda va jugar en una ocasi amb la selecci argentina de futbol. Va formar part del combinat del seu pas a la Copa Amrica de 1997.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397848" title="Ghjuvan Paulu Poletti" nonfiltered="3317" processed="3299" dbindex="153338">
Ghjuvan Paulu Poletti (Ajaccio, 1949) s un msic i compositor cors. La seva famlia era originria de Venaco. Estudi etnomusicologia amb Vincent Orsini i es va perfeccionar a les Scholi Cantarum de Florncia i Siena.  El 1973 fundaria amb Petru Guelfucci el grup coral Canta U Populu Corsu, que va dirigir fins que deix el grup el 1981. Va contribuir a revitalitzar el cant polifnic de Sartne, on hi fund una Escola de Cant el 1987, i el 1995 el grup Choeur d'Hommes de Sartne. 

 Enllaos externs .
 Informaci sobre Poletti;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397853" title="Diables de Gelida" nonfiltered="3318" processed="3300" dbindex="153339">
La Colla de Diables de Gelida es va fundar el mes de desembre del 2007, per no va ser fins el mes d'agost (durant la festa major de Gelida) que la colla no va fer la seva primera actuaci. Era el 16 d'agost del 2008 quan els Diables de Gelida agafaven per primera vegada una forca.

La Colla de Diables de Gelida fa ballar el Drac de Gelida que tamb s'estrenava amb la colla i que ha estat realitzat per l'artista Dolors Sans. El Drac s de propietat municipal. 

 La Junta Directiva .
La junta que va fundar de la colla van ser:
Carles Gala (president);
Anna Nieto (secretria);
Antonio Bracero (tresorer);
Jordi Juli;
Jordi Font;
Francesc Sancho;
Mireia Coma;
Marc Font;
Ada Huertas;
Anna M. Snchez;

Un cop la colla es va posar en marxa, la junta es va tornar a refer quedant de la segent manera:

Carles Gala (President);
Abel Gutirrez (Pirotcnia);
Anna Nieto Casanellas (Secretria);
Antonio Bracero Maqueda (Tresoreria)	;
Carles Casanellas (Tresoreria);
Eva Torn (Marxandatge);
Jordi Font Rovira (Pirotcnia - Drac);
Jordi Juli (Tresoreria);
Jordi Pujol (Pirotcnia);
Jordi Tubella (Material);
Marc Font (Cap de colla);
Mireia Coma (Comunicaci);
Oriol Juli (Pirotcnia);
scar Snchez (Pirotcnia);
Raquel Gutirrez (Marxandatge);

 El Llciafoc .
El 13 de desembre de 2008 es va fer la primera edici del LLCIAFOC. Un espectacle de foc, msica i llums que consta de dues parts. En la primera es combina la msica i el foc per representar una histria fictcia relacionada amb la Festa de Santa Llcia. A travs de diversos personatges es representa l'eterna lluita entre el b i el mal, en aquest cas emmarcada durant la diada de Santa Llcia, patrona de Gelida. Aix, tamb es vol donar a conixer, d'una manera ldico-festiva, la histria d'aquesta santa i la seva implantaci en aquest poble de l'Alt Peneds. Ms d'una cinquantena de persones donen vida a aquests personatges fantstics, protagonistes d'un espectacle nic en la seva espcie. La segona part del festival es basa en un correfoc per diferents carrers del poble.

 Actuacions .
16 d'agost de 2008 - Festa Major de Gelida (estrena amb Sexe's'Foc);
23 d'agost de 2008 - Castellbisbal;
9 de setembre de 2008 - Sant Sadurn d'Anoia;
13 de desembre de 2008 - Llciafoc'08;

 Enllaos externs .
Pgina web





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397864" title="Robert Sozzi" nonfiltered="3319" processed="3301" dbindex="153340">
Robert Sozzi (Bastia, 1965 - 1993) fou un militant nacionalista cors. Treballava com a empleat de l'empresa Bastia Securita, encarregada del transport de cabals amb gurdies de seguretat. Alhora, era membre d'A Cuncolta Naziunalista i del FLNC-Canal Histric. Fou assassinat per elements del mateix FLNC-Canal Histric, qui va invocar-hi defensa preventiva legtima. La implicaci de Marcel Lorenzoni i d'altres dirigents provoc un trencament en el nacionalisme cors i l'inici d'ajustaments de comptes dins les diferents fraccions del FLNC. 

 Enllaos externs .
 Notcia de la seva mort;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397865" title="Csar Gmez del Rey" nonfiltered="3320" processed="3302" dbindex="153341">
Csar Gmez del Rey (Madrid, 23 d'octubre de 1967) s un futbolista espanyol, ja retirat.

 Trajectria .

Format a la pedrera del Reial Madrid, va passar per les diferents categories fins arribar al Real Madrid Aficionados i posteriorment al Castilla, a la 86/87. Sense arribar a debutar amb el primer equip, es traspassat el 1990 al Real Valladolid.

Amb els pucelans juga el seu primer partit en la mxima categoria contra el Sevilla FC. Juga 21 encontres la 1990-91 i fins a 32 en la segent, tot i que el seu equip baixa a Segona. Csar Gmez deixa el Valladolid i s'incorpora al CD Tenerife, on seria una pea clau durant la meitat de la dcada dels 90, contribuint a qu els illencs assoleixin la millor classificaci histrica i el passi a les competicions europees.

Al 1997, el madrileny deixa el Tenerife per provar sort a la lliga italiana, a les files de l'AS Roma, per tot just compta en els tres anys que roman al Calcio. Finalment, tot i que es va parlar d'un retorn al Tenerife, Csar Gmez penja les botes al 2001, quan finalitza la seua estada a la Roma.

Una vegada retirat, s'ha dedicat a la representaci de jugadors i a aparixer com comentarista esportiu.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397866" title="Coves de kocjan" nonfiltered="3321" processed="3303" dbindex="153342">


Les coves d'kocjan (eslov kocjanske Jame; itali: Gruta de Sant Canziano; alemany: Hohler von Sant KANZIAN) s un sistema de coves de pedra calcria al Kras (Karst) a la regi sud-oest d'Eslovnia, que cont dolines que es va enfonsar, amb uns cinc quilmetres de passatges subterranis, coves ms de 200 m de profunditat i moltes cascades. Aquest s un dels llocs ms coneguts en el mn per a l'estudi dels fenmens crstics (pedra calcria). 

Les Coves d'kocjan han estat a la llista de la UNESCO del Patrimoni de la Humanitat des de 1986.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397868" title="Mur (antic municipi)" nonfiltered="3322" processed="3304" dbindex="153343">

Mur s el nom d'un antic municipi del Pallars Juss que fou afegit el 1972 al nou terme de Castell de Mur, juntament amb Gurdia de Tremp.

El nom de Mur, per no correspon a cap poble, almenys de l'edat mitjana en. En efecte, havia existit el poble castral de Mur, a reds del castell del mateix nom, entre aquest i la collegiata augustiniana de Santa Maria de Mur, per aviat fou deshabitat, per la desavinena del lloc en qu es trobava, i la poblaci es repart entre els altres nuclis que depenien del castell, com Santa Llcia de Mur o Vilamolat de Mur, per exemple.

 Etimologia .
L'origen del topnim Mur procedeix directament del seu aspecte, perfectament visible des de molt lluny: un enorme mur de pedra que es drea al capdamunt de serrat que domina tots els entorns (el castell).

La importncia histrica i paisatgstica d'aquest castell justifiquen tamb fcilment per que el terme sencer en dugui el nom, malgrat que, prpiament, a l'antic poble de Mur ja no hi visqui ning.

Es tracta, doncs, d'un topnim plenament romnic, medieval. s com si se'n digus la muralla, la paret.

 Geografia .
 Descripci geogrfica .
Els lmits del terme antic eren amb els termes de Sant Esteve de la Sarga (sud i ponent), Talarn i Tremp (nord), a ms de Gurdia de Tremp (llevant).

El terme comprn una srie de valls (de vegades la parti del terme municipal s una carena que delimita valls, d'altres la llera d'un barranc, que parteix valls per la meitat), que sn les que integraren al llarg de quasi tota l'edat mitjana el termenat de la baronia de Mur.

En comencem la descripci a ponent del poble de Cellers, al peu del serrat que separa les valls de les llaus de la Comella (sud) i de la Grallera (nord), a uns 525 metres d'alria. Per aquest serrat puja el cam que de Cellers mena a Moror. Aquest lloc s termenal amb Sant Esteve de la Sarga, a la zona dels propers pobles de Moror i Estorm. La lnia de terme va a cercar el mateix torrent de la Comella, que segueix fins a sota mateix de la masia de Miret, a 600 m. alt., on trenca de dret cap al nord, travessa el barranc de la Grallera i tot seguit s'enfila per una carena cap a la Llobera, on assoleix els 1.006 m. alt. Trenca llavors cap al nord-oest, passa pel Pla de la Creu (984 m.), segueix una mica ms aquella carena fins a l'extrem sud-est del Cinglo de la Censada (1.022 m.), i poc desprs inflexiona cap a ponent, baixant a trobar el Cingle de la Serra, deixant l'ermita de Sant Salvador de la Serra i Vilamolera a prop, per fora de terme. Continua per un barranc fins trobar el barranc principal del lloc, el de la Muller, que segueix un tros cap al sud-oest. Quan hom arriba a la Font de la Muller (a 780 m. alt.), on aiguavessa el barranc de Carboners, que ve del nord-oest, el termenal trenca en aquesta direcci, seguint la llera d'aquest barranc fins gaireb dalt de tot de la seva capalera.

En aquest lloc arriba a la Serra del Cosc, a poc ms de 1.000 m. alt. Per un collet, el termenal emprn ara cap al sud-oest, seguint un altre torrent, el barranc de la Marieta (passant per la Font de la Marieta), que segueix fins als 910 m. alt., sota i al sud de les Tres Creus. Aqu torna a variar de direcci: per un petit barranc puja cap al nord-oest per anar a buscar el coll que separa la serra del Cosc (a llevant) de la serra del Sastret (a ponent).

Des d'aquest coll, va a trobar el barranc del Cosc, que deixa a llevant l'antiga caseria del Cosc, de Mur, i a ponent el poble de Castellnou de Montsec, de Sant Esteve de la Sarga. Segueix aiges avall aquest barranc, fins que en arribar on hi ha la caseria d'Alberola (o l'Auberola), es troba el canvi de termenal limtrof: s'acaba Sant Esteve de la Sarga i comena Tremp (antic terme de Fgols de Tremp. Ara el termenal puja cap al coster de ponent de la caseria, travessa el barranc Gros i s'enfila en direcci a l'ermita de la Mare de Du d'Erbul, fins arribar a la cota 750, on trenca cap a llevant, seguint de forma parallela el barranc Gros, fins que, seguint sempre la mateixa cota, troba el barranc de l'Eloi, afluent del Gros. En aquest lloc deixa just a llevant l'antiga caseria del Mas de l'Hereu. Segueix aquest barranc cap al nord just fins arriba al Mas de Cond, a 925 m. alt., on torna a trencar cap a llevant. Ressegueix tot el serrat del Pui, de nord-oest a sud-est, fins arribar prop de la caseria del Mas de l'Eloi.

En aquest lloc emprn altre cop la direcci nord, per tombar de seguida cap a llevant i baixar des del mateix serrat del Pui per una careneta fins a trobar lo Barranquill, que al cap de pocs metres vessa en el barranc de Frnols, que segueix un bon tros. En aquest lloc deixa al nord el poble de Puigverd. Quan aquest barranc troba la pista rural de Mur a Fgols de Tremp, el termenal emprn un bon tros cap a llevant que no transcorre per cap accident orogrfic. s una lnia quasi recta en direcci est-nord-est que va a buscar els peus del Serrat de Cabicerans (748 m. alt. al cim) i la carena de la serra de Sent, que segueix fins al mateix poble de Puigmaana (625 m. alt.). En aquest lloc es troben els termes de Tremp, Talarn i Castell de Mur.

De Puigmaana baixa cap al sud-est pel vessant de llevant de la carena, fins que troba primer el barranc de Lloriguer, que segueix fins que aquest s'aboca en el barranc de l'Espona. Un petit tros d'aquest fragment de termenal ho s amb Talarn, per de seguida tornar a trobar el terme de Tremp, ara en el seu enclavament de Puigcercs. Poc abans que aquest barranc arribi a la Noguera Pallaresa, al lloc de l'Espona, es tornen a trobar diversos termes: Tremp, altre cop Talarn, i Gurdia de Tremp, actualment fusionat amb Mur.

La divisria entre aquests dos antics termes formava un arc cncau cap a llevant que de l'Espona (397 m. alt.) pujava a la serreta del sud de l'Obac del Barranc de l'Espona (520 m. alt.), al serrat del Pui (702), travessava el barranc d'Arguinsola i pujava de dret al serrat on sn els castells de Mur i de Gurdia, aix com el poble de Collmorter. Passava ran d'aquest poble, a llevant seu, a 789 m. alt., i baixava cap al barranc de Santa Llcia. En trobar-lo, girava cap al sud-est, per comenar un altre arc, ms petit, ara cncau cap a ponent, que arriba a tocar Gurdia de Tremp, gaireb. Seguint ara cap al sud-oest, ms o menys per un cantic cam, va a trobar el lloc on hem comenat el circuit, al lmit amb Sant Esteve de la Sarga.

Un dels cims ms alts del terme s el de les Mosques, de 1.031 m. alt., on hi ha el vrtex geodsic 257091001, extrem nord de la serra de l'Estorm, o de la Fita. A prop del cim de les Mosques, al seu nord-est, hi ha les restes de la caseria de Miravet, amb la Casa forta de Miravet, un notable casal medieval. El serrat on hi ha els dos castells i Collmorter s un esper de serra que connecta amb la de l'Estorm i les Mosques. Ms al nord hi ha la serra del Mell, de 1.053 m. alt., la qual connecta al sud-oest amb la serra del Cosc, al nord amb los Tossalets (1.012) i el Tossal de les Barranques (1.021), i aquests tossals encara connecte amb el serrat de Purred, que en marxa cap al nord-est. Totes aquestes serres i tossals sn l'eix vertebrador del terme de Mur, i en els seus diversos vessants es troben tots els pobles i caseries de l'antic terme municipal de Mur.

El terme de Mur t barrancs cap a totes direccions. Aix, al sector nord-occidental del terme trobem el barranc del Mell, les aiges del qual, amb els seus afluents com el barranc Comuner i el del Cosc, aniran a parar a la Noguera Ribagorana. Una mica a migdia de l'anterior, hi ha tota la capalera de la Llau de Farmic, que s un dels que formen el barranc de la Muller, que s un dels que va a formar el barranc del Bosc, a peus del Montsec d'Ares. Al nord del terme, hi ha el barranc de l'Espona, amb els diferents afluents que el formen: Llau del Romeral, barranc de Rius, barranc del Coscollar i barranc de Lloriguer. Per la part central, al nord dels castells i Collmorter, discorre el barranc d'Arguinsola, i parallel a ell pel sud d'aquell serrat, el barranc de Mur o de Santa Llcia.

 Nuclis de poblaci .
El terme de Mur comprenia els pobles de Collmorter, el Mell, Santa Llcia de Mur, Puigmaana i Vilamolat de Mur, que exercia de cap del municipi i era el lloc on hi havia l'escola municipal. A ms, tamb comprenia diverses caseries escampades, com Alberola (amb la capella de santa Margarida, anteriorment de la Mare de Du del Remei), les Cases de Cosc (amb la capella de santa Caterina), les Esplugues (amb l'ermita de la Mare de Du del Remei), el Mas de l'Eloi (amb la capella romnica de sant Gregori, el Mas de l'Hereu o del Parrot (amb la capella de Sant Jordi), Miravet (amb les restes de la capella de sant Jaume) i Vilaplana.

Tamb pertanyien a Mur les esglsies, actualment esfondrades, de sant Fruits i sant Valent, aix com la capella de sant Miquel de Casa Francisco, de Collmorter.

 Histria .

Tanmateix, en el cens del 1359 Mur consta amb 5 focs pertanyents al Paborde Mur i 8 de Llus de Mur. 13 focs vol dir uns 65 habitants. El 1708, hi consten 3 cases. El 1831 es fa constar que el senyoriu de Mur s en mans del Duque de Hjar, i de N. Oliver. Vers 1900 encara consten a Mur 3 edificis, amb 8 habitants.

El cens del 1848 es fa constar que, a ms dels pobles ja esmentats, hi havia els masos de Benet, Fornic, Sellamana o Sallenana, Escomuns, Cosc i del Ginebrell.

L'antic terme de Mur s'origin en la Baronia de Mur i estigu sempre molt lligat als territoris jurisdiccionals de la Pabordia de Mur, amb seu a la collegiata de Santa Maria.

La importncia histrica del lloc, tant del castell com de la collegiata, expliquen per qu Mur va mantenir ajuntament propi fins ben recentment, malgrat no haver-hi en tot el terme cap nucli de poblaci de gaire entitat.

 Activitat econmica .
El terme de Mur produa blat, ordi, vi i llana, dels seus caps de bestiar ov. Tamb n'hi havia de cabrum, i cacera abundosa (perdius, llebres i conills, sobretot). A Vilamolat hi havia un mol fariner. En l'actualitat, s'ha redut molt a cereals i bestiar porc.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Fructus de Mur", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. Gurdia de Noguera, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397869" title="Espir" nonfiltered="3323" processed="3305" dbindex="153344">


Espir de l'Agl, al Rossell.
Espir de Conflent, al Conflent.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397870" title="Antonio Gonzlez Gmez" nonfiltered="3324" processed="3306" dbindex="153345">
Antonio Ricardo Gonzlez Gmez, ms conegut com Toni (Puerto de la Cruz, Illes Canries, 17 de mar de 1968) s un jugador canari, ja retirat. Jugava de defensa central.

 Trajectria .
Sorgit de la pedrera de la seua localitat natal, Toni va passar pel primer equip del Puerto de la Cruz i pel Marino de Los Cristianos abans de ser fitxat pel CD Tenerife.

Debuta amb l'equip A tinefeny a Primera Divisi a la campanya 90/91, on disputa fins a 25 encontres i promet certa progressi, que continuaria a l'any segent, on disputaria un partit ms, 26, en la mxima categoria. A partir d'aqu, per, la seua carrera va declinar al no poder prendre la titularitat en les dues temporades segents, on a penes hi participa.

Al 1995 surt del Tenerife i s'incorpora a l'altre gran equip canari, la UD Las Palmas, on contribueix a treure'l del pou de la Segona Divisi B, per una vegada en la categoria d'argent, el club grancanari va prescindir de Toni que va penjar les botes abans de complir els 30 anys.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397873" title="Antonio Hernndez Hernndez" nonfiltered="3325" processed="3307" dbindex="153346">
Antonio Hernndez Hernndez, ms conegut com Too (Las Palmas de Gran Canria, Illes Canries, 14 d'agost de 1962) s un futbolista canari, ja retirat, que jugava de defensa. Posteriorment ha continuat en el mn del futbol com a entrenador i assistent. Too s el segon jugador que ms partits ha jugat en la histria del CD Tenerife.

 Trajectria .
S'inicia en un modest equip canari, el Cruzado, abans d'entrar a la pedrera de la UD Las Palmas, per quan encara est en juvenils, passa al gran rival de les Canries, el CD Tenerife. 

Puja al primer equip en la campanya 83/84, en un moment dificil per al club, que arriba a caure a la Segona Divisi B. Desprs que recuperaren la categoria d'argent a la 86/87 i pujaren a Primera Divisi en la 89/90, Too va ser una pea essncial en la consolidaci del Tenerife en la mxima categoria, fins arribar a ocupar llocs de competici europea a mitjans del 90. Va ser titular des dels inicis fins la campanya 93/94, on Carlos Aguilera li va llevar la titularitat. 

Llevat del Tenerife, Too noms va disputar un partit de la 1991-92 amb el Real Valladolid, per retornar de seguida al club canari (on va jugar els 37 partits restants de la temporada), i al 1995 quan deixa la disciplina chicharrera per jugar un any en el Granada CF abans de la seua retirada.

 Com entrenador .
La carrera de Too en l'apartat tcnic ha estat estretament lligada al CD Tenerife, on ha dirigit al juvenil i ha actuat en segon entrenador en nombroses ocasions. A la 2006/2007, desprs de l'acomiadament de Casuco, va estar al front de l'equip canari, fins l'arribada de Jos Luis Oltra.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397875" title="Teatre dels Camps Elisis (Barcelona)" nonfiltered="3326" processed="3308" dbindex="153347">
El Teatre dels Camps Elisis de Barcelona funcion de 1860 a 1876 i formava part integrant dels jardins dels Camps Elisis, situats a la illa de cases compresa entre els actuals carrers d'Arag a Rossell, i de Pau Claris a Passeig de Grcia. El 1881, al seu lloc va aixecar-se el Teatre Lric-Sala Beethoven, que s'hi mantingu fins a 1900.

Els Camps Elisis.
Els Campos Elseos --o els "Campos", com van anomenar-se colloquialment-- van ser un dels jardins d'estiu que van sorgir cap a mitjan segle XIX a la vora del Passeig de Grcia. Projectats per Josep Oriol Mestres, hi havia una sala per a balls i concerts, caf, una fonda, una vaqueria, glorietes i estanys, una plaa per a espectacles, una muntanya russa i altres atraccions. Fins i tot, hi havia un servei de tartanes que hi condua des de les Rambles.

Van obrir el 10 d'abril de 1853. Fins al 1858, bandes de msica amenitzaven l'estada amb concerts. Decaigueren desprs del 1867, en part per la competncia dels del Tvoli, i foren suprimits el 1873, restant-ne noms el teatre.

El teatre.
Les primeres representacions de caire teatral no comenaren fins al 1860. L'empresa propietria, rivalitzant amb els Jardins del Tvoli, encarreg a Feliu Cag la construcci d'una sala, coberta d'una tela, a la manera d'una tenda, i que va ser anomenat Saln de Verano. Era gran, ja que hi cabien fins a 500 parelles de ball, amb una galeria al voltant sostinguda per vint-i-quatre columnes de fusta; oferia espectacles lleugers amb dansa i msica i comenaren a fer-s'hi sarsueles i fragments d'peres.

Es constru un escenari a la sala, a crrec de l'escengraf Luccini, que s'inaugur el 8 d'agost de 1861 amb l'pera Crispino e la comare. L'xit de les representacions oblig a transformar la sala de ball en teatre, conservant la decoraci i la pintura de Cag originals.

Entre 1862 i 1874, va ser dirigit per Josep Anselm Clav, que va reformar la sala, construint-ne el tercer escenari. L'embocadura va ampliar-se i s'hi feren llotges al voltant de la platea, a ms de posar fileres de seients a la galeria.
A ms de la gesti, Clav oferia concerts corals els matins del diumenge, fins a la seva mort el 1874. 

El 1862, Clav hi va dirigir la primera audici d'una obra de Wagner que es va fer a tot Espanya, el 16 de juliol: com a part d'un concert popular dels cors Euterpe, s'hi ofer la Marxa triomfal de Tannhuser, amb gran xit.

Entre 1865 i 1868 va oferir peres franceses els estius, entre elles l'estrena a Barcelona de La dame blanche de Boieldieu.

Entre les obres de teatre que s'hi estrenaren (sobretot comdies i sainets) hi ha: A boca tancada... d'Eduard Vidal y de Valenciano (1864), Ous del dia! i La vaquera de la piga rosa de Frederic Soler "Pitarra" (1864), Un poll ressuscitat de Maral Busquets (1865) o La tornada d'en Tit de Francesc Camprodon (1864). El 1866 s'hi estren la sarsuela Maria! de Vidal i de Valenciano, amb msica de Nicolau Manent.

EL 1876 tanc el teatre. Adquirit per Evarist Arns, hi edific al seu lloc el Teatre Lric-Sala Beethoven, que obr el 1881.

Vegeu tamb.
Teatre Lric (Barcelona);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397887" title="Quentin Matsys el Jove" nonfiltered="3327" processed="3309" dbindex="153348">

Quentin Metsys el Jove (rarament Quinten o Massys) (Anvers, 1543 - Frankfurt 1589) era un pintor del Renaixement flamenc. Fou un artista llogat per la Cort Tudor del regnat d'Isabel I d'Anglaterra. Era el fill del pintor flamenc Jan Massys (Matsys o Metsys) i el nt de Quentin Matsys. 

Al 1581 va anar a viure a Londres, degut a la persecuci religiosa. Ell va deixar Londres i va anar a Frankfurt al 1588, ciutat a on va morir l'any segent.

s conegut sobretot pel Sieve Portrait of Elizabeth I, en el que s representada com una Verge vestal i que mostra la seva caritat portant aigua del riu Tiber al Temple de Vesta. Elizabeth est amb els smbols de l'Imperi: una columna i un globus terraqui, iconofrafia que tornara a aparixer als seus retrats de 1580 a 1590. 
 Referncies .
Hearn, Karen (ed): Painting in Tudor and Jacobean England 1530-1630), Nova York, Rizzoli, 1995.
Strong, Roy: The English Icon: Elizabethan and Jacobean portrature, 1969, Routledge & Kegan Paul, London.
Strong, Roy: The Cult of Elizabeth, 1977, thames and Hudson, Londres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397889" title="Quentin McCord" nonfiltered="3328" processed="3310" dbindex="153349">
Quentin McCord (26 de juny de 1978, LaGrange, Gergia) s un futbolista estatunidenc. s wide receiver. Ha jugat professionalment amb els Atlanta Falcons i a la universitat, va jugar a l'equip de la Universitat de Kentucky.

 Enllaos externs .
 ;
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397890" title="Agustn Abadia Plana" nonfiltered="3329" processed="3311" dbindex="153350">
Agustn Abadia, ms conegut com 'Tato' Abadia, va nixer el 15 d'abril de 1962 a Binfar, Osca. Va ser un jugador professional de futbol aragons que va militar en el CD Logros, SD Compostela i Atltico de Madrid entre altres clubs. Actualment s entrenador. 

 Carrera . 
 Com jugador . 
'Tato' Abadia va comenar la seva trajectria professional en l'equip de Tercera Divisi de la seva ciutat, el Club Deportivo Binfar. Durant els 4 anys que va romandre a Binfar va assolir l'ascens del seu club a la Segona Divisi B i va cridar l'atenci de diversos clubs de categories superiors. El jugador va fitxar pel CD Logros en 1984, que per aquell temps jugava en Segona Divisi. Abadia va romandre 5 anys en la disciplina riojana, on va contribuir en l'ascens del club a Primera convertint-se en un dels referents de l'equip, fins que va fitxar per l'Atltico de Madrid en la temporada 1989-90. 

Abadia no destac en el conjunt madrileny i va jugar pocs partits, pel que va regressar a Logronyo a l'any segent. En el Logros va romandre fins a la temporada 1992-93, any que aconsegueix el seu major registre golejador en Primera amb 5 dianes. En la temporada 1993-94 fitxa per la SD Compostela, ajudant a assolir l'ascens a Primera Divisi del club gallec i aconseguint la consolidaci del club en la categoria. 

En el club compostel va romandre 3 temporades, fins que en la campanya 1996-97 regressa al Logros, romanent noms una temporada. Finalment, es va retirar del futbol en actiu jugant en el Binfar, club en el qual va estar posteriorment en crrecs tcnics mentre estudiava per a treure's els ttols d'entrenador professional de futbol.

 Com entrenador . 
Desprs d'estar dirigint algunes categories inferiors del Club Deportivo Binfar, va debutar com entrenador al front a l'equip aragons des de 1999 fins a 2001, any que abandona el club. En l'any 2002 Abadia es treu el ttol d'Entrenador i un any desprs comena a dirigir al CD Logros, amb el qual va arribar a disputar la Lligueta d'ascens a Segona Divisi. Posteriorment recala en el Girona Futbol Club, on roman fins a l'any 2005 quan es cessat. Aquest mateix any Abadia regressa al CD Logros, primer com Director Esportiu, i desprs en les labors d'entrenador. 

 Clubs .
 Com jugador .


 Com entrenador .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397895" title="Quentin Othon" nonfiltered="3330" processed="3312" dbindex="153351">
Quentin Othon s un jugador de futbol francs que va nixer el 27 de mar de 1988 a Montreuil (Sena Saint-Denis). Des de la temporada 2006-07 juga al Racing Club de Strasbourg. s internacional amb les seleccions juvenils de Frana.

Enllaos externs.
Perfil a la web oficial del RC Strasbourg ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397899" title="Franois Alfonsi" nonfiltered="3331" processed="3313" dbindex="153352">
Franois Alfonsi s un militant del nacionalisme cors. El 1989 fou secretari general de la Uni del Poble Cors, i fou conseller territorial de l'Assemblea de Crsega per Corsica Nazione a les eleccions de 1992. Desprs fou un dels fundadors del Partit de la Naci Corsa (PNC), amb el que el 2001 fou escollit alcalde d'Osani i portantveu cors a la Fdration des Rgions et Peuples Solidaires. 

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397900" title="Quentin Pongia" nonfiltered="3332" processed="3314" dbindex="153353">
Quentin Pongia (nascut el 9 de juliol de 1970) s un jugador de rugbi neozelands.

 Equips .
 1993-97: Canberra Raiders;
 1998: Auckland Warriors;
 1999-2001: Sydney Roosters;
 2003: St. George Illawarra;
 2003-04: Wigan Warriors (Anglaterra);

 Internacional .
 Nova Zelanda: 1992-2000;
Al 1995 va jugar amb Nova Zelanda la Copa del Mn de Rugbi.

 Malaltia .
Va haver de retirar-se del rugbi degut a que es va descobrir que patia Hepatitis B.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397902" title="Submostreig de la croma" nonfiltered="3333" processed="3315" dbindex="153354">
El submostreig de la croma s un mtode de codificaci d imatge i de video que s implementa assignant menys resoluci a la component de crominncia que a la de luminncia. 

Aquest mtode ve motivat per les limitacions de transmissi de senyal que fan que sigui necessari comprimir-lo, i per la caracterstica del que el sistema visual hum sigui ms sensible a les variacions de luminncia que a les de color (crominncia). 

Introducci.

El senyal de video s dividit en les components luminncia (luma) i crominncia (croma). La component luma dona la mesura de la intensitat de la llum, la proporci de blanc i negre que t el pixel. La component croma aproxima el color. La component luma (Y ) es forma segons la segent frmula:
 
 Y  = rR  + gG  + bB 

On les variables en minscula representen els coeficients de luminncia, que sn diferents pels estandars ITU 601 (definici estandar) i ITU 709 (alta definici). Les variables en majscula representen els valors triestmul R,G,B desprs de l aplicaci de la correci gamma.

La informaci del color s transportada a les components de diferncia de color (B  - Y ) i (R  - Y ). Aquestes components sn escalades i compensades per diversos factors per poder ser emmagatzemades o transportades a travs de les plataformes de video. En notaci de video digital aquestes components resulten en Cb i Cr. 

Notaci.

El submostreig es mostra com una cadena de 3 (o de vegades 4) nombres enters separats per punts (per exemple 4:2:2). La relaci entre els nombres mostra el grau de submostreig vertical o horitzontal. 

El primer dgit acostuma a ser un 4 en referncia a que la freqncia de mostreig era aproximadament quatre vegades a la freqncia subportadora de color dels estandars PAL o NTSC. La relaci amb el mostreig de la component de video actual, a 13.5MHz, s de 3/ MHz.

Les proporcions de la croma solen ser potncies de dos : 4, 2 o 1, encara que existeix el submostreig 3:1:1, que s utilitza en dispositius de televisi d alta definici.

El quart dgit, si s incls, ha de ser idntic al primer dgit i indica la presncia d un quart canal del senyal que cont la informaci  de la transparncia (canal alpha), mostrejat de forma idnica a la component luma.

Per calcular el factor d ample de banda necessari per les components del submostreig s han de sumar tots els factors (per exemple, 4:4:4) i dividir el resultat per 12 o 16, si es tracta d un factor de quatre components.

Tipus de submostreig.

A continuaci s expliquen les diferents classes de submostreig que podem trobar. La figura mostra de forma grfica els casos ms comuns. Les files superiors representen la component luma, les centrals les components croma i les inferiors la combinaci resultant, a nivell de pixel.



8:4:4.

Cada una de les components de color, Cb i Cr, tenen la mateixa freqncia de mostreig. La component luma t el doble de resoluci. Aquest sistema s utilitzat pels escners de pel.lcules d alta gamma, DataCine, telecinema i dispositius de classificaci del color. Aquests factors representen aproximadament una resoluci de 10MHz per luma i de 5MHz per croma (el model 4:4:4 necessita 5MHz per les tres). 

4:4:4.

Quan aquests factors es refereixen a les components R G B , significa que no hi ha submostreig de la croma, les components tenen la mxima resoluci. Formats de video professionals com el HDCAM SR permeten adquirir video 4:4:4 R G B  a travs de la doble conexi HD-SDI. Aquesta notaci tamb pot fer referncia a les components abans del submostreig.

Els factors tamb poden fer referncia a les components Y CbCr, i de la mateixa forma indica que no s ha aplicat submostreig, s a dir, que les tres components tenen la mateixa resoluci. S utilitza a postproducci cinematogrfica.

4:2:2.

s utilitzat en estudis, sistemes professionals DV50 i pel format MPEG-2, i es tracta de l esquema de submostreig recomanat per la ITU 601, normativa per l estandaritzaci de la digitalitzaci de video.

En aquest sistema de submostreig, les components de color Cb i Cr sn mostrejades per un factor horitzontal de 2 i situades amb les components de luma, per tant, la freqncia de mostreig de les components croma s la meitat que la de luma. Els 12 bytes de R G B  necessaris es redueixen a 8, efectuant una compresi amb prdues per un factor 1,5:1.

4:1:1.

Les components Cb i Cr son submostrejades per un factor de 4 horitzontal, s a dir, que es redueixen a un quart. L ample de bada total necessari es redueix a la meitat, en comparaci al format 4:4:4.

s utilitzat en alguns sistemes de captura de video digital, per exemple el DV25.

4:2:0.

Aquest sistema s utilitzat pels formats JPEG/JFIF a nivell d imatge, pel format H.261 per videoconferncia, pel format MPEG-1, DV25 i a algunes variants del format MPEG-2.

Les components Cb i Cr son submostrejades per un factor 2 horitzontal i per un factor 2 vertical. Els 12 bytes de R G B  sn reduits a 6, i per tant, el factor de compresi amb prdua s de 2:1.

Existeixen moltes variants del submostreig 4:2:0. Algunes varien la posici horitzontal i altres la vertical de la posici de les components de color.

3:1:1.

s un sistema utilitzat pel format HDCAM de Sony. En la dimensi horitzontal es mostreja la luma a   del total de la freqncia de mostreig (1440 mostres per fila en lloc de les 1920). La croma s mostrejada a 480 mostres per fila, un ter de les mostres de luma.

Formats de video.

La taula segent mostra la majoria dels formats de video mencionats i el tipus de submostreig aplicat, a ms d altres parmetres relacionats com la taxa de bits generada, el factor de compresi i la resoluci resultant, que es veuen afectats pels diferents sistemes de submostreig de les components de color.



Problemes del submostreig.

Un dels problemes que pot sorgir del submostreig de la croma s que al reconstruir la component croma alguns colors poden quedar fora de gamma de l espai de color. Aix pot ser degut a que alguns valors surtin negatius desprs de la conversi o pot ser resultat no desitjat de l aplicaci d un filtratge durant el submostreig. 

Una de les solucions a aquest problema s utilitzar la informaci de la luma per ajudar a la reconstrucci de la informaci de la croma a partir de les mostres submostrejades. Aquest mode de reconstrucci s anomena reconstrucci de la croma dins del rang.

Enllaos d inters.

Article de la Normativa per a la digitalitzaci de video;

Article del procs de digitalitzaci de video;

Article sobre el mostreig digital;

Problemes generats del submostreig de la croma ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397908" title="Gyricon" nonfiltered="3334" processed="3316" dbindex="153355">
Gyricon (icona que gira) s una tecnologia per a la creaci de paper electrnic desenvolupat en el Xerox PARC( Palo Alto Research Center) en la ciutat de Palo Alto situada a Califrnia. 
 Introducci i Histria . 
Els investigadors de Xerox duen treballant en Gyricon uns 30 anys, iniciant les investigacions en 1978 . La primera presentaci pblica va ser realitzada per Bob Sprague, llavors gerent del laboratori de maquinari de PARC, al maig de l'any 1999 , on es va mostrar el funcionament del paper electrnic, monocromo inicialment, en les mateixes entranyes de Silicon Valley. Al juny d'aquell any, Xerox anunciava un acord amb 3M per a fabricar i comercialitzar de forma massiva el nou Gyricon, per sorprenentment, desprs d'aquest teric acord no es va saber gens ms d'aix. Finalment les dues companyies que inicialment van fer l'acord en 1999, Xerox i 3M, han assolit construir amb xit una pantalla Gyricon de ms d'un metre d'ample, i de ms de deu metres de llarg, que pot ser enrotllada com paper per a paret, el que illustra el clar potencial d'aquest tipus de pantalles per a reemplaar als virolats anuncis i rtols de ne que tots coneixem. 


 Caracterstiques i Funcionament . 
Gyricon s un dispositiu molt simple i no ms gruixut que una pila de set fulles de paper. Moltes pantalles planes contenen 6 o ms capes de material normalment frgil com vidre, contrriament, Gyricon est construt de 3 capes de polmers flexibles i una quarta capa opcional de elctrodes. Dos d'aquestes capes noms estan per a contenir a la capa del mitj , on es troben els milions de petites esferes de plstic bicoloreadas, semblades a les particulas de tner i amb una mitja esfera de color blanc i l'altra mitja esfera de color negre, carregades elctricament que sn els pxels de Gyricon. Aquestes petites esferes s'hagin surant en una soluci oliosa continguda tamb en la capa intermdia del paper electrnic.

A l'aplicar una crrega elctrica a una part d'una pantalla Gyricon, les petites esferes de plstic giren 180 graus i es queden fixes en la part superior de la capa ?encenent? el pxel. Desprs d'aplicar una segona crrega , l'esfera gira novament 180 graus i torna a la seva posici original. En est caracterstica radia la seva potencial utilitat i el tremend estalvi d'energia que creen, ja que Gyricon no requereix que els seus pxels siguin refrescats cada pocs millisegons; els seus pxels romanen en un estat donat fins que se'ls diu el contrari aplicant una crrega en una regi determinada 



 Avantatges i avanos . 

Els avantatges que introdux est nova tecnologia sn innombrables, tant en el mn de la tecnologia com en el mn de la sostenibilitat. 
Tant els aparells CRTs, cridats a la desaparici imminent, com els LCDs i els Plasma, necessiten un flux d'electricitat gaireb constant per a refrescar la imatge en la pantalla( encara que la imatge estigui fixa). Amb Gyricon l'estalvi energtic s molt gran ja que solament necessita energia perqu les petites boles de plstic girin ja que desprs no necessiten energia constant per a mantenir la imatge. Aix li dna als programadors intelligents l'oportunitat de concentrar-se en rees especfiques de la pantalla per a canviar-la, i deixar la resta sense tocar. Aquesta aproximaci de baixa energia, i sota ample de banda pot tenir grans recompenses en el mn de la computaci porttil i permet la creaci de grans pantalles amb un cost molt redut. Un gran avantatge s que Gyricon no necessita retroiluminacin com ,per exemple ,les LCDs i aix fa reduir encara ms el consum energtic. Entre aquestes dues caracterstiques sobre la reducci del consum energtic fan que la despesa d'energia de la tecnologia Gyricon sigui menor que el d'un Walkman.

 Futur . 
Xerox, la companyia que est desenvolupant Gyricon, conjuntament amb Fuji , est presentant un nou prototip flexible en el qual es pot realitzar escriptura ptica en color. La grandria d'aquest prototip s el d'una fulla A6(105 x 148mm), amb un grossor de 0,4 mm. Es pot escriure sobre ell com si es tracts d'un paper convencional, ja que els traos s'actualitzen en menys d'un segon.  

Est dividit en 3 capes, cadascuna d'elles amb els colors primaris( vermell, verd i blau) en una estructura de cristall lquid de polmer dispersat controlades per fotoreceptors orgnics, s a dir que pot mostrar una imatge a tot color.

 Enllaos externs .

xerox;

fuji/xerox;

Xerox Parc;

Gyricon;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397909" title="Reconeixement de patrons" nonfiltered="3335" processed="3317" dbindex="153356">
Reconeixement de patrons s un procs de categoritzaci de qualsevol tipus de mostres mitjanant dades observades o mesurades. 

Tamb s anomenat lectura de patrons, identificaci de figures i reconeixement de formes. s el reconeixement de patrons en senyals, no noms un camp de la informtica sin un procs fonamental que es troba en gaireb totes les accions dels ssers vius.
 
Introducci.

Les persones i els ssers vius contnuament estem relacionant les caracterstiques dels objectes que ens envolten per tal de classificar-los segons el que sn. Aquelles caracterstiques que siguin comuns en diferents individus o objectes ens permetran relacionar-los entre s i direm que  segueixen els mateixos patrons .

Amb els sistemes de reconeixement de patrons es pretn simular la nostra capacitat d adquisici, processat i reconeixement de la informaci per aplicar-lo a la tecnologia, sovint com una forma ms d intelligncia artificial.

Tipus de reconeixement.

Els sistemes de reconeixement de patrons sn tils quan un anlisis normal, un modelatge o una simulaci sn ineficients. Hi ha dos tipus bsics de reconeixement:

Reconeixement d elements concrets:

Sn els elements que es visualitzen i s interpreten ms fcilment. D aquests podem diferenciar entre elements que varien en espai i elements que varien en temps.

Escenes, fotografies, smbols, carcters, mapes, forma d ona de la parla, imatges bi-dimensionals, objectes fsics tri-dimensionals... Sn exemples clssics que varien espacialment i sn fcilment interpretables per sistemes de reconeixement.

Pel que fa a elements amb varincia temporal podem tenir en compte totes les formes d ona o imatges en moviment que sn examinades a temps real. Un exemple clar sn les variacions que es produeixen al nostre cos com temperatura, batec del cor, pressi sangunia...


Reconeixement d elements abstractes:

Per exemple, per l estil d escriptura podem diferenciar prosa de poema, per l estil d escriptura podem diferenciar si s Dickens o qualsevol altre, ja que l estil d escriptura s un patr. Quan escoltem un ritme podem diferenciar quin compositor estem escoltant o quin estil de msica ja que el ritme s un altre tipus de patr. Aquesta mena de patrons sn molt ms complicats d identificar mitjanant tecnologia que els anteriors, requereixen algorismes complexes.

Es pot dir que pel reconeixement de patrons no hi ha una teoria unificadora que pugui ser aplicada a tots els problemes. Es requereix una tcnica o soluci especfica per a cada cas.

Procs.

El reconeixement de patrons es pot dividir en tres tasques fonamentals: Adquisici de dades, pre-processat i decisi de la classificaci.

En la fase d adquisici s acostumen a obtenir dades en format analgic del mn fsic que ens envolta. s en aquest pas en el qual les variables fsiques es converteixen en un senyal mesurable.
 
La quantitat de dades que s obtenen en la fase d adquisici resulta enorme i per aix ens cal un procs d extracci de caracterstiques. Aquest procs ens permet reduir la gran quantitat d informaci obtinguda d una manera important, essent aix ms manejable per amb la suficient informaci per poder identificar el senyal original.

Per extracci de caracterstiques ens referim a identificar els trets inherents de la informaci que hem adquirit, aquells que ens permeten descriure-la i en sn els atributs.

En cas de tractar-se d imatges les caracterstiques es poden extreure directament dels pxels, de trets derivats com textures, rotaci, dimensions... i de les respostes espectrals.

Una vegada s han processat les dades i adquirit les caracterstiques es procedeix al pas de decisi, classificaci o descripci de l esquema. 
Les classificacions poden ser de tipus estadstic (aproximaci terica de la decisi) o b de tipus sintctic (tamb anomenada d aproximaci estructural). La selecci de l aproximaci utilitzada depn principalment de la naturalesa de les dades involucrades. Per problemes on la informaci estructural s abundant s til el mtode sintctic, en canvi si les dades s expressen millor en forma de vector i al mateix temps la informaci estructural s poc rellevant el mtode estadstic ser ms convenient.

Les classificacions vistes anteriorment es poden dur a terme mitjanant un aprenentatge supervisat o no supervisat, depenent de si ja es coneix la classificaci de la informaci a priori o no. En cas de que la coneguem la podem utilitzar per entrenar el sistema i per tant estarem utilitzant una estratgia d aprenentatge supervisat. Si no coneixem la classificaci i el sistema no la pot aprendre s utilitzen clculs estadstics per classificar els patrons, aleshores ser aprenentatge no supervisat.

Aplicacions.

Les aplicacions dels sistemes de reconeixement de patrons sn infinites, per aquests sn alguns dels ms coneguts i que s utilitzen actualment:

- Previsi meteorolgica: poder classificar totes les dades meteorolgiques segons diferents patrons, amb el coneixement a priori que tenim de les diferents situacions que poden aparixer ens permet crear mapes de predicci automtics.

- Reconeixement de carcters escrits a m o a mquina: s una de les utilitats ms populars dels sistemes de reconeixement de patrons ja que els smbols d'escriptura sn sovint fcilment identificables.

- Reconeixement de veu: l'anlisi de la senyal de veu s'utilitza actualment en moltes aplicacions, un exemple clar en sn els teleoperadors informtics.

- Aplicacions en medicina: anlisis de bioritmes, detecci d'irregularitats en imatges de rajos-x, detecci de cllules infectades, taques a la pell...

- Reconeixement d'empremtes dactilars: utilitzat i conegut per la gran majoria, amb les empremtes dactilars tots som identificables i si a ms tenim un programa que ens en detecti i classifiqui les coincidncies, trobar les correspondncies resulta senzill.

- Reconeixement de cares: utilitzat ja sigui per contar nombre d'assistents en una manifestaci o simplement per detectar un somriure, hi ha diferents cmeres al mercat amb aquesta opci.

- Interpretaci de fotos aries i de satllit: gran utilitat per a propostes militars o civils, ja sigui agricultura, geologia, geografia, planificaci de ciutats...

Bibliografia i lectures interessants.

 Keinosuke Fukunaga, (1990) Statistical Pattern Recognition, Morgan Kaufmann, ISBN 0-12-269851-7.
 Christopher M. Bishop, (2006) Pattern Recognition and Machine Learning, Springer, ISBN 0-387-31073-8.
 Sergios Theodoridis, Konstantinos Koutroumbas, (2009) Pattern Recognition (4th edition), Elsevier, ISBN 978-1-59749-272-0.
 Phiroz Bhagat, (2005) Pattern Recognition in Industry Elsevier, ISBN 0-08-044538-1.
 Stephen Banks, (1990) Signal processing, image processing and pattern recognition, Prentice Hall, ISBN 0-13-812579-1.
 Sing-Tze Bow, (2002) Pattern Recognition and Image Preprocessing (2nd edition), Marcel Dekker, ISBN 0-8247-0659-5.

Enllaos externs.

 The International Association for Pattern Recognition ;
 List of Pattern Recognition web sites ;
 Journal of Pattern Recognition Research ;
 Multivariate Analysis and Pattern Recognition Team or http://www.mvapr.co.nr ;
 Recommended Software for Multivariate Analysis and Pattern Recognition or http://www.mvapr.co.nr/techniques.html ;
 Recommended Texbooks on Multivariate Analysis and Pattern Recognition or http://www.mvapr.co.nr/education.html ;
 Pattern Recognition (Journal of the Pattern Recognition Society) ;
 Tools for pattern recognition, data mining and forecasting ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397912" title="Cedraman" nonfiltered="3336" processed="3318" dbindex="153357">
Cedraman (Cedramn en castell), s una caseria del Castell de Vilamalefa (Alt Millars) est situada a 600 m. d'altitud, al marge dret del riu de Vilafermosa, i protegida per la muntanya Blanca, la Penya Parda, la Moleta, la Cadena, la Silleta, la Cuesta i el Bojar. Es troba situat a 6 km de la capital municipal, i s un nucli urb format per 4 barris (Barri Bruno, Casa Flor, La Plaa i Los Corrales) amb 25 habitants censats.

Cedraman troba envoltat per una superficie molt muntanyosa, i pels vessants de les muntanyes s'enfilen els pins i abunden les vinyes, les figueres i la muntanya baixa. Sn nombroses les coves i les mines de galena i plom que antany foren explotades i que en temps de la Guerra Civil van servir de refugi als vens .

En el tram de riu que passa per Cedramn es practica anualment la pesca esportiva de la truita. I s un dels pocs rius valencians que conserven la truita autctona del terreny. Els vens se surten de les aiges de dos fonts molt properes a les cases, i per al regadiu, de l'aigua del "Naixement de la Zimorreta". El sec s un dels principals cultius (ametllers, oliveres i vinya). Tamb t zona de regadiu en el marge del riu i en les proximitats de les cases, conreant crelles, hortalisses i gran varietat d'arbres fruiters (pomeres, pereres, cirerers). Pel que fa a productes ramaders, han arribat a funcionar dos granges porcines i altres animals. 


Histria.
A Cedraman va nixer un fill de l'ltim governador musulm de Valncia Ab Zayd, Aba-Omahet. En commemoraci d'este esdeveniment va concedir als vens d'esta vila molts privilegis, entre ells, lliures de contribuir a les crregues de la vila, fins que acabada la Guerra Civil de 1840 va ser subjecte a pagament dels consums i altres contribucions corresponents a la poblaci .

En aquells temps Cedraman, funcionava  com hospital pel seu clima benigne i les seues fonts. Les dones dels pobles propers anaven a donar a llum a la casa on va nixer Aba Ohamet, per aix tamb se'l coneix com La Paridera. D'esta casa es conserven tres arcs que formen el que actualment es coneix com el Porche i que va servir antigament com a refugi de les cavalleries dels viatgers.

L'episodi carlista del segle XIX va ser especialment sagnant per al poble. Isabel en principi, va ser assaltat diverses vegades pels carlins, aconseguint finalment la seua rendici. Duts a Vistabella del Maestrat  75 presoners (gran nombre per a una poblaci tan menuda) van ser afusellats al dia segent 68 d'ells, perdonant la vida a diversos xiquets i ancians que van ser ajusticiats dies desprs.

Enllaos externs.
 Web de Cedraman;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397917" title="La Drova" nonfiltered="3337" processed="3319" dbindex="153358">

La Drova s una caseria del terme municipal de Barx (Safor) situada al pla o la vall de la Drova, a la vora l'antic cam de pastors que anava de Gandia a Barx, entre el masss del Mondver a l'est i la serra del Buixcarr a l'oest. Segons l'INE, el 2006 tenia 563 habitants, una gran part d'ells d'origen britnic, francs i alemany.

Originriament, la Drova va ser una caseria situada a la vora d'un cam de pastors, on el ramat s'aturava a beure en les seues fonts. Cap al 1300, tota la vall va ser donada als monjos del monestir de Santa Maria de la Valldigna i utilitzat com un lloc de sanejament i estncia per als invlids, ja que es considerava que l'aire i l'aigua d'estes contrades eren molt pures. La Vall dependria dels monjos des del segle XIII fins al segle XIX, en que dos famlies de Xal la compren, sent els seus descendents els habitants originaris de la Drova.

A partir del segle XX es va convertir en una mena de balneari en el sentit que acudien all els malalts dels pulmons. Era saludable anar-hi a beure aigua i a menjar. No es construx un balneari com a tal, per la gent que vivia all llogava habitacions per a estos malalts. D'ac naix el seu esperit residencial. La Drova actual, s un conjunt d'urbanitzacions construdes extralimitadament a finals dels segle XX als voltant de la caseria originria del cam. 

s un lloc residencial, per tamb d'estiueig de Barx, Gandia i Barcelona, aix com bastants ciutadans europeus que s'han traslladat a viure a la Drova permanentment. s tamb la llar del fams poeta Josep Piera, amb els seus nombrosos poemes, llibres de viatges i assaigs li han guanyat premis, incloent el "Andrmina" de novel.la el 1977, el Carles Riba de poesia el 1979 i la "Josep Pla" de la prosa literria en 1981. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397923" title="Museu d'Art de Girona" nonfiltered="3338" processed="3320" dbindex="153359">
El Museu d'Art de Girona s un museu fundat al 1976 i situat a l'antic palau episcopal de Girona, al costat de la catedral. El museu allotja colleccions d'art de tots els perodes, des del romnic fins a l'poca contempornia, amb obres de Ramon Mart Alsina o Joaquim Vayreda. El tipus de peces van de l'art sacre a les arts decoratives.

Les principals colleccions sn les medievals, d'on en destaca l'ara del monestir empordans de Sant Pere de Rodes.

La collecci.

Algunes de les obres ms destacades de la collecci del museu sn:

 Annim- Ara porttil del monestir de Sant Pere de Rodes;
 Annim- Biga de Crulles, del Monestir de Sant Miquel de Crulles;
 Annim- Pintura mural de Pedriny;
 Annim- Capitell de la Canonja;
 Annim- Martirologi;
 Annim- Marededu de Palera;
 Annim- Taules de Vitraller de la Catedral de Girona;
 Bernat Martorell- Retaule de Pbol;
 Pere Mates- Retaule de Seguer;
 Annim- Sant Roc;
 Ramon Mart i Alsina- El setge de girona;
 Joaquim Vayreda- La sega;
 Santiago Rusiol- Girona ;
 Mela Mutter- L'Onyar a Girona;
 Rafael Mas i Valent- Rajola;
 Annim- Lipsanoteca de Bestrac;

Enllaos externs.
 Web oficial del museu;
 Amics del museu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397926" title="Serra de l'Estany" nonfiltered="3339" processed="3321" dbindex="153360">
La Serra de l'Estany s una serra situada als municipis de l'Estany i Santa Maria d'Ol (Bages), amb una elevaci mxima de 871,0 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397927" title="Serrat de Rubs" nonfiltered="3340" processed="3322" dbindex="153361">
El Serrat de Rubs s una serra situada al municipi de Santa Maria d'Ol (Bages), amb una elevaci mxima de 810,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397928" title="Serrat de l'Horabona" nonfiltered="3341" processed="3323" dbindex="153362">
El Serrat de l'Horabona s una serra situada als municipis de l'Estany i Moi (Bages), amb una elevaci mxima de 1.055,9 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397929" title="Serrat de Garfs" nonfiltered="3342" processed="3324" dbindex="153363">
El Serrat de Garfs s una serra situada al municipi de Moi (Bages), amb una elevaci mxima de 1.028,6 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397930" title="Serrat de la Creu de Senties" nonfiltered="3343" processed="3325" dbindex="153364">

El Serrat de la Creu de Senties s una muntanya de 926 metres que es troba al municipi de l'Estany a la comarca d'Bages. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397931" title="Segon Imperi Blgar" nonfiltered="3344" processed="3326" dbindex="153365">


El Segon Imperi Blgar (en blgar:                        , Vtor  Balgarsk  Tsartsvo; en catal medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que exist entre els anys 1185 i 1396 (o 1422). Com a successor del Primer Imperi Blgar, arrib al seu mxim poder sota els regnats de Kalojan i d'Ivan II, per caure posteriorment en un perode de decadncia que finalitz amb la conquesta de l'Imperi Otom a finals del segle XIV. Fou el precedent del Principat que origin el Regne de Bulgria el 1878.

 Antecedents .
El 1018 l'emperador bizanti Basili II derrot els blgars i conquer el Primer Imperi Blgar, que pass a formar part de l'Imperi Bizant. L'Esglsia Ortodoxa Blgara fou subordinada a l'autoritat del Patriarcat de Constantinoble, i a l'aristocrcia i als familiars del deposat tsar blgar se'ls donaren ttols de l'aristocrcia bizantina.

 El Segon Imperi Blgar  .
El 1185 els bulgars, dirgits pels germans Ivan i Pere Asen, s'aliaren amb els valacs i es revoltaren contra el domini bizant, formant el Segon Imperi Blgar a la zona septentrional. La capital Trnovo, que es convert en un important focus cultural. El tsar Kalojan Asen (1197-1207) aprofit la destrucci de l'Imperi Bizant durant la Quarta Croada per estendre els seus dominis pel baix Danubi, Sofia, Macednia i la Trcia fins a la mar de Mrmara. El mateix 1204 es fu coronar pel legat del Papa Innocenci III.

El succes Ivan II Asen (1218-1241), durant el regnat del qual el pas visqu un moment de gran esplendor poltica i cultural, expansionant els seus dominis per Albnia, l'Epir (1230), Macednia i Trcia. Per desprs del restabliment de l'Imperi Bizant, els seus successors no pogueren conservar un territori tant extens, que fou reconquerit pels bizantins. La situaci empitjor a partir del 1272, quan els mongols envairen els territori i el Segon Imperi Blgar fou desmembrat en diversos principats. 

El 1280 la dinastia Asen fou derrocada i substituida per Georgi I Terter de Bulgria, que fou derrocat per un usurpador. El 1300 per, Todor Svetoslav I Terter de Bulgria, fill de Georgi I Terter de Bulgria, es fu de nou amb el poder i el 1304 aconsegu derrotar l'Imperi Bizant a la Batalla de Skafida. A partir del 1323 la dinastia sismnida es fu amb poder, posici de la qual no fou desplaada fins el 1396, quan el territori fou conquerit pels turcs otomans. El 1330 els serbis derrotaren els blgars a la Batalla Kjustendil i s'annexaren els territoris de la Macednia blgara. La situaci empitjor encara ms a partir del 1340, quan els turcs iniciaren la invasi d'Europa: el 1382 s'apoderaren de Sofia i el 1393 de la capital, Veliko T rnovo. El darrer territori en resistir els turcs fou el principat de Vidin, que caigu el 1396. A partir d'aleshores i fins el 1878, el territori form part de l'Imperi Otom.

Notes.


Bibliografia.
 
 
 
 
 
 
 

Vegeu tamb.
 Llista de sobirans de Bulgria;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397932" title="Pont d'Albesa" nonfiltered="3345" processed="3327" dbindex="153366">
El Pont d'Albesa s un pont que travessa la Noguera Ribagorana al pas entre les poblacions d'Albesa (Noguera) i la Portella (Segri). Es troba situat a 255 m.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397934" title="Tossal del Maset" nonfiltered="3346" processed="3328" dbindex="153367">

El Tossal del Maset s una muntanya de 254 metres que es troba al municipi d'Albesa a la comarca de la Noguera. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397935" title="L'Eral (Albesa)" nonfiltered="3347" processed="3329" dbindex="153368">

L'Eral s una muntanya de 278 metres que es troba al municipi d'Albesa a la comarca de la Noguera. 

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 253108001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397937" title="Tamariccia" nonfiltered="3348" processed="3330" dbindex="153369">
 

Tamariccia, Tamariccies o Tamaricaceae s una famlia de plantes amb flors.

T 4 gneres i unes 120 espcies.

Sota el Sistema Cronquist aquesta famlia estava inclosa en l ordre de les Violals per les classificacions modernes la posen en l ordre Cariofillals.

s una famlia nativa de les parts seques d Europa, sia i frica. Moltes creixen en sls salins tolerant tamb sls alcalins.

Adopten la forma de plantes herbcies, arbusts o petits arbres.

Les fulles sn en forma d esquames. Les flors sn petites i regulars formant espigues






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397940" title="Haloragcia" nonfiltered="3349" processed="3331" dbindex="153370">


Haloragcia , Haloragcies o Haloragaceae s una famlia de plantes amb flors.

En aquesta famlia hi ha 9 gneres amb 145 espcies.

La distribuci de la famlia s cosmopolita amb els centres de diversitat a Austrlia i l'hemisferi sud.

 Gneres .
Glischrocaryon;
Gonocarpus;
Haloragis;
Haloragodendron, 5 espcies d arbusts  endmics d Austrlia;
Laurembergia;
Meziella;
Myriophyllum;
Proserpinaca;
Vinkia;

 Enllaos externs .

 Taxa of the family in Western Australia;
 Article about Haloragodendron lucasii. ;
 Article about Haloragodendron.;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397943" title="Naiadcia" nonfiltered="3350" processed="3332" dbindex="153371">


Naiadcia , Naiadcies o Najadaceae s una famlia de plantes amb flors que t un sl gnere, Najas , i unes 12 espcies.

T una distribuci cosmopolita.

Referncies i enllaos externs.
 Najadaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards) The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Version: 9th March 2006.  http://delta-intkey.com.

Najas japonica Nakai- Flavon's art gallery;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397947" title="Osmundcia" nonfiltered="3351" processed="3333" dbindex="153372">


Osmundcia, Osmundcies o  Osmundaceae s una famlia de plantes del tipus de la falguera.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397951" title="Santalcia" nonfiltered="3352" processed="3334" dbindex="153373">


Santalcia, Santalcies o Santalaceae s una famlia de plantes amb flors.

Sn parcialment parsites d altres plantes.

El sistema de classificaci APG II  hi inclou tamb les famlies Eremolepidaceae i Viscaceae amb un total d unes 1.000 espcies. 

Gneres;


Referncies.
Santalaceae, Eremolepidaceae, Viscaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants.
Parasitic Plants: Santalaceae;
NCBI Taxonomy Browser;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397954" title="Coma de l'Orella" nonfiltered="3353" processed="3335" dbindex="153374">
La Coma de l'Orella s una coma que es troba entre els municipis de Bellmunt d'Urgell i Penelles a la comarca de la Noguera.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397957" title="Crisi burstil del 2008" nonfiltered="3354" processed="3336" dbindex="153375">

La crisi burstil de l'any 2008 va comenar degut al refredament en l'economia nord-americana. Als EEUU les hipoteques eren molt altes i la immensa majoria de la poblaci no podia pagar-les. Es pot dir que tot va comenar amb un problema d'impagament de les hipoteques subprime. Aix va suposar una greu crisi pel sector financer que, endeutat per la falta de pagaments, va deixar de donar prstecs, provocant una forta caiguda del consum i un augment de la por i la incertesa de la poblaci.

 Successos  .

 10 octubre: Crac generalitzat en totes les borses del mon. Dow Jones -4%/ Ibex 35 -9,14%/ Mib  -6,5%/ CAC 40 -7,7%/ DAX 30 -7%/ Fetse -8%.

 13 octubre: En aquest dia les borses actuan positivament a les mesures acordades als dies anteriors per les porincipal potncies econmiques. ;
Dow Jones +6%/ Ibex 35 +10%/ Mib  +11%/ CAC 40 +11%/ DAX 30 +11%/ Fetse +11%.

 15 octubre: Tot i les mesures adoptades, les borses tornen a baixar amb noves caigudes histriques.
Dow Jones -7,9%/ Ibex 35 -5,06%/ Mib  -5,33%/ DAX 30 -6,67%/ Fetse -7,16%.

 25 octubre: Dow Jones -3,5%/ Ibex 35 -5,2%/ Mib  -5,61%/ CAC 40 -3,54%/ DAX 30 -4,99%/ Fetse -5%.

 Enllaos externs .

 El 'crash' del octubre de 2008;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397958" title="Peonicia" nonfiltered="3355" processed="3337" dbindex="153376">


Peonicia, Peonicies o  Paeoniaceae s una famlia de plantes amb flors.

Cont un sol gnere, Paeonia.

Les peonicies sn natives d'sia, sud d'Europa i oest de Nordamrica. 

La majoria d'espcies sn herbcies per algunes sn arbusts llenyosos de fins 1,5 3 metres d alt. 

Sn molt populars com plantes de jardineria.

Espcies.
Espcies herbcies (unes 30 espcies);
Paeonia abchasica;
Paeonia anomala;
Paeonia bakeri;
Paeonia broteri;
Paeonia brownii ;
Paeonia californica ;
Paeonia cambessedesii;
Paeonia caucasica;
Paeonia clusii;
Paeonia coriacea;
Paeonia daurica;
Paeonia emodi;
Paeonia hirsuta;
Paeonia intermedia;
Paeonia japonica;
Paeonia kesrouanensis;
Paeonia lactiflora (Penia de jard);
Paeonia macrophylla;
Paeonia mairei;
Paeonia mascula;
Paeonia mlokosewitschii;
Paeonia obovata;
Paeonia officinalis ;
Paeonia parnassica ;
Paeonia peregrina;
Paeonia rhodia;
Paeonia sinjiangensis;
Paeonia sterniana;
Paeonia steveniana;
Paeonia tenuifolia;
Paeonia tomentosa;
Paeonia veitchii ;
Paeonia wittmanniana;

Espcies llenyoses (unes 10 espcies);
Paeonia decomposita;
Paeonia delavayi ;
Paeonia jishanensis (sin. Paeonia spontanea; Penia Jishan);
Paeonia ludlowii;
Paeonia ostii ;
Paeonia potaninii;
Paeonia qiui;
Paeonia rockii (sin. Paeonia suffruticosa);


Referncies i enllaos externs.


Paeoniaceae in Topwalks;
Germplasm Resources Information Network: Paeonia;
Flora Europaea: Paeonia;
 Peony species;
Flora of China: Paeonia;
Ornamental Plants from Russia: Paeonia;
Canadian Peony Society;
U.S. Peony Society;
Carsten Burkhardt's Open Source Peony Project;
German Peony Group;
China Daily article on the 2003 national flower selection process;
 Edici de 1911 de l'Encyclopaedia Britannica;
Rockii Tree Peony;
Paeonia mascula in the National Park of Alta Murgia, Apulia - Southern Italy ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397963" title="Masia del Barretet" nonfiltered="3356" processed="3338" dbindex="153377">
La Masia del Barretet s una masia situada al municipi de Bellmunt d'Urgell a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397966" title="Masia del Marquet" nonfiltered="3357" processed="3339" dbindex="153378">
La Masia del Marquet s una masia situada al municipi de Bellmunt d'Urgell a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397967" title="Serra de les Quadres" nonfiltered="3358" processed="3340" dbindex="153379">
La Serra de les Quadres s una serra situada als municipis de Bellcaire d'Urgell, Bellmunt d'Urgell, Cubells i Montgai (Noguera), amb una elevaci mxima de 378,3 metres.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397969" title="Serra Morinyol" nonfiltered="3359" processed="3341" dbindex="153380">

La Serra Morinyol o Lo Morinyol s una muntanya de 363 metres que es troba al municipi de Bellcaire d'Urgell a la comarca de la Noguera. 

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 258107001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397973" title="Serra de Morinyol" nonfiltered="3360" processed="3342" dbindex="153381">
La Serra de Morinyol s una serra situada al municipi de Bellcaire d'Urgell (Noguera), amb una elevaci mxima de 362,5 metres.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397974" title="Urticcia" nonfiltered="3361" processed="3343" dbindex="153382">
    

Urticcia , Urticcies o Urticaceae, s una famlia de plantes amb flors.

El nom de la famlia prov del gnere Urtica (ortigues). 

La famlia compta amb uns 54 a 79 gneres i unes 2.600 espcies.

Les urticcies es troben a tot al mn excepte les zones polars.

 Descripci .



La famlia Urticaceae poden ser arbusts (per exemple Pilea), lianes, herbes (per exemple. Urtica o Parietaria), i ms rarament arbres (per exemple Dendrocnide, Cecropia).

Les fulles acostumen a ser enteres i portar estules, els pls urticants acostumen a estar presents per no sempre.

 Gneres .


 Image gallery .


 References .


 Stevens, P. F. (2001 onwards). Angiosperm Phylogeny Website. Version 7, May 2006 more or less continuously updated since. ;
  Sandro Pignatti, Flora d'Italia, Edagricole, Bologna 1982. ISBN 8850624492;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397975" title="Serres del Camp" nonfiltered="3362" processed="3344" dbindex="153383">
Les Serres del Camp s una serra situada als municipis de Bellcaire d'Urgell i la Sentiu de Si (Noguera), amb una elevaci mxima de 346,9 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397979" title="Serra de les Guineus" nonfiltered="3363" processed="3345" dbindex="153384">
La Serra de les Guineus s una serra situada als municipis de Balaguer i la Sentiu de Si (Noguera), amb una elevaci mxima de 335,5 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397981" title="Fitolaccia" nonfiltered="3364" processed="3346" dbindex="153385">
   
Fitolaccia, Fitolaccies o Phytolaccaceae s una famlia de plantes amb flors.

La famlia consta d uns 18 gneres en unes 100 espcies.

 Gneres . 
Agdestis;
Anisomeria;
Ercilla;
Gallesia;
Gisekia;
Gyrostemon;
Hilleria;
Ledenbergia;
Microtea;
Monococcus;
Nowickea;
Petiveria;
Phytolacca;
Rivina;
Schindleria;
Seguieria;
Stegnosperma, ara en la famlia Stegnospermataceae.
Trichostigma;
Villamillia;

Enllaos externs.
 Phytolaccaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Version: 30st May 2006. http://delta-intkey.com ;
 Phytolaccaeae in the Flora of North America;
 Phytolaccaeae in the Flora of China;
 NCBI Taxonomy Browser ;
 Fotos de les espcies representatives;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397986" title="Masia Aguilar" nonfiltered="3365" processed="3347" dbindex="153386">
La Masia Aguilar s una masia situada al municipi de la Sentiu de Si a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397987" title="Lentibularicia" nonfiltered="3366" processed="3348" dbindex="153387">
  

Lentibularicia, Lentibularicies o Lentibulariaceae s una famlia de plantes amb flors.

Sn plantes carnvores.





 Referncies .
 (abstract here).
 (abstract here).

 Enllaos externs .
Carnivorous Plant database;
Lentibulariaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. http://delta-intkey.com;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397990" title="Intel 80188" nonfiltered="3367" processed="3349" dbindex="153388">


L'Intel 80188 s una versi del microprocessador Intel 80186 amb un bus de dades extern de 8 bits, enlloc de 16 bits. Aix fa que sigui menys costosa la connexi amb els perifrics. El 80188 s molt semblant al 80186, t un rendiment de 1 mili d'instruccions per segon. 

Com el 8086, les caracterstiques del 80188 sn 16 bits pels registres generals, que tamb podria tenir accs a vuit registres de 8 bits. Aquest tamb incluia sis nous registres de 16 bits, Aquest inclouen, per exemple, La punter de pila, el punter d'intrucci, registres index, o un registre paraula d'estat quer actuava com a flag, per exemple, en les operacions de comparaci. 

Exactament com l'8086, el processador tamb incluia quatre registres de segment de 16 bits que permitien l'adreament de ms de 64 KB de memria, que es el lmit de l'arquitectura de 16 bits, mitjanant l'introducci d'un valor offset que era afegit, desprs de ser desplaat cap a l'esquerra de 4 bits, al valor d'un altre registre. Aquest sistema d'adreament permetia accedir a 1 MB de memria, un valor que, en aquell temps, va ser considerat un valor en escreix molt ms gran del que necessitaria un computador.


Enllaos externs.
Intel 80186/80188 images and descriptions at cpu-collection.de;
 Scan of the Intel 80188 data book at datasheetarchive.com;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397992" title="Caseta del Catal" nonfiltered="3368" processed="3350" dbindex="153389">
La Caseta del Catal s una masia situada al municipi de Cabanabona a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397993" title="Vezdekhod" nonfiltered="3369" processed="3351" dbindex="153390">


El Vezdekhod va ser el primer tanc creat per la Rssia Imperial. La paraula Vezdekhod significa: "Que va per tot arreu" o "vehicle tot-terreny". No va ser ms que un model de pre-producci, a causa dels problemes amb el disseny.

Referncies.
 ;

Enllaos externs.
Breu Descripci;
Dades i Informaci;
The Book of Tanks (Russian and Soviet Tanks 1915-1944);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397996" title="Mas d'en Vall (Cabanabona)" nonfiltered="3370" processed="3352" dbindex="153391">
El Mas d'en Vall s un mas situat al municipi de Cabanabona a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="397997" title="Plantagincia" nonfiltered="3371" processed="3353" dbindex="153392">
 

Plantagincia, Plantagincies o Plantaginaceae Juss. s una famlia de plantes amb flors.

El nom de la famlia deriva del gnere  Plantago L.. (plantatge)

El sistema APG II l inclou dins de l ordre lamials i no en l ordre plantaginals com era tradicional.

Tradicionalment la famlia constava de tres gneres  Bougueria, Littorella, i Plantago. Per els estudis filogentics han mostrat que la famlia Plantagincia strictu sensu (en sentit estricte) est relacionada amb alguns gneres de la famlia  Scrophulariaceae (per sense incloure el gnere tipus, Scrophularia). 

La famlia  Plantaginaceae s cosmopolita apareixent sobretot en zones de clima temperat.

Les plantes d aquesta famlia adopten la forma d herbcies, arbusts i fins i tot plantes aqutiques.

 Gneres .
La famlia en sentit ampliat ( Plantaginaceae s.l. / Veronicaceae) t  90 gneres i unes  1.700 espcies. El gnere ms gran s Veronica amb unes 450 espcies. Veronica tamb inclou els gneres Hebe, Parahebe i Synthyris, anteriorment tractats com a distints.

 Acanthorrhinum;
 Achetaria ;
 Adenosma ;
 Albraunia;
 Amphianthus ;
 Anarrhinum;
 Angelonia;
 Antirrhinum - ;
 Aragoa;
 Artanema;
 Asarina;
 Bacopa - ;
 Basistemon;
 Benjaminia;
 Besseya  (ara incls dins Veronica);
 Bougueria;
 Brookea;
 Bryodes;
 Bythophyton;
 Callitriche -  (anteriorment dins Callitrichaceae);
 Campylanthus;
 Chaenorhinum;
 Chelone;
 Chionohebe  (ara incls dins Veronica);
 Chionophila;
 Cochlidiosperma  (ara incls dins Veronica);
 Collinsia;
 Conobea (ara incls dins Picria) ;
 Cymbalaria ;
 Detzneria  (ara incls dins Veronica);
 Digitalis - ;
 Dintera;
 Dizygostemon;
 Dopatrium;
 Ellisiophyllum;
 Encopella;
 Epixiphium;
 Erinus ;
 Galvezia;
 Gambelia;
 Geochorda;
 Globularia (abans incls dins Globulariaceae);
 Gratiola - ;
 Hebe (ara incls dins Veronica);
 Hemiphragma;
 Herpestis;
 Hippuris - (abans dins Hippuridaceae);
 Holmgrenanthe;
 Holzneria;
 Howelliella;
 Hydrotriche;
 Isoplexis (ara incls dins Digitalis);
 Kashmiria;
 Keckiella;
 Kickxia - ;
 Lafuentea;
 Lagotis;
 Limnophila;
 Limosella   ;
 Linaria - ;
 Littorella ;
 Lophospermum;
 Mabrya;
 Maurandella;
 Maurandya;
 Mecardonia;
 Melosperma;
 Microcarpaea;
 Misopates ;
 Mohavea;
 Monocardia;
 Monopera;
 Monttea;
 Neogaerrhinum;
 Nothochelone;
 Nuttallanthus;
 Otacanthus;
 Ourisia;
 Paederota;
 Parahebe ara incls dins Veronica);
 Penstemon - ;
 Philcoxia;
 Picria ;
 Picrorhiza ;
 Plantago;
 Poskea  (abans dins Globulariaceae);
 Psammetes;
 Pseudorontium;
 Rhodochiton;
 Russelia;
 Sairocarpus;
 Schistophragma;
 Schweinfurthia;
 Scoparia ;
 Scrofella;
 Sibthorpia ;
 Stemodia;
 Synthyris - (ara dins Veronica);
 Tetranema;
 Tetraulacium;
 Tonella;
 Uroskinnera;
 Veronica -;
 Veronicastrum;
 Wulfenia;
 Wulfeniopsis;

 Referncies .

 ;
 Olmstead, R. G. 2003. Whatever happened to the Scrophulariaceae? Fremontia 30: 13-22 (available online here).

Enllaos externs.
Treatment of Plantaginaceae in MOBOT;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398001" title="Tanc Femella" nonfiltered="3372" processed="3354" dbindex="153393">
El tanc "Femella" era un tipus de tanc prevalent en la Primera Guerra Mundial, que tenia diverses metralladores en comptes d'armament pesat del que es podia veure en els tancs "mascles". A ms a ms, els tancs femella tenien normalment un paper d'anti-infanteria.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398002" title="Mas Reverter" nonfiltered="3373" processed="3355" dbindex="153394">
El Mas Reverter s una mas situat al municipi de Cabanabona a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398003" title="Mas Sisquella" nonfiltered="3374" processed="3356" dbindex="153395">
El Mas Sisquella s una mas situat al municipi de Cabanabona a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398005" title="Tossal Roig (Ivars de Noguera)" nonfiltered="3375" processed="3357" dbindex="153396">

El Tossal Roig s una muntanya de 400 metres que es troba al municipi d'Ivars de Noguera a la comarca de la Noguera. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398006" title="Tossalet del Pi" nonfiltered="3376" processed="3358" dbindex="153397">

El Tossalet del Pi s una muntanya de 501 metres que es troba al municipi d'Ivars de Noguera a la comarca de la Noguera. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398012" title="Mephisto (tanc)" nonfiltered="3377" processed="3359" dbindex="153398">


Mephisto s el nom del tanc alemany capturat per les tropes australianes durant la Primera Guerra Mundial. Un dels noms 20 construts, s l'ltim exemple preservat del que va ser el primer tanc de l'Exrcit alemany, el A7V Sturmpanzerwagen, que s exposat al Queensland Museum a Austrlia.

El Mephisto, amb el nmero de xasss 506, ja no est operatiu, per fa uns anys es podia fer funcionar. Ara s protegit del pblic i altres elements pel vidre.

El nom de Mephisto est pintat en una de les cares del darrera del tanc. El tanc va ser capturat a Villers-Bretonneux el 24 d'abril de 1918 per un batall de les tropes australianes, la majoria de Queensland.

A diferncia dels tancs moderns, el A7V no tenia semblances amb els altres tancs, ja que tenia una gran torreta central, armat amb petites casamates (obertures estretres on hi cabia un can de metralladora o d'arma pesada), n'hi havia dos als costats, un al davant i l'altra al darrera. Es va construir una rplica del A7V a Alemanya al 1991, que va ser modellat substancialment a partir del Mephisto.



 Enllaos externs .

 Queensland Museum, on hi ha el tanc.
 Una altra pgina al Queensland Museum.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398013" title="Tossal Roig (Montgai)" nonfiltered="3378" processed="3360" dbindex="153399">

El Tossal Roig s una muntanya de 348 metres que es troba al municipi de Montgai a la comarca de la Noguera. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398015" title="Doripan" nonfiltered="3379" processed="3361" dbindex="153400">
Un Doripan, segons la classificaci de sls de la Soil Taxonomy, s un endipendi que t a sobre un melanico.

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398020" title="Tossal Gravat" nonfiltered="3380" processed="3362" dbindex="153401">

El Tossal Gravat s una muntanya de 441 metres que es troba al municipi d'Algerri a la comarca de la Noguera. 

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 252105001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398021" title="Serra Llarga (Algerri)" nonfiltered="3381" processed="3363" dbindex="153402">
La Serra Llarga s una serra situada als municipis d'Algerri i Castell de Farfanya (Noguera).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398022" title="Tossalet de l'Agust" nonfiltered="3382" processed="3364" dbindex="153403">

El Tossalet de l'Agust s una muntanya de 439 metres que es troba al municipi d'Algerri a la comarca de la Noguera. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398023" title="Tossal de Boada" nonfiltered="3383" processed="3365" dbindex="153404">

El Tossal de Boada s una muntanya de 439 metres que es troba al municipi d'Als de Balaguer a la comarca de la Noguera. 

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 260102001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398024" title="Regne de Tessalnica" nonfiltered="3384" processed="3366" dbindex="153405">

El regne de Tesslonica fou un Estat croat establert pels croats francs/llatins desprs de la destrucci de l'Imperi Bizant l'any 1204. Els francs van ocupar aquestos territoris que estaven dominats per Aleix III ngel, emperador a Macednia i Trcia. Aleix III i l'antic emperador Aleix V Murzufle (que havia estat cegat per Aleix III) no van poder resistir als croats; el primer es va rendir i el segon va fugir al Pelopons per fou  capturat.

Historia.
 Antecedents .
Desprs que els creuats prengueren Constantinoble el 1204, tant els creuats com els bizantins pensaven que Bonifaci de Montferrat, lder de la creuada, esdevindria el nou emperador. Els venecians consideraven que Bonifaci era massa af a l'Imperi bizant (el seu germ Conrad s'havia casat amb una dona de la familia reial bizantina). Els venecians volien un emperador al que pogueren manipular ms fcilment, i aconseguiren que fos elegit emperador Baldu de Flandes.

 Creaci .
Un cop esvada la possibilitat d'sser emperador Bonifaci es disposa a conquerir Tessalnica, la segona ciutat bizantina en importncia. Inicialment entr en competncia amb l'emperador Baldu, el qual tamb desitjava conquerir la ciutat. Bonifaci guany la disputa entregant als venecians el territori que se li havia assignat a Creta.

El 1204 Bonifaci captura la ciutat i estableix un regne subordinat a Baldu (el ttol de "rei" mai fou emprat de forma oficial. Fonts del segle XIII i XIV suggereixen que Bonifaci bas la seva reclamaci Tessalnica afirmant que aquesta li havia estat otorgada al seu germ ms jove Renier al cassar-se amb Maria Komnene el 1180. 

El regne s'estengu per la costa de Trcia, Tesslia i Macednia. Les seves fronteres internes restaren indefinides, ja que des de l'inici el regne va estar constantment en guerra amb el Segon Imperi Blgar.  Aix mateix el derrocat emperador bizant Aleix III ngel, el qual s'havia refugiat a Corint, tamb atac el regne, tot i que fou rpidament derrotat.

Bonifaci ampli el regne capturant l'illa d'Eubea, on hi establ la baronia de Negroponte, i ajuda a altres creuats a establir el Ducat d'Atenes i el Principat d'Acaia, els quals es convertiren en vassalls del Regne de Tessalnica.

 La rebelli llombarda .
El regnat de Bonifaci I de Montferrat dur menys de dos anys i mor el 4 de setembre del 1207, quan fou emboscat pel tsar Kalojan I Asen de Bulgria. El regne pass a mans de Demetri de Montferrat, fill de Bonifaci. Donat que aquest encara era una criatura, el govern del regne caigu en mans del regent Oberto II de Biandrate secundat per nobles llombards. Dits nobles procuraren entronitzar a Guillem VI de Montferrat, fill gran de Bonifaci, tot desafiant a l'emperador Llat Enric I de Flandes. Enric s'enfront amb ells i els sotmet el 1209, nomenant al seu germ Eustaci com a regent de Demetri.

 Guerra amb el Despotat de l'Epir i caiguda del Regne de Tessalnica .

Aprofitant aquesta situaci Miquel I de l'Epir, antic aliat de Bonifaci, atac el regne l'any 1210, mentre que els blgars feren el mateix. Inicialment Enric de Flandes els derrot. Amb tot, desprs de la mort de Miquel I de l'Epir el 1214, el seu germ i successor Teodor I de l'Epir reinici les hostilitats amb el regne. Al llarg dels segents nou anys Teodor I ngel-Comn Ducas conquer gradualment tot el territori del regne exceptuant la ciutat de Tessalnica. El regna s'hagu de defendre sol ja que l'Imperi Llat de Constantinoble no pogu enviar-hi suport, doncs es trobava immers en una guerra contra l'imperi de Nicea. El 1222, just quan Demetri aconsegu la majoria d'edat, Teodor I de l'Epir captur Tessalnica i la major part del regne pass al Despotat de l'Epir.

Reis de Tessalnica.
 1204 1207 : Bonifaci I de Montferrat (Bonifaci I de Tessalnica);
 1207 1222 : Demetri de Montferrat (Demetri I de Tessalnica);
El 1222 el Regne s conquerit per Teodor I ngel-Comn Ducas, Dspota de l'Epir.

Reis titulars pretendents de Tessalnica.
 1224 1230 : Demetri de Montferrat (Demetri I de Tessalnica);
 1230 1239 : Frederic II del Sacre Imperi Romanogermnic (Frederic I de Tessalnica);
 1239 1253 : Bonifaci II de Montferrat (Bonifaci II de Tessalnica);
 1253 1284 : Guillem VII de Montferrat (Guillem I de Tessalnica);

El 1266, Baldu II de Constantinoble dna a Hug IV de Borgonya els drets sobre el Regne de Tessalnica, del qual ell es mantindr com a sobir.
 1266 1271 : Hug IV de Borgonya (Hug I de Tessalnica);
 1273 1305 : Robert II de Borgonya (Robert I de Tessalnica);
 1305 1313 : Hug V de Borgonya (Hug II de Tessalnica);

El 1313 Hug V de Borgonya cedeix el drets sobre el Regne de Tessalnica a son germ Llus de Borgonya.
 1313 1316 : Llus de Borgonya (Llus I de Tessalnica);
 1316 1320 : Eudes IV de Borgonya (Eudes I de Tessalnica);

El 1320 Eudes IV de Borgonya ven els drets sobre el Regne de Tessalnica a Llus I de Borb. Aquest els revengu a Felip I de Trent, qui fou el darrer en titular-se rei de Tessalnica.

Notes.


 Vegeu tamb .
 Imperi Llat de Constantinoble;
 Quarta Croada;
 Tessalnica;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398026" title="Puig de Pera" nonfiltered="3385" processed="3367" dbindex="153406">

El Puig de Pera s una muntanya de 1.113 metres que es troba al municipi d'Als de Balaguer a la comarca de la Noguera. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398029" title="Serrat de Gualter" nonfiltered="3386" processed="3368" dbindex="153407">

El Serrat de Gualter s una muntanya de 652 metres que es troba al municipi de la Baronia de Rialb a la comarca de la Noguera. 

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 265099001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398030" title="Serrat de la Mallola" nonfiltered="3387" processed="3369" dbindex="153408">

El Serrat de la Mallola s una muntanya de 662 metres que es troba al municipi de la Baronia de Rialb a la comarca de la Noguera. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398034" title="El Serradot" nonfiltered="3388" processed="3370" dbindex="153409">

El Serradot o lo Serradot s una muntanya de 476 metres que es troba al municipi d'Oliola a la comarca de la Noguera. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398035" title="Open Mobile Alliance" nonfiltered="3389" processed="3371" dbindex="153410">
Open Mobile Alliance (OMA) s una organitzaci que desenvolupa estndards oberts per a la industria de telefonia mbil.
	
Ms concisament, OMA s dissenyada per a sser el centre d'investigaci i desenvolupament d'especificacions de serveis mbils, impulsant la creaci de serveis interoperables a travs de regions, operadors i terminals mbils orientada per les necessitats de l'usuari. Amb l'objectiu de fer crixer el mercat mbil, les empreses que recolzen la OMA treballaran per estimular la utilitzaci i el desenvolupament rpid i ampli de gran varietat d'informaci mbil millorada, de comunicaci i de serveis d'entreteniment nous. OMA inclou tots els elements essencials de la cadena de valor de la tecnologia sense fils, i contribueix a la disponibilitat oportuna de plataformes de servei mbil. 
	
OMA es el focus del desenvolupament d'aquestes especificacions, les quals recolzen la creaci de serveis mbils interoperables d'extrem a extrem. OMA controla arquitectures de serveis i interfcies obertes que son independents de les xarxes i plataformes utilitzades. 
	
Al vincular les activitats d'un gran nombre d'organitzacions, la Open Mobile Alliance pot plantar cara a les zones que anteriorment quedaven fora de l'abast de les organitzacions existents, aix com relacionar aquells treballs que podien haver sigut prviament duplicats per mltiples organitzacions.

 Histria .

OMA va ser formada al Juny de 2002 per aproximadament unes 200 empreses, entre elles els lders mundials d'operadors mbils, provedors de dispositius i de xarxes, empreses de la tecnologia de la informaci i provedors de serveis i continguts, com a resposta a la proliferaci dels frums de la industria encarregats d'alguns protocols. En concret:

 WAP Forum (centrat en l'exploraci i en protocols d'aprovisionament de dispositius);
 Wireless Village (centrada en missatgeria instantnia i presencia);
 SyncML Consortium (centrat en la sincronitzaci de dades);
 Location Interoperability Forum;
 Mobile Games Interoperability Forum;
 Mobile Wireless Internet Forum;
 Multimedia Messaging Interoperability Process;

Cadascun d'aquests frums tenia les seves ordenances municipals, els seus procediments de presa de decisi, les seves dates de llanament, i a vegades hi havia una certa sobrecrrega en les especificacions, provocant la duplicitat del treball. La OMA va ser creada per a recollir aquestes iniciatives sota un sol paraigua.

El fet de que tota la cadena de valor estigui representada en OMA marca un canvi en la forma en que es realitzen les especificacions per als serveis mbils. Enlloc de mantenir la visi tradicional del desenvolupament d'activitats entorn a "nuclis", amb diferents estndards i especificacions representant diferents tecnologies mbils, treballant de forma independent, OMA tracta de consolidar en una sola organitzaci totes les activitats d'especificaci en l'espai dels serveis. 
	
Entre els seus membres s'inclouen fabricants de dispositius mbils (Ericsson, Siemens, Nokia, Openwave, Sony Ericsson, Philips, Motorola, Samsung,...), operadors de telefonia mbil (Telefonica, Vodafone, Orange, T-Mobile,...) i tambe companyies de software (Microsoft, Sun Microsystems, IBM, Oracle Corporation, Symbian, Celtick,...).

 Principis i objectius .

 Els productes i serveis estan basats en protocols, interfcies i estndards oberts i no estan restringits a les tecnologies propietries.
 Les especificacions son independents al tipus de xarxa utilitzada per la connexi i transport de dades (per exemple GSM, GPRS, EDGE, CDMA, UMTS). L'especificaci de la OMA per a una funcionalitat concreta s la mateixa per a xarxes GSM, UMTS o CDMA2000.
 L'arquitectura s independent del sistema operatiu.
 Proporcionar serveis interoperables que permetin treballar a travs de pasos, operadores, xarxes i dispositius mbils.
 s una organitzaci oberta, amb carcter de frum, per a que les principals companyies de la industria es posin d'acord i segueixin unes especificacions comunes per als seus productes i serveis. El compliment dels estndards s completament voluntari.
 Llicencia de propietat intellectual "FRAND". Els membres que posseeixin drets de propietat intellectual (com per exemple les patents) en tecnologies essencials per a la realitzaci d'una especificaci han d'estar d'acord en proporcionar llicencies per a la seva tecnologia d'una forma "justa, raonable i no discriminatria" (FRAND -- "fair, reasonable and non discriminatory", de l'angls) als dems membres de la OMA.
 Proporcionar valor i beneficis als membres de la OMA en totes les parts de la cadena de valor, incloent els provedors de serveis i continguts, provedors de tecnologia de la informaci, operadors mbils i provedors de tecnologia sense fils, de forma que ells escolliran participar activament en la organitzaci.

 Grups de treball i comits .

Sn els responsables de la redacci de les especificacions tcniques, la seva aprovaci, manteniment, aix com de la resoluci de les qestions tcniques dins la OMA.
Tamb s'encarrega de la distribuci de les especificacions tcniques per als mbits d'aplicaci i serveis, amb interoperabilitat garantida, de forma que tamb permeti el desenvolupament de noves aplicacions i serveis mbils.

Actualment hi ha 12 grups tcnics de treball, 4 grups horitzontals de treball i el comit de planificaci:

 Release Planning & Management .

s un comit de la OMA, i s responsable de:
 Planificar i gestionar els avenos de la OMA.
 Definir aquests avenos, basats en les especificacions de la OMA i els programes test d interoperabilitat.
 Definir el procs de planificaci i les convencions de nomenclatura i terminologia dels avenos.
 Gestionar el progrs del projecte cap a la realitzaci d aquest.

 Requirements .

El grup de requeriments de la OMA s responsable de:
 Identificar i especificar els casos d us dels serveis i identificar els requeriments d interoperabilitat i utilitzaci.
 Coordinar el treball dels requeriments en tots els grups de treball de la OMA.
 Verificar la consistncia del treball dels requeriments en tots els grups de treball de la OMA.
L mbit d aplicaci d aquest grup s en l especificaci dels requisits tcnics i empresarials per a:
 Aplicacions i serveis per a serveis mbils, independents del mtode d accs i la xarxa utilitzada.
 Interfcies entre aplicacions externes i serveis i sistemes mbils.

 Architecture .

El grup de treball sobre l arquitectura s responsable de la definici de l arquitectura de tot el sistema de la OMA. A ms a ms, aquest grup proporciona assessorament i ajuda amb l arquitectura de les especificacions en els grups de treball. Aquest tamb assegura, a travs de revisions, la adherncia de les especificacions a l arquitectura de la OMA.

 Security .

El grup de treball sobre seguretat especifica:
 Protocols de comunicaci segura entre clients mbils i servidors tan en la capa de transport com en la capa d aplicacions.
 Seguretat i serveis segurs o de confiana (per exemple, l autenticaci, confidencialitat i integritat) oferts per i a clients mbils i servidors.
 Interaccions amb altres entitats, que garanteixin un nivell de seguretat adequat, per a permetre els anteriors elements.
Els principals objectius del grup de seguretat sn:
 Especificar el funcionament dels mecanismes de seguretat adequats, caracterstiques i serveis per a clients mbils, servidors i entitats relacionades;
 Garantir la seguretat en els altres grups de treball.
 Portar a terme revisions i donar suport als altres grups de treball en identificar i resoldre possibles problemes de seguretat.

 Interoperability .

El grup de treball d'interoperabilitat actua com un centre d'excel lncia per a identificar, especificar i mantenir els processos requerits, poltiques i programes de prova per a garantir la interoperabilitat per als serveis d'extrem-a-extrem.
Consolidar contnuament tots els grups d'interoperabilitat del present i futur de les organitzacions afiliades, o que s'estiguin afiliant a la OMA, per a garantir una comprensi com de les activitats en curs sobre la interoperabilitat, estudi i anlisi de les prctiques en aquesta rea.
Aquest grup tamb s responsable de proporcionar interoperabilitat en tots els mbits de la OMA.

 Broadcasting .

El grup de treball de radiodifusi examinar les necessitat dels serveis de radiodifusi mbils i dels mitjans necessaris per a la seva distribuci. El terme  serveis de radiodifusi mbils  es refereix a una amplia gama de serveis de radiodifusi, els quals influeixen conjuntament la difusi unidireccional un-a-molts i la difusi bidireccional paradigmtiques en un entorn mbil. Per tant, els serveis de radiodifusi mbil inclouen serveis que van des de la difusi clssica a la multi-difusi mbil.

 Content Distribution .

Amb el terme "push" ens referim a l'entrega d'informaci sense que sigui necessari sol licitar-la. En el model web familiar, al qual estem acostumats, un client sol licita ("pull") el contingut d'un servidor web. Amb el sistema "push", el servidor pot entregar el contingut al client sense que aquest l'hagi de sol licitar.

En el model client/servidor "normal", un client sol licita un servei o informaci a un servidor, el qual respon transmetent la informaci al client. Aix s conegut com a tecnologia "pull"; el client obt la tecnologia del servidor. Buscar a Internet (WWW) s un exemple tpic de tecnologia "pull", on l'usuari entra una URL (la sol licitud) que s enviada a un servidor, i aquest respon enviant una pagina web (la resposta) a l'usuari.

En contrast amb aix, tamb hi ha tecnologia "push", la qual tamb es basa en el model client/servidor, per on no hi ha una sol licitud explicita del client abans de que el servidor transmeti el contingut. El sistema "push" WAP introdueix un mitj per a transmetre informaci a un dispositiu sense una sol licitud de l'usuari.

El grup de treball sobre la distribuci de continguts s un comit tcnic que opera en el marc del grup d'aplicacions mbils. El seu propsit s escriure i mantenir les especificacions sobre el sistema "push" de la OMA, i donar suport igual que un grup tcnic expert en problemes relacionats amb aquest sistema. Fins avui, hi ha creades una o ms versions de les nou especificacions (Cache Operations, Service Indication, Push Access Protocol, Service Loading, Push Architectural Overview, Push Proxy Gateway Service, Push Over-the-Air Protocol, Push Message i E-Mail Notification).

 Data Synchronization .

El grup de treball de sincronitzaci de dades continua el treball originat en la antiga SyncML Initiative.

L objectiu d aquest grup s continuar el desenvolupament de les especificacions per a la sincronitzaci de dades, i desenvolupar altres especificacions similars, incloent per no limitat a la tecnologia SyncML. Aquestes especificacions inclouran les especificacions conformes i un conjunt de les millors prctiques que descriuen com utilitzar les especificacions sobre la tecnologia de sincronitzaci de dades dins de l arquitectura de la OMA.

 Device Management .

El grup de treball sobre la gesti de dispositius va ser format consolidant les activitats sobre gesti de dispositius que tenien lloc anteriorment en l antic WAP Forum I l antiga SyncML Initiative.

L objectiu d aquest grup s especificar protocols i mecanismes que aconsegueixin gestionar els dispositius mbils incloent la configuraci necessria per a accedir als serveis i a la gesti del software en els dispositius mbils.

 Digital Rights Management .

L objectiu del grup de treball sobre la gesti de drets digital s especificar protocols de nivells d aplicaci i comportaments que proporcionen la gesti de les transaccions i del cicle de vida dels continguts i les aplicacions en els dispositius mbils.

Els exemples inclouen:
 Entrega de contingut confirmada.
 Suport de descarrega per a l entrega de contingut i el seu s.
 Protecci de continguts personals i comercials.
 Limitar l s del contingut basant-se en permisos associats.
 Distribuci de contingut (incloent la super-distribuci).
 Donar suport per emmagatzemar i compartir contingut i aplicacions.
La gesti de drets digital utilitza o crea les segents tecnologies per a aconseguir els objectius anteriors:
 Protocols de nivells d aplicaci per a client/servidor i comunicaci  peer-to-peer  i transferncia d arxius.
 Agents d usuari responsables de l aplicaci de comportaments en els dispositius mbils.
 Formats d empaquetament i tipus de medis.
 Llenguatge l expressi dels drets per tal d expressar permisos i limitacions.
L mbit d aplicaci de la gesti de drets digital inclou una varietat d activitats, incloent:
 Recollir i refinar els requeriments i els casos d s per a nous elements de treball. Aix inclou un inicial enlla de declaracions a diverses entitats externes.
 Selecci de protocols de seguretat.
 Desenvolupament d especificacions tcniques, incloent el manteniment de les especificacions existents.
 Revisar i aprovar els plans de prova d interoperabilitat i els seus procediments.

 Games Services .

El grup de treball sobre els serveis de jocs continua el treball originat en l antic Mobile Games Interoperability Forum.

L objectiu d aquest grup s definir les especificacions d interoperabilitat, interfcies de programaci d aplicacions (APIs) i protocols per a jugar a travs de la xarxa. Les especificacions dels serveis de jocs permetran als desenvolupadors de jocs desenvolupar i desplegar jocs que poden interoperar ms eficientment amb plataformes I xarxes basades en les especificacions de la OMA. La intenci s reduir de manera significativa el cost per als desenvolupadors de jocs, propietaris de plataformes de joc i provedors de serveis.

 Location .

El grup de treball de localitzaci continua amb la feina originada a l antic Location Interoperability Forum i al Location Drafting Committee del WAP Forum.

Aquest grup ha estat creat per a desenvolupar especificacions per a garantir la interoperabilitat dels serveis mbils de localitzaci. El grup adoptar les especificacions rellevants desenvolupades per el Location Interoperability Forum i per el WAP Forum i convergiran altres iniciatives rellevants de la industria segons sigui necessari.

 Mobile Client Environment .

Aquest grup de treball s responsable de l'especificaci de les tecnologies d'aplicaci utilitzades en l'arquitectura mbil oberta.
 
s responsable dels tipus de contingut base, incloent la semntica, aix com els agents d'usuari, el comportament i les interfcies de programaci que siguin necessries per a utilitzar aquests tipus de contingut, i fer-los interactuar amb el navegador de l'agent d'usuari, amb la intenci de permetre la creaci i l's dels serveis de dades en dispositius mbils de m, incloent telfons mbils, busca-persones i PDAs.

 Messaging .

El grup de treball sobre missatgeria s responsable de les especificacions de missatgeria i tecnologies relacionades amb aquesta. L objectiu d aquest grup s especificar un conjunt de caracterstiques bsiques de missatgeria que poden ser utilitzades per a permetre paradigmes especfics. S espera que aquest grup proporcioni la claredat dels mtodes amb els quals la missatgeria s utilitzada com a mitj per a la interacci amb diferents aplicacions mbils.

La interoperabilitat dels serveis de missatgeria s tamb un objectiu important d aquest grup. 

 Mobile Commerce & Charging .

Aquest grup t dues rees de treball: la descrrega i el comer mbil.

El treball del grup es centra en la creaci d'un sistema de descrrega. Aquest facilitar el desplegament dels serveis proveint interfcies de descrrega. El creixent nombre de sistemes de serveis que estan essent desenvolupats a la OMA requereixen un enfocament coherent per les industries interessades en proveir estndards i especificacions per a coordinar les descarregues de dades i el flux d'informaci, aplicacions i serveis subjacents en els sistemes de tarifaci.

El propsit del treball de comer mbil s aproximar les industries (companyies, frums,etc.) i aconseguir un esfor ms coordinat en el comer mbil dins de la OMA. La OMA t la gran habilitat de vincular mltiples visions de les industries en un sol organisme de normalitzaci reduint la fragmentaci al mnim. Aix comporta la habilitat de proporcionar transaccions segures, enllaar xarxes sense fils i els seus operadors, complir els requisits bancaris i els de la industria financera i satisfer les necessitats dels consumidors.

 Presence & Availability Working Group .

Aquest grup te els objectius d especificar els sistemes de serveis per a permetre el desplegament dels serveis de disponibilitat i de presencia mbil interoperable. Els serveis de disponibilitat i presncia permeten a les aplicacions intercanviar informaci dinmica (per exemple, estat, ubicaci i capacitat) sobre els recursos (per exemple, usuaris i dispositius). Els termes  Serveis de presencia  i  Serveis de disponibilitat i presncia  es poden utilitzar indiferentment per a referir-se a aquests serveis.

Les especificacions creades per aquest grup son utilitzades per la industria mbil incloent operadors, venedors i usuaris. Aquest especifica els sistemes de serveis de la OMA en l mbit de presncia i disponibilitat. Aquestes especificacions seran creades de forma que no tindran en compte el tipus de xarxa, s a dir, seran tils en una varietat de xarxes. 

 Push To Talk Over Cellular .

Aquest grup de treball esta enfocat a desenvolupar especificacions d aplicacions per a permetre el desplegament dels serveis de  push to talk  interoperables.

El treball inicial d aquest grup estar centralitzat en les tasques requerides per a desenvolupar especificacions per a un estndard obert per a permetre l adopci de serveis  push to talk  a travs de xarxes mbils. El servei  push to talk  s un tipus de comunicaci half-duplex que permet als usuaris establir una comunicaci immediata amb un o ms receptors, similar al tipus d operaci del Walkie Talkie, simplement polsant un bot en el terminal.

 Bibliografia .

 Pgina web de la Open Mobile Alliance;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398036" title="Puig de Masvell" nonfiltered="3390" processed="3372" dbindex="153411">

El Puig de Masvell s una muntanya de 547 metres que es troba al municipi d'Oliola a la comarca de la Noguera. 

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 264103001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398038" title="Masia de Pifanyo" nonfiltered="3391" processed="3373" dbindex="153412">
La Masia de Pifanyo s una masia situada al municipi de Penelles a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398041" title="Masia Niub" nonfiltered="3392" processed="3374" dbindex="153413">
La Masia Niub s una masia situada al municipi de Penelles a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398042" title="Gesnericia" nonfiltered="3393" processed="3375" dbindex="153414">


Gesnericia, Gesnericies o Gesneriaceae s una  famlia de plantes amb flors.

El nom d aquesta famlia est basat en el gnere Gesneria, en honor de l'humanista sus  Conrad Gessner.

T uns  150 gneres i prop de  3.200 espcies.

La distribuci de les Gesnericies s en els climes tropicals i subtropicals del Vell Mn i el Nou Mn i poques espcies en les rees temperades.

La majoria sn plantes herbcies o subarbustives i unes poques arbustos llenyosos o arbres menuts. 

Est dividida en les subfamlies: subfamlia Cyrtandroideae en el Vell Mn i subfamlia Gesnerioideae en el Nou Mn.  

Moltes espcies tenen s ornamental la planta ms coneguda s la Violeta africana dins del gnere Saintpaulia.


Alguns gneres.



Enllaos externs.
World Checklist of Gesneriaceae;
Genera of Gesneriaceae;
Gesneriad Reference Web;
Gesneriaceae:  A Scientific Overview, by Prof. Anton Weber (on the Gesneriad Reference Web);
Gesneriaceae in Flora of China;
The Gesneriad Society (formerly the American Gloxinia and Gesneriad Society);
Annotated Bibliography of the Gesneriaceae;
Phylogenetic relationships in the Gesnerioideae (Gesneriaceae) based on nrDNA ITS and cpDNA trnL-F and trnE-T spacer region sequences (link to abstract);
Evolution of Cyrtandra (Gesneriaceae) in the Pacific Ocean: the origin of a supertramp clade;
Weber, A. 2004. Gesneriaceae and Scrophulariaceae: Robert Brown and now. Telopea 10(2): 543-571.;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398046" title="Resedcia" nonfiltered="3394" processed="3376" dbindex="153415">

Resedcia, Resedcies o Resedaceae s una famlia de plantes amb flors.

Consta de 6 gneres i unes 70 espcies.

Es distribueixen en zones de clima temperat a subtropical d  Europa, oest d  sia, l Orient Mitj, Nordamrica, i Sudfrica.

Normalment sn plantes herbcies anuals, bianuals o perennes.

Gneres.

Caylusea;
Ochradenus;
Oligomeris;
Randonia;
Reseda;
Sesamoides;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398055" title="Instruccions per segon" nonfiltered="3395" processed="3377" dbindex="153416">
Instruccions per segon (IPS) s una mesura de la velocitat de l'ordinador. Alguns valors exposats d'IPS han representat "pics" en taxes d'execuci artificials amb seqncies d'instruccions amb poques branques, mentres que un treball real que consta d'una combinaci d'instruccions i d'aplicacions, algunes de les quals tarden ms en executar que d'altres.  El rendiment de la jerarquia de memoria tamb afecta notablement al rendiment del processador, a penes una qesti considerada en els clculs dels MIPS. A causa d'aquests problemes, els investigadors van crear uns tests estandaritzats com SPECint per mesurar (possiblement) el rendiment efectiu real en les aplicacions utilitzades amb ms freqncia.

El termes s comunment utilitzat amb l'associaci d'un valor numric com milers d'instruccions per segon (kIPS), milions d'instruccions per segon (MIPS), o milions d'operacions per segon (MOPS).

 Milers d'operacions per segon (kIPS) .
Abans que els benchmarks estndard estiguessin disponibles, la classificaci de la velocitat mitjana dels computadors estava basada amb clculs amb una combinaci d'instruccions, els resultats es mostren amb kilo Instruccions Per Segon (kIPS). El ms fams va ser la combinaci de Gibson, feta per J Gibson d'IBM per aplicacions cientfiques. Altres classificacions tamb van ser desenvolupades per aplicacions comercials. Computer Speeds From Instruction Mixes pre-1960 to 1971 t el resultat de aproximadament 175 computadors, proporcionant classificacions cientfiques i comercials. Per IBM, el primer clcul amb la combinaci Gibson mostra que en 1954 l'IBM 650 a 0.06 kIPS, i en 1956 l'IBM 705 a 0.5 kIPS. Els resultats sn principalment per IBM, peks altres es coneix com BUNCH - Burroughs, Univac, NCR, CDC i Honeywell.

Un miler d'instruccions per segon (kIPS) s rarament utilitzat, com molts dels microprocessadors actuals poden executar bastant milions d'operacions per segon. Un miler significa mil, no 1024.

kIPS tamb s el nom com d'un acudit per als dissenys de microprocessadors de 16 bits desenvolupats per estudiants no graduats encara en enginyeria informtica, que utilitzen el llibre Computer Organization and Design per Patterson i Hennessy (ISBN 1-55860-428-6), el qual explica els conceptes de l'arquitectura de computadors en termes de l'arquitectura MIPS. Aquestes arquitectures tendeixen a ser una versi reduda de l'arquitectura MIPS R2000.

 Milions d'instruccions per segon .
Els MIPS no sn compatibles entre arquitectures de CPU. Aquesta i altres limitacions de la unitat liderada per varis enginyers informtics var portar a definir MIPS com "Meaningless Indicator of Processor Speed."

L'equivalent de MIPS per l'aritmtica en punt flotant sn els FLOPS, en qu s'aplicar la mateixa advertncia.

A finals de la dcada de 1970, el rendiment dels minicomputadors es va comparar utilitzant els VAX MIPS, on els computadors van ser mesurats amb una tasca del seu rendiment contrastada amb el VAX 11/780 que va ser comercialitzat com una mquina d'"1 MIPS".  (Aquesta mesura tambs s coneguda com el "VAX Unit of Performance" o VUP. Encara que ortogrficament incorrecta, la "S" de "VUPs" molts cops s escrita amb majscules.) Aquest va ser triat perqu 11/780 era aproximadament equivalent en el rendiment d'un IBM System/370 model 158-3, que va ser comunment acceptat en el mon de la computaci com a corredor d'1 MIPS.

Alguns dels reclams del rendiment dels minicomputadors van estar basats amb la versi Fortran del Whetstone benchmark. Aquest produeix una classificaci amb una velocitat artificial en milions d'instruccions Whetstone per segon (MWIPS). Whetstone Benchmark History and Results proporciona uns 700 resultats per minicomputadors, mainframes, supercomputadors i PCs. El VAX 11/780 amb FPA (1977) mostra que t una classificaci de 1.02 MWIPS.

Les velocitats eficaces en MIPS sn altament depenents del llenguatge de programaci utilitzat. The Whetstone Report t una taula on mostra les velocitats MWIPS dels PCs a travs de primers intrprets i compiladors fins a els llenguatges moderns.  El primer compilador va ser BASIC (1982) on amb una CPU 8088/87 a 4.8 MHz va obtindre 0.01 MWIPS. El resultat en un processador Core 2 Duo (1 CPU 2007) 2.4 GHz varia de 9.7 MWIPS utilitzant un intrpret BASIC, 59 MWIPS per mitj d'un compilador BASIC, 347 MWIPS utilitzant Fortran 1987, 1534 MWIPS per mitj HTML/Java a 2403 MWIPS utilitzant un llenguatge modern C/C++. El codi font, versions pre-compilades i els resultats en PCs, per aquest i altres benchmarks que medeixen MIPS, estan disponibles a Roy Longbottom s PC Benchmark Collection (Free). 

La majoria dels principals microprocessadors de 8 i 16 bits van tenir el seu remdiment mesurat en kIPS (miler d'instruccions per segon), que es equivalent a 0.001 MIPS.
El primer microprocessador de propsit general, l'Intel i8080, corria a 640 kIPS.
El microprocessador Intel i8086, el primer microprocessador de 16 bits en la lnia de processadors fet per Intel i utilitzat en els ordinadors IBM PC, corria a 800 kIPS. Els primer PCs (386) de 32 bits corrien aproximadament a 3 MIPS. 

zMIPS fa referncia a la mesura de MIPS utilitzada internament per IBM per classificar els seu servidors mainframe (zSeries, IBM System z9, i IBM System z10).

 Cronologia d'instruccions per segon .




 Histric de dades .
 Computer Speeds From Instruction Mixes pre-1960 to 1971 (kIPS 175 systems);
 Computer Speed Claims 1980 to 1996 (MIPS >2000 systems);
 PC CPU Performance Comparisons %MIPS/MHz;

 Vegeu tamb .
 FLOPS;
 benchmark (computaci);
 million service units (MSU);
 Peak MIPS;
 Relative MIPS;
 Dhrystone MIPS (DMIPS);

 Referncies .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398056" title="Ruppicia" nonfiltered="3396" processed="3378" dbindex="153417">


Ruppicia, Ruppicies o Ruppiaceae s una famlia de plantes amb flors.

Aquesta famlia ha estat reconeguda per pocs taxonomistes botnics per entre ells hi ha el sistema de classificaci APG II

La famlia t un nic gnere: Ruppia.  

Formen un grup monofiltic les famlies Cymodoceaceae, Posidoniaceae i Ruppiaceae..  


Enllaos externs.

 Ruppiaceae in the Flora of North America;
 NCBI Taxonomy Browser;
 links at CSDL, Texas;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398058" title="Masia de l'Oriol" nonfiltered="3397" processed="3379" dbindex="153418">
La Masia de l'Oriol s una masia situada al municipi de Trmens a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398060" title="Masia del Serret" nonfiltered="3398" processed="3380" dbindex="153419">
La Masia del Serret s una masia situada al municipi de Trmens a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398061" title="Masia dels Roters" nonfiltered="3399" processed="3381" dbindex="153420">
La Masia dels Roters s una masia situada al municipi de Trmens a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398062" title="Salvinicia" nonfiltered="3400" processed="3382" dbindex="153421">

Salvinicia, Salvinicies o Salviniaceae s una famlia de plantes del tipus de la falguera.

La famlia t un nic gnere: Salvinia i unes 10 espcies.

Sn falgueres que floten a l aigua.

Principalment es distribueix en climes tropicals d Amrica, Eursia i frica.

Sn plantes heterospriques, s a dir, que produeixen espores de diferents mides.

El desenvolupament de les fulles de la Salvinia  s peculiar i nic ja que el costat superior de la fulla que flota s morfologicament abaxial (J. G. Croxdale 1978, 1979, 1981).

Algunes espcies sn invasives de grans superfcies aqutiques sota climes tropicals

Fonts.
 USDA;
 Salvia minima in Flora of North America;
 S. molesta as pest;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398067" title="Esparganicia" nonfiltered="3401" processed="3383" dbindex="153422">


Esparganicia ,Esparganicies o Sparganiaceae s una famlia de plantes amb flors.

T un nic gnere Sparganium i unes 24 espcies que sn plantes perennes d hbitats humits. Recentment s ha trobat que  Sparganium era molt proper al gnere  Typha, i ha estat ubicat amb aquest gnere dins la famlia  Typhaceae.

Enllaos externs.

Sparganiaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Version: 27th April 2006. http://delta-intkey.com. ;
NCBI Taxonomy Browser;
links at CSDL;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398072" title="Josep Sunyer i Raurell" nonfiltered="3402" processed="3384" dbindex="153423">

Josep Sunyer i Raurell (Manresa, Bages, c. 1673 - Manresa, 1751) fou un escultor del Barroc catal.
	
Aprengu l'ofici al taller que tenia el seu avi Pau Sunyer (mort el 1694) i el seu pare,
Josep Sunyer (I) (mort abans de 1682) juntament amb Llus Generes i Francesc Grau. L'aprenentatge el fu al costat de Pau Costa, de Vic, amb qui tingu molts punts en com. Collabor amb Francesc Grau en l'obra de la faana de migdia de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa, i amb el seu pare en els retaules del Roser, de Navarcles, i de Santa Maria, de Cererols (1674). 

Desprs d'aquestes obres que es poden considerar d'iniciaci, el dia 2 d'octubre de 1691 Josep Sunyer i Raurell signava una poca per un pagament a propsit del retaule de Nostra Senyora de la Sagristia de Puigcerd, on es deia que Francesc Ferriol  que inicialment havia contractat
l'obra , el seu cunyat, era mort. 

Catalunya Nord.

L'any 1696 Josep Sunyer treballaria per primera vegada al Rossell, en concret a Prada de Conflent, on l'haurien cridat els cnsols de la vila desprs de conixer la seva intervenci a Puigcerd. Aix comena la relaci de Sunyer amb terres del regne de Frana, per culturalment catalanes. El fet de realitzar un retaule com el de Puigcerd  que seria la primera obra d'un taller manres en aquestes contrades  degu ser decisori perqu se li descobrissin els mercats de la Cerdanya francesa i del Conflent i degu constituir la seva targeta de presentaci davant els jurats de
Prada l'any 1697.

L'encrrec del retaule major de Sant Pere de Prada de Conflent s contractat el 28 de mar de 1696, i a partir de llavors, es trasllada a la Catalunya Nord, on hi estableix durant una vintena d'anys un taller propi a Perpiny (on form part de la confraria de Sant Lluc) i a Prada, des d'on acaparar la major part de la contractaci procedent dels comtats del Rossell i la Cerdanya. 

Josep Sunyer va constituir un taller molt ben organitzat a la Catalunya del Nord. La competent organitzaci de l'obrador la pot certificar el recordatori dels nombrosos ajudants i aprenents
que s'hi van formar, al marge de la feina que hi van fer, Pau Sunyer i Raurell, i el tamb escultor Llus Baixa. Aix, entre els aprenents consta l'any 1697 Joan Xambo; l'any 1703 entra al taller del manres Pere Navarre, que amb el temps es convertiria en un reputat mestre, autor entre altres obres del baldaqu de la catedral d'Elna i pare del tamb escultor Josep Navarre; i finalment l'any 1710 es comprometia a formar Josep Bordas.

Durant aquest perode compt amb la presncia de collaboradors destacats com ara Jacint Morat i Soler, el germ de Josep, Pau Sunyer i Raurell i Flix Escrib (mort el 1755), daurador de la vila de Prada i casat amb una filla de Josep Sunyer i Raurell.

Josep Sunyer va formar part del Col.legi de Pintors, Escultors, Dauradors i Brodadors de Perpiny des de 1698 fins a 1714 i del qual en fou nomenat rector els anys 1713-1714.

El prestigi que li va reportar l'obra de Prada de Conflent degu ser fonamental, perqu, poc
abans d'acabar-la, el van cridar els cnsols de la vila de Cotlliure per encarregar-li el seu retaule major, dedicat a la Verge dels ngels.

En aquesta poca, Josep Sunyer tamb va tenir la responsabilitat en el retaule de Sant Vicen, de Prats de Lluans, en el qual hi va intervenir activament Segimon Pujol, format a l obrador manres dels Grau i el primer d'una nissaga d'escultors catalans que s'allarg en cinc generacions.

Aquests serien alguns dels retaules que se'n tenen constncia:

 Retaule major de Sant Pere de Prada (1697-1699), ;
 Retaule major de Cotlliure (1698-1701),
 Retaule major de Llvia (1700-1704),
 Retaule major de l'esglsia de Nostra Senyora la Real de Perpiny (c. 1700), cremat en un incendi que va afectar tota la parrquia ja al segle XVIII,
 Retaule major d'pol (c. 1707),
 Retaule major de Jc (c. 1710), ;
 Retaule major del santuari de Font-romeu (1704-1707), de Bula d'Amunt;
 Retaule lateral de la Verge del Roser, d'Oceja (1699);
 Retaule lateral de la Verge del Roser, de Vin (1710-1713);
 Retaule lateral de la Purssima Sang de Cotlliure (1699);
 Retaule lateral de Sant Galderic (c. 1714);
 Retaule lateral de Sant Joan Baptista de Prada (1713);
 Retaule lateral de Sant Eloi de Puigcerd (1711);
 Retaule lateral de Sant Sebasti de Puigcerd (1712);

i altres obres a Vilafranca de Conflent, Catll de Conflent, Tur, Ro i Cldegues.

Catalunya.

Malgrat l'estabilitat professional aconseguida en aquest obrador rossellons, cap el 1715 s'en torna a la seva ciutat natal, on s'ocup d'una empresa tan ambiciosa com fou la redecoraci de les capelles de la Seu de Manresa, calcinades per l'incendi de 1714. Aix, execut el nou cadirat del cor i el retaule de la capella del Santssim, de la seu (1715), el sepulcre del canonge Mulet i una imatge de la Mare de Du dels Dolors per a l'esglsia de Sant Miquel (1718). De forma parallela comena el retaule major d'Igualada (1718-1729), segurament el ms important de Josep Sunyer. 

El 1721 realitza el retaule de Santa Clara, de Vic, amb la collaboraci del mestre vigat Jacint Morat. Sn tamb d'aquest perode els retaules de l'ngel Custodi i de Sant Antoni Abat, de la Seu de Manresa (1723) i un Sant Crist, de Santa Margarida de Montbui (1722). Els anys 1720-1729 realitz l'exornaci de l'interior de la Cova de Sant Ignasi de Manresa.

Entre el 1735 i el 1739 estigu domiciliat a Barcelona, on intervingu en la decoraci de la capella del Roser, del monestir de Santa Caterina, i en la construcci del monument de setmana santa, de la catedral. El 1740 es fu crrec de l'obra del retaule de la capella del Claustre, de Solsona, comenada per Jacint Moret un any abans, i el 1745 contractava el de Sant Pere, de la seu manresana. Sembla que a partir de 1747, per l'avanada edat i la gota, hagu de deixar de treballar i les ltimes obres documentades de Josep Sunyer sn de carcter arquitectnic: l'esglsia nova de Joncadella (1748) i l'acabament de la faana meridional de la Santa Cova, de Manresa (1749).

Vida familiar.

Josep Sunyer es cas dues vegades: la primera, amb una neboda de Francesc Grau, filla de Teresa Grau i Pere Fontanelles, morta el 23 de desembre de 1742; la segona, amb una altra Teresa, de la qual ho desconeixem tot. Amb la primera muller va tenir sis fills com a mnim: Josep Sunyer (III) i Fontanelles, el futur escultor, que moriria mentre col.laborava amb el seu pare, l'any 1736, en la decoraci escultrica de l'avantcapella del Roser del convent de Santa Caterina Mrtir a Barcelona; Miquel Sunyer; Pere Sunyer (I), mort mentre treballava amb el seu pare, l'any 1704, en la realitzaci del retaule major de l'ermita de Font-Romeu; Rosa Sunyer, casada amb
Francesc Soler; Teresa Sunyer, esposada amb Josep Quer, i Maria Sunyer, casada amb el daurador
Flix Escrib. Josep Sunyer i Raurell va morir el 14 de gener de 1751 a casa seva, al carrer de Valldaura, i el dia 16 l'enterraven al convent de Sant Domnec de Manresa.

Referncies.


Bibliografia.

Josep Maria Gasol. L'escola barroca manresana, Revista de Catalunya, nm. 3, 1986, p. 97-118.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398073" title="Masia del Sot" nonfiltered="3403" processed="3385" dbindex="153424">
La Masia del Sot s una masia situada al municipi de Preixens a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398074" title="Mas Trepat" nonfiltered="3404" processed="3386" dbindex="153425">
El Mas Trepat s un mas situat al municipi de Preixens a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398079" title="Melanico" nonfiltered="3405" processed="3387" dbindex="153426">

Un melanico, segons la classificaci de sls de la Soil Taxonomy, s un epipedi de naturalesa fosca, amb fora contingut en m.o. i d'origen volcnic. Es troba normalment a sobre d'un doripan.

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398080" title="Sallents" nonfiltered="3406" processed="3388" dbindex="153427">

Sallents s una muntanya de 342 metres que es troba al municipi de Preixens a la comarca de la Noguera. 

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 262106001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398081" title="Blit" nonfiltered="3407" processed="3389" dbindex="153428">
El joc de blit s universal i hom creu que s l antecedent del popular beisbol americ.

El joc consisteix a fer saltar una canya o un bastonet de fusta  el blit i, mentre s enlaire, donar-li un cop ben fort amb una paleta per engegar-lo al ms lluny possible. Mentre el blit vola, els altres jugadors tracten d agafar-lo, per aix que cau a terra, ja no el poden tocar.

El jugador que colpeja repeteix aquesta acci tres vegades, partint des d on ha arribat el blit amb el darrer cop. Si un dels altres jugadors agafa el blit mentre vola, passa ell a colpejar.

Si desprs de les tres vegades de ventar-li cop, no l ha agafat ning, el jugador segent tira el blit des d on ha caigut la darrera vegada contra la paleta, que ha estat collocada damunt la ratlla de sortida; si la toca passa a ser qui colpeja si no, ho prova el segent, i aix fins que algun jugador toca la paleta.

Si desprs de provar-ho tots no l ha tocada ning, torna a colpejar el mateix que h ha fet abans, perqu no s ha aconseguit desplaar-lo.

Origen i variants.

Hom creu que aquest joc tamb t un origen mntic. 

Originriament devia haver anat ms o menys aix: el bruixot o endevinador, situat dins d un ampli cercle en el qual havia dibuixat nombrosos signes i compartiments, feia saltar el blit amb la paleta.

Observava la trajectria del bastonet i el punt on queia les repetides vegades que el tirava i d aquestes observacions dedua l esdevenidor.

Als pasos nrdics es juga una variant del blit que encara s aproxima ms a l actual beisbol. All, el camp acostuma a ser d herba. El que colpeja el blit s dins d un rea circular i, mentre els altres jugadors busquen el blit entre l herba, ell ha de fer voltes al cercle des d on ha llanat el blit.

Hom compta els punts del joc pel nombre de voltes que ha fet durant el temps que els altres invertien a trobar el blit.

Referncies.
 Auca de la vida alegre Barcelona (desembre).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398085" title="Mas Solsona" nonfiltered="3408" processed="3390" dbindex="153429">
El Mas Solsona s un mas situat al municipi de Vallfogona de Balaguer a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398086" title="Sam Neill" nonfiltered="3409" processed="3391" dbindex="153430">

Sam Neill OBE, DCNZM, (n. 14 de setembre de 1947), s un actor de televisi i cinema neozelands, propietari de dos cellers a Central Otago.

 Biografia .
 Vida primerenca .
Nascut Nigel John Dermot Neill a Omagh, Comtat de Tyrone, Irlanda del Nord, s el segon fill de Dermott Neill (neozelands de tercera generaci) i la britnica Priscilla Neill. El seu pare va ser oficial educat en la Real Acadmia Militar Sandhurst. Quan va nixer en Sam, el seu pare estava destinat a Irlanda del Nord, servint en els Gurdies Irlandesos. La seva famlia va ser propietria de Neill and Co., la major distribudora de licors de Nova Zelanda.

Neill va tornar a Nova Zelanda el 1954, on va acudir a classes en el collegi anglic Christ's College, a Christchurch. Desprs va estudiar literatura anglesa en la Universitat de Canterbury, on va tenir el seu primer contacte amb la interpretaci. Mentre va estar en la Universitat de Canterbury, va residir en el College House, on va ser nomenat Cap Castigador i Triturador del Crim (CCACC en les seves sigles en angls). Ms tard es va traslladar a Wellington per a continuar amb la carrera a la Victria University of Wellington, on es va graduar com a Llicenciat en Arts i Literatura Anglesa.

El seu nom artstic, "Sam", s'el va fer en el collegi, era un dels dos "Nigels" que hi havia en la seva classe, pel que ambds van decidir que li anomenarien Sam, per a evitar errors.

 Carrera .
Desprs de treballar en la Companyia de Cinema de Nova Zelanda com actor i director, Neill va ser seleccionat com actor principal per a la pellcula neozelandesa Sleeping Dogs. Desprs va aparixer en el clssic australi My Brilliant Career (1979), amb Judy Davis.
Aquesta interpretaci, va fer que ms tard protagonitzs el paper de Damien Thorn a La profecia III: El final de Damien el 1981, una de les seqeles de La profecia. A la fi dels anys 70, el seu mentor va ser l'actor James Mason.

Desprs que Roger Moore interprets la seva ltima pellcula de James Bond el 1985, Neill va ser considerat per al paper en Alta Tensi. Neill va impressionar a l'equip en les seves proves de pantalla i era el favorit del director John Glen. En qualsevol cas, Albert R. Broccoli no va quedar tan impressionat i el paper va recaure en Timothy Dalton. Des de llavors, Neill ha interpretat a herois i villans en una successi de pellcules per a la gran pantalla i televisi. Al Regne Unit, va ser ben conegut en els primers anys 80, protagonitzant drames com Ivanhoe i prestigi interpretant el paper protagonista en la miniserie Reilly, Ace of Spies.

Neill s conegut per protagonitzar i co-protagonitzar pellcules d'alt pressupost incloent Calma total (1989), La caa de l'Octubre Vermell (1990), Memries d'un home invisible (1992), El piano (1993), Sirenes (1994), Parc Jurssic (1993), Horitz final (1997), La lluna en directe (2000) i Parc Jurssic III (2001).

La pellcula Cinema of Unease: A Personal Journey by Sam Neill (1995) va ser escrita i dirigida per Sam Neill i Judy Rymer. En el narra els seus records personals sobre la histria del cinema neozelands. Va ser proposat el paper d'Elrond en la trilogia de El Senyor dels Anells de Peter Jackson, per va declinar ja que tenia contracte per a realitzar la pellcula Parc Jurssic III (2001). Va participar i va narrar la srie documental de la BBC de 2002 titulada Space.

Neill ha comentat que encara no sap si repetir el seu paper del Dr. Alan Grant en la pellcula Parc Jurssico IV. Tamb ha aparegut a Merlin (1998), una pellcula basada en la llegenda del Rei Artur i la Dama del Llac, interpretant al mag llegendari. Va repetir paper en la no gaire ben rebuda continuaci, L'aprenent de Merlin (2006).

Actualment protagonitza el drama histric Els Tudor, interpretant al Cardenal Wolsey, al Showtime Network.

 Nominacions .
Premis Emmy:
 Nominat a Millor Actor en una Miniserie o Pellcula per: "Merlin" (1998);

Globus d'Or:
 Nominat a Millor Interpretaci Masculina en una Miniserie o Pellcula per a Televisi per: "Merlin" (1998);
 Nominat a Millor Interpretaci Masculina en una Miniserie o Pellcula per a Televisi per: "One Against the Wind";
 Nominat a Millor Interpretaci Masculina en una Miniserie o Pellcula per a Televisi per: "" (1983);

 Vida personal .
Neill resideix a Sydney, Austrlia i t un fill, Tim (nascut el 1983), de l'actriu Llisa Harrow, i una filla, Elena (nascuda en 1990), de la maquilladora Noriko Watanabe, amb la qual es va casar el 1989. Tamb t una fillastra, Maiko Spencer, (nascuda 1981) nascuda del primer matrimoni de Noriko Watanabe. Neill recolza al Partit Laborista Australi, a Greenpeace, OxFam, i a WWF. Tamb recolza firmement la legalitzaci del cannabis i ha estat arrestat pel seu activisme.

 Filmografia .
 Televisi .
Ivanhoe (1982) ;
Reilly, Ace of Spies (1983);
Kane and Abel (Can y Abel) (1985);
Jessica (2004);
In Cold Blood (1996);
Doctor Zhivago (2002);
Framed (2002);
Stiff (2004);
Jessica (2004);
To the Ends of the Earth (2005);
The Triangle (Srie) (2005);
Two Twisted (Srie) (2006);
The Tudors (Srie) (2007);

 Cinema .
Sleeping Dogs (1977);
My Brilliant Career (1979);
Possession (1981);
Omen III: The Final Conflict (La Profecia III: El Conflicte Final) (1981);
Attack Force Z (1982);
Plenty (1985);
The Good Wife (1987);
A Cry in the Dark (1988);
Calma total (1989);
The Hunt for Red October (La caa de l'Octubre Roig) (1990);
Until the End of the World (Fins al final del mn) (1991);
Death in Brunswick (1991);
Memoirs of an Invisible Man(1992);
El piano, (1993);
Parc Jurssic (1993);
Sirens (1994);
Country Life (1994);
Cinema of Unease: A Personal Journey by Sam Neill(1995);
Event Horizon (Horizonte Final) (1995);
In the Mouth of Madness (1995);
Children of the Revolution (1996);
Merlin (1998);
Sweet Revenge (1998);
The Horse Whisperer (1998);
Bicentennial Man (1999);
La lluna en directe (2000);
Parc Jurssic III (2001);
The Zookeeper (2001);
Dirty Deeds (2002);
Perfect Strangers (2003);
Yes (2004);
Wimbledon (2004);
L'aprenent de Merlin (2006);
Parc Jurssic IV (en producci);

 Enllaos externs .
 ;




 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398087" title="Cal Santdiumenge" nonfiltered="3410" processed="3392" dbindex="153431">
Cal Santdiumenge s una masia situada al municipi de Vallfogona de Balaguer a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398088" title="Ca l'Alegret" nonfiltered="3411" processed="3393" dbindex="153432">
Ca l'Alegret s una masia situada al municipi de Vallfogona de Balaguer a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398090" title="Domingo Garca Fernndez" nonfiltered="3412" processed="3394" dbindex="153433">
Domingo Garca Fernndez, nascut a Belorado, Burgos, el 1759 i traspassat el 1829, fou un qumic espanyol de finals del segle XVIII i primers del XIX.

 Biografia .
Les primeres notcies sobre les activitats de Garca Fernndez el situen a Pars a principis de la dcada de 1780, a on es va dirigir per a completar els seus estudis en el Collegi de Farmcia i en la Facultat de Medicina. El 1783 va obtenir una pensi del govern d'Espanya per a ampliar els seus estudis en qumica i per a espiar les tcniques de fabricaci i s de tintes empleades pels francesos en la seva factoria de Gobelins. A diferncia d'altres cientfics espanyols de l'poca, Garca Fernndez va concentrar els seus interessos en l'rea denominada qumica aplicada a les arts, ms centrat en els coneixements qumics en si mateixos que en el seu s en altres camps com la mineria, la medicina o la cirurgia. 

En 1787 Garca Fernndez, ja empleat per la Junta General de Comer i Moneda com a encarregat dels assumptes qumics, torna a Frana per a realitzar diverses comissions especialment destinades a la creaci d'una escola de qumica a Madrid i una ctedra de qumica aplicada a les arts. L'encrrec de Garca Fernndez incloa visitar les Cases de la Moneda de Pars i Bordeus per a aprendre tcniques de fosa i afinaci, adquirir plans i models de forns i mquines tils, especialment instruments de precisi per a la ctedra, i, en general, actualitzar els seus coneixements. Ja en Espanya seria nomenat inspector general de les Reals cases de moneda i director general de les Reals fbriques de salnitre i plvora, per a les quals va editar un reglament el 1808.

Com un gran nombre de cientfics espanyols rellevants, el carcter illustrat de Garca Fernndez i la seva proximitat al pensament francs li portarien complicacions durant el perode d'invasi francesa, perqu al collaborar amb el govern de Jos I Bonaparte va haver d'exiliar-se a Frana al finalitzar la guerra en 1813. Encara que va tornar a Espanya al poc de temps, desprs de la firma del Tractat de Valenay en el que es prometia el perd als afrancesats, se'l va apartar de tots els crrecs oficials fins a 1818, que se li encarrega la direcci de la fbrica d'Alcraz i, ms tard, de les salines de La Poza. En 1822 va ser designat per a dirigir les vitals mines d'Almadn, que va millorar sensiblement, i on va exercir fins a la seva mort.

Obra.
En 1793 i 1795, respectivament, Garca Fernndez tradueix del francs els recentment publicats:
 Elements de farmcia terica i prctica del farmacutic francs Antoine Baum.
 Elements de l'art de tenyir de Berthollet, i inclou al final una nova traducci del Mtode de la nova nomenclatura qumica de Lavoisier.

Garca Fernndez prodiga les seves publicacions sobre qumica i mineralogia en revistes estrangeres com Annales de Chimie, Journal of Natural Philosophy: Chemistry and the Arts, Philosophical Magazin i Allgemeines Journal Der Chemie, fins a aconseguir les set publicacions. En 1799 funda, junt amb el mineralogista alemany Christian Herrgen, el qumic francs Joseph Louis Proust i el botnic i naturalista espanyol Antonio Jos Cavanilles la primera revista cientfica espanyola, Anales de Historia Natural, a la que contribueix amb distints articles en qu posa de manifest la seva excellents relacions cientfiques amb Proust, amb el que intercanviava verificacions dels seus respectius experiments.

 Obres .
GARCA FERNNDEZ, D., Rapport fait au conseil du commerce et des mines d'Espagne sur un nouveau bois propre a la teinture nomme paraguatan,Annales de Chimie, 23 (1797): 320-324.
GARCA FERNNDEZ, D., Rapports faits  la junte royale de commerce, monnoie et mines sur quelques productions naturelles nouvellement decouvertes en Espagne, et autres travaux, Annales  de Chimie, 28 (1798): 311-316.
GARCA FERNNDEZ, D., Rapport fait au conseil du commerce et des mines d'Espagne sur un nouveau bois propre a la teinture nomme paraguatan, Journal of Natural Philosophy, Chemistry and the Arts, 2 (1799): 93-94.
GARCA FERNNDEZ, D., Rapport fait au conseil du commerce et des mines d'Espagne sur un nouveau bois propre a la teinture nomme paraguatan, Phil. Magazine, 1 (1798): 92-94.
GARCA FERNNDEZ, D., Einflussdes Lichts bei der Reinigung der Salpetersure von Salziger Sure, Allgemeines J. der Chemie, 2 (1799): 576.
GARCA FERNNDEZ, D., Eine besondere Metallische Substanz in einem Neuen Spanischen Quecksilbererz, Allgemeines J. der Chemie, 2 (1799): 577-578.
GARCA FERNNDEZ, D., Rapport fait au conseil du commerce et des mines d'Espagne sur un nouveau bois propre a la teinture nomme paraguatan, Allgemeines Journal der Chemie, 2 (1799): 547-550.

Bibliografia.
LPEZ PIERO, J. M. et al. (eds),  Diccionario histrico de la Ciencia Moderna en Espaa , Barcelona, Pennsula, 2 vols, 1983.
GARCA BELMAR, A. y BERTOMEU SNCHEZ, J. R., Viajes a Francia para el estudio de la qumica, 1770 y 1833, Asclepio-Vol. LIII-1-2001, pp. 95-139.
VALERA CANDEL, M., Catlogo de la produccin cientfica espaola publicada en el extranjero: 1751-1830, Universidad de Murcia, Murcia, 2006.

Enllaos externs.
Pginas de Historia de la Ciencia de Jos Ramn Bertomeu, en la Universitat de Valncia;
La Ciencia Espaola durante el siglo XVIII, Ignacio Bocanegra Yez;
La Historia Natural en la formacin de los boticarios espaoles del siglo XVIII, Alberto Gomis-Blanco, Antonio Gonzlez-Bueno;
Catlogo de la produccin cientfica espaola publicada en el extranjero: 1751-1830, Manuel Valera Candel;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398091" title="El Mol (Torrelameu)" nonfiltered="3413" processed="3395" dbindex="153434">
El Mol s una masia situada al municipi de Torrelameu a la comarca de la Noguera.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398093" title="Raona" nonfiltered="3414" processed="3396" dbindex="153435">



Raona S.L. s una consultora d'enginyeria de software d'origen espanyol. Fundada l'any 2003 a Barcelona, actualment compta amb 100 treballadors aproximadament, distributs en diferents equips internacionals. Els centres de desenvolupament de software es troben situats a Espanya, a les ciutats de Barcelona i Madrid, i en Argentina a Crdova i San Luis. 

Com organitzaci provedora de solucions en sistemes i tecnologies de la informaci per a empreses, els serveis que brinda comprenen l'enginyeria de software, el Software Process Improvement (SPI), la gesti de projectes i integraci de sistemes, la consultoria de negoci per a software houses i la transferncia de coneixements.

Microsoft ha nomenat a Raona Microsoft Gold Certified Partner, ja que compta amb 10 de les 13 Competncies Microsoft. Aquestes competncies sn: Advanced Infrastructure, SOA & Business Process, Custom Development, Information Worker, Networking Infrastructure, Data Management, Mobility Solutions, Security Solutions, Business Intelligence, Unified Comunications.

Raona ha desenvolupat i ha dut a la prctica el concepte denominat Teamshoring. Aquest concepte consisteix en la creaci d'equips de desenvolupament a la mesura de cada projecte. L'empresa treballa amb equips d'enginyers de les seves oficines d'Espanya i Argentina, l'objectiu de les quals s garantir la consecuci dels resultats esperats de cada projecte, amb la creaci d'equips d'enginyers adaptats als requeriments que cada treball necessita. 

 Enllaos externs .
 Lloc Oficial;
 Clients;
 Casos d'Estudi;
 Les Competncies Microsoft;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398094" title="Lo Maset (Torrelameu)" nonfiltered="3415" processed="3397" dbindex="153436">
Lo Maset s un mas situat al municipi de Torrelameu a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398095" title="Tossal Gros (Torrelameu)" nonfiltered="3416" processed="3398" dbindex="153437">

El Tossal Gros s una muntanya de 227 metres que es troba al municipi de Torrelameu a la comarca de la Noguera. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398097" title="Laura Dern" nonfiltered="3417" processed="3399" dbindex="153438">

Laura Elizabeth Dern (10 de febrer de 1967, Los Angeles, Califrnia) s una actriu nord-americana. Va ser nominada a l'Oscar a la millor actriu pel seu treball en la pellcula Rambling Rose. Ha treballat tamb en pellcules com Parc Jurssic, Parc Jurssic III, Vellut blau, Un mn perfecte, Cor salvatge, Wild at Heart, October Sky, Mask i We Don't Live Here Anymore, per la qual va rebre el premi a la millor actriu de repartiment de la Boston Society of Film Critics.

 Biografia .
Laura Dern s filla dels actors Bruce Dern i Diane Ladd i bisneta del que fos governador de l'Estat d'Utah, George H. Dern. El seu debut cinematogrfic va ser un cameig en la pellcula Alice Doesn't Live Here Anymore (L'Alicia ja no viu aqu), de Martin Scorsese. A mitjan els 80 va obtenir els elogis de la crtica pels seus papers en films de Peter Bogdanovich (Mask) i David Lynch (Vellut blau, Cor salvatge), i va aparixer en la superproducci de Steven Spielberg Parc Jurssic. El 1992, l'actriu i la seva mare, Diane Ladd, van arribar a ser les primeres mare i filla a ser nominades per als premis Oscar, actuant en la mateixa pellcula, Rambling Rose, encara que no feien de mare i filla en ella. Dern va fer el paper de Ruth en la stira Citizen Ruth, el debut cinematogrfic del director Alexander Payne. L'actriu podria aix mateix repetir el paper d'Ellie Sattler en Parc Jurssic IV.

Ha treballat molt en televisi, senyaladament a Afterburn, per la qual va rebre un Globus d'Or a la millor actriu de minisrie. Ha estat actriu convidada en L'ala oest de la Casa Blanca i la seva veu ha aparegut en King of the Hill, i com a lesbiana que tracta d'engatusar a Ellen DeGeneres, en un fams episodi de la srie Ellen.

Es coneix a Dern tamb pel seu intens activismo poltic en pro de causes humanitries, com The Children's Health Environmental Coalition, organitzaci que tracta de cridar l'atenci sobre les substncies txiques que poden afectar la salut dels nens.

Laura Dern ha mantingut sonats romanos amb el director Renny Harlin i amb els actors Kyle MacLachlan, Jeff Goldblum i Billy Bob Thornton, que la va deixar sorpressivament per casar-se amb Angelina Jolie.

L'actriu va contreure matrimoni amb el guitarrista Ben Harper, el 23 de desembre de 2005, desprs de cinc anys de relacions. Tenen dos fills.

 Filmografia .
 White Lightning (1973) (no apareix en els crdits) .... com a Sharon Anne, la filla de Maggie.
 
 Alice Doesn't Live Here Anymore (1974) (no apareix en els crdits) .... menjant un gelat. ;
 Foxes (1980) .... Debbie. ;
 Ladies and Gentlemen, the Fabulous Stains (1981) .... Jessica McNeil ;
 Shannon (1981) episodio de TV ;
 Happy Endings (1983) (TV) .... Audrey Constantine ;
 Teachers (1984) .... Diane ;
 The Three Wishes of Billy Grier (1984) (TV) .... Crissy ;
 Mask(1985) .... Diana Adams ;
 Smooth Talk (1985) .... Connie ;
 Blue Velvet (1986) .... Sandy Williams ;
  (1987) ;
 Haunted Summer (1988) .... Claire Clairmont ;
 Nightmare Classics (1989) episodi TV .... Rebecca ;
 Fat Man and Little Boy (1989) .... Kathleen Robinson ;
 Industrial Symphony No. 1: The Dream of the Broken Hearted (1990) (TV) ;
 Wild at Heart (1990) .... Lula Fortune ;
 Rambling Rose (1991) .... Rose ;
 Afterburn (1992) (TV) .... Janet Harduvel ;
 Jurassic Park (1993) .... Dra. Ellie Sattler ;
 Fallen Angels (1993) TV Episode .... Annie Ainsley ;
 A Perfect World (1993) .... Sally Gerber ;
 The Gift (1994) (TV) (Director) ;
 Down Came a Blackbird (1995) (TV) .... Helen McNulty (tamb productor executiu) ;
 Frasier (1995) TV Episode (voz) .... June ;
 Citizen Ruth (1996) .... Ruth Stoops ;
 The Siege at Ruby Ridge (1996) (TV) .... Vicki Weaver ;
 Bastard Out of Carolina (1996) (voice) .... Narrador;
 Ellen (1997) episodio de televisin .... Susan ;
 The Baby Dance (1998) (TV) .... Wanda LeFauve ;
 October Sky (1999) .... Miss Frieda Riley ;
 A Season for Miracles (1999) (TV) .... Berry Thompson ;
 Dr. T & the Women (2000) .... Peggy ;
 Daddy and Them (2001) .... Ruby Montgomery ;
 Jurassic Park 3 (2001) .... Dra. Ellie Sattler ;
 Within These Walls (2001) (TV) .... Hermana Pauline Quinn ;
 Novocaine (2001) .... Jean Noble ;
 Focus (2001) .... Gertrude 'Gert' Hart ;
 I Am Sam (2001) .... Randy Carpenter ;
 The West Wing (2002) episodio TV .... Poeta Tabatha Fortis ;
 Damaged Care (2002) (TV) .... Linda Peeno (tamb va produir) ;
 El rei de la tur (2003) episodi TV dibuixos animats (veu) .... Katherine & (2002) episodi TV (veu) .... serventa ;
 We Don't Live Here Anymore (2004) .... Terry Linden ;
 Happy Endings (2005) .... Pam Ferris ;
 The Prize Winner of Defiance, Ohio (2005) .... Dortha Schaefer ;
 Lonely Hearts (2006) .... Rene ;
 Inland Empire (2006) .... Nikki/Sue ;
 Year of the Dog (2007) .... Bret ;
 Tenderness (2007);
 Jurassic Park 4 (2008) .... Dr. Ellie Satler;

 Premis .

 Oscars .



 Globus d'Or .


 Enllaos externs .
 ;
 ;
 ;
 Laura Dern: Galeria de Fotos;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398098" title="Mas de la Biota" nonfiltered="3418" processed="3400" dbindex="153439">
El Mas de la Biota s un mas situat al municipi de Ponts a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398099" title="Mas de l'Albardaner" nonfiltered="3419" processed="3401" dbindex="153440">
El Mas de l'Albardaner s un mas situat al municipi de Ponts a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398101" title="Mas de n'Olives" nonfiltered="3420" processed="3402" dbindex="153441">
El Mas de n'Olives s un mas situat al municipi de Ponts a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398102" title="Mas d'en Pinyes" nonfiltered="3421" processed="3403" dbindex="153442">
El Mas d'en Pinyes s un mas situat al municipi de Ponts a la comarca de la Noguera.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398104" title="Jeff Goldblum" nonfiltered="3422" processed="3404" dbindex="153443">

Jeffrey Lynn Goldblum, ms conegut pel seu nom artstic de Jeff Goldblum, nascut el 22 d'octubre de 1952 a Pittsburgh, Pennsylvania) s un actor nord-americ, conegut principalment per la seva actuaci en pellcules com Parc Jurssic, La mosca o Independence Day entre unes altres. Tamb ha participat en programes televisius de primera categoria com Els Simpson i Friends. Ha estat nominat per als Premis Oscar de 1996.

 Biografia .
Jeff Goldblum va nixer en Pennsylvania. El seu pare era doctor i va inculcar als seus fills una educaci estricta basada en l'ortodoxia jueva, encara que va promoure les inquietuds artstiques dintre de la famlia; Jeff t quatre germans: Rick (que va morir d'una malaltia de rony quan Jeff tenia dinou anys), Pamela que tamb s actriu i el seu altre germ que s agent de l'Estat.
Als disset anys Goldblum va viure a Nova York per convertir-se en actor. Goldblum va estudiar actuaci i posada en escena en el renombrat estudi Neighborhood Playhouse sota l'adrea de l'entrenador d'actors Sanford Meisner.
Va fer el seu debut amb un petit paper en l'obra de Shakespeare Els dos gentilhomes de Verona i des de llavors va treballar amb continutat, obtenint papers en diferents obres de Broadway durant quatre anys, abans d'arribar al cinema.
Va participar en una producci cmica cridada "El Gran de Coca-Cua" i all va ser descobert pel director Robert Altman que li va oferir treballar a mitjan els setanta a California Split (1974) i Nashville (1975).

La dcada dels '80 va estar carregada de projectes per a aquest actor i entre els llargmetratges destacats es troben Retrobada (1983) de Lawrence Kasdan i La mosca (1986) de David Cronenberg; i tamb alguns sonats fracassos com Les noies de la Terra sn fcils. En aquesta poca va mantenir una turbulenta relaci amb Geena Davis amb qui va arribar a casar-se, per al poc temps es va divorciar (amb anterioritat Goldblum hi havia estat casat amb la co-protagonista de Retrobo, Patricia Gaul). Tamb va estar relacionat amb la seva companya de repartiment de Parc Jurssic (1993) de Steven Spielberg, Laura Dern encara que l'idili va ser breu.

s un actor comproms amb les causes ecologistes i tamb collabora amb associacions caritatives. Li apassiona la msica jazz i durant algun temps va formar part d'una banda; tamb ensenya en la "Playhouse West" i en la "Acting School" a Los Angeles.

Jeff Goldblum s un actor de gran altura (no noms fsica), de faccions angulares i sobretot amb altes cotes de versatilidad que ho han dut a protagonitzar amb el temps, papers de gran pes en el cinema contemporani.

Entre alguns treballs poc comuns per a un actor, es troba la locucin dels avisos destinats al mercat nord-americ de l'empresa informtica Apple, incloent els seus iMac i iBook, els avisos nord-americans de l'empresa automotriz Toyota com aix tambien dels productes de cura facial de la multinacional Procter & Gamble.

Actualment Goldblum est participant de la srie televisiva Law & Order: Criminal Intent, des del juny de 2008, cobrint el rol del detectiu Zach Nichols.

 Pellcules .
 2008;
Parc Jurssic 4;
Adam Resurrected;
 2006;
Man of The Year;
Fay Grim;
Pittsburgh;
Mini's First Time;
 2004;
The Life Aquatic with Steve Zissou;
Incident at Loch Ness;
 2003;
Spinning Boris;
Dallas 362;
 2002;
Igby Goes Down;
Run Ronnie Run!;
 2001;
Perfume;
Festival in Cannes;
Cats & Dogs;
 2000;
Chain of Fools;
Auggie Rose;
One of the Hollywood Ten;
 1999;
Playmate Pajama Party;
From Star Wars to Star Wars: The Story of Industrial Light & Magic (TV);
AFI's 100 Years... 100 Stars (TV);
 1998;
Holy Man;
El prncipe de Egipto (voz);
Welcome to Hollywood;
 1997;
El mn perdut: Parc Jurssic;
The Story of Bean (TV);
 1996;
The Great White Hype;
Mad Dog Time;
Independence Day;
;
 1995;
Powder;
Hideaway;
Nine Months;
 1994;
Lush Life (TV);
 1993;
Parc Jurssic;
Fathers & Sons;
The Player;
Shooting Elizabeth;
Deep Cover;
 1992;
The Favour, the Watch and the Very Big Fish;
 1991;
El Somni del Mono Boig;
Framed (TV);
Mister Frost;
 1989;
The Fly II;
The Tall Guy;
 1988;
Earth Girls Are Easy;
Vibes;
 1987;
Beyond Therapy;
The Race for the Double Helix (BBC) anomenada Life Story (TV);
 1986;
La mosca;
 1985;
Transylvania 6-5000;
Silverado;
Into the Night;
 1984;
Terror in the Aisles;
Ernie Kovacs: Between the Laughter (TV);
The Adventures of Buckaroo Banzai Across the 8th Dimension;
 1983;
The Right Stuff;
The Big Chill;
 1982;
Rehearsal for Murder (TV);
 1981;
Threshold;
 1980;
The Legend of Sleepy Hollow (TV);
Tenspeed and Brown Shoe (TV);
 1978;
Thank God It's Friday;
La invasi dels ultracosos;
Remember My Name;
 1977;
Annie Hall;
Between the Lines;
The Sentinel;
 1976;
Special Delivery;
St. Ives;
Next Stop, Greenwich Village;
 1975;
Nashville;
Columbo A Case of Immunity;
 1974;
Death Wish;
California Split;

 Aparicions a la televisi .
Tom Goes To The Mayor (2005) ;
The Simpsons - A Fish Called Selma (1996) ;
Tenspeed and Brown Shoe (1980) ;
Friends (2003)Temporada 9 episodi 15 "el de l'atracament" ;
Will and Grace (2005) ;
Raines (2006);

 Premis .
1983: Star of Tomorrow Award. ;
1987: Saturn Award com a millor actor a La mosca (The Fly) ;
1996: Premios scar nominat com a Live Action Short Film ;
2005: Premios Emmy nominat per la seva actuaci televisiva a Will & Grace;

 Enllaos externs .
;
Abril de 2005 entrevista amb Goldblum New York Magazine;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398106" title="Masia del Cendra" nonfiltered="3423" processed="3405" dbindex="153444">
La Masia del Cendra s una masia situada al municipi de Montoliu de Segarra a la comarca de la Segarra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398108" title="Observatori Catal de l'Esport" nonfiltered="3424" processed="3406" dbindex="153445">
L Observatori Catal de l Esport s una iniciativa de la Secretaria General de l Esport de la Generalitat de Catalunya. L Institut Nacional d Educaci Fsica de Catalunya (INEFC) s el responsable de desenvolupar-lo juntament amb la collaboraci d altres institucions vinculades a l esport a Catalunya.
 
L Observatori s un instrument adreat a persones i organitzacions que intervenen en l mbit de l esport a Catalunya per tal d oferir-los la informaci necessria per fer un seguiment acurat de l evoluci del fenomen esportiu i perqu, amb el suport d aquesta informaci, puguin prendre decisions en els seus mbits de competncia. La informaci proporcionada se centra sobretot en Catalunya tot i que tamb s ofereixen els mitjans per accedir a la d altres indrets. 

La informaci es proporciona a partir de sis grans dimensions, les quals recullen la globalitat del fenomen esportiu. Sn les segents:
 
 Demanda: Hbits i opinions;
 Oferta: Organitzacions, activitats i espais;
 Economia de l esport;
 Formaci, recerca i mercat de treball;
 Projecci estatal i internacional de l esport catal;
 Marc legal i poltica esportiva;

L Observatori s possible mercs a la collaboraci de diverses persones i institucions que intervenen en l esport a Catalunya de formes diverses. La seva estructura s la segent: 

La responsabilitat recau sobre el Consell Rector de l INEFC, que t les funcions de Comit de Direcci. Coordina i orienta la poltica de l Observatori. Defineix les prioritats en la recerca i aprova els criteris metodolgics i de temporalitzaci. D aquest comit depenen rgans d execuci i rgans d assessorament.

Enllaos externs.

 L Observatori Catal de l Esport;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398109" title="Pla de la Saira (Montoliu de Segarra)" nonfiltered="3425" processed="3407" dbindex="153446">
El Pla de la Saira s un pla que es troba als municipis de Montoliu de Segarra i Montorns de Segarra a la comarca de la Segarra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398110" title="Pla del Pi (Montorns de Segarra)" nonfiltered="3426" processed="3408" dbindex="153447">
El Pla del Pi s un pla que es troba al municipi de Montorns de Segarra a la comarca de la Segarra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398111" title="ngel Rozas Serrano" nonfiltered="3427" processed="3409" dbindex="153448">
ngel  Rozas Serrano (Olula del Ro, 1927). Treballador del subsector d'abrasius (ram de la construcci), sindicalista i dirigent comunista. Va arribar a Barcelona als 14 anys d'edat. 
	
Va estar militant de la HOAC a finals dels anys 40 i, posteriorment, va vincular-se durant un breu perode temps a grups de la CNT. A partir de 1951, tot coincidint amb el boicot ciutad als tramvies i a la vaga general de mar de 1951 a Barcelona, va comenar amb d altres companys a auto-organitzar grups del PSUC, orientant-se per Radio Pirenaica i sense tenir encara contacte amb la direcci d'aquest partit clandest. Aquesta peculiar forma d'organitzaci va mantenir-se fins 1954, quan els grups formats a diferents fbriques i barris barcelonesos van ingressar en l'estructura  orgnica del PSUC. 
	
El 1956, com a militant de l'interior, va participar en el I Congrs del PSUC, realitzat a Frana. El 1958 fou detingut i empresonat, per primera vegada, arran de les vagues de solidaritat amb els obrers d'Astries que es realitzaren a Barcelona. I el maig de 1960 fou detingut arran de la caiguda del comit local de Barcelona del PSUC i condemnat en un consell de guerra a 3 anys de pres, que acompl al penal de Burgos, del qual sort en llibertat el gener de 1962. 
	
El 1964 fou un dels fundadors de la Comissi Obrera Central de Barcelona, en la reuni celebrada a l esglsia de Sant Medir,  al barri de Sants. Aquesta activitat va fer que el  detinguessin el febrer de 1965, amb motiu de la convocatria de manifestaci pel lliurament de 9.000 signatures reivindicant llibertat sindical, dret de vaga i dret de reuni, que es volien fer arribar a la delegaci provincial de la CNS. 
	
L'any 1966 fou detingut, el dia de Sant Esteve, per la seva participaci a una assemblea de CCOO en la Creu de Barber en Sabadell, posat en llibertat posteriorment, un mes ms tard torn a se detingut a Barcelona en un assemblea de treballadors en el collegi La Salle de les Vivendes del Congrs, i va ser posat en llibertat provisional 1 ms ms tard. El 27 d'octubre de 1967 va ser novament detingut en una manifestaci realitzada enfront de l'edifici de la central de Correus de Barcelona, i  estigu a la pres Model de Barcelona fins l'abril de 1968 quan sort en llibertat provisional. El 1969, durant l'estat d'excepci implantat pel rgim, va passar a la clandestinitat fins juliol del mateix any quan s'exili a Frana, on va romandre fins la transici democrtica. 
	
Fou cooptat per ser membre del Comit Central del PSUC la tardor del 1968, i posteriorment ratificat en el III Congrs, el gener de 1973, el darrer que es realitz en la clandestinitat. Fou re-escollit membre del Comit Central del PSUC en els IV, V i VI Congressos del partit, celebrats,  respectivament, l'octubre de 1977, el gener de 1981 i el mar de 1982. s membre d honor del Comit Central del PSUC. 
	
En el terreny sindical el 1978 fou elegit membre de la Comissi Obrera Nacional de Catalunya, com a responsable de formaci sindical, i posteriorment en fou nomenat president de la Comissi de Garanties. El 1989 el president de la Generalitat va atorgar-li la medalla del president Maci. El 1997 el govern central, a proposta del ministre de treball, el va concedir la medalla del mrit al treball. Actualment s president de la Fundaci Cipriano Garca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398112" title="Pla d'en Puigverd" nonfiltered="3428" processed="3410" dbindex="153449">
El Pla d'en Puigverd s un pla que es troba als municipis de Montoliu de Segarra i Montorns de Segarra a la comarca de la Segarra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398113" title="Tilicia" nonfiltered="3429" processed="3411" dbindex="153450">
Tilicia, Tilicies o Tiliaceae s una famlia botnica de plantes amb flors.

No ha estat reconeguda pel modern sistema de classificaci de plantes APG II per encara figura el nom de la famlia en moltes bases de dades botniques.

En l hemisferi nord l nic gnere present s Tilia (els Tillers)


Tiliaceae en el sistema de Candolle .
 famlia Tiliaceae;
 genus I. Sparmannia ara Sparrmannia;
 genus II? Abatia;
 genus III. Heliocarpus;
 genus IV. Antichorus;
 genus V. Corchorus;
 genus VI. Honckenya vegeu Clappertonia;
 genus VII. Triumfetta;
 genus VIII. Grewia;
 genus IX. Columbia ara Colona;
 genus X. Tilia;
 genus XI. Diplophractum;
 genus XII. Muntingia;
 genus XIII. Apeiba;
 genus XIV. Sloanea;
 genus XV. Ablania;
 genus XIV. Gyrostemon;
 genus XVII. Christiana;
 genus XVIII. Alegria;
 genus XIX. Luhea Luehea;
 genus XX. Vatica;
 genus XXI. Espera;
 genus XXII. Wikstroemia;
 genus XXIII. Berrya;

D acord amb el sistema classificador  APG II , l actual ubicaci d aquest gneres s a la famlia Malvaceae en sentit ampli (sensu lato), per amb el gnere Gyrostemon que es mou a la famlia Gyrostemonaceae, Muntingia a la famlia Muntingiaceae, Sloanea a la famlia Elaeocarpaceae, Vatica a la famlia Dipterocarpaceae i Wikstroemia a la famlia Thymelaeaceae (possiblement redut a un sinnim de Daphne).  El gnere Abatia s assignat a la nova famlia Salicaceae sensu lato.


Sistema Cronquist .
En el  Sistema Cronquist  (1981) la famlia inclou uns 50 gnerees totalitzant unes 700 espcies d arbres i arbusts i rarament d herbes. 
Ancistrocarpus Oliv.
Apeiba Aubl.
Asterophorum Sprague;
Berrya Roxb.
Brownlowia Roxb.
Burretiodendron Rehder;
Carpodiptera Griseb.
Christiana DC.
Clappertonia Meisn.
Colona Cav.
Corchoropsis Siebold & Zucc.
Corchorus L.
Craigia W.W.Sm. & W.E.Evans;
Desplatsia Bocq.
Dicraspidia Standl.
Diplodiscus Turcz.
Duboscia Bocquet;
Eleutherostylis Burret;
Entelea R.Br.
Erinocarpus Nimmo ex J.Graham;
Glyphaea Hook.f.
Goethalsia Pittier;
Grewia L.
Hainania Merr.
Heliocarpus L.
Hydrogaster Kuhlm.
Jarandersonia Kosterm.
Luehea Willd.
Lueheopsis Burret;
Microcos L.
Mollia Mart.
Mortoniodendron Standl. & Steyerm.
Neotessmannia Burret;
Pentace Hassk.
Pentaplaris L.O.Williams & Standl.
Petenaea Lundell;
Pityranthe Thwaites;
Pseudocorchorus Capuron;
Schoutenia Korth.
Sicrea (Pierre) Hallier f.
Sparrmannia L.f.
Tetralix Griseb.
Tilia L.
Trichospermum Blume;
Triumfetta L.
Vasivaea Baill.
Westphalina A.Robyns & Bamps;

APG II .
El sistema  APG II s, no reconeix aquesta famlia i la inclou dins la famlia Malvaceae sensu lato. que uneix les quatre famlies Bombacaceae, Malvaceae sensu stricto, Sterculiaceae i Tiliaceae. 
Enllaos externs.
Tiliaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards) The families of flowering plants: descriptions.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398115" title="Universitat de Valladolid" nonfiltered="3430" processed="3412" dbindex="153451">


La Universidad de Valladolid s una universitat pblica espanyola fundada al segle XIII, encarregada de l'ensenyana d'estudis superiors en set campus distributs per quatre ciutats de Castella i Lle: Valladolid, Palencia, Soria i Segovia.

 Histria .
La Universidad de Valladolid es crea, segons investigacions recents, per intervenci reial i municipal, com consta als documents de donaci de rentes al nou Estudi, els reis castellans serien els seus creadors i el concell vallisolet actuara com intermediari de la fundaci. Una altre hiptesis es que es resultat del trasllat del Estudio General de Palencia entre els anys 1208 i 1241 per Alfons VIII, rei de Castella, i l'obispe Tello Tllez de Meneses.

Ha estat una instituci molt vinculada a la ciutat des de el seu naixement, influnt en el seu desenvolupament per la intensa activitat cultural i econmica que impulsava. Al principi es va situar a la Colegiata, passant desprs a l'actual emplaament de la Facultat de Dret, al altre costat de la plaa.

En los anys 80, l'Universitat va empendre la construcci de centres docents al barri de La Rondilla, per desprs es va buscar la dispersi en diferents zones. Ms endavant comenar la construcci als barris de Beln i de San Pedro Regalado.

 Edificis .
 Edifici Histric. Facultat de Dret .

El primer edifici de la Universitat del que tenim notcies de la seva entitat arquitectnica s el construt a finals del segle XV, desprs del trasllat de la instituci des de la Colegiata fins als seu nou emplaament. Constava d'un claustre de quatre costats, al que s'obren les aules, i una capella tardogtica de certa magnitut. Al claustre s'entrava per una portada, tamb tardogtica, que s'obra al carrer Librera. A principis del segle XVIII, aquest edifici resultava insuficient, pel que s'ampli amb un altre claustre quadrangular, amb quatre galeres, al que s'obren varies aules construdes al mateix moment. Tancant el conjunt a la plaa de Santa Mara (avui plaa de la Universitat), es va realitzar una interessant faana barroca projectada pel carmelita Fray Pedro de la Visitacin i que es va construr  al 1715. En ella es troben diferents grups escultrics de qualitat i que representen alegores de las matries que s'imparten a l'edifici. Es de destacar el cos central, organitzat per quatre columnes gegants i rematat per una gran peineta. A la balaustrada es disposen quatre escultures que representen als reis que van afavorir a la Universitat vallisoletana.

Aquest conjunt, format per aquests dos claustres, el del segle XV i el del XVIII, les seves aules respectives i altres edificacions annexes, com la capella o la torre del rellotge -construda al segle XIX-, van subsistir fins al 1909.

Al 1909, i amb gran polmica, es va decidir derrivar l'antic edifici per construr un nou edifici siguint lnies eclctiques i projectat per l'arquitecte Teodosio Torres. D'aquest escombrament tan sols es va salvar la faana barroca de Fray Pedro de la Visitacin, tot i que sembla ser que la idea inicial contemplava tamb la seva destrucci. El projecte de Torres plantejava un edifici universitari amb dos claustres, como el preexistent. Laseva organitzaci s'efectuava mitjanant una caixa d'escala situada entre ambds claustres i una gran vestbul que s'obria al carrer Librera. La faana de l'edifici universitari a aquest carrer es basava en una reinterpretaci de la fatxada barroca de Fray Pedro, per utilitzant elements decoratius provinents del plateresc, barroc, neoclassicisme y grans forats prpis de la mentalitat higienstica de l'poca. 
Al 1939, aquest edifici sofreix un incendi i rep unes modificacions per part de Constantino Candeira amb una gran escala i vestbul, siguint lnies historicistes. Aquesta escala s una mostra de l'arquitectura triunfalista i historicista prpia de la Postguerra espanyola. Posteriorment, al 1968 es realitzen les ltimes obres que conformen l'actual edifici, derribant el segon claustre i construnt en el solar del mateix, un edifici de cinc plantes per allotjar l'alumnat. Tamb la faana del carrer Librera fou aleshores remodelada

 Escola Tcnica Superior d'Arquitectura .

Es construeix desprs d'una gnesis complicada. En un principi, l'edifici amb projecte de Fernndez Alba, anava a ser la delegaci del Ministeri d'Educaci, a la Plaa de Poniente, junt a l'Institut Nez de Arce. Per, concegut a la Universitat l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura, es mant el projecte d'Alba, trasportant-lo al barri residencial de Huerta del Rey.

L'edifici est dotat d'un fort carcter representatiu, abandonant les formes orgniques d'altres edificis vallisoletans de l'poca. Es marca un eix de simetra a la faana, que organitza els contundents volms del conjunt.

L'ampliaci, projectada tamb per Fernndez Alba als 80, s'idea ja per la seva funci, sense la limitaci espacial que tena el projecte inicial. Es busca ara una major llibertat d'organitzaci amb una planta centralitzada.

 Facultat de Cincies Econmiques .
La Facultat de Cincies Econmiques, projectada pels arquitectes Salvador Gayarre, Toms Domnguez i Juan Martn s un dels edificis que la Universitat impulsa als anys 80. Ja des de el seu orgen, l'edifici quedava petit per allotjar a la quantitat d'estudiants que la titulaci requera, pel que pocs anys desprs es va procedir a la contrucci de l'Aulari Campus Esgueva, adjacent a la Facultat, i que presta serveis a la Facultat d'Economa i a la d'Enginyers.

 Palau de Santa Cruz .

A les proximitats de la Universitat, com motor de desenvolupament de la ciutat i lloc de formaci de clrgues i cientfics, sorgeixen multitut d'institucions com el Collegi Major Santa Cruz (Valladolid).


El Cardenal Pedro Gonzlez de Mendoza, funda aquest Collegi al 1482, any en que es nombrat arquebisbe de Toledo. De slida formaci intellectual, obre les portes al Renaixement a la ciutat, amb un edifici primer projectat en gtic, probablement per Enrique Egas, per cambiat al 1490 a una esttica renaixentista per ordre seva. Per tan sols es va adaptar la faana amb la inclusi d'elements decoratius del nou estil. Aquestes obres foren dirigides per Lorenzo Vzquez de Segovia. Al segle XVIII es va reformar de nou la faana.

L'edifici, de planta quadrangular, s'ordena en torn a un pati de tres pissos. El baix va tenir que ser reconstrut per Juan de Nates al 1603 per la mala qualitat de la pedra. L'arquitecte Domingo Ondategui reform els dos superiors al 1744.


El contingut de la seva  biblioteca, amb les estanteries dels llibres que daten de principis dels segle XVIII, s molt  ric i important, amb vries decenes d'incunables i nombrossos llibres impressos dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX, part d'ells provinents de biblioteques de monestirs i convents desamortitzats.

Actualment, a l'edifici s'hi troba installat el Rectorat de la Universitat i el Museu de la Universitat de Valladolid.

 Actualitat .

A l'actualitat, la Universitat de Valladolid compta de set campus:

 A Valladolid: Campus de Valladolid, dividit alhora en:
 Campus de Huerta del Rey;
 Campus Centro;
 Campus del Ro Esgueva;
 Campus Miguel Delibes;
 A Sria: Campus de Sria;
 A Segovia: Campus de Segovia;
 A Palncia: Campus de Palncia;

Els seus ms de 30.000 alumnes es reparteixen en 25 centres amb ms de 2.000 professors i 1.000 "PAS" (Personal d'Administraci i Serveis).

Disposa, adems dels 25 centres, d'una srie d'edificis administratius com per exeemple el Palau de Santa Cruz on es troba el rectorat o la Casa del Estudiante on es troben la resta de serveis administratius. El CTI (Centre de Tecnologes de la Informaci) es troba a l'edifici de la Residncia Universitria Alfons VIII junt a la Facultat de Cincies.

 Facultats, Escoles Tcniques Superiors i Escoles Universitries .

 Valladolid .
 Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Valladolid;
 Escola Tcnica Superior d'Enginyeria Informtica;
 Escola Tcnica Superior d'Enginyers de Telecomunicaci;
 Escola Tcnica Superior d'Enginyers Industrials de Valladolid;
 Facultat de Cincies;
 Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials;
 Facultat de Dret;
 Facultat d'Educaci i Treball Social;
 Facultat de Filosofia i Lletres;
 Facultat de Medicina;
 Escola Universitria d'Infermeria;
 Escola Universitria d'Estudis Empresarials;
 Escola Universitria Politcnica;

 Palncia .
 Escola Tcnica Superior d'Enginyeries Agrries ;
 Facultat de Cincies del Treball;
 Escola Universitria d'Educaci;

 Sria .
 Facultat de Traducci i Interpretaci;
 Escola Universitria d'Educaci;
 Escola Universitria d'Infermeria;
 Escola Universitria d'Estudis Empresarials;
 Escola Universitria de Fisioterpia;
 Escola Universitria d'Enginyeries Agrries;

 Segvia .
 Facultat de Cincies Socials, Jurdiques i de la Comunicaci;
 Escola Universitria d'Informtica;
 Escola Universitria de Magisteri "Nuestra Seora de la Fuencisla";

Referncies.


 Enllaos externs .
 Universidad de Valladolid;
 Fundacin CIDAUT;
 examenesvalladolid.com Comunidad de universitarios de Valladolid;
 Coro de la Universidad de Valladolid;
 Alternativa Universitaria - Asociacin estudiantil;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398117" title="Tifcia" nonfiltered="3431" processed="3413" dbindex="153452">


Tifcia, Tifcies o Typhaceae s una famlia de plantes amb flors. 

La famlia constava d un nic gnere  (Typha) amb unes 12 espcies per recentment s hi ha incls el gnere Sparganium.

Les espcies es reconeixen per tenir una espiga de flors unisexuals.

 Enllaos externs .
 Typhaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Version: 27 April 2006. http://delta-intkey.com;
 NCBI Taxonomy Browser;
 links at CSDL;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398119" title="Fundaci Cipriano Garca" nonfiltered="3432" processed="3414" dbindex="153453">
La Fundaci Cipriano Garca   Arxiu Histric de Comissions Obreres de Catalunya s l entitat que gestiona l arxiu histric de CCOO de Catalunya.

L'Arxiu Histric de CCOO es va posar en marxa a finals de l'any 1990 i es va inaugurar el novembre de 1992. D'aleshores en s'ha aconseguit recuperar un patrimoni documental -fins ara extremadament dispers per la geografia catalana- certament important. 

La creaci de l'Arxiu Histric de CCOO de Catalunya pretn contribuir a la recuperaci de la memria histrica del moviment obrer i de la resta de moviments socials catalans -tenint com a cos principal les Comissions Obreres- durant un perode de la nostra histria recent, com s el franquista, en el qual les realitats socials i poltiques eren sotmeses al silenci i interpretades des de l'oblit histric de les majories socials. 

Des de l'Arxiu Histric es t la voluntat de recuperar documentaci escrita, grfica, oral i audiovisual sobre aquest perode. Els seus objectius fonamentals sn realitzar la classificaci, l'ordenaci i inventari de la documentaci recollida, per tal de difondre-la i facilitar la seva consulta als investigadors socials i a la ciutadania en general. s d'especial inters per a totes aquelles persones que vulguin conixer i estudiar el perode franquista i l'inici del procs de transici democrtica que s'inici a Espanya a partir de 1976.

L'Arxiu Histric, que t la voluntat d'abastar l'mbit nacional de Catalunya, forma part de la  Red de Archivos Histricos de CCOO de Espaa , un projecte que es va posar en marxa el 1992, i en el qual participem les unions regionals i confederacions sindicals d'Andalusia, Astries, Catalunya, Galcia, Illes Balears, Madrid, i Pas Valenci.

L'any 1994 es registr la Fundaci que el 1995 adopt el nom de Cipriano Garca com a homenatge al company malauradament desaparegut. Des de llavors, la Fundaci Cipriano Garca ha estat l'entitat encarregada de gestionar el funcionament i l'activitat de l'Arxiu Histric de CCOO de Catalunya. 

Des de 2008 s l entitat editora de Segle XX, una revista catalana d histria, una publicaci de carcter anual especialitzada en la histria contempornia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398120" title="Masia del Bon Pas" nonfiltered="3433" processed="3415" dbindex="153454">
La Masia del Bon Pas s una masia situada al municipi de Biosca a la comarca de la Segarra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398122" title="Masia de Quim" nonfiltered="3434" processed="3416" dbindex="153455">
La Masia de Quim s una masia situada al municipi de Cervera a la comarca de la Segarra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398124" title="Ulmcia" nonfiltered="3435" processed="3417" dbindex="153456">


Ulmcia, Ulmcies o Ulmaceae s una famlia de  plantes amb flors que inclou els gneres  Ulmus (l om) i Zelkova (la Zelkova).

Els membres d aquesta famlia tenen una distribuci principal per l hemisferi nord de clima temperat i en menys quantitat en altres zones excepte Austrlia 


Descripci.
Sn arbres o arbusts de fulla perenne o caduca amb substncies mucilaginoses a l escora i les fulles. Les fulles sn simples i sovint amb una base asimtrica. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398127" title="Quentin Skinner" nonfiltered="3436" processed="3418" dbindex="153457">
Quentin Robert Duthie Skinner (nascut el 26 de novembre de 1940) s un Professor d'Humanitats a Queen Mary, Universitat de Londres. Ara est al Centre d'Estudis Europeus de la Universitat de Harvard.
 Biografia .
Quentin Skinner fou professor del Christ College de Cambridge i al 2008 va comenar a ser professor de la Universitat de Londres. Tamb s un Fellow of Caius honorari.

Skinner s un professor visitant en humanitats a Queen Mary, University of London desde 2007.
 Academia .
Els escrits histrics d'Skinner han estat caracteritzats per un inters en descobrir les idees de la Modernitat primerenca i escriptors poltics de l'poca. Sobretot s'ha interessant per autors del Renaixement republic, els dictadors pre-Humanistes de la Itlia de la Baixa Edat Mitjana , com Maquiavl i ms recentment les dels republicans anglesos de mitjans del segle XVII (John Milton, James Harrington, Algernon Sidney). A les dcades del 70 i 80 va escriure sobre la histria de la idea moderna d'estat. En publicacions ms modernes ha preferit el terme "Neo-Roman" al de republic.

Normalment, Skinner s vist com un dels dos principals membres de la Escola de Cmbridge dedicats a l'estudi del pensament poltic, juntament amb J.G.A. Pocock. Altres importants estmuls de l'escola de Cmbridge sn Peter Laslett i John Locke.

L' Escola de Cambridge s coneguda sobretot per la seva atenci als "llenguatges" del pensament poltic.  La particular d'Skinner va sr la d'articular una teoria d'interpretaci que es concentrava en descobrir les intencions de l'autor en els treballs clssics de teoria poltica (Maquiavl, Thomas More, Thomas Hobbes). Aquesta teoria al principi era presentada en termes de teoria del speech act (acte de parlar). Una de les consecunces d'aquesta interpretaci s l'mfasis en la necessitat d'estudiar escriptors poltics que han estat la font dels autros clssics. Una altre consecuncia ha estat un atac a l'assumpci no crtica que aquests poltics clssics sn monoltics. En aquestes versions primerenques aix va provocar un atac de la generaci ms antiga, sobretot de Leo Strauss

Aix explica que vers els 90s, Skinner es va orientar vers el rol de retrica neo-classica en la teoria poltica moderna, que es pot veure en el seu estudi de Reason and Thetoric in the Philosophy of Hobbes (1996). La retrica neo-clssica pot ser vista com una forma de teoria de l' speech (discurs poltic) de la primera modernitat. 

Ms recenment, Skinner s'ha tornat a preocupar en la histria de la llibertat. La histria de les teories en la representaci poltica ha estat un punt central d'aquest inters. 

En un desenvolupament significant de les seves primeres crtiques de l'anacronisme a la histria de les idees, ara ens avana el punt de vista que proposa estudiar la histria del pensament poltic tenint en compte les seves fonts histriques, encara avui en el debat poltic modern.

 Principals publicacions .
Llibres.
 The Foundations of Modern Political Thought: Volume I: The Renaissance (Cambridge University Press, 1978);
 The Foundations of Modern Political Thought: Volume II: The Age of Reformation (Cambridge University Press, 1978);
 Machiavelli (Oxford University Press, 1981) ;
 Reason and Rhetoric in the Philosophy of Hobbes (Cambridge University Press, 1996);
 Liberty before Liberalism (Cambridge University Press, 1998);
 Visions of Politics: Volume I: Regarding Method (Cambridge University Press, 2002);
 Visions of Politics: Volume II: Renaissance Virtues (Cambridge University Press, 2002);
 Visions of Politics: Volume III: Hobbes and Civil Science (Cambridge University Press, 2002).
 L artiste en philosophie politique (Editions de Seuil, Paris, 2003);
 Hobbes and Republican Liberty (Cambridge University Press, 2008);

Llibres que ha editat.
 (Co-editor and contributor), Philosophy, Politics and Society: Fourth Series (Basil Blackwell, Oxford, 1972) ;
 (Co-editor and contributor), Philosophy in History (Cambridge University Press, 1984);
 (Editor and contributor), The Return of Grand Theory in the Human Sciences (Cambridge University Press, 1985);
 (Co-editor and contributor), The Cambridge History of Renaissance Philosophy (Cambridge University Press, 1988) ;
 (Co-editor), Machiavelli, The Prince (trans. Russell Price) (Cambridge University Press, 1988);
 (Co-editor and contributor), Machiavelli and Republicanism (Cambridge University Press, 1990);
 (Co-editor and contributor), Political Discourse in Early-modern Britain (Cambridge University Press, 1993);
 (Co-editor) Milton and Republicanism (Cambridge University Press, 1995);
 (Co-editor and contributor), Republicanism: A Shared European Heritage, Volume I: Republicanism and Constitutionalism in Early Modern Europe (Cambridge University Press, 2002);
 (Co-editor and contributor), Republicanism: A Shared European Heritage, Volume II:  The Values of Republicanism in Early Modern Europe (Cambridge University Press, 2002);
 (Co-editor and contributor), States and Citizens: History, Theory, Prospects (Cambridge University Press, 2003);
 (Co-editor), Thomas Hobbes: Writings on Common Law and Hereditary Right (The Clarendon Edition of the Works of Thomas Hobbes, Volume XI) (The Clarendon Press, Oxford, 2005);

Entrevistes recents.
 2000:  Intervista a Quentin Skinner: Conseguire la libert promuovere l uguaglianza , ;
Il pensiero mazziniano 3, pp. 118-22.
 2000:  Entrevista: Quentin Skinner  in As muitas faces da histria, ed. Maria Lcia Pallares-Burke, Brazilia, pp. 307-39. ;
 2002:  Encountering the Past: An Interview with Quentin Skinner  Finnish Yearbook of Political Thought 6, pp. 32-63.
 2003:  La Libert Politica ed il Mestiere dello Storico: Intervista a Quentin Skinner , Teoria Politica 19, pp. 177-85.
 2006:  Historia intelectual y accin poltica: Una entrevista con Quentin Skinner , Historia y Poltica 16, pp. 237-58.
 2007:  Neither text, nor context: An interview with Quentin Skinner , Groniek: Historisch Tijdschrift 174, pp. 117-33. ;
 2007:  La Historia de mi Historia: Una Entrevista con Quentin Skinner , El giro contextual: Cinco ensayos de Quentin Skinner y seis comentarios, ed. Enrique Bocardo Crespo, Madrid, pp. 45-60.
 2007:  Intellectual History, Liberty and Republicanism: An Interview with Quentin Skinner , Contributions to the History of Concepts 3, pp. 102-23.
 2008:  Concepts only have histories , interview with Quentin Skinner by Emmanuelle Tricoire and Jacques Levy, EspacesTemps, document 3692 ;


Bibliografia selecta.
 1988: Meaning and Context: Quentin Skinner and his Critics, ed. James Tully:Polity Press and Princeton University Press. ;
 1996:  Dossier Quentin Skinner , Krisis 64.
 2001: Slagmark: Special Number (33) on Quentin Skinner.
 2003: Kari Palonen, Quentin Skinner: History, Politics, Rhetoric, Cambridge: Polity Press.
 2003: Kari Palonen, Die Entzauberung der Begriffe: Das Umschreiben der politischen Begriffe bei Quentin Skinner und Reinhart Koselleck, Mnster.
 2006: Rethinking the Foundations of Modern Political Thought, ed. Annabel Brett and James Tully, Cambridge: Cambridge University Press. ;
 2007: El giro contextual: Cinco ensayos de Quentin Skinner y seis comentarios, ed. Enrique Bocardo Crespo: Madrid: Editorial Tecnos.
 2007: Emile Perreau-Saussine. Quentin Skinner in context, Review of Politics, vol. 68 (1), 2007, pp. 106-122;

 Referncies .

 Enllaos externs .
 pgina oficial ;
 reflexions sobre Hobbes ;
reflexions sobre Maquiavl ;
entrevista amb Quentin Skinner ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398128" title="Verbencia" nonfiltered="3437" processed="3419" dbindex="153458">


Verbencia, Verbencieso Verbenaceae, s una famlia de plantes amb flors.

Principalment sn natives de climes tropicals i adopten la forma d arbres, arbusts i herbes moltes d elles flairoses.

Consta d unes 2.000 espcies.

Alguns gneres.


 Aloysia   ;
 Amasonia;
 Callicarpa;
 Caryopteris;
 Citharexylum;
 Clerodendrum;
 Coleonema;
 Congea;
 Cornutia;
 Diostea;
 Duranta;
 Garrettia;
 Gmelina;
 Holmskioldia;
 Hymenopyramis;
 Junellia;
 Lantana;
 Nashia;
 Oxera;
 Petrea;
 Phyla (inclou Lippia);
 Premna;
 Rhaphithamnus;
 Schnabelia;
 Sphenodesme;
 Stachytarpheta;
 Symphorema;
 Tectona   Arbre de la Teca;
 Tsoongia;
 Verbena;



 Referncies .
  (2001-): Angiosperm Phylogeny Website - Verbenaceae. Version 9, June 2008.

 Enllaos externs .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398132" title="Violcia" nonfiltered="3438" processed="3420" dbindex="153459">


Violcia, Violcies o  Violaceae (alternativament Alsodeiaceae , Leoniaceae  i Retrosepalaceae ) s una famlia de plantes amb flors.

Consta d uns 21 gneres en unes 800 espcies. 

El nom prov del gnere Viola (violes i pensaments).

Antigues classificacions com les del sistema Cronquist ubicaven la famlia violcia en l ordre de les Violals per actualment estan en l ordre Malpigials.


Descripci.

Normalment sn herbes perennes per n hi ha d herbes anuals i en forma d arbust. Les fulles sn simples alternades o rarament oposades. Moltes espcies sn acaulescents (sense tija apreciable). Les flors sn bisexuals tpicament de simetria zigomorfa o actinomorfa. La corolla no t els ptals iguals els fruits sn en cpsula.

Taxonomia.
Hi ha 3 subfamlies: Violoideae,  Leonioideae i Fusispermoideae.

Subfamlia Fusispermoideae.
Fusispermum ;

Subfamlia Leonioideae.
Leonia ;

Subfamlia Violoideae.
Tribu Rinoreeae.
Subtribu Hymenantherinae.
Hymenanthera ;
Melicytus ;

Subtribu Isodendriinae.
Isodendrion ;

Subtribu Paypayrolinae.
Amphirrhox ;
Hekkingia ;
Paypayrola ;

Subtribu Rinoreinae.
Allexis ;
Decorsella  (inclou Gymnorinorea );
Gloeospermum ;
Rinorea  (inclou Alsodeia , Phyllanoa , Scyphellandra );
Rinoreocarpus ;

Tribu Violeae.
Agatea  (inclou Agation );
Anchietea ;
Corynostylis ;
Hybanthopsis ;
Hybanthus  (inclou Acentra , Clelandia , Cubelium , Ionidium , Pigea );
Mayanaea ;
Noisettia ;
Orthion ;
Schweiggeria ;
Viola  (inclou Erpetion , Mnemion ;

 Enllaos externs .
 Violaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. http://delta-intkey.com;
GRIN Database for the Violaceae;
Chilean Violaceae, by Chileflora;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398138" title="Zostercia" nonfiltered="3439" processed="3421" dbindex="153460">


Zostercia, Zostercies o  Zosteraceae, s una famlia monocotilednia de plantes amb flors.

Sn plantes herbcies perennes que creixen en aiges costaneres sota clima temperat o subtropical. La majoria creixen submergits.

La famlia consta de dos o tres gneres amb un total de 12 espcies de plantes marines.

Enllaos externs.

Zosteraceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards).
The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Version: 27th April 2006.
Zosteraceae in the Flora of North America;
NCBI Taxonomy Browser;
links at CSDL, Texas;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398147" title="Pont Royal" nonfiltered="3440" processed="3422" dbindex="153461">


El pont Royal s un pont situat a Pars que travessa el Sena. s el tercer pont ms antic de la ciutat, desprs del pont Neuf i el pont Marie.

Situaci.

Connecta la riba dreta a nivell del pavillon de Flore amb la riba esquerra entre la rue du Bac i la rue de Beaune. L'obra est composta de cinc arcs de mig punt. A la darrera pilastra de cada riba, s visible una escala hidrogrfica que indica el nivell de les majors crescudes parisenques.

Histria.

El 1632, l'empresari Pierre Pidou realitza per al financer Barbier un pont de fusta amb peatge en aquest emplaament, que ser anomenat pont Sainte-Anne (en referncia a Anna d'ustria) o pont Rouge (degut al seu color). Frgil, aquest pont de quinze arcs va ser reparat una primera vegada el 1649, completament refet dos anys ms tard, incendiat el 1654, endut per les aiges el 1656, altre cop reconstrut el 1660, consolidat el 1673 i finalment endut per una crescuda del riu el 1684. Madame de Svign relata aquesta darrera inundaci on del 28 al 29 de febrer el pont perd vuit dels seus arcs.

Ser reemplaat finalment entre el 25 d'octubre de 1685 i el 13 de juny de 1689 per un pont de pedra completament finanat pel rei Llus XIV, el que li val el nom de pont Royal. El superintendent dels Edificis del Rei Louvois encarrega Jacques Gabriel, Jules Hardouin-Mansart i Franois Romain de realitzar aquesta obra. Al segle XVIII, s un lloc important per a tota mena de festes i diversions parisenques.

Desprs de la Revoluci Francesa, entre 1792 a 1804, el pont s reanomenat pont National i desprs pont des Tuileries fins a 1814. s all que Napole Bonaparte va fer disposar canons per defensar el palais des Tuileries, on es trobaven la Convenci nacional i el Comit de salvaci pblica dirigit per Maximilien de Robespierre.

El pont experimenta una darrera restauraci no massa important el 1850. El 1939, s classificat monument histric al mateix ttol que el pont Neuf i el pont Marie.

El 2005, va ser illuminat en ocasi de la candidatura de Pars per acollir els Jocs Olmpics d'estiu de 2012.

Caracterstiques.

 Tipus de construcci: pont en arc;
 Construcci: 1685 - 1689;
 Arquitectes: Jacques Gabriel, Jules Hardouin-Mansart i Franois Romain;
 Material: pedra;
 Longitud: 110 m;
 Amplada: 16 m;

Galeria.



Enllaos externs.

 Web de la mairie de Paris;
 Structurae;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398148" title="Haplochromis acidens" nonfiltered="3441" processed="3423" dbindex="153462">

 Haplochromis acidens s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Greenwood, P. H. 1967. A revision of the Lake Victoria Haplochromis species (Pisces, Cichlidae). Part VI. Bull. Br. Mus. (Nat. Hist.) Zool. v. 15 (nm. 2): 31-119. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398149" title="Haplochromis adolphifrederici" nonfiltered="3442" processed="3424" dbindex="153463">

Haplochromis adolphifrederici  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kivu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Boulenger, G. A. 1914. Unterordnung: Acanthopterygii. Fam. Cichlidae. A: Pappenheim & Boulenger. Lief. 2: Fische. Wiss. Ergebn. Deutsch. Zent. Afrika-Exped., 1907-1908 v. 5 (Zool. nm. 3): 253-259. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398152" title="Haplochromis aelocephalus" nonfiltered="3443" processed="3425" dbindex="153464">

Haplochromis aelocephalus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la zona ugandesa del llac Victria.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Greenwood, P. H. 1959. A revision of the Lake Victoria Haplochromis species (Pisces, Cichlidae), part III. Bull. Br. Mus. (Nat. Hist.) Zool. v. 5 (nm. 7): 179-218. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398153" title="Haplochromis aeneocolor" nonfiltered="3444" processed="3426" dbindex="153465">

Haplochromis aeneocolor  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac George (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Greenwood, P. H. 1973. A revision of the Haplochromis and related species (Pisces: Cichlidae) from Lake George, Uganda. Bull. Br. Mus. (Nat. Hist.) Zool. v. 25 (nm. 5): 141-242. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398154" title="Petit-Pont" nonfiltered="3445" processed="3427" dbindex="153466">


El Petit-Pont s un pont que travessa el Sena a Pars, a Frana, construt el 1853.

Situaci.

Connecta el 4t districte, a nivell de l'le de la Cit, al 5 districte, entre el quai de Montebello i el quai Saint-Michel.

Histria.

El seu nom prov del fet que permetia salvar el petit bra del riu. Tamb existia, un "Grand-Pont" al segle IX sota el regnat de Carles el Calb que permetia salvar el gran bra del Sena (aquest darrer ser reemplaat pel Pont au Change). s a l'Edat Mitjana, el 1185, que es construeix la primera rplica, desprs destruda el 1196. Entre 1394 i 1406, el rei Carles VI fa construir un pont de tres arcs. Endut per les aiges, s restablert entre 1406 i 1416. Aquesta darrera rplica subsisteix fins al segle XVII. Per s totalment destrut per les flames el 1718, reemplaat un any ms tard per una altra rplica sempre de fusta. El 1850 un veritable pont de pedra es construeix al seu emplaament.

Caracterstiques.

 Tipus de construcci: pont en arc;
 Construcci: 1853;
 Inauguraci: 1853;
 Arquitectes: Michal i Gariel;
 Material: pedra;
 Longitud total: 32 m;
 Amplada til: 20 m (12 m per a la calada i 4 m per a cada vorera);

Galeria.




Enllaos externs.

 Web de la mairie de Paris;
 Structurae;
 Vista satllit a Google Map;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398157" title="Haplochromis akika" nonfiltered="3446" processed="3428" dbindex="153467">

Haplochromis akika  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Uganda.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lippitsch, E. 2003. Redescription of 'Haplochromis' nubilus (Teleostei: Cichlidae), with description of two new species. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 14 (nm. 1): 85-95. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398159" title="Haplochromis albertianus" nonfiltered="3447" processed="3429" dbindex="153468">

Haplochromis albertianus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Albert (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398162" title="Haplochromis altigenis" nonfiltered="3448" processed="3430" dbindex="153469">

Haplochromis altigenis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398163" title="Teatre Circ Barcelons" nonfiltered="3449" processed="3431" dbindex="153470">
El Teatre Circ Barcelons  --Teatro-Circo Barcelons--  de Barcelona funcion de 1853 a 1944.
Estava situat al carrer de Montserrat, nmeros 18 i 20.  Des de la seva reapertura el 1868, va esdevenir el tercer teatre en importncia de la ciutat, desprs del Principal i el Liceu, per les dimensions i la qualitat dels espectacles. Comen com a local per a espectacles de circ i eqestres, per aviat va centrar-se en el teatre i obres musicals; amb el temps, per, va decaure i durant el segle XX va esdevenir una sala de varietats, coneguda com "el coliseo de las variedades". Els anys vint hi van destacar els espectacles de flamenc.

Histria.

Es va comenar a construir l'octubre de 1851, sota un projecte d'Antoni Rovira i Trias, als terrenys de l'empresa Kennett, va ser inaugurat el 12 de gener de 1853 com a Teatro Circo Barcelons. La platea es podia transformar fcilment en una pista de circ, de terra premsada, i d'aqu la denominaci de "teatre-circ", ja que s'havia pensat per a oferir espectacles de circ i eqestres. A ms de la platea, hi havia un nic pis amb graderies i llotges, en forma de ferradura i amb columnes de fusta. El sostre tenia claraboies que deixaven passar la claror.

El 1857 hi actu la prestigiosa actriu italiana Adelaida Ristori, amb gran xit, la qual cosa va fer que l'empresa canvis el nom del teatre pel de Teatre Ristori. El nom no cuall en el pblic, tot i que es va mantenir fins a l'incendi de 1863, per passar novament al d'el Circo, que era com li deia tothom.

Poc a poc s'anaren fent reformes per a millorar les condicions del local per a fer-hi teatre: canvi de la coberta, ampliaci de l'escenari, etc. El 1861 s'hi afegiren un segon pis i llotges a la platea, una caixa acstica a l'escenari, a ms d'una nova decoraci i una rehabilitaci completa de l'estructura. Se n'encarreg del projecte el mateix Rovira i Trias, amb decoraci de Josep Planella.

Es va incendiar el 29 d'abril de 1863; per problemes amb l'assegurana, les obres de reconstrucci no van comenar fins al 1865 i acabaren el 1869, amb un projecte de Josep Fontser i Mestre. Inaugurat el 25 de novembre de 1869, tenia capacitat per a 2.300 espectadors, amb 700 butaques a la platea i dos pisos de ferradura. La decoraci va ser lloada.

Expropiat, va tancar les portes el 2 de juny de 1944.

Histria artstica.
Pensat en un inici com a local estable d'espectacles circencs, gimnstics i eqestres (per exemple, encara el 1857, s'hi install la companyia de circ de Price), de seguida va comenar a oferir-ne espectacles teatrals, que van acabar essent-ne els predominants. En un primer moment, la programaci combinava el teatre de text, amb drames romntics i comdies, i el musical, com sarsueles i peres.

Entre les estrenes teatrals que s'hi van donar, es poden esmentar: el drama La Verge de les Mercs de Manuel Angelon (1856),  Els bandolers catalans, o, El ball d'en Serrallonga, primer text teatral en catal de Vctor Balaguer (1858) i, poc desprs (el mateix any), una versi castellana sobre el mateix assumpte: Don Juan de Serrallonga, o, Los bandoleros de las Guilleras, del mateix Balaguer. El 1861 s'hi estren Don Jaime el Conquistador d'Altadill. 

Els anys setanta, van destacar les estrenes de sarsuela, amb obres d'Eduard Vidal i de Valenciano musicades per autors com Nicolau Manent (El somni daurat, 1874; El convidado de piedra, llibret de Rafael Castillo, 1875; El pozo de la verdad, 1875) o Frederic Serra (La masovera, 1871).

El 1896, la dirigent anarquista Teresa Claramunt hi va estrenar el seu drama poltic El mundo que muere y el mundo que nace.

El 1906 Eduardo Fuentes i Pablo Luna hi estrenen la sarsuela La corte de Jpiter, i Manuel Penella i Esteban Burs Las nias alegres.

Durant els anys vint, va ser un dels principals centres del flamenc a Barcelona, sobretot sota la direcci de Juanito El Dorado, ell mateix guitarrista. Hi van actuar: en 1925, Jos Cerero, Manuel Vallejo, Angelillo, Caracol, Juanito Varea, Nio de Marchena, Nio de Linares, Fanegas, Nio de las Moras; en 1926, Antonio Chacn, Manuel Vallejo, Guerrita, Nio de Almadn, Angelillo, Varea, Chato de Valencia; en 1927, Marchena Angelillo, Nio de las Marianas, Palanca, Ciega de Jerez. Els anys segents, hi actuaren noms com Marchena, Caracol, Bernardo el de los Lobitos, El Sevillano i, ja als anys trenta, Nia de los Peines, Cojo de Mlaga, Manuel Torre, Pepe Pinto, Carbonerillo, etc.

En 1937, s'hi install, promogut per la CNT, el Teatre del Poble, dirigit per l'anarquista argent Rodolfo Snchez Pacheco, que va representar Venciste, Monakotf!, d'Isaac Steimberg, en versi de Cristbal de Castro.

Altres activitats.
Del 16 al 26 de juny de 1870 es celebr al Teatre Circ Barcelons el primer Congrs Obrer Espanyol, amb delegats arribats d'arreu i presidits per Rafael Farga i Pellicer.

Al Teatre Circ tenia el seu taller l'escengraf Salvador Alarma: per ell van passar els seus deixebles, que entre 1870 i 1930, configuraren una etapa important de l'escenografia artstica catalana.

Referncies.
 Carme MORELL i MONTADI. El teatre de Seraf Pitarra (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995). "El Circo Barcelons", p. 70-73;
 Francisco HIDALGO GMEZ. Como en pocos lugares: noticias del flamenco en Barcelona (Ediciones Carena).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398164" title="Haplochromis ampullarostratus" nonfiltered="3450" processed="3432" dbindex="153471">

Haplochromis ampullarostratus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kachira (Uganda).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Schraml, E. 2004. Die Artenvielfalt der Fische in Ugandas Gewssern. Beitrge zur Kenntnis der Fischfauna Ugandas. Dtsch. Cichliden-Ges. Inf. Special Nm. 3: 2-48. ;
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398166" title="Nota bene" nonfiltered="3451" processed="3433" dbindex="153472">
Nota Bene s una locuci llatina que significa "nota b", en el sentit de "vigila", "vs en compte", "fixa't-hi". s freqent en els llibres per a resaltar algun punt. Apareix normalment abreviat com a N.B.

Gramaticalment, est formada amb l'imperatiu de noto (nota) i l'adverbi bene (b).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398167" title="Pont au Change" nonfiltered="3452" processed="3434" dbindex="153473">


El pont au Change s un pont parisenc sobre el Sena. Enllaa l'le de la Cit des del palau de Justcia i la Conciergerie, a la riba dreta a nivell del thtre du Chtelet. Se situa al lmit entre els 1r i 4t districte.

Histria.

El primer pont que va ser construt en aquest indret al segle IX per salvar el gran bra del Sena, sota el regnat de Carles el Calb, es deia aleshores el "Grand-Pont", per oposici al Petit-Pont que salvava el petit bra del riu. El seu nom actual prov del fet que els primers brokers de Frana, els courratiers de change, s'hi reunien per controlar i regular els deutes de les comunitats agrcoles per als bancs. En aquesta poca, els joiers, orfebres i canviadors havien installat les seves botigues tan estretes que no es veia el Sena des del pont. Aquest ser destrut per un incendi el 1621. Es reconstrueix de 1639 a 1647 grcies a les despeses dels seus ocupants: el pont de maoneria comprenia 7 arcs i era en aquell temps el ms ample de la capital. Les cases que suportava seran finalment enderrocades el 1786.

Referncies.


Enllaos externs.


 La histria del Pont au Change a Insecula.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398168" title="Serra de la Llacuna" nonfiltered="3453" processed="3435" dbindex="153474">
La Serra de la Llacuna s una serra situada al municipi de la Llacuna (Anoia), amb una elevaci mxima de 843,8 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398172" title="Haplochromis angustifrons" nonfiltered="3454" processed="3436" dbindex="153475">

 Haplochromis angustifrons s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als llacs Edward i George (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398175" title="Haplochromis annectidens" nonfiltered="3455" processed="3437" dbindex="153476">

Haplochromis annectidens  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Nabugabo (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398176" title="Serra de Ca l'Erota" nonfiltered="3456" processed="3438" dbindex="153477">
La Serra de Ca L'Erota s una serra situada al municipi de Sant Mart de Tous (Anoia), amb una elevaci mxima de 635,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398182" title="Haplochromis apogonoides" nonfiltered="3457" processed="3439" dbindex="153478">

Haplochromis apogonoides  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398183" title="Tur de Ca L'Erota" nonfiltered="3458" processed="3440" dbindex="153479">

El Tur de Ca L'Erota s una muntanya de 636 metres que es troba al municipi de Sant Mart de Tous a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398184" title="Haplochromis arcanus" nonfiltered="3459" processed="3441" dbindex="153480">

Haplochromis arcanus  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 14,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398186" title="Haplochromis argenteus" nonfiltered="3460" processed="3442" dbindex="153481">

Haplochromis argenteus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398188" title="Haplochromis artaxerxes" nonfiltered="3461" processed="3443" dbindex="153482">

Haplochromis artaxerxes  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 14,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398189" title="Cal Malet" nonfiltered="3462" processed="3444" dbindex="153483">
Cal Malet s una masia situada al municipi de Sant Pere Sallavinera a la comarca de l'Anoia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398191" title="Masia de l'Albereda" nonfiltered="3463" processed="3445" dbindex="153484">
La Masia de l'Albereda s una masia situada al municipi dels Prats de Rei a la comarca de l'Anoia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398192" title="Pokmon: The First Movie" nonfiltered="3464" processed="3446" dbindex="153485">

Pokmon: The First Movie (La Primera Pellcula) en Estats Units, coneguda en Jap com , s la primera pellcula basada en la srie de anime Pokmon. Va ser cridada Pokemon: La Pellcula: Mewtwo vs. Mew en Espanya i Pokemon: La Pellcula: Mewtwo Contraataca en Mxic. La pellcula en s narra el naixement del Pokmon ms poders de tots i es explicada amb dos especials abans del comenament de la pellcula.

En Europa, en els cinemes i quant va sortir en vdeo; van ser transms, juntament amb la pellcula, un curtmetratge que t com protagonista el Pokmon Pikachu, i es titula Pikachu's Vacations (Els dies festius de Pikachu). En el Jap la pellcula va ser precedida per un prleg sobre la histria del #150 (The Birth of Mewtwo), que s el seu naixement en el laboratori d'aquest. 

T una continuaci directa anomenada Pokmon: Mewtwo Returns, un especial de televisi on continua amb la histria del Pokmon #150 desprs del fets de Mewtwo versus Mew (la seva confrontaci amb Mew). Cronolgicament situada abans de arribar a la Lliga de Kanto, la protagonitza Ash Ketchum, tot i que la pellcula es veritable personatge girada a ella es el Pokmon #150, Mewtwo, el principal antagonista.   

 Introducci .

La Histria d'Origen de Mewtwo inclou la pellcula en s en la Mewtwo Strikes Back, l'especial The Birth of Mewtwo (que mostra l'origen de Mewtwo; ms llarg a la versi japonesa) i finalment The Vacations of Pikachu. La primera mostra com Mewtwo inici el seu contraatac contra els humans una vegada es trat per el seu creador, The Birth of Mewtwo mostr com el creen, i els seus primers pensaments i passos a la vida aix com la seva infncia amb la Amber (filla del Dr. Fuji). Finalment, The Vacations of Pikachu, res a veure amb la Histria de Mewtwo, mostr les vacances i aventures que t aquest simptic Pokmon del protagonista Ash.

 Argument de Mewtwo Strikes Back .

Cronolgicament, la pellcula es troba situada abans de l'arribada d'Ash Ketchum al Gimns de Ciutat Viridian (Ciutat Verda) per a aconseguir la seva ultima medalla per a participar en la Lliga Pokmon de la regi Kanto. La principal organitzaci criminal en el mn Pokmon, el Team Rocket, dirigida pel seu lder; Giovanni, desitja un Pokmon tan fort com cap per a ser usat com arma militar per a la conquesta del mn. Giovanni finana la creaci d'un genticament poders "super-clon" de l'extremadament rar i poders Pokmon Mew.  El projecte, amb el nom clau Mewtwo, enutja a la criatura quan desperta i destrux el laboratori, matant a tots els cientfics en el procs desprs de descobrir la seva naturalesa de clon amb la creena que els cientfics no cuidarien d'ell. Giovanni arriba, intentant presentar-se a si mateix com un tipus diferent d'hum al com Mewtwo pugues confiar i aix pugui controlar al vagabund Pokmon. 

Giovanni li oferix ajuda per a "afegir valor" a la vida de Mewtwo, i aquest accedeix, creient trobar el seu veritable propsit amb l'ajuda de Giovanni. En les segents setmanes, Giovanni assigna a Mewtwo a una mplia selecci d'operacions criminals del Team Rocket que inclouen la captura de Pokmon salvatges, entre uns altres. Eventualment, Mewtwo descobreix la veritat de Giovanni sobre la seva existncia. Intentant calmar la ira de Mewtwo, Giovanni li ordena detenir les seves accions, possiblemente provocant encara ms la fria de Mewtwo donant com resultat la destrucci de la base de Giovanni. Mewtwo llavors abandona a Giovanni i vola sobre les runes del laboratori on va ser creat. Mewtwo adopta una creena radical i revolucionria que els humans i els Pokmon nascuts en aquest mn sn moral i espiritualment corruptes, aix que la seva missi s la de purgar el planeta d'humans i dels Pokmon que ells entrenen i repoblar el planeta amb versions clonades de tots els Pokmon. Amb aquesta meta, Mewtwo reconstrueix el laboratori i crea un elaborat complot per a crear una armada de clons per a si mateix.

Ash Ketchum, els seus amics Misty i Brock, i el seu Pokmon principal Pikachu han viatjat pel mn Pokmon durant molt temps. Mentre descansan en un prat, Ash s reptat per un entrenador Raymond, al com Ash ven amb facilitat. La lluita ha estat gravada per una misteriosa persona i la seva asistent, i el grup aviat rep una invitaci per a viatjar a una misteriosa illa propera a la costa anomenada "Illa Nova" per a trovar-se i enfrontar-se en una tradicional batalla Pokmon contra alg que s'anuncia com el "Mestre Pokmon ms Gran del Mn". La misteriosa persona s desprs vista a l'usar els seus immensos poders psquics per a rpidament crear una enorme tempesta la qual det el servei de vaixells a la illa, deixant a diversos entrenadors encallats en el port; ms tard es revela que s una prova per a veure si els entrenadors sn prou forts per a arribar a Illa Nova per si mateixos. 

Mentrestant, en algun lloc del mn, Mew desperta del seu profund somni sota un riu i vola cap a altra destinaci. De tornada al port, els entrenadors sn previnguts per l'Oficial Jenny i la cap del Port Miranda de no aventurar-se a sortir, a causa del poder de la tempesta i a ms d'informar que la Infermera Joy tamb s'ha perdut, deixant el Centre Pokmon inactiu davant qualsevol emergncia. Un petit grup d'entrenadors, incloent a Ash i els seus amics, consegueixen el seu propsit d'arribar a la illa usant les habilitats de les seves Pokmon (amb Ash obtenint una petita ajuda del trio del Team Rocket al comenament). Quan Ash, Misty i Brock finalment arriben a Illa Nova, sn guiats per l'assistent del Mestre Pokmon, i encara que Brock cre que es tracta de la Infermera Joy disfressada, ella nega aquesta afirmaci i els duu al sal principal on solament uns entrenadors cridats Corey, Fergus i Neesha es troben. Sobtadament, el Mestre apareix, i no s altre que Mewtwo. Fergus enutjat crida afirmant que "un Pokmon no pot ser un Mestre Pokmon". Mewtwo llavors li mostra els seus poders llanant-lo a l'altre extrem de la sala i reflectint un atac de Hper Raig del seu Gyarados. Mewtwo llavors allibera al seu assistent del seu control, i es descobreix que ella s en veritat la Infermera Joy extraviada. Mewtwo llavors els diu als entrenadors que els humans sn febles i cruels, i el mn ha caigut en la runa per estar controlat per ells. A ms els diu que els seus Pokmon no sn millors, degut al fet que van escollir associar-se amb humans. 

Mentrestant, el Team Rocket ha arribat al lloc per altra ruta (seguits per Mew), i arriben a un laboratori ocult, on hi ha tres Pokmon clonats, (Venusaur, Charizard i Blastoise) que romanen inactius en uns tubs d'assaig. A l'asseure's, Jessie accidentalment activa una maquina que atrapa a Meowth, extraient el ADN del seu pl i desprs creant un clon seu. De tornada a la sala principal, Mewtwo repta als entrenadors a un match, despertant als tres clons perqu puguin barallar amb ells. El Venusaur de Corey, el Blastoise de Neesha i el Charizard de Ash fallen a vncer als seus dobles, i com "premi", Mewtwo captura als Pokmon dels entrenadors amb la intenci de clonarlos (excepte a el Togepi de Misty, qui estava amagat en la motxilla de Misty). Ash aconsegueix seguir a Pikachu cap al laboratori i ho allibera juntament amb els altres Pokmon, per acaba causant severs danys a la mquina de clons. Ash llavors es prepara per a confrontar a Mewtwo immediatament al reunir als Pokmon originals i preparant-los com una fora per a combatre a l'armada de clons de Mewtwo en una batalla pel significat de les seves vides. Ash es prepara per a atacar a Mewtwo, per s ferament llanat cap a un mur, solament salvat per la intervenci del nouvingut Mew.

L'aparici de Mew s completament per coincidncia, per Mewtwo aprofita l'oportunitat i lliura una batalla aria psquica amb Mew aix com els Pokmon naturals i els clons lliuren una petita guerra baix, com un intent de barallar pel significat de les seves vides. Mew es nega a lluitar al principi evitant els atacs del seu rival, fins que una de les boles (Bola Ombra) d'energia de Mewtwo li colpeja manant-lo al cel. Tot queda en silenci, fins que una de les boles d'energia de Mew colpeja a Mewtwo manant-lo a l'estadi i destunt-lo. Els xocs d'energia sn brutals encara que tres Pokmon refusen barallar; Meowth i la seva clon en el seu lloc parlen sobre el que tenen en com i no sobre el que els diferncia, i el Pikachu de Ash no baralla a pesar de ser atacat repetidament pel seu clon. La baralla esgota les energies dels Pokmon involucrats, revelant a Ash i els seus amics que Mewtwo i els clons sn ssers vivents amb valor que encara no poden acceptar els fets. Eventualment, quan el conflicte de Mewtwo and Mew arriba al seu clmax, llancen els seus poders per a una confrontaci final. Ash, desesperat per detenir la baralla, es llana enmig de la confrontaci rebent els dos atacs de ple. Ell collapsa en el centre de la sorra, amb el seu cos tornant-se de pedra. 

Pikachu tracta de despertar a Ash intentant usar el seu atac elctric per a regressar-lo a la vida; quan es veu que aix no donar resultat, Pikachu es llena de genolls i plora pel seu amic. Mewtwo se sorprn pel succs, i els altres Pokmon sufreixen per la innecessria prdua de vida. Les seves llgrimes mostren un inexplicable miracle que pel que sembla, t una explicaci que les llgrimes dels Pokmon estan plenes de vida, i fan que Ash s reviscut per ells. Mewtwo es rendeix, havent descobert que no importa com neix un i que tant els clons com els originals t valor. Mewtwo llavors esborra la memria de tots els involucrats en aquests esdeveniments i els regressa al lloc on es trobaven abans de sortir a Illa Nova. Destrux el laboratori i viatja amb el seu grup de clons buscant un lloc on puguin viure en pau. De tornada al port, la tempesta encara segueix com si gens hagus passat, per ara la Infermera Joy ha regressat. Cap dels entrenadores involucrats sn advertits del drama que va ocrrer. La tempesta es dissipa estona desprs. Ash es dirigeix al malecn i divisa a Mew volant a travs dels nvols, preguntant-se de qui es tracta. No obstant aix, encara que Mewtwo esborrar els records de Ash en Illa Nova, dhuc s el blanc de Giovanni, qui realitza un altre pla per a tracta de capturar i posar a Mewtwo baix la seva voluntat.

 Actors de veu .



 Producci .

Kunihiko Yuyama dirigia la versi japonesa original de la pellcula, mentre Choji Yoshikawa servia de productor d'aquella versi i Takeshi Shudo servia de escriptor. J. Grossfeld, llavors el president de 4Kids, esdevenia com el productor de la pellcula de parla anglesa. Grossfeld, Michael Haigney i John Touhey escrivien per l'adaptaci anglesa, i Michael Haigney feia de director de parla anglesa i alhora de narrador.  Els editors de versi anglesos traduen diversos texts japonesos, incloent-hi text en senyals i en edificis, a l'angls. Shogakukan digitalment canviava els fons de l'angls de la versi EUA. 

Grossfeld deia  als productors de llengua anglesa que remarcarien la msica original ja que la msica americana nova reflectiria millor a la qu respondrien els nens americans." John Loeffler de Rave Music produda la msica de llengua anglesa i componia la msica amb Ralph Schuckett. Loeffler collaborava amb John Lissauer i Manny Corallo per produir les Vacances de la parla anglesa  coma a resultat final. Grossfeld deia que la versi anglesa de la pellcula "combina el sentit visual de la millor animaci japonesa amb la sensibilitat musical de cultura pop. 

 Taquilla .

Per a l'alleujament teatral de la pellcula, els cienemes selectes donarien cartes de comer Pokmon exclusives, per aprofitar-se de l'xit del joc de cartes de comer. Les cartes presentaven a d'Electabuzz, Pikachu, Mewtwo, i Dragonite, i es repartien en ordre fortut durant cada setmana, per aix era en cada cinema particular. Els subsegents alleujaments de Pokmon: La Pellcula 2000 i Pokmon 3: La Pellcula presentava una campanya de mrqueting similar. Per a l'alleujament de VHS/DVD de 2000, de La Primera Pellcula, una carta de Mewtwo d'edici limitada (diferent utilitzat per a l'alleujament de cinema) era empaquetat amb el vdeo.

La pellcula era una taquilla colpida, guanyava en un dia un total de $31,036,678 per sobre de l'amplitud de divendres a diumenge. En uns cinemes ultraamplis de 3,043, a $10,096,848 sobre la seva obertura de dimecres, fea una mitjana per sobre de $10,199 per lloc i ordenaci amb el nombre de la pellcula  durant aquell cap de setmana, tanmateix collapsat un 59.72% durant el seu segon cap de setmana. Es tancava dijous 27 de febrer del 2000 guanyant $85,744,662 pellcula d'anime que guanyava en total el ms alt punt als Estats Units i la tercera pellcula de dibuixos animats que guanya ms admiraci basada en una demostraci de televisi a escala mundial. Era tamb la pellcula que guanya en total, basada en un videojoc a l'poca, fins a Lara Croft: Tomba Raider el 2001.

Quan la pellcula s'estrenava a Amrica del Nord, breument considerava la cinta per l'obertura ms gran del cap de setmana per a una pellcula de dibuixos animats. La cinta era superada dues setmanes ms tard amb l'alleujament de Toy Story 2.

 Crtica .

 Encara que la pellcula era lloada per espectadors i admiradors de la demostraci en el moment del seu alleujament, la pellcula era criticada per crtics. En Rotten Tomatoes, la pellcula t una aprovaci "Podrida" d'un 15% en total de valoraci, amb el consens que s, "Audincies unes altres que els nens trobarn molt poc per entretenir-los." En Metacritic, la pellcula t un ndex de 35 de 100, significant "ressenyes generalment negatives".

Els dos, tant Pokmon: La Primera Pellcula i les Vacances d'Estiu de Pikachu rebien ressenyes generalment negatives. Patrick Butters, dels Temps de Washington, acusat Pokmon: La Primera Pellcula de prendre idees d'unes altres pellcules com Star Wars i ser "noms una altra roda dentada de la poderosa mquina Nintendo". Michael Wood, del Coventry Evening Telegraph d'Anglaterra deia que les Vacances d'Estiu de Pikachu "noms "es poden descriure com a pea tediosa de ment, amb cap storyline discernible i moltes veus ximples". El Forest anotava aquell Pokmon: La Primera Pellcula com una pellcula que tenia una "premissa suaument intrigant", per deia que la resta de la pellcula "era com una pellcula d'arts marcial sense les emocions".

 Banda sonora .

Hi han dues bandes sonores, la Pokmon: The First Movie Original Soundtrack i Pokmon: The First Movie Original Motion Score, la banda sonora orquestrada.

 Pokmon: The First Movie Original Soundtrack .

"Pokmon Theme" (Billy Crawford) - 3:22;
"Don't Say You Love Me" (M2M) - 3:46;
"It Was You" (Ashley Ballard/So Plush) - 4:18;
"We're a Miracle" (Christina Aguilera) - 4:12;
"Soda Pop" (Britney Spears) - 3:23;
"Somewhere, Someday" ('N Sync) - 4:07;
"Get Happy" (B*Witched) - 3:06;
"(Hey You) Free Up Your Mind" (Emma Bunton) - 3:24;
"Fly With Me" (98) - 3:52;
"Lullaby" (Mandah) - 4:00;
"Vacation" (Vitamin C) - 3:20 *;
"Makin' My Way (Any Way That I Can)" (Billie) - 4:25;
"Catch Me If You Can" (Angela Via) - 3:28 *;
"(Have Some) Fun With The Funk" (Aaron Carter) - 3:34;
"If Only Tears Could Bring You Back" (Midnight Sons) - 4:03;
"Brother My Brother" (Blessid Union of Souls) - 3:49;

* Alguns tracks no sn en la pellcula en s, per formen part i surten en Pikachu's Vacation.

 Pokmon: The First Movie Original Motion Picture Score .

"The Birth of Mewtwo";
"Dragonite Takes Flight";
"Invitation to Danger";
"Surviving The Storm";
"Mewtwo's Island";
"Pokmon vs. Clone";
"Tears of Life";
"This is My World Now";
"Three on Three";
"Mew"'s Theme;
"Freeing Charizard";
"Adventure in Paradise";
"All Good Things Must End" (sic);

 Compositors .

 Mewtwo Strikes Back .

 Msica compsota per: Ralph Schuckett i John Loeffler.
 Orquestra per: Ralph Schuckett.
 Msica adicional per: John Lissauer i Manny Corallo.

 Pikachu's Vacation .

 Msica composta per John Lissauer, Manny Corallo, i John Loeffler.

 Diferncies entre la versi Japonesa i la Americana  .

 D'acord als comentaris del director, l'edici americana del film cont efectes de CGI que no van ser inclosos en la versi original japonesa. Aquests inclouen aspectes realsticos dels nvols, i animacions ms enfocades de les portes en Illa Nova. Aquests efectes poden ser vists en el DVD japons. ;

 En la versi americana, el Team Rocket es disfressa com vkings, i Ash diu que probablement juguin futbol americ, una referncia a l'equip de futbol dels Vkings de Minnesota (en la versi en angls diu que vnen de Minnesota). ;

 En la versi original japonesa, Mewtwo est enutjat per haver estat creat per cientfics i no per Du, i intenta conquistar el mn per a provar el per qu est viu. En el doblatge americ, les referncies a Du van ser remogudes i la conquesta del mn s per al benefici dels seus Pokmon clonats.

 La msica en la versi japonesa es diferent respecte a la versi americana.

 Enllaos externs .
 Roger Ebert's review of Pokmon: The First Movie;
 PokeZam's Summary and Comparison of Pokemon: The First Movie;
 Nostalgia Critic's review of Pokmon: The First Movie;

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398193" title="Masia del Teodoro" nonfiltered="3465" processed="3447" dbindex="153486">
La Masia del Teodoro s una masia situada al municipi dels Prats de Rei a la comarca de l'Anoia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398194" title="Teodoric II de Borgonya i Austrsia" nonfiltered="3466" processed="3448" dbindex="153487">


Teodoric II (587-613, Metz) va ser rei merovingi de Borgonya (595-613) i d'Austrsia (612-613). 

Biografia.

Segon fill del rei Khildebert II, a la mort del seu pare el 595 va heredar l'antic regne del rei Guntram de Borgonya, amb capital a Orleans. Tamb va rebre les senyories de les ciutats de Tolosa, Agen, Nantes, Angers, Saintes, Angoulme, Prigueux, Blois, Chartres, i Le Mans. Al seu germ gran, Teodobert II, li va correspondre el regne d'Austrsia amb capital a Metz.

Durant la seva minoria d'edat els dos germans van regnar sota el tutelatge de la seva via Bruniquilda. Quan el 599 la noblesa local austrasiana va aconseguir que Teodobert l'expulss de la cort, Teodoric va acollir-la a Borgonya i va caure sota la seva influncia. Al cap de poc temps, Teodoric i el seu germ van entrar en guerra.

Teodoric va obtenir una victria contra Teodobert a Sens, per aviat els dos germans es van veure forats a unir-se contra el seu cos Clotari II de Nustria, que ja els havia derrotat el 596 en una disputa sobre el control de Pars i que ara tornava a amenaar les seves posicions. Aquest cop van aconseguir vncer Clotari a Dormelles (600) i es van repartir les terres entre el Sena i l'Oise, corresponent-li a Teodoric la regi compresa entre el Sena i el Loira, incloent-hi la frontera bretona. 

Els dos germans tamb van fer campanya junts a la Gascunya, per aviat les desavinences van tornar a aparixer i els dos germans s'enfrontaren de nou. Teodoric va tornar a vncer Teodobert a tampes, per es va veure obligat a retrocedir per defensar el seu regne, que ja que Clotari II l'estava atacant des de Nustria. Teodobert es va negar a ajudar el seu germ, per Teodoric aconseguir vncer als neustrians (605) de totes maneres.

L'any 610 Teodobert va conquerir-li Alscia, Turgvia, i la Xampanya. Teodoric s'hi va tornar a enfrontar i el venc a Toul (vers 611) i a Tolbiac (612). Aquest cop va aconseguir capturar a Teodobert mentre fugia i desprs de desposser-lo de la parafernlia reial l'entreg a la seva via Bruniquilda, que el feu tancar a un monastir. All (possiblement per instigaci de la mateixa Bruniquilda) Teodobert i el seu fill Meroveu foren assassinats.

Un cop acabada la disputa amb el seu germ i proclamat rei d'Austrsia i de Borgonya, Teodoric va comenar a preparar l'invasi de la Nustria de Clotari per proclamar-se rei de tots els francs. Mentre es trobava a la capital austrasiana de Metz, per, va morir de disenteria.

Famlia.

Teodoric es va casar amb Ermenberga, filla del rei visigot d'Hispnia Viteric, l'any 606. Per un any desprs repudiava la seva esposa i l'enviava cap a casa, tot retenint el seu dot. Quatre monarques (Viteric, Teodobert, Clotari i el rei de Llombardia Agilulf) van unir-se contra Teodoric, per l'aliana va quedar en res. Aquest fet va impedir a Teodoric tenir descendncia legtima, de manera que va haver de llegar l'herncia a fills bastards.

Teodoric tingu quatre fills illegtims de concubines desconegudes:
Sigebert I (601-613), que el succeria en tots dos regnes i moriria a mans de Clotari II.
Khildebert (602-?), aconsegu fugir de Clotari i "no va tornar mai ms".;
Corbus (603-613), capturat i mort per Clotari II juntament amb la seva via i el seu germ.
Meroveu (n. 604), capturat per Clotari II, i adpotat com a fillol.

 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398195" title="Masia del Roca" nonfiltered="3467" processed="3449" dbindex="153488">
La Masia del Roca s una masia situada al municipi d'dena a la comarca de l'Anoia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398196" title="Masia de la Pobla" nonfiltered="3468" processed="3450" dbindex="153489">
La Masia de la Pobla s una masia situada al municipi de Pujalt a la comarca de l'Anoia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398197" title="Haplochromis astatodon" nonfiltered="3469" processed="3451" dbindex="153490">

Haplochromis astatodon  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kivu (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398198" title="Haplochromis avium" nonfiltered="3470" processed="3452" dbindex="153491">

Haplochromis avium  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Albert (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398199" title="Haplochromis bakongo" nonfiltered="3471" processed="3453" dbindex="153492">

Haplochromis bakongo  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398200" title="Haplochromis barbarae" nonfiltered="3472" processed="3454" dbindex="153493">

Haplochromis barbarae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398201" title="Haplochromis bareli" nonfiltered="3473" processed="3455" dbindex="153494">

 Haplochromis bareli s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Fermon, Y., 1997. Les Haplochromis spp. (Teleostei, Cichlidae) des zones rocheuses du Mwanza Gulf, lac Victoria, Tanzanie: Structure des communautes et comorphologie. Thse prsente pour l'obtention du Diplme de Doctorat du Musum National d'Histoire naturelle. Thses et Documents Microfichs No. 157. ORSTOM, Pars, Frana.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398202" title="Javier Bellido Plaza" nonfiltered="3474" processed="3456" dbindex="153495">
Javier Bellido Plaza (Bilbao, Biscaia, 9 de mar de 1966) s un futbolista basc, ja retirat, que ocupava la plaa de central.

 Trajectria .
Format a la pedrera de l'Athletic de Bilbao, Bellido va pujar al 1985 a l'equip filial, el Bilbao Athletic, on va romandre tres anys abans de fitxar per la SD Eibar, sense haver debutat amb el primer equip bilba.

A l'Eibar noms hi va estar la temporada 88/89, tot jugant 27 encontres a la Segona Divisi. Va fitxar per l'Elx CF posteriorment. A l'equip del Baix Vinalop va jugar dues campanyes, sent titular ambdues elles.

Al 1991 Bellido signa per la SD Compostela, l'equip on disputaria la major part de la seua carrera esportiva. Amb els gallecs puja a Primera Divisi la 94/95, que tamb suposa el seu debut personal en la mxima categoria. Seria en la primera jornada, davant la Reial Societat.

Amb el Compostela juga quatre anys en Primera Divisi, sent titular en tots ells i arribant a marcar fins a set gols en la temporada del descens a Segona, la 98/99. Bellido va acompanyar al quadre compostel dues campanyes en la categoria d'argent, abans de penjar les botes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398204" title="Haplochromis bartoni" nonfiltered="3475" processed="3457" dbindex="153496">

Haplochromis bartoni  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 19,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398205" title="Haplochromis bayoni" nonfiltered="3476" processed="3458" dbindex="153497">

Haplochromis bayoni  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398207" title="Haplochromis beadlei" nonfiltered="3477" processed="3459" dbindex="153498">

Haplochromis beadlei  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Nabugabo (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398211" title="Anton Praetorius" nonfiltered="3478" processed="3460" dbindex="153499">
Anton Praetorius (Lippstadt, 1560 - Lautenbach, 6 de desembre de 1613) va ser un pastor i teleg alemany combatent contra els processos de les bruixes i la tortura.




Errniament, aquesta valenta predicador protestant gaireb oblidat. En una poca en la qual la persecuci de bruixes va assolir el seu clmax terrible, es va reunir Anton Praetorius pblicament contra la tortura i els processos de bruixes. Degut a la seva dura crtica de la tortura i la pres inhumana del seu temps va participar com un precursor de "Amnistia Internacional" s'entn. 1597 va aconseguir Praetorius, com una "bruixa" acusat dona de la cmera de tortura per alliberar. Va tenir d'abandonar el pas i va escriure un llibre contra els judicis de bruixes no cristi: "exhaustiu informe sobre Zauberey i mags".


Primer va ser 1598 sota el pseudnim a terme. 1602, que va aparixer sota el seu nom real i la seva participaci va contribuir a superar la posterior persecuci de bruixes. La batalla de la Reforma de pastor Anton Praetorius contra la tortura i els judicis de bruixes a l'esglsia protestant histria completament oblidat. Tot i que s en la seva vida no va ser fcil, la Praetorius ha demostrat el que tenim avui en la lluita per ms humanitat hauria d'esforar-se siempre: la fe i el coratge.


 Obres (alemany i latn).
 Grndlicher Bericht von Zauberey und Zauberern per "Ioannem Scultetum Westpahlo-camensem," anno 1598 et nomine vero 1602, 1613, et 1629;
De sacrosanctis novi foederis Iesus Christi Sacramentis. 1602;
De pii magistratus officio, iure ac potestate in religione et ecclesiis ad verbi Dei normam reformandis. 1596;



Bibliografa (alemany) . 

 Hartmut Hegeler:  Anton Praetorius, Kmpfer gegen  Hexenprozesse und Folter, Unna, 2002 ;
 Hartmut Hegeler und Stefan Wiltschko: Anton Praetorius und das 1. Groe Fass von Heidelberg, Unna, 2003;


 Enllaos externs .
(alemany)

 http://www.bautz.de (Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon, Verlag Traugott Bautz) ;
 http://www.anton-praetorius.de ;
 http://www.rzuser.uni-heidelberg.de/%7Ecd2/drw/F3/praetor/o02wid.htm   "Bericht" de Praetorius en 1613 ;
 http://www.theology.de/praetorius.htm   Biografia incluyendo retratos a color;
 http://news.genealog.de/rheinhessen/dittelsheim-hessloch/anton-praetorius-teil1.shtml ;
 http://www.sfn.uni-muenchen.de/hexenverfolgung/art784.htm;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398212" title="Patrick Ascione" nonfiltered="3479" processed="3461" dbindex="153500">
Patrick  Ascione (Pars, 1953) s un compositor francs de msica electroacstica i acusmtica.

Desprs d estudiar msica clssica, (1976-79), s uneix a l Institut Internacional de msica Electroacstica de Bourges, antic GMEB. Fins el 1984. durant aquest perode, dirig nombrosos cursos, intervencions educatives i concerts pblics arreu de Frana i l estranger en nom de l estructura. Ascione aborda parallelament la composici per ordinador al IRCAM, seguidament es consagra a la composici i la investigaci.

Convidat pels principals centres d investigaci i creaci (GMEA, Albi, GWVL, Li, CIRM, Nia dirigida per Michel Redolfi (estudi delta P, de La Rochelle, Msica i Recerca a Brusselles, Xarxes de Arts Media a Montreal,...). El 1991 obt el premi Vila-Mdicis del Ministeri d Afers Estrangers de Canad. 

Llurs obres per a concert o la msica sn les aplicacions per la majoria de demandes fetes pels grans estudis de l Estat i ha estat varies vegades guanyador de grans concursos internacionals, creats i reproduts a Frana i l estranger, i pels canals de Radio Frana Msica i Frana Cultura, i les Rdios Nacionals d Itlia, Marroc, EE.UU, Canad, Alemanya, Espanya, ustria, Blgica, Hongria, Polnia, Pasos Baixos, URSS. 

Sollicitat pels jurats dels concursos internacionals de composici acstica tant a Frana com a l estranger, fou professor de msica acstica en el Conservatori de Msica de Cherburg-Octeville en la classe que ell havia fundat el 2003 amb l ajuda de la DRAC Basse Normandia, i va intervenir com formador al (Centre de Formation des Enseignants de la Danse et de la Musique) de Normandia.

Dos perodes musicals caracteritzant llur carrera:
A partir de 1978 que evoca en la seva msica l analogia entre la msica electroacstica la pintura, tant dels que sn, per naturalesa, les arts de recolzament i fixaci dels sons i els colors ( Metamorfosis d una Llimona Groga ,  Blaus i formes , Polyphonie-Polychrme ...).

El 1986, la seva labor es movia envers el que ell anomen Polifonia espacial, aprofit per ampliar el concepte de principis i tcniques d aplicaci d enregistrament multipista pel concert i una practica nova de composici consistent en integrar dins el procs mateix d escriptura  els parmetres d especialitzaci i difusi: Espais-Paradoxes, Arenes-Around, Cants Esfrics, Colors d Espai, Holophonie ou la baleine rouge, Danse de l aube, Barcarola d estudi i cinta, Ensima, Figures d estil: Resultat  Acionerie .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398216" title="Haplochromis bloyeti" nonfiltered="3480" processed="3462" dbindex="153501">

Haplochromis bloyeti  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tanznia (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398219" title="Batalla de Lade (201 aC)" nonfiltered="3481" processed="3463" dbindex="153502">


La batalla de Lade va ser un enfrontament entre les flotes de Rodes i Macednia. La batalla, que va succeir l'any 201 aC, va formar part de la guerra cretenca, i va tenir lloc entre les costes d'sia Menor i l'illa de Lade. Els macedonis van obtenir una gran victria. 

 Referncies .

 Philip Matyszak (2004). The Enemies of Rome:From Hannibal to Attila. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-25124-X.
Polibi, tradut a l'angls per Evelyn S. Shuckburgh (1889). Histories. Londres, Nova York: Macmillan. Reimprs per Bloomington (1962).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398221" title="Haplochromis boops" nonfiltered="3482" processed="3464" dbindex="153503">

Haplochromis boops  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 19,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398222" title="Haplochromis brownae" nonfiltered="3483" processed="3465" dbindex="153504">

Haplochromis brownae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398223" title="Haplochromis bullatus" nonfiltered="3484" processed="3466" dbindex="153505">

Haplochromis bullatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Albert (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398224" title="Haplochromis cassius" nonfiltered="3485" processed="3467" dbindex="153506">

Haplochromis cassius  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 9,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398225" title="Haplochromis cavifrons" nonfiltered="3486" processed="3468" dbindex="153507">

 Haplochromis cavifrons s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398226" title="Haplochromis chilotes" nonfiltered="3487" processed="3469" dbindex="153508">

Haplochromis chilotes  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398227" title="Haplochromis chlorochrous" nonfiltered="3488" processed="3470" dbindex="153509">

 Haplochromis chlorochrous s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398229" title="Haplochromis chromogynos" nonfiltered="3489" processed="3471" dbindex="153510">

Haplochromis chromogynos  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398230" title="Haplochromis chrysogynaion" nonfiltered="3490" processed="3472" dbindex="153511">

Haplochromis chrysogynaion  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Fermon, Y., 1997. Les Haplochromis spp. (Teleostei, Cichlidae) des zones rocheuses du Mwanza Gulf, lac Victoria, Tanzanie: Structure des communautes et comorphologie. Thse prsente pour l'obtention du Diplme de Doctorat du Musum National d'Histoire naturelle. Thses et Documents Microfichs No. 157. ORSTOM, Pars, Frana.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398231" title="Haplochromis cinctus" nonfiltered="3491" processed="3473" dbindex="153512">

 Haplochromis cinctus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398232" title="Haplochromis cinereus" nonfiltered="3492" processed="3474" dbindex="153513">

Haplochromis cinereus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398234" title="Haplochromis cnester" nonfiltered="3493" processed="3475" dbindex="153514">

Haplochromis cnester  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398236" title="Haplochromis commutabilis" nonfiltered="3494" processed="3476" dbindex="153515">

Haplochromis commutabilis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kachira (Uganda).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Schraml, E. 2004. Die Artenvielfalt der Fische in Ugandas Gewssern. Beitrge zur Kenntnis der Fischfauna Ugandas. Dtsch. Cichliden-Ges. Inf. Special Nm. 3: 2-48. ;
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398237" title="Haplochromis crassilabris" nonfiltered="3495" processed="3477" dbindex="153516">

Haplochromis crassilabris  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398238" title="Haplochromis crebridens" nonfiltered="3496" processed="3478" dbindex="153517">

Haplochromis crebridens  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kivu (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398239" title="Haplochromis crocopeplus" nonfiltered="3497" processed="3479" dbindex="153518">

Haplochromis crocopeplus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398242" title="Haplochromis cronus" nonfiltered="3498" processed="3480" dbindex="153519">

 Haplochromis cronus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398243" title="Haplochromis cryptodon" nonfiltered="3499" processed="3481" dbindex="153520">

Haplochromis cryptodon  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398244" title="Haplochromis cryptogramma" nonfiltered="3500" processed="3482" dbindex="153521">

Haplochromis cryptogramma  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398245" title="Batalla de Cable Street" nonfiltered="3501" processed="3483" dbindex="153522">
La Batalla de Cable Street va ser una massiva confrontaci al carrer que va tenir lloc el diumenge 4 d'octubre de 1936 en el carrer Cable Street del popular barri de l'East End de Londres. Fou un xoc entre la policia metropolitana, que protegia una desfilada legal de la Uni Britnica de Feixistes (BUF), liderada per Oswald Mosley, i milers de vens del barri popular, estibadors, treballadors, comunistes, anarquistes, jueus, immigrants irlandesos i antifeixistes. En una poca d'ascens del feixisme a Europa, i de creixent hostilitat contra jueus, minories i forces d'esquerra, el dirigent feixista Mosley volia organitzar una gran marxa de milers de militants feixistes uniformats amb camises negres (Blackshirts) a travs del popular barri de l'East End, amb nombrosa poblaci jueva.

Malgrat les demandes de grups jueus i d'esquerres, el govern refus prohibir la marxa, i davant l'organitzaci de les protestes, els gran partits com el Partit Laborista cridaren a no participar en l'enfrontament, el Board of Deputies of British Jews crid a marxar de la zona, el Partit Comunista de la Gran Bretanya fins i tot expuls alguns dels seus destacats membres per participar en la "lluita de carrer". Per les crides no tindrien cap efecte en els seus membres i simpatitzants a l'East End .

Els camises negres es reuniren al Gardner s Corner, uns magatzems d'Aldgate, a l'entrada de l'East End. La resposta dels vens fou massiva, entre 310,000 i mig mili dEastenders sortiren al carrer per impedir la marxa feixista. Els grups d'antifeixistes alaren barricades als carrers, sobretot en la cantonada del carrer Cable Street i Christian Street. La policia metropolitana intent obrir pas netejant el cam per a fer possible la marxa. Els manifestants ompliren els petits carrers, fent-los intransitables. Duien pancartes i cantaven "They Shall Not Pass" (No passaran), eslgan agafat del bndol republic espanyol. Els policies, ms de 10.000, feren nombroses crregues a cavall amb els seus bastons, els vens utilitzaren llambordes, potes de taules i cadires i rodaments. Des de les cases, moltes dones llenaren brossa, estris de cuina i ampolles a la policia quan intentava desmuntar les barricades. Finalment,desprs de nombroses batalles i xocs, la marxa no es pogu celebrar, i els membres de la BUF es dispresaren cap al Hyde Park mentre tot l'East End celebrava la victria contra el racisme i l'antisemitisme .

Al final de la batalla, 150 persones havien estat detingudes, algunes de les quals serien condemnades a treballs forats, i es denunciaren maltractaments sota custdia policial. 100 persones foren ferides de consideraci, inclosos policies, i dones i nens vens del barri.

En els mesos segents el govern britnic aprov la Public Order Act de 1936 prohibint les desfilades amb uniformes. La Batalla de Cable Street fou l'inici del declivi de la Uni Britnica de Feixistes, poc abans que comencs la Segona Guerra Mundial.

Avui dia hi ha un gran mural al St.George's Hall de Londres rememorant els fets, que es va pintar als anys 80.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Imatges originals de la jornada;
"Fascists and Police Routed at Cable Street" un relat personal de la batalla d'un dels participants.
The Guardian - Arxius - Fascist march stopped after disorderly scenes, 5 d'octubre de 1936;
Imatges i informaci, realitzat pel 70 aniversari;
The Battle of Cable Street;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398246" title="Haplochromis decticostoma" nonfiltered="3502" processed="3484" dbindex="153523">

Haplochromis decticostoma  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 22,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398248" title="Haplochromis demeusii" nonfiltered="3503" processed="3485" dbindex="153524">

Haplochromis demeusii  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs inferior del riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398249" title="Haplochromis dentex" nonfiltered="3504" processed="3486" dbindex="153525">

Haplochromis dentex  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 15,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398250" title="Haplochromis desfontainii" nonfiltered="3505" processed="3487" dbindex="153526">

 Haplochromis desfontainii s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Algria i Tunsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398251" title="Haplochromis dichrourus" nonfiltered="3506" processed="3488" dbindex="153527">

Haplochromis dichrourus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398252" title="Haplochromis diplotaenia" nonfiltered="3507" processed="3489" dbindex="153528">

 Haplochromis diplotaenia s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398253" title="Haplochromis dolichorhynchus" nonfiltered="3508" processed="3490" dbindex="153529">

Haplochromis dolichorhynchus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398254" title="Haplochromis dolorosus" nonfiltered="3509" processed="3491" dbindex="153530">

Haplochromis dolorosus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Chambura (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398255" title="Governana d'Internet" nonfiltered="3510" processed="3492" dbindex="153531">

La governana d'Internet s l'elaboraci per part dels estats, el sector privat i la societat civil, cadascun en el seus rols respectius, dels principis, normes, regles i procediments de presa de decisions i programes comuns destinats a modelar l'evoluci i l's d'Internet. 

La reglamentaci i l'organitzaci de la governana d'Internet sn objecte de debat entre els diferents actors que participen d'una o altra manera en aquest mn.

Els principals elements de la governana d'Internet s'agrupen en:

 Atribuci de les adreces IP;
 Definici dels noms de domini;
 Gestion dels accessos als recursos informtics;

La multiplicaci a gran escala i a nivell planetari dels intercanvis de dades electrniques, l's dels recursos informtics ms diversos (imatges, sons, text, ...) posen sobre la taula diferents qestions:

 Els drets d'accs a aquests recursos i la seva relaci amb la propietat intellectual;
 Les possibles prdues financeres degudes a l'accs d'informacions confidencials o crtiques;
 Els criteris de recerca de la informaci emprats pels motors de recerca o buscadors;

Organitzacions.
   
 ICANN;
 IAB;
 IETF;
 ISOC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398256" title="Haplochromis eduardii" nonfiltered="3511" processed="3493" dbindex="153532">

 Haplochromis eduardii s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Edward (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398259" title="Haplochromis elegans" nonfiltered="3512" processed="3494" dbindex="153533">

Haplochromis elegans  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als llacs Edward i George (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398260" title="Haplochromis empodisma" nonfiltered="3513" processed="3495" dbindex="153534">

Haplochromis empodisma  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Greenwood, P. H. 1980. Towards a phyletic classification of the 'genus' Haplochromis (Pisces, Cichlidae) and related taxa. Part II; the species from lakes Victoria, Nabugabo, Edward, George and Kivu. Bull. Br. Mus. (Nat. Hist.) Zool. v. 39 (nm. 1): 1-101.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398261" title="Haplochromis engystoma" nonfiltered="3514" processed="3496" dbindex="153535">

Haplochromis engystoma  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Edward (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398262" title="Haplochromis erythrocephalus" nonfiltered="3515" processed="3497" dbindex="153536">

Haplochromis erythrocephalus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398263" title="Haplochromis erythromaculatus" nonfiltered="3516" processed="3498" dbindex="153537">

 Haplochromis erythromaculatus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Rwanda.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398264" title="Cant de Vezzani" nonfiltered="3517" processed="3499" dbindex="153538">

El cant de Vezzani s un divisi administrativa francesa situat al departament de l'Alta Crsega i a la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant de Vezzani dins el districte de Corte. La seva alria varia de 0  m (Antisanti) a 1.532 metres (Vezzani) amb una alria mitjana de 586 m.


 Administraci .


 
 Composici .
 


 Demografia .


  
 Enllaos externs .
 El cant de Vezzani al web de l'Insee;
 pla del cant de Vezzani a Mapquest;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398266" title="Haplochromis estor" nonfiltered="3518" processed="3500" dbindex="153539">

 Haplochromis estor s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 17 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398267" title="Haplochromis eutaenia" nonfiltered="3519" processed="3501" dbindex="153540">

Haplochromis eutaenia  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398270" title="Aghione" nonfiltered="3520" processed="3502" dbindex="153541">

Aghione (en cors Aghjone) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 245 habitants. Limita amb els municipis de Aleria, Antisanti, Casevecchie, Pietroso, Ghisoni i Ghisonaccia. 

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398271" title="Haplochromis exspectatus" nonfiltered="3521" processed="3503" dbindex="153542">

Haplochromis exspectatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kijanebalola (Uganda).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Schraml, E. 2004. Die Artenvielfalt der Fische in Ugandas Gewssern. Beitrge zur Kenntnis der Fischfauna Ugandas. Dtsch. Cichliden-Ges. Inf. Special Nm. 3: 2-48. ;
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398273" title="Mart Ventolr" nonfiltered="3522" processed="3504" dbindex="153543">
Mart Ventolr (Barcelona, 1906   Ciutat de Mxic, 1977) va ser un futbolista internacional barcelon que va jugar al FC Barcelona les temporades 1933-34, 1934-35 i 1935-36 procedent del RCD Espanyol, on jugava des del 1924. Abans havia jugat tamb al Catalunya i al Sevilla. Acab la seva trajectria esportiva a Mxic, en restar-hi durant la gira que hi fu l'equip barcelonista durant la Guerra Civil espanyola per a recaptar fons econmics. Malgrat la seva curta estada al club, va ser una de les principals figures blaugranes de la dcada dels trenta.

Jugador d'atac, destacava pel seu joc explosiu i amb una gran punta de velocitat, que combinava amb un dribbling excellent. Tamb destacava pel seu joc aeri i la seva capacitat golejadora. A nivell anecdtic, se l'identificava per portar sovint un mocador lligat al cap.

Dotze vegades internacional absolut amb Espanya, va participar a la Copa del Mn de Futbol de 1934. El final de la seva etapa barcelonista va ser durant la gira que el club feia a Mxic l'any 1937. Ventolr decid quedar-s'hi a jugar amb el Club de Ftbol Atlante i el 1939 s'hi cas amb Josefina, neboda del president de la Repblica, Lzaro Crdenas, amb la qual es va casar. Un dels seus fills, Jos, tamb va ser futbolista i va arribar a la internacionalitat per Mxic i va disputar el Mundial del 1970 al seu pas.

 Palmars .
Campionat de Catalunya 1934-35;
Campionat de Catalunya 1935-36;

 Enllaos externs .
Fitxa de l'Associaci Bara Veterans;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398275" title="Antisanti" nonfiltered="3523" processed="3505" dbindex="153544">

Antisanti (en cors Antisanti) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 418 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398280" title="Casevecchie" nonfiltered="3524" processed="3506" dbindex="153545">

Casevecchie (en cors Casevechje) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 68 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398281" title="Todor Svetoslav I Terter de Bulgria" nonfiltered="3525" processed="3507" dbindex="153546">


Todor Svetoslav I Terter () regn com a tsar de Bulgria del 1300 al 1322. Es desconeix la seva data de naixement. Fou un savi i capa governant que va portar l'estabilitat i una relativa prosperitat al Segon Imperi Blgar desprs de dues dcades d'intervenci constant de l'Imperi Mongol en els assumptes interns de l'Imperi Blgar. El seu regnat s'inici amb el retorn del sud de Bessarbia a Bulgria i uns anys ms tard derrot als bizantins i reconquer gran part del nord de Trcia. A partir de 1307 va dirigir poltica pacfica cap a tots els vens que es tradu en una expansi del comer i l'economia. A banda dels seus xits exteriors i econmics, Todor Svetoslav hagu de fer front a diversos intents separatistes entre la noblesa, incloent el seu oncle. Persegu als que considerar responsables de la interferncia Mongol, executant, entre d'altres al Patriarca Joakim III.

Famlia.
De la seva primera esposa Eufrsine (Efrosina), tingu un fill:
 Georgi II Terter de Bulgria, que el va succeir com emperador de Bulgria 1322-1323;
De la seva segona esposa Teodora Paleologina, filla de xor Miquel Paleleg, no tingu descendncia.

Vida.
Era fill del futur tsar Georgi I Terter de Bulgria i de Maria. Poc desprs que Ivan III Asen de Bulgria es converts en el nou tsar de Bulgria, el seu pare es divorci de la seva mare i es cas amb la germana del nou tsar blgar a fi d'apropar-se al poder i aspitat a la successi. Maria i Todor varen ser enviats a l'Imperi Bizant com a ostatges, i varen ser assentats a Nicea. Quant finalment el seu pare Georgi I Terter de Bulgria fou coronat tsar el 1280 no s'alter la seva situaci, per el 1281 Todor es cas en rebellia amb una filla del sebastokrat r Joan I ngel-Ducas de Tesslia, com a part d'una aliana diplomtica. El 1284 Georgi I Terter de Bulgria frim un tractat amb Andrnic II Paleleg, recuperant la seva primera esposa, per Todor segu sent un ostatge. Dit tractat supos la ruptura de l'aliana de Bulgria amb Tesslia. No fou fins el 1285 que amb l'arribada del Patriarca de Bulgria Joakim III a Constantinoble, Todor fou alliberat.

De retorn a Bulgria Todor Svetoslav fou nomenat co-emperador pel seu pare. Tanmateix, desprs de varies rtzies Mongols, Georgi I Terter va tornar a enviar el seu fill com ostatge, aquest cop amb Nogai Khan, el lder mongol, al voltant de 1289. Per Todor Svetoslav cas el seu fill Txaka de Bulgria amb una filla de Nogai. Durant part del seu exili, Todor Svetoslav caigu en desgracia i tract de millorar la seva sort cassant-se amb la rica Eufrsine, filla de l'esposa de Nogai, qui al seu torn era filla illegtima de l'emperador Miquel VIII Paleleg. Entre 1289 i 1299 Todor Svetoslav form part de la invasi mogol de Bulgria que protagonitz el seu cunyat Txaka, que fu fugir el regent blgar a Tarnovo. Aleshores Todor convenc la noblesa blgara perqu accepts Txaka com a regent. Tanmateix, els exrcits del Khan Toqta entraren a Bulgria per capturar Txaka. Todor organitz un complot contra Txaka, que mor estrangulat a la pres el 1300. Finalment, Todor Svetoslav es convert en el nou tsar de Bulgria i envi el cap de Txaka com un regal al lder mongol Toqta, que retir el seu exrcit del pas.

 Emperador de Bulgria .
Todor Svetoslav va dur a terme una implacable poltica, castigant a tots els que estaven en el seu cam, incls el seu ex benefactor, el Patriarca Joakim III, el qual va ser acusat de traci i executat. Davant la brutalitat del  nou emperador, alguns nobles tracten de substituir-lo, recolzats per Andrnic II Paleleg. Un dels pretendents del tron fou el sebastokrat r Radoslav Vosil o Vojsil, germ de l'antic emperador Smilets de Bulgria, per fou derrotat i capturat pel Dspota Aldimir (Eltimir), oncle de Todor, a Kranen al voltant del 1301. Un altre pretendent fou l'ex-emperador Miquel II Asen de Bulgria, que va intentar, sense xit, avanar dins de Bulgria amb un exrcit bizant al voltant del 1302. Desprs d'aquesta victria Todor Svetoslav pogu alliberar el seu pare Georgi I Terter de Bulgria interncanviant-lo per tretze alts funcionaris bizantins capturats a Radoslav.

 Guerra contra l'Imperi Bizant .


Com a conseqncia de les seves victries, Todor Svetoslav pass a l'ofensiva el 1303, capturant fortaleses del nord-est de Trcia, incloent Mesembria (Nesebar), Anchialos (Pomorie), Sozopolis (Sozopol), i Agathopolis (Ahtopol) el 1304. Aquell mateix any els bizantins, comandats per xor Miquel Paleleg, fill de l'emperador bizant, passaren a l'ofensiva, per foren derrotats a la Batalla de Skafida prop de Sozopolis. El 1305 Todor s'apropi de les terres del seu oncle Aldimir, el qual estava negociant amb els bizantins.

El 1306 Todor contract el serveis dels alans i intent un acostament amb la Companyia Catalana d'Orient per tal de lluitar contra els bizantins. Finalment, el 1307 es pos fi a la guerra mitjanant un tractat, consolidat amb el matrimoni de Todor i Teodora, filla de xor Miquel Paleleg. A partir d'aquest moment Todor Svetoslav es va mantenir en pau amb els seus vens i es centr en reafirmar el control sobre les provncies perifriques. Amb tot, es relacion l'emperador amb les dues incursions mongoles a la Trcia bizantina dels anys 1320 i 1321 i tamb don suport a Andrnic III Paleleg, cunyat de Todor, en la guerra civil que l'enfront a l'avi d'aquest, el vell Andrnic II Paleleg.

Mort.
Todor Svetoslav va morir a principis de 1322, i va ser succet pel seu fill Georgi II Terter de Bulgria.

Referncies.
 John V.A. Fine, Jr., The Late Medieval Balkans, A Critical Survey from the Late Twelfth Century to the Ottoman Conquest, Ann Arbor (1987);

Vegeu tamb.
 Llista de sobirans de Bulgria;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398285" title="Chet Atkins" nonfiltered="3526" processed="3508" dbindex="153547">
Chet  Atkins (Chester Burton Atkins) (Lutterell,Tennessee, 20 de juny de 1924   Nashville, 30 de juny de 2001) va ser un influent guitarrista i productor de country.

Els pares de Chet es divorciaren quan Chet tenia sis anys. Chet doncs, va crixer amb la seva mare, dos germans i una germana, sent el ms jove. Ell comen amb l'ukelele, ms tard avan al viol, per negoci al seu germ Lowell una vella pistola i algunes feines per assolir una guitarra quan ell tenia nou anys. Forat a traslladar-se a l'estat de Gergia per viure amb el seu pare degut a una quasi fatal condici asmtica, Atkins fou un jove sensible que feu de la msica una obsessi. Es feu un guitarrista ben dotat mentre estava en una educaci mitjana. Atkins era autodidacte, i ms tard la vida li conced junt en Tommy Emmanuel, Jerry Reed i John Knowles el grau honoris causa  CGP . Llur germanastre Jim tamb fou un guitarrista encertat que assol a treballar amb el Trio de Les Paul a Nova York.

Atkins no va tenir un estil propi fins el 1939, quan (encara vivia a Gergia), Chet sent tocar en Merle Travis per la Rdio WLW. Aquesta jove influencia dramticament form el seu estil propi de tocar. Mentre que la ma dreta de Travis utilitz el dit ndex per la melodia i el polsa per apunts de baix, Atkins ampli el seu estil de ma dreta per incloure una pulsaci a les cordes amb els seus tres primers dits, i amb el polsa sobre el baix. El resultat fou una claredat i complexitat que va fer el seu so inequvoc. Desprs de deixar el collegi el 1942, assol una feina en la Rdio de Knoxville. All toc el viol i la guitarra amb el cantant Bill Carlisle i el cmic Archie Campbell, aix com tamb es feu membre de l'estaci  Dixieland Swingsters , un petit combo instrumental de swing.

Desprs de tres anys, Atkins va anar-se'n a la rdio WLW de Cincinnati, (Ohio), on Merle Travis havia treballat anteriorment. Desprs de sis mesos va anar-se'n a Raleigh i treball amb Johnnie i Jack abans de dirigir-se a Richmond (Virgnia), on toc amb la banda Sunshine Sue Workman. La personalitat tmida d'Atkins treballa contra ell, com o fou el fet que llur estil sofisticat condu a molts a dubtar que ell fos realment un intrpret de  country . Fou acomiadat tot sovint, per fou capa d'aconseguir un altra feina en un altra emissora de rdio degut a la seva habilitat nica de tocar. Atkins feu els seus discs propis, que pel general tenien normes de pop i jazz, en un estudi propi sofisticat a casa seva, sovint enregistrant les pistes de ritme en la rdio RCA, per afegint les seves parts de solo a casa, refinant-t'ho tot fins que el resultat el satisfeia. 

Els guitarristes de tots els estils arribaven de tots cantons per a admirar varis lbums seus degut a llurs idees musicals niques i en alguns casos, llurs idees electrniques experimentals. En aquest perode Atkins es va fer conegut internacionalment com a  Mister Guitar  (Senyor Guitarra), que s tamb el nom d'un de llurs lbums. La seva marca enregistrada  L'estil de Atkins  per a tocar, que era i s molt difcil per a un guitarrista de dominar, s usant el polsa i els dos primers dos   a vegades tres   dits de la ma dreta. Atkins desenvolup aquest estil, d'escoltar en Merle Travis de tant en tant d'una rdio primitiva. Chet estava segur que ning podria tocar aix articuladament solament el polsa i l'ndex (que era exactament com Travis ho tocava) i ell assum que per aix es requerien el polsa i dos dits i fou l'estil que ell promogu i domin.

El hit ms gran d'Atkins fou el single de 1965,  Yakety Axe  una adaptaci del seu amic saxofonista Boots Randolph,  Yakety Sax . Atkins rares vegades es presentava en viu en aquell temps, i eventualment tingu de llogar a altres productors de la RCA com Robert Ferguson i Felton Jarvis per alleujar la seva crrega de treball. Un combat el 1973 contra el cncer de colon, tant mateix, el port a redefinir el seu paper en la RCA, permetre a d'altres a maniobrar la administraci mentre que ell torn al seu primer amor, la guitarra, sovint enregistrant amb Reed o incls amb Homer i Jethro en Jethro Burns (el cunyat de Atkins desprs que l'Homer moris. 

Ha finals dels anys 70, Atkins se l'havia passat com un productor. Nous executius a RCA tenien idees diferents. El primer es retir de la seva posici en la empresa, i desprs comen a sentir-se sufocat com un artista per qu RCA  no el deixaria diversificar-se en el jazz. Al mateix temps s'enutj amb la direcci Gretsch (ja sense possessi familiar sobre ella), i va anar i enretir l'autoritzaci per a usar el seu nom i, comen a dissenyar guitarres Gibson. Atkins abandon la RCA el 1982 i sign amb Colmbia Records, per la qual produ un lbum que s'estren el 1983. mentre estava amb la Colmbia, mostr llur creativitat i gust amb la guitarra de jazz, i en varis contextos. 

El jazz sempre fou un fort amor per a ell, i sovint en la seva carrera fou criticat per msics  purs  de country del pas, per llur influncies de jazz. Atkins tamb digu en algunes ocasions que no li agradava ser nomenat un  guitarrista country , insistint que ell era noms un guitarrista, i punt. Malgrat que tocava  d'oda  i fos un improvisador magistral, tamb va ser capa de llegir la msica i fins i tot realitz alguns arranjaments de guitarra clssics amb el gust i la distinci. Ms tard, torn al country amb lbums que enregistr junt amb Mark Knopfler i Jerry Reed. Sent qestionat per anomenar-lo entre els 10 guitarristes ms influents del segle XX, Atkins nomen en Django Reinhardt en primer posici de la llista, i ell mateix s'ubic en cinquena posici.

En anys posteriors Atkins torn a la rdio, apareixent a Garrison Keillor's Prarie Home Companion, arribant fins el punt de tocar un viol de temps en temps.

Atkins va rebre nombrosos premis, incloent 11 Premis Grammy, i 9 premis de la Country Music Association. Mentre feia i ms i ms actes, en els anys noranta la seva salut es pos molt frgil i el cncer torn i aquesta vegada empitjorat. Desprs Chet Atkins moria el 30 de juny de 2001 en l seva casa a Nashville.

Atkins fou citat moltes vegades arreu de la seva carrera, i en el seu llegat va dir una vegada:  Anys desprs, que me'n hagi anat, alg escoltar el que vaig fer i sabr que jo vaig estar aqu. A ells no els importar qui era jo, per ells escoltaran les meves guitarres parlant de mi .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398286" title="Noceta" nonfiltered="3527" processed="3509" dbindex="153548">

Noceta (en cors Nuceta) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 54 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398289" title="Pietroso" nonfiltered="3528" processed="3510" dbindex="153549">

Pietroso (en cors U Petrosu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 287 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398291" title="Haplochromis fasciatus" nonfiltered="3529" processed="3511" dbindex="153550">

 Haplochromis fasciatus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs inferior del riu Congo (entre Matadi i Boma).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398294" title="Haplochromis flavipinnis" nonfiltered="3530" processed="3512" dbindex="153551">

 Haplochromis flavipinnis s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 15,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398295" title="Rospigliani" nonfiltered="3531" processed="3513" dbindex="153552">

Rospigliani (en cors Ruspigliani) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 78 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398296" title="Pont au Double" nonfiltered="3532" processed="3514" dbindex="153553">


El pont au Double s un pont que travessa el Sena a Pars, a Frana.

Situaci.

Connecta el 4t districte, a nivell de l'le de la Cit, al 5 districte, sobre el quai de Montebello.

Histria.

El 1515, se li deman a Francesc I de construir un pont sobre el petit bra del Sena, per tal d'installar-hi malalts prop de lHtel-Dieu que es va construir el 1626. El 1634, s'hi van construir dos edificis.

El pont au Double treu el seu nom de l'import del peatge que calia pagar per travessar-lo: un doble denari.

El 1709, el pont es desploma. Se'l reconstrueix i subsisteix fins a 1847. El 1883, s reemplaat per un arc de fosa per a les necessitats de navegaci.

Caracterstiques.

 Tipus de construcci: pont en arc;
 Construcci: 1881 - 1883;
 Arquitectes: Henri-Prosper Bernard i Jules Lax;
 Material: ferro forjat;
 Longitud total: 45 m;
 Amplada de la biga: 20 m;

Enllaos externs.

 Web de la mairie de Paris;
 Structurae;
 Vista satllit a Google Map;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398299" title="Haplochromis flavus" nonfiltered="3533" processed="3515" dbindex="153554">

Haplochromis flavus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'est del llac Victria (Tanznia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398300" title="Haplochromis fuelleborni" nonfiltered="3534" processed="3516" dbindex="153555">

 Haplochromis fuelleborni s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tanznia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398301" title="Haplochromis fuscus" nonfiltered="3535" processed="3517" dbindex="153556">

Haplochromis fuscus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Edward (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398302" title="Vezzani" nonfiltered="3536" processed="3518" dbindex="153557">

Vezzani (en cors Vezzani) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament d'Alta Crsega. L'any 1999 tenia 300 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .

 Capit Louis Milelli (1888-1983), un dels Justos entre les Nacions.
 Albert Preziosi, heroi de la Segona Guerra Mundial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398306" title="Haplochromis gigliolii" nonfiltered="3537" processed="3519" dbindex="153558">

Haplochromis gigliolii  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tanznia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398307" title="Haplochromis gilberti" nonfiltered="3538" processed="3520" dbindex="153559">

Haplochromis gilberti  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398308" title="Haplochromis gowersii" nonfiltered="3539" processed="3521" dbindex="153560">

Haplochromis gowersii  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 22,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398310" title="Haplochromis gracilior" nonfiltered="3540" processed="3522" dbindex="153561">

Haplochromis gracilior  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kivu (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398313" title="Santa Maria delle Grazie" nonfiltered="3541" processed="3523" dbindex="153562">


Santa Maria delle Grazie s una esglsia de Mil, la UNESCO l'ha declarada Patrimoni de la Humanitat, juntament amb el Sant Sopar de Leonardo da Vinci que es troba en el refectori del convent.

Histria.

El 1463, el duc de Mil, Francesc I Sforza va construir un convent dominic, i una esglsia en el lloc on hi havia una petita capella dedicada a Santa Maria delle Grazie. 

L'arquitecte va ser Guiniforte Solari, el monestir es va acabar el 1469, mentre que per l'esglsia va ser necessari esperar fins a 1482. Altres canvis es van fer quan, va arribar al poder, Llus el Moro va decidir canviar el gran claustre i l'absis de l'esglsia. L'edifici es va acabar al voltant de 1490. El Moro tamb havia decidit fer el lloc de la sepultura dels Sforza el 1497 i all va ser enterrat a la seva esposa Beatriu d'Este. Segons una antiga tradici de Mil Llus el Moro va fer tamb construir un tnel que unia amb el castell, anomenat llavors el convent Sforzesco.

El tiburi va ser inicialment atribut a Bramante, encara que sense cap tipus de prova que Bramante era en aquests anys l'enginyer ducal i va ser nomenat una vegada en els actes de l'Esglsia (un lot de marbre el 1494, per els darrers estudis mostren una que seria Giovani Antonio Amadeo, Bramante que va ser responsable del projecte inicial, per no segu el treball real, que certament van ser dirigits per Giovanni Antonio Amadeo. La mesura bsica de 24 braces Milaneses utilitzats en la sagristia va ser utilitzada pel mateix arquitecte per a la sacellum a Santa Maria di Fontana. Fins i tot el 1497 va comprar 64 columnes de pedra Saltrio clara per el Tiburi i altres 128 peces de pedra blanca i negre a ser transportada pel Llac de Lugano des de Porto Ceresio o Riva San Vitale. 

Dins,en el punt ms antic de l'esglsia (gtica), hi ha, en una capella a la dreta, els frescos amb histries de la Passi de Gaudenzio Ferrari. A la mateixa capella hi hagu una vegada la Coronaci d'espines de Tiziano ara en el Louvre. 

Sobre la porta que condueix a la sagristia, hi ha un fresc realitzat per Bramantino.

La nit del 15 d'agost 1943, els bombardejos angloamericans van afectar a l'esglsia i el convent. El refectori quedar arrasat, encara que alguns murs es van salvar, entre ells el del Sant Sopar.

Bibliografia.

Guido Lpez, I Signori di Milano, Newton & Compton 2002 ISBN 88-8289-951-9 ;
Milano Touring Club Italiano 2003 ISBN 88-3652-766-3 ;
Fabbri, Bucci Milano Arte e Storia, Bonechi 2004 ISBN 8847614007;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398314" title="Haplochromis granti" nonfiltered="3542" processed="3524" dbindex="153563">

 Haplochromis granti s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398316" title="Haplochromis graueri" nonfiltered="3543" processed="3525" dbindex="153564">

 Haplochromis graueri s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kivu (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398317" title="Jos Cidoncha Molina" nonfiltered="3544" processed="3526" dbindex="153565">
Jos Maria Cidoncha Molina (Badajoz, Extremadura, 19 d'abril de 1970) s un futbolista espanyol que juga de defensa.

 Trajectria .
Fet a la pedrera de l'Atltico de Madrid, Cidoncha va passar pel filial, l'Atltico Madrileo, per no va arribar a debutar en el primer equip. En 1992 passa al CD Badajoz, a Segona Divisi, on crida l'atenci del Real Valladolid, que l'hi incorpora al 1994.

La 94/95 s l'nica campanya que Cidoncha juga a Primera Divisi. Apareix en 23 ocasions en un equip que passa per un mal any i queda penltim de la categoria, salvat del descens noms per l'afer administratiu que va conduir a la lliga de 22 equips. Per, tot i que el Valladolid va romandre a Primera i Cidoncha va ser dels que ms van jugar, al 95 deixa Castella i fitxa per l'Almeria CF, a Segona B.

A partir d'ac, Cidoncha va militar sobretot en equips de la categoria de bronze del futbol espanyol, com el Mlaga CF (96/97), el Real Jan (97/98), el Jerez CF (98/00), el CD Toledo (00/01), de nou al Badajoz (01/03) i al Jan (03/05) i el CD Linares (des del 2005).

 Anecdotari .
Jugant a les files del Toledo, un gol seu va contribuir que l'equip castallano-manxec elimins de la Copa del Rei al Real Madrid CF.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398319" title="El meu cor es diu frica" nonfiltered="3545" processed="3527" dbindex="153566">
El meu cor es diu frica s una novella, publicada el 1966, de Vctor Mora Pujadas.
 
 Argument .
En Sivilles i en Jackson tenen una empresa en la que es dediquen a rescatar avions estavellats, o almenys una part d ells. Aquesta empresa s anomena  Carn d Olla Airlines . El cas s que un dia reben una trucada demanant els seus serveis: han d anar al Congo, un pas de l frica, a rescatar un avi, el Fairchild, i tot el seu contingut, un valuosssim carregament de material informtic.
Els companys i amics de  Carn d Olla Airlines  no s ho pensen, accepten la feina i de seguida es dirigeixen amb un avi que en Sivilles havia arreglat(l Antonov), cap al Congo. Hi van amb en Toni, un noi d uns disset anys que sovint viatja amb ells en les seves missions.

Un cop al seu pas de destinaci, aterren en un aeroport abandonat a prop d on hi ha el Fairchild. Just baixar de l Antonov, uns bandits segresten a en Sivilles i a en Jackson, per en Toni es pot amagar i avisar a la policia i als rangers. Aquests li diuen que els buscaran, per que els segrestadors, Linda Shing i  David Pelham, sn perillosos.

En Toni se n va a dormir a casa de la Goldie, una noia de Queen Dandelion que coneix all. A la matinada, ella el desperta i li diu que agafi les coses que se n van d excursi. La Goldie, que t l edat d en Toni, al cap d una estona, li explica que han localitzat als seus amics i que van a buscar-los.

Resulta, doncs, que Madamme Shing vol capturar dos cries de gorilla, robar el carregament del Fairchild (que en realitat sn animals extics en perill d extinci) i fugir amb l Antonov cap a Europa.

Poden capturar els gorilles, per quan van a buscar els altres animals, Goldie, que se ls estima molt, els ha deixat anar d amagat.
Un dels rangers dispara a Linda. Llavors detenen als segrestadors i salven a en Sivilles i a en Jackson.
Els tres amics tornen a Europa, per, amb tot aix, Goldie i Toni s han enamorat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398325" title="Manuel Herrero Galaso" nonfiltered="3546" processed="3528" dbindex="153567">
Manuel Herrero Galaso, tamb conegut com Manolo Herrero (Andjar, Andalusia, 28 de juny de 1970), s un futbolista andals, ja retirat, que ocupava la posici de migcampista.

 Trajectria .

Surt de la pedrera del Real Jan, on arriba al primer equip al 1992. El seu bon joc a l'equip andals crida l'atenci del Real Valladolid, que el fitxa a la 94/95. Eixe any Herrero noms va jugar cinc encontres amb els castellans, els nics de la seua carrera a la Primera Divisi espanyola. Ni tan sols acaba la temporada a Valladolid, i al mercat d'hivern passa al Crdoba CF.

Desprs de la mala experincia a Castella, torna al Real Jaen per la 95/96, per noms hi roman un any  abans de fitxar el Mlaga CF. Va jugar dues campanyes amb els blanc-i-blaus. A la 98/99 milita al Granada CF, i al final d'eixa campanya passa al Gimnstic de Tarragona, a tamb a Segona Divisi B.

Al club del Tarragons milita quatre temporades, fins al 2003, quan regressa per tercer cop al Real Jaen, club en el qual es retira al 2006.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398326" title="Districtes del Baix Rin" nonfiltered="3547" processed="3529" dbindex="153568">
Els Districtes del Departament del Baix Rin sn 7:




 Histria .
 1790 : creaci del departament del Baix Rin amb 4 districtes : Benfeld, Haguenau, Strasbourg, Wissembourg;
 creaci del districte de Sarre-Union;
 el districte de Benfeld s desplaat a Schlestadt;
 1800 : creaci dels districtes de: Barr, Saverne, Strasbourg, Wissembourg;
 1806 : la sotsprefectura de Barr s desplaada a Schlestadt;
 1871 : supressi del departament, s annexat a l'Imperi Alemany;
 1919 : retorna a Frana i es restaura el departement: Erstein, Haguenau, Molsheim, Saverne, Slestat, Strasbourg-Ville, Strasbourg-Campagne,  Wissembourg;
 1974 : els districtes de Slestat i Erstein sn reagrupats en el districte de Slestat-Erstein (sotsprefectura  Slestat);
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398328" title="Vicent Sanz i Arnau" nonfiltered="3548" processed="3530" dbindex="153569">
Vicent Sanz Arnau (Traiguera, 1966) s professor i escriptor en llengua catalana, i va crear la revista digital Tossal (actualment aturada en el nmero 6 del 2002).

Desprs de llicenciar-se en Filologia Catalana ha treballat de professor de secundria i al Servei d'Ensenyament de Catal del Departament d'Educaci de la Generalitat de Catalunya; tamb ha collaborat amb l Institut de Cincies de l Educaci de la Universitat de Barcelona i la Junta Permanent de Catal. Ha publicat articles de tema histric a Traiguera i Caramella, i de contingut filolgic a les revistes Escola Catalana, Llengua nacional i al Butllet del Centre d'Estudis del Maestrat. Per raons laborals, des del 1994 resideix a Vilassar de Mar.

 Obres .
 Olives trencades i tim VII Premi de Contes "Alambor" de Benicarl (1996) Text;
 Begudes refrescants I Premi a la Creaci Virtual en la modalitat de Narrativa, Universitat Oberta de Catalunya, 1999 Text;
 ngels sense cor 2000 Selecci;
 Privacitat garantida IV Premi Manuel de Pedrolo de Cincia Ficci i Fantasia Text;
 El tren de la platja Premi de la XX Mostra Literria del Maresme (Grup E - prosa);

 Impreses .
 Crniques perdudes Picanya: Edicions del Bullent, 1996;
 Partida El Perell: Aeditors, 2008. ISBN 9788493574086;

 Enllaos .
 Notes biogrfiques;
 Bloc literari de Vicent Sanz;
 Ilercavnia, Antic bloc de Vicent Sanz dedicat a les comarques  centrals dels Pasos Catalans;
  Revista digital Tossal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398331" title="Edicte de Nantes" nonfiltered="3549" processed="3531" dbindex="153570">

L edicte de Nantes, firmat el 13 d'abril de 1598 pel rei Enric IV de Frana, va ser un decret que va autoritzar la llibertat de culte, amb certs lmits, als protestants calvinistas. La promulgaci d'aquest edicte va posar fi a les Guerres de religi que van convulsar la Frana durant el segle XVI i el punt culminant de les quals va ser el massacre del dia de Sant Bartomeu de 1572. Enric IV, tamb protestant, es va convertir al catolicisme per poder accedir al tron. El primer article s un article d'amnistia que posava fi a la guerra civil:

Que la memria de totes els esdeveniments ocorreguts entre uns i altres desprs del comenament del mes de mar de 1585 i durant els convulses precedents dels mateixos, fins al nostre adveniment a la corona, quedin dissipats i assumits com a cosa no succeda. No ser possible ni estar perms als nostres procuradors generals, ni a cap altra persona pblica o privada, en cap temps, ni lloc, ni ocasi, sigui aquesta la que sigui, el fer menci d'aix, ni processar o  perseguir a cap cort o jurisdicci a ning.

Precedents.

L'edicte de Nantes, que va posar fi al perode borrascs de les guerres de religi a Frana, no s el primer text d'aquest tipus promulgat en aquest pas. Desprs de les dissensions constatades en els ltims quatre decennis, Carles IX va firmar l'edicte de Sant Germ, tamb anomenat edicte de gener, el 17 de gener de 1562, que contenia el mateix esperit que l'edicte de Nantes, acordant la llibertat de culte als protestants a Saint-Germain. El mateix pot trobar-se a l'edicte d'Amboise (19 de mar de 1563) que redua els drets als gentilhomes. Igualment, la Pau de Saint-Germain (8 d'agost de 1570), pactava la llibertat de conscincia, la llibertat de culte i quatre places fortes: La Rochelle, Cognac, Montalban i La Charit-sud-Loire per als protestants. La diferncia entre aquests texts i l'edicte de Nantes, rau que aquest va ser aplicat grcies a l'autoritat d'Enric IV, que el va imposar.

A determinades ciutats, com Bordeus, Grenoble i Castres, els protestants eren jutjats per tribunals en els quals la meitat dels jutges eren tamb protestants. En altres, com Pars, Rouen, Dijon, Tolosa i Lyon, el culte estava prohibit, mentre que en altres, com Saumur, La Rochelle, Montalban o Montpeller es permetia el culte. L'historiador francs Pierre Miquel explica que els catlics que volien practicar la fe dels seus pares no podien anar a l'esglsia: estava destruda, o la porta vigilada per dos piquets, per ordre d'un cap protestant.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Hugonot;

Enllaos externs.
 Histria dels drets humans (Invasions germniques, feudalisme i Renaixement) a l Amnistia Internacional;
 Montserrat Jimnez Sureda. Ortodxia i dissidncies a l Europa de les Llums. Universitat Autnoma de Barcelona. Manuscrits 23, 2005, p. 163-170. ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398336" title="Pont Saint-Michel" nonfiltered="3550" processed="3532" dbindex="153571">


El pont Saint-Michel connecta la rive gauche (de la place Saint-Michel) a l'le de la Cit, a Pars. Deu el seu nom al venatge d'una capella de Sant Miquel que existia al Palais-Royal (actual palau de justcia).

Histric.

Construt el 1378 i reconstrut diverses vegades el darrer cop el 1857. El pont actual el constitueixen tres arcs de 17,20 metres cadascun, i fa una amplada de 30 metres.

El pont medieval.

La construcci del pont de pedra es va decidir el 1378 pel Parlament de Pars desprs d'un acord amb el captol de la catedral Notre-Dame de Pars, el prebost de Pars, aix com els burgesos de la ciutat. El seu emplaament es va fixar ms avall del Petit-Pont, a l'eix de la rue Saint-Denis, del Grand-Pont sobre la rive droite i de la rue de la Harpe a la rive gauche. Aix permetia una travessia directa de l'le de la Cit.

El prebost de Pars d'aleshores, Hugues Aubriot, va ser l'encarregat de l'obra finanada pel rei. La construcci es va allargar de 1379 a 1387. Una vegada acabat, l'obra va ser anomenada pels Parisencs Pont-Neuf (a no confondre amb l'actual Pont-Neuf), Petit-Pont-Neuf o Pont Saint-Michel dit le Pont-Neuf.

Cosa habitual a l'Edat Mitjana, el pont va ser rpidament parcellat de cases que van ser endutes, aix com el pont, pel Sena el 1408 per una riuada. Degut a les dificultats conegudes pel reialme de Frana durant la guerra dels Cent Anys, el pont va ser reconstrut immediatament de fusta. El Parlament de Pars va decidir concedir el 1444 les recaptacions de multes a la reconstrucci del pont.

L'aspecte d'aquest segon pont ens ha arribat mitjanant d'una miniatura present a les Hores d'tienne Chevalier de Jean Fouquet. Ens revela un pont damunt altes pilastres de fusta aix com les cases de fusta, tova o guix tenint la particularitat de tindre totes una sola i nica teulada al llarg de tota la llargada del pont.

Galeria.




Bibliografia.

  P. Lorentz et D. Sandron, Atlas de Paris au Moyen ge, Paris, 2006, Parigramme.

Enllaos externs.

 Structurae;
 Web de la ville de Paris;
 Vista satllit a Google Map;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398348" title="Jos Luis Gonzlez Vzquez" nonfiltered="3551" processed="3533" dbindex="153572">
Jos Luis Gonzlez Vzquez, conegut com Gonzlez, porter de futbol, (1964 - ) Gonzlez va nixer el 27 d'agost de 1964 a Elgoibar, Guipscoa, Pas Basc. Va ser porter de la Reial Societat, del Valncia CF i del Real Valladolid en la Primera divisi espanyola entre els anys 1985 i 1995. Gonzlez era un porter de grans reflexos i elasticitat sota els pals, encara que tamb bastant irregular. Gonzlez s conegut principalment per dues raons; per haver estat el substitut del mtic Luis Arconada en la porteria de la Reial Societat i per haver estat el porter que va parar el fams penalt de Djukic, un penalt errat pel jugador serbi del Deportivo de La Corunya en els ltims minuts de l'ltim partit de la Lliga de la temporada 1993-94, que d'haver entrat hagus suposat el primer ttol de Lliga de la histria dels gallecs. 

 Inicis . 
Va jugar en l'Elgoibar de la seva localitat natal, d'on va ser fitxat per la Reial Societat en 1982. Durant diverses campanyes va pertnyer al Sant Sebasti CF, equip filial de la Reial Societat, que jugava en Segona divisi B. El seu debut amb el primer equip de la Reial es va produir el 13 de novembre de 1984 en un partit de Copa del Rei contra el Club Deportivo Santurtzi. 

No obstant aix la seva gran oportunitat amb la Reial es va produir a la temporada segent (1985-86). En aquell any Gonzlez seguia sent part de la plantilla del filial i podia considerar-se-li el tercer porter de la Reial Societat. L'amo indiscutible de la porteria donostiarra, el mtic Luis Miguel Arconada va sofrir una greu lesi en el primer partit de Lliga que li va apartar de l'equip tota la temporada i el seu lloc va ser ocupat pel jove guardameta suplent Elduayen. Gonzlez va ser promocionat al primer equip per a ocupar la plaa suplent deixada per Elduayen.

Elduayen va tenir minuts al llarg de la temporada, el que li va reportar una bona reputaci i li va valdre el fitxatge al final de l'any per un equip important, l'Atltico de Madrid deixant pas lliure a Gonzlez com segon porter de l'equip; a ms a ms una lesi a mitjan campanya que va sofrir Elduayen, va permetre a Gonzlez debutar en Primera divisi i gaudir de 13 partits al llarg de l'any, el que li va donar certa experincia en la categoria. 

Aquells primers partits en Primera van mostrar un Gonzlez encara passarell, al que el debut en la mxima categoria va agafar possiblement abans d'hora. A l'any segent, en la temporada 1986-87, Arconada recuperat de la seva lesi va tornar a ocupar sense discussi la porteria reialista, encara que la marxa d'Elduayen va permetre a Gonzlez convertir-se en el porter suplent d'Arconada. Gonzlez va ser testimoni des de la banqueta del ttol de Copa del Rei obtingut per la Reial Societat en aquesta campanya i del doble subcampionat Lliga-Copa de la segent. 

Durant aquestes segents temporades, Gonzlez va ser l'etern suplent d'Arconada, gaudint noms d'uns pocs partits a l'any. No obstant aix, aquesta situaci va variar substancialment quan Arconada va anunciar la seva retirada al final de la temporada 1988-89. 

Amb l'experincia acumulada en els anys anteriors de suplncia i amb 24 partits a les seves esquenes en Primera divisi, Gonzlez es va perfilar amb el substitut natural d'Arconada en la porteria reialista a partir de la retirada d'aquest en 1989. Durant tres anys va ser l'amo indiscutible del marc donostiarra quallant excellents actuacions. Va destacar la temporada 1989-90 en la qual la Reial Societat es va classificar en cinqu lloc i va obtenir una plaa per a disputar la Copa de la UEFA. No obstant aix les actuacions de Gonzlez en el marc reialista es van veure aombrades per les contnues comparances que realitzaven els afeccionats amb el seu antecessor en el lloc. Incapa d'arribar a ser un nou Arconada; Gonzlez va acceptar l'oferta que li va realitzar un equip gran com el Valncia CF en 1992 i va provar sort lluny de casa. Tenia 28 anys. En total Gonzlez va estar 7 campanyes en la Reial Societat, on va disputar 154 partits oficials, 134 d'ells en la Primera divisi espanyola. 

 Estada en el Valncia i el penalty de Djukic . 
L'estada de Gonzlez en el Valncia no pot considerar-se reeixida. Gonzlez va arribar al Valncia CF com important fitxatge i a priori porter titular de l'equip. Va arribar com recanvi del ja veter porter valencianista Sempere, que tenia per aquell temps 34 anys d'edat, per sorpresivament Sempere li va guanyar la partida per la titularitat en la porteria valencianista. 

En les dues temporades que va romandre en el club, Gonzlez va jugar tan sols 12 partits de Lliga. L'equip va caminar en la zona alta de la taula, per tampoc va obtenir ttols, sent el ms destacable el 4t lloc de la temporada 1992-93, que va valer al Valncia un lloc en la Copa de la UEFA. No obstant aix, Gonzlez va passar a la histria en el seu ltim partit com valencianista. Era l'ltima jornada de Lliga de la temporada 1993-94, en un partit que resultava intranscendent per al Valncia, per vital per al seu rival, el Deportivo de La Corunya, que es jugava el ttol de Lliga. El partit va arribar als minuts finals amb empat a zero, quan l'rbitre va xiular un penalt a favor dels gallecs. El marcar aquell penalt hagus suposat el primer ttol de Lliga de la histria del Deportivo, per Gonzlez va parar el penalt llanat per Miroslav Djukic deixant-los sense ttol i brindant la quarta Lliga consecutiva al Futbol Club Barcelona del Dream Team. Aquell final de Lliga es recorda a Espanya com un dels ms dramtics i emocionants de la histria. En relaci a aquest partit en l'any 2008, Giner, un dels jugadors del Valncia, va admetre que el F.C. Barcelona els va prevaler per aconseguir un empat o una victria en aquell partit.

 Reial Valladolid i altres . 
En 1994, a punt de complir els 30 anys, Gonzlez va abandonar el Valncia, on no havia assolit quallar i va fitxar per un equip ms modest de la Lliga espanyola, el Real Valladolid. A Valladolid, Gonzlez va disposar de ms minuts que a Valncia, sent el porter titular la major part de l'any. No obstant aix no pot evitar que el seu equip ocups la dinovena plaa i descends a la Segona divisi. 

Afortunadament per al seu equip, el Real Valladolid va ser repescat al final de temporada per a la Primera divisi a causa dels problemes econmics de Celta de Vigo i Sevilla FC. Gonzlez no va tenir continutat en l'equip vallisolet degut al fet que va sorgir la figura emergent de Csar, que es va fer en la campanya segent amb la titularitat absoluta, deixant al porter basc sense cap minut de joc. 

En 1996 a mitjan campanya fitxa per el Club Atltico Marbella de Segona divisi. El Marbella es veu abocat al descens aquesta temporada ocupant l'ltima plaa de la categoria. Llavors Gonzlez fitxa per a la temporada 1996-97 pel Xerez CD, equip de la Segona divisi B. En la seva primera campanya ascendeix amb els xerecistes. No obstant aix, el seu club descendiria a l'any segent de categoria, encara que Gonzlez viuria un nou ascens a Segona divisi en la temporada 2000-01. 

En la temporada segent, va signar pel CD San Fernando de Segona divisi B, equip en el qual es retiraria finalment. 

Actualment t el ttol d'entrenador i ostenta crrecs tcnic (s l'entrenador de porters) en el Xerez CD. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398350" title="Comit Central Bonapartista" nonfiltered="3552" processed="3534" dbindex="153573">
Comit Central Bonapartista (CCB) s un partit poltic francs, implantat quasi exclusivament a Crsega i que fou fora important en la vida pblica de la ciutat d Ajaccio. Es va fundar el 1908 pels bonapartistes d Ajaccio, i es definia com a un moviment que pretenia celebrar la memria de l emperador Napole I i la seva obra, i es present coma partit municipal. Polticament era clerical i conservador i es recolzava en la personalitat de Dominique Pugliesi-Conti, alcalde d Ajaccio des de 1904 i diputat des del 1910, qui va declarar obertament la seva lleialtat a la Repblica, cosa que provoc que a les eleccions municipals de 1914 es presents una llista de bonapartistes antirepublicans contra ell, per que no va impedir la seva reelecci. El 1919, per, no fou reescollit com a diputat i va perdre l alcaldia d Ajaccio en profit dels republicans, i es retir de la vida poltica. 

El seu rol al partit fou ocupat per Dominique Paoli, escollit alcalde el 1929, i Ren Coty, alcalde el 1931-1934, a la seva mort Paoli recuper la direcci del partit. 
Paoli era encara ms conservador i admirador del feixisme itali, amb el que s arrengler ideolgicament fent aclamar Benito Mussolini en una reuni del consell municipal. El 1940 fou mantingut pel rgim de la Frana de Vichy i collabor obertament amb els ocupadors italians. 

El 1943 Paoli fou destitut pels patriotes comunistes i condemnat amb la seva esposa al desterrament a Iaghouat (Algria), enmig del desert; desprs pogu installar-se a Nia fins a la seva mort el 1956. El CCB fou denostat i a les eleccions municipals de 1945 fou venut. Aleshores canvi els dirigents, i el 1947, merc una aliana amb radicals i moderats, recuper l alcaldia per a Nicphore Stephanopoli de Commne, per noms hi va estar dos anys. Antoine Serafini el va substituir poc ms tard. 

El partit pat una nova crisi el 1951, quan Serafini es present a l Assemblea Nacional amb el suport del RPF, cosa que alguns consideraren una traci. Franois Maglioli el va substituir com a cap del CCB i el 1953 present una llista alternativa a les municipals, amb suport de comunistes i radicals. Fou escollit alcalde d Ajaccio, per el CCB va patir una important reculada. El 1956 Serafini va perdre el seu esc i fou derrotat a les cantonals de 1958. 

El 1959, per, la nova situaci poltica li va permetre reprendre el consell municipal i Serafini alcalde, el 1962 torn a l Assemblea Nacional. A les presidencials de 1965 va recomanar votar Charles de Gaulle i el 1970 fou escollit secretari general el dentista Flix Richaud. El 1971 Pascal Rossini recuper l alcaldia d Ajaccio, per la seva mort el 1975 va marcar una lenta per irreversible prdua de vots. El seu successor, Charles Ornano, fou nomenat alcalde, per l oposici de republicans i independents, dirigida per Jos Rossi, li impediren la majoria absoluta. Aix, el 1983 es va veure obligat a pactar amb RPR i UDF una llista conjunta, en la que fou reescollit el 1989. A la seva mort el febrer de 1994 el sseu successor, Marc Marcangeli, fou elegit alcalde. 


El 1995 va patir un cop ideolgic molt dur quan el prncep Charles-Napolon, darrer hereu de la dinastia, que havia pogut installar-se a l illa merc l abolici de la llei d exili de 1950, es va implicar en la poltica local. La seva orientaci de centre esquerra el va portar el 2007 a les files del MoDem de Franois Bayrou. 

El 2000 esclataren tensions en la coalici CCB-UDF, degut als mals resultats de les cantonals del 1998, i el 2001 es va trencar. A les eleccions municipals d aleshores foren batuts pel centre-esquerr Simon Renucci, qui comptava com a adjuint municipal el prncep Charles Napoleon. Perdut el seu darrer parlamentari (Charles Ornano) i l alcaldia d Ajaccio, ha perdut bona part del seu rol poltic, tot i que el 2003 encara va dur a a terme contactes per a refundar un Partit Bonapartista.

 Bibliografia . 
 Histoire d'Ajaccio (La Marge Edition, 1993);
 a s'est pass en Corse, Paul Silvani, (Editions Autres Temps, 1995);
 Le Mmorial des Corses, tomes 3 et 4, 1979-80;
 Le Bonapartisme, Une saga Corse, Paul Silvani (Editions Albiana, 2003);
 Histoire de la Corse du XVIIe sicle  nos jours, Michel Verg-Franceschi (Editions du Flin 2000);
 Histoire de la Corse publi sous la direction de Paul Arrighi (Privat Editeur, 1974);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398359" title="Pont Louis-Philippe" nonfiltered="3553" processed="3535" dbindex="153574">


El pont Louis-Philippe s un pont de Pars que travessa el Sena, entre la Rive Droite i l'le Saint-Louis.

Situaci.

El pont Louis-Philippe es troba al 4t districte i connecta el quartier Notre-Dame amb el quartier Saint-Gervais.

Histria.

Va ser el 29 de juliol de 1833, per celebrar la seva accessi al tron al final de la Revoluci de 1830, que Llus Felip I posa la primera pedra d'un pont penjant en principi annim, situat en el prolongament de la rue du Pont Louis Philippe  (que veu la llum aquest mateix any). Construt per Marc Sguin i els seus germans, travessa el Sena de biaix fins al quai aux Fleurs passant per l'le Saint-Louis. s obert a la circulaci un any ms tard, el 26 de juliol de 1834. Desprs de la Revoluci de 1848 durant la qual s incendiat, s restaurat i batejat pont de la Rforme fins a 1852.



Per fer front al creixement de la circulaci (havent estat tamb incendiats els llocs de peatge el 1848), s destrut per ser reemplaat pel pont actual, el 1860. Aquest s construt pels enginyers Edmond-Jules Fline-Romany i Jules Savarin entre l'agost de 1860 i l'abril de 1862, una mica ms amunt que l'obra precedent. Aquesta vegada, travessa el Sena perpendicularment, sobre tota la seva amplada. D'una longitud total de 100 m, per a una amplada de 15,20 m, el pont Louis-Philippe va ser doncs inaugurat l'abril de 1862. Cadascuna de les pilastres de 4 m d'ample posades al Sena s guarnida d'una corona de fulles de pedra que envolta una rosassa metllica.

L'nica modificaci que ha rebut d'aleshores en (al contrari del seu contemporani el pont de Bercy), va consistir a reemplaar per unes d'idntiques les baranes de pedra, molt degradades per les intempries, el 1995.

Enllaos externs.

 Web de la mairie de Paris;
 Structurae;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398360" title="Benjamn Zarandona Esono" nonfiltered="3554" processed="3536" dbindex="153575">
Benjamn Zarandona (Valladolid, 2 de mar de 1976) s un futbolista espanyol que ocupa la posici de migcampista.

 Trajectria .
Benjamn es va formar a les categories inferiors del Real Valladolid, passant pel filial B abans de debutar amb el primer equip.

A l'abril del 1994 debuta a Primera amb el Valladolid, i gaireb apareix en la resta d'encontres d'eixa campanya, fins a 10. Tot i la seua progressi, no es fa amb un lloc titular a l'equio castell fins la quarta i darrera temporada al Zorrilla, la 97/98, on juga fins a 35 partits, tot ajudant a la classificaci per a competicions europees.

Al 1998 fitxa pel Real Betis, on tindria un pas accidentat. Desprs de militar dues temporades a un nivell mitj (a tocar de la trentena de partits per temporada), a l'any 2000 es relegat i juga amb el filial, el Betis B, a Segona Divisi B. Regressa a la campanya segent al primer equip, que havia pujat de nou a la mxima categoria. Durant quatre anys ms segueix al club sevill, sense fer-se un lloc titular.

La 2005/2006 es cedit al Cadis CF que retornava a la Primera Divisi. Amb els grocs, Benjamn noms juga 14 partits en la seua darrera temporada a la mxima categoria. Torna al Betis, per no es inscrit i passa un any en blanc. 

Al 2007, quan acaba el contracte, deixa el Betis i passa al Xerez CD, o tot just apareix en dos partits. Al 2008, fitxa pel CF Palencia, de la Tercera Divisi.

 Selecci .
Fill de basc i equatoguineana, Benjamin ha jugat amb tres seleccions diferents al llarg de la seua carrera. Des del 2004 s internacional amb la selecci de futbol de Guinea Equatorial.

A ms a ms, ha disputat un amists amb la selecci de futbol de Castella i Lle i va formar part de les categories inferiors de la selecci espanyola, amb la qual va guanyar l'Europeu Sub-21 de 1998.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398362" title="Juan Quero Porras" nonfiltered="3555" processed="3537" dbindex="153576">
Juan Quero Porras (Fuengirola, Andalusia, 12 d'agost de 1972) s un futbolista andals que juga de davanter centre. Es va formar a les categories inferiors de l'antic CD Mlaga.

Va jugar sis partits en Primera Divisi amb el Real Valladolid la temporada 94/95, tots ells entrant com suplent.

 Clubs .



 Enllaos externs .
Quero en www.lfp.es;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398363" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="3556" processed="3538" dbindex="153577">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es disput una prova de waterpolo en categoria masculina. La competici es realitz entre els dies 14 i 25 d'octubre de 1968.

Comits participants.
Participaren un total de 162 jugadors de 15 comits nacionals diferents:


GRUP A;
 (exclosa) ;
 ;
 ;
 Espanya;
 ;
 Hongria;
 ;
;

GRUP B;
 Grcia ;
 ;
 Iugoslvia;
 ;
 ;
 ;
 Repblica rab Unida;
 ;


Resum de medalles.


Medaller.


Resultats.
Primera ronda.
Grup A;


14 d'octubre de 1968;


15 d'octubre de 1968;


16 d'octubre de 1968;


17 d'octubre de 1968;


19 d'octubre de 1968;


20 d'octubre de 1968;


21 d'octubre de 1968;


22 d'octubre de 1968;



Grup B;


14 d'octubre de 1968;


15 d'octubre de 1968;


16 d'octubre de 1968;


17 d'octubre de 1968;


19 d'octubre de 1968;


20 d'octubre de 1968;


21 d'octubre de 1968;


22 d'octubre de 1968;


Ronda de classificaci.
24 d'octubre de 1968   13/15 lloc;


24 d'octubre de 1968   9/12 lloc;


24 d'octubre de 1968   5/8e lloc;


24 d'octubre de 1968   Semifinals;



Ronda final.
25 d'octubre de 1968   13 lloc;


25 d'octubre de 1968   11 lloc;


25 d'octubre de 1968   9 lloc;


25 d'octubre de 1968   7 lloc;


25 d'octubre de 1968   5 lloc;


25 d'octubre de 1968   3r lloc;


25 d'octubre de 1968   1r lloc;


Notes.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Waterpolo 1968;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398365" title="Slavko Avsenik" nonfiltered="3557" processed="3539" dbindex="153578">

Slavko Avsenik (Begunje, prop de Bled (Eslovnia), 26 de novembre de 1929) s un compositor i msic eslov.

Els xits de la seva carrera l han portat a assolir un lloc arreu del mn entre els msics tnics. Durant ms de 40 anys l Ensemble Avsenik i el so original de  Oberkrainer  es convertiren en el principal vehicle d expressi musical tnica d Eslovnia, Alemanya, ustria, Sussa i els pasos del Benelux i aquest so el va trovar en el procs d escoltar i passar pel seds centenars de petites orquestres i conjunts dels Alps.

L Ensamble, conegut com  Ansambel bratov Avsenik  o  Slavko Avsenik und seine original Oberkrainer  ha realitzat davant de milions de persones, incloent caps d Estat, en la Rdio i la TV, i en milers de concerts. Ha venut ms de 30 milions de CD. Avsenik a guanyat ms de trenta discs d or dos de diamant, i un de plat. El  Johann Strauss del segle XX, Avsenik col labor amb el seu germ, Vilko, per a produir prop de 1.000 composicions originals i una part integrant i una part del llegat es de Cleveland-Style. 

La nissaga comen el 1953 amb una banda formada a Eslovnia, en les emissions de la Rdio eslovna per Alemanya, ustria, feta per un disc jockey viens amb el programa titulat  Msics de l Oberkrain . Creixent en popularitat, que molt aviat comena aparixer en les emissions, films i concerts d Alemanya Occidental.  
Assol un contracte per gravar amb Telefunken-Decca el 1960, el conjunt s elev meteoricament per tot Europa. En aparixer, regularment en la xarxa de TV, gires sense reps fent milles i milles en viatges, i enregistrant prolficament. Llurs fites sn el 1961, omplir l Estadi de Berln a ms de 80.000 espectadors, tours pels Estats Units i Canad el 1970 i 1985, i una hora de TV en la xarxa alemanya el 1980.

A Eslovnia es la banda ms popular, el grup ha guanyat innombrables premis entre ells vuit consecutius concursos de TV, dotze de la xarxa alemanya de TV, 18 ms a Alemanya com la banda ms popular, l European Oscar  1975  de la indstria de la gravaci, el premi Golden Rose Award ( la ms sol licitada de la rdio austraca) el 1979, la placa Linhart (Eslovnia, i el  Hermann Lons   premi del ministeri de Cultura alemany. 

Els germans Avsenik i la seva banda tenen infinitat de canons estimades i demanades contnuament per la ms popular s la polka titulada  Na Golici  en eslov, i  Trompetenecho  en alemany,  Ecos de trompeta  amb catal, que s el que interpreten en la majoria de les seves canons i s l xit del conjunt dels germans Avsenik.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398366" title="Pont Saint-Louis" nonfiltered="3558" processed="3540" dbindex="153579">


El pont Saint-Louis s un pont situat a Pars.

Situaci.

El pont Saint-Louis est situat al 4t districte i enllaa l'le de la Cit amb l'le Saint-Louis.

Histria.

L'actual pont en s s el set enllaant les dues illes d'en l'any 1630. El pont Saint-Landry (1630-1634) va ser el primer dels set. El 1717 es reconstrueix un pont de fusta, de set arcs, i s'anomen "Pont Rouge" degut a la pintura emprada. s destrut el 1795, per les crescudes. El 1804, sota la direcci de l'enginyer Dumoustier, es construeix un nou pont, de dos arcs, de 70 m de longitud per 10 m d'ample, principalment de roure. s enderrocat el 1811 degut a un esfondrament, i un pont penjant el reemplaa el 1842. Vint anys ms tard, aquest pont penjant s reemplaat per un pont metllic, amb un sol arc de 64 m d'obertura. Destrut el 1939, s reemplaat el 1941 per una passarella semblant a una gbia de ferro. El 1968, el pont actual veu la llum, i s inaugurat el 1970.





Enllaos externs.

 Web de la mairie de Paris;
 Structurae;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398370" title="Luigi Giafferi" nonfiltered="3559" processed="3541" dbindex="153580">
Luiggi Giafferi (Talasani, 1668   Npols, 1745) fou un militar i poltic cors, fill de Francescu Giafferi i cunyat d Andria Ceccaldi. El 1694 era capit de l exrcit veneci. El 1700 escollit Nobile Dodeci i el 1706 Oratore di Corsica. 

El 1730 el governador genovs Felice Pinelli li deman suport en una revolta contra les taxes, per es pos de part dels insurrectes corsos. A la Cunsulta di San Antoniu di A Casabianca fou escollitt amb Andria Ceccaldi i l abat Raffaelli per a dirigit la revolta armada, i a la de San Pancraziu di Bigugla nomenat General de Crsega. El 1731 convoc la Cunsulta d'Orezza per donar suport legal i teolgic a la revolta corsa. 

Excls de l amnistia genovesa, va mantenir contactes amb wl Gran Ducat de Toscana i Espanya. Desprs de la derrota de Furiani, deman suport l'emperador Carles VI i el febrer de 1732, amb 4.000 voluntaris, recuper Olmeto i setj Sartne i assol Nebbiu. El maig s arrib al tractat Concessioni Graziose a Corte, per malgrat les concessions fou arrestat a Bastia i tancat a la torre de Gnova. Condemnat a mort, per protestes d Espanya i Toscana fou confinat a Savona i alliberat el maig de 1733. Aleshores s'allista com a coronel al servei del duc Carles de Parma, i l abril de 1734 torn clandestinament a Crsega amb Ghjuvanni Aitelli i Gian Pietro Gaffori. A la consulta de San Antonio de Casabianca fou novament escollit cap suprem i comandant del regne, i fou nomenat successivament cap i general (Consulta de Corti, maig 1734) i primat del regne (Cunsulta d'Orezza, gener de 1735). 

L agost de 1735 empent fora de la vall d Alisgiani les tropes genoveses, per fou derrotat a San Pellegrinu el gener de 1736. L abril de 1736 a la consulta d Alisgiani, accepta com a rei Theodor von Neuhoff, qui el novembre el nomen membre del consell de regncia. Tot i aix, el febrer de 1738, a la Consulta de Casinca, fou encarregat d escriure una memria a Louis de Boissieux demanant annexi al rei de Frana. Per el gener 1739 (Cunsulta de Santa Maria di Ornano), es confirma la lleialtat a Teodor I i decideixen lluitar contra genovesos i francesos. Derrotat, es va exiliar el juliol de 1739, per li permeteren tornar el juny de 1743. Aleshores critica i refusa les concessions i torna a Npols, on va morir.

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398371" title="Pont de la Tournelle" nonfiltered="3560" processed="3542" dbindex="153581">


El pont de la Tournelle s un pont que travessa el Sena a Pars, a Frana.

Geografia.

Connecta el 4t districte, a nivell de l'le Saint-Louis, amb el 5 districte, sobre el quai de la Tournelle.

L'Administraci hi mesura el nivell de les crescudes al centre de Pars d'en 1759.

Histria.

L'emplaament del pont de la Tournelle ha conegut nombroses obres successives per salvar el Sena. A l'Edat Mitjana, hi existia un pont de fusta, mig endut per una inundaci el 21 de gener de 1651, que va ser reconstrut en pedra el 1656. Enderrocat el 1918, va ser reemplaat pel pont actual el 1928.

El pont de la Tournelle s voluntriament asimtric, per tal de posar en valor l'asimetria del paisatge del Sena en aquest indret. Compost d'un gran arc central connectat a les ribes per dos arcs ms petits, s condecorat a la riba esquerra per un pilar de prop de 15 m superat per una esttua de santa Genoveva, patrona de Pars, realitzada per Paul Landowski.

El terme de Tournelle prov de la presncia en aquest indret al segle XII d'una torreta de lenceinte de Philippe Auguste reemplaat aleshores per un petit castell.

Caracterstiques.

 Tipus de construcci: pont en arc encastat;
 Construcci: 1928 - 1930;
 Inauguraci: 1930;
 Arquitectes: Louis Guidetti, Pierre Guidetti;
 Material: bet armat;
 Longitud total: 120 m;
 Amplada de la biga: 23 m;
 Amplada til: 23 m;

Enllaos externs.

 Web de la mairie de Paris;
 Structurae;
 Vista satllit a Google Map;
 Dibuix del pont al segle XVII a Gallica;
 Dibuix d'un arc del pont al segle XVIII a Gallica;
 Dibuix del pont al segle XVIII a Gallica;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398376" title="Andria Ceccaldi" nonfiltered="3561" processed="3543" dbindex="153582">
Andria Ceccaldi (Vescovato 1692   1741) fou un poltic i metge cors, descendent de Marcantoniu Ceccaldi i cunyat de Luigi Giafferi. El 1730 es va sublevar amb ell contra els genovesos i a la Cunsulta di San Antoniu di A Casabianca fou escollit amb Giafferi i l abat Raffaelli per a dirigit la revolta armada. Fou un dels instigadors de la Cunsulta d Orezza de 1732. Nomenat Generalissim de la Naci Corsa, va demanar suport Espanya i del Gran Ducat de Toscana. Derrotat a Furiani, el maig de 1732 s arrib al tractat Concessioni Grazioes a Corte, concessions, per fou arrestat a Bastia i tancat a la torre de Gnova. Condemnat a mort, per protestes d Espanya i Toscana fou confinat a Savona i alliberat el maig de 1733. Es pos al servei de Lucca i el setembre de 1734 marx a Npols, on deman suport a la seva causa. El desembre de 1734 an a Espanya, conegu Theodor von Neuhoff, i el gener 1735 fou nomenat Primatu del regnu. El mar 1736 particip en la proclamaci del rei Teodor I a Matra.  

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398377" title="Haplochromis guiarti" nonfiltered="3562" processed="3544" dbindex="153583">

 Haplochromis guiarti s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398379" title="Alga bruna" nonfiltered="3563" processed="3545" dbindex="153584">
 
Les algues brunes o fefits (Phaeophyta) es distingeixen b de la resta d'algues per seu color, sempre dins una gamma de bruns, des del daurat fins al negre. Sn plantes no vasculars, fotosinttiques amb clorofilla a i c (mai b), acompanyades de carotens i xantofilles. Una d'elles, la fucoxantina, s la responsable del color bru. Com a substncies de reserva tenen un polisacrid, mannitol (un sucre-alcohol) i oli. Sn un grup d'algues freqents en els mars boreals o freds, com ara l'Atlntic, on s'han adaptat preferentment a la zona intermareal. A la Mediterrnia, els fefits no tenen l'exuberncia dels atlntics per es poden trobar des la superfcie fins a les mximes fondries compatibles amb la vida vegetal.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398385" title="Rians (Cher)" nonfiltered="3564" processed="3546" dbindex="153585">



Rians s un municipi francs del departament del Cher, a la regi Centre. s un poble conegut per la seva producci formatgera.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398386" title="Paulo Maluf" nonfiltered="3565" processed="3547" dbindex="153586">
Paulo Salim Maluf o Paulo Maluf (So Paulo, el 3 de setembre de 1931) s un empresari, enginyer i poltic brasiler d'origen libans. Va ser dues vegades alcalde de Sao Paulo en el any del 1969-1992, el Secretari de Transport en 1971-1974 i el governador del estat de So Paulo a 1979-1982. Afiliat a la del Partit Progressista (PP), s president de la Sao Paulo directori del partit, que actualment exerceix el crrec de diputat federal per Sao Paulo, la ms gran del pas votar a les eleccions de 2006, quan va rebre 739.827 vots de Sao Paulo. Competir per al crrec d'alcalde de Sao Paulo pel PP a les eleccions de 2008 obtenint el quart lloc. 
Fill d'immigrant libans Salim Farah Maluf i Estfano Maria Maluf, una famlia d'industrials que a comenaments del segle passat resolt invertir en Amrica del Sud en el comenament de fabricaci d'indemnitzaci i altres laminats pressionat, quan va fundar Eucatex ms gran del sector fuster a Amrica Llatina. Maluf va ser el nt de Miguel Estfano, una de les majors fortunes de l'Estat de Sao Paulo. Va estudiar al Collegi Sant Llus, a So Paulo. Establiment reconegut per la disciplina i l'excellent qualitat de l'educaci dels sacerdots jesutes. 

Introduu la poltica en el moviment estudiantil a la Universitat de Sao Paulo, on en el transcurs de la enginyeria civil per l'Escola Politcnica de la Universitat de So Paulo s part dels estudiants de la Facultat es desvaneci. Forma en 1954, arribant a superintendent cap de l'empresa en la famlia, que van ser comandats pel seu germ Roberto. El 1955 es cas amb Sylvia Lutfalla amb qui t quatre fills i tretze nts. De 1955 a 1967, Maluf treballat contnuament com un empresari. 
en les eleccions de 2008 obtenint el quart lloc.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398387" title="Cant de Haguenau" nonfiltered="3566" processed="3548" dbindex="153587">

El cant de Haguenau  (alsaci  Kanton Hwenau ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

 Composici .
El cant de Haguenau aplega 16 comunes :
 

 Histria .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398398" title="Tennis als Jocs Olmpics d'estiu de 1968" nonfiltered="3567" processed="3549" dbindex="153588">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mxic (Mxic) es van disputar 10 proves tennstiques, dues en categoria masculina, dues en categoria femenina i una en categoria mixta, tant en la modalitat de demostraci com d'exhibici. La competici es realitz a la ciutat de Guadalajara.

El tennis retorn a la competici, si b com a esport de demostraci, desprs de la seva absncia des de l'any 1920. 

Resum de medalles.
Demostraci.


Exhibici.


Notes.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  Federaci Internacional de Tennis - Ciutat de Mxic 1968;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398414" title="Intel 8008" nonfiltered="3568" processed="3550" dbindex="153589">


L'Intel 8008 va ser un del primers microprocessadors orientats a 8 bits dissenyat i produt per Intel, introdut en abril de 1972. Originalment  conegut com el 1201, el xip va ser encarregat per Computer Terminal Corporation (CTC) per implementar un repertori d'instruccions dissenyat pel seu terminal programable Datapoint 2200. Com el xip es va retardar i no va assolir els requisits de rendiment de CTC, el 2200 finalment va unitiltzar enlloc seu la seva prpia CPU basada en TTL. Un acord permitia a Intel vendre el seu xip a altres fabricants desprs que Seiko expresss el seu inters per utilitzar-lo per a la seva calculadora.

 Historia .
CTC format a San Antonio el 1968 sota la direcci de Austin O. "Gus" Roche i Phil Ray, ambds enginyers de NASA. Roche, en particular, va ser qui primer va pendre inters en produr un computador d'escritori. No obstant, donada la immaduresa del mercat, el pla dfe negocis de l'empresa va dir que noms seria un rempla del ASR-33 Teletype, que seria comercialitzat amb el nom de Datapoint 3300. El cas, dissenyat per John "Jack" Frassanito, va ser precoment designat a omplir el mateix espai que la mquina d'escriure IBM Selectric, i utilitzava la mateixa pantalla de video per conservar la mateixa relaci d'aspecte del terminal d'IBM 029 de tarjetes perforades. Encara que va ser un xit comercial, el 3300 tenia problemes en el curs de la calor degut a la quantitat de circuits embalats en un espai tan petit.

Per fer front al direccionament de la calor i altres qestions, es va iniciar el redisseny de totes les caracterstiques de la circuiteria reimplementant-la en un sol xip. Buscant una empresa que fos capa de produir el seu xip dissenyat, Roche va triar a Intel, desprs primer venedor de xips de memria. Roche es va reunir amb Bob Noyce, que va expressar la seva preocupaci amb el concepte; Frassanito recorda que "Noyce diu que s una idea intrigant, i que Intel podia fer-la, per seria un avanament ximple. Va dir que si t un xip d'ordinador, noms es pot vendre per un xip d'ordinador, mentre que amb la memria, pot vendre centenars de xips per equip." Una altra preocupaci important s que la base de clients existents d'Intel adquireixin els seus xips de memria per al seu s amb els seus propis dissenys de processador; si Intel presentava el seu propi processador, que podria ser vist com un competidor, els seus clients podrien buscar a un altre lloc la seva memria. No obstant, Noyce va arribar a un acord de desenvolupament per uns 50.000 dlars a principis de 1970. Texas Instruments (TI) tamb es va assenyalar com un segon provedor.

TI va ser capa de fer rpidament mostres del 1201 basat en dibuixos d'Intel, per aquestes van resultar ser errnies i van ser rebutjades. Les prpies versions d'Intel es van retardar. CTC va decidir reimplementar les noves versions del terminal utilitzant TTL discrets enlloc d'una CPU simple. Aquest nou sistema va ser publicat com el Datapoint 2200 a la primavera de 1970, amb la seva primera venda a General Mills el 25 de maig de 1970. CTC va parar el desenvolupament del 1201 desprs que es llancs el 2200, com ja no calia. Sis mesos ms tard, Seiko es va acostar a Intel expressant l'inters en utilitzar el 1201 en una calculadora cientfica, probablement desprs de veure l'xit del simple Intel 4004 utilitzat per Busicom en el seu negoci calculadores. A continuaci es va fer un petit redisseny, expandint el disseny de 16 a 18 pins, i el nou 1210 va ser entregat a CTC a finals del 1971.

En aquest punt CTC una vegada ms havia passat, aquesta vegada al Datapoint 2200 II, que va ser ms rpid i va incloure un disc dur. El 1201 ja no era prou poders per al nou model. CTC va votar per posar fi a la seva participaci amb el 1201, venent la propietat intelectual del disseny a Intel per un contracte de 50.000 dlars. Intel va canviar-li el nom a 8008, i el va posar al seu catleg en abril de 1972 valorat am 120 dlars. Intel estava inicialment preocupat per la seva base de clients existent, cosa que va ser posteriorment demostrat infundat, i el 8008 va passar a ser un xit comercial de disseny. Aix va ser seguit per l'Intel 8080, i, a continuaci, l'enorme xit de la famlia Intel x86. Un dels primers equips que va construir un sistema complet al voltant del 8008 va ser l'equip de Bill Pentz a California State University Sacramento. El Sac State 8008 va ser possiblement el primer verdader microcomputador, amb un sistema operatiu de disc construit amb IBM Basic assembly language en PROM conduint un monitor de color, dis dur, teclat, mdem, una lectora de cinta d'udio/paper i impressora. El projecte ca comenar la primavera de 1972 i amb l'ajuda de Tektronix el sistema va ser completament funcional un any ms tard. Bill assisteix a Intel amb el kit MCS-8 i proporciona una clau d'entrada al repertori d'instruccions Intel 8080 amb el que ajuda a fer-lo especialment til per a la indstria i els aficionats.

 Disseny .

Implementat amb una geometria de 10 m amb PMOS, les versions inicials corrien a 0.5 MHz, desprs van es va incrementar a 0.8 MHz amb el 8008-1. Les instruccions prenien entre 3 i 11 cicles: les crregues de registre a registre i les operacions de l'ALU preneien 5T (10 s a 0.5 MHz), de registre a memria 8T (16 s), mentres les crides i els salts preneien 11 cicles (22 s). El 8008 era una mica ms lent en quant es referia a instruccions per segon (de 45.000 a 100.000)  que l'Intel 4004 de 4 bits i l'Intel 4040, per el fet que el 8008 processs dades de vuit bits a la vegada i que pogus accedir a molta ms RAM encara el feia relativament rpid en moltes aplicacions. El 8008 tenia 3.500 transistors.

Les segents CPUs Intel 8080 i 8085 tamb van estar fortament basades amb el mateix disseny bsic; fins i tot l'arquitectura x86 (originriament una extensi no tan estricta del 8085) poc s'assembla al disseny original del Datapoint 2200 (cada instrucci del repertori d'instruccions del 8008 tenia una equivalncia directa amb el repertori d'instruccions major del 8080, i amb l'encara ms llarg repertori d'instruccions de l'Intel Core 2, encara que el codi d'operaci s diferent en tots tres).

El xip (limitat pels 18 pins de l'empaquetat DIP) tenia un bus simple de 8 bits bus i requeria una significant quantitat de suport lgic extern. Per exemple, les adreces de 14 bits, que podien accedir a "16 K x 8 bits de memria", necessitaven ser obtingudes per alguns d'aquesta lgica a registres d'adrea de memria externa (MAR, Memory Address Register). El 8008 podia accedir a 8 ports d'entrada i 24 ports de sortida.

Per controladors i el CRT terminal la seva utilitzaci va ser un disseny acceptable, per aquest va ser molt difcil d'utilitzar en moltres altres tasques. Molt pocs dels primers dissenys de computadors es van basar en ell, per molts podrien utilitzar les millores del posterior Intel 8080 en lloc seu.

La famlia 8008 tamb s referenciada com MCS-8.

 Dissenyadors .
CTC (Repertori d'instruccions i arquitectura): Victor Poor i Harry Pyle.
Intel (Implementaci en silici):
 Marcian "Ted" Hoff i Stan Mazor i Larry Potter (IBM caps cientfics d'IBM) van proposar una implementaci en un sol xip de l'arquitectura CTC, utilitzant una memria de registres RAM enlloc d'una memria de registres de desplaament, i tamb van afegir facilitats en algunes instruccions i interrupcions.
 Federico Faggin va convertir-se en cap de projecte al gener de 1971, desprs va ser susps -sense sorpreses- 7 mesos ms tard, fins al seu xit en abril de 1972.
 L'enginyer en projectes Hal Feeney va fer el disseny lgic detallat, el disseny del circuit, la disposici fsica sota la supervisi de Faggin, que fa servir la mateixa metodologia de disseny de Faggin originalment dissenyada pel microprocessador Intel 4004 i utilitzant els circuits del 4004.

 Enllaos externs .
 MCS-8 User Manual with 8008 data sheet (1972);
 Computer World  Forgotten PC history: The true origins of the personal computer;
 The Intel 8008 support page unofficial;
 The DigiBarn Computer Museum's page on Bill Pentz' Sacramento State machine, a full microcomputer built around the 8008;

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398416" title="Aresta" nonfiltered="3569" processed="3551" dbindex="153590">


En geometria, una aresta s un segment de dimenssi 1 que uneix dos vrtex de dimensi zero en un politop.

En dimensi 1 la prpia aresta s el mateix politop.

Una successi plana i tancada d'arestes forma un polgon que s un politop de dimensi 2. En aquest cas de cada aresta se'n diu costat del polgon.

Les cares dels politops de dimensi tres o superior estan formades per successions planes i tancades d'arestes. 


 Vegeu tamb.
 Vrtex (geometria);
 Cara (geometria);

Enllaos externs.
 Edge at Glossary for Hyperspace;
 Polygonal edge at MathWorld Eric W. Weisstein.
 Polyhedral edge at MathWorld Eric W. Weisstein.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398417" title="Traducci del Nou Mn de les Santes Escriptures" nonfiltered="3570" processed="3552" dbindex="153591">

La Traducci del Nou Mn de les Santes Escriptures (NM o TNM) s una edici de la Bblia publicada per la Watchtower Bible and Tract Society of New York, entitat que pertany als Testimonis de Jehov. Hi han versions completes en una cinquantena d'idiomes, malauradament encara no hi ha cap versi editada en catal.

Histria.
La labor fou portada a terme per un comit annim que segons afirma Raymond Victor Franz , estava format per: 
Frederick William Franz, ;
Nathan Homer Knorr, ;
Albert Schroeder, ;
Milton G. Henschel  ;
George D. Gangas.

Aquest comit acab la traducci del Nou Mn de les Santes Escriptures l'any 1960. Fou en el 1961 que s'imprimira la Traducci del Nou Mn en un sol volum en angls. L'any 1967 es va editar la versi al castell.

Fonts.
Per la secci de l'Antic Testament, el comit traductor va emprar el text de la Bblia Hebraica Stuttgartensia, de 1977, que segons els autors es la base de la majoria de les traduccions modernes des de l'hebreu a altres idiomes.

La secci grega de la Bblia o Nou Testament fou traduda principalment del text mestra preparat per Westcott i Hort, publicat l'any 1881, emprant la reimpressi de 1948. Per les notes al peu de plana de la edici amb referencies es va consultar el text grec de Nestle entre altres.

Principals diferencies amb altres Bblies.
Un tema polmic sn les diferencies peculiars d'aquesta versi respecta a altres versions catliques o protestants.

Tradueix Taul de turment vers creu;
Tradueix Gehenna i Trter vers Infern;
Tradueix Presencia vers Vinguda de Crist;
Tradueix Jehov vers Senyor en llocs del Nou Testament.

Un altre punt molt polmic s el text de Joan 1:1
I la Paraula era un du - Traducci del Nou Mn de les Santes Escriptures.
I la Paraula era Du - Bblia Catalana, traducci interconfessional, Barcelona 2005.
La diferncia rau en qualificar la Paraula, que aqu simbolitza a Jesucrist com un du (minscula) inferior segons entenen els testimonis, vers com tradicionalment s'aplica, el Du (majscula) suprem i nic.

 Crtiques a aquesta Versi de la Bblia .

Els crtics d'aquesta versi de la bblia, que gaireb sn la majoria de confessions cristianes, troben incorrecte el fet de que el nom dels traductors es mantinguin en el anonimat, aix impedeix avaluar el seu rigor i qualitat a partir d'altres treballs seus. Tamb argumenten que la traducci esta fortament segada per l'objectiu de minimitzar els arguments escripturals referents a la divinitat de Jess.

Un altre punt te que veure amb el s del nom div Jehov en el Nou Testament, degut a que no existeixen documents originals que l'usin.

Entre els detractors es troben varis erudits, entre ells el Doctor Daniel B. Wallace, professor evanglic qui afirma que la Traducci del Nou Mn s la pitjor traducci en angls degut a una "polaritzaci sectria del grup i una falta d'erudici bblica genuna".

Altres diuen, que s una versi sls reconeguda pels Testimonis de Jehov i que no s acceptada per cap altre esglsia o denominaci cristiana que es una mala traducci que nega la divinitat de Crist.

Segons William Cetnar, un ex-Testimoni de Jhova, qui va dimitir de la Seu Mundial de l'organitzaci a l'any 1958 i fou expulsat per apostasia el 1962. Opina que els traductors d'aquesta versi no estaven qualificats per efectuar aquesta gran tasque, i que noms Franz tenia un coneixement relatiu de les llenges bbliques. Igualment reprotxe que el nombre del Comit de traducci era molt inferior comparat al nombre de traductors implicats per efectuar la major part d'altres traduccions en angls.
 
Els Testimonis de Jehov, argumenten que el text final es ms fidel a la lletra del original que moltes altres versions, i que est lliure de les idees doctrinals i tradicions religioses introdudes per traductors i editors posteriors als escrits originals.

Enllaos externs.
Wikilingua ;

Referencies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398422" title="Joan Garriga i Mass" nonfiltered="3571" processed="3553" dbindex="153592">
Joan Garriga i Mass (Barcelona, 1871 - 1956) fou un advocat i poltic catal. Es llicenci en dret i collabor a La Veu de Catalunya i a Revista Jurdica de Catalunya, per es dedic a gestionar les terres de la seva famlia a Sant Feliu de Llobregat. Aix fou dirigent de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre i directiu de la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona. 

El 1892 va ingressar a la Uni Catalanista, i fou un dels delegats que va acordar les Bases de Manresa. Poc desprs ingress a la Lliga Regionalista, per el 1902 l'abandon per a ingresspa al Partido Democrtico Espaol de Jos Canalejas, amb el que fou escollit diputat per la Seu d'Urgell a les eleccions generals espanyoles de 1905. El 1906, per, abandon el partit i a les eleccions generals espanyoles de 1907 fou escollit diputat com a independent dins les llistes de la Solidaritat Catalana. Posteriorment torn a la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit novament diputat per la Seu a les eleccions de 1910 i per Barcelona a les de 1914. De 1920 a 1923 fou senador. Desprs deix la poltic i exerc com a membre de la Societat Econmica Barcelonesa d'Amics del Pas i de la Reial Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci de Catalunya.

 Obres .
 Contribuci a l'estudi de l'actual conflicte agrari de Catalunya (1933);

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398423" title="Autoritat Territorial de la Mobilitat de les Comarques Centrals" nonfiltered="3572" processed="3554" dbindex="153593">
L'Autoritat Territorial de la Mobilitat de les Comarques Centrals (ATM Comarques Centrals) s un consorci que s'est constituint, integrat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Bages i l'Ajuntament de Manresa. La seva finalitat es coordinar el transport pblic a la comarca del Bages i en un futur de les Comarques Centrals.

s comen a constituir entre l'any 2007 i el 2008, actualment est duent a terme plans de millora del transport augmentant fins a un 47% els serveis actuals d'autobusos urbans i interurbans. L'any 2009 l'ATM completar el seu mbit d'actuaci amb l'integraci tarifria i ms endavant altres comarques.

Aquesta ATM presenta una peculiaritat comparada amb la resta de noves Autoritats Metropolitanes ja que les dues lnies de ferrocarril que transcorren pel Bages estan integrades tamb a l'ATM de Barcelona en tres zones (zona 4, 5 i 6).

Sistema tarifari integrat.
L'ATM gestionar un sistema tarifari integrat al seu mbit d'actuaci que permetr utilitzar diversos mitjans de transport amb una nica targeta. Hi haur dues corones: la zona 1, la zona 2.1 i la zona 2.2.

Els serveis integrats seran els segents:
 Totes les lnies d'autobusos urbans.
 Totes les lnies interurbanes.
 El tram de la lnia R5 de FGC al seu pas pel Bages.
 El tram de la lnia R4 de Rodalies Barcelona al seu pas pel Bages.

La integraci tarifria funcionar plenament des del de 2009. Tota la gamma de ttols comercialitzats s'ofereixen amb targetes sense contacte.

Preus dels diferents ttols.
El bitllet senzill no s un ttol integrat.












Enllaos externs.
Web oficial de l'ATM Comarques Centrals;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398426" title="Al-Tagr al-Ala" nonfiltered="3573" processed="3555" dbindex="153594">
Al-tagr al-ala o Ath-Thaghr al-Al (en rab,             , a - a r al-A l), tamb coneguda per la seva traducci literal, Frontera Superior o Marca Superior, era una divisi administrativa i militar al nord-est de l'ndalus, a la vall de l'Ebre.

Antecedents.
Els musulmans van desembarcar el 711 a Gibraltar i poc desprs van vncer als visigots a la batalla de Guadalete, per arribar la primavera de 714 a la vall de l'Ebre, un cop assegurat la rereguarda sotmetent Corduba, Spali, Mrida i Tulaytula, l'ocupaci del territori passava pel domini de los centres urbans ms importants del Regne de Toledo, entre ells Cesaracosta. L'entrada dels musulmans a Cesaracosta fou pacfica, per alguns nobles visigots i altes dignataris eclesistics van fugir al Pirineu. Noms hi ha documentada una certa resistncia a la ciutat d'Osca. 

Els lmits d'Al-tagr al-Ala coincidien amb la provnicia romana i visigtica de la Tarraconense comprenia aproximadament el territori incls entre les ribes del Mediterrani i els naixements del Duero i el Tajo, on comenava al-Tagr al-Awsat o Marca del Mig.

Islamitzaci.
Les terres de l'Ebre es van convertir en un territori fronterer on es van establir importants contingents de yemenis que van fundar qalat al-Ayyub (Calatayud) i Calat-Darwaca (Daroca). Els musulmans van iniciar un accelerat procs d'islamitzaci grcies a la concessi d'enormes facilitats per als que es van sumar a la comunitat musulmana, arabitzant noms i habilitant mesquites.

Al-tagr al-Ala va mantenir durant llargs perodes seva independncia respecte a Qurtuba, on es va assentar el govern d'Al-Andalus, fins i tot desprs de l'entronitzaci dels Omeia el 756. Els tagarins van aliar-se amb Carlemany, que es va presentar amb un poders exrcit a Saraqusta, perque els protegs dels afanys annexi de Qurtuba, per els saragossans no van complir i atesa la impossibilitat d'ocupar la ciutat a l'assalt, va aixecar el campament i en retornar a Frana, la rereguarda de l'exrcit carolingi va patir una emboscada i va ser derrotada a la batalla de Roncesvalls.

Abd al-Rahman III, proclamat califa de Crdova en 929 va exigir submissi total als senyors de les tagres, per Saraqusta, es va sentirprou forta per trencar el vassallatge i es va revoltar en 934, i el 935 Abd al-Rahman va atacar dos cop s la ciutat, que va resistir els setges, per va tornar el 937 disposat a prendre la ciutat a l'assalt i la ciutat va caure el novembre del 937, reintegrant la marca a l'obedincia del Califat.

Descomposici de l'estat omeia i la conquesta aragonesa.
A principis del segle XI la situaci a Al-Andalus era tremendament convulsa: S'estava lluitant la fitna, una guerra civil i les provncies van aprofitar la situaci per establir la seva independncia. La primera a aconseguir-ho fou la Marca Superior, en mans dels tugbides en la que sorgeixen els emirats de Saraqusta i Emirat de Larida. Els almorvits ocuparen l'emirat de Saraqusta el 1110, el 1112 atacaren Wasqa, i el 1114 el comtat de Barcelona, sent derrotats a la batalla de Martorell. Amb la caiguda de Saraqusta el 18 de desembre de 1118, convertint-se en capital del Regne d'Arag, la vall de l'Ebre es desplom, prenent els aragonesos Tudela el febrer de 1119, conquerint l'Emirat de Qalat al-Ayyub i derrotant un exrcit almorvit que fou derrotat quan tractava de parar l'avan cristi a la Batalla de Cutanda el 1120, i ocupant el 1124 Madina Salim.

Referncies.


Referncies externes.
  Afif Turk, La Marca Superior como vanguardia de Al-Andalus;
  Gran Enciclopedia Aragonesa, Marca superior de Al-Andalus;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398428" title="Enric Turull i Comadran" nonfiltered="3574" processed="3556" dbindex="153595">
Enric Turull i Comadran fou un empresari i poltic catal, fill de Pere Turull i Sallent i germ de Pere Turull i Comadran. Fou tresorer de la Caixa d'Estalvis de Sabadell de 1892 a 1923, fundada pel seu pare, i fou diputat a Corts pel districte de Sabadell pel Partit Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1914.  

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398433" title="Llus Vila i Miralles" nonfiltered="3575" processed="3557" dbindex="153596">
Llus Vila i Miralles fou un empresari i poltic catal. El 1885 va formar societat amb Valeri Gallifa i Vila i Llus Valeri i Ferrer per a explotar la fbrica Can Gallifa a Sant Joan de Vilatorrada. Fou diputat pel Partit Conservador pel districte de Manresa a les eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398441" title="Laure Mir i Trepat" nonfiltered="3576" processed="3558" dbindex="153597">
Laure Mir i Trepat (Barcelona, 1883 - 1916) fou un advocat i poltic catal. De ben joves es va afiliar al Partit Republic Democrtic Federal de Francesc Pi i Margall, i el 1901 fou vicepresident de l'Associaci Escolar Republicana. El 1903 va ingressar a la nova Uni Republicana i amb el seu germ fou mecenes del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

A les eleccions generals espanyoles de 1907 fou elegit diputat dins les files de la Solidaritat Catalana pel districte de Sant Feliu de Llobregat. Refus ingressar al Partit Republic Radical d'Alejandro Lerroux per a ingressar en la UFNR, amb el que novament fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1910. Oposat al Pacte de Sant Gervasi, el 1912 ingress al Partido Reformista de Melquades lvarez, dirig el diari La Publicidad i fou novament escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1914. Mor sobtadament el 1916. T una avinguda dedicada a Sant Feliu de Llobregat.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398442" title="Gustau Peyra i Anglada" nonfiltered="3577" processed="3559" dbindex="153598">
Gustau Peyra i Anglada (Barcelona, 1870 - 1919) fou un advocat i poltic catal. Fou membre del Partit Conservador i president del cercle maurista a Barcelona, amb el que fou elegit diputat per Torroella de Montgr a les eleccions generals espanyoles de 1914, per desprs fou vicepresident de la Unin Monrquica Nacional, oposat a la Federaci Monrquica Autonomista i a la concessi de la Mancomunitat de Catalunya. Va dirigir tamb la revista frica, des d'on defens la intervenci espanyola a la Guerra del Marroc i la creaci d'un Protectorat espanyol al Marroc.

 Obres .
 Estudio de una organizacin del ejrcito arreglada a la potencia contributiva de Espaa (1905) ;
 Espaa en el Rif (1909);

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398443" title="Pere Mil i Camps" nonfiltered="3578" processed="3560" dbindex="153599">
Pere Mil i Camps (Barcelona, 1873 - 1940) fou un advocat, industrial i poltic catal, fill de Pere Mil i Pi i cos de Josep Maria Mil i Camps. Era empresari de la plaa de braus de La Monumental de Barcelona i organitz la primera cursa de cotxes de Barcelona. Amb la seva esposa, Roser Segimon i Artells van encarregar l'arquitecte Antoni Gaud la construcci de la Casa Mil. Fou escollit diputat per Solsona a les eleccions generals espanyoles de 1907 per la Solidaritat Catalana i com a monrquic independent a les eleccions generals espanyoles de 1910 i 1914.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398445" title="Metamerisme" nonfiltered="3579" processed="3561" dbindex="153600">
El metamerisme s un fenomen psicofsic definit generalment com la situaci en la qual dues mostres de color coincideixen sota unes condicions determinades (font de llum, observador, geometria...).

El fenomen en el qual es basa el metamerisme s que la coincidncia de color tamb s possible quan la distribuci espectral de potncia de les dues mostres s diferent, per aix algunes coincidncies de color poden ser considerades condicionals. Per altre banda, si dues mostres tenen el mateix espectre de reflexi, coincidiran quan siguin vistes en les mateixes condicions.
La distribuci espectral de potncia descriu la proporci del total de llum ems o reflectit per una mostra de color a totes les longituds d ona visible. Com l ull hum t 3 receptors de color (cons), tots els colors es redueixen a tres quantitats sensorials, anomenades valors triestmuls. El metamerisme apareix perqu cada tipus de con respon a un cmul d energia d un ampli rang de longituds d ona. Aix doncs, diferents combinacions de llum amb totes les longituds d ona pot produir una resposta equivalent al receptor i els mateixos valors triestmuls o sensaci de color.

Les correspondncies de metamerisme fetes entre dos fonts de llum dna lloc a les bases tricromtiques de colorimetria. Per qualsevol estmul de llum donat existeix una nica mescla de tres colors primaris llum.

Gaireb tota reproducci de imatge comercial tractada tal com la fotografia, la televisi, ... es fa amb correspondncies de colors metmers.

Un sistema conegut molt bo per mesurar el metamerisme s el Color Rendering Index. s una funci lineal de la Distncia Euclidiana entre el test i els vectors de reflectncia espectral de referncia a la CIE 1964 color space.

Un nou mesurador per a simuladors de llum de dia s el CIE Metamerism Index (MI), que deriva de calcular la mitjana de la diferncia de color de vuit metmers (cinc en l espectre visible i tres en l ultravioleta) en CIELAB o CIELUV.

 Tipus de metamerisme .

 Metamerisme de illuminncia .

s la forma de metamerisme ms com. Es dna quan dues mostres coincideixen quan sn vistes sota un tipus de llum, per no coincideixen quan sn illuminades per una altra font de llum diferent.

 Metamerisme geomtric .

Es dna quan dues mostres coincideixen vistes sota un determinat angle de visi, per no coincideixen al variar aquest angle. Es dna en mostres en qu el seu espectre de reflectncia depn de l angle de visi.

 Metamerisme d observador .

Es produeix a causa de diferncies en la visi en color entre diversos observadors. Sovint aquestes diferncies tenen un origen biolgic, com, per exemple, que dues persones tinguin diferents proporcions de cons sensibles a la radiaci de longitud d ona llarga i de cons sensibles a radiacions de longitud d ona ms curta. Per aix, dues mostres amb espectres diferents poden ser percebudes iguals per un mateix observador sota unes certes condicions d illuminaci, i percebudes diferents per un altre observador.

 Metamerisme de camp .

Es dna perqu la proporci dels tres tipus de cons a la retina no varia noms entre observadors, sin que per a un mateix observador aquesta proporci varia incls dintre de la seva posici. Per tant, un objecte llumins de mida petita pot illuminar noms la part central de la retina, on podrien no ser-hi els cons sensibles a les radiacions de longitud d ona llarga (o mitja o curta), per a l incrementar la mida de l objecte, augmenta la part de la retina illuminada, activant els cons sensibles a radiacions de longitud d ona llargues (o mitges o curtes), canviant la percepci subjectiva del color d aquest objecte. Per tant, s possible que dos objectes que presenten el mateix color a una distncia, a una altra distancia apareguin d un color diferent.

 Enllaos externs .

http://www.colorwiki.com/wiki/Metamerism_Article;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398447" title="Recopa d'Europa de futbol 1978-79" nonfiltered="3580" processed="3562" dbindex="153601">
19a edici de la Recopa de Europa, o Copa de Campions de Copa, competici que disputaven els campions de la Copa de cada federaci la temporada anterior i el vigent campi de la Recopa. En aquesta edici, van ser 31 clubs representant 30 federacions diferents.

La final, disputada a partit nic, la van jugar el FC Barcelona i el Fortuna Dsseldorf a l'estadi St. Jakob Park, de Basilea. El Bara va guanyar-la per 4-3 (s la final en qu s'han marcat ms gols de tota la histria de la competici), i aix va conquerir la primera de les quatre Recopes que el club ha guanyat.

 Setzens de final .



 Rondes segents .


 Final .




 Notes .


 Vegeu tamb .
 Recopa d'Europa de futbol;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398448" title="El Tremolar" nonfiltered="3581" processed="3563" dbindex="153602">


El Tremolar s una caseria del municipi d'Alfafar (Horta Sud), envoltat d horta i unit a l'Albufera per una canal que fa d'embarcador. Es troba situat a uns 4 km d Alfafar i s un nucli urb format junt a la carretera que va del Castellar i l Oliveral a Pinedo, a l est del terme municipal i al sud-est del nucli urb del Castellar i l Oliveral, amb 76 habitants censats el 2006. Les seues terres sn regades per la squia del Tremolar o de l'Or. 

El poblet del Tremolar, situat a la fi de la canal del Tremolar, est travessat de sud-oest a nord-oest per la squia de l Or, es troba envoltat per minifundis d horta regats amb l'aigua d'esta squia, que abans es proveia de l'ltim assut del riu Tria, molt prop del cam de les Moreres i que actualment s'alimenta de la depuradora d'aiges residuals de Pinedo.

La squia del Vall travessa la carretera del Castellar a Pinedo i posa fi al terme d'Alfafar en les ltimes cases del Tremolar, a l'esquerra, es troba la carrera d'En Corts tallada per la nova llera del riu Tria, que abans de la seua construcci arribava fins al tram que passa per davant de Mercavalencia. Des de la Carrera es pot observar la gran i omnipresent mole dels contenidors d'una empresa de serveis del port de Valncia.

El rstic embarcador o port del Tremolar usat histricament com a mitj de transport i tamb de supervivncia, era la primera parada de la barca correu del Ravaxol que feia la seua travessia diria per a proveir al Palmar amb queviures, transport de mercaderies i viatgers. Als costats de la canal es poden vore bastants barraques i casetes tpiques valencianes entre eres i arrossars junt a les barques del port, que es va distingir per l'activitat agrcola al voltant del cultiu de l'arrs.

Fins fa uns quants anys, no era difcil vore, el trfec de les colles de plantadors, segadors, carregadors i descarregadors de barques i arrs, jornalers de les eres i trilladores, en poques no tan pretrites, al llarg del curt espai de menys de mig quilometre d'esta via fluvial que permetia l'accs a una gran majoria dels camps d'arrs del terme alfafarenc, amb les barques de vela llatina, a penja-robes i a motor, que van donar un esplendor econmic a les gents del Tremolar i d'Alfafar. Encara queden barques de tots els aficionats a esta navegaci i un calafater, constructor artesanal de barques, que va heretar i traspassar el seu ofici als seus fills.

En direcci cap a Pinedo es veuen a la dreta les escoletes del Tremolar, edifici de maons rojos dels anys seixanta actualment condicionat com a lloc de trobada dels vens del Tremolar i de les pedanies properes del terme de Valncia. El Tremolar, histricament, centre del marquesat del Tremolar, no ha crescut per les seues limitacions fsiques, la seua existncia ja remota, basada en la pesca i l'agricultura, suficient per subsistir per incompleta per a qui tenint la ciutat tant a prop i al seu abast, van emigrar del poble cap a Benetsser, Alfafar o Valncia a la recerca d'un benestar per als seus fills.

 Enllaos externs .
 pgina web de l'Ajuntament d'Alfafar, d'on se n'ha tret la informaci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398449" title="Haplochromis harpakteridion" nonfiltered="3582" processed="3564" dbindex="153603">

 Haplochromis harpakteridion s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Fermon, Y., 1997. Les Haplochromis spp. (Teleostei, Cichlidae) des zones rocheuses du Mwanza Gulf, lac Victoria, Tanzanie: Structure des communautes et comorphologie. Thse prsente pour l'obtention du Diplme de Doctorat du Musum National d'Histoire naturelle. Thses et Documents Microfichs No. 157. ORSTOM, Pars, Frana. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398450" title="Haplochromis heusinkveldi" nonfiltered="3583" processed="3565" dbindex="153604">

 Haplochromis heusinkveldi s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398451" title="Haplochromis hiatus" nonfiltered="3584" processed="3566" dbindex="153605">

 Haplochromis hiatus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398452" title="Haplochromis howesi" nonfiltered="3585" processed="3567" dbindex="153606">

Haplochromis howesi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Fermon, Y., 1997. Les Haplochromis spp. (Teleostei, Cichlidae) des zones rocheuses du Mwanza Gulf, lac Victoria, Tanzanie: Structure des communautes et comorphologie. Thse prsente pour l'obtention du Diplme de Doctorat du Musum National d'Histoire naturelle. Thses et Documents Microfichs No. 157. ORSTOM, Pars, Frana.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398453" title="Qalat al-Ayyub" nonfiltered="3586" processed="3568" dbindex="153607">
Qalat al-Ayyub fou una ciutat d'Al-ndalus que formava part d'Al-Tagr al-Ala, la frontera superior.

A l'poca de Tiberi es van inaugurar construccions com el temple i el frum en l'assentament que va rebre el rang de Municipium Augusta Bilbilis . La ciutat va arribar a emetre moneda prpia, per la prosperitat va passar a una decadncia que va propiciar l'aband.

La ciutat va renixer amb l arribada dels rabs a la Pennsula amb el nom de Qalat al-Ayyub, que significa Castell d'Ayyub, personatge de la ms alta estirp de sang rab. Va ser una fundaci musulmana per a explotar la frtil horta del Jaln.

Abd al-Rahman III, proclamat califa de Crdova en 929 va exigir submissi total als senyors de les tagres, per els tugbides de Saraqusta es van sentir prou forts per trencar el vassallatge i es van revoltar en 934. Abd al-Rahman va atacar Saraqusta el 934 i 935, tornant el 937 disposat a prendre la ciutat a l'assalt i la ciutat, i la capital i Qal'at Ayyub van caure el 937, reintegrant la marca a l'obedincia del Califat. 

L'emirat de Qalat al-Ayyub.

L'emirat de Qalat al-Ayyub  fou un estat musulm centrat a la ciutat de Qalat al-Ayyub que form part inicialment de la Taifa de Saraqusta i va existir per un temps breu vers el 1046 a la mort de Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hud al-Djudhami al-Mustain fins al 1055 sota el seu fill Muhammad ben Suleiman, quan torna a domini de Saraqusta.

El 1120 Qalat al-Ayyub va passar al Regne d'Arag en ser ser conquerida per Alfons I d'Arag.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398454" title="Haplochromis humilior" nonfiltered="3587" processed="3569" dbindex="153608">

Haplochromis humilior  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398456" title="Haplochromis humilis" nonfiltered="3588" processed="3570" dbindex="153609">

 Haplochromis humilis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398457" title="Haplochromis insidiae" nonfiltered="3589" processed="3571" dbindex="153610">

Haplochromis insidiae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kivu (Rwanda).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398458" title="Haplochromis iris" nonfiltered="3590" processed="3572" dbindex="153611">

 Haplochromis iris s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398459" title="Haplochromis ishmaeli" nonfiltered="3591" processed="3573" dbindex="153612">

 Haplochromis ishmaeli s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398465" title="Haplochromis kamiranzovu" nonfiltered="3592" processed="3574" dbindex="153613">

 Haplochromis kamiranzovu s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kivu (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398466" title="Haplochromis katavi" nonfiltered="3593" processed="3575" dbindex="153614">

Haplochromis katavi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tanznia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398467" title="Haplochromis kujunjui" nonfiltered="3594" processed="3576" dbindex="153615">

Haplochromis kujunjui  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398468" title="Haplochromis labiatus" nonfiltered="3595" processed="3577" dbindex="153616">

 Haplochromis labiatus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als llacs Edward i George (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398469" title="Haplochromis labriformis" nonfiltered="3596" processed="3578" dbindex="153617">

Haplochromis labriformis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398470" title="Haplochromis lacrimosus" nonfiltered="3597" processed="3579" dbindex="153618">

Haplochromis lacrimosus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398471" title="Haplochromis laparogramma" nonfiltered="3598" processed="3580" dbindex="153619">

Haplochromis laparogramma  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398472" title="Haplochromis latifasciatus" nonfiltered="3599" processed="3581" dbindex="153620">

Haplochromis latifasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kyoga (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398473" title="Haplochromis limax" nonfiltered="3600" processed="3582" dbindex="153621">

Haplochromis limax  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als llacs Edward i George (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398474" title="Haplochromis lividus" nonfiltered="3601" processed="3583" dbindex="153622">

Haplochromis lividus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398475" title="Haplochromis loati" nonfiltered="3602" processed="3584" dbindex="153623">

Haplochromis loati  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Nil i al llac Albert (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398476" title="Haplochromis longirostris" nonfiltered="3603" processed="3585" dbindex="153624">

 Haplochromis longirostris s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 14,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398477" title="Haplochromis lucullae" nonfiltered="3604" processed="3586" dbindex="153625">

 Haplochromis lucullae s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Luculla (Angola).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398478" title="Haplochromis luluae" nonfiltered="3605" processed="3587" dbindex="153626">

Haplochromis luluae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Lulua (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398479" title="Haplochromis macconneli" nonfiltered="3606" processed="3588" dbindex="153627">

 Haplochromis macconneli s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Turkana (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398482" title="Haplochromis macrognathus" nonfiltered="3607" processed="3589" dbindex="153628">

Haplochromis macrognathus  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 17,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398483" title="Haplochromis macrops" nonfiltered="3608" processed="3590" dbindex="153629">

Haplochromis macrops  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398484" title="Haplochromis macropsoides" nonfiltered="3609" processed="3591" dbindex="153630">

Haplochromis macropsoides  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac George (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398485" title="Haplochromis maculipinna" nonfiltered="3610" processed="3592" dbindex="153631">

 Haplochromis maculipinna s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398486" title="Haplochromis mahagiensis" nonfiltered="3611" processed="3593" dbindex="153632">

Haplochromis mahagiensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Albert (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398487" title="Haplochromis maisomei" nonfiltered="3612" processed="3594" dbindex="153633">

Haplochromis maisomei  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Fermon, Y., 1997. Les Haplochromis spp. (Teleostei, Cichlidae) des zones rocheuses du Mwanza Gulf, lac Victoria, Tanzanie: Structure des communautes et comorphologie. Thse prsente pour l'obtention du Diplme de Doctorat du Musum National d'Histoire naturelle. Thses et Documents Microfichs No. 157. ORSTOM, Pars, Frana. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398488" title="Haplochromis malacophagus" nonfiltered="3613" processed="3595" dbindex="153634">

Haplochromis malacophagus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kibuga (Uganda).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398489" title="Corncia" nonfiltered="3614" processed="3596" dbindex="153635">


Corncia, Corncies o Cornaceae s una famlia de plantes amb flors.

Est ms estesa a la zona temperada de l hemisferi nord.

La famlia comprn arbusts llenyosos i arbres distributs en 15 gneres per en alguns d ells hi ha controvrsia cientfica sobre si realment pertanyen a la famlia de les Corncies. 

Tots els membres de la famlia tenen fulles simples i la majoria sn de fulla caduca.

El gnere Griselinia abans incls dins la famlia Cornaceae, ara s ubica a la famlia, Griseliniaceae.

El gnere Aucuba, abans dins la famlia Cornaceae, ara s ha transferit a la famlia Garryaceae.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398492" title="Haplochromis mandibularis" nonfiltered="3615" processed="3597" dbindex="153636">

Haplochromis mandibularis  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 17,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398493" title="Haplochromis martini" nonfiltered="3616" processed="3598" dbindex="153637">

Haplochromis martini  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 10,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398494" title="Haplochromis maxillaris" nonfiltered="3617" processed="3599" dbindex="153638">

Haplochromis maxillaris  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398495" title="Haplochromis megalops" nonfiltered="3618" processed="3600" dbindex="153639">

Haplochromis megalops  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398496" title="Haplochromis melanopterus" nonfiltered="3619" processed="3601" dbindex="153640">

Haplochromis melanopterus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398497" title="Haplochromis melanopus" nonfiltered="3620" processed="3602" dbindex="153641">

Haplochromis melanopus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398498" title="Haplochromis melichrous" nonfiltered="3621" processed="3603" dbindex="153642">

Haplochromis melichrous  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398499" title="Haplochromis mentatus" nonfiltered="3622" processed="3604" dbindex="153643">

 Haplochromis mentatus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Edward (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398500" title="Haplochromis mento" nonfiltered="3623" processed="3605" dbindex="153644">

 Haplochromis mento s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398501" title="Haplochromis michaeli" nonfiltered="3624" processed="3606" dbindex="153645">

Haplochromis michaeli  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 14,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398502" title="Haplochromis microchrysomelas" nonfiltered="3625" processed="3607" dbindex="153646">

Haplochromis microchrysomelas  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kivu (Rwanda).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398503" title="Lemncia" nonfiltered="3626" processed="3608" dbindex="153647">

Les lemncies (Lemnaceae) sn una famlia de plantes amb flors.

Actualment els taxonomistes botnics en lloc del nom de la famlia de les lemncies  prefereixen emprar el nom de la subfamlia Lemnoideae.

La llentia d'aigua s una espcie d aquesta famlia, o subfamlia.

Sn plantes molt simples ja que no tenen tija ni fulles veritables ja qque la fulla la constitueix un talloid que sura per sobre, o just per sota, de la superfcie de l aigua.







Enllaos exerns.
 The Charms of Duckweed by John W. Cross. ;
 Wayne Armstrong's treatment of the Lemnaceae and allies;
 Lemnaceae in Watson, L. and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Version: 3 May 2006. http://delta-intkey.com;
 Duckweed testing in ecotoxicology;
 Duckweed;
 The Duckweed Genome Project;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398505" title="Haplochromis microdon" nonfiltered="3627" processed="3609" dbindex="153648">

Haplochromis microdon  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398508" title="Haplochromis moeruensis" nonfiltered="3628" processed="3610" dbindex="153649">

 Haplochromis moeruensis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs superior del riu Congo (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398509" title="Haplochromis multiocellatus" nonfiltered="3629" processed="3611" dbindex="153650">

Haplochromis multiocellatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Luculla (Angola).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398510" title="Poligalcia" nonfiltered="3630" processed="3612" dbindex="153651">


Poligalcia, Poligalcies o  Polygalaceae amb els sinnims: Diclidantheraceae, Moutabeaceae, Xanthophyllaceae, s una famlia de  plantes amb flors.

Tenen una distribuci cosmopolita.

Conta de 17 gneres amb unes 900-1.000 espcies que adopten la forma d herbcies, arbusts i arbres.

La meitat de les espcies pertanyen al gnere  Polygala.

Sota el  Sistema Cronquist les Polygalaceae estaven en l ordre Polygalales.

Enllaos externs.
 ;
 Polygalaceae;
 Fotos ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398514" title="Haplochromis mylergates" nonfiltered="3631" processed="3613" dbindex="153652">

Haplochromis mylergates  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 13,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398515" title="Haplochromis mylodon" nonfiltered="3632" processed="3614" dbindex="153653">

 Haplochromis mylodon s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als llacs Edward i George (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398516" title="Puniccia" nonfiltered="3633" processed="3615" dbindex="153654">


Puniccia, Puniccies o Punicaceae s una famlia de plantes amb flors.

Aquesta famlia t un nic gnere Punica i noms dues espcies (una d elles s el magraner i l altra una espcie endmica de l illa de Socotra.

Les espcies d aquest gnere adopten la forma d arbusts o arbrets menuts..

Grcies a estudis filogentics actualmen aquesta famlia Punicaceae,s ha comprovat que el gnere Punica pertany a la famlia de les Litrcies Lythraceae i dins d aquesta darrera famlia la classifica el sistema APG II. 

Referncies.
;
 Graham, S. A., Hall, J., Sytsma, K., & Shi, S. (2005). Phylogenetic analysis of the Lythraceae based on four gene regions and morphology. Int. J. Pl. Sci. 166: 995 1017.
;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398520" title="Haplochromis nanoserranus" nonfiltered="3634" processed="3616" dbindex="153655">

 Haplochromis nanoserranus s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 7,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398523" title="Haplochromis nigrescens" nonfiltered="3635" processed="3617" dbindex="153656">

 Haplochromis nigrescens s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 11,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398526" title="Haplochromis nigripinnis" nonfiltered="3636" processed="3618" dbindex="153657">

 Haplochromis nigripinnis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als llacs Edward i George (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398530" title="Pirolcia" nonfiltered="3637" processed="3619" dbindex="153658">

Pirolcia, Pirolcies o Pyrolaceae s una antiga famlia de plantes amb flors.

L'antic Sistema Cronquist  hi inclou els gneres Chimaphila, Moneses, Orthilia, i Pyrola, i de vegades tamb els 8 gneres de la famlia Monotropaceae.

Els estudis recents filogentics mostren que tots aquests gneres s han d incloure en la famlia  Ericaceae.

La famlia Pirolcia adopta formes herbcies i no pas llenyoses com la resta de la famlia Ericcia.

Els gneres sn plantes natives de regions de clima temperat fresc i rtic de l hemisferi nord.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398531" title="Haplochromis nigroides" nonfiltered="3638" processed="3620" dbindex="153659">

Haplochromis nigroides  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kivu (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398534" title="Haplochromis niloticus" nonfiltered="3639" processed="3621" dbindex="153660">

Haplochromis niloticus  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 10,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al riu Nil (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398536" title="Juncagincia" nonfiltered="3640" processed="3622" dbindex="153661">


Juncagincia, Juncagincies o Juncaginaceae s una famlia de plantes amb flors.

Es creu que la famlia inclou quatre gneres amb unes dotze espcies que es troben en zones de clima fred o temperat tant de l hemisferi nord com de l hemisferi sud.

El gnere ms conegut s Triglochin.  

Enllaos externs.

Juncaginaceae in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, information retrieval. Version: 9th March 2006. http://delta-intkey.com;
Juncaginaceae in the Flora of North America;
NCBI Taxonomy browser;
links at CSDL, Texas;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398537" title="Haplochromis nubilus" nonfiltered="3641" processed="3623" dbindex="153662">

Haplochromis nubilus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als llacs llac Victria, Kyoga, Nabugabo, Edward, George, Kachira, Navakali, Kijanebalola i a molts rius de la mateixa zona (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398538" title="Serra de Balt" nonfiltered="3642" processed="3624" dbindex="153663">
La Serra de Balt s una serra situada al municipi de la Llacuna (Anoia), amb una elevaci mxima de 817,2 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398539" title="Serra d'Ancosa" nonfiltered="3643" processed="3625" dbindex="153664">
La Serra d'Ancosa s una serra situada al municipi de la Llacuna (Anoia), amb una elevaci mxima de 836,5 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398540" title="Haplochromis nuchisquamulatus" nonfiltered="3644" processed="3626" dbindex="153665">

Haplochromis nuchisquamulatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398541" title="Haplochromis nyanzae" nonfiltered="3645" processed="3627" dbindex="153666">

Haplochromis nyanzae  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 17,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398542" title="Haplochromis nyererei" nonfiltered="3646" processed="3628" dbindex="153667">

Haplochromis nyererei  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Witte-Maas, E. L. M. & F. Witte. 1985. Haplochromis nyererei a new cichlid fish from Lake Victoria named in honour of Mwalimu Nyerere President of Tanzania. Leiden. New Cichlid: 13 pp. ;
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398544" title="Haplochromis obesus" nonfiltered="3647" processed="3629" dbindex="153668">

Haplochromis obesus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398545" title="Haplochromis obliquidens" nonfiltered="3648" processed="3630" dbindex="153669">

Haplochromis obliquidens  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398546" title="Haplochromis occultidens" nonfiltered="3649" processed="3631" dbindex="153670">

Haplochromis occultidens  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kivu (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398547" title="Teligoncia" nonfiltered="3650" processed="3632" dbindex="153671">

Teligoncies (Theligonaceae o Thelygonaceae) sn una antiga famlia de plantes amb flors.

Segons Watson & Dallwitz consta de tres espcies ubicades en un nic gnere: Theligonum.

En la classificaci antiga la famlia Teligoncia es trobava en la divisi Magnoliofita, la classe Magnoliopsida, la subclase Asteridae i l'ordre Rubiales

En el modern sistema filogentic APG II aquesta famlia no existeix pas i el gnere Theligonum est incls en la famlia Rubiaceae.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398550" title="Haplochromis oligacanthus" nonfiltered="3651" processed="3633" dbindex="153672">

Haplochromis oligacanthus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Ubangui (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398556" title="La Masuca" nonfiltered="3652" processed="3634" dbindex="153673">

Geografia: Edificacions;
 La Masuca: Edifici del municipi de Carme (Anoia).
 La Masuca: Edifici del municipi de Massoteres (Segarra).
 La Masuca: Edifici del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398559" title="Josep-Anton Fernndez i Montol" nonfiltered="3653" processed="3635" dbindex="153674">
Josep-Anton Fernndez i Montol (Barcelona, 1963) s professor d'Estudis Catalans a la Universitat Oberta de Catalunya i membre de l'executiva de la Plataforma per la Llengua, on coordina la Comissi de Nous Parlants.

s llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autnoma de Barcelona i doctor en Llenges Modernes per la Universitat de Cambridge. Fins al 2006 va ser professor de literatura i cultura catalanes i cap de la secci d'Estudis Hispnics a Queen Mary, Universitat de Londres, on tamb va crear i dirigir el Centre for Catalan Studies. 

Ha publicat nombrosos articles sobre literatura, cultura, cinema i televisi catalans en diverses revistes internacionals i nacionals, i s autor del llibre Another Country: Sexuality and National Identity in Catalan Gay Fiction (2000), i coordinador dels volums El gai saber: Introducci als estudis gais i lsbics (2000) i Calasses, gallines i maricons: Homes contra la masculinitat hegemnica (2003, amb Adri Chavarria). 

El 2008 va publicar El malestar en la cultura catalana. La cultura de la normalitzaci 1976-1999 (Empries, 2008).

Enllaos externs.

Pgina de Josep-Anton Fernndez;
Publicacions de Josep-Anton Fernndez;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398563" title="Oulipo" nonfiltered="3654" processed="3636" dbindex="153675">
L'Oulipo ("ouvrroir de littrature potentielle") s un moviment d'experimentaci literria fundat per Raymond Queneau als anys 60. Es basa en establir una restricci formal o conceptual que limiti i estructuri alhora l'obra (com per exemple no usar una vocal en tot el text, com va fer Georges Perec). Els seus integrants barregen els mtodes combinatoris i matemtics, l'humor absurd i la disecci del seu entorn. L'Oulipo forma part de l'Institut de Patafsica. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398564" title="Muntazer al-Zaidi" nonfiltered="3655" processed="3637" dbindex="153676">
Muntazer al-Zaidi (en rab:              Munta ar al-Zayid ) (nascut el 12 de novembre de 1979) s un periodista d'Iraq que treballa com a corresponsal per Al-Baghdadia TV, una cadena del Caire propietat d'uns iraquians. Al-Zaidi acostum a informar sobre les conseqncies de vdues, orfes, i nens de la guerra d'Iraq de 2003. El 16 de novembre de 2007, fou segrestat per assaltants desconeguts a Bagdad. Tamb ha estat detingut dues vegades per les forces armades dels Estats Units.

Incident de la sabata.

El 14 de desembre de 2008, va llenar les seves sabates al president dels EUA George W. Bush durant una conferncia de premsa al Palau del Primer Ministre a Bagdad, un signe de molt mala educaci a la cultura rab i islmica. El llanament de la sabata d'Al-Zaidi va acaparar l'atenci internacional. "Aquest s el pet de comiat del poble iraqui, gos" crid Al-Zaidi en rab durant el llanament de la primera sabata contra el president dels EUA. "Aix s per les vdues i orfes i tots aquells assassinats a l'Iraq", crid quan llen la segona sabata. George W. Bush s'ajup en dues ocasions, per tal d'evitar ser colpejat per les sabates. Posteriorment, Al-Zaidi fou redut contra el terra  per un altre periodista, abans de ser detingut, colpejat i expulsat de la sala pels guardaespatlles del Primer Ministre iraqui, Nuri Al Maliki. La portaveu de la Casa Blanca, Dana Perino fou colpejada a la cara amb una micrfon llenat errniament per un guardaespatlles presidencial causant-li un blau al voltant de l'ull. Bush afirm que alguns periodistes iraquians es disculparen en nom seu, i que ell agra les disculpes. "Grcies per disculpar-vos del comportament del poble iraqui. No em molesta". En to humorstic el president estatunidenc precis, "Si voleu les dades, la talla de la sabata que ha llenat s un 10". Quan una altre periodista li pregunt sobre l'incident, Bush afirm "s la manera de la gent d'aclaparar l'atenci. No se quines sn les intencions reals d'aquest noi. No me sentit gens amenaat per ell".

Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398571" title="Haplochromis oligolepis" nonfiltered="3656" processed="3638" dbindex="153677">

 Haplochromis oligolepis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (Uganda).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lippitsch, E. 2003. Redescription of 'Haplochromis' nubilus (Teleostei: Cichlidae), with description of two new species. Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 14 (nm. 1): 85-95. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398579" title="Haplochromis olivaceus" nonfiltered="3657" processed="3639" dbindex="153678">

Haplochromis olivaceus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kivu (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398582" title="Haplochromis oregosoma" nonfiltered="3658" processed="3640" dbindex="153679">

Haplochromis oregosoma  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac George (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398583" title="Haplochromis pachycephalus" nonfiltered="3659" processed="3641" dbindex="153680">

Haplochromis pachycephalus  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 23,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398584" title="Haplochromis pallidus" nonfiltered="3660" processed="3642" dbindex="153681">

 Haplochromis pallidus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398585" title="Haplochromis pappenheimi" nonfiltered="3661" processed="3643" dbindex="153682">

 Haplochromis pappenheimi s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als llacs Edward i George (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398587" title="Haplochromis paraguiarti" nonfiltered="3662" processed="3644" dbindex="153683">

Haplochromis paraguiarti  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 15,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398588" title="Metabolisme cid de les crassulcies" nonfiltered="3663" processed="3645" dbindex="153684">


El metabolisme cid de les crassulcies, tamb conegut per les sigles CAM, s un tipus de fixaci de carboni present en algunes plantes. Aquestes plantes fixen el dixid de carboni (CO2) durant la nit, emmagatzemant-lo com a malat. El (CO2) durant el dia es concentra en l'enzim RuBisCO, incrementant l'eficincia de la fotosntesi. El procs  CAM permet que els estomes romanguin tancats durant el dia i aix s especialment avantatjs en les plantes sotmeses a condicions rides.

El CAM va ser descobert en la dcada de 1940. I va ser observat pels botnics  Ranson i Thomas, en la famlia  Crassulcia (Crassulaceae) per es presenta tamb en moltes altres famlies de plantes.

Es un procs diferent del que tenen les plantes amb metabolisme C3 i C4

Descripci.
El CAM s un mecanisme pel qual el (CO2) es concentra al voltant de l'enzim RuBisCO durant el dia, mentre l'enzim treballa a la mxima capacitat. Aquesta concentraci de (CO2) incrementa l'eficincia de l'enzim RuBisCO i fa que treballi en la direcci "inversa" la fotorespiraci

Durant la nit les plantes CAM obren els seus estomes, durant aquesta part fresca i humida de la jornada, permetent l entrada de dixid de carboni amb la mnima prdua d aigua.

El dixid de carboni s convertit en molcules solubles que s'emmagatzemen.

Es forma oxalacetat a travs de la uni de fosfoenolpiruvat (PEP), amb CO2. L'oxalacetat forma malat que s'emmagatzema en vacols.

El malat es pot convertir (deixant una molcula de CO2) en piruvat. El piruvat pot ser fosforilat (afegint un fosfat provinent de l'ATP) per a regenerar el PEP. s el lliurament del CO2 el que fa valus el procs CAM ja que el CO2 es dirigit a l'estroma dels cloroplasts on la fotosntesi s ms activa i el procs CAM incrementa el rendiment fotosinttic respecte a altres sistemes metablics.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398589" title="Haplochromis paraplagiostoma" nonfiltered="3664" processed="3646" dbindex="153685">

Haplochromis paraplagiostoma  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 9,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398590" title="Poliesportiu Municipal Sagnier" nonfiltered="3665" processed="3647" dbindex="153686">
El poliesportiu municipal Sagnier s un centre esportiu del Prat de Llobregat.

Aquest centre esportiu compta amb nombroses installacions; com piscines, sala de musculaci, sala de gimns, sauna, bany de vapor, squash, camp de futbol, pavell cobert, pistes d'atletisme, una pista exterior de futbol sala i vuit vestidors.

Les dimensions sn 106 x 67, amb gespa artificial de darrera generaci.

L'aforament s de 150 persones en tribuna coberta, 250 persones en seient i 600 persones general de peu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398591" title="Haplochromis paropius" nonfiltered="3666" processed="3648" dbindex="153687">

Haplochromis paropius  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398592" title="Francesc Taverna i Bech" nonfiltered="3667" processed="3649" dbindex="153688">
Francesc Taverna Bech (Barcelona, 16 d'abril de 1932) s un compositor i crtic musical catal 

Cursa els estudis musicals de piano, composici i viol entre els anys 1952 i 1964 a la seva ciutat natal. El 1973 inicia la seva dedicaci a la crtica musical a la vegada que intensifica l'activitat com a compositor. El seu catleg d'obres assoleix actualment la xifra de vuitanta composicions la majoria de les quals s'han estrenat i programat tant en les temporades de Catalunya com en les d'Espanya i diverses ciutats d'Europa, sia i Amrica. Ha figurat tamb en jurats de concursos de composici i d'interpretaci.

Els seus articles s'han publicat a Serra d'Or, Revista de Catalunya, Revista Musical Catalana, El Correo Cataln, Destino, Barcelona Metrpolis i Barcelona Creaci (Yokohama, 1990); ha collaborat a ms en les activitats de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent.

Desprs d'una evoluci que va des de postulats neoclssics (Suite Catalana) fins a plantejaments de carcter atonal i serialista (Calidoscopi, Dptic, Climes, Gminis), inicia amb les experincies extretes d'aquestes dues vessants una sola via que uneix les anteriors i que t un contingut marcadament expressiu (Temperaments, Proses disperses), tot i que en certs moments retorni als primers estils (Camins somorts, Auguris, etc.). El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya li ha dedicat el 12 volum de la collecci Compositors Catalans de la qual en sn autors Jordi Maluquer i Josep Ll. Guzman.

Tamb ha escrit msica per a cobla i piano.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398593" title="Haplochromis parvidens" nonfiltered="3668" processed="3650" dbindex="153689">

Haplochromis parvidens  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398594" title="Quantificaci vectorial" nonfiltered="3669" processed="3651" dbindex="153690">

La quantificaci vectorial s una tcnica de codificaci de font emprada per a representar d'una manera compacta un conjunt de valors i t les seves bases en la Teoria de la Informaci. Aquesta demostra que sempre que la informaci mtua entre les diferents components sigui no nulla, l's de quantificaci vectorial conjunta aconseguir una representaci ms compacta que la quantificaci escalar de cada component per separat. No va anar fins a la dcada dels anys 80, quan la seva realitzaci prctica es va fer possible a travs del treball de Boga, Bus i Gray . Aquest mtode sorgeix com generalitzaci de l'algorisme de Lloyd. 

Un vector pot ser usat per a descriure gaireb qualsevol tipus de patr, com podr ser un segment d'un  senyal de veu o d'una imatge, simplement formant un vector de mostres de la forma d'ona o de la imatge. Per tamb podr formar-se un vector amb un conjunt de parmetres usats per a representar, per exemple, l envolupant espectral d'un senyal de veu. La quantificaci vectorial pot veure's com una forma de reconeixement de patrons on un patr s apariat amb un patr seleccionat d'un conjunt emmagatzemat de llibre de codis. 

Per aquest motiu la quantificaci vectorial s molt ms que una generalitzaci formal de la quantificaci escalar. En els ltims anys s'ha convertit en una important tcnica en reconeixement de veu com, tamb en compressi d'udio i vdeo, i la seva importncia i les seves aplicacions van en augment. 

 Comparana quantificaci vectorial i quantificaci escalar . 
La quantificaci vectorial pot veure's com una generalitzaci de la quantificaci d'un escalar a la quantificaci d'un vector. Existeixen interessants paral lels entre la quantificaci escalar i la vectorial i moltes de les tcniques d'anlisis i de disseny sn generalitzacions naturals per al cas escalar. 

Una diferncia important entre la quantificaci escalar i la vectorial s la segent: mentre que la quantificaci escalar s usada principalment per a la conversi A/D, la quantificaci vectorial s usada al costat d'un processament digital de senyals sofisticat on en general el senyal d'entrada ja t algun tipus de representaci digital i la sortida desitjada s una versi comprimida del senyal original. 

 Llibre de codis . 
L'objectiu de l'algorisme de generaci del llibre de codis s seleccionar els vectors prototip per a representar la distribuci d'una gran mostra de vectors d'entrenament, i minimitzar la distorsi total de cada vector d'entrenament pel que fa al vector prototip al que ms se sembli. Degut al fet que trobar una soluci ptima global s computacionalment prohibitiu, generalment s'obt una soluci optima local per mitj d'un algorisme iteratiu de refinament progressiu. S'han proposat diversos mtodes de generaci del llibre de codis, que es podrien dividir en els basats en agrupaci (clustering) i els d'aprenentatge aleatori. En els mtodes d'aprenentatge aleatori se seleccionen aleatriament vectors a partir de les dades d'entrenament i s'emmagatzemen com vectors prototip. 

Aquest mtode s'utilitza quan la quantitat de dades d'entrenament s comparable a la grandria del llibre de codis. Per altra banda, els mtodes basats en agrupament es basen normalment en l'algorisme de Lloyd (algorisme de les k-mitges). En aquest cas les dades d'entrenament se separen en grups disjunts, i es calculen els centroides per a cada grup de manera que es minimitzi la distorsi mitja. Encara que amb aquest mtode no es garanteix l'optimitzaci global, s possible decrementar montonament la distorsi mitja per mitj de la renovaci iterativa del llibre de codis, de manera que s'obtingui una soluci ptima local. 

Diversos investigadors han demostrat que no es perd gens o gaireb gens de precisi a l'aplicar la quantificaci vectorial quan la grandria del llibre de codis s prou gran. Les grandries del llibre de codis usats generalment en sistemes reconeixedors varia entre 32 i 256 vectors prototip. Normalment no s'usen ms de 256 vectors prototip perqu s'ha demostrat que a partir de 128 vectors prototip, l'augment de la grandria del llibre de codis no proporciona una disminuci significativa de la distorsi mitja.

 Centroide . 

Es un vector prototip del llibre de codis triat especficament per minimitzar la distorsi mitja de la regi que representa.

 Formulaci .
La formulaci tcnica de la quantificaci vectorial s la segent: sigui x un vector k-dimensional els components de la qual sn variables aleatries de valor real, i sigui  (amb ) un conjunt de K vectors prototip denominat llibre de codis, es defineix l'operaci quantificar que assigna al vector x l'ndex i del vector prototip yi al que ms se sembla. Es diu llavors que x es quantifica com i, i s'escriu com . La grandria del llibre de codis, K, es denomina nombre de nivells. Per a dissenyar aquest llibre de codis, l'espai k-dimensional del vector x es divideix en K regions  on(), amb un vector yi associat a cada regi . Llavors el quantificador assigna el vector prototip yi a x si aquest est contingut en la regi . Aix es representa com .

 Condicions de d optimitzaci  . 
Es diu que un quantificador s ptim si la distorsi total est minimitzada sobre tots els K-nivells de quantificaci. Sn necessries dues condicions perqu el quantificador sigui ptim: La primera s que el quantificador es dissenyi utilitzant una regla de selecci de distncia mnima. s a dir,      si i noms si      

La segona condici s que cada vector prototip yi sigui triat per a minimitzar la distorsi mitja en la regi Ci, s a dir, aquest sigui el centreoide de la regi Ci. El clcul del centroide d'una regi depn de la definici de la mesura de distorsi.

 Vegeu tamb .
 Codificaci;
 Teoria de la Informaci;
 Quantificaci escalar;
 Boga;
 Bus;
 Gray;
 Algorisme de Lloyd;
 Quantificaci escalar;
 Compressi;
 udio;
 Vdeo;
 Algorisme iteratiu;

 Enllaos externs .

 Tipus de quantificacions ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398595" title="Haplochromis paucidens" nonfiltered="3670" processed="3652" dbindex="153691">

Haplochromis paucidens  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kivu (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398596" title="Moiss Bertran i Ventejo" nonfiltered="3671" processed="3653" dbindex="153692">
Moiss Bertran i Ventejo (Matar, 1967) s un compositor catal. 
Matar
Nascut a la ciutat de Matar l any 1967, va iniciar els seus estudis musicals a l Escola de Msica de Matar - Cercle Catlic. All va iniciar els estudis de piano amb la profesora Teresa Feliu i posteriorment amb el Mestre Josep Canals. Moiss Bertran i Ventejo est en possessi de les titulacions de Professor Superior de Piano, Professor Superior de Solfeig i Teoria de la Msica, i Professor de Composici pel Conservatori Superior de Msica del Liceu de Barcelona. Tamb ha realitzat un Mster en Msica i s Doctor en Arts Musicals per  The Hartt School  (University of Hartford-USA). Els seus principals mestres han estat Salvador Pueyo i James Sellars en composici, i M Jess Crespo i Luiz de Moura Castro en piano.

Diversos sn els premis que li han concedit tant a l Estat Espaol com a l estranger. Entre ells es pot destacar: Tercer Premi  Oreste Sindici  Ceccano, Italia 2003; Segon Premi en el 17 National Association of Composers USA- Concurs per a Joves Compositors (Los ngeles, California USA), 1995; 2on Premi en el Concurs Internacional de Composici Francesc Civil, Ciutat de Girona, 1996; Normand J. Bayles Memorial Award for Composition ( The Hartt School , West Hartford, Connecticut, USA), 1993; IX Premio Constitucin (Junta de Extremadura) 1991.

Ha estat mestre de piano, matries teriques, harmonia i composici tant a l Estat Espanyol com als EEUU, treballant en diverses institucions com son  Conservatori Superior de Msica del Liceu de Barcelona ,  Conservatori Municipal de Msica d Igualada ,  The Hartt School   University of Hartford  (USA) i a la  Universidad EAFIT , Medelln-Colombia, on tamb fou el Director del Departament de Msica. Actualment s el Director del Conservatori de Msica de la Universitat Nacional de Colmbia, sede Bogot, on s tamb Professor de Composici amb un contracte de dedicaci exclusiva.

La seva producci compositiva, que en la actualitat compta amb una seixantena de ttols, cont obres per a piano sol, msica de cmbra, msica vocal, el gnere coral i la msica simfnica. Moltes de les seves peces s han interpretat sovint en concert. Entre elles, cal mencionar: Catalanesca (orquestra simfnica); Somnis (orquestra de cambra); String Quartet Hatrford (quartet de corda); Trio per a Piano i Fustes (ob, fg i pn); Tres Canons Canadenques (soprano i orquestra de corda); Tres Poemes de Suite de Parlav (soprano i pn); Esguards Silents (guitarra i orquestra de corda); Tres Momentos en Antioquia (orquestra sinfnica); Tema amb variacions n 2 (vln i pn);  Sonatine pour Mykeko  (fl i pn); Cinc petites peces per a piano; Trio per a Piano i Cordes (vln, vlc i pn);  Quartet Ciutat Vella  (fl, vln, vla i vlc); Variacions i Fantasia sobre un tema de Salvador Pueyo: Concert per a Piano i Orquestra 

A l agost de 2006 va estrenar i dirigir la seva obra  Homenatges, Suite en 8 moviments i epleg per a 22 pianos  a la ciutat colombiana de Medelln aconseguint un ampli ress internacional. Tamb ha realitzat la revisi i finalitzaci del  Quintet per a piano i cordes op. 49 en sol menor  del compositor catal Enric Granados a partir dels manuscrits originals coneguts. En la versi de Moiss Bertran l obra ha estat editada per l Editorial Boileau i enregistrada pel segell discogrfic COLUMNA MSICA. Amb aquesta mateixa discogrfica acaba de realitzar el seu primer CD monogrfic,  Variacions i Fantasia , enregistrament que cont obres per a piano sol, piano a 4 mans i msica de cambra. s el director de la  Setmana Colombo-Catalana , festival de msica contempornia al voltant de les msiques dels segles XX i XXI de Colmbia i Catalunya, patrocinat principalment per l Institut Ramon Llull i la Universitat Nacional de Colombia.

Fou escollit membre de la Societat d Honor Musical Americana  Pi Kappa Lambda  l any 1994 i es membre de l Associaci Catalana de Compositors des de l any 1993.

La seva msica est publicada a les editorials Publicacions http://www.clivis.cat, La M de Guido, Amalgama-Trit, Dinsic Publicacions Musicals, y Editorial Boileau.

Tamb ha escrit msica per a cobla.

Enllaos externs.
Biografia a l'Associaci Catalana de Compositors;
Llista de sardanes a Sardanista.cat;
Obres a Clivis Publicacions;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398599" title="IES Estany de la Ricarda" nonfiltered="3672" processed="3654" dbindex="153693">
L  IES Estany de la Ricarda ha pres el seu nom d una llacuna que es troba al terme municipal del Prat de Llobregat, en una finca particular on, de moment, l accs no est perms. La llacuna s coneguda amb el nom de Estany de la Ricarda.

L institut s un centre de nova creaci, ubicat on, anteriorment, havia estat CEIP Prnceps d Espanya. El curs 1996-97 va ser inaugurat com a Institut amb el nom de l IES Estany de la Ricarda.
Est situat en la confluncia de la avinguda Verge de Montserrat i la carretera Marina (zona Llobregat)

L Institut per dins s bastant ampli, t dos laboratoris, un situat a la planta superior i l altra a la planta de sota.

Les sales d informtica estan les dues a la planta superior de l Institut amb un nombre aproximat de 14 o 15 ordinadors.

Hi ha un gimns bastant gran on a dins es fan diversos circuits i jocs divertits, o b es pot sortir al pati a jugar a la pista de futbol o a la de bsquet.

A la planta de sota quasi a l entrada hi ha un biblioteca publica on pot anar tothom. 

A l altre part del pati hi ha un jard mediterrani on a vegades es reben visites per veure els arbres, plantes i bolets que hi ha.

Referncies.
 Web de l IES Estany de la Ricarda;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398600" title="Haplochromis pectoralis" nonfiltered="3673" processed="3655" dbindex="153694">

 Haplochromis pectoralis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-est de Tanznia (prop de Korogwe) i a Kenya.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398601" title="Sistema uniprocessador" nonfiltered="3674" processed="3656" dbindex="153695">
Un sistema uniprocessador s un sistema informtic amb una sola Unitat Central de Procs. A mesura que ms i ms ordinadors utilitzen arquitectures multiprocessament, com per exemple SMP i MPP, el terme s'utilitza per referir-se a sistemes que encara tenen noms una CPU. Encara que la majoria d'ordinadors d'escriptori sn sistemes uniprocessador, s'espera que els sistemes de processament dual seran cada vegada ms comuns.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398605" title="Haplochromis pellegrini" nonfiltered="3675" processed="3657" dbindex="153696">

 Haplochromis pellegrini s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398606" title="Clodoveu II" nonfiltered="3676" processed="3658" dbindex="153697">


Clodoveu II (Chlodovech) (633-27 de novembre de 657) va ser rei merovingi de Nustria i Borgonya heredant els dos regnes a la mort del seu pare Dagobert I el 639.

Biografia.

Fill de Dagobert I i la seva segona esposa Nantechildis, tan sols tenia sis anys quan el seu pare va morir. El seu mig germ Sigebert III regnava a Austrsia des del 634, i ell va heredar el regne de Nustria d'acord amb el desig de Dagobert.

La seva mare va actuar com a regent, fins la seva prompta mort tres anys desprs, el 642. Aquest fet va fer que Clodoveu caigus sota la influncia dels magnats locals, que van erosionar el poder reial en benefici propi.

Segons el Liber Histori Francorum, en els seus darrers anys Clodoveu es va centrar en "fornicar, menjar i beure", i va morir desprs de 16 anys de regnat. Menor d'edat durant la major part del seu regnat, es considerat com un dels primers reis mandrosos (inefectius) de la dinastia merovngia.

Famlia.

Coldoveu es va casar amb Bathilda, una aristcrata anglosaxona que va ser venuda com a esclava a la Gllia. Va ser adquirida pel majordom de palau de Clodoveu, que la va regalar al rei per guanyar el seu favor. Van tenir tres fills.
Clotari III (650-673), hereu de Clodoveu a Nustria i Borgonya.
Khilderic II, esdevingu rei d'Austrsia.
Teodoric III, a la mort de Clotari succe el seu germ a Nustria i Borgonya, i eventualment es convertiria en rei de tots els francs.

 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398608" title="Processament dual" nonfiltered="3677" processed="3659" dbindex="153698">


 Un computador amb dos CPUs;
 Una CPU amb dos nuclis: dos processadors dins el nucli d'una CPU;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398610" title="Georges Urbain" nonfiltered="3678" processed="3660" dbindex="153699">
Georges Urbain, va nixer el 12 d'abril de 1872 a Pars i traspassat el 5 de novembre de 1938 tamb a Pars, va ser un qumic francs.

Biografia.
Enginyer diplomat (9a promoci) de l'Escola superior de fsica i de qumica industrials de la ciutat de Pars (avui ESPCI ParisTech), va treballar a la facultat de cincies de Pars on va estudiar les terres rares (els lantnids).

En 1908, s nomenat professor de qumica dels minerals en la facultat de cincies de la universitat de Pars. Es fa professor de qumica general i assumint la direcci de l'institut de qumica aplicada del 1928 al 1938 i la de l'Institut Rockefeller de fisicoqumica biolgica de Pars de la part de qumica en collaboraci amb el fsic Jean Perrin.

Obra.
En 1907, va descobrir l'element qumic luteci (Z=71) separant els xids de iterbi i de luteci que l'any 1878 el qumic sus Jean Charles Galinard de Marignac havia suposat com a l'xid d'un nou element qumic, l'iterbi. A aquesta mateixa conclusi arrib de forma independent el mineralogista Carl Auer von Welsbach. Urbain li pos el nom de luteci per Lutetia, el nom en llat que donaren els romans a Pars.

Urbain tamb va obtenir per primera vegada el gadolini (Z=64) en estat pur en 1935, element que havia estat descobert pel qumic francs Paul mile Lecoq de Boisbaudran el 1886 associat amb l'holmi i d'altres elements del grup dels lantnids.

Va proposar una unificaci de les teories dels enllaos qumics de la qumica dels complexos i de la qumica dels minerals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398611" title="Port d'Orpesa" nonfiltered="3679" processed="3661" dbindex="153700">
El Port Esportiu d'Orpesa se situa en el municipi d'Orpesa, en la comarca de la Plana Alta, al Pas Valenci. Compta amb 706 amarris esportius, per a una eslora mxima permesa de 15 m, sent el seu calat en bocana de 4 m. 

Instalacions.
Aquest club conta amb el distintiu de Bandera Blava des de 1993.
Servei de grua i combustible.

Enllaos externs.
Web oficial ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398613" title="Enric Climent i Vias" nonfiltered="3680" processed="3662" dbindex="153701">
Enric Climent i Vias (Barcelona, 1910 - Barcelona, 1983) fou un violista catal.

Estudi a l'Escola de Msica de Barcelona amb Morera, Millet, Zamacois i Massi. Fou membre fundador de l'Orquestra Municipal de Barcelona. Fund i dirig el Quartet Filharmonia, que don a conixer la polifonia dels segles XVI i XVII. Els anys cinquanta promogu les activitats de l'pera de Cambra de Catalunya, i el 1946 fund l'editorial de msica Clivis Publicacions, actualment dirigida per la seva filla Elisenda Climent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398616" title="Serra de Queralt (Bellprat)" nonfiltered="3681" processed="3663" dbindex="153702">
La Serra de Queralt s una serra situada al municipi de Bellprat (Anoia), amb una elevaci mxima de 860,8 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398617" title="Tur d'Esperanius" nonfiltered="3682" processed="3664" dbindex="153703">

El Tur d'Esperanius s una muntanya de 730 metres que es troba al municipi de Bellprat a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398618" title="Puig de Bou" nonfiltered="3683" processed="3665" dbindex="153704">

El Puig de Bou s una muntanya de 737 metres que es troba al municipi de Bellprat a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398620" title="Serrat de la Teia" nonfiltered="3684" processed="3666" dbindex="153705">
El Serrat de la Teia s una serra situada al municipi de Cabrera d'Anoia (Anoia), amb una elevaci mxima de 288,3 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398622" title="Michael J. Flynn" nonfiltered="3685" processed="3667" dbindex="153706">


Michael J. Flynn (nascut el 20 de maig, 1934 a Nova York) s un professor americ emrit de la Universitat  de Stanford. Va cofundar Palyn Associates amb Max Paley i s president de Maxeler Technologies.  va proposar la Taxonomia de Flynn el 1966.

El 1995 va rebre el premi Harry H. Goode Memorial Award.

Refrencies.


Enllaos externs.
 Stanford page ;
 Curriculum Vitae ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398633" title="Sigebert III" nonfiltered="3686" processed="3668" dbindex="153707">


Sigebert III (Sighiberto) (vers 630-vers 658) va ser rei merovingi d'Austrsia des de que amb tan sols quatre anys d'edat el seu pare Dagobert I l'instaurs com a monarca, el 634.

Biografia.

Fill gran (i illegtim) de Dagobert I i una de les seves concubines, va ser nomenat rei d'Austrsia el gener de l'any 634 per satisfer l'aristocrcia austrasiana, que no volien un rei dels francs nics i desitjaven certa autonomia. El regne, per, continuava formant part del Reialme dels Francs.

A la mort de Dagobert l'any 639, el majordom de palau Pip de Landen va governar Austrsia en el seu nom de forma independent del regne de Nustria, que havia passat a mans del mig-germ petit de Sigebert, Clodoveu II.

Als deu anys d'edat, el 640, va liderar el seu exrcit contra el duc Radulph de Turngia, que s'havia proclamat rei. Per Radulph va derrotar-lo i Turngia va quedar com un regne independent. Segons la crnica de Fredegari, la desfeta va fer que Sigebert es poss a plorar des de la seva muntura.

El fill de Pip, Grimoald, va succer el seu pare com a majordom d'Austrsia. Grimoald va aconseguir convncer el jove rei de que adopts el seu propi fill Khildebert com a hereu. Quan finalment Sigebert tingu un fill propi (el futur Dagobert II), el majordom va veure que la seva posici perillava i aquest fet caus conflictes interns. A la mort de Sigebert, als 25 anys d'edat, Grimoald va ordenar exiliar el jove Dagobert a Irlanda perqu no interfers en l'ascensi del seu fill, que seria coronat rei.

Llegat.

Sigebert s considerat un dels reis mandrosos, i durant el seu regnat s'exemplific el declivi del poder reial a costa de la creixent importncia dels majordoms de palau. S'ha interpretat que el declivi del poder merovingi t els seus orgens en la joventut dels seus reis, ja que tant ell com el seu germ petit Clodoveu II de Nustria eren adolescents sense prou habilitat per liderar un exrcit o imposar la seva autoritat, mentre els majordoms de palau a crrec del govern perseguien els seus propis interessos.

Sota el tutelatge de Pip de Landen i d'altres sants de l'poca, el rei desenvolup un carcter piets. s reconegut com a fundador de nombrosos monastirs, hospitals i esglsies. Per aquest fet fou canonitzat per l'Esglsia Catlica l'any 1170, i es reconegut com a sant patr de Nancy.

Famlia.

Coldoveu es va casar amb Chimnechildis, amb qui tingu dos fills:
Dagobert II (vers 654-679), va ser obligat a exiliar-se a Irlanda a la mort del seu pare, i acab tornant l'any 676 per ser proclamat rei d'Austrsia.
Bilichildis?, esposa de Khilderic II;


 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398637" title="Roques Planes (Cabrera d'Anoia)" nonfiltered="3687" processed="3669" dbindex="153708">

Les Roques Planes s una muntanya de 297 metres que es troba al municipi de Cabrera d'Anoia a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398638" title="Tur del Gall (Cabrera d'Anoia)" nonfiltered="3688" processed="3670" dbindex="153709">

El Tur del Gall s una muntanya de 583 metres que es troba entre els municipis de Mediona a l'Alt Peneds i de Cabrera d'Anoia i la Torre de Claramunt a l'Anoia.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 27712001).

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398639" title="Tur de Collderes" nonfiltered="3689" processed="3671" dbindex="153710">

El Tur de Collderes s una muntanya de 361 metres que es troba entre els municipis de Sant Pere de Riudebitlles a l'Alt Peneds i de Cabrera d'Anoia a l'Anoia.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398643" title="Tur dels Pins Verds" nonfiltered="3690" processed="3672" dbindex="153711">

El Tur dels Pins Verds s una muntanya de 623 metres que es troba al municipi de Mediona a la comarca de l'Alt Peneds. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398645" title="Serra de la Ninota" nonfiltered="3691" processed="3673" dbindex="153712">
La Serra de la Ninota s una serra situada al municipi de la Torre de Claramunt (Anoia), amb una elevaci mxima de 410,4 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398646" title="La Macarulla" nonfiltered="3692" processed="3674" dbindex="153713">

La Macarulla s una muntanya de 565 metres que es troba al municipi de la Torre de Claramunt a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398648" title="Colla sardanista Sa Palomera" nonfiltered="3693" processed="3675" dbindex="153714">
La Colla Sardanista Sa Palomera s una entitat sardanista fundada l'any 1994 a Blanes.

Amb el pas dels anys, al 1997 es va decidir fer una segona colla anomenada S'Agulla, integrada per nois i noies d'entre 11 i 16 anys. Des de llavors, i amb alts i baixos, la colla ha anat fent fluctuacions de gent i de resultats, destacant-hi el resultat fet al campionat del 2001, on vam posar-nos a les ordres de Robert Renedo, un dels millors entrenadors del pas. Fins al moment, les tasques de direcci, les dueren Ramon Hernndez i Maria del Mar Rutllant, qui es va quedar, finalment, al capdavant del grup. Al llarg de la histria han passat per l'entitat ms de 150 balladors, xifra gens menyspreable si tenim present la incidncia del mn de la sardana a Blanes i, sobretot, entre el jovent. Una de les activitats que ms ress ha tingut, organitzada per la nostra entitat, ha estat la gran festa del des aniversari, on hi van participar grups com La Bisbal Jove, La Principal de la Nit i Els Pets, a ms de 21 colles d'arreu del pas i grups de cultura popular i tradicional de Blanes. Per S'agulla i Sa Palomera, a ms de participar en els concursos, una de les ms bsiques activitats que duem a terme, s la de revitalitzar i dinamitzar el mn de la cultura tradicional. Aix, cada any organitzem el Concurs de Joves compositors, amb la Banda i Cobla del Collegi Santa Maria, el Curset al carrer amb l'Agrupaci i la Cobla, i infinitat d'actes on hi participem, ja sigui amb exhibici o amb la participaci activa a l'organitzaci.

Comproms amb el pas, amb la nostra cultura i, sobretot, saber-nos-ho passar b, creixent com a joves i formant-nos com a persones. Sense aix, res no tindria sentit.

Les colles del grup Sa Palomera participen al campionat nacional de Colles Sardanistes. En la categoria del campionat del Territorial Comarques de Girona. A banda d'assajos i concursos, el grup fa exhibicions i animacions de ballades de sardanes. Des del 1994 ha participat en ballades a llocs tan distants com: Blanes, Ardales (Mlaga), l'Alguer (Sardenya), Haarlem i Amsterdam (Pasos Baixos), i en poblacions de les comarques gironines. 

En motiu del des aniversari van organitzar una vetllada amb ms de 20 colles amigues, grups d'arrel tradicional de Blanes, La Principal de la Nit, la cobla la Bisbal Jove i Els Pets, que van acabar tocant amb instruments de cobla un Bon dia irrepetible. 

Enllaos externs.
 Pgina Web;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398654" title="Serra d'Espoia" nonfiltered="3694" processed="3676" dbindex="153715">
La Serra d'Espoia s una serra situada als municipis de Carme i la Torre de Claramunt (Anoia), amb una elevaci mxima de 456,3 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398656" title="Cal Cases (Carme)" nonfiltered="3695" processed="3677" dbindex="153716">
Cal Cases s un mas situat al municipi de Carme a la comarca de l'Anoia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398657" title="La Masuca (Carme)" nonfiltered="3696" processed="3678" dbindex="153717">
La Masuca s un mas situat al municipi de Carme a la comarca de l'Anoia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398659" title="Serra de Cascats" nonfiltered="3697" processed="3679" dbindex="153718">

La Serra de Cascats s una muntanya de 616 metres que es troba al municipi de Castellfollit de Riubregs a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398660" title="Tossal Cater" nonfiltered="3698" processed="3680" dbindex="153719">

El Tossal Cater s una muntanya de 597 metres que es troba al municipi de Castellfollit de Riubregs a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398661" title="Tur del Benet" nonfiltered="3699" processed="3681" dbindex="153720">

El Tur del Benet s una muntanya de 579 metres que es troba al municipi de Castellfollit de Riubregs a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398662" title="Serra de Cellers" nonfiltered="3700" processed="3682" dbindex="153721">
La Serra de Cellers s una serra situada als municipis de Castellfollit de Riubregs a l'Anoia, de Tor a la Segarra i de la Molsosa i Pins al Solsons, amb una elevaci mxima de 668,8 metres.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398663" title="El Catarro" nonfiltered="3701" processed="3683" dbindex="153722">

El Catarro s una muntanya de 497 metres que es troba al municipi de Castellol a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398665" title="Puig d'Aguilera" nonfiltered="3702" processed="3684" dbindex="153723">

El Puig d'Aguilera s una muntanya de 625 metres que es troba entre els municipis de Castellol i dena a la comarca del Anoia.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 277115001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398669" title="Tur de la Mel" nonfiltered="3703" processed="3685" dbindex="153724">

El Tur de la Mel s una muntanya de 404 metres que es troba al municipi de Castellol a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398670" title="Puig del Francol" nonfiltered="3704" processed="3686" dbindex="153725">

El Puig del Francol s una muntanya de 577 metres que es troba al municipi de Castellol a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398671" title="Tur de la Creu d'en Mabres" nonfiltered="3705" processed="3687" dbindex="153726">

El Tur de la Creu d'en Mabres s una muntanya de 674 metres que es troba al municipi de Castellol a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398672" title="Tur de la Monja" nonfiltered="3706" processed="3688" dbindex="153727">

El Tur de la Monja s una muntanya de 515 metres que es troba al municipi de Castellol a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398674" title="Montpa (Copons)" nonfiltered="3707" processed="3689" dbindex="153728">

El Montpa s una muntanya de 601 metres que es troba entre els municipis de Copons i Jorba a la comarca del Anoia.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 273114001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398678" title="Tur de Sant Gregori" nonfiltered="3708" processed="3690" dbindex="153729">

El Tur de Sant Gregori s una muntanya de 587 metres que es troba al municipi de Copons a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398680" title="Serra de Cal Queta" nonfiltered="3709" processed="3691" dbindex="153730">
La Serra de Cal Queta s una serra situada al municipi de Copons (Anoia), amb una elevaci mxima de 591,1 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398681" title="El Morinyol" nonfiltered="3710" processed="3692" dbindex="153731">

El Morinyol s una muntanya de 578 metres que es troba al municipi de Copons a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398682" title="Tur del Rabasser" nonfiltered="3711" processed="3693" dbindex="153732">

El Tur del Rabasser s una muntanya de 622 metres que es troba al municipi de Jorba a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398685" title="Matteo Carcassi" nonfiltered="3712" processed="3694" dbindex="153733">
Matteo  Carcassi (Florncia, Itlia, 1792   Pars, Frana, 16 de gener de 1853) fou un dels millors compositors romntics per a guitarra de l poca.

Comen estudiant piano per desprs canvi a la guitarra, instrument amb el qual compart fama amb Ferdinando Carulli tamb molt conegut en aquell temps, i que deixaren llurs composicions que actualment encara sn material d estudi imprescindible per a qualsevol estudiant de guitarra.

Inici la carrera de concertista als 18 anys, rpidament fou considerat com un virtus de l instrument. Realitz concerts a Alemanya, Anglaterra i altres pasos europeus a ms del seu pas. Com caracterstic fou un dels que recolzaren d utilitzar les gemes dels dits al tocar, en ves d usar les ungles. Aix dona com a resultat una sonoritat i color diferents ms acords amb les peces que es tocaven (actualment continua vigent).

Tamb era molt caracterstic per tenir una postura diferent a l hora de tocar. 

El 1840 s install definitivament a Pars i par de donar concerts. Es dedic solament a l ensenyana de guitarra, piano i composici. Grcies a aquest treball pogu viure tranquil en un luxs apartament en el centre de concerts.

Mor el 1853, als 61 anys d edat. Les Fantasies eren les seves millors composicions (les fantasies derivaven d peres de l poca). Tamb va compondre diverses obres per a guitarra , piano i nombroses peces i estudis.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398690" title="Pont des Invalides" nonfiltered="3713" processed="3695" dbindex="153734">


El pont des Invalides s el pont ms baix dels que travessen el Sena a Pars.

Histria.

La histria d'aquest pont comena el 1821, quan l'enginyer Claude Navier treballa en la concepci d'un pont tcnicament revolucionari destinat a ser construt de cara a l'htel des Invalides (a l'emplaament de l'actual pont Alexandre III). La construcci d'un pont penjant per salvar el Sena sense punt de suport comena doncs el 1824. Per desgrcia, ruptures i esfondraments condemnen el projecte a la demolici fins i tot abans del seu funcionament.

En resposta a les queixes de defensors de la perspectiva dels Invalides, l'Administraci decideix traslladar el futur pont ms avall. Aquesta vegada es tracta d'un pont penjant de tres parts sostingudes per prtics de 20 m d'alria, amb dues pilastres al Sena. Els enginyers de Verges i Bayard de la Vingtrie acaben la seva obra el 1829, per es collapsa rpidament i el seu accs ha de ser reglamentat d'en 1850.

El 1854 s enderrocat en vista de la seva substituci per a l'Exposici universal de 1855. s Paul-Martin Gallocher de Lagalisserie i Jules Savarin que empren les pilastres existents del pont penjant precedent i hi afegeixen una nova pilastra central, per construir un pont en arc de maoneria. La nova pilastra s condecorada amb dos grups allegrics, La Victoire terrestre per Victor Vilain riu amunt i La Victoire maritime per Georges Diebolt riu avall, mentre que les antigues pilastres sn guarnides de trofeus militars de les armes imperials, obres d'Astyanax-Scvola Bosio.

Tot i ser ms slid, aquest pont experimenta el 1878 un assentament de 25 a 30 cm, i perd dos arcs durant l'hivern 1880 (restablerts a la fi de l'any). El pont s estable d'aleshores en, i l'nica modificaci del segle XX ser l'ampliaci de les seves voreres el 1956.

Enllaos externs.


 Web de la mairie de Paris;
 Structurae;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398691" title="Manuel Cardoso" nonfiltered="3714" processed="3696" dbindex="153735">
Manuel Cardoso (Fronteira, prop de Portalegre, 11 de desembre de 1566   24 de novembre de 1650) fou un compositor i organista portugus.

Cardoso junt amb Duarte Lobo i Juan IV de Portugal, representa l'edat d'or de la polifonia portuguesa.

Estudi en el Colgio dos Moos do Coro, una escola coral associada a la catedral d vora, amb els professors Manuel Mendes i Cosme Delgado.

El 1588 ingress en l ordre carmelita, prengu els vots el 1589. en els primers anys de la dcada de 1620 fou resident en la casa ducal de Vila Viosa, on fu amistat amb el Duc de Barcelos, que ms tard es convert en el rei Joan IV.

La major part de llur vida fou el compositor i organista resident del convent carmelita do Carmo a Lisboa.

Les obres de Cardoso sn models de polifonia palestriniana, i estan escrits en un estil refinat i precs que ignora el desenvolupament de l idioma barroc per tota Europa. Llur estil t ms en com amb Toms Luis de Victoria en el seu curs tractament de la dissonncia, en l escriptura poli-coral ocasional i les freqents falses relacions que curiosament eren comunes tant en els compositors ibrics com anglesos de l poca.

Se n conserven tres llibres de misses; moltes de llurs obres estan basades en motets escrits pel rei Joan IV i altres estan basades en motets de Giovanni Pierluigi da Palestrina. Cardoso vei publicada gran part de llur obra, freqentment amb l ajuda del rei Joan IV per a sufragar les despeses.

Moltes de les seves composicions, especialment les elaborades poli-corals, es perderen en el terratrmol que destru Lisboa el 1755.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398695" title="Soma (Manisa)" nonfiltered="3715" processed="3697" dbindex="153736">
Soma (tamb coneguda com Germe, Germae, Germa, Colonia Germa, Sacra Germa o Germa de Msia) s una vila dels districte de la Provncia de Manisa de Turquia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398697" title="Sant Jeroni (el Bruc)" nonfiltered="3716" processed="3698" dbindex="153737">

Sant Jeroni s una muntanya de 1.236 metres que es troba entre els municipis del Bruc a l'Anoia i de Marganell al Bages.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398700" title="Castellferran" nonfiltered="3717" processed="3699" dbindex="153738">

Castellferran s una muntanya de 791 metres que es troba al municipi del Bruc a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398701" title="La Palomera (el Bruc)" nonfiltered="3718" processed="3700" dbindex="153739">

La Palomera s una muntanya de 851 metres que es troba al municipi del Bruc a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398703" title="Miranda de les Agulles" nonfiltered="3719" processed="3701" dbindex="153740">

La Miranda de les Agulles s una muntanya de 911 metres que es troba al municipi del Bruc a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398706" title="Francisco de Vitoria" nonfiltered="3720" processed="3702" dbindex="153741">
Francisco de Vitoria O.P. (Burgos o Vitria, Espanya; 1483/1486 - Salamanca, Espanya; 12 de agosto de 1546) va ser un frare dominic espayolol.

El dia i lloc de naixement sn impressissos.

Va ingressar a l'ordre dels Dominics el 1504. Des de petit va rebre una bona formaci humanstica.

La seva formaci i ensenyament pedaggic van donar el seus fruit en forma de nombrosos telegs, creadors de l'anomenada Escola de Salamanca.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398712" title="La Creu del Vent (Montmaneu)" nonfiltered="3721" processed="3703" dbindex="153742">

La Creu del Vent s una muntanya de 361 metres que es troba entre els municipis de Montmaneu a l'Anoia i de Talavera a la Segarra.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398713" title="Haplochromis percoides" nonfiltered="3722" processed="3704" dbindex="153743">

Haplochromis percoides  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 9,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398714" title="Haplochromis perrieri" nonfiltered="3723" processed="3705" dbindex="153744">

Haplochromis perrieri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398716" title="Haplochromis petronius" nonfiltered="3724" processed="3706" dbindex="153745">

Haplochromis petronius  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac George (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398719" title="Haplochromis pharyngalis" nonfiltered="3725" processed="3707" dbindex="153746">

Haplochromis pharyngalis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Edward (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398721" title="Haplochromis pharyngomylus" nonfiltered="3726" processed="3708" dbindex="153747">

Haplochromis pharyngomylus  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 12,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398722" title="Haplochromis phenochilus" nonfiltered="3727" processed="3709" dbindex="153748">

 Haplochromis phenochilus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord del llac Malawi (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398724" title="Haplochromis phytophagus" nonfiltered="3728" processed="3710" dbindex="153749">

Haplochromis phytophagus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398725" title="Pont Alexandre III" nonfiltered="3729" processed="3711" dbindex="153750">


El pont Alexandre III s un pont que travessa el Sena entre el 7 i el 8 districte de Pars. Classificat als monuments histrics, ha estat ofert a Frana pel tsar Alexandre III de Rssia per a l'Exposici universal de Pars de 1900.

Histric.

Estava destinat a simbolitzar l'amistat franco-russa decidida entre el Tsar Alexandre III de Rssia (1845-1894) i el president de la Repblica francesa Sadi Carnot (1837-1894) i va ser construt per a l'Exposici universal de Pars de 1900.

Construt a l'eix de l'esplanada dels Invalides, enllaa el Petit i Grand Palais igualment construts per a l'exposici universal.

La seva construcci fou confiada als enginyers Jean Rsal i Amde Alby aix com als arquitectes Cassien-Bernard i Gaston Cousin.

s un pont metllic de 40 metres d'amplada barreja d'un sol arc de 107 metres que comprn tres punts d'articulaci, permetent salvar el Sena sense punt de suport intermediari. Als extrems s'hi situen dos tnels de pedra.

La primera pedra va ser posada pel Tsar Nicolau II de Rssia el 1896 (fill d'Alexandre III) i va ser inaugurat el 1900 en ocasi de l'Exposici universal.

Sobre la columna, a la riba dreta riu avall, s'hi pot llegir: El 14 d'abril de 1900, mile Loubet president de la Repblica Francesa ha obert l'exposici universal i inaugurat el pont Alexandre III

Va ser classificat a l'inventari dels monuments histrics el 1975.

Als seus contraforts a la riba dreta hi ha des de setembre de 2006 un club nocturn anomenat Showcase. Aquest lloc, obert al pblic el desembre de 2006, pot ser utilitzat com a sala de concerts i hi sn gravades de fa poc emissions de televisi.

Caracterstiques.


 Tipus de construcci: pont en arc;
 Construcci: 1897 - 1900;
 Inauguraci: 14 abril de 1900;
 Arquitectes: Cassien-Bernard i Gaston Cousin;
 Enginyers: Jean Rsal i Amde Alby;
 Decoraci: Georges Rcipon, Emmanuel Frmiet, Jules Flix Coutan, Henri Dsir Gauqui, Grandzlin, Pierre Granet, Alfred Lenoir, Laurent Honor Marqueste, Andr Massoule, Gustave Michel, Lopold Morice, Abel Poulin, Clment Steiner;
 Material: acer;
 Longitud total: 160 metres;
 Longitud de la volta principal: 107,50 metres;
 Amplada de la biga: 40 metres;
 Fletxa: 1/17 (relaci alada/abast);
 Classificaci als Monuments histrics: 1975;

A conseqncia del seu gran abast per a una feble alada, el pont Alexandre III exerceix una important empenta lateral. Per tal d'evitar la separaci dels ancoratges, les ribes han estat considerablement reforades, i les quatre columnes dels extrems participen enb l'estabilitat del conjunt.

Decoraci.


Les quatre allegories representen:

 Les arts: per Emmanuel Fremiet;
 L'agricultura: per Gustave Michel;
 El combat: per Pierre Granet;
 La guerra: per Clment Steiner;

Les decoracions tenen com a temes:

 La Frana de l'Edat Mitjana, al Renaixement, el regnat de Llus XIV, i la Frana moderna.

Galeria.

 

Enllaos externs.


 El Pont Alexandre-III a photoenligne;
 Le Pont Alexandre-III- Fotos actuals i de 1900;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398726" title="Haplochromis piceatus" nonfiltered="3730" processed="3712" dbindex="153751">

 Haplochromis piceatus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398727" title="Haplochromis pitmani" nonfiltered="3731" processed="3713" dbindex="153752">

Haplochromis pitmani  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398728" title="Haplochromis placodus" nonfiltered="3732" processed="3714" dbindex="153753">

Haplochromis placodus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Molindi (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398729" title="Haplochromis plagiodon" nonfiltered="3733" processed="3715" dbindex="153754">

Haplochromis plagiodon  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398731" title="Haplochromis plagiostoma" nonfiltered="3734" processed="3716" dbindex="153755">

Haplochromis plagiostoma  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398732" title="Haplochromis plutonius" nonfiltered="3735" processed="3717" dbindex="153756">

Haplochromis plutonius  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398734" title="Haplochromis polli" nonfiltered="3736" processed="3718" dbindex="153757">

Haplochromis polli  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs inferior del riu Congo (entre Kwamouth i Luozi, frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398735" title="Haplochromis prodromus" nonfiltered="3737" processed="3719" dbindex="153758">

 Haplochromis prodromus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398737" title="Haplochromis prognathus" nonfiltered="3738" processed="3720" dbindex="153759">

 Haplochromis prognathus s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 14,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398738" title="Batzendorf" nonfiltered="3739" processed="3721" dbindex="153760">

Batzendorf (en alsaci Btzedorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 826 habitants. Est situada a 30 kms al nord d'Estrasburg.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398740" title="Haplochromis pseudopellegrini" nonfiltered="3740" processed="3722" dbindex="153761">

Haplochromis pseudopellegrini  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398742" title="Haplochromis ptistes" nonfiltered="3741" processed="3723" dbindex="153762">

Haplochromis ptistes  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398744" title="Haplochromis pyrrhocephalus" nonfiltered="3742" processed="3724" dbindex="153763">

Haplochromis pyrrhocephalus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398745" title="Maroules" nonfiltered="3743" processed="3725" dbindex="153764">
Maroules (Maruli, Marulas, Marules) fou militar bizant que amb el ttol de Megas Archon comand les tropes de romeus gregues formant brigada amb la Companyia Catalana d'Orient de Roger de Flor durant la campanya militar contra els turcs d'Anatlia.

 Bibliografia.
  Mark C. Bartusis: The Late Byzantine Army;
  i  Georgius Pachymeres: De Michaele et Andronico Palologis libri tredecim;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398747" title="Haplochromis pyrrhopteryx" nonfiltered="3744" processed="3726" dbindex="153765">

Haplochromis pyrrhopteryx  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398748" title="Berstheim" nonfiltered="3745" processed="3727" dbindex="153766">

Berstheim (en alsaci Barschem) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 357 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398750" title="Haplochromis riponianus" nonfiltered="3746" processed="3728" dbindex="153767">

 Haplochromis riponianus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398751" title="Haplochromis rubescens" nonfiltered="3747" processed="3729" dbindex="153768">

Haplochromis rubescens  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kivu (Rwanda).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398752" title="Haplochromis rudolfianus" nonfiltered="3748" processed="3730" dbindex="153769">

Haplochromis rudolfianus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Turkana (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398753" title="Haplochromis sauvagei" nonfiltered="3749" processed="3731" dbindex="153770">

 Haplochromis sauvagei s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398754" title="Haplochromis saxicola" nonfiltered="3750" processed="3732" dbindex="153771">

Haplochromis saxicola  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398755" title="Dauendorf" nonfiltered="3751" processed="3733" dbindex="153772">

Dauendorf (en alsaci Diedorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.424 habitants. Est a 12 kilmetres de Haguenau i a 35 kilmetres d'Estrasburg. Limita amb Huttendorf, Morschwiller, Niedermodern, Schweighouse-sur-Moder i Uhlwiller.

 Demografia .


 Administraci .



 Personatges illustres .
 Anton Bemetzrieder;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398757" title="Haplochromis scheffersi" nonfiltered="3752" processed="3734" dbindex="153773">

Haplochromis scheffersi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kivu (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398758" title="Haplochromis schubotzi" nonfiltered="3753" processed="3735" dbindex="153774">

Haplochromis schubotzi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als llacs Edward i George (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398759" title="Haplochromis schubotziellus" nonfiltered="3754" processed="3736" dbindex="153775">

Haplochromis schubotziellus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac George (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398760" title="Hochstett" nonfiltered="3755" processed="3737" dbindex="153776">

Hochstett (en alsaci Heestett) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 241 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398762" title="Haplochromis schwetzi" nonfiltered="3756" processed="3738" dbindex="153777">

 Haplochromis schwetzi s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Angola (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398765" title="Haplochromis serranus" nonfiltered="3757" processed="3739" dbindex="153778">

 Haplochromis serranus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398766" title="Haplochromis serridens" nonfiltered="3758" processed="3740" dbindex="153779">

Haplochromis serridens  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Edward (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398767" title="Escumant" nonfiltered="3759" processed="3741" dbindex="153780">
Un escumant s un additiu que redueix la densitat d'un material.

L'escuma es relaciona principalment a processos de saponificaci, com en sabons i xamps; per altre banda, l'escuma es pot utilitzar en diversos materials.

Polmers.
En els polmers, els escumats sn additius opcionals que produeixen una reacci qumica al arribar a certa temperatura durant el procs d'injecci o extrusi de polmers, formant petites bombolles en la matriu del plstic. L'objectiu sol ser que la pea tingui menor densitat (sigui ms lleugera), per tamb ajuda a les propietats mecniques com resistncia a l'impacte i resilencia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398768" title="Haplochromis simpsoni" nonfiltered="3760" processed="3742" dbindex="153781">

Haplochromis simpsoni  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Nabugabo (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398769" title="Haplochromis smithii" nonfiltered="3761" processed="3743" dbindex="153782">

 Haplochromis smithii s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Ngami i al sud de Zimbabwe (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Daget, J., J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.), 1991. Incertae sedis. p. 544-545. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D. F. E. Thys van den Audenaerde (eds.) Checklist of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398770" title="Huttendorf" nonfiltered="3762" processed="3744" dbindex="153783">

Huttendorf (en alsaci Httedorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 445 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398771" title="Paul mile Lecoq de Boisbaudran" nonfiltered="3763" processed="3745" dbindex="153784">

Paul mile Lecoq de Boisbaudran, que es feia anomenar Franois Lecoq de Boisbaudran, va ser un qumic francs nascut el 18 d'abril de 1838 a Conyac i traspassat el 28 de maig de 1912 a Pars. s el descobridor dels elements qumics galli, samari i disprosi.

Biografia.
Lecoq de Boisbaudran era descendent de la famlia Lecoq, els senyors de Boisbaudrant (municipi de Saint-Fraigne). Va fer els seus primers passos en el comer familiar del vi, per la qumica l'atragu amb ms fora.

Estudi  fsica i  qumica en l'Escola politcnica a Pars. Fou alumne de Charles Adolphe Wrtz. A partir de 1859, dispos d'un petit laboratori privat a Pars on va efectuar recerques sobre l'aplicaci de l'espectroscpia a les anlisis qumiques. El 7 de mar de 1876 va ser nomenat Cavaller de la Legi d'honor i tres anys desprs, 1879 aconsegu la Medalla Davy. Desprs entr a formar part de l'Acadmia de cincies.

Obra.

A l'edat dels 28 anys, 1866, comen els seus treballs de recerca de nous elements qumics. El 1874 public Spectres lumineux, spectres prismatiques, et en longueurs d'ondes destines aux recherche de chimie minrale, una dels obres que posaren les bases de l'espectroscpia. El 27 d'agost de 1875, amb l'ajuda d'aquests mtodes, descobr els indicis d'un nou element qumic en una mena de zinc dels Pirineus. El 1876, un any desprs, aconsegu allar-lo mijanant electrlisi. Anomen a aquest nou element qumic galli. Oficialment el nom prov del nom que donavem els romans a l'actual Frana, Gallia, per en el seu temps es va publicar que en realitat derivava del seu llinatge, ja que Lecoq significa "el gall" (le coq) en francs, i en llat s gallus. Ell ho desment en un article el 1877. En tot cas el descobriment del galli fou la consagraci de la taula peridica del qumic rus Dmitri Mendeliev, amb la qual havia predit l'any 1871 les propietats fsiques i qumiques d'un nou element qumic que situava sota l'alumini i que Mendeliev havia anomenat "eka-alumini". El descobriment del galli amb les propietats previstes fou una prova molt contundent de la teoria de Mendeliev.

Per els descobriments de nous elements qumics per part de Lecoq noms havien comenat. El 1879 va descobrir el samari, un element del grup de les terres rares (lantnids) i el 1886 va descobrir un altre lantnid, el disprosi. Tamb va allar el gadolini l'any 1887 que havia descobert J.C. Galissard de Marignac el 1880.

Desprs del decobriment de l'arg per Lord Rayleigh i Sir William Ramsay va proposar l'existncia d'un nou grup o famlia d'elements a la taula peridica, el grup dels gasos nobles.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398773" title="Haplochromis spekii" nonfiltered="3764" processed="3746" dbindex="153785">

Haplochromis spekii  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398774" title="Haplochromis squamipinnis" nonfiltered="3765" processed="3747" dbindex="153786">

 Haplochromis squamipinnis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als llacs Edward i George (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398775" title="Haplochromis squamulatus" nonfiltered="3766" processed="3748" dbindex="153787">

Haplochromis squamulatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398776" title="Haplochromis stigmatogenys" nonfiltered="3767" processed="3749" dbindex="153788">

 Haplochromis stigmatogenys s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al curs superior del riu Congo (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398777" title="Haplochromis sulphureus" nonfiltered="3768" processed="3750" dbindex="153789">

 Haplochromis sulphureus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398780" title="Kaltenhouse" nonfiltered="3769" processed="3751" dbindex="153790">

Kaltenhouse (en alsaci Kltehse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.897 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398783" title="Morschwiller" nonfiltered="3770" processed="3752" dbindex="153791">

Morschwiller (en alsaci Morschwller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 459 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398785" title="Haplochromis swynnertoni" nonfiltered="3771" processed="3753" dbindex="153792">

 Haplochromis swynnertoni s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Moambic (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398787" title="Haplochromis tanaos" nonfiltered="3772" processed="3754" dbindex="153793">

Haplochromis tanaos  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398788" title="Haplochromis taurinus" nonfiltered="3773" processed="3755" dbindex="153794">

Haplochromis taurinus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als llacs Edward i George (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398789" title="Haplochromis teegelaari" nonfiltered="3774" processed="3756" dbindex="153795">

Haplochromis teegelaari  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 10,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398790" title="Niederschaeffolsheim" nonfiltered="3775" processed="3757" dbindex="153796">

Niederschaeffolsheim (en alsaci Nderschafelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.268 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398791" title="Haplochromis teunisrasi" nonfiltered="3776" processed="3758" dbindex="153797">

Haplochromis teunisrasi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398792" title="Sant Feliu de Gurdia" nonfiltered="3777" processed="3759" dbindex="153798">

Sant Feliu de Gurdia fou la primitiva esglsia parroquial de Gurdia de Tremp. Estava emplaada en el lloc on hi hagu el poble primitiu, a mig aire de la serra on hi ha el Castell de Gurdia.

 Bibliografia .
 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Feliu de Gurdia", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398794" title="Haplochromis theliodon" nonfiltered="3778" processed="3760" dbindex="153799">

Haplochromis theliodon  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398795" title="Haplochromis thereuterion" nonfiltered="3779" processed="3761" dbindex="153800">

Haplochromis thereuterion  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398796" title="Haplochromis thuragnathus" nonfiltered="3780" processed="3762" dbindex="153801">

Haplochromis thuragnathus  s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398797" title="Haplochromis tridens" nonfiltered="3781" processed="3763" dbindex="153802">

Haplochromis tridens  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398802" title="Ohlungen" nonfiltered="3782" processed="3764" dbindex="153803">

Ohlungen (en alsaci Ohlunge) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.268 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398804" title="Haplochromis turkanae" nonfiltered="3783" processed="3765" dbindex="153804">

Haplochromis turkanae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Turkana (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398805" title="Haplochromis tweddlei" nonfiltered="3784" processed="3766" dbindex="153805">

Haplochromis tweddlei  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als llacs Chilwa i Chiuta (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398806" title="Schweighouse-sur-Moder" nonfiltered="3785" processed="3767" dbindex="153806">

Schweighouse-sur-Moder (en alsaci Schwaighse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 4.595 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Georges Wodli, resistent (1900-1943).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398809" title="Uhlwiller" nonfiltered="3786" processed="3768" dbindex="153807">

Uhlwiller (en alsaci hlwller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 623 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Andr Grusenmeyer, mecnic i inventor (1840-1905);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398810" title="La gallina de los huevos de oro" nonfiltered="3787" processed="3769" dbindex="153808">

La gallina de los huevos de oro (La gallina dels ous d'or, en catal) s la trentena histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1976.

Argument.
El professor Bacteri assaja amb la seva gallina "Sarita" un pinso per a que pongui els ous d'or. L'experiment funciona, per la "Sarita" s'escapa. En Mortadello i en Filem l'hauran de trobar abans que alg altre es faci amb tal fortuna.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398812" title="Wahlenheim" nonfiltered="3788" processed="3770" dbindex="153809">

Wahlenheim (en alsaci Whle) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 365 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398814" title="Weitbruch" nonfiltered="3789" processed="3771" dbindex="153810">

Weitbruch (en alsaci Widbrech) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.473 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398820" title="Wintershouse" nonfiltered="3790" processed="3772" dbindex="153811">

Wintershouse (en alsaci Wnterschhse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 613 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398821" title="Banu Salama" nonfiltered="3791" processed="3773" dbindex="153812">
Els Banu Salama (en rab           , Ban  Sal ma, que significa descendents de Salama) fou una famlia musulmana que va governar la meitat nord d'Arag durant el darrer quart del segle VIII.

Orgens.
Els orgens d'aquesta nissaga sn incerts. L'historiador andalus Ahmad ibn Umar al-Udr (segle XI) afirmava que eren tujbides, un clan iemenita que va installar-se a la pennsula Ibrica amb la conquesta rab. Segons l'historiador Ibn Hazm, els nuclis tujbides eren Saraqusta, Daroca i Calataiud.

L'historiador Alberto Caada els fa, en canvi, qassis amb orgens visigots convertits a l'Islam. Segons Caada, els Banu Salama sn descendents del comte Cassi a travs del seu fill Abu-Salama ibn Qassi, aix doncs estarien emparentats amb Mussa I de Saraqusta i la resta dels Banu Qassi que van governar bona part de la Vall de l'Ebre durant els segles VIII i X.











Senyors d'Osca.
Pocs anys desprs de la conquesta de Wasqa (nom rab d'Osca) pels rabs, els Banu Salama van sublevar-se i van copar el poder de la ciutat durant gaireb tot el segle VIII. El seu govern fou marcat per la tirania i els habitants de Wasqa van donar-los l'esquena. L'any 797, el cabdill militar Bahlul ibn Marzuq va derrocar els Salama i va exterminar-los. 

Referncies.
 Alberto Caada Juste; Los Banu Qasi (714 - 924), Prncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Nm. 158-159, 1980 , pgs. 7-8  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398825" title="Sant Mart del Mell" nonfiltered="3792" processed="3774" dbindex="153813">

L'esglsia de Sant Mart del Mell s una esglsia del poble del Mell, pertanyent a l'antic terme de Mur, actualment incls en el de Castell de Mur.

s un temple romnic, situat en el lloc on hi hagu el castell del Mell.

Havia format part de la baronia de Mur i de la pabordia del mateix nom.

Actualment s un edifici en runes, d'una sola nau, coberta amb volta de can i arcs torals al llarg de la nau. A llevant hi ha l'absis semicircular, obert a la nau sense arc presbiterial. Es tracta d'una obra senzilla, del segle XII, feta amb carreu petit i una mica irregular.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Mart de Mell de Mur", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. Gurdia de Noguera, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398830" title="Haplochromis tyrianthinus" nonfiltered="3793" processed="3775" dbindex="153814">

Haplochromis tyrianthinus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398832" title="Wittersheim" nonfiltered="3794" processed="3776" dbindex="153815">

Wittersheim (en alsaci Wttersche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 503 habitants.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398833" title="Ramon de Perella" nonfiltered="3795" processed="3777" dbindex="153816">
Ramon de Perella (c. 1185-?), va ser un noble del Pas d'Olmes (alt comtat de Foix) desposset dels seus dominis amb la croada albigesa. Membre de la famlia Mirapeis, va ser senyor de Perella i co-senyor de Montsegur. La seva vida es va veure marcada per la invasi dels barons francesos a partir del 1209, primer, i pel setge del castrum de Montsegur (1243-1244), desprs, del qui en compartia senyoria amb el seu cos Pere-Roger de Mirapeis. Apareix a les fonts tamb amb el seu nom occit (Raimon de Perelha), en francs (Raymond o Raimond de Preille) o en llat (Raimundus de Perella).

Biografia.

Es coneixen poques coses de la seva vida, i el poc que se sap s grcies, sobretot, a la seva prpia delaci (declaraci) davant la inquisici del 30 d'abril i el 9 de maig de 1244. 

Orgens i catarisme.
Fill de Guillem-Roger de Miralpeis i de Forniera de Perella, va esdevenir senyor de Perella pels drets de successi de la seva mare, mentre que el seu germ, Arnau-Roger, va heretar els drets del pare. Els Miralpeis-Perella eren famlies de la noblesa occitana fortament impregnades pel catarisme, que durant la croada contra els albigesos van ser despossedes dels seus dominis a favor de Gui I de Levis. Aquesta despossessi va ser, a la prctica, ms terica que real fins la fi del setge de Montsegur el 1244, quan l'administraci francesa va comenar a desplegar-se plenament sobre el territori ocupat durant les primeres dcades del segle XIII.

Ramon de Perella va esdevenir de molt jove senyor de Perella per la renncia de la seva mare, Fornira, ja que aquesta va entrar a l'esglsia de les bones dones. Aix doncs, sembla ser que vers el 1204 Ramon era ja el senyor de Perella; com ell mateix declarar 40 anys desprs davant la inquisici, els perfectes Ramon Blasco i Ramon de Miralpeis li demanaren de reconstruir Montsegur per l'esglsia dels ctars. Les runes existens en aquells moments a Montsegur pertanyien a la senyoria de Perella i que fos Ramon qui en fes els tractes sembla demostrar la seva plena propietat del ttol. Amb l'arribada de temps insegurs, Montsegur esdevindr un autntic poble refugi de ctars, creients i faidits i el mateix Ramon de Perella amb la seva famlia s'hi installar perptuament a partir de la invasi dels croats.

En una data que no es pot precisar (1220?) Ramon es va casar amb Corba Hunaud de Lanta, filla d'una rica famlia de l'alta noblesa del Lauragus occidental. D'aquesta uni en naixeran quatre filles i un fill: Arpas, Braida, Felipa, Esclarmonda i Jord. 

Residncia a Montsegur.
La vida de Ramon de Perella dalt del puig de Montsegur s poc coneguda. Se sap que hi acollir perfectes i faidits i que, a partir de 1232, hi permetr tamb la installaci de l'alta jerarquia ctara del tolos i de Rass. Diversos testimonis certifiquen, a ms, que Ramon de Perella i la seva famlia participaran en les cerimnies dels bons homes celebrades a Montsegur i, fins i tot, fora d'ell.

Setge de Montsegur.
El setge de Montsegur, iniciat a finals del mes de maig de 1243, agafar els Perella i tota la jerarquia del catarisme dins del castrum. Durant el setge ser el seu cos Ramon-Roger de Mirapeis qui ocupar el paper de cap militar de la plaa. Sembla ser que Ramon de Perella no va ser mai un home d'armes i es limitar  durant tot setge a complir les simples funcions de senyor del lloc. Aquesta situaci es perllong durant 10 mesos, accentuant dia a dia la precarietat de les condicions de vida dels assetjats. 

A partir dels vols de Nadal, quan les tropes assetjants dirigides pel senescal de Carcassona Hug d'Arcs i per l'arquebisbe de Narbona Peire Amiel van ocupar la part baixa de la carena superior de l'esper on es trobava el castrum de Ramon de Perella i de Pere-Roger de Miralpeis, la situaci dels assetjats va esdevenir insostenible. Aix doncs, l'1 de mar de 1244 Pere-Roger de Mirapeis va comenar a negociar la rendici. A grans trets, les condicions de l'exrcit reial van ser clares: qui adjurs l'heretgia viuria, qui no ho fes moriria a la foguera. El 16 de mar de 1244 van ser cremats vius ms de 200 heretges, entre els quals hi havia la dona de Ramon de Perella, Corba, i la seva filla Esclarmonda, les quals van renunciar a l'adjuraci dies abans de la foguera.

Ramon de Perella davant la Inquisici.
Ramon de Perella va declarar davant del tribunal de la inquisici, dirigit pel catal Ferrer (originari de Vilallonga de la Salenca, prop de Perpiny), el 30 d'abril de 1244 i un altre cop 9 dies desprs. La deposici de Ramon de Perella s una de les 18 niques que s'han trobat fins ara de les fetes als detinguts del setge Montsegur. Aquestes 18 deposicions es conserven en una collecci de cpies realitzades el 1669 sobre uns originals avui desapareguts dels arxius de la Inquisici de Carcassona. La collecci es troba al departament de manuscrits de la Biblioteca Nacional de Pars sota el nom de Fons Doat, en els seus volums que van del XXII, del foli 108 al 296, fins al XXIV, del foli 1 al 237.

La declaraci del dia 9 de maig de 1244 davant de la Inquisici s la darrera notcia que es t de Ramon de Perella. Cal imaginar, tanmateix, que va acabar els seus dies empresonat. La data de la seva mort es desconeix.

Articles relacionats.
Montsegur;
Castell de Montsegur;
Croada albigesa;

Bibliografia especfica.
Jean Duvernoy: Le dossier de Montsgur, Le Prgrinateur, Tolosa, 2000.

Bibliografia general.
Michel Barrre, Anne Brenon, Pierre-Toussaint Cornde i Claudine Pailhs: Montsgur, village arigeoise, Archives dpartamentales de l'Arige, 2007.
Michel Roquebert: L'epope cathare: Mourir a Montsgur, 1230-1244 (vol. 4), ditions Perrin, Pars, 1989.

Enllaos externs.
Extensio bibliogrfica





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398834" title="Haplochromis ushindi" nonfiltered="3796" processed="3778" dbindex="153817">

Haplochromis ushindi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Les femelles poden assolir els 22,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud del llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Van Oijen, M. J. P. 2004. Haplochromis ushindi spec. nov., the largest piscivorous cichlid in the Mwanza Gulf area of Lake Victoria (East Africa) before the Nile perch upsurg. Zool. Meded. (Leiden) v. 78: 249-255. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398837" title="Haplochromis velifer" nonfiltered="3797" processed="3779" dbindex="153818">

Haplochromis velifer  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Nabugabo (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398838" title="Alexios Raoul" nonfiltered="3798" processed="3780" dbindex="153819">
Alexious Raoul (Alexius Rhaul, Alexio Rale, Alexius Ral, Raulem Alexium, Alexios Rallis) fou militar bizant que amb el ttol de Megas Domestikos comand les tropes que l'any 1302 barraren el pas als mercenaris alans de Grgon que havien desertat. Els alans l'assassinaren disparant-li una fletxa durant un convit.

 Bibliografia.
  i  Georgius Pachymeres: De Michaele et Andronico Palologis libri tredecim;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398841" title="Haplochromis venator" nonfiltered="3799" processed="3781" dbindex="153820">

 Haplochromis venator s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Nabugabo (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398842" title="Sant Gregori del Mas de l'Eloi" nonfiltered="3800" processed="3782" dbindex="153821">

L'esglsia de Sant Gregori del Mas de l'Eloi s una esglsia de la caseria del Mas de l'Eloi, pertanyent a l'antic terme de Mur, actualment incls en el de Castell de Mur. Est situada al costat del mas d'aquest nom, a l'extrem nord-oest del terme, prop del lmit amb Tremp i del poble de Puigverd (Tremp), del terme de la capital del Pallars Juss,

Era un temple romnic, per noms se'n conserven algunes filades dels murs perimetrals.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. Gurdia de Noguera, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398843" title="Uni del Poble Alsaci" nonfiltered="3801" processed="3783" dbindex="153822">

Uni del Poble Alsaci (alsaci Elsssische Volksunion, UPA-EVU) s un partit poltic autonomista alsaci creat el 1988. Est format per lingistes procedents del Cercle Ren Schickle, federalistes europeus i autonomistes del grup Rot un Wiss, com Bernard Klein, Maurice Schalk, Bernard Schwengler, Marc Ledogar i Bernard Wittmann. 

Actualment, la direcci anticipa la desaparici dels antagonismes tradicionals entre dreta i esquerra a la classe poltica francesa i espera centrar el debat poltic a Alscia en la reivindicaci autonomista. UPA defineix autonomia com un estatut particular que permeti a l Alscia de disposar, en el si de la Repblica francesa, d un poder legislatiu, econmic i cultural per a totes les qestions locals. Els poders sobirans (exrcit, moneda, poltica exterior) serien exercits pel govern central. Tot i que refusen classificar-se oficialment, s de tendncies cristianodemcrates, encara que alguns dels seus militants es consideren obertament d esquerra. s membre de Regions i Pobles Solidaris. 

A les primeres eleccions que s'hi presentaren foren les regionals de 1992, on present llista pel Baix Rin (Autonomia Alsaciana), va obtenir 7.405 vots (1.85 %). A les legislatives de 1993 noms present un candidat, Marcel Schmitt, regidor de Schweighouse-sur-Moder, que es present al cant de Haguenau, on apleg 4.800 vots (8,6 %).

A les cantonals de 1994 Marcel Schmitt apleg l 11 % al cant de Haguenau i Martin Hell el 4 % al de Hirsingue, a les europees de 1994 es present dins la llista RPS de Max Simeoni, amb el 0,4 % dels vots. 



A les legislatives de 1997, present 6 candidats per empitjora resultats. Marcel Schmitt treu el 3,13 % al cant de Haguenau, Martin Hell l 1,71 % al cant de Thann-Altkirch, i al voltant 1 % Michel Jotz (cant de Saverne), Franois Waag (cant de Slestat) i Bruno Wolff (cant de Wissembourg). 

A ls regionals de 1998 presenta llista al Baix Rin, on Andr Ohresser obt 5.228 (1,53 ). A Alt Rin es presenta amb Moviment Ecologista Independent d'Andr Waetcher, que obt 211.339 vots (4,76 %). Per a les cantonals de 2004 noms un candidat obt 1,68 % a Woerth. I a les legislatives de 2007 Dani Willm, nou president d'UPA, obt 1,81 % a Thann-Altkirch. A les municipals de 2008 Marcel Schmitt s nomenat alcalde de Schweighouse-sur-Moder. 

 Enllaos externs .
 Web de la Federaci Regions i Pobles Solidaris;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398847" title="Haplochromis vicarius" nonfiltered="3802" processed="3784" dbindex="153823">

Haplochromis vicarius  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als llacs Edward i George (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398850" title="Reagrupament del Poble Franc-Comts" nonfiltered="3803" processed="3785" dbindex="153824">

Reagrupament del Poble Franc-Comts (francs Rassemblement du Peuple Franc-Comtois, RPFC) s un partit poltic creat el 1994 a Besanon, de caire federalista i que reclama l autonomia del Franc Comtat. Cess les seves activitats el 1999. Fou membre de la federaci Regions i Pobles Solidaris (RPS). El seu nom s esmenat amb el d altres organitzacions dins el RPS en el llibres   Les minorits dans le monde   de Joseph Yacoub (1998). 
 Ideologia .
Polticament, vol superar la divisi entre esquerra i dreta per a mostrat un projecte federalista i autonomista per al Franc Comtat, tot i que rebutja l extrema dreta. s favorable a la supressi dels departament en profit de reforar les competncies del Franc Comtat i en transformar el Senat francs en una cambra de regions i de pobles. 
Alhora, situa la reivindicaci autonomista dins un projecte federalista global amb tendncia de crear una Europa de regions que federi els estats nacionals sota el principi de subsidiarietat = Regi, Estat, Europa. 

Tamb reclama l ensenyament de la histria del Franc Comtat a les escoles i superar l histria uniforme i jacobina que s'hi ensenya, per tal de respectar la histria dels diferents regions i pobles. Alhora, considera que la frontera que separa el Franc Comtat de la Sussa Romanda s artificial i dna suport a la cooperaci transfronterera al si de l arc transjurassi. Alguns militants participaren amb el Partit Federalista del FC en una acci a la frontera del Cant del Jura per tal de reafirmar els lligams entre ambds costats de la frontera. 

Critiquen l actitud de la regi Borgonya i la capital Dijon de paternalista vers el Franc Comtat. Es reclama una regi francfona que combat el jacobinisme centralista i dna suport el combat cultural i no violent d altres cultures. Defensa la diversitat lingstica, el reconeixement de les altres llenges de l hexgon i la ratificaci per Frana de la Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries. Volen la promoci de la francofonia lliure dels llastres del colonialisme i respectar la diversitat cultural de Frana. El Franc Comtat s part de Frana.
 
 Smbol .
El smbol principal del moviment s el blas del Franc comtat amb les estrelles europees.
 
 Resultats electorals .
Regions i Pobles Solidaris present candidats a les legislatives de 25 de maig de 1997 a diverses regions, entre elles el Franc Comtat. Es present a la circumscripci de Doubs (Besanon) amb la Convergncies Ecologia Solidaritat, amb el suport de Noel Mamre (cap del CES) i Jean-Philippe Allenbach, president del Partit Federalista. El cap de llista era Martial Cte-Colisson. Va obtenir l 1,29 % dels vots (519 vots), tots ells a Besanon Oest. A les regionals de 1998 don suport la llista del Partit Federalista al FC. Els lligams entre el RPFC i el Partit Federalista del FC l han afeblit, de manera que el 1999 la major part dels seus membres s hi van integrar. 

 Presncia als medis .
Durant uns anys ha animat l emissi peridica de Radio Bip i ha publicat articles a l'Echo du Zinc, repartit gratutament als bars de Besanon. Ha mantingut contactes amb grups jurassians i don suport l alcalde de Buoux (Provena) quan va emetre les entrades al museu en occit.

 Articles apareguts a l'Eco du Zinc .

 N7 (1995) - p 4 :  Peuples de Franche-Comt, Rassemblez-vous !  ;
 N10 (Octobre 1995) - p 15 :  Dcoloniser la province  ;
 N13 (Janvier 1995) - p 11 :  L histoire oublie de la Comt (1er pisode)  ;
 N17 (1996) - p 16 :  Le dernier des dinosaures  ;
 N12 (Dcembre 1995) - p 11 :  Sous le lys qubcois, le lion franc-comtois  ;
 N14 (Fvrier 1996) - p 10 :  Au coin du comtois  ;
 N23 (Fvrier 1998) - p 12 :  Le Val d Aoste  ;
 N24 (Mars 1998) - p 6 :  La ncessit de mettre fin au centralisme  ;
 N25 (Avril 1998) - p 3 :  Martial Cte-Colisson : foi de fdraliste  ;
 N28 (Novembre 1998) - p 4 :  Langue nationale, langue rgionale  ;
 N29 (Dcembre 1998) - p 12 :  Le tandem franco-allemand en perte de vitesse  ;
 N38 (Juin 2004) - p 11 :  La Bourgogne : une rpublique bananire  ;
 Or srie :  Cul-de-sac ou coeur de l Europe ?  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398853" title="Lliga Savoiana" nonfiltered="3804" processed="3786" dbindex="153825">

Lliga Savoiana (francs Ligue Savoisienne) s un partit poltic independentista (desannexionista) savoi fundat el 1995 per Jean de Pingon, desprs de l aparici d articles al setmanari Le Faucigny i Prsence savoisienne (editat pel Cercle de l Annonciade). Va prendre el nom de Lliga dels Drets Savoians, desprs Lliga de Savoia i desprs Lliga Savoiana. s dirigida per Patrice Abeille, antic conseller regional del Roine-Alps. 

 Orgens poltics . 
La Lliga Savoiana ha difs nombrosos discursos amb la finalitat de sensibilitzar els savoians en les seves tesis independentistes: 
 Discurs histric, jurdic i internacional recriminant la manca de respecte al Tractat de Tor de 1860 pel que Savoia fou annexada a Frana, pel fet de la seva caducitat desprs del 1947. ;
 Discurs econmic, afirmant l autosuficincia de Savoia ;
 Discurs poltic, participant a les eleccions franceses des de 1998 ;
Aquestes idees sn difoses a travs de conferncies i del mensual Patriote savoisien (1995-97), desprs L Echo de Savoie (1997-2004) i Le Savoisien. 
Grcies a la seva afinitat amb el Moviment Regi Savoia el 1999, ha pogut obtenir estatut d observador a la federaci Regions i Pobles Solidaris, de la que en fou exclosa el 2005 a causa de les tendncies islamfobes del seu fundador. Aquesta estratgia li ha perms esdevenir membre de l'Aliana Lliure Europea i mantenir contactes a nivell europeu amb grups similars, que es concretaren l abril de 2007 en la creaci del moviment Savoia Europa Llibertat i la installaci de locals comuns a Ugine. 
 Lliga Savoiana i Europa .
L 11 Congrs de novembre de 2006 a Saint-Gervais-les-Bains, confirma l adhesi savoiana a una Europa federal. Estimen que actualment el procs de construcci europea s bloquejat per Frana a causa dels seus problemes financers des del 1981. 

 Participacions electorals . 
 A les eleccions presidencials franceses de 2007 donaren suport candidat Jean-Philippe Allenbach; com noms va obtenir 500 vots, apellaren a votar Savoia, en blanc o nul ;
 A les eleccions al Parlament Europeu de 2004, en la llista Aliana per la Llibertat dels Pobles d'Europa ;
 A les eleccions europees de 1990, oficiosament, demanen votar Savoia sobirana i europea ;
 A les eleccions senatorials franceses de 2004 presentaren com a candidats Jean Blanc (Savoia), 11 vots i Jean-Pierre Rambicur (42 vots), Alta Savoia. ;
 A les eleccions legislatives franceses de 2007 formaren part de la Llista Savoia Europa Llibertat, 8 candidats associats al MRS (entre 0,1 i 0,01 % a les 8 circumscripcions). ;
 A les eleccions legislatives franceses de 2002 presentaren 8 candidats de la llista Regions i Pobles Solidaris amb MRS (2,1 % dels vots a Savoia) ;
 A les eleccions legislatives franceses de 1997, participaren oficiosament. ;
 A les eleccions regionals franceses de Roine-Alps, no hi participaren a les de 2004; a les de 1998 la llista Renaixena Savoiana va obtenir 5,39 % a Savoia, 4,42 % a Alta Savoia. En total 6,05 i un esc al Consell ;
 Eleccions cantonals franceses ;
 2008 = 7 candidats Savoia Europa Llibertat obtenen el 17,43 % a Aime i 10,3 % a Albens (6,64 % dels vots totals) ;
 2004 = 8 candidats sobre 36 = un 5 %, de 1,6 % a La Chambre a 10,14 a Lanslebourg ;
 2001 = 34 candidats sobre 36, obtenen el 5,14 % dels vots (14 ms del 5 %) ;
 1998 = 13 candidats sobre 36 (2,44 % dels vots) ;
 Eleccions Municipals franceses  ;
 2008 = Reelecci a Marcengel de Jean-Pierre Rambicur, escollit el 2001   sense etiqueta  . ;

 Joves Savoians . 
Sobre la base cel Consell dels Joves Savoians (CJS) ha estat creat Abad-Te (bouige-toi), un moviment regionalista semiindependent que reagrupa bona part dels joves savoians, reemplaat el 2004 per un comit representatiu del moviment independentista anomenat Waiting for freedom in Savoy.

 Enllaos externs .
 Web de la Lliga Savoiana construcci d'un nou web ;
 Web dels Joves Savoians - WffiS.org;
 Territoris de B-Noa: Estudi sobre la LS;
 Article a Technikart;
 La noci de populisme alp;
 Blog de la Lliga Savoiana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398856" title="Moviment Regi Savoia" nonfiltered="3805" processed="3787" dbindex="153826">

Moviment Regi Savoia (MRS) s un moviment poltic regionalista francs, creat a Savoia, que reclama la creaci d una 23na regi francesa. Fou creat el 1972 per l'anarquista Max Molliet, fruit de la fusi del Cercle de l'Annonciade i del Club dels Savoians de Savoia, canvi de direcci poltica el 1999 amb la elecci de Benot Bro com a president. Tamb canvi d estratgia fent una aliana provisional amb la Lliga Savoiana. 

El dirigent actual s Alen Favro, de Chablais, amb l objectiu d una yna Savou (Savoia Unida). Tamb defensa l'arpit, considerat element essencial de la cultura savoiana. s membre de l'Aliana Lliure Europea, i dna suport als Verds Francesos al Parlament Europeu. La seu s a Chens-sur-Lman.

 Histria . 
El 5 de juliol de 1972 a Bonneville, el Congrs de l Associaci d Alcaldes, Adjunts i Consellers Generals de l Alta Savoia reuneix 430 personalitats locals, 410 d elles es pronuncien a favor de la creaci d una regi savoiana. L hivern de 1972 fan una campanya a favor amb la recollida de 187.000 signatures i el 1973 s edita Livre Blanc et Rouge, Pour une Rgion Savoie. Intenten crear grups d opini als Consells generals de Savoia i el 1995 esdev grup fundador de Regions i Pobles Solidaris, moviment poltic identitari, humanista i federalista. 
 Participaci electoral . 
 Europees de 1992 ;
 Legislatives de 2007 amb la Lliga Savoiana i 2002 envien 8 candidats amb RPS i LS (2,1 %) ;
 Regionals de 1986 obtenen 4 % dels vots a Savoia Nord i 6 % a Savoia Sud. ;
 Bibliografia .

 Mouvement Rgion Savoie - MRS, 1972, Livre Blanc et Rouge, Pour une Rgion Savoie, imp. Musumaci-MRS;
 BARBIER (C), BRO (B), 1998, Rgion Savoie. Pourquoi - Comment, coll. Regard et Connaissance, Cabdita;
 CHARTIER (E), LARVOR (R), 2004, La France clate. Rgionalisme - Autonomisme, Indpendantisme, Coop Breizh, 352 p.
 GRAS (C), LIVET (G), 1977, Rgion et Rgionalisme en France du XVIIIe  nos jours, PUF;
 JANOVER (R), "Les mouvements associatifs de 1973 en Savoie: vers une rgion Savoie?", La sociabilit des Savoyards, Actes du XXIXe Congrs des Socits Savantes de Savoie, 3/4 sept. 1982;
 PLANCHE (H), 1981, La Savoie,  vrai dire et  franc-parler, souvenirs, G Pandlis;

 Enllaos externs .
 Territoris de B-Noa: El Moviment Regi Savoia;
 L'Aliana Lliure Europea;
 El grup Verds-Aliana lliure europea a Brusselles;
 Regions & Pobles Solidaris;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398862" title="Poledre arquimedi" nonfiltered="3806" processed="3788" dbindex="153827">
En geometria, un poledre arquimedi o semiregular s un poliedre convex les cares del qual estan formades per dos o ms tipus de polgons regulars tal que els seus vrtex vrtexs sn homogenis. Tamb es requereix que el poledre no sigui ni un prisma ni un antiprisma . Els poledres arquimedians sn 13, i es diferencien dels slids platnics (o regulars), en que totes les cares dels slids platnics sn iguals i dels slids de Johnson  en que els vrtex d'aquests ltims no sn homogenis.

 Definici .
Un poledre arquimedi o semiregular s un poledre convex que satisf les segents propietats:
 Les seves cares sn polgons regulars.
 Els seus vrtex sn homogenis: s a dir, per cada parell de vrtex hi ha una simetria del slid que transforma el primer en el segon.
 No s ni un slid platnic ni un prisma ni un antiprisma.

Un slid aquimedi t almenys dos tipus de cares diferents: els slids que satisfan les dues primeres propietats i que noms tenen un tipus de cara sn els slids platnics (o regulars). Els slids arquimedians, per tant en un cert sentit sn els slids ms "regulars" desprs dels platnics (d'aqu el terme "semiregulars").

Els prismes i els antiprismes no sn considerats tradicionalment arquimedians, encara que compleixin les dues primeres propietats. Els prismes i els antiprismes difereixen qualitativament dels slids d'Arqumedes per dos factors:
 Els prismes i els antiprismes formen dues famlies de slids infinites, mentre que els slids d'Arqumedes sn en nombre finit (13);
  Els prismes i els antiprismes permeten "unes poques" simetries (el seu grup de simetria s el grup diedre, un grup "ms senzill" que els grups de simetria dels slids arquimedians).

 Origen del nom .
Els poledres arquimedians deuen el seu nom a Arquimedes, qui els va estudiar en un treball ara perdut. Durant el Renaixement diversos artistes matemtics, que tornares a valorar les formes pures varen redescobir tots aquests poledres rics en simetries. Aquesta recerca fou completada entorn al 1619 per Kepler, que va redefinir prisma, antiprisma i dos dels poledres regulars no convexos avui en dia anomenats slids de Kepler-Poinsot.

 Propietats .
 Vrtex .
Donat que els vrtex sn homogenis, sn tots iguals. Ms concretament, les cares incidents a un vrtex sn iguals i en el mateix ordre que les incidents a qualsevol altre (es poden obtenir unes de les altres per mitj de rotacions).

 Arestes .
Les arestes d'un poliedre arquimedi tenen totes la mateixa longitud: aix s degut a que les cares sn totes polgons regulars. La longitud a d'una aresta s un parmetre que determina la mida total del poledre: els canvis de a transformen el poliedre per semblana. En conseqncia, el volum i la superfcie d'un poliedre arquimedi es calculen en funci de a.

 Classificaci .
Hi ha 13 slids arquimedians, dos dels quals sn quirals, es a dir que no s equivalents a la seva imatge especular: Per aquesta ra, en alguns contextos aquests poledres es compten dues vegades i es parla de 15 slids arquimedians.

A la taula segent per configuraci dels vrtex s'entn la successi de nombres dels costats que caracteritzen les polgons regulars que incideixen a cada vrtex. Per exemple, la configuraci  (4,6,8) significa que a cada vrtex hi incideix un quadrat, un hexgon i un octgon; la sucessi es determina resseguint el vrtex en sentit horari.

El grup de simetria del slid Oh, Ih i Td s respectivament el grup de simetria del octedre, l'icosedre i el tetredre. Els grups O i I sn els subgrups respectivament de Oh i Ih formats per les simetries que preserven l'orientaci.



 Poliedres quasiregulars .
Els dos primers poledres, el cuboctedre i el icosidodecedre, tenen fins i tot les arestes homognies: per cada parell d'arestes hi ha una simetria del poledre que mou la primera en la segona. Els poledres amb aquesta propietat s'anomenen quasiregulars (no confondre amb semiregulars, sinnim d'arquimedians).

 Poledres quirals .
El cub xato i el dodecedre xato  sn poliedres quirals, poledres que no sn equivalents a la seva imatge especular. Aquestes presenten dues formes, levomorfa i dextromorfa, que (com les mans) es transformen l'una en l'altra per una reflexi respecte d'un pla.

 Poledres duals .
Els poledres duals dels poledres arquimedians s'anomenen slids de Catalan. La relaci de dualitat intercanvia els papers dels vrtex i de les cares: com que els poledres arquimedians tenen els vrtex homogenis (per no les cares), els de Catalan tenen les cares homognies (per no els vrtex).

 Bibliografia .

;

;

;



 Enllaos externs .
Poledres arquimedians;
Paper models of Archimedean solids;
The Uniform Polyhedra;
Virtual Reality Polyhedra The Encyclopedia of Polyhedra;
Penultimate Modular Origami;
Archimedean Solid in MathWorld;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398863" title="Fer's Elsass" nonfiltered="3807" processed="3789" dbindex="153828">
Fer's Elsass (Per Alscia) s una associaci autonomista alsaciana. Fer's Elsass milita per l'obtenci d'un estatut d'autonomia regional aix com l'establiment del bilingisme integral a les escoles i a l'administraci local.  

Fer's Elsass fou creat el 2002 per un dissident de la Uni del Poble Alsaci. Inicialment es va adscriure com un partit poltic, per l'associaci es dirig rpidament vers un mode d'acci que definiren com activisme cultural que cerca un pont entre el moviment cultural alsaci i els partits poltics.  

Originriament, era constitut exclusivament per joves i es proposava rejovenir el moviment autonomista alsaci.  Es va donar a conixer per nombroses accions que trobaren ress als medis regionals i estatals:

- posada de panels bilinges a les comunes d'Alscia (2004)
- manifestaci a Estrasburg per commemorar l'aniversari de la constituci de 1911 (2004)
- manifestaci contra l'obertura dels magatzems el Divendres Sant (2005)
- coorganitzaci de la Universitat d'estiu de la Federaci Regions i Pobles Solidaris (2007)

L'associaci disposa d'una botiga on alguns productes sn venuts per la distribuidora  COOP Alsace. Des de 2007, Fer's Elsass s membre observador de la Federaci Regions i Pobles Solidaris

Enllaos externs.
Web oficial de Fer's Elsass;
Blog oficial de Fer's Elsass;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398874" title="Jeroni Estades i Llabrs" nonfiltered="3808" processed="3790" dbindex="153829">
Jeroni Estades i Llabrs (Sller, Mallorca, 7 d'agost de 1862 - Madrid, 1932) fou un financer i poltic mallorqu. Vinculat a Antoni Maura, va participar en empreses de gas, ciment i construcci, fundant la Compaa de Navegacin Sollerense. El 1904 propos crear el ferrocarril de Sller, que fou inaugurat el 1912. Fou escollit diputat pel districte de Palma pel Partit Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1914.
 
 Enllaos externs .
 Biografia;
 El tren de Sller;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398875" title="Gabriel Squella Rossiol" nonfiltered="3809" processed="3791" dbindex="153830">
Gabriel de Squella i Rossinyol de Zangranada Martorell i Descaller (Ciutadella, Menorca 25 de gener de 1889 - ?) fou un advocat, poltic i aristcrata menorqu, marqus de Menas Albas per matrimoni amb Mara de las Mercedes Martorell y Tllez-Girn i segona fortuna de l'illa de Menorca pel que fa a possessi de terres (2.361 hectrees). Fou diputat del Partit Conservador pel districte de Ma a les eleccions generals espanyoles de 1914 i pel de Segvia a les de 1920. Fou pare de Ricardo Squella Martorell.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398877" title="Elsssisches Fahnenlied" nonfiltered="3810" processed="3792" dbindex="153831">

Elsssisches Fahnenlied (Cant alsaci de la bandera) s l'himne d'Alscia. Fou escrit el 1911 per Emil Woerth (1870-1926), i adoptat el mateix any com a himne oficial d'Alscia-Lorena.  

Lletra.


 Enllaos externs .
 Web de Rot un Wiss;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398878" title="Medalla Davy" nonfiltered="3811" processed="3793" dbindex="153832">
A partir de 1877, la Medalla Davy s una distinci cientfica concedida anualment per la Royal Society (acadmia de cincies britnica). s una medalla de bronze que duu gravada l'efigie del qumic angls Sir Humphry Davy i que pretn recompensar als cientfics que han realitzat treballs excepcionals en el camp de la qumica.

Llista de premiats.

 1877 a 1899 .
 1877 : Robert Wilhelm Bunsen i Gustav Kirchhoff;
 1878 : Louis Paul Cailletet i Raoul Pictet;
 1879 : Paul mile Lecoq de Boisbaudran;
 1880 : Charles Friedel;
 1881 : Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer;
 1882 : Dmitri Mendeliev i Julius Lothar Meyer;
 1883 : Marcellin Berthelot i Julius Thomsen;
 1884 : Adolph Wilhelm Hermann Kolbe;
 1885 : Jean Servais Stas;
 1886 : Jean Charles Galissard de Marignac;
 1887 : John A.R. Newlands;
 1888 : William Crookes;
 1889 : William Henry Perkin;
 1890 : Hermann Emil Fischer;
 1891 : Victor Meyer;
 1892 : Franois Marie Raoult;
 1893 : Jacobus Henricus van't Hoff i Joseph Achille Le Bel;
 1894 : Per Theodor Cleve;
 1895 : William Ramsay;
 1896 : Henri Moissan;
 1897 : John Hall Gladstone;
 1898 : Johannes Wislicenus;
 1899 : Edward Schunck;

 1900 a 1919 .

 1900 : Guglielmo Koerner;
 1901 : George Downing Living;
 1902 : Svante August Arrhenius;
 1903 : Pierre Curie i Marie Curie;
 1904 : William Henry Perkin;
 1905 : Albert Ladenburg;
 1906 : Rudolf Fittig;
 1907 : Edward Williams Morley;
 1908 : William A Tilden;
 1909 : James Dewar;
 1910 : Theodore William Richards;
 1911 : Henry Edward Armstrong;
 1912 : Otto Wallach;
 1913 : Raphael Meldola;
 1914 : William Jackson Pope;
 1915 : Paul Sabatier;
 1916 : Henry Louis Le Chtelier;
 1917 : Albin Haller;
 1918 : F Stanley Kipping;
 1919 : Percy F. Frankland;

 1920 a 1939 .

 1920 : Charles T Heycock;
 1921 : Philippe A Guye;
 1922 : Jocelyn Field Thorpe;
 1923 : Herbert Brereton Baker;
 1924 : Arthur George Perkin;
 1925 : James Irvine;
 1926 : James Walker;
 1927 : Arthur Amos Noyes;
 1928 : Frederick George Donnan;
 1929 : Gilbert Newton Lewis;
 1930 : Robert Robinson;
 1931 : Arthur Lapworth;
 1932 : Richard Willsttter;
 1933 : William Hobson Mills;
 1934 : Walter Norman Haworth;
 1935 : Arthur Harden;
 1936 : William Arthur Bone;
 1937 : Hans Fischer;
 1938 : George Barger;
 1939 : James William McBain;

 1940 a 1959 .

 1940 : Harold Clayton Urey;
 1941 : Henry Drysdale Dakin;
 1942 : Cyril Norman Hinshelwood;
 1943 : Ian Morris Heilbron;
 1944 : Robert Robertson;
 1945 : Robert Adams;
 1946 : Christopher Kelk Ingold;
 1947 : Linus Pauling;
 1948 : Edmund Langley Hirst;
 1949 : Alexander Robert Todd;
 1950 : John Simonsen;
 1951 : Eric Rideal;
 1952 : Alexander Robertson;
 1953 : John Lennard-Jones;
 1954 : James Wilfred Cook;
 1955 : Harry Work Melville;
 1956 : Robert Downs Haworth;
 1957 : Kathleen Lonsdale;
 1958 : Ronald George Wreyford Norrish;
 1959 : Robert Burns Woodward;

 1960 a 1979 .

 1960 : John Monteath Robertson;
 1961 : Derek Harold Richard Barton;
 1962 : Harry Julius Emeleus;
 1963 : Edmund John Bowen;
 1964 : Melvin Calvin;
 1965 : Harold Warris Thompson;
 1966 : Ewart Jones;
 1967 : Vladimir Prelog;
 1968 : John Warcup Cornforth i George Joseph Popjak;
 1969 : Frederick Sydney Dainton;
 1970 : Charles Alfred Coulson;
 1971 : George Porter;
 1972 : Arthur John Birch;
 1973 : John Stuart Anderson;
 1974 : James Baddiley;
 1975 : Theodore Morris Sugden;
 1976 : Rex Edward Richards;
 1977 : Alan Rushton Battersby;
 1978 : Albert Eschenmoser;
 1979 : Joseph Chatt;

 1980 a 1999 .

 1980 : Alan Woodworth Johnson;
 1981 : Ralph Alexander Raphael;
 1982 : Michael James Steuart Dewar;
 1983 : Duilio Arigoni;
 1984 : Sam Edwards;
 1985 : Jack Lewis;
 1986 : AG Ogston;
 1987 : Alec John Jeffreys;
 1988 : John A. Pople;
 1989 : Francis Gordon Albert Stone;
 1990 : Keith Usherwood Ingold;
 1991 : JR Knowles;
 1992 : A Carrington;
 1993 : Jack E Baldwin;
 1994 : John Meurig Thomas;
 1995 : MLH Green;
 1996 : Geoffrey Wilkinson;
 1997 : Jean-Marie Lehn;
 1998 : Alan Roy Fersht;
 1999 : Malcolm Harold Chisholm;

 2000 - .

 2000 : Steven Victor Ley;
 2001 : Alastair Ian Scott;
 2002 : Neil Bartlett;
 2003 : Roger Parsons;
 2004 : Takeshi Oka;
 2006 : Martin Pope;
 2007 : John Simons;
 2008 : Sir Fraser Stoddart;

Enllaos externs.
 Medalla Davy al web de la Royal Society;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398882" title="Gabino Bugallal Araujo" nonfiltered="3812" processed="3794" dbindex="153833">
Gabino Bugallal Arajo (Ponteareas,19 de febrer de 1861 - Pars, 30 de juny de 1932) fou un jurisconsult i poltic espanyol. Diputat ja des de molt jove, va ser nomenat ministre en diverses ocasions entre 1902 i 1920 i diputat per Pontevedra i Ourense entre 1886 i 1923 ( a les eleccions de 1914 ho fou pel districte de Villena, a Alacant). En aquest any va substituir Bergamn com ministre de Governaci i va adoptar una poltica de m dura contra la conflictivitat social. Partidari de mesures repressives, va arribar a tolerar l'aplicaci de la llei de fugides. Va ocupar interinament la prefectura del Govern desprs de l'assassinat de Eduardo Dato e Iradier i, en contra de la voluntat de Maura, va intentar crear un Govern conservador homogeni. Monrquic conservador, durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera va mantenir la seva adhesi al rei Alfons XIII d'Espanya. Ministre d'Economia en 1931, davant el massiu suport electoral a la Repblica, fou l'nic que va donar suport l's de la fora per a defensar la monarquia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398887" title="Leopoldo Garca Durn" nonfiltered="3813" processed="3795" dbindex="153834">
Leopoldo Garca Durn (As Neves, provncia de Pontevedra, 1882 - ? ) fou un advocat, empresari i poltic gallec. Formava part del Consell d'Administraci de Ferrocarriles Estratgicos y Secundarios d'Alacant. Membre del Partit Conservador, fou escollit diputat pel districte d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1914 per encrrec de Jos Snchez Guerra y Martnez. Posteriorment fou diputat pel districte d'O Carballio (provncia d'Orense) a les eleccions de 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxer del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398890" title="Esplanada d'Espanya" nonfiltered="3814" processed="3796" dbindex="153835">


L'Esplanada d'Espanya s un passeig martim de la ciutat d'Alacant. S'estn des de la porta de la Mar al llarg de la Marina d'Alacant, i s una de les vies ms famoses de la ciutat.

Es va construir sobre l'antic dic, durant la primera meitat del segle XX. Est compost per 6.000.000 de tesselles que dibuixen un mosaic ondat de colors roig, negre i blanc. A ms, el passeig compta amb quatre fileres de palmeres que recorren els ms de 500 metres de longitud del mateix. Es tracta d'un senyal d'identitat per als alacantins, i tot un smbol del turisme de la ciutat. Va ser renovat i restaurat en els anys 90, i encara es considera una de les grans fites de la ciutat. Anteriorment a la Guerra Civil Espanyola, aquesta zona d'esbarjo rebia el nom de Passeig dels Mrtirs. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398891" title="David Willcocks" nonfiltered="3815" processed="3797" dbindex="153836">
David Willcocks, nascut el 30 de desembre de 1919, s director d orquestra, compositor, organista i director de cor britnic. 

 Biografia .

Desprs d estudiar orgue al Col legi Reial de Cambridge, va esdevenir el director d orquestra i dels cors d aquest ens des del 1957 fins al 1974.

 Vegeu tamb .
 Adeste fideles;
 John Shirley-Quirk;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398896" title="Saint Peter's College (Auckland)" nonfiltered="3816" processed="3798" dbindex="153837">
St Peter's College a Auckland s una escola d'educaci secundria catlic a Auckland, Nova Zelanda. Ofereixen ensenyament a joves de 11 a 18 anys. s una de les escoles catlic ms grans de Nova Zelanda.

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'escola










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398899" title="Bertilo Wennergren" nonfiltered="3817" processed="3799" dbindex="153838">
Bertilo Wennergren s un conegut esperantista suec resident a Corea del Sud, a la ciutat de Sel. Va nixer el 4 d'octubre del 1956 i parla esperanto des de l'any 1980. s membre de l'Acadmia d'Esperanto des de l'any 2001, on ocupa el crrec de Director de la Secci sobre el Diccionari General. 

Wennergren s l'autor del Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko (Manual Complet de la Gramtica Esperntica). Tamb s autor de Landoj kaj lingvoj de la mondo ("Pasos i llenges del mn") i d'un llibre d'aprenentatge per a parlants suecs.

Bertilo va ser membre del grup Amplifiki i actualment ho s de la banda de rock Persone. El 2002 es va casar amb l'esperantista Birke Dockhorn.

Durant el 2006 va ser elegit l'esperantista de l'any, reconeixement que imparteix la gaseta La Ondo de Esperanto, per la seua obra Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko.

 Enllaos externs .
El lloc web de Bertilo  ;
Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko   ;
Persone  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398900" title="3DNow!" nonfiltered="3818" processed="3800" dbindex="153839">
3DNow! s una marca registrada d'una extensi multimdia creada per AMD pels seus processadors, comenada amb K6-2 el 1998. Es una adici d'instruccions SIMD al tradicional repertori d'instruccions de x86, destinades a millorar les habilitats de les CPU per realitzar  els requeriments de processament vectorial d'algunes aplicacions grfiques intensives.

 Historia .
3DNow! va ser desenvolupat primerament com a una millora del repertori d'instruccions MMX. La idea darrere la seva creaci original es va estendre de noms operar amb enters matemtics a tamb a accelerar clculs en punt flotant.

La necessitat estratgica i de comercialitzaci de proporcionar clculs 3D en els dominis del punt flotant va ser especialment necessria per  AMD. El processador K6 en aquells moments no estava ben equipat per matemtica intensiva en punt flotant, amb comparaci de l'Intel Pentium II.

El repertori d'instruccions de 3DNow! va ser creat a finals de la dcada de 1990, quan els grfics 3D estaven guanyant popularitat a causa dels jocs 3D, i els jocs 3D utilitzaven fortament l'aritmtica en punt flotant.

Ats que abans de la dcada de 1990 AMD fcilment podria treballar amb un rendiment limitat en punt flotant, perqu la gran majoria del programari realitzava clculs amb enters, amb el qual el K6 es desenvolupava bastant b, els jocs 3D i les aplicacions multimdia avanades van canviar rpidament el paisatge.

Versions.
3DNow!.

La primera implementaci de la tecnologia 3DNow! tenia 21 instruccions noves que donaven suport a SIMD amb les operacions en punt flotant. El format de dades de 3DNow! s empaquetat, t precisi simple i punt flotant.  El repertori d'instruccions de 3DNow! tamb inclou operacions d'enters per a SIMD, precaptura de dades, i canvi rpid de MMX a punt flotant. Desprs, Intel va voler afegir instruccions similars (per incompatibles) al Pentium III, conegudes com SSE.

Instruccions en punt flotant de 3DNow!
 PAVGUSB - Mitja de l'empaquetat d'enters sense signe de 8 bits;
 PI2FD - Conversi de l'empaquetat d'enters de 32 bits a punt flotant;
 PF2ID - Conversi de l'empaquetat de punt flotant a enters de 32 bits;
 PFCMPGE - Comparaci de l'empaquetat de punt flotant, major o igual;
 PFCMPGT - Comparaci de l'empaquetat de punt flotant, major;
 PFCMPEQ - Comparaci de l'empaquetat de punt flotant, igual;
 PFACC - Acumulaci de l'empaquetat de punt flotant;
 PFADD - Suma de l'empaquetat de punt flotant;
 PFSUB - Resta de l'empaquetat de punt flotant;
 PFSUBR - Resta inversa de l'empaquetat de punt flotant;
 PFMIN - Mnim de l'empaquetat de punt flotant;
 PFMAX - Mxim de l'empaquetat de punt flotant;
 PFMUL - Multiplicaci de l'empaquetat de punt flotant;
 PFRCP - Aproximaci recproca de l'empaquetat de punt flotant;
 PFRSQRT - Aproximaci de l'arrel quadrada recproca de l'empaquetat de punt flotant;
 PFRCPIT1 - Primer pas de la iteraci, del recproc de l'empaquetat de punt flotant;
 PFRSQIT1 - Primer pas de la iteraci, de l'aproximaci de l'arrel quadrada recproca de l'empaquetat de punt flotant;
 PFRCPIT2 - Segon pas de la iteraci, de l'aproximaci de l'arrel quadrada recproca/recproca de l'empaquetat de punt flotant;
 PMULHRW - Multiplicaci amb redondeig de l'empaquetat d'enters de 16 bits;

instruccions 3DNow! per a la millora del rendiment
 FEMMS - Faster entry/exit of the MMX or floating-point state;
 PREFETCH/PREFETCHW - Prefetch at least a 32-byte line into L1 data cache;

Extensions 3DNow!.

Hi ha poca o cap evidncia que la segona versi de 3DNow!, mai va ser oficialment donat el seu nom propi comercial. Aix ha donat lloc a certa confusi en la documentaci que es refereix a aquest nou repertori d'instruccions. Els termes ms comuns sn 3DNow! ests, Augment de 3DNow! i 3DNow!+. La frase "Augment de 3DNow!" pot ser trobat en alguns llocs de la pgina web d'AMD, el mot "Augment de" sembla ser purament gramatical o utilitzar-se per accentuar el processadors que tenen o no, aquestes extensions (la ms notable de les quals fa referncia a un punt de referncia per a la pgina des benchmarks de K6-III-P que no posseeix aquesta extensi).
Aquesta extensi pel repertori d'instruccions de 3DNow! va ser introduda amb la primera generaci de processadors Athlon. L'Athlon afegia 5 instruccions noves 3DNow! i 19 instruccions noves MMX.  Desprs, el K6-2+ i el K6-III+ (ambds disponibles al mercat mbil) inclouen 5 instruccions noves 3DNow!, deixant de banda les 19 instruccions noves MMX. Les noves instruccions 3DNow! es van afegir per a impulsar DSP. Les noves instruccions MMX van ser afegides per impulsar streaming media.

Extensions 3DNow! o MMX?

Les 19 instruccions MMX noves, sn un subconjunt del repertori d'instruccions SSE1 d'Intel. En els manuals tcnics d'AMD, AMD segrega aquestes instruccions, a part de les extensiona 3DNow!.  En lectures de productes de clients AMD, no obstant, aquesta segregaci s menys clara que els beneficis de totes les 24 noves instruccions que estan acreditades com l'augment de la tecnologia 3DNow!.  Aix ha portat als programadors a crear el seu propi nom per a les 19 instruccions MMX. La ms comuna sembla ser Integer SSE (ISSE).  SSEMMX i MMX2 es troben tamb en el domini pblic del filtratge de la imatge/vdeo.  assenyalar tamb que ISSE pot tamb referir a Internet SSE, un nom per a principis de SSE.

3DNow! instruccions d'extensi DSP
 PF2IW - Conversi empaquetada de punt flotant a enter amb extensi de signe (mida paraula);
 PI2FW - Conversi empaquetada de enter amb extensi de signe (mida paraula) a punt flotant;
 PFNACC - Acumulaci negativa d'empaquetat de punt flotant;
 PFPNACC - Acumulaci mixta positiva i negativa, d'epaquetat de punt flotant;
 PSWAPD - Intercanvi empaquetat de mida doble paraula;

Extensi d'instruccions MMX (Enter SSE, "Integer SSE, ISSE")
 MASKMOVQ - Streaming (cache bypass) store using byte mask;
 MOVNTQ - Streaming (cache bypass) store;
 PAVGB - Mitja de l'empaquetat d'una paraula amb signe;
 PAVGW - Mitja de l'empaquetat d'una paraula sense signe;
 PMAXSW - Mxim de l'empaquetat d'una paraula amb signe;
 PMAXUB - Mxim de l'empaquetat d'una paraula sense signe;
 PMINSW - Mnim de l'empaquetat d'una paraula amb signe;
 PMINUB - Mnim de l'empaquetat d'una paraula sense signe;
 PMULHUW - Multiplicaci alta de l'empaquetat d'una paraula sense signe;
 PSADBW - Packed sum of absolute byte differences;
 PSHUFW - Packed shuffle word;
 PEXTRW - Extrau una paraula a un registre enter;
 PINSRW - Afegeix una paraula d'un registre enter;
 PMOVMSKB - Mou la mascara byte a un registre enter;
 PREFETCHNTA -Precaptura utilitzant la referncia NTA;
 PREFETCHT0 - Precaptura utilitzant la referncia T0;
 PREFETCHT1 - Precaptura utilitzant la referncia T1;
 PREFETCHT2 - Precaptura utilitzant la referncia T2;
 SFENCE - Tanca l'enmagatzegament;

 3DNow! Professional .

3DNow! Professional no sembla ser una extensi del repertori d'instruccions 3DNow! sin ms aviat un nom comercial creat per indicar els transformadors que combinen la tecnologia 3DNow! amb el repertori d'instruccions complet de SSE (com SSE1, SSE2 o SSE3).  El primer processador que coincideix amb aquesta descripci s l'Athlon XP.  L'Athlon XP afegeix la resta del repertori d'instruccions SSE1 que falten abans dels processadors Athlon (amb el total de: 21 instruccions originals de 3DNow!; 5 extensions d'instruccions DSP 3DNow!; 19 instruccions d'extensi MMX; i 52 instruccions addicionals de SSE per a completar la compatibilitat amb SSE1).

 3DNow! i el Geode GX/LX .

El Geode GX and Geode LX afegeix 2 instruccions noves 3DNow! que estan actualment absentes en tots els altres processadors.

Instruccions profesionals 3DNow! niques al Geode GX/LX
 PFRSQRTV - Aproximaci de l'arrel quadrada recproca per un parell de floats de 32 bits;
 PFRCPV - Aproximaci recproca per un parell de floats de 32 bits;

 Avantatges i inconvenients .
Una avantatja de 3DNow! s que es possible sumar o multiplicar dos nmeros que estan emmagatzemats en el mateix registre. Amb SSE, cada nmero noms pot ser combinat amb un nmero en la mateixa posici en un altre registre. Aquesta capacitat, es coneguda en la terminologia d'Intel com horizontal, va ser la caractersta ms important afegida al repertori d'instruccions SSE3.

Un inconvenient amb 3DNow! comparat amb SSE s que noms pot enmagatzemar dos nmeros en el mateix registre, al contrari de SSE que en pot quatre. No obstant, les instruccions 3DNow! poden ser executades generalment amb menys latncia i amb major rendiment que les instruccions SSE.  

3DNow! tamb comparteix els mateixos registres fsics que MMX, mentres que SSE t els seus registres independents. A causa d'aix els registres de MMX i 3DNow! tamb son utilitzats per la FPU x87 estndard, les instruccions 3DNow! i x87 no poden ser executades simultniament. No obstant, perqu s l'lies de la FPU x87, el 3DNow! i MMX, els registres d'estat poden ser guardats i restaurants amb les tradicionals instruccions x87: FNSAVE i FRSTR. Utilitzar les instruccions pre-existents de x87, significa que no s'han de realitzar cap mena de canvis al sistema operatiu per a suportar 3DNow!.

Al contrari, per guardar i restaurar l'estat dels registres SSE, es requerix la utilitzaci de dos instruccions noves FXSAVE i FXRSTR; les instruccions FX* sn una actualitzaci de les antigues instruccions de guardar i restaurar de x87, perqu aquests podrien salvar no noms els registre d'estat de SSE sin tamb els registres d'estat de x87 (per tant, el que significa que podria salvar tamb els registres MMX i 3DNow!).

En l'AMD Athlon XP i nuclis basats en K8 (p.ex. Athlon 64), els programadors d'ensamblador han notat que es possible actualment utilitzar al mateix temps 3DNow! i SSE. Encara que ambds comparteixin la mateixa unitat funcional, aix pot permetre ms rendiment mitjanant l'eliminaci d'alguns register pressure, per s difcil de complir. 

 Processadors que suporten 3DNow! .
 Tots els processadors AMD posteriors a K6-2 (incloient-lo);
 National Semiconductor Geode, desprs d'AMD Geode.
 VIA C3 (tamb conegut com a Cyrix III) nuclis "Samuel", "Ezra", i "Eden".
 IDT Winchip 2;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 AMD 3DNow! Instruction Porting Guide (PDF);
 3DNow!Technology Manual;
 AMD Extensions to the 3DNow! and MMX Instruction Sets Manual;
 AMD Geode LX Processors Data Book;
 Explaining the new 3DNow! Professional Technology;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398901" title="Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko" nonfiltered="3819" processed="3801" dbindex="153840">
El Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko (en catal, Manual Complet de Gramtica Esperntica) s un llibre escrit principalment per Bertilo Wennergren que explica la gramtica de l'esperanto de manera fcilment comprensible. Est dirigit als esperantistes que volen estudiar la gramtica, composici de mots, escriptura i pronncia de l'esperanto.

s principalment un mtode prctic d'aprenentatge, no una obra terica per a lingistes com el Plena Analiza Gramatiko. 

Del 1994 fins al 2006 va existir noms a Internet. Des del gener del 2006 tamb es pot comprar la versi en paper, editada per ELNA.

El contingut del PMEG correspon noms a Wennergren, per van ajudar en l'obra moltes altres persones.

Enllaos externs.
Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398902" title="Svetlana Gontxarova" nonfiltered="3820" processed="3802" dbindex="153841">
Svetlana Gontxarova (en rus                   ; va nixer l'11 de novembre del 1981 a Golicino, a la provncia de Moscou) s una parlant nativa d'esperanto russa. s filla d'una coneguda esperantista de Moscou, la professora activa d'esperanto Irina Gontxarova i activista del moviment esperantista sovitic i ara  senadora de l'Esperanta Civito Anatolo Gon arov. Calculant per la lnia paterna, Svetlana s esperantista des de la quarta generaci.

El 15 de juny del 2006 Svetlana va defensar a l'Institut de la Llengua Russa Puxkin una magistral Tesi Doctoral sobre el tema de l'esperantologia guiada pel professor Sergeo Kuznecov, membre de l'Acadmia d'Esperanto.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398903" title="Judit Polgr" nonfiltered="3821" processed="3803" dbindex="153842">

Judit Polgr (23 de juliol de 1976) es una escaquista hongaresa.

Considerada la millor jugadora d'escacs de la histria, t el ttol de Gran Mestra Internacional. L'octubre del 2008 era nmero 27 del mn segons la llista de la FIDE (que inclou homes i dones) amb una puntuaci elo de 2711. s l'nica dona entre els 100 millors de la llista de la FIDE.  

Judit va aprendre a jugar a escacs grcies al seu pare, Laszlo Polgar, qui va organitzar per a les seves filles un programa educatiu on els escacs es trobaven presents en un lloc preferencial. La germana gran, Zsuzsa Polgr, tamb s GM i la segona, Sofia, es MI.

Polgr va obtenir el ttol de Gran mestra als 15 anys i es va convertir en el seu temps en la persona ms jove que l'obtenia. Va aconseguir la victria al Campionat d'Hongria del 1991, tamb triomfs als torneigs de Hastings (1992-1993) i a Madrid (1994), derrotant jugadors com Gata Kamsky, Shrov o Valeri Slov. Tamb va obtenir el triomf al torneig de Stornoway, l'any 1995. 

 Enllaos externs .


Polgr-Kasprov 1-0;
65 posicions crtiques de en les seves partides;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398906" title="Setge de Cesaracosta" nonfiltered="3822" processed="3804" dbindex="153843">
El Setge de Cesaracosta del 542 fou un atac merovingis a la ciutat visigoda de Cesaracosta per obtindre bot.

El 541 Caribert I i el seu germ Clotari I, reis merovingis van envar el regne visigot, sortint de Dax, travessant els pirineus per Luzaide, arribant a Pamplona i assetjant Cesaracosta. Els francs van incomunicar la ciutat, en la que Teudisel va organitzar la resistncia, que es va allargar 49 dies, i finalment accept un suborn per tal de deixar-los tornar a Frana. 

Referncies.


Bibliografia.
 Gregori de Tours, Historia Francorum;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398908" title="Streaming SIMD Extensions" nonfiltered="3823" processed="3805" dbindex="153844">
En informtica, Streaming SIMD Extensions (SSE) s una extensi SIMD del repertori d'instruccions de l'arquitectura x86, dissenyada per Intel i introduda el 1999 amb la seva serie de processadors Pentium III en resposta de 3DNow! d'AMD (que va debutar un any abans). SSE cont 70 noves instruccions.

Originariament va ser conegut com KNI, Katmai New Instructions (Katmai va ser el nom amb clau per la primera revisi del nucli Pentium III). Durant el projecte Katmai, Intel va buscar la forma per diferenciar-lo de la seva lnia de productes anteriors, en particular, el seu producte insgnia Pentium II. AMD eventualment va afegir suport per a instruccions SSE, comenant amb el seu processador Athlon XP. Que va ser posteriorment renombrat ISSE, per Internet Streaming SIMD Extensions, desprs SSE.

Intel pel general, es va decebre del seu primer esfor d'implementaci de SIMD a IA-32, MMX. MMX tenia dos problemes principals: Aquest reutilitzava els registres de punt flotant existents fent la CPU incapa de treballar amb ambds punt flotant i les dades SIMD al mateix moment, i solament treballava amb enters.

Registres.

SSE originriament va afegir vuit registres nous de 128 bits coneguts com XMM0 a XMM7. Les extensions x86-64 d'AMD (anomenades originriament AMD64) i desprs duplicades per Intel afegeixen uns altres vuit registres de XMM8 fins a XMM15. Tamb hi ha un nou registre control/estat de 32 bits, MXCSR.  Tots els 16 registres 16 XMM de 128 bits sn noms accessibles en mode d'operaci de 64 bits.
 

Cada registre de paquets engloba 4 nombres en punt flotant de precisi simple de 32 bits o  2 nombres en punt flotant de precisi doble de 64 bits o quatre enters de 32 bits o vuit enters curts de 16 bits o setze octets o carcters de 8 bits. Les operacions amb enters tenen instruccions per variant amb o sense signe. Les operacions enteres SIMD encara poden ser portades a terme pels vuit registres MMX de 64 bits.

A causa que aquests registres de 128 bits sn estats de programa addicional que el sistema operatiu ha de preservar a travs de l'activaci de tasques, Per defecte estan desactivats mentres el sistema operatiu els activi de forma explcita. Aix significa que els sistema operatiu ha de saber com utilitzar les instruccions FXSAVE i FXRSTOR, que sn el parell d'instruccions que poden emmagatzemar d'un sol cop tots els registres d'estat x87 i SSE. Aquest suport va ser rpidament afegit a la gran majoria de sistemes operatius IA-32.

A causa de que SSE afegeix suport per a punt flotant, te molta ms utilitzaci que MMX. L'adici d'afegir suport d'enters a SSE2 fa encara ms flexible SSE. mentres que MMX es redundant, les operacions es poden realitzar amb parallel amb les operacions SSE oferint a ms un augment en el rendiment en algunes situacions.

La primera CPU que va suportar SSE, el Pentium III, compartia els recursos d'execuci entre SSE i la FPU.  Mentres una aplicaci compilada pot interpaginar cara a cara instruccions FPU i SSE, el Pentium III no podr proporcionar en el mateix cicle de rellotge instruccions FPU i SSE. Aquesta limitaci redueix l'eficcia de la segmentaci, per els registres separats XMM fan possible barrejar operacions SIMD i punt flotant escalar sense el compliment explcit d'xit del canvi de mode MMX/punt flotant.

 Instruccions SSE .

SSE va introduir instruccions en punt flotant: escalars i empaquetades.  

Instruccions en punt flotant

 Moviment de dades: Memria-a-Registre / Registre-a-Memria / Registre-a-Registre;
 Escalar   MOVSS;
 Empaquetat   MOVAPS, MOVUPS, MOVLPS, MOVHPS, MOVLHPS, MOVHLPS;
 Aritmtiques ;
 Escalar   ADDSS, SUBSS, MULSS, DIVSS, RCPSS, SQRTSS, MAXSS, MINSS, RSQRTSS ;
 Empaquetat   ADDPS, SUBPS, MULPS, DIVPS, RCPPS, SQRTPS, MAXPS, MINPS, RSQRTPS;
 Comparaci;
 Escalar   CMPSS, COMISS, UCOMISS ;
 Empaquetat   CMPPS;
 Data shuffle and unpacking;
 Packed   SHUFPS, UNPCKHPS, UNPCKLPS;
 Conversi de tipus de dades;
 Escalar   CVTSI2SS, CVTSS2SI, CVTTSS2SI;
 Empaquetat   CVTPI2PS, CVTPS2PI, CVTTPS2PI  ;
 Operacions lguiques binries;
 Empaquetat   ANDPS, ORPS, XORPS, ANDNPS;

Instruccions per a nombres enters

 Aritmtiques ;
 PMULHUW, PSADBW, PAVGB, PAVGW, PMAXUB, PMINUB, PMAXSW, PMINSW;
 Moviment de dades;
 PEXTRW, PINSRW;
 Altres;
 PMOVMSKB, PSHUFW;

Altres instruccions

 Gesti MXCSR;
 LDMXCSR, STMXCSR;
 Gesti de cache i memoria;
 MOVNTQ, MOVNTPS, MASKMOVQ, PREFETCH0, PREFETCH1, PREFETCH2, PREFETCHNTA, SFENCE;

Exemple.
El segent exemple demostra els avantatges de la utilitzaci de SSE. Considera una operaci com la suma de vectors, que s molt utilitzada en aplicacions grfiques d'ordinadors. Per sumar dos nmeros de precisi simple, unir vectors de 4 components utilitzant x87 necessita quatre operacions de suma en punt flotant

 vec_res.x = v1.x + v2.x;
 vec_res.y = v1.y + v2.y;
 vec_res.z = v1.z + v2.z;
 vec_res.w = v1.w + v2.w;

Aquest podria correspondre a quatre instruccions FADD de x87 FADD en codi objecte. Per un altre costat, com en el segent preudocodi mostra, una sola instrucci de 128 bits 'packed-add' que pot reemplaar les quatre operacions de suma.

 movaps xmm0,address-of-v1          ;xmm0=v1.w | v1.z | v1.y | v1.x 
 addps xmm0,address-of-v2           ;xmm0=v1.w+v2.w | v1.z+v2.z | v1.y+v2.y | v1.x+v2.x               
 movaps address-of-vec_res,xmm0 

Versions posteriors.

SSE2, introduced with the Pentium 4, is a major enhancement to SSE (which some programmers renamed "SSE1").  SSE2 adds new math instructions for double-precision (64-bit) floating point and also extends MMX instructions to operate on 128-bit XMM registers. Until SSE4 below, SSE integer instructions introduced with later SSE extensions would still operate on 64-bit MMX registers because the new XMM registers require operating system support. SSE2 enables the programmer to perform SIMD math of virtually any type (from 8-bit integer to 64-bit float) entirely with the XMM vector-register file, without the need to touch the (legacy) MMX/FPU registers.  Many programmers consider SSE2 to be "everything SSE should have been", as SSE2 offers an orthogonal set of instructions for dealing with common datatypes.

SSE3, also called Prescott New Instructions, is an incremental upgrade to SSE2, adding a handful of DSP-oriented mathematics instructions and some process (thread) management instructions.

SSSE3 is an incremental upgrade to SSE3, adding 16 new opcodes which include permuting the bytes in a word, multiplying 16-bit fixed-point numbers with correct rounding, and within-word accumulate instructions. SSSE3 is often mistaken for SSE4 as this term was used during the development of the Core microarchitecture.

SSE4 is another major enhancement, adding a dot product instruction, lots of additional integer instructions, a popcnt instruction, and more. SSE4 ends MMX register support.;

SSE5 is a new iteration announced by AMD in August 2007.;

AVX (Advanced Vector Extensions) is an advanced version of SSE announced by Intel featuring a widened data path from 128 bits to 256 bits and 3-operand instructions (up from 2). Products implementing AVX are slated for 2010. ;

Vegeu tamb.
Llenguatge assemblador;
MMX (instruction set);
3DNow!;
AltiVec;
Pentium III's SSE implementation;

 Referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398909" title="Poni" nonfiltered="3824" processed="3806" dbindex="153845">

Un poni s un cavall petit d'uns 140 cm d'altura mxima fins a la creu. s molt rstic i resistent, amb formes ms o menys massives, perfil recte i orelles triangulars en lloc de dirigides cap a dins con en els cavalls de major alada; les races ms pures i primitives conserven carcters dels equins primitius, com ratlles al llarg del llom, o fins i tot a les potes, musell farins, crins espeses i mig elevades i molt de carcter, el que compensa la seva falta d'alada amb altres races de cavalls.

Els ponis estan classificats dintro dels quatre tipus principals de cavalls primitius d'Eursia; els altres englobarien els avantapassats de races com els cavalls rabs i similars, els cavalls genrics de sella que varen descendir de lEquus ferus i per ltim els avantpassats dels cavalls de sang freda. Per tant, els ponis, sn un tipus de cavall que encara conserva els carcters primitius.

El poni de Shetland (nom d'una illa d'Esccia) s el ms diminut, amb mides que van dels 70 cm als 106 cm fins a la creu. Aparentment tots los ponis d'Europa occidental pertanyen al mateix grup, anomenat "cltic", que tamb engloba altres races com els asturcos, els ponis gallecs o els forest. Hi ha altres races de ponis procedents d'altres latituds, com els kirguisos o los batusos, que pertanyen a un altre tronc de la famlia.

La raa ms arcaica s la exmoor, com testimonia el seu musell blanc farins, que varen ser fets servir pels antics pobladors d'Anglaterra abans de l'ocupaci romana de l'arxiplag. Eren emprats com a animals de tir o en terrenys difcils. Actualment existeixen al menys 55 races conegudes de ponis.

Els ponis sementals sn capaos de criar als 2 anys d'edat. Tanmateix, en captiveri s'espera que tinguin entre de 3 a 4 anys d'edat abans de permetre'ls reproduir-se. A molts mascles no els descendeixen els testicles a l'escrot fins als 3 anys d'edat.

En la majoria dels casos s l'euga i no el semental la que determina la mida de les cries. El perode normal de gestaci s de 320 dies i el part es summament rpid, uns 10 minuts a partir de les primeres contraccions. El poltre comena a amamantar-se rpidament, noms dues hores desprs d'haver nascut. En estat domstic, des del seu naixement sn animals summament delicats pel que requereixen atencions especials i una bona inversi de temps i diners. Els ponis que viuen en semillibertat, como els asturcos o els ponis d'Islndia, sn perfectament capaos de valer-se sense ajuda de l'home.

Races de ponis.
Races europees.
Races de la Gran Bretanya.
Poni de les Shetland;
Exmoor;
Forest;
Poni Galls;
Races de la Pennsula Ibrica.
Asturco;
Pottoka;
Caball de pura raa gallega;
Jaca Monchina;
Garrano;
Races de l'Europa Central.
 Caballo Konik;
Races del Nord d'Europa.
 Poni dels fiords o Fjord;
Races asitiques.
Poni caspi;
Poni kirgus;
Poni xins;
Races americanes.
 Caball chilote;
 Poni de les Montanyes Rocoses;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398911" title="Haplochromis victorianus" nonfiltered="3825" processed="3807" dbindex="153846">

Haplochromis victorianus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398912" title="Haplochromis vittatus" nonfiltered="3826" processed="3808" dbindex="153847">

Haplochromis vittatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kivu (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398913" title="Haplochromis vonlinnei" nonfiltered="3827" processed="3809" dbindex="153848">

 Haplochromis vonlinnei s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Oijen, M.J.P. van & M.P. de Zeeuw. 2008. Haplochromis vonlinnei spec. nov., a piscivorous haplochromine cichlid (Teleostei, Perciformes) from the Mwanza Gulf area of Lake Victoria. Zool. Med. Leiden 82 (17), 1.i.2008: 167-175. ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398914" title="Haplochromis wingatii" nonfiltered="3828" processed="3810" dbindex="153849">

Haplochromis wingatii  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Nil (frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398915" title="Haplochromis worthingtoni" nonfiltered="3829" processed="3811" dbindex="153850">

Haplochromis worthingtoni  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Kyoga (Uganda).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398916" title="Haplochromis xenognathus" nonfiltered="3830" processed="3812" dbindex="153851">

Haplochromis xenognathus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398917" title="Haplochromis xenostoma" nonfiltered="3831" processed="3813" dbindex="153852">

 Haplochromis xenostoma s una espcie extinta de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 20,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava al llac Victria (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 van Oijen, M.J.P., J. Snoeks, P.H. Skelton, C. Marchal i G.G. Teugels, 1991. Haplochromis. p. 100-184. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398925" title="Khildebert l'Adoptat" nonfiltered="3832" processed="3814" dbindex="153853">


Khildebert l'Adoptat (Adoptivus) (vers 650 vers 662), va ser fill del majordom de palau Grimoald i ascend a rei d'Austrsia l'any 656.

Biografia.

El poder dels majordoms (maior domus, cap de la casa) d'Austrsia augmentaren significativament el seu poder durant el regnat de Sigebert III, un rei orfe i menor d'edat durant la major part del seu regnat. Aquesta influncia va quedar patent quan el majordom Grimoald va aconseguir que el seu fill Khildebert fos adoptat com a hereu per part del jove Sigebert.

Quan posteriorment Sigebert va tenir un fill propi, les relacions amb Grimoald es van enterbolir, per el majordom va conservar el seu poder. Quan Sigebert va morir el 656, Grimoald va capturar el seu fill Dagobert, li va tallar els cabells (smbol de la reialesa merovngia) i el va fer exiliar a Irlanda per a poder proclamar rei d'Austrsia el seu fill Khildebert.

Un any desprs, el 657, Grimoald el Vell va ser capturat per Clodoveu II de Nustria, que el va fer executar. Tot i que les fonts difereixen, aparentment va Khildebert va continuar governant a Austrsia uns anys fins que finalment Clodoveu el va deposar i executar, instaurant el seu fill Clotari III en el seu lloc.

Khildebert es considerat un usurpador i no es t en compte en la numeraci dels reis dels francs. Per aix no s conegut amb el numeral Khildebert III, que s'assigna al segent rei franc amb el mateix nom (Khildebert el Just, 695 711).

 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398926" title="Placidochromis" nonfiltered="3833" processed="3815" dbindex="153854">

Placidochromis s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Distribuci geogrfica.
s un endemisme del llac Malawi (frica Oriental).
Espcies.
 Placidochromis acuticeps ;
 Placidochromis acutirostris ;
 Placidochromis argyrogaster ;
 Placidochromis boops ;
 Placidochromis borealis ;
 Placidochromis chilolae ;
 Placidochromis communis ;
 Placidochromis domirae ;
 Placidochromis ecclesi ;
 Placidochromis electra ;
 Placidochromis elongatus ;
 Placidochromis fuscus ;
 Placidochromis hennydaviesae ;
 Placidochromis intermedius ;
 Placidochromis johnstoni ;
 Placidochromis koningsi ;
 Placidochromis lineatus ;
 Placidochromis longimanus ;
 Placidochromis longirostris ;
 Placidochromis longus ;
 Placidochromis lukomae ;
 Placidochromis macroceps ;
 Placidochromis macrognathus ;
 Placidochromis mbunoides ;
 Placidochromis milomo ;
 Placidochromis minor ;
 Placidochromis minutus ;
 Placidochromis msakae ;
 Placidochromis nigribarbis ;
 Placidochromis nkhatae ;
 Placidochromis nkhotakotae ;
 Placidochromis obscurus ;
 Placidochromis ordinarius ;
 Placidochromis orthognathus ;
 Placidochromis pallidus ;
 Placidochromis phenochilus ;
 Placidochromis platyrhynchos ;
 Placidochromis polli ;
 Placidochromis rotundifrons ;
 Placidochromis stonemani ;
 Placidochromis subocularis ;
 Placidochromis trewavasae ;
 Placidochromis turneri ;
 Placidochromis vulgaris ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 NCBI ;
 Encyclopedia of Life ;
 World Register of Marine Species ;
 AQUATAB.NET;
 ITIS ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398929" title="Placidochromis acuticeps" nonfiltered="3834" processed="3816" dbindex="153855">

Placidochromis acuticeps  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398930" title="Placidochromis acutirostris" nonfiltered="3835" processed="3817" dbindex="153856">

Placidochromis acutirostris  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Tanznia, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398931" title="Placidochromis argyrogaster" nonfiltered="3836" processed="3818" dbindex="153857">

Placidochromis argyrogaster  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, Tanznia i Moambic).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398932" title="Placidochromis boops" nonfiltered="3837" processed="3819" dbindex="153858">

Placidochromis boops  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398934" title="Placidochromis borealis" nonfiltered="3838" processed="3820" dbindex="153859">

Placidochromis borealis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Tanznia, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398935" title="Placidochromis chilolae" nonfiltered="3839" processed="3821" dbindex="153860">

Placidochromis chilolae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Moambic, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398936" title="Placidochromis communis" nonfiltered="3840" processed="3822" dbindex="153861">

 Placidochromis communis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi i Tanznia, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398937" title="Placidochromis domirae" nonfiltered="3841" processed="3823" dbindex="153862">

Placidochromis domirae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398938" title="Placidochromis ecclesi" nonfiltered="3842" processed="3824" dbindex="153863">

Placidochromis ecclesi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi i Tanznia, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398940" title="Placidochromis electra" nonfiltered="3843" processed="3825" dbindex="153864">

Placidochromis electra  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398941" title="Placidochromis elongatus" nonfiltered="3844" processed="3826" dbindex="153865">

Placidochromis elongatus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398942" title="Placidochromis fuscus" nonfiltered="3845" processed="3827" dbindex="153866">

Placidochromis fuscus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398943" title="Placidochromis hennydaviesae" nonfiltered="3846" processed="3828" dbindex="153867">

Placidochromis hennydaviesae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398944" title="Placidochromis intermedius" nonfiltered="3847" processed="3829" dbindex="153868">

Placidochromis intermedius  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398945" title="Placidochromis johnstoni" nonfiltered="3848" processed="3830" dbindex="153869">

Placidochromis johnstoni  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi, al llac Malombe i al curs superior del riu Shire (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398946" title="Sant Ferriol (desambiguaci)" nonfiltered="3849" processed="3831" dbindex="153870">

 Sant Ferriol, municipi de la Garrotxa.
 Sant Ferriol mrtir.
 Ermita de Sant Ferriol.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398947" title="Placidochromis koningsi" nonfiltered="3850" processed="3832" dbindex="153871">

Placidochromis koningsi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398948" title="Placidochromis lineatus" nonfiltered="3851" processed="3833" dbindex="153872">

 Placidochromis lineatus s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Tanznia, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398950" title="Placidochromis longimanus" nonfiltered="3852" processed="3834" dbindex="153873">

Placidochromis longimanus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398952" title="Placidochromis longirostris" nonfiltered="3853" processed="3835" dbindex="153874">

Placidochromis longirostris  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi i Moambic, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398958" title="Placidochromis longus" nonfiltered="3854" processed="3836" dbindex="153875">

Placidochromis longus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Tanznia, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398959" title="Placidochromis lukomae" nonfiltered="3855" processed="3837" dbindex="153876">

Placidochromis lukomae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi i Tanznia, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398960" title="Placidochromis macroceps" nonfiltered="3856" processed="3838" dbindex="153877">

Placidochromis macroceps  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Tanznia, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398961" title="Jep Nuix" nonfiltered="3857" processed="3839" dbindex="153878">
Jep Nuix (Barcelona 1955-1998) fou un compositor i flautista catal.

Realitz estudis de flauta, harmonia i contrapunt al Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona, i composici i instrumentaci amb Gabriel Brncic. Els seus contactes amb compositors com Witold Lutoslawski, Luigi Nono, Thomas Kessler, Gerald Bennett, Heinz Holliger, Luis de Pablo, Joan Guinjoan, entre d altres, el dugueren a escriure per a tot tipus de formacions: des d instruments a solo fins a orquestra simfnica, incloent-hi la msica electroacstica en totes les seves vessants.

Com a compositor va escriure al voltant d una seixantena d obres. Reb encrrecs d intrprets i d institucions. Una de les beques que reb li va permetre ser compositor resident durant un curs a l estudi de msica electrnica del Conservatori de Basilea (Sussa). La seva dedicaci a la msica electroacstica es va desenvolupar al Laboratori de Msica Electroacstica Phonos  de Barcelona, on pass a formar part del grup de compositors habituals. Tamb ho va fer al seu estudi personal i al Centre d Iniciatives i d Experimentaci per a Joves de la Fundaci Caixa de Pensions, del qual en va ser el coordinador del laboratori de so i msica entre els anys 1988 i 1991. Fou convidat a participar en la 33a edici de la Ferienkurse fr Neue Musik (Darmstadt, Alemanya). 
Li foren concedits diversos premis i mencions de composici, entre els que destaquen: el primer premi del IV Concurso de obras de Polifona, Madrid (1984), el primer premi del 10 Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona (1989), el premi INF-ART 90 de la Fundaci Caixa de Pensions al millor treball de msica, Barcelona (1990). Va ser seleccionat per representar Espanya a la tribuna de la Societat Internacional de Msica Contempornia a Varsvia, Polnia (1992). 

Les seves obres han estat interpretades en nombrosos concerts i festivals internacionals d Europa, d Amrica i d Austrlia.

Fou membre de l Associaci Catalana de Compositors i membre fundador de l Asociacin de Msica Electroacstica de Espaa. Form part del grup de compositors Grupo del Bierzo.

En la seva discografia destaquen els discos  Intervals  i  jenji , a part d altres obres enregistrades en discos en companyia d altres compositors. 

Enllaos externs.
Clivis Publicacions;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398962" title="Placidochromis macrognathus" nonfiltered="3858" processed="3840" dbindex="153879">

Placidochromis macrognathus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398963" title="Mas Garreta" nonfiltered="3859" processed="3841" dbindex="153880">
El Mas Garreta s un mas situat al municipi de Veciana a la comarca de l'Anoia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398964" title="Mas Vilar (Veciana)" nonfiltered="3860" processed="3842" dbindex="153881">
El Mas Vilar s un mas situat al municipi de Veciana a la comarca de l'Anoia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398965" title="Placidochromis mbunoides" nonfiltered="3861" processed="3843" dbindex="153882">

Placidochromis mbunoides  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398967" title="Cal Benviure" nonfiltered="3862" processed="3844" dbindex="153883">
Cal Benviure s un mas situat al municipi de Veciana a la comarca de l'Anoia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398970" title="Serra de Can Vidal" nonfiltered="3863" processed="3845" dbindex="153884">
La Serra de Can Vidal s una serra situada al municipi de Copons (Anoia), amb una elevaci mxima de 632,4 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398971" title="Tur de la Vinya Vella" nonfiltered="3864" processed="3846" dbindex="153885">

El Tur de la Vinya Vella s una muntanya de 736 metres que es troba al municipi de Santa Maria de Miralles a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398972" title="Placidochromis milomo" nonfiltered="3865" processed="3847" dbindex="153886">

Placidochromis milomo  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398973" title="Solanum" nonfiltered="3866" processed="3848" dbindex="153887">


Solanum, s un gnere dins la famlia Solancia

Acostumen a ser plantes anuals o perennes que poden viure com a grans herbes, lianes, subarbusts, arbusts i petits arbres.

El gnere Solanum cont unes 1.500-2.000 espcies. 

Les parts verdes, incloent-hi els fruits inmadurs, sn sovint verinoses per als humans per no necessariament ho sn per a altres animals. 

Moltes plantes d'aquest gnere son conreades mpliament per a l'alimentaci incloent-hi:
 Tomquet, S. lycopersicum;
 Patatera, S. tuberosum;
 Albergnia, S. melongena;

Altres espcies tenen un inters ms regional com Albergnia d'Etipia (S. aethiopicum), naranjilla o lulo (S. quitoense), Baia turca (S. torvum), o el "tomquet arbustiu" (d'algunes espcies australianes).



Sistemtica.
El gnere va ser establert per Carl Linnaeus el 1753 per la seva subdivisi ha estat sempre problemtica.

Subgnere Bassovia.
Seccci Allophylla
 Solanum granuloso-leprosum;
Secci Cyphomandropsis
 Solanum glaucophyllum Desf.  ;
Secci Pachyphylla
 Solanum betaceum   Tamarillo;
 Solanum exiguum;
 Solanum roseum;

Subgnere Leptostemonum.







Secci Acanthophora
 Solanum aculeatissimum Jacq.   Indian Nightshade;
 Solanum atropurpureum Schrank   Five-minute Plant;
 Solanum capsicoides   Cockroach Berry, polohauai i ;
 Solanum mammosum   Nipplefruit, Titty Fruit, Cow's Udder, "apple of Sodom ";
 Solanum palinacanthum Dunal;
 Solanum viarum   Tropical Soda Apple;
Secci Anisantherum
Secci Campanulata
Secci Crinitum
Secci Croatianum
Secci Erythrotrichum
 Solanum robustum H.L.Wendl.   Shrubby Nightshade;
Secci Graciliflorum
Secci Herposolanum
 Solanum wendlandii Hook.f.   Giant Potatocreeper;
Secci Irenosolanum
 Solanum incompletum Dunal   popolo ku mai;
 Solanum nelsonii   Nelson's Horsenettle;
 Solanum sandwicense Hook. & Arn.   Hawaiian Horsenettle;
Secci Ischyracanthum
Secci Lasiocarpa
 Solanum lasiocarpum Dunal;
 Solanum quitoense   lulo (Colmbia), naranjilla (Equador);
 Solanum sessiliflorum   Cocona;
Secci Melongena
 Solanum aculeastrum   Soda Apple, Sodaapple Nightshade, Goat Apple, Poison Apple, "bitter-apple";
 Solanum campechiense   Redberry Nightshade;
 Solanum carolinense   Carolina Horsenettle, Radical Weed, Sand Brier, Devil's Tomato, "bull nettle", "tread-softly", "apple of Sodom", "wild tomato";
 Solanum citrullifolium   Watermelon Nightshade;
 Solanum dimidiatum Raf.   Torrey's Nightshade;
 Solanum elaeagnifolium   Silver-leaved Nightshade, Prairie Berry, Silverleaf Nettle, White Horsenettle, Silver Nightshade, "bull-nettle]", "trompillo" ; Silver-leaf bitter-apple, satansbos ;
 Solanum heterodoxum Dunal  Melon-leaved Nightshade;
 Solanum incanum L.;
 Solanum linnaeanum   Devil's Apple, "apple of Sodom ";
 Solanum macrocarpon L.;
 Solanum marginatum L.f.   White-margined Nightshade;
 Solanum melongena   Eggplant, Albergnia (incloent-hi S. ovigerum);
 Solanum rostratum Dunal   Buffalo Bur, Texas Thistle;
 Solanum sisymbriifolium   Sticky Nightshade, fire-and-ice;
 Solanum virginianum L.;

Secci Micracantha
 Solanum jamaicense Mill.   Jamaican Nightshade;
 Solanum lanceifolium Jacq.   Lance-leaved Nightshade;
 Solanum tampicense Dunal   Wetland Nightshade;
Secci Monodolichopus
Secci Nycterium
Secci Oliganthes
 Solanum aethiopicum   Albergnia d'Etipia, Nakati, Mock Tomato, Ethiopian Nightshade; including S. gilo (Scarlet Eggplant, Gilo or jil);
 Solanum centrale   Australian Desert Raisin, Bush Raisin, Bush Sultana, "bush tomato", akatjurra (Alyawarre),  kampurarpa (Pitjantjatjara), merne akatyerre (Arrernte), kutjera;
 Solanum cleistogamum   "bush tomato", merne mwanyerne ;
 Solanum ellipticum   Potato Bush, ;
 Solanum pyracanthon Lam.   Porcupine Tomato, ;
 Solanum quadriloculatum   ;
Secci Persicariae
 Solanum bahamense   Bahama Nightshade, Canker Berry, ;
 Solanum ensifolium   Erubia;
Secci Polytrichum
Secci Pugiunculifera
Secci Somalanum
Secci Torva
 Solanum asteropilodes;
 Solanum chrysotrichum Schltdl.   Giant Devil's-fig;
 Solanum lanceolatum   Orangeberry Nightshade;
 Solanum paniculatum   Jurubeba;
 Solanum torvum   Turkey Berry, ;



Subgnere Lyciosolanum.
 Solanum guineense L.;

Subgnere Solanum sensu stricto.







Secci Afrosolanum
Secci Anarrhichomenum
Secci Archaesolanum
 Solanum aviculare   Poroporo (New Zealand), Kangaroo Apple (Australia);
Secci Basarthrum
 Solanum muricatum   Pepino dulce, pepino melon, melon pear, "pepino", "tree melon";
Secci Benderianum
Secci Brevantherum
 Solanum bullatum;
 Solanum erianthum D.Don   Potato Tree, ";
 Solanum mauritianum   Woolly Nightshade, Ear-leaved Nightshade, Flannel Weed, Bugweed, Tobacco Weed, Kerosene Plant, "wild tobacco" (Austrlia);
Secci Dulcamara
 Solanum crispum   Chilean Potato Vine, Chilean Nightshade, Chilean Potato Tree;
 Solanum dulcamara   Bittersweet;
 Solanum imbaburense;
 Solanum laxum Spreng.   Jasmine Nightshade;
 Solanum leiophyllum;
 Solanum seaforthianum Andrews   Brazilian Nightshade;
 Solanum triquetrum Cav.   Texas Nightshade;
 Solanum wallacei   Wallace's Nightshade, Catalina Nightshade, Clokey's Nightshade, "wild tomato" (incloent-hi S. clokeyi);
 Solanum xanti   Purple Nightshade, San Diego Nightshade;
Secci Herpystichum
Secci Holophylla
 Solanum diphyllum L.   Twin-leaved nightshade;
 Solanum pseudocapsicum   Jerusalem Cherry, Madeira Winter Cherry, "winter cherry" (incloent-hi S. capsicastrum) ;
 Solanum pseudoquina (incloent-hi S. inaequale Vell.);
Secci Juglandifolia
Secci Lemurisolanum
Secci Lycopersicoides
 Solanum lycopersicoides Dunal   Peruvian Wolfpeach;
Secci Lycopersicon
 Solanum arcanum Peralta   "wild tomato";
 Solanum cheesmaniae (L.Riley) Fosberg;
 Solanum galapagense S.C.Darwin & Peralta;
 Solanum huaylasense Peralta;
 Solanum lycopersicum   Tomato;
 Solanum peruvianum L.   Peruvian Nightshade, "wild tomato";
 Solanum pimpinellifolium   Currant Tomato;

Secci Macronesiotes
Secci Normania
Secci Petota
 Solanum albornozii;
 Solanum bulbocastanum   Ornamental Nightshade;
 Solanum bukasovii Juz. ex Rybin;
 Solanum burtonii;
 Solanum cardiophyllum   Heart-leaved Nightshade;
 Solanum chilliasense;
 Solanum commersonii Dunal   Commerson's Nightshade;
 Solanum demissum Lindl.   Dwarf Wild Potato;
 Solanum jamesii   Wild Potato;
 Solanum minutifoliolum;
 Solanum paucijugum;
 Solanum phureja Juz. & Bukasov;
 Solanum pinnatisectum Dunal   Tansy-leaved Nightshade;
 Solanum regularifolium;
 Solanum stoloniferum Schltdl.   Tigna Potato, Fendler's Horsenettle;
 Solanum ternatum (including S. ternifolium);
 Solanum tuberosum   Potato;
Secci Pteroidea
Secci Quadrangulare
Secci Regmandra
Secci Solanum
 Solanum adscendens   Sonoita Nightshade;
 Solanum americanum   American Nightshade, American Black Nightshade, Glossy Nightshade;
 Solanum chenopodioides Lam.   Goosefoot Nightshade, Slender Nightshade (incloent S. gracilius);
 Solanum douglasii Dunal   Green-spotted Nightshade;
 Solanum interius Rydb.;
 Solanum nigrescens M.Martens & Galeotti   Divine Nightshade;
 Solanum nigrum   European Black Nightshade, "black nightshade";
 Solanum pseudogracile Heiser   Glowing Nightshade;
 Solanum ptychanthum   West Indian Nightshade, Eastern Black Nightshade;
 Solanum retroflexum   Wonderberry, Sunberry;
 Solanum sarrachoides   Hairy Nightshade;
 Solanum scabrum  Mill.   Garden Huckleberry;
 Solanum triflorum Nutt.   Cut-leaved Nightshade;
 Solanum villosum Mill.   Yellow Nightshade;



Altres escies importants.




 Solanum amygdalifolium Steud.;
 Solanum bellum;
 Solanum cajanumense;
 Solanum chimborazense;
 Solanum chrysasteroides;
 Solanum cinnamomeum;
 Solanum conocarpum Rich. ex Dunal   Marron Bacoba;
 Solanum cremastanthemum;
 Solanum davisense Whalen   Davis' Horsenettle;
 Solanum densepilosulum;
 Solanum donianum Walp.   Mullein Nightshade;
 Solanum dolichorhachis;
 Solanum fallax;
 Solanum ferox L.   Hairy-fruited Eggplant, Thai Hairy-fruited Eggplant;
 Solanum fortunense;
 Solanum furcatum   Forked Nightshade;
 Solanum glabratum Dunal;
 Solanum haleakalaense H.St.John;
 Solanum hindsianum Benth.   Hinds' Nightshade;
 Solanum hypermegethes;
 Solanum hypocalycosarcum;
 Solanum interandinum;
 Solanum latiflorum;
 Solanum leucodendron;

 Solanum lumholtzianum Bartlett   Sonoran Nightshade;
 Solanum luteoalbum (including S. semicoalitum);
 Solanum lycocarpum   Wolf Apple, fruta-de-lobo, lobeira (Brazil);
 Solanum melissarum;
 Solanum nudum Dunal   Forest Nightshade;
 Solanum ovum-fringillae;
 Solanum paralum;
 Solanum parishii A.Heller   Parish's Nightshade;
 Solanum pinetorum;
 Solanum polygamum Vahl   Cakalaka Berry;
 Solanum pyrifolium Lam.;
 Solanum riedlei Dunal   Riedle's Nightshade;
 Solanum rudepannum Dunal;
 Solanum rugosum Dunal   tabacon aspero;
 Solanum sibundoyense;
 Solanum sodiroi (including S. carchiense);
 Solanum sycocarpum;
 Solanum tenuipes Bartlett   Fancy Nightshade;
 Solanum tobagense;
 Solanum trilobatum L.;
 Solanum umbelliferum   Bluewitch Nightshade;
 Solanum violaceum Ortega;
 Solanum viride Spreng.   Green Nightshade;
 Solanum woodburyi Howard   Woodbury's Nightshade;



Anteriorment ubicades en el gnere Solanum.

 Chamaesaracha coronopus (com S. coronopus);
 Lycianthes biflora (com S. multifidum Buch.-Ham. ex D.Don);
 Lycianthes denticulata (com S. gouakai var. angustifolium and var. latifolium);
 Lycianthes lycioides (com S. lycioides var. angustifolium);
 Lycianthes mociniana (com S. uniflorum Dunal in Poir. and S. uniflorum Sess & Moc.);
 Lycianthes rantonnei (com S. rantonnetii, S. urbanum var. ovatifolium and var. typicum);
 Indeterminades espcies de Lycianthes amb noms com S. chrysophyllum, S. ciliatum Blume ex Miq., S. corniculatum Hiern, S. lanuginosum, S. loxense, S. mucronatum, S. retrofractum var. acuminatum, S. violaceum Blume, S. violifolium f. typicum, S. virgatum notst  albiflorum, S. uniflorum Lag. or S. uniflorum var. berterianum.


Referncies.


  (2004): Clinical and mycological evaluation of therapeutic effectiveness of Solanum chrysotrichum standardized extract on patients with Pityriasis capitis (dandruff). A double blind and randomized clinical trial controlled with ketoconazole. Planta Medica 70(6): 483-488.  (HTML abstract);
  : Phylogeny. Retrieved 2008-OCT-01.
  (2006): Germplasm Resources Information Network   Solanum. Version of 2006-APR-13. Retrieved 2008-OCT-01.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398974" title="La Ferriola" nonfiltered="3867" processed="3849" dbindex="153888">

La Ferriola s una muntanya de 793 metres que es troba entre els municipis de Sant Mart de Tous i Santa Maria de Miralles a la comarca del Anoia.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398975" title="Placidochromis minor" nonfiltered="3868" processed="3850" dbindex="153889">

Placidochromis minor  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398976" title="Tello Tllez de Meneses" nonfiltered="3869" processed="3851" dbindex="153890">

Tello Tllez de Meneses fou bisbe de Palncia, Regne de Castella, des del 1208 fins el 1247. L'any 1208 fund l'Estudio General de Palencia, a instncies i amb el recolzament del rei Alfons VIII de Castella. 

Consta que va participar a la batalla de Las Navas de Tolosa al capdavant d'un cos de soldats. Fou tiet de Sant Telm, a qui convid a estudiar a la universitat. Tamb va prendre part al IV Concili del Leter.

A Palncia trobem amb el seu nom la fundaci cultural Instituci Tello Tllez de Meneses.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398978" title="Punta de Coma-roques" nonfiltered="3870" processed="3852" dbindex="153891">

La Punta de Coma-roques s una muntanya de 784 metres que es troba entre els municipis de Sant Mart de Tous i Santa Maria de Miralles a la comarca del Anoia.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398979" title="Placidochromis minutus" nonfiltered="3871" processed="3853" dbindex="153892">

Placidochromis minutus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398980" title="Tur del Sol" nonfiltered="3872" processed="3854" dbindex="153893">

El Tur del Sol s una muntanya de 723 metres que es troba al municipi de Santa Maria de Miralles a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398981" title="Placidochromis msakae" nonfiltered="3873" processed="3855" dbindex="153894">

Placidochromis msakae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398982" title="Punta del Benedor" nonfiltered="3874" processed="3856" dbindex="153895">

La Punta del Benedor s una muntanya de 615 metres que es troba al municipi de Santa Margarida de Montbui a la comarca de l'Anoia. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398983" title="Tossa de Montbui" nonfiltered="3875" processed="3857" dbindex="153896">

La Tossa de Montbui s una muntanya de 620 metres que es troba al municipi de Santa Margarida de Montbui a la comarca de l'Anoia. 

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 275118001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398984" title="Placidochromis nigribarbis" nonfiltered="3876" processed="3858" dbindex="153897">

Placidochromis nigribarbis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398985" title="Tossal de la Pesseta" nonfiltered="3877" processed="3859" dbindex="153898">

El Tossal de la Pesseta s una muntanya de 676 metres que es troba entre els municipis de Pujalt i Sant Mart Sesgueioles a la comarca del Anoia.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398986" title="Placidochromis nkhatae" nonfiltered="3878" processed="3860" dbindex="153899">

 Placidochromis nkhatae s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398987" title="Tossal del Manco (els Prats de Rei)" nonfiltered="3879" processed="3861" dbindex="153900">


El Tossal del Manco s una muntanya de 684 metres que es troba entre els municipis de Pujalt, els Prats de Rei i Sant Mart Sesgueioles a la comarca del Anoia.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398988" title="Placidochromis nkhotakotae" nonfiltered="3880" processed="3862" dbindex="153901">

Placidochromis nkhotakotae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398989" title="Tossal del Manco (Castelldans)" nonfiltered="3881" processed="3863" dbindex="153902">


El Tossal del Manco s una muntanya de 466 metres que es troba al municipi de Castelldans a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398990" title="Ur (supercontinent)" nonfiltered="3882" processed="3864" dbindex="153903">
Ur s el nom del primer supercontinent de la Terra, una hiptesi explicativa de la formaci dels continents actuals. Es va formar fa uns 3000 milions d'anys al perode arque per l'acci vulcnica del planeta. Posteriorment va formar el supercontinent Rodnia amb l'addici de noves plaques tectniques (fa 1000 milions d'anys), del qual va derivar Pangea. Es creu que queden restes d'aquella terra primerenca a Austrlia i Madagascar.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398993" title="Placidochromis obscurus" nonfiltered="3883" processed="3865" dbindex="153904">

Placidochromis obscurus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398994" title="Serra de Feixes" nonfiltered="3884" processed="3866" dbindex="153905">
La Serra de Feixes s una serra situada als municipis de la Llacuna i Orp (Anoia), amb una elevaci mxima de 768,5 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398995" title="Serra d'Orpinell" nonfiltered="3885" processed="3867" dbindex="153906">
La Serra d'Orpinell s una serra situada als municipis de Carme, la Llacuna i Orp (Anoia), amb una elevaci mxima de 736,4 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398996" title="Placidochromis ordinarius" nonfiltered="3886" processed="3868" dbindex="153907">

 Placidochromis ordinarius s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398998" title="Placidochromis orthognathus" nonfiltered="3887" processed="3869" dbindex="153908">

Placidochromis orthognathus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Moambic, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="398999" title="Pujol d'Orpinell" nonfiltered="3888" processed="3870" dbindex="153909">

El Pujol d'Orpinell s una muntanya de 736 metres que es troba entre els municipis de Mediona a l'Alt Peneds i de Carme, la Llacuna i Orp a l'Anoia.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 276120001).

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399000" title="Placidochromis pallidus" nonfiltered="3889" processed="3871" dbindex="153910">

Placidochromis pallidus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Moambic, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399001" title="Placidochromis platyrhynchos" nonfiltered="3890" processed="3872" dbindex="153911">

 Placidochromis platyrhynchos s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi i Tanznia, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399002" title="Placidochromis polli" nonfiltered="3891" processed="3873" dbindex="153912">

Placidochromis polli  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud del llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399003" title="Universitat de Palncia (histrica)" nonfiltered="3892" processed="3874" dbindex="153913">
El studium generale de Palncia, conegut colloquialment com Universitat de Palncia fou el primer Estudi General fundat a l'Espanya cristiana i un dls primers de tota Europa. En ell s'ensenyaven Teologia i Art (Trivium i Quadrivium).

Histria.

Durant el segle XIII, la Corona de Castella, al igual que se estaven fent altres regnes d'Europa, va afavorir la creaci d'institucions d'ensenyana participant activament al seu desenvolupament. El sorgimient de les universitats a Castella fou impulsat per iniciativa dels monarques, aprofitant l'existncia d'escoles episcopals.

El primer Estudi General fundat a l'Espanya cristiana fou el de Palncia, aparegut l'any  1208 grcies a l'impuls del bisbe Tello Tllez de Meneses i el monarca Alfons VIII de Castella, transformant en Estudi General una escola episcopal ja existent. A aquesta escola, anteriorment a la fundaci universitria, ja hi va estudiar Sant Domingo de Guzmn l'any 1184, i s'han conservat vries llions impartides a Palncia pel mestre Ugolino de Sesso cap al 1196.

Alfons VIII de Castella afavor enormement a la universitat palentina dotant-la d'importants recursos econmics i contribunt a elevar el nivell de l'ensenyana impartida a les seves aules amb mestres extrangers, sobretot de Frana i Itlia. 

Desprs de la mort d'Alfons VIII l'any 1214, l'Estudi General de Palncia va entrar en una greu crisis, agravada amb el pas dls anys. Malgrat els esforos del monarca Ferran III de Castella per revitalitzar la universitat i la protecci del Papa Honori III, aquesta crisis no es va poder evitar. L'any 1263, quan el studium generale de Palncia estava proper a la seva desaparici, el Papa Urb IV va protagonitzar un ltim esfor per mantenir-lo viu concedint-li els mateixos privilegis amb els que comptava la Universitat de Pars, no obstant, la universitat palentina no tardaria masses anys a desaparixer.


Bibliografa.
GONZLEZ, Julio. Historia de Palencia. Palencia: Diputacin Provincial, 1995. ISBN 848173022X.
IYANGA PENDI, Augusto. Historia de la Universidad en Europa. Valencia: Universidad de Valencia, 2006. ISBN 8437042623.
RBADE OBRAD, Mara del Pilar. Las universidades en la Edad Media. Madrid: Arco Libros, 1996. ISBN 8476352042.
SNCHEZ, Jos Luis. Las calles de Palencia. Palencia: Regin Editorial, 2006. ISBN 8493517615.


 Enllaos externs .

 Web del Campus Universitari de Palncia de la Universitat de Valladolid;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399004" title="Placidochromis rotundifrons" nonfiltered="3893" processed="3875" dbindex="153914">

 Placidochromis rotundifrons s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399005" title="Placidochromis stonemani" nonfiltered="3894" processed="3876" dbindex="153915">

Placidochromis stonemani  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399006" title="Placidochromis subocularis" nonfiltered="3895" processed="3877" dbindex="153916">

Placidochromis subocularis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399007" title="Placidochromis trewavasae" nonfiltered="3896" processed="3878" dbindex="153917">

 Placidochromis trewavasae s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399009" title="Allium" nonfiltered="3897" processed="3879" dbindex="153918">


Allium s un gnere de plantes monocotilednies de la famlia Alliaceae tot i que algunes classificacions l'ubiquen en la famlia Liliaceae.

Tant l'all com la ceba i el porro, entre moltes altres plantes, hi pertanyen. 

El gnere Allium consta d'unes 1.250 espcies essent un dels gneres amb ms espcies del mn.

Sn plantes perennes bulboses que formen compostos qumics (principalment sulfxid de cisteina) que els donen una olor i gust caracterstics.

Les espcies dAllium es distribueixen principalment per l'hemisferi nord sota climes temperats per com a  excepci tamb es troben en l'hemisferi sud com s el cas dAllium juncifolium (a Xile)i Allium sellovianum (a Brasil) mentre a l'frica tropical hi prospera Allium spathaceum).

Les plantes d'aquest gnere arriben a una alada mxima de 150 cm la flor forma una umbella al capdamunt  d'una tija sense fulles. La mida del bulb varia des de 2 cm a un mxim de 10 cm.   





 Enllaos externs .
 Bloomsta.com Florist Community;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399010" title="Missions diplomtiques de l'Uruguai" nonfiltered="3898" processed="3880" dbindex="153919">



]]
Les missions diplomtiques o relacions internacionals de l'Uruguai sn les delegacions oficials i permanents d'aquest pas d'Amrica del Sud en altres estats del mn. El pas t seus diplomtiques a 18 pasos europeus, 19 pasos americans, 4 africans, 5 asitics, 6 de l'Orient Mitj i una seu a Austrlia. A ms, participa en altres organismes internacionals com l'ONU, el Mercosur (amb seu a Montevideo), la Comunitat Sud-Americana de Nacions, la Uni Llatina, l'OEA, i s membre associat de la Comunitat Andina de Nacions (CAN), entre d'altres.

La segent s una llista de les ambaixades i dels consolats de l'Uruguai a l'estranger: 

 Europa .


;
 Berln (Ambaixada);
 Hamburg (Consolat-General);
;
 Viena (Ambaixada);
;
 Bruselles (Ambaixada);
;
 Madrid (Ambaixada);
 Barcelona (Consolat-General);
 Santiago de Compostella (Consolat-General);
 Valncia (Consolat-General);
;
 Helsinki (Consolat-General);
;
 Pars (Ambaixada);
;
 Atenes (Ambaixada);
;
 Roma (Ambaixada);
 Mil (Consolat-General);
;
 La Haia (Ambaixada);
;
 Varsvia (Ambaixada);
 ;
 Lisboa (Ambaixada);
;
 Londres (Ambaixada);
;
 Praga (Ambaixada);
;
 Bucarest (Ambaixada);
;
 Moscou (Ambaixada);
;
 Ciutat del Vatic (Roma) (Ambaixada);
;
 Estocolm (Ambaixada);
;
 Berna (Ambaixada);

 Amrica del Nord .

;
 Ottawa (Ambaixada);
 Montreal (Consolat-General);
 Toronto (Consolat-General);
;
 Washington DC (Ambaixada);
 Chicago (Consolat-General);
 Houston (Consolat-General);
 Los Angeles (Consolat-General);
 Miami (Consolat-General);
 Nova York (Consolat-General);
;
 Ciutat de Mxic (Ambaixada);

 Amrica Central i el Carib .
;
 San Jos (Ambaixada);
;
 L'Havana (Ambaixada);
;
 San Salvador (Ambaixada);
;
 Ciutat de Guatemala (Ambaixada);
;
 Managua (Consolat-General);
;
 Ciutat de Panam (Ambaixada);
;
 Santo Domingo (Ambaixada);

 Amrica del Sud .
;
 Buenos Aires (Ambaixada);
 Crdoba (Consolat-General);
 Rosario (Consolat-General);
;
 La Paz (Ambaixada);
 Santa Cruz de la Sierra (Consolat-General);
;
 Braslia (Ambaixada);
 Belo Horizonte (Consolat-General);
 Florianpolis (Consolat-General);
 Porto Alegre (Consolat-General);
 Rio de Janeiro (Consolat-General);
 So Paulo (Consolat-General);
;
 Bogot (Ambaixada);
 Santiago de Cali (Consolat);
;
 Quito (Ambaixada);
;
 Asuncin (Ambaixada);
 Encarnacin (Consolat-General);
;
 Lima (Ambaixada);
;
 Caracas (Ambaixada);
;
 Santiago de Xile (Ambaixada);

 Orient Mitj .
;
 Al-Riyad (Ambaixada);
;
 Dubai (Consolat-General);
;
 Teheran (Ambaixada);
;
 Tel Aviv (Ambaixada);
;
 Beirut (Ambaixada);
;
 Ankara (Consolat-General);
 Istanbul (Consolat-General);

 frica .
;
 Luanda (Consolat-General);
;
 El Caire (Ambaixada);
;
 Kinshasa (Consolat-General);
;
 Pretria (Ambaixada);
 Ciutat del Cap (Consolat-General);

 sia .
;
 Sel (Ambaixada);
;
 Nova Delhi (Ambaixada);
 ;
 Tokio (Ambaixada);
;
 Kuala Lumpur (Ambaixada);
;
 Pequn (Ambaixada);
 Xangai (Consolat-General);

 Oceania .
;
 Canberra (Ambaixada);
 Sydney (Consolat-General);

 Organitzacions multilaterals .
 Brusselles (Missi de l'Uruguai a l'Uni Europea);
 Ginebra (Missi de l'Uruguai a les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals);
 Nova York (Missi de l'Uruguai a les Nacions Unides);
 Pars (Missi de l'Uruguai a la UNESCO);
 Roma (Missi Permanent de l'Uruguai a l'Organitzaci per a l'Alimentaci i l'Agricultura);
 Viena (Missi Permanent de l'Uruguai a les Nacions Unides);
 Washington DC (Missi Permanent de l'Uruguai a l'Organitzaci dels Estats Americans);

 Enllaos externs .
 Ministeri de Relacions Exteriors de l'Uruguai ;
 Consolat General de l'Uruguai a Barcelona ;
 Missions diplomtiques de l'Uruguai ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399011" title="Placidochromis turneri" nonfiltered="3899" processed="3881" dbindex="153920">

 Placidochromis turneri s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi i Tanznia, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399012" title="Placidochromis vulgaris" nonfiltered="3900" processed="3882" dbindex="153921">

Placidochromis vulgaris  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al llac Malawi (Malawi, frica Oriental).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Hanssens, M. 2004. The deep-water Placidochromis species. Pp. 104-197, a: Snoeks, J. (ed). The cichlid diversity of Lake Malawi/Nyasa/Niassa: identification, distribution and taxonomy. Cichlid Press, El Paso, Texas, Estats Units. Species Diversity Lake Malawai: 1-360.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399015" title="Richard Attenborough" nonfiltered="3901" processed="3883" dbindex="153923">

Sir Richard Samuel Attenborough, Baron Attenborough, CBE, va nixer el 29 d'agost de 1923 a Cambridge, (Anglaterra). s un prolfic actor, director i productor de cinema angls. s germ major del fams naturalista Sir David Attenborough.

 Biografia .

Va cursar estudis a Leicester i en la Real Acadmia d'Art Dramtic. El 1941 va comenar a treballar en el teatre, amb el que va aconseguir el seu debut en el cinema un any desprs amb una famosa cinta bllica de propaganda: Sang, suor i llgrimes de David Lean i Noel Coward.

L'xit com actor li arribaria en 1947 amb un dels clssics emblemtics del cinema britnic de la dcada: Histria d'una covardia, sobre la novella de Graham Greene. El paper de covard realitzat en aquest film gaireb ho va deixar encasellat per a sempre en el seu personatge, els trets emocionals del qual es van perpetuar, i es demostren a estones en cadascun dels films posteriors en qu va actuar, barrejant la covardia i la inseguretat amb l'adulaci i una forta personalitat.

Aquests dos papers, units al de l'assass adulador de Brighton, parc d'atraccions (1947), li van encasellar en aquest tipus de personatges en el cinema angls fins a Assumptes privats (A Private Progress, 1956 de John Boulting), amb la qual va donar un salt decisiu en la seva carrera com actor, convertint-se en estrella, i ampliant el seu registre cap al melodrama negre, el drama comproms i/o costumista i el cinema d'aventures. Per abans, Attenborough havia anat guanyant solidesa en el seu estil interpretatiu en ttols com A vida o mort (1946, de Michael Powell), al costat de David Niven i Flora Robson; el clssic melodrama negre The Lost People (1952, de Virgil Vogel), o la superproducci biogrfic-histrica The Magic Box (1951), que va suposar la seva primera collaboraci amb el director John Boulting.

En 1959 secunda a Peter Sellers en una altra reeixida pellcula que dirigeix Boulting (Ests b, Jack), i a l'any segent coprodueix i protagonitza Amarg silenci de Guy Green, retratant el drama del mn obrer en les figures de diversos miners rurals. En 1962 repeteix amb Boulting i Sellers en una comdia inoblidable: Joc per a dos, en la qual tamb destacava una deliciosa Mai Zetterling. Ja en 1963 apareix en el cinema nord-americ com secundari de luxe amb una cinta que es converteix gaireb immediatament en fita: La gran evasi (The Great Escapi de John Sturges), i desprs participa en ttols d'inters com El vol del Fnix (Robert Aldrich, 1965), al costat de James Stewart, Hardy Kruger i Peter Finch; El yang-ts en flames (The Sand Pebbles, 1966, de Robert Wise), en companyia de Steve McQueen i Candice Bergen, o l'aparatosa i convencional per no desdenyable L'extravagant Dr. Doolittle (1967, de Richard Fleischer), en un repartiment que liderava el gran Rex Harrison.

En 1964 realitza la qual resulta ser la seva millor creaci de la dcada, en un film convertit avui dia en emblemtic del cinema angls: Pla sinistre (de Bryan Forbes), brillant sobre les actuacions, d'altra banda excellents, de Kim Stanley i Nannette Newman; desprs, sobresurt en una petita comdia romntica (Els pecats de la sra. Blossom, 1968), i ja en 1971 roda tamb a Anglaterra el film que acomiada la seva carrera com actor protagonista -sent per a molts la seva millor interpretaci: es tracta de L'estrangulador de Rillington Place (Rillington Place, de Richard Fleischer), basada en fets reals. A mitjan els 70 collabora amb Otto Preminger en dos ttols de distint signe: Rosebud (1974) suposa un fracs de crtica i pblic absolut, per El factor hum (1979) s rebuda amb major entusiasme i encara avui es veu amb satisfacci. Finalment, en 1975 secunda a John Wayne, Mel Ferrer i Lesley Anne Down en el reeixit thriller Brannigan, de Douglas Hickox.

Tamb destacable com director, el seu debut en aquest camp es dna amb una comdia satrico-musical: Oh, quina guerra tan bonica! ("Oh, What a Lovely War!", 1969), que va contar amb un impressionant desfili d'estrelles del cinema britnic i d'Hollywood. A aquesta van seguir tres ttols de notable valia: El jove Winston (The Young Winston, 1972) sobre els anys de joventut de Winston Churchill, on Attenborough sobresurt com director d'actors (en aquest cas, Robert Shaw i Anne Bancroft, entre uns altres), Un pont massa lluny (A Bridge Too Far, 1977), l'ltima superproducci amb grans estrelles internacionals com Sean Connery, Michael Caine, Robert Redford i Liv Ullmann, entre molts uns altres, dedicada a la Segona Guerra Mundial, i Magic (d., 1978), thriller sobrenatural que cont una de les millors creacions de Anthony Hopkins. No obstant, el seu consagraci definitiva com realitzador no va arribar sin amb Gandhi (1982), ambiciosa superproducci anglonordamericana els preparatius de la qual i rodatge va dur al director nou anys de la seva vida, coronada aquest any per un immens i merescut xit en els cinemes de tot el mn, i per ser guardonada amb vuit premis Oscar a Hollywood. Les seves segents obstinacions continuen en primera lnia de qualitat i reconeixement: el musical adaptat directament de Broadway A Chorus Line (1985); el drama de denncia sobre l'Apartheid basat en fets i personatges reals de Sud-frica Crida Llibertat (1987), amb Denzel Washington i Kevin Kline; el fresc biogrfic que va catapultar a la fama a Robert Downey Jr. (Chaplin, de 1992), i una espcie de biografia de l'escriptor C. S. Lewis que frega el qualificatiu d'obra mestra: Terres de penombra (1993), amb Anthony Hopkins i Debra Winger. No obstant aix, en 1999 ens deixa una obra benintencionada per tan menor com oblidable: Mussol gris.

Desprs de la seva actuaci en una poderosa i alguna cosa incompresa cinta del mestre hind Satyajit Ray (Jugadors d'escacs) en (1977), Attenborough va deixar la interpretaci per un temps, fins a la seva tornada amb una de les cintes ms taquilleres de la histria del cinema: Parc Jurssic (1993, de Steven Spielberg), i amb un fcil remake a l'any segent del clssic nadalenc de 1949 D'illusi tamb es viu, titulat Miracle en la ciutat. Les seves ltimes interpretacions a destacar pertanyen a les pellcules Hamlet (1996, de Kenneth Branagh), potser la versi definitiva de l'obra de Shakespeare, i Elizabeth (1998).

 Curiositats .

Durant un temps es rumorej la seva tornada al cinema amb el paper d'Albus Dumbledore (a manera d'homenatge) en Harry Potter i el presoner d'Azkaban, d'Alfonso Cuarn, en substituci del difunt Richard Harris. Al final, un altre actor, Sir Michael Gambon, seria el triat per al paper.

El desembre de 2004, una de les seves filles va morir i una altra va resultar ferida a causa del Terratrmol de l'Oce ndic.

 Filmografia .
 The Snow Prince (2007);
 Puckoon (2002);
 Grey Owl ("Buho gris", 1999);
 Elizabeth (d., 1998) de Shekpar Kapur;
 El Mn Perdut: Parc Jurssic 2 (1997);
 En l'amor i en la guerra (1996);
 Hamlet (d., 1996) de Kenneth Branagh;
 Miracle en la ciutat (1994);
 Parc Jurssic ("Jurassic Park", 1993) de Steven Spielberg;
 Shadowlands ("Terres de penombra", 1993);
 Chaplin (d., 1992) de Richard Attenborough;
 Crida Llibertat (1987)de Richard Attenborough;
 A Chorus Line (1985) de Richard Attenborough;
 Gandhi (d., 1982) de Richard Attemborough;
 El factor hum ("The human factor", 1979) d'Otto Preminger;
 Magic (d., 1978)de Richard Attenborough;
 Jugadors d'escacs (1977) de Satyajit Ray;
 Un pont massa lluny ("A bridge too far", 1977);
 Rosebud (d., 1975) d'Otto Preminger;
 Conducta Unbecoming (1975);
 And Then There Were None (1975);
 Brannigan (d., 1975) de Douglas Hickox;
 El jove Winston ("The young Winston", 1972) de Richard Attenborough;
 A Severed Head (1971);
 L'estrangulador de Rillington Place (1971) de Richard Fleischer;
 Loot (1970);
 L'ltima magrana (1970);
 Oh, quina guerra tan bonica! ("Oh! What a lovely war", 1969) de Richard Attenborough;
 El mgic Christian (1969);
 Only When I Larf (1968);
 Els pecats de la senyora Blossom (1968) de Joe McGrath;
 L'extravagant Dr. Dolittle ("Dr. Doolittle", 1967) de Richard Fleischer;
 El Yang-Ts en flames o tamb cridat El caonero del Yang-Tz (1966) de Robert Wise;
 El vol del Fnix (1965) de Robert Aldrich;
 The Third Secret (1964);
 Pla sinistre (1964) de Bryan Forbes;
 Guns at Batasi (1964);
 La gran evasi ("The great escapi", 1963) de John Sturges;
 Only Two Ca Play ("Joc per a dos", 1962) de John Boulting;
 La llarga nit (1962);
 The Dock Brief (1962);
 Amarg silenci (1960) de Guy Green;
 S.O.S. Pacific (1960);
 La lliga dels homes (1960);
 Estrany afecte (1959);
 I'm All Right Jack ("Ests b, Jack", 1959) de John Boulting;
 Breakout (1959);
 Jet Storm (1959);
 Desert Patrol (1958);
 Dunkirk (1958);
 The Man Upstairs (1958);
 The Brothers in Law (1957);
 The Scamp (1957);
 P.T. Raiders (1956);
 The Baby and the Battleship (1956);
 A Private's Progress ("Assumptes privats", 1956) de John Boulting;
 The Ship That Died of Shame (1955);
 Eight O'clock Walk (1954);
 Father's Doing Fini (1952);
 The Gift Horse (1952);
 Hell Is Sold Out (1951);
 Operation Disaster - Morning Departure (1951);
 The Magic Box (d., 1951) de John Boulting;
 Morning Departure (1950);
 The Lost People (d., 1950) de Virgil Vogel;
 Boys in Brown (1949);
 The Guinea Pig (1948);
 Dulcimer Street (1948);
 The Smugglers (1948);
 Brighton Rock (1947);
 Dancing with Crime (1947);
 The Man Within (1947);
 Journey Together (1946);
 Escola de secrets (1946);
 A Matter of Life and Death ("A vida o mort", 1946) de Michael Powell;
 The Hundred Pound Window (1943);
 Schweik's New Adventures (1943);
 In Which We Serve ("Sang, suor i llgrimes", 1942) de David Lean i Noel Coward;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399018" title="El Castellar (Granera)" nonfiltered="3902" processed="3884" dbindex="153924">

El Castellar s una muntanya de 832 metres que es troba al municipi de Granera a la comarca del Valls Oriental. 

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 286109001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399019" title="Santa Maria de la Tallada" nonfiltered="3903" processed="3885" dbindex="153925">

Santa Maria de la Tallada s l'esglsia parroquial romnica de la Tallada d'Empord.

Histria.
Era la capella del castell de la Tallada, documentat durant els segles XIII i XIV com a domini directe dels comtes d'Empries. El temple s'esmenta des de l'any 1151 en el testament del cavaller Guillem Umbert de Bassella. Durant el segle XIII fou una de les esglsies que, dependent de la parrquia de Verges, contribua a les croades. El 1691, quan encara pertanyia al castell, apareix esmentada com a parrquia independent.

Arquitectura.

Situada dins el que era l'angle nord-est del recinte del castell. l'edifici actual fou alat al final del segle XII o a principis del XIII, durant els segles XV i XVI s'hi van fer obres de fortificaci i fou reformada en poca barroca.

s d'una nau amb absis semicircular, modificat i sobrealat amb una torre de defensa proveda d'espitlleres per a arma de foc. T volta apuntada i l'edifici est lliure d'arrebossats. Hi ha una capella a cada banda de la nau i una sagristia al costat de tramuntana dels segles XVII i XVIII.

A la faana principal, situada al costat oest, destaca la porta de tres arcs de mig punt en gradaci, llinda i timp llis, i resseguida per una arquivolta motllurada; la corona una finestra de doble esqueixada i ms amunt un campanar de cadireta de tres pilastres, amb uns arcs que semblen posteriors.

Al seu interior hi ha una imatge de Sant Galderic, patr dels pagesos catalans i patr municipal, feta amb fusta de xiprer l'any 1987.

Enllaos externs.

Web de l'Ajuntament de la Tallada;

Referncies.

Asensi, Rosa Maria; Pladevall, Antoni (2000), Guies Catalunya Romnica, El Baix Empord, Barcelona, Prtic. ISBN 84-730-66-375;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399020" title="Quentin Roosevelt" nonfiltered="3904" processed="3886" dbindex="153926">

Quentin Roosevelt (19 de novembre de 1897 - 14 de juliol de 1918) era el fill ms jove de l'ex-president estatunidenc Theodore Roosevelt. Ell va formar part de l'Exrcit de l'Aire dels Estats Units i esdeven un pilot de lluita a la Primera Guerra Mundial. Era molt popular entre els altres pilots i fou mort durant un combat aeri sobre Frana.
 Biografia .

Quentin Roosevelt, el fill petit de Theodore Roosevelt, noms tenia 3 anys quan el seu pare va esdevenir President. Era el favorit del seu pare i era un nen molt pcar.


Quentin va estudiar els estudis primaris a l'escola Episcopal High, a Alexandria, Virginia. Tenia una gran capacitatintellectual i al 1916 fou adms a la Universitat de Harvard.

Durant la seva adolescncia, es va enamorar de la jove Flora Payne Whitney, nta d'un dels homes ms rics dels Estats Units. Per amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial es va afiliar al servei militar, a l'aviaci. Va anar a servir a Frana com pilot, a l'esquadr aeri 95. 
A all, va ser abatut en una batalla. Els alemanys ho van aprofitar com propaganda amb un gran funeral i el Govern Francs li va otorgar una Creu de Guerra. El cos de Quentin Roosevelt fou traslladat al Cementiri Americ de la Segona Guerra Mundial de Normandia, molt a prop del cos del seu germ Ted Theodore Roosevelt Jr. que tamb fou mort a la campanya francesa de la Gran Guerra. 

Al 1921, Kermit Roosevelt, el germ de Quentin, va editar i publicar el llibre Quentin Roosevelt: A Sketch with Letters que consisteix en cartes que va enviar Quentin des de Frana i tributs que se li fan desprs de la seva mort. 


El 14 de juliol de 2008 es va fer una commemoraci a Frana sobre la mort de Quentin Roosevelt
 A Internet .
 curt documental sobre la mort de Quentin;
Pelcula de Quentin i el seu pare a la Gran Guerra;
Museu USAF;
almanac fotogrfic de Quentin Roosevelt;
commemoraci del 14 de julioll de 2008;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399024" title="Eubie Blake" nonfiltered="3905" processed="3887" dbindex="153927">
Hubert  James  Blake va nixer al n, 319 de Forrest Street, de Baltimore (Maryland), 7 de febrer de 1883   Brooklyn (Nova York) 12 de febrer de 1983. Fou un compositor, lletrista i pianista de Ragtime, Jazz i msica popular.

Fou molt de temps collaborador de Noble Sissle, Blake va escriure per Broadway el musical Shuffle Along, el 1921; va ser un dels primers musicals escrits i dirigits a Broadway totalment per afro-americans. Blake incloa composicions d xits tal com Bandana Days, Charleston Rag, Love Will Find A Way, Memories of You i I m Just Wild About Harry. El musical Eubie!, tra l entrada dels treballs de Blake a Broadway el 1978.

Blake va ser l nic fill de vuit que va sobreviure a la infncia tots els altres germans moriren petits. El 1894 la famlia es trasllad al 414 de North Eden Street, i ms tard al 1510 de Jefferson Street. El seu pare treballava al port de Baltimore com estibador guanyant, 9 dlars a la setmana.

En els ltims anys Blake deia que havia nascut el 1883, per el  seu carnet de la Seguretat Social i tots els documents oficials donen la data de naixement com l any 1887. Comen la formaci musical quan noms tenia quatre o cinc anys. Un dia anant de compres amb la seva mare, i donant voltes en una botiga de msica, puja en la banqueta d un orgue, i comen a tocar reunint una coll de gent al seu reds. Quan la seva mare el va trobar, el gerent de la botiga li digu: El nen s un geni! Seria criminal privar-lo de la oportunitat de fer us d aquest sublim talent que Du li ha donat. Els Blake compraren un orgue de 75.000 dlars pagant 25 centaus  la setmana. Quan Blake tenia set anys, va rebre classes d una vena, Margaret Marshall, una organista de l esglsia metodista. Als quinze anys i sense coneixement dels seus pares, tocava el piano en el bordell Aggie Shelton s Baltimore.

Diu Blake que la primera melodia que va compondre Charleston Rag, o va fer el 1899 quan tenia 12 anys, per no la va posar al paper pautat fins el 1915, quan aprengu a escriure la notaci musical.

El 1912 Blake comen a tocar en el vaudeville amb Jimmy Europe s  Society Orchestra amb l acompanyament de Vernon and Irene Castle s actor i balladors. La banda tocava msica Ragtime, que encara segueix sent molt popular avui dia. Poc temps desprs de la Primera Guerra Mundial, Blake s ajunt amb Noble Sissle i formaren un duo musical de vaudeville, el Dixie Duo. Desprs del vaudeville la parella comen a treballar en una revista musical, Shuffle Along, que incorporava moltes canons  que Blake havia escrit i el llibret era de F. E. Miller i Lyles Aubrey. Quan s estren el juny de 1921, Shuffle Along, es convert en el primer hit musical de Broadway escrit per, i sobre els afro-americans. Els musicals tamb introduren hits com I m Just Wild About Harry i Love  Will Find a Way.

El 1923, Blake feu tres films per Lee De Forest en aquells moments es posava en marxa el procs del so en el cinema. Interpretaven les canons; Noble Sissle i Eubie Blake amb llur can Affectonate Dan, Sissle & Blake Sing Snappy Songs amb Songs of Old Black Joe i My Swanee Home, i Eubie Blake Plays His Fantasy on Swanee River amb el tra de la interpretaci de Blake del seu Fantasy on SWanee River. Aquest films es conserven en la col lecci Maurice Zoury  recollida en la Biblioteca del Congres.

El juliol de 1910 Blake es cas amb Avis Elizabeth Cecelia Lee (1881-1938). Li havia proposat matrimoni en un dintre un taxi que ell havia llogat. Blake i Lee es coneixerien dintre un cercle d amistats a l entorn de 1895, i assistiren a la mateixa escola primria de Baltimore. El 1910 Blake port a la seva recent esposa a Atlntic City (Nova Jersey), on ja havia trobat feina en la discoteca Boathouse. 

El 1938 a l Avis, se li diagnostic tuberculosi i mori poc temps ms tard amb 58 anys d edat. De llur prdua Blake va dir   en la meva vida no sabia el que era estar sol. En primer lloc quan l Avis emmalalt, vaig pensar que noms tenia fred, per quan amb el pas del temps no millorava. Em feu anar al metge i descobr que tenia tuberculosi...suposo que jo des d aquell moment vaig entendre que noms era qesti de temps. 

Blake comen a fumar cigarretes quan tenia 10 anys, i continu fumant tota la vida. El fet de que fumava als 85 anys, ha estat utilitzat per alguns poltics en el cultiu del tabac als Estats Units, per fomentar el recolzament contra la legislaci anti-tabac.

Blake segu tocant i enregistrant fins el final de la seva vida. Mor el 1983 a Brooklyn tant sols cinc dies desprs e celebrar el seu 100 aniversari. Va ser enterrat en el Cypres Hills a Brooklyn, Nova York.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399028" title="Serra de Coma Roja" nonfiltered="3906" processed="3888" dbindex="153928">
La Serra de Coma Roja s una serra situada al municipi de Sitges (Garraf), amb una elevaci mxima de 325,7 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399030" title="Serra de la Cova Fumada" nonfiltered="3907" processed="3889" dbindex="153929">
La Serra de la Cova Fumada s una serra situada al municipi d'Olivella (Garraf), amb una elevaci mxima de 266,8 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399032" title="Serra de Ripoll" nonfiltered="3908" processed="3890" dbindex="153930">
La Serra de Ripoll s una serra situada al municipi de Sitges (Garraf), amb una elevaci mxima de 533,6 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399033" title="Serra del Lladre" nonfiltered="3909" processed="3891" dbindex="153931">
La Serra del Lladre s una serra situada al municipi de Sitges (Garraf), amb una elevaci mxima de 362,6 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399034" title="Serra del Parany" nonfiltered="3910" processed="3892" dbindex="153932">
La Serra del Parany s una serra situada al municipi d'Olivella (Garraf), amb una elevaci mxima de 198,1 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399035" title="Serra dels Gegants" nonfiltered="3911" processed="3893" dbindex="153933">
La Serra dels Gegants s una serra situada als municipis de Sant Pere de Ribes i Sitges (Garraf), amb una elevaci mxima de 214,1 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399036" title="Serra dels Paranys" nonfiltered="3912" processed="3894" dbindex="153934">
La Serra dels Paranys s una serra situada als municipis de Sant Pere de Ribes i Sitges (Garraf), amb una elevaci mxima de 109,3 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399037" title="Serra dels Pins" nonfiltered="3913" processed="3895" dbindex="153935">
La Serra dels Pins s una serra situada al municipi de Sitges (Garraf), amb una elevaci mxima de 255,3 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399038" title="Serra Saladella" nonfiltered="3914" processed="3896" dbindex="153936">
La Serra Saladella s una serra situada als municipis d'Olivella i Sant Pere de Ribes (Garraf), amb una elevaci mxima de 276,4 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399039" title="Serrat de les Llenties" nonfiltered="3915" processed="3897" dbindex="153937">
El Serrat de les Llenties s una serra situada al municipi d'Olivella (Garraf), amb una elevaci mxima de 269,3 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399040" title="Puig de l'liga (Canyelles)" nonfiltered="3916" processed="3898" dbindex="153938">

El Puig de l'liga s una muntanya de 460 metres que es troba entre els municipis d'Olrdola a l'Alt Peneds i de Canyelles al Garraf.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 278131001).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399042" title="Tur de les Tres Partions" nonfiltered="3917" processed="3899" dbindex="153939">

El Tur de les Tres Partions s una muntanya de 435 metres que es troba entre els municipis de Castellet i la Gornal i Olrdola a l'Alt Peneds i de Canyelles al Garraf.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399043" title="Quentin Roosevelt II" nonfiltered="3918" processed="3900" dbindex="153940">
Quentin Roosevelt II (4 de novembre de 1919 - 21 de desembre de 1948) era el quart fill de Theodore Roosevelt Jr.. Era nt de l'ex-President estatunidenc Theodore Roosevelt. El seu nom s en homenatge al seu tiet, Quentin Roosevelt, que va morir a la Primera Guerra Mundial al 1918.

Va estudiar a la Universitat de Harvard estudis de paleontologia. Desprs es va apuntar a l'exrcit americ. 

Quentin II mor en un accident aeri a prop de Hong Kong, el 21 de desembre de 1948. Fou enterrat en el lloc de la seva mort, per va ser exhumat i traslladat a un cementiri de Nova York.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399045" title="Mecanisme d'Anticitera" nonfiltered="3919" processed="3901" dbindex="153941">

El Mecanisme d'Anticitera s un artilugi que es pensa sigui un artefacte mecnic primitiu. Va ser descobert el 1900 pel pescador d'esponges Elies Stadiatos entre les restes d'un naufragi no molt lluny de la costa de l'illa grega d'Anticitera, entre Citera i Creta, la seva dataci aproximada s el 87 aC encara que altres recerques ms recents el situen entre el 150 aC i el 100 aC

Alguns historiadors hipotitzen que la mquina trobada a la nau romana naufragada, podia fer part d'un tresor saquejat de l'illa de Rodes i que es dirigiria a Roma per una celebraci organitzada en honor de Juli Csar.

s un dels primers mecanismes d'engranatges conegut, i es va dissenyar per poder seguir el moviment dels cossos celestes. D'acord amb les reconstruccions realitzades, es tracta d'un mecanisme que usa engranatges diferencials, la qual cosa s sorprenent ats que els primers casos coneguts fins al seu descobriment sn del segle XVI. 

D'acord amb els estudis inicials portats a terme per l'historiador Derek John de Solla Price, el dispositiu era una computadora astronmica capa de predir les posicions del Sol i de la Lluna al zodac, encara que estudis posteriors suggereixen que el dispositiu era bastant ms "intelligent". Emprant tcniques de tomografia lineal, Michael Wright, especialista en enginyeria mecnica del Museu de Cincia de Londres, ha realitzat un nou estudi de l'artefacte. Wright ha trobat proves que el mecanisme d'Anticitera podia reproduir els moviments del Sol i la Lluna amb exactitud, emprant un model epiciclic ideat per Hiparc, i de planetes com Mercuri i Venus, emprant un model ellptic derivat d'Apolloni de Perge. No obstant aix, se sospita que part del mecanisme podria haver-se perdut, i que aquests engranatges addicionals podrien haver representat els moviments dels altres tres planetes coneguts a l'poca: Mart, Jpiter i Saturn. s a dir, que hauria predit, amb un grau ms que respectable de certesa, les posicions de tots els cossos celestes coneguts a l'poca.

 Projecte d'Investigaci Antikythera .



El projecte d'investigaci Antikythera, un equip internacional de cientfics amb membres de la Universitat de Cardiff (M. Edmunds, T. Freeth), Universitat d'Atenes (X. Moussas. I. Bitsakis) i la Universitat de Tessalnica (J S Seiradakis), en collaboraci amb el Museu Arqueolgic d'Atenes (I.Magkou, M. Zafeiropoulou) i la Instituci Cultural del Banc de Grcia (A. Tselikas), usant tcniques desenvolupades per H.P (T. Malzbender) i X-tex (R. Hudland) per a l'estudi del mecanisme d'Antikythera, va desenvolupar una fotografia 3D basant-se en tomografia computarizada d'alta resoluci. 

El resultat va anar que es tracta d'una computadora astronmica que prediu la posici del sol i la lluna en el cel. L'artefacte mostra les fases de la lluna a cada mes utilitzant el model d'Hiparc. T dues escales en espiral que cobreixen el cicle Callippic (Quatre cicles Meton, 4x19 anys) i el cicle de Exeligmos (3 cicles Saros, 3x18 anys), predient els eclipsis de sol i lluna. El mecanisme s encara ms sofisticat del que es creia, amb un immens nivell d'enginy en el seu disseny.

Grcies a les tcniques actuals, s'ha pogut llegir el manual d'aquest aparell. En base a la forma de les lletres gregues (H. Kritzas) es va establir l'any de construcci del mecanisme, 150 al 100 a.c., ms antic del que s'estimava. El manual (Codex Antikytheriansis) ocult durant 21 segles, cont instruccions sobre com utilitzar la computadora astronmica i fa referncies a moviments planetaris i dos noms geogrfics: Hispania i Pharos. L'existncia en el manual del nom Hispania (       , la transcripci del qual s ISPANIA) ens fa pensar que s uns 50 anys ms antic. Sembla que els noms assenyalen els extrems del mn conegut, a l'oest Hispania i al sud Pharos (Alexandria). El fet de ser Hiparc el ms important astrnom de l'poca, s possible que aquest cientfic sigui qui va pensar el complicat mecanisme de l'instrument.

 El Mecanisme d'Anticitera i els Jocs Olmpics .

Philip Ball i Tony Freeth, van publicar al nmero 454 de 2008 de la Revista Nature que el mecanisme servia tamb per fixar amb exactitud la celebraci dels Jocs Olmpics a l'antiguitat. L'interior de l'artefacte t una inscripci que indica Nemea en referncia a un dels jocs que van ser ms importants, i Olimpia. Amb aquests dials es fixava amb precisi l'ltima lluna plena ms prxima al solstici d'estiu cada quatre anys, data en la qual s'iniciaven els jocs.

 Enllaos externs .
 www.etl.uom.gr: Pgina d'un recercador de la Universidad de Macedonia amb animacins del funcionament de la mquina;
 it.wikipedia.org: Russo, Lucio - The Forgotten Revolution: How Science Was Born in 300 BC and Why it Had to Be Reborn. Springer, 2004, ISBN 3-540-20396-6 ;
 Pastore, Giovanni, Antikythera E I Regoli Calcolatori, Rome, 2006, privately published ;
The Antikythera Calculator (Italian and English versions);
 Grup de Recerca del Mecanisme d'Anticitera.
 X-Tek Systems.
 Hewlett-Packard.
Jo Marchant, Archimedes and the 2000-year-old computer  New Scientist, December 12, 2008;
2000-year-old computer recreated video of how the device works, from New Scientist on YouTube, December 12, 2008 ;
Jo Marchant, Decoding the Heavens with video ;
The Heavens of Poseidon article written in Greek and English languages by John A. Koulouris,(Esq.) for Mythopedia / IN NOMINE Portal (Athens, Greece), regarding the discovery, history, research chronology, and Antikythera Mechanism Research Project.
  
USATODAY article 2008-07-30;
Video Feature Nature, July 30, 2008;
  
 
 
 
 ;
 ;
 
 
 
 
 
  
 
 
 
 
 
 
 
  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 
 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399046" title="Ivn Garca Corts" nonfiltered="3920" processed="3902" dbindex="153942">
Ivn Garca Corts, ms conegut com Miner (Gijn, 3 de juny de 1971), s un futbolista asturi. s germ del tamb futbolista David Garcia Corts, amb qui ha coincidit en diversos equips.

 Trajectria .

Miner es va formar en les categories inferiors de l'Sporting de Gijn. Deprs de passar pel juvenil i per l'equip B, a la 93/94 completa la seua progressi amb el seu debut en la primera plantilla sportinguista. Tot i semblar que es convertiria en un dels jugadors ms destacats de l'equip asturi durant la dcada dels 90, la segent temporada perd la titularitat i a l'altra, la 95/96, deixa El Molinn.

Fitxa per CD Chaves, de la Primera Divisi portuguesa, on gaudeix de la titularitat en els tres anys que hi milita, amb bons registres anotadors. Regressa al futbol espanyol a la 98/99, a les files del Cartagonova, de Segona Divisi B, per noms hi est un any abans de regressar a Portugal, esta vegada a l'Alverca, tamb de la mxima categoria lusa.

A la 00/01 fitxa pel Santa Clara, de la segona portuguesa, on contruibueix a pujar al seu equip de divisi. Miner seria titular eixe any i el primer a la mxima categoria, per els altres dos a Santa Clara, en el qual sofriria el descens de nou, tot just tindria participaci.

Desprs de la segona etapa portuguesa, retorna a la Segona Divisi B espanyola amb l'andals Micalense, on disputaria una trentena de partits. De volta a Astries al 2005, juga una campanya en el Marino de Luanco abans de signar pel Ribadesella, ja de la Tercera Divisi.

 Clubs .
 89-90 Sporting juvenil;
 90-93 Sporting At. ;
 93-95 Sporting de Gijn;
 95-98 Chaves;
 98-99 Cartagonova;
 99-00 Alverca;
 00-04 Santa Clara;
 04-05 Micaelense;
 05-06 Marino;
 06-09 Ribadesella;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399047" title="Temporada 1928-29 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="3921" processed="3903" dbindex="153943">
La temporada 1928-29 del Campionat de Catalunya de futbol fou la trentena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1928-29 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

La temporada 1928-29, a causa de l'inici de la lliga espanyola, el campionat es redueix a 6 equips i es juga de setembre a novembre. Canvia la denominaci de Primera A a Primera Categoria. Els tres darrers classificats disputaren una fase de promoci amb els set millors clubs de segona. El RCD Espanyol es proclam campi.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: RCD Espanyol;
 Classificats per Campionat d'Espanya: RCD Espanyol, CE Europa i FC Barcelona;
 Descensos: CE Sabadell FC i FC Terrassa;
 Ascensos: CE Jpiter i FC Badalona;

 Segona Categoria .
Amb la reestructuraci del campionat, la Primera B s'amplia a 12 equips i adopta el nom de Segona Categoria Preferent. Es divid en tres grups de quatre equips. 







Els quatre millor classificats, Badalona, Sant Andreu, Jpiter i Manresa, disputaren el campionat de la categoria en semifinals i final. 

A semifinals:



|}

Pel tercer lloc:


|}

A la final:


|}
El CE Jpiter es proclam campi de Segona Categoria Preferent.

Els tres segents clubs millor classificats, Gimnstic de Tarragona, Martinenc i Palafrugell disputaren el Torneig d'Eliminaci per aconseguir dues places per al Campionat de Promoci. Els resultats foren: Palafrugell 4 - Martinenc 3, Martinenc 2 - Gimnstic 1, Palafrugell 5 - Gimnstic 2 i Martinenc 2 - Palafrugell 0. Martinenc i Palafrugell assoliren la classificaci.

Els tres darrers classificats de Primera (Sants, Sabadell i Terrassa) i 7 equips de Segona Preferent (els sis millors classificats, Jpiter, Sant Andreu, Manresa, Badalona, Martinenc i Palafrugell, ms el Grcia, que havia baixat de Primera la temporada anterior) disputaren la Promoci per tres places a la mxima categoria la propera temporada.


FC Badalona, CE Jpiter i UE Sants aconseguiren la plaa per Primera la propera temporada.

 Tercera Categoria .
La tercera categoria del Campionat de Catalunya de futbol (anomenada de Segona Categoria) es disput seguint criteris regionals.

A la demarcaci de Barcelona estigu formada pels segents equips:

Grup A: US Poble Nou, Atltic Club del Tur, FC Artiguenc-Llevant, UA d'Horta, Catalunya de Les Corts i US Atltic Fortpienc;
Grup B: Granollers SC, SC Mollet, FC Ripollet i Popular d'Arenys;
Grup C: FC Gell, FC Santfeliuenc, CD Sitges, FC Santboi, FC Vilafranca i UE Vilafranca;
Grup D: Vic FC, Flor de Lis, UE Sant Vicen i CE Sria;

El FC Santboi es proclam campi de Barcelona de la categoria. El club es classific per disputar la promoci d'ascens a Segona Categoria Preferent.

La classificaci final al campionat de Girona va ser: UD Girona 26 punts (campi); Palams SC 17; L'Escala FC 17; Uni Sportiva de Figueres 13; Club Ceida 13; Olot FC 12; Ateneu Social Democrtic de Girona 10 i US Bisbalenca 4.

El FC Tarragona es proclam campi del Campionat de Tarragona.

Al campionat de Lleida participen els equips: FC Trrega, Camarasa, SC Mollerussa, Lleida Calaveres, FC I.leida B, Miralcamp i Castelldans.

Els campions de Tarragona, Girona i el segon i tercer de Barcelona disputaren el Torneig de Campions per buscar dos clubs per disputar amb el Santboi la promoci d'ascens a Segona Preferent. El clubs foren FC Artiguenc-Llevant, Vic FC, UD Girona i FC Tarragona. Assoliren les dues places en disputa FC Artiguenc-Llevant i UD Girona.

Els tres darrers classificats de cada grup de Segona Preferent (Lleida, Grcia i Atltic) i els tres classificats de Segona (Santboi, Artiguenc i Girona) disputaren la promoci a Preferent.




|}

Grcia FC i Atltic FC de Sabadell mantingueren la categoria. El FC Santboi assol l'ascens i el FC Lleida perd la categoria.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399051" title="Les Juvees" nonfiltered="3922" processed="3904" dbindex="153944">

Les Juvees es localitzen a l'extrem Nord del riu Girona. El topnim fa referncia a antigues casetes, actualment en runes o reconstrudes, les quals foren utilitzades com a llar en temps de recollecta. Els pobladors del vall distingiren entre les Juvees d'Enmig i les Juvees de Dalt. Actualment els cultius que apareixen al seu voltant estan mig abandonats, frut del difcil accs a les terres, ja que els camins que hi han es destinaren al transport dels productes agrcoles per mitj de burres. Actualment aquests camins s'utilitzen per fer senderisme

 Enllaos externs .

 Mapa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399054" title="Comodor de l'Aire" nonfiltered="3923" processed="3905" dbindex="153945">

Comodor de l'Aire (angls: Air Commodore, abreujat Air Cdre a la RAF, AIRCDRE a la RNZAF i a la RAAF, A/C a l'antic RCAF) s un rang de la RAF, aix com a diverses forces aries ms de pasos de la Commonwealth. Se situa entre Capit de Grup i Vicemariscal de l'Aire.

 Preeminncia .
Comodor de l'Aire s un rang de 1 estrella i t el codi OF-6 a la OTAN. s equivalent a Comodor a la Royal Navy o a Brigadier a l'Exrcit britnic o als Marines Reials.

El rang equivalent al Cos Auxiliar Femen de l'Aire (WAAF), al Cos Femen de l'Aire (WRAF) i al Servei d'Infermeria de la Reial Fora Aria Princesa Maria (PMRAFNS) era Comandant de l'Aire (Air Commandant)

El rang de Mariscal de l'Aire s immediatament superior al de Capit de Grup , i immediatament subordinat al de Vicemariscal de l'Aire.

 Origens .
L'1 d'abril de 1918, la recentment creada RAF adopt els seus ttols d'oficial dels de l'Exrcit britnic, i els oficials que actualment sn Comodors de l'Aire eren Brigadiers. En resposta a la proposta de que la RAF hauria de fer servir els seus propis rangs, se sugger que podria fer servir els de la Royal Navy, afegint el mot Air al davant del ttol naval. Com que l'Almirallat protest per aquesta modificaci dels seus ttols, s'acord que la RAF pogus crear els seus ttols basant-se en els de la Navy. Tamb es propos que els rangs aeris es derivessin del mot Ardian, que derivava de la combinaci dels mots galics per cap (ard) i ocell (eun), amb la forma sense modificar d'Ardian pel rang equivalent a Almirall i Mariscal, i amb el terme Ardian de Vol  Quart Ardian emprat pel rang equivalent a un Brigadier i a un Comodor.  Tanmateix, es prefer la frmula Comodor de l'Aire i s'adopt l'1 d'agost de 1919.

 Insgnia .
La insgnia de rang consisteix en 1 barra blau cel (amb una franja negra als costats), al damunt d'una franja blau cel amb els costats negres ms gruixuda. Es llueix a les bocamnigues o a les espatlles de l'uniforme de vol.

L'estendard d'un Mariscal en Cap de l'Aire s una banda horitzontal en vermell, sobre un fons blau gris i una banda blau fosc a les puntes.

El distintiu per un vehicle mostra 1 estrella blanca sobre un fons blau



Comodors de l'Aire honorifics .

Els esquadrons de caces i les estacions de caces poden tenir Comodors de l'Aire honorfics. Per exemple, el Prncep Carles s Comodor de l'Aire honorfic de RAF Valley, i Winston Churchill ho era del 615 Esquadr.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399055" title="Cardenal Mendoza" nonfiltered="3924" processed="3906" dbindex="153946">

Pedro Gonzlez de Mendoza (Guadalajara, 3 de maig de 1428 -   Guadalajara, 11 de gener de 1495), eclesistic i poltic castell, un dels millors exemples del pas del mn medieval al modern, al llarg del segle XV. Fou el cinqu fill d'igo Lpez de Mendoza, primer marqus de Santillana, i de la seva esposa Catalina de Figueroa. Pedro Gonzlez fou predestinat a la carrera eclesistica des del seu naixement.

 Biografia .

Va passar la seva infncia a Guadalajara, fins l'any 1442 en que el seu pare l'envi a Toledo per educar-se junt al seu tiet, el aleshores  arquebisbe, Gutierre lvarez de Toledo. All estudi Retrica, Histria i Llat, fins a la mort dels seu protector el 1445. 
Desprs pass a estudiar Cnons i Lleis a la Universitat de Salamanca entre 1446 i 1452, doctorant-se en ambdues branques de Dret: el civil i l'eclesistic.

 A la Cort de Joan II .

El 1452 arriba a la cort de Joan II, on es nombrat capell de la capella reial. Dos anys desprs, l'any 1454, mora el rei Joan II i Pedro Gonzlez seria designat bisbe de Calahorra i Santo Domingo de la Calzada.

 A la Cort d'Enric IV .

El maig de 1455, el nou rei, Enric IV de Castella, organitz una campanya contra el Regne de Granada, en la que participaren el marqus de Santillana i la majoria dels seus fills, germans de don Pedro. Abans de partir, el marqus feu testament tot llegant al seu cinqu fill, don Pedro, el senyoreig sobre les viles de Pioz i El Pozo de Guadalajara.

Quant mor el seu pare, el mar de 1458, don Pedro passa a encapalar la poderosa famlia dels Mendoza, que ms tard donaria orgen a varies lnies de l'alta aristocrcia castellana, com la Casa del Infantado o la del marquesat de Mondjar.

Don Pedro va formar part activa, sempre lleial a Enric IV, en les lluites contra la noblesa llevantisca i sempre enfrentat al arquebisbe de Toledo Alfonso Carrillo i a Juan Pacheco, marqus de Villena, els seus grans rivals a la Cort. 

El mar de 1460, Pacheco, aleshores favorit del rei, envi tropes contra Guadalajara, la vila on els Mendoza mantenen el seu domini, aconseguint apoderar-se d'ella. Nombr nous crrecs favorables al seu partit i declar fora de la llei a Diego Hurtado de Mendoza segon marqus de Santillana i als seus germans, els quals van tenir que fugir a Sigenza. No obstant, no va durar molt la mala fortuna familiar i don Pedro va aconseguir fer les paus amb el rei i inclus enemistar-lo amb el de Villena, facilitant aix l'arribada d'un nou favorit a la Cort, don Beltrn de la Cueva, familiar de Diego Hurtado de Mendoza, segon marqus de Santillana i germ gran de don Pedro. 

A partir de 1462, la lleialtat dels Mendoza a Enric IV, es tradu en un recolzament permanent als drets de la seva filla Joana la Beltraneja enfront l'aposta de Carrillo i Pacheco pels germanastres del rei: Alfons i Isabel.

El rei depengu cada cop ms del recolzament dels Mendoza i no va tardar en esclatar la guerra civil. El 1465 l'arquebisbe Carrillo va treure la corona a un ninot que representava a Enric IV i el seu partit es va aixecar en armes, recolzant els drets del petit Alfons, germanastre del rei. En aquell context, Pedro Gonzlez de Mendoza dispos que el seu germ igo Lpez de Mendoza i Figueroa custodis a la princesa Juana a la fortalea de Buitrago i que tropes del seu germ Diego Hurtado de Mendoza defensesin els territoris que la familia tenia a la frontera del Regne d'Arag, amb objectiu d'evitar l'entrada al Regne de Castella del princep Ferran II d'Arag a rel del seu casament amb la princesa Isabel la Catlica. 

El recolzament al Rei no fou gratut. Amb l'habilitat indicada per l'obtenci de nous crrecs eclesistics que li donarien importants beneficis econmics, don Pedro obtingu el 1469 el crrec d'abat de San Zoilo, a Carrin de los Condes, per bula papal de Pau II i tamb, a petici d'Enric IV davant el Papa, ser nombrat arquebisbe de Sevilla.

Parallelament, la mort del princep Alfons l'estiu de 1468, no va supusar la fi de la rebelli. Carrillo apost per la jove Isabel, germana del princep mort i futura reina Isabel la Catlica. 

Els Mendoza mantingueren ferma la seva aposta per la princesa Joana, a tal punt, que consideraren com una traici el fet de que el rei Enric ceds els drets de la seva hija i, malgrat que fins aleshores s'havien mantingut com els principals valedors dels drets legtims de Joana la Beltraneja, a partir de 1473 don Pedro Gonzlez de Mendoza, junt a tots els seus germans, es van passar al bndol de la princesa Isabel, per la rivalitat, en la carrera eclesistica, amb l'arquebisbe Carrillo.

Des de aleshores, Pedro Gonzlez de Mendoza i tota la seva familia, permaneixerien al costat de la futura reina. Morts Pacheco i Enric IV, acud, al desembre de 1474, a Segovia a la coronaci d'Isabel la Catlica i all solvent definitivament les rivalitats amb Carrillo, que decid pasar-se al bndol de donya Joana i iniciar una nova guerra. El Cardenal Mendoza constitu un recolzament decisiu per la causa isabelina durant la Guerra de Successi Castellana contra els partidaris de Joana la Beltraneja. A partir de la batalla de Toro, on particip activament, amb tota la seva familia, es convert en un dels principals consellers dels Reis Catlics, sobretot en asumptes religiossos.

 A la Cort dels Reis Catlics .

La collaboraci del Cardenal i els Monrques fou inmediata i total, sense fisures, rebent nous nombraments com al 1477 com Abat de Fcamp, a Normandia i an l'any segent en administraci perptua el bisbat d'Osma. Fou determinant tamb, el ja Cardenal, en els primers mesos de 1492 per l'elecci del nuevo confessor de la reina Isabel, que substituira a frai Hernando de Talavera. 

 Arquebisbe de Toledo .

El 1 de juliol de 1482, havia mort el revolts don Alfons Carrillo de Acua, arquebisbe de Toledo. Quedava vacant aix la seu primada hispana. El 13 de novembre de 1482, Pedro Gonzlez de Mendoza reb del papa Sixt IV el nombrament d'arquebisbe de Toledo, abandonant el reste dels seus crrecs, menys el de bisbe de Sigenza.

 Guerra de Granada i Descobriment d'Amrica .


Finalitzada al 1479 la guerra amb Portugal i afirmats els drets al tro, els reis buscren nous objetius al seu regnat: la unitat peninsular i religiosa. Les expedicions militars de primavera i estiu contra el Regne de Granada es van intensificar a partir de 1485. Tots els Mendoza participren, campanya rere campanya; el 1485, trobem al Cardenal, a Crdova, acompanyant a Ferran el Catlic, dos anys desprs, al 1487, entrant a Mlaga i, finalment, al 1492, collocant el pend castell, a l'Alhambra de Granada.

Adems del problema dels conversos, pel que don Pedro sempre tingu postures comprensives, la seva actitut poltica fou de gran importncia pel viatje de Cristbal Coln al Nou Mn. El bloc sempre homogni dls Mendoza, amb el Cardenal Pedro Gonzlez al capdavant, fou un dels grans impulsors per aconseguir l'aprobaci reial i, sobre tot, la consecuci del inters i el comproms de la reina.

 Vida privada .

Se li coneixen, per les crniques, tres fills al Cardenal; dels amors que a partir de 1460, tingu amb Menca de Lemos, acompanyant de la reina Joana, nasqueren dos fills, Rodrigo Diaz de Vivar i Mendoza, el 1462, futur Marqus del Cenete, i Diego, el 1468, futur Compte de Mlito i Senyor de Almenara. El 1476, deman la legitimaci dels seus dos fills a la reina Isabel, que li fou conceguda el 15 de juny. El tercer fill del cardenal, Juan Mendoza, nasqu de la seva relaci amb Ins de Tovar.

Don pedro mor a Guadalajara el 11 de gener de 1495 desprs de gaireb un any prostat per una greu enfermetat renal. Deix com hereu de tots els seus bns a l'Hospital de la Santa Cruz de Toledo. El seu fretre, acompanyat pels Reis, en una solemne comitiva que va durar quatre dies, trasllad el cadver des de Guadalajara fins a Toledo, on fou enterrat en el presbisteri de la Catedral de Toledo.

 Bibliografia .

 Historia de Guadalajara y sus Mendozas en los siglos XV y XVI, 4 Tomos / Layna Serrano, Francisco. Guadalajara: Aache ediciones, 1993-1996. ISBN 84-87743-28-5;
 Los Mendoza y el Renacimiento Espaol / Nader, Helen. Guadalajara: Institucin Provincial de Cultura "Marques de Santillana". Diputacin de Guadalajara, 1985. ISBN 84-505-3156-X;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399056" title="Quentin Smith" nonfiltered="3925" processed="3907" dbindex="153947">
Quentin Smith (27 d'agost del 1952, Rhinebeck, Nova York) s filsof i professor universitari de la Universitat de Wester Michigan. s molt conegut pel seu treball en les especialitzacions de filosofia del temps, filosofia del llenguatge, filosofia de la fsica i filosofia de la religi. Ateu. Smith ha publicat ms de 140 articles i llibres. s editor de l'editorial Prometheus Books i entre 2001-07 va ser editor en cap de Philo..

 Publicacions .
Theism and Naturalism: New Philosophical Perspectives. (co-editat amb Paul Pistone).
The Uncreated Universe. (co-editat amb Adolf Grnbaum). Oxford: Oxford University Press, forthcoming.
Epistemology: New Essays (Editor) Oxford: Oxford University Press, 2008. ISBN 0199264945;
Einstein, Relativity and Absolute Simultaneity. (co-editat amb William Lane Craig). New York: Routledge, 2007. ISBN 0415701740;
Time, Tense and Reference (co-editat amb A. Jokic). Cambridge MA: MIT Press, Octubre 2003. ISBN 0262100983;
Consciousness: New Philosophical Perspectives (co-editat amb A. Jokic). Oxford: Oxford University Press, 2003. ISBN 0199241295;
Ethical and Religious Thought in Analytic Philosophy of Language. New Haven: Yale University Press, 1997. Pp. 264. ISBN 0300062125;
Time, Change and Freedom. (co-autor amb L. Nathan Oaklander). New York: Routledge, 1995, pp. 218. ISBN 0415102499;
The New Theory of Time. (co-authored and co-edited with L. Nathan Oaklander). New Haven: Yale University Press, 1994. Pp. 378. ISBN 0300057962;
Theism, Atheism and Big Bang Cosmology. (co-autor amb William Lane Craig). Oxford: Oxford University Press, 1993. Pp. 357. ISBN 019826383X;
Language and Time. 1 Edici. New York. Oxford University Press. 1993. pp. 259. ISBN 0195155947;
The Felt Meanings of the World: A Metaphysics of Feeling. Purdue University Press :West Lafayette, 1986. ISBN 0911198768;

 Referncies .


 Enllaos externs .
pgina web de Quentin Smith;
collecci d'assajos a infidels.org;
debat de Quentin Smith amb Lane Craig sobre l'existncia de Du;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399059" title="El conte de la criada" nonfiltered="3926" processed="3908" dbindex="153948">
El conte de la criada (ttol original en angls The Handmaid's Tale) s una novella de cincia-ficci amb elements distpics i feministes, de l'autora canadenca Margaret Atwood, publicada originalment el 1985. Ha estat publicada al nostre pas traduda al castell com El cuento de la criada ISBN 843220563X

La novella explora com se'n surten en el futur les dones subjugades en un 
rgim totalitari i pseudo-teocrtic que governa la Repblica de Gilead, 
el que havien estat els Estats Units d'Amrica. 
Les lleis que marquen tipus de vestit diferents tenen un paper fonamental 
en la imposici del control social dins de la nova societat.
La majoria de la poblaci ha esdevingut estril, i les criades sn dones 
esclavitzades destinades a engendrar els nous ciutadans.
La histria es narra des del punt de vista de Offred, una dona frtil, 
que ha estat esclavitzada com a criada, desprs d'intentar fugir al Canad.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399060" title="Serra de Cabrerola" nonfiltered="3927" processed="3909" dbindex="153949">
La Serra de Cabrerola s una serra situada al municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva).

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399062" title="Serra de Clar" nonfiltered="3928" processed="3910" dbindex="153950">
La Serra de Clar s una serra situada als municipis de Massanes i Riudarenes (Selva), amb una elevaci mxima de 273,0 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399063" title="Serra de Clopers" nonfiltered="3929" processed="3911" dbindex="153951">
La Serra de Clopers s una serra situada al municipi de Massanes (Selva), amb una elevaci mxima de 258,4 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399064" title="Serra de Coguls" nonfiltered="3930" processed="3912" dbindex="153952">
La Serra de Coguls s una serra situada al municipi de Vilob d'Onyar (Selva), amb una elevaci mxima de 156,0 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399065" title="Serra de Fogueres" nonfiltered="3931" processed="3913" dbindex="153953">
La Serra de Fogueres s una serra situada al municipi d'Arbcies (Selva), amb una elevaci mxima de 497,2 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399066" title="Erich Marcks" nonfiltered="3932" processed="3914" dbindex="153954">


Erich Marcks  (6 de juny de 1891   12 de juny de 1944) va ser un general alemany d'artilleria durant la Segona Guerra Mundial. Va ser un dels millors generals de la Wehrmacht, posseint grans coneixements tcnics i la curiositat d'esperit de l'investigador. Els experts el consideren digne d'haver ocupat els crrecs ms alts de responsabilitat. Un dels punts remarcables de la seva personalitat era que donava als seus collaboradors una llibertat d'opini absoluta.

 Biografia .
Nascut a Berlin-Schneberg, era fill de l'historiador alemany del mateix nom. Comen estudis avanats de filosofia a Friburg al 1909. Va abandonar els seus estudis desprs de 3 semestres i per ingressar a l'Exrcit alemany a l'octubre de 1910. A inicis de la dcada dels 30 va ser destinat com a cap d'afers pblics del Ministeri de les Forces Armades alemany, i entre 1932 i 1933 serv en aquesta posici pels Cancellers Franz von Papen i Kurt von Schleicher. L'1 d'abril de 1939 va ser promogut a Generalmajor

Durant la Batalla de Frana, mentre que servia com a cap d'estat major del Divuit Exrcit del Generaloberst Georg von Kchler, Marcks alter els plans de bombardeig alemany per evitar els bombardeig de la ciutat de Bruges i el dels ponts de Pars, en la creena de que el significat histric d'aquests llocs requeria la seva preservaci, encara que fos en temps de guerra. A l'agost de 1940, Marcks treball en els plans inicials per a la invasi de la Uni Sovitica; per finalment el seu pla va ser considerat massa simple i va ser abandonat (sent encarregat al General Friedrich Paulus l'elaboraci d'un altre projecte). El 12 de desembre de 1940 pass a comandar la 101a Divisi Jger, i l'1 de mar de 1941 va ser promogut a Generalleutnant. Participant a l'Operaci Barbarroja, Marcks va resultar greument ferit a Ucrana el 26 de juny de 1941 mentre que exercia de comandant de la 101a Divisi d'Infanteria Lleugera. De resultes se li va haver d'amputar la cama dreta (dos dels seus tres fills van caure durant la Guerra Germano-Sovitica. Per les accions d'heroisme al capdavant de la seva unitat va rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. 

Desprs d'un llarg perode de convalescncia i de la implantaci d'una prtesi, l'OKH el va destinar des del 14 de mar de 1942 com a comandant de la 337a Divisi d'Infanteria a Pars, restant all fins al 20 de setembre, en que va ser promogut a Comandant del LXVI Cos a Clermont-Ferrand, el LXXXVII Cos a Bretanya i, finalment, el LXXXIV Cos a Saint-L, a Normandia, i des d'aquell comandament hauria de fer front a la invasi aliada de Normandia. Era un dels escassos generals de la Wehrmacht que creia que era realment possible que la invasi arribs per Normandia. 

El 12 de juny de 1944, mentre que realitzava el seu recorregut habitual a travs de les posicions alemanyes, el seu vehicle va ser atacat per caa-bombarders, seccionant una artria al general que li provoc la mort. Est enterrat al costat de la Nacional 800, prop de Saint-L.

El General Marcks va rebre les Fulles de Roure a ttol pstum.

A la pellcula El dia ms llarg, Erich Marcks va ser interpretat per l'actor alemany Richard Mnch, fent-se relleu especialment de la coincidncia que el dia del Desembarcament de Normandia coincidia amb el seu 59 aniversari.

 Historial militar .
 Promocions .
 Einjhriger-Freiwilliger - 01/10/1910;
 Leutnant - 19/12/1911 ;
 Oberleutnant;
 Hauptmann;
 Major - 01/06/1929;
 Oberstleutnant - 01/10/1933;
 Oberst - 01/09/1935;
 Generalmajor - 01/04/1939;
 Generalleutnant - 01/03/1941;
 General der Artillerie - 01/10/1942;

 Comandaments i destins .
 Cap de l'Estat Major del VIII.Armee-Korps - 01/10/1935 - 25/10/1939;
 Cap de l'Estat Major del 18.Armee - 25/10/1939 - 10/12/1940;
 Comandant de la 101.Jger-Division - 10/12/1940 - 26/06/1941;
 Comandant de la 337.Infanterie-Division - 25/03/1942 - 20/09/1942;
 Comandant del LXVI.Armee-Korps - 20/09/1942 - 01/10/1942;
 Comandant del LXXXVII.Armee-Korps - 01/10/1942 - 01/08/1943;
 Comandant del LXXXIV.Armee-Korps - 01/08/1943 - 12/06/1944;

 Condecoracions .
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure;
 Creu de Cavaller: 26/6/1941 (328) com i Generalleutnant, Kdr. 101.leichten Infanterie-Division / LII.Armee-Korps / 17.Armee / Heeresgruppe Sd;
 Fulles de Roure: 24/06/1944 (503), a ttol pstum, com General der Artillerie and Kom.Gen. LXXXIV.Armee-Korps / 7.Armee / Heeresgruppe B (D) / OB West;
 Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (05/1915);
 Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (25/09/1914);
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe (29/09/1939) ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe (21/09/1939);
 Creu Hansetica d'Hamburg;
 Insgnia de Ferit 1918 en negre;
 Insgnia de Ferit 1939 en Or;
 Creu d'Honor dels Combatents 1914-18;
 Creu dels 25 anys de Servei a les Forces Armades;
 Medalla dels 12 anys de Servei a les Forces Armades;
 Menci al Wehrmachtbericht: 13/06/1944;









Referncies.


- Axis Biographical Research (Erich Marcks)

Biografia de Marcks en francs









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399067" title="Ximena Daz" nonfiltered="3933" processed="3915" dbindex="153955">
Ximena Daz o Donya Ximena (cap el 1054 - 1115) fou l'esposa de Rodrigo Daz de Vivar El Cdd, reina de Valncia entre 1093 i 1102.

 Famlia .

Ximena Daz era filla del comte d'Astries don Diego Rodriguez de las Astries (cap al 1034) i de la comtessa Donya Cristina Fernndez. 

La histria de la familia de Ximena s un misteri. Segons l'opini de Mara Ema Escobar, en aquesta famlia hi ha quelcom estrany doncs les dades que se'n coneixen no encaixen entre s, com si s'hagus intentat tapar alguna cosa estranya. 

 Matrimoni i fills .
Es va casar el juliol de 1074 amb Rodrigo Daz de Vivar, El Cid, com poltica d'apropament entre els nobles d'Alfons VI de Castella. Amb El Cid, Ximena tingu tres fills:

 Cristina Rodrguez (cap el 1075 - ?) casada en segones nupcies amb Ramir Sanxes. Donya Elvira en el Cantar del Mo Cid;
 Diego Rodrguez (cap el 1076 - 1097) mort amb 19 anys a la batalla de Consuegra;
 Maria Daz de Vivar (cap el 1077 - 1105) casada en segones nupcies amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona. Donya Sol en el Cantar del Mo Cid.

 Senyora de Valncia .
A la mort del Cid, al 1099, sostingu el Setge de Balansiya enfront els atacs almorvits amb l'ajut del seu gendre Ramon Berenguer III, per finalment no pugu mantenir Valncia. El 1102, la ciutat de Valncia fou ocupada per Yusuf Mazdali ibn Banlunka i Ximena i la poblaci foren escoltats per l'excit d'Alfons VI de Lle, cos seu. Donya Ximena es va retirar al monestir de Sant Pedro de Cardea, en el que mor el 1115.

 Sepulcre .
Fou enterrada junt al Cid a Sant Pedro de Cardea. El 1921 es traslladaren les seves restes a la Catedral de Burgos, on encara hi permanixen.






 Enllaos externs .
 Arbre genealgic de la familia de Ximena;
 Genealoga de Ximena;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399068" title="Quentin G. M. Smythe" nonfiltered="3934" processed="3916" dbindex="153956">
Quentin George Murray Smythe VC (6 d'agost de 1916 - octubre de 1997) era un militar sudafric que t la Creu Victria, la ms alta condecoraci al valor militar a la Gran Bretanya i, per extensi, a la Commonwealth.

Als 25 anys, era un sergent de les Forces Sudafricanes de la Segona Guerra Mundial quan va guanyar la Creu Victria. Ho va fer per una batalla al 5 de juny de 1942 a l'rea d'Alem Hamza, al Desert Occidental d'Egipte. Ell, ferit, va agafar el domini sobre la seva tropa i va atacar i capturar molts enemics d'una posici anti-tanc. Aix va sortir als mitjans de comunicaci (London Gazzete de l'11 de setembre de 1942).

Posteriorment arribaria al rang de Capit. Va morir de cncer al 1997 a Durban, Sudfrica. Desprs de ser militar, exerc de granger. Era un conservacionista i un amant dels animals. Noms hi va haver tres sudafricans ms que van aconseguir la Creu Victria a la Segona Guerra Mundial.

 Enllaos externs .
Q.G.M Smythe als Arxius Nacionals del Regne Unit;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399071" title="David Garcia Corts" nonfiltered="3935" processed="3917" dbindex="153957">
David Garcia Corts (Gijn, 9 de novembre de 1972) s un futbolista asturi. s germ del tamb futbolista Miner, amb qui ha coincidit en diversos equips al llarg de la seua carrera.

 Trajectria .
Fruit de la frtil pedrera de l'Escola de Mareo, pertanyent a l'Sporting de Gijn, David va passar pels diversos equips sportinguistes. Al 1990 puja a l'equip filial, l'Sporting Atltico, de Segona Divisi B, on roman tres anys, que compagina amb dues aparicions amb l'equip A a Primera Divisi. De fet, debuta en la darrera jornada de la 90/91, contra el Valladolid.

Puja definitivament al primer equip a la 94/95, on realitza un bona campanya, jugant fins a 30 encontres en Primera Divisi i anota un gol, tot sent una de les notes positivies d'un conjunt que va quedar dels darrers de la taula, el divuit.

David, per, no t continuitat i deixa el club asturi per incorporar-se el CD Toledo, a la Segona Divisi en aquell moment. Milita tres anys i va de menys a ms, fins comvertir-se en titular en la seua darrera temporada a Castella-La Manxa. Tot i aix, deixa el Toledo i baixa una divisi ms per jugar en Segona B, primer en el Yeclano i la segona part de la lliga al Valncia B.

A partir d'eixe moment comena el decliu de la seua carrera. Passa per diferents equips de la categoria de bronze del futbol espanyol, com la Gimnstica Segoviana, el Siero o el Pjara Playas de Jandia. Al 2002 fitxa pel Marino de Luanco, on roman quatre anys entre la 2aB i la Tercera Divisi. Posteriorment, al 2006 fitxa per la Ribadesella, tamb de la 3a Divisi asturiana, junt al seu germ.

 Clubs .
 89-90 Sporting juvenil;
 90-94 Sporting At;
 90-95 Sporting de Gijn;
 95-98 Toledo;
 98 Yeclano;
 99 Valncia B;
 99-00 G. Segoviana;
 00-01 Siero;
 01-02 Pjara Playas de Janda;
 02-06 Marino;
 06-09 Ribadesella;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399073" title="Quentin Stafford-Fraser" nonfiltered="3936" processed="3918" dbindex="153958">
James Quentin Stafford-Fraser particip a la creaci de la Trojan room coffee pot, la primera webcam. Va escriure el programa que fu possible veure el pot de caf en una pantalla d'ordinador.

Quentin va estudiar Informtica a la Universitat de Cambridge. Va oeprar en el primer servidor d'internet de la Universitat de Cambridge al 1992 i treball al projecte Interactive Whiteboard a l'EuroPARC Xerox de Cambridge.

Quentin va participar en el Virtual Network Computing original i en el servidor del sistema operatiu Windows al laboratori de recerca Olivetty.

Quentin s fundador i cofundador de diverses companyies i organitzacions com:
Newhham Research (ara DisplayLink);
Exbiblio;
El projecte Ndiyo.
Cambridge Visual Networks (ara CEO).

 Enllaos externs .
pgina personal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399077" title="Caco Morn" nonfiltered="3937" processed="3919" dbindex="153959">
Alejandro Morn Santamara, ms conegut com Caco Morn (Gijn, 30 d'abril de 1973), s un futbolista asturi.

 Trajectria .
Format a la pedrera de l'Sporting de Gijn, Caco Morn va passar pels diversos equips del club abans de pujar a l'equip B al 1990 i al primer equip al 1994. Juga noms 12 partits amb l'Sporting de Gijn en Primera Divisi, a la campanya 94/95, on aconsegueix fins a quatre gols. Per, a la 95/96 torna a jugar amb el filial, sense aparicions a l'equip gran.

A la 96/97 fitxa pel Llevant UE, a la Segona Divisi, on s titular amb 34 encontres. Passa un any a Valncia abans d'incorporar-s'hi a l'Extremadura, i a la segent, fitxa pel CD Numancia. A Sria hi roman tres anys, i viu l'histric ascens dels castellans a la mxima categoria del futbol espanyol al 1999. L'asturi s pea clau en la formaci que aconsegueix la fita. Caco Morn disputa dues temporades ms a Primera amb el Numncia, on juga en total 40 partits i anota sis gols.

Al 2001, desprs del descens dels sorians a Segona, fitxa pel Recreativo de Huelva, de la 2a, on milita un any abans de passar al Real Jan. Hi juga dos campanyes amb els andalusos i retorna a Astries, primer amb el Real Oviedo, que milita entre 2aB i Tercera Divisi, i desprs amb el Lealtad de Villaviciosa, tamb de la Tercera Divisi.

 Clubs .
 90-96 Sporting At. ;
 94-95 Sporting;
 96-97 Llevant;
 97-98 Extremadura;
 98-01 Numancia;
 01-02 Recreativo de Huelva;
 02-04 Real Jan;
 04-07 R. Oviedo;
 07-09 Lealtad;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399078" title="Quentin Thomas" nonfiltered="3938" processed="3920" dbindex="153960">
Quentin Thomas s un jugador de bsquet de la Universitat de Carolina del Nord. Ell i el seu equip van guanyar el campionat de bsquet de la NCAA.

 Enllaos externs .
Tarheelblue.com





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399080" title="Serra de la Bruguera" nonfiltered="3939" processed="3921" dbindex="153961">
La Serra de la Bruguera s una serra situada al municipi de Susqueda (Selva).
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399081" title="Serra de les Carretes" nonfiltered="3940" processed="3922" dbindex="153962">
La Serra de les Carretes s una serra situada al municipi de Tossa de Mar (Selva), amb una elevaci mxima de 256,1 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399082" title="Serra de Malhivern" nonfiltered="3941" processed="3923" dbindex="153963">
La Serra de Malhivern s una serra situada als municipis d'Arbcies i Sant Feliu de Buixalleu (Selva), amb una elevaci mxima de 608,1 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399083" title="Serra de Riuclar" nonfiltered="3942" processed="3924" dbindex="153964">
La Serra de Riuclar s una serra situada als municipis de Massanes, Riudarenes i Sant Feliu de Buixalleu (Selva), amb una elevaci mxima de 380,9 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399084" title="Serra de Turonell" nonfiltered="3943" processed="3925" dbindex="153965">
La Serra de Turonell s una serra situada al municipi de la Cellera de Ter (Selva).
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399085" title="Tor" nonfiltered="3944" processed="3926" dbindex="153966">


Entitat de poblaci:
Tor, entitat de poblaci d'Alins;
Tor, entitat de poblaci d'La Tallada d'Empord;

Geometria:
Tor, superfcie de revoluci generada per un cercle que gira al voltant d'un eix coplanar a ell, vulgarment, de forma de dnut.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399087" title="Francisco Javier Castao Allende" nonfiltered="3945" processed="3927" dbindex="153967">
Francisco Javier Castao Allende (Gijn, 29 de desembre de 1972) s un futbolista asturi.

 Trajectria .
Producte de la pedrera de l'Sporting de Gijn, Castao debuta amb el primer equip a la penltima jornada de la 90/91, contra el RCD Espanyol. Tot i aix, continua jugant amb el filial sportinguista fins la 93/94, quan ja s'hi incorpora definitivament a l'Sporting de Gijn. Hi milita dues campanyes amb els asturians, disputant 28 encontres a la primera i 24 a la segona campanya.

En 1995 fitxa pel CD Logronys, equip al que ajuda a regressar a la mxima categoria. A la 96/97, de nou a Primera, Castao juga 31 partits amb els riojans, que no poden mantindre la plaa en Primera. L'asturi encara acompanyaria una campanya ms al Logronys en la categoria d'argent abans de fitxar pel CD Numancia, amb qui tornaria a viure un ascens a Primera Divisi.

A la 99/00, Castao signa la seua millor temporada en la Primera Divisi. Amb els sorians, disputa 34 partits i anota quatre gols, que contribueixen a la permanncia dels castellans. Els bons nmeros criden l'atenci del Real Betis, en aquella poca a la Segona Divisi. A la 00/01, el primer any com a btic, juga 26 partits i viu el tercers ascens a Primera, per a l'any segent no entra en els plans dels verd-i-blancs, i tot just apareix en dos ocasions.

Desprs d'una campanya en Segona amb el Llevant UE, Castao torna a Astries. Juga en Tercera Divisi des del 2003, on ha alternat el pas pel Oviedo Astur, el Langreo i la Unin Ceares.

 Clubs .

 90-91 Sporting juvenil;
 90-95 Sporting de Gijn;
 91-93 Sporting At.
 95-98 Logronys;
 98-00 Numancia;
 00-02 Betis;
 02-03 Llevant;
 03-04 Oviedo ACF;
 04-06 Langreo ;
 06-09 Ceares;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399088" title="Sir Quentin Thomas" nonfiltered="3946" processed="3928" dbindex="153968">
Sir Quentin Thomas (nascut el 1944) s l'actual president del British Board of Film Classification. s membre del Servei Civil britnic.

A Irlanda del Nord, de 1988 a 1998, feu trobades amb el Sinn Fin per treballar per l'alto el foc del 1994. Va ser reconegut amb l'agrament del govern britnic pel seu treball per la pau a Irlanda del Nord.

Tamb ha estat el cap del Departament de Radiodifussi i televisi del 1984 al 1988, desenvolupant poltiques sobre la radiodifussi a la Gran Bretanya, incloent-hi la radiodifusi per cable i per satllit i les relacions entre el govern i les autoritats de la radiodifusi britnica. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399090" title="Nicolas Dalayrac" nonfiltered="3947" processed="3929" dbindex="153969">
Nicolas-Marie  Dalayrac (Muret, 13 de juny de 1753   Pars, 27 de novembre de 1809) fou un compositor francs.

Destinat pels seus pares a l'advocacia, no obstant consentiren en proporcionar-li un professor de viol, per com qu aix li feia oblidar els estudis, el professor fou despatxat, i el jove Dalayrac, que tenia una vivssima passi per la msica, continu l'estudi del viol, i perqu la seva famlia no se n'assabents, pujava cada nit al terrat de casa seva i all s'entregava per complet a la seva passi. Unes monges venes que advertiren el risc que corria, avisaren a la famlia, que des de llavors el deix en completa llibertat per seguir la seva afecci. 

El 1774 es trasllad a Pars amb l'objecte d'ampliar estudis, i les primeres obres foren alguns quartets, estrenant el 1871 les seves dues primeres peres, que foren molt ben acollides pel pblic, aix com altres 48 ms que escriv. 

Dalayrac es disting pel sentiment dramtic i per la seva facilitat meldica, que algunes vegades degenerava en trivialitat. La seva orquestraci era millorable i l'harmonia era moltes vegades fora pobre. No obstant aix, amb les condicions ads apuntades i certa ingenutat en la invenci meldica n'hi havia prou en aquella poca per fer perdonar defectes semblants qu, just s confessar-ho, es presenten molt atenuats en les ltimes peres, en les quals es ben palesa la influencia d'tienne Nicolas Mhul i Luigi Cherubini. 

De carcter noble i desinteressat, fou volgut per tothom qui el tract, i se'n diu qu en el moment que el banquer Sanaletta, que guardava tots els seus estalvis, havia fet fallida, mor el seu pare, instituint-lo hereu en perjudici del seu germ menor, i Dalayrac, sempre geners, anull el testament. La seva mort produ un sentiment general, i en el sal de descans de l'pera Cmica es colloc el seu bust, degut a Castelier.

Heus ac les seves obres: Le petit souper (1781), Le chevalier  la mode (1781), L'eclipse totale (1782), Le corsaire (1783), Les deux tuteurs (1784), L'amant statue (1785), La dot (1785), Nina (1786), Azmia (1787), Rnaud d'Ast (1787), Les deux srenades (1788), Sargines (1788), Fauchette (1788), Les deux petits savoyards (1789), Raoul (1789), La soire orageuse (1790), Le chne patriotique (1790), Vert-Vert (1790), Camille  la millor de les seves peres  (1791): Agns et Olivier (1791), Philippe et Georgette (1791), Juliette et Romeo (1792), Ambroise (1793), Asquill (1793), Urgande et Merlin (1793), La prise de Toulon (1794), L'enfance de J. J. Rousseau (1794), Le dtenu (1794), La pauvre femme (1795), Adle et Dorsan (1795), Marianne (1796), La maison isole (1797), Gulnare (1798), Alexis (1798), Le chateau de Montnro (1798), Adolphe et Clara (1799), Le rocher de Leucade (1800), Une matine de Catinat (1800), Lhnman (1801), La boucle de cheveux (1802), Picaros et Diego (1803), Le pavillon du Calife (1804), Gulistan (1805), Koulouf (1806), Lina (1807), i Le pote et le musicien (1811),

Referncies.

Tom nm. 17 de l'Enciclopdia Espasa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399091" title="Marcelino Elena Sierra" nonfiltered="3948" processed="3930" dbindex="153970">

Marcelino Elena Sierra (Gijn, 26 de setembre de 1971) s un futbolista asturi, ja retirat, que ocupava la plaa de defensa.

 Trajectria .
Marcelino comena la seua carrera a l'Sporting de Gijn, on noms apareix espordicament al primer equip entre el 93 i el 96. Al gener d'eixe any, es trasllada al RCD Mallorca, llavors en la Segona Divisi.

Amb els illencs aconsegueix l'ascens a la Primera Divisi i es converteix en un baluard defensiu del seu equip durant el temps que hi milita, fent parella defensiva amb Ivn Campo. Passa dues temporades en Primera Divisi amb el Mallorca, que vivia la seua poca daurada: la 1997/98 era cinqu i a la 1998/99 tercer i finalista de la Recopa. 

El bon joc del defensa asturi fa que el Newcastle United el fitxe per a la Premier League anglesa, per no t sort i tan sols disputa 20 encontres en els tres anys que hi passa a Anglaterra, tamb per culpa de les lesions.

Retorna al futbol espanyol per jugar temporada i mitja amb el Polideportivo Ejido, de la Segona Divisi, per retirar-se al 2004. Posteriorment, ha exercit de comentarista esportiu per a televisi.

 Selecci .
Marcelino va ser internacional amb la selecci espanyola de futbol en cinc ocasions entre 1998 i 1999.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399093" title="Quentin Tod" nonfiltered="3949" processed="3931" dbindex="153971">
Quentin Tod (27 de desembre de 1884 - 5 de maig de 1947), tamb anomenat a vegades Quentin Todd, era un actor, ballar, coregraf i pioner de la televisi. Era de Kent, Anglaterra. Era devot del mstic indi Meher Baba. Va morir a Chelsea, Londres. 
 Biografia .
Quentin Tod va nixer a Kent. Feu el seu debut com actor al 1911, en una comdia musical de Broadway, Marriage a la Carte. La seva primera actuaci en cinema va ser al 1930, en la comdia de Monty Banks, The New Waiter. Tamb era un ballar de la primera versi televisada de l'obra A Midsummer Night's Dream al 1937  i fou coregraf de ballet a la perfrmance televisada de Dick Whittington and His Cat.Al 1938 va fer Have You Brought Your Music per la televisi BBC. Tamb toc amb la Orquestra de la BBC.

Quentin Tod es va trobar amb el mestre espiritual Meher Baba a Londres al 1931 i esdeven un seguitor devot seu per tota la seva vida.  

Tod va mor al 1947 de malnutrici a Chelsea a l'edat de seixanta-dos anys.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Quentin Tod a Internet Movie Database ;
 Quentin Todd a la Internet Broadway Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399096" title="Andr Campra" nonfiltered="3950" processed="3932" dbindex="153972">

Andr Campra (Ais de Provena, 4 de desembre de 1660   Versalles, 29 de juliol de 1744) fou un compositor francs.

Aquest fams compositor flor en el perode comprs entre Lully i Rameau. Feu els primers estudis musicals sota la direcci de Guillem Poitevin, beneficiat de l'esglsia metropolitana del Salvador; molt jove encara, fou mestre de capella de la catedral de Tol (1679), ms tard de la d'Arles (1681) i finalment de la de Tolosa de Llenguadoc (1683), el 1694 es trasllad a Pars per desenvolupar idntiques funcions en l'esglsia dels jesutes i poc desprs en la catedral de Notre-Dame. 

Com que aquest crrec l'impedia dedicar-se a la composici i direcci d'peres renunci a ell, desprs d'haver-ne estrenat dues amb gran xit, emprant el nom del seu germ Josep. El 1722 va obtenir el nomenament  de mestre director de la capella reial. 

Entre les seves peres ms notables citarem: L'Europe galante (1697); Le carnaval de Venice (1699); Hesione (1700); Arthuse (1701), Tancrde (1701); Les Muses (1703); Iphignie en Tauride (1704); Telmaque (1704); Alcine (1705); Hippodamie (1708); Les ftes venitiennes (1710), Idomene  (1712); Les amours de Mars et Venus (1713); Camille (1717); Les ges (1718) i Achille et Deidamie (1736).

En elles destaca principalment com a compositor inspirat en les escenes idlliques, ratllant a gran altura en les circumstncies passionals, que brillen especialment en Idomene. Amb L'Europe galante present un nou gnere de composicions que participava de l'pera i el ball, i que es va anomenar pera-ballet. Les seves composicions, fcils i elegants, sn un model de l'art delicat i lleuger del segle XVIII. 

A ms de les peres citades se li deuen gran nombre de composicions destinades en la seva major part a les festes que celebrava la cort a Versalles, de les quals malgrat que se n'han perdut moltes, es publicaren tres llibres de cantates (1708-28), cinc llibres de motets (1695-1720) i quatre misses (1700). 

Entre les obres ms notables en aquest gnere que se li deuen hi figuren: Venus (1698); Le Destin du nouveau sicle (1700); Les ftes de Corinthe (1717); Le Gnie de la Bourgogne (1732) i Les noces de Venus (1740). Algunes de les peres de Campra figuren en la collecci dels Chefs d'oeuvre de l'Opera franais, de Michaelis.

Referncies.

Tom nm. 10 de l'Enciclopdia Espasa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399099" title="Josep Igual i Febrer" nonfiltered="3951" processed="3933" dbindex="153973">
Josep Igual i Febrer (Benicarl, 19 de febrer del 1966) s periodista, cantant i escriptor, i viu a Sant Carles de la Rpita.

Estudi Filologia Catalana en la Universitat de Valncia. Impuls les revistes literries Raval de lletres i Passads.

En l'actualitat (2008) publica articles en revistes generalistes i locals, s redactor de la revista Passads del Baix Maestrat i te impresos diversos llibres de poesia i de narrativa. Ha compost canons, que canta ell mateix acompanyat del msic Juanjo Villarroya; tamb collabora amb Rdio 5. Ha guanyat els premis Rois de Corella, Ribelles, Sebasti Juan Arb, Vall d'Uix, Ametlla de Mar, Ciutat de Vinars i el III Premi Cristfol Despuig de narrativa 2008, de Tortosa, (pel dietari Quaderns deltaics; que s'ha de publicar a Cossetnia Edicions).

 Literatura en catal .
 Diari espiritual Benicarl: Caja Rural de San Isidro, 1990;
 El mn literari de Sebasti Juan Arb Barcelona: Columna, 1999;
 L'any de la fi del mn Valncia: Brosquil, 2001. Premi Vall d'Uix 2001. Dietari;
 El rastre dels dies Benicarl: Onada, 2004. Premi Alambor 2004. Dietari. ISBN: 84-933441-9-2;
 Benicarl: un passeig silent Benicarl: Onada, 2006. Descripci i viatges;
 Retrats de butxaca Benicarl: Onada, 2006. Biografia;

 Reculls de poemes .
 Treva d'hivern Benicarl: Ed. del Sarment, 1987 ;
 Trenta-cinc poemes Valncia: Ams Belinchn - Uberto Stabile, 1988. Premi Ciutat de Valncia Ros de Corella de poesia 1988;
 Lector d'esperes Barcelona: Columna, 1990;
 Closed for Sale Valncia: La Forest d'Arana, 1994;
 Refugi contra la tempesta Sant Carles de la Rpita: Ajuntament, 1994;
 Trptic Benicarl: Ajuntament, 1997;
 Rebotiga del brocanter Valncia: 7 i mig, 1999. Premi J.M. Ribelles 2000;
 Levats i ombres Sant Carles de la Rpita: autoedici, 2006;
 Poemes escollits (1967-2007) Benicarl: Onada, 2007. ISBN: 978-84-966623-06-4;
 Ditades al vidre El Perell: Aeditors, 2008;

 Narrativa .
 El cor cansat Barcelona: Columna, 1997;
 Cabotatge Tarragona: El Mdol, 1997. Premi Sebasti Juan Arb de novella 1997;
 La nau de l'atzar Vinars: Ajuntament de Vinars, 1999. Premi Ciutat de Vinars 1999;
 Les clarianes i els dols Benicarl: Ajuntament, 2000;
 Torn de nit Barcelona: March editor, 2005. XIII Premi de narrativa Vila de l'Ametlla de Mar 2005;
 Faules mamferes El Perell: Aeditors, 2007;

 Literatura en castell .
 Prosas meridionales Valncia: Brosquil, 2004;

 Msica .
 Sort de tu Barcelona: Tram, 1998. Disc compacte, totes les canons lletra i msica de Josep Igual;

 Enllaos externs.
 Bloc de Josep Igual;
 Fitxa de la Instituci de les Lletres Catalanes;
 Entrevista de Susana Angls;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399102" title="Lloren Mendoza i Ruiz" nonfiltered="3952" processed="3934" dbindex="153974">
Lloren Mendoza i Ruiz (Paiporta, 1964) s msic clarinetista, compositor i director d'orquestra i de banda.

Estudi al conservatori Joaqun Rodrigo de Valncia (1977-), als de Salamanca, Mlaga i Granada, i amb diversos mestres que l'han marcat, com Jef Penders, Enrique Garca Asensio i Eduardo Xifre. Posteriorment ha ampliat la seva formaci amb diversos cursos de Direcci Orquestral, de Banda i de Cors, Composici i anlisi Musical i Informtica apliacada a la Msica.

Com a director, ha obtingut el guard del Certamen Nacional de Mrcia, del Certamen Internacional de Valncia i el del World Music Contest de Kerkrade. Ultra moltes collaboracions com a director invitat, ha estat titular de la Societat Ateneu Musical de Castellnovo (primer premi en la secci tercera del Festival Internacional de Bandes de Valncia 1994), de l'Ateneu Musical "Schola Cantorum" de la Vall d'Uix (primer premi de la secci primera del Concurs de Bandes de Valncia 1997), de l'Agrupaci Musical de l'Alfara del Patriarca, de l'Associaci Musical "L'Amistat" de Quart de Poblet (2001-2005; primer premi de la primera secci del World Music Contest de Kerkrade, Holanda, el 2001 i primer premi de la secci especial B del concurs de Valncia 2003) i de la Banda Simfnica i la Jove Orquestra de la "Uni Musical" de Beniguasil. Actualment imparteix classes d'orquestra en el Conservatori Musical de la Vall d'Uix i des del 2007 porta la preparaci i la direcci musical de la Uni Musical Utielana, formaci que port a guanyar el primer premi de la secci simfnica del Concurs Internacional de Bandes d'Altea (novembre 2008) i el Certamen Nacional de Bandas "Villa de Magalln" (setembre 2007).

Ha compost i arreglat peces per a diverses menes de formaci musical.

s director fundador del Grup Instrumental Contemporani "Atrgatis" i membre fundador del Trio de Vent "Ibria". El compositor ngel Martnez li dedic el pas-doble de concert Lloren Mendoza (2005).

 Obres .
 L'encantament, per a flauta i piano;
 Vent de Llevant, per a quintet de vent;
 Titelles. Op. 10, sonatina per a flauta i piano ;

 Enllaos .
 Bloc propi ;

 Referncies .
Informaci extreta parcialment de Lira: Revista de la societat musical La Lira Ampostina nm. 8 (desembre 2008)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399104" title="Rafael Gonzlez Robles" nonfiltered="3953" processed="3935" dbindex="153975">
Rafael Gonzlez Robles, ms conegut com Rafa (Avils, 25 d'octubre de 1970), s un futbolista asturi, ja retirat, que jugava de porter.

 Trajectria .
Rafa va donar els seus primers passos a l'Avils, l'equip de la seua ciutat natal, on va cridar l'atenci del Real Oviedo, que el va incorporar. va estar quatre anys en l'equip ovetenc, on sempre va actuar com porter suplent de Viti i Mora, i fins i tot com a tercer porter amb l'arribada de Cano.

La manca d'oportunitats el va portar al CD Mlaga, club que arriba al 1997. Tot i gaudir de minuts en la primera campanya, torna a la suplncia quan els andalusos pugen a la Primera Divisi, que confien la porteria a Contreras.

Al 2003 deixa el Mlaga i fitxa per la Cultural Leonesa, on noms passa un any abans de signar pel rival del seu antic equip, l'Sporting de Gijn. A El Molinn tampoc assoleix la titularitat i torna al Real Oviedo, on a penes apareix. 

Al 2005 es posa a prova amb equips britnics com el Hearts of Midlothian, l'Aston Villa i el Rangers FC, sense aconseguir cap contracte. Entrena amb FC Freetaila a Corf fins que al 2006 el Coventry City l'ofereix un acord de quatre mesos. Quan s'acaba, Rafa es retira com futbolista i passa a l'Aston Villa, en qualitat d'entrenador de porters de la seua acadmia.

 Selecci .
Rafa va ser diverses vegades internacional sub-21 amb la selecci espanyola de futbol.

 Anecdotari .
Tot i haver disputat vuit temporades a la mxima categoria del futbol espanyol, Rafa noms compta amb noms 13 partits en Primera Divisi al seu haver.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399106" title="Processament digital de senyal" nonfiltered="3954" processed="3936" dbindex="153976">
El Processament Digital de Senyals (DSP -Per les seves sigles en angls) s un rea de la enginyeria que es dedica a l'anlisi i processament de senyals (udio, veu, imatges, video) que sn discretes. Encara que comunament els senyals en la naturalesa ens arriben en forma analgica, tamb existeixen casos que aquestes so per la seva naturalesa digitals, per exemple, les edats d'un grup de persones, l'estat d'una vlvula en el temps (oberta/tancada), etc. Es pot processar un senyal per a obtenir una disminuci del nivell de soroll, per a millorar la presncia de determinats matisos, com els greus o els aguts i es realitza combinant els valors del senyal per a generar altres nous. 

 Propsit . 
Per qu haurem de canviar el que s natural en nosaltres? 
Si gaireb tot en la naturalesa es mou, es basa i es desenvolupa de forma analgica, quin s la intenci de "digitalitzar"? s convenient degut al fet que el processament es fa en senyals digitals per diferents raons: 
 Un senyal digital s ms fcil de processar que una analgica. ;
 Els senyals sn convertides a format discret (digital) per a facilitar el seu transmissi o emmagatzematge. ;
 s possible realitzar mitjanant processament digital accions impossibles d'obtenir mitjanant el processament analgic (per exemple, filtres amb resposta de freqncia arbitrria). ;
El processament es fa en forma digital perqu aquest s usualment ms cmode de realitzar i ms barat d'implementar que en el processament analgic. A ms els senyals digitals requereixen usualment menys ample de banda i poden ser comprimides. No obstant aix, hi ha prdua (soroll de quantificaci) inherent d'informaci al convertir la informaci contnua en discreta; i pot haver-la si les mostres es prenen massa espaiades (veure Teorema de mostreig de Nyquist-Shannon).

 Aplicacions . 
 Processament digital de so ;
 Processament digital de veu ;
 Processament digital d'imatges ;
 Processament digital de vdeo ;
El DSP s'utilitza en el processament de msica (per exemple MP3), de veu (per exemple, reconeixement de veu) en telfons cellulars, d'imatges (en la transmissi d'imatges satelitales) i vdeo (DVDs). 

 Transformades . 
Vegeus tamb: Transformades de senyals 
Un dels beneficis principals del DSP s que les transformacions de senyals sn ms senzilles de realitzar. Una de les ms importants transformades s la Transformada de Fourier discreta (TFD). Aquesta transformada converteix el senyal del domini del temps al domini de la frequencia. La TDF permet una anlisi ms senzilla i efica sobre la freqncia, sobretot en aplicacions de eliminaci de soroll i en altres tipus de filtrat (passa baixos, filtres passa alts, filtres passa banda, filtres de rebot de banda, etc.). 
Una altra de les transformades importants s la Transformada de Cosinus Discreta la qual s similar a l'anterior quant als clculs requerits per a obtenir-la, per aquesta converteix a la senyals en components de el cosinus trigonomtrico. Aquesta transformada s una de les bases de el algorisme de compressi d'imatges JPEG. 

 Processadors Digitals de Senyals . 
Alguns models de microprocessadors sn optimitzats per al DSP. Aquests processadors es diuen Processadors Digitals de Senyals. Aquests realitzen operacions per al DSP ms rpida i eficientment. 
El DSP permet aplicacions que no podrien realitzar-se efectivament amb senyals analgics com, per exemple, emmagatzemar una pellcula de cinema en un disc compacte (DVD) o canons en un aparell porttil (iPod). 

 Exemple . 
Normalment es defineix el senyal d'entrada  com la qual es vol processar, el senyal de sortida  com el senyal processat i una regla per a obtenir la sortida com funci de l'entrada. 
Si prenem com les mostres d'un senyal digital  com regla de processament la qual pren la mitjana del nombre anterior , el nombre actual  i el nombre segent i ho substitum en la posici actual de sortida  , obtindrem per al senyal de l'exemple la sortida del processament segent .

 Vegeu tamb .
Convoluci;
Espectre electromagntic;
Filtro digital;
Mostreig digital;
Matlab;

 Bibliografia .
 J.G. Proakis, D.G. Manolakis. Digital Signal Processing: Principles, algorithms and applications".  Prentice-Hall, Inc. 1996;

 Enllaos externs .
IEEE Signal Processing Society .
Medint la Qualitat de Senyals Digitals: Una Orientaci Prctica;
Associaci Asturiana de Electroacstica;
DSP eBooks ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399107" title="Flora amaznica" nonfiltered="3955" processed="3937" dbindex="153977">
La flora amaznica est compresa en varis factors:

 La selva plujosa amaznica .

La selva plujosa de la Conca de l'Amazones s un dels ecosistemes ms rics del mn. Cont ms de dos milions d'espcies diferents de flora i fauna. Est densament poblada d'arbres, un exemple s que s'han arribat a identificar ms de 3000 espcies d'arbres en tan sols 3 Km2, entre les quals destaquen la juvia, la caoba i el palissandre.

 Clima .

A la selva plujosa amaznica s'hi dna un clima clid equatorial i humit, amb oscillacions trmiques poc significatives. La temperatura mitjana mensual s'aproxima als 26C. Les precipitacions sn abundants durant tot l'any i superen els 2.500 mm anuals, el que significa una extrema humitat.

 Nivells .

La selva, per l'estudi de la seva flora i fauna, es divideix en tres grans parts: el nivell superior o de capades, el nivell mitj i el nivell inferior o de sl.

 Nivell de capades .

Uns quaranta metres sobre el sl es troba el nivell de capades. s el mosaic de les copes dels arbres ms alts, suportades pels enormes troncs. Aquest hbitat s el ms productiu i divers del planeta. El 40% de les espcies del mn passen la vida entre aquestes branques. Els arbres d'aquest nivell tenen les fulles dissenyades per captar tanta llum solar com els sigui possible. La fotosntesi de la selva es dna all i el 90% de les espcies que l'habiten sn insectes que, atrets pels colors vius i les olors dels arbres, funcionen com a pollinitzadors.

 Nivell mitj .

Sota el nivell de capades hi ha diferents nivells d'arbres adaptats a viure amb la poca llum que les frondoses capades dels arbres ms alts deixen passar. En sn exemples les palmeres i els abrets prims. Aquests abrets poden viure dcades a l'ombra esperant que s'obri un forat de llum sobre seu, llavors intenten ocupar-lo.

 Nivells de sl .

El sl de la selva s un mn fosc, quiet i humit que noms arriba a un 1% de llum i en que els seus habitants hi viuen viuen del que cau des de dalt (raigs de llum, fulles mortes, fruita madura, etc.). Molts sn descomponedors de fulles o fusta (termites, cars, bacteris, fongs,...). Reciclen la matria orgnica tornant els seus nutrients al sl. Grcies a l'alta temperatura i, sobretot, humitat, que caracteritza el clima d'una selva plujosa, sn capaos de descompondre la meitat de les fulles que cauen en sis setmanes.

 La selva inundada .

L'Amaznia brasilera comprn 70000 km2 de bosc inundat, un 2% de la superfcie total.
Localment es distingeixen el  guaz , o selva de terra ferma, la  vrzea , o selva inundada estacionalment, i l' igap , o selva inundada de forma permanent:

 Vrzea: Sn els boscos que s'inunden estacionalment amb aiges carregades de sediments (sn molt riques en nutrients), i procedents de rius d'aiges trboles.

 Igap: Sn els boscos inundats permanentment d'aiges pobres en sediments (de color de t), ms cides i procedents de rius d'aiges negres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399110" title="Cant de Bischwiller" nonfiltered="3956" processed="3938" dbindex="153978">

El cant de Bischwiller  (alsaci  Kanton Bschwiller ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Bischwiller aplega 21 comunes :
 

Histria .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399111" title="Serra dels Clots" nonfiltered="3957" processed="3939" dbindex="153979">
La Serra dels Clots s una serra situada als municipis de les Piles de Gai i Pontils (Conca de Barber), amb una elevaci mxima de 860,2 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399112" title="Serra d'en Bardina" nonfiltered="3958" processed="3940" dbindex="153980">
La Serra d'en Bardina s una serra situada als municipis de Montblanc i Vilaverd (Conca de Barber), amb una elevaci mxima de 611,6 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399114" title="Serrat del Camadall" nonfiltered="3959" processed="3941" dbindex="153981">
La Serrat del Camadall s una serra situada als municipis de Querol a l'Alt Camp i Pontils a la Conca de Barber, amb una elevaci mxima de 851,7 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399115" title="Serrat del Cavallar" nonfiltered="3960" processed="3942" dbindex="153982">
La Serrat del Cavallar s una serra situada als municipis de Querol a l'Alt Camp i Pontils a la Conca de Barber, amb una elevaci mxima de 739,9 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399116" title="Serret de la Sella" nonfiltered="3961" processed="3943" dbindex="153983">
La Serret de la Sella s una serra situada al municipi de Vimbod i Poblet (Conca de Barber), amb una elevaci mxima de 1.121,2 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399117" title="Puig dels Penjats" nonfiltered="3962" processed="3944" dbindex="153984">

El Puig dels Penjats s una muntanya de 676 metres que es troba al municipi de Vallfogona de Riucorb a la comarca de la Conca de Barber. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399119" title="Pont de l'Alma" nonfiltered="3963" processed="3945" dbindex="153985">


El pont de l'Alma s un pont de Pars, que travessa el Sena. El seu nom recorda la batalla de l'Alma del 1854 lluitada a la Guerra de Crimea.

Zuau i crescudes.
Sobre l'nica pilastra que descansa a l'aigua, al costat riu amunt, es troba l'esttua d'un zuau a peu realitzada el 1856, que serveix d'instrument popular de mesura de les crescudes del Sena. Quan el nivell del Sena ateny els peus d'aquest Zuau, les vies de les ribes en general estan tancades. Quan l'aigua puja fins a les cuixes del Zuau, el Sena no s ms navegable. Durant la crescuda histrica de 1910, l'aigua va pujar fins a les espatlles.

El zuau s ms alt que originalment, degut a la seva elevaci el 1970 que li retira tota significaci. A mateixa indicaci, les crescudes que assenyala sn ms greus. L'administraci mesura el nivell de les crescudes al pont de la Tournelle.

Histria.
El pont va ser construt de 1854 a 1856 sota la direcci de Gariel. s inaugurat per Napole III el 2 d'abril de 1856 (de manera inicial la seva inauguraci era prevista per a l'Exposici Universal de 1855 les pilastres estan decorades per 4 esttues - un zuau i un granader esculpits per Georges Diebolt, un caador a peu i un artiller esculpits per Auguste Arnaud - representant quatre regiments que varen combatre valerosament en la guerra de Crimea. El Caador a peu s visible des de l'autopista A4 contra el mur sud del redoute de Gravelle al bosc de Vincennes, el Granader s a Dijon i l'Artiller ha estat transferit a La Fre a l'Aisne.

De 1970 a 1974, el pont va ser reemplaat completament, a conseqncia de la seva estretor i d'un assentament. Noms el Zuau s conservat (per no al mateix costat).

Les esttues originals:


Fitxer:Paris-zouave-pont-de-l-alma.jpg|El zuau
Fitxer:chasseur_a_pied.jpg|El caador a peu a Vincennes
Fitxer:Diebolt - le grenadier .jpg|El Granader a Dijon



Aquest pont enllaa els 7, 8 i 16 districtes, est situat entre l'avinguda de New York i el quai Branly.

Fets diversos.


El pont de l'Alma es troba a prop del tnel on Lady Di va trobar la mort l'agost de 1997. Aquest tnel, sovint anomenat tnel del pont de l'Alma, es troba de fet entre el pont i la place de l'Alma. Al sobreplom d'aquest tnel, s'aixeca la Flama de la Llibertat, replica de mida real de la flama de l'Esttua de la Llibertat. Aquest monument, ofert pel diari International Herald Tribune el 1987, commemora l'amistat franco-americana i agraeix a Frana per a la restauraci l'esttua de la Llibertat. Ha estat desviada de la seva funci inicial i ha esdevingut espontniament un lloc de recolliment per als admiradors de la Princesa Diana. El monument oficial que commemora la defunci de la princesa s, de fet, a un jard del quartier du Marais.

Enllaos externs.


  http://www.peniche.com/21ptalma.htm;
  Fotos del pont inicial i del pont nou;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399120" title="Bischwiller" nonfiltered="3964" processed="3946" dbindex="153986">

Bischwiller (en alsaci Bschwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 12.898 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


 Personatges illustres . 
 Otto Meissner, poltic alemany;
 Lucien Mller Schmidt, futbolista i entrenador.
 Claude Vige, poeta jueu alsaci.
 Sylvie Reff, escriptora.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399123" title="Lucrecia Martel" nonfiltered="3965" processed="3947" dbindex="153987">
Lucrecia Martel (Salta, 14 de desembre de 1966) es una directora de cine argentina.

Va dirigir els curts El 56 (1988), Pis 24 (1989), Besos Rojos (1991) i Rei Mort (1995), aix com la srie de televisi D.N.I. (1995) abans de realitzar el seu primer llarg, La cienaga (2001), pel qual va obtindre nombrosos premis, entre ells el premi NHK del Festival de Cine Independent de Sundance, el Grand Prix del Festival de Cine Llatinoameric de Toulouse i el premi a millor pellcula i millor director del Festival de Cine de L Havana, a ms d una nominaci al s d Or en Festival Internacional de Cine de Berln.

En 2004 el seu segon llargmetratge, La nia santa, va ser nominat amb la Palma d'Or en el Festival de Cinema de Cannes.

El seu tercer film, La mujer sin cabeza, va a ser seleccionat en Cannes en 2008.

Filmografia.

Llargometratges.
 La cinaga (2001);
 La nia santa (2004);
 La mujer sin cabeza (2008)  coneguda amb el ttol la dona rossa);
 El Eternauta (2010, en pre-producci);

Curtmetratges.
 El 56 (1988);
 Piso 24 (1989);
 Besos rojos (1991);
 Rey Muerto (ltim curtmetratge de la compilaci Histries Breus, 1995). ;

Serie TV.
 "D.N.I." (1995), TV Series;

Enllaos externs.
 Lucrecia Martel en la base de datos del Instituto Nacional de Cine y Artes Audiovisuales de Argentina;
 Lucrecia Martel en IMDb;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399128" title="Auenheim" nonfiltered="3966" processed="3948" dbindex="153988">

Auenheim (en alsaci Auenem) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 731 habitants. Limita al nord amb Rountzenheim, al nord-est amb Roeschwoog, a l'oest amb Soufflenheim, a l'est amb Fort-Louis, al sud-oest amb Sessenheim i al sud amb Stattmatten.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399129" title="Pont amont" nonfiltered="3967" processed="3949" dbindex="153989">


El pont amont s un pont situat a Pars. Es tracta del primer pont que travessa el Sena a la capital quan se segueix el curs del riu.

El pont amont est situat a l'est dels 12 i 13 districtes, a nivell dels quais d'Ivry i de Bercy; es tracta d'un pont exclusivament per a autombils, utilitzat pel boulevard priphrique.

D'una longitud total de 270 m (el segon pont ms llarg de Pars desprs del seu homleg pont aval), el pont amont va ser inaugurat el 1969. No porta d'altra banda cap nom oficial, la designaci amont (riu amunt) li ha estat consagrat degut al seu s.

Enllaos externs.


 Ponts de Pars a Paris.fr;
 Structurae;
 Laboratori central dels ponts i les calades;
 Fotografies del Pont amont (Projecte "Bridges of Paris", jpdn.net);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399134" title="Pont de l'Archevch" nonfiltered="3968" processed="3950" dbindex="153990">


El pont de l'Archevch s un pont que travessa el Sena a Pars, a Frana.

Situaci.

Connecta el 4t districte, a nivell de l'le de la Cit, al 5 districte, entre el quai de Montebello i el quai de la Tournelle.

Histria.

El pont de l'Archevch s el ms estret de Pars. Ha estat construt el 1828, per l'enginyer Plouard, per a la societat del pont des Invalides desprs de la demolici del pont penjant dels Invalides. El peatge ha estat recomprat al concessionari per la ciutat de Pars el 1850.

Fa una longitud de 68 m i una amplada d'11 m, t tres arcs de maoneria de 15, 17 i 15 m d'obertura. Els arcs feblement oberts molesten el trnsit fluvial, per malgrat una decisi presa el 1910, el pont mai no ha estat reemplaat.

Caracterstiques.

 Tipus de construcci: pont en arc;
 Construcci: 1828;
 Arquitectes: Plouard;
 Material: pedra;
 Longitud total: 68 m;
 Amplada de la biga: 17 m;
 Amplada til: 11m;

Enllaos externs.

 Web de la mairie de Paris;
 Structurae;
 Vista satllit a Google Map;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399137" title="Batalla de Germe" nonfiltered="3969" processed="3951" dbindex="153991">






La Batalla de Germe es va lliurar entre el mes d'abril i maig del 1304 a Germe (Pennsula d'Anatlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia a l'emperador bizant Andrnic II Paleleg, contra les tropes turques de l'Emirat de Germiyan-o hlu. Les tropes turques ocupaven la ciutat bizantina de Germe, per en tenir notcies de l'arribada de la Companyia, evacuaren la ciutat sense presentar batalla. Tot i la precipitaci de la fugida per, el turcs no pogueren evitar l'escomesa de catalans i aragonesos, que atacaren durament la ressaga turca.

Antecedents.
Durant el 1302, tots els esforos militars de l'Imperi Bizant per aturar l'ofensiva dels turcs sobre Anatlia havien resultat intils. Davant d'aquesta situaci, l'emperador bizant Andrnic II Paleleg contract els serveis d'una unitat de mercenaris, la Companyia Catalana d'Orient, que desembarc a Constantinoble el setembre del 1303. La primera acci militar contra els turcs tingu lloc pocs dies desprs de la seva arribada, quan derrotaren i exterminaren sistemticament les tropes turques de l'Emirat de Karesi que assetjaven el Cap de l'Artaqui. Donada la proximitat de l'hivern per, la Companyia decid hivernar al mateix Cap de l'Artaqui.

Guerra contra els Emirats Turcs.
La campanya del 1304 s'havia d'iniciar el mes d'abril i tenia per principal objectiu alliberar la ciutat bizantina de Filadlfia, assetjada pels turcs de l'Emirat de Germiyan-o hlu. Per un enfrontament amb els mercenaris alans que formaven brigada amb la Companyia endarrer l'inici de l'expedici. Desprs de l'enfrontament els mercenaris alans es negaren a continuar amb la Companyia, i tant sols uns 1.000 decidiren continuar sota les ordres de Roger de Flor. La campanya s'inici finalment a primers de maig i les tropes de qu disposava Roger de Flor sumaven uns 6.000 homes de la Companyia (1.500 homes a cavall i 4.500 almogvers), 1.000 alans, i algunes unitats de romeus bizantins a les ordres del Megas Archon Maroules.

La batalla.
Trancorreguts uns dies de maig, la Companyia arrib a la ciutat bizantina d'Achyraus. Des d'all travessaren les muntanyes i baixaren per la vall del riu Kakos, caient per sorpresa sobre la ciutat de Germe, plaa forta bizantina que s'havia rendit als turcs. Aquests, en tenir notcies de l'arribada de la Companyia, s'aparellaren rpidament i iniciaren l'evacuaci de la ciutat, per tot i la precipitaci de la fugida, el turcs no pogueren evitar l'escomesa de catalans i aragonesos que atacaren durament la ressaga turca.

Conseqncies.
Desprs de la batalla la Companyia entr a Germe, on trobaren a Chranisthlabus, un militar blgar al servei dels bizantins que com a comandant de la guarnici l'havia rendit als turcs del Beylik de Germiyan-o hlu. Roger de Flor li recrimin la seva rendici, per Chranisthlabus respongu iradament. Roger de Flor, desprs de ferir-lo d'un cop d'espasa, el condemn a ell i a dotze homes ms de la guarnici a ser executats a la forca a fi de castigar la seva covardia davant els turcs. Els grecs pregaren a Roger de Flor que li perdons la vida, doncs Chranisthlabus havia demostrat amb anterioritat ser un militar valers i l'emperador Andrnic II Paleleg el tenia en alta estima. Finalment Roger de Flor no l'execut, per a partir d'aleshores les guarnicions bizantines que la Companyia deixava a la reraguarda no es rendiren davant les tropes turques. 

Des de Germe, la Companyia reprengu la seva ruta travessant Chliara, on reb petici d'ajut de diverses guarnicions bizantines. Per Roger de Flor es neg a dispersar les seves tropes, doncs la seva estratgia passava per reservar totes les tropes disponibles per a l'exrcit de maniobra, evitant desgastar-lo en atacs menors o petites escaramusses; l'objectiu principal era el de socrrer Filadlfia, on Roger de Flor sabia que es trobava el gruix de les tropes turques de l'Emirat de Germiyan i on trobaria la batalla decisiva. D'aquesta manera, la Companyia continu el cam per Thyateira i s'intern en els primers contraforts de la vall del riu Hermos, per dirigir-se directament cap a Filadlfia.

 Notes i Referncies .


 Bibliografia .
  i  Georgius Pachymeres: De Michaele et Andronico Palologis libri tredecim (1308);
 Ramon Muntaner: Crnica; Cap. 203. "Com lo magaduch fo a Philidelfia" (Cdex, 1325-1332) ;
 Ramon Muntaner: Chronica; Cap. 203. "Com lo megaduch ab sa copanya hac segona batalla ab la gabella de Cesa" (1a Edici, 1558) ;
  Francesc de Montcada i de Montcada: "Expedicin de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos" (Ed. 1623);
  Rubn Sez Abad: "Los Almogvares y la amenaza turca 1303-1312". Editorial Almena, Col. "Guerreros y Batallas" nm. 49. (Ed. 2008) ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399139" title="Desperta Ferro!" nonfiltered="3970" processed="3952" dbindex="153992">



El crit Desperta Ferro!, que en catal medieval era Desperta Ferres!, fou un dels crits de guerra emprat pels almogvers. Aquest crit de guerra el proferien abans d'entrar en batalla, per inforndre terror entre els enemics i invocar la presncia del ferro en la batalla que s'anava a produir. D'altres crits de guerra dels almogvers foren: Arag, Arag!,Via Sus! Via Sus!, Sant Jordi! Sant Jordi!. Tot i aix, Desperta Ferro! ha esdevingut el crit ms fams dels almogvers doncs fou l'nic que els era propi i caracterstic. El crit era bramat mentre els almogvers picaven els rellons de les seves llances i dards contra les pedres del terra, provocant l'esclat de milers d'espurnes.

 Primer testimoni histric: la Batalla de Gagliano .


Aquest crit de guerra ha passat a la Histria Militar grcies a Ramon Muntaner, que el recoll en la seva Crnica. El primer testimoni histric data de l'any 1300, durant la Guerra de Siclia, quan les tropes almogvers del rei Frederic II de Siclia, cabdellades per en Guillem Galceran de Cartell i don Blasco d'Alagn el Vell, van derrotar les tropes franceses de Gautier V de Brienne a la Batalla de Gagliano.

 Batalla de Gagliano (1300) .

A l'alba, enmig de d'una tnue foscor, les tropes franceses formades pels cavallers de la mort, comenaren a avanar lentament vers la posici defensada pels almogvers, situada prop del castell de Gagliano. En veure l'aproximanci dels francesos i que la batalla era imminent, les tropes almogvers comenaren a cridar a viva veu Desperta Ferres!! Desperta!!, Desperta Ferres!! Desperta!!, mentre amb el rell (part superior metlica) de les llances i els dards, picaven amb totes les seves forces contra les pedres, produint d'aquesta manera centenars d'espurnes i una gran lluminria. La visi d'unes tropes enbogides que enmig dels clarobscurs de l'albada feien esclatar centernars d'espurnes contra el terra mentre proferien crits de guerra provoc el terror entre els francesos, i un dels seus comandants, el comte de Breda, afirm: ab diables nos som atrobats!  
    



La Batalla de Gagliano va finalitzar amb la massacre de les tropes franceses, de les quals tant sols quedaren en vida 5 cavallers que els havien servit de guia. Cap dels cavallers de la mort francesos no va sobreviure a l'enfrontament contra aragonesos i catalans.

 Batalla de Trpena (1300) .




 Batalla de Kibistra (1304) .

La Guerra de Siclia finalitz l'any 1302 amb la Pau de Caltabellotta. Grcies a aquest tractat Frederic II de Siclia aconsegu ser reconegut com a rei de l'illa de Siclia, per una de les clasules de tractat li exigia la desmovilitzaci total del seu exrcit. A resultes d'aix els mercenaris almogvers es quedaren sense feina. Un altre mercenari al servei del rei Frederic II de Siclia, l'almirall Rutger von Blum (catalanitzat per Roger de Flor), decid crear una nova companyia de mercenaris amb els almogvers aragonesos i catalans, i ofer els seus serveis a uns dels seus aliats durant la guerra, els bizantins; era el naixement de la Companyia Catalana d'Orient. Durant aquells anys l'Imperi Bizant havia destina grans recursos a la Guerra de Siclia, per a Anatlia es veien incapaos d'aturar l'ofensiva dels turcs. Davant d'aquesta situaci, l'emperador bizant Andrnic II Paleleg es decid a contractar els serveis d'aquella nova unitat de mercenaris organitzada per Roger de Flor i formada pels almogvers veterans de la Guerra de Siclia. La Companyia salp del Regne de Siclia el mes d'agost del 1303 i desembarc a Constantinoble el setembre del 1303.

La primera acci militar de la Companyia contra els turcs tingu lloc pocs dies desprs de la seva arribada, quan a la Batalla del riu Czic derrotaren i exterminaren sistemticament les tropes turques de l'Emirat de Karesi. Donada la proximitat de l'hivern per, la Companyia decid eixhivernar al Cap de l'Artaqui. La campanya militar del 1304 es caracteritz per les batalles llampec, aconseguint derrotar successivament les tropes dels Emirats Turcs d'Anatlia a la Batalla de Germe, Batalla d'Aulax, Batalla de Tira i Batalla d'nia. Davant les successives victries militars de la Companyia, els turcs optaren per fer un replegament general i retirar-se cap a l'interior de la pennsula d'Anatlia. Tot i aix, a primers d'agost, la Companyia eix de de la ciutat costanera d'nia, on es trobava acantonada, i seguint l'antiga via romana, s'endins cap a l'interior d'Anatlia a la recerca dels turcs.
 




 Vegeu tamb .
 Guerra de Siclia;
 Almogvers;
 Companyia Catalana d'Orient;
 Crnica de Ramon Muntaner;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399141" title="Revolta global" nonfiltered="3971" processed="3953" dbindex="153993">
Revolta global s una organitzaci poltica d origen trotskista, que funciona en l mbit de Catalunya. Es definix com a revolucionria, anticapitalista, internacionalista , ecologista i feminista. Intenta acostar-se a moviments socials de diversa ndole i tendncies.

A nivell estatal treballen amb altres moviments poltics semblants que integren el Espacio Alternativo.

En el seu programa transitori de ruptura amb el capitalisme s'inclouen els punts:

 L abolici incondicional del deute extern dels pasos del Sud;
 El combat al militarisme i la guerra imperialista;
 La reducci drstica de la jornada laboral i el dret a un treball digne, estable i amb drets;
 La necessitat d'un millor finanament i una ampliaci qualitativa els serveis pblics (l ensenyament, la sanitat, l atenci de la gent gran, les escoles bressol ) i la lluita per la  renacionalitzaci  i socialitzaci dels serveis privatitzats o subcontractats;
 La lluita pels drets democrtics de les dones i per un salari igual entre homes i dones que ocupen el mateix lloc de treball;
 El desenvolupament de les reivindicacions especfiques dels moviments feminista i gai-lsbic;
 La reconversi ecolgica de l economia i crear una nova cultura de la sostenibilitat mitjanant poltiques que aturin la destrucci ambiental;
 Avanar en l exercici de la democrcia per superar el capitalisme;
 Atacar de soca-rel la propietat privada dels recursos naturals i dels mitjans de producci i l acumulaci cega del capital;

Al desembre del 2008 s'ha presentat un Manifest "Canviar el mn de base s avui ms necessari que mai. Per una candidatura anticapitalista a les eleccions europees de 2009". La candidatura necessitar de la recollida de 15.000 signatures a nivell estatal i tindr el nom d'Esquerra Anticapitalista

Vegeu tamb.
En lluita;

Enlaces externs.
 Web de l organitzaci;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399143" title="Precisi simple" nonfiltered="3972" processed="3954" dbindex="153994">
En informtica, precisi simple s un format numric de computador que ocupa una localitzaci d'enmatzemament en una determinada adrea del computador.  Un nombre de precisi simple, molts cops simplificat a simple, pot ser definit a ser un enter, punt fix, o punt flotant.

Els computadors moderns amb una paraula de 32 bits (precisi simple) proporcionen precisi doble de 64 bits. Punt flotant de precisi simple es un estndard IEEE 754 per codificar nombres decimals o binaris en punt flotant en 4 bytes.

 Format punt flotant de precisi simble binaria .

 Bit de signe: 1 bit;
 Exponent mida: 8 bits;
 Significant precisi: 23 (24 implcit) bits;

El format s escrit amb el primer bit significatiu amb valor 1, a menys que l'exponent sigui tot zeros. Aix doncs, noms 23 bits de la fracci de la mantissa apareixen en el format per la precisi total s de 24 bits (millor que 7 dgits decimals, ).

;

 Codificaci de l'exponent .

 Emin (0x01) = -126;
 Emax (0xfe) = 127;
 Exponent bias (0x7f) = 127;

El verdader exponent = exponent escrit - exponent bias

 0x00 i 0xff  estan reservats a exponents:
 0x00 s utilitzat per representar el zero i denormals;
 0xff s utilitzat per representar l'infinit i NaNs;

Tots els patrons de codificaci de bits sn vlids.

 Exemples de precisi simple en hexadecimal .

 3f80 0000   = 1

 c000 0000   = -2

 7f7f ffff   ~ 3.4028234 x 1038  (Mx Simple)
				
 3eaa aaab   ~ 1/3

Per defecte, 1/3 rounds up instead of down like double precision, because of the even number of bits in the significant.
So the bits beyond the rounding point are 1010... which is more than 1/2 of a unit in the last place. 

 0000 0000   = 0
 8000 0000   = -0

 7f80 0000   = Infinit
 ff80 0000   = -Infinit

 Convertint un binari de precisi simple a format enteligible pels humans .
Comenarem amb la representaci hexadecimal de nmero, 41c80000, en aquest exemple, i el convertim a binari

 41c8 000016 = 0100 0001 1100 1000 0000 0000 0000 00002

Desprs el descomposarem en tes parts; bit de signe, exponent i mantissa.

 Bit de signe: 0
 Exponent: 1000 00112 = 8316 = 131
 Mantissa: 100 1000 0000 0000 0000 00002 = 48000016

Afegirem el 24 bit implcit a la mantissa

 Mantissa: 1100 1000 0000 0000 0000 00002 = C8000016

and decode the exponent value by subtracting 127

 Raw exponent: 8316 = 131
 Exponent decodificat: 131 - 127 = 4

Per cada un dels 24 bits de la mantissa, des del bit 23 al bit 0, representem el valor, comenant per 1 i dividint per dos l'anterior, com es mostra

 bit 23 = 1
 bit 22 = 0.5
 bit 21 = 0.25
 bit 20 = 0.125
 bit 19 = 0.0625
 .
 .

La mantissa en aquest exemple t tres bits a 1, bit 23, bit 22 i bit 19. Ara ja podem decodificar la mantissa
sumant els valors dels respectius valors d'aquests bits.

 Mantissa: 1 + 0.5 + 0.0625 = 1.5625

Desprs hem de multiplicar el resultat per 2 elevat a la potncia de l'exponent per obtenir el resultat final

 1.5625 * 24 = 25

Aleshores

 41c8 0000   = 25

 Vegeu tamb .
 mitja precisi   precisi simple   precisi doble   precisi quadruple;
 punt flotant;
 Numerical stability;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399145" title="Caissargues" nonfiltered="3973" processed="3955" dbindex="153995">

Caissargues s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399146" title="Sant Climent de Tor" nonfiltered="3974" processed="3956" dbindex="153996">
Sant Climent de Tor s una esglsia romnica situada al centre de Tor, a la Tallada d'Empord.

Fou alada a finals del segle XI o a principis del XII. S'esmenta en les Rationes Decimarun amb el nom de capella de Tor (1279-1280). Consta d'una nau amb absis semicircular. La nau t volta de can, de perfil apuntat al sector proper a l'absis, cobert amb volta de quart d'esfera.

L'absis, edificat sobre la roca natural, t una finestra de doble esqueixada al centre i quatre lesenes que arrenquen d'un scol fet amb grans carreus; aquestes lesenes no emnmarquen les tpiques arcuacions cegues, sin catorze mnsules esculpides que sostenen una cornisa incurvada.

Ha sofert diverses reformes. La portalada s del segle XVIII, i la fortificaci que s'ala al damunt s dels segles XVI-XVII. La darrera reforma s de l'any 1965, quan s'hi va afegir una altra nau orientada cap a migdia, de manera que ara t una planta en forma de L.
s possible que aquesta esglsia s'hagus edificat al damunt d'una altra ms antiga, preromnica.

Enllaos externs.

Web de l'Ajuntament de la Tallada;

Referncies.

Asensi, Rosa Maria; Pladevall, Antoni (2000), Guies Catalunya Romnica, El Baix Empord, Barcelona, Prtic. ISBN 84-730-66-375;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399147" title="Milhaud (Gard)" nonfiltered="3975" processed="3957" dbindex="153997">


Milhaud s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399148" title="Baron (Gard)" nonfiltered="3976" processed="3958" dbindex="153998">


Baron s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399150" title="La Cadire-et-Cambo" nonfiltered="3977" processed="3959" dbindex="153999">


La Cadire-et-Cambo s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399151" title="Domazan" nonfiltered="3978" processed="3960" dbindex="154000">


Domazan s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399153" title="Montfrin" nonfiltered="3979" processed="3961" dbindex="154001">


Montfrin s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399158" title="Constellacions familiars" nonfiltered="3980" processed="3962" dbindex="154002">
Constellacions familiars s una tcnica utilitzada en Terpia sistmica familiar, creada i desenrotllada per Bert Hellinger. s utilitzada per alguns psiclegs, psiquiatres, i psicoterapeutes, si b no t una base slida quant a la seua possible efectivitat teraputica. El seu objectiu seria curar o curar les ferides psicolgiques existents en les famlies entenent-les com un sistema en qu tots els seus membres estarien relacionats.

Bert Hellinger va estudiar les formes inconscients en qu cada individu estaria unit a la seua famlia, i com determinats comportaments i tendncies psicolgiques es repetirien generaci rere generaci. Va crear un mtode o procediment per a restablir l orde natural del sistema familiar, curant aix les "ferides" del mateix. 

Segons la seua visi, la nostra histria familiar afectaria profundament la nostra personalitat, el nostre comportament i les nostres relacions}. Modelaria els nostres valors, actituds i creences sobre nosaltres mateixos, els altres i la nostra vida. 

 Caracterstiques .

Una constellaci familiar es realitza quan una persona vol aclarir un tema especfic de la seua vida.

Es reunix un grup de persones amb distintes inquietuds i dilemes a resoldre o persones que simplement vols observar i/o representar a altres en una constellaci, i es crega un cercle en el qual es donar lloc a les constellacions d aquells que ho solliciten.

Esta persona pot exposar o no davant del grup el seu problema, perqu el moviment de la dinmica oculta que es tracte comenar a funcionar igualment, si l assumpte i la persona estan preparats per a ser tractats, consistint moltes de les vegades en assumptes desconeguts incls per a la prpia persona que constella i a partir d ac, triar a distints membres del grup com a representants de les persones que formen la seua estructura familiar incls ell. A continuaci els collocar en el centre de la sala. Altres vegades a ho fa el facilitador de la constellaci, incls sense dir a ning qui s qui. Fet a la constellaci "cobraria vida" de manera que els representants comenaran a sentir les emocions, pors i desitjos de les persones als que representen, si b tal afirmaci no est documentada hui en dia segons els mtodes habituals de la cincia oficial, t els seus fonaments en la fsica quntica, encara que no hi ha dades objectives reconeguts per la cincia oficial sobre quins mecanismes possibilitarien esta suposada comunicaci o "connexi" de sentiments en el sistema que es tracte, mximament quan tots els subjectes a qu es representa ni tan sols estarien presents excepte la/s persona/s a la que s est constellant, i assumint que les persones que assumixen els respectius rols no tindrien cap relaci prvia amb aquells a qu estan representant, la qual cosa prova que qualsevol persona que ocupa el "lloc" del representat, actuaria de la mateixa manera.

Amb este mtode l origen del desordre ix a la llum, per la qual cosa la verdadera dinmica interna de la famlia es manifestaria portant-la a la conscincia de la persona. El "facilitador" va guiant les persones fins una situaci final on cada u presa la responsabilitat que li correspon i torna el que ha pres d altres sobre si (dolor, culpa).

 Enllaos externs .
 Film Constellacions familiars (Germany);
 Homepage of Bert Hellinger;
 Asociacin Espaola de Constelaciones Familiares, Bert Hellinger;
 Asociacin Europea de Consultoria Sistmica;
 Ms informacin sobre Constelaciones Familiares y Organizacionales;
 Cecilio Regojo - ms de 180 enlaces para webs en todo el Mundo, Formacin Internacional en Constelaciones Organizacionales;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399162" title="Pier Luigi Cherobino" nonfiltered="3981" processed="3963" dbindex="154003">
Pier Luigi Cherobino Loggi (Roma, Itlia, 15 d'octubre de 1971) s un futbolista hispano-itali, ja retirat, que jugava de davanter.

 Trajectria .
Pier va crixer a Puerto de la Cruz i prompte va fitxar per l'equip canari ms fort del moment, el CD Tenerife. Debuta amb l'equip illenc a la 90/91, tot jugant 16 encontres i anotant un gol. Al Tenerife hi roman quatre anys, tots ells a la mxima categoria, i disputant entre 14 i 25 partits per campanya.

Al 1994 fitxa per l'Sporting de Gijn, on gaudeix de la titularitat de davanter i ho nota marcant fins a onze gols, sent dels millors del seu equip. Aix fa que un dels grans es fixe en ell, el Real Betis. A Sevilla hi est dues temporades, formant parella amb Alfonso Prez. Juga uns 75 matxs i marca 23 dianes, en la seua millor poca.

No t tanta sort la 97/98, al Reial Saragossa. Tot i disposar de minuts, noms aconsegueix un gol, per la qual cosa torna a canviar d'aires al final d'eixa lliga. Regressa al CD Tenerife, on ja no compta amb massa oportunitats. En eixos anys, l'equip canari alterna la Primera i la Segona Divisi, i en els tres anys i mig que hi roman, Pier juga a les dues categories. Destaca, en tot cas, els quatre gols en dotze encontres de la 98/99.

Al 2002 deixa el Tenerife i s'hi incorpora a l'Extremadura, on juga la segona part de la 01/02. La temporada segent milita al Terrassa FC, i a partir del 2003, apareix en equips de lligues inferiors, com l'AD Laguna, la UD Esperanza i la RSD Alcal, club on es retira al 2007.

 Selecci .
Pier va disputar un encontre amb la selecci espanyola de futbol. Va ser a l'octubre de 1994 contra Macednia, tot substituint a Julio Salinas.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399163" title="Poledre de Catalan" nonfiltered="3982" processed="3964" dbindex="154004">

En geometria un slid de Catalan, o slid arquimedi dual s un poledre dual d un slid arquimedi. Els slids de Catalan prenen el nom en hono al matemtic belga Eugne Charles Catalan qui els va descriure per primer cop al 1865.

 Propietats .
 Cares uniformes .
Tots els slids de Catalan sn convexos. Com que els slids arquimedians tenen els vrtex uniformes, i la dualitat intercanvia el paper dels vrtex i les cares, els de Catalan tenen les cares uniformes: per a cada parella de cares, hi ha una simetria del slid que transforma que trasllada la primera sobre la segona. Per altre banda, com que els slids arquimedians no sn uniformes respecte de les cares, els de Catalan no ho sn respecte dels vrtex: de fet hi ha vrtex amb diferents plans incidents. 

A diferncia dels slids platnics i dels slids arquimedians, les cares dels slids de Catalan no sn polgons regulars. Tanmateix els polgons que sorgeixen de truncar els vrtex sn polgons regulars i presenten angles dedres iguals. A dems dos dels slids de Catalan, el dodecaedre rmbic i el triacontaedre rmbic sn uniformes respecte de les arestes.

 Quiralitat .
Igual que per als seus duals els slids arquimedians, hi ha dos slids de Catalan amb quiralitat: l'icositetraedre pentagonal i l'esacontaedre pentagonal. Sn slids que no sn equivalents a la seva imatge especular.

 El slids .
A la taula, els grups de simetria Oh, Ih i Td sn respectivament el grup de simetria del octaedre, icosaedre i tetraedre. Els grups O i I sn respectivament els subgrups de Oh i Ih formats per les simetries que preserven l orientaci.



 Enllaos externs .
 Poledres I Pgina 25;
 Catalan Solid a MathWorld;
 Archimedean duals   a Virtual Reality Polyhedra;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399170" title="Cant d'Alzon" nonfiltered="3983" processed="3965" dbindex="154005">


El Cant d'Alzon s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Le Vigan, compta amb 6 municipis i el cap cantonal s Alzon.

Municipis.
Alzon;
 Arrigas;
 Aumessas;
 Blandas;
 Campestre-et-Luc;
 Vissec;

Vegeu tamb.
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399171" title="Cant de Lasalle" nonfiltered="3984" processed="3966" dbindex="154006">


El Cant de Lasalle s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Le Vigan, compta amb 9 municipis i el cap cantonal s Lasalle.

Municipis.
 Colognac;
 Lasalle (chef-lieu);
 Monoblet;
 Saint-Bonnet-de-Salendrinque;
 Sainte-Croix-de-Caderle;
 Saint-Flix-de-Pallires;
 Soudorgues;
 Thoiras;
 Vabres;

Vegeu tamb.
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399172" title="Cant de Quissac" nonfiltered="3985" processed="3967" dbindex="154007">


El Cant de Quissac s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Le Vigan, compta amb 12 municipis i el cap cantonal s Quissac.

Municipis.
 Bragassargues;
 Brouzet-ls-Quissac;
 Cannes-et-Clairan;
 Carnas;
 Corconne;
 Gailhan;
 Liouc;
 Orthoux-Srignac-Quilhan;
 Quissac;
 Saint-Thodorit;
 Sardan;
 Vic-le-Fesq;


Vegeu tamb.
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399173" title="Cant de Saint-Andr-de-Valborgne" nonfiltered="3986" processed="3968" dbindex="154008">


El Cant de Saint-Andr-de-Valborgne s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Le Vigan, compta amb 5 municipis i el cap cantonal s Saint-Andr-de-Valborgne.

Municipis.
 L'Estrchure;
 Peyrolles;
 Les Plantiers;
 Saint-Andr-de-Valborgne;
 Saumane;

Vegeu tamb.
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399174" title="Igor Lediakhov" nonfiltered="3987" processed="3969" dbindex="154009">
Igor Lediakhov (Sochi, Rssia, el 22 de maig de 1969) s un futbolista rus, ja retirat. Jugava de migcampista.

 Carrera . 
Format en el Torpedo Taganrog, el seu primer equip important va ser l'SKA Rostov-on-Don, on debuta al 1988. Noms passa un any abans de que fitxe pel Dnipro Dnipropetrovsk, on solament disputa cinc partits per canviar de nou al Rotor Volgograd. Al 1992 s'hi incorpora a un dels grans de la lliga russa, l'Spartak de Moscou. Lediakhov romandria dos anys a l'equip capital, on guanyaria tots els titols de la seua carrera: les lligues del 1992, 1993 i 1994, la Copa de la CIS del 1992 i la Copa de Rssia de 1994.

Desprs del bon paper amb la seua selecci, Lediakhov deixa Rssia i fitxa per l'Sporting de Gijn, el club ms representatiu de la seua carrera, on romandria fins a vuit temporades, tant a Primera com a Segona Divisi, tot descomptant un parntesi a 1998 en el qual va jugar amb el Yokohama Flugels japons (23 partits i 15 gols). Amb els asturians, per contra, va disputar ms de dos-cents encontres i va anotar una quarantena de gols.

Al 2003 fitxa per la SD Eibar on tot just apareix en 19 encontres (un gol) abans de penjar les botes.

 Selecci .
Lediakhov va ser internacional tant amb la selecci de futbol de la CEI, continuadora de la Uni Sovitica, com amb la selecci de futbol de Rssia. Amb la primera va jugar set encontres al 1992 (un gol), i amb la segona va comptar nou internacionalitats entre el 92 i 1994. Precisament, Lediakhov va formar part del combinat rus que va acudir al Mundial dels Estats Units 1994.

 Entrenador .
La trajectria de tcnic de Lediakhov s'inicia al 2007 com a director esportiu del Rostov. Al 2008 fitxa per l'Spartak de Moscou, on primer s'ocupa de l'equip juvenil abans de donar el salt al primer conjunt.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399177" title="Bert Hellinger" nonfiltered="3988" processed="3970" dbindex="154010">
El psicoterapeuta alemany Bert Hellinger (nascut en 1925) s un dels ms coneguts, influents i controvertits professionals que viuen a Europa. Ell s considerat el descobridor d un mtode teraputic conegut com a Constellacions Familiars que esta dins de la psicoterpia sistmica. En els ltims anys, el seu treball ha evolucionat ms enll d estos formats en el que ara demana la uni de la Ment i l esperit. Diversos milers de professionals en tot el mn, influenciat per Hellinger, per no necessriament desprs d ell, continuaran aplicant i adaptant les seues idees originals a una mplia gamma de persones, organitzacions. 
El treball d Hellinger no s molt conegut als Estats Units.

Un auster i emocionalment intens perode de sessions d intervenci que pretn un impacte positiu sobre els problemes crnics ha elevat banderes roges d escepticisme dins de la comunitat professional de psiclegs i psicoterapeutes. El camp de la psicologia est infestada d innumerables modalitats de tractament que es van promoure com a panacees o remeis instantanis per a una mplia gamma de malalties i posteriorment jutjats per les proves empriques i anecdtiques en un estudi pormenrizat de proves en el qual les terpies tenen un benefici limitat o incls perjudicial.

L American Psychological Association reconeix noms 108 tractaments empricament el suport de tota la gamma de trastorns de la salut mental. Estos sn predominantment cognitiu, conductual, interpersonal i terpies. L enfocament filosfic d Hellinger  est en contradicci material i en  molts preceptes que la psicologia cientfica recolza. A ms, les seues opinions sn molt diferents de  les perspectives comunes de la psicologia per a diagnosticar curar el patiment hum.

Vida.

Hellinger va nixer en una famlia catlica a Alemanya en 1925. Durant l infncia d Hellinger, Adolf Hitler, el lder del partit  Nacional Socialista (nazi) part, va arribar al poder com a Canceller d Alemanya. Les idees centrals a la ideologia nazi va ser la subordinaci de l individu a l estat, la necessitat de cegos i l obedincia indestructible a un carismtic lder suprem, les reivindicacions de la discriminaci racial i la superioritat cultural dels pobles germnics, i la identificaci dels Jueus i els d extracci fesol com la personificaci del mal csmic. El rgim nazi va fer insistncia en la desigualtat dels homes i les races i el dret del fort a la regla sobre els dbils. L aparell estatal consolidat i s exercix el control sobre la poblaci en massa a travs de la propaganda i el terror sistematitzat.

Encara que el rgim nazi va reforar el seu control sobre la poblaci en la busca de la seua visi nacionalista extrema, es va quedar a Alemanya les restes d una diversitat cultural i intellectual de la tradici. Els pares d Hellinger tenien la seua "forma particular de fe Catlica que va a immunitzar sempre a tota la famlia contra les distorsions creure del Nacional Socialisme." A l edat de 10, va deixar la seua famlia per a assistir a una escola catlica monestir dirigit per l Orde en qu ms tard va ser ordenat sacerdot i que ho va enviar a Sud-frica com a missioner.

Els nazis tenien un pla mestre de la creaci d una potncia mundial dominant dirigit per una raa de superior que ha donat lloc a una devastadora i catastrfica derrota. A ms, els supervivents alemanys porten la responsabilitat de ser els autors de la histria del major crim contra la humanitat, l extermini de ms de 6 milions de Jueus, roman, homosexuals, i altres en l Holocaust. 

La brutalitat i destrucci de l era nazi s fonamental per a la vida d Hellinger de treball. Seixanta anys desprs de la cessaci de la guerra, amb totes les vctimes i els autors, ja siga morts o d edat avanada, Hellinger va seguir centrant-se en les formes de reconixer i conciliar els ecos i reverberacions d este enorme trauma collectiu. L objectiu d interrompre la transmissi del patiment i la culpa a les successives generacions.

Desprs del seu retorn a Alemanya, Hellinger entrat en una orde religis catlica i va comenar un llarg procs de purificaci monstica. Va estudiar filosofia i teologia en la Universitat de Wrzburg en el cam a la seua ordenaci com a sacerdot. Al comenament del decenni de 1950, va ser enviat a Sud-frica, on va ser assignat a ser un missioner als zulus. All va continuar els seus estudis en la Universitat de Pietermaritzburg i la Universitat del Sud d frica, on va rebre un BA i un Diploma d Educaci de la Universitat, que li permetia ensenyar en escoles secundries pbliques. 

Hellinger viscut a Sud-frica durant 16 anys. Durant estos anys es va exercir com a rector, professor i, finalment, com a director d una gran escola per als estudiants africans. Tamb va tindre la responsabilitat administrativa per a tot el districte dioces amb 150 escoles. Ell es va convertir en domini de la llengua zulu, va participar en els seus ritus, i va obtindre un reconeixement pels seus diferents del mn. 

Encara que no pretenen ser un intrpret o promotor de la cultura zulu, s evident que la seua immersi en la seua vida van tindre un profund impacte en ell. De particular importncia s la diferncia entre les actituds cap a Zulu pares i avantpassats i els que normalment celebrada pels europeus. L Organitzaci Juvenil Hitler va ser notori per a encoratjar els xiquets als seus pares trair la confiana. En la cultura zulu, Hellinger diu, "mai he sentit parlar disrespectfully sobre els seus pares. Que hauria sigut inconcebible " 

La seua participaci en una srie d interracial, cursos de formaci ecumnica en la dinmica de grup dirigit pel clero anglic a Sud-frica en la dcada de 1960 va assentar les bases per a eixir del seu sacerdoci catlic. Els capacitats van treballar d una orientaci fenomenolgica. Ells estaven preocupats amb el reconeixement de l essencial de tota la diversitat present, sense intenci, sense por, sense prejus, basant-se nicament en el que pareix. Ell est profundament impressionat per la forma en qu els seus mtodes va mostrar que era possible per als oposats a convertir-se a conciliar-se a travs del respecte mutu. 

El comenament del seu inters en la fenomenologia va coincidir amb l evoluci de la dissoluci dels seus vots al sacerdoci. Hellinger diu com un dels formadors del grup va preguntar, "Qu s ms important per a tu, el teu ideals o la gent? Que vost sacrifici per als altres? "Una nit sense dormir seguit com Hellinger va lluitar amb les implicacions d esta qesti. Com a alemany, que havia participat en la destrucci del seu pas. Com a sacerdot, va ser jurada que s adherisquen a un credo particular, a un conjunt especfic de valors i creences, i d acceptar la infallibilitat de la intrpret de la voluntat de Du, el Papa. A no va ser simplement un enigma filosfic amb ell. Va ser molt sensible a la forma en qu el rgim nazi els sers humans sacrificats en el servici dels ideals. Ell diu, "En un cert sentit, la pregunta va canviar la meua vida. Una orientaci fonamental cap a la gent ha format tot el meu treball des de llavors. "

Ell va decidir deixar el sacerdoci i, amb aix, la seua posici com un respectat mestre, director i administrador del districte escolar. Es va reunir amb la seua primera esposa, Herta, era casat i, poc desprs de tornar a Alemanya. Va passar diversos anys en el decenni de 1970 a Viena, la formaci en un curs clssic en la psicoanlisi en la Wiener Arbeitskreis fr Tiefenpsychologie (Associaci de Viena per a la psicologia profunda). Va completar la seua formaci en el Mnchner Arbeitsgemeinschaft fr psicoanalitzar (Munic Institut de Formaci Psicoanaltica) i va ser acceptada com la prctica d un membre de la seua associaci professional. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399178" title="Leopoldo Abada" nonfiltered="3989" processed="3971" dbindex="154011">
Leopoldo Abada, (1933?) ex-professor del IESE, natural de Saragossa, autor de l'article 'La crisis Ninja', a on explica en un llenguatge planer i colloquial la crisis subprime dels EUA, s'ha convertit en un fenomen inesperat i porta ms de 165.000 visites en el seu bloc personal.

Histria.
Abada, va deixar l'ensenyament fa 15 anys per dedicar-se a la consultoria, va escriure l'article La crisis ninja en una tarde d'un diumenge de gener del 2008 i el distribuir entre els seus treballadors per correu electrnic. Al cap d'uns dies, es feia popular en la xarxa d' Internet.

Abada, aconsellat pel seu fill Gonzalo, inici el seu propi bloc personal, que ha rebut visites del Jap, Nigria i fins i tot de Burundi.

Crisi Ninja.
Leopoldo Abada, denomina com Crisi Ninja (acrnim de No Incomes, No Jobs and Assets), referint-se a les persones que no tenen ingressos, ni treball ni actius, i que han desencadenat la tempesta financera als Estats Units i a la resta del mn al, no poder fer front als crdits hipotecaris que els foren concedits per empreses que no van mesurar correctament el elevat risc de les operacions.

Vegeu.
Crisi hipotecria de 2007;

Enllaos externs.
Bloc Leopoldo Abada ;
El Peridico ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399185" title="Tilapia" nonfiltered="3990" processed="3972" dbindex="154012">






Tilapia s un gnere de peixos de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica.

Espcies.
Tilapia alcalica ;
Tilapia bakossiorum  	  ;
Tilapia baloni ;
Tilapia bemini  ;
Tilapia bilineata  	 ;
Tilapia brevimanus  ;
Tilapia busumana  	 ;
Tilapia buttikoferi ;
Tilapia bythobates 	 ;
Tilapia cabrae  	 ;
Tilapia cameronensis  	 ;
Tilapia camerunensis ;
Tilapia cessiana 	 ;
Tilapia coffea 	 ;
Tilapia congica ;
Tilapia dageti 	 ;
Tilapia deckerti 	 ;
Tilapia discolor  	 ;
Tilapia flava 	 ;
Tilapia guinasana  	;
Tilapia guineensis  	 ;
Tilapia gutturosa  	 ;
Tilapia imbriferna  	 ;
Tilapia ismailiaensis ;
Tilapia jallae  ;
Tilapia joka  	 ;
Tilapia kottae  	 ;
Tilapia louka  	 ;
Tilapia margaritacea  ;
Tilapia mariae  	;
Tilapia nyongana  	 ;
Tilapia rendalli ;
Tilapia rheophila  	 ;
Tilapia ruweti ;
Tilapia snyderae ;
Tilapia sparrmanii  	;
Tilapia spongotroktis  	 ;
Tilapia tholloni  	 ;
Tilapia thysi  	 ;
Tilapia walteri  	 ;
Tilapia zillii ;
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 ARKive ;
 AQUATAB.NET;
 NCBI ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399195" title="Tilapia alcalica" nonfiltered="3991" processed="3973" dbindex="154013">

Tilapia alcalica  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Tanznia i Kenya.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Hilgendorf, F. M. 1905. Fische von Deutsch und Englisch Ost-Africa. Zool. Jahrb., Syst. (Jena) v. 22 (nm. 4): 405-420. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399199" title="Tilapia bakossiorum" nonfiltered="3992" processed="3974" dbindex="154014">

Tilapia bakossiorum  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llac Bermin (Camerun).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J., U. K. Schliewen & W. J. Dominey. 1992. A new species flock of cichlid fishes from Lake Bermin, Cameroon with a description of eight new species of Tilapia (Labroidei: Cichlidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 3 (nm. 4): 311-346, Pls. 1-2. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399201" title="Carraixet" nonfiltered="3993" processed="3975" dbindex="154015">

 Hidrologia: Carraixet s un barranc o rambla del Pas Valenci que naix a la serra Calderona i desemboca a la mar Mediterrnia al paratge dels Peixets (a Alboraia).
 Msica: Carraixet s un grup musical valenci d'estil folk.
 Poltica: Mancomunitat del Carraixet s una mancomunitat de municipis de la comarca de l'Horta Nord (Pas Valenci).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399202" title="Tilapia baloni" nonfiltered="3994" processed="3976" dbindex="154016">

Tilapia baloni  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Congo (Zmbia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Trewavas, E. & D. J. Stewart. 1975. A new species of Tilapia (Pisces, Cichlidae) in the Zambian Zare system. Bull. Br. Mus. (Nat. Hist.) Zool. v. 28 (nm. 5): 191-197. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399203" title="Blackjack" nonfiltered="3995" processed="3977" dbindex="154017">
El blackjack s un joc amb varies baralles i regles de casino. L'objectiu del joc s obtenir una m amb un valor ms prxim a 21 que les del repartidor, sense passar-se de 21.
 
 Terminologia.

Alguns termes importants que s'utilitzen en el joc:

 Blackjack: Una m on les dues primeres cartes sumen 21 implica un premi instantani amb el valor del 150% de l'aposta;
 Passat: Quan el valor de la m excedeix 21 perdreu la m;
 Dobla: Per a doblar l'aposta inicial i rebre exactament una carta ms;
 Tirada: Per a demanar d'afegir una altra carta a la m;
 Assegurana: Una aposta parallela del 50% de l'aposta original de que el repartidor t un 21 natural (blackjack) que s'ofereix quan la carta descoberta del repartidor s un as. Si el repartidor t un 21 natural es paga el doble al jugador.
 Empeny: Quan el valor de la m del jugador i del repartidor sn iguals, l'aposta original es retorna al jugador;
 Divideix: Quan una m comena amb dues cartes del mateix valor (o rang) es pot dividir per a formar dues mans independents;
 Planta't: Deixa d'afegir cartes a la m;
 Rendir-se: Perdre la meitat de l'aposta per a no acabar la m;

Valor de les cartes .
En el Blackjack cada carta t un valor assignat. 
 Una as pot comptar com a 1 o com a 11. ;
 Les cartes del 2 al 9 valen el valor indicat. ;
 El 10, jota, reina i rei valen 10. ;
El valor de la m s la suma dels valors de cada carta en la m.

 Normes del repartidor .

El repartidor ha de jugar la seva m d'acord amb unes regles molt estrictes. Hi ha dues variacions de les regles bsiques que determinen la m total que el repartidor ha d'arribar. 

El repartidor es planta amb un 17

El repartidor ha de continuar repartint cartes (tirada) fins que el total de la m s com a mnim 17.

El repartidor tira amb un 17 tou

El repartidor ha de continuar repartint cartes (tirada) fins que el total de la m s com a mnim 17, excepte quan el repartidor t un 17 tou llavors ha d'agafar una altra carta. Un total tou es aquell en qu es compte un as com a 11.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399209" title="Tilapia bemini" nonfiltered="3996" processed="3978" dbindex="154018">

Tilapia bemini  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: oest del Camerun.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brusselles; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.  ;
 Thys van den Audenaerde, D. F. E. 1972. Description of small new Tilapia (Pisces, Cichlidae) from West-Cameroon. Rev. Zool. Bot. Afr. v. 85 (nms. 1-2): 93-98. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399211" title="Dalhunden" nonfiltered="3997" processed="3979" dbindex="154019">

Dalhunden (en alsaci Dalhunde) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 874 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399217" title="Tilapia bilineata" nonfiltered="3998" processed="3980" dbindex="154020">

 Tilapia bilineata s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Repblica Democrtica del Congo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pellegrin, J. 1900. Cichlids nouveaux de l'Afrique quatoriale. Bull. Mus. Natl. Hist. Nat. (Sr. 1) v. 6 (nm. 6): 275-278. ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399226" title="Batalla del Trocadero" nonfiltered="3999" processed="3981" dbindex="154021">


La batalla del Fort del Trocadero s un fet d'armes que data del 31 d'agost de 1823 consagrant la victria d'un grup expedicionari francs sobre els revolucionaris liberals espanyols a Cadis a Espanya. Aquesta batalla va restablir l'autoritat del monarca absolut Ferran VII.

Origen.

A l'abdicaci de Napole el 1815, els Borbons van pujar als trons de Frana i d'Espanya. En aquest darrer estat, Ferran VII accepta a contracor una Constituci liberal. Per en secret, demana ajuda a la Santa Aliana (Rssia, ustria, Prssia i Anglaterra) per contrarestar els liberals de l'Assemblea de les Corts. El gener de 1822, el coronel Rafael del Riego encapala una revolta i el rei s pres a Cadis, a Andalusia. Per abatre aquesta revoluci que s'ha fet amb el control de bona part de l'estat, la Santa Aliana autoritza Frana a intervenir durant el congrs de Verona (octubre de 1822).

La batalla del Trocadero.

L'abril de 1823, un grup expedicionari, a les ordres del duc d'Angoulme, nebot de Llus XVIII, travessa els Pirineus, s'apodera de Madrid i desprs marxa sobre Cadis. El 31 d'agost de 1823 les forces revolucionries sn derrotades intentant defensar dos forts a una dotzena de quilmetres de Cadis. El fort del Trocadero, que defensa el port, s pres amb marea baixa, pels soldats francesos armats de baionetes que es llencen a l'aigua, el que es considera com el fet ms gloris d'aquesta batalla.

Conseqncies.

El rei d'Espanya s alliberat i restaura l'absolutisme amb una brutal repressi. El duc d'Angoulme s aclamat a Pars. Chateaubriand, ambaixador a Espanya i membre del grup expedicionari, va declarar a les seves Mmoires d'outre-tombe: Salvar d'un pas les Espanyes, aconseguir-ho all on Bonaparte havia fracassat, triomfar sobre aquesta mateixa terra on les armes de l'home fantstic havien tingut revessos, fer en sis mesos el que no havia pogut fer en set anys, ha estat un veritable prodigi

Vegeu tamb.

 Cent Mil Fills de Sant Llus;
 Palau de Chaillot;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399228" title="Drusenheim" nonfiltered="4000" processed="3982" dbindex="154022">

Drusenheim (en alsaci Drsenem) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 4.723 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399237" title="Tilapia brevimanus" nonfiltered="4001" processed="3983" dbindex="154023">

Tilapia brevimanus  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 24,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: des de Guinea Bissau (rius Geba i Corubal) fins a l'est de Libria (riu Cess). Tamb a Costa d'Ivori i Gmbia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Boulenger, G. A. 1911. Further descriptions of new freshwater fishes discovered by Dr. W. J. Ansorge in Portuguese Guinea. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 8) v. 8 (nm. 43): 56-57. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399239" title="Forstfeld" nonfiltered="4002" processed="3984" dbindex="154024">

Forstfeld (en alsaci Forschfald) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 591 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399241" title="Tilapia busumana" nonfiltered="4003" processed="3985" dbindex="154025">

 Tilapia busumana s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: sud-est de la Costa d'Ivori i Ghana.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Gnther, A. 1903. Last account of fishes collected by Mr. R. B. N. Walker, C. M. Z. S., on the Gold Coast. Proc. Zool. Soc. Lond. 1902, v. 2 (pt 2): 330-339, Pls. 30-33. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399243" title="Tilapia buttikoferi" nonfiltered="4004" processed="3986" dbindex="154026">

Tilapia buttikoferi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: des de Guinea Bissau (rius Geba i Corubal) fins a l'oest de Libria (riu Saint John).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
  Hubrecht, A. A. W. 1881. On a collection of fishes from the St. Paul's River, Liberia, with description of three new species. Notes Leyden Mus. v. 3 (nm. 2): 66-71. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399244" title="Fort-Louis" nonfiltered="4005" processed="3987" dbindex="154027">

Fort-Louis (en alsaci For-Lui) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 239 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399246" title="Tilapia bythobates" nonfiltered="4006" processed="3988" dbindex="154028">

 Tilapia bythobates s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llac Bemin (Camerun).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. IUCN, Gland, Sussa. 378 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J., U. K. Schliewen & W. J. Dominey. 1992. A new species flock of cichlid fishes from Lake Bermin, Cameroon with a description of eight new species of Tilapia (Labroidei: Cichlidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 3 (nm. 4): 311-346, Pls. 1-2. ;
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399247" title="Herrlisheim" nonfiltered="4007" processed="3989" dbindex="154029">

Herrlisheim (en alsaci Harelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 4.198 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399248" title="Tilapia cabrae" nonfiltered="4008" processed="3990" dbindex="154030">

 Tilapia cabrae s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 37 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: des del sud del riu Muni fins a la desembocadura del riu Congo i el delta del riu Cuanza (Angola).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Boulenger, G. A. 1899. Matriaux pour la faune du Congo. Poissons nouveaux du Congo. Troisime Partie. Silures, Acanthoptrygiens, Mastacembles, Plectognathes. Ann. Mus. Congo (Ser. Zool.) v. 1 (fasc. 3): 39-58, Pls. 20-29. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399250" title="Tilapia cameronensis" nonfiltered="4009" processed="3991" dbindex="154031">

 Tilapia cameronensis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Sanaga (Camerun).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Holly, M. 1927. Siluriden, Cyprinodontiden, Acanthopterygier und Mastacembeliden aus Kamerun. Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien v. 136 (nms. 5-6): 195-230. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399251" title="Leutenheim" nonfiltered="4010" processed="3992" dbindex="154032">

Leutenheim (en alsaci Littenem) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 788 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399253" title="Tilapia camerunensis" nonfiltered="4011" processed="3993" dbindex="154033">

Tilapia camerunensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: rius Meme i Mungo (oest del Camerun).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lnnberg, E. 1903. On a collection of fishes from the Cameroon containing new species. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 7) v. 12 (nm. 67): 37-46. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399255" title="Tilapia cessiana" nonfiltered="4012" processed="3994" dbindex="154034">

Tilapia cessiana  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Libria i Costa d'Ivori.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Thys van den Audenaerde, D. F. E. 1968. Description of Tilapia cessiana sp. nov. with some remarks on Tilapia (Heterotilapia) buttikoferi (Hubrecht, 1881) (Pisces, Cichlidae). Rev. Zool. Bot. Afr. v. 78 (nms. 1-2): 183-196. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399256" title="Kauffenheim" nonfiltered="4013" processed="3995" dbindex="154035">

Kauffenheim (en alsaci Kafem) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 239  habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399257" title="Tilapia coffea" nonfiltered="4014" processed="3996" dbindex="154036">

Tilapia coffea  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Saint Paul (Libria).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Thys van den Audenaerde, D. F. E. 1970. Description of a new Tilapia (Pisces, Cichlidae) from St. Paul River, Liberia. Rev. Zool. Bot. Afr. v. 81 (nms. 1-2): 133-140. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399258" title="Arquebisbe de Toledo" nonfiltered="4015" processed="3997" dbindex="154037">
L'Arquebisbe de Toledo s un membre pertanyent a l'ordre episcopal catlica que est al capdavant de Arxidicesi de Toledo.

 Bisbes de Toledo .


 Sant Jaume el Major ?
 69 - 96 : Sant Eugeni I, fundador tradicional de l'esglsia toledana.
 300 : Melanci, primer bisbe documentat.
 325-335 : Patruino ;
 335-345 : Toribio;
 345-355 : Quinto;
 355-365 : Vicen;
 356-375 : Paulato;
 375-385 : Natal;
 385-395 : Audencio;
 395-412 : Sant Asturio Serrano;
 412-427 : Isicio;
 427-440 : Mart;
 440-454 : Castino;
 454-467 : Campeyo;
 467-482 : Sintici;
 482-494 : Praumato  ;
 494-508 : Pere I;
 ?-c.520 : Celso;
 521-531 : Montano;
 ------ ? ----- : Juli I ;
 ------ ? ----- : Bacauda;
 ------ ? ----- : Pere II;
 ------ ? ----- : Eufemi;
 ------ ? ----- : Exuperi;
 ------ ? ----- : Adelfi;
 ------ ? ----- : Conanci;
 c.603-615 Aurasi;
 615-633 : Eladi;
 633-636 : Just;
 636-646 : Eugeni II;

Arquebisbes de Toledo.




 646-657 : Sant Eugeni III;
 657-667 : Sant Ildefons;
 667-680 : Quirico;
 680-690 : Sant Juli II;
 690-693 : Sisbert;
 694-c.700: Flix;
 c.700-710: Gunderic;
 711---- ? - : Sinderedo;
 ------ ? ----- : Sunieredo;
 ------ ? ----- : Concordi;
 745-754 : Cixila;
 754-c.800: Elipando;
 ? - c.828 : Gumesindo;
 ? - c.858 : Wistremiro;
 .. . c.858 :  Sant Eulogi de Crdova;
 859-c.892: Bonito;
 892-926 : Joan I;
 ------ ? ----- : Ubayd Allah ben Qasim;
 1058-c.1080: Pascual;
 1086-1124 : Bernat de Cluny;
 1124-1152 : Raimundo;
 1152-1166 : Joan II;
 1167-1180 : Cerebruno;
 1181-1182 : Pere de Cardona;
 1182-1191 : Gonzalo Petrez;
 1192-1208 : Martn Lpez de Pisuerga;
 1209-1247 : Rodrigo Jimnez de Rada;
 . . . . .1248 : Juan Medina de Pomar;
 1249-1250 : Gutierre Ruiz Dolea;
 1251-1261 : San, Infant de Castella - (fill de Ferran III de Castella).
 1262-1265 : Domingo Pascual;
 1266-1275 : San d'Arag;
 1276-1280 : Ferran Rodrguez de Covarrubias;
 1280-1299 : Gonzalo Garca Gudiel;
 1299-1310 : Gonzalo Daz Palomeque;
 1310-1319 : Gutierre Gmez de Toledo;
 1319-1328 : Joan, Infant d'Arag;
 1328-1338 : Jimeno de Luna;
 1338-1350 : Gil lvarez Carrillo de Albornoz;
 1351-1353 : Gonzalo de Aguilar;
 1353-1362 : Blas Fernndez de Toledo;
 1362-1375 : Gmez Manrique;
 1377-1399 : Pedro Tenorio;
 1403-1414 : Pedro de Luna (nebot del Papa Luna);
 1415-1422 : San de Rojas;
 1423-1434 : Juan Martnez de Contreras;
 1434-1442 : Juan de Cerezuela;
 1442-1445 : Gutierre lvarez de Toledo;
 1446-1482 : Alonso Carrillo de Acua;
 1482-1495 : Pedro Gonzlez de Mendoza;
 1495-1517 : Francisco Jimnez de Cisneros;
 1517-1521 : Guillermo de Croy;
 1523-1534 : Alonso de Fonseca y Ulloa;
 1534-1545 : Juan Pardo Tavera;
 1545-1557 : Juan Martnez Silceo;
 1558-1576 : Bartolom Carranza i Miranda;
 1577-1594 : Gaspar de Quiroga;
 1595-1598 : Albert, Arxiduc d'ustria;
 1598-1599 : Garca Loaysa i Girn;
 1599-1618 : Bernardo de Sandoval i Rojas;
 1620-1641 : Infant Ferran d'ustria - (fill del Rei Felip III).
 . . . . .1645 : Gaspar de Borja i Velasco;
 1646-1665 : Baltasar Moscoso i Sandoval;
 1666-1677 : Pascual d'Arag;
 1677-1709 : Luis Manuel Fernndez Portocarrero - (Virrei interi de Siclia el 1677-1678);
 1710 -1710 : Antonio Ibez de la Riva Herrera (electe, mor abans de pendre posessi del crrec);
 1715-1720 : Francisco Valero i Losa;
 1720-1724 : Diego de Astorga i Cspedes;
 1735-1754 : Infant Llus Antonio de Borb i Farnesio - (germ del Rei Carles III).
 1755-1771 : Luis Fernndez de Crdova;
 1772-1800 : Francisco Antonio de Lorenzana;
 1800-1823 : Luis Mara de Borb i Vallabriga;
 1824-1836 : Pedro Inguanzo i Rivero;
 1849-1857 : Juan Jos Bonel i Orbe;
 1857-1872 : Cirilo Alameda i Brea;
 1875-1884 : Juan Ignacio Moreno i Maisonave;
 1885-1886 : Ceferino Gonzlez i Daz-Tun;
 1886-1891 : Miguel Pay i Rico;
 1892-1898 : Antoln Monescillo i Viso;
 1898-1909 : Ciriaco Sancha i Hervs;
 1909-1913 : Gregorio Aguirre Garca;
 1913-1920 : Victoriano Guisasola i Menndez;
 1920-1921 : Enrique Almaraz  Santos;
 1922-1927 : Enrique Reig i Casanova;
 1927-1931 : Pedro Segura i Senz;
 1933-1940 : Isidro Gom i Toms;
 1941-1968 : Enrique Pla i Deniel;
 1969-1972 : Vicente Enrique i Tarancn;
 1972-1995 : Marcelo Gonzlez Martn;
 1995-2002 : Francisco lvarez Martnez;
 2002-. . . . . . : Antonio Caizares Llovera;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399260" title="Tilapia congica" nonfiltered="4016" processed="3998" dbindex="154038">

Tilapia congica  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Congo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poll, M. & D. F. E. Thys van den Audenaerde. 1960. Existence dans la fort quatoriale congolaise d'une nouvelle sous-espce de Tilapia (Pisces, Cichlidae) caractrise par une gibbosit frontale, Tilapia tholloni congica subsp. nov. Rev. Zool. Bot. Afr. v. 42 (nms. 3-4): 329-339, Pls. 2-3. ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399262" title="Neuhaeusel" nonfiltered="4017" processed="3999" dbindex="154039">

Neuhaeusel (en alsaci Neihisel) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2004 tenia 326  habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399263" title="Tilapia dageti" nonfiltered="4018" processed="4000" dbindex="154040">

Tilapia dageti  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total i els 1.000 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: riu Nger, llac Txad i el curs superior del riu Senegal.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
  Thys van den Audenaerde, D. F. E. 1971. Some new data concerning the Tilapia-species of the subgenus Coptodon (Pisces, Cichlidae). Rev. Zool. Bot. Afr. v. 84 (nms. 1-2): 160-168. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399268" title="Tilapia deckerti" nonfiltered="4019" processed="4001" dbindex="154041">

 Tilapia deckerti s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llac Ejagham (Camerun).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Thys van den Audenaerde, D. F. E. 1967. Description of Tilapia deckerti sp. nov. from Lake Ejagham, West Cameroon (Pisces, Cichlidae). Rev. Zool. Bot. Afr. v. 76 (nms. 3-4): 349-356. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399269" title="Tilapia discolor" nonfiltered="4020" processed="4002" dbindex="154042">

Tilapia discolor  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: sud-est de la Costa d'Ivori i Ghana.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Gnther, A. 1903. Last account of fishes collected by Mr. R. B. N. Walker, C. M. Z. S., on the Gold Coast. Proc. Zool. Soc. Lond. 1902, v. 2 (pt 2): 330-339, Pls. 30-33. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399270" title="Oberhoffen-sur-Moder" nonfiltered="4021" processed="4003" dbindex="154043">

Oberhoffen-sur-Moder (en alsaci Ewerhoffe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.944  habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399272" title="Offendorf" nonfiltered="4022" processed="4004" dbindex="154044">

Offendorf (en alsaci Offedorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 2.024  habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399274" title="Rschwoog" nonfiltered="4023" processed="4005" dbindex="154045">

Rschwoog (en alsaci Reschwuch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.905  habitants.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399278" title="Allgre-les-Fumades" nonfiltered="4024" processed="4006" dbindex="154046">

Allgre-les-Fumades s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. En aquest municipi s'hi troba l'estaci termal de Fumades-les-Bains.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399279" title="Rohrwiller" nonfiltered="4025" processed="4007" dbindex="154047">

Rohrwiller (en alsaci Rowiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2006 tenia 1.672 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399281" title="Estzargues" nonfiltered="4026" processed="4008" dbindex="154048">

Estrzargues s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399282" title="L'Estrchure" nonfiltered="4027" processed="4009" dbindex="154049">

L'Estrchure s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399283" title="Euzet" nonfiltered="4028" processed="4010" dbindex="154050">

Euzet s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399284" title="Roppenheim" nonfiltered="4029" processed="4011" dbindex="154051">

Roppenheim (en alsaci Roppenem) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 942  habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399286" title="Baronia de Mur" nonfiltered="4030" processed="4012" dbindex="154052">
La baronia de Mur s una de les baronies histriques del Pallars Juss, juntament amb les d'Abella, Bellera, Erill i Orcau.


Centrada en el castell de Mur, incloa els segents pobles o caseries i parrquies: Mur, que n'era la capital, l'Alzina, Beniure, Cellers, Collmorter, les Esplugues, les Espones, Estorm, el Mell, Moror, Puigcercs, Santa Llcia de Mur, entre d'altres.

Els Mur foren una extensa famlia a l'edat mitjana, que deixaren petja, en els pobles pallaresos. Primer foren castlans, sota el senyoriu del comte pallars corresponent. Foren de Mur tots els senyors entre, almenys, 1183 i 1576. En aquest darrer any s'exting la lnia sucessria masculina, i Brianda de Mur, la darrera de la nissaga, aport la baronia com a dot en el seu casament amb l'hereus dels Carrs d'Arborea, dels quals, al segle XVI mateix, pass als Maa de Liana. El 1576 la baronia fou dividida entre els dos descendents directes ms propers: els germans Pere i Isabel Maa de Liana Carrs d'Arborea.

El ttol, indivs, pass per un costat als Cascante, als Portugal i als Silva, que foren desprs Ducs d'Hjar, i per l'altre, als Caador, als Cellers, als Oliver i als Fors.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399289" title="Rountzenheim" nonfiltered="4031" processed="4013" dbindex="154053">

Rountzenheim (en alsaci Runzenem) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 976  habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399293" title="Schirrhein" nonfiltered="4032" processed="4014" dbindex="154054">

Schirrhein (en alsaci Schirain) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.027  habitants. Limita amb Drusenheim, Oberhoffen-sur-Moder, Schirrhoffen, Soufflenheim i Haguenau.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Oscar Heisserer, futbolista.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399295" title="Sant Fruits de Claveral" nonfiltered="4033" processed="4015" dbindex="154055">

Sant Fruits de Claveral s una antiga esglsia documentada des del 969, situada en l'antic terme municipal de Mur, dins de l'actual de Castell de Mur. Est situat al nord-est del terme, prop de la partida de Claveral.

Actualment est del tot arrunada.

 Bibliografia .
 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Fructus de Mur", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 PAGS, M. Gurdia de Noguera, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399296" title="Tilapia flava" nonfiltered="4034" processed="4016" dbindex="154056">

Tilapia flava  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llac Bemin (Camern).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J., U. K. Schliewen & W. J. Dominey. 1992. A new species flock of cichlid fishes from Lake Bermin, Cameroon with a description of eight new species of Tilapia (Labroidei: Cichlidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 3 (nm. 4): 311-346, Pls. 1-2. ;
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399297" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="4035" processed="4017" dbindex="154057">
El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1972 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre els dies 26 d'agost i 11 de setembre de 1972 a la ciutat de Munic (Repblica Federal d'Alemanya).

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.





Vegeu tamb.
  Comit Olmpic Internacional - Medaller Munic 1972;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399298" title="Tilapia guinasana" nonfiltered="4036" processed="4018" dbindex="154058">

 Tilapia guinasana s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llac Guinas (Nambia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Trewavas, E. 1936. Dr. Karl Jordan's expedition to South-West Africa and Angola: The fresh-water fishes. Novit. Zool. (Tring) v. 40: 63-74, Pls. 1-2. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399299" title="Schirrhoffen" nonfiltered="4037" processed="4019" dbindex="154059">

Schirrhoffen (en alsaci Schirroft) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 630  habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399301" title="Tilapia guineensis" nonfiltered="4038" processed="4020" dbindex="154060">

Tilapia guineensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: des del riu Senegal fins al riu Cuanza (Angola).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Bleeker, P. 1863. Mmoire sur les poissons de la cte de Guine. Natuurk. Verh. Holland. Maatsch. Wet. Haarlem (Ser. 2) v. 18: 1-136, col. Pls. 1-28. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Olaosebikan, B.D. i A. Raji, 1998. Field guide to Nigerian freshwater fishes. Federal College of Freshwater Fisheries Technology, New Bussa, Nigria. 106 p.  ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399302" title="Tilapia gutturosa" nonfiltered="4039" processed="4021" dbindex="154061">

Tilapia gutturosa  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llac Bemin (Camerun).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J., U. K. Schliewen & W. J. Dominey. 1992. A new species flock of cichlid fishes from Lake Bermin, Cameroon with a description of eight new species of Tilapia (Labroidei: Cichlidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 3 (nm. 4): 311-346, Pls. 1-2. ;
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399303" title="Tilapia imbriferna" nonfiltered="4040" processed="4022" dbindex="154062">

 Tilapia imbriferna s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llac Bemin (Camerun).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J., U. K. Schliewen & W. J. Dominey. 1992. A new species flock of cichlid fishes from Lake Bermin, Cameroon with a description of eight new species of Tilapia (Labroidei: Cichlidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 3 (nm. 4): 311-346, Pls. 1-2. ;
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399304" title="Sessenheim" nonfiltered="4041" processed="4023" dbindex="154063">

Sessenheim (en alsaci Sasem) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.783  habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399307" title="Bigadi" nonfiltered="4042" processed="4024" dbindex="154064">
Bigadi s un municipi i un districte de la provncia de Bal kesir a la regi de Mrmara, a l'actual Turquia.

Enllaos externs.
  Pgina oficial del Governador del districte;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399308" title="Tilapia ismailiaensis" nonfiltered="4043" processed="4025" dbindex="154065">

Tilapia ismailiaensis  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Egipte.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mekkawy, I. A. A. 1995. Description of Tilapia ismailiaensis sp. n. (Cichlidae) from Egypt. Bull. Fac. Sci. Assiut Univ. v. 23 (2-E): 29-43. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399310" title="Tilapia jallae" nonfiltered="4044" processed="4026" dbindex="154066">

 Tilapia jallae s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: curs superior del riu Zambeze.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Boulenger, G. A. 1896. Liste des poissons recueillis par le R. P. Louis Jalla  Kazungula, haut Zambse. Boll. Mus. Zool. Anat. Comp. Torino v. 11 (nm. 260): 1-2. ;
 Daget, J., J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys v.d. Audenaerde, 1991. Check-list of the freshwater fishes of Africa. Volum IV. ISBN, Bruselles, MRAC, Tervuren & ORSTOM, Pars. 740 p. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399311" title="Tilapia joka" nonfiltered="4045" processed="4027" dbindex="154067">

 Tilapia joka s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Sierra Leone i oest de Libria.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Thys van den Audenaerde, D. F. E. 1969. Description of a small new Tilapia (Pisces, Cichlidae) from Sierra Leone. Rev. Zool. Bot. Afr. v. 80 (nms. 1-2): 157-165. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399312" title="Soufflenheim" nonfiltered="4046" processed="4028" dbindex="154068">

Soufflenheim (en alsaci Sfflum) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 4.400  habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399314" title="Pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2009" nonfiltered="4047" processed="4029" dbindex="154069">

Els Pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2009 foren presentats, discutits i aprovats a les Corts Valencianes l'hivern del 2008. 
A l'esquerra sn les Conselleria i a la dreta els milions d'euros.




 Vegeu tamb .
 Conselleries de la Generalitat Valenciana;
 Generalitat Valenciana;

 Referncies .
Levante;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399316" title="Tilapia kottae" nonfiltered="4048" processed="4030" dbindex="154070">

Tilapia kottae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Camerun.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lnnberg, E. 1904. On some fishes from the lakes of the Cameroon Mountain. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 7) v. 13 (nm. 74): 135-139. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399318" title="Tilapia louka" nonfiltered="4049" processed="4031" dbindex="154071">

Tilapia louka  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: des de Guinea Bissau (riu Corubal) fins a Libria (riu Loffa).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Thys van den Audenaerde, D. F. E. 1969. Description of Tilapia louka sp. nov. from Sierra Leone and some remarks on Tilapia rheophila Daget 1962 (Pisces, Cichlidae). Rev. Zool. Bot. Afr. v. 79 (nms. 1-2): 82-96. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399319" title="Stattmatten" nonfiltered="4050" processed="4032" dbindex="154072">

Stattmatten (en alsaci Stttmtte) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 4.400  habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399322" title="Tilapia margaritacea" nonfiltered="4051" processed="4033" dbindex="154073">

Tilapia margaritacea  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Camerun.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Boulenger, G. A. 1916. Catalogue of the fresh-water fishes of Africa in the British Museum (Natural History). Londres. Cat. Fresh-water Fish. Africa v. 4: i-xxvii + 1-392. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399324" title="Tilapia mariae" nonfiltered="4052" processed="4034" dbindex="154074">

Tilapia mariae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 39,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: des de Costa d'Ivori (riu Tabou) fins al sud-oest de Ghana, i des del sud-est de Benn fins al Camerun (riu Kribi).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Boulenger, G. A. 1899. A revision of the African and Syrian fishes of the family Cichlidae. Part II. Proc. Zool. Soc. Lond. 1899 (pt 1): 98-143 , Pls. 11-12. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399325" title="Tilapia nyongana" nonfiltered="4053" processed="4035" dbindex="154075">

Tilapia nyongana  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 21 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Camerun.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Thys van den Audenaerde, D. F. E. 1971. Some new data concerning the Tilapia-species of the subgenus Coptodon (Pisces, Cichlidae). Rev. Zool. Bot. Afr. v. 84 (nms. 1-2): 160-168. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399326" title="Baronia de Cabrenys" nonfiltered="4054" processed="4036" dbindex="154076">
La baronia de Cabrenys era un territori feudal muntanyenc situat al voltant de la vila fortificada de Maanet de Cabrenys, a l'Alt Empord, per b que tamb comprenia llocs al Rossell, com Costoja, Serrallonga i Sant Lloren de Cerdans. 

Aquesta baronia era possessi de la famlia Serrallonga, fins que a principis del segle XIV l'hereva, Beatriu, es va casar amb Dalmau IV de Rocabert. Els fills d'aquest matrimoni, Guillem Galceran i Timbor es casaren amb els fills del jutge Hug III d'Arborea, Maria i Mari, respectivament. Com que Mari era l'hereu de les possessions sardes d'aquesta famlia, els Rocabert decidiren que per a Guillem Galceran i Maria seria la baronia de Cabrenys. Aix s com s'inicia una branca del llinatge Rocabert que portar el domini d'aquesta baronia una bona colla d'anys amb membres d'una importncia destacada. A Guillem Galceran de Rocabert el van succeir successivament els seus dos fills Guerau de Rocabert i Guillem Hug de Rocabert, ja al segle XV. Els fills d'aquest ltim foren uns destacats actors poltics d'aquest convuls segle catal i amb gran importncia: l'hereu Dalmau de Rocabert, Bernat Hug de Rocabert i Pere de Rocabert.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399327" title="Angelo Poliziano" nonfiltered="4055" processed="4037" dbindex="154077">

Angelo Poliziano o Angelo Ambrogini,(Montepulciano, 14 de juliol de 1454 - Florncia, 24 de setembre de 1494). Fou un humanista i poeta itali.

 Biografia .
Va perdre el seu pare en una vendetta i als deu anys va marxar a Florncia a fer estudis; nen prodigi, de sorprenent sensibilitat, al cercle mediceo va aprendre llat i grec amb notables fillegs; als setze anys podia escriure versos en grec i als divuit va traduir els llibres II, III, IV i V de l Ilada a hexmetres llatins, deixant enrere els intents previs de Leonardo Bruni i Lorenzo Valla. Aix va atreure l'atenci de Lloren el Magnfic, que li va fer de secretari privat seu el 1473. 

Traduir a ms al llat l'Enchiridion d'Epictet d'Hierpolis, el Crmides de Plat i algunes Histries d'Herdot. Va ser el primer filleg occidental que va poder rivalitzar amb els immigrants grecs al coneixement del grec clssic; tamb va ser el primer que va introduir esmenes a textos grecs clssics. A partir de 1480, va comenar a donar classes de literatura grega i llatina. Alguns dels que van assistir a les seves classes van ser Miquel ngel Buonarroti, l'erudit alemany Johannes Reuchlin, i els humanistes anglesos Thomas Linacre i William Grocyn. Possea, segons sembla, un encant irresistible. Va ser tutor dels fills de Lloren el Magnfic, que va ser amic seu i el seu protector. Poc desprs de la seva mort, va morir el mateix, en plena invasi francesa de la Toscana.

 Bibliografia .
Rudolf Pfeiffer, Historia de la filologa clsica. Madrid: Gredos, 1981.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399328" title="Tilapia rendalli" nonfiltered="4056" processed="4038" dbindex="154078">

Tilapia rendalli  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: rius Senegal, Nger, Congo i Zambeze, i el llac Tanganyika.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Boulenger, G. A. 1897. Descriptions of new fishes from the Upper Shir River, British Central Africa, collected by Dr. Percy Rendall, and presented to the British Museum by Sir Harry H. Johnston, K. C. B. Proc. Zool. Soc. Lond. 1896 (pt 4): 915-920, Pl. 47. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399329" title="Espiral de Sacks" nonfiltered="4057" processed="4039" dbindex="154079">


L'espiral de Sacks, proposada per Robert Sacks el 1994, s una variant de l'espiral d'Ulam. Difereix d'aquesta en tres sentits: situa els punts en una espiral d'Arquimedes, i no en l'espiral circular utilitzada per Ulam, situa el zero al centre de l'espiral, i fa una rotaci completa per cada quadrat perfecte, mentre que l'espiral d'Ulam en cada rotaci avana dos quadrats.

Algunes de les corbes que origina semblen ser ms denses del que seria d'esperar en nombres primers: una d'aquestes corbes, per exemple, cont els nombres de la forma , un conegut polinomi que genera molts nombres primers, descobert per Euler el 1774. No es coneix el potencial de predicci de grans nombres primers d'aquesta corba.

Una espiral estretament relacionada, descrita a , situa cada enter a una distncia de l'origen igual a la seva arrel quadrada, a una unitat de distncia de l'enter anterior. Tamb segueix una espiral d'Arquimedes, per fa menys d'una rotaci cada tres quadrats.

Referncies.


Enllaos externs.
 Web de Robert Sacks ;
 Article sobre l'espiral de Sacks ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399331" title="Tilapia rheophila" nonfiltered="4058" processed="4040" dbindex="154080">

 Tilapia rheophila s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Daget, J. 1962. Les poissons du Fouta Dialon et de la basse Guine. Mem. Inst. Franc. Afr. Noire Nm. 65: 1-210, Pls. 1-13. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399332" title="Literatura alsaciana" nonfiltered="4059" processed="4041" dbindex="154081">
Literatura alsaciana s la literatura feta a Alscia, regi de Frana amb influncia germnica, que ha estat feta en alsaci, francs o alemany estandart.
 Origens .
Del 14 de febrer del 842 data el Juraments d Estrasburg, text bilnge en antic alt-alemany i dialecte d oil, que assenyala l existncia i convivncia de dos grups lingstics diferenciats a la regi.  El text es conserv grcies a Nithard, i en ell l emperador Carles el Calb es refereix a l alsaci com a teudisca lingua (de theudisk, de l alemany theoda  estirp, poble , i d ac deutsch, alemany).  Del 868 data tamb el primer text literari alemany en frncic ren, lEvangelienbuc o Krist d'Otfrid von Weissenburg, dedicat a Llus el Germnic.

El 1463 un deixeble de Gutemberg, Gunther Zainer, install la primera impremta a Estrasburg, tot continuant els treballs de Johann Mantelin de Slestat el 1458. 	Aix facilitaria l aparici d una important literatura tant en alemany com en llat, de tal manera que ser considerada com a l Edat d Or de la literatura alsaciana. Els principals autors foren Sebastian Brant (1428-1521) qui escriv el poema en alsaci Die Narrenschiff (La nau dels bojos, 1494) sobre els costums carnavalescos del baix Rin; Johann Fischart (1545-1591) amb les obres satriques Geschischtsklitterung (Retalls d histria), Jesuiter hutlein (Barret de jesuta), Das glckhaff schiff von Zurich (La venturosa nau de Zuric) i Gargantua und Pantagruel; Beatus Rhenanus (1485-1549) de Slestat, historiador i humanista aristotllic amic d Erasme de Rotterdam, autor de Rerum Germanicum libri tres (1535); Jorg Wickram (mort el 1562) de Colmar, amb el conte dialectal Rollwagenbuchlein (Contes per viatjar en carro, 1555); Thomas Murner (1475-1537), monjo francisc, autor de Narrenbescheerung (Conjura de bojos, 1512) i Der Schelme zunft (Tropa de bergants, 1512); Jakob Whimpeling (1450-1528), predicador de Slestat, amb Germania (1501) i Isidoneus  (1497); Johannes Pauli (1455-1530) de Thann, amb l obra satrica  Schimpfund und ernst (En srio i en broma, 1522); Jorg Obrecht (1547-1612), jurista, autor del tractat en llat  Secreta politica (1617).

Durant el segle segent, per, les guerres dels pagesos i de religi, com la Guerra dels Trenta Anys, provocaren l exili o el silenci de molts autors i la runa del pas. Noms hi destacarien alguns jesutes, com Johann Michael Moscherosch (1601-1669) amb Wunderliche und wahr haftige Gesichte Philanders von Sittewald (Extravagants i veritables visions de Filander von Sittewald, 1640) amb forta influncia dels Somnis de Quevedo i profundament antifrancs, i  Die Patientia (La pacincia, 1669), i Jacob Balde (1604-1668), llibretista i director de teatre d'Ensisheim, autor en llat de  Batrachomyomachia (1637), Agathyrsos (1638) i Epodon (1645). Tamb fou important Philipp Jakob Spener (1635-1705), teleg fundador del pietisme, doctrina que resumiria en l assaig Pia desideria oder herzliches Verlangen nach gott gefallingen Besserung der wahren evangelischen kirche (1675) i el cronista Johann Wencker (mort el 1659) autor d una crnica de la Guerra dels trenta anys. El 1609 es va publicar a Estrasburg el primer diari en llengua alemanya, Relation aller Frnemmen und Gedenkuurigen Historien.

 Segle XVII i XVIII .
El segle XVIII es caracteritzar per la francesitzaci de la cultura alsaciana. Quan el territori pass a Frana, l alemany i el dialecte restaren reduts a la dimensi ms regional. El 1771 es crearen les revistes Alsatia Illustrata i Alsatia Diplomatica. Algunes revistes alsacianes, com Sammler (1760) i Burgerfreund (1776) fan edicions en francs. I des del 1767 Koch, professor de la Universitat de Gotinga, hi enseny en francs histria i poltica, i public Tableau des Revolutions d Europe . Tamb hi destacaren els juristes Elias Obrecht (1654-1698) i Ulrich Obrecht (1646-1701) i Jean Schweighouse, aix com els germans pedagogs Jrmie-Jacques Oberlin (1735-1806) autor d un Essai sur le patois lorraine des environs du comt de Bar de la Roche/Wakdersbach (1775) i Johann Friederich Oberlinn (1740-1826) fundador d escoles maternals a tota Alscia. Tamb destacaria Johann Heinrich Lambert (1728-1777), matemtic i fsic de Mulhouse i tamb membre de l Acadmia de Cincies Prussiana, autor de Zur theorie der Parallellinien i Novum Organum, on se l considera com a precursor del nou criticisme kanti.

Per altra banda, el 1782 es publicaria a Estrasburg la revista Strassbrger Gelehre Nachrichten (Gaseta Literria de Strassburg), sota el patrocini de Blessig, Saltzmann, Massenet i Bartholomai, que el 1785 publicar el manifest L esprit des jornaux trangers. Se l considera a la capalera del moviment Sturm und Drang (turmenta i impuls) alsaci, reforat pel fet que el gran poeta alemany Goethe va passar una  gran temporada a Estrasburg (1770-1771), on descobr la can popular i s enamor de Frederique Brion, filla del pastor de Sessenheim, i on s inspir de la major part de la seva obra.  Tamb passarien grans temporades al pas escriptors alemanys  com Herder i Lenz, que estudiaren a Estrasburg, i Georg Bchner (1813-1837) de Darmstadt, qui estudiaria neurofisiologia a Estrassburg el 1831-1833 i hi escriv el seu inacabat Woyzeck. En aquest nou corrent destacarien l estrasburgus Heinrich Leopold Wagner (1747-1779) amb Die reve nacht der tat(1775), Die kinder morderin (1776) i Voltaire am abend siner apotheose (Voltaire al caient de la seva apoteosi, 1778), i el colmari Gottlieb-Konrad Pfeffel (1736-1809), fundador de la Societat Literria de Colmar i autor dels poemes Ibrahim i Der tabakspfeife (La pipa de tabac, 1769).

 Primera meitat del segle XIX .
Durant aquest periode es produ un important desenvolupament cultural  tant en alemany com en dialecte alsaci. Ehrenfried Stoeber i Gottlieb Pfeffel del 1806 al 1809 van fundar la revista Alsatische Taschenbuch, i el 1810 es tornaria a obrir la Universitat d'Estrasburg, on s estrenarien les primeres peces dramtiques en dialecte alsaci malgrat la poltica d assimilaci duta a terme pel rector Montbrison, que hi proscriu l alemany. Entre d altres, destacarien Johann-Georg-Daniel Arnold (1780-1829) autor de la primera gran obra en dialecte, Der Pfingschtmontag, Lustspiel in Strassburger Mundart (Dilluns de Pasqua, 1816), molt lloada per Goethe; Ehrenfried Stoeber (1779-1835) autor del llibre de poemes Neujahrsbchlein (Llibret del Nou Any, 1816), que cont el fams poema Wie ich's meine (Com ho entenc); i Johann-Peter Hebel (1760-1826), capell evanglic sus, autor del recull en dialecte Alemmanische gedichte (Histries alemanyes, 1803) i l estudi sobre les parles renniques Das schatzkastlein der Rheinlandischen hausfreunds (1811).  

Del 1825 al 1828 Gottlieb Schweighauser (1776-1854) i Philippe Gobery (1786-1854) publicaren la revista Antiquits de l'Alsace, on apareixerien treballs en francs i llat sobre la histria del pas, i el 1836 la revista Revue d'Alsace. L autor bilnge Louis Spach (1800-1879) composaria Henri Farel (1834), novella en francs, i Gedichte (1839) narracions dialectals. Una altra revista important fou Erwinia, que funcionaria el 1838-1839 sota el patrocini dels fills d Ehrenfried Stoeber. Auguste Stoeber (1808-1884) compos Sagen des Elsass (Histries d Alscia, 1852), Alsabilder (Llegendes, 1836) i Elsasser Volksbchlein (1842), i Adolphe Stoeber (1811-1892) escriv Reisebilder aus de Schweiz (1850) i Elsasser Schatakastlein (1877).  Per la seva banda, el 1843 l alemany Biedermann fund la revista Germania, on destacava el tarann francs dels alsacians, tot i que reconeix que la seva parla era germnica.
 Incorporaci a Alemanya .
Desprs de l annexi d'Alscia-Lorena a l'Imperi Alemany, la major part de la cultura es va fer en alemany. En el manteniment dels costums populars destacarien els msics Victor Nessler (1841-1890) i Jean-Baptiste-Theodore Weckerlin (1821-1910). Per altra banda, a Frana destacaria una important literatura francesa de temtica alsaciana, de la que en foren representatives Alsace (1881) del duet Erckmann-Chatrian, i Au service de l Allemande (1905) de Maurice Barrs.  Tamb contribu a la difusi de la visi dels  germans perduts d Alscia  la revista Revue Alsacienne Illustre, publicada a Frana per Charles Spindler i Anselme Laugel.

Durant aquest periode destacarien tres grups literaris alsacians, de diferents sensibilitats per amb idntic amor pel pas:
 El grup Alsabund (Lliga d Alscia), tamb anomenat Heimatkunst. El principal exponent fou Friederich Lienhard (1865-1929), proalemany i partidari dels temes localistes, i fundador el 1908 de la revista Tuermer, que fa la  literatura del terror  amb esperit germnic. Escriv les novellesDie vorherrschaft Berlins (La supremaca de Berln, 1900), Lebensfricht (1915) i Boerlieder (Canons camperoles, 1900).
 El grup Elsssischer Theater, autors de peces teatrals en dialecte, on destacaren els  germans Albert Matthis (1874-1930) i Adolf Matthis (1874-1944), aix com Gustave Stosskopf (1869-1944), autor de les comdies D r Herr maire (El senyor alcalde), D r candidat (El candidat), D r Pariser Reis, D r verbote fahre als kom, D heimet (La ptria) i altres. El 1908 fundaren la revista Strassburger Neue Zeitung (Noves Notcies de Strassburg).
 El grup expressionista aparegut el 1902 al voltant de la revista Der Sturmer (L'mpetu), que s oposa al conservatisme i destaca el carcter europeu sintetitzant les herncies alemanya i francesa, aix com el diari Nord und Sud, partidaris d una entesa francoalemanya.  Hi destacarien els autors Ernst Stadler (1883-1914) mort al front, traductor a l alemany de Balzac i Pguy i autor de la novella Der aufbruch (La partida, 1914); Ren Schickle (1883-1940) amb les novelles Der fremde (L estranger, 1909) i Des erbe am Rhein (L herncia del Rhin, 1925),  sobre la situaci dels alsacians; Hans Arp (1887-1966) ms conegut com a pintor i autor dels poemes surrealistes Die schwabenhoede (El testicle de l oreneta, 1920); el lorens Yvain Goll (1911-1950), considerat un dels fundadors del surrealisme que compondria els poemes en alemany Traumkraut (1951); i Otto Flake. ;

Al marge d aquests grups, el poltic Auguste Schneegans (1835-1898) escriv en alemany Aus dem Elsass (1875), i el seu fill Ludwig Schneegans compos Samiel Hilf (1881). Tamb fou important el polifactic Albert Schweitzer (1875-1965), teleg, pacifista, metge i msic que escriv Zwischer wasser und urwald (Entre aigua i selva  verge, 1921), sobre les seves experincies africanes.  Tamb foren importants les revistes en dialecte Klapperstei , de Mulhouse, fundada el 1908 i dirigida per Henri Zislin (1875-1958), i Dur's Elsass, de Jean-Jacques Wlatz Hansi (1873-1951), escriptor i dibuixant, on hi public les Vogensebilder, llegendes popular en dibuixos, entre les quals destaca Professour Knatchske.   

 Literatura d'entreguerres .
El 1921 un grup de joves autors en alemany i en dialecte fundaren la revista Elserne Manns Gruppe (Grup de l home de ferro), amb un ideari europeista, mentre el 1923 es fundava l associaci bilnge Arc. Per altra banda, el 1927 fou creada la Societ des Ecrivains d Alsace, que pretenia reagrupar els escriptors alsacians amb independncia de l idioma emprat a l hora d escriure.  Durant aquests anys destacaria una nova generaci que escriuria principalment en francs: Ernst Robert Curtius (1886-1956) autor d assaigs en alemany sobre literatura francesa, com Die literarische wegbereiter des neuen Frankreich (Les orientacions literries de la nova Frana, 1919) i Maurice Barrs und die geistigen Grundlagen des franzosischen nationalismus (Maurice Bars i els fonaments espirituals del nacionalisme francs, 1921); Marcel-Edmont Naegelen (1892-?) amb la novella Le revenant  (1922); Ren Spaeth (1890-1972) amb les novelles L'enfant artificiel (1926) i L homme greff (1931); Jean Gaensburger (1881-1950) amb Les quatre Musculus (1927); Maurice Betz (1898-1946) amb la novella Rouge et blanc (1923) ambientada durant l annexi a Frana; Robert Heitz (1895-1980) amb Julien l apostat (1939); i d altres com Maxime Alexandre (1899-1976) autor en francs que va fer poemes en alemany, Alfred Kern, i Ren Ehni, autor de Que ferez-vous en novembre?. En alemany noms destacaria Oscar Woehrle, autor de i l antologia potica Die frucht (La fruita, 1940).  

 Literatura de postguerra .
Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, hom pot observar quatre lnies literries a Alscia.
 Els que escriuen en francs, com G.M. Brandtner, Denise Grapp, Sylvie Reff, Roland Reutenauer (1943) autor de poemes-assaig com Demain les fourches (1978), Repres-grille (1942), Blessures (1967) i Llequarrisseur aveugle (1975); Joseph-Paul Schneider (1940) amb Les gouffres de l aube (1971), Jean-Claude Walter (1940) amb Pomes des bords du Rhin (1972); Jean Paulde Dadelsen, Jean Christian, Guy Heitz (1932) amb Les petites vies (1952) i Le chambre de Sigmund Krause (1969);  Jean-Paul Kle (1943) amb L'te, l'eternit (1970) i La resurrection alsacianne (1977); Conrad Winter, France Bonnardel, Marc Jung i Roger Siffert.
 Els que escriuen en alemany, com Paul-George Koch, A. Andres, P. Bertolody, L.E. Schaeffer, G. Zink, i els ms destacats, Alfred Kastler (1902-1984) autor del poemari Europe ma patrie/Deutsche lieder eines franzosischen europaers (1971) i Adrien Fink (1930) amb els poemes Der sprachlose (El mut, 1985) i Fremdsprache (Llengua estrangera, 1988).
 Els que escriuen en alsaci, com Mangold, Lustig, E. Storck, i sobretot Nathan Katz (1892-1981), autor del drama Annele Baltasar (1924) i dels poemes Das galgenstblein (1920), Die stunde des Wunders (1930) i Sndgau (1958), i l'Association Jean Baptiste Theodore Weckerlinn. Tamb hi ha literatura en frncic, com Daniel Laumesfeld, teric del moviment frncic interdialectal i transfronterer, autor dels reculls Hnt (1977), Di vum Museldall, Geeschtemat i Schnneren.
 Els autors trilnges, on destaquen Conrad Winter (1931) autor de Leeder vuum roode Haan (1972), Vogelfrei (1974), Lieder vun de Sunnebluem (1977) i Kerzlicht (1978); i Andr Weckman (1924) autor de Les nuits de Fastov (1968) en francs, Schang d sunn schint schunglang, lieder fer d elsasser (1975) en dialecte, i Fremdigetter (1978) en alemany. Winter, Weckman i Fink van dirigir el 1980 la revista In Dieser Sprache, amb poemes en alemany i dialecte.
Alguns dels poemes d autors alsacians en alemany i dialecte aparegueren publicats en l antologia del 1970 Auslandsdeutsche literatur der gegenwart (Literatura dels alemanya de fora ara), dedicada a les minories germanfones de fora d'Alemanya.

 Bibliografia .
 Ferran Palau i Mart (1998) Alscia Pags Editors Lleida.
 Fernand L'Huiller (1955) Histoire de l'Alsace P.U.F. Col. Que sais je Pars;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399333" title="Tilapia ruweti" nonfiltered="4060" processed="4042" dbindex="154082">

Tilapia ruweti  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: rius Congo i Zambeze. Tamb al delta del riu Okavango i a Zimbabwe.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poll, M. & D. F. E. Thys van den Audenaerde. 1965. Deux cichlidae nouveaux du Sud du Bassin du Congo. Rev. Zool. Bot. Afr. v. 72 (nms. 3-4): 322-333. ;
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399334" title="Chranisthlabus" nonfiltered="4061" processed="4043" dbindex="154083">
Chranisthlabus (Cranislas, Sausi Crisanislao) fou militar blgar que havent estat derrotat pels bizantins, accept de passar al seu servei. Fou comandant de la guarnici d'una plaa forta bizantina a Anatlia per la rend als turcs del Beylik de Germiyan-o hlu. Quan el 1304 la Companyia Catalana d'Orient alliber el territori, Roger de Flor li recrimin la seva rendici, per Chranisthlabus respongu iradament. Roger de Flor, desprs de ferir-lo d'un cop d'espasa, el condemn a ell i a dotze homes ms de la seva guarnici a ser executats a la forca a fi de castigar la seva covardia davant els turcs. Els grecs pregaren a Roger de Flor que li perdons la vida, doncs Chranisthlabus havia demostrat amb anterioritat ser un militar valers i l'emperador Andrnic II Paleleg el tenia en alta estima. Finalment Roger de Flor no l'execut, per a partir d'aleshores les guarnicions bizantines no es rendiren davant les tropes turques. 

 Bibliografia.
  i  Georgius Pachymeres: De Michaele et Andronico Palologis libri tredecim;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399336" title="En lluita" nonfiltered="4062" processed="4044" dbindex="154084">
En lluita (En lucha en castell) s una organitzaci trotskista en Espanya. Forma part del corrent International Socialist Tendency, liderada pel Party britnic]. Abans de fins de 2001, es cridava Esquerra Revolucionriament i prviament Socialisme Internacional. 

EN LLUITA no t una bandera concreta per sol utilitzar com a smbols una estrela roja o un puny esquerre. El grup s poc favorable a utilitzar els smbols de la tradici marxista-leninista, com ara la fal i el martell, i tampoc s freqent l s del rostre del Ce hac o la bandera cubana, ja que eixe no s el tipus de socialisme pel qual s advoca en el grup. 

 Ideals del grup .

En Lluita no s un grup trotskista ortodox. A significa que rebutja la concepci de la Uni Sovitica, Cuba, Xina o Corea com a pasos amb un Estat obrer burocrticament degenerat. Tant para En Lluita com per a la corrent Socialisme Internacional estos pasos representen una forma de capitalisme diferent, el capitalisme d estat. En Lluita aposta per un socialisme des de baix, fonamentat en el principi de l autoemancipaci de la classe treballadora. 

Alguns dels seus referents ideolgics sn Marx, Rosa Luxemburg, Lenin, Lle Trotsky o Andreu Nin, entre altres. 

Este corrent s identifica amb les teories de Tony Cliff sobre el "capitalisme d Estat". Segons esta teoria els pasos denominats socialistes no sn realment estats obrers, ni tan sols sn estats obrers degenerats, sin que sn Estats amb l estructura d una empresa capitalista que comprn tota l activitat econmica del pas. El que unit al totalitarisme o a l autoritarisme es pot denominar "estalinisme". Estes teories sn arreplegades en obres com "Capitalisme d Estat en l URSS" i "Trotkismo Desprs de Trotsky"

Es veu influt per les experincies del POUM en la Guerra Civil per hi ha diferncies de matisos entre el Partit Obrer d Unificaci Marxista que va reaparixer amb l arribada de la Democrcia com a Nou POUM i el grup EN LLUITA.

 On es troba En Lluita? .

EN LLUITA t agrupacions en Andalusia (Granada i Sevilla), Cantbria (Santander), cinc en Catalunya (Barcelona Central, Horta, en la Universitat de Barcelona i la Universitat Autnoma de Barcelona, i Girona), i una en Madrid. Entre totes les agrupacions sumen centenars d afiliats i totes gaudixen de plena autonomia respecte a les altres, sent punts de trobada les Assemblees Estatals, jornades i altres esdeveniments importants per al grup a nivell Estatal.

 Peridic d En Lluita .

Publiquen mensualment un peridic cridat EN LLUITA, que ven, sobretot, en Universitats i actes de protesta. Les notcies que cont sn de nivell nacional i internacional a travs d un prisma crtic amb el sistema actual i s inclouen a ms articles sobre el socialisme en la histria. En les seues primeres pgines possex una secci oberta a tots els lectors titulada "Cartes En Lluita", per mitj de la qual qualsevol pot opinar sobre el que li interesse en un article que ronde les 200 paraules. El seu preu actualment s d 1, o 1,5 preu d ajuda i el preu de subscripci s quelcom major, 20 a l any. 

A banda del peridic En Lluita compta amb altres publicacions, que vnen a ser llibrets breus i concisos sobre sobre temes concrets.

Vegeu tamb.
Revolta global;

 Enllaos externs .
Pgina de web En Lluita






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399337" title="Quentin Westberg" nonfiltered="4063" processed="4045" dbindex="154085">
Quentin Westberg (25 d'abril de 1986 a Suresnes - Hauts-de-Seine) s un futbolista franco-americ. Actualment juga al Troyes AC a la Ligue2 francesa.

Westberg va estudiar a l'acadmia Clairefontaine. Malgrat que va nixer a Frana, va comenar jugant en equips juvenils americans, participant al 2005 a la Copa Mundial de Futbol Sub-20 als Pasos Baixos, degut a la seva ascendncia parcialment americana.

Quentin feu el debut en un equip el 21 d'octubre del 2006, substiuint al lesionat Ronan Le Crom.

A la temporada 2007/2008, Westberg va portar el dorsal nmro 1 del Troyes. A l'hivern del 2008, el Dender EH, de la Primera Divisi de Blgica, va manifestar el seu inters en tenir-lo com a jugador de manera permanent, per ja que el Troyes AC no el volia deixar, no es feu el trasps. 

Al maig del 2008, Westberg fou convocat pel Torneig Esperances de Toulon










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399339" title="Tony Cliff" nonfiltered="4064" processed="4046" dbindex="154086">
Tony Cliff va ser un socialista revolucionari que va nixer en 1917 en Palestina. Durant els anys 40s va ser a viure a Gran Bretanya. Es va separar de la quarta internacional hereva de Trotsky, per les seues idees d explicaci de l URSS, per mantenint-se sempre dins de la tradici marxista i considerant-se seguidor de les idees de Trotsky. Tony Cliff va desenrotllar diverses teories que van ajudar a analitzar la realitat desprs de la segona guerra mundial: va definir l URSS com a Capitalisme d Estat, va explicar les revolucions limitades en els pasos del tercer mn (com a Cuba i Xina) al no estar arrelades en el paper actiu de la classe treballadora i va explicar el boom econmic dels 50 i 60s basant-se en l enorme gasto armamentstic. Les contribucions de Cliff van servir per a mantenir la tradici del socialisme des de baix alhora que explicant el context que es va viure desprs de la segona guerra mundial.

Les idees que va desenrotllar van ajudar en la construcci d una esquerra revolucionria. Durant els anys 40s va fundar l Internacional Socialist Group que va ser creixent i en els anys 70s va arribar a ser un partit amb 3.000 militants, el Socialist Workers Party (SWP). Actualment el SWP s una de les principals organitzacions trotskistes del mn. En la majoria de pasos desenrotllats tamb hi ha organitzacions seguint les mateixes idees formant la International Socialist Tendency. El grup referent d esta tendncia a Espanya s En lluita. Tony Cliff va morir el 2000 deixant nombrosos llibres. 

 Bibliografia .

 Capitalisme d Estat en l URSS, ;
 una biografia de Lenin en tres volums, ;
 una biografia de Trotsky, Rosa Luxemburg ;
 Trotskisme desprs de Trotsky.

 Enllaos externs .

 Partit de qu va formar part;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399340" title="Terpia primal" nonfiltered="4065" processed="4047" dbindex="154087">
La terpia primal s un una psicoterpia per a curar traumes psicolgics creada per Arthur Janov.

Arthur Janov sost que la neurosi s causada pels dolors reprimits, que s el resultat dels traumes de la infncia. Sost que el dolor que es reprimeix pot ser tret a la conscincia, per ser re-experimentat l incident traumtic de la infncia i per expressar plenament el consegent dolor en un establiment teraputic. Janov sost que, en tornar a experimentar els traumes i expressant els sentiments dolorosos llargarment enterrats permet la resoluci dels smptomes neurtics s'assolir.

Janov va crear la terpia primal com a mitj d'obtenir reprimit dolor i el trauma. Janov sost que en la terpia primal, els pacients es troben les seves veritables necessitats i sentiments en el procs d'experimentar tot el seu dolor. El terme "dolor" es refereix primordial en la teoria general a qualsevol angoixa emocional i la seva suposada llarg termini efectes psicolgics.

Arthur Janov sost que els avanos teraputics noms es pot fer a travs de la emoci l'experincia, que permet l'accs a la font de dolor psicolgic a la part baixa de el cervell i sistema nervis. En aquest punt de vista, les terpies psicolgiques que es refereixen nicament a parlar sobre el problema (anomenat "Parlar terpies") sn d'eficcia limitada degut a que el escora, el raonament o la zona superior del cervell, les reclamacions Janov no t capacitat afectar la veritable font de dolor psicolgic en altres rees del cervell. Aix es fa mfasi en tot els escrits de Janov.

Janov va escriure el seu primer llibre sobre terpia primal ,La Primal Scream , es va publicar el 1970. Primal terpia rebut l'atenci del pblic desprs d'ex-Beatle John Lennon va tractar de tractament i Vivian Arthur Janov. La seva experincia en terpia seva gran influncia de 1970 John Lennon / Plastic Ono Banda lbum en solitari. Janov ms tard marca el terme "Terpia Primal", i desprs va perdre un judici sobre ella, i, finalment, la marca va ser retirat per l'oficina de patents noms uns cinc anys desprs de l'aparici de La Primal Scream.

L'absncia d'independents peer-review ed resultats d'estudis (o experimental, els assajos clnics) per substncies aquestes reclamacions van donar lloc a la caiguda de la terpia a terme en favor dels acadmics i els cercles psicoteraputics i Janov seus collaboradors han seguit la prctica de la terpia en el seu recinte  en Santa Monica, Califrnia.

 Concepte .
Janov sost que la neurosi s el resultat de dolor reprimit generalment per un trauma de la infncia. Janov sost que l'nica manera de revertir la neurosi s que el neurtic revisca el seu trauma en un establiment teraputic. Janov afirma que per confrontar seu trauma, el neurtic pot "tornar a viure" l'incident traumtic original i pot expressar les emocions que es van produir en aquell moment, amb el que la soluci del trauma.

Janov creu que noms hi ha una font de la malaltia mental (a ms de defectes gentics) - imprs el dolor. Janov i considera que aquest unitari font de neurosi implica que noms pot haver una cura efectiva - re-experimentant.

 Necessitats .
Janov va considerar que gran part del dolor de la infncia s el resultat de les necessitats insatisfetes va. Sobre la base d'anteriors psiclegs, va descriure la seva Janov assumir les necessitats bsiques en els seus llibres. "El nostre primer necessitats sn exclusivament fsics per a l'alimentaci, la seguretat i comoditat. Ms tard tenim necessitats emocionals d'afecte, la comprensi i el respecte dels nostres sentiments. Per ltim, intellectual necessita saber i comprendre emergeix".  Janov, A.,La Nova Primal Screampgina 5 

"Necessitat s un estat total de l'sser hum - i que en el moment del naixement sn gaireb res per s necessari".  Janov, A.,presoners de dolorpgina 3  Janov sostenir que per al nad desemparat, la supervivncia est en joc en gaireb cada segon d'existncia.  Janov, A.,presoners de dolorpgina 3 

Janov va allegar que anar quan les necessitats sense cobrir durant massa temps, el dolor s el resultat (en majscules Primal El dolor en els seus primers treballs, encara que en les obres que ms tard es va reduir la capitalitzaci).

 Dolor . 
En terapia Primal del dolor s la privaci o lesi que posa en perill el desenvolupament del nen. Un pare de l'advertncia no s necessriament una Primal dolor per al nen. Utter humiliaci ... s una esquerra infantil a plorar a terme en el bressol est en el dolor. .. No s llstima, com a tal, que es defineix Primal dolor, sin ms aviat el context de la ferida o el seu significat per al desenvolupament de la conscincia impressi dels nens ".  Janov, A.,presoners de dolorpgina 9 

Arthur Janov descriu el dolor com el dolor que no fa mal, perqu, tan aviat com s'entra en ella, simplement es converteix en sensaci. La majoria dels components s el sofriment en el bloqueig o la repressi.  Janov, A. ,' Primal curaci pgina 199 

 Conscincia i la repressi .
En teoria primitiva, Janov va allegar que conscincia no s simplement conscincia, per es refereix a un estat de tot el organisme, inclosos el cervell en el que hi ha "accs fluid" entre les parts.  Janov, A. & Holden, e. M.,el hombrePrimal pgines 1-4  Mitjanant el cervell doctrina de treball per Paul D. MacLean, i s'adapta a Primal Teoria, tres nivells de conscincia sn reconeguts en Teoria Primal   Janov, A.,La Nova Primal Screampginas 54-55  

 Janov descriu les defenses com els agents de la repressi i consumeixen l'energia, protegint al mateix temps el sistema de la catastrfica Mal de necessitat insatisfeta. Al referir-se al dolor o la defensa de la paraula "lnia" s'utilitza en lloc de "nivell", per exemple,primera lneaDolor = principis de trauma imprs en el tronc cerebral en general amb lesions fsiques, tercera lnia de defensa = intellectual defensa.
 El tronc cerebral tamb ha estat esmentat sovint com el cervell rptil, ja que s l'estructura que els mamfers tenen en com amb els rptils.
 Janov va allegar que la lnia 1 de segells editorials abans de produir-se la capacitat intellectual, com l's del llenguatge verbal s'han desenvolupat, que es troben en el nivell de la pura sensaci i visceral (o intest) de reacci. El tronc cerebral s capa de processar les ms primitives emocions de rbia i de terror i aquestes poden ser experimentades molt proper a la vida.

Janov sost que sn Primal Dolores imprs a la part inferior del cervell primer desprs el sistema lmbic i ms tard encara intellectual defenses estan formades per l'escora simplement perqu aquesta s la seqncia del desenvolupament neurolgic. Janov sost que la terpia produeix en l'ordre invers: No hi ha cap manera d'aprofundir sense haver de passar primer superficial.  Janov, A. ,' Primal curaci 182 pgines  En primordial s la terpia de medicaments prescrits per alguns "sobrecarregat" els pacients de manera que no sobrepassi en 1a lnia de dolors que no estan disposats a sentir, la qual cosa els permet sentir els dolors ms recent en primer lloc.  Janov, A.,La Biologia de l'Amor, pgina 133 

 Orgens de la neurosi .
Primal teoria afirma que moltes o la majoria de les persones pateixen d'algun grau de neurosi. Aix comena molt proper a la vida (especialment en el "perode crtic" - el perode de gestaci, ms els tres primers anys)  com a conseqncia de les necessitats no han estat satisfetes. Pot haver-hi un o ms esdeveniments traumtics allats, per ms sovint es tracta d'un cas diari d'abs o distracci.

Janov allegar que la neurosi pot comenar a desenvolupar en el moment del naixement, o fins i tot abans, amb "primera lnia" Dolores. Tamb va afirmar que podria ser revertit per reviure aquests dolors a la seqncia, tot el cam de retorn al trauma de naixement. El dolor s posterior al pensament, s'afegeix a la part superior dels anteriors dolor en el que s'anomena "compostos" el dolor. 

Al llarg de la infncia ms elaborades "defenses" com desenvolupar les primeres necessitats insatisfetes continuar pressionant perqu en la satisfacci simblica i, per tant, inevitablement insatisfactori maneres.

Format i el procs.
L'estratgia de la terpia primria gaireb no ha canviat des dels primers dies. La terpia comena amb una intensitat de tres setmanes de quinze de composici oberta sessions amb un terapeuta. Desprs d'aix el pacient s'uneix a reunions de grup amb altres pacients i terapeutes una o dues vegades a la setmana durant el temps que sigui necessari. Sessions privades estan encara disponibles, encara que no tots els dies. La durada del temps necessari en la terpia formal varia de persona a persona.

 Connectat sensaci .
Un sentiment connectat, d'acord amb Janov, s una "conscient" experincia que connecta el present amb el passat i es connecta a l'emoci del significat - tamb pot haver una connexi amb sensacions en el cas d'una experincia traumtica fsicament, com ara abs fsic o sexual o dolors naixement.  Janov, A.,La Nova Primal Scream, a la pgina 362 

 Primal .
Com un substantiu o un verb, aquesta paraula denota el reviure d'una rpida sensaci dolorosa. Un primitiu s'ha trobat, segons Janov i Holden,  Janov, A. & Holden, e. M.,el hombrePrimal pgines 137-146  que es caracteritza per un "pre-primria" augment dels signes vitals com pols, temperatura corporal, pressi arterial i que condueix a la sensaci de l'experincia i, a continuaci, la caiguda d'un dels signes vitals a un nivell ms normal que quan va comenar. Desprs de les primeres ( "post-primitiu"), Janov reclama el pacient es va inundar amb les seves prpies idees.

Sobre la base d'Janov a la prpia casa d'estudis-, i Holden Janov  Janov, A. & Holden, e. M.,el hombrePrimal pgines 137-146  allegar que la pre-primria en el lloc indica que els signes vitals de la persona neurtic defenses s'estan estirada pel dolor ascendent, fins al punt de produir un "atac d'ansietat aguda" (la descripci convencional), i la caiguda a nivells ms normals de pre-primria els nivells indica un grau de resoluci del Dolor.

Janov sost que la "primitiva" s diferent de l'emocional catarsi o . Un pot ser cabdal a qu es refereix com un "sentiment connectat", sin una sensaci de completa connectat en general portar mesos o fins i tot anys per sentir, en molts primals.  Cal assenyalar que "abreaccin" o " catarsi "com el usat per altres psiclegs no significa una falsa o que no sent.

 Durada .

Janov sost que desprs d'un any a un any i mig, els pacients sn capaos de seguir la terpia per compte propi, amb noms espordics seguiment necessari.  Janov, A.,La Nova Primal Scream ' , Pgina 360  Tanmateix, aquesta durada s superat per molts pacients primordial en la prctica.

 Les advertncies de Janov per a la terpua primal .
Arthur Janov ha imprs advertncies durant molts anys en la totalitat dels seus llibres, afirmant que la gent podia comprovar les credencials de qualsevol terapeuta queleguen ser un terapeuta capacitat primitiu, posant-se en contacte amb l'Institut o Primal Primal La Fundaci a Los Angeles. 

Des de 1989, Arthur Janov amb la seva actual esposa, Frana, ha tingut el seu propi centro independent de la Primal Institut, que continua sent dirigit per la seva exesposa Vivian Janov.

Des del seu primer llibre, sovint Janov ha escrit sobre primria terapeutes que no estan associats a la seva prctica, a qui s'ha referit com "simulacres d'terapeutes primitiu" o simplement "simulacres d'terapeutes" o "ser-professionals". 

 Informes . 
Hi ha hagut diversos informes relatius a la terpia primria en els llibres i revisats per les revistes, moltes negatives, al llarg dels decennis transcorreguts des Janov del primer llibre sobre el tema.

Arthur Janov escriure que la terpia primria s una experincia de psicoterpia i que:
 "Encara que hi ha referncies cientfiques i les cites al llarg d'aquest treball, no hem de perdre la pista de la veritat general - sentiments sn la seva prpia validaci. Podem citar i citar durant tot el dia, per la veritat en ltima instncia, rau en l'experincia dels ssers humans . Explicar els seus sentiments tant que les dades estadstiques s irrellevant ". ;

 Tomas Videgrd del xit i el fracs de la Terpia Primal .
En una primera publicaci dels resultats de la terpia primria (en forma de llibre, publicat a Sucia noms en angls), Tomas Videgrd va informar sobre un estudi d'una mostra de 32 pacients que van entrar a La terpia Primal Institut en 1975 i 1976.

L'avaluaci de resultats per als pacients va ser de 4 Molt bo, el 9 de Bon, 8 Mitj, el 6 de Bad (incloent-hi un sucidi), 5 No disponible per a desprs dels assaigs. Els pacients que no acabi el tractament van ser exclosos. (Vegeu'Duracin supra.) Pacients en la mostra havia estat a terpia d'entre 15 i 32 mesos.

Videgrd ell mateix va ser a travs de la terpia. L'avaluaci es va basar en els pacients respostes a les preguntes i alguns prova projectiva s que requereixen d'interpretaci pel verificador (Videgrd si mateix). No hi va haver grup de control.

Videgrd arribar a la conclusi que la terpia a l'Institut de Primal va ser lleugerament millor que el Clnica Tavistock, i notablement millor que la Fundaci Menninger - les dues clniques de la psicoterpia que utilitzen per a la comparaci.

Hi ha un document per Stephen Khamsi Ph.D. sobre aquest estudi: i el fracs de Primal Therapy: A Critical Review.

 Revisats per la revista .
 Janov la terpia Primal Scream, 1975. L'article en alemany.
 convencionals i els enfocaments contemporanis de la psicoterpia. Freud respon a Skinner, Janov, i altres, 1977.
 terpia Primal: ahir i avui, 1978. L'article en francs.
 crtica sobre la terpia primria, 1979.
 terpia Primal - un procediment clnicament confirmat?, 1982. L'article en alemany.
 Un estudi de resultats de la terpia primria, 1983.
 Wilhelm Reich - Arthur Janov - una comparaci de la seva feina, 1984.

 Documents de Arthur Janov en revistes .
 Cap a una nova conscincia, 1977.

 Primal Llibres dels pacients sobre la seva terpia .

 Davant laWolf: Dins del procs de profund sentiment de Terpia per Teresa Sheppard Alexander (1997), Plume. ISBN 0452275210 ISBN 9780452275218.
Curaci encaixa: la curaci d'un epilpticopor Robert Reese (1988) Big Sky Premsa ISBN 0944-59200-7;

 Crtica de la Terpia Primal .

Primal terpia no ha aconseguit una mplia acceptaci a incorporar la psicologia.S'ha criticat amb freqncia com a resultat que no tenen estudis per demostrar la seva eficcia.      s considerat com un dels menys meritori formes de psicoterpia. 

La terpia primal ha estat criticat a vegades com superficial, fcil, simplista, o de moda.      Tamb ha estat criticat per no pagar suficient a l'atenci de transferncia.   Tamb ha estat criticat per la seva afirmaci que els adults poden recordar experincies infantils, que alguns investigadors creuen que s impossible.  Tamb ha estat criticat per ser massa dogmtic o reduccionista.  

Al llibre Hablemos Quant a mi, el doctor Anthony Clare critica primitiva terpia de diverses maneres. Afirma que veu Janov confirmant totes les proves: "Tot s pres com a prova de la veritat de Janov del Dolor Teoria". I afirma que ha Janov "no hi ha proves" que la infncia causa traumes neurosi d'adults, a excepci de la "frentica records" dels seus pacients. 

En un document de 1982 publicat a la revista Zeitschrift fr MEDIZIN und Psychosomatische psicoanalitzat, Ehebald i Werthmann informe que, desprs d'una revisi de la literatura cientfica, es van trobar "no va en els informes de la terpia de la primitiva resultats teraputics, no hi ha estudis estadstics i no els estudis de seguiment ". Concloent que el tractament primari no s una tcnica teraputica vlida, van afirmar que la majoria dels psicoterapeutes a la Repblica Federal d'Alemanya creu que sigui qestionable en la teoria i perills en la prctica. 

Alice Miller respatller inicialment la terpia primria. Ms tard, per, hi ha escrit una comunicaci als seus lectors en la qual va expressar algunes reserves al respecte. En aquesta comunicaci, va assenyalar que la terpia primria pot ser perills quan es va dur a terme per terapeutes que no estan adequadament capacitats. Ella tamb va dir que havia "massa fe" catrtic en l'aprovaci de la gesti, allegant que l'alleujament s a vegades temporal. Tamb va expressar crtiques sobre l'estructura de la inicial de 3 setmanes d'intensa fase, allegant que podria oferir oportunitats per terapeutes sense escrpols. I va advertir dels perills del desenvolupament d'una "dependncia addictiva" al dolor. 

El 1996, els autors Starker Pankratz i publicat en els informes psicolgics un estudi a l'atzar de 300 psiclegs inclosos en la mostra. Els participants se'ls va demanar la seva opini sobre la solidesa dels mtodes de tractament de salut mental. Primal terpia va ser identificat com un dels enfocaments "ms en qesti de solidesa". 

El libro1996 "Crazy" terpies   Janov analitza la reclamaci que han descobert la cura per una neurosi:
 "La prova que expressar rbia, el comportament violent no drena fora, per que augmenta les possibilitats de la seva recurrncia s'ha presentat a la psicologia de la literatura cientfica des de fa anys" (pgina 128).

El 1998 el llibre terapia Insane socileg F. Marybeth Ayella diu que "el que Frank (1974:424-25) descriu com la curaci cultes ms s'assembla al que crec que ocorre en Terpia Primal Janov que fa la descripci". 

Primal terpia es cita al llibre La mort de Psicoterpia: De Freud als segrestos d'estrangers.Autor escrit: "Com que no existeix cap investigaci pertinent, la Terpia Primal podria ser simplement chalk com un placebo i l'excessiva demanda d'caracterstiques de la extrema rituals i procediments, aix com a grup de pressi ". 

En elGale Enciclopdia de Psicologia,Timothy Moore va escriure: "La veritat es coneixer, Primal terpia no pot ser defensat en els principis establerts cientficament. Aix no s sorprenent tenint en compte la seva dubtosa justificaci terica". 

Martin Gardner va escriure un article anomenat "Primal Therapy: A New Age persistents Terpia". a la escptic entrellat. Gardner analitzar alguns del que veu com els problemes amb la terpia primria, i tamb detalls d'una protesta per la publicaci del libroLa Biologia de l'Amor. (Janov, 2000) 

El Consell Nacional contra el frau de Salut (NCAHF) Butllet de la terpia primria com un tipus de tractament que figuren en l'article "dubtoses de Salut Mental". 

 John Lennon com pacient .
El msic John Lennon, i la seva esposa, Yoko Ono, tots dos van ser a travs de la Terpia Primal, el 1970, i poc desprs Lennon va produir la seva crua, emocional lbum ,John Lennon / Plastic Ono Banda . (Ono va registrar un parallel lbum ,Yoko Ono / Plastic Ono Bandaa partir de les seves experincies, tots dos lbums van ser posats en llibertat el mateix dia a la Apple segell discogrfic). Lennon l'lbum figuren una srie de canons que van ser directament afectats per la seva experincia en terpia, incloent "Remember", "vaig saber", "Allament", "Du "," Mare "," La meva mare s mort ", i" Classe Heroi de Treball ". Lennon va acabar la seva sessions de terpia abans de completar un cicle complet de terpia. Lennon no recomanar la terpia primria desprs d'aquest moment. Per obtenir ms informaci sobre aquest tema, vegeu la pgina web, "John Lennon - Primal terpia",, que inclou extractes d'entrevistes de John Lennon, Arthur Janov i Vivian Janov, juntament amb un compte d'un John's de sessions de terpia escrita per Pauline Lennon.

 Referncies.


Bibliografia .

 Ayella, Marybeth F.Insane Terpia, Retrat d'un cultoPsicoterapia ISBN 1-56639-601-8;
 Clara, A.W. I Thompson, S.Parlem Quant a mi(1981) ISBN 0-563-17887-6;
 Eisner, D.A. Lamuertede Psicoterpia (2000) ISBN 0275964132;
 Janov, A.La Primal Scream(1970) ISBN 0-349-11829-9;
 Janov, A.l'anatomia de les malalties mentals(1971) ISBN 0-425-02494-6;
 Janov, A. & Holden, e. M. Primal Home (1975) ISBN 0-690-01015-X;
 Janov, A.presoners de dolor(1980) ISBN 0-385-15791-6;
 Janov, A.La Biologia de l'Amor(2000) ISBN 1-57392-829-1;
 Janov, A.La Nova Primal Scream(1992) ISBN 0-942103-23-8;
 Janov, A. ,Primal curaci (2006) ISBN 1-56414-916-1;
 Mithers, C.L. Terpia tornat bojos(1994) ISBN 0-201570-71-8;
 Reese, R.,encaixa curaci: la curaci d'un epilptic(1988) Big Sky Premsa ISBN 0944-59200-7;
 Rosen, RD Psychobabble (1977) ISBN 0-689-10775-7;
 Rossman, M.New AgeBlues (1979) ISBN 0-525-47532-X;
 Singer, M.T. I Lalich, J "Crazy" terpies(1996) ISBN 0-7879-0278-0;
 Videgrd, T.L'xit i el fracs de la Terpia Primal(1984) ISBN 91-22-00698-2;


Vegeu tamb .
 Annex teoria;
 Center de Terpia Sentir;
 Pre perinatal i la psicologia;
 Primal integraci;
 Llista completa de llibres d'Arthur Janov;

 Enllaos externs .

 Doctor Arthur Janov del recinte Primal pgina d'inici;
 El centro "Primalrevivre" a Ginebra Ansermot Europa de Myriam;
 L'Institut dirigit per Vivian Janov;
 Primal Psicoterpia Page - Un recurs per a aquells amb interessos en el regressiva Deep-Sensaci d'psicoterpies;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399342" title="Berkeley (desambiguaci)" nonfiltered="4066" processed="4048" dbindex="154088">

 Empreses: Berkeley Software Distribution o BSD.
 Geografia: Berkeley, ciutat de Califrnia.
 Biografies: George Berkeley, filsof irlands (1685-1753).
 Ensenyament: ;
 Universitat de Califrnia, Berkeley;
 Universitat de Berkeley (Massachusetts);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399344" title="Quentin Willson" nonfiltered="4067" processed="4049" dbindex="154089">
Quentin Willson (nascut el 23 de juliol de 1957, s un presentador de televisi i expert en motor britnic. s el presentador ms fams de programes de motor com Top Gear, Britain's worst Driver i Fift Gear. 

Va estudiar Literatura Anglesa a la Universitat de Leicester. Als anys 90 era editor de la revista de motor: Buying Cars. 

Entre 1991 i 2001 a treballar a la BBC, al programa setmanal Top Gear. Tamb va presentar la sroe clssica de cotxes The Car's The Star i All The Right Moves, tamb a la televisi BBC.

Desprs de la cancelaci de Top Gear, va deixar la BBC per anar al Channel Five, per presentar el programa de motor rival. En aquest canal, Quentin va crear el programa Britain's Worst Driver, que ha estat nominat com el millor reality show en els premis de Montreal, els Golden Globe. 

A la temporada del 2004 Wilson tamb va participar en el programa Stricly come Dancing (programa similar a Mira Quien Baila), per el van expulsar. 
Al 2004, Wilson va guanyar el Premi a l'escriptor sobre motor de l'any.

Quentin Wilson s consideat una autoritat definitiva del mn del motor i s un consultor de moltes organitzacions i companyies (incloent la BP i Castrol Oil).

 Bibliografia .
Ell va escriure regularment al The Sunday Mirror i va escriure els segents llibres:
 "Top Gear": Good Car Guide per Quentin Willson BBC Books 1993;
 "Top Gear": Good Car Guide per Quentin Willson BBC Books 1994;
 Classic Cars of the World per Quentin Willson and David Selby DK Publishing 1995;
 Ultimate Classic Car per Quentin Willson, DK Publishing 1995.  Republished with David Selby.
 Classic American Cars per Quentin Willson, DK Publishing 1997;
 The Quentin Willson Guide to Used Cars: Everything You Need to Know per Quentin Willson Virgin Books 2001;
 Quentin Willson's Cool Cars per Quentin Willson, DK Publishing.  Second edition 2001;
 Cars, A Celebration per Quentin Willson, DK Publishing 2001;
 Great Car per Quentin Willson, DK Publishing 2001;
 Ultimate Sports Car per Quentin Willson, DK Publishing 2002;

 Enllaos externs .
Quentin Wilson a Internet Movie Database .
entrevista a Quentin Wilson ;
columna del Sunday Mirror ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399347" title="Stepmania" nonfiltered="4068" processed="4050" dbindex="154090">


Stepmania s el nom d un joc electrnic de simulaci inspirat en el conegut com a Dance Dance Revolution. El programari s totalment lliure i gratut i es troba disponible per als sistemes operatius Linux, Windows i Mac OS X.

 Caracterstiques .

 s idntic a Dance Dance Revolution amb la diferncia que l usuari hi pot incorporar novetats lliurement en el programa, com ara les canons que li agradin, cartules, anunciadors, etc. s 100% accessible i es pot modificar al gust de la persona, per tot sempre mantenint l estil clssic del seu nucli.
 A ms a ms s hi poden afegir paquets (packs) amb canons molt fcils de trobar a Internet en pgines electrniques vinculades amb aquest programari. Tamb es poden crear fitxers al gust de cada usuari, ja que el programari admet formats com ara mp3, wav, wma i ogg.
 Es fan servir grfics en tres dimensions i senzills.
 Els nivells de dificultat sn idntics al seu nucli Dance Dance Revolution en incorporar un sis nivell que cal editar al gust d un anomenat  Edit  de color plom.
 Es poden fer servir diversos dispositius compatibles, pistes de ball, una mena de catifa multicolor on ens mourem per a marcar els passos del ball.
 A partir de suports opcionals l Stepmania pot suportar altres plataformes de ball com ara Pump it up i Techno Motion, entre d altres.
 Actualment aquest simulador est incorporat, per la seva gran evoluci, al sistema de joc en xarxa que fins i tot t una opci que permet jugar normalment, per amb gent d altres pasos mitjanant un xat integrat en el mateix programa. Les puntuacions llavors aniran a un servidor de la xarxa on s hi mostra la puntuaci de cada jugador. Cada participant ha de tenir un compte amb el seu propi nom d usuari i contrasenya per a poder accedir al joc en lnia.
 Per la seva popularitat i la seva manera original per incorporar temes al gust de cadasc, igualment que els gaireb infinits temes dels quals disposa Stepmania ha guanyat un gran respecte entre les comunitats presents en la xarxa.
 s un joc prcticament gratut, molt fcil de configurar i molt saludable, ja que permet els moviments i estimula una millora adaptada a cadasc.

 Enllaos externs.
Pgina oficial ;
stepmaniaonline.com;
StepmaniaMedia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399349" title="Quentin Young" nonfiltered="4069" processed="4051" dbindex="154091">
Quentin Young (nascut al 1923) s un fsic que viu a Chicago. Fou un activista oposat a la Guerra del Vietnam i treball a favor del moviment dels Drets Civils. Quentin Young s molt conegut pel seu treball en la justcia social i la poltica sanitria. s metge.

Young va estudiar a l'Escola mdica de la Northwestern University, del 1944-47. Fou inten a l'Hospital del Comtat de Cook, lloc on feu la seva residncia. Fou metge del Comtat de Cook, Illinois de 1972 a 1981. Fund el Grup de Poltiques de Salut i Medicina, al 1980, organitzaci de la que l'actual president. Tamb fou President de l'Associaci de Salut Pblica Americana al 1988. A l'abril del 2008, Young es retir a la prctica privada a Chicago. Actualment s Coordinador Nacional del Programa de Salut Nacional.

 Llocs de notorietat .
 Professor clnic de medicina preventiva i salut comunitria del Centre Mdic de la Universitat d'Illinois.
Atenci als avis a l'Hospital Michael Reese;
Membre de l'Associaci Mdica Americana (des de 1952);
Coordinador Nacional del Programa de Salut Nacional.
President del Subcomit de Drets Humans i Prctica Mdica del Collegi Americ de Metges;
Membre de l'Associaci Mdica Humana-Michael Reese;
Membre del Collegi Americ de Metges. Membre del Comit de Salut i Poltica Pblica.

s considerat una de les principals autoritats de Salut Pblica de Chicago. Tot sovint participa en programes de rdio.

 Activisme durant l'administraci Bush .
Al maig de 2006, Young sign a vafor de l'ACLU (Uni per les llibertats civils americanes). Tamb s'opos a la poltica sanitria de Bush.

 Bibliografia .
Lewis, Sydney, 2004: Hospital, An Oral History of Cook County Hospital, ISBN 0-425-15452-1;

 Enllaos externs .
biografia ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399351" title="Quintn Paredes" nonfiltered="4070" processed="4052" dbindex="154092">
Quintn Paredes (9 de setembre de 1884 - 30 de gener de 1973, fou un abogat, poltic i estadista filip.

Va nixer a Bangued, Abra, Filipines.

 Educaci i Carrera .
Va estudiar primria en una escola que havia creat el seu pare. Tamb va estudiar al Colegio seminario de Vigan i al Colegio de San Juan de Letran. Va estudiar dret a la Escuela de leyes, on es va llicenciar en Art i Dret. Quan va acabar la carrera, treball pel seu compte a Manila d'abogat.

 Servei al Govern .
Entre 1917 i 1918 fou Notari General de Filipines. Del 1920 al 1921 fou Secretari de Justcia. Tamb fou part d'una missi parlamentria als Estats Units al 1919.

 Carrera poltica .
Fou elegit per la Cmara de Representats de Filipines, representant el Districte Lone d'Abra al 1925, 1928, 1931 i 1934. Al 1935 fou elegit com a membre de l' Assamblea Filipina, per ho deix per servir com Comissionat pels Residents Filipins.

Sota la Llei Tydings-McDuffie, que cre el Govern de la Commonwealt de les Filipines, Paredes va esdevenir el primer Commissionat Resident, del 1936 al 1938.

Al 1938 va tornar a ser elegit per l'Assamblea Filipina. Tamb fou elegit com membre del Senat Filip del 1941 al 1945, que fou trencat per l'ocupaci japonesa de les Filipines durant la Segona Guerra Mundial.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, Paredes torn a la seva vella posici com representant d'Abra a la Casa de Representants de Filipines. Hi fou del 1946 al 1949.

 Senat Filip .
A les eleccions de Filipines del 1949, Paredes fou candidat del Partit Liberal pel Senat. Al 1952 fou elegit President del Senat Fili. Al 1955 fou reelegit com Senador. Es retir de la poltica al 1963. Deu anys ms tard va morir a Manila.

 Altres ocupacions .
Deg de l' Escuela de Derecho de Manila. De 1913 a 1917.
President del banc General Bank&Trust Co, de 1963 a 1969.

 Enllaos externs .
biografia de Paredes a la Web del Senat ;
Paredes al catleg WordlCat ;
informaci biogrfica de Paredes al Directori del Congrs dels Estats Units ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399353" title="Quintin Craufurd" nonfiltered="4071" processed="4053" dbindex="154093">
Quintin Craufurd (Kilwinning, Esccia, 22 de setembre de 1743 - 23 de novembre de 1819) s un escriptor escocs.

Quan era jove, va viatjar a la ndia, on va entrar al servei de la Companyia Britnica de les ndies Orientals. Torn a Europa abans de que tingus 40 anys, havent fet una fortuna important. An a viure a Pars. A all, va cultivar la literatura i l'art i colleccion una bona biblioteca i una collecci de pintures, monedes i altres objectes d'antiquari.

Craufurd intim amb la cort francesa, sobretot amb Maria Antonieta i fou una de les persones que pat la lluita de Varennes.  Va escapar a Brusselles, per al 1792 va tornar a Pars amb l'esperana de rescatar presoners reials. Va viure amb emigrats francesos fins la Pau d'Amiens, que li va permetre tornar a Pars. A travs de la influncia de Talleyrand va poder romandre a Pars quan la Revoluci Francesa fou renovada. A all va morir al 1819.

Sn interessants les seves obres sobre la ndia i sobre la Revoluci Francesa, que va viure en primera persona.

 Obres .
Entre d'altres, va escriure:
Sketches, chiefly relating to the history, religion, learning and manners o the Hindoos: with a concise account of the present state of the native powers of Hindostan. London 1790.
The history of the Bastile: with a concise account of the late revolution in France. To which is added, an appendix containing, among other particulars, an enquiry into the history of the prisoner with the mask. London 1790.
Esquisses de l'histoire des Indiens. Dresden 1791.
Histoire de la Bastille avec un appendice contenant entr' autres choses une discussion sur le prisonnier au masque de fer. Trad. sur la seconde d. de l'original anglois. 1798.
Essai historique sur le docteur Swift, et sur son influence dans le gouvernement de la Grande-Bretagne, depuis 1710, jusqu' la mort de la reine Anne, en 1714: suivi de notices historiques sur plusieurs personnages d'Angleterre clbres dans les affaires et les lettres. Paris 1808.
Mmoires de Madame Du Hausset, femme de chambre de madame de Pompadour : avec des notes et des claircissemens historiques (1808).
Notice sur Marie Antoinette (1809);
Mlanges d'histoire, de litterature ... ,tirs d'un Portefeuille. 1809;
Essai sur la littrature francaise, crits pour l'usage d'une dame trangre, compatriote. Paris 1815.
On Pericles and the arts in Greece, previously to, and during the time he flourished: being a chapter of a manuscript essay on the history of Greece. London 1817.
Researches concerning the Laws, Theology, Learning and Commerce of Ancient and Modern India (1817);
Notice sur la duchesse de la Vallire, extraite du catalogue raisonn de la collection de portraits de M. Craufurd. Paris 1818.
Notices sur Marie Stuart, reine d'cosse et sur Marie-Antoinette, reine de France / extraites du catalogue raisonn de la collection de portraits de M. Craufurd. Paris 1819.
'Secret History of the King of France and his Escape from Paris (verffentlicht 1885);

Catleg de la seva collecci:
Catalogue de tableaux, gouaches, miniatures ... et autres articles de haute curiosit, composant le cabinet de feu M. Quintin Craufurd, dont la vente aura lieu le 20 novembre  et jours suivans, etc. (Par MM. Delaroche et Chles. Paillet.) Paris 1820.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399355" title="Precisi doble" nonfiltered="4072" processed="4054" dbindex="154094">
En informtica, precisi doble es un format numric de computador que ocupa dos localitzacions d'emmatzemament adjacents en una determinada adrea del computador. Un nmero de precisi doble, molts cops simplificat a doble, pot ser definit a ser un enter, punt fix, o punt flotant.

Els computadors moderns amb una paraula de 32 bits (precisi simple) proporcionen precisi doble de 64 bits.Punt flotant de precisi doble s un estndard IEEE 754 per codificar nombres decimals o binaris en punt flotant en 8 bytes.

 Format punt flotant de precisi doble binaria .

 Bit de signe: 1 bit;
 Exponent mida: 11 bits;
 Significant precision: 52 bits (53 implcit);

El format es escrit amb el primer bit significatiu amb valor 1, a menys que l'exponent sigui tot zeros.  Amb els 52 bits de la fracci mantissa que apareixen en el format de memria la precisi total s per tant 53 bits (aproximadament 16 dgits decimals, ).  The bits are laid out as follows: 



 Codificaci de l'exponent .

 Emin (0x001) = -1022;
 Emax (0x7fe) = 1023;
 Exponent bias (0x3ff) = 1023;

El verdader exponent = exponent escrit - exponent bias

Els exponents 0x000 i 0x7ff tenen un significat especial:
 0x000 s utilitzat per representar el zero i denormals;
 0x7ff s utilitzat per representar l'infinit i NaNs;

Tots els patrons de codificaci de bits sn vlids.

Tot el nmero de doble precisi est descrit per:



 Exemples de doble precisi .

 0x3ff0 0000 0000 0000   = 1
 0x3ff0 0000 0000 0001   = 1.0000000000000002220446049250313080847263336181640625, el proper nombre ms elevat > 1
 0x3ff0 0000 0000 0002   = 1.000000000000000444089209850062616169452667236328125
 0x4000 0000 0000 0000   = 2
 0xc000 0000 0000 0000   =  2

 0x7fef ffff ffff ffff     1.7976931348623157 x 10308 (Mx Doble)

 0x0000 0000 0000 0000   = 0
 0x8000 0000 0000 0000   =  0

 0x7ff0 0000 0000 0000   = Infinit
 0xfff0 0000 0000 0000   = -Infinit

 0x3fd5 5555 5555 5555     1/3

(1/3 rounds down instead of up like precisi simple, because of the odd number of bits in the significant.)

En ms detall:
 Donada la representaci binaria del nmero 0x3fd5 5555 5555 5555,
   Signe = 0x0
   Exponent = 0x3fd = 1021
   Exponent Bias = 1023
   Mantissa = 0x5 5555 5555 5555
   Valor = 2(Exponent   Exponent Bias)  1.Mantissa   Tingueu en compte que la mantissa no ha de ser convertida a decimal aqu
         = 2 2  (0x15 5555 5555 5555  2 52)
         = 2 54  0x15 5555 5555 5555
         = 0.333333333333333314829616256247390992939472198486328125
           1/3

 Format de punt flotant de doble precisi decimal .

per ser agefegit

 Vegeu tamb .
 mitja precisi   precisi simple   precisi doble   precisi quadruple;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399359" title="Mitja precisi" nonfiltered="4073" processed="4055" dbindex="154095">
En informtica, mitja precisi s un format numric de computador que ocupa la meitat d'una localitzaci d'emmatzemament en una determinada adrea del computador, mitja paraula.  Un nmero de mitja precisi pot ser definit a ser un enter, punt fix, o punt flotant.  Per enters binaris, molts cops s anomenat short. 

El punt flotant de mitja precisi s relativament un nou format binari de punt flotant que utilitza 2 bytes i que no est incls a l'estndard IEEE 754 per la codificaci de nmeros en punt flotant (per est incls en la proposta de revisi IEEE 754r).  

Aquest format s utilitzat en bastants entorns de grfics d'ordinador incloent OpenEXR, OpenGL, i D3DX.  L'avantatge sota els enters binaris de 8 o 16 bits s que incrementen el rang dinmic permet ms detall per que puguin ser conservats en alament i ocultaci.  L'avantatge sobre formats binaris de 32 bits precisi simple es que necessiten la meitat de l'emmagatzegament i l'ample de banda. 

 Format de mitja precisi .
  Bit de signe: 1 bit
  Exponent mida: 5  bits
  Significant precisi: 10 (11 implcit) bits

El format s escrit amb el primer bit significatiu amb valor 1, a menys que l'exponent sigui tot zeros.  Noms apareixen 10 bits de la fracci. en llenguatge IEEE 754, hi ha 10 bits de significant, per hi ha 11 bits de precisi de significant (aproximadament 3 dgits decimals, ). Els bits es defineixen de la segent manera:



 Codificaci de l'exponent .

  Emin (0x01) =  14
  Emax (0x1e) = 15
  Exponent bias (0x0f) = 15
El verdader exponent = exponent escrit - exponent bias

  0x00 i 0x1f  sn exponents reservats 
  0x00 s utilitzat per representar el zero i denormals
  0x1f s utilitzat per representar l'infinit i NaNs

Tots els patrons de codificaci de bits sn vlids.

Els valors mxims i mnims representables sn 2-24 = 5.96E-8 (denormalitzat) i 65504 respectivament. El mnim valor no denormalitzat s 2-14 = 6.10E-5.

 Exemples de mitja precisien hexadecimal.

  3c00   = 1

  c000   = -2

  7bff   = 65504  (Mx precisi mitja)
				
  3555   ~ 0.33325... ~ 1/3 
(1/3 redondeija a la baixa com precisi doble, degut a la nombre senar de bits al significant.)

  0400   = 2-14 ~ 6.10352E-5 (Mnim normalitzat)

  0001   = 2-24 ~ 5.96046E-8 (Mnim denormalitzat)

  0000   = 0
  8000   = -0

  7c00   = Infinit
  fc00   = -Infinit

 Vegeu tamb .
 mitja precisi   precisi simple   precisi doble   precisi quadruple;
 punt flotant;
 RGBE image format;

 Enllaos externs .
 Minifloats (in Survey of Floating-Point Formats);
 OpenEXR site;
 Half precision constants from D3DX (defunct page);
 OpenGL treatment of half precision;
 Analog devices variant (four-bit exponent) (defunct page);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399369" title="Mas del Moix" nonfiltered="4074" processed="4056" dbindex="154096">
El Mas del Moix s un mas situat al municipi de Blancafort a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399371" title="Mas del Miret" nonfiltered="4075" processed="4057" dbindex="154097">
El Mas del Miret s un mas situat al municipi de Blancafort a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399372" title="Mas d'en Llord" nonfiltered="4076" processed="4058" dbindex="154098">
El Mas d'en Llord s un mas situat al municipi de l'Espluga de Francol a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399373" title="Mas de la Clara" nonfiltered="4077" processed="4059" dbindex="154099">
El Mas de la Clara s un mas situat al municipi de l'Espluga de Francol a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399374" title="Mas del Celdoni" nonfiltered="4078" processed="4060" dbindex="154100">
El Mas del Celdoni s un mas situat al municipi de Solivella a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399375" title="Mas del Jan" nonfiltered="4079" processed="4061" dbindex="154101">
El Mas del Jan s un mas situat al municipi de Conesa a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399376" title="Mas del Borrell" nonfiltered="4080" processed="4062" dbindex="154102">
El Mas del Borrell s un mas situat al municipi de Conesa a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399377" title="Mas del Musurt" nonfiltered="4081" processed="4063" dbindex="154103">
El Mas del Musurt s un mas situat al municipi de Conesa a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399378" title="Mas d'Huguet" nonfiltered="4082" processed="4064" dbindex="154104">
El Mas d'Huguet s un mas situat al municipi de Conesa a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399379" title="Mas del Duc" nonfiltered="4083" processed="4065" dbindex="154105">

El Mas del Duc s un mas situat al municipi de Fors a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399380" title="Mas del Duc (Riba-roja d'Ebre)" nonfiltered="4084" processed="4066" dbindex="154106">

El Mas del Duc s un mas situat al municipi de Riba-roja d'Ebre a la comarca de la Ribera d'Ebre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399381" title="Masia Fabregat" nonfiltered="4085" processed="4067" dbindex="154107">
La Masia Fabregat s una masia situada al municipi de Fors a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399382" title="Les Forques (Fors)" nonfiltered="4086" processed="4068" dbindex="154108">

Les Forques s una muntanya de 869 metres que es troba al municipi de Fors a la comarca de la Conca de Barber. 

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 266121001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399383" title="Mas d'en Roig" nonfiltered="4087" processed="4069" dbindex="154109">
El Mas d'en Roig s un mas situat al municipi de Pira a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399384" title="Mas de l'Amill" nonfiltered="4088" processed="4070" dbindex="154110">
El Mas de l'Amill s un mas situat al municipi de Pira a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399385" title="Punta del Romeu" nonfiltered="4089" processed="4071" dbindex="154111">

La Punta del Romeu s una muntanya de 499 metres que es troba al municipi de Pira a la comarca de la Conca de Barber.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399386" title="Tossal de la Bala" nonfiltered="4090" processed="4072" dbindex="154112">

El Tossal de la Bala s una muntanya de 423 metres que es troba al municipi de Pira a la comarca de la Conca de Barber.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399387" title="Torrefaves" nonfiltered="4091" processed="4073" dbindex="154113">

El Torrefaves s una muntanya de 687 metres que es troba al municipi de Rocafort de Queralt a la comarca de la Conca de Barber.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399388" title="Serra d'en Calder" nonfiltered="4092" processed="4074" dbindex="154114">
La Serra d'en Calder s una serra situada al municipi de Rocafort de Queralt (Conca de Barber), amb una elevaci mxima de 666,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399389" title="Els Terrallers" nonfiltered="4093" processed="4075" dbindex="154115">
Els Terrallers s una serra situada al municipi de Rocafort de Queralt (Conca de Barber), amb una elevaci mxima de 630,6 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399390" title="Tilapia snyderae" nonfiltered="4094" processed="4076" dbindex="154116">

Tilapia snyderae  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llac Bemin (Camerun).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J., U. K. Schliewen & W. J. Dominey. 1992. A new species flock of cichlid fishes from Lake Bermin, Cameroon with a description of eight new species of Tilapia (Labroidei: Cichlidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 3 (nm. 4): 311-346, Pls. 1-2. ;
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399391" title="Mas del Batllevell" nonfiltered="4095" processed="4077" dbindex="154117">
El Mas del Batllevell s un mas situat al municipi de Senan a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399392" title="Mas del Pedrol" nonfiltered="4096" processed="4078" dbindex="154118">
El Mas del Pedrol s un mas situat al municipi de Solivella a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399393" title="Tuells" nonfiltered="4097" processed="4079" dbindex="154119">
Tuells s un mas situat al municipi de Solivella a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399394" title="Mas de la Mariana" nonfiltered="4098" processed="4080" dbindex="154120">
El Mas de la Mariana s un mas situat al municipi de Vallclara a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399395" title="Mas d'en Plaa" nonfiltered="4099" processed="4081" dbindex="154121">
El Mas d'en Plaa s un mas situat al municipi de Vallclara a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399396" title="Serralls de la Cova" nonfiltered="4100" processed="4082" dbindex="154122">
El Serrall de la Cova s una serra situada als municipis de Vallclara i Vimbod i Poblet (Conca de Barber), amb una elevaci mxima de 634,2 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399397" title="Serret de la Mina" nonfiltered="4101" processed="4083" dbindex="154123">
El Serret de la Mina s una serra situada als municipis de Vallclara i Vimbod i Poblet (Conca de Barber), amb una elevaci mxima de 960,7 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399398" title="Tilapia sparrmanii" nonfiltered="4102" processed="4084" dbindex="154124">

Tilapia sparrmanii  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 23,5 cm de longitud total i els 445 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: curs superior dels rius Cuanza, Shaba, Limpopo i Okavango. Tamb als llacs Malawi i Ngami.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Smith, A. 1838-1847. Pisces. A: Illustrations of the zoology of South Africa; consisting chiefly of figures and descriptions of the objects of natural history collected during an expedition into the interior of South Africa in 1834-36. Illust. Zool. S. Africa v. 4: 77 unnumb. pp, accompanying Pls. 1-31. ;
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399399" title="Mas d'en Just" nonfiltered="4103" processed="4085" dbindex="154125">
El Mas d'en Just s un mas situat al municipi de Vilaverd a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399400" title="Masia del Call" nonfiltered="4104" processed="4086" dbindex="154126">
La Masia del Call s una masia situada al municipi de Vilaverd a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399401" title="Joseph Achille Le Bel" nonfiltered="4105" processed="4087" dbindex="154127">

Joseph Achille Le Bel (Pechelbronn, Alscia, 21 de gener de 1847 - Pars, 6 d'agost de 1930) va ser un qumic orgnic francs, considerat un dels precursors de la moderna estereoqumica juntament amb Jacobus Henricus van 't Hoff. 

Biografia.
Le Bel va nixer en el si d'una famlia rica que controlava la indstria del petroli en Pechelbronn, Alscia. El 1865 va ser enviat a l'Escola Politcnica de Pars on hi estudi fins el 1867, i desprs de graduar-se fou assistent d'Antoine Balard, el descobridor de brom, en el College de Frana, i de Charles Adolphe Wrtz, a l'Escola de Medicina, a Pars, temps de construcci d'una refineria per part de la seva famlia. Per algun temps es fa fer crrec del funcionament de petroli a Pechelbronn, en la qual el seu oncle estava interessat, per el 1889, va vendre les seves accions en l'empresa familiar i ha va establir un laboratori privat a Pars, on es va dedicar a la qumica orgnica. 

Le Bel va ser president de la Societat de qumica francesa el 1892; va rebre la distinci de comandant de la Legi d'Honor. Le Bel i Van't Hoff, van guanyar el 1893 la Medalla Davy, amb la qual es va reconixer la seva tasca en la teoria del carboni asimtric. Va ser elegit un dels companys d'honoraris la Societat Qumica en 1908. L'any 1911 es va convertir en membre estranger de la Royal Society. L'any 1929, va ser elegit membre de l'Acadmia de Cincies. Va ser un individualista i es va relacionar poc amb d'altres cientfics; va ser intolerant amb la burocrcia en qualsevol dels seus aspectes.

Obra.

El seu treball ms important va ser l'explicaci el 1874 el concepte de l'activitat ptica d'un complex relacionant aquesta propietat amb la seva geometria. Francesc Arag va observar el 1811 que el pla de polaritzaci d'un feix de llum polaritzada es desvia pel pas a travs d'una placa de quars de tall perpendicular a l'eix ptic; Jean Baptiste Biot el 1815 va trobar que alguns lquids orgnics, com ara la trementina, tamb sn pticament actius en el mateix sentit.  A finals del 1840 Louis Pasteur va separar dos tipus de cristalls de tartrat de la mateixa composici, cada un imatge especular de l'altre. Aquests cristalls en la soluci no noms poden girar el pla de llum polaritzada un cert angle (activitat ptica), sin que la rotaci tamb es produeix en direccions oposades. Pasteur va anomenar a aquestes substncies ismers ptics. Le Bel va cercar una regla general per preveure si una substncia en dissoluci tendr o no capacitat per rotar la llum polaritzada, i es va inclinar per la geometria de la molcula. Considera una molcula MA4 on M s un radical simple o complex, no necessriament carboni, combinat amn quatre toms A substitubles. Va preveure quantes molcules disimtriques s'haurien d'obtenir per les molcules derivades mitjanant tres, dos, i un substituts. Igual que pel cas del carboni noms s'obt un nic ismer ptic amb dos o tres substituts, i Le Bel va concloure que els quatre toms A ocupen els vrtexs d'un tetraedre regular. 

La mateixa teoria fou publicada de forma independent en el mateix any pel qumic holands Jacobus Van't Hoff que tamb havia treballat amb Charles Adolphe Wrtz.

Le Bel no va publicar la major part del seu treball experimental per falta de collaboradors.
El seu treball tamb es va estendre a d'altres branques de la cincia diferents de la qumica orgnica, com petroqumica, biologia i cosmologia, i public el llibre Cosmologie rationnelle centrat en l'evoluci del sistema solar.

Obres.
 Sur les relations qui existent entre les formules atomiques des corps organiques et le pouvoir rotatoire de leurs dissolutions, Bulletin de la Socit Chimique de Paris, novembre 1874. http://dbhs.wvusd.k12.ca.us/webdocs/Chem-History/LeBel-1874.html;
 Cosmologie rationnelle, 1929;

 Referncies .


Bibliografia.
 George Mann Richardson, Louis Pasteur, Jacobus van 't Hoff,  Joseph Achille Le Bel, Johannes Wislicenus, The Foundations of Stereo Chemistry. Memoirs by Pasteur, van't Hoff, Lebel and Wislicenus, New York, American Book Co. 1901. ;
 J. Maury, Joseph Achille Le Bel, Arthur Edmunds, Laugerie Basse : The Excavations of M. J.-A. Le Bel, Le Mans, Monnoyer, 1925. ;
 Vie et uvres de Joseph-Achille Le Bel, Impr. P. Dupont, 1949. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399402" title="Tilapia spongotroktis" nonfiltered="4106" processed="4088" dbindex="154128">

 Tilapia spongotroktis s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llac Bemin (Camerun).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J., U. K. Schliewen & W. J. Dominey. 1992. A new species flock of cichlid fishes from Lake Bermin, Cameroon with a description of eight new species of Tilapia (Labroidei: Cichlidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 3 (no. 4): 311-346, Pls. 1-2. ;
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399403" title="Tilapia tholloni" nonfiltered="4107" processed="4089" dbindex="154129">

Tilapia tholloni  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Gabon (riu Ogowe), Repblica del Congo (riu Niari-Kwilu) i Repblica Democrtica del Congo (riu Chiloango i curs inferior del riu Congo).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Sauvage, H. E. 1884. Note sur des poissons de Franceville, Haute Ogoou. Bull. Soc. Zool. Fr. v. 9: 193-198, Pl. 5. ;
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399404" title="Daniel Garca Andjar" nonfiltered="4108" processed="4090" dbindex="154130">
Daniel Garca Andjar (Almorad, 1966) s un artista visual dels mitjans, activista i teric de l'art. Vicepresident primer de l'AAVC. Un dels principals exponents del Net.art
. Fundador de Technologies To The People i membre de irational.org. s director de nombrosos projectes en Internet com e-sevilla, e-valencia o e-barcelona. Representant del Pavell de Catalunya a la 53a Biennal d Arts Visuals de Vencia 2009

Projectes.
 1996-2008: Technologies To The People;
 2004: Postcapital;

Enllaos externs.
Informaci d'Daniel Garca Andjar;
e-barcelona;
e-valencia;
e-sevilla;
Irational;
Postcapital;
Herramientas del Arte;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399405" title="Tilapia thysi" nonfiltered="4109" processed="4091" dbindex="154131">

Tilapia thysi  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: llac Bemin (Camerun).
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Stiassny, M. L. J., U. K. Schliewen & W. J. Dominey. 1992. A new species flock of cichlid fishes from Lake Bermin, Cameroon with a description of eight new species of Tilapia (Labroidei: Cichlidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 3 (nm. 4): 311-346, Pls. 1-2. ;
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399406" title="Tilapia walteri" nonfiltered="4110" processed="4092" dbindex="154132">

Tilapia walteri  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 27 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: Costa d'Ivori i Libria.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Thys van den Audenaerde, D. F. E. 1968. Description de Tilapia walteri sp. n. (Pisces, Cichlidae), de la rivire Cavally (Afrique Occidentale). Rev. Zool. Bot. Afr. v. 78 (nms. 3-4): 374-379. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399407" title="Tilapia zillii" nonfiltered="4111" processed="4093" dbindex="154133">

Tilapia zillii  s una espcie de peix de la famlia dels cclids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a frica: sud del Marroc, riu Senegal, riu Nger, Costa d'Ivori (rius Sassandra i Bandama), llac Txad, riu Ubangui (Repblica Democrtica del Congo), llacs Turkana i Mobutu, i rius Nil i Jord.
 Referncies .

Bibliografia.
 Axelrod, H.R., 1993. The most complete colored lexicon of cichlids. T.F.H. Publications, Neptune City, New Jersey, Estats Units.
 Gervais, F. L. P. 1848. Sur les animaux vertbrs de l'Algrie, envisags sous le double rapport de la gographie zoologique et de la domestication. Ann. Sci. Nat., Pars (Zool.) (Sr. 3) v. 10: 202-208. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rmer U.: Cichliden Atlas, Bd. 1. Melle. 1311 p. Any 1998.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1991. Tilapia. p. 482-508. A: J. Daget, J.-P. Gosse, G.G. Teugels i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel les; MRAC, Tervuren, Flandes; i ORSTOM, Pars, Frana. Vol. 4.
 Teugels, G.G. i D.F.E. Thys van den Audenaerde, 1992. Cichlidae. p. 714-779. A: C. Levque, D. Paugy i G.G. Teugels (eds.) Faune des poissons d'eaux douces et saumtres d'Afrique de l'Ouest. Volum 2. Coll. Faune Tropicale nm 28. Muse Royal de l'Afrique Centrale, Tervuren, Flandes i O.R.S.T.O.M., Pars, 902 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399408" title="Espiral d'Ulam" nonfiltered="4112" processed="4094" dbindex="154134">
L'Espiral d'Ulam, o espiral de primers s un mtode simple de representar mitjanant un graf els nombres primers que mostra un patr. Fou descoberta pel matemtic Stanis aw Ulam el 1963, mentre dibuixava en un esborrany en una convenci cientfica. Ulam, que estava avorrit aquell dia, va dibuixar una graella de nombres, comenant per l'1 al centre, i disposant-los en espiral a partir d'aquest.



Desprs va encerclar tots els nombres primers i va obtenir la segent Fitxer:



Per la seva sorpresa, els nombres encerclats tendien a alinear-se sobre lnies diagonals. La imatge posterior s una espiral 200  200, on els primers sn marcats en negre. Les lnies diagonals sn clarament visibles, confirmant el patr.


Tots els nombres primers, excepte el 2, sn senars. Com que en l'espiral d'Ulam les diagonals adjacents sn alternativament parells i senars, no s estranys que tots els nombres primers se situn sobre diagonals alternades de l'espiral d'Ulam. El que s sorprenent s la tendncia dels primers a situar-se ms en algunes diagonals que en d'altres.

Els tests efectuats fins ara confirmen que hi ha diagonals fins i tot quan es dibuixen molts nombres. El patr sembla aparixer tamb si el nombre al centre no s l'1 (i pot ser, de fet, molt major que 1). Aix implica que hi ha molts nombres enters b i c tal que la funci:

 ;

genera un nombre de primers a mesura que n creix que s gran en comparaci amb la proporci de primers entre nombres de magnitud similar. Aquesta troballa va ser tan important que l'espiral d'Ulam va aparixer a la portada del Scientific American el mar de 1964.

A una distncia suficient del centre, les lnies horitzontals i verticals tamb sn clarament visibles.

Altres variants de l'espiral d'Ulam, com l'espiral de Sacks, tamb produeixen intrigants patrons, que encara no s'expliquen.

 Referncies .
 Stein, M. and Ulam, S. M. (1967), "An Observation on the Distribution of Primes." American Mathematical Monthly 74, 43-44.
 Stein, M. L.; Ulam, S. M.; and Wells, M. B. (1964), "A Visual Display of Some Properties of the Distribution of Primes." American Mathematical Monthly 71, 516-520. ;
 Gardner, M. (1964), "Mathematical Recreations: The Remarkable Lore of the Prime Number." Scientific American 210, 120-128, March 1964.
 ;

Enllaos externs.

 Applet amb el codi font ;
 Software per explorar l'espiral d'Ulam i els patrons de primers en altres sistemes poligonals concntrics (espirals o no) ;
 Representaci de primers utilitzant un triangle en comptes d'un quadrat ;
 Implementaci en PHP de l'espiral de primers ;
 Una versi Tcl/Tk amb primers i nombre de divisors ;
  ;
 s de l'epsiral d'Ulam com a algoritme base per crear patrons ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399409" title="Epinephelus" nonfiltered="4113" processed="4095" dbindex="154135">

















Epinephelus s un gnere de peixos de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes. 
Distribuci geogrfica.
Es troba als mars i oceans tropicals i subtropicals.
Espcies.
Epinephelus areolatus .
Epinephelus amblycephalus .
Epinephelus faveatus .
Epinephelus stictus .
Epinephelus howlandi .;
Epinephelus fasciatus .;
Epinephelus flavocaeruleus .;
Epinephelus heniochus .
Epinephelus fuscoguttatus .;
Epinephelus chlorostigma .;
Epinephelus polyphekadion .;
Epinephelus andersoni .;
Epinephelus clippertonensis .;
Epinephelus erythrurus .;
Epinephelus morrhua .
Epinephelus septemfasciatus .
Epinephelus corallicola .;
Epinephelus darwinensis .
Epinephelus caninus .;
Epinephelus poecilonotus .
Epinephelus epistictus .
Epinephelus goreensis .
Epinephelus marginatus .;
Epinephelus bleekeri .
Epinephelus octofasciatus .
Epinephelus stoliczkae .;
Epinephelus spilotoceps .;
Epinephelus lanceolatus .;
Epinephelus costae .;
Epinephelus tauvina .;
Epinephelus haifensis .;
Epinephelus rivulatus .;
Epinephelus quernus .
Epinephelus maculatus .;
Epinephelus merra .;
Epinephelus akaara .
Epinephelus itajara .;
Epinephelus quoyanus .;
Epinephelus longispinis .;
Epinephelus bruneus .
Epinephelus malabaricus .;
Epinephelus undulatostriatus .;
Epinephelus irroratus .
Epinephelus mystacinus .
Epinephelus chabaudi .
Epinephelus gabriellae .;
Epinephelus lebretonianus .
Epinephelus striatus .;
Epinephelus miliaris .;
Epinephelus radiatus .
Epinephelus cifuentesi .
Epinephelus melanostigma .;
Epinephelus coioides .;
Epinephelus quinquefasciatus, .
Epinephelus bontoides .;
Epinephelus trophis .
Epinephelus tukula ;
Epinephelus perplexus .
Epinephelus morio .;
Epinephelus guttatus .;
Epinephelus retouti .
Epinephelus tuamotuensis .
Epinephelus fasciatomaculosus .
Epinephelus adscensionis .;
Epinephelus acanthistius .
Epinephelus daemelii .;
Epinephelus suborbitalis .
Epinephelus ergastularius .
Epinephelus sexfasciatus .
Epinephelus polylepis .
Epinephelus niveatus .
Epinephelus macrospilos .;
Epinephelus indistinctus .
Epinephelus cyanopodus .;
Epinephelus magniscuttis .
Epinephelus drummondhayi .
Epinephelus diacanthus .
Epinephelus analogus .
Epinephelus labriformis .
Epinephelus hexagonatus .;
Epinephelus niphobles .
Epinephelus latifasciatus .
Epinephelus posteli .
Epinephelus summana .;
Epinephelus socialis .;
Epinephelus exsul .
Epinephelus trimaculatus .
Epinephelus chlorocephalus .
Epinephelus bilobatus .
Epinephelus nigritus .
Epinephelus undulosus .
Epinephelus aeneus .;
Epinephelus multinotatus .;
Epinephelus polystigma .
Epinephelus albomarginatus .
Epinephelus coeruleopunctatus .;
Epinephelus ongus .;
Epinephelus awoara .
Epinephelus flavolimbatus .
Epinephelus timorensis .;
 Referncies .

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN: 0-940228-23-8. Any 1990.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 ARKive ;
 ZipCodeZoo.com ;
 AQUATAB.NET;
 uBio ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399412" title="Teoria del Heartland" nonfiltered="4114" processed="4096" dbindex="154136">


La teoria del Heartland pren el seu nom de la paraula anglesa Heartland, que s usada en geografia per denotar la part central d'un territori. La teoria va ser desenvolupada pel gegraf i poltic angls Halford John Mackinder (1861-1947), i posteriorment per James Fairgrieve, i postulava que el domini d'una rea concreta d'Eursia permetria dominar-lo.

Aquesta rea es troba entre l'sia central i l'Europa Oriental, i est rodejada d'una franja intermitja on es troben terra i mar. La teoria estableix que en aquesta zona el poder terrestre tindria un avantatge major enfront del domini martim per la seva inaccessibilitat per mar, l'aprofitament dels rpids mitjans de transport terrestre i per l'explotaci dels recursos de l'rea. La naci que consegus conquerir-la es transformaria en una potncia mundial.

Aquesta teoria es va desenvolupar influda per la fascinaci que tenia Mackinder pel creixement del poder rus.

 Vegeu tamb .

Geopoltica;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399416" title="Mas del Foraster (Senan)" nonfiltered="4115" processed="4097" dbindex="154137">

El Mas del Foraster s un mas situat al municipi de Senan a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399417" title="Mas del Foraster (Montblanc)" nonfiltered="4116" processed="4098" dbindex="154138">

El Mas del Foraster s un mas situat al municipi de Montblanc a la comarca de la Conca de Barber.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399418" title="Punta del Comellar Gran" nonfiltered="4117" processed="4099" dbindex="154139">

La Punta del Comellar Gran s una muntanya de 712 metres que es troba entre els municipis de Senan a la Conca de Barber i dels Omells de na Gaia a l'Urgell.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399419" title="Punta del Sales" nonfiltered="4118" processed="4100" dbindex="154140">

La Punta del Sales s una muntanya de 1.046 metres que es troba entre els municipis de Prades al Baix Camp i Vallclara a la Conca de Barber.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 261128001).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399420" title="Cucurulla del Mas d'en Just" nonfiltered="4119" processed="4101" dbindex="154141">

La Cucurulla del Mas d'en Just s una muntanya de 597 metres que es troba al municipi de Vilaverd a la comarca de la Conca de Barber.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399421" title="Tossal del Llurba" nonfiltered="4120" processed="4102" dbindex="154142">

El Tossal del Llurba s una muntanya de 404 metres que es troba al municipi de Montblanc a la comarca de la Conca de Barber.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399424" title="Punta del Xena" nonfiltered="4121" processed="4103" dbindex="154143">

La Punta del Xena s una muntanya de 408 metres que es troba al municipi de Montblanc a la comarca de la Conca de Barber.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399425" title="Tossal d'en Punyet" nonfiltered="4122" processed="4104" dbindex="154144">

El Tossal d'en Punyet s una muntanya de 684 metres que es troba entre els municipis de Blancafort, Montblanc i Pira a la comarca de la Conca de Barber.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 265124001).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399428" title="Mas del Xagra" nonfiltered="4123" processed="4105" dbindex="154145">
El Mas del Xagra s un mas situat al municipi de Vallclara a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399429" title="Masia del Cardona" nonfiltered="4124" processed="4106" dbindex="154146">
La Masia del Cardona s una masia situada al municipi de Passanant i Belltall a la comarca de la Conca de Barber.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399430" title="Mas d'Anda" nonfiltered="4125" processed="4107" dbindex="154147">
El Mas d'Anda s un mas situat al municipi de Montblanc a la comarca de la Conca de Barber.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399431" title="Mas de Belart" nonfiltered="4126" processed="4108" dbindex="154148">
El Mas de Belart s un mas situat al municipi de Montblanc a la comarca de la Conca de Barber.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399432" title="Mas de Besora" nonfiltered="4127" processed="4109" dbindex="154149">
El Mas de Besora s un mas situat al municipi de Montblanc a la comarca de la Conca de Barber.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399434" title="Mas de Carlons" nonfiltered="4128" processed="4110" dbindex="154150">
El Mas de Carlons s un mas situat al municipi de Montblanc a la comarca de la Conca de Barber.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399437" title="Cantaguineus" nonfiltered="4129" processed="4111" dbindex="154151">
Cantaguineus s una serra situada al municipi de Montblanc (Conca de Barber), amb una elevaci mxima de 898,1 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399441" title="Gian Paolo Chiti" nonfiltered="4130" processed="4112" dbindex="154152">
Gian Paolo Chiti (Roma, 21 de gener de 1939) s un compositor i pianista itali.

Desprs d haver comenat els estudis musicals de piano, viol i composici a l edat de 4 anys, ha donat concerts abans d entrar al Conservatori de Roma, el ms important d Europa, a l edat de 10 anys.

Entre els seus principals mestres i figuren  Arturo Bonucci, Carlo Zecchi, i Arturo Benedetti Michelangeli (amb els que ha fet estudis privats i cursets de perfeccionament).

Chiti ha estat premiat en varis concurso, entre els quals destaquen el de Treviso i el Busoni.

Chiti comen una carrera com a pianista, sovint acompanyat e la seva esposa, la famosa mezzoprano, presidenta i fundadora de la Fundaci Adkins Chiti: Dones n la Msica, i com a compositora.

Gian Paolo ha escrit obres per a tota possible combinaci d instruments i a ms ha compost msica electrnica. Llur catleg inclou moltes partitures pel cinema i la TV. Llurs composicions estan programades a Itlia i l estranger a crrec dels majors festivals, incls el Maig Musical Florent, La Biennal de Vencia, el Festival d Edimburg, el Festival Lutoslawski a Polnia, Cantiere Internacional de Montepulciano, Nuova Consonanza, Trobades Musicals Romanes, el Festival Chopin, el Festival de Msica Sacra de Chartres (Frana), el Teatro Nacional de Caracas a Veneuela i l estaci pblica en el Conservatori de Santa Ceclia i, l estaci pblica en el Conservatori de Moscou.

Des del 1984 s encarrega del departament de composici en el Conservatori de Santa Ceclia. Ms d una generaci d importants joves compositors i compositores han estat alumnes seus. A ms, s membre de la Comissi Nacional per la Dansa, i es troba present en la facultat com a professor  hoste  de diverses universitats a Itlia i els Estats Units.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399442" title="Moiss Mendelssohn" nonfiltered="4131" processed="4113" dbindex="154153">

Moiss Mendelssohn (Dessau, 26 de setembre de 1729   Berln, 4 de gener de 1786) va ser un filsof, la ms important veu jueva de la Illustraci (dins de l'anomenada haskal, o illustraci jueva), i figura fonamental del judaisme. Adversari destacat de Kant, va escriure un comentari al Fed que va tenir molta trascendncia.

Va nixer en un hogar humil, i des de la seva joventut va mostrar un inters molt fort per l'estudi dels textos sagrats del judaisme, destacant-se en l'estudi de la Tor, el Talmud i l'obra de Maimnides. A ms d'aquest interessos religiosos, tamb va escometre l'estudi de diferents llenges, tant clsiques com modernes. 

L'accionar ms important de Moiss Mendelssohn va ser tant el la seva lluita pels drets civils i religiosos dels jueus, com al dileg inter-religis (fonamentalment amb els cristians).

Referncies.


Bibliografia.
Al-Kubba, Jacob: Los judos. Barcelona, 1972: Editorial Bruguera. Dipsit legal: B 42.463 - 1971

Enllaos externs.

;
;
;
;
;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399446" title="Epinephelus areolatus" nonfiltered="4132" processed="4114" dbindex="154154">

Epinephelus areolatus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 47 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i el Golf Prsic fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica), Fidji, Jap, el Mar d'Arafura, Tonga i el nord d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399448" title="Epinephelus amblycephalus" nonfiltered="4133" processed="4115" dbindex="154155">

Epinephelus amblycephalus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar d'Andaman fins al sud del Jap, Taiwan, Xina, Filipines, Vietnam, Malisia, Tailndia, Indonsia, Nova Guinea, el Mar d'Arafura, el nord-oest d'Austrlia i Fidji.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399449" title="Salze (desambiguaci)" nonfiltered="4134" processed="4116" dbindex="154156">

 Geografia: El Salze pedania de Beneixama (Pas Valenci).
 Botnica:;
 Salze, qualsevol espcie pertanyent al gnere Salix;
 Salze blanc (Salix alba) espcie pertanyent al gnere Salix.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399451" title="Epinephelus faveatus" nonfiltered="4135" processed="4117" dbindex="154157">

Epinephelus faveatus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 32 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'est de l'ndic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399452" title="Quintin Demps" nonfiltered="4136" processed="4118" dbindex="154158">
Quintin Landom Demps (nascut al 29 de juny de 1985 a San Antonio, Texas) s un jugador de futbol americ estatunidenc, jugador dels Philadelphia Eagles de la NFL. Al 2008 va fer el Draft de la NFL. Abans havia jugat a la universitat a Texas - El Paso.

 Enllaos externs .
Biografia als Philadelphia Eagles;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399454" title="Epinephelus stictus" nonfiltered="4137" processed="4119" dbindex="154159">

 Epinephelus stictus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 33 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'est de l'ndic i a l'oest del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399455" title="Epinephelus howlandi" nonfiltered="4138" processed="4120" dbindex="154160">

 Epinephelus howlandi s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 55 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Gnther, A. 1873. Andrew Garrett s Fische der Sdsee. (Band I) Heft I. Journal des Museum Godefroy, Band II, Heft III. L. Friederichsen & Co., Hamburg. Andrew Garrett s Fische der Sdsee.: 1-24, Col. Pls. 1-20.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399456" title="La Catalana de Lletres" nonfiltered="4139" processed="4121" dbindex="154161">
La Catalana de Lletres va ser un premi literari per a obres en llengua catalana, convocat per Catalunya Cultura i promogut per Catalunya Rdio i les Cossetnia Edicions entre el 2003 i el 2006.

Podien optar al premi poemes escrits en llengua catalana, d autors vius i sense cap limitaci d estil. Les autors podien presentar un mxim de cinc obres. El concurs va tenir aquest procediment: Cada setmana La Catalana de Lletres va emetre cinc poemes escollits que van ser seleccionats per ordre de recepci. Un convidat relacionat amb el mn de les lletres va decidir quins dels poemes seleccionats al llarg de la setmana entraven a la fase final del concurs. El jurat d aquesta fase final va estat format per personalitats de les lletres catalanes. Els poemes s emetien dins l espai Catalunya Cultura Literatura.

El premi consistia en l edici d un llibre que incloa tots els poemes que haguessin entrat en la fase final i una selecci dels millors poemes de les presentacions radiofniques. Aquests llibres van ser publicats per les Edicions Cossetnia. A ms, el jurat es reservava el dret de recomanar l edici d un llibre de poemes de l autor guanyador.

La Catalana de Lletres presentava autors dels Pasos Catalans, com per exemple scar Palazn Ferr, Teresa Serrami i Sams, Joan Albert de la Pea Guasch i Irene Tarrs Canimas, per tamb autors que vivien en altres pasos, com per exemple l'austrac Klaus Ebner o Marids Soler d'Alemanya.

Enllaos externs.
Relats en Catal sobre La Catalana de Lletres;
Fitxa de producte de l'antologia del 2003;
Fitxa de producte de l'antologia del 2004;
Fitxa de producte de l'antologia del 2005;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399457" title="Epinephelus fasciatus" nonfiltered="4140" processed="4122" dbindex="154162">

Epinephelus fasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a Sud-frica, Pitcairn, Jap, Corea, el Mar d'Arafura i el sud de Queensland (Austrlia).

 Referncies .


Bibliografia.
 Forsskl, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descriptiones animalium quae in itinere ad Maris Australis terras per annos 1772 1773 et 1774 suscepto, ...: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399458" title="Sindicat d'Estudiants" nonfiltered="4141" processed="4123" dbindex="154163">
El Sindicat d Estudiants (sindicato de estudiantes en castell) s la principal organitzaci estudiantil en l Estat espanyol . Es definix com d esquerres, anticapitalista i revolucionria. La seua orientaci poltica s marxista i la seua estratgia permanent de lluita s la unitat amb la classe treballadora. La tctica que adopta s el front nic amb les organitzacions poltiques i sindicals de la classe obrera. La seua direcci en l actualitat pertany, majoritriament, al Corrent marxista internacional
Agrupa estudiants dels nivells d Educaci Secundria Obligatria, Batxillerat, Formaci Professional i Universitat de l educaci pblica i privada concertada. Amb ms de 20.000 afiliats, ha dirigit la prctica totalitat de les mobilitzacions estudiantils recents, contra la LOU, la Llei de Qualitat o la recent LOE, aix com ha participat en altres com el moviment contra la Guerra d Iraq i contra l especulaci de la vivenda.
Fundat en 1986 pels membres de la revista (Nou Claredat, ara El Militant) va participar en les Lluites estudiantils de 1986-1987 en les que es va aconseguir la gratutat del Batxillerat i l increment de les beques, entre altres reivindicacions. Les seues reivindicacions estan centrades en la millora de la qualitat de l ensenyana pblica, la defensa de la lacitat de l ensenyana, el reconeixement del dret de sobra als estudiants d ensenyances mitges i la supressi de les proves d accs a la universitat, ms conegudes a Espanya com a selectivitat.
L any 1994 va tindre una greu crisi a nivell estatal, per diferncies poltiques, que va acabar amb l eixida de la direcci de diversos dels seus dirigents, incloent en ella a qu fins llavors era el seu secretari general, Gorka Asian. A Arag les diferncies eren de tota l organitzaci i des de llavors no existix com a tal el S.E. En el seu lloc existix des de llavors el Sindicat d Estudiants d Esquerres.

 Funcionament del Sindicat d Estudiants. .
El Sindicat d Estudiants s una organitzaci democrtica que, a distints nivells, funciona basant-se en les decisions dels seus afiliats. En cada centre d estudis en qu hi haja prou nmero d afiliats es constitux una secci sindical, o assemblea d afiliats, en la qual les decisions relatives al centre i els seus problemes es prenen pels mateixos afiliats.

 La secci sindical. 
La secci sindical de centre d estudis o assemblea d afiliats s la cllula bsica del Sindicat d Estudiants. Es reunix amb una periodicitat mnima d una vegada al mes per a l anlisi dels problemes del centre d estudis, les campanyes a nivell provincial o estatal de l organitzaci, la discussi de qualsevol proposta dels afiliats i la presa de decisions. Esta assemblea tria un  comit de responsables , revocables en tot moment, encarregats de coordinar tot el treball de l assemblea i la realitzaci de propostes a esta.

 El comit de responsables. 
En l assemblea d afiliats es tria entre tots els membres de la secci sindical una srie de responsables de diversos mbits. Cada un d ells t la labor de coordinar una part del treball que realitza tota l assemblea. Si b hi ha un model general de crrecs, no s tancat, perqu una situaci caracterstica en un centre d estudis pot requerir un responsable concret, o incls diversos. No obstant aix, el comit de responsable es compon de:
-  Coordinador.  
S encarrega de coordinar el treball dels afiliats, assegurant que cada un participen en les tasques de l organitzaci. A ms, s el vincle entre la secci sindical i l assemblea local, provincial o, si no n hi ha, estatal, a l hora de transmetre els acords presos per la secci sindical. De la mateixa manera, assegura que la informaci de les estructures provincials i estatals arriben al conjunt de la seua assemblea.

-Responsable de finances. La seua tasca se centra a coordinar tota l activitat econmica de la secci: arreplega de quotes dels afiliats, objectius econmics, campanyes per a recaptar fons...
-Responsable d acci sindical. La seua tasca consistix a articular i transmetre les reivindicacions de la secci sindical als rgans de representaci del centre d estudis (Consell Escolar o Junta de Facultat). Per tant, el responsable d acci sindical sol ser membre d algun dels dits rgans.

-Responsable de propaganda. Organitza tot el que es referix al repartiment de propaganda en el centre d estudis, entre els afiliats i en les mobilitzacions. La seua tasca consistix a transmetre al mxim les idees de l organitzaci, en pamflets, octavilles, cartells, cartes, etc. Si en el centre hi ha algun peridic, s l encarregat de participar en ell.
 
Manifestaci, del sindicat d estudiants contra la guerra d Iraq
-Responsable de cultura. Les activitats culturals, poltiques o esportives que l assemblea d afiliats decidisca realitzar han de ser coordinades pel responsable de cultura. Este tipus d activitats solen tindre un contingut reivindicatiu, de manera que valen per a acostar les exigncies i idees de l organitzaci a gent als que en un principi no els hagueren arribat.
Executives provincials i Executiva estatal
Com a organitzaci d mbit estatal, el Sindicat d Estudiants compon rgans de decisi a nivell tant provincial com estatal. L Executiva estatal s l rgan de decisi ms important del Sindicat entre Congrs i Congrs. Es compon d afiliats a l organitzaci de tot l Estat triats democrticament pels delegats al Congrs, que se celebra cada dos anys aproximadament. L executiva estatal contracta "alliberats" a proposta prpia o de les executives provincials o locals 

 Congrs .
s el mxim rgan del Sindicat d Estudiants. Es reunix cada dos anys i es compon pels delegats triats entre tots els afiliats de cada secci. El congrs decidix el programa d acci del Sindicat d Estudiants i tria l Executiva estatal i el secretari general. L actual secretari general s Tohil Delgado Comte, triat per primera vegada en el XIV Congrs Estatal realitzat al novembre de 2008 en Alcorcn, Madrid.

 Secretaris/as Generals .


 Referncies .


 
1.   Noticia publicada por el S.E. explicando la representavidad del S.E.

2.   Pgina donde se explica el origen poltico del S.E.

3.   Pagina del "El Mundo" informando sobre la crisis en la direccin del S.E.

4.   Pagina del Sindicato de Estudiantes de Izquierdas.

5.   Estatutos del Sindicato de Estudiantes aprobados en el XIII Congreso.

 Enllaos externs .
Sindicato de Estudiantes;
Sindicato de Estudiantes de Izquierdas;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399459" title="Quintn Banderas" nonfiltered="4142" processed="4124" dbindex="154164">
Quintn Banderas (10 de gener 1837 - 1906) fou un general cub que va nixer a Santiago de Cuba. Particip a les Guerres d'Independncia.

Era de raa negra, temperament difcil, tenia mal fsic i poca cultura. Des del 1851 s'entreg obertament a la causa de la llibertat de Cuba. Pass de ser soldat a ser el major general de les guerres de Cuba. Al 1895, desprs d'haver estat pres a Espanya per la seva participaci a la Guerra Chiquita, fou un dels primers en alar-se el 24 de febrer. Acabada la guerra, no accept cap lloc al govern de la nova Repblica, i va acceptar un simple treball d'operari en una indstria local. 

Quan hi va haver la reelecci de Toms Estrada Palma, fou un dels primers que es disposaren a tornar a agafar les armes en oposici a les intencions reeleccionistes d'Estrada Palma. L'oposici liberal, per tal de fer valdre la seva inconformitat, va prendre les armes i inici la Guerrita de Agosto. El general Quintn Banderas, segons sembla, fou apunyalat per les forces de la gurdia rural a la finca "El Garro", a prop de Arroyo Arenas el 22 d'agost de 1906. Les seves restes descansen en un pante senzill de marbre negre al Cementiri Coln, a l'Havana.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399461" title="Florida (desambiguaci)" nonfiltered="4143" processed="4125" dbindex="154165">

 Geografia:;
 Florida (Uruguai);
 Departament de Florida a l'Uruguai;
 Florida, estat dels EUA.
 Florida international university;
 Florida de Libana, municipi de la provncia de Salamanca.
 La Florida (Alacant), barri d'Alacant.
 Florida-Portatge, barri d'Alacant.
 La Florida (l'Hospitalet de Llobregat), barri de l'Hospitalet de Llobregat.
 Estaci de Florida, estaci del Metro de Barcelona a l'Hospitalet de Llobregat.

 Richard Florida, economista nord americ (1957);
 Conill de Florida, espcie de conill.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399463" title="Mineria de dades" nonfiltered="4144" processed="4126" dbindex="154166">
La mineria de dades (Data Mining) s un procs no trivial d'identificaci vlida, nova, potencialment til i entendible de patrons comprensibles que es troben ocults en les dades (Fayyad i altres, 1996).
Les bases de la mineria de dades es troben en la intelligncia artificial i en l'anlisi estadstica. Mitjanant els models extrets utilitzant tcniques de mineria de dades s'aborda la soluci a problemes de predicci, classificaci i segmentaci.

 Fonaments de la mineria de dades .
Les tcniques de Data Mining sn el resultat d'un llarg procs d'investigaci.
Aquesta evoluci va comenar quan les dades de negocis van ser emmagatzemats per primera vegada en computadores, i va continuar amb millores en l'accs a les dades, i ms recentment amb tecnologies generades per a permetre als usuaris navegar a travs de les dades en temps real.
La Mineria de dades, actualment es possible aplicar-la grcies a tres tecnologies que ja estan bastant madures:
Recollecci massiva de dades;
Potents computadores amb multiprocessadors;
Algorismes de Data Mining ;

 Fases d'un projecte de mineria de dades .
Els passos a seguir per a la realitzaci d'un projecte de mineria de dades sn sempre els mateixos, independentment de la tcnica especfica d'extracci de coneixement usada.

El procs de mineria de dades passa per les segents fases:
 Filtrat de dades. ;
 Selecci de Variables. ;
 Extracci de Coneixement.
 Interpretaci i Avaluaci.

 Caracterstiques .
L'entorn de la mineria de dades sol tenir una arquitectura client-servidor.  
Les eines de la mineria de dades ajuden a extreure el mineral de la informaci enterrat en arxius corporatius o en registres pblics, arxivats, es combinen fcilment i poden analitzar-se i processar-se rpidament.
La mineria de dades produx cinc tipus d'informaci:
 Associacions.
 Seqncies.
 Classificacions.
 Agrupaments.
 Pronstics.

Aplicacions.
Aquesta tcnica de processament de grans quantitat de dades t diverses aplicacions
actualment en la vida quotidiana. Aqu s esmenten algunes:

Terrorisme.
El FBI analitza les bases de dades comercials per a detectar terroristes. A principis del mes de juliol de 2002, el director del Federal Bureau of Investigation (FBI), John Aschcroft, va anunciar que el Departament de Justcia comenar a introduir-se en la vasta quantitat de dades comercials referents als hbits i preferncies de compra dels consumidors, amb la finalitat de descobrir potencials terroristes abans que executin una acci.

Fraus .
Detecci de fraus en les targetes de crdit. En 2001, les institucions financeres a escala mundial van perdre ms de 2.000 milions de dlars nord-americans en fraus amb targetes de crdit i dbit. El Falcon Fraud Manager s un sistema intelligent que examina transaccions, propietaris de targetes i dades financeres per a detectar i mitigar fraus.

Hbits de compres .
Un estudi molt citat va detectar que els divendres havia una quantitat inusualment elevada de clients que adquirien alhora bolquers i cervesa. Es va detectar que es devia al fet que aquest dia solien acudir al supermercat pares joves la perspectiva dels quals per al cap de setmana consistia en quedar-se a casa cuidant del seu fill i veient la televisi amb una cervesa en la m. El supermercat va poder incrementar les seves vendes de cervesa collocant-les prximes als bolquers per a fomentar les vendes compulsives.

Audincies Televisives .
La British Broadcasting Corporation (BBC) del Regne Unit empra un sistema per a predir la grandria de les audincies televisives per a un programa proposat, aix com el temps ptim d'exhibici (Brachman i altres, 1996). El sistema utilitza xarxes neuronals i arbres de decisi aplicats a dades histriques de la cadena per a determinar els criteris que participen segons el programa que cal presentar.

 Vegeu tamb .
Classificadors (matemtiques);
Xarxes neuronals;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399464" title="Quintn Esquembre" nonfiltered="4145" processed="4127" dbindex="154167">
Quintn Esquembre (Villena, Alacant, 30 de mar de 1885 - 1965) fou un compositor alacant, guitarrista i violoncellista de la Orquestra Nacional de Madrid.

 Biografia .
Aquest compositor va nixer a Villena el 30 de mar de 1885. Se'l coneix per la sarsuela Si vas a Calatayud i pel pas doble La Entrada. La seva feina compositiva es centr ms en el simfonisme i la msica de cambra.

Per, si el seu nom ha perdurat i el podem trobar en moltes gravacions de banda de msica s pel seu pas doble La Entrada. La va dedicar a les festes de moros i cristians de Villena. Els habitants de Villena van ser els que li van demanar la composici d'un pasdoble que poques la conquesta de la ciutat d'Alacant als musulmans. Li demanaren que fes un pas doble de fcil execuci ja que havia d'estar interpretat pels joves msics de la ciutat de Villena, que no eren professionals. El pas doble fou estrenat el 5 de setembre de 1925, iniciant les festes de Moros i Cristians, com commemoraci a "El da de la Entrada" de les tropes cristianes a Alacant. Avui en dia aquesta s una pea obligada en el repertori de les Bandes de msica i s molt interpretat per a amenitzar els esdeveniments taurins. 

 Enllaos externs.
 obra la Entrada de Quintn Esquembre;
Si vas a Calatayud (YouTube);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399477" title="Cap d'Esquadr" nonfiltered="4146" processed="4128" dbindex="154168">

Cap d'Esquadr (angls: Squadron Leader) s un rang d'oficial de la Royal Air Force britnia, aix com d'altres pasos que han tingut una influncia britnica. Se situa entre els rangs de Tinent de Vol i Comandant d'Ala. T diverses abreviatures, incloent Sqn Ldr ,Sqn. Ldr., SQNLDR  i S/L. T un codi OTAN d'OF-3, i s equivalent als rangs de Tinent Comandant a la Royal Navy i al de Major a l'Exrcit britnic i als Marines Reials.

El rang equivalent al Cos Auxiliar Femen de l'Aire (WAAF), al Cos Femen de l'Aire (WRAF) i al Servei d'Infermeria de la Reial Fora Aria Princesa Maria (PMRAFNS) era Oficial d'Esquadr (Squadron Officer)

 Orgens .
El rang es va originar al Regne Unit, sent adoptat per diversos pasos ms.

L'1 d'abril de 1918, la recentment creada RAF adopt els seus ttols d'oficials, amb els Tinents-Comandants del Royal Naval Air Service i els Majors del Royal Flying Corps esdevenint Majors de la RAF. En resposta a la proposta de que la RAF hauria de fer servir els seus propis ttols de rang, es sugger que es podrien fer servir els de la Royal Navy amb el prefix Air al davant del ttol naval. Aix doncs, el rang que posteriorment seria Cap d'Esquadr hauria quedat com a Tinent Comandant de l'Aire. Per, davant d'aquesta proposta, l'Almirallat object davant la modificaci dels seus ttols de rang. El ttol de Cap d'Esquadr va ser triat perqu els esquadrons eren normalment comandats per Majors, i el ttol Comandant d'Esquadr (Squadron Commander) havia estat emprat pel Royal Naval Air Service. El rang de Cap d'Esquadr s'ha fet servir de manera continuada des de l'1 d'agost de 1919.

 s .
Abans de la Segona Guerra Mundial, un Cap d'Esquadr comandava un esquadr d'avions. Avui, no obstant, aquest s comandat per un Comandant d'Ala; per quan els esquadrons sn sub-divisions administratives d'un ala, sn comandats per un Cap d'Esquadr.

Els esquadrons dels Regiments de la RAF habitualment sn comandats per un Cap d'Esquadr. Avui, el rang de Cap d'Esquadr s el primer rang d'oficial superior de la RAF.


La insgnia de rang consisteix en una franja blau cel prima enmig de dues negres de la mateixa amplada, enmig de dues franges blau cel amples enmig de dues negres. Es llueix a la bocamniga o a les espatlleres.

Els Caps d'Esquadr sn el rang ms baix que pot tenir una bandera de comandament.

 s apart de la Fora Aria .
A la Household Cavalry i al Reial Cos Blindat, Cap d'Esquadr s el ttol atorgat (per no el rang) al comandant d'un esquadr (companyia de vehicles blindats). Normalment s un Major, si b durant la Segona Guerra Mundial, aquest era ocupat sovint per un Capit.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399481" title="Centre Cultural i Esportiu Tur de la Peira" nonfiltered="4147" processed="4129" dbindex="154169">

El Centre Cultural i Esportiu Tur de la Peira s un club de futbol del districte de Nou Barris, a la ciutat de Barcelona. Va nixer l'any 1957 de la fusi de dos petits clubs preexistents al barri, el C.D. La Peira i el C.F. Turonense. Els seus colors sn: samarreta blanca amb una franja diagonal verda i pantalons verds. El primer equip milita actualment (temporada 2008-09) a la 1a categoria territorial, grup 3. El C.C.E. Tur de la Peira tamb t diversos equips de futbol base i un equip de futbol femen.
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399485" title="Quintin Gill" nonfiltered="4148" processed="4130" dbindex="154170">
Quintin Gill (Burton-upon-Trent, Staffordshire, 27 de novembre de 1959) s un actual membre de la Casa de les Claus (Cambra baixa de l'Illa de Man) per Rushen. Ho s des de l'any 2000.

Ha estat elegit en dues eleccions, la del 2000 i la del 2006. Abans de ser poltic, era treballador social. 

 Carrera .
 Membre del Departament d'Afers Interiors. 2002-05.
Departament d'Educaci: 2002-05;
Cap de la Fundaci de la Loteria Pblica. Des de 2002-08;
Cap de l'Oficina de Fires: 2004-08.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399487" title="Conservatoria delle Coste" nonfiltered="4149" processed="4131" dbindex="154171">
La Conservatoria delle Coste (Conservatori de les Costes), oficialment Conservatoria delle Coste della Sardegna en itali i Conservatoria de sas Costeras de sa Sardigna  en sard s una agncia de la Regi Autnoma de Sardenya establerta per la Llei regional de 29 de maig 2007, N 2.

Objectius.

Les finalitats institucionals sn els de la salvaguarda, protecci i millora dels ecosistemes costaners i la gesti integrada de les zones costaneres d'especial importncia pel paisatge i el medi ambient, de propietat de la Regi Autnoma o posats a la seva disposici per part de subjectes pblics o privats.

rgans i personal.

El Conservatori va ser creat com un organisme independent per respondre a les qestions no condueix a la ordinria organitzaci regional. Els seus rgans sn el Comit Cientfic, el Director Executiu i Comit d'Auditoria

Director Executiu:

 Dr. Eng. Alessio Satta;

Comit Cientfic:

 Professor Sandro demur, president;
 Professor Ignazio Camarda;
 Arquitecte Sandro Roggio;

Comit d'Auditoria:

 Doctor Giovanni Nicola Paba, president;
 Doctora Carolina Cristiana Casu;
 Doctor Stefano Scanu;

El Conservatori s'articula en una direcci general i en direccions de servei encarregades en activitats d'estudi, administraci, planificaci tcnica i de gesti patrimonial. La contractaci del personal s'actua, en la primera etapa de la vida de l'entitat, a travs de procediments destinats a la mobilitat interna dels empleats i, a continuaci, a travs de procediments pblics en la forma establerta per la Llei regional i el Estatut de l'Agncia.

Acci del Conservatori.

El Conservatori de les Costes de Sardenya, concebut sobre el model angls del National Trust i en particular del Conservatoire du Littoral francs juga un paper de complementaci de la protecci de les zones costaneres amb les eines existents de planificaci, programaci i regulaci. El Conservatori adquireix els territoris ms frgils i delicats a travs de donacions voluntries o en casos excepcionals per compra directa.

Desprs d'haver completat la rehabilitaci mediambiental de les zones costaneres, la Conservatoria pot gestionar directament les rees o encomanades a altres entitats o agncies regionals, als municipis, a altres comunitats locals o associacions i cooperatives per tal de garantir el bon govern a l' ple compliment a all establert en les lleis i en les normes reglamentries.

El Conservatori determina la forma en qu han de ser gestionats i administrats els territoris adquirits, per la qual cosa la naturalesa d'aquests llocs sigui mantinguda en el seu original bellesa i riquesa. Tamb defineix els usos, en particular agrcoles i turstics compatibles amb aquests objectius.

Imatges.
	
Paisatges costaners de Sardenya



Referncies.


Enllaos externs.
 Conservatoria delle Coste Lloc web oficial ;
  Estatut del Conservatori ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399490" title="Bernat Umbert" nonfiltered="4150" processed="4132" dbindex="154172">
Bernat Umbert fou bisbe de Girona (1094-1111). Era fill d'Umbert de Sesagudes. Al concili de Nimes (1096) fou mitjancer entre l'abat de Ripoll i Berenguer Sunifred de Llu, bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona. Celebr diversos concilis a Girona (1097-1101).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399493" title="Quintn Gonzlez Nava" nonfiltered="4151" processed="4133" dbindex="154173">
El General Quintn Gonzlez Nava (1 de novembre de 1880 - 12 de setembre de 1968) fou un militar mexic que va participar a la Revoluci Mexicana. Va estar amb l'exrcit lliberador del Sud i a partir del 1920 form part de l'Exrcit mexic. Va nixer a Tepoztln, Morelos i va morir a Cuernavaca, Morelos.

 Maderisme .
Va nixer a Tepoztln, Morelos, al 1880. Curs estudis primaris al seu poble natal i es dedic a treballs al camp degut a la seva extrema pobresa. L'1 de maig de 1911 s'incorpor a les forces rebels del general Lucio Moreno, a Tepoztln. Particia en el siti i la presa de Cuautla; pels seus mrits en aquesta batalla, se li otorg el nombrament de Capit primer. Al morir el General Moreno, es trasllad a Yacapixtla i es pos a les ordres d'Emiliano Zapata.

 Zapatisme .
Al tencar Emiliano Zapata amb Francisco I. Madero, Quintn Gonzlez fou comissionat amb Otilio Montao Snche, el que presenci la formulaci del Plan de Ayala. Al 1913 pass a ser Major i va combatre les forces del General Amador Salazar, a la regi de Tlalnepantla, Morelos; al 1914 obtingu el grau de Coronel. Es va mantenir fidel al moviment zapatista fins el derrocament del govern de Venustiano Carranza.

 Mort .
Al 1920 es va retirar de la contenda amb el grau de general i va establir la seva residncia a Yautepec i desprs a Cuernavaca. Durant el govern local del coronel Elpidio Perdomo, es present per ser diputat local  pel districte de Yautepec; aconsegu er-ho, per fou desaforat al 1939 per apoiar la candidatura presidencial de Gilbardo Magaa Cerda. Al 1940 fou membre fundador del Frente Zapatista de la Repblica; desprs fou pensionat pel gobern del general Norberto Lpez Avelar i desprs pel del Lic. emilio riva Palacio. Mor a Cuernavaca el 12 dde setembre de 1968.

 Bibliografia .
 Lpez Gonzlez, Valentn (1980): Los Compaeros de Zapata. Ediciones del Gobierno del Estado Libre y Soberano de Morelos.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399496" title="Guillem Umbert de Basella" nonfiltered="4152" processed="4134" dbindex="154174">
Guillem Umbert de Basella (? - Girona, 31 de maig de 1151) fou un magnat catal del segle XII.

Fill del primer matrimoni de Guillem Umbert i nt del fams Umbert Od, senyor del Montseny o de Sesagudes i de la no menys important Sicardis; era nebot dels difunts Bernat Umbert, bisbe de Girona, i de Bernat Gausfred, que com gendre d'Umbert Od, pel seu casament amb Guisla, era el senyor del castell de Palafolls. Els seus avis havien reunit a llurs baronies extensos territoris a l'actual comarca de La Selva, com els castells de les Agudes i Miravalls al Montseny, amb una bona part de la conca del riu Tordera, comprs el burg i mercadal de Sant Celoni, diversos alous a Maanet i, a la costa, els termes dels castells de Montpalau, Palafolls i Lloret. Guillem Umbert tenia, a ms del patrimoni procedent de la banda paternal, nombrosos feus i possessions a l'Empord que li havien pervingut de la seva mare. 

A la seva mort, es coneixen dues disposicions de darrera voluntat. La primera est feta segons la quarta modalitat establerta del Liber ludiciorum. La conditio d'aquella darrera voluntat tingu lloc a l'altar de santa Anastsia de la Seu de Girona el dia 3 de juny de 1151. Per no es fa en presncia del jutge, com exigia la llei gtica per aquesta modalitat verbal de darrera voluntat, sin a la de l'arquebisbe de Tarragona Bernat de Tort i del bisbe de Girona Berenguer de Llers. En foren testimonis Pon II, comte d'Empries, Arnau de Llers, Bernat de Palol, el diaca Ramon abat de Sant Feliu, el prevere i canonge Pere Borrell, el diaca Bertran de Monells i Bernat de Torroella.

L'altra disposici ja s un veritable testament i es publica segons la primera modalitat de la Llei Gtica. Noranta anys desprs es va inserir en un cartoral procedent de la
Comanda dels Hospitalers de Sant Celoni. El text explica que Guillem Umbert, trobant-se malalt, el dia 26 de maig de 1151 fu escriure el seu testament en tauletes encetades i el sign de la seva m. Tres dies desprs, o sia el 29 de maig, el fu passar en pergam i tot seguit el torn a signar, pregant als testimonis que tamb signessin. Desprs entr en estat de sopor i mor el dia 31 d'aquell mes.

La publicaci d'aquell testament escrit es fu dins del termini legal i es celebr el primer de juliol de 1151 a l'altar de Sant Climent de Tor, davant dels sacerdots Carbonell (de l'orde de l'Hospital), Guillem i Josep i del jutge Mir. Hi foren tamb presents Guillem de Sant Mori, Guillem Arnau de Vilacolum, Arnau de Forti, Ramon de Gases, Guerau de Basella, Berenguer de Mata i
Palet. En llev l'escriptura el prevere Ramon. Els testimonis de l'autenticitat del testament escrit, foren Gelabert de Crulles i Guillem Olivar.

Guillem Umbert man ser enterrat al cementiri del Monestir de Sant Pere de Rodes.

Referncies.

Josep Maria Pons i Guri. La successi de Guillem Umbert de Basella;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399499" title="Epinephelus flavocaeruleus" nonfiltered="4153" processed="4135" dbindex="154175">

Epinephelus flavocaeruleus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra, P.C. i J.E. Randall, 1986. Serranidae. p. 509-537. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.  ;
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde, B. G. E. 1802. Histoire naturelle des poissons. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. v. 4: i-xliv + 1-728, Pl. 1-16.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399500" title="Epinephelus heniochus" nonfiltered="4154" processed="4136" dbindex="154176">

Epinephelus heniochus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Filipines fins al Mar d'Arafura i el nord d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399501" title="Epinephelus fuscoguttatus" nonfiltered="4155" processed="4137" dbindex="154177">

Epinephelus fuscoguttatus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total i els 11 kg de pes.

Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Samoa, Jap i Austrlia.

 Referncies .


Bibliografia.
 Forsskl, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descriptiones animalium quae in itinere ad Maris Australis terras per annos 1772 1773 et 1774 suscepto, ...: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399502" title="Epinephelus chlorostigma" nonfiltered="4156" processed="4138" dbindex="154178">

Epinephelus chlorostigma  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 75 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica), l'oest del Pacfic, el sud del Jap i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1828. Histoire naturelle des poissons. Tome second. Livre Troisime. Des poissons de la famille des perches, ou des percodes. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. v. 2: i-xxi + 2 pp. + 1-490, Pls. 9-40.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399503" title="Estaci de Calataiud" nonfiltered="4157" processed="4139" dbindex="154179">







Calataiud s una estaci ferroviria situada a l'est de Calataiud, a la comarca de la Comunitat de Calataiud a l'Arag.

En aquesta estaci efectuen parada trens de mitjana i llarga distncia d'ample ibric i d'ample internacional provinents de la LAV Madrid - Saragossa - Barcelona.

 Servicios ferroviarios .
 Mitjana Distncia Renfe .
Per Calataiud circulen els regionals de la lnia Saragossa - Arcos de Jaln - Madrid, dels que noms 1 tren diari t com a capalera l'estaci de Chamartn. A ms tamb es capalera de 3 trens Avant que circulen per la LAV Madrid - Saragossa - Barcelona.



 Renfe Llarga Distncia .
Gaireb tots els serveis de llarga distncia que circulen per Calataiud sn d'ample internacional i circulen per la LAV Madrid - Saragossa - Barcelona, aquests la uneixen amb Saragossa, Madrid, Barcelona, Logronyo, Pamplona i Sant Sebasti entre altres.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399504" title="Epinephelus polyphekadion" nonfiltered="4158" processed="4140" dbindex="154180">

 Epinephelus polyphekadion s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a la Polinsia Francesa, i des del sud del Jap fins al sud de Queensland (Austrlia).

 Referncies .


Bibliografia.
 Bleeker, P. 1849. Bijdrage tot de kennis der Percoden van den Malayo-Molukschen Archipel, met beschrijving van 22 nieuwe soorten. Verhandelingen van het Bataviaasch Genootschap van Kunsten en Wettenschappen v. 22: 1-64.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399505" title="Epinephelus andersoni" nonfiltered="4159" processed="4141" dbindex="154181">

Epinephelus andersoni  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 87 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-est de l'Atlntic i a l'oest de l'ndic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Boulenger, G. A. 1903. Descriptions of six new perciform fishes from the coast of Natal. Annals of the South African Museum v. 3 (pt 3): 63-67, Pls. 2-7.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399506" title="Epinephelus clippertonensis" nonfiltered="4160" processed="4142" dbindex="154182">

Epinephelus clippertonensis  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Illa Clipperton.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399507" title="Epinephelus erythrurus" nonfiltered="4161" processed="4143" dbindex="154183">

Epinephelus erythrurus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pakistan, ndia, Sri Lanka, les ndies Orientals i el Golf de Tailndia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1828. Histoire naturelle des poissons. Tome second. Livre Troisime. Des poissons de la famille des perches, ou des percodes. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. v. 2: i-xxi + 2 pp. + 1-490, Pls. 9-40.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399509" title="Epinephelus morrhua" nonfiltered="4162" processed="4144" dbindex="154184">

 Epinephelus morrhua s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins al Pacfic central.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399510" title="Epinephelus septemfasciatus" nonfiltered="4163" processed="4145" dbindex="154185">

Epinephelus septemfasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 155 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Jap, Corea i Xina.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399513" title="Epinephelus corallicola" nonfiltered="4164" processed="4146" dbindex="154186">

Epinephelus corallicola  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 49 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1828. Histoire naturelle des poissons. Tome second. Livre Troisime. Des poissons de la famille des perches, ou des percodes. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. v. 2: i-xxi + 2 pp. + 1-490, Pls. 9-40.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399514" title="El caso del calcetn" nonfiltered="4165" processed="4147" dbindex="154187">

El caso del calcetn (El cas del mitj, en catal) s la trenta-primera histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1976.

Argument.
Una organitzaci enemiga ha robat una frmula per produir energia nuclear a base d'aglans. Per passar-la per la frontera l'han camuflada en un mitj que va comprar un turista. Per se'n va perdre la pista i noms es coneix l'autobs en el que va viatjar. En Mortadello i en Filem, ajudats per una llista de passatgers d'aquest autobs hauran de recuperar el mitj abans no ho aconsegueixi l'enemic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399515" title="Epinephelus darwinensis" nonfiltered="4166" processed="4148" dbindex="154188">

Epinephelus darwinensis  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 53,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Territori del Nord (Austrlia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399521" title="Paixtus" nonfiltered="4167" processed="4149" dbindex="154189">

Els paixtus (paixtu:      ; persa:      ; urd:      ) sn un poble de tribus indoeuropees de confessi musulmana, la major part de les quals es troben a l'Afganistan (on formen l'tnia dominant amb uns 13 milions d'individus) i al Pakistan (uns 27 milions). Parlen el paixtu, que comporta dos dialectes principals.

El seu estil de vida es basa principalment en l'agricultura irrigada (blat, ordi, fruita i llegums) i en la cria de bestiar (xais, cabres i dromedaris) i d'aviram. Estan organitzats en ms de cinquanta tribus, elles mateixes dividides en subtribus, clans, i subclans. Els dirigents de les tribus, els khans, tenen un poder limitat: els assumptes importants sn administrats per la subtribu, els caps de clan o el consell tribal. Al Pakistan, certes tribus amb una forta organitzaci poltica van arribar a establir petits reialmes.

Sn igualment uns guerrers reputats i temuts que, tradicionalment, fabriquen ells mateixos les seves armes, dels sabres als fusells.

Antigament, el conjunt d'aquesta tnia viatjava cada any del nord-est de l'Iran fins a les portes de l'ndia i de la Xina. Actualment, les fronteres aportant el seu lot de restriccions, les seves transhumncies es fan ms curtes. Durant els viatges, els caps de tribu munten dromedaris que estan adornats (aix com els xais, les cabres, els infants, les dones i els carros) amb pedres, metalls, teixits trenats amb colors vius i cascavells i campanetes. 

Fonts.
Viquipdia francesa.
Microsoft  Encarta  2007.  1993-2006 Microsoft Corporation.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399525" title="Umbert de Sesagudes" nonfiltered="4168" processed="4150" dbindex="154190">
Umbert de Sesagudes (?, abans de 1041 - ?, 1082) fou un magnat comtal i senyor de les baronies de Montseny, Montpalau i Palafolls. Tamb s conegut com Umbert Od o Umbert del Montseny.

Era fill d'Od de Sesagudes i de Gerberga, i per aix s anomenat sovint Umbert Od. El 1045 era casat amb Sicarda (nta probablement de Sunifred, vescomte de Girona). Fou un dels magnats de Ramon Berenguer I, que comandava la host catalana que lluitava a Hispnia, a Alhama, on es rebell contra el comte (1054) i continu la rebelli al costat del bisbe de Barcelona Guislabert i del vescomte Udalard II. Reconciliat amb el comte, el 1056 fou testimoni del seu casament amb Almodis de la Marca i adquir del comte el castell de Lloret que lleg a la seva muller. 

s consignat entre els magnats que signaren l'assemblea legislativa dels Usatges (1068) i assist a la consagraci de la Castanya (Osona) el 1082. Afavor l'erecci en abadia del monestir de Sant Maral de Montseny (1066), fundat per la seva mare. 

El succe el seu fill Guillem Umbert, i tamb fou fill seu Bernat Umbert, bisbe de Girona. El seu nt fou de Guillem Umbert de Basella.

Referncies.

eruoparomanica.com;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399527" title="Joan Gilabert Jofr" nonfiltered="4169" processed="4151" dbindex="154191">
Joan Gilabert Jofr (Valncia, 24 de juny del 1350  - el Puig, 18 de maig del 1417), tamb conegut per Pare Jofr, va ser un religis mercedari que promogu l'erecci de l'Hospital dels Folls de Valncia , el primer hospital psiquitric del mn i origen del futur Hospital General Universitari de Valncia. Promogu la veneraci de la Mare de Du dels Desemparats.

Estudia cnons a Lleida, on obtingu el grau de batxiller en decrets. Es feu membre de l'Orde de la Merc en l'any 1370 , al monestir del Puig i s'orden de sacerdot el 1375. En l'orde exerc diversos crrecs, com elector, procurador i comanador de Lleida, Perpiny i Valncia (1409). Promogu l'erecci de l'Hospital dels Folls de Valncia (9.6.1409)  on hom intent per primera vegada d'aplicar mtodes curatius a uns pacients que fins aleshores es consideraven endimoniats.

En vida va ser un gran predicador, i en les seves darreries acompany sant Vicent Ferrer en les prdiques. Sembla que el sant profetitz la mort del mercedari, que moriria en el monestir del Puig amb fama de santedat. L'esglsia valenciana n'est promovent la canonitzaci.

 Bibliografia .
 Flix Ramajo Aliste Vida y obra del padre Juan Gilabert Jofre Valncia: Diputacin Provincial de Valencia, 1998. ISBN 978-84-7795-156-8.

 Enllaos .
 Fi de la fase diocesana del procs de canonitzaci ;
 Resum biogrfic ;

 Notes .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399532" title="Quintin Hogg" nonfiltered="4170" processed="4152" dbindex="154192">
Quintin McGarel Hogg, Bar de Hailsham de St. Marylebone (9 d'octubre de 1907 - 12 d'octubre de 2001). Fou el 2on Vescompte Hailsham (1950-1963). Era jutge i poltic conservador britnic. Fou membre de: l'Orde de la Lligacama, l'Orde dels Companys d'Honor, el Consell Privat del Regne Unit i el Consell de la Reina.

Nascut a Londres, fill de Dougls Hogg, 1er Vescompte Hailsham, que fou Lord Canciller i nt de Quintin Hogg, mercader, filntrop i reformador de l'educaci. Va anar a l' Eton College i a l'escola Christ Church, d'Oxford. Feu carrera acadmica. Es llicenci en dret. Tamb fou Rector de la Universitat de Glasgow, entre el 1959 i el 1962.
 Poltica a la Segona Guerra Mundial .
Al 1938, Hogg vou elegit com candidat pel Parlament britnic pels partit Conservador.

Hogg va votar contra Neville Chamberlain al Debat de Noruega del maig de 1940, i don suport a Winston Churchill. Serv breument a la campanya del desert de la Segona Guerra Mundial sota el comandant Platoon com a capit. Fou ferit al 1941 i hagu de sortir de la lnia de front. Abas de deixar l'armada, ser a l'staff del General "Jumbo" Wilson. Torn a fer vida poltica.
 Ministre conservador .
El pare de Quentin va morir al 1950, cosa que el va fer entrar a la Cambra dels Lords com Segon Vescompte Hailsham. Estigu a l'oposici fins que els Consrvadors tornaren al podr al 1951. Al 1956 esdeven Comissari Lord de l'Admiralty. Sota Macmillan, serv com a president del Partit consrvador i organitzador de la campanya de les eleccions generals del 1959.

Del 1960 al 1963 fou Lder de la Cambra dels Lords.

Al juny de 1963, es defens a la televisi d'injries sobre la seva vida sexual fetes per John Profumo.

De l'abril a l'octubre del 1964 fou Secretari d'Estat per l'Educaci i la Cincia.

Fou lder de la Cambra dels Lors quan Harold Macmillan era Primer Ministre. Quentin va estar apunt d'aconseguir el lideratge del partit desprs que aquest el nombr el seu successor preferit. Per Hogg no ho va aconseguir. Es recorda la campanya de Hogg per la seva robusta retrica i unes gesticulacions teatrals fortes. 

Va servir en el Gabinet a l'Ombra Conservador durant el govern Wilson. Quan al 1970, Edward Heath va guanyar les eleccions generals, va rebre el ttol de Lord com Bar de Hailsham de St. Marylebone i va esdevenir Lord Canciller. Fou el primer home d la histria que va tornar a la Cambra dels Comuns desprs d'haver passat per la Cambra dels Lords britnica. 
 Retiro i mort .
Lord Hailsham de St. Marylebone va anunciar que es retirava al 1974. Per quan la seva segona dona mor en un accident de cotxe, al 1978, va anunciar el retorn a la poltica activa i va servir com Lord Canciller entre 1979 i 1987 sota el govern de Margaret Thatcher

Lord Halisham fou inscrit a la Companyia d'Honor al 1975 i esdeven membre de l'Orde de la Lligacama al 1988. A la seva mort, el seu ttol pass al seu fill Douglas Hogg, per aquest no t el ttol com a Membre de la Cambra dels Lords de manera directa hereditria.
 Obres .
La seva obra ms important s The Case for Conservatism, 1947, Penguin books. en aquest llibre explica els rols ue ha de jugar el Conservadurisme, no com oposat al canvi, sin resistint la volatilitat de la poltica i l'ideologia i defensant un aposici mitja que tingui en compte el tradicionalisme hum. Diu que els Conservadors s'han d'oposar a la regulaci, intervenci i control excessiu procurat pel Socialisme. 

Lord Hailsham tamb s conegut pels seus escrits sobre la fe i les creences. Va publicar la seva autobiografia espiritual: The Door Wherein I Went, que va incloure un captol sobre l'apologia cristiana (la cerca dels fonaments cientfics del cristianisme), utilitzant arguments legals sobre les evidncies de la vida de Crist. El llibre tamb parla sobre el suicidi. Els seus escrits sobre la Cristianitat han estat subjecte de discussi d'altres autors com Ross Clifford. Lord Hailsham tamb revisit els temes sobre la fe en les seves memries A Sparrow's Fight.
 Vida privada .
Lord Hailsham es cas te vegades. Primer amb Natalie Sullivan, que va acabar en divorci quan ell va torna de la Segona Guerra Mundial. El seu segon matrimoni fou amb Mary Evelyn Martyn, que va morir en un accident. Al 1978 Hogg es torn a casar amb Deirdre Margaret Shannon.
T cinc fills de la seva segona dona. 
 Autobiografies .
 The Door Wherein I Went (London: Collins, 1975).
 A Sparrow's Flight: Memoirs (London: HarperCollins, 1990).
 Discussi sobre la fe de Lord Hailsham .
 Ross Clifford, Leading Lawyers Case for the Resurrection (Alberta: Canadian Institute for Law, Theology and Public Policy, 1996).
 Ttols de Quintin Hogg .
Quintin Hogg, Esq (1907 1929);
The Hon. Quintin Hogg (1929 1938);
The Hon. Quintin Hogg, MP (1938 1950);
The Rt Hon. Viscount Hailsham (1950 1953);
The Rt Hon. Viscount Hailsham, QC (1953 1956);
The Rt Hon. Viscount Hailsham, PC, QC (1956 1963);
The Rt Hon. Quintin Hogg, QC, MP (1963 1970);
The Rt Hon. The Lord Hailsham of St Marylebone, PC, QC (1970 1975);
The Rt Hon. The Lord Hailsham of St Marylebone, CH, PC, QC (1975 1988);
The Rt Hon. The Lord Hailsham of St Marylebone, KG, CH, PC, QC (1988 2001);
 Enllaos externs .

els escrits de Quintin Hogg, Baron Hailsham of St Marylebone a l' arxiu Churchill a Cambridge, amb pblic accs.
Obituari - Lord Hailsham of St Marylebone de The Independent.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399534" title="Xerna" nonfiltered="4171" processed="4153" dbindex="154193">

La xerna, el mero dntol, el nero, el nero dent o la xerna borda (Epinephelus caninus) s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 157 cm de longitud total i els 80 kg de pes.
 El cos s robust, oval i allargat.
 El cap s bastant gros i llarg (un ter de la llargria total).
 Boca molt ampla.
 Les dents estan ben desenvolupades.
 Els ulls sn grossos.
 A l'opercle hi ha tres espines.
 L'aleta dorsal s llarga i baixa. La caudal s concava en els adults, mentre que en els joves no ho s tant.
 s de color gris al dors i ms clar al ventre.;
Reproducci.
s hermafrodita: les femelles passen a mascles. La posta es fa entre la primavera i l'estiu.
Alimentaci.
Com tots els serrnids, s molt vora: menja peixos i cefalpodes.
Hbitat.
s bentnic de fons rocalls o fangs segons la fondria (50-1.000 m). Els joves es troben ms al litoral a fons rocallosos i els adults a fons fangosos en el tals.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Portugal fins a Angola, incloent-hi la Mediterrnia.
Costums.
 En ocasions es poden veure nedant a mitjan aigua a prop de penya-segats submarins. ;
 A la primavera s'apropa ms a la costa. ;
 Els joves poden trobar-se davall objectes flotants.;
Pesca.
s pescat amb palangre i volant, i pot capturar-se fent pesca submarina per s una presa rara.
Observacions.
Pot arribar a viure fins als 75 anys segons un exemplar capturat a l'illa de Mallorca.
 Referncies .

Bibliografia.

 Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 Catalogue of Life ;
 Discover Life ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 2008 IUCN Red List of Threatened Species ;
 NCBI ;
 uBio ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 World Register of Marine Species ;
 ZipCodeZoo ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399539" title="Epinephelus poecilonotus" nonfiltered="4172" processed="4154" dbindex="154194">

 Epinephelus poecilonotus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 65 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins al Jap, Corea, el Mar de la Xina Meridional, Vietnam i Fidji.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399541" title="EstatPropi.Cat" nonfiltered="4173" processed="4155" dbindex="154195">
EstatPropi.cat Sumem-nos al mapa per un estat propi s una campanya creada l'any 2006 arran de la necessitat de saber quin s el suport popular per assolir un Estat Propi pels Pasos Catalans. 

A partir de la iniciativa Jo tamb vull un estat propi impulsada per Xavier Mir, es va crear una pgina web on qualsevol es pot apuntar amb facilitat des de casa seva. A la web, apareix un mapa dels Pasos Catalans on es pot consultar el nombre de persones adherides i com estan repertides pel territori. D'aquesta manera, es vol arribar a conscienciar als independentistes que no sn pocs i junts poden aconseguir l'autodeterminaci. 

Un altre avantatge que t la campanya, s que s independent de qualsevol partit poltic, aix pot agrupar molta gent sense tenir en compte la seva tendncia poltica, ja que l'nic objectiu s la independncia. 

Un dels principals problemes de la campanya s la seva falta de coneixena. Per aix, es fan campanyes de difusi publicitria en diferents mitjans de comunicaci com ara el diari Avui o el digital de les Balears. Tot i aix, actualment compta amb ms de vint mil adherits, xifra que va en augment.

 Enllaos externs .
EstatPropi.cat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399544" title="Epinephelus epistictus" nonfiltered="4174" processed="4156" dbindex="154196">

Epinephelus epistictus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i Kenya fins a Sud-frica, Oman, la costa oest de l'ndia, Corea, Jap, Xina, Taiwan, Hong Kong, Indonsia, Papua Nova Guinea, el Mar d'Arafura i el nord d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399545" title="Epinephelus goreensis" nonfiltered="4175" processed="4157" dbindex="154197">

Epinephelus goreensis  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 140 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mauritnia i Senegal fins al sud d'Angola.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399546" title="Anfs" nonfiltered="4176" processed="4158" dbindex="154198">





L' anfs, el mero, el moret vermell, el rei o el nero ( Epinephelus marginatus) s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total i als 60 kg de pes.;
 Cos ovalat, robust i fort, cobert per petites escates pectinades.
 L'opercle branquial t tres espines curtes i el costat posterior s dentat (s una estructura molt forta per poder enroscar-se en cas de perill).
 La boca s ampla i les mandbules sn evaginables amb dents prominents, petites, esmolades i nombroses.
 Els llavis sn pronunciats i molsuts.
 El cap ocupa una tercera part del seu cos.
 L'aleta caudal s convexa i molt potent, proporcionant-li moviments molt rpids en distncies curtes. La seua vora s blanca.
 s mimtic: la seua coloraci varia des d'un to marr clar a un color ms verds, amb els costats ms clars i la cara ventral groguenca. Pot presentar distintes formes de coloraci segons l'estat emocional i reproductor.;
Reproducci.
s hermafrodita proterogin. Les femelles assoleixen la maduresa sexual quan tenen 5 anys i els mascles 12. Als 7-10 anys les femelles passen a mascles segons l'estructura demogrfica del grup. Es reprodueix durant l'estiu. La femella entra dins el territori del mascle i es queda recolzada al fons esperant la seua arribada (el dors s fosc i el ventre clar). Quan el mascle (amb la vora de l'opercle de color blanc) s'apropa, la femella fuig en diverses ocasions i quan es troba preparada, pugen junts cap a la superfcie un parell de vegades i, en la darrera, es produeix l'alliberament de les cllules sexuals. Els vuls formen un filament bastant llarg.
Alimentaci.
Menja crancs i polps, tot i que els individus ms grossos, en canvi, prefereixen alimentar-se de peixos, especialment d'aquelles espcies associades als esculls de corall. Durant la primavera s'atraca a la costa per poder alimentar-se de calamars i spies. 
Hbitat.
Es pot trobar des de pocs metres de fondria fins als 300 m. Viu a fons rocallosos i els exemplars adults sn fcils de trobar a pedres allades dins les praderies de Posidonia. Els exemplars joves sn ms propensos a apropar-se a la costa.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Mar Mediterrnia i des de les Illes Britniques fins al sud de Moambic i Madagascar. Tamb a l'Uruguai, l'Argentina i el sud-est del Brasil.
Costums.
 s de costums bentnics i no forma grans grups. ;
 s sedentari i territorial (els joves poden compartir la mateixa cova).
 Abandona la seua cova per desplaar-se cap a zones de caa, compartint en aquesta zona els forats amb sargs i escorballs, els quals aprofiten les restes del menjar.;
Pesca.
s pescat esportivament amb fusell submar. La prohibici de la pesca submarina amb scooters deixaria veure'n ms exemplars a poca fondria, ja que sn molt esquius als submarinistes. La pesca comercial es realitza amb palangres i nanses.
Observacions.
 Pot viure fins a devers 50 anys.;
 Durant els 10 primers anys de vida el seu creixement s rpid.
 La pesca dels grans individus no reproductors faciliten el creixement dels joves ja que els adults es troben a dalt de la xarxa trfica, per tamb fa que l'edat de l'inversi de sexe sigui abans. ;
 En alguns pasos forma part de l'alimentaci humana.;
 Referncies .

Bibliografia.

 Chauvet, C. 1988. Etude de la croissance du merou Epinephelus guaza (Linnaeus, 1758) des cotes tunisiennes. Aquatic Living Resources 1: 277-288 ;
 Chauvet, C. & Francour, P. 1990. Les mrous du parc national de Port-Cros: aspects socio- dmographiques. Bulletin de la Societe Zoologique de France 114(4): 5-13. ;
 Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.  ;
 Fennessy, S.T. 1998. Biology and management of some-sex-changing rockcods (Serranidae) from southern Africa. African Fishes and Fisheries Diversity and Utilisation, Grahamstown, Sud-frica, pp. 112. ;
 Harmelin, J.G. i Robert, P. 2001. Recent revolution of the dusky grouper Epinephelus marginatus population in the National Park of Port-Cros (France, Mediterranean). Travaux scientifiques du Parc national de Port-Cros Hyeres, nm. 18, pp. 149-161. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. i P.C. Heemstra (1991). Revision of Indo-Pacific groupers (Perciformes: Serranidae: Epinephelinae), with descriptions of five new species. Indo-Pacific Fishes (20):332 p. ;
 Randall, J.E. 1995. Coastal Fishes of Oman. University of Hawaii, Honolulu, Hawaii. ;
 Vacchi, M., Bussotti, S., Guidetti, P. i Mesa, G.L. 1998. Study of the coastal fish assemblage in the marine reserve of the Ustica Island (southern Tyrrhenian Sea). Italian Journal of Zoology 65: 281-286. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Zabala, M., Garcia-Rubies, A., Louisy P. i Sala, E. 1997. Spawning behaviour of the Mediterranean dusky grouper Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces, Serranidae) in the Medes Islands Marine Reserve (NW Mediterranean, Spain). Scientia Marina 61(1): 65-77. ;
 Zabala, M., Louisy, P., Garcia-Rubies, A. i Gracia, V. 1997. Socio-behavioural context of reproduction in the Mediterranean dusky grouper Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces, Serranidae) in the Medes Islands Marine Reserve (NM Mediterranean, Spain). Scientia Marina 61(1): 79-89. ;

Enllaos externs.


 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 Catalogue of Life ;
 Discover Life ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 NCBI;
 uBio ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 World Register of Marine Species ;
 ZipCodeZoo ;
 BioLib ;
 ARKive ;
 www.cibsub.cat ;
 www.larompiente.com ;
 www.carm.es ;
 www.biodiversidadvirtual.com ;
 www.marenostrum.org ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399547" title="Epinephelus bleekeri" nonfiltered="4177" processed="4159" dbindex="154199">

 Epinephelus bleekeri s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 76 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf Prsic fins a Taiwan, Indonsia i el nord d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399548" title="Epinephelus octofasciatus" nonfiltered="4178" processed="4160" dbindex="154200">

Epinephelus octofasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 130 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Somlia i Sud-frica fins al Jap, Austrlia i Nova Zelanda.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399549" title="Epinephelus stoliczkae" nonfiltered="4179" processed="4161" dbindex="154201">

Epinephelus stoliczkae  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig (incloent-hi el Golf de Suez) i el nord-oest de l'ndic fins al Pakistan.
 Referncies .

Bibliografia.
 Day, F. 1875. The fishes of India; being a natural history of the fishes known to inhabit the seas and fresh waters of India, Burma, and Ceylon. Londres. The fishes of India; being a natural history of the fishes known to inhabit the seas and fresh waters of India, Burma, and Ceylon. Part 1: 1-168, Pls. 1-40.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399550" title="Epinephelus spilotoceps" nonfiltered="4180" processed="4162" dbindex="154202">

Epinephelus spilotoceps  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Schultz, L. P., E. S. Herald, E. A. Lachner, A. D. Welander & L. P. Woods. 1953. Fishes of the Marshall and Marianas islands. Vol. I. Families from Asymmetrontidae through Siganidae. Bulletin of the United States National Museum Nm. 202, v. 1: i-xxxii + 1-685, Pls. 1-74.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399551" title="Epinephelus lanceolatus" nonfiltered="4181" processed="4163" dbindex="154203">

 Epinephelus lanceolatus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 270 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a Algoa Bay (Sud-frica), les Hawaii, Pitcairn, el sud del Jap i Austrlia.

 Referncies .


Bibliografia.
 Bloch, M. E. 1790. Naturgeschichte der auslndischen Fische. Berlin. Naturgeschichte der Auslndischen Fische. v. 4: i-xii + 1-128, Pls. 217-252.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399552" title="Anfs llis" nonfiltered="4182" processed="4164" dbindex="154204">

L' anfs llis (Epinephelus costae) s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 140 cm de longitud total.;
 Cos allargat i molt comprimit (s el ms prim dels anfossos).
 Pell gruixada.
 Cap gros.
 La boca s ampla amb la mandbula inferior prominent.
 El preopercle es troba dentat i l'opercle t tres espines.
 T una aleta dorsal llarga. Les pectorals sn amples. La caudal t la vora rodona en els joves i cncava en els adults.
 s de color marr amb bandes longitudinals fosques molt visibles en els individus joves. Els adults presenten una taca daurada als costats.;
Reproducci.
s hermafrodita proterognic.
Alimentaci.
s molt vora i menja peixos, cefalpodes i crustacis.
Hbitat.
s una espcie bentnica: viu a fons rocallosos fins a una fondria de devers 300 m (normalment entre els 20 i els 80). A la costa apareix a praderies de Posidonia i a roques envoltades de sorra.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Mar Mediterrnia i a l'Atlntic oriental.
Costums.
De tots els anfossos s el que presenta els costums ms gregaris, sobretot els joves.
Pesca.
Es pesca amb palangre, tremall i arts d'arrossegament. s una presa de la pesca submarina, per molt menys habitual que l'anfs.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Steindachner, F. 1878. Ichthyologische Beitrge. VI. i-x.. Sitzungsberichte der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften. Mathematisch-Naturwissenschaften Classe. v. 77 (1. Abth.): 379-392, Pls. 1-3. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399553" title="Epinephelus tauvina" nonfiltered="4183" processed="4165" dbindex="154205">

Epinephelus tauvina  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 75 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a Sud-frica, Pitcairn, Jap i Nova Galles del Sud (Austrlia).

 Referncies .


Bibliografia.
 Forsskl, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descriptiones animalium quae in itinere ad Maris Australis terras per annos 1772 1773 et 1774 suscepto, ...: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map. ;
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399554" title="Epinephelus haifensis" nonfiltered="4184" processed="4166" dbindex="154206">

 Epinephelus haifensis s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 110 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mediterrani fins al sud d'Angola.
 Referncies .

Bibliografia.
 Ben-Tuvia, A. 1953. Mediterranean fishes of Israel. Bulletin of the Sea Fisheries Research Station Haifa Nm. 8: 1-40. ;
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399555" title="Quintin Hogg (mercader)" nonfiltered="4185" processed="4167" dbindex="154207">
Quintin Hogg (14 de febrer de 1845 - 17 de gener de 1903) era un filntrop angls que va fundar la instituci que avui en dia s la Universitat de Westminster.
Quentin Hogg va ser el set fill de Sir james Weir Hogg (1790-1876). Va nixer i va viure a Londres. Fou educat a lEton College. Tenia unes conviccions religioses molt fortes. Tamb fou voluntari del rifle. Hogg era un esportista i fou un dels pioners de lAssociation Football. Va jugar als Wanderers F.C., amb qui va guanyar la Copa. Tamb va jugar a la Selecci d'Esccia. 

Es va dedicar al comer internacional, sobretot a les matries primes com el t i el sucre. Treballar per la modernitzaci de la producc del sucre a Demerara (colnia britnica d'Amrica del Sud, ara anomenada Guyana). A all va practicar el cricket.

Havent fet una fortuna, es relacion amb el moviment filantrpic cristi. A la Londres Dickensiana, ell treball per la reforma de l'educaci: al 1864 fund l' Escola Ragged. Tamb llog a preus baixos habitacions per escolars. Al 1882, fund el Young Men's Christian Institute, que es pass a dir Regent Street Polytechnick. Aquest esdeven el London Polytechnic, que es convert en la Universitat de Westminster. Avui en dia aqeusta s l'instituci d'educaci per adults ms important de Londres i est situat a Regent Street.

Tamb fou Regidor del Primer Consell del Comtat de Londres, lloc des del qual va fomentar la fundaci de ms escoles.

Es cas amb Alice Anna Graham, filla de William Graham, al 1871 i van tenir dos fills i dues filles. El seu fill gran va ser Douglas Hogg, primer Vescompte Hailsham, pare de Quintn Hogg. Va morir al 1903.

A ms a ms de la Universitat, Quintin Hogg tamb s commemorat  per una illa del Carib, l'Illa Hogg a la Guyana, un club esportiu (Quintin Rugby Football Club]). T una esttua i una placa a la casa a on va viure.
 A internet .
Lloc web de l'obituari de Quintin Hogg ;
Histria de Regent Street Polytechnic ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399557" title="Epinephelus rivulatus" nonfiltered="4186" processed="4168" dbindex="154208">

 Epinephelus rivulatus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 39 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a l'oest del Pacfic, incloent-hi les aiges temperades de Sud-frica, Austrlia i Nova Zelanda.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1830. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. Livre sixime. Partie I. Des Sparodes; Partie II. Des Mnides. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. v. 6: i-xxiv + 6 pp. + 1-559, Pls. 141-169.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399558" title="Epinephelus quernus" nonfiltered="4187" processed="4169" dbindex="154209">

 Epinephelus quernus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 122 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399560" title="Instituci social" nonfiltered="4188" processed="4170" dbindex="154210">
Una instituci s un patr de comportament, com una guia que ens ofereix la societat i que se ns imposa sobre les conductes individuals. Ens proporcionen una mena de mecanismes i maneres de fer per tal que podem adquirir unes conductes socialment acceptades i imposades.

Les institucions socials intenten solucionar els problemes socials fonamentals i les necessitats bsiques de la societat. Aix fa que l individu s alliberi en certa manera d aquests problemes i necessitats grcies a un patr de conducta, a l hora que es garanteix i es conserva la permanncia de l ordre social i controla l acci social. 

Tota instituci social ha de tenir les caracterstiques segents: 
 Externalitat, s a dir, que sn experimentades com si fossin una realitat externa i que existeix fora de nosaltres;
 Objectivitat, perqu les institucions socials sn tractades com si fossin coses.
 Coerci, ja que ens obliguen a actuar seguint una pauta determinada; Historicitat, perqu ja hi eren quan van nixer i seguiran, fins i tot, quan ens morim.
Autoritat moral, perqu ens reprimeix moralment ja que ens fan seguir una pauta que creiem que s el correcte i el que est b fer. ;

Ara b, una de les caracterstiques fonamentals de les institucions socials es que han d estar legitimades, aix vol dir que la majoria d individus han de creure que les pautes de comportament que imposen les institucions socials sn vlides i correctes. Dit d altra manera que han de tenir una srie de valors que tinguin fora normativa, que ens creiem i que ens veiem obligats a seguir, aix si, no de manera imposada, sin que els tractem com una cosa totalment normal. 

En conclusi, les institucions socials ens imposen una srie de normes, valors i maneres de comportar-nos que es transformen en pautes duradores i estandarditzades en l ordre social. En cada cultura aquestes institucions socials s organitzen d una manera particular fent servir uns o altres mtodes, normes i valors. Aquests codis i pautes de comportament es transmeten en les generacions, tot i aix es poden anar modificant amb el pas del temps segons les necessitats. 
Les institucions socials tenen una gran importncia, ja que participen directament en el control social, s a dir, que controlen el nostre comportament social. 

Hi ha institucions socials n hi ha de totes menes. En serien exemples: la famlia, l escola, els hospitals, el llenguatge, el matrimoni, la religi, l esglsia, la universitat, el govern, els ajuntaments, els mercats econmics...

Les institucions socials prenen el paper de rols quan sn aplicades a l experincia humana, s a dir, que aquests rols representen l ordre institucional. Un rol s el comportament que s espera d un individu que ocupa una determinada posici social, una srie de normes i comportaments que ha de tenir el representant d un rol determinat. En tota societat els individus desenvolupen una diversitat de rols segons l mbit de les diferents institucions socials. Cada rol porta assignats uns drets i uns deures. Per exemple, en l mbit religis una persona pot ser catlica, i en el familiar mare, en el treball professora, etc.

 Bibliografa.
CARDS I ROS, Salvador i FERNNDEZ MOSTAZA, Esther (coordinadors). Sociologia. Universitat Oberta de Catalunya (UOC), 2004. Editorial: Eureca Media S.L. XP04/04036/00551. ISBN: 84-9788-195-8;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399562" title="Epinephelus maculatus" nonfiltered="4189" processed="4171" dbindex="154211">

Epinephelus maculatus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic.

 Referncies .


Bibliografia.
 Bloch, M. E. 1790. Naturgeschichte der auslndischen Fische. Berlin. Naturgeschichte der Auslndischen Fische. v. 4: i-xii + 1-128, Pls. 217-252.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399563" title="Epinephelus merra" nonfiltered="4190" processed="4172" dbindex="154212">

Epinephelus merra  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 31 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba des de Sud-frica a la Polinsia Francesa.

 Referncies .


Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399564" title="Estaci de Nonasp" nonfiltered="4191" processed="4173" dbindex="154213">

 





Nonasp s una estaci de la lnia R-42 de Mitjana Distncia Renfe situada al nord del nucli urb de Nonasp, a l'altra banda del Riu Matarranya, a la comarca del Baix Arag-Casp de la provncia de Saragossa a la Franja de Ponent.



 Vegeu tamb .
Renfe Operadora;
Lnia regional R-42;
Mitjana Distncia Renfe;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399565" title="Epinephelus akaara" nonfiltered="4192" processed="4174" dbindex="154214">

 Epinephelus akaara s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 53 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud de la Xina, Taiwan, Mar de la Xina Meridional i sud del Jap.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399567" title="Estaci de Massalfassar" nonfiltered="4193" processed="4175" dbindex="154215">







L'Estaci de Massalfassar, s una estaci de ferrocarril situada a l'est del municipi de Massalfassar. Situada entre l'estaci d'Albuixec i l'estaci del Puig, noms s'hi aturen alguns combois de la lnia C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia direcci Sagunt i direcci Valncia-Nord. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.

L'estaci s relativament nova, ja que l'anterior va ser arrasada per un greu accident ferroviari ocorregut al vell pas a nivell, disposa d'una petita sala d'espera que noms est oberta quan algun empleat est treballant a l'oficina. 

Molt a prop discorre l'autovia CV-32.

L'estaci queda a uns 500 metres del poble i disposa de zona per aparcar els cotxes.



 Vegeu tamb .
Lnia 6 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399568" title="Epinephelus itajara" nonfiltered="4194" processed="4176" dbindex="154216">

Epinephelus itajara  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 250 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental (des de Florida -Estats Units- fins al sud del Brasil, incloent-hi el Golf de Mxic i el Carib), l'Atlntic oriental (des de Senegal fins al Congo, rar a les Illes Canries) i al Pacfic oriental (des del Golf de Califrnia fins al Per).

 Referncies .


Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lichtenstein, M. H. C. 1822. Die Werke von Marcgrave und Piso ber die Naturgeschichte Brasiliens, erlutert aus den wieder aufgefundenen Original-Abbildungen. Abhandlungen der Kniglichen Akademie der Wissenschaften zu Berlin 1820-21: 267-288. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399569" title="Epinephelus quoyanus" nonfiltered="4195" processed="4177" dbindex="154217">

Epinephelus quoyanus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Jap fins a Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1830. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. Livre sixime. Partie I. Des Sparodes; Partie II. Des Mnides. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. v. 6: i-xxiv + 6 pp. + 1-559, Pls. 141-169.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399570" title="Estaci de Favara de Matarranya" nonfiltered="4196" processed="4178" dbindex="154218">

 





Favara de Matarranya s una estaci de la lnia R-42 de Mitjana Distncia Renfe situada al nord del terme municipal de Favara de Matarranya, per a 7 kilmetres del seu nucli urb, a la comarca del Baix Arag-Casp de la provncia de Saragossa a la Franja de Ponent.



 Vegeu tamb .
Renfe Operadora;
Lnia regional R-42;
Mitjana Distncia Renfe;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399571" title="Epinephelus longispinis" nonfiltered="4197" processed="4179" dbindex="154219">

Epinephelus longispinis  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 55 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Kenya fins a Sud-frica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kner, R. 1864. Specielles Verzeichniss der whrend der Reise der kaiserlichen Fregatte "Novara" gesammelten Fische. Sitzungsberichte der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften. Mathematisch-Naturwissenschaften Classe v. 49: 481-486.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399573" title="Epinephelus bruneus" nonfiltered="4198" processed="4180" dbindex="154220">

Epinephelus bruneus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 128 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba a Corea, Jap, Xina i Taiwan.

 Referncies .


Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399576" title="Epinephelus malabaricus" nonfiltered="4199" processed="4181" dbindex="154221">

Epinephelus malabaricus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 234 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Tonga, Jap i Austrlia.

 Referncies .


Bibliografia.
 Bloch, M. E. & J. G. Schneider. 1801. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae: i-lx + 1-584, Pls. 1-110. ;
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399578" title="Epinephelus undulatostriatus" nonfiltered="4200" processed="4182" dbindex="154222">

Epinephelus undulatostriatus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 61 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia (des del sud de Queensland -Gran Barrera de Corall- fins a Nova Galles del Sud).
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Peters, W. (C. H.). 1866. Mittheilung ber Fische (Protopterus, Auliscops, Labrax, Labracoglossa, Nematocentris, Serranus, Scorpis, Opisthognathus, Scombresox, Acharnes, Anguilla, Gymnomuraena, Chilorhinus, Ophichthys, Helmichthys). Monatsberichte der Akademie der Wissenschaft zu Berlin 1866: 509-526, 1 pl.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399579" title="Epinephelus irroratus" nonfiltered="4201" processed="4183" dbindex="154223">

Epinephelus irroratus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 27,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Marqueses.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399583" title="Estaci de Casp" nonfiltered="4202" processed="4184" dbindex="154224">

 





Casp s una estaci de la lnia R-42 de Mitjana Distncia Renfe situada al nord del nucli urb de Casp, a la comarca del Baix Arag-Casp de la provncia de Saragossa.

Fins al 13 de desembre de 2008 a ms de regionals, tamb efectuava parada, l'Estrella Costa Brava, per aquest va deixar de circular per la lnia.



 Vegeu tamb .
Renfe Operadora;
Lnia regional R-42;
Mitjana Distncia Renfe;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399594" title="Pla del Remei (desambiguaci)" nonfiltered="4203" processed="4185" dbindex="154225">


 El Pla del Remei, barri de la ciutat de Valncia.
 El Pla del Remei, entitat de poblaci del municipi de Santa Maria de Palautordera, al Valls Oriental.
 El Pla del Remei, barri de la ciutat de Vic, a Osona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399598" title="Epinephelus mystacinus" nonfiltered="4204" processed="4186" dbindex="154226">

Epinephelus mystacinus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 160 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental (Bermuda, Carolina del Nord i Florida als Estats Units, Golf de Mxic, Bahames, Cuba, Yucatn -Mxic-, Jamaica, Puerto Rico, les Illes Verges i l'Illa de Trinitat) i al Pacfic oriental (Illes Galpagos).
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399599" title="Epinephelus chabaudi" nonfiltered="4205" processed="4187" dbindex="154227">

 Epinephelus chabaudi s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 137 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest de l'ndic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399601" title="Epinephelus gabriellae" nonfiltered="4206" processed="4188" dbindex="154228">

Epinephelus gabriellae  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 52 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Somlia fins a Oman.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & P. C. Heemstra. 1991. Revision of Indo-Pacific groupers (Perciformes: Serranidae: Epinephelinae), with descriptions of five new species. Indo-Pacific Fishes Nm. 20: 1-332, Pls. 1-41.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399602" title="Epinephelus lebretonianus" nonfiltered="4207" processed="4189" dbindex="154229">

 Epinephelus lebretonianus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 24,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba, probablement, a l'ndic i al Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399603" title="Quintin Jardine" nonfiltered="4208" processed="4190" dbindex="154230">
Quintin Jardine s un escriptor escocs, autor de dues sries de novella de crims, protagonitzades pels personatges Bob Skinner i Oz blackstone. Va nixer a Motherwell (Lanarkshire, Esccia) el 29 de juny de 1945.

 Biografia .
Va estudiar primria al seu poble i estudis secundaris a Glasgow. Va estudiar dret a la Universitat de Glasgow. Va comenar a treballar de periodista en un diari local. Al 1971 va anar a treballar a Edimburg com oficial d'informaci del govern i com a consultor per mitjans independents. Fou membre de l'staff rofessional del Partit Conservador, pel que va estar relacionat amb moltes campanyes electorals. 

Gradualment, ell es va anar dedicant cada vegada ms a la literatura. La seva primera novela, Skinner's Rules fou publicada al 1993, per la que va ser nominat als premis de l'Associaci d'Escriptors sobre el Crim del Regne Unit. Va anar a altres festivals literars de tot el mn: Edimburg, Glasgow, Londres, Vancouver, Toronto, Las Vegas, Los Angeles, Minneapolis, Perth, Melbourne, Sydney, Auckland, Christchurch i Wellington. 

Avui en dia viu amb la seva segona esposa alternant el poble de Gullane, East Lothian (Esccia) amb el poble de l'Escala.

 Bob Skinner .
Quintin Jardine ha escrit divuit novelles protagonitzades pel policia d'Edimburg, Bob Skinner. Aquest personatge tamb viu alternant L'Escala amb Gullane.

Al comenament de la primera novella de Jardine, Skinner s un detectiu i els seus crrecs van en progressi al llarg de les novelles. s un seguidor del Club de Futbol Motherwell i juga a golf. Tamb s'ha casat dues vegades. La seva actual parella s membre del Parlament Escocs. Altres personatges de la srie sn Myra, Alexys, Andy Martin, Margaret Rose, Mario McGuire i Neil McIlhenney.

Les novelles sobre Bob Skinner sn: 
Skinner's Rules (1993);
Skinner's Festival (1994);
Skinner's Trail (1994);
Skinner's Round (1995);
Skinner's Ordeal (1996);
Skinner's Mission (1997);
Skinner's Ghosts (1998);
Murmuring the Judges (1998);
Gallery Whispers (1999);
Thursday Legends (2000);
Autographs in the Rain (2001);
Head Shot (2002);
Fallen Gods (2003);
Stay of Execution (2004);
Lethal Intent (2005);
Dead and Buried (2006);
Death's Door (2007);
Aftershock (2008);

S'han gravat audio-llibres sobre Bob Skinner.
 Oz Blackstone .
Oz Blackstone s l'heroi de la segona sries de llibres de Jardine, que va escriure al principi sota el pseudnicm de Mathew Reid. Oz s un detectiu privat que s'ha convertit en actor de Hollywood. s escocs i juga a golf. Des de el 1996, ha protagonitzat nou novelles.

Les novelles de Oz blackstone tamb formen part del mateix univers que les de Bob Skinner. 

Al 2009 l'autor vol publicar la desena novella de la srie, protagonitzada per Primavera, companya sentimental d'Oz, que viu a Sant Mart d'Empries.

Novelles sobre Oz i Primavera Blackstone:
Blackstone's Pursuits (1996);
A Coffin for Two (1997);
Wearing Purple (1999);
Screen Savers (2000);
On Honeymoon with Death (2001);
Poisoned Cherries (2002);
Unnatural Justice (2003);
Alarm Call (2004);
For the Death of Me (2005);

Tamb hi ha adaptacions en audio de la majoria d'aquestes novelles.

 Altres projectes .
Quintin Jardine vol escriure alguna histria poltica. Actualment tamb est treballant en una novella del gnere negre.

 Enllaos externs .
Pgina oficial;
quentin jardine a amazon.co.uk;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399604" title="Epinephelus striatus" nonfiltered="4209" processed="4191" dbindex="154231">

Epinephelus striatus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 122 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda, Florida, Bahames i la Pennsula de Yucatn fins al sud del Brasil, incloent-hi el Carib.

 Referncies .


Bibliografia.
 Bloch, M. E. 1792. Naturgeschichte der auslndischen Fische. Berlin. Naturgeschichte der Auslndischen Fische. v. 6: i-xii + 1-126, Pls. 289-323.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399606" title="Epinephelus miliaris" nonfiltered="4210" processed="4192" dbindex="154232">

Epinephelus miliaris  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 43 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a Samoa i les Illes Ryukyu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1830. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. Livre sixime. Partie I. Des Sparodes; Partie II. Des Mnides. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. v. 6: i-xxiv + 6 pp. + 1-559, Pls. 141-169.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399610" title="Epinephelus radiatus" nonfiltered="4211" processed="4193" dbindex="154233">

Epinephelus radiatus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins al Jap i Papua Nova Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399611" title="Epinephelus cifuentesi" nonfiltered="4212" processed="4194" dbindex="154234">

Epinephelus cifuentesi  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic oriental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399612" title="Epinephelus melanostigma" nonfiltered="4213" processed="4195" dbindex="154235">

Epinephelus melanostigma  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de KwaZulu-Natal (Sud-frica) fins al Pacfic central.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Schultz, L. P., E. S. Herald, E. A. Lachner, A. D. Welander & L. P. Woods. 1953. Fishes of the Marshall and Marianas islands. Vol. I. Families from Asymmetrontidae through Siganidae. Bulletin of the United States National Museum No. 202, v. 1: i-xxxii + 1-685, Pls. 1-74.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399614" title="Sant Feliu del Castell de Gurdia" nonfiltered="4214" processed="4196" dbindex="154236">

Sant Feliu del Castell de Gurdia fou la primitiva esglsia del castell de Gurdia, de l'antic terme de Gurdia de Tremp, actualment del de Castell de Mur.

Era una esglsia romnica, actualment conservada sense la volta de pedra que la tancava. Es conserven, per, el mur perimetral septentrional i part del meridional, a ms de l'absis, que presenta una interessant decoraci llombarda.

s un edifici d'una sola nau, amb absis nic semicircular, obert a la nau mitjanant un arc presbiteral conservat en part.

L'aparell s de carreus petits ben disposats en filades uniformes. s, sens dubte, una obra del segle XI, plenament dins del corrent constructiu que es dna a tot el Pallars Juss.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Feliu del Castell de Gurdia", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399615" title="Epinephelus coioides" nonfiltered="4215" processed="4197" dbindex="154237">

Epinephelus coioides  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a Durban (Sud-frica), Palau, Fidji, les Illes Ryukyu, el Mar d'Arafura i Austrlia. Tamb a la costa mediterrnia d'Israel.
 Referncies .

Bibliografia.
 Hamilton, F.  1822. An account of the fishes found in the river Ganges and its branches. Edimburg & Londres. An account of the fishes found in the river Ganges and its branches.: i-vii + 1-405, Pls. 1-39. ;
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399619" title="Armada anglesa" nonfiltered="4216" processed="4198" dbindex="154239">

L Armada anglesa (tamb coneguda com a Contraarmada o expedici Drake-Norris) va ser una flota de vaixells enviats a la costa ibrica per la reina Elisabet I d'Anglaterra en 1589, durant la Guerra angloespanyola de 1585 1604. Va ser liderada per Sir Francis Drake (almirall) i Sir John Norreys (general), i va fracassar a garantir per a Anglaterra l'avantatge estratgic obtingut amb la dispersi de l'Armada Invencible l'any anterior. La campanya va resultar en derrota i finalment en una retirada amb pesades prdues tant en vides quant en embarcacions.

Propsits i planificaci.

Les intencions de la reina Elisabet eren aprofitar-se de la debilitat provisional d'Espanya a la mar desprs de la repulsi reeixida de l'Armada espanyola i obligar Felip II a demandar per la pau. No era una qesti simple, i l'expedici tenia tres propsits clars: cremar la flota atlntica espanyola, entrar per terra a Lisboa i all fomentar una rebelli contra Felip II, i llavors continuar cap al sud i establir una base permanent a l'Aores. Altre propsit era agafar la flota del tresor espanyola quan aquesta torns d'Amrica fins a Cadis, encara que aix depenia en gran part de l'xit de la campanya de l'Aores.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Mara Pita;

Enllaos externs.
 Francis Drake, piratas y corsarios famosos ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399620" title="Epinephelus bontoides" nonfiltered="4217" processed="4199" dbindex="154240">

Epinephelus bontoides  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia, Taiwan, Illes Salom i Nova Bretanya.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bleeker, P. 1855. Zesde bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Amboina. Natuurkundig Tijdschrift voor Nederlandsch Indi v. 8: 391-434.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399622" title="Epinephelus trophis" nonfiltered="4218" processed="4200" dbindex="154241">

Epinephelus trophis  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'est de l'ndic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399623" title="Epinephelus tukula" nonfiltered="4219" processed="4201" dbindex="154242">

Epinephelus tukula  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 200 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins al sud del Jap i Queensland (Austrlia).

 Referncies .


Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Morgans, J. F. C. 1959. Three confusing species of serranid fish, one described as new, from East Africa. Annals and Magazine of Natural History (Series 13) v. 1 (nm. 10) : 642-656, Pls. 17, 19.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399624" title="Sant Miquel de Collmorter" nonfiltered="4220" processed="4202" dbindex="154243">

Sant Miquel de Collmorter fou l'esglsia del lloc de Collmorter, de l'antic terme de Mur i actual de Castell de Mur. Era situada dins del poble, i molt possiblement queden els seus vestigis a la capella de Sant Miquel de Casa Francisco.

L'edifici actual conserva algunes traces que fan pensar en una construcci medieval, romnica.

 Bibliografia .
 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Miquel de Collmorter", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399625" title="Epinephelus perplexus" nonfiltered="4221" processed="4203" dbindex="154244">

Epinephelus perplexus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 46,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Queensland (Austrlia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399627" title="Epinephelus morio" nonfiltered="4222" processed="4204" dbindex="154245">

Epinephelus morio  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 125 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental.

 Referncies .


Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1828. Histoire naturelle des poissons. Tome second. Livre Troisime. Des poissons de la famille des perches, ou des percodes. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. v. 2: i-xxi + 2 pp. + 1-490, Pls. 9-40.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399628" title="Epinephelus guttatus" nonfiltered="4223" processed="4205" dbindex="154246">

Epinephelus guttatus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 76 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental.

 Referncies .


Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Naturae, Ed. X. v. 1: i-ii + 1-824.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399630" title="Epinephelus retouti" nonfiltered="4224" processed="4206" dbindex="154247">

 Epinephelus retouti s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'oest de l'ndic fins a les Illes de la Lnia i la Polinsia Francesa.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399631" title="Epinephelus tuamotuensis" nonfiltered="4225" processed="4207" dbindex="154248">

Epinephelus tuamotuensis  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 66 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Tuamotu i a Pitcairn.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399632" title="Quintin Laing" nonfiltered="4226" processed="4208" dbindex="154249">
Quintin Laing (Harris, Saskatchewan, 8 de juny de 1979) s un jugador d'hoquei sobre gel canadenc que juga a l'equip estatunidenc dels Washington Capitals, de la Lliga Nacional d'Hoquei.

Laing va fer el seu debut a la NHL a la temporada 2003-04 amb els Chicago Blackhawks. Fou un dels jugadors ms apreciats de la temporada 2007-08. A l'octubre del 2008 va anar a jugar al Washington Capitals com a capit.

 Enllaos externs .
Carrera de Quintin Laing a la Database d'hoquei 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399634" title="Epinephelus fasciatomaculosus" nonfiltered="4227" processed="4209" dbindex="154250">

 Epinephelus fasciatomaculosus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399635" title="Epinephelus adscensionis" nonfiltered="4228" processed="4210" dbindex="154251">

 Epinephelus adscensionis s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 61 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Osbeck, P. 1765. Reise nach Ostindien und China. German translation by J. G. Georgius. J. C. Koppe, Rostock. Reise nach Ostindien und China.: i-xxvi + 1-552 + 25-p. index, Pls. 1-13.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399636" title="Epinephelus acanthistius" nonfiltered="4229" processed="4211" dbindex="154252">

Epinephelus acanthistius  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud de Califrnia fins al Per.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399637" title="Epinephelus daemelii" nonfiltered="4230" processed="4212" dbindex="154253">

 Epinephelus daemelii s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 200 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-oest del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Gnther, A. 1876. Remarks on fishes, with descriptions of new species in the British Museum, chiefly from southern seas. Annals and Magazine of Natural History (Series 4) v. 17 (nm. 101): 389-402.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399638" title="Epinephelus suborbitalis" nonfiltered="4231" processed="4213" dbindex="154254">

Epinephelus suborbitalis  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 118 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord-oest del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399639" title="Epinephelus ergastularius" nonfiltered="4232" processed="4214" dbindex="154255">

 Epinephelus ergastularius s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 157 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la costa oriental d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399642" title="Epinephelus sexfasciatus" nonfiltered="4233" processed="4215" dbindex="154256">

Epinephelus sexfasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Tailndia i les Filipines fins al nord d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399644" title="Epinephelus polylepis" nonfiltered="4234" processed="4216" dbindex="154257">

Epinephelus polylepis  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 61 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest de l'ndic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399645" title="Epinephelus niveatus" nonfiltered="4235" processed="4217" dbindex="154258">

Epinephelus niveatus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 122 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399646" title="Epinephelus macrospilos" nonfiltered="4236" processed="4218" dbindex="154259">

 Epinephelus macrospilos s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 51 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Kenya fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica) i el Pacfic central.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bleeker, P. 1855. Derde bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Batjan. Natuurkundig Tijdschrift voor Nederlandsch Indi v. 9: 491-504.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399649" title="Epinephelus indistinctus" nonfiltered="4237" processed="4219" dbindex="154260">

 Epinephelus indistinctus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Somlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399651" title="Quintn Lame" nonfiltered="4238" processed="4220" dbindex="154261">

Manuel Quintn Lame Chantre (1880-1967) fou un indgena colombi rebel d'inicis del segle XX que intentar conformar una repblica independent indgena.

Va nixer a El Borbolln, a prop de Popayn, el 26 d'octubre del 1880. Va morir a Ortega (Tolima) el 7 d'octubre de 1967.

Fill dels indgenes nasa Mariano Lame i Dolores Chantre. A la guerra del 1885, la seva germana Licenia, muda, fou violada. A la Guerra dels Mil Dies, van mutilar el seu germ Feliciano. Al 1901 an a l'exrcit conservador i marx a Panam, on va veure que la lluita indgena era justa. Quan va tornar, es cas amb Belinda Len i va comenar un moviment indigenista. Al 1910 fou triat representant i defensor dels cabildes indgenes del Cauca i desprs viatj a Bogot per estudiar les cdules reials i es present al Congrs.

Al 1914 dirig un aixecament indgena al Cauca i el va voler estendre a Huila, Tolima i Valle (Colmbia). Se'l va acusar de construir una repblica dels indgenes i va ser arrestat el 9 de maig de 1915. El van tancar a la pres un any, incomunicat. Desprs el van continuar arrestant, per el moviment va crixer fins a arribar a constituir-se en una veritable "guera racial". Al 1917 fou tancat durant cuatre anys. 

Tamb circularen versions de que tenia suposats poders sobrenaturals, com el de la ubiqitat o la capacitat de transformar-se en animal; per aix l'alcalde d'Ortega (lloc a on estava pres), li va tancar la cabellera vries vegades perqu pensava que el seu poder radicava all. 

El 23 d'agost de 1921 fou alliberat i s'integr al moviment a Tolima. Al 1924 redact el seu llibre: El pensamiento del indio que se educ en las selvas colombianas

 Fonts .
Castrilln Arboleda, Diego 1971. El Indio Quintn Lame. Bogot: Tercer Mundo, . ;
EL TIEMPO 1999 "Cien personajes del Siglo XX en Colombia  Novena Entrega,  Lecturas Dominicales 04/04/1999.
Fajardo, Luis Alfonso; Juan Carlos Gamboa y Orlando VILLANUEVA 1999. Manuel Quintn Lame y los Guerreros de Juan Tama. Bogot: Proyecto Cultural Alas de Xu.
Lame Chantre, Manuel Quintn 1939 Las luchas del indio que baj de la montaa al valle de la "civilizacin". Seleccin y notas, Gonzalo Castillo Crdenas. Bogot, Rosca de Investigacin y Accin Social, 1973. ;
Tello, Piedad L. 1983 "Vida y lucha de Manuel Quintn Lame". Tesis de Grado, Departamento de Antropologa, Universidad de los Andes, Bogot, 1983.

 Enllaos externs .
biografia ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399654" title="Cant de Niederbronn-les-Bains" nonfiltered="4239" processed="4221" dbindex="154262">

El cant de Niederbronn-les-Bains  (alsaci  Kanton Nderbrunn ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de Niederbronn-les-Bains aplega 19 comunes :
 

Histria .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399655" title="Quintin McMillan" nonfiltered="4240" processed="4222" dbindex="154263">
Quintin McMillan (23 de juny de 1904 a Germiston, Transvaal - 3 de juliol de 1948 a Randfontein, Transvaal) era un jugador de cricket sud-afric. Va jugar 13 tests de cricket entre el 1929 i el 1932.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399658" title="Engwiller" nonfiltered="4241" processed="4223" dbindex="154264">

Engwiller (en alsaci Angwller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 432 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399660" title="Quintin Mecke" nonfiltered="4242" processed="4224" dbindex="154265">
Quintin Mecke (nascut el desembre de 1972) s un poltic demcrata. Al 2007 es va presentar a les eleccions per ser Major de San Francisco, Califrnia.

Fou voluntari dels Cossos de Pau al Nger (frica Occidental). Ha treballat de manera activa a favor dels pobres de la seva ciutat.

Mecke s el president de l'Associaci per la Salut Mental de San Francisco.

 Activisme poltic .
 1999 - voluntari a la ndia.
 Ajuda als sense-sostre.
 Treball en el camp de la salut mental. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399661" title="Bitschhoffen" nonfiltered="4243" processed="4225" dbindex="154266">

Bitschhoffen (en alsaci Btschoffe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 416 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399664" title="Jos Ramn Alexanko" nonfiltered="4244" processed="4226" dbindex="154267">
Jos Ramn Alexanko Ventosa (Barakaldo, 19 de maig del 1956), conegut al mn del futbol com a Alexanko, s un futbolista basc retirat. Jugava de defensa i, desprs d'iniciar-se a les categories inferiors de l'Athletic Club de Bilbao, pass pel primer equip. El 1980 fitx pel FC Barcelona, club on aconsegu els seus triomfs esportius. Des del 2005 s Director del futbol base a l'equip barcelonista.

 Palmars com a jugador .
4 Lligues, 1985, 1991, 1992 i 1993;
4 Copes del Rei, 1981, 1983, 1988 i 1990;
3 Supercopes, 1983, 1991 i 1992;
2 Copes de la Lliga, 1983 i 1986;
1 Copa d'Europa, 1992;
2 Recopes, 1982 i 1989;
1 Supercopa d'Europa de futbol, 1992;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399665" title="Dambach" nonfiltered="4245" processed="4227" dbindex="154268">

Dambach (en alsaci Dmbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 729 habitants. Forma part del Parc Nacional dels Vosgues i limita amb els municipis de Windstein, Lembach, Sturzelbronn, Obersteinbach i Niederbronn-les-Bains.

 Demografia .

 Administraci .

Llista d'alcaldes
 1816-1824 Michel Jochum;
 1832-1843 Frdric Spies;
 1843-1868 Antoine Brisbois;
 1869-1875 Jean-Michel Roth;
 1875-1882 Hubert Krieg;
 1882-1885 Wendelin Roth;
 1885-1908 Michel Hausberger;
 1908-1914 Georges Kaufmann;
 1914-1922 Aloyse Neusch;
 1922-1925 Lonard Krieg;
 1925-1945 Aloyse Neusch;
 1945-1947 Alfred Krieg;
 1947-1965 Eugne Diri;
 1965-1989 Camille Neusch;
 1989-2001 Gilbert Wambst;
 2001-2008 Simone Wambst;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399669" title="Escut de Xtiva" nonfiltered="4246" processed="4228" dbindex="154269">

L'Escut de Xtiva s l'escut tradicional i oficial de la ciutat de Xtiva. Hi figura la Senyera Reial i a dalt, una corona de cinc punts. En algunes versions, tant de l'antigor com a l'actual web de l'Ajuntament, s'hi inclou una representaci del Castell de Xtiva davall de la senyera. La versi ms antiga d'aquest escut son els diveross escuts pintats com a motiu decoratiu al Castell, que daten del segles XIII-XVIII.

Vegeu tamb.
Llista d'escuts del Pas Valenci;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399670" title="Gumbrechtshoffen" nonfiltered="4247" processed="4229" dbindex="154270">

Gumbrechtshoffen (en alsaci Gumbertshoffe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.226 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399672" title="Gundershoffen" nonfiltered="4248" processed="4230" dbindex="154271">

Gundershoffen (en alsaci Gunderschoffe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 3.490 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399675" title="Giovanni Paolo Cima" nonfiltered="4249" processed="4231" dbindex="154272">
Giovanni Paolo Cima, tamb conegut amb el nom de Gian Paolo Cima (1570   Mil, 1622) fou un compositor i organista itali.

Cima va viure en l'poca del Barroc i fou contemporani de Claudio Monteverdi i Girolamo Frescobaldi. Provenia d'una famlia de msics i fou una de les figures principals dintre de la msica de Mil, germ de Andrea Cima. Va ser director de msica i organista a Saint Marie de la Capella San Celso de Mil el 1610. Fou un conservador de la msica d'esglsia en general, per en la seva obra instrumental es mostr ms innovador. Va ser el primer compositor en publicar trios sonates, i d'aquest fet en feu s en la combinaci de dos instruments aguts i el baix continu. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399677" title="Kindwiller" nonfiltered="4250" processed="4232" dbindex="154273">

Kindwiller (en alsaci Kndwller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 543 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399679" title="Mertzwiller" nonfiltered="4251" processed="4233" dbindex="154274">

Mertzwiller (en alsaci Merzwiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 3.507 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399681" title="Mietesheim" nonfiltered="4252" processed="4234" dbindex="154275">

Mietesheim (en alsaci Mietsem) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 554 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399688" title="Niederbronn-les-Bains" nonfiltered="4253" processed="4235" dbindex="154276">

Niederbronn-les-Bains (en alsaci Nderbrunn) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 4.319 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Ernest Mnch, msic.
 Pierre Dac, humorista.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399691" title="Oberbronn" nonfiltered="4254" processed="4236" dbindex="154277">

Oberbronn (en alsaci Owerbrunn) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.424 habitants. Form part del comtat d'Oberbronn.

 Demografia .

 Administraci .





 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399693" title="Catabolisme de les protenes" nonfiltered="4255" processed="4237" dbindex="154278">
El catabolisme de les protenes s la descomposici de protenes en aminocids i compostos derivats simples, per a transportar-les dins les cl ules a travs de la membrana plasmtica, i en ltima instncia per a polimeritzar-les en noves protenes per mitj de l's d'cids ribonucleics (ARN) i ribosomes. El catabolisme de les protenes, que s la descomposici de macromolcules, s essencialment un procs de digesti.

El catabolisme de les protenes s efectuat habitualment per endo- i exo-proteases no especfiques. Tanmateix, s'utilitzen proteases especfiques per a fragmentar les protenes per fins de regulaci i de trfic de protenes.

Els aminocids produts pel catabolisme poden ser reciclats directament, utilitzats per a crear nous aminocids, o ser convertits en altres compostos per mitj del cicle de Krebs.

Vegeu tamb.
Anabolisme;
Metabolisme;
Sntesi dels aminocids;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399697" title="Immunitat (medicina)" nonfiltered="4256" processed="4238" dbindex="154279">
En medicina, la immunitat s la qualitat de tenir prou defenses biolgiques com per evitar infeccions, malalties, o altres invasions biolgiques no desitjades. La immunitat implica components tant especfics com no especfics. Els components no especfics actuen o b com a barreres o b com a eliminadors d'una gran varietat de patgens, sense tenir en compte l'especificitat antignica. Altres components del sistema immunitari s'adapten a cada nova malaltia soferta i sn capaos de generar immunitat patogen-especfica.

La immunitat adaptativa s sovint subdividida en dos tipus principals depenent de com es crea la immunitat. La immunitat naturalment adquirida es produeix per contacte amb un agent infeccis, quan el contacte no s deliberat, mentre que la immunitat artificialment adquirida noms es produeix per accions deliberades com ara les vacunes. Tant la immunitat natural com l'artificial poden ser subdividides al seu torn segons si la immunitat s induda a l'hoste o si s transferida passivament d'un hoste immune. La immunitat passiva s adquirida per la transferncia d'anticossos o limfcits T activats d'un hoste immune, i no dura gaire, noms uns quants mesos, mentre que la immunitat activa s induda a l'hoste mateix per l'antigen, i dura molt ms, a vegades tota la vida. El diagrama de sota resumeix les subdivisions de la immunitat.



Es fa encara una altra subdivisi de la immunitat adaptativa segons les cllules implicades: la immunitat humoral s l'aspecte de la immunitat que s mediat per anticossos secretats, mentre que la protecci que ofereix la immunitat cellular noms implica limfcits T. La immunitat humoral s activa quan l'organisme genera els seus propis anticossos, i passiva quan es transfereixen anticossos entre individus. De manera similar, la immunitat cellular s activa quan sn estimulats els limfcits T propis de l'organisme i passiva quan els limfcits T provenen d'un altre organisme.



Immunitat passiva.
 
La immunitat passiva s la transferncia d'immunitat activa, en forma d'anticossos preparats, d'un individu a l'altre. La immunitat passiva es pot produir naturalment, quan anticossos materns sn transferits al fetus per la placenta, i tamb pot ser induda artificialment, quan nivells alts d'anticossos humans (o de cavall) especfics per un patogen o una toxina sn transferits a individus no immunes. S'utilitza la immunitzaci passiva quan hi ha un alt risc d'infecci i no hi ha prou temps com perqu el cos desenvolupi la seva prpia resposta immunitria, o per a reduir els smptomes de malalties actuals o immunosupressores. La immunitat passiva ofereix una protecci immediata, per el cos no desenvolupa memria, de manera que el pacient corre el risc de ser infectat ms endavant pel mateix patogen.

Immunitat passiva naturalment adquirida.
La immunitat passiva materna s un tipus d'immunitar passiva naturalment adquirida, i es refereix a la immunitat mediada per anticossos transferida d'una mare al seu fetus durant la gestaci. Els anticossos materns (AcMat) sn transportats a travs de la placenta fins al fetus per un receptor FcRn de les cllules placentals. Aix es produeix vers el tercer mes de gestaci. La IgG s l'nic isotip d'antics que pot travessar la placenta. La immunitat passiva tamb s fornida per la transferncia d'anticossos IgA de la llet materna, que sn transferits a l'intest de l'infant, protegint-lo d'infeccions bacterianes fins que el nounat pugui sintetitzar els seus propis anticossos.


Immunitat passiva artificialment adquirida.
La immunitat passiva artificialment adquirida s una immunitzaci de curt termini induda per la transferncia d'anticossos, que poden ser administrats de diverses maneres; com a plasma sanguini hum o animal, com a immunoglobulina humana per s intravens (IVIG) o intramuscular, i en forma d'anticossos monoclonals (Mab). La transferncia passiva s utilitzada amb finalitats profilctiques en el cas de malalties d'immunodeficincia, com ara la hipogammaglobulinmia. Tamb s'utilitza en el tractament de diversos tipos d'infecci aguda i per a tractar enverinaments. La immunitat produda per la immunitzaci passiva noms dura un perode de temps curt, i tambe hi ha un risc potencial de reaccions d'hipersensibilitat, i malaltia del srum, especialment davant de gamma globulina d'origen no hum.

La inducci artificial d'immunitat passiva s'ha fet servir des de fa ms d'un segle per a tractar malalties infeccioses, i abans de l'aparici dels antibitics sovint era l'nic tractament per certes infeccions. La terpia d'immunoglobulina continu sent una terpia de primera lnia en el tractament de malalties respiratries greus fins la dcada del 1930, fins i tot desprs de la introducci dels antibitics de sulfonamida.

Transferncia passiva d'immunitat cellular. 
La transferncia passiva o "adopiva" d'immunitat cellular s conferida per la transferncia de limfcits T "sensibilitzats" o activats d'un individu a l'altre. s rarament utilitzada en humans perqu requereix donants histocompatibles (complementaris), que sovint sn difcils de trobar. En el cas de donants no complementaris, aquest tipus de transferncia comporta un gran risc de malalties d'empelt contra hoste. Tanmateix, s'ha utilitzat per a tractar certes malalties, incloent-hi alguns tipus de cncer i immunodeficincia. Aquest tipus de transferncia es diferencia del transplantament de medulla ssia, en qu es transfereixen cllules mare hematopotiques (no diferenciades).

Immunitat activa.

Quan els limfcits B i limfcits T sn activats per un patogen, es desenvolupen limfcits B i limfcits T de memria. Durant la vida d'un animal vertebrat, aquestes cllules de memria "recordaran" cada patogen especfic trobat, i sn capaces de llanar una forta resposta si el patogen s retrobat. Aquest tipus d'immunitat s "activa" i "adaptativa", car el sistema immunitari del cos es prepara per desafiaments futurs. La immunitat activa sovint implica els aspectes cellular i humoral de la immunitat, aix com informaci rebuda del sistema immunitari adaptatiu. El "sistema innat" s present des del naixement i protegeix l'individu de patgens sense necessitat d'experincia, mentre que la immunitat adaptativa noms sorgeix desprs d'una infecci o immunitzaci, de manera que s "adquirida" durant la vida.

 Immunitat activa naturalment adquirida.

La immunitat activa naturalment adquirida es produeix quan una persona s exposada a un patogen viu, i desenvolupa una resposta immunitria primria que desprs crea una memria immunolgica. Aquest tipus d'immunitat s "natural" perqu no s induda pels humans. Molts transtorns del sistema immunitari poden afectar la formaci d'immunitat activa, com ara la immunodeficincia (tant adquirida com congnita) i la immunosupressi.

 Immunitat activa artificialment adquirida.

Es pot induir una immunitat activa artificialment adquirida per mitj d'una vacuna, una substncia que cont antgens. La vacuna estimula una resposta primria contra l'antigen sense causar els smptomes d la malaltia. El terme "vacuna" fou encunyat per Edward Jenner i adaptar per Louis Pasteur pel seu treball pioner en la vacunaci. El mtode que utilitzava Pasteur implicava tractar els agents infecciosos d'aquestes malalties per tal que perdessin la capacitat de causar una malaltia greu. Pasteur adopt el nom "vacuna" com a terme genric en honor del descobriment de Jenner, sobre el qual es basava el treball de Pasteur.

La majoria de vacunes sn administrades per injecci hipodrmica, car l'intest no les absorbeix b.

Vegeu tamb.
Antisrum;
Antiver;
Efecte Hoskins;
Sistema immunitari;
Immunologia;
Inoculaci;

 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399701" title="Liplisi" nonfiltered="4257" processed="4239" dbindex="154280">
La liplisi s la hidrlisi ]tica dels greixos alimentaris per mitj de l'acci de les lipases pancretiques i intestinals.

Es tracta de la reacci de degradaci dels lpids per tal de fornir energia. Els lpids complexos, essencialment triglicrids, sn inicialment hidrolitzats en cids grassos, que sn seguidament transformats per una de les vies segents:

beta-oxidaci: es produeix als mitocondris, i produeix acetil-coenzim A al nivell de l'hlix de Lynen. En presncia d'oxigen, l'acetil-coenzim A s integrat al cicle de Krebs i produeix CO i energia en forma d'ATP, aix com coenzims reduts. La beta-oxidaci tamb pot produir-se al peroxisoma, i produeix ATP i calor.
cetognesi: Al fetge en perode de dej (+ de 18 h), el cicle de Krebs ja no funciona car s desviat per a produir glucosa per neoglucognesi. La beta-oxidaci dels cids grassos, nics substrats energtics del fetge, provoca aleshores l'acumulaci de l'acetil-coenzim A dins les cllules heptiques. L'acetil-coenzim A s doncs transforma en cossos cetniques que sn exportats a la sang per a ser utilitzats com a substituts de la glucosa (cor/cllules nerviosos). En cas d'excs, sn evaquats per l'orina o s'evaporen pels pulmons, provocant un al ranci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399705" title="Transmutaci de les espcies" nonfiltered="4258" processed="4240" dbindex="154281">
Transmutaci de les espcies s un terme utilitzat en la histria de la biologia, per a descriure el canvi d'una espcie en una altra. La terminologia era habitualment utilitzada en temps predarwinians, en altres "hiptesis del desenvolupament" (un dels termes utilitzats per Darwin) i en la "teoria de gradaci regular", utilitzada per William Chilton al peridic The Oracle. "Transformaci" s una altra paraula utilitzada, en aquest context, en lloc de "transmutaci".

Els pensadors preevolucionistes dels segles XVIII i XIX hagueren de crear els termes per a expressar les seves idees, i la terminologia no qued uniformitzada fins un temps desprs de la publicaci de L'origen de les espcies. La paraula "evoluci" fou un concepte posterior; se la pot trobar a l'obra del 1851 de Herbert Spencer Social Statistics i en una altra d'anterior, per no tingu s ests fins entre els anys 1865 i 1870.

Referncies.

   







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399707" title="Quintin Mikell" nonfiltered="4259" processed="4241" dbindex="154282">
Quintin Mikell (nascut el 16 de setembre de 1980 a Nova Orleans, Louisiana) s un jugador professional de futbol americ que juga en la posici de defensive back a la NFL als Philadelphia Eagles.

Ell va arribar als Philadelphia Eagles sense passar per cap Draft, provinent de la Universitat Boise State al 2003. Abans tamb havia practicat el bsquet i l'atletisme

 A internet .
Mikella a la pgina dels Eagles;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399709" title="Filosofia islmica" nonfiltered="4260" processed="4242" dbindex="154283">
La filosofia islmica o filosofia rab s el conjunt de doctrines dels pensadors rabs que s'originaren entre els segles IX i XII i que influren en l'escolasticisme medieval d'Europa.

La tradici rab combina alguns pensaments del neoplatonisme i l'aristotelianisme amb altres idees que hi foren incorporades per l'islam. Certs filsofs de pes, com els perses al-Kindi, al-Farabi i Avicena, aix com l'ibric Averroes, precisaren algunes interpretacions d'Aristteles que desprs foren apropiades pels intelectuals jueus i cristians.

Els musulmans, com tamb ho feren en menor mesura els cristians i els jueus, contriburen al folklore rab i es distanciaren entre si d'acord amb els seus dogmes filosfics ms que per les seves doctrines religioses. Quan els rabs envaren la pennsula Ibrica, la literatura filosfica rab fou traduda als idiomes hebreu i llat, contribuint al desenvolupament de la filosofia europea contempornia.

Ms o menys per les mateixes dates, a Egipte la tradici rab fou cultivada per Ibn Jaldun i Maimnides.

Cal distingir dos corrents al pensament islmic primerenc. La primera s Kalam, que tracta sobretot de qestions teolgiques de l'islam, i l'altra s Falsafa, que se centr en interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme. Hi hagu intents posteriors per part de filsofs-telegs d'harmonitzar les dues tendncies, en particular els d'Avicena i Averroes, i altres no tan rellevants com els d'Ibn al-Haytham (Alhacen), Ab  Rayh n al-B r n , Ibn Tufayl (Abubcer) i Ibn al-Nafis.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399714" title="Offwiller" nonfiltered="4261" processed="4243" dbindex="154284">

Offwiller (en alsaci Offwller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 852 habitants. El 94 % de la poblaci s protestant.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399717" title="Quintin Young" nonfiltered="4262" processed="4244" dbindex="154285">
Quintin Young (nascut el 19 de setembre de 1947 a Irvine, Esccia) fou un futbolista escocs professional, conegut sobretot per haver jugat als Rangers FC de Glasgow.

 Carrera esportiva .
 1969-71: Ayr United FC d'Ayr, South Ayshire.
 1971-73: Coventry City FC a Anglaterra.
 1973-76: Rangers FC de Glasgow.
 1976-80: East Fife FC, de Fife (Methil);

Amb els Rangers va jugar a la primera Supercopa d'Europa, l'any 1972, contra l'Ajax d'Amsterdam de Johan Cruyff, marcant un gol, malgrat que van perdre.

Referncies.


 Enllaos externs .
Estadstiques de Quintin Young ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399720" title="Reichshoffen" nonfiltered="4263" processed="4245" dbindex="154286">

Reichshoffen (en alsaci Risshoffe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 5.183 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399723" title="GP Ouest France-Plouay 2005" nonfiltered="4264" processed="4246" dbindex="154287">

L'edici del 2005 de la clssica ciclista del Gran Premi de Plouay se celebr el dia 28 d'agost als voltants de la localitat bretona de Plouay. L'estatunidenc George Hincapie s'endugu l'esprint d'un grup redut desprs de gaireb cinc hores de cursa, guanyant aix una altra cursa de l'UCI ProTour 2005 a Frana (ja havia guanyat etapes al Critrium del Dauphin Libr i el Tour de Frana.

Classificaci general:.

28-08-2005: Plouay, 226 km..



Enllaos externs.

Web de la cursa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399724" title="Rothbach" nonfiltered="4265" processed="4247" dbindex="154288">

Rothbach (en alsaci Ruubach) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 510 habitants. Limita amb Offwiller, Bischholtz, Ingwiller i Lichtenberg. 

 Demografia .

 Administraci .



 Enllaos externs .
 Friedrich Lienhard, escriptor alsaci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399726" title="GP Ouest France-Plouay 2006" nonfiltered="4266" processed="4248" dbindex="154289">

L'edici del 2006 de la clssica ciclista del Gran Premi de Plouay se celebr el dia 27 d'agost als voltants de la localitat bretona de Plouay. L'itali Vincenzo Nibali super a l'esprint el catal Joan Antoni Flecha i el tamb itali Manuele Mori. Iroslav Popvitx, el quart component de l'escapada definitiva, acab cinc segons darrere els lders.

Classificaci general.

27-08-2006: Plouay, 226 km..



Enllaos externs.

Web de la cursa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399728" title="Benedetto Varchi" nonfiltered="4267" processed="4249" dbindex="154290">

Benedetto Varchi (Florncia, 1503 - 1565), humanista, escriptor i historiador itali. 
 Biografia . 
 Formaci .
Encara que va nixer a Florncia, procedia d'una famlia de Montevarchi. El seu pare volia que aprengus alguna professi i per aix va intentar que freqents diversos tallers, per com va aparixer la seva predisposici pels estudis literaris, es va decidir a enviar-lo a l'escola. A Florncia va freqentar els Orti Oricellari i desprs, a Pisa, va emprendre estudis acadmics per fer-se notari. 

Acabats els estudis, va tornar a Florncia, on es va adherir a moviments poltics republicans contra els Mdici, el que, li va obligar a abandonar la ciutat. Va passar un perode a Pdua (1537), al servei dels Strozzi, i desprs a Bolonya (1540). 

La seva activitat literria va ser apreciada pels seus contemporanis, que el van considerar  tamb "filsof" (mentre que ell noms va ser un divulgador d'idees filosfiques) i aviat es va fer fams. Al 1543 Varchi va rebre la invitaci de Cosme I de Mdici per tornar a Florncia, que va estar encantat d'acceptar perqu, al mateix temps, havia comenat a veure's implicat en escndols de tipus sexual (i qualque vegada fins i tot de tipus pedoflic), que amb freqncia tenien conseqncies jurdiques i creaven gravssimes dificultats tant econmiques com d'imatge. A la seva vida va patir tamb una condemna per violaci, que de poc no va destruir la seva carrera.
 La qesti de l'homosexualitat .
Aquest costat de la seva personalitat li va causar problemes durant quasi tota la seva existncia. De fet, Varchi mai no va ocultar les seves preferncies homosexuals, dedicant als nois que estimava al seu moment (qualque vegada, extremament joves) multitud de sonets amorosos petrarquistes, dels que es conserven diversos centenars. 

En ells justificava el seu desig sota un mantell d'idees neoplatniques, segons la interpretaci popularitzada per Marsilio Ficino: el que ell estimava al noi, declara Varchi, era la seva bellesa interior, reflex de la de Du, i no la seva bellesa corporal. Tanmateix, aquesta explicaci no va convncer els seus contemporanis (tamb perqu  en altres llocs, abandonada la prudncia, Varchi demanava expressament favors sexuals als amats), els quals li van dedicar multitud d'escrits burlaners. Entre ells, sn molt divertits els sonets d'Antonfrancesc Grazzini, mentre que els d'Alfonso de'Pazzi, cruels fins la calmnia, sn escrits a l'obscur argot burchiellesca, estant per tant poc clars per al lector no especialista.
 L'Acadmia platnica florentina .
A Florncia, Varchi va formar part de l'Acadmia platnica florentina i es va ocupar de lingstica, de crtica literria (va ser un gran estudis de Dante Alighieri), d'esttica, de filosofia i tamb d'alqumia i de botnica. Entre d'altres coses, va escriure un tractat, l'Hercolano (publicat pstumament el 1570), una comdia, La Suocera (La Sogra), i moltssims sonets.
 Storia fiorentina .
Varchi va rebre l'encrrec de Cosme I de Mdici de redactar una histria contempornia de Florncia, que va escriure, ocupat prop de vint anys, en un estil innovador que pot definir-se com periodstic perqu prestava molta atenci a la recerca de les fonts. Tanmateix, aquesta Storia fiorentina (Histria florentina), precisament per que no passava per alt esdeveniments polticament enutjosos, seria publicada noms el 1721.
 Conversi religiosa .
Una altra caracterstica constant a la seva vida va ser l'atenci a la religi, que va viure amb inquietud i que li va conduir a una crisi espiritual de la que va emergir amb el desig de fer-se capell, encara que a la seva tardana conversi, tamb va influir la necessitat de reconstruir una reputaci social compromesa pels seus escndols. 

Convertit en sacerdot catlic, el duc, que mai no havia cessat de manifestar-li el seu favor, li havia aconseguit un crrec en una esglsia de Montevarchi, per que mai va poder exercir perqu va morir a la villa medicea de la Topaia, al barri de Castello de Florncia, on vivia des de feia deu anys.
 Bibliografia .
 Benedetto Varchi, a "L'Omnibus Pittoresco", a.III (1840), juliol, n.16, pp.121-122.
 F.G., Benedetto Varchi, a "Poliorama Pittoresco", n. 45 del 20 junio 1840, pp. 363-364.
 Vita di Benedetto Varchi, a Storie fiorentine, Le Monnier, Florncia 1857, vol. I.
 Giovanni Dall'Orto, "Socratic Love" as a Disguise for Same-sex Love in the Italian Renaissance, "Journal of homosexuality", XVI, n. 1/2 1989, pp. 33-65. Tamb com: Kent Gerard e Gert Hekma, The pursuit of sodomy: male homosexuality in Renaissance and Enlightenment, Europe Harrington Park Press, Nueva York 1989, pp. 33-65.
 Antonfrancesco Grazzini, Le rime burlesche edite e inedite, Sansoni, Firenze 1882.
 Guido Manacorda, Benedetto Varchi. L'uomo, il poeta, il critico, "Annali della R. Scuola normale di Pisa", XVII 1903, part. II, pp. 1-161. Ristampa anastatica: Polla, Cerchio (L'Aquila) 1987.
 Giorgio Pedrotti, Alfonso de'Pazzi, accademico e poeta, Tipografia Cipriani, Pescia, 1902.
 Umberto Pirotti, Benedetto Varchi e la cultura del suo tempo, Olschki, Florncia, 1971.
 James Wilhelm, Gay and lesbian poetry. An anthology from Sappho to Michelangelo, Garland, Nueva York y Londres, 1995, pp. 313-315.
 Alessandro Montevecchi, "Storici di Firenze - studi su Nardi, Nerli e Varchi", Bolonya, Ptron, 1989.

 Referncies .

 Enllaos externs .
  Giovanni Dall'Orto, Benedetto Varchi (1503-1565).;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399729" title="Classificaci per pasos de l'UCI ProTour 2005" nonfiltered="4268" processed="4250" dbindex="154291">
Aquesta s la classificaci final de la competici per pasos de l'UCI ProTour 2005.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399731" title="Classificaci per pasos de l'UCI ProTour 2006" nonfiltered="4269" processed="4251" dbindex="154292">
Aquesta s la classificaci final de la competici per pasos de l'UCI ProTour 2006.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399734" title="Ratol marsupial de Douglas" nonfiltered="4270" processed="4252" dbindex="154293">

El ratol marsupial de Douglas (Sminthopsis douglasi) s un marsupial de color marr a la part superior i blanc a la part inferior. T una mida corporal de 100-135 mm, amb una cua de 60-105 mm, fent una mida total de 160-240 cm. Pesa 40-70 grams. Els exemplars sans tenen una cua en forma de pastanaga, plena de reserves de greix.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399736" title="Uberach" nonfiltered="4271" processed="4253" dbindex="154294">

Uberach (en alsaci werach) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.091 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399737" title="Salanca" nonfiltered="4272" processed="4254" dbindex="154295">

La Salanca s un sector de la plana del Rossell, considerada tamb com una subcomarca. Pren el nom dels terrenys salabrosos d'aiguamolls i llacunes litorals on destaca l'estany de Salses. La Salanca se situa entre aquest estany, la Mediterrnia i la subcomarca de les Corberes amb la fita al riu Rbol, i abraa el darrer tram del riu Agl abans de desembocar a la mar, fitant al sud amb el riu Tet i la plana de Perpiny.

Municipis de la Salanca.
La Salanca incorpora les demarcacions administratives actuals dels cantons de Sant Lloren de la Salanca i part de Ribesaltes, i els segents municipis:



Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399738" title="Quintino Vilas Boas Neto" nonfiltered="4273" processed="4255" dbindex="154296">

Quintino Vilas Boas Neto (Esposende, Cvado (Portugal), 15 de mar de 1915 - Esposende, 8 de gener de 2003) fou un escultor portugus.

Provenia d'una famlia modesta per amb tradici amb el treball de la pedra. Fou un dels grans impulsors d'aquesta activitat econmica, aix com de l'activitat cultural a la regi d'Esposende, propera al riu Minho. Fou un dels pioners del treball de la pedra a Esposende, que encara avui en dia s molt popular. 

Deix una vasta obra, tot i que dispersa, que va sobrepassar les fronteres. N'hi ha arreu: en esglsies, museus, galeries, carreres, places, jardins, tant pblics com privats. 

Fins la dcada dels seixanta era picapedrer, per desprs cultiv la vena artstica. Practicava un art popular. Moldej el granit, el marbre i la fusta i enseny l'art als seus fills. Tamb se li han dedicat mltiples exposicions.

La cambra Municipal d'Esposende li va atribuir la Medalla del Mrit Municipal de l'Ajuntament, coma reconeixement a la seva obra i a la seva contribuci artstica de l'art de treballar el granit a la regi. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399743" title="Ratol marsupial de Butler" nonfiltered="4274" processed="4256" dbindex="154297">

El ratol marsupial de Butler (Sminthopsis butleri) s una espcie de marsupial, de color marr o gris a la part superior i blanc a la inferior, semblant al seu parent proper, el ratol marsupial de Kakadu. La seva mida total s de 147-178 mm (75-88 mm del cap a l'anus i 72-90 mm de cua). El pes varia entre 10 i 20 grams, dependent d'una varietat de factors com ara el sexe, l'abundncia d'aliment, l'hbitat, etc.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399745" title="Uhrwiller" nonfiltered="4275" processed="4257" dbindex="154298">

Uhrwiller (en alsaci rwller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 697 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399747" title="Primera Guerra Macednica" nonfiltered="4276" processed="4258" dbindex="154299">

La primera guerra Macednica va ser el primer dels tres conflictes militars que van enfrontar al Regne de Macednia amb la Repblica de Roma. La guerra va ser lliurada entre el 214 aC i el 205 aC, i iniciada per la pretensi de Felip V de Macednia de participar en la segona guerra Pnica en suport de Cartago.

Inicialment, Felip V va prendre la iniciativa, va construir una flota i va intentar prendre el control d'Illria, buscant obtenir una base d'operacions per poder penetrar a Itlia. Per tal d'evitar la uni de les forces helenopniques en sl itlic, la Repblica Romana impuls una aliana entre la Lliga Etlia, el Regne de Prgam i la prpia Repblica contra Felip V, forant mantenir una estratgia defensiva.

Desenvolupant-se favorablement per a Roma la guerra contra Cartago, i desprs de perdre el suport de la lliga Etlia contra Macednia, el Senat rom propici un tractat de pau, signat a la ciutat de Fenice al 205 aC, conegut com la Pau de Fenice. El tracte estipulava la fi de les hostilitats entre la Repblica Romana i el Regne de Macednia, el reconeixement d'Illria com a territori macednic, la renncia de Macednia d'auxiliar a Cartago, i el control rom sobre algunes ciutats de la costa d'Illria. Posteriorment el Regne de Macednia i la Repblica Romana es van enfrontar en dues noves guerres, conflictes coneguts com les guerres macedniques.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399750" title="Uttenhoffen" nonfiltered="4277" processed="4259" dbindex="154300">

Uttenhoffen (en alsaci tehoffe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 176 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399753" title="Ratol marsupial de Kakadu" nonfiltered="4278" processed="4260" dbindex="154301">

El ratol marsupial de Kakadu (Sminthopsis bindi) s un ratol marsupial que fou descrit el 1994, sent el parent ms proper del ratol marsupial de Butler. La mida corporal tpica s de 50-85 mm de llarg, amb una cua de 60-105 mm, fent un total de 110-190 mm, i un pes de 10-25 grams que situa aquesta espcie com a espcie mitjana de Sminthopsis. s de color gris, amb potes blanques.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399755" title="La Walck" nonfiltered="4279" processed="4261" dbindex="154302">

La Walck (en alsaci d Wlik) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.012 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399757" title="Dolla" nonfiltered="4280" processed="4262" dbindex="154303">
En Mecnica una dolla s una pea que cont una cavitat, generalment cilndrica, en un dels extrems, amb la finalitat de poder-hi connectar un altre cos en forma d'eix que s'hi acobli, subjectant-lo.

El verb endollar significa ficar dins la dolla com es pot desprendre del mateix verb separant-ne el prefix (en-dollar).

Darrerament s'ha popularitzat el mot angls hub, equivalent a connector o dolla, referit a un nus de comunicacions amb base d'operacions, per analogia amb l'element central d'una roda de carro o bicicleta, que est vorejada de dolles on s'endollen els radis que connecten el centre amb l'exterior.

 Mots propers .

 Doll .

Gruix que surt d'una cavitat o dolla. 

Tamb, raig que surt d'una font: "De la font, rajava un doll d aigua com el bra".

Veu potent que surt de la gola: "Tenia un doll de veu".

 Expressi "A doll(s)" .

En abundncia. (referit al cabal que surt d'una font i altres assimilables): "La gent hi va comparixer a dolls". 

 Endoll (en mecnica) .

Part d'un eix o can que s'acobla dins la dolla.

 Relaci amb l'endoll elctric .

En un scol d'endoll elctric hi sol haver dues dolles (tres si s trifsic) on s'acoblen els eixos del connector mascle d'un endoll elctric.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399759" title="Antonio Caizares Llovera" nonfiltered="4281" processed="4263" dbindex="154304">
Antonio Caizares Llovera, nascut a Utiel (Valncia) el 15 d'octubre de 1945. Cardenal espanyol, Arquebisbe de Toledo i Prefecte de la Congregaci pel Culte Div i Disciplina dels Sacraments.

 Vida .
 Sacerdot .
Ordenat sacerdot el 1970 a Sinarcas, Valncia, per l'arquebisbe de Valncia Jos Mara Garca de la Higuera. Curs estudis eclesistics al Seminari Dioces de Valencia i a l'Universitat Pontifcia de Salamanca, on obtingu el Doctorat en Teologia, es tamb perit en Pastoral Catequtica pel Institut Superior de Pastoral de Madrid. Ha dedicat la major part de la seva vida a la docncia, hagent sigut professor de la Facultat de Teologia de Salamanca, del Seminari de Madrid i del Institut Superior de Cincias Religioses. 

Fundador i president de l'Associaci Espanyola de Catequistes, membre del Equip Europu de Catequesis, Coadjutor de la Parrquia de San Gerardo de Madrid i director de la revista Teologa y Catequesis.

 Bisbe i arquebisbe .
Fou posteriorment nombrat bisbe d'vila el 6 de mar de 1992; arquebisbe de Granada, essent nombrat el 10 de desembre de 1996, prenent possesi el 1 de febrer de 1997; i arquebisbe de Toledo, primat d'Espanya, el 24 d'octubre de 2002 pel Papa Joan Pau II, prenent possesi de la seu toledana el 15 de desembre de 2002.

 Cardenal .
El 24 de mar de 2006, es nombrat cardenal pel papa Benet XVI.

 Prefecte de la Congregaci pel Culte Div i Disciplina dels Sacraments .

Desprs de mesos de rumors, el 9 de desembre de 2008, el Papa Benet XVI nombr al cardenal arquebisbe de Toledo i Primat d'Espanya, Antonio Caizares, como a nou Prefecte de la Sagrada Congregaci pel Culte Div i Disciplina dels Sacraments, nou crrec que compagina amb el d'arquebisbe titular de l'Arxidicesi de Toledo, i del que va pndre possesi el passat 11 de desembre. . 

 Reconeixements .

La seva ciutat natal li ha otorgat la medalla d'or del M.I. Ajuntament d'Utiel i la rotulaci d'una Avinguda amb el seu nom.

El 1 de desembre de 2006 fou elegit numerari de la Reial Acadmia de la Histria en substituci d'Antonio Rumeu de Armas.

 Publicaciones .
 Llibres .
 "Sant Toms de Villanueva, testimoni de la predicaci espanyola del segle XVI" ;
 "L'evangelitzaci avui";

 Referncies .


 Enllaos externs .

Catholic Hierarchy;
Recopilaci de treballs d'Antonio Caizares Llovera a Dialnet;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399760" title="Windstein" nonfiltered="4282" processed="4264" dbindex="154305">

Windstein (en alsaci Wndstain) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 174 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399763" title="Olunt" nonfiltered="4283" processed="4265" dbindex="154306">
Olunt, lous o Olus (en grec antic:       o        ) s una antiga ciutat de Creta (Grcia), actualment submergida, situada prop de l'actual Elounda. Segons la transcripci literal del grec la grafia seria lous, per d'acord amb l'evoluci del grec modern es pot catalanitzar com a Olunt; en llat s'anomenava Olus, -untis.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399764" title="Ratol marsupial d'Aitken" nonfiltered="4284" processed="4266" dbindex="154307">

El ratol marsupial d'Aitken (Sminthopsis aitkeni) s una espcie de Sminthopsis de color gris sutjs, amb la part inferior del cos ms pllida. Noms es troba a la part occidental de l'illa Kangaroo d'Austrlia Meridional, i s l'nic mamfer endmic de l'illa.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399766" title="Nens de Du" nonfiltered="4285" processed="4267" dbindex="154308">
Els Nens de Du o tamb auto anomenats La Famlia s una secta creada l'any 1969 en els Estats Units. El seu fundador fou un pastor evanglic de nom David Berg. La doctrina del grup es basa en la interpretaci que el seu lder (conegut com Moiss David o Pare Mo) fa de la Bblia. Segons la seva doctrina, odien el Sistema, son apocalptics i li donen una gran importncia al sexe, qualificant-lo com un regal div.

 El fundador .
El fundador i lder del grup, s David Berg, nascut a Califrnia l'any 1919. Fou criat en un ambient evanglic, amb una tradici de servei a Du que reb tant del seu avi com de la seva mare, els dos evangelistes itinerants. Segons el testimoni del propi Berg, va patir abusos sexuals per part d'adults dels dos sexes quan era petit, tingu relacions sexuals incestuoses amb una cosina seva als set anys, i quan va arribar als deu anys estava obsessionat amb el sexa malgrat haver rebut una educaci d'estricta moral puritana.

L'any 1944 Berg es cas amb la seva esposa Jane i tingueren quatre fills. A finals dels anys quaranta, Berg fou ordenat ministre, exercint de pastor en una esglsia per dos anys. El 1968 foren a Huntington Beach, Califrnia, i comenaran a donar testimoni entre els hippies. Els fills adolescents de Berg guanyaren a molts conversos, portant-los al caf a on escoltaven els sermons anti-esglsia i anti-sistema de Berg. La gent jove, la majoria menors, eren ajudats a sortir de les drogues i llavors adoctrinats per Berg en una forma especial de cristianisme: En que ells tenien d'abandonar-lo tot, l'escola i treballs. Fugint dels pares i de la premsa de Califrnia, la banda els revolucionaris per Jess segu el seu cam en caravanes de trilers i eventualment s'assentaren en un rancho aprop de Thuber, Texas, l'any 1970 a on incrementaren el nombre de seguidors i van comenar a enviar grups a altres ciutats per iniciar comunitats noves. Fou llavors que un reporter d'un peridic els pos el nom d'"Els Nens de Du".

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399767" title="Zinswiller" nonfiltered="4286" processed="4268" dbindex="154309">

Zinswiller (en alsaci Znswller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 754 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399775" title="Quintino Bocaiva" nonfiltered="4287" processed="4269" dbindex="154310">
Quintino Antnio Ferreira de Sousa Bocaiva (Itagua, 4 de desembre de 1836 - Rio de Janeiro, 11 de juny de 1912) fou un periodista i poltic brasiler, conegut per la seva actuaci en el procs de la Proclamaci de la Repblica del Brasil. Com poltic, fou el primer ministre de relacions exteriors de la Repblica de Brasil, de 1889 a 1891, i president de l'Estat de Rio de Janeiro, de 1900 a 1903.
 Biografia .
Quintino va anar a viure a Sao Paulo el 1850, i va comenar una vida professional de tipgraf i revisor. Va comenar a estudiar dret, per va haver de deixar els estudis degut a la manca de recursos. En aquesta poca, va collaborar en el d diari Acaiaba (1851), quan va adoptar el nom de Bocaiva (espcie brasilera de cocoter per afirmar la seva pertinncia al Brasil.

Defensor a ultrana dels ideals republicans, quan va tornar a Rio de Janeiro, treball al peridic Dirio do Rio de Janeiro (1854) i el Correio Mercantil (1860-64), arribant a ser redactor del Manifest Republic, que arrib a la llum pblica el 3 de desembre del 1870, a la primera edici de A Repblica, a les pgines del qual va escriure fins el seu tancament al 1874. Desprs fund el diari O Globo (1874-83). Al 1884 fund O Paiz, diari que va exercir un agran influncia a la campanya republicana. 

Ma, iniciat a la Loja Amizade (Sao Paulo, 1861), era contrari a les idees positivistes. Polemista i amb un discurs agressiu i lgic, al Congrs Republic (Sao Paulo, Maig del 1889) va prevaler la tesi d'una campanya doctrinria per aconseguir gradualment la Repblica.

 Paper a la Proclamaci de la Repblica .
L'aproximaci de personalitat civils (casacas) i militars descontents amb el rgim monrquic fou decisiva pels esdeveniments que portaren a la deposici de l'Emperador i a la Proclamaci de la Repblica Brasilera (1889)

Quintino fou l'nic civil que va anar amb Benjamin Cosntant i el Mariscal Deodoro da Fonseca, amb les tropes qeu es dirigien al quartel general de l'Exrcit brasiler, al mat del 15 de novembre, dia de la proclamaci de la Repblica.

 Actuaci com a poltic .
Va participar en el Govern provisional, assumint les tasques de Relacions Exteriors. Amb aquesta qualitat, va negociar i signar el Tractat de Montevideo (25 de gener de 1890), procurant solucionar la Qesti de Palmas entre el Brasil i Argentina. El Congrs Nacional de Brasil va tirar endarrere el Tractat , ja que aleg que Quintino s'havia extrapolat, al 1891. Aix va fer que Bocaiva va deixar el seu crrec per continuar com a Senador per l'Estat de Rio de Janeiro a l' Assamblea Nacional Constituent. Va romandre en el crrec fins la votaci de la Contituci Brasilera (24 de febrer del 1891, renunciant al mandat per retornar al periodisme, davant el diari O Paiz. Fou nombrat pels seus contemporanis com "o Prncipe dos Jornalistas Brasileiros".

Al 1899 fou reelegit Senador, al mateix temps que tamb va ser elegit pel Govern de l'Estat de Rio de Janeiro (1900-03). De 1901 a 1904 ocup el ttol de Gran-Maestre de Grande Oriente do Brasil, el lloc ms elevat de l'Orde Manica a Brasil. Al 1909 retorn al Senat, exercint de Vice-president de 1909-12. Tenint aquesta funci, recolz la candidatura del Mariscal Hermes da Fonseca a la Presidncia de la Repblica (1910) i al mateix any ocup la presidncia del Partido Republicano Conservador, del cabdill Jos Gomes Pinheiro Machado.

Quintino Bocaiva va morir al barri de Rio de Janeiro a on vivia que avui, en el seu homenatge, es diu Quintino Bocaiva.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399776" title="Riberal" nonfiltered="4288" processed="4270" dbindex="154311">

El Riberal o Riberal del Tet s una sub-comarca del Rossell i abasta la part de la plana al voltant del riu Tet, entre la Plana de Perpiny i el Coll de Ternera a la fita amb el Conflent i s una zona dedicada tradicionalment al regadiu.

Municipis del Riberal.
El Riberal incorpora les demarcacions administratives actuals dels cantons de Millars i part de Sant Esteve del Monestir i Toluges, i els segents municipis:



A ms a ms, part dels termes de Cnoes, Toluges, Tur i Perpiny formen part de la sub-comarca.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399791" title="Quintino de Lacerda" nonfiltered="4289" processed="4271" dbindex="154312">
Quintino de Lacerda fou un negre abollicionista que fou esclau d'Antnio de Lacerda Franco. Guany la seva llibertat amb la conquesta de l'amistat del seu senyor i va adquirir terres formant el quilombo ms gran de Brasil, situat a la localitat a on avui en dia hi ha el Barri Jabaquara, a la ciutat de Santos. La seva popularitat a la ciutat fou molt alta i va ser reconegut per la lluita per la llibertat dels negres de la seva comunitat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399792" title="Riu Rbol" nonfiltered="4290" processed="4272" dbindex="154313">

El riu Rbol s un riu que vertebra la subcomarca de la Salanca, al nord del Rossell, Catalunya Nord. Naix al terme d'pol i Perells a la serra de les Corberes i conflueix amb el riu Agl a Ribesaltes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399793" title="Gregueria" nonfiltered="4291" processed="4273" dbindex="154314">
Una gregueria s un text breu o aforisme, generalment d'una sola frase, que expressa, de forma aguda i original, pensaments filosfics, humorstics, pragmtics, lrics, etc. 

 Fundadors .
Es considera un gnere inventat per Ramn Gmez de la Serna, encara que Jorge Luis Borges ho atribux al francs Jules Renard i reserva a Gmez de la Serna la invenci del seu nom. Este ltim va donar la frmula del guirigall: humorisme + metfora = gregueria.
  
Alguns exemples de gregueries:
La zeta es un siete que oye misa;
Las bellotas nacen con huevera;
Las golondrinas son los pjaros vestidos de etiqueta;

De Jules Renard:
 Con una mujer, la amistad no es sino el claro de luna del amor;
 Voy al corazn de una mujer por la senda ms floreada y ms larga;
 Llamemos a la mujer un hermoso animal sin pelaje y cuya piel es muy apreciada;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399796" title="Rot un Wiss" nonfiltered="4292" processed="4274" dbindex="154315">
Rot un Wiss (alsaci ' Roig i blanc) s el nom que rep la bandera d'Alscia, basa da en la que fou bandera oficial d Alscia-Lorena segons la seva constituci de 1911. El blanc significa la pau i el vermell la fora. 
 Histria . 
L associaci del roig i el blanc es remunta a l'Edat Mitjana. Des del segle IX, l exrcit del primer duc de Lorena, Gerard d'Alscia (1024-1070) brandava una bandera amb aquests colors; el seu origen, per, s especficament germnic, ja que es troben presents als pavellons de navegaci del Rin superior i als escuts d Estrasburg, Mulhouse, Guebwiller, Slestat, Munster, Wissembourg i a les possessions dels Habsburg a l'Alta ustria, com Friburg de Brisgvia, aix com a les de la Confederaci Helvtica i Wurtemberg. 


A partir del 1262 es troben associats als escuts del landgrave de Werd (Nordgau). El blas roig i blanc del bisbe d'Estrasburg, Walther de Geroldseck, esdevindr tamb el de la ciutat quan s alliber de la tutela eclesistica (Vila Lliure d Estrasburg o Freie Reichstadt), i aquesta bandera ser usada pels burgesos de la vila per a jurar fidelitat a la Schwrtag (constituci) de la vila davant la catedral de la ciutat, cerimnia que perdur fins a la Revoluci Francesa. Tamb era usada per a indicar la direcci dels incendis que es declaraven a la ciutat, i en els segles XV i XVI fou usada en les sublevacions dels camperols de la Bundschuh. 

Ms tard, aparegu en alguns dissenys de Hansi, com els que es reculliren durant la visita de Carles X de Frana a la Baixa Alscia el 1828. El 1870, els alsacians, per tal de diferenciar-se dels ocupants alemanys, usaren sovint aquests colors, no reconeguts, durant el Reichland, sobretot durant la contestaci regional. La bandera blanca i vermella esdevingu smbol de les llibertats i de l autonomisme, mitificada pels germans Mathis, Stoskopf o Ren Schickle. 



Els autonomistes francfils adoptaren la Rot un Wis, i sovint els colors eren utilitzats per a fer banderes de flors. La seva oficialitzaci es va discutir en el Landtag per les diverses fraccions poltiques el 1912 i 1913. Aquests colors foren adoptats per la Constituci de 1911. Aleshores Albert Unlhorn, notari de Sarre-Union, public un estudi fonamentant les tradicions herldiques i adoptant per al a bandera els colors blanc i vermell (per la Baixa Alscia) i el groc (per l Alta Alscia) i el vermell per la Lorena. El 26 de gener de 1912 es van fer les propostes, i a la bandera bicolor s hi va afegir una creu de Lorena en groc a la banda esquerra. El govern local, per, no l accept. El 27 de maig de 1913, el diputat Hauss, irritat pel retard, deman una explicaci, i li contestaren sobre problemes herldics. La resposta definitiva de Berln no arrib mai, ja que esclat la Primera Guerra Mundial i tant la constituci de 1911 com el consens al voltant d un estat amb la seva bandera fou abandonat. 

Per la bandera, exaltada per l himne Elsssisches Fahnenlied, esdevingu un smbol nacional. Quan els francesos conqueriren l Alta Alscia el 1916, els membres del Nationalrat encarregat de mantenir l ordre la utilitzaren com a smbol. Tamb tou adoptada pels creadors de l' Exekutivkomitee der Republik Elsass-Lothringen l abril de 1919. 

Les noves autoritats franceses no la oficialitzaren, ja que per a ells la nica bandera francesa era la tricolor. Tot i aix, el 1922 torn a aparixer en els mtings comunistes d Estrasburg, i fou defensada per Charles Hueber, futur alcalde d'Estrassburg. Michel Walter, representant de la Uni Popular Republicana i de la Lliga Catlica d'Alscia, va posar una corona roja i blanca al peu de l esttua de Kleber el juliol de 1924, en manifestacions contra les lleis laiques. I durant el Komplotprozess de 1928, els acusats la brandaren com a smbol de protesta. 

El 19 d octubre de 1928 Paul Schall, en una reuni del Komitee der Elsssischen Eiheitsfront, afirm que la construcci de la nova Europa no fra possible mentre no fossin amos de casa seva i la bandera roja i blanca no brandi arran del pas. Tamb fou adoptada per la Jungvolkspartei fundada per Ross, Strmel i l abat Zemb el 1931. El 24 d octubre de 1933 els catlics decoraren les tribunes dels mtings de protestes contr la poltica anticlerical amb banderes roges i blanques amb la creu de Lorena. Novament fou brandada en les manifestacions obreres de 1936. I durant l Alliberament, els alsacians oferiren flors blanques i vermelles als soldats. 

El 1968 aparegu novament a la torre de la catedral d'Estrasburg, i el 1976, durant la presidncia de Valry Giscard d'Estaing, en la inauguraci del tnel de Sainte-Marie-aux-Mines, als cims del masss dels Vosgues, a l entrada a Alscia. Des d aleshores, s usada regularment a les manifestacions populars. 

El 3 de desembre de 2007, la comissi permanent del Consell Regional d'Alscia propos l s d aquesta bandera com a blas histric representatiu (igual que a Crsega o Bretanya) per a les matrcules dels vehicles. Aquesta bandera s semblant a la d Indonsia i a la de Mnaco. Per s ms antiga, ja que fou dissenyada el 1872, mentre que la de Mnaco ho fou el 1881 i indonsia el 1949. 

Bibliografia.
"Le Drapeau Alsacien, des origines  nos jours", Jean-Georges TROUILLET, Editions Nord-Alsace, 2007, ISBN 978-2-9517546-6-9
  Histria de la Bandera Alsaciana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399800" title="Inostrancevia" nonfiltered="4293" processed="4275" dbindex="154316">

Inostrancevia fou un gnere de terpsid gorgonpsid descobert a Sokolki, al riu Dvina Septentrional, a prop d'Arkhnguelsk (Rssia). Aquest animal visqu fa 251 milions d'anys, durant el Permi superior. L'espcie I. alexandri s coneguda a partir d'un esquelet gaireb complet que manca d'alguns fragments menors de costelles i vrtebres. Com totes les altres espcies de gorgonpsid, era un quadrpede de postura erecta, amb una llargada d'entre 1 i 4,3 metres (tan gran com un s), amb una estructura ssia caracterstica de potents ancoratges musculars.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399802" title="Leontocephalus" nonfiltered="4294" processed="4276" dbindex="154317">

Leontocephalus s un gnere extingit de gorgonpsid. Grcies a les marques de desgast del crani de Leontocephalus, s'ha pogut saber que era capa d'obrir la mandbula amb un angle de 90, per tal de separar els seus grans ullals abans de mossegar la presa.

Referncies.


Enllaos externs.
paleodb.org Leontocephalus a la Paleobiology Database ;
www.alexfreeman.co.uk;
www.paleofile.com - Alphabetical list, Section L;
adsabs.harvard.edu;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399804" title="Juraments d'Estrasburg" nonfiltered="4295" processed="4277" dbindex="154318">

Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa. s en aquest jurament d'ajuda mtua prestat el 14 de febrer de 842 entre dos dels nts de Carlemany, Carles el Calb i Llus el Germnic, contra el seu germ Lotari, on es troba el primer testimoniatge d'una llengua roman parlada en Frana, ja clarament distinta de el llat. 

Els Juraments d'Estrasburg van ser declarats i redactats en protofrancs i en teudisca lingua, (llengua germnica), per cadascun dels dos monarques en la llengua de l'altre, i desprs per les seves tropes, de manera que tothom pogus comprendre'l. Van ser transcrits per Nittard, un altre nt de Carlomagno, i illustren el moment que el llat literari, utilitzat en els documents, va deixar de ser intelligible per al poble. 
 Text en teudisca lingua . 

Escrit en una llengua germnica de tipus frncic, parlada a Rennia. Pronunciat per Carles el Calb.

 In Godes minna ind in thes christianes folches ind unser bedhero gealtnissi, fon thesemo dage frammordes, so fram so mir Got geuuizci indi mahd furgibit, so haldih tesan minan bruodher, soso man mit rehtu sinan bruodher scal, in thiu, thaz er mig sosoma duo ; indi mit Ludheren in nohheiniu thing ne gegango, zhe minan uuillon imo ce scadhen uuerhen

 Text en romana lingua .

Escrit en protofrancs, clarament distinta del llat, per sense molts dels trets que distingeixen al francs dels primers texts literaris. Pronunciato per Llus el Germnic.

Pro deo amur et pro christian poblo et nostro commun salvament, d'ist di in avant, in quant deus savir et podir me dunat, si salvarai eo cist meon fradre Karlo et in aiudha et in cadhuna cosa, si cum om per dreit son fradra salvar dist, in o quid il mi altresi fazet, et ab Ludher nul plaid nunquam prindrai, qui meon vol cist meon fradre Karle in damno sit

 Traducci . 
Traducci del text en romana lingua
Per l'amor de Du i pel poble cristi, i pel nostre b com, a partir d'ara, mentre Du em doni saviesa i poder, socorrer a aquest el meu germ Carles amb la meva ajuda i qualsevol altra cosa, com s'ha de socrrer a un germ, segons s just, a condici que ell faci el mateix per mi, i no tindr mai acordo algun amb Lothari que, per la meva voluntat, pugui ser perjudicial per al meu germ Carles. 

 Altres texts d'origen francesos . 
Hi ha altres texts anteriors als Juraments, que testimonien el roman parlat a Frana, com les glosses de Cassel, del segle VII, o les glosses de Reichenau, un segle posteriors. Aquestes sn, no obstant aix, glossaris o llistes de paraules. El segon text complet de la histria de la llengua francesa s la Seqncia de Santa Eullia, datada en 880, i que constitux el primer text literari francs.

 Vegeu tamb .
 Literatura alsaciana;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399806" title="Galesuchus" nonfiltered="4296" processed="4278" dbindex="154319">

Galesuchus s un gnere extingit de gorgonpsid del qual s'han trobat fssils a frica, a roques del Permi mitj. Galesuchus tenia un crani petit i un musell curt.

Bibliografia.
Geologica hungarica de Magyar llami Fldtani Intzet, Magyar Tudomnyos Akadmia. Publicat el 1914.

Referncies.


External links.
paleodb.org Galesuchus a la Paleobiology Database ;
www.paleofile.com - Alphabetical list, G section. ;

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399809" title="Santa Llcia de Mur (esglsia)" nonfiltered="4297" processed="4279" dbindex="154320">

Santa Llcia de Mur s l'esglsia romnica del poble homnim: Santa Llcia de Mur.

Es tracta d'una esglsia documentada des d'antic (1094), quan els comtes de Pallars Juss Ramon V i Valena, juntament amb els seus fills, nts del mtic Arnau Mir de Tost, donaren aquesta esglsia i d'altres dels entorns de Mur al monestir de Lavaix. Torn ms tard a mans dels Mur, i la cannica de santa Maria hi tingu un priorat. Amb el temps pass a ser esglsia parroquial, i actualment s una capella de la parrquia de Gurdia.

s d'una sola nau, molt transformada amb el pas del temps, coberta amb volta de can semicircular, que t un arc toral de refor. Sembla correspondre, la part que es conserva de l'obra original, a una construcci romnica tardana, del segle XIII.

Aquesta esglsia tenia dues petites taules amb pintures romniques, actualment conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Totes dues estan dedicades a la santa patrona de l'esglsia.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Santa Llcia de Mur", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. Gurdia de Noguera, a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399810" title="Jos Quintino Dias" nonfiltered="4298" processed="4280" dbindex="154321">
Jos Quintino Dias, Bar de Monte Brasil (26 d'agost de 1792 - 13 de novembre de 1881) fou un militar i noble portugus.

Fou Governador de la Fortaleza de Sao Joao Baptista da Ilha Terceira (o fortalesa de Monte Brasil, que es localitza al municipi de Angra do Herosmo, a la Illa Tercera de les Aores.

Va rebre el ttol de bar del rei Llus I de Portugal per decret el 4 d'agost de 1862.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399815" title="Jrmie-Jacques Oberlin" nonfiltered="4299" processed="4281" dbindex="154322">

Jrmie-Jacques Oberlin (Estrasburg, 1735 - 1806) fou un filleg i arqueleg alsaci. Estudi al gymnasium d'Estrasburg, on fou deixeble de Johann Daniel Schoepflin. Es doctor en filosofia el 1758 i en teologia el 1759. El 1764 fou nomenat bibliotecari adjunt de la Universitat d'Estrasburg, on hi don classes de llat, i el 1770 succe el seu pare com a professor al gimnsium. El 1778 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat, i el 1782 de lgica i metafsica. 

Durant la Revoluci Francesa fou nomenat administrador de la ciutat d'Estrasburg i del departament del Baix Rin, per el 1793 fou arrestat sota acusacions infundades i tancat a la pres de Metz, d'on en fou alliberat desprs del cop del 9 de thermidor. Desprs fou nomenat bibliotecari de l'escola del Baix Rin, on va fer edicions d'obres de Tcit i Juli Csar i public algunes estudis sobre l'alsaci. Va morir d'una apoplexia.

 Obres .
 Essai sur le patois lorrain des environs du comt du Ban-de-la-Roche (1775);
 Dissertations sur les Minnesingers (1782-1789) ;
 Observations concernant le patois et les murs des gens de la campagne (1798) ;




 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399817" title="Quintino Cunha" nonfiltered="4300" processed="4282" dbindex="154323">
Jos Quintino da Cunha (Itapaj, Cear, 24 de juny de 1875 - 1943) fou un abogat, escriptor i poeta de Brasil.

Es llicenci en la Facultat de Dret de Cear al 1909, on comen a exercir d'advocat criminalista. Fou diputat de l'estat entre 1913 i 1914. Fou bastant conegut pel seu estil irreverent i carismtic, aix com per les ancdotes que explicava.

Existeix un barri de Fortaleza que t el seu nom en el seu honor.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399820" title="Casa forta de Miravet" nonfiltered="4301" processed="4283" dbindex="154324">

La Casa forta de Miravet s un casal medieval, de fet un petit castell, que t una planta semblant a la del castell de Mur, per considerablement ms petita. Est situada a la caseria de Miravet dins de l'antic terme de Mur, en l'actual terme municipal de Castell de Mur.

Emplaat dalt d'un tur a les envistes del castell de Mur, s del tot plausible que en fos una torre avanada cap a ponent. No se'n conserva altra documentaci que la que el situa en terme jurisdiccional de Mur.

En molt mal estat de conservaci, per permet encara veure les semblances de la planta amb la del castell de Mur. Possiblement es tracta d'una obra del segle XIII, feta amb pedres poc treballades unides amb morter de cal.

 Bibliografia .
 BOLS I MASCLANS, Jordi, BUSQUETS I RIU, Joan-Josep i RAMOS I MARTNEZ, Maria-Llusa. "Casa forta de Miravet" i "Antic poblat de Mur", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399821" title="Luis Lucena" nonfiltered="4302" processed="4284" dbindex="154325">
Luis Lucena va ser el nom artstic de Luis Lisart, cantant valenci de msica lleugera.

Va compondre la majoria de les seues canons, aconseguint un estil molt personal que combinava formes de copla i pop. Als anys 60 i 70 del segle XX va aconsiguir nombrosos xits de vendes a l'Estat espanyol amb canons com "Espaolear", "Xiqueta bonica", "La luna y el toro", "Borracho" o  Aniversario de boda .

 Enllaos externs .

 Luis Lucena, actuaci a TVE (1969). Vdeo de YouTube ac;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399822" title="Pierre Parlebas" nonfiltered="4303" processed="4285" dbindex="154326">


Pierre Parlebas, fou professor d'educaci fsica, desprs professor de Magisteri, desprs a l'ENSEP (de 1965 a 1973), i a l'INSEP des de 1975.

Forma part dels primers professors d'educaci fsica i esport designats a un lloc d'investigador. Fou doctor d'Estat en lletres i cincies humanes, enseny a la universitat de Pars V Cincies socials i Matemtiques. Fou llavors assignat a l'INSEP, coma responsable del laboratori d'investigaci Jocs esportius i cincia de l'acci motriu desprs, al 1987, fou professor de sociologia de l'esport a la universitat de Pars V.

A ms, Pierre Parlebas s president dels Centres d'Entrenament amb Mtodes d'Educaci Actius (Cema) on s igualment responsable del grup nacional jocs i prctiques ldiques. 

Obres principals.
L'ducation physique en miettes, revue ducation physique et sport, n85, 86, 87, 88, Paris, mars 1967 ;
Apport des activits physiques  l'ducation globale de l'enfant, revue Vers l ducation nouvelle, n256, 257, octobre 1971 ;
Activits physiques et ducation motrice, Editions EP-S, Paris, 1976;
Contribution  un lexique comment en science de l'action motrice, INSEP, 1981;
lments de sociologie du sport, PUF, Paris, 1986;
Sociomtrie rseaux et communication, PUF, Paris, 1992;
Le corps et le langage parcours accidents, L harmattan, 1999 ;
ducation langage et socits approches plurielles, L harmattan, 1997;
Jeux sports et socits, Lexique de praxologie motrice, INSEP, 1998  ;
Statistique applique aux activits physiques et sportives (avec Bernard Cyffers), INSEP, 1996 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399824" title="Arcans majors" nonfiltered="4304" processed="4286" dbindex="154327">
Els arcans majors (triomfs majors) del Tarot consisteixen en 22 cartes. El nom d'arcans majors (arc significa secret) s usat en la prctica esotrica; el nom de triomfs majors s usat en el tarot com a joc. Com a joc, noms es mostra el nmero en rom en cada carta, ms una decoraci que s la mateixa en cada carta. En les varietats per a la interpretaci esotrica, cada arc representa una imatge de carcter arquetpic, amb nombrosos simbolismes. En moltes baralles de Tarot, aquestes cartes tenen un nmero en rom i un nom. Tot i que hi ha baralles que noms tenen la imatge, els Tarots ms antics no tenen ni nmero ni nom per a aquests arcans. Aix mateix, l'ordre no est estandaritzat. De qualsevol manera, els noms i numeracions per a cada carta sn els segents:

 0 - El Boig;
 I - El Mag;
 II - La Papessa ;
 III - L'Emperadriu;
 IV - L'Emperador;
 V - El Papa ;
 VI - L'Enamorat;
 VII - El Carro;
 VIII - La Justcia;
 IX - El Ermitao;
 X - La Roda de la Fortuna;
 XI - La Fora;
 XII - El Penjat;
 XIII - La Mort;
 XIV - La Temperana;
 XV - El Diable;
 XVI - La Torre o Casa de Du;
 XVII - L'Estrella;
 XVIII - La Lluna;
 XIX - El Sol;
 XX - El Judici;
 XXI - El Mn;

 Enllaos externs .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399827" title="Confessionari" nonfiltered="4305" processed="4287" dbindex="154328">
Un confessionari s un petit habitacle allat usat per al sacrament de la reconciliaci a l'Esglsia Catlica. El sacerdot hi escolta les confessions dels cristians que s'acosten a l'esglsia. Generalment s construt de fusta. La primera aparici va ser fue al Concili de Trent, convocat pel papa Pau III i que va transcrrer entre els anys 1542 i 1562. Hom li va collocar un espiell per tal d'evitar que el rector i els creients intimessin massa. Al Concili Vatic II es va renovar el moble.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399828" title="Setrillera" nonfiltered="4306" processed="4288" dbindex="154329">
La setrillera s una gerra petita utilitzada en la missa per portar l'aigua i el vi que es fan servir en la consagraci.

Les setrilleres actuals han reemplaat les antigues mfores que, amb el nom de hama o mula servien per a rebre i portar als calzes el vi que els fidels oferien en la missa. A amb freqncia, eren boniques gerres de metall decorades amb riquesa. D'altres es feien de vidre o de fang.

La forma redua de les setrilleres actuals data, si ms no, del segle XII.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399829" title="Orb" nonfiltered="4307" processed="4289" dbindex="154330">
El terme orb (de l'angls orb, orbe) s el nom popular donat a certes distorsions aparegudes en fotografies i vdeos que tcnicament solen rebre el nom d'artefacte. Els orbs reben aquest nom per la seva forma d'orbe, ja que apareixen com a imatges esfriques lluminoses que de vegades deixen un rastre darrera seu i que des de postures pseudocientfiques s'interpreten com a plasmacions d'aures, ngels, esperits o energies.  

 Vegeu tamb .

Aura;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399832" title="Arnaldo d'Astorga" nonfiltered="4308" processed="4290" dbindex="154331">
Arnaldo d'Astorga fou bisbe d'Astorga entre 1144 i 1152.

Se li atribueix la Chronica Adefonsi Imperatoris, un panegric en prosa i vers dedicat al regnat d'Alfons VII de Castella.

Referncies.


Referncies externes.
  Bisbat d'Astorga;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399833" title="Batalla de Quios" nonfiltered="4309" processed="4291" dbindex="154332">


La batalla de Quios (201 aC) va ser un enfrontament entre la flota de Filip V de Macednia i les forces aliades de Rodes, Prgam, Bizanci i Czic.

La guerra cretenca havia comenat el 205 aC quan els macedonis i els seus aliats pirates de Creta comenaren a atacar els vaixells de Rodes, que tenia la marina mercant ms rica del mar Egeu. La flota rdia amb l'ajuda dels vaixells dels seus aliats (Prgam, Bizanci i Czic), va derrotar a la macednia a les costes de Quios.

 Referncies .


 Bibliografia .
Polibi, tradut a l'angls per Evelyn S. Shuckburgh (1889). Histories. Londres, Nova York: Macmillan. Reimprs per Bloomington (1962).

 Enllaos externs .
 Quios Informaci sobre l'illa de Quios. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399834" title="Abd Allah ibn Buluggin" nonfiltered="4310" processed="4292" dbindex="154333">
Abd Allah ben Buluggin ben Badis ben Habus ben Ziri (1056-) fou el tercer i darrer emir zrida de l'Emirat de Granada.

Mort el seu pare Buluggin Sayf al-Dawla (1064) el va succeir com a hereu de l'emir Badis ben Habus ben Ziri (que era el seu avi) al que va succeir el 1077. El seu germ Tamim al-Muizz ben Buluggin ben Badis ben Habus ben Ziri va esdevenir emir independent a Mlaga.

Va participar a les Campanyes d'Aledo i Zalaca (Al-Zalaka) . Els seus tractes amb el rei de Castella li van costar el tron: fou assetjat per l'almorvit Yusuf ibn Tashfin  a Granada el 1090 i fou derrotat i la ciutat ocupada el 10 de novembre. Abd Allah fou destronat d'acord a una fatwa dels ulemes, i enviat en residencia forada a Aghmat al sud del Marroc. Abu Muhammad Abd al-Aziz fou nomenat governador almorvit de Granada.

Va escriure unes memries que foren descobertes i publicades per Evarist Levi-Provenal.

Notes .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399851" title="Ratol marsupial de Boullanger Island" nonfiltered="4311" processed="4293" dbindex="154334">

El ratol marsupial de Boullanger Island (Sminthopsis boullangerensis) s una espcie de Sminthopsis endmica de Boullanger Island (Austrlia Occidental). Antigament se'l considerava una subespcie del ratol marsupial de ventre gris (S. griseoventer), i fou evaluat com a tal per la IUCN, que el classifica com a en perill crtic. La llei EPBC classifica el ratol marsupial de Boullanger Island com a espcie vulnerable.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399853" title="Operacions de la Segona Guerra Mundial" nonfiltered="4312" processed="4294" dbindex="154335">

Aix es una llista de les operacions militars durant la Segona Guerra Mundial. Est classificat d'acord amb el teatre d'operacions. S'inclouen, a ms, cobrir aspectes significatius, com pot ser l'Holocaust, les operacions d'intelligncia o operacions de la postguerra.

Les banderes mostrades sn les prpies d'aquella poca.

frica .

No estan incloses les relatives a la campanya del Nord d'frica.
 Amenaa (Menace) (1940)     desembarcament dels francesos lliures i dels britnics sobre Dakar, a l'frica Occidental Francesa (Senegal);
 Aparici (Appearance) (1941)     Desembarcament britnic a la Somalilndia britnica ocupada pels italians.
 Cronmetre (Chronometer) (1941)     Desembarcaments britnics a Assab, el darrer port itali al Mar Roig;
 Cuirassat (Ironclad) (1942)     la batalla per Madagascar;
 Enllaunada (Canned) (1940)     Bombardeig naval britnic de Banda Alula, a la Somalilndia italiana;
 Subministrament (Supply) (1941)    Patrulles navals antisubmarines a Madagascar;

 Atlntic .

Inclou les accions a l'oce Atlntic, a l'oce rtic, al mar del Nord i les accions contra naus en port.

 Arc de Sant Mart (Regenbogen) (1942)    Atac fracassat alemany contra el comboi JW-51B a l'Artic, pel Admiral Hipper i el Lutzow.
 Avanar-se (Obviate) (1944)    Atac de la RAF contra el Tirpitz;
 Berln (1941)    Travessia atlntica dels creuers Scharnhorst i Gneisenau.
 Caa de la Guineu (Foxchase) (1945)    Operaci contra la navegaci a Noruega;
 Calaix de Sastre (Potluck) (1944)    Atac aeri britnic contra la navegaci a Noruega;
 Catecisme (Catechism) (1944)    Atac final de la RAF contra el Tirpitz;
 Crber (Cerberus) (1942)     Fugida de les principals naus alemanyes des de Brest fins als ports d'Alemanya;
 Cova del Drac (Drachenhohle) (1944)    atac avortat contra la Home Fleet a Scapa Flow, fent servir Mistel;
 Croquet (1944)     Bloqueig aliat dels ports noruecs;
 Cpula (Cupola) (1945)     Bloqueig aliat dels ports noruecs;
 Dervish (1941)    Primer dels combois de l'rtic vers la Uni Sovitica;
 Diligncia (Alacrity) (1943)    Patrulles navals aliades a les Aores;
 Domin (1943)    Segona sortida a l'rtic avortada pel Scharnhorst, el Prinz Eugen i destructors.
 EJ (1941)    Operaci contra la navegaci a Noruega;
 Esgarrapada de Tigre (Tiger Claw) (1944)    Seqncia de 4 atacs aeris contra el Tirpitz.
 Exercici Rin (Rheinbung)    Atatcs planejats alemanys contra la navegaci aliada portats a terme pel Bismarck i pel Prinz Eugen.
 Flauta Mgica (Zauberflte) (1942)    retorn del danyat Prinz Eugen des de Trondheim fins a Alemanya.
 Font (Source) (1943)    atacs de submarins classe X britnics contra els vaixells ancorats a Noruega;
 Front Oriental (Ostfront) (1943)   Operaci final del Scharnhorst per interceptar el comboi JW-55B;
 Goodwod I, II, III & IV (1944)    Seqncia de 4 atacs aeris contra el Tirpitz.
 Hssar (Husar) (1943)    Operaci cancellada contra la navegaci al mar de Kara pel Lutzow;
 Llum Mortal (Deadlight) (1945)    Desballestament dels U-boots a la postguerra;
 Lcid (Lucid) (1940)     Intent de destruir les gabarres alemanyes destinades a la invasi.
 Mascota (Mascot) (1944)    Seqncia de 4 atacs aeris contra el Tirpitz.
 Moviment de Cavallers ("Rsselsprung") (1942)    Operaci naval alemanya per atac el comboi PQ-17 a l'rtic;
 Mur de Pedra (Stonewall) (1943)    Operaci Aliada per interceptar les naus de bloqueig a la badia de Biscaia;
 Mscul (Brawn) (1944)    Seqncia de 4 atacs aeris contra el Tirpitz.
 Paderborn (1943)    Tercer i darrera temptativa per traspassar (finalment amb xit) el Scharnhorst i destructors a Noruega.
 Pas Miraculs (Wunderland) (1942)    Operaci alemanya contra la navegaci al Mar de Kara pel Admiral Scheer;
 Palau Esportiu (Sportpalast) (1942)    Operaci naval alemanya abortada per atacar els combois de l'Artic PQ-12 i QP-8;
 Paravane (1944)    Atac de la RAF contra el Tirpitz;
 Planeta (Planet) (1944)    Seqncia de 4 atacs aeris contra el Tirpitz.
 Posseidor (Holder) (1943)    Transport especial naval britnic fins a Musmansk;
 Posthorn (1944)    Atac aeri britnic contra la navegaci a Noruega;
 Primavera (Primrose) (1941)    captura de la mquina Enigma i documentaci del U-110 per HMS Bulldog;
 Repic de Tambor (Paukenschlag) (1942)    Campanya submarina alemanya contra la navegaci a la Costa Est dels Estats Units;
 Rodella (Roundel) (1945)    Escorta britnica d'un comboi a Murmansk;
 Tancament (Enclose) (1943)    Ofensiva aria antisubmarina britnica a la badia de Biscaia;
 Operaci Teatre del Front (Fronttheater) (1943)    Primera sortida a l'rtic avortada pel Scharnhorst, el Prinz Eugen i destructors.
 Tour del Mar del Nord ("Nordseetour") (1940)   Primera incursi a l'Atlntic del Admiral Hipper.
 Tsar (Zarin) (1942)    Acci de minatge a Nova Zembla pel Admiral Hipper;
 Tnel (Tunnel) (1943)    Pla britnic per interceptar les naus de bloqueig;
 Tungst (Tungsten) (1944)    Atac aeri des de portaavions contra el Tirpitz.
 Ventada Doble (Doppelschlag) (1942)    Operaci contra la navegaci a Nova Zembla pel Admiral Scheer i pel Admiral Hipper.
 Vking (Wikinger) (1940)    Incursi dels destructors alemanys al Mar del Nord;

Escandinvia .
Inclou les operacions a Dinamarca, Finlndia, Noruega, Sucia, Islndia i Groenlndia

 Avet Est  (Tanne Ost) (1944)    Intent alemany de capturar Suursaari a Finlndia;
 Avet Oest  (Tanne West) (1944)    Intent alemany de capturar les illes land a Finlndia;
 Alfabet (Alphabet)  (1940)     evacuaci de les tropes britniques de Noruega;
 Aroma de llimona (Zitronella) (1943)    Atac alemany contra l'estaci anglo-noruega de Svalbard;
 Arquer (Archery) (1941)    Atac de comandos britnics a Vgsy, Noruega;
 Aurora Boreal (Nordlicht) (1944)    Retirada alemanya de la pennsula de Kola cap a Noruega;
 Bfal (Bffel) (1940)    Operaci de relleu de tropes a Narvik, Noruega;
 Cartago (Carthage) (1945)    Bombardeig de la RAF sobre el quarter general de la Gestapo a Copenhaguen;
 Caterina (Catherine) (1939)    Pla per obtenir el control del mar Bltic;
 Claymore (1941)    Atac sobre les illes Lofoten;
 Costat Artiller (Gunnerside) (1943)    Segon atac contra la planta d'aigua pesada de Vemork;
 Estudiant novell (Freshman) (1942)    Atac fracassat contra una planta d'aigua pesada a Vemork;
 Exercici Weser (Weserbung) (1940)    Invasi alemanya de Dinamarca i Noruega;
 Exercici Weser Nord (Weserbung Nord) (1940)    Invasi alemanya de Trondheim i Narvik;
 Exercici Weser Sud (Weserbung Sud) (1940)    Invasi alemanya de Bergen, Kristiansand i Oslo;
 Font (Source) (1945)     Resposta britnica a l'Operaci Siclia;
 Forquilla (Fork) (1940)    Invasi britnica d'Islndia;
 Gall Negre (Birkhahn) (1945)    Evacuaci alemanya de Noruega.
 Guant (Gauntlet) (1941)      Atac sobre Spitsbergen;
 Guineu Blava 1 (Blaufuchs 1) (1941)    Pas de les forces alemanyes d'Alemanya a la Finlndia septentrional;
 Guineu Blava 2 (Blaufuchs 2) (1941)    Pas de les forces alemanyes de Noruega a la Finlndia septentrional;
 Guineu de Plat (Platinfuchs) (1941)    atacs alemanys cap a Murmansk provenint de Petsamo;
 Guineu Polar (Polarfuchs) (1941)    Atac alemany cap a des de la Lapnia finesa;
 Guineu Platejada (Silberfuchs) (1941)    Operacions alemanyes a l'rtic;
 car (Ikarus) (1940)    Pla per envair Islndia en resposta a la Operaci Forca britnica;
 Juno (1940)    Operacions navals alemanyes per destorbar els subministraments aliats cap a Noruega.
 Jpiter (1942)    Suggeriment d'invasi de Noruega;
 Lachsfang (1942)     Proposta d'atac germano-fins contra Kandalaksha i Belomorsk.
 Mitj (Anklet) (1941)    Atac sobre les posicions alemanyes a les illes Lofoten;
 Mosquet (Musketoon) (1942)     Destrucci britnico-noruega d'una estaci energtica a Noruega;
 Nus de Fusta (Holzauge) (1942)    Activitats a Groenlndia;
 R 4 (1940)    Pla per envair Noruega;
 Ren (Renntier) (1941)    Ocupaci alemanya de Petsamo;
 Salvar Bornholm (Rdda Bornholm) (1945)    Desembarcaments suecs a l'illa de Bornholm;
 Salvar Dinamarca (Rdda Danmark) (1945)    Pla suec per alliberar Dinamarca abans que el pas fos ocupat per la Uni Sovitica (cancellat per la rendici d'Alemanya);
 Salvar Sjlland (Rdda Sjlland ) (1945)    Desembarcaments suecs a l'illa de Sjlland;
 Spals/Ptals (Sepals/Perianth)    Operaci de la OSS a Sucia;
 Siclia (Sizilien) (1943)    Atac alemany per conquerir Spitsbergen;
 Tetranid ( Grouse ) (1942)     Guia noruega a  Estudiant novell;
 Vern (Birke) (1944)    Pla alemany per retirar-se de la Finlndia septentrional abans de la Guerra de Lapnia;
 Wilfred (1940)    Pla britnic per minar la costa de Noruega;

Front Occidental .


Inclou les operacions terrestres i navals al Front occidental, per queden excloses:
 les operacions purament navals tingudes lloc a les aiges adjacents (ja apareixen a la relaci de l'Atlntic);
 les operacions a Escandinvia;
 les operacions a la Mediterrnia i Itlia (veure Mediterrnia);

 Ambaixador (Ambassador) (1940)    atac de commandos sobre Guernsey;
 Arbre de Nadal (Tannenbaum) (1940)    Plans per la invasi de Sussa;
 Ariel (1940)     retirada aliada de Frana fent servir els ports entre Cherbourg i la frontera espanyola;
 Atac de l'liga (1940) (Adlerangriff)     Temptativa de l'Eix de destruir la RAF abans de llanar l'operaci Lle Mar;
 tila (Attila) (1940)    Ocupaci alemanya de la Frana de Vichy, sense recolzament itali.
 Berln (1944)    retirada de la 1a Divisi Aeotransportada britnica;
 Caixa Groga (Fall Gelb) (1939-40)    Ofensiva contra els Pasos Baixos, Blgica i Luxemburg;
 Caixa Otto (Fall Otto) (1937)    Pla per ocupar ustria;
 Caixa Richard (Fall Richard) (1937)    Pla per si els sovitics/comunistes prenien el control a Espanya;
 Caixa Vermella (Fall Rot) (1935)    Pla de defensa conjunt amb Caixa Blava. Preveia la defensa contra agressions militars a l'oest;
 Caixa Vermella (Fall Rot) (1939-40)    Invasi de Frana i expulsi del Cos Expedicionari Britnic;
 Carro (Chariot) (1942)    atac sobre Saint Nazaire;
 Cicle (Cycle) (1940)       Evacuaci aliada de Le Havre;
 Cobra (1944)    Sortida de Normandia;
 Cometa (Comet) (1944)    esborrany inicial per Market Garden;
 Dinamo (Dynamo) (1940)      evacuaci aliada de Dunkerque;
 Gomorra (Gomorrah) (1943)    Seqncia d'atacs aeris sobre Hamburg;
 Granit (Granite) (1940)    Conquesta del mitjanant Fallschirmjger;
 Grif (Greif) (1944)    infiltraci a les lnies aliades fent servir tropes amb uniforme aliat;
 Lleo Mar (Seelwe) (1940)    Pla per la invasi del Regne Unit;
 Manhattan (1941 1945)    programa per construir una bomba atmica;
 Market Garden (1944)      Temptativa aliada de travessar el baix Rin mitjanant una operaci paracaigudista;
 Mora (Mulberry) (1944)    Creaci de ports artificials usant vaixells bloquejats i panells prefabricats durant Overlord;
 Nelson (1944)    acci cancel lada del SAS a Frana;
 Nept (Neptune) (1944)       Fase de desembarcament d'Overlord;
 Newton (1944)    Acci de les SAS de la Frana Lliure a Borgonya;
 Overlord (1944)       Invasi de Normandia;
 Pegs (Pegasus) (1944)     rescat de les tropes aerotransportades desprs del fracs de Market Garden;
 Plut (Pluto) (1944)    Construcci d'oleoductes submarins entre Anglaterra i Frana;
 Reina (Queen) (1944)     Operacions de recolzament aeri al bosc de Hrtgen a l'est d'Aachen;
 Vigilncia del Rin (Wacht am Rhein) (1944)    Contraofensiva a les Ardenes;
 XD (1940)    Operacions de demolici per evitar la captura de les installacions i dipsits petroliers pels alemanys.

Front Oriental .

 Acci 24 (Aktion 24) (1945)   Un intent (sense xit) per fer servir Mistels i Do 24s carregats d'explosius per destruir ponts estratgics;
 Anell ( Koltso) (1943)    Destrucci de l'exrcit encerclat a Stalingrad;
 Annbal (Hannibal) (1945)    Evacuaci de la Prssia Oriental;
 Arp (Harpune) (1941)    Operaci de diversi de Barbarroja, apuntant cap al sud d'Anglaterra des de Frana.
 Aster (1944)    Retirada d'Estnia;
 Bagration (1944)    Ofensiva a gran escala a Bielorssia;
 Barbarroja (Barbarossa) (1941)        Invasi de la Uni Sovitica per part de l'Eix;
 Beowulf I & II (1941)    Dos plans separats per assaltar les illes estonianes de Saaremaa, Hiiumaa i Muhu.
 Blau (Blau) (1942)    Atac cap al sud de la Uni Sovitica;
 Caixa Blanca (Fall Wei ) (1939)   Invasi de Polnia;
 Caixa Blava (Fall Blau) (1935)    Pla de defensa conjunt amb Caixa Vermella. Preveia la defensa contra agressions militars a l'est.
 Caixa Verda (Fall Grn) (1938)    Pla per ocupar Txecoslovquia;
 Ciutadella (Zitadelle) (1943)    Ofensiva alemanya a Kursk;
 Despertar de la Primavera (Frhlingserwachen) (1945)     contraatac contra els sovitics a Hongria. Va ser la darrera gran ofensiva de l'Eix al Front Oriental.
 Edelweiss (Edelwei ) (1942)    Avan a travs del Caucas cap als camps petroleres de Baku i la costa del Mar Negre;
 Est (Ost) (1941)    Sub-pla de 'Siegfried;
 Estrella Polar (1943)    Ofensiva per destruir el Grup d'Exrcits Nord;
 Frederic (Fridericus) (1942)    Conquesta de Vornej;
 Foc Mgic (Feuerzauber) (1942)    Pla per capturar Leningrad;
 Guspira (Iskra) (1943)    Contraatac sovitic a Leningrad durant el setge de la ciutat;
 Iassi-Kixinev (1944)    Derrota de les forces alemanyes a Romania;
 Josep (Joseph) (1944)    Proposta per destruir el subministrament elctric a Moscou;
 Kremlin ("Kremlin") (1942)    Diversi de l'ofensiva sud;
 Kutuzov (1943)    Atac sobre el 2n Exrcit Panzer, a la regi d'Orel, al nord del la protuberncia de Kursk;
 Lel (1941)    Sub-pla de Vent del Nord.
 Liuban (1942)    Temptativa fracassada per rellevar Leningrad;
 Mig (Mitte ) (1941)    Sub-pla de 'Siegfried;
 Nau (1941)    Sub-pla de Vent del nord.
 Oest (West) (1941)    Sub-pla de 'Siegfried;
 Praga (1945)  &mdash Ofensiva sobre Praga a les etapes finals de la guerra;
 Samland (1945)    Conquesta de Knigsberg;
 Saturn (1942)    Atac posterior a l'encerclament de Stalingrad;
 Siegfried (1941)    Assalt alemany d'Hiiumaa;
 Siniavino (1941) & (1942)    Temptatives sovitiques d'alliberar Leningrad;
 Stimmung ( Stimmung) (1941)    Sub-pla de Nordwind.
 Sudoest (Unternehmen Sdost) (1939)    Ocupaci alemanya de Txecoslovquia;
 Suvrov (1943)    Reconquesta de Spas-Demensk, El nia, Roslavl  i Smolensk.
 Taur (Haifisch) (1941)    Operaci de diversi de Barbarroja, apuntant cap a Esccia i el nord d'Anglaterra des de Noruega;
 Tempesta Occidental ( Weststurm ) (1941)    Bombardeig naval de recolzament a Beowulf II.
 Tif (Taifun) (1941)    Ofensiva per conquerir Moscou abans de l'hivern;
 Ur (1942)    encerclament sovitic del VI Exrcit a Stalingrad;
 Vent del nord ( Nordwind ) (1941)    Diversi de Beowulf II.
 Vent de l'oest (Westwind) (1941)    Diversi de Beowulf II.
 Vent del sud (Sdwind) (1941)    Diversi de Beowulf II.

Mediterrnia .

Inclou les operacions navals i terrestres en les regions de la riba mediterrnia.

 25 (1941)       Invasi de Iugoslvia;
 Aida (1942)    Avan de l'Afrika Korps a Egipte.
 Anti-Atlas (1944)    Operaci fracassada per introduir agents al nord d'frica;
 Bodden (1941)     Operacions de la intelligncia alemanya als voltants de Gibraltar;
 C (1941)    Pla per la incautaci de Gibraltar;
 Capri (1942)    Contraatac a Medenine, Tunisia;
 Cstig (Strafe) (1941)    Bombardeig de Belgrad per la Luftwaffe com a part de l'Operaci 25;
 Eix (Achse) (1943)    Resposta alemanya a la retirada alemanya. ;
 Mercuri (Merkur) (1941)    invasi alemanya de Creta;
 Flix (Felix) (1940 41)    Pla per a la invasi de Gibraltar;
 Moro (1941)     Reavituallament dels U-boots a Espanya;
 Nuremberg (Nurnberg) (1943)    Fortificaci alemanya dels Pirineus;

Pacfic .


 A-Go (1944)     Pla japons per entaular combat i destruir la flota americana durant els desembarcaments de Saipan;
 AL (1942)     Invasi japonesa de les Aleutianas occidentals;
 Decisiva (Ketsu-Go) (1945)     Pla japons per respondre l'esperada invasi americana del Jap;
 FS (1944)     Pla japons per allar Austrlia capturant Nova Calednia, Samoa i les illes Fiji;
 I (1943)     Ofensiva aria japonesa per aturar els avanos aliats a Nova Guinea i Guadalcanal;
 K-1 (1942)     reconeixement i atac aeri japons sobre Pearl Harbor;
 Ka (1942)     Pla japons per destruir la flota americana i reconquerir Guadalcanal;
 Ke (1943)     Evacuaci japonesa de Guadalcanal;
 Ke-Go (1943)     Evacuaci japonesa de Kiska, a les Aleutianas;
 MO (1942)     Invasi japonesa avortada de Port Moresby, Nova Guinea;
 PM (1945)    Retirada dels camps minats defensius als voltants d'Auckland, Nova Zelanda;
 Roda de Carro (Cartwheel)    (1943-1944)   Ofensiva aliada a la rea del Pacfic Sudoest, per tal d'aillar la base japonesa de Rabaul;
 Sho-Go (1945)     Pla japons davant la invasi americana de l'illa de Leyte;
 Tan N.2 Missi Kamikaze de llarg abast contra la flota aliada ancorada a l'atol d'Ulithi;
 Ten-Go (1945)     Defensa naval japonesa d'Okinawa;
 Z (1941)     atac japons a Pearl Harbor;

Sud-est Asitic .


 Bajadere (1942)     Operaci de les forces especials alemanyes a l'ndia, incloent la Legi de l'ndia Lliure;

Xina .


 Tecnologia .

 Intelligncia .

 Pasos participants .
 Aliats .
     Austrlia ;
     Canad;
     Estats Units ;
     Frana Lliure;
     Grcia;
     Iugoslvia;
     Nova Zelanda ;
     Polnia;
     Regne Unit;
     Sud-frica;
     Uni Sovitica;
     Xina;

 Eix .
     Alemanya ;
     Crocia;
     Eslovquia;
      Espanya;
      Frana de Vichy;
     Finlndia;
     Hongria;
      Itlia;
      Jap;
     Manxukuo;
      Romania;



 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399856" title="Provncies argentines per IDH" nonfiltered="4313" processed="4295" dbindex="154336">




]]

Llistat de les provncies argentines ordenades per ndex de Desenvolupament Hum (IDH) segons l'informe complet sobre Desenvolupament Hum (PNUD) Argentina, reporti del 2005 amb les dades dels anys 1995, 2000, 2002, 2004. La informaci sobri l'IDH de les provncies es troben en el lloc d'internet del programa de les Nacions Unides per al desenvolupament hum d'Argentina.



 Referncies .


 Enllaos externs .
Govern, Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament a Argentina (en castell);
Human Development Reports (en castell);
Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament a Argentina (en castell);
Institut Nacional d'Estadstica i Cens (en castell);
Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament a Argentina (en castell);
Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament a Argentina (en castell);
Desenvolupament Hum regional (en castell);
World Economic Forum (en angls);
World Values Surveys (en angls);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399857" title="Ratol marsupial de ventre gris" nonfiltered="4314" processed="4296" dbindex="154337">

El ratol marsupial de ventre gris (Sminthopsis griseoventer) fou descrit per Kitchener, Stoddart i Henry el 1984, juntament amb el ratol marsupial d'Aitken, el ratol marsupial de Gilbert i el ratol marsupial cuallarg petit. Tamb descrigueren el ratol marsupial de Yvonne el 1983.

La llargada corporal mitjana pot variar entre 130-192 mm, amb una cua de 65-98 mm i una llargada del musell a l'anus de 65-95 mm. T unes orelles de color gris oliva amb una llargada de 17-18 mm. Les potes posteriors mesuren una mitjana de 16-17 mm. El seu pes varia entre 15-25 grams.

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399860" title="Secretariat unificat de la quarta internanicional" nonfiltered="4315" processed="4297" dbindex="154338">
El Secretariat Unificat de la IV Internacional s un dels grups que es consideren hereus de la Quarta Internacional fundada per Lle Trotsky en 1938. Va ser creat en 1963 per l impuls de Ernest Mandel. s potser l organitzaci trotskista internacional amb nombre ms gran de militants, desprs de la Corrent Marxista Internacional i t seccions i grups simpatitzants en ms de 40 pasos.
Les seues seccions ms importants sn la Lliga Comunista Revolucionria (Frana), corrent Enlla (Brasil) i Sinistra Critica de Itlia. Estes dos ltimes han rebut crtiques per part d altres organitzacions trotskistes per la seua participaci a travs de coalicions d esquerres en governs burgesos com el de Lula en el Brasil o el de Rom Prodi a Itlia, en perodes anteriors. Algunes de les seues seccions nacionals han abandonat conceptes com la dictadura del proletariat pel de democrcia socialista.  A Espanya, els membres del Secretariat Unificat militen en Espai Alternatiu.

 Enllaos externs .
 Noticias i anlisi de la Quarta Internacional (Angls);
 Correspondencia de Premsa Internacional (Francs);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399863" title="Tractat de Fenice" nonfiltered="4316" processed="4298" dbindex="154339">
El tractat de Fenice, tamb conegut com la Pau de Fenice, va ser el pacte que va posar fi a la primera guerra Macednica, i va ser acordat a Fenice, el 205 aC. 

L'equilibri poltic que existia a l'Antiga Grcia entre el Regne de Macednia, governada per Filip V, i la Lliga Etlia, es va veure pertorbat per la guerra entre Roma i Cartago. Filip, buscant millorar la seva posici i, per aquest motiu, va construir una gran flota i va enviar emissaris a Annbal, que en aquell moment ocupava part d'Itlia. Per temor a que Filip pogus oferir ajuda militar a Annbal, Roma va tractar de confinar els macedonis a l'est de la provncia romana d'Illria. Entre el 214 aC i el 212 aC Filip va realitzar dos intents infructuosos per envair Illria per mar i detenir els avenos per terra; a la fi, aconsegu capturar el port de Lissus i la rendici de la provncia.

Arribat aquest punt, Roma va esperonar la Lliga Etlia per aix poder formar una aliana contra Filip. Durant dos anys, els aliats van lluitar contra Macednia obtenint algunes victries militars menors i aconseguint ms aliats entre les polis gregues. Per quan els romans es van retirar, les forces de Filip atacaren als aliats i aconseguiren donar un gir a la guerra. Finalment, els macedonis van recuperar gran part del seu territori original i els romans i els seus aliats acordaren en signar la pau. El tractat va reconixer formalment la posici favorable de Macednia, incloent la incorporaci d'Illria per, a canvi, Filip hagu de trencar la seva aliana amb Annbal. Els implicats en el tractat van ser, en el bndol de Filip, Bitnia (Prsies I), Acaia, Becia, Teslia, Acarnnia i Epir; en el bndol rom, Illria (Pleuratus III), Prgam (tal I), Lacedemnia (Nabis), Elis, Messnia i Atenes. 

 Referncies . 
 Titus Livi, Histria de Roma des de la seva fundaci, C12 xxix.12;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399864" title="El brujo" nonfiltered="4317" processed="4299" dbindex="154340">

El brujo (El bruixot) s la trenta-segona histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1977.

Argument.
Atilo Prrez, cap de la FEA (Federaci d'espies associats) ha contractat els serveis d'un bruixot, Aniceto Papandujo, per a qu acabi amb el Super. El bruixot grcies a la seva mgia posar en perill la vida del Super. En Mortadello i en Filem hauran de protegir el Super i detenir el bruixot.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399869" title="Cant de Saint-Hippolyte-du-Fort" nonfiltered="4318" processed="4300" dbindex="154341">


El Cant de Saint-Hippolyte-du-Fort s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Le Vigan, compta amb 5 municipis i el cap cantonal s Saint-Hippolyte-du-Fort.

Municipis.
 La Cadire-et-Cambo;
 Conqueyrac;
 Cros;
 Pompignan;
 Saint-Hippolyte-du-Fort;

Vegeu tamb.
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399870" title="Cant de Sauve" nonfiltered="4319" processed="4301" dbindex="154342">


El Cant de Sauve s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Le Vigan, compta amb 9 municipis i el cap cantonal s Sauve.

Municipis.
 Canaules-et-Argentires;
 Durfort-et-Saint-Martin-de-Sossenac;
 Fressac;
 Logrian-Florian;
 Puechredon;
 Saint-Jean-de-Crieulon;
 Sauve;
 Savignargues;
 Saint-Nazaire-des-Gardies;


Vegeu tamb.
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399871" title="Cant de Sumne" nonfiltered="4320" processed="4302" dbindex="154343">


El Cant de Sumne s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Le Vigan, compta amb 7 municipis i el cap cantonal s Sumne.

Municipis.
 Roquedur;
 Saint-Bresson;
 Saint-Julien-de-la-Nef;
 Saint-Laurent-le-Minier;
 Saint-Martial;
 Saint-Roman-de-Codires;
 Sumne;


Vegeu tamb.
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399872" title="So Jos do Rio Preto" nonfiltered="4321" processed="4303" dbindex="154344">



So Jos do Rio Preto s una ciutat brasilera situada en l'estat de So Paulo. Est al nord de So Paulo, a una distncia de 450 km d'aquesta. T una superfcie de 434 km, i una poblaci estimada, l'any 2008 d'414.272 habitants. s l'onzena ciutat ms gran de l'estat de So Paulo i t un ndex de desenvolupament hum de 0.834, alta. La ciutat s un centro comercial en la seva regi, el nord-oest de l'estat.

Enllaos externs.

 Pgina de l'ajuntament;
 UNESP - Universitat de l'estat al Rio Preto;
 Rio Preto al WikiMapia;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399874" title="Cant de Trves" nonfiltered="4322" processed="4304" dbindex="154345">


El Cant de Trves s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Le Vigan, compta amb 6 municipis i el cap cantonal s Trves.

Municipis.
 Causse-Bgon;
 Dourbies;
 Lanujols;
 Revens;
 Saint-Sauveur-Camprieu;
 Trves;



Vegeu tamb.
Cantons del Gard;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399875" title="Cant de Valleraugue" nonfiltered="4323" processed="4305" dbindex="154346">


El Cant de Valleraugue s un cant francs del departament del Gard, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Est incls al districte de Le Vigan, compta amb 3 municipis i el cap cantonal s Valleraugue.

Municipis.
 Notre-Dame-de-la-Rouvire;
 Saint-Andr-de-Majencoules;
 Valleraugue;



Vegeu tamb.
Cantons del Gard;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399876" title="Saint-Hippolyte-du-Fort" nonfiltered="4324" processed="4306" dbindex="154347">


Saint-Hippolyte-du-Fort s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399877" title="Alzon" nonfiltered="4325" processed="4307" dbindex="154348">


Alzon s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399878" title="Aumessas" nonfiltered="4326" processed="4308" dbindex="154349">


Aumessas s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399879" title="Lasalle (Gard)" nonfiltered="4327" processed="4309" dbindex="154350">


Lasalle (en occit La Sala) s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399880" title="Saint-Bonnet-de-Salendrinque" nonfiltered="4328" processed="4310" dbindex="154351">


Saint-Bonnet-de-Salendrinque s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399881" title="Federaci Regional Espanyola" nonfiltered="4329" processed="4311" dbindex="154352">
La Federaci Regional Espanyola va ser una organitzaci obrera que es va constituir com a secci espanyola de la Primera Internacional en 1870 i en la que convivien dues tendncies, la marxisme i la bakunista. Subsistint en la clandestinitat, va acabar per dissoldre's formant-se posteriorment i en la legalitat la Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola d'influncia bakunista.

 Vegeu tamb .
Moviment obrer espanyol;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399882" title="Mandagout" nonfiltered="4330" processed="4312" dbindex="154353">


Mandagout s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399888" title="Fibra de carboni" nonfiltered="4331" processed="4313" dbindex="154354">
La fibra de carboni s un material compost, fabricat a partir d'una matriu de polmer consolidades amb fibra de carboni. Cada fibra est feta de milers de fibres de carboni d'un dimetre d'entre 5 i 8 micrmetres . 
Al tractar-se d'un material compost, en la majoria dels casos -aproximadament un 75% - s'utilitzen polmers termostables. El polmer s habitualment resina epoxi, de tipus termostable encara que d'altres polmers, com el polister o el vinilster tamb s'usen com a base per a la fibra de carboni encara que estan caient en dess. 

Les caracterstiques d'aquest material sn:

 Com en altres materials compostos, s'uneixen les caracterstiques de la matriu amb les de les fibres per aconseguir un teixit d'alta resistncia, lleuger i fora elstic.
 La matriu polimrica garanteix que sigui un bon allant trmic i el tractament realitzat en la resina epoxi assegura que tingui propietats ignfugues.
 s molt resistent als canvis de temperatura, conservant la seva forma.
 Baixa densitat, en comparaci amb altres materials com l'acer.
 Resistent a agents externs.

L'nic problema que t s el seu elevat cost de producci: el cost de la fibra de carboni s 10 vegades ms cara que l'acer.

Les raons de l'elevat preu dels materials realitzats amb fibra de carboni es deu a diversos factors: 

 El refor, fibra, s un polmer sinttic que requereix un car i llarg procs de producci. Aquest procs es realitza a alta temperatura -entre 1100 i 2500  C- en atmosfera d'hidrogen durant setmanes o tamb mesos segons la qualitat que es desitgi d'obtenir ja que poden realitzar-se processos per millorar algunes de les seves caracterstiques una vegada s'ha obtingut la fibra. ;
 L's de materials termostables dificulta el procs de creaci de la pea final, ja que es requereix d'un complex utillatge especialitzat, com el forn autoclau. ;

No obstant aix, es preveu que el seu cost disminueixi grcies a l's intensiu del material en indstria automobilstica i aeroespacial.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399890" title="William Huggins" nonfiltered="4332" processed="4314" dbindex="154355">

Sir William Huggins, OM, FRS (7 de febrer de 1824   12 de maig de 1910) fou un astrnom angls conegut pels seus treballs pioners d'espectroscpia astronmica.

 Vida i obra . 

William Huggins nasqu l'any 1824 a Cornhill, Middlesex. Es cas amb l'anglesa Margaret Lindsay que tamb era astrnoma. Foment les creacions fotogrfiques del seu marit i l'ajud a sistematitzar la seva recerca.

Huggins es fu construir un observatori astronmic de carcter privat al nmero 90 d'Upper al districte de Tulse Hill, Londres sud, des d'on la seva esposa i ell dugueren a terme un seguit d'extensos treballs astronmics sobre les lnies d'emissi espectrals  i les lnies d'absorci de diversos cossos celestes. Fou el primer en saber distingir les nebuloses de les galxies, al demostrar que algunes (com la Nebulosa d'Ori) tenen espectres caracterstics dels gasos mentre que d'altres, com per exemple la Galxia d'Andromeda, tenen espectres caracterstics de les estrelles. Fou el primer en intentar mesurar la velocitat radial de les estrelles. Huggins fou ajudat en l'anlisi d'espectres pel qumic William Allen Miller que en aquell moment era el seu ve. 

Entre els anys 1900 i 1905, Huggins fou el president de la Royal Society. Mor l'any 1900 i fou enterrat al Golders Green Cemetery.

Premis i Honors .
Premis
Medalla d'or de la Royal Astronomical Society (1867 juntament amb William Allen Miller, 1885)  ;
Medalla Copley (1898);
Medalla Henry Draper (1901);
Medalla Bruce (1904);
Nomenat amb el seu nom
Huggins crter a la Lluna;
Crter d'impacte de Mart ;
Asteroide 2635 Huggins;

Publicacions.

Spectrum analysis in its application to the heavenly bodies. Manchester, 1870  (Science lectures for the people; series 2, no. 3);
(amb Lady Huggins): An Atlas of Representative Stellar Spectra from  4870 to 3300, together with a discussion of the evolution order of the stars, and the interpretation of their spectra; preceded by a short history of the observatory. London, 1899 (Publications of Sir William Huggins's Observatory; v. 1);
The Royal Society, or, Science in the state and in the schools. London, 1906. ;
The Scientific Papers of Sir William Huggins; edited by Sir William and Lady Huggins.  London, 1909 (Publications of Sir William Huggins's Observatory; v. 2);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399892" title="Quissac (Gard)" nonfiltered="4333" processed="4315" dbindex="154356">


Quissac s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399895" title="Bragassargues" nonfiltered="4334" processed="4316" dbindex="154357">


Bragassargues s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399897" title="Vic-le-Fesq" nonfiltered="4335" processed="4317" dbindex="154358">


Vic-le-Fesq s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399898" title="Liouc" nonfiltered="4336" processed="4318" dbindex="154359">


Liouc s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399900" title="Poledre de Kepler-Poinsot" nonfiltered="4337" processed="4319" dbindex="154360">

Els slids de Kepler-Poinsot sn els poledres estelats regulars. Cadascun t cares que sn polgons convexos regulars congruents o polgons estelats i t el mateix nombre de cares que es troben a cada vrtex (compareu amb els poledres platnics).

Hi ha quatre Slids de Kepler-Poinsot :
 el petit dodecedre estelat;
 el gran dodecedre estelat;
 el gran dodecedre;
 el gran icosedre.
Malauradament aquestes figures es coneixen com 'slids' per s'entenen millor en tant que superfcies. Aquestes figures poden induir a error, ja que inclouen els pentacles com les cares i les figures dels vrtex. Pot semblar errniament que hi ha vrtex i arestes on les cares es tallen, per aquestes arestes i vrtex no es compten pas.

Si es compten les interseccions com noves arestes i nous vrtex, llavors aquests poledres ja no sn regulars, per encara poden ser considerats estelacions.

En quatre dimensions, hi ha 10 slids de Kepler-Poinsot, i en dimansi n amb n   5, no n'hi ha cap. 

  Geometria  .


El petit i el gran dodecedre estelats tenen cares en forma de pentacles no convexos regulars. El gran dodecedre i el gran icosedre tenen cares en forma de pentgons convexos, per tenen figures de vrtex en forma de pentacles. El primer parell i el segon sn els duals uns dels altres. Les arestes sn les que estan especialment ressaltades a les imatges de la taula.

 Histria .
Un petit dodecedre estelat apareix en el mosaic del sl de la baslica de Saint-Marc de Vencia a Itlia. Data del segle XV i de vegades s'atribueix a Paolo Uccello.

En la seva Perspectiva corporum regularium (Perspectives dels slids regulars) , un llibre de gravats sobre fusta publicat al segle XVI, Wenzel Jamnitzer descriu el gran dodecedre. s clar, a partir de l'arranjament general del llibre, que ell considera els cinc slids de Platon com rguliers, sense comprendre la naturalesa regular del seu gran dodecedre. Descriu tamb una figura sovint confosa amb el gran dodecedre estrellat, com que les superfcies triangulars dels braos no sn del tot coplanries, t 60 cares triangulars.

Els slids de Kepler foren descoberts per Johannes Kepler el 1619. Els va obtenir per estelaci del dodecedre convex regular, en principi tractant-lo com una superfcie ms que com un slid. Va notar que estenent les arestes o les cares del dodecedre convex fins que es tornen a trobar, podia obtenir pentgons estelats. A dems, va reconixer que aquests pentgons estelats eren tamb regulars. Va trobar dos dodecedres estrellats d'aquesta manera, el petit i el gran. Cadascun t la regi convexa central de cada cara "amagada" a l'interior, amb noms el bra triangular visible.L'ltim pas de Kepler va ser recoixer que aquests poliedres coincidien amb la definici dels slids regulars, encara que no fossin convexos, com ho eren els slids platnics tradicionals.

El 1809, Louis Poinsot va redescobrir aquestes dues figures. Va considerar tant els vrtex estelats com les cares estelades, i aix va descobrir dues estrelles regulars ms, el gran icosedre i el gran dodecedre. A Aquests dos polgons alguns autors els anomemenen els slids de Poinsot. Poinsot no sabia si havia descobert tots els poliedre estrellats regulars o encara n'hi podia haver ms.

Tres anys ms tard, Augustin Cauchy va demostrar que la llista era completa, i gaireb mig  segle ms tard Bertrand va donar una demostraci ms elegant a partir dels slids platnics.

Els slids de Kepler-Poinsot van rebre noms amb que es coneixen avui en dia l'any 1859, per Arthur Cayley.

 La caracterstica d'Euler .

Un slid de Kepler-Poinsot cobreix la seva esfera circumscrita ms d'una vegada. A causa d'aix, no sn necessriament topolgicament equivalents a l'esfera com ho sn els slids platnics, i en particular, la caracterstica d'Euler

 V - A + C = 2 ;

no s pas sempre vlida.

El valor de la caracterstica d'Euler   depn de la forma del poledre. Considerant per exemple el petit dodecedre estelat . Est constitut per un dodecedre amb una pirmide pentagonal sobre cadascuna de les seves dotze cares. Cadascuna de les dotze cares s un pentacle amb la part pentagonal amagada en el slid. La part exterior de cada cara est constituda de cinc triangles que es toquen noms en cinc punts. Alternativament, es podrien comptar aquests triangles com cares separades - n'hi ha 60 (per sn noms triangles issceles, i no polgons regulars). De manera similar, cada aresta quedaria ara dividida en tres arestes (per llavors, sn de dues menes). Els "cinc punts" que s'acaben de mencionar, formen junts els 20 vrtex suplementaris, aix, hi ha un total de 32 vrtex. Els pentgons interns amagats no sn necessaris per formar la superfcie del poliedre i poden dispareixer. Ara, la relaci d'Euler s vlida: 60 - 90 + 32 = 2. No obstant aix, aquest poliedre no s el descrit pel smbol de Schlfli , i per tant, no pot ser un slid de Kepler-Poinsot encara que s'hi assembli d'aspecte exterior.

 Vegeu tamb .
 Politop regular;
 Poledre reglar;
 Poledre uniforme;
 Poledre compost;
 Estelaci;

 Referncies .
 J. Bertrand, Note sur la thorie des polydres rguliers, Comptes rendus des sances de l'Acadmie des Sciences, 46 (1858), pp. 79-82, 117.
 Augustin Louis Cauchy, Recherches sur les polydres. J. de l'cole Polytechnique 9, 68-86, 1813.
 Arthur Cayley, On Poinsot's Four New Regular Solids. Philos. Mag. 17, pp. 123-127 and 209, 1859.
 P. Cromwell, Polyhedra, Cabridgre University Press, Hbk. 1997, Ppk. 1999.
 Theoni Pappas, (The Kepler-Poinsot Solids) The Joy of Mathematics. San Carlos, CA: Wide World Publ./Tetra, p. 113, 1989.
 Louis Poinsot, Memoire sur les polygones et polydres. J. de l'cole Polytechnique 9, pp. 16-48, 1810.
 Magnus Wenninger Dual Models Cambridge, England: Cambridge University Press, pp. 39-41, 1983. ;

Enllaos externs.
  Solide de Kepler-Poinsot ;
  Modles papier des polydres de Kepler-Poinsot;
  Modles papier libres de polydres de Kepler-Poinsot;
  Les polydres uniformes;
  Modles VRML des polydres de Kepler-Poinsot;
  Stellation et facetter - une brve histoire;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399915" title="Epinephelus cyanopodus" nonfiltered="4338" processed="4320" dbindex="154361">

Epinephelus cyanopodus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 122 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Richardson, J. 1846. Report on the ichthyology of the seas of China and Japan. Report of the British Association for the Advancement of Science 15th meeting : 187-320.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399918" title="Epinephelus magniscuttis" nonfiltered="4339" processed="4321" dbindex="154362">

Epinephelus magniscuttis  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a KwaZulu-Natal (Sud-frica), nord de Moambic, Reuni, Maurici, Nova Calednia, Filipines, Nova Guinea, Fidji i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399921" title="Ratol marsupial cuallarg" nonfiltered="4340" processed="4322" dbindex="154363">

El ratol marsupial cuallarg (Sminthopsis longicaudata) s una espcie australiana de Sminthopsis que, com el ratol marsupial cuallarg petit, t una cua ms llarga que el cos. Tamb s un dels Sminthopsis ms grans, amb una llargada del musell a la cua de 260-306 mm (80-96 mm del musell a l'anus i 180-210 mm de cua). Les potes posteriors mesuren 18 mm, les orelles 21 mm i l'animal en general pesa 15-20 grams.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399924" title="Epinephelus drummondhayi" nonfiltered="4341" processed="4323" dbindex="154364">

Epinephelus drummondhayi  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 110 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399936" title="Camp de Beisbol Prez de Rozas" nonfiltered="4342" processed="4324" dbindex="154365">
El camp de Beisbol Prez de Rosas s un petit estadi de Beisbol situat a a la ciutat de Barcelona dintre l'Anella Olmpica de Montjuc, al costat de l'Estadi Llus Companys.
L'estadi va ser construit l'any 1990. El camp t una superfcie d'uns 13.289m, una grada amb un aforament d'un miler d'espectadors i una tribuna de 25 localitats. L'estadi s utilitzat per varis equips, entre ells el Futbol Club Barcelona.

El 2008 s'hi va celebrar la final four del campionat europeu de Beisbol
 Nom .
Prez de Rozas va ser un fotgraf, era un gran entusiasta del beisbol i va contribuir en la fundaci de la Federaci Espanyola de Beisbol.

 Direcci i Transports.
 Carrer Pierre de Coubertin, 9-11. Barcelona 08038;
 Bus 50 TMB;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399937" title="Diego de Astorga i Cspedes" nonfiltered="4343" processed="4325" dbindex="154366">
Diego de Astorga i Cspedes (Gibraltar, 1663 - Toledo, 1734) fou un religis espanyol. Fou ordenat Bisbe de Barcelona el 1716, crrec que ocup fins que fou designat Arquebisbe de l'Arxidicesi de Toledo el 22 de juliol de 1720, crrec que ocup fins el 1724. Tamb fou Inquisidor general i arrib al rang de Cardenal el 1727.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399939" title="Chlamydia trachomatis" nonfiltered="4344" processed="4326" dbindex="154367">


Chlamydia trachomatis s un parsit intracellular estricte dels humans, s una de tres espcies bacterianes del gnere Chlamydia. C. trachomatis no es tenyeix amb la tinci de gram. Estructuralment l'organisme s gram negatiu. Fou identificat el 1907, C. trachomatis era el primer agent clamidial descobert en humans.

C. trachomatis inclou tres biovars en humans responsables de diferents patologies especfiques: tracoma (serovars A, B, Ba o C), uretritis (serovars D-K) i limfogranuloma veneri (LGV, serovars L1, L2 i L3).  Molts, per no tot, les pressions de trachomatis de s. tenen un plasmidi extracromosmic 

 Identificaci .
S'identifiquen immediatament espcies Chlamydia i es distingeixen d'unes altres espcies de chlamydial que usant proves basades en l'ADN.

La majoria de soques de C. trachomatis sn reconegudes mitjanant anticossos monoclonals (mAbs) a eptops a la regi de VS4 de MOMP.
Tanmateix, aquests mAbs poden tamb reacciona de forma creuada amb dues altres espcies Chlamydia, C. suis i C. muridarum.

 Importncia clnica .
C. trachomatis s un patogen intracellular estricte (p.ex.: les vides de bacteris dins de cllules humanes) i pot provocar nombrosos estats de malaltia tant en homes com en dones. Ambds els sexes poden mostrar uretritis, proctitis (malaltia rectal i hemorrgica), tracoma, i infertilitat. El bacteri pot provocar prostatitis i ependimitis en homes. En dones sn complicacions freqents com ara la cervicitis, la malaltia inflamatria plvica (PID), l'embars ectpic i dolor plvic agut o crnic. C. trachomatis s tamb un important patogen neonatal, on pot conduir a infeccions de l'ull (tracoma) i complicacions pulmonars.

 Tractament .
C. trachomatis es pot tractar amb qualsevol d'aquests antibitics: l'azitromicina, eritromicina o doxiciclina/tetraciclina. 

 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399941" title="Rasa de les Cases de Posada" nonfiltered="4345" processed="4327" dbindex="154368">


La 'rasa de les Cases de Posada (o, simplement, la rasa de les Cases) s un torrent afluent per l'esquerra del Cardener a la Vall de Lord. De direcci predominant E-W, neix a 1.450 m. d'altitud al vessant meridional de la Serra de Busa, a una 375 m. al nord de l'esglsia de Sant Cristfol. Fins que arriba a la masia del Rial, de la qual passa a escassos 100 m per la banda meridinal, avana en direcci cap al SW. All agafa la direcci cap a l'oest que ja no deixar fins al seu aiguabarreig amb el Cardener. Deixat el Rial enrera, acaba de travessar la meitat occidental del Pla de Busa i inicia el descens cap al pant de la Llosa del Cavall pel grau de l'Areny deixant al nord el Capolatell i el Serrat dels Torrents al sud. Realitza tot el seu curs pel terme municipal de Navs 

Tota la seva conca est integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord

Afluents.

Per l'esquerra.
 la Ribera dels Torrents.

Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=3 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) !! Pendent
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.450
|align="center"| -
|-
|align="center"|500
|align="center"|1.352
|align="center"|19,6 %
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|1.315
|align="center"|7.4 %
|-
|align="center"|1.500
|align="center"|1.296
|align="center"|3,8 %
|-
|align="center"|2.000
|align="center"|1.265
|align="center"|6,2 %
|-
|align="center"|2.500
|align="center"|1.120
|align="center"|29,0 %
|-
|align="center"|3.000
|align="center"|1.020
|align="center"|20,0 %
|-
|align="center"|3.500
|align="center"|894
|align="center"|25,2 %
|-
|align="center"|4.000
|align="center"|819
|align="center"|15,0 %
|-
|align="center"|4.297
|align="center"|803
|align="center"|5,4 %
|-


Mapa del seu curs.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399943" title="Psicodrama" nonfiltered="4346" processed="4328" dbindex="154369">
 Forma de terpia utilitzant la thtralisation dramtica per mitj de guions improviss, i permetent l'escenificaci de neurosis.

El psicodrama s avui utilitzat en terpia de grup, en terpia familiar o en terpia individual.

Segons el Diccionari Internacional de la psicoanlisi sota la direcci de Alain de Mijolla, Calmann-Lvy, 2002,
es tracta d'una Mtode d'investigaci dels processos psquics utilitzant la posada en marxa d'una dramatitzaci per mitj de guions improvisats posats en escena i jugats per un grup de participants. 

 Origen i histria .
Inventat per Jacob Levy Moreno, psiquiatre i psicleg americ d'origen romans, en els anys 1930-1932.

El primer precursor del psicodrama s el "Teatre espontani", que Moreno explora des de 1921. Es tracta de la forma ms primitiva de teatre teraputic. Segons Laurent Schachmann, un dels rars psicoterapeutes a utilitzar-lo al segle XXI, "el teatre espontani presenta l'avantatge de permetre un treball completament desconnectat del mental". Per insisteix en la importncia del feedback que el terapeuta facilita, "sense el qual el teatre espontani no seria ms que una amable diversi".

Moreno ha viscut molt de temps a Viena on ha trobat Freud, per mai no s'ha adherit a les tesis psicoanaltiques. Sempre ha retret a Freud de n'executer les seves anlisis ms que|que al seu despatx, contrriament al que Moreno predicar tota la seva vida, en el medi ambient|entorn del pacient. La seva tcnica ha estat tanmateix represa pels psicoanalistes en el marc del que s'anomena el psicodrama analtic.
Aquest enfocament|proximitat pot ser utilitzat a diferents ocasions : terpies de grup, terpies familiars, per tamb terpies individuals, el grup s llavors constitut del pacient i de sanitaris.

 Diferents tipos de psicodrama .
El terme de psicodrama recobra tcniques bastant diferents :
 El psicodrama de Morno  (descriu damunt);
 El psicodrama analtic individual;
 El psicodrama analtic de grup;

 Obres .

 Enllaos externs .
Lloc Web sobre el psicodrama;
Lloc Web sobre Moreno, l'inventor del psicodrama;
Teatre espontani, presentat per Laurent Schachmann, psicoterapeuta;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399945" title="Antonio Ibez de la Riva Herrera" nonfiltered="4347" processed="4329" dbindex="154370">


Antonio Ibez de la Riva Herrera fou un eclesistic i administrador espanyol. Nasqu a Solares (Cantabria) el 1633 i mor a Madrid el 1710, quan anava a pendre el crrec d'Arquebisbe de Toledo, Primat d'Espanya. 

Estudi a Salamanca, ordennt-se sacerdot. Fou nombrat succesivament Collegial Major de San Ildefonso de Alcal, canonige magistral de la Catedral de Mlaga, Bisbe de Ceuta (1685-1687) i Arquebisbe de Saragossa (1687-1710). Entre 1690 i 1692 presid el Consell de Castella. Fou tamb President de la Sala de Millones, plantejant la reforma hacendstica del regnat de Carles II, per eliminar el frau fiscal al regne. Per dos cops ocup els crrecss de Virrei i Capit General d'Arag, la primera d'elles entre 1693 i 1696 i la segona en plena Guerra de Successi, entre 1703 i 1705. En el seu segon mandat aragons es va manteni fidel a la causa de Felip V, qui el nombr Inquisidor General i el va propus per la seu toledana.

Convoc el Snode a Saragossa el 1697 elaborant les Constitucions Sinodals i fund el Montepo de Saragossa. Tamb durant el seu arquebisbat a Saragossa es va portar a terme les obres de construcci de la nova Torre de la Seu Catedralcia.

El 1695 fou nombrat pel Rei Superintendent de les obres de la Baslica del Pilar de Saragossa, efectuant-se durant el seu mandat la cimentaci del costat nort i sud. Orden tamb la construcci el 1692 de la seva residncia a Solares, l'anomenat Palau de los Marquesos de Valbuena.

El seu sepulcre es troba a la Capella de Santiago el Mayor de la Catedral de Saragossa, on foren traslladades les seves despulles el 1780, setanta anys desprs de la seva mort.

 Enllaos externs .
Biblioteca Nacional. Papeles de D. Antonio Ibez de la Riva, referentes a su labor como Presidente del Consejo de Castilla, Virrey interino de Aragn, y arzobispo de Zaragoza. Manuscrit MSS/13193 i MSS/13194, 2 vols., ca. 1730.
Beatriz Crceles de Gea: Reforma y fraude fiscal en el Reinado de Carlos II. La Sala de Millones;
Lorenzo Armengual y Antonio Ibez de la Riva;
Obispos de Ceuta;
Episcopologio de Ceuta;
Inquisidores Generales;


The Harley L. McDevitt Collection on the Spanish Inquisition at the University of Notre Dame;
Henry Charles Lea - A History of the Inquisition of Spain Vol 2, Book 3, Chapter 3;
Guerra de Sucesin en Aragn;
Capitanes generales en la Nueva Planta;
Memorias del Conde de Robres;
Palacio de los Marqueses de Valbuena;
Parroquia de Nuestra Seora de Oliete;
Construccin de Iglesias en Teruel;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399946" title="Tantra" nonfiltered="4348" processed="4330" dbindex="154371">
El tantra o tantrisme s qualsevol de les tradicions variades esotriques basades en les religions de l'ndia que, en comptes d'ensenyar que a fi d'assolir la realitzaci espiritual s necessari apartar-se dels estmuls que activen les passions, ensenyen a utilitzar les passions -transformant-les- com a sender cap a la realitzaci.

En lletra devanagari s'escriu i en snscrit significa 'teixit' (aix com 'teler, ordit, la part essencial, el tret caracterstic, carcassa, doctrina, regla,' etc.). L'equivalent tibet, 'rgyud', t el sentit de continutat, i ja que en el budisme s'associen els termes 'tantra' i 'prabhanda', el terme tibet es pot entendre en el sentit de "continutat de la lluminositat".
Existeix en variants hinds, budistas jainas i bnpo.

El tantra en les seves formes variades, existeix en pasos com a
Bhutan,
Coreja,
Xina,
ndia,
Indonsia,
Jap,
Monglia,
Nepal, i
Tibet.

Segons algunes fonts, aquesta doctrina es basa en un conjunt d'escrits cridats|trucats Tantra' que -segons una tradici- van aparixer aproximadament en el siglo VI a. C. de la m de Buda. Tanmateix, l'escola ingmapa de budisme tibet, encara que afirma que els tantres provenen del Buda, assenyala que els mateixos no van arribar al nostre mn de la m del nirmanakaya Shakyamuni, sin de mahasiddhas posteriors que els van rebre del dharmakaya a travs del sambhogakaya (de manera que provenen del Buda en la mesura que el dharmakaya i el sambhogakaya sn dos dels "cossos" del Buda en quan Budeidad). Tanmateix, s'afirma que abans dels Vedas i possiblement en relaci amb el Bn tibet i amb les llavors del taoisme que va aparixer en Xina, van existir una religi i un metashamanismo tntricos.

El 'tantra' s una de les tendncies en el hinduisme contemporani i constitueix la prctica principal a totes les escoles del budisme tibet.

En l'hinduisme hi ha un tantra de la m dreta i un de la m esquerra, i aquest ltim inclou tcniques de meditaci i ritualizacina travs de l'acte sexual (Es vegi tamb taoisme i ioga) mitjanant les quals s'integren les energies femenines i masculines i s'obt el plaer total, i en general se'ns diu que el mtode de la m dreta s ms "elevat". Aix no s aix en el tantrisme budista, en el qual els tantras inferiors (entre els sarmapa) o externs (entre els ingmapa) exclouen la uni ertica, mentre que els tantras superiors o interns poden incloure-la (i de fet algunes tradicions afirmen que sense la uni en qesti s impossible assolir la realitzaci).

En el budisme, el tantrisme es coneix com la via rpida o el vehicle del resultat, ja que un practicant de 'tantra' aprn a parlar, sentir i conduir-se com si ja fos un Buda que va assolir la illuminaci.
Aquest enfocament s radicalment diferent de la resta dels camins del ioga.

Els texts que recullen els ensenyaments del 'tantra' (anomenats Tantras) estan escrits en clau simblica, en forma de poemes, el que dificulta la seva comprensi sense l'ajuda adequada.
En l'hinduisme, sovint estan redactats com un dileg en el qual el du Shiv respon a les preguntes de la seva esposa Dev als papers de mestre i deixebla. En l'esmentada tradici habitualment estan estructurats en quatre apartats:
jana ' ' ('coneixement');
yoga ' ' ('prctica');
kriya ' ' ('acci');
charya '.

Un dels grans divulgadors del tantrisme hinduista(en particular Shakta) a Occident va ser el jutge angls Sir John Woodroffe, qui a comenaments del segle XX va escriure nombrosos llibres sobre l'esmentada doctrina, molts dels quals encara avui s'utilitzen com a referncia bibliogrfica. Avui en dia existeix una gran bibliografia sobre el budisme tntrico que s'ha conservat al Tibet, i una gran quantitat de mestres tibetans i occidentals (incloent al Dalai Lama) ensenya aquestes doctrines a Occident.

L'objectiu del 'tantra' s la reintegraci de l'individu en la pura conscincia primordial (que en l'hinduisme seria Shiv, la font original).
Per assolir aquest objectiu s necessari recrrer, en sentit invers, el sender de la manifestaci.
I en la mateixa tradici akti, l'energia, s el vehicle mitjanant al qual la conscincia individual s'uneix amb la conscincia pura o divinitat.
El final del cam de tornada s conegut com el despertar, un estat de superconscincia.

A Occident, diverses escoles esortiques ensenyen i practiquen tcniques tantriques, encara que barrejats amb nocions metafsiques, entre elles
el moviment gnstic del colombi Samael Aun Weor,
l'escola rosacreu de Arnold Krumm-Heller i
alguns grups de Osho.

Neotantra.

A Occident, sovint s'ha ents el terme 'tantra' com si es refers exclusivament a prctiques sexuals que busquen despertar l'energia kundalini mitjanant el que en l'hinduisme es coneix com|com a maithun (terme snscrit que significa acte sexual')
Aquesta interpretaci del 'tantra' com referint-se exclusivament a una via basada en la uni sexual es coneix com neotantra.

Una concepci freqent sobre el neotantra s veure'l com el tantra occidental, desenvolupat a partir del segle XX i relacionat en part amb la Nova Era i el que es va donar a trucar|cridar com a el ioga del sexe o ioga sexual.

Aquesta perspectiva s tendenciosa; sota la premissa del relativisme tic quant a les prctiques religioses, va aconseguir nombrosos adeptes hostils al conservadorisme sexual a Occident i el mn islmic.

Aquesta important majoria consumista ha donat dinmica al mercat ertic i van ser legitimades per aquesta ra; no obstant aix, els estudis objectius sobre religions comparades confirma que l'ascetisme budista no dista del cristi, i que l'exercici tntric sexual no s hedonista ni persegueix el plaer 'per es ' '. (Norbu, 1996)

Pel que sembla, el final|finalitat d'aquesta prctica era dominar la gana sexual de tal manera, que l'erecci immbil del penis duri hores sense arribar a ejacular.

Us popular del terme .

En Puerto Rico la paraula 'tantra' comena a usar-se per descriure la passi entre dues persones que s'estimen, fins i tot sense tocar-se ni arribar al fsic.
Pot implicar estimar i ser estimat amb una simple mirada, somriure o gest que surt del cor i porta el missatge en ser volgut que no aquesta a l'abast.
Pot ser unilateral, s a dir, que noms un sigui el que estimi l'altre.

Bibliografia.

Norbu, Namkhai (1996). 'El cristal y la via de la luz': 'Sutra, tantra i dzogchn'. Barcelona: Kairs.

Vegeu tamb.
Astika i Nastika;
Budisme i hinduisme;
Budisme;
Meditaci;
Qi;
Taosme;
Ioga;
Zen;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399947" title="Serotipus" nonfiltered="4349" processed="4331" dbindex="154372">
Un serotipus o serovar s un tipus de microorganisme infeccis classificat segons els antgens que presenten a la seva superfcie cellular. Els serotips permeten diferenciar organismes a nivells per sota d'espcie, cosa que s de gran importncia en l'epidemiologia. Un grup de serovars amb antgens comuns s anomenat un serogrup.

Aix, un serotip determinat s una subpoblaci d'un microorganisme que es diferencia d'altres subpoblacions de la mateixa espcie per mitj de proves serolgiques. Per aix, les respostes immunitries de l'organisme davant un serotip d'un microorganisme (p.e. la grip) poden no protegir davant un altre serotip de la mateixa espcie. La salmonella, per exemple, t ms de 4.400 serovars: Salmonella enterica serovar typhimurium, S. enterica serovar Typhi i S. enterica serovar Dubln, per mencionar-ne unes poques.

Els serotips poden establir-se segons factors de virulncia, lipopolisacrids en bacteris gramnegatius, presncia d'exotoxines, plasmidis, bacterifags, o altres caracterstiques que diferencien a dos elements de la mateixa espcie.

En Vibrio cholerae, causant del clera, s'han descrit 139 serotips, basats en antgens de cllules. Noms dos d'ells produeixen enterotoxina i sn patgens: Les 0:1 i 0:139.

Els serotips foren descrits per primera vegada per la microbiloga nord americana Rebecca Lancefield el 1933.

 Articles relacionats .
 Biovar;
 Morfovar;
 Diversitat gentica;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399948" title="Epinephelus diacanthus" nonfiltered="4350" processed="4332" dbindex="154373">

 Epinephelus diacanthus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 55 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399954" title="Epinephelus analogus" nonfiltered="4351" processed="4333" dbindex="154374">

 Epinephelus analogus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 104 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic oriental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399955" title="Pastorets de Molins de Rei" nonfiltered="4352" processed="4334" dbindex="154375">
Els Pastorets de Molins de Rei s interpreten a Molins de Rei (Baix Llobregat) des de 1879, si b es desconeix la versi de les primeres obres; tamb es desconeix des de quan s interpreta la versi de Frederic Soler  Pitarra , la qual tan sols s interpreta actualment a Catalunya a Molins de Rei, Berga i Sant Quirze de Besora, si b se sap que es fa aquesta versi es representa a Molins de Rei des d abans de 1919, any del que data el programa ms antic conservat.

La representaci, amb msica interpretada en directe, est dividida en dos actes, el primer amb 9 escenes i el segon amb 12. Actualment hi participen aproximadament uns 60 actors i actrius de totes les edats, mentre que la part tcnica comporta l esfor i dedicaci d unes 30 persones ms. Sn els nics Pastorets de Catalunya que actualment tenen el paper de Satans interpretat per una dona.

Habitualment es realitzen 4 o 5 interpretacions per any en perode nadalenc i cada dos o tres anys se n fa una representaci extraordinria de veterans. Els textos solen encabir cada any crtiques socials d mbit local i dintre de la prpia obra tamb s hi encabeix un concurs de coplets de temtica lliure amb nic requisit de que la mtrica encaixi en una coda especfica de l obra.

 Argument de l obra .

L obra de Pitarra, anomenada tamb "El bressol de Jess", es situa en els moments abans del naixement de Jess tot vertebrant-se a travs dels personatges de Satans i Sant Miquel com a representants del mal i el b a la terra i centrant l acci en una petita comunitat de pastors.

Els personatges principals sn en Garrofa i en Pallanga, el primer ric per una miqueta curt que acabar esdevenint l alcalde de la comunitat i el segon el seu amic inseparable pobre per murri. Paral lelament trobem el personatge de Raquel, enamorada de Jess, per que els seus pares, Aram i Betzab, obliguen a casar-se amb el ric Garrofa.

Satans interv en la pau de la comunitat tot influint a Raquel perqu convenci a Jess de que mati a Garrofa per aix poder-se casar. Finalment, grcies a la intervenci de Sant Miquel el mal es derrotat i Jess no cau en la temptaci de matar al seu company. L obra acaba amb el naixement de Jess i l adoraci dels pastors.  

 Enllaos externs .

 Els Pastorets de Molins de Rei;
 Article de La Vanguardia sobre els Pastorets d'en Pitarra a Catalunya;
 Article de la 2a Trobada de Satanassos de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399956" title="Plana del Rossell" nonfiltered="4353" processed="4335" dbindex="154376">

La Plana del Rossell o Plana de Perpiny s una sub-comarca del Rossell que pren el seu nom de la plana situada a la desembocadura del riu Tet i riu Tec. Malgrat que pot referir-se a tota la plana, la subcomarca limita tradicionalment amb d'altres subcomarques del Rossell que ocupen el peu de muntanya entre les serres que envolten la plana i la plana prpiament parlant que encercla Perpiny. Aix doncs fita amb la Salanca al nord del riu Tet, a l'oest amb el Riberal a Vilanova de la Ribera i El Soler, al sud-oest amb els Aspres a Cnoes i Toluges, al sud amb el Baix Vallespir i la Marenda, i a l'est amb la Mediterrnia.

Municipis.
La Plana incorpora les demarcacions administratives actuals de la Conurbaci de Perpiny, i dels cantons de Elna, Sant Cebri i Canet i part de Toluges.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399958" title="Epinephelus labriformis" nonfiltered="4354" processed="4336" dbindex="154377">

 Epinephelus labriformis s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic oriental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399959" title="Epinephelus hexagonatus" nonfiltered="4355" processed="4337" dbindex="154378">

 Epinephelus hexagonatus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 27,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la majoria de les illes de l'ndic i del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bloch, M. E. & J. G. Schneider. 1801. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae.: i-lx + 1-584, Pls. 1-110.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399960" title="Mirador del Llobregat" nonfiltered="4356" processed="4338" dbindex="154379">
El mirador del Llobregat o plaa Sant Jordi s un mirador situat a la muntanya de Montjuc a Barcelona. El mirador ocupa la plaa coneguda antigament com la del Polvor. El seu nom ve de que el mirador est situat al vessant oest de Montjuc i s'hi pot divissar tot el delta del Llobregat. A la plaa hi han bancs i ornaments de l'exposici Universal de 1929. s molt concorreguda per jugadors de Petanca.

 Sant Jordi a cavall.
Al bell mig de la plaa del mirador del Llobregat hi ha una gran escultura que representa Sant Jordi nu montant a cavall. s una obra de Josep Llimona que va fer el 1924. 

 Font de Ceres .
En aquesta mateixa plaa tamb s'hi troba la font de Ceres, una de les fonts oramentals ms antigues de Barcelona (1830). La font es obra de Celdoni Guix. Antigament la font estava situada al passeig de Grcia per el 1874 va ser traslladada a la plaa Sortidor (Poble Sec), finalment el 1919 va ser traslladada al seu lloc actual.

 Transport .
Autobs dirn TMB.
 Lnia 13;
 Lnia 50;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399962" title="Epinephelus niphobles" nonfiltered="4357" processed="4339" dbindex="154380">

 Epinephelus niphobles s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 48 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic oriental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399963" title="Ratol marsupial cuaprim" nonfiltered="4358" processed="4340" dbindex="154381">

El ratol marsupial cuaprim (Sminthopsis murina) s un marsupial dasirid. T una mida corporal mitjana de 7-12 cm, amb una cua de 5,5-13 cm. Els mascles pesen 25-40,8 grams i les femelles 16,5-25,4 grams.

S'alimenta de manera oportunista d'artrpodes, amb una preferncia per les arnes i els escarbats.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399964" title="Epinephelus latifasciatus" nonfiltered="4359" processed="4341" dbindex="154382">

 Epinephelus latifasciatus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 137 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig, Golf Prsic, Golf d'Oman, Pakistan, ndia, Vietnam, Hong Kong, Xina, Corea, sud del Jap, Taiwan i el nord-oest d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399966" title="Epinephelus posteli" nonfiltered="4360" processed="4342" dbindex="154383">

Epinephelus posteli  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Madagascar, KwaZulu-Natal (Sud-frica) i el sud de Moambic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399968" title="Epinephelus summana" nonfiltered="4361" processed="4343" dbindex="154384">

Epinephelus summana  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 52 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'est de l'ndic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Forsskl, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descriptiones animalium quae in itinere ad Maris Australis terras per annos 1772 1773 et 1774 suscepto, ...: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399969" title="Ratol marsupial de Gilbert" nonfiltered="4362" processed="4344" dbindex="154385">

El ratol marsupial de Gilbert (Sminthopsis gilberti) s un ratol marsupial recentment descobert, descrit el 1984. Fa 155-180 mm del musell a la cua, dels quals 80-90 mm del musell a l'anus i 75-90 mm de la cua. Les potes posteriors mesuren 18 mm, les orelles 21 mm, i l'animal en general pesa 14-25 grams.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399970" title="Epinephelus socialis" nonfiltered="4363" processed="4345" dbindex="154386">

 Epinephelus socialis s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 52 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Gnther, A. 1873. Andrew Garrett s Fische der Sdsee. (Band I) Heft I. Journal des Museum Godefroy, Band II, Heft III. L. Friederichsen & Co., Hamburg. Andrew Garrett s Fische der Sdsee.: 1-24, Col. Pls. 1-20.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399974" title="Sigma-delta" nonfiltered="4364" processed="4346" dbindex="154387">
La modulaci Sigma-Delta (  ) s un tipus de conversi analgic a digital i digital a analgic. Un circuit conversor analgic-digital (ADC) que implementi questa tcnica pot ser realitzat fcilment utilitzant sistemes de baix cost del tipus CMOS, similars als utilitzats per a fabricar circuits integrats digitals. Es per aquesta manera de construir-los que, tot i haver set proposats per primera vegada a principis dels anys  60, noms s ha generalitzat el seu s en els darrers anys, grcies a la utilitzaci de tecnologies basades en silici.
La major part dels fabricants de circuits integrats analgics ofereixen moduladors Sigma-Delta.

 Modulaci Sigma-Delta a partir de la modulaci Delta: .


La modulaci    es deriva d un altre tipus de conversi coneguda com modulaci Delta. 
En la figura 2 es mostra de forma simplificada com es realitza aquesta evoluci:

 Es mostra un diagrama de blocs d un modulador/ desmodulador  [[ ]].
 Degut a la propietat de linealitat de l operador integral, es possibles moure l integrador ( ), necessari per a reconstruir el   senyal analgic, des de la zona del desmodulador, i posar-la al principi del modulador  .
 De nou, degut a la propietat de linealitat de la integral () es poden combinar els dos integradors, obtenint finalment el diagrama de blocs del modulador/desmodulador   .

La forma d espectre s diferent en ambds tipus de modulaci: La modulaci    genera soroll de manera que deixa el senyal tal i com s, mentre que la modulaci   general el senyal i el soroll al mateix moment.

En general la modulaci    t algunes avantatges front a la modulaci  :
 L estructura completa s ms simple, donat que noms necessita un integrador, i el desmodulador pot ser construt amb un senzill filtre RC.
 El valor quantificat s la integral del senyal diferncia, fent menys sensible el rang dinmic del senyal.

Existeixen dos possibles implementacions del modulador depenent don es realitzi el procs de mostreig: els moduladors Sigma-Delta de temps discret, on el mostreig es realitza fora del bucle de realimentaci, i els moduladors Sigma-Delta de temps continu, on el mostreig del senyal t lloc dins del bucle de realimentaci.
Aquests ltims tenen unes caracterstiques que els fan ms apropiats per a aplicacions que requereixen alta velocitat de processat.

 Modulador Sigma-Delta discre .

Un modulador Sigma-Delta discret clssic de primer ordre est compost per un integrador, un mostrejador, un quantificador uniforme d un bit i un convertidor D/A en el cam de realimentaci.
El soroll introdut per el quantificador es considerat additiu a la sortida de l integrador, tal com podem observar a la figura 2.2.


Figura 2.1 modulador Sigma-Delta de primer ordre.



Figura 2.2 Model lineal d un modulador Sigma-Delta  discret de primer ordre.



Figura 2.3 Espectre de soroll de quantificaci d un modulador Sigma-Delta  de primer ordre.

Empleant la teoria de sistemes lineals sobre el model lineal considerat (tot i ser aquest un sistema molt poc lineal, es possible considerar-lo lineal si suposem que el quantificador s una font de soroll blanc uniformement distribut i no correlat amb el senyal d entrada) es pot demostrar que la sortida estar formada per la suma del senyal d entrada filtrada i el soroll de quantificaci filtrat.
S observa que el cam de filtrat del soroll de quantificaci s diferent al cam de filtrat de la senyal d entrada, donat que aplicant la transformada Z sobre el sistema de la figura 2.2 s obt que:



Com es pot observar, el soroll de quantificaci queda atenuat en un rang de freqncies prximes a 0, com es mostra en la figura 2.3.

Suposant que la senyal d entrada t un espectre finit i centrat a cero, i que la freqncia de mostreig s superior a la freqncia de Nyquist del senyal d entrada, la senyal de sortida tindr una resoluci dins la banda de freqncies d inters major que la obtinguda si s utilitzs nicament el quantificador de la figura 2.1.

El soroll de quantificaci  que queda fora de la banda d inters s filtrat digitalment en posteritat. 

A la relaci entre la freqncia de mostreig empleada en la modulaci i la freqncia de Nyquist se la denomina relaci de sobre mostreig (OSR).

Utilitzant el model lineal del modulador, es pot aconseguir que el filtrat del senyal sigui independent del filtrat del soroll de quantificaci.

Per a augmentar la resoluci del modulador es pot incrementar l ordre de filtrat, incrementant el nombre de bits empleats en la quantificaci, o b incrementant la OSR.

En general es poden definir dos funcions de transferncia associades a un modulador SD (Sigma-Delta). Una funci de transferncia per el soroll de quantificaci (NTF) i una altre diferent per al senyal d entrada (STF).

La senyal de sortida del modulador SD es pot expressar en funci d aquestes dos funcions segons la figura 2.2:



On:





Figura 2.4 Diagrama de blocs general d un modulador SD en temps discret

Un increment de l ordre de filtrat del modulador suposa un increment de l ordre de la NTF. Quant ms agressiva sigui la NTD, ms resoluci pot tindre el modulador Sigma-Delta (sense entrar en consideracions sobre l estabilitat del sistema).

Normalment un modulador Sigma-Delta comena especificant-se a travs del seu NTF.

La resoluci del modulador SD es defineix en base a la relaci mxima senyal-sorol (SNR) que pot obtenir-se en la seva senyal de sortida. En un quantificador uniforme es dedueix de forma aproximada que la SNR mxima que es pot obtenir en a seva senyal de sortida s:



*On N s el nombre de bits utilitzats en la quantificaci.

Tenint en compte l expressi anterior, definim la resoluci d un modulador Sigma-Delta com:



*On ENOB es refereix al nombre de bits efectius del convertidor A/D obtingut.

En moltes ocasions es prefereix utilitzar la relaci senyal-soroll-distorsi (SNDR o SINAD) en lloc de la clssica SNR.

El model lineal serveix per a deduir la resoluci i caracterstiques d un gran nombre d arquitectures d una forma rpida. No obstant, deixa de ser funcional quan alguna de les condicions descrites deixa de complir-se raonadament b.

Dos casos en els quals el model lineal no funciona, per exemple, sn els segents:

 La generaci de tons no desitjats en l espectre sortida;
 La inestabilitat del modulador;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399975" title="Epinephelus exsul" nonfiltered="4365" processed="4347" dbindex="154388">

 Epinephelus exsul s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf de Califrnia fins a Panam.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399980" title="Ratol marsupial d'Archer" nonfiltered="4366" processed="4348" dbindex="154389">

El ratol marsupial d'Archer (Sminthopsis archeri) s un ratol marsupial descrit per Van Dyck el 1986. Les parts superiors del seu cos sn de color castany. La llargada total s de 167-210 mm, dels quals 85-105 del musell a l'anus i 82-105 mm de la cua. Les potes posteriors mesuren 17-20 mm, les orelles 17-21 mm i l'animal en general pesa 15-20 grams.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399985" title="Ratol marsupial cuallarg petit" nonfiltered="4367" processed="4349" dbindex="154390">

El ratol marsupial cuallarg petit (Sminthopsis dolichura) s un ratol marsupial recentment descobert, descrit el 1984. Fa 150-200 mm del musell a la cua, dels quals 65-50 mm del musell a l'anus i 85-105 mm de la cua. Les potes posteriors mesuren 16-17 mm, les orelles 17-19 mm, i l'animal en general pesa 10-20 grams.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399987" title="Epinephelus trimaculatus" nonfiltered="4368" processed="4350" dbindex="154391">

Epinephelus trimaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord-oest del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399988" title="Epinephelus chlorocephalus" nonfiltered="4369" processed="4351" dbindex="154392">

 Epinephelus chlorocephalus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399993" title="Ratol marsupial fuligins" nonfiltered="4370" processed="4352" dbindex="154393">

El ratol marsupial fuligins (Sminthopsis fuliginosus) s una espcie de ratol marsupial originria d'Austrlia Occidental. s un dels Sminthopsis menys coneguts, i la IUCN considera que hi ha dades insuficients per evaluar-ne la conservaci. Antigament es creia que era una subespcie del ratol marsupial cuaprim (S. murina).

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399998" title="Mark Felt" nonfiltered="4371" processed="4353" dbindex="154394">
Vegeu Deep Throat (pellcula) per la pellcula amb el mateix nom.;

William Mark Felt, ms conegut pel malnom Gola Profunda (en angls: Deep Throat) (Twin Falls (Idaho), 1913 - Santa Rosa (Califrnia), 2008), fou l'informador secret de Bob Woodward que divulg informaci del President dels Estats Units, Richard Nixon, involucrat en l'afer Watergate. El pseudnim Deep Throat es va extreure de la pellcula pornogrfica homnima. La seva identitat fou mantinguda en secret, fins que el mateix Felt la va revelar l'any 2005, a instncies de la seva filla Joan, en una llarga entrevista que es va publicar a la revista Vanity Fair.

Protegit del llegendari cap de l'FBI Edgar Hoover, Felt tenia l'ambici de succeir-lo. Hoover va traspassar el maig del 1972 i a Felt no li va agradar la idea que la Casa Blanca intents controlar l'FBI amb el nomenament de Patrick Gray; aix tan sols un mes i mig desprs de la mort de Hoover es va produir l'escndol que va esquitxar el president Nixon.

Felt va ser una font important per Woodward i Carl Bernstein, que junts escrigueren una srie d'articles sobre el Watergate en el Washington Post. L'escndol que podia causar la dimissi del president, i pres pel Cap de la administraci de la Casa Blanca H. R. Haldeman i  pel conseller del President John Erlichman.

"Gola Profunda" guany l'atenci pblica quan Woodward i Berstein escrigueren All the President's Men ("Tots els homes del President"), un llibre tamb fet cinema que meresqu un Premi de l'Acadmia. A la pellcula el paper de Deep Throat fou interpretat per Hal Holbrook.

Felt va dedicar la seva vida a l'FBI, des del 1943 al 1973. Elegant en el vestir i en el posat, amb unes immenses ulleres que caracteritzaven el seu esguard, l'exsots-director de l'FBI no fumava, al contari que el personatge del llibre escrit pels dos periodistes del Washington Post, i del que li donava vida en el film que s'hi va basar. 

Tenint en compte les conseqncies que van tenir les seves informacions, la font annima ms clebre de la histria assegurava no haver-se sentit mai com un heroi.

Felt mor el 18 de desembre de 2008 mentre dormia a l'hospici de Santa Rosa (Estats Units). Durant els 95 anys d'existncia, pat diverses insuficincies cardaques.  

Referncies.


 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="399999" title="Ratol marsupial de peus peluts" nonfiltered="4372" processed="4354" dbindex="154395">

El ratol marsupial de peus peluts (Sminthopsis hirtipes) s un ratol marsupial que t pls de color argentat a les soles de les potes posteriors, acompanyats de pls llargs als costats de la sola. Fa 147-180 mm del musell a la cua, dels quals 72-85 mm del musell a l'anus i 75-95 mm de la cua. Les orelles mesuren 21 mm, i l'animal en general pesa 13-19 grams.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400004" title="Miacodeu" nonfiltered="4373" processed="4355" dbindex="154396">

Els miacodeus (Miacoidea) sn una superfamlia parafiltica extingida de carnvors, tradicionalment subdividida en dues famlies: els micids i els viverrvids. Eren carnvors primitius que visqueren a les poques del Paleoc i l'Eoc fa entre 50 i 35 milions d'anys. Els miacodeus sn considerats carnivoramorfs basals. Com la subfamlia, els micids tamb podrien ser una famlia parafiltica.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400007" title="Estadi Olmpic de Munic" nonfiltered="4374" processed="4356" dbindex="154397">


L'Estadi Olmpic de Munic (en alemany: Olympiastadion Mnchen, o simplement Olympiastadion) s l'estadi olmpic que es contru a la ciutat de Munic (Alemanya) per a la realitzaci dels Jocs Olmpics d'estiu de 1972 i que va esdevingut una de les obres cabbdals de l'arquitectura del segle XX.

Disseny.
Dissenyat per l'arquitecte alemany Gnther Behnisch i l'enginyer Frei Otto, l'Olympiastadion va ser considerat revolucionari per al seu temps. En la seva construcci s'utilitzaren marquesines de metacrilat subjectades per cables d'acer, sent la primera vegada que s'utilitzava aquest mtode a gran escala. La idea era imitar la serralada dels Alps i establir una contrapart a la Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a Berln sota el rgim nazi. La idea dels arquitectes fou la de simbolitzar la nova, democrtica i optimista Alemanya, fent-se evident amb el lema oficials dels Jocs: "Els Jocs felios" (en alemany: "Die Spiele heiteren") 

L'estadi fou construt pe l'empresa Bilfinger Berger i va ser ignaugurat el 26 de maig de 1972.

Llegat post-olmpic.
Desprs de la celebraci dels Jocs Olmpics l'estadi fou utilitzat per a la celebraci de la Copa del Mn de Futbol de 1974 i el Campionat d'Europa de futbol 1988, sent seu aix mateix de les finals de la Copa d'Europa de futbol 1978-79, i de la Lliga de Campions de la UEFA en les edicions de 1992-93 i 1996-97.

Des de la seva construcci fou seu permanent del Fuball-Club Bayern Mnchen i TSV Mnchen von 1860, seu que abandonaren el 2005 amb la construcci de l'Allianz Arena per a la celebraci de la Copa del Mn de Futbol 2006.

Enllaos externs.

  Lloc oficial;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400012" title="Epinephelus bilobatus" nonfiltered="4375" processed="4357" dbindex="154398">

 Epinephelus bilobatus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 33 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia Occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400017" title="Cant de Molsheim" nonfiltered="4376" processed="4358" dbindex="154399">

El cant de Molsheim  (alsaci  Kanton Molse ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

 Composici .
El cant de Molsheim aplega 20 comunes :
 

 Histria .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400020" title="Ratol marsupial d'Ooldea" nonfiltered="4377" processed="4359" dbindex="154400">

El ratol marsupial d'Ooldea (Sminthopsis ooldea), tamb anomenat ratol marsupial de Troughton en honor del descobridor de l'espcie, s un marsupial australi similar al ratol marsupial de peus peluts. Fa 115-173 mm del musell a la cua, dels quals 55-80 mm del musell a l'anus i 60-93 mm de la cua. Les orelles mesuren 14-17 mm, i l'animal en general pesa 10-18 grams.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400022" title="Epinephelus nigritus" nonfiltered="4378" processed="4360" dbindex="154401">

Epinephelus nigritus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 230 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400025" title="Ratol marsupial del desert" nonfiltered="4379" processed="4361" dbindex="154402">

El ratol marsupial del desert (Sminthopsis psammophila) s una espcie de petit marsupial carnvor australi de la famlia dels dasirids. s una de les espcies ms grans i rares del gnere Sminthopsis. T un color gris o camussa i viu en dunes de sorra paralleles baixes, especialment a prop de plantes spinifex.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400028" title="Epinephelus undulosus" nonfiltered="4380" processed="4362" dbindex="154403">

Epinephelus undulosus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes 1828. Histoire naturelle des poissons. Tome second. Livre Troisime. Des poissons de la famille des perches, ou des percodes. Hist. Nat. Poiss. v. 2: i-xxi + 2 pp. + 1-490, Pls. 9-40. ;
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400029" title="Ratol marsupial de Youngson" nonfiltered="4381" processed="4363" dbindex="154404">

El ratol marsupial de Youngson (Sminthopsis youngsoni) s un petit marsupial carnvor australi de la famlia dels dasirids. s una espcie estesa i bastant comuna, que viu a moltes rees desrtiques d'Austrlia Occidental, el Territori del Nord i Queensland.

Es distingeix del ratol marsupial de peus peluts, al qual s'assembla molt, per la seva mida ms petita i les seves soles menys peludes.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400031" title="Epinephelus aeneus" nonfiltered="4382" processed="4364" dbindex="154405">

Epinephelus aeneus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.
Es troba a la costa occidental d'frica (fins al sud d'Angola) i al Mediterrani meridional.

 Referncies .


Bibliografia.
 Geoffroy Saint-Hilaire, E. 1817. Poissons du Nil, de la mer Rouge et de la Mditerrane. In: Description de l'Egypte, ... Histoire Naturelle. Poissons du Nil, de la mer Rouge et de la Mditerrane. v. 1. Pls. 18-27. ;
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Aquatab.net;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400032" title="Uni Popular Republicana" nonfiltered="4383" processed="4365" dbindex="154406">
Uni Popular Republicana (UPR) fou un partit poltic fundat el 1919 per tal d'aplegar les sensibilitats demcrata-cristianes d'Alscia quan fou incorporada a Frana el 1918. Es va imposar progressivament com el principal partit a la regi grcies a la seva xarxa de locals i militants. Era fora ms conservador que el Partit Democrtic Popular (PDP), l'altra fora democristiana d'entreguerres. 

Els seus diputats van seure a l'Assemblea Nacional Francesa al costat dels altres parlamentaris de l'Aliana Democrtica (Independents d'Esquerra, Republicans d'Esquerra) fins que el 1932 constituren el grup Republicans de Centre i el 1936 Independents d'Acci Popular, amb els diputats de la Uni Republicana Lorenesa, secci lorenesa d'UPR.

El 1946, la UPR decid fusionar-se amb el PDP, URL i altres grups democristians units a la Resistncia per a formar el Moviment Republic Popular (MRP)






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400033" title="Epinephelus multinotatus" nonfiltered="4384" processed="4366" dbindex="154407">

 Epinephelus multinotatus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf Prsic fins al sud de Moambic i Austrlia Occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Peters, W. (C. H.). 1876. bersicht der von Hrn. Prof. Dr. K. Mbius in Mauritius und bei den Seychellen gesammelten Fische. Monatsberichte der Akademie der Wissenschaft zu Berlin 1876: 435-447.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400036" title="Epinephelus polystigma" nonfiltered="4385" processed="4367" dbindex="154408">

 Epinephelus polystigma s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia, Filipines, Papua Nova Guinea i les Illes Salom.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400037" title="Epinephelus albomarginatus" nonfiltered="4386" processed="4368" dbindex="154409">

Epinephelus albomarginatus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Quissico (Moambic) fins a East London (Sud-frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400039" title="Epinephelus coeruleopunctatus" nonfiltered="4387" processed="4369" dbindex="154410">

Epinephelus coeruleopunctatus  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 76 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a East London (Sud-frica), Tonga i Fidji.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bloch, M. E. 1790. Naturgeschichte der auslndischen Fische. Berlin. Naturgeschichte der Auslndischen Fische. v. 4: i-xii + 1-128, Pls. 217-252.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400042" title="Saint-Andr-de-Valborgne" nonfiltered="4388" processed="4370" dbindex="154411">


Saint-Andr-de-Valborgne s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400043" title="Epinephelus ongus" nonfiltered="4389" processed="4371" dbindex="154412">

 Epinephelus ongus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes Ryukyu, les Illes Marshall, Fidji, Nova Calednia i el nord d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bloch, M. E. 1790. Naturgeschichte der auslndischen Fische. Berlin. Naturgeschichte der Auslndischen Fische. v. 4: i-xii + 1-128, Pls. 217-252.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400044" title="Balena franca" nonfiltered="4390" processed="4372" dbindex="154413">

Les balenes franques (Eubalaena) sn un gnere de balenes que cont tres espcies. Tenen una estreta relaci gentica amb la balena de Grenlndia, ms gran i que viu a l'rtic, i que actualment s classificada dins el seu propi gnere, Balaena. Al llarg dels ltims dos segles la taxonomia d'aquestes espcies ha estat en flux constant, i les balenes franques sovint han estat considerades com pertanyents al mateix gnere que la balena de Grenlndia (Balaena). Degut a la semblana gentica, les quatre espcies estan agrupades a la famlia taxonimica dels balnids, i a vegades tots els membres d'aquesta famlia tamb reben el nom de balenes franques. La balena franca pigmea (Capera marginata), una balena molt ms petita de l'hemisferi sud, tamb estava inclosa a la famlia dels balnids, per recentment s'ha descobert que s prou diferent com per justificar una famlia prpia, la dels neobalnids.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400047" title="Peyrolles (Gard)" nonfiltered="4391" processed="4373" dbindex="154414">


Peyrolles s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400048" title="Llanterna" nonfiltered="4392" processed="4374" dbindex="154415">

Una llanterna s un aparell porttil d'illuminaci alimentat mitjanant piles o bateries elctriques. Sol estar composta d'una carcassa que alberga les piles i la bombeta.

Alguns models incorporen diversos tipus d'illuminaci en la mateixa llanterna: una llum fluorescent, una intermitent per a senyalitzaci i un dispositiu ptic per a obtenir un feix llumins dirigible.

L'avantatge que t l's de llums fluorescents s que el seu rendiment s major, i per tant, produeixen ms illuminaci amb un baix consum d'energia, afavorint el menor desgast de piles o bateries. No obstant aix, aquesta s una llum molt difuminada que no serveix per a enllumenar objectius concrets, i s ms adequada per a illuminar una estada, com una menuda habitaci o l'interior d'una tenda de campanya.


Altra nova tecnologia que pot allargar la durada de les bateries o piles, consisteix a substituir la bombeta per diversos dodes LED d'alta potncia. AL ser el consum d'un LED considerablement redut, les bateries tenen una major durabilitat. Els dodes LED ofereixen una llum ms blanca que les de les bombetes, per tamb es poden obtenir en diferents colors.
A ms de la seua funci principal que s la d'illuminar, les llanternes es poden usar per a fer senyals o indicar una localitzaci.


Recentment han eixit al mercat unes llanternes amb una dinamo en lloc de les piles o les bateries elctriques i dotades de dodes LED, el que les fa molt robustes. El funcionament de la dinamo s'aconsegueix, b movent la llanterna de dalt a baix o accionant una manovella. Si s'acciona el dispositiu durant uns 30 segons la crrega obtinguda pot permetre 5 minuts de llum. Hi ha diversos sistemes, el ms conegut s el d'una palanca a la qual es dna voltes. Per hi ha altres mtodes ms cmodes, per als quals no cal utilitzar ambdues mans. Com la llanterna que s'agita, i altra que posseeix una menuda palanca que s'acciona amb la mateixa m que subjecta la llanterna, aconseguint aix la recarrega de la dinamo. Tamb existeix un sistema que funciona estirant d'una corda, per el mateix ha quedat en dess degut al fet que no s tan prctic com els anteriorment explicitats. 

No obstant aix, aquestes llanternes, igual que les dotades de llums fluorescents, tenen un desavantatge, i s que enllumenen molt poc des de lluny pel que solament serveixen per a illuminar objectius propers. 

Altres dissenys.
Existeixen altres models de llanterna, com la llanterna frontal que portada al cap ens allibera les mans per a altres menesters. Les llanternes frontals han augmentat la lluminositat durant dcades damunt dels cascs] en la mineria, i tamb estan disponibles en el mercat per al gran pblic amb estructures de corretges o gomes que les subjecten al cap.

 Veure tamb . 
 Llum ;
 Carburer;

 Enllaos externs . 
La illuminaci;

 
 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400049" title="Les Plantiers" nonfiltered="4393" processed="4375" dbindex="154416">


Les Plantiers s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400050" title="Altorf" nonfiltered="4394" processed="4376" dbindex="154417">

Altorf (en alsaci ldorf) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.100 habitants.

 Demografia .


 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400051" title="Antonio Gala" nonfiltered="4395" processed="4377" dbindex="154418">

Antonio Gala Velasco (Brazatortas, Ciudad Real, 2 d octubre de 1932) s un escriptor espanyol.

 Biografia .

Nascut en Brazatortas (Ciudad Real), el 2 d octubre de 1932, per cordovs d adopci.

Lector preco de Rainer Maria Rilke, Garcilaso, Sant Joan de la Cruz i altres autors, va estudiar des de la primerenca edat de 15 anys la carrera de Dret en la Universitat de Sevilla i, com a alumne lliure, les de Filosofia i Lletres i Cincies Poltiques i Econmiques en la Universitat de Madrid, obtenint llicenciatures en totes elles.

A l acabar els seus estudis universitaris, va iniciar la preparaci d oposicions al Cos d Advocats de l Estat, abandonant-ho en un gest que ell recorda com de rebellia davant de les pressions de son pare, per a ingressar desprs en els Cartoixans. Per la rgida disciplina monstica no estava feta per a ell, i, com a compte en la seua autobiografia, Ara parlar de mi (2000), va ser expulsat de l orde.

Es va mudar llavors a Portugal, on va portar una vida bohmia. En 1959 va comenar a impartir classes de Filosofia i Histria de l'Art i va rebre un accssit del Premi Adonis de poesia per la seua obra Enemic ntim, comenant una reeixida carrera teatral i periodstica, que li va possibilitar des de 1963 viure noms de l escriptura.

A mitjan 1962 es marxa a Itlia, installant-se a Florncia, on roman quasi un any. En aquest temps publica en els Quaderns Hispanoamericans poemes del seu llibre La Deshora
A principis de la dcada dels setanta, una greu malaltia ho va portar portar a la vora de la mort i durant la convalescncia va comenar a utilitzar el seu complement ms caracterstic: el bast, del que ha reunit ja una variada i interessant collecci.

Es van fer clebres els seus articles de premsa publicats en el suplement dominical d El Pas: "Xarrades amb Troylo", "Als hereus", "A qui amb mi va" etctera; tots estos articles han sigut desprs recopilats en llibres.

Convertit ja en un personatge altament popular de la literatura espanyola, va comenar a escriure novelles en els anys noranta, iniciant-se amb El manuscrit carmes, que va ser presentada, i va guanyar, el molt comercial Premi Planeta

Actualment la seua collaboraci en premsa es redux a articles d opini breus, publicats amb el nom de troneres en el peridic El Mundo. El ritme de creaci i publicaci d altres obres seues ha descendit recentment, i en diverses ocasions ha donat a entendre que El pedestal de les esttues pot ser la seua ltima novella.

En la seua labor destaca tamb la faceta de mecenes: va crear la Fundaci Antonio Gala per a Creadors Joves, dedicada a recolzar i becar la labor d artistes joves.

 Vida pblica .

Des de la Transici Espanyola (aproximadament entre 1976 i principis dels anys 1980) ha defs pblicament postures d esquerra no emmarcades en el si de cap partit poltic. Es compte que, en eixa poca, arran de patir amenaces de mort per part d un grup d extrema dreta es va ocultar en l edifici d un museu de Mrcia.

En 1981 va ser anomenat President de l Associaci d Amistat hispanorab, crrec que va exercir durant els primers anys d existncia d esta.

Va ser president de la plataforma cvica que propugnava el  no  a l ingrs d Espanya en l OTAN, el referndum d adhesi del qual es va celebrar en 1985.

En 2007 s ha fet pblica la seua participaci en negocis immobiliaris que, segons algunes organitzacions com a Ecologistes en Acci, podrien resultar especialment danyosos per al medi ambient, en les localitats andaluses de Loja (Granada) i Alhaurn el Gran. s el seu soci en estos negocis el milionari Teodulfo Lagunero, que tamb collabora amb Gala en la gesti de la seua fundaci.

Premis i galardons.

 Accssit del Premio Adonis de poesia per Enemigo ntimo (1959);

 Premi Las Albinas, pel seu relat Solsticio de Verano (1963);

 Premi Nacional de Teatre Caldern de la Barca per la comdia Los Verdes Campos del Edn (1963);

 Premi Ciutat de Barcelona de teatre per Los Verdes Campos del Edn (1965);

 Premio Mayte de teatre per Los buenos das perdidos (1973);

 Premi Csar Gonzlez Ruano de periodisme per Los ojos de Troylo (1975);

 Medalla de Castella-La Manxa.

 Doctor Honoris Causa per la Universitat de Crdova (1982);

 Llibre d'Or dels Llibreters Espanyols (1984);

 Fill Predilecte d'Andalucia al 1985;

 Premio Andalucia de les Lletres (1989);

 Premio Len Felipe als valors cvics (1989) ;

 Premi Planeta de novella per El manuscrito carmes en 1990.

 Premi 2005 de la Fundaci Ibn al-Jatib d'Estudis i Cooperaci Cultural (depenent del Ajuntament de Loja, Granada) ;

Obres.

Teatre. 
 
Los verdes campos del Edn, 1963 ;
El caracol en el espejo, 1964 ;
El sol en el hormiguero, 1966 ;
Noviembre y un poco de hierba, 1967 ;
Spanish strip-tease, 1970 ;
Cantar del Santiago para todos, 1971 ;
Los buenos das perdidos, 1972 ;
Suerte, campen!, 1973  ;
Anillos para una dama, 1973 ;
Las ctaras colgadas de los rboles, 1974 ;
Por qu corres Ulises?, 1975 ;
Petra regalada, 1980 ;
La vieja seorita del paraso, 1980 ;
El cementerio de los pjaros, 1982 ;
Triloga de la libertad, 1983 ;
Samarkanda, 1985 ;
El hotelito, 1985 ;
Sneca o el beneficio de la duda, 1987 ;
Carmen, Carmen, 1988 ;
Libreto de la pera Cristbal Coln, estrenada en 1989 ;
La truhana, 1992 ;
Los bellos durmientes, 1994 ;
Caf cantante, 1997 ;
Las manzanas del viernes, 2000  ;

Lrica.

Enemigo ntimo, 1959 ;
11 sonetos de La Zubia, 1981 ;
27 sonetos de La Zubia, 1987 ;
Poemas cordobeses, 1994 ;
Testamento andaluz, 1994 ;
Poemas de amor, 1997;
El poema de Tobas desangelado,2005;

Articles.

Charlas con Troylo, 1981 ;
En propia mano, 1985 ;
Cuadernos de la Dama de Otoo, 1985 ;
Dedicado a Tobas, 1988 ;
La soledad sonora, 1989;
Proas y troneras, 1993 ;
A quien conmigo va, 1994 ;
Carta a los herederos, 1995 ;
Troneras, 1996 ;
La casa sosegada, 1998;

Narrativa.
El manuscrito carmes, 1990 ;
La pasin turca, 1993 ;
Siete cuentos, 1993 ;
Ms all del jardn, 1995 ;
La regla de tres, 1996 ;
Las afueras de Dios, 1999 ;
El imposible olvido, 2001 ;
Los invitados al jardn, 2002 (32 relatos cortos);
El dueo de la herida, 2003;
El pedestal de las estatuas, 2007;
Los papeles de agua, 2008;

Altres llibres.
El guila bicfala, 1993 ;
Crdoba de Gala, 1993 ;
Granada de los nazares, 1994 ;
Andaluz, 1994 ;
El corazn tardo, 1998 ;
Ahora hablar de m, 2000 (autobiografa);

Curiositats.

"Muri vivo" s l epitafi que va escriure per a si mateix amb 15 anys;
Des de el nom Mara dels Dolores, tots els seus germans es criden igual;

Enllaos externs.

Pgina oficial d Antonio Gala;
Portal II consagrado a Antonio Gala;
Antologa potica I;
Fundacin Antonio Gala para Creadores Jvenes;
Poemas de Antonio Gala;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400052" title="Epinephelus awoara" nonfiltered="4396" processed="4378" dbindex="154419">

Epinephelus awoara  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Corea, Jap, Taiwan, Xina, Vietnam i illes del Mar de la Xina Meridional.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400053" title="Saumane (Gard)" nonfiltered="4397" processed="4379" dbindex="154420">


Saumane s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400056" title="Teatre Goya" nonfiltered="4398" processed="4380" dbindex="154421">
El Teatre Goya s una sala de la ciutat de Barcelona, ubicada a la seu del Centre Aragons de Barcelona, al carrer de Joaquim Costa, 68. Funciona des de 1916.

Fundat el 1914, el Teatre Goya no comena la seva activitat teatral fins el 1916, com a sala d'actes i espectacles del Centre Aragons de Barcelona. Obr el 15 de setembre de 1916 amb La dicha ajena d'Antoni Torner. Ha acollit primeres figures de l escena, com Margarita Xirgu, la companyia de la qual hi va actuar sovint. El 1921 s'hi va estrenar Dama Isaura (desprs coneguda com La dama de l'amor ferstec) de Joan Puig i Ferreter, i el 1927 s'hi va fer l'estrena absoluta de Mariana Pineda de Federico Garca Lorca. En es primers anys, era molt freqentat per companyies de Madrid, que hi representaven les novetats.  Tamb hi va actuar Carlos Gardel.

Des dels primers anys, va alternar el teatre amb projeccions cinematogrfiques. Des del 7 d'octubre de 1932 va esdevenir exclusivament sala de cinema, amb el nom de Cine Goya. El 1939 van comenar-hi obres de reforma i no va tornar a obrir, com a cinema, el 1947.

El juny de 1986 va tancar com a cinema (l'ltima pellcula va ser Jaws) i l'octubre va recuperar l'activitat teatral. Des de llavors, pel Goya han passat grans xits de la cartellera barcelonina com els protagonitzats per Paco Moran, les germanes Gutirrez Caba, Nria Espert, Maria Jess Valds, ngels Gonyalons, Pepe Rubianes, etc.

El 2004 va tancar i va estar a punt de desaparixer. El Grup Focus va arrendar-lo i va obrir-lo de nou el 2008, sota la direcci artstica de Josep Maria Pou. La lnia de programaci ser prioritriament de grans autors del segle XX i obres contempornies, bsicament en catal. 

Edifici.

L'edifici, seu del Centre Aragons de Barcelona, va ser projectat per Miguel ngel Navarro Prez. Comenat el 1914, les faanes de ma vist i decoracions cermiques, tenen un estil inspirat en el mudjar aragons del Renaixement. 

La sala tenia cabuda per a 1.500 butaques el 1916, amb platea, llotges a la platea i dos pisos en ferradura. El 1986 va ser reformat, reduint-ne la capacitat a 716 seients. Desprs de la reforma de 2008, t cabuda per a 520 espectadors, en una graderia inclinada i llotges laterales.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400057" title="Epinephelus flavolimbatus" nonfiltered="4399" processed="4381" dbindex="154422">

 Epinephelus flavolimbatus s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 115 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400058" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="4400" processed="4382" dbindex="154423">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (Repblica Federal d'Alemanya) es disputaren 38 proves atltiques, 24 en categoria masculina i 14 en categoria femenina. Les proves es realitzaren a l'Estadi Olmpic de Munic entre els dies 31 d'agost i 10 de setembre de 1972.

Participaren un total de 1.330 atletes, entre ells 961 homes i 369 dones, de 104 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.

RM: rcord mundial;
RO: rcord olmpic;

Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Atletisme 1972;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400061" title="Avolsheim" nonfiltered="4401" processed="4383" dbindex="154424">

Avolsheim (en alsaci velse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 657 habitants. Limita amb els municipis de Wolxheim, Soultz-les-Bains, Dachstein i Ergersheim-sur-Bruche. 

 Demografia .

 Administraci .



 Galeria d'imatges .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400062" title="Epinephelus timorensis" nonfiltered="4402" processed="4384" dbindex="154425">

Epinephelus timorensis  s una espcie de peix de la famlia dels serrnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 26,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'est de l'ndic (Austrlia Occidental) i al Pacfic oriental central (Samoa Nord-americana i les Illes Fnix).
 Referncies .

Bibliografia.
 Heemstra , P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Nm. 125, 125:I-viii, 1-382.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400066" title="7 TV Segri" nonfiltered="4403" processed="4385" dbindex="154426">
7 TV Segri s un canal de televisi pblic de la comarca del Segri i est gestionat pel Consorci de la Televisi Pblica del Segri. Est previst que el canal comenci les seves emissions a finals del 2009. 

Freqncies.
Freqncia digital
 Canal 50 UHF: Segri;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400071" title="Carburer" nonfiltered="4404" processed="4386" dbindex="154427">
Un carburer s un dispositiu d'illuminaci mitjanant una flama produda per una reacci qumica exotrmica entre el carbur de calci i l'aigua. Primerament va ser emprat per en la mineria i ara t un s molt difs tamb en altres activitats com l'espeleologia. Amb menys d'un quilo d'aigua i carbur de calci pot obtenir-se illuminaci per a ms de 24 hores.

 Referncies .
La illuminaci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400072" title="Waldi" nonfiltered="4405" processed="4387" dbindex="154428">
Waldi va ser la mascota dels Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (Repblica Federal Alemanya, avui en dia Alemanya). Fou creada pel dissenyador Otl Aicher, bassant-se en la raa teckel, caracterstica de l'Estat de Baviera. 

Va ser la primera mascota d'uns Jocs Olmpics d'estiu i es caracteritzava per la seva gamma cromtica, tenint el cap i la cua de color blau clar i el cos format per franges grogues i verdes. La mascota va tenir una gran acollida i es va reproduir en nombrosos objectes, aix va provocar que des de llavors cada olimpada hagi contat amb la seva mascota. 

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Waldi;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400077" title="Lipopolisacrid" nonfiltered="4406" processed="4388" dbindex="154429">

Els lipopolisacrids (LPS) sn biomolcules grans que consten d'un lpid i un polisacrid units covalentment; es troben a la membrana exterior de bacteris gramnegatius, fan d'endotoxines i provoquen respostes immunitries dures en animals. Sn el component majoritari de la paret cellular de molts bacteris. 

 Funcions .
LPS s un component essencial de la membrana exterior de bacteris gramnegatius, contribuint en gran manera a la integritat estructural dels bacteris, i protegint la membrana de certs tipus d'atac qumic. LPS tamb augmenta la crrega negativa de la membrana cellular i ajuda a estabilitzar l'estructura de membranes global. Sn d'importncia crucial en les cllules bacterianes gramnegatives; ja que mutacions i delecions en els gens implicats en la seva sntesi i regulaci provoquen la seva inviabilitat. LPS s una endotoxina i provoca una forta resposta dels sistemes immunitaris animals normals. Serveix de l'endotoxina prototpica perqu lliga el complex de receptors de CD14/TLR4/MD2, que promou l'ocultament de citocines proinflamatries en molts tipus de cllules, per especialment en macrfags. Un "Desafiament de LPS" en la immunologia s exposar del subjecte a un LPS que pot servir com a toxina.

LPS s addicionalment un pirogen exogen (compost que provoca febre).

Amb el lipopolisacrid que sn d'importncia crucial a en cllules gramnegatives, s per aix un principal objectiu per a substncies antimicrobianes futures.

  Composici .

Comprn tres parts:
 Lpid A.
 Nucli oligosacrid o core (oligosacrid bsic en el gnere Neisseria).
 Antigen O o polisacrid O (cadenes exteriorss).

 Lpid A.
El lpid A cont cids grassos inusuals (p.ex. cid hidroxi-mirstic) i s incrustat a la membrana exterior mentre la resta del LPS projecta de la superfcie. El lpid A s un disacrid amb cues d'cid gras mltiples que s'integren per lipoflia a la membrana. Aquesta s la clau en la toxicitat. Quan les cllules bacterianes sn lisades prop del sistema immunitari en ptim funcionament, fragments de membrana que contenen el lpid A s'alliberen a la circulaci, provocant febre, diarrea que en alguns casos pot acabar conduint a una commoci endotxica fatal tamb anomenat xoc sptic, com ocorre sovint en el clera.

 Nucli oligosacrid .
El nucli o core  d'oligosacrid cont sucres inusuals (p. ex. KDO, cetodesoxioctonat i heptosa). El nucli d'oligosacrid bsic s adjunt al lpid A, que s tamb en part responsable de la toxicitat de bacteris gramnegatius.

 Antigen O.
La cadena lateral o terminal del LPS s l'antigen O dels bacteris. La cadena lateral O o antigen O s tamb una cadena feta de polisacrids que s'estn a partir del nucli oligosacrid. La composici qumica de la cadena O varia molt entre les soques bacterianes gramnegatives. La presncia o absncia de cadenes O determinen si el LPS es considera aspre (rough) o llis (smooth). La plena llargada que les cadenes O deixaria llis el LPS mentre l'absncia o reducci d'O-chains faria l'esbs de LPS.  Bacteria amb LPS aspre normalment tenen ms membranes cellulars penetrables a antibitics hidrofbics ja que un esbs LPS s ms hidrofbic. 

Les cadenes de costat O sn fcilment reconegudes pels anticossos de l'amfitri, tanmateix, la natura de la cadena pot ser fcilment modificada per bacteris gramnegatius per evitar la seva descoberta. L'estructura del nucli i l'O-antigen est determinada sovint per anlisi de metilaci o NMR-espectroscopia.

 Modificacions de LPS .
La fabricaci de LPS es pot modificar per presentar una estructura de sucres especfica. Aquests poden ser reconeguts per un altre LPS (que permet inhibir toxines de LPS) o per glicosiltransferases que usen aquesta estructura de sucres per a afegir sucres ms especfics. Recentment s'ha demostrat que un enzim especfic de l'intest (fosfatasa alcalina) pot desintoxicar els LPS traient els dos grups fosfat trobats en carbohidrats de LPS . Aix pot funcionar com a mecanisme adaptable per ajudar l'hoste (biologia) a gestionar efectes potencialment txics causats per bacteris gramnegatius normalment trobats a l'intest prim.

Variabilitat i efecte a especificitat.

Els antigens O (carbohidrats exteriors) sn la porci ms variable de la molcula dels LPS, transmetent l'especificitat antignica, en comparaci el lpid A s ms conservat en part. Tanmateix, la composici del lpid A tamb pot variar (p. ex., en el nombre i natura de cadenes d'acil fins i tot dintre o entre gneres). Algunes d'aquestes variacions poden transmetre propietats antagniques a aquests LPS. Per exemple el lpid de Rhodobacter sphaeroides difosforil A (RsDPLA) s un antagonista potent dels LPS en cllules humanes, per s un agonista en hmster i cllules equines.

S'ha especulat que aquest lpid A cnic (p. ex. des dE. coli) sn lpids ms agonstic, menys cnic que els A com aquells de Porphyromonas gingivalis poden activar un senyal diferent (TLR2 en comptes de TLR4), i lpid completament cilndric que a A els agrada all de Rhodobacter sphaeroides s contrari a TLRs.

Els grups de gens que codifiquen per a la sntesi de LPS sn altament variables entre soques diferents, subespcies i espcies de patgens bacterians en plantes i animals.

 Resposta immunitria .
La funci de LPS ha estat sota investigaci experimental durant uns quants anys a causa del seu paper activant molts factors de transcripci. LPS tamb produeix molts tipus de mediadors implicats en la commoci sptica.

 Referncies .


Articles relacionats.
 Endotoxina;
 Mucopolisacrid;

Enllaos externs.
 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400078" title="Quintino Sella" nonfiltered="4407" processed="4389" dbindex="154430">
Quintino Sella (Mosso, Biella, 7 de juliol de 1827 - Biella, Piemont, 14 de mar de 1884) fou un cientfic, economista, poltic i estadista itali.
 Biografia .
Fou Ministre de Finances durant els Governs d'Urbano Rattazzi, d'Alfonso La Marmora i de Giovanni Lanza; el 23 d'octubre de 1863 va fundr el C.A.I. (Club Alp Itali). Tamb fou president de l'acadmia cientfica Accademia Nazionale dei Lincei.

Desprs d'haver-se llicenciat en enginyeria hidrulica i s'haver enrat en el Cos Regi de la mineria, es va especialitzar a Para, contrunt la base de la seva carrera acadmica, centrada sobretot en l'estudi de la cristallografia.

A Tor, Sella va ensenyar geometria a l' Instituto Tecnico, que va esdevenir posteriorment l' Scuola di Applicazione pre Ingegneri. Entre el 1854 i el 1861 va concentrar les seves energies en l'estudi de la cristallografia, tant terica com morfolgica. Quintino Sella, feu una sistematitzaci dels objectes mitjanant la projecci isomtrica a la seva obra: Sui principi geometrici del disegno e specialmente dell'axonometria (Tor, 1956).

Mentre intentava l'ordenaci dels minerals que hi havia a un cova Sardenya, invent una tcnica electromagntica per separar el mineral del coure de la magnetita.

Al1860 va dimitir de la seva ctedra de mineralogia per motius poltics, per llitar pel nou estat itali. Sobretot ho feu en el rol de ministre de finances i al 1870 lluit perqu Roma esdevingus la capital del nou regne. 

Va esdevenir el Ministre de Finances. Com a tal, va privatitzar moltes propietats pbliques i de l'esglsia, i tamb va imposar nous impostos, cosa que el van fer impopular. 


Apassionat de l' alpinisme, durant el temps de la seva experincia poltica, va fundar el Club Alp Itali per rellanar i ampliar el coneixement cultural alp itali. Fou el cap de la pirmera expedici italiana que va pujar al Monviso (quota 3841 m.). El Club alp li va dedicar alguns refugis alpins, entre els quals hi ha el Refugi Quintino Sella , sobre el Monviso i el Refugi Quintino Sella a Felik, als Alps Valaisans
 Bibliografia .
 Pier Luigi Bassignana: Quintino Sella - Tecnico, politico, sportivo, ed Capricorno, 2002 - ISBN 8877070;
 Diego Maestri: Storia dei metodi di rappresentazione architettonica, Roma, 2006.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400079" title="Aparellament" nonfiltered="4408" processed="4390" dbindex="154431">

Gentica: Un dels processos que formen part de la reacci de polimeritzaci en cadena. Vegeu aparellament (gentica).
Zoologia: La uni sexual de dos animals amb finalitats reproductives. Vegeu coit.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400081" title="Aparellament (gentica)" nonfiltered="4409" processed="4391" dbindex="154432">
En gentica, l'aparellament s quan l'ADN o l'ARN s'uneix en parells per mitj d'enllaos d'hidrogen a una seqncia complementria, formant un polinucletid bicatenari (vegeu hibriditzaci dels cids nucleics). El terme es fa servir sovint per a descriure la uni d'una sonda d'ADN o un encebador a una cadena d'ADN durant una reacci en cadena de la polimerasa (PCR). El terme tamb es fa servir per a descriure la reformaci (renaturalitzaci) de cadenes complementries que han estat separades per la calor (trmicament desnaturalitzades).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400083" title="Kazon" nonfiltered="4410" processed="4392" dbindex="154433">
A l'univers de Star Trek, els Kazon sn una raa del Quadrant Delta. Els Kazon sn tecnolgicament inferiors a la Federaci Unida de Planetes. La USS Voyager fa el primer contacte amb la Federaci de durant el seu viatge de tornada del quadrant Delta a la Terra.

Fsicament, la Kazon sn espcies humanoides que tenen almenys dues variants racials, la raa ms com amb la pell de color de coure i una raa en minoria amb la pell marr. El front de tots els Kazon s caracterstica distintiva i les seves crestes de color negre o marr. El cabell creix en grans trossos en lloc de pls fins.

Els Kazon van ser esclavitzat pels ms avanats Trabes fins que els Kazon es van unir tots i els van enderrocar, van robar les seves naus, la seva tecnologia i el seu territori. Desprs d'unir-se a enderrocar els Trabes, es divideixen en diferents sectes i des d'aleshores han estat en constant conflicte l'una amb l'altra. Cada secci del governant pren el ttol de Primera Maje.

La societat dels Kazon de vegades s'anomena "Kazon collectiva", encara que aix poques vegades passa en la prctica, ja que la majoria de les sectes estan constantment lluitant entre s. Les principals seccions sn:
 Halik;
 Ogla;
 Oglamar;
 Relora;
 Nistrim;
 Mostral;
 Hobii;
 Pomme;
 Sari;

Els dos ms poderosos sn les sectes Ogla i Relora, que tenen la majoria de la m d'obra i els naus Kazons. Els Nistrim una vegada van ser poderosos i una secta influent, per el seu poder va disminuir en el 2372, que tenien menys de sis naus Raiders. La Voyager mai va trobar la secta Sari.

Els Kazon surten una gran part de la srie Star Trek: Voyager durant les dues primeres temporades. Al final de la segona temporada, la Voyager s capturada breument pels Kazon-Nistrim. Tanmateix, Tom Paris i un nombre de naus talaxianes recuperen la Voyager. Els Kazon van haver d'abandonar la Voyager i ja no van tenir ms trobades amb ells. Al comenament de la quarta temporada, Kes envia la Voyager a ms de 9500 anys llum cap al quadrant Alfa, portant-la molt lluny de l'espai Kazon.

Neelix un cop esmenta l'existncia dels Kazon a Set de Nou. Ella recorda que els Borg, un cop es van trobar amb una colnia Kazon, per van decidir que no val la pena el temps o dificultat per assimilar la colnia, ja que aix en detriment de l'objectiu d'assolir la perfecci. Els Borg es referint-se als Kazon com espcie 329.

La seva gamma de les naus cuirassades enormes (ms gran que les del Domini, Jem'Hadars o naus romulanes) a les petites llanadores. La tecnologia Kazon i les naus espacials s'han pres dels Trabes. Encara que aquesta tecnologia s primitiva en comparaci amb la possessi de la Voyager, el gran nombre de naus i el nombre d'armes (i, per descomptat, el poder de foc) de les naus ms grans que siguin una amenaa greu a una petita solitria nau de la Federaci.

Els Kazon no posseeixen replicador o transportador, com es mostra en les dues parts de l'episodi "Bsics". Sense un transportador, els Kazons van aparixer a la Voyager per sorpresa per una nau d'embarcament a travs dels molls de crrega.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400084" title="Rebelli" nonfiltered="4411" processed="4393" dbindex="154434">

Rebelli s el rebuig de l'obedincia. Pot aix ser vista com incloent una gamma de comportaments que van de la desobedincia civil i resistncia no violenta massiva, a temptatives violents i organitzats de destruir una autoritat establerta com el govern. Els que participen en rebellions es coneixen com rebels.

Rebellions histrics.
Durant la histria, molts grups diferents que s'oposaven als seus governs s'han anomenat rebels. Als Estats Units, el terme va ser utilitzat per al Continentals pels britnics en la Guerra revolucionria, i els Confederats per l'Uni en la Guerra civil dels Estats Units. Tamb inclou membres de forces paramilitars que s'aixequen en armes contra un govern establert.

Moltes rebellions desarmadas no han estat contra l'autoritat en general, per busquen establir un nou govern en el seu lloc. Per exemple, la rebelli dels bxers procurava implementar un govern ms fort a la Xina a lloc del govern dbil i dividit del temps. Ms que abolir la monarquia completament, l Aixecaments jacobins (anomenat Rebellions jacobins pel govern) intentaven restaurar els reis Stuart deposats als trons d'Anglaterra i Esccia.

Tipus de rebelli.

Una rebelli violenta s per vegades citada com una insurgncia, mentre que un conflicte ms gran pot fer-se una guerra civil. Hi ha un cert nombre de termes que poden ser qualificats en l'mbit de la rebelli, i s'estenen d'aquells amb connotacions positives a aquells amb connotacions pejoratives. Els exemples inclouen:

 Resistncia no violenta o desobedincia civil, que no inclou violncia o fora paramilitar;
 Moviment de resistncia, que s fet per lluitadors de la llibertat, sovint en contra d'una potncia estrangera invasora;
 Revoluci, que s feta per radicals, generalment amb la intenci d'enderrocar el govern actual;
 Revolta, que s feta per militants;
 Rebelli, un terme que s'utilitza a vegades per a rebellions ms localitzades, en comptes d un aixecament generalitzat;
 Mot, que s fet per militars o forces de seguretat contra els seus comandants;
 Subversi, quin sn temptatives encobertes de sabotar un govern, fet per espies o altres subversives;
 Terrorisme, que s fet per diferents tipus d'extremistes poltics o religiosos;

Referncies.


Vegeu tamb.
 Josep de Trinxeria;

Enllaos externs.
 Factoria de la Rebelli (Independncia per Catalunya);
 Chiapas i la rebelli zapatista (per Gemma Gir);
 The War of the Rebellion: a Compilation of the Official Records of the Union and Confederate Armies ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400094" title="Conatus" nonfiltered="4412" processed="4394" dbindex="154435">
El conatus s la fora vital o l'esfor de persistncia dels ssers, s a dir, la tendncia a perdurar i mantenir-se, ja es tracti d'espcies vives (que tendeixen a nodrir-se i reproduir-se), de matria o energia (com illustra el principi de conservaci). Aquest concepte filosfic va nixer amb els estoics i va centrar part de les especulacions medievals i modernes sobre la vida.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400096" title="Estadi Serrahima" nonfiltered="4413" processed="4395" dbindex="154436">
L'estadi Serrahima s un petit estadi polivalent, especialitzat en l'atletisme i dedicat a l'esportista catal Joan Serrahima. Est situat a la muntanya de Montjuc a Barcelona, i molt aprop del barri del Polvor. On avui dia hi ha l'estadi, antigament s'hi trobava la cantera de Safont, on s'extreia roques per a la construcci d'edificis de Barcelona. 
L'estadi va ser inaugurat al 1969 i remodelat al 1983. La seva inauguraci es va aplaar, ja que la tribuna es va enfonsar provocant la mort de dos obrers.

Actualmet l'estadi s gestionat per la Federaci Catalana d'Atletisme, tamb s utilitzat per la secci d'atletisme del Futbol Club Barcelona i per diverses escoles.

 Espais esportius i instalacions .

 Pista d'atletisme de 8 carrils (400m);
 Zona de llanament;
 Camp de gespa polivalent (futbol o rugbi) ;
 Zona de salt;
 Serveis mdics;
 quiosc-bar;


 Com arribar-hi .
 Bus durn TMB .

 Lnia 50;
 Lnia 13;
 Lnia 125;

 Direcci .

 Carrer Polvor 5. 08038;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400098" title="Estaci de Granollers-Canovelles" nonfiltered="4414" processed="4396" dbindex="154437">

 

 



Granollers-Canovelles s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe de Barcelona situada a l'oest del terme municipal de Granollers molt propera al terme municipal i al casc urb de Canovelles. L'estaci est ubicada a la lnia Barcelona-La Tor de Querol.

Part dels trens procedents de l'Hospitalet de Llobregat finalitzen aqu el seu recorregut i hi tornen a sortir. D'altra banda una part dels trens de rodalies actuen com a regionals cadenciats amb destinaci Ripoll, Ribes de Freser o La Tor de Querol.


1 En aquesta estaci paren els regionals cadenciats direcci Ripoll / Ribes de Freser / Puigcerd / La Tor de Querol.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400101" title="Dachstein" nonfiltered="4415" processed="4397" dbindex="154438">

Dachstein (en alsaci Dchstaan) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2008 tenia 1.503 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400106" title="Dinsheim-sur-Bruche" nonfiltered="4416" processed="4398" dbindex="154439">

Dinsheim-sur-Bruche (en alsaci Dnse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.340 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400109" title="Cima da Conegliano" nonfiltered="4417" processed="4399" dbindex="154440">



Giovanni Battista Cima (Conegliano, Fril, 1459/1460 -  Conegliano, 1517/1518) fou un pintor itali, ms conegut per Cima da Conegliano, no se sap qui fou el seu mestre, per la seva llarga residncia a Conegliano i les influncies artstiques que es noten en llurs obres abans d'establir-se a Vencia (quan ja contava 30 anys) han inclinat varis bigrafs (Paoletti, Burckhardt, Lionello Venturi) a suposar que treball a Vicenza, a l'estudi de Bartolomeus Montagna, pintor que s'havia assimilat per complet a l'estil d'Alvise Vivarini.

A aquest i a Gianni Bellini se'ls ha d'atribuir el parentesc artstic de Cima da Conegliano, aix anomenat des del segle XVII per haver pintat moltes vegades en els fons de les seves composicions el cim de la serra de Conegliano.

L'obra ms antiga datada (1489) es conserva al Museu de Vicenza i representa la Verge en un tron, entre els ngels; en ves de la volta tancada, pintada per Vivarini, corona la composici una arcuaci amb varis espais pels que hi floreixen fermes fulles de vmet. 

El 1492 s'establ a Vencia , i si b la seva personalitat artstica era manifesta, l'estudi de les grans obres de Bellini i la tcnica de la pintura a l'oli modificaren llur estil perdent la ingenutat de ses primeres obres, per assolint una grandiositat superior a la dels pintors dels seu temps.

El 1493 acab la pintura del retaule que es conserva en la catedral de Conegliano, en la qual semblava que havia abandonat la grcia i fora del seu estil, influt per les grans obres dels venecians, per en el Sant Joan Baptista en xtasi (Madona dell Orto), envoltada dels sants Pere, Pau, Marc i Jeroni, recobra amb majors forces llurs qualitats de sobrietat i serena grandesa, afirmant-les encara millor en el Baptisme de Crist (1494), que es conserva en l'esglsia de Sant Joan in Bragora, de Vencia, obra en la que l'artista sobresurt a l'escola de la que deriva.

Cima da Conegliano gaud de gran fama, veient-se obligat a recrrer a l'ajuda de nombrosos auxiliars, entre els quals figuren com els seus millors deixebles Paolo di Sassoferrato i Boccaccio Boccaccino. Entre els imitadors, destac Antonio Maria da Carpi.

Posseeixen obres de Cima les colleccions de lord Brownlow (Ashridge), Quincy Shaw (Boston), Hertford House, Mond Taylor (Londres), Cook (Richmond) i la de lady Layard de Vencia; les esglsies d'Olera, del Carme i Sant Joan i Pau de Vencia i els museus de Brgam, Berln (quatre obres), Dresde (dues obres), El Salvador  i La Presentaci de la Verge, que s una de les millors, Dsseldorf, Frankfurt, Londres (quatre obres, i una atribuda), Mil (Pinacoteca Brera, vuit obres), Mdena, Munic, Parma (quatre obres), Pars, Vencia (sis obres a l'Acadmia i una al seminari) i, Viena.

Des de fa molts anys no ha estat venuda cap obra autntica de Cima da Conegliano; l'ltima La incredulitat de Sant Toms, va ser adquirida per la National Gallery de Londres.

Referncies.
Tom nm. 13 pag. 224 de l'enciclopdia Espasa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400110" title="Dorlisheim" nonfiltered="4418" processed="4400" dbindex="154441">

Dorlisheim (en alsaci Dorelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2008 tenia 2.297 habitants. Limita amb Altorf, Molsheim, Mutzig, Rosenwiller i Rosheim.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400112" title="Depuraci del magisteri a Espanya pel franquisme" nonfiltered="4419" processed="4401" dbindex="154442">
El procs de depuraci del magisteri espanyol realitzat pels sublevats en 1936 es va iniciar prcticament el 18 de juliol de 1936, al comenament de la Guerra Civil, per no va ser legalment establit fins a la publicaci del decret del 8 de novembre de 1936. Anteriorment a la publicaci del decret, la porga va ser portada per les autoritats acadmiques de cada districte universitari, seguint les directrius de l autoritat militar i civil de cada provncia, els que redactaven les primeres llistes de mestres sancionades, per a desprs fer-les pbliques en cada un dels B.O.P. Podem definir esta primera depuraci com una porga militar, no sols per haver sigut decidida pels estaments militars provincials, sin perqu estava subjecta a la legislaci castrense d urgncia. Posteriorment, quan es constitux el Ministeri d Educaci Nacional, la depuraci entra en una segona fase; a partir d este moment la depuraci es regula per un cos de lleis i normes establides com a desenrotllament del Decret 108, i el control de la depuraci passa de les mans militars a convertir-se en una competncia del Ministeri d Educaci, que gradualment va establint una srie d organismes estatals, creats especficament per a gestionar l enorme volum de treball administratiu que la depuraci estava creant. Entre els organismes estatals ms importants estaven les distintes Comissions Depuradores Provincials, formades per funcionaris ja depurats del ministeri franquista.
El Decret del 8 de novembre requerix especial atenci, ja que a partir del mateix, el procs de depuraci pren cos legal, i s assenten les bases i els principis de la depuraci. A travs d este decret es justifica que el magisteri durant la Repblica va estar en mans inapropiades, per la qual cosa era necessria una revisi de la instrucci pblica, per a poder extirpar les falses doctrines arrelades durant este perode. Les biblioteques pbliques i privades tamb van patir el procs de depuraci, per al qual es van constituir comissions depuradores especfiques. Especialment intensa va ser la depuraci que es va produir amb els llibres de text escolars: peridicament els distints butlletins provincials feien pblica la relaci de llibres de text autoritzats per les autoritats educatives franquistes.
La depuraci va afectar tots els mestres, des de l ensenyana pblica a la privada, incloent tamb la religiosa, des de la primria fins a la universitat, i tamb va afectar les Escoles Normals. 
 Histria .
La depuraci no sols es va practicar amb els docents en exercici, foren estos funcionaris amb plaa o interins, tamb va ser aplicada als alumnes que cursaven els seus estudis en les escoles de formaci del Magisteri, o Escoles Normals. Tot l alumnat va ser sotms a la realitzaci d un expedient depurador, incls els alumnes en prctiques, que ja havien acabat els seus estudis en les Escoles Normals.
La depuraci va ser un procs i un filtre a travs dels quals es pretenia desmantellar tot l obra educativa republicana, caracteritzada pr el lacisme. la coeducaci i la introducci de nous mtodes pedaggics 
La depuraci va tindre lloc tant en el ban nacional com el ban republic, encara que es va fer de manera semblant, ja que en ambds es tenien en compte la ideologia dels mestres, les seues actuacions poltiques i les seues actituds religioses, entre altres factors. No obstant aix, va haver-hi diferncies significatives respecte a les comissions, ja que les comissions republicanes no estaven exclusivament constitudes per funcionaris del Ministeri d Instrucci Publica ni el procs es va fer de manera tan centralitzada com en el cas de les comissions franquistes. A ms, per a estes ltimes els mestres eren els absoluts responsables de la precria situaci per la qual passava Espanya, per aix la depuraci es va centrar en este sector. La depuraci no es va dur a terme noms en la guerra sin tamb desprs de la mateixa. A causa d a, se l ha de situar cronolgicament entre 1936 i 1945. Encara que la data de finalitzaci del procs depurador hauria de considerar-se fins a 1956, any en qu encara es tramitaven les sollicituds d alguns expedients de revisi de sancions.

Durant la Repblica, es va dur a terme un conjunt de reformes que tenien com a objectiu millorar la qualitat del sistema educatiu i dignificar les tasques docents dels mestres, es va introduir la coeducaci, l ensenyana laica, es van posar en marxa projectes de modernitzaci pedaggica, es van crear les cantines i els menjadors escolars, es van dotar els centres de gran nombre de biblioteques escolars, augment notablement el nombre d escoles. 
D altra banda, la Esglsia va quedar desbancada del sistema educatiu,  ja no era considerada com un agent socialitzador: en la Constituci de 1931 es va establir que Espanya era un pas aconfessional i que l escola seria laica, amb el que es va aconseguir arrabassar l hegemonia de l Esglsia,  en el sistema educatiu, limitant-se, en conseqncia la seua capacitat d influncia social.

 Objectius de la depuraci .
Als mestres se ls considerava responsables si haguera inculcat en la societat i en les ments juvenils el virus republic. La depuraci va ser un inters per eliminar qualsevol resta d innovaci pedaggica, lacisme i coeducaci, puntals sobre els quals l Estat Republic havia establit el sistema educatiu. La depuraci va afectar a docents, alumnes, llibres de text i biblioteques escolars, encara que la intenci fonamental de les noves autoritats es va dirigir a la depuraci del personal docent pertanyent a la II Repblica. Havia de seleccionar-se molt b als encarregats de l educaci durant el rgim franquista, professors d absoluta solvncia moral, catlica i amb adhesi al nou Estat.

L objectiu final era que ning poguera exercir la docncia sense haver sigut sotms prviament a un expedient de depuraci, en el qual es tingueren en compte actuacions poltiques, actituds religioses, entre altres aspectes. La totalitat de la vida dels docents era sotmesa a intensos informes on s investiguen les seues actuacions pbliques, professionals, privades. Cap aspecte va ser deixat de costat, podem afirmar que els expedients de depuraci, actualment conservats en l Arxiu General de l Administraci sn mostra del totalitarisme i l intens control social practicat durant els primers anys de la dictadura franquista.
Tot aix es va aconseguir a travs de l establiment d unes comissions depuradores, que sn objecte d estudi per a conixer el seu funcionament, qui les constituen i quin paper tenia en el procs depurador.

 Les Comissions depuradores .
Per mitj del decret mencionat anteriorment es van crear comissions amb carcter temporal, encarregades de realitzar la depuraci en els distints sectors de tot el personal docent:
La Comissi A, referent al personal de les Universitats, 
la Comissi B, encarregada del professorat de les Escoles de Arquitectura e Enginyeria, i les Escoles de Comer 
la Comissi C, encarregada del personal dels Instituts de Segona Ensenyana, Escoles Normals de Magisteri, Escoles de Comer, Escoles d Arts i Oficis, Escoles de Treball, Inspeccions de Primera Ensenyana i tot aquell personal del Ministeri d Instrucci Pblica no incls en qualsevol de les altres Comissions Depuradores. El termini fixat per a finalitzar les seues actuacions era d un mes.
la Comissi D, encarregada de tot el personal del Magisteri, incloent mestres interins i en fase de prctiques. Es va fixar un termini temporal de tres mesos perqu l expedient depurador es donara per concls. En les seues actuacions, este termini es va estendre mpliament, arribant a aconseguir ms de tres anys en alguns casos.

La Comissi D era d mbit provincial, es constitua en cada capital de provncia, exceptuant a Madrid i Barcelona, a les que li corresponien dos comissions depuradores. Inicialment la componien cinc membres: el Director de l Institut de Segona Ensenyana, un Inspector de Primera Ensenyana, el President de l Associaci de Pares de Famlia, i dos persones de mxim arrelament i reconeguda solvncia moral i tcnica, anomenats pel Governador Civil. Encara que amb el temps, la composici d estes comissions canviaria per a donar pas a representants de la Falange i les J.O.N.S.
A ms dels membres fixos, la comissi podia comptar amb altres persones en el paper de collaboradors.
Referent a la qesti de les sancions estes queden fixades en l Orde del Ministeri d Educaci Nacional del 11 de mar de 1938, en la mateixa Orde es fixen les pautes d actuaci de les comissions de depuraci i s estblece el funcionament d un complex aparell administartivo que t com a objectiu controlar i centralitzar tot el procs depurador, per a aix aconseguir dotar-lo d un carcter mes homogeni. En el primer article   s alludix que es crega una Oficina Tecnicoadministrativa, amb el carcter de Secci, especialment encarregada de la tramitaci d expedients, incidncies i recursos a qu done lloc la depuraci del personal dependent d este Ministeri.Posteriorment per Orde ministerial del 19 de mar de 1939 es crega la Comissi Especial Dictaminadora, rgan, que t com a funci  examinar i resoldre els expedients incoats per les comissions depuradores provincials, retirant-se-li  a l oficina tcnic administrativa la competncia per a formular propostes de resoluci que des d eixe moment, resulta potestatiu de la Comissi especial dictaminadora. La Comissi especial roman en actiu fins que s dissolta el  30 de gener de 1942(b.o.e del 10 de febrer), moment en qu es considera que ja han sigut resolts tots els expedients de depuraci.(La oficina tcnic administrativa no srria dissolta fins al 9 de febrer de 1944, per mitj d una resoluci publicada en el b.o.e del 2 de maig del mateix any).
El treball que exercien les comissions podria classificar-se, de manera esquemtica de la manera segent: A tots els funcionaris pblics se ls obligava a  demanar la seua prpia depuraci, ja que inicialment, des del triomf de la rebelli van ser separats del servici fins que pogueren ser considerats aptos.Los docents sollicitaven el seu autodepuracion demanant el reingrs, en la sollicitud el mestre es veia obligat a explicitar amb que entusiasme havia rebut l alament, les seues activitats i afiliaci poltica ysindical, aspectes relatius a la seua vida privada i una demostraci de qual seria el seu grau de  vinculaci en la construcci del nou estat ,o el que s el mateix ,quantes delacions este disposat a dur a terme. A continuaci es posava en marxa el procediment d obertura d expedient depurador a instncies de les comissions depuradores provincials.

A les Comissions se li atorgava el dret de reclamar a les distintes autoritats, a ms dels centres i les persones necessries, podien demanar informes sobre la conducta professional, particular, social i actuacions poltiques de qualsevol individu objecte de depuraci. s a dir, que se ls havia atorgat el ple dret a investigar sobre les conductes, la ideologia, els pensaments i creences de qualsevol individu que els interessara.

Segons la normativa depuradora, les Comissions havien de demanar almenys quatre informes diferents: al Alcalde, Rector, Cap de la Gurdia Civil i a un pare de famlia ben considerat, que visqueren on estiguera ubicada l escola i individu objecte d investigaci. Estos informes van ser la base fonamental sobre la qual va assentar les seues bases la depuracin.Pero els membres de les comissions tamb podien sollicitar informes altres instncies:comandancias de la policia, servicis d informaci militar, servicis tcnics i administratius de les inspeccions educatives, particulares.Fue freqent l ocupaci de la delaci per a redactar crrecs dirigits contra els docentes.En algunes provncies, es deixa constncia de les crides publiques a la delaci, efectuades atraves dels distints butlletins oficials provincials del mes d agost de 1936, cridades efectuades des dels governs civils.

Plecs de crrec: En el cas que els membres de la comissi obtingueren suficients proves contra l acusat, es procedia a formular un plec de crrecs, on s arreplegaven totes les acusacions rebudes, i se ls demanava informaci sobre la pertinena o no a la maoneria, si s havien fet responsable d alts crrecs durant la Repblica 
D altra banda, als propis acusats se ls demanava informaci respecte a altres companys, la qual cosa s una manera molt cruel d augmentar el mal estat en qu es trobaven els docents, i incrementar les inquietuds i desconfiances entre el collectiu.
Una vegada rebuts els dits informes, la Comissi els estudia i formula uns crrecs que li ls comunica al mestre/a en qesti. 
Escrits de descrrec: Al mestre se li permetia realitzar un escrit de descrrec. Estos escrits eren de gran importncia ja que la resoluci dels mateixos condicionaria la seua vida i el seu futur. Com la comissi depuradora no atorgava cap credibilitat als escrits en els que tan sols es negaven les acusacions, havien d argumentar la seua defensa. Proclamaven la seua innocncia i indignaci davant de les acusacions presentades, i es feien allusions a qu les acusacions podien ser degudes a antigues picabaralles, enveges, o falsos testimonis emesos contra el mestre en qesti. Per un altre costat exaltaven les referncies nacionals i el paper del cabdill. Per va resultar molt difcil que les comissions acceptaren dites escrits, ja que per mitj dels plecs de crrec havien demanat molta informaci i sempre tenien acusacions de qu poder valdre s per a poder acusar un mestre, que tenia com a mxim deu dies per a remetre dita escrit a la Comissi Depuradora, i per a aportar dades concloents sobre la seua defensa, havent-hi tenint-ho entregar al President de la Comissi Depuradora o enviar-ho per correu certificat.Los professors, per a poder defendre s, havien d acreditar la seua bona conducta, demanant-li ajuda als vens, a representants de professions prestigioses, autoritats com el rector, Alcalde i Gurdia Civil, i tamb en l escola. El que resultava molt contradictori, ja que eren els mateixos que sovint havien ems els informes desfavorable.Una qesti important que ha cridat l atenci, s que se succeen denncies privades, en la majoria de les ocasions emeses per persones annimes, ja les que les autoritats demanaven la mxima collaboraci per a contribuir a l anomenada causa nacional. Pareix interessant esta dada, ja que confirma les sospites al pensar que el procs de la depuraci es va dur a terme diverses vegades a manera de venjana, per raons personals, altres vegades perqu la plaa vacant poguera ser ocupada per un familiar o un adepte al rgim franquista.

El que es pot deduir d este curt perode de temps, s que estava prefixat a conscincia perqu els mestre/as expedientats no tingueren la mnima possibilitat de defendre s: quan li notificaven a un mestre/a sobre el seu informe, en el cas que hagueren de presentar dades per a allegar la seua defensa, es trobava amb el que  el termini havia finalitzat i ja no tenia opci per a la defensa.
       
Si no era localitzada la persona en qesti, per mitj del Butllet de la provncia se li demanava que es presentara enfront de la comissi depuradora, i si en este cas tampoc es presentava, es procedia l expedient sense tindre en compte al professor en cuestin.Y la Comissi continuava els seus actuacienes com si haguera sigut oda

Propostes de resoluci: Una vegada completat l expedient, i formulades les respostes de resoluci del mateix, la Comissi havia d enviar-ho a la Comissi de Cultura i Ensenyana, que hauria d informar la Presidncia de la Junta Tcnica la confirmaci en el crrec, el trasllat del  mestre o mestra en qesti o la separaci definitiva del crrec. Tamb podia establir la separaci d ocupaci i sou a l expedient d un funcionari, encara que este no estiguera en tramitaci.
 
Una vegada que la Comissi Depuradora analitzava els escrits de descrrec, la documentaci acreditada pel professor per a allegar la seua defensa, i tota la informaci arreplegada, establia la resoluci definitiva de l expedient en qesti. Les distintes solucions a qu podria arribar el Ministeri d educaci eren molt diverses i de diferent ndole i importncia: 
Per un costat la resoluci podia emetre s amb la confirmaci en el crrec, la qual suposava cessament  de l expedient. Este tipus de resoluci es va aplicar a aquells mestres que es consideraven aptes segons els ideals i exigncies del nou rgim.
Un altre tipus de soluci era l habilitaci per a l ensenyana, es tractava d una resoluci sense sanci, en la que s atorgava el perms per a l exercici de les funcions del mestre en l escola.

 Els castics .
El 18 de mar de 1937 s havien fixat les causes dels castics administratives, amb un carcter prou obert perqu cada comissi puga fer interpretacions particulars, en un principi seran susceptibles de ser sancionats:  .no haver cooperat per a produir el triomf de l alament Militar o el Moviment. Accions o omissions que implicaren, antipatriotisme conducta contrria al Moviment nacional . Les causes de sanci es fixaven amb   carcter enunciatiu i no limitador  , la qual cosa deixava la porta oberta perqu cada Comissi Depuradora Provincial poguera afegir les que considerara pertinents                   

Els castics i sancions eren els segents:
la separaci definitiva del crrec, s a dir, separaci del Cos i baixa en l escalaf. Esta va ser la sanci ms dura i amb major repercussi en el cos del magisteri, ja que obtenia la prohibici d exercir, o al contrari, una disminuci en la categoria de la professi. Tant una sanci com l altra, eren greus i perjudicials per al mestre en qesti, ja que alterava i modificava la vida dels docents.
El trasllat fors, que va ser tamb va ser una de les sancions ms greus, ja que es tractava d allunyar a determinats docents del seu lloc de treball. La prohibici de sollicitar vacants solia anar unida a l anterior soluci, i s imposava entre un mes i cinc aos.Existan dos tipus de trasllat fors, dins i fora de la provncia, esta ltima variant era aplicada a docents que havien militat en partits poltics autonomistes, sobretot va ser usada amb docents catalans i bascos i en molta menor mesura gallecs.
Suspensin temporal, o provisional d ocupaci i sou, o en alguns casos la jubilaci forosa. Tamb prdua de sous deixats de percebre, s a dir la prdua d una part del sou mentres es tramitava l expedient correspondiente.La suspensi d ocupaci i sou comprenia entre un mes i dos anys.
Inhabilitaci per a l exercici de crrecs directius i de confiana, este tipus de sanci anava dirigida per al professorat que era sospits, encara que no s havia  pogut demostrar res. ;
I finalment la inhabilitaci per a exercir l Ensenyana, es referia que no es podia exercir legalment l ensenyana privada.

 Els crrecs .
Els crrecs que es van imputar als mestres sancionats van ser molt variats, ja que cada una de les Comissions Depuradores Provincials els tipificava de forma distinta, per fonamentalment es poden classificar en els siquientes:cargos poltics i sindicals, crrecs socials, crrecs particulars, crrecs religiosos i crrecs professionals.
En el primer grup, crrecs poltics i sindicals, es van imputar conductes de participaci i afiliaci a partits poltics del Front Popular i sindicats d esquerra, per tamb manifestacions d opinions poltiques, vots emesos en els sufragis de febrer de 1936, la participaci en la revoluci d octubre de 1934 o la simple lectura de peridics no dretans, alguns dels crrecs formulats literalment en este apartat van ser els segents: 'militncia en el Partit Comunista pertnyer a F.E.T.E'actuar en partits poltics d esquerra treballant per al seu triomf el 26 de febrer de 1936, simpatitzar amb els partits del Front Popular,votar sempre candidatura d esquerres,amistat amb persones d esquerres.
Els crrecs de tipus social, arreplegaven tamb conductes poltiques, per de menor grau de comproms i participaci, van ser aplicats sobretot a mestres a qui no se li va aconseguir provar filiaci poltica esquerrana ni sindicalista, en este apartat van figurar acusacions de la segent ndole.relacionar-se molt amb els obrersmanifestar no importar-li res la implantaci del comunisme a Espanya'llegir premsa d esquerres'no tindre amor a la ptria.
Els crrecs religiosos no figuraven arreplegats com a tal en prcticament cap protocol de depuraci provincial, per la veritat s que van existir com tales.Se vigile-ho especialment les opinions religioses dels mestres, l assistncia a oficis i misses, aix com la projecci de la seua conducta religiosa en l escola i sobre la resta de la societat, establint-se distints graus de gravetat en les conductes, que anaven des de l ateisme al lacisme passant per la indiferncia religiosa o el compliment irregular del precepte d assistncia a la missa dominical, entre este tipus de crrecs figuren els segents:observar conducta de verdader ateu'fer gala d irreligiositat'jactar-se de no ser creient'fer publica ostentaci de ser laic'incompliment dels deures religiosos'no complir el precepte pasqual.Es vigile no sols la conducta publica  poltica i religiosa dels mestres, sin tamb l exercici de les seues activitats professionals, en un intent per establir en que mesura els docents s havien comproms amb el sistema d ensenyana publica republic, basat fonamentalment en el lacisme i la coeducaci, entre els crrecs que figuren en este apartat, tenim els exemples segents:inculcar en els xiquets anades extremistes,tirar al crucifix de l escola junt amb el catecisme i el llibre d histria sagrada
Tamb es depurava a la resta del professorat que era considerat no contaminat, no republic, i havia de patir exmens i seguir uns cursos d orientaci professional, ja que si estiguera contaminat no tindria les competncies necessries per a inculcar als seus alumnes el esperit religis, moral i catlic.

 La revisi de les sancions .
Inicialment els sancionats no podien sollicitar una revisi del castic, per la situaci canvia a partir de 1938.El 11 de mar de 1938 es reconeix la possibilitat de recurs, possibilitat que no existia fins eixa data, si el sancionat sollicitava revisi d expedient el procs depuratiu s allargava, la sollicitud de revisi nicament resultava efica si s acompanyava de noves proves, per la generel les revisions eren rebutjades.  La capacitat per a sollicitar la revisi estava limitada , ja que no podien sollicitar-la els docents que hagueren sigut sancionats amb el castic de la separaci definitiva.Para encarregar-se de la revisi es van crear unitats administratives especifiques:hasta el 19 de mar de 1939, les revisions es tramitaven a travs de la mateixa oficina tcnica administrativa encarregada dels expedients de depuraci, en eixa data les competncies revisores es traslladen a la Comissi Superior Dictaminadora, a partir de 1942 les revisions passen a les mans d un jutjat administratiu creat exclusivament per a este fi, el Jutjat Superior de Revisiones.La sollicitud de revisi no comportava la seua concessi, el mestre que la sollicitava havia de demostrar que havia nous elements de ju per a poder reconsiderar les conclusions de l expedient depurador, el nombre de revisions concedides respecte a les sollicitades va ser escaso.En alguns casos s acaba produint anullaci de la sanci i alleugeriment de la mateixa, moltes vegades estos alleugeriments es produxen quan ja no li poden reportar cap benefici al sancionat ja que la major part de la sanci, sin la seua totalitat es troba plenament complida.

 Les conseqncies .
El magisteri va quedar molt minvat desprs de la depuraci. La porga  va ser molt gran,  i la majoria dels mestres/as d una manera o un altre van sentir la por, la frustraci i la incertesa davant d este inesperat procs, que va alterar en tots els sentits a l educacin.Segn algunes estimacions el nombre de mestres sancionats s aproxime als 20.000, tenint en compte que en 1936 havia en exercici entorn de 60.000 mestres nacionals, podem concloure que la depuraci implique la imposici de sancions per a un ter del total del cos. Per les repercussions mes lesives de la depuraci no sols afecten els docents sancionados.La depuraci va suposar una notable minva de la qualitat educativa del l escola Espanyola, sobretot durant la dcada dels anys quaranta i cinquanta, ja que una part molt important de les places deixades vacants pels docents van ser ocupades per militars que havien participat en la guerra civil combatent del costat dels nacionals, ferits i mutilats de guerra, les seues viudes i els seus familiars ms directes, Al llarg del conflicte i amb posterioritat, es van dur a terme oposicions i concursos amb places reservades per a excombatents, sense a penes preparaci pedaggica i  professional que van introduir en les escoles espanyoles disciplines i protocols d inequvoca ideologia castrense. Si ens fixem en la duresa de la depuraci, les seues conseqncies sn distintes i prou heterognies al llarg de tot el territori nacional. En contra del que es podria afirmar a colp de primera intenci, la major quantitat de mestres sancionats no exercien en les provncies que van mostrar ms resistncia al franquisme, el nombre ms gran de sancionats es troba en les crides provncies de rereguarda, aquelles que des de dates primerenques van quedar sotmeses al control de l exrcit franquista, en elles la porga es va dur a terme amb ms temps i amb major disposici de mitjans indagatoris i el que s ms important, es va iniciar en data ms primerenca, quan major era la necessitat d aplicar una dura repressi .

 Les fonts documentals .
Les principals fonts documentals que permeten reconstruir el procs de depuraci sn variades i diverses: 1) els Butlletins Oficials de l Estat i els Butlletins Oficials Provincials, on s arreplegaven els noms i les sancions dels docents castigats, 2) les Actes que  deixen constncia de les actuacions de cada una de les comissions depuradores provincials, generalment desaparegudes, ja que van ser objecte de destrucci, 3) els expedients de depuraci actualment conservats  en l Arxiu General de l Administraci(A.G.A),i els expedients de revisi, custodiats en l Arxiu Central del Ministeri d Educaci(A.C.M.E).

 Bibliografia .

 LVAREZ OBLANCA, Wenceslao (1986) La represin de postguerra en Len. Depuracin de la Enseanza, 1936-1943,Santiago Garca editor, Leon.
 BENITO SANTOS, M Sol (2006) La depuracin del Magisterio en la provincia de Ciudad Real,Centro de Estudios de Castilla-La Mancha, Ciudad Real . ;
 CRESPO REDONDO, J.SAINZ CASADO, J y PREZ MANRIQUE, C (1987) Purga de maestros en la guerra civil. La depuracin del magisterio nacional en la provincia de Burgos,mbito, 1987,Valladolid. ISBN 84 86770 02 5;
 DE DUEAS DIEZ, Carlos, GRIMAU MARTINEZ, Luis (2004) La represin franquista de la enseanza en Segovia,mbito, Valladolid. ISBN 84 8183 102 6;
 FERNANDEZ SORIA, Juan Manuel, AGULLO DIAZ, M Del Carmen (1999) Maestros valencianos bajo el franquismo: la depuracin del magisterio, 1939-1944,Instituci Alfons el Magnnim, Valencia. ISBN 84 7822 254 5;
 JIMNEZ DE LA CRUZ, ngel I. (2003) La depuracin de los maestros en el franquismo. El caso de Toledo, Ediciones Yelmo, Toledo. ISBN 84 933604 0 6;
 MARTINEZ PEREDA, Lucio (2008) La Depuracin Franquista del Magisterio Nacional en el Norte de Zamora,1936-1943.C.E.B, Ledo del Pozo, Zamora. ISBN 978 84 935455 9 8 ;
 MORENTE VALERO, Francisco (1996) Tradicin y represin:la depuracin del magisterio en Barcelona (1939-42) Promociones y Publicaciones Un, Barcelona. ;
 MORENTE VALERO, Francisco (1997), La Depuracin del Magisterio Nacional (1936-1943).La Escuela y el Estado Nuevo, mbito Ediciones, Valladolid. ISBN 84 8183 018 6;
 PETTENGHI LACHAMBRE, Jose (2005) La Escuela derrotada:Depuracin y represin del magisterio en la provincia de Cdiz (1936-1945) Editores, Cdiz. ISBN 84 88599 74 9;
 PORTO UCHA, Anxo (2008) Mestras e mestres pontevedreses depurados plo franquismo.Alen Mio.Pontevedra. ISBN 978 84 930739 2 3;
 POZO FERNANDEZ, Mara del Campo (2001) Depuracin del Magisterio Nacional en la ciudad de Mlaga (1936-1942) ,Diputacin Provincial de Mlaga, Mlaga. ISBN 84 7785 441 6;
 RAMOS ZAMORA Sara (2006) La represin del magisterio: Castilla-La Mancha, 1936-1945, Biblioteca Ail, Ciudad Real.

 Veja tamb .
Podcast sobre els mestres de la Repblica: http://olvidatuequipaje.blip.tv/file/858750/


 Enllaos externs .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400115" title="Duttlenheim" nonfiltered="4420" processed="4402" dbindex="154443">

Duttlenheim (en alsaci Dttle) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 2.643 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Arsne Wenger, jugador i desprs entrenador de futbol;
 Tomi Ungerer, artista alsaci. La bressola porta el seu nom.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400117" title="Ball robat" nonfiltered="4421" processed="4403" dbindex="154444">
Ball robat s un obra de teatre subtitulada Comdia dramtica en tres actes i un epleg, que s'origina a partir d'un relat del mateix autor: Escena d'alcova.

L'obra va ser escrita entre l'abril i finals del 1954, tot i que no es va estrenar fins el 2 de juny del 1958. L'estrena va anar a crrec de l'Agrupaci Dramtica de Barcelona, i es va fer al teatre Candilejas.

L'obra es va publicar dins la trilogia Tres comdies, juntament amb Primera representaci i La gran pietat.

 Argument .

En l'anteviglia de celebrar el des aniversari de matrimoni, tres parelles es troben infelices i desenganyades des del punt de vista conjugal, i enyoren l'anhel irrealitzat d'haver pogut ser felios amb un cnjuge diferent del seu, tanmateix amic i component d'una altra parella.

La situaci acaba el dia de la celebraci, quan descoberta aquesta situaci, no sols els cnjuges respectius surten reconciliats (d'acord amb l'atavisme d'una conducta inconscient avesada a la hipocresia) sin que dos components d'aquestes parelles, aparentment d'opinions irreconciliables, acaben constatant la certesa que, canviades persones i circumstncies, tant se valdria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400118" title="Ergersheim" nonfiltered="4422" processed="4404" dbindex="154445">

Ergersheim (en alsaci Arische) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 937 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400120" title="Un altre pas de rosca" nonfiltered="4423" processed="4405" dbindex="154446">
 Un altre pas de rosca (The Turn of the Screw) s una novella curta de l'escriptor americ Henry James, publicada l'any 1898. s considerada com un model de la literatura fantstica ja que, a causa del seu contingut ambigu i de la seva tcnica narrativa, mant la indecisi del lector entre una interpretaci racional o una interpretaci sobrenatural del relat. Va ser saludada per Oscar Wilde i Jorge Luis Borges i se n'han fet nombroses adaptacions cinematogrfiques i fins i tot operstiques.

Argument.
La histria t lloc a l'Anglaterra de finals del segle XIX. Una institutriu s encarregada per un home de l'educaci dels seus dos joves nebots, Miles i Flora, que viuen sols amb la seva governanta. Al casal inquietant on es desenvolupa l'intriga, la nouvinguda comena a percebre aviat un comportament estrany de la part dels nens i a veure aparicions.

Adaptacions.
Pellcules.
The Turn of the Screw (1959), de John Frankenheimer. ;
The Innocents (1961), de Jack Clayton, coescrita per Truman Capote i protagonitzada Deborah Kerr.  ;
Dr. Phibes Rises Again (1972).
The Nightcomers  (1972), de Michael Winner, amb Marlon Brando. ;
House by the Cemetery (1981), de Lucio Fulci.
Otra Vuelta de Tuerca (1985), d'Eloy de la Iglesia ;
The Others (2001), d'Alejandro Amenbar, s'inspira en certs elements de la novella. ;
In a Dark Place (2006).

pera.
Un altre pas de rosca (1954), pera de Benjamin Britten;

Altres.
 Giro di vite (1989), cmic de Guido Crepax.

Bibliografia. 
Henry James, Un altre pas de rosca, Quaderns Crema, 1999, traducci de Jordi Larios. ISBN 84-7727-270-0. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400122" title="Partit Comunista d'Espanya (Marxista-Leninista)" nonfiltered="4424" processed="4406" dbindex="154447">
El Partit Comunista d Espanya (marxista-leninista), PCE (ml), s un partit poltic d ideologia marxista-leninista que lluita per la instauraci en Espanya d una Repblica Popular i Federativa. Esta Repblica cediria el poder a les classes populars, des dels assalariats i autnoms fins a la xicoteta burgesia, i seria el cam cap al Primera].

Primera etapa .
Va ser constitut en 1964 per un grup de militants que rebutjava la poltica del PCE de Santiago Carrillo de "reconciliaci nacional", aix com el eurocomunisme. El PCE (ml) afirmava que la conquista de les verdaderes llibertats democrtiques a Espanya noms vindria d un major impuls de la lluita, de la radicalitzaci i de la capacitat popular per a imposar una soluci democrtica i republicana enfront de l horitz monrquic i continuista que es preparava. Des del seu naixement, el PCE (ml) va encoratjar la tctica frontista en les seues concepcions poltiques de lluita contra la dictadura.
En aquell moment seguia la lnia del Partit Comunista de Xina, a qui va tindre com referent i suport internacional fins a 1976, quan el PCCh va passar al revisionisme, llavors el PCE (ml) va prendre com a referncia al Partit del Treball d Albnia. 
El seu rgan d expressi va ser la revista Revoluci Espanyola fins a 1977, quan va ser anomenada Avantguarda Obrera. Els seus jvens estaven enquadrats en la Juventud Comunista de Espaa (marxista-leninista).

Al gener de 1971, en un congrs celebrat a Pars, van decidir construir el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP) que es va constituir en 1974 a fi de realitzar accions armades contra la dictadura feixista de Francisco Franco.

Durant la Transici es va mobilitzar contnuament contra el nou rgim monrquic que s estava gestant,reivindicant una ruptura total amb el franquisme,
reivindicant una ruptura total amb el franquisme, que es jutjaren els crims comesos durant el dit perode, i que s avanara cap a la Repblica Popular. 

Entorn del PCE (ml) es movien altres organitzacions, com la Convenci Republicana dels Pobles d Espanya i la Uni Popular Antifeixista. 
El seu carcter republic va fer que no es legalitzara fins mitjan de la dcada de 1980.

En 1992, en plena crisi amb la caiguda del camp socialista, es va produir, la liquidaci del partit per la majoria dels seus membres en el seu VI Congrs, celebrat el 28 i 29 de mar de 1992 a Madrid. En el document aprovat en el dit congrs s explica esta decisi: Elements per a un Nou Projecte Revolucionari. En la seua pgina 5:  Hem de partir de reconixer que el que podrem denominar fins hui projecte PCE (ml) esta esgotat. Transcorreguts 27 anys, el nostre Partit s hui ms dbil que en qualsevol altre moment de la seua histria, a pesar de ser legal i disfrutar de facilitats per a la seua acci i presncia en el si de la nostra classe i en el conjunt de la societat. Ning ens perseguix, ni ens empresona  L acaament que patim s sobretot ideolgic, i general contra el marxisme i el comunisme organitzat, no particularitzat en la nostra sigla i organitzaci que, en definitiva poca gent coneix i cap amenaa suposa per al sistema.  
Al Juliol de 1992 es publica l ultime Avantguarda Obrera el Nm. 796. 
Ral Marco lies de Julio Manuel Fernndez Lpez, destitut de la seua funci de Primer Secretari uns mesos abans, va fundar el Collectiu Octubre que va donar origen a la Organitzaci Comunista Octubre.

 Etapa de reconstrucci .

La dissoluci del partit va dispersar els seus militants cap a altres organitzacions, a excepci dels madrilenys, que van passar a organitzar-se en el Collectiu Comunista Octubre (Primer Nombre del Butllet Octubre). Davant d este buit, avanava la dcada de 1990 i Octubre s estenia a altres zones d Espanya. Al seu torn naixien altres organitzacions marxistes-leninistes en determinades regions d Espanya: l Organitzaci Comunista del Pas Valenci (OCPV), l Organitzaci Comunista 27 de setembre (OC 27-s) o la Joventut Comunista Bolxevic a Huelva (JCB).

Anys desprs va nixer el Comit Estatal d Organitzacions Comunistes (CEOC), que coordinava a estes noves organitzacions pretenent, a travs del debat, acabar unint-les en el que seria novament el PCE (ml). A finals de 2005 una nova organitzaci ingressa en el CEOC, l Organitzaci Comunista de Catalunya (OCC)

Aix, a l octubre de 2006 es va dur a terme el Congrs Extraordinari del CEOC que va reconstituir el PCE (ml).

 Etapa actual .

En l actualitat el PCE (ml) continua lluitant per la Repblica Popular i Federativa. 
Durant els dies 10 i 11 de maig de 2008, es va celebrar a Madrid el Congrs e Reconstrucci de la Joventut Comunista d Espanya (marxista-leninista), JCE (ml), culminant aix un procs obert des del 29 de setembre del 2007. El Congrs de reconstrucci de la JCE(m-l) ha donat lloc a la nova aparici d una organitzaci centralitzada i nica per a tot el teritorio espanyol, que sent l escola del PCE(m-l) treballe entre els jvens per a lluitar per la Repblica Popular i Federal, pel Socialisme i el Comunisme.

El PCE (ml) no es presenta a les eleccions, perqu no t fins electorals immediats, sin que treballa per a guiar el proletariat cap al socialisme i se suma a fer campanya de candidatures d unitat popular que, sense ser comunistes, tenen com a objectiu la Repblica Popular i Federativa.
 
El seu rgan d expressi s el peridic mensual Octubre aix com la revista terica "Teoria i Prctica".

 Enllaos externs .
Pgina oficial del PCE (ml);
Portada de l Octubre N1;


 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400123" title="Ernolsheim-Bruche" nonfiltered="4425" processed="4407" dbindex="154448">

Ernolsheim-Bruche (en alsaci Arelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.688 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400125" title="Quintino Cataudella" nonfiltered="4426" processed="4408" dbindex="154449">
Quintino Cataudella (Scicli (Ragusa - Siclia) 4 de desembre de 1900 - Scicli, 6 de juliol de 1984) fou un filleg, especialitzat en llengua i literatura clssica, itali.
 Biografia .
Desprs d'haver estat professor de literatura clssica en un institut entre 1924 i 1936, esdeven inspector docent i docent de literatura grega a la Universitat de Gnova i al 1946, de la Universitat de Catnia, de la qual va ser cap de la Facultat. 

Fou autor de quinze monografies i molts articles en revistes importants com Athenaeum, Belfagor, Dioniso (de la que va ser co-director), Nuova Antologia, Paideia, rivista di Filologia Classica, Studi Italiani di Filologia Classica i altres. 

Al 1957, reb el Premi Marzotto per la crtica i al 1967, el Premi Feltrinelli en la secci "Crtica i Histria literria". 

Fou soci de vries acadmies italianes i fornies i des del 1973 fou Acadmic del Lincei.
 Obres .
 Critica ed estetica nella letteratura greco-cristiana, Torino, Bocca, 1928.
 La poesia di Aristofane, Bari, Laterza, 1934.
 Storia della letteratura greca, Torino, SEI, 1949.
 Esercizi greci, Messina-Firenze, D'Anna, 1952.
 Grammatica greca, Messina-Firenze, D'Anna, 1952.
 La novella greca, Napoli, ESI, 1957.
 Saggi sulla tragedia greca, Messina-Firenze, D'Anna, 1969.
 Intorno ai lirici greci, Roma, Ediz. dell'Ateneo, 1972.
 Il romanzo antico, greco e latino, Firenze, Sansoni, 1973.
 Referncies .

 Bibliografia .
 Veure la veu: "Quintino Cataudella" a: VVAA: Biografie e bibliografie degli Accademici Lincei, Roma, Acc. dei Lincei, 1976, pp. 827-834.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400128" title="Gresswiller" nonfiltered="4427" processed="4409" dbindex="154450">

Gresswiller (en alsaci Grasswiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.287 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400131" title="Comit d'estudiants revolucionaris d'Arag" nonfiltered="4428" processed="4410" dbindex="154451">

Durant el tardofranquisme, el Moviment Comunista d Espanya, d orientaci ideolgica maoista, va crear en la ciutat de Saragossa (Espanya) els Comits d Estudiants Revolucionaris de Saragossa (CERZ), com a instrument per a formar i organitzar polticament en la clandestinitat als estudiants de la Universitat de Saragossa. Com a rgan d expressi editaven la publicaci clandestina Organitzem-nos. Entre els estudiants que van militar en els CERZ cal destacar a Mercedes Gallizo. En ensenyana mitjana tamb van crear els CEEM. (Comits d Estudiants d Ensenyana Mitjana), que van tindre una gran implantaci en els instituts saragossans sent, amb diferncia, l organitzaci ms estesa, per aquella poca.

Vegeu tamb.
Movimient Comunista d'Arag;

Enllaos externs.
Exemplars de la publicaci clandestina Organitzem-nos ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400132" title="Heiligenberg" nonfiltered="4429" processed="4411" dbindex="154452">

Heiligenberg (en alsaci Hellebari) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 562 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400134" title="Moviment Comunista d?Espanya" nonfiltered="4430" processed="4412" dbindex="154453">

El Moviment Comunista (MC) va ser un partit poltic espanyol actiu entre 1976 i 1992.

 Histria .

A pesar de la seua actual distncia amb els postulats d esta organitzaci, sorgix d una escissi de ETA creada desprs de la V Assemblea d esta organitzaci en 1967, crida ETA Berri (Nova ETA) i desprs Euskadiko Mugimendu Komunista (Moviment Comunista d Euskadi, EMK). L escissi la realitza un grup que seria assenyalat despectivament dins d ETA com a espanyolistes, crtic amb l excessiu pes del nacionalisme basc dins de l organitzaci i partidari d una poltica ms en sintonia amb la esquerra obrerista que establira aliances amb altres grups comunistes de la resta de Espanya. D acord amb esta idea, l EMK es va fusionar a principis de la dcada de 1970 amb altres organitzacions com la Organitzaci Comunista (Arag), Unificaci Comunista (Unificaci Comunista), Grup de Formaci Marxista-Leninista dels Illes (Grup de Formaci Marxista-Leninista de les Illes) i un grup de comunistes independents asturians els que acabaran creant el Movimientu Comunista d'Asturies (Moviment Comunista d Astries), per a, posteriorment, formar tots ells un partit unificat cridat Moviment Comunista d Espanya i, des de 1976, Moviment Comunista.

Quan naix el Moviment Comunista d Espanya noms est implantat amb fora en les provncies basques, tenint una implantaci menor en Arag, i ja escassa en altres punts, com ara Barcelona i Madrid. L any 1972 s d ampli creixement de l acabat de constituir MCE. Este creixement es produx tant per adhesions individuals com -i ms significativament- per la uni amb altres organitzacions.

El MCE va celebrar el seu primer congrs a l estiu de 1975. El Comit Central triat en eixe congrs va celebrar dos sessions plenries. La segona va tindre lloc al gener de 1976. Va examinar els problemes poltics del moment i va decidir el canvi de denominaci del partit, que a partir d eixa data s anomena Moviment Comunista.

El MC era un partit federal amb organitzacions federades en quasi tot el territori espanyol. Les organitzacions de Catalunya, Valncia i Balears estaven al seu torn confederades entre si formant el Moviment Comunista dels Pasos Catalans (Moviment Comunista dels Pasos Catalans). L EMK, nucli creador del MC, es va separar d este a mitjan dcada|de 1980 encara que], ambds organitzacions van mantindre una unitat ideolgica i d acci. 

El MC va ser inicialment de tendncia maoista, encara que va evolucionar prompte cap a una posici de comunisme eclctic, s a dir, no adscrit a cap dels corrents imperants. En el seu ideari ocupaven una posici de primer orde el feminisme i el suport als nacionalismes i les diverses llenges d Espanya. A mitjan anys setanta va impulsar diverses candidatures electorals, com la Candidatura d Unitat Popular (CUP), decantant-se desprs pel suport actiu a l abstenci, com per exemple en el referndum de la Constituci de 1978. En 1979, la Organitzaci d Esquerra Comunista (OIC) es va integrar en el MC. 

Desprs de la integraci d Espanya en la Uni Europea, el MC va recolzar, junt amb la Lliga Comunista Revolucionria (LCR), la primera campanya a nivell nacional de Herri Batasuna per a les eleccions europees, en les que la candidatura abertzale va aconseguir els vots necessaris per a tindre representaci en el Parlament Europeu. L experincia va resultar nefasta per al MC que, en coherncia amb el seu pensament i evoluci, va comenar a allunyar-se de Batasuna sent cada vegada ms crtic amb l actuaci de ETA i el seu correlat en Batasuna.

Entre els seus senyals d identitat estava l impuls dels moviments socials sense pretensions utilitaristes i trencant el vell esquema del "partit avantguarda". D esta manera, el MC va tindre gran importncia en la poltica espanyola dels anys huitanta, ja que va ser un dels promotors de mobilitzacions com la del referndum sobre la OTAN (a travs de la Comissi Anti-OTAN i la Plataforma Cvica) i ms avant contra les bases militars nord-americanes, el ju contra els GAL, el desenrotllament del moviment feminista o incls les primeres manifestacions del dia de l orgull gai.

Va tindre una publicaci peridica crida primer Servir al poble (nom d inspiraci totalment maoista) i desprs Fer. Va tindre tamb una editorial, crida Revoluci.

Actuava sovint junt amb la LCR, partit ms xicotet de tendncia trotskista amb el que es va unificar en 1991. L organitzaci resultant de la unificaci va ser una confederaci crida Esquerra Alternativa a nivell confederal, mentres que cada una de les organitzacions territorials que la componien van tindre un altre nom, generalment Alliberament. Esta nova organitzaci va editar dos publicaciomes: Pgina Oberta i Vent Sud, mentres que l antiga editorial Revoluci va passar a cridar-se Talasa. Esquerra Alternativa va tindre una vida molt breu ja que, en el fons, existien diferents estils d actuaci i diferents objectius poltics. El sector MC pretenia evolucionar a una manera d organitzaci diferent dels partits poltics obrint-se a la societat, mentres que el sector LCR apostava per ser avantguarda social amb projecte de partit clssic.

Poc ms d un any desprs de la unificaci, Esquerra Alternativa es va dividir en dos a nivell estatal: el grup LCR es va quedar amb este nom per a posteriorment integrar-se en Esquerra Unida i el grup MC amb el de Alliberament, que s el que t en l actualitat. Com a conseqncia de la ruptura, un ter de la militncia va abandonar l organitzaci. La fusi, no obstant aix, va perviure a Galcia amb el nom de Inzar (actualment integrat en el BNG), o en el Pas Basc i Navarra amb Zutik i Batzarre.

Actualment Alliberament s una organitzaci, semblant a una ONG, que treballa en mbits com l ecologia, l exclusi o els drets dels immigrants, sent la seua caracterstica principal l aposta pel desenrotllament del pensament crtic.

Ideologa.
El MC va tindre com a referncia el maoisme, encara que la seua actuaci distava molt de la dels maoistes xinesos a qu idealitzava. Durant la transici el MC sempre apareixia junt amb els moviments socials. A poc a poc se va anar distanciant de la ideologia marxista i maoista des d un punt de vista crtic, primer relativitzant-les i posteriorment criticant-les obertament. Actualment la ideologia d Alliberament (la versi ms actual del MC) est oberta a mltiples perspectives i aborda els problemes socials des de la complexitat. Alliberament s ha centrat en el desenrotllament del pensament crtic.

 Implantaci .
Astries
Els llocs on el MC va ser ms actiu van ser els municipis de Mieres (van aconseguir un regidor en 1979) i Ceps del Narcea (on ho van aconseguir en 1979 i 1983). En termes absoluts, el MC tenia nombre ms gran de votants a Mieres, encara que proporcionalment, el seu suport era major en Ceps.

 Federacions .
 Moviment Comunista d'Arag;
 Moviment Comunista d'Astries ;
 Moviment Comunista d'Euskadi;
 Moviment Comunista de Galcia;
 Moviment Comunista del Pas Valenci;
 Moviment Comunista dels Pasos Catalans;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400135" title="Lutzelhouse" nonfiltered="4431" processed="4413" dbindex="154454">

Lutzelhouse (en alsaci Ltzelhse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.544 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400137" title="Al-Tagr al-Awsat" nonfiltered="4432" processed="4414" dbindex="154455">
Al-Tagr al-Awsat o Ath-Thaghr al-wsat (en rab,             , a - a r al-Awsa ), tamb coneguda per la seva traducci literal Frontera Mitjana (o Frontera del Mig) o Marca mitjana (o Marca del Mig), era una divisi administrativa i militar al nord de l'ndalus.

Els lmits d'al-Tagr al-Awsat, que primer va tenir capital a Tulaytula i desprs a Madina Salim anava dels naixements del Duero i el Tajo, on comenava al-Tagr al-Ala i al-Tagr al-Adna, a les terres de l'actual Extremadura i Portugal. 

Per les fonts rabs se sap que aquesta zona fou habitada essencialment per tribus berbers com els nafza, sadfura, hawwara, masmuda, miknasa i awraba.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400139" title="Muhlbach-sur-Bruche" nonfiltered="4433" processed="4415" dbindex="154456">

Muhlbach-sur-Bruche (en alsaci Meelbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 611 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400140" title="Achille Murat" nonfiltered="4434" processed="4416" dbindex="154457">
Charles Louis Napoleon Achille Murat (1801-1847), fill gran de Joachim Murat, mariscal de Frana i rei de Npols i de Carolina Bonaparte, fou un prncep francs, duc de Clves i desprs prncep reial de Npols, anomenat el "2on prncep Murat".

Es cas el 1826 amb Catherine Dudley (neboda seva que vivia a Washington), sense deixar descendncia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400142" title="Dissonncia cognitiva" nonfiltered="4435" processed="4417" dbindex="154458">
El concepte de dissonncia cognitiva, en psicologia, fa referncia a la tensi o desarmonia interna del sistema d'idees, creences, emocions i actituds (cognicions) que percep una persona al mantenir al mateix temps dos pensaments que estan en conflicte, o per un comportament que entra en conflicte amb les seues creences. s a dir, el terme es refereix a la percepci d'incompatibilitat de dues cognicions simultnies.

El concepte va ser formulat per primera vegada en 1957 pel psicleg nord-americ, d'origen rus, Leon Festinger en la seua obra A theory of cognitive dissonance. La teoria de Festinger planteja que al produir-se aqueixa incongruncia o dissonncia de manera molt apreciable, la persona es veu automticament motivada per a esforar-se a generar idees i creences noves per a reduir la tensi fins a aconseguir que el conjunt de les seues idees i actituds encaixen entre si, constituint una certa coherncia interna. 

La manera que es produeix la reducci de la dissonncia pot prendre diferents camins o formes. Una molt notable s un canvi d'actitud o d'idees davant la realitat. 

 Reducci de la dissonncia . 
La motivaci per a la reducci de la dissonncia es deu a la tensi psicolgica que un individu ha de suportar quan el seu sistema cognitiu presenta una gran dissonncia o incoherncia interna. Per exemple, una persona amb valors i creences morals inculcades des de la seua infncia pot veure's involucrat en accions que ell mateix rebutjaria (guerres, morts, tortures...), pel que es veu motivat a introduir valors superiors que justificarien la seua actitud: la defensa de la Ptria, l'evitar mals majors, etc. 

 Mentalitat retributiva . 
En la presa de decisions, s tamb molt important l'efecte de la dissonncia cognitiva. Quan hi ha un esfor o es produeix un cost, s desitjable que a aquest cost o penalitat li seguisca una recompensa apreciable. Tota persona cerca l'xit, que no s altra cosa que la recompensa davant l'esfor. Per contra, el fracs s dissonant; ocorre quan a l'esfor o cost no li segueix la recompensa. En aquests casos l'individu pot reduir la consegent dissonncia cercant altra possible recompensa futura: noms s'aprn de l'error, a servir per a evitar futurs errors... Altres vegades, quan s'ha triat una alternativa que no ha resultat all satisfactria que es pensava, es poden trobar avantatges que abans no s'havien detectat. Per aix, desprs d'una compra important, el comprador sol valorar millor el producte adquirit que abans de la compra. En filosofia, no obstant aix, tal tipus de dissonncia cognitiva no s'interpreta com un fenomen inherent al ser hum sin com una mentalitat procedent del pensament religis com a resposta al malestar o al dolor. Tal mentalitat es coneix com mentalitat retributiva, degut al fet que es comprn com una retribuci moralment necessria a l'esfor, sacrifici i dolor que per se no tenen valoraci. s all com en el conjunt de les religions de tot el mn i forma part com a residu en la mentalitat moderna en nombrosos moments de la nostra vida.

 Exemples . 
Un experiment clssic realitzat per Leon Festinger va demostrar l'existncia de la Dissonncia cognitiva. L'experiment consistia a demanar a una srie de subjectes que realitzaren una tasca molt avorrida. Al concloure la tasca va dividir als subjectes en tres grups, els va preguntar que els havia semblat la tasca i tots van opinar que els va resultar molt avorrida. Ala subjectes del primer grup, el grup control, els va dir que l'experiment havia concls i que se'n podien anar. Als subjectes del segon grup, els va dir que fora hi havia una persona que havia de realitzar la tasca per que no estava molt convenuda, aix que els donaria 1 dlar si li deien que la tasca havia estat molt divertida, amb els del tercer grup va fer el mateix, per en comptes d'un dlar els va donar 30. 

Al cap d'una setmana Festinger va cridar a tots els subjectes per a preguntar-los de nou que els havia semblat la tasca, els del primer i tercer grup van reafirmar la seua anterior resposta, que la tasca havia estat molt avorrida. Sorprenentment va descobrir que els del segon grup creien que la tasca havia estat divertida. L'explicaci de per qu en el tercer grup no es va produir l'efecte de dissonncia cognitiva, s que perqu aquest efecte es produsca, els subjectes han de tenir la percepci de llibertat d'elecci al realitzar la conducta, i els 30 dlars que els havia pagat per mentir, d'alguna forma els obligaven a fer-lo, cosa que no estava justificada en el segon grup que noms va rebre un dlar. 

Un cas evident de reducci de dissonncies cognitives s el de funcionaris de la Seguretat de l'Estat (policies, militars, espies), que estan malament pagats en comparaci de l'esfor i risc que comporta la professi. Quan a ocorre, la dissonncia produda, a causa de l'escassa recompensa material, es redueix quan el sistema imperant inculca els valors superiors de l'obedincia deguda o del benestar de l'Estat. 

Sens dubte, en la vida real es poden trobar multitud d'exemples de reducci de dissonncia cognitiva extraordinriament suggeridores. 

En l'mbit del mrqueting, es refereix a aquell malestar que l'individu pateix desprs d'una compra, "ser o no bona la compra?, haur encertat?...". El mrqueting ha d'intentar que aquesta dissonncia, aquest malestar, siga el menor possible. 

 Referncies .




 Bibliografia recomanada .

;
;


 Enllaos externs .
  ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400144" title="Quintino Scolavino" nonfiltered="4436" processed="4418" dbindex="154459">
Quintino Scolavino (Bagnoli Irpino (Avellino - Campnia), 1945) s un pintor itali.

Va anar a viure a Npols, a on va freqentar el Liceo Artstico i l' Accademia di Belle Arti. Partici en els debats artstics dels inicis dels 60 i fund, amb altres artistes napolitans, el "Gruppo studio P.66", en el qual van realitzar "performances" a moltes ciutats del sud d' Itlia, inaugurant la tendncia del Neo-Dad, Pop Art a Itlia, definida per alguns crtics com "oggetualismo napoletano". Al 1968, amb Del Vecchio, va presentar el Teatro ESSE, el primer teatre d'avantguarda a Npols. Als anys 70, es dedic al video-art i va anar al Centro de Arte y Comunicacin de Buenos Aires, i va participar en vries trobades de video a Barcelona, Caracas, Mxic D.F., Tquio, ... . Ms recentment ha participat en "perfrmances" artstiques-literries-musicals amb Gabriele Frasca i Roberto Paci Dal. Tamb ha fet alguna exposici a llocs com Castel Sant'Elmo i ha fet installacions en mltimples llocs d'Itlia.

 Principals exposicions .
 X Quadriennale, Palazzo delle Esposizioni, Roma (1975);
 VI Encounter Cayc, Museo de Arte Contemporaneo, Caracas (1976);
 15 Anni d'Arte in Italia, Museo Civico d'Arte Moderna, Torino (1977);
 X Encouner on video Cayc, Japan National Committee, Tokio (1978);
 Biennale di Venezia, Magazzini del sale, Venezia (1982);
 Sculpture '83, Lijnbaan Museum, Rotterdam (1983);
 Paesaggio sismico, Villa Letizia, Napoli (1988);
 Oggetti espropriati: I Trasferibili, Framart studio, Napoli;
 Paesaggio con rovine, Gibellina (1992);
 Immagine disegnata, Museo d'Arte Moderna di Cipro (1994), Museo d Arte Moderna del Cairo (1994), Museo d Arte Contemporanea di Istanbul (1994);
 Orologio ad acqua, Stazione zoologica Anton Dohrn (1995);
 Sidereus nuncius, Osservatorio Astronomico di Capodimonte, Napoli (1996);
 La Flors enversa, Real Orto Botanico, Napoli (1996);
 Anteprima di stampa, Teatro di Villa Patrizi, Napoli (1997);
 Rassegna del disegno scientifico, Muse Ocanographique di Monaco (1998);
 Viaggiatori senza bagaglio, Museo Ferroviario di Pietrarsa, Portici (1999);
 Capodopera a Capodimonte. Un Millennio fa, Framart studio, Napoli (1999 - 2000);
 Cartolina per Napoli, Palazzo Reale di Napoli (2000);
 Emporium (Orologio ad acqua), Museo Archeologico Nazionale, Napoli (2000);
 Castelli in aria, Castel Sant'Elmo, Napoli (2000);

 Enllaos externs .
Stazione Salvator Rosa (Npols);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400146" title="Mutzig" nonfiltered="4437" processed="4419" dbindex="154460">

Mutzig (en alsaci Mtzig) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 5.584 habitants.Limita amb Dorlisheim, Rosenwiller,Gresswiller, Dinsheim-sur-Bruche, Dangolsheim i Soultz-les-Bains.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Louis Franois Antoine Arbogast, matemtic. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400149" title="Casamanya" nonfiltered="4438" processed="4420" dbindex="154461">
El pic del Casamanya est situat al cor d'Andorra, i est format per tres pics.
Casamanya Sud 2.740m.
Casamanya Mig 2.725m.
Casamanya Nord 2.752m.

Aquest pic vertebra Andorra deixant, mirant cap al sud, a la banda dreta el Valira del Nord i a l'esquerra el Valira d'Orient.



Galeria fotogrfica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400152" title="Al-Tagr al-Aqsa" nonfiltered="4439" processed="4421" dbindex="154462">
Al-tagr al-Aqsa o Ath-Thaghr al-Aqs (en rab,             , a - a r al-Aq ), tamb coneguda per la seva traducci literal, Frontera Extrema o Marca Extrema, era una divisi administrativa i militar al nord-est de l'ndalus, a la vall de l'Ebre, la circumscripci ms allunyada de Qrtuba i la ms propera i exposada al perill cristi.

Antecedents.
Els musulmans van desembarcar el 711 a Gibraltar i poc desprs van vncer als visigots a la batalla de Guadalete, per arribar la primavera de 714 a la vall de l'Ebre, un cop assegurat la rereguarda sotmetent Corduba, Spali, Mrida i Tulaytula, l'ocupaci del territori passava pel domini de los centres urbans ms importants del Regne de Toledo, entre ells Cesaracosta. L'entrada dels musulmans a Cesaracosta fou pacfica, per alguns nobles visigots i altes dignataris eclesistics van fugir al Pirineu. Noms hi ha documentada una certa resistncia a la ciutat d'Osca. 

El territori d'Al-tagr al-Aqsa noms comprenia les provncies de Washka i Barbitanya. 

Referncies.


Referncies externes.
  Afif Turk, La Marca Superior como vanguardia de Al-Andalus;
  Gran Enciclopedia Aragonesa, Marca superior de Al-Andalus;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400154" title="Niederhaslach" nonfiltered="4440" processed="4422" dbindex="154463">

Niederhaslach (en alsaci ngerhosle) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.182 habitants. Limita amb Oberhaslach i Still al nord, Muhlbach-sur-Bruche i Mollkirch al sud, Heiligenberg a l'est i Urmatt a l'oest. 

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400158" title="Leon Festinger" nonfiltered="4441" processed="4423" dbindex="154464">
Leon Festinger (Nova York, 8 de maig de 1919   Nova York, 11 de febrer de 1989) Psicleg social nord-americ

Biografia. 
Va ser autor de A Theory of Cognitive Dissonance (1957), obra en la qual exposa la seua teoria de la dissonncia cognitiva, que va revolucionar el camp de la psicologia social, i que ha tingut mltiples aplicacions en rees tals com la motivaci, la dinmica de grups, l'estudi del canvi d'actituds i la presa de decisions, etc. En la seua teoria, assenyala que en la ment dels subjectes es pot distingir una srie de coneixements o elements (cognicions) "... s a dir tot el que una persona sap sobre si mateixa, de la seua conducta i de les seues circumstncies" i que alguns d'aquests coneixements poden ser contradictoris, no noms des del punt de vista lgic, sin tamb des del psicolgic, entre si, p. ex., la idea que el codi de la circulaci ha de ser respectat pot estar en contradicci amb el coneixement que en aquest moment m'estic saltant un semfor roig. 

Aquesta contradicci s el que l'autor denomina dissonncia cognitiva. Quan hi ha dissonncia cognitiva, el subjecte es veu motivat a reduir-la. 

Per a aix ha de canviar la seua conducta, si aix s possible, i si no ho s, la qual cosa ocorre en molts casos, llavors tractar de canviar les seues cognicions o la valoraci de les mateixes. 

Hem d'entrar en un conflicte pel que fa a la nostra presa de decisi, per perqu aquesta siga dissonant necessita ser forosament rellevant per a nosaltres. 

s a dir, les persones ens seleccionem aquelles percepcions que ens confirmen els nostres pensaments independentment de si sn fets reals o no amb la condici de reduir nostra dissonncia cognitiva. 

Veure tamb.
Dissonncia cognitiva ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400159" title="Bblia Hebraica Stuttgartensia" nonfiltered="4442" processed="4424" dbindex="154465">
La Bblia Hebraica Stuttgartensia (en llat, que significa  Bblia hebrea de Stuttgart ), abreviada a petici dels editors com  BHS , s una edici de la Bblia en hebreu publicada per la societat bblica alamana, la Deutsche Bibelgesellschaft, a Stuttgart (Alemanya). 

 Autoritat de la versi .
La Bblia Hebraica Stuttgartensia es l'ltima completa edici revisada de la tercera edici de la Bblia Hebraica de Rudolf Kittel (de 1937) basada en el text del manuscrit bblic que es troba a la biblioteca pblica de Sant Petersburg (el anomenat  Cdex de Leningrad , classificat sota el nmero B 19a). Sota el auspici de la Societat bblica alemanya, la BHS es public en fascicles entre els anys 1967 a 1976 i en un sl tom el 1977 a Stuttgart, d'aqu que s'anomeni Bblia de Stuttgart o Stuttgartensia. Es una edici que ha estat mpliament difosa al ser considerada tant per jueus com per cristians com una edici fiable dels escrits sagrats hebreus i arameus (la Tanak en la terminologia jueva, l'Antic Testament en la terminologia cristiana i es molt usada entre els erudits tant per l'estudi com per base de traducci a altres idiomes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400160" title="Oberhaslach" nonfiltered="4443" processed="4425" dbindex="154466">

Oberhaslach (en alsaci Ewerhosle) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 1.792 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400166" title="Soultz-les-Bains" nonfiltered="4444" processed="4426" dbindex="154467">

Soultz-les-Bains (en alsaci Sulz) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 693 habitants. Limita amb Scharrachbergheim-Irmstett al nord, Dahlenheim al nord-est, Wolxheim a l'est, Avolsheim al sud-est, Dangolsheim i Bergbieten a l'oest.

 Demografia .


 Administraci .



 Galeria de fotos .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400167" title="Barbitanya" nonfiltered="4445" processed="4427" dbindex="154468">
Barbitanya era una ciutat d'Al-ndalus. El 1006, en una expedici a Pamplona, s esmentada com la darrera plaa en terra del islam.

La ciutat es troba en la uni dels rius Cinca i Vero. Originalment s possible que s'anomens Bergidum o Bergiduna. El seu nom en llat era Barbastrum o Civitas Barbastrensis. En poca romana era part de la provncia Tarraconense. 

Histria.
Ocupada pels rabs des dels primers anys de la conquesta de la pennsula, juntament amb Washka conformava la Al-Tagr al-Aqsa, la marca extrema, que formava part de la lnea defensiva d'al-Tagr al-Ala, la marca Superior amb Larida i Saraqusta. 

Desprs de la derrota a la Batalla de Graus la primavera de 1063 en la que va morir Ramir I d'Arag, el seu fill San III d'Arag va atacar la ciutat de Barbastre el 1064, i va tenir l'ajut d'Ermengol III d'Urgell i del normand Robert Crespin. Els cristians tenien un exrcit de 40.000 homes i el setge va duran un mes. La ciutat fou concedida en feu a Ermengol III d'Urgell.

Dos anys ms tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla, el 1066, Ermengol III va morir. L'any 1100 fou finalment conquerida per Pere I d'Arag i unida al regne d'Arag.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400169" title="Cdex de Leningrad" nonfiltered="4446" processed="4428" dbindex="154469">


El Cdex de Leningrad (Cdex Leningradensis), datat el 1008, es la ms antiga copia complerta existent del text masortic de la Bblia hebraica.

El cdex de Leningrad a servit de base a la Bblia Hebraica del 1937 i a la Bblia Hebraica Stuttgartensia del 1977, que sn una transcripci exacte.

 Historia .


Segons diu en el seu final, el cdex hauria estat copiat l'any 1008 a El Caire a partir de manuscrits d'Aharon ben Moshe ben Asher i venut a la comunitat karaite de Damasc l'any 1489. Malgrat que s'afirma que s'ha fet en el mateix escriptori de Ben Asher, no hi ha cap prova que ben Asher l'hagi vist mai. Fet excepcional per un cdex masortic, es que el mateix copista, Samuel ben Jacob, escrigues les consonants, les vocals i les notes masortiques.

Es pense que el Cdex de Leningrad seria el manuscrit ms fidel a la tradici de ben Asher, a l'excepci del Cdex d'Aleppo, escrit de la m del mateix Ben Asher. El manuscrit porta  nombroses alteracions, Moshe Goshen-Gottstein a suggerit que un text pr-existent, que no seguia les regles de ben Asher, hauria estat esmenat per conformar-lo.

El cdex est actualment conservat en la Biblioteca Nacional Russa, sota el nom catalogat Firkovich B 19 A. El ltim propietari, el colleccionista karaite Abraham Firkovich, no va deixar cap referencia sobre la procedncia del cdex, que va ser transferit a Odessa l'any 1838 i portat ms tard a la Biblioteca Nacional Russa.

Referencies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400172" title="Mauresca Fracs Dub" nonfiltered="4447" processed="4429" dbindex="154470">
Mauresca Fracs Dub s un grup de musica reggae-ragga occit, creat el 1998. Es  originari de Montpeller i est composat per 5 membres. Canten en occit, en francs i en espanyol. 

L'octubre de 2001 el grup va treure un CD completament auto-produt (Lo Sage e lo Fl prod.): Francament. El 2005 van treure el seu segon disc titolat Contsta i l'abril del 2008 el tercer, Barts.

Discografia.

 Francament (2001);
 Contsta (2005);
 Barts (2008);

Enllaos externs.

Lloc oficial;
Mauresca a My Space;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400179" title="Andrea Cima" nonfiltered="4448" processed="4430" dbindex="154471">
Andrea Cima, germ de Giovanni Paolo Cima, fou un compositor itali que va viure a principis del segle XVII.

Fou organista i mestre de capella de l'esglsia della Rosa de Mil, i ms tard de Santa Maria de Brgam, un dels crrecs preeminents que per aquell temps podia assolir un compositor a Itlia. Se li deu Concerti a 2, 3 e 4 voci, lib.I (Mil, 1614); lib. II (Vencia, 1627).

Referncies.
Tom nm. 17, pag. 223, de l'Enciclopdia Espasa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400181" title="Still" nonfiltered="4449" processed="4431" dbindex="154472">

Still (en alsaci Stll) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 1.760 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400186" title="Anarco-sindicalisme a Catalunya durant la guerra civil" nonfiltered="4450" processed="4432" dbindex="154473">
Durant la major part de la Guerra Civil Espanyola, Catalunya va ser el major basti del anarco-sindicalisme durant la guerra i on es va desenrotllar amb ms profunditat la revoluci social que va tindre lloc en la rereguarda republicana desprs de l esclat de la Guerra i que va instaurar un tipus de societat anarquista socialista.

Milcies confederals.

Les milcies confederals van ser una milcia popular, organitzada durant la Guerra Civil Espanyola per la CNT i FAI, que va tindre un important paper en la Guerra Civil i la Revoluci Espanyola de 1936. Desprs de l alament de l exrcit del 18 de juliol de 1936 es van formar, en les zones on va fracassar la sublevaci, grups armats de voluntaris civils organitzats pels partits poltics i els sindicats que es van unir a les restes de les unitats regulars de l exrcit i les forces de seguretat estatals que van romandre fidels a la Segona Repblica Espanyola Repblica:

Durant el perode de les milcies, la prctica desaparici de qualsevol sector de l exrcit, fidel al govern i el ferment revolucionari que s estava desenrotllant per tot el pas, van ser les causes de la rpida aparici d un improvisat exrcit de voluntaris, disposats a acabar amb els ltims reductes dels sublevats. Les estimacions ms ajustades parlen de ms de 100.000 milicians en tot l Estat. La mitat d ells pertanyien als sindicats de la CNT, 30.000 a la UGT, 10.000 al Partit Comunista, 5.000 al POUM (majoritriament, a Catalunya). A les milcies obreres es va unir un contingent de 12.000 gurdies d assalt, alguns centenars de gurdies civils, alguns milers de soldats i a penes 200 oficials de l antic exrcit.

La formaci tpica d estes milcies espontnies va ser la columna. La majoria dels integrants de les columnes eren anarquistas, els quals eren antimilitaristas (molts incls havien sigut insubmisos al servici militar) per la situaci bllica els va acostar a ingressar en les milcies.

El 21 de juliol de 1936 es va crear en Barcelona el Comit Central de Milcies Antifeixistes de Catalunya i en la que participen les distintes faccions republicanes i sindicals, tenint molt pes en ella la CNT-FAI. En dos mesos, el comit va aconseguir organitzar a 20.000 milicians que es repartien en un front de 300 quilmetres.

El govern republic els va denunciar com "incontrolables" i "bandits", per que hi havia un bona quantitat d xit en el camp de batalla. Al mar de 1937 els van incorporar a l exrcit regular.

Generalitat i govern central.

El 1936, el principal moviment anarquista, CNT-FAI, va decidir, desprs de diverses negatives, collaborar amb el govern catal (Generalitat) de Llus Companys. En el govern central van estar al seu torn, Juan Garca Oliver es va convertir en Ministre de Justcia (que va abolir els honoraris jurdics i va destruir els expedients penals), Diego Abad de Santilln es va convertir en Ministre d Economia, i Federica Montseny es va convertir en Ministra de Salut, per a anomenar uns pocs casos. Durant la Guerra Civil espanyola, molts anarquistes fora d Espanya van criticar a la CNT-FAI per entrar en el govern i comprometre s amb elements comunistes en el ban republic. De fet, durant estos anys, el moviment anarquista a Espanya va renunciar a molts dels seus principis bsics, no obstant aix, dins d Espanya es va considerar que es tractava d un ajust temporal, i que una vegada que Franco fra derrotat, tornaria a la seua manera llibertria. 

Va haver-hi tamb preocupaci entre els anarquistes amb el creixent poder dels comunistas en el si del govern. Montseny ms tard va explicar:
En eixe moment noms es va veure la realitat de la situaci creada per nosaltres: els comunistes en el govern i nosaltres fora del mateix, les mltiples possibilitats, i tots els nostres xits en perill d extinci.

De fet, alguns anarquistes fora d Espanya veien la seua concessions, necessries tenint en compte l ombriua possibilitat de perdre tot si els feixistes guanyaven la guerra. Emma Goldman va dir:
Amb Franco a les portes de Madrid, difcilment puc culpar a la CNT-FAI per l elecci d un mal menor: la participaci en el govern en compte de la dictadura, el ms mortfer malament.

Fins al dia de hui, el tema continua sent controvertit entre els anarquistes.

Collectivitats i revoluci.

La collectivitat, a Espanya, era cada una de les institucions economicosocials que inspirades en els principis anarcosocialistes es van formar durant la situaci revolucionria que va acompanyar a la guerra civil en diversos punts de la geografia espanyola. Dos dels casos ms coneguts van ser les empreses collectivitzades en la ciutat de Barcelona i les collectivitats agrries d Arag. A Barcelona les collectivitats van exercir un paper empresarial semblant a les cooperativas de autogesti. Servicis de la ciutat com els transports urbans van ser gestionats per collectivitats, incls llocs com a hotels, barberies, i restaurants van ser collectivitzats i administrats pels seus treballadors.  

Desprs de l inici de la guerra, gran part de la economia d Espanya va ser posada davall control obrer per mitj de collectivitats, en bastions anarquistes com Catalunya, la xifra va aconseguir el 75%, per va ser inferior en les zones amb una forta influncia socialista i marxista. Les fbricas es van gestionar a travs de comits de treballadors (este sistema va permetre abaixar les tarifes d alguns servicis i pujar els salaris ms baixos); i les explotacions agrries es van convertir en zones collectivitzats i van executar com a comunes agrcoles. En alguns casos el diners estatal es va substituir per vals de treball.

Les acabat de "alliberades" zones de treball es van regir baix principis anarcosocialistes, les decisions es van realitzar a travs de consells dels ciutads evitant la burocrcia formal. A ms de la revoluci econmica, va haver-hi un esperit de la revoluci social. Algunes tradicions es van considerar com "opressores" i fetes desaparixer. Per exemple, la idea de "amor lliure" es va fer popular.

Contrarrevoluci. 
Durant la Guerra Civil, el Partit Comunista d Espanya va adquirir considerable influncia degut a la dependncia de subministraments de la Uni Sovitica. Comunistes i demcrates del bndol republic van fer un considerable esfor per a esclafar la revoluci anarquista, tant les seues forces militars com els seus projectes econmics, aparentment per a reforar la lluita contra la fora feixista (la resposta anarquista va ser, "La revoluci i la guerra sn inseparables"). 

Estes tensions, que van incloure una campanya de difamaci dels comunistes contra els anarquistes (en la que va collaborar la premsa internacional de esquerra), van portar incls a enfrontaments violents amb els comunistes (ex. les jornades de maig a Barcelona) i assassinats poltics, una guerra civil dins de la guerra civil on es van imposar els estalinistas, amb el beneplcit de les autoritats republicanes, que segons alguns autors va desmotivar a molts dels milicians i collaboradors amb el ban republic i li va restar fora.

 Enllaos externs .
Revolucin i contrarevoluci a Catalunya, per Carlos Semprn;
Lluita social i pes de l anarquisme a Barcelona;
Conscincia social, estructura industrial i desenrotllament de l Anarquisme a Catalunya, per Cristopher Ealham ;
Els anarcoestatistas d Espanya  per l anarquista Bryan Cap-la n;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400187" title="Urmatt" nonfiltered="4451" processed="4433" dbindex="154474">

Urmatt (en alsaci rmtt) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.425 habitants.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400189" title="Wolxheim" nonfiltered="4452" processed="4434" dbindex="154475">

Wolxheim (en alsaci Wolixe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 774 habitants.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400195" title="Felip el Canceller" nonfiltered="4453" processed="4435" dbindex="154476">
Felip el Canceller, en francs, Philippe le Chancelier, en llat Philippus Cancellarius Parisienses (1160   26 de desembre de 1236), fou un filsof, poeta i msic francs.

Fill illegtim de l'Arxiduc de Pars, es convert en canceller de Notre-Dame de Pars el 1217 i fins la seva mort fou ardiaca de Noyon.

En un principi lluit contra l'autonomia dels estudiants i professors universitaris respecte  la clerecia, per actu al seu costat durant una vaga en la Universitat de Pars el 1229. Se'l sol presentar com a enemic de les ordres mendicants, per s possible que abans de la seva mort abraces l'hbit francisc. 

Fou un gran coneixedor del pensament grec i rab i va escriure una srie de llibres molt utilitzats en les universitats de l'poca, d'entre els que destaca la Summa gratuita o de Bono, sobre la naturalesa de la propietat.

Com a msic compta en el seu haver amb prop de 80 canons, algunes de les quals sn Carmina Burana o Canons de Beuern, i altres sn de contingut religis i satric. Moltes de llurs peces es conserven en els manuscrits de Nostra Senyora de Florncia. Degut a que la majoria dels treballs que es conserven sn musicalitzacions de lletres ja existents, per exemple de Protin, alguns autors dubten de qu Chancelier fos un vertader compositor.

Va escriure en llat i la llengua vernacla.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400197" title="Jean-Baptiste-Theodore Weckerlin" nonfiltered="4454" processed="4436" dbindex="154477">
Jean-Baptiste-Theodore Weckerlin (Guebwiller, 1821 - Trottsberg, 1910) fou un compositor alsaci. Estudi al conservatori de Pars, on fou president de la Societ Sainte Ccile (1850-1855), i des del 1863 arxiver de la Societat de Compositors de Msica. Va compondre en diversos idiomes, com L'organiste dans l'embarass (1853), Die Hochzitt im Bsethal (1863) i canons populars alsacianes com D'r verhxt' Herbst (1879).

 ENllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400199" title="Thomas Sautner" nonfiltered="4455" processed="4437" dbindex="154478">
Thomas Sautner (* 1970 a Gmnd) s un pintor i escriptor austrac.

Vida.
Thomas Sautner va estudiar cincies poltiques, comunicaci i histria contempornia. Va iniciar una carrera de periodista. Sautner s pintor i novellista; en les novelles descriu la vida i la cultura del poble ienix. L'autor viu i treballa al Waldviertel (Baixa ustria i a Viena.

Les dues novelles publicades el 2006 i el 2007 presenten la cultura dels ienixs i mostren el mn dels nmades. La crtica Eva Riebler destaca que l'autor vol conservar la saviesa dels ienixs i passar-la al pblic; la primera obra fins i tot est comparada amb El petit prncep de Antoine de Saint-Exupry.

Obra.
Fuchserde, novella. Picus Verlag, Viena 2006; Aufbau-Verlag, Berln 2008;
Milchblume, novella. Picus Verlag, Viena 2007;

Enllaos externs.
 Literaturhaus Viena: Biografia de Thomas Sautner;
 Crtica sobre el llibre Milchblume;
 Kreativ-Atelier Thomas Sautner - pgina Web de Thomas Sautner;
 Presentaci del llibre Fuchserde al Jenischer Bund per Alemanya i Europa;
 Crtica "Fuchserde" a la revista literria etcetera;
 Rdio i Televisi Austraca sobre Thomas Sautner i Fuchserde;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400202" title="Gottlieb-Konrad Pfeffel" nonfiltered="4456" processed="4438" dbindex="154479">

Gottlieb-Konrad Pfeffel (Colmar, 1736 - 1809) fou un pedagog, escriptor i militarista alsaci. Estudi dret a la Universitat de Halle amb Christian Wolff el 1763 i cincia militar a Darmstadt el 1773. El 1756 es va quedar cec, per tot i aix fou nomenat administrador protestant de Colmar. Admirador de la Revoluci Francesa, fou fundador de la Societat Literria de Colmar i traductor a l'alemany de texts francesos que foren publicats per l'Acadmia de Cincies i Humanitats de Baviera. El 1803 fou president del consistori de Colmar.

 Obres .
 Fabeln (1783);
 Poetische Versuche (10 vols.), 1802-10;
 Prosaische Versuche (10 vols.), 1810-12;
 Politische Fabeln. 1754-1809;
Algunes de les seves obres han estat digitalitzades per la Universitat de Friburg:
 Biographie eines Pudels und andere Satiren. Langewiesche-Brandt, Ebenhausen 2987, ISBN 3-7846-0134-0.
 Politische Fabeln in Erzhlungen und Versen. Greno-Verlag, Nrdlingen 1987, ISBN 3-89190-837-7.


 Enllaos externs .
  Biografia a answers.com;


 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400205" title="Arxidicesi de Toledo" nonfiltered="4457" processed="4439" dbindex="154480">


L'arxidicesi de Toledo, a Espanya, s la dicesi principal de la provncia eclesistica de Toledo, de les que son sufraganies les dicesi de Sigenza-Guadalajara, Conca, Ciudad Real i Albacete.

Ubicaci.

La seu de l'arxidicesi est situada a la Catedral de Santa Maria de Toledo, i la seva rea s'exten per la provncia de Toledo i part de les de Cceres i Badajoz, a Extremadura. Al marge d'aquesta secci, l'rea de la provncia eclesistica correspon prcticament amb la Comunitat Autnoma de Castella-La Manxa, i el de l'arxidicesi a la provncia de Toledo.

Histria.

La presncia del Cristianisme a la ciutat de Toledo es remonta al Segle I, si b la religi no s'extengu fins a principis del Segle IV, a l'poca de la Persecuci cristiana del Emperador Diocleci.

Amb l'arribada dels visigots i, especialment, desprs de l'elecci de Toledo com a capital del regne, la dicesi extn el seu domini dintre de la provncia cartaginesa. Al haver quedat Cartagena, seu metropolitana de l'arxidicesi i capital provincial, el rei visigot Gundemar va promoure la celebraci d'un snode que es va desenvolupar a Toledo i que acord que Toledo era la metrpoli de tota la provncia, arrebatant-li aquest ttol a la seu de Cartagena, declaraci que respald el rei per decret el 23 d'octubre del 610.

Durant aquest perode succeeixen els concilis toledans, del que destaca el III Concili de Toledo, en el qual Recared i la seva cort es converteixen al cristianisme. 

Durant la dominaci rab, la ciutat de Toledo es converteix en un centre de manteniment de la religi catlica, permaneixent l'arxidicesi amb la seva jerarqua anterior. 

El Rei Alfons VI de Castella i els cristians reconquisten la ciutat de Toledo el 1085, retornant-li el seu antic poder a l'arxidicesi. El primer Arquebisbe d'aquesta nova etapa ser Bernat de Cluny, perteneixent a la Ordre de Cluny, que en aquella poca s'extengu per Espanya. La seu episcopal particip activament a la Reconquesta, asumint el territori que es conquistava i alentant en el seu territori l'expansi de les rdes militars de Santiago, Calatrava i Alcntara. Durant aquest mateix perode s'emprn la construcci de l'actual Catedral de Santa Maria de Toledo, obres que s'extendrn durant segles.

Finalitzada la conquesta, durant el regnat dels Reis Catlics, arriba al lloc d'arquebisbe el Cardenal Francisco Jimnez de Cisneros, que inaugur la Universitat d'Alcal, territori aleshores pertanyent a l'arquebisbat toled i participar activament a la poltica del regne. Durant el regnat de Felip II la cort es trasllada a Madrid, si b eclesisticament la ciutat segueix depenent de Toledo. Durant la resta de l'Edat Moderna la ciutat sofrir un lent decliu. Encara que la dicesi es mant durant ms temps, poc a poc va perdent pes davant altres ms pujants.

Durant els dos ltims segles l'arxidicesi sofreix vris episodis complicats. Durant la Guerra de la Independncia Espanyola la dicesi es veur saquejada, fugint l'Arquebisbe a la ciutat de Sevilla. Posteriorment, amb les desamortizacions de Mendizbal i Madoz s'origin un conflicte entre el govern d'Espanya i el Papat, quedant durant algun temps el lloc del Arquebisbe vacant. Per ltim, la Guerra Civil Espanyola suposar la destrucci de bona part del patrimoni artstic del arquebisbat i la mort de 281 sacerdots.

Arquebisbes de Toledo.


El primer bisbe de Toledo documentat s Sant Eugeni I (69   96), fundador de la instituci, des de qui es conserva una llista d'Arquebisbes de Toledo continuada fins als nostres des. Els ltims arquebisbes toledans han estat:

 1886-1891 : Miguel Pay i Rico ;
 1892-1898 : Antoln Monescillo i Viso;
 1898-1909 : Ciriaco Mara Sancha i Hervs;
 1909-1913 : Gregorio Aguirre Garca;
 1913-1920 : Victoriano Guisasola i Menndez;
 1920-1921 : Enrique Almaraz i Santos;
 1922-1927 : Enrique Reig i Casanova;
 1927-1931 : Pedro Segura i Senz;
 1933-1940 : Isidro Gom i Toms;
 1941-1968 : Enrique Pla i Deniel;
 1969-1972 : Vicente Enrique i Tarancn;
 1972-1995 : Marcelo Gonzlez Martn;
 1995-2002 : Francisco lvarez Martnez;
 2002-2008 : Antonio Caizares Llovera;

Enllaos externs.

Web oficial de l'Arxidicesi de Toledo;
Consell Dioces de Laics de l'Arxidicesi de Toledo;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400206" title="Johann-Georg-Daniel Arnold" nonfiltered="4458" processed="4440" dbindex="154481">
Johann-Georg-Daniel Arnold (Estrasburg, 1780 - 1829) fou un dramaturg alsaci. Fill d'un mestre boter, el 1787 estudi al Gymnasium protestant d'Estrasburg fins que va tancar el 1794. D'idees liberals, estudi dret a la Universitat d'Estrasburg i amb Ehrenfried Stoeber continu els estudis a Tbingen i Erlangen. El 1795 treball per a la prefectura del departament del Baix Rin, per el 1803 ho deix per a estudiar dret a Pars amb Christophe-Guillaume Koch. El 1806 enseny dret a Coblena (Alemanya). El 1809 fou nomenat professor d'histria a Estrasburg, professor de dret rom el 1811 i deg de la Universitat el 1820.

El 1806 va escriure un Notices littraires et historiques sur les potes alsaciens. s autor de la primera gran obra en alsaci la pea de teatre Der Pfingschtmontag, Lustspiel in Strassburger Mundart (Dilluns de Pasqua, 1816), molt lloada per Goethe, per que no fou representada per primer cop fons el 1835.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400208" title="Ehrenfried Stoeber" nonfiltered="4459" processed="4441" dbindex="154482">

Ehrenfried Stoeber (Estrasburg, 1779-1835) fou un advocat i escriptor alsaci, un dels pares de la moderna literatura alsaciana. Estudi al Gymnasium d'Estrasburg, on va conixer Johann-Georg-Daniel Arnold, amb qui s'interess pel teatre popular alsaci. El 1797 va fundar la Literarische Gesellschaft alsatischer Freunde (Societat dels Amics de la Literatura Alsaciana). De 1801 a 1802 estudi dret a Erlangen i de 1803 a 1806 continu els estudis a Pars. De retorn a Estrasburg, treball amb el seu pare fins que el 1822 va obtenir el ttol de notari. 

El 1807 va fundar la revista Alsatisches Taschenbuch i el diari Alsa. Autor del llibre de poemes Neujahrsbchlein in Elssser Mundart (Llibret del Nou Any, 1816), que cont el fams poema Wie ich's meine (Com ho entenc), i la comdia musical Lustpiel mit Gesang (1823. Tota la seva obra fou recollida en Smtliche Gedichte und kleinere prosaische Schriften (1835). Tamb va compondre una biografia de Johann Friedrich Oberlin i el drama pstum Fredor Polsky oder eine nacht ins Polens Wldern. Tamb foren poetes els seus fills Auguste Stoeber i Adolphe Stoeber

Bibliografia.
 Jean-Luc Schweyer, Daniel-Ehrenfried Stoeber 1779-1835, tmoin de son temps, s.n., 1974;
 Marie-Louise Witt et Pierre Erny, Les Stoeber : potes et premiers folkloristes de l'Alsace, J. Do Bentzinger, 2002, 239 p.  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400212" title="Biblioteca Nacional Russa" nonfiltered="4460" processed="4442" dbindex="154483">

La Biblioteca nacional Russa (en rus:                                   ), situada a Sant Petersburg, i una de les ms grans biblioteques del mn, es la biblioteca nacional de Rssia. No confondre amb la Biblioteca de l'Estat de Rssia, situada a Moscou.
 
Compren una collecci nica i universal de documents en llengua russa i estrangeres. 
Fou tamb la Biblioteca publica imperial, fundada l'any 1795 per Caterina II de Rssia.

Entre els seus llibres ms importants trobem el Cdex de Leningrad, cpia de l'Antic Testament datada a l'any 1008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400215" title="Auguste Stoeber" nonfiltered="4462" processed="4443" dbindex="154485">

Auguste Stoeber (Estrasburg, 1808 - Mulhouse, 1884) fou un escriptor alsaci, fill d'Ehrenfried Stoeber i germ d'Adolphe Stoeber. Estudi filosofia, histria i teologia a la Universitat d'Estrasburg, on va fer amistat amb l'escriptor Georg Bchner. Treball com a mestre a Oberbronn i el 1838 va editar amb el seu germ la revista Erwinia, on public bona part dels seus reculls de llegendes populars alsacianes i public algunes peces en alsaci. El 1841 fou nomenat professor del gymnasium de Mulhouse i el 1878 fou professor de filosofia a la Universitat d'Estrasburg. 

 Obres .
 D'Gschicht vum Milhser un Basler Sprichwort: D'r Frsteberger vergesse (1822);
 Alsatisches Vergimeinnicht (1825), amb el seu germ.
 Der Sagen des Elsass (Histries d Alscia, 1852);
 Alsabilder (Llegendes, 1836) ;
 Elsasser Volksbchlein (1842);
 E Firobe im e Sundgauer Wirtshs (1868);

 Enllaos externs .
  Biografia a a la Encyclopaedia Germanica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400219" title="Argilliers" nonfiltered="4463" processed="4444" dbindex="154486">

Argilliers  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400220" title="Issirac" nonfiltered="4464" processed="4445" dbindex="154487">

Issirac  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400222" title="Orsan" nonfiltered="4465" processed="4446" dbindex="154488">

Orsan  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400223" title="Orthoux-Srignac-Quilhan" nonfiltered="4466" processed="4447" dbindex="154489">

Orthoux-Srignac-Quilhan  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400224" title="Uchaud" nonfiltered="4467" processed="4448" dbindex="154490">

Uchaud  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400225" title="Brooke Foss Westcott" nonfiltered="4468" processed="4449" dbindex="154491">

Brooke Foss Westcott (12 de gener de 1825 - 27 de juliol de 1901) clergue i erudit angls. Des de 1870 a 1890 fou professor de Divinitat a Cambridge. Junt a F. J. A. Hort, public el Nou testament en Grec Original (2 vol., 1881). Des de 1890 fins la seva mort fou bisbe de Durham. S'ha fet fams pels seus comentaris sobre la Bblia.

Obra.

 Elements of the Gospel Harmony (1851) ;
 History of the Canon of First Four Centuries (1853) ;
 Characteristics of Gospel Miracles (1859) ;
 Introduction to the Study of the Gospels (1860) ;
 The Bible in the Church (1864) ;
 The Gospel of the Resurrection (1866) ;
 Christian Life Manifold and One (1869) ;
 Some Points in the Religious Life of the Universities (1873) ;
 Paragraph Psalter for the Use of Chotrs (1879) ;
 Commentary on the Gospel of St John (1881) ;
 Commentary on the Epistles of St John (1883) ;
 Revelation of the Risen Lord (1882) ;
 Revelation of the Father (1884) ;
 Some Thoughts from the Ordinal (1884) ;
 Christus Consummator (1886) ;
 Social Aspects of Christianity (1887) ;
 The Victory of the Cross: Sermons in Holy Week (1888) ;
 Commentary on the Epistle to the Hebrews (1889) ;
 From Strength to Strength (1890) ;
 Gospel of Life (1892) ;
 The Incarnation and Common Life (1893) ;
 Some Lessons of the Revised Version of the New Testament (1897) ;
 Christian Aspects of Life (1897) ;
 Lessons from Work (1901) ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400226" title="Adolphe Stoeber" nonfiltered="4469" processed="4450" dbindex="154492">

Adolphe Stoeber (Estrasburg, 1810 - Mulhouse, 1892) fou un religis i escriptor alsaci, fill d'Ehrenfried Stoeber i germ d'Auguste Stoeber. Estudi teologia i fou destinat com a pastor protestant a Metz (1832), Oberbronn (1836) i Mulhouse, on el 1860 fou president del Consistori Reformista. Alhora, el 1838 fund amb el seu germ la revista Erwinia, amb el que collabor a recollir llegendes alsacianes i susses en alsaci.

 Obres .
 Alsatisches Vergimeinnicht (1825);
 Alsabilder (1836);
 Reisebilder aus de Schweiz (1850) ;
 Elsasser Schatakastlein (1877);
 Epheukranz aus das Grabmal einer Heimgegangenen (1884);
 Spiegel deutscher Frauen (1892);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400227" title="Corrent comunista internacional" nonfiltered="4470" processed="4451" dbindex="154493">
La Corrent Comunista Internacional s una organitzaci comunista internacionalista centralitzada amb seccions en tot el mn. Advoca, entre una altra altres coses, pel comunisme de consells.s una organitzaci summament obrerista.

 Histria .
La Corrent Comunista Internacional (CCI) la va fundar Revolution Internationale de Frana, World Revolution del Regne Unit, Internationalism de EE. UU., Rivoluzione Internazionale, de Itlia, Grup Internacionalisme de Veneuela, Acci Proletria de Espanya en 1975. La majoria d estos grups va nixer arran del creixement de la poltica revolucionria amb el ressorgir a nivell internacional de les revoltes de la classe treballadora a finals dels 60.

La CCI traa els seus orgens poltics en les fraccions d esquerra que es van separar de la Internacional Comunista particularment les fraccions d esquerra d alemanya, holandesa i italiana.

El seu antecedent poltic directe era la Gauche Communiste (Esquerra Comunista) de Frana, que es va separar dels Bordiguistas a mitjan anys 40. Este grup es va dissoldre en 1952 quan l onada revolucionria anticipada no va aconseguir materialitzar-se. No obstant aix, el grup Internacionalisme, fundat en 1964 a Veneuela, va tindre una gran influncia de l experincia i les posicions de la Gauche Communiste, ja que els que van formar este grup van tindre a Marc Chiric (Marck Laverne), un exmembre de la Gauche Communiste de Frana com el seu mentor.

Marc s havia despalzado a Veneuela en 1952 pensant que a Europa podria esclatar una altra vegada una guerra de carcter mundial, Va anar junt amb la seua companya Clara, i va fundar a Veneuela el Grup Internacionalisme qui en el seu moment va desenrotllar una forta denncia poltica a les teories guerrilleres que surguieron a Amrica llatina que es van enfortir amb la victria de Castro i Guevara a Cuba.

Ara (finals de 2007), la CCI t seccions a Frana, Gran Bretanya, Mxic, Blgica, Pasos Baixos, Alemanya, Espanya, Veneuela, Sucia, ndia, Itlia, EUA., Sussa, Brasil i ha publicat en diversos idiomes com ara rus, portugus, filip, persa, turc, bengal, japons i core.

De 1977 i a 1984, la CCI va participar activament en les Conferncies internacionals organitzades pel  Partit Comunista Internazionalista-Batalla Comunista , en el curs de les quals van sorgir de divergncies, referents a la concepci de partit i l Estat i als criteris d anlisi de la crisi capitalisme. En 1983, la constituci del Bur Internacional per Revolucionari (BIPR), per part del Partit Comunista Internazionalista-Batalla Comunista d Itlia i de la Communist Workers Organitzaci (CWO) de gran bretanya com resultat d estes conferncies, no va impedir que les polmiques entre la CCI i el BIPR mantenint relacions amb estes organitzacions.

Alguns escissions de la CCI van donar vida a noves formacions, entre estes, Grup Comunista Internacional (GCI), la Fracci externa de la CCI (FECCI). En 2001 es constitux la Fracci Interna de CCI (FICCI), que denncia una suposada poltica liquidadora de la nova direcci de la Corrent que al seu director es negava al debat poltic, multiplicant-se mesures disciplinries contra qui expressara posicions divergents.
La FCCI, desprs de desertar (segons la CCI) s exclosa del Corrent en 2002 acusada de delaci i robatori (tamb a dir de la CCI), en el curs del XV Congrs Internacional de la CCI.

 Publicacions .

L rgan internacional del CCI s la "Revista Internacional", publicat en francs, angls, espanyol, i en menor grau en itali i alemany. Des dels orgens, esta Revista va publicar a nombrosos testimonis de l Esquerra Comunista Internacional, fent-los eixir generalment d mbits molt reduts. La CCI per un altre costat va conduir importants investigacions histriques, en particular sobre l Esquerra Comunista Italiana i germnic holandesa.

En els diferents pasos on es troba la CCI i t els suficients mitjans, publica entre altres els segent peridics regionals:

Accin proletria
Publicaci bimestral d ESPANYA,
Communist Internationalist
En hindi,INDIA,
Internacionalismo
Publicaci Semestral de Veneuela, 
Internationalism Publicaci en ESTATS UNITS,
Internationalisme
A BLGICA,
Internationell Revolution
A SUCIA,
Rvolution Internationale
Publicaci mensual a FRANA,
Revolucin Mundial
Publicaci bimestral en MXIC,
Rivoluzione Internazionale
A ITLIA,
Weltrevolution
A ALEMANYA i SUSSA,
Wereld Revolutie
A HOLANDA,
World Revolution
En GRAN BRETANYA.

 Ideologia .

En la concepci terica del CCI, t un paper fonamental el concepte de decadncia del capitalisme, sobre la base que este mode de producci ha perdut les seues caracterstiques progressistes, i la instituci Estatal ha crescut exorbitantment absorbint fins a organitzacions obreres com els sindicats, els que ara seran un mitj de la conservaci del capitalisme..

Per a la decadncia del capitalisme, es concreta irreversiblement amb la Primera Guerra Mundial, donant lloc al final dels anys Huitanta amb la caiguda del bloc De l Est, a la fase de descomposici, ltima fase de la histria del capitalisme.

Com en la tradici clssica de l Esquerra Comunista, la democrcia, l estalinisme i el feixisme es veuen com a diverses cares de la dictadura de la burgesia. Incls els partits social demcrates comunistes o excomunistes, compresos les formacions de l extrema esquerra d inspiraci maoista, trotskista i incls d algunes de carcter anarquista sn definides com a fraccions de la burgesia tamb reaccionries.

Reapropiant-se del punt de vista de Rosa Luxemburg, la CCI considera que les guerres d alliberament nacional no sn ja viables per a un progrs de la humanitat, i si sn un obstacles per als treballadors en la seua lluita pel comunisme de la mateixa manera considera que el parlamentarisme s una forma de lluita que mai va pertnyer a la classe obrera i que des de principis del segle XX ha sigut igualment un obstacle per al desenrotllament de la seua conscincia i la seua lluita per un orde social sense explotaci

La CCI va definir als rgims de l antiga URSS i els seus satllits De l Est d Europa, aix com a Xina, Cuba, Corea, Vietnam, etc. com a rgims autoritaris d un capitalisme d Estat.

A diferncia d altres utilitzacions del concepte  Capitalisme d Estat  la CCI ho utilitza per a definir una tendncia histrica universal del capitalisme on l Estat assumix un paper regulador i cohesionador de la societat capitalista, d esta manera per a la CCI existixen en el Capitalisme d Estat formacions ms subtils per no menys salvatges d organitzaci capitalista, com a Estats Units, Frana, etc.

La CCI desaprova la lluita guerrillera com a mtode per a generar un canvi revolucionari, per contra el que poguera pensar-se no s pacifista, considera que el canvi social al comunisme ser irremeiablement violent a travs d una revoluci dirigida per la classe treballadora. Per a ella la qesti de la violncia s vital que no siga desenrotllada per una minoria, sin que ha de ser llebada acabe de manera massiva i conscient per la classe proletria.

La CCI denncia en conseqncia a tot tipus de guerrillerismo, tant el de vell estil dels seixantes setantes com dels de l era de  mundialitzaci  EZLN, ETA, la Intifada, i altres

Al contrari de l Esquerra comunista d origen itali, la CCI defn que el Partit Comunista no instaurara la seua dictadura en nom de la classe obrera, sin contribuir a la unitat de tal batalla i a la generalitzaci de la conscincia de classe, en direcci de la conquista revolucionria del poder per part dels Consells obrers. Per a diferncia dels  comunistes de consells  que oposen els consells obrers al partit, la CCI els situa en un nivell de complement i no d exclusi.

 Enllaos externs .
 Corriente Comunista Internacional ;
 
 Documents .
Plataforma de la CCI

Posiciones bsicas

Historia,30 aos de la la CCI

Nacin o clase

Espaa 1936, Franco y la republica masacran a los trabajdores








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400228" title="Gustave Stosskopf" nonfiltered="4471" processed="4452" dbindex="154494">
Gustave Stosskopf (Brumath, 1869 - 1944) fou un pintor i dramaturg alsaci, un dels autors fonamentals de la literatura alsaciana del segle XIX. Com a pintor van destacar els seus quadres sobre paisatges de la vall de Zorn. El 1893 va fundar el seu propi teatre alsaci, en el que hi va represent les seves obres, escrites en alsaci. Escriv les peces teatrals D r Herr maire (El senyor alcalde, 1898), D r candidat (El candidat), D r Pariser Reis, D r verbote fahre als kom, D heimet (La ptria) i altres. Alguns el consideraren el Molire alsaci El 1930-1939 va representar algunes d elles per la rdio, i fins i tot el 1939 D'r Herr maire fou duta al cinema.

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400230" title="tienne Nicolas Mhul" nonfiltered="4472" processed="4453" dbindex="154495">


tienne Nicolas Mhul, (Givet, 22 de juny de 1763   Pars, 18 d'octubre de 1817) va ser un compositor francs, el ms important compositor d'pera a Frana durant la Revoluci. Va ser tamb el primer compositor dit romntic a Frana, amb per exemple, el seu contemporani Hyacinthe Jadin.

Biografia.
tienne Nicolas va nixer a Givet, poble situat a la vora del Mosa, al departament de les Ardenes. Son pare, Jean-Franois, va ser inicialment majordom del comte de Montmorency i desprs un modest comerciant de vi, a la mort del comte. Els pares van detectar aviat el preco talent musical de l'infant, per degut a la seua pobresa les primeres llions musicals les va haver de rebre d'un humil organista cec de Givet, del qual no se sap res. Les seues aptituds eren tals que, amb noms deu anys, va ser nomenat organista del convent dels Franciscans de Givet. 

L'any 1775, un msic i organista alemany, el monjo Wilhelm Hanser, va traslladar-se al monestir de Laval-Dieu, prop de Givet, per fundar-hi una escola de msica. Mhul esdevingu el seu alumne ocasional, principalment de contrapunt, i el seu suplent l'any 1778. A l'orgue de l'esglsia del poble, que s l'antiga capella de l'abadia, pot llegir-se:
Mhul va tocar en aquest orgue com a deixeble del pare Hanser, frare i organista de la Val-Dieu.

Durant aquesta estada, el msic va desenvolupar la seua passi per les flors, i sobretot pels tulipans i els ranunculus:

Un parc de ranunculus ben escollits i ben distributs s per als ulls el mateix que per a l'oda la msica de Mozart i de Gluck.

 La seua formaci a Pars .

Amb quinze anys, el 1779, Mhul va traslladar-se a Pars grcies a la generositat d'un mecenes que l'havia escoltat a l'esglsia; amb una carta de recomanaci adreada a Gluck: Vaig arribar a Pars l'any 1779, sense res ms que els meus setze anys complits, la vespra, i l'esperana. Tenia una carta de recomanaci per a Gluck, aquell era el meu nic desig una volta en la capital, i aquesta idea em feia esclatar de joia.

Va prendre llions amb Jean-Frdric Edelmann, un clavecinista molt estimat a Pars, on residia des de 1775, i amic de l'dol de Mhul, Gluck. Edelmann, d'origen Estrasburgus, tamb va tenir com a alumne a Jean-Louis Adam; va tornar a la seua ciutat arran de la Revoluci i va ser guillotinat durant el Terror de juliol de 1794.

Mhul va tenir ocasi d'assistir a l'estrena d'Iphignie en Tauride, i en result molt corprs.

Els seus primers treballs com a compositor van consistir a adaptar ries d'peres populars, entre elles deThse, de Gossec. La seua primera obra editada va ser un llibre de tres sonates per a piano, l'any 1783; tenia tot just vint anys. L'any 1788 va publicar un nou recull de sonates, el seu opus 2. A travs d'aquestes obres

Mhul es va imposar com un dels millors representants de la primera vertadera escola francesa de piano

L'any 1786, Mhul va ingressar a la lgia manica l'Olympique de la Parfaite Estime (constituda l'any 1782), a la seua branca musical. Es tracta d'una caracterstica compartida amb un bon grapat de msics del seu segle: Gossec, Cherubini, Devienne, Philidor, Pleyel, Viotti etc. Va ser en aquesta lgia on es van estrenar les simfonies parisenques de Haydn (1787). Posteriorment va compondre una escena lrica per a la Lgia de la Gran Esfinx (Loge du Grand-Sphinx), de la qual era membre, amb ocasi de la cerimnia fnebre celebrada el 20 d'octubre de 1808 per la mort de Henri-Nicolas Belleteste, membre de l'Institut d'Egipte.

 El compositor dramtic .

Ajudat i encoratjat per Gluck, qui va contribuir a fer conscient la vocaci del jove, Mhul va emprendre la carrera de compositor dramtic. L'any 1785, l'escriptor Valadier li va oferir el llibret de Cora. Tot i que va ser presentada a l'Acadmie Royale de Musique, l'pera no seria representada fins a sis anys desprs. 

En aquesta mateixa poca, Mhul va trobar en la persona del llibretista Franois-Benot Hoffman el seu collaborador favorit. Va ser Hoffman l'autor del llibret de la seua primera pera representada: Euphrosine, ou Le tyran corrig. L'estrena a la Sala Favart el 4 de setembre de 1790 va ser un xit immens i a l'autor se li va reconixer un gran talent. 

Fa molt de temps que no s'escoltava en aquest teatre una msica de tan bell carcter; de vegades s sublim; hi ha entre d'altres peces un duo, al segon acte, que s admirable en conjunt i en tots els seus detalls.

El duo en qesti s el de l'escena 5, entre Coradin i la comtessa: Gardez-vous de la jalousie ; redoutez son affreux transport. La pea, amb participaci del cor, va ser molt popular des de l'estrena de l'obra. Grtry tamb en parl:

Mhul ha triplicat la potncia de l'orquestra a travs de l'harmonia, sobretot adient a la situaci. El duo d'Euphrosine i Coradin s del ms bell efecte que hi ha. Aquest duo us corprn tot al llarg de la seua durada; l'explosi, situada al final, sembla obrir el crani dels espectadors amb la volta del teatre! 

El mateix Berlioz considerava que aquesta pera era
...l'obra mestra del seu autor. Cont alhora la gracia, la finor, la lluentor, molt de moviment dramtic i esclats de passi d'una violncia i d'una veritat que fa por.

La seua carrera estava llanada, i aix no era ms que el principi d'una llarga relaci amb el teatre de Comdie Italienne (anomenada Opra-Comique a partir de l'any 1793).

Malgrat el fracs de Cora, representada noms el 4 de febrer de 1791, i de la prohibici d'Adrien per la Comuna de Pars per raons poltiques al mar de 1792, Mhul va consolidar la seua reputaci amb obres com ara Stratonice (Favart, 3 de maig de 1792) o Mlidore et Phrosine (Favart, 6 de maig de 1794).

 De la Revoluci a l'Imperi .


Durant la Revoluci, Mhul va compondre nombrosos cants patritics i peces de propaganda. El ms clebre de tots s el Chant du dpart (1794) sobre un poema de Chnier, que s com una segona Marsellesa. El comproms de Mhul fou recompensat amb el seu nomenament com a membre de l'Institut de France l'any 1795, amb Gossec i Grtry. El mateix any va obtenir un dels cinc llocs d'inspector del Conservatori de Pars, arran de la seua fundaci el 3 d'agost, sota la iniciativa de Bernard Sarrette, capit de la Gurdia nacional. N'esdevingu un dels membres ms actius. 

En la nova instituci, on va exercir fins l'any 1816, va tenir com a alumne ms destacat Ferdinand Hrold.

Mhul tenia una bona relaci amb Napole: va ser un dels primers francesos a rebre la Legi d'honor (1804), al mateix temps que Gossec i Grtry. 

L'any 1807 va obtenir el segon prix de Rome (el primer va ser declarat desert) amb una cantata: Ariane  Naxos. El premi va ser compartit amb Ftis.

L'xit de les peres de Mhul va anar apagant-se a principis del segle XIX, per algunes obres, com ara Joseph (1807) van continuar gaudint de fama. El primer cnsul Napole, a qui agrava molt la msica vocal, va recompensar l'obra. Dues ries principalment: Champs paternels, Hbron, douce valle i  peine au sortir de l enfance van ser molt populars. L'pera va fer carrera a l'estranger, particularment a Alemanya. 

Per altra banda, el fracs de la seua pera Les Amazones l'any 1811 (presentada a l'pera el 17 de desembre) va constituir un terrible colp, i va cloure la seua carrera com a compositor dramtic. Llavors va gaudir d'un retir ben merescut, a la seua casa de Pantin, per a conrear clavells, prmules i sobretot ranunculus, jacints i tulipans, les seues flors favorites (Cherubini).

Em cal felicitat, la meua est gastada. Tinc el deure i vull replegar-me en les meues afeccions tranquilles. Vull viure envoltat de les meues flors, en el silenci del retir, lluny del mn.

 La Restauraci .

Malgrat els seus lligams amb Napole, la reputaci de Mhul no va patir amb la Restauraci. Va ser nomenat director del Conservatori l'any 1816. Desprs d'un temps de retir a Hyres, entre gener i maig, per trobar un poc de reps i per provar de millorar-se de la seua tisi, va morir a Pars el mat del 18 d'octubre de 1817, a sa casa del carrer Montholon, als 54 anys d'edat. 

La mateixa vesprada, el seu alumne predilecte, Ferdinand Hrold, qui el qualificava de tan bo i amable, va estrenar a l'Opra-Comique La clochette.

Reconstruda en la dcada del 1930, la seua tomba a la parcella dels msics del cementiri del Pre-Lachaise es troba al costat de les d'altres compositors francesos, com ara les dels seus contemporanis Grtry i Franois-Joseph Gossec.

A Givet, l'any 1892, es va erigir un monument a Mhul, obra d'Aristide Croisy.

Auguste Louis Blondelot descrivia Mhul com:
dotat d'un esperit elevat i cultivat, d'una sensibilitat profunda i un poc malencnica. La seua paraula era clara, sonora, discreta; la seua conversa era tranquilla, espiritual; les seues ensenyances eren lcides, concises, positives... la mateixa llum. La rectitud, la puresa, eren els seus principis dominants, el que pot sser reconegut tant a les seues belles partitures com als seus escrits, dels quals malauradament cap no ha vist la llum de la imprempta. Era accessible, bo i agrat; encoratjava els talents emergents, sense escatimar els consells ni el suport.

El compositor. 


Obra dramtica.
La trentena d'peres de Mhul constitueix la major part de la seua obra musical. Va ser, de la generaci de compositors dels anys 1790, el primer a ultrapassar tant el seu amic i rival Luigi Cherubini com el seu enemic Jean-Franois Lesueur. Mhul va seguir l'exemple de les peres que Gluck havia escrit per a Pars durant els anys 1770 i va donar suport a les reformes que Gluck introdu a l'opra-comique (aquest gnere barreja de msica i dileg no era necessriament humorstic; per exemple Joseph conjuga la serietat i el rigor del tema). No obstant aix, Mhul va fer avanar la msica en una direcci ms romntica, mostrant un creixent s de les dissonncies i un inters pels sentiments extrems com ara la clera i la gelosia, de manera que va ser precursor de la tasca de compositors romntics posteriors com per exemple Weber i Berlioz. 

Mhul va ser realment el primer compositor romntic; el marqus de Condorcet va emprar aquest qualificatiu a La chronique de Paris l'1 d'abril de 1793 desprs d'haver assistit a la representaci de Le jeune sage et le vieux fou. La seua principal preocupaci musical era que tots els elements s'uniren per acrixer l'impacte dramtic. El seu admirador Berlioz va escriure:
 estava completament convenut que a la vertadera msica dramtica, quan la importncia de la situaci mereix el sacrifici, el compositor no devia dubtar entre un efecte musical bonic per allunyat de la necessitat escnica o dramtica i una srie d'accents vertaders, encara que no proporcionaren un plaer superficial. Estava convenut que l'expressi musical s una flor encisadora, delicada i rara, d'una olor exquisida, que no floreix pas si no es cultiva, i que pot marcir-se de colp; que no resideix en una sola melodia, sin que tot concorre ensems per crear-la o destruir-la   la melodia, l'haronia, la modulaci, el ritme, la instrumentaci, l'elecci de la profunditat o l'alada del registre per a les veus o els instruments, un tempo rpid o lent i els diversos graus de volum del s ems

La manera amb qu Mhul va aconseguir incrementar l'expressivitat va ser experimentant amb l'orquestra. Per exemple, en Uthal, pera en la qual l'acci se situa a les terres altes d'Esccia, va eliminar els violins de l'orquestra i els va substituir per violes, amb l'objectiu de reforar-ne el color local, mentre que les veus se sostenien per les trompes i les arpes... 

Les obres de Mhul durant la dcada del 1790 van ser Euphrosine, Stratonice, Mlidore et Phrosine i Ariodant. Ariodant, malgrat el fracs de l'estrena l'any 1799, va aconseguir finalment l'aplaudiment de la crtica. Elizabeth Bartlet la qualifica com el millor treball de Mhul en tota las dcada i una obra clau de l'pera revolucionria. Arran d'una interpretaci a Berln l'any 1816, el crtic E.T.A. Hoffmann, qui qualificava el compositor de savi i amb nombrosos talents, acaba l'article amb aquests termes:

Seriosa, digna, d'una gran riquesa harmnica i construda amb cura, Ariodant no hauria d'eixir mai del repertori

L'obra tracta de la mateixa histria de passi i gelosia que l'pera homnima de Haendel de l'any 1735 (Ariodante). Com a les seues altres nombroses peres, Mhul hi utilitza el  motiu de reminiscncia , un tema musical associat a una idea particular. Tornem a trobar aquesta tcnica (leitmotiv) a la msica dramtica de Richard Wagner. En Ariodant, el motiu de reminiscncia es el crit de fria, que expressa un sentiment de gelosia. Posteriorment Mhul empraria aquesta mateixa tcnica en la seua quarta simfonia (1810).

Vers 1800, la popularitat de les seues peres va comenar a decaure, reemplaades per la moda de la ms lleugera pera cmica, conreada per compositors com ara Boieldieu. A ms, Napole va comunicar al seu amic Mhul que s'estimava ms una pera menys seriosa, ms lleugera. Com a cors, l'herncia cultural de Napole tenia lligams amb Itlia; li agradava l'pera buffa de compositors com ara Paisiello i Cimarosa. En una conversa va arribar a dir que els compositors francesos mai no serien capaos de compondre una pera buffa com els seus collegues italians. Mhul hi va respondre amb Irato (1801), una comdia en un acte per a la qual va ocultar la identitat de l'autor sota el suposat nom d'un compositor itali dit "il signor Fiorelli". Davant de l'xit, immediatament Mhul va revelar-ne l'engany a la fi de la representaci i dedic l'obra al seu inspirador, agraint-li haver-li inspirat el desig de compondre algunes obres en un estil menys seris.

No obstant aix, Mhul va continuar component peres d'estil seris. Joseph (Opra-comique, 17 de febrer de 1807), basada en la histria bblica de Josep i els seus germans, s la ms clebre de les seues darreres peres i la seua obra mestra (model tamb d'pera bblica), per el seu xit no va durar massa a Frana. Arran d'una reposici l'any 1810 va ser qualificada com una de les ms febles composicions de Mhul. Gossec va haver d'escriure una carta per defensar el seu collega.

Per a Alemanya, a Itlia i a Blgica, va gaudir de nombrosos admiradors tot al llarg del segle XIX, com ara el mateix Wagner, qui la va muntar a Riga l'any 1838Une folie, admirar, en escoltar Joseph, l'agilitat d'esperit i el sentiment d'aquest mestre. Malgrat tot, n'hi hagu menys de cinquana representacions en vida de Mhul. s l'nica pera estrenada durant l'Imperi que va ser represa al llarg del segle XIX: el 1851, 1866, 1882 i 1899 per quinze representacions. Gustav Mahler tamb la va muntar. dient-se transportat vers un mode superior.

Obra simfnica.

A banda de les peres, Mhul va compondre diverses canons per les celebracions republicanes (sovint sota comanda de l'emperador Napole), cantates i cinc simfonies: una en do major sense nmero, datada l'any 1797 i les altres quatre compostes al llarg de tres anys, de 1808 a 1810. Les quatre darreres van ser totes estrenades al Conservatori. 

La Primera Simfonia va ser ressuscitada trenta anys desprs, amb ocasi dels concerts de Felix Mendelssohn amb l'Orquestra del Gewandhaus de Leipzig l'any 1838 i el 1846. Robert Schumann va quedar molt impressionat per l'obra i va remarcar que a tots els moviments hi ha similaritats d'estil amb la Simfonia nm. 5 de Beethoven (incloent-hi l'atmosfera furiosa del primer moviment i els pizzicati del tercer). En aquesta poca, noms la Simfonia nm. 1 i nm. 2 de Beethoven (compostes entre 1799 i 1800 i el 1802 respectivament) havien estat estrenades a Frana. La Primera de Mhul i la Cinquena de Beethoven van ser compostes totes dues l'any 1808 i publicades l'any segent. 

A la Segona, publicada en companyia de la precedent, hom pot identificar accents semblants als de la Simfonia nm. 9 de Beethoven. Prova que aquestes obres tenen llur importncia. Hom sap que Beethoven coneixia obres de Mhul, com ara Hlna, perqu hi va emprar el mateix toc de trompeta per al seu Fidelio. 

A les seues simfonies de maduresa, Mhul va reprendre el cam de Haydn (Les Simfonies parisenques, de 1785-86, per exemple) i de Mozart (Simfonia nm. 40, K. 550, 1788), dues obres que van ser molt populars a Frana al principi del segle XIX. 

Va deixar inacabada una cinquena simfonia    car la desilusi i la tuberculosi l'havien fet llur vctima , com ha dit Charlton. Les Simfonies nm. 3 i nm 4 no van ser redescobertes fins l'any 1979 per Charlton.

Catleg d'obres.
Piano.
 3 Sonates per a Piano, op. 1 (Ed. Jouve, Pars, 1783);
 Sonata nm. 1 en re major - I. Allegro, II. Andante, III. Rondo;
 Sonata nm. 2 en do menor - I. Firement, II. Menuet-Trio;
 Sonata nm. 3 en la major - I. Allegro, II. Menuet, III. Rondo;
 3 Sonates per a Piano, op. 2 (Ed. Le Duc, Paris, 1788 - dedicat a Mme des Entelles) ;
 Sonata nm. 1 en re major - I. Allegro, II. Andante, III. Rondo;
 Sonata nm. 2 en la menor - I. Allegro, II. Sicilienne, III. Allegretto;
 Sonata nm. 3 en do major - I. Allegro, II. Adagio, III. Rondo;

Msica orquestral. 
Obertures;
 Grande ouverture en fa major, Msica per a ser interpretada a les celebracions nacionals (1793);
 Ouverture burlesque (original : Grande ouverture) (1808) ;
 Obertura per a instruments de vent (1794) ;
Simfonies;
 Simfonia en do major (1797, noms en resten algunes parts) ;
 Simfonia nm. 1 en sol mineur (1808-1809) (I. Allegro, II. Andante, III. Menuetto-Trio, IV. Allegro agitato);
 Simfonia nm. 2 en re major (1808-1809) (I. Adagio, II. Andante, III. Menuetto-Trio, IV. Finale. Allegro);
 Simfonia nm. 3 en do major (1809) (I. Allegro. Ferme et Modr, II. Andante, III. Finale. Allegro);
 Simfonia nm. 4 en mi major (1810) (I. Adagio - Allegro, II. Andante, III. Menuet : Allegro, IV. Finale. Allegro);
 Simfonia nm. 5 (1810, noms en resta el primer moviment, conservat a Viena);

Msica vocal.
 Hymne  la raison o Hymne patriotique, per a tres veus d'home a capella, cor i orquestra, sobre un poema de M. J. Chnier germ d'Andr Chnier (1 de desembre de 1793);
 Chant du dpart, Himne de guerra per a solistes, cor i banda de msica, sobre un poema de M. J. Chnier (4 i 14 de juliol de 1794). Robespierre el va qualificar de poesia grandiosa i republicana que ultrapassa tot all que ha fet aquest girondin de Chnier. Ell va fer canviar el ttol original, Hymne  la libert, pel que avui coneixem. Va ser imprs immediatament en nombre de 18.000 exemplars i distribut als exrcits... L'any 1796, el Directori impos als teatres parisencs l'obligaci d'interpretar aquest himne abans de qualsevol representaci. Va ser l'himne oficial del Primer Imperi. L'any 1848, l'himne va ser reprs pels joves entusiastes de la Revoluci Francesa de 1848... La primera estrofa es ben coneguda pels francesos: 'La victoire en chantant, nous ouvre la barrire, la libert guide nos pas.... ;
 Chant des Victoires, Himne de guerra per a cor i banda, sobre un poema de M. J. Andr Chnier (10 d'agost de 1794) ;
 L'infortune lyonnaise, ("Au dsespoir mon me s abandonne") sobre un poema de Louis-Franois Jauffret  (1795);
 Hymne sur la paix, (" jour de gloire") sobre text de la ciutadana C. Pipelet de Leury (1797);
 Chant national du XXV Messidor An VIII, per a veu de tenor i baix, tres orquestres i tres cors, sobre un text de Louis-Marcelin de Fontanes (esglsia de Sant Llus dels Invlids, 14 de juliol de 1800) L'obra va fer gran efecte sobre el pblic: Hi trobem ja l'esbs d'una de les construccions colossals, "ninivites", les quals ms tard somniaria Berlioz.  De les tres formacions, dues s'hi trobaven al centre de la capella dels Invlids, i la tercera a la volta i no comprenia ms que veus femenines, dues arpes i una trompa. Sense cap dubte inspir el Requiem de Berlioz.
 Messe Solennelle en la bemoll major, per a 4 solistes, cor i orgue (1804);
 Chant lyrique pour l'inauguration de la statue de Napolon (3 d'octubre de 1807);
 Chant du retour pour la Grande Arme (1808) sobre un poema d'Arnault. L'orquestraci s particular, perque no hi ha ms acompanyament que trompes i arpes.

pera. 
 Euphrosine, ou le Tyran corrig. Comdia posada en msica en 5 actes (versi definitiva), llibret de Franois Benot Hoffmann basat en Conradin (Estrena, Pars, Comdie-Italienne, 4 de setembre de 1790, revisi en 4 actes, 11 de setembre de 1790 ; revisi en 3 actes, 31 d'octubre de 1790 ; amb un nou 3er acte, 13 d'agost de 1791) ;

 Cora. pera en 4 actes, llibret de Valadier basat en Les Incas de Marmontel (Composici : 1785/86 - Estrena Pars, Opra, 15 de febrer de 1791);

 Le Jeune Henri, comdia amb msica en un acte. (Composici 1791 ; revisi i estrena, Pars, Salle Favart, 1 de maig de 1797 ; revisi 18 de desembre de 1801) - Noms l'Obertura, una mena d'escena de caa amb vuit trompes, va ser acollida triomfalment i va romandre al repertori de concert, l'pera en si mateixa no va ser gaire apreciada  Perqu el compositor havia posat en escena un tir .

 Stratonice. Comdia herica en un acte, sobre un llibret de Hoffman basat en De Dea Syria de Lucien i Antiochus (1666) de Thomas Corneille (Composici : 1790/92 - Estrena Pars, Comdie-Italienne, 3 de maig de 1792) ;

 Le Jeune Sage et le Vieux Fou. Comdia amb msica en un acte sobre un llibret de Hoffman (Estrena, Pars, Salle Favart, 28 de mar de 1793) ;

 Horatius Cocls. pera en un acte sobre un llibret d'Arnault (Estrena, Pars, Opra, 18 de febrer de 1794) ;

 Mlidore et Phrosine. Drama lric en 3 actes sobre un llibret d'Arnault basat en el poema Phrosine et Mlidore (1772) de Pierre-Joseph Bernard (Estrena, Pars, Opra-Comique, Salle Favart, 6 de maig de 1794);

 Doria, ou la Tyrannie dtruite. pera herica en 3 actes sobre un llibret de Legouv i Davrigny (Estrena 12 de mar de 1795) ;

 La Caverne. Comdia posada en msica en 3 actes sobre un llibret de Nicolas-Julien Forgeot (1758-1798), inspirada sobre el Gil Blas de Lesage (Estrena, Pars, Thtre Favart, 5 de desembre de 1795). Forgeot era un antic llibretista de Grtry. Lesueur havia obtingut un gran xit amb una pera del mateix ttol dos anys abans; Mhul no va gaudir d'un triomf similar...
 
 Le Pont de Lodi. Fet histric en un acte sobre un llibret de Delrieu (1760-1836) (Estrena, Pars, Thtre Feydeau, 15 de desembre de 1797). L'xit no va acompanyar l'esdeveniment i la pea va ser retirada desprs de set representacions.

 La Taupe et les Papillons. Comdia lrica en un acte sobre un llibret d'Ange-tienne-Xavier Poisson de la Chabeaussire (Composici 1797/98 - no representada - en estat d'esbs);

 Adrien, empereur de Rome. pera en 3 actes sobre un llibret de Hoffman, basat en Adriano in Sira de Pietro Metastasio (Composici 1790/91 - l'obra va ser retirada per la Comuna de Pars al mar de 1792, perqu Hoffman no va voler suprimir les allusions monrquiques del seu text. Revisi i estrena, Opra, 4 de juny de 1799);

 Ariodant. Drama amb msica en 3 actes sobre un llibret de Hoffman basat en  lOrlando Furioso d'Ariosto (Estrena, Pars, Salle Favart, 11 d'octubre de 1799) ;

 Bion. Comdia amb msica en un acte, sobre un llibret de Hoffman basat en Voyages d Antnor tradut per Lantier (Estrena, Pars, Salle Favart, 27 de desembre de 1800) ;

 L'Irato, ou l'Emport. Comdie-parade en un acte sobre un llibret de Benot-Joseph Marsollier des Vivetires (1750-1817) (Estrena, Pars, Salle Favart, 17 de febrer de 1801) ;

 Une folie. Comdia amb msica en 2 actes sobre un llibret de Jean-Nicolas Bouilly (Estrena, Thtre Feydeau, 5 d'abril de 1802) ;

 Le Trsor suppos, ou le Danger d'couter aux portes. Comdia amb msica en un acte sobre un llibret de Hoffman (Estrena, Pars, Thtre Feydeau, 28 de juliol de 1802). David Charlton  diu que aquesta pera va ser representada en almenys nou llenges i muntada fins a Calcuta l'any 1836.

 Joanna. pera en 2 actes sobre un llibret extret d'Emma, ou le soupon de Marsollier (Estrena, Pars, Thtre Feydeau, 23 de novembre de 1802) ;

 Hlna. pera en 3 actes sobre un llibret de Bouilly (Estrena, Pars, Thtre Feydeau, 1 de mar de 1803);

 L'Heureux malgr lui. pera buffa en un acte sobre un llibret de CG d'A. de Saint-Just (Estrena Pars, Thtre Feydeau, 29 de desembre de 1803);

 Les Deux Aveugles de Tolde. Opra-comique en un acte sobre un llibret en prosa de Marsolier basat en les Mil i una nits i el seu conte Les Deux Aveugles de Bagdad (Estrena, Pars, Thtre Feydeau, 28 de gener de 1806) ;

 Uthal. pera en un acte sobre un llibret de JMB de Saint-Victor basat en Berrathon de J. Macpherson inspirat en Ossian (Estrena, Pars, Thtre Feydeau, 17 de maig de 1806) - L'orquestraci es molt peculiar perqu Mhul substitueix els violins per violes. L'acompanyament vocal es redueix a trompes i arpes. En l'estrena, un espectador, potser Grtry, va cridar:  Un llus per un viol .

 Gabrielle d'Estres, ou les Amours d'Henri IV. pera en 3 actes sobre un llibret de Saint-Just (Estrena Pars, Thtre Feydeau, 28 de juny de 1806) ;

 Joseph et ses frres. Drama amb cntics en 3 actes sobre un llibret d'Alexandre-Vincent Pineux-Duval basat en el Gnesi captols 37-47 i inspirat en la tragdia bblica de Baour-Lormian, Omasis, ou Joseph en gypte (1806) (Estrena, Pars, Thtre Feydeau, 17 de febrer de 1807);

 Les Amazones, ou la Fondation de Thbes. pera en 3 actes sobre un llibret de Victor-Joseph tienne de Jouy (Estrena, Opra, salle Richelieu, 17 de desembre de 1811) - La partitura va ser parcialment destruda desprs de l'estrena.

 Le Prince troubadour, ou le Grand Trompeur des dames. Opra comique en un acte sobre un llibret de Duval (Estrena, Pars, Thtre Feydeau, 24 de maig de 1813) - Reprn una pera abandonada de 1810 Les troubadours, ou la fte au chteau, coneguda tamb amb el nom de Laurette o tamb Les deux troubadours que havia estat encarregada per Napole per al seu casament amb Maria Llusa d'ustria. ;

 La Journe aux aventures. Opra comique en 3 actes sobre un llibret de PDA Chapel i L. Mzires-Miot (Estrena, Pars, Thtre Feydeau, 16 de novembre de 1816);

 Valentine de Milan. Drama lric en 3 actes sobre un llibret de Bouilly (Composici 1807/08 - Estrena, Pars, Thtre Feydeau, 28 de novembre de 1822) - L'obra va ser deixada inacabada per Mhul i va ser completada pel seu nebot, Louis Joseph Daussoigne-Mhul, tamb compositor.

peres en collaboraci. 
 picure. pera en 3 actes sobre en llibret de CA Demoustier (Estrena, 14 de mar de 1800, amb Luigi Cherubini : obertura i 6 nmeros) ;

 Le Baiser et la Quittance, ou Une aventure de garnison. pera buffa sobre un llibret de LB Picard, C. de Longchamps i JMAM Dieulafoy basat en L'heureuse gageure de Polier de Bottens (Estrena, 18 de juliol de 1803, amb Boieldieu, Kreutzer i Nicol Isouard);

 L'Oriflamme. pera en un acte sobre un llibret de C-G tienne i M-F Baour-Lormian (1 de febrer de 1814, amb Henri Montan Berton, F. Par (1771-1839) i Kreutzer) - Mhul en compongu la msica de l'escena I i reutilitz l'obertura d'Horatius Cocls de 1794. L'obra, molt feble, va ser escrita i muntada en sis dies, poc abans de l'entrada dels prussians i dels russos a Pars...

Ballets. 
 Le Jugement de Pris (1793), ballet de Pierre Gardel;
 La Dansomanie (1800), ballet de Pierre Gardel;

 Msica incidental . 
 Timolon (per Marie-Joseph Chnier) ;
 Les Hussites (per Alexandre Duval);

Peces d'altres compositors inspirades per Mhul. 
 Franois-Joseph Dizi, ria extreta de l'pera Une Folie, per a arpa (d. Birchall, Londres, principis del segle XIX);
 Louis-Emmanuel Jadin Fantaisies pour piano sur les romances de Joseph et de Benjamin (1807);
 Carl Maria von Weber, 7 variacions sobre un tema de la romana A peine au sortir de l enfance extreta del Joseph de Mhul, opus 28 / J. 141 (1812) - Es tracta d'una obra d'envergadura i ultrapassa de lluny el tema de la ingnua romana de Mhul, un poc com en el cas de les Variacions Diabelli... s una de les ms virtuoses i originals entre el corpus per a piano de l'autor.
 Franz Liszt , 5 variacions sobre un tema de la romana A peine au sortir de l enfance extreta del Joseph de Mhul, S 147a. La pea s'atribueix avui dia amb ms seguretat a Franz Xaver Wolfgang Mozart, opus 23, publicada l'any 1820 ; Liszt tenia llavors noms nou anys.
 Louis Moreau Gottschalk, La chasse du jeune Henri, pea de concert, op. 10 / RO 53 (1849);

 Discografia selecta .
Piano;
 Sonates per a piano opus 1 & 2 - Brigitte Haudebourg, piano, cpia de Dulcken 1794 (1989, Discover DICD 920152);

pera;
 Stratonice - Patricia Petibon/Beuron/Lescoart/Daymond, Corona Coloniensis, Cappella Coloniensis, Dir. William Christie (1995, Erato);
 La lgende de Joseph en gypte - Bardon (1989, Harmonia Mundi);
 L Irato - Turk/Auvity/Courtin/Buet, Dir. Walter Ehrhardt (2006, Capriccio);

Simfonies i obertures;
 Integral de les 4 simfonies - Orquestra de la Fundaci Gulbenkian, Dir. Michel Swierczewski (comprn tamb les obertures de La Chasse du jeune Henri i Le Trsor suppos), (1992, Nimbus Records NI 5184/5);
 Simfonies nms. 1 i 2 - Les Musiciens du Louvre, Marc Minkowski (1989, Erato 2292-45026-2 / Apex 2003);
 Obertures : Mliodore et Phrosine, Ariodant, Joseph, Horatius Cocls, Bion, Le jeune sage et le vieux fou, Le trsor suppos, Les deux aveugles de Tolde, La chasse du jeune Henri - Orchestre de Bretagne, Stefan Sanderling (2002, ASV CDA 1140);

LP;
Aquest rar disc cont l'Ouverture burlesque, la instrumentaci de la qual cont tres mirlitons, triangle, trompeta infantil, percussi, carraca i xiulet...
 "Toy Symphonies & Other Fun" - Dir. Raymond Lewenthal (Angel S-60365);

 Edicions .
 Sonates per a piano op. 1 & 2 - Fuzeau, facsmil de l'edici original, Presentaci per Jol Pontet .

 Bibliografia .
 Arthur Pougin, Mhul, sa vie, son gnie, son caractre - Fischbacher, Pars, 1889 ; reed. Minkoff, 1973.
 Ren Brancour, Mhul - Ed. Henri Laurens "Col. Les Musiciens clbres", 1912, 126 p. ;
 Adlade de Place, tienne-Nicolas Mhul - Edicions Bleu Nuit "Collection Horizons", Pars, 2005, 176 p. ISBN 9782913575745.
 Tho Fleichman, Napolon et la musique - Edicions Brepols, Bruselles, 1965.

Enllaos externs.
 Les seues peres i balles i llurs representacions a la plana CSAR;
 Chant du dpart ("la victoire en chantant") en video;
 Mhul predecessor de Berlioz;
 Estudi de la romana de Joseph d'Alexandre Duval;

Iconografia;
 Retrat de Mhul per Antoine-Jean Gros, conservat al museu Carnavalet;
 retrat de Mhul per Joseph Ducreux. Pastel conservat a Versalles;

Manuscrits;
 Dues pgines autgrafes conservades a la British Library;

 Referncies i notes .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400232" title="Comunisme de consells" nonfiltered="4473" processed="4454" dbindex="154496">

El comunisme de consells s un concepte sorgit en l mbit de la esquerra comunista germanicoholandesa. Sorgix a Europa occidental de la crtica dels models tradicionals de partits i poltiques comunistes. Els primers terics que el van formular (entre els que es destaca Anton Pannekoek i Otto Rhle) ho van fer desprs de la Primera Guerra Mundial i la Revoluci Russa, i va tindre com a desencadenant la dissidncia provocada per la deriva autoritria de la URSS i la deriva Burocrtica de la Tercera Internacional, la que tindria lloc i culminaria fonamentalment durant el perode estalinista. Un teric ms jove per no menys important va ser Paul Mattick.

El consejismo oposa al comunisme de partit el comunisme dels consells obrers, s a dir la forma d autoorganitzaci obrera (els soviets) dels primers moments de la Revoluci Russa, de la Revoluci Alemanya i de la insurrecci popular italiana coneguda com biennio rosso, que segons la seua opini eren la forma naturalment i plenament democrtica d organitzaci de la classe obrera conscient del seu paper histric. En estos consells els treballadors triaven als seus propis representants d entre les seues files com delegats revocables en qualsevol moment.

Els terics consejistas van trobar tamb un precedent en els textos i la prctica poltica de Rosa Luxemburg, la defensa de de la qual la "acci espontnia" dels treballadors s oposava al dirigisme dels partits leninistes. Per els comunistes consejistas van portar ms enll la crtica al dirigisme. Per als consejistas, el paper dels comunistes era posar la seua activitat de debat, aclariment i propaganda al servici de l activitat quotidiana de la classe obrera organitzada en els consells de fbrica, barri o universitat, llocs on havia de residir la capacitat de decidir les accions i de portar-les a cap.

Les posicions antiautoritries consejistas estan prximes al concepte anarquista de democrcia directa i la seua visi assembleria de la gesti dels mitjans de producci els aproxima clarament a les tesis autogestionaries dels moviments llibertaris. No obstant aix han arribat a eixes posicions des d una evoluci marxista independent i a travs d una ruptura poltica amb la socialdemocrcia primer i amb el bolxevisme desprs. El consejismo reivindica un marxisme que s aparta crticament dels corrents socialdemcrates i leninistes.

Segons el consejismo, els partits poltics i els sindicats sn estructures contrries a l autoemancipaci de la classe obrera ja que van ser creades per a integrar a la classe obrera dins del capitalisme i no per a destruir-ho revolucionriament. D esta manera el comunisme de consells es diferencia tant del "comunisme de partit" com del sindicalisme revolucionari o anarcosindicalismo. El comunisme de consells advoca per la "organitzaci unitria" que unifique la lluita revolucionria i la lluita per reformes i que es base en la autonomia proletria i la democrcia directa.

Es reclamarien del consejismo moltes de les organitzacions i grups d intellectuals que van contribuir a desencadenar les revoltes de la dcada de 1960, entre ells Socialisme o barbrie o la Internacional Situacionista.

 Texts fonamentals  .
Observaciones generales a la cuestin de la organizacin de Anton Pannekoek;
Para luchar contra el capital hay que luchar tambin contra el sindicato de Anton Pannekoek;
Marxismo: ayer, hoy y maana de Paul Mattick;
Las masas y la vanguardia de Paul Mattick;

 Vegeu tamb .
Autonomisme;
Luxemburguisme;
Marxisme llibertari;
Socialisme llibertari;

Enllaos externs.
Consejismo (recopilaci sobre el tema);
Textos clsicos del comunismo de consejos en el Crculo Internacional de Comunistas Antibolcheviques;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400233" title="Luxemburguisme" nonfiltered="4474" processed="4455" dbindex="154497">
El terme luxemburguisme s el moviment marxista revolucionari creat per Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, conegut pel nom de Lliga Espartaquista, que es caracteritzava pel seu rebuig total de la guerra de 1914 i la seua defensa de la democrcia obrera enfront de la visi militarista del partit que atribuen a Lenin. La frase de Karl Marx l emancipaci dels treballadors ser obra dels treballadors mateixos era el punt de partida de les seues idees.

Historia.
En origen, el corrent luxemburguista va constituir l ala esquerra del Partit socialdemcrata Alemany (SPD), i tenia una certa influncia sobre els partits polonesos (amb Llig Jogiches) i holands (a travs de Anton Pannekoek). A partir de la Primera Guerra Mundial, apareix el concepte d espartaquisme, nom de la facci expulsada del PSD, on militen, a ms de Luxemburg i Liebknecht, Franz Mehring, Clara Zetkin i altres, que van participar en la revoluci alemanya de 1918 i en la fundaci, el mateix any, del Partit Comunista Alemany. Rosa Luxemburg va escriure llavors:

La revoluci proletria no t cap necessitat d utilitzar el terror per a aconseguir els seus objectius. Detesta i repudia l assassinat. No necessita recrrer a eixos mitjans de lluita perqu no combat als individus, sin a les institucions, perqu no entra en la llia amb illusions infantils que, decebudes, comportarien una venjana sanguinria. (Qu vol la Lliga Espartaquista?, 14 de desembre de 1918).

Al gener de 1919, Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht sn assassinats, i poc desprs Llig Jogiches i Franz Mehring. El corrent luxemburguista, delmada per la repressi de la revoluci espartaquista de 1919 deixar d existir com a tal.
No obstant aix, sn nombroses els corrents marxistes oposades a la burocratitzaci i al dirigentismo de les organitzacions sindicals i partits tradicionals que reivindiquen la seua filiaci luxemburguista. Algunes, ms que de luxemburguismo, preferixen parlar de comunisme consejista o consejismo, per totes prenen de l obra de Rosa Luxemburg la defensa d una certa espontanetat revolucionria del proletariat, la defensa de la democrcia obrera i la democrcia interna de les organitzacions, com aix mateix un internacionalisme radical que els porta a confrontar amb els nacionalismes alhora que rebutgen l aplicaci general i universal del "dret d autodeterminaci nacional" segons les tesis wilsoniano-leninistas. El luxemburguismo ha sigut reivindicat especialment en els anys trenta a Alemanya per Paul Frolich i una part del Partit Socialdemcrata dels Treballadors Alemanys (SAPD), i a Frana per Ren Lefeuvre i les Edicions Spartacus. A Espanya, l organitzaci ja desapareguda Acci Comunista (1965-1977) assumia bona part de les tesis de Rosa Luxemburg en especial la relaci no dirigista entre  "avantguarda"- masses. Amb pretensions d imatge "esquerr", cosmtica, el PSOE va dotar a algunes de les seues organitzacions satellitzades amb el nom de Rosa Luxemburg.

En l actualitat hi ha organitzacions que reivindiquen el llegat de Rosa Luxemburg i el luxemburguismo. Entre altres, (p.ex.: Reforma Seriosament; Espanya) hi ha un reagrupament internacional, la Xarxa Luxemburguista Internacional, conformat per militants a Argentina, Espanya, Frana, Noruega, Portugal, Regne Unit i USA. 

Enllaos externs.
 Democracia Comunista - Red Luxemburguista Internacional;
 Huelga de Masas  Boletn de la Red Luxemburguista Internacional;
 Tribuna Socialista En Portugal, ligada a la Red Luxemburguista Internacional;
 Democratie Communiste (Luxemburgiste) No participa de la RLI;
 Marxismo Libertario;
 Reforma en Serio;
 Foro Luxemburguista Internacional;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400234" title="Andr Weckmann" nonfiltered="4475" processed="4456" dbindex="154498">
Andr Weckmann (Steinbourg, Baix Rin, 1924) s un escriptor alsaci trilinge. Els seus pares regentaven un Dorfwirtschaft, alberg on s'hi aplegava gent de totes les tendncies i discutien en alsaci. Quan el Tercer Reich va incorporar-se Alscia, el 1943 fou enrolat a la fora a la Wehrmacht (un malgr-nous) i enviat al Front Oriental. Fou ferit vora Fastov i desert el setembre de 1944. Aconsegu tornar a Frana i fou membre de les Forces Franceses de l'Interior. Desprs va estudiar a la Universitat d'Estrasburg i treball com a professor d'alemany al liceu Neudorf d'Estrasburg de 1961 a 1989. Locutor de rdio i narrador, s un reconegut activista cultural de la literatura alsaciana i ha rebut diversos premis.

 Obres .
 Narracions .
 Les Nuits de Fastow, Colmar : Alsatia, 1968.
 Sechs Briefe aus Berlin, Colmar : Alsatia, 1969;
 Geschichten aus Soranien, ein elsssissches Anti-Epos, Strasbourg : Culture alsacienne, 1973;
 Fonse ou l'ducation alsacienne, Paris : Oswald, 1975.
 Die Fahrt nach Wyhl, eine elsssissche Irrfahrt (el viatge a Wyhl), Strasbourg : CEDA, 1977.- Kehl : Morstadt, 1987;
 Wie die Wrfel fallen, Kehl : Morstadt, 1981;
 Odile oder das magische Dreieck, Kehl : Morstadt, 1986;
 La Roue du paon, versi francesa del conte Odile oder das magische Dreieck, Strasbourg : BF, 1988;
 Simon Herzog, fragments de substance, Strasbourg : Socit alsacienne et lorraine de diffusion et d dition, 1992.
 Elsassichi Litturgie, Strasbourg : ditions Hirl,  Octobre 2004;
 Laweslini, Liweslini, Ligne de vie, ligne de cur, Strasbourg : Hirl, 2007.
 Poesia .
 Schang d sunn schint schun lang, Strasbourg : Association J.B. Weckerlin, 1975;
 Haxschissdrumerum, Rothenburg: J.P. Peter, 1976;
 Fremdi Getter, Pfaffenweiler : Pfaffenweiler Presse, 1980;
 Bluddi hand, Strasbourg : BF, 1983;
 Landluft, Pfaffenweiler : Pfaffenweiler Presse, 1983;
 Apfel am Winterbaum, Gttingen : Graphikum, 1986  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400237" title="Otfrid von Weissenburg" nonfiltered="4476" processed="4457" dbindex="154499">

Otfrid von Weissemburg (vers 790-vers 870) fou un monjo i poeta  alsaci.

 Biografia .
Fou alumne de l'escola monstica de l'abadia benedictina de Wissembourg, i perfeccion la seva formaci a l'abadia de Fulda, on fou deixeble de Rabanus Maurus i de l'abat de Sankt Gallen (Sussa).

Desprs esdevingu primer monjo i desprs director de l'escola monstica de Wissembourg, i va compondre poemes en llat i en alemany vernacle d'aleshores. Aix va composar, desprs de m s de vint anys de treballs l' Evangelienbuc o Krist , poema de 16.000 versos traducci dels Evangelis i considerada la primera obra de la literatura alemanya. Un dels exemplars del llibre es conserva a la biblioteca imperial de Viena
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400238" title="Convenci Republicana d?Arag" nonfiltered="4477" processed="4458" dbindex="154500">
La Convenci Republicana d Arag -CRA- va ser la federaci de la Convenci Republicana dels Pobles d Espanya (CRPE) en Arag (Espanya).

La CRA es va constituir l any 1977 nodrida de militants d altres formacions poltiques com el FRAP, PCE(ml), PSA a ms de sindicalistes.

En les primeres eleccions democrtiques de 1977 posteriors a la dictadura franquista no van presentar candidatures i van demanar la abstenci, en el referndum de la Constituci de 1978 van demanar el NO. 

Resultats electorals.
En els nics comicis electorals que van presentar candidatures va ser en 1979, tant en les generals com les municipals dins de la Candidatura Unitria d Esquerra Republicana, aconseguint un regidor en Binfar (Osca). 

Vegeu tamb. 
 Convenci Republicana dels Pobles d'Espanya ;
 Partit Comunista d'Espanya (marxista-leninista) ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400240" title="Democrcia representativa" nonfiltered="4478" processed="4459" dbindex="154501">
La democrcia representativa s un sistema de govern en qu el poble delega la sobirania en autoritats triades de forma peridica per mitj d'eleccions lliures. Estes autoritats en teoria han d actuar en representaci dels interessos de la ciutadania que els tria per a representar-los.

En este sistema el poder legislatiu, encarregat de fer o canviar les lleis, ho exercix una o diverses assembleas o cambres de representants, els quals reben distints noms depenent de la tradici de cada pas i de la cambra en qu desenrotllen el seu treball, ja siga el de parlamentaris, diputats, senadors o congressistes. Els representants normalment estan organitzats en partits poltics, i sn triats per la ciutadania de forma directa per mitj de llistes obertes o b per mitj de llistes tancades preparades per les direccions de cada partit, en la qual cosa es coneix com a eleccions legislatives.

El poder executiu recau en un govern compost per una srie de ministres, cada un d ells encarregat d una parcella de govern o ministeri, i s encapalament per un cap d estat, president o primer ministre, depenent de cada pas concret.

En alguns pasos com Xile, Argentina, Colmbia, Per, o Mxic, (i en general en la majoria de pasos americans amb rgims democrtics) el cap de govern s triat directament per la ciutadania per mitj d un procs electoral independent del legislatiu, s a dir, per mitj d eleccions presidencials. En altres pasos com Espanya, Cuba, Gran Bretanya, Itlia o Jap, s triat de manera indirecta pels representants de l assemblea, normalment com a culminaci de les corresponents eleccions legislatives.

Actualment la major part de la humanitat viu davall este tipus de sistema democrtic, ja siga davall el format de monarquia parlamentria o b davall el de repblica, sent ambds formats molt semblants en l essencial. Es tracta del sistema de govern ms reeixit i amb ms implantaci des dels temps de la monarquia absoluta.

Hi ha un ampli acord, prcticament a nivell mundial, de que la democrcia representativa s el millor sistema de govern possible. O almenys de que s el menys ron, expressi prou popular que indica que a pesar dels seus defectes les possibles alternatives sn menys eficients.

No obstant aix, hi ha alguns collectius, repartits per diferents pasos amb sistema de democrcia representativa, que critiquen esta forma de democrcia per considerar-la en realitat poc democrtica. Estos collectius advoquen per una aprofundiment en la democrcia cap a formes de democrcia participativa i democrcia directa, i en menor grau de democrcia deliberativa.

Rol dels partits poltics.

Alguns crtics de la democrcia representativa argumenten que l existncia dels partits poltics fa que els representants siguen forats a seguir les lnies ideolgiques, aix com interessos especfics del seu partit, en compte d actuar segons la seua prpia voluntat o la dels electors. Encara que d altra banda es pot pensar, i sol argumentar-se que els electors han expressat ja la seua voluntat en les eleccions, votant per un programa electoral que desprs s espera que els representants complisquen, si b la dita voluntat pot veure s al seu torn limitada per l escassetat o existncia limitada de partits poltics amb presncia electoral, per una capacitat desigual de difusi i finanament de les seues respectives campanyes electorals, per la presncia de llistes tancades, o per l escassetat de diferncies entre els seus respectius programes poltics (quelcom particularment freqent en el cas de models fonamentalment bipartidistes).

Un problema important de les democrcies representatives s la corrupci, a s, l abs de poder resultant d aprofitar un lloc de representant per a obtindre beneficis personals el que portat a l extrem pot portar a la cleptocrcia. Un altre problema s el creixent cost de les campanyes electorals, que pot fer que els candidats i partits establisquen acords amb els que han finanat la seua campanya, en el sentit de legislar a favor seu una vegada que el candidat ha sigut triat, promovent una plutocrcia.

Una altra crtica s el bipartidisme en el que desemboquen molts sistemes de partits. Esta situaci sol comportar que dos partits acaparen quasi en exclusiva l atenci dels mitjans i de l opini pblica, passant la resta de partits ms o menys desapercebuts de cara al gros de la poblaci.

A pesar de totes estes crtiques, molta gent arguye que la democrcia representativa s el millor sistema de govern possible, o almenys el ms viable de tots els coneguts o practicats. Per exemple Els Marshall, un expert en l expansi de la democrcia cap a nacions que tradicionalment no han sigut democrtiques, sost que "globalment, no hi ha una alternativa a la democrcia representativa basada en els partits". La realitat s que la democrcia representativa s el sistema de govern predominant en els pasos generalment considerats per ella mateixa com democrtics, en els que tendixen a predominar models econmics basats en l economia capitalista nacional de lliure mercat (comunament associada al liberalisme, particularment poltic i econmic). Altres constitucionalistes com els argentins com German J. Bidart Campos, Jorge Reinaldo Vanossi i des d una altra ptica Roberto Lopresti, sostenen que incloure formes directes de democrcia, com la revocatria de mandats o la iniciativa popular milloren i depuren el funcionament institucional preponderantment indirecte. Aix i tot hi ha uns pocs pasos amb tradici de democrcia directa de manera pura com s el cas de les landgemeinde a Sussa.

Referncies.
 
 
 

Vgeu tamb.
Democrcia participativa;
Democrcia directa;
Democrcia deliberativa;
Demarquia;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400242" title="Nathan Katz" nonfiltered="4479" processed="4460" dbindex="154502">
Nathan Katz (Waldighofen, 1892 - Mulhouse, 1981) fou un escriptor jueu alsaci en alemany i alsaci. Els seus pares tenien un restaurant. Lluit a la Primera Guerra Mundial i fou ferit al bra el 1914. Durant la seva convalescncia va estudiar literatura alemanya a Friburg de Brisgvia, i desprs fou destinat a Nijn-Novgorod el 1915, on fou fet presoner i internat en un camp. Desprs fou traductor a l alemany de William Shakespeare, Charles Pguy, Tennysson, Robert Burns o Frederic Mistral i escriv narracions i poesies en alsaci. Durant la Segona Guerra Mundial hagu d'establir-se al Llemos, i torn a Mulhouse en acabar el conflicte.

 Obres .
 Drames .
 Annele Baltasar (1924)  ;
 D'r Schorschle (1977)   ;
 Poesia .
 Das galgenstblein (L'habitaci de la potncia, 1920);
 Die stunde des Wunders (1930) ;
 Sndga (1958) ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400246" title="Hans Arp" nonfiltered="4480" processed="4461" dbindex="154503">


Hans (Jean) Arp (Estrasburg, 16 de setembre de 1886 - Basilea, 7 de juny de 1966) va ser un escultor, poeta i pintor alsaci.
Biografia. 
Va nixer a Estrasburg, quan desprs de la Guerra Franco-Prussiana el territori formava part d'Alscia-Lorena, desprs d'haver estat cedida a l'Imperi Alemany per part de Frana. Desprs que el territori fora reincorporat a Frana novament, acabada la Primera Guerra Mundial, les lleis franceses van determinar que el seu nom seria Jean i no Hans. 

El 1904, desprs d'assistir a la Escola d'Arts i Oficis d'Estrasburg, va anar a Pars, on va publicar per primera vegada les seves poesies. Des de 1905 fins a 1907 va estudiar a la Kunstschule (Escola d'Art) de Weimar, Alemanya i en 1908 va regressar a Pars on va assistir a la Acadmie Julian En 1915 es va mudar a Sussa, per a aprofitar la neutralitat sussa. Arp ms tard va contar la histria de com, quan li van notificar que havia de presentar-se a l'ambaixada alemanya, va evitar ser reclutat per a l'exrcit: va prendre la paperassa que li van donar i, en el primer espai, va escriure la data. Desprs va posar la data en tot la resta d'espais en blanc, desprs va traar una lnia per sota i curosament les va sumar. Llavors es va llevar tota la roba i va marxar amb els papers en la m. Li van dir que es marxs a casa. 

Arp va ser membre fundador del moviment Dad a Zuric en 1916. En 1920, com Hans Arp, al costat de Max Ernst, i l'activista social Alfred Grnwald, va establir el grup dad de Colnia. No obstant aix, en 1925 la seva obra va aparixer tamb en la primera exposici del grup surrealista a la Galerie Pierre de Pars. D'aquest mateix any s el seu llibre, conjunt amb El Lissitzky sobre Els ismes a l'art. Arp combina les tcniques d'automatisme i les onriques en la mateixa obra desenvolupant una iconografia de formes orgniques que s'ha anomenat escultura biomrfica, en la qual es tracta de representar l'orgnic com principi formatiu de la realitat. La seva poesia s'inclou dintre del moviment surrealista, tot destacant el poema en alemany Die schwabenhoede (El testicle de l oreneta, 1920). 

El 1926, Arp es trasllada al suburbi de Meudon a Pars. El 1931, trenca amb el moviment surrealista i funda la Abstracci-creaci, treballant amb el grup parisenc Abstracci-creaci i editant en la revista Transition. A partir dels anys trenta i fins a la seva mort, va escriure i va publicar assajos i poesia. En 1942, va fugir de la seva casa en Meudon escapant de l'ocupaci alemanya i va viure a Zuric fins al final de la guerra. Arp va visitar la ciutat de Nova York en 1949 per a presentar una exposici individual en la Galeria Buchholz. En 1950, se li va oferir el realitzar un relleu per al Graduate Center de la Universitat d'Harvard a Cambridge, Massachusetts i se li va encarregar el mural de l'edifici de la Unesco a Pars. 

El 1954 Arp va guanyar el Gran Premi d'escultura de la Biennal de Vencia. En 1958 es va presentar una mostra retrospectiva dels seus treballs en el Museu d'Art Modern de Nova York, a la qual va seguir una exposici en el Museu d'Art Modern de Pars, en 1962. El Muse d'Art moderne et contemporain d'Estrasburg, conserva moltes de les seves pintures i escultures. Arp va morir a Basilea, Sussa

 Enllaos externs.
 Arp art at Olga's Gallery;
 Arp at artchive.com;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400248" title="Quentin Collins" nonfiltered="4481" processed="4462" dbindex="154504">
Quentin Collins s el nom de molts personatges de la srie televisiva de terror gtic de culte, de la ABC, Dark Shadows. La srie es va gravar entre el 1966 i el 1971. Totes les variacions del personatge les va fer l'actor David Selby.
 Quentin I .
El primer Quentin Collins va ser en realitat el tercer a aparixer a la srie de televisi.  Es va introdur a l'episodi nmero 1109, en una storyline coneguda com el "1840 flashback".

A la lnia histrica del 1840, Quentin Collins era un dels dos germans que vivien a la gtica Collinwood Mansion, a la ciutat de ficci de Collinsport, Maine. Nascut al 1808, el fill favorit del seu pare Daniel Collins, era el cap de la Famlia Collins i tenia el control sobre tota la fortuna de la famlia. Aquesta posici el port a conflictes freqnts amb le seu germ, Gabriel (Christopher Pennock). Quentin es va cas amb Samantha Drew (Virginia Vestoff), amb qui va tenir un fill, Taid (David Henesy).

Quentin I, estava interessat i tenia certs poders. Va inventar un portal que ell creia que portava al futur per que en realitat portava a una altre dimensi. 
 Quentin II .
s el personatge principal de la srie. T dues versions, una s un home-llop. Va nixer al 1870. Primer, Quentin va aparixer com un famolent i pudorenc esperit, juntament amb el fantasma de la seva amant, Beth. Aquest personatge tamb estava envoltat en prctiques de la bruixeria. 
 Temps parallels .
Quentin I i Quentin II tenen contraparts que apareixen a histries en un arc parallel. 
 Nit de Dark Shadows .
Al 1971, es va fer una pellcula titullada Night of Dark Shadows, una seqella de la pellcula de 1970, House of Dark Shadows. Ambdues, que aparentment sn independents, tracten sobre el personatge de la srie. 
 Dark Shadows audio drama .
Return to Collinwood s un audio drama escrit per Jamison Selby (fill de David Selby)que es centra en el personatge de Quentin Collins.

Al 2006, es va continar la srie d'audio-drames tamb protagonitzada per Quentin Collins que intenta reestablir la famlia Collins. 
 Poders i habilitats .
 Coneixement de la bruixeria. Adepte i invocador.
 Com a fantasma, t importants poders paranormals que inclouen la teleportaci, el conrol mental, la possessi de nens i habilitats associades a un poltergeist.
 Home llop, t el potencial de transformar-se en un llop amb molt fora, rapidesa i sentit de l'olfacte, aix com curaci rpida. Noms se'l fereix amb armes de plata. A les nits de lluna plena es converteix en llop.
Joventut eterna, degut a un retrat mgic que fou pintat al 1897.
El retrat tamb el fa virtualment invulnerble. Per no est protegit d'atacs mgics ni mentals.
 A internet .
 Quentin Collins a la CollinWiki;
 Quentin Collins (versi de 1840 ) article a CollinWiki;
 Quentin Collins (versi de 1897 ) article a CollinWiki;
 Dark Shadows Timeline;
 Quentin Collins , galeria d'imatges a Hollywood.net;
 pgina biogrfica de David Selby a IMDB;
 pgina oficial de David Selby;
DarkShadows.com - David Selby;

 Ms informaci .
 Clute, John and Grant, John. The Encyclopedia of Fantasy. St. Martin's Press, 1999. p. 250. ISBN 0312198698;
 Day, William Patrick. Vampire Legends in Contemporary American Culture: What Becomes a Legend Most. University Press of Kentucky, 2002. p. 177. ISBN 0813122422;
 Fonseca, Anthony J. and Pulliam, June Michele. Hooked on Horror: A Guide to Reading Interests in Horror Fiction. Libraries Unlimited, 2003. p. 389. ISBN 1563089041;
 Hamrick, Craig. Barnabas & Company: The Cast of the TV Classic Dark Shadows. iUniverse, 2003. p. 100. ISBN 0595290299;
 Jamison, R.J. Grayson Hall: A Hard Act To Follow. p. 148. iUniverse, 2006. ISBN 0595404626;
 Krensky, Stephen. Werewolves. Lerner Publications, 2007. p. 40. ISBN 0822559226;
 Mansour, David. From Abba to Zoom: A Pop Culture Encyclopedia Of The Late 20th Century.  Andrews McMeel Publishing, 2005. p. 109. ISBN 0740751182;
 McKechnie, Donna and Lawrence, Greg. Time Steps: My Musical Comedy Life. Simon and Schuster, 2006. p 76. ISBN 0743255208;
 Parker, Lara. Dark Shadows: The Salem Branch. Tor/Forge, 2006. ISBN 0765304570;
 Riccardo, Martin V. Vampires Unearthed: The Complete Multi-media Vampire and Dracula Bibliography. Garland Publishing, Incorporated, 1983. p. 59. ISBN 0824091280;
 Senn, Bryan and Johnson, John. Fantastic Cinema Subject Guide: A Topical Index to 2500 Horror, Science Fiction, and Fantasy Films. McFarland & Co, 1992. p. 272. ISBN 089950681X;
 Terrance, Vincent. The Complete Encyclopedia of Television Programs, 1947-1979. A. S. Barnes & Company, 1979. p. 225.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400250" title="Guerra angloespanyola de 1585?1604" nonfiltered="4482" processed="4463" dbindex="154505">

La Guerra angloespanyola de 1585-1604 va ser un conflicte intermitent entre els regnes d'Espanya i Anglaterra, que mai va anar formalment declarada. La guerra va ser interrompuda per batalles mpliament separades, i va comenar el 1585 amb la fracassada expedici militar d'Anglaterra als Pasos Baixos, sota l'ordres del Comte de Leicester en suport de la resistncia dels Estats Generals al domini Habsburg.

Els anglesos van obtenir victries a Cadis el 1587, i sobre l'Armada espanyola el 1588, per va perdre la iniciativa amb el rebuig de l'Armada anglesa el 1589, davant de La Corunya i Lisboa. Dues armades espanyoles posteriors van ser enviades, per van tenir els seus objectius frustrats a causa del temps advers.

En la dcada desprs de la derrota de l'Armada, Espanya va reforar la seva marina i des de llavors va ser molt b succeda a defensar el transport de metalls preciosos provinents de l'Amrica. Anglaterra va passar a quedar del costat perdedor en la majoria de les batalles subsegents, per la guerra va entrar en punt mort a la fi del segle, durant les campanyes a la Bretanya i Irlanda. La guerra va acabar amb el Tractat de Londres, negociat  el 1604 entre representants de Felip III i el nou rei escocs d'Anglaterra, Jaume I. Espanya i Anglaterra van acceptar cessar les seves intervencions militars a Irlanda i als Pasos Baixos espanyols, respectivament, i els anglesos van renunciar a la pirateria en alt-mar. Ambdues parts van aconseguir alguns dels seus objectius, per cadascun dels eraris van ser gaireb esgotats en el procs.

Referncies.


Enllaos externs.
 Enfrentamiento anglo-espaol ;
 Conflictos hispano-holandeses ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400252" title="Jusepe Martnez" nonfiltered="4483" processed="4464" dbindex="154506">

Jusepe Nicols Martnez y Lurbez (Saragossa, 1600 - 6 de gener de 1682) va ser un pintor i tractadista aragons, potser siga el ms important del segle XVII. 
Era fill del pntor d'origen flamenc i d'Isabel de Lurbez. Va ser batejat el 6 de desembre de 1600 a la catedral de Saragossa. Desprs d'un perode d'aprenentatge amb el pare, fou enviat a Roma en 1623 per ampliar els seus estudis. Durant aquesta perode va poder conixer la pintura veneciana, la Forentina i la romana. A ms va aprendre dibuix i gravat, fent una srie de gravats sobre Sant Pere Nolasc que li encarregaren els mercedaris. Es va amistanar amb Guido Reni i Domenichino i l'any 1625, va fer una visita a Josep de Ribera a Npols.

L'any 1627 va tornar a saragossa i es cas amb Francisca Jenequi. D'aquesta uni va nixer Jernimo Jusepe Bautista Martnez y Jenequi, conegut tamb com fra Antonio Martnez, que fou cartoix llec Cartoixa d'Aula Dei, propera a Saragossa. L'estil innovador que portava d'Itlia fou un xit a la ciutat. A aquesta primera etapa s'atribueixen un  Sant Toms i Job i la seua muller, ambds conservats al Museu de Budapest.

Envers l'any 1631 el seu prestigi va anar en augment i la seua amistat amb Vincencio Juan de Lastanosa li van permetre la seua introducci als cercles intellectuals de la ciutat. A influ per a qu se li encarregaren un major nombre de treballs. En 1634 viatj a Madrid on va conegu a Francisco Pacheco, Vicente Carducho, Eugenio Cajs, Alonso Cano i Velzquez, i va tindre l'oportunitat de visitar la collecci real de pintura.

En 1642 Felip IV visit Saragossa acompanyat de Velzquez. Aquest que apreciava la pintura de Jusepe el recoman al rei. Aquest li otorg el ttol de pintor del rei ad honorem (1644) i  li encarrega la formaci artstica de Joan d'ustria, qui desprs del seu nomenament com a virrei d'Arag el prendr sota la seua protecci. L'art de Velzquez influ molt en el de Martnez, fent-se pals en una pinzellada ms solta i amb ms color.

En 1646 pintar La tristesa de Saragossa per al monument funerari del prncep Baltasar Carles d'ustria, obra perduda. Des de 1646 s'ocupar de pintar per a la capella dels Lastanosa a la Catedral d'Osca, a la capella de Nostra Senyora la Blanca a la Catedral de Saragossa, tamb s obra seua el retaule major de Santa Mara d'Uncastillo i de l'sglsia de Sant Llore a Osca. Tamb sn obra seua els retrats de la familia Corts, vescomptes de Torresecas. En 1669 pint alguns llenos per a l'esglsia de Sant Miquel de los Navarros de Saragossa, on en 1670 va fundar una capellania amb 130 una renda anual de lliures jaqueses.

Al Museu de Saragossa s'hi conserven els quadres de Sant Pere Nolasc, Santa Ceclia i una Adoraci dels Pastors. 

 Obra escrita.


A banda de la seua faceta com a pintor, tamb t una vessant terica que es mostra al seu tractat:Discursos Practicables del Nobilsimo Arte de la Pintura, escrit cap al 1672 i dedicat a Joan d'ustria. Aquest tractat teric del barroc que no va ser publicat fins el 1853, fins aleshores havia estat gaurdat a la Cartoixa d'Aula Dei grcies al seu fill. El tractat, a ms d'explicar el context teric i la prctica de la pintura del moment (barroc), tamb dona dades biogrfiques de pintors contemporanis i sobre la histria de la pintura.


 Bibliografia .
 Arco y Garay, Ricardo del: La Pintura en Aragn en el siglo XVII; Seminario de Arte Aragons, VI, 1954, pp. 5175. ;
 Gonzlez Hernndez, Vicente: Jusepe Martnez, pintor de S. M. Felipe IV y la Zaragoza de su tiempo (Siglo XVII); Cuadernos de Zaragoza, n. 7, Saragossa, 1976. ;
 Manrique, Mara Elena: Jusepe Martnez. Una vida consagrada a la pintura; Institucin Fernando el Catlico / Centro de Estudios de las Cinco Villas / Diputaci de Saragossa, Saragossa, 2000.
 Manrique, Mara Elena: Jusepe Martnez. Un pintor zaragozano en la Roma del Seicento; Institucin Fernando el Catlico, Saragossa, 2000.
 Manrique, Mara Elena: Jusepe Martnez y el retablo mayor de Santa Mara de Uncastillo. Estudio histrico-artstico y de restauracin; Diputaci de Saragossa, Saragossa, 2002.
 Morales y Marn, Jos Luis: La pintura aragonesa en el siglo XVII; Guara Edit., Saragossa, 1980. ;
 Zapater y Gmez, Francisco: Apuntes histrico-biogrficos acerca de la Escuela Aragonesa de Pintura; Madrid, 1863.



 Enllaos externs .

Jusepe Martnez dins la Gran Enciclopedia Aragonesa(castell);
 Jusepe Martnez (1600-1682)(castell);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400254" title="Zero (desambiguaci)" nonfiltered="4484" processed="4465" dbindex="154507">

 Matemtiques:;
 Zero d'una funci.
 Zero.
 Divisor de zero;
 Matriu zero;

 Fsica;
 Energia del punt zero;
 Zero absolut.
 Principi zero de la termodinmica;

 Videojocs:;
 Ace Combat Zero: The Belkan War;
 F-Zero (saga). (Mortal Kombat).
 Sub-Zero.

 Morfema zero;
 Any zero;
 Remy Zero;
 Kilmetre Zero de Romania;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400259" title="(1102) Pepita" nonfiltered="4485" processed="4466" dbindex="154508">

(1102) Pepita s un asteroide descobert el 5 de novembre de 1928 per Josep Comas i Sol a l'Observatori Fabra de Barcelona. La designaci provisional que va rebre era 1928 VA. El seu nom li ve de Pepitu, nom d's familiar del propi descobridor, passat al femen car el costum de l'poca era donar noms de dona als asteroides.

Enllaos Externs.

 Dades actualitzades de la NASA amb l'rbita de (1102) Pepita. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400260" title="Llus Cutchet i Font" nonfiltered="4486" processed="4467" dbindex="154509">
Llus Cutchet i Font (Llvia, 1815 - Barcelona, 1892) fou un periodista i polgraf catal. Estudi medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, per ben prompte es dedic a la poltica i al periodisme. Milit en el liberalisme regionalista i fou partidari del proteccionisme econmic. Fund, amb Vctor Balaguer, "El Conseller", i junts viatjaren per Itlia (1859). Fou un dels impulsors de la Renaixena, en el seu triple aspecte: literari, histric i econmic. Fou redactor d'"El Barcelons" i "El Telgrafo", i collaborador de "Revista de Catalua", "Calendari Catal" i "La Renaixena".

Va escriure poesies en catal publicades a les antologies Els trobadors nous (1858) i Els trobadors moderns (1859), i presid els jocs florals del 1876. Com a historiador, investig a l'Arxiu de la Corona d'Arag, per les obres que public, d'esperit romntic i polmic, tenen ms aviat una motivaci poltica, basada en el pensament regionalista: El compromiso de Caspe (1851), Catalua vindicada (1858), justificaci de la revolta catalana contra Joan II, i Histria del siti de Girona en 1809 (1868). Com a proteccionista public Ensayo econmico poltico a propsito de la reforma de los aranceles (1851), La soberana nacional en Espaa (1868), La guerra al sentido comn (1869, ampliat el 1884) i La Repblica Cubana (1870). Tamb fou membre de l'Acadmia de Bones Lletres (1873).

 Enllaos externs .
 Fitxa a l'Enciclopdia de SAU;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400261" title="Quentin Compson" nonfiltered="4487" processed="4468" dbindex="154510">
Quentin Compson era un personatge de ficci creat per William Faulkner. Era un fill de la famlia Compson, intelligent i introspectiu. Ell protagonita clssics de Faulkner com The Sound and the Fury i Absalom, Absalom! i tamb apareix al conte, That Evening Sun. Alguns dels seus pensaments sn articulats amb la tcnica innovadora de Faulkner del corrent de conscincia. A Absalom, Absalom!, intenta resoldre una tragdia en el passat. 

Desprs d'anar al Nord a estudiar al Harvard College, Compson es va sucidar. 

A Cambridge, Massachusset, hi ha una placa al Pont Anderson, sobre el Charles River, que commemora la seva vida i la seva mort.
 Fonts .
 Bombardieri, Marcela: Briging Fact and Fiction Marker a Nod to Faulkner, The Boston Globe, 19 de gener de 2001.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400263" title="Zeitgeist (pellcula)" nonfiltered="4488" processed="4469" dbindex="154511">
Zeitgeist s un documental realitzat sense nim de lucre de l'any 2007, produt per Peter Joseph amb difusi per Internet (mitjanant Google Video). Es va enregistrar  en angls i de moment no hi ha versi en catal. El contingut qestiona els efectes del sistema monetari sobre el conjunt de la societat, tot proposant una societat alternativa basada no en la moneda sin en l's dels recursos per satisfer, primer de tot, les necessitats bsiques de tots els habitants del planeta. Fa una crtica de les actuals institucions socials i poltiques, que no permeten donar respostes adequades als problemes existents. Proposa un mn sense lders, cabdills, salvadors i altres, sense subordinaci dels uns als altres, igualtat real, democrcia real. Planteja la necessitat d'un canvi del model econmic i d'institucions poltiques. Posa l'accent al final en la necessitat del canvi personal i conclou amb unes imatges de Krishnamurti apellant a la responsabilitat de cada u davant l'estat del mn.
 
A manera d'intrahistria: intenta partir d'una anlisi de l'estratgia i clcul poltic, de diverses creences religioses i institucions poltiques i econmiques, en especial el cristianisme, els atacs de l'11 de setembre, la guerra contra el terrorisme, la Reserva Federal i el sistema financer internacional. El mateix ttol, Zeitgeist, s una expressi alemanya que vol dir "esperit d'una poca" i alludeix a l'experincia del clima cultural dominant.

Planteja l'existncia de mecanismes de dominaci absoluta dintre de les institucions de control social convencionals; ms que centrar-se en si les intencions sn ocultes o manifestes, explora els mtodes de convenciment individual i assentiment social de la societat civil davant dels seus dominadors. El documental t un rerefons quasi-anarquista, expressat sobretot en les conclusions finals d'una manera tcita i fa un allegat contra les estructures de poder de tota mena pel seu carcter nociu per al desenvolupament hum. Des de la seva publicaci gratuta a Google Video la primavera del 2007, la pellcula ha estat vista ms de 5 milions de vegades.

 Debat .

Tracta certs temes comuns de les teories de la conspiraci tot i que que no cont missatges esotrics en l'enfocament, ni presenta una "conspiraci" de cap societat secreta concreta, com s costum en les teories conspiratives.  

Zeitgeist, o esperit d'una poca, no s una anlisi sobre religi, sobre mitjans ni sobre economia. Tracta sobre la fabricaci de mites, de creences, de valors; que es transformen en prctiques concretes i reals, mites que motluren l'esperit (l'intangible) d'una poca i el fan real. No es tracta de si s (ms) veritat o no cada de un dels fets descrits per la pellcula, sin sobre com es fabriquen els mites.

s un important treball de documentaci i investigaci sobre cada tema tractat, que reuneix bsicament fets i els exposa objectivament.

 Captols .
El documental est estructurat en tres parts. La primera s una exposici del cristianisme com un mite, un hbrid astrolgico-literari. Aquest mite constitueix el terreny abonat sobre el qual poden funcionar nous mites en els quals les masses creuen cegament i aix ser manejats amb ms facilitat. La segona part exposa el funcionament de la propaganda i adoctrinaci meditica que aconsegueix que els mateixos ciutadans acceptin ser ms controlats pels seus governs. La tercera secci parla sobre la geopoltica i l'economia global i s'enfoca en el monopoli dels diners (juntament amb l'especulaci financera) i la despesa militar.

 Primera part: La histria ms gran mai contada .
En la primera part del documental es descriuen les similituds que hi ha entre religions antigues i el cristianisme.

Per mitj d'una srie d'esdeveniments i dates es relacionen les narracions religioses ms conegudes amb la descripci astrolgica que els egipcis relaten sobre el du Horus en forma d'histria mitolgica.

S'hi insisteix en que certs atributs de mites anteriors van ser copiats i atributs pels primers cristians al Jess histric. Com a conclusi de la primera part, el documental suggereix que Jess de Nazaret mai no va existir.

 Segona part: Tot el mn s un escenari .
En aquest captol s'intenta demostrar que els atacs de l'11 S a Nova York i els atemptats del 7 de juliol del 2005 a Londres van ser en realitat perpetrats per algun grup de poder dels EUA

Aquesta operaci de bandera falsa estaria encaminada a aconseguir el beneplcit de la societat nord-americana per iniciar les reformes necessries que permetrien el comienament d'una srie d'invasions de punts estratgics com ara Afganistan, Iraq i Iran.

 Tercera part: No prestis atenci als homes de darrera la cortina .
En l'ltim captol es detalla el naixement del Banc Central dels EUA, l'evoluci del sistema monetari i per ltim els suposats fins dels homes darrera la cortina, que anirien des de la creaci de la Uni Nord-americana i la implantaci de xips RFID en totes les persones del planeta, fins la declaraci d'un govern mundial. 

s el captol on a partir de la segona meitat, especficament en el tema sobre el futur de la geopoltica, ms es barregen projeccions sobre successos futurs sense l'anlisi histrica.

 Activisme del creador .
Al lloc web oficial de Zeitgeist, dins la secci Activisme, poden trobar-se articles on es llegeixen diferents protestes breus. Bsicament estan criticant l'Estat policial, el sistema educatiu actual i denunciant el que l'autor considera mentides sobre el que va passar l'11-S.

Dins la secci abans esmentada crida l'atenci el seu suport per a la Presidncia dels Estats Units a Ron Paul, poltic nord-americ d'ideologia paleolibertria, abans membre del Partit Llibertari i ara membre del Partit Republic, del qual reconeix que "no s perfecte" per que ha proms abolir la Reserva Federal, s'ha oposat radicalment a la Uni d'Estats del Nord i promet posar fi a l'Impost als Ingressos (denunciat en el documental com anticonstitucional).

 Notes .


 Enllaos externs .
 Relacionats i a favor .
Pgina oficial de Zeitgeist, The Movie;

 En contra .
Zeitgeist: The response (en angls) Vdeo que difereix de las afirmacions del primer captol del documental.


 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400264" title="Quentin Costa" nonfiltered="4489" processed="4470" dbindex="154512">
Dr. Quentin Costa s un carcter de ficci que apareix a la srie de la televisi NipTuck, protagonitzat per Bruno Campos.

s el cirurgi plstic que treballa pel consultori de McManara/Troi i posteriorment a l'spa De La Mer.
 Histria del personatge .
Quentin s un cirurgi plstic d'Atlanta, que ha anat a ajudar al doctor Christian Troy per a practicar una operaci facial a Sean McNamara (que tenia un tall al pmul dret). Sean McNamara deixar el treball de cirurgi plstic i li va proposar a Quentin formar part de la seva firma de cirurgians. Inicialment, Christian es negava a canviar de soci, per ms endavant va donar suport a la decisi. Episodis ms tard, Quentin va sortir a visitar clubs amb Sean. Mentres Quentin rebia sexe oral d'unes collegiales, li guinya l'ull a Christian. Aix va fer que Christian s'enfads i deixs el club. En aquest mateix episodi, Christian, durant una operaci, li sollicita ajuda a Quentin per a que s'encarregui de Kit, que t una relaci a tres bandes amb Christian i Kimber Henry. Al llit, Quentin li va tocar provocativament el cul a Christian, deixant en evidncia la seva bisexualitat; aix provoca una baralla i que s'acabs l'acte sexual. Ms endavant, Christian sospita que Quentin est involucrat en drogues, pel que demana l'ajuda de Sean, que estava retirat, per qu fes una cirurgia de trasplantament facial.

Per aix, Sean decideix tornar a la cirurgia, per hi ha un sentiment d'odi entre Quentin i Sean perqu aquest s'ha relacionat amb Julia McNamara, l'ex-dona de Sean. Ms endavant, Quentin s atrapat mentres un pacient del consultori li practica sexe anal. Sean ho aprofita per a acomiadar-lo, ja que l'obliga a decidir entre perdre la llicncia o renunciar a la firma. Quentin renuncia a la firma amb el requisit de que li paguin la meitat de l'ltim mes. Desprs aconsegueix treball a l'spa De La Mer, de Julia McNamara, per poc desprs s acomiadat per una baralla amb la seva mestressa.

Al final de la Tercera Temporada (episodi3.15) es revela la identitat de The Carver, que s en realitat Quentin Costa ajudat per la seva germana Kit McGraw.
 Faceta del personatge .
 Durant un temps, consum cocana, malgrat que admet que va ser en un breu perode de temps.
 Quentin s bisexual.
 A l'episodi 3.14, es rebella que Quentin no t penis per un defecte durant la gestaci (aix es deu a que va ser producte d'un incest), anomenat Deficincia 5-alpha-reductase.
A l'ltim captol s vctima de The Carver, per a aqu es descobreix que s ell qui el personifica, amb la seva germana Kit.
Quentin menciona una vegada tenir un germ petit, per segurament s una altra mentira.
Quentin pot ser un bon oponent en una baralla, aix es mostra quan aconsegueix reduir al soldat que l'estava atacant, per podria ser que el soldat estigus medicat.
 A Internet .
 lloc del club de fans de Quentin Costa ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400266" title="(1188) Gothlandia" nonfiltered="4490" processed="4471" dbindex="154513">

(1188) Gothlandia s un asteroide descobert el 30 de setembre de 1930 per Josep Comas i Sol a l'Observatori Fabra de Barcelona. La designaci provisional que va rebre era 1930 SB. La intenci del descobridor era donar-li el nom de Catalonia, en honor al pas per la situaci poltica del moment li va fer impossible i va haver d'optar per aquest nom que remunta subtilment als orgens de Catalunya. Gotlndia o Gtia s com van anomenar els francs al segle VIII la zona conquerida als gots que, amb el temps, esdevindr Catalunya.

Enllaos Externs.

 Grup d'Estudis Astronmics ;
 Dades actualitzades de la NASA amb l'rbita de (1188) Gothlandia. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400268" title="Quentin Durward" nonfiltered="4491" processed="4472" dbindex="154514">
Quentin Durward s una novella  de Walter Scott, que es va publicar al 1823. Explica la histria d'un arquer escocs al servei del rei francs Llus XI, que al principi va publicar en tres volums. El seu protagonista es diu Quentin Durward
 Introducci .
La novella descriu la vida d'un mercenari escocs sota el regnat de Llus XI. L'heroi s un jove escocs la famlia del qual ha estat massacrada per una famlia rival. Obligat de prendre l'hbit monacal perque no el matessin, va fugir del seu pas i marx a Frana.

La novella s basada en fets histrics treballats de manera lliure i ofereix un retrat exacte de diverses figures histriques, sobretot Carles el Temerari, duc de Borgonya i el cardenal Balue. D'altra banda, la novella ofereix una anlisi de les diferncies entre les cultures escocesa i francesa. 
 Intriga .
La intriga de la novella est centrada sobre la rivalitat entre Llus XI i Carles el Temerari, duc de Bourgogne. Llus incita els habitants de Lija a revoltar-se contra el seu bisbe, Llus de Borb, aliat de Carles. Sota la direcci de l'aliat de Llus, Guillem de La Marck, el Senglar de les Ardennes, ataquen el castell del bisbe, que s assassinat per La Marck.

En el moment de l'homicidi, Llus est amb Carles a Pronne, on intenta provar-li la seva bona fe situant-se a la seva merc. Per, quan Carles s'assabenta de l'atac i la mort del seu cos, acusa Llus de ser-ne l'instigador i l'empresona. L'ardit de Llus i el sentit de l'honor de Durward, que es nega a trar-lo el permeten de reduir les acusacions a un no-res i recupera la llibertat.

Darrere aquesta intriga principal, la novella explica la histria d'Isabelle de Croye, comtessa borgonyona que buscat refugi amb Llus, per tal de no casar-se amb Campo Basso, a qui Carles, el seu senyor feudal, la destina. Llus, per la seva part, decideix donar-la en matrimoni a La Marck, per tal de donar al seu aliat els mitjans d'oposar-se al duc de Borgonya. Per aix li fa creure que l'envia amb el prince-vque de Lija. El jove Quentin Durward s un dels membres de la seva gurdia que l'ha de protegir durant el viatge. Tanmateix, Quentin prevu la traci i la condueix fins a Lija. Quentin s'enamora d'Isabelle.

A Pronne, Carles, que ha proposat en v al duc d'Orlans - proms de la filla de Llus - la m de la comtessa, li promet que li portar el cap de La Marck. Grcies a l'ajuda del seu oncle, Ludovic Lesley, Quentin obt la m d'Isabelle. 
 Personatges principals .
Quentin Durward   protagonista i arquer;
Ludovic Lesley   oncle de Durward;
Louis XI   rei de France;
Charles le Tmraire   duc de Borgonya;
Guillaume de La Marck   aliat de Llus;
Isabelle de Croye   comtessa borgonyona;

 Adaptacions .
La novella ha estat adaptada en les segents formes:
 Una pellcula: Les Aventures de Quentin Durward (1955);
 Una srie de televisi: Quentin Durward (1971);
Una novella illustrada dibuixat pel dibuixant portugus Fernando Bento i publicat per primera vegada en una diari infanti. ;
 A internet .
Quentin Durward al Projecte Gutenberg ;
Quentin Durward a l'Arxiu digital de Walter Scott, de la biblioteca de la Universitat d'Edimburg. ;
Quentin Durward a Internet Movie Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400275" title="Batalla de Cutanda" nonfiltered="4492" processed="4473" dbindex="154515">


La Batalla de Cutanda de 1120 signific consolidaci del domini d'Alfons I d'Arag sobre Saraqusta.

Antecedents.

Al 1118 el concili celebrat a Tolosa (Frana) ofereix els beneficis de croada als que acudeixin a l'ajut del comtat d'Arag en la conquesta de la ciutat de Saraqusta, capital de l'Emirat de Saraqusta. Nombrosos senyors francs (francs i de Bearn) es van concentrar a Ayerbe per conquerir posteriorment Almudvar, Gurrea de Gllego i Zuera Saraqusta fou presa que fou presa el 18 de desembre de 1118, convertint-se en capital del Regne d'Arag, fent que la vall de l'Ebre es desploms, prenent els aragonesos Tudela el febrer de 1119, i conquerint l'Emirat de Qalat al-Ayyub el 1120.  

La batalla.
Alfons I d'Arag amb l'ajut de Guillem de Peitieu hagu de sortir el 1120 a la trobada d'un exrcit almorvit que fou derrotat quan tractava de parar l'avan cristi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400279" title="Setge de Fraga (1133-1134)" nonfiltered="4493" processed="4474" dbindex="154516">


El Setge de Fraga de 1133-1134 fou una batalla entre el Regne d'Arag i els almorvits.

Antecedents.

Al 1118 el concili celebrat a Tolosa (Frana) ofereix els beneficis de croada als que acudeixin a l'ajut del comtat d'Arag en la conquesta de la ciutat de Saraqusta, capital de l'Emirat de Saraqusta. Nombrosos senyors francs (francs i de Bearn) es van concentrar a Ayerbe per ajudar Alfons I d'Arag, conquerint posteriorment Almudvar, Gurrea de Gllego i Zuera Saraqusta fou presa que fou presa el 18 de desembre de 1118, convertint-se en capital del Regne d'Arag, fent que la vall de l'Ebre es desploms, prenent els aragonesos Tudela el febrer de 1119, conquerint l'Emirat de Qalat al-Ayyub i derrotant un exrcit almorvit que fou derrotat quan tractava de parar l'avan cristi a la Batalla de Cutanda el 1120.

El 1124 els aragonesos van ocupar Madina Salim, i entre 1125 i 1126 van atacar Xarq al-ndalus i planejava atacar Granada, per va haver de desistir d'atacar la ciutat.

El setge.
A principis de 1133 Alfons I d'Arag inici les operacions contra Madina Afraga i Mequinensa, navegant Ebre avall amb barques i tramades des de Saragossa, prenent fcilment Mequinensa per Fraga va oposar resistncia, de manera que els aragonesos van assetjar la ciutat. El rei Llop, governador de la ciutat deman ajut, al que respongueren Yahya ibn Ali ibn Ghaniya, governador de Balansiya, Zumbayr el Lantuni general de l'Emir cordovs Al ibn Yssuf, i el governador de Larida Abd Allh ibn Iyad. 

La batalla.
Zumbayr el Lantuni va equipar una tropa de 2.000 homes a cavall, Yahya ibn Ali ibn Ghaniya, 500 i Abd Allh ibn Iyad uns altres 200. Una cop reunides les tropes, i a la vista de la ciutat assetjada, Alfons, conscient de la superioritat numrica, va menystenir als atacants.

El 17 de juliol Abd Allh ibn Iyad va carregar trencant les files cristianes i Alfons I d'Arag es va pos al front dels aragonesos topant amb la cavalleria de Yahya ibn Ali ibn Ghaniya, desfent les tropes cristianes. Els habitants de Madina Afraga, d'origen rab, van fer una sortida al campament enemic, endunt-se les provisions a la ciutat, moment en el que Zumbayr el Lantuni va atacar per acabar de desmantellar les tropes enemigues, que es van haver de retirar, mentre que el rei va morir poc desprs entre Almuniente i Poleino el 7 de setembre a causa de les ferides, i els musulmans reconquerien Mequinensa el 1136.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400280" title="Paul Srusier" nonfiltered="4494" processed="4475" dbindex="154517">
 
Paul Srusier (Pars, 9 de novembre de 1864 - Morlaix, 7 d'octubre de 1927) fou un pintor francs pertanyent al postimpresionisme, associat al moviment dels Nabis. Per a entendre a Paul Srusier s necessari fer un cop d'ull a l'anomenada Escola de Pont-Aven, un lloc al sud de Frana al que es trasllada Gauguin en un moment de la seva vida, buscant una cosa nova en la seva carrera. Desprs de treballar en la capital francesa, decideix traslladar-se all per a trobar-se amb un ambient ms primigeni, amb una cultura rural. Al costat d'mile Bernard i Srusier formar l'anomenada Escola de Pont-Aven (1886-1891). El Talism s la seva obra ms important.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400281" title="Batalla de Martorell (1114)" nonfiltered="4495" processed="4476" dbindex="154518">





La Batalla de Martorell de 1114 fou una batalla lluitada al congost de Martorell entre el Ramon Berenguer III i els comtats d'Urgell i Cerdanya contra els almorvits 

Antecedents.
Un cop alliberats de la presncia d'El Cid a Balansiya, els almorvits van poder iniciar les campanyes cap als comtat de Barcelona, Urgell i Arag. El 1114, procedents de Balansiya i comandats per Muhammad ibn Aisa amb reforos de Muhammad ibn al-Hayy, governador de Saraqusta havien entrat per Larida a travs de l'Urgell i la Segarra fins al pla de Barcelona.

La batalla.
Martorell fou evacuada mentre Ramon Berenguer III i els comtats d'Urgell, Cerdanya i la guarnici del castell comanda per Udalard Ramon de Rosanes feia front als almorvits, que foren refusats i perseguits seguint la costa fins a Salou.

Conseqncies.

Els catalans van iniciar els atacs contra Balaguer i Larida

Vegeu tamb.
 Guerra contra els Almorvits;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400284" title="Conqueyrac" nonfiltered="4496" processed="4477" dbindex="154519">


Conqueyrac s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400285" title="Sauve (Gard)" nonfiltered="4497" processed="4478" dbindex="154520">


Sauve s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400286" title="Fressac" nonfiltered="4498" processed="4479" dbindex="154521">


Fressac s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400287" title="Catabolisme dels carbohidrats" nonfiltered="4499" processed="4480" dbindex="154522">
El catabolisme dels carbohidrats s la descomposici de carbohidrats en unitats ms petites. Els carbohidrats pateixen literalment una combusti per tal de recuperar les grans quantitats d'energia presents als seus enllaos. Vegeu l'article mitocondri per ms informaci sobre com la seva energia s emmagatzemada en ATP.

Existeixen diferents tipus de carbohidrats: els polisacrids (ex., mid, amilopectina, glicogen, cellulosa), els monosacrids (ex., glucosa, galactosa, fructosa, ribosa) i els disacrids (ex., maltosa, lactosa), que es troben entremig amb noms dues unitats sacrid polimeritzades. Aquests ltims se solen trobar al fetge dels porcs per alguns esprintadors d'elit poden produir-los per mitj del procs de contraccions de sortida forada (FOC) i compensaci de suplementaci de fructosa lliure.

La glucosa reacciona amb l'oxigen en la segent reacci redox:

C6H12O6 + 6O2   6CO2 + 6H2O

El dixid de carboni i l'aigua sn el residu i la reacci qumica s exotrmica.

La descomposici de la glucosa en energia en forma de molcules d'ATP s per tant una de les rutes metabliques ms importants dels organismes vius. La respiraci anaerbica s la ruta en qu la glucosa s descomposta en absncia d'oxigen. La respiraci aerbica s la ruta en qu es descompon en presncia d'oxigen.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400288" title="Flix Vallotton" nonfiltered="4500" processed="4481" dbindex="154523">
 
Flix Vallotton (Lausana, 28 de desembre de 1865   Pars, novembre de 1925) va ser un pintor i gravador d'origen sus, membre del grup dels Nabs que a finals del segle XIX va enllaar les novetats dels postimpressionistes amb la nova generaci avantguardista de principis del XX. Encara que no gaudeix del prestigi de Pierre Bonnard, s un nom assidu en les subhastes d'art i la seva producci penja en els ms reputats museus. 

 Biografia . 
Flix Vallotton va nixer a Lausana (Sussa) i desprs d'estudiar llat i grec, amb 17 anys va viatjar a Pars per a aprendre pintura en la Acadmie Julian. Va progressar rpidament, i el mar de 1883 va superar el concurs d'accs a la cole des Beaux-Arts, quedant quart en una promoci de setanta alumnes. En els seus primers anys es va interessar pel retrat. De 1887 s el seu Retrat del gravador Jasinski amb barret, on es va desenganxar dels ensenyaments acadmics. Ocasionalment retornava a Sussa, on pintava paisatges en la regi de Vaud, i a Pars es va interessar pel gravat; va realitzar dos aiguaforts inspirats en Rembrandt i Jean-Franois Millet. 

El 1891, va produir les seves primeres xilografies i va presentar deu pintures en el seu debut en el Salon des Indpendants. Va formar part del grup dels nabis, al costat de Bonnard, douard Vuillard i Paul Srusier. Els nabis (profetes) reprenien els ensenyaments de Gauguin, Toulouse-Lautrec i Van Gogh, autors que havien treballat per separat, i els van fondre en un estil definit que es transmetria a la generaci posterior de Czanne, Matisse, etc. 

Vallotton va prosseguir la seva producci xilogrfica, que en 1892 va ser elogiada en la revista L'Art et l'Ide. Exemple d'aquest gnere s el Retrat del pintor Puvis de Chavannes (1898), tribut pstum al controvertit pintor simbolista. 

Va participar amb quatre estampes en altra exposici dels nabis, i la seva tasca en aquest camp (sobretot illustracions per a llibres i premsa) li va permetre subsistir, compaginada amb retrats per encrrec. En aquesta poca va concloure la seva obra mestra, La malalta (Pars, collecci particular), on es va ajustar una mica a la tradici, amb un virtuosisme tcnic i amor pel detall. 

El 1893, Vallotton va presentar en el Salon des Indpendants l'obra Bany en una tarda de tardor (Zuric, Kunsthaus), que reflecteix el pas d'una pintura descriptiva a una figuraci sinttica ms prxima al gravat. Va exposar amb els nabis en la galeria d'Ambroise Vollard de Pars (1897) i dos anys desprs en la Durand Ruel de la mateixa ciutat.

El 1900 va obtenir la nacionalitat francesa. Fita important en la seva carrera va ser l'exposici d'una desena de les seves pintures en la Sezession de Viena (gener de 1903), que van merixer les felicitacions de Gustav Klimt i Ferdinand Hodler. La seva producci va seguir centrant-se en interiors i paisatges: Paisatge de Locquirec (Moscou, Museu Pushkin), Dona dormint (col. part.), Dama al piano (1904; Sant Petersburg, Ermitage). El 1906 va produir una important srie de nus, va viatjar a Roma, Florncia i Pisa, i a l'any segent va visitar Npols. 

El 1908, Vallotton va mostrar obra en la Sezession de Munich i en lExposici del Toisn d'Or de Moscou, on es van vendre nombroses peces. A l'any segent, va participar en la fundaci de la Acdemie Ranson, amb Vuillard, Bonnard i altres, i la Kunstlerhauss de Zuric li va dedicar una mostra individual. Va exposar 49 obres en la galeria Druet de Pars, i el seu art va arribar per mitj d'altres mostres a ciutats com Londres, Praga o Estocolm.

Van ser anys d'xit comercial per Vallotton, que van propiciar que el seu germ Paul obrs una galeria d'art a Lausana. No obstant aix, la Primera Guerra Mundial va repercutir en les seves vendes fins a implicar-li problemes econmics. Va realitzar diverses obres inspirades en el conflicte. Va intentar allistar-se, per va ser rebutjat per la seva edat. Desprs del seu xit en el Salon d'Automne, es va installar a Canha de Mar l'hivern de 1920, encara que va visitar diverses regions en els segents anys. Va exposar amb el seu marxant habitual, Druet, i el 1925 en el nou Salon des Tuilleries de Pars. Al novembre d'aquest any, va ser hospitalitzat i va morir desprs d'una operaci. En 1998 es va instituir una fundaci a Lausana, per a l'estudi i difusi de l'art de Vallotton.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400290" title="Saint-Jean-de-Crieulon" nonfiltered="4501" processed="4482" dbindex="154524">


Saint-Jean-de-Crieulon s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400294" title="Poledre de Johnson" nonfiltered="4502" processed="4483" dbindex="154525">




En geometria, un slid de Johnson s un poledre estrictament convex tal que totes les seves cares sn polgons regulars per que no s ni un slid platnic, ni un slid arquimedi, ni un prisma ni un antiprisma. No cal que cada cara sigui un polgon idntic, o que els mateixos polgons es trobin al voltant de cada vrtex. Un exemple de slid de Johnson s la pirmide de base quadrada amb costats triangulars equilters (J1) ; t una cara quadrada i quatre cares triangulars.

Com que s un slid estrictament convex pel capbaix tres cares s'han de trobar a cada vrtex i la suma dels seus angles ha de ser menor que 360 graus. Ja que tot polgon regular t angles superiors o iguals a 60 graus (cas del triangle equilter es 60 graus i tots els altres s ms), se'n dedueix que cinc cares el mxim que es poden trobar en un vrtex qualsevol. La pirmide pentagonal (J2) s un exemple que t un vrtex de grau 5.

Encara que no existeixi restricci evident per que un polgon regular qualsevol pugui ser una cara d'un slid de Johnson, es trova que les cares dels slids de Johnson tenen sempre 3, 4, 5, 6, 8 o 10 costats. s a dir no hi ha cap slid de Jonson que tingui una cara que sigui un polgon ni de 7 ni de 9 de de ms de 10 costats.

El 1966, Norman Johnson va publicar una llista que incloa els 92 slids, i els va donar els seus noms i els seus nombres. No va demostrar que no n'existia ms que 92, per va conjecturar que no n'hi havia d'altres. Victor Zalgaller el 1969 va demostrat que la llista de Johnson era completa. S'utilitzen els noms i l'ordre donats per Johnson, i se'ls anota Jxx on xx s el nombre donat per Jonson.

Dels slids de Johnson, la girobicpula octogonal allargada (J37) s lnic que s de vrtex uniforme: incideixen quatre cares a cada cim, i el seu arranjament s sempre el mateix: tres quadrats i un triangle.

 Noms .
Els noms es llisten davall i sn fora descriptius. Molts d'aquests slids es poden construir afegint pirmides, cpules i rotondes sobre cares de slids platnics, slids arquimedians, de prismes o d'antiprismes.

 El prefix Bi- vol dir que s'ajunten base sobre base dues cpies del slid en qesti . Per a les cpules i les rotondes, es poden ajuntar de forma que les cares es trobin (orto-) o no (giro-). En aquesta nomenclatura, un octedre s'anomenaria una bipirmide quadrada, un cuboctadre s'anomenaria una girobicpula hexagonal i un icosidodcadre una girobirotonda decagonal.

 Allargat vol dir que s'ha ajuntat un prisma a la base del slid en qesti o entre les bases dels slids en qesti. Un rombicuboctedre s'anomenaria una ortobicpula octogonal allargada.
 Giroallargate significa que s'ha ajuntat un antiprisma a la base del slid en qesti o entre les bases dels slids en qesti. Un icosedre s'anomenaria una bipirmide pentagonal giroallargada.

 Augmentat significa que s'ha ajuntat una pirmide o una cpula a una cara del slid en qesti.
 Disminut significa que s'ha tret una pirmide o una cpula del slid en qesti.
  
 Gir significa que una cpula sobre el slid en qesti ha sofert una rotaci tal que les diferents arestes coincideixen, com per a la diferncia entre orto i giro bicpules.

Les tres ltimes operacions - augment, disminuci i gir - es poden executar ms d'una vegada sobre un slid prou gran. S'afegeix bi- al nom de l'operaci per indicar que s'ha executat dues vegades. (Un slid bigirat t dues de les seves cpules que han experimentat una rotaci). S'afegeix tri- per indicar que s'ha executat tres vegades. (Un slid tridisminuit t tres de les seves pirmides o cpules eliminades).

A vegades, bi- tot sol no s prou precs. S'ha de distingir entre un slid que t dues cares paralleles alterades i un que t dues cares obliqes alterades. Quan les dues cares alterades sn paralleles, s'afegeix para- al nom de l'operaci. (Un slid parabiagmentat t dues cares paralleles augmentades). Quan no ho sn, s'afegeix meta- al nom de l'operaci. (Un slid metabiaugmentat t dues cares obliqes augmentades).

 Llista i noms dels poledres de Johnson .
A les taules es fan servir les segents abreviatures:

V : nombre de vrtex,
A : nombre d'arestes,
C : nombre total de cares, on:
C3 triangles,
C4 quadrats,
C5 Pentgons,
C6 hexgons,
C8 octgons,
C10 decgons.

 Prismatoides i rotondes .
Els poden classificar en:
 pirmides;
 cpules ;
 rotondes;


 Pirmides modificades i bipirmides .
Es poden classificar en:
pirmides allargades;
pirmide giroallargades;
bipirmides;
bipirmides allargades;
bipirmides giroallargades;



 Cpules i rotondes modificades .
Es poden classificar en:
 cpules allargades;
 rotondes allargades;
 birotondes allargades;
 coupolo-rotondes allargades;
 bicpules allargades;
 cpules giroallargades;
 rotondes giroallargades;
 bicpules;
 birotondes;
 coupulo-rotondes;
 bicpules giroallargades;
 birotondes giroallargades;
 coupolo-rotondes giroallargades;



 Prismes augmentats .


 Slids platnics modificats .
 Dodecedres augmentats;
 Icosedres disminuts;



 Slids arquimedians modificats .
S'obtenen a partir de:
 Tetredre truncat (augmentat);
 Cub truncat (augmentat);
 Dodecedre truncat (augmentat);
 Petit romboicosidodecedre (girat);
 Petit romboicosidodecedre (disminut);
 Petit romboicosidodecedre (disminut i girat);



 Diversos .


 Referncies .
Norman W. Johnson, "Convex Solids with Regular Faces", Canadian Journal of Mathematics, 18, 1966, pages 169 200. Cont l'enumeraci original dels 92 slids i la conjetura de qo n'hi ha pas d'altres.
Victor A. Zalgaller, "Convex Polyhedra with Regular Faces", 1969 : primera demostraci d'aquesta conjectura.
Eric W. Weisstein. Johnson Solid : cada slid amb el seu desenvolupament;

 Enllaos externs .
  Paper Models of Polyhedra;
  Slids de Johnson per George W. Hart.
  Imatges dels 92 slids, categoritzats, en una pgina.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400295" title="Sumne" nonfiltered="4503" processed="4484" dbindex="154526">


Sumne s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400296" title="Saint-Bresson (Gard)" nonfiltered="4504" processed="4485" dbindex="154527">


Saint-Bresson s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400297" title="Trves (Gard)" nonfiltered="4505" processed="4486" dbindex="154528">


Trves s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400298" title="Causse-Bgon" nonfiltered="4506" processed="4487" dbindex="154529">


Causse-Bgon s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400299" title="Notre-Dame-de-la-Rouvire" nonfiltered="4507" processed="4488" dbindex="154530">


Notre-Dame-de-la-Rouvire s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400303" title="Saint-Andr-de-Majencoules" nonfiltered="4508" processed="4489" dbindex="154531">


Saint-Andr-de-Majencoules s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400305" title="Valleraugue" nonfiltered="4509" processed="4490" dbindex="154532">


Valleraugue s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400306" title="Vissec" nonfiltered="4510" processed="4491" dbindex="154533">


Vissec s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400307" title="Vabres (Gard)" nonfiltered="4511" processed="4492" dbindex="154534">


Vabres s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400308" title="Tavel (Gard)" nonfiltered="4512" processed="4493" dbindex="154535">


Tavel s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  

El poble s conegut pel seu vi rosat, apreciat a tot el pas i reconegut com el nmero 1. Cada any se celebra un concurs entre els diferents cellers per veure qui fa el vi ms bo. Entre els molts cellers, n'hi ha un de cooperatiu. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400313" title="Tondo" nonfiltered="4513" processed="4494" dbindex="154536">

El tondo s una composici pictrica que est realitzada en forma de disc, i no en rectangle com s tradicional. El terme prov de l'itali rotondo, rod. 
Els tondi (en plural) van ser creats en la Antiguitat, per exemple abunda en la cermica grega de figures vermelles, sobretot en el fons de les copes klix. Es conserva una d'aquestes copes amb el retrat de Menandre d'Atenes, comedigraf grec del segle IV a.C., emmarcat en una composici circular. Per s durant el Renaixement quan coneix el seu apogeu, en voga des que els pintors italians el reintrodueixen, al redescubrir sobretot la imago clipeata romana. 

En el segle XVI, l'estil pictric de l' istoriato per a la decoraci de majlica va ser aplicat a grans peces cermiques circulars. Andrea della Robbia i altres membres de la seva famlia van crear tondi de terracota vtrea, que sovint estaven emmarcats dintre d'una corona de fruites i fulles, que s'encastaven en parets estucades. Igualment, a partir del Renaixement s utilitzat com element arquitectnic. 

En el Spedale degli Innocenti de Florncia, orfanat dissenyat per l'arquitecte Filippo Brunelleschi entre 1421 i 1424, Andrea della Robbia es va encarregar (c. 1490) dels tondi de terracota vtrea, amb bebs en bolquers sobre discos de color blau clar, per a ser collocats en els arcs, damunt de cada columna. 

Originalment concebuts per Brunelleschi de color blanc subsisteixen alguns tondos originals, per uns altres sn cpies del segle XIX. El tondo es va posar de moda en el segle XV a Florncia, amb Botticelli qui va pintar vries Madonnas com la Verge del Magnificat, i escenes narratives. Michelangelo Buonarroti va emprar tondos circulars en diverses composicions, pintades i esculpides, com el Tondo Taddei o el Tondo Doni en la Galeria Uffizi.

 Simbolisme . 
El cercle, l'esfera i el disc remeten a la idea de perfecci (vegi's quadratura del cercle). 

 Ocupaci . 
Situat en els sostres, el tondo est associat sovint a tipus de pintures alegriqus anomenades Apoteosis, que serveixen per a deficar als poderosos representant-los en l'aire. Sn ms aviat decoracions de la grandria dels frescos murals i no tant dels quadres rodons.

 Galeria .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400315" title="Soborno!" nonfiltered="4514" processed="4495" dbindex="154537">

Soborno! (Suborn!) s la trenta-tercera histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1977.

Argument.
S'estan perpetrant una srie de suborns a la ciutat. El culpable s en Rodolfo Cobardino i la seva banda, suborna a tot el mn per conseguir els seus propsits. En Mortadello i en Filem hauran d'aconseguir proves per poder engarjolar-lo.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400317" title="Muhammad ibn Aisa" nonfiltered="4515" processed="4496" dbindex="154538">
Muhammad ibn Aisa (segle XI - segle XII) fou un general almorvit fill de Yusuf ibn Tashfin.

Conquer Aledo i Madina Mursiyya, d'on fou nomenat val i govern entre 1092 i 1115. Un grup de notables valencians, encapalat pel cadi ibn Gahhaf, li ofer el govern per tal de destronar a Yahya Al-Qadir el 1092, per tot i atacar Dniyya, Xtiva i Al-Yazirat Suquar no ho aconsegu el seu propsit,  tampoc va aconseguir alliberar la ciutat de Balansiya durant el setge a la capital d'el Cid. 

Un cop la ciutat caigu en mans almorvits, comand les forces almorvits que sortiren de Balansiya el 1114 cap al Llobregat en una de les ofensives per recuperar el terreny cedit als cristians, per foren derrotades per Ramon Berenguer III i els homes dels comtats d'Urgell i Cerdanya a la batalla de Martorell, on perd la vista, i segurament la ra, i acab retirat al nord d'frica, a la cort d'Ali ibn Yusuf ibn Tashfin.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400318" title="Essencialisme" nonfiltered="4516" processed="4497" dbindex="154539">
L'essencialisme s un terme bastant vague que engloba les doctrines que s'ocupen de l'estudi de l'essncia (el que fa que un sser sigui el que s), en oposici a les contingncies (el que s accidental, l'absncia del qual no questiona la naturalesa d'aquest sser).

Essencialisme en biologia.
Pels bilegs, l'essencialisme s una concepci segons el qual diverses espcies animals i vegetals difereixen entre si per essncia, cosa que implica el reconeixement de discontinutats en la natura. Aquesta concepci s'oposa al nominalisme, segons el qual noms existeixen els individus i les poblacions d'individus, considerant que les categories sn noms unes abstraccions construides per l'home al si d'un vast continu de formes a la natura.

Essencialisme filosfic.
En oposici a l'existencialisme, l'essencialisme filosfic pretn que l'essncia precedeix l'existncia, cosa que t per resultat negar la llibertat de l'individu, aleshores redut al producte de determinisme que el defineixen i que no pot extreure.

L'essencialisme tendeix a reactualitzar un debat que oposa la naturalesa i la cultura. Aquest essencialisme serveix de base ideolgica pel segregacionisme, que, recolzant-se en suposades diferncies de "naturalesa" entre els homes, divideix la societat en entitats diferents, sovint jerarquitzades entre elles, i els atribueix caracterstiques, aptituds, un rol social o uns estatuts especfics. Segons els criteris retinguts per a establir aquestes discriminacions, es pot parlar de sexisme, racisme, homofbia o altres tipus de segregacionisme.

Vegeu tamb.
 Determinisme;
 Determinisme gentic;
 Determinisme biolgic;
 Sociobiologia;
 Existencialisme;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400320" title="Klix" nonfiltered="4517" processed="4498" dbindex="154540">
 
Un klix s una copa per a beure vi, amb un cos relativament poc profund i ample aixecat sobre un peu i amb dues nanses disposades simtricament. 

El cercle d'interior gaireb pla sobre la base d'interior de la copa, anomenat tondo, va ser la superfcie principal per a la decoraci pintada en els klix de figures negres o figures vermelles del segle VI i V abans de crist.

Com les representacions estaven cobertes de vi, les escenes noms es revelaven per etapes quan el vi s'apurava. Van ser sovint dissenyats amb aix en ment, amb escenes creades amb el propsit que sorprenguessin al bevedor al quedar al descobert. Com el principal s del klix era en els Simpsiums, sovint es decoraven amb escenes divertides, romntiques, o de naturalesa sexual, que es feien visibles quan l'assistent es bebia la copa. Dions, el du del vi, i els seus stirs eren temes corrents. 

Tamb es representaven escenes d'amor, sexe o orgies. La forma del klix permetia al bevedor beure mentre estava recolzat, com es feia en els simposis. La paraula klix procedeix del grec       "copa".
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400321" title="Eubalaena glacialis" nonfiltered="4518" processed="4499" dbindex="154541">

Eubalaena glacialis ("autntica balena del gla", en llat) s una balena. s un de les tres espcies de balena franca del gnere Eubalaena, que antigament eren classificades com una nica espcie. Aproximadament 400 Eubalaena glacialis viuen a l'oce Atlntic nord.

Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400325" title="Majlica" nonfiltered="4519" processed="4500" dbindex="154542">

La Majlica s una cermica amb un acabat vidris especial. La terracota s la base dels treballs de cermica i en aquest cas se li aplica un esmalt metllic compost de slice, cendres sdiques calcinades, plom i estany. 

 Histria . 
Es creu que la paraula majlica deriva de Mallorca, la illa que va ser durant la Edat Mitjana el centre d'importaci ms important d'aquest tipus de cermica hispano-morisca. La cermica majlica a Espanya va ser una troballa casual a l'intentar crear una porcellana similar a l'elaborada a la Xina amb caol. 

En Egipte i Sria es coneixia una tcnica similar des de molt antic. Posteriorment els alfarers la reinventaren per a imitar les porcellanes xineses, tan benvolgudes. Els rabs van aprendre al seu torn d'aquestes civilitzacions en el segle X, i en el XIII ja l'havien difs per la Pennsula Ibrica i Siclia, d'on va passar a Itlia. En la ciutat italiana de Faenza, prop de Ravenna, va evolucionar de manera especial obtenint cermica majlica de gran perfecci, fins al punt que la paraula "fayenza" es va convertir en sinnim de qualitat superior. Aquesta ciutat t un museu internacional de cermica. Les primeres majliques es van fer amb una terracota groguenca, coberta d'esmalt compost per una capa de pintura vidriada barrejada amb pols de quars. Les cermiques majliques produdes pels pobles islmics es decoraven amb pigments composts de coure o mangans, segons es volgus donar un color verd o marr.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400332" title="Andrea della Robbia" nonfiltered="4520" processed="4501" dbindex="154543">
 
Andrea della Robbia (Florncia, 24 d'octubre de 1435   ibdem, 4 d'agost de 1525) va ser un escultor i ceramista itali. Nebot de Lucca della Robbia, es va especialitzar tamb en la tcnica de la cermica polcroma, inventada precisament pel seu oncle. 

Va difondre en gran manera l'art de la terracota vidriada arribant a ser el cap del taller que va heretar de Lucca. A diferncia del seu fams predecessor, no era prpiament un escultor i es va inspirar ms en la pintura contempornia que en l'escultura. Les seves obres, sovint en bicroma blanc-blau, van aparixer en esglsies i palaus de la Toscana i mbria. 

Entre les millor assolides es troben les taules del Santuari de Verna, o b la luneta amb San Francesc i sant Diumenge en la lgia de Sant Paolo, Florncia. Seves sn tamb les lunetes amb nens que coronen les bandes del Spedale degli Innocenti. T obres en la esglsia de Santa Maria di Ges, a Trapani, anomenada Verge dels ngels i sollicitada per la famlia Staiti. Nadal es troba en el santuari de Santa Maria della Stella. 

Algunes de les seves obres o del taller que dirigiria es troben tamb en la pinacoteca comunal de Citt di Castello. Va tenir cinc fills, dels quals Giovanni della Robbia va prosseguir amb xit l'activitat del taller de la famlia, mentre que Girolamo s'installaria i continuaria la tradici familiar a Frana, sota l'auspici de Francesc I i Caterina de Mdici.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400347" title="Manuele Mori" nonfiltered="4521" processed="4502" dbindex="154544">
Manuele Mori (Empoli, 9 d'agost del 1980) s un ciclista professional itali, especialment dotat pels esprints. Nasqu en una famlia ciclista; el seu pare Primo guany una etapa del Tour de Frana de 1970 i el seu germ gran Massimiliano tamb s ciclista.

 Palmars . 
2003
 3 etapa de la Volta a Toscana sub-23;
2007
 Japan Cup;

 Equips .
2002   Perutnina Ptuj-Krka Telekom;
2004   Saunier Duval-Prodir;
2005   Saunier Duval-Prodir;
2006   Saunier Duval-Prodir;
2007   Saunier Duval-Prodir;
2008   Saunier Duval-Prodir;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400352" title="Carlos Zrate Fernndez" nonfiltered="4522" processed="4503" dbindex="154545">

Carlos Zrate Fernndez (Puertollano, 19 de juliol del 1980) s un ciclista professional espanyol.

Palmars.
2002
 Etapa 5, sector A de la Volta Ciclista Internacional a Lleida;

2003
 Etapa 3 del Cintur Ciclista Internacional a Mallorca;
 Etapa 5 del Cinturn Ciclista Internacional a Mallorca;
 Etapa 1 de la Volta a la Corunya;
 Etapa 4 de la Volta a Toledo;

2004
 Etapa 3 de la Volta al Pas Basc;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400357" title="Steve Zampieri" nonfiltered="4523" processed="4504" dbindex="154546">

Steve Zampieri (Arbon, 4 de juny del 1977) s un ciclista professional sus.

Palmars.
2000
 Prix d'Armorique;

2001
 Tour du Lac Lman;
 Classificaci de la muntanya del Tour de Romandia;

Participacions al Tour.
2003 - 87;
2005 - abandonament;

 Ploegen .
2001 - Post Swiss Team;
2002 - Tacconi Sport;
2003 - Vini Caldirola-Saunier Duval;
2004 - Vini Caldirola-Nobili Rubinetterie;
2005 - Phonak Hearing Systems;
2006 - Phonak Hearing Systems;
2007 - Cofidis, le Crdit par Tlphone;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400360" title="Marcel Sieberg" nonfiltered="4524" processed="4505" dbindex="154547">

Marcel Sieberg (Castrop-Rauxel, 30 d'abril del 1982) s un ciclista professional alemany.

Palmars. 
1998
 Etapa 2 del Critrium Europens des Jeunes (N);

2001
 Etapa 1 de la Berliner Rundfahrt (sub-23);
 Etapa 4 de la Berliner Rundfahrt (sub-23);

2002
 Etapa 5 de la Berliner Rundfahrt (sub-23);

2005
 Ronde van Drenthe;

2006
 GP Jef Scherens;

 Participacions al Tour .
 2007 - 120;

 Ploegen .
2005 - Team Lamonta ;
2006 - Team Wiesenhof-AKUD;
2007 - Team Milram;
2008 - Team High Road;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400364" title="Morris Possoni" nonfiltered="4525" processed="4506" dbindex="154548">
Morris Possoni (Ponte San Pietro, 1 de juliol del 1984) s un ciclista professional itali.

 Palmars.
2005
 Etapa 1 i general del Giro delle Valli Cuneesi nelle Alpi di Mare;
 Etapa 1 i general del Giro della Valle d'Aosta;

 Ploegen .
2005 - Lampre-Caffita (de prova a partir del 01/08);
2006 - Lampre-Fondital;
2007 - Lampre-Fondital;
2008 - Team Columbia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400367" title="David Herrero Llorente" nonfiltered="4526" processed="4507" dbindex="154549">

David Herrero Llorente (Bilbao, 18 d'octubre del 1979) s un ciclista professional espanyol.

 Palmars . 
2002
 Etapa 1 de la Volta a Castella i Lle;

2003
 Etapa 1 de la Volta a la Rioja;

2004
 Etapa 2 de la Volta a Astries;
 Prueba Villafranca de Ordizia;

2005
 GP Llodio;
 Etapa 4 sector 1 de l'Euskal Bizikleta;
 Etapa 2 de la Clssica Internacional d'Alcobendas i Villalba;
 Etapa 5 de la Volta a Burgos;

2006
 Etapa 5 de l'Euskal Bizikleta;

2008
 Etapa 3 de la Volta al Pas Basc;

Enllaos externs.
Fitxa de David Herrero a sitiodeciclismo.net;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400373" title="Joventuts Musicals de Sabadell" nonfiltered="4527" processed="4508" dbindex="154550">
Joventuts Musicals de Sabadell s la delegaci sabadellenca de la Federaci Internacional de Joventuts Musicals.

 Origen i fundaci ..

L any 1956 un grup de sabadellencs vinculats a la msica decidiren  constituir una delegaci de la federaci internacional que havia  estat organitzada l any 1945 per Luxemburg, Blgica i Frana. Aquest grup estava format per:

Jaume Massagu Camps, president de l Acadmia de Belles Arts de Sabadell;
Manuel Costa Domnech, representant de l Associaci de Cultura Musical de Sabadell.
Adolf Caban Pibernat, director de l Escola Municipal de Msica.
Jacint Barcel Fau, representant de l Orfe de Sabadell.
Josep Maria Josep Parellada, profesor de msica.
Jaume Calv Casanovas, periodista.

Aquests persones encarregaren a un jove estudiant de 16 anys, Manuel Costa Fernndez, la redacci del manifest fundacional, que porta data de mar de 1956.
La primera junta va esta formada per
Joaquim Montserrat Camps, president.
Manuel Costa Fernndez, secretari.
Jacint Barcel Fau, tresorer.
Maria Teresa Feliubadal Ustrell.
Maria Rosa Planas Escobet.
Ramn Cusc Llonch.
L Acadmia de Belles Arts va cedir els seus locals per al desenvolupament de les activitats de la nova entitat.

 Acte inaugural .

Va tenir lloc el 18 de mar de 1956. Fou un concert de joves intrprets: el violoncelista Ramon Nogu; el violinista Manuel Villuendas; i els pianistes Maria Vancells i Antoni Ros Marb. L acte compt amb la presncia i el parlament de Narcs Bonet Armengol, compositor i president de les Joventuts Musicals de Barcelona. Al cap de pocs mesos, l entitat arrib als cent socis.

 La Coral Sant Lluc .

Iniciada l'any 1957, va ser presentada al pblic el 22 de juny de 1958, sota la direcci de Salvador Uy, en un concert celebrat a la Casa Duran, de Sabadell.

 La Coral Belles Arts .

Nascuda el 1971 al s de l'Acadmia de Belles Arts de Sabadell, form part de Joventuts Musicals des de 1973 fins a 1992. Es va presentar al pblic, sota la direcci de Salvador Uy, en un concert celebrat el 22 de juny de 1972 a la Casa Duran, de Sabadell.

 El Grup de Flautes i Percussi .

Va actuar des del setembre de 1979 fins el gener de 1986.

 Presidents .

 1956-1958  Joaquim Montserrat Camps;
 1958-1960  Santiago Vila Codina;
 1960-1961  Estanislao Tort Casta;
 1961-1964  Albert Cusid Ciuraneta;
 1964-1967  Ramon Casaas Guri;
 1967-1971  Antoni Quintana Petrus;
 1977-1978  Isidre Elias i Camprub;
 1978-1979  Junta Rectora. Secretari general Isidre Elias i Camprub;
 1979-1983  M. Antnia Ibez Marqus;
 1983-1992  Esteve M. Costajuss i Relat;
 1993-2009  Joana Soler i Garcia  ;



 Referncies .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400376" title="Joop Zoetemelk" nonfiltered="4528" processed="4509" dbindex="154551">






Gerardus Joseph (Joop) Zoetemelk (Rijpwetering, 3 de desembre de 1946) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1970 i 1987.

Abans de passar al professionalisme, Zoetemelk va guanyar la medalla d'or als Jocs Olmpics de Mxic 1968 en la prova de 100 km contrarrellotge per equips, amb Fedor den Hertog, Jan Krekels i Ren Pijnen. El 1974 la seva carrera esportiva es va veure amenaada per una caiguda que li provoc un fractura de crani.

Durant els 18 anys com a professional aconsigu 214 victries, sent les ms importants el Tour de Frana de 1980 i la Volta a Espanya de 1979. En aquests anys va coincidir amb dues llegendes del ciclisme, Eddy Merckx i Bernard Hinault. La carrera en qu aconsegu els millors resultats fou el Tour de Frana. A ms de la victria de 1980, fou segon en 6 edicions i la finalitz 16 vegades, un rcord encara vigent. El 1985 es convert en el ciclista ms veter en guanyar el Campionat del mn de ciclisme en ruta, amb 38 anys i 9 mesos.

Una vegada retirat, Zoetemelk es convert en director esportiu de l'equip Superconflex, que ms tard evolucionaria fins a convertir-se en el Rabobank el 1996. Zoetemelk es retir de director esportiu en finalitzar la Volta a Espanya de 2006. 

Palmars.
1969;
 1r del Tour de l'Avenir ;
1971;
 Campi dels Pasos Baixos de ciclsime en ruta;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya i 1r del Gran Premi de la muntanya  ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg;
1973;
 Campi dels Pasos Baixos de ciclsime en ruta;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes al Midi Libre ;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia ;
 Vencedor d'una etapa a la Dauphin Libr;
1974;
 1r a la Pars-Nia i vencedor de 2 etapes;
 1r al Tour de Romandia i vencedor d'una etapa ;
 1r a la Setmana Catalana i vencedor d'una etapa ;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Mediterrani ;
1975;
 1r a la Pars-Nia i vencedor de 2 etapes ;
 1r a la Volta als Pasos Baixos i vencedor d'una etapa  ;
 1r del Gran Premi d'Isbergues;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1976;
 1r a la Fletxa Valona;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Dauphin Libr;
1977;
 1r a la Pars-Tours ;
 1r del Gran Premi d'Isbergues;
1978;
 1r a la Pars-Camembert;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa del Critrium Internacional ;
1979;
 1r a la Volta a Espanya i vencedor de 2 etapes;
 1r a la Pars-Nia i vencedor d'una etapa;
 1r al Critrium Internacional i vencedor d'una etapa ;
 1r a la  Pars-Tours ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Dauphin Libr;
1980;
 1r al Tour de Frana i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia;
 Vencedor d'una etapa a la Dauphin Libr;
1981;
 1r a l'Escalada a Montjuc;
1985;
 Campi del mn de ciclisme en ruta;
 1r a la Tirreno-Adriatico i vencedor d'una etapa ;
 1r a la Veenendaal-Veenendaal;
1987;
 1r a l'Amstel Gold Race ;

Resultats al Tour de Frana.
1970. 2n de la classificaci general ;
1971. 2n de la classificaci general;
1972. 5 de la classificaci general;
1973. 4t de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1975. 4t de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1976. 2n de la classificaci general. Vencedor de 3 etapes;
1977. 8 de la classificaci general;
1978. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1979. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1980. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1981. 4t de la classificaci general;
1982. 2n de la classificaci general;
1983. 23 de la classificaci general;
1984. 30 de la classificaci general;
1985. 12 de la classificaci general;
1986. 24 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1971. 6 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la muntanya;
1979. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes ;









Enllaos externs.
Palmars de Joop Zoetemelk a www.memoire-du-cyclisme.net;
Fitxa de Joop Zoetemelk a www.sitiodeciclismo.net;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400391" title="Crter de Chicxulub" nonfiltered="4529" processed="4510" dbindex="154552">

El crter de Chicxulub (pronunciat t ik u lub) s un antic crter d'impacte enterrat sota la pennsula del Yucatn, a Mxic. El seu centre es troba a prop de la poblaci de Chicxulub, a la qual deu el nom el crter   la traducci aproximada del nom maia s "la cua del diable". El crter mesura ms de 180 quilmetres de dimetre, fent-ne una de les estructures d'impacte confirmades ms gran del mn; el blid impactor que form el crter mesurava almenys deu quilmetres de dimetre.

El crter fou descobert per Glen Penfield, un geofsic que havia estat treballant al Yucatn a la recerca de petroli a finals de la dcada del 1970. Les proves d'un origen impactador del crter inclouen shocked quartz, una anomalia gravitatria i la presncia de tectites a l'rea circumdant. L'edat de les roques i les anlisis isotpiques mostren que aquesta estructura d'impacte data de finals del perode Cretaci, fa aproximadament 65 milions d'anys. L'impacte associat amb el crter est implicat en les causes de l'extinci dels dinosaures, com ho suggereix el lmit K-T, tot i que alguns crtics argumenten que l'impacte no fou l'nic motiu i altres debaten si hi hagu un nic impacte o si l'impactor de Chicxulub fou un d'una srie de blids que podrien haver impactat contra la Terra aproximadament al mateix temps. Les proves recents suggereixen que l'impactor podria haver estat una part d'un asteroide molt ms gran que es fragment en una collisi a l'espai distant fa ms de 160 milions d'anys.

Descobriment.
El 1978, el geofsic Glen Penfield estava treballant per la companyia petrolfera estatal mexicana Petrleos Mexicanos, o Pemex, com a part d'una prospecci magntica aria del golf de Mxic, al nord de la pennsula del Yucatn. El treball de Penfield era utilitzar dades geofsiques per a estudiar possibles localitzacions per a extreure'n oli. En aquestes dades, Penfield trob un enorme arc subterrani amb una "simetria extraordinria" en un anell de 70 quilmetres de dimetre. Aleshores obtingu un mapa gravitatori del Yucatn realitzat a la dcada del 1960. Una dcada abans, el mateix mapa sugger una estructura d'impacte al contractista Robert Baltosser, per la poltica corporativa de Pemex d'aquella poca li prohibia fer pblica la seva conclusi. Penfield descobr un altre arc a la pennsula en si, els extrems del qual apuntaven cap al nord. Comparant els dos mapes, trob que els dos arcs formaven un cercle, de 180 quilmetres de dimetre, centrat a prop del poblet de Chicxulub, al Yucatn; se sent segur que la forma havia estat creada per un esdeveniment cataclsmic en la histria geolgica.

Pemex prohib fer pbliques dades especfiques per permet a Penfield i l'oficial de l'empresa Antonio Camargo presentar els seus resultats a la conferncia del 1981 de la Societat de Geofsics d'Exploraci. La conferncia d'aquell any tingu poca assistncia i el seu informe atragu una escassa atenci (irnicament, molts dels experts en crters d'impacte i el lmit K-T estaven assistint a una conferncia diferent sobre els impactes contra la Terr). Tot i que Penfield tenia una gran quantitat d'informaci geofsica, no tenia nuclis de roca ni cap prova fsica de l'impacte.

Sabia que Pemex havia perforat pous d'exploraci a la regi del 1951; un penetr fins el que fou descrit com una gruixuda capa d'andesita a una profunditat d'uns 1.300 metres. Aquesta capa podria haver estat el resultat de la intensa calor i pressi d'un impacte contra la Terra, per a l'poca de les perforiacions fou considerada un dom de lava   un tret atpic de la geologia de la regi. Penfield intent obtenir mostres de la capa, per fou informat que les mostres havien estat perdudes o destrudes. Quan els intents de tornar als pous d'exploraci i buscar roques es revelaren vans, Penfield abandon la recerca, public els seus descobriments i torn al seu treball per Pemex.


Al mateix temps, el cientfic Luis Walter Alvarez present la seva hiptesi que un gran cos extraterrestre havia impactat contra la Terra; i el 1981, desconeixedor del descobriment de Penfield, l'estudiant de la Universitat d'Arizona Alan R. Hildebrand i el conseller de la facultat William V. Boynton publicaren un esborrany de teoria d'impacte contra la Terra, i estaven buscant un crter candidat. Les seves proves incloen argila marr-verdosa amb un excs d'iridi, que contenia grans de shocked quartz, i petits filaments erosionats de vidre, que semblaven ser tectites. Tamb hi havia dipsits gruixits i barrejats de fragments bastos de roca, que es creia que havien estat arrancats d'algun lloc i dipositats en algun altre lloc per un tsunami de diversos quilmetres d'alada, probablement causat per un impacte contra la Terra. Aquests dipsits es troben en molts llocs, per semblen estar concentrats a la conca del Carib, al lmit K-T. Aix que quan el professor haiti Florentine Mors descobr el que creia que era la prova d'un volc antic a Hait, Hildebrand sugger que podia ser un tret revelador d'un impacte proper. Les proves efectuades sobre les mostres recuperades del lmit K-T revelaren ms vidres de tectita, que noms es formen amb la calor d'impactes d'asteroide i detonacions nuclears de gran potncia.

El 1990, el periodista del Houston Chronicle Carlos Byars inform Hildebrand del descobriment previ de Penfield d'un possible crter d'impacte. Hildebrand es pos en contacte amn Penfield a l'abril del 1990 i els dos aviat obtingueren dues mostres dels pous de Pemex, guardades a Nova Orleans. L'equip de Hildebrand analitz les mostres, que presentaven clarament material metamrfic.

El 1996, un equip d'investigadors de Califrnia, incloent-hi Kevin Pope, Adriana Ocampo, i Charles Duller, estudiant imatges de satllit de la regi, descobr una anell de dolines (cenotes) centrat a Chicxulub que es corresponia amb el que Penfield havia vist anteriorment; es creia que les dolines havien estat provocades per la subsidncia de la paret del crter d'impacte. Proves ms recents suggereixen que el crter real mesura 300 quilmetres de dimetre, i que l'anell de 180 quilmetres n's una paret interior.

Caracterstiques de l'impacte.

La mida estimada de l'impactor era d'uns 10 km de dimetre, i es calcula que podria haver alliberat uns 400 zettajoules  d'energia, equivalents a 100 teratones de TNT (1014 tones), en impactar. En canvi, l'explosiu creat per l'home ms potent mai detonat, la Tsar Bomba o Bomba Emperadriu, tenia un rendiment de noms 50 megatones, s a dir, l'impacte de Chicxulub fou dos milions de vegades ms potent. Fins i tot l'erupci volcnica explosiva ms gran coneguda, que alliber aproximadament 10 zettajoules i cre la caldera de la Garita, fou significativament menys potent que l'impacte de Chicxulub.

Efectes.
L'impacte hauria causat alguns dels megatsunamis de la histria de la Terra, amb una alada de centenars de metres. Un nvol de pols, cendres i vapor sobreescalfats s'hauria ests del crter, quan l'impactor s'enfonsava a l'escora terrestre en menys d'un segon. El material ejectat, juntament amb trossos de l'impactor ejectats de l'atmosfera per l'explosi, s'hauria escalfat fins esdevenir incandescent en reentrar, cremat l'atmosfera terrestre i possiblement provocant incendis globals; mentrestant, enormes ones de xoc causaren terratrmols i erupcions volcniques globals. L'emissi de pols i partcules podria haver cobert la superfcie sencera de la Terra durant diversos anys, possiblement una dcada, creant un medi dur pels ssers vius. La producci de xoc de dixid de carboni provocada per la destrucci de roques carbonades hauria causat un dramtic efecte hivernacle. Una altra conseqncia de l'impacte s que les partcules de pols de l'atmosfera haurien impedit que la llum solar arribs a la superfcie de la Terra, refredant-la dramticament. La fotosntesi de les plantes hauria quedat interrompuda, afectant la totalitat de la xarxa trfica.

Geologia i morfologia.
Al seu document del 1991, Hildebrand, Penfield i altres descrigueren la geologia i composici de l'estructura d'impacte. Les roques situades sobre l'estructura d'impacte sn capes de marga i calcria de fins a gaireb 1.000 metres de profunditat. Aquestes roques daten de tan enrere com el Paleoc. A sota aquestes capes hi ha ms de 500 metres de vidre d'andesita i bretxa. Aquestes roques gnies andestiques foren trobades nicament dins la suposada estructura d'impacte; de manera similar, s'hi troben quantitats de feldspat i augita, normalment presents noms en roques foses per impacte, tot com el shocked quartz. Dins l'estructura, el lmit K-T est deprimit a entre 600 i 1.100 metres, en contrast amb la profunditat normal d'uns 500 metres a cinc quilmetres de l'estructura d'impacte. Al llarg de la vora del crter, hi ha aglomeracions de cenotes o dolines, que suggereixen que hi hagu una conca d'aigua dins l'estructura durant el perode Terciari, desprs de l'impacte. Les aiges subterrnies d'aquesta conca dissolgueren la calcria i crearen les cavernes i cenotes que hi ha sota la superfcie. El document tamb remarcava que el crter semblava ser un bon candidat per l'origen de les tectites trobades a Hait.

Origen.
El 5 de setembre del 2007, un informe publicat a Nature sugger un origen per l'asteroide que cre el crter de Chicxulub. Els autors, William F. Bottke, David Vokrouhlick i David Nesvorn, argumentaven que una collisi produda al cintur d'asteroides result en la creaci de la famlia Baptistina d'asteroides, el membre supervivent ms gran de la qual s 298 Baptistina. Suggeriren que l'"asteroide de Chicxulub" tamb era membre d'aquest grup. La connexi entre Chicxulub i Baptistina s recolzada per la gran quantitat de material carbons present als fragments microscpics de l'impactor, suggerint que l'impactor era membre d'una classe rara d'asteroides anomenats condrites carbonoses, com Baptistina. Segons Bottke, l'impactor de Chicxulub era un fragment d'un cos pare molt ms gran, d'uns 170 km de dimetre, mentre que l'altre cos impactor hauria mesurat uns 60 km de dimetre.

Chicxulub i l'extinci en massa.


El crter de Chicxulub dna suport a la teoria postulada pel difunt fsic Luis Alvarez i el seu fill, el geleg Walter Alvarez, que l'extinci de nombrosos grups d'animals i plantes, incloent-hi els dinosaures podria haver estat el resultat de l'impacte amb un blid. Els Alvarez, que aleshores eren tots dos membres de la facultat de la Universitat de Califrnia, Berkeley, postularen que l'extinci fou aproximadament contempornia amb la data teoritzada de formaci del crter de Chicxulub, que podria haver estat causat per un tal impacte gran. Aquesta teoria gaudeix actualment d'una acceptaci mplia, per no universal, per part de la comunitat cientfica. Alguns crtics, incloent-hi el paleontleg Robert Bakker, argumenten que un tal impacte hauria matat les granotes a ms dels dinosaures, per les granotes sobrevisqueren a l'extinci. Gerta Keller, de la Universitat de Princeton argumenta que mostres recents de nuclis de Chicxulub demostren que l'impacte es produ uns 300.000 anys abans de l'extinci, de manera que no podria haver-ne estat el factor causant.

La prova principal d'un tal impacte, a part del crter en si, es troba en una fina capa d'argila present al lmit K-T arreu del mn. A finals de la dcada del 1970, els Alvarez i collaboradors informaren que contenia una concentraci anormalment alta d'iridi. En aquesta capa, els nivells d'iridi arribaven a 0,006 parts per mili en pes o ms, en comparaci amb 0,0004 ppm en l'escora de la Terra en general; en comparaci, els meteorits contenen unes 0,47 parts per mili d'aquest element. Es teoritz que l'iridi s'escamp per l'atmosfera quan l'impactor fou vaporitzat, i que es deposit a la superfcie de la Terra juntament amb altre material ejectat per l'impacte, formant la capa d'argila rica en iridi.

Teoria de l'impacte mltiple.
En anys recents s'han descobert diversos altres crters d'aproximadament la mateixa antiguitat que el de Chicxulub, tots entre les latituds 20N i 70N. En sn exemples el crter de Silverpit a la mar del Nord i el crter de Boltysh a Ucrana. Ambds sn molt ms petits que els de Chicxulub, per s probable que fossin creats per objectes de moltes desenes de metres de dimetre impactant contra la Terra. Aix ha condut a la hiptesi que l'impacte de Chicxulub podria haver estat noms un d'entre diversos impactes que s'haurien produt gaireb al mateix temps. Un altre possible crter que es creu que es form al mateix temps s el crter de Xiva, tot i que l'estatus de l'estructura com a crter s disputat.

La collisi del cometa Shoemaker-Levy 9 amb Jpiter demostr que les interaccions gravitatries poden fragmentar un cometa, produint molts impactes al llarg d'un perode d'uns quants dies si el cometa acaba collidint amb un planeta. Els cometes pateixen sovint interaccions gravitatries amb els gegants gasosos, i s molt probable que s'haguessin produt disrupcions i collisions semblants en el passat. Aquest escenari podria haver tingut lloc a la Terra fa 65 milions d'anys.

A finals del 2006, Ken MacLeod, professor de geologia de la Universitat de Missouri-Columbia, complet una anlisi dels sediments de sota la superfcie de l'oce, reforant la teoria de l'impacte nic. MacLeod dugu a terme la seva anlisi a aproximadament 4.500 quilmetres del crter de Chicxulub per a controlar possibles canvis en la composici del sl al lloc d'impacte, tot i romanent prou a prop com per ser afectat per l'impacte. L'anlisi revel que noms hi havia una capa d'esbaldregalls al sediment, cosa que indicava que noms hi havia hagut un impacte. Els proponents d'un impacte mltiple, com Gerta Keller, consideen els resultats com a "ms aviat hiperinflats" i no estan d'acord amb la conclusi de l'anlisi de MacLeod.

Bibliografia.

;
;
;
Bakker, Robert T. Interview: The Dinosaurs: Death of the Dinosaur. 1990, WHYY.
Hildebrand, Alan. Entrevista: The Dinosaurs: Death of the Dinosaur. 1992, WHYY.
Milosh, Gene. Entrevista: The Dinosaurs: Death of the Dinosaur. 1992, (1990): WHYY.
Moras, Florentine. Entrevista: The Dinosaurs: Death of the Dinosaur. 1992, (filmat el 1990): WHYY.
Penfield, Glen. Entrevista: The Dinosaurs: Death of the Dinosaur. 1992, WHYY.
;
;
;
;
;
;
;
;

;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;

;
;
;
;
;


Referncies.


Vegeu tamb.
Extinci permiana;
Crter de la Terra de Wilkes;
Crter de Vredefort;
Trappes del Dcan;

Enllaos externs.
Imatge per satllit de la regi (de Google Maps);
Nombroses dolines (cenotes) marcades al voltant del crter de Chicxulub. S'obra amb Google Earth;
NASA JPL: "A 'Smoking Gun' for Dinosaur Extinction", 6 de mar del 2003 ;
Chicxulub, Crater of Doom ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400399" title="Emilie de Villeneuve" nonfiltered="4530" processed="4511" dbindex="154553">


Jeanne Emilie de Villeneuve (Tolosa de Llenguadoc, 9 de mar de 1811   Castres, 2 de octubre de 1854).  Va fundar la Congregaci de Nostra Senyora de la Immaculada Concepci de Castres el 1836. En l actualitat aquesta Congregaci disposa de set-centes religioses i distribudes en 16 pasos, on es gestiona una amplia obra social que inclou cinquanta collegis amb 35.000 alumnes anualment inscrits, i mltiples cases d acollida de nens abandonats. Tamb dna servei a hospitals i a famlies desafavorides. A Roma disposa de una residencia para acollida de peregrins.

 Biografia .

 Primers passos .
Jeanne Emilie de Villeneuve era neta del Comte de Villeneuve i tercera dels quatre fils del Marqus de Villeneuve i de Rosalie d Avessens. Els primers anys de la seva vida van transcrrer al castell de Hauterive, prop de Castres, on la seva mare es va haver de retirar a causa del seu delicat estat de salut. A l edat de 14 anys, Jeanne Emilie de Villeneuve va perdre la seva mare, i tres anys desprs a la seva germana Octavie. Aquests fets trgics van marcar la seva existncia, aix com el contacte que va establir amb el pare jesuta Le Blanc, a qui va transmetre les preocupacions d ndole social que havien germinat en ella (d entre les que destac la misria que veia al seu voltant, en el context histric dels primers albors de la revoluci industrial).

 Maduresa .
Desprs de la mort de la seva mare, la vida de la famlia de Jeanne Emilie de Villeneuve va transcrrer entre Hauterive i Tolosa, on l avia es feia crrec de la educaci dels seus nets. Amb 19 anys, la Jeanne Emilie de  Villeneuve es va traslladar definitivament a Hauterive amb la seva famlia, on va gestionar exitosament la vida diria familiar, descarregant aquesta feina del seu pare, alcalde de Castres (1826-1830).

Poc desprs, declar al seu pare la voluntat d entrar a formar part de les Filles de la Caritat. Aquest, per, no accept la seva petici i li va sollicitar un temps de reflexi que va durar quatre anys. Abans que acabs el pla, i amb l aprovaci del bisbe, Jeanne Emilie de Villeneuve va decidir crear, junt amb dues companyes, la Congregaci de Nostra Senyora de la Immaculada Concepci de Castres (8 de desembre de 1836), anomenada de manera abreujada les monges blaves a causa del color del seu hbit.

D entre els principis que regien aquesta Congregaci, en destaquen dos:  Noms Du  i  Servir als pobres . L austeritat i la preocupaci social pels ms desfavorits de la societat van ser els eixos principals de la acci social i religiosa d aquesta Congregaci.
Partint d un local humil a la localitat de Castres, va donar ajuda a les joves ms desafavorides, a obrers, a condemnats a la pres i a malalts. La Congregaci va augmentar el nombre de Germanes, i el seu horitz es va ampliar des de la seva Frana natal fins al Senegal, Gmbia i Gabon, on es van desplaar les primeres Germanes Missioneres.

El 1853, Jeanne Emilie de Villeneuve va sollicitar ser substituda com a Guia de la Congregaci, aconseguint que aquesta feina fos encomanada a la Germana Hlne Delmas. Per aquest motiu va escriure a les seves Germanes Missioneres:  Desprs de les eleccions tinc el consol de poder dedicar-me majoritriament a l aspecte espiritual de la Congregaci. 

 Mort .
A mitjans de 1854 una epidmia de clera i de febre assol el sud de Frana, estenent els seus efectes fins a Castres. Jeanne Emilie de Villeneuve va morir el 2 de octubre de 1854 com a conseqncia d aquesta epidmia, envoltada de l afecte de les Germanes de la seva Congregaci.

 Obra .
El 1836, Jeanne Emilie de Villeneuve va fundar a Castres (Frana) la Congregaci de Nostra Senyora de la Immaculada Concepci de Castres. La seva forta vocaci missionera es va manifestar noms 12 anys desprs de la fundaci de la Congregaci al Senegal (1848).
A l actualitat, aquesta Congregaci disposa d escoles, hospitals i obres parroquials i socials als segents pasos (ordenats segons l any de fundaci): Frana (1836), Senegal (1848), Gmbia (1848), Gabon (1849), Espanya (1903), Itlia (1904), Brasil (1904), Argentina (1905), Paraguai (1939), Uruguai (1957), Mxic (1982), Benn (1988), Repblica Democrtica del Congo (1990), Bolvia (1992), Veneuela (1996) i Filipines (1997).

Altres pasos on, en algun moment, la Congregaci ha tingut seu permanent han estat Portugal (1886-1910), Guinea Equatorial (1897-1918) i Camerun (1915-1916).

 Procs de beatificaci .
Els primers trmits que acabarien concloent en el procs de beatificaci de Jeanne Emilie de Villeneuve es van iniciar el 1945. Desprs de la promulgaci oficial del Decret Papal sobre la herocitat de les virtuts de  Jeanne Emilie de Villeneuve (octubre de 1991), va ser considerada venerable i es va poder iniciar el procs de beatificaci.

Veient la beatificaci de Jeanne Emilie de Villeneuve, es va iniciar la causa corresponent a la Congregaci de Causes de Sants en base a la curaci de Binta Diaby.

Binta Diaby (Mamou, Gunea Conakry, 1 de gener de 1978), desprs de ser repudiada pel seu pare que la cria embarassada, va intentar el sucidi a l edat de 19 anys mitjanant la ingesti de sosa custica que li va provocar danys irreversibles a diferents rgans del cos. Va ser portada a Barcelona (Espanya), ingressada i operada d urgncia. Va caure en coma i el seu cas fou considerat clnicament en fase terminal. Les Germanes i Novicies de la Congregaci de Nostra Senya de la Immaculada Concepci de Castres, informades per membres de l hospital de la situaci en qu es trobava la Binta Diaby, van dirigir una novena a Jeanne Emilie de Villeneuve, pregant pel la seva curaci, i van dipositar diferents relquies a l habitaci on es trobava la malalta. Es va produir una inesperada i rpida curaci de la malalta que en la actualitat viu i treballa a Barcelona.

Entre el 16 de maig i el 29 d octubre de 2003 es va fer una enquesta diocesana per la Cria de Barcelona sobre la curaci de Binta Diaby, presumiblement miraculosa. El 4 de febrer del 2005 va ser reconegut per la Congregaci per a la Causa dels Sants el procs presentat pel Tribunal de Barcelona.

El 16 de febrer de 2006, la Consulta Mdica del Dicasteri va reconixer que la curaci de la ingesta de sosa custica, amb les conseqncies directes postoperatries, va ser rpida, completa i permanent, i inexplicable a la llum dels  coneixements actuals de la cincia mdica.
A les sessions del 13 de juny de 2006 i del 26 de gener de 2007, el Congrs Particular de Consultors Teolgics, va realitzar una investigaci amb major profunditat del procs de curaci de la Binta Diaby.

El 6 de novembre de 2007 es va informar positivament de la curaci miraculosa de la Binta Diaby en la Sessi Ordinria de Cardenals i Bisbes, essent Ponent de la Causa l Excellentssim Senyor Lino Fumagali, Bisbe de Sabina-Poggio Mirteto.

El 17 de desembre de 2007, el Papa Benet XVI va autoritzar l emissi del decret sobre el miracle de la curaci de Binta Diaby, atribut a Jeanne Emilie de Villeneuve.

Aquest procs finalitzar el proper 5 de juliol de 2009, en qu Jeanne Emilie de Villeneuve ser beatificada a Castres (Frana), en presncia del Prefecte de la Congregaci per a les Causes dels Sants, el Reverendssim Sr. Arquebisbe don Angelo Amato, S.D.B. (Molfetta, 8 de juny de 1938).

 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Congregaci de Nostra Senyora de la Immaculada Concepci de Castres;
 Il Romitello - Pgina Oficial de la Residencia para acollida de peregrins.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400412" title="Servidor de so" nonfiltered="4531" processed="4512" dbindex="154554">
Un servidor de so s un programari que s'encarrega de la gesti de l's i accs als dispositius d'udio, habitualment, les tarjetes de so. Normalment s'executen com un procs de segon pla, com a dimoni de sistema. 

El mateix terme pot aplicar-se tamb per referir-se a un servidor dedicat a lstreaming d'udio, s a dir, l'emissi en temps real d'un flux de dades d'udio a travs d'Internet o d'una xarxa local.


 Servidor de so d'un sistema operatiu .

En un sistema operatiu obert de la famlia GNU/Linux, o sistemes basats en UNIX, la tasca principal d'un servidor de so s realitzar la mescla de diferents fluxos de dades i enviar una nica sortida unificada al dispositiu de sortida d'udio del sistema. Aquesta mescla es far habitualment per software, o be per hardware si es disposa d'una targeta de so avanada que estigui suportada.
 Motivaci .
Els servidors de so van aparixer donats els problemes que hi havien amb l'antic sistema de so OSS (Open Soud System). Aquest s massa bsic i noms s capa de rebre un sol flux de dades i reproduir-ho a la sortida de la targeta de so. Noms alguns models eren capaos de reproduir ms d'un flux de dades a la vegada. Amb aquesta limitaci, es donava un problema com, si un programa enviava un flux de dades de so mentre s'estava reproduint un altre, no s'escoltaria,  i aix suposava un problema per a l'usuari com d'un sistema d'escriptori.

Molts d'aquests problemes, es solien evitar de formes poc eficients. Alguns programes esperaven a trobar el dispositiu d'udio no bloquejat, per poder fer-ho servir. Altres, prviament realitzaven una comprovaci d'estat, i si no el trobaven lliure, desactivaven les funcionalitats de so per evitar un possible penjament del programa.

Els servidors d'udio s'executen com a dimoni de sistema treballant en segon pla. Reben crides de programes i diferents fluxos de so, els mesclen, i envien la sortida al dispositiu d'udio a travs del mdul de so que es faci servir. En l'actualitat, s'aprofiten les caracterstiques avanades que proporciona ALSA, la qual cosa ha contribut a reduir la quantitat de problemes de les distribucions de GNU/Linux relacionats amb el so, doncs des de la versi 2.6 del kernel ja s'ha integrat com a part d'aquest.
 Diversificaci i problemes .
Actualment, existeixen diversos servidors de so, alguns es centren en donar molt baixa latncia, i d'altres, en oferir caracterstiques generalistes per a sistemes d'escriptori i el millor suport possible per a tot tipus d'aplicacions. Aquesta varietat, ha donat lloc a algunes posicions critiques que defensen que s necessria una estandarditzaci per a una API nica o centrar esforos en un nic servidor de so.

Amb la diversificaci de servidors, una persona pot triar quina alternativa fer servir, per els programadors han d'afegir mes treball i mes lnies de codi al seu programari per que sigui compatible amb els diferents servidors disponibles. 

Els programes van haver de deixar d'enviar els sons directament al dispositiu de so per fer-ho al servidor de so. Si aquests no estan preparats, o envien directament un flux de dades directament al dispositiu d'udio, s possible que es trobin bloquejat aquest dispositiu i no el puguin fer servir. En alguns casos, existeixen mecanismes per forar que el dispositiu de sortida de so que far servir un programari durant la seva execuci ser el servidor d'udio que s'estigui fent servir.

 Servidor de so per fer streaming .
Un servidor dstreaming de so s un programari dedicat a gestionar les connexions d'usuaris a un mateix flux de dades reproduint les mostres a temps real sense la necessitat de copiar el fitxer d'udio sencer al sistema receptor alleugerint el temps de transferncia d'un fitxer d'udio a travs d'una xarxa local o Internet.

Segons el programari, podr treballar en primer pla, o b, com a dimoni de sistema o servei.

 Servidors de so .
 Servidor d'udio de sistema .
ESD.
ESD (Enlightened Sound Daemon o EsounD) era el servidor de per a escriptoris Enlightenment, desprs GNOME va adoptar aquest per fer-ho el seu servidor de so estndard tamb. Suporta full duplex, i s transparent en xarxa. Proporciona les capacitats de mescla i multiplexaci fonamentals per a la reproducci i gravaci de fluxos d'udio PCM. Els fluxos s'escriuen i es llegeixen com a sockets de Unix. s transparent en xarxa, capa de treballar sobre xarxes i enviar un flux a un servidor ESD localitzat en un altre sistema d'una xarxa.
aRts.
aRts (analog Real time synthesizer) s una simulaci per programari d'un sintetitzador analgic a temps real. Un dels seus components s artsd, el demoni que realitza mescles de diferents fonts d'udio a temps real. Es composa de components bsics ms petits que es poden interconnectar amb cables, un model inspirat en els sintetitzadors analgics modulars dels anys 70. Es va utilitzar com a pea fonamental de KDE, essent el seu servidor de so a les versions 2 i 3. Alguns comentaris suggereixen que les rutines de processat donen una millor qualitat de so que ESD, per fent servir una latncia superior. Incorpora algunes funcions ms avanades que ESD, pot insertar efectes funcionant com a un mdul ms. La implementaci d'aquests es basa en objectes compartits que es carreguen dinmicament al servidor quan es fa s d'ells. Suporta full duplex i s transparent en xarxa. A partir de la versi 4 de KDE es fa servir la plataforma multimdia Phonon, la qual s'espera que substitueixi definitivament aRts.
PulseAudio.
PulseAudio (anteriorment PolypAudio) est pensat com a substitut de ESD i va ser el servidor de so per omissi a Fedora Core 8 i Ubuntu 8.04. s multiplataforma, funcionant en sistemes compatibles POSIX aix com en sistemes Windows. El seu funcionament es basa en redirigir tots els fluxos d'udio a travs d'ell, incloent aquells en els que el programa accedeix directament al dispositiu fsic de so (com les antigues aplicacions OSS). 

Proporciona adaptadors per a les aplicacions que fant servir altres servidors de so, com aRts o ESD. En una situaci tpica d'entorn GNU/Linux, es configura ALSA per fer servir un dispositiu virtual proporcionat per PulseAudio. Les aplicacions que farien servir ALSA directament, enviaran el so a PulseAudio, que far servir ALSA per accedir al dispositiu fisic. Tamb proporciona una API nativa prpia per a que les aplicacions el puguin fer servir directament. En el cas del programari basat en OSS, es proporciona un dispositiu virtual que substitueix a /dev/dsp, el programari funcionar com si controls el dispositiu fsic, per el dispositiu virtual redirigeix els fluxos a PulseAudio.
JACK.
JACK Audio Connection Kit (JACK, jackd o JACKit) s un servidor de so o dimoni que funciona a temps real i compatible amb sistemes POSIX, actualment disponible per a GNU/Linux i MacOSX. Proporciona una connexi de baixa latncia entre programari compatible amb aquest i permetre que puguin accedir a connexions sncrones a fluxos de dades d'udio i MIDI del dispositiu fsic de so. L'objectiu de JACK s oferir una API de gran ample de banda i baixa latncia, aix com una plataforma d'interconnexi d'udio. El seu funcionament es basa en ports, i cada aplicaci connectada a JACK en disposa d'un port per a ella.
RoarAudio.
RoarAudio s un servidor de so en desenvolupament, pensat per substituir ESD. L'objectiu principal del projecte es centra en oferir programari per mesclar udio a temps real per a aplicacions dstreaming TV i rdio a travs d'Internet. Est dissenyat per treballar amb baixes latncies, d'uns 10ms habitualment, per capa d'arribar fins a menys d'1ms. T suport transparent total de xarxa i suporta formats lliures nativament a ms de PCM, com Vorbis, Speex o CELT. Es proporcionen llibreries per als clients que no ho sn compatibles nativament, principalment, una llibreria que permet a tot el programari compatible amb ESD fer-ho servir.

Altres.
Tant els sistemes d'Apple i Microsoft tenen els seus sistemes propis de so, ambds propietaris. MacOSX fa s de Core Audio, una plataforma unificada d'udio i MIDI capa de donar servei a aplicacions d'mbit comercial i nivell professional de baixa latncia.

 Servidor dstreaming de udio .
Icecast.
Icecast s un projecte per realitzar streaming d'udio mantingut per la fundaci Xiph.org. Es pot fer servir per a crear una emissora de rdio via Internet o per a s privat entre d'altres aplicacions. s molt verstil en quant a formats donat que es poden afegir de manera relativament senzilla i t suport natiu d'estndards oberts per a comunicacions. El terme tamb es refereix especficament al programa servidor que forma part del projecte. En les seves ltimes versions, Icecast suporta fluxos de la famlia Ogg com Vorbis, Speex, FLAC, Theora aix com MP3 i AAC. s compatible amb SHOUTcast de Nullsoft.

SHOUTcast.
SHOUTcast s una tecnologia de streaming de so gratuta, desenvolupada per Nullsoft. SHOUTcast fa servir la codificaci MP3 o AAC de contingut de so i http com a protocol (tamb es pot fer servir multicast) per a transmetre rdio a travs d'Internet.

Altres.
El mercat disposa de diferents alternatives comercials per a diferents aplicacions, suportant noms udio, o be formant part d'una plataforma dstreaming multimdia. Alguns exemples sn BroadWare Streaming Audio Server o Flumotion.

 Vegeu tamb .
 udio digital;
 Sistema Operatiu;
 GNU/Linux;
 ALSA;
 Ample de banda;
 aRts;
 Streaming;
 Xiph.org;

 Enllaos externs .
 Sound Systems on Linux: From the Past To the Future ;
 Core Audio Overview ;
 Introduction to Linux Audio ;
 Linux-sound.org ;
 An introduction to Linux sound systems and APIs ;
 Sound in GNU/Linux ;
 State of the Art: Linux Audio 2008 (Linux Journal) ;
 Sound Systems on Linux: From the past to the future ;
 Web oficial de Broadware Streaming Audio Server ;
 Web oficial de Flumotion ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400415" title="Carnivoramorf" nonfiltered="4532" processed="4513" dbindex="154555">

Els carnivoramorfs (Carnivoramorpha) sn un clade de mamfers que inclou l'ordre modern dels carnvors i els seus parents extingits ms propers, els miacodeus (micids i viverrvids), per que exclou els creodonts. Els creodonts, ms antics, sn un txon germ dels carnivoramorfs que data a fa 58,7 milions d'anys. Els carnivoramorfs ms antics sn els viverrvids, i el viverrvid generalment acceptat ms antic s Protictis, de fa 63 milions d'anys. Ravenictis, del Canad, tamb podria ser un carnivoramorf, cosa que tiraria la data enrera a fa almenys 65 milions d'anys.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400418" title="Viverrvid" nonfiltered="4533" processed="4514" dbindex="154556">

Els viverrvids (Viverravidae) sn una famlia de mamfers del Paleoc i l'Eoc. Sn els membres ms primitius del grup dels carnivoramorfs, apareixent molt poc temps desprs de l'extinci dels dinosaures.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400419" title="Eosictis" nonfiltered="4534" processed="4515" dbindex="154557">

Eosictis s un gnere extingit de micid. Scott descrigu el gnere el 1945. Bryant el considera un nomen dubium (un nom cientfic d'aplicaci incerta o dubtosa).

Enllaos externs.
taxonomicon.taxonomy.nl;
paleodb.org;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400422" title="Messelogale" nonfiltered="4535" processed="4516" dbindex="154558">

Messelogale s un gnere extingit de micid. Se n'han trobat fssils a Europa, ms concretament al jaciment de Messel. Inicialment, l'espcie fou assignada al gnere ?Miacis.

Enllaos externs.
findarticles.com;
www.senckenberg.de;
The Rise of Placental Mammals: Origins and Relationships of the Major Extant Clades editat per Kenneth David Rose i J. David Archibald; page 193. Publicat el 2005; ISBN 080188022X;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400425" title="Cort (noblesa)" nonfiltered="4536" processed="4517" dbindex="154559">
La cort prov del mot llat cohorte que s una de les divisions de les legions i alhora tamb ha donat el mot corral. s el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol. El terme s'empra sobretot per definir les persones que durant l'edat mitjana i moderna vivien a prop del monarca formant una societat de privilegiats que es diferenciaven el poble ras. La cort estava formada pel castell o palau principal i residncies properes dels nobles, com el Palau de Versalles. 

L'estil de vida de la cort estava marcat per la jerarquia dels seus integrants i per les astcies per ascendir, per aix sovint hi havia diverses faccions de poder enfrontades. Era el lloc on es reunia l'alta cultura i els modals refinats (d'aqu el terme amor corts per designar un amor civilitzat i feudal); de la cort van nixer gran part dels trobadors, les tertlies literries i els encrrecs de traducci i difusi d'obres cientfiques. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400426" title="Ingeborg Bachmann" nonfiltered="4537" processed="4518" dbindex="154560">
L escriptora austraca, Ingeborg Bachmann (Klagenfurt, Carntia, 1926 - Roma 1973) va comenar a publicar a partir de 1946, mentre portava a terme estudis de Filosofia, culminats amb una tesi sobre Martin Heidegger el 1950. Fins al 1953 va treballar a Viena elaborant adaptacions per a la rdio. Es va donar a conixer grcies a la seva participaci en la trobada del  Gruppe 47  el 1952; des d aleshores va intensificar l activitat creativa i comen la collaboraci amb el compositor Hans Werner Henze, per al qual va escriure diversos llibrets. Els dos poemaris Die gestundete Zeit (1953) i Anrufung des Grossen Bren (1958) van obtenir un reconeixement unnime per part de la crtica alemanya. En canvi la narrativa (els reculls de relats Das dreissigste Jahr, 1961, i Simultan, 1972, i la novella Malina, 1971) no va rebre una acollida tan favorable.

Ingeborg Bachmann, que des de 1953 havia viscut principalment a Zuric i Roma, va morir a conseqncia d un incendi en circumstncies no ben esclarides. Desprs de la seva mort s ha incrementat l inters per la seva obra en prosa; aix, el 1978 es van publicar les dues novelles fragmentries Der Fall Franza i Requiem fr Fanny Goldmann, que juntament amb Malina havien de constituir el cicle Todesarten, centrat en la problemtica femenina.

Font.
 http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_traduits/ingeborg_bachmann/;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400429" title="Quercygale" nonfiltered="4538" processed="4519" dbindex="154561">

Quercygale s una espcie de micid que visqu durant l'Eoc a l'Europa occidental. Se n'han trobat fssils al Regne Unit, Espanya, Frana i Alemanya. El gnere inclou tres espcies.

Enllaos externs.
"Basicranial morphology and phylogenetic position of the upper Eocene carnivoramorphan Quercygale".;
zipcodezoo.com;
www.paleodb.org;
findarticles.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400432" title="Pugiodens" nonfiltered="4539" processed="4520" dbindex="154562">

Pugiodens s una espcie de micid que visqu durant l'Eoc a Alemanya. s conegut nicament a partir d'un fssil de l'estatge Luteci, trobat a Saxnia-Anhalt.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400436" title="Gymnothorax afer" nonfiltered="4540" processed="4521" dbindex="154563">

Gymnothorax afer  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mauritnia fins a Nambia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400437" title="Rindfleischetikettierungsberwachungsaufgabenbertragungsgesetz" nonfiltered="4541" processed="4522" dbindex="154564">
Rind fleisch etikettierungs ber wachungs aufgaben bertragungs gesetz () (abreviat RflEttAG) s, oficialment, la paraula alemanya ms llarga, formada per 63  carcters.

 Context .
El Landtag del land de Mecklemburg-Pomernia Occidental va debatre el 1999 un projecte de llei titulat 'Rinderkennzeichnungs - und Rind fleisch etikettierungs ber wachungs aufgaben bertragungs gesetz  ' (Llei sobre la transferncia de les obligacions de vigilncia de l'etiquetatge de la carn de bov i la designaci dels bovins).

La Societat per la Llengua Alemanya immediatament va promoure el substantiu com a paraula de l'any. Amb 63 lletres, s la paraula alemanya ms llarga que figura en un document d'un rgan oficial, i s, doncs, la paraula alemanya oficial ms llarga, encara que no figuri en un diccionari usual. Finalment la llei va ser aprovada el gener del 2000 com 'Gesetz zur bertragung der Aufgaben fr die berwachung der Rinderkennzeichnung und Rindfleischetikettierung  ', encara que la forma oficial 'abreujada' ' segueix sent 'Rinderkennzeichnungs- und Rindfleischetikettierungsberwachungsaufgabenbertragungsgesetz  '.

Conv assenyalar que l'alemany permet la construcci de paraules compostes de longitud indeterminada. Per aix el concepte de paraula ms llarga continua sent indefinit. Per exemple alguns opositors de la llei s'haurien reunit al voltant d'un Rind fleisch etikettierungs berwachungs aufgaben bertragungs gesetzesgegner stammtisch aschenbecher (Cendrer de la taula dels acrrims opositors a la llei sobre la transferncia de les obligacions de vigilncia de la carn de bov).

No gens menys, segons el Llibre Guiness dels rcords la paraula ms llarga del mn s l tamb alemanya Donaudampfschifffahrtselektrizittenhauptbetriebswerkbauunterbeamtengesellschaft (Societat de funcionaris subordinats de la construcci de la fbrica principal de l'electricitat per la navegaci de vaixells de vapor al riu Danubi).

S'ha de tenir en compte que en la llengua alemanya es podn desenvolupar paraules molt llargues, com per exemple el Quellwasserqualittssiegelsdesignersauszubildendensabschlusszeugnisausgabenfeier (Festa de la distribuci dels testimonis finals dels aprenents del desenvolupament dels smbols de la qualitat de l'aigua de les fonts).

Enllaos externs.
Noms compostos en alemany (en alemany);
Societat per la llengua alemanya (en alemany);
Paraula alemanya de l'any (Wikipedia en alemany);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400439" title="Gymnothorax albimarginatus" nonfiltered="4542" processed="4523" dbindex="154565">

 Gymnothorax albimarginatus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Jap i Taiwan.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400441" title="Gymnothorax angusticauda" nonfiltered="4543" processed="4524" dbindex="154566">

 Gymnothorax angusticauda s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400444" title="Gymnothorax angusticeps" nonfiltered="4544" processed="4525" dbindex="154567">

Gymnothorax angusticeps  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 51 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Per.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400449" title="Gymnothorax annasona" nonfiltered="4545" processed="4526" dbindex="154568">

Gymnothorax annasona  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 55,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-oest del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Francis, M.P., 1993. Checklist of the coastal fishes of Lord Howe, Norfolk, and Kermadec Islands, Southwest Pacific Ocean. Pac. Sci. 47(2):136-170.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400451" title="Gymnothorax annulatus" nonfiltered="4546" processed="4527" dbindex="154569">

Gymnothorax annulatus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tailndia i les Filipines.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400452" title="Gymnothorax atolli" nonfiltered="4547" processed="4528" dbindex="154570">

Gymnothorax atolli  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400453" title="Gymnothorax australicola" nonfiltered="4548" processed="4529" dbindex="154571">

Gymnothorax australicola  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 37,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400462" title="Quentin Fields" nonfiltered="4549" processed="4530" dbindex="154572">
Quentin Fields s un personatge fictici de la srie de televisi One Tree Hill. Apareix a les temporades 5a i 6a. Est interpretat per Robbie Jones.

 El debut de la temporada 5 .
Quentin s l'estrella de l'equip de bsquet de l'institut Tree Hill Ravens, tamb s un noi molt indisciplinat que planteja problemes a Lucas i a Skills, els dos nous capitans de l'equip, aix com a Haley, la seva professora de literatura anglesa. Tanmateix Lucas no intenta ajudar Quentin al comenament, i ho argumenta a Skills que ho fa perqu Quentin li recorda Nathan quan tenia el mateix edat.

 Exclusi de l'equip . 
Quentin no acaba de superat els lmits a la classe amb Haley, ni a l'entrenament amb Skills i Lucas, i el sancionen immediatament; Lucas pren la decisi d'excloure'l de l'equip. Quentin fa un escndol a un dels entrenament, per Lucas no el  reprn.

 Retorn a l'equip .
Haley Scott, tot i aix, s'inquieta amb el seu alumne i parla amb el seu marit, Nathan Scott, que era com Quentin quan tenia 16 anys, Nathan parlar doncs amb Quentin, i poc a poc, Nathan aconsegueix obtenir una petita confiana per part de Quentin; llavors Nathan demana a Lucas que torni a acceptar a Quentin a l'equip, amb com a condici que Nathan sigui l'entrenador personal de Quentin.

 Lesi .
Una nit,al TRIC, un msic molesta a Haley Scott, Nathan prefereix no ficar-s'hi, per Quentin li dna un fort cop de puny al msic, per Quentin es fractura del puny de Quentin, per Skills i Nathan aconsegueixen trobar una alternativa per a Quentin, que pot continuar jugant a l'equip.

 Defunci .
Mentre que tot anava molt millor per a Quentin: pugen les seves notes i el bsquet li promet una beca per la Universitat, una nit s el testimoni d'un homicidi, l'assass, que el veu, el mata d'un dispar; Quentin noms tenia 17 anys. James Scott, el fill de Nathan i Haley aconseguir consolar una mica Torxa, el germ petit de Quentin, donant-li la samarreta de bsquet del seu germ. 

Se li procuraren nombrosos homenatges com retirar el nmero de la seva samarreta del l'equip de bsquet (el 44) i tots els seus companys es fan inscriure un 44 a la seva samarreta, a l'altura del cor. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400477" title="Gymnothorax austrinus" nonfiltered="4550" processed="4531" dbindex="154573">

Gymnothorax austrinus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Les femelles poden assolir els 88,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Victria (Austrlia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Bhlke, E.B. i J.E. McCosker, 2001. The moray eels of Australia and New Zealand, with description of two new species (Anguilliformes: Muraenidae). Rec. Aust. Mus. 53(1):71-102.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400478" title="Gymnothorax bacalladoi" nonfiltered="4551" processed="4532" dbindex="154574">

Gymnothorax bacalladoi  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 34,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Canries i a Madeira.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400480" title="Gymnothorax baranesi" nonfiltered="4552" processed="4533" dbindex="154575">

Gymnothorax baranesi  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 85,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Golf d'Aqaba (Mar Roig, Israel).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400481" title="Quentin Kirrin" nonfiltered="4553" processed="4534" dbindex="154576">
Quentin Kirrin (ms conegut com Oncle Quint) s un carcter de ficci creat per Enid Blyton que apareix a moltes de les novelles infantils Els Cinc. Ell s el pare de Georgina i el tiet de Juli, Ana, i Dick Kirrin. L'Oncle Quint s un fams inventor i sempre apareix embolicat amb els seus experiments cientfics.

L'oncle Quint viu al mas Kirrin. s un geni que passa el seu temps amb els estudis i que no li agrada que ning el molesti mentres est treballant. tot i que t un temperament fort i que no s molt tolerant, l'Oncle Quint t un bon cor. Com la seva filla, Georgina, ell tendeix a tenir el cap en un altre lloc i oblida fins el dia en qu est i el nom dels seus nebots. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400485" title="Gymnothorax bathyphilus" nonfiltered="4554" processed="4535" dbindex="154577">

Gymnothorax bathyphilus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 76,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Illa de Pasqua.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400487" title="Bsquet als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="4555" processed="4536" dbindex="154578">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es disput una competici de bsquet en categoria masculina. La prova es realitz entre els dies 27 d'agost i 9 de setembre de 1972 al Rudi-Sedlmayer-Halle de la prpia ciutat.

Comits participants.
Participaren un total de 190 jugadors de 16 comits nacionals diferents:


 ;
 ;
 ;
  Egipte;

  Espanya;
 ;
 ;
 ;

 ;
  Iugoslvia;
 ;
  Puerto Rico;

 ;
 ;
 ;
 ;


Resum de medalles.




Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.
Grup A;


Grup B;


Ronda final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Bsquet 1972;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400489" title="Quentin MacLeod" nonfiltered="4556" processed="4537" dbindex="154579">
Quentin MacLeod s un personatge de ficci de la srie de dibuixos animats Highlander:The Animated Series. Fou assassinat per Arak i posteriorment va ressuscitar com un Immortal. Normalment lluita amb l'espasa que pertanyia a Connor MacLeod per tamb utilitza un boomerang, la seva principal especialitzaci.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400491" title="Saad Al-Abdullah Al-Salim Al-Sabah" nonfiltered="4557" processed="4538" dbindex="154580">
Xeic Saad Al-Abdullah Al-Salim Al-Sabah (en rab:                              , Sa d al- Abd All h as-S lim as-Sab h) (1930   Al-Kuwait, 2008) fou un aristcrata kuwaiti, que govern d'Emir de Kuwait per un perode de deu dies, des del 15 fins el 24 de gener de 2006, succeint el xeic Jaber.

Famlia.
Saad pertanyia a la branca Al-Salim de la famlia Al-Sabah i fou el germ ms gran del darrer Abdullah Al-Salim Al-Sabah, que regn Kuwait des de 1950 fins 1965. 

Casat amb Sheikha Latifa Fahad Al-Sabah, tingu cinc filles i un fill. Per ordre d'edat els seus fills foren: Maryam, Hissah, Jamayel, Sheikha, Fadya i el seu fill Fahad. 

Desgraciadament, va perdre les seves filles Maryam and Sheikha. Maryam mor en un accident de trnsit quan anava en cotxe pels voltants del Palau Bayan. Sheika mor de cncer desprs de molts anys de lluita contra la malaltia. Cap de les dues estaven casades ni promeses.

Hissah est divorciada amb un fill, Ahmed Al Yousef. Jamayel es va tornar a casar, resideix a Itlia, i t una filla del seu primer matrimoni, Lulua Chammaa.

Fadya est casada amb el xeic Salman Al-Sabah, antic comandant de la Policia Antiterrorista, i t quatre fills: Fatma, Nabeela, Sabah i Maryam.

Fahad, el seu fill, est casat amb Manal Al-Wazzan i t cinc fills i una filla: Abdullah, Khalid, Jaber, Saad, Mohammed i Khadeejah.

Emir de Kuwait.
Especulacions sobre el seu estat de salut (cncer i problemes de clon) van fer pensar en el seu rebuig a encapalar l'Emirat. Una declaraci de 2005 va fer rebutjar aquesta tesi, comportant l'assumpci a la prefectura de l'Estat el dia de la mort del Xeic Jaber. Tot i aix, Saad assist en cadira de rodes al funeral de Jaber, posant de manifest els greus problemes de salut que patia aix com qestionant la seva capacitat de regnar. Alguns membres del Parlament kuwaiti van expressar la seva preocupaci sobre la dificultat del nou monarca de discernir entre el crrec de cap d'Estat i el de cap de Govern a partir de la seva pressa de poder.   

El 23 de gener de 2006, menys de deu dies desprs d'assumir l'Emirat, Saad estigu d'acord en abdicar desprs d'una llarga discussi amb la famlia governant. Tot i que encara no s'havia escollit el nou emir, totes les mirades apuntaven cap al segon cos de Saad i germanastre del futur xeic Jaber, Sabah Al-Ahmad Al-Jaber Al-Sabah.

El 24 de gener de 2006, el Parlament kuwaiti vota la seva expulsi del crrec d'emir, moments desprs de la rebuda d'una carta oficial d'abdicaci del mateix Saad. El Gabinet kuwaiti escoll Sabah Al-Ahmad Al-Jaber Al-Sabah com a nou emir del pas, tal i com s'esperava.

Mort.
Saad mor el 13 de maig de 2008 al Palau Shaab d'Al-Kuwait, a l'edat de 78 anys, degut a un atac de cor mentre caminava pel jard.

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400495" title="John Norreys" nonfiltered="4558" processed="4539" dbindex="154581">

Sir John Norreys, freqentment citat com John Norris (1547?   3 de juliol de 1597), va ser un dels ms destacats soldats anglesos de la seva poca. Nascut a una famlia aristocrtica de Berkshire, va ser fill d'Henry Norris, 1 Bar Norreys i amic de llarga data de la reina Elisabet I. Va participar de totes les campanyes militars de l'poca elisabetiana: en les guerres de religi a Frana, a Flandes durant la Guerra dels vuitanta anys, d'alliberaci holandesa d'Espanya, en la Guerra angloespayola i, per damunt de tot, en la reconquesta Tudor d'Irlanda, on s considerat infame per la massacre de dones i nens en l'illa de Rathlin, el 1575.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Armada anglesa;

Enllaos externs.
 Sir John Norreys ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400497" title="Olga Lepeixnskaia" nonfiltered="4559" processed="4540" dbindex="154582">
Olga  Lepeixnskaia (Kev, Ucrana, 1916   Moscou, 20 de desembre de 2008) fou una ballarina i coregrafa russa,

Aquesta ballarina russa fou una de les grans llegendes del Teatre Bolxoi de Moscou. Va treballar-hi ms de 30 en aquest teatre i per el qual va interpretar obres com ara Don Quixot i El Llac dels cignes.

Lepeixnskaia va ser la primera ballarina que va representar La ventafocs de Sergei Prokofiev. Nascuda a Kev , va abandonar la dansa el 1962 i es va dedicar totalment a la coreografia i a l ensenyament a Moscou, Roma, Tokio i Munic.

Mite popular durant el perode sovitic pels concerts que va oferir al front durant la Segona Guerra Mundial, va estar casada amb un oficial del servei d espionatge que va ser represaliat i va morir en un gulag.

Des del 1991 dirigia l Associaci Coreogrfica de Rssia.

Referncies.
 Obituaris del diari AVUI, 21-12-2008, pag, 32.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400498" title="Quentin Makepeace" nonfiltered="4560" processed="4541" dbindex="154583">
Quentin Makepeace s un personatge de ficci de la trilogia de fantasia Bartimaeus, escrita per Jonathan Stroud.
Quentin s l'antagonista principal de la tercera entrega de la trillogia. Makepeace havia orquestrat molts plans contra l'heroi de les novelles. Al tercer llibre de la trilogia, va convocar un gran nombre d'esperits i va empresonar a la majoria dels membres del govern. Va convocar a Nouda per guanyar poders sobrenaturals, per la seva ment fou dominada i destruda per aquest. Finalment, el seu cos s destrut quan es destrueix a Nouda. 

Se'l descrivia com baix i pl-roig. Portava roba verda elegant. Era amists amb la gent, per aix era una faana, ja que interiorment era un sdic disposat a fer qualsevol cosa per assolir els seus fins. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400501" title="Oodectes" nonfiltered="4561" processed="4542" dbindex="154584">

Oodectes s un gnere extingit de micid. Se n'han trobat fssils als estats americans de Wyoming, Utah i Colorado.

Bibliografia.
 ;
findarticles.com;
Fossil Mammalia of the Huerfano Formation, Eocene, of Colorado de Peter Robinson;
nmnaturalhistory.org;
Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America de la National Academy of;
Sciences (U.S.)
paleobackup.nceas.ucsb.edu:8110;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400503" title="Cant de Wasselonne" nonfiltered="4562" processed="4543" dbindex="154585">

El cant de  Wasselonne  (alsaci  Kanton Wssle ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

 Composici .
El cant de  Wasselonne aplega 17 comunes :
 

 Histria .


 Enllaos externs .
 Wasselonne Info;
 Secci del PS del cant de Wasselonne;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400506" title="Balbronn" nonfiltered="4563" processed="4544" dbindex="154586">

Balbronn (en alsaci Blwere) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 602 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400507" title="Cicle del nitrogen" nonfiltered="4564" processed="4545" dbindex="154587">

El cicle del nitrogen s un cicle biogeoqumic amb el qual el nitrogen es mou principalment entre l'atmosfera, el terreny i els ssers vius. Aquest cicle s denominat "gass" car el pou de reserva, s a dir, els reservoris d'aquest element qumic, s justament l'atmosfera, on el nitrogen ocupa prop del 78% del volum total.

La importncia del cicle pels organismes vivents es deu a la seva necessitat d'assimilar nitrogen per la formaci de compostos orgnics vitals, com les protenes i els cids nucleics, per, amb l'excepci de certs bacteris, el nitrogen atmosfric no pot ser absorbit directment pels organismes i aix representa un factor limitant del desenvolupament forestal.
   
Les plantes, tanmateix, poden assimilar el nitrogen per mitj de l'absorci d'alguns compostos nitrogenats (nitrits, nitrats i sals d'ammonac) que, dissolts a l'aigua, arriben a les seves arrels. Un cop organitzat a la fitomassa, el nitrogen s transferit als organismes hetertrofs, com els animals, mitjanant la cadena trfica. La descomposici de les restes orgniques retorna al terreny l'element, que pot tornar a l'atmosfera grcies a l'acci d'alguns bacteris especialitzats.
  
Aquest cicle resulta molt complex car l'tom de nitrogen pot entrar a formar part d'un elevat nombre de molcules: el nitrogen molecular, l'ammonac i sals d'ammonac, nitrits, nitrats i nitrogen orgnic. Els processos qumics implicats en la seva formaci es poden subdividir en quatre tipus: fixaci del nitrogen, ammonificaci, nitrificaci i desnitrificaci.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400513" title="Bergbieten" nonfiltered="4565" processed="4546" dbindex="154588">

Bergbieten (en alsaci Baribiete) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2008 tenia 640 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400518" title="Cosswiller" nonfiltered="4566" processed="4547" dbindex="154589">

Cosswiller (en alsaci Kosswiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 513 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400522" title="Neuroqumica" nonfiltered="4567" processed="4548" dbindex="154590">
La neuroqumica s una branca de la neurocincia que s'encarrega de l'estudi dels neuroqumics.

Un neuroqumic s una molcula orgnica que participa en l'activitat neuronal. Aquest terme s empleat amb freqncia per referir-se als neurotransmisors i altres molcules com les drogues neuro-actives que influeixen la funci neuronal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400523" title="Dahlenheim" nonfiltered="4568" processed="4549" dbindex="154591">

Dahlenheim (en alsaci Dhle) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 582 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400526" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="4569" processed="4550" dbindex="154592">

En els Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es realitzaren 11 proves de boxa, totes elles en categoria masculina. La competici es dugu a terme al Boxhalle entre els dies 27 d'agost i 10 de setembre de 1972.

En la competici de boxa participaren un total de 354 boxadors de 80 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Boxa 1972;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400528" title="Patrick Quentin" nonfiltered="4570" processed="4551" dbindex="154593">
Patrick Quentin, Q. Patrick i Jonathan Stagge eren els sobrenoms que va utilitzar un grup d'escriptors: Hugh Callingham Wheeler (19 de mar de 1912 - 26 de juliol de 1987), Richard Wilson Webb (23 de novembre de 1901 - Febrer de 1970), Martha Mott Kelly (1909- 2005) i Mary Louise White Aswell (3 de juny de 1902 - 24 de desembre de 1984) que van escriure sobre un detectiu de ficci. A molts pasos els seus llibres van ser publicats sota l'autoratge de Quentin Patrick. La majoria dels llibres van er escrits per Webb i Wheeler junts o per Wheeler sol. La seva principal creaci fou l'empresari teatral Peter Duluth i el tinent timothy Trant. Al 1963, va guanyar el premi Edgar dels Mystery Writers of America per la collecci The Oredeal of Mrs. Snow.

La firma Patrick Quentin s una de les ms representatives de l'edat d'or de la novella groga. Avui en dia encara s molt famosa als pasos anglosaxons, Itlia i Escandinvia.

 Obres .
 Com Quentin Patrick .
 Cottage Sinister - 1931 (per Webb i Kelly);
 Murder at the Women's City Club - 1932 (also Death in the Dovecote) (per Webb i Kelly);
 Murder at the 'Varsity - 1933 (tamb Murder at Cambridge) (per Webb);
 S.S. Murder - 1933 (per Webb i Aswell);
 The Grindle Nightmare - 1935 (tamb Darker Grows the Valley) (per Webb i Aswell);
 Death Goes to School - 1936 (per Webb i Wheeler);
 Death for Dear Clara - 1937 (per Webb i Wheeler)amb l'Inspector Trant.
 The File on Fenton and Farr - 1938 (per Webb i Wheeler);
 The File on Claudia Cragge - 1938 (per Webb i Wheeler)amb l'Inspector Trant.
 Death and the Maiden - 1939 (per Webb i Wheeler)amb l'Inspector Trant.
 Return to the Scene - 1941 (tamb Death in Bermuda) (per Webb i Wheeler);
 Danger Next Door - 1952 (per Webb i Wheeler);
 Com Patrick Quentin .
 A Puzzle for Fools- 1936 (per Webb i Wheeler)amb Peter Duluth.
 Puzzle for Players - 1938 (per Webb i Wheeler)amb Peter Duluth.
 Puzzle for Puppets - 1944 (per Webb i Wheeler)amb Peter Duluth. Filmat com Homicide for Three (1948) .
 Puzzle for Wantons - 1945 (tamb Slay the Loose Ladies) (per Webb i Wheeler)amb Peter Duluth.
 Puzzle for Fiends - 1946 (tamb Love Is a Deadly Weapon) (per Webb i Wheeler)amb Peter Duluth. Filmat com Strange Awakening (1958) .
 Puzzle for Pilgrims - 1947 (tamb The Fate of the Immodest Blonde) (per Webb i Wheeler)amb Peter Duluth.
 Run to Death - 1948 (per Webb i Wheeler)amb Peter Duluth.
 The Follower - 1950 (per Webb i Wheeler);
 Black Widow - 1952 (tamb Fatal Woman)  (per Webb i Wheeler)amb Peter Duluth i l'Inspector Trant. Filmat com Black Widow (1954) .
 My Son, the Murderer - 1954 (tamb The Wife of Ronald Sheldon) (per Wheeler)amb Peter Duluth (briefly) i l'Inspector Trant.
 The Man with Two Wives - 1955 (per Wheeler)amb l'Inspector Trant. Filmat com Tsuma Futari (1967) .
 The Man in the Net - 1956 (per Wheeler)Filmat com The Man in the Net (1959) .
 Suspicious Circumstances - 1957 (per Wheeler);
 Shadow of Guilt - 1959 (per Wheeler)amb l'Inspector Trant. Filmat com L'Homme  Femmes (1960) .
 The Green-Eyed Monster - 1960 (per Wheeler);
 The Ordeal of Mrs. Snow - 1961 (per Wheeler)Filmat per la TV com un  episodi de The Alfred Hitchcock Hour, "The Ordeal of Mrs. Snow" (1964) .
 Family Skeletons - 1965 (per Wheeler)with Inspector Trant. Filmat per la TV com Familienschande (1988) .
 Com Jonathan Stage .
 Murder Gone to Earth - 1936 (tamb The Dogs Do Bark) (per Webb i Wheeler)amb el Dr. Westlake.
 Murder or Mercy? - 1937 (tamb Murder by Prescription) (per Webb i Wheeler)amb el Dr. Westlake.
 The Stars Spell Death - 1939 (tamb Murder in the Stars) (per Webb i Wheeler)amb el Dr. Westlake.
 Turn of the Table - 1940 (tamb Funeral for Five) (per Webb i Wheeler)amb el Dr. Westlake.
 The Yellow Taxi - 1942 (tamb Call a Hearse) (per Webb i Wheeler)amb el Dr. Westlake.
 The Scarlet Circle - 1943 (tamb Light from a Lantern) (per Webb i Wheeler)amb el Dr. Westlake.
 Death, My Darling Daughters - 1945 (tamb Death and the Dear Girls) (per Webb i Wheeler)amb el Dr. Westlake.
 Death's Old Sweet Song - 1946 (per Webb i Wheeler)amb el Dr. Westlake.
 The Three Fears - 1949 (per Webb i Wheeler)amb el Dr. Westlake.
 Com Hugh Wheeler .
 The Crippled Muse - 1951 (per Wheeler);

 Com Mary Louise White Aswell .
 Far To Go - 1957 (un thriller escrit per Aswell sol);
 Referncies .
 Lloc bibliogrfic d'Autors de Misteri de Christian Henriksson. Bibliografia, que inclou histries curtes. ;
 Skyggespill: En dikter som spiller sjakk. Biografia. ;
 Gialloweb Bibliography. Bibliografia completa. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400530" title="Dangolsheim" nonfiltered="4571" processed="4552" dbindex="154594">

Dangolsheim (en alsaci Dngelse) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 603 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400532" title="Gymnothorax berndti" nonfiltered="4572" processed="4553" dbindex="154595">

 Gymnothorax berndti s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest de l'ndic (Maldives i Maurici) i al Pacfic (des de Taiwan fins a Nova Zelanda i les Hawaii).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400536" title="Gymnothorax breedeni" nonfiltered="4573" processed="4554" dbindex="154596">

Gymnothorax breedeni  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndic i a algunes zones del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400540" title="Flexbourg" nonfiltered="4574" processed="4555" dbindex="154597">

Flexbourg (en alsaci Flagschburi) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 393 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400541" title="Gymnothorax buroensis" nonfiltered="4575" processed="4556" dbindex="154598">

Gymnothorax buroensis  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Tuamotu, les Illes Ryukyu i les Hawaii. Tamb a Costa Rica, Panam i les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400544" title="Gymnothorax castaneus" nonfiltered="4576" processed="4557" dbindex="154599">

Gymnothorax castaneus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Califrnia fins a Equador, incloent-hi les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400546" title="Trompa d'Eustaqui" nonfiltered="4577" processed="4558" dbindex="154600">





La trompa d'Eustaqui o trompa auditiva s un conducte aplanat de l'orella mitjana, de naturalesa osteocartilaginosa, que va de la part anterior de la cavitat timpnica fins a la paret externa de la rinofaringe.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400547" title="Gymnothorax castlei" nonfiltered="4578" processed="4559" dbindex="154601">

 Gymnothorax castlei s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Filipines, Indonsia i Austrlia (Gran Barrera de Corall).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400548" title="Saint-Julien-les-Rosiers" nonfiltered="4579" processed="4560" dbindex="154602">

Saint-Julien-les-Rosiers s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400549" title="Gymnothorax cephalospilus" nonfiltered="4580" processed="4561" dbindex="154603">

Gymnothorax cephalospilus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400550" title="Traenheim" nonfiltered="4581" processed="4562" dbindex="154604">

Traenheim (en alsaci Draane) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 556 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400552" title="Saint-Martin-de-Valgalgues" nonfiltered="4582" processed="4563" dbindex="154605">

Saint-Martin-de-Valgalgues s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400554" title="Gymnothorax chilospilus" nonfiltered="4583" processed="4564" dbindex="154606">

Gymnothorax chilospilus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Sud-frica i Oman fins a les Hawaii, les Illes de la Societat, les Illes Ryukyu, el nord d'Austrlia i les Illes Loyaut.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400555" title="Chambon (Gard)" nonfiltered="4584" processed="4565" dbindex="154607">

Chambon s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400556" title="Gymnothorax chlamydatus" nonfiltered="4585" processed="4566" dbindex="154608">

Gymnothorax chlamydatus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Ryukyu, Indonsia, Filipines i Taiwan.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400557" title="John Willis Stovall" nonfiltered="4586" processed="4567" dbindex="154609">
John Willis Stovall (?-1954) fou un paleontleg de la Universitat d'Oklahoma. Juntament amb el seu estudiant Wann Langston, Jr., descrigu el dinosaure terpode Acrocanthosaurus el 1950.

Bibliografia parcial.
Stovall, J.W., & W. Langston, Jr. 1950. Acrocanthosaurus atokensis, a new genus and species of Lower Cretaceous Theropoda from Oklahoma. American Midland Naturalist 43(4): 686-728.


 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400560" title="Cardet (Gard)" nonfiltered="4587" processed="4568" dbindex="154610">

Cardet s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400562" title="Gymnothorax conspersus" nonfiltered="4588" processed="4569" dbindex="154611">

 Gymnothorax conspersus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 110 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf de Mxic fins a Rio Grande do Sul (Brasil), incloent-hi Carolina del Nord, Florida, les Antilles i Colmbia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400563" title="Kirchheim" nonfiltered="4589" processed="4570" dbindex="154612">

Kirchheim (en alsaci Kriche) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 543 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400564" title="Gnrargues" nonfiltered="4590" processed="4571" dbindex="154613">

Gnrargues s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400566" title="Gymnothorax cribroris" nonfiltered="4591" processed="4572" dbindex="154614">

Gymnothorax cribroris  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 75 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'est d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400570" title="Gymnothorax dorsalis" nonfiltered="4592" processed="4573" dbindex="154615">

 Gymnothorax dorsalis s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 82,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Hong Kong, Estret de Malacca, Malisia i Taiwan.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400572" title="Marlenheim" nonfiltered="4593" processed="4574" dbindex="154616">

 Marlenheim (en alsaci Mrle) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 3.365 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400581" title="Nordheim" nonfiltered="4594" processed="4575" dbindex="154617">

 Nordheim (en alsaci Nrde) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 732 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400585" title="Quentin Quail" nonfiltered="4595" processed="4576" dbindex="154618">
Quentin Quail s un prsonatge, dibuix animat, part de les sries Merrie Melodies. Presenta un conte sobre una guatlla que intenta aconseguir un cuc per la seva cria.
 A internet .
Database Big Cartoon ;
Quentin Quail a la database internet movie;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400588" title="Odratzheim" nonfiltered="4596" processed="4577" dbindex="154619">

 Odratzheim (en alsaci Oderze) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 445 habitants. Limita amb Kirchheim al nord, Scharrachbergheim-Irmstett al sud, Traenheim al sud-oest i Wangen alu nord-oest.

 Demografia .

 Administraci .



 Galeria d'imatges .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400594" title="Temporada 1929-30 del Campionat de Catalunya de futbol" nonfiltered="4597" processed="4578" dbindex="154620">
La temporada 1929-30 del Campionat de Catalunya de futbol fou la trenta-unena edici de la competici. Fou disputada la temporada 1929-30 pels principals clubs de futbol de Catalunya.

 Primera Categoria .
 Classificaci final .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

El FC Barcelona s'emport el campionat catal en vncer el RCD Espanyol en la darrera jornada del campionat per 3 a 2. Els tres darrers classificats, FC Badalona, UE Sants i CE Jpiter van haver de disputar la promoci amb els millors de Segona Preferent.

 Resultats finals .
 Campi de Catalunya: FC Barcelona;
 Classificats per Campionat d'Espanya: FC Barcelona, RCD Espanyol i CE Europa;
 Descensos: UE Sants;
 Ascensos: CE Sabadell FC;

 Segona Categoria .
La segona categoria (anomenada Segona Categoria Preferent) la tornaren a formar 12 clubs, per aquesta temporada estigueren dividits en dos grups de 6.




El Manresa fou desqualificat per no presentar-se a la represa del partit que l'enfrontava amb el Sabadell, que havia estat interromput en finalitzar el primer temps amb 0 a 1 pels sabadellencs. Li foren retirats els punts i es classific en darrera posici.

Els dos campions, Iluro i Sabadell es disputaren el campionat:


|}
El Centre d'Esports Sabadell es proclam campi de Segona Categoria Preferent.

Els tres darrers clubs de Primera (FC Badalona, UE Sants i CE Jpiter), els tres primers de cada grup de segona (CE Sabadell, Iluro SC, FC Martinenc, UE Sant Andreu, Manresa SC i Alumnes Obrers) i el vencedor d'una eliminatria entre els quarts i cinquens de segona (Palafrugell, Grcia, Atltic i Terrassa) disputaren la lligueta de Promoci per tres places a Primera la segent temporada. La desqualificaci del Manresa de la categoria provoc que de l'eliminatria de quarts i cinquens en sortissin dues places. Els dos club classificats foren FC Palafrugell i FC Terrassa. La classificaci final fou: Terrassa 9 punts, Palafrugell 8, Grcia 4 i Atltic 3.


El FC Badalona i el CE Jpiter aconseguiren mantenir la categoria. El CE Sabadell FC, una temporada desprs de descendir, assol la Primera novament, mentre que la UE Sants la perd, desprs de molts anys a la mxima categoria.

 Tercera Categoria .
La tercera categoria del Campionat de Catalunya de futbol (anomenada de Segona Categoria) es disput seguint criteris regionals.

 Grup de Barcelona A: US Poble Nou, FC Artiguenc-Llevant, UA d'Horta, FC Adrianenc i US Atltic Fortpienc.
 Grup de Barcelona B: Granollers SC, SC Mollet, FC Ripollet i Vic FC.
 Grup de Barcelona C: Atltic Club del Tur, FC Gell, FC Santfeliuenc, Catalunya de Les Corts SC i CD Torrasenc.
 Grup de Barcelona D: CD Sitges, Vendrell, FC Noia, FC Vilafranca i UE Vilafranca.
 Grup de Tarragona: Reus Deportiu, Catalunya Nova de Reus, FC Tarragona i Atltic Vallenc.
 Grup de Girona (amateur): Palams SC, L'Escala FC, Uni Sportiva de Figueres, CD Cass, CD Farners i Olot FC. La Uni Sportiva de Figueres es proclam campiona.
 Grup de Lleida (amateur): FC Trrega, Catal de Cervera, SC Mollerussa, Igualada, FC Borges i Balaguer. El FC Trrega es proclam campi.

La UD Girona i el FC Lleida no participaren als campionats de Girona i Lleida ja que no pertanyien a la categoria amateur.

Els campions dels quatre grups de Barcelona foren UA d'Horta, Granollers SC, Atltic Club del Tur i FC Vilafranca. Aquests quatre equips s'enfrontaren per decidir el campi de Barcelona de la categoria. La Uni Atltica d'Horta s'en proclam. La classificaci final fou Horta 8 punts, Granollers 7 punts, Vilafranca 6 punts i Atltic Tur 3. El FC Tarragona es proclam campi de Tarragona.

Els tres millors clubs de Barcelona (Horta, Granollers i Vilafranca), juntament amb la UD Girona, el FC Tarragona i el FC Lleida disputaren les eliminatries pel campionat de Catalunya de la categoria. El Granollers SC es proclam campi. La classificaci final fou: Granollers 15 punts, FC Vilafranca 13 punts, FC Lleida 10 punts, UA d'Horta 10 punts, UD Girona 9 punts i FC Tarragona 1 punt. El FC Tarragona es retir de la competici.

Granollers, Vilafranca i Lleida es classificaren per disputar la promoci d'ascens a Segona Categoria Preferent. Finalment, per, fou l'Horta qui la disput en perjudici del Lleida. Els tres clubs classificats disputaren la promoci als tres pitjors clubs de segona (Santboi, Gimnstic i Manresa).


Granollers SC, UA d'Horta i FC Santboi assoliren les tres places en joc. Posteriorment, amb l'ampliaci de la categoria de 12 a 15 clubs, CE Manresa, Gimnstic de Tarragona i FC Vilafranca tamb hi ingressaren.

 Referncies .


 Bibliografia .
Histria del futbol catal. Garcia Castell, Joan. Barcelona: Editorial Ayma (1968);
Un Segle de futbol catal: 1900-2000. Antoni Closa i Garcia, Jaume Rius i Sol, Joan Vidal i Urp. Barcelona: Federaci Catalana de Futbol (2001);

 Enllaos externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400595" title="Cbir" nonfiltered="4598" processed="4579" dbindex="154621">
Els Cbir (Content-Based Image Retrieval Systems) sn sistemes de recuperaci d'imatges, digitals i fixes, basats en atributs visuals del contingut d'aquestes imatges. Les caracterstiques visuals ms extensament utilitzades per aquests sistemes es refereixen al color, forma i la textura. Aquests atributs s'extreuen i es representen automticament mitjanant estructures de dades numriques, aix no fem necessria la cerca amb termes, sin fent servir, per exemple, paletes de colors, dibuixant o seleccionant imatges a partir de les quals el sistema tornar altres de semblants visualment.

No obstant, els sistemes CBIR de carcter mixt solen combinar aquestes opcions de consulta amb la tradicional expressi lingstica del que busquem.

 Histria .

Els sistemes CBIR van aparixer a la dcada dels '90, coincidint amb l'explosi dels sistemes multimdia i de la digitalitzaci de colleccions d'imatges disponibles a travs d'Internet i d'altres medis. Aquests sistemes van sorgir per solucionar les limitacions que, davant la nova situaci de creixement de la producci d'imatges digitals, es comencen a fer presents en el model lingstic (representaci textual de les imatges i utilitzaci de criteris de recuperaci tamb textuals) aplicat a la recuperaci d'imatges. Encara que les tcniques d'indexaci textual tenen els seus punts forts, en concret la capacitat de les paraules per descriure gaireb qualsevol aspecte del contingut d'una imatge, el procs d'indexaci manual presenta dos inconvenients principals:

 Alt cost en temps i diners.
 Problemes de consistncia entre indexadors (humans), i fins i tot d'un mateix indexador, a l'hora de determinar els temes.

Els nous sistemes automatitzats permetien:

 Oferir accs a grans bases de dades d'imatges fixes superant les limitacions de temps i cost que implicava la producci humana d'informaci descriptiva sobre les imatges.
 Eliminar la subjectivitat per part de l'indexador a l'hora d'interpretar una imatge.

La integraci d'aquests sistemes aporta l'automatitzaci dels processos per solucionar els problemes tradicionals i intentar un anlisis i una interpretaci el ms ajustada possible al contingut total de les imatges.

 Funcionament.

Els sistemes CBIR consideren essencialment els elements formals intrnsecs que caracteritzen una imatge, s a dir, el nivell formal o plstic. Entre els elements formals grfics de carcter intrnsec que poden ser extrets i analitzats per aquests sistemes es troben colors, textures, figures i relacions topolgiques entre aquests atributs. Amb l'anlisi d'aquests atributs, es produeixen automticament estructures de la composici de la imatge. La recuperaci de les dades no s ms que un procs d'extracci automtica dels atributs visuals, considerats com el veritable contingut d'una imatge.

Es poden distingir tres frases en el funcionament dels sistemes CBIR:

 Fase d'arxiu: S'analitza automticament les caracterstiques intrnseques de les imatges. Es generen vectors de caracterstiques grfiques per cada imatge. L'ndex visual vincula cada atribut amb les imatges que el contenen.
Fase de consulta: L'usuari especifica una o varies caracterstiques visuals mitjanant les opcions que estiguin disponibles a la interfcie:
 Consulta mitjanant un exemple visual.
 Consulta per imatge ndex mostrada.
 Consulta per exemple realitzat.
 s del llenguatge visual.
 Fase de recuperaci: Les imatges es mostren en ordre decreixent de similitud.

Errors habituals en la fase de recuperaci produts per la imprecisi i mandra en les cerques de l'usuari:
 Inexactitud respecte al que es cerca.
 Coneixement imprecs de les caracterstiques visuals.
 Generalitzaci excessiva.
 Errors en la representaci.
 Falta de coincidncia entre la percepci de l'usuari i la del sistema.

 Tcniques de consulta .

 Tcniques de pregunta .

 Pregunta per exemple: El sistema CBIR basar la cerca a partir d'una imatge d'exemple. Els algorismes subjacents de cerca poden variar depenent de l's, per les imatges resultants haurien de compartir elements en com amb l'exemple proporcionat. Les opcions per proporcionar imatges d'exemple al sistema inclouen:
 Una imatge preexistent pot ser proporcionada per l'usuari o escollida d'un joc arbitrari.
 L'usuari dibuixa una aproximaci de la imatge.

Aquesta tcnica de pregunta treu les dificultats que poden sorgir provant de descriure una imatge amb paraules.

 Recuperaci semntica: El sistema CBIR ideal des d'una perspectiva d'usuari implicaria el que es menciona com la recuperaci semntica, on l'usuari fa una petici. Aquest tipus de tasca ampliable s molt difcil de realitzar per ordinadors. Els sistemes CBIR comuns generalment aprofiten atributs visuals de nivell inferior com la textura, color i la forma, encara que alguns sistemes aprofiten atributs visuals de nivell ms alts com cares. Els sistemes CBIR no sn genrics, alguns sn dissenyats per un domini especfic.

 Altres mtodes de pregunta: Inclouen l'especificaci de proporcions de color o la cerca d'imatges que contenen un objecte present en la imatge d'exemple. Els sistemes CBIR admeten comentaris de rellevncia, on l'usuari perfila cada cop ms els resultats de la cerca etiquetant-los com a  rellevant ,  no rellevant , o  neutre  a la pregunta de cerca realitzada, i aix desprs, repetir la cerca amb la nova informaci disponible. ;

 Sistemes d'imatges mitjanant exemples.

 QBIC (Query by Image Content);
 QBIC Colour: Els sistemes QBIC Colour ens presenten la possibilitat de buscar imatges establint una proporci dels colors que apareixen. Aix pot presentar complicacions a l'hora de decidir aquestes proporcions.
 QBIC Layout: Aquest mtode ms avanat permet composar un esquema de l'imatge a trobar definint formes i colors. Aquest procs implica la indexaci automtica de totes les imatges a travs d'un anlisis de les formes i sobre tot dels colors que apareixen en ella.

 SIMPLIcity (Semantics-Sensitive Integrated Machina for Picture) : s capa d'interpretar imatges partint d'altres imatges base i crear una base de dades amb les imatges extretes seguint el seu contingut semntic (textures, animacions, fotografias). Utilitza la segmentaci de las imatges en regions, en base a la seva textura i color. Consta d'un mdul que decideix la categoria a la que pertany la consulta, i les caracterstiques de la imatge depenent d'aquesta categoria. s un sistema dissenyat per mesurar la similitud.

 FOCUS: Fast Object Color-based Query System (2004): Aquest sistema realitza cerques de regions dins de les imatges. El seu mtode consta de 2 fases: Fase 1: detecci de pics en l'histograma de la imatge per recuperar les ms semblants. Fase 2: detecci de regions i codificaci d'un color en cada regi per eliminar falsos resultats positius de la recuperaci de la Fase 1.

 BLOBWORLD: Les caracterstiques de cerca utilitzades per aquest sistema sn el color, la textura, la posici espacial i la forma de les regions (blobs) sobre el fons de les imatges. Quant l'usuari realitza la consulta, selecciona primer una categoria, que limita el rang de cerca. En una imatge inicial l'usuari selecciona una regi (blob) i indica la importncia d'aquesta. Seguidament, l'usuari indica el color de la regi, aix com la textura, la forma i la posici. Per efectuar la cerca, es pot seleccionar ms d'una regi.

 Referncies .

  CBIR: Interaction & Evaluation , Georgy Gimel , University of Auckand. ;

  Bases de datos para Multimedia: Recuperacin por Contenido , Manuel Agust i Melchor, Jose Miguel Valiente Gonzlez, Universidad Politcnica de Valencia. ;

  Anlisis de usabilidad de sistemas CBIR , Sara Prez lvarez, Universidad Complutense de Madrid. ;

  Sistemas de recuperacin de imgenes basados en atributos visuales del contenido , Sara Prez lvarez, Universidad Complutense de Madrid.;

  Aproximacin al estudio de los sistemas de recuperacin de imgenes  CBIR  desde el mbito de la documentacin , Sara Prez lvarez, Universidad Complutense de Madrid.;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400604" title="Romanswiller" nonfiltered="4599" processed="4580" dbindex="154622">

 Romanswiller (en alsaci Rumedswiller) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.194 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Galeria .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400606" title="Scharrachbergheim-Irmstett" nonfiltered="4600" processed="4581" dbindex="154623">

 Scharrachbergheim-Irmstett (en alsaci Barige-rmstett) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 992 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Galeria .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400609" title="Estratagema" nonfiltered="4601" processed="4582" dbindex="154624">
Estratagema va ser un grup dins del rock progressiu catal (de fet era una versi alternativa del grup Mquina!). Van publicar un nic single, molt preuat ara pels colleccionistes.

 Discografia .

 Single Harry up/Let me see my star (Els quatre vents, 1970);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400613" title="Edifici Rialto" nonfiltered="4602" processed="4583" dbindex="154625">
L'Edifici Rialto est situat a la Plaa de l'Ajuntament de Valncia, num. 17. Es contru a iniciativa  de la famlia Serrano Llcer entre el 1935 (any del projecte) fins 1939. L'arquitecte fou Cayetano Borso di Carminati, amb l'interiorisme de Francisco Ferrer. El projecte  de Borso respon al estil racionalista, encara que amb influncies "Art Dco". El programa de l'edifici era complex: es volia un cinema, sal de t i un restaurant distributs en un solar difcil.

En 1985 la Generalitat Valenciana adquir l'edifici per a futura seu de la Filmoteca i Teatres de la Genaralitat Valenciana. En la rehabilitaci posterior de finals dels vuitanta (dirigida pels germans Cristina i Camilo Grau) es va habilitar una sala per a les projeccions cinematogrfiques de la filmoteca, una petita sala de representacions teatrals, un Music-hall en el soterrani i el teatre Rialto (antic cinema) que li dna nom a l'edifici. 

Descripci.

En l'edifici destaca l'habilitat d'encaixar els requisits del programa en un solar de planta tan irregular. Les sales es disposen obrint-se al vrtex conformant una figura de cor, i destinant els espais residuals de la parcella per a organitzar els accessos i comunicacions verticals. 

L'accs principal de l'edifici es fa per la plaa de l'Ajuntament 1, a travs d'un prtic de 6 metres d'amplria, i que condux al vestbul, des d'on arrenquen dues escales que comuniquen aquesta planta amb les superiors. L'estructura de l'edifici s metllica, permetent aix la disposici de grans vans, necessaris en les sales d'espectacles. L's del ferro no noms t un objecte estructural; la combinaci d'aquest material en l'exterior juntament amb el vidre, la verticalitat de la faana principal, reforada per la torre que recorre tota la seva altura, la lleugeresa de la faana posterior i la seva estricta geometria, sn algunes de les caracterstiques principals d'aquest edifici.

Elements caracterstics del moviment Dec sn utilitzats per Borso di Carminati, com el remats a la torre i en el buit d'escala. En l'interior, marbres blancs i negres es combinen amb metalls al gust d'aquesta tendncia: Duralumini i coure en plafons, bronze en rematades de baranes, escaioles i ornamentacions modernistes. Tamb es manifesta aquesta tendncia en la partici de les finestres, i en la proporci dels buits de la faana principal, on la verticalitat domina sempre.

No obstant aix, en la faana posterior (carrer Moratn, 1) s on l'arquitecte aposta decididament pel racionalisme i es mostra ms auster en la composici. Una estricta modulaci de buits i particions en les fusteries metlliques sn els punts bsics d'aquesta faana. El prerracionalisme s pals en la verticalitat dels buits, que derivarien ms tard a fenestracions ms horitzontals.

Destaquen els detalls en la decoraci del vestbul, on les referncies a l'Art Dco sn constants. Marbres blancs i negres sn combinats als graons de l'escala i en els scols dels murs verticals.

En general el Rialto s'isnpira en els cines moderns de l'poca (cine Universum de Berln, el Gaumont de Pars o els madrilenys  Barcel i Capitol), i en la torre s'entreveu la influncia dels gratacels americans i del Palau Stoclet de Josef Hoffmann.

Fragment de la memria del projecte.
"Constar de soterrani, planat baixa i una secci de plantes altes destinades a sales de projeccions cinematogrfiques, en els serveis de la qual far que donen a la plaa Castelar sis entramats de pis i l'entramat de coberta. L'accs principal de l'edifici s'ha projectat per la plaa de Castelar grcies a un buit de 6 metres d'amplada, que comunica amb el carrer en planta baixa i que dna a un vestbul d'on arranquen dues escales d'1'80 metres que comunica aquesta planta amb les superiors; comunicaci que es completa amb dos ascensors rpids per a quinze persones que donen a aquest mateix vestbul. Aquest vestbul servir, per consegent, per a l'accs al cine i a la planta baixa. La decoraci de tot l'edifici ser a base de l's de materials rics: marbre en escales, muntants inclinats i scols; fustes en arrimadors, baranes i part de sostres; metalls (dur alumini i coure bruts en ampits, plafons i motllures), completada am les portes i finestres que seran en la seua totalitat de xapes de fustes fines i acer de perfils especials. Els sls seran de marbre en els vestbuls, de linleum en el cine i de rajola especial de pols de marbre a la resta de dendncies principals. L'estructura de l'edifici s completament de ferro, a base de peus drets armats i jsseres i biguetes enjovades. La fonamentaci de tot l'edifici es far sobre una base armada, correguda en faanes i fonaments, amb doble armadura perqu treballe com si fra una placa i disposada sobre una capa d'arena i grava a 1'40 m del sl del soterrani".



 Enllaos externs.
 Pgina del Collegi d'arquitectes ;
 Els arquitectes demanen la seua protecci;
 Pgina oficial de Teatres de la Generalitat;




Referncies.
VV.AA. ( Juan Cano Forrat ) Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana  ISBN 84-87233-38-4






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400614" title="Jonathan Rhys-Meyers" nonfiltered="4603" processed="4584" dbindex="154626">
Jonathan Rhys-Meyers (Dubln, 27 de juliol de 1977) s un actor irlands guanyador del Globus d'Or.

 Biografia .

Jonathan Rhys-Meyers va nixer amb el nom de Jonathan Michael Francis O'Keeffe a Dubln, Irlanda. El seu nom artstic deriva del cognom de soltera de la seva mare, Meyers.

Rhys-Meyers va nixer amb un seris problema de cor, va ser batejat poc desprs del seu naixement per por a que no sobrevisqus el suficient per a una ceremnia tradicional de baptisme. Va passar els dos primers mesos de vida en un hospital.

Un any desprs del seu naixement, la seva famlia es va traslladar al Condat de Cork, on encara resideixen. Quan Rhys-Meyers tenia tres anys, els seus pares es van divorciar. La seva mare els va criar a ell i al seu germ Alan, mentre que els altres germans van anar a viure a casa de la seva via juntament amb el seu pare. No mantindrien contacte durant uns quants anys.

Sent encara un adolescent, va conixer un granjer anglo-irlands que el va adoptar i amb el que es va mudar a Buttevant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400615" title="Wangen" nonfiltered="4604" processed="4585" dbindex="154627">

 Wangen (en alsaci Wnge) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 704 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Georges Strohl, militar francs.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400620" title="Cova de Mahishasura Mardini" nonfiltered="4605" processed="4586" dbindex="154628">
La cova de Mahishasura Mardini s un dels monuments d'poca Pallava que es conserven al lloc de Mahabalipuram (Tamil Nadu, ndia). El temple, excavat a la roca, es troba a la poblaci, en una posici elevada i proper al far que domina la costa. Molt probablement aquesta construcci es va aixecar sota el regnat de Rajasimha (690-728).

El temple cova de Mahishasura Mardini  s una construcci enterament excavada en la roca. Exteriorment presenta  una srie de quatre columnes que separen l'ampli recinte de l exterior. Aquest recinte t un templet al seu centre amb dues columnes amb lleons adossats. Al fons s'obren tres capelles de redudes dimensions i als laterals es troben dos esplndids relleus, dues obres mestres de l'escultura Pallava. A la dreta el relleu de Mahishasura Mardini, que dna nom al temple, i a l'esquerra  el Somni de Vixnu.

El relleu de Mahishasura Mardini, representa la deessa Durga cavalcant un lle i lluitant contra Mahisha, el dimoni bfal que havia acumulat tant de poder que fins i tot els dus no podien acabar amb ell. Aquest personatge noms podia matar-lo una dona. Per vncer Mahisha, els dus van combinar les seves forces per crear Durga a qui van entregar  diverses armes i poders que li van permetre enfrontar-se amb el dimoni en una batalla que va durar nou dies i nou nits i que finalment va aconseguir guanyar, salvant l univers i restablint l ordre csmic.

El relleu del Somni de Vixnu, representa aquest personatge (Narayana) dormint sobre el n ga (serp) Shesha desprs de la destrucci de l'antic Univers i abans de la creaci del nou, una escena fora habitual en la iconografia hind. A la dreta s hi veuen els dimonis Madhu i Kaitabha, que sn expulsats pel foc protector quan intentaven atacar Vixnu. 

La capella central cont un relleu que representa Xiva, la seva esposa Parvati i el seu fill Skanda.




Bibliografia.
 R. NAGASWAMY. Mahabalipuram. Oxford University Press. Nova Delhi, 2008;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400621" title="Wangenbourg-Engenthal" nonfiltered="4606" processed="4587" dbindex="154629">

 Wangenbourg-Engenthal (en alsaci Wngeburi-Angedl) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 704 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400628" title="Polisacrid" nonfiltered="4607" processed="4588" dbindex="154630">


Els polisacrids sn carbohidrats relativament complexos. Sn polmers formats per molts monosacrids units mitjanant enllaos glicosdics. Per aix sn macromolcules molt grans sovint ramificades. Tendeixen a ser amorfes, insolubles en aigua i no tenen cap gust dol, com passa amb la fructosa. 

Composici.
Segons el tipus de monosacrids que formen els polisacrids s'anomenen:
 Homopolisacrid quan sn el mateix tipus.
 Heteropolisacrids quan hi ha ms d'un tipus de monosacrid present. Estan formats per la repetici ordenada d'un disacrid format per l'alternana de dos monosacrids diferents. Alguns heteropolisacrids participen al costat de polipptids (cadenes d'aminocids) de diversos polmers mixtos anomenats peptidoglicans, mucopolisacrids o proteoglic. Es tracta essencialment de components estructurals dels teixits, relacionats amb la paret cellular i la matriu extracellular.
Els exemples inclouen polisacrids d'emmagatzematge com el mid i el glicogen i estructurals com la cellulosa i la quitina.

Els polisacrids tenen aquesta frmula qumica general Cx(H2O)y on x s un nmero entre 200 i 2.500. Comptant que les unitats que es repeteixen al polmer sn sovint monosacrids de sis carbonis, la frmula general tamb es pot representar com (C6H10O5)nn on n s el nombre de subunitats per molcula que sol oscillar entre les 40 i els 3.000 monmers.

Els polisacrids acdics sn polisacrids que contenen grups carboxil, fosfat i/o l'ster sulfric.

 Polisacrids d'emmagatzematge .

Els polisacrids de reserva representen una forma d'emmagatzemar sucres sense crear per aix un problema osmtic per a les cllules. La principal molcula provedora d'energia per a les cllules dels ssers vius s la glucosa. El seu emmagatzemament com a molcula lliure, ja que s una molcula petita i molt soluble, donaria lloc a severs problemes osmtics i de viscositat, incompatibles amb la vida cellular. Els organismes mantenen llavors quantitats noms mnimes, i molt controlades, de glucosa lliure, preferint emmagatzemar-la com a polmer. La concentraci osmtica depn del nombre de molcules, i no de la seva massa, aix que la cllula pot emmagatzemar, d'aquesta forma, milers de subunitats de glucosa sense problemes.

s de destacar que els polisacrids de reserva no juguen el mateix paper a organismes immbils i passius, com plantes i fongs, que en els animals. Aquests no n'emmagatzemen ms que una petita quantitat de glucogen, que serveix per assegurar un subministrament permanent de glucosa dissolta. Per a l'emmagatzemament a major escala de reserves, els animals recorren als greixos, que sn lpids, perqu aquestes emmagatzemen ms del doble d'energia per unitat de massa; i a ms, sn lquides a les cllules, la qual cosa les fa ms compatibles amb els moviments del cos. Un organisme hum emmagatzema com a glucogen l'energia necessria per a no pas ms de sis hores, per pot guardar com a greix l'energia equivalent a les necessitats de diverses setmanes.

La majoria dels polisacrids de reserva sn glucans, s a dir, polmers de glucosa, ms exactament del seu ismer d'anell hexagonal (glucopiranosa). Es tracta sobretot de glucans  (1 4), representats en les plantes pel mid i en els animals pel glucogen, amb cadenes que es ramifiquen grcies a enllaos de tipus  (1 6). En diversos grups de protists compleixen la mateixa funci els glicans de tipus  (1 3). 

El glicogen es troba tamb en els procariotes, per comparteix i sovint es minoritria la seva funci d'acumulaci d'energia amb altres tipus de polmers com el polihidroxibutirat, grnuls de polifosfat o de sofre elemental i els magnetosomes (formats per Fe3O4).

 Mid.

El mid s un polmer de glucosa i glicopiranosa les unitats sn unides per enllaos alfa glucosdics. Es constitueix per una mescla d'amilosa (15-20%) i amilopectina (80-85%). L'amilosa consta d'una cadena lineal d'uns centenars de molcules de glucosa i l'amilopectina s una molcula ramificada feta de 24-30 unitat de glucosa d'uns quants milers d'unitats per cadena.

El mid s insoluble en aigua, poden ser digerits per la hidrlisi, catalitzada per enzims anomenats amilases, que pot trencar els enllaos alfa glicosdic. Els humans i uns altres animals tenen amilases, aix poden digerir el mid. La patata, arrs, blat, i blat de moro sn fonts principals de mid en la dieta humana.

Glicogen .


El glicogen s un polisacrid que es troba en animals, per tamb en vegetals i alguns procariotes i compon d'una cadena ramificada de residus de glucosa. S'emmagatzema al fetge i msculs. s molt semblant estructuralment al mid, tant pel que fa al tipus d'enlla glicosdic com els monmers que el conformen.

Polisacrids estructurals .
Es tracta de glcids que participen en la construcci d'estructures orgniques. Els ms importants sn els que constitueixen la part principal de la paret cellular de plantes, fongs i d'altres organisme eucaritics osmtrofs, s a dir, que s'alimenten per absorci de substncies dissoltes. Aquests no tenen cap altra manera ms econmica de sostenir el seu cos, que embolicant les seves cllules amb una paret flexible i alhora resistent, contra la que oposen la pressi osmtica de la cllula, aconseguint aix una soluci del tipus que en biologia es diu esquelet hidrosttic.

La cellulosa s el ms important dels polisacrids estructurals. s el principal component de la paret cellular en les plantes, i la ms abundant de les biomolcules que hi ha al planeta. s un glic, s a dir, un polmer de glucosa, amb enllaos glucosdics entre els seus residus de tipus  (1 4). Per la configuraci espacial dels enllaos implicats, els residus de glucosa queden alineats de forma recta, no en hlix, que s el cas dels glicans  (1 4), del tipus del mid. Aquesta s la regla quant a la conformaci de tots els polisacrids estructurals de les parets. Aquestes cadenes rectes s'enllacen transversalment, per enllaos d'hidrogen, en feixos de cadenes paralleles.

La quitina compleix un paper equivalent a la cellulosa en els fongs, i a ms s la base de l'exosquelet dels artrpodes i altres animals filogenticament relacionats. La quitina s un polmer de la N-acetil-2, D-glucosamina, un monosacrid aminat, que cont per tant nitrogen. Sent aquest un element qumic de difcil adquisici per als organismes auttrofs, que l'han d'administrar amb gasiveria, la quitina queda reservada a hetertrofs com els fongs, que l'obtenen en abundncia.

En la majoria de procariotes la forma de les cllules b definida per la presncia de polisacrids estructurals com el peptidoglic

Cellulosa .


El component estructural de les plantes sn formats principalment per cellulosa. El boscos sn en gran part cellulosa i lignina, mentre que el paper i el cot sn cellulosa gaireb pura. La cellulosa s un polmer fet amb nombroses unitats de glucosa enganxades junts per connexions de beta glicisdiques. Als humans i a molts altres animals els falta l'enzim que permet trencar aquests enllaos beta, aix no digereixen cellulosa. Cert que els animals puguin digerir cellulosa, perqu els bacteris que posseeixen l'enzim sn presents en seu budell. L'exemple clssic s el trmit i la majoria del xillfags.

Quitina.


La quitina s el polisacrid estructural tpic dels fongs i els artrpodes. s format per monmers de acetilglicosamina unit per enllaos glicosdics tipus  -1,4 (del mateix tipus que la cellulosa). Al contrari que la cellulosa la quitina no es ramificada, pel que la coberta de les cllules no es tant rgida, ja que les cadenes laterals de la quitina interaccionen amb altres elements de la matriu extracellular mitjanant enlla no covalent degut a la presncia dels grups hidroxil i acetoamines.

Glicosaminoglicans.

Els glicosaminoglicans sn polisacrids estructurals associats a les membranes propis dels animals. La seva funci s interactuar amb la matriu extracellular i s molt abundant en el teixit connectiu (p.ex.: tendons i cartlags). La seva sntesi i excreci s fora complexa i solen ser molt ramificats amb unions covalents. Sovint s'associen tamb a proteoglicans. Els glicosaminoglicans sn usats en terpies de recuperaci d'articulacions lesionades i tamb en molts tractaments anti-arrugues. 

 Polisacrids de cpsules bacterianes .


Els procariotes no disposen de glicosaminoglicans, en el seu defecte i per tal de mantenir

Els bacteris patgens sovint produeixen una gruixuda capa de polisacrids que formen el muclag apreciat en les colnies el seu cultiu en placa. Aquesta cpsula emmascara les protenes antigniques a la superfcie de la membrana bacteriana que evitant una resposta immunitria impedint d'aquesta manera la destrucci dels bacteris. Els polisacrids capsulars sn aigua soluble, comunament cid, i tenen pesos moleculars en l'ordre de 100-1.000 kDa. Sn lineals i repeteixen subunitats disposades regularment d'un a sis monosacrids; hi ha una enorme diversitat estructural; p.ex. E. coli produeix per ell mateix gaireb dos-cents polisacrids diferents. Les mescles de polisacrids capsulars conjugades o natives s'utilitzen per a fer vacunes.

Els bacteris i molts altres microbis, incloent-hi fongs i algues, sovint secreten polisacrids com a adaptaci evolutiva per ajudar-los a adherir-se a superfcies i per impedir-los assecar-se. Els humans han desenvolupat alguns d'aquests polisacrids a productes tils, incloent el xant, el dextr, la goma de gell i pulull. 

Els polisacrids de superfcie cllular juguen diversos papers en l'ecologia i la fisiologia bacteriana. Serveixen com a barrera entre la paret cellular i l'ambient, creen interaccions hoste - patogen i formen components estructurals dels biofilms. Aquests polisacrids se sintetitzen des de precursors activats de nucletid (el nucletid sucre) i, en la majoria dels casos, tots els enzims necessaris perqu la biosntesi i transport del polmer complet sn codificats per gens organitzats en clusters dins del genoma de l'organisme. El lipopolisacrid s un dels polisacrids de superfcie cllular important; juga un paper estructural clau en la integritat de la membrana exterior, aix com tamb actua com a mediador important d'interaccions hoste-patogen.

S'han descrit les rutes metabliques dels enzims que fan la banda A (homopolimrica) i la banda B (heteropolimrica) antgens O . L'exopolisacrid alginat s un copolmer lineal d'cid  -1,4-D-manurnic i cid L-gulurnic; s responsable del fenotip de mucoid d'escenari ltim malaltia de fibrosi qustica. Els loci pel i psl sn dos grups de gens ltimament descoberts que tamb codifiquen exopolisacrids dels quals es troba que siguin importants per a formaci biopellcula. Els rhamnolpids s un bioagent tensioactiu la producci del qual es regula estretament en el nivell transcripcional, per el paper precs que juga en la malaltia no s'entn b actualment. La glicosilaci de protenes, especialment de la pilina i la flagelina, s un focus d'inters recent per uns quants grups d'investigaci i s'ha demostrat la importncia de l'adherncia i la invasi durant les infeccions bacterianes. 

Articles relacionats.

 Glic.
 Lipopolisacrid.
 Glicosaminoglic.
 Biofilm;
 Peptidoglic;
 Pseudomurena;

Referncies.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400630" title="Palazzo Vecchio" nonfiltered="4608" processed="4589" dbindex="154631">

El Palazzo Vecchio  es troba a la Piazza della Signoria, a Florncia (Itlia). En el seu interior el palau acull un museu on s'exposen obres de: Bronzino, Miquel ngel, Giorgio Vasari i d'altres.

Anomenat, en origen, Palau de la Signoria, nom de l'organisme principal de la Repblica florentina, va anar canviant de nom: Palau del Priori o Palau Ducal, segons els diversos governs de la ciutat. 

La primera construcci s'atribueix a Arnolfo di Cambio que la va iniciar el 1299 incorporant l'antiga torre de Foraboschi a la faana. Desprs de la mort d'Arnolfo, el 1302, el palau va ser acabat, per altres artistes, el 1314. 

La forma exterior de l'edifici s la d'un paralleleppede i a la faana principal es troba la Torre d'Arnolfo, un dels emblemes de la ciutat. 

Al 1400 la torre i el jard interior van haver de ser reconstruts ja que corrien el risc d'ensorrar-se.

Entre les seves estances ms importants, sobresurt el Sal dels Cinc-Cents, la decoraci mural del qual es va encomanar a Leonardo da Vinci (La batalla d'Anghiari) i a Miquel ngel (La batalla de Cascina). Lamentablement, cap d'ambdues pintures es va completar i les parets van ser recobertes per altres artistes. 

Entre 1540 a 1550 l'edifici va ser utilitzat com a residncia de Cosme I de Mdici anomenant-se, aleshores, 
Palau Ducal.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400635" title="Westhoffen" nonfiltered="4609" processed="4590" dbindex="154632">

Westhoffen (en alsaci Weschthoffe) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.590 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400639" title="Fototrfia" nonfiltered="4610" processed="4591" dbindex="154633">

La fototrfia s el mecanisme biolgic que utilitzen alguns ssers vius per a produir els seus propis nutrients a partir de l'energia de la llum solar.

El dixid de carboni i l'aigua es transformen en material orgnics que s'utilitzen en les funcions cellulars com la respiraci i la biosntesi. Aquest tipus de mecanisme per a produir energia s utilitzat principalment per bacteris i plantes. La font de carboni habitual s el CO2.

En plantes i bacteris, els donadors d'electrons sn sovint compostos inorgnics (per exemple, H2O, H2 i H2S). Els bacteris fottrofs contenen un pigmen anomenat bactericlorofilla, que absorbeix la llum. A ms, utilitzen hidrogen o compostos reduts de sofre, constituint el que rep el nom de fotolittrofs. Alguns bacteris fottrofs creixen a la llum amb substrats com ara els succinats i els acetats. En aquestes condicions, quan la font utilitzada a les reaccions de reducci s un substrat orgnic es tracta de fotoorgantrofs. Quant la font principal s un substrat orgnic i no CO2, els organimes sn hetertrofs.

Un producte d'aquest procs s el mid, que s una forma d'emmagatzemament o reserva del carboni, que pot ser utilitzat quan les condicions de llum sn massa pobres per satisfer les necessitats immediates de l'organisme.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400640" title="Wasselonne" nonfiltered="4611" processed="4592" dbindex="154634">

Wasselonne (en alsaci Wssle) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 5.542 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400646" title="Cant de Saales" nonfiltered="4612" processed="4593" dbindex="154635">

El cant de  Saales  (alsaci  Kanton Sl ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de  Saales aplega 7 comunes :
 

Histria .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400651" title="Bourg-Bruche" nonfiltered="4613" processed="4594" dbindex="154636">

Bourg-Bruche (en alemany Burg) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 376 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400654" title="Colroy-la-Roche" nonfiltered="4614" processed="4595" dbindex="154637">

Colroy-la-Roche (en alemany Kolrein) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 455 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400656" title="Windows XP Media Center 2005" nonfiltered="4615" processed="4596" dbindex="154638">
Es tracta d'un programa per installar a maquinari amb windows XP, afegeix una part hardware que es un conjunt de receptor infraroig i comandament a distancia encara que es poden adquirir per separat. Un cop arrencat, el programa es comporta com si fos el sistema operatiu amb una serie de petits programes:
DVD.
Funciona com un lector de pellcules DVD.
Online Spot Light.
Accedeix a serveis de descrrega, transferncia i cerca.
Mis videos.
Igual que el DVD per amb la possibilitat de reproduir clips de vdeo.
Mis imagenes.
Visualitzador d'imatges digitals, tamb es poden fer presentacions.
Mi TV.
Permet veure la TV, gravar al disc dur, consultar la EPG, reproduir gravacions,...
Mi msica.
Reproductor de msica multi format.
Mas programas.
Accs a programes de missatgeria instantnia entre d'altres.
Ajustes.
Permet a l'usuari fer els ajustaments dels diferents programes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400657" title="Plaine" nonfiltered="4616" processed="4597" dbindex="154639">

Plaine (en alemany Blen) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2007 tenia 1.000 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400660" title="Ranrupt" nonfiltered="4617" processed="4598" dbindex="154640">

Ranrupt (en alemany Roggensbach) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 298 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400663" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="4618" processed="4599" dbindex="154641">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es realitzaren 7 proves de ciclisme, totes elles en categoria masculina. Aquestes proves es dividiren en dues de ciclisme en ruta, formades per una contrarellotge individual i una contrarellotge per equips, i en cinc proves de ciclisme en pista. 

La competici es realitz entre els dies 29 d'agost i el 4 de setembre de 1972 al Veldrom Olmpic de Munic, i participaren un total de 359 ciclistes de 54 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Ciclisma en ruta.


Ciclisma en pista.


Medaller.


Notes.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Ciclisme 1972;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400667" title="Saint-Blaise-la-Roche" nonfiltered="4619" processed="4600" dbindex="154642">

Saint-Blaise-la-Roche (en alemany Sankt Blasius) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 252 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400672" title="Saulxures" nonfiltered="4620" processed="4601" dbindex="154643">

Saulxures (en alemany Salzern) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 252 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400676" title="Universitat d'Estrasburg" nonfiltered="4622" processed="4602" dbindex="154645">

La Universitat d'Estrasburg (alsaci Universitt Straburg) t el seu origen en el Gymnasium, instituci de confessi protestant, fundada a aquesta ciutat per Johannes Sturm en 1538 que va adquirir el rang d'universitat el 1621. Des de 1970 es divid en tres universits especialitzades a les quals s'afegiren vuit grans coles. 
 Histria . 
Des de l'annexi de 1871, es va donar un nou impuls amb la construcci del barri universitari amb edificis com el Palais universitaire. En la dcada de 1950-1960 va ser diversificant les seves disciplines i estenent-se a nous edificis per a donar cabuda al rpid creixement d'estudiants que van passar de 5.544 en 1956 a 16.221 en 1966, i es van acollir a eminents savis com Jean-Marie Lehn, premi Nobel. Des de 1970 es divid en tres universits especialitzades a les quals s'afegixen vuit grans coles. 

Estrasburg s la ciutat universitria de referncia de la regi d'Alscia. En el curs 2004-2005, l'efectiu d'estudiants en l'ensenyament superior en els establiments d'Estrasburg i campus associats d'Illkirch-Graffenstaden, Lingolsheim i Schiltigheim era de 53.099 alumnes (79% del total de Alscia), una xifra en creixement del 7,6% des del curs 1999-2000..

La facultats d'ensenyament universitari d'Estrasburg s'agrupen en tres universits especialitzades en cincies, lletres i humanitats, o en dret, gesti i poltica: 
 Universit Louis Pasteur (ULP) o Strasbourg I  cincies i medicina, amb 18 126 alumnes en el curs 2004-2005. ;
 Universit Marc Bloch (UMB) o Strasbourg II (abans de 1998 Universit donis sciences humaines de Strasbourg, USHS), lletres i humanitats, 13 346 estudiants en el curs 2005-2006 dels quals, 3 246 sn estrangers (24%) ;
 Universit Robert Schuman (URS) o Strasbourg III   cincies empresarials, dret i poltiques, 9 144 alumnes. Aquestes tres universits formen part al seu torn de la Confdration europenne donis universits du Rhin suprieur (EUCOR) que agrupa a les facultats de l'mbit ren de les universitats de Mulhouse, Basilea, Friburg i Karlsruhe. ;

 coles d'ingnieurs .

Les escoles politcniques o coles d'ingnieurs d'Estrasburg estan distribudes en 8 centres per a l'estudi de carreres tcniques de cincies aplicades i arquitectura, 4 d'elles depenen directament de la Universit Louis Pasteur (ULP):

Institut national des sciences appliques (INSA) d'Estrasburg (fins el 2003 cole nationale des arts et industries de Strasbourg (ENSAIS)) Enginyeria industrial, mecnica, electrotcnica .
cole nationale du gnie de l'eau et de l'environnement de Strasbourg (ENGEES) Hidrologia i Medi ambient ;
cole suprieure en informatique - Supinfo (ESI) Informtica;
 cole nationale suprieure d'architecture de Strasbourg (ENSAS). Arquitectura.

Dependents de la Universit Louis Pasteur (ULP):

cole europenne de chimie, polymres et matriaux (ECPM)Qumica, qumica industrial, metallrgia, plstics. ;
cole nationale suprieure de physique de Strasbourg (ENSPS), Fsiques.
cole suprieure de biotechnologie de Strasbourg (ESBS) Biotecnologia.
cole et observatoire des sciences de la Terre (EOST) Geologia i geofisica.

 Altres estableciments superiors .

 coles d'art .

cole suprieure des arts dcoratifs de Strasbourg, (ESAD) ;
Institut Suprieur des Arts Appliqus, (LISAA)  ;
cole suprieure d'art dramatique;
Conservatoire national de rgion;

 Escoles de gesti i administraci .

Destaca la presncia de l'ENA i varis centres d'estudis de gesti:

Ecole nationale d'administration (ENA);
Institut europen d'tudes commerciales suprieures, (IECS) ;
Institut suprieur europen de gestion, (ISEG) ;
Institut d'tudes politiques, (IEP);
Institut national d'tudes territoriales, (INET) ;
 ;

Varis centres permeten la preparaci del concurs nacional d'accs a les grandes coles (CPGE):

 Lyce Klber, cientfic.
 Lyce Fustel de Coulanges, lletres.
 Lyce international des Pontonniers, internacional.

 Alumnes i docents clebres de la Universitat d'Estrasburg .

 Antoine Deparcieux (1703-1768);
 Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832);
 Louis Ramond (1755-1827);
 Klemens Wenzel von Metternich (1773-1859);
 Georg Bchner (1813-1837);
 Charles Frdric Gerhardt (1816-1856);
 Louis Pasteur (1822-1895);
 Friedrich Daniel von Recklinghausen (1833-1910);
 Paul Heinrich von Groth (1843-1927);
 Lujo Brentano (1844-1931);
  Karl Ferdinand Braun (1850-1918), Premi Nobel en 1909;
 Friedrich Meinecke (1862-1954), Historiador;
  Albrecht Kossel (1853-1927), Premi Nobel en 1910;
  Albert Schweitzer (1875-1965), Premi Nobel en 1952;
 Martin Spahn (1875-1945);
 Ernest Esclangon (1876-1954) ;
 Paul Rohmer (1876-1977);
 tienne Gilson (1884-1978);
 Fred Vls (1885-1944);
 Marc Bloch (1886 1944);
 Robert Schuman (1886-1963);
 Henri Lefebvre (1901-1991);
 Emmanuel Lvinas (1906-1995) ;
 Ren Thom (1923-2002), Fields Medal en 1958;
 Guy Ourisson (1926-2006) ;
 Yves Michaud (1930- ) ;
 Zemaryalai Tarzi (1933- );
 Alberto Fujimori (1938-);
  Jean-Marie Lehn (1939- ), Premi Nobel en 1987;
 Philippe Lacoue-Labarthe (1940-2007);
 Jean-Luc Nancy (1940- );
 Jacques Marescaux (1948-) ;
 Katia and Maurice Krafft;
 Arsne Wenger (1949- );
 Othmar Zeidler (? - 1911);

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400678" title="Joan Peruga" nonfiltered="4623" processed="4603" dbindex="154646">
Joan Peruga Guerrero (* 1954 a Santalecina) s un escriptor andorr. Va estudiar histria contempornia a la Universitat Autnoma de Barcelona i durant anys va compaginar la docncia a l'Institut Espanyol d'Andorra. Va ser tamb membre del Comit Director de l'Institut d'Estudis Andorrans. Actualment imparteix classes de geografia i histria. s collaborador de la premsa andorrana i va escriure durant deu anys una columna setmanal pel Diari d'Andorra. Joan Peruga s un novellista. A la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007 va ser un dels autors andorrans representants.

 Obra .
 1998 ltim estiu a Ordino, Columna, Barcelona;
 2004 La repblica invisible, Proa, Barcelona;

 Premis .
 1997 Premi Fiter i Rossell per la novella ltim estiu a Ordino;

 Enllaos externs .
 Cercador Qui s qui? de la literatura de llengua catalana;

 Fonts .
 Andorra, terra literria, Ed. pel govern andorr, coord. Ins Snchez, Andorra la Vella 2007, ISBN 978-99920-0-465-4;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400681" title="Transmissi multimdia sobre IP" nonfiltered="4624" processed="4604" dbindex="154647">
La Transmissi multimdia sobre IP permet als usuaris intercanviar, descarregar o gaudir en directe de tota mena de continguts audiovisuals,  aprofitant les avantatges que ofereix el protocol de xarxa IP.



Tecnologies i tcniques necessries.
Parallelament als ltims anys s han desenvolupant ena srie de tecnologies dins del marc del processament audiovisual, codificaci i telemtica sense les quals no seria viable el gran moviment de dades que es requereix a l hora de transmetre certs arxius multimdia.
Per una banda  els codificadors o cdec per a reduir la taxa de bits tant d udio i vdeo tals com mpeg, son imprescindibles donat el gran volum de molts d aquests arxius, especialment els de vdeo. Molts d aquests compressors treballen en el pla espectral o freqencial  tant en imatge com en udio, aprofitant les caracterstiques tant de la oda (psicoacstica) com de la visi (SVH) per a eliminar la informaci que no som capaos d apreciar.Aix doncs es combinen tant les tcniques de processat d imatge i udio, com el coneixement del la resposta humana  amb les possibilitats de la codificaci entrpica.
Per altra banda els contenidors multimdia permeten  multiplexar i ordenar les dades, de forma que coneixent el seu format podrem accedir als diferents canals de vdeo, udio o metadades. 

D altra banda s ha hagut d esperar a que l ample de banda disponible pels usuaris fos suficientment gran per permetre moure les dades en un temps raonable, aix com l optimitzaci de les xarxes la capa d enlla de dades i de transport
, i oferir uns protocols que garanteixin una transmissi ordenada, rpida i efica (QoS) especialment quan es tracta de dades que son reprodudes en directe, situaci en la qual els retards poden ser crtics.

Possibles formes de descarrega. 

Les possibilitats del trfic IP son enormes, d aquesta forma podem trobar una basta varietat de formes tals com la transmissi d arxius de musica, vdeo i de continguts audiovisuals en diversos formats (mp3, wav, wma etc...), rdios online, possibilitat de converses telefniques a travs de trfic IP (VoIP), o transmissi de televisi per IP  IPTV. 
Encara que un arxiu s transms independentment del contingut (els nodes noms veuen informaci binria), hi ha una amplia gamma de possibilitats a l hora de transmetre arxius multimdia segons les necessitats del servei que desitgem oferir.

Descarrega A travs d enllaos HTTP/FTP.

A travs dels protocols HTTP /  FTP i  un client capa de suportar-los, es senzill descarregar des de un servidor els continguts audiovisuals que hagin estat penjats.

Basant-se en aquest tipus de tecnologia trobem la popular pgina youtube (que tamb pot treballar enviant fluxos de dades), o el clebre iTunes d Apple.

Podcasts.

Les subscripcions tipus podcast son tamb una forma de descarregar-se continguts audiovisuals. En aquest cas, algunes plataformes podcast tamb ens permeten rebre dades en streaming. Per a penjar aquests podcasts una de les eines ms accessibles per l usuari mitj s el broadcast machine.


 P2P.

A travs de les xarxes tipus P2P s com es mou un volum ms alt d arxius multimdia per internet. En aquesta tecnologia tots els nodes treballen com a clients i servidors a la vegada, amb la qual cosa els usuaris s encarreguen d oferir els continguts i l ample de banda. La seva avantatja  rau en la gran varietat disponible de continguts i la senzillesa de trobar el que hom busca. L aplicaci ms popular sobre xarxes P2P es emule. Una variant molt utilitzada es bit torrent.

Transmissi de flux en directe o live streaming.

El streaming ens permet anar guardant en un buffer les dades que ens son enviades. D aquesta forma podem anar reproduint l arxiu sense necessitat de que s hagi descarregat completament. Va ser ideat grcies a la aparici del RealAudio. Segons el nombre de destinataris podem parlar d  unicast o multicast.


Unicast o unidifusi.




En aquest cas tenim un nic equip que envia i un que rep les dades. A diferencia del multicast no necessitem reservar direccions, amb la qual cosa es ms senzill que puguem realitzar una transmissi per internet. Com a contra partida s menys eficient que la multidifusi quan es tracta d enviar arxius a diversos destinataris, ja que l emissor necessita una llista completa de recipients, aix com reenviar cada un dels paquets als diferents receptors.

Els clients de VoIP com skype fan servir transmissions d unifusi.

Mutlicast o multidifusi.

En aquest cas tenim comunicaci entre un node que envia, i diversos que reben a la vegada. D aquesta forma podrem unir-nos a la transmissi d un vdeo a travs d una red privada en el qual ja hi ha usuaris connectats. Tamb pot ser til per dur a terme una videoconferncia entre diversos participants. Per aquest tipus de transmissions hi ha una srie d adreces IP reservades, les de tipus D des de l adrea 224.0.0.0 fins al nmero 239.255.255.255. D aquesta forma s possible enviar noms una cpia de les dades per a una sola adrea corresponent al grup que enviem. Quan el cam als diferents receptors de l adrea multicast divergeix s quan dupliquem les dades.
Si volem fer una transmissi multicast haurem de sollicitar una adrea de la IANA, d altra forma noms podrem fer transmissions multicast dintre de xarxes privades. En aquest cas existeix software especfic que ens pot facilitar la tasca tal com VLC. Podem trobar algunes transmissions de IPTV basades en multicast.

Impacte a nivell empresarial.

Les possibilitats del trfic multimdia sobre IP han obert una gran mercat per a les empreses de difusi audiovisual i de telefonia. 
Algunes companyies, emulant el negoci de la televisi per cable, ofereixen subscripcions per, a travs de IPTV,  gaudir d un ample ventall de canals de televisi.  En aquest cas quan vulguem visualitzar un canal ser quan se ns envi el flux de dades. En aquest cas parlem de vdeo a la carta on tenim unidifusi.
D aquesta manera noms s envia a l usuari el canal que vol veure, a diferncia de la televisi per cable on (pel fet que l ample de banda es quasi illimitat) son enviats tots els canals muliplexats a la vegada.

A travs d un set-top box connectat al televisor, l usuari pot gaudir dels canals que hagi contractat a travs del PPV
|pay per view]], aix com emmagatzemar els continguts que vulgui.
Aix doncs s obre un ventall de possibilitats respecte a la televisi analgica.  

L interactivitat que ens ofereix internet tamb fa que les empreses puguin oferir opcions que amb TDT no son possibles (almenys si no es disposa d un sintonitzador MHP) com comprar els productes que apareixen per pantalla o prohibir immediatament certs continguts a travs del control paternal. 

Les grans possibilitats d aquest sistema fan que ja cobreixi el 10% de la facturaci de les televisions de pagament a Espaa, i que aquesta xifra hagi de crixer en el futur. A Europa on es segueixen les directrius del DVB s ha  d imposar l estndard DVB-IPI.

Aix com TV tamb podem trobar emissores de rdio online. En aquest cas en principi noms es pretn distribuir els continguts de forma gratuta i amb el suport de pgines web. Aquest tipus de transmissi facilita l aparici de noves rdios, ja que a travs de software lliure com icecast s possible la transmissi per internet, essent molt ms car si es vol fer  per l aire. Una altre avantatja s que ens permet des de casa nostra escoltar emissores de qualsevol punt del planeta.
Una de les pioneres i ms famoses dins la xarxa s Last.fm. 

Les empreses telefniques es troben amb la possibilitat d oferir telefonia sobre IP grcies a la tecnologia VoIP. A nivell d usuari aquesta tecnologia ofereix uns preus molt reduts, sobretot quan es tracta de comunicacions intercontinentals.

Un altre forma d explotaci s la descarrega legal de msica i vdeo per internet. Previ pagament, l usuari pot subscriures durant un temps a uns determinats continguts. La indstria pornogrfica s una de les que ms rendiment econmic ha tret d aquest sistema de pagament.
Per la seva banda companyies com Apple a travs del servei iTunes, permet comprar la descarrega d arxius de msica protegida a travs de DRM.  L xit d aquest sistema ha estat gran tot i el gran nombre de descarregues illegals que es fan cada dia, i ja s han superat les cinc mil milions de canons venudes a travs d iTunes
	
A banda de les empreses  subministradores de serveis sobre IP, moltes altres es veuran beneficiades. Per exemple avui en dia podem trobar un bon nmero d  empreses que treuen rendiment a la telefonia sobre IP, o que realitzen les videoconferncies per internet.

Adrees d'inters .

PFC de Xnia Alb i Lorena Gomes, Vdeo sobre IP utilitzant programari lliure ;

 PFC de Stefano Mosca, Live streaming and peer-to-peer television;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400685" title="Cdex" nonfiltered="4625" processed="4605" dbindex="154648">
S'anomena cdex (del llat bloc de fusta, llibre) a un document amb el format dels llibres moderns, de planes separades, unides juntes per una costura i enquadernades. Malgrat que tcnicament qualsevol llibre modern es un cdex, aquest terme es utilitzat sols per llibres escrits a m, manufacturat en el perode que avarca des de finals de la Antiguitat Clssica fins els inicis de l'Edat Mitjana.

Llista de cdex bblics.
 Cdex Aleppo, 930 dC;
 Cdex Alexandrinus, segle V;
 Cdex de Leningrad, 1008 dC;
 Codex Sinaiticus, segle IV;
 Cdex Vaticanus, segle IV;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400687" title="Glicogen" nonfiltered="4626" processed="4606" dbindex="154649">

El glicogen s un polisacrid de reserva energtica dels animals, format per cadenes ramificades de glucosa; s soluble en aigua, en la qual forma dispersions collodals. Abunda al fetge i al mscul.

 Estructura del glucogen .

La seva estructura s'assembla a la de l'amilopectina en el mid, encara que molt ms ramificada que aquesta. Est formada per diverses cadenes que contenen de 12 a 18 unitats de -glucoses formades per enllaos glicosdics 1,4; un dels extrems d'aquesta cadena s'uneix a la segent cadena mitjanant un enlla -1,6-glicosdic, tal com succeeix en l'amilopectina.

Una sola molcula de glicogen pot contenir ms de 120.000 molcules de glucosa.

La importncia que el glicogen sigui una molcula tan ramificada s a causa de que:
 La ramificaci augmenta la seva solubilitat.
 La ramificaci permet l'abundncia de residus de glucosa no reductors que seran els llocs d'uni dels enzims glucogen fosforilasa i glucogen sintetasa, s a dir, les ramificacions faciliten tant la velocitat de sntesi com la de degradaci del glicogen .

El glicogen s el polisacrid de reserva energtica en els animals que s'emmagatzema al fetge (10% de la massa heptica) i als msculs (1% de la massa muscular) dels vertebrats. A ms, poden trobar-se petites quantitats de glicogen a certes cllules glial del cervell.

Grcies a la capacitat d'emmagatzemament de glicogen, es redueixen al mxim els canvis de pressi osmtica que la glucosa lliure ocasionaria tant en l'interior de la cllula com en el medi extracellular.

Quan l'organisme o la cllula requereixen d'un aport energtic d'emergncia, com en els casos de estrs o alerta, el glicogen es degrada novament a glucosa, que queda disponible per al metabolisme energtic (glucolisi i cicle de Krebs).

Al fetge la conversi de glucosa emmagatzemada en forma de glicogen a glucosa lliure en sang, est regulada per l'hormona glucag i adrenalina. El glucogen heptic s la principal font de glucosa sangunia, sobretot entre pats. El glucogen contingut als msculs s per proveir d'energia el procs de contracci muscular.

El glucogen s'emmagatzema dins de vacols al citoplasma de les cllules que l'utilitzen per a la gluclisis. Aquests vacols contenen els enzims necessaris per a la hidrlisi de glicogen a glucosa.

 Metabolisme del glucogen . 

Gluconeognesi. 
La sntesi de glicogen a partir de glucosa s'anomena gluconeognesi i es produeix grcies a l'enzim glucogen sintetasa. L'addici d'una molcula de glucosa al glucogen consumeix dos enllaos d'alta energia: una de procedent de l'ATP i una altra que procedeix de l'UTP.

La sntesi del glucogen t lloc en diversos passos:
 En primer lloc, la glucosa s transformada en glucosa-6-fosfat, gastant una molcula d'ATP.
Glucosa + ATP   glucosa-6-P + ADP;
 A continuaci es transforma la glucosa-6-fosfat en glucosa-1-fosfat;
Glucosa -6-P   glucosa-1-P;
 Es transforma la glucosa-1-fosfat en UDP-glucosa, amb la despesa d'un UTP.
Glucosa -1-P + UTP   UDP-glucosa + PPi;
 La glicogen sintetasa va unint UDP-glucosa per formar el glucogen.
(Glucosa )n + UDP-glucosa   (glucosa)n+1 + UDP;
 Per una reacci de ruptura de les trioses passa a fructosa 1-6 difosfat a fosfat d'hidroxicetona (o a gliceraldehid-3 fosfat).

 Glicogenolisi . 
A causa de l'estructura tan ramificada del glicogen , permet l'obtenci de molcules de glucosa en el moment que es necessita. L'enzim glicogen fosforilasa va traient glucoses d'una branca del glucogen fins a deixar 4 molcules de glucosa en la branca, la glicantransferasa pren tres d'aquestes glucoses i les transfereix a la branca principal i finalment, l'enzim desramificant treu la molcula de glucosa sobrant en la reacci.

 Enzims de la glucogenolisis . 
En la glucogenolisis participen dos enzims:
 La glucogen fosforilasa, que catalitza la fsforolisis o escissi fosforoltica dels enllaos alfa 1-4 glicosdicos, que consisteix en la separaci seqencial de restes de glucosa des de l'extrem no reductor, segons la reacci:

(Glucosa) n + Pi3   (Glucosa) n-1 + glucosa-1-P.

Aquesta reacci s energticament ms favorable per a la cllula si es compara amb la hidrlisi.

 Enzim desramificant del glucogen. La glicogen fosforilasa no pot escindir els enllaos O-glicosdics en alfa(1-6). L'enzim desramificant del glucogen t dues activitats: alfa(1-4) glicosil transferasa que transfereix cada unitat de trisacrid en l'extrem no reductor i tamb elimina les ramificacions pels enllaos alfa 1-6 glicosdics:
 Glucosa-6-P. + H2O2   glucosa + Pi;

 Regulaci de la gluconeognesis i la glucogenolisis . 
La regulaci del metabolisme del glucogen s'executa a travs dels dos enzims; la glucogen sintetasa que participa en la seva sntesi, i la glicogen fosforilasa en la degradaci.

 La glicogen sintetasa t dues formes: glicogen sintetasa I (independent de la presncia de glucosa 6 fosfat per a la seva acci), que no est fosforilada i s activa, i la glicogen sintetasa D (dependent de la presncia de glucosa 6 fosfat per a la seva acci), que est fosforilada i s menys activa.
 L'altre enzim, la glucogen fosforilasa, tamb t dues formes: glicogen fosforilasa b, menys activa, que no est fosforilada i la glicogen fosforilasa a, activa, que est fosforilada.

Tant la glicogen sintetasa com la glicogen fosforilasa es regulen per un mecanisme de modificaci covalent.

Les hormones adrenalina i glucag activen les protenes quinases que fosforilen ambds enzims, provocant activaci de la glucogen fosforilasa, estimulant la degradaci del glucogen; mentre que la glucogen sintetasa disminueix la seva activitat, el que inhibeix la sntesi de glucogen.

L'hormona insulina provoca la desfosforilaci dels enzims, en conseqncia la glucogen fosforilasa es fa menys activa, i la glucogen sintetasa s'activa, el que afavoreix la sntesi de glicogen.

s a dir, que hormones com l'adrenalina i el glucag afavoreixen la degradaci del glucogen, mentre que la insulina estimula la seva sntesi.

 Trastorns metablics . 
Les glucogenosis o trastorns del metabolisme del glucogen sn un conjunt de nou malalties gentiques, la majoria hereditries, que afecten la via de formaci del glucogen i les de la seva utilitzaci.

 Enllaos externs . 
Metabolisme del glucogen ;
The chemical logic behind glycogen synthesis  ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400689" title="Johannes Sturm" nonfiltered="4627" processed="4607" dbindex="154650">
Johannes Sturm (Schleiden, Westflia, 1507   Estrasburg, 1589) fou un erutid i pedagog protestant alemany.

Estudi a la Universitat de Lovaina i al Collge de France. Fou invitat a ensenyar a Estrasburg per les autoritats de la vila, on Jakob Sturm hi cre el 1538 el gimnasi protestant (avui Gymnase Jean-Sturm), que esdevingu un referent en matria de pedagogia humanista. El gimnasi fou l'embri de l'Acadmia Protestant, que el 1621 esdevindria Universitat d'Estrasburg.

Sturm lleg la seva obra a la vila de Slestat qui la conserva des d'aleshores. La Biblioteca Beatus Rhenanus es troba als locals de la Biblioteca humanista i s on encara avui es consulta les seves obrse sobre Cicer.

Obres.
 De literarum ludis recte aperiendis, 1538, puis 1543 et 1557;
 Partitionum dialecticarum libri II priores, 1539 (liber III., 1543; liber IV., 1548, puis 1571 et 1592);
 De amissa et recuperanda dicendi ratione, 1539;
 De amissa dicendi ratione, et quomodo ea recuperanda sit, libri duo;
 Ausgabe des Cicero, 1540 ;
 Prolegomena (Praefationes), 1541;
 Platonis Gorgias aut de rhetorica, 1541;
 De nobilitate literata, 1549;
 Leges scholae lauinganae, 1565;
 Epistolae academicae, 1569;
 De formis orationis, 1571;
 De imitatione oratoria, 1574;
 De exercitationibus rhetoricis, 1575;
 De universa ratione Elocutionis Rhetoricae libri IV, 1576;

 Bibliografia .
 La vie et les travaux de Jean Sturm ; Ch. Schmidt ; 1855;

Enllas extern.
Gymnase Jean-Sturm Strasbourg;

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400691" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="4628" processed="4608" dbindex="154651">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es realitzaren vuit proves d'esgrima, sis d'elles en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es realitz entre els dies 29 d'agost i el 9 de setembre de 1972.

Participaren 298 esgrimistes, 233 homes i 65 dones, de 37 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Esgrima 1972;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400696" title="Jakob Sturm" nonfiltered="4629" processed="4609" dbindex="154652">
Jakob Sturm von Sturmeck (Estrasburg, 1489 - 1553) fou un estadista i reformador protestant alsaci. Estudi a les universitats de Heidelberg i Friburg, i el 1517 entr al servei del bisbe d'Estrasburg. De 1524 a 1540 fou stattmeister de la ciuta. El 1524 fou cap de la milcia local durant la Guerra dels Camperols i el 1526 represent Estrasburg a la Dieta d'Espira. Tamb particip a la conferncia de Marburg de 1529, tot intentant unir les tendncies protestants (els seguidors de Mart Luter i Ulrich Zwingli). Fou amic del landgrave Felip I de Hesse i el 1531 es va unir a la Lliga de Smacalda. El 1537 crid a la ciutat Johannes Sturm per tal que hi funds el primer gymnasium de la ciutat, amb capacitat per a 1.500 alumnes de 6 a 16 anys. El 1546 dirig les tropes d'Estrasburg que s'enfrontaren a Carles V, per el 1547 assol una rendici en termes fora favorables.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400698" title="Cdex Alexandrinus" nonfiltered="4630" processed="4610" dbindex="154653">


El Cdex Alexandrinus (Gregory-Aland no. A 02) s un manuscrit en gran uncial el ms complert de la Septuaginta i del Nou Testament datat el segle V. El cdex agafa el seu nom de la ciutat d'Alexandria. 
Junt al Codex Sinaiticus i el Cdex Vaticanus, s un dels ms antics i ms completes copies de la Bblia en grec.

 Historia .

El cdex agafa el seu nom de la ciutat d'Alexandria a on se suposa que va ser redactat. es cita igualment la Palestina.

Propietat del Patriarca d'Alexandria desprs de l'any 1098, va ser donat a Carles I d'Anglaterra l'any 1628, per Cyrille Lucar, Patriarca de Constantinopla.
Avui dia s propietat de la famlia real d'Anglaterra.

El Cdex Alexandrinus est actualment conservat a la Biblioteca Britnica de Londres.

 Contingut .

Escrit en lletra uncial amb dues columnes per cada plana, cada columna t entre 46 i 52 lnies i cada lnia entre 20 i 25 lletres. Totes les seccions comencen per una lletra de grans dimensions situada dins del marge. T en total 773 fulles (630 per l'Antic Testament i 143 pel Nou Testament).

Sobre la primera plana es troben escrits en rab els mots :  Escrit per Thekla, el mrtir. manque Mateu 1 a 25 i Joan 6 v. 50 al 8 v. 52 . Tres fulles manquen igualment dins la Segona de Corintis.

Pels evangelis, al inici de cada llibre figura una taule de ttols numerats representant un sistema de divisi datat a la fi del segle IV: aquest s el ms antic testimoni de aquest sistema, que semble d'origen d'Antioquia.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400700" title="Enlla glicosdic" nonfiltered="4631" processed="4611" dbindex="154654">
L'enlla O-glicosdic s l'enlla covalent que uneix dos monosacrids a fi de formar disacrids o polisacrids. Sempre interv un grup hemiacetal a la reacci. 

Mitjanant aquest enlla s'uneixen dos monosacrids segons el segent esquema: 


 Explicaci basada en l'esquema .
La primera molcula que es veu s un monosacrid , D-glucosa - s perqu el grup hidroxil del carboni (C) anomric (1r C a l'esquema) est cap a baix - i la segona molcula tamb s, D, glucosa.

En l'enlla O - glicosdic reaccionen els grups -OH (hidroxil) del C anomric del primer monosacrid amb un -OH d'altre C de l'altre monosacrid (ja sigui C anomric o no) formant un disacrido i una molcula d'aigua. El procs s realment una condensaci, se li denomina deshidrataci per la caracterstica de la prdua de la molcula d'aigua. (Igual com en la formaci de l'enlla peptdico)

Depenent si la reacci dels -OH provinguin dels dos C anomric el disacrid ser dicarboxlic i no tindr poder reductor. Mentre que si participen els -OH d'un C anomric i d'altre C no anomric , el disacrid ser monocarboxlic i tindr poder reductor - ja que tindr el -OH d'un C anomric lliure .

Al final del procs ambds monosacrids quedaran units per un oxigen (O), i per aix l'enlla es digui O - glicosdic.

 Nomenclatura . 
Per nomenar el disacrido obtingut es nomena d'est manera:
 S'escriu el primer monosacrid implicat afegint-li l'acabament - osil.
 S'escriu entre parntesi i amb una fletxa els carbonis els -OH del qual intervenen en el procs ( X X`).
 S'escriu el segon monosacrido. Si s un enlla dicarboxlic s'escriu acabat en - sid, si l'enlla s monocarbonlico acabat en -ssa.

Aix l'exemple de l'esquema ser: 
 , D glucopiranosil (1   4)  , D glucopiranosa;

Hi ha 2 tipus ms d'enlla glicosdic alfa 1.6 i beta 1.4
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400701" title="Auguste Schneegans" nonfiltered="4632" processed="4612" dbindex="154655">
Auguste Schneegans (Estrasburg, 1835 - Gnova, 1898) fou un periodista i poltic alsaci. Estudi a Pars i exerc com a periodista al Courrier du Bas-Rhin el 1863. El 28 de gener de 1871 fou escollit diputat a l'Assemblea Nacional Francesa pel Baix Rin, i el 5 d'abril de 1875 fou un dels creadors del Partit Autonomista Alsaci (die Autonomistische Partei). El 1873 fou nomenat redactor en cap de l'Elser Journal, des del qual va fer campanyes a favor d'un estatut autnom per a Alscia-Lorena. El 1880 fou nomenat cnsol a Messina i el 1887 a Gnova. El seu fill Heinrich Schneegans fou professor de filologia romnica a Wrzburg.

 Obres .
 La guerre en Alsace (1871);
 Aus dem Elsass (1875);
 Aus fernen Landen (1886);
 Sizilien. Bilder aus Natur, Geschichte und Leben (1887);


 Enllaos externs .
  Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400703" title="Llista de ponts de la ciutat de Valncia" nonfiltered="4633" processed="4613" dbindex="154656">



 A .



 C .


 D .


 E .



F.



 M .



 N .


 P .


 R .



 S .


 T .


 V .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400705" title="Copa espanyola d'hoquei patins masculina 2009" nonfiltered="4634" processed="4614" dbindex="154657">




La seixanta sisena edici de la Copa espanyola d'hoquei patins masculina (en el moment anomenada, Copa del Rei) prengu part al Palau d'Esports de Riazor de la ciutat gallega de La Corunya entre el 19 i el 22 de mar de 2009.  

Participants.
Els equips classificats com a caps de srie tenen un estel daurat al lateral ().




Llegenda.


Resultats.
Els horaris corresponen a l'hora d'hivern de Galcia (zona horria: UTC+1), als Pasos Catalans s la mateixa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400706" title="Dwt" nonfiltered="4635" processed="4615" dbindex="154658">

La transformaci d'un senyal noms s altra forma de representar-la, no canvia el contingut de la informaci present en el senyal. La transformada wavelet proporciona una representaci en temps-freqncia. Ha estat desenvolupada per a millorar la FFT, la qual dna una resoluci constant en totes les freqncies, la transformada wavelet utilitza una tcnica de multi-resoluci per la qual s'analitzen les freqncies diferents amb diferents resolucions.

La wavelet fa una anlisi similar a la FFT, que multiplica el senyal que s'analitza amb una funci d'ona de la mateixa manera que la FFT multiplica el senyal amb la finestra i desprs les dues fan la transformada de cada segment generat, a diferncia de la FFT que tines les finestres fixes, la wavelet vria la seva amplitud depenent de la component espectral.

 La srie wavelet i la transformada discreta wavelet  . 

La srie wavelet s'obt per discretizacin de la Transformada wavelet contnua. Aix ajuda al calculo de la CWT, s'obt per mostreig de l'escala de temps. Recordem que el mostreig ha de respectar el criteri de Nyquist.

La srie wavelet consumeix una gran quantitat de recursos i temps, depenent de la resoluci necessria. La transformada wavelet discreta es basa en la codificaci sub-banda, s fcil d'implementar i reduex el temps i els recursos necessaris. La CWT analitza els senyals usant un conjunt de funcions base que estan relacionades entre si, ja sigui per desplaament o escalat, en canvi en DWT el senyal s'analitza a travs de filtres amb diferents freqncies de tall i diferents escales.

 Condicions perfectes per a la reconstrucci . 

La majoria de vegades s necessari sintetitzar el senyal original a partir dels coeficients d'ona, per a obtenir un reconstrucci perfecta es necessari que es compleixin una srie de condicions, la primera s que la transformada no impliqui aliasing i la segona s evitar la distorsi d'amplitud. Hi ha una srie de filtres que complix aquestes condicions, per no tots asseguren una transformada precisa, especialment quan els coeficients dels filtres estan quantificats. L'exactitud de la transformada es pot determinar desprs de la reconstrucci mitjanant el clcul de la relaci senyal-soroll (SNR). Tamb existeixen aplicacions com el reconeixement de patrons que no necessiten reconstrucci i en aquestes no tenim perqu aplicar les condicions anteriors

 Aplicacions .

Existeix una mplia gamma d'aplicacions per a la transformada wavelet, s'utilitza per a la codificaci de senyals, mentre la contnua s'utilitza en l'anlisi de senyals. Com a conseqncia, la versi discreta d'aquest tipus de transformada s'utilitza fonamentalment en enginyeria i informtica, mentre que la contnua s'utilitza sobretot en la fsica. Aquest tipus de transformades estan sent cada vegada ms emprades en un ampli camp d'especialitats, sovint substituint a la transformada de Fourier. Es pot observar aquest desplaament en el paradigma en mltiples branques de la fsica, com la dinmica molecular, la astrofsica, l'ptica, l'estudi de les turbulncies i la mecnica quntica, aix com en altres camps molt variats com el processament digital d'imatges, les anlisis de sang, l'anlisi d'electrocardiogrames, l'estudi del ADN, l'anlisi de protenes, la meteorologia, el processament de senyal en general, el reconeixement de veu, els grfics per ordinador, l'anlisi multifractal i en el camp de biometra.

Una de les aplicacions mes destacades s la compression d'empremtes dactilars en el FBI .La Transformada Wavelet s'utilitzen per a comprimir imatges de l'empremta digital per a l'emmagatzematge en el seu banc de dades. Prviament de havia triat la transformada discreta del cosinus (DCT) per no s molt efica per a grans rtios de compressi. Es produxen greus efectes de bloqueig que fa impossible seguir la cresta de les lnies de les empremtes dactilars desprs de la reconstrucci. Aix no succex amb transformada wavelet a causa de la seva propietat de conservar els detalls presents en les dades. En DCT, el ms destacat en la informaci apareix en el senyal d'alta amplitud i la informaci menys important apareix en molt baixa amplitud. Compressi de dades pot assolir-se per aquests descartis de baixa amplitud. L'ona es transforma permet rtios de compressi d'alta amb bona qualitat de la reconstrucci. En l'actualitat, l'aplicaci de wavelets per a la compressi d'imatge s una de les zones ms calentes de la investigaci. Recentment, el Wavelet Transforma han estat triats per a la compressi JPEG 2000 estndard





,






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400707" title="Victor Nessler" nonfiltered="4636" processed="4616" dbindex="154659">
Victor Ernst Nessler (Baldenheim, 1841 - Estrasburg, 1890) fou un compositor alsaci. Va estudiar teologia a la Universitat d'Estrasburg, per finalment es dedic a la msica quan el 1864 compos l'pera Fleurette. Marx a Leipzig per a completar els seus estudis musicals amb el professor Moritz Hauptmann.

s conegut, entre d'altres, per les seves peres Der Rattenfnger von Hameln (El flautista d'Hameln) composta a Leipzig el 19 de mar de 1879, i Der Trompeter von Sckingen  (El trompetista de Sckingen) composta a Leipzig el 4 de maig de 1884 i basada en el poema de Joseph Viktor von Scheffel.

El 28 de maig de 1890 va morir a Estrasburg. El 1895 hi fou installada en homenatge seu una escultura d'Alfred Marzolff.

Obres.
 Fleurette (1864);
 Irmgard (1876);
 Der Rattenfnger von Hameln (1879);
 Der wilde Jger (1881);
 Der Trompeter von Skkingen (1884);
Otto der Schtz  (1886);
Die Rose von Strassburg (1890);

 Referncies .
 "Nessler, Viktor E(rnst)" (2003). a The Harvard Biographical Dictionary of Music. (Retrieved April 01, 2008);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400709" title="Dol" nonfiltered="4637" processed="4617" dbindex="154660">


 Sabor dol s un dels cinc sabors clssics per extensi es dona aquest nom a tota mena de llaminadures, postres i menges:
 Dol de llet, ( dulce de leche) s un dol tradicional a diversos pasos llatinoamericans. ;
 Blat de moro dol, varietat de dacsa caracteritzada pel fet de tenir ms sucre que les altres varietats. ;
 Vi dol de ram sobremadurat o vi naturalment dol, vi de licor tradicional elaborat, sense augment artificial del grau alcohlic natural. ;
 Vi dol natural, vi de licor tradicional elaborat amb most d'elevada graduaci. s tradicional el vi dol natural de Banyuls.

 Antroponmia:;
 Miquel Dol Dol, (Santa Maria del Cam, Mallorca, 4 de desembre de 1912 - Madrid, 27 de desembre de 1994), filleg, crtic literari, poeta i traductor al catal. ;

 Geografia:;
 El Dol o la platja del Dol s una platja mallorquina del municipi de Ses Salines.

 Dol Tab, grup de jazz de La Marina, Pas Valenci.

----

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400712" title="Conrad Winter" nonfiltered="4638" processed="4618" dbindex="154661">
Conrad Winter (Estrasburg, 1931) s un escriptor alsaci. Estudi al liceu Fustel de Coulanges fins el 1939, per no va aconseguir el batxillerat fins el 1949, a Haguenau. Va iniciar la carrera de medicina a la Universitat d'Estrasburg el 1950, per la deix per a fer-se pilot d'avions de l'Exrcit Francs. Finalment va especialitzar-se en lletres el 1953 i de 1956 a 1958 treball com a adjunt del professor Paul Imbs al Centre de Filologia Romnica. Fou professor de filosofia al liceu de Haguenau. de 1984 a 1992 tamb fou professor de Filosofia i Lletres i rector de l Acadmia d'Estrasburg per Llengua i Cultura Regionals. Ha escrit en francs, alemany i alsaci. Ha obtingut alguns premis i la cantant Isabelle Grussenmeyer ha musicat poemes seus.

 Obres .
 Le cerveau imaginaire (1970);
 Leeder vuum roode Haan (1972);
 Vogelfrei (1974);
 La chanson des images (1975);
 Lieder vun de Sunnebluem (1977) ;
 Kerzlicht (1978);
 Cailloux blancs (1979);
 Wierwinde (1980) ;
  Kridestaub (1981) ;
 In dieser sprache (1981) amb Adrien Finck i Andr Weckmann;
 Ich Will Lewendi Sinn (1992);
 Widerhakensprche (1991);

 Enllaos externs .
  Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400715" title="Heinrich Leopold Wagner" nonfiltered="4639" processed="4619" dbindex="154662">
Heinrich Leopold Wagner (Estrasburg, 19 de febrer de 1747 - ?4 de mar de 1779 Frankfurt am Main), escriptor alemany del Sturm und Drang. Desprs d'haver estudiat dret a Estrasburg, va ser preceptor a Sarrebruck. Va residir desprs a Deux-Ponts, Giessen i per fi a Frankfurt. En 1776 reinci els seus estudis de dret a Estrasburg i els va acabar doctorant-se. Des del 21 de setembre de 1776 va exercir en aquesta poblaci com advocat per va morir encara molt jove, el quatre de mar de 1779, a l'edat de 32 anys, sens dubte de tuberculosi pulmonar. 

Va estar en contacte amb nombrosos escriptors del Sturm und Drang, en particular Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832), Friedrich Maximilian Klinger (1752-1831), Jakob Michael Reinhold Lenz (1751-1792), Christoph Kaufmann (1753-1795), Christian Friedrich Daniel Schubart (1739-1791) i Johann Friedrich Mller, comegut tamb com a Mller el Pintor (1749-1825). Al costat de Klinger i Lenz, va ser anomenat goethi, perqu els tres van pertnyer al cercle ntim d'amics del fams escriptor. Wagner va escriure un fams drama, La infanticida (Die Kindermrderin), 1776, on presenta, sense excusar-lo, l'assassinat a un nounat com a conseqncia de les irreconciliables diferncies socials. Per mitj d'intrigues contra la jove burgesa seduda es pretn salvar la carrera d'oficial del seductor, que vol complir la seva promesa de matrimoni per sobre de les barreres socials. Massa tard es desemmascara la intriga, la infanticida, que havia actuat en una arrencada d'alienaci, est amenaada per la pena de mort; posteriorment, Wagner va donar a l'acci un desenlla feli: l'infanticidi s impedit, els amants legalitzen socialment la seva relaci mitjanant el matrimoni. 
Obres.
 Prometheus, Deukalion und seine Rezensenten, 1775.
 Der wohlttige Unbekannte, 1775;
 Die Reue nach der Tat, 1775  ;
 Neuer Versuch ber die Schauspielkunst, 1776, traduccin del ensayo Du thatre ou nouvel essai sur l art dramatique de Louis Sbastian Mercier;
 Leben und Tod Sebastian Silligs, un fragmento narrativo de novela. ;
 Die Kindermrderin, 1776;
 Briefe, die Seylersche Gesellschaft betreffend, 1777;
 Evchen Humbrecht oder Ihr Mtter merkts Euch!, 1778.


 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400720" title="Revue Alsacienne Illustre" nonfiltered="4640" processed="4620" dbindex="154663">
Revue alsacienne illustre fou una revista fundada el 1899 per Charles Spindler i Anselme Laugel que tenia com a objectiu fer conixer la cultura i les tradicions alsacianes i divulgar les seves arrels franceses.  

Pierre Bucher en fou director des del 1901. Des del 1912 grcies a la collaboraci de Ferdinand Dollinger, va treure els Cahiers alsaciens, crnica de la vida moral i econmica d'Alscia amb vocaci poltica i que volien oposar-se al pangermanisme.

 Enllaos externs .
 Kunschthafe;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400722" title="Cdex Aleppo" nonfiltered="4641" processed="4621" dbindex="154664">

 Cdex Aleppo o  Cdex d'Alepo  (en hebreu:                    , Keter Aram Tsova) s el ms antic i complert manuscrit del Tanaj, produt i editat pel respectat masoreta Aaron ben Moses ben Asher.

Datat al 930 dC, aprop d'un ter d'ell, inclou quasi tota la Tor. Es considerat el manuscrit original de major autoritat masoreta, que segons la tradici familiar, aquestes Escriptures Hebreas foren preservades de generaci en generaci. s vist com una font original i la major autoritat pel text bblic i els rituals jueus.
El Cdex Aleppo t una llarga histria de consultes per les autoritats rabniques. Els estudis moderns, demostren com la ms exacta representaci dels principis masortics i que poden ser trobats en tot el manuscrit.

Referncies.

Enllaos externs.
Cdex Aleppo;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400724" title="Johann Heinrich Lambert" nonfiltered="4642" processed="4622" dbindex="154665">

Johann Heinrich Lambert (Mulhouse, Alscia, 26 d'agost, 1728 - Berln, 25 de setembre 1777) fou un matemtic, fsic, astrnom i filsof alsaci.  Va demostrar que el nombre era irracional, tot tancant la possibilitat de poder determinar una xifra "exacta" (fracci numrica) per a aquest nombre. Tamb va fer aportacions al desenvolupament de la geometria hiperblica. 
 Vida . 
Lambert procedia d'una famlia de refugiats hugonots que s'havia establert a Mulhouse (Alsacia), ciutat que llavors pertanyia a la Confederaci Helvtica. Va tenir sis germans. El seu pare era sastre. Tot i l'evident bon rendiment escolar, als dotze anys va haver d'abandonar l'escola i treballar ajudant al seu pare. Per va continuar la seva formaci pel seu compte amb ajuda de tots els llibres que van estar al seu abast, estudiant per les tardes. Als quinze anys va entrar a treballar en la siderrgia i desprs com tenidor de llibres. Desprs, des de 1746, com a secretari privat del filsof sus Isaak Iselin a Basilea i, dos anys ms tard, com a professor privat amb el comte Peter von Salis a Chur. Aquesta ocupaci li deixava prou temps per a accedir a la biblioteca privada del comte. Fou en aquesta poca quan es va iniciar en la investigaci matemtica. Acompanyant als fills d'aquest, Lambert va emprendre entre 1756 i 1758 diversos viatges formatius, visitant els principals centres intellectuals d'Europa i contactant amb nombrosos savis. Aix va arribar a ser membre de la Societ scientifique sussa. 

Va publicar els seus primers treballs en 1755. En 1758, Lambert vivia a Augsburg, on s'havia establert com a director de publicaci, i all va entrar en el cercle dels membres fundadors de la Churfrstlichen Akademie der Wissenschaften, que ms tard es va anomenar Bayerische Akademie der Wissenschaften. En 1759, era membre estranger de la Classe Filosfica. En 1764, a proposta de Leonhard Euler, va ser nomenat membre de l'Acadmia de les Cincies de Berln i va rebre una plaa molt ben dotada com a Conseller de Supraestructura (Oberbaurat). En l'ltima dcada de la seva vida, va obtenir el mecenat de Frederic II de Prssia, i va passar la resta de la seva vida d'una manera raonablement acomodada. Va morir a Berln en 1777.

 Obra cientfica i filosfica . 
Lambert va pertnyer als ms excellents matemtics i lgics de la seva poca. El 1959, el matemtic Georg Faber (1877-1966) va escriure sobre Lambert: 
Lambert fou, per b i per mal, el perfecte retrat de l'erudit del segle XVIII, que escriu tot el possible sobre Du i el mn, per no ensenya des d'una ctedra. Entre els aproximadament 2.500 membres que van formar part de l'Acadmia (de Munic) en els seus dos-cents anys de la seva existncia, no s'hi troba cap igualable a ell. (Lambert war in Licht und Schatten dnes rechte Bild eines Gelehrten donis 18. Jahrhunderts, der ber Gott und die Welt alles mgliche schreibt, aber nicht von einem Katheder aus doziert. Unter donin rund 2500 Mitgliedern, welche die (Mnchner) Akademie in donin zweihundert Jahren ihres Bestehens hatte, findet sich kein zweiter seinesgleichen.) ;
 Fsica . 
Lambert va establir la doctrina de la mesurament de la intensitat de la llum com a Cincia en la seva obra Photogrammetria, seu de mensura et gradibus luminis colorum et umbras (Augsburg, 1760). En aquesta obra va introduir la noci i el terme d' albedo. Va ser inventor del primer higrmetre i el primer fotmetre operatius. A ms, va investigar la teoria del megfon, ja que era dur d'oda des del seu naixement. 

En 1759 va aparixer la primera edici de la seva obra Freye Perspective (Perspectiva lliure), que li va fer mpliament conegut; la segona edici va aparixer en 1774. Aquest treball va preparar els posteriors de Gaspard Monge i Jean-Victor Poncelet. Va crear un perspectgraf que duu el seu nom. Els escrits de Lambert sobre perspectiva van ser editats en 1943 per Max Steck, acompanyats amb una detallada bibliografia de totes les obres de Lambert. Preocupat per la representaci de la profunditat en la pintura i la representaci de la transparncia de l'aire, Lambert va descobrir en 1760 la llei fotomtrica anomenada Llei de Beer-Lambert, que relaciona l'absorci de llum amb les propietats del material travessat. Tamb va formular en ptica la Llei de Lambert o Llei del cosinus de Lambert. 

En 1772 va desenvolupar una especial projecci geogrfica fidel als angles, coneguda com a Projecci conforme de Lambert. Al seu costat, va desenvolupar ulteriors projeccions. En el mateix any va publicar tamb la pirmide cromtica de Lambert (Lambertsche Farbenpyramide), que fou el primer espai de color tridimensional. Per ell es va anomenar Lambert la unitat de mesura angloamericana de luminncia. Tamb es va denominar amb el seu nom el asteroide 187, descobert el 1878, Lamberta, aix com un crter a la Lluna i un altre al planeta Mart

 Matemtiques . 
El 1761 (o b 1766), Lambert va provar la irracionalitat del nombre. A ms, va endevinar que el nombre e i el nombre  . eren nombres transcendents. Tamb va fer aportacions al desenvolupament de la geometria hiperblica, sent el primer a introduir les funcions hiperbliques en trigonometria. Tamb va fer conjectures (1786) sobre espai no euclidi. Aix mateix, va formular teoremes sobre les seccions cniques que simplificaven el clcul de les rbites dels estels. Per ell rep el seu nom la funci W de Lambert. Lambert la va postular per primera vegada en 1758, si b va ser perfeccionada per Leonhard Euler en 1783 i per Plya i Szeg en 1925. 
 Astronomia . 
En 1761, Lambert va formular la hiptesi que les estrelles prximes al sol eren part d'un grup que viatjaven juntes a travs de la via lctia, i que havia molts agrupaments d'aquest tipus (sistemes estellars) a tota la galxia. El primer va ser confirmat posteriorment per William Herschel. Tamb en 1761, prenent els resultats d'Euler sobre les trajectries parabliques (d'energia nulla) dels estels, els va dur ms lluny mitjanant el teorema de Lambert sobre les rbites ellptiques (3 posicions donades permeten determinar el moviment kepleri d'un satllit). Se li deuen nombrosos articles sobre trigonomia esfrica (1770), encara que la noci d'angle slid encara no est clarament definida. 

En 1773, Lambert va calcular les coordenades orbitals de Neith, un satllit de Venus, l'observaci del qual havia estat validada per la comunitat d'astrnoms, per que a la fi del segle XIX es va provar que no existia. Lambert va desenvolupar la teoria de generaci de l'univers que era similar a la hiptesi nebular que Kant havia publicat recentment. Lambert havia llegit L'nic fonament possible d'una demostraci de l'existncia de Du (1763). En aquesta obra, Kant va resumir breument la seva teoria sobre l'origen dels planetes a partir d'un nvol gass. El propsit de Kant era illustrar la saviesa i el propsit de Du i d'aquesta manera de donar suport la seva existncia. Originalment, Kant havia publicat una versi estesa d'aquesta teoria en la seva Histria general de la naturalesa i teoria sobre cel (1755). A Lambert li va impressionar el que va llegir en el resum de Kant de 1763, i va comenar un intercanvi epistolar amb aquest sobre la teoria. Aviat, Lambert va publicar la seva prpia versi de la nebulosa protosolar com hiptesi de l'origen del Sistema Solar. En 1776 va fundar la revista Berliner Astronomisches Jahrbuch (Anuari astronmic berlins)

 Filosofia . 
Lambert tamb va realitzar importants aportacions en la Teoria del coneixement, a la qual va consagrar el seu obra Neues Organon, oder Gedanken ber die Erforschung und Bezeichnung donis Wahren (Nou Organon, o pensaments sobre la investigaci i designaci de la veritat, 2 vols., Leipzig, 1764). L'obra es divideix en quatre parts: en el primer tom, es troben la Dianoiologia (o doctrina de les lleis del pensament) i la Alethiologia (o doctrina de la veritat). En el segon tom, es tracten la semntica o semitica (doctrina dels signes) i finalment la Fenomenologia (terme introdut per Lambert i pel qual entn la doctrina de l'aparena). 

Segons les seves prpies paraules en la Introducci, l'obra s'inspiraria especialment en Wolff i Locke, pel que en la primera part, la Dianoiologia, s'at particularment a Wolff, i de fet existeixen moltes semblances amb l'obra de Wolff Vernnftige Gedanken von donin Krften donis menschlichen Verstandes. No obstant aix, Lambert deixa clar que no s'ha limitat a reproduir les idees de Wolff, sin que tamb les ha ampliat amb concepcions prpies. Part del seu treball va ser crear una nova metodologia per a la Filosofia amb ajuda de la Matemtica. Lambert s considerat un representant del racionalisme (si b va ser crtic amb la ontologia de Leibniz i Wolff, duent ms enll la seva crtica realitzada per Crusius) i un important predecessor d'Immanuel Kant, amb qui va mantenir una fluda correspondncia. Tamb s considerat com a precursor de la lgica simblica.

 Literatura .
 Obres de Lambert .
 Proprits remarquables de la route de la lumire. La Haye, 1758;
 Photometria, sive de mensura et gradibus luminis, colorum et umbrae, Gotingen, 1760.
 Kosmologische Briefe ber die Einrichtung des Weltbaues. Augsburg, 1761;
 Insigniores orbitae cometarum proprietates. Gotinga, 1761.
 Neues Organon, oder Gedanken ber die Erforschung und Bezeichnung des Wahren. 2 vols., Leipzig, 1764.
 Beschreibung und Gebrauch einer neuen und allgemeinen eccliptischen Tafel. Berln, 1765.
 Beytrge zum Gebrauche der Mathematik und deren Anwendung, 2 vols, Berln, 1765 (vol. 1) y 1770 (vol. 2).
 Anmerkungen ber die Branderschen Mikrometer von Glase. Augsburgo, 1769.
 Zustze zu den logarithmischen und trigonometrischen Tabellen. Berln, 1770.
 Anlage zur Architektonik, oder Theorie des Einfachen und Ersten in der philosophischen und mathematischen Erkenntnis. 2 vols. Riga, 1771.
 Beschreibung einer mit dem Calauschen Wachse ausgemalten Farbenpyramide. Berln, 1772.
 Anmerkungen und Zustze zur Entwerfung der Land- und Himmelscharten. 1772.
 Hygrometrie. Augsburgo, 1774.
 Pyrometrie, oder vom Maae des Feuers und der Wrme. Berln, 1779.
 Logische und philosophische Abhandlungen. Dessau, 1782 1787.
 Deutscher gelehrter Briefwechsel. Dessau, 1782 1784.
 Abhandlung ber einige akustische Instrumente. Berln, 1796 (trad. alemana de l'original francs).
 Mmoire sur la rsistance des fluides avec la solution du problme balistique (Mmoires de l'Acadmie de Berlin pour l'anne 1765). Edici de J. Corrard, Pars, 1846.

 Literatura secundria .
 A Short Account of the History of Mathematics, W. W. Rouse Ball, 1908.
 Isaac Asimov, Asimov's Biographical Encyclopedia of Science and Technology, Doubleday & Co., Inc., 1972 (ISBN 0-385-17771-2).
 Ernst Cassirer, El problema del conocimiento, vol. 2 (1907); Mxic D.F., FCE, 1956, 1986 (ISBN 968-16-2278-2), pp. 487-498. (Resum de les principals aportacions de Lambert en teoria del coneixement.);

 Referncies .


 Enllaos externs .
Llibres de Lambert digitalitzats a Google Books (consultat el 27 de juliol de 2008).
 Obres digitalitzades de Lambert al SICD de les Universitats d'Estrasburg (consultat el 27 de juliol de 2008).
 Versi digital de l'obra de 1772 sobre projeccions geogrfiques (consultat el 27 de juliol de 2008).
 Article sobre Lambert ...l'anomenaven un home de la lluna... d'Astrid Melzer a Portrt (consultat el 27 de juliol de 2008).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400728" title="Friederich Lienhard" nonfiltered="4643" processed="4623" dbindex="154666">
Friedrich Lienhard (Rothbach, Baix Rin, 4 d'octubre de 1865 - Weimar, Turngia, 30 d'abril de 1929) fou un escriptor alsaci en alemany. El 1884 va estudiar teologia evanglica a Estrasburg i histria a la Universitat de Berln. Partidari acrrim de la germanitzaci d'Alscia, fou el promotor del grup Alsabund (Lliga d Alscia), tamb anomenatHeimatkunst, afavoridor dels temes folklorico-camperols, en contra dels urbans. El 1908 va fundar la revista Tuermer, que fa la  literatura del terror  amb esperit germnic. En la seva obra Die Vorherrschaft Berlins (La supremacia de Berln, 1900) va defensar la supremacia germnica alsaciana. En acabar la Primera Guerra Mundial es va exiliar voluntriament a Turngia, in va morir.

 Obres .
 Lieder eines Elsssers, 1888;
 Naphtali. Drama, 1888;
 Wasgaufahrten. Ein Zeitbuch, 1895;
 Lieder eines Elsssers, 1895;
 Till Eulenspiegel, 1896;
 Eulenspiegels Ausfahrt. Schelmenspiel, 1896;
 Gottfried von Straburg. Schauspiel, 1897;
 Odilia. Legende, 1898;
 Nordlandslieder von Fritz Lienhard, 1899;
 Die Vorherrschaft Berlins, 1900;
 Die Schildbrger. Ein Scherzlied vom Mai, 1900;
 Burenlieder, 1900;
 Mnchhausen. Ein Lustspiel, 1900;
 Der Fremde. Schelmenspiel, 1900;
 Knig Arthur. Trauerspiel, 1900;
 Litteratur-Jugend von heute. Eine Fastenpredigt, 1901;
 Neue Ideale. Gesammelte Aufstze, 1901 ;
 Deutsch-evangelische Volksschauspiele. Anregungen, 1901;
 Gedichte. 1. Gesamtausgabe, 1902;
 Wartburg-Trilogie, 1903-1906;
 Heinrich von Ofterdingen, 1903;
 Die heilige Elisabeth, 1904;
 Luther auf der Wartburg, 1906;
 Oberflchen-Kultur, 1904;
 Wieland der Schmied. Dramatische Dichtung, 1905;
 Wege nach Weimar. Beitrge zur Erneuerung des Idealismus, 1905;
 Der Pandurenstein und anderes, 1906;
 Wesen und Wrde der Dichtkunst, 1907;
 Das klassische Weimar, 1909;
 Oberlin. Roman aus der Revolutionszeit im Elsa, 1910;
 Aus dem Elsass des XVIII. Jahrhunderts, 1910;
 Odysseus. Dramatische Dichtung, 1911;
 Lichtland. Neue Gedichte, 1912;
 Der Spielmann. Roman aus der Gegenwart, 1913;
 Menschengestalten, 1913;
 Einfhrung in Goethes Faust, 1913;
 Parsifal und Zarathustra. Vortrag, 1914;
 Ahasver am Rhein. Trauerspiel, 1914;
 Deutschlands europische Sendung, 1914;
 Heldentum und Liebe, 1915;
 Weltkrieg und Elsa-Lothringen, 1916, s.a. http://edocs.ub.uni-frankfurt.de/volltexte/2007/9017/;
 Schillers Gedichtentwurf Deutsche Gre, 1916;
 Friedrich der Groe, 1917;
 Deutsche Dichtung in ihren geschichtlichen Grundzgen, 1917;
 Die Beseelung unseres Gemeinschaftslebens als Kulturaufgabe der Zeit, 1918;
 Phidias. Schauspiel, 1918;
 Wie machen wir Kunst und Philosophie nutzbar zur inneren Weiterbildung der Jugend?, 1918 ;
 Jugendjahre. Erinnerungen von Friedrich Lienhard, 1918 ;
 Westmark. Roman aus dem gegenwrtigen Elsa, 1919;
 Auf Goethes Pfaden in Weimar, 1919;
 Wasgenwald, 1921;
 Aus Taulers Tagen. Erzhlung, 1923;
 Friedrich Lienhard. Gesammelte Werke in 3 Reihen, 1924-1926;
 Thringer Tagebuch, 1903*';
 Ein deutsches Krippenspiel, 1925;
 Der Sngerkrieg auf der Wartburg. Ein Festspiel, 1925;
 Schwertweihespiel, 1927;
 Das Landhaus bei Eisenach. Ein Burschenschaftsroman aus dem 19. Jahrhundert, 1928;
 Die Stillen im Lande - sind auch die Starken, 1929;


 

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400729" title="Quentin Travers" nonfiltered="4644" processed="4624" dbindex="154667">

Quentin Travers s un personatge de ficci que surt a la srie de televisi Buffy la caavampirs. s el cap del Consell de Bruixots. Apareix a les temporades 3, 5 i 7. Est interpretat per l'actor Harris Yulin.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400732" title="Sylvie Reff" nonfiltered="4645" processed="4625" dbindex="154668">
Sylvie Reff (Bischwiller, 1946) s una escriptora alsaciana en francs. Es llicenci en filologia anglesa a Estrasburg i fou professora al liceu de Bouxwiller. Va escriure poemes i canons en alsaci i francs, i fins i tot algunes en alemany. Va rebre el premi de la Societat d'Escriptors d'Alscia el 1976 el premi Maurice Betz de l'Acadmia d'Alscia el 1986 i el Hebeldankpreis, Lrrach, el 1994. 

 Obres .
 Terre ouverte (1971);
 Soleil et cendres (1972);
 Le deuxime homme (1972);
 Geschichte einer Gnsehterin (1975);
 La Nef des Vivants (1975);
 Les ailes du cur (1982);
 Cette fureur tranquille (1985);
 Source de feu (1990);
 Le temps du miel (1992);
 Mendiants d toiles (1994);
 Servante du soleil (1997);
 De Zopf (1997);
 La lumire des vivants : une pope au temps de Matre Eckhart (2002);

 Discografia .
 Miederle (1978);
 Lwesfr (1983);
 Menschelied (1991);
 Sternestrss (1995);

 Enllaos externs .
  Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400736" title="Contingut intelligent" nonfiltered="4646" processed="4626" dbindex="154669">
Els continguts intelligents o continguts audiovisuals intelligents sn aquells capaos d emmagatzemar per separat els diferents objectes que apareixen a l escena, tractar-los de forma individual i guardar informaci especifica de cadascun d ells.

 Caracterstiques .
Com que els diferents objectes que apareixen a l escena es tracten de forma independent, els continguts intelligents donen la possibilitat de treure, canviar o modificar aquests objectes en funci d un perfil, de certs requeriments especfics o del dispositiu amb el que s estigui visualitzant el vdeo. Aix doncs, s possible adaptar el contingut segons si es visualitza des d un televisor, un ordinador, un telfon mbil...

A part de tractar els objectes per separat, aquests poden tenir informaci addicional associada. Aix permet a l usuari poder interactuar amb els continguts i accedir a la seva informaci sempre que es desitgi.

A ms a ms, si es disposa de connexi a internet els objectes es tornen clicables i navegables, aconseguint aix una experincia similar a una web per en un audiovisual.

 Com funciona? .
Per tal de poder aconseguir les diferents caracterstiques dels continguts intelligents es necessari realitzar dues coses: treballar per sota del Quadre i Fragmentar la imatge.

 Treballar per sota del Quadre .
s necessari treballar per sota de la unitat mnima de contingut, que s el Quadre (frame en angles). Dins del Quadre hi ha un conjunt d objectes independents amb la seva informaci associada.

 Fragmentaci de la imatge .
Es tracta de descomposar la imatge en varies capes per tal de poder diferenciar el contingut i poder accedir a ell de forma individual.

 Usos .
Les caracterstiques dels continguts intelligents i la possibilitat de poder lligar informaci a cada objecte pot tenir varies funcionalitats, ja siguin d mbit informatiu o publicitari. Aix doncs una empresa no noms podr integrar el seu producte sin que el podr adaptar segons les seves preferncies, segons el pas on s emeti i segons el perfil de qui l estigui mirant.

Totes les possibilitats que ofereixen els continguts intelligents faciliten doncs la personalitzaci d aquests, podent-los adaptar a les preferncies dels usuaris.

 Present i futur .
Actualment (en el 2008) els continguts intelligents estan en procs de desenvolupament i s estan cercant les tecnologies i procediments per poder-los implementar.

A l estat Espanyol el consorci i3media, format per empreses del sector tecnolgic i audiovisual i amb la participaci de diferents universitats, treballa i investiga, entre d altres coses, la implementaci dels continguts intelligents i els mitjans tcnics necessaris per a la seva creaci, producci i difusi.

 Veure tamb.
Personalitzaci;
Indexaci audiovisual;
Quadre;

 Enllaos externs .
	i3media





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400738" title="Equips de la temporada 1995/96 de la Primera Divisi Espanyola" nonfiltered="4647" processed="4627" dbindex="154670">
A la temporada 1995/1996 de la Primera Divisi Espanyola de futbol hi van participar 22 equips per primera vegada en la histria de la competici, arran que la Federaci espanyola no aplicara la sanci administrativa a Sevilla FC i a Celta de Vigo per problemes econmics, que significaven la permanncia del Real Valladolid i el SD Albacete. A les postres, l'ens federatiu va deicidir admetre a tots quatre a la mxima categoria. En el terreny esportiu, la lliga va estar guanyada per l'Atltico de Madrid, i van baixar a Segona Divisi el CP Mrida, la UD Salamanca i el SD Albacete. Va ser la temporada del debut a la categoria del CP Mrida.

 Atltic de Madrid .


 Molina 42;
 Pantic 41 - 10 gols;
 Vizcano 41 - 3 gols;
 Toni 40;
 Solozbal 40;
 Geli 39 - 1 gol;
 Penev 37 - 16 gols;
 Caminero 37 - 9 gols;
 Simeone 37 - 12 gols;
 Santi 37;
 Kiko 34 - 11 gols;

 Lpez 32 - 2 gols;
 Roberto 31 - 3 gols;
 Biagini 28 - 3 gols;
 Pirri Mori 19 - 1 gol;
 Juan Carlos 13 - 2 gols;
 Toms 12;
 Correa 9;
 Fortune 3;
 Dani 1;
 De la Sagra 1;


 Valncia Club de Futbol .


 Fernando 42 - 10 gols;
 Mazinho 40;
 Mijatovic 40 - 28 gols;
 Zubizarreta 39;
 Camarasa 39 - 2 gols;
 Otero 37;
 Mendieta 34;
 Poyatos 32 - 5 gols;
 Viola 30 - 11 gols;
 Arroyo 30 - 6 gols;
 Romero 30 - 1 gol;

 Glvez 28 - 11 gols;
 Eskurza 27 - 1 gol;
 Jos Ignacio 27;
 Engonga 25;
 Patxi Ferreira 24;
 Sietes 20;
 Javi Navarro 19;
 Iaki 11;
 Bartual 4;
 Ral Martnez 2;


 FC Barcelona .


 Sergi 40;
 Busquets 37;
 Popescu 35 - 5 gols;
 Figo 35 - 5 gols;
 Nadal 35 - 2 gols ;
 Roger 33 - 5 gols;
 Bakero 32 - 6 gols;
 Kodro 32 - 9 gols;
 Guardiola 32 - 1 gol;
 De la Pea 31 - 7 gols;
 Abelardo 31 - 1 gol;
 scar 28 - 10 gols;
 Ferrer 28;
 Amor 28 - 6 gols;
 Hagi 19 - 3 gols;

 Prosine ki 19 - 2 gols;
 Carreras 18;
 Celades 16 - 2 gols;
 Jordi Cruyff 13 - 2 gols;
 Cullar 12 - 2 gols;
 Toni Velamazn 11 - 3 gols;
 Moreno 7;
 Angoy 4;
 Lopetegi 2;
 Garcia Pimienta 1;
 Setvalls 1;
 Rufete 1;
 Quique lvarez 1;
 Juanjo 1;
 Xavi Roca 1;


 RCD Espanyol .


 Urzaiz 41 - 13 gols;
 Toni 40;
 Torres Mestre 40 - 1 gol;
 Brnovic 40 - 1 gol;
 Cristbal 40;
 Pochettino 39 - 3 gols;
 Lardin 38 - 17 gols;
 Arteaga 37 - 3 gols;
 Herrera 36;
 Bentez 36 - 6 gols;
 Francisco 35 - 3 gols;

 Javi 35 - 2 gols;
 Pacheta 34 - 2 gols;
 Bogdanovic 24 - 5 gols;
 Toril 17;
 Raducioiu 16 - 5 gols;
 lex Fernndez 14 - 2 gols;
 Luis Cembranos 11;
 Nando 10;
 Raul 2;
 Miguel 1;
 Peraile 1;


 CD Tenerife .


 Ojeda 41;
 Pizzi 41 - 31 gols;
 Aguilera 39 - 5 gols;
 Robaina 39 - 1 gol;
 Llorente 39 - 4 gols;
 Chano 38 - 2 gols;
 Pinilla 36 - 7 gols;
 Csar Gmez 36;
 Felipe 35 - 2 gols;
 Jokanovic 34 - 2 gols;
 Hapal 31 - 5 gols;

 Vivar Dorado 29 - 1 gol;
 Alexis 25;
 Ramis 25 - 1 gol;
 Juanele 25 - 7 gols;
 Antonio Mata 24 - 2 gols;
 Conte 16;
 Vctor 9 - 1 gol;
 Ballesteros 6;
 Latorre 2;
 Buljubasich 1;


 Reial Madrid .


 Ral 40 - 19 gols;
 Quique 33 - 1 gol;
 Mchel 33 - 6 gols;
 Sanchis 32 - 1 gol;
 Milla 32;
 Hierro 31 - 7 gols;
 Buyo 31;
 Luis Enrique 31 - 3 gols;
 Zamorano 29 - 12 gols;
 Laudrup 28 - 8 gols;
 Alkorta 26 - 2 gols;
 Amavisca 25 - 3 gols;
 Chendo 23;
 Redondo 23 - 2 gols;
 Lasa 23 - 1 gol;

 Esnider 20 - 1 gol;
 Soler 14 - 1 gol;
 lvaro 14 - 2 gols;
 Freddy Rincn 14;
 Fernando Sanz 13;
 Caizares 12;
 Garca Calvo 10;
 Guti 9 - 1 gol;
 Sandro 9 - 2 gols ;
 Gmez 6 - 2 gols;
 Petkovic 3;
 Ivn 3 - 1 gol;
 Nando 2;
 Vctor 1;


 Reial Societat .


 Alberto 41;
 Fuentes 40;
 Loren 39 - 2 gols;
 Aranzbal 38;
 De Pedro 38 - 5 gols;
 Karpin 37 - 13 gols;
 Pikabea 36;
 Idiakez 33 - 4 gols;
 Gracia 32 - 2 gols;
 Prk 30 - 5 gols;
 Luis Prez 29 - 8 gols;
 Imaz 29;

 Albistegi 29 - 3 gols;
 Craioveanu 29 - 11 gols;
 De Paula 25 - 6 gols;
 Uria 19;
 Imanol 14 - 1 gol;
 Yaw 13;
 Miguel Ramrez 10;
 Lumbreras 7;
 Emery 5 - 1 gol;
 Agirre 1;
 Olabe 1;


 Reial Betis .


 Jaro 40;
 Pier 39 - 14 gols;
 Alexis 39 - 4 gols;
 Merino 37 - 1 gol;
 Caas 37 - 2 gols;
 Stosic 37 - 4 gols;
 Josete 36;
 Alfonso 35 - 12 gols;
 Jarni 34 - 8 gols;
 Sabas 32 - 7 gols;
 Jaume Quesada 29;
 Olias 29;

 Vidakovic 28 - 1 gol;
 Jose Maria 22;
 scar Arpn 18 - 1 gol;
 Mrquez 17;
 Kowalczyk 16 - 4 gols;
 Menndez 14 - 1 gol;
 Snchez Jara 12 - 1 gol;
 Roberto Rios 11;
 Urea 5;
 Diezma 2;
 Quico 1;


 Deportivo de La Corunya .


 Donato 39 - 5 gols;
 Manjarn 38 - 8 gols;
 Paco 36 - 1 gol ;
 Djukic 35;
 Liao 35;
 Bebeto 34 - 25 gols;
 Aldana 33 - 6 gols;
 Fran 33 - 3 gols;
 Txiki Begiristain 33 - 2 gols;
 Voro 30;
 Radchenko 28 - 5 gols;
 Alfredo 28 - 1 gol;
 Lpez Rekarte 27 - 2 gols;

 Villarroya 25;
 Nando 24;
 Mauro Silva 22;
 David 22 - 3 gols;
 Viqueira 19;
 Ribera 15 ;
 Milovanovic 12;
 Canales 7;
 Martn Vzquez 5;
 Braulio 2;
 Aira 1;
 Maikel 1;


 SD Compostela .


 Falagn 42;
 Jos Ramn 40 - 6 gols;
 Villena 39 - 3 gols;
 Nacho 39;
 Christensen 38 - 12 gols;
 Eraa 38;
 Mauro 38 - 1 gol;
 Bellido 38 - 2 gols;
 Lekumberri 37 - 3 gols;
 Fabiano 35 - 5 gols;
 Passi 35;

 Ohen 34 - 11 gols;
 Tocornal 31 ;
 Virgilio 17 - 1 gol;
 Paniagua 15 - 2 gols;
 Abadia 14;
 Paco Llorente 11;
 Dulce 10;
 Too Castro 8 - 1 gol;
 Festus Agu 8;
 Toni 4;
 Skocic 1;


Celta de Vigo.


 Prats 41;
 Patxi Salinas 40;
 Alejo 40 - 2 gols;
 Juan Snchez 37 - 10 gols;
 Gudelj 37 - 15 gols;
 Ratkovic 36 - 5 gols;
 Eusebio 35 - 1 gol;
 Merino 33 ;
 Berges 30;
 Gil 29 - 1 gol;
 Desio 28;

 Mariano 27;
 Agirretxu 27;
 Milojevic 25 - 6 gols;
 Geli 22 - 1 gol;
 Trraga 22;
 Vicente 20;
 Mchel Salgado 18;
 Bajcetic 15 - 2 gols;
 Carlos Prez 12 - 2 gols;
 Lakabeg 9;
 Villanueva 1;


Sevilla Futbol Club.


 Prieto 40;
 Moya 36 - 8 gols;
 Marcos 36 - 1 gol;
 Jimnez 32;
 Suker 32 - 16 gols;
 Martagn 32;
 Rafa Paz 31 - 2 gols;
 Monchu 30 - 5 gols;
 Carlos 29 - 4 gols;
 Diego 29;
 Juanito 28 - 2 gols;
 Ferreras 24;
 Unzu 24;
 Pedro 20;
 Monchi 18;

 Pepelu 18 - 1 gol;
 Tevenet 18;
 Jelicic 14 - 1 gol;
 Moacir 13 - 1 gol;
 Pineda 12;
 Quique Estebaranz 11;
 Petkovic 8 - 1 gol;
 Santaella 8;
 Galvn 6;
 Yordi 6 - 1 gol;
 Oulida 5;
 Peixe 5;
 Arturo 2;
 Mchel 2;
 Salva 1;


 Reial Saragossa .


 Santi Aragn 38 - 4 gols;
 Dani 38 - 3 gols;
 Belsu 37;
 Poyet 36 - 11 gols;
 Aguado 36 - 2 gols;
 scar 32 - 1 gol;
 Nayim 32 - 2 gols;
 Juanmi 31;
 Cceres 30 - 2 gols;
 Higuera 29 - 2 gols;
 Morientes 29 - 13 gols;

 Garcia Sanjun 27;
 Solana 27;
 Pardeza 26 - 2 gols;
 Paqui 26;
 Rambert 20 - 5 gols;
 Gustavo Lpez 18 - 2 gols;
 Cuartero 18;
 Berti 16;
 Gay 14;
 Belman 11;
 Iigo 1 ;


 Reial Oviedo .


 Mora 38;
 Manel 38 - 1 gol;
 Armando 38 - 1 gol;
 Oli 38 - 11 gols;
 Surez 38 - 1 gol;
 Stojkovski 37;
 Berto 37 - 1 gol;
 Carlos 36 - 10 gols;
 Jerkan 35 - 1 gol;
 Pedro Alberto 33 - 1 gol;
 Dubovsky 30 - 7 gols;
 Andrs 30;
 Ivan Ania 23 - 1 gol;
 Csar 20 - 1 gol;
 Onopko 19 - 1 gol;
 Losada 16 - 3 gols;

 Christiansen 16 - 5 gols;
 Rivas 8 - 1 gol;
 Paco Sanz 7;
 Scepanovic 7;
 Jorge 5;
 Andrades 3;
 Cano 3;
 Amieva 2;
 Emilio 2;
 Chechu 1 - 1 gol;
 David 1;
 Helio 1;
 Ivn 1;
 Simn 1;
 Rafa 1;


Athletic Club de Bilbao.


 Iigo Larrainzar 39;
 Carlos Garca 38 - 5 gols;
 Oskar Vales 37 - 1 gol;
 Larrazbal 36 - 2 gols;
 Valencia 35;
 Goikoetxea 33;
 Etxeberria 33 - 7 gols;
 Ziganda 33 - 9 gols;
 Guerrero 33 - 9 gols;
 Karanka 31;
 Alkiza 27;
 Garitano 26 - 2 gols;
 Urrutia 25;

 Tabuenka 23 - 1 gol;
 Estbariz 21;
 Bolo 20 - 3 gols;
 Andrinua 16 - 2 gols;
 Galdames 16;
 Valverde 13 - 1 gol;
 Txutxi 10;
 Aizkorreta 8;
 Felipe Gurndez 5;
 Bidaurrazaga 4;
 Lambea 4;
 Lakabeg 2;
 Mendiguren 2;


 Reial Valladolid .


 Csar Snchez 40;
 Fernando 40 - 7 gols;
 Peternac 39 - 23 gols;
 Anta 39 ;
 Quevedo 38 - 13 gols;
 Torres Gmez 31 - 1 gol;
 Juan Carlos 28;
 Ral 28 - 1 gol;
 Baraja 27 - 1 gol;
 Soto 27;
 Vara 27;
 Marcos 26 - 1 gol;
 Ivn Campo 24 - 2 gols;
 Gutirrez 21 - 1 gol;
 Pea 18;

 Halilovic 17;
 Benjamn 16 - 3 gols;
 Santamara 15;
 Fonseca 11 - 1 gol;
 Ramn 10;
 Mosquera 9;
 Pavn 9;
 Turiel 8 - 1 gol;
 Asanovic 8 - 1 gol;
 Guevara 8;
 Sandy 4;
 Ivn Alonso 2;
 Ruano 1;
 scar 1;


 Racing de Santander .


 Ceballos 41;
 Alberto 40 - 6 gols;
 Merino 39 - 4 gols;
 Lus Fernndez 39 - 2 gols;
 Pablo Alfaro 38;
 Mutiu 37 - 7 gols;
 Billabona 33 - 5 gols;
 Esteban Torre 33;
 Faizulin 33 - 6 gols;
 Iaki 32 - 2 gols;
 Popov 32 - 8 gols;
 Toms 32 - 1 gol;
 Txema 31 - 1 gol;

 lvaro 22 - 1 gol;
 Roncal 21;
 Torrecilla 16;
 Suances 15 - 3 gols;
 Zygmantovich 13;
 Quique Setin 12;
 Ismael 7;
 Nen 5;
 Munitis 4;
 Herrera 3;
 Mario Bermejo 1;
 Otxotorena 1;


Sporting de Gijn.


 Julio Salinas 38 - 18 gols;
 Bango 38 - 1 gol;
 Hugo Prez 37 - 4 gols;
 Pablo 37;
 Ablanedo II 36;
 Toms 35 - 2 gols;
 Eloy 33 - 3 gols;
 Velasco 33 - 1 gol;
 Dani Bouzas 31 - 1 gol;
 David Cano 31 - 2 gols;
 Lediakhov 30 - 8 gols;
 Avelino 29 - 1 gol;
 Muiz 26;
 Giner 24;
 Mario Cotelo 23 - 2 gols;

 Ivn 18;
 Sabou 15 - 2 gols;
 Acebal 13;
 Yekini 10 - 3 gols;
 Tino 9;
 Marcos Vales 9;
 Ramn 8;
 Jos Manuel 5;
 Marcelino 4;
 Morales 3;
 Sergio 2;
 Aitor 1;
 lex 1;
 Rogelio 1;


 Rayo Vallecano .


 Aquino 40 - 14 gols;
 Onsimo 39 - 6 gols;
 Caldern 38 - 2 gols;
 De Quintana 38;
 Alczar 37;
 Barla 37 - 2 gols;
 Ezequiel Castillo 35 - 1 gol;
 Guilherme 34 - 10 gols;
 Baroja 33 - 2 gols;
 Cortijo 33 - 2 gols;
 Cota 32 - 1 gol;
 Palacios 29;
 Martn Gonzlez 25;

 Abel 21;
 Wilfred 16;
 Andrijasevic 15 - 4 gols;
 Josemi 14 ;
 Gallego 13;
 Lema 11;
 Mchel 10;
 Edu 9 - 1 gol;
 Ruano 9 - 1 gol;
 Espaa 6;
 Fernando 3;
 Morillas 1;


 Albacete Balompi .


 Bjelica 40 - 13 gols;
 Zalazar 38 - 11 gols;
 Manolo 37;
 Jess 35;
 Coco 34 - 2 gols;
 Escaich 32 - 3 gols;
 Alejandro 31 - 1 gol;
 Josico 28 - 2 gols;
 Toms 27;
 Marcos 25;
 Pedro Riesco 25 - 4 gols;
 Luna 25 - 10 gols;
 Kasumov 22 - 4 gols;
 Vasiljevic 22;
 Sotero 21;
 Maqueda 20 - 1 gol;

 Ortega 18 - 1 gol;
 Balaguer 17;
 Luque 14;
 Juli 15;
 Mario 15 - 1 gol;
 Chesa 12;
 Jos ngel 7;
 Alberto 4;
 Fernando 4;
 Brau 4;
 Soria 3;
 Emilio 1;
 Nappi 1;
 Garzn 1;
 Plotnikov 1;


 CP Mrida .


 Leal 42;
 Prieto 39 - 15 gols;
 Sinval 38 - 5 gols;
 Quique Martn 37 - 4 gols;
 Gabi Correa 34 - 3 gols;
 Momparlet 33;
 Monreal 32;
 Luis Sierra 32;
 Reyes 32 - 3 gols;
 Urbano 29;
 David Pirri 28;
 Jos Maria 28;
 ngel Luis 27 - 1 gol;

 Toribio 26;
 Loren 22;
 Guerrero 21;
 Pisarev 20;
 Korino 16 - 3 gols;
 Llus 15 - 1 gol;
 Dulanto 11;
 Vu evi  11;
 Pogodin 3 - 1 gol;
 Cullar 3;
 Mendiondo 1;
 Canabal 1;


 Uni Esportiva Salamanca .


 Barbar 42 - 12;
 Aizpurua 40;
 Stinga 40 - 11 gols;
 Iturrino 40 - 1 gol;
 Vellisca 39 - 1 gol;
 Torrecilla 38 - 1 gol;
 Claudio Barragn 38 - 11 gols;
 Medina 37 - 3 gols;
 Del Solar 36 - 6 gols;
 Sito 31 - 3 gols;
 Josema 28;

 Quiroga 27;
 Quico 25 - 1 gol;
 Latorre 23 - 1 gol;
 Rodolfo 23;
 Sukunza 21;
 Luis Manuel 15;
 Jandri 12;
 Villafa 7;
 Ayucar 5 - 1 gol;
 Josu 2;
 Lozano 2;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400743" title="Personalitzaci de continguts" nonfiltered="4648" processed="4628" dbindex="154671">
La personalitzaci s l adaptaci d un producte, servei o contingut a una persona o usuari, en funci de les seves caracterstiques, preferncies personals o informaci prvia que proporciona.

Entenem com usuari qualsevol individu, grups d individus, organismes o institucions (un nen, una dona, una empresa...), per tant personalitzaci s adaptar quelcom segons unes preferncies.

 On s'utilitza la personalitzaci? .
La personalitzaci esta present en tots els mbits, des d una empresa que te bolgrafs amb el seu logotip, pastissos amb el nom  i fotografia de les persona homenatjada, cotxes que es modifiquen segons els gustos del seu propietari (personalitzaci d'autombils, tuning en angls), fins a televisors que ens seleccionen noms aquells programes que ens agraden.  

Aquest article es centra bsicament en la personalitzaci dins l mbit tecnolgic i audiovisual, per s ha de tenir present que la personalitzaci s un terme molt extens i present en molts aspectes quotidians, 

La personalitzaci tamb esta molt present en tot el que envolta el mn del mrqueting, la publicitat i les ventes.   

Molt utilitzada a internet, a les pagines web i tamb en el mrqueting online (Amazon, adsense de Google...) on es mostren anuncis, productes o continguts segons el perfil de l usuari.

 Funcionament .
La personalitzaci necessita 3 procediments bsics, que sn: la identificaci de l usuari, preferncies de l usuari i la informaci descriptiva del contingut.

 Identificaci de l'usuari .
Per tal de poder adaptar el contingut al usuari fa falta, primer de tot, identificar-lo per poder diferenciar-lo de la resta i mostrar-li aquella informaci que ell desitja o que s interessant per ell.
Un usuari es pot identificar d una forma directa o indirecta.

 Identificaci Directa .
s aquella en que l usuari s identifica ell mateix de forma personal i directa. Seria el cas en que introdueix el seu nom i la seva clau de pas (quan es necessari), d aquesta manera el sistema el reconeix de forma inequvoca. Tamb hi ha el cas que l usuari seleccioni un dels perfils disponibles, com per exemple en el sistema operatiu d un ordinador on hi ha varies sessions creades.

 Identificaci Indirecte .
s aquella en que la identificaci es produeix d una manera transparent a l usuari, on ell no realitza l acci d identificar-se, sin que hi ha un procediment parallel que ho fa. Seria el cas, per exemple, dels navegadors que tenen guardades les dades de l usuari a les galetes (ms coneguda per la seva denominaci anglesa cookie), o quan s introdueix una targeta de crdit en un caixer i aquest ens identifica pel nmero de la targeta.
La identificaci indirecta s menys efica que la directa.

 Preferncies de l usuari .
Per tal de poder adaptar el contingut a un usuari fa falta conixer les seves preferncies. Aquestes poden ser introdudes prviament pel propi usuari o extretes per similitud.

 Introdudes prviament .
El mateix usuari introdueix prviament les seves preferncies i els seus gustos de la forma que marqui el sistema, ja sigui seleccionant varies opcions d entre un llistat de diferents categories, per famlies o escrivint directament all que desitja.

 Per similitud .
En aquest cas l usuari no informa de quines sn les seves preferncies sin que el sistema les extreu per similitud entre usuaris, s el que es coneix com a Filtres collaboratius. Dos usuaris amb caracterstiques i perfils similars probablement coincidiran en moltes de les seves preferncies. Per exemple, hi ha planes webs que creuen informaci dels diferents usuaris i del contingut que miren, i et proposen contingut en funci de les coincidncies amb altres usuaris (aquest sistema s molt utilitzat a internet per recomanar musica, llibres, pellcules, jocs...) 
	
 Informaci descriptiva del contingut .
Un cop l usuari esta identificat i se saben les seves preferncies s necessria una descripci del contingut per tal de poder diferenciar aquell contingut que compleix els requisits demanats o no. La descripci de continguts es fa mitjanant la indexaci 

 Indexaci .
La indexaci s el procediment pel qual es descriu la informaci i el tipus de contingut que conte qualsevol arxiu digital o producte fsic. Es basa en l s d etiquetes descriptives (metadades) les quals permeten cerques de material de forma rpida i efica.

 Implementaci i futur .
Actualment la personalitzaci s una prctica molt utilitzada i estesa i cada cop ms present, ja que s implementa en casi tots els sistemes o espais on hi ha continguts. 
Amb l arribada de la TDT i dels centres multimdia( ms conegut pel seu nom en angls: media-center) s molt til poder accedir als continguts audiovisuals que un desitja i una de les funcionalitats que permeten molts dels dispositius s la gravaci de programes o cerques de vdeo i s aqu on es fa present la personalitzaci per tal de, per exemple, poder gravar aquells programes que compleixin les nostres preferncies d una manera automtica.

La personalitzaci, per, va molt ms enll, ja que en un futur i grcies als continguts intelligents ser possible no noms decidir quin contingut es vol veure, sin tamb personalitzar la informaci que hi ha dins del propi contingut.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Indexaci audiovisual;
Contingut intelligent;
Personalitzaci;

 Enllaos externs .
 i3media;
 Personalization: Collaborative Filtering vs Prediction Based on Benefit Theory ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400744" title="Theo de Raadt" nonfiltered="4649" processed="4629" dbindex="154672">

Theo de Raadt (nascut el 19 de maig, 1968 a Pretoria, Sud-frica) s un enginyer de programari que actualment resideix a Calgary (Alberta, Canad). s el fundador i lder dels projectes OpenBSD i OpenSSH. Abans, va ser membre fundador del projecte NetBSD.
De Raadt s conegut per les seves formes belligerants i de confrotaci, el que li ha portat a vries disputes amb la comunitat de programari lliure, encara que la ms coneguda discussi va ser la qual va tenir amb l'equip de NetBSD i que ho va portar a crear el projecte OpenBSD. A causa d'aix, s'ha guanyat fama de dir sempre la seva opini sense importar-li el que els altres pensin, o les conseqncies de les seves paraules.

Al 2004, la FSF li va atorgar el premi FSF Award for the Advancement of Free Software

 Oposici a la guerra de l'Iraq .

Desprs d'oposar-se a l'ltima guerra de l'Iraq en una entrevista amb el diari de The Globe and Mail, una subvenci multimilionria concedida pel Departament de Defensa d'Estats Units al Projecte POSSE de la Universitat de Pensilvania va ser cancellada, acabant amb el projecte. Fons d'aquesta subvenci havien estat destinats als projectes OpenBSD i OpenSSH, a ms de pagar el hackmeeting previst per el 8 de maig del 2003. A pesar que els diners de la subvenci ja s'havien utilitzat per a reservar l'allotjament a 60 desenvolupadors d'OpenBSD durant una setmana, el govern va reclamar la seva devoluci i va obligar a l'hotel a cancellar les reserves realitzades amb els diners reclamats. Aix va derivar en crtiques cap a alguns dels militars nord-americans per la seva censura a la llibertat d'expressi. La fi de la subvenci no va ser un cop tant dolent per a OpenBSD com alguns vaticinaven. Els patrocinadors d'OpenBSD es van posar mans a l'obra amb rapidesa per a ajudar al projecte i el hackmeeting es va desenvolupar tal com estava previst.

 Defensa dels controladors lliures .

De Raadt tamb s molt conegut la seva tasca de defensa d'alliberar els controladors dels dispositius maquinari per part dels fabricants. Sempre ha estat molt crtic amb els desenvolupadors de Linux i altres sistemes operatius lliures per la seva tolerncia amb els controladors no lliures i l'acceptaci de llicncies restrictives a canvi de tenir controladors per a les seves plataformes.

En particular, Raadt ha treballat molt per a convncer als fabricants de dispositius de xarxes sense fils que permetin la lliure redistribuci del microprogramari dels seus productes. Els seus esforos han estat molt fructfers, especialment amb les companyies taiwaneses, donant com resultat molts controladors de xarxes sense fils. Actualment, Theo anima als usuaris i usuries de xarxes sense fils  a comprar productes taiwanesos, a causa de la falta de comproms de les corporacions nord-americanes (com Intel) amb el programari lliure.

 Enllaos externs .
 Lloc web de Theo de Raadt ;
 Entrevista a Theo de Raadt ;
 Theo de Raadt presentat amb el Premi Programari Lliure de 2004 ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400745" title="Batalla de Skafida" nonfiltered="4650" processed="4630" dbindex="154673">





La Batalla de Skafida (en blgar:                  ) es va lliurar el 1304 al riu Skafida, prop de Sozopol, Bulgria, i va enfrontar l'Imperi Bizant i el Segon Imperi Blgar. La batalla fou guanyada pel Segon Imperi Blgar, grcies a la qual pogu superar la crisis del segle anterior, aconseguir estabilitat interna i aconseguir el cotrol de la Trcia, de manera que a partir d'aleshores l'Imperi Bizant deix de ser una amenaa pels blgars. 

Origen del conflicte.
El primer objeciu de Todor Svetoslav I Terter de Bulgria desprs d'sser coronat tsar del Segon Imperi Blgar el 1300, fou el revenjar-se pels atacs que durant els anteriors 20 anys els Mongols havien sostingut sobre Bulgria. Primerament, els traidors foren castigats, inclos el Patriarca Joakim III, qui fou trobat culpable d'ajudar els enemics de la corona. Desprs, el tsar es gir vers l'imperi Bizant regit per Andrnic II Paleleg, que havia collaborat amb els atacs mongols aconseguint conquerir diverses fortaleses a la Trcia. Aix, a partir del 1303, el seu exrcit marxa cap el sud i conquer diverses ciutats bizantines frontereres. El segent any, el 1304, els bizantins es prepararen per contraatacar, de manera que ambdos exrcits es trobaren prop del riu Skafida.

La batalla.
Aparentment els bizantins guanyaren tcticament a l'inici, fent retrocedir els blgars fins al riu i obligant-los a creuar-lo en retirada. Per les tropes bizantines, creient definitiva la victria, avanaren sense ordre sobre el pont que creuava el riu, el qual havia estat sabotejat abans de la batalla pels blgars. Amb el pes de les tropes bizantines, el pont collaps, provocant el pnic entre els bizantins, que amb els lnies totalment trencades, hagueren de fer front al contraatac blgar. Totalment desbordats, els bizantins acabaren retirarant-se en desbandada i dels blgars es feren amb la victria. 

Conseqncies.
Durant la batalla els blgars feren gran quantitat de presoners, en especial entre la oficialitat, formada per l'aristocrcia bizantina. Desprs de la batalla, l'exrcit blgar continu amb la seva ofensiva sense que l'Imperi Bizant els pogu aturar malgrat que l'emperador bizant Andrnic II Paleleg fu fondre l'or del seu tresor personal per poder reclutar ms tropes. Finalment, el 1307, un tractat de pau es sign entre l'Imperi Bizant i el Segon Imperi Blgar, que es va mantenir en vigot fins a la mort de Todor Svetoslav I Terter de Bulgria, el 1321.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400748" title="Batalla d'Arnisol" nonfiltered="4651" processed="4631" dbindex="154674">

La Batalla d'Arnisol de 1126 form part de la campanya d'Alfons I d'Arag sobre Balansiya i Qurtuba.

Antecedents.

Al 1118 el concili celebrat a Tolosa (Frana) ofereix els beneficis de croada als que acudeixin a l'ajut del comtat d'Arag en la conquesta de la ciutat de Saraqusta, capital de l'Emirat de Saraqusta. Saraqusta fou presa que fou presa per Alfons I d'Arag el 18 de desembre de 1118, convertint-se en capital del Regne d'Arag, fent que la vall de l'Ebre es desploms, prenent els aragonesos Tudela el febrer de 1119, i conquerint l'Emirat de Qalat al-Ayyub el 1120.  

Alfons I d'Arag va iniciar una campanya sobre tes terres de Balansiya i Qurtuba atacant Al-Yazirat Suquar i Dniyya sense xit, avanant cap a Xtiva, desprs Madina Mursiyya i fins a Vera i Almanzora per recular a Purchena i desprs cap a Baza que va atacar sense resultat. Va atacar Guadix, que no va poder conquerir i continuar fins al sud, arribant al mar a Almeria. El seu exrcit va arribar a 50.000 homes pels molts mossrabs que se li unien, i projectava, de retorn a l'Arag atacar Granada per el mal temps i la presncia d'almorvits el van fer desistir i va aixecar el camp (22 de gener) passant per Maracena, Pinos Puente, Laseca (prop d'Alcal la Real), Luque, Baena, cija, Cabra i Polei.

La batalla.
Els almorvits de Qurtuba foren derrotats a Lucena el 10 de mar de 1026.

Conseqncies.
la batalla d'Arnisol per desprs va passar les Alpujarras, creuar els rius Solobrea i Guadalfeo i va arribar a Vlez-Mlaga on va girar altre cop cap a Granada passant per Dilar i Alhendn on va trobar contingents musulmans als que es va enfrontar i va posar en fuita. Desprs va entrar a la Vega de Granada, va creuar Serra Nevada, i per Alicn, Guadix, Madina Mursiyya, Xtiva i Alcolea de Cinca va retornar a l'Arag.

Els resultat de la campanya fou l'allistament de molts mossrabs andalusos i valencians, en lloc de conquestes territorials. Aquests mossrabs van repoblar les terres conquerides de l'Ebre i del Jaln, per els mossrabs que restaren a al-Andalus foren gaireb tots deportats o exterminats.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400751" title="Saint-Jean-du-Pin" nonfiltered="4652" processed="4632" dbindex="154675">

Saint-Jean-du-Pin s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400752" title="Mons (Gard)" nonfiltered="4653" processed="4633" dbindex="154676">

Mons s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400754" title="Tharaux" nonfiltered="4654" processed="4634" dbindex="154677">

Tharaux s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400756" title="Bordezac" nonfiltered="4655" processed="4635" dbindex="154678">

Bordezac s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400757" title="Sainte-Ccile-d'Andorge" nonfiltered="4656" processed="4636" dbindex="154679">

Sainte-Ccile-d'Andorge s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400758" title="Ners" nonfiltered="4657" processed="4637" dbindex="154680">

Ners s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400759" title="Jonquires-Saint-Vincent" nonfiltered="4658" processed="4638" dbindex="154681">

Jonquires-Saint-Vincent s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400760" title="Parignargues" nonfiltered="4659" processed="4639" dbindex="154682">

Parignargues s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400761" title="Sabran (Gard)" nonfiltered="4660" processed="4640" dbindex="154683">

Sabran s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400762" title="Villevieille" nonfiltered="4661" processed="4641" dbindex="154684">

Villevieille s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400763" title="Fons-sur-Lussan" nonfiltered="4662" processed="4642" dbindex="154685">

Fons-sur-Lussan s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400764" title="Montdardier" nonfiltered="4663" processed="4643" dbindex="154686">

Montdardier s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400768" title="L'amic retrobat" nonfiltered="4664" processed="4644" dbindex="154687">
L'amic retrobat s una novella de l'autor Fred Uhlman de 1971. En catal va aparixer per primer cop el 1987 a Columna Edicions, traduda per Dolors Codina i des de llavors ha gaudit d'un xit notable i s'ha reeditat en diverses colleccions.

Argument.
De carcter autobiogrfic, L'amic retrobat ens explica la relaci de dos nois en l'Alemanya que veu l'arribada al poder d'Adolf Hitler. Ells s coneixen a l'escola, ara b, mentre un, Konradin, s d'una famlia aristocrtica de Subia, l'altre, Hans, s fill d'una famlia jueva. Els dos nois viuran al marge de l'enfrontament poltic del pas, per no aix les famlies, sobretot la del primer, molt identificada amb el nazisme i l'antisemitisme. La situaci esdev cada cop ms tensa fins que la famlia jueva decideix enviar el seu fill a estudiar als Estats Units i protegir-lo de la demencial escalada de tensi que es va viure a Alemanya a partir de 1933. La novella s un flash-back que explica Hans 30 anys desprs quan se'l retroba. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400770" title="2008 CT1" nonfiltered="4665" processed="4645" dbindex="154688">

2008 CT1 s un asteroide, encara sense nom definitiu, descobert el 3 de febrer de 2008 dins del programa LINEAR. Aquest asteroide s un objecte prxim a la Terra, incls en la categoria d'Asteroide Aton, i va creuar entre les rbites de la Terra i la Lluna el dia 5 de febrer de 2008, dos dies desprs de ser descobert.

T una mida estimada d'entre 8 i 15 metres.

 Enllaos externs .

  Noticia en astroseti sobre 2008 CT1;
  2008CT1 Gegraf Dades orbitals des de el JPL ;
  Simulaci Orbital  / Efemrides ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400773" title="Mas de Sentigosa" nonfiltered="4666" processed="4646" dbindex="154689">
El Mas de Sentigosa s un mas situat al municipi de Sant Joan de les Abadesses a la comarca del Ripolls.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400774" title="Mas d'en Sivilla" nonfiltered="4667" processed="4647" dbindex="154690">
El Mas d'en Sivilla s un mas situat al municipi de Camprodon a la comarca del Ripolls.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400775" title="La Tosquera" nonfiltered="4668" processed="4648" dbindex="154691">
La Tosquera s un mas situat al municipi de Camprodon a la comarca del Ripolls.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400776" title="Mas Pomer" nonfiltered="4669" processed="4649" dbindex="154692">
El Mas Pomer s un mas situat al municipi de Camprodon a la comarca del Ripolls.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400777" title="Can Barratort" nonfiltered="4670" processed="4650" dbindex="154693">
Can Barratort s un mas situat al municipi de Pardines a la comarca del Ripolls.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400778" title="Mas Vents (Pardines)" nonfiltered="4671" processed="4651" dbindex="154694">
El Mas Vents s un mas situat al municipi de Pardines a la comarca del Ripolls.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400779" title="Mas Vents" nonfiltered="4672" processed="4652" dbindex="154695">

Geografia:
 Mas Vents: mas del municipi de Bscara (Alt Empord).
 Mas Vents: mas del municipi del Port de la Selva (Alt Empord).
 Mas Vents: mas del municipi de Cams (Pla de l'Estany).
 Mas Vents: mas del municipi de Fontcoberta (Pla de l'Estany).
 Mas Vents: mas del municipi de Pardines (Ripolls).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400783" title="Pere J. Purtolas" nonfiltered="4673" processed="4653" dbindex="154696">
Pere J. Purtolas neix el 1949 i realitza la carrera musical al Conservatori Superior de Msica del Liceu,on estudia viol amb F. Guerin, msica de cambra amb Maria Canela i perfeccionament en diversos cursos amb el violinista Antoni Brossa i la pianista Rosa Sabater. 

L any 1969 guanya la plaa de violinista a l Orquestra Simfnica del Gran Teatre del Liceu, i obt al mateix temps la llicenciatura en Filologia Romnica Hispnica i en Histria de l Art per la Universitat Central de Barcelona. La Universitat de Granada li atorga el 1983 el grau d Excellent als cursos de postgrau de l especialitat d Art Contemporani. El 1978 entra a formar part de l Orquestra Ciutat de Barcelona. Ms tard obt la plaa de Professor de Viol i ms endavant exerceix com a cap de premsa i relacions pbliques de l esmentada entitat. Des del 1990 es dedica exclusivament a la composici i a la direcci musicals.

Les seves primeres composicions estan adreades al mn escnic, i especialment al pblic infantil i juvenil. S hi compten les comdies musicals Supertot i Helena a l illa del bar Zodiac, amb textos de Josep Maria Benet i Jornet; El gran Claus i el Petit Claus, basat en un conte d'Andersen; Contes a la vora del foc, amb narracions de rondalles populars catalanes; L auca del marrec tossut de Carme Barber, i altres obres per al teatre, el cinema i la dansa.

La seva producci inclou fins ara obres de cambra com solos, duets, trios i quartets, etc., d entre els quals destaquen Pinewood Waltz, per a bateria, els Quartet de Corda nm. 1 i nm. 2, Sonatina i Drums & Woods per a quartet de percussi, i Sextet Opus 49, per a flauta, clarinet, fagot, viol, viola i violoncel. Tamb ha escrit diverses obres per a orquestra, com ara la Suite Renard per a orquestra de corda, el Concert per a Percussi i Orquestra Simfnica, transcrit tamb per a banda simfnica, i l obra Fanfara per a una Ciutat (Barcelona 2001) per a orquestra de metalls i percussi.

La seva obra s ha interpretat dins i fora d Espanya amb un gran xit de crtica i de pblic. Diverses editorials, entre les que destaca Clivis Publicacions, han publicat les seves composicions.

 Enllaos externs .

 Pere J. Purtolas a l'Associaci Catalana de Compositors;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400786" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - Triatl" nonfiltered="4674" processed="4654" dbindex="154697">

La triatl va ser una de les proves de gimnstica artstica que es va disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. Aquesta s l'nica vegada que s'ha disputat aquesta prova en unes Olimpades. La competici es disput el divendres 1 i el dissabte 2 de juliol de 1904. Hi van prendre part 119 gimnastes, 111 dels quals eren dels Estats Units, 7 d'Alemanya i 1 de Sussa.

Els tres aparells que van emprar foren la barra fixa, les barres paralleles i el cavall (podent escollir entre el "cavall llarg" o salt sobre cavall i el "cavall de costat" o cavall amb arcs). Cada gimnasta realitzava dues rutines obligatries i una rutina opcional sobre cada aparell, amb les rutines obligatries dividides entre les dues versions del cavall i la rutina de cavalls opcional en el cavall amb arcs. La puntuaci mxima en cada rutina era 5, per a un mxim de 45. 

Les puntuacions d'aquesta prova, junt a les de la triatl atltica van determinar la classificaci final del concurs complert.

Medallistes.


Resultats.




Enllaos externs.
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400791" title="Charles Adolphe Wrtz" nonfiltered="4675" processed="4655" dbindex="154698">

Charles Adolphe Wrtz, nascut a Estrasburg, Alscia, el 26 de novembre de 1817 i va morir a Pars el 12 de maig de 1884 va ser un qumic orgnic francs. 

 Biografia . 
Wrtz va nixer a Estrasburg, i va viure la seva infncia a Wolfisheim, on el seu pare era pastor luter. Quan va acabar el seus estudis al Gimns protestant d'Estrasburg, 1834, el seu pare li va permetre estudiar medicina en lloc de teologia. Es dedic a la part de qumica de la seva professi amb tal xit que, el 1839, va ser nomenat cap de  qumica a la Facultat de Medicina d'Estrasburg. 

Es va doctorar amb una tesi sobre l'albmina i la fibrina el1843, desprs va estudiar durant un any a Giessen sota la direcci de Justus von Liebig i, a continuaci, es va dirigir a Pars, on va treballar al laboratori privat de Jean-Baptiste Dumas. El 1845 es va convertir en el seu assistent a l'Escola de Medicina i quatre anys ms tard, va comenar a donar cursos de qumica orgnica en el seu lloc. El seu laboratori a la Facultat de Medicina era molt pobre i per realitzar una millor tasca investigadora en va muntar un al carrer Garancire el1850, per poc desprs, la casa es va vendre i va haver d'abandonar el laboratori. 

El 1850, va ser nomenat professor de qumica en el nou Institut d'Agronomia de Versalles, per l'Institut va ser eliminat el 1852. L'any segent, la ctedra de qumica orgnica a la Facultat de Medicina quedar vacant per la renncia de Dumas, i la ctedra de qumica mineral i toxicologia per la de Mateu Orfila. Ambdues foren agrupades i Wrtz fou nomenat el seu catedrtic. Ms endavant va ser elegit membre estranger de la Royal Society el 9 de juny de 1864.

El 1866, va ser nomenat deg de la Facultat de Medicina. En aquest lloc, va treballar per a la reorganitzaci i reconstrucci d'edificis dedicats a la instrucci de la cincia, fent mfasi en qu, si b Frana disposava de laboratoris d'ensenyament degudament equipats, estava endarrerida respecte de la investigaci que es feia a Alemanya. El 1875, va renunciar al seu crrec com a deg i va rebre el ttol de Deg Honorari. Va ser el primer catedrtic de qumica orgnica de la Sorbona, per va tenir grans dificultats en l'obtenci d'un laboratori adequat, que finalment no es va crear abans de la seva mort. 

Wurtz va ser un membre honorari de gaireb totes les societats cientfiques d'Europa. Va ser fundador de la Societat Qumica de Pars (1858), es va convertir en el seu primer secretari i exercici tres vegades com a President. El 1880 va ser vice-president i el 1881 president de l'Acadmia de Cincies, on va accedir-hi el 1867, succeint a Thophile Jules Pelouze. El 1879 va guanyar la Faraday Lectureship de la Royal Society of Chemistry. Es va convertir en senador nonremovable en 1881.

 Obra . 
El seu treball sobre els cids de fsfor va portar al descobriment de l'oxiclorur de fsfor. El 1849 va sintetitzar el primer compost orgnic derivat de l'amonac, l'etilamina, i sis anys ms tard va idear un mtode de preparaci d'hidrocarburs a partir de sodi i d'halurs d'alquil, una reacci coneguda amb el seu nom (reacci de Wrtz). Va estudiar de glicerol que el va portar a investigacions dels glicols i la sntesi de molts compostos importants. El 1867 ell i Friederich August Kekul  prepararen el fenol. Amb Marcellin Berthelot va aconseguir que els centres d'investigaci en qumica orgnica de Pars fossin un dels lders europeus en la qumica orgnica.
  
Obres.

 ;
 ;
 ;
 Dictionnaire de chimie pure et applique (5 volums, 1868-1879, seguit d'un suplement en 2 volums, 1880-1886);
 ;
 Trait de chimie biologique (1885);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400792" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - Equips" nonfiltered="4676" processed="4656" dbindex="154699">

La competici per equips va ser una de les proves de gimnstica artstica que es va disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904.  Era la primera vegada que es disputava una competici per equips, en qu el resultat final era fruit de la suma dels resultats dels diferents gimnastes. Fins aleshores, les competicions per equips, consistien en grans grups de gimnastes que feien una nica actuaci. La competici es disput el divendres 1 i el dissabte 2 de juliol de 1904. Hi van prendre part 78 gimnastes, en representaci de 13 equips. Les puntuacions dels 6 millores membres de cada equips conformaven el resultat final. 

Medallistes.


Resultats.
Als gimanestes alemanys, que demostraven tenir el millor rendiment, no se'ls permetia competir com a equip per no pertnyer al mateix club esportiu.  



 Els segnets clubs no competien com equip en no estar format per un mnim de sis gimnastes. 



Enllaos externs.
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400794" title="Apidium" nonfiltered="4677" processed="4657" dbindex="154700">

Apidium ("petit bou" en llat, car es cregu que els primers fssils pertanyien a un tipus de vaca) s un gnere d'almenys tres espcies de primats extingits que visqueren a finals de l'Eoc i principis de l'Oligoc, entre fa aproximadament 36 i 32 milions d'anys. Els fssils dApidium sn comuns al jaciment de Fayyum (Egipte).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400796" title="Cinema Comdia" nonfiltered="4678" processed="4658" dbindex="154701">

El Cinema Comdia s una sala de cinema de Barcelona, situat al Passeig de Grcia, nmero 13, a la cantonada amb la Gran Via de les Corts Catalanes. L'edifici havia estat, fins al 1934, una residncia particular, el Palau Marcet, i llavors es va adaptar com a teatre, amb el nom de Teatre de la Comdia fins al 1960, quan es va transformar en cinema.

L'edifici: el Palau Marcet (1887-1935).

Projectat per Tiberi Sabater i Carn el 1887 i construt entre aquesta data i 1890 per a Frederic Marcet. Abans, des del 1869, el solar havia estat ocupat pel palauet de Lloren Oller, comte de Sant Joan de Violada, obra de Lloren Oliver i Bult. 

Comprat l'edifici per Marcet, el va enderrocar per bastir-ne un de ms luxs. s un dels pocs palauets urbans que es conserven a l'Eixample. D'estil eclctic, amb elements clssics i neoplaterescs, t la faana principal al xamfr de les dues vies principals, i cobertes bombades als angles i cresteries al carener. La decoraci interior era magnfica i sumptuosa i feia servir elements medievalistes i orientalistes (hi intervingueren Eduard Lloren i Joan Parera, Antoni Rigalt, Joan Balletb i Francesc Roig). En sobresortia l'escalinata d'entrada i el sal central, de dos nivells, amb terrassa sobre el jard.

Comptava amb uns jardins a la part posterior, que donaven a la Gran Via, avui ocupats, en part pel cinema i en part per l'hotel Avenida Palace, aixecat al solar contigu el 1951.

Amb el temps, va passar a ser residncia de la famlia Plans, emparentada amb Santiago Rusiol.

El Teatre de la Comdia (1936-1960).

El 1935, l'empresari Josep Maria Padr, que ja tenia altres sales d'espectacle a Barcelona, amb un grup d'accionistes, va projectar la construcci d'un teatre d'alt nivell que servs com a emblema de la seva empresa. Es va triar com a ubicaci el Palau Marcet, per la Guerra Civil espanyola va interrompre el projecte. El 1939 es va reemprendre, perllongant-se'n les obres fins al 1941. 

El projecte va ser de Josep Rodrguez Lloveras, que va enderrocar-ne l'interior i va mantenir la faana original del palau. El local tenia platea i dos pisos amb llotges i butaques, amb una capacitat total de 1.246 seients.

Va obrir el 2 d'abril de 1941, amb una gala coreogrfica, El carilln mgico, amb coreografia de Joan Magri, que va durar quatre dies i va comptar amb la participaci del ballet i l'orquestra del Gran Teatre del Liceu. A continuaci, el dia 12, s'hi estren Aves y pjaros, obra encarregada a Jacinto Benavente, on el mateix autor va interpretar-ne el prleg.

Fins al 1960 s'hi van fer obres principalment contempornies, d'autors espanyols i estrangers, com: Un soador para un pueblo, Colombe, Panorama desde el puente, Dilogo de carmelitas, Las brujas de Salem, El diario de Anna Frank, T y simpata, La rosa tatuada, Testigo de cargo, La ratonera, El emperador Jones, Los padres terribles, Muerte de un viajante, etc. Hi van actuar actors reconeguts i companyies com els grups independents Teatro Estudio de J. G. Schoeder, Teatro Club d'Antoni de Senillosa i Padr, Thule  o  Teatro de Cmara.

Tamb s'hi van fer representacions d'pera, sarsuela i concerts de msica. Aix, el 1956 va tenir lloc una temporada d'pera de cambra amb l'estrena a Espanya dAmahl and the night visitors de Gian Carlo Menotti i les estrenes a Barcelona de Maria Egiziaca d'Ottorino Respighi i Secchi e Sbrelecchi de Mortari. El 2 de mar de 1949, Arthur Honegger hi va dirigir algunes de les seves obres amb l'Orquestra de Cambra de Barcelona.

El Cine Comdia (des de 1960).

El 1960 va convertir-se en cinema amb el nom de Cine Comedia i actualment Cinemes Comdia. La primera sessi com a cinema es va donar el 19 de novembre, projectant-s'hi la pellcula mexicana Un grito en la noche. Va esdevenir un dels principals cinemes d'estrena de la ciutat.

El 5 de juliol de 1983 s'hi va adaptar per a fer-hi tres sales, i el 1995, el febrer, per a fer-ne fins a cinc. En tots dos casos, es va conservar una sala ms gran, que avui t 839 butaques. Les altres sales en tenen 224 una, i 153 les altres tres, sumant-ne un total de 1.670.

Referncies.
Llus Permanyer. (lbum de fotos), Magazine (11 dic. 1988);
Jordi TORRAS. "Omega-Comedia-Alfa" (Viaje sentimental por los cines de Barcelona). La vanguardia (21 nov. 1991), p. 64.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400797" title="Fira d'Art" nonfiltered="4679" processed="4659" dbindex="154702">
La Fira d'Art, que el 20 de desembre de 2008 va acollir la segona edici, s una fira que t lloc al carrer de Sant Josep de Calassan a la la Seu d'Urgell. s una fira que va nixer el 2007 amb la idea d oferir en un sol espai la possibilitat de poder comprar obsequis de Nadal amb personalitat, s'hi pot trobar: pintura, fotografia, cermica, dibuix, art txtil i escultura. A ms d'actuacions de msica en directe i llegir llibres que la gent "allibera".

La Fira l'organitza l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i el collectiu l'Aparador que agrupa 23 artistes de la Seu d'Urgell, l'Alt Urgell, Andorra i la Cerdanya.

Vegeu tamb.
Fira de Sant Ermengol;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400798" title="Serra Alta" nonfiltered="4680" processed="4660" dbindex="154703">

Geografia:
 Serra Alta: serra dels municipis de Sales de Llierca i Montagut i Oix (Garrotxa).
 Serra Alta: serra dels municipis de Foradada i Cubells (Noguera).
 Serra Alta: serra del municipi de Lladurs (Solsons).
 Serra Alta: serra dels municipis de Querol (Alt Camp) i la Llacuna (Anoia).
 Serra Alta: serra del municipi de Valls (Alt Camp).
 Serra Alta: serra del municipi de Vespella de Gai (Tarragons).
 Serra Alta: serra dels municipis de Porrera i Falset (Priorat).
 Serra Alta: serra del municipi de Vimbod i Poblet (Conca de Barber).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400799" title="Pietro Caucchioli" nonfiltered="4681" processed="4661" dbindex="154704">
Pietro Caucchioli (Bovolone, 28 d'agost del 1975) s un ciclista professional itali.

Palmars. 
2001
 Etapa 8 del Giro d'Itlia;
 Etapa 17 del Giro d'Itlia;

2002
 Etapa 3 Volta a Arag;

2006
 Etapa 3 Tour del Mediterrani (contrarellotge per equips amb Alexandre Botxrov, Christophe Edaleine, Jimmy Engoulvent, Dimitri Fofnov, Rmi Pauriol, Mark Renshaw i Yannick Talabardon);

 Participacions al Tour .
2003 - abandonament;
2004 - 11;
2005 - 36;
2006 - 16;

 Ploegen .
1999 - Amica Chips-Costa de Almera;
2000 - Amica Chips-Tassoni Sport;
2001 - Alessio;
2002 - Alessio;
2003 - Alessio;
2004 - Alessio-Bianchi;
2005 - Crdit Agricole;
2006 - Crdit Agricole;
2007 - Crdit Agricole;
2008 - Crdit Agricole;
2009 - Lampre;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400801" title="Serra Alta (Lladurs)" nonfiltered="4682" processed="4662" dbindex="154705">
La Serra Alta s una serra situada al municipi de Lladurs (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.354,3 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400802" title="Gymnothorax elegans" nonfiltered="4683" processed="4663" dbindex="154706">

Gymnothorax elegans  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 64,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Samoa i les Illes Ogasawara.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400803" title="Gymnothorax enigmaticus" nonfiltered="4684" processed="4664" dbindex="154707">

Gymnothorax enigmaticus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 58 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental i el Golf d'Aden fins a les Tuamotu i les Illes Ryukyu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400804" title="Montlle (Guixers)" nonfiltered="4685" processed="4665" dbindex="154708">

El Montlle s una muntanya de 1.123 metres que es troba al municipi de Guixers a la comarca del Solsons per b que la part baixa del vessant nord-occidental pertany al municipi de la Coma i la Pedra. S'aixeca a la riba dreta de l'Aigua de Valls la sud de la Serra de Guixers amb la qual es connecta pel Coll de Berla. 


Lmits.

Els lmits de la seva base sn:
 Nord: el Coll de Berla i el torrent de la Vilella;
 Est: la rasa de Castelltort.
 Sud: l'Aigua de Valls.
 Oest: el torrent de la Barata.

D'est a oest s'estn al llarg de 2,2 km. i de nord a sud, al llarg d'1,1 km.

Mapa.
Mapa de l'ICC

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400805" title="Gymnothorax dovii" nonfiltered="4686" processed="4666" dbindex="154709">

Gymnothorax dovii  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 170 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Costa Rica fins a Colmbia, incloent-hi les Illes Galpagos. Tamb al Golf de Califrnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400806" title="Gymnothorax equatorialis" nonfiltered="4687" processed="4667" dbindex="154710">

Gymnothorax equatorialis  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 75 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf de Califrnia fins al Per.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400807" title="Borrelles (Clariana de Cardener)" nonfiltered="4688" processed="4668" dbindex="154711">


Borrelles s una muntanya de 660 metres que es troba al municipi de Clariana de Cardener a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 275100001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400808" title="Borrelles" nonfiltered="4689" processed="4669" dbindex="154712">

Borrelles s un mas situat al municipi de Clariana de Cardener a la comarca del Solsons.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400809" title="Gymnothorax eurostus" nonfiltered="4690" processed="4670" dbindex="154713">

 Gymnothorax eurostus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Costa Rica i Xile, incloent-hi l'Illa de Pasqua.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400810" title="Gymnothorax eurygnathos" nonfiltered="4691" processed="4671" dbindex="154714">

Gymnothorax eurygnathos  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Golf de Califrnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400812" title="Gymnothorax favagineus" nonfiltered="4692" processed="4672" dbindex="154715">

Gymnothorax favagineus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 300 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Papua Nova Guinea, el sud del Jap i Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400813" title="Elsa Fbregas" nonfiltered="4693" processed="4673" dbindex="154716">
Elsa Fbregas (Barcelona, 1921 - 21 de desembre de 2008) fou una actriu de doblatge.

La seva tia, Marta Fbregas, actriu de teatre, la va iniciar en la professi, en la qual va esdevenir una de les veus ms reconeguda del sector. La seva primera intervenci en un doblatge va ser l'any 1935 per al film Le Petit Jacques. Des de aleshores va anar acumulant treballs fins arribar a la sorprenent xifra de 800 pellcules.

Fbregas va prestar la seva veu a Vivien Leigh en la seva interpretaci de Scarlett O'Hara a All que el vent s'endugu. Va doblar tamb a altres actrius com ara  Katharine Hepburn, Ava Gardner, Judy Garland, Doris Day, Ingrid Bergman, Lauren Bacall, Anne Bancroft, Bette Davis, Angie Dickinson, Elizabeth Taylor, Sofia Loren o Gina Lollobrigida.

Enllaos externs.
 Article sobre Elsa Fbregas a El Peridico de Catalunya, 22.12.08;

Bibliografia.
 Obituari del diari Avui, 22-12-2008, pag. 31;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400814" title="Gymnothorax fimbriatus" nonfiltered="4694" processed="4674" dbindex="154717">

 Gymnothorax fimbriatus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Madagascar fins a les Illes de la Societat, el sud del Jap, Queensland (Austrlia) i Micronsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400816" title="Gymnothorax flavimarginatus" nonfiltered="4695" processed="4675" dbindex="154718">

 Gymnothorax flavimarginatus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 240 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i Sud-frica fins a les Tuamotu, les Illes Ryukyu, les Hawaii i Nova Calednia. Tamb a Costa Rica, Panam i les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400817" title="Gymnothorax flavoculus" nonfiltered="4696" processed="4676" dbindex="154719">

 Gymnothorax flavoculus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf d'Oman fins al sud d'Oman.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400818" title="Puig de Sant Martiri" nonfiltered="4697" processed="4677" dbindex="154720">

El Puig d'en Llavanera s una muntanya de 191 metres que es troba al municipi de Vilademuls a la comarca del Pla de l'Estany.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400819" title="Gymnothorax formosus" nonfiltered="4698" processed="4678" dbindex="154721">

 Gymnothorax formosus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic occidental central.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400820" title="Mas Vents (El Port de la Selva)" nonfiltered="4699" processed="4679" dbindex="154722">


El Mas Vents s un mas en runes que es troba al terme municipal del Port de la Selva a la serra de Verdera a 461 msnm, no gaire lluny el monestir de Sant Pere de Rodes. Actualment est condicionat com a rea recreativa i de descans, els murs del mas estan consolidats i els baixos serveixen com a magatzems. Des d'aquest mas es t una gran vista sobra la plana empordanesa. Hi ha una sardana dedicada a aquest mas i a la vista que t de nom A sota el mas Vents del compositor de Vilajuga Jaume Bonaterra i Dabau. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400821" title="Puig d'en Prats" nonfiltered="4700" processed="4680" dbindex="154723">

El Puig d'en Prats s una muntanya de 156 metres que es troba al municipi de Vilademuls a la comarca del Pla de l'Estany.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400822" title="Gymnothorax funebris" nonfiltered="4701" processed="4681" dbindex="154724">

Gymnothorax funebris  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 250 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental (des de Nova Jersey -Estats Units- i el nord del Golf de Mxic fins al Brasil). Tamb a l'Atlntic oriental i al Pacfic oriental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400823" title="Clotari III" nonfiltered="4702" processed="4682" dbindex="154725">


Clotari III(652 673), va ser fill gran del rei merovingi de Nustria i Borgonya Clodoveu II. A la mort del seu pare el 658 hered els regnes sota la regncia de la seva mare Bathilda.

En un principi el regne d'Austrsia havia d'anar incorporat a l'herncia de Clotari. Per durant els primers anys de regncia, entre el 660 i el 662, la noblesa austrasiana va reivindicar ms autonomia demanant un rei propi. Els neustrians van concedir a Austrsia la seva voluntat i es va coronar rei un altre fill de Clodoveu II, el germ de Clotari Khilderic II.

El poder real, per, residia en la noblesa neustriana com a conseqncia de la progressiva prdua d'influencia de la monarquia franca en els ltims temps. Fins i tot desprs d'assolir la majoria d'edat el 669, el govern del regne estava en mans del majordom de palau Ebroin. s possible, per, que en aquest punt va comenar a exercir certa autoritat que quedaria troncada amb la seva mort la primavera del 673.

Va ser enterrat a la Baslica de Saint-Denis i fou succeit pel seu germ Teodoric III. s considerat un dels primers "reis mandrosos".

 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400824" title="Gymnothorax fuscomaculatus" nonfiltered="4703" processed="4683" dbindex="154726">

Gymnothorax fuscomaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Tuamotu i Fidji.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400825" title="Milinko Pantic" nonfiltered="4704" processed="4684" dbindex="154727">
Milinko Pantic (Loznica, 5 de setembre de 1966) s un futbolista serbi, ja retirat, que ocupava la posici de migcampista.

 Trajectria .
Pantic va iniciar la seua carrera professional a les files del Partizan de Belgrad, on va estar sis temporades, del 1985 fins a 1991, quan fitxa pel Panionios NFC, de la primera divisi grega. Al conjunt d'Atenes hi va formar durant quatre campanyes, quan passa a l'Atltico de Madrid.

La seua etapa al club matalasser va ser la ms reeixida de la seua carrera esportiva. Sense ser un fitxatge massa sonat, la seua aportaci va ser determinant per a que en la seua primera campanya, l'equip del Manzanares aconseguira el doblet de Lliga i Copa 95/96. Pantic va contribuir a la competici regular amb 10 gols en 41 partits, i en el del KO al marcar, de cap, el gol definitiu en la final contra el FC Barcelona. A l'any segent, el serbi va ser el mxim golejador dels madrilenys en la Champions League, amb 5 dianes. D'aquesta manera, Pantic es converteix en un dels jugadors ms caracterstics de l'Atltico durant la dcada dels 90.

A l'estiu de 1998 deixa l'Atltico i fitxa pel Le Havre AC francs, on roman noms un any abans de regressar al Panionios. A Atenes hi penja les botes al 2001.

Posteriorment a la seua retirada, Pantic ha estat present a l'equip indoor de l'Atltico de Madrid, aix com al futbol base de l'entitat madrileny o a la direcci esportiva del CD Toledo.

 Selecci .
Pantic va disputar dos encontres amb la selecci de futbol de Iugoslvia, al 1996.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400826" title="Conversi dels khzars al judaisme" nonfiltered="4705" processed="4685" dbindex="154728">
La conversi dels khzars al judaisme s un esdeveniment histric que es va donar al khanat dels khzars (avui a Rssia), entre els khzars entre els segles VIII i X.

Es t constncia que durant l'Edat Antiga i l'Edat Mitjana, hi havia jueus que feien proselitisme actiu, molt ms que ara. Aix, mentre Filo d'Alexandria parlava de com els jueus hellenitzats havien assolit la poblaci d'un mili d'habitants al segle I aC a Egipte, en el Concili d'Elvira, al segle IV a Espanya, els cristians declaraven que havien de fer front com contra el proselitisme actiu dels jueus. Tamb es t registrat casos clars de proselitisme jueu efectiu de veracitat histrica indubtable entre gentils com el dels inques jueus o els jueus de Veracruz. Per aquesta conversi en concreta t desacord historiogrfic, pels diferents graus d'importncia que li donen diferents historiadors, cosa que fa n'hi hagi que li neguin cap transcendncia histrica.

Histria.
Els khzars abans de els religions abrahmiques.
Originalment, el khzars practicaven el xamanisme tradicional turc, centrat en el du celestial Tengri, per van ser fortament influenciats per idees confucianes importades de la Xina, especialment per les del Mandat del Cel. El clan Ashina era considerat l'escollit per Tengri i el kan era la encarnaci del du dels cels. Un kan que perdia, havia clarament perdut els favors del du i normalment era ritualment executat. Els historiadors s'han preguntat fins a quin punt la tendncia de la seva religi a executar els seus governants van fer que aquests en busquessin d'altres

Els khzars adoraven tota una srie de detats subordinades a Tengri, incloent-hi deessa de la fertilitat Umay, el du del tro Kuara, i el du de la mort Erlik.

En el khanat hi havia, per, una poltica de tolerncia religiosa que feia que hi hagus practicants del cristianisme (principalment grec ortodox), islamisme, zoroastrisme i els cultes fins, nrdic/germnic i eslau.

Influncia jueva a la zona.
Des dels temps clssica que havien existit comunitats jueves a les ciutats gregues del Mar Negre. Quersonesos, Sudak, Kerch i altres ciutats de Crimea posseen comunitats jueves. Es creu que Anapa, i Tmutarakan tenia una poblaci majoririament jueva cap al 670. Els jueus varen migrar de Bisanci al Khanat dels khzars com a conseqncia de la persecuci sota Heracli, Justini II, Lle III, i Rom I. Tamb hi varen emigrar altres jueus de la Prsia Sassnida (particularment durant les revoltes de Mazdak), i ms tard del mn islmic. Els mercaders jueus, com els radhanites comerciaven de forma regular en el territori khzar, hi podrien haver exercit certa influncia econmica i poltica. Tot i que els seus orgens i histria no estan gens clars, els jueus de les muntanyes tamb vivien a prop dels del territori khzar i podrien haver estat subjectes d'aliances o protectorats; s concebible que qualsevol d'aquestes comunitats prengus algun paper en la conversi.

Conversi al judaisme.
En algun punt entre el final del segle VIII i al comenament del IX, la noblesa i reialesa khzar es va convertir al judaisme, i tal i com va passar amb els conversions cristianes i musulmanes, una part de la poblaci va seguir-los.

Alguns investigadors han suggerit que part de les motivacions que varen portar a la conversi va ser de convenincia poltica de mantenir cert grau de neutralitat: l'imperi Khazar se situava entre poblacions creixents de musulmans a l'est i de cristians a l'oest. Totes dues religions reconeixien el judaisme com a una religi autntica i digne de respecte. La data exacta de la conversi de la noblesa s calurosament debatuda. Pot haver ocorregut tan d'hora com el 740 o tan tard com a mitjans del segle IX. Evidncies numismtiques descobertes recentment suggereixen que el judaisme era la religi establerta per l'estat cap al 830 i tot i que Sant ciril (que va visitar khazria el 861) no va identificar els khzars com a jueus, el khan d'aquest perode, Zacaries, tenia un nom hebreu bblic. 

Algunes fonts medievals donen en nom de Isaac Sangari o Yitzhak ha-Sangari com el rab que va supervisar la conversi de la poblaci al judaisme.

Augmenta la confusi el Kuzari, un relat medieval del segle XII escrit en rab pel sefardita Yehuda Halevi en qu s'estableix un dileg inventat entre un jueu imaginari i el cap gentil dels khzars, el qual converteix. Malgrat no tractar el tema de forma historiogrfica ha influt autors posteriors, confonent els seus relats amb la informaci histrica.

El primer rei jueu Khazar va ser Bulan, encara que algunes fonts li donen el nom hebreu de Sabriel. Un rei posterior, Obadiah, va enfortir el judaisme convidant a rabins al regne per construir sinagogues. Figures jueves com Saadia Gaon havien fet referncies positives als khzars, i estan classificats per escrits contemporanis karaites com a "bastards"; cosa uqe fa poc probable que adoptessin el karaisme com alguns (Avraham Firkovich, per exemple) han proposat.

Segons la Carta de Schechter, el judaisme khzar primerenc estava centrat en el un tabernacle semblant a la que s'esmenta en l'xode. Arquelegs com Rostov-on-Don han identificat un altar plegable a Khumar com a part d'aquesta construcci.

Els reis khzars es consideraven els protectors iternacionals dels dels jueus i mantenien correspondncia amb lders jueus estrangers (s'ha conservat la correspondncia entre el rei Josep i el rab sefardita Hasdai ibn Shaprut). Eren coneguts per prendre represslies contra interessos cristians i musulmans en els seus dominis per les persecussions de jueus en l'exterior. Ibn Fadlan relata que cap al 920 el rei khzar va rebre informaci de qu els musulmans havien destruit una sinagoga a Babung, a l'Iran; llavors va donar ordres de tallar el minaret de la mesquita de la capital i d'executar el muetz, declarant que hauria destruit la mesquita sencera de no ser per qu llavors els musulmans haurien destruit totes les sinagogues de les seves terres. De forma similar, durant les persecussions de jueus a l'Imperi Bizant sota Rom I el govern khzar va respondre atacant objectius bizantins a Crimea.

Abans de ser el regne destrut pels russos, els khzars ja havien oblidat el seu origen gentil i s'atribuien un origen mitolgic al personatge bblic de Kzar.

Polmica sobre la relaci amb els asquenazites.
La prenetncia de la conversi entre la poblaci no noble est debatuda. En el segle X Ibn al-Faqih va escriure que "tots els khzars sn jueus." Malgrat aquesta frase, alguns estudiosos creuen que noms es varen convertir les classes superiors; afirmaci que rep el suport d'alguns texts musulmans contemporanis. La relaci de la poblaci de khzars convertida al judaisme amb la poblaci actual de jueus s molt polmica. Resta molt poca documentaci que en permetin conixer la seva histria es prova de deduir a travs de dades gentiques i dels efectes histrics de la seva poblaci. Tot aix fa molt difcil estimar fins a quin punt la poblaci jueva actual s descendent d'aquesta poblaci de khzars conversos.

Segons alguns historiadors, els khzars sn la pea clau que permetria entendre d'on va sortir la massa de poblaci asquenazites actual, que a l'Edat Mitjana es considerava que era del 2% dels jueus totals, ssent la gran majoria sefardites i actualment s del 70% (havent estat del 90% abans de l'Holocaust Nazi L'objecci ms gran que es pot fer a aquesta hiptesi s que no explica per qu llavors els asquenazites que vivien en territoris majoritriament eslaus com ara Polnia, parlen jdish, parla derivada de l'alemany i que en mostraria el seu origen. En resposta a aix Shlomo Sand diu que els estudis lingstics demostren justament que el jdish actual no descendeix de l'alemany del Rhin sin que tindria un altre origen que no sap especificar.

Tot i que textos com el Kuzari i la correspondncia khzar mostren que durant l'Edat Mitjana els jueus acceptaven la conversi dels khzars al judaisme, en l'actualitat, molts s'oposen a la idea i acusen d'antisemitisme a qui les propaga. Diuen ser una eina amb la que es vol treure legitimitat al sionisme, ja que de ser cert, els palestins tindrien ms relaci gentica amb els antics pobladors de Terra Santa que no els asquenazites, tal i com defensen alguns autors. s cert que s una hiptesi que compta amb suport entre la poblaci musulmana.

Les tcniques gentiques podrien treure conclusions per hi ha dos esculls principals. Primer que els khzars eren un poble altaic d'origen en les estepes asitiques, i que com a tal es caracteritzava per la llengua, per no per la raa, que podria ser molt variada. I segon que en ser un tema tan polititzat hi ha estudis molt contradictoris entre ells. Els estudis d'Ellen Levy-Coffman per exemple conclouen que els khzars no poden ser avantpassats dels jueus, per s criticada que la seva falta de rigor ha fet que en comptes de ser publicades en revistes cientfiques s'ho hagi hagut de publicar en el seu propi web. Altres estudis, en canvi, indiquen una barreja d'orgens que apunten parcialment als khzars.

La polmica s prou profunda com per a qu el llibre Quan i Com es va inventar el poble jueu? de Shlomo Sand, que tracta en gran part d'aquesta conversi, es mantingus 4 setmanes com el llibre ms venut a Israel. A ra de donar gran importncia a l'ascendncia khzara entre els asquenazites hi ha dintre d'Israel corpuscles radicals de sefardites que reclamen ser els autntics jueus, tractant als asquenazites de falsos jueus. Per aix, s fan servir tot sovint arguments de tipus racistes.

Bibliografia.
Shlomo Sand, Comment le peuple juif fut invent - De la Bible au sionisme, Paris, Fayard, 2008;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400827" title="Gymnothorax gracilicauda" nonfiltered="4706" processed="4686" dbindex="154729">

Gymnothorax gracilicauda  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 32 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Carolines i les Illes Mariannes fins a les Hawaii, les Illes de la Lnia i les Tuamotu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400828" title="Gymnothorax griseus" nonfiltered="4707" processed="4687" dbindex="154730">

 Gymnothorax griseus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 65 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest de l'ndic, incloent-hi el Mar Roig.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400829" title="Gymnothorax hepaticus" nonfiltered="4708" processed="4688" dbindex="154731">

 Gymnothorax hepaticus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a Samoa, les Hawaii, el sud del Jap i Guam (Micronsia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400830" title="Gymnothorax herrei" nonfiltered="4709" processed="4689" dbindex="154732">

 Gymnothorax herrei s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig, les Illes Ryukyu, Taiwan, i les Filipines.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400831" title="Gymnothorax hubbsi" nonfiltered="4710" processed="4690" dbindex="154733">

Gymnothorax hubbsi  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'est de Florida, les Bahames i Cuba.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400832" title="Proteoglic" nonfiltered="4711" processed="4691" dbindex="154734">
Els proteoglicans representen una classe especial de glicoprotena que sn altament glicosilades. Consisteixen en un centre proteic amb una o ms cadenes de glicosaminoglicans (GAG)s unides covalentment. Aquestes cadenes de glicosaminoglicans (GAG) sn llargs polmers de carbohidrats linears que estan carregats negativament en condicions fisiolgiques, a causa de la presncia de grups sulfat i de grups d'cid urnic.

 Tipus . 
Els proteoglicans poden ser categoritzats depenent de la naturalesa de les seves cadenes de glicosaminoglicans. Aquestes cadenes poden ser:
 Condroitin sulfat i dermatan sulfat.
 heparina i heparan sulfat.
 queratan sulfat;

Tamb poden ser categoritzats per mida.

 Funci .
Els proteoglicans sn el component fonamental de la matriu extracellular animal, constitueixen, per dir-ho aix, la principal substncia que omple els espais que existeixen entre les cllules de l'organisme. Aqu formen grans complexos, tant amb altres proteoglicans, hialuronans i protenes de la matriu fibrosa (com el collagen). Tamb estan involucrats en la uni de cations (tals com al sodi, potassi i calci) i aigua, i tamb regulant el moviment de molcules dins de la matriu. L'evidncia tamb mostra que poden afectar l'activitat i estabilitat de les protenes i molcules de senyal dins de la matriu. Les funcions individuals dels proteoglicans poden ser atribudes tant al centre proteic com a les cadenes GAG unides.

 Sntesi .
El component proteic dels proteoglicans s sintetitzat pels ribosomes i translocaci a l'interior del reticle endoplasmtic rugs. La glicosilaci del proteoglic ocorre en l'aparell de Golgi en molts passos enzimtics. El proteoglic completat s exportat a vescules secretores a la matriu extracellular de la cllula.

 Malalties associades a proteoglicans.
Una inhabilitat de trencar els proteoglicans s caracterstica d'un grup de desordres gentics, anomenats mucopolisacaridosis. La inactivitat d'enzims lisosomtics especfics que normalment degraden els glicosaminoglicans, porten a l'acumulaci de proteoglicans a les cllules. Aix condueix a una varietat de smptomes, depenent del tipus de proteoglic que no s degradat.

 Fonts .
 Functional and Molecular Glycobiology 2002. Brooks SA, Dwek, MV, Schumacher, O. Bios Scientific Publishers.
 Molecular Biology of the Cell (3 rd Edition). Alberts B, Bray D, Lewis J, Raff M, Roberts K, Watson JD. Garland Publishing;

 Enllaos externs .
 Diagrama en nd.edu ;
 Diagrama en usip.edu ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400833" title="Gymnothorax intesi" nonfiltered="4712" processed="4692" dbindex="154735">

Gymnothorax intesi  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400834" title="Gymnothorax isingteena" nonfiltered="4713" processed="4693" dbindex="154736">

Gymnothorax isingteena  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 180 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Maurici i les Comores fins a l'oest del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400836" title="Gymnothorax javanicus" nonfiltered="4714" processed="4694" dbindex="154737">

 Gymnothorax javanicus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 300 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes Marqueses, Pitcairn, les Illes Ryukyu, les Hawaii i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400837" title="Gymnothorax johnsoni" nonfiltered="4715" processed="4695" dbindex="154738">

Gymnothorax johnsoni  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 130 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a Algoa Bay (Sud-frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400838" title="Ismer" nonfiltered="4716" processed="4696" dbindex="154739">

 Ismer nuclear;
 Ismer (qumica);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400839" title="Lola Herrera" nonfiltered="4717" processed="4697" dbindex="154740">

Dolores "Lola" Herrera Arranz (30 de juny de 1935, Valladolid, Castella i Lle) s una actriu espanyola.  

 Biografia .

Va nixer al  Barrio de Las Delicias de Valladolid. Comen en el camp musical per ja el 1953 va fer la seva primera pellcula a Madrid titulada El prtico de la gloria(1953). 

Des de la dcada de 1970 , va participar en obres de teatre per a la televisi dins el programa de TVE Estudio 1. Tamb va collaborar amb Chicho Ibez Serrador a Historias para no dormir  (1968). Tamb va treballar fent doblatges de cinema als estudis anomenats Cineson i Exa de Madrid.

Va esdevindre molt popular per la seva participaci en comdies de televisi com La casa de los los, El grupoo Un paso adelante. Tamb va participar en films com El amor perjudica seriamente la salud, i en els seu papers en obres de teatres com Cinco horas con Mario, basada en una novella de Miguel Delibes.

Es va casar, el 1967, amb l'actor Daniel Dicenta (fill de Manuel Dicenta). Divorciats posteriorment una filla seva Natalia Dicenta tamb es actriu.

Premis.
Teatre.
Max de las artes escnicas, Solas  2006,
Fotogramas de Plata, Solas  2006;
Fotogramas de Plata, Cinco horas con Mario  2005;
Premio Ercilla de Teatro . ;
TV.
 TP de Oro Millor actriu per Las Viudas, 1977;
 TP de Oro Millor actriu per La Barraca', 1979;
Un paso adelante (2002 2005)			;
La casa de los los (1997 2000)  			;
Paraso  		;
 (16 d'agost 2000)    ;
El grupo  (2000)				;
El Seor Villanueva y su gente (1979)  		;
La Barraca (1979)	;
Las Viudas  (1977)				;
El quinto jinete  				;
Mister George (1976)    			;
El Teatro  			;
Hay una luz sobre la cama (1974)    		;
Verano y humo ( 1974)    			;
Ficciones  			;
Los ojos de la pantera ( 1974)    		;
Noche de teatro  				;
Los tres etcteras de Don Simn (1974)    	;
Historias de Juan Espaol  			;
Juan Espaol, aprensivo ( 1972)    		;
Juan Espaol y Lolita ( 1973)    		;
Las doce caras de Eva  				;
Acuario ( 1972)    				;
Del dicho al hecho				;
El que a hierro mata, a hierro muere ( 1971) 	;
Hora once  				;
Yanko, el msico ( 1971)    			;
Adolescencia ( 1972)    			;
El recluta ( 1972)    			;
Las paredes oyen ( 1973)    			;
Juegos para Mayores  				;
Gente divertida (1971)    			;
Sospecha  			;
La trampa ( 1970)    			;
Mientras llega la noche ( 1971) 			;
La risa espaola  				;
Todos eran de Toronto ( 1969)    		;
Qu solo me dejas ( 1969)    			;
Pequeo estudio  				;
La herida ( 1969)    			;
Los zapatos ( 1969)    			;
El Premio  			;
La saga ( 1968)    			;
Fbulas  				;
El cuervo y el zorro ( 1968)    		;
Historias para no dormir  			;
La casa ( 1968)    				;
El trasplante ( 1968) 				;
Las doce caras de Juan  			;
Aries ( 1967)    				;
La otra msica  				;
La noticia ( 1967)    			;
Doce cuentos y una pesadilla  			;
Por favor, compruebe el futuro ( 1967)   	;
Teatro de siempre, de 1964 a 1978.

Enllaos externs.
;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400840" title="Paulo Sergio Rosa "Viola"" nonfiltered="4718" processed="4698" dbindex="154741">
Paulo Sergio Rosa, ms conegut com Viola s un futbolista brasiler, nascut l'1 de juny de 1969 a Sao Paulo. Juga de davanter.

Al seu pas s fams pel seu temperament. Al 1998, es va negar a abandonar el camp una vegada que fou expulsat, tot seguint l'rbitre pel terreny de joc, al final va ser tret a la fora pels antiavalots. Eixe mateix any, va aturar un encontre per 20 minuts desprs d'atacar a un reporter de rdio.

 Trajectria .
Viola ha passat la major part de la seua carrera esportiva al seu pas, on ha jugat en nombrosos clubs. Va destacar al Corinthians, on va estar la 88/89 i del 1992 al 1995. Fora del Brasil ha militat al Valncia CF i al Gaziantepspor turc, sense que arribara a triomfar a Europa.

 Clubs .
 1988-1989 Corinthians;
 1990 So Jos;
 1991 Olmpia;
 1992-1995 Corinthians;
 1995-1996 Valncia FC;
 1996-1997 Palmeiras;
 1998-1999 Santos;
 1999-2000 Vasco da Gama;
 2001 Santos;
 2002-2003 Gaziantepspor;
 2004 Guarani;
 2005 Bahia;
 2005 Flamengo;
 2006 Clube At. Juventus;
 2007 Uberlndia;
 2008 Duque de Caxias;

 Selecci .
Viola ha jugat fins a 10 partits amb la selecci de futbol de Brasil, entre 1993 i 1995, i va marcar fins a tres gols. Va formar part del combinat del seu pas que va guanyar el Mundial dels Estats Units 1994. Viola va sortir a la final contra Itlia com a suplent. Tamb va formar part del conjunt brasiler a la Copa Amrica 1993.

 Ttols .
 So Paulo Estaduais: 1988, 1995 ;
 Copa del Brasil: 1995 ;
 Copa Conmebol: 1998 ;
 Lliga brasilera: 2000 ;
 Copa Mercosur: 2000 ;
 Mundial de Futbol: 1994 ;
 Mxim golejador de l'estaduais de Sao Paulo: 1993;
 Mxim golejador de la lliga brasilera: 1998;
 Mxim golejador de la Copa Conmebol: 1998;

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400841" title="Gymnothorax kidako" nonfiltered="4719" processed="4699" dbindex="154742">

Gymnothorax kidako  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 91,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud del Jap, Taiwan, les Filipines i les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400842" title="Gymnothorax kolpos" nonfiltered="4720" processed="4700" dbindex="154743">

 Gymnothorax kolpos s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 91 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Florida i el Golf de Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400843" title="Gymnothorax kontodontos" nonfiltered="4721" processed="4701" dbindex="154744">

 Gymnothorax kontodontos s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes de la Lnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400846" title="Gymnothorax longinquus" nonfiltered="4722" processed="4702" dbindex="154745">

Gymnothorax longinquus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-oest del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400848" title="Jos Luis Gimnez-Frontn" nonfiltered="4723" processed="4703" dbindex="154746">
Jos Luis Gimnez-Frontn (Barcelona, 1943   21 de desembre de 2008) fou narrador, poeta, traductor i crtic literari.

Gimnez-Frontn va ser cofundador de l Associaci Collegial d Escriptors de Catalunya (ACEC), de la qual va ser secretari general fins poc abans de morir, i membre de l Associaci Catalana de Crtics d Art, Gimnez-Frontn havia publicat l estiu del 2008 llurs memries, Los aos contados (Bruguera).

A diferncia d altres llibres de memries, el seu no va ser una borratxera eglatra o un recompte de batalletes i la nostlgia hi queda al marge davant l impuls del relat. L autor hi traa un recorregut des de la infantesa fins a la Barcelona del canvi de segle i hi focalitza alguns dels moments intensos de la Transici, durant la qual va crear una obra aperturista.

L escriptor, que va ser un dels elements claus en la dinamitzaci cultural de la ciutat, havia rebut la condecoraci de Cavaller de l Orde Nacional del Mrit francesa i com a traductor havia encarat obres de Lewis Carroll, Flannery O Connor, Maurice Nadeua, Jean Jaurs i Salvat-Papasseit.

Els anys 1981 i 1991 va guanyar el premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua castellana pel poemari Las voces de Laye i la novella Seorear la tierra, respectivament. El 2006 va ser guardonat amb el premi Esquo de poesia. A banda de la poesia i la ficci, Gimnez-Frontn tamb va destacar en el camp de l assaig, amb obres com Seis ensayos heterodoxos (1976) i El surrealismo (1978). Altres obres seves sn Teatro-Museo Dal (1994), Justos y benficos (1989), La otra casa (1997) i l autobiografia Woodstock road en julio: notas y diario (1996).

Tamb va destacar en la literatura juvenil i infantil. Com a poeta els seus primers ttols van ser recollits per Pilar Gmez Bedate a Astrolabio, 1972-1988 (1989); posteriorment va publicar Que no muera ese instante (1993) i Ensayo del organista (1999).

Jos Luis Gimnez-Frontn, llicenciat en dret (1965) va ser tamb jutge i professor, va organitzar exposicions i va dirigir colleccions editorials i revistes. Va ser lector d espanyol a les Universitats de Bristol i Oxford i director de la Fundaci Caixa Catalunya (1987-2004). 

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400851" title="Gymnothorax maderensis" nonfiltered="4724" processed="4704" dbindex="154747">

 Gymnothorax maderensis s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic oriental (Madeira i Benn) i a l'Atlntic occidental (Bermuda, les ndies Occidentals i Carolina del Nord -Estats Units-).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400852" title="Gymnothorax mareei" nonfiltered="4725" processed="4705" dbindex="154748">

Gymnothorax mareei  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Senegal fins a Angola, incloent-hi l'illa de Santa Helena.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400856" title="Gymnothorax margaritophorus" nonfiltered="4726" processed="4706" dbindex="154749">

 Gymnothorax margaritophorus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia, les Illes de la Societat, les Illes Ryukyu i el sud de la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400857" title="Gymnothorax marshallensis" nonfiltered="4727" processed="4707" dbindex="154750">

Gymnothorax marshallensis  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Carolines, les Illes Mariannes i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400859" title="Gymnothorax mccoskeri" nonfiltered="4728" processed="4708" dbindex="154751">

Gymnothorax mccoskeri  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 31,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia Occidental i al nord-est de Queensland (Austrlia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400860" title="Gymnothorax megaspilus" nonfiltered="4729" processed="4709" dbindex="154752">

Gymnothorax megaspilus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 59,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Oman i Somlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400863" title="Gymnothorax melatremus" nonfiltered="4730" processed="4710" dbindex="154753">

Gymnothorax melatremus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 26 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes Marqueses i les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400864" title="Gymnothorax meleagris" nonfiltered="4731" processed="4711" dbindex="154754">

Gymnothorax meleagris  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes Marqueses, les Illes Ryukyu i les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400865" title="Gymnothorax microspila" nonfiltered="4732" processed="4712" dbindex="154755">

 Gymnothorax microspila s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'est de l'ndic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400866" title="Ismer (qumica)" nonfiltered="4733" processed="4713" dbindex="154756">
La isomeria s una propietat de certs composts qumics (ismers) que amb igual frmula qumica, s a dir, iguals proporcions relatives dels toms que conformen la seva molcula, presenten estructures moleculars diferents. Els esmentats composts reben la denominaci d'ismers.

Els ismers sn compostos que tenen la mateixa frmula molecular, per diferent frmula estructural (i propietats per tant diferents). Per exemple, l'alcohol etlic o etanol i l'ter dimetlic.


 Isomeria plana . 
En la isomeria plana o estructural les diferncies es posen de manifest en representar el compost en el pla.
As, el C4H10 correspon tant al: 
 CH3-CH2-CH25:
 (n-but)

 Isomeria plana de cadena .
Varia la posici en la cadena i el nom aix, el C4H10 correspon tant a:
 CH3-CH-CH3
     |                 (ter-butil)
     CH3

 Isomeria plana de posici .
Varia la posici del grup funcional.

El C4H10O puede ser:
 CH3-CH2-CH2-CH2OH         Butanol o n-butanol

 CH3-CH2-CHOH-CH3         2 Butanol o sec-butanol

 Isomeria plana de funci .
Varia el grup funcional.

El C3H6O pot ser:

 CH3-CH2-HC=0           Propanal (funci aldehid)

 CH3-C(=O)-CH3          Propanona (funci cetona)

 Isomeria estructural . 
Forma d'isomeria, on les molcules amb la mateixa frmula molecular, tenen un diferent arranjament en els enllaos entre els seus toms, s l'oposat als estereoismers.

A causa d'aix es poden presentar 3 diferents modes d'isomeria:
 Isomeria de cadena o esquelet. Els ismers d'aquest tipus, tenen components de la cadena acomodats en diferents llocs. Un exemple s el pent, del qual, existeixen molts ismers, per els ms coneguts sn l'isopent i el neopent;
 Isomeria de posici. On, els grups funcionals d'un compostos, s'uneixen de diferents posicions. Un exemple simple d'aquest tipus d'isomeria s la molcula del pentanol, on i 3-pentanol.
 Isomeria de grup funcional. Aqu, la diferent connectivitat dels toms, poden generar diferents grups funcionals a la cadena. Un exemple s el ciclohex i el 1-hex, que tenen la mateixa frmula molecular (C6H12), per el ciclohex s un alc cclic o cicloalc i el 1-hexeno s un alqu. Hi ha diversos exemples d'isomeria com la d'ionitzaci, coordinaci, enlace, geometra i ptica i t.a.m.j.c.

 Estereoisomeria . 
Els ismers tenen igual forma en el pla. s necessari representar-los en l'espai per visualitzar les diferncies.

 Estereoisomeria geomtrica . 
Es produeix quan hi ha dos carbonis units amb doble enlla que tenen les altres valncies amb els mateixos substituents (2 parells) o amb dos d'iguals i un de diferent.

No es presenta isomeria geomtrica si t tres o els quatre substituents iguals. Tampoc no pot presentar-se amb triples enllaos.

A les dues possibilitats se les denomina forma cis i forma trans.

Dos tipus de substituents:




Tres tipos de substituents:



 Exemple d'estereoisomeria geomtrica .
cid butenodioic (COOH-CH=CH-COOH):



 Isomeria ptica o enantiomeria . 


Quan un compost t almenys un tom de Carboni asimtric o quiral, s a dir, un tom de carboni amb quatre substituents diferents, poden formar-se dues varietats diferents anomenades estereoismers ptics, enantimers o formes quirals, encara que tots els toms estan en la mateixa posici i enllaades de la mateixa manera. Els ismers ptics no es poden superposar i un s com la imatge especular de l'altre, com ocorre amb les mans dreta i esquerra. Presenten les mateixes propietats fsiques i qumiques per es diferencien que desvien el pla de la llum polaritzada en diferent direcci: un cap a la dreta (en orientaci amb les manetes del rellotge) i es representa amb la lletra (d)o el signe (+)(ismer dextrogir o forma dextro) i un altre a l'esquerra (en orientaci contrria amb les manetes del rellotge) i es representa amb la lletra (l) o el signe (-) (ismer levogir o forma levo).

Si una molcula t n toms de carboni asimtrics, tindr un total de 2n ismers ptics.

Tamb poden representar-se amb les lletres (R) i (S). Aquesta nomenclatura s'utilitza per determinar la configuraci absoluta dels carbonis quirals.

 Forma racmica .
Una barreja racmica s la barreja equimolecular dels ismers dextro i levo. Aquesta frmula s pticament inactiva (no desvia el pla de la llum polaritzada).

 Poder rotatori especfic .
s la desviaci que sofreix el pla de polaritzaci quan un feix de la llum polaritzada travessa una dissoluci que contingui 1 gram de substncia per cm en un recipient d'1 decmetre de longitud. s el mateix per a ambds ismers.

 Motiu .
Aquesta isomeria es presenta quan a la molcula hi ha algun carboni asimtric (satura les seves valncies amb tots els grups diferents entre si).

cid lctic o cid 2-hidroxipropanoic

                            OH 
                             |
  CH3-CHOH-COOH    
</doc>
<doc id="400867" title="Gymnothorax microstictus" nonfiltered="4734" processed="4714" dbindex="154757">

 Gymnothorax microstictus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Papua Nova Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400870" title="Gymnothorax miliaris" nonfiltered="4735" processed="4715" dbindex="154758">

Gymnothorax miliaris  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental (des de Bermuda i el sud de Florida -Estats Units- fins a les Antilles i el sud-est del Brasil) i a l'Atlntic oriental (Cap Verd i Santa Helena).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400873" title="Gymnothorax minor" nonfiltered="4736" processed="4716" dbindex="154759">

Gymnothorax minor  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 54,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud de Honshu (Jap) fins al sud de la Xina i Taiwan. Tamb des d'Austrlia Occidental fins a Nova Galles del Sud.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400876" title="Glic" nonfiltered="4737" processed="4717" dbindex="154760">

El terme glic es refereix a un polisacrid o oligosacrid. glic tamb es pot utilitzar per referir-se a la porci de carbohidrat d'un glicoconjugat, com una glicoprotena, glicolpid, o un proteoglic. Els glic normalment consten noms de connexions d'O-glicosdic de monosacrids. Per exemple, la cellulosa s un glic (o ms especficament un glic) compost de beta-1,4-linked D-glucosa, i quitina s un glic componia de beta-1,4-linked N-acetyl-D-glucosamine. Els glicns poden ser homo o heteropolimers de residus de monosacrid, i pot ser lineal o ramificar-se.

  Glycans i Protenes .
Els glic es poden trobar adjuntats a protenes com en glicoprotenes i proteoglycans. Es troben generalment a la superfcie exterior de cllules. L'O- i glic de N-linked sn molt comuns en eucariotes per tamb es poden trobar, encara que menys comunament, en procariotes

  Glycans N-Linked .

Introducci .
Els glycans N-Linked es troben adjuntats al nitrogen de R-group (N) d'asparagine en el sequon. El sequon s una seqncia d'Asn-X-Ser o Asn-X-Thr, on X s qualsevol aminocid excepte prolnia i pot compondre de N-acetil galactosamina de , galactose, cid neuraminic, N-acetylglucosamine, fructose, mannosa, fucose i uns altres monosacrids.

Sntesi .
En eucariotes, Glycans de N-linked s'obtenen d'una unitat de 14 sucre bsica muntada al citoplasma i reticle endoplasmtic. Primers, dos residus de glucosamine de N-acetyl sn adjunts a fosfat de dolichol, un lpid, en el costat extern de la membrana de reticles endoplasmtics. Cinc residus de mannosa s'afegeixen llavors a aquesta estructura. En aquest punt, el glycan bsic parcialment acabat es llana a travs de la membrana de reticles endoplasmtics, de manera que estigui situat ara dins del lumen de reticular. L'assemblea llavors continua dins del reticle endoplasmtic, amb l'addici de quatre residus de mannosa ms. Finalment, tres residus de glucosa s'afegeixen a aquesta estructura. Desprs de plena assemblea, el glycan s transferit en bloc pel glycosyltransferase oligosaccharyltransferase a una naixent cadena de peptide, dins del lumen de reticular. Aquesta estructura bsica de glycans de N-linked aix consta de 14 residus (3 glucosa, 9 mannosa, i 2 N-acetylglucosamine).

Fitxer: 

Les places fosques sn N-acetil-glucosamina; els cercles clars sn mannosa; els triangles foscos sn glucosa.

Processament, modificaci i diversitat .
Una vegada transferit a la naixent cadena de peptdic, glycans de N-linked generalment sofreixen reaccions de processament extenses, per la qual cosa els tres residus de glucosa es treuen, tamb com uns quants residus de mannosa, depenent del glycan de N-linked en qesti. La supressi dels residus de glucosa s dependent de plegament de protena propi. Aquestes reaccions de processament ocorren en l'aparell de golgi. Les reaccions de modificaci poden implicar l'addici d'un grup fosfat o acetil a l'ensucra, o l'addici de nou ensucra, com cid neuraminic. Processant i la modificaci de glycans de N-linked dins del golgi no segueix un sender lineal. Com a resultat, moltes variacions diferents d'estructura de glycan de N-linked sn possibles, depenent d'activitat d'enzims en el golgi.

Funcions i importncia .
Els glycans de N-linked sn extremadament importants en protena prpia que es plega en cllula eucariota. Chaperone protenes al reticle endoplasmtic, com el calnexin i calreticulin lliguen als tres residus de glucosa presents en el glycan de N-linked bsic. Aquests chaperone protenes llavors serveixen per ajudar en el plegament de la protena a la qual el glycan est adjuntat. Desprs de plegament propi, els tres residus de glucosa es treuen, i el glycan continua per promoure reaccions de processament. Si la protena fracassa a plegar-se prpiament, els tres residus de glucosa es readjunten, deixant la protena reassociar-se amb el chaperones. Aquest cicle pot repetir unes quantes vegades fins que una protena arribi al seu conformation propi. Si una protena repetidament fracassa a plegar-se prpiament, s'excreta des del reticle endoplasmtic i s degradat per proteases citoplasmtics.

Els glycans de N-linked tamb contribueixen a protena que es plega per efectes steric. Per exemple, els residus de cysteine en el peptide es poden temporalment bloquejar des de disulfur de conformaci enganxa amb uns altres residus de cysteine, a causa de la mida d'un glycan prxim. La presncia d'un glycan de N-linked per aix deixa la cllula controlar quins residus de cysteine formaran bons disulfur.

Els glycans de N-linked tamb juguen un paper important en interaccions de cllula de cllules. Per exemple, les cllules de tumors fan glycans de N-linked que sn anormals. Aquests sn reconeguts pel receptor de CD337 en Cllules Assassines Naturals com un senyal que la cllula en qesti s cancers.

L'apuntar d'enzims lisosmics de degradative tamb s acomplert per glycans de N-linked. La modificaci d'un glycan de N-linked amb un residu de mannose-6-phosphate serveix mentre un senyal a qu s'enganxava la protena que aquest glycan s s'hauria d'emocionar al lisosoma. Aquest reconeixement i traficant d'enzims lisosmics per la presncia de mannose-6-phosphate s acomplert per dues protenes: CI-MPR (cati receptor de mannose-6-phosphate independent) i MPR de CD (cati receptor de mannose-6-phosphate dependent).

Imatges:

 : MPR de CD i CI-MPR, amb CI-MPR mostrat lligant un enzim lisosmic. ;
 : MPR de CD amb la fita mannose-6-phosphate (verd de groc).;

  Glycans O-Linked .

Introducci .
En eucariotes, glycans d'O-linked, sn reunides un sucre alhora en un residu de serine o threonine d'una cadena de peptide en l'aparell Golgi. A diferncia d'amb glycans de N-linked, hi ha a partir d'encara cap seqncia de consens coneguda. Tanmateix, l'emplaament d'un residu prolnia a qualsevol -1 o +3 relatiu al serine o threonine s favorable per a glycosylation d'O-linked.

Sntesi .
El primer monosacrid adjuntat en la sntesi de glycans d'O-linked s N-acetyl-galactosamine. Desprs d'aix, uns quants senders diferents sn possibles. Un Cor 1 estructura s generada prop de l'addici de galactose. Un Cor 2 estructura s generat prop de l'addici de N-acetyl-glucosamine al N-acetyl-galactosamine del Cor 1 estructura. Cor 3 les estructures sn generades prop de l'addici d'un N-acetyl-glucosamine senzill al N-acetyl-galactosamine original. Cor 4 les estructures sn generades prop de l'addici d'un segon N-acetly-glucosamine al Cor 3 estructura. Unes altres estructures bsiques sn possibles, tanmateix sn menys comuns.

Imatges:
 : Cor 1 i Cor 2 generaci. = quadrat blanc N-acetyl-galactosamine; cercle negre = galactose; = quadrat negre N-acetly-glucosamine; fixi's, hi ha una equivocaci en aquest diagrama. La plaa inferior sempre hauria de ser blanca en cada imatge, no negre.;
  : Cor 3 i Cor 4 generaci.

Un tema estructural com en glycans d'O-linked s l'addici d'unitats de polylactosamine a les diverses estructures bsiques. Aquests sn formats per l'addici repetitiva de galactose i unitats de N-acetyl-glucosamine. Les cadenes Polylactosamine en glycans d'O-linked sn sovint restringides per l'addici d'un residu d'cid sialic (similar a cid neuraminic). Si un residu de fucose tamb s'afegeix, al prop de penltim residu, un sialyl-lewis-X (SLex)) estructura s format.

Funcions i importncia .

X de lewis Sialyl s important en determinaci d'antigen de sang d'ABO.

SLex s tamb important per resposta immunitria prpia. Alleujament D'E-selectin de cossos Weibel-Palade, a vas sanguini les cllules epitelials poden ser provocades per un cert nombre de factors. Un tal factor s la resposta de la cllula epitelial a certes molcules bacterial, com peptidoglycan. E-selectin lliga a l'estructura Slex que s present en neutrophils en el corrent de sang, i ajuda a aconseguir l'extravasation d'aquestes cllules al teixit circumdant durant i infecci.

S'ha trobat que glycans d'O-linked, especialment mucina, siguin importants a desenvolupar microflora intestinal normal. Certes pressions de bacteris intestinals especficament lliguen a mucina, permetent-los colonitzar l'intest.

Els exemples de glicoprotenes d'O-linked sn:
 Glicoforina, una protena en membranes cellulars d'eritrcits;
 Mucina, una protena en saliva implicada en la formaci de placa dental;
 Incisura, un receptor de transmembrane implicat en decisions de dest de desenvolupament i cllula;
 Thrombospondin;
 Factor VII;
 Factor IX;
 Tipus urinari Plasminogen Activator;

  Glicosaminoglicans .
Un altre tipus de glycan cellular sn els glicosaminoglicans. Aquests comprenen 2 aminosugars connectats d'una manera que alterna amb cids uronic i inclouen polmers com heparina, sulfat d'heparan, chondroitin, queratina i dermatan. Alguns glycoaminoglycans es troben adjuntats a la superfcie de cllules on estan connectats a travs d'un residu de xylosyl senzill a una protena.
 heparina;
 sulfat d'heparan;
 dermatan;
 queratina;
 chondroitin;

  Glycans i lpids .
Vegi glicolpids

  GPI-Anchors .

Vegi glicofosfatidilinositol
  Vegi-hi tamb .
 Glicosilaci;
 Glicsid;
 Glicsid hidrolasa;
 Glicosiltransferasa;

  Referncies .
 Varki, Ajit; Cummings, Richard; Esko, Jeffrey; Freeze, Hudson; Hart, Gerald; Marth, Jamey, editors. Plainview (NY): Cold Spring Harbor Laboratory Press; c1999.;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400878" title="Gymnothorax moluccensis" nonfiltered="4738" processed="4718" dbindex="154761">

Gymnothorax moluccensis  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig, Indonsia, Mar del Corall i l'Illa Christmas.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400886" title="Gymnothorax monochrous" nonfiltered="4739" processed="4719" dbindex="154762">

Gymnothorax monochrous  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes Marshall i les Illes Ryukyu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400887" title="Gymnothorax monostigma" nonfiltered="4740" processed="4720" dbindex="154763">

 Gymnothorax monostigma s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 44 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndic (Maldives i Illa Christmas) i al Pacfic (des de les Illes Carolines, les Illes Mariannes i Papua Nova Guinea fins a les Illes Marqueses i les Tuamotu).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400888" title="Cayetano Borso di Carminati" nonfiltered="4741" processed="4721" dbindex="154764">
Cayetano Borso di Carminati Gonzlez naix el 1900 al si d'una famlia acomodada. En 1925 es titula a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona,all s alumne i amic d'Eusebi Bona. Compartir estudis amb Raimon Dur i Reynals, Ricardo de Churruca o Germn Rodriguez Arias, tots ells successius membres del GATCPAC.

Borso va ser considerat un home auda, liberal, appassionat i polemista inesgotable amb una reputaci de persnova avanada a la seua poca.

Les primeres obres que realitz  tenien un estil entre clssic i folkloritzant, com es demostra al seu projecte del pavell de indstria de Valncia per a l'Exposici Iberoamericana de Sevilla de 1929.

A banda d'aix, formar part dels arquitectes que collanboren eventualment amb Xavier Goerlich (aleshores arquitecte municipal de Valncia). Fruit d'aquesta collaboraci seran alguns edificis com el Barrachina (1929) a la Plaa de l'Ajuntament o l'edifici Navarro al carrer Xtiva (1928). En aquestos combina un repertori decoratiu  clssic i casticista (pilastres, pinacles, frintons, volutes, etc) amb detalls de l'Art Dco.

La introducci de la modernitat l'utilitzar com un simple repertori decoratiu, depenent de l'ocasi, i noms apareix en certes aportacins tipolgiques(mesures higiniques o de racionalitzaci dels edificis). Utilitzar el llenguatge casts, ms decoartiu i monumental, sobretot al centre de la ciutat (Edifici March, plaa de l'Ajunatment), per quan l'edifici siga ms perifric (Edifici Mascarell, carrer Cadis, 1931) far s d'un llenguatge ms estilitzat, amb ms elements decoartius provinents del dco, ms modern en definitiva.

Els anys 1932 i 1933 seran anys de poca feina, i el treball ms important ser la direcci del projecte de les piscines de Les Arenes, obra del madrileny Luis Gutirrez Soto. Aquesta collabaraci fou determinant en el rumb de les seues obres.

Aix es reflexar en els edificis que construir posteriorment, per exemple a l'edifici Garca ja fa s de volades corbes i cap s del llenguatge clssic. Al cine Rialto (1935), considerat una de les millors obres del perode, desapareix completament la decoraci aplicada i posa mfasi en les masses i els volums escalonats. L'edifici s'inspira en models com l'edifici carrin de Madrid o en el cine Universum de Berln, far s del llenguatge dco i de la Wiener Werksttte, del mur cortina en la faana principal i posterior, el remat de la torre recorda als gratacels americans i al Palau Stoclet d'Hoffmann. 

Continuar aquesta manera de construir en els edificis Gonzlez-Senabre (1935), Das (1935, s expressiu de volades, terrasses i sortints). L'Edifici Vizcano (1936) s la seua obra ms peculiar. EConstrut en un solar irregular de tres faanes, destaca la seua trorre cilndrica de coronament escalonat, un joc de volums complex per les distintes volades de terrasses i miradors, i una absncia total de decoraci, tendint a la simplificaci i l'elementarisme (trets que el fan l'edifici ms prxim a l'expressionisme europeu).

Durant la guerra Civil ser empresonat, i quan finalitze tornar a exercir per amb un llenguatge canviat (neocasticista), Reprendr l'activitat profesional amb la direcci de les obres de l'Ateneu Mercantil de Valncia (collaborant amb Emili Artal). 
Durant els anys 1945 al 1948 ocupar un crrec de regidor a l'Ajuntament de Valncia i tamb exercir d'arquitecte municipal de l'Alcdia.

A la fi dels anys cinquanta reprendr el llengutge modern associat am Rafael contel (Edifici Stella Maris, 1958).


Obres.

 Edifici Navarro, 1928 Carrer Xtiva, Valncia.
 Edifici Barrachina, 1929 Plaa de l'ajuntament, Valncia.
 Grup Residencial Verge del Puig, 1930.
 Edifici March, 1930 Plaa de l'ajuntament.
 Edifici Rodrguez, carer Cotanda, Valncia.
 Edifici Lassala, 1931, avinguda Maria Cristina, Valncia.
 Edifici Mascarell, 1931, carrer Cadis, Valncia.
 Edifici Garca, 1934, carrer doctor Zamenhoff, Valncia.
 Edifici Rialto, 1935, Plaa de l'Ajuntament de valncia.
 Edifici Gonzlez-Senabre, 1935, Carrer Sant Vicent, Valncia.
 Edifici Das, 1935, avinguda Maria Cristina, Valncia.
 Edifici Vizcano, 1936, carrer Ribera, Valncia.
 Escoles Pes, 1954, carrer Misser Masc, Valncia.
 Grup de Renda Limitada Stella Maris, 1958, barri de Natzaret.

Referncies.
 La ciutat moderna. Arquitectura racioanalista a Valncia Catleg de l'IVAM ISBN 84-482-1667-9.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400889" title="Gymnothorax mordax" nonfiltered="4742" processed="4722" dbindex="154765">

Gymnothorax mordax  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 152 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic oriental: des de Point Conception (Califrnia, Estats Units) fins al sud de la Pennsula de Baixa Califrnia (Mxic). Tamb a les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400890" title="Hyundai World Rally Team" nonfiltered="4743" processed="4723" dbindex="154766">


El Hyundai World Rally Team va ser una escuderia de rallis que particip al Campionat Mundial de Rallis des del 2000 fins al 2003. Competien amb un Hyundai Accent WRC. Hi havia plans per a tornar durant el 2006, per no es van complir.

 Histria .
Hyundai va entrar als rallis competint a la classe F2 del Campionat Mundial de Rallis els anys 1998 i 1999 amb el model Coup. Durant el setembre de 1999, Hyundai va comenar a desenvolupar el Hyundai Accent WRC. El Hyundai World Rally Team va debutar en el ralli de Sucia de 2000 i va aconseguir entrar en els deu millors al ralli d'Argentina, on Alister McRae i Kenneth Eriksson van finalitzar set i vuit, respectivament. Eriksson ms tard va aconseguir la cinquena plaa al ralli de Nova Zelanda i quart al ralli d'Austrlia. Al 2001, Hyundai va treure una nova evoluci del seu Accent WRC, en el que es va intentar millorar la fiablilitat, per el disseny del cotxe no era bo per competir amb els quatre grans equips (Ford, Mitsubishi, Peugeot i Subaru). No onbstant, el millor resultat d'aquesta temporada va ser a l'ltima cursa, el ralli de Galles quan McRa va finalitzar quart i Eriksson sis.

Per a la temporada 2002, Huyndai va contractar el quatre vegades campi Juha Kankkunen, ms els pilots Freddy Loix i Armin Schwarz. La cinquena plaa de Kankkunen a Nova Zelanda va ser el milor resultat, i tamb van aconseguir superar Skoda i Mitsubishi en la lluita per la quarta posici al campionat de marques. Al setembre de 2003], desprs d'una temporada amb molts problemes econmics, Hyundai va anunciar la seva retirada del WRC per amb plans de tornar el 2006, que no es van complir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400892" title="Gymnothorax moringa" nonfiltered="4744" processed="4724" dbindex="154767">

Gymnothorax moringa  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 200 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental (des de Carolina del Nord i Bermuda fins al Brasil, incloent-hi el Golf de Mxic i el Carib) i a l'Atlntic oriental (Santa Helena).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400893" title="Gymnothorax mucifer" nonfiltered="4745" processed="4725" dbindex="154768">

Gymnothorax mucifer  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 65,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400894" title="Gymnothorax nasuta" nonfiltered="4746" processed="4726" dbindex="154769">

 Gymnothorax nasuta s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 73,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Xile, incloent-hi l'Illa de Pasqua.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400896" title="Gymnothorax neglectus" nonfiltered="4747" processed="4727" dbindex="154770">

Gymnothorax neglectus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Jap i Taiwan.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400897" title="Gymnothorax nigromarginatus" nonfiltered="4748" processed="4728" dbindex="154771">

Gymnothorax nigromarginatus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 99 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud de Florida fins a Texas i Yucatn (Mxic).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400898" title="Gymnothorax niphostigmus" nonfiltered="4749" processed="4729" dbindex="154772">

Gymnothorax niphostigmus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 75,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Taiwan.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400899" title="Gymnothorax nubilus" nonfiltered="4750" processed="4730" dbindex="154773">

 Gymnothorax nubilus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 53,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-oest del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400900" title="Claudi Fernndez i Castanyer" nonfiltered="4751" processed="4731" dbindex="154774">
Claudi Fernndez i Castanyer va ser un autor dramtic catal. Conjuntament amb el seu germ Joan  va ser empresari del Teatre Romea en la primera meitat dels anys 50 del segle XX.

En l'any 1929 els germans ngel , Joan i Claudi Ferndez fundaren l'"Associaci de Teatre Selecte", que seria una de les entitats que originarien la "Federaci Catalana de Societats de Teatre ntim " en el perode anterior a la Guerra civil espanyola. A l'any 1935, Claudi Fernndez era secretari de les dues entitats, i en aquesta qualitat va rebre el cinc de febrer un homenatge de la professi teatral barcelonina. Posteriorment esdevindria delegat de la Generalitat de Catalunya en la Federaci.

En els primers anys 50, van esdevenir empresaris del teatre Romea de Barcelona (del 1949 al 1954); van intentar de crear-hi una certa estructura: juntament amb actors com Pau Garsaball, Paquita Ferrndiz, Ramon Duran i Emlia Bar van constituir una companyia ms o menys estable, per sense director fix. El nounat grup recuper el teatre infantil a les tardes i als diumenges, i dedic les matinals del Romea a la recerca de nous autors. Tamb port a terme cicles retrospectius de teatre. Malauradament, la situaci artstica i ciutada de l'poca an degradant el plantejament, que s'atur definitivament entre el 1952 i el 1953. 

A banda de la seva gesti en el Romea, els germans Fernndez Castany tamb promogueren al 1952 unes sessions de Teatre ntim al "Club Diagonal", on un dissabte al mes es representaren obres selectes, estrenes o reposicions, com El comte Arnau de Miquel Alemany, Solitud, adaptaci d'Esteve Albert de l'obra de Vctor Catal, i El misantrop de Molire, en l'adaptaci catalana de Joan Oliver.

 Obres .
 Aix si que vull viure! Comdia en tres actes Barcelona, 1938 (manuscrit conservat a la Biblioteca de Catalunya);
 Ninets (Titus i Mariona). Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 15 de febrer de 1947.
 Hem perdut la nena!. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, l'1 de juliol de 1948.
 Lali. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 12 de novembre de 1949.
 Negre i blau. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 5 de mar de 1950.
 L'escala de casa. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 23 de maig de 1950.

 Enllaos .
 Breus apunts de teatre catl, esmentant el context de l'actuaci dels germans Fernndez Castanyer;

 Notes .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400901" title="Skoda Motorsport" nonfiltered="4752" processed="4732" dbindex="154775">


Skoda Motorsport va ser una escuderia que particip al Campionat Mundial de Rallis des del 1999 fins al 2007, amb versions WRC de l'Skoda Octavia i l'Skoda Fabia.

 Histria .
Desprs d'una llarga histria amb victries en campionats regionals, Skoda va comenar a participar al Campionat Mundial de Rallis l'any 1999, amb l'Skoda Octavia WRC. El millor resultat amb l'Octavia WRC va ser un tercer lloc d'Armin Schwarz al ralli Safari de 2001. A finals de 2003, l'Octavia va ser substituit per un cotxe ms petit, l'Skoda Fabia WRC. La temporada 2004 va servir per desenvolupar aquest cotxe i l'escuderia no va aconseguir xits. No obstant, al finals de temporada, concretament al ralli d'Austrlia, Colin McRae rodava segon quan es va haver de retirar. Skoda desprs va abandonar el campionat, i el 2006 va tornar, representada per l'escuderia semi-oficial Red Bull Skoda Team. Jan Kopeck va aconseguir un cinqu lloc al ralli de Catalunya, i al ralli d'Alemanya va repetir aquest resultat, sent els dos millors d'aquesta temporada. L'any segent l'escuderia ja no particip.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400903" title="Gymnothorax nudivomer" nonfiltered="4753" processed="4733" dbindex="154776">

Gymnothorax nudivomer  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 180 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i Transkei (Sud-frica) fins a les Hawaii, les Illes Marqueses, les Illes Ryukyu i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400904" title="Gymnothorax nuttingi" nonfiltered="4754" processed="4734" dbindex="154777">

 Gymnothorax nuttingi s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 112 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400906" title="Gymnothorax obesus" nonfiltered="4755" processed="4735" dbindex="154778">

Gymnothorax obesus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 180 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia i Nova Zelanda.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400907" title="Gymnothorax ocellatus" nonfiltered="4756" processed="4736" dbindex="154779">

 Gymnothorax ocellatus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Grans Antilles, incloent-hi la costa de Centreamrica des de Nicaragua fins al nord de Sud-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400908" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1980" nonfiltered="4757" processed="4737" dbindex="154780">

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1980, oficialment Jocs de la XXII Olimpada, es van celebrar a la ciutat de Moscou (en aquell moment capital de la Uni Sovitica) entre el 19 de juliol i el 3 d'agost del 1980. En aquests Jocs hi van participar 5.179 atletes (4.064 homes i 1.115 dones) de 80 comits nacionals diferents, competint en 203 proves de 23 esports.

Per segona edici consecutiva, va haver un boicot per part d'alguns comits olmpics nacionals del COI. Per aquest result molt ms nombrs i significatiu que no el de Mont-real. Amb el pretext de la Guerra afgano-sovitica, els Estats Units es va negar a deixar participar els seus esportistes, protesta que varen recolar altres 58 comits nacionals del seu bndol en la Guerra freda. Les ms destacades eren, a banda dels estadounidencs, les de l'Alemanya Federal, Jap i Canad. Altres estats capitalistes, com el Regne Unit, Frana, Itlia, Austrlia o Espanya, van participar per sota la bandera olmpica.

Malgrat el boicot i acusacions de parcialitat dels jutges. El nivell esportiu de la cita fou prou elevat. Un total de 33 rcords mundials van ser superats. Alexandr Ditiatin van ser la figura ms destacada dels Jocs, en aconseguir vuit medalles en la seva participaci esportiva. D'altra banda la mascota, l'osset Misha, va ser la primera d'un esdeveniment esportiu en arribar a un nivell meditic i conercial mundial. Tot all, irnicament, en una cita que va tindre lloc a la Uni sovitica.

Ciutats candidates.
La seu de la XXII edici dels Jocs Olmpics d'estiu noms va tindre dues candidates: Moscou i Los Angeles. A la 75a Sessi del COI, celebrada el 23 d'octubre de 1974 a Viena, ustria, es va escollir la ciutat sovitica com a seu dels Jocs Olmpics de 1980. Aquests varen ser els resultats de les votacions:



Comits participants.

En aquests Jocs participaren un total de 81 comits nacionals diferents, si b Libria abandon la competici desprs de desfilar en la Cerimnia Ignaugural. En aquesta Jocs participaren per primera vegada Angola, Botswana, Jordnia, Laos, Moambic, Seychelles i Xipre (si b ja havia participat en l'edici dels Jocs Olmpics d'hivern de 1980 a Lake Placid). 

Retornaren a la competici Afganistan, Algria, Benn, Birmnia, Camerun, Congo, Etipia, Guinea, Guyana, Iraq, Lesotho, Lbia, Madagascar, Mali, Malta, Nigria, Sierra Leone, Sria, Sri Lanka, Tanznia, Uganda i Zimbabwe.

Albnia, Argentina, Alt Volta, Iran, Qatar, Repblica Popular de la Xina, Xina Taipei i Zaire refusaren participar en els Jocs.

Comits participants en els Jocs Olmpics d'estiu de 1980 i nombre d'atletes participants. En cursiva comits que van participar als Jocs sota bandera olmpica.


Boicot poltic.

55 Comits Nacionals refusaren participar com a protesta de l'ocupaci sovitica de l'Afganistan en la guerra afgano-sovitica. Iniciativa capitanejada pels Estats Units d'Amrica, la majoria dels que secundaren la iniciativa foren pasos de la seva rbita poltica capitalista dins del procs poltica de la Guerra Freda de la dcada del 1980.

Llista de pasos que donaren suport al boicot poltic als Jocs Olmpics d'estiu de 1980:


Esports disputats.
En aquests Jocs Olmpics es diputaren 203  proves de 23 esports diferents:



Aspectes destacats.

 Desprs del Boicot poltic als Jocs Olmpics d'estiu de 1976 aquesta fou la segona vegada en la qual la poltica mundial afect el mn de l'esport, sent els pasos de l'rbita capitalista els que es negaren a participar com a respota a la Guerra afgano-sovitica. Posteriorment, en els Jocs Olmpics d'estiu de 1984 celebrats a Los Angeles (Estats Units) foren els pasos de l'rbita comunista els que decidiren no participar-hi.
 Com una forma de protesta contra la intervenci sovitica a l'Afganistan, quinze pasos van desfilar en la cerimnia d'obertura amb la Bandera Olmpica en lloc de les seves banderes nacionals, i la bandera i l'Himne Olmpic es van utilitzar en la cerimnia d'entrega de medalles. Nova Zelanda, per la seva part, desfili i compet sota la bandera de la Commonewalth;
Es van establir 36 rcords mundials, 39 d'europeus i 74 d'olmpics.
El centre de televisi fou utilitzat 20 canals de televisi, observant-se un augment de la cobertura televisiva mundial en comparaci amb els 16 dels Jocs de Mont-real el 1976, els 12 de Munic el 1972 i els set de Ciutat de Mxic el 1968. ;
Durant la cerimnia d'obertura, la tripulaci del Saliut 6 van enviar les seves salutacions als atletes olmpics.
Segons l'informe oficial, presentat al COI pel Comit Olmpic Nacional de la Uni Sovitica, els Jocs tingueren unes despeses de 862,7 milions de rubles i uns ingressos de 744,8 milions de rubles.
Els Jocs van atraure cinc milions d'espectadors, un increment d'1,5 milions respecte als Jocs de Mont-real. Participaren un total de 1.245 rbitres procedents de 78 pasos diferents. ;
 A la cerimnia de cloenda s'iss la bandera de Los Angeles, en lloc de la Bandera dels Estats Units, per tal de retre homenatge a la propera ciutat seu dels Jocs Olmpics d'estiu. La Bandera Olmpica, per, no va ser lliurada a l'alcalde de la ciutat sin al President del COI Michael Morris Killanin.

Medaller.

El medaller dels Jocs Olmpics de Moscou va mostrar una desproporci tan sols comparable a la del quatre anys desprs. La Uni Sovitica va imporsar-se per tercera edici consecutiva, per a casa van obtindre el rcord absolut de medalles en una sola edici: 195. Junt a la RDA es van repartir ms de la meitat de tots els trofeus. Molts comits d'estats comunistes van ser beneficiats pel boicot, com ara Bulgria o Polnia, i signaren la seva millor participacipaci de la histria. Per tamb altres capitalistes, com ara Itlia, Frana i Regne Unit, que van millorar sensiblement les seves actuacions respecte a les edicions anteriors.

Tan sols es mostren els deu primers classificats. 



Notes.


Vegeu tamb.

 Comit Olmpic Internacional;
 Jocs Olmpics;

 Enllaos externs .
  Jocs Olmpics de Moscou de 1980;
  www.sports-reference.com - Moscou 1980;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400909" title="Gymnothorax panamensis" nonfiltered="4758" processed="4738" dbindex="154781">

 Gymnothorax panamensis s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf de Califrnia fins a Colmbia i Xile, incloent-hi les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400910" title="Josep Enric Dallers" nonfiltered="4759" processed="4739" dbindex="154782">
Josep Enric Dallers Codina (* 1949 a Vilafranca del Peneds, Catalunya/Espanya) s un escriptor andorr. 

Va estudiar llengua i literatura a la universitat de Montpeller i ensenya llengua francesa i arts plstiques a Andorra la Vella. Ha ocupat diversos crrecs pblics, com ministre d'Educaci, Cultura i Joventut, president del Consell General, i conseller general al parlament andorr. Com a escriptor va publicar exclusivament poesia, fins al 2006 quan va aparixer la seva primera novella. A la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007 va ser un dels autors andorrans representants.

Obra.
Poesia.
1974: 33 poemes, Edicions Calla;
1976: Despertar, (Autor-Editor), Andorra la Vella;
1987: Amic, Editorial Mai, Andorra la Vella;
1988: Ulls d'aigua, Editorial Mai, Andorra la Vella;
1990: De tu a tu, Editorial Mai, Andorra la Vella;
1995: Illalba, Editorial Mai, Andorra la Vella;
 
Novella.
2006: Frontera endins, Encamp;

 Enllaos externs .
 Cercador Qui s qui? de la literatura de llengua catalana;

 Fonts .
 Andorra, terra literria, Ed. pel govern andorr, coord. Ins Snchez, Andorra la Vella 2007, ISBN 978-99920-0-465-4;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400911" title="Gymnothorax parini" nonfiltered="4760" processed="4740" dbindex="154783">

Gymnothorax parini  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest de l'ndic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400912" title="Gymnothorax zonipectis" nonfiltered="4761" processed="4741" dbindex="154784">

Gymnothorax zonipectis  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes Marqueses, les Illes de la Societat i les Filipines.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400914" title="Gymnothorax phalarus" nonfiltered="4762" processed="4742" dbindex="154785">

Gymnothorax phalarus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 92,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de la Pennsula de Baixa Califrnia (Mxic) fins al Per.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400917" title="Gymnothorax ypsilon" nonfiltered="4763" processed="4743" dbindex="154786">

Gymnothorax ypsilon  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 89 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud del Jap i a les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400918" title="Gymnothorax phasmatodes" nonfiltered="4764" processed="4744" dbindex="154787">

Gymnothorax phasmatodes  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 46 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Moambic, Maurici i Oman.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400919" title="Gymnothorax woodwardi" nonfiltered="4765" processed="4745" dbindex="154788">

Gymnothorax woodwardi  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400920" title="Gymnothorax philippinus" nonfiltered="4766" processed="4746" dbindex="154789">

Gymnothorax philippinus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Ryukyu i les Filipines.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400921" title="Gymnothorax vicinus" nonfiltered="4767" processed="4747" dbindex="154790">

 Gymnothorax vicinus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 122 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental (des de Bermuda, les Bahames i el sud de Florida fins al Brasil) i a l'Atlntic oriental (Aores, Madeira, les Illes Canries, Cap Verd i les illes del Golf de Biafra).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400922" title="Marta Repullo i Grau" nonfiltered="4768" processed="4748" dbindex="154791">
Marta Repullo i Grau (* 1976 a Barcelona) s una escriptora andorrana.

Vida.
Marta Repullo i Grau s periodista i ha collaborat en diversos mitjans de comunicaci dels Pirineus com Rdio Seu, Ona Andorra i el Peridic d'Andorra. Ms enll orientava la seva carrera professional cap a la gesti i la cooperaci cultural internacional. En el gnere de la narrativa curta ha rebut diversos premis. Amb el llibre Carcies de lletra va estrenar-se en el mn de la poesia.

 Obra .
 2001 Carcies de la lletra, Editorial Andorra, Andorra la Vella;

 Premis .
 2001 Premi Recull del Concurs de Poesia de la Biblioteca Pblica del Govern d'Andorra;

 Enllaos externs .
 Cercador Qui s qui? de la literatura de llengua catalana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400923" title="Gymnothorax pictus" nonfiltered="4769" processed="4749" dbindex="154792">

Gymnothorax pictus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 140 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes Galpagos, les Hawaii, les Illes Ryukyu i Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400924" title="Gymnothorax verrilli" nonfiltered="4770" processed="4750" dbindex="154793">

 Gymnothorax verrilli s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 43 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de la Pennsula de Baixa Califrnia fins a Panam.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400925" title="Gymnothorax pikei" nonfiltered="4771" processed="4751" dbindex="154794">

Gymnothorax pikei  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 77 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Maurici i Papua Nova Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400926" title="Gymnothorax vagrans" nonfiltered="4772" processed="4752" dbindex="154795">

Gymnothorax vagrans  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400927" title="Gymnothorax pindae" nonfiltered="4773" processed="4753" dbindex="154796">

Gymnothorax pindae  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 39 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes de la Societat, les Illes Amami (Jap), les Illes Marshall, les Hawaii i el sud de la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400928" title="Gymnothorax unicolor" nonfiltered="4774" processed="4754" dbindex="154797">

 Gymnothorax unicolor s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud del Portugal continental fins a Cap Verd, les Aores, Madeira i les Illes Canries. Tamb a la Mar Mediterrnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400929" title="Bachos" nonfiltered="4775" processed="4755" dbindex="154798">


Bachos s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400930" title="Gymnothorax polygonius" nonfiltered="4776" processed="4756" dbindex="154799">

 Gymnothorax polygonius s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 84 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic oriental (Madeira i Cap Verd) i a l'Atlntic occidental central (Cuba).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400931" title="Caignac" nonfiltered="4777" processed="4757" dbindex="154800">


Caignac s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400933" title="Deyme" nonfiltered="4778" processed="4758" dbindex="154801">


Deyme s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400934" title="Figarol" nonfiltered="4779" processed="4759" dbindex="154802">


Figarol s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400935" title="Gymnothorax tile" nonfiltered="4780" processed="4760" dbindex="154803">

Gymnothorax tile  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Andaman fins a les Filipines i Indonsia. Tamb a l'ndia  i Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400936" title="Gargas (Alta Garona)" nonfiltered="4781" processed="4761" dbindex="154804">


Gargas s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400938" title="Edifici Carrin" nonfiltered="4782" processed="4762" dbindex="154805">


L'Edifici Carrin, tamb conegut com Edifici Capitol, s un dels edificis ms reconeixibles de la Gran Va de Madrid. Est situat a l'angle que formen els carrers Jacometrezo amb Gran Via, a la Plaa Callao. El seu primer propietari va ser Enrique Carri, marqus de Neln.

L'edifici de catorze plantes va ser projectat pels arquitectes Luis Martnez-Feduchi Ruiz i Vicente Eced i Eced, constru entre 1931 i 1933. Es de estilo art dco i racionalista, utilitza materials com el marbre i granit, i la decoraci i el mobiliari sn de la casa Rolacao-Mac. El que ms va destacar quan es va construir van ser els seus avenos tcnics que incorporaven l's de bigues tipus Vierendel, la utilitzaci de teles ignfugues o el sistema de refrigeraci (el primer de tot Madrit i que ocupava tota una planta).

Va rebre el premi Ajuntament de Madrid de 1933 i la Medalla de Segona Classe a l'exposici Nacional de Belles Arts de l'any segent.  Originalment tenia 64 apartaments, un hotel (el Capitol, ara propietat del grup Vincci), una cafeteria, un bar, un restaurant, una fbrica d'aiua selz, ms oficines i sales de festes. A les seus plantes inferiors hi tenia una gran sala de cine per a quasi 2000 espectadors, el cine Capitol, actualment dividit en sales ms petites.

El ne de la marca Schweppes situada a la torre s un dels smbols de la Gran Via i de Madrid, apareguent en pellculles, com El da de la Bestia, dirigida per lex de la Iglesia.

En 2007, dirigida per l'arquitecte Rafael de la Hoz, es va dur a terme una rehabilitaci que va eliminar tots els anuncis publicitaris de la faana, noms quedaren el de Schweppes i el de Vodafone a la terrassa.

 Bibliografia .

 Corral, Jos del, La Gran Va, en Madrid (tom 1), Espasa-Calpe, S.A., Madrid, 1979 (ISBN 84-239-5370-8);

 Enllaos externs .


Madrid Histrico Biografia de Luis Martnez-Feduchi Ruiz amb un alat de l'edifici.
Un icono de Madrid, de nuevo bajo los focos Article de Fernando Gallardo al diari El Pas que critica l'ltima rehabilitaci.
Mazinger Montatge en el qu apareix l'edifici.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400939" title="Gymnothorax undulatus" nonfiltered="4783" processed="4763" dbindex="154806">

Gymnothorax undulatus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a la Polinsia Francesa, el sud del Jap, les Hawaii i el sud de la Gran Barrera de Corall. Tamb a Costa Rica i Panam.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400941" title="Gymnothorax polyspondylus" nonfiltered="4784" processed="4764" dbindex="154807">

Gymnothorax polyspondylus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Les femelles poden assolir els 41,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400943" title="Gymnothorax thrysoideus" nonfiltered="4785" processed="4765" dbindex="154808">

Gymnothorax thrysoideus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 65 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'Illa Christmas fins a la Polinsia Francesa, les Illes Ryukyu, Tonga i Micronsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400944" title="Gymnothorax polyuranodon" nonfiltered="4786" processed="4766" dbindex="154809">

Gymnothorax polyuranodon  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 92,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka, Indonsia, Borneo, Nova Guinea, Filipines, Fidji, Palau, Austrlia, Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400947" title="Gymnothorax steindachneri" nonfiltered="4787" processed="4767" dbindex="154810">

 Gymnothorax steindachneri s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 91 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400948" title="Gymnothorax porphyreus" nonfiltered="4788" processed="4768" dbindex="154811">

 Gymnothorax porphyreus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 34,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'Illa Lord Howe fins a Sud-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400950" title="Gymnothorax sokotrensis" nonfiltered="4789" processed="4769" dbindex="154812">

Gymnothorax sokotrensis  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Iemen.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400951" title="Gymnothorax prasinus" nonfiltered="4790" processed="4770" dbindex="154813">

Gymnothorax prasinus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 91,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nova Zelanda i al sud d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400952" title="Gymnothorax serratidens" nonfiltered="4791" processed="4771" dbindex="154814">

 Gymnothorax serratidens s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Per.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400954" title="Gymnothorax prionodon" nonfiltered="4792" processed="4772" dbindex="154815">

Gymnothorax prionodon  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud del Jap fins al Mar de la Xina Meridional, Austrlia i Nova Zelanda.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400955" title="Gymnothorax saxicola" nonfiltered="4793" processed="4773" dbindex="154816">

Gymnothorax saxicola  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Nova Jersey (Estats Units) fins al sud de Florida, l'est del Golf de Mxic, Cuba i Belize.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400956" title="Gymnothorax prismodon" nonfiltered="4794" processed="4774" dbindex="154817">

Gymnothorax prismodon  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 49,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kiribati, Hawaii i les Illes Marqueses.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400957" title="Gymnothorax prolatus" nonfiltered="4795" processed="4775" dbindex="154818">

Gymnothorax prolatus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 37,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de Taiwan.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400958" title="Gymnothorax sagmacephalus" nonfiltered="4796" processed="4776" dbindex="154819">

Gymnothorax sagmacephalus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 53,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Jap.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400959" title="Gymnothorax pseudoherrei" nonfiltered="4797" processed="4777" dbindex="154820">

 Gymnothorax pseudoherrei s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Filipines.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400960" title="Gymnothorax sagenodeta" nonfiltered="4798" processed="4778" dbindex="154821">

Gymnothorax sagenodeta  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Maurici.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400962" title="Gymnothorax pseudothyrsoideus" nonfiltered="4799" processed="4779" dbindex="154822">

 Gymnothorax pseudothyrsoideus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des d'Oman i ndia fins a l'oest del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400965" title="Gymnothorax rueppellii" nonfiltered="4800" processed="4780" dbindex="154823">

Gymnothorax rueppellii  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Hawaii, les Tuamotu, les Illes Marqueses, les Illes Ryukyu i el sud de la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400966" title="Gymnothorax punctatofasciatus" nonfiltered="4801" processed="4781" dbindex="154824">

Gymnothorax punctatofasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Filipines, Malisia, Indonsia i ndia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400969" title="Gymnothorax robinsi" nonfiltered="4802" processed="4782" dbindex="154825">

Gymnothorax robinsi  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndic i a l'oest del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400970" title="Gymnothorax punctatus" nonfiltered="4803" processed="4783" dbindex="154826">

Gymnothorax punctatus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400972" title="Gymnothorax richardsonii" nonfiltered="4804" processed="4784" dbindex="154827">

 Gymnothorax richardsonii s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 32 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes de la Societat, les Illes Ryukyu, les Illes Cook, les Illes Mariannes i les Illes Carolines.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400973" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="4805" processed="4785" dbindex="154828">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es disput una competici de futbol en categoria masculina. La competici tingu lloc entre els dies 27 d'agost i 10 de setembre de 1972 entre les diferents seus de Munic, Augsburg, Ingolstadt, Nrnberg, Passau i Regensburg.

Comits participants.
Participaren un total de 269 futbolistes de 16 comits nacionals diferents:

;
 Birmnia;
;
;

;
 Ghana;
 Hongria;
 Iran;

;
;
;
;

;
;
;
;


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.
Grup A;



 
----
 
----

----

----

----


Grup B;



 
----
 
----

----

----

----


Grup C;



 
----
 
----

----

----

----


Grup D;


 
----
 
----

----

----

----


Segona ronda.
Grup 1;



 
----
 
----

----

----

----


Group 2;




 
----
 
----

----

----

----


Medalla de Bronze.




Final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Futbol 1972;
  Arxiu de la RSSSF;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400975" title="Gymnothorax reticularis" nonfiltered="4806" processed="4786" dbindex="154829">

Gymnothorax reticularis  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Maurici fins al sud del Jap i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400976" title="Gymnothorax randalli" nonfiltered="4807" processed="4787" dbindex="154830">

Gymnothorax randalli  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Les femelles poden assolir els 36,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndic i al Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400977" title="Leonardo Bertagnolli" nonfiltered="4808" processed="4788" dbindex="154831">

Leonardo Bertagnolli (Trento, 8 de gener del 1978) s un ciclista professional itali. El 2007 obtingu la seva victria ms important, quan aconsegu guanyar la Clssica de Sant Sebasti davant del seu company d'escapada Juan Manuel Grate.

 Belangrijkste overwinningen . 
2004
 Trofeo dell'Etna;
 Coppa Agostoni;
 Coppa Placci;

2005
 Etapa 3 del Tour du Limousin;
 Etapa 2 de la Volta a Espanya;

2006
 Tour de l'Alt Var;
 Etapa 6 de la Tirreno-Adriatico;

2007
 Clssica de Sant Sebasti;

2008
 Trofeu Melinda;

 Participacions al Tour .
2003 - abandonament;

Equips.
2002 - Saeco Macchine per Caff-Longoni Sport;
2003 - Saeco Macchine per Caff;
2004 - Saeco Macchine Per Caff;
2005 - Cofidis, le Crdit par Tlphone;
2006 - Cofidis, le Crdit par Tlphone;
2007 - Liquigas;
2008 - Liquigas;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400980" title="Gymnothorax reevesii" nonfiltered="4809" processed="4789" dbindex="154832">

Gymnothorax reevesii  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Ryukyu fins al Mar de la Xina Meridional.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400981" title="Frederik Willems" nonfiltered="4810" processed="4790" dbindex="154833">

Frederik Willems (Eeklo, 8 de setembre del 1979) s un ciclista professional belga.

 Palmars . 
2001
 Seraing-Aken-Seraing;

2002
 Etapa 7 de la Volta a Cuba;

2003
 GP Alphonse Schepers;

2006
 Etapa 1 de l'Estel de Bessges;
 Classificaci final de l'Estel de Bessges;
 Etapa 3 del Ster Elektrotoer;
 Etapa 4 de la Volta a Gran Bretanya;

 Participacions al Tour .
2007 - 73;
2008 - 113;

 Ploegen .
2001 - Mapei-QuickStep (De proves a partir de l'01/09);
2002 - Mapei-QuickStep-Latexco TT3 (fins el 31/08);
2003 - Vlaanderen-T-Interim;
2004 - Vlaanderen-T Interim;
2005 - Chocolade Jacques-T Interim;
2006 - Chocolade Jacques-Topsport Vlaanderen;
2007 - Liquigas;
2008 - Liquigas;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400983" title="Khilderic II" nonfiltered="4811" processed="4791" dbindex="154834">

Khilderic II (vers 653   675) va ser rei merovingi dels regnes francs d'Austrsia des del 662, i de Nustria i Borgonya a partir del 673, convertint-se aix durant els dos darrers anys de vida en rei de tots els francs.

Biografia.

Segon fill de Clodoveu II i la seva esposa Batilda, va quedar orfe de pare quan noms era un infant, l'any 658. El seu germ gran Clotari III va heredar Nustria i Borgonya, i esdevingu rei d'Austrsia a la mort de l'usurpador Khildebert l'Adoptat. La noblesa austrasiana, per, va reivindicar la seva autonomia i Batilda, actuant com a regent, els va concedir la figura d'un rei propi en la persona del seu segon fill Khilderic II.

Com en el cas del seu germ Clotari, a causa de la seva joventut el govern del regne va quedar en mans de la noblesa local i especialment en la figura dels majordoms de palau.

A la mort de Clotari el 673, el tercer fill de Clodoveu i Batilda va succeir-lo a Nustria i Borgonya com a Teodoric III. Per una facci prominent de la noblesa borgonyesa liderada per Leodegar i Etikho van aclamar a Khilderic com a rei. Al cap de poc temps Khilderic va aprofitar l'ocasi per envar els regnes del seu germ i deposar-lo, proclamant-se rei de Nustria i Borgonya i per tant rei nic de tots els francs.

Per les decisions de Khilderic als nous regnes aviat el feren impopular entre la noblesa. Nomenant el seu majordom de palau d'Austrsia, Wulfoald, tamb major dels palaus de Nustria i Borgonya va molestar els partidaris de que els majordoms fossin natius del regne que governaven. Tamb va irritar els magnats de Nustria contravenint les lleis locals a l'impartir un cstig corporal a un dels seus nobles, Bodilo. 

Va ser Bodilo que, conspirant amb un grup d'amics, va parar una emboscada al rei mentre es trobava caant al bosc de Lognes, prop de Chelles. All Khilderic va ser assassinat juntament amb el seu fill i la seva esposa, que es trobava encinta.

Famlia.
Khilderic II es va casar amb Bilikhildis, filla del rei Sigebert III i la seva esposa Khimnekhildis. Tingueren dos fills mascles:

Dagobert (?   675): hauria mort assassinat juntament amb els seus pares al bosc de Lognes.;
Khilperic II (?  721): Desprs de l'assassinat dels seus pares seria recls en un monestir. En el futur acabaria heredant el regne dels francs (715).

 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400984" title="Scott Davis" nonfiltered="4812" processed="4792" dbindex="154835">

Scott Davis (ciclista);
Scott Davis (jugador de futbol americ);
Scott Davis (patinador artstic);
Scott Davis (tenista);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400985" title="Scott Davis (ciclista)" nonfiltered="4813" processed="4793" dbindex="154836">

Scott Davis (Bundaberg, Austrlia), el 22 d'abril del 1979) s un ciclista professional australi. s el germ gran d'Allan Davis.

 Equips .
2000 - Mercury Cycling Team-Manheim Auctions (de proves a partir de l'1 de setembre);
2003 - Ceramiche Panaria-Fiordo;
2004 - Ceramiche Panaria-Margres;
2005 - Tenax-Salmilano;
2006 - T-Mobile Team;
2007 - T-Mobile Team;
2008 - Team High Road;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400988" title="Fotofosforilaci" nonfiltered="4814" processed="4794" dbindex="154837">
La fotofosforilaci s un procs de sntesi d'ATP a partir d'ADP+fosfat, dut a terme per les ATP sintases de la membrana tilacodal dels cloroplasts de les cllules vegetals. s un procs de la fase luminosa de la fotosntesi en qu s'utilitza l'energia alliberada al transport d'electrons per a bombejar protons des de l'estroma vers l'interior del tilacoide amb l'objectiu de crear un gradient electroqumic que, en dissipar-se per la sortida de protons del tilacoide a l'estroma a travs de les ATP sintases, acobla aquesta energia prot-motriu a la fosforilaci de l'ADP per a formar ATP. L'energia necessria s fornida per la llum captada pels pigments fotosinttics.

Tipus.
N'existeixen dos tipus:

Fotofosforilaci acclica: Estan implicats ambds fotosistemes, I i II; el flux d'electrons que produeix no s cclic, de manera que se sintetitza tant ATP com NADPH.
Fotofosforilaci cclica: Noms est implicat el fotosistema I; es realitza un bombeig d'hidrogenions de l'estro a l'espai tilacodal, que contribueix a crear un gradient electroqumic d'hidrogenions i per tant a la sntesi de l'ATP, sense que es produeixi NADPH.

Un fotosistema s el conjunt mnim dels compostos necessaris per dur a terme el procs de fotosntesi. s un centre de reacci que se situa, juntament amb molts altres, a les membranes dels tilacoides. Permet rebre l'energia lluminosa i transmetre-la al llarg d'una cadena de reaccions que la transformen en energia qumica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400990" title="Tafsir" nonfiltered="4815" processed="4795" dbindex="154838">
Tafsir (     ,  tafs r,  interpretaci) s el mot rab per a designar una exegesi, generalment de l'Alcor.

Els exegetes (      , mufassir n) han de tenir, a ms de una preparaci en la "cincia religiosa" ( ul m d niyya ) teolgica, tamb una gran formaci lingstica, tradicionalstica i histrica.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400991" title="Transcendentalisme" nonfiltered="4816" processed="4796" dbindex="154839">
El transcendentalisme va ser un moviment filosfic, religis i literari nord-americ que va florir aproximadament entre 1836 i 1860. Va comenar com un moviment de reforma dins de l'Esglsia Unitria que procurava estendre l'aplicaci del pensament de William Ellery Channing sobre el Du interior i la significaci del pensament intutiu. Es va basar en un monisme que sostenia la unitat del mn i de Du, i en la immanncia del mn. Per als trascendentalistas l'nima de cada individu s idntica a l'nima del mn i cont el que el mn cont. Els trascendentalistes van treballar amb la sensaci que l'adveniment d'una nova era possible i estava a prop. Van ser crtics de la seua societat contempornia per la seua conformitat irreflexiva, i van urgir que cada individu buscara, en paraules de Ralph Waldo Emerson, una relaci original amb l'univers.

Un grup de jvens estudiants eixits de la Facultat de Teologia de Harvard van preveure el perill que amenaava la seua Esglsia. El 15 de juliol de 1838, Ralph Waldo Emerson, va pronunciar un discurs, conegut com The Divinity School Address, que resultaria decisiu per a la histria de l'unitarisme. Influt per la filosofia racionalista i romntica alemanya i l'hinduisme, Emerson proposava el transcendentalisme: una via intutiva basada en la capacitat de la conscincia individual, sense necessitat de miracles, jerarquies religioses ni mediacions. 

Al transcendentalisme s'hi van associar amics d'Emerson i membres del Transcendental Club, Walt Whitman i Henry David Thoreau.

 Fonament transcendental .
El transcendentalisme americ que proposa Ralph Waldo Emerson part del fonament transcendental plantejat pel filsof alemany Immanuel Kant. Este fonament ens diu que els objectes no sn reals i cognoscibles en si mateixos, sin que al contrari, existixen i sn cognoscibles quan estan sotmesos a condicions a priori del subjecte. 

Partint d'este fonament Fichte va definir com a idealisme transcendental la seua metafsica del Jo i del No-Jo. Schelling va elaborar el sistema d'idealisme transcendental i Schopenhauer va denominar transcendental a la reflexi dirigida no a les coses sin a la conscincia d'elles en quant meres representacions. 

Ralph Waldo Emerson fent s del fonament trascedental al seu Assaig sobre la Naturalesa ens diu que la vertadera independncia de l'individu s'aconseguix amb la intuci i l'observaci directa de les lleis de la naturalesa.

Per a Emerson, el ser hum quan es troba en contacte amb la naturalesa, fent s de la intuci i l'observaci, s capa d'entrar en contacte amb l'energia csmica; la font creadora de la vida, identificada com a Du  o Ordre  pels deistes, i com "totalitat" pels panteistes.

 Vegeu tamb .
Unitarisme;
Vedanta;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400994" title="GR 10" nonfiltered="4817" processed="4797" dbindex="154840">


El GR 10 (E-7) s un Sender de gran recorregut, i europeu E 7, que parteix de Puol fins a Lisboa. Com a sender de gran recorregut est abalisat amb senyals roges i blanques. Serveix d uni entre els mars que limiten la pennsula amb una longitud  de 1.600 km travessant el Pas Valenci, Arag, Castella la Manxa, Madrid, Castella i Lle i Extremadura per a finalment adintrar-se en terres portugueses.

 Recorregut .

 Pas Valenci .
Puol - Sant Esperit (Gilet) - Segart - Serra - Estivella - Gtova - Santuari de la Cova Santa (Altura) - Sacanyet - Canals - Andilla (localitat on es creua amb el GR 7)

 Arag .
Abejuela - Arcos de las Salinas - Camarena de la Sierra - Valacloche - Cascante del Ro - Villel - Rubiales 

Ramal 1: Rubiales - Bezas - Albarracn - Monterde - Bronchales 

Ramal 2 (GR 10.1): Rubiales - Jabaloyas - Toril - Masegoso - El Vallecillo - Guadalaviar - Griegos - Bronchales

Orihuela del Tremedal

 Guadalajara .
Orea - Peralejos de las Truchas - Laguna de Taravilla - Ventorro del Chato - Fuente de la Parra - Fuente de la Teja - Fuente de la Toba - 
Fuente del Contornillo - Puente de San Pedro - Villar de Cobeta (Zaorejas) - Monasterio de Buenafuente del Sistal (Olmeda de Cobeta) - Puente de Tagenza (Huertapelayo) - Fuente del Mostajo - Fuente de la Osa - Valtablado del Ro - Oter - Carrascosa de Tajo - Huetos - Ruguilla - Fuente del Chorrillo - Cifuentes -
Moranchel - El Sotillo - Antigua Galiana - km 106 de la A2 - Mirabueno - Castejn de Henares - Matillas -
Bujalaro - Fuente de la Paloma - Jadraque - Cogolludo - Tamajn - Retiendas - Pontn de la Oliva

 Madrid .

Pontn de la Oliva (enllaa amb el Sender Segovi GR 88) - Patones - Torrelaguna - La Cabrera - Valdemanco - Bustarviejo

Ramal 1: Bustarviejo - Miraflores de la Sierra - La Pedriza - Manzanares el Real (connecta amb el GR 124) - Mataelpino - Navacerrada - Cercedilla - Camorritos - Puerto de la Fuenfra

Ramal 2 (GR 10.1): Bustarviejo - Puerto de Canencia - Puerto de la Morcuera - Monasterio de El Paular - Puerto de Cotos - Puerto de la Fuenfra

Puerto de la Fuenfra - Puerto de Guadarrama - Abantos - San Lorenzo de El Escorial (enllaa amb el Sender Segovi GR 88) - Zarzalejo - Robledo de Chavela - ermita de Navahonda - Puente de San Juan - San Martn de Valdeiglesias

 Castella i Lle .
Venta la Tablada - Cebreros  - Embalse del Charco del Cura - Las Cruceras - La Rinconada - Coto Venero Claro - Navaluenga - Burgohondo - Navatalgordo - Navalosa - Hoyocasero - Venta la Rasquilla - Venta la Rasca -  Puerto del Pico - Parador de Turismo de Gredos - Navarredonda - Hoyos del Espino - Navacepeda de Torms - Navalperal de Tormes - La Angostura - La Aliseda de Tormes - Hermosillo - El Barco de vila - Navamorisca - El Losar del Barco - Palacios de Becedas - Becedas - La Hoya

En Barco de vila, el sender se bifurca. Des d'esta poblaci s'ha previst un itinerari, que ser la variant GR 10-1 que arribar a Termas de Monfortinho (en la frontera amb Portugal) per Extremadura, pasant pel Valle del Jerte i creuant la Sierra de Gata.

La Hoya - Navacarros - Palomares de Bjar - Candelario - Bjar - La Calzada de Bjar - Valdehijaderos - Horcajo de Montemayor - Corrales de Soto - Sotoserrano - Cepeda - Miranda del Castaar - Mogorraz - Monforte de la Sierra - La Alberca - Pea de Francia - Monsagro - Serradilla del Arroyo - Guadaperro - Ciudad Rodrigo - Gallegos de Argan - La Alameda de Gardn - Castillejo de las Casas - Aldea del Obispo

 Trams en Portugal .
Termas de Monfortinho - Monfortinho - Barragem de Panha Garcia - Sierra de Azenha - Monsanto - Idanha-a-Velha - Alcaforces - Sierra do Almuto - Garragem Marechal Carmona - Idanha-a-Nova - Castelo Branco - Mao - Ftima - Lisboa.

 Enllaos externs .
El GR 10;
El GR 10 al Pas Valenci ;
El GR 10 en Aragn  ;
El GR-10 en la Sierra de Guadarrama ;
El GR 10 en la Castilla y Len ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400995" title="Juan Pardo de Tavera" nonfiltered="4818" processed="4798" dbindex="154841">

Juan Pardo de Tavera. (*Toro, provncia de Zamora, 16 de maig de 1472    Toledo, 1 d'agost de 1545), religis espanyol. Format en Lleis i Teologia, nebot del bisbe Diego de Deza, fou Conseller de la Inquisici espanyola i Rector de la Universitat de Salamanca a principis del segle XVI. 

El 1514 fou nombrat Bisbe de Ciudad Rodrigo. En aquesta poca va treballar a prop de la Cort de Carles V i obtingu de la seva m el bisbat d'Osma l'any 1523. Tamb presid el Consell de Castella i la Cancilleria de Valladolid. La seva dedicaci a la Corona li permet arribar com arquebisbe, l'any 1525, a la dicesi de Santiago de Compostella, al temps que presida les Corts de Toledo i les de Valladolid.

Fou nombrat Cardenal el 1531 i tres anys ms tard se'l destin a l'arxidicesi de Toledo, primada d'Espanya. Renunci al Consell de Castella para fer-se crrec del lloc d' Inquisidor general al 1539, crrec que ocup fins a la seva mort.

 Enllaos externs .
 Fitxa biogrfica (angls);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400996" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1976" nonfiltered="4819" processed="4799" dbindex="154842">

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1976, oficialment Jocs de la XXI Olimpada, es van celebrar a la ciutat de Mont-real (Canad) entre el 17 de juliol i l'1 d'agost del 1976. En aquests Jocs hi van participar 6.028 atletes (4.781 homes i 1.247 dones) de 92 comits nacionals diferents, competint en 23 esports i 198 especialitats.

El Jocs de Mont-real es recorden com un dels ms problemtics de tota la histria, en mig de la crisi del moviment olmpic al llarg dels anys 70 i 80. Aquesta va ser la primera edici amb un boicot massiu per part d'alguns dels membres del COI. El motiu va ser una gira dels All Blacks per Sudfrica. L'estat afric era sancionat pel COI a no participar als Jocs Olmpics per la poltica de l'Apartheid. Llavors alguns estats africans demanaren l'exclusi de Nova Zelanda de la cita olmpica, tot i que el rugbi no era esport olmpic. En negar-se el COI, vint-i-cinc comits olmpics africans ms Iraq, Lban i Guyana van retirar-se dels Jocs quan ja eren a la Vila Olmpica.

D'altra banda, des de la mateixa elecci de Mont-real van comenar els problemes econmics. El govern canadenc no va recolar la financiaci del Jocs de la segona ciuata francfona del mn. Aix, juntament amb l'ambicis projecte i altres problemes com les vagues dels obres de l'Estadi Olmpic, provocaren un important dficit que coloquen els Jocs de 1976 com els menys rentables de la histria.

En l'aspecte purament esportiu, la gimnstica va donar els tres noms propis dels Jocs: la jove Nadia Com neci, Nellie Kim i Nikolai Andrianov.

Ciutats candidates.
Curiosament, les tres ciudats candidates als Jocs de la XXI Olimpiada Moderna foren les amfitriones de les tres edicions segents: Mont-real, Moscou i Los Angeles. La seu es va triar a la 69a Sessi del COI, celebrada el 12 de maig de 1970 a Amsterdam (Pasos Baixos). Aquests varen ser els resultats de les votacions:



Comits participants.

En aquests Jocs participaren un total de 92 comits nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els d'Andorra, Antigua i Barbuda, Illes Caiman i Papua Nova Guinea.

Deixaren de participar, sense motiu poltic, Afganistan, Albnia, Birmnia, Cambodja, Ceilan, Dahomey, El Salvador, Lesotho, Libria, Malta, Sria, Repblica de la Xina, Somlia, Vietnam del Sud i Zaire. 

En aquesta edici Hondures Britnica adopt el nom de Belize i reaparegu Hondures.









Boicot poltic.
28 Comits nacionals refusaren participar en els Jocs Olmpics mostrant el seu desgrat amb l'invitaci a participar en aquests del Comit de Nova Zelanda, la selecci de rugbi de la qual havia trencat el bloqueig esportiu imposat a Sud-frica en motiu de l'apliaci del rgim de l'apartheid.



 ;
  Alt Volta;
  Camerun;
  Rep. Centreafricana;
  Congo;
;
  Etipia;

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Lbia;

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;


Esports disputats.
En aquests Jocs Olmpics es diputaren 198 proves de 23 esports diferents:



Aspectes destacats.

Els Jocs foren ignaugurats per la reina Isabel II del Regne Unit, cap d'estat del Canad.

El Canad, el pas amfitri, va finalitzar la seva participaci en els Jocs amb cinc medalles de plata i sis de bronze. Aquesta s l'nica vegada, fins al moment, en que el pas amfitri dels Jocs Olmpics d'estiu no va guanyar cap medalla d'or. Anteriorment, per, ja s'havia produt en els Jocs Olmpics d'hivern l'any 1924, 1928, 1984 i 1988, aquests ltims disputats a Calgary (Canad). Aix doncs, desprs d'haver organitzat dos Jocs Olmpics Canad s l'nic pas en no haver guanyat una medalla d'or en la seva terra d'origen.

Les competici de bsquet, rem i handbol s'obriren a la competici femenina. ;

La gimnasta romanesa de 14 anys Nadia Com neci va causar sensaci per ser la primera a la qual es va concedir una puntuaci perfecta de 10.0 punts en barres asimtriques. Va obtenir en total set puntuacions de 10.0, aconseguint tres medalles d'or, una de plata i una altra de bronze. ;

El japons Shun Fujimoto es va trencar una cama mentre realitzava els seus exercicis de rutina. L'equip nip mantenia una estreta competncia amb la Uni Sovitica, aix que Fujimoto va mantenir la seva lesi en secret. Al finalitzar la seva competici d'anelles, per, es va desllorigar el genoll i va ser forat a retirar-se. ;

Les estrelles individuals van incloure a l'itali Klaus Dibiasi, que va guanyar la seva tercera medalla d'or consecutiva en salt de trampol; el sovitic Viktor Saneyev que va guanyar la seva tercer medalla d'or en triple salt; i la polonesa Irena Szewinska, guanyadora dels 400 metres llisos, va aconseguir sumar al llarg de la seva carrera un total de set medalles en cinc categories diferents. ;

El cub Alberto Juantorena va aconseguir la victria en les proves de 400 m i 800 metres llisos. Per la seva banda, el finlands Lasse Virn aconsegu el doblet en el 5.000 i 10.000 metres llisos i finalitz 5 a la marat, no podent igualar les tres victria del legendari Emil Ztopek en l'edici de 1952.

L'hongars Miklos Nmeth va guanyar l'or en el llanament de javelina i es va convertir en el primer fill d'un altre medallista d'or de l'atletisme. El seu pare, Imre, havia guanyat el llanament de martell el 1948. ;

Medaller.

La Uni Sovitica torn a imporsar-se al medaler amb un marge important respecte als seus perseguidors. Sorprenentment, la RDA va superar en medalles d'or els Estats Units. Aquest tercer lloc suposa la pitjor classificaci dels americans en un medaller olmpic al llarg de totes les edicions. Els seus veins canadencs van tindre una actuaci igual de calamitosa, convertint-se en els nics amfitrions que no han aconseguit cap medallada d'or als seus Jocs.

Deu comits amb ms medalles en els Jocs Olmpics de 1976. Pas amfitri ressaltat.



Vegeu tamb.

 Comit Olmpic Internacional;
 Jocs Olmpics;

 Enllaos externs .
  Jocs Olmpics de Mont-real de 1976;
  www.sports-reference.com - Mont-real 1976;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="400999" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1972" nonfiltered="4820" processed="4800" dbindex="154843">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1972 celebrats a la ciutat de Munic (en aquells moments Repblica Federal d'Alemanya) es disputaren 14 proves de gimnstica, vuit en categoria masculina i sis en categoria femenina. La competici es realitz entre els dies 27 d'agost i 1 de setembre de 1972 al Olympiahalle de la ciutat de Munic.

Participaren 231 gimnastes, entre ells 113 homes i 118 dones, de 28 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1972;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401002" title="Gaspar de Quiroga" nonfiltered="4821" processed="4801" dbindex="154844">
Gaspar de Quiroga i Vela. (Madrigal de las Altas Torres, 13 de gener de 1512 - Madrid, 20 de novembre de 1594). Eclesistic espanyol. Curs estudis de Teologia i Lleis a la Universitat de Salamanca, on aconsegu el grau de doctor.

Desprs de ser destina a Alcal d'Henares, viatj a Roma on fou auditor del Tribunal de la Rota. El seu prestigi feu que Felip II, el 1559, el nombrs el seu enviat per informar-lo de la situaci dels diferents regnes del imperi espanyol a Itlia. El 1563 retorn a la peninsula Ibrica on fou nombrat membre del Consell Suprem de Justcia, Bisbe de Conca el 1571 i Inquisidor general al 1567.
 
A la mort del arquebisbe de Toledo, Bartolom Carranza a Roma, i sota el beneplcid del rei Felip II, Quiroga fou nombrat arquebisbe de Toledo el 1577. No obstant, la longevitat de Quiroga (aguant casi 18 anys al capdavant del arquebisbat toled) desesper al rei, doncs tenia pensat assignar el crrec i les seves gegantesques rendes al seu nebot Albert d'ustria i tingu que esperar molt ms de lo previsible.

Quroga fou nombrat Cardenal l'any 1578 pel Papa Gregori X.

 Enllaos externs .
Ressenya biogrfica;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401004" title="Qpel" nonfiltered="4822" processed="4802" dbindex="154845">
El terme Qpel (quarter pixel) significa quart de pxel i es pren com a una unitat de subpixelaci equivalent a un quart d un pxel estandard. S ha utilitzat i s utilitza en molts estandards moderns de codificaci com per exemple MPEG-4 ASP i H.264/AVC. 

 Descripci .

Qpel s un concepte utilizat per definir la precisi amb que actuen els metodes de estimaci i/o compensaci de moviment en la codificaci de video, s una unitat de precisi.

La primera unitat de subpixelaci que es va utilitzar es l anomenada half pixel. Com el seu nom indica, aquesta unitat de presici equival al valor de mig pxel. Va ser utilitzada per primer cop a l estandard de codificaci MPEG-2.

La motivaci principal per la creaci i utilitzaci d unitats de subpixelaci s l augment de la qualitat en la definici del video codificat. Mitjanant la creaci de subpixels la recerca dels blocs (block matching) s ms eshaustiva ja que els desplaaments sn ms petits perque tenim ms posicions de recerca i aquest fet ens proporciona resultats ms acurats, obtenim un decrement dels bits residuals.

Aquesta millora en la definici de la imatge, per, no s l unic canvi. Degut a la creaci d aquests nous valors (inexistents en la imatge original) es produeix un increment considerable en el cost dels bits necesaris per a la codificaci dels vectors de moviment resultants de realitzar la recerca (block mathcing) durant el metode de estimaci o codificaci de moviment. A ms el cost computacional tamb augmenta ja que es te un nmero ms gran de blocs per evaluar. Inicialment els vdeos codificats amb vectors de moviment de precisi de quart de pxel requerien gaireb el doble de la potncia de clcul.

 Procs d obtenci .

L obtenci dels nous valors de pxel es duu a terme, normalment, a partir d interpolacions. Amb aquest mtode s obtenen submostres dels pxels originals. 

La interpolaci s el resultat de crear un nou valor que es situar entre dos d existents. El clcul d aquest nou valor es pot fer amb qualsevol procs. En el cas de la subpixelaci es busquen nous valors de pxels que tinguin relaci espacial amb els seus vens, s a dir, que segueixin una progressi coherent amb els valors dels seus pxels vens. 

Els dos tipus d interpolacions ms utilitzades sn la interpolaci bilineal i la bicbica. Partint d un pxel original la interpolaci bilineal consisteix en observar els 4 pxels vens i realitzar el promig entre els seus valors. La interpolaci bicbica comporta una millora a la bilineal ja que aquesta te en compte els 16 pxels adjacents al pxel original.

En la segent imatge es mostren les diverses posicions de recerca resultants de l'obtenci de noves mostres equivalents a mig i un quart de pxel a partir de les mostres dels pxels originals:

 Els rectangles equivalen a les posicions dels pxels originals.
 Les ellipses equivalen a les posicions dels half pixels.
 Els triangles equivalen a les posicions dels quarter pixels.

Un exemple prctic s l estndard VC-1   (tamb SMPTE 421M) que utilitza la interpolaci bicbica per obtenir els quarter pxels. L estndard H.264 va ser el primer en definir una precisi d un quart de pxel per defecte, en aquest estndard s utilitza un filtre 6-tap per trobar els valors equivalents a mig pxel (half pxels) i un cop obtinguts s aplica unainterpolaci bilineal per aconseguir les mostres que permetran aplicar la precisi de quart de pxel. Degut a la simplicitat de la filtraci bilineal la interpolaci amb la que s obtenen els quarter pxels necessita un temps considerablement petit pel clcul que ha de realitzar la CPU.

 Alguns formats de vdeo que accepten Qpel .

 H.264/AVC;
 MPEG-4 ASP;
 VC-1;
 VP7;




;
;
;
;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401008" title="GR 36" nonfiltered="4823" processed="4803" dbindex="154846">


El GR 36 s un Sender de gran recorregut, anomenat Trans-espad que parteix de Nules fins a Montanejos. Com a sender de gran recorregut est abalisat amb senyals roges i blanques. Travessa la Serra d'Espad.

 Recorregut .
Nules   La Vilavella)   Eslida   An   Veo   Alcdia de Veo   Villamalur   Torralba del Pinar   Montanejos


 Enllaos externs .
Els GR al Pas Valenci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401010" title="Els gorilles" nonfiltered="4824" processed="4804" dbindex="154847">

Els gorilles (Los guardaespaldas, originalment en castell) s la trenta-quarta histria llarga que va dibuixar Francisco Ibez sobre Mortadello i Filem. Va ser publicada el 1977. El 1990 s va reimprimir en catal dintre de la collecci Mestres de l'Humor.

Argument.
En Mortadello i en Filem hauran d'acompanyar a una dona gran, Francis Urracson, en un viatge de plaer al voltant del mn. La dona sospita que algun dels seus hereus la voldr assassinar durant el viatge per quedar-se amb la seva fortuna. En Mortadello i en Filem es convertiran en els seus gorilles.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401011" title="Pedro Tenorio" nonfiltered="4825" processed="4805" dbindex="154848">
Pedro Tenorio. (Talavera de la Reina, 1328 - Toledo, 1399). Religis i arquebisbe espanyol. Proceda d'una famlia gallega installada a Toledo i amb forts interessos econmics a la zona de Talavera. Inici la seva carrera eclesistica com arcedi a Toro, obtenint ms tard una canonga a Zamora que li report estabilitat. 

Es va mantenir al costat dels Trastmara durant la Guerra Civil castellana, fet que el port a l'exili a Frana i Itlia. Aprofit aquest tempts per ampliar la seva formaci, arribant a donar classes de dret cannic a Roma.

Retorn a Castella al temps de la instauraci del Papat a Aviny, participant a la Batalla de Najera on el seu germ perd la vida i ell fou capturat. Alliberat set mesos ms tard, el 1371 fou nombrat bisbe i enviat a la dicesi de Coimbra. A les lluites a la cort castellana i en contra de la idea d'Enric II de Castella, el Papa Gregori XI el nombr arquebisbe de Toledo. 

Els primers anys inici una mplia reforma dels tribunals eclesistics, fins que Joan I de Castella l'integr en el Consell Reial i adquir gran notorietat poltica. A partir d'aquest instant, ellabor una gran reforma monstica, particip a la guerra que sostena Castella amb Portugal i fou clau en la posici de Castella dins de la cisma d'Occident. 

La crisis que sofr el regne amb la mort de Joan I el convertiren en pea clau per l'arribada d'Enric III, encara que com a membre del Consell de Regncia arrib a sofrir pres a la conspiraci de vris religiossos i nobles per facilitar la invasi de Portugal. El 1393, alliberat, torna a pendre un paper protagonista a la Cort, encar que la mort li sobrevindra sis anys ms tard.

La seva tasca a la dicesi de Toledo i, en general, a la ciutat, es va notar en la seva gran capacitat constructora que afect a la Catedral de Santa Maria de Toledo i al denominat Pont del Arquebisbat.

Referncies.
 Prez de Guzmn, Fernn. Generaciones y semblanzas, edit. Espasa-Calpe. Madrid, 1979.
 Surez Fernndez, Luis. Estudios sobre el rgimen monrquico de Enrique III de Castilla. Madrid, CSIC, 1953.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401015" title="Ralph Waldo Emerson" nonfiltered="4826" processed="4806" dbindex="154849">


Ralph Waldo Emerson (Boston, 25 de maig de 1803   Concord, 27 d'abril de 1882) va ser un assagista, filsof i poeta estatunidenc. Va ser lder el moviment transcendentalista a les primeries del segle XIX. Les seues ensenyances van contribuir al desenvolupament de moviment del Nou Pensament a mitjan segle XIX.

Biografia.
El pare de Ralph Waldo Emerson era un pastor o clergue unitarista que va morir quan el seu fill tenia huit anys. El xicot va ser adms en la Universitat de Harvard amb una beca quan comptava catorze anys. Desprs d'obtindre el seu ttol, va ajudar el seu germ en una escola de senyoretes que este regentava en la casa de sa mare. Quan el seu germ va partir a Gotinga a fer estudis de teologia, Emerson va assumir la direcci de l'escola, la qual cosa va assegurar la seua manutenci llargs anys i li va deixar temps suficient per a estudiar teologia i convertir-se aix mateix en pastor unitari, abans de dimitir desprs d'un conflicte amb els dirigents d'esta esglsia. Poc desprs va perdre la seua amada dona, Elena Louisa Tucker, que va morir al febrer de 1831. 

Emerson va fer un llarg viatge per Europa entre 1832 i 1833; va travessar Itlia, es va detindre a Pars (la seua visita al Museu d'Histria Natural el marcar profundament) i a Gran Bretanya coneixer els poetes lakistes del primer Romanticisme angls, William Wordsworth i Samuel Taylor Coleridge; tamb als filsofs John Stuart Mill i Thomas Carlyle; amb este ltim i amb Max Mller mantindr una activa correspondncia. Encara far un viatge ms a Anglaterra, entre 1847 i 1848, i hi editar la seua obra English Traits (1856).

L'any 1835, Emerson va comprar una casa a Concord (Massachusetts), i va esdevenir rpidament una de les personalitats de la ciutat. Hi va entaular gran amistat amb el filsof anarquista Henry David Thoreau. Va publicar el seu primer llibre, Nature, al setembre de 1836, i el 15 de juliol de 1838 va pronunciar un discurs, conegut com The Divinity School Address, decisiu per a la histria de l'Unitarisme. Influt per la filosofia racionalista i romntica alemanya que va conixer a travs de Carlyle i per l'Hinduisme que li va fer estudiar el seu amic Max Mller, Emerson proposava el Transcendentalisme, una via intutiva basada en la capacitat de la conscincia individual, sense necessitat de miracles, jerarquies religioses ni mediacions. Desprs va participar amb altres intellectuals en la fundaci de la revista The Dial, el primer nmero de la qual va eixir l'any 1840 per a ajudar a la propagaci del Transcendentalisme, i que s'editar ininterrompudament fins 1844.

Emerson va perdre el seu fill Waldo per l'escarlatina el 1842. El seu dolor li va inspirar dues obres majors: el poema Threnody i l'assaig Experience. L'any 1855 va escriure una entusiasta carta d'alabana a Walt Whitman pel seu llibre Leaves of grass, Fulls d'Herba, la qual va publicar el poeta sense el seu perms per a autopromocionar-se, cosa que va enfurir Emerson, encara que quan Emerson el va visitar al desembre d'eixe mateix any es van fer amics. La filosofia positivista i afirmativa d'Emerson va inspirar poderosament Whitman, el qual a ms li va fer llegir els poemes de Can, que Emerson va lloar encara que no va saber veure realment l'homosexualitat ms o menys explcita d'este llibre. El gran assagista va morir en 1882 i est soterrat al cementeri de Sleepy Hollow, a Concord.

La filosofia d'Emerson s podria classificar com a liberal: potncia els valors de l'individu i del jo, s afirmativa, vitalista i optimista. D'ac les alabances que va merixer per part de pensadors com Friedrich Nietzsche i d'altres.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401021" title="GR 33" nonfiltered="4827" processed="4807" dbindex="154850">


El GR 33 s un Sender de gran recorregut, anomenat Sender de la Lluna plena que parteix de la plaa de Sant Roc de Castell fins a l'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa. Com a sender de gran recorregut est abalisat amb senyals roges i blanques. 

 Recorregut .
Castell de la Plana (plaa Sant Roc), Pedrera La Torreta, Sant Vicent de Borriol, Pedra Serra Borriol, pou del Mollet, bassa de les Oronetes, rambla de la Vdua, Les Useres, pou del Mas d'Avall, Sant Miquel de les Torroselles, Peir Xodos, la Banyadera i Sant Joan de Penyagolosa.


 Enllaos externs .
Sender de la Lluna plena;
Els GR al Pas Valenci;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401024" title="Bernardo de Sandoval i Rojas" nonfiltered="4828" processed="4808" dbindex="154851">

Bernardo de Sandoval i Rojas (Aranda de Duero, 20 d'abril de 1546 - Toledo, 7 de desembre de 1618), eclesistic, erudit i mecenes espanyol. Segon de nou germans, fill de Hernando de Rojas i Sandoval i de Mara Chacn de Guevara; el seu pare estigu, pels crrecs palauencs que ostent, entre altres llocs, a Aranda de Duero, on nasqu Bernardo el 1546. 

Parent proper del valgut del rei Felip III, Francisco Gmez de Sandoval, ms conegut com a duc de Lerma, Bernardo fou Marqus de Dnia i Bisbe de Ciudad Rodrigo (1586-1588), de Pamplona (1588-1596) i de Jan (1596-1599), Cardenal i Arquebisbe de Toledo (1599-1618), Primat d'Espanya, conseller  d'Estat i, de 1608 a 1618, Inquisidor general. 

Es va distingir tamb per la protecci que dispens a tot tipus d'escriptors, entre ells Fray Luis de Len, Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Francisco de Quevedo i Luis de Gngora. Durant el seu arquebisat (1599-1618) es van fer valer els drets arquebisbals sobre el districte de Cazorla i es retorn a la mateixa el poble de Brigueja. Per altre banda, aconsegu al 1606 les restes del mrtir Sant Flix, conservades fins aleshores al Monestir de San Zoilo de Carrin de los Condes (provncia de Palncia), i que des de aleshores es veneren a la Magistral. Fund a Alcal d'Henares el Monastir Cistercens de San Bernardo (1613).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401025" title="Uropterygius alboguttatus" nonfiltered="4829" processed="4809" dbindex="154852">

Uropterygius alboguttatus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 62 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia, les Illes Marqueses, les Illes de la Societat, les Illes Mariannes i les Illes Marshall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401027" title="Uropterygius xenodontus" nonfiltered="4830" processed="4810" dbindex="154853">

Uropterygius xenodontus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 53 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar del Corall, a la Samoa Nord-americana i les Illes Marshall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401029" title="Uropterygius concolor" nonfiltered="4831" processed="4811" dbindex="154854">

Uropterygius concolor  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes Marqueses, les Illes de la Societat, el sud del Jap, Nova Calednia i les Illes Carolines.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401030" title="Uropterygius xanthopterus" nonfiltered="4832" processed="4812" dbindex="154855">

Uropterygius xanthopterus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 62 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes Marqueses, les Illes de la Societat, les Illes Mariannes i les Illes Marshall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401031" title="Uropterygius fasciolatus" nonfiltered="4833" processed="4813" dbindex="154856">

Uropterygius fasciolatus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 53 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Papua Nova Guinea, Palau i les Illes Salom.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401032" title="GR 37" nonfiltered="4834" processed="4814" dbindex="154857">

El GR 37 s un Sender de gran recorregut, que circularment recorre la comarca dels Serrans per vies pequries  testimonis de la transhumncia des de l'Edat Mitjana. Com a sender de gran recorregut est abalisat amb senyals roges i blanques. 

 Recorregut .
Titaiges, Rac del Tio Escribano, Aqeducte dels Arcs, Alpont, Font del Cabezo, La Iessa, la Cuevarruz, Caada Pastores, la Torre, Losilla, Ares dels Oms i Titaiges.


 Enllaos externs .
El GR 37;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401033" title="Uropterygius wheeleri" nonfiltered="4835" processed="4815" dbindex="154858">

Uropterygius wheeleri  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguilliformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 54,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Cap Verd, Senegal i les illes del Golf de Biafra.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401040" title="Cant de Schirmeck" nonfiltered="4836" processed="4816" dbindex="154859">

El cant de  Schirmeck  (alsaci  Kanton Schirmeck ) s un divisi administrativa francesa situat al departament del Baix Rin i a la regi d'Alscia.

Composici.
El cant de  Schirmeck aplega 16 comunes :
 
Histria .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401041" title="Uropterygius versutus" nonfiltered="4837" processed="4817" dbindex="154860">

Uropterygius versutus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 56 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mxic fins a Panam, incloent-hi les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401043" title="Uropterygius fuscoguttatus" nonfiltered="4838" processed="4818" dbindex="154861">

 Uropterygius fuscoguttatus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Maldives fins a Pitcairn, les Hawaii i Samoa. Tamb a Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401046" title="Barembach" nonfiltered="4839" processed="4819" dbindex="154862">

Barembach (en alsaci Brebch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 873 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401049" title="Uropterygius supraforatus" nonfiltered="4840" processed="4820" dbindex="154863">

Uropterygius supraforatus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Chagos fins a les Hawaii, les Illes de la Societat, les Illes Marshall i Micronsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401050" title="Uropterygius genie" nonfiltered="4841" processed="4821" dbindex="154864">

Uropterygius genie  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401051" title="Uropterygius polystictus" nonfiltered="4842" processed="4822" dbindex="154865">

Uropterygius polystictus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 72 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Mxic i a les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401052" title="Uropterygius golanii" nonfiltered="4843" processed="4823" dbindex="154866">

Uropterygius golanii  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 45,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord del Mar Roig.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401053" title="Fixaci del carboni" nonfiltered="4844" processed="4824" dbindex="154867">
La fixaci del carboni s un procs que es troba en els organismes auttrofs, generalment fotosinttics, pel qual el dixid de carboni s incorporat en molcules orgniques. La fixaci del carboni tamb pot ser dut a terme pel procs de calcificaci en organismes calcificadors marins com ara Emiliania huxleyi.

El cicle de Calvin s el mtode ms com de fixaci del carboni.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401055" title="Teatre Barcelona" nonfiltered="4845" processed="4825" dbindex="154868">
El Teatre Barcelona estava situat a la Rambla de Catalunya, nmeros 2-4, i va funcionar entre 1923 i 1983. Construt sobre el solar de l'antic Sal Dor o Teatre Dor.

Tancat el 1983 i abandonat, el nou propietari, la Caixa d'Estalvis de Sabadell el va vendre el 1986 a una empresa hotelera. El local ja amenaava ruina i va ser enderrocat l'agost del 1987, va ser substitut per un hotel, tot i que a la planta baixa va conservar un local petit per a espectacles, amb una capacitat per a 360 persones, anomenat Barcelona Music Hall (aquest espai va obrir el setembre de 1995). Aquest nou edifici ha estat projectat per l'equip d'arquitectes Martorell-Bohigas-MacKay.

El teatre tenia platea i dos pisos en ferradura. La faana tenia un estil neobarroc d'aire afrancesat. Amb dos pisos, el segon dels qual presentava tres finestres amb arcs entre pilastres, estava coronat per un front corbat al centre del qual un medall presentava el nom del teatre, voltat per dues escultures i un gerro. L'estructura de fusta i la faana d'estuc va fer que, en ser abandonat, l'edifici es deteriors rpidament.

L'abril de 1923 hi actuava el pianista Emil Sauer. El mar de 1924 van estrenar-s'hi a Barcelona les peres de cambra Fantochines de Conrado del Campo (estrenada a Madrid uns mesos abans) i El mestre de msica de Ferdinand Paer.

Els seus moments ms brillants van ser durant els anys trenta i cinquanta, quan va veure estrenes d'obres importants i actuacions de companyies i actors de prestigi.

El 6 d'octubre de 1935 va tenir lloc un recital potic de Federico Garca Lorca i Margarida Xirgu, adreat als obrers de Catalunya, convocats pels diversos ateneus obrers. Hi va una multitud que va omplir el teatre i el carrer, essent retransms el recital per rdio.

El 13 de novembre de 1935 va tenir-hi lloc l'estrena absoluta de Nuestra Natacha, obra de teatre d'Alejandro Casona, amb Pepita Daz i Manolo Collado.

Als anys cinquanta van ser freqents les actuacions de Lili Murati, Ismael Merlo, Jos Bdalo, etc.

Un dels ltims espectacles que s'hi van fer va ser la reposici de Mori el Merma, espectacle de la companyia La Claca amb figurins de Joan Mir, el 1979. L'ltima obra representada va ser Yo me bajo en la prxima, y usted?, amb Fernando Guilln i Rosa Maria Sard: mentre s'hi representava, el teatre va ser clausurat per les autoritats pel perill d'enfonsament de l'estructura. 

A comenament dels vuitanta, es va parlar de la possibilitat que esdevingus teatre municipal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401057" title="Uropterygius polyspilus" nonfiltered="4846" processed="4826" dbindex="154869">

Uropterygius polyspilus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 72 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes de la Societat i les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401058" title="Estiu del 42" nonfiltered="4847" processed="4827" dbindex="154870">
	
Estiu del 42 (en angls Summer of '42) s una pellcula estatunidenca dirigida per Robert Mulligan l'any 1971. Va rebre un Oscar a la millor banda sonora.	

Argument.

Han passat molts anys des que Hernie va passar les seves vacances al costat d'Oscy i Benji en una illa. Encara recorda aquell estiu, en el qual es va enamorar d'una dona molt ms gran que ell. Acabava d'enviduar i noms Henrie va saber donar-li el consol que necessitava. 

Repartiment.
Jennifer O'Neill: Dorothy ;
Gary Grimes: Hermie ;
Jerry Houser: Oscy ;
Oliver Conant: Benjie ;
Katherine Allentuck: Aggie ;
Christopher Norris: Miriam ;
Lou Frizzell : la farmacutica;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401059" title="Uropterygius inornatus" nonfiltered="4848" processed="4828" dbindex="154871">

Uropterygius inornatus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Chagos, a les Illes Moluques, les Illes Marshall, Tonga, Pitcairn i les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401061" title="Uropterygius nagoensis" nonfiltered="4849" processed="4829" dbindex="154872">

Uropterygius nagoensis  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 71,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Ryukyu, Taiwan, Indonsia, Papua Nova Guinea i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401062" title="Uropterygius kamar" nonfiltered="4850" processed="4830" dbindex="154873">

Uropterygius kamar  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 37 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-frica, les Illes Marshall i Palau.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401063" title="Uropterygius micropterus" nonfiltered="4851" processed="4831" dbindex="154874">

 Uropterygius micropterus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des d'frica Oriental fins a Samoa, el sud del Jap, el sud de la Gran Barrera de Corall i les Mariannes.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401064" title="Uropterygius macrocephalus" nonfiltered="4852" processed="4832" dbindex="154875">

 Uropterygius macrocephalus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Reuni, Maurici, les Seychelles, i des de l'Illa Christmas fins a les Illes de la Societat, el sud del Jap i les Hawaii. Tamb des del sud del Golf de Califrnia fins a Equador, incloent-hi les Illes Revillagigedo i les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401065" title="Quimiosntesi" nonfiltered="4853" processed="4833" dbindex="154876">
La quimiosntesi s la producci biolgica de matria orgnica a partir de molcules d'un tom de carboni (generalment dixid de carboni o met) i altres nutrients, utilitzant l'oxidaci de molcules inorgniques, com per exemple l'cid sulfhdric (H2S), l'hidrogen gass o el met com a font d'energia, sense comptar amb la llum solar, a diferncia de la fotosntesi. Cadenes alimentries completes basen la seva existncia en la produci quimiosinttica al voltant de les emanacions termals que es troben a les dorsals oceniques, aix com en sediments profunds. 

La quimiosntesi depn de l'existncia de potencials qumics importants, els que acompanyen mescles no estables de substncies, que noms apareixen localment all on els processos geolgics les han engendrat.

Molts bacteris del fons dels oceans utilitzen la quimiosntesi com a forma de produir energia sense necessitat de llum solar, en contrast amb la fotosntesi, que es veu inhibida en aquest hbitat. Molts d'aquests bacteris sn la font bsica d'alimentaci per la resta d'organismes del sl ocenic, sent molt com el comportament simbitic.

Molts cientfics creuen que la quimosntesi podria mantenir vida sota la superfcie de Mart, Europa (satllit de Jpiter) i altres cossos planetaris.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401066" title="Uropterygius marmoratus" nonfiltered="4854" processed="4834" dbindex="154877">

 Uropterygius marmoratus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 62 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Hawaii, les Illes Marqueses, les Tuamotu i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401069" title="Uropterygius makatei" nonfiltered="4855" processed="4835" dbindex="154878">

Uropterygius makatei  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nova Calednia i a la Polinsia Francesa.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401070" title="Uropterygius macularius" nonfiltered="4856" processed="4836" dbindex="154879">

 Uropterygius macularius s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud de Florida, les Bahames i Yucatn (Mxic) fins al nord del Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401072" title="Bellefosse" nonfiltered="4857" processed="4837" dbindex="154880">

Bellefosse (en alemany Schngrund) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2007 tenia 200 habitants. L'u d'abril de 1974 es va fusionar amb Waldersbach i Belmont, i el 1975 amb Fouday per a formar Ban-de-la-Roche. L'u de gener de 1992, Bellefosse fou restablit com a municipi.


 Demografia .

 Administraci .


 Personatges illustres .
Louise Scheppler (1763-1837), ajudant de Jean-Frdric Oberlin;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401073" title="Echidna xanthospilos" nonfiltered="4858" processed="4838" dbindex="154881">

Echidna xanthospilos  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia i Papua Nova Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401074" title="Echidna amblyodon" nonfiltered="4859" processed="4839" dbindex="154882">

 Echidna amblyodon s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic occidental central.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401075" title="Echidna unicolor" nonfiltered="4860" processed="4840" dbindex="154883">

Echidna unicolor  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia, les Illes Marqueses, les Illes de la Societat i les Illes Marshall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401077" title="Echidna catenata" nonfiltered="4861" processed="4841" dbindex="154884">

Echidna catenata  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 165 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental (des de Bermuda, Florida i les Bahames fins a les Antilles i Brasil) i a l'Atlntic oriental (Cap Verd).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401079" title="Echidna rhodochilus" nonfiltered="4862" processed="4842" dbindex="154885">

 Echidna rhodochilus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 33,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia i Filipines.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401080" title="Acoblament (fsica)" nonfiltered="4863" processed="4843" dbindex="154886">
En fsica, dos sistemes estan acoblats si interactuen l'un amb l'altre. s d'especial inters l'acoblament de dos (o ms) sistemes vibradors (per exemple, pnduls o circuits resonants) per mitj de molles o camps magntics, etc. L'efecte del batement s tpic d'una oscillaci acoblada.

El concepte d'acoblament s d'espcial rellevncia en cosmologia fsica, en qu diverses formes de matria es desacoblen i reacoblen gradualment entre elles.

L'acoblament tamb s important en fsica per la generaci de plasmes. En descrregues elctriques, l'acoblament d'un camp excitant i un medi crea plasmes. La qualitat de l'acoblament d'un camp excitant d'una determinada freqncia amb una partcula carregada depn de la resonncia.

Vegeu tamb.

 Constant d'acoblament;
 Classificaci de freqencies dels plasmes;
 Acoblament del moment angular;
 Acoblament espn-rbita;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401081" title="Echidna polyzona" nonfiltered="4864" processed="4844" dbindex="154887">

 Echidna polyzona s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Hawaii, les Illes Marqueses, les Tuamotu, les Illes Ryukyu i la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401084" title="Estgia" nonfiltered="4865" processed="4845" dbindex="154888">
Estgia (del grec antic,      i del verb       ) significa  odiar . I existeix un mite al voltant seu.

Mite.

A la mitologia grega, Estgia o stix era una ocenide, la filla gran d Oce i Tetis, segons explica Hesode a la seva Teogonia; segons Higini va nixer d reb i Nix (les Tenebres i la Nit). Va tenir quatre fills amb Palant: Nik, Cratos, Bia i Zel (la Victria, el Poder, la Fora i el Zel). A aquesta llista Higini afegeix el monstre Escilla. D altres autors, com Apollodor, fins i tot consideren Persfone filla d Estgia amb Zeus, en lloc de considerar-la filla de Demter, i afirmen que sempre va ser la deessa de l infern. Pausnias afirma que tamb va ser mare d Equidna amb Peiras.

Durant la Titanomquia (o guerra dels olmpics amb els titans) Estgia va seguir el consell del seu pare i va ser la primera entre els immortals a oferir el seu ajut a Zeus. Com a recompensa, aquest la va omplir d honors, va rebre els seus fills en el seu seguici i va fer que el seu nom fos sagrat.

Estgia era la personificaci d un dels rius de l Hades, de l infern grec, per tamb rebia aquest nom una font que hi havia a la regi grega d Arcdia, prop de Nonacris. Aquesta font perdia la seva aigua sota terra i segurament acabava alimentant el riu infernal que tamb rebia aquest nom. S atribuen a l aigua d aquesta font propietats mgiques i perjudicials per als ssers vius: enverinava homes i animals, esquerdava el ferro i altres metalls, tamb la terrissa dels atuells amb qu es recollia l aigua; tanmateix no tenia efectes en les pelles dels cavalls. Pausnias, a ms, ens explica que era possible que Alexandre fos enverinat amb l aigua d aquesta font.

Tamb l aigua del riu infernal tenia propietats mgiques. La deessa Tetis va submergir-hi el seu fill Aquilles per fer-lo invulnerable i ho va aconseguir menys per la part del tal que era per on la deessa subjectava el seu fill.

Els dus invocaven el seu nom per fer els juraments ms sollemnes. Quan un du o una deessa juraven pel seu nom, Iris omplia una copa d or amb la seva aigua perqu fos testimoni del jurament. Qui comets perjuri bevia aquesta aigua, perdia la veu i la respiraci durant un Gran Any, s a dir, nou anys, i era excls durant nou anys ms de les reunions i banquets dels dus.

Zeus va jurar per l aigua de l Estgia que li concediria a la seva amant Smele el que ella li demans sabent que aix li costaria la vida a ella i aix va ser. El mateix li va passar a Hlios amb el seu fill Faetont.

A ms del riu Estgia, el riu de l odi, l Hades era recorregut per altres rius: l Aqueront, el riu de la tristesa, el Cocit, el riu de les lamentacions  el Flegetont, el riu de foc. L indret on confluen aquests rius rebia el nom de llacuna Estgia. Caront, el barquer que transportava les nimes cap a l interior de l Hades, la creuava regularment amb la seva crrega d nimes fins a l altre costat on Crber vigilava que no entressin altra cosa que nimes i que no en sorts cap.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401085" title="Echidna delicatula" nonfiltered="4866" processed="4846" dbindex="154889">

Echidna delicatula  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 65 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Sri Lanka fins a Samoa i el sud del Jap.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401086" title="Echidna peli" nonfiltered="4867" processed="4847" dbindex="154890">

Echidna peli  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mauritnia fins a Angola, incloent-hi Cap Verd.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401087" title="Belmont" nonfiltered="4868" processed="4848" dbindex="154891">

Belmont (en alemany Schnenberg) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 147 habitants.L'u d'abril de 1974 es va fusionar amb Waldersbach i Bellefosse, i el 1975 amb Fouday per a formar Ban-de-la-Roche. L'u de gener de 1992 fou restablit com a municipi.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401088" title="Echidna leucotaenia" nonfiltered="4869" processed="4849" dbindex="154892">

Echidna leucotaenia  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 75 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia i les Tuamotu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401090" title="Ortognesi" nonfiltered="4870" processed="4850" dbindex="154893">
L'ortognesi, evoluci ortognetica o evoluci progressiva s la hiptesi que la vida t una tendncia innata a moure's (evolucionar) de manera lineal (amb un objectiu predefinit) grcies a alguna fora motriu, que pot ser interna o externa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401092" title="Jfar as-Sdiq" nonfiltered="4871" processed="4851" dbindex="154894">
Jfar as-Sdiq o   afar al-S diq  (en rab            , Ja far as-S diq) (702-765) (nom complet en rab                                                                                               , Ab   Abd All h Ja far as-S diq ibn Mu ammad al-B qir ibn  Al  Z n al-  bid n ibn al- ussayn as-Sib  ibn  Al  ibn Ab    lib) s considerat pels musulmans xites imamites i ismalites com  el sis imam infallible o successor del profeta Muhmmad. De fet, s l'ltim imam reconegut conjuntament per aquests dos grups xites i, precisament, la disputa per saber qui l'havia de succeir va provocar la seva divisi.

Est considerat un erudit islmic, teleg i filsof, a qui s'atribueix la fundaci de l'escola de jurisprudncia xita, anomenada el fiqh jafarita. Alhora va ser un astrnom, alquimista, escriptor i metge; tamb va ser el mestre del farmacutic i qumic Gabir ibn Hayyan (Geber) i d'Abu Hanifa, fundador d'una madhhab (escola de jurisprudncia) sunnita.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401095" title="Echidna nocturna" nonfiltered="4872" processed="4852" dbindex="154895">

 Echidna nocturna s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 71 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf de Califrnia fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401100" title="Blancherupt" nonfiltered="4873" processed="4853" dbindex="154896">

Blancherupt (en alemany Bliensbach) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 31 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401102" title="Echidna nebulosa" nonfiltered="4874" processed="4854" dbindex="154897">

Echidna nebulosa  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes de la Societat, el sud del Jap, les Hawaii i Micronsia. Tamb des del sud de la Pennsula de Baixa Califrnia (Mxic) fins a Costa Rica i el nord de Colmbia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401103" title="Cria d'animals" nonfiltered="4875" processed="4855" dbindex="154898">
La cria d'animals s una branca de la cincia animal que es dedica a l'avaluaci (principalment per mitj de millor predicci lineal no esbiaixada) del valor gentic (valor estimat de cria, EBV) del bestiar domstic. La selecci d'animals per la cria amb un EBV superior en ritme de creixement, la producci d'ous, carn, llet o llana, o amb altres trets desitjables, ha revolucionat la producci agrcola de bestiar arreu del mn. La teoria cientfica de la cria d'animals incorpora la gentica de poblacions, la gentica quantitativa i l'estadstica, i es basa en el treball pioner de Sewall Wright, Jay Lush, i Charles Henderson.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401106" title="La Broque" nonfiltered="4876" processed="4856" dbindex="154899">

La Broque (en alemany Vorbruck) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.687 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
Alain Vigneron, ciclista;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401110" title="Desenvolupament pla d'un poledre" nonfiltered="4877" processed="4857" dbindex="154900">


En geometria el desenvolupament pla d'un poledre s un dibuix dobre el pla format per un conjunt de polgons units per arestes que es pot plegar (doblegant les arestes) per tal d'esdevenir les cares del poledre.
Els desenvolupaments dels  poledres sn una eina til per a l'estudi dels poledres i de la geometria del slid en general, donat que permeten la construcci dels poledres a partir de materials com la cartolina.

s una qesti oberta de fa temps si cada poledre convex P t o no un desenvolupament pla: si la superfcie de  P es pot tallar resseguint algunes arestes i desplegar-lo sobre un pla (sense solapaments).  (Del sistema d'arestes que permet fer-ho de vegades se'n diu el desplegament del poledre.)
Aquest problema fou establert explcitament per primer cop per Shephard.

L'Histria i el progrs d'aquesta qesti es discuteix a la part III de 
Geometric Folding Algorithms. 

Si la restricci de que els talls hagin de coincidir amb arestes del poiedre es relaxa i es permet tallar l'interior de les cares, llavors hi ha diversos mtodes coneguts per tallar i desplegar qualsevol poledre convex sobre una superfcie plana.

Tamb, el cam ms curt entre dos punts sobre la superfcie que ressegueix la superfcie del poledre correspon a una lnia recta en un desenvolupament pla adequat. El desenvolupament ha de ser tal que la lnia hi estigui completament continguda, a dems pot ser qhe n'hagi ms d'un i s'hagin d'estudiar tots per veure quin s el ms curt. Per exemple, en el cas d'un cub, si els punts estan sobre cares adjacents un candidat per ser el cam ms curt s el que travessa l'aresta com; el cam ms curt d'aquesta classe es troba fent servir un desenvolupament pla on les dues cares tamb siguin adjacents. Altres candidats a ser el cam ms curt passen a travs de una cara que sigui adjacent simultniament a les dues (n'hi ha dues que ho sn), i desenvolupaments plans diferents on les tres cares siguin simultniament adjacents es poden fer servir per trobar al cam ms curt en cada categoria. Finalment cal mirar quin dels tres camins s el ms curt de tots.

 Desenvolupament de politops de dimensions superiors .
El concepte geomtric de desenvolupament es pot estendre a dimensions superiors. 



Per exemple, el desenvolupament d'un policor, o politop de dimensi quatre, es composa d'elements poledres connectats per les seves cares i tots al mateix espai tridimensional, igual com les cares poligonals del desenvolupament d'un poledre estan connectades pels seus costats i totes al mateix pla.

Una de les aplicacions de les matemtiques al art que va emprar Salvador Dal va ser la representaci en tres dimensions de cossos de quatre dimensions. Per exemple en la Crucifixi (corpus hipercubicus) empra el desenvolupament en un espai de tres dimensions d'un hipercub de quatre dimensions. 

Al qesti de si qualsevol politop de dimensi quatre es pot tallar al llarg de cares bidimensionals compartides per les seves cares tridimensionals, i es pot desenvolupar en un poledre en dimensi 3 que no se solapi, s una questi que es mant oberta igual com la corresponent qesti en dimensions superiors.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Net Desenvolupament pla a Mathworld.
 Nets: A Tool for Representing Polyhedra in Two Dimensions;
 Nuts About Nets!;
 Regular 4d Polytope Foldouts;
 Paper Models of Polyhedra Free nets of polyhedra;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401112" title="Fouday" nonfiltered="4878" processed="4858" dbindex="154901">

Fouday (en alemany Urbach) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 303 habitants. Va formar part del municipi de Ban-de-la-Roche amb Belmont i Bellefosse.

 Demografia .

 Administraci .






 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401115" title="Grandfontaine" nonfiltered="4879" processed="4859" dbindex="154902">

Grandfontaine (en alsaci Grossbrunn) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 369 habitants. Limita amb Wisches al nord-est, Schirmeck al sud-est, Moussey al sud-ouest, Vexaincourt, Luvigny, Raon-sur-Plaine i Raon-ls-Leau a l'oest, i Turquestein-Blancrupt al nord-oest

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401116" title="Enchelycore anatina" nonfiltered="4880" processed="4860" dbindex="154903">

Enchelycore anatina  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic oriental (Aores, Madeira, Illes Canries, Cap Verd i Santa Helena).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401120" title="Enchelycore schismatorhynchus" nonfiltered="4881" processed="4861" dbindex="154904">

 Enchelycore schismatorhynchus s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Chagos fins a les Illes Marqueses, les Illes de la Societat, les Illes Ryukyu i les Illes Mariannes.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401123" title="Enchelycore ramosa" nonfiltered="4882" processed="4862" dbindex="154905">

 Enchelycore ramosa s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud-est d'Austrlia i Nova Zelanda fins a l'Illa de Pasqua.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401124" title="Enchelycore bayeri" nonfiltered="4883" processed="4863" dbindex="154906">

Enchelycore bayeri  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Chagos i Reuni fins a les Illes de la Lnia, les Illes de la Societat, les Illes Mariannes i la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401131" title="Enchelycore pardalis" nonfiltered="4884" processed="4864" dbindex="154907">

 Enchelycore pardalis s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 92 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Reuni fins a les Hawaii, les Illes de la Societat, el sud del Jap, el sud de Corea i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401132" title="Enchelycore bikiniensis" nonfiltered="4885" processed="4865" dbindex="154908">

Enchelycore bikiniensis  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Mariannes i les Illes Marshall fins a Samoa, les Illes Marqueses i Taiwan.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401134" title="Natzwiller" nonfiltered="4886" processed="4866" dbindex="154909">

Natzwiller (en alsaci Nswil) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 624 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


 Vegeu tamb .
 Camp de concentraci de Struthof-Natzweiler;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401144" title="Neuviller-la-Roche" nonfiltered="4887" processed="4867" dbindex="154910">

Neuviller-la-Roche (en alemany Neuweiler) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 375 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
Jean-Frdric Oberlin (1740-1826), pastor de Ban-de-la-Roche;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401149" title="Escut d'Egipte" nonfiltered="4888" processed="4868" dbindex="154911">

L'escut d'Egipte va ser adoptat en 1958 durant la formaci de la Repblica rab Unida. s un guila d'or aclarida de sabre que sost sobre el seu pit un escut amb els colors de la bandera nacional collocats en pal. L'guila reposa sobre una cinta en la qual pot llegir-se la denominaci oficial del pas, escrita en calligrafia cfica. 

La figura (el suport en terminologia herldica) de l'guila, denominada guila de Saladino posseeix un disseny basat en una talla amb la forma d'aquesta au rapa esculpida en una muralla del Caire. No obstant aix, l's de l'guila en emblemes del mn rab s relativament recent. 

 Escuts histrics .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401158" title="Irving Berlin" nonfiltered="4889" processed="4869" dbindex="154912">

Irving  Berlin, nascut Israel Isidore Baline, (Tyumen, Rssia o Mogilev,Bielorssia, 11 de maig de 1888   Nova York, EUA, 22 de setembre de 1989) fou un compositor i lletrista estatunidenc, i un dels ms prolfics i famosos de la histria del pas.

La famlia d Irving Berlin emigr als Estats Units el 1891, quan Irving noms contava quatre anys. Els seus pares eren Leah (Lena) Jarchin i Moses Baline; el seu pare era un rab que assol feina com qualificador de carn seguint la llei Kosher. Desprs de la mort del seu pare el 1896, Irving va tenir de cercar feina per poder sobreviure; va estar empleat com a venedor de diaris  i tamb realitz actuacions pels carrers per aconseguir diners. La dura realitat de tenir que treballar encara en els treballs ms nfims per a no morir de fam deix una empremta profunda en la valoraci del diner per part de Berlin.

Quan estava treballant com a cambrer cantant en el Pelham s Caf a Xinatown, Berlin fou requerit pel propietari per escriure una can original per al caf, degut a que un negoci rival tenia llur prpia can publicada.  Marie from Sunny Italy  fou el resultat editant-se aviat. Malgrat que noms va guanyar 37 centaus, li obr les portes d una nova carrera i un nou nom: Israel Baline fou errniament imprs com  I. Berlin  en la partitura.

Moltes de les seves primeres canons, entre elles  Sadie Salome ,  That Mesmerizing Mendelssohn Tune  i  Oh How That German Could Love  assoliren un modest xit tant en forma de partitures, d enregistraments, en l escenari del vodevil, o com interpolacions en diversos espectacles; per fou  Alexander s Ragtime Band , escrita el 1911, la que catapult com una de les ms importants estrelles de Tin Pan Alley.

Alexander s Ragtime Band, era una marxa no un rag, i la seva influncia musical comprenia cites d una bugle call (un tipus de tema militar) i de Swanee River. Per el tema ragtime que Scott Joplin havia disparat una dcada abans, convert en Berlin en una estrella de la composici. En llur primera realitzaci, quatre versions del tema assoliren els llocs n, 1.2.3. i 4 en la llista d xits. Bessie Smith, el 1927, i Louis Armstrong, el 1937, ocupaven el top 20 amb les seves interpretacions. El 1938 la can fou de nou n. 1 en un duet entre Bing Crosby i Connee Boswell; un altra duo de Crosby, aquesta vegada amb Al Jolson, encapal el top 20 el 1947. Johnny Mercer disseny una versi swing el 1945 i Nellie Lutcher la situ en la llista de R&B en el n, 13 el 1948. s ha de afegir la versi de 1959 de Ray Charles per a big-band i  Alexander  va tenir una dotzena de versions exitoses en menys de mig segle.

Berlin, jueu, fou un dels pocs compositors de Tin Pan Alley/Broadway que escriviren tant les lletres com la msica de llurs canons. Malgrat no arrib a aprendre mai a llegir msica ms enll d un nivell elemental, compos al reds de 3.000 canons, moltes de les quals, incloent  God Bless Amrica ,  White Christmas ,  Alexander s Ragtime Band  i  There s No Business Like Show  Business , deixaren una petjada inesborrable en la msica i cultura estatunidenca. Produ 17 films i 21 espectacles de Broadway, a ms de llurs canons individuals.

Desprs de l xit de  Alexander , corregu la brama que Berlin estava escrivint una pera ragtime, tanmateix produ la seva primera obra extensa pels escenaris musicals,  watch Your Step  (1914), protagonitzats per Irene i Vernon Castle, la primera comdia musical en fer un s penetrant dels ritmes sincopats. Un espectacle similar titulat  Stop! Look! Listen!   segu a aquell el 1915.

El 1917, durant la Primera Guerra Mundial, entr en l exercit estatunidnc i port a l escenari una revista musical Yip Yip Yaphank mentre estigu en Camp Upton a Yaphank, Nova York. Presentada com  un embolic militar cuinat pels nois de Camp Upton , el repartiment de l espectacle es form amb 350 membres de les forces armades. La revista fou un tribut patritic a l exercit dels Estats Units, i Berlin compos una can titulada  God Bless Amrica  per l espectacle malgrat que finalment no en feu s. Quan fou realitzada anys desprs,  God Bless Amrica  es va fer tant popular que es sugger que podria arribar a ser l Himne Nacional, aix es, una espcie de can nacional. Ha roms fins el dia d avui com una de les ms exitoses canons i una de les ms conegudes en tots els Estats Units. s particularment recordada la interpretaci que de la mateixa es realitz desprs de l atac terrorista de l onze de setembre de 2001, quan membres del congres la cantaren en les escales del Capitoli. Algunes canons de la revista Yaphank foren ms tard incloses en el film de 1943 This Is the Army, en la que tamb apareixien altres canons de Berlin, tant la can que dona ttol al film com una versi de  God Bless Amrica  per Kate Smith.

Desprs de la Guerra, Berlin constru el seu propi teatre, el Music Box, com un local per a revistes anuals que incorporaven les seves ltimes canons; la primera d aquestes revistes fou  The Music Box Revue of 1921 . El teatre encara est en s avui dia ocasionalment. Malgrat que la majoria de llurs obres per l escenari de Broadway prengueren la forma de revistes  colleccions de canons sense un tema com va escriure uns quants book shows. The Cocoanuts (1925) fou una comdia, amb un repartiment en el que hi apareixien, entre d altres, els germans Marx. Face the Music (1932) era una stira poltica amb un llibret de Moss Hart, i Louisiana Purchase (1940) era una stira d un poltic del Sud, bviament basada en les proeses d una secci d un diari, algun d ells tocant afers del moment. L espectacle presentava una successi de canons exitoses, com  Easter Parade ,  Heat Wave  (presentada com el pronstic del temps),  Harlem on My Mind  i la que potser s la seva balada ms poderosa, Supper Time , una turmentada can sobre el fanatisme racial, amb un pes inusual en una revista musical i que fou cantada per Ethel Waters en una dramtica interpretaci.

Durant la Segona Guerra Mundial, desprs de rebre un perms del general George Marshall, Berlin organitz una revista tota de soldats amb l esperit del  Yip YipYaphank. This Is the Army s estren el 4 de juliol de 1942 amb un repartiment de ms de 300 cents soldats, i va romandre en cartell durant tres anys, primer a Broadway, i desprs en una gira pels Estats Units i desprs a l estranger.

El musical de ms xit a Broadway d en Berlin va ser Annie Get Tour Gun (1946), produt per Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II. Basat lliurement en la vida de la tiradora Annie Oakley, la msica i les lletres foren escrites per Berlin, amb un llibret d Herbert Fields i la seva germana Dorothy Fields. Berlin havia estat contractat desprs de morir Jerome Kern. En principi, refus l oferiment, afirmant que no sabia res de la msica hillbilly, per l espectacle acab per complir les 1147 representacions. Se sap que la can de la tiradora,  There`s No Business Like Show Busioness , fou quasi no inclosa en l espectacle perqu Berlin tenia la impressi equivocada que en Rodgers i Hammerstein no li agradava Annie Get Your Gun est considerat el millor musical de Berlin no solament per la quantitat d xits musicals que cont sin perqu les seves canons combinen encertadament la descripci dels personatges amb la ajuda al desenvolupament de la histria.

El segent espectacle de Berlin, Miss Liberty (1949), fou un fracs relatiu. Call Me Madam (1950), amb Ethel Merman interpretant a Perle Mesta, funcion quelcom millor, per el seu ltim espectacle  Mr. President (1962) fou un fracs tant enorme que port Berlin a retirar-se de l escena pblica.

El 1927, una de les canons de Berlin,  Blue Skies , un xit des del 1926, fou interpretada en la primera pellcula parlada, The Jazz Singer,  cantada per Al Jolson. Top Hat (1935) fou la primera d una srie de films musicals fomentades per Berlin que cont amb la presencia d intrprets populars i atractius (com Bing Crosby, Fred Astaire, Judy Garland i Ginger Rogers), amb arguments romntics i una banda sonora a base de llurs noves i velles canons. Altres films d aquest tipus serien On the Avenue (1937), Holiday Inn (1942), Blue Skies (1946) i Easter Parade (1948). La versi flmica de This Is the Army (1943), que cont amb la presencia del mateix Berlin cantant  Oh, How I Hate to Get Up in the Morning , fou un xit, per altres versions de llurs musicals, com Annie Get Your Gun (1950) i Call Me Madam (1953), foren menys exitoses que els seus espectacles explcitament escrits per a Hollywood.

El film  Holiday Inn contenia White Christmas, una de les canons ms enregistrades de la histria. En aquest film, la cantava Bing Crosby per primera vegada, i en va vendre uns 30 milions de copies una vegada que s enregistr independentment. La can fou reutilitzada com el ttol del musical White Christmas, en el que hi participaven Crosby, Danny Kaye, Rosemary Clooney i Vera Ellen. El senzill de Crosby fou reconegut com el ms venut en qualsevulla categoria durant ms de 50 anys, fins que el 1997 la can d Elton John en homenatge a Diana de Gal les,  Candle In the Wind , el super. No obstant, el tema cantat per Crosby ha venut milions de copies addicionals a treves de llurs mltiples aparicions en recopilatoris, entre els que s inclouen el propi Merry Christmas de Crosby, editat el 1949.

La versi ms familiar de  White Christmas  no s, amb tot, la de Holiday Inn. Crosby fou cridat altra vegada als estudis de DECCA el 19 de mar de 1947 per tornar a enregistrar el tema, degut a que la presa principal de 1942 s havia acabat per malmetre degut a l s freqent. Les condicions d enregistrament inclourien la presncia, igual que en l original de la John Scott Trotter Orchestra i de les Ken Darby Singers. L enregistrament resultant s la que s, en realitat la ms coneguda per al pblic.

 White Christmas  guany l Oscar a la Millor Msica Original, una de les set nominacions que reb el compositor al llarg de la seva carrera. s l nic guanyador en la histria dels premis que lleg el seu propi nom com a guanyador en una categoria en la nit del lliurament d aquests.

El seu amic i col lega Jule Styne va dir d ell que  It s easy to be clever. But the really clever thing is to be simple . Preguntat envers del lloc de Berlin en la msica americana, Jerome Kern digu que no el tenia, doncs  Irving Berlin is American music , (Irving s la msica americana).

Berlin es cas en dues ocasions. La seva primera dna, la cantant Dorothy Goetz, germana del compositor E. Ray. Goetz, va contraure una pneumnia i la febre tifoide en el seu viatge de nuvis a Cuba, i mor cinc mesos desprs de les noces el 1912 a l edat de 20 anys. La seva mort inspir a Berlin la can  When I Lost You , que es convert en un dels seus primers xits. Curiosament, un any abans de la mort de Dorothy Berlin, Irving Berlin, E. Ray Goetz i Ted Snyder co-escriviren una can anomenada  There s Girl in Havan   (Hi ha una noia a l'Havana).

La seva segona dna fou Ellin Mackay, una catlica irlandesa-americana i hereva de la fortuna minera de Comstock Lode, aix com escriptora avantguardista que havia publicat al The New Yorker. Es casaren el 1926, amb la oposici de les respectives famlies, que objectaren  motius religiosos, arribant el pare d ella, Clarence Mackay, un catlic fervent, a desheretar-la. Sense la dispensa de l Esglsia, tingueren de casar-se en una cerimnia civil el 4 de gener de 1926 i foren immediatament refusats per sector antisemites de la societat: a Ellin, per exemple, se li anull la invitaci per les noces de llur amiga Consuelo Vanderbilt, malgrat no ser catlica la nvia. Econmicament, no tingueren problemes, per Berlin assign a la seva muller els drets de la seva can  Always , que li rendiria constantment grans beneficis.

La parella va tenir tres filles  Mary Ellin Barrett, Linda Emmett i Elizabeth Peters- i un fill, Irving Berlin, Jr., que mor d infant un dia de Nadal.

El patriotisme de Berlin fou real i profund. Massa gran per el servei militar quan el seu pas entr en la Segona Guerra Mundial el 1941, dedica el seu temps i energia a escriure noves canons patritiques, com  Any Bonds Today , donant els beneficis de This Is the Army al propi exercit, i entretenint a les tropes amb una companyia itinerant d aquest espectacle, en el que ell era un membre ms. 

Desprs de les actuacions als Estats Units, l'espectacle an a Londres el 1943, en un moment en que la ciutat estava encara sota els atacs alemanys. Desprs d una gira per les Illes Britniques, l espectacle es despla al Nord d frica i desprs a Itlia, tocant a Roma noms setmanes desprs de que la ciutat fos alliberada. Desprs anaren a Orient Mitj i el Pacfic, on les actuacions es realitzaren sovint prop de la zona de combat. En reconeixement a aquesta important i valenta contribuci a la moral de les tropes, al final de la guerra, Berlin fou reconegut amb la Medalla al Mrit pel president Truman.

Polticament conservador, Berlin recolz la candidatura presidencial del general Dwight Eisenhower, i la seva can  I Like Ike  va tenir una ampla presncia en la campanya d Eisenhower. En els ltims anys tamb es va fer conservador en les seves apreciacions musicals; no feu s dels nous estils emergents als Estats Units durant els anys cinquanta i seixanta, com el rock and roll i prcticament abandon la composici desprs del fracs del seu musical Mr. President el 1962. el 1968, Berlin fou guardonat amb el Premi Grammy als assoliments de tota una carrera (Grammy Lifetime Achievement Award). Convertint-se virtualment en un recls els seus ltims anys de vida, Berlin no assist a la festa del seus 100 anys. No obstant, si que va assistir a les celebracions pel centenari de l Esttua de la Llibertat el 1986.

Berlin mor d un atac de cor a Nova York a l edat de 101 anys i fou enterrat al Woodlawn Cemetery del Bronx, a Nova York. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401161" title="Enchelycore octaviana" nonfiltered="4890" processed="4870" dbindex="154913">

Enchelycore octaviana  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 91 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf de Califrnia fins al Per.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401163" title="Rothau" nonfiltered="4891" processed="4871" dbindex="154914">

Rothau (en alsaci Ruudi) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 1.557 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401166" title="Enchelycore carychroa" nonfiltered="4892" processed="4872" dbindex="154915">

Enchelycore carychroa  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 34 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda, el sud de Florida, les Bahames i l'oest del Golf de Mxic fins al Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401169" title="Enchelycore nycturanus" nonfiltered="4893" processed="4873" dbindex="154916">

Enchelycore nycturanus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sud-frica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401171" title="Ducat de Medina-Sidonia" nonfiltered="4894" processed="4874" dbindex="154917">
El Ducat de Medina-Sidonia s un ttol nobiliari hereditari del Regne d'Espaya otorgat pel rei Joan II de Castella a Juan Alonso Prez de Guzmn, III comte de Niebla, el dia 17 de febrer de 1445, com a premi als serveis realitzats a la Corona. El nom del Ducat prov de la localitat andalusa de Medina-Sidonia.

Diferents geneologistes consideren el ducat de Medina-Sidonia el ms important del Regne ja que s el ducat hereditari de ms antigitat. La importncia de la Casa de Medina-Sidonia qued reflectida amb la concessi de la Grandesa d'Espanya de primera classe o Immemorial a la primera concessi feta l'any 1520 pel rei Carles I d'Espanya.

Fins l'any 1779, el ducat de Medina-Sidonia estigu a les mans de la famlia Prez de Guzmn, a partir d'aquesta data pass a mans de la famlia lvarez de Toledo, el llavors XI Marqus de Villafranca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401176" title="Enchelycore kamara" nonfiltered="4895" processed="4875" dbindex="154918">

 Enchelycore kamara s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 53 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Palau, Guam i les Illes de la Lnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401180" title="Russ" nonfiltered="4896" processed="4876" dbindex="154919">

Russ (en alsaci Rss) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 2005 tenia 1.248 habitants. Limita amb els municipis de Wisches, Schwartzbach, Hersbach i Schirmeck.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401181" title="Enchelycore nigricans" nonfiltered="4897" processed="4877" dbindex="154920">

Enchelycore nigricans  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental (des de Bermuda, sud de Florida i les Bahames fins al nord de Sud-amrica, incloent-hi el Golf de Mxic i el Carib) i a l'Atlntic oriental (Cap Verd i des del Senegal fins a Gabon).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401183" title="Enchelycore lichenosa" nonfiltered="4898" processed="4878" dbindex="154921">

Enchelycore lichenosa  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Taiwan, el sud del Jap i les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401184" title="Eubalaena australis" nonfiltered="4899" processed="4879" dbindex="154922">

Eubalaena australis s una balena, una de les tres espcies de balenes franques del gnere Eubalaena. Aproximadament 12.000 E. australis viuen als mars de la part meridional de l'hemisferi sud.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401188" title="Solbach" nonfiltered="4900" processed="4880" dbindex="154923">

Solbach (en alsaci Solbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 100 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401190" title="Eubalaena japonica" nonfiltered="4901" processed="4881" dbindex="154924">

Eubalaena japonica s una espcie molt gran i robusta de balena que fou comuna al Pacfic nord fins el 1840, per actualment s molt rara degut a la caa de balenes dels segles XIX i XX. Sembla haver-hi dues poblacions de l'espcie al Pacfic nord. Una poblaci que viu al sud-est del mar de Bering i l'est del Pacfic nord podria comptar amb 50 animals o menys. Una poblaci molt poc coneguda del mar d'Okhotsk, entre les illes Kurils i la illa russa de Sakhaln podria comptar amb 300 animals o ms, per gaireb no se'n t informaci.

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401192" title="Teatre Poliorama" nonfiltered="4902" processed="4882" dbindex="154925">
El Teatre Poliorama s un teatre, antic cinema, situat a la planta baixa de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona, a la Rambla, nmero 115. Obert el 1899 com a cinema, funciona des de 1982 com a teatre. Entre 1937 i 1939 va ser anomenat Teatre Catal de la Comdia.

Histria.

L'edifici de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona va ser projectat per Josep Domnech i Estap i va ser inaugurat el 1894. A la planta baixa es va habilitar un local per a fer-hi espectacles, els beneficis dels quals servissin per a sufragar les despeses de l'entitat.

El 1899 va obrir-s'hi el Cine Mart, essent la primera sala de la ciutat expressament construda com a cinema. El 13 d'abril va inaugurar-se; el 1900 va projectar un dels grans xits del moment, Jeanne d'Arc de Georges Mlis, i el 1903 va tancar.

El 10 de desembre de 1906, reformat, va obrir com a Cine Poliorama, tot i que alternava el cinema amb funcions de teatre. La capacitat era llavors de 630 butaques, i la decoraci era de Moragas i Alarma. 

El 21 de mar de 1935 s'hi estren La Rambla de les floristes de Josep Maria de Sagarra. Al desembre del mateix any s'hi estren la sarsuela Mara de la O, amb msica de Manuel Lpez Quiroga i lletra de Rafael Len. El 24 de desembre de 1937 va esdevenir Teatre Catal de la Comdia, dedicant-se exclusivament al teatre, amb predomini d'estrenes d'autors catalans. Entre d'altres obres, van estrenar-s'hi La fam de Joan Oliver (15 de juny) i El casament de la Xela i El testament (versi de la novella) de Xavier Benguerel, amb escena i decorats de Ramon Calsina. A ms, van representar-s'hi obres catalanes de repertori: Frederic Soler, Albert Llanas, ngel Guimer, Ignasi Iglsias, Santiago Rusiol..., La ferstega domada de Shakespeare i una obra de George Bernard Shaw: El deixeble del diable.

Durant la Guerra, incautat per la CNT-FAI, va ser escenari de tiroteigs protagonitzats per membres del P.O.U.M. i la C.N.T.,  que George Orwell va narrar a Hommage to Catalonia.

Acabada la Guerra civil espanyola, va ser adquirit pel grup Bala i reobert el 25 de febrer de 1939 com a cinema, amb el recuperat nom de Cine Poliorama. El 1940 s'hi va estrenar Escalera de color, sarsuela de Federico Moreno Torroba. El seus anys ms brillants van ser els cinquanta i els seixanta.

Tancat l'11 d'agost de 1963, va ser reformat i va tornar a obrir l'octubre dle mateix any. Novament, va combinar el cinema i el teatre. Des de 1976, va dedicar-se exclusivament al teatre i va prendre el nom de Teatre Poliorama. 

Entre el 1982 i el 1984 va estar tancat. Desprs d'una nova reforma, a crrec de l'estudi Martorell-Bohigas-MacKay, el 3 de febrer de 1985 va obrir de nou. La capacitat era llavors de 671 seients. Mentre es feien les obres del Teatre Nacional de Catalunya, el Poliorama va fer-ne les funcions, dependent de la Generalitat de Catalunya i essent dirigit per Josep Maria Flotats, fins al 1994.

Llavors torn a la gesti privada. Actualment, s gestionat per Tres per Tres, empresa participada per El Tricicle i Dagoll Dagom, s'hi fan comdies i musicals comercials de qualitat, a ms d'espectacles musicals. Un dels grans xits d'aquesta etapa va ser El mtode Grnholm de Jordi Galceran.

Al vestbul d'entrada hi ha installat el Rellotge illusori, poema visual de Joan Brossa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401198" title="Waldersbach" nonfiltered="4903" processed="4883" dbindex="154926">

Waldersbach (en alsaci Wlderschbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 139 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401199" title="Schirmeck" nonfiltered="4904" processed="4884" dbindex="154927">

Schirmeck (en alsaci Schirmeck) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.177 habitants. Limita amb els municipis de Barembach, La Broque, Grandfontaine, Rothau, Russ i Wisches.

 Demografia .

 Administraci .



 Vegeu tamb .
 Camp de Schirmeck;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401202" title="Wildersbach" nonfiltered="4905" processed="4885" dbindex="154928">

Wildersbach (en alsaci Wlderschbch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 282 habitants.

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401206" title="Wisches" nonfiltered="4906" processed="4886" dbindex="154929">

Wisches (en alemany Wisch) s un municipi francs, situat a la regi d'Alscia, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 2.017 habitants. Limita amb Lutzelhouse i Muhlbach-sur-Bruche al nord-est, Russ i Schirmeck al sud-oest, i Schwartzbach al sud-est.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Franois Joseph Drouot de la Marche, general (1733-1814).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401208" title="Muraena appendiculata" nonfiltered="4907" processed="4887" dbindex="154930">

Muraena appendiculata  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Xile.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401209" title="Muraena robusta" nonfiltered="4908" processed="4888" dbindex="154931">

 Muraena robusta s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic oriental (des de Mauritnia fins a Nambia, incloent-hi Cap Verd) i a l'Atlntic occidental (Colmbia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401210" title="Muraena argus" nonfiltered="4909" processed="4889" dbindex="154932">

Muraena argus  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mxic fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401211" title="Muraena retifera" nonfiltered="4910" processed="4890" dbindex="154933">

Muraena retifera  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Nova Anglaterra fins a Florida, el Golf de Mxic, Yucatn i Veneuela.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401212" title="Camp de concentraci de Struthof-Natzweiler" nonfiltered="4911" processed="4891" dbindex="154934">
 
El Camp de concentraci de Struthof-Natzweiler (oficialment en alemany Konzentrationslager Natzweiler, KZ-Na) va ser un camp de concentraci i el principal centre del sistema d'installacions operat pels nazis durant la Segona Guerra Mundial en la regi annexada al Tercer Reich d'Alscia, l'nic establert a territori francs i el primer dels camps de la mort descoberts a Europa desprs de la seva presa pels aliats el 23 de novembre de 1944 

Localitzat al paratge natural de Struthof, la seva activitat es va estendre des de poc desprs de l'annexi en 1940, fins a la seva evacuaci a l'agost de 1944. Connectat a un sistema en xarxa d'ltres 70 camps i installacions auxiliars, ms de 44 000 persones deportades hi passaren durant el seu s, algunes d'elles detingudes per aplicaci del decret Nacht und Nebel, de les quals unes 22 000 van morir, la majoria pels abusos del treball forat, la desnutrici i les tortures dels SS, per tamb per les experimentacions pseudocientfiques de l'Ahnenerbe-SS. 
Histria. 
Primeres installacions. 
Desprs de la derrota francesa i l'annexi d'Alscia al territori del Reich, en 1940 es va obrir al municipi de Schirmeck, a uns 55 km a l'oest d'Estrasburg, un camp d' internament reservat o Sicherungslager Vorbruck destinat als condemnats per oposici al procs de germanitzaci d'Alscia. Al setembre de 1940, Heinrich Himmler orden construir un altre camp en el lloc apartat de Struthof, a uns 800 m d'altura i prxim a una pedrera, comenant a operar com a camp de treball per a l'extracci del gres rosat dels Vosgues. Els primers 300 presoners hi van arribar entre el 21 i 23 de maig i eren majoritriament alemanys provinents del Camp de concentraci de Sachsenhausen, presos comuns i desertors.

 
Camp de presos NN. 
El camp de Struthof i la seva xarxa de 70 establiments connexos va ser designat per l'administraci de camps com destinaci a partir de 1942 per a la deportaci i l'assassinat dels presoners de la resistncia d'arreu d'Europa, en aplicaci del decreto Nacht und Nebel (NN). Als presoners NN es va destinar el barracot nm. 13, que estava allat de manera especial per filats i se'ls va aplicar el principi de l'extermini pel treball forat o Vernichtung durch Arbeit. s a partir de llavors quan comena a rebre nombrosos membres de la resistncia a Alscia: entre els ltims assassinats hi havia 107 membres de la Red Alliance i 33 del grup G.M.A. Alsace-Vosges. El 6 de juliol de 1944 van ser executades 4 dones, agents pertanyents a la SOE o Special Operations Executive: Diana Rowden, Vera Leigh, Andre Borrel i Sonya Olschanezky; una placa en el camp commemora aquestes execucions. 

Experiments amb ssers humans. 
Des d'agost de 1943 el camp va disposar d'una cambra de gas i d'un crematori finanats directament  per l'Institut Anatmic de la Reichsuniversitat d'Estrasburg, dirigida des de 1941 per metge capit de la SS, August Hirt. Hirt com a membre de la secci cientfica de les SS, la SS-Ahnenerbe, va organitzar el trasllat des del Camp de concentraci d'Auschwitz de 130 persones que serien gassejades l'estiu de 1943. 86 dels cossos d'aquestes persones van ser utilitzats per a crear una "collecci" d'esquelets exposada a l'anatmic de la Universitat d'Estrasburg. 
La collecci del doctor Hirt. 
 
Desprs de l'entrada de les tropes de la 2a divisi blindada del general Leclerc a Estrasburg el 23 de novembre de 1944 i que va suposar l'expulsi definitiva dels ocupants nazis de la ciutat, una missi del servei cinematogrfic de l'exrcit francs va explorar els soterranis de l'Institut anatmic a la recerca de documents descobrint en el seu lloc desenes de cossos humans i fragments submergits en btes d'alcohol. Des del 17 de desembre de 1944, un equip d'oficials mdics del rgan d'investigaci de crims de guerra va interrogar diversos testimonis i es va desplaar al camp de Struthof-Naztweiler para desprs emetre un informe sobre l'episodi de la collecci de Hirt . Nombrosos documents signats pel director administratiu de l'Ahnenerbe, Wolfram Sievers, van permetre reconstruir la metdica operaci la missi de la qual era la de crear una mostra d'esquelets per a servir de testimoniatge a les generacions futures del que hauria estat la raa jueva una vegada exterminada

En coordinaci amb Adolf Eichmann, promotor de la Endlssung, Sievers va procurar segons les instruccions de Hirt l'enviament de presoners suficients i en bon estat de salut a la cambra de gas de Struthof, emprant per al seu assassinat sals de cid cianhdric preparades pel mateix Hirt. L'execuci realitzada en diverses tandes i supervisada pel Sturmfhrer del camp Josef Kramer, va acabar amb la vida de 86 persones de les quals 30 eren dones, mentre que una vctima "87" va ser abatuda d'un tir a l'oposar resistncia . Els cossos van ser enviats a Estrasburg on van romandre conservats fins a un any ms tard, agost de 1944, quan Hirt va ordenar la partici dels cossos i la seva decapitaci. Les dents d'or havien de ser-li lliurats i els caps cremats. Aquestes i altres rgans van ser incinerats al cementiri d'Estrasburg-Robertsau . 

Per ordre de Hirt, totes els tatuatges amb els nombres de registre sobre la pell dels cossos van ser extirpats excepte els de l'nic cos identificat dels 86, el del jueu berlins d'origen polons Menahem Taffel . 

Alliberament. 
Davant l'avan dels aliats, el 30 d'agost de 1944 els presoners van ser evacuats cap al camp de Dachau. El 23 de novembre de 1944, la Divisi Cactus de l'exrcit dels EUA va trobar als ltims 16 presos abandonats en el qual seria el primer camp de la mort alliberat a Europa. 
Vctimes. 
Segons el registre alemany de matriculats de l'extensa xarxa de camps del CA-Na, la majoria de les 51.684 persones deportades eren d'origen polons (13.606 persones) i sovitic (7.586 deportats). Es van registrar tamb:

6 871 francesos;
4 403 hongaresos;
3 703 alemanys ;
1 609 italians;
872 iugoslaus;
676 neerlandesos;
579 noruecs, dels quals 504 eren NN
555 lituans;
416 luxemburguesos;
390 letons;
387 belgues;
312 estonians;
254 txecs;
169 grecs;
125 eslovens;
37 romanesos;
17 albanesos;
13 austracs;
11 britnics, dels quals varis integrants de les SOE;
10 ucranesos;
7 finlandesos;
7 sussos;
6 turcs;
3 danesos;
2 blgars;
1 portugus;
1 suec;

80 espanyols estan registrats entre les vctimes deportades de l'internament. Unes altres 8.985 persones van ser vctimes de nacionalitat no registrada. Els motius pels quals van ser condemnats van ser classificats en un 60% de naturalesa poltica, mentre que aproximadament un 17% eren d'origen jueu. El 4,9% de les vctimes van ser presoners NN. 
Condemna. 
El procs dels doctors dels Judicis de Nuremberg va declarar demostrada la realitzaci d'experiments considerats com a crim contra la humanitat a Struthof-Natzweiler. 

 Referncies .


 Bibliografia .
 Courand, Raymond (2005). Un camp de la mort en France: Struthof Natzweiler. Estrasburg:Ed. Hirl. ISBN 2-914729-27-8.

Enllaos externs.

Web oficial del museu i centre de documentaci del Camp de Struthof;
  web del CRDP de Champagne-Ardenne;
  Web en memria dels presoners NN noruecs;
  El KZ-Na a la web Shoa;
  Recuperaci de la memria histrica de les 86 vctimes de l'Institut Anatmic d'Estrasburg;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401214" title="Estats de Mxic per IDH" nonfiltered="4912" processed="4892" dbindex="154936">




]]

Aquesta s una llista dels estats mexicans ordenats per ndex de Desenvolupament Hum (IDH) segons el "Report del Desenvolupament Hum Mxic 2006, reportat per les Nacions Unides usant dades de l'any 2004. 

Cap estat t un IDH baix, i de fet la meitat en t un d'alt. El que s ms, l'ndex de tots es va incrementar pel que fa a l'any anterior 2003 (Quadre A7 del mateix informe). La tendncia total del 2000 al 2004 per a cada entitat federativa tamb va ser a l'ala, la qual cosa indica que la classificaci d'IDH alt inclou cada vegada ms estats.



 Referncies .


 Enllaos externs .
SAUL NUEVE (en castell);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401215" title="Muraena pavonina" nonfiltered="4913" processed="4893" dbindex="154937">

 Muraena pavonina s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 51,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord-est del Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401216" title="Maisons (Aude)" nonfiltered="4914" processed="4894" dbindex="154938">

Maisons  s un municipi del departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell.
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401218" title="Montgaillard (Aude)" nonfiltered="4915" processed="4895" dbindex="154939">

Montgaillard  s un municipi del departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell.
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401219" title="Muraena melanotis" nonfiltered="4916" processed="4896" dbindex="154940">

Muraena melanotis  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mauritnia fins a Nambia, incloent-hi Cap Verd. Tamb a l'Atlntic occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401220" title="Paziols" nonfiltered="4917" processed="4897" dbindex="154941">

Paziols  s un municipi del departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell.
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401221" title="Rouffiac-des-Corbires" nonfiltered="4918" processed="4898" dbindex="154942">

Rouffiac-des-Corbires  (Rofiac o Rofian en occit) s un municipi del departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell.
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401222" title="Muraena lentiginosa" nonfiltered="4919" processed="4899" dbindex="154943">

 Muraena lentiginosa s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 61 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf de Califrnia fins a les Illes Lobos de Afuera (Per), incloent-hi les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401223" title="Piranosa" nonfiltered="4920" processed="4900" dbindex="154944">

Piranosa s un terme genric per a referir-se als carbohidrats que tenen una estructura qumica que inclou un anell de sis toms que consta de cinc carbonis i un oxigen. L'anell de piranosa s format per la reacci del grup d'alcohol de C5 d'un monosacrid amb el seu aldehid de C1 que forma un hemiacetal intramolecular. El nom es deriva de la seva similitud qumica amb el pir que tamb t un heterocicle amb oxigen.

Articles relacionats.
 Furanosa;
 Mutarotaci;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401225" title="Muraena australiae" nonfiltered="4921" processed="4901" dbindex="154945">

 Muraena australiae s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401226" title="Muraena insularum" nonfiltered="4922" processed="4902" dbindex="154946">

Muraena insularum  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba  a les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401228" title="Muraena clepsydra" nonfiltered="4923" processed="4903" dbindex="154947">

Muraena clepsydra  s una espcie de peix de la famlia dels murnids i de l'ordre dels anguil liformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf de Califrnia fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401229" title="Larry Perkins" nonfiltered="4924" processed="4904" dbindex="154948">
 Larry Perkins  va ser un pilot de curses automobilstiques australi que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 18 de mar del 1950 a Cowangie , Victoria, Austrlia.


 A la F1 .

Larry Perkins va debutar a la onzena cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 d'agost del 1974 el GP d'Alemanya al circuit de Nrburgring.

Va participar a un total de quinze curses de F1, disputades en tres temporades no consecutives (1974 i 1976-1977), aconseguint finalitzar en vuitena posici com a millor classificaci en una cursa i  no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots. 


 Resultats a la Frmula 1 .





 Resum .


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401230" title="Crvol del Pare David" nonfiltered="4925" processed="4905" dbindex="154949">


El crvol del Pare David (Elaphurus davidianus), conegut com a milu (  ) en xins, s una de les espcies de crvol que noms es mant en captivitat. Prefereix els pantans, i es creu que es natiu dels subtrpics. S'alimenta tant d'herbes com de plantes d'aigua.

Caracterstiques.

El pes dels adults es situa entre els 150 i els 200 kg, i medeix aproximadament 130 cm fins a les espatlles. El perode de gestaci de les femelles dura nou mesos, donant a llum al final un o dos cervatells que arribarn a la maduresa en 14 mesos, i amb una esperana de vida de 23 anys.

El crvol del Pare David t una cua llarga, pelles amplies, i banyam ramificat. A mesura que passen les estacions, aquest crvid muda el pl, sent el pelatge d'estiu dels adults de color vermell brillant amb una franja dorsal fosca, i el d'hivern gris fosc. Els cervatells sn clapejats.

Contrriament a la majoria de crvols, s molt aficionat a l'aigua, passant-hi llargs perodes de peu fins a les seves espatlles. Encara que, per la seva dieta, majoritriament s un animal de pastura, el crvol complementa la seva dieta a base de gespa amb les plantes d'aigua que broten a l'estiu.


Noms.
A ms del nom oficial en xins, Mil, (  ), un sobrenom en xins (   , pinyin: si bu Xiang), i, en japons:   (shifuzou): es tradueix com "quatre diferents", perqu l'animal va ser descrit: "la pella d'una vaca, per no una vaca, un cap de cavall, per no un cavall, les banyes d'un crvol, per no un crvol, el cos d'un ruc, per no un ruc." 
Altres fonts de crdit diferents, "sibuxiang", diuen que la frase era aquesta: 

"El nas d'una vaca, pero no una vaca, el banyam d'un crvol, pero no un crvol, el cos d'un burro, pero no un burro, la cua d'un cavall, pero no un cavall" ; 

"La cua d'un ruc, el cap d'un cavall, les pelles d'una vaca i el banyam d'un crvol"; 

"El coll d'un camell, les pelles d'una vaca, la cua d'un ruc i el banyam de crvol"; 

"El banyam d'un crvol, el cap de cavall i el cos d'una vaca".

Amb aquest nom, i descrit com a indomable, aquest animal apareix a la mitologia xinesa de la muntanya de Jiang Ziya, a la novella Ming  Fengshen Yanyi o "La Investidura dels Dus".

Poblaci.
Aquesta espcie de crvol va ser donada a conixer a la cincia occidental al segle XIX, pel Pare David Armand, un missioner francs que treballava a la Xina. Actualment, l'nic ramat supervivent es troba en una reserva pertanyent a l'emperador xins. L'ltim ramat de crvols del Pare David va ser exterminat i menjat per occidentals i tropes japoneses que estaven presents al moment de la Rebelli Boxer

Desprs de que el Pare David dons a conixer la seva existncia, uns pocs animals van ser transportats illegalment als pasos europeus per exhibir-los com a animals extics, i criats all. Desprs que la resta de la poblaci de la Xina sigus exterminada, les niques espcies vivents d'aquest crvol ( que havien estat illegalment portades a europa) es van reunir a Anglaterra perque criessin a fi de poder seguir preservant l'espcie. Tota la poblaci actual deriva d'aquell ramat. I n'hi provenen tots els individus que es troben ara als parcs zoolgics de tot el mn. Dos ramats de Crvol del Pare David van ser reintroduts de nou al parc Nan Haizi Mil (Pekin) i a la Reserva Dafeng, ( a la provncia de Jiangsu), totes dues localitzacions a la Xina, a finals del decada dels 1980. Tot i el petit tamany de la poblaci originria, els animals no semblen patir problemes gentics d'un coll d'ampolla gentic, cosa que suggereix que un coll d'ampolla anterior ja havia eliminat els allels reccessius nocius.

Quan van ser avaluats per entrar a la Llista Vermella de la IUCN (1996), van ser classificats en la categoria "en perill crtic" en estat salvatge, sota el criteri D: "La poblaci salvatge es va estimar que era inferior a 50 individus adults". A partir de la darrera avaluaci, feta l'octubre de 2008, apareixen a la llista d'espcies extingides en estat salvatge.



Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401231" title="Ernst Stadler" nonfiltered="4926" processed="4906" dbindex="154950">
Ernst Richard Maria Stadler fou un destacat poeta expressionista alsaci nascut l'11 d'agost de 1883 a Colmar (Alscia) i mort en el front de Yprs el 30 d'octubre de 1914.
 Biografia . 
Va crixer a Estrasburg. Abans de comenar l'ensenyament secundari en un institut protestant es va adherir al grup "Das Jngste Elsass" ("La Jove Alscia"), format per joves amb inquietuds literries i on desenvolupar una relaci especial amb Ren Schickele i Otto Flake. Els seus primers assajos, articles i poemes van aparixer en la revista del cercle, "Der Strmer" ("L'Assaltant"). En 1906 obt el doctorat en romniques, germniques i literatura comparada. Una beca li permet realitzar a Oxford l'habilitaci sobre la traducci de Wieland de l'obra de Shakespeare -Christoph Martin Wieland va ser el primer alemany que es va atrevir a traduir l'obra de Shakespeare a l'alemany-. El 1908-1909 s'inicia en la docncia en la Universitat d'Estrasburg per a, posteriorment, obtenir un lloc en la Universitat Lliure de Brusselles i d'all traslladar-se a Toronto. La Primera Guerra Mundial va acabar amb la seva vida en el front de Flandes tres mesos desprs d'haver estat mobilitzat. Der Aufbruch (La Partida), est considerada la seva obra ms important com a poeta. 

 Claus de la seva obra . 
L'obra de Ernst Stadler s enquadrada per la crtica dintre del moviment literari que va sorgir cap a 1910 entorn de diversos cercles europeus per a extingir-se desprs de la Gran Guerra denominat "expressionista", l'origen de la qual cal buscar-lo en les arts plstiques, principalment en la pintura, encara que conta amb obres mestres en el cinema, la msica i l'arquitectura. Alguns seguidors d'aquest corrent van morir de forma prematura, com Georg Trakl, qui es va sucidar, Heym o el propi Stadler; altres escriptors de major fama com Franz Kafka, Bertolt Brecht, Gottfried Benn o Franz Werfel van superar els seus postulats, de tal manera que el moviment va gaudir d'una breu existncia. 

L'expressionisme sorgeix com una reacci d'afirmaci de l'individu davant el mn modern, la complexitat del qual i evoluci considera una amenaa per a l'home. El jo, les seves necessitats expressives, la seva irracionalitat, la seva bogeria no poques vegades, en suma, l'interior de l'artista o del poeta amb tota la seva fora reclamen un llenguatge sense limitacions ni lligaments, trenquen amb tota convenci esttica anterior i busquen "la lletgessa", el morbs o l'impdic, desbordant energia i passi com a "prova" d'aquest jo alliberat de tota lligament. El breu, la captaci de l'impuls, la fantasia efmera o el pensament fuga dominaran aquest estil. L'artista o el poeta no sn una tibant corda que vibra hipersensible davant el menor frec de l'entorn, com en l'art impressionista, sin que, invertint el sentit de les forces que animen la creaci, ser l'entorn el que ha de sofrir, segons els seus principis, una sacsejada desprs de l'acci de l'escriptor expressionista, qui usar de la paraula per a donar regna solta al seu interior i transformar el mn que viu. 

Evidentment, la poesia es va adaptar millor a aquests objectius que la narrativa. L'expressionisme literari es va anar gestant a partir de diferents nuclis: en 1910 a Berln tenim les revistes "Der Sturm" ("La Tempesta") i "Die Aktion", a Munic "Das Neue Pathos" i "Die Revolution", "Weisse Bltter", publicada per Ren Schickle, l'amic de Stadler, en Zrich, era portaveu del sentiment pacifista, "Die Fackel" ("La Torxa"), on va escriure el crtic viens Karl Krauss i en Praga el moviment es va agrupar al voltant de Max Brod -el crtic literari a qui hem d'agrair la publicaci pstuma de l'obra de Franz Kafka- i el novellista Franz Werfel. Si l'ocupaci del terme "expressionisme literari" i la seva delimitaci deslliguen no poques vegades la controvrsia i el desacord, la decadncia d'aquest estil suscita no menors interrogants, tals com la pregunta sobre les seves possibles hereus. 

Hom pot assenyalar la idea que l'expressionisme ha estat relacionat amb moviments posteriors com la "Neue Sachlichkeit" ("Nova Objectivitat"), Dadaisme i Surrealisme, al que li uneix aquest esfor per expressar tota la intensitat del mn interior, incloent el seu component onric o patolgic. En Stadler van influir en autors com Hugo von Hofmannstahl, Francis Jammes, a qui va traduir, Charles Pguy, el neoromanticisme, el poeta nord-americ Walt Whitman o Stefan George. Aquest poeta i assagista forma juntament amb Georg Trakl i Georg Heym el tercet d'escriptors alemanys exclusivament expressionistes que van desenvolupar tota la seva obra dintre d'aquest estil i van morir en 1914 abans que acabs. Els seus poemes adopten l'estructura de vers lliure, poc freqent llavors.

 Bibliografia .

 Poesa Expresionista Alemana, prlogo y traduccin de Jenaro Talens y Ernst-Edmund Keil, bilinge, Ediciones Hiperin, Madrid 1981, ISBN 84-7517-043-9; Ernst Stadler o las Ambigedades de la Vanguardia, Rafael Gutirrez Girardot, "Quimera", Revista de literatura, ISSN 0211-3325, N 224-225, 2003, pags. 77-85.
 "Gedichte und Prosa", edicin alemana de Haus Rauschning, Fischer Bcherei, Frankfurt del Main y Hamburgo, 1964; "Aufbruch und Ende. Die Dichtung Ernst Stadlers" ("Partida i Fi"), sobre Stadler, de Gtz Schmitt, editorial D. Kovac, any 2000, ISBN-10: 3830002351, ISBN-13: 978-3830002352.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401232" title="Crnica de Nabnides" nonfiltered="4927" processed="4907" dbindex="154951">
La Crnica de Nabnides registra els avens durant el regnat del ltim rei de Babilnia (rei Nabnides) avan del rei Cir II el Gran, del Imperi Persa. El regna de Nabnides fou conquerit en l'Octubre 539 aC. Les crniques trobades estan malmeses, amb mols espais en blanc o llacunes en tot el registre. 

Text.
El registre descriu com Cir, comena el seu aixecament victoris en varies campanyes militares a Sria i en el sud-est de la moderna Turquia. Tamb descriu com conquesta l'ltim rei de Media, Astages de Mdia (pels voltants de 550 aC) i el pas  probablement Regne de Ldia l'any (547 aC). 

 Dcim set: . . . en el mes de tasritu, quan Cir atac al exrcit de Acade, a pis al costat del Tigris, els habitants de Acade es revoltaren, ms ell (Nabnides) massacr als habitants confusos. El dia 14 Sippar fou capturada sense batalla. Nabnides fug. El dia 16, Gobrias (Ugbaru), governador de Gutium, i el exrcit de Cir entraren dins de Babilnia sense combat. Desprs, Nabnides fou pres a Babilonia. . . . En el mes de arasamnu, el dia 3er, Cir entra dins Babilnia, ramells vers foren llenats davant d'ell   imposa a la ciutat la  Pau  (sulmu).    

Referencies.


Enllaos externs.
Crniques de Mesopotmia ;
Crnica de Nabnides ;
Imatge i descripci de la Crnica de Nabnides (British Museum) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401236" title="Ren Schickele-Gesellschaft" nonfiltered="4928" processed="4908" dbindex="154952">
Ren Schickele-Gesellschaft (Societat Ren Schickle) s un grup de defensa de l'alsaci i de l'alemany com a llenges de cultura a Alscia, fundat el 1965 a Estrasburg com a Cercle Ren Schickle (Reb Schickle Kreis). Publica el diari Land und Sproch (Pas i llengua). El 1968 va editar el Notre avenir est bilingue. Zweisprachig unsere Zukunft, manifest amb un mapa lingstic d'Alscia-Lorena.

El 14 de mar del 1990 va formar amb altres organitzacions semblants l'Haut Comit de Rference pour la Langue almanique et francique d Alsace et de Moselle FER UNSRI ZUAKUNFT, amb vocaci de salvaguarda de la llengua. Adopt el nom Culture et bilinguisme d Alsace et de Moselle/Ren Schickele-Gesellschaft. Ha participat en simposis sobre bilingisme, ha publicat algunes enquestes d's de la llengua al diari Les Dernires Nouvelles d'Alsace i organitza els concursos Junge Schriftsteller per a joves escriptors i traductors a qualsevol de les varietats locals alsacianes.

Amb l'Institut d'Estudis Occitans, Ar Falz, Scola Corsa, Ikas i el Grup Rossellons d'Estudis Catalans forma un front com de suport a les llenges regionals de Frana i tamb forma part de l'Oficina Europea per a les Llenges Menys Emprades. El seu secretari actual s Franois Schaffner.

 Vegeu tamb .
 ABCM-Zweisprachigkeit;

 Enllaos externs .
 Web de la Ren Schickele-Gesellschaft;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401237" title="Jos Ignacio Senz Marn" nonfiltered="4929" processed="4909" dbindex="154953">
Jos Ignacio Senz Marn (Logronyo, 29 de maig de 1973) s un futbolista espanyol, ja retirat, que jugava de migcampista defensiu.

 Trajectria .
Va comenar la seua carrera en el club de la seua ciutat, el CD Logroes, amb qui va debutar a Primera Divisi a la 93/94, en partit contra el FC Barcelona. Amb l'equip de Las Gaunas hi romandria dos anys, quan descens a Segona Divisi. Jos Ignaci fitxa llavors pel Valncia CF, queda segon de la lliga, la millor posici dels xs en tota la dcada. El de La Rioja juga ms de 25 encontres en cadascuna de les dues temporades a Mestalla.

Al 1997 s'hi incorpora al Reial Saragossa, equip en el qual milita cinc temporades, aconseguint un lloc titular a l'onze aragons. A la 00/001, assoleix, amb sis gols, la seua millor marca anotadora a la mxima categoria. 

Quan el Saragossa baixa a Segona, Jos Ignacio passa al Celta de Vigo, on tamb realitza un paper destacat en els dos anys qu hi juga, ajudant a l'histric quart lloc dels gallecs a la 02/03. A la segent, per, els de Vigo no poden mantindre la categoria i baixen a Segona Divisi. Jos Ignacio acompanyaria al Celta una temporada a Segona abans de retirar-se al 2005.

Una vegada penjades les botes, Jos Ignacio ha ocupat llocs a l'staff tcnic del CD Logros.

 Selecci .
Jos Ignacio va jugar dos partits internacionals amb la selecci espanyola de futbol, a l'any 2001.

En categories inferiors, va formar part del combinat olmpic que va acudir als Jocs d'Atlanta 1996.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401239" title="Urbain de Maill" nonfiltered="4930" processed="4910" dbindex="154954">
Urbain de Maill-Brz (1597 - 13 de febrer de 1650), fou mariscal de Frana (28 de novembre  de 1632), senyor de Thvalle i virrei de Catalunya (1641-1642). 

 Biografia .

Fill de Charles de Maill-Brz, escuder i gentilhome ordinari del rei ( 1615), i de Jacqueline de Thvalle, fou capit dels gurdies de corps de la reina mare (1620), governador de Saumur (1626), capit de la 3 companyia francesa dels gurdies de corps del rei (1627), conseller d'estat (desembre de 1629), mariscal de camp (1630), ambaixador de Frana a Sucia (1631), governador de Calais, mariscal de Frana (28 de novembre de 1632), cavaller dels ordes del rei de Frana (14 de maig de 1633), virrei de Catalunya (17 de novembre de 1641)

El febrer de 1617, la mare d'Urbain va obtenir, contrra una forta suma dinerria, l'elevaci de la terra familiar de Brz al marquesat. El 25 de novembre de 1617, Urbain de Maill-Brz es cas amb Nicole du Plessis-Richelieu (1587-?), germana del cardenal Richelieu.

Descendncia.

 Jean Armand de Maill-Brz, (1619-1646), almirall de la marina francesa, que particip a la Guerra dels Segadors.
 Claire-Clmence de Maill-Brz, (1628-1694), esposa de Llus II de Borb-Cond;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401240" title="Vctor Manuel Torres Mestre" nonfiltered="4931" processed="4911" dbindex="154955">
Vctor Manuel Torres Mestre (Madrid, 31 de desembre de 1970) s un futbolista espanyol, qu jugava de defensa.

 Trajectria .
Format a les categories del Reial Madrid, Torres Mestre va debutar amb el primer equip a la campanya 90/91, debutant contra el Cadis. Noms va disputar un altre encontre eixe any. No troba lloc al Santiago Bernabeu i passa al CD Logros, on tampoc aconsegueix obrir-se pas: noms apareix en un partit a la 92/93.

Al 1993 fitxa pel RCD Espanyol, amb el qual ascendeix a Primera Divisi. A la mxima categoria, Torres Mestre milita fins a quatre temporades, totes elles sent titular indiscutible en la defensa perica, i assolint un meritori quart lloc a la 95/96, campanya en la qual va anotar el seu nic gol a Primera.

El madrileny deixaria el conjunt barcelon al 1998, per provar sort a la lliga francesa, al Girondins de Burdeus. Noms hi estaria un any, en el qual hi jugaria 24 encontres. Retorna a la competici espanyola a les files del Deportivo Alavs. Amb els bascos hi estaria la seua darrera campanya a Primera, la 99/00, en la qual l'Alavs quedaria en sis lloc. Torres Mestre hi va disputar 33 partits.

A partir d'eixe moment, la carrera del madrileny va decaure. De l'Alavs passa al Real Betis, on no gaudiria d'oportunitats. Al 2001 es marxa a la lliga portuguesa, al Varzim S.C.. Posteriorment, apareixiria en equips inferiors, com l'Sporting Mahons, abans de penjar les botes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401243" title="Glicosaminoglic" nonfiltered="4932" processed="4912" dbindex="154956">



Els glicosaminoglicans (GAGs) o mucopolisacrids sn polmers lineals de polisacrids d'una formats per subunitats de disacrids constants. 

Sntesi.
Els nuclis de protena fets al reticle endoplasmtic rugs sn modificats per glicosiltransferases en l'aparell de Golgi, on els disacrids d'GAG s'afegeixen a cors de protena per produir proteoglicans; l'excepci s hialuron, que est nicament sintetitzat sense un cor de protena i "s elongat" per enzims de superfcies de cllules directament a l'espai extracellular.

  Funci .
Aquesta famlia de carbohidrats s essencial o important per a la majoria d'espcies animals inclosos els vertebrats. Els GAGs formen un component important del teixit connectiu. Les cadenes de GAG poden unir-se covalentment amb una protena per formar proteoglicans.

Alguns exemples d'usos de glicosaminoglic a la natura inclouen heparina com a anticoagulant, hialuronat com a component al lubrificant lquid sinovial en unions de cos, i condroitins que es poden trobar en teixit connectiu, cartlags i tendons.

Tipus.
Els membres de la famlia de glicosaminoglic varien en el tipus d'hexosamina, unitat d'cid d'hexosa o hexurnic que contenen (p. ex. cid glucurnic, cid iduronic, galactosa, galactosamina, glucosamina). Tamb varien en la geometria de la connexi glicosdica.

Alguns exemples de GAGs inclouen:



  Abreviatures .
GlcUA =  -D-cid glucurnic;
GlcUA(2S) = cid 2-O-sulfo- -D-glucurnic ;
IdoUA =  -L-idurnic;
IdoUA(2S) = cid  2-O-sulfo- -L-iduronic ;
Gal =  -D-galactosa;
Gal(6S) = 6-O-sulfo- -D-galactosa;
GalNAc =  -D-N-acetilgalactosamina;
GalNAc(4S) =  -D-N-acetilgalactosamina-4-O-sulfat;
GalNAc(6S) =  -D-N-acetilgalactosamina-6-O-sulfat;
GalNAc(4S,6S) =  -D-N-acetilgalactosamina-4-O, 6-O-sulfat.
GlcNAc =  -D-N-acetilglucosamina;
GlcNS =  -D-N-sulfoglucosamina;
GlcNS(6S) =  -D-N-sulfoglucosamina-6-O-sulfat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401244" title="Juan Manuel Otxotorena" nonfiltered="4933" processed="4913" dbindex="154957">
Jos Manuel Otxotorena Santacruz (Sant Sebasti, Guipscoa, 16 de gener de 1961) ex-futbolista basc, jugava de Porter i el seu primer equip va ser el Reial Madrid, actualment s entrenador de porters del Valncia CF. 

 Biografia . 
 Com jugador . 
Va comenar la seva carrera en el filial del Reial Madrid. Arran d'una vaga dels futbolistes de professionals, va debutar en el primer equip del Reial Madrid en la Primera divisi espanyola en 1982, en un partit contra el CE Castell. 

La temporada 1984/85 va passar a formar part del primer equip del Reial Madrid com porter suplent de Miguel ngel, encara que va jugar de titular la final de la Copa de la Lliga d'eixe any, guanyada pel club blanc a l'Atltico de Madrid. La temporada segent, amb la retirada de Miguel ngel, va passar a ser el porter titular, encara que es va perdre una part del campionat per lesi. 

La temporada 1986/87, Buyo li va desplaar de la titularitat. A ms de la citada Copa de la Lliga, amb el Reial Madrid va guanyar tres lligues i dues Copes de la UEFA, encara que prcticament sense jugar. Davant la falta d'oportunitats, en l'estiu de 1988 va fitxar pel Valncia CF, on arribaria al seu millor nivell. 

La seva millor temporada va ser la 89/90, en la qual el Valncia CF va ser sotscampi de lliga, sent Otxotorena el porter menys golejat del campionat. Aqueixa mateixa temporada el seu bon rendiment li va obrir les portes de la selecci espanyola, amb que va acudir al Mundial de 1990. Des de llavors va comenar el seu declivi. Va perdre la titularitat en el Valncia CF en la recta final de la temporada 1990/91. Desprs d'un any en blanc, va abandonar el club l'estiu de 1992. 

Abans de retirar-se en 1996 va passar perl Tenerife, el Logros i el Racing de Santander, i de retorn al CD Logros, desprs d'un any en blanc, com entrenador de porters i amb fitxa de jugador, on va ser convocat en algun partit. En la seva primera etapa com porter del CD Logros va tornar a demostrar la seva vlua com porter i va rebre un trofeu al millor jugador de l'equip, encara que les seves lesions en el genoll i una commoci cerebral en un partit contra la Reial Societat no li van deixar disputar ms de 20 partits. 

 Selecci . 
Amb la selecci de futbol d'Espanya ha estat internacional en una ocasi. Va ser en un partit amists contra Polnia disputat el 20 de setembre de 1989 a La Corunya. Va ser un debut ms aviat simblic, ja que Otxotorena noms va saltar al camp per a jugar els ltims 10 minuts de la comtessa. 

Va ser un dels integrants de la Selecci d'Espanya que va participar en el Mundial d'Itlia 90, com porter suplent de Zubizarreta. 

 Com entrenador . 
Desprs de retirar-se, va regressar al Valncia CF per a convertir-se en entrenador de porters, compaginant aquesta mateixa activitat en la selecci espanyola. Posteriorment es va marxar al Liverpool FC de la lliga anglesa, equip al que va arribar a l'estiu de 2004 de la m de Rafael Bentez. En l'estiu de 2007 ha tornat al Valncia CF per a desenvolupar les mateixes funcions. 

 Ttols .
 Copa de la Lliga (1985);
 Lliga espanyola (1986-1987-1988);
 Copa de la UEFA (1985-1986);
 Trofeu Zamora (1989);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401246" title="Isidro Villanova Abada" nonfiltered="4934" processed="4914" dbindex="154958">
Isidro Villanova Abada (Saragossa, 11 de novembre de 1965) s un futbolista aragons, ja retirat.

 Trajectria .
Villanova es va formar a les categories inferiors del Reial Saragossa. Va debutar a Primera Divisi a la temporada 1987-88, per tant eixa campanya com la segent les seues aparicions serien espordiques i jugaria sobretot al filial.

Finalment, al 1989 forma part del primer equip, on roman dues temporades sense que aconseguira fer-se un lloc en l'equip titular, per la qual cosa, al 1992 deixa el club aragons i passa al CD Logros. Al club de Las Gaunas hi est fins a quatre temporades a Primera, per noms a la darrera, la 1994-95 s titular, mentre a la resta oscilla entre els 13 i els 25 encontres. En total marca dos gols amb el Logros, els nics seus a Primera.

Desprs del descens de l'equip rioj, Villanova deixa el club i fitxa pel Deportivo Alavs, en el qual hi jugaria dos anys abans de retirar-se al 1997, abans de l'ascens del conjunt basc a la mxima categoria.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401247" title="Ramn Gonzlez Exposito" nonfiltered="4935" processed="4915" dbindex="154959">
Ramn Gonzlez (Malagn, Castella-La Manxa, 25 de novembre de 1974) s un futbolista castell, que juga de defensa central.

 Trajectria .
Ramn es va formar al Real Valladolid, club on va debutar a Primera Divisi a la 93/94, sent una de les sorpreses d'eixe any. Va estar quatre temporades amb els pucelans, en els quals el seu rendiment va anar de ms a menys, des dels 27 partits de la 93/94 fins als noms 8 de la 96/97.

Al 1997 fitxa per l'Atltico de Madrid. Al club matalasser compagina les actuacions entre el primer equip i el filial, en aquella poca a Segona Divisi i el millor del futbol espanyol. Amb l'equip gran, Ramn noms va comptar amb 12 partits entre 1997 i 1999, mentre al filial va aparixer en 19 ocasions a la 99/00.

A l'any 2000 s'hi incorpora a la UD Las Palmas, on tampoc gaudiria de massa minuts: 19 partits en les dues campanyes amb els insulars, les darreres de Ramn a la mxima categoria del futbol espanyol.

Desprs del 2002, la carrera del jugador castell ha passat per diversos equips de Segona Divisi, com el Crdoba CF, el Recreativo de Huelva, el Real Mrcia o el Xerez CD, en tots ells sent titular.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401248" title="Equilibri termodinmic" nonfiltered="4936" processed="4916" dbindex="154960">
En termodinmica, un sistema termodinmic es troba en equilibri termodinmic quan est alhora en equilibri trmic, mecnic i qumic. L'estat local d'un sistema en equilibri termodinmic s determinat pels valors dels seus parmetres intensius, com ara la pressi o la temperatura.

Ms especficament, l'equilibri termodinmic s caracteritzat pel mnim d'un potencial termodinmic, com:

l'energia lliure de Helmholtz (A) pels sistemes de temperatura i volum constants:
;
 l'energia lliure de Gibbs (G) pels sistemes de temperatura i pressi constants:
;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401257" title="Pilina" nonfiltered="4937" processed="4917" dbindex="154961">


Pilin es refereix a una classe de protenes fibroses que es troben en estructures de pilus en bacteris. El pili bacteri es forma per a facilitar l'intercanvi de material gentic durant la conjugaci bacteriana, i un pilus curt anomenat fmbria s emprat com a mecanisme d'adhesi cellular. Encara que no tots els bacteris tenen pili o fmbries, els patgens bacterians sovint utilitzen les seves fmbries per a adherir-se a cllules de l'hoste. En bacteris gramnegatius els pili sn les molcules de pilina ms comunes es troben individualment i unides per interaccions no covalents entre protenes, mentre que els bacteris grampositius sovint presenten la pilina polimeritzada.

Les protenes de pilina mateixes sn protenes  +  caracteritzades per una hlix alfa N-terminal molt llarga. Moltes pilines sn modificades desprs de la traducci per glicosilaci o fosforilaci. El procs de d'elongaci del pilus complet depn d'interaccions entre les hlixs N-terminal dels monmers individuals. L'estructura de pilus segresta les hlixs en el centre de la fibra que formen un porus central, mentre que els fulls beta antiparallels ocupen l'exterior del fibra . El mecanisme exacte d'assemblea de pilus des de monmers no es coneix, encara que les protenes xaperona han estat identificats en alguns tipus de pili i els aminocids especfics exigits per a formaci de pilus prpia s'ha allat .

Enllaos externs.
 SCOP Pili subunit fold;

Referncies.
 Telford JL, Barocchi MA, Margarit I, Rappuoli R, Grandi G. (2006). Pili in gram-positive pathogens. Nat Rev Microbiol 4(7):509-19. ;
 Forest KT, Tainer JA. (1997). Type-4 pilus-structure: outside to inside and top to bottom--a minireview. Gene 192(1):165-9.
 Jones CH, Pinkner JS, Nicholes AV, Slonim LN, Abraham SN, Hultgren SJ. (1993). FimC is a periplasmic PapD-like chaperone that directs assembly of type 1 pili in bacteria. Proc Natl Acad Sci USA 90(18):8397-401. ;
 Mu XQ, Jiang ZG, Bullitt E. (2005). Localization of a critical interface for helical rod formation of bacterial adhesion P-pili. J Mol Biol 346(1):13-20.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401262" title="Philipp Mainlnder" nonfiltered="4938" processed="4918" dbindex="154962">


Philipp Mainlnder (nascut el 5 d'octubre del 1841, a Offenbach, Hesse, Alemanya; mort l'1 d'abril del 1876, a Offenbach) va ser un poeta i filsof alemany. Nascut com a Philipp Batzar, ms tard va canviar el seu cognom per Mainlnder, en honor a la seva ciutat natal Offenbach am Main. 

Mainlnder va sostenir que el principi del temps corresponia a la mort de Du i de l'espiritualitat. Va defensar la virginitat i el sucidi com a mitjans per minimitzar la creaci de vida i nou patiment.

A la seva obra central, Die Philosophie der Erlsung ("La filosofia de la redempci") -d'acord amb Theodor Lessing, "potser el sistema ms radical de pessimisme conegut de la literatura filosfica"-, publicada un dia abans que se sucids, Mainlnder proclama que no hi ha un sentit ms alt de la vida i que "la voluntat, encesa per la percepci que no ser s millor que ser, s el ms alt principi de tota moral".  

 Biografia .

Nascut del que ell va anomenar "una violaci dins del matrimoni" (en alemany: "als Kind ehelicher Notzucht") el 5 d'octubre del 1841, a Offenbach, Philipp Mainlnder va crixer essent el ms jove de sis germans. 

El 1856, Mainlnder va entrar a l'escola comercial de Dresden per convertir-se en comerciant. Dos anys ms tard va ser llogat en un centre comercial a Npols, Itlia, on va aprendre l'itali i va descobrir les obres de Dante, Petrarca, Boccaccio i -molt especialment- Leopardi. Va  descriure ms tard els seus cinc anys a Npols com els ms felios de la seva vida.

Durant aquest perode crtic, Mainlnder va descobrir l'obra central d'Arthur Schopenhauer El mn com a voluntat i representaci . Dinou anys ms tard va descriure l'esdeveniment com una revelaci penetrant i es va referir al mes de febrer del 1860 com el "ms important de la seva vida". En efecte, Schopenhauer continuaria essent la influncia ms important en Mainlnder en la seva obra filosfica posterior.  

El 1863, Mainlnder va tornar a Alemanya per treballar al negoci del seu pare. El mateix any, tamb va escriure el poema en tres parts Die letzten Hohenstaufen ( "El darrer Hohenstaufen "). Dos anys ms tard, el 5 d'octubre, en el 24 aniversari de Mainlnder, va morir la seva mare. Mainlnder va quedar profundament afectat per aquesta prdua. Durant els anys segents va estudiar Schopenhauer, Kant ("no enverinat a travs de Fichte, Schelling i Hegel, sin, ms aviat, crticament enfortit a travs de Schopenhauer)), el Parsifal d'Eschenbach i els clssics de la filosofia, d'Herclit a Condillac. 

El mar del 1869, Mainlnder va treballar al banc de J. Mart Magnus, a Berln, amb l'objectiu declarat d'amassar una petita fortuna en uns pocs anys i, a continuaci, portar una vida digna amb els ingressos en concepte d'interessos. Tanmateix, el mercat de valors va caure a la Borsa de Viena el 8 de maig del 1873, va arrunar totalment Mainlnder i va ser la causa d'un fi sobtat d'aquests plans. El 1873, Mainlnder va dimitir del seu crrec al banc sense saber realment qu faria desprs. 

 Desenvolupament de "La filosofia de la redempci" .

Malgrat que els seus pares, que eren rics, havien comprat l'exempci del seu servei militar el 1861, Mainlnder va realitzar nombrosos intents per tal de poder servir amb les armes. El 6 d'abril del 1874, Mainlnder, ja amb 32 anys, va presentar una sollicitud directament a l'emperador Guillem I d'Alemanya, que va ser concedida com a conseqncia del seu nomenament com a membre dels cuirassers a Halberstadt, a partir del 28 de setembre. Durant els quatre mesos anteriors al seu servei militar obligatori, Mainlnder, obsessionat amb la seva obra, va escriure el primer volum de "La filosofia de la Redempci". Va lliurar el manuscrit complet a la seva germana Minna, sollicitant que trobs un editor mentre ell complia el seu servei militar. L'autor va escriure una carta a l'encara desconegut editor on sollicitava l'omissi del seu nom de naixement i la seva substituci pel pseudnim "Philipp Mainlnder", afirmant que no hi havia res que detests ms que "estar exposat als ulls del mn"".

L'1 de novembre del 1875, Mainlnder, comproms en un principi per tres anys, "esgotat", -com va assenyalar en una carta adreada a la seva germana Minna  - va demanar de ser deslliurat prematurament del servei militar i va viatjar de tornada a la seva ciutat natal, Offenbach, on - de nou obsessionat amb la seva obra - en a penes dos mesos va corregir els fulls solts de "La filosofia de la redempci", va escriure les seves memries, la novella "Rupertine del fino" i va concloure la pgina 650 del segon volum de la seva obra mestra.

Des del febrer d'aquest any, el collapse mental de Mainlnder - que ha estat comparat amb el collapse que Nietzsche patiria noms uns anys ms tard  - es va fer evident. Finalment, en un descens a la megalomania i creient-se un messies de la democrcia social]], la nit de l'1 d'abril del 1875, als trenta-quatre anys d'edat, Mainlnder es va penjar a la seva residncia d'Offenbach. Un munt de cpies de "La filosofia de la redempci", que havien arribat el dia anterior, havia servit com a pedestal.

 Crtica de Nietzsche .

El gran inters de Nietzsche en Schopenhauer el va portar a llegir autors que van ser influenciats per Schopenhauer. Aquests escriptors eren Eduard von Hartmann, Julius Bahns i Mainlnder. No creia que aquests autors fossin autntics pessimistes alemanys. Nietzsche esmenta Mainlnder noms una vegada en les seves obres.


Hom podria comptar entre els autntics alemanys amb diletants i renocs com ara l'apstol dols de la virginitat, Mainlnder? (). Ni Bahnsen ni Mainlnder, ni fins i tot Eduard von Hartmann no ofereixen una ajuda segura per a la pregunta sobre si el pessimisme de Schopenhauer, la seva mirada horroritzada vers un mn que ha esdevingut desdivinitzat, estpid, cec, boig i qestionable, el seu honest horror... no ha estat noms un cas excepcional entre alemanys, sin un esdeveniment alemany.

 Referncies .



 Enllaos externs .

 The Riddles of Philosophy, Part II, Chapter VI Modern Idealistic World Conceptions. Assaig de Rudolph Steiner en el qual menciona Mainlnder ;
 Entrada d'Aleksander Samarin sobre Mainlnder en el seu Enigma of Immortality ;
Mainlnder: una filosofia da suicidio Ressenya a La Repubblica  ;


  
 




 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401267" title="Avze (Gard)" nonfiltered="4939" processed="4919" dbindex="154963">

Avze  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401268" title="Boissires (Gard)" nonfiltered="4940" processed="4920" dbindex="154964">

Boissires  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401269" title="Castillon-du-Gard" nonfiltered="4941" processed="4921" dbindex="154965">

Castillon-du-Gard  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401270" title="Estaci de Puol" nonfiltered="4942" processed="4922" dbindex="154966">









L'Estaci de Puol, s una estaci de ferrocarril situada al nord del municipi de Puol a la comarca de l'Horta Nord de la provncia de Valncia. Situada entre l'estaci del Puig i l'estaci de Sagunt, s'hi aturen tots els combois de les lnies C-5 i C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia direcci Sagunt i direcci Valncia-Nord. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar. 

L'estaci s prou nova amb un ampli aparcament, sala d'espera i venda de bitllets. 

L'estaci est a l'extrem nord del nucli urb.


Aquesta s l'estaci anterior o segent als trens CIVIS;

 Vegeu tamb .
Lnia 6 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401271" title="Domessargues" nonfiltered="4943" processed="4923" dbindex="154967">

Domessargues  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401272" title="Foissac (Gard)" nonfiltered="4944" processed="4924" dbindex="154968">

Foissac  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401273" title="Gailhan" nonfiltered="4945" processed="4925" dbindex="154969">

Gailhan  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401274" title="Langlade (Gard)" nonfiltered="4946" processed="4926" dbindex="154970">

Langlade  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401275" title="Malons-et-Elze" nonfiltered="4947" processed="4927" dbindex="154971">

Malons-et-Elze  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401276" title="Les Mages" nonfiltered="4948" processed="4928" dbindex="154972">

Les Mages  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401277" title="Estaci d'Albuixec" nonfiltered="4949" processed="4929" dbindex="154973">







L'Estaci d'Albuixec, s una estaci de ferrocarril situada a l'est del municipi d'Albuixec. Situada entre l'estaci de Massalfassar i l'estaci de Roca-Ciper, s'hi aturen tots els combois de la lnia C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de Valncia direcci Sagunt i direcci Valncia-Nord excepte els Civis.
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar. 

L'estaci ha estat reformada disposant d'un ampli aparcament, sala d'espera, una petita cafeteria i venda de bitllets. 



 Vegeu tamb .
Lnia 6 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401278" title="Lszl Rajk" nonfiltered="4950" processed="4930" dbindex="154974">
Lszl Rajk (Szkelyudvarhely, actualment Odorheiu Secuiesc, Transsilvnia, Romania, 8 de mar de 1909   Budapest, 15 d'octubre de 1949) va ser un poltic hongars, vctima principal de les purgues stalinianes al seu pas.

De molt jove ingress a l'illegal Partit Comunista Hongars i a causa d'aix fou expulsat de la Universitat de Budapest on cursava la carrera de dret. Aleshores treball de manobre i l'any 1936 s integr a les Brigades Internacionals que acudiren a la Guerra Civil Espanyola. Acabada la contesa, pass a Frana on romangu fins al 1941, que el Govern de Vichy li permet de tornar a Hongria. All, sempre a la clandestinitat, reorganitz el Partit Comunista amb el seu amic Jnos Kdr.

A finals de l'any 1944 fou detingut per escamots del Partit de la Creu Fletxada, que pretenien lliurar-lo a les forces alemanyes. Tanmateix la intervenci del seu germ gran, Endre, el qual pertanyia a aquell partit feixista, aconsegu que l alliberessin.

Un cop acabada la II Guerra Mundial i ocupada Hongria per l'exrcit roig, Rajk fou nomenat ministre de l'interior en el govern comunista de Mtys Rkosi, crrec des del qual endeg la policia poltica i la depuraci sistemtica d'opositors. Amb la intenci de d'eliminar del pas de tot all que sons a feixisme i a reacci, dugu la dictadura del proletariat fins a l'extrem: dissolgu totes les agrupacions religioses, culturals, nacionalistes i democrtiques i mitjanant els famosos  judicis exemplars  elimin ms de mil cinc-cents opositors.

L'any 1948 li fou canviat el ministeri pel d'afers exteriors, maniobra que va ser interpretada ms aviat com un cstig que no pas una promoci. Efectivament, el president Rkosi temia l'acumulaci de poder en les mans de Rajk. Un any desprs, en plenes  purgues  stalinianes, el feu detenir amb les falses acusacions d'espinonatge en favor del president iugoslau Tito i de l'ex-regent hongars Mikls Horthy. L'encarregat de detenir-lo fou precisament el seu vell camarada Jnos Kdr, que l'havia substitut com a cap de la policia poltica.

A la pres Rajk fou salvatgement torturat i, per consell de Kdr, persuadit de confessar els seus presumptes crims amb la promesa que seria exonerat. Efectivament, en un judici que s'esdevingu entre 16 i el 24 de setembre de 1949 al Sindicat de Treballadors del Metall de Budapest, Rajk accept totes les acusacions, per en contra de la paraula donada fou condemnat a mort i executat a la forca amb altres dos encausats.

L'any 1956, desprs de moltes protestes degudes a l'evidncia que el procs havia estat manegat, la figura de Lszl Raij fou rehabilitada pel Partit Comunista Hongars, cosa que provoc l afebliment de Mtys Rkosi i la seva immediata substituci per Imre Nagy. Anys ms tard, Jnos Kdr, esdevingut la mxima autoritat del pas, refus qualsevol responsabilitat en els fets, tot manifestant que haurien estat obra de Rkosi, el qual, amb intenci d'assolir i conservar el poder suprem, no hauria dubtat a promoure processos contra destacats membres del moviment obrer.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401279" title="Saint-Laurent-de-Carnols" nonfiltered="4951" processed="4931" dbindex="154975">

Saint-Laurent-de-Carnols  s un municipi francs, situat al departament de Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401281" title="Estaci de Roca-Ciper" nonfiltered="4952" processed="4932" dbindex="154976">







L'Estaci de Roca Ciper, s una estaci de ferrocarril situada al mig dels nuclis de poblaci de Roca-Ciper pertanyents respectivament a Meliana i Foios. Situada entre l'estaci d'Albuixec i l'estaci del Cabanyal, s'hi aturen alguns combois de la lnia C-6 de Rodalies Renfe de Valncia direcci Sagunt i direcci Valncia-Nord, un cada hora. 
L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.

L'estaci s molt bsica no disposant de sala d'espera, ni venda de bitllets, noms unes marquesines a les andanes. 



 Vegeu tamb .
Lnia 6 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401285" title="Mas del Munt" nonfiltered="4953" processed="4933" dbindex="154977">
El Mas del Munt s un mas situat al municipi de Navs a la comarca del Bages.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401287" title="Mas de les Coves" nonfiltered="4954" processed="4934" dbindex="154978">
El Mas de les Coves s un mas situat al municipi de Sallent a la comarca del Bages.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401288" title="Mas de l'Aguil" nonfiltered="4955" processed="4935" dbindex="154979">
El Mas de l'Aguil s un mas situat al municipi de Sant Fruits de Bages a la comarca del Bages.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401289" title="Mas de les Olives" nonfiltered="4956" processed="4936" dbindex="154980">
El Mas de les Olives s un mas situat al municipi de Sant Fruits de Bages a la comarca del Bages.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401290" title="Mas de Torroella de Dalt" nonfiltered="4957" processed="4937" dbindex="154981">
El Mas de Torroella de Dalt s un mas situat al municipi de Sant Fruits de Bages a la comarca del Bages.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401293" title="Jozef Schils" nonfiltered="4958" processed="4938" dbindex="154982">

Jozef Schils, o tamb Jos, Jef o Josef (Kersbeek-Miskom, 4 de setembre de 1931 - Lieja, 3 de mar de 2007) va ser un ciclista belga, que fou professional entre 1951 i 1965. Durant la seva carrera professional aconsegu un total de 108 victries, sent les ms destacades la Pars-Tours, la Nokere Koerse, dues edicions del Gran Premi Stad Zottegem i una del Gran Premi d'Isbergues. Tamb fou campi de Blgica de ciclisme en ruta el 1952.

Palmars.
1952;
 Campi de Blgica de ciclisme en ruta;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia;
1953;
 1r a la Pars-Tours;
 1r a la Nationale Sluitingsprijs;
1955;
 1r a la Nokere Koerse;
1956;
 1r a la Copa Sels;
1958;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos;
1959;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Llevant;
1960;
 1r al Gran Premi d'Isbergues;
 1r al Gran Premi Stad Zottegem ;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Blgica;
1962;
 1r al Gran Premi Stad Zottegem ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1952. Abandona (2a etapa);
1955. Abandona (2a etapa);
1959. Abandona ;

Enllaos externs.
Palmars de Jozef Schils;
Fitxa de Jozef Schils;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401296" title="Serra Carbonria" nonfiltered="4959" processed="4939" dbindex="154983">
La serra Carbonria s una serra situada als municipis de Figuerola del Camp, a l'Alt Camp, i Montblanc, a la Conca de Barber, amb una elevaci mxima de 765,6 metres al Tossal de la Somerota. Forma la part central del masss conegut popularment com Serra de Miramar, i s'estn des del Coll de Lilla fins al Coll de Prenafeta.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401299" title="Serra de Cal Bar" nonfiltered="4960" processed="4940" dbindex="154984">
La Serra de Cal Bar s una serra situada al municipi d'Aiguamrcia (Alt Camp), amb una elevaci mxima de 620,3 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401301" title="Masia de la Portella" nonfiltered="4961" processed="4941" dbindex="154985">
La Masia de la Portella s una masia situada al municipi d'Aiguamrcia a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401303" title="Mas de les Comes (Aiguamrcia)" nonfiltered="4962" processed="4942" dbindex="154986">
El Mas de les Comes s un mas situat al municipi d'Aiguamrcia a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401304" title="Mas d'en Puig d'Heura" nonfiltered="4963" processed="4943" dbindex="154987">
El Mas d'en Puig d'Heura s un mas situat al municipi d'Aiguamrcia a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401306" title="Mas Rossell (Aiguamrcia)" nonfiltered="4964" processed="4944" dbindex="154988">
El Mas Rossell s un mas situat al municipi d'Aiguamrcia a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401307" title="Balaenoptera brydei" nonfiltered="4965" processed="4945" dbindex="154989">

Balaenoptera brydei s una de les espcies menys conegudes de rorqual. En comparaci amb els altres rorquals, s relativament petit, amb un pes que no sobrepassa les 25 tones. A ms, es diferencia d'altres balenes de la seva famlia pel fet que prefereix les aiges tropicals i temperades a les aiges polars.

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401309" title="Mas Miquel (Aiguamrcia)" nonfiltered="4966" processed="4946" dbindex="154990">
El Mas Miquel s un mas situat al municipi d'Aiguamrcia a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401316" title="Mas de Barriac" nonfiltered="4967" processed="4947" dbindex="154991">
El Mas de Barriac s un mas situat al municipi d'Ali a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401317" title="Mas del Paller" nonfiltered="4968" processed="4948" dbindex="154992">
El Mas del Paller s un mas situat al municipi d'Ali a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401318" title="Rorqual de Bryde" nonfiltered="4969" processed="4949" dbindex="154993">

El rorqual de Bryde (Balaenoptera brydei) s una de les espcies menys conegudes de rorqual. En comparaci amb els altres rorquals, s relativament petit, amb un pes que no sobrepassa les 25 tones. A ms, es diferencia d'altres balenes de la seva famlia pel fet que prefereix les aiges tropicals i temperades a les aiges polars.

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401320" title="Masia del Capri" nonfiltered="4970" processed="4950" dbindex="154994">
La Masia del Capri s una masia situada al municipi d'Ali a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401326" title="Masia Manset" nonfiltered="4971" processed="4951" dbindex="154995">
La Masia Manset s una masia situada al municipi de Brfim a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401327" title="Andropogonodae" nonfiltered="4972" processed="4952" dbindex="154996">


Andropogonodae s un grup de plantes, que en el sistema cladstic de classificaci botnica, s part de la subfamlia Panicoideae.

D'altra banda constitueix una supertribu composada per dos grans conjunts: un amb arestes i l'altre sense arestes, aquest darrer inclou txons anteriorment inclosos en la tribu Maydeae a ms de gneres abans ubicats en la subtribu Rottboellinae.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401329" title="Masia del Ros (Brfim)" nonfiltered="4973" processed="4953" dbindex="154997">
La Masia del Ros s una masia situada al municipi de Brfim a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401330" title="Masia de la Mquina" nonfiltered="4974" processed="4954" dbindex="154998">
La Masia de la Mquina s una masia situada al municipi de Brfim a la comarca de l'Alt Camp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="401331" title="Rorqual d'aleta blanca" nonfiltered="4975" processed="4955" dbindex="154999">

El rorqual d'aleta blaca (Balaenoptera acutorostrata), s una espcie de rorqual, del subordre dels misticets. s el rorqual ms petit, i la segona balena ms petita darrere la balena franca pigmea. Excepte en la forma nana, la longitud varia entre 7-9,8 metres i el pes entre 5-10 tones. En mitjana, les femelles sn un mig metre ms llargues que els mascles. Les cries fan entre 2,4-3,5 metres. La forma nana t una llargada adulta de fins a 7,8 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
